FULL 21.pmd - Beat Ramon Llull

ASSOCIACIÓ D’ANTICS
ALUMNES
Col·legi Beat Ramon Llull -IncaLLUM
BARRERA,
actriu
Va fer COU fa
25 anys!
Fes una breu presentació teva. Des d’Alcúdia fins a
COU i llavors des de COU fins ara.
Jo corria feliç per Alcúdia fins que em va arribar el moment
de fer el Batxillerat i, és clar, vaig haver de fugir del poble,
perquè llavor no teníem instituts a prop, no hi havia ni el de
Pollença. Així que ens va tocar fer camí cap a Inca. Ma mare
va voler que anàs a Sant Francesc, on ja hi estudiava qualque
amic meu (en Fèlix, per més senyes). I com que jo era bona
estudiant, ho havia d’aprofitar bé. A més hi anava amb uns
altres bons amics meus: en Toni Aloy i n’Esperança Bibiloni.
Així que vaig passar quatre anys a Inca, temps suficient per
aprendre a fer «xistes» amb la gent d’aquest poble, a saber
com empacientar-los, a conèixer els seus carrers i...
pastisseries...mmm! S’ha de dir que tenc molts bons amics a
Inca i hi vaig a «fer gasto» sempre que puc.
Bromes a part, vaig treure bona nota a selectivitat, així que
podia triar entre fer Periodisme a Madrid o a Barcelona,
però vaig triar Barcelona, em pareixia una ciutat més propera,
més semblant a Mallorca. Però després de 12 anys de viurehi, vaig botar l’Ebre i vet aquí que ara ja en fa 11 que visc a
Madrid. Així que tenc la sort de conèixer quatre de les ciutats
més importants del món: Alcúdia, Inca, Barcelona i Madrid.
Qui sap si encara tendré temps de viure a Nova York...
Quin és el teu millor record del pas per Sant Francesc?
Les rialles que fèiem a classe de llatí, en Cristóbal (el professor)
sempre ens havia de cridar l’atenció perquè es racó d’en
Colombram era un no aturar de riure. Els seus exàmens eren
un festival (ara ja ho podem contar): jo l’acabava en 20 minuts
i en Pau Colombram era l’encarregat de segrestar el meu full
i fer-lo córrer per mitja classe que se’l copiaven tan contents.
Tenia un art per fer-me es «canviasso» del seu examen al
meu....
(Continua a la darrera pàgina)
NUMERO 21
ANY XV
MAIG 2011
www.beatramonllull.org
Enguany el Col·legi podrà tornar a sentir el so de la
campana que a tantes persones no ha estat indiferent.
Com diu la poesia del Pare Colom que podeu ara llegir,
en uns moments ha alegrat a uns i en altres ocasions era
signe de disgusts.
La realitat és que la campana, provinent de Sa Pobla,
va ser tot un símbol per a la Comunitat i per als alumnes
i professors. Era la veu que marcava les tasques, els
deures i els moments del dia. Ara,
després d’un llarg silenci, s’ha
tornat posar a punt per poder
gaudir d’ella, encara que sigui unes
poques vegades en l’any.
Si Déu vol, la farem repicar el dia
de la Trobada d’Antics Alumnes
d’aquest mes de maig.
Si us ve de gust, hi quedau
convidats a l’estrena.
NA POLONI
Un record franciscà dels Framenors,
un temps d’aquest Convent habitadors.
La campana fugí del bastiment
quan el convent comprà una estranya gent.
Mes la campana retornà a son peu
amb l’arribada, l’any mil nou-cents deu,
d’una novella estirp de Franciscans;
i sonà la campana com abans.
Esdevingut Col·legi el nou convent,
Comunitat cap a l’ensenyament,
va sonar la campana més sovint,
anant goig a improperis produint.
Si era per a jugar feia bon so;
si per a estudi... ja no era tan bo!
I qui sap qui, per un simple bromeig,
tot canviant el nom de son bateig,
la campana va dir-se «Na Poloni»
i és «Na Poloni» encara que no soni.
Pare Miquel Colom
Inca a 28 de maig de 1991
Associació Antics Alumnes
ANTONIO MUNTANER PERELLÓ, de Moscari a Mèxic
Parlar d’una persona a la
quale has conegut essent estudiant,
de jovenet, quan després d’un bon
grapat anys d’haver volat, i mai
millor que en aquest cas per emprar
l’expressió, no és fàcil.
Ben segur que les coses han
canviat per en Toni, i molt. I
possiblement mai han estat el que
en un principi ell cregué. I per a
nosaltres, els qui coneguérem un
al.lotet simpàtic, una mica trullós,
disposat sempre a ajudar, a donar
una mà. El que més li costava, a
vegades, era dedicar temps a estudiar.
Era amic de molts de
professors i sempre que hi havia
iniciatives que podíem dir «extres»,
ell s’hi apuntava. La novetat d’una
aula d’informàtica, la confecció de
la revista «El Col·legial, la
participació en l’obra de teatre «Els
Senyors de Son Miseri», etc... eren
iniciatives que semblaven fetes a
mida per a ell.
Avui, passats els anys, aquell
al.lot que se sentia de Moscari, encara que visqués a Inca, que
participava dels costums d’un
llogaret on s’hi trobava
meravellosament bé, està residint a
un indret ben allunyat de la seva
Mallorca i ben diferent del seu
llogaret. Ni més ni manco que
resideix a Mèxic i per fer la seva
feina, tant és anar a visitar els països
del sud-est asiàtic, com tirar cap a
Sudamèrica. I per ironies del destí,
viu de la seva feina emprant l’idioma
anglès que tants de maldecaps li
donà aquí a l’escola.
Si d’alguna cosa pot servir als
lectors estudiants avui de la nostra
escola, és la lliçó de mostra que ara
podem veure amb l’exemple d’en
Toni. Mai se sap quina de les àrees
que un al.lot estudia li servirà per a
guanyar-se les sopes del dia de demà.
Pàgina 2
Aquesta és la reproducció d’una entrevista
feta per un alumne de 4t d’ESO del nostre
Centre a l’Antic Alumne que avui volem
dur a les nostres pàgines.
¿Qué edad tienes? Tengo 35 años.
¿Qué estudios tienes? Estudié en el
Colegio Beato Ramon Llull desde
parvulario hasta COU; después
empecé un curso de administración,
pero no lo pude terminar.
¿A qué te dedicas?
Actualmente mi función es de
Presidente de una compañía
internacional de entretenimiento móvil
que se llama ‘Binbit’. Aparte de este
cargo, estoy dentro de un consejo de
administración de dos empresas
americanas de desarrollo de juegos y
tecnología.
¿Dónde se encuentra tu lugarde
trabajo?
Actualmente, estoy situado en
México, pero siempre suelo estar con
mi maleta preparada para viajar en
diferentes países donde tenemos
oficinas y operacionales.
¿Por qué te fuiste al extranjero?
Realmente me fui motivado por mi
cambio de residencia. Fue una
oportunidad de emprender un negocio
en una región (en este caso América
latina) donde todavía había
oportunidades de crecimiento;
competir en Europa es un reto mucho
más difícil, sobre todo para un
emprendedor o una pequeña empresa
que empieza; en cambio, México era
el lugar ideal para empezar, muy bien
ubicado y con buenas
comunicaciones con Estados Unidos
y el resto de países de América
Latina.
¿Qué es lo que más te gusta de
tu trabajo?
Lo que más me gusta es lo dinámico
que se hace trabajar con tecnología,
aporta muchas gratificaciones,
siempre hay un proyecto nuevo o
un juego nuevo que desarrollar y
además, tener oficinas en 28 países
me ha ayudado mucho a enriquecer
mis conocimientos y conocer a
mucha gente y culturas diferentes.
¿Por que has sido seleccionado
uno de los 50 mejores
empresarios
de
telecomunicaciones?
Seguramente por la gratificación a
6 años de esfuerzo y dedicación con
un proyecto, además ser nombrado
uno de los mejores ejecutivos del
año no es mérito de mí sólo, es fruto
de un equipo de más de 300
personas que somos, os contaré que
hace 6 años empezamos este
proyecto con un equipo de 3
personas, su crecimiento ha sido
exponencialmente elevado y este
año pasado 2010 conseguimos
manejar mil millones de
transacciones.
¿Crees que en España tendrías
futuro, con lo que te dedicas en
México?
Como había comentado antes, es
más difícil competir en países
europeos, sobre todo cuando uno
empieza. Hay muchas más barreras
y la financiación inicial siempre es
un obstáculo que en
demasiadas ocasiones acaba con
muchos proyectos emprendedores
como el mío.
Associació Antics Alumnes
¿Cómo te sientes, cuando fuiste
elegido junto con el dueño de
‘Apple’, Steve Jobs, como uno
de los 50 mejores ejecutivos del
pasado año?
Muy orgulloso y muy agradecido
con Dios por haberme dado la
posibilidad de llegar hasta aquí. De
hecho es curioso que muchas veces
que me han entrevistado se han
sorprendido que sea de Mallorca,
y no sólo de Mallorca, sino que
siempre procuro ser embajador de
Moscari, y dejar claro que, aparte
de ser mallorquín, soy moscarienc,
pueblo donde nací y donde pasé
sano mi infancia. Internacionalmente
no es usual que se relacione
Mallorca con su tecnología, casi
siempre la relacionan con turismo
o hoteles. Hechos como éste
ayudan a que Mallorca se haga
enriqueciendo de nuevas
oportunidades relacionadas en el
mundo de las nuevas tecnologías.
De hecho nosotros acabamos de
abrir una oficina en Palma en el
‘Parc Bit’ para potenciar y buscar
talentos locales que se puedan
apuntar y disfrutar de nuestra aventura.
Imatge de l’obra de teatre:
“Els Senyors de Son Miseri”
on en Toni feia el paper
des missatge des senyors.
Curs 1989-90.
De la xerrada que hem pogut mantenir amb en Toni des de Mèxic, i que ens ha
promès que avit ens podrà fer una visita, ens dóna un consell per fer arribar,
sobretot als més joves: «És molt important que els alumnes d’avui se n’adonin
de les possibilitats que hi ha més enllà de Mallorca. Hi ha un món globalitzat i
ple de possibilitats noves».
Binbit entra a la lista de los “50 Top Executives” de ME
Antoni Muntaner, Chairman de Binbit, ha sido seleccionado como una de
las 50 personas más importantes en la industria del entretenimiento móvil.
Monterrey, N.L. México. Diciembre, 2009 – Cada año, Mobile
Entertainment publica su lista de “Top 50 Senior Executives”; este año
Antoni Muntaner, Chairman de Binbit, fue seleccionado como parte de esa
lista que incluye a las personalidades más importantes en la industria del
entretenimiento móvil.
A través de su liderazgo, visión y esfuerzo, Antoni ha consolidado a Binbit
como una de las empresas con mayor presencia a nivel mundial en la industria,
destacando las últimas adquisiciones de Atinco Sudáfrica y Singapur Acme
Mobile.
“Me siento muy honrado y agradecido por haber sido uno de los elegidos
a formar parte de tan distinguida lista y me gustaría expresar mi más
profunda gratitud hacia el personal Binbit porque sin su apoyo y
esfuerzo este logro nunca habría sido posible”, expresó Muntaner.
BINBIT es una empresa dedicada a la comercialización y distribución
de entretenimiento móvil especializada en brindar un alto nivel de
servicio a sus [email protected]
MEF AMERICAS
BOARD ELECTION
CANDIDATE STATEMENTS
Annual General Meeting
Antoni is co-founder and chairman
of Binbit Group, the Latin
America’s leading B2C mobile
entertainment company.
With background in the industry of
more than 10 years, Muntaner ’s
leadership, vision and effort have
consolidated Binbit as one of the
pioneers in mobile value-added
services that nowadays has presence
in countries such as Mexico, Nicaragua,
Costa Rica, Panama, Colombia, Bolivia,
Argentina, among others.
Antoni’s international experience and
networking capacities with the most
important content providers and
carriers will be of value to the Board of
MEF as he could recruit LATAM
members to join MEF, strengthening
MEF presence and supporting its
mission to expand to new markets.
As a Board member, he will make a
strong contribution due to his deep
knowledge about the consumer
preferences and purchase behavior in
Latin America as well as drive key
initiatives to develop and keep on top
regarding the global market
opportunities in the industry.
Pàgina 3
Associació Antics Alumnes
QUÈ ÉS LA COMUNICACIÓ?, Marta Bertran Perelló
Per a aquells que no sàpiguen qui és na Marta, farem
aquesta petita presentació. Na Marta era una nineta
molt, molt aplicada. Dins la classe era l’atenció, la compostura, l’escolta activa. Una al.loteta espavilada que
sempre et dedicava un somriure acompanyat d’una
salutació d’allò més cordial i entranyable. No cal di
que el seu currículum era immaculat. Avui, com podeu
llegir ara, es dedica al món de la comunicació.
Ens despertam. Miram el despertador amb mig ull obert.
L’altre encara té peresa. Sona la ràdio i te n’adones que
t’has despertat mig minut abans que soni l’alarma. I esperes,
impacient, el pronòstic del temps. Només et demanes a tu
mateix que no et tornis a dormir abans de saber si el cap de
setmana farà sol o t’hauràs de quedar davall una manta
escoltant la pluja.
Despertar-se, fer-se el cafè, sortir de casa, agafar el cotxe,
la bici o el metro, encendre l’ordinador, anar al
supermercat... semblen accions quotidianes i diàries i
«innocents». Ho semblen, sí, però més enllà de tota aquesta
aparença, hi ha un capa que es diu comunicació, publicitat,
màrqueting... que no són més que impactes visuals que ens
bombardegen.
Diuen que cada dia rebem més de 2.000 missatges
publicitaris. Avui m’he aturat a pensar quins missatges rebia
quan era petita i venia cap a l’escola. Volia saber quin
missatge enviava el poble, el comerç, l’escola, a la població
més jove. Com es comunicaven amb mi? Com a experta
en comunicació intimista i subjectiva, jo veia semàfors que
no funcionaven, veia botigues de mobles, veia forns i
supermercats, veia companys que duien les Reebok
vermelles i la moda del Levis 501 en totes les nines. També
veia moltes motxilles de Cuca Dols i Bollycaos que sortien
de les bosses. Record una màquina de Quelitas al pati de
l’escola i el gust que passava menjant els «Quelitos», que
ara són «Koko@’s». Fins i tot, encara puc olorar els panets
de trampó tan bons que menjava de més gran.
Pàgina 4
Durant aquells anys, la innocència estava lluny de veure
la importància de les marques i de les estratègies que
posaven en marxa les empreses per fer que els nins
anéssim uniformats amb les sabates de moda o
mengéssim tots el bollycao per berenar. Avui, però, he
recuperat aquests records per analitzar com han
evolucionat aquestes tendències. Perquè d’això n’he fet
la meva professió: ajudar les persones –que al cap i a la
fi són les que impulsen les empreses- a comunicar-se
millor amb el seu públic.
Avui en dia, saber comunicar s’ha convertit en una
professió cada vegada més valorada. Vivim en la
«societat de la informació» tot i que, personalment, crec
que el que hi ha és «sobredosi d’informació». Hi ha massa
missatges intentant convèncer-nos, tenim massa
productes i serveis similars que volen captar la nostra
atenció, tenim tant per triar que no sabem per on
començar: viatges, cultura, llibres, música... A part de
tot això, hi ha moltes iniciatives, que són petites i bones,
que defensen valors nobles, d’aquells que ens fan sentir
bé i millorar com a persones, però que ui! ens enteram
massa tard!
Què ens indica això? Dues coses: com a «consumidor»
ens alerta que hem d’estar més receptius; i com a
«emissor» ens assenyala la necessitat de millorar els
nostres reptes per arribar a la nostra audiència. Al final,
no és tan complicat, es redueix a tornar a les arrels de la
comunicació, a tot allò que ens ensenyaven de petits:
emissor – missatge – canal – receptor; tot seguint els
esquemes de la bona comunicació: subjecte, verb i
predicat. La «complicació» de tot això està en com ferho més creatiu perquè ens diferenciem dels altres.
Aquestes premisses no només serveixen per a la
comunicació d’empreses o institucions, sinó que és
perfectament vàlida per a nosaltres mateixos, com a
persones que ens comunicam amb altres persones. Com
vestim, què deim i com xerram, a quines activitats ens
apuntam... tot comunica!
L’únic missatge que volia transmetre amb totes aquestes
idees és que la comunicació és important, molt important,
encara que molta part sigui invisible, impalpable. Per això,
la meva recomanació és que ens hi fixem bé, que tenguem
en compte tot el que ens «arriba» i tot el que «enviam».
I a partir d’aquí, que visquem amb senzillesa i coherència.
Els èxits o fracassos ja arribaran tot sols!
Associació Antics Alumnes
DEL SABER AL SABER FER, Francesc Batle Carbonell
Ens trobam en un moment de canvi, un moment crucial on el debat en temes de metodologia i processos d’ensenyament/
aprenentatge són més vius que mai en totes les escoles i dins la societat mateixa.
Aquest debat és conseqüència d’una necessitat urgent, d’uns resultats que queden lluny de ser satisfactoris a
molts centres de les nostres illes, a més, ens agradin molt o poc el canvis, no hi ha marxa enrere.
Se’ns demanen uns objectius fonamentals: triar, seleccionar i identificar tot allò que és (i serà) fonamental per
al futur del nostres alumnes, saber distingir entre el que els experts anomenen «bàsics imprescindibles».
Per aconseguir introduir aquest canvis de forma exitosa als nostres centres, el que hem de saber fer és aprofitar
la nostra gran experiència i canviar tan sols allò que es pugui millorar, no es tracta de canviar continguts, sinó de
donar-los sentit, dotant els nostres alumnes d’uns coneixements més duraders i útils per a la seva vida en el present
i sobretot en el futur, sense deixar de banda temes tan importants com la motivació, l’autocrítica, la capacitat de
formar-se una opinió, el respecte i tots els valors que ens han caracteritza tots aquests anys de tasca acadèmica.
Ens queden molts esforços a fer, per començar,encoratjar el professorat i les famílies. Aquest, com molts, és
també un tema d’actitud, la positivitat és fonamental i, com tot bon mestre sap, no és tan important el mètode que es
fa servir, com la il.lusió que es posi en l’aplicació d’aquest.
En definitiva, el que volem és formar persones competents (en quantes més disciplines millors), creatives (no
oblidem que hauran de lluitar en un món laboral ple de maquinària tecnològica) que siguin capaços de sintetitzar (els
nostres nins estan contínuament exposats a informació i és fonamental que la sàpiguen utilitzar) , que respectin els
altres i es respectin a si mateixos i que tenguin un sentit ètic.
Entrevista a Francesc Batle, Director Acadèmic d’E.I i E.P del col.legi Sant Francesc de Palma
Avui parlam una estoneta amb en Xisco
Batle, un antic alumne que es dedica al
món de l’educació, però que tenia i
segueix tenint temps per dedicar-se a
altres cosetes.
Xisco, què fas ara dins el col•legi
de Sant Francesc de Palma?
VIATGE D’ESTUDIS
COU 1988 A VIENA.
Actualment som el director acadèmic
d’Educació Infantil i Primària. A més,
som un dels auditors interns del pla
de qualitat dels centres franciscans.
Des que acabares els teus estudis
de magisteri (especialitat en
Llengua Anglesa) fins que
arribares a Sant Francesc, què feres?
Segurament que el període que va des
del final de la meva carrera fins al
començament d’una feina fixa fou un
dels més inquiets de la meva vida. Vaig
aprofitar per viatjar, vaig viure un mes
a Manchester perfeccionant el meu
anglès, i vaig viure molt intensament (i
des de dins) l’escena musical
independent de l’illa.
Què en penses de la teva feina i de
l’educació en general?
Primer de tot pens que tenc molta sort
ja que amb el temps, i al contrari del
que es pugui pensar, sent com la meva
vocació va creixent.No aturo de
formar-me i ara mateix crec que no
em podría dedicar a altra cosa. Quant
a l’educació pens que ens trobam en
un moment crucial, són
temps de canvis, de renovació, de
sembrar el que ha de ser un nou
concepte d’escola, més propera a la
realitat del món, més útil per a la vida,
una escola que contempli la
individualitat de cada un i que cerqui
una resultats més enllà de les
qualificacions ( creativitat,
col.laboració, etc…)
Educació i/o ensenyament?
Més bé em quedaria amb
l’aprenentatge. El temps en què els
mestres eren els únics posseïdors d’un
coneixement que anaven passant a
base de repetició als seus alumnes està
acabant. Ara el que importa és que
l’alumne aprengui a aprendre i el mestre
ha de canviar el seu rol de transmissor
i avaluador per començar a ser
motivador, provocador i conductor de
l’aprenentatge dels seus alumnes.
Per la teva especialitat, com veus
el problema de les tres llengües
dins l’escola i dins el món
d’avui?
No n’hi veig cap de problema al fet de
poder ser capaços de dominar
Pàgina 5
diverses llengües, tot són avantatges. L’únic
UN ESTUDIANT NO NEIX, SINÓ QUE ES FA
problema esdevé quan es vol polititzar aquesta Joana M. Ferrer, el nostre darrer Premi Extraordinari de Batxillerat
qüestió.
Sempre és bo mostrar les
Anem ara una mica a l’escola dels anys 70coses en positiu. Aquí teniu
80 a Inca. Què en queda per tu?
Comiat
tot un seguit de comentaris
Idò més d’un es sorprendria quan comprovés
2n
que ens ha fet na Joana
Batx.
que encara hi queden coses que no han canviat
Maria a les preguntes que
2010
de llavors dins algunes aules de l’actualitat.
li férem.
Afortunadament de cada vegada són més els
mestres que veuen la necessitat d’avançar. A Uff.. podem dir que m’hi he passat més de mitja vida a l’escola! Els
mi m’agrada molt ser optimista al respecte, no meus records no es poden concebre sense fer-hi referència. Record
comparteixo per res l’opinió dels que diuen que principalment una infantesa on l’esplai i la diversió conformava la
part principal dels desitjos de tot nen, i com, amb els anys, tot i que
abans tot era molt millor que ara.
aquest desig segueix vigent, anem madurant i adonant-nos, més o
Parlem dels amics i del què fèieu?
La nostra joventut era molt senzilla i feliç.Érem menys d’hora, de la importància de la nostra tasca i de tots els
uns autèntics privilegiats. Gairebé tots els meus coneixements que anem assolint. Els meus records, llavors, se centren
amics més íntims provenen de la meva època en els moments durs, en què sembla que és impossible seguir endavant,
d’alumne del Beat Ramon Llull. Érem una bona en què desistir se’t passa pel cap massa sovint i que culminen en
colla, ens agradava molt el bàsquet (i l’esport l’àrdua tasca de portar endavant un 2n de Batxiller. Tot i així la certesa
en general) també ens agradava molt la gresca i la d’estar recolzat per un equip docent proper, que any rere any avalua
constantment la teva feina i que, d’alguna manera coneix la teva forma
nit, tot s’ha de dir.
Record la teva afició als esports i en especial de treballar, per bé o per mal, sempre ha estat una ferma base a la
qual atenir-se en qualsevol dificultat. I no hi caben els pensaments de
al bàsquet. Encara segueix?
I tant, fins que el cos aguanti!. Cada diumenge “tanmateix sóc un mal estudiant” o “no em servirà de res aquest esforç”
horabaixa ens reunim al pavelló de la nostra perquè soc partidària de pensar que un estudiant no neix, sinó que es
antiga escola i dedicam un parell d’hores al nostre fa, i que tot i que la forma de ser de cadascú influeixi no és, en cap
cas, determinant. Tots, amb esforç, dedicació i sobretot, ganes, som
esport preferit.
També record el moviment dels Amics de capaços d’obtenir bons resultats. I sí, ho sé, no és fàcil, i les ganes
Sant Francesc per als joves. Què era? Avui d’esbargir-se sempre pesen més del compte, però dia a dia l’esforç
no costa tant. Aquest és el meu consell per als estudiants; intenteu
tendria acollida?
Erem un grup de joves amants dels esports de que el que feu es converteixi en gaudir, a poc a poc, dia a dia, ja que
muntanya que un bon dia decidírem mostrar es fa menys dur del que pot semblar. És habitual sentir-se falt de
algunes d’aquestes tècniques (escalada, forces, o pensar que el que en aquests anys pots aprendre no donarà
rappel…) a tots aquells alumnes més joves que cap fruit per a un futur. Però molt sovint ens equivoquem. En cadascuna
tenguessin ganes d’aprendre’n. Tal vegada ara de les proves que passes vas formant la teva capacitat, vas educant
seria més difícil trobar gent amb temps lliure els la teva persona i desenvolupant un “hàbit” d’estudi, de treball, que,
caps de setmana, de totes maneres el ho asseguro, es fa imprescindible en etapes posteriors. Jo és ara que
senderisme, per exemple, és una pràctica que me n’adono, que ja he deixat aquesta etapa enrera, i tan debò
n’hagués estat conscient en el seu moment per gaudir una mica més
està més viva que mai.
Si em permeteu, no voldria acabar aquesta l’experiència. En el meu cas l’esforç ha donat bons resultats, i això
entrevista sense agrair a tots els que foren els no fa més que donar-me forces per continuar endavant donant el
meus mestres a l’escola l’esforç que feren per màxim possible de mi mateixa, però, en major o menor mesura, tot
ensenyar-me l’incomparable plaer que és esforç té la seva recompensa. I, encara que cadascú pugui pensar
que això no és correcte en cada cas individual, jo crec cert que,
aprendre coses noves cada dia. Gràcies.
encara que no sigui estrictament amb els resultats, desenvolupa la
nostra capacitat racional i, d’alguna manera, ens fa madurar i créixer
també com a persones. Així han transcorregut dins aquest ambient,
dins les mateixes quatre parets, 12 anys de la meva vida que
conformen necessàriament un fort vincle amb què, a hores d’ara,
sols puc anomenar passat. No obstant, la vida et demostra que res
és en va i el que fa un instant he anomenat passat, no obstant, es fa
Xisco,
present constantment en el dia a dia i en mils records que
al seu
inconscientment et fan esbossar un sincer somriure.
despatx
Pàgina 6
Entrevista als germans Sintes, Pedro i Miquel
Que recordau més intensament de la vostra etapa a l’escola?
Sempre recordam el fet que la majoria de professors que tenguérem en comú, no ens associaven com a germans,
encara que els nostres llinatges no siguin gaire comuns, perque som de caràcters molt diferents. Coincidim en que
el que més ens agradava del col·legi, era el claustre, sempre carregat d’energia i tothom amb ganes de fer el
gambirot (i també perque hi estavem durant el pati). Són molts de moments i molts de records, passàrem 14 anys
cada un al col·legi, tenim bons records dels professors i dels companys, les classes d’informàtica d’en Boni, del
claustre, del menjador, la impressió que ens donava l’escola, que, com a un videojoc, anàvem curs davant curs,
canviant de classe i pujant al pis superior.
A què vos dedicau ara?
Es curiós que cada un tenia previst un camí totalment diferent, en Miquel, biòleg; i en Pedro, enginyer industrial. I
estam fent feina tots dos de desenvolupadors d’aplicacions WEB i de músics. I estam molt satisfets de la nostra
feina en ambdos camps.
I que feis de música?
Doncs tenim un quants projectes musicals junts, i podem dir amb orgull que hem estat Disc de l’any 2010 a RTVE,
amb la gravació del disc d’en Danny Leiva (Fin y vuelta a empezar). Per altra banda, tenin un “grup de verbenes”
que s’anomena “Ses Bubotes”, que ens dóna molta feina i molta satisfacció personal, perque ha tengut molt bona
acollida per part del públic, i ara mateix no hi ha setmana que no facem cap concert.
¿Quin tipus de concerts feis?
De tot, literalment, feim des de gravacions a estudis per a altres compositors, fins a verbenes de festes patronals,
passant per Bodes, Aniversaris, Festes Privades, i Hotels; sempre dins un estil Pop-Rock, tant en espanyol com
en anglès.
Festa de comiat COU 2000-01
“Han passat molts d’anys des de les meves primeres
actuacions, que foren precisament al col·legi”, Miquel.
Pàgina 7
Associació Antics Alumnes
Com molts de vosaltres tal vegada ja sabeu, Hi ha a Mallorca un al.lot de 9 anys, n’Ivan Pastor
Villalonga, que pateix una malaltia rara, la histiocitosi. N’Ivan, que és alumne de La Salle de Palma,
haurà d’anar als Estats Units per fer unes proves mèdiques que poden fer possible frenar la malaltia.
Des de la nostra Associació volem recolzar aquest projecte per ajudar-los i per fer costat d’una manera molt especial a na Maria Magdalena Villalonga Ramis, per a nosaltres, na Marilen, la seva mare, que
és antiga alumne del Col·legi.
Us animam a visitar la web www.ivanpastor.org, i us convidam a fer una aportació econòmica o bé al número de compte
que us donam o, més fàcilment, deixant-ho a la bústia que tenim a la secretaria del col·legi.
El correu de n’Ivan és [email protected]
Compte corrent d’ajuda: C/C 2051 0016 61 1070013887
1
(Segueix de la primera pàgina)
El millor, ens vàrem escriure un quadern de «dois» amb tots
els desbarats que ens passaven pel cap durant les classes.
Per no oblidar-los vàrem decidir escriure’ls en aquest quadern
que un dia, misteriosament, va desaparèixer... Llàstima.
Les discussions de política amb el Sr. Mora, ell era d’en
Suárez i jo del PSM; les classes d’anglès amb na Marga que
ens feia treure les lletres de les cançons i era molt divertit.
Les classes d’Història amb n’Alícia Ximenes, m’encantaven
i les d’Història de l’Art amb el Sr. Femenia. Som de lletres
pures, es nota, no?
Com valores ara la teva formació rebuda fins a COU?
En aquell temps vaig arribar ben preparada a la universitat,
perquè m’agradava estudiar i ho vaig fer durant els 4 anys
de BUP i COU. Tot i que, ara trob que tenen molts més
recursos a l’abast i poden sortir molt més ben preparats que
noltros. Això sí, he de dir que per culpa del MOLT
DEFICIENT que em posava any rera any el profe de
«gimnàsia», la mitjana em va baixar moltíssim. No tenc un
bon record del Sr. Homar, em sap greu... i mira que botava
jo ballant «jotes i boleros». Però res, Molt Deficient!
Jo record na «Maria de la Luz Barrera San Juan» com
una joveneta una mica diferent i una mica igual a
l’al•lota, Llum Barrera que veig ara. La diferència la
trobo més amb el físic. El que veig igual és
l’extroversió, el dinamisme, el caràcter obert que ja
tenies... la xispa! Què em diries del meu punt de vista?
Han passat uns quants anys, és veritat, però jo trob que el
meu esperit creatiu, positiu i les ganes d’aprendre segueixen
igual. Sempre que em donen un paper nou i ho coment amb
ma mare, em diu: «Estàs igual que quan tenies un examen,
sempre em deies que ho duies fatal, que no t’ho sabies, i
llavor treies molt bona nota». I és cert, sempre crec que no
sé res, que no ho sabré fer bé. I això em dóna empenta per
preparar-me i intentar superar-me constantment.
Quin fou el millor consell que reberes d’algun
professor/a que tengueres?
Idò, mira, en Juanjo, el psicòleg, va ser el primer que em va
animar a estudiar Interpretació. Fins i tot va cridar ma mare
per convèncer-la que em deixàs anar a Barcelona a intentar
entrar a l’Institut del Teatre. Però jo, que sempre he estat
molt obedient, vaig escoltar atentament el consell de ma mare
quan em va dir: «Trob que ets molt bona estudiant, que pots
optar a fer moltes coses a la vida. Ets molt jove i no sabem
com és aquest món des teatre i tot això de la comèdia. Millor
que acabis la teva formació passant per la universitat i llavors
Amb el suport del
Departament de
Cultura
Pàgina 8
ja ho veurem». I tenia tota la raó, era massa jove i innocent
per ficar-me directament de Cou a l’Institut. Així que ho
vaig xerrar amb en Juanjo i li vaig dir: «Haré algo que
también me gusta y tiene mucho que ver con mi carácter
extrovertido, algo donde se hable mucho: Ciencias de la
Información». I quan vaig acabar Periodisme vaig provar
sort amb la interpretació estudiant
a l’Institut
del teatre de
Batxillerat
1958-59
Barcelona. I realment, tenia raó en Juanjo: ha estat la meva
vertadera vocació.
Parla’ns de com eren les teves amistat a l’escola i
dels professors.
Jo vaig fer amistat amb la gent més senzilla de classe,
més com jo, fills de treballadors, de poble. Encara tenc
molt bona amistat amb na Bibi i en Fèlix, de fet són els
meus millors amics. Tot i que ens coneixíem de petits
d’Alcúdia. Però també ens veim de tant en tant amb en
Pau Colombram i na Marga Bergas. Record que na Marga
seia darrera jo (per ordre alfabètic, és clar) i em clavava
el «boli» cada pic que tenia un dubte a un examen. Ho
recod beníssim, com si fos ara.
Els records més divertits: les torrades de botifarrons a
l’estufa de butano de classe, el quadern de «dois», el viatge
d’estudis a Roma amb en Cristóbal, obsessionat amb la
Xtorre
Premi
Sant
Francesc
d’Inca
D. Gabriel
Pieras
d’en
Neron
(l’autocar
ens adeixava
sempre
en el
mateix punt): « En lo alto de esta torre Nerón vio como
quemaron Roma tocando el arpa». Ens ho deia caaaaada
dia que ens aturàvem allà, ja li fèiem cançons i tot. També
record que arribàvem tard a classe perquè ens quedàvem
«empardalats» mirant Falcon Crest en el Bar San
Francisco.
Tens fills? Què voldries per a la formació del teu
fill?
Tenc un fill que nom Jaume, que és fill i nét d’antics
alumnes del Beat Ramon Llull, casualitats de la vida.
M’agradaria que fos feliç a l’escola, com jo ho vaig ser.
M’agradaria que fos educat a classe en la igualtat, com
noltros ho feim a ca nostra, que coincidissin els valors que
li donam amb els que es trobi a classe. Avui en dia és molt
difícil educar amb totes les influències que reben de fora,
però jo li voldria donar els valors que mon pare i ma mare,
sense estudis però amb molt sentit comú, em saberen donar,
amb el cap i el cor.
Quina cosa avui et fa il·lusió?
Viure tranquil·la i feliç, tenir temps per la gent que estim i
per continuar aprenent coses de la vida.
2
Butlletí editat per l’Associació d’Antics
Alumnes del Col·legi Beat Ramon Llull,
c/.Vent, 10 07300 Inca.
Dipòsit legal: PM 1889-1997
Imprès a Impremta Goya (Lloseta)