SUM-094:BOCV Nº 262_19-2-2007.qxd.qxd
Anuncio
CORTS VALENCIANES BOLLETÍ OFICIAL Número 94 BOLETÍN VII Legislatura SUMARI OFICIAL València, 26 de setembre de 2008 SUMARIO II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN A. PROJECTES DE LLEI A. PROYECTOS DE LEY — Projecte de llei reguladora dels punts de trobada familiar de la Comunitat Valenciana. Dictamen de la Comissió. 10.809 — Proyecto de ley reguladora de los puntos de encuentro familiar de la Comunitat Valenciana. Dictamen de la Comisión ...... 10.809 E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN 4. Proposicions no de llei i altres proposicions 4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la gestió de tots els programes Ruralter amb la filosofia i la metodologia dels programes europeus Leader i Proder, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.015) ...................................................................... 10.836 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la gestión de todos los programas Ruralter con la filosofía y la metodología de los programas europeos Leader y Proder, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.015) ................................................................ 10.836 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la subscripció d’un protocol de col·laboració amb Les Corts perquè aquestes reben en suport informàtic tota la informació tant de la Llei d’Hisenda Pública Valenciana com de les successives lleis de pressupostos, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.234) .............. 10.837 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la suscripción de un protocolo de colaboración con Les Corts para que estas reciban en apoyo informático toda la información tanto de la Ley de Hacienda Pública Valenciana como de las sucesivas leyes de presupuestos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.234) ........ 10.837 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre l’adopció de les mesures necessàries per a crear una guarderia en les dependències de les Corts Valencianes, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.235) .................................................................................... 10.839 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la adopción de las medidas necesarias para crear una guardería en las dependencias de Les Corts Valencianos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.235) ..................................................................................... 10.839 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el foment del desenvolupament de les associacions — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el fomento del desarrollo de las asociaciones deporti- Número 94 26.09.2008 Pàg. 10.805 esportives als centres educatius, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.236) .................... 10.840 vas a los centros educativos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.236) ....................... 10.840 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el desenvolupament d’un pla integral de salut mental, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.237) ...................................................................... 10.841 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el desarrollo de un plan integral de salud mental, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.237) .................................................................................... 10.841 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la finalització de la xarxa de centres de salut i de consultoris de la Comunitat Valenciana d’acord amb les necessitats reals, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.238) ............................................ 10.842 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la finalización de la red de centros de salud y de consultorios de la Comunidad Valenciana de acuerdo con las necesidades reales, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.238) ............................................... 10.842 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la realització urgent d’un estudi de les necessitats reals dels serveis d’urgència extrahospitalaris, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.239) ...... 10.843 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la realización urgente de un estudio de las necesidades reales de los servicios de urgencia extrahospitalarios, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.239). 10.843 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el rebuig a la proposta de directiva de la Unió Europea d’ampliació del temps màxim de treball setmanal a 60 hores amb caràcter general i 65 en determinats sectors, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.380) . ............................................................... 10.844 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el rechazo a la propuesta de directiva de la Unión Europea de ampliación del tiempo máximo de trabajo semanal a 60 horas con carácter general y 65 determinados sectores, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.380) . ................................................................ 10.844 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el desenvolupament d’un pacte per l’habitatge com a estratègia eficaç per a garantir l’accés a la vivenda digna a un preu assequible, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.432) ............................................................................. 10.845 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el desarrollo de un pacto por la vivienda como estrategia eficaz para garantizar el acceso a la vivienda digna a un precio asequible, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.432) .............................................................................. 10.845 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la restitució urgent del Consell forestal de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.534) ........................................ 10.848 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la restitución urgente del Consejo forestal de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.534) . ......................................... 10.848 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la gestió dels equips de ressonància nuclear magnètica per els serveis de radiologia dels hospitals públics, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 21.123) ............................................................................. 10.849 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la gestión de los equipos de resonancia nuclear magnética por los servicios de radiología de los hospitales públicos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 21.123) ................................................................................ 10.849 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la inclusió en el Codi Penal com a delicte d’atemptat a l’autoritat de les agressions als facultatius de la Sanitat, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 21.221) ................................................................. 10.850 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la inclusión en el Código Penal como delito de atentado a la autoridad de las agresiones a los facultativos de la Sanidad, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 21.221) ........................................................................... 10.850 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la reforma de l’assistència sanitària als mutualistes de MUFACE, ISFAS I MUGEJU, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 21.222) ....................... 10.852 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la reforma de la asistencia sanitaria a los mutualistas de MUFACE, ISFAS Y MUGEJU, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 21.222) .......................... 10.852 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre l’elaboració i redacció d’un pla d’acció territorial integrat metropolità, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 21.457) ......................................... 10.854 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la elaboración y redacción de un plan de acción territorial integrado metropolitano, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 21.457) ..................... 10.854 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la redacció i l’aprovació de plans territorials d’ocupació amb la participació d’empresaris i sindicats, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-VerdsIR: Compromís (RE número 21.732) ................................ 10.857 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la redacción y la aprobación de planes territoriales de empleo con la participación de empresarios y sindicatos, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.732) .... 10.857 Número 94 26.09.2008 Pàg. 10.806 — Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la sol·licitud i l’exigència al govern de la nació perquè adopte les mesures necessàries per a fer front a la crisi econòmica, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 21.799) ......................................................... 10.859 — Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la solicitud y la exigencia al gobierno de la nación para que adopte las medidas necesarias para hacer frente a la crisis económica, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 21.799) ....................... 10.859 — Proposició no de llei sobre el rebuig actiu i explícit de la directiva europea que amplia la setmana laboral a 60 hores o més, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.000) .. 10.864 — Proposición no de ley sobre el rechazo activo y explícito de la directiva europea que amplía la semana laboral a 60 horas o más, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.000) ....... 10.864 — Proposició no de llei sobre la convocatòria del Consell Interterritorial per al desenvolupament urgent dels aspectes de la Llei de Dependència que requereixen de la coordinació i col·laboració entre els ajuntaments i la Generalitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.427) .... 10.867 — Proposición no de ley sobre la convocatoria del Consejo Interterritorial para el desarrollo urgente de los aspectos de la Ley de Dependencia que requieren de la coordinación y colaboración entre los ayuntamientos y la Generalitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.427) ...... 10.867 — Proposició no de llei sobre el rebuig a l’anunci de tancament de la factoria Altadis (Imperial Tobacco) a Alacant, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.386) .. 10.869 — Proposición no de ley sobre el rechazo al anuncio de cierre de la factoría Altadis (Imperial Tobacco) en Alicante, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.386) .. 10.869 — Proposició no de llei sobre la dotació a tots els centres educatius del País Valencià d’una plaça per a un diplomat o diplomada en infermeria, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.116) .......................................................... 10.870 — Proposición no de ley sobre la dotación a todos los centros educativos del País Valenciano de una plaza para un diplomado o diplomada en enfermería, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.116) ...................................... 10.870 — Proposició no de llei sobre l’implantació de cicles formatius a l’IES Jérica-Viver en el pròxim curs, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.119) ...................................... 10.870 — Proposición no de ley sobre la implantación de ciclos formativos en el IES Jérica-Viver en el próximo curso, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.119) ............. 10.870 — Proposició no de llei sobre la ubicació de la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a la casa Matutano de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.165). 10.871 — Proposición no de ley sobre la ubicación de la sede de la Academia Valenciana de la Lengua en la casa Matutano de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.165) ....... 10.871 — Proposició no de llei sobre l’inici de les obres de construcció del nou col·legi públic Benalua a la ciutat d’Alacant, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.252) ......................................................... 10.872 — Proposición no de ley sobre el inicio de las obras de construcción del nuevo colegio público Benalua en la ciudad de Alicante, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.252) ......................................... 10.872 — Proposició no de llei sobre la modificació de l’ordre de Conselleria d’Educació, de 6 de juny, sobre la gratuïtat dels llibres de text, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.361) .... 10.873 — Proposición no de ley sobre la modificación de la orden de Conselleria de Educación, de 6 de junio, sobre la gratuidad de los libros de texto, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.361) ............ 10.873 — Proposició no de llei sobre la commemoració del 75 aniversari de les Normes de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.362) ......................................................... 10.874 — Proposición no de ley sobre la conmemoración del 75 aniversario de las Normes de Castelló, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.362) ...................................... 10.874 — Proposició no de llei sobre el finançament dels llibres de text per a l’ensenyament obligatori, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.423) ...................................... 10.875 — Proposición no de ley sobre la financiación de los libros de texto para la enseñanza obligatoria, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-VerdsIR: Compromís (RE número 20.423) ................................ 10.875 — Proposició no de llei sobre la cancel·lació de les visites escolars a la central nuclear de Cofrents, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.425) ...................................... 10.876 — Proposición no de ley sobre la cancelación de las visitas escolares a la central nuclear de Cofrentes, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-VerdsIR: Compromís (RE número 20.425) ................................ 10.876 — Proposició no de llei sobre la retirada de l’ordre d’organització pedagògica de l’assignatura d’Educació per a la — Proposición no de ley sobre la retirada de la orden de organización pedagógica de la asignatura de Educación Número 94 26.09.2008 Pàg. 10.807 Ciutadania i els Drets Humans, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.429) ............................................................ 10.878 para la Ciudadanía y los Derechos Humanos, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-VerdsIR: Compromís (RE número 20.429) ................................ 10.878 — Proposició no de llei sobre l’increment del nombre de places públiques del primer cicle d’Educació Infantil 0-3 anys, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.430) ............. 10.879 — Proposición no de ley sobre el incremento del número de plazas públicas del primer ciclo de Educación Infantil 0-3 años, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.430) .. 10.879 — Proposició no de llei sobre la substitució del centre de salut de Viver per un altre nou amb atenció vint-i-quatre hores, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.120) ............. 10.880 — Proposició no de llei sobre l’accés a l’anestesia epidural , les vint-i-quatre hores del dia, de totes les dones que la sol·liciten, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.121) .. 10.881 — Proposición no de ley sobre la sustitución del centro de salud de Viver por otro nuevo con atención veinticuatro horas, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.120) .. 10.880 . — Proposición no de ley sobre el acceso a le anestesia epidural , las veinticuatro horas del día, de todas las mujeres que la solicitan, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.121) ...... 10.881 — Proposició no de llei sobre l’adaptació d’espais als centres de salut i als hospitals per a acollir els pacients amb sensibilitat química múltiple, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.122) ......................................................... 10.882 — Proposición no de ley sobre la adaptación de espacios a los centros de salud y a los hospitales para acoger los pacientes con sensibilidad química múltiple, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-VerdsIR: Compromís (RE número 20.122) ................................ 10.882 — Proposició no de llei sobre la rescissió del contracte amb Lubasa per a la gestió del pàrking subterrani de l’hospital general de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.123) .......... 10.883 — Proposición no de ley sobre la rescisión del contrato con Lubasa para la gestión del parking subterráneo del hospital general de Castelló, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.123) ............. 10.883 — Proposició no de llei sobre l’atenció als hospitals públics valencians de totes les dones que hagen de ser sotmeses a una interrupció voluntària de l’embaràs, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-VerdsIR: Compromís (RE número 20.124) ................................ 10.884 — Proposición no de ley sobre la atención a los hospitales públicos valencianos de todas las mujeres que deban ser incursas a una interrupción voluntaria del embarazo, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.124).............. 10.884 — Proposició no de llei sobre la construcció, el més prompte possible, de l’hospital de la Vall d’Uixó, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.249) ................ 10.885 — Proposición no de ley sobre la construcción, el más pronto posible, del hospital de La Vall d’Uixó, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.249) ............ 10.885 — Proposició no de llei sobre l’aprovació i l’execució del projecte d’ampliació de l’EDAR Safor-Sud, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.167) ...................................... 10.886 — Proposición no de ley sobre la aprobación y la ejecución del proyecto de ampliación del EDAR Safor-Sud, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.167) ............. 10.886 — Proposició no de llei sobre l’establiment d’un programa pressupostari de subvencions per a contribuir a les despeses complementàries dels ajuntaments inclosos en el Pla de Residus de la Zona I, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.359) ......................................................... 10.886 — Proposición no de ley sobre el establecimiento de un programa presupuestario de subvenciones para contribuir a los gastos complementarios de los ayuntamientos incluidos en el Plan de Residuos de la Zona Y, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.359) ...................................... 10.886 — Proposició no de llei sobre l’estabilització del trànsit aeri en els nivells de 1990, data de referència per a les emissions de CO2 establerta a Kyoto, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.424) ......................................................... 10.887 — Proposición no de ley sobre la estabilización del tránsito aéreo en los niveles de 1990, fecha de referencia para las emisiones de CO2 establecida a Kyoto, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.424) ...................................... 10.887 — Proposició no de llei sobre el rebuig directe per part del Govern valencià a la construcció d’una central tèrmica al municipi de Crevillent, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.862) ......................................................... 10.889 — Proposición no de ley sobre el rechazo directo por parte del Gobierno valenciano a la construcción de una central térmica al municipio de Crevillent, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.862) ...................................... 10.889 — Proposició no de llei sobre l’aprofitament de l’energia geotèrmica al País Valencià, presentada pel Grup — Proposición no de ley sobre el aprovechamiento de la energía geotérmica al País Valenciano, presentada por el Número 94 26.09.2008 Pàg. 10.808 Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.384) ......................................................... 10.891 Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.384) ...................................... 10.891 — Proposició no de llei l’elaboració d’un pla global de desenvolupament integral per a la comarca del Racó d’Ademús, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.247) ......................................................... 10.892 — Proposición no de ley la elaboración de un plan global de desarrollo integral para la comarca del Rincón de Ademúz, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.247) ............................................................ 10.892 — Proposició no de llei sobre la dotació de majors competències a l’Observatori de Preus i l’adhesió a la iniciativa sobre els marges comercials dels productes agroalimentaris tramesa als grups polítics de les Corts Espanyoles, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.417) .. 10.894 — Proposición no de ley sobre la dotación de mayores competencias al Observatorio de Precios y la adhesión a la iniciativa sobre los márgenes comerciales de los productos agroalimentarios enviada a los grupos políticos de las Cortes Españolas, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.417) ...... 10.894 — Proposició no de llei sobre la rectificació de la no inclusió del municipi de Villar del Arzobispo en el Programa de Desenvolupament Rural corresponent als exercicis 20072013, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.426) ............... 10.896 — Proposición no de ley sobre la rectificación de la no inclusión del municipio de Villar del Arzobispo en el Programa de Desarrollo Rural correspondiente a los ejercicios 2007-2013, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.426) .................. 10.896 — Proposició no de llei sobre la negociació d’un pla d’igualtat contra l’assetjament sexual i per raó de sexe, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 20.431) ...................... 10.897 — Proposición no de ley sobre la negociación de un plan de igualdad contra el acoso sexual y por razón de sexo, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.431) ............. 10.897 G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS G. INTERPELACIONES Y MOCIONES 1. Interpel·lacions 1. Interpelaciones a) Interpel·lacions que s’anuncien a) Interpelaciones que se anuncian — Interpel·lació al conseller d’Educació sobre la política general de la conselleria respecte a la situació del sistema educatiu públic valencià, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.790) ............. 10.898 — Interpelación al conseller de Educación sobre la política general de la conselleria respecto a la situación del sistema educativo público valenciano, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.790) .... 10.898 H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA MESA DE LES CORTS H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA MESA DE LES CORTS 1. Preguntes a respondre oralment en el ple 1. Preguntas a responder oralmente en el pleno a) Preguntes que s’anuncien a) Preguntas que se anuncian — Preguntes 216 a 236 ..................................................... 10.899 — Preguntas 216 a 236 ..................................................... 10.899 3. Preguntes a respondre per escrit 3. Preguntas a resonder por escrito b) Respostes a preguntes formulades b) Respuestas a preguntas formuladas — Respostes a les preguntes amb sol·licitud de resposta escrita números 4.540, 4.541, 4.563 a 4.587, 4.591, 4.594, 4.696, 4.697, 4.706, 4.743 a 4.755, 4.757, 4.767 a 4.801, 4.808, 4.809, 4.811, 4.812, 4.823 a 4.828, 4.833 a 4.840 i 5.259 ................................................................................. 10.906 — Respuestas a las preguntas con solicitud de respuesta escrita números 4.540, 4.541, 4.563 a 4.587, 4.591, 4.594, 4.696, 4.697, 4.706, 4.743 a 4.755, 4.757, 4.767 a 4.801, 4.808, 4.809, 4.811, 4.812, 4.823 a 4.828, 4.833 a 4.840 y 5.259 ................................................................................. 10.906 BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.809 II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN A. PROJECTES DE LLEI A. PROYECTOS DE LEY Projecte de llei reguladora dels punts de trobada familiar de la Comunitat Valenciana. Dictamen de la Comissió. Proyecto de ley reguladora de los puntos de encuentro familiar de la Comunitat Valenciana. Dictamen de la Comisión. PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS De conformitat amb allò establert en l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació en el Bolletí Oficial de Les Corts del Dictamen de la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat sobre el Projecte de llei reguladora dels punts de trobada familiar de la Comunitat Valenciana. De coonformidad con lo establecido en el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de Les Corts del Dictamen de la Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de la Generalitat sobre el Proyecto de ley reguladora de los puntos de encuentro familiar de la Projecte de la Comunitat Valenciana. Palau de Les Corts, València, 11 de setembre de 2008 Palau de Les Corts, Valencia, 11 de septiembre de 2008 La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS La Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat, reunida el dia 11 de setembre de 2008, en la Sala de Comissions del Palau de Les Corts, una vegada debatut el Projecte de llei reguladora dels punts de trobada familiar de la Comunitat Valenciana, i també les esmenes presentades, de conformitat amb els articles 116, 117, 118 i 119 del RC, tramet el dictamen següent, acompanyat de les esmenes que es pretenen defensar davant el Ple de Les Corts. La Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de la Generalitat, reunida el día 11 de septiembre de 2008, en la Sala de Comisiones del Palau de Les Corts, una vez debatido el Proyecto de Ley reguladora de los puntos de encuentro familiar de la Comunitat Valenciana, así como las enmiendas presentadas al mismo, de acuerdo con los artículos 116, 117, 118 y 119 del RC, remite el siguiente dictamen, acompañado de las enmiendas que se pretenden defender en el Pleno de Les Corts. PROJECTE DE LLEI REGULADORA DELS PUNTS DE TROBADA FAMILIAR DE LA COMUNITAT VALENCIANA PROYECTO DE LEY REGULADORA DE LOS PUNTOS DE ENCUENTRO FAMILIAR DE LA COMUNITAT VALENCIANA Exposició de motius Exposición de motivos Els menors que viuen separats dels seus progenitors i familiars tenen dret a mantindre relacions personals i contacte directe amb ells de forma regular, sempre que això no resulte contrari als seus superiors interessos. La Convenció dels Drets del Xiquet de les Nacions Unides de 20 de novembre de 1989, ratificada per Espanya el 30 de novembre de 1990, en l’article 9 indica que «Els estats parts respectaran el dret del xiquet que està separat d’un o d’ambdós pares a mantindre relacions personals i contacte directe amb els dos pares de manera regular, excepte si això és contrari a l’interés superior del xiquet». La Recomanació del Consell d’Europa número R(98) del Comité de Ministres dels Estats Membres sobre la Mediació Familiar, adoptada pel Comité de Ministres el 21 de Los menores que viven separados de sus progenitores y familiares tienen derecho a mantener relaciones personales y contacto directo con ellos de forma regular, siempre que ello no resulte contrario a sus superiores intereses. La Convención de los Derechos del Niño de Naciones Unidas de 20 de noviembre de 1989, ratificada por España el 30 de noviembre de 1990, en su artículo 9 indica que «Los estados partes respetarán el derecho del niño que está separado de uno o de ambos padres a mantener relaciones personales y contacto directo con ambos padres de modo regular, salvo si ello es contrario al interés superior del niño». La Recomendación del Consejo de Europa número R(98) del Comité de Ministros de los Estados Miembros BOC número 94 26.09.2008 gener de 1998, assenyala en l’exposició de motius que s’ha d’assegurar la protecció dels interessos del xiquet, la xiqueta o l’adolescent i del seu benestar, especialment en relació amb la guarda i el dret de visites en situacions de separació o divorci. L’article 39.1 de la Constitució Espanyola establix que «els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família», i en l’apartat 2 es determina l’obligatorietat dels poders públics d’assegurar «la protecció integral dels fills». En el mateix sentit es pronuncia el Codi Civil, en la seua regulació del dret de visites, comunicacions i estades, a l’establir en l’article 94 que «El progenitor que no tinga amb ell als fills menors o incapacitats gaudirà del dret de visitar-los, comunicar-se amb ells i tindre’ls en la seua companyia. El jutge determinarà el temps, la manera i el lloc de l’exercici d’este dret, el qual podria limitar-se o suspendre’s si es donaren greus circumstàncies que així ho aconsellen o s’incompliren greu i/o reiteradament els deures imposats per la resolució judicial». «Igualment podrà determinar, amb audiència prèvia dels pares i dels iaios, els quals hauran de prestar el seu consentiment, el dret de comunicació i visita dels néts amb els iaios, conforme a l’article 160 d’este codi, atés sempre l’interés del menor». En la mateixa línia, la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, en l’article 2, establix que «En l’aplicació de la present llei primarà l’interés superior dels menors sobre un altre interés legítim que puga concórrer», i en l’article 11.2 enumera entre els principis rectors de l’actuació dels poders públics, la supremacia de l’interés del menor, la seua integració familiar i social, el manteniment del menor en el medi familiar d’origen –llevat que no siga convenient per al seu interés–, i la prevenció de totes aquelles situacions que puguen perjudicar el seu desplegament personal. En l’àmbit de la Comunitat Valenciana, l’Estatut d’Autonomia establix en l’article 10.3 que l’actuació de la Generalitat se centrarà primordialment en la defensa integral de la família i la protecció específica i tutela social del menor. Dues són les situacions diferenciades en les que un menor pot necessitar acudir a un Punt de Trobada Familiar. Per una banda, aquelles en què el menor està sota la tutela i protecció de l’administració degut a una situació de desarrelament familiar i social, i per l’altra, aquelles altres en què com a conseqüència d’un procediment de separació, divorci, nul·litat o ruptura de les unions de fet, el menor veu com s’altera la seua relació amb algun dels seus progenitors. En ambdues situacions, i amb la finalitat de garantir el dret del menor a mantindre un contacte adequat amb els seus progenitors i les seues famílies, tant les administracions competents en matèria de servicis socials com els òrgans judicials, establixen un règim de visites que, de vegades, es veu alterat o interromput i provoquen un elevat nombre d’incompliments que acaben en denúncies i procediments judicials i que, en alguns casos s’ha de recórrer a la la força pública per a fer complir el dret del menor per a relacionar-se amb els seus progenitors. Per a donar solució a estes situacions sorgixen els Punts de Trobada Familiar com un recurs neutral que té com a finalitat facilitar el compliment del règim de visites i garantir així el dret dels menors a relacionar-se amb ambdós proge- Pàg. 10.810 sobre la Mediación Familiar, adoptada por el Comité de Ministros el 21 de enero de 1998, señala en su exposición de motivos que se ha de asegurar la protección de los intereses del niño, niña o adolescente y de su bienestar, especialmente en relación con la guarda y el derecho de visitas en situaciones de separación o divorcio. El artículo 39.1 de la Constitución Española establece que «los poderes públicos aseguran la protección social, económica y jurídica de la familia», y en el apartado 2 se determina la obligatoriedad de los poderes públicos de asegurar «la protección integral de los hijos». En el mismo sentido se pronuncia el Código Civil, en su regulación del derecho de visitas, comunicaciones y estancias, al establecer en el artículo 94 que «El progenitor que no tenga consigo a los hijos menores o incapacitados gozará del derecho de visitarlos, comunicar con ellos y tenerlos en su compañía. El juez determinará el tiempo, modo y lugar del ejercicio de este derecho, que podría limitar o suspender si se dieran graves circunstancias que así lo aconsejen o se incumplieren grave y/o reiteradamente los deberes impuestos por la resolución judicial». «Igualmente podrá determinar, previa audiencia de los padres y de los abuelos, que deberán prestar su consentimiento, el derecho de comunicación y visita de los nietos con los abuelos, conforme al artículo 160 de este código, teniendo siempre presente el interés del menor». En la misma línea, la Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor, en su artículo 2, establece que «En la aplicación de la presente ley primará el interés superior de los menores sobre otro interés legítimo que pudiera concurrir», y en su artículo 11.2 enumera entre los principios rectores de la actuación de los poderes públicos, la supremacía del interés del menor, su integración familiar y social, el mantenimiento del menor en el medio familiar de origen –salvo que no sea conveniente para su interés–, y la prevención de todas aquellas situaciones que puedan perjudicar su desarrollo personal. En el ámbito de la Comunitat Valenciana, el Estatut d’Autonomia establece en su artículo 10.3 que la actuación de la Generalitat se centrará primordialmente en la defensa integral de la familia y la protección específica y tutela social del menor. Dos son las situaciones diferenciadas en las que un menor puede necesitar acudir a un Punto de Encuentro Familiar. Por un lado, aquellas en las que el menor se encuentra bajo la tutela y protección de la Administración debido a una situación de desarraigo familiar y social, y por otro, aquellas otras en las que como consecuencia de un procedimiento de separación, divorcio, nulidad o ruptura de las uniones de hecho, el menor ve como se altera su relación con alguno de sus progenitores. En ambas situaciones, y con la finalidad de garantizar el derecho del menor a mantener un contacto adecuado con sus progenitores y sus familias, tanto las administraciones competentes en materia de servicios sociales como los órganos judiciales establecen un régimen de visitas que en ocasiones se ve alterado o interrumpido, provocando un elevado número de incumplimientos que finalizan en denuncias y procedimientos judiciales, debiéndose recurrir en algunos casos a la fuerza pública para hacer cumplir el derecho del menor para relacionarse con sus progenitores. Para dar solución a estas situaciones surgen los Puntos de Encuentro Familiar como un recurso neutral que tiene por finalidad facilitar el cumplimiento del régimen de visitas y garantizar así el derecho de los menores a relacionarse BOC número 94 26.09.2008 nitors i les seues famílies en un ambient de normalitat, alhora que es facilita als progenitors el compliment de les seues responsabilitats i drets parentals i se’ls facilita un espai en què construir els coparentals. Pàg. 10.811 La Generalitat, en compliment del mandat estatutari i conscient de la realitat que envolta les relacions familiars, considera necessari plantejar una normativa específica que definisca i regule els Punts de Trobada Familiar de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de facilitar en ambdues situacions la transició a una nova configuració familiar, la qual pren com a principal referència i com bé a protegir l’interés superior dels menors, mitjançant la promulgació de la present llei, la qual s’estructura en un títol preliminar, quatre títols i dues disposicions finals. El títol preliminar definix el concepte de Punt de Trobada Familiar, establix l’objecte i l’àmbit d’actuació així com els seus principis rectors: interés del menor, neutralitat, confidencialitat, subsidiarietat, temporalitat i especialització. El títol I es referix a les persones beneficiàries i usuàries, als seus drets i obligacions, a la coordinació que ha d’existir entre les entitats derivants i els Punts de Trobada Familiar. El títol II descriu els tipus d’actuació que s’han de prestar en els Punts de Trobada Familiar, la gratuïtat del recurs, els registres que hauran de dur i, també, les causes per les quals es podrà suspendre o finalitzar la prestació del servici. El títol III disposa la creació d’un Registre Públic de Punts de Trobada Familiar i el títol IV preveu el règim sancionador aplicable. La llei, en la disposició final primera, autoritza els titulars de les conselleries amb competències en matèria de justícia i de benestar social per al desplegament i execució de la llei. Finalment, la disposició final segona fixa l’entrada en vigor de la llei l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. con ambos progenitores y sus familias en un ambiente de normalidad, al mismo tiempo que se facilita a los progenitores el cumplimiento de sus responsabilidades y derechos parentales y se les facilita un espacio en el que construir los coparentales. La Generalitat, en cumplimiento del mandato estatutario y consciente de la realidad que rodea a las relaciones familiares, considera necesario plantear una normativa específica que defina y regule los Puntos de Encuentro Familiar de la Comunitat Valenciana, con el objetivo de facilitar en ambas situaciones la transición a una nueva configuración familiar, tomando como principal referencia y como bien a proteger el interés superior de los menores, mediante la promulgación de la presente ley que se estructura en un título preliminar, cuatro títulos y dos disposiciones finales. El título preliminar define el concepto de Punto de Encuentro Familiar, establece su objeto y ámbito de actuación así como sus principios rectores: interés del menor, neutralidad, confidencialidad, subsidiariedad, temporalidad y especialización. El título I se refiere a las personas beneficiarias y usuarias, a sus derechos y obligaciones, a la coordinación que debe existir entre las entidades derivantes y los propios Puntos de Encuentro Familiar. El título II describe los tipos de actuación que se deben prestar en los Puntos de Encuentro Familiar, la gratuidad del recurso, los registros que deberán llevar, así como las causas por las que se podrá suspender o finalizar la prestación del servicio. El título III dispone la creación de un Registro Público de Puntos de Encuentro Familiar y el título IV prevé el régimen sancionador aplicable. La ley, en su disposición final primera, autoriza a los titulares de las consellerías con competencias en materia de justicia y de bienestar social al desarrollo y ejecución de la misma. Finalmente, la disposición final segunda fija la entrada en vigor de la ley el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. TÍTOL PRELIMINAR DISPOSICIONS GENERALS TÍTULO PRELIMINAR DISPOSICIONES GENERALES Article 1 Objecte i àmbit d’aplicació Artículo 1 Objeto y ámbito de aplicación La present llei té com a objecte regular els Punts de Trobada Familiar que presten l’administració de la Generalitat i les entitats locals de la Comunitat Valenciana, així com les entitats públiques i privades, que col·laboren en la prestació del servici en el territori de la Comunitat Valenciana. La presente Ley tiene por objeto regular los Puntos de Encuentro Familiar que presten la administración de la Generalitat y las entidades locales de la Comunitat Valenciana, así como las entidades públicas y privadas, que colaboren en la prestación del servicio en el territorio de la Comunitat Valenciana. Article 2 Definició de Punt de Trobada Familiar Artículo 2 Definición de Punto de Encuentro Familiar S’anomena Punt de Trobada Familiar al servici especialitzat en el qual es presta atenció professional per a facilitar que els menors puguen mantindre relacions amb els seus familiars durant els processos i situacions de separació, divorci o altres supòsits d’interrupció de la convivència fami- Se denomina Punto de Encuentro Familiar al servicio especializado en el que se presta atención profesional para facilitar que los menores puedan mantener relaciones con sus familiares durante los procesos y situaciones de separación, divorcio u otros supuestos de interrupción de la con- BOC número 94 26.09.2008 liar, fins que desapareguen les circumstàncies que motiven la necessitat utilitzar este recurs. El Punt de Trobada Familiar és un servici social gratuït, universal i especialitzat, al qual s’accedirà per resolució judicial o administrativa, que facilitarà el dret dels menors a relacionar-se amb ambdós progenitors i/o altres parents o acostats i la seguretat en les seues relacions, mitjançant una intervenció temporal de caràcter psicològic, educatiu i jurídic per part de professionals degudament formats, a fi de normalitzar i dotar a aquells de l’autonomia suficient per a relacionar-se fora d’este servici. Reglamentàriament s’establiran els requisits específics, normes i condicions mínimes dels Punts de Trobada. Pàg. 10.812 vivencia familiar, hasta que desaparezcan las circunstancias que motiven la necesidad de utilizar este recurso. El Punto de Encuentro Familiar es un servicio social gratuito, universal y especializado, al que se accederá por resolución judicial o administrativa, el cual facilitará el derecho de los menores a relacionarse con ambos progenitores y/u otros parientes o allegados y su seguridad en dichas relaciones, mediante una intervención temporal de carácter psicológico, educativo y jurídico por parte de profesionales debidamente formados, al objeto de normalizar y dotar a aquellos de la autonomía suficiente para relacionarse fuera de este servicio. Reglamentariamente se establecerán los requisitos específicos, normas y condiciones mínimas de los Puntos de Encuentro. Article 3 Principis rectors d’actuació Artículo 3 Principios rectores de actuación Els Punts de Trobada Familiar tindran com a principis rectors d’actuació els següents: 1. Interés del menor. Davant de qualsevol situació en què es donen interessos enfrontats o oposats, sempre serà prioritària la seguretat i benestar del menor. 2. Neutralitat. Els Punts de Trobada Familiar duran a terme les seues intervencions amb objectivitat, imparcialitat i salvaguardant la igualtat de les parts en conflicte. 3. Confidencialitat. A fi de protegir l’interés del menor, les dades de caràcter personal obtingudes en el Punt de Trobada Familiar seran confidencials, excepte el que preveu la legislació vigent i les que hagen de comunicar-se a l’òrgan derivant per referir-se a la realització de les visites o que hi tinguen incidència. 4. Subsidiarietat. Les derivacions al Punt de Trobada Familiar únicament s’efectuaran quan siga l’únic mitjà possible per a facilitar les relacions entre el menor i la seua família i, després d’haver esgotat altres vies de solució. 5. Temporalitat. L’actuació del Punt de Trobada Familiar tindrà caràcter temporal i es convertirà en un instrument puntual per a aconseguir la normalització de les relacions paternofilials i, entre el menor i la família. 6. Especialització. El personal que preste els seus servicis en un Punt de Trobada Familiar haurà de comptar amb l’experiència suficient i formació especialitzada en matèria de família, menors, violència de gènere i resolució de conflictes. Los Puntos de Encuentro Familiar tendrán como principios rectores de actuación los siguientes: 1. Interés del menor. Ante cualquier situación en la que se den intereses encontrados u opuestos, siempre será prioritaria la seguridad y bienestar del menor. 2. Neutralidad. Los Puntos de Encuentro Familiar llevarán a cabo sus intervenciones con objetividad, imparcialidad y salvaguardando la igualdad de las partes en conflicto. 3. Confidencialidad. Con el fin de proteger el interés del menor, los datos de carácter personal obtenidos en el Punto de Encuentro Familiar serán confidenciales, salvo lo previsto en la legislación vigente y los que deban comunicarse al órgano derivante por referirse al desarrollo de las visitas o tengan incidencia en las mismas. 4. Subsidiariedad. Las derivaciones al Punto de Encuentro Familiar únicamente se efectuarán cuando sea el único medio posible para facilitar las relaciones entre el menor y su familia y tras haber agotado otras vías de solución. 5. Temporalidad. La actuación del Punto de Encuentro Familiar tendrá carácter temporal, convirtiéndose en un instrumento puntual para conseguir la normalización de las relaciones paterno filiales y entre el menor y la familia. 6. Especialización. El personal que preste sus servicios en un Punto de Encuentro Familiar deberá contar con experiencia suficiente y formación especializada en materia de familia, menores, violencia de genero y resolución de conflictos. Article 4 Finalitats del Punt de Trobada Familiar Artículo 4 Fines del Punto de Encuentro Familiar A l’efecte de la present llei, les finalitats d’un Punt de Trobada Familiar són les següents: 1. Facilitar el compliment del règim de visites com un dret fonamental del menor. 2. Vetlar pel dret i facilitar la trobada dels progenitors i la resta de familiars amb el menor. 3. Vetlar per la seguretat i el benestar físic, i fomentar l’equilibri psicològic i social del menor, de les víctimes de violència domèstica i de qualsevol altre familiar vulnerable, durant el compliment del règim de visites. 4. Facilitar les persones usuàries la possibilitat d’arribar a acords tendents a resoldre el conflicte en què estan immersos. A los efectos de la presente ley, los fines de un Punto de Encuentro Familiar serán los siguientes: 1. Facilitar el cumplimiento del régimen de visitas como un derecho fundamental del menor. 2. Velar por el derecho y facilitar el encuentro de los progenitores y demás familiares con el menor. 3. Velar por la seguridad y el bienestar físico y fomentar el equilibrio psicológico y social del menor, de las víctimas de violencia doméstica y de cualquier otro familiar vulnerable, durante el cumplimiento del régimen de visitas. 4. Facilitar a las personas usuarias la posibilidad de llegar a acuerdos encaminados a resolver el conflicto en que están inmersos. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.813 5. Proporcionar l’orientació professional per a desplegar les habilitats parentals necessàries que milloren les relacions familiars i les habilitats de criança amb la finalitat d’aconseguir que la relació amb els menors gaudisca d’autonomia, sense necessitat dependre d’este recurs. 6. Garantir la presència d’un professional expert que facilite l’execució de les visites entre els menors i els progenitors i/o familiars amb dret a visites. 5. Proporcionar la orientación profesional para desarrollar las habilidades parentales necesarias que mejoren las relaciones familiares y las habilidades de crianza con la finalidad de conseguir que la relación con los menores goce de autonomía, sin necesidad de depender de este recurso. 6. Garantizar la presencia de un profesional experto que facilite la ejecución de las visitas entre los menores y los progenitores y/o familiares con derecho a visitas. Article 5 Competències en matèria de Punts de Trobada Familiar Artículo 5 Competencias en materia de Puntos de Encuentro Familiar Atesa la naturalesa de l’òrgan derivant, les administracions competents en la matèria tindran les atribucions següents, sense perjuí d’aquelles que siguen necessàries per al bon funcionament del servici: 1. Inspeccionar els locals que es destinen a tal activitat per a garantir que complisquen amb les exigències que reglamentàriament es determine. 2. Realitzar un seguiment dels procediments que es deriven als Punts de Trobada Familiar. 3. Exercir la potestat sancionadora establida en el títol IV de la present llei. 4. Recolzar les actuacions dels Punts de Trobada Familiar amb programes d’ajuda i finançament. 5. Col·laborar amb les entitats locals per a la difusió i execució de les activitats que realitzen els Punts de Trobada Familiar. 6. Resoldre les queixes i suggeriments que es formulen en ocasió de l’activitat exercida pels Punts de Trobada Familiar. Atendiendo a la naturaleza del órgano derivante, las administraciones competentes en la materia tendrán las siguientes atribuciones, sin perjuicio de aquellas que sean necesarias para el buen funcionamiento del servicio: 1. Inspeccionar los locales que se destinen a tal actividad para garantizar que cumplan con las exigencias que reglamentariamente se determine. 2. Realizar un seguimiento de los procedimientos que se deriven a los Puntos de Encuentro Familiar. 3. Ejercer la potestad sancionadora establecida en el título IV de la presente ley. 4. Apoyar las actuaciones de los Puntos de Encuentro Familiar con programas de ayuda y financiación de los mismos. 5. Colaborar con las entidades locales para la difusión y desarrollo de las actividades que realicen los Puntos de Encuentro Familiar. 6. Resolver las quejas y sugerencias que se formulen con ocasión de la actividad desarrollada por los Puntos de Encuentro Familiar. Article 6 Composició del Punt de Trobada Familiar Artículo 6 Composición del Punto de Encuentro Familiar El Punt de Trobada Familiar comptarà amb un equip mínim format per un lletrat o lletrada, que serà qui coordine el Punt de Trobada, un Psicòleg i un Auxiliar Administratiu. L’equip tècnic podrà completar-se amb les figures d’un Treballador Social i/o, Educació Social. El Punto de Encuentro Familiar contará con un equipo mínimo formado por un letrado o letrada, que será quien coordine el punto de encuentro; un psicólogo, y un auxiliar administrativo. El equipo técnico podrá completarse con las figuras de un trabajador social y/o un educador social. Article 7 Àmbit objectiu d’actuació del Punt de Trobada Familiar Artículo 7 Ámbito objetivo de actuación del Punto de Encuentro Familiar El Punt de Trobada Familiar atendrà famílies en què hi haja una situació de crisi o ruptura i concórrega alguna circumstància que dificulte el compliment del règim de visites. En cap cas no cabrà intervenció del Punt de Trobada Familiar quan el dret de visites estiga suspés judicialment per al titular o titulars del dret de visites que acudix al servici. El Punto de Encuentro Familiar atenderá familias en las que exista una situación de crisis o ruptura y concurra alguna circunstancia que dificulte el cumplimiento del régimen de visitas. En ningún caso cabrá intervención del Punto de Encuentro Familiar cuando el derecho de visitas se encuentre suspendido judicialmente al titular o titulares del derecho de visitas que acude a dicho servicio. El ámbito de actuación del Punto de Encuentro Familiar vendrá determinado por la administración que ostente la titularidad del mismo, quien concretará las entidades derivantes que podrán acceder a ese recurso. L’àmbit d’actuació del Punt de Trobada Familiar estarà determinat per l’administració que ostente la seua titularitat, la qual concretarà les entitats derivants que podran accedir a eixe recurs. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.814 Article 8 Àmbit territorial d’actuació Artículo 8 Ámbito territorial de actuación Serà condició indispensable per a ser persona usuària del Punt de Trobada Familiar que el menor, beneficiari del servici, residisca a la Comunitat Valenciana. Será condición indispensable para ser persona usuaria del Punto de Encuentro Familiar que el menor, beneficiario del servicio, resida en la Comunitat Valenciana. Article 9 Entitats derivantes Artículo 9 Entidades derivantes Podran derivar persones usuàries als Punts de Trobada Familiar: 1. Els òrgans judicials competents. 2. Les administracions competents en matèria de protecció del menor. Podrán derivar personas usuarias a los Puntos de Encuentro Familiar: 1. Los órganos judiciales competentes. 2. Las administraciones competentes en materia de protección del menor. TÍTOL I DE LES PERSONES BENEFICIÀRIES I USUÀRIES TÍTULO I DE LAS PERSONAS BENEFICIARIAS Y USUARIAS Article 10 De les persones beneficiàries Artículo 10 De las personas beneficiarias Les persones beneficiàries dels Punts de Trobada Familiar són els menors que estiguen immersos en situacions de crisi o ruptura familiar i així ho determine una resolució judicial o administrativa. A l’efecte de la present llei, queden equiparats als fills menors els fills majors d’edat incapacitats per resolució judicial, als quals els haja estat prorrogada la pàtria potestat dels seus pares. Serán personas beneficiarias de los Puntos de Encuentro Familiar los menores que estén inmersos en situaciones de crisis o ruptura familiar y así lo determine una resolución judicial o administrativa. Al efecto de la presente ley, quedan equiparados a los hijos menores los hijos mayores de edad incapacitados por resolución judicial, a los que les haya sido prorrogada la patria potestad de sus padres. Article 11 De les persones usuàries Artículo 11 De las personas usuarias Les persones usuàries són els membres del nucli familiar i, si fa el cas, altres familiars i persones acostades que, per resolució judicial o administrativa, tinguen establit el compliment del règim de visites en un Punt de Trobada Familiar, en atenció a les dificultats observades per a realitzar dites visites de forma autònoma. Las personas usuarias son los miembros del núcleo familiar y, en su caso, otros familiares y personas allegadas que, por resolución judicial o administrativa, tengan establecido el cumplimento del régimen de visitas en un Punto de Encuentro Familiar, en atención a las dificultades observadas para realizar dichas visitas de forma autónoma. Article 12 Dels drets de les persones beneficiàries Artículo 12 De los derechos de las personas beneficiarias Amb caràcter específic els menors atesos en els Punts de Trobada Familiar disfrutaran dels drets arreplegats en la legislació vigent en matèria de protecció a la infància. Con carácter específico los menores atendidos en los Puntos de Encuentro Familiar disfrutarán de los derechos recogidos en la legislación vigente en materia de protección a la infancia. Article 13 Dels drets de les persones usuàries Artículo 13 De los derechos de las personas usuarias Les persones usuàries dels Punts de Trobada familiar tindran dret a: 1. Accedir al centre sense discriminació per raó de sexe, nacionalitat, religió, ideologia o qualsevol altra condició personal o social. Las personas usuarias de Puntos de Encuentro Familiar tendrán derecho a: 1. Acceder al centro sin discriminación por razón de sexo, nacionalidad, religión, ideología o cualquier otra condición personal o social. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.815 2. Ser ateses, per part del personal del servici, amb respecte cap a la seua dignitat i la seua intimitat. 3. Ser informades de les normes de funcionament del Punt de Trobada Familiar així com de les possibles conseqüències del seu incompliment. 4. Presentar els suggeriments o fer les queixes i reclamacions en relació amb el servici prestat pel Punt de Trobada Familiar. 5. Mantindre la confidencialitat del seu expedient, de conformitat amb el que preveu la legislació vigent. 6. Obtindre justificants de compareixença en el centre sobre les visites que es produïsquen. 2. Ser atendidas, por parte del personal del servicio, con respeto hacia su dignidad y su intimidad. 3. Ser informadas de las normas de funcionamiento del Punto de Encuentro Familiar, así como de las posibles consecuencias de su incumplimiento. 4. Presentar sugerencias o hacer quejas y reclamaciones en relación con el servicio prestado por el Punto de Encuentro Familiar. 5. Mantener la confidencialidad de su expediente, de conformidad con lo previsto en la legislación vigente. 6. Obtener justificantes de comparecencia en el centro sobre las visitas que se produzcan. Article 14 Deures de les persones usuàries Artículo 14 Deberes de las personas usuarias Les persones usuàries dels Punts de Trobada Familiar tindran el deure de: 1. Complir les normes de funcionament intern establides que, si fa el cas, seran desplegades reglamentàriament. 2. Observar una conducta basada en el respecte mutu, encaminada a facilitar una millor convivència. 3. Col·laborar amb els professionals del Punt de Trobada Familiar encarregats de prestar l’assistència necessària. 4. Utilitzar de manera responsable el material i les instal·lacions del centre. 5. Respectar la privacitat de les altres persones usuàries del Punt de Trobada. 6. Les persones usuàries tindran el deure de complir l’horari fixat pel Punt de Trobada familiar per al compliment de les visites. Las personas usuarias de los Puntos de Encuentro Familiar tendrán el deber de: 1. Cumplir las normas de funcionamiento interno establecidas que, en su caso, serán desarrolladas reglamentariamente. 2. Observar una conducta basada en el mutuo respeto, encaminada a facilitar una mejor convivencia. 3. Colaborar con los profesionales del Punto de Encuentro Familiar encargados de prestar la asistencia necesaria. 4. Utilizar de manera responsable el material y las instalaciones del centro. 5. Respetar la privacidad de las demás personas usuarias del Punto de Encuentro. 6. Las personas usuarias tendrán el deber de cumplir el horario fijado por el Punto de Encuentro Familiar para el cumplimiento de las visitas. Article 15 Incompliment de les normes de funcionament Artículo 15 Incumplimiento de las normas de funcionamiento Les normes de funcionament intern dels Punts de Trobada Familiar que reglamentàriament es determinen, seran de compliment obligatori per a les persones usuàries. Els incompliments que es produïsquen seran comunicats a l’òrgan derivant i podran suposar la suspensió provisional de la visita. Las normas de funcionamiento interno de los Puntos de Encuentro Familiar que reglamentariamente se determinen, serán de obligado cumplimiento para las personas usuarias. Los incumplimientos que se produzcan serán comunicados al órgano derivante y podrán suponer la suspensión provisional de la visita. Article 16 Observacions, queixes i suggeriments Artículo 16 Observaciones, quejas y sugerencias 1. Les persones usuàries podran formular les observacions que estimen oportunes en relació amb la prestació del servici a través d’un full d’observacions adreçat al coordinador o coordinadora del centre. 2. Les queixes i els suggeriments que es formulen es presentaran en el Punt de Trobada Familiar i tindran la mateixa via prevista en la legislació vigent per la qual es regulen les queixes i els suggeriments en l’àmbit de l’administració i les organitzacions de la Generalitat. 1. Las personas usuarias podrán formular las observaciones que estimen oportunas en relación con la prestación del servicio mediante una hoja de observaciones dirigida al coordinador o coordinadora del centro. 2. Las quejas y sugerencias que se formulen se presentarán en el Punto de Encuentro Familiar y se dará a las mismas el cauce previsto en la legislación vigente por la que se regulen las quejas y sugerencias en el ámbito de la administración y las organizaciones de la Generalitat. Article 17 Protecció de dades de caràcter personal Artículo 17 Protección de datos de carácter personal El tractament de les dades de caràcter personal que es demanen dels usuaris i beneficiaris dels punts de trobada El tratamiento de los datos de carácter personal que se piden a los usuarios y beneficiarios de los puntos de encuentro BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.816 familiar se subjectarà al que establix la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal. familiar se sujetará a lo que establece la legislación vigente en materia de protección de datos de carácter general. TÍTOL II DE L’ACTUACIÓ EN EL PUNT DE TROBADA FAMILIAR TÍTULO II DE LA ACTUACIÓN EN EL PUNTO DE ENCUENTRO FAMILIAR Article 18 Tipus d’atenció Artículo 18 Tipos de atención El servici prestat pels Punts de Trobada Familiar consistirà en: 1. Supervisar l’entrega i arreplegada dels menors per a la realització de visites que s’efectuaran fora del centre. 2. Tutelar les visites que tinguen lloc en el Punt de Trobada Familiar quan així ho establisca una resolució judicial o administrativa. 3. Posar a disposició de les persones usuàries els recursos humans i materials necessaris que garantisquen el funcionament correcte de les visites quan estes no requerisquen la supervisió directa o presència continuada de l’equip tècnic. El servicio prestado por los Puntos de Encuentro Familiar consistirá en: 1. Supervisar la entrega y recogida de los menores para la realización de visitas que se desarrollarán fuera del centro. 2. Tutelar las visitas que tengan lugar en el Punto de Encuentro Familiar cuando así lo establezca una resolución judicial o administrativa. 3. Poner a disposición de las personas usuarias los recursos humanos y materiales necesarios que garanticen el correcto funcionamiento de las visitas cuando éstas no requieran la supervisión directa o presencia continuada del equipo técnico. Article 19 Horaris del Punt de Trobada Familiar Artículo 19 Horarios del Punto de Encuentro Familiar Els Punts de Trobada Familiar hauran de prestar el seu servici en un horari tal, que facilite la conciliació del dret de visites amb el calendari, l’horari escolar i la vida laboral. Los Puntos de Encuentro Familiar deberán prestar su servicio en un horario tal que facilite la conciliación del derecho de visitas con el calendario y horario escolar y la vida laboral. Article 20 Caràcter gratuït Artículo 20 Carácter gratuito Els servicis prestats pels punts de trobada familiar que es produïsquen com a conseqüència d’una derivació judicial o administrativa, tindran caràcter gratuït per a les persones usuàries. Los servicios prestados por los puntos de encuentro familiar que se produzcan como consecuencia de una derivación judicial o administrativa tendrán carácter gratuito para las personas usuarias. Article 21 La fitxa de derivació Artículo 21 La Ficha de Derivación 1. A fi d’una eficaç col·laboració entre les administracions públiques actuants, es procuraran els mecanismes oportuns a l’efecte que els òrgans derivants puguen facilitar als Punts de Trobada Familiar una fitxa de derivació, el contingut de la qual s’establirà reglamentàriament, comprensiva de les dades identificatives de les persones usuàries i dels menors, modalitat d’intervenció, duració i periodicitat de les visites. 2. Esta fitxa, junt amb el testimoni o còpia íntegra de la resolució judicial o administrativa de referència on es fixen les visites i s’acorde la derivació al Punt de Trobada Familiar, i la resta de documentació que s’estime pertinent a les finalitats del Punt de Trobada Familiar, així com l’informe de l’equip psicosocial, en cas d’haver-se produït una pericial prèvia, serviran de manera essencial al Punt de Trobada Familiar per al compliment del servici que s’hi presta. 1. En aras a una eficaz colaboración entre las administraciones públicas actuantes, se procurarán los mecanismos oportunos a los efectos de que los órganos derivantes puedan facilitar a los Puntos de Encuentro Familiar una ficha de derivación, cuyo contenido se establecerá reglamentariamente, comprensiva de los datos identificativos de las personas usuarias y los menores, modalidad de intervención, duración y periodicidad de las visitas. 2. Dicha ficha, junto con el testimonio o copia íntegra de la resolución judicial o administrativa de referencia donde se fijen las visitas y se acuerde la derivación al Punto de Encuentro Familiar, y demás documentación que se estime pertinente a los fines del Punto de Encuentro Familiar, así como el informe del equipo psicosocial en caso de haberse producido una pericial previa, servirán de modo esencial al Punto de Encuentro Familiar al cumplimiento del servicio prestado en el mismo. BOC número 94 26.09.2008 3. La inobservança del procediment establit impedirà la prestació del servici per part del Punt de Trobada Familiar. 4. Es procuraran els mecanismes de col·laboració oportuns amb els òrgans derivants a l’efecte de facilitar aquella informació que resulte significativa per al compliment dels fins del Punt de Trobada Familiar, pel que fa a la vigència d’ordes d’allunyament, si n’hi ha, amb el trasllat de les resolucions judicials corresponents per les quals s’acorden, amb indicació de la data de finalització d’estes. Pàg. 10.817 3. La inobservancia del procedimiento establecido impedirá la prestación del servicio por parte del Punto de Encuentro Familiar. 4. Se procurarán los mecanismos de colaboración oportunos con los órganos derivantes, a los efectos de facilitar aquella información que resulte relevante para el cumplimiento de los fines del Punto de Encuentro Familiar, en relación con la vigencia de órdenes de alejamiento, en el caso de que las hubiere, con traslado de las correspondientes resoluciones judiciales por las que se acuerdan, con indicación de la fecha de finalización de las mismas. Article 22 Coordinació i col·laboració Artículo 22 Coordinación y colaboración 1. Els Punts de Trobada Familiar coordinaran l’exercici de les seues funcions i el desplegament de la seua activitat amb: a) Els jutjats i tribunals de justícia derivants. b) Els servicis socials, en especial amb els servicis de protecció dels menors d’edat, amb els servicis d’atenció i protecció a la dona i a la família i amb els servicis de mediació familiar. c) Amb altres entitats i/o institucions competents en matèria d’infància i adolescència, dona i família. d) Amb servicis anàlegs situats en altres comunitats autònomes. 2. Per a vetlar per una efectiva coordinació es podran constituir comissions mixtes de seguiment, la composició, règim i funcionament de les quals seran establits reglamentàriament. 1. Los Puntos de Encuentro Familiar coordinarán el ejercicio de sus funciones y el desarrollo de su actividad con: a) Los juzgados y tribunales de Justicia derivantes. b) Los servicios sociales, en especial con los servicios de protección de los menores de edad, con los servicios de atención y protección a la mujer y a la familia y con los servicios de mediación familiar. c) Con otras entidades y/o instituciones competentes en materia de infancia y adolescencia, mujer y familia. d) Con servicios análogos situados en otras comunidades autónomas. 2. Para velar por una efectiva coordinación se podrán constituir comisiones mixtas de seguimiento, cuya composición, régimen y funcionamiento serán establecidos reglamentariamente. Article 23 Registres Artículo 23 Registros En els Punts de Trobada Familiar es portaran, com a mínim, els registres següents: 1. Registre d’entrada de documents. 2. Registre d’eixida de documents. 3. Registre d’expedients. 4. Registre d’entrada i eixida de persones usuàries. En los Puntos de Encuentro Familiar se llevarán, al menos, los siguientes registros: 1. Registro de Entrada de Documentos. 2. Registro de Salida de Documentos. 3. Registro de Expedientes. 4. Registro de Entrada y Salida de Personas Usuarias. Article 24 Registres d’entrada i eixida de documents Artículo 24 Registros de entrada y salida de documentos Tots els documents hauran de dur el resgistre corresponent, amb la numeració correlativa i la data d’entrada o eixida del Punt de Trobada Familiar. Todos los documentos deberán llevar el correspondiente registro, con la numeración correlativa y la fecha de entrada o salida del Punto de Encuentro Familiar. Article 25 Registre d’expedients Artículo 25 Registro de expedientes Totes les derivacions que es produïsquen al Punt de Trobada Familiar hauran de registrar-se per rigorós orde d’arribada en el registre d’expedients i eixe número de registre serà el de referència en totes les instàncies. Todas las derivaciones que se produzcan al Punto de Encuentro Familiar deberán registrarse por riguroso orden de llegada en el registro de expedientes, siendo el número de registro el de referencia en todas las instancias. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.818 Article 26 Registre d’entrada i eixida de persones usuàries Artículo 26 Registro de entrada y salida de personas usuarias Totes les persones usuàries majors d’edat quen al centre hauran de ser convenientment pel personal del Punt de Trobada Familiar constància de les hores d’entrada i eixida, les de firmar abans d’abandonar el centre. Todas las personas usuarias mayores de edad que accedan al centro deberán ser convenientemente identificadas por el personal del Punto de Encuentro Familiar, dejando constancia de las horas de entrada y salida que deberán firmar antes de abandonar el centro. que accedisidentificades i es deixarà quals hauran Article 27 Suspensió de la intervenció Artículo 27 Suspensión de la intervención A més del que preveu l’article 15 d’esta llei la intervenció del Punt de Trobada Familiar podrà suspendre’s per una resolució de l’òrgan derivant dictada d’ofici o a instàncies d’una proposta motivada de l’equip tècnic del Punt de Trobada Familiar. Además de lo previsto en el artículo 15 de esta ley, la intervención del Punto de Encuentro Familiar podrá suspenderse por resolución del órgano derivante, dictada de oficio o a instancias de propuesta motivada del equipo técnico del Punto de Encuentro Familiar. Article 28 Acabament de la intervenció Artículo 28 Finalización de la intervención La intervenció del Punt de Trobada Familiar només podrà acabar per resolució judicial o administrativa. La intervención del Punto de Encuentro Familiar sólo podrá finalizar por resolución judicial o administrativa. Article 29 Seguretat Artículo 29 Seguridad Els professionals del Punt de Trobada Familiar vetlaran per la seguretat de les persones usuàries, beneficiàries i de les instal·lacions. En casos de situacions en què hi ha risc per a la integritat de les persones, es donarà avís a l’autoritat que corresponga. En els casos en què hi haja una orde de protecció hauran d’adoptar-se mesures de seguretat especials orientades a facilitar la vigilància i protecció les persones usuàries a través d’un protocol d’actuació en coordinació amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Los profesionales del Punto de Encuentro Familiar velarán por la seguridad de las personas usuarias, beneficiarias y de las instalaciones. En caso de situaciones en las que exista riesgo para la integridad de las personas, se dará aviso a la autoridad que corresponda. En los casos en que exista una orden de protección deberán adoptarse medidas de seguridad especiales orientadas a facilitar la vigilancia y protección de las personas usuarias a través de un protocolo de actuación en coordinación con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado. Article 30 Protocol de vigilància Artículo 30 Protocolo de vigilancia A l’efecte d’esta llei s’establirà un protocol de vigilància entre les administracions competents i les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat a fi de que es garantisca la seguretat en els Punts de Trobada en tot moment. A los efectos de esta ley se establecerá un protocolo de vigilancia entre las administraciones competentes y las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado al objeto de que se garantice la seguridad en los Puntos de Encuentro Familiar en todo momento. TÍTOL III DEL REGISTRE PÚBLIC I AUTORITZACIÓ DELS PUNTS DE TROBADA FAMILIAR TÍTULO III DEL REGISTRO PÚBLICO Y AUTORIZACIÓN DE LOS PUNTOS DE ENCUENTRO FAMILIAR Article 31 Del registre i autorització dels Punts de Trobada Familiar de la Comunitat Valenciana Artículo 31 Del registro y autorización de Puntos de Encuentro Familiar de la Comunitat Valenciana 1. La conselleria competent en matèria de Justícia crearà un Registre Públic dels Punts de Trobada Familiar de la Comunitat Valenciana, on s’inscriuran aquells el funcionament dels quals haja sigut prèviament autoritzat. 1. La conselleria competente en materia de justicia creará un Registro Público de Puntos de Encuentro Familiar de la Comunitat Valenciana, en el que se inscribirán aquellos cuyo funcionamiento haya sido previamente autorizado. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.819 2. Reglamentàriament es regularà el funcionament i l’organització del Registre Públic dels Punts de Trobada Familiar de la Comunitat Valenciana, així com dels requisits que els Punts de Trobada Familiar han de complir per a ser autoritzats com a tals. 3. Els centres i servicis de Punts de Trobada Familiars de titularitat i gestió privades quedaran sotmesos a autorització administrativa, supeditada al compliment de la regulació prevista en la present llei, en els títols II (de l’Actuació), III (del Registre Públic), IV (del Règim Sancionador), i de les condicions i els requisits reglamentàriament establerts. 2. Reglamentariamente se regulará el funcionamiento y organización del Registro Público de Puntos de Encuentro Familiar de la Comunitat Valenciana, así como de los requisitos que los Puntos de Encuentro Familiar deben cumplir para ser autorizados como tales. 3. Los centros y servicios de Puntos de Encuentro Familiar de titularidad y gestión privadas quedarán sometidos a autorización administrativa, supeditada al cumplimiento de la regulación prevista en la presente ley, en sus títulos II (de la Actuación), III (del Registro Público), IV (del Régimen Sancionador), y de las condiciones y los requisitos reglamentariamente establecidos. TÍTOL IV DEL RÈGIM SANCIONADOR TÍTULO IV DEL RÉGIMEN SANCIONADOR CAPÍTOL I De les infraccions i sancions administratives CAPÍTULO I De las infracciones y sanciones administrativas Article 32 De les infraccions administratives Artículo 32 De las infracciones administrativas 1. Constituiran infraccions administratives les accions o omissions de les persones físiques i/o jurídiques que presten el servici de Punt de Trobada Familiar, ja siguen públiques o privades, que vulneren les normes legals tipificades i sancionades de conformitat amb la present llei. 2. Les infraccions es qualifiquen en lleus, greus i molt greus, de conformitat amb el que establix la present llei. 1. Constituirán infracciones administrativas las acciones u omisiones de las personas físicas y/o jurídicas que presten el servicio de Punto de Encuentro Familiar, ya sean públicas o privadas, que vulneren las normas legales tipificadas y sancionadas de conformidad con la presente ley. 2. Las infracciones se califican en leves, graves y muy graves, de conformidad con lo establecido en la presente ley. Article 33 Sobre les infraccions lleus Artículo 33 Sobre las infracciones leves Són infraccions lleus les següents: 1. Mantindre els locals, instal·lacions, mobiliari o efectes amb deficiències en el seu estat, en el seu funcionament, en la seua neteja i higiene sense que d’això es derive risc per a la integritat física o la salut de les persones usuàries i beneficiàries. 2. No tindre actualitzats ni correctament complimentats els llibres de registre establits en l’article 23 de la present llei. 3. Obstruir la labor inspectora de manera que es retarde el compliment de les obligacions d’informació, comunicació o compareixença. 4. Cometre qualsevol altra infracció que vulnere el que disposa la present llei o en les seues normes de desplegament i no constituïsca una infracció greu o molt greu. Son infracciones leves las siguientes: 1. Mantener los locales, instalaciones, mobiliario o enseres con deficiencias en su estado, en su funcionamiento, en su limpieza e higiene sin que se derive de ello riesgo para la integridad física o la salud de las personas usuarias y beneficiarias. 2. No tener actualizados ni correctamente cumplimentados los libros de registro establecidos en el artículo 23 de la presente ley. 3. Obstruir la labor inspectora de modo que se retrase el cumplimiento de las obligaciones de información, comunicación o comparecencia. 4. Cometer cualquier otra infracción que vulnere lo dispuesto en la presente ley o en sus normas de desarrollo y no constituya infracción grave o muy grave. Article 34 Sobre infraccions greus Artículo 34 Sobre infracciones graves Són infraccions greus les següents: 1. No disposar dels llibres de registre establits en l’article 23 de la present llei. 2. Traslladar el Punt de Trobada Familiar sense haver obtingut l’autorització administrativa corresponent, ja siga provisional o definitiva. 3. Incomplir allò que s’ha establit en matèria d’ubicació, habitabilitat, instal·lacions i mòduls de personal exigits com a requisit indispensable per a la seua autorització. Son infracciones graves las siguientes: 1. No disponer de los libros de registro establecidos en el artículo 23 de la presente ley. 2. Trasladar el Punto de Encuentro Familiar sin haber obtenido la autorización administrativa correspondiente, ya sea provisional o definitiva. 3. Incumplir lo establecido en materia de ubicación, habitabilidad, instalaciones y módulos de personal exigidos como requisito indispensable para su autorización. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.820 4. Desatendre els requeriments de l’administració per a aplicar les mesures correctores que s’establisquen per al seu funcionament. 5. No tindre expedient individual o d’aquells altres documents que reglamentàriament s’establisquen, els quals han de formar part de l’expedient. 6. No disposar del reglament de règim interior o no facilitar els drets de les persones usuàries i les persones beneficiàries assenyalades en la present llei. 7. Obstruir la labor inspectora mitjançant accions o omissions que dificulten, pertorben o retarden les funcions pròpies de la inspecció. 8. No conservar en bones condicions higièniques i d’habitabilitat els centres o servicis, de les quals es derive risc per a la integritat física o la salut de les persones usuàries i beneficiàries. 9. No instal·lar ni mantindre en adequades condicions d’ús totes aquelles mesures de seguretat, protecció contra incendis i evacuació, establides en la normativa vigent per a les característiques del centre de què es tracte. 10. Aplicar les ajudes i subvencions públiques a finalitats diferents d’aquelles per a les quals hagen sigut atorgades, sense perjuí d’altres responsabilitats civils o penals en què es puga incórrer. 11. Realitzar una altra acció o omissió que cause risc o dany efectiu per a la salut, perjuí per a les persones usuàries i les persones beneficiàries o que conculque algun dret reconegut que no constituïsca falta lleu o molt greu, ja siga de forma conscient o deliberada, per abandó de la diligència o falta de precaució exigible. 4. Desatender los requerimientos de la administración para aplicar las medidas correctoras que se establezcan para su funcionamiento. 5. Carecer de expediente individual o de aquellos documentos que reglamentariamente se establezcan que deben formar parte del mismo. 6. No disponer de reglamento de régimen interior o no facilitar los derechos de las personas usuarias y las personas beneficiarias señalados en la presente ley. 7. Obstruir la labor inspectora mediante acciones u omisiones que dificulten, perturben o retrasen las funciones propias de la inspección. 8. No conservar en buenas condiciones higiénicas y de habitabilidad los centros o servicios, de las que se derive riesgo para la integridad física o salud de las personas usuarias y las personas beneficiarias. 9. No instalar ni mantener en adecuadas condiciones de uso todas aquellas medidas de seguridad, protección contra incendios y evacuación, establecidas en la normativa vigente para las características del centro de que se trate. 10. Aplicar las ayudas y subvenciones públicas a finalidades distintas de aquellas para las que hubieran sido otorgadas, sin perjuicio de otras responsabilidades civiles o penales en que se pueda incurrir. 11. Realizar otra acción u omisión que cause riesgo o daño efectivo para la salud, perjuicio para las personas usuarias y las personas beneficiarias o que conculque algún derecho reconocido que no constituya falta leve o muy grave, ya sea de forma consciente o deliberada, por abandono de la diligencia o falta de precaución exigible. Article 35 Sobre les infraccions molt greus Artículo 35 Sobre infracciones muy graves Són infraccions molt greus les següents: 1. Obrir o tancar un Punt de Trobada Familiar, així com prestar un Servici, sense haver obtingut l’autorització administrativa corresponent, provisional o definitiva. 2. Obstruir la labor inspectora per a impedir l’accés a les dependències del centre, resistència reiterada, coacció, amenaces, violència o qualsevol altra forma de pressió exercida sobre els inspectors. 3. Proporcionar les persones usuàries i les persones beneficiàries un tracte degradant que afecte la seua dignitat, així com vulnerar el seu dret a la intimitat, qualsevol altre dret o imposar dificultats per a exercir-lo. Son infracciones muy graves las siguientes: 1. Abrir o cerrar un Punto de Encuentro Familiar, así como prestar un servicio, sin haber obtenido la correspondiente autorización administrativa, provisional o definitiva. 2. Obstruir la labor inspectora por impedir el acceso a las dependencias del centro, resistencia reiterada, coacción, amenazas, violencia o cualquier otra forma de presión ejercida sobre los inspectores. 3. Proporcionar a las personas usuarias y las personas beneficiarias un trato degradante que afecte a su dignidad, así como vulnerar su derecho a la intimidad, cualquier otro derecho o imponer dificultades para su disfrute. Article 36 De les sancions administratives a les entitats Artículo 36 De las sanciones administrativas a las entidades Les sancions administratives seran imposades segons la qualificació de la infracció: a) Per infraccions lleus es podran imposar les sancions següents: 1. Advertència. 2. Multa de 300 a 3.000 euros. b) Per infraccions greus es podran imposar les sancions següents: 1. Multa de 3.001 a 15.000 euros. 2. Prohibició d’accedir al finançament públic durant un període de fins a un any. 3. Suspensió temporal de l’autorització per a prestar el servici de Punt de Trobada Familiar per període màxim d’un any. Las sanciones administrativas serán impuestas según la calificación de la infracción: a) Por infracciones leves se podrán imponer las siguientes sanciones: 1. Apercibimiento. 2. Multa de 300 a 3.000 euros. b) Por infracciones graves se podrán imponer las siguientes sanciones: 1. Multa de 3.001 a 15.000 euros. 2. Prohibición de acceder a la financiación pública durante un período de hasta un año. 3. Suspensión temporal de la autorización para prestar el servicio de Punto de Encuentro Familiar por período máximo de un año. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.821 c) Per infraccions molt greus es podran imposar les sancions següents: 1. Multa de 15.001 a 60.100 euros. Prohibició d’accedir al finançament públic durant un període de fins a tres anys. 2. Suspensió temporal o definitiva de l’autorització per a actuar com a Punt de Trobada Familiar. Si és temporal no excedirà de tres anys. d) En tot cas, les sancions per infraccions greus i molt greus assenyalades en els punts 2 i 3 dels apartats b i c també es podran imposar amb caràcter accessori a les de naturalesa pecuniària. Totes les quanties fixades en este article podran ser revisades periòdicament pel Consell en atenció a les variacions que experimente l’índex de preus al consum. c) Por infracciones muy graves se podrán imponer las siguientes sanciones: 1. Multa de 15.001 a 60.100 euros. 2. Prohibición de acceder a la financiación pública durante un período de hasta tres años. 3. Suspensión temporal o definitiva de la autorización para actuar como Punto de Encuentro Familiar. Si es temporal no excederá de tres años. d) En cualquier caso, las sanciones por infracciones graves y muy graves señaladas en los puntos 2 y 3 de los apartados b y c también se podrán imponer con carácter accesorio a las de naturaleza pecuniaria. Todas las cuantías fijadas en este artículo podrán ser revisadas periódicamente por el Consell en atención a las variaciones que experimente el índice de precios al consumo. Article 37 De la graduació de les sancions Artículo 37 De la graduación de las sanciones Per a la graduació de les sancions es tindran en compte les circumstàncies següents: 1. La gravetat del risc o perill per les persones usuàries i beneficiàries. 2. El grau d’intencionalitat o negligència de l’acció. 3. Els perjuís físics o morals ocasionats. 4. El benefici econòmic obtingut. 5. La rellevància o transcendència social dels fets. 6. La reincidència en la comissió d’altres infraccions. S’entendrà per reincidència, a l’efecte de la present llei, cometre en el termini d’un any més d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan així haja sigut declarat per resolució ferma. 7. El nombre de persones usuàries i beneficiàries afectades per la infracció. 8. L’incompliment dels advertiments i requeriments previs. Para la graduación de las sanciones se tendrán en cuenta las siguientes circunstancias: 1. La gravedad del riesgo o peligro para las personas usuarias y beneficiarias. 2. El grado de intencionalidad o negligencia de la acción. 3. Los perjuicios físicos o morales ocasionados. 4. El beneficio económico obtenido. 5. La relevancia o trascendencia social de los hechos. 6. La reincidencia en la comisión de otras infracciones. Se entenderá por reincidencia, a los efectos de la presente ley, cometer en el término de un año más de una infracción de la misma naturaleza, cuando así haya sido declarado por resolución firme. 7. El número de personas usuarias y beneficiarias afectadas por la infracción. 8. El incumplimiento de advertencias y requerimientos previos. Article 38 De la prescripció de les infraccions i de les sancions Artículo 38 De la prescripción de las infracciones y de las sanciones 1. Les infraccions a què es referix la present llei prescriuran al cap de sis mesos si són lleus, als dos anys si són greus i als tres anys si són molt greus, des del moment que s’hagueren comés. 2. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuran al cap de tres anys, les imposades per infraccions greus als dos anys i les imposades per infraccions lleus a l’any. 3. El termini de prescripció començarà a comptar des de l’endemà d’aquell en què adquirisca fermesa la resolució per la qual es va imposar la sanció, o des que es crebantà el compliment de la sanció, si haguera començat. 1. Las infracciones a que se refiere la presente ley prescribirán a los seis meses si son leves, a los dos años si son graves y a los tres años si son muy graves, desde el momento en que se hubieran cometido. 2. Las sanciones impuestas por infracciones muy graves prescribirán a los tres años, las impuestas por infracciones graves a los dos años y las impuestas por infracciones leves al año. 3. El plazo de prescripción empezará a contar desde el día siguiente a aquel en que adquiera firmeza la resolución por la que se impuso la sanción, o desde que se quebrantase el cumplimiento de la sanción si hubiera comenzado. CAPÍTOL II Del procediment sancionador CAPÍTULO II Del procedimiento sancionador Article 39 Del procediment sancionador Artículo 39 Del procedimiento sancionador El procediment sancionador de les infraccions tipificades en la present llei s’ajustarà al que disposa el títol IX de El procedimiento sancionador de las infracciones tipificadas en la presente ley se ajustará a lo dispuesto en el título BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.822 la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú i al que establix el Reial Decret 1398/1993, de 4 d’agost, pel qual s’aprovà el Reglament del Procediment per a l’Exercici de la Potestat Sancionadora. IX de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común y a lo establecido en el Real Decreto 1398/1993, de 4 de agosto, por el que se aprobó el Reglamento del Procedimiento para el Ejercicio de la Potestad Sancionadora. Article 40 Dels responsables Artículo 40 De los responsables 1. Seran responsables de les infraccions previstes en la present llei les persones físiques o jurídiques, titulars o gestors dels servicis que presten assistència com a Punt de Trobada Familiar. 2. Les responsabilitats administratives derivades de la present llei s’exigiran sense perjuí de les responsabilitats civils, penals o laborals que puguen derivar-se. 3. En els supòsits en què els fets puguen ser constitutius de delicte, s’informarà el Ministeri Fiscal o l’òrgan judicial competent. 4. L’administració suspendrà el procediment sancionador quan tinga coneixement de la tramitació d’un procés judicial fundat en els mateixos fets. Si l’autoritat judicial competent no estima l’existència de delicte, l’administració reprendrà el procediment sempre que els fets en qüestió s’hagen considerat com a provats per dita autoritat. 1. Serán responsables de las infracciones previstas en la presente ley las personas físicas o jurídicas, titulares o gestores de los servicios que presten asistencia como Punto de Encuentro Familiar. 2. Las responsabilidades administrativas derivadas de la presente ley se exigirán sin perjuicio de las responsabilidades civiles, penales o laborales que pudieran derivar. 3. En los supuestos en que los hechos pudieran ser constitutivos de delito, se pondrán en conocimiento del Ministerio Fiscal o del órgano judicial competente. 4. La administración suspenderá el procedimiento sancionador cuando tenga conocimiento de la tramitación de un proceso judicial fundado en los mismos hechos. Si la autoridad judicial competente no estima la existencia de delito, la administración reanudará el procedimiento siempre y cuando los hechos en cuestión se hayan considerado como probados por dicha autoridad. Article 41 De la iniciació del procediment sancionador Artículo 41 De la iniciación del procedimiento sancionador El procediment sancionador s’iniciarà mitjançant un acord motivat del titular de la Direcció General de Justícia i Menor, ja siga d’ofici, per denúncia o a petició raonada d’altres òrgans administratius. El procedimiento sancionador se iniciará mediante acuerdo motivado del titular de la Dirección General de Justicia y Menor, ya sea de oficio, por denuncia o a petición razonada de otros órganos administrativos. Article 42 De l’instructor Artículo 42 Del instructor 1. Per a la incoació de l’expedient sancionador, el titular de la Direcció General de Justícia i Menor nomenarà instructor de l’expedient un funcionari adscrit a la unitat administrativa competent per raó de la matèria o per raó del territori. 2. A fi de preservar la imparcialitat del procediment sancionador i dotar d’una major garantia al presumpte infractor, en cap cas no podran actuar com a instructors de l’expedient aquells òrgans que tinguen atribuïdes funcions d’investigació, esbrinament i inspecció, les actuacions dels quals hagen servit de base per a la iniciació del procediment. 1. Para la incoación del expediente sancionador, el titular de la Dirección General de Justicia y Menor nombrará instructor del mismo a un funcionario adscrito a la unidad administrativa competente por razón de la materia o por razón del territorio. 2. A fin de preservar la imparcialidad del procedimiento sancionador y dotar de una mayor garantía al presunto infractor, en ningún caso podrán actuar como instructores del expediente aquellos órganos que tengan atribuidas funciones de investigación, averiguación e inspección y cuyas actuaciones hayan servido de base para la iniciación del procedimiento. Article 43 Sobre mesures provisionals Artículo 43 Sobre medidas provisionales A fi d’assegurar l’eficàcia de la resolució que puga recaure, evitar el manteniment dels efectes de la infracció i les exigències dels interessos generals, el titular de la Direcció General de Justícia i Menor podrà adoptar, en qualsevol moment del procediment i mitjançant un acord motivat, les mesures provisionals següents: 1. Exigir fiances. Con el fin de asegurar la eficacia de la resolución que pudiera recaer, evitar el mantenimiento de los efectos de la infracción y las exigencias de los intereses generales, el titular de la Dirección General de Justicia y Menor podrá adoptar, en cualquier momento del procedimiento y mediante acuerdo motivado, las siguientes medidas provisionales: 1. Exigir fianzas. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.823 2. Suspendre temporalment les activitats. 3. Inhabilitar dependències o suspendre temporalment els servicis específics per raons d’higiene, sanitat i seguretat. 4. Suspendre l’admissió de nous expedients. 2. Suspender temporalmente actividades. 3. Inhabilitar dependencias o suspender temporalmente servicios específicos por razones de higiene, sanidad y seguridad. 4. Suspender la admisión de nuevos expedientes. Article 44 De la resolució de l’expedient sancionador Artículo 44 De la resolución del expediente sancionador La resolució de l’expedient sancionador, així com la imposició de sancions, si fa el cas, correspondrà al titular de la Direcció General de Justícia i Menor. La resolución del expediente sancionador, así como la imposición de sanciones, en su caso, corresponderá al titular de la Dirección General de Justicia y Menor. Article 45 Dels recursos Artículo 45 De los recursos 1. Contra les resolucions dictades pel titular de la Direcció General de Justícia i Menor es podrà interposar recurs d’alçada davant del titular de la conselleria competent en matèria de justícia en el termini d’un mes. 2. Les resolucions dictades pel titular de la conselleria de competent en matèria de justícia, recaigudes en els procediments sancionadors, posen fi a la via administrativa i s’hi pot interposar recurs davant de la jurisdicció contenciosa administrativa, d’acord amb el que establix la normativa vigent. 1. Contra las resoluciones dictadas por el titular de la Dirección General de Justicia y Menor se podrá interponer recurso de alzada ante el titular de la conselleria competente en materia de justicia en el plazo de un mes. 2. Las resoluciones dictadas por el titular de la Conselleria competente en materia de justicia, recaídas en los procedimientos sancionadores, ponen fin a la vía administrativa, pudiéndose interponer recurso ante la jurisdicción contencioso-administrativa, de acuerdo con lo establecido en la normativa vigente. DISPOSICIONS FINALS DISPOSICIONES FINALES Primera Desplegament reglamentari Primera Desarrollo reglamentario S’autoritza el Consell perquè, a proposta del o dels titulars de les conselleries que tinguen atribuïdes les competències en matèria de justícia i de benestar social dicten, en un termini no superior a un any, les disposicions necessàries per al desplegament i execució de la present llei. Se autoriza al Consell para que, a propuesta del o de los titulares de las Consellerías que tengan atribuidas las competencias en materia de justicia y de bienestar social dicten, en un plazo no superior a un año, las disposiciones necesarias para el desarrollo y ejecución de la presente ley. Segona Entrada en vigor Segunda Entrada en vigor La present llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. La presente ley entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. ESMENES QUE ES PRETENEN DEFENSAR DAVANT EL PLE ENMIENDAS QUE SE PRETENDEN DEFENDER ANTE EL PLENO DE LES CORTS A l’article 1 Esmena número 1 Al artículo 1 D’addició Enmienda número 1 De adición GP Socialista GP Socialista Després de: com també les entitats públiques i privades, Cal afegir: sense ànim de lucre, sotmeses a control de la Sindicatura de Comptes. Después de: así como entidades públicas y privadas, Hay que añadir: sin ánimo de lucro, sometidas a control de la Sindicatura de Cuentas. BOC número 94 26.09.2008 A l’article 2 Esmena número 2 Pàg. 10.824 Al artículo 2 De modificació Enmienda número 2 De modificación GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Definició de Punt de Trobada Familiar Cal substituir el text de l’article 2 pel text següent: Es denomina Punt de Trobada Familiar el servei públic i especialitzat en el qual es presta atenció professional per a facilitar que els menors puguen mantindre el contacte circumstancial o durador assistit i les relacions amb els seus familiars durant els moments de conflicte familiar que provoquen una ruptura en la convivència entre els familiars que tinga una repercussió en menors d’edat fins que aquesta situació desaparega. El Punt de Trobada Familiar és un servei social públic, gratuït, universal i especialitzat, al qual s’accedirà per resolució judicial o administrativa com a conseqüència de conflictes al si familiar en què apareguen involucrats els menors d’edat o familiars vulnerables en les condicions que marca la llei. Els punts de trobada facilitaran el dret dels menors a relacionar-se amb els seus progenitors, tutors o altres parents o acostats, i facilitar-ne la seguretat en aquestes relacions quan estiga compromesa per resolució judicial o administrativa. Aquesta intervenció, que podrà ser temporal o duradora, serà de caràcter psicològic, educatiu i jurídic per part de professionals degudament formats, a l’objecte de normalitzar i dotar aquells de l’autonomia suficient per a relacionarse fora d’aquest servei. Reglamentàriament s’establiran els requisits específics, les normes i les condicions mínimes d’establiment i funcionament dels punts de trobada. Definición de Punto de Encuentro Familiar Hay que sustituir el texto del artículo 2 por el siguiente texto: Se llama Punto de Encuentro Familiar al servicio público y especializado en el que se presta atención profesional para facilitar que los menores puedan mantener el contacto circunstancial o duradero asistido y las relaciones con sus familiares durante los momentos de conflicto familiar que provoquen una ruptura en la convivencia entre los familiares que tenga una repercusión en menores de edad hasta que tal situación desaparezca. El Punto de Encuentro Familiar es un servicio social público, gratuito, universal y especializado, al que se accederá por resolución judicial o administrativa como consecuencia de conflictos en el seno familiar en los que aparezcan involucrados los menores de edad o familiares vulnerables en las condiciones que marca la ley. Los puntos de encuentro facilitarán el derecho de los menores a relacionarse con sus progenitores, tutores u otros parientes o allegados, así como facilitar su seguridad en dichas relaciones, cuando esta esté comprometida por resolución judicial o administrativa. Esta intervención, que podrá ser temporal o duradera, será de carácter psicológico, educativo y jurídico por parte de profesionales debidamente formados, al objeto de normalizar y dotar a aquellos de la autonomía suficiente para relacionarse fuera de este servicio. Reglamentariamente se establecerán los requisitos específicos, normas y condiciones mínimas de establecimiento y funcionamiento de los puntos de encuentro. Esmena número 3 Enmienda número 3 De modificació De modificación GP Socialista GP Socialista Segon paràgraf On diu: és un servei social gratuït, universal i especialitzat, Ha de dir: és un servei social gratuït, universal, especialitzat i públic. Segundo párrafo Donde dice: es un servicio social gratuito, universal y especializado, Debe decir: es un servicio social gratuito, universal, especializado y público. Esmena número 4 Enmienda número 4 D’addició De adición GP Socialista GP Socialista Segon paràgraf Després de: al qual s’accedirà per resolució judicial o administrativa, Cal afegir: o per decisió voluntària i expressa dels progenitors, tret en tot cas les situacions de violència de gènere o domèstica. Segundo párrafo Después de: al que se accederá por resolución judicial o administrativa, Hay que añadir: o por decisión voluntaria y expresa de los progenitores, exceptuando en todo caso las situaciones de violencia de género o doméstica. BOC número 94 26.09.2008 Esmena número 5 D’addició Pàg. 10.825 Enmienda número 5 De adición GP Socialista GP Socialista Segon paràgraf Després de: educatiu i jurídic per part de professionals degudament formats, Cal afegir: i qualificats. Segundo párrafo Después de: educativo y jurídico por parte de profesionales debidamente formados, Hay que añadir: y cualificados. Esmena número 6 Enmienda número 6 D’addició GP Socialista De adición GP Socialista Després del segon paràgraf, cal afegir un paràgraf nou: Les intervencions han de limitar-se a l’actuació de mers observadors en el transcurs del règim establert i tramès al Punt de Trobada Familiar per al seu compliment. El SPTF no pot ni ha de fer intervencions psicològiques, ja que no entra en les seues funcions. Después del segundo párrafo, hay que añadir un párrafo nuevo: Las intervenciones deben limitarse a la actuación de meros observadores en el transcurso del régimen establecido y remitido al Punto de Encuentro Familiar para su cumplimiento. El SPEF no puede ni debe realizar intervenciones psicológicas, dado que no entra en sus funciones. A l’article 3 Al artículo 3 Esmena número 7 De modificació Enmienda número 7 De modificación GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Punt 1 Cal substituir el text del punt 1 pel següent: 1. Interès del menor o persones vulnerables. Davant de qualsevol situació en què es donen interessos enfrontats o oposats, i que estiga involucrat un menor o persones vulnerables, sempre serà prioritària la seguretat i el benestar d’aquest. Punto 1 Hay que sustituir el texto del punto 1 por el siguiente: 1. Interés del menor o personas vulnerables. Ante cualquier situación en la que se den intereses enfrentados u opuestos, y que esté involucrado un menor o personas vulnerables, siempre será prioritària la seguridad y bienester de éste. Esmena número 8 Enmienda número 8 D’addició De adición GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Punt 3. Confidencialitat Després de: l’interès del menor, Cal afegir: famílies vulnerables i de la resta de persones involucrades. Punto 3. Confidencialidad Después de: el interés de menor, Hay que añadir: familias vulnerables y de las demás personas involucradas. Esmena número 9 Enmienda número 9 De modificació GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Punt 4. Subsidiarietat On diu: les relacions entre el menor i la seua familia, Ha de dir: entre les parts. Esmena número 10 De modificación D’addició Punto 4. Subsidiariedad Donde dice: las relaciones entre el menor y su familia, Debe decir: entre las partes. Enmienda número 10 De adición GP Socialista GP Socialista Punt 5 Cal afegir al final: No podran extralimitar-se de les pautes i les circumstàncies ja establertes judicialment i no po- Punto 5 Hay que añadir al final: No podrán extralimitarse de las pautas y circunstancias ya establecidas judicialmente, no BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.826 dran fer valoracions psicològiques, educatives o jurídiques que no entren en les seues competències com a mers garants del règim de visites. pudiendo realizar valoraciones psicológicas, educativas o jurídicas que no entran en sus competencias como meros garantes del régimen de visitas. Esmena número 12 Enmienda número 12 D’addició De adición GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Cal afegir un punt nou, darrere del punt 6: Caràcter públic del servei. La defensa de l’interès general regeix l’activitat de l’administració, i particularment la protecció de la infància i la joventut i el dret de les persones vulnerables en situacions de crisi familiar exigeix que el servei prestat siga públic en la seua creació i gestió. Hay que añadir un nuevo punto, después del punto 6: Carácter público del servicio. La defensa del interés general rige la actividad de la administración, y particularmente la protección de la infancia y la juventud y del derecho de las personas vulnerables en situaciones de crisis familiar exige que el servicio prestado sea público en su creación y gestión. Esmena número 13 Enmienda número 13 D’addició De adición GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Cal afegir un punt nou, darrere del punt 6: No discriminació. Els punts de trobada familiar actuaran defensant el dret a estar lliure de qualsevol discriminació basada en gènere, raça, ètnia, orientació sexual o altra condició, i en la defensa dels drets humans fonamentals per a la protecció contra la discriminació. Hay que añadir un nuevo punto, después del punto 6: No discriminación. Los puntos de encuentro familiar actuarán defendiendo el derecho a estar libre de cualquier discriminación basada en género, raza, etnia, orientación sexual u otra condición, así como en la defensa de los derechos humanos fundamentales para la protección contra la discriminación. A l’article 4 Al artículo 4 Esmena número 14 De modificació Enmienda número 14 De modificación GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Punt 2 Cal substituir el text del punt 2 pel següent: Vetllar pel dret i facilitar la trobada dels progenitors, els familiars, els acostats o els amics amb el menor o les persones vulnerables en un conflicte familiar. Punto 2 Hay que sustituir el texto del punto 2 por lo siguiente: Velar por el derecho y facilitar el encuentro de los progenitores, familiares, allegados o amigos con el menor o las personas vulnerables en un conflicto familiar. Esmena número 15 Enmienda número 15 D’addició GP Socialista GP Socialista Punt 2 Després de: dels progenitors i altres familiars, Cal afegir: establerts en les resolucions oportunes. Esmena número 16 De adición De supressió GP Socialista Punt 3 Cal suprimir: i fomentar l’equilibri psicològic i social. Punto 2 Después de: de los progenitores y demás familiares, Hay que añadir: establecidos en las resoluciones oportunas. Enmienda número 16 De supresión GP Socialista Punto 3 Hay que suprimir: y fomentar el equilibrio psicológico y social. BOC número 94 26.09.2008 Esmena número 17 D’addició Pàg. 10.827 Enmienda número 17 De adición GP Socialista GP Socialista Punt 4 Cal afegir al final: sempre relacionats amb el règim dels menors i mai si ha existit violència de gènere, ja que se situaria la víctima en una situació de clara indefensió. Punto 4 Hay que añadir al final: siempre relacionados con el régimen de los menores y nunca si ha existido violencia de género, dado que se situaría a la víctima en una situación de clara indefensión. A l’article 5 Al artículo 5 Esmena número 18 De supressió GP Socialista De supresión GP Socialista Cal suprimir: Atenent la naturalesa de l’òrgan derivant. Esmena número 20 Enmienda número 18 D’addició Hay que suprimir: Atendiendo a la naturaleza del órgano derivante. Enmienda número 20 De adición GP Socialista GP Socialista Cal afegir un punt nou: 7. Concretar les entitats derivants que poden accedir a aquest recurs. Hay que añadir un nuevo punto: 7. Concretar las entidades derivantes que pueden acceder a este recurso. A l’article 6 Al artículo 6 Esmena número 23 D’addició Enmienda número 23 De adición GP Socialista GP Socialista Punt 1 Cal afegir al final: S’hi inclouran també professionals especialitzats en matèria de menors (psicologia infantil) com també en matèria de violència en l’àmbit familiar o de violència de gènere. Punto 1 Hay que añadir al final: Se incluirán también profesionales especializados en materia de menores (psicología infantil), así como en materia de violencia en el ámbito familiar o de violencia de género. Esmena número 24 Enmienda número 24 D’addició De adición GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Punt 1 Després de: educadora social, Cal afegir: tots amb especialització acreditada davant l’administració en matèria de menors i intervenció social. Punto 1 Después de: educadora social, Hay que añadir: todos ellos con especialización acreditada ante la administración en materia de menores e intervención social. Esmena número 25 Enmienda número 25 D’addició De adición GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Cal afegir un punt nou, darrere del punt 2, amb el text següent: En el cas dels punts de trobada familiar que no siguen de titularitat de qualsevol de les administracions públiques o que aquests no estiguen coberts amb funcionaris públics, Hay que añadir un nuevo punto, después del punto 2, con el siguiente texto: En el caso de los puntos de encuentro familiar que no sean de titularidad de cualquiera de las administraciones públicas o que éstos no estén cubiertos con funcionarios BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.828 l’acreditació dels coneixements dels professionals haurà d’acreditar-se amb la presentació de titulacions homologades també amb la realització de proves escrites o orals en convocatòria pública que els acredite per a la prestació d’aquests serveis. Una vegada obtinguda aquesta acreditació podran prestar els seus serveis en punts de trobada familiar públics o, si escau, privats. públicos, la acreditación de los conocimientos de los profesionales deberá acreditarse con la presentación de titulaciones homologadas, también con la realización de pruebas escritas u orales en convocatoria pública que los acredite para la prestación de tales servicios. Una vez obtenida esta acreditación, podrán prestar sus servicios en puntos de encuentro familiar públicos o, en su caso, privados. A l’article 7 Al artículo 7 Esmena número 26 D’addició GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís De supressió GP Socialista En el primer párrafo, después de: una situación, Hay que añadir: de conflicto familiar. Enmienda número 27 De supresión GP Socialista Tercer paràgraf Cal suprimir el tercer paràgraf. Tercer párrafo Hay que suprimir: El tercer párrafo. A l’article 8 Esmena número 28 De adición GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís En el primer paràgraf, darrere de: una situació, Cal afegir: de conflicte familiar. Esmena número 27 Enmienda número 26 Al artículo 8 De modificació Enmienda número 28 De modificación GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Cal substituir pel text següent: Serà condició indispensable per a ser persona usuària del Punt de Trobada Familiar que el menor, beneficiari del servei, residesca habitual o temporalment a la Comunitat Valenciana. En aquest darrer cas la falta d’empadronament no serà causa d’exclusió de la utilització del Punt de Trobada sempre que es demostre la residència material en la nostra comunitat. Hay que sustituir por el siguiente texto: Será condición indispensable para ser persona usuaria del Punto de Encuentro Familiar que el menor, beneficiario del servicio, resida habitual o temporalmente en la Comunitat Valenciana. En este último caso, la falta de empadronamiento no será causa de exclusión de la utilización del punto de encuentro, siempre que se demuestre la residencia material en nuestra comunidad. Esmena número 29 Enmienda número 29 D’addició De adición GP Socialista GP Socialista Després de: que el menor, beneficiari del servei, residesca, Cal afegir: o es trobe. Después de: que el menor, beneficiario del servicio, resida, Hay que añadir: o se encuentre. A l’article 9 Al artículo 9 Esmena número 30 D’addició Enmienda número 30 De adición GP Socialista GP Socialista Cal afegir un punt nou: 3. Autoderivació, sol·licitada voluntàriament, manifestada expressament i individualment i amb caràcter personalíssim per ambdós progenitors davant la direcció del Punt de Trobada Familiar. Hay que añadir un nuevo punto: 3. Autoderivación, solicitada voluntariamente, manifestada expresa e individualmente y con carácter personalísimo por ambos progenitores ante la dirección del Punto de Encuentro Familiar. BOC número 94 26.09.2008 A l’article 10 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 10 No hay enmiendas presentadas. A l’article 11 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 11 No hay enmiendas presentadas. A l’article 12 Al artículo 12 Esmena número 32 De modificació Enmienda número 32 Pàg. 10.829 De modificación GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Cal substituir pel text següent: Amb caràcter específic les persones beneficiàries ateses en els punts de trobada familiar gaudiran dels drets recollits en la legislació vigent en matèria de protecció a la infància i dels drets recollits en les sentències judicials o les resolucions administratives que els atorguen el dret a mantenir el règim de visites. Hay que sustituir por el siguiente texto: Con carácter específico, las personas beneficiarias atendidas en los puntos de encuentro familiar disfrutarán de los derechos recogidos en la legislación vigente en materia de protección a la infancia, así como de los derechos recogidos en las sentencias judiciales o resoluciones administrativas que les otorguen el derecho a mantener el régimen de visitas. A l’article 13 Al artículo 13 Esmena número 33 D’addició Enmienda número 33 De adición GP Socialista GP Socialista Cal afegir un punt nou: 7. Les persones usuàries poden tenir accés a l’expedient i ser informades sobre els informes que es facen i també sobre les pautes i els canvis que s’hi esdevinguen. Hay que añadir un nuevo punto: 7. Las personas usuarias pueden tener acceso al expediente y ser informadas sobre los informes que se realicen así como sobre las pautas y los cambios que se produzcan. A l’article 14 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 14 No hay enmiendas presentadas. A l’article 15 Al artículo 15 Esmena número 34 De modificació Enmienda número 34 De modificación GP Socialista GP Socialista On diu: suspensió provisional de la visita, Ha de dir: suspensió provisional de l’ús del servei, comunicada a les parts i a l’òrgan competent. Donde dice: suspensión provisional de la visita, Debe decir: suspensión provisional del uso del servicio, comunicada a las partes y al órgano competente. A l’article 16 Al artículo 16 Esmena número 35 De modificació Enmienda número 35 De modificación GP Socialista GP Socialista On diu: Observacions, queixes i suggeriments, Ha de dir: Observacions, queixes, suggeriments i reclamacions. Donde dice: Observaciones, quejas y sugerencias, Debe decir: Observaciones, quejas, sugerencias y reclamaciones. BOC número 94 Esmena número 36 26.09.2008 De modificació GP Socialista Enmienda número 36 De modificación GP Socialista Punt 2 On diu: 2. Les queixes i els suggeriments, Ha de dir: 2. Les queixes, els suggeriments i les reclamacions. Esmena número 37 Pàg. 10.830 De modificació Punto 2 Donde dice: 2. Las quejas y sugerencias, Debe decir: 2. Las quejas, sugerencias y reclamaciones. Enmienda número 37 De modificación GP Socialista GP Socialista Punt 2 On diu: per la qual es regulen les queixes i suggeriments, Ha de dir: per la qual es regulen les queixes, els suggeriments i les reclamacions. Punto 2 Donde dice: por la que se regulen las quejas y sugerencias, Debe decir: por las que se regulen las quejas, sugerencias y reclamaciones. Esmena número 38 Enmienda número 38 De supressió GP Socialista GP Socialista Punt 2 Cal suprimir: i les organitzacions. Punto 2 Hay que suprimir: y las organizaciones. A l’article 17 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 17 No hay enmiendas presentadas. A l’article 18 Al artículo 18 Esmena número 41 De supresión D’addició Enmienda número 41 De adición GP Socialista GP Socialista Punt 1 Apartat b Cal afegir al final: Observar que les interaccions entre els menors i els seus progenitors complesquen amb els termes establerts pel derivant o l’acord proposat pels progenitors voluntàriament. Punto 1 Apartado b Hay que añadir al final: Observar que las interacciones entre los menores y sus progenitores cumplan con los términos establecidos por el derivante o el acuerdo propuesto por los progenitores voluntariamente. A l’article 19 Al artículo 19 Esmena número 43 GP Socialista On diu: hauran de prestar, Ha de dir: hauran de garantir. De modificació Enmienda número 43 GP Socialista Donde dice: deberán prestar, Debe decir: deberán garantizar. De modificación BOC número 94 26.09.2008 A l’article 20 Esmena número 45 Al artículo 20 De supressió GP Socialista De supresión Hay que suprimir: y/o privada. A l’article 21 Al artículo 21 D’addició GP Socialista Enmienda número 46 De adición GP Socialista Punto 1 Després de: als punts de trobada familiar, Cal afegir: i a l’òrgan administratiu competent. Esmena número 47 Enmienda número 45 GP Socialista Cal suprimir: i/o privada. Esmena número 46 Pàg. 10.831 De modificació Punto 1 Después de: a los puntos de encuentro familiar, Hay que añadir: y al órgano administrativo competente. Enmienda número 47 De modificación GP Socialista GP Socialista Punt 2 On diu: així com l’informe de l’equip psicosocial en cas d’haver-se produït una pericial prèvia, Ha de dir: i també tots els informes psicològics existents. Punto 2 Donde dice: así como el informe del equipo psicosocial en caso de haberse producido una pericial previa, Debe decir: así como todos los informes psicológicos existentes. Esmena número 48 Enmienda número 48 D’addició De adición GP Socialista GP Socialista Punt 3 Cal afegir al final: i considerarà l’actuació efectiva d’aquest servei sense ocasionar cap tipus de menyscapte a la víctima. Punto 3 Hay que añadir al final: considerando la efectiva actuación de tal servicio sin ocasionar ningún tipo de menoscabo a la víctima. A l’article 22 Al artículo 22 Esmena número 49 D’addició Enmienda número 49 De adición GP Socialista GP Socialista Punt 1 Apartat b Cal afegir al final: corresponents a la Conselleria de Benestar Social i els de l’administració local. Punto 1 Apartado b Hay que añadir al final: correspondientes a la Conselleria de Bienestar Social y los de la administración local. A l’article 23 Al artículo 23 Esmena número 50 D’addició GP Socialista Cal afegir un punt nou: 5. Registre d’incidències, actuacions i observacions. Enmienda número 50 De adición GP Socialista Hay que añadir un nuevo punto: 5. Registro de incidencias, actuaciones y observaciones. BOC número 94 26.09.2008 Esmena número 51 D’addició GP Socialista Pàg. 10.832 Enmienda número 51 GP Socialista Cal afegir un punt nou: 6. Fitxa de les actuacions diàries fetes amb cada cas. Hay que añadir un nuevo punto: 6. Ficha de las actuaciones diarias realizadas con cada caso. A l’article 24 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 24 No hay enmiendas presentadas. A l’article 25 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 25 No hay enmiendas presentadas. A l’article 26 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 26 No hay enmiendas presentadas. A l’article 27 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 27 No hay enmiendas presentadas. A l’article 28 Al artículo 28 Esmena número 52 De adición De modificació Enmienda número 52 De modificación GP Socialista GP Socialista On diu: per resolució judicial o administrativa, Ha de dir: per resolució motivada de l’òrgan derivant o per trasllat del domicili del menor. Donde dice: por resolución judicial o administrativa, Debe decir: por resolución motivada del órgano derivante o por traslado del domicilio del menor. A l’article 29 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 29 No hay enmiendas presentadas. A l’article 30 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 30 No hay enmiendas presentadas. A l’article 31 Al artículo 31 Esmena número 53 D’addició Enmienda número 53 De adición GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Punt 2 Cal afegir, al final del punt 2, el text següent: En tot cas aquest reglament desenvoluparà separadament i exhaustivament les condicions i els requisits que hauran de complir els punts de trobada familiar de titularitat o gestió privada, entre els quals s’inclourà l’obtenció d’un certificat acreditatiu tant dels professionals com de l’entitat titular, que serà atorgat per la Generalitat i que s’obtindrà mitjançant proves amb convocatòria pública. Punto 2 Hay que añadir, al final del punto 2, lo siguiente: En todo caso este reglamento desarrollará, separada y exhaustivamente, las condiciones y los requisitos que habrán de cumplir los puntos de encuentro familiar de titularidad o gestión privada, entre los que se incluirá la obtención de un certificado acreditativo, tanto de los profesionales como de la entidad titular, que será otorgado por la Generalitat y que se obtendrá mediante pruebas con convocatoria pública. BOC número 94 Esmena número 54 26.09.2008 De supressió GP Socialista Pàg. 10.833 Enmienda número 54 GP Socialista Punt 3 Cal suprimir el punt 3. Punto 3 Hay que suprimir el punto 3. A l’article 32 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 32 No hay enmiendas presentadas. A l’article 33 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 33 No hay enmiendas presentadas. A l’article 34 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 34 No hay enmiendas presentadas. A l’article 35 Al artículo 35 Esmena número 58 De supresión D’addició Enmienda número 58 De adición GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Cal afegir un punt nou, darrere del punt 3, amb el text següent: Funcionar, temporalment o permanentment, sense disposar de personal amb la titulació adequada o no haver obtingut l’acreditació pública per a la realització de les funcions esmentades. Hay que añadir un nuevo punto, después del punto 3, con el siguiente texto: Funcionar, temporal o permanentemente, sin disponer de personal con la titulación adecuada o no haber obtenido la acreditación pública para la realización de dichas funciones. A l’article 36 Al artículo 36 Esmena número 59 D’addició Enmienda número 59 De adición GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Apartat a Cal afegir un punt nou, darrere del punt 2: Intervenció de l’activitat mitjançant un director, que haurà de ser funcionari públic durant el període de tres mesos. Apartado a Hay que añadir un nuevo punto, después del punto 2: Intervención de la actividad mediante un director, que deberá ser funcionario público durante el período de tres meses. Esmena número 60 Enmienda número 60 D’addició De adición GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Apartat b Cal afegir un punt nou, darrere del punt 3: Intervenció de l’activitat mitjançant un director, que haurà de ser funcionari públic durant el període de sis mesos. Apartado b Hay que añadir un nuevo punto, después del punto 3: Intervención de la actividad mediante un director, que deberá ser funcionario público durante el período de seis meses. Esmena número 61 Enmienda número 61 GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Apartat c D’addició GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Apartado c De adición BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.834 Cal afegir un punt nou, darrere del punt 3: Intervenció de l’activitat mitjançant un director, que haurà de ser funcionari públic de forma definitiva, passant el Punt de Trobada Familiar a la xarxa de titularitat pública amb les compensacions econòmiques que es decidesquen una vegada liquidada la sanció pecuniària i les despeses d’incorporació a la xarxa pública, inclòs el canvi de règim del personal adscrit. Hay que añadir un nuevo punto, después del punto 3: Intervención de la actividad mediante un director, que deberá ser funcionario público de forma definitiva, pasando el Punto de Encuentro Familiar a la red de titularidad pública, con las compensaciones económicas que se decidan una vez liquidada la sanción pecuniaria y los gastos de incorporación a la red pública, incluido el cambio de régimen del personal adscrito. A l’article 37 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 37 No hay enmiendas presentadas. A l’article 38 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 38 No hay enmiendas presentadas. A l’article 39 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 39 No hay enmiendas presentadas. A l’article 40 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 40 No hay enmiendas presentadas. A l’article 41 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 41 No hay enmiendas presentadas. A l’article 42 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 42 No hay enmiendas presentadas. A l’article 43 Al artículo 43 Esmena número 62 D’addició Enmienda número 62 De adición GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís GP Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís Cal afegir un punt nou, darrere del punt 4: Intervenció de l’activitat mitjançant un director, que haurà de ser funcionari públic, durant el període que es determine d’acord amb la infracció. Hay que añadir un nuevo punto, después del punto 4: Intervención de la actividad mediante un director, que habrá de ser funcionario público, durante el período que se determine en función de la infracción. A l’article 44 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 44 No hay enmiendas presentadas. A l’article 45 No hi ha esmenes presentades. Al artículo 45 No hay enmiendas presentadas. A la disposició final primera No hi ha esmenes presentades. A la disposición final primera No hay enmiendas presentadas A la disposició final segona No hi ha esmenes presentades. A la disposición final segunda No hay enmiendas presentadas. A l’exposició de motius No hi ha esmenes presentades. A la exposición de motivos No hay enmiendas presentadas. La secretària Consuelo Catalá Pérez Palau de Les Corts València, 11 de setembre de 2008 Palau de Les Corts Valencia, 11 de septiembre de 2008 El president Rafael Maluenda Verdú El presidente Rafael Maluenda Verdú La secretaria Consuelo Catalá Pérez BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.835 E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN 4. Proposicions no de llei i altres proposicions 4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS La Mesa de Les Corts, en la reunió del dia 16 de setembre de 2008, oïda la Junta de Síndics i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 4 del RC, ha acordat trametre al Ple les proposicions no de llei de tramitació especial d’urgència següents: La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 16 de septiembre de 2008, oída la Junta de Síndics y de conformidad con los artículos 160 y 161 puntos 1 y 4 del RC, ha acordado enviar al Pleno las proposiciones no de ley de tramitación especial de siguientes urgencia: – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la gestió de tots els programes Ruralter amb la filosofia i la metodologia dels programes europeus Leader i Proder, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.015). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la gestión de todos los programas Ruralter con la filosofía y la metodología de los programas europeos Leader y Proder, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.015). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la subscripció d’un protocol de col·laboració amb Les Corts perquè aquestes reben en suport informàtic tota la informació tant de la Llei d’Hisenda Pública Valenciana com de les successives lleis de pressupostos, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.234). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la suscripción de un protocolo de colaboración con Les Corts para que estas reciban en apoyo informático toda la información tanto de la Ley de Hacienda Pública Valenciana como de las sucesivas leyes de presupuestos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.234). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre l’adopció de les mesures necessàries per a crear una guarderia en les dependències de les Corts Valencianes, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.235). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la adopción de las medidas necesarias para crear una guardería en las dependencias de Les Corts Valencianos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.235). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el foment del desenvolupament de les associacions esportives als centres educatius, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.236). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el fomento del desarrollo de las asociaciones deportivas a los centros educativos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.236). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el desenvolupament d’un pla integral de salut mental, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.237). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el desarrollo de un plan integral de salud mental, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.237). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la finalització de la xarxa de centres de salut i de consultoris de la Comunitat Valenciana d’acord amb les necessitats reals, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.238). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la finalización de la red de centros de salud y de consultorios de la Comunidad Valenciana de acuerdo con las necesidades reales, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.238). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la realització urgent d’un estudi de les necessitats reals dels serveis d’urgència extrahospitalaris, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.239). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la realización urgente de un estudio de las necesidades reales de los servicios de urgencia extrahospitalarios, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.239). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el rebuig a la proposta de directiva de la Unió Europea d’ampliació del temps màxim de treball setmanal a 60 hores amb caràcter general i 65 en determinats sectors, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.380). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el rechazo a la propuesta de directiva de la Unión Europea de ampliación del tiempo máximo de trabajo semanal a 60 horas con carácter general y 65 determinados sectores, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.380). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el desenvolupament d’un pacte per l’habitatge com a – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el desarrollo de un pacto por la vivienda como BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.836 estratègia eficaç per a garantir l’accés a la vivenda digna a un preu assequible, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.432). estrategia eficaz para garantizar el acceso a la vivienda digna a un precio asequible, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.432). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la restitució urgent del Consell forestal de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.534). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la restitución urgente del Consejo forestal de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.534). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la gestió dels equips de ressonància nuclear magnètica per els serveis de radiologia dels hospitals públics, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 21.123). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la gestión de los equipos de resonancia nuclear magnética por los servicios de radiología de los hospitales públicos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 21.123). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la inclusió en el Codi Penal com a delicte d’atemptat a l’autoritat de les agressions als facultatius de la Sanitat, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 21.221). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la inclusión en el Código Penal como delito de atentado a la autoridad de las agresiones a los facultativos de la Sanidad, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 21.221). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la reforma de l’assistència sanitària als mutualistes de MUFACE, ISFAS I MUGEJU, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 21.222). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la reforma de la asistencia sanitaria a los mutualistas de MUFACE, ISFAS Y MUGEJU, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 21.222). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre l’elaboració i redacció d’un pla d’acció territorial integrat metropolità, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 21.457). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la elaboración y redacción de un plan de acción territorial integrado metropolitano, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 21.457). Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de Les Corts i alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins una hora abans del començament de la reunió del Ple en què hagen de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament. Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de Les Corts y al mismo tiempo, se acuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta una hora antes del comienzo de la reunión del Pleno en el que deban debatirse, la fecha del cual será comunicada oportunamente. Palau de Les Corts València, 16 de setembre de 2008 Palau de Les Corts Valencia, 16 de septiembre de 2008 La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la gestió de tots els programes Ruralter amb la filosofia i la metodologia dels programes europeus Leader i Proder, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.015) Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la gestión de todos los programas Ruralter con la filosofía y la metodología de los programas europeos Leader y Proder, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.015) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Antoni Lozano Pastor i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei següent de tramitació especial d’urgència. Antoni Lozano Pastor y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La Unió Europea, des del naixement dels seus programes Leader i Proder, i amb la finalitat que els governs na- La Unión Europea, desde el nacimiento de sus programas Leader y Proder, y con la finalidad de que los gobier- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.837 cionals i regionals no desvirtuaren els objectius de les actuacions a realitzar als seus territoris, va dotar-los d’una nova filosofia: «que la societat civil rural gestionara els fons provinents de Brussel·les». L’èxit d’aquesta nova concepció consistia en la generació d’una sinergia positiva ja que, els recursos que arribaven de les institucions europees, al ser gestionats pels propis agents socials, es multiplicaven. Així, actualment, tant a la resta de Europa com a la majoria de les comunitats autònomes espanyoles, està previst que la metodologia dels Leader s’aplique a tots els programes a desenvolupar entre els anys 2007 i 2013. És per això que el Grup Parlamentari Socialista, tenint en compte els resultats satisfactoris de les últimes convocatòries, presenta la següent nos nacionales y regionales no desvirtuaran los objetivos de las actuaciones a realizar en sus territorios, los dotó de una nueva filosofía: «que la sociedad civil rural gestionara el fondo proveniente de Bruselas». El éxito de esta nueva concepción consistía en la generación de una sinergia positiva ya que, los recursos que llegaban de las instituciones europeas, al ser gestionados por los propios agentes sociales, se multiplicaban. Así, actualmente, tanto en el resto de Europa como en la mayoría de las comunidades autónomas españolas, está previsto que la metodología de los Leader se aplique a todos los programas a desarrollar entre los años 2007 y 2013. Es por eso que el Grupo Parlamentario Socialista, teniendo en cuenta los resultados satisfactorios de las últimas convocatorias, presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a: 1. Gestionar tots els programes Ruralter amb la filosofia i la metodologia dels programes europeus Leader i Proder. 2. Mantenir els actuals grups d’acció local, atesa la seua demostrada eficàcia i eficiència en la gestió i aplicació dels programes de desenvolupament rural durant els anteriors períodes europeus de programació. 3. Retre compte a aquestes Corts del grau de compliment de la present resolució, en el termini màxim de tres mesos. Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat a: 1. Gestionar todos los programas Ruralter con la filosofía y la metodología de los programas europeos Leader y Proder. 2. Mantener los actuales grupos de acción local, dada su demostrada eficacia y eficiencia en la gestión y aplicación de los programas de desarrollo rural durante los anteriores períodos europeos de programación. 3. Rendir cuentas a estas Cortes del grado de cumplimiento de la presente resolución, en el plazo máximo de tres meses. Corts Valencianes, 2 de juliol de 2008. Cortes Valencianas, 2 de julio de 2008. Antoni Lozano Pastor Carmen Ninet Peña Antoni Lozano Pastor Carmen Ninet Peña Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la subscripció d’un protocol de col·laboració amb Les Corts perquè aquestes reben en suport informàtic tota la informació tant de la Llei d’hisenda pública valenciana com de les successives lleis de pressupostos, presentada pel Grup parlamentari Socialista (RE número 20.234) Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la suscripción de un protocolo de colaboración con Les Corts para que éstas reciban en soporte informático toda la información tanto de la Ley de hacienda pública valenciana como de las sucesivas leyes de presupuestos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.234) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LAS CORTES VALENCIANAS Cristina Moreno Fernández, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV presenten, per tramitació especial d’urgència, la proposició no de llei següent: Cristina Moreno Fernández, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV presentan, por tramitación especial de urgencia, la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS L’article 12 del RCV estableix, de forma clara, el dret dels diputats i diputades d’aquesta cambra a rebre tota la informació necessària per al desenvolupament i compliment de les seues tasques i funcions parlamentàries, i el deure dels serveis de Les Corts a facilitar-li-la. Igualment, l’article 2 de l’Estatut de govern i règim interior de Les Corts estableix l’obligació que la Presidència, d’acord amb la Mesa i oït el lletrat major, assenyale el funcionament dels serveis i impulse el seu desenvolupament. El Grup parlamentari Socialista entén que el mencionat article 12 no està, ara com ara, totalment desenvolupat quant als aspectes econòmics i pressupostaris. Així, la informació necessària per a realitzar el control parlamentari de l’acció del govern valencià en matèria pressupostària no El artículo 12 del RCV establece, de forma clara, el derecho de los diputados y diputadas de esta cámara a recibir toda la información necesaria para el desarrollo y cumplimiento de sus tareas y funciones parlamentarias, y el deber de los servicios de Les Corts a facilitársela. Igualmente, el artículo 2 del Estatuto de gobierno y régimen interior de Les Corts, establece la obligación de que la Presidencia, de acuerdo con la Mesa y oído el letrado mayor, señale el funcionamiento de los servicios e impulse su desarrollo. El Grupo Parlamentario Socialista entiende que el mencionado artículo 12 no está, hoy por hoy, totalmente desarrollado en lo relativo a los aspectos económicos y presupuestarios. Así, la información necesaria para realizar el control parlamentario de la acción del gobierno valenciano en materia pre- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.838 pot ser facilitada pels serveis de la cambra, donada la inexistència d’un organisme (oficina, gabinet, departament, etc.) qualificat per a això. En l’actualitat, el Servei de Documentació de Les Corts Valencianes està en disponibilitat de facilitar a les diputades i diputats còpia de la documentació econòmica allí existent. No obstant això, aquest servici no disposa dels mitjans, ni humans ni tècnics, necessaris per a poder elaborar, amb aquesta documentació, la informació que es puga sol·licitar per part dels parlamentaris i, en especial, dels membres de la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda. En aquest sentit, cal recordar que tant el Text refós de la Llei d’hisenda pública valenciana com les successives lleis de pressupostos reconeixen als membres de la mencionada comissió uns drets d’informació que, en la pràctica, queden limitats davant de l’absència total de qualsevol tipus d’informe tècnic d’aquesta cambra. El Grup Parlamentari Socialista ha sol·licitat a la Mesa de Les Corts la creació d’una oficina pressupostària integrada en els serveis de la cambra que tinga com a funcions: a) Assessorar tècnicament els diputats i diputades i els grups parlamentaris amb relació a l’aprovació, l’estat d’execució i la liquidació dels pressupostos de la Generalitat, dels seus ens autònoms i de les seues empreses. b) Facilitar els diputats i diputades i els grups parlamentaris la documentació pressupostària relacionada amb les iniciatives parlamentàries de qualsevol tipus, especialment les memòries econòmiques de les quals així ho requerisquen. c) Assessorar els diputats i diputades i els òrgans de Les Corts en matèries relacionades amb l’activitat pressupostària en altres organismes i comunitats autònomes. d) Quadrimestralment, elaborar d’ofici un informe sobre l’execució del pressupost en vigor. e) En general, informar els grups parlamentaris i els membres de la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda sobre qualsevol aspecte referit a la documentació que, per mandat normatiu, es rep en la comissió sobre l’aprovació i execució dels pressupostos. Entenent, no obstant això, que la mera voluntat dels òrgans decisoris d’aquesta cambra no és suficient per a fer efectiva la dita oficina pressupostària, ja que és necessari que des del seu inici es produesca una implicació total amb els òrgans del govern encarregats de generar aquesta informació econòmica, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent supuestaria no puede ser facilitada por los servicios de la cámara, dada la inexistencia de un organismo (oficina, gabinete, departamento, etc.) cualificado para ello. En la actualidad, el Servicio de Documentación de Les Corts Valencianes está en disponibilidad de facilitar a las diputadas y diputados copia de la documentación económica allí existente. No obstante dicho servicio no dispone de los medios, ni humanos ni técnicos, necesarios para poder elaborar, con esta documentación, la información que se pueda solicitar por parte de los parlamentarios y, en especial, de los miembros de la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda. En este sentido, hay que recordar que tanto el Texto refundido de la Ley de hacienda pública valenciana como las sucesivas leyes de presupuestos reconocen a los miembros de la mencionada comisión unos derechos de información que, en la práctica, quedan limitados ante la ausencia total de cualquier tipo de informe técnico de esta cámara. El Grupo Parlamentario Socialista ha solicitado a la Mesa de Les Corts la creación de una oficina presupuestaria integrada en los servicios de la cámara que tenga como funciones: a) Asesorar técnicamente a los diputados y diputadas y a los grupos parlamentarios en relación con la aprobación, el estado de ejecución y la liquidación de los presupuestos de la Generalitat, de sus entes autónomos y de sus empresas. b) Facilitar a los diputados y diputadas y a los grupos parlamentarios la documentación presupuestaria relacionada con las iniciativas parlamentarias de todo tipo, especialmente las memorias económicas de las que así lo requieran. c) Asesorar a los diputados y diputadas y a los órganos de Les Corts en materias relacionadas con la actividad presupuestaria en otros organismos y comunidades autónomas. d) Cuatrimestralmente, elaborar de oficio un informe sobre la ejecución del presupuesto en vigor. e) En general, informar a los grupos parlamentarios y a los miembros de la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda sobre cualquier aspecto referido a la documentación que, por mandato normativo, se recibe en la comisión acerca de la aprobación y ejecución de los presupuestos. Entendiendo, no obstante, que la mera voluntad de los órganos decisorios de esta cámara no es suficiente para hacen efectiva dicha oficina presupuestaria, puesto que es necesario que desde su inicio se produzca una implicación total con los órganos del gobierno encargados de generan dicha información económica, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell a: 1. Subscriure un protocol de col·laboració amb les Corts Valencianes que tinga com a objecte posar a disposició d’aquestes, en suport informàtic, tota la informació que tant la Llei d’hisenda pública valenciana, com les successives lleis de pressupostos o qualsevol altra norma prevegen. El susdit protocol haurà de facilitar els mitjans informàtics necessaris perquè la informació facilitada puga ser utilitzada a conveniència de qui la sol·licite (criteris territorials, temporals, temàtics, etc.). 2. Que del grau de compliment d’aquesta resolució reta compte a les Corts Valencianes en el termini màxim de tres mesos. Las Cortes Valencianas instan al Consell a: 1. Suscribir un protocolo de colaboración con las Cortes Valencianas que tenga por objeto poner a disposición de éstas, en soporte informático, toda la información que tanto la Ley de hacienda pública valenciana, como las sucesivas leyes de presupuestos o cualquier otra norma prevean. Dicho protocolo deberá facilitar los medios informáticos necesarios para que la información facilitada pueda ser utilizada a conveniencia de quien la solicite (criterios territoriales, temporales, temáticos, etc.). 2. Que del grado de cumplimiento de esta resolución dé cuenta a las Corts Valencianes en el plazo máximo de tres meses. Corts Valencianes, 14 de juliol del 2008 Cortes Valencianas, 14 de juliol de 2008 Cristina Moreno Fernández Cristina Moreno Fernández BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.839 Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre l’adopció de les mesures necessàries per a crear una guarderia en les dependències de les Corts Valencianes, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.235) Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la adopción de las medidas necesarias para crear una guardería en las dependencias de las Cortes Valencianas, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.235) A LA MESA DELS CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Consuelo Catalá Pérez i Carmen Ninet Peña, dìputada i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei següent: Consuelo Catalá Pérez y Carmen Ninet Peña, dìputada y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Conciliar és apostar per la igualtat entre homes i dones, però també és apostar per una millor qualitat de vida, per la solidaritat, la cohesió social, la professionalitat i el desenvolupament integral de la persona tenint en compte les seues aspiracions i aptituds amb independència del sexe a què pertany. Conciliar la vida familiar i personal amb la vida professional continua sent un repte pendent de resoldre i d’aconseguir en l’actualitat. Una de les principals dificultats per a la consecució d’aquest objectiu és la persistència d’estereotips i desigualtats que obstaculitzen la integració de dones i homes en totes les esferes de la vida de forma plena. Conciliar es apostar por la igualdad entre hombres y mujeres, pero también es apostar por una mejor calidad de vida, por la solidaridad, la cohesión social, la profesionalidad y el desarrollo integral de la persona teniendo en cuenta sus aspiraciones y aptitudes con independencia del sexo al que pertenece. Conciliar la vida familiar y personal con la vida profesional continúa siendo un reto pendiente de resolver y de alcanzar en la actualidad. Una de las principales dificultades para la consecución de este objetivo es la persistencia de estereotipos y desigualdades que obstaculizan la integración de mujeres y hombres en todas las esferas de la vida de forma plena. Hacer compatibles el trabajo y la familia no es un problema privado, ni un problema de las mujeres; es un problema de todos, cuya solución depende de la sociedad en su conjunto. La necesidad de conciliación del trabajo y de la familia ha sido planteada desde todos los ámbitos, como un elemento imprescindible para adecuar en coordenadas de igualdad, justicia y libertad, tanto la incorporación efectiva de las mujeres al mundo laboral como avanzar en el equilibrio necesario en la vida familiar. De ahí que la existencia real de las infraestructuras que posibiliten esa incorporación en relación a la atención y educación de los niños y de las niñas debe ser entendida como necesaria y urgente. Lograr que la conciliación no sea un problema requiere, además de la aplicación de adecuadas y eficaces políticas de conciliación, un cambio de mentalidad, un cambio social y estructural y la implicación directa de los hombres. De ahí que, de un tiempo a esta parte, la legislación tanto estatal como autonómica, junto con las recomendaciones europeas, hayan ido encaminadas a concretar ese avance en el ámbito de la conciliación y de la corresponsabilidad. Ejemplo de ello, a nivel estatal, es la Ley 39/1999, de 5 de noviembre, para conciliar la vida laboral y familiar de las personas trabajadoras, así como la Ley orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres; en la Comunitat, la Ley 9/2003, de 2 de abril, de la Generalitat Valenciana, para la igualdad entre mujeres y hombres, así como medidas específicas previstas en los diversos planes de igualdad. En el ámbito europeo es importante reseñar el Informe, de 24 de febrero de 2004, sobre conciliación de la vida profesional, familiar y privada, así como el Plan de trabajo para la igualdad entre mujeres y hombres 2006-2010, en donde viene expresamente la necesidad de impulsar medidas concretas para la conciliación entre la vida laboral y familiar. La importancia de la creación de escuelas infantiles o guarderías ha generado en estas Corts legislación específi- Fer compatibles el treball i la família no és un problema privat, ni un problema de les dones; és un problema de tots, la solució del qual depèn de la societat en el seu conjunt. La necessitat de conciliació del treball i de la família ha estatt plantejada des de tots els àmbits, com un element imprescindible per a adequar en coordenades d’igualtat, justícia i llibertat, tant la incorporació efectiva de les dones al món laboral com avançar en l’equilibri necessari en la vida familiar. D’ací que l’existència real de les infraestructures que possibiliten aqueixa incorporació amb relació a l’atenció i educació dels xiquets i de les xiquetes ha de ser entesa com necessària i urgent. Aconseguir que la conciliació no siga un problema requereix, a més de l’aplicació d’adequades i eficaces polítiques de conciliació, un canvi de mentalitat, un canvi social i estructural i la implicació directa dels homes. D’ací que, d’un temps ençà, la legislació tant estatal com autonòmica, junt amb les recomanacions europees, hagen anat encaminades a concretar aqueix avanç en l’àmbit de la conciliació i de la corresponsabilitat. Exemple d’això, a nivell estatal, és la Llei 39/1999, de 5 de novembre, per a conciliar la vida laboral i familiar de les persones treballadores, com també la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes; a la Comunitat, la Llei 9/2003, de 2 d’abril, de la Generalitat Valenciana, per a la igualtat entre dones i homes, com també mesures específiques previstes en els diversos plans d’igualtat. En l’àmbit europeu és important ressenyar l’informe, de 24 de febrer del 2004, sobre conciliació de la vida professional, familiar i privada, com també el Pla de treball per a la igualtat entre dones i homes 2006-2010, on ve expressament la necessitat d’impulsar mesures concretes per a la conciliació entre la vida laboral i familiar. La importància de la creació d’escoles infantils o guarderies ha generat en aquestes Corts legislació específica, i BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.840 en el centre de debat de la qual estava la importància de l’educació dels menors, la seua interrelació amb l’àmbit familiar i amb l’adequació de les noves estructures familiars i laborals que es donen en l’actualitat. En les Corts Valencianes exerceixen la seua tasca un nombre important de treballadors i treballadores, com també de diputades i diputats, que componen la cambra, d’ací que pareix lògic i aconsellable que les Corts Valencianes acorde adoptar les mesures necessàries perquè en les dependències de les Corts es procedesca a crear un servei de guarderia a fi de facilitar als pares i mares l’exercici de la seua activitat professional i política amb les obligacions familiars, contribuint així, de ‘manera real, posant en pràctica allò que de manera reiterada hem recolzat, votat i subscrit com a institució. Per tot allò que s’ha exposat, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent ca, y en cuyo centro de debate estaba la importancia de la educación de los menores, su interrelación con el ámbito familiar y con la adecuación de las nuevas estructuras familiares y laborales que se dan en la actualidad. En les Corts Valencianes desempeñan su labor un número importante de trabajadores y trabajadoras, así como de diputadas y diputados, que componen la cámara, de ahí que parece lógico y aconsejable que les Corts Valencianes acuerde adoptar las medidas necesarias para que en las dependencias de les Corts se proceda a crean un servicio de guardería con el fin de facilitar a los padres y madres el desempeño de su actividad profesional y política con las obligaciones familiares, contribuyendo así, de manera real, poniendo en práctica aquello que de manera reiterada hemos apoyado, votado y suscrito como Institución. Por todo lo expuesto, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes acorden adoptar les mesures necessàries per a crear una guarderia en les seues dependències. Les Corts Valencianes acuerdan adoptan las medidas necesarias para crear una guardería en sus dependencias. Corts Valencianes, 14 de juliol de 2008 Corts Valencianes, 14 de julio de 2008 Consuelo Catalá Pérez Carmen Ninet Peña Consuelo Catalá Pérez Carmen Ninet Peña Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el foment del desenvolupament de les associacions esportives als centres educatius, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.236) Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el fomento del desarrollo de las asociaciones deportivas en los centros educativos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.236) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Jeannette Segarra Sales i Carmen Ninet Peña, diputada i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei de tramitació especial d’urgència següent Jeannette Segarra Sales y Carmen Ninet Peña, diputada y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a: 1. Fomentar, amb la col·laboració de les AMPA el desenvolupament de les associacions esportives als centres educatius. 2. Impulsar la creació de la figura del dinamitzador esportiu escolar, que en coordinació amb els professors d’educació física, actuarà com a agent vertebrador de l’esport als centres escolars. 3. Establir convenis de col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments, perquè, per una banda, les instal·lacions esportives dels centres puguen ser utilitzades en horari extraescolar per la població en general i per una altra, les instal·lacions esportives municipals puguen ser utilitzades pels escolars en horari lectiu. 4. Impulsar l’establiment d’acords amb els agents esportius (clubs, federacions, escoles, associacions de pares i mares, etc.) a fi de prevenir i eradicar la violència i el racisme en la pràctica esportiva i transmetre els valors positius de l’esport. 5. Dissenyar i desenvolupar, amb la col·laboració de les federacions i altres organismes oficials, plans de detecció de talents esportius als centres escolars. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a: 1. Fomentar, con la colaboración de las AMPA el desarrollo de las asociaciones deportivas en los centros educativos. 2. Impulsar la creación de la figura del dinamizador deportivo escolar, que en coordinación con los profesores de educación física, actuará como agente vertebrador del deporte en los centros escolares. 3. Establecer convenios de colaboración entre la Generalitat y los ayuntamientos, para que, por una parte, las instalaciones deportivas de los centros puedan ser utilizadas en horario extraescolar por la población en general y por otra, las instalaciones deportivas municipales puedan ser utilizadas por los escolares en horario lectivo. 4. Impulsar el establecimiento de acuerdos con los agentes deportivos (clubs, federaciones, escuelas, asociaciones de padres y madres, etc.) a fin de prevenir y erradicar la violencia y el racismo en la práctica deportiva y transmitir los valores positivos del deporte. 5. Diseñar y desarrollar, en colaboración con las federaciones y otros organismos oficiales, planes de detección de talentos deportivos en los centros escolares. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.841 6. Instaurar ajudes i beques per a facilitar l’accés a l’esport de rendiment, a joves talents esportius sense apartarlos de la unitat escolar i familiar pròpia. 7. Establir un programa de revisions mèdiques universals per a la població escolar, que es realitzarà en els propis centres escolars i en col·laboració amb la Conselleria de Sanitat. 8. Incidir en la formació dels tècnics esportius que atenen l’esport en edat escolar, incorporant als continguts de formació, l’orientació pedagògica que garantesca un correcte desenvolupament educatiu de l’esport escolar. 9. Realitzar campanyes i programes de promoció de l’esport coordinats entre les conselleries d’Educació i de Sanitat. 10. Desenvolupar un pla especial de construcció i millora d’instal·lacions esportives als centres escolars, que garantesca la dotació adequada i necessària en l’equipament i el manteniment posterior. 11. Donar compte a aquestes Corts del grau de compliment d’aquesta resolució, en el termini màxim de sis mesos. 6. Instaurar ayudas y becas para facilitar el acceso al deporte de rendimiento, a jóvenes talentos deportivos sin apartarlos de su unidad escolar y familiar. 7. Establecer un programa de revisiones médicas universales para la población escolar, que se realizará en los propios centros escolares y en colaboración con la Conselleria de Sanidad. 8. Incidir en la formación de los técnicos deportivos que atienden el deporte en edad escolar, incorporando a los contenidos de formación, la orientación pedagógica que garantice un correcto desarrollo educativo del deporte escolar. 9. Realizar campañas y programas de promoción del deporte coordinados entre las conselleries de Educación y de Sanidad. 10. Desarrollar un plan especial de construcción y mejora de instalaciones deportivas en los centros escolares, que garantice la dotación adecuada y necesaria en el equipamiento y su mantenimiento posterior. 11. Dar cuenta a estas Corts del grado de cumplimiento de esta resolución, en el plazo máximo de seis meses. Corts Valencianes, 14 de juliol de 2008 Corts Valencianes, 14 de julio de 2008 Carmen Ninet Peña Carmen Ninet Peña Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el desenvolupament d’un pla integral de salut mental, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.237) Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el desarrollo de un plan integral de salud mental, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.237) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Ignacio Subías Ruiz de Villa y Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del RCV, presenten la proposició no de llei de tramitació especial d’urgència següent. Ignacio Subías Ruiz de Villa y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La salut mental és la gran oblidada en el sistema sanitari públic de la Comunitat Valenciana. Des de l’any 1995, la reforma en l’atenció als pacients afectats por problemes de salut mental i a les conseqüències familiars que se’n deriven, no ha format part de las prioritats de la Conselleria de Sanitat. Per això, cal el desenvolupament d’un pla integral de salut mental basat en un model comunitari d’atenció que garantesca la qualitat, l’equitat, l’accés fàcil i la continuïtat de l’atenció a les persones amb malaltia mental i a les seues famílies. Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent La salud mental es la gran olvidada en el sistema sanitario público de la Comunitat Valenciana. Desde el año 1995, la reforma en la atención a los pacientes afectados por problemas de salud mental y a las consecuencias familiares que de ellos se derivan, no ha formado parte de las prioridades de la Conselleria de Sanidad. Por ello, se hace necesario el desarrollo de un plan integral de salud mental basado en un modelo comunitario de atención que garantice la calidad, la equidad, el acceso fácil y la continuidad de la atención a las personas con enfermedad mental y a sus familias. Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Las Corts Valencianes, amb la finalitat d’establir un model d’atenció a la salut mental, insten el Consell de la Generalitat a: 1. Buscar i implantar mecanismes de coordinació, efectius i eficaços, entre les distintes administracions, departaments i dispositius, amb responsabilitat en l’atenció a la salut mental. 2. Buscar un sistema fiable i transparent de recollida d’informació. Las Corts Valencianes, con la finalidad de establecer un modelo de atención a la salud mental, instan al Consell de la Generalitat a: 1. Buscar e implantar mecanismos de coordinación, efectivos y eficaces, entre las distintas administraciones, departamentos y dispositivos, con responsabilidad en la atención a la salud mental. 2. Buscar un sistema fiable y transparente de recogida de información. BOC número 94 26.09.2008 3. Buscar, implantar i aplicar canals de participació en la gestió, tant dels usuaris, como dels familiars i dels professionals. 4. Potenciar el paper de l’atenció primària en la prevenció, el diagnòstic i l’atenció als problemes de salut mental. Pàg. 10.842 5. Adequar el nombre de professionals (metges, psicòlegs, personal d’infermeria, treballadors socials, etc.), a les necessitats de l’atenció als pacients afectes per problemes de salut mental. 6. Implantar plans individuals d’atenció a les persones amb trastorns mentals greus. 7. Crear equips de mediació sociosanitària i de rehabilitació en les unitats de salut mental. 8. Implantar programes específics per a l’atenció a xiquets i adolescents amb problemes de salut mental. 9. Implantar programes específics per a l’atenció a persones grans amb trastorns greus de salut mental i/o demències. 10. Retre compte a aquestes Corts del grau de compliment d’aquesta resolució, en el termini màxim de sis mesos. 3. Buscar, implantar y aplicar canales de participación en la gestión, tanto de los usuarios, como de los familiares y de los profesionales. 4. Potenciar el papel de la atención primaria en la prevención, el diagnóstico y la atención a los problemas de salud mental. 5. Adecuar el número de profesionales (médicos, psicólogos, personal de enfermería, trabajadores sociales, etc.), a las necesidades de la atención a los pacientes afectos por problemas de salud mental. 6. Implantar planes individuales de atención a las personas con trastornos mentales graves. 7. Crear equipos de mediación sociosanitaria y de rehabilitación en las unidades de salud mental. 8. Implantar programas específicos para la atención a niños y adolescentes con problemas de salud mental. 9. Implantar programas específicos para la atención a personas mayores con trastornos graves de salud mental y/o demencias. 10. Dar cuenta a estas Corts del grado de cumplimiento de la presenta resolución, en el plazo máximo de seis meses. Corts Valencianes, 14 de juliol de 2008 Corts Valencianes, 14 de julio de 2008 Ignacio Subías Ruiz de Villa Carmen Ninet Peña Ignacio Subías Ruiz de Villa Carmen Ninet Peña Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la finalització de la xarxa de centres de salut i de consultoris de la Comunitat Valenciana d’acord amb les necessitats reals, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.238). Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la finalización de la red de centros de salud y de consultorios de la Comunitat Valenciana de acuerdo con las necesidades reales, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.238). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Ignacio Subías Ruiz de Villa i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del RCV, presenten la proposició no de llei de tramitació especial d’urgència següent. Ignacio Subías Ruiz de Villa y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Tots els ciutadans, pel fet de ser-ho, tenen dret a la protecció de la salut i a l’accés als serveis sanitaris. La salut és una precondició bàsica per a participar lliurement dins la societat en la forma de vida triada. L’atenció primària és un pilar fonamental i una porta d’entrada al sistema sanitari assistencial. No obstant això, els problemes en aquest nivell de l’assistència es multipliquen: falten infraestructures, centres de salut i consultoris; hi ha dèficit de personal i escasses inversions; els temps de consulta són escassos, i també és escassa i deficitària la coordinació entre els diferents nivells assistencials. Davant aquesta situació, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent Todos los ciudadanos, por el hecho de serlo, tienen derecho a la protección de la salud y al acceso a los servicios sanitarios. La salud es una precondición básica para participar libremente dentro de la sociedad en la forma de vida elegida. La atención primaria es pilar fundamental y puerta de entrada al sistema sanitario asistencial. Sin embargo, los problemas en este nivel de la asistencia se multiplican: faltan infraestructuras, centros de salud y consultorios; hay déficit de personal y escasas inversiones; los tiempos de consulta son escasos, y también es escasa y deficitaria la coordinación entre los diversos niveles asistenciales. Ante esta situación, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a: 1. Completar la xarxa de centres de salut i de consultoris de la Comunitat Valenciana, d’acord amb les necessitats reals. Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat a: 1. Completar la red de centros de salud y de consultorios de la Comunitat Valenciana, de acuerdo con las necesidades reales. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.843 2. Planificar les plantilles de personal d’acord amb les necessitats reals dels usuaris. 3. Prendre les mesures pertinents perquè les consultes mèdiques tinguen una durada inferior als deu minuts. 4. Consolidar la formació dels professionals. 5. Establir mesures per a la participació dels professionals sanitaris en la responsabilitat de gestió. 6. Establir vies per a la participació dels ciutadans. 7. Implantar mecanismes efectius de coordinació entre l’assistència primària i l’especialitzada. 8. Garantir que cada metge de família no tinga com a quota més de 1.450 cartilles, i cada pediatre, més de 900. 9. Retre compte a aquestes Corts del grau de compliment de la present resolució en el termini màxim de tres mesos. 2. Planificar las plantillas de personal de acuerdo con las necesidades reales de los usuarios. 3. Tomar las medidas pertinentes para que las consultas médicas tengan una duración inferior a los diez minutos. 4. Consolidar la formación de los profesionales. 5. Establecer medidas para la participación de los profesionales sanitarios en la responsabilidad de gestión. 6. Establecer cauces para la participación de la ciudadanía. 7. Implantar mecanismos efectivos de coordinación entre la asistencia primaria y la especializada. 8. Garantizar que cada médico de familia no tenga como cupo más de 1.450 cartillas, y cada pediatra, más de 900. 9. Dar cuenta a estas Corts del grado de cumplimiento de la presente resolución en el plazo máximo de tres meses. Corts Valencianes, 14 de juliol de 2008 Corts Valencianes, 14 de julio de 2008 Ignacio Subías Ruiz de Villa Carmen Ninet Peña Ignacio Subías Ruiz de Villa Carmen Ninet Peña Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la realització urgent d’un estudi de les necessitats reals dels serveis d’urgència extrahospitalaris, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.239). Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la realización urgente de un estudio de las necesidades reales de los servicios de urgencia extrahospitalarios, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.239). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Ignacio Subías Ruiz de Villa i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei de tramitació especial d’urgència següent. Ignacio Subías Ruiz de Villa y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La pressió que suporten els serveis d’urgències de la nostra comunitat, tant hospitalaris com extrahospitalaris, sobrepassa àmpliament les seues possibilitats assistencials. La sobresaturació en els serveis d’urgència no pot considerar-se un tema puntual ja que la situació, a més de provocar llargues esperes del ciutadà tant per a ser atès inicialment com en l’estada en el mateix servei fins que es pren la decisió d’ingressar-lo o restituir-lo al seu domicili o al control del metge de zona o especialista, origina incerteses, incomoditats i ineficiències per als usuaris i, sens dubte, una pressió forta per als treballadors d’aquests serveis. Per aquestes raons, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent La presión que soportan los servicios de urgencias de nuestra Comunitat, tanto hospitalarios como extrahospitalarios, sobrepasa ampliamente sus posibilidades asistenciales. La sobresaturación en los servicios de urgencia no puede considerarse un tema puntual ya que la situación, además de provocar largas esperas del ciudadano tanto para ser atendido inicialmente como en la estancia en el propio servicio hasta que se toma la decisión de ingresarlo o restituirlo a su domicilio o al control del médico de zona o especialista, origina incertidumbres, incomodidades e ineficiencias para los usuarios y, sin duda, una fuerte presión para los trabajadores de estos servicios. Por estas razones, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a: 1. Realitzar amb caràcter urgent un estudi sobre les necessitats reals dels serveis d’urgència extrahospitalaris, i millorar i incrementar les dotacions i els serveis actuals. Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat a: 1. Realizar con carácter urgente un estudio sobre las necesidades reales de los servicios de urgencia extrahospitalarios, mejorando e incrementando sus actuales dotaciones y servicios. 2. Mejorar las condiciones e infraestructuras de los servicios de urgencia hospitalarios. 3. Incrementar el número de profesionales (médicos, ATS-DUE, auxiliares, celadores, administrativos, etc.) de los servicios de urgencia para atender a sus necesidades reales. 2. Millorar les condicions i les infraestructures dels serveis d’urgència hospitalaris. 3. Incrementar el nombre de professionals (metges, ATS-DUI, auxiliars, zeladors, administratius, etc.) dels serveis d’urgència per a atendre a les seues necessitats reals. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.844 3. El Consell retrà compte a aquestes Corts del grau de compliment de la present resolució en el termini màxim de tres mesos. 4. El Consell dará cuenta a estas Corts del grado de cumplimiento de la presente resolución en el plazo máximo de tres meses. Corts Valencianes, 14 de juliol de 2008 Corts Valencianes, 14 de julio de 2008 Ignacio Subías Ruiz de Villa Carmen Ninet Peña Ignacio Subías Ruiz de Villa Carmen Ninet Peña Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el rebuig de la proposta de directiva de la Unió Europea d’ampliació del temps màxim de treball setmanal a 60 hores amb caràcter general i 65 en determinats sectors, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.380). Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el rechazo a la propuesta de directiva de la Unión Europea de ampliación del tiempo máximo de trabajo semanal a 60 horas con carácter general y 65 en determinados sectores, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.380). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Antonio Torres Salvador i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del RCV, presenten la proposició no de llei de tramitació especial d’urgència següent. Antonio Torres Salvador y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Al 1917 l’Organització Mundial del Treball (OIT) va aprovar que el temps màxim de treball setmanal fora de 48 hores, i així va posar fi a una llarga història de jornades prolongades i penositat laboral pròpies del segle XIX i de la Revolució Industrial. La mesura ha suposat una constant en el dret laboral europeu, tant a nivell nacional com, amb la formació de les Comunitats Europees, en el marc comunitari. El seu èxit provat en les relacions laborals ha portat fins i tot en alguns sectors i en alguns països a reduir el temps setmanal de treball a les 35 hores. No obstant això, hem conegut en els últims dies que les autoritats comunitàries pretenen ampliar el temps màxim de treball setmanal fins a les 60 hores de mode general i fins a les 65 per a determinats sectors, i deixar a la negociació individual entre treballador i empresari la fixació de les hores concretes de treball setmanal, en una pràctica coneguda com opting out. Considerem que l’ampliació a 60 hores del temps de treball setmanal és un retrocés històric en les relacions laborals i en els costums europeus en l’àmbit del treball. De la mateixa manera, creiem que la construcció europea s’ha de sustentar en les millores sociolaborals dels ciutadans i les ciutadanes de la Unió, i no en la priorització de mesures de calat econòmic de benefici dubtós per a la societat. De la mateixa manera, considerem que deixar a la negociació individual entre el treballador i l’empresari la fixació de les hores màximes de treball setmanal suposa menyscabar un altre dels pilars fonamentals del nostre sistema de dret laboral com és la negociació col·lectiva, consagrada en l’article 37 de la Constitució. No estem d’acord amb una mesura d’aquesta naturalesa, que perjudica la conciliació entre treball i vida familiar; que és contrària a la seguretat i a la salut en el treball, i que obri la porta a pràctiques de competència deslleial entre empreses La directiva amb què es pretén ampliar la setmana laboral trenca amb la tradició del dret laboral europeu i trenca En 1917 la Organización Mundial del Trabajo (OIT) aprobó que el tiempo máximo de trabajo semanal fuera de 48 horas, poniendo así fin a una larga historia de jornadas prolongadas y penosidad laboral propias del siglo XIX y de la Revolución Industrial. La medida ha supuesto una constante en el derecho laboral europeo, tanto a nivel nacional como, con la formación de las Comunidades Europeas, en el marco comunitario. Su probado éxito en las relaciones laborales ha llevado incluso en algunos sectores y en algunos países a reducir el tiempo semanal de trabajo a las 35 horas. Sin embargo, hemos conocido en los últimos días que las autoridades comunitarias pretenden ampliar el tiempo máximo de trabajo semanal hasta las 60 horas de modo general y hasta las 65 para determinados sectores, dejando a la negociación individual entre trabajador y empresario la fijación de las horas concretas de trabajo semanal, en una práctica conocida como opting out. Consideramos que la ampliación a 60 horas del tiempo de trabajo semanal es un retroceso histórico en las relaciones laborales y en las costumbres europeas en el ámbito del trabajo. De igual modo, creemos que la construcción europea se debe sustentar en las mejoras sociolaborales de los ciudadanos y ciudadanas de la Unión, y no en priorizar medidas de calado económico de dudoso beneficio para la sociedad. De igual manera, consideramos que dejar a la negociación individual entre el trabajador y el empresario la fijación de las horas máximas de trabajo semanal supone menoscabar otro de los pilares fundamentales de nuestro sistema de derecho laboral como es la negociación colectiva, consagrada en el artículo 37 de la Constitución. No estamos de acuerdo con una medida de esta naturaleza, que perjudica la conciliación entre trabajo y vida familiar; que es contraria a la seguridad y a la salud en el trabajo, y que abre la puerta a prácticas de competencia desleal entre empresas La directiva con la que se pretende ampliar la semana laboral rompe con la tradición del derecho laboral europeo BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.845 els principis que estableix el nou tractat de la Unió Europea. Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent y quiebra los principios que establece el nuevo tratado de la Unión Europea. Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts Valencianes expressen la seua confiança en el diàleg social i en la negociació col·lectiva, reconeguda en la Constitució, com a mitjans per a l’adopció d’acords entre els agents socials en l’àmbit laboral. 2. Les Corts Valencianes expressen el seu rebuig a la proposta de directiva de la Unió Europea que pretén ampliar el temps màxim de treball setmanal a 60 hores amb caràcter general i 65 hores en determinats sectors, perquè suposa soscavar els fonaments del dret laboral comunitari, i expressen igualment el seu suport a l’actual temps de 48 hores, que regeix les relacions laborals en el nostre context legal des de 1917. 3. Els grups parlamentaris de les Corts Valencianes expressen el seu suport al govern d’Espanya perquè emprenga les iniciatives oportunes en l’àmbit comunitari de cara a mantenir la setmana laboral actual de 48 hores i la vigència de la negociació col·lectiva com a via per a aconseguir acords en l’àmbit laboral. 4. Els grups parlamentaris d’aquesta cambra insten els grups polítics representats al Parlament Europeu a prendre les mesures adequades en el mateix sentit de mantenir la setmana laboral actual de 48 hores i la vigència de la negociació col·lectiva per a aconseguir acords laborals. 5. El present acord es comunicarà al president del govern d’Espanya, al president del Parlament Europeu, al president de la Comissió Europea i als grups polítics representats al Parlament Europeu 1. Las Cortes Valencianas expresan su confianza en el diálogo social y en la negociación colectiva, reconocida en la Constitución, como medios para la adopción de acuerdos entre los agentes sociales en el ámbito laboral. 2. Las Cortes Valencianas expresan su rechazo a la propuesta de directiva de la Unión Europea que pretende ampliar el tiempo máximo de trabajo semanal a 60 horas con carácter general y 65 horas en determinados sectores, pues supone socavar los cimientos del derecho laboral comunitario, expresando igualmente su apoyo al actual tiempo de 48 horas, que viene rigiendo las relaciones laborales en nuestro contexto legal desde 1917. 3. Los grupos parlamentarios de las Cortes Valencianas expresan su apoyo al gobierno de España para que emprenda las iniciativas oportunas en el ámbito comunitario de cara a mantener la actual semana laboral de 48 horas y la vigencia de la negociación colectiva como vía para alcanzar acuerdos en el ámbito laboral. 4. Los grupos parlamentarios de esta cámara instan a los grupos políticos representados en el Parlamento Europeo a tomar las medidas adecuadas en idéntico sentido de mantener la actual semana laboral de 48 horas y la vigencia de la negociación colectiva para lograr acuerdos laborales. 5. El presente acuerdo se comunicará al presidente del gobierno de España, al presidente del Parlamento Europeo, al presidente de la Comisión Europea y a los grupos políticos representados en el Parlamento Europeo Corts Valencianes, 14 de juliol de 2008 Cortes Valencianas, 14 de julio de 2008 Antonio Torres Salvador Carmen Ninet Peña Antonio Torres Salvador Carmen Ninet Peña Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el desenvolupament d’un pacte per l’habitatge com a estratègia eficaç per a garantir l’accés a l’habitatge digne a un preu assequible, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.432). Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el desarrollo de un pacto por la vivienda como estrategia eficaz para garantizar el acceso a la vivienda digna a un precio asequible, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.432). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Glòria Marcos i Martí i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Els Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent perquè es tramite pel procediment d’urgència. Glòria Marcos i Martí y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley para que se tramite por el procedimiento de urgencia. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Davant de la necessitat de replantejament de les polítiques d’habitatge i, en aquell context, la proposta realitzada pels sindicats UGT-PV i CCOO-PV, a fi establir un pacte per l’habitatge que pal·lie els efectes socials negatius de la situació, generada tant per la saturació constructiva i l’especulació urbanística, com per la conseqüent recessió brusca i la moratòria «de facto» provocada pel mercat, que no Ante la necesidad de replanteamiento de las políticas de vivienda y, en ese contexto, la propuesta realizada por los sindicatos UGT-PV y CCOO-PV, con el fin establecer un pacto por la vivienda que palie los efectos sociales negativos de la situación, generada tanto por la saturación constructiva y la especulación urbanística, como por la consecuente recesión brusco y la moratoria «de facto» provocada por el mercado, que no BOC número 94 26.09.2008 per previsible resulta menys traumàtica per a l’ocupació, exposem les consideracions següents: Articular el dret a un habitatge digne recollit en la Constitució espanyola en l’article 47, en règim de propietat o lloguer, és un objectiu que obliga els poders públics i, molt particularment, els ajuntaments i les administracions autonòmiques que disposen d’instruments operatius sobre el terreny. El creixement continuat, durant més de dos lustres, del sector de la construcció i, en concret, del subsector immobiliari, havia ocultat algunes deficiències estructurals que, per més que havien estat denunciades, fonamentalment pels agents socials, no se’ls havia donat la importància merescuda. Avui, després d’uns primers mesos centrant la discussió en si l’«aterratge» era més o menys suau, ens trobem davant d’uns indicadors econòmics i socials que ens adverteixen, en lletres en negreta, que la tan temuda crisi ja es troba instal·lada entre nosaltres. No es tracta de dramatitzar, però no afrontar amb suficient valentia i humilitat la situació comportarà que els efectes d’aquesta poden ser més aguts i duradors. Els canvis de cicle econòmic afecten negativament quasi tota la societat però, com sempre ocorre, les capes socials més desfavorides i els grups socials menys preparats pateixen amb major contundència els embats. Els treballadors i les treballadores han vist augmentat l’esforç exigit sobre el seu salari net. El preu mitjà d’un habitatge s’ha situat en els últims anys en quasi 9 vegades el salari mitjà anual. La compra d’un habitatge exigeix destinar fins al 48% del salari net si es concerta un préstec hipotecari a 20 anys amb el tipus d’interès actual. Convé recordar que cada punt de pujada en el tipus d’interès incrementa un 11% la quota mensual. Aquest esforç no disminueix quan l’elecció és el lloguer (amb un mitjana del 70%). Enfront d’aquesta situació, pràcticament totes les polítiques públiques han centrat l’acció en la subsidiació de la propietat. HI ha hagut una excessiva concentració d’ajudes al totxo i una absència a incentivar l’arrendament (si n’exceptuem les últimes polítiques d’ajudes lineals al lloguer, el resultat de les quals serà probablement una nova pujada de preus). L’elecció de la propietat com a fórmula d’accés s’ha convertit en l’opció majoritària com a resultat de l’acumulació de polítiques públiques gens neutrals: deduccions fiscals concentrades en la compra i escasses actuacions dirigides a l’habitatge en lloguer. La majoria dels estudis en la matèria centren en el preu del sòl el factor determinant en la pujada de preus generalitzada de la vivenda. Per tant, ens trobem en un context on s’ha aprofitat de manera poc eficient el parc disponible d’habitatges desocupats i s’ha disparat el preu del sòl, que ha fet de contaminant dels preus finals dels habitatges nous, i ha contaminat alhora els habitatges usats i el lloguer. A pesar del creixement descomunal del parc residencial, en termes de comparació amb la resta de països de la UE, els espanyols en general i els valencians en particular perceben el problema de l’habitatge com un dels primers. La diferència entre l’evolució del preu de l’habitatge del mercat lliure i l’evolució dels salaris, ha tingut com a conseqüència que les famílies, fins i tot a pesar de la reducció dels tipus d’interès, hagen elevat contínuament el percentatge de les seues rendes destinades a pagar l’habitatge posant en perill fins i tot el nivell de consum. Pàg. 10.846 por previsible resulta menos traumática para el empleo, exponemos las siguientes consideraciones: Articular el derecho a una vivienda digna recogido en la Constitución española en el artículo 47, en régimen de propiedad o alquiler, es un objetivo que obliga a los poderes públicos y, muy particularmente, a los ayuntamientos y administraciones autonómicas que cuentan con instrumentos operativos sobre el terreno. El crecimiento continuado, durante más de dos lustros, del sector de la construcción y, en concreto, del subsector inmobiliario, había ocultado algunas deficiencias estructurales que, por más que habían sido denunciadas, fundamentalmente por los agentes sociales, no se les había dado la importancia merecida. Hoy, tras unos primeros meses centrando la discusión en si el «aterrizaje» era más o menos suave, nos encontramos ante unos indicadores económicos y sociales que nos advierten, en letras en negrita, que la tan temida crisis ya se encuentra instalada entre nosotros. No se trata de dramatizar, pero no afrontar con suficiente valentía y humildad la situación supondrá que los efectos de la misma pueden ser más agudos y duraderos. Los cambios de ciclo económico afectan negativamente a casi toda la sociedad pero, como siempre ocurre, las capas sociales más desfavorecidas y los grupos sociales menos preparados sufren con mayor contundencia los embates. Los trabajadores y las trabajadoras han visto aumentado el esfuerzo exigido sobre su salario neto. El precio medio de una vivienda se ha situado en los últimos años en casi 9 veces el salario medio anual. La compra de una vivienda exige destinar hasta en 48% del salario neto si se concierta un préstamo hipotecario a 20 años con el tipo de interés actual. Conviene recordar que cada punto de subida en el tipo de interés incrementa un 11% la cuota mensual. Este esfuerzo no disminuye cuando la elección es el alquiler (con un media del 70%). Frente a esta situación, prácticamente todas las políticas públicas han centrado su acción en la subsidiación de la propiedad. Ha existido una excesiva concentración de ayudas al ladrillo y una ausencia a incentivar el arrendamiento (si exceptuamos las últimas políticas de ayudas lineales al alquiler, cuyo resultado será probablemente una nueva subida de precios). La elección de la propiedad como fórmula de acceso se ha convertido en la opción mayoritaria como resultado de la acumulación de políticas públicas nada neutrales: deducciones fiscales concentradas en la compra y escasas actuaciones dirigidas a la vivienda en alquiler. La mayoría de los estudios en la materia centran en el precio del suelo el factor determinante en la subida de precios generalizada de la vivienda. Por lo tanto, estamos en un contexto donde se ha aprovechado de manera poco eficiente el parque disponible de viviendas desocupadas y se ha disparado el precio del suelo, lo que ha hecho de contaminante de los precios finales de las viviendas nuevas, contaminando a su vez a las viviendas usadas y el alquiler. A pesar del crecimiento descomunal del parque residencial, en términos de comparación con el resto de países de la UE, los españoles en general y los valencianos en particular perciben el problema de la vivienda como uno de los primeros. La diferencia entre la evolución del precio de la vivienda del mercado libre y la evolución de los salarios, ha tenido como consecuencia que las familias, aun a pesar de la reducción de los tipo de interés, hayan elevado continuamente el porcentaje de sus rentas destinadas a pagar la vivienda poniendo en peligro incluso el nivel de consumo. BOC número 94 26.09.2008 Però els que més han patit aquest «deixar fer» han estat els col·lectius econòmicament més dèbils, especialment els joves que s’han vist obligats a ampliar el seu període de dependència familiar. La construcció d’habitatge protegit pràcticament ha desaparegut. Els resultats de les tímides polítiques d’habitatge en lloguer no l’han fet una alternativa real a la compra. Tampoc l’increment del cost final de l’habitatge ha tingut cap relació amb una elevació notable de la qualitat o dels espais públics. Si socialment el creixement del sector ha castigat una part de la societat, descuidant-se que podria haver-se optat per un altre model, des del punt de vista estructural és convenient posar de rellevància que simplement no és possible que el sector de la construcció represente un 11,3% del PIB, ni que més del 14% de la taxa d’ocupació es concentre en aquest sector. Ja ens dol als agents socials haver de recordar aquestes obvietats. En la recerca de combinar accés raonable, sosteniment de l’activitat productiva, i sostenibilitat de l’entorn, la política d’habitatge ha d’incentivar una oferta d’habitatges suficient, en quantitat, localització i diversitat, amb un preu tal que permeta accedir-hi tots els ciutadans i les ciutadanes, utilitzant una part raonable dels seus ingressos. La preferència per la propietat pot no venir només donada pel desig innat a la inversió sinó més aviat per la insuficient oferta, l’elevat preu dels lloguers i la situació avantatjosa en termes fiscals de la compra d’un habitatge. El comportament, potser es modificaria si existira una oferta àmplia i suficient de lloguers que permetera accedir-hi amb una tercera part del salari mensual mitjà. Però una actitud responsable ens obliga a plantejar que a ningú, i menys que a ningú als grups socials exclosos de la bonança, li interessa que la solució dels excessos anteriors la paguem les persones treballadores. Davant d’aquesta situació, els sindicats CCOO i UGT, preocupats també per evitar que siguen els sectors més dèbils i vulnerables dels treballadors i les treballadores els qui patisquen en major proporció els efectes de la parada brusca en l’activitat constructora, han fet conjuntament una proposta de pacte per l’habitatge, del qual hem recollit algunes propostes i alguns plantejaments d’objectius immediats. En la consideració que davant de la situació plantejada, conseqüència d’un sobredimensionament que ha estat institucionalment encoratjat aquests anys, en compte de gestionat per a evitar els ajusts traumàtics previsibles, hem de proposar avui, que ja estem davant d’aquesta situació d’ajust brusc del mercat i, davant de la necessitat de pal·liar els efectes en els sectors més sensibles i desprotegits, que es prenguen en consideració les propostes següents i es desenvolupen mesures que situen l’habitatge on sempre havia d’haver estat, satisfent les necessitats reals d’ús de la població, des d’un desenvolupament sostenible, compatible amb l’entorn i amb la qualitat de vida per als ciutadans i les ciutadanes. – Mesures de millora de l’accés a l’habitatge, especialment per a les persones joves. – La centralitat de l’activitat productiva en les capes socials a què el desenvolupament immobiliari ha exclòs, deixant-los fora d’un habitatge digne i adequat. – La reducció sensible, fins a nivells socialment acceptables, del cost del sòl, fent desaparèixer el contingut especulatiu d’aquest, perquè passe a ser bé d’ús i no de capital. Pàg. 10.847 Pero los que más han sufrido este «dejar hacer» han sido los colectivos económicamente más débiles, especialmente los jóvenes que se han visto obligados a ampliar su período de dependencia familiar. La construcción de vivienda protegida prácticamente ha desaparecido. Los resultados de las tímidas políticas de vivienda en alquiler no la han hecho una alternativa real a la compra. Tampoco el incremento del coste final de la vivienda ha tenido ninguna relación con una elevación notable de la calidad de la misma o de los espacios públicos. Si socialmente el crecimiento del sector ha castigado a una parte de la sociedad, descuidándose que podría haberse optado por otro modelo, desde el punto de vista estructural es conveniente poner de relevancia que simplemente no es posible que el sector de la construcción represente un 11,3% del PIB, ni que más del 14% de la tasa de empleo se concentre en este sector. Ya nos duele a los agentes sociales deber recordar estas obviedades. En la búsqueda de combinar acceso razonable, sostenimiento de la actividad productiva, y sostenibilidad del entorno, la política de vivienda debe incentivar una oferta de viviendas suficiente, en cantidad, localización y diversidad, con un precio tal que permita acceder a la misma a todos los ciudadanos y ciudadanas, utilizando una parte razonable de sus ingresos. La preferencia por la propiedad puede no venir solo dada por el deseo innato a la inversión sino más bien por la insuficiente oferta, el elevado precio de los alquileres y la situación ventajosa en términos fiscales de la compra de una vivienda. El comportamiento, quizá se modificaría si existiera una oferta amplia y suficiente de alquileres que permitiese el acceso a los mismos con una tercera parte del salario mensual medio. Pero una actitud responsable nos obliga a plantear que a nadie, y menos que a nadie a los grupos sociales excluidos de la bonanza, le interesa que la solución de los excesos anteriores la paguemos las personas trabajadoras. Ante esta situación, los sindicados CCOO y UGT, preocupados también por evitar que sean los sectores más débiles y vulnerables de los trabajadores y de las trabajadoras quienes sufran en mayor proporción los efectos de la parada brusca en la actividad constructora, han hecho conjuntamente una propuesta de pacto por la vivienda, del que hemos recogido algunas propuestas y planteamientos de objetivos inmediatos. En la consideración que ante la situación planteada, consecuencia de un sobredimensionamiento que ha sido institucionalmente alentado estos años, en lugar de gestionado para evitar los ajustes traumáticos previsibles, debemos proponer hoy, que ya estamos ante esta situación de ajuste brusco del mercado y, ante la necesidad paliar los efectos en los sectores más sensibles y desprotegidos, que se tomen en consideración las siguientes propuestas y se desarrollen medidas que sitúen a la vivienda donde siempre debía haber estado, satisfaciendo las necesidades reales de uso de la población, desde un desarrollo sostenible, compatible con el entorno y con la calidad de vida para los ciudadanos y las ciudadanas. – Medidas de mejora del acceso a la vivienda, especialmente para las personas jóvenes. – La centralidad de la actividad productiva en las capas sociales a las que el desarrollo inmobiliario ha excluido, dejándolos fuera de una vivienda digna y adecuada. – La reducción sensible, hasta niveles socialmente aceptables, del coste del suelo, haciendo desaparecer el contenido especulativo de este, para que pase a ser bien de uso y no de capital. BOC número 94 26.09.2008 – La necessitat de posar les bases de desenvolupament territorial i mediambiental coherent amb les exigències d’una societat preocupada per la qualitat i la sostenibilitat. – El redimensionament i la reorientació del sector de la construcció a l’activitat en la rehabilitació dels centres urbans, els equipaments rotacionals de serveis, l’habitatge social i protegit en els solars consolidats i l’obra pública És per tot això que presentem la següent: Pàg. 10.848 – La necesidad de poner las bases de desarrollo territorial y medioambiental coherente con las exigencias de una sociedad preocupada por la calidad y la sostenibilidad. – El redimensionamiento y reorientación del sector de la construcción a la actividad en la rehabilitación de los centros urbanos, los equipamientos rotacionales de servicios, la vivienda social y protegida en los solares consolidados y la obra pública. Es por todo ello por lo que presentamos la siguiente: PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts Valencianes insten el Consell perquè en l’àmbit del diàleg social, de manera consensuada amb els sindicats, desenvolupe un pacte per l’habitatge com a estratègia eficaç per a garantir l’accés a l’habitatge digne a un preu assequible, en el marc de les polítiques públiques d’habitatge i, en especial, de l’habitatge públic i protegit. El govern valència donarà compte d’allò aprovat en aquesta resolució en el termini de sis mesos després que s’aprove. Les Corts Valencianes instan al Consell para que en el ámbito del diálogo social, de manera consensuada con los sindicatos, desarrolle un pacto por la vivienda como estrategia eficaz para garantizar el acceso a la vivienda digna a un precio asequible, en el marco de las políticas públicas de vivienda y, en especial, de la vivienda pública y protegida. El gobierno valencia dará cuenta de lo aprobado en esta resolución en el plazo de seis meses tras su aprobación. Les Corts, 15 de juliol de 2008 Les Corts, 15 de julio de 2008 Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Glòria Marcos Martí Lluís Torró Gil Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la restitució urgent del Consell Forestal de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.534) Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la restitución urgente del Consell Forestal de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.534) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Francesc Signes Núñez i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei de tramitació especial d’urgència següent. Francesc Signes Núñez y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS L’article 18 de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, estableix la creació del Consell Forestal de la Comunitat Valenciana com a òrgan assessor de la Generalitat en matèria de política forestal. Tanmateix, posteriorment i a través dels articles 60 i 61 de la Llei 16/2003, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat Valenciana, el consell esmentat fou eliminat i les seues funcions s’assignaren al Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient. Amb aquesta modificació, els sectors implicats en la gestió forestal van quedar impedits per a participar en el disseny i l’execució de les polítiques que directament els afecten i, alhora, s’afectava l’eficàcia de la gestió dels nostres boscos ja que el seixanta per cent de la superfície forestal valenciana, és de titularitat privada. Per altra part, per sentència de 26 de febrer de 2007, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, es declara nul el Decret 106/2004, pel qual s’aprovava el Pla general d’ordenació dels recursos forestals de la Comunitat Valenciana, per mancar de l’informe preceptiu del Consell Forestal, com també del tràmit d’informació pública a les entitats locals i a la resta d’administracions públiques afectades. El artículo 18 de la Ley 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, establece la creación del Consejo Forestal de la Comunitat Valenciana como órgano asesor de la Generalitat en materia de política forestal. Sin embargo, posteriormente i a través de los artículos 60 y 61 de la Ley 16/2003, de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera y de organización de la Generalitat Valenciana, dicho consejo fue eliminado y sus funciones se asignaron al Consejo Asesor y de Participación de Medio Ambiente. Con esta modificación, los sectores implicados en la gestión forestal quedaron impedidos para participar en el diseño y la ejecución de las políticas que directamente les afectan y, al mismo tiempo, se afectaba la eficacia de la gestión de nuestros bosques ya que el sesenta por ciento de la superficie forestal valenciana, es de titularidad privada. Por otra parte, por sentencia de 26 de febrero de 2007, del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, se declara nulo el Decreto 106/2004, por el que se aprobaba el Plan general de ordenación de los recursos forestales de la Comunitat Valenciana, por faltar el informe preceptivo del Consejo Forestal, así como el trámite de información pública a las entidades locales y al resto de administraciones públicas afectadas. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.849 Per tot açò i atès que la supressió del Consell Forestal de la Comunitat Valenciana ha suposat un dèficit democràtic de l’administració autonòmica i un dany greu a la gestió dels recursos forestals valencians, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent Por todo ello y considerando que la supresión del Consejo Forestal de la Comunitat Valenciana ha supuesto un déficit democrático de la administración autonómica y un grave daño a la gestión de los recursos forestales valencianos, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a: 1. Restituir, amb caràcter d’urgència, el Consell Forestal de la Comunitat Valenciana, per a la qual cosa i mitjançant procediment legislatiu, se suprimiran els articles 60 i 61 de la Llei 16/2003, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat Valenciana, i es restituirà la plena vigència de l’article 18 de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, en la seua redacció original. 2. Constituir, amb caràcter immediat a la modificació legislativa, el Consell Forestal de la Comunitat Valenciana, amb la composició i les funcions que originalment Ii atribuïa la susdita Llei 3/1993, i alhora, es promulgue el reglament que en regule el funcionament. 3. El Consell de la Generalitat donarà compte a aquestes Corts del grau de compliment d’aquesta resolució, en el termini màxim d’un mes. Les Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a: 1. Restituir, con carácter de urgencia, el Consejo Forestal de la Comunitat Valenciana, para lo que y mediante un procedimiento legislativo, se suprimirán los artículos 60 y 61 de la Ley 16/2003, de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera y de organización de la Generalitat Valenciana, y se restituirá la plena vigencia del artículo 18 de la Ley 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, en su redacción original. 2. Constituir, con carácter inmediato a la modificación legislativa, el Consejo Forestal de la Comunitat Valenciana, con la composición y funciones que originalmente Ie atribuía dicha Ley 3/1993, y al mismo tiempo, se promulgue el reglamento que regule su funcionamiento. 3. El Consell de la Generalitat dará cuenta a estas Corts del grado de cumplimiento de esta resolución, en el plazo máximo de un mes. Corts Valencianes, 21 de juliol de 2008 Corts Valencianes, 21 de julio de 2008 Francesc Signes Núñez Carmen Ninet Peña Francesc Signes Núñez Carmen Ninet Peña Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la gestió dels equips de ressonància nuclear magnètica pels serveis de radiologia dels hospitals públics, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 21.123). Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la gestión de los equipos de resonancia nuclear magnética por los servicios de radiología de los hospitales públicos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 21.123). A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Ignacio Subías Ruiz de Villa i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 161 del RCV, presenten la proposició no de llei de tramitació especial d’urgència següent. Ignacio Subías Ruiz de Villa y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 161 del RCV, presentan la siguiente Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS El 28 de juliol de 2000, es va adjudicar en concurs per concert, la gestió de les exploracions de ressonància magnètica a les empreses privades Inscanar SL, Beanaca SA i Eresa, i, posteriorment, es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 22 d’agost de 2000. El contracte esmentat per a la prestació del servei per concert, comprenia el període de l’1 de gener de 2001 al 30 de setembre de 2008 i en acabar el termini contractual, es procediria a revertir el servei a l’administració, segons les declaracions del conseller de sanitat en aquell moment. El 28 de julio de 2000, se adjudicó en concurso por concierto, la gestión de las exploraciones de resonancia magnética a las empresas privadas Inscanar SL, Beanaca SA y Eresa, publicándose, posteriormente, en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 22 de agosto de 2000. El mencionado contrato para la prestación del servicio por concierto, comprendía el período del 1 de enero de 2001 al 30 de septiembre de 2008 y al finalizar el plazo contractual, se procedería a revertir el servicio a la administración, según las declaraciones del conseller de sanidad en aquel momento. Dada la falta de control sobre las unidades de resonancia nuclear magnética. Teniendo en cuenta los sobrecostes producidos en el coste de la prestación, que han supuesto unos cien millones de euros con respecto al presupuesto inicial. Atesa la falta de control sobre les unitats de ressonància nuclear magnètica. Atesos els sobrecostos produïts en el cost de la prestació, que han suposat uns cent milions d’euros respecte al pressupost inicial. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.850 I atesos els informes dels professionals amb relació al concurs de ressonància nuclear magnètica, el Grup Parlamentari Socialista, presenta la següent Y dados los informes de los profesionales en relación con el concurso de resonancia nuclear magnética, el Grupo Parlamentario Socialista, presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a: 1. Revertir els serveis de ressonància nuclear magnètica ubicats en els hospitals públics a l’administració sanitària autonòmica, com s’estableix en les clàusules administratives del concurso per concert originari de concessió 234/2000. 2. Que la Conselleria de Sanitat execute l’opció de compra, com es recull en el contracte de l’any 2000. 3. Que la gestió dels equips de ressonància nuclear magnètica la duguen endavant els professionals dels serveis de radiologia dels hospitals públics. 4. Obrir un diàleg amb els radiòlegs per a poder traçar las línies de futur de l’alta tecnologia en l’àmbit de la sanitat de la Comunitat Valenciana. 5. Retre compte a aquestes Corts del grau de compliment d’aquesta resolució, en el termini de tres mesos. Les Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a: 1. Revertir los servicios de resonancia nuclear magnética ubicados en los hospitales públicos a la administración sanitaria autonómica, tal y como se establece en las cláusulas administrativas del concurso por concierto originario de concesión 234/2000. 2. Que la Conselleria de Sanidad ejecute la opción de compra, tal y como se recoge en el contrato del año 2000. 3. Que la gestión de los equipos de resonancia nuclear magnética se lleve adelante por los profesionales de los servicios de radiología de los hospitales públicos. 4. Abrir un diálogo con los radiólogos para poder trazar las líneas de futuro de la alta tecnología en el ámbito de la sanidad de la Comunitat Valenciana. 5. Dar cuenta a estas Corts del grado de cumplimiento de la presente resolución, en el plazo de tres meses. Corts Valencianes, 31 de juliol de 2008 Corts Valencianes, 31 de julio de 2008 Ignacio Subías Ruiz de Villa Carmen Ninet Peña Ignacio Subías Ruiz de Villa Carmen Ninet Peña Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la inclusió en el Codi penal com a delicte d’atemptat a l’autoritat de les agressions als facultatius de la Sanitat, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 21.221) Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la inclusión en el Código penal como delito de atentado a la autoridad de las agresiones a los facultativos de la Sanidad, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 21.221) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LAS CORTES Antonio Clemente Olivert, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que estableix l’article 160 del RC, presenta la proposició no de llei següent de tramitació especial d’urgència, sobre la inclusió en el Codi penal, com a delicte a l’autoritat les agressions als facultatius de la Sanitat. Antonio Clemente Olivert, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo que establece el artículo 160 del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia, sobre la inclusión en el Código penal como delito a la autoridad las agresiones a los facultativos de la Sanidad. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Els facultatius estan denunciant que cada vegada pateixen més agressions que els fan, fins i tot, témer per la seua pròpia vida. En l’últim any, metges i infermers ha denunciat un total de 118 agressions a la Comunitat Valenciana, 90 i 28 respectivament. S’està veient que les agressions s’estan succeint i encara que hi ha sentències que reconeixen els danys físics i morals que pateixen aquestos professionals, no hi ha dubte que són un punt de partida però mai una meta. No obstant això, el Tribunal Suprem ha condemnat per primera vegada l’agressor d’un metge odontòleg, pel delicte d’atemptat a funcionari públic, a la pena de sis anys de presó i una indemnització de 64.592 euros. El fet que els col·legis professionals d’algunes comunitats autònomes hagen ratificat protocols amb diferents fiscalies en què, són els col·legis els que tramiten les denúncies i la Fiscalia les considera d’ofici un delicte, no ens situa en una posició d’optimisme com a conseqüència que Los facultativos están denunciando que cada vez sufren más agresiones que los hacen, incluso, temer por su propia vida. En el último año, médicos y enfermeros han denunciado un total de 118 agresiones en la Comunitat Valenciana, 90 y 28 respectivamente. Se está viendo que las agresiones se están sucediendo y aunque hay sentencias que reconocen los daños físicos y morales que sufren estos profesionales, no cabe duda de que son un punto de partida pero nunca una meta. No obstante, el Tribunal Supremo ha condenado por primera vez al agresor de un médico odontólogo, por el delito de atentado a funcionario público, a la pena de seis años de prisión y a una indemnización de 64.592 euros. El hecho de que los colegios profesionales de algunas comunidades autónomas hayan ratificado protocolos con diferentes fiscalías en las que son los colegios los que tramitan las denuncias y la Fiscalía las considera de oficio un delito, no nos sitúa en una posición de optimismo como BOC número 94 26.09.2008 es poguera facilitar que les agressions físiques o d’intimidació greu al personal sanitari foren tipificades com a delicte d’atemptat a funcionari públic en l’exercici de les seues funcions, en comptes de ser considerades com a faltes amb «sancions lleus «com ocorria fins ara. I això perquè encara que la Fiscalia té per missió promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic tutelat per la llei, d’ofici o a petició dels interessats, la realitat és que són els jutges i no els fiscals els que resolen les controvèrsies i els que decideixen el destí de l’acusat, tenint en compte les evidències o les proves presentades en un judici, a través de les sentències. Són, per tant, els jutges els qui tenen la potestat jurisdiccional i, per això, és important que hi haja hagut una primera sentència del Tribunal Suprem. Aquesta sentència de l’Alt Tribunal constitueix un precedent en considerar el professional sanitari funcionari públic com una autoritat a efectes penals. El Tribunal Suprem considera que la Llei general de sanitat o l’article 43 de la Constitució avalen considerar-ho així «donada l’existència de tota una sèrie d’actuacions relacionades amb la protecció de la salut pública que són encomanades als poders públics, els que actuaran a través de les mesures preventives i de les prestacions de serveis necessaris». És a dir, es reconeix el dret de tots els ciutadans a la protecció de la salut, dret que, per a ser efectiu, requereix dels poders públics l’adopció de les mesures idònies per a satisfer-ho. La sentència considera que l’agressió «no sols arriba al particular, sinó també a l’interès públic consistent en la protecció de la correcció de la funció pública». Insta l’aplicació de l’article 550, que disposa «són reus d’atemptat els que escometen l’autoritat, als seus agents o funcionaris públics, o empren força contra ells, els intimiden greument o els facen resistència activa també greu, quan es troben executant les funcions dels seus càrrecs o en ocasió d’elles». La solució està, per tant, en la necessària reforma legislativa. És necessari reforçar la protecció jurídica dels professionals sanitaris, en l’exercici de la seua activitat, açò és, garantint el dret constitucional de protecció de la salut. Per a això s’han de contemplar en el Codi penal les agressions al personal sanitari, durant el desenvolupament de la seua activitat, com a delicte d’atemptat a l’autoritat. Actualment només està contemplada aquesta qualificació per als funcionaris públics però els metges es consideren personal estatutari per la qual cosa una agressió tan sols suposa una falta. S’ha d’arreplegar expressament en el Codi penal la condició d’autoritat per als facultatius. Saber que una agressió al metge serà un delicte i no una falta contindrà més el pacient. Es tracta d’intentar frenar les agressions contra aquest col·lectiu. És necessari que la tipificació penal s’aplique en comú a totes les comunitats autònomes i que afecte tot el personal sanitari i no sols els metges. Es pretén atallar el problema d’arrel, dignificar la professió sanitària i, en definitiva, contribuir a la millora del Sistema Nacional de Salut. Mentrestant, la Conselleria de Sanitat, per tenir un interès prioritari a crear un dret genèric amb relació a les agressions als empleats del sector sanitari i seguint allò que s’ha indicat per l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball i per l’OIT (Organització Internacional del Treball), està treballant per a l’elabo- Pàg. 10.851 consecuencia de que se pudiera facilitar el que las agresiones físicas o de intimidación grave al personal sanitario fueran tipificadas como delito de atentado a funcionario público en el ejercicio de sus funciones, en lugar de ser consideradas como faltas con «sanciones leves «como ocurría hasta ahora. Y eso porque aunque la Fiscalía tiene por misión promover la acción de la justicia en defensa de la legalidad, de los derechos de los ciudadanos y del interés público tutelado por la ley, de oficio o a petición de los interesados, la realidad es que son los jueces y no los fiscales los que resuelven las controversias y los que deciden el destino del acusado, teniendo en cuenta las evidencias o las pruebas presentadas en un juicio, a través de las sentencias. Son, por lo tanto, los jueces los que tienen la potestad jurisdiccional y, por ello, es importante que haya habido una primera sentencia del Tribunal Supremo. Esta sentencia del Alto Tribunal constituye un precedente al considerar al profesional sanitario funcionario público como una autoridad a efectos penales. El Tribunal Supremo considera que la Ley general de sanidad o el artículo 43 de la Constitución avalan considerarlo así «dada la existencia de toda una serie de actuaciones relacionadas con la protección de la salud pública que son encomendadas a los poderes públicos, los que actuarán a través de las medidas preventivas y de las prestaciones de servicios necesarios». Es decir, se reconoce el derecho de todos los ciudadanos a la protección de la salud, derecho que, para ser efectivo, requiere de los poderes públicos la adopción de las medidas idóneas para satisfacerlo. La sentencia considera que la agresión «no solo llega al particular, sino también al interés público consistente en la protección de la corrección de la función pública». Insta a la aplicación del artículo 550, que dispone «son reos de atentado los que cometen a la autoridad, a sus agentes o funcionarios públicos, o emplean fuerza contra ellos, los intimidan gravemente o les hagan resistencia activa también grave, cuando se encuentran ejecutando las funciones de sus cargos o con ocasión de ellas». La solución está, por lo tanto, en la necesaria reforma legislativa. Es necesario reforzar la protección jurídica de los profesionales sanitarios, en el ejercicio de su actividad, esto es, garantizando el derecho constitucional de protección de la salud. Para eso se deben contemplar en el Código penal las agresiones al personal sanitario, durante el desarrollo de su actividad, como delito de atentado a la autoridad. Actualmente solo está contemplada esta calificación para los funcionarios públicos pero los médicos se consideran personal estatutario por lo que una agresión tan solo supone una falta. Se debe recoger expresamente en el Código penal la condición de autoridad para los facultativos. Saber que una agresión al médico será un delito y no una falta contendrá más al paciente. Se trata de intentar frenar las agresiones contra este colectivo. Es necesario que la tipificación penal se aplique en común en todas las comunidades autónomas y que afecte a todo el personal sanitario y no solo a los médicos. Se pretende atajar el problema de raíz, dignificar la profesión sanitaria y, en definitiva, contribuir a la mejora del Sistema Nacional de Salud. Mientras tanto, la Conselleria de Sanidad, por tener un interés prioritario a crear un derecho genérico con relación a las agresiones a los empleados del sector sanitario y siguiendo lo que se ha indicado por la Agencia Europea para la Seguridad y la Salud en el Trabajo y por la OIT (Organización Internacional del Trabajo), está BOC número 94 26.09.2008 ració d’un pla integral de prevenció i atenció de les agressions als treballadors del sistema sanitari públic de La Generalitat i en la creació d’un registre d’agressions, on es plasme la dita situació, de tal manera que es permeta conèixer el col·lectiu que pateix un nombre més gran d’agressions, lloc on es produeixen i les seues causes. Pàg. 10.852 Es tracta, en definitiva, d’articular actuacions integrals dirigides a prevenir potencials situacions conflictives, amb els ciutadans als centres i serveis sanitaris i prestar, si de cas, el suport i l’assessorament necessari a aquells professionals que hagen estat objecte d’agressions. trabajando para la elaboración de un plan integral de prevención y atención de las agresiones a los trabajadores del sistema sanitario público de La Generalitat y en la creación de un registro de agresiones, donde se plasme dicha situación, de tal manera que se permita conocer al colectivo que sufre un número más grande de agresiones, lugar donde se producen y sus causas. Se trata, en definitiva, de articular actuaciones integrales dirigidas a prevenir potenciales situaciones conflictivas, con los ciudadanos en los centros y servicios sanitarios y prestar, si procede, el apoyo y el asesoramiento necesario a aquellos profesionales que hayan sido objeto de agresiones. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell de La Generalitat que sol·licite al govern central la reforma del Codi penal, perquè es contemple com a delicte d’atemptat a l’autoritat l’agressió a tot el personal que treballa en les institucions sanitàries durant el desenvolupament de la seua activitat.» Las Cortes instan al Consell de La Generalitat a que solicite al gobierno central la reforma del Código penal, para que se contemple como delito de atentado a la autoridad la agresión a todo el personal que trabaja en las instituciones sanitarias durante el desarrollo de su actividad.» Palau dels Borja, 14 d’agost de 2008 Palau dels Borja, 14 de agosto de 2008 Antonio Clemente Olivert Antonio Clemente Olivert Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la reforma de l’assistència sanitària als mutualistes de MUFACE, ISFAS i MUGEJU, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 21.222). Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la reforma de la asistencia sanitaria a los mutualistas de MUFACE, ISFAS y MUGEJU, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 21.222). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Antonio Clemente Olivert, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha establert en l’article 160 del RC, presenta la proposició no de llei de tramitació especial d’urgència següent, sobre les quotes de les mutualitats administratives dels funcionaris. Antonio Clemente Olivert, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo establecido en el artículo 160 del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia, sobre las cuotas de las mutualidades administrativas de los funcionarios. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Des de l’1 de gener de 2002, data de l’entrada en vigor de l’actual sistema de finançament dels serveis sanitaris públics gestionats per les comunitats autònomes de règim comú, subsisteix una situació anacrònica i sense cap lògica, derivada de l’aplicació, en la pràctica, del règim de concerts per a la prestació d’assistència sanitària per la xarxa sanitària de la Seguretat Social (en l’actualitat gestionada i finançada per les comunitats autònomes) subscrits entre l’Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General de la Seguretat Social, d’una part, i la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat (MUFACE), la Mutualitat General Judicial (MUGEJU) i l’Institut Social de les Forces Armades (ISFAS). Desde el 1 de enero de 2002, fecha de la entrada en vigor del actual sistema de financiación de los servicios sanitarios públicos gestionados por las comunidades autónomas de régimen común, subsiste una situación anacrónica y sin ninguna lógica, derivada de la aplicación, en la práctica, del régimen de conciertos para la prestación de asistencia sanitaria por la red sanitaria de la Seguridad Social (en la actualidad gestionada y financiada por las comunidades autónomas) suscritos entre el Instituto Nacional de la Seguridad Social y la Tesorería General de la Seguridad Social, de una parte, y la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado (MUFACE), la Mutualidad General Judicial (MUGEJU) y el Instituto Social de las Fuerzas Armadas (ISFAS). La Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado (MUFACE), la Mutualidad General Judicial (MUGEJU) y el Instituto Social de las Fuerzas Armadas (ISFAS) son organismos públicos que tienen atribuida, por ley, la gestión de las prestaciones de los regímenes especiales de seguridad social de los funcionarios civiles del estado, del personal al servicio de la administración de justicia y del personal de las fuerzas armadas. Entre las prestaciones que deben gestionar estas mutualidades administrativas y a las que tienen derecho sus mu- La Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat (MUFACE), la Mutualitat General Judicial (MUGEJU) i l’Institut Social de les Forces Armades (ISFAS) són organismes públics que tenen atribuïda, per llei, la gestió de les prestacions dels règims especials de seguretat social dels funcionaris civils de l’estat, del personal al servei de l’administració de justícia i del personal de les forces armades. Entre les prestacions que han de gestionar aquestes mutualitats administratives i a les quals tenen dret els seus mu- BOC número 94 26.09.2008 tualistes i beneficiaris es troba la prestació d’assistència sanitària enfront de les contingències de malaltia comuna i professional, les lesions ocasionades per accident comú o en acte de servei o com a conseqüència d’ell, siga per accident o risc específic del càrrec, i també l’embaràs, el part i el puerperi. En aquest sentit, les mutualitats administratives han de facilitar i garantir als seus mutualistes i els seus beneficiaris les prestacions sanitàries i farmacèutiques dels règims del mutualisme administratiu, i en aquest sentit la legislació estatal, en concret la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, en la seua disposició addicional quarta, i el Reial decret 1030/2006, les inclou entre les entitats amb responsabilitat en la cobertura d’assistència sanitària pública i els imposa l’obligació de garantir el contingut de la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut. Atès que aquestes mutualitats administratives no tenen xarxa sanitària pròpia, excepte excepcions molt concretes en el cas d’ISFAS, concerten la prestació d’assistència sanitària amb la Seguretat Social i amb entitats asseguradores privades, amb l’objecte que els seus mutualistes puguen optar per la sanitat pública o per la sanitat privada. En el cas dels mutualistes que opten per la sanitat privada concertada, MUFACE, ISFAS i MUGEJU paguen a les entitats asseguradores privades, a càrrec de fons públics i de les cotitzacions dels mateixos funcionaris, els preus convinguts amb aquestes per l’assistència sanitària. En el cas dels mutualistes que opten per la sanitat pública, i per tant per rebre assistència de la xarxa sanitària pública que, en l’actualitat i des d’1 de gener de 2002, gestionen i financen les comunitats autònomes a càrrec dels seus pressuposts, aquests reben l’assistència en virtut dels concerts subscrits entre les mutualitats administratives respectives, l’Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General de la Seguretat Social, de data 20 de desembre de 1985 (concert MUFACE-INSS-TGSS), 30 de desembre de 1986 (concert ISFAS-INSS-TGSS) i 9 de desembre de 1995 (concert MUGEJU-INSS-TGSS), concerts de què no són part les comunitats autònomes i que xoquen amb l’actual realitat de descentralització plena de la sanitat pública i del seu finançament segons el model establert en la Llei 21/2001, d’aplicació des de l’1 de gener de 2002. Aquests concerts entre les mutualitats i la Seguretat Social, que segueixen aplicant-se i prorrogant-se de manera tàcita i anual a pesar dels dubtes sobre la seua validesa plantejades pel mateix Tribunal de Comptes de l’Estat en els seus informes número 688, de 22 d’abril de 2005, número 673, de 26 de maig de 2005 i número 679, de 30 de juny del 2005, tenen en compte expressament l’obligació de les mutualitats de pagar per l’assistència sanitària dels mutualistes que hagen optat per la xarxa pública, i que cotitzen a les mutualitats per la cobertura de la contingència d’assistència sanitària, pagaments que han estat fent-se per les mutualitats administratives a la Tresoreria General de la Seguretat Social almenys fins al 2004, no a les comunitats autònomes, que són les administracions que presten i financen l’assistència sanitària des de l’1 de gener de 2002. Per tant, la situació que es dóna des de l’1 de gener del 2002 i que persisteix en l’actualitat és que les comunitats autònomes presten, per compte de MUFACE, ISFAS i MUGEJU, l’assistència sanitària als mutualistes que han optat per la xarxa pública i no per la privada, sense rebre cap Pàg. 10.853 tualistas y beneficiarios se encuentra la prestación de asistencia sanitaria frente a las contingencias de enfermedad común y profesional, las lesiones ocasionadas por accidente común o en acto de servicio o como consecuencia de él, sea por accidente o riesgo específico del cargo, así como el embarazo, el parto y el puerperio. En este sentido, las mutualidades administrativas deben facilitar y garantizar a sus mutualistas y sus beneficiarios las prestaciones sanitarias y farmacéuticas de los regímenes del mutualismo administrativo, y en este sentido la legislación estatal, en concreto la Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesión y calidad del Sistema Nacional de Salud, en su disposición adicional cuarta, y el Real decreto 1030/2006, las incluye entre las entidades con responsabilidad en la cobertura de asistencia sanitaria pública y les impone la obligación de garantizar el contenido de la cartera de servicios del Sistema Nacional de Salud. Dado que estas mutualidades administrativas no tienen red sanitaria propia, excepto muy concretas excepciones en el caso de ISFAS, conciertan la prestación de asistencia sanitaria con la Seguridad Social y con entidades aseguradoras privadas, con el objeto de que sus mutualistas puedan optar por la sanidad pública o por la sanidad privada. En el caso de los mutualistas que optan por la sanidad privada concertada, MUFACE, ISFAS y MUGEJU pagan a las entidades aseguradoras privadas, a cargo de fondo público y de las cotizaciones de los propios funcionarios, los precios convenidos con éstas por la asistencia sanitaria. En el caso de los mutualistas que optan por la sanidad pública, y por lo tanto por recibir asistencia de la red sanitaria pública que, en la actualidad y desde el 1 de enero de 2002, gestionan y financian las comunidades autónomas con cargo a sus presupuestos, éstos reciben la asistencia en virtud de los conciertos suscritos entre las respectivas mutualidades administrativas, el Instituto Nacional de la Seguridad Social y la Tesorería General de la Seguridad Social, de fecha 20 de diciembre de 1985 (concierto MUFACEINSS-TGSS), 30 de diciembre de 1986 (concierto ISFASINSS-TGSS) y 9 de diciembre de 1995 (concierto MUGEJU-INSS-TGSS), conciertos de los que no son parte las comunidades autónomas y que chocan con la actual realidad de descentralización plena de la sanidad pública y de financiación de la misma según el modelo establecido en la Ley 21/2001, de aplicación desde 1 de enero de 2002. Estos conciertos entre las mutualidades y la Seguridad Social, que siguen aplicándose y prorrogándose de manera tácita y anual a pesar de las dudas sobre su validez planteadas por el propio Tribunal de Cuentas del Estado en sus informes número 688, de 22 de abril de 2005, número 673, de 26 de mayo de 2005, y número 679, de 30 de junio de 2005, contemplan expresamente la obligación de las mutualidades de pagar por la asistencia sanitaria de los mutualistas que hayan optado por la red pública, y que cotizan a las mutualidades por la cobertura de la contingencia de asistencia sanitaria, pagos que se han venido haciendo por las mutualidades administrativas a la Tesorería General de la Seguridad Social por lo menos hasta el 2004, no a las comunidades autónomas, que son las administraciones que prestan y financian la asistencia sanitaria desde 1 de enero de 2002. Por lo tanto, la situación que se da desde el 1 de enero de 2002 y que persiste en la actualidad es que las comunidades autónomas prestan, por cuenta de MUFACE, ISFAS y MUGEJU, la asistencia sanitaria a los mutualistas que han optado por la red pública y no por la privada, sin reci- BOC número 94 26.09.2008 quantitat de les que, per contracte, estan obligades a pagar aquestes mutualitats i que, en última instància, es queda l’administració general de l’estat o les mateixes mutualitats administratives, i es desconeix que aquestes quantitats han de ser considerades legalment «ingressos propis» de les comunitats autònomes, no inclosos en el finançament comú dels serveis sanitaris cobert pel Fons General de la Llei 21/2001, i destinar-se a compensar la despesa econòmica que genera l’assistència sanitària prestada. Pàg. 10.854 2. L’administració sanitària autonòmica valenciana no sols presta assistència sanitària per compte d’altres administracions públiques (les mutualitats administratives) en aplicació d’uns convenis dels quals no és part signant, sinó que ho fa sense rebre d’altra banda la contraprestació econòmica que preveuen aquests convenis. bir cantidad alguna de las que, por contrato, están obligadas a pagar estas mutualidades y que, en última instancia, se queda la administración general del estado o las propias mutualidades administrativas, desconociéndose que estas cantidades deben ser consideradas legalmente «ingresos propios» de las comunidades autónomas, no incluidos en la financiación común de los servicios sanitarios cubierta por el Fondo General de la Ley 21/2001, y destinarse a compensar el gasto económico que genera la asistencia sanitaria prestada. lo anterior se traduce en un importante perjuicio económico efectivo para la Comunitat Valenciana, que debe asumir con cargo a sus presupuestos el coste de la asistencia sanitaria prestada a los mutualistas y a sus familiares beneficiarios de asistencia sanitaria que han optado por recibir la asistencia sanitaria de la red sanitaria pública, sin percibir la contraprestación económica a cuyo pago vienen obligadas las mutualidades administrativas por cuenta de las que se facilita la asistencia sanitaria. La situación existente es injusta por varios motivos: 1. La administración sanitaria autonómica valenciana presta asistencia sanitaria a un determinado colectivo de personas cuya cobertura sanitaria es responsabilidad de otras administraciones públicas (las mutualidades administrativas), en aplicación de unos convenios de los cuales no es parte firmante. 2. La administración sanitaria autonómica valenciana no sólo presta asistencia sanitaria por cuenta de otras administraciones públicas (las mutualidades administrativas) en aplicación de unos convenios de los cuales no es parte firmante, sino que lo hace sin recibir por otro lado la contraprestación económica que contemplan estos convenios. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell de La Generalitat que sol·licite de l’administració general de l’estat que: 1. Es reconega el dret al cobrament de les quotes per assistència sanitària que les mutualitats administratives MUFACE, ISFAS i MUGEJU estan ingressant dels funcionaris civils de l’administració de l’estat, les forces armades i l’administració de justícia que han optat per rebre assistència sanitària de la xarxa pública valenciana. 2. Es replantege l’assistència sanitària pública als mutualistes de MUFACE, ISFAS i MUGEJU que han optat per rebre l’assistència pública. 3. Es deixen sense efecte els convenis signats l’any 1985 (concert MUFACE-INSS-TGSS), l’any 1986 (concert ISFAS-INSS-TGSS) i 1995 (concert MUGEJU-INSSTGSS). 4. S’establesca un marc nou de col·laboració entre les entitats públiques gestores del mutualisme públic amb les administracions sanitàries autonòmiques en igualtat de condicions i es compense degudament el cost de les prestacions des de l’any 2002 fins ara. Les Corts instan al Consell de La Generalitat a que solicite de la administración general del estado que: 1. Se reconozca el derecho al cobro de las cuotas por asistencia sanitaria que las mutualidades administrativas MUFACE, ISFAS y MUGEJU están ingresando de los funcionarios civiles de la administración del estado, las fuerzas armadas y la administración de justicia que han optado por recibir asistencia sanitaria de la red pública valenciana. 2. Se replantee la asistencia sanitaria pública a los mutualistas de MUFACE, ISFAS y MUGEJU que han optado por recibir la asistencia pública. 3. Se dejen sin efecto los convenios firmados el año 1985 (concierto MUFACE-INSS-TGSS), año 1986 (concierto ISFAS-INSS-TGSS) y 1995 (concierto MUGEJUINSS-TGSS). 4. Se establezca un nuevo marco de colaboración entre las entidades públicas gestoras del mutualismo público con las administraciones sanitarias autonómicas en igualdad de condiciones y se compense debidamente el coste de las prestaciones desde el año 2002 hasta ahora. Palau dels Borja, 14 d’agost de 2008 Palau dels Borja, 14 de agosto de 2008 Antonio Clemente Olivert Antonio Clemente Olivert Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre l’elaboració i redacció d’un pla d’acció territorial integrat metropolità, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 21.457) Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la elaboración y redacción de un plan de acción territorial integrado metropolitano, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 21.457) L’anterior es tradueix en un important perjudici econòmic efectiu per a la Comunitat Valenciana, que ha d’assumir a càrrec dels seus pressuposts el cost de l’assistència sanitària prestada als mutualistes i als seus familiars beneficiaris d’assistència sanitària que han optat per rebre l’assistència sanitària de la xarxa sanitària pública, sense percebre la contraprestació econòmica al pagament de la qual estan obligades les mutualitats administratives per compte de les quals es facilita l’assistència sanitària. La situació existent és injusta per diversos motius: 1. L’administració sanitària autonòmica valenciana presta assistència sanitària a un determinat col·lectiu de persones la cobertura sanitària del qual és responsabilitat d’altres administracions públiques (les mutualitats administratives), en aplicació d’uns convenis dels quals no és part signant. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.855 A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Francesc Signes Núñez i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació especial d’urgència següent: Francesc Signes Núñez y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La Llei 4/2002, de 30 de juny, de la Generalitat Valenciana, d’ordenació del territori i protecció del paisatge, pretenia ser per a la nostra comunitat una legislació d’avantguarda que aspirava a introduir criteris moderns de governament territorial i urbà. Sobre el paper, una de les apostes més destacades d’aquesta llei era la garantia de la gestió integrada del territori, per a la qual cosa s’introduïen instruments de nova creació o es desenvolupaven d’altres ja existents, com ara els plans d’acció territorial. Per gestió integral del territori ha d’entendre’s la planificació estratègica que pren en consideració, ja des del moment de redacció de qualsevol instrument d’ordenació, el conjunt de les dimensions, els objectius, els riscos, les debilitats i la fortalesa d’aquest, i compagina alhora la consideració d’aquests paràmetres amb amplis processos de participació, on s’implica tots els agents amb interessos legítims sobre el territori. Així mateix, també cal detectar totes les escales del territori i implementar estratègies específiques per a cadascuna d’aquestes, amb independència de les demarcacions polítiques o administratives que en defineixen la realitat formal. El balanç d’aquesta legislació, transcorreguts quatre anys, no es pot considerar molt prometedor. L’estratègia territorial de la Comunitat Valenciana, l’instrument més general i, amb tota lògica, el primer que caldria que s’hagués produït, fou presentada fa poques setmanes i només contenia una sèrie de directrius i criteris generals, sense cap voluntat de concreció i eficàcia. Per altra part, la majoria dels plans d’acció territorial que ha presentat el Consell, el Pla d’acció territorial del litoral o els plans metropolitans dels entorns integrats d’Alacant i Elx (PATEMAE), o el de l’entorn de Castelló (PATECAS), o el pla territorial del Baix Segura, han quedat inconclusos després d’haver estat trets a exposició pública, i les al·legacions presentades pels ciutadans mai han estat contestades. El Pla territorial de protecció de l’Horta ha estat l’últim instrument presentat pel Consell de la Generalitat, i ha arribat després d’un llarg període d’urbanització i destrucció de l’Horta, i només després d’aprovar programacions intensives de sòl que transformaran encara més zones molt valuoses d’horta, i de rebutjar o de desatendre iniciatives de ciutadans o d’institucions molt serioses per a protegir l’Horta, com ara el dictamen del Consell Valencià de Cultura o la iniciativa popular per l’Horta. Per a l’àrea metropolitana de València, aquest fet té conseqüències particularment greus, ja que és la part del territori valencià que concentra una major part de la població i de l’activitat, i on la supramunicipalitat dels fluxos demanda un lideratge més enèrgic per part dels poders públics. L’àrea metropolitana, per tant, és el marc idoni per a analitzar i abordar la major part dels fenòmens territorials, en una relació democràtica i harmònica entre els municipis que la conformen. Abans de la revisió del planejament de qualsevol dels termes dels nostres municipis, els seus responsables locals La Ley 4/2002, de 30 de junio, de la Generalitat Valenciana, de ordenación del territorio y protección del paisaje, pretendía ser para nuestra comunidad una legislación de vanguardia que aspiraba a introducir criterios modernos de gobierno territorial y urbano. Sobre el papel, una de las apuestas más destacadas de esta ley era la garantía de la gestión integrada del territorio, para lo cual se introducían instrumentos de nueva creación o se desarrollaban otros ya existentes, como los planes de acción territorial. Por gestión integral del territorio debe entenderse la planificación estratégica que toma en consideración, ya desde el momento de redacción de cualquier instrumento de ordenación, el conjunto de las dimensiones, los objetivos, los riesgos, las debilidades y la fortaleza del mismo, y compagina al mismo tiempo la consideración de estos parámetros con amplios procesos de participación, donde se implica a todos a los agentes con intereses legítimos sobre el territorio. Asimismo, también hay que detectar todas las escalas del territorio e implementar estrategias específicas para cada una de ellas, con independencia de las demarcaciones políticas o administrativas que definen su realidad formal. El balance de esta legislación, transcurridos cuatro años, no se puede considerar muy prometedor. La estrategia territorial de la Comunitat Valenciana, el instrumento más general y, con toda lógica, el primero que sería necesario que se hubiese producido, fue presentada hace pocas semanas y solo contenía una serie de directrices y criterios generales, sin ninguna voluntad de concreción y eficacia. Por otra parte, la mayoría de los planes de acción territorial que ha presentado el Consell, el Plan de acción territorial del litoral o los planes metropolitanos de los entornos integrados de Alicante y Elche (PATEMAE), o el del entorno de Castellón (PATECAS), o el plan territorial de la Vega Baja, han quedado inconclusos después de haber sido sacados a exposición pública, y las alegaciones presentadas por los ciudadanos nunca han sido contestadas. El Plan territorial de protección de L’Horta ha sido el último instrumento presentado por el Consell de la Generalitat, y ha llegado después de un largo período de urbanización y destrucción de L’Horta, y solo después de aprobar programaciones intensivas de suelo que transformarán aún más zonas muy valiosas de huerta, y de rechazar o de desatender iniciativas de ciudadanos o de instituciones muy serias para proteger L’Horta, como el dictamen del Consell Valencià de Cultura o la iniciativa popular por L’Horta. Para el área metropolitana de Valencia, este hecho tiene consecuencias particularmente graves, ya que es la parte del territorio valenciano que concentra una mayor parte de la población y de la actividad, y donde la supramunicipalidad de los flujos demanda un liderazgo más enérgico por parte de los poderes públicos. El área metropolitana, por lo tanto, es el marco idóneo para analizar y abordar la mayor parte de los fenómenos territoriales, en una relación democrática y armónica entre los municipios que la conforman. Antes de la revisión del planeamiento de cualquiera de los términos de nuestros municipios, sus responsables locales de- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.856 han de considerar prioritària la formació d’un pla d’acció territorial integrat metropolità que coordine els continguts estructurals de tots els altres plans amb un sentit d’estratègia territorial. Seria convenient, fins i tot, que aquest pla territorial metropolità s’arrelara amb un pla d’infraestructures de les zones del Camp de Morvedre-el Camp de Túria-l’Horta-la Ribera, i abastara totes les infraestructures requerides per a un territori tan extens. Per tant, sembla exigible dels representants dels ciutadans d’aquesta metròpoli una concertació entre totes les administracions públiques amb competències sobre el territori esmentat, amb aplicació de criteris moderns d’ordenació, i inspirada en un fort sentit de prevalença dels interessos generals. Així, el pla territorial metropolità esmentat s’hauria de regir per les directrius que sustenten l’urbanística i l’ordenació contemporànies del territori, com ara: a) La minoració dels efectes mediambientals de les actuacions urbanístiques. b) La redistribució de les rendes derivades del planejament, per a la conformació d’un patrimoni municipal de sòl i una política d’habitatge públic. c) La reconsideració de la mobilitat metropolitana des de la prioritat d’un transport públic de qualitat, la coordinació de les seues variades modalitats i la potenciació de transports alternatius. d) El tractament acurat del paisatge, natural o antròpic, urbà o no edificat, i en totes les escales que meresquen tractaments específics. e) La participació com a eix fonamental en l’ordenació i el nou govern del territori. És per tot açò que el Grup Parlamentari Socialista, presenta la següent ben considerar prioritaria la formación de un plan de acción territorial integrado metropolitano que coordine los contenidos estructurales de todos los otros planes con un sentido de estrategia territorial. Sería conveniente, incluso, que este plan territorial metropolitano se arraigara con un plan de infraestructuras de las zonas de El Camp de Morvedre-El Camp de Turia-L’Horta-La Ribera, y alcanzara a todas las infraestructuras requeridas para un territorio tan extenso. Por lo tanto, parece exigible de los representantes de los ciudadanos de esta metrópoli una concertación entre todas las administraciones públicas con competencias sobre dicho territorio, con aplicación de criterios modernos de ordenación, e inspirada en un fuerte sentido de prevalencia de los intereses generales. Así, el mencionado plan territorial metropolitano se debería regir por las directrices que sustentan la urbanística y la ordenación contemporáneas del territorio, como: a) La minoración de los efectos medioambientales de las actuaciones urbanísticas. b) La redistribución de las rentas derivadas del planeamiento, para la conformación de un patrimonio municipal de suelo y una política de vivienda pública. c) La reconsideración de la movilidad metropolitana desde la prioridad de un transporte público de calidad, la coordinación de sus variadas modalidades y la potenciación de transportes alternativos. d) El tratamiento cuidadoso del paisaje, natural o antrópico, urbano o no edificado, y en todas las escalas que merezcan tratamientos específicos. e) La participación como eje fundamental en la ordenación y el nuevo gobierno del territorio. Es por todo ello por lo que el Grupo Parlamentario Socialista, presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat perquè: 1. A través de la Conselleria de Medi ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, cree una comissió que estudie, elabore i redacte un pla d’acció territorial integrat metropolità, amb capacitat de coordinar els continguts estructurals de la comarca de l’Horta i de les comarques limítrofes. 2. La comissió estarà integrada per representants de tots els municipis de l’àrea metropolitana de València i de les conselleries amb competències sobre el territori. 3. L’elaboració i redacció del pla esmentat, necessàriament: a) Contindrà i preveurà les estratègies metropolitanes de mobilitat, d’usos del sòl i de les seues activitats, de patrimoni del sòl i d’habitatge, de dotacions primàries i de protecció de l’horta, del litoral i del paisatge. b) Tindrà en compte els principis de govern que recull la legislació i apel·larà a la societat civil organitzada, i estimularà la reflexió de les entitats econòmiques i socials vinculades al desenvolupament immobiliari, a la comunitat universitària, als col·lectius professionals i als representants polítics del conjunt de la ciutadania, i també a la població afectada, prèviament a la presa de decisions, a fi que el resultat final siga el fruit d’un ampli procés de concertació. 4. Retrà compte a aquestes Corts del grau de compliment d’aquesta resolució, en el termini màxim de tres mesos. Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat para que: 1. A través de la Conselleria de Medio ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, cree una comisión que estudie, elabore y redacte un plan de acción territorial integrado metropolitano, con capacidad de coordinar los contenidos estructurales de la comarca de L’Horta y de sus comarcas limítrofes. 2. La comisión estará integrada por representantes de todos los municipios del área metropolitana de Valencia y de las conselleries con competencias sobre el territorio. 3. La elaboración y redacción de dicho plan, necesariamente: a) Contendrá y preverá las estrategias metropolitanas de movilidad, de usos del suelo y de sus actividades, de patrimonio del suelo y de vivienda, de dotaciones primarias y de protección de la huerta, del litoral y del paisaje. b) Tendrá en cuenta los principios de gobierno que recoge la legislación y apelará a la sociedad civil organizada, y estimulará la reflexión de las entidades económicas y sociales vinculadas al desarrollo inmobiliario, a la comunidad universitaria, a los colectivos profesionales y a los representantes políticos del conjunto de la ciudadanía, y también a la población afectada, previamente a la toma de decisiones, para que el resultado final sea el fruto de un amplio proceso de concertación. 4. Dará cuenta a estas Corts del grado de cumplimiento de esta resolución, en el plazo máximo de tres meses. Corts Valencianes, 1 de setembre de 2008 Les Corts, 1 de septiembre de 2008 Francesc Signes Núñez Carmen Ninet Peña Francesc Signes Núñez Carmen Ninet Peña BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.857 PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS La Mesa de Les Corts, en la reunió del dia 23 de setembre de 2008, oïda la Junta de Síndics i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 4 del RC, ha acordat trametre al Ple les proposicions no de llei de tramitació especial d’urgència següents: La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 23 de septiembre de 2008, oída la Junta de Síndicos y de conformidad con los artículos 160 y 161 puntos 1 y 4 del RC, ha acordado enviar al Pleno las siguientes proposiciones no de ley de tramitación especial de urgencia: – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la redacció i aprovació de plans territorials d'ocupació amb la participació d'empresaris i sindicats, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.732). – Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la sol·licitud i l'exigència al Govern de la nació perquè adopte les mesures necessàries per a fer front a la crisi econòmica, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 21.799). – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la redacción y la aprobación de planes territoriales de empleo con la participación de empresarios y sindicatos, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 21.732) – Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la solicitud y la exigencia al gobierno de la nación para que adopte las medidas necesarias para hacer frente a la crisis económica, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 21.799) Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de Les Corts i alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins una hora abans del començament de la reunió del Ple en què hagen de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament. Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de Les Corts y al mismo tiempo, se acuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta una hora antes del comienzo de la reunión del Pleno en que hayan de debatirse, cuya fecha se comunicará oportunamente. Palau de Les Corts València, 23 de setembre de 2008 Palacio de Les Corts Valencia, 23 de septiembre de 2008 La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la redacció i l’aprovació de plans territorials d’ocupació amb la participació d’empresaris i sindicats, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.732) Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la redacción y la aprobación de planes territoriales de empleo con la participación de empresarios y sindicatos, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.732) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Enric Xavier Morera Catalá, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei de tramitació especial d’urgència següent: Enric Xavier Morera Catalá, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS El curs polític que ara comença té en l’atur la principal preocupació ciutadana. Les xifres d’atur registrat corresponents al mes d’agost són indicatives de la gravetat de la crisi econòmica. El País Valencià ocupa la tercera posició entre les comunitats autònomes en nombre de persones aturades (285.660), augment de l’atur registrat sobre el mes anterior (18.888, un 7,08 % front al 4,25% de mitjana a Espanya) i la variació interanual de l’atur registrat (77.646, un 37,33 % front al 24,74 % de mitjana a Espanya), i es situa en un 11,59% el percentatge de persones aturades a la nostra comunitat. Cal recordar que les polítiques actives d’ocupació dirigides a reduir l’atur registrat són competència i responsabilitat del Consell. De forma continuada estem recordant que caldria que aquestes foren l’objecte d’especial atenció per part del govern valencià. Les xifres demostren que, malgrat El curso político que ahora empieza tiene en el paro la principal preocupación ciudadana. Las cifras de paro registrado correspondientes al mes de agosto son indicativas de la gravedad de la crisis económica. El País Valenciano ocupa la tercera posición entre las comunidades autónomas en número de personas paradas (285.660), aumento del paro registrado sobre el mes anterior (18.888, un 7,08 % frente al 4,25% de media a España) y la variación interanual del paro registrado (77.646, un 37,33 % frente al 24,74 % de media a España), y se sitúa en un 11,59% el porcentaje de personas paradas en nuestra comunidad. Hay que recordar que las políticas activas de empleo dirigidas a reducir el paro registrado son competencia y responsabilidad del Consell. De forma continuada estamos recordando que sería necesario que estas fueran objeto de especial atención por parte del gobierno valenciano. Las ci- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.858 la greu evolució de l’atur, el Consell no assumeix les seues responsabilitats. A més, la composició de l’atur valencià registrat indica que no sols la construcció genera desocupació, sinó que la indústria i els serveis no s’han convertit en alternativa d’ocupació, la qual cosa agreuja encara més la situació. L’atur valencià registrat té la composició següent: construcció (53.144 persones), indústria (55.232 persones) i serveis (154.191 persones). Per tot això, presentem la següent fras demuestran que, a pesar de la grave evolución del paro, el Consell no asume sus responsabilidades. Además, la composición del paro valenciano registrado indica que no solo la construcción genera desempleo, sino que la industria y los servicios no se han convertido en alternativa de empleo, lo cual agrava aún más la situación. El paro valenciano registrado tiene la siguiente composición: construcción (53.144 personas), industria (55.232 personas) y servicios (154.191 personas). Por todo ello, presentamos la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts insten el Consell a: 1. La redacció i l’aprovació de plans territorials d’ocupació, amb la participació d’empresaris i sindicats, per a recol·locar els aturats i prioritzar l’autoocupació per la via de la capitalització de l’atur. 2. La redacció i l’aprovació d’un pla de creació de centres d’activitat logística en zones diferents de la nostra comunitat autònoma que faciliten la distribució, i fomentar des de la Generalitat la dotació de sòl i les obres d’urbanització. 3. L’eliminació del recàrrec autonòmic conegut com a cèntim sanitari. 4. Promoure la reforma administrativa necessària, a fi de reduir els tràmits per a la constitució de nous negocis i acurtar els terminis necessaris fins a les 48 hores. 5. Dotar d’un fons extraordinari per a programes d’intervenció els nuclis antics de les nostres ciutats i pobles, remodelació i renovació urbana, que preveja tant ajudes per a la rehabilitació d’edificis, com inversions per a la construcció d’aparcaments. 6. Instar el govern central a traspassar a les comunitats autònomes i, per tant, a la Comunitat Valenciana les cotitzacions dels treballadors per a la formació continua, atès que en els darrers quatre anys el govern central no ho ha fet, i s’ha estalviat 900 milions d’euros. 7. Dotar de personal els departaments d’orientació dels instituts de secundària, amb l’objectiu d’augmentar el nombre d’alumnes que elegeixen la formació professional com a oferta formativa. Augmentar el nombre d’hores per a l’aprenentatge d’idiomes en els cicles formatius de comerç internacional. 8. Instar el govern central a exigir a la Unió Europea una autorització per reduir l’IVA sobre els béns i els subministraments bàsics per a les famílies. 9. Extremar el control i la vigilància sobre la formació de preus, i castigar les que utilitzen sistemes contraris a la competència. En aquesta mateixa línia, publicar els preus dels productes bàsics en origen i els preus finals, especialment els aliments i els carburants. 10. Redactar i aprovar un pla d’estalvi a l’administració pública, que permeta reduir la despesa corrent de tots els departaments de la Generalitat en els capítols I, II i IV no vinculada a la despesa social, en 400 milions d’euros, i congelar els sous dels alts càrrecs i del personal de confiança. 11. Instar el govern central a suprimir els ministeris i organismes duplicats o sense competències. 12. Instar el govern central a impulsar un programa de beneficis fiscals a les empreses que invertesquen, mitjançant la deducció per inversions a l’impost sobre societats o amb l’amortització accelerada d’aquestes. També es reduiran els tipus de l’impost de societats del 30% al 25%, per a les PIME, del 25% al 20%, i per a les microempreses Les Corts instan al Consell a: 1. La redacción y la aprobación de planes territoriales de empleo, con la participación de empresarios y sindicatos, para recolocar a los parados y priorizar el autoempleo por la vía de la capitalización del paro. 2. La redacción y la aprobación de un plan de creación de centros de actividad logística en zonas diferentes de nuestra comunidad autónoma que faciliten la distribución, y fomentar desde la Generalitat la dotación de suelo y las obras de urbanización. 3. La eliminación del recargo autonómico conocido como céntimo sanitario. 4. Promover la reforma administrativa necesaria, con el fin de reducir los trámites para la constitución de nuevos negocios y acortar los plazos necesarios hasta las 48 horas. 5. Dotar de un fondo extraordinario para programas de intervención los núcleos antiguos de nuestras ciudades y pueblos, remodelación y renovación urbana, que prevea tanto ayudas para la rehabilitación de edificios, como inversiones para la construcción de aparcamientos. 6. Instar al gobierno central a traspasar a las comunidades autónomas y, por lo tanto, a la Comunitat Valenciana las cotizaciones de los trabajadores para la formación continúa, dado que en los últimos cuatro años el gobierno central no lo ha hecho, y se ha ahorrado 900 millones de euros. 7. Dotar de personal a los departamentos de orientación de los institutos de secundaria, con el objetivo de aumentar el número de alumnos que eligen la formación profesional como oferta formativa. Aumentar el número de horas para el aprendizaje de idiomas en los ciclos formativos de comercio internacional. 8. Instar al gobierno central a exigir a la Unión Europea una autorización para reducir el IVA sobre los bienes y los suministros básicos para las familias. 9. Extremar el control y la vigilancia sobre la formación de precios, y castigar las que utilizan sistemas contrarios a la competencia. En esta misma línea, publicar los precios de los productos básicos en origen y los precios finales, especialmente los alimentos y los carburantes. 10. Redactar y aprobar un plan de ahorro en la administración pública, que permita reducir el gasto corriente de todos los departamentos de la Generalitat en los capítulos I, II y IV no vinculada al gasto social, en 400 millones de euros, y congelar los sueldos de los altos cargos y del personal de confianza. 11. Instar al gobierno central a suprimir los ministerios y organismos duplicados o sin competencias. 12. Instar al gobierno central a impulsar un programa de beneficios fiscales a las empresas que inviertan, mediante la deducción por inversiones al impuesto sobre sociedades o con la amortización acelerada de estas. También se reducirán los tipos del impuesto de sociedades del 30% al 25%, para las PYME, del 25% al 20%, y para las microempresas BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.859 i els autònoms, fins al 15%. Pel que fa a les famílies, es reduiran els tipus de retencions a l’IRPF. 13. Redactar i aprovar un pacte valencià d’infraestructures, i accelerar la licitació dels projectes pressupostats, elaborar un pla de xoc de noves infraestructures. 14. Elaborar un pla d’implantació i impuls dels nous jaciments d’ocupació vinculats a la protecció i estudis mediambientals i d’aplicació de la llei de la dependència, com a mecanisme de creació d’ocupació i d’oferta cap a les noves titulacions. y los autónomos, hasta el 15%. Por lo que respecta a las familias, se reducirán los tipos de retenciones al IRPF. 13. Redactar y aprobar un pacto valenciano de infraestructuras, y acelerar la licitación de los proyectos presupuestados, elaborar un plan de choque de nuevas infraestructuras. 14. Elaborar un plan de implantación e impulso de los nuevos yacimientos de empleo vinculados a la protección y estudios medioambientales y de aplicación de la ley de la dependencia, como mecanismo de creación de empleo y de oferta hacia las nuevas titulaciones. Les Corts, 17 de setembre de 2008 Les Corts, 17 de septiembre de 2008 Enric Xavier Morera Catalá Enric Xavier Morera Catalá Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la sol·licitud i l’exigència al govern de la nació perquè adopte les mesures necessàries per a fer front a la crisi econòmica, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 21.799) Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la solicitud y la exigencia al gobierno de la nación para que adopte las medidas necesarias para hacer frente a la crisis económica, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 21.799) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Ricardo Costa Climent, síndic del Grup Parlamentari Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la següent proposició no de llei de tramitació especial d’urgència basada en la següent Ricardo Costa Climent, síndic del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia basada en la siguiente EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La cascada de dades negatives que es coneixen dia rere dia sobre l’economia espanyola posa en relleu que el nostre país està a la vora de la recessió, la qual ja ha estat pronosticada a molt curt termini per la Comissió Europea. Amb la desocupació desbordada, una inflació descontrolada, uns tipus d’interès excessius, un sistema financer amb dificultats per a injectar liquiditat a les nostres empreses, un dèficit públic en alça, una afiliació de la Seguretat Social a la baixa i una cada vegada més aguda destrucció d’ocupació, els espanyols senten cada vegada més pròxims tots els mals que per al seu benestar i progrés la recessió econòmica comporta. El govern de la nació, principal responsable d’aquesta situació, ha perdut molt de temps negant no sols la gravetat de la crisi, sinó la mateixa existència d’aquesta. Aquell temps, si el president del govern haguera tingut un mínim de responsabilitat i de sentit d’estat, s’hauria invertit a estudiar, acordar i implementar les mesures econòmiques necessàries per a afrontar la crisi, minimitzar-ne l’impacte, reduir-ne els efectes negatius i superar-la com més prompte millor. No ha estat així, sinó que el govern de la nació s’ha mostrat passiu, inactiu i apàtic, i ha donat l’esquena als centenars de milers d’espanyols que ho estan passant malament i per als qui les coses només van a pitjor. Enfront d’aquesta actitud, el govern del president Camps, preveient la crisi, es va afanyar a anomenar les coses pel seu nom i a adoptar les mesures econòmiques necessàries per a afrontar-la des del primer moment. En aquesta línia marcada pel govern valencià, el Grup parlamentari Popular vol contribuir a l’esforç diari de tots els valencians per a eixir endavant, proposar mesures reals per a restaurar la confiança en l’economia, i recolzar el creixement i la creació d’ocupació, lluitar contra l’augment dels preus i millorar la competitivitat de l’economia espanyola. La cascada de datos negativos que se conocen día a día sobre la economía española pone de relieve que nuestro país está al borde de la recesión, la cual ya ha sido pronosticada a muy corto término por la Comisión Europea. Con el desempleo desbordado, una inflación descontrolada, unos tipos de interés excesivos, un sistema financiero con dificultades para inyectar liquidez a nuestras empresas, un déficit público en alza, una afiliación de la Seguridad Social a la baja y una cada vez más aguda destrucción de empleo, los españoles sienten cada vez más próximos todos los males que para su bienestar y progreso la recesión económica conlleva. El gobierno de la nación, principal responsable de esta situación, ha perdido mucho tiempo negando no sólo la gravedad de la crisis, sino su misma existencia. Ese tiempo, si el presidente del gobierno hubiera tenido un mínimo de responsabilidad y de sentido de estado, se habría invertido en estudiar, acordar e implementar las medidas económicas necesarias para afrontar la crisis, minimizando su impacto, reduciendo sus efectos negativos y superándola cuanto antes. No ha sido así, sino que el gobierno de la nación se ha mostrado pasivo, inactivo y apático, dando la espalda a los centenares de miles de españoles que lo están pasando mal y para quienes las cosas sólo van a peor. Frente a esa actitud, el gobierno del presidente Camps, previendo la crisis, se apresuró en llamar a las cosas por su nombre y a adoptar las medidas económicas necesarias para afrontarla desde el primer momento. En esta línea marcada por el gobierno valenciano, el Grupo parlamentario Popular quiere contribuir al esfuerzo diario de todos los valencianos para salir adelante, proponiendo medidas reales para restaurar la confianza en la economía, apoyando el crecimiento y la creación de empleo, luchando contra el aumento de los precios y mejorando la competitividad de la economía española. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.860 En atenció a allò que s’ha exposat, el Grup parlamentari Popular presenta la següent En atención a lo expuesto, el Grupo parlamentario Popular presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts recolzen el Consell perquè inste el govern de la nació que prenga urgentment les mesures següents: 1. Que el govern de la nació recolze fermament el Pla de mesures d’impuls de l’economia valenciana 2008-2009, aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana, estructurat entorn de set grans programes d’actuació, dotat cadascun d’un volum important de recursos financers, per al que queda d’enguany i per a 2009, que supera els 1.394 milions d’euros. Així mateix, s’exigeix la col·laboració activa del govern de la nació amb les mesures adoptades en aquest pla. 2. Exigir al govern central l’increment de finançament a la Comunitat Valenciana en 1.000 milions d’euros, prenent com a criteri fonamental el creixement de la població en el nostre territori, la qual puja ja a cinc milions d’habitants. 3. Exigir a l’executiu central que definesca una política energètica que tinga com a objecte la garantia i la qualitat del subministrament, i la competència i l’eficiència econòmica, i que la faça compatible amb la sostenibilitat mediambiental. De la mateixa manera, exigir al govern de la nació que derogue en plena crisi econòmica els increments de les tarifes energètiques regulades, que des de l’1 de juliol han encarit el rebut de la llum en una mitjana del 16,6% per a 22 milions de xicotets consumidors. Demandar, de la mateixa manera, al govern de la nació que establesca un període d’adaptació per als grans consumidors acollits a la tarifa G4, que serà suprimida en 2009, i que coordine mesures amb les indústries afectades per aquesta adaptació, per a evitar que el nou marc de regulació supose deslocalitzacions i desocupació en aquests sectors. Les Corts apoyan al Consell para que inste al gobierno de la nación a que tome urgentemente las siguientes medidas: 1. Que el gobierno de la nación apoye firmemente el Plan de medidas de impulso de la economía valenciana 20082009, aprobado por el Consell de la Generalitat Valenciana, estructurado en torno a siete grandes programas de actuación, dotado cada uno de ellos de un importante volumen de recursos financieros, para lo que queda del presente año y para 2009, que supera los 1.394 millones de euros. Asimismo, se exige la colaboración activa del gobierno de la nación con las medidas adoptadas en dicho plan. 2. Exigir al gobierno central el incremento de financiación a la Comunitat Valenciana en 1.000 millones de euros, tomando como criterio fundamental el crecimiento de la población en nuestro territorio, la cual asciende ya a cinco millones de habitantes. 3. Exigir al ejecutivo central que defina una política energética que tenga como objeto la garantía y calidad del suministro, y la competencia y eficiencia económica, haciéndola compatible con la sostenibilidad medioambiental. De la misma forma, exigir al gobierno de la nación que derogue en plena crisis económica los incrementos de las tarifas energéticas reguladas, que desde el 1 de julio han encarecido el recibo de la luz en una media del 16,6% para 22 millones de pequeños consumidores. Demandar, del mismo modo, al gobierno de la nación que establezca un periodo de adaptación para los grandes consumidores acogidos a la tarifa G4, que será suprimida en 2009, y que coordine medidas con las industrias afectadas por dicha adaptación, para evitar que el nuevo marco de regulación suponga deslocalizaciones y desocupación en estos sectores. Asimismo, solicitar al gobierno de la nación que restablezca la tarifa eléctrica nocturna, sustituida por la tarifa social eléctrica, según fue aprobado por el Consejo de Ministros del pasado 1 de julio, a la que no pueden acogerse muchos hogares y no resulta justa, al no estar debidamente vinculada con el nivel de renta de los consumidores. 4. Solicitar al gobierno de la nación un incremento sustancial de la inversión pública en la Comunitat Valenciana en los próximos presupuestos generales del estado para el año 2009, destinado a financiar la ejecución de infraestructuras de comunicación tan importantes como son el AVE, las carreteras, los puertos, los aeropuertos,... La actualización y ampliación de las plantillas de los cuerpos y fuerzas de seguridad y sus correspondientes dependencias, las instalaciones y demás medios materiales necesarios para atender las demandas de la actual población de la Comunitat Valenciana. Y atender la actualización y la modernización de las infraestructuras hídricas fundamentalmente. Solicitar asimismo al ejecutivo de la nación una mayor participación de la Generalitat en la gestión de infraestructuras ferroviarias, tales como la transferencia de competencias de las líneas que discurran exclusivamente en la Comunitat Valenciana (Xàtiva-Alcoi), las líneas de cercanías y los servicios de media distancia que discurran íntegramente en la Comunitat Valenciana. 5. En materia impositiva, solicitar al ejecutivo central el apoyo a las medidas fiscales aplicadas por el Consell. Asimismo, se pide la reducción del tipo general del impuesto sobre sociedades al 25%, que se situará al 20% en el caso Així mateix, sol·licitar al govern de la nació que restablesca la tarifa elèctrica nocturna, substituïda per la tarifa social elèctrica, segons va aprovar el Consell de Ministres del passat 1 de juliol, a la qual no poden acollir-se moltes llars i no resulta justa, per no estar degudament vinculada amb el nivell de renda dels consumidors. 4. Sol·licitar al govern de la nació un increment substancial de la inversió pública a la Comunitat Valenciana en els pròxims pressupostos generals de l’estat per a l’any 2009, destinat a finançar l’execució d’infraestructures de comunicació tan importants com són l’AVE, les carreteres, els ports, els aeroports,... L’actualització i ampliació de les plantilles dels cossos i forces de seguretat i les seues dependències corresponents, les instal·lacions i la resta de mitjans materials necessaris per a atendre les demandes de la població actual de la Comunitat Valenciana. I atendre l’actualització i la modernització de les infraestructures hídriques fonamentalment. Sol·licitar així mateix a l’executiu de la nació una major participació de la Generalitat en la gestió d’infraestructures ferroviàries, com ara la transferència de competències de les línies que discórreguen exclusivament a la Comunitat Valenciana (Xàtiva-Alcoi), les línies de rodalia i els serveis de mitja distància que discórreguen íntegrament a la Comunitat Valenciana. 5. En matèria impositiva, sol·licitar a l’executiu central el suport a les mesures fiscals aplicades pel Consell. Així mateix, es demana la reducció del tipus general de l’impost sobre societats al 25%, que se situarà al 20% en el cas de BOC número 94 26.09.2008 les PIMES, i la reforma del IRPF, que comprenga l’increment del tipus de deducció per l’adquisició d’habitatge fins al 25%, entre altres mesures de caràcter fiscal. 6. Exigir al govern central que adopte mesures contundents per a contenir l’escalada inflacionista, la taxa interanual de la qual se situa en nivells pròxims al 5%, que està provocant que Espanya perda competitivitat enfront d’altres països de la zona euro, la qual cosa evidencia les rigideses del nostre mercat i la necessitat de mesures liberalitzadores en la cadena de distribució d’alguns productes. En aquest sentit, se sol·licita al govern de la nació que adopte totes les mesures que siguen necessàries, amb l’objectiu de dotar de més liberalització, competitivitat i transparència els mercats estratègics espanyols. Igualment, instar el govern perquè promoga les iniciatives necessàries per a incrementar la renda disponible familiar, de manera que les famílies puguen fer front a la pujada dels preus de la cistella d’anar a comprar i la despesa destinada a hipoteques, amb la menor reducció possible del seu benestar. I que en aquesta línia, supervise l’evolució dels preus dels diversos sectors, demane la col·laboració d’autoritats públiques i agents econòmics en aquesta matèria i informe la Comissió Nacional de la Competència de tota la informació rellevant per a perseguir i sancionar, si s’escau, possibles pràctiques abusives. 7. Sol·licitar a l’executiu central que adopte mesures serioses i eficaces de creació i foment de l’ocupació amb una major inversió per a aquesta matèria i amb polítiques destinades a aquest efecte, com ara reduir la cotització al fons de garantia salarial i potenciar la contractació indefinida, i simplificar l’actual ventall de contractes i bonificar les cotitzacions dels nous contractes. 8. Exigir al govern central que actue i solucione de forma definitiva les deficiències hídriques que pateix la Comunitat Valenciana, de manera que intervinga solucionant la insuficiència d’aigua que acusa el sector agrícola i tot el sector productiu del nostre territori, provocat per la derogació del Pla hidrològic nacional. Exigim al govern de l’estat que reprenga el transvasament de l’Ebre, tantes vegades reclamat pel Consell de la Generalitat, que suposaria el manteniment dels llocs de treball que depenen de la política de l’aigua i la creació de més de 30.000 nous llocs de treball, i amb això la Comunitat Valenciana podria contribuir en major grau al desenvolupament econòmic del conjunt d’Espanya. Reiterem al govern d’Espanya que el transvasament TajoSegura continua sent inqüestionable per ser fonamental per als regants i agricultors de la província d’Alacant. I per tant, insistim en el fet que aquest transvasament, reconegut per llei, no pot qüestionar-se ni se li pot posar data de caducitat. Així mateix, demanem al govern central que garantesca uns nivells mínims de qualitat de l’aigua en el transvasament Xúquer-Vinalopó, la qual cosa resulta impossible tal com està concebut amb el traçat actual, amb presa en l’assut de la Marquesa. De la mateixa manera, exigim al govern central que responga a la proposta del Consell de la Generalitat d’executar una segona presa, que seria finançada per aquesta administració autonòmica, aigües amunt de l’actual traçat del Xúquer-Vinalopó per a millorar la qualitat de l’aigua i els abastiments. 9. Sol·licitar a l’executiu central un suport manifest, tant polític com econòmic, als grans esdeveniments i grans projectes, que han generat un gran impacte econòmic de 8.000 milions d’euros en aquesta comunitat, amb una notable inversió de 5.000 milions d’euros i una gran repercussió po- Pàg. 10.861 de las PYMES, y la reforma del IRPF, que comprenda el incremento del tipo de deducción por la adquisición de vivienda hasta el 25%, entre otras medidas de carácter fiscal. 6. Exigir al gobierno central que adopte medidas contundentes para contener la escalada inflacionista, cuya tasa interanual se sitúa en niveles cercanos al 5%, que está provocando que España pierda competitividad frente a otros países de la zona euro, lo que evidencia las rigideces de nuestro mercado y la necesidad de medidas liberalizadoras en la cadena de distribución de algunos productos. En este sentido, se solicita al gobierno de la nación que adopte cuantas medidas sean necesarias, con el objetivo de dotar de más liberalización, competitividad y transparencia a los mercados estratégicos españoles. Igualmente, instar al gobierno para que promueva las iniciativas necesarias para incrementar la renta disponible familiar, de forma que las familias puedan hacer frente a la subida de los precios de la cesta de la compra y el gasto destinado a hipotecas, con la menor reducción posible de su bienestar. Y que en esta línea, supervise la evolución de los precios de los distintos sectores, recabe la colaboración de autoridades públicas y agentes económicos en esta materia y ponga en conocimiento de la Comisión Nacional de la Competencia toda la información relevante para perseguir y sancionar, en su caso, posibles prácticas abusivas. 7. Solicitar al ejecutivo central que adopte medidas serias y eficaces de creación y fomento del empleo con una mayor inversión para esta materia y con políticas destinadas a tal efecto, como reducir la cotización al fondo de garantía salarial y potenciar la contratación indefinida, simplificando el actual abanico de contratos y bonificando las cotizaciones de los nuevos contratos. 8. Exigir al gobierno central que actúe y solucione de forma definitiva las deficiencias hídricas que viene padeciendo la Comunitat Valenciana, de manera que intervenga solucionando la insuficiencia de agua que acusa el sector agrícola y todo el sector productivo de nuestro territorio, provocado por la derogación del Plan hidrológico nacional. Exigimos al gobierno del estado que retome el trasvase del Ebro, tantas veces reclamado por el Consell de la Generalitat, que supondría el mantenimiento de los puestos de trabajo que dependen de la política del agua y la creación de más de 30.000 nuevos empleos, y con ello la Comunitat Valenciana podría contribuir en mayor medida al desarrollo económico del conjunto de España. Reiteramos al gobierno de España que el trasvase TajoSegura sigue siendo incuestionable por ser fundamental para los regantes y agricultores de la provincia de Alicante. Y por tanto, insistimos en que este trasvase, reconocido por ley, no puede cuestionarse ni ponérsele fecha de caducidad. Asimismo, pedimos al gobierno central que garantice unos niveles mínimos de calidad del agua en el trasvase Xúquer-Vinalopó, lo que resulta imposible tal y como está concebido con el actual trazado, con toma en el azud de la Marquesa. De igual forma, exigimos al gobierno central que responda a la propuesta del Consell de la Generalitat de ejecutar una segunda toma, que sería financiada por esta administración autonómica, aguas arriba del actual trazado del Xúquer-Vinalopó para mejorar la calidad del agua y los abastecimientos. 9. Solicitar al ejecutivo central un apoyo manifiesto, tanto político como económico, a los grandes eventos y grandes proyectos, que han generado un gran impacto económico de 8.000 millones de euros en esta comunidad, con una notable inversión de 5.000 millones de euros y una BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.862 sitiva sobre l’ocupació, i han generat 235.000 ocupacions acumulades (comptabilitzada tant la fase de construcció d’aquestes infraestructures com la de funcionament) i 52 milions de visites. 10. I finalment, exigim l’execució immediata de les mesures anunciades pel president del govern de la nació que, a pesar d’arribar tard i haver perdut efectivitat, no tindran cap utilitat si s’apliquen majoritàriament a partir de 2009, quan evidentment la conjuntura econòmica haurà empitjorat. La dilació en el temps en l’aplicació de les mesures governamentals aprovades no contribueix a pal·liar aquesta situació de desacceleració econòmica. Respecte de l’anunciada supressió de l’impost sobre el patrimoni, s’exigeix al govern central que actue perquè les comunitats autònomes que van anunciar ja la posada en marxa d’aquesta mesura, com és el cas de la Comunitat Valenciana, no es vegen discriminades en el repartiment de les compensacions. 11. Que del grau del compliment d’aquest acord es reta compte a Les Corts en el termini de tres mesos. gran repercusión positiva sobre el empleo, generando 235.000 empleos acumulados (contabilizando tanto la fase de construcción de estas infraestructuras como la de funcionamiento) y 52 millones de visitas. 10. Y finalmente, exigimos la ejecución inmediata de las medidas anunciadas por el presidente del gobierno de la nación que, pese a llegar tarde y haber perdido efectividad, no tendrán utilidad alguna si se aplican en su mayoría a partir de 2009, cuando evidentemente la coyuntura económica haya empeorado. La dilación en el tiempo en la aplicación de las medidas gubernamentales aprobadas no contribuye a paliar esta situación de desaceleración económica. Respecto a la anunciada supresión del impuesto sobre el patrimonio, se exige al gobierno central que actúe para que las comunidades autónomas que anunciaron ya la puesta en marcha de esta medida, como es el caso de la Comunitat Valenciana, no se vean discriminadas en el reparto de las compensaciones. 11. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses. Palau dels Borja, 18 de setembre de 2008 Palau dels Borja, a 18 de septiembre de 2008 Ricardo Costa Climent Ricardo Costa Climent PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS La Mesa de Les Corts, en la reunió del 16 de setembre de 2008, oïda la Junta de Síndics, i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 3 del RC, ha acordat trametre les proposicions no de llei que tot seguit s’especifiquen a les comissions següents: La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 16 de septiembre de 2008, oída la Junta de Síndics, y de conformidad con los artículos 160 y 161 puntos 1 y 3 del RC, ha acordado tramitar las proposiciones no de ley que a continuación se especifican a las siguientes comisiones: A la Comissió de Política Social i Ocupació: – Proposició no de llei sobre el rebuig actiu i explícit de la directiva europea que amplia la setmana laboral a 60 hores o més, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.000). – Proposició no de llei sobre el rebuig a l’anunci de tancament de la factoria Altadis (Imperial Tobacco) a Alacant, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 21.386). A la Comisión de Política Social y Empleo: – Proposición no de ley sobre el rechazo activo y explícito de la directiva europea que amplía la semana laboral a 60 horas o más, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.000). – Proposición no de ley sobre la convocatoria del Consejo Interterritorial para el desarrollo urgente de los aspectos de la Ley de Dependencia que requieren de la coordinación y colaboración entre los ayuntamientos y la Generalitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.427). – Proposición no de ley sobre el rechazo al anuncio de cierre de la factoría Altadis (Imperial Tobacco) en Alicante, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.386). A la Comissió d’Educació i Cultura – Proposició no de llei sobre la dotació a tots els centres educatius del País Valencià d’una plaça per a un diplomat o diplomada en infermeria, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.116). – Proposició no de llei sobre l’implantació de cicles formatius a l’IES Jérica-Viver en el pròxim curs, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.119). – Proposició no de llei sobre la ubicació de la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a la casa Matutano de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.165). A la Comisión de Educación y Cultura – Proposición no de ley sobre la dotación a todos los centros educativos del País Valenciano de una plaza para un diplomado o diplomada en enfermería, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.116). – Proposición no de ley sobre la implantación de ciclos formativos en el IES Jérica-Viver en el próximo curso, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 20.119). – Proposición no de ley sobre la ubicación de la sede de la Academia Valenciana de la Lengua en la casa Matutano de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.165). – Proposició no de llei sobre la convocatòria del Consell Interterritorial per al desenvolupament urgent dels aspectes de la Llei de Dependència que requereixen de la coordinació i col·laboració entre els ajuntaments i la Generalitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.427). BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.863 – Proposició no de llei sobre l’inici de les obres de construcció del nou col·legi públic Benalua a la ciutat d’Alacant, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.252). – Proposició no de llei sobre la modificació de l’ordre de Conselleria d’Educació, de 6 de juny, sobre la gratuïtat dels llibres de text, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.361). – Proposició no de llei sobre la commemoració del 75 aniversari de les Normes de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.362). – Proposició no de llei sobre el finançament dels llibres de text per a l’ensenyament obligatori, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.423). – Proposició no de llei sobre la cancel·lació de les visites escolars a la central nuclear de Cofrents, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.425). – Proposició no de llei sobre la retirada de l’ordre d’organització pedagògica de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.429). – Proposició no de llei sobre l’increment del nombre de places públiques del primer cicle d’Educació Infantil 0-3 anys, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.430). – Proposición no de ley sobre el inicio de las obras de construcción del nuevo colegio público Benalua en la ciudad de Alicante, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.252). – Proposición no de ley sobre la modificación de la orden de Conselleria de Educación, de 6 de junio, sobre la gratuidad de los libros de texto, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.361). – Proposición no de ley sobre la conmemoración del 75 aniversario de las Normes de Castelló, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.362). – Proposición no de ley sobre la financiación de los libros de texto para la enseñanza obligatoria, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.423). – Proposición no de ley sobre la cancelación de las visitas escolares a la central nuclear de Cofrentes, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.425). – Proposición no de ley sobre la retirada de la orden de organización pedagógica de la asignatura de Educación para la Ciudadanía y los Derechos Humanos, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.429). – Proposición no de ley sobre el incremento del número de plazas públicas del primer ciclo de Educación Infantil 03 años, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.430). A la Comissió de Sanitat i Consum – Proposició no de llei sobre la substitució del centre de salut de Viver per un altre nou amb atenció vint-i-quatre hores, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.120). – Proposició no de llei sobre l’accés a l’anestesia epidural , les vint-i-quatre hores del dia, de totes les dones que la sol·liciten, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.121). – Proposició no de llei sobre l’adaptació d’espais als centres de salut i als hospitals per a acollir els pacients amb sensibilitat química múltiple, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.122). – Proposició no de llei sobre la rescissió del contracte amb Lubasa per a la gestió del pàrking subterrani de l’hospital general de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.123). – Proposició no de llei sobre l’atenció als hospitals públics valencians de totes les dones que hagen de ser sotmeses a una interrupció voluntària de l’embaràs, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.124). – Proposició no de llei sobre la construcció, el més prompte possible, de l’hospital de la Vall d’Uixó, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.249). A la Comisión de Sanidad y Consumo – Proposición no de ley sobre la sustitución del centro de salud de Viver por otro nuevo con atención veinticuatro horas, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.120). – Proposición no de ley sobre el acceso a le anestesia epidural , las veinticuatro horas del día, de todas las mujeres que la solicitan, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.121). – Proposición no de ley sobre la adaptación de espacios a los centros de salud y a los hospitales para acoger los pacientes con sensibilidad química múltiple, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.122). – Proposición no de ley sobre la rescisión del contrato con Lubasa para la gestión del parking subterráneo del hospital general de Castelló, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.123). – Proposición no de ley sobre la atención a los hospitales públicos valencianos de todas las mujeres que deban ser incursas a una interrupción voluntaria del embarazo, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 20.124). – Proposición no de ley sobre la construcción, el más pronto posible, del hospital de La Vall d’Uixó, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.249). A la Comissió de Medi Ambient – Proposició no de llei sobre l’aprovació i l’execució del projecte d’ampliació de l’EDAR Safor-Sud, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.167). A la Comisión de Medio Ambiente – Proposición no de ley sobre la aprobación y la ejecución del proyecto de ampliación del EDAR Safor-Sud, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 20.167). BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.864 – Proposició no de llei sobre l’establiment d’un programa pressupostari de subvencions per a contribuir a les despeses complementàries dels ajuntaments inclosos en el Pla de Residus de la Zona I, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.359). – Proposició no de llei sobre l’estabilització del trànsit aeri en els nivells de 1990, data de referència per a les emissions de CO2 establerta a Kyoto, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.424). – Proposició no de llei sobre el rebuig directe per part del Govern valencià a la construcció d’una central tèrmica al municipi de Crevillent, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.862). – Proposició no de llei sobre l’aprofitament de l’energia geotèrmica al País Valencià, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.384). – Proposición no de ley sobre el establecimiento de un programa presupuestario de subvenciones para contribuir a los gastos complementarios de los ayuntamientos incluidos en el Plan de Residuos de la Zona Y, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.359). – Proposición no de ley sobre la estabilización del tránsito aéreo en los niveles de 1990, fecha de referencia para las emisiones de CO2 establecida a Kyoto, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.424). – Proposición no de ley sobre el rechazo directo por parte del Gobierno valenciano a la construcción de una central térmica al municipio de Crevillent, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.862). – Proposición no de ley sobre el aprovechamiento de la energía geotérmica al País Valenciano, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.384). A la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca – Proposició no de llei l’elaboració d’un pla global de desenvolupament integral per a la comarca del Racó d’Ademús, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.247). – Proposició no de llei sobre la dotació de majors competències a l’Observatori de Preus i l’adhesió a la iniciativa sobre els marges comercials dels productes agroalimentaris tramesa als grups polítics de les Corts Espanyoles, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.417). – Proposició no de llei sobre la rectificació de la no inclusió del municipi de Villar del Arzobispo en el Programa de Desenvolupament Rural corresponent als exercicis 2007-2013, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.426). A la Comisión de Agricultura, Ganadería y Pesca – Proposición no de ley la elaboración de un plan global de desarrollo integral para la comarca del Rincón de Ademúz, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.247). – Proposición no de ley sobre la dotación de mayores competencias al Observatorio de Precios y la adhesión a la iniciativa sobre los márgenes comerciales de los productos agroalimentarios enviada a los grupos políticos de las Cortes Españolas, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.417). – Proposición no de ley sobre la rectificación de la no inclusión del municipio de Villar del Arzobispo en el Programa de Desarrollo Rural correspondiente a los ejercicios 20072013, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.426). A la Comissió de la Dona i Polítiques d’Igualtat – Proposició no de llei sobre la negociació d’un pla d’igualtat contra l’assetjament sexual i per raó de sexe, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-VerdsIR: Compromís (RE número 20.431). A la Comisión de la Mujer y Políticas de Igualdad – Proposición no de ley sobre la negociación de un plan de igualdad contra el acoso sexual y por razón de sexo, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 20.431). Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de Les Corts d’aquestes proposicions no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins sis hores abans del començament de la reunió de la comissió en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament. Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de Les Corts de estas proposiciones no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta seis horas antes del comienzo de la reunión de la comisión en la que deba debatirse, cuya fecha será comunicada oportunamente. Palau de Les Corts València, 16 de setembre de 2008 Palau de Les Corts Valencia, 16 de septiembre de 2008 La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro Proposició no de llei sobre el rebuig actiu i explícit de la directiva europea que amplia la setmana laboral a 60 hores o més, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.000) Proposición no de ley sobre el rechazo activo y explícito de la directiva europea que amplía la semana laboral a 60 horas o más, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.000) BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.865 A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Glòria Marcos i Martí i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: Glòria Marcos i Martí y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: Los ministros de trabajo de la Unión Europea han aprobado una propuesta de la Presidencia eslovena, que permitirá a cada estado miembro modificar su legislación para elevar la semana laboral vigente de 48 horas hasta las 60 horas semanales en casos generales, y a 65 o incluso a 78 horas para ciertos colectivos, como los médicos. La semana laboral máxima de 48 horas es un derecho social conseguido gracias a la lucha del movimiento obrero y consagrado por la Organización Internacional del Trabajo (OIT) hace 91 años, y no debemos olvidar que el Estatuto de los trabajadores establece en todo el estado español la jornada de 40 horas como máximo. En estos momentos, esta directiva europea impulsada después de fracasos sucesivos por un acuerdo entre Gran Bretaña y Alemania, y dentro del marco coyuntural de los nuevos gobiernos de Berlusconi en Italia y Sarkozy en Francia, amenaza con acabar con una conquista de derechos laborales de casi un siglo de duración, que niega la propia historia política y social seguida hasta ahora en la Unión Europea, y menoscaba gravemente –junto a otras actuaciones recientes como la directiva de retorno– su influencia y su referente mundial en cuanto a «modelo social europeo», como ejemplo de desarrollo social, estado del bienestar, libertades públicas, políticas, resolución pacífica de los conflictos y multilateralidad en su actuación internacional. Con esta directiva se pretende eliminar los resultados de las luchas de los trabajadores y las trabajadoras, las conquistas sociales del siglo xx y que se vuelva a la Europa del siglo XIX, en la que prevalecían los beneficios empresariales a costa de la sobreexplotación de la mano de obra. A partir de esta directiva los estados miembros podrán modificar sus legislaciones y permitir que las trabajadoras y los trabajadores consigan acuerdos individuales con sus empresarios sobre la duración de la jornada, hasta un máximo de 60 horas semanales en los casos generales, y de 65 en los casos especiales, como los médicos. Este tiempo se computa como media durante tres meses, lo cual significa que las jornadas podrán llegar hasta las 78 horas. Esta puerta abierta hacia la «individualización» de la contratación es un ataque a la base de las mejoras del trabajo frente a la empresa, la negociación colectiva, un derecho constitucional sin el cual las trabajadoras y los trabajadores están imposibilitados para conseguir una capacidad negociadora frente a las empresas, e introduce la posibilidad de que el trabajador renuncie «individualmente» a sus derechos adquiridos, lo que constituye la más brutal de las agresiones a los derechos sociales y laborales de los trabajadores y las trabajadoras europeas que se producen con la «ola neoliberal» en la nueva Europa de los 25, que sigue la política de «armonizar» a la baja los derechos de los nuevos miembros a costa de los adquiridos por los de la antigua Unión Europea de 15 países. Es un hecho que empresas transnacionales y el seguidismo de numerosos gobiernos europeos están empeñados en anular el ya recortado y devaluado modelo social europeo. Esta regresión y la posible liquidación de este modelo, si no somos capaces de atajarla, no dejarán de tener importan- Els ministres de treball de la Unió Europea han aprovat una proposta de la Presidència eslovena, que permetrà a cada estat membre modificar la seua legislació per a elevar la setmana laboral vigent de 48 hores fins a les 60 hores setmanals en casos generals, i a 65 o fins i tot a 78 hores per a certs col·lectius, com ara els metges. La setmana laboral màxima de 48 hores és un dret social aconseguit gràcies a la lluita del moviment obrer i consagrat per l’Organització Internacional del Treball (OIT) fa 91 anys, i no hem d’oblidar que l’Estatut dels treballadors establix en tot l’estat espanyol la jornada de 40 hores com a màxim. En aquests moments, aquesta directiva europea impulsada després de fracassos successius per un acord entre Gran Bretanya i Alemanya, i dins del marc conjuntural dels nous governs de Berlusconi a Itàlia i Sarkozy a França, amenaça d’acabar amb una conquista de drets laborals de quasi un segle de duració, que nega la mateixa història política i social seguida fins ara en la Unió Europea, i menyscaba greument –junt amb altres actuacions recents com ara la directiva de retorn– la seua influència i el seu referent mundial quant a «model social europeu», com a exemple de desenvolupament social, estat del benestar, llibertats públiques, polítiques, resolució pacífica dels conflictes i multilateralitat en la seua actuació internacional. Amb aquesta directiva es pretén eliminar els resultats de les lluites dels treballadors i les treballadores, les conquistes socials del segle xx i que es torne a l’Europa del segle XIX, en la qual prevalien els beneficis empresarials a costa de la sobreexplotació de la mà d’obra. A partir d’aquesta directiva els estats membres podran modificar les seues legislacions i permetre que les treballadores i els treballadors aconseguesquen acords individuals amb els seus empresaris sobre la duració de la jornada, fins a un màxim de 60 hores setmanals en els casos generals, i de 65 en els casos especials, com ara els metges. Aquest temps es computa com a mitjana durant tres mesos, la qual cosa significa que les jornades podran arribar fins a les 78 hores. Aquesta porta oberta cap a la «individualització» de la contractació és un atac a la base de les millores del treball enfront de l’empresa, la negociació col·lectiva, un dret constitucional sense el qual les treballadores i els treballadors estan impossibilitats per a aconseguir una capacitat negociadora enfront de les empreses, i introdueix la possibilitat que el treballador renuncie «individualment» als seus drets adquirits, cosa que constitueix la més brutal de les agressions als drets socials i laborals dels treballadors i les treballadores europees que es produeixen amb la «onada neoliberal» en la nova Europa dels 25, que segueix la política d’«harmonitzar» a la baixa els drets dels nous membres a costa dels adquirits pels de l’antiga Unió Europea de 15 països. És un fet que empreses transnacionals i el seguidisme de nombrosos governs europeus estan entossudits a anul·lar el ja retallat i devaluat model social europeu. Aquesta regressió i la possible liquidació d’aquest model, si no som capaços d’atallar-la, no deixaran de tenir importants con- BOC número 94 26.09.2008 seqüències negatives per a l’estabilitat social i institucional en la Unió Europea, i fins i tot de cara a mantenir un protagonisme propi en l’escenari mundial. La proposta aprovada pels ministres de treball de la UE estableix el següent: 1. Introdueix l’anomenada clàusula opt-out (proposta realitzada per Anglaterra): es tracta d’un acord privat pel qual empresari i el treballador poden firmar un increment de la jornada laboral. Estranyament, aquesta clàusula podria aplicar-se una setmana després d’haver-se firmat el contracte laboral. Aquesta mesura aprofundeix en la precarització de l’ocupació i assenta la individualització de les relacions laborals, ja que permet que l’empresari impose a cada treballador i treballadora de forma individual el seu temps de treball, mitjançant l’aplicació de les clàusules opt-out. L’aprovació d’aquesta directiva obriria la porta al «dúmping social», i assentaria un precedent perillós que pot estendre’s als salaris i a les condicions de seguretat i higiene laboral. 2. Increment de la jornada laboral a 60 hores i 65 o 78 hores setmanals per als col·lectius on-call (serveis mèdics i d’emergència, als quals no es reconeix –a pesar de les sentències judicials– el temps de disponibilitat en guàrdies com a temps de treball). Actualment està en vigor la Directiva 104/93/CE d’ordenació del temps de treball, que estableix el màxim de 48 hores setmanals en tots els països membres de la UE. Molts països, com ara Espanya i França, han traslladat la directiva actual i han fixat màxims inferiors: 40 i 35 hores setmanals, respectivament. La proposta de la nova directiva de la Comissió Europea pretén: Mantenir la jornada de 48 setmanals, però modificant el període de referència per al seu còmput. La proposta de la Comissió retira les salvaguardes que existien i fixa un període de còmput de 12 mesos. D’aquesta manera, la jornada no seria de 48 setmanals, sinó que açò seria la mitjana anual per setmanes, i permetria a les empreses imposar jornades molt més àmplies als treballadors, torns irregulars, etc. Com major és el període, major és el risc que els treballadors es vegen sotmesos a jornades laborals abusives. L’increment de la jornada laboral mitjançant clàusules opt-out permetria arribar a les 60 hores setmanals per a qualsevol sector laboral, i preveu per als col·lectius dels serveis mèdics i d’urgències la possibilitat d’ampliar la seua jornada laboral fins a les 65 hores, mitjançant un acord privat; i fins i tot a 78 hores setmanals, quan així ho reculla un conveni col·lectiu. Aquesta fórmula busca legitimar i ocultar un increment efectiu de la jornada laboral de fins a les 78 hores setmanals, pràcticament el doble del permès actualment, i dinamitar amb això l’estat social i de dret. 3. Redefinició del concepte de «temps de treball»: la directiva que actualment està en vigor considera temps de treball «tot període durant el qual el treballador romanga en el treball, a disposició de l’empresari i en exercici de la seua activitat o de les seues funcions, de conformitat amb les legislacions o pràctiques nacionals». La nova directiva pretén servir de via per a «no considerar temps de treball els períodes que, encara es romanga en el lloc de treball o s’estiga requerit, no s’estiga realitzant un treball efectiu»: parlem, per exemple, de les guàrdies mèdiques. Aquesta mesura afecta múltiples elements de la relació laboral, com ara la protecció social, ja que qualsevol accident durant aquests períodes no estaria protegit com a accident laboral. Pàg. 10.866 tes consecuencias negativas para la estabilidad social e institucional en la Unión Europea, e incluso de cara a mantener un protagonismo propio en el escenario mundial. La propuesta aprobada por los ministros de trabajo de la UE establece lo siguiente: 1. Introduce la renombrada cláusula opt-out (propuesta realizada por Inglaterra): se trata de un acuerdo privado por el que empresario y el trabajador pueden firmar un incremento de la jornada laboral. Extrañamente, esta cláusula podría aplicarse una semana después de haberse firmado el contrato laboral. Esta medida profundiza en la precarización del empleo y asienta la individualización de las relaciones laborales, ya que permite que el empresario imponga a cada trabajador y trabajadora de forma individual su tiempo de trabajo, mediante la aplicación de las cláusulas opt-out. La aprobación de esta directiva abriría la puerta al «dumping social», y sentaría un precedente peligroso que puede extenderse a los salarios y a las condiciones de seguridad e higiene laboral. 2. Incremento de la jornada laboral a 60 horas y 65 o 78 horas semanales para los colectivos on-call (servicios médicos y de emergencia, a los que no se les reconoce –a pesar de las sentencias judiciales– el tiempo de disponibilidad en guardias como tiempo de trabajo). Actualmente está en vigor la Directiva 104/93/CE de ordenación del tiempo de trabajo, que establece el máximo de 48 horas semanales en todos los países miembros de la UE. Muchos países, como España y Francia, han trasladado la directiva actual y han fijado máximos inferiores: 40 y 35 horas semanales, respectivamente. La propuesta de la nueva directiva de la Comisión Europea pretende: Mantener la jornada de 48 semanales, pero modificando el período de referencia para su cómputo. La propuesta de la Comisión retira las salvaguardias que existían y fija un período de cómputo de 12 meses. De esta manera, la jornada no sería de 48 semanales, sino que ello sería la media anual por semanas, y permitiría a las empresas imponer jornadas mucho más amplias a los trabajadores, turnos irregulares, etc. Cuanto mayor es el período, mayor es el riesgo de que los trabajadores se vean incursos en jornadas laborales abusivas. El incremento de la jornada laboral mediante cláusulas opt-out permitiría llegar a las 60 horas semanales para cualquier sector laboral, y prevé para los colectivos de los servicios médicos y de urgencias la posibilidad de ampliar su jornada laboral hasta las 65 horas, mediante un acuerdo privado; e incluso a 78 horas semanales, cuando así lo recoja un convenio colectivo. Esta fórmula busca legitimar y ocultar un incremento efectivo de la jornada laboral de hasta las 78 horas semanales, prácticamente el doble de lo permitido actualmente, y dinamitar con ello el estado social y de derecho. 3. Redefinición del concepto de «tiempo de trabajo»: la directiva que actualmente está en vigor considera tiempo de trabajo «todo período durante el cual el trabajador permanezca en el trabajo, a disposición del empresario y en ejercicio de su actividad o de sus funciones, de conformidad con las legislaciones o prácticas nacionales». La nueva directiva pretende servir de vía para «no considerar tiempo de trabajo los períodos que, aún permaneciendo en el puesto de trabajo o estando requerido, no se esté realizando un trabajo efectivo»: hablamos, por ejemplo, de las guardias médicas. Esta medida afecta a múltiples elementos de la relación laboral, como la protección social, ya que cualquier accidente durante estos períodos no estaría protegido como accidente laboral. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.867 En definitiva, la veritat és que una mesura d’aquesta importància suposa una agressió molt greu als sindicats, un canvi qualitatiu que desprestigia el ja molt devaluat model social europeu. Per totes aquestes raons presentem la següent En definitiva, la verdad es que una medida de esta importancia supone una agresión muy grave a los sindicatos, un cambio cualitativo que desprestigia el ya muy devaluado modelo social europeo. Por todas estas razones presentamos la siguiente PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY 1. Les Corts Valencianes insten el govern de la Generalitat perquè sol·licite al govern de l’estat el rebuig actiu i explícit a la directiva que amplia la jornada laboral a 60 hores, a 65 hores (en casos com les guàrdies mèdiques no considerades temps laboral), i fins i tot a 78 hores setmanals en alguns supòsits, que s’opose activament a la seua aplicació, i que treballe políticament i diplomàtica perquè siga rebutjada en el Parlament Europeu. I amb el compromís, en cas que aquesta directiva s’aprove pel Parlament Europeu, que el govern espanyol establirà fórmules per a mantenir l’estatut dels treballadors i no traslladarà aquesta directiva a la nostra legislació. 2. Les Corts Valencianes volen fer una crida als eurodiputats espanyols de totes les forces polítiques presents en el Parlament Europeu i en els seus òrgans, i sol·licitar-los que voten en contra d’aquesta mesura. Fem extensiva aquesta iniciativa als parlamentaris autonòmics, els diputats i els senadors, perquè en les seues institucions respectives plantegen mesures encaminades a impedir l’aprovació d’aquesta iniciativa. 3. Les Corts acorden igualment difondre aquesta resolució entre la ciutadania, els sectors de treballadors afectats, les organitzacions sindicals, els col·lectius socials, les associacions i les entitats existents en l’àmbit de la nostra comunitat, per a obtenir suports explícits contra aquesta iniciativa i traslladar-los al Parlament Europeu. 1. Las Cortes Valencianas instan al Gobierno de la Generalitat para que solicite al gobierno del estado el rechazo activo y explícito a la directiva que amplía la jornada laboral a 60 horas, a 65 horas (en casos como las guardias médicas no consideradas tiempo laboral), e incluso a 78 horas semanales en algunos supuestos, que se oponga activamente a su aplicación, y que trabaje política y diplomáticamente para que sea rechazada en el Parlamento Europeo. Y con el compromiso, en el caso de que esta directiva se apruebe por el Parlamento Europeo, de que el gobierno español establecerá fórmulas para mantener el estatuto de los trabajadores y no trasladará esta directiva a nuestra legislación. 2. Las Cortes Valencianas quieren hacer una llamada a los eurodiputados españoles de todas las fuerzas políticas presentes en el Parlamento Europeo y a sus órganos, y solicitarles que voten en contra de esta medida. Hacemos extensiva esta iniciativa a los parlamentarios autonómicos, los diputados y los senadores, para que en sus instituciones respectivas planteen medidas encaminadas a impedir la aprobación de esta iniciativa. 3. Les Corts acuerdan igualmente difundir esta resolución entre la ciudadanía, los sectores de trabajadores afectados, las organizaciones sindicales, los colectivos sociales, las asociaciones y las entidades existentes en el ámbito de nuestra comunidad, para obtener apoyos explícitos contra esta iniciativa y trasladarlos al Parlamento Europeo. Les Corts, 1 de juliol de 2008 Les Corts, 1 de julio de 2008 Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre la convocatòria del Consell Interterritorial per al desenvolupament urgent dels aspectes de la llei de dependència que requereixen la coordinació i col·laboració entre els ajuntaments i la Generalitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.427) Proposición no de ley sobre la convocatoria del Consejo Interterritorial para el desarrollo urgente de los aspectos de la ley de dependencia que requieren la coordinación y colaboración entre los ayuntamientos y la Generalidad Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.427) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Glòria Marcos i Martí i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Els Verds-IR: Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: Glòria Marcos i Martí y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Els Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Les comunitats autònomes han desenvolupat des de fa anys una sèrie d’actuacions imprescindibles per a atendre les persones amb discapacitats importants per a viure de manera autònoma. No obstant això, aquestes actuacions no han estat homogènies en el territori de l’estat espanyol. De fet, és molt notable la diferència que hi ha entre comunitats Las comunidades autónomas han desarrollado desde hace años una serie de actuaciones imprescindibles para atender a las personas con discapacidades importantes para vivir de manera autónoma. No obstante, estas actuaciones no han sido homogéneas en el territorio del estado español. De hecho, es muy notable la diferencia que hay entre co- BOC número 94 26.09.2008 com ara Euskadi o Navarra respecte de la mitjana de la resta de l’estat, o entre aquestes i la Comunitat Valenciana, que es troba en el lloc número 16 dins de l’estat, si atenem el grau d’assistència a persones majors i cobertura de serveis socials. Aquesta disparitat de situacions en el desenvolupament de la legislació autonòmica respecte d’aquestes competències ha creat diferències injustificables entre persones dependents amb les mateixes necessitats, que segons en quina comunitat autònoma visquen tenen una atenció més o menys acceptable per a cobrir les seues necessitats, o quasi cap. Açò xoca amb la nostra Constitució i, per descomptat, amb qualsevol visió que es puga tenir de la recurrent «solidaritat entre comunitats». És per això que una llei estatal que unificara a l’alça i garantira com a dret individual de les persones l’atenció a la dependència era necessària. I, en conseqüència, des d’EUPV i IU, vam fer el que poguérem per recolzar-ne l’aprovació, amb les majors garanties d’accessibilitat i satisfacció de drets que vam poder. Per la nostra part, es tractava en la immediatesa de facilitar i universalitzar l’atenció adequada a les més de 120 mil persones que al nostre país adquiririen el dret subjectiu a prestacions, en funció del grau de les seues necessitats. De fet, i segons les nostres informacions, són ja la meitat d’aquestes 120.000 les persones que han fet ja la seua sol·licitud de valoració, però, passat un any de l’entrada en vigor de la llei, només tenim notícia que s’hagen concedit set prestacions. La Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, coneguda popularment com a llei de dependència, va entrar en vigor al gener de 2007, i en aquesta quedava establert que els graus I i II de la valorada com a gran dependència haurien de ser qualificats i dotats de recursos en el transcurs de l’any. L’acord de la Comissió Interterritorial va donar pas al decret pel qual es fixaven les prestacions que garantien les parts: l’estat i les comunitats autònomes. La naturalesa d’aquesta prestació i el fet de la seua universalització requereixen la col·laboració necessària i coordinada de tots els nivells de l’administració de l’estat. En aquest sentit vam considerar que s’encaminava el Decret 35/2007 del Consell, pel qual es corresponsabilitzava als ajuntaments en el desenvolupament de la llei de dependència, i se’ls va donar entrada en el Consell Interterritorial. Ens va semblar el coherent amb la seua condició de ser l’administració més pròxima a la ciutadania i a la qual dirigir-se primer per tal d’atendre els problemes immediats. Volíem suposar que aquesta corresponsabilitat entre els nivells de l’administració tenia la intencionalitat lògica que les corporacions locals contribuïren a facilitar la informació i agilitzar la tramitació per a l’accés als possibles beneficiaris del dret a les prestacions d’aquesta llei, i que se’ls dotaria dels mitjans per a fer-ho. Lamentablement els informes que ens arriben sobre l’aplicació de la llei són de queixes i insatisfacció. Sembla nul·la la col·laboració entre les administracions, i els ajuntaments no tenen ni la informació, ni els mitjans per a atendre les sol·licituds de les seues veïnes i veïns en situació de dependència. Les famílies es queixen de les expectatives frustrades davant dels seus municipis, protesten d’una situació davant la qual els ajuntaments no saben què fer. Les famílies continuen suportant les càrregues, i el silenci administratiu negatiu genera indefensió per a les persones més desfavorides. És per tot açò que es presenta aquesta proposta de resolució: Pàg. 10.868 munidades como Euskadi o Navarra respecto a la media del resto del estado, o entre estas y la Comunitat Valenciana, que se encuentra en el lugar número 16 dentro del estado, si atendemos al grado de asistencia a personas mayores y cobertura de servicios sociales. Esta disparidad de situaciones en el desarrollo de la legislación autonómica respecto a estas competencias ha creado diferencias injustificables entre personas dependientes con las mismas necesidades, que según en qué comunidad autónoma vivan tienen una atención más o menos aceptable para cubrir sus necesidades, o casi ninguna. Esto choca con nuestra Constitución y, por supuesto, con cualquier visión que se pueda tener de la recurrente «solidaridad entre comunidades». Es por ello por lo que una ley estatal que unificara a la alza y garantizara como derecho individual de las personas la atención a la dependencia era necesaria. Y, en consecuencia, desde EUPV e IU, hicimos lo que pudimos por apoyar la aprobación, con las mayores garantías de accesibilidad y satisfacción de derechos que pudimos. Por nuestra parte, se trataba en la inmediatez de facilitar y universalizar la atención adecuada a las más de 120.000 personas que en nuestro país adquirirían el derecho subjetivo a prestaciones, en función del grado de sus necesidades. De hecho, y según nuestras informaciones, son ya la mitad de estas 120.000 las personas que han hecho ya su solicitud de valoración, y sin embargo, pasado un año de la entrada en vigor de la ley, solo tenemos noticia de que se hayan concedido siete prestaciones. La Ley 39/2006 de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia, conocida popularmente como ley de dependencia, entró en vigor en enero de 2007, y en ella quedaba establecido que los grados I e II de la valorada como gran dependencia deberían ser calificados y dotados de recursos en el transcurso del año. El acuerdo de la Comisión Interterritorial dio paso al decreto por el que se fijaban las prestaciones que garantizaban las partes: el estado y las comunidades autónomas. La naturaleza de esta prestación y el hecho de su universalización requieren la colaboración necesaria y coordinada de todos los niveles de la administración del estado. En este sentido consideramos que se encaminaba el Decreto 35/2007 del Consell, por el que se corresponsabilizaba a los ayuntamientos en el desarrollo de la ley de dependencia, y se les dio entrada en el Consejo Interterritorial. Nos pareció lo coherente con su condición de ser la administración más próxima a la ciudadanía y a la que dirigirse primero para atender los problemas inmediatos. Queríamos suponer que esta corresponsabilidad entre los niveles de la administración tenía la intencionalidad lógica de que las corporaciones locales contribuyeran a facilitar la información y agilizar la tramitación para el acceso a los posibles beneficiarios del derecho a las prestaciones de esta ley, y que se les dotaría de los medios para hacerlo. Lamentablemente los informes que nos llegan sobre la aplicación de la ley son de quejas e insatisfacción. Parece nula la colaboración entre las administraciones, y los ayuntamientos no tienen ni la información, ni los medios para atender las solicitudes de sus vecinas y vecinos en situación de dependencia. Las familias se quejan de las expectativas frustradas ante sus municipios, protestan de una situación ante la cual los ayuntamientos no saben qué hacer. Las familias continúan soportando las cargas, y el silencio administrativo negativo genera indefensión para las personas más desfavorecidas. Es por todo ello por lo que se presenta esta propuesta de resolución: BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.869 PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts Valencianes acorden: 1. Que es convoque el Consell Interterritorial, segons el que disposa el Decret 35/2007 de la Generalitat, perquè amb caràcter urgent es desenvolupen els aspectes de la llei de dependència que requereixen la coordinació i la col·laboració entre els ajuntaments i la Generalitat. 2. Que es prenguen les mesures per a facilitar l’accés de les persones dependents als drets adquirits per aquesta llei. 3. Que s’agilite la valoració i la tramitació de les sol·licituds, i s’incorpore les treballadores i els treballadors suficients perquè el període entre la sol·licitud i, si s’escau, la concessió o la denegació de la prestació siga un temps raonable, en atenció al caràcter urgent de les necessitats per cobrir. 4. Que es facilite amb urgència als ajuntaments la informació i els mitjans necessaris per a desenvolupar les funcions que tenen encomanades en el desplegament de la llei. En especial, els recursos humans qualificats per al desenvolupament dels plans d’actuació individualitzada que han de desenvolupar en els municipis. 5. Que es creen mecanismes que facen transparents els terminis d’espera, en funció dels registres de les sol·licituds, i sempre amb la prioritat que ha d’establir-se en funció de la urgència i la carència de recursos. 6. Que es derogue la disposició addicional 11.ª de la Llei de pressupostos de la Generalitat de 2008, per la falta d’adequació del silenci negatiu a l’interès general i als principis de l’administració. Las Cortes Valencianas acuerdan: 1. Que se convoque el Consejo Interterritorial, según lo dispuesto en el Decreto 35/2007 de la Generalitat, para que con carácter urgente se desarrollen los aspectos de la ley de dependencia que requieren la coordinación y la colaboración entre los ayuntamientos y la Generalitat. 2. Que se tomen las medidas para facilitar el acceso de las personas dependientes a los derechos adquiridos por esta ley. 3. Que se agilice la valoración y la tramitación de las solicitudes, y se incorpore a las trabajadoras y los trabajadores suficientes para que el período entre la solicitud y, en su caso, la concesión o la denegación de la prestación sea un tiempo razonable, en atención al carácter urgente de las necesidades por cubrir. 4. Que se facilite con urgencia a los ayuntamientos la información y los medios necesarios para desarrollar las funciones que tienen encomendadas en el desarrollo de la ley. En especial, los recursos humanos cualificados para el desarrollo de los planes de actuación individualizada que deben desarrollar en los municipios. 5. Que se creen mecanismos que hagan transparentes los plazos de espera, en función de los registros de las solicitudes, y siempre con la prioridad que debe establecerse en función de la urgencia y la carencia de recursos. 6. Que se derogue la disposición adicional 11.ª de la Ley de presupuestos de la Generalitat de 2008, por la falta de adecuación del silencio negativo al interés general y a los principios de la administración. Les Corts, 15 de juliol de 2008 Les Corts, 15 de julio de 2008 Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre el rebuig a l’anunci de tancament de la factoria Altadis (Imperial Tobacco) a Alacant, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.386) Proposición no de ley sobre el rechazo al anuncio de cierre de la factoría Altadis (Imperial Tobacco) en Alicante, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.386) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella Alcácer i Enric Xavier Morera Catalá, diputat i portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: Josep Maria Pañella Alcácer y Enric Xavier Morera Catalá, diputado y portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts acorden: 1. Mostrar el seu rebuig a l’anunci de tancament de la factoria Altadis (Imperial Tobacco) en Alacant. 2. Dirigir-se al Consell i al govern central perquè prenguen les mesures adients per tal de garantir els llocs de treball de la factoria Altadis a Alacant. 3. Instar el Consell a l’elaboració d’un pla de reconversió dels llocs de treball de la factoria Altadis, en cas de ferse efectiu el tancament de la factoria. Les Corts acuerdan: 1. Mostrar su rechazo al anuncio de cierre de la factoría Altadis (Imperial Tobacco) en Alicante. 2. Dirigirse al Consell y al gobierno central para que tomen las medidas convenientes para garantizar los puestos de trabajo de la factoría Altadis en Alicante. 3. Instar al Consell a la elaboración de un plan de reconversión de los puestos de trabajo de la factoría Altadis, en caso de hacerse efectivo el cierre de la factoría. Les Corts, 5 d’agost de 2008 Les Corts, 5 de agosto de 2008 Enric Xavier Morera Catalá Josep Maria Pañella Alcácer Enric Xavier Morera Catalá Josep Maria Pañella Alcácer BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.870 Proposició no de llei sobre la dotació a tots els centres educatius del País Valencià d’una plaça per a un diplomat o una diplomada en infermeria, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.116). Proposición no de ley sobre la dotación a todos los centros educativos del País Valenciano de una plaza para un diplomado o diplomada en enfermería, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 20.116). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Marina Albiol Guzman i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent: Marina Albiol Guzman y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La presència i la intervenció de professionals d’infermeria als centres educatius perquè desenvolupen programes d’educació per a la salut és la millor forma de promoure la salut física, mental i social del més menuts. L’edat escolar és un període ideal per a educar els infants en prevenció d’accidents de trànsit, el consum de tabac, alcohol i d’altres substancies perilloses, per a promoure l’educació sexual i evitar trastorns de la conducta alimentària. Amb la presencia continuada a tots els centres de personal diplomat en infermeria es podrien atendre necessitats individuals, com ara, per exemple, casos de malalties cròniques, discapacitats, dependents, maltractament…, i necessitats col·lectives, sobretot de salut comunitària, com ara la planificació de les campanyes de vacunació. Però si hi ha algun tipus de centres on la presencia d’infermers o infermeres és imprescindible, aquests són els centres d’educació especial, on l’alumnat té unes necessitats educatives especials. Al País Valencià hi ha 28 centres públics; només en un, existeix la plaça d’infermer. És obvi que en aquests moments aquests centres no tenen les condicions adequades per a atendre els seus alumnes, ja que estem parlant en molts casos d’infants amb dependència, dificultats psicomotores, malalties cròniques…, que juntament amb els educadors i els fisioterapeutes, han d’atendre els professionals d’infermeria. Per això presentem la següent: La presencia e intervención de profesionales de enfermería en los centros educativos para que desarrollen programas de educación para la salud es la mejor forma de promover la salud física, mental y social de los más pequeños. La edad escolar es un período ideal para educar a los niños y niñas en prevención de accidentes de tráfico, el consumo de tabaco, alcohol y otras sustancias peligrosas, para promover la educación sexual y evitar trastornos de la conducta alimentaria. Con la presencia continuada en todos los centros de personal diplomado en enfermería se podrían atender necesidades individuales, como, por ejemplo, casos de enfermedades crónicas, discapacidades, dependientes, maltrato…, y necesidades colectivas, sobre todo de salud comunitaria, como la planificación de las campañas de vacunación. Pero si hay algún tipo de centros donde la presencia de enfermeros o enfermeras es imprescindible, estos son los centros de educación especial, donde el alumnado tiene unas necesidades educativas especiales. En el País Valenciano existen 28 centros públicos; solo en uno, existe la plaza de enfermero. Es obvio que en estos momentos estos centros no tienen las condiciones adecuadas para atender a sus alumnos, ya que estamos hablando en muchos casos de niños y niñas con dependencia, dificultades psicomotoras, enfermedades crónicas…, que junto a los educadores y los fisioterapeutas, deben atender los profesionales de enfermería. Por ello presentamos la siguiente: PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts Valencianes insten el Consell: 1. Que es dote tots els centres educatius públics del País Valencià de, almenys, una plaça per a un diplomat o diplomada en infermeria. 2. Que es dote els centres d’educació especial de professionals d’infermeria de manera immediata. Les Corts Valencianes instan al Consell a: 1. Que se dote a todos los centros educativos públicos del País Valenciano de, al menos, una plaza para un diplomado o diplomada en enfermería. 2. Que se dote a los centros de educación especial de profesionales de enfermería de manera inmediata. Les Corts, 8 de juliol de 2008. Les Corts, 8 de julio de 2008 Lluís Torró Gil Marina Albiol Guzman Lluís Torró Gil Marina Albiol Guzman Proposició no de llei sobre la implantació de cicles formatius a l’IES Xèrica-Viver en el pròxim curs, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 20.119). Proposición no de ley sobre la implantación de ciclos formativos en el IES Jérica-Viver en el próximo curso, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.119). BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.871 A LA MESA DELS CORTS A LA MESA DE LES CORTS Marina Albiol Guzman i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària. Marina Albiol Guzman i Lluís Torró Gil, diputada i portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo que disponen los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley, de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS L’Alt Palància és una comarca d’interior que, com tantes altres, està patint una despoblació dels pobles més petits cap a les ciutats i les zones costaneres, on els joves tenen més oportunitats per a continuar els estudis i posteriorment més eixides professionals i laborals. És una responsabilitat del Consell fer tots els esforços necessaris per a potenciar l’economia de la zona i proporcionar al jovent més oportunitats. Des de l’IES Xèrica-Viver (extensió de l’IES Alt Palància de Sogorb) fa algun temps que es reclama a la Conselleria d’Educació poder impartir cicles formatius en aquest centre educatiu de la comarca. L’IES Alt Palància del municipi de Sogorb sí que ofereix aquesta possibilitat; per tant seria una bona iniciativa que en l’extensió de Xèrica-Viver també s’oferiren cicles formatius, complementant l’oferta d’aquell, sense competir-hi, amb nous cicles relacionats amb l’hostaleria, el turisme o l’esport d’interior. Seria molt positiu per als municipis de la capçalera del Palància que els joves pogueren adquirir en aquest institut habilitats professionals a través de la formació professional que posteriorment puguen servir per a dinamitzar l’economia de la zona. Aquests cicles formatius han d’estar relacionats amb activitats econòmiques que puguen fer-se a la comarca i que servesquen per a potenciar l’hostaleria, el turisme rural, els esports d’aventura, etc. Per això presentem la següent: El Alto Palancia es una comarca de interior que, como tantas otras, está sufriendo una despoblación de los pueblos más pequeños hacia las ciudades y las zonas costeras, donde los jóvenes tienen más oportunidades para continuar sus estudios y posteriormente más salidas profesionales y laborales. Es una responsabilidad del Consell hacer todos los esfuerzos necesarios para potenciar la economía de la zona y proporcionar a los y las jóvenes más oportunidades. Desde el IES Jérica-Viver (extensión del IES Alto Palancia de Segorbe) hace algún tiempo que se viene reclamado a la Conselleria de Educación el poder impartir ciclos formativos en este centro educativo de la comarca. El IES Alto Palancia del municipio de Segorbe sí ofrece esta posibilidad; por tanto sería una buena iniciativa que en la extensión de Jérica-Viver también se ofrecieran ciclos formativos, complementando la oferta de aquel, sin competir, con nuevos ciclos relacionados con la hostelería, el turismo o el deporte de interior. Sería muy positivo para los municipios de la cabecera del Palancia que los y las jóvenes pudieran adquirir en este instituto habilidades profesionales a través de la formación profesional que posteriormente puedan servir para dinamizar la economía de la zona. Estos ciclos formativos deben estar relacionados con actividades económicas que puedan realizarse en la comarca y que sirvan para potenciar la hostelería, el turismo rural, los deportes de aventura, etc. Por ello presentamos la siguiente: PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts Valencianes insten la Conselleria d’Educació a posar-se en contacte amb la direcció de l’IES Xèrica-Viver perquè el pròxim curs comencen a impartir-se en aquest centre cicles formatius. Les Corts Valencianes instan a la Conselleria de Educación a ponerse en contacto con la dirección del IES JéricaViver para que el próximo curso empiecen a impartirse en este centro ciclos formativos. Les Corts, 8 de juliol del 2008 Les Corts, 8 de julio de 2008 Marina Albiol Guzman Lluís Torro Gil Marina Albiol Guzman Lluís Torro Gil Proposició no de llei sobre la ubicació de la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a la casa Matutano de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.165) Proposición no de ley sobre la ubicación de la sede de la Acadèmia Valenciana de la Llengua en la casa Matutano de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.165) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollà i Herrera, i Mònica Oltra i Jarque, diputada i síndica, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Els Verds-IR: Compromís d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RCV, presenten la proposició no de llei següent: Mireia Mollà i Herrera, y Mònica Oltra i Jarque, diputada y síndica, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Els Verds-IR: Compromís de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley: BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.872 EXPOSICIÓ DE MOTIU EXPOSICIÓN DE MOTIVOS L’ús compartit del Monestir de Sant Miquel dels Reis com a seu de la Biblioteca Valenciana, i al mateix temps, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, fa que aquest espai s’estiga quedant menut tant per a una institució com per a l’altra. En el cas concret de la Biblioteca Valenciana, el continu creixement dels fons bibliogràfics i documentals demana unes instal·lacions quasi en exclusiva. Aquesta problemàtica que ara es preveu, caldrà tindre-la en compte d’ací a poc temps. El trasllat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no seria tan problemàtic, atès que no suposa cap trasbals gran de materials, i no en dificultaria la tasca. La Casa Matutano, al carrer dels Cavallers de Castelló, és un dels edificis nobiliaris més significatius de la ciutat, a més de ser el lloc on es van signar les Normes del 32 o Normes de Castelló, fita història en la normalització del nostre idioma, de les quals l’any passat es va celebrar el 75 aniversari. Actualment aquest immoble no té cap ús, després del trasllat del Museu de Belles Arts de Castelló a les noves instal·lacions. Per tant, podria ser el lloc ideal per albergar la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquesta mesura, revitalitzaria el centre de Castelló, li donaria un important impuls cultural i descentralitzaria les més importants institucions valencianes. Per tot això es presenta la següent: El uso compartido del Monasterio de Sant Miquel dels Reis como sede de la Biblioteca Valenciana, y al mismo tiempo, de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, hace que este espacio se esté quedando pequeño tanto para una institución como para la otra. En el caso concreto de la Biblioteca Valenciana, el continuo crecimiento de los fondos bibliográficos y documentales demanda unas instalaciones casi en exclusiva. Esta problemática que ahora se prevé, se tendrá que tener en cuenta en breve. El traslado de la Acadèmia Valenciana de la Llengua no sería tan problemático, teniendo en cuenta que no supone ningún trasiego grande de materiales, y no dificultaría su tarea. La Casa Matutano, en la calle dels Cavallers de Castellón, es uno de los edificios nobiliarios más significativos de la ciudad, además de ser el lugar en donde se firmaron las Normes del 32 o Normes de Castelló, hito histórico en la normalización de nuestro idioma, de las que el año pasado se celebró el 75 aniversario. Actualmente este inmueble no tiene ningún uso, después del traslado del Museo de Bellas Artes de Castellón a las nuevas instalaciones. Por tanto, podría ser el lugar ideal para albergar la sede de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. Esta medida, revitalizaría el centro de Castellón, le daría un importante impulso cultural y descentralizaría las más importantes instituciones valencianas. Por todo ello se presenta la siguiente: PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts insten el Consell a fer tots els tràmits per ubicar en la Casa Matutano de Castelló la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Les Corts instan al Consell a hacer todos los trámites para ubicar en la Casa Matutano de Castellón la sede de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. Les Corts, 1 de juliol de 2008 Les Corts, 1 de julio de 2008 Mireia Mollà i Herrera Mònica Oltra i Jarque Mireia Mollà i Herrera Mònica Oltra i Jarque Proposició no de llei sobre l’inici de les obres de construcció del nou col·legi públic Benalua a la ciutat d’Alacant, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.252) Proposición no de ley sobre el inicio de las obras de construcción del nuevo colegio público Benalua en la ciudad de Alicante, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.252) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Manuel Bueno Ortuño i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei següent Manuel Bueno Ortuño y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Aquest curs escolar serà el vuitè en què les xiquetes i els xiquets del barri alacantí de Benalua assisteixen a classe en aules prefabricades; per tant, tota una generació d’alumnes han cursat tots els estudis de primària en aquest tipus d’instal·lacions. En múltiples ocasions, tant des de l’Ajuntament d’Alacant com des de la mateixa conselleria, s’ha afirmat i declarat, públicament, la construcció immediata del nou col·legi que les substituirà. En aquest sentit, i en resposta de la se- El presente curso escolar será el octavo en el que las niñas y los niños del barrio alicantino de Benalúa asisten a clase en aulas prefabricadas, con lo que, toda una generación de alumnos han cursado todos sus estudios de primaria en este tipo de instalaciones. En múltiples ocasiones, tanto desde el Ayuntamiento de Alicante como desde la propia conselleria, se ha afirmado y declarado, públicamente, la construcción inmediata del nuevo colegio que las vendrá a sustituir. En este sentido, y BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.873 cretària autonòmica d’educació a aquest diputat en la sessió de la Comissió d’Educació i Cultura realitzada el dia 17 de desembre de 2007, aquella va afirmar que «avui mateix, s’iniciaran les obres i el termini d’acabament s’ha fixat en vint-i-un mesos». Per aquestes raons, el Grup Parlamentari Socialista, presenta la següent. en respuesta de la secretaria autonómica de educación a este diputado en la sesión de la Comisión de Educación y Cultura celebrada el día 17 de diciembre de 2007, aquella afirmó que «hoy mismo, se iniciarán las obras y el plazo de finalización se ha fijado en veintiún meses». Por estas razones, el Grupo Parlamentario Socialista, presenta la siguiente. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat perquè, a través de la Conselleria d’Educació, s’inicien a la ciutat d’Alacant i abans que acabe aquest curs escolar 2007-2008, les obres de construcció del nou col·legi públic Benalua, i que les acaben en el termini de vint-i-un mesos per a complir així els terminis anunciats en la cambra autonòmica per la mateixa administració educativa. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat para que, a través de la Conselleria de Educación, se inicien en la ciudad de Alicante y antes de que acabe el presente curso escolar 2007-2008, las obras de construcción del nuevo colegio público Benalúa, finalizándolas en el plazo de veintiún meses para cumplir así los plazos anunciados en la cámara autonómica por la propia administración educativa. Corts Valencianes, 14 de juliol de 2008 Corts Valencianes, 14 de julio de 2008 Manuel Bueno Ortuño Carmen Ninet Peña Manuel Bueno Ortuño Carmen Ninet Peña Proposició no de llei sobre la modificació de l’ordre de la Conselleria d’Educació, de 6 de juny, sobre la gratuïtat dels llibres de text, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.361) Proposición no de ley sobre la modificación de la orden de la Conselleria de Educación, de 6 de junio, sobre la gratuidad de los libros de texto, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.361) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mònica Oltra Jarque i Josep Maria Pañella, síndica i diputat, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. Mònica Oltra Jarque y Josep Maria Pañella, síndica y diputado, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La Conselleria d’Educació, mitjançant l’Ordre de 6 de juny (DOGV número 5.530 de 8 de juny de 2007), per la qual s’inicia el programa de gratuïtat dels llibres de text per a l’alumnat de l’ensenyament bàsic en els centres sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana, ha establert un mecanisme per subvencionar part de les despeses que suposen l’adquisició dels llibres de text als col·legis valencians per part de l’alumnat d’educació primària. La Conselleria de Educación, mediante la Orden de 6 de junio (DOGV número 5.530 de 8 de junio de 2007), por la que se inicia el programa de gratuidad de los libros de texto para el alumnado de la enseñanza básica en los centros sostenidos con fondos públicos de la Comunitat Valenciana, ha establecido un mecanismo para subvencionar parte de los gastos que suponen la adquisición de los libros de texto en los colegios valencianos por parte del alumnado de educación primaria. A pesar de que la orden hace referencia a la gratuidad de los libros de texto, el término se queda sólo en una simple enunciación, ya que, de hecho, las ayudas no cumplen esta finalidad y son tan sólo una ayuda que cubre parte del gasto al que los padres y madres valencianos han de hacer frente curso tras curso. Hasta ahora, muchos ayuntamientos valencianos habían acordado materializar este tipo de ayuda mediante líneas de subvención que se recogían en los presupuestos de las diferentes localidades y que cubrían el 100% del coste total de los libros de texto. La nueva normativa que ha establecido el gobierno valenciano, aprobada y publicada, limita por vía reglamentaria un derecho adquirido como es el de gozar de la gratuidad total de los libros de texto que facilitan diversos Malgrat que l’ordre fa referència a la gratuïtat dels llibres de text, el terme es queda sols en una simple enunciació, ja que, de fet, les ajudes no acompleixen aquesta finalitat i són tan sols una ajuda que cobreix part de la despesa a la qual els pares i mares valencians han de fer front curs rere curs. Fins ara, molts ajuntaments valencians havien acordat materialitzar aquest tipus d’ajuda mitjançant línies de subvenció que es recollien en els pressuposts de les diferents localitats i que cobrien el 100% del cost total dels llibres de text. La nova normativa que ha establert el govern valencià, aprovada i publicada, limita per via reglamentària un dret adquirit com és el de gaudir de la gratuïtat total dels llibres de text que faciliten diversos municipis valencians, i que a BOC número 94 26.09.2008 hores d’ara es veu coartada amb la limitació de poder rebre ajudes complementàries per altres entitats públiques o privades, segons estableix l’article desè de l’Ordre de 6 de juny esmentada. Per tot això presentem la següent: Pàg. 10.874 municipios valencianos, y que en estos momentos se ve coartada con la limitación de poder recibir ayudas complementarias por otras entidades públicas o privadas, según establece el artículo décimo de la mencionada Orden de 6 de junio. Por todo ello presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts acorden instar la Conselleria d’Educació perquè modifique l’Ordre de 6 de juny i permeta complementar a qualsevol entitat, pública o privada, l’ajuda per a l’adquisició dels llibres de text en la totalitat. Les Corts acuerdan instar a la Conselleria de Educación para que modifique la Orden de 6 de junio y permita complementar a cualquier entidad, pública o privada, la ayuda para la adquisición de los libros de texto en su totalidad. Les Corts, 17 de juliol de 2008 Les Corts, 17 de julio de 2008 Mònica Oltra Jarque Josep Maria Pañella Mònica Oltra Jarque Josep Maria Pañella Proposició no de llei sobre la commemoració del 75 aniversari de les Normes de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.362) Proposición no de ley sobre la conmemoración del 75 aniversario de las Normes de Castelló, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.362) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella i Enric Morera, diputat i portaveu adjunt respectivament del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. Josep Maria Pañella y Enric Morera, diputado y portavoz adjunto respectivamente del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La signatura, ara fa 75 anys, de les Normes de Castelló constitueix un esdeveniment que mereix, sens dubte, ser commemorat dignament pel que va representar per a la llengua pròpia dels valencians: el decisiu pas endavant que calia per a iniciar el camí que havia de portar-la, des de la situació de marginació com a llengua gairebé sols familiar i del carrer en què havia malviscut durant segles per culpa d’un molt injust dret de conquesta, fins a tornar a ser utilitzada en totes les funcions que corresponen a l’idioma en una societat complexa i avançada com és la valenciana. Un camí que, cal admetre-ho, encara estem lluny de culminar. També és important reconèixer i celebrar el magnífic exemple cívic que ens van donar als valencians els signants d’aquell document: un acord generós i raonable, inspirat per un patriotisme sincer i constructiu, entre gents de pensaments i sensibilitats ben distintes. Un acord adoptat lliurement en un marc democràtic, del qual tots van eixir com a guanyadors, tot i que els qui més hi hem guanyat som justament els membres de les generacions que han vingut després. Les Normes de Castelló de 1932 representen, en aquest sentit, l’esperit oposat a aquell altre de divisió i confrontació virulenta que tantes vegades s’ha deplorat i s’ha qualificat com a estèril, i que va presidir batalles que el poble valencià vol considerar ja superades. Són les normes que han guiat l’ús culte del valencià contemporani i les que han servit de base per als treballs de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, tal com s’explicita en la llei de creació d’aquest organisme. És aquest, doncs, un bon moment per a recordar i celebrar uns fets dels quals els ciutadans valencians tenim dret a sentir-nos ben orgullosos. La firma, hace ahora 75 años, de las Normes de Castelló constituye un acontecimiento que merece, sin duda, ser conmemorado dignamente por lo que representó para la lengua propia de los valencianos: el decisivo paso adelante necesario para iniciar el camino que tenía que llevarla, desde la situación de marginación como lengua casi sólo familiar y de la calle en que había malvivido durante siglos por culpa de un muy injusto derecho de conquista, hasta volver a ser utilizada en todas las funciones que corresponden al idioma en una sociedad compleja y avanzada como es la valenciana. Un camino que, hay que admitirlo, aún estamos lejos de culminar. También es importante reconocer y celebrar el magnífico ejemplo cívico que nos dieron a los valencianos los firmantes de aquel documento: un acuerdo generoso y razonable, inspirado por un patriotismo sincero y constructivo, entre gentes de pensamientos y sensibilidades muy distintas. Un acuerdo adoptado libremente en un marco democrático, del que todos salieron como ganadores, aunque los que más hemos ganado somos justamente los miembros de las generaciones que han venido detrás. Las Normes de Castelló de 1932 representan, en este sentido, el espíritu opuesto a aquel otro de división y confrontación virulenta que tantas veces se ha deplorado y se ha calificado como estéril, y que presidió batallas que el pueblo valenciano quiere considerar ya superadas. Son las normas que han guiado el uso culto del valenciano contemporáneo y las que han servido de base para los trabajos de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, tal como se explicita en la ley de creación de este organismo. Es éste, pues, un buen momento para recordar y celebrar unos hechos de los que los ciudadanos valencianos tenemos derecho a sentirnos muy orgullosos. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.875 Finalment, no hem d’oblidar que les Normes de Castelló es van concebre, al cap i a la fi, com un instrument, una eina que els signants van oferir a la societat valenciana per tal de facilitar l’ús de la llengua. En aquest sentit, creiem que la manera més adequada de commemorar-ne i celebrarne la memòria és continuar oferint a la nostra societat actual eines lingüístiques que estiguen a l’alçada de les necessitats del segle XXI. Per tot això, presentem la següent: Finalmente, no hemos de olvidar que las Normes de Castelló se concibieron, al fin y al cabo, como un instrumento, una herramienta que los firmantes ofrecieron a la sociedad valenciana para facilitar el uso de la lengua. En este sentido, creemos que la manera más adecuada de conmemorar y celebrar su memoria es continuar ofreciendo a nuestra sociedad actual herramientas lingüísticas que estén a la altura de las necesidades del siglo XXI. Por todo ello, presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN 1. Les Corts insten els ajuntaments de la Comunitat Valenciana a dedicar a les Normes de Castelló el nom de vies i edificis públics, i també a instal·lar plaques amb inscripcions, i fins i tot monuments, per tal de commemorar l’efemèride i explicar-ne el sentit als ciutadans. 2. Les Corts insten el Consell a organitzar, d’una banda, una gran exposició dedicada a les Normes de Castelló que hauria de tenir un caràcter itinerant per les principals ciutats del País Valencià i, d’altra, a editar un llibre catàleg de l’exposició. 3. Les Corts insten el Consell a l’elaboració de material didàctic perquè l’alumnat dels centres educatius de primària i secundària de la Comunitat Valenciana tinga un coneixement major i una comprensió millor de la significació històrica de les Normes de Castelló, de les circumstàncies en què se’n va produir l’adopció, dels fets que van menarhi i de les persones i entitats que van promoure-les, i també de les conseqüències que han tingut per a la societat valenciana de les dècades posteriors. 4. Les Corts insten Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) a elaborar un documental dedicat a les Normes de Castelló, per a emetre’l en commemoració de l’aniversari de les Normes, en horari de màxima audiència a Canal 9. 5. Les Corts insten el Consell a elaborar una nova versió del programa informàtic SALT que traduesca textos de l’anglès al valencià, i a l’inrevés. 1. Les Corts instan a los ayuntamientos de la Comunitat Valenciana a dedicar a las Normes de Castelló el nombre de vías y edificios públicos, así como a instalar placas con inscripciones, e incluso monumentos, para conmemorar la efeméride y explicar su sentido a los ciudadanos. 2. Les Corts instan al Consell a organizar, por una parte, una gran exposición dedicada a las Normes de Castelló que habría que tener un carácter itinerante por las principales ciudades del País Valenciano y, por otra, a editar un libro catálogo de la exposición. 3. Les Corts instan al Consell a la elaboración de material didáctico para que el alumnado de los centros educativos de primaria y secundaria de la Comunitat Valenciana tenga un mayor conocimiento y una mejor comprensión de la significación histórica de las Normes de Castelló, de las circunstancias en que se produjo su adopción, de los hechos que condujeron a ellas y de las personas y entidades que las promovieron, así como de las consecuencias que han tenido para la sociedad valenciana de las décadas posteriores. 4. Les Corts instan a Radio Televisión Valenciana (RTVV) a elaborar un documental dedicado a las Normes de Castelló, para emitirlo en conmemoración del aniversario de las Normes, en horario de máxima audiencia en Canal 9. 5. Les Corts instan al Consell a elaborar una nueva versión del programa informático SALT que traduzca textos del inglés al valenciano, i al contrario. Les Corts, 17 de juliol de 2008 Les Corts, 17 de julio de 2008 Josep Maria Pañella Enric Morera Josep Maria Pañella Enric Morera Proposició no de llei sobre el finançament dels llibres de text per a l’ensenyament obligatori, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.423) Proposición no de ley sobre la financiación de los libros de texto para la enseñanza obligatoria, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-VerdsIR: Compromís (RE número 20.423) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Glòria Marcos i Martí i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb allò que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: Glòria Marcos i Martí y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La Constitució espanyola en l’article 27.4 estableix que «l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït». Les lleis orgàniques successives sobre educació han recollit i desenvolupat aquest precepte constitucional. La Constitución española en el artículo 27.4 establece que «la enseñanza básica es obligatoria y gratuita». Las sucesivas leyes orgánicas sobre educación han recogido y desarrollado este precepto constitucional. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.876 És evident que del mandat constitucional es dedueix que els ensenyaments obligatoris no han de representar cap cost econòmic per als alumnes, i per consegüent per als seus pares, mares o tutors. El cost necessari per a impartir l’ensenyança obligatòria incorpora diversos apartats: infraestructures docents i no docents, despesa de personal docent i no docent, despeses de manteniment, despeses de menjador i transport escolar, despeses de funcionament i administratius i llibres de text. El finançament públic actual només cobreix les despeses i les inversions enumerats, excepte els llibres de text. Llibres de text que són material educatiu imprescindible per a poder impartir amb qualitat els ensenyaments obligatoris, l’adquisició dels quals correspon, amb caràcter general, a les famílies. Hi ha diversos procediments per a fer realitat la gratuïtat dels llibres de text. Alguns, com ara els bo-llibres a l’alumnat, no abasten ni la totalitat de l’alumnat, ni la totalitat de la despesa. D’altres sí que abasten la universalitat en el finançament públic i poden anar des de la donació dels textos per part de l’administració als centres fins a l’entrega d’aquests directament als alumnes per part de l’administració que els ha adquirit. I són aquests últims, finançament públic del cent per cent del cost dels llibres de text a tots els alumnes, els que garanteixen el compliment del mandat constitucional recollit en l’article 27.4 de la nostra Constitució. I aquest és en definitiva el propòsit d’aquesta proposició no de llei. Donar compliment a un precepte constitucional d’inqüestionable i d’alt contingut social. En aquest sentit, es pretén que el govern valencià facilite a l’alumnat dels ensenyaments obligatoris el finançament total dels llibres de text necessaris per a poder cursar les matèries en les quals estiguen matriculats. Per tot això presentem la següent: Es evidente que del mandato constitucional se deduce que las enseñanzas obligatorias no deben representar ningún coste económico para los alumnos, y por consiguiente para sus padres, madres o tutores. El coste necesario para impartir la enseñanza obligatoria incorpora diversos apartados: infraestructuras docentes y no docentes, gasto de personal docente y no docente, gastos de mantenimiento, gastos de comedor y transporte escolar, gastos de funcionamiento y administrativos y libros de texto. La financiación pública actual solo cubre los gastos y las inversiones enumerados, excepto los libros de texto. Libros de texto que son material educativo imprescindible para poder impartir con calidad las enseñanzas obligatorias, cuya adquisición corresponde, con carácter general, a las familias. Hay varios procedimientos para hacer realidad la gratuidad de los libros de texto. Algunos, como los bono-libros al alumnado, no alcanzan ni a la totalidad del alumnado, ni la totalidad del gasto. Otros sí que alcanzan la universalidad en la financiación pública y pueden ir desde la donación de los textos por parte de la administración a los centros hasta su entrega directamente a los alumnos por parte de la administración que los ha adquirido. Y son estos últimos, financiación pública del cien por cien del coste de los libros de texto a todos los alumnos, los que garantizan el cumplimiento del mandato constitucional recogido en el artículo 27.4 de nuestra Constitución. Y este es en definitiva el propósito de esta proposición no de ley. Dar cumplimiento a un precepto constitucional de incuestionable y de alto contenido social. En este sentido, se pretende que el gobierno valenciano facilite al alumnado de las enseñanzas obligatorias la financiación total de los libros de texto necesarios para poder cursar las materias en los que estén matriculados. Por todo ello presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts acorden instar el Consell a presentar davant d’aquestes Corts, abans que finalitze el curs 2007-2008, un projecte de llei de finançament dels llibres de text per a l’ensenyament obligatori. En aquest projecte de llei es farà palès: 1. Els llibres de text, entenent-hi totes les publicacions o materials de caràcter visual, audiovisual o sonor que tinguen caràcter didàctic, i com a objecte matèries previstes als plans d’estudis dels centres mantinguts amb fons públics, legalment triats per cadascun dels centres docents que imparteixen ensenyament obligatori, seran gratuïts per a tot l’alumnat que curse l’ensenyament esmentat. 2. La llei de pressupostos de la Generalitat inclourà en cadascun dels exercicis pressupostaris les partides econòmiques suficients per garantir el finançament de la gratuïtat dels llibres de text. Les Corts acuerdan instar al Consell a presentar ante estas Corts, antes de que finalice el curso 2007-2008, un proyecto de ley de financiación de los libros de texto para la enseñanza obligatoria. En este proyecto de ley se hará patente: 1. Los libros de texto, entendiendo por ello todas las publicaciones o materiales de carácter visual, audiovisual o sonoro que tengan carácter didáctico, y como objeto materias previstas en los planes de estudios de los centros mantenidos con fondos públicos, legalmente elegidos por cada uno de los centros docentes que imparten enseñanza obligatoria, serán gratuitos para todo el alumnado que curse dicha enseñanza. 2. La ley de presupuestos de la Generalitat incluirá en cada uno de los ejercicios presupuestarios las partidas económicas suficientes para garantizar la financiación de la gratuidad de los libros de texto. Les Corts, 15 de juliol de 2008 Les Corts, 15 de julio de 2008 Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre la cancel·lació de les visites escolars a la central nuclear de Cofrentes, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.425) Proposición no de ley sobre la cancelación de las visitas escolares a la central nuclear de Cofrentes, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 20.425) BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.877 A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Glòria Marcos i Martí i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb allò que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: Glòria Marcos i Martí y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La central de Cofrentes continua sent el centre d’atenció per les incidències continuades que durant l’any van afectar el 50% de dies de funcionament. També al llarg d’enguany s’ha sobrepassat el 20% en parades no programades. El govern i el Consell de Seguretat Nuclear, que no està participat per les comunitats autònomes, com reclamem, només tenen excuses i minimitzen els fets greus, i abonen les versions interessades de l’empresa que la gestiona. Esperem una altra cosa de les nostres administracions, la defensa de la ciutadania enfront de les deficiències i la negligència en la seguretat d’aquesta central, que acumula incidents greus que no són bastant explicats. Tots els que apostem per l’ensenyament actiu i renovat creiem en la necessitat que s’ensenye als joves utilitzant classes pràctiques i visites d’interès educatiu a instal·lacions, que motiven a aconseguir el coneixement pràctic de quins han estat els antecedents de la nostra cultura, de com funciona el nostre món i de com se satisfan algunes de les necessitats diàries. No obstant això, en qualsevol d’aquestes activitats ha de primar la seguretat de tots els membres de la comunitat educativa que intervenen en les activitats extraescolars, i algunes instal·lacions no compleixen els requisits de confiabilitat i transparència. En aquest sentit, sembla raonable excloure com a objectiu didàctic la central nuclear de Cofrentes, una instal·lació obsoleta, amb greus problemes de gestió que no hauria d’incloure’s en cap circuit formatiu. L’exemple d’allò que ha succeït en la central d’Ascó, que va tardar més de cinc mesos a prendre mesures davant d’una fuga important, la qual cosa va permetre que es produïra una visita d’alumnes del col·legi dels Maristes de Girona, que va coincidir amb un abocament de radioactivitat al medi ambient, ha de moure’ns a assumir el principi de precaució que no garanteixen els gestors d’aquestes centrals. És per tant necessari que des de les administracions públiques es prenguen mesures per a evitar situacions de risc que constitueixen un perill per a la salut, ja que no hi ha un llindar mínim per als efectes estocàstics de la radiació ionitzant. Per això, presentem la següent La central de Cofrentes continúa siendo el centro de atención por sus incidencias continuadas que durante el año afectaron al 50% de días de funcionamiento. También a lo largo de este año se ha sobrepasado el 20% en paradas no programadas. El gobierno y el Consejo de Seguridad Nuclear, que no está participado por las comunidades autónomas, como reclamamos, solo tienen excusas y minimizan los hechos graves, abonando las versiones interesadas de la empresa que la gestiona. Esperamos otra cosa de nuestras administraciones, la defensa de la ciudadanía frente a las deficiencias y la negligencia en la seguridad de esta central, que acumula incidentes graves que no son bastante explicados. Todos los que apostamos por la enseñanza activa y renovada creemos en la necesidad de que se enseñe a los jóvenes utilizando clases prácticas y visitas de interés educativo a instalaciones, que motivan a conseguir el conocimiento práctico de cuáles han sido los antecedentes de nuestra cultura, de cómo funciona nuestro mundo y de cómo se satisfacen algunas de las necesidades diarias. No obstante, en cualquiera de estas actividades debe primar la seguridad de todos los miembros de la comunidad educativa que intervienen en las actividades extraescolares, y algunas instalaciones no cumplen los requisitos de confiabilidad y transparencia. En este sentido, parece razonable excluir como objetivo didáctico la central nuclear de Cofrentes, una instalación obsoleta, con graves problemas de gestión que no debería incluirse en ningún circuito formativo. El ejemplo de lo que ha sucedido en la central de Ascó, que tardó más de cinco meses en tomar medidas ante una importante fuga, lo cual permitió que se produjera una visita de alumnos del colegio de los Maristas de Girona, que coincidió con un vertido de radiactividad al medio ambiente, debe movernos a asumir el principio de precaución que no garantizan los gestores de estas centrales. Es por lo tanto necesario que desde las administraciones públicas se tomen medidas para evitar situaciones de riesgo que constituyen un peligro para la salud, ya que no hay un umbral mínimo para los efectos estocásticos de la radiación ionizante. Por ello, presentamos la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts valencianes insten la Conselleria d’Educació perquè recomane als centres docents, dependents de la Conselleria d’Educació, d’excloure i, si s’escau, cancel·lar dels seus programes les visites educatives a la central nuclear de Cofrentes. Las Cortes valencianas instan a la Conselleria de Educación para que recomiende a los centros docentes, dependientes de la Conselleria de Educación, excluir y, en su caso, cancelar de sus programas las visitas educativas a la central nuclear de Cofrentes. Les Corts, 15 de juliol de 2008 Les Corts, 15 de julio de 2008 Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.878 Proposició no de llei sobre la retirada de l’ordre d’organització pedagògica de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.429) Proposición no de ley sobre la retirada de la orden de organización pedagógica de la asignatura de Educación para la Ciudadanía y los Derechos Humanos, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 20.429) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Glòria Marcos i Martí i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb allò que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: Glòria Marcos i Martí y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Avui s’ha fet pública l’ordre d’organització pedagògica de la assignatura d’Educació per a la Ciutadania. En el text definitiu lliurat avui pel conseller d’Educació, on s’estableixen formes d’organització pedagògica per impartir la matèria Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans en educació secundària obligatòria, es manté les tres línies principals sobre les quals es basa la vulneració dels drets del professorat i de la comunitat educativa de la seua primera proposta. En aquesta ordre es manté la possibilitat que les famílies puguen escollir els temes que l’alumnat haurà d’estudiar, de forma que s’atempta contra el currículum bàsic establert pel ministeri, i també s’estableix la impossible llibertat de càtedra de l’alumnat, el qual decideix quins temes i de quina manera han de ser impartits. A més a més, l’ordre insisteix en anomenar programes plurilingües en l’ensenyament secundari a l’adscripció d’una hora per grup i setmana al departament d’anglès, i obvia el desenvolupament legal adient amb la negociació laboral corresponent i de caire pedagògic. En tot cas, aquestes línies haurien de garantir el dret de lliure elecció per a les famílies i els seus drets lingüístics recollits en la Llei d’ús i ensenyament del valencià i en l’Estatut d’autonomia, i aquest no és el cas en aquesta ordre. El tercer abús normatiu és el relatiu a les condicions laborals del professorat, atès que en el cas de els interins i les interines que accepten la plaça destinada a impartir Educació per la Ciutadania hauran de compartir entre quatre i cinc centres educatius de mitjana per poder completar un horari, de forma que la major part de la seua dedicació serà desplaçar-se d’un centre a un altre. I en el cas de l’ensenyament privat i concertat, tot apunta a la imposició de l’ampliació del nombre d’hores lectives sense regulació prèvia. És davant d’aquestes qüestions que es presenta la següent Hoy se ha hecho pública la orden de organización pedagógica de la asignatura de Educación para la Ciudadanía. En el texto definitivo entregado hoy por el conseller de Educación, donde se establecen formas de organización pedagógica por impartir la materia Educación para la Ciudadanía y los Derechos Humanos en educación secundaria obligatoria, se mantiene las tres líneas principales sobre las que se basa la vulneración de los derechos del profesorado y de la comunidad educativa de su primera propuesta. En esta orden se mantiene la posibilidad de que las familias puedan escoger los temas que el alumnado deberá estudiar, de forma que se atenta contra el currículo básico establecido por el ministerio, y también se establece la imposible libertad de cátedra del alumnado, que decide qué temas y de qué modo deben ser impartidos. Además, la orden insiste en llamar programas plurilingües en la enseñanza secundaria a la adscripción de una hora por grupo y semana al departamento de inglés, y obvia el desarrollo legal conveniente con la negociación laboral correspondiente y de tipo pedagógico. En todo caso, estas líneas deberían garantizar el derecho de libre elección para las familias y sus derechos lingüísticos recogidos en la Ley de uso y enseñanza del valenciano y en el Estatuto de autonomía, y este no es el caso en esta orden. El tercer abuso normativo es el relativo a las condiciones laborales del profesorado, dado que en el caso de los interinos y las interinas que aceptan la plaza adscrita a impartir Educación por la Ciudadanía deberán compartir entre cuatro y cinco centros educativos de media para poder completar un horario, de forma que la mayor parte de su dedicación será desplazarse de un centro a otro. Y en el caso de la enseñanza privada y concertada, todo apunta a la imposición de la ampliación del número de horas lectivas sin regulación previa. Es ante estas cuestiones que se presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el govern valencià a retirar l’ordre d’organització pedagògica de la assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans, i garantir que la impartició d’aquesta assignatura corresponga a la legislació bàsica i als drets de tots els membres de la comunitat educativa. Així mateix, caldrà negociar amb els representants del professorat i de la resta dels col·lectius que constitueixen la comunitat educativa les noves condicions que hauran de regir l’organització pedagògica de l’assignatura esmentada, Las Cortes Valencianas instan al gobierno valenciano a retirar la orden de organización pedagógica de la asignatura de Educación para la Ciudadanía y los Derechos Humanos, y garantizar que la impartición de esta asignatura corresponda a la legislación básica y a los derechos de todos los miembros de la comunidad educativa. Asimismo, será necesario negociar con los representantes del profesorado y del resto de los colectivos que constituyen la comunidad educativa las nuevas condiciones que deberán regir la organización pedagógica de dicha asigna- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.879 que haurà de cursar-se amb caràcter general en qualsevol de les llengües oficials de la nostra comunitat. tura, que deberá cursarse con carácter general en cualquiera de las lenguas oficiales de nuestra comunidad. Les Corts, 15 de juliol de 2008 Les Corts, 15 de julio de 2008 Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre l’increment del nombre de places públiques del primer cicle d’educació infantil de 0 a 3 anys, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.430) Proposición no de ley sobre el incremento del número de plazas públicas del primer ciclo de educación infantil de 0 a 3 años, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.430) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Glòria Marcos i Martí i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb allò que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: Glòria Marcos i Martí y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS L’extensió de l’oferta i els criteris de qualitat són imprescindibles per a respondre a les necessitats del primer cicle d’educació infantil, com en qualsevol altre nivell o etapa del sistema educatiu. Des de fa temps, aquest tram de 0 a 3 anys, el primer del sistema educatiu i el més important en la vida dels xiquets i les xiquetes, està dispers i abandonat. La situació és més greu del que sembla, i per això és imprescindible que l’administració valenciana corregesca aquesta situació. En primer lloc, l’oferta de places públiques existents no és suficient per a cobrir la demanda en el tram de 0 a 3 anys, i no sembla que es tinga la voluntat política de mantenir, estendre i millorar la qualitat de la xarxa educativa pública en aquest cicle d’edat. La xarxa privada, que creix a l’empara d’aquesta carència, veu afavorida la impunitat en què es troba perquè mai acaba de complir els requisits mínims exigibles en aquests centres. Excepte alguns casos de qualitat contrastada que mereixen ser denominats escoles infantils, hi ha una enorme quantitat de locals concebuts per al lucre dels qui els regenten, en flagrant atemptat contra els drets dels xiquets i les xiquetes. A més la política de xecs escolars, desenvolupada per algunes comunitats autònomes, i que avui apareix en la nostra comunitat amb la denominació de bo han donat suport institucional a aquestes activitats privades. La implantació d’aquesta doble xarxa és un fet que ha estat ratificat per les últimes decisions de la Conselleria d’Educació. Així, es dóna la possibilitat als centres privats per a decidir si volen o no ser reconeguts com a educatius, amb la possibilitat, en cas afirmatiu, d’impartir el cicle de 0 a 3 anys d’infantil, sempre que complesquen els requisits mínims exigits per la legislació. Els titulars dels centres que decidesquen no incloure’s en aquest grup podran desenvolupar el seu negoci, sense haver de complir condicions que encaresquen els costs, més enllà dels que imposa la normativa sanitària. Atès que el primer cicle de l’educació infantil és voluntari, quina família apressada per la necessitat treballar deixarà de portar els seus fills a aquests centres sense regular, quan en la xarxa privada són caríssims i en la xarxa pública són insuficients? Però, sobretot, quin empresari que munta un negoci voldrà que se li reco- La extensión de la oferta y los criterios de calidad son imprescindibles para responder a las necesidades del primer ciclo de educación infantil, como en cualquier otro nivel o etapa del sistema educativo. Desde hace tiempo, este tramo de 0 a 3 años, el primero del sistema educativo y el más importante en la vida de los niños y las niñas, está disperso y abandonado. La situación es más grave de lo que parece, y por ello es imprescindible que la administración valenciana corrija esta situación. En primer lugar, la oferta de plazas públicas existentes no es suficiente para cubrir la demanda en el tramo de 0 a 3 años, y no parece que se tenga la voluntad política de mantener, extender y mejorar la calidad de la red educativa pública en este ciclo de edad. La red privada, que crece al amparo de esta carencia, ve favorecida la impunidad en que se encuentra porque nunca acaba de cumplir los requisitos mínimos exigibles en estos centros. Excepto algunos casos de calidad contrastada que merecen ser denominados escuelas infantiles, hay una enorme cantidad de locales concebidos para el lucro de quienes los regentan, en flagrante atentado contra los derechos de los niños y las niñas. Además la política de cheques escolares, desarrollada por algunas comunidades autónomas, y que hoy aparece en nuestra comunidad con la denominación de bono han dado apoyo institucional a estas actividades privadas. La implantación de esta doble red es un hecho que ha sido ratificado por las últimas decisiones de la Conselleria de Educación. Así, se da la posibilidad a los centros privados para decidir si quieren o no ser reconocidos como educativos, con la posibilidad, en caso afirmativo, de impartir el ciclo de 0 a 3 años de infantil, siempre que cumplan los requisitos mínimos exigidos por la legislación. Los titulares de los centros que decidan no incluirse en este grupo podrán desarrollar su negocio, sin tener que cumplir condiciones que encarezcan los costes, más allá de los que impone la normativa sanitaria. Dado que el primer ciclo de la educación infantil es voluntario, ¿qué familia acuciada por la necesidad de trabajar dejará de llevar sus hijos a estos centros sin regular, cuando en la red privada son carísimos y en la red pública son insuficientes? Sin embargo, sobre todo, ¿qué empresario que monta un negocio querrá que se BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.880 nega com a escola infantil quan amb molt menys despesa pot rendibilitzar més la seua inversió? En segon lloc, la successió de lleis educatives dels últims anys no han contribuït a millorar l’estructura legal del cicle de 0 a 3 anys. La LOGSE va crear l’etapa única d’educació infantil i va organitzar la situació legal del primer cicle. La LOCE va suposar la regressió al caràcter assistencial i no educatiu de l’etapa, i actualment, la LOE actua bloquejant les aspiracions legítimes al caràcter educatiu del cicle. Com a conseqüència, es mantenen les enormes desigualtats que inspiren i han inspirat la regulació d’aquestes edats en la mateixa xarxa pública. En últim lloc, l’enorme diversitat que s’estableix en el currículum establert per a aquestes edats no fa més que traduir ben sovint l’enorme desconeixement dels xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys per part dels que l’elaboren, i el seu interès a separar definitivament el 1r i 2n cicle d’aquesta etapa. Per tot això, es presenta la següent le reconozca como escuela infantil cuando con mucho menos gasto puede rentabilizar más su inversión? En segundo lugar, la sucesión de leyes educativas de los últimos años no han contribuido a mejorar la estructura legal del ciclo de 0 a 3 años. La LOGSE creó la etapa única de educación infantil y organizó la situación legal del primer ciclo. La LOCE supuso la regresión al carácter asistencial y no educativo de la etapa, y actualmente, la LOE actúa bloqueando las aspiraciones legítimas al carácter educativo del ciclo. Como consecuencia, se mantienen las enormes desigualdades que inspiran y han inspirado la regulación de estas edades en la propia red pública. En último lugar, la enorme diversidad que se establece en el currículo establecido para estas edades no hace más que traducir muy a menudo el enorme desconocimiento de los niños y niñas de 0 a 3 años por parte de los que lo elaboran, y su interés en separar definitivamente la 1er y 2º ciclo de esta etapa. Por todo ello, se presenta la siguiente PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a incrementar el nombre de places públiques del primer cicle d’educació infantil de 0 a 3 anys al llarg d’aquesta legislatura, per a garantir la universalització del primer cicle d’educació infantil, a través de l’oferta suficient de places dins de la xarxa pública, i també establir els requisits mínims que permeten regular el sector de les xarxes de titularitat privada. Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat a incrementar el número de plazas públicas del primer ciclo de educación infantil de 0 a 3 años a lo largo de esta legislatura, para garantizar la universalización del primer ciclo de educación infantil, a través de la oferta suficiente de plazas dentro de la red pública, y también establecer los requisitos mínimos que permitan regular el sector de las redes de titularidad privada. Les Corts, 15 de juliol de 2008 Les Corts, 15 de julio de 2008 Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre la substitució del centre de salut de Viver per un altre de nou amb atenció vint-iquatre hores, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.120). Proposición no de ley sobre la sustitución del centro de salud de Viver por otro nuevo con atención veinticuatro horas, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.120). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Marina Albiol Guzman i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària. Marina Albiol Guzman y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley, de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La comarca de l’Alt Palància és una comarca que du anys suportant la manca d’inversió per part del Consell, sobretot en matèria de sanitat. Com ja és habitual, al País Valencià les zones d’interior s’utilitzen per a emplaçar als seus territoris tot allò que molesta a les zones costaneres, bé siguen parcs eòlics, presons o abocadors, mentre que les grans ciutats i els municipis turístics de la costa són els que es beneficien de les inversions per a millorar-ne les infraestructures. La comarca del Alto Palancia es una comarca que lleva años soportando la falta de inversión por parte del Consell, sobre todo en materia de sanidad. Como viene siendo habitual, en el País Valenciano las zonas de interior se utilizan para emplazar en sus territorios todo aquello que molesta en las zonas costeras, ya sean parques eólicos, prisiones o vertederos, mientras son las grandes ciudades y los municipios turísticos de la costa los que se benefician de las inversiones para mejorar sus infraestructuras. Actualmente la comarca del Alto Palancia cuenta sólo con tres centros de salud, en Soneja, Segorbe y Viver. El centro de Actualment, la comarca de l’Alt Palància compta sols amb tres centres de salut, a Soneja, Sogorb i Viver. El cen- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.881 tre de salut de Viver es troba molt deteriorat i no està ja en condicions per a seguir atenent els usuaris, hi manca espai i l’estructura de l’edifici està en males condicions. En el centre de salut de Viver s’atén als habitants dels municipis de la capçalera del Palància. És necessari que la Conselleria de Sanitat construesca un centre de salut nou, que reunesca les condicions necessàries per atendre la població de la zona en bones condicions. A la província de Castelló sols hi ha vuit unitats de Servei d’Atenció Mèdica Urgent per atendre les necessitats de tots els municipis, un nombre molt escàs si tenim en compte que la població de la província assoleix ja els 560.000 habitants. Les zones pitjor ateses són les d’interior, com la comarca de l’Alt Palància, que compta sols amb una unitat de SAMU per a 30 municipis. És imprescindible que la zona nord de la comarca de l’Alt Palància compte amb un servei de SAMU, per a poder respondre d’una manera ràpida davant qualsevol urgència mèdica. Per tot el que s’ha esposat, presentem la següent: salud de Viver se encuentra muy deteriorado no está ya en condiciones para seguir atendiendo a los usuarios, falta espacio y la estructura del edificio está en malas condiciones. En el centro de salud de Viver se atiende a los habitantes de los municipios de la cabecera del Palancia. Es necesario que desde la Conselleria de Sanidad se construya un centro de salud nuevo, que reúna las condiciones necesarias para atender a la población de la zona en buenas condiciones. En la provincia de Castellón sólo hay 8 unidades de Servicio de Atención Médica Urgente para atender las necesidades de todos los municipios, un número muy escaso si tenemos en cuenta que la población de la provincia alcanza ya los 560.000 habitantes. Las zonas peor atendidas son las de interior, como la comarca del Alto Palancia, que cuenta con sólo una unidad de SAMU para 30 municipios. Es imprescindible que la zona norte de la comarca del Alto Palancia cuente con un servicio de SAMU, para poder responder de una manera rápida ante cualquier urgencia médica. Por todo lo expuesto presentamos la siguiente: PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY 1. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat a reemplaçar el deteriorat centre de salut de Viver per un centre de salut nou amb atenció 24 hores situat a la capçalera del Palància. 2. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat a dotar d’una unitat SAMU a la capçalera del Palància. 1. Les Corts Valencianes instan a la Conselleria de Sanidad a reemplazar el deteriorado centro de salud de Viver por un nuevo centro de salud con atención 24 horas situado en la cabecera del Palancia. 2. Les Corts Valencianes instan a la Conselleria de Sanidad a dotar de una unidad SAMU en la cabecera del Palancia. Les Corts, 8 de juliol de 2008 Les Corts, 8 de julio de 2008 Marina Albiol Guzman Lluís Torró Gil Marina Albiol Guzman Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre l’accés a l’anestesia epidural, les vint-i-quatre hores del dia, de totes les dones que la sol·liciten, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.121). Proposición no de ley sobre el acceso a la anestesia epidural, las veinticuatro horas del día, de todas las mujeres que la soliciten, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.121). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Marina Albiol Guzman i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent: Marina Albiol Guzman y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la proposición no de ley siguiente: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS L’aplicació de l’anestèsia epidural a totes les dones que pareixen ha estat una promesa política incomplerta sistemàticament per part del Consell, la qual ha obligat centenars de dones a parir en hospitals privats perquè volien tenir la seguretat que en el moment del part tindrien un anestesista per aplicar-los l’epidural. És evident que la sanitat pública no compleix amb el seu compromís d’universalitzar l’epidural perquè els centres privats puguen continuar amb el seu negoci. La majoria dels hospitals del País Valencià segueixen sense oferir al 100% (de dilluns a diumenge, les vint-i-quatre hores del dia) l’epidural a les dones que hi van a parir i la demanen, malgrat que el Consell es va comprometre l’any La aplicación de la anestesia epidural a todas las mujeres que van a parir ha sido una promesa política incumplida sistemáticamente por parte del Consell, la cual ha obligado a centenas de mujeres a parir en hospitales privados porque querían tener la seguridad de que en el momento del parto tendrían un anestesista para aplicarles la epidural. Es evidente que la sanidad pública no cumple con su compromiso de universalizar la epidural para que los centros privados puedan continuar con su negocio. La mayoría de los hospitales del País Valenciano siguen sin ofrecer al 100% (del lunes a domingo, las veinticuatro horas del día) la epidural a las mujeres que van a parir y la piden, a pesar de que el Consell se comprometió al año 2006, una vez BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.882 2006, una vegada més, a generalitzar la seua aplicació. Actualment la majoria d’hospitals ofereixen aquesta anestèsia fins a les 8 de la vesprada, de dilluns a divendres, segons l’activitat dels quiròfans i depenent de l’embarassada. Actualment sols el 38% de les dones que donen a llum en hospitals públics del País Valencià són assistides amb anestèsia epidural. Per això presentem la següent: más, a generalizar su aplicación. Actualmente la mayoría de hospitales ofrecen esta anestesia hasta las 8 de la tarde, del lunes a viernes, según la actividad de quirófanos y dependiendo de la embarazada. Actualmente sólo el 38% de las mujeres que dan a luz en hospitales públicos del País Valenciano son asistidas con anestesia epidural. Por ello presentamos la siguiente: PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat a posar tots els recursos necessaris per tal de dotar els hospitals públics de suficients anestesistes per tal de garantir que totes les dones que demanen l’anestèsia epidural hi tinguen accés, les vint-i-quatre hores del dia, els set dies de la setmana. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat que aquesta proposició siga una realitat abans d’acabar l’any 2008. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Sanidad a poner todos los recursos necesarios para dotar a los hospitales públicos de suficientes anestesistas para garantizar que todas las mujeres que pidan la anestesia epidural tengan acceso a ella, las veinticuatro horas del día, los siete días de la semana. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Sanidad a que esta proposición sea una realidad antes de acabar el año 2008. Les Corts, 8 de juliol de 2008 Las Cortes, 8 de julio de 2008 Marina Albiol Guzman Lluís Torró Gil Marina Albiol Guzman Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre l’adaptació d’espais als centres de salut i als hospitals per a acollir els pacients amb sensibilitat química múltiple, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.122). Proposición no de ley sobre la adaptación de espacios en los centros de salud y en los hospitales para acoger a los pacientes con sensibilidad química múltiple, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 20.122). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Marina Albiol Guzman i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent. Marina Albiol Guzman y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La sensibilitat química múltiple o síndrome de la intolerància química múltiple és una patologia que afecta aproximadament entre el 5 i el 10% de la població, en major o menor grau. Les persones que pateixen aquesta patologia reaccionen fortament a ínfimes quantitats de productes químics, com sabons, productes de neteja de la llar, perfums, gasos que emeten els vehicles, pintures, metalls, ambientadors, diversos fums i un gran nombre de substàncies presents a tot arreu. Es tracta d’una malaltia que afecta distints òrgans i sistemes, i produeix símptomes molt variats en cada pacient. Els més comuns són: mal de cap, debilitat, cansament, problemes de memòria i molèsties a les articulacions; però un gran nombre de persones pateixen també nàusees, dificultat respiratòria, taquicàrdia, dolor pectoral, irritació i dolor ocular, a més de molts altres símptomes. La sensibilidad química múltiple o síndrome de la intolerancia química múltiple es una patología que afecta aproximadamente a entre el 5 y el 10% de la población, en mayor o menor grado. Las personas que sufren esta patología reaccionan fuertemente a ínfimas cantidades de productos químicos, como jabones, productos de limpieza del hogar, perfumes, gases que emiten los vehículos, pinturas, metales, ambientadores, diversos humos y un gran número de sustancias presentes en todos los lugares. Se trata de una enfermedad que afecta a distintos órganos y sistemas, produciendo síntomas muy variados en cada paciente. Los más comunes son: dolor de cabeza, debilidad, cansancio, problemas de memoria y molestias en las articulaciones; pero un gran número de personas padecen también náuseas, dificultad respiratoria, taquicardia, dolor pectoral, irritación y dolor ocular, además de muchos otros síntomas. Se puede sufrir esta patología en diferentes grados. En los casos más graves los afectados se ven obligados a retirarse de la vida social, se aíslan e intentan eliminar todas las sustancias químicas de sus hogares y sus vidas. Es pot patir aquesta patologia en diferents graus. En els casos més greus els afectats estan obligats a retirar-se de la vida social, s’aïllen i intenten eliminar totes les substàncies químiques de les seues llars i les seues vides. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.883 Les persones que pateixen aquesta malaltia es troben en una situació de desprotecció per part de l’administració estatal i autonòmica, ja que no s’estan proporcionant els mitjans humans i materials adequats per al seu tractament i s’estan conculcant de forma greu i reiterada drets elementals d’aquestes persones. Per tot això presentem la següent: Las personas que sufren esta enfermedad se encuentran en una situación de desprotección por parte de la administración estatal y autonómica, ya que no se están proporcionando los medios humanos y materiales adecuados para su tratamiento y se están conculcando de forma grave y reiterada derechos elementales de estas personas. Por todo ello presentamos la siguiente: PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY 1. Les Corts insten la Conselleria de Sanitat a: – Adaptar espais als centres de salut i hospitals del País Valencià perquè els pacients amb sensibilitat química múltiple puguen acudir a aquests centres sanitaris. – Crear unitats especials de sensibilitat química múltiple on els pacients puguen rebre el tractament multidisciplinari que necessiten. – Posar a l’abast d’aquests pacients tots els tractaments i els medicaments necessaris de forma gratuïta. – Impartir, mitjançant la col·laboració de professionals que coneguen a fons aquesta síndrome, cursos de formació i actualització per a tot el personal sanitari relacionat amb el tractament de la sensibilitat química múltiple: metges en atenció primària, metges especialistes, personal d’infermeria i fisioterapeutes. – Promoure campanyes d’informació tant en l’administració pública com en empreses privades, perquè es tracte als afectats per sensibilitat química múltiple d’una forma justa, digna i respectuosa, i s’adeqüen els llocs de treball a les necessitats del pacient i es permeta així la seua integració laboral i social. – Destinar fons econòmics als centres públics per a realitzar projectes d’investigació relacionats amb aquestes síndromes. 2. Les Corts insten el Ministeri de Sanitat a: – Reconèixer la sensibilitat química múltiple com a malaltia amb entitat pròpia, igual que en altres països de la Unió Europea – Reconèixer la sensibilitat química múltiple com a malaltia laboral 1. Les Corts instan a la Conselleria de Sanitat a: – Adaptar espacios en los centros de salud y hospitales del País Valenciano para que los pacientes con sensibilidad química múltiple puedan acudir a estos centros sanitarios. – Crear unidades especiales de sensibilidad química múltiple donde los pacientes puedan recibir el tratamiento multidisciplinar que necesitan. – Poner al alcance de estos pacientes todos los tratamientos y medicamentos necesarios de forma gratuita. – Impartir, mediante la colaboración de profesionales que conozcan a fondo este síndrome, cursos de formación y actualización para todo el personal sanitario relacionado con el tratamiento de la sensibilidad química múltiple: médicos en atención primaria, médicos especialistas, personal de enfermería y fisioterapeutas. – Promover campañas de información tanto en la administración pública como en empresas privadas, para que se trate a los afectados por sensibilidad química múltiple de una forma justa, digna y respetuosa, adecuando los puestos de trabajo a las necesidades del paciente y permitiendo así su integración laboral y social. – Destinar fondos económicos a los centros públicos para realizar proyectos de investigación relacionados con estos síndromes. 2. Les Corts instan al Ministerio de Sanidad a: – Reconocer la sensibilidad química múltiple como enfermedad con entidad propia, igual que en otros países de la Unión Europea – Reconocer la sensibilidad química múltiple como enfermedad laboral Les Corts, 8 de juliol de 2008 Les Corts, 8 de juliol de 2008 Marina Albiol Guzman Lluís Torró Gil Marina Albiol Guzman Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre la rescissió del contracte amb Lubasa per a la gestió de l’aparcament subterrani de l’Hospital General de Castelló, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.123). Proposición no de ley sobre la rescisión del contrato con Lubasa para la gestión del aparcamiento subterráneo del Hospital General de Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.123). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Marina Albiol Guzman i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent. Marina Albiol Guzman y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS El dia 4 de març de 2005 la Conselleria de Sanitat publica en el DOCV el contracte de concessió d’obra pública per a la construcció i explotació d’un aparcament soterrani en El día 4 de marzo de 2005 la Conselleria de Sanidad publica en el DOCV el contrato de concesión de obra pública para la construcción y explotación de un aparcamiento sub- BOC número 94 26.09.2008 l’Hospital General de Castelló. Aquesta obra se li adjudica a Luis Batalla, SAU (Lubasa). L’aparcament està en funcionament des de desembre de 2007, moment en què es van eliminar les places públiques i gratuïtes que existien en l’aparcament en superfície, per tal que l’única possibilitat d’aparcament fos el nou aparcament de Lubasa i assegurar-los així un negoci rodó. Pàg. 10.884 Tenint en compte que la sanitat és un dret universal, no és acceptable que es faça negoci amb els malalts i les malaltes, i menys acceptable encara és que es faça gràcies a la Conselleria de Sanitat. Aparcar en l’hospital hauria de ser gratuït, perquè ningú va allí per gust; o bé van les persones malaltes i els seus familiars o les persones que van a treballar, i cap d’aquestes persones ha de pagar per anar a l’hospital. És per això que presentem la següent: terráneo en el Hospital General de Castellón. Esta obra se le adjudica a Luis Batalla, SAU (Lubasa). El aparcamiento está en funcionamiento desde diciembre de 2007, momento en el que se eliminaron las plazas públicas y gratuitas que existían en el aparcamiento en superficie, para que la única posibilidad de aparcamiento fuera el nuevo aparcamiento de Lubasa, asegurándoles así un negocio redondo. Teniendo en cuenta que la sanidad es un derecho universal, no es aceptable que se haga negocio con los enfermos y las enfermas, y menos aceptable aún es que se haga gracias a la Conselleria de Sanidad. Aparcar en el hospital debería ser gratuito, porque nadie va allí por gusto; o bien van las personas enfermas y sus familiares o las personas que van a trabajar, y ninguna de estas personas debe pagar por ir al hospital. Es por ello que presentamos la siguiente PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts insten la Conselleria de Sanitat a rescindir el contracte amb Lubasa per a la gestió de l’aparcament subterrani de l’Hospital General de Castelló i rescatar la gestió d’aquest perquè siga gestionat públicament per la Conselleria de Sanitat. Les Corts instan a la Conselleria de Sanidad a rescindir el contrato con Lubasa para la gestión del aparcamiento subterráneo del Hospital General de Castellón y rescatar la gestión de éste para que sea gestionado públicamente por la Conselleria de Sanidad. Les Corts, 8 de juliol de 2008 Les Corts, 8 de julio de 2008 Marina Albiol Guzman Lluís Torró Gil Marina Albiol Guzman Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre l’atenció als hospitals públics valencians de totes les dones que hagen de ser sotmeses a una interrupció voluntària de l’embaràs, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.124). Proposición no de ley sobre la atención en los hospitales públicos valencianos de todas las mujeres que deban ser sometidas a una interrupción voluntaria del embarazo, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.124). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Marina Albiol Guzman i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Els Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei següent. Marina Albiol Guzmán y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Els Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Segons l’Institut Valencià d’Estadística l’any 2006 al País Valencià es van produir 10.330 interrupcions voluntàries d’embaràs, i l’any 2007, 11.085. El 89,6% d’aquestes interrupcions es van produir a centres hospitalaris o extrahospitalaris privats. Només 10,4 % ho van ser a hospitals públics. Actualment la pràctica de la interrupció voluntària de l’embaràs al País Valencià presenta un panorama que podem considerar desolador, atès que en lloc d’anar normalitzant-se aquesta prestació en la xarxa sanitària pública, com seria desitjable, s’ha anat progressivament dissipant i fent-se cada vegada més marginal. L’única resposta de l’administració per solucionar aquest problema ha estat una privatització encoberta mitjançant el concert amb clíniques privades de l’assistència, abans que el suport i la potenciació dels professionals progressistes de la sanitat pública. Els drets sexuals i reproductius formen part dels drets humans. I, no obstant això, i a pesar del seu desenvolupament legislatiu en l’estat espanyol, l’aplicació d’aquests Según el Instituto Valenciano de Estadística en el año 2006 en el País Valenciano se produjeron 10.330 interrupciones voluntarias de embarazo y 11.085 en el año 2007. El 89,6% de estas interrupciones se produjeron en centros hospitalarios o extrahospitalarios privados. Solo 10,4 % lo fueron en hospitales públicos. Actualmente la práctica de la interrupción voluntaria del embarazo en el País Valenciano presenta un panorama que podemos considerar desolador, dado que en lugar de ir normalizándose esta prestación en la red sanitaria pública, como sería deseable, se ha ido progresivamente disipando y haciéndose cada vez más marginal. La única respuesta de la administración para solucionar este problema ha sido una privatización encuberta mediante el concierto con clínicas privadas de la asistencia, antes que el apoyo y la potenciación de los profesionales progresistas de la sanidad pública. Los derechos sexuales y reproductivos forman parte de los derechos humanos. Y, no obstante, y a pesar de su desarrollo legislativo en el estado español, la aplicación de estos dere- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.885 drets i el desenvolupament d’aquestes prestacions s’ha considerat com a secundari al País Valencià. Per això presentem la següent: chos y el desarrollo de estas prestaciones se ha considerado como secundario en el País Valenciano. Por eso presentamos la siguiente: PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Sanitat que pose tots els recursos humans i materials necessaris per tal que totes les dones que hagen de ser sotmeses a una interrupció voluntària de l’embaràs puguen ser ateses a hospitals públics del País Valencià, sense necessitat de derivar les dones a les clíniques privades. Las Cortes Valencianas instan a la Conselleria de Sanidad a que ponga todos los recursos humanos y materiales necesarios para que todas las mujeres que deban ser sometidas a una interrupción voluntaria del embarazo puedan ser atendidas en hospitales públicos del País Valenciano, sin necesidad de derivar a las mujeres a las clínicas privadas. Les Corts, 8 de juliol de 2008 Les Corts, 8 de julio de 2008 Marina Albiol Guzman Lluís Torró Gil Marina Albiol Guzman Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre la construcció, el més aviat possible, de l’hospital de la Vall d’Uixó, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.249). Proposición no de ley sobre la construcción, lo más pronto posible, del hospital de La Vall d’Uixó, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.249). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Ignacio Subías Ruiz de Villa i Carmen Ninet Peña, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenten la proposició no de llei següent. Ignacio Subías Ruiz de Villa y Carmen Ninet Peña, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La Comunitat Valenciana està en l’últim lloc de l’estat quant a la ràtio de llits per mil habitants. Aquesta situació provoca seriosos problemes en el sistema sanitari, com saturació en els serveis d’urgències i els hospitals, dèficit i desmotivació de personal, augment de les llistes d’espera, descontent en els ciutadans, etc. Actualment, el departament de salut 3 només compta amb l’Hospital de la Plana, que, amb 190 llits, és absolutament insuficient per a donar cobertura als més de 180.000 habitants de la seua zona d’influència. Des de fa tres anys, la Conselleria de Sanitat preveu en el seu pressupost una quantitat per a la construcció de l’hospital de la Vall d’Uixó, però, fins a la data, no es té coneixement de l’estat del projecte. És per aquestes raons que el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent La Comunitat Valenciana está en el último lugar del estado en cuanto a la ratio de camas por mil habitantes. Esta situación provoca serios problemas en el sistema sanitario, como saturación en los servicios de urgencias y en los hospitales, déficit de personal y desmotivación del mismo, aumento de las listas de espera, descontento en la ciudadanía, etc. Actualmente, el departamento de salud 3 sólo cuenta con el Hospital de la Plana, que, con 190 camas, es absolutamente insuficiente para dar cobertura a los más de 180.000 habitantes de su zona de influencia. Desde hace tres años, la Conselleria de Sanidad contempla en su presupuesto una cantidad para la construcción del hospital de la Vall d’Uixó, pero, hasta la fecha no se tiene conocimiento del estado del proyecto. Es por estas razones que el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a: 1. Iniciar els tràmits necessaris per a la construcció, en el període més breu possible, de l’hospital de la Vall d’Uixó, el qual, disposarà, com a mínim, de 150 llits per a atendre correctament, junt amb els de l’Hospital de la Plana, les necessitats del departament de salut. 2. Retre compte a aquestes Corts del grau de compliment de la present resolució, en el termini màxim de tres mesos. Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat a: 1. Iniciar los trámites necesarios para la construcción, en el período más breve posible, del hospital de la Vall d’Uixó, el cual dispondrá, como mínimo, de 150 camas para atender correctamente, junto con las del Hospital de la Plana, las necesidades del departamento de salud. 2. Dar cuenta a estas Cortes del grado de cumplimiento de la presente resolución, en el plazo máximo de tres meses. Corts Valencianes, 14 de juliol de 2008 Cortes Valencianas, 14 de julio de 2008 Ignacio Subías Ruiz de Villa Ignacio Subías Ruiz de Villa BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.886 Proposició no de llei sobre l’aprovació i l’execució del projecte d’ampliació de l’EDAR Safor-Sud, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.167). Proposición no de ley sobre la aprobación y la ejecución del proyecto de ampliación de la EDAR Safor-Sur, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.167). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Enric Morera, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. Enric Morera, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Davant la preocupació creixent i justificada per les qüestions mediambientals, la depuració de les aigües residuals esdevé essencial. L’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR) és l’òrgan de la Generalitat Valenciana encarregat de construir i gestionar les infraestructures necessàries en la matèria. Una d’elles és l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) Safor-Sud que dóna servei a nombrosos pobles del sud de la Safor, inclòs Gandia. L’augment poblacional que han experimentat la ciutat i la comarca duu com a conseqüència que siga molt major el volum d’aigua que ha de tractar l’EDAR, per la qual cosa des de fa temps es parla de la necessitat de l’ampliació de la depuradora esmentada. Al mateix temps, aquesta instal·lació no compta encara amb el que s’anomena tractament terciari, que permetria la reutilització de l’aigua tractada per a reg, neteja i altres usos, i també que l’aigua vessada a la mar per l’emissari submarí tinguera una qualitat major. Finalment, tampoc s’han acabat les obres de desodoració, per la qual cosa la infraestructura continua produint serioses molèsties als veïns de l’entorn. Però el major problema de tots (un seriós problema sanitari) el crea l’estat en què es troba l’emissari submarí, ple de fuites, i que és el principal responsable de la mala qualitat de les aigües de bany de les platges de Venècia i Marenys de Rafalcaïd. És per tot això que presentem la següent: Ante la creciente y justificada preocupación por las cuestiones medioambientales, la depuración de las aguas residuales pasa a ser esencial. La Entidad Pública de Saneamiento de Aguas Residuales (EPSAR) es el órgano de la Generalitat Valenciana encargado de construir y gestionar las infraestructuras necesarias en la materia. Una de ellas es la estación depuradora de aguas residuales (EDAR) Safor-Sur que da servicio a numerosos pueblos del sur de la Safor, incluido Gandía. El aumento poblacional que han experimentado la ciudad y la comarca lleva como consecuencia que sea muy mayor el volumen de agua a tratar por la EDAR, por lo que desde hace tiempo se viene hablando de la necesidad de ampliación de la mencionada depuradora. Al mismo tiempo, esta instalación no cuenta aún con lo que se denomina tratamiento terciario, que permitiría la reutilización del agua tratada para riego, baldeo y otros usos, así como que el agua derramada al mar por el emisario submarino tuviera también una mayor calidad. Finalmente, tampoco se han acabado las obras de desodorización, por lo que la infraestructura continúa produciendo serias molestias a los vecinos del entorno. Pero el mayor problema de todos (un serio problema sanitario) lo crea el estado en el que se encuentra el emisario submarino, lleno de fugas, y que es el principal responsable de la mala calidad de las aguas de baño de las playas de Venecia y Marenys de Rafalcaïd. Es por todo ello que presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell a: – Que s’aprove i execute el projecte d’ampliació de l’EDAR Safor-Sud. – Que s’aplique, amb caràcter prioritari, el tractament terciari. – Que s’acabe amb el projecte de desodoració encetat fa tres anys. – Que es repare immediatament l’emissari submarí i s’aprove un pla de revisions i manteniment periòdics. Les Corts Valencianas instan al Consell a: – Que se apruebe y ejecute el proyecto de ampliación de la EDAR Safor-Sur. – Que se aplique, con carácter prioritario, el tratamiento terciario. – Que se acabe con el proyecto de desodorización iniciado hace tres años. – Que se repare de inmediato el emisario submarino y se apruebe un plan de revisiones y mantenimiento periódico. Les Corts, 19 de juny de 2008 Enric Morera Les Corts, 19 de junio de 2008 Enric Morera Proposició no de llei sobre l’establiment d’un programa pressupostari de subvencions per a contribuir a les despeses complementàries dels ajuntaments inclosos en el Pla de residus de la zona I, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.359). Proposición no de ley sobre el establecimiento de un programa presupuestario de subvenciones para contribuir a los gastos complementarios de los ayuntamientos incluidos en el Plan de residuos de la zona I, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 20.359). BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.887 A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Josep Maria Pañella i Enric Morera, diputat i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. Josep Maria Pañella y Enric Morera, diputado y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la proposición no de ley de tramitación ordinaria siguiente. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS El passat 20 de febrer, el conseller de Medi Ambient, Aigua i Habitatge va manifestar en Les Corts, a preguntes sobre l’abocador de Cervera: «Desprès està on va l’abocador, no és un problema de falta d’agilitat o no, o de falta d’interès o no, sinó d’ubicació en una problemàtica determinada, que és la declaració d’impacte ambiental: no és positiva en principi. Cal fer unes modificacions, modificacions que estem demanant que es facen, si no és així s’haurà de canviar el lloc d’aquest abocador.» Dirigents del PP en les comarques de Castelló han proposat el trasllat de residus urbans de les poblacions del Pla de residus de la zona I a la població de Novelda, a una distància de més de 300 quilòmetres, pel retard en la posada en funcionament de la planta de Cervera. Les poblacions incloses en el Pla de residus de la zona I hauran d’apujar la taxa de fems, la qual cosa repercutirà en l’usuari final: el ciutadà. Per tot això, presentem la següent: El pasado 20 de febrero, el conseller de Medio Ambiente, Agua y Vivienda manifestó en Les Corts, a preguntas sobre el vertedero de Cervera: «Después está a dónde va el vertedero, no es un problema de falta de agilidad o no, o de falta de interés o no, sino de ubicación en una problemática determinada, que es la declaración de impacto ambiental: no es positiva en principio. Hay que hacer unas modificaciones, modificaciones que estamos pidiendo que se hagan, de no ser así se deberá cambiar el lugar de este vertedero.» Dirigentes del PP en las comarcas de Castellón han propuesto el traslado de residuos urbanos de las poblaciones del Plan de residuos de la zona I a la población de Novelda, a una distancia de más de 300 kilómetros, por el retraso en la puesta en funcionamiento de la planta de Cervera. Las poblaciones incluidas en el Plan de residuos de la zona I deberán subir la tasa de basuras, lo cual repercutirá en el usuario final: el ciudadano. Por todo eso, presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Que per part de la Generalitat Valenciana s’arbitre un programa pressupostari de subvencions per tal de contribuir a les despeses complementàries que hauran de pagar els ajuntaments inclosos en el Pla de residus de la zona I, programa que haurà d’estar vigent fins a la posada en marxa de l’abocador corresponent al Pla de residus de la zona I. Que por parte de la Generalitat Valenciana se arbitre un programa presupuestario de subvenciones para contribuir a los gastos complementarios que deberán pagar los ayuntamientos incluidos en el Plan de residuos de la zona I, programa que deberá estar vigente hasta la puesta en marcha del vertedero correspondiente al Plan de residuos de la zona I. Les Corts, 17 de juliol de 2008 Les Corts, 17 de julio de 2008 Josep Maria Pañella Enric Morera Josep Maria Pañella Enric Morera Proposició no de llei sobre l’estabilització del trànsit aeri en els nivells de 1990, data de referència per a les emissions de CO 2 establerta a Kyoto, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.424). Proposición no de ley sobre la estabilización del tráfico aéreo en los niveles de 1990, fecha de referencia para las emisiones de CO2 establecida a Kioto, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.424). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Glòria Marcos Martí i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. Glòria Marcos Martí y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Comprimís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Des de fa ja unes setmanes hi ha un debat en els mitjans de comunicació sobre un futur aeroport de la Ribera, la Desde hace ya unas semanas hay un debate en los medios de comunicación sobre un futuro aeropuerto de la Ri- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.888 qual cosa està generant un debat en la comarca, sense que fins al moment existesca una proposta clara ni precisa sobre estudis concrets, implicacions ambientals, d’accessibilitat... Ens sembla una irresponsabilitat que aquest tipus de qüestions es presenten com a decisions preses per les administracions públiques, fins i tot abans que es formulen les propostes. Per aquesta raó proposem a les Corts que, per pedagogia de sostenibilitat i, sobretot, per tractar de donar serietat a les propostes que es realitzen en el futur, es pronuncien en contra del projecte de construcció d’un nou aeroport a la Ribera. Demanem un pronunciament que talle les especulacions sobre aquest despropòsit i altres possibles. Els aeroports només tenen un sentit, que és quan estem parlant de distàncies molt llargues, i, lògicament, no té viabilitat en un model sostenible construir unes instal·lacions aeroportuàries a la comarca de la Ribera, tant a prop de les de València. Les raons es troben en les afeccions i els impactes sobre el territori que causaria aquesta ocupació de sòl i les seues connexions viàries: ruptura de l’equilibri hídric de l’entorn del riu Verd, afecció sobre la inundabilitat o la repercussió de l’empremta acústica en una zona densament poblada i que afectaria Benimuslem, Alzira, Massalavés, l’Alcúdia i Guadassuar. Qualsevol d’aquests impactes podria, per ell mateix, ser suficient per considerar-lo inconvenient, El problema, però, no acaba ací. El més inquietant d’aquestes propostes és que van en el sentit contrari de les mesures necessàries que cal prendre per fer front al canvi climàtic, ja que treballen en contra del canvi de paradigma necessari perquè aquesta alteració antròpica del clima no arribe a proporcions catastròfiques. Estem en un país d’alta sensibilitat per als efectes del canvi climàtic i no podem desoir les recomanacions dels experts que ens urgeixen a assumir la necessitat de mesures immediates que reduesquen els modes de mobilitat de major impacte, i l’avió és un d’ells. Una part del trànsit aeri actual ha de ser substituït, progressivament però amb urgència, pel ferrocarril, que és sens dubte el transport més eficient. Per això demanem un pronunciament que mostre la decisió col·lectiva d’adoptar un paradigma de sostenibilitat nou en què no caben projectes innecessaris i ineficients de mobilitat, que no done ales a visions obsoletes en què sembla que cal multiplicar les infraestructures de manera indefinida, com hem hagut de sentir aquests dies al voltant d’aquesta notícia. És necessari començar a pensar que «menys és més», més futur per a la vida en les condicions en què l’hem coneguda i han de poder gaudir les generacions que ens segueixen. Un model de mobilitat sostenible nou no sols és possible sinó que ens resulta imprescindible. bera, lo cual está generando un debate en la comarca, sin que hasta el momento exista una propuesta clara ni precisa sobre estudios concretos, implicaciones ambientales, de accesibilidad... Nos parece una irresponsabilidad que este tipo de cuestiones se presenten como decisiones tomadas por las administraciones públicas, incluso antes de que se formulen las propuestas. Por esta razón proponemos a Les Corts que, por pedagogía de sostenibilidad y, sobre todo, por tratar de dar seriedad a las propuestas que se realicen en el futuro, se pronuncien en contra del proyecto de construcción de un nuevo aeropuerto en la Ribera. Pedimos un pronunciamiento que corte las especulaciones sobre este despropósito y otros posibles. Los aeropuertos solo tienen un sentido, que es cuando estamos hablando de distancias muy largas, y, lógicamente, no tiene viabilidad en un modelo sostenible construir unas instalaciones aeroportuarias en la comarca de la Ribera, tan cerca de las de Valencia. Las razones se encuentran en las afecciones e impactos sobre el territorio que causaría esta ocupación de suelo y sus conexiones viarias: ruptura del equilibrio hídrico del entorno del río Verde, afección sobre la inundabilidad o repercusión de la huella acústica en una zona densamente poblada y que afectaría a Benimuslem, Alzira, Massalavés, L’Alcúdia y Guadassuar. Cualquiera de estos impactos podría, por él mismo, ser suficiente para considerarlo inconveniente, El problema, sin embargo, no acaba aquí. Lo más inquietante de estas propuestas es que van en el sentido contrario de las necesarias medidas que hay que tomar para hacer frente al cambio climático, ya que trabajan en contra del cambio de paradigma necesario para que esta alteración antrópica del clima no llegue a proporciones catastróficas. Estamos en un país de alta sensibilidad para los efectos del cambio climático y no podemos desoír las recomendaciones de los expertos que nos urgen a asumir la necesidad de medidas inmediatas que reduzcan los modos de movilidad de mayor impacto y, el avión es uno de ellos. Una parte del tráfico aéreo actual debe ser sustituido, progresivamente pero con urgencia, por el ferrocarril, que es sin duda el transporte más eficiente. Por eso pedimos un pronunciamiento que muestre la decisión colectiva de adoptar un nuevo paradigma de sostenibilidad en el que no caben proyectos innecesarios e ineficientes de movilidad, que no dé alas a visiones obsoletas en las que parece que hay que multiplicar las infraestructuras de manera indefinida, como hemos tenido que oír estos días alrededor de esta noticia. Es necesario empezar a pensar que «menos es más», más futuro para la vida en las condiciones en que la hemos hemos conocido y deben poder gozar las generaciones que nos siguen. Un nuevo modelo de movilidad sostenible no sólo es posible sino que nos resulta imprescindible. PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts Valencianes demanen al govern valencià que, dins l’estratègia de lluita per la sostenibilitat mediambiental i contra el canvi climàtic, es prenguen les mesures necessàries per a frenar el creixement del trànsit aeri, i s’adopte com a meta aconseguir l’estabilització d’aquest trànsit aeri en els nivells de 1990, data de referència per a les emissions de CO2 establerta a Kyoto. Las Cortes Valencianas piden al gobierno valenciano que, dentro de la estrategia de lucha por la sostenibilidad medioambiental y contra el cambio climático, se tomen las medidas necesarias para frenar el crecimiento del tráfico aéreo, adoptando como meta conseguir la estabilización de este tráfico aéreo en los niveles de 1990, fecha de referencia para las emisiones de CO2 establecida en Kioto. Les Corts, 15 de juliol de 2008 Les Corts, 15 de julio de 2008 Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.889 Proposició no de llei sobre el rebuig directe per part del govern valencià a la construcció d’una central tèrmica al municipi de Crevillent, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.862). Proposición no de ley sobre el rechazo directo por parte del gobierno valenciano a la construcción de una central térmica en el municipio de Crevillent, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.862). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollà i Mònica Oltra, diputada i portaveu, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RCV, presenten la proposició no de llei següent. Mireia Mollà y Mònica Oltra, diputada y portavoz, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RCV, presentan la siguiente proposición no de ley. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS L’Ajuntament de Crevillent va rebre un escrit el 17 d’abril del Ministeri de Medi Ambient per a evacuar consultes sobre la decisió d’avaluació d’impacte ambiental del projecte que l’empresa ESB Internacional ha presentat per a la construcció al terme municipal de Crevillent d’una central tèrmica de cicle simple amb la utilització del gas com a combustible. Hi ha raons per a considerar que la ubicació de la central tèrmica i la seua instal·lació tenen efectes negatius sobre l’entorn on es pretén instal·lar i en general sobre el medi ambient del terme municipal de Crevillent, que afecta nuclis de població i parcs naturals protegits. En primer lloc, aquesta central emet gasos d’efecte hivernacle com el CO2 (diòxid de carboni), que és el primer causant del canvi climàtic, i a més emet gasos com NxO (òxids de nitrogen), que amb la llum solar, sobretot a l’estiu, provoca la formació d’ozó (gas verinós). El Ayuntamiento de Crevillent recibió un escrito el 17 de abril del Ministerio de Medio Ambiente para evacuar consultas sobre la decisión de evaluación de impacto ambiental del proyecto que la empresa ESB Internacional ha presentado para la construcción en el término municipal de Crevillent de una central térmica de ciclo simple con la utilización del gas como combustible. Hay razones para considerar que la ubicación de la central térmica y su instalación tienen efectos negativos sobre el entorno donde se pretende instalar y en general sobre el medio ambiente del término municipal de Crevillent, afectando a núcleos de población y a parques naturales protegidos. En primer lugar, esta central emite gases de efecto invernadero como el CO2 (dióxido de carbono), que es el primer causante del cambio climático, y además emite gases como NxO (óxidos de nitrógeno), que con la luz solar, sobre todo en verano, provoca la formación de ozono (gas venenoso). En segundo lugar, la central también genera residuos como aceites y otros necesarios para el funcionamiento de las instalaciones. La empresa, según su documento ambiental, determina que estos vertidos se realizarán a través de las redes de saneamiento local. En Crevillent, en el barrio de la Estación y en su entorno próximo no hay red de alcantarillado. Actualmente los vecinos de este barrio se ven obligados a utilizar fosas sépticas, por lo que no está asegurada una correcta recogida de estos vertidos, que finalmente pueden acabar en el subsuelo. Hay que añadir que las lluvias y los vertidos que llevarán este tipo de aceites contaminarán acequias y tierras cultivadas. Además, algunas de estas acequias tienen una comunicación con el parque natural del Hondo. En tercer lugar, la central emitirá fuertes ruidos y vibraciones que se unen y acumulan a los existentes, generados por el paso de la autovía y autopistas, que ya generan bastantes problemas de ruidos y vibraciones. Añadir finalmente que el futuro paso del AVE también tendrá un fuerte impacto ambiental. Estas consideraciones resultan inaceptables por sí solas sin embargo, hay que añadir que en el documento ambiental que presenta la empresa no está teniendo en cuenta un elemento adicional como es la proximidad al núcleo de población de la estación y el diseminado existente en la zona. Tampoco se ha tenido en cuenta que, próximo a esta zona, está previsto el desarrollo urbano de ampliación del barrio de la Estación, que se vería seriamente comprometida por la proximidad de la central. Y lo que parece muy importante desde el punto de vista medioambiental es su proximidad al parque natural del En segon lloc, la central també genera residus com olis i altres necessaris per al funcionament de les instal·lacions. L’empresa, segons el seu document ambiental, determina que aquests vessaments es realitzaran a través de les xarxes de sanejament local. A Crevillent, en el barri de l’Estació i en el seu entorn pròxim no hi ha xarxa de clavegueram. Actualment els veïns d’aquest barri es veuen obligats a utilitzar foses sèptiques, per la qual cosa no està assegurada una recollida correcta d’aquests vessaments, que finalment poden acabar en el subsòl. Cal afegir que les pluges i els vessaments que portaran aquest tipus d’olis contaminaran sèquies i terres cultivades. A més, algunes d’aquestes sèquies tenen una comunicació amb el parc natural del Fondo. En tercer lloc, la central emetrà forts sorolls i vibracions que s’uneixen i acumulen als existents, generats pel pas de l’autovia i autopistes, que ja generen prou problemes de sorolls i vibracions. Cal afegir finalment que el futur pas de l’AVE també tindrà un fort impacte ambiental. Aquestes consideracions resulten inacceptables per sí soles, però cal afegir que en el document ambiental que presenta l’empresa no està tenint en compte un element addicional com és la proximitat al nucli de població de l’estació i el poblament dispers existent en la zona. Tampoc no s’ha tingut en compte que, pròxim a aquesta zona, està previst el desenvolupament urbà d’ampliació del barri de l’Estació, que es veuria seriosament compromesa per la proximitat de la central. I el que sembla molt important des del punt de vista mediambiental és la seua proximitat al parc natural del Fondo. BOC número 94 26.09.2008 Aquesta infraestructura afectaria el ja de per si fràgil ecosistema del parc, sobretot pel que fa a les aus en perill d’extinció com la rosseta i l’ànec capblanc, dos espècies d’ànecs de les quals més del 70 i el 90% de les existents a Europa es troben en el nostre parc. Pàg. 10.890 En el ple ordinari del mes de juny l’Ajuntament de Crevillent per unanimitat va aprovar una moció conjunta de rebuig d’aquesta central tèrmica. En aquesta moció, que arreplega en gran part els plantejaments del Grup Municipal de Compromís i també les al·legacions plantejades des de l’ajuntament al projecte esmentat, es traslladen, a totes les instàncies que tenen a veure per raó de matèria en la seua aprovació, les motivacions i les circumstàncies que aconsellen la no construcció d’aquesta instal·lació en aquest terme municipal de la província d’Alacant. Tots aquests arguments són suficients motivacions perquè el projecte d’instal·lació de la central tèrmica en la partida del Boch es desestime. És per tot açò que es presenta la següent: Hondo. Esta infraestructura afectaría al ya de por si frágil ecosistema del parque, sobre todo por lo que respecta a las aves en peligro de extinción como la cerceta pardilla y la malvasía cabeciblanca, dos especies de patos de los que más del 70 y el 90% de las existentes en Europa se encuentran en nuestro parque. Las aves no entienden de límites, y precisamente esta zona es también paso y hábitat natural de las mismas a causa de las tierras cultivadas próximas y de la presencia de acequias y embalses, que también son utilizados por las aves. Hay que apuntar que hablamos del parque natural del Hondo, sin embargo, por su interconexión en el mismo ecosistema deberíamos hablar también de las charcas que corresponden a las Salinas de Santa Pola, de Torrevieja y del Clot de Galvany. Todas estas lagunas y charcas tienen un gran interés biológico gracias a su diversidad y están interrelacionadas y próximas entre sí. Hay una consideración final que hace también inviable medioambientalmente este proyecto. En nuestro término municipal, a causa de las mejoras en infraestructuras y redes eléctricas producidas en los últimos años, fundamentalmente por las inversiones realizadas desde la Cooperativa Eléctrica, se ha constatado que el suministro eléctrico a Crevillent no está sufriendo cortes ni carencias reseñables que justifiquen la instalación en nuestro término municipal de esta central para disponer de más energía eléctrica. Además, este ayuntamiento ha cedido terrenos y está a punto de concluir la construcción de un gran parque de generación de energía eléctrica solar fotovoltaica. Este parque está siendo construido por la Cooperativa, el cual, cuando esté en pleno rendimiento incrementará los recursos energéticos en la zona. La energía solar sí que es una forma limpia de energía que no produce CO2 y que permite el cumplimiento de los compromisos que tiene España con el protocolo de Kioto y las normas sobre emisión de gases de efecto invernadero del propio estado español. Al contrario, la planta de generación eléctrica a través de la combustión de gas no permite cumplir con la estrategia global de cumplimiento de las normas y compromisos antes citados. En el pleno ordinario del mes de junio el Ayuntamiento de Crevillent por unanimidad aprobó una moción conjunta de rechazo de esta central térmica. En esta moción, que recogía en gran parte los planteamientos del Grupo Municipal de Compromís, así como las alegaciones planteadas desde el ayuntamiento al mencionado proyecto, se da traslado, a todas las instancias que tengan que ver por razón de materia en su aprobación, de las motivaciones y circunstancias que aconsejan la no construcción de esta instalación en este término municipal de la provincia de Alicante. Todos estos argumentos son suficientes motivaciones para que el proyecto de instalación de la central térmica en la Partida del Boch se desestime. Es por todo esto que se presenta la siguiente: PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts Valencianes insten el Consell: 1.r A mostrar el rebuig directe per part del govern valencià a la construcció d’una central tèrmica en el municipi de Crevillent que pot afectar el desenvolupament de la ciutat i parcs naturals protegits. 2.n Que sol·licite al govern espanyol i al Ministeri de Medi Ambient la no construcció al terme municipal de Cre- Las Cortes Valencianas instan al Consell: 1.º A mostrar el rechazo directo por parte del gobierno valenciano a la construcción de una central térmica en el municipio de Crevillent que puede afectar al desarrollo de la ciudad y a parques naturales protegidos. 2.º Que solicite al gobierno español y al Ministerio de Medio Ambiente la no construcción en el término munici- Les aus no entenen de límits, i precisament aquesta zona és també el seu pas i hàbitat natural a causa de les terres cultivades pròximes i de la presència de sèquies i embassaments, que també són utilitzats per les aus. Cal apuntar que parlem del parc natural del Fondo, però, per la seua interconnexió en el mateix ecosistema, hauríem de parlar també de les tolles que corresponen a les Salines de Santa Pola, de Torrevella i del Clot de Galvany. Totes aquestes llacunes i tolles tenen un gran interès biològic gràcies a la seua diversitat i estan interrelacionades i pròximes entre si. Hi ha una consideració final que fa també inviable mediambientalment aquest projecte. En el nostre terme municipal, a causa de les millores en infraestructures i xarxes elèctriques produïdes en els últims anys, fonamentalment per les inversions realitzades des de la Cooperativa Elèctrica, s’ha constatat que el subministrament elèctric a Crevillent no està patint talls ni carències ressenyables que justifiquen la instal·lació en el nostre terme municipal d’aquesta central per a disposar de més energia elèctrica. A més, aquest ajuntament ha cedit terrenys i està a punt de concloure la construcció d’un gran parc de generació d’energia elèctrica solar fotovoltaica. Aquest parc l’està construint la Cooperativa, el qual quan estiga en ple rendiment incrementarà els recursos energètics en la zona. L’energia solar sí que és una forma neta d’energia que no produeix CO2 i que permet el compliment dels compromisos que té Espanya amb el protocol de Kyoto i les normes sobre emissió de gasos d’efecte hivernacle del mateix estat espanyol. Al contrari, la planta de generació elèctrica a través de la combustió de gas no permet complir amb l’estratègia global de compliment de les normes i compromisos abans citats. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.891 villent d’una central tèrmica de cicle simple per les repercussions econòmiques i l’impacte ambiental que implica sobre aquesta zona. pal de Crevillent de una central térmica de ciclo simple por las repercusiones económicas e impacto ambiental que implica sobre esta zona. Mireia Mollà Herrera Mònica Oltra Jarque Mireia Mollà Herrera Mònica Oltra Jarque Proposició no de llei sobre l’aprofitament de l’energia geotèrmica al País Valencià, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.384). Proposición no de ley sobre el aprovechamiento de la energía geotérmica en el País Valenciano, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (RE número 21.384). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Lluís Torró Gil, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, i Marina Albiol i Glòria Marcos, diputades del mateix grup, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. Lluís Torró Gil, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, y Marina Albiol y Glòria Marcos, diputadas del mismo grupo, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La forma més senzilla d’utilitzar l’energia geotèrmica es basa en la capacitat de la terra per tal d’absorbir i cedir una gran quantitat de calor, tot mantenint-se a temperatura constant al llarg de l’any. Es tracta d’aprofitar l’energia que prové del sol i arriba al sòl en forma de calor, i fa que la temperatura del subsòl, a partir d’uns dos metres de profunditat, es mantinga pràcticament constant durant tot l’any. Al País Valencià, amb una gran radiació solar, la temperatura del sòl a profunditats de més de dos metres és relativament alta (al voltant de 15°C). Així doncs, podem considerar el subsòl a petites profunditats com una font de energia, totalment renovable i inesgotable. Mitjançant un sistema de captació adequat i una bomba de calor geotèrmica, s’aconsegueix transferir calor d’aquesta font de 150 (subsòl) a una altra de 500 (acumulador ACS o circuit d’aigua), per a ser usada en la calefacció domèstica i l’aigua calenta sanitària d’ús de l’habitatge. També és aprofitable l’energia geotèrmica creada pel magma calent que es troba a l’interior de la Terra. Hi ha zones que presenten temperatures de l’ordre de 100 a 200°C per quilòmetre de profunditat. Es deuen a formacions geològiques que han afavorit l’ascensió del magma calent que ha quedat atrapat entre roques volcàniques a zones pròximes a la superfície. La manera d’extraure l’energia tèrmica en una d’aquestes zones és per mitjà d’un fluid que circula per les proximitats, s’escalfa i torna posteriorment a la superfície on se n’aprofita el contingut energètic. A països com Noruega, Suècia i Alemanya, el 40% dels habitatges utilitza aquesta primera forma com a font d’energia que transmet calor a tot l’edifici i proporciona aigua calenta sanitària. El cost addicional que representa la construcció d’una instal·lació d’aquest tipus s’estima en un 3% del cost de l’edifici i el seu termini d’amortització s’estima en uns set anys. També es produeix energia elèctrica de base geotèrmica de la segona manera a Nova Zelanda, EUA, Mèxic, Japó, Rússia, Islàndia, El Salvador, Filipines, Nicaragua, Indonèsia o Kenya. En aquests moments sembla necessari explorar totes les possibilitats de les energies alternatives. D’una banda, ens trobem amb un insuficient grau de compliment dels com- La forma más sencilla de uso de la energía geotérmica se basa en la capacidad de la tierra para absorber y ceder gran cantidad de calor, manteniéndose a temperatura constante a lo largo del año. Se trata de aprovechar la energía que proviene del sol y llega al suelo en forma de calor, haciendo que la temperatura del subsuelo, a partir de unos dos metros de profundidad, se mantenga prácticamente constante durante todo el año. En el País Valenciano, con una gran radiación solar, la temperatura del suelo a profundidades de más de dos metros es relativamente alta (alrededor de 15°C). Así pues, podemos considerar el subsuelo a pequeñas profundidades como una fuente de energía, totalmente renovable e inagotable. Mediante un sistema de captación adecuado y una bomba de calor geotérmica, se consigue transferir calor de esta fuente de 150 (subsuelo) a otra 500 (acumulador ACS o circuito de agua), para ser usada en la calefacción doméstica y el agua caliente sanitaria de uso de la vivienda. También es aprovechable la energía geotérmica creada por el magma caliente que se encuentra en el interior de la Tierra. Existen zonas que presentan temperaturas del orden de 100 a 200°C por kilómetro de profundidad. Se deben a formaciones geológicas que han favorecido la ascensión del magma caliente que ha quedado atrapado entre rocas volcánicas en zonas próximas a la superficie. La manera de extraer la energía térmica en una de estas zonas es por medio de un fluido que circula por las proximidades, calentándose y volviendo posteriormente a la superficie donde se aprovecha su contenido energético. En países como Noruega, Suecia y Alemania, el 40% de las viviendas utiliza esta primera forma como fuente de energía que transmite calor a todo el edificio y proporciona agua caliente sanitaria. El coste adicional que representa la construcción de una instalación de este tipo se estima en un 3% del coste del edificio y su plazo de amortización se estima en unos siete años. También se produce energía eléctrica de base geotérmica de la segunda manera en Nueva Zelanda, EEUU, México, Japón, Rusia, Islandia, El Salvador, Filipinas, Nicaragua, Indonesia o Kenia. En estos momentos parece necesario explorar todas las posibilidades de las energías alternativas. Por una parte nos encontramos con un insuficiente grado de cumplimiento de BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.892 promisos de Kyoto, i, d’una altra, situats a la vora de la recessió, tot allò que hom puga estalviar en pagaments a l’alça per la importació de combustibles fòssils representarà un alleujament per a la nostra economia. Hem d’incorporar l’energia geotèrmica al nostre mix energètic i reforçar la seua incorporació al Pla d’energies renovables. L’obtenció de calefacció i aigua calenta no requereix de massa preparació prèvia. En canvi, trobar les possibles zones aptes per tal de ser explotades energèticament, de forma competitiva amb altres renovables, requereix d’un procés exploratori previ i una successió d’etapes d’estudis geològics i geofísics progressivament més exigents en especificitat i complexitat, i consegüentment en inversió. Per aquesta raó s’ha de començar prompte amb les etapes de reconeixement, prefactibilitat i factibilitat, i verificar la possibilitat tècnica i econòmica d’aprofitament del jaciment i definir els sistemes d’explotació possibles per a la producció d’energia. Per a això proposem que l’inajornable Pla d’ordenació territorial incorpore, entre altres coses, una projecció de les necessitats energètiques del territori valencià i els recursos que poden ser coberts per la utilització de les diverses energies renovables, amb objectius quantificats de reducció de les nostres emissions contaminants per tal de lluitar contra el canvi climàtic i disminuir la nostra petjada ecològica. Cal establir objectius i incentius per a l’aprofitament de l’energia geotèrmica en calefacció i aigua calenta als desenvolupaments urbanístics i industrials, d’una banda, i l’estudi del territori, geològic i geofísic, per a les possibilitats de producció elèctrica. És per això que presentem la següent los compromisos de Kioto, y, de otra, situados al borde de la recesión, todo lo que se pueda ahorrar en pagos al alza por la importación de combustibles fósiles representará un alivio para nuestra economía. Debemos incorporar la energía geotérmica a nuestro mix energético y reforzar su incorporación al Plan de energías renovables. La obtención de calefacción y agua caliente no requiere de demasiada preparación previa. En cambio, encontrar las posibles zonas aptas para ser explotadas energéticamente, de forma competitiva con otras renovables, requiere de un proceso exploratorio previo y una sucesión de etapas de estudios geológicos y geofísicos progresivamente más exigentes en especificidad y complejidad, y consiguientemente en inversión. Por esta razón se debe empezar pronto con las etapas de reconocimiento, prefactibilidad y factibilidad, verificando la posibilidad técnica y económica de aprovechamiento del yacimiento y definiendo los posibles sistemas de explotación para la producción de energía. Para eso proponemos que el inaplazable Plan de ordenación territorial incorpore, entre otras cosas, una proyección de las necesidades energéticas del territorio valenciano y los recursos que pueden ser cubiertos por la utilización de las diversas energías renovables, con objetivos cuantificados de reducción de nuestras emisiones contaminantes para luchar contra el cambio climático y disminuir nuestra huella ecológica. Hay que establecer objetivos e incentivos para el aprovechamiento de la energía geotérmica en calefacción y agua caliente en los desarrollos urbanísticos e industriales, por una parte, y el estudio del territorio, geológico y geofísico, para las posibilidades de producción eléctrica. Es por ello que presentamos la siguiente PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY La Generalitat, en el marc de la seua planificació d’energies renovables i en la redacció del Pla d’ordenació territorial, durà a terme els estudis geològics necessaris per tal de determinar en quina mesura és factible l’aprofitament de l’energia geotèrmica al País Valencià i quines són les possibilitats d’implantació en edificis i nous desenvolupaments urbanístics. La Generalitat, en el marco de su planificación de energías renovables y en la redacción del Plan de ordenación territorial, llevará a cabo los estudios geológicos necesarios para determinar en qué medida es factible el aprovechamiento de la energía geotérmica en el País Valenciano y cuáles son las posibilidades de implantación en edificios y nuevos desarrollos urbanísticos. Corts Valencianes, 3 de setembre de 2008 Cortes Valencianas, 3 de septiembre de 2008 Lluís Torró Gil Marina Albiol Guzman Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Marina Albiol Guzman Glòria Marcos i Martí Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un pla global de desenvolupament integral per a la comarca del Racó d’Ademús, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 20.247) Proposición no de ley sobre la elaboración de un plan global de desarrollo integral para la comarca del Rincón de Ademuz, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 20.247) A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Carmen Ninet Peña, portaveu adjunta del Grup parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del RCV, presenta la proposició no de llei següent Carmen Ninet Peña, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del RCV, presenta la proposición no de ley siguiente EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS La comarca del Racó d’Ademús està composta pels municipis d’Ademús, Casas Altes, Cases Baixes, Castielfabib, la Pobla de Sant Miquel, Torre Baixa i Vallanca, i amb una població total de, aproximadament, set mil habitants. La comarca del Rincón de Ademúz está compuesta por los municipios de Ademúz, Casas Altas, Casas Bajas, Castielfabib, La Puebla de San Miguel, Torrebaja y Vallanca, y con una población total de, aproximadamente, siete mil habitantes. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.893 El rellevant patrimoni natural, històric i cultural que disposa fa que compte amb grans possibilitats de desenvolupament econòmic. No obstant això, l’escassetat de serveis públics i d’infraestructures de comunicació adequades fa que els seus joves emigren a altres comarques i que la seua població assentada, patesca un progressiu envelliment. Atesa aquesta realitat, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent El relevante patrimonio natural, histórico y cultural de que dispone, hace que cuente con grandes posibilidades de desarrollo económico. Sin embargo, la escasez de servicios públicos y de infraestructuras de comunicación adecuadas, hace que sus jóvenes emigren a otras comarcas y que su población asentada, sufra un progresivo envejecimiento. Teniendo en cuenta esta realidad, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a: 1. Programar i convocar una comissió de treball conjunta de la Generalitat amb els set municipis de la comarca del Racó d’Ademús (Ademús, Cases Altes, Cases Baixes, Castielfabib, la Pobla de Sant Miquel, Torre Baixa i Vallanca), per a elaborar un pla global de desenvolupament integral per a la comarca. Aquest pla integral, dotat amb el pressupost i terminis d’execució adequats, contemplarà, entre altres, els aspectes següents: a) Dotació i construcció de les necessàries i imprescindibles infraestructures públiques, tenint en compte no sols la ràtio de població, sinó també, l’edat mitjana dels seus habitants, la distància a la capital, l’estat de salut, les prestacions d’educació, i la resta de circumstàncies pròpies de la comarca (orografia, clima, etc.), i primar, per tant, aquelles dirigides a millorar l’atenció i la qualitat de vida dels seus habitants: – Residències de la tercera edat, centres de dia, atenció geriàtrica, etc. – Xarxa d’escoles, formació professional, tallers d’ocupació adequats al medi rural, etc. – Centre d’atenció sanitària adequat, amb prestacions excepcionals com ambulància, suport vital, anàlisis clíniques, etc. b) Aplicació de mecanismes fiscals i incentius econòmics; dotació de subvencions i ajudes públiques per a afavorir la creació o instauració d’empreses i de les condicions necessàries perquè puguen desenvolupar-se amb nivells de competència adequats, i facilitar les condicions d’estabilitat i seguretat laboral que permeten als joves romandre i viure a la comarca. c) Foment i desenvolupament del turisme rural, amb ajudes específiques de planificació, rehabilitació d’habitatges i formació hostalera. d) Potenciació d’un model de ramaderia de cicle tancat, dirigit a la modernització de les granges i a la comercialització adequada de la producció pecuària, amb especial incidència en la ramaderia ecològica i sostenible, evitant el sobrepasturatge de les masses forestals. e) Desenvolupament d’un pla hidrològic forestal. f) Foment de l’agricultura ecològica com a base per a l’agroindústria. g) Desenvolupament agroindustrial sostenible, atenent la qualitat i la peculiaritat dels productes de la zona, fomentant la indústria alimentària especialitzada en productes ecològics i la promoció de cooperatives polivalents d’agricultura i artesania. h) Provisió i instal·lació de fonts i línies d’energia. i) Dotació d’una xarxa de comunicacions adequada al segle XXI (telefonia, internet, televisió, ràdio, etc.) j) Construcció d’una adequada i imprescindible xarxa d’infraestructures viàries que facilite la comunicació entre els seus municipis i d’aquestos, amb les principals ciutats Las Corts Valencianas instan al Consell de la Generalitat a: 1. Programar y convocar una comisión de trabajo conjunta de la Generalitat con los siete municipios de la comarca del Rincón de Ademúz (Ademúz, Casas Altas, Casas Bajas, Castielfabib, La Puebla de San Miguel, Torrebaja y Vallanca), para elaborar un plan global de desarrollo integral para la comarca. Este plan integral, dotado con el presupuesto y plazos de ejecución adecuados, contemplará, entre otros, los aspectos siguientes: a) Dotación y construcción de las necesarias e imprescindibles infraestructuras públicas, teniendo en cuenta no solo la ratio de población, sino también, la edad media de sus habitantes, la distancia a la capital, estado de salud, prestaciones educacionales, y demás circunstancias propias de la comarca (orografía, clima, etc.), primando, por tanto, aquellas dirigidas a mejorar la atención y la calidad de vida de sus habitantes: – Residencias de la tercera edad, centros de día, atención geriátrica, etc. – Red de escuelas, formación profesional, talleres de empleo adecuados al medio rural, etc. – Centro de atención sanitaria adecuado, con prestaciones excepcionales como ambulancia, soporte vital, análisis clínicos, etc. b) Aplicación de mecanismos fiscales e incentivos económicos; dotación de subvenciones y ayudas públicas para favorecer la creación o instauración de empresas y de las condiciones necesarias para que puedan desarrollarse con niveles de competencia adecuados, facilitando las condiciones de estabilidad y seguridad laboral que permitan a los jóvenes permanecer y vivir en la comarca. c) Fomento y desarrollo del turismo rural, con ayudas específicas de planificación, rehabilitación de viviendas y formación hostelera. d) Potenciación de un modelo de ganadería de ciclo cerrado, dirigido a la modernización de las granjas y a la comercialización adecuada de la producción pecuaria, con especial incidencia en la ganadería ecológica y sostenible, evitando el sobrepastoreo de las masas forestales. e) Desarrollo de un plan hidrológico forestal. f) Fomento de la agricultura ecológica como base para la agroindustria. g) Desarrollo agroindustrial sostenible, atendiendo la calidad y peculiaridad de los productos de la zona, fomentando la industria alimentaria especializada en productos ecológicos y la promoción de cooperativas polivalentes de agricultura y artesanía. h) Provisión e instalación de fuentes y líneas de energía. i) Dotación de una red de comunicaciones adecuada al siglo XXI (telefonía, internet, televisión, radio, etc.) j) Construcción de una adecuada e imprescindible red de infraestructuras viarias que facilite la comunicación entre sus municipios y de éstos, con las principales ciudades de BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.894 de les comarques veïnes i capitals de província més pròximes, a fi de superar el seu actual grau d’aïllament i incomunicació. k) I, en general, l’estudi i suport a qualsevol actuació plantejada al si de la Comissió Europea dirigida a la modernització de la comarca. 2. El Consell retrà compte a aquestes Corts del grau de compliment de la present resolució, en el termini de sis mesos. las comarcas vecinas y capitales de provincia más cercanas, a fin de superar su actual grado de aislamiento e incomunicación. k) Y, en general, el estudio y apoyo a cualquier actuación planteada en el seno de la Comisión Europea dirigida a la modernización de la comarca. 2. El Consell dará cuenta a estas Corts del grado de cumplimiento de la presente resolución, en el plazo de seis meses. Corts Valencianes, 14 de juliol del 2008 Corts Valencianes, 14 de julio de 2008 Carmen Ninet Peña Carmen Ninet Peña Proposició no de llei sobre la dotació de majors competències a l’Observatori de Preus i l’adhesió a la iniciativa sobre els marges comercials dels productes agroalimentaris tramesa als grups polítics de les Corts Espanyoles, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.417) Proposición no de ley sobre la dotación de mayores competencias al Observatorio de Precios y la adhesión a la iniciativa sobre los márgenes comerciales de los productos agroalimentarios enviada a los grupos políticos de las Cortes Españolas, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.417) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LAS CORTES Lluís Torró Gil, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc.-Els Verds-IR: Compromís, i les diputades Marina Albiol i Glòria Marcos, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC, presenta la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària. Lluís Torró Gil, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc.-Els Verds-IR: Compromís, y las diputadas Marina Albiol y Glòria Marcos, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC, presenta la siguiente proposición no de ley, de tramitación ordinaria. «En Europa se cierran cada año 200.000 pequeñas explotaciones agrarias familiares, una cada tres minutos». Paul Nicholson, (Coordinador en Europa de Vía Campesina). La subida de los precios al consumidor final de los precios de los productos agrícolas es un hecho. Su incidencia en la elevada inflación actual es una preocupación añadida al resto de consecuencias que soportan, como consecuencias de estar en puertas de una recesión económica, las personas de rentas medias y bajas. Sin embargo la situación de los productores agrícolas, en especial las explotaciones medias y pequeñas, es aún más insostenible. Los precios que reciben por sus productos llegan a estar por debajo de los costes de producción. Ambos, consumidores y usuarios, son paradójicamente los extremos débiles del mercado, a pesar de que sin ellos este no existe. Un mercado dominado abrumadoramente por los intermediarios y las grandes cadenas de la distribución, que son los que marcan desde su posición de fuerza las condiciones y tienen, mediante el control de los precios, la clave de la apropiación de los beneficios. Sus márgenes los marcan ellos, los de los productores también. Es una situación conocida y recurrente, sobre la que se dan demasiadas explicaciones que solo tratan de complicar las soluciones. Suelen confundir a la opinión pública sobre las causas de esta subida de los precios, focalizándolas casi exclusivamente en factores de coste de producción, clima y otros, que tienen como resultado la reducción de suministro y que pueden contribuir a impulsar el precio de las mercancías alimentarias. Aunque estos factores pueden entrar en juego, son de relevancia limitada y no explican la impresionante agitación en los precios de estas mercancías. La espiral de precios de los alimentos es en gran parte resultado de la manipulación del mercado y altamente atribuible al control especulativo de los mercados. Frente a eso las respuestas que dan las administraciones implicadas suelen ser, en el mejor de los casos, parches de super- «A Europa es tanquen cada any 200.000 xicotetes explotacions agràries familiars, una cada tres minuts». Paul Nicholson, (Coordinador a Europa de Vía Campesina). La pujada dels preus al consumidor final dels preus dels productes agrícoles és un fet. La seua incidència en l’elevada inflació actual és una preocupació afegida a la resta de conseqüències que suporten, com a conseqüències d’estar en portes d’una recessió econòmica, les persones de rendes mitjanes i baixes. No obstant això la situació dels productors agrícoles, en especial les explotacions mitjanes i xicotetes, és encara més insostenible. Els preus que reben pels seus productes arriben a estar per davall dels costos de producció. Ambdós, consumidors i usuaris, són paradoxalment els extrems dèbils del mercat, a pesar que sense ells aquest no existeix. Un mercat dominat aclaparadorament pels intermediaris i les grans cadenes de la distribució, que són els que marquen des de la seua posició de força les condicions i tenen, mitjançant el control dels preus, la clau de l’apropiació dels beneficis. Els seus marges els marquen ells, els dels productors també. És una situació coneguda i recurrent, sobre la qual es donen massa explicacions que només tracten de complicar les solucions. Solen confondre a l’opinió pública sobre les causes d’esta pujada dels preus, focalitzant-les quasi exclusivament en factors de cost de producció, clima i d’altres, que tenen com resultat la reducció de subministrament i que poden contribuir a impulsar el preu de les mercaderies alimentàries. Encara que aquestos factors poden entrar en joc, són de rellevància limitada i no expliquen la impressionant agitació en els preus d’aquestes mercaderies. L’espiral de preus dels aliments és en gran part resultat de la manipulació del mercat i altament atribuïble al control especulatiu dels mercats. Enfront d’això les respostes que donen les administracions implicades solen ser, en el millor dels casos, pegats de BOC número 94 26.09.2008 supervivència per als agricultors en funció dels marges dels diners públics, via exempcions impositives i subvencions. Les justificacions són també les de sempre. Estem en un mercat globalitzat i no es pot intervenir (paraula tabú) en el mercat lliure com a instrument de fixació de preus i assignació de recursos. Una fal·làcia que es debilita pels seus dos aspectes, per un costat és una actuació que es fa constantment per les administracions en tot tipus de temes que afecten en menor grau a l’interès comú, i també en aquest per altres governs del nostre entorn geogràfic, econòmic i polític, i d’altra banda tampoc es tracta d’un mercat lliure l’agrícola, ja que no és transparent i les forces que intervenen tenen pesos i capacitats excessivament diferents. «Els aliments són molt més que una mercaderia. No sols parlem de béns als quals les persones tenen dret, sinó també de productes amb un valor cultural, i de cultius que juguen un paper mediambiental i mantenen paisatges vinculats a la vida pròpia de cada poble» (Paul Nicholson). Pàg. 10.895 Que el Consell es pronuncie favorablement i inste al govern a arreplegar els continguts de la Proposició no de llei sobre els marges comercials dels productes agroalimentaris, que ha estat presentada als grups polítics de Les Corts Espanyoles per la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders, COAG, junt amb les organitzacions de consumidors, Unió de Consumidors d’Espanya-UCE i la Confederació Espanyola de Mestresses de Casa, Consumidors i Usuaris, CEACCU, vivencia para los agricultores en función de los márgenes del dinero público, vía exenciones impositivas y subvenciones. Las justificaciones son también las de siempre. Estamos en un mercado globalizado y no se puede intervenir (palabra tabú) en el mercado libre como instrumento de fijación de precios y asignación de recursos. Una falacia que se debilita por sus dos extremos, por un lado es una actuación que se hace constantemente por las administraciones en todo tipo de temas que afectan en menor medida al interés común, y también en este por otros gobiernos de nuestro entorno geográfico, económico y político, y por otro lado tampoco se trata de un mercado libre el agrícola, ya que no es transparente y las fuerzas que intervienen tienen pesos y capacidades excesivamente diferentes. «Los alimentos son mucho más que una mercancía. No solo hablamos de bienes a los que las personas tienen derecho, sino también de productos con un valor cultural, y de cultivos que juegan un papel medioambiental y mantienen paisajes vinculados a la vida propia de cada pueblo» (Paul Nicholson). En casos semejantes se impone la regulación del mercado, la intervención de las administraciones públicas en su capacidad de arbitraje, y eso es lo que venimos reclamando reiteradamente, del gobierno central y de este Consell valencià, que intervengan concertadamente en la regulación de los excesivos márgenes comerciales de los intermediarios de productos agrarios. No es la única iniciativa necesaria para la supervivencia de nuestra agricultura, de la ocupación y PIB que generan, de nuestras tierras y paisaje y de la atención medioambiental que realizan, de su contribución a la distribución de la población en el territorio y a la seguridad alimentaria, hay más actuaciones a realizar, pero sin garantizar precios justos para los agricultores, las otras solo pueden alargar la agonía de nuestro campo. Es por todo eso que hacemos la siguiente proposición no de ley: Que las Cortes Valencianas insten al Consell a exigir del gobierno del Estado que se dote de mayores competencias al Observatorio de Precios. Que asimismo se demande del gobierno del Estado la aplicación del artículo 13 de la Ley del comercio, que establece que el gobierno del Estado podrá fijar los precios o los márgenes de comercialización de determinados productos, así como someter sus modificaciones a control o con la autorización previa administrativa, cuando se trate de productos de primera necesidad o de materias primas estratégicas. Que el Consell se pronuncie favorablemente e inste al gobierno a recoger los contenidos de la Proposición no de ley sobre los márgenes comerciales de los productos agroalimentarios, que ha sido presentada a los grupos políticos de Las Cortes Españolas por la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos, COAG, junto a las organizaciones de consumidores, Unión de Consumidores de España-UCE y la Confederación Española de Amas de Casa, Consumidores y Usuarios, CEACCU. Valencia, 21 de juliol de 2008 Valencia, 21 de julio de 2008 Marina Albiol Guzman Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Marina Albiol Guzman Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre la rectificació de la no inclusió del municipi del Villar en el Programa de desenvolupa- Proposición no de ley sobre la rectificación de la no inclusión del municipio de Villar del Arzobispo en el Programa En casos semblants s’imposa la regulació del mercat, la intervenció de les administracions públiques en la seua capacitat d’arbitratge, i això és el que venim reclamant reiteradament, del govern central i d’aquest Consell valència, que intervinguen concertadament en la regulació dels excessius marges comercials dels intermediaris de productes agraris. No és l’única iniciativa necessària per a la supervivència de la nostra agricultura, de l’ocupació i PIB que generen, de les nostres terres i paisatge i de l’atenció mediambiental que realitzen, de la seua contribució a la distribució de la població en el territori i a la seguretat alimentària, hi ha més actuacions a realitzar, però sense garantir preus justos per als agricultors, les altres només poden allargar l’agonia del nostre camp. És per tot això que fem la proposició no de llei següent: Que les Corts Valencianes insten el Consell a exigir del govern de l’Estat que es dote de majors competències a l’Observatori de Preus. Que així mateix es demane del govern de l’Estat l’aplicació de l’article 13 de la Llei del comerç, que estableix que El govern de l’Estat podrà fixar els preus o els marges de comercialització de determinats productes, com també sotmetre les seues modificacions a control o amb l’autorització prèvia administrativa, quan es tracte de productes de primera necessitat o de matèries primeres estratègiques. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.896 ment rural corresponent als exercicis 2007-2013, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-VerdsIR: Compromís (RE número 20.426) de desarrollo rural correspondiente a los ejercicios 20072013, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.426) A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Glòria Marcos Martí i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt respectivament, del Grup parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Els Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que disposa els articles 160 i següents del RC, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent. Glòria Marcos Martí i Lluís Torró Gil, diputada i portavoz adjunto respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Els Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 i siguientes del RC, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS El Programa de desenvolupament rural (PDR), de la Comunitat Valenciana, corresponent al període 2007-2013, ha d’ajustar-se a allò que s’ha aprovat al novembre a Brussel·les pel Comitè sobre desenvolupament rural de la Unió Europea i als objectius del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) que aporta els seus fons a través del Ministeri d’Agricultura, però és lògicament dependent en els seus criteris d’aplicació de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació i, també, dels seus fons. Aquestos objectius són en allò fonamental millorar les rendes de les persones que treballen a les zones rurals, en un marc de model sostenible de desenvolupament que fixe les poblacions al seu territori i contribuesca a la millora mediambiental. I, es concreten en pressupostos destinats a la competitivitat del sector agrícola, per a la utilització sostenible de terres agrícoles i forestals, la millora de la qualitat de vida a les zones rurals i la diversificació de l’economia rural. Aquestos objectius correctes genèricament, no van acompanyats dels fons necessaris, ni de la distribució convenient (és necessari incrementar la retribució de la contribució que fa la població rural al manteniment mediambiental i promoure una major dotació per a l’agricultura ecològica que, encara que augmenta el 77%, és insuficient, a causa dels baixos nivells de què es parteix). Cal un poc més que incentivar les jubilacions per a impulsar el relleu generacional, cal impulsar noves iniciatives per a la diversificació adequada al medi. Cal realitzar noves propostes conceptuals quant a la diferenciació de polítiques agràries i rurals, o objectius més ambiciosos quant al paper de les dones a les regions rurals i, a la innovació en el medi rural i la seua multifuncionalitat. És en l’aplicació d’aquestos criteris per part de la conselleria on volem fixar hui l’atenció. Compartim, si més no declarativament, que l’objectiu és fixar la població rural en els seus municipis per a fer-los sostenibles i, en això, sembla ser coincident el criteri declarat per la conselleria. «L’acció pública haurà de fer-se més intensa als territoris que puguen perdre aqueix caràcter d’habitat». És per això que no entenem ni podem compartir l’exclusió del municipi del Villar del Programa de desenvolupament rural, que fins ara havia estat part de tots els programes Leader i els plans d’acció en la seua comarca. Entenem que hi ha divergència o inadequada aplicació d’algun criteri, per això en ressaltem els que entenem principals: El municipi del Villar ha tingut entre 2000 i 2006 un mitjana anual de creixement de l’1,61 %, inferior al 5% anual fixat com a màxim, per a no ser exclòs de l’aplicació dels eixos 3 i 4 del POR. La superfície del seu terme municipal és fonamentalment rural, de les seues 3.840 ha, només 710 ha (19,01 %) estan ocupades pel nucli urbà i el seu polígon industrial. El Programa de desarrollo rural (PDR), de la Comunitat Valenciana, correspondiente al periodo 2007-2013, debe ajustarse a lo aprobado en noviembre en Bruselas por el Comité sobre Desarrollo Rural de la Unión Europea y a los objetivos del Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural (FEADER) que aporta sus fondos a través del Ministerio de Agricultura, pero es lógicamente dependiente en sus criterios de aplicación de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación y, también, de sus fondos. Estos objetivos son en lo fundamental mejorar las rentas de las personas que trabajan en las zonas rurales, en un marco de modelo sostenible de desarrollo que fije las poblaciones en su territorio y contribuyendo a la mejora medioambiental. Y, se concretan en presupuestos destinados a la competitividad del sector agrícola, para la utilización sostenible de tierras agrícolas y forestales, la mejora de la calidad de vida en las zonas rurales y la diversificación de la economía rural. Estos objetivos correctos genéricamente, no van acompañados de los fondos necesarios, ni de la distribución conveniente (es necesario incrementar la retribución de la contribución que hace la población rural al mantenimiento medioambiental y promover una mayor dotación para la agricultura ecológica que, aunque aumenta el 77%, es insuficiente, debido a los bajos niveles de los que se parte). Es necesario algo más que incentivar las jubilaciones para impulsar el relevo generacional, hay que impulsar nuevas iniciativas para la diversificación adecuada al medio. Hay que realizar nuevas propuestas conceptuales en cuanto a la diferenciación de políticas agrarias y rurales, u objetivos más ambiciosos en cuanto al papel de las mujeres en las regiones rurales y, a la innovación en el medio rural y su multifuncionalidad. Es en la aplicación de estos criterios por parte de la conselleria donde queremos fijar hoy la atención. Compartimos, cuando menos declarativamente, que el objetivo es fijar la población rural en sus municipios para hacerlos sostenibles y, en eso, parece ser coincidente el criterio declarado por la conselleria. «La acción pública deberá hacerse más intensa en los territorios que puedan perder ese carácter de habitado». Es por ello que no entendemos ni podemos compartir la exclusión del municipio de Villar del Arzobispo del Programa de desarrollo rural, que hasta ahora había sido parte de todos los programas Leader y los planes de acción en su comarca. Entendemos que existe divergencia o inadecuada aplicación de algún criterio, por eso resaltamos los que entendemos principales: El municipio de Villar del Arzobispo ha tenido entre 2000 y 2006 un promedio anual de crecimiento del 1,61 %, inferior al 5% anual fijado como máximo, para no ser excluido de la aplicación de los ejes 3 y 4 del POR. La superficie de su término municipal es fundamentalmente rural, de sus 3.840 ha, solo 710 ha (19,01 %) están ocupados por el núcleo urbano y su polígono industrial. BOC número 94 26.09.2008 La població de 3.801 habitants (per davall del límit de les 5.000) s’assenta en unes zones del terme municipal molt reduïdes, d’ací l’existència d’una taxa de densitat que podríem denominar alta si la comparem amb poblacions veïnes, però que es troba en paregudes condicions a les que es donen a tota la comarca dels Serrans, sobretot si observem criteris com la regressió poblacional i la pèrdua dels sectors econòmics tradicionals. Les característiques comarcals comunes en la seua història, economia, geografia i realitat social són un fet, a pesar que aquesta realitat comarcal no siga una figura reconeguda administrativament com una unitat. De fet la Generalitat sí que reconeix aquesta realitat comarcal sota la figura de demarcacions territorials homologades que li serveixen de referència supramunicipal en les qüestions administratives referents a sanitat, educació, agricultura, i és també la comarca la referència en les actuacions de promoció de desenvolupament sostenible i de turisme; la qual cosa constitueix una evidència de la singularitat geogràfica comuna constitutiva d’un espai supramunicipal diferenciat, en el qual el Villar ha actuat com a capçalera administrativa, inclosos els successius programes de desenvolupament rural (Leader). Si bé és cert que el Villar és el municipi més poblat dels Serrans, no és menys cert que segons la Llei de desenvolupament rural (Llei 45/2007) compleix molt àmpliament els criteris de municipi rural de dimensió reduïda en la seua incardinació en la realitat supramunicipal, caràcter rural objectiu que s’accentua si tenim en compte els paràmetres marcats per les infraestructures, els serveis, la renda per capita, el seu pressupost i, el caràcter inestable de la població immigrant, que en moments puntuals pot desdibuixar el mapa general d’envelliment de la població. Per tot això presentem la següent Pàg. 10.897 La población de 3.801 habitantes (por debajo del límite de las 5.000) se asienta en unas zonas del término municipal muy reducidas, de ahí la existencia de una tasa de densidad que podríamos denominar alta si la comparamos con poblaciones vecinas, pero que se encuentra en parecidas condiciones a las que se dan en toda la comarca de la Serranía, sobre todo si observamos criterios como la regresión poblacional y pérdida de los sectores económicos tradicionales. Las características comarcales comunes en su historia, economía, geografía y realidad social son un hecho, pese a que esta realidad comarcal no sea una figura reconocida administrativamente como una unidad. De hecho la Generalitat sí reconoce esta realidad comarcal bajo la figura de demarcaciones territoriales homologadas que le sirven de referencia supramunicipal en las cuestiones administrativas referentes a sanidad, educación, agricultura, siendo también la comarca la referencia en las actuaciones de promoción de desarrollo sostenible y de turismo; lo que constituye una evidencia de la singularidad geográfica común constitutiva de un espacio supramunicipal diferenciado, en el que Villar del Arzobispo ha venido actuando como cabecera administrativa, incluidos los sucesivos programas de desarrollo rural (Leader). Si bien es cierto que Villar del Arzobispo es el municipio más poblado de La Serranía, no es menos cierto que según la Ley de desarrollo rural (Ley 45/2007) cumple muy sobradamente los criterios de municipio rural de pequeño tamaño en su incardinación en su realidad supramunicipal, carácter rural objetivo que se acentúa si tenemos en cuenta los parámetros marcados por las infraestructuras, los servicios, la renta per cápita, su presupuesto y, el carácter inestable de la población inmigrante, que en momentos puntuales puede desdibujar el mapa general de envejecimiento de la población. Por todo ello presentamos la siguiente PROPOSICIÓ NO DE LLEI PROPOSICIÓN NO DE LEY Les Corts Valencianes acorden: – Instar la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana, que revise i rectifique la no inclusió del municipi del Villar en el Programa de desenvolupament rural corresponent als exercicis 2007-2013. – Proposar que es tinguen en compte les realitats comarcals des d’una visió de conjunt dels factors que han de valorar-se, i evitar les possibles aplicacions mecanicistes que poden desvirtuar la realitat, dels indicadors de ruralitat, que s’utilitzen per a definir els territoris objecte d’aplicació del PDR en la nostra comunitat. El Consell retrà compte, davant de les Corts Valencianes, del compliment d’aquesta resolució en el termini de 6 mesos des de la seua aprovació. Las Cortes Valencianas acuerdan: – Instar a la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación de la Generalitat Valenciana, a que revise y rectifique la no inclusión del municipio de Villar del Arzobispo en el Programa de desarrollo rural correspondiente a los ejercicios 2007-2013. – Proponer que se tengan en cuenta las realidades comarcales desde una visión de conjunto de los factores que deben valorarse, evitando las posibles aplicaciones mecanicistas, que pueden desvirtuar la realidad, de los indicadores de ruralidad, que se utilizan para definir los territorios objeto de aplicación del PDR en nuestra comunidad. El Consell dará cuenta, ante las Cortes Valencianas, del cumplimiento de esta resolución en el plazo de 6 meses desde su aprobación. Les Corts, 15 de juliol de 2008 Les Corts, 15 de julio de 2008 Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Proposició no de llei sobre la negociació d’un pla d’igualtat contra l’assetjament sexual i per raó de sexe, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.431). Proposición no de ley sobre la negociación de un plan de igualdad contra el acoso sexual y por razón de sexo, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 20.431). A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.898 Glòria Marcos Martí i Lluís Torró Gil, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del RC presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent: Glòria Marcos i Martí y Lluís Torró Gil, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del RC presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria: EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS Cada vegada sembla més necessari complir el que hi ha establert en l’Estatut bàsic o de l’empleat públic i la Llei d’igualtat. Per això és urgent, com demanen els representants dels treballadors i de les treballadores de la funció pública, la creació d’una comissió per a la igualtat que tinga entre les funcions la de fer un diagnòstic de situació i un pla d’igualtat. Aquest diagnòstic permetrà fer visible i solucionar les discriminacions per raó de sexe actualment intuïdes que, contràriament al que es creu, encara avui existeixen en la Generalitat Valenciana, com les que pateix el personal de la Conselleria de Benestar Social, altament feminitzat, i amb un salari sensiblement inferior a altres conselleries. Per tot això presentem la següent: Cada vez parece más necesario cumplir con lo establecido en el Estatuto básico o del empleado público y la Ley de igualdad. Por ello es urgente, como piden los representantes de los trabajadores y trabajadoras de la función pública, la creación de una comisión para la igualdad que tenga entre sus funciones la de realizar un diagnóstico de situación y un plan de igualdad. Este diagnóstico permitirá hacer visible y solucionar las discriminaciones por razón de sexo actualmente intuidas que, contrariamente a lo que se cree, aún hoy existen en la Generalitat Valenciana, como las que sufre el personal de la Conselleria de Bienestar Social, altamente feminizado, y con un salario sensiblemente inferior a otras conselleries. Por todo eso presentamos la siguiente: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PROPUESTA DE RESOLUCIÓN Les Corts Valencianes insten el govern de la Generalitat que negocie amb els representants dels treballadors i de les treballadores de la funció pública un pla d’igualtat que incloga un diagnòstic de la situació, campanyes de difusió i propostes d’actuació contra l’assetjament sexual i per raó de sexe i les mesures tendents a solucionar, en l’àmbit de la funció pública, les situacions de desigualtat entre els homes i les dones. Les Corts Valencianes instan al gobierno de la Generalitat a que negocie con los representantes de los trabajadores y trabajadoras de la función pública un plan de igualdad que incluya un diagnóstico de la situación, campañas de difusión y propuestas de actuación contra el acoso sexual y por razón de sexo y las medidas tendentes a solucionar, en el ámbito de la función pública, las situaciones de desigualdad entre los hombres y las mujeres. Les Corts, 15 de juliol de 2008 Les Corts, 15 de julio de 2008 Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil Glòria Marcos i Martí Lluís Torró Gil G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS G. INTERPELACIONES Y MOCIONES 1. Interpel·lacions 1. Interpelaciones a) Interpel·lacions que s’anuncien a) Interpelaciones que se anuncian Interpel·lació al conseller d’Educació sobre la política general de la conselleria respecte a la situació del sistema educatiu públic valencià, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.790) Interpelación al conseller de Educación sobre la política general de la conselleria respecto a la situación del sistema educativo público valenciano, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.790) PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS La Mesa de Les Corts, en la reunió del dia 23 de setembre de 2008, d’acord amb els articles 148 i 149.2. del RC, ha admès a tràmit la Interpel·lació al conseller d’Educació sobre la política general de la conselleria respecte a la situació del sistema educatiu públic valencià, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.790). La Mesa de Les Corts, en su reunión del día 23 de septiembre de 2008, de acuerdo con los artículos 148 y 149.2. del RC, ha admitido a trámite la Interpelación al conseller de Educación sobre la política general de la conselleria respecto a la situación del sistema educativo público valenciano, que formula la diputada Mireia Mollà i Herrera, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE número 21.790). BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.899 Per tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 95.1 del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts. En cumplimiento de lo establecido en el artículo 95.1 del RC, se ordena su publicación en el Boletín Oficial de les Corts. Palau de Les Corts València, 23 de setembre de 2008 Palau de Les Corts Valencia, 23 de septiembre de 2008 La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro A LA MESA DE LES CORTS A LA MESA DE LES CORTS Mireia Mollà Herrera, diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, a l’empara del que hi ha disposat en els articles 148 i 149.2 del RC, formula al conseller d’Educació la següent: Mireia Mollà Herrera, diputada del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, al amparo de lo dispuesto en los artículos 148 y 149.2 del RC, formula al conseller de Educación la siguiente: INTERPEL·LACIÓ INTERPELACIÓN Quina és la política general de la conselleria respecte a la situació del sistema educatiu públic valencià? ¿Cuál es la política general de la conselleria respecto a la situación del sistema educativo público valenciano? Les Corts, València, 18 de setembre de 2008 Les Corts, Valencia, 18 de septiembre de 2008 Mireia Mollà i Herrera Mireia Mollà i Herrera H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA MESA DE LES CORTS H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA MESA DE LES CORTS 1. Preguntes a respondre oralment en el ple 1. Preguntas a responder oralmente en el pleno a) Preguntes que s’anuncien a) Preguntas que se anuncian PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS La Mesa de Les Corts, en la reunió del dia 23 de setembre de 2008, d’acord amb el que hi ha establert en els articles 153 i 155 del RC, ha admès a tràmit les preguntes que, tot seguit, s’especifiquen, perquè es formulen i es responguen davant el Ple. La Mesa de Les Corts, en la reunión del día 23 de septiembre de 2008, de acuerdo con lo establecido en los artículos 153 y 155 del RC, ha admitido a trámite las preguntas que, seguidamente, se especifican, para que sean formuladas y respondidas ante el Pleno. — Preguntes 216 a 227 i 234 a 236, presentades pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR:Compromís, i preguntes 228 a 233 presentades pel Grup Parlamentari Popular. — Preguntas 216 a 227 y 234 a 236, presentadas por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR:Compromís, y preguntas 228 a 233 presentadas por el Grupo Parlamentario Popular. Per tal d’acomplir el que hi ha establert en l’article 95.1 del RC, s’ordena publicar aquestes preguntes en el Butlletí Oficial de Les Corts. Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo 95.1 del RC, se ordena publicar estas preguntas en el Boletín Oficial de Les Corts. Palau de Les Corts València, 23 de setembre de 2008 Palau de Les Corts Valencia, 23 de septiembre de 2008 La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro Pregunta número 216 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del Pregunta número 216 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís, con el previo conocimiento BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.900 seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre la problemàtica al voltant de la impartició de l’assignatura Educació per a la Ciutadania (RE número 21.564) de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre la problemática en torno a la impartición de la asignatura Educación para la Ciudadanía (RE número 21.564) Com cada curs escolar la comunitat educativa s’enfronta als problemes que genera l’inici del curs escolar. Però, aquest inici de curs està marcat per la problemàtica afegida que ha creat la Conselleria d’Educació amb referència a la impartició d’Educació per a la Ciutadania. Per una banda, animant la insubmissió i l’objecció a EpC, han tingut ocasió de reconduir la situació i normalitzar l’educació després dels dos autos del TSJV. Per una altra banda, la situació que ha creat amb relació al professorat, amb la circular que intenta obligar professorat d’especialitats diferents a compartir una mateixa classe. La classe compartida per més d’un professor o professora pot ser una opció pedagògica molt vàlida en educació, però ha d’estar programada, pactada i aprovada pel consell escolar i redactada dins del projecte educatiu de cada centre. L’atribució docent per impartir EpC només la té el professorat de Filosofia i de Geografia i Història. El professorat d’anglès està en els centres per impartir la seua matèria i no per fer traducció simultània de cap altra assignatura. Per tot això formule la pregunta següent: Retirarà, la Conselleria, l’ordre d’Educació per a la Ciutadania per tal que els centres la impartesquen d’acord amb el programa lingüístic acordat pel claustre i pel professorat que té l’atribució docent? Como cada curso escolar la comunidad educativa se enfrenta a los problemas que genera el inicio del curso escolar. Pero, este inicio de curso está marcado por la problemática añadida que ha creado la Conselleria de Educación con referencia a la impartición de Educación para la Ciudadanía. Por una parte, animando a la insumisión y a la objeción a EpC, han tenido ocasión de reconducir la situación y normalizar la educación después de los dos autos del TSJV. Por otra parte, la situación que ha creado con relación al profesorado, con la circular que intenta obligar a profesorado de especialidades diferentes a compartir una misma clase. La clase compartida por más de un profesor o profesora puede ser una opción pedagógica muy válida en educación, pero ha de estar programada, pactada y aprobada por el consejo escolar y redactada dentro del proyecto educativo de cada centro. La atribución docente para impartir EpC sólo la tiene el profesorado de Filosofía y de Geografía e Historia. El profesorado de inglés está en los centros para impartir su materia y no para hacer traducción simultánea de ninguna otra asignatura. Por todo ello formulo la siguiente pregunta: ¿Retirará, la Conselleria, la orden de Educación para la Ciudadanía para que los centros la impartan de acuerdo con el programa lingüístico acordado por el claustro y por el profesorado que tiene su atribución docente? València, 15 de setembre de 2008 Josep Maria Pañella Alcàcer Valencia, 15 de septiembre de 2008 Josep Maria Pañella Alcàcer Pregunta número 217 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Enric Xavier Morera Català, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a la consellera d’Indústria i Comerç sobre el sector de l’energia solar valenciana (RE número 21.565) Pregunta número 217 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Enric Xavier Morera Català, del Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de Industria y Comercio sobre el sector de la energía solar valenciana (RE número 21.565) Al País Valencià existeixen al voltant de 2.481 instal·lacions fotovoltaiques amb una potència total aproximada de 150 Mw, és a dir el 15% del total estatal. El sector de l’energia solar valenciana aglutina més de 350 empreses i dóna ocupació a uns 4.500 treballadors. Entre aquest sector hi ha una enorme preocupació sobre el nou Reial decret que prepara el govern central per a regular el mercat fotovoltaic. Quines gestions està realitzant i quines demandes ha fet arribar la Conselleria d’Indústria davant el Ministeri d’Indústria a fi que el nou Reial decret redunde beneficiosament en el sector de l’energia solar valenciana? En el País Valenciano existen alrededor de 2.481 instalaciones fotovoltaicas con una potencia total aproximada de 150 Mw, es decir el 15% del total estatal. El sector de la energía solar valenciana aglutina a más de 350 empresas y emplea a unos 4.500 trabajadores. Entre este sector hay una enorme preocupación sobre el nuevo Real decreto que prepara el gobierno central para regular el mercado fotovoltaico. ¿Qué gestiones está realizando y qué demandas ha hecho llegar la Conselleria de Industria ante el Ministerio de Industria a fin de que el nuevo Real decreto redunde beneficiosamente en el sector de la energía solar valenciana? València, 15 de setembre de 2008 Enric Xavier Morera Català Valencia, 15 de septiembre de 2008 Enric Xavier Morera Català Pregunta número 218 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Enric Xavier Morera Català, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller de Sanitat sobre el segon hospital a la Marina Baixa (RE número 21.566) Pregunta número 218 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Enric Xavier Morera Català, del Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Sanidad sobre el segundo hospital en La Marina Baixa (RE número 21.566) BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.901 Quins són els terminis d’execució que contempla la vostra conselleria per a la construcció del segon hospital comarcal a la Marina Baixa? ¿Cuáles son los plazos de ejecución que contempla su conselleria para la construcción del segundo hospital comarcal en La Marina Baixa? València, 15 de setembre de 2008 Enric Xavier Morera Català Valencia, 15 de septiembre de 2008 Enric Xavier Morera Català Pregunta número 219 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre el Fons de Cooperació Municipal (RE número 21.791) Pregunta número 219 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre el Fondo de Cooperación Municipal (RE número 21.791) Quina és la posició del Consell respecte a l’acord unànime pres, en l’assemblea de la FVMP, l’any 1999 de creació del Fons de Cooperació Municipal? ¿Cuál es la posición del Consell respecto al acuerdo unánime tomado, en la asamblea de la FVMP, el año 1999 de creación del Fondo de Cooperación Municipal? València, 18 de setembre de 2008 Mireia Mollà Herrera Valencia, 18 de septiembre de 2008 Mireia Mollà Herrera Pregunta número 220 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre el sector del calcer (RE número 21.792) Pregunta número 220 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre el sector del calzado (RE número 21.792) Quines són les mesures desenvolupades pel Consell respecte al sector del calcer a la nostra comunitat? ¿Cuáles son las medidas desarrolladas por el Consell respecto al sector del calzado en nuestra comunidad? València, 18 de setembre de 2008 Mireia Mollà Herrera Valencia, 18 de septiembre de 2008 Mireia Mollà Herrera Pregunta número 221 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al Consell sobre els casos de legionel·la registrats aquest darrers mesos (RE número 21.793) Pregunta número 221 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al Consell sobre los casos de legionela registrados estos últimos meses (RE número 21.793) Quina és la situació actual sobre els casos de legionel·la registrats durant aquests darrers mesos a la Comunitat Valenciana, focalitzats majoritàriament al municipi de Carcaixent? ¿Cuál es la situación actual sobre los casos de legionela registrados durante estos últimos meses en la Comunitat Valenciana, focalizados en su mayoría en el municipio de Carcaixent? València, 18 de setembre de 2008 Mireia Mollà Herrera Valencia, 18 de septiembre de 2008 Mireia Mollà Herrera Pregunta número 222 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre les biblioteques als centres educatius (RE número 21.794) Pregunta número 222 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre las biblioteca en los centros educativos (RE número 21.794) Quins criteris utilitza la Conselleria d’Educació per dotar els instituts de nova creació del fons bibliogràfic funda- ¿Qué criterios utiliza la Conselleria de Educación para dotar a los institutos de nueva creación del fondo bibliográ- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.902 cional per a la biblioteca d’un centre de nova creació, especialment en allò que fa referència al valencià? fico fundacional para la biblioteca de un centro de nueva creación, especialmente en lo referente al valenciano? València, 18 de setembre de 2008 Mònica Oltra Jarque Valencia, 18 de septiembre de 2008 Mònica Oltra Jarque Pregunta número 223 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre les substitucions del professorat (RE número 21.795) Pregunta número 223 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre las sustituciones del profesorado (RE número 21.795) Quina mitjana de temps hi ha des que es produeix una vacant de personal no docent en un IES fins que hi arriba la persona substituta? ¿Qué promedio de tiempo hay desde que se produce una vacante de personal no docente en un IES hasta que llega la persona sustituta? València, 18 de setembre de 2008 Mònica Oltra Jarque Valencia, 18 de septiembre de 2008 Mònica Oltra Jarque Pregunta número 224 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre la plantilla dels IES de nova creació (RE número 21.796) Pregunta número 224 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre la plantilla dels IES de nueva creación (RE número 21.796) Quina és la plantilla de personal no docent prevista per als IES de nova creació i quins criteris utilitza la Conselleria d’Educació per a la dotació d’aquest personal als IES? ¿Cuál es la plantilla de personal no docente prevista para los IES de nueva creación y qué criterios utiliza la Conselleria de Educación para la dotación de este personal a los IES? València, 18 de setembre de 2008 Mònica Oltra Jarque Valencia, 18 de septiembre de 2008 Mònica Oltra Jarque Pregunta número 225 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre els criteris que acrediten el coneixement del valencià en les oposicions de secundària (RE número 21.797) Pregunta número 225 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre los criterios que acreditan el conocimiento del valenciano en las oposiciones de secundaria (RE número 21.797) Quins criteris considera la Conselleria d’Educació que acrediten el coneixement de valencià de cara a la convocatòria de les pròximes oposicions per a professorat d’educació secundària? ¿Qué criterios considera la Conselleria de Educación que acreditan el conocimiento del valenciano de cara a la convocatoria de las próximas oposiciones para profesorado de educación secundaria? València, 18 de setembre de 2008 Mònica Oltra Jarque Valencia, 18 de septiembre de 2008 Mònica Oltra Jarque Pregunta número 226 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre la sentència sobre les proves d’accés al cos de professors de secundària (RE número 21.798) Pregunta número 226 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre la sentencia sobre las pruebas de acceso al cuerpo de profesores de secundaria (RE número 21.798) BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.903 De quina manera pensa aplicar la Conselleria d’Educació, en les proves selectives per a l’accés al cos de professors d’educació secundària o de professors tècnics de formació professional, la sentència de la Sala del Contenciós del Tribunal Suprem de 15 de març de 2006 sobre el recurs 8.075/1999? ¿De qué manera piensa aplicar la Conselleria de Educación, en las pruebas selectivas para el acceso al cuerpo de profesores de educación secundaria o de profesores técnicos de formación profesional, la sentencia de la Sala de lo Contencioso del Tribunal Supremo de 15 de marzo de 2006 sobre el recurso 8.075/1999? València, 18 de setembre de 2008 Mònica Oltra Jarque Valencia, 18 de septiembre de 2008 Mònica Oltra Jarque Pregunta número 227 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre el Pla parcial del sector R5-B d’Orpesa (RE número 21.802) Pregunta número 227 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre el Plan parcial del sector R5B de Oropesa (RE número 21.802) La Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat, per mitja de la Resolució de la directora general d’Ordenació Territorial de data 12 de gener de 2007, va denegar la inscripció en el Registre de Programes del Programa d’Actuació Integral de la Unitat d’Execució 1 del Pla parcial del sector R5-B d’Orpesa, i va requerir l’Ajuntament d’Orpesa a l’anul·lació del plenari municipal de 30 de maig de 2006, d’aprovació definitiva tant del programa com del pla parcial, per existir causes d’il·legalitat manifesta (referència a l’expedient 2006/0509 FR). Davant de la negativa de l’Ajuntament d’Orpesa al compliment d’aquest, la Generalitat va interposar, per mitja d’un escrit de 26 d’abril de 2007, el recurs contenciós administratiu contra l’acord abans citat del plenari municipal de 30 de maig de 2006 (recurs contenciós administratiu número 1/000278/2007, en la Secció Primera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia). El recurs contenciós es va interposar per existir en el programa aprovat causes manifestes d’il·legalitat, en no complir-se les condicions imposades per la cèdula d’urbanització, concedida amb condicions pel director general d’Ordenació i Planificació Territorial (Sr. Pedro Grimal Ivars) de data 14 de novembre de 2005 (referència a l’expedient 2.005/0445 FR). Entre les condicions imposades per la cèdula, declarades expressament incomplertes en la Resolució de data 12 de gener de 2007, figuren, la de garantir un repartiment equitatiu de beneficis i càrregues entre els propietaris afectats pel pla parcial, pel qual tots els propietaris del sector han de participar de forma proporcionada en la despesa de les indemnitzacions pel desmuntatge d’instal·lacions, com també la necessària obtenció de l’informe favorable de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient (aquest informe va ser emès amb caràcter desfavorable en la data 26 d’abril de 2006). Per tot això formule la pregunta següent: Han estat emesos per la Conselleria, amb posterioritat a la interposició del recurs contenciós, cap resolució que declare nul·la la condició imposada sobre la garantia del repartiment de beneficis i càrregues entre els terrenys del sector i l’informe favorable de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient? La Conselleria de Territorio y Vivienda de la Generalitat, por medio de la Resolución de la directora general de Ordenación Territorial de fecha 12 de enero de 2007, denegó la inscripción en el Registro de Programas del Programa de Actuación Integral de la Unidad de Ejecución 1 del Plan parcial del sector R5-B de Oropesa, y requirió al Ayuntamiento de Oropesa la anulación del plenario municipal de 30 de mayo de 2006, de aprobación definitiva tanto del programa como del plan parcial, por existir causas de ilegalidad manifiesta (referencia al expediente 2006/0509 FR). Ante la negativa del Ayuntamiento de Oropesa a su cumplimiento, la Generalitat interpuso, mediante un escrito de 26 de abril de 2007, el recurso contencioso administrativo contra el acuerdo citado del plenario municipal de 30 de mayo de 2006 (recurso contencioso administrativo número 1/000278/2007, en la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia). El recurso contencioso se interpuso por existir en el programa aprobado causas manifiestas de ilegalidad, al no cumplirse las condiciones impuestas para la célula de urbanización, concedida con condiciones por el director general de Ordenación y Planificación Territorial (Dr. Pedro Grimal Ivars) de fecha 14 de noviembre de 2005 (referencia al expediente 2.005/0445 FR). Entre las condiciones impuestas para la célula, declaradas expresamente incompletas en la Resolución de fecha 12 de enero de 2007, figuran, la de garantizar un reparto equitativo de beneficios y cargas entre los propietarios afectados por el plan parcial, por el que todos los propietarios del sector han de participar de forma proporcionada en el gasto de las indemnizaciones por el desmonte de instalaciones, así como la necesaria obtención del informe favorable de la Dirección General de Costas del Ministerio de Medio Ambiente (este informe fue emitido con carácter desfavorable en la fecha 26 de abril de 2006). Por todo ello formulo la siguiente pregunta: ¿Han sido emitidos por la Conselleria, con posterioridad a la interposición del recurso contencioso, alguna resolución que declare nula la condición impuesta sobre la garantía del reparto de beneficios y cargas entre los terrenos del sector y el informe favorable de la Dirección General de Costas del Ministerio de Medio Ambiente? València, 19 de setembre de 2008 Josep Maria Pañella Alcàcer Valencia, 19 de septiembre de 2008 Josep Maria Pañella Alcàcer BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.904 Pregunta número 228 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Manuel Miguel Bustamante Bautista, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Immigració i Ciutadania sobre la política de cooperació (RE número 21.809) Pregunta número 228 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Manuel Miguel Bustamante Bautista, del Grupo Parlamentario Popular, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Inmigración y Ciudadanía sobre la política de cooperación (RE número 21.809) La política de cooperació i desenvolupament mampresa per la Comunitat Valenciana ha rebut un fort impuls en els últims anys que s’ha vist materialitzat no sols en el compliment del compromís del 0,7%. Podria fer- nos un balanç del nombre dels projectes, països i resultats en els quals s’ha concretat fins al dia d’avui? La política de cooperación y desarrollo emprendida por la Comunitat Valenciana ha recibido un fuerte impulso en los últimos años que se ha visto materializado no sólo en el cumplimiento del compromiso del 0,7%. ¿Podría hacernos un balance del número de los proyectos, países y resultados en que se ha concretado hasta el día de hoy? València, 19 de setembre de 2008 Manuel Miguel Bustamante Bautista Valencia, 19 de septiembre de 2008 Manuel Miguel Bustamante Bautista Pregunta número 229 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Salvador Cortes Llopis, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Immigració i Ciutadania sobre els immigrants (RE número 21.810) Pregunta número 229 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Salvador Cortes Llopis, del Grupo Parlamentario Popular, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Inmigración y Ciudadanía sobre los inmigrantes (RE número 21.810) El govern d’Espanya continua traslladant immigrants des de Canàries, Ceuta o Melilla a la Comunitat Valenciana. Quants immigrants ha enviat a la Comunitat Valenciana en els tres últims anys i què representa això des dels punts de vista social, econòmic i polític? El gobierno de España continúa trasladando inmigrantes desde Canarias, Ceuta o Melilla a la Comunitat Valenciana. ¿Cuántos inmigrantes han enviado a la Comunitat Valenciana en los tres últimos años y qué representa eso desde los puntos de vista social, económico y político? València, 19 de setembre de 2008 Salvador Cortes Llopis Valencia, 19 de septiembre de 2008 Salvador Cortes Llopis Pregunta número 230 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Yolanda García Santos, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a la consellera de Turisme sobre el sector turístic (RE número 21.811) Pregunta número 230 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Yolanda García Santos, del Grupo Parlamentario Popular, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de Turismo sobre el sector turístico (RE número 21.811) Finalitzada la temporada d’estiu, és el moment de plantejar-se com donar resposta a les noves necessitats de la demanda a conseqüència de les transformacions en el sector turístic. Té previst la Conselleria posar en marxa noves iniciatives en matèria de comunicació, amb l’objectiu de mantenir el nivell turístic desitjat? Finalizada la temporada de verano, es el momento de plantearse cómo dar respuesta a las nuevas necesidades de la demanda como consecuencia de las transformaciones en el sector turístico. ¿Tiene previsto la Conselleria poner en marcha nuevas iniciativas en materia de comunicación, con el objetivo de mantener el nivel turístico deseado? València, 19 de setembre de 2008 Yolanda García Santos Valencia, 19 de septiembre de 2008 Yolanda García Santos Pregunta número 231 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Andrés Antonio Ballester Costa, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a la consellera de Turisme sobre la dinamització turística en les zones de l’interior (RE número 21.812) Pregunta número 231 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Andrés Antonio Ballester Costa, del Grupo Parlamentario Popular, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de Turismo sobre la dinamización turística en las zonas del interior (RE número 21.812) Té la Conselleria de Turisme cap projecte nou de dinamització turística en les zones de l’interior, en interès general de la comunitat? ¿Tiene la Conselleria de Turismo algún proyecto nuevo de dinamización turística en las zonas del interior, en interés general de la comunidad? València, 19 de setembre de 2008 Andrés Antonio Ballester Costa Valencia, 19 de septiembre de 2008 Andrés Antonio Ballester Costa BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.905 Pregunta número 232 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Fernando Giner Giner, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre el sector pesquer (RE número 21.813) Pregunta número 232 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Fernando Giner Giner, del Grupo Parlamentario Popular, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el sector pesquero (RE número 21.813) Davant la difícil situació per la qual passa el nostre sector pesquer, amb pèrdues importants en el volum de pesca, la disminució dels preus de les principals espècies capturades, l’escalada dels preus del combustible, la situació de sobreexplotació dels recursos i l’escassesa de mà d’obra disponible en el sector, entre d’altres problemes i atès l’interès que per a la Comunitat Valenciana té aquest important sector, fa necessari que la conselleria adopte les mesures més pertinents. Quines són les mesures que hi pensa posar en marxa la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació? Ante la difícil situación por la que pasa nuestro sector pesquero, con pérdidas importantes en el volumen de pesca, la disminución de los precios de las principales especies capturadas, la escalada de los precios del combustible, la situación de sobreexplotación de los recursos y la escasez de mano de obra disponible en el sector, entre otros problemas y teniendo en cuenta el interés que para la Comunitat Valenciana tiene este importante sector, hace necesario que la conselleria adopte las medidas más pertinentes. ¿Cuáles son las medidas que piensa poner en marcha la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación? València, 19 de setembre de 2008 Fernando Giner Giner Valencia, 19 de septiembre de 2008 Fernando Giner Giner Pregunta número 233 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada María Dolores Botella Arbona, del Grup Parlamentari Popular, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, a la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre els fons europeus per al desenvolupament rural (RE número 21.814) Pregunta número 233 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada María Dolores Botella Arbona, del Grupo Parlamentario Popular, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, a la consellera de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre los fondos europeos para el desarrollo rural (RE número 21.814) Davant de la decisió del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí de reduir en un 70% els fons europeus per al desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana, té previst la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació desenvolupar urgentment cap política amb fons propis de La Generalitat que suplesquen aquesta disminució d’aportacions externes? Ante la decisión del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino de reducir en un 70% los fondos europeos para el desarrollo rural de la Comunitat Valenciana, ¿Tiene previsto la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación desarrollar urgentemente alguna política con fondos propios de La Generalitat que suplan esta disminución de aportaciones externas? València, 19 de setembre de 2008 María Dolores Botella Arbona Valencia, 19 de septiembre de 2008 María Dolores Botella Arbona Pregunta número 234 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller d’Educació sobre l’assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans (RE número 21.815) Pregunta número 234 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Educación sobre la asignatura Educación para la Ciudadanía y los Derechos Humanos (RE número 21.815) L’inici de curs ha posat de relleu les dificultats en l’aplicació de l’ordre i les instruccions referents a donar l’assignatura Educació per a la Ciutadania. Quina és la valoració que fa el senyor conseller d’Educació de l’aplicació de l’ordre i les instruccions que regulen l’assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans als centres de secundaria de la nostra comunitat? El inicio de curso ha puesto en relieve las dificultades en la aplicación de la orden y las instrucciones referentes a impartir la asignatura Educación para la Ciudadanía. ¿Cuál es la valoración que hace el señor conseller de Educación de la aplicación de la orden y las instrucciones que regulan la asignatura Educación para la Ciudadanía y los Derechos Humanos en los centros de secundaria de nuestra comunidad? València, 19 de setembre de 2008 Glòria Marcos i Martí Valencia, 19 de septiembre de 2008 Glòria Marcos i Martí Pregunta número 235 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada pel diputat Lluís Torró Gil, del Pregunta número 235 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por el diputado Lluís Torró Gil, del BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.906 Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre el parc natural del coscollar de la Font Roja (RE número 21.816) Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre el parque natural del carrascal de la Font Roja (RE número 21.816) L’àrea del santuari de la Font Roja és la zona de tot el parc natural que, segons el PRUG (art. 59.4), es troba sotmesa a un ús més intensiu i que l’aparcament pateix greus problemes de saturació (art. 44.4). Així mateix, segons el PORN (art. 50) la millor ubicació per als serveis d’hostaleria i allotjament és l’àrea d’esmortiment d’impactes. Ateses aquestes (i d’altres) directrius dels documents d’ordenació del parc natural aprovats per la pròpia conselleria, quina valoració fa el conseller de la proposta d’ubicar-hi (segons la proposta de l’empresa concursant) un «Complejo Turístico Alcoy-Font Roja. Hotel **** & SPA & Albergue» amb 110 places d’hotel (55 habitacions) i 72 places d’alberg (10 habitacions)? El área del santuario de la Font Roja es la zona de todo el parque natural que, según el PRUG (art. 59.4), se encuentra sometida a un uso más intensivo y que el aparcamiento sufre graves problemas de saturación (art. 44.4). Así mismo, según el PORN (art. 50) la mejor ubicación para los servicios de hotelería y alojamiento es el área de amortiguamiento de impactos. Teniendo en cuenta estas (y otras) directrices de los documentos de ordenación del parque natural aprobados por la propia conselleria, ¿Qué valoración hace el conseller de la propuesta de ubicar allí (según la propuesta de la empresa concursante) un «Complejo Turístico Alcoy-Font Roja. Hotel **** & SPA & Albergue» con 110 plazas de hotel (55 habitaciones) y 72 plazas de albergue (10 habitaciones)? València, 19 de setembre de 2008 Lluís Torró Gil Valencia, 19 de septiembre de 2008 Lluís Torró Gil Pregunta número 236 amb sol·licitud de resposta oral en el Ple, formulada per la diputada Marina Albiol Guzman, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, amb el coneixement previ del seu grup parlamentari i d’acord amb l’article 155 del RC, al conseller de Sanitat sobre l’informe de la qualitat de la sanitat pública (RE número 21.817) Pregunta número 236 con solicitud de respuesta oral en el Pleno, formulada por la diputada Marina Albiol Guzman, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís, con el previo conocimiento de su grupo parlamentario y de acuerdo con el artículo 155 del RC, al conseller de Sanidad sobre el informe de la calidad de la sanidad pública (RE número 21.817) Com valora el conseller de Sanitat l’informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública que col·loca el País Valencià en l’últim lloc quant a la qualitat de la sanitat pública? ¿Cómo valora el conseller de Sanidad el informe de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública que coloca al País Valenciano en el último lugar en cuanto a la calidad de la sanidad pública? València, 19 de setembre de 2008 Marina Albiol Guzman Valencia, 19 de septiembre de 2008 Marina Albiol Guzman 3. Preguntes a respondre per escrit 3. Preguntas a responder por escrito b) Respostes a preguntes formulades b) Respuestas a preguntas formuladas PRESIDÈNCIA DE LES CORTS PRESIDENCIA DE LES CORTS Per tal d’acomplir el que hi ha establert en els articles 95.1 i 157 del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les Corts les respostes trameses pel Consell a les preguntes corresponents, que a continuació s’especifiquen: En cumplimiento de lo establecido en los artículos 95.1 y 157 del RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts las respuestas enviadas por el Consell a las preguntas correspondientes, que a continuación se especifican: — Respostes a les preguntes amb sol·licitud de resposta escrita números 4.540, 4.541, 4.563 a 4.587, 4.591, 4.594, 4.696, 4.697, 4.706, 4.743 a 4.755, 4.757, 4.767 a 4.801, 4.808, 4.809, 4.811, 4.812, 4.823 a 4.828, 4.833 a 4.840 i 5.259. — Respuestas a las preguntas con solicitud de respuesta escrita números 4.540, 4.541, 4.563 a 4.587, 4.591, 4.594, 4.696, 4.697, 4.706, 4.743 a 4.755, 4.757, 4.767 a 4.801, 4.808, 4.809, 4.811, 4.812, 4.823 a 4.828, 4.833 a 4.840 y 5.259. Palau de Les Corts València, 20 de maig de 2008 Palau de Les Corts Valencia, 20 de mayo de 2008 La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro La presidenta María Milagrosa Martínez Navarro BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.907 Resposta a la pregunta número 4.540 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre l’informe complementari sobre el projecte de modificació del PGOU de Fanzara, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgina 7.757). Resposta del conseller RE número 17.333 Respuesta a la pregunta número 4.540 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre el informe complementario sobre el proyecto de modificación del PGOU de Fanzara, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, página 7.757). Respuesta del conseller RE número 17.333 L’informe al qual és refereix la pregunta va ser remés en data 24 d’abril del 2008 a l’Ajuntament de Fanzara. Pel que fa a les mesures que pensa adoptar la conselleria, seran les que en cada moment siguen necessàries per a assegurar el respecte a la normativa aplicable. El informe al cual se refiere la pregunta fue enviado en fecha 24 de abril del 2008 al Ayuntamiento de Fanzara. Respecto a las medidas que piensa adoptar la conselleria, serán las que en cada momento sean necesarias para asegurar el respeto a la normativa aplicable. València, 7 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 7 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a la pregunta número 4.541 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre l’adequació de l’emplaçament d’un abocador, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgina 7.758). Resposta del conseller RE número 17.333 Respuesta a la pregunta número 4.541 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre la adecuación del emplazamiento de un vertedero, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, página 7.758). Respuesta del conseller RE número 17.333 Durant la tramitació de l’autorització ambiental integrada de la planta de residus urbans de Cervera del Maestre, la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge ha realitzat consultes als diferents òrgans que intervenen en la tramitació de l’autorització. Aquesta planta disposa de la declaració d’impacte ambiental favorable, i va obtenir l’autorització ambiental integrada el passat 19 de febrer. Quant a l’abocador, no disposa encara de declaració d’impacte ambiental ja que encara cal aclarir alguns aspectes ambientals abans d’autoritzar-lo amb totes les garanties. Durante la tramitación de la autorización ambiental integrada de la planta de residuos urbanos de Cervera del Maestre, la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda ha realizado consultas a los diferentes órganos que intervienen en la tramitación de la autorización. Esta planta dispone de la declaración de impacto ambiental favorable, y obtuvo la autorización ambiental integrada el pasado 19 de febrero. En cuanto al vertedero, no dispone aún de declaración de impacto ambiental ya que aún hay que aclarar algunos aspectos ambientales antes de autorizarlo con todas las garantías. València, 7 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 7 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a les preguntes números 4.563 a 4.569 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre els plans locals de prevenció d’incendis forestals, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgines 7.764 a 7.767). Resposta del conseller RE número 17.333 Respuesta a las preguntas números 4.563 a 4.569 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre los planes locales de prevención de incendios forestales, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-VerdsIR: Compromís (BOC número 60, páginas 7.764 a 7.767). Respuesta del conseller RE número 17.333 Des de 2006, la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge estableix una línia de subvencions destinada al fet que les entitats locals elaboren els seus plans locals de prevenció d’incendis forestals. Les localitats que van rebre subvenció el 2006 i 2007 són: Caudiel, la Vall d’Uixó, Albalat dels Tarongers, Algímia d’Alfara, Alzira, Gàtova, Serra, Vilamarxant, Montanejos, Vall d’Almonacid, Gilet, Llombai, Marines, Olocau i Yátova. El 2008 ja són 52 ajuntaments més els que han sol·licitat les ajudes. El balanç d’aquests dos anys és positiu i creixent, ja que la sensibilització de les entitats locals va en augment, de la Desde 2006, la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda establece una línea de subvenciones destinada al hecho de que las entidades locales elaboren sus planes locales de prevención de incendios forestales. Las localidades que recibieron subvención en 2006 y 2007 son: Caudiel, la Vall d’Uixó, Albalat dels Tarongers, Algímia d’Alfara, Alzira, Gàtova, Serra, Vilamarxant, Montanejos, Vall d’Almonacid, Gilet, Llombai, Marines, Olocau y Yátova. El 2008 ya son 52 ayuntamientos más los que han solicitado las ayudas. El balance de estos dos años es positivo y creciente, ya que la sensibilización de las entidades locales va en aumento, BOC número 94 26.09.2008 mateixa manera que les ajudes que atorga la Generalitat. Enguany, el pressupost de les línies de subvenció és de 5.225.000 euros per a les actuacions següents: a) Obertura d’àrees tallafocs. b) Manteniment de tallafocs. c) Millora de pistes forestals. d) Construcció de pistes forestals. e) Construcció de depòsits d’aigua per a la prevenció. f) Adaptació i millora de depòsits. g) Instal·lació d’hidrants. h) Manteniment per labor de cultius com a zones de discontinuïtat entre masses forestals. i) Obertura de tallafocs perimetrals en zones d’ús públic i habitades. j) Manteniment de tallafocs perimetrals en zones d’ús públic i habitades. k) Construcció de cremadors. l) Plans locals de prevenció. m) Demolició de paellers i restauració de la zona. n) Adequació de paellers enfront del risc d’incendi. Respecte a la introducció d’una nova normativa, la Comunitat Valenciana ja disposa d’una àmplia legislació reguladora de l’ús del foc i de les activitats amb risc de provocar incendis, com és la Llei 3/1993, forestal, i el reglament d’aquesta, aprovat pel Decret 98/1995; el Decret 7/2004, pel qual s’aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d’incendis forestals, i l’Ordre de 2 de març de 2005, que regula les mesures extraordinàries per a la prevenció d’incendis forestals en Setmana Santa i Pasqua. A més, el Decret 183/1994, d’1 de setembre, regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la comunitat. Pàg. 10.908 Finalment, enguany es realitzarà una nova campanya de divulgació general, en la qual es publicaran 10.000 cartells i es repartiran 300.000 tríptics, amb la col·laboració d’Aumar, i també està prevista una línia d’ajudes per a la difusió en prevenció d’incendis destinada a associacions i sindicats agraris. de la misma forma que las ayudas que otorga la Generalitat. Este año, el presupuesto de las líneas de subvención es de 5.225.000 euros para las siguientes actuaciones: a) Apertura de áreas cortafuegos. b) Mantenimiento de cortafuegos. c) Mejora de pistas forestales. d) Construcción de pistas fore stales. e) Construcción de depósitos de agua para la prevención. f) Adaptación y mejora de depósitos. g) Instalación de hidrantes. h) Mantenimiento para labor de cultivos como zonas de discontinuidad entre masas forestales. i) Apertura de cortafuegos perimetrales en zonas de uso público y habitadas. j) Mantenimiento de cortafuegos perimetrales en zonas de uso público y habitadas. k) Construcción de quemadores. l) Planes locales de prevención. m) Demolición de paelleros y restauración de la zona. n) Adecuación de paelleros frente al peligro de incendio. Respecto a la introducción de una nueva normativa, la Comunitat Valenciana ya dispone de una amplia legislación reguladora del uso del fuego y de las actividades con riesgo de provocar incendios, como es la Ley 3/1993, forestal, y su reglamento, aprobado por el Decreto 98/1995; el Decreto 7/2004, por el que se aprueba el pliego general de normas de seguridad en prevención de incendios forestales, y la Orden de 2 de marzo de 2005, que regula las medidas extraordinarias para la prevención de incendios forestales en Semana Santa y Pascua. Además, el Decreto 183/1994, de 1 de septiembre, regula la circulación de vehículos por los terrenos forestales de la comunidad. Finalmente este año se realizará una nueva campaña de divulgación general, en la que se publicarán 10.000 carteles y se repartirán 300.000 trípticos, con la colaboración de Aumar, y también está prevista una línea de ayudas para la difusión en prevención de incendios destinada a asociaciones y sindicatos agrarios. València, 6 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 6 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a les preguntes números 4.570 a 4.585 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre Fanzara, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgines 7.768 a 7.773). Resposta del conseller RE número 17.333 Respuesta a las preguntas números 4.570 a 4.585 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre Fanzara, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (BOC número 60, páginas 7.768 a 7.773). Respuesta del conseller RE número 17.333 La superfície del sector 4, Baladrar, de sòl urbanitzable que està inclòs en la categoria AN del Pla d’ordenació dels recursos naturals de la Serra d’Espadà, és de 25 hectàrees. La superficie del sector 4, Baladrar, de suelo urbanizable que está incluido en la categoría AN del Plan de ordenación de los recursos naturales de la Serra d’Espadà, es de 25 hectáreas. Este PORN de la Serra d’Espadà está vigente en todos los aspectos a que se refieren las preguntas formuladas, por lo que las medidas que se adoptarán serán las que en cada caso puedan ser oportunas para asegurar el cumplimiento de sus disposiciones. El PGOU vigente de Fanzara se aprobó de acuerdo con la correspondiente declaración de impacto ambiental. Respecto a la modificación puntual del PGOU de Fanzara, sector 4, el Baladrar, se encuentra en tramitación des- Aquest PORN de la Serra d’Espadà està vigent en tots els aspectes a què es refereixen les preguntes formulades, per la qual cosa les mesures que s’adoptaran seran les que en cada cas puguen ser oportunes per a assegurar el compliment de les disposicions. El PGOU vigent de Fanzara es va aprovar d’acord amb la declaració corresponent d’impacte ambiental. Amb relació a la modificació puntual del PGOU de Fanzara, sector 4, el Baladrar, es troba en tramitació des BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.909 de dates recents, sense que s’hi haja emès fins al moment cap informe. Pel que fa als informes emesos sobre sol·licituds d’abocadors en el sector 4, el Baladrar, la sol·licitud d’autorització ambiental integrada per a una planta de tractament i abocador de residus perillosos presentada l’octubre del 2005 va ser desestimada per la conselleria el març del 2007, i en aquests moments no hi ha cap altre expedient en tramitació. Finalment, les dades que disposa la conselleria respecte a l’origen per municipis dels residus dipositats a l’abocador de Tales, de titularitat de la Diputació Provincial, són els que figuren en l’inventari i el catàleg de residus de la Comunitat Valenciana, disponible en la pàgina web d’aquesta conselleria. de fechas recientes, sin que se haya emitido hasta el momento ningún informe. En cuanto a los informes emitidos sobre solicitudes de vertederos en el sector 4, el Baladrar, la solicitud de autorización ambiental integrada por una planta de tratamiento y vertedero de residuos peligrosos presentada en octubre del 2005 fue desestimada por la conselleria en marzo del 2007, y en estos momentos no hay ningún otro expediente en tramitación. Finalmente, los datos que dispone la conselleria respecto al origen por municipios de los residuos depositados en el vertedero de Tales, de titularidad de la Diputación Provincial, son los que figuran en el inventario y el catálogo de residuos de la Comunitat Valenciana, disponible en la página web de esta conselleria. València, 7 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 7 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a les preguntes números 4.586 i 4.587 al Consell sobre l’impacte ambiental a Canals, que formula el diputat Enric Xavier Morera Català, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgines 7.773 i 7.774). Resposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge RE número 17.333 Respuesta a las preguntas números 4.586 y 4.587 al Consell sobre el impacto ambiental en Canals, que formula el diputado Enric Xavier Morera Català, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, páginas 7.773 y 7.774). Respuesta del conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda RE número 17.333 El camí ramader assagador de la casa del guarda a Canals es troba en bones condicions per al trànsit ramader en el tram afectat pel Pla parcial del Corcot. El promotor del pla parcial ha d’esmenar el que va motivar l’informe desfavorable i notificar a la Generalitat (a la Conselleria d’Economia i Hisenda), com a part afectada, l’inici del procés de reparcel·lació, quan es produesca. El camino de cañada de la casa del guarda en Canals se halla en buenas condiciones para el tránsito de ganado en el tramo afectado por el Plan parcial del Corcot. El promotor del plan parcial ha de enmendar lo que motivó el informe desfavorable y notificar a la Generalitat (a la Conselleria de Economía y Hacienda), como parte afectada, el inicio del proceso de reparcelación, cuando se produzca. València, 7 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 7 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a la pregunta número 4.591 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre una planta de gas a Vinaròs, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgina 7.775). Resposta del conseller RE número 17.333 Respuesta a la pregunta número 4.591 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre una planta de gas en Vinaròs, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, página 7.775). Respuesta del conseller RE número 17.333 El 14 de març del 2006 la Conselleria de Territori i Habitatge va respondre a la consulta formulada pel Ministeri de Medi Ambient, que és l’òrgan responsable d’emetre la declaració d’impacte ambiental del projecte d’emmagatzematge de gas natural Castor. En aquesta consulta es van establir les consideracions oportunes sobre les carències observades en el projecte. Correspon a la conselleria la tramitació de l’autorització ambiental integrada de la planta terrestre de tractament de gas, d’acord amb la Llei 2/2006, de 5 de maig, de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental. L’empresa Escal UGS, SL va presentar la sol·licitud corresponent el 9 d’agost del 2007. Aquest projecte va ser tornat a l’empresa perquè la conselleria no va considerar adequat l’emplaçament, i les ins- El 14 de marzo del 2006 la Conselleria de Territorio y Vivienda respondió a la consulta formulada por el Ministerio de Medio Ambiente, que es el órgano responsable de emitir la declaración de impacto ambiental del proyecto de almacenamiento de gas natural Castor. En esta consulta se establecieron las consideraciones oportunas sobre las carencias observadas en el proyecto. Corresponde a la conselleria la tramitación de la autorización ambiental integrada de la planta terrestre de tratamiento de gas, de acuerdo con la Ley 2/2006, de 5 de mayo, de prevención de la contaminación y calidad ambiental. La empresa Escal UGS, SL presentó la solicitud correspondiente el 9 de agosto del 2007. Este proyecto fue devuelto a la empresa porque la conselleria no consideró adecuado el emplazamiento, y las ins- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.910 tal·lacions que s’hi proposaven tenien, a més, un informe desfavorable de l’Ajuntament de Vinaròs. talaciones que se proponían tenían, además, un informe desfavorable del Ayuntamiento de Vinaròs. València, 7 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 7 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a la pregunta número 4.594 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre plantes subterrànies per emmagatzemar CO2, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgina 7.776). Resposta del conseller RE número 17.333 Respuesta a la pregunta número 4.594 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre plantas subterráneas para almacenar CO2, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, página 7.776). Respuesta del conseller RE número 17.333 La Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç va publicar en el BOE, el passat 8 de febrer, la inscripció de proposta de la reserva provisional, a favor de l’Estat, de sòl susceptible de ser un efectiu emmagatzematge de diòxid de carboni en l’àrea denominada Magatzem 6, compresa entre les províncies d’Alacant i Múrcia, i en l’àrea denominada Magatzem 2, compresa entre les províncies de Terol i Castelló. La Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge no ha emès de moment cap informe sobre la qüestió. No obstant això, està demanant informació sobre les diferents tècniques de captura i emmagatzematge de diòxid de carboni. La Dirección General de Política Energética y Minas del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio publicó en el BOE, el pasado 8 de febrero, la inscripción de propuesta de la reserva provisional, a favor del Estado, de suelo susceptible de ser un efectivo almacenamiento de dióxido de carbono en el área denominada Almacén 6, comprendida entre las provincias de Alicante y Murcia, y en el área denominada Almacén 2, comprendida entre las provincias de Teruel y Castellón. La Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda no ha emitido de momento ningún informe sobre la cuestión. No obstante, está pidiendo información sobre las diferentes técnicas de captura y almacenamiento de dióxido de carbono. València, 7 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 7 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a les preguntes números 4.696 i 4.697 al conseller de Presidència sobre el PAI Marina d’Or Golf, que formula la diputada Marina Albiol Guzman, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgina 7.822). Resposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge RE número 17.333 Respuesta a las preguntas números 4.696 y 4.697 al conseller de Presidencia sobre el PAI Marina d’Or Golf, que formula la diputada Marina Albiol Guzman, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, página 7.822). Respuesta del conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda RE número 17.333 Amb relació al Pla parcial Marina d’Or Golf dels municipis de Cabanes i Orpesa, l’expedient està en tramitació segons les vies legals establertes, i en el moment oportú es resoldrà amb els informes i les disposicions legals aplicables. Con relación al Plan parcial Marina d’Or Golf de los municipios de Cabanes y Orpesa, el expediente está en tramitación según las vías legales establecidas, y en el momento oportuno se resolverá con los informes y las disposiciones legales aplicables. València, 7 de maig de 2008 El conseller de Presidència Vicente Rambla Momplet Valencia, 7 de mayo de 2008 El conseller de Presidencia Vicente Rambla Momplet Resposta a la pregunta número 4.706 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre l’Ajuntament de Cabanes, que formula la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgina 7.824). Resposta del conseller RE número 17.333 Respuesta a la pregunta número 4.706 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre el Ayuntamiento de Cabanes, que formula la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, página 7.824). Respuesta del conseller RE número 17.333 Les accions que es poden adoptar davant d’un eventual incompliment de les condicions establertes en l’aprovació Las acciones que se pueden adoptar ante un eventual incumplimiento de las condiciones establecidas en la apro- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.911 definitiva del Pla parcial Torre la Sal són les ja anunciades en l’escrit de la directora general d’Ordenació del Territori de 20 de novembre del 2007. bación definitiva del Plan parcial Torre la Sal son las ya anunciadas en el escrito de la directora general de Ordenación del Territorio de 20 de noviembre del 2007. València, 7 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 7 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a les preguntes números 4.743 i 4.744 al Consell sobre aigües residuals, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgines 7.836 i 7.837). Resposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge RE número 17.333 Respuesta a las preguntas números 4.743 y 4.744 al Consell sobre aguas residuales, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, páginas 7.836 y 7.837). Respuesta del conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda RE número 17.333 Sempre que existesca clavegueram, els habitatges s’hi han de connectar. Si no existeix es poden acceptar solucions individuals, com ara fosses sèptiques o depuradores compactes biològiques. Els fangs generats per aquestes instal·lacions són tractats en les depuradores públiques el funcionament de les quals es finança a càrrec del cànon de sanejament. En tot cas, tota solució individual requereix l’autorització d’abocament que ha d’emetre l’organisme de conca. A més, la Llei urbanística valenciana preveu la possibilitat d’utilització de fosses sèptiques per a solucionar el servei d’evacuació d’aigües residuals si ho autoritza el planejament municipal per a zones de molt baixa intensitat. El nombre d’habitatges per hectàrea necessari per a considerar una zona de baixa densitat es determina en el mateix planejament municipal. Siempre que exista alcantarillado, las viviendas se han de conectar. Si no existe se pueden aceptar soluciones individuales, como fosas sépticas o depuradoras compactas biológicas. Los fangos generados por estas instalaciones son tratados en las depuradoras públicas cuyo funcionamiento se financia a cargo del canon de saneamiento. En todo caso, toda solución individual requiere la autorización de vertido que ha de emitir el organismo de cuenca. Además, la Ley urbanística valenciana prevé la posibilidad de utilización de fosas sépticas para solucionar el servicio de evacuación de aguas residuales si lo autoriza el planeamiento municipal para zonas de muy baja intensidad. El número de viviendas por hectárea necesario para considerar una zona de baja densidad se determina en el mismo planeamiento municipal. València, 7 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 7 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a la pregunta número 4.745 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre la planta de residus a Cervera, que formula la diputada Mónica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgina 7.837). Resposta del conseller RE número 17.333 Respuesta a la pregunta número 4.745 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre la planta de residuos en Cervera, que formula la diputada Mónica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, página 7.837). Respuesta del conseller RE número 17.333 La planta indicada va obtenir l’autorització ambiental integrada el passat 19 de febrer. El termini d’execució previst en el projecte bàsic és de 17 mesos. D’altra banda, s’executaran les previsions del Pla zonal I de residus. A curt termini, la zona nord de Castelló disposa de l’abocador de residus urbans a Vilafranca. La indicada planta obtuvo la autorización ambiental integrada el pasado 19 de febrero. El plazo de ejecución previsto en el proyecto básico es de 17 meses. Por otro lado, se ejecutarán las previsiones del Plan zonal I de residuos. A corto plazo, la zona norte de Castellón dispone del vertedero de residuos urbanos en Vilafranca. València, 7 de maig de 200 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 7 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a les preguntes números 4.746 a 4.755 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre l’aeroport de Castelló, que formula la diputada Mónica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgines 7.838 a 7.840). Resposta del conseller RE número 17.333 Respuesta a las preguntas números 4.746 a 4.755 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre el aeropuerto de Castellón, que formula la diputada Mónica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, páginas 7.838 a 7.840). Respuesta del conseller RE número 17.333 BOC número 94 26.09.2008 La recopilació de dades científiques sobre els hàbitats i les espècies d’interès per a la conservació és un procés continu i no respon a motius conjunturals, sinó que forma part d’una estratègia coherent de protecció del medi ambient de tota la Comunitat Valenciana a llarg termini, que es basa en criteris objectius. La nova zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) proposada amb la denominació Planiols-Calaf i ValentíDonvals-Benasques té dues zones amb una extensió total de 1.747,51 hectàrees, i en el punt més pròxim dista un mínim d’un quilòmetre del futur aeroport de Castelló. Pàg. 10.912 La tramitació del projecte d’aeroport de Castelló inclou l’avaluació d’impacte ambiental pertinent, que estableix les mesures correctores oportunes. Actualment s’estan analitzant les al·legacions sobre el projecte d’acord del Consell d’ampliació de la xarxa de ZEPA de la Comunitat Valenciana, el termini d’informació pública del qual va finalitzar el 2 d’abril de 2008. La recopilación de datos científicos sobre los hábitats y las especies de interés para la conservación es un proceso continuo y no responde a motivos coyunturales, sino que forma parte de una estrategia coherente de protección del medio ambiente de toda la Comunitat Valenciana a largo plazo, que se basa en criterios objetivos. La nueva zona de especial protección para las aves (ZEPA) propuesta con la denominación Planiols-Calaf y Valentí-Donvals-Benasques tiene dos zonas con una extensión total de 1.747,51 hectáreas, y en el punto más próximo dista un mínimo de un kilómetro del futuro aeropuerto de Castellón. Las futuras normas de gestión de la ZEPA determinarán las medidas para compatibilizar la protección de los hábitats y las especies con las actividades del entorno. Hay que recordar que hay precedentes de aeropuertos próximos a hábitats con avifauna importante, como el aeropuerto de El Prat en Barcelona. La tramitación del proyecto de aeropuerto de Castellón incluye la pertinente evaluación de impacto ambiental, que establece las oportunas medidas correctoras. Actualmente se están analizando las alegaciones sobre el proyecto de acuerdo del Consell de ampliación de la red de ZEPA de la Comunitat Valenciana, cuyo plazo de información pública finalizó el 2 de abril de 2008. València, 7 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 7 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a la pregunta número 4.757 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre ajudes del programa 431.20, que formula la diputada Mónica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgina 7.841). Resposta del conseller RE número 17.333 Respuesta a la pregunta número 4.757 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre ayudas del programa 431.20, que formula la diputada Mónica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 60, página 7.841). Respuesta del conseller RE número 17.333 Els 4,2 milions d’euros que figuren en els pressupostos de 2007, programa 431.20 Habitatge i projectes urbans, capítol VII, codi de línia T0304000 Pla d’habitatge Ministeri d’Habitatge/Comunitat Valenciana, com a aportació externa de l’Àrea d’Infraestructures Públiques i Transports, s’han destinat a ajudes públiques gestionades i liquidades per la Generalitat en el marc de les actuacions protegides previstes en el pla d’habitatge. Los 4,2 millones de euros que figuran en los presupuestos de 2007, programa 431.20 Vivienda y proyectos urbanos, capítulo VII, código de línea T0304000 Plan de vivienda Ministerio de Vivienda/Comunitat Valenciana, como aportación externa del Área de Infraestructuras Públicas y Transportes, se han destinado a ayudas públicas gestionadas y liquidadas por la Generalitat en el marco de las actuaciones protegidas previstas en el plan de vivienda. València, 7 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 7 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a les preguntes números 4.767 a 4.769 al conseller d’Infraestructures i Transport sobre el circuit de Fórmula 1, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (BOC número 60, pàgines 7.845 i 7.846). Resposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge RE número 17.333 Respuesta a las preguntas números 4.767 a 4.769 al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre el circuito de Fórmula 1, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (BOC número 60, páginas 7.845 y 7.846). Respuesta del conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda RE número 17.333 Les preguntes relatives a les emissions a l’atmosfera i a la contaminació acústica com a conseqüència del circuit urbà de Fórmula 1 de València ja van ser contestades en ocasió de les preguntes 3.869 a 3.881 formulades pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís, i Las preguntas relativas a las emisiones a la atmósfera y a la contaminación acústica como consecuencia del circuito urbano de Fórmula 1 de Valencia ya fueron contestadas con ocasión de las preguntas 3.869 a 3.881 formuladas por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Com- Les futures normes de gestió de la ZEPA determinaran les mesures per a compatibilitzar la protecció dels hàbitats i les espècies amb les activitats de l’entorn. Cal recordar que hi ha precedents d’aeroports pròxims a hàbitats amb avifauna important, com ara l’aeroport del Prat a Barcelona. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.913 únicament puc afegir que, d’acord amb l’article 14 del Decret 15/2008, del Consell, la duració de l’exempció del compliment dels nivells màxims de pertorbació acústica serà la del període de temps en què tinga lloc la celebració esportiva. promís, y únicamente puedo añadir que, de acuerdo con el artículo 14 del Decreto 15/2008, del Consell, la duración de la exención del cumplimiento de los niveles máximos de perturbación acústica será la del período de tiempo en que tenga lugar la celebración deportiva. València, 7 de maig de 2008 El conseller d’Infraestructures i Transport Mario Flores Lanuza Valencia, 7 de mayo de 2008 El conseller de Infraestructuras y Transporte Mario Flores Lanuza Resposta a les preguntes números 4.770 a 4.783 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge sobre incendis al parc natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, que formula la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgines 7.918 a 7.921). Resposta del conseller RE número 17.332 Respuesta a las preguntas números 4.770 a 4.783 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda sobre incendios en el parque natural de El Prat de Cabanes-Torreblanca, que formula la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (BOC número 61, páginas 7.918 a 7.921). Respuesta del conseller RE número 17.332 Us remetem, adjunta, una taula amb les dades del nombre d’incendis ocorreguts al parc natural del Prat de Cabanes-Torreblanca des de 1993 fins a 2008. El major nombre d’incendis té lloc en 1994, amb 16 dels 31 successos produïts. El 90% dels incendis han sigut intencionats, encara que aquesta conselleria no té coneixement del fet que s’hagen identificat els autors materials. El personal de vigilància amb funcions exclusives de prevenció d’incendis que, totalment o parcialment, realitzen funcions en l’entorn del parc està compost per sis persones, en horari diürn. A més, els observatoris forestals de Subarra i del Desert de les Palmes, aquest últim permanentment, comprenen en el seu camp visual el parc natural. Durant el mes d’abril es van realitzar vigilàncies nocturnes especials. Respecte de les inversions realitzades al parc des de l’any 1998, la Generalitat ha invertit un total de 8.411.292 euros. Els danys sobre la fauna i la flora provocats per l’últim incendi que es va produir el dia 1 d’abril del 2008 han estat d’escassa rellevància, ja que encara no s’havien detectat indicis des del començament de l’època de nidificació, i la vegetació es recupera fàcilment per ella mateixa. No obstant això, l’avaluació de les repercussions haurà de realitzar-se després de les pròximes campanyes de nidificació. Finalment, a més de les mesures de millora previstes en el pla de prevenció d’incendis del Prat de Cabanes-Torreblanca aprovat en 2006, s’estan dissenyant noves actuacions per a facilitar l’accés als mitjans d’extinció en determinades zones del parc. Le remitimos, adjunta, una tabla con los datos del número de incendios ocurridos en el parque natural de El Prat de Cabanes-Torreblanca desde 1993 hasta 2008. El mayor número de incendios tiene lugar en 1994, con 16 de los 31 sucesos producidos. El 90% de los incendios han sido intencionados, aunque esta conselleria no tiene conocimiento del hecho de que se hayan identificado los autores materiales. El personal de vigilancia con funciones exclusivas de prevención de incendios que, total o parcialmente, realizan funciones en el entorno del parque está compuesto por seis personas, en horario diurno. Además, los observatorios forestales de Subarra y del Desert de les Palmes, este último permanentemente, comprenden en su campo visual el parque natural. Durante el mes de abril se realizaron vigilancias nocturnas especiales. Respeto de las inversiones realizadas en el parque desde el año 1998, la Generalidad ha invertido un total de 8.411.292 euros. Los daños sobre la fauna y la flora provocados por el último incendio que se produjo el día 1 de abril de 2008 han sido de escasa relevancia, ya que aún no se habían detectado indicios desde el comienzo de la época de nidificación, y la vegetación se recupera fácilmente por sí misma. No obstante, la evaluación de las repercusiones deberá realizarse después de las próximas campañas de nidificación. Finalmente, además de las medidas de mejora previstas en el plan de prevención de incendios de El Prat de Cabanes-Torreblanca aprobado en 2006, se están diseñando nuevas actuaciones para facilitar el acceso a los medios de extinción en determinadas zonas del parque. València, 12 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 12 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón AQUESTA RESPOSTA VA ACOMPANYADA D’UN ANNEX QUE ELS DIPUTATS I LES DIPUTADES TENEN AL SEU ABAST EN L’ÀREA ADMINISTRATIVA I PARLAMENTÀRIA D’AQUESTA CAMBRA ESTA RESPUESTA VA ACOMPAÑADA DE UN ANEXO QUE LOS DIPUTADOS Y LAS DIPUTADAS TIENEN A SU DISPOSICIÓN EN EL ÁREA ADMINISTRATIVA Y PARLAMENTARIA DE ESTA CÁMARA Resposta a la pregunta número 4.784 al conseller d’Educació sobre el curs 2008-2009, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grup Parlamentari Esquerra Respuesta a la pregunta número 4.784 al conseller de Educación sobre el curso 2008-2009, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grupo Parlamenta- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.914 Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.922). Resposta del conseller RE número 17.015 rio Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.922). Respuesta del conseller RE número 17.015 La Conselleria d’Educació ha convocat ajudes individuals per a la formació del professorat durant el curs 20082009. A més, des d’esta administració es continuaran convocant les ajudes individuals esmentades per als pròxims anys. La Conselleria de Educación ha convocado ayudas individuales para la formación del profesorado durante el curso 2008-2009. Además, desde esta administración se continuarán convocando las mencionadas ayudas individuales para los próximos años. València, 8 de maig de 2008 El conseller d’Educació Alejandro Font de Mora Turón Valencia, 8 de mayo de 2008 El conseller de Educación Alejandro Font de Mora Turón Resposta a la pregunta número 4.785 al conseller d’Educació sobre el curs 2008-2009, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.922). Resposta del conseller RE número 17.015 Respuesta a la pregunta número 4.785 al conseller de Educación sobre el curso 2008-2009, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.922). Respuesta del conseller RE número 17.015 Les accions formatives que s’han realitzat des de la Conselleria d’Educació per als treballadors docents en els anys 2006 i 2007 sumen un total 8.189. Per a enguany, 2008, es preveu superar les 5.000 accions formatives, de les quals cal destacar 50 accions del Programa de Suport a l’Ensenyament i Aprenentatge de les Llengües Estrangeres amb un pressupost de 2.500.000 euros. A tota esta oferta cal afegir la que presenten les entitats col·laboradores que també s’ha incrementat significativament. Las acciones formativas que se han realizado desde la Conselleria de Educación para los trabajadores docentes en los años 2006 y 2007 suman un total de 8.189. Para este año 2008 se prevé superar las 5.000 acciones formativas, de las que hay que destacar 50 acciones del programa de apoyo a la enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras, con un presupuesto de 2.500.000 euros. A toda esta oferta hay que añadir la que presentan las entidades colaboradoras, que también se ha incrementado significativamente. València, 8 de maig de 2008 El conseller d’Educació Alejandro Font de Mora Turón Valencia, 8 de mayo de 2008 El conseller de Educación Alejandro Font de Mora Turón Resposta a la pregunta número 4.786 al conseller d’Educació sobre el curs 2008-2009, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.923). Resposta del conseller RE número 17.015 Respuesta a la pregunta número 4.786 al conseller de Educación sobre el curso 2008-2009, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.923). Respuesta del conseller RE número 17.015 Des de la Conselleria d’Educació s’està estudiant la redacció d’un nou decret dels CEFIRE que done una resposta satisfactòria a les necessitats formatives de la comunitat educativa. Desde la Conselleria de Educación se está estudiando la redacción de un nuevo decreto de los CEFIRE que dé una respuesta satisfactoria a las necesidades formativas de la comunidad educativa. València, 8 de maig de 2008 El conseller d’Educació Alejandro Font de Mora Turón Valencia, 8 de mayo de 2008 El conseller de Educación Alejandro Font de Mora Turón Resposta a les preguntes números 4.787 a 4.790 al conseller d’Educació sobre el transport escolar curs 20082009, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgines 7.924 a 7.926). Resposta del conseller RE número 17.015 Respuesta a las preguntas números 4.787 a 4.790 al conseller de Educación sobre el transporte escolar curso 2008-2009, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (BOC número 61, páginas 7.924 a 7.926). Respuesta del conseller RE número 17.015 La Conselleria d’Educació s’ha limitat a complir estrictament la normativa vigent en matèria de contractació pública i de resolució de recursos administratius, i ha actuat de conformitat amb el que disposa la Llei de Contractes de les Administracions Públiques i la Llei de Regim Jurídic de La Conselleria de Educación se ha limitado a cumplir estrictamente la normativa vigente en materia de contratación pública y de resolución de recursos administrativos, y ha actuado de conformidad con lo que dispone la Ley de contratos de las administraciones públicas y la Ley de régi- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.915 les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. D’altra banda, el preu d’adjudicació no ha superat en cap cas el pressupost de licitació i s’ha ajustat a la legalitat vigent. La modificació a la qual fa referència sa senyoria és conseqüència legal de la resolució del recurs de reposició; per tant, la conselleria en este cas no considera procedent cap compensació. En este sentit, esta resolució es troba en procediment jurídic i fins ara no s’ha dictat sentencia. Esta conselleria complirà estrictament el dictamen que corresponga al dit procediment. men jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común. Por otro lado, el precio de adjudicación no ha superado en ningún caso el presupuesto de licitación y se ha ajustado a la legalidad vigente. La modificación a que hace referencia su señoría es consecuencia legal de la resolución del recurso de reposición; por lo tanto, la conselleria en este caso no considera procedente ninguna compensación. En este sentido, esta resolución se encuentra en procedimiento jurídico y hasta ahora no se ha dictado sentencia. Esta conselleria cumplirá estrictamente el dictamen que corresponda a dicho procedimiento. València, 8 de maig de 2008 El conseller d’Educació Alejandro Font de Mora Turón Valencia, 8 de mayo de 2008 El conseller de Educación Alejandro Font de Mora Turón Resposta a les preguntes números 4.791 i 4.792 al conseller d’Educació sobre el programa Ítaca, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgines 7.926 i 7.927). Resposta del conseller RE número 17.015 Respuesta a las preguntas números 4.791 y 4.792 al conseller de Educación sobre el programa Itaca, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, páginas 7.926 y 7.927). Respuesta del conseller RE número 17.015 La gestió de la implantació del projecte informàtic Ítaca, des de la fase de disseny, preveu les necessitats que es deriven de posar-lo en funcionament. En les tasques de planificació i anàlisi del projecte, es van detectar 3 suports bàsics per a gestionar-lo: l’equipament informàtic en els centres, les comunicacions telemàtiques i la formació dels equips directius dels centres educatius. Estos tres elements perfectament adaptats a les necessitats de la nova aplicació. La implantació de sistemes d’informació avançats, com és Ítaca, implica una reenginyeria dels tràmits administratius afectats i comporta una clara simplificació dels procediments administratius per als equips directius i secretaries dels centres educatius, com també una disminució, quasi a zero, dels processos de comunicació tradicionals (de suport en paper). La gestión de la implantación del proyecto informático Itaca, desde la fase de diseño, prevé las necesidades que se derivan de ponerlo en funcionamiento. En las tareas de planificación y análisis del proyecto, se detectaron tres apoyos básicos para gestionarlo: el equipamiento informático en los centros, las comunicaciones telemáticas y la formación de los equipos directivos de los centros educativos. Estos tres elementos perfectamente adaptados a las necesidades de la nueva aplicación. La implantación de sistemas de información avanzados, como es Itaca, implica una reingeniería de los trámites administrativos afectados y comporta una clara simplificación de los procedimientos administrativos para los equipos directivos y las secretarías de los centros educativos, como también una disminución, casi a cero, de los procesos de comunicación tradicionales (de soporte en papel). València, 8 de maig de 2008 El conseller d’Educació Alejandro Font de Mora Turón Valencia, 8 de mayo de 2008 El conseller de Educación Alejandro Font de Mora Turón Resposta a la pregunta número 4.793 al conseller d’Educació sobre el programa Ítaca, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.928). Resposta del conseller RE número 17.015 Respuesta a la pregunta número 4.793 al conseller de Educación sobre el programa Itaca, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.928). Respuesta del conseller RE número 17.015 Des del dia 28 de febrer de 2008, la conselleria ha mantingut reunions amb tots els equips directius dels centres d’Infantil i Primària. Pel que fa a la formació, s’ha dividit en diverses fases: Desde el día 28 de febrero de 2008, la conselleria ha mantenido reuniones con todos los equipos directivos de los centros de infantil y primaria. Por lo que respecta a la formación, se ha dividido en varias fases: Se han hecho un total de 82 cursos de formación sobre el proceso de admisión de alumnos e introducción a Itaca para todos los equipos directivos de los centros educativos públicos. Estos cursos los ha impartido profesorado especialista en la gestión administrativa de los centros educativos. S’han fet un total de 82 cursos de formació sobre el Procés d’admissió d’alumnes i Introducció a Ítaca per a tots els equips directius dels centres educatius públics. Estos cursos els ha impartit professorat especialista en la gestió administrativa dels centres educatius. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.916 Per a l’última setmana de juny i la primera de juliol esta previst fer 82 cursos més, en els quals s’estudiaran tots els procediments d’inici de curs amb el programa Ítaca, que donaran una visió més avançada de les funcionalitats del nou programa. Durant el mes de setembre, es formaran específicament els caps d’estudi i secretaris, perquè utilitzen els mòduls que són propis dels càrrecs que tenen. Paral·lelament s’està acabant una plataforma de formació en línia, per a l’autoformació dels equips directius i del professorat en general. Esta plataforma estarà disponible les 24 hores del dia, i això permetrà resoldre qualsevol dubte que sorgisca en qualsevol moment. El cost estimat d’este procés de formació és de 100.000 euros, que s’anirà incrementant anualment, ja que es tracta d’un procés permanent. Para la última semana de junio y la primera de julio esta previsto hacer 82 cursos más, en los que se estudiarán todos los procedimientos de inicio de curso con el programa Itaca, que darán una visión más avanzada de las funcionalidades del nuevo programa. Durante el mes de septiembre, se formarán específicamente los jefes de estudio y los secretarios, para que utilicen los módulos que son propios de los cargos que tienen. Paralelamente se está acabando una plataforma de formación online, para la autoformación de los equipos directivos y del profesorado en general. Esta plataforma estará disponible las 24 horas del día, y ello permitirá resolver cualquier duda que surja en cualquier momento. El coste estimado de este proceso de formación es de 100.000 euros, que se irá incrementando anualmente, ya que se trata de un proceso permanente. València, 8 de maig de 2008 El conseller d’Educació Alejandro Font de Mora Turón Valencia, 8 de mayo de 2008 El conseller de Educación Alejandro Font de Mora Turón Resposta a la pregunta número 4.794 al conseller d’Educació, sobre el programa Ítaca, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.929). Resposta del conseller RE número 17.015 Respuesta a la pregunta número 4.794 al conseller de Educación, sobre el programa Ítaca, que formula la diputada Glòria Marcos i Martí, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.929). Respuesta del conseller RE número 17.015 En contestació a la pregunta formulada, adjuntem llista dels municipis on s’han impartit, durant la primera quinzena d’abril de 2008, els cursos Introducció a Ítaca i Procés d’admissió d’alumnes. En contestación a la pregunta formulada, adjuntamos lista de los municipios donde se han impartido, durante la primera decimoquinta de abril de 2008, los cursos Introducción a Ítaca y Proceso de admisión de alumnos. València, 8 de maig de 2008 El conseller d’Educació Alejandro Font de Mora Turón Valencia, 8 de mayo de 2008 El conseller de Educación Alejandro Font de Mora Turón AQUESTA RESPOSTA VA ACOMPANYADA D’UN ANNEX QUE ELS DIPUTATS I LES DIPUTADES TENEN A LA SEUA DISPOSICIÓ EN L’ÀREA ADMINISTRATIVA I PARLAMENTÀRIA D’AQUESTA CAMBRA ESTA RESPUESTA VA ACOMPAÑADA DE UNO ANEXO QUE LOS DIPUTADOS Y LAS DIPUTADAS TIENEN A SU DISPOSICIÓN EN EL ÁREA ADMINISTRATIVO-PARLAMENTARIA DE ESTA CÁMARA Resposta a la pregunta número 4.795 al Consell, sobre el port deportiu d’Altea, que formula el diputat Lluís Torró Gil, del Grup Parlamentari Esquerra UnidaBloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.930). Resposta del conseller d’Infraestructures i Transport RE número 17.017 Respuesta a la pregunta número 4.795 al Consell, sobre el puerto deportiu de Altea, que formula el diputado Lluís Torró Gil, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.930). Respuesta del conseller de Infraestructuras y Transporte RE número 17.017 Ens trobem davant d’un procés que continua en marxa i, per tant, fins que no en quede completament descartada la inviabilitat no es prendran mesures del caràcter que planteja en la seua pregunta. Nos encontramos ante un proceso que continúa en marcha y, por lo tanto, hasta que no quede completamente descartada la inviabilidad no se tomarán medidas del carácter que plantea en su pregunta. València, 6 de maig de 2008 El conseller d’Infraestructures i Transport Mario Flores Lanuza Valencia, 6 de mayo de 2008 El conseller de Infraestructuras y Transporte Mario Flores Lanuza Resposta a les preguntes número 4.796 i 4.797 al conseller d’Educació, sobre personal de neteja, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.930 i 7.931). Resposta del conseller RE número 17.015 Respuesta a las preguntas número 4.796 y 4.797 al conseller de Educación, sobre personal de limpieza, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.930 y 7.931). Respuesta del conseller RE número 17.015 BOC número 94 26.09.2008 Els plecs de clàusules administratives particulars i tècniques que regixen la contractació pública del corresponent servici de neteja determinen el nombre d’hores, tant de neteja ordinària com de neteja de vidres que cada centre docent necessita atenent la superfície de les seues instal·lacions i el nombre de torns en què s’impartixen les classes. Pàg. 10.917 Este nombre d’hores de servici i de neteja que ha de prestar l’empresa contractista es distribuïx després per acord entre l’empresa adjudicatària i el director del centre concret, fet que dóna lloc a la determinació del personal que hi siga necessari. Los pliegues de cláusulas administrativas particulares y técnicas que rigen la contratación pública del correspondiente servicio de limpieza determinan el número de horas, tanto de limpieza ordinaria como de limpieza de cristales que cada centro docente necesita atendiendo la superficie de sus instalaciones y al número de turnos en que se imparten las clases. Este número de horas de servicio y de limpieza que debe prestar la empresa contratista se distribuye después por acuerdo entre la empresa adjudicataria y el director del centro concreto, hecho que da lugar a la determinación del personal que sea necesario. València, 8 de maig de 2008 El conseller d’Educació Alejandro Font de Mora Turón Valencia, 8 de mayo de 2008 El conseller de Educación Alejandro Font de Mora Turón Resposta a les preguntes número 4.798 i 4.799 al conseller d’Educació, sobre personal de neteja, que formula el diputat Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.931). Resposta del conseller RE número 17.015 Respuesta a las preguntas número 4.798 y 4.799 al conseller de Educación, sobre personal de limpieza, que formula el diputado Josep Maria Pañella Alcàcer, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.931). Respuesta del conseller RE número 17.015 El pressupost de licitació d’un concurs de neteja es determina tenint en compte el preu per hora de neteja segons el que disposa el conveni col·lectiu corresponent, al qual s’afig el benefici industrial i una estimació de l’antiguitat del personal que, en compliment del que disposa el conveni esmentat, haurà de ser subrogat per l’empresa adjudicatària. D’altra banda, el personal encarregat del servici de neteja haurà d’estar contractat per l’adjudicatari, que es responsabilitzarà de tots els aspectes socials, laborals i fiscals, d’acord amb la normativa general vigent en la matèria. En tot cas, l’òrgan competent per al control de les dites relacions contractuals i condicions de treball és la inspecció de treball. El presupuesto de licitación de un concurso de limpieza se determina teniendo en cuenta el precio por hora de limpieza según lo dispuesto en el convenio colectivo correspondiente, al que se añade el beneficio industrial y una estimación de la antigüedad del personal que, en cumplimiento de lo que dispone el convenio mencionado, deberá ser subrogado por la empresa adjudicataria. Por otra parte, el personal encargado del servicio de limpieza deberá ser contratado por el adjudicatario, que se responsabilizará de todos los aspectos sociales, laborales y fiscales, de acuerdo con la normativa general vigente en la materia. En todo caso, el órgano competente para el control de dichas relaciones contractuales y condiciones de trabajo es la inspección de trabajo. València, 8 de maig de 2008 El conseller d’Educació Alejandro Font de Mora Turón Valencia, 8 de mayo de 2008 El conseller de Educación Alejandro Font de Mora Turón Resposta a les preguntes número 4.800 i 4.801 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, sobre el parc natural del Caroig, que formula el diputat Enric Xavier Morera Català, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.932). Resposta del conseller RE número 17.332 Respuesta a las preguntas número 4.800 y 4.801 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, sobre el parque natural del Caroig, que formula el diputado Enric Xavier Morera Català, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.932). Respuesta del conseller RE número 17.332 Aquesta conselleria ha rebut propostes de declaració de parc natural de la zona del massís del Caroig, les quals estan sent estudiades pels serveis tècnics corresponents. Esta conselleria ha recibido propuestas de declaración de parque natural de la zona del macizo del Caroig, las cuales están siendo estudiadas por los servicios técnicos correspondientes. No obstante, hay que destacar que esta zona posee actualmente un alto nivel de protección, ya que coinciden los lugares de interés comunitario (LIC) Mola de Cortes y Caroig (61.519 hectáreas) y sierras de Martéss y del Ave (35.242 hectáreas), y también la zona de especial protección para las aves (ZEPA) denominada sierra de MartésMola de Cortes. Además, el proyecto de acuerdo del Consell en tramitación, de ampliación de la red de ZEPA de la No obstant això, cal destacar que aquesta zona posseeix actualment un alt nivell de protecció, ja que coincideixen els llocs d’interès comunitari (LIC) Mola de Cortes i Caroig (61.519 hectàrees) i serres de Martés i de l’Ave (35.242 hectàrees), i també la zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) denominada serra de Martés-Mola de Cortes. A més, el projecte d’acord del Consell en tramitació, d’ampliació de la xarxa de ZEPA de la Comunitat Va- BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.918 lenciana, proposa ampliar la indicada ZEPA des de les actuals 74.278 hectàrees a 145.469,51 hectàrees. D’altra banda, aquesta conselleria no ha rebut cap sol·licitud per a un abocador de residus a la serra d’Énguera. Comunitat Valenciana, propone ampliar la indicada ZEPA desde las actuales 74.278 hectáreas a 145.469,51 hectáreas. Por otro lado, esta conselleria no ha recibido ninguna solicitud para un vertedero de residuos en la sierra de Enguera. València, 12 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 12 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a la pregunta número 4.808 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, sobre el parc natural de la Font Roja, que formula el diputat Amando Vilaplana Gironés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 61, pàgina 7.934). Resposta del conseller RE número 17.332 Respuesta a la pregunta número 4.808 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, sobre el parque natural de la Font Roja, que formula el diputado Amando Vilaplana Gironés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 61, página 7.934). Respuesta del conseller RE número 17.332 El parc natural del Carrascar de la Font Roja està completament integrat en el sistema de prevenció d’incendis forestals de la Comunitat Valenciana i disposa d’un pla de prevenció aprovat per Resolució de 4 de juny de 2006 del conseller de Territori i Habitatge. El parque natural del Carrascar de la Font Roja está completamente integrado en el sistema de prevención de incendios forestales de la Comunitat Valenciana y dispone de un plan de prevención aprobado por Resolución de 4 de junio de 2006 del conseller de Territorio y Vivienda. València, 12 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 12 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a la pregunta número 4.809 al conseller de Governació, sobre el parc natural de la Font Roja, que formula el diputat Amando Vilaplana Gironés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 61, pàgina 7.935). Resposta del conseller RE número 17.284 Respuesta a la pregunta número 4.809 al conseller de Gobernación, sobre el parque natural de la Font Roja, que formula el diputado Amando Vilaplana Gironés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 61, página 7.935). Respuesta del conseller RE número 17.284 La Policia de la Generalitat, a través de l’especialitat de medi ambient, realitza inspeccions i visites a les zones protegides de la Comunitat Valenciana, inclosos els parcs naturals, a fi de detectar actes delictius contra el medi ambient. A més, s’han realitzat inspeccions de totes les línies elèctriques d’alta tensió amb l’helicòpter Jaume I a fi de supervisar el perill de contacte amb les masses arbòries i vigilar qualsevol delicte mediambiental en zones de difícil accés terrestre. La Policía de la Generalitat, a través de la especialidad de medio ambiente, realiza inspecciones y visitas a las zonas protegidas de la Comunitat Valenciana, incluidos los parques naturales, con el fin de detectar actos delictivos contra el medio ambiente. También realiza visitas de inspección a petición de las administraciones públicas y la Fiscalía. En concreto, en el parque de la Font Roja se han realizado en los dos últimos meses 14 visitas de inspección (a la Font Roja, La Mata, las Encebras, sierra de Mariola). Simultáneamente se han realizado inspecciones en las zonas de recreación de la ermita de San Antonio y vigilancia de las construcciones de las barbacoas. Además, se han realizado inspecciones de todos los tendidos eléctricos de alta tensión con el helicóptero Jaime I con el fin de supervisar el peligro de contacto con las masas arbóreas y vigilar cualquier delito medioambiental en zonas de difícil acceso terrestre. València, 12 de maig de 2008 El conseller de Governació Serafín Castellano Gómez Valencia, 12 de mayo de 2008 El conseller de Gobernación Serafín Castellano Gómez Resposta a la pregunta número 4.811 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, sobre procediments administratius d’impacte ambiental, que formula el diputat Lluís Torró Gil, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.936). Resposta del conseller RE número 17.332 Respuesta a la pregunta número 4.811 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, sobre procedimientos administrativos de impacto ambiental, que formula el diputado Lluís Torró Gil, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.936). Respuesta del conseller RE número 17.332 També realitza visites d’inspecció a petició deles administracions públiques i la Fiscalia. En concret, al parc de la Font Roja s’han realitzat en els dos últims mesos 14 visites d’inspecció (a la Font Roja, la Mata, las Encebras, serra de Mariola). Simultàniament s’han realitzat inspeccions en les zones de recreació de l’ermita de Sant Antoni i vigilància de les construccions de les barbacoes. BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.919 Els llocs de treball adscrits a l’Àrea d’Avaluació Ambiental de la Direcció General de Gestió del Medi Natural, identificats amb els números 4.953, 5.092, 5.949, 8.088, 11.227, 11.439, 11.533, 18.979, 19.072, 23.405 i 24.018, són de naturalesa funcionarial. D’altra banda hi ha tres llocs laborals contractats a través del programa Salari jove i un encàrrec de gestió amb l’ens instrumental VAERSA per a realitzar funcions de suport a l’Àrea d’Avaluació Ambiental que no impliquen l’exercici de potestats públiques. Los puestos de trabajo adscritos al Área de Evaluación Ambiental de la Dirección General de Gestión del Medio Natural, identificados con los números 4.953, 5.092, 5.949, 8.088, 11.227, 11.439, 11.533, 18.979, 19.072, 23.405 y 24.018, son de naturaleza funcionarial. Por otro lado hay tres plazas laborales contratadas a través del programa Salario joven y un encargo de gestión con el ente instrumental VAERSA para realizar funciones de apoyo al Área de Evaluación Ambiental que no implican el ejercicio de potestades públicas. València, 12 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 12 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a la pregunta número 4.812 al conseller de Justícia i Administracions Públiques, sobre San Pedro del Pinatar, que formula la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.936). Resposta del conseller de Presidència RE número 17.011 Respuesta a la pregunta número 4.812 al conseller de Justicia y Administraciones Públicas, sobre San Pedro del Pinatar, que formula la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.936). Respuesta del conseller de Presidencia RE número 17.011 No dubte sa senyoria que la Conselleria de Presidència està al corrent de totes les actuacions que s’estan fent per a resoldre el conflicte en matèria de delimitació plantejat pels municipis del Pilar de la Foradada i San Pedro del Pinatar. Per això, en primer lloc vull assegurar-vos que no s’ha esdevingut la pretesa annexió de 500.000 metres quadrats del territori del Pilar de la Foradada a què us referiu en la vostra iniciativa, ja que la reivindicació inicial plantejada pel municipi de San Pedro del Pinatar s’ha reconduït a través del procediment legal i reglamentàriament establert per a aquest tipus de supòsits. En concret, una vegada constituïdes les comissions de Delimitació dels dos municipis, el Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de Múrcia i el Consell de la Generalitat van designar els seus respectius representants en les comissions, de conformitat amb les previsions contingudes en el Reial decret 3426/2000, de 15 de desembre, i en l’article 50.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Fins ara les comissions municipals de delimitació del Pilar de la Foradada i San Pedro del Pinatar s’han reunit dues vegades, amb assistència de representants de l’Institut Geogràfic Nacional. En tot cas vull significar-vos que, sense perjudici de la ferma defensa per part de la Generalitat dels interessos municipals, provincials i autonòmics afectats, la resolució final del procediment correspondrà al Ministeri d’Administracions Públiques, de conformitat amb la regulació administrativa referida anteriorment. No le quepa a su señoría ninguna duda de que la Conselleria de Presidencia está al corriente de todas las actuaciones que se están realizando para resolver el conflicto en materia de delimitación planteado por los municipios de Pilar de la Horadada y San Pedro del Pinatar. Por ello, en primer lugar quiero asegurarle que no se ha producido la pretendida anexión de 500.000 metros cuadrados del territorio de Pilar de la Horadada a la que se refiere en su iniciativa, ya que la reivindicación inicial planteada por el municipio de San Pedro del Pinatar se ha reconducido a través del procedimiento legal y reglamentariamente establecido para este tipo de supuestos. En concreto, una vez constituidas las comisiones de Delimitación de los dos municipios, el Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma de Murcia y el Consell de la Generalitat designaron a sus respectivos representantes en dichas comisiones, de conformidad con las previsiones contenidas en el Real decreto 3426/2000, de 15 de diciembre, y en el artículo 50.3 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las bases de régimen local. Hasta la fecha las comisiones municipales de delimitación de Pilar de la Horadada y San Pedro del Pinatar se han reunido en dos ocasiones, con asistencia de representantes del Instituto Geográfico Nacional. En todo caso quiero significarle que, sin perjuicio de la firme defensa por parte de la Generalitat de los intereses municipales, provinciales y autonómicos afectados, la resolución final del procedimiento corresponderá en el Ministerio de Administraciones Públicas, de conformidad con la regulación administrativa referida anteriormente. València, 9 de maig de 2008 El conseller de Justícia i Administracions Públiques Fernando de Rosa Torner Valencia, 9 de mayo de 2008 El conseller de Justicia y Administraciones Públicas Fernando de Rosa Tornero Resposta a les preguntes número 4.823 a 4.828 al conseller d’Infraestructures i Transport, sobre construcció aqueixos viaris, que formula el diputat José Antonio Godoy García, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 61, pàgina 7.939 a 7.943). Resposta del conseller RE número 17.017 Respuesta a las preguntas número 4.823 a 4.828 al conseller de Infraestructuras y Transporte, sobre construcción ejes viarios, que formula el diputado José Antonio Godoy García, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 61, página 7.939 a 7.943). Respuesta del conseller RE número 17.017 BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.920 Des de setembre hi ha hagut uns quants contactes sobre el protocol entre ambdós departaments. Lògicament, dins del procés d’elaboració del protocol, la conselleria està estudiant els aspectes tècnics i econòmics relacionats amb el mateix. D’altra banda, la conselleria ha redactat l’Estudi de planejament viari de via de gran capacitat de connexió del límit provincial amb la A-7 en la CV-870, per la Murada i Benferri, i l’ha tramès al març a les administracions i entitats següents: ajuntaments de Coix, Callosa de Segura, la Granja de Rocamora, Oriola i Redovà; Diputació Provincial d’Alacant; Confederació Hidrogràfica del Xúquer; Ministeri de Foment; Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge (DG d’Ordenació del Territori), i Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports de la Regió de Múrcia. Així mateix, la conselleria ha redactat l’Estudi de planejament viari de l’eix de connexió del límit de la província d’Alacant amb la A-31 pel Pinós, Monòver i Elda, i l’ha tramès al març a les administracions i entitats següents: ajuntaments d’Elda, Petrer, Monòver i el Pinós; Diputació Provincial d’Alacant; Confederació Hidrogràfica del Xúquer; Ministeri de Foment; ADIF; Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge (DG d’Ordenació del Territori), i Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports de la Regió de Múrcia. Desde septiembre ha habido diversos contactos sobre el protocolo entre ambos departamentos. Lógicamente, dentro del proceso de elaboración del protocolo, la conselleria está estudiando los aspectos técnicos y económicos relacionados con el mismo. Por otra parte, la conselleria ha redactado el Estudio de planeamiento viario de vía de gran capacidad de conexión del límite provincial con la A-7 en la CV-870, por la Murada y Benferri, y lo ha remitido en marzo a las siguientes administraciones y entidades: ayuntamientos de Cox, Callosa de Segura, Granja de Rocamora, Orihuela y Redován; Diputación Provincial de Alicante; Confederación Hidrográfica del Júcar; Ministerio de Fomento; Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda (DG de Ordenación del Territorio), y Consejería de Obras Públicas, Vivienda y Transportes de la Región de Murcia. Asimismo, la conselleria ha redactado el Estudio de planeamiento viario del eje de conexión del límite de la provincia de Alicante con la A-31 por Pinoso, Monóvar y Elda, y lo ha remitido en marzo a las siguientes administraciones y entidades: ayuntamientos de Elda, Petrer, Monóvar y Pinoso; Diputación Provincial de Alicante; Confederación Hidrográfica del Júcar; Ministerio de Fomento; ADIF; Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda (DG de Ordenación del Territorio), y Consejería de Obras Públicas, Vivienda y Transportes de la Región de Murcia. València, 6 de maig del 2008 El conseller d’Infraestructures i Transport Mario Flores Lanuza Valencia, 6 de mayo de 2008 El conseller de Infraestructuras y Transporte Mario Flores Lanuza Resposta a la pregunta número 4.833 al conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, sobre una central d’energia solar fotovoltaica, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.945). Resposta del conseller RE número 17.332 Respuesta a la pregunta número 4.833 al conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, sobre una central de energía solar fotovoltaica, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.945). Respuesta del conseller RE número 17.332 La conselleria ha rebut una denúncia amb relació als fets als quals fa referència la pregunta. Actualment s’estan fent les indagacions oportunes per a adoptar les mesures que, si escau, siguen necessàries. La conselleria ha recibido una denuncia en relación con los hechos a los que hace referencia la pregunta. Actualmente se están realizando las indagaciones oportunas para adoptar las medidas que, si procede, sean necesarias. València, 12 de maig de 2008 El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge José Ramón García Antón Valencia, 12 de mayo de 2008 El conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda José Ramón García Antón Resposta a les preguntes números 4.834 a 4.837 al Consell, sobre el pla d’igualtat entre dones i homes 2006-2009, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.946 a 7.948). Resposta del conseller de Benestar Social RE número 17.016 Respuesta a las preguntas números 4.834 a 4.837 al Consell, sobre el plan de igualdad entre mujeres y hombres 2006-2009, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.946 a 7.948). Respuesta del conseller de Bienestar Social RE número 17.016 El Pla d’igualtat d’oportunitats (2006-2009) instrumenta les polítiques d’igualtat de la Generalitat a través de nou àrees d’actuació entre les quals es troba la destinada a la imatge, els mitjans de comunicació i les noves tecnologies (àrea III). El Plan de igualdad de oportunidades (2006-2009) instrumenta las políticas de igualdad de la Generalitat a través de nueve áreas de actuación entre las que se encuentra la adscrita a la imagen, medios de comunicación y nuevas tecnologías (área III). BOC número 94 26.09.2008 En aquesta àrea han estat moltes les actuacions que s’han desenvolupat i moltes altres que estan en procés d’execució. Entre les de major impacte cal destacar: S’està elaborant una guia de bones pràctiques dirigida als mitjans de comunicació amb recomanacions per a evitar qualsevol manifestació de tractament sexista de la informació. Pàg. 10.921 Així mateix, en el cas de nous premis destinats als mitjans de comunicació i publicitaris es tindrà en compte el tractament igualitari de la dona i l’eliminació d’estereotips sexistes. En esta área han sido muchas las actuaciones que se han desarrollado y otras tantas que están en proceso de ejecución. Entre las de mayor impacto cabe destacar: Se está elaborando una guía de buenas prácticas dirigida a los medios de comunicación con recomendaciones para evitar cualquier manifestación de tratamiento sexista de la información. La edición de la publicación Notícies amb llaç blanc en colaboración con la Unió de Periodistes Valencians. El seguimiento y la supervisión de la información diaria que genera la administración autonómica para que no contenga lenguaje sexista. La próxima convocatoria del Congreso sobre Medios de Comunicación, que se organiza a través de la Fundación Tolerancia Cero, para abordar estas materias. En el ámbito de la publicidad, desde Radiotelevisió Valenciana (RTVV) se impulsa la difusión de valores igualitarios en toda la programación y de valores coeducatius en los programas infantiles y juveniles. Se ha llegado a un acuerdo entre doce de las televisiones públicas para crear un grupo de expertos que asesore en el tratamiento informativo. La emisión de la publicidad institucional a favor de la igualdad entre hombre y mujer es totalmente gratuita cuando se trata de emisiones en Canal 9 y Punt 2. Se está llevando a cabo, por parte de la Dirección General de la Mujer y por la Igualdad, un seguimiento y análisis sobre los mensajes publicitarios que aparecen en prensa electrónica. En la convocatoria de los premios La Lluna, Nit de la Publicitat Valenciana, que organiza la Asociación de Agencias de Publicidad de la Comunitat Valenciana, se incluye expresamente la posibilidad de descalificar o de no admitir cualquier campaña o trabajo publicitario que no respete el criterio de no discriminación por razón de sexo o que fomente el tratamiento estereotipado de la mujer. En el Festival de Publicidad Infantil El Chupete se valora especialmente el tratamiento de la publicidad en materia de igualdad de sexos, no discriminación por razón de género e igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres, por entender que el fomento de todos estos valores constituye un elemento crucial en la educación y formación de los menores de edad. Asimismo, en el caso de nuevos premios destinados a los medios de comunicación y publicitarios se tendrá en cuenta el tratamiento igualitario de la mujer y la eliminación de estereotipos sexistas. València, 8 de maig de 2008 El conseller de Benestar Social Juan Gabriel Cotino Ferrer Valencia, 8 de mayo de 2008 El conseller de Bienestar Social Juan Gabriel Cotino Ferrer Resposta a les preguntes números 4.838 a 4.840 al Consell, sobre el pla d’igualtat entre dones i homes 2006-2009, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grup Parlamentari Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (BOC número 61, pàgina 7.948 i 7.949). Resposta del conseller de Benestar Social RE número 17.016 Respuesta a las preguntas números 4.838 a 4.840 al Consell, sobre el plan de igualdad entre mujeres y hombres 2006-2009, que formula la diputada Mònica Oltra Jarque, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida-BlocVerds-IR: Compromís (BOC número 61, página 7.948 y 7.949). Respuesta del conseller de Bienestar Social RE número 17.016 El Pla d’igualtat d’oportunitats (2006-2009) instrumenta les politiques d’igualtat de la Generalitat a través de nou àrees d’actuació entre les quals es troba la destinada a l’ocupació i a l’economia social (àrea V). El Plan de igualdad de oportunidades (2006-2009) instrumenta las políticas de igualdad de la Generalitat a través de nueve áreas de actuación entre las que se encuentra la adscrita al empleo y a la economía social (área V). L’edició de la publicació Noticies amb llaç blanc en col·laboració amb la Unió de Periodistes Valencians. El seguiment i la supervisió de la informació diària que genera l’administració autonòmica perquè no continga llenguatge sexista. La pròxima convocatòria del Congrés sobre Mitjans de Comunicació, que s’organitza a través de la Fundació Tolerància Zero, per a abordar aquestes matèries. En l’àmbit de la publicitat, des de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) s’impulsa la difusió de valors igualitaris en tota la programació i de valors coeducatius en els programes infantils i juvenils. S’ha arribat a un acord entre dotze de les televisions públiques per crear un grup d’experts que assessore en el tractament informatiu. L’emissió de la publicitat institucional a favor de la igualtat entre home i dona és totalment gratuïta quan es tracta d’emissions en Canal 9 i Punt 2. S’està duent a terme, per part de la Direcció General de la Dona i per la Igualtat, un seguiment i una anàlisi sobre els missatges publicitaris que apareixen en premsa electrònica. En la convocatòria dels premis La Lluna, Nit de la Publicitat Valenciana, que organitza l’Associació d’Agències de Publicitat de la Comunitat Valenciana, s’inclou expressament la possibilitat de desqualificar o de no admetre qualsevol campanya o treball publicitari que no respecte el criteri de no-discriminació per raó de sexe o que fomente el tractament estereotipat de la dona. En el Festival de Publicitat Infantil El Chupete es valora especialment el tractament de la publicitat en matèria d’igualtat de sexes, no-discriminació per raó de gènere i igualtat d’oportunitats entre homes i dones, per entendre que el foment de tots aquests valors constituïx un element crucial en l’educació i formació dels menors d’edat. BOC número 94 26.09.2008 Pel que fa a les actuacions desenvolupades per afavorir l’accés de les dones a categories professionals en què es troben subrepresentades, s’està fomentant la contractació laboral de dones en aquest tipus de sectors per mitjà de la concessió d’ajudes a través de dos programes: el de foment de l’ocupació estable per a la dona i el pla especial d’ocupació estable. En el primer es preveu una ajuda de 5.000 euros, import major per a la contractació de dones joves que per al cas de contractar homes, que és de 4.000 euros. Amb el mateix objectiu de reforçar la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’ocupació, s’estableix un augment de l’import de les ajudes, de 600 euros per contracte indefinit, quan la contractació es fa en sectors on la dona es troba subrepresentada. En el pla d’ocupació estable es dóna suport a la transformació dels contractes temporals en indefinits. En el cas de les dones l’import de l’ajuda ascendeix a 4.000 euros per contracte indefinit a jornada completa. Aquesta ajuda s’incrementa en 600 euros per contracte transformat quan la contractació es faça en sectors on la dona es trobe subrepresentada. Amb la finalitat de fomentar la implantació dels plans d’igualtat en les empreses i dins dels objectius del Pla d’igualtat, el Consell va aprovar el Decret 133/2007, de 27 de juliol, sobre condicions i requisits per al visat dels plans d’igualtat en les empreses de la Comunitat Valenciana. També s’ha posat en marxa, recentment, el Pla de dinamització per a la implantació de plans d’igualtat en les empreses de la Comunitat Valenciana, que afavorirà l’adquisició del corresponent visat quan es complesquen les condicions establertes en la normativa laboral aplicable i que donarà dret a instar i a rebre les ajudes i els beneficis vigents. Pàg. 10.922 Quant a la creació i posada en marxa del segell de qualitat d’empresa igualitària, s’està treballant en la implantació d’aquest incentiu per a aquelles empreses que adquiresquen el visat del seu pla d’igualtat. Por lo que respecta a las actuaciones desarrolladas por favorecer el acceso de las mujeres a categorías profesionales en que se encuentren subrepresentadas, se está fomentando la contratación laboral de mujeres en este tipo de sectores por medio de la concesión de ayudas a través de dos programas: el de fomento del empleo estable para la mujer y el plan especial de empleo estable. En el primero se prevé una ayuda de 5.000 euros, importe mayor para la contratación de mujeres jóvenes que para el caso de contratar hombres, que es de 4.000 euros. Con el mismo objetivo de reforzar la igualdad de oportunidades en el acceso al empleo, se establece un aumento del importe de las ayudas, de 600 euros por contrato indefinido, cuando la contratación se produce en sectores donde la mujer se encuentra subrepresentada. En el plan de empleo estable se apoya la transformación de los contratos temporales en indefinidos. En el caso de las mujeres el importe de la ayuda asciende a 4.000 euros por contrato indefinido a jornada completa. Esta ayuda se incrementa en 600 euros por contrato transformado cuando la contratación se produzca en sectores donde la mujer se encuentre subrepresentada. Con la finalidad de fomentar la implantación de los planes de igualdad en las empresas y dentro de los objetivos del Plan de igualdad, el Consell aprobó el Decreto 133/2007, de 27 de julio, sobre condiciones y requisitos para el visado de los planes de igualdad en las empresas de la Comunitat Valenciana. También se ha puesto en marcha, recientemente, el Plan de dinamización para la implantación de planes de igualdad en las empresas de la Comunitat Valenciana, que favorecerá la adquisición del correspondiente visado cuando se cumplan las condiciones establecidas en la normativa laboral aplicable y que dará derecho a instar y a recibir las ayudas y beneficios vigentes. En cuanto a la creación y puesta en marcha del sello de calidad de empresa igualitaria, se está trabajando en la implantación de este incentivo para aquellas empresas que adquieran el visado de su plan de igualdad. València, 8 de maig de 2008 El conseller de Benestar Social Juan Gabriel Cotino Ferrer Valencia, 8 de mayo de 2008 El conseller de Bienestar Social Juan Gabriel Cotino Ferrer Resposta a la pregunta número 5.259/08 a la consellera de Turisme, sobre inspeccions en establiments hotelers, que formula la diputada María Isabel Lloret Ivorra, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 65, pàgina 8.191). Resposta de la consellera RE número 17.486 Respuesta a la pregunta número 5.259/08 a la consellera de Turismo, sobre inspecciones en establecimientos hoteleros, que formula la diputada María Isabel Lloret Ivorra, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 65, página 8.191). Respuesta de la consellera RE número 17.486 Activitat inspectora d’establiments hotelers Alacant Castelló València total any 2007 283 190 222 695 any 2008 (primer trimestre) 66 31 42 139 Expedients sancionadors Alacant any 2007 lleu 1 greu 27 molt greu 20 total 48 Actividad inspectora de establecimientos hoteleros Alicante Castellón Valencia total año 2007 283 190 222 695 año 2008 (primer trimestre) 66 31 42 139 Expedientes sancionadores any 2008 (primer trimestre) 1 5 6 12 año 2007 Alicante leve 1 grave 27 muy grave 20 total 48 año 2008 (primer trimestre) 1 5 6 12 BOC número 94 26.09.2008 Pàg. 10.923 any 2007 Castelló lleu 2 greu 15 molt greu 7 total 24 any 2008 (primer trimestre) 0 4 3 7 año 2007 Castellón leve 2 grave 15 muy grave 7 total 24 año 2008 (primer trimestre) 0 4 3 7 any 2007 any 2008 (primer trimestre) año 2007 año 2008 (primer trimestre) València lleu greu molt greu total 4 3 13 20 0 6 1 7 València, 13 de maig del 2008 La consellera de Turisme Angélica Such Ronda Valencia leve 4 grave 3 muy grave 13 total 20 0 6 1 7 Valencia, 13 de mayo de 2008 La consellera de Turismo Angélica Such Ronda
![[Video] Contrainfos 15](http://s2.studylib.es/store/data/003576404_1-988edfe98c377955d4fbcb326279c83b-300x300.png)
