AÑO I Redacción y Administración Rambla San Ísidro, 41. — Teléfono 32 JUEVES 2 4 ABRIL 1 9 3 0 DIARIO N.« PRECIOS! POLÍTICO Igualada, 2'50 ptas. al mes Resto de España, 3 pesetas Número suelto 10 cts. Atrasado 20 cts. Se adn^itcn esquelas hasta las cinco de la tarde ULTIMA HORA De Barcelona POR TELEFONO. — DE NUESTRO REDACTOR ESPECIAL OBSEQUIO Los periodistas americanos han visitado esta mañana la Casa de América, siendo obsequiados con un banquete en el Tibidabo, por el Ayuntamiento. GENEROSIDAD El escultor señor Llimona ha visiado al Conde de Güell para manifestarle que renunciaba a los derechos que puedan corresponderle por su obra que representa a un obrero, y que debe instalarse en la Exposición, el día i.° de mayo, como homenaje a los obreros que trabajaron en la citada Exposición. iSOLICITANDO U N P E R M I S O Una Comisión del Partido Republicano ha visitado al Gobernador Civil, pidiéndole permiso para celebrar un mitin el día i." de junio, en un teatro de la Capital. INSTITUTO DE INDUSTRIAS QUÍMICAS La Asociación de Directores de Industrias Químicas ha solicitado el restablecimiento del Instituto de dichas Industrias en la Universidad Industrial, que fué suprimido por la Dictadura. EL SEÑOR MALUQUER El Presidente de la Diputación ha manifestado que ha quedado satisfechísimo de la fiesta de ayer en honor de San Jorge, por el acto de civismo y cultura que dio el pueblo ,de Barcelona. . El señor Maluquer ha devuelto esta mañana la visita a don Santiago Alba, y no encontrándolo en casa, dejó tarjeta. COMIDA INTIMA El señor Alba ha comido este mediodía con el señor Roig y Bergadá. ULTIMA HORA ORIENTACIÓN POLÍTICA De frente a las elecciones Se está en plena confección del censo. Inmediatamente que se termine y se deshaga el que con su cinismo innusitado habían intentado hacer los señores de la Dictadura, con vistas directas a su particular provecho y anulación de todo otro interés, el Gobierno convocará elecciones generales. Bn toda Bspaña se está dibujando la formación de agrupaciones políticas, reorganizando los partidos dispersados por la etapa de política funesta que, haciendo un retruécano indignante, se llamó "Salvadora", naciendo nuevos brotes de idealismo y juntándose hombres de buena voluntad y limpia intención para ir de frente a esas elecciones que han de dar al pais unas Cortes de tan grave misión y tan marcada responsabilidad, que han de ser, sólo por su nacimiento tras una Dictadura, una página histórica. Igualada debe también aprestarse a la lucha. Entendemos que la verdadera bandera igualadina en estas elecciones, no puede, no debe llevar la etiqueta de un partido singularizado, y mucho menos de una capillita personalista. Lo dijimos en nuestro programa, y hoy, al enfrentarnos con la urgente necesidad de organizar las fuerzas que dignamente tienen el deber de defender los intereses de Igualada, lo repetimos íntegramente. Huyamos de nombres — esto es un periódico político, no un libelo ni una tarima — pero digamos claro que Igualada, libre totalmente de la vergonzosa tirania dé Girona—al que hay que apartar definitiva y radicalmente de nuestra vida ciudadana, y con él a sus bien conocidos satélites — no puede caer en otras do- De Madrid minaciones, que sólo tendrían de distinto a la despreciable de Girona, el nombre y las personas. No hay por qué mirar atrás; la obligación de un pueblo es mirar siempre adelante. Tampoco es Igualada distrito de estridencias. Su historia, su correcto' proceder, el sensato sentimiento de sus habitantes, le alejan de toda política extremada en cualquier sentido, porque las acritudes y las estridencias no pueden arraigar nunca en una tierra de honrado trabajar, recto vivir y limpio pensar. Para Igualada son estas elecciones el punto culminante de su historia futura. Poco o nada hicieron hasta aquí unos y otros por ella. Bs preciso que el buen sentido se imponga y que no exista más programa que el adelanto de Igualada, ni más bandera que la defensa de Igualada. A eso hemos venido, y si estos primeros tiempos hemos demostrado que sabemos atacar y saber recoger el sentimiento igualadino, lia llegado el momento de definirse definitivamente. Estamos preparando un programa político detallado, clarísimo y sin posible duda. Fuerzas vivas, núcleos de opinión, representaciones obreras de importancia, y prestigio, han acudido a nosotros para ello, y muy especialmente a quien esté dispuesto — ante el ruego e invitación de tales representaciones de Igualada — a levantar la bandera, apoyándola con sus legítimos prestigios. No podemos ni debemos desoír la invitación, y en plazo brevísimo diremos a Igimlada cuáles son sus intereses en las próximas elecciones, y quién debe defenderlos con todo honor, solvencia y prestigio. Los «ismos» se han acabado para siempre. Para V o l v e r a ser juguetes d e una capillita o de un partidito no que se fuera la Dictadura. valía la pena de _ DETENCIÓN Han sido detenidos cuatro individuos acusados de haber abusado de una joven de 15 años, arrojándola después por el puente Besos, y ocasionándole heridas de pronóstico reservado. PREPARATIVOS El Presidente del Partido Maurista saldrá esta noche para Madrid, con objeto de conferenciar con el señor Goicoechea para preparar el acto de afirmación maurista que ha de celebrarse en Barcelona. SUICIDIO . En un pozo de la montaña del Carmelo se arrojó una mujer, cuyo nombre se ignora, muriendo en el acto. Los bomberos que acudieron al lugar del suceso, extrajeron el cadáver, que fué llevado al Depósito del Hospital Clínico. VIAJERO SILUSTRES ^ En el expreso de Francia llegó la Infanta Doña Isabel Alfonsa de Bprbón, con su esposo el Conde de Sabooski. Esperit de treball í de ciutadania El poble català té fama de treballador i entenimentat. Es parla amb lloança, fronteres enllà, del nostre treball i del seny de casa nostra. Amb prou feines trobareu un embriac pels carrers, ni veureu baralles carrinclones, ni topareu amb un gandul, ni us ferirà els ulls un espectacle incivil. Aquest rosari d'elogis el van desgranant els qui es prenen la molèstia (qualsevol dia) de visitarnos. Però, hem de convenir q^ue aquest esperit de treball i de cmtadania, aquest aspecte de la cultura de nostre poble, no es presenta, com és natural, a tot arreu amb la mateixa força, sinó que ofereix, a l'igual que totes les coses, les seves gradacions, els seus alts i baixos. Doncs bé ; en el cim d'aquests alts, al capdamunt d'aquestes gradacions, hi figura indubtablement Igualada. Si començàvem per confessar que les vies de comunicació de nostra Ciutat no són pas molt esplèndides ni nombroses en comparació amb altres poblacions de la nostra terra de situació privilegiada, i que la naturalesa no ens ha favorescut amb les gales que veiem en altres in- drets, vindrem a la conseqüència de que l'esclat de l a seva puixança i del seu notori progrés és degut en part principalíssima al temperament actiu i feiner dels seus fills. La Perla del Noia no té aigua molt abundosa, ni ofereix explanades de grans sembradius i vinyars de terreny exuberant i fecund. Les terres són argiloses i s'han de treballar desesperadament; tot és ple de turons, aprofitats fins a l'últim ' 3 a m per a plantar-hi un cep o semDrar-hi unes mostes de grà. Estem voltats de pedreres i més pedreres en termes tals, que aquí té perfecta aplicació aquella dita castellana : El catalán de la piedra saca pan. Doncs bé; malgrat els inconvenients apuntats, aquí es treuen profits apreciables de l'agricultura, i tenim una indústria floreixent i variada, com molts no poden imaginar-se ; donant-se el cas de paradoxa que la indústria cabdal, la de curtits, que necessita aigua abundant, és la primera d'Espanya, la de casa nostra, on a voltes ens morim de set. ¿ Voleu un miracle més gran de voluntat i de treball ? Per lo que toca a l'esperit de ciu- POR TELÉFONO. DE NUESTRO REDACTOR ESPECIAL ENTREVISTA Cambó ha conferenciado con el Secretario del ministro de Estado. COMISIONES El ministro de la Gobernación ha recibido a una Comisión del Sindicato de Transportes de Barcelona. También ha recibido a una Comisión de la Unión Mútua de Empresarios Cinematográficos, la cual le ha hablado de la Censura previa para películas. CUESTIÓN RESUELTA El ministro de Instrucción ha manifestado a los periodistas que se había resuelto la segunda parte de la cuestión de Unamuno, quien al ser reintegrado en la cátedra de griego, se le había acumulado otra cátedra de Historia de Literatura castellana, conferida también a Unamuno, pero éste ha solicitado desempeñar tan sólo la cátedra de Literatura castellana, quedando por tanto vacante la de griego, que ha sido otorgada al catedrático señor García, quien ya la había desempeñado en interinidad. DESTITUCIÓN Ha dicho el ministro de Instruc^ción que ha sido destituido el delegado de Bellas Artes de Vitoria, por consentir el derribo de la histórica iglesia gótica de San Francisco. HALLAZGO ARQUEOLÓGICO Según manifestaciones del ministro de Instrucción, se ha descubierto un puente romano en la carretera de Madrid a Cádiz, entre Córdoba y Bailen. EXCURSION sitado al Conde de Güell para made Psícotecnia han pasado el día en Montserrat. VIAJE DEL ALCALDE El Conde de Güell ha salido esta tarde para París. Regresará pasado mañana. 32 tadania dels igualadins, no's necessiten grans arguments per a palesar-ho. Doneu una mirada retrospectiva a les convulsions desordenades que han commogut la nostra terra de molts anys ençà. Vagues revolucionàries, atemptats personals, assalts a cases particulars i de Banca, assassinats de caire mal anomenat social. El nom d'Igualada és net de màcula ; no figura ni en moixigangues ni en crims. En canvi, quan es tracta de redreçar-se contra qui la vulgui trepitjar ; quan la seva dignitat perilla ; quan, creient equivocadament adormits els seus ideals, algú s'atreveix a sacsejar-la, allavors desperta i repel·leix la grolleria amb rapidesa i serenor, sense més estridències ni més aldarulls que'ls purament indispensables. Com vulgarment es diu, es sacudeix les mosques i prou, amb elegància, amb veritable esperit de ciutadania. L'espectacle presenciat per tots nosaltres fa una vintena de dies n'és una prova ben esplendorosa. F A D R Í DE S A U ACERCA D E U N A DIMISIÓN Preguntado el propio ministro sobre la dimisión del Director de la Biblioteca Nacional de Madrid, señor Rodríguez Marín, ha dicho que el Gobierno no ha deliberado aún sobre este asunto. Del exíranjero París.—La Cámara. ha votado, por 547 votos contra 29, el proyecto de Rectificación concerniente miente a los Seguros Sociales. La sesión ha durado hasta las 6'30 de la madru¬ gada. Río Janeiro.—Un despacho de Petrópolis, dice que el Silva Costa, apoderado de la familia imperial brasileña, ha sido asesinado. N o se conocen más detalles. ^ ^ I? Î5 X ' (O c ç> (i OQ •O E L D Í A DE IGUALADA se vende, en Barcelona, en el Kiosco Carmíen sito en la Rambla, esquina Puertaferrisa. Página 2 EL CRÓNICA LOCAL Abir fou tramès el següent telegrama : "President Diputació Barcelona Avui, diada Sant Jorcb rebeu felicitació Cambra Agrícola Oficial Igualada i Comarca. Ollé, President" * ** Hem rebut la següent carta : "Sr. Director del periòdic E L D I A DE IGUALADA. Li preguem l'inserció de la següent convocatòria : Es convoca a tots els obrers (oficials i aprenents) de les Arts Gràfiques a l'Assemblea extraordinària que tindrà lloc demà, divendres, dia 25, a les set i mitja del vespre, per a tractar d'un assumpte de gran transcendència; posar en coneixement la nostra decisió sobre l'incompliment de la Llei de les vuit bores, i altres assumptes d'interès. Es prega la puntualitat a aquest acte, de la presència al qual en quedarà agraïda La Junta." * ** Diumenge passat, diada de Pasqua, fou estrenada l'obra "Marcel", deguda a la inspiració dramàtica de nostre compatrici en Manuel Gomis Sentís, al Centre Catòlic de Vilanova i Geltrú. L'èxit no podia ésser més .sorollós. Ja en l'acabament del primer acte, l'autor bagué de sortir a l'escenari demanat insistentment pel públic i obligat a parlar, explicà la trama de l'obra. En el segon acte hagué de fer el mateix. I mentre es representava el tercer acte, es tirà una fotografia de l'escena. Al final, altra vegada autor i ar'tistes hagueren de sortir per rebre el fervorós aplaudiment d'un públic entusiasmat. Felicitem al senyor Gomis ,i l'en- coratgem per tal que continuï la tasca que tan enlaire posa el nom de Igualada. * * * El mercat de cuirs ha recobrat quelcom d'animació, i degut als preus molt baixos, les fàbriques treballen activament. Els preus que actualment es cotitzen són els següents : Cuirs secs corrents superiors per l'hivern, de 10 quilograms, a 3'85 ptes. quilogram ; cuirs secs correntins cordovesos superiors per l'hivern, de 11 quilograms, a 3'95; cuirs secs cotrentins, buen desecho, per l'hivern, de 9/10 quilog., a 3 ; cuirs secs xinesos I.", per l'hivern, de 7 / 8 quilog. a 4'20; cuirs secs xinesos 2." per l'hivern, 7 / 8 quilog., a J'QO; cuirs secs Mombasa i.", descafnats, de 8 / 9 quüog., a 4 ; i cuirs secs Abysmies I.", estirats, de 5/Ò quilogs., a 3 9 0 ptes. quilogram. * • * transcrivim la comunicació que don Josep Vich Saumell, Jutge Municipal Suplent, ha rebut del Jutge en propietat, don Manuel Bausili Domínguez, qui havia demanat llicència per malalt : : •'Habiendo terminado la licencia concedida por el M. Iltre. Sr. Juez de I." instancia de este Partido, tengo el gusto de comunicarle que con esta fecha me encargo de la jurisdicción de este Juzgado Mmiicipal. Dios guarde a V. muchos años.— Igualada, 24 abril de 1930.—El Juez Municipal, Manuel BausíH. Sr. D. José Vich Saumell." De la Comarca Hem rebut la següent carta : «Sr. Director de E L D I A D S IGUALADA. Una entronització del Sagrat Cor de Jesús A les cinc de la tarda de la diada del Sant Crist, en el local social de l'Associació d'Antics Alumnes i Amics de l'Escola Pia, hi fou celebrat un acte de vera transcendència per a la vida interna i externa de l'esmentada Societat. Es procedí a l'acte d'entronització del qui és Rei únic de la Humanitat, Jesucrist, Déu i Home verdader. En el bonic saló de conferències, el R. P. Rector procedí a la benedicció de la imatge del Sagrat Cor. Tot seguit fou cantat pels concurrents el "Crec en un Déu". Portada la formosa imatge pel propi Pare Rector, tots els assistents l'acompanyàrem vers baix el cafetí. En el lloc d'honor que prèviament se li liavia destinat, fou posada dita imatge del Redemptor, en actitud assentada i mostrant son amantíssim Cor. Llegida que fou la fórmula d'entronització, en mig d'un respectuós silenci de la gran munió d'assistents (mai s'havien aplegat tants associats), el P. Fàbrega, director de l'Associació parlà, si fa no fa, de la següent manera : "Després de les paraules de ritual, semblen talment sobrers altres mots; però, de totes maneres, no me'n puc excusar per explicar davant tan nombrós com selecte públic el per què de l'entronització. Obeeix aquest acte d'entronització ai desig de satisfer una inquietud espiritual. Definim-la la naturalesa d'aital inquietud ; car, així com ara els capdavanters polítics diuen que no n'hi ha prou de parlar de Monarquia i República, sinó que a més precisa conèixer el contingut que cadascú vol veure en aquestes paraules, així també en l'ordre espiritual no n'hi ha prou de parlar de neguit de l'esperit, de frisança de Vk^ nima, d'inquietud espiritual (frases que semblen haver fet fortuna, a nostra terra, en aquests darrers temps), sinó que convé que hom determini quina mena d'inquietud és la que remou els esperits. Una Associació podria vantar-se d'haver aconseguit un progrés pel sol fet de sentir inquietuds espirituals si aquestes no fossin d'un ordre superior a les tingudes per civilitzacions passades. No pretenc pas fer, continúa dient l'orador, un discurs, ni em proposo provar res. Voldria solcUnent suggerir que d'inquietuds més o menys espirituals se'ns troben en la civilització egípcia, en el poble de la qual una mena d'astorament davant el fuet del Faraó i tot encarant-se amb la vida present i futura, constituïa un daler d'aquelles gents que, com Edip, en preguntar a l'Esfinx, no obtenien mai una resposta satisfactòria i concreta. ,A.mb to superior de veu, el Pare Fàbrega continúa dient : "Inquietud trobem, però inquietud de terror, en la civilització caldeo-asíria, els dimonis-oracles de la qual semblen els més ferotges de tots quants han adorat els pobles orbs de llum i de veritat. No obstant, cap perill existeix que'ls homes de nostra civilitat es girin per mirar la misteriosa civilització d'Egipte o l'esfereïdora caldeo-assíria. Amb paraula contundent, el Director de l'Associació afirma que un perill més gros constitueix per a la nostra civilització cristiana la mena d'inquietud sentida pel poble grec, inquietud, però, que fou enterament sensualista, inquietud que comportava certa hidropesía de la forma; que entranyava un desig inestroncable de bellesa; que encloïa una pruïja de moviment i que bategava un anhel de canvi. El sobrenaturalisme, però, era absent de les ànsies de l'ànima grega, i pel que toca a la religió, fou la dels grecs pura poesia. Hem de fer justícia, malgrat això, als seus filòsofs, qui foren els primers en consignar els Camps Elisis, el Tàrtar, i en retreure una vida on la conducta humana trobaria una justa sanció. Ae^uest deliri de l'ànima grega se abocà completament dins l'àmfora de la civilitat romana, poble que sentí alhora la inquietud de la força, DIA DE IGUALADA Muy Sr. nuestro : Los firmantes de la protesta que fué presentada a este Ayuntamiento, en nombre propio y de la Sociedad Obrera Coponense, suplican a Vd. publique en el diario de su digna dirección la protesta de referencia con la que adjuntan ios documentos comprobantes de la misma como garantía. Esperando merecer este favor, le quedan agradecidos sus afmos. s. s. Sociedad Obrera Coponense Copons, 19 de abril de 1930. N. de laR. — Amb el document de protesta hi anaven adjunts els escrits següents : credencial de regidors de l'any 1 9 3 0 , certificat de riquesa i prova testifical, dels quals en tenim còpia a la vista i que també publicaríem si fos convenient. Queden, doncs, atesos e senyors sollicitants de la iSocietat Obrera Coponense. Los abajo firmados, todos mayores de edad y vecinos de la presente, provistos de su correspondiente cédula personal, que exhiben, acogiéndose a lo dispuesto en los artículos 4, 6, 7 y 8 del R. D. del 15 de Febrero del corriente año, formulan la siguiente protesta, ante el Ayuntamiento de Copons, para (jue una vez informado por la Comisión permanente se le dé el curso que corresponda. Causas en que fundamentan la protesta los firmantes para considerar ilegal el nombramiento de concejales efectuado, en 25 del presente : I." Se ha vulmadeo de manera evidente lo dispuesto en el R. D. citado, porque se ha certificado que no hubo concejales electos en el período a que aquél alude, siendo inexacto, ya que ao fueron todos proclamados por el artículo 29, pues hubo elecciones el año 1920, según se demuestra en credencial que se acompaña. 2." Se ha nombrado concejal a D. Magín Martí Sagarra, en carácter de contribuyente, no pudíendo figurar en las Ustas por tal del domini, del imperi. I quan, al segle d'August, el poble romà havia abastat el máximum de confort per mitjà de la supremacia guerrera i guvernamental, començà de sentir una inquietud que preludiava la nostra, perquè els homes selectes es dallen per la pau interior de l'ànima, conseqüència natural de la pròpia qualitat moral. Un esclau, coix i vell, Epictet, deia: "Si jo hagués nascut rossinyol o cigne, cantaria al Creador de tanta bellesa com ens envolta. Ara que soc un ésser racional, amb més motiu dec ocupar-me en cantar les grandeses de Déu." I l'emperador Marc Aureli, qui no tenia en menys ésser deixeble d'aquell esclau, proclamava que l'interessant per a l'home era oferir al Creador un emperador digne, un magistrat just i un ciutadà honrat. (Els oients seguien cada vegada amb més atenció les suggestions, o millor dit, introduccions a l'estudi de l'ànima col·lectiva.) Aques|tes, però, eren veus isolades, digué, de bell nou, l'orador. La doctrina dels filòsofs, com notava Lactanci, apologista del segle tercer, no arribava a commoure la massa del poble. Mes, heu's aquí que uns homes senzills, modestos, vinguts de Galilea, orientadors de la inquietud espiritual del poble hebreu, es posaren a predicar a la multitud assedegada de pau interior, ensenyant-]|i que la grandesa i la- felicitat dels individus i dels pobles no consistia en l'adhesió a l'escepticisme, en la fruïció sensualista il·limitada, en la dominació dels febles, sinó en l'amor a a Déu i al proïsme ; en la humilitat, en la paciència i la misericòrdia; en totes aquelles aparentment petites virtuts que les civilitzacions antigues havien desconegut o menyspreat. Aquests homes predicaven una inquietud, l'aprofitable inquietud que rau en l'esforç per ésser cada dia més dignes als ulls de Déu, més coneixedors de nosaltres mateixos, més fraternals envers nostres semblants. L'Associació que tinc l'honor de dirigir, sentint-se emportada per Jueves, 24 abril 1930 concepto, por no satisfacer contribución alguna en esta población, según demuestra la copia del certificado que se acompaña cuyo original está firmado por el mismo interesado como alcalde que era de esta población, en 22 de Febrero del corriente año. 3.° Se ha nombrado concejal como contribuyente a D. José Vila Anguera, no pudiendo figurar tamporo por dicho concepto en la Usta de contribuyentes, con derecho a votar compromisarios, porque siendo Concejal Gul)emativo ya figuraba, en la relación de concejales, que por derecho propio tienenvoto y se daría el caso paradógico de tener un mismo individuo dos votos en la elección de compromisarios. 4." Se ha nombrado, como contribuyente, concejal a D. Juan Bertrán Botines, con la cuota que en el certificado que acompaña se indica, siendo falso lo que se certifica en dicho documento, puesto que el referido señor no satisface por rústica la contribución que se menciona, pues se le atribuye la cantidad de pesetas cincuenta y cuatro con dieciocho céntimos que figuran en el reparto de rústica a nombre de Juan Bertrán, que no es precisamente cl aludido, sino que se refiere a un señor que falleció hace años y cuya contribución pagan los herederos del difunto don Juan Bertrán, en fe de lo cual lo ha manifestado públicamente el nombrado, al acto de la toma de posesión, así como lo ha puesto de manifiesto ante el juez, según rueba testifical que se acompaña. 5.° Las listas de compromisarios para Senadores han sido confeccionadas sin seguir los trámites reglamentarios, pues además de no figurar por el orden de riqueza correspondiente, no han sido expuesta s al público ni pubUcadas en el Boletín Oficial. 6.° D. Magín Martí Sagarra, concejal nombrado ahora y alcalde de la dictadura desde el mes de Enero de 1 9 3 9 , no tiene la residen- aquest anhel de-perfecció, remeníbrant la trilogia que arreu i sempre deu inspirar-la. Religió, Cultura, Ciutadania, ha volgut entronitzar en el seu local social la imatge de Jesucrist, suprem Pontífex de la Religió, del qual ñueixen i al qual redueixen els dogmes, els sagraments, la gràcia, els ritus, la Jerarquia i els Temples. I ha volgut entronitzar la imatge de Jesús, qui és inspirador de totes les nobles idees, en la Ciència, en la Política, en la Vida Social, de totes les obres mestres de l'Art, i que és font de tots els avenços de que l'actual nostrada civilització es glorieja, per quant la cultura de l'Associació és radicalment cristiana. Ciutadania 0 patriotisme, que vé a ésser el mateix, ens empenyia també a entronitzar la imatge de Jesús. Eil és qui escollí un reduït país, tui reco de terra per desenrotllar-hi les seves activitats divines. En aquesta pàtria de la seva Mare, la Verge Maria, del seu pare adoptiu. Sant j osep, dels seus gloriosos ascendents fou on intensificà l'ensenyament de la seva doctrina, amb tot i que era aquella destinada a tots els pobles, a totes les races i totes les nacions. Î no obstant, ¿vc^eu un nom més universal, ja seT consideri com a veritable Fill de Déu que és, o simplement com la figura humana més excelsa de la Història? Així, avui, la nostra Associació ha posat en lloc d'honor de nostre Casal, el Pontífex Sobirà en matèria religiosa, el més gran Mestre de veritat en el terreny de la cultura, i el més sincer patriota que mai hagi aparegut a la terra. Referent a aquest darrer extrem, amb un to completament amical, remarca el P. Director, que en l'Evangeli hi ha una pàgina en la que es relata que Jesucrist, seçuit per una multhud que'l vitorejava, es deturà en el camí, i mirant la ciutat, arrencà en un plor sobre d'dia, perquè veia que un dia seria víctima dels sofistes, que enfosquiriwi la doctrina que Ell hi predicava, la corromperien els obligats a vigilar per la seva moralitat, l'endogalarien homes blincadissos davant i e l'im- cia, de hecho, en esta población, pues vive en Igualada, e n cuya d u dad se dedica a una indústria, viniendo a esta únicamente dos veces a la semana. También fué nombrado por el anterior Gobierno, concejal y alcalde de esta Villa sin ser vecino ni tener la residencia, como podría comprobarse consultando los Padrones correspondientes. Percatados los firmantes de las trascendentes acusaciones que se formulan en la presente protesta, de la que pudieran derivarse responsabilidades de carácter grave, se ofrecen a presentar las pruebas y detalles que faltaren para facilitar la acción de la justicia y esperar que ésta sea lo pronto recta y eficaz cual e s de esperar de un Gobierno que trajo la tranquilidad a la conciencia de los españoles al saberse amparados, y en pleno poder de sus sagrados derechos. Coiwns, veintiocho de Febrero de mil novecientos treinta. l^'irraado : Francisco Closa, Manuel Segura, Isidro Mercadal, Miguel Bertrán, José Ramón, Juan Tomás, Ildefonso Segura, José Sirera, p. o. Antonio Brunet, Manuel Ramón, José Brunet, Pablo Segura, José Vila (Juez suplente), Pablo Segura, p. o. de mi querido padre firmo su hijo Manuel Segura, Francisco Marlá, Ramón Tomás, p. o. Pedro Segura, Miguel Puig, José Closa. No nos olvidamos de l o de las banderas. Ni de lo de las aguas. Ni de lo de la luz. Ni de ofras muchas cosas. De todo iremos hablando con la debida calma. Estamos recogiendo datos para hacer la campaña seriamente, in» flexiblemente. perialisme romà. Vosaltres, consocis estimats, heu de pensar que d'ara endavant, més encara que en temps passats, de des aquest reconet d'Igualada podeu fer sentir vostra espiritualitat a la Ciutat entera, i encara més enllà, blasmant del qui confongui Religió amb fanatisme, cultura amb pedanteria, patriotisme amb negoci i explotació. Després el P. F à b r ^ remercia a les autoritats eclesiàstiques i civils l'honor que'ls dispensaven amb llur assistència, i per a tots els presents en general, demanà al Cel benediccions. L'acte es donà per acabat. Notàrem la presència dels senyors segiients: Lladó, baüle d'Igualada, i Riba, tinent d'Alcalde, en representació de l'Ajuntament ; la Junta de l'Associació en pes; la Comunitat de Kii. P P . Escolapis; els senyors Rectors de Santa Maria i Soledat ; el capellà del Sant Hospital ; el P. Antoni M." de Barcelona, caputxí; Mossèn Ollé, director de Crònica Sociai, de Terrassa; mossèn Solà, rector de la parròquia de Campdevànol (Girona), i el reverend P. Ramon Castellví, ex provincial dels Escolapis i fill d'Igualada. Hem de confessar que l'abrivada que va prenent a nostra Ciutat aquesta Associació constitueix una esperança. La seva eficàcia anirà refermant-se quan els pares de família s'adonguin del gran bé que'ls reportarà als seus fills que freqüentin aquell Casal d'esbarjo honest i d'ensenyances altament profitoses. I és que en aquest estatge es procura agermanar 1 ordre temporal i etern, perfecció passatgera i absoluta, felicitat temporal i eterna. Aquest paral·lelisme és precisament el guiatge indefectible per tal que la vida individual, familiar i col·lectiva apleguin a l'estació-terme on la inquietud de que'ns parlava el P. Fàbrega desapareix per convertir-se en goig intern, elevat a una potada infinitesimal en la contemplació de Déu Veritat, de Déu Hermosura, de Déu Amor. Igualada, diada de Sant Jordi de 1930. Josep Rius i Bosbàs S •o X (0 c OQ (0 Jueves, 24 abril 1930 EL DIA DE IGUALADA COMERCIO Página 3 INDUSTRIA BANCA TÉCNICA - ADMINISTRACIÓN - FINANZAS - LEGISLACIÓN - TRIBUTOS Los factores auxiliares d e la Banca A pesar de remontarse a tiempos sumamente lejanos los orígenes del comercio bancario, los que se ven precisados a utilizar los servicios de dichos establecimientos, aun hoy día, tienen, en general, un conocimiento muy superficial de sus principales operaciones. En muchas otras actividades de la vida industrial y comercial se han profundizado los estudios de una manera minuciosa, pero en cuestiones bancarias el estudio ha quedado relegado a segundo término, como si no fuera indispensable. La función bancària presenta profundos problemas económicos, tanto por la misión que ejerce de concentración de capitales como por la difusión del crédito, poderoso factor auxiliar del comercio en general. La Banca cuenta para su desenvolvimiento con la potencialidad de su capital y su vasta organización, con la que establece una serie de operaciones que facilitan los negocios. Pero esas operaciones, o cuando menos una buena parte de ellas, son totalmente desconocidas por los mismos comerciantes que las necesitan. Los factores auxiliares de la Banca se dividen en dos clases, que son : la clientela y el personal. La clienbela puede dividirse también en capitalistas, industriales, comerciantes, etc., si bien la mayoría de ellos no poseen la suficiente preparación para comprender perfectamente la función reservada a las organizaciones bancarias. El empleo de ciertas operaciones les pasa desapercibido, con notable quebranto para sus intereses, lo que demuestra que no existe el previo estudio de las operaciones por parte de los que han de utilizarlas. El otro factor es el personal de los establecimientos bancarios. Dedicarse a la actividad bancària sin una suficiente prenaración técnica, lo consideramos, hoy por hoy, un absurdo. l.,o.s que pretendan dedicarse a dicha actividad, no es posible que con unos rudimentarios conocimientos, aprendidos en las aulas de una escuela, puedan triunfar y alcanzar los primeros lugares, l^recisa para ello un conocimiento exacto de cada una de las operaciones, y además, un estudio profundo de todos los documentos que son objeto de transacción en dichas empresas. La misión del personal, independientemente de la que ha de desempeñar dentro la organización, es saber encauzar las operaciones solicitadas por la clientela en la forma menos onerosa y más rápida, pues ello contribuye a que se intensifiquen aquellas operaciones que, por otro conducto, resultarían doljlen>ente caras. L,as operaciones bancarias, ya sean en descuento de efectos, domiciliación de pago de los mismos, aceptaciones, compra o venta de moneda extranjera, etc., son operaciones de responsabilidad, y por lo tanto, el personal no puede ser ajeno a las irregularidades que por su desconocimiento cometa, y como de sugestión entre la entidad y el cliente sobresale la falta cometida en representación de la misma, la estabilidad de su empleo radica en los conocimientos técnicos que posea de cada operación. La falta de centros de enseñanza especializados en cuestiones de Banca y Bolsa, debe suplirse con el estudio de los libros que tratan especialmente estas cuestiones. Los libros de técnica bancària no interesan únicamente a los que piensan dedicarse a la Banca, sino también a los que han de utilizar sus servicios, pues a más de elevar su nivel cultural aprenderán las formas más convenientes para realizar las múltiples operaciones que los Bancos prestan a rentistas, industriales y comerciantes. La función bancària es un comercio de dinero sujeto a ciertas condiciones de exigibilidad y liquidabilidad. Si esto se analizara por quie^nes critican la Banca, verían en forma bien clara que no puede exigir el comercio más concurso económico del que hoy presta, pues siendo comunes sus necesidades no es posible sobresalga de su delimitado marco, mientras perdure o subsista la forma de pago como se efectúan la mayoría de las transacciones comerciaEstas y otras cuestiones son las que han de estudiar a fondo los factores auxiliares de la Banca; mas estos problemas se tratan sólo en los libros de técnica ; y en ellos es donde puede verse la solución de los perjuicios que una mal trazada rutina ha conducido a unos y a otros, rehuyendo especializarse antes en las cuestiones bancarias. Pero el libro, no es tan sólo el elemento que ha de resolver las cuestiones, sino que puede utilizarse también como factor de consulta para solución de problemas personales de los elementos antes indicados. H e aquí porque nosotros, sintiendo palpitar esa necesidad en todos los órdenes de la vida, saludamos reverentemente la publicación de todo libro de técnica comercial, pues contribuye a ampliar los conocimientos y favorecer los intereses de nuestro comercio y de nuestra industria. Nuestros colaboradores la Casa Lonja de Mar. Es a la vez miembro honorario de la Sociedad de Contadores de Guayaquil. H a dado diferentes conferencias en los centros culturales más importantes de Barcelona, figurando como profesor en el plan de Altos Estudios Comerciales de la Academia Cots. Actualmente está terminando un extenso volumen sobre el tema de Banca y Bolsa para la Biblioteca del Hombre de Negocios Moderno, y seguramente a últimos del próximo mes dará una conferencia en el Ateneo Enciclopédico Popular de Barcelona sobre organización Bancària. Activo, conocedor profundo de una parte de la técnica comercial, estamos seguros que su firma será bien acogida por los lectores de E L Cámara de Bilbao : Movimiento, 2.413.202.329*32; importes liquidados, 3io.505.794'85 ptas. Cámara de Barcelona : Movimiento, i6.253.970.379'72 ; importes liquidados, i.396.449.033'56 ptas. D. Juan Revolfós Hombre joven, y a la par que estudioso, ha sabido conquistarse un buen lugar entre los publicistas que tratan las cuestiones '.comerciales, por su estilo claro y abundante documentación, asimismo como por su carácter agradable y servicial. Pertenece actualmente a la redacción de Actividad, habiendo figurado como redactor o colaborador de las más importantes revistas técnicas de España, entre las cuales cabe citar : Organització, Bl Heraldo Mercantil, El Anuario del Agen- D Í A DE IGUALADA. NOTAS te Comercial, Revista Cultural, etc. E s asimismo autor de las obras Manual Práctico de Operaciones de Banca, Elementos de Organización Bancària, Manual Práctico de Contabilidad Bancària y Contabilidad por Bilan Carré, habiendo merecido todas ellas los elogios unánimes de la crítica. Domina profundamente los problemas de la técnica bancària, ocupando actualmente el cargo de Jefe de Sección de un importante Banco barcelonés, y habiendo sido premiado en diversos certámenes por sus trabajos de divulgación técnica, diplomado por la Exposición de la Industria Hotelera y por las de Organización Comercial celebradas en La recaudación obtenida por todos conceptos, Tranvías, Gran Metro y Autobuses de Barcelona, fué en el pasado año de 39.704.204'64 pesetas, cifra que, comparada con los ingresos correspondientes al año 1928, da un aumento de pesetas 3.386.059'82. Este aumento tan considerable demuestra que el crecimiento de población y la vida intensa que se ha hecho en la Capital durante la Exposición, requieren una intensidad mayor en los transportes. Durante el ejercicio de 1929, el movimiento habido en las Cámaras de Compensación del Reino fué el siguiente : Cámara de Madrid : Movimiento, 36.382.698.o67'88 ; importes liquidados, 2.594.770.792*85 pesetas. Cámara de Zaragoza : Movimiento. 335491 •887'88 ; importes liquidados, 58.71 i.935'2i ptas. JUAN REVOLTÓS Los resultados alcanzados durante el ejercicio último por el Banco de España fueron, deducidas todas ias cargas, de ptas. 96.684.413*35, de cuya cantidad se hizo la siguiente distribución : A las 354.000 acciones, capital del Banco ,a razón de 125 pesetas por título, 44.250.000. A Pondo especial según la ley de 2 9 diciembre de 1921, 2.000.000. Impuestos de utilidades, dividendos, timbres sobre las acciones y participación del Estado, 50.307.i89'9i. Remanente para el año 1930: 127.223*34. Como se ve, es próspera la actuación de nuestro Banco de emisión. Desde 1." de enero al 2 gde íebrero del corriente año, la recaudación obtenida por la Sociedad General de Aguas de Barcelona, fué de 2.541.428*86 ptas., cifra que, comparada con la obtenida en igual período del año anterior, da un aumento de ptas. 215.242*13. Los servicios públicos en Barcelona han sufrido todos un aumento, prueba de la vitalidad de la capital. En el período comprendido entre e! I." de enero al l o de marzo del corriente año recaudó la Compañía de los F. C. Andaluces, la cantidad de 13.100.130*40 ptas., con aumento sobre lo obtenido en iguales fechas de 1920, de ptas. 624.954*05. Los ingresos obtenidos durante el ejercicio de 1929 por la Compañía Arrendataria de Tabacos fueron los siguientes : Por tabacos, 453.640.607*97 ptas., con aumento de 7.688.047*78 ptas. sobre la recaudación de 1928. Por timbre, 358.589.2x6*52 ptas., cifra que atunenta en 24.253.883*55 pesetas los ingresos obtenidos en 1928. No puede decirse que los españoles sean cada día más sobrios, pues este aumento de siete millones y pico demuestran que a pesar de ser malo el tabaco, cada día se fuma más. indicarà la quantitat que cal invertir en les mateixes per a complimentar-les ; si acabada una instal·lació ei cost ha resultat, superior o inferior a lo que s'havià previst, es rectificarà la proluctivitat mitjançant el corresponent assentament. Suposem que una instalíació ens ha costat cent pessetes més de lo (jue s'havia comptat (lo que se sabrà exactament per les notes auxiliars que havem e s mentat qu€*s porten del cost de cada instalíació), allavors caldrà fer un assentament de : La Compañía de los F. C. de Madrid, Zaragoza y Alicante, desde el 1.° de enero al 28 de febrero último ha obtenido un ingreso por todos conceptos de ptas. 51.698.834*15. Esta cifra supera en 3.808.271*^1 pesetas a la obtenida en igual penodo del año anterior. 100 El total de la recaudación de la Catalana de Gas y Electricidad B. A. durante los meses de enero y febrero, fué de ptas. 6.552.971*64. Comparada esta cifra con la obtenida en los mismos meses del año 1929, acusa un aumento de pesetas 279-376'57La Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, desde 1." de enero hasta el día 20 de febrero último obtuvo en toda su red, que es de 3.746 kilómetros, un ingreso de 50.589.135*94 pesetas, cifra que, comparada con la recaudación en igual período de 1929, acusa un aumento de 2.870.094*44 ptas. • P P l D a g i a i D m D l d n l D t a l c i l n i D l n l n l n " , ,„ • D E HERMEB. — TrebaUo en una casa on es fan instaUacions industrials a un preu alçat mitjançant un pressupost; es tracta d'instoMacions de calefacció que pugen generalment una quantitat considerable, i moltes vegades duren d'un exercici a f altre. Resulta que ara, una vegada es comença la imtaüació, ens atribuïm ja el benefici total que por reportar; però, si després, per la causa que sigui, l'instaUació dóna pèrdua, ¿qué cal fer? Jo voldria una explicando concreta de lo que cal comptabilitzar perquè cada exercici pagui lo que veritablement li correspon. Veritablement és un problema que poques cases han solucionat satisfactòriament, puix la major part d'elles fan com vostè indica : s'atribueixen el benefici total enc que no estigui acabada la instal·lació, i allavors, si no resulten els fets taJ com s'ha calculat el pressupost, el següent exercici vé mermat per la pèrdua ocorrecuda en aquella installació. Li explicarem una fórmula que emprà amb força èxit un conegut professor de comptabilitat, i que, examinada per diferents companys, tots la trobaren bé. De cada instal·lació és c o n e ^ t el cost probable i es porta ademes una fulla auxiliar en la que es van anotant un per un tots els pagaments, inversió de materials i despeses que reporta; al contractar tma installació, es carrega al client l'import íntegre de la mateixa i s'abona a un compte anomenat InstaUacions; scguidament es carrega la part que es conceptúa de benefici probable a dit compte i s'abona a un altre dit dc Productivitat, de manera que si es contracta una instal·lació per vint mil pessetes, quin cost s'ha calculat en quinze mil, es produiran els dos assentaments. 20.000 clients a instal lacions 20.000 5.000 Instal·lacions a productivitat 5.000 En el compte de InstaUacions s'anirà carregant tots els jornals, materials, etc., que motivi cada una d'elles i sempre el saldo creditor ens producUvltat a Instal·lacions 100 i si, pel contrari, el resultat ha estat que s*han guanyat cent pessetes més de lo previst, allavors caldrà fer un assentament a Tinversa, o sigui 100 instal·lacions a productivitat 100 En arribar al fi de Texercici, cal passar el saldo del conipte de Productizntat a Pèrdues i Guanys, deixant en InstaUacions el que resulti en el Passiu, puix és vertaderament un compromís que té l'eiripresa de materials a suministrar i jornals a invertir. Fet això, ens trobem amb la dificultat que amb gran encert vostè esmenta, o sigui que ens atribuïm un profit indegut, des del monent en que les instal·lacions encara no estan acabades i motivaran sens dubte despeses — ultra les senyalades de materials i jornals que ja van incloses en el cost — les que farem pagar erròniament en el proper exercici. Per evitar aquesta anomalia es calcula el porcentatge d e despeses que li corresponen a cada quantitat de instal·lació, càlcul fàcil, puix pot basar-se en el que s'ha fet durant un Hïiy. De manera que es determinarà primer les despeses que corresponen a cada xifro d'instal·lacions; suposem que'ls càlculs ens diuen que tenim un quince per cent de despeses de 'la quantitat contractadaj allavors caldrà deixar com a saldo de productivitat un quinze per cent de l'import del cost de les instal·lacions en curs. Suposem un cas pràctic per millor aclariment en acabar i'exercici, el saldo de Productivitat és de noranta mil pessetes i el d'Insr taUacions de vint mil ; el quinze per cent de vint mil són tres mil ; caldrà, doncs, deixar com a isaldo de Prodtictivitat pel promer exercici aquesta quantitat, fent en conseqüència un assentament de : 87.000 productivitat a perdues 1 guanysST.OOO i allavors en el balanç, al figurar en el Passiu el saldo de tres mil pessetes en el compte de Productivitat farem constar que són : Despeses necessàries per dur a bon term^ les instaUacions en curs. Creiem que aquest procediment li servirà abastament per les seves necessitats ; no obstant, li j-ecomanem que abans de posar-lo en pràctica, en els llibres de comptabilitat, simuli uns exercicis, en paper apart, a fi i efecte de fer-se ben bé càrrec del funcionament dels comptes i llur resultat. tllllIlllllllllllllllllllllllimililIllllillllllHllIllllllllllllllllll S A •o m t< X ES B O N VEN UNA PREU CAMIONETA D E D O S T O N E L A D A S I MITJA I U N TURISME STUDEBÀKER TIPO SEDAN T O T EN B O N ESTAT Raó: Plaça Constitució 14 (OacTiares) I G U A L A D A I (0 c (i OQ (U •o (0 Página, 4 EL DIA DE IGUALADA Nom Jueves, 24 abril 1930 ,. Domicili Població se subscriu a «ElDía portar el periòdic a de Igualada»; L A R E V O L U C I Ó N Q U E Cobrar en.. «El Dia de Igualada» M A Y O R R E G I S T R A H I S T O R I A L A L A P R O D U C I D O O R G A N I Z A C I Ó N E C O N Ó M I C A é s el defensor d e l s interess o s de l a ' c o m a r c a ; p r o p a g a n t lo vetlleu per v o s t r a prosperitat. F e u que v o s t r e s a m i c s i c o n e g u t s c s subscriguin a «El Dia de Igualada». H A T Í F I C A LE I N T E R E S A , EN S U P U E S , A S P E C T O D E L L A C I E N - T R A B A J O C O M O C E R L A P R Á C T I C O ; L E A E L MANUAL P R Á C T I C O DE Retalli i envií l'adjunt cupó ORGANIZACIÓN CIENTÍFICA DEL TRABAJO tsrà I C. A. M. P. O. S., S. A. ^} Original d e J A V I E R R U I Z A L M A N S A lilliiiiilllliiliiliiilllllilillllllllllliiiiillllilll Forma un uolamen con numerosos ejemplos, diagramas, 2 i = e ] s : e ] T - ¿ ^ grabados, iiiiliiilllllliiiiiiilllliilliiiiilliilllliliiiiiilllll etc. y una sugestiva cubierta bicolor s :E=' ^ CARBONES NACIONALES Y EXTRANJEROS Í t J ESPECIALIDAD EN C A R B O N E S INDUSTRIAS y USOS PARA Ultimas cotizaciones DOMÉSTICOS COCINAS ECONÓMICAS - CALEFACCIÓN, Etc. BOLSA DE BARCELONA L î N 0 L E ü M N A e 1 O N A L 'i TELÉFONO 22020 Dirección Telegráfíca «Camproa» Oficinas: „ . n^n V i a L a y e t a n a , 12 /-IM » BARCELONA Almacén: C a l l e M a t a , 15 ilSÍIlISlIlllllllllllIilISlÍBllllBlllililIltlEIlllllllIglIIglllilll 11 iSllllB F a b r i c a ÚNICO RECONSTITUYENTE QUE CON EL USO DE UNA PRIMERA CAJA, SE OBTENDRÁ UN AUMENTO D E P E S O DE 3 A 10 KILOS m o d e r n o \ t a c i ó n ^ Y ç \ c o y y d e l a I e l t e c h o s , C A S A ^ P a s e o -A a p e t i t o ) , ^ r r e a s . , >^ A n e m i a , d e C o n s t i p a c i ó n h a b i t u a L T o d a s l a s e n f e r m e d a d e s p a r a s i t a - r i a s d e l t u b o O L E U M m a t e r i a l p a r a p a v i m e n - N C R U S T A , p r o d u c t o r e v e s t i m i e n t o c o n s t i t u y e n d o y ú n i - d e p a r e d e s l o s m e j o r e s C E N T R A L d e l Y i F Á B R I C A : M o l i n o - M A D R I D | BARCELONA P a s e o Oracia, 7 6 ACCIONES Norte Alicantes Andaluces Metrop. (Transversal) Minas Rif Filipinas Explosivos Colonial Banco de Cataluña Felgueras Aguas Barcelona Azucareras ordinarias C H A D E (viejas) F. Aéreo Montserrat C. E . Petróleos 114,50 105,95 57,7o 5i)00 125,25 442,00 229,50 110,50 102,00 96,00 221,50 71,25 700,00 26,75 9,75 g r t e s o n a d o s . D i a - H i p e r a c i - SEVILLA Gran Capitán. 22 VALENCIA C. Castellón, 14 CAMBIOS EXTRANJEROS Francos " suizos " belgas Libras esterlinas Dollars Liras Pesos argentinos Reichsmarck 31,65 156,00 112,35 39,11 8,04 42,30 3,10 1,9225 d i g e s t i v o . De venta en Iguaiaiia: FARMACiil DEL PILAR j ll!3ilIilll|S!BllËIIl[i)[l@!ïl@lllï]!llslB[iail[i@ otras principales (Cambios facilitados por el Banco Central.) alDlGlaPiaplnlnlDiniD S E G C I Ó N [QmDP (falta Ictericia, dez, N I n d i c a c i o n e s A n o r e x i a ^ '^^Z I e l e g a n t e a r r i m a d e r o s * L i n t e r i o r e s . L p a r a c l (Cierre del 24 de abril de 1930) D E 5 F à b r i c a d e ciment TARIFA del pequeño e s ven o arrenda. Di¬ a n u n c i ó clasificado. rigir-se a «Ei Día de Las diez primeras paIgualada», núm. 24. labras 1 pta., las restantes a 5 céntimos Máquina de escribir C o m p r a r í a casa de " H a m m o n d " , hueva, 3 pisos en arrafbal con cuatro tipos de Barcelona por precio letra, V E N D O muy moderado. Escribir a barata. Escribir a «El «El Día de Igualada», Día de Igualada», núnúmero 31. mero 32. A N U N C I O S DEMÜNDaSOfertas gir-se a D. José Majó, Consejo Ciento 42L Barcelona. ¡OJO! PARA T O D O LO Q U E N E C E S I T E 0 D E S E E , EMPLEE SOLAR en buen sitio EL ANDHCID [ L A S I F I C A D O de Igualada se vendería a un precio mode- MINYONA que estirado. Escribir a «El gui disposada anar a Día de Igualada», nú servir a Barcelona es necessita. Escribir a mero 26. «El Día de Igualada», número 23. Neurastenia, inaBUSCO SOCIO petencia, etc., con 25 000 ptas para s e curan con s e l l o s asunto muy lucrativo. C a n d e a l e s . Venta en Escribir a «El Día de la Farmacia del Pilar gualada» número 28. C L A S I F I C A D O S ¿Tiene su casa asegurada contra incendios? ¿No? Pues apre súrese a hacerlo. Lo Compañía dc mayor solvencia es La C a t a l a n a . Representan tes «Servitje Herma nos». CEBO ANIMAL el mejor producto para el engorde racional de ganado vacuno y de cerda. David Ferrer y C " , P a s e o de Gracia, 94 H O Y el medio de BARCELONA comprar, vender, bus L i n ò l e u m N a c i o n a l car trabajo, piso, etc.. Para referencias de en buenas condició sus productos dirigir- nes es por la Prensa. se en Igualada a «Ser- Para ello acuda a «E Día de Igualada». vitjc Hermanos». Linòleum, si queréis Vi r muestrarios y saber modo de aplicación, dirigirse a Servitje Hermanos. ¿Ha probado anunciar lo que tiene inservible en su casa? Puede ganar sitio y dinero vendiéndolo. 5 E O F R E C E Contable 5 horas diarias. Escribir a <EI Día d e l g u a l a d a » número 5 0 • S E n c a r n o té c o n t r a c tada u n a póliça individual? E s el més ; l'ÍIRA tener los animales modern i el més e c o ; Í .ISEROS bien, dadles A nòmic deis contractes Wñño "Cebo animal". dc Seguro. Demani Paseo de Gracia, 94 David Ferrer preus I tarifes a S e r v i t j e germans. |¿l¡uíErB E n g o r d o r í ¡ tome «Sellos Candeales» ¡ Farmacia del Pilar. N. •o X (0 c OQ PONCELL (0