ANT I BADALONA, 5 D'OCTOBRE 1 9 1 8 ; JO NCM. ir VENTUT: LITERATURA, POESÍA, HUMORISME, CRÓNIQUES, SPORTS, SOCIETAT, ETZ., ETZ. Elg articles de col-inboracíó espontània dfìuràn portar la firma S.w»^"*^^*'' encare que aquets viilgutn piibiicar-los amb pseudònim. _ J^'» orifjinalg no's retornen. I C2Ìa.horad/rs REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ BEIAL. 07,—BADAL01ÍA de SUSCRIPCIÓ 0 ' 5 0 Ptes. al mes Número soft i o cts. Anuncis a preus convencionala JOVEJSTTUT: Agraida aquesta Redacció de les mostres de simpatia de que constantment ens doneu proba distingintuos aiiifa Tadreça d'aqiielles producción» filles de vostra alta inspiració i talení, avui tenìm l'Iionor de dedicar I oferìr-vos~tant als avui aquí representatí com als ausents—el present nombre com a Homenatge î tribut de bon apreci. =- S — - El Director, JAUME CARDONER NOGUÉ U M A - R I La carta dean suicida, per Na Carme Blanco MargalL—^Vz et Tempio del Arte, per En Ramón SaUaáó,—Flors del bosc, per En Josep Ueixh.—De la Vida bohemia, per En J. Novell R.—Racordes damisela..?, per En A. Vico.— Sospirs a Inestimada,, per En Vicens Dmá^r.—Agonitmnt..., per En Pere Puig M.—¿a llar de la Masia, per «Enespe>.—Co5e5 de Vamor, per En J. Girerà ^ont—Suspiros, x>t\'<?Q.X>\ìo^.—Recorts, per En «T. O. kám\?,>.-—Ayes del alma, per En Rafel Lores i Coxnì^.—Estiuenca, per En 0 . P. Font.—/?ecori, per En A. P i i Matalonga.—yiies enllà de la vida, per En Miquel Marzo.—A ti.,. per «Adriana».—Z,¿z cárcel del alma, per Na Georgette Oriol.—F/c?r5 / Arestes, per En M. m^dì.—IdeaUsme?, per En Francesc Bataller.—¿'a//?2£Zrtí a Valma<ia, per en R. Amorós E.—Gazetilla. >^ ; ! ^ ^ i i °^ u 188 JOVENTUT b a carta de un suicida «...En mi mente pasa, cual relámpago que aniquila, el recuerdo de aquella mi terrible y súbita venganza. Sólo al recordar la triste escena de aquella noche, tiembla mi mano y párase por iin instante mi aliento. Recuerdo 'como una desesperante pesaddla aquel momento en que la Vi cogida amorosamente del brazo de un elegante caballero, su amante, iba soberbiamente vestida, con aquel traje de fina seda que poco después salpicóse de sangre roja y caliente. Recuerdo como un sueño cuando ella me amaba, cuando era toda mía y yo todo suyo. ÍUnico oasis de felicidad en la noche tenebrosa de mi vida! Recuerdo su dulce sonrisa que a todas horas jugueteaba en sus labios atrayéndome a ellos de un modo Violento y brutal. Recuerdo la mirada de sus ojos diVinos, aquella mirada que reducía mi Voluntad a la impotencia, y a mi alma en la esclavitud más sumisa y desesperante. Infernal hechizo! Pero tiue me importaba? Ella era mi vida, mi vida toda. Fatalmente quería y debía amarla. No me preguntéis más; no podría responderos. Un día empezó a tornarse caprichosa y coqueta. Ya no me besaba como antes ni tenía para mi aquellos mimos maternales que eran el más dulce de ios éxtasis. ' Yo no podía realizar sus constantes caprichos ni comprar las Valiosas joyas que se le antojaban. Por ella jugué y perdí, fui estafador y tuve que áceptí^r dos lances, uno d« Tos cuales puso mi vida al borde del sepulcro. ¿Para qué? Ella olvidóme en un instante para no amarme jamás. Por eso, al verla pasar aquel día indiferente ante mí, fugóse de mi mente cuanto tenía de humano, y cual león herido, no sé si impulsado por amor o por despecho, rne adelanté hacia la— al parecer—feliz pareja. Su respuesta fue una carcajada irónica, insistí, supliqué, y vime insultado. Atrevióse a darme un empellón para que le dejara franco el paso. . Oh, rabia y condenación! Cegué, enloquecí, una hoja de Albacete brilló en el aire y, cayendo recta y segura partí en dos el corazón del monstruo sin que pudiera evitarlo el cobarde de su amante que huyó perdiéndose en la obscuridad de la noche. La lívida centella de un farol alumbraba lúgubremente su cuerpo inerte. Todavía pudo más el amor que el odio! I la besé llorando! A la locura sucedió el espanto y con aquella hoja tinta en sangre, ¡en su sangre adorada! me herí valientemente en fa garganta. O fui torpe o Dios no quiso que muriera, por desgracia mía. Hoy que escribo estas líneas, han pasado muchos años desde aquella terrible tragedia. He luchado y he sufrido más todavía, y ahora que siento la pro?íimidad de mi fin, pido a Dios que me lo tenga en cuenta para alcanzar su perdón. Y tú mujer inolvidable, amada en la felicidad, en el crimen y en la piuerte tiéndelos brazos a quien no pudiendo Vivir sin tí ni con su remordimiento hoy te inmola Voluntariamente su vida, para que le perdones y le ames en la eternidad de una vida mejor.» Tal decía la carta. IA i< >^ CARMEN BLANCO MARGALL Barcelona^ Septiembre 1918. 'u o. JOVENTUT ED el Temíalo ciel Arfe Ш se si fue sueno o si fue quimera que mi fantasía en su raudo vuelo vio una estancia alegre, feliz, placentera, «n palacio bello como el mismo cielo. Bella arquitectura mostraba, en lazadas, gráciles columnas de tonos variantes y en sus capiteles juntábanse arcadas ООП mármol, granito, marfil y diamantes. Unido al estilo gentil bizantino Veíase o el gótico o el renacimiento, y todo el conjunto sublime y divino; más que algo arquitectónico, era encantamienLos frescos de Goya, cuadros de Murili o, [to. dibujaban reinas, praderas y musas; y hasta Miguel Ángel agotaba el brillo «n sus esculturas por allí difusas. Sin cesar Velázquez trabajaba ansioso; Rubens le ayudaba con otros pintores y en todo aquel templo tan esplendoroso daban vida al lienzo fúlgidos colores. C)e pronto sintióse dulce melodía, cantares, conciertos por toda la estancia... Beethoven lanzaba notas de elegancia y en eu Parsifal, Wagner se lucía. Dirigía Eslava la orquesta sagrada; Mozart un sentido Requiem ha tocado; de David el arpa gemía inspirada wiientras Sarasate el violín ha templado. Entonces Homero con poemas me asedia. Calderón* sus dramas me ofrece galante; Zorrilla inspirado solicita a Dante su celebrada obra, Divina Comedia. Suenan sólo versos y literatura. Oon Miguel Cervantes escribe muy bien; y hasta el mismo Tirso lleva una envoltura de dramas, comedias... lo menos hay cien. El gran Lope lee colosal soneto; Virgilio me indica me fije en Caronte niientras parecía que me echaba el reto con campestres odas, gentil Anacreonte. iQue mansión más llena de ninfas, profetas, melódicos müsicos, ilustres pintores... van con arquitectos, vates o poetas, completando el corro buenos, escultores!... Í89 Apolo recorre con sus nueve musas el Templo del Arte, que es centro de arcanos y entre tantas turbas por allí confusas sólo elige alguno de aquellos humanos. Entonces son grandes mis ansias, deseos, quisiera saber cuantos escogidos quedarán, de tantos que veo reunidos... mas ¡ay! que pretendo vanos devaneos... Pues siempre que intento ser algo atrevida la causa indagando de mi inspiración, encuentro que Apolo y los dioses se han idot quedándome fuera de aquella mansión. RAMÓN SALVADO TTT Flors del bosQ Sota d'un pí que ufanos orexia, tapiçat de ginesta,que n'era gemada quina flaire odorosa arreu es parcia. en tant el rei-sol vius colors li donaba, una tendre nina, molt bella i rossa, placidament en allí reposaba guardan complacenta, guardan amorosa, los tendres anyells qu'aprop pastoraba. Cantant cançonetes ha quedat adormida, qui sab la niñeta que somnia ara! més segur és que veu en dolç somni a aquell pastoret d'el que està enamorada. Vigilant, de puntetes, el pastor s'hi acosta» la nina desperta alegre i ufana; ai, gracies,—li diu—que ja n'ets vingut, en aqueix moment amb tú somniaba. Ell lì fa un peto i s'assenta a prop d'ella, els dos disposais a fer la brenada. De dintre'1 sarró ne treu pa moreno, anous i atmetlles, VÍ i cançalada. qu'els dos es parteixen cora dos bons german». en mig la ginesta de l'alta muntanya. Ф ì< >^ J O S E P LLEFXA TTT I a 'u ¡3 a. @ JOVENTUT 190 t)e la vida bohemia ft mi apreciado amigo Rafael loores Al entrar en el café-concierto que ostentaba el pomposo nombre de «Las Delicias», un griterío ensordecedor y una espesa mezcolanza de humo y hedor insoportable hirió nuestros oidos e invadió nuestro olfato con acres emanaciones. En el fondo del local descollaba como en un marco de reducidas dimensio'^es, el mísero tablado, adosado al cual un quinteto de faranduleros deshacía bárbaramente lo que con propiedad llamamos música, acompañando los movidos bailables y picaras canzotietas de la «bella Riuseñora» la estrella y «reina del cuplet>—como se hacía anunciar pomposamente en los carteles. Erase ésa, una jamona de grueso abdomen y c'^rnes fofas que a pesar de parecerse más bien a un antidiluviano que a una mujer, y de cantar con voz de chantre y gestos desacompasados, hacía, no obstante, las delicias de un público soez y brutal precisamente porque ella era espíritu de demonio y carne de voluptuosidad. Y el público Inculto, la hez y escoria de los bajos fondos sociales ávido de concupiscencias aplaudíala a rabiar gritando estentóreamente para que volviera a repetir, para que volviera a deleitarles con sus gestos obscenos y sus palabras soeces y altisonantes, para que, fatigada aún por el esfuerzo volviera a trabajar, a mostrar sus carnes lacias y decoloradas a ser objeto de escarnio y burla de aquella masa inconsciente y alcoholizada. goteros hacían causa común en la gro* sera farsa. A su lado estaban sentadas unas infelices que servían de pasto a sus intemperadas pasiones, que hacían de sus cuerpos, palabras y acciones un Vil tratado de Comercio. Una linda mocita que servía hacía poco tiempo como camarera en el locat nos sirvió la consumación. Intimamos pronto con ella y, la muchacha de ojos azules y cabellos rubios como eloro nos contó pronto y a grandes rasgos su triste y siempre repetida historia. Un novio a quien amaba con pasión y con toda el alma, quien después de haber conseguido sus favores la había abandonado haciéndola rodar sin compasión por el sendero lóbrego y tortuoso del vicio y la depravación. Y la muchacha, al evocar tales recuerdos vimos como sus ojos parpadea^ ban queriendo deshacer y ahogar unas lágrimas que furtivamente se escapaban desús ojos. Y s e alejó de nos, atenta a un próximo parroquiano que voceando pedía que le trajese rhon. Al desaparecer la joven quedamos emocionados y pensativos. No esperábamos encontrar en aquella amalgama de gente viciada un corazón sencillo y afable, un alma ingenua y hasta cierto punto candorosa. Estas y otras sorpresas encuentra el que en busca de materiales para sus trabajos tiene forzosamente que enterarse de lo bueno y peor que tiene la sociedad. • (Pobre muchacha! A la mejor plenitud de su vida, cuando la primavera de la misma parecía resplandecer de hermosura y lozanía ve truncadas sus ilusiones y esperanzas por un desencanto terrible, por una cruel decepción, por Nos sentamos en una mesita próxi- una crueldad infinita. ; ma a los palcos proscenios que, ocupaY nuestro pensamiento vagaba por dos por unos señoritos chulos y chiri- otro, mundo sin oír los acordes de la 'u o. JOVENTUT 191 música ni las canciones de la hetaira Kecordes damigela..? smo que buscaba • un alito de justicia y un soplo de redención para aquella que ft Na ftiberfa vegetaba en medio del lodo y las aspeEra de nit, nit la més bella rezas de la mala vida, y que, aún que que en ma vida jo he passât; destrozada por el engaño y el ambiente nít que recordó donzelía, que allí reinaba conservaba aún incóluamb lo cor de joia inund i, mes los principios de candidez e inoLes estrelles Iluíen en ío cel, cencia de la niiia que en su tiempo fué i tú en la terra, també lluies modelo de v-ríud y buenas costumbres. com si fossis un bell estel . una tempestad de gritos y aplausos d'aquelles ignotès llunyanies. interrumpió nuestra meditación. El esDançàrem junts, amb alegría, pectáculo había terminado y con el la fins que, allí en I'horitzó función de la noche. nasqué suau lo nou dia, Y la horda humana empezó a destrencant de la nit la fosc5. tilar hacía la calle. Caras desfiguradas por las pasiones, sempiternos trasnoA. Vico chadores, jovencitos imberbes y mesaUnas desvergonzadas iban cruzando TTT ante nosotros en confuso tropel. Con repugnancia y aprensión abanSospirs a regfiK^ada donamos aquel local en que poco antes Sa veu rugía la bestia humana. Quant tot dorm en dolcissima pau En la acera esperamos a que salieen la nit esíePlada d'estiu, ra la joven de los rubios cabellos. heu sentit el mormuU suau Al fin salió. Aún no había dado dos del lliscar harmonios d'una nau pasos cuando fué detenida por un homsobre l'aigua tranquilla del riu? bre de aspecto patibulario que la agarró Qo és ía veu de rainiia que re^a, Violentamente por un brazo. al oít, una eterna promesa. Ella dio muestras de enojo y desprecio pero le siguió docilmente y sin Els seus ulls musitar una sola palabra. Inutilmente les seguimos. Perdié- Són eís seus ulls blau-verís, com cel i mar, ronse en obscuras y 'tortuosas calles símbol de Г esperanza i la puresa; * cuyo paso parecía hacer peligrar nues- per КО són d'ells mon cor, mon esíimar... tra vida. i en ells, quant me quedar Calle infestada de rameras y burdela meva ànima ,pr¡ep3. i^s, de tabernuchos y gente maleante. Sa boca. No dudamos de que aquel monstruo la condujo a un prosííbtiio. {Quien sabe! La boca és celeílíat! Irremisiblemente aquella muchacha No hi ha'en el4îlâï^*c;ural, estaba perdida. ni en la'térï-ûcWéiU ¡Espantoso porvenir el suyo! ni en la/stíng'prSuí-v^ermeil. jPobre flor de un día! per crear altra igual. Sa b0b¿r^-ée ICEÌEÈTÌFIL. J, NOVELI. R. ТИШЕЩ-Ш Ф YN f -JÍ;< F-r., ?:0Í Í< >^ I a S.TT3L VICENS DAUDER 'U ¡3 o. o @ 192 • JOVENTUT í\goniízant... Avui compleix un any; no ha minVat lo recort d'aquella dolca tarde tan plena d'iliusions, les primeres paraules brotaben de son cor ingènuament, declarant son amor, que jo'm sentí cor-prese d'intenses emocions. Al caurer l'aigua clara de la font benhaurada ses notes acompanyaben un jurament sublim, i avui la font encara segueix amb ses cantades, i d'aquell amor no resta ni sois una esperança, després d'abandonada per aquell home vil. J o he sigut flor d'un día qu'alla en sa adolescencia de tots idolatrada venían a aspirar, i avui que s'esdevé marcint-se amb faicó immensa, amb son resguart febrós, orfe de sa clemencia, fugen amb repugnança oblidant lo passât. Oh tardes d'or, passades amb son recort vivent colmau la mia pena que m'avasalla el cor! Oh nits de poesia amb vostre hàlit plaent penetran un instant a dins mon pensament que reviurà del passât un moment lo recort! Nostre passeig idílic per entre 'Is prats florits amb ses olors balsàmics ginesters i romanins, ubriagats nostres cors d'halagadors sentits en éxtasis d'amor dilatats nostres pits, Tomandrave un llarg bes en llurs llavis carmins. Ai arbres centenari s que guardau grats recorts en les inscripcions fetes en hores venturoses, Tadeu siau vos dono des d'eix Hit consolador, •on b s clevells i roses no son ja mon trésor, ^u'he cambiai en mistiques pasionaries hermoses. Oh rossinyois festius que m'haveu alegrat, amb los vostres càntics d'encfs encantador, Veniu a ma finestra ans de pendre comiat, •Veniu-me a fer-me ofrena, veniu-me aquí a cantar la postrer melodía, oh tendres aimadors! L'oronel emigrant que a nostre companyía tots los estius ha vtngyt a rendir-nos tribut, , . .g s ^ OQ •a 'u . JOVENTUT 195 "quant retorni cofoi d'allá a la Morena ensenyeu-li ma fossa, que hi vingui a fer sa nTa i vetllará mas despulles allá en la solitut. Oh mare, mare meva, preparen mon vestit, que sentó ja en mon front una freda rosada, i a mon eos invadeix un dolores fatic. Ja prompte ex-halaré lo meu postrer sospir i quedará mon eos, inerm com una imatge. Allavors me vestiu amb un vestit tot blanc i en aUná de flors 'm posau suaument..., ben prompte les campanes a morís tocaran, ses funeraries notes el vent s'emportará i en l'oblit de tothom dormiré eternament. En la plàcida tarde 'Is tints crepuscular^ entraban en la cambra amb espectre esvahit, reflétant son cadavre de blanca i bella faç; en sos peus romandrave sa mare en plor amarg, com plorava en el Gòlgota la seva mare al Crist... PERE PUIG M . feijlâr de la Masia Entre boscos i maleses Velia casa*s va ovlrant En la que, hi ha una familia, Que l*habita fa molts anys. Ella ens recorda histories l en conserva tradicions Que lan'ompliren de gloria Dés qu'existeix en el mon. N'ha sofert fortes tempestes, í els assalts dels malefactors, I ha vist pujar íes ríuades Del riu que passa en son front. En te una liar honorable En la que tot, n'es amor, Dés el cim de la taulada Fins en el seu primer sol. Entrem-hi a n'aquestá casa I en veurem'^'ora del foc, Dos vellets tottremolosos Qu'han passât penes i goigs, I alli, contant-ne rondalles, I cantant belles cançons; Diverteixen la canalla Assentada el seu entorn. Son sos nets, i l'alegria, Propia del seu primer voi Fa marxar la melangia Que'l veure's inütiis, els don. Perqué mai, dugues vegades Pot esser s*hi a n'aquest mon, I ells |a n'han complert sa tasca, ¡No podea fer-Ia de hou! IA i< >^ a u ¡3 o. m Mentrestant, la qu'es mestressa. La que'ls suplirá en un jorn, Els hi diu:—Pare, mon pare, Voleu fer-ne foc al forn? Perqué ja la pasterada, Me sembla que n'esta a punt. Mentres jo, pelo les trunfes, I la mare, llenya al foc Va posant, tôt esperant-ne Que n'arrivi el nostre Roc? La quitxalla, la mainada, No'ls satisfà gaire aixó, Elis Voldrien que'l seu avi Anés seguint la canço, O'is hi contés la rondalla, 0 bé una faula d'Isop. 1 exclamant-se amb sa mare Vant dient:—Mare, no, no, Deixeu fer que'l nostre avi ' Vaigi cantant la canço T Que'n cantaba al trovar-se Essent gentil festejador. Foc al forn ferem nosaltres. Tôt estant el seu entorn, No hem de permetre que's cansí, ¡Be prou que per tots nosaltres, S'ha cansat, an'aquest mon.» I al sentir eixes paraules, L'avi 's torna ploricó De pena, per recordar-ne Temps passais de jovinça. També llagrimes li caueii Per la gran satisfácelo . • Que li don, en ses velle^es, Disfrútame lo gran goig De veurer sa descendencia Estîmar-lo de debo, ï la mare, la mestressa, Al sentir-ne tôt aixó, I comprenguent lo que al avî Feia esserna ploricó, Va dirli:—Pare, mon pare, No os en rccordeu mes, no, Si'n sou vell, les vostres forces No n'han pas marxat del tôt. Crec fju'encare una sardana Balleriu amb tôt el cor.» . JOVENTUT Mes, les llàgrimea del avi Van calent en abundó; Prou que recorda la dança, La dança de jovinço I aquests recorts son la causa, De les ferides del cor Que li han donat la mainada Fent-lo pensar amb tems que fou. Amb tot i aixó, eh Roc arriba, I s'assenta vora'I foc Per reposar las fadigues De SOS treballs en el bosc. I seguint, com s'ÎIcostuma, La qu'es santa tradició De les cases on domina Formosa pau i unió, Va explicar-ne lo que al dia Ha estât sa tasca en el bosc Per aixi, a son pobre pare Donarli compte de tot Del que passa en la casa, I tenir-ne conseil tots. Després, en aquella estada Que tot es pau Í unió, Veureu que tots van senyantse Per a dirne l'oració, Com es costum en les cases Cristianes de debo — Len havent dit el rosari.* Tots se senten al entorn D'una taula qu's parada " Per a feri un resopó. ENESPE Excursió Ciclista aOlesade Montserrat-PiaS Sortida del local social (Real, 82) a les 5 del inatí per St. Adrian St. Andrea de Palomar, Sarria, Esplugas, St. Just, St. Feliu del Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, St. Andreu de la Barca, Martorell, aont s'esmorçarà continuant per .Esparraguera, fins a la Puda ì< deOIesa, que deixaràn les maquines i >^ s'anirà a dinar al Caìrat. • El regrès sera per Tarrassa, Mon- a eada, Sta. Celoma de Gramanet, fins al punt de sortida.~Z.a Junta, IA 'u ¡3 a. JOVENTUT 195 g o s e g d e l'Amor I^ecorfg . A l'hora del mig dia «ardorosa llavors que la gent surt de la taleia i trescant va a ses cases presurosa, plegar de l'obrador sempre la veia. Moment que sobresortia com una perla en el rosari negre dels meus dies, i allargant la mà, hauria vulgut haver-la per fer-Ia ditxosa, d'amor» i d'alegries. Y ara... una grossa nüvolada portada per lui gran vendeval ha deixat nostra ditxa tota entalada. per qué? si no te fet cap mal! Però tal volta, un jorn vlngui a somriure la alegria ques va amagar i aixis tornará el nostre viure i mes que mai et podre estimar. tiedicaf a la Srfa. Z. Esferlí Recordó quant te vaig coneixer que forta impresió sentí'l cor; després, Taféete que comensa a creixer fin'a convertir-se en amor. Tos ulls Van enamorar-me amb un amor tendre, apassionat; • ton somriure va encisar-me . fins deixar-me empresonat, T'eqtimo com el primer dia, i tarit, amor meu, que no ho se dir; ' tenír-te a mon costat sempre voldria estimáh-tefollamení fins a morir. . T, O. ADAMS- , . J. CiRF.RA F O N T A v e s del A l m a . . . TTT ,ñ la '\?trg3n de mis ensueños Suspiros íV, Angela Paiaus Bien sé que por mí sufres alma mía, como bien sé de tus quebrantos y dol oras; sólo pensar que te af ligues y que lloras y ser no puedo tu consuelo y guía, que trocar no puedo tu pena en alegría y libre no soy de venir a donde moras, que he de pasar los días y las horas sin ver el ángel que mi alma ansia. ioh mi bien! yo sufro y desespero, y al pensar en tí, de nostalgia muero «»ientras el corazón en vano te invoca: ' ^ s sabe que a todas horas te venero y te repito mil veces que te quiero con anhelo febril, con ansia loca. PEPITO Caldetas 24-9-18. Sufre en silencio mi p o b r e alma de un extraño y eíerno daíór, ytodas las noches v e o la Muerte que negra me acecha y m.o infunde pavorj Dice la ciencia que sera en vano a mi pobre alma pollería cnrar, más y o veo en tí la Vir'JiTf bcínüía que de la muerte me hn de übrar. . ; De fiebre y dolor aç|oriiza mi alma aunque el pasado me oHÍuí-rce oïvkïar; más yo no puedo olvidnr dífkeñ horas ni las puedo d e l alma arrancar. Vuelve pues !oíi ari3üJ..i! J; s é mi coíisuela acaba de una ve;í mi pena y rni duelo el duelo constante d e tanto sirírlr, porque ya ha.llegado el neJro momento que ante mi p e n a y a c e i t o t o r m e n t o no puedo ¡amor n¡íoÍ sin ti yo \*ivMr, RAFAEL Lor^)-:; Y COMTI'u o. 196 JOVENTUT Estiuenca En una de les caluroses tardes del daurat istiu 1 a la cap-vesprada, vareig pendre seient dalt la cascata del nostre concorragut i visitât passeig. Damunt aquella petita alçada, com acaricia'des Visions, cora puérils insomnis, veia transitar amunt i avail parelles amoroses que semblaven, talment, primpcesetes d'un angelical i beatific amor; una amal3le¿rialleta desprenguda ingènuament de ses boques, és, hi ha voltes, atragudajper uns simbólics comtes que 11 paíadeija el xiroi companyó, fent que reílueixin les fines dententes d'aquestes Íormoses damiseles que'n conreuen i'animació i l'alegriaboí apropant-se en els llacs d^aigües cristalínes com a xamoses flor. Quaitava jo aquella plenitut; fidava ma vista en la magnific salt de les aigües que feien eixir de la méva ànima ïes sensacions més delicades; mirava com els Pindarics arbres i palmeres es brincavenen só acariciador dominata pel joguiner i pacific Vent que's sentía. A lo promte vareig sentir un remor Ilunyà que s'anava apropant... apropant, fms a èsser enfront de mos ulls i veurer un magnifie tren que a una velocitat moderada passava seriosament i la mar que aprop d'aquell fèrris personatge tonca, ofega sos gemecs furiosos al seu pas. Una tarda somniadora i de bellesa!!... Qué bonica és la cap-vesprada d'un jorn d'istiu! Qué atraient i entusiasmador es ^eurerlacara xiroia, fresca i riallera de les nostres damiseles voladices î escalentes, boi passeijant-se amunt i avail brincadices i alegroies! Qué n'és de bonic l'istiu! Qué botile és poguer gaudir la bellesa omnimom d un jorn explendent del mes d'Agost!... O.P.FoKT íjecoñ í\ Ella... Si; fou en una matinada hermosa rublerta de Iliris i roses guarides d'un suau perfum quant nostre amor preugué llum. El rosinyol refilave i en son càntic amorós nostres animes juntave en un idili ditxós. I en mig d*aqueiíí concert divi brollave Testimació; sigué quant en aquell jardi fiori nostre primer petó. A. Pi I MATALONQA TTT ê M e s ecllá d e la vida Recordo quant encar n'erats infantona qu'enjogasada i jolina Vora meu corries; recordo que goçaba amb tes alegries i amb ta dolca parla, pura i bona. Vas fer-te amb el temps una poncelleta d'hermosura esclatant com la rosella; vas fer-te atraienta, escultural i bella; ícom tú no hi no hi había altre niñeta! Florires en mon cor com gaia flor, i a рос a рос vem estimar-nos bojament; tú no vivies si no senties mon accent, jo no era feliç si no vivia'l teu amor. Per qué vas morir-te?—Respon-me des del no t'estimaba jo? no m'estimabes? [Cel! si feliç erats amb mi, per que'm deixabes? per que'l bon Deu. per nos, va ser crudel? • Encare penso amb tu, i el pensar-hì et plorUî que fins en el recort oh morta meva! jot'adoru. Ф ì< >^ I a MIQUEL ÌVIARZO Badalona 21-9-18 'U ¡3 a. .'a è JOVENTUT h tí... 107 Flors i f'irestes ¿Ya no te acuerdas de tus palabras melodiosas, de tus caricias, de tus ensueños? ¡Ya no te acuerdas, no! jNi tampoco de las horas Venturosas que pasamos los dos! ¡Que pronto te has olvidado de tus juramentos! Yo era una niña inocente que Vivía feliz sin saber nada de amar, sin saber de la vida nada más que lo que en mi pequeño pueblo respiraba; tu eras un hombre ya amoldado a la ruda batalla de la vida, que viniste a mi sediento de amor. Yo, infeliz, a tus pahibras di oído, te creí, te adoré, y desde el primer momento para ti fué mi pensamiento todo, todo mi amor. Más de pronto te alejaste, huiste cobardemente, sin darme un tierno adiós, y esperando un día y otro pasa el tiempo veloz. ¿Porqué no vuelves? ¿No comprendes el daño que me has hecho, tienes idea de mi sufrimiento? No creas que te aborrezco, no, es grave tu falta, pero te perdono, y si algún día te acuerdas de mi, si sientes añoranza, vuelve, mis brazos te acogerán amantes, mi amor es tuyo, no temas que te rechaze, no podría hacerlo, te amo, y te espero. ¿Volverás? Ciudad-Q-lS ADRIANA TTT Isa cárcel del alma Miradme Jiermosos ojos, ¡miradme! Esa dulce y clara luz que exhaláis Razón tengo para decir que me robáis Con vuestro imán, poco a poco mi alma; Es tan potente la luz de vuestra llama, que, E^oquier donde vaya me aprisionáis. Entonces ya que a la fuerza me arrastráis, Soy vuestra prisionera:—¡Atadme! Barcelona, 25-9-13 Geokobtte Oriol Un clavell me vares dá perque'i íltiís a la tarda, i en el trati me'l vaig posa per demostrò que í'aiinaba. Felís vaig concorre al ball, amb ei desitj d'abrassaríe, i mirarme en el mirali de tos ulls, al contemplarte. En el ball no vas veni i eí clavel! vareig Uensariu mala ini el meu desti; i afollat vaig trepitjarlo. El rencor que'm va causa aquesta jugada teva no la puguí soporta. Me pica coni mala vespa. í el clavel! va seníí el pes^ del meu peu pican en terra: tal com tinc el cor malmés per rindiferencia teva. Vaig esclafarlo vilment com si la culpa fos seva, i are en tinc reniordimení. La culpa és meva, ben nieva. Si vivíni sois d'tlusious com podia castigarlo! Volem se nobles i bons i no sabem demostrar-Iio. Ara estic asserenai; i de cor. perdo demano; vareig fè iüi assessiuat i hunu'lment i'hauur reckínio,. IA No'm podries imita dona bouH com Ccip altre? No és que í Vulga fe humilla pei'o si, aconsellar-te. • i< a OQ M. BlöAi •a ! >o J ¡3 o. JOVBNTUT Idéalisme? 193 L)'âimaDt a T a i m a d a Bell ideal meu; ninfa dels meus somnis d'amor. Fada amorosa quests reina de mon cor. Per què no vens a la terra, a la Vida real, a arrancarme d'aquesta exist e n c i a encar més ficíícia que la teva? Per què no vols que visqui eternament al teu cosi:at, en el teu Paradis tot a¬ mor i fantasia, a ' gosar dels plaers suprems, del nostre amor tan sublim i tan perfecta? Digam que sí, que aquesta nit quan ens vejem ja no em mouré del teu costat per sempre més. Sols vull viurer del respir de ton ale i de la Hum purissima que despedeixen els teus ulls immaculats. Oh! Vull creure que m'escoltaràs; que no serás tan malvada de ferme despertar altra volta en aquesta vida tan amarga i tan crudel. Confiat en el teu amor m'entreg o , ] vull morir per estar mes segur de no despertar en el altre Hoc que no siguí en els teus bracos. Aquesta vida tan mundana i tan material m'horroritza, perqué encar que soc home i mortal, soc fet d'un altre fanc que el d'aquesta terra, quina realitat m'ofega i destrossa els meus idaals més purs.. Sols amb tú puc ésser * feliç... i si fos vritat que no existeixes... si fos mentida la Visio del teu cel i un escarni el meu somni d'amor, allavors prefereixo tornar al no ésser, al niroana, perqué \a vida sense ideal ni ilusió no és més que la Descarnada caminant dolorosament per la terra. Avants quan no et conexia alegre passava el día bò-i-taMarejan caneons, i ara qu'et conec, aiuna, ja no és el cant m'alegria, ja tinc altres iMusionà! Ja no canto, sempre penso, i pensant amb tú, comenso a sofrir continuament, pulx sento dintre'l mm cor tal passio pel teu amor, que Süfreixo amargament. Sofreixo si vei<4 que vas escotada, i no'm fas cas quan te die que'm syb molt greu; . sofreixo cada vegada qu'et veig al cine assentada, si jo no soc uprop teu, Sofreifio si et Veig fent brome; sofreixo si veig un lujnle qu'et mira i torna a mi» ar, i em poso de mal humor al pensar qu'el teu amor ell podria conquistar, AVants hermosa, cantaba, î cantant, el temps passaba sense pensar amb l'amor, i cantant, feliç vivía, i ara'm trovo,.bella aimia, qu'el cant me causa tristor. Ja no canto, i quan tú, hermosa, cantes i ta véu armoniosa sens volguer me fa entristir, puix t'aimo tant' Magdalena, que sí renyissim, de pena pronipte'm veurias morir. R. AMORÓS E. FRANCESC BATALLER W. T Impremía 7. CÑSFÍS, Reial, 103 I IOS. - Badalona .