EL BOLA - BlogsCat

VIOLÈNCIA DOMÈSTICA
Unitat didàctica ....
L'ABÚS. Isabel-Clara Simó / AVUI dimarts 22/02/05
De ben petits hem après que no podem abusar del feble. Barallar-se amb un infant més petit,
pegar dones de constitució més feble, imposar l'argument irreductible de la força, de la llei de la
selva, ens han ensenyat que és vergonyós, rebutjable. Les formes d'abús, de vegades, o
simultàniament, no són només físiques, sinó que hi ha l'abús de qui té més arguments, més
maduresa, més cultura, més experiència, més llibres llegits o més situacions viscudes. Se
suposa que la base on se sustenta la civilització és que els forts protegeixin els febles, no que
n'abusin. No vull ara entrar en com usem cada dia unes diferències socials que aprofitem en
benefici propi i tot enarborant la bandera de la igualtat, però sí que vull parlar sobre els abusos
en la intimitat. El cas més majoritari és el de les parelles, quan els mascles, en el secret de
vegades impenetrable de la llar, abusen de les seves dones fins a l'extrem de matar-les en un
nombre tumultuós de casos. El Servei d'Atenció a la Dona del cos de policia ha publicat que els
detinguts per maltractaments, només a Barcelona i comarques adjacents, ha augmentat un
238% (!), xifra que, si bé indica que la llei intervé cada cop amb més decisió en un àmbit que
fins fa quatre dies era intocable, i això és positiu, també indica que el nombre de delictes és
aclaparador, monstruós, generalitzat.
D'aquest percentatge, n'hi ha un 10% que correspon a pares maltractats pels fills. No cal dirho: quan el pare o la mare són ancians. No crec que s'hi registrin els altres maltractaments de
fills envers pares: les humiliacions, el tracte degradant, el menyspreu, el to de revenja.
Esgarrifós. El que és més feble que nosaltres és sovint trepitjat, psíquicament i físicament, i els
qui ho veiem o ho sabem solem mirar cap a una altra banda. Per exemple, en la sacrosanta
llibertat dels pares per educar els seus fils: una pallissa no és educativa -no ho és mai, en cap
cas-, perquè es fa per ira, o per descarregar tensions, no amb ànim educatiu.
El cas més terrible és quan l'abús del feble es fa des d'un càrrec públic. Un jutge respecte a un
processat, o un professor respecte a un alumne, o un metge respecte a un pacient, o un
governador civil respecte a uns manifestants, o un policia respecte a un conductor, o, en el
pitjor dels casos, un governant respecte a una societat sencera. L'abús de l'altre: vet aquí la tara
més execrable.
EL BOLA
Director
Guió
Any
Nacionalitat
Durada
Fotografia
Música
Intèrprets
Achero Mañas
Achero Mañas
2000
Espanya
88 minuts
Juan Carlos Gómez
Eduardo Arbide
Juan José Ballesta (Pablo El bola "Pellet")
Pablo Galán (Alfredo)
Alberto Jiménez (José)
Manuel Morón (Mariano)
Ana Wagener (Laura)
El Bola es una película que denuncia, a partir del relato de un hecho de ficción, el maltrato
infantil y la incomprensión que muchas veces sufren los niños por parte de su entorno
adulto. Pablo (Juan José Ballesta) es un chaval de 12 años que vive inmerso en una atmósfera
familiar violenta y represiva. La situación que vive le avergüenza, pero a pesar de los
esfuerzos que hace por mantener esto en secreto, las marcas y moretones en su cuerpo, dejan
ver a las claras hasta que punto debe padecer los excesos violentos de su padre, como así
también la completa desprotección de su madre. El cruel sometimiento y la incapacidad para
relacionarse con otros chicos que esto le provoca, condenan al pobre "Bola" a una existencia
sombría y demoledora para una persona de su edad. Los golpes de su padre no sólo dejan
marcas en su cuerpo sino también en su presente y -se intuye- igualmente en su futuro. Pero
la llegada de un nuevo compañero a la escuela, con quien traba muy pronto una sólida
amistad, le abre al niño una puerta de salida a ese duro pasar. Su relación con Alfredo (Pablo
Galán) le acerca la posibilidad de vincularse con los otros además de permitirle tomar
contacto con una realidad familiar muy diferente a la suya.
1) Anàlisi de la pel.lícula
1.1) La pel.lícula oposa dues famílies, la de “El Bola” i la del Alfredo, totes dues amb una
atmosfera familiar ben diferent. Analitza i compara el contrast que existeix entre una i l’altra.
1.2) Per quins motius el pare maltracta tant “El Bola”? Quines són les raons de la violència?
1.3) Què et sembla que pot representar la bola que Pablo sempre duu al damunt? Fixa’t en
l’escena en què li cau de les mans la bola de coixinet, i en l’escena final de la pel.lícula.
1.4) La pel.lícula acaba amb un petit monòleg de “El Bola”. Aquesta cloenda posa de
manifest tot el sentiment reprimit que després de molt temps s’allibera. Llegeix-lo i després
escriu un petit comentari sobre la pel.lícula.
“Me daba patadas y me tiraba del pelo, y me quemaba con cigarrillos, y me hacía beberme
el pis. Antes de irme a la cama me daba una pastilla para hacer caca. Cuando me portaba
mal me encerraba en la habitación a oscuras o me metía en el armario y me decía que hasta
que no me arrepintiera no me iba a sacar y que me dejaría hasta que me muriera. Y no me
dejaba ir con mis amigos y me hacía trabajar en la ferretería.
Me insultaba, me escupía, me decía que le daba asco y que me tenía que haber muerto yo y
no mi hermano.”
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Unitat didàctica ....
0) Llegeix l'article següent.
MARTA ARROYO. En Diciembre de 1997, Ana Orantes, una mujer granadina
maltratada, fue quemada viva por su marido tras relatar su historia en televisión. La
difusión del suceso a través de los medios de comunicación puso de manifiesto el drama
de las víctimas del terrorismo doméstico en toda su crueldad. Desde entonces, las
cifras revelan una tendencia creciente.
Entre 1999 y 2003, 246 mujeres murieron a manos de sus maridos, parejas o ex
compañeros, según el Instituto de la Mujer. La cifra de víctimas asciende a 315, si
seguimos el recuento de la Red Estatal de Organizaciones Feministas contra la
Violencia de Género, basado en las noticias aparecidas en la prensa.
Murieron apuñaladas, atropelladas, quemadas vivas, descuartizadas, lanzadas al vacío...
En muchos casos, tras soportar malos tratos durante años en silencio. En muchos otros,
después de denunciar agresiones y amenazas en múltiples ocasiones. Ni el sistema
judicial ni las Fuerzas de Seguridad supieron o pudieron protegerlas.
Como ellas, miles de mujeres viven bajo amenaza de muerte. En los seis primeros meses
de 2004 se contabilizaron 21.865 denuncias por delitos de lesiones y malos tratos en el
ámbito familiar, una cifra espectacular si la comparamos con las 8.605 del mismo
semestre de 2003. Además, las detenciones efectuadas por las Fuerzas de Seguridad por
este tipo de delitos han pasado de 2.731 a 11.411 en esos mismos periodos. La cantidad
de solicitudes de órdenes de protección también han hecho saltar las alarmas: desde el 1
de agosto de 2003, fecha en la que se aprobó la orden de protección inmediata contra la
violencia doméstica, los jueces han recibido 7.869 solicitudes (de las que acordaron
6.004) y han dictado 4.987 órdenes de alejamiento.
En 2004, 72 mujeres fueron asesinadas, lo que puso en pie de guerra a las asociaciones
que luchan contra la violencia de género, quienes exigían medidas inmediatas y efectivas,
que garanticen la seguridad de las mujeres.
La violencia doméstica es un problema generalizado, que afecta a una de cada cinco
europeas. Los expertos calculan que sólo se denuncia un 10% de estas agresiones. Esta
cifra se reduce aún más en el colectivo de mujeres inmigrantes, que unen a su condición
de víctimas la de irregulares, lo que les impide solicitar una ayuda que podría salvarles la
vida.
Aunque las víctimas del terrorismo doméstico son mayoritariamente mujeres, los niños
y los mayores, por su vulnerabilidad, son objeto también de agresiones. En cuanto a los
hombres, sólo el 5% de las muertes masculinas se debe al ataque de sus parejas y del
índice total de violencia doméstica, los maltratados representan también un 5%.
Ante la magnitud del fenómeno, en todo el mundo se están llevando a cabo campañas de
sensibilización para acabar con la violencia sexista, una de las grandes asignaturas
pendientes de nuestra sociedad.
1) Quin nom (en negreta) et sembla que és millor per referir-se a aquest problema social?
2) D'entrada, i segons la teva opinió, quines poden ser les causes d'aquest tipus de violència?
Les xifres són esferïdores: 200 dones han mort en els últims tres anys a mans de les seves
parelles; cada setmana és assassinada una dona pel seu company o excompany sentimental;
més d'un milió i mig de dones viuen situacions de maltractament a casa seva...
Per a la sociòloga Inés Alberdi, l'explicació a aquesta
violència s'ha de buscar en la por ancestral que senten alguns
homes a perdre allò que tradicionalment ha estat considerat
la seva més preuada possessió: l'autoritat. "No hi ha un
perfil d'agressor. Només hi ha un punt en comú entre els
maltractadors, la coincidència en creure que l'home és
superior i que la dona és part de la seva propietat, per la
qual cosa sent que té tot el dret del món per pegar, cridar,
humiliar o menysprear la seva parella". I ho fan amb
assiduïtat. Tres de cada quatre maltractades reconeixen haver
patit aquestes conductes des de fa més de cinc anys.
3) Llegeix com defineix i què diu la llei i les Nacions Unides sobre aquest tema.
La violencia de género no es un problema que afecte al ámbito privado. Al contrario, se
manifiesta como el símbolo más brutal de la desigualdad existente en nuestra sociedad.
Se trata de una violencia que se dirige sobre las mujeres por el hecho mismo de serlo, por
ser consideradas, por sus agresores, carentes de los derechos mínimos de libertad,
respeto y capacidad de decisión. (Exposición de motivos)
(...) Actuar contra la violencia que, como manifestación de la discriminación, la situación
de desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres, se ejerce
sobre éstas por parte de quienes sean o hayan sido sus cónyuges, o de quienes estén o
hayan estado ligados a ellas por relaciones similares de afectividad, aun sin convivencia.
(Artículo 1.1.)
Ley orgánica de medidas de protección integral contra la violencia de género (XII- 2004)
Les Nacions Unides defineixen la violència contra les dones com aquells actes vers les
dones que "puguin tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic
per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària
de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada".
La definició de Nacions Unides recull aquelles formes de violència més visibles i també fa
referència al que s'anomena "violència simbòlica", és a dir, un maltractament soterrat i molts
cops intangible, però que constitueix la base i la legitimació per a la utilització d'altres formes
més evidents de violència.
"Talla amb els mals rotllos". Per tant, cal tallar com més aviat millor amb els mals rotllos,
allunyar-se d'aquelles conductes possessives, de la gelosia, del control i de l'agressivitat que
apareixen sovint en les primeres relacions sentimentals i que la cultura tradicional ha justificat
com a inherents a la passió amorosa i socialment acceptables entre la població masculina.
4) Després de veure el vídeo "Talla amb els mals rotllos", explica què t'ha semblat el seu missatge.
5) "Solo mía".En un piso cualquiera de una ciudad suenan dos disparos. Poco después, la
víctima, sobre una camilla, es trasladada por los pasillos de un hospital. Tiene fuertes
magulladuras. Así acaba la historia de amor entre Joaquín y Ángela.
Fue amor a primera vista. Ambos se conocieron en el lugar de trabajo, el era un exitoso
publicitario y ella una modesta recepcionista, y poco después se casaron. Tenían planes de
fundar una familia y no tardaron en tener su primer niño. Al principio, Joaquín era cariñoso y
servicial. Ángela, amante de su casa y esposa ideal, alimentaba mil formas de amar a Joaquín.
Cuando ella quedó embarazada, ambos se sintieron dichosos. Hasta que llegó el primer
reproche, el primer grito y la primera agresión. Sólo fue necesario un mal día para que Joaquín,
por primera vez, la golpeara brutalmente. La vida plácida que ella había soñado desaparece
cuando él le da la primera bofetada. La situación empeora cuando Ángela decide ingresar en la
universidad. ¿Qué pudo ocurrir? ¿Por qué Joaquín cambió tan de repente?
SOLO MÍA
Direcció:
Any:
Guió:
Durada:
Gènere:
Fotografía:
Música:
Javier Balaguer
2001
Javier Balaguer,
Álvaro García
112 minutos
Drama
Juan Molina
Clara Montes
Intèrprets:
Joaquín
Ángela
Andrea
Alejandro
Madre Ángela
Cuñada Ángela
Tía de Ángela
Sergi López
Paz Vega
Elvira Mínguez
Alberto Jiménez
María José Alfonso
Beatriz Bergamín
Asunción Balaguer
Posesión enfermiza. Aunque ahora el tema se encuentre tristemente de moda, Javier Balaguer
inició el proyecto de Sólo mía en 1998. Por aquel entonces quería contar con actores poco
conocidos, y consiguió a Paz Vega y Sergi López. Tres años después ha conseguido rodar la
película y se ha encontrado como protagonistas a dos de los actores más valorados de la
actualidad. Sergi López encarna a Joaquín, un hombre violento que no duda en utilizar la fuerza
bruta como su principal argumento. Otra gran interpretación de un actor que siempre resulta
creible en pantalla.
Los malos tratos se han convertido en un gravísimo problema para la sociedad. Cada vez es
mayor el número de mujeres que sufren en sus carnes la sinrazón de auténticos criminales que
disfrazan sus fechorias tras la cortina de los celos o la inseguridad. Este filme retrata unos
hechos que desgraciadamente nos son familiares. Un matrimonio que se atraganta con las
perdices y no culmina su ciclo vital como vaticina el sacramento, sino más bien a imagen y
semejanza de las estadísticas funestas de los malos tratos.
Ella es una joven muy atractiva, interesada en dirigir su futuro y, aparentemente, nada anclada
en atavismos machistas. Él, un macho ibérico, de tan paternal rechoncho, que de las carantoñas
sube escalofriantemente a las castañas. Y conforman una pareja "basada en hechos reales" que,
aunque parezca increíble, en el cine se expone a sufrir un barniz de suavidad.
5.1) Anàlisi de la pel·lícula
a) Segons la teva opinió, per quina raó es torna violent el Joaquim?
b) Per què la mare li aconsella que aguanti al costat del seu marit?
c) Què et sembla l'actitud de l'Àngela quan vol salvar el seu matrimoni malgrat l'agressivitat
del seu marit? Quina et sembla que hauria d'haver estat la millor reacció?
d) Fes una valoració del final de la pel·lícula. L'hauríes fet acabar de la mateixa manera?
e) Pel que tu coneixes, a través de la premsa o bé dels informatius televisius, quins són els
motius que fan que es donin situacions de violència domèstica com la descrita en la
pel·lícula?
f) Fes un comentari sobre la pel·lícula.
Tot i que la violència en les relacions de parella (abusos físics, psicològics, sexuals) és la més
present a la nostra societat, no podem oblidar-ne d'altres com: l'abús sexual, l'assetjament
sexual i moral a l'àmbit laboral, la mutilació genital femenina, el tràfic de dones i prostitució
forçada, la violència derivada dels conflictes armats, així com totes aquelles pràctiques
convencionals i tradicionals perjudicials per a la salut i la sexualitat de les nenes i les dones.
Masclisme avui dia
HOME O DONA ?
Avui dia és més fàcil realitzar-se si ets un home ?
Les dones tot ho tenen més difícil que els homes.
La dona és el sexe dèbil.
En igualtat de condicions la dona sempre està per sota de l'home.
L'alliberament de la dona l'ha dut a patir més stress i angoixa perquè ha de fer una
doble jornada de treball.
L'home sempre és millor "jefe" que no pas una dona.
La dona provoca i sedueix constantment al sexe masculí.
Les relacions entre l'home i la dona són justes i igualitàries.
La dona està discriminada en la nostra societat.
6) La teva feina consisteix en redactar un article d'opinió que s'ha de publicar en un diari. El tema
que has d'abordar és el del masclisme dins de la nostra societat, però des d'una òptica de
denúncia i de reivindicació a favor de la igualtat entre home i dona. El redactor en cap del diari,
però, ja ha posat un títol a l'article, "És necessari que la societat deixi de ser masclista", i, a més
t'ha demanat que facis un esforç per a què sigui un article ben fonamentat i argumentat.
ÉS NECESSARI QUE LA SOCIETAT DEIXI DE SER MASCLISTA
per ............................................................
La doctrina de l’Església i el paper de la dona
7) El món necessita del geni femení. Xavier Echevarría (Prelat de l’Opus Dei). Subratlla les
parts del text que t'hagin semblat més interessants. (8 de març de 2006)
Des del principi mateix de la Sagrada Escriptura, als relats del
Gènesi, se'ns revela que Déu ha creat l'home i la dona com dues
formes de ser persona, dues expressions d'una humanitat
comuna. La dona és imatge de Déu, ni més ni menys que
l’home, i els dos són cridats a la identificació amb Jesucrist,
perfecte Déu i perfecte home.
Amb aquestes premisses essencials de fe cristiana, s'entén amb
profunditat especial la perversió que suposa maltractar
qualsevol persona, home o dona. Els maltractaments prenen de
vegades forma violenta i, en altres ocasions, maneres molt
subtils: es comercia brutalment amb el cos de la dona,
considerant-la com a cosa, no com a persona; o bé se li fa saber,
amablement però insidiosa, que un embaràs és incompatible
amb el seu contracte laboral. Segueixen existint molts motius per
a recordar la necessitat d'oposar-se a aquestes discriminacions.
També al Gènesi trobem un segon element fonamental i evident: la diversitat. Pensem per
exemple en la família: pare i mare ocupen rols distints, igualment necessaris, però no
intercanviables. La responsabilitat és la mateixa, però difereix la modalitat de participació. Sol
dir-se que un dels problemes més aguts de la família en els nostres dies consisteix precisament
en la crisi de la paternitat. L’home no pot considerar-se «una segona mare», ni tampoc ha de
desatendre les responsabilitats de la llar, sinó que necessita aprendre a ser pare. Una mica el
mateix cal dir de la societat en el seu conjunt, on cadascú ha de trobar la seva posició. L’home
té el dret a desenvolupar-se com a baró; la dona, com a dona. Sempre sense donar cabuda a
mimetismes que produeixen crisis d'identitat, complexos psicològics i problemes socials de
gran transcendència.
El principi d'igualtat pot desvirtuar-se i perdre l'equilibri quan es confon igualtat (de dignitat,
de drets i d'oportunitats) amb dissolució de la diversitat. Si la dona s'homologa amb l’home, o
l’home amb la dona, ambdós es desorienten i no saben com relacionar-se. Però també el
principi de la diferència es pot desvirtuar, quan s'entén la distinció com a base que justifiqui la
discriminació. Des de la caritat/amor, l'Església promou la comunió, el respecte, la comprensió,
l'obertura a la diversitat, l'ajuda mútua, el servei.
En les primeres paraules del Gènesi llegim també que Déu, en la seva bondat, confia el món a
l'home i a la dona. Hem rebut la missió de tenir cura junts del món i de fer-lo progressar: amb
igual responsabilitat, amb aportacions adequades al propi geni, hem de treballar junts per una
societat millor. Les qualitats masculines i les femenines es necessiten mútuament per a realitzar
aquesta tasca col·lectiva. En definitiva, només s'arriba al bé comú mitjançant un treball conjunt.
La discriminació de la dona no representa només una ofensa per a ella: constitueix una
vergonya també per a l’home i un problema molt seriós per al món.
Calen actituds de diàleg, cooperació, delicadesa, sensibilitat. L'home ha d'exigir-se més:
escoltar, comprendre, tenir paciència, pensar en la persona. La dona també necessita
comprendre, ser pacient, bolcar-se en un diàleg constructiu, aprofitar la seva rica intuïció.
Probablement els dos han de rebutjar els models que proposen alguns estereotips dominants:
aquestes imatges que empenyen a l'home a competir amb duresa, o que conviden a la dona a
comportar-se amb frivolitat, o fins i tot amb un desgraciat exhibicionisme. Necessitem una
nova forma de pensar, una nova forma de mirar els altres, que superi el domini i la seducció.
Així pot sorgir un nou escenari social, sense vencedors ni vençuts.