u gasolina, i el obe segueix, amunt

Anuncio
PERIÓDICO
BISEMANAl _ 7D^OÍRA~©HAf i C A ç
A u n i m
'r^BA^ORAflCAS^OIA^A.
!
ll-i:
-
APASTADO
-° ' " ' ' M '
DE
CORREOS 4,8
_
{ ' '-• TELEFONO
'
••
I : :
^BO^T^^l^
ANOjœO^^^ERO
\V. ! .>.<^"^\:·>V
2.728 _
S A ^ D O ^
U GASOLINA, I EL OBE SEGUEIX, AMUNT
Càriras deni>ncia
A Igualada li manca una
residència per als avis
(pàg.
3)
No més dfi vint duros h a u r a n pogut estalviar els nombrosos igualadins que dijous al vespre feren
pacient c u a d a v a n t les gasolineres
de la ciutat. Amb els t e m p s que
corren, l ' e s t a M no és, però, despreciable. Com sigui, la gasolina
p u j à a les 0 hores d'ahir divendres
i en quant p u j a r a n el t r a n s p o r t j a
sigui per t e r r a o aire, i tote els productes que
en
depenen. Aquest
Nadal pinta bé...
'-^--l^-illllllL
DICIEMBRE
DE
1980 T T R E C Í ^ : 30
PESETA»
Flash socio-económico
¿ün ferrocarril para
Igualada?
Publiquem a continuació l'evolució dels preus de la gasolina des
de l'any 1974 flns avui;
(pág.
10)
Jorba
Iranzo a AOÜALATA 80'
(pàg.
tres pessetes més per litre, t a n t pel
que fa a la normal, com a la súper i a l'extra. E l gas-oil se situa,
segons les classes, de 34 a 24 pessetes, i el fuel de lesi 16.000 pessetes la t o n a fins a les 14.200. Es la
t e r c e r a puja de l'any 1980.
I a r a el c i u t a d à es p r e g u n t à quan
V - ^ " f ··':^·^•^^
Març
Novem. Febrer
Agost
Març
Juny
Jüiol
Gener
1977
1977
1979
1980
7)
Juny
Desembre
1974
1975
1976
1976
Normal
19
20
22
24
25'5
31
40
59
52
55
Súper
20
24
26
28
31
37
46
54
58
61
Extra
21
26
28
30
33
40
48
56
60
63
1980
1980.
"El médico a palos"
a la Unió Joventut
(pàg.
11)
Elecciones sindicales
Desacuerdo en los
resultados entre
Ü.G.T. y CCM
fr
t
laarB il i h
CapeUades
iln
Se desploman las casas
(pág.
8)
Segons el Departament
de Serveis Socials
207 disminuïts psíquics
i 166 físics a la comarca
de l'Anoia
(pàg.
8)
Crònica de la Permanent
Municipal
2.000 arbres per a la
via pública
(pàg.
9)
Aclariments del conseller
Guàrdia
Els impostos sobre
publicitat, recollida
d'escombraries i
solars sense tancar
(pàg.
¡1 M W
10)
MONTBUI ESTÀ
QUE ARDE
Con fecha 1 de diciembre,
el Ayuntamiento de Santa
Margarida de Montbui remitió
al Ayuntamiento de Igualada
una advertencia formal en virtud de la cual se le concedia
un plazo de diez días para
que de una vez por todas ponga fin a la quema de basuras
al aire libre, ¡unto al incinerador. Tal acuerdo fue tomado
en el Pleno del Ayuntamiento
vecino el pasado día 28 de noviembre y, al parecer, no seria ajeno a semejante radicalización el fuerte viento que
azotó la Conca d'Odena durante los últimos días de noviembre.
Según nuestras informaciones,
el Ayuntamiento
de
Montbui está dispuesto a que
se cumpla el plazo —finaliza
el próximo miércoles, día
10— y a tomar con este fin
las medidas oportunas. Fuentes próximas a aquel Consistorio afirman que, aparte del
problema sanitario que este
quemadero al aire libre representa, no está dispuesto a tolerar por más tiempo que el
humo maloliente que desprende sirva de guía visual
para los aviones que se dirigen o despegan del aeropuerto barcelonés del Prat de Llo-
bregat, circunstancia que, al
parecer, está comprobada.
Se dice que el Ayuntamiento igualadino deberá proteger,
asimismo, la zona del incinerador para evitar en lo sucesivo que escombros y residuos
"piratas" puedan ser quemados sin control en el exterior".
Anteayer ¡ueves hubo una reunión de ambas partes y en
ella se evidenció, al parecer,
la buena voluntad, de manera
que,
por parte de nuestro
Ayuntamiento, se pretende ya
no quemar al aire libre a partir del próximo lunes.
AÏBÍ,
(pág.
Comuniquem als
criptors, lectors i
nostres
que
periòdic
ja
nadalen-
s'apropen,
sofrirà
variacions
aquest
en
la
seva periodicitat.
Les
properes
Vilanova del Camí
anunciants que,
amb motiu de les festes
ques
subs-
edicions
Aprobado el proyecto de
pavimentación total del
sector de Santa Lucía
seran,
(pág.
doncs, les següents:
Dimecres, dia 10;
13;
20 (extra de Nadal); dimecres, dia
(edició extra de
Cap d'Any); dissabte, dia 3 i dissabte, dia 10
de gener. A
d'aquestes dates les
12)
dissabte, dia
dimecres, dia 17; dissabte, dia
31 de desembre
11)
partir
nostres edi-
cions recuperaran la seva periodicitat habitual.
Cassià Just, Abad de
Montserrat: "Montserrat
tiene que continuar
su lucha por los
derechos humanos"
(pág.
16)
a la Soledat, organitzat per Joventuts Musicals
Convocat per la F.C.C.
(O
Concert pel grup "Cantare con la gorgla"
Joventuts
Musicals
d'Igualada
presenta avui dissabte, a les 10 del
vespre, a l'església de la Soledat,
un concert a c à r r e c del grup vocal
"Cantare con la gorgla". El formen
Angels Sal, soprano. Mercè Cano,
mezzo, Jordi Casas, contratenor.
Lluís Tort, tenor i Toni Oliva, baix.
Aquest quintet vocal es v a form a r en el si de la coral C a r m i n a i
hom ei quaiUica com un dels m i Uors grups vocals que hi h a al Pals.,
principalment per la seva especialització en composicioms medievals
i del barroc. F a j a 5 anys que a c tuen i h a n donat c o n c e r t s en la
m a j o r i a de delegacions de J o v e n -
tuts Musicals de c a s a nostra, així
c o m t a m b é a Suïssa, F r a n ç a i Bèlgica.
La p r i m e r a p a r t del
concert,
l'entrada al qual s e r à gratuïta, est a r à dedicat a polifonia del r e n a i x e m e n t espanyol, d'autors c o m F .
Guerrero, J . Vasquez i Mateu F l e t x a . L a segona p a r t la f o r m a r a n peces polifòniques europees de Morley, Byrd, C. le Jeune, J . des Prés
i Banchieri.
El proper concert de J u v e n t u t s
Musicals tindrà lloc el dia 19 de
desembre,
amb
l'actuació
dlel
"Quintet de vent de J o v e n t u t s Musicals de València".
Concurs de pessebres
(pàg.
3
ij^)
X
i—
ro
X
I
ro
Jocs Escolars
(pàg.
.
2
_
"O
TVE, cinema i teatre^
(pàg.
30-
Si v o l e u
q u e e l v o s t r e n e g o c i
s i g u i m é s négociai e n t d e f i n a n ^ r a m e n t
Si ja teniu compte a la C a i x a d'Estalvis de Terrassa, veniu a l'oficina de
sempre i e n r a o n a r e m del S e r v e i a l
Comerç.
Si no és així, només cal que obriu u n
compte i ja p o d r e u utilitzar qualsevol
dels serveis especials per al comerç.
I encara més! p e r q u è p o d e m parlar
d'unes fórmules de finançament molt
interessants, tals com:
Préstecs instantanis per a ampliacions,
millores, compres avantatjoses, etc.
Crèdits per a vós i els vostres clients.
Avals.
Descompte d'efectes.
Altres modalitats de préstecs, per a
satisfer les vostres necessitats de
finançament.
Sempre en condicions interessants i
amb una tramitació pràctica.Perquè volem que el vostre negoci
sigui més negoci.
Veniu a veure'ns o truqueu-nos al
telèfon 7 8 3 1 1 1 1 (Departament Comercial) i passarem a visitar-vos.
Perquè el vostre negoci sigui més negoci... parlem-ne!
E l " S e r v e i a l C o m e r ç " a m é s us o f e r e i x :
• S E R V E I S q u e us f a c i l i t a r a n l a f e i n a .
• U n a R E N D A B I L I T A T interessant p e r a l s
vostres d i n e r s .
• I d'ALTRES A V A N T A T G E S per millorar
i a s s e g u r a r l a vostra g e s t i ó . E n t r e e l l s ,
u n a assegurança g r a t u ï t a d ' a t r a c a m e n t .
1
m¥
Properament, us a n i r e m informant.
(0
O
•a
I
CD
Plaça de l'Ajuntament, 4
Tel. 803 34 66
Carrer Lleida, 27 - Tel. 803 62 12
C
i—
CO
CQ
(U
CO
IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOIA
BADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
Caritas denúncia
MINUCIAS
A I0ialada li manca una residencia per ais avis
Etiquetas
El a s u n t o de las etiquetas, por
I luesitra c o m a r c a , h a b l a sido un
sunto de c i e r t a seriedad. Enltre
t r a s cosas porque se había
uesto ahínco en lo del m a r c h a Cosa curiosa esta del m a r hamo. Palabra, además, que ha
ido usada en, sentido peyoratiEntonces la etiqueta c a s i que
se concebía sin su m a r c h a ::H0 Y el m a r c h a m o , en sentido
;|iás peyorativo aún, tenía que
del tipo del "made in I g u a ifcda". Después las etiquetas: se
llolgaron y a de cualquier forma.
Jon hilUlos de nilones o de plás'fcos e incluso se pusieron suelfes dentro de las bolsas de plás|ico. Fue el ñ n de la seriedad de
etiqueta.
I
¿Que por qué le cuento esto?
Morque tal parece que la serlel a d de las etiquetas se h a t r a s "kdado a h o r a a los congresos,
p m i n a r i o B y d e m á s reimlones
personajes con algo o nada
común, aunque con m i r a s a
^nerlo. Vea, si no, l a profusión
etiquetas que cuelgan de las
)lapas de sesudos vasrones. Adelas las h a y de todos los t a m a -
t
s. E s l a versión sofisticada del
abrajo tamponero que aplica¬
n algunas discotecas. Suponque estará usted al t a n t o dte
tcho procedimiento. E r a u n a
j B m p l e cuestión de qvie no se c o J , r a nadie y de que n o pudiera
í | a b e r el estraperlo de contrasei. Porque claro, si previo c h u i f c z ó n en la almohadilla del
.B-mpón, le e s t a m p a n a usted en
m a n o una señal, resulta de
al vender o transferir. Al conario de lo que usted puede h a ír con u n a de estas^ etiquetas
le se cuelgan en los congresos
I que puede usted brindar
a
lalquier hijo de vecino y larirse tranquilamente.
Afirman que u n a buena p a r t e
las motivaciones de dichos
blgajos o pegajos obedece
a
J i e s t i o n e s de seguridad. Y aquí
donde imo tiene el sobresalto,
arque, vamos a ver, ¿qué h a usted sl en una de estas
iunionejs, m á s o menos multiidinarias, en donde le h a n obli^ d o a exhibir su etiqueta p a r a
3der estar allí, va y l a pierde?
.Horque, claro, e n t r a r y a h a enpado. ¿ Y si se la piden al salir?
si no se puede salir sin Uefcrla?
Porque en o t r a ocasión o
^ g a r quizás fuera factible que
usíted o a mí, en hallándonos
este caso, nos detuvieran o
lo así y fuera dable a c l a r a r el
sunto. Sin embargo, en u n lude éstos, simplemente se
•ar
^ i d g e llevar la etiqueta o la peitina, n a d a más. Lo único que
ibría sería no dejarlo salir sin
la. Una t o n t e r í a que podría ser
Buesta e n p r á c t i c a por u n efif.ente personal y que podría
mducir a u n a m u e r t e por inalición.
Minucias etiqueteras de nada,
•jala no exista la seriedad y la
iciencia en estos casos.
possibilitats que té. Es conei- nyats mitjaçant unes condi- la. Amb la col.laboració si és
xedora
d'exemples
déni- cions de vida raonables i un possible, de societats, estaCal aclarir _un punt. En pargrants. Avis que es diu que tracte ple d'amor, simpatia i ments, indústries i entitats.
lar deis nostres avis Caritas no
Que la sentim com a nostra.
fan nosa a la família i aquesta responsabilitat.
dóna al mot el seu significat
Remarquem-ho de la ciutat.
els margina en un racó de la
estricte. La paraula avis, per a
La Idea, des d'aquí, és llanllar. Avis que són humiliats i On podria edificar-se?
ella, és sinòninri de persones
çada públicament. Caritas i els
adolorits pel tracte que reben.
Potser és una pregunta que
grans, tant si tenen néts com
seus col.laboradors es belluAltres a qui la família els ha
'molts ¡a us heu fet. Tots sasi no en tenen. Però és üna
garan en tots sentits. Saben,
buscat un asil per tal de desbem que per aixecar una resiparaula bonica i agradable
però, que la tasca és flarga i
lliurar-se del c o m p r o m í s
dència per a avis es nece^ssita
—també diria bella— per enno gens fàcil. Cal que tots ens
—"molèstia" que no volen
el terreny. Cert. 1 també és
giobar-hi totes aquelles perhi interessem. 1 des d'aquest
aguantar— d'atendre la seva
cert que Caritas i els estasones que han aconseguit una
moment hem de ser-ne conssalut malmesa o tan sols les
ments i persones que col·labodeterminada edat. El mot vell
cients. Igualada n e c e s s i t a
necessitats més elementals.
ren amb ella ho tenen en
assenyala l'home
decrèpit;
aquesta residència d'avis. Si
Aquest últim cas, vergonyosacompte. Sembla que potser es
fer-ne ús resulta una mica desvoleu un altre motiu d'aquesment repetit, mostra que els
trobarà. Ja es fan gestions
pectiu. Per això dir avis a tots
ta necessitat pot dir-se que
fills no sols es treuen de sobre
en aquest sentit. Ca| esperar
eis qui per edat són mereixeuna bona quantitat d'avis
el deure de respectar i tenir
una mica el seu resultat.
dors d'atencions i repòs defeigualadins són a residències
cura dels vells sinó que tamrent, pot ésser, i ho és, cade diversos llocs de Catalunya
bé els neguen quelcopn eleram!, una mostra d'estirp ació.
i àdhuc de Madrid i altres
mental i molt necessari: l'esti- Fruit de tots nosaltres.
I el verb estimar. Caritas sempunts allunyats del país. Per
mació demostrada a través del
pre el té present en les seves
La construcció d'aquesta re- altre cantó no hem de permetracte personal i de cada dia.
activitats.
sidència és, per ara, motiu d'i- tre que hi hagi avis marginats,
niciar-ne una campanya a fa- plens de soledat i vexats. Si
Necessitat d'una residència
Tots hem de ser-ne conscients. vor. Cal dir ben clar que no aconseguim esborrar aquesta
es pretén que sigui obra ex- taca ciutadana, podrem sentirDoncs bé, a Igualada els
Una residència a l'estil de
clussiva
d'una sola persona o nos-en orgullosos, tranquils i
avis no hi tenen cap residèn- gran casa familiar, on els acod'una
entitat.
Es, desitja que satisfets.
cia. I avui ¡a és ben necessà- llits gaudissin de bones atenPer què no intentar-ho des
ria, puix si molts són estimats, cions, bon tracte i llibertat sigui obra de tota la ciutat.
Obra
en
la
qual
hagin
particid'ara?
acollits, atesos i respeptats per per entrar i sortir en hores
la pròpia família, n'hi ha tam- raonables, podria solucionar i pat els igualadins, el poble,
A . Caballé
bé que malauradament viuen alleugerir la dolorosa situació tots nosaltres en una paraueí cas contrari. I són molts d'alguns. Caritas vol iniciar
més del que ens pensem els una campanya en aquest senigualadins.
tit. Una residència d'avis amb
Caritas, que viu el món dels capacitat per üna cinquantena
desvalguts, dels indigents i de persones —nombre idoni
Abierta la inscripción en Picadero San José,
dels malalts, sap amb certesa per ésser ateses sense gran
Telf. 803 62 59.
que sovintegen les injustícies organització de personal espeInicio de clases: 9 de diciembre.
per a un bon nombre d'avis. cialitzat^ni pressupostos elevaElla mateixa atén i procura díssims— a les quals la velleAMIGOS DE LA HÍPICA: ¡Ahora es el momento de
alleugerir alguns d'aquests ca- sa, la soledat, la marginació i
aprender a montar a caballo!
sos, sempre d'acord amb les el despreci els siguin alluPuntualització.
CIÜB HiPiC D'IGUAIADA
IV CIIRSEIO DE EQUITACIÓN
Pòrtic del Diumenge
les als fets. E s l'hora del canvi. Cal fer la tombarella, el s a l t
m o r t a l de l a F e incondicional.
Un nou temps.
Cal fer la tombarella
T a r d o r freda. R u t i n a i galvana d'una fe esmorteïda. Allun y a m e n t de Déu e n la n o s t r a societat. Grups de cristians que
es pensen tenir "tota" la r a ó . Altres que e s c r e u e n dispensats
de conversió. Molts que viuen dues vides: u n a de "missa", i
l'altra de c a r r e r . . . Però no perdem l'esperança!
L a naturalesa, a l'hivern, no és m o r t a . Altra volta es c o m plirà l a paraula profètica d'Isaïes: "Aquell dia, l a vella s o c a
de J e s è tallada t r a u r à un rebrot, n a i x e r à un plançó de les
seves arrels".
Cal fer l a tombarella!
Escoltem la veu
E s t e m vivint els temps bíblics tal c o m eren a b a n s de l a
vinguda del Messies. A r a t a m b é es t o m e n a sentir "les veus
profètiques". M a n c a escoltax-les.
On p a r l a Déu? Les coses no v a n bé: t o t h o m h o veu. Cal
c a n v i a r : ningú no hi posa el coll. E s h o r a que els cristians
d'avui prenguem seriosament el que som, i m é s e n c a r a , el que
h a u r í e m de ser. E s h o r a de passar de l a "nostra bondat" a "la
bondat de Jesús"; de la nostra tossuderia a l a disponibilitat
e n les m a n s de l'Eteperit; dél "crexire", a la F e ; d© les p a r a u -
Canviar de vida no és c o m c a n v i a r de lloc un a r m a r i . E s
no tenir pèls a la Uengua. Violència profètica!
E s veure el m a l disfressat i desemmascarar-lo. E s donar
la c a r a d a v a n t dels trets que poden venir dels altres. E s Uuitar
en u n a g u e r r a en l a qual, a la seva banda, solen figurar ells
m a t e i x o s —els profetesi— com a baixes, i a la b a n d a c o n t r à r i a
hi h a c o m a única b a i x a el p e c a t o l a injustícia dels enemics.
Un nou temps! U n a nova lluita! Donar l a vida a canvi que
els altres eliminin Uur pecat, Uur pròpia m a l d a t . Aquesta és
l a diplomàcia dels qui saben que s'ha de donar la tombarella
del canvi.
Camí cap a la cova.
E m sembla que portem les maletes m a s s a plenes. Estem
niegats per un nou diluvi universal de trastos que ens abonyeguen p e r tot arreu. Tots ballem e n t o r n del diner... etc.
El guia que ens hi m e n a r à s e r à el m a t e i x Jesús. Ell és el
c a m í que c o m e n ç a c a p a l a cova. E s el c a m í que continua c a p
a l a cova. EU é s l a possessió perquè s e m p r e e s t à a m b nosaltres.
U n a veu de profeta ens crida: que tothom aprengui a fer
la tombareUa, la capbussada de l'Advent!
Calassanç BALAGÜE
(0
3
O
•O
CD
X
\—
m
X
I
CD
C
co
CQ
(U
•o
3
RUBÉN
^
Q
IGUALADA PERIÓDICO OEL ANOiA
41
cec cciíer
Rogamos a ouanto» lectores remitan carta» para esta sección tengan presente
!as siguientes normas:
1.—
Los escritos llevaren nombre, domidlio y firma del autor, aun en lo»
casos que se desee utilizar un seudónimo. Su publicación no signiflca que el
Periódico se haga partícipe de las opiniones expuestas.
2.— Se estima necesario que los originales estén escrito» a máquina > doble
espacio .y a una sola cara.
3.— Se encarece asimismo la niáxime brevedad en la expoiición de tema».
.RIO
SANTORAL
Dissabte, 6: S a n t s Nicolau, B o nifaci i Emília.
Diumenge, 7: S a n t s A m b r œ i i
Teodor.
DiUuns, 8: I m m a c u l a d a Concepció i S a n t Constantí
Dimarts, 9: S a n t s Restitut i Cip r i a i S a n t a Leocadia.
FARMACIAS
Abierto día y noche:
Dissabte, 6: J . Bausüi —
c / . B o m , 23
Diumenge, 7: G. Soler —
Rbla. Nova, 1
DiUuns, 8: A. SecaneU —
F e r r a n d'Antequera, 60
Dimarts, 9: MR. Verdes —
c / . Soledat, 95
TELEFONOS UTILES
Guardia CivU
80312 66
Departamento Tráfico 803 24 94
PatruUas Gdia. CivU
3221100
Comisaría Policía
803 75 20
Policía Nacional
803 79 79
Policía Municipal
803 12 34
Bomberos
803 03 13
Caritas
80327 47
S. O. E .
803 11 21
Cruz R o j a
803 07 89
Hospital Comarcal
803 46 54
Mutua Igualadina
803 28 00
Clínica San J o s é
803 26 50
T a x i s (P. de les Cabres) 803 16 66
Taxis (P. de les Cabres) 803 14 14
r a x i s (Pl. del Rei)
803 08 25
Taxis (Estación Perr.) 803 04 58
Taxis - Urg. (Policía) 80312 34
Ser. P e r m a n e n t e G r ú a 803 10 42
Averías F e c s a
8 0 3 1 6 28
"UN SOCIALISTA QUE FUIG
D'ESTUDI"
Sr. Director:
Hom comentava l'any 1939
—segons ens diu un jubilat—
que un estudiant de Medicina,
amb l'uniforme militar d'alfe¬
res provisional es presentà davant el tribunal d'examens a
la Universitat de Barcelona, i
a les preguntes del catedràtic
es limitava a contestar: "Me la
sé". I el professor, espaordit
per les circumstàncies del moment, li donà l'aprovat.
El Sr. Jordi Riba i Gabarro,
del Grup municipal socialista,
després d'iniciar una polèmica lamentable contra els nacionalistes catalans, quan havia
d'admetre o' refusar dialècticament els arguments del contraopinant, adopta l'actitud
d'aquell mal estudiant de Medicina, i diu que no vol contestar, però que podria contestar. Fuig d'estudi. Fins ací
no hauríem molestat l'atenció dels lectors, si no fos que
ens ha tractat de "terroristes
dialèctics".
Comprenem que en les controvèrsies hi hagi crispacions,
però hom ha de sobreposar-se
a les incitacions nervioses i
seguir el joc del diàleg. Altra-
ment, "qui no vulgui pols que
no vagi a l'era", i qui no vulgui controvèrsia que no la comenciEl Sr. Riba ens tractà de
manipuladors de frases i ens
obligà en la nostra rèplica a
transcriure textualment aquelles frases amb les notes d ' o
rigen. Ens tractà de hitlerians,
sense solta ni volta, insultà
Francesc Cambó —sense ni
tan sols salvar-ne l'aspecte de
mecenes de Catalunya— i altres galindaines. I quan nosaltres ens defesem i aclarim
coses, llavors ens tracta de
"terroristes dialèctics". El lector imparcial podrà jutjar si ha
seguit la polèmica, d'on han
vingut els trets.
En la nostra incipient democràcia ens cal conèixer i aprendre moltes coses. Sobretot
l'esperit i les normes del diàleg. Mai no serà lícit l'insult
a l'adversari. Els insults al contraopinant només serveixen
per exacerbar els mals i, de
retop, esdevenen una demostració palesa de falta d'arguments. Un estudiant de medicina pot fugir d'estudi, però
un regidor d'ajuntament no.
Atentament,
C. Casanovas i Moragas
—oOo—
MOLECULES
"MENJAPLUTONI"
Sr. Director:
Penso que és convenient de
fer-se ressò d'una notícia que
sembla obrir una escletxa
d'esperança al futur de la humanitat, ja que hi ha altres
persones dedicades solament
a les males notícies o a la
malastrugança en la qüestió
de l'energia nuclear.
De fonts ben informades
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE; 198
una revista fa f)òcs dies ha reproduït la notícia que pronostica que Kenneth Raymond,
director de l'equip d'investigadors químics de la Universitat de Califòrnia, podria esdevenir el Lluís Pasteur de la
radioactivitat.
El seu descobriment és una
partícula molecular capaç d'alliberar l'organisme humà del
contagi més perillós que existeix: el dels actínids, entre els
quals hi ha el Plutoni.
Aquestes molècules, anomenades en termes científics
informals "menjaplutonis" s'injecten després d'una contaminació radioactiva i el perill
resta conjurat.
Una altra de les esperança-_
dores aplicacions de les molècules
"menjaplutonis" se
centra en l'escabrós terreny
dels residus radioactius; de
forma que aquestes partícules poden esdevenir un eficaç
pal·liatiu als terrors que arreu
del món —esfera democràtica
solament, per a més precisió—
aixequen els programes d'energia nuclear.
La notícia de premsa no
concreta res més de moment;
però evidencia que encara hi
ha persones al món que s'enfronten, amb els reptes científics, armades amb microscopi
i tubs d'assaig, que és una actitud positiva i raonable; mentre d'altres prefereixen combatre'ls amb pancartes i comparseries, que ve a ser l'actitud del "gos de l'hortolà...".
Jotabé
SUSCRÍBASE A " I G U A L A D A "
PERIÓDICO DEL A N O I A
LLAAAANDO A L ®
803 7 0 0 6
REÍS
EDITORA:
GRÁFICAS ANOIA S.A.
Ei Éllor assortit de joguines amb totes ios Qttioies
Dovetats i a ons preus a i'aliast de tofliom
PRESIDENTE:
LEONARDO DEL RIO CAMPAAAJO
ADMINISTRADOR:
JOSE VIDAL BERTRAN
DIREaOR:
JOAN
PIQUE
VAUS
Depósito Ugal B. 1267-1960
"IGUALADA,
es
una
PERIÓDICO
publicación
DEL
ANOIA
independiente,
información general, y
de
no acepta ne-
cesariamente como suyas las ideat que
se vierten en los artículos y colaboraciones publicados en sus pigina».
"IGUALADA,
agradece
PERIÓDICO
todas
DEL
ANOIA'
las colaboraciones
pondencia con tus autores, ni serín delot
originales
no
publicados.
Redacción, Administradón, Publiddad
Talleres:
Creueta,
Apartado de
30.
Telf.
Correo» 418
A "CESTERÍA BATET
•(-
pontineas, pero no mantendrá corre»vueltos
ÜO troiiarâ
El palau de les joguines
y
803 7006.
-
Igualada.
Carrer Sant Siniplici, 3
19
VENDO piso calle Pablo Mur
tadas. Telf. 803 00 12 de 2
a 22 lloras.
—oOo—
SE NECESITA chica para cu
dar bebé y algún trabajo d^
hogar tres días a la semana
Telf. 804 21 98.
—oOo—
SE PRECISA Oflcial l.« Plan
chista. Auto-reparación Moni
bui, S.A. Telf.: 803 56 07.
-oOo—
OCASIÓN: Vendo camio
Ebro, buen estado con tarjet
vigente. Telfs. 803 56 07
803 n 97.
—oOo—
TELÈFONS d'interès: Funerari
Anoia 803 11 14 - 803 27 24
C/. Santa Maria, 4.
—oOo—
SE OFRECE programador C¿
bol. Tel.: 803 02 35.
oOo—
LLIÇONS de català. Telèfo
803 02 35.
—oOo—
VENDO local en Vilanova jur
to a Correos de 160 m.2 Apt
cualquier negocio- Telèfon
803 16 49.
—oOo—
COMPRO cómix (íebeo ' an
tiguos. Telf. 803 34 59.
-oOoVENC Ciclomotor Peugeot 4
CC. Tel. 803 15 00.
—oOo—
VENC Montesa Cota 74-1 2Í;
Preparada trial. T e l è f o n
803 03 18.
—oOo—
VENDO Moto Sanglas 500 •- è
Pocos küómetros. Buen preci^
Tel. 803 49 4 1 .
—oOo—
VENDO Casco Integral Nav
Cartera Depósito,
nuevi
Tel. 804 37 96.
—oOo—
VENC Cota 123 B-5488-A>;
Telf. 804 15 29 de 9 a 10 d
vespre.
—oOo—
CITROEN GS apenas se
se us^
us(
Su valor 325.000 ptas5. Uir^
venta 225.000 ptas. Teléfoil
803 31 72.
GRACIES Esperit Sant. I. i
—oOo—
SE OFRECE señora de 40 afí¿
para cuidar niños. Telèforl
éf or 5
803 55 77.
—oOo—
5
13
VENC Capra. Bon estat. Oc^
sió. Interessats truqueu àl V2
ièfon 803 32 2 1 .
—oOo—
ES FAN classes d'Anglès peir
nens d'EGB. Tel. 804 10 4 S | | ^
'í
IGUALADA PERIÓDICO DEl ANOIA
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
ce c ccüer
"AMAGAR EL CAP
SOTA L'ALA"
Sr. Director:
Es sorprenent la carta del
Sr. Miserachs apareguda el
passat dimecres al periòdic.
Sorprenent per insòlita. Es insòlit barrejar el "20-N" amb
les protestes per la seva actuació en el darrer Ple Extraordinari.
El Sr. Miserachs ha de saber
que els xiulets i crits del públic, no anaven pas dirigits a
tot l'Ajuntament d'Igualada,
sinó a ell personalment pel
seu constant amagar el cap
sota l'ala. Es negà a donar resposta a les preguntes que els
altres regidors li feien, envers
l'actuació de la Junta de l'Hospital, que el Sr. Miserachs
presideix, com a alcalde d'Igualada. Menyspreava tot el
públic assistent al Ple i al que
el seguí per ràdio; per no dir
als diferents grups municipals
que componen el consistori. I
com ell mateix diu: "xiulava
la majoria" alguns dels quals
—segurament— havien votat
CiU,
Diu el Sr. Miserachs que orquestem campanyes contra les
institucions, que vulnerem les
normes legals i que omplenem les places d'"Oriente".
Jo li diria al Sr Alcalde que és
ell mateix qui està desprestigiant l'ajuntament, amb el
seu comportament a-democràtic. El que realment desenganya la gent, és una mala gestió de govern. Si el govern de
Madrid "Las Cortes", La Generalitat i els ajuntaments funcionessin com cal, a la "Plaza
de Oriente" cada cop hi hauria menys gent. Però no és
pas així. No cal ara que parlem del govern de Madrid, ni
de "Las Cortes", ni tan sols
de la Generalitat; parlem només de l'Ajuntament d'Igualada. No hi ha un programa
d'actuació, s'incompleixen els
acords presos, —democràticament— moít sovint per unanimitat; no hi ha transparència
en la gestió municipal; encara
no està articulada la forma de
participació ciutadana a l'ajuntament; no funciona cap
consell municipal; no s'ha fet
cap balanç públic de la gestió
portada a terme, després de
casi dos anys, etc.
Si el Sr. Miserachs vol expressar la seva repulsa als qui
assistírem al Ple, jo li diria
que nosaltres no cal que li expressem la nostra, ja que
ja ho vàrem fer en el seu
moment. No oblidi, però, el
Sr. Miserachs, que a més de
xiular-lo a ell, vàrem aplaudir
les intervencions dels Srs. Dalmau i Codina. Com es veu no
s'escridassava pas tot l'Ajuntament.
També demanaria al senyor
Miserachs —si em llegeix—
que si no s'atreveix a contestar en el Ple, a les qüestions
que li plantegen els altres regidors, s'abstengui de fer-ho
més tard a la premsa, ja que
això sí que és una vulneració
de la sobirania popular i un
engany a la democràcia. Perquè si el Sr. Miserachs representa, en aquest cas, molts
igualadins, els altres regidors
també hi són en base a vots
populars de ciutadans d'Igualada.
J- Singla
—oOo"AUN HAY PREFERENCIAS"
Sr. Director:
El dirigirme a este espacio
es solo y simplemente para
exponer el caso que a continuación voy a detallar. Se
trata de que el Ayuntamiento,
a través de la persona indicada, ponga un poco de orden
en todo ello, porque según se
ve sólo están haciendo lo que
les parece favoreciendo a
unos cuantos Sres.
Me refiero a Deportes Escolares y concretamente a la natación^ pues mis hijos no
pueden ir o, mejor dicho, no
pueden escoger natación porque resulta que el mejor horario de piscinas (me refiero
por la mañana) lo tienen siempre los mismos colegios.
Según me ha ¡nformado la
HOSPITAL COMAfiCAl
Dr. XAVIER MIQUEL I TORiUIS
REUMATOLOGIA I MALALTIES ÒSSIES
Visita a l'Hospital Comarcal.
Hores convingudes. Telf. 803 46 54.
Asociación de Padres del colegio, cuando van al Ayuntamiento para tratar del horario,
siempre les dan después de
comer o a las seis de la tarde,
y estos horarios me parece
que no son muy propicios.
¿No podrían arreglarlo de
una forma rotativa, de manera que las mejores horas de
piscinas tuviera la oportunidad de tenerlas durante un
mes cada colegio, o que estos
no tuvieran que precindir de
la piscina sólo por el hecho
de no querer dar un horario
racional, ya que al fin y al cabo son iguales que los demás?
jüTambién son niños!!
L. R. S.
—oOo¿HIDROFOBIA O
FOTOFOBIA?
Sr. Director:
El Diccionario dice que la
rabia es "enfermedad caracterizada por desórdenes nerviosos, contracciones espasmódicas, dificultad de tragar y
horror al agua- La padecen
principalmente los perros y se
comunica por la saliva a otros
animales y al hombre". Según
el mismo Diccionario "hidrofobia" es sinónimo de "rabia".
Pues bien, estos conceptos
no están de acuerdo con las
modernas investigaciones acerca de la rabia canina, según
las cuales la "hidrofobia" (horror al agua) característica de
dicha enfermedad, debe lia*marse en realidad "fotofobia"
(horror a la luz).
En efecto, parece averiguado que el perro atacado de
rabia tiene las retinas tan débiles que no puede soportar
el mínimo reflejo. Todo lo que
brilla le hiere, lo mismo si se
trata de un líquido, que de un
espejo o de cualquier superficie pulimentada.
No cabe pues, hablar del
"horror al agua" sino a las
proyecciones luminosas. Se ha
hecho el experimento de encerrar a un perro rabioso en
una habitación oscura y darle
de beber. Entonces, el animal
no huye del agua, sino que
traga con avidez.
En resumen: el perro rabioso no es "hidrófobo", sino
"forófobo". Y su enfermedad
debe calificarse de "fotofobia"
y no de "hidrofobia".
Kitus
Fusta de les Antigües Alumnes del
GoLlegi "Mare dei Divi Pastor"
DIA 7 DE DESEMBRE
— Missa a les 10.
— Esmorzar de germanor.
Podeu trucar al Col.legi (Tel. 803 17 31) per confirmar
la vostra assistència.
Esperem trobar-nos-hi totes.
SÁBADO 6 ŒJEMERE, TAR
A LAS 7 VENA FOID DABSA
(n
FIESTA Z ANIVERSARIO.
EiLLO CONCURSO
FOTOGRABE
UN FIESTA:
3
•a
CD
X
i—
m
X
I
as
ta
CELEmARIDlll
D A B S A
#
à
CAMIONES DODGE
ORGULLO DE EXPORT Am GE
i
Exportand General es una flota inglesa de transporte
de mercancías que confiesa estar sometiendo a los
Camiones Dodge, fabricados en España, a las tareas más
pesadas de su actividad. De igual forma, otras compañías
de Francia y Bélgica utilizan los Camiones Dodge en
las responsabilidades más duras de trabajo. Quisieron
contrastar la calidad y resistencia de la producción
española. Y lo consiguieron. A plena satisfacción.
Es más, la robustez, economía y fiabilidad de los
Camiones Dodge se demuestra también en condiciones
extremas: el desierto de Argelia o la selva de Guinea
Ecuatorial. La rentabilidad de nuestros camiones asegura
el éxito de su selección, en cualquier país y bajo cualquier
M O T O R T À R R E G A
condición.
Como tantos transportistas españoles, Expert and ctra. Madrid-Francia, km. 511 - TÀRREGA
Avda. Balmes, 5 - IGUALADA
General y muchas compañías extranjeras están
orgullosas de los Camiones Dodge. Y como en España,
cuentan con ellos cada día más, renovándonos su
confianza.
Camlams
Oaüge
DODGE: Camiones europeos^
a precita nacionales^
(O
•O
I
i—
co
•o
co
Utlliaamos sólo lubricantes CêPSfl
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1580
IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOïA
Calenilario de la
Campaña de Caritas.
NAVIDAD 1980
CIUX\DA
res a veure
La
El grup de coneguts ho comentava en un establiment
púbüc. ¡ ía conversa era neguitosa, fins i tot una mica
exaltada. M'interpeí.laren com
si pogués, jo, donar-los una
resposta convincent.
- Tu creus que això és democràcia?
- El què és democràcia? I aleshores m'explicaren el
fet. Fet cert.
Fa pocs dies que un igualadí, persona coneguda, venia
del treball (el té fora de la
ciutat) i al moment de passar
amb el cotxe per la recta que
hi ha a la Font del Bosc (lloc
prou conegut pels igualadins
que a l'estiu es traslladen a la
platja), un altre vehicle l'avançà a gran velocitat i desaparegué en el revolt del final
de la recta.
L'home seguí tranquil.lament el viatge i en arribar al
revolt veié a pocs metres més
enllà el vehicle que l'havia
avançat feia un moment..
Era travesser al mig de la carretera. S'aturà i pensà que
quelcom havia succeït a
aquell conductor. Baixà i en
apropar-se per preguntar què
passava tingué la desagradable sorpresa que l'altre i dos
companys més que sortiren de
cop i volta dels costats de la
carretera, li demanaren els diners.
1
e
re
1 l'exigència fou més desagradable perquè un déis
tres atracadors apropà un ganivet a les costelles de l'atacat. L'amenaça era evident. I
la situació per espantar. Però
com que el nostre home sols
portava poc més de dues mil
pessetes, el botí dels desaprensius fou molt curt. Tant
que els molestà i com a revenja l'ompliren d'insults, el
deixaren groc, verd i negre
de cap a peus i quan es decidiren de pujar al seu, abans
reventaren una roda del vehicle igualadí.
- Tu creus que això és democràcia?
- Què té a veure ía democràcia amb els atracaments?
- Que no és capaç de posar
ordre als quantiosos desaprensius que volten pel país.
Si algun n'agafen ben aviat el
deixen en llibertat. Ells, els
lladres i malfactors, ho saben
prou bé i se n'aprofiten. Actuen quasi segurs.
La conversa, més que conversa fou controvèrsia; es féu
llarga. Hom s'adona que
molts, quan s'enrabien, ho ensaquen tot al mateix envoltori i els sembla que la solució
pot trobar-se al mateix punt.
Perquè és clar que una cosa són les actuacions de caire
polític, per defensar o atacar
amb bones o males armes les
pròpies idees, i l'altra és la
qüestió dels delinqüents co-
Como cada año Caritas fia preparado su campaña Navideña. Campaña que se compone de dos partes. "Niños a Belén" és una de
ellas. Es la campaña que Invita a
conseguir donativos a través de los
escolares; cada colegio invita a
ello y participa en su logro.
La segunda parte es la colecta
a través de buzones públicos, bu-1
zones en las Empresas, Comercios
y en los templos.
Los "Niños a Belén" tendrán lugar del 10 al 20 de este mes. La colecta a través de buzones, el día
21 de igual mes.
muns. Deis Madres i malfactors, en una paraula. Hi ha
qui diu que defensar-se d'aquests pot ocasionar molèsties
a qui els atonyina (si és que
algú ha pogut atonyinar-ne
cap en alguna ocasió). Tot
això no sé fins a quin punt és
cert. Però potser caldria assabentar el públic del què diu
la llei en aquest cas.
Perquè el grup d'igualaidins que m'explicà el Cas, enllaçà la conversa cap altres camins. La delinqüència jovenívola augmenta. Cada dia hi
ha més proves de la seva actuació. Però atrapar un d'a^
quests joves de camí tort i
p r e n d r e -hi represàlia moments després que el noi t'ha
perjudicat físicament o monetàriament, sembla pot menar
a haver d'entendre-te-les amb
el Jutjat. 1 feina per sortir-ne
sense cap sanció econòmica.
Això la gent no ho entén.
Tampoc no ho entenc jo. Si és
cert.
Però amb tot, la democràcia, estic segur que res no hi
té a veure.
Mars.
Dimarts que ve al Mercantil presentat per
AOÜAIATA 80' i SCHOLA CANTORUM
Dave Smith, un músic
excepcional
E s allò dei Reus - P a r í s - L o n dres. E n aquest c a s B a r c e l o n a Igualada - París. S'ha presentat
una oportunitat, molt a d a r r e r a
hora,
d'oferir u n
extraordinari
c o n c e r t d'orgue electrònic a c à r r e c
de Dave Smith.
Qui és Dave S m i t h ? E s u n músic
excepcionalment dotat. V a c o m e n çar a t o c a r el piano a l'edat de 4
anys, i v a a n a r aprovant cursos
a v a n ç a t s . Als 14 anys v a dedicar
la seva atenció a la música popular i a l'orgue electrònic. F o r m à j a
el seu propi conjunt: "The Dave
S m i t h Sound". Dos anys més t a r d
fou c o n t r a c t a t com a r t i s t a e x c l u siu del famós Tower Pavilllon de
Blackpool. P e r tal de millorar la
seva experiència va e n t r a r a form a r p a r t de la orquestra d'Eric
Delaney.
Dave S m i t h a c t u à en 1969 d a v a n t
l a princesa Margarida d'Inglaterra,
en el London Palladium. E n 1973
g u a n y à la final europea de
la
NECROLOGIQUES
— L a senyora F r a n c e s c a Riba i
Martí (de l a família R e i e t ) , v a m o rir dijous passat a l'edat de 75 anys
a l'Hospital d'Igualada t o t i que
des de feia molts anys residia a
Barcelona. L a missa exequial per a
la seva à n i m a tingué lloc ahir divendres a l'església de S a n t a Maria. Descansi en pau.
— Dijous p a s s a t morí la
Sra.
Josefa
Fontanet
Ferran,
vídua
de J o s e p Casulleras. L'Oflci F u n e r a l tingué lloc ahir divendres,
dia 5 de desembre, a l'Arxiprestal
Basílica de S a n t a Maria.
Aqualata 80', la n o i v a
entitat
cultural, i l'Schola C a n t o r u m p r e senten de c o n j u n t aquest s e n s a cional músic (l'orgue que t o c a t é
un cost de t r e s milions de pessetes)
el dimarts, a les vuit de la t a r d a ,
a la Sala Bingo del Mercantil.
Pel que es desprèn del "curriculum" de l'artista, 'Serà un c o n c e r t
de r e a l categoria.
Apalata 80'
Pasqual Iranzo, un bon
començament de curs,..
Penso que els mots del Dr. Bonet en
presentar AQUALATA 80' com a grup,
tot gronxant-se entre l'humor i l'inevitable grau de serietat de tot afany cultural, definiren ben encertadament la
filosofia d'aquest aplec d'iguladins.
Bon començament d'activitats. El
saló de reunions, de mides acollidores, curull de públic d'edats ben heterogènies. Molta concurrència femenina, (un agradable factor, no pas
freqüent en l'Espelunca de tan bon reco rd)_
Ben afinat en Jaume Ferrer en una
ACIÓ
OASAMENT
— El propeir dia 24 de desembre,
s'uniran en m a t r i m o n i els joves
Jordi G r i m a i F u s t é 1 Ma. C a r m e
Solé i F a r r e r a s . L a cerimònia t i n drà lloc a l'església de l a Tossa de
Montbui.
competició d'orgue electrònic i en
setembre de 1976, en el J a p ó , c o m petint a m b d'altres 16 intèrprets,
rebé el premi a l'actuació m é s es^
peotacular.
E n l'actualitat és artista e x c l u siu de Lowrey, en c o n s t a n t s demostracions a través d'Europa. Dón a recitals t a n t de música clàssica
com
moderna. Mercès a Adagio
h a u r à e s t a t possible la seva v i r i r guda a Igualada. Dave S m i t h h a
vingut a E s p a n y a per a n a r t a n
sols a Barcelona, f a r à u n a única
actuació a la n o s t r a c i u t a t i se'n
va a c t e seguit c a p a París.
ràpida fotografia literària del conferenciant, feta a tall de presentació.
Iranzo, reconegut mundialment com
a mestre en la perruqueria, és també
un disertador de captivadora amenitat. Sap refermar el seu original sentit
de la moda, amb derivacions vers la
història ben oportunes; des de Lluís
XIV fins als darrers dictadors de l'habillament actual, varen recolzar la seva tesi sobre la importància del vestir en la personalitat de cadascú, les
motivacions de la moda —atractiu sexual i necessitat de transferir aquesta
atracció al sexe oposat—, la coqueteria dels líders, fins acabar en una
proclama d'admiració feminista, mitjançant un "gag" fotogràfic molt ocurrent.
Aplaudiments, i un col·loqui de justa durada en un excel.lent nivell.
Encomaneu a Déu
FRANCESCA RIBA i MARTÍ
I ara, a esperar el proper dijous
dia 11, per estudiar els problemes home-natura en l'anunciada projecciócol.loqui d'en Manuel Cervera.
vera.
¡O
A.M.V.
Ha mort en la pau de Crist, el dia 4 dels corrents després de rebre els Sant Sagraments i
la B.A.
3
CO
X
PREGUEM PER ELLA
i—
Els seus familiars: germanes polítiques Rosalia Climent, Mercè Fontanellas i Ramona Vilarrubias; nebots, Anna Ma. Climent, Ferran i Ma. Àngels Riba Fontanellas, Ma. Dolors,
Josep Ma., Anna Ma. i Carme Riba Vilarrubias; nebots polítics, cosins i familiars tots,
n'assabenten a llurs amics i preguen que la tinguin present en les seves pregàries i donen les gràcies pels testimonis rebuts de condol, així com per la seva assistència a l'Ofici Funeral que tingué lloc a l'Arxiprestal Basílica de Santa Maria.
FUNERARIA ANOIA
Igualada desembre de 1980
DELEGACIÓ DE CECS
CO
X
I
CO
Dimarts, 2: numero 5-^1;
50.000 ptas.
CO
CQ
Dimecres,
3:
núm.
9^3;
Dijous, 4: número
50.000 pesetas.
8^0;
'.^
IGUALADA PERIODICO OEL ANOIA
SÁBADO £ DE DICIEMBRE DE 1980
fSegons el Departament municipal de Semis Socials
ClUTAT
ÍOUiGS i
Divendres vinent, a la Diputació
Nou president de la
Jove Cambra d'tóualada
El passat divendres dia 28 v a
celebrar-se l'Assemblea General
de la Jove C a m b r a d'Igualada.
Durant l a m a t e i x a es v a informar
als socis de les diferents
activitats portades a terme e n guany i també s'elegí el nou
president per a l'any 1981. Sortí
elegit el senyor R a m o n Tomàs
Riba, a qui desitgem t o t a classe d'èxits pel proper any.
En un altre ordre de coses i
dintre del m ó n de Jove Cambra,
volem ressaltar que aquesta ent i t a t local h a aconseguit que dos
dels seus membres siguin elegits
per ocupar c à r r e c s a nivell federatiu. E n J o a n Manuel Sanz i
Garcia va ésser elegit vice-president executiu de la Federació
Catalana de Joves Cambres i en
Andrés Aroca Bermejo vice-president de l'Area de l'Organització de la Federació de Joves
Cambres d'Espanya.
GonstitiiciD
Elies Rogent, advocat,, membre
del ConseU Nacional d'ERC i Assessor jurídic del grup parlamentari d'ERC. Responsable de l'Asses-
INFORMÀVEM QUE EL DEPARTAMENT de
PSÍQUICS. EN
aquella
PARTAMENT DE DONAR
Cens
MAIIG
SERVEIS SO-
DE DISMINUÏTS FÍSICS
NOTA MANIFESTÀVEM LA VOLUNTAT DEL DE-
a conèixer
GISBAIMENT ELS RESULTATS ES-
TADÍSTICS.
SÓN MOLTES les
El proper divendres, dia 12,
ai Servei de Premsa de la Diputació de Barcelona, al Palau de la Generalitat, tindrà
lloc una trobada de publicacions de comarca, a la qual ha
estat invitat
l"'IGUALADA,
PERIÒDIC DE l'Anoia".
Es tracta d'analitzar la conveniència de dur a terme un
congrés de premsa comarcal
cara a estudiar tota la seva diversa problemàtica, derivada
dels mitjans de comunicació
ben diferents que existeixen,
del grau de dedicació professional i de molts altres detalls.
Hom comenta que el ConIgrés podria servir també per
soria jurídica i de relacions a m b el
ConseU Nacional.
Salvador Solé i Pontnou, tècnic
textil. Responsable de les Relacions
Comarcals 1 de la comissió d'estudis Sindicals.
Salvador Duran i Jové, administratiu. Tresorer.
B e n e t Asensio i Batet, mecànic,
responsable de la comissió d'ingressos i del local social.
Alvar Ymbernon, professor d'art,
responsable de publicitat i p r o p a ganda.
Josep Ma. Llorach, enginyer t è c nic industrial, responsable del S e c r e t a r i a t d'Organització.
Antoni Cayuela i Tomàs, el qual
h a c u r s a t estudis d'arquitectura a
l a Universitat de Bàsel (Suissa),
responsable del S e c r e t a r i a t de r e lacions Municipals i de recuperació del "Centre Republicà".
1980,
CIALS HAVIA INICIA! LA REALITZACIÓ D'UN
Trobada de publicacionsi
comarcals
É la nova ¡unta local d'ERC
En l'Assemblea local de militants
d'ERC celebrada al "Casal" d'Esquerra Republicana de Catalunya
d'Igualada,
fou elegida la nova
j u n t a local que portarà la direcció
política i administrativa de l a Secció local d'Igualada.
L a J u n t a queda composta així:
H a e s t a t reelegit c o m a Secret a r i General, el Sr. Pere Rodrigo i
Montserrat, membre del
ConseU
Nacional d'ERC; a m é s presidirà
les comissions d'actes públics i
d'assessoria política.
EN Ea NOTA QUE VÀREM PUBLICAR EL PASSAT MES de
de
SE NECESUA
Cableador con experiencia
para montaje con máquinas
electrónicas.
Presentarse en calle Doctor
Pujadas, 89.
endegar un servei de premsa
intercomarcal a diferents nivells redaccionai, d'assessoria
jurídica, publicitari, etc.
les
QUALS s'ha
PERSONES I ENTITATS DE IA COMARCA AMIB
HAGUÍ DE CONNECTAR PER A la
CENS, SEGONS s'AFIRMA; MAIGRAT tot,
REALITZACIÓ DEL
EI DEPARTAMENT CREU QUE
LES DADES QUE a CONTINUACIÓ RELACIONEM CONSTITUEIXEN UNA
APROXIMACIÓ A LA
realitat i per
TANT NO ES PODEN CONSIDERAR
COM a XIFRES ABSOLUTES.
Hom
CREU que
un
CONEIXEMENT MÉS CONCRET DE LA SEVA
permsrr^ una ma^or
entorn de les PERSONES
Elecciones Slnd'œaies
REALITAT,
Publicamos a continuación
una relación del resultado de
las elecciones sindicales en
distintas empresas de la ciudad, según nota que nos facilita la Unión Local de U.G.T.
La mencionada relación complementa la publicada en
nuestra edición del pasado
sábado:
S.A. Masats: 1 UGT.
Ignacio Font: 1 UGT; ó CCOO;
3 AOA.
Seveco S.A.: 5 UGT; 4 CC.OO.
Acabatet: 2 UGT; 1 CC.OO.
Pieisa: 1 UGT.
Curtidos Font:: 1 UGT.
Sut i Sagristà: 1 UGT.
Dernova S.A.: 1 UGT.
Cartonajes Pagés: 3 UGT.
Auto Mundial S.A.: 2 UGT;
1 Indp.
Punto Blanco: 10 UGT; 5 CC.
OO.
Biosca 2 UGT; 8 CC.OO.; 5
Indp.
Miquel y Costas & Miquels A.:
1UGT; 2 CC.OO.; 2 Indep.
José Ma. Sagristà Rodó: 1
UGT.
imel: 10 UGT; 3 CC.OO.
Filinox: 2 UGT; 3 CC.OO.
Codina: 7 UGT.
Llambés S.A.: 5 UGT.
La Unión Local de Comisiones Obreras ha hecho llegar,
a su vez, a nuestra Redacción
otros datos sobre las elecciones sindicales. Dado que en algunos casos difieren éstos de
los facilitados por la otra central sindical, procedemos también a la publicación de tales
resultados:
Vda. Biosca Riera 8 CC.OO.; 2
UGT; 7 otros.
Ignasi Carner: 10 CC.OO.; 4
UGT; 2 otros.
Tañer: 7 CC.OO. 2 UGT.
Juan Rojas: 4 CC.OO.; 1 otros.
Ignasi Font: 6 CC.OO.; 1 UGT;
6 otros (antes 15-X).
Fiplasa: 7 CC.OO.; 2 otros.
Filinox: 3 CC.OO.; 1 UGT; 1
otros.
Funosa: 2 CC.OO.; 6 UGT; 1
otros.
Hijas de N Rius: 1 CC.OO.
NUSVÀLUA FÍSICA O PSÍQUICA, ALHORA QUE POSSIBILITARÀ UNA
BLICA
SENSIBILITZACIÓ DE L'OPINIÓ PÚAFECTADES D'ALGUN GRAU DE
miMA-
JOR ADOPTACIÓ DE MESURES EN BENEFICI D'AQUESTS SECTORS MARGINATS.
DiSMINUiTS PSÍQUICS
Tota!: 207; homes: 112;
dones: 95.
Edat: De 1 a 14 anys: 76;
de 15 a 25 anys: 78; de 26 a
30 anys: 20; més de 31 anys:
32; ? 1.
Són tractats en alguna institució: 130; van a una guarderia o escola: 17; estan a
casa: 50; treballen: 2; no contesten: 8.
TIPUS DE
MINUSVALUA
Sever (no parla, no controla esfínters, dependència total dels adults, etc.): 43. Mig
J. Salat: 1 CCOO.
lECSA: 4 UGT.
Minvats: 1 CC.OO.; 8 otros.
Polifibra: 6 CC.OO.; 7 UGT.
Calicantos: 6 CC.OO.; 3 otros.
Felipe Verdes 4 CC.OO.; 1
UGT; 4 otros.
Hime!: 3 CC.OO. 10 UGT.
Miquel Costas Miquel: 2 CC.
OO.; 1 UGT; 1 otros.
Mas Deop: 3 CC.OO.
Rosdor: 1 CC.OO.
Esteve Aguilera: 3 CC.OO;
2 otros.
Talleres Bonet: 1 CC.OO.
Seveco: 4 CC.OO. 5 UGT.
J. Puiggròs: 1 CC.OO.
Pepa Martí: 3 CC.OO.; 4 otros,
industrias Valls: 5 CC.OO.;
10 UGT; 2 otros.
Pola Bosch: 2 CC.OO.; 2 otros.
Tori: 1 CC.OO.
Castelltort Gassó: 1 CC.OO.
Riba y Carner: 2 CC.OO.; 1
otros.
Colom Bisbal: 4 CC.OO. 1 otr.
Acabatex: 1 CC.OO.; 2 UGT.
Julien: 1 CC.OO.
Agramunt y Pelfort: 1 otros.
Chyrr s: 3 UGT.
industrias Salinas S,: 7 UGT
6 otros.
Banco de Santander: 1 CC.OO.
Font Marsal: 1 CC.OO.
TOTAL: 105 CC.OO.; 66 UGT;
55 otros.
(diu algunes paraules o sons;
té independència molt mínima...): 64. Límit retard general
de
desenvolupament,
aprèn a tenir cura per ell sol,
pot fer aprenentatges manipulatius). 91. No contesten: 8.
NIVELL SOCIO-ECONOMIC
FAMILIAR
Alt: 6; mig: 54; baix: 98;
no contesten, 49.
DISMINUÏTS FÍSICS:
Total: 166; homes 117; dones 49.
EDAT
De 1 a 14 anys: 20; de 15
a 25 anys: 29; de 26 a 30
anys: 16; més de 30 anys: 96;
no contesten: 5.
T^FÜS DE DEFICIENCIA
Extremitats superiors. 1
membre afectat: 16; 2 membres afectats: 4. Extremitats
inferiors. 1 membre afectat: 9,
2 membres afectats: 37. Hemiplegia: 19; Distrofia muscular progressiva: 3; sord-mut:
11 ; sord: 4; cec: 20; altres
(disminució greu de la vista,
atròfia dels genolls...): 49.
NIVELL SOCIO-ECONOMIC
FAMILIAR
BaiX: 46; mig: 45; alt: 8;
no consta: 67.
CAUSA DE LA MINUSVALUA:
Per malaltia: 57; accident:
14; naixement: 12; alcohoÜsllisCO
me: 2; treball: 1; no conte]^
e-^
ten: 81.
TREBALLEN:
(Si del nombre total, re^
tem el nombre de jubilats ^
pensionistes més els meno¿|
de 16 anys, obtenim un tot^^
de 119 persones en edat l^|
boral). D'elles treballen: 4^^
no treballen: 33; no contestei;^
42.
^
VAN A L'ESCOLA:
(Persones en edat escolaíi
;COLAIÍS
20). Van a l'escola: 12;
2;
van a l'escola: 5; No contes-ten: 3.
IGUALADA PERIÓDICO DEL A N O U
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
CIUTAT
Crònica de la Permanent Mnnicipal
2D08 arbres per a la vía púMica
Sota la presidència de 1'Alcalde
senyor Manuel Miserachs i Codina
i a m b assistència de tots els seus
components, el passat dimarts, dia
2, es va reunir l a P e r m a n e n t Municipal- en sessió ordinària.
Obert Pacte, en període de desp a t x oñcial, es v a donar compte
d'una c a r t a del President de l a C o ral "Els Verdums", en la qual es
c o m u n i c a el n o m e n a m e n t del Sr.
Josep M. Pons i Queraltó per tal de
representar l'Entitat d a v a n t éls Organismes Municipals.. Al
mateix
temps agraeix la subvenció que li
h a estat concedida i també l a collaboració municipal en les r e p a r a cions del local de l'esmentada Coral.
LLICENCIES P E R O B R E S
Tot seguit es van informar diverses soLlicltuds de llicència municipal per tal de posar en funcionam e n t activitats sotmeses al R e g l a m e n t d'Indústries, e t c . E n aquest
sentit, doncs, e s v a autoritzar él
senyor Antoni M a r c e t i Badia, per
a instal.lar un taller de reparació
d'automòbils
rama
mecànica,
Grup III, al c a r r e r de Cervantes,
19; el Sr. J o r d i Vilarrubias i Mas
per a instal.lar u n autoservei d'alimentació, al c a r r e r de
Florenci
Valls 101; el Sr. J o a n Marimon i
Bisbal per a insital·lar u n a fàbrica
de gènere de punt, al c a r r e r de les
Germanes Castells, 7; el Sr. J o s é
V a r e a Díaz, per a instal·lar u n a
botiga de venda al detall de peix i
peix salat, al c a r r e r de Collbató,
17; "Teresa F e r r a n , S.A." ( T E F E SA) per a la instal.lació d'un taller
de confecció al c a r r e r de S a n t Antoni de Baix, 110; el S r . J o a n E n rich i Balcellsi, per a i n s t a l l a r u n
m a g a t z e m a m b c a m b r a frigorífica
per a la conservació de pells, al
c a r r e r del Sol, 45; "Comercial Godó, S.L." per ampliar un m a g a t z e m
al m a j o r de productes químics, sit u a t al c a r r e r J o a n Godó 4-6; el
Sr. Salvador Fillat B l a n c h , per a
instal.lar un taller d'estampació i
confecció de peces de gènere de
punt, al c a r r e r de les Germanes
Castells, 2; el Sr. Josep Muntané i
Gras, per a instal.lar un m a g a t zem de venda a la m e n u d a de pintures, al c a r r e r de Bellprat 14, baixos; el Sr. Rafael Arroyo Luque,
per a instal.lar u n taller de m u n t a t g e de màquines recreatives, al
c a r r e r del Dr. Pujades, 89; i "Comp a ñ í a Igualadina de
Montajes
Eléctricos, S.A." (CIMELSA), per a
instal.lar u n taller m e c à n i c de r e paracions al c a r r e r de Bellprat, 6.
Segons d i c t à m e n s de l a Comissió d'Arquitectura es concediren les
llicències següents:
Al senyor Anltoni Gili i Vich, per
a construir un ediflci a l c a r r e r de
la Virtut a 14'73 m e t r e s del c a r r e r
de les Delícies; al Sr. F r a n c e s c C a r o Infantes, per t a l d'addicionar
uns baixos amb destinació a Icœals
comercials y tres plantes per a h a bitatge, sobre d'un g a r a t g e situat
al Passeig de Verdaguer, 160; al Sr.
J a u m e Vives i Soler i)er a construir
un cobert a l'interior d© l a linca
s i t u a d a al c a r r e r de St. F r a n c e s c
núm. 42; al S r . Domènech Torrens
i Torras, per a cobrir ei pati interior de la ñ n c a situada al c a r r e r
del Bisbe Robuster, 6; al S r . J o s é
Manuel Alonso S a l d a ñ a per a c o n s truir un m a g a t z e m a l'interior d'un
p a t i de l a finca situada al c a r r e r
de T a r r a g o n a , 39; ai S r . EUdald
Castelltort i Cuadreny, per a c o n s truir u n a t a n c a ai solar situat a
l'avinguda del Dr. Pasteur, 38; a
l a S r a . Maria Dàvila i Acosta, per
a construir u n a tanca, al solar sit u a t a l'Avinguda del Dr. Pasteur,
42; al Sr. Agustí Argelich i Bisbal
per a t a n c a r el solar situat al c a r rer S a n t a Maria de Miralles c a n t o n a d a a m b el c a r r e r de la U a c u n a ; al Sr. Rafael Mir i Alsinella,
per a col.locar u n a t a n c a ais solars
s i t u a t s als c a r r e r s dels' Tulipans:;
Dàlies; Pujades i Magnòlies, e n i m a
llargada de 220 metres; al Sr. P e r e
Busqué i Solé, per a t a n c a r el solar
situat al c a r r e r de Copons.
T a m b é es concediren les següents
autoritzacions administratives:
Al Sr. Francisco Caro Infantes,
per aixecar la voravia d a v a n t la
c a s a 160 del Passeig de V e r d a d e r
per tal de construir-hi les corresponents clavegueres; al Sr. F r a n cesc Solà i Martínez, per a fer
l'escomesa de la claveguera de la
flnca s i t u a d a ai c a r r e r de Veciana,
c a n t o n a d a a l c a r r e r de Sardanyola,
a la x a r x a general que passa pel
c e n t r e del c a r r e r de Veciana; al
Sr. J o s e p Cendra i Grau, per c o n n e c t a r , en mina, la claAreguera de
l a flnca del c a r r e r Pujades, 32; a l a
"Compañía Telefónica Nacional de
España", per obrir u n a c a l a a la
confluència dels c a r r e r s P r a t s del
Rei a m b l'Avinguda del Dr. P a s teur; i, a la m a t e i x a Companyia
per obrir dues cales a ambdós c o s t a t s del p a s subterrani existent al
c a r r e r de Castellfollit.
H o m v a a c o r d a r t a m b é d'aprov a r l a p r i m e r a certiflcació d'obra
feta, per un import de 495.827 pessetes, corresponent al projecte de
construcció de contenidors per a
terres i llaunes, ai recinte de l'in¬
cinerador d'escombraries, adjudicat
a
"Construcciones
Segura,
S.A.".
CONTRACTACIÓ D E S E R V E I S
A proposta de la Comissió d'Arquitectura, es v a a c o r d a r fer les
gestions que caiguin per t a l de
c o n t r a c t a r , per un any, a u n enginyer de camins, c a n a l s i ports,
per a fer els treballs de redacció
del projecte de cobriment de la
R i e r a de C a n Masarnau.
2.000 A R B R E S
T a m b é a proposta de la m a t e i x a
Comissió, es v a a c o r d a r que
es
c o m p r i n un t o t a l de 2.000 arbres
per tai de substituir els que s'han
m o r t i per p l a n t a r els que falten
a l a via pública, i que es c o n t r a c -
CASORIS AL SALO DE
SESSIONS
¿Sabíeu que a Badalona es dedica un dia a ia setmana el saló
de sessions de l'ajuntament a ferhi casaments civils?. Ja ho veieu,
justament a un lloc on solen haver
tants divorcis. ••
Llàstima que a ies sales dels
plens de tots els ajuntaments no
s'hi casin els diferents grups municipals prometent-se, davant del
jutge i del retrat del rei, fidelitat
en la sort i en la desgràcia. Podria
ser un casament en qüè algun dels
contraents fes un bon partit. En
canvi hi predomina un divorci cada
cop més atiat per la sogra cercabregues de les ideologies. Quin
greu que sap!.
Tornant a la sala de casoris de
Badalona, ja tne l'imagino amb un
gran parament floral, i el jutge i
els nuvis al mig, acompanyats per
la música del "Pobre Pepet!" de
Wagner, mentre els assota una
gran calamarsada d'arròs. L'endemà les dones de la neteja s'hi deuen
fer l'arròs.
D'altra banda llegeixo que l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha denegat la petició d'uns
nuvis que es volien casar civilment
a la sala de plens municipal. Sorprèn aquesta denegació si tenim
en compte que l'alcalde de Santa
Coloma de Gramenet, que és comunista, també es capellà. 1 aneu
a saber si prefereix casar-los per
l'església, a l'església, 1 divorciarlos a l'Ajuntament, bo i considerant
que avui dia els matrimonis duren
menys que una galeta a la porta
d'un col.legi.
t m , per tres mesos, 6 peonsi procedents de l'atur amb destinació a la
plantilla de jardiners. Al m a t e i x
temps es v a acordar que es fés un
estudi detallat que faci referència
a aquesta replantació d'arbres i
llocs on s"haurà de fer, 1, que posteriorment, se'n doni compte- a la
Permanent.
OBERTURA
D'ESTABUMENTS
A proposta de l a Comissió de
Governació es v a autoritzar l'obert u r a d'establiments al Sr. Antoni
Lloret Piqué per a la venda a la
m e n u d a de joguines i quincalla i
Pel que fa al matrimoni tinc
aquesta frase arxivada: "Hom diu
que el mes de maig és funest per
a casar-se. Els altres mesos funestos són: juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre,
gener, febrer, març i abril.·."
Ara, vosaltres mateixos!
LA RIFA, UNA RIFADA?
Amb la rifa de Nadal, torna l'esperança de fer-se ric en un dia.
Encara que aquesta esperança ara
sovinteja més, ja que l'engreixen
cada setmana, amb més de mil
dos-cents milions de peles, els jugadors de travesses. La rifa de Nadal ha perdut per aquest motiu bona part del seu prestigi. Els 14
resultats s'han rifat d'una tradició
de segles.
La loteria sempre té un segur
guanyador: l'Estat. Aquest sí que
treu la rifa a cada rifa, i el poble
en certa manera en surt rifat. Però sempre hi ha un recòndit afany
de temptar la sort i la gent s'hi gasta molts calés. La ¡I. lusió de la
grossa ens fa caure en la temptació i a alguns els lliura del mal.••
del mal moment econòmic que estan passant. Com que jo no trec
mai, la sospita que els meus números no són al bombo, fa que sigui molt suspicaç i només hi jugui
per compromís. I no ho dic per tocar el bombo.
La teoria que els diners no fan
la felicitat ha quedat sempre en
quarantena. N'hi ha que el fet de
treure la rifa els ha suposat una
tragèdia com aquell que li van tocar cinc milions i es va posar a
plorar com un marrà perquè en devia deu.
Que tingueu sort!. 1 encara que
els diners no fan la felicitat quan
són a la butxaca dels altres, vivim
en uns temps que es necessiten
molts pistrincs, per bé que també
cal mirar com es gasten. Ja deia
un:
S'ha de mirar molt la pela
puix la vida no és barata.
(I dient això es mirava
una "pela" de patata).
LA NOVA CREUETA
Passar pel carrer de la Creueta
ja no és una creueta. Crec que la
más elevada mitjana de forçades
de peu i de fractures de turmell,
es produïen a aquell carrer. Per
les seves voravies calia anar-hi
amb peus de plom i sortós aquell
que no tenia necessitat de posarhi els peus.
Ara les seves voravies són noyes
de trinca i fan molta patxoca. A
més dels vianants, podran tornar-hi
a passar els camions que, com se
sap, no solament els agrada de
passar per sobre les voreres sinó
d'asseure-s'hi i tol.
Sobre l'estat d'aquestes voravies,
la premsa hi havia insistit tant, que
ara se li escamoteja un tema de
crítica. Ens queda però una esperança: com sempre, mani qui mani,
tothora hi haurà coses per a criticar. I això que la nostra premsa
local no és gaire picatatxes.
D'aquesta flamant Creueta
oi lector que te'n fas creus?.
Ara té voveres noves
i ja hi pots pujar de peus.
IÑIGO
o r n a m e n t s nadalencs; a
"MAIP, a traslladar al c a r r e r de Capel
des, 53, 4rt., 3.^ el seu establime
Sociedad Cooperativa", per a l'ampliació del seu establiment i dedi- dedicat a instaLlacions i repaa
c a r - s e a instal.lacions: elèctriques, cions elèctriques.
urbanes i industrials, calefaccions
Ea v a n resoldre reclamacions Í
i aigua c a l e n t a i a l a v e n d a a l a
m e n u d a d'aparells elèctrics per a bre m a t è r i a fiscal i es van aproM
l'ús domèstic; a la S r a . P e p i t a T o - factures per u n import de 568.E
r r a s i Brunet, per a la venda al pessetes.
detall de peces interiors o exteriors
E n proposicions de l'Alcaldia
per a nens; 1 a "Vivapel, S.A." per
a la venda a l m a j o r de maquinària v a acordar que els Tinents d'i
nova o usada per a aplicacions-de calde Srs. Solsona i Pelfort i VA
-quitecte mu}iicipal, assisteixin
qualsevol classe.
T a m b é e s v a acordar d'autoritzar u n Seminari sobre l a intervenu
litectòniqí
ei Sr. Miquel Gutiérrez Olmedo per en el patrimoni arquitectòniq^
•o
SE NECESITAD
Aprendices Electrónica, 16¬
17 años. Presentarse en calle Dr. Pujadas, 89.
Dr. ANGEL ASEHSI I BLANCH ^
OCULISTA
01
RAMBLA NOVA, 38 1er. (antic despatx Dr. Dalmau:^
Visita hores convingudes dilluns, dimecres i divendr^
de 5 a 9 de la tarda..
•§
Telf.: 804 29 00 (horas de visita). Particular 775 02 53^
1^
IGUALADA
PERIÓDICO
DEl
ANOiA
CIUTAT
FUSH SOCIO-ECONÓMICO
1 regidor Antoni Guardia segueix aclarint conceptes
Els impostos sobre publicitat, recollida
d'escombraries i solars sense tancar
Després de parlar de les
»lus-vàlues, tema al que ens
•àrem referir dissabte, el Tilent d'Alcalde senyor Antoni
Juàrdia va donar un repàs a
litres impostos més o menys
per mitjà de la qual facultava
els ajuntaments a aplicar noves i actualitzades taxes i, a
més, respecte als anuncis lluminosos, es podria establir un
recàrrec de fins el cent per
criteri que l'Estat tingui per
les raons que sigui i que, ja
han estat exposades.
Amb tot i això la incidència
que representa aquest impost
és la següent:
% arrodonit
Rètols que no sobrepassen les
Rètols que sobrepassen les
500 pessetes
1.000
3.000
5.000
10.000
10.000
Rètols censats
onflictius a l'hora de l'aplicaió que l'Ajuntament ha fet
e ies ordenances.
Una taxa que fou àmplialent comentada és la de la pulicitaí. Aquesta ordenança no
havia modificat des de l'any
voy. En aquell moment es
a creure oportú que els resis lluminosos paguessin la
imoòiica quantitat de 5 pesâtes metre quadrat i any.
any íV/ò, ja en plena crisi
e 1 energia, l'estat publicà
na nova Liei sopre publicitat
83
289
465
106
70
25
8%
28%
45%
10%
1.038
100%
cent. L'Ajuntament, però, sols
ha posat un 5 0 % d'aquesta xifra.
Enguany s'ha aplicat, doncs,
un impost que abans pràcticament no existia, i això ha estat d'acord amb una Llei d'àmbit estatal més dura, ja que
està pensada per a fomentar
i'estaivi d'energia. No es pot
parlar, sembla, de tant per
cent d increment quan la taxa
es pot quasi dir que abans no
hl era. Herò no és decisió de
l'Ajuntament ia diferència de
Un redactor del nostre periòdic ha estat rebut en
audiència pel President de la Generalitat
El passat dimarts dia 2 de des e r n D i e , el senyor Antoni
Boada i
la seva muiier, foren rebuts al Palau de la Generalitat, pel President,
honoraoie senyor Jordi Pujol, qui
eis agrai la tramesa del llibre puDlicat no fa gaire pel nostre company, soore Apel.les Mestres i Jauini Verdaguer^
La conversa es centrà sobre literatura i verdaguerisme,
manifestant el Presiaent les seves preferències vers aquelles obres que
mes popularitat donaren al sacerdot-poeta. De triar entre L'Atlàntida
i el uanigó es queda amb aquest
darrer.
Des de fa més de dotze anys, ei
senyor Boada està compilant els
treoaiis que un dia hauran de ser
el "Llibre d'Or de Verdaguer"; una
sèrie de pàgines manuscrites d'escriptors, poetes, sacerdots i polítics admiradors de l'obra verdagueriana. El senyor Pujol acceptà complagut l'oferiment del senyor Boada, de figurar com a President de
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 19B0
la Generailtat, en aquest llibre, en
el qual Iíi deixà escrites unes ratlies molt interessants sobre el patriotisme de Verdaguer, demostrat
en diferents moments històrics de
Catalunya.
El senyor Boada va fer entrega
al President, d'alguns exemplars de
goigs publicats pels "Amics dels
Goigs" dei CECI. L'assabentà de la
nova creació del grup
cultural
'Aqualata 80'" i el convidà a participar-hi amb una xerrada-col.loqui.
El senyor Pujol que coneixia l'existència en altre temps de I'"Espelunca", agraí la invitació, però s'excusà de no poder complir de moment amb aital compromís per
mor dels innombrables afers que
l'absorbeixen.
En acomiadar-se, alentà el senyor
Boada en les seves tasques verdaguerianes i desitjà èxit als organitzadors d"'Aqualata 80'" ja que, segons digué, "cadascú, des del seu
lloc, podem treballar per Catalunya".
6'7%
2%
Cal fer notar que aquest
cens es refereix a rètols com
a unitats, no a contribuents, ja
que aquests poden estar subjectes al pagament de diverses unitats.
Un darrer comentari sobre
el tema que fa el senyor Guàrdia: no es pot oblidar que es
tracta d'un impost sobre la
publicitat, i que el seu cost, en
definitiva, és molt baix si es
compara amb qualsevol altra
consideració: el sector del comerç, que és el més afectat
pels rètols, no s'ha vist perjudicat per l'increment de la taxa sobre inspecció de motors,
la qual sí ha sofert el sector
industrial.
Una altra taxa comentada
aquests dies ha estat la de recollida
d'escombraries que
sols s'ha incrementat per.als
gremis d'hosteleries, arts gràfiques, supermercats i pastisseries, procurant-se d'aquesta
forma, una més justa distribució de les càrregues, les quals,
malgrat els augments produïts, no cobreixen ies despeses del servei de recollida
i destrucció. Aquest, precisament, és un dels capítols més
importants del nostre pressupost municipal, digué Guàrdia, en acabar aquest punt.
Finalment, un arbitri que ha
tingut un fort increment és el
de solars sense tancar. Sobre
aquest imposí val a dir que
no té finalitat fiscal i el que es
pretén és que els contribuents
afectats tanquin els seus so-
¿UN F E R R O C A R R I L PARA IGUALADA?
El pasado día 29 de noviembre y dentro de los a c t o s prog r a m a d o s en la celebración del IV Congreso de las' Joves C a m bres de Catalunya, Don J a i m e Matosas, Director G e n e r a l de Transportes de la Generalitat de Catalunya disertó sobre
el
tema
"Las
comunicaciones
en
Catalunya".
Dentro de
lo interesajite de la ponencia, habló
de un a p a r t a d o ae simio i n w r e s p a r a I g u a l a a a y su c o m a r c a
como es la construcción de una nueva linea lerrea entre M a r torell y Lleida. E n síntesis, estas íueron sus paiabras; "Renfe
tiene -previsto dentro del 2P quinquenio del p'ixm de inversión
del decenio 1981-90, la construcción de una lincea férrea de aita
velocidad entre MartoreU y Lleida, pasando cerca de Igualada,
a fin de conseguir que el trayecto Barcelona - Madrid pueda
realizarse en un tiempo de seis horas". Como puede apreciarse,
el tren, transporte, t a n deseado por n u e s t r a comunidad, puede
ser u n a realidad; Renfe lo tiene previsto; ahora depenae de
nosotros conseguir que este "pasando cerca de Igualada" se
convierta en "constmyendose una estación en Igualada".
EL
COSTO DE LOS SERVICIOS DE LA BANCA
Según estudios realizados por la b a n c a el coste medio de
u n a c u e n t a corriente viene a resultar sobre las 2.300 pesetas
mensuales. Un cheque gasolina le cuesita al banco 50 ptas., la
domiciliación de recibos y las operaciones con t a r j e t a de c r é dito c a s i 80 ptas. L a tramitación de un talón al cobro tiene un
coste de 163 ptas. E s por esto que l a B a n c a está ultimando
unos estudios con vistas a cobrar al cliente estos costos.
LA CAMPSA DEJA MANRESA
P a r e c e irrevocable la decisión de CAMPSA de suprimir
p a r a Anales de año o p r i m e r a quincena de enero, la agencia
y factoría que dicha c o m p a ñ í a distribuidora posee e n Manresa,
a fln de centralizar todos sus servicios e n el área de Barcelona.
Los motivos aducidos p a r a el cierre son por un lado la a n t i güedad de las instalaciones y los costos que supondría ponerlas en condiciones y por otro que el transporte de los carbur a n t e s le sale m á s c a r o con la utilización del ferrocarril.
La a c t u a l factoría y agencia atiende la zona comprendida
entre S a n t Llorenç de Morunys, Solsona, Esparreguera, Igualad a y L a Panadella. Durante 1979 el importe bruto de lo3 suministros alcanzó la cifra de 6.000 millones de pesetas, y afectó a 37 estaciones servicio, 20 aparatc-s surtidores directos, unos
20 puntos de reventa en envatiss y m á s de l.òüO clientes directos
o consumidores, especialmente industriales. Puestos e n c o n t a c t o
con diferentes empresarios y consumidores nos indican la posibilidad de que, de llevarse a término la propuesta. Igualada
puede verse afectada en el servicio de carburante y se h a c e
necesario realizar una acción a fln de que esta medida de
CAMPSA sea desestimada y continúen en funcionamiento las
instalaciones de Manresa.
LA P E S E T A A LA BAJA
C o m p a r a m o s cambios de m o n e d a en el período de 7 meses:
Moneda
Dólar USA
Franco Francés
Libra Esterlina
F r a n c o Suizo
Marco Alemán
L i r a I t a l i a n a (100)
02-06-80
68'55
16'49
159'84
41'25
38'43
8'21
01-12-80
Deprecia<:ión
10'51%
3'10%
11'95%
5'81%
2'52%
1'10%
75'75
17'—
178'95
43'65
39'40
8'30
Recopila, "JOVE CAMBRA D'IGUALADA"
(0
lars, millorant les condicions
estètiques i sanitàries, de forma que s'eviti que els solars
sense tancar es converteixin
en focus
d'amuntegament
d'escombraries, nius de rates i
motiu d'enfangament de les
voravies els dies de pluja. Feia i a tanca, desapareix l'impost.
Ja ho saben, doncs, els interessats. "Qualsevol dubte o
aclariment de tipus particular
l'Ajuntament l'atendrà amb
molt de gust". Foren les darreres paraules del nostre Ti-o
nent d'Alcalde de finances.
—
.—
^
Colabore Ü
con
],
itas ^
-
— @
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
IGUALADA
PERIÓDICO
DEL ANOiA
"Caso Scala" han aparecido en algunas calles de la villa.
Efectivamente, en el curso de esta
semana han proliferado en Capellades
pintadas en favor de la liberación de
los acusados del atentado terrorista
ANO IA
gislatura; quants anys f a que
a rAjimtament?
ets
que destrozó la sala de fiestas "Si
la-Barcelona" el día 15 de enero
1978 y en el que, como se records
perdieron la vida 4 trabajadores.
Domingo Sáncfiez Gar
Ai Museu-Molí Paperer
— El febrer en farà set.
Un nou grup de teatre
— S a b e m que e s t à s molt e n t u s i a s m a t m u n t a n t un grup de t e a tre aquí a J o r b a , per què no ens en
parles una mica?
— Amb col·laboració amb en Valerià Roca, Josep Armengol i altres
participants, uns quinze, intentem
crear una activitat cultural i a la
— Explica'ns c o m funciona l'Esvegada també d'esplai. Estem muncola a J o r b a .
tant la primera obra amb la qual
— L'Escola funciona en règim pensem fer la primera actuació demixt; engloba els vuit cursos d'E. mà diumenge, al Teatre d'Unió Jo.
G.B., i ara, a partir d'aquest any, ventut Jorbenea.
també pàrvuls. Hi ha una planificació entre tots els cursos. El nivell Segur que la teva esmerçada i
cultural dels alumnes és bastant v a r i a d a labor d o n a r à bons fruits i
acceptable, inclus podríem dir que així ho desitgem per molts anys.
superior a la mitjana d'altres llocs;
R. M.
això és possible gràcies a la col·la^
boració i companyerisme existent
entre els professors, a l'ambient social del poble i també hi influeix
la mairíeula que no és molt alta.
Hi assisteixen alumnes —a més a
més de JorbOr- de Rubió, Argensola, Veciana i curiosament fins i
tot d'Igualaaa; per això hi ha dos
Quan les activitats populars tronautobusos qu£ fan el transport estollen i la majoria fan aigües, es
colar i també comptem amb cuina
pot considerar una vertadera ges*
i menjadors propis per a dinar tots ta que en un municipi de 450 hiels alumnes dels pares que ho solbitants, es formi un grup de teatre.
liciten.
Avui parlem a m b Pedro Marín i
Medialdea, Director de
l'Escoia
Graduada Mixta Comarcal.
"El medico a palos",
a la Unió Joventut
— Quants professors sou?
Cinc.
— Sou prou per la t a s c a que teniu e n c o m a n a d a ?
— Podem dir que sí, tot i que
manxaria un monitor per a la gimnàstica.
— I a r a , per què no parlem de
t u ? Quant í a que exerceixes a Jorba?
— Catorze anys.
— Penses quedar-t'lü per la rest a de la teva vida o per c o n t r a has
previst un d e t e r m i n a t període?
— Va ésser el primer destí en
propietat definitiva. Les intencions
inicials eren de passar-hi un any
ó dos i després demanar per Cer¬
vera o els seus voltants; però d'aiax) ja fa catorze anys i encara em
teniu, aquí, firis Déu sap quan; segons les circumstàncies, una cosa
que podria influir per exemple, és
els estudis dels füls.
E n Marín està c a s a t i gaudeix de
la p a t e r n i t a t amb t r e s fllls. A més
a m é s d'ésser p a r e i mestre, t a m bé és regidor de l'Ajuntament. P e r
c e r t que j a ho eres en l'aitra le-
Fa 25 ó 30 anys que a Jorba es
va representar "ferra Baixa", última obra plasmada per un grup
autòcton. En aquest parèntesis
s'havien fet algunes representacions infantils amb motiu de festivals de fi de curs i que a la vegada s'aplicaven per recaudar fons
per a la lluita contra el càncer.
En algunes ocasions —poques—
companyies forànies o grups procedents -de pobiacions veïnes, havien actuat al nostre escenan. L'última obra, que per cert va ser un
èxit, fou "L'esquella de la torratxa" i fou molt ben representada
per Teatre Club d'Igualada. Però
avui serà diferent; potser l'actuació no serà tan acurada per manca de veterania, tot i així, és d'un
gran mèrit pels jorbencs la proesa
d'unes voluntats unides que amb
esforç i il.lusió han forjat l'Agrupació Teatral Jorbenea, els quals
avui faran la seva primera aparició
en públic amb l'obra "El médico a
palos" de Moliere. Hora a dos
quarts d'onze del vespre a l'escenari de la Unió Joventut
FELICITA A SUS CLIENTES
Les ofrece coches nuevos.
Pagamos su coche usado al máximo.
Coches semi-nuevos, con garantía por ESCRITO Facilidades de pago.
Sta- Lucía frente Colegios.
Vilanova del Camí.
Emiiisicio de Jomi i Ton Campov
En Capellades se desploman
las casas
Hace algunos días se desmoronó
la parte lateral de un edificio sito en
la calle Padre Bernardlno sin que,
afortunadadmente, se produjeran desgracias personales
En la actualidad, se están llevando
a cabo con gran agilidad las obras
de reconstrucción de la parte afectada.
Entre los vecinos, sin embargo,
existe cierta intranquilidad, máxime
cuando, tan sólo hace un mes, a menos de 100 metros de este lugar se
derumbó por completo el "Local Social de la Lliga". Pero, si en este último caso la estructura de los tabiques se había debilitado con ei paso
de los años, esta circunstancia no
concurre en el suceso que nos ocupa, ya que, su construcción data, tan
sólo, de alrededor de 2 años.
Este frecuente acontecer de hechos
halla su más completa antinomia en la
acertada política municipal que, desde
unos meses a esta parte, obliga a los
vecinos a reformar ias fachadas que
se hallan en mal estado de conservación.
No seria, por otra parte, innecesario,
que además de la reconstrucción de
las fachadas, el Consistorio realizara
exhaustivos estudios de la parte interior de algunas fincas edificadas, en
previsión de futuros derrumbamientos.
El "Caso Scala" también
llegó aquí
Diversas pintadas alusivas al juicio
que se está celebrando en Barcelona
contra los presuntos implicados en el
Aquesta vegada el
Museu-Molí
Paperer, de Capellades, acull a la seva
sala dos artistes locals. Es un fet
ben remarcable i que dins l'ambient
de la comarca de l'Anoia té la seva
importància. Perquè si l'esforç del
Museu-Molí Paperer en aquests darrers
anys ha estat positiu per atraure artistes nacionals i internacionals de la
nostra terra que allí hi han exposat
obres fetes sobre paper, també és
lògic que quan l'ocasió es presenta
la seva sala sigui oberta als artistes
capelladins.
Joan Campoy hi presenta olis. Segons Antoni Boada són temes captats
a la comarca, però els resultats no són
repeticions. De Joan Campoy no pot
dir-se el contrari i per aquest motiu i
per la seva tècnica notable l'home me-
reix tot el respecte i atenció. <
contemplar-li ara les obres que p
senta.
Junt amb ell, Ton Campoy, el fill,
presenta escultures fetes amb far
Sempre d'acord amb el parer d'An
ni Boada, en Ton hi dóna uns res
tats semblantment a una barreja
i^omànic i huguetià. Això intéresse
per aquesta raó i també per totes I
altres —el fet d'exposar publícame
ja és cosa a respectar— l'exposic
cal ésser visitada I els capelladí
segurament se sentiran atrets, no c
dir que la resta de la comarca se
bo fer-hi acte de presència un m
ment o altre.
Demà, dia 7 serà oberta l'exposicí
El dia 11 de Gener serà tancada.
ri'nrn
GALERIA D'ART
PAGANS MONTSALVATJE
OLIS
Del 6 al 26 de desembre de 1980.
Horari: Feiners, d'il a 1 i de 6 a 9.
Festius de 12 a 2 del matí.
Carrer de Sant Pere Màrtir, (o del Vidre), 8.
STUDI BALCELLS
B O L S A
VEHÍCULOS O C A S I O l
pesetas
LA LLACUNA
Fira de Sant Andreu
DIUMENBE DlA 7 DESEMBRE
De la Fira es troba escrit a l'any
1335 que el comte-rei Alfons lll el
Benigne va concedir permís a Guillem IV de Cervelló per poder celebrar
la Fira anual a La Llacuna.
FESTEIGS DE LA FIRA
Matí a 2/4 de 9 a la Plaça Major:
Matança del porc, on es donarà botifarra, pa amanit amb oli d'oliva i vi a
dojo
A les 10 hores:
la. Trobada de Dansa i Música amb la
participació dels "Bastoners de Sant
Quintí de Mediona" i les Bandes de
Torrelles de Foix i de la nostra vila.
El Centre Cultural Ancosa organitzarà diverses parades així com Exposicions d'Antiguitats i Fotografia
A les 12 hores:
Partit de futbol de Campionat
Prats de Rei - La Llacuna
FORD FIESTA L. Muy guapo, como nuevo
FORD TAUNUS GLX 2.000. igual que antes de
estrenar
JEEP COMANDO. Pocos kilómetros, muy bien
CITROEN DYANE 6. Excelente estado
RENAULT 6 LT. Ocasión única. Como nuevo
SIMCA 1.000 GLS Auténtica ganga!!!
MINI MORRIS 850. Año 1973. Muy guapo
CITROEN DYANE 6. Motor nuevo Garantizado.
PEUGEOT GL 2.000. Casi nuevo y con extras
SEAT 850 N. B-700.000
SEAT 850 N. Repasado total
SEAT 850 E. En perfecto estado
SEAT 124 SPORT B-AZ. Pocos kilómetros
SEAT 124 D. B-AT. Fabuloso
SEAT 1430-1600. 5 marchas para gente guapa
SEAT 131 — 1.600. Año 1978. En perfecto estado
SEAT 124 D. Precioso. Ganga.
350.000
325.000
475.000
90.000
300.000
70.000
125.000
175.000
650.000
55.000
60.(^0
75.í^0
320.!^0
215.1^0
225.I^0C
360.(^0
85.(^0
ESTE MES "ALGUNAS" OFERTAS MUY ESPECIAL^
"LAS
BUENAS
MANOS-
Ctra. N.II, Km. 556,2
DABSA
•o
Tels.8030050/8030546
IGUAj^AD
IGUAUDA PERIÓDICO DEL ANOIA
con l a cultura. No todo v a a ser
negativo ni todo el mundo está de
acuerdo con quienes tienen por
n o r m a — n o r m a que poco les e n noblece— ignorar o minimizar u n a
labor bienhechora digna del m a y o r
respaldo ciudadano.
ANOIA
yiiHii
'RESIDENCIA
S e h a c e c o n s t a r en A c t a l a feliItación del Pleno a l a Concejal
Jra. María Arnedo Campozo, por
ll nacimiento de u n a hija.
lACIENDA
S e aprueban por imanttnidad los
>resupuestos
E x t r a o r d i n a r i o s de
'avimentación de varias calles (2
le Mayo, Alfonso xm,
Del Sol,
tc.)
por un importe d e 12.098.881
'tas. "y el de P a v i m e n t a c i ó n d e las
aUes J . Verdaguer, J . Balmes, S a n
osé y T a r r a g o n a , por u n importe
otal de 3.275.045 P t a s . U n a vez
probado por Hacienda, se iniciará
1 concurso subasta de
dichas
taras.
rRBANISMO
Visto el escrito presentado por el
Ir. Pedro G a r c í a Cabezudo y sie¬
e vecinos más, sobre l a anchxira
:e la calle S a n José, en el t r a m o
ue va desde l a caUe S a n t a L u c í a
. Sanjmrjo, visto e l informe del
Bcnico municipal y oída la Comilón de Obras, se a c u e r d a por una^
.imidad m a n t e n e r la a n c h u r a de
i calle a ocho m e t r o s y no a diez,
omo solicitaban los vecinos, tal
omo prevé l a Delimitación del
luelo Urbano, e n vigor del
año
967, y dado a d e m á s que el 90% de
i calle está y a edificada a 8 m e ros,
por lo que se perjudicarían
r a v e m e n t e las parcelaciones sin
dificar efectuadas
precisamente
ti base a l a n o r m a y a m e n c i o n a d a
el año 1967.
ROYECTO DE PAVIMENTACIÓN
IEL SECTOR DE SANTA LUCIA
Se aprueba inicialmente el P r o ecto presentado p a r a l a Pavimeníción total del sector de S a n t a
ucía,
por
una
cuantía
de
8.545.874 Ptas., por lo que dicho
royecto se t r a m i t a r á a Urbanislo p a r a su aprobación.
lEPORTES
Se aprueban los compromisos con
L F e d e r a c i ó n C a t a l a n a de Fútbol
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
Aprobado el provecto de pavioientaciófl
total del sector de Santa Lucia
p a r a la concesión de u n a ayuda,
p a r a l a m e j o r a del c a m p o de F ú t bol.
Dichos compromisos se refieren
a la conservación de las instalaciones y a los imprevistos que pudieran surgir en l a realización de las
obras, así como a la imposibilidad
de e n a j e n a r dichos bienes.
templen de una manera real y
efectiva mayor y mejor participación de todos los municipios a nivel Comarcal, aunando el esfuerzo
y colaboración entre Directivos del
centro y municipios, en bien de la
sanidad, que en definitiva, lo será
en bien del ciudadano.
RUEGOS Y PREGUNTAS
Aunque n o c o n s t a b a en el orden
del día por un error de transcripción del Acta, se pon© a consideración del Pleno por su urgencia, l a
propuesta de los dos días festivos
locales: serian el día del Santo
A LA ATENCIÓN DE LA JUNTACristo, y el primer dla de F i e s t a
DEL HOSPITAL COMARCAL DE Mayor (primer sábado de Septiempre).
Se aprueba la propuesta, y
IGUALADA.
por ello se t e n d r á n c o n t a c t o s con
El Pleno municipal de Vilanova
los Empresarios que tienen instadel Camí, expone a esta Junta:
laciones industriales
en
nuestro
1.— Que dentro del marco Sani- municipio, así como con los Comitario Comarcal existen abundan- tés de dichas empresas p a r a evitar
tes problemas a resolver y que no que surgieran problemas en l a incabe la menor duda que el Hospital terpretación de dicho acuerdo.
SANIDAD
Se aprueba por unanimidad u n a
moción sobre participación en l a
J u n t a del Hospital C o m a r c a l de los
municipios del Anoia. R e z a como
sigue:
Comarcal tiene una gran responsabilidad sanitaria. Para nosotros
estos problemas cada día aumentan siendo los más directamente
afectados los municipios limítrofes
a Igualada o lo que podríamos llamar su área de influencia, que, por
otra parte, son los de mayor núcleo
de población.
2.— Solicitamos a la Junta del
Hospital Comarcal que los municipios de esta Comarca tengamos representación en ella, a pesar de
nuestra poca aportación económica
y muy especialmente aquellos que
geográficamente estamos más próximos.
3.— Que las razones que nos mueven a querer tener esta representación son el deseo de conseguir
que el Hospital Comarcal mejore
sus servicios técnicos y humanos y
consiga una mayor confianza entre los ciudadanos.
4.— Esperamos que nuestra propuesta sea bien acogida y pronto
pueda el Hospital contar con unos
nuevos Estatutos en los que se con-
-oOo-
k "Panera" de la
i^rupación Cultural
En un establecimiento público de
l a calle N t r a . S r a . de l a Merced, se
halla expuesta u n a magnifica c e s t a
de Navidad, ofreciéndose a los vilanoveses a cambio de 20 pesetas,
pero dependiendo de las c u a t r o últ i m a s cifras del premio m a y o r del
sorteo del día 22 de los corrientes,
de l a lotería nacional. Su compo^
sición simboliza la generosidad de
comerciantes e industriales p a r a
c o n l a Agrupación Cultural R e c r e a tiva, c a d a día m á s encariñados con
la obra que e s t a entidad desarrolla; el número de donantes se inc r e m e n t a c a d a año. 36 colaboraron
e n 1979 y 76 lo h a n h e c h o e n el
presente, siendo por t a n t o 40 los
que voluntariamente se h a n s u m a do a esta corriente de solidaridad
La recaudación que se obtenga
u n a vez s o r t e a d a l a cesta, irá a
engrosar los fondos destinados a
la c a m p a ñ a de los Reyes Magos,
que c a d a año nos visitan en a t e n ción a los enormes sacrificios, desvelos y trabajos de los hombres que
rigen los destinos de la Agrupación
Cultural R e c r e a t i v a . Merced a su
entusiasmo y consitancia, en la n o c h e m á g i c a del día 5 de enero nuestras calles se llenan de júbilo e ilusiones, contagiando por igual a p e queños y mayores. E l desfile de las
carrozas de los Monarcas de Oriente siempre es un acontecimiento
sensacional, que nos sitúa, por u n a s
horas, a la altura de las grandes
ciudades. E s u n a lástima que se
olvide t a n pronto el mérito de los
protagonistas de t a n fausto a c o n tecimiento.
Los organizadores de la regia c a balgata, nos solicitan h a g a m o s Uegar al ánimo de los vilanoveses de
buena voluntad, que pasen por la
Agrupación p a r a ofrecer su ayuda
personal y así daxle m á s realce al
a c t o grandioso que se está preparando.
la novena de la Purísima
A las 8 de la tarde del próximo
lunes concluirá el novenario que,
en honor de la Purísima Concepción, se inició a las 4'30 de la t a r d e
del pasado domingo, en el templo
parroquial de S a n Hilario. L a c e lebración de esta Novena h a puesto a prueba el temple firme de la
feligresía vilanovesa, y a que las
bajas temperatura:- no lograron
DE
CLARAMUNT
Representació teatral
Demà a les cinc de la tartia, en el
Teatre Jardí es representarà l'obra
teatral "Blanca Negra". Serà posada
en escena pel Grup Teatral Capellades
el qual l'ha preparat amb molta cura
perquè és en "Blanca Negra" que participa en el Concurs Teatral de Piera.
Activitats de la
"lira Poblense"
"Lira Poblense" ens anuncia que pel
pròxim dia tretze està preparant un
concert/Coral en el que hi participaran la Schola Cantorum i el Cor de
Santa IVlaria, ambdós d'Igualada. iEn
propera edició ampliarem ia informació.
a m e d r e n t a r a los fieles cristianos.
No son pocos los vilanoveses que
consideran desafortunada l a disposición de la Generalitat al suspender u n a fiesta de t a n t o raigambre
ciudadano. Se coincide e n recordar
que lo que no hicieron en los años
30 -—exceptuando los de la guerra
en l a zona r e p u b l i c a n a ^ unos
hombres a los que se consideraba
extremosos anticllericales, lo h a n
determinado a h o r a los catalogados
(5« moderados y liberales con todas
las creencias, dejando latentes, sin
embargo, otros asuntos cargados
de profunda® preocupaciones e inquietudes. (Corresponsal ) .
Carrer de Santa María, 4
(prop de l'Ajuntameot)
CHEQUEO GRATKU Telèfons 8031114-8032724
DESDE EL 8 A L 2 3 DICIEMBRE.
Comprobación de
amortiguadores.
Diagnosis d e frenada.
Comprobación de
direcciones.
Taller autoriza(do y agencia oficial
Bendibéríca
Amortigua(dores
L i p AUINQUAKT
TALLECES €IJEC4LT€
CTRA. N-ll JUNTO CRUCE CTRA. L'ESPELT TEL.803 34
57
(O
R. Martínez Rueda
PODOLOGO
Diplomado en la Facultad de Medicina de Barcelona.
— Enfermedades y deformaciones de los pies.
— Plantillas ortopédicas.
— Cirugía menor.
— Electroterapia.
— Recuperación funcional.
Visitas mañanas de 10 a 1, tarde de 4 a 6. Sábado sólo
mañanas.
Avda. Reyes Católicos, 21. IGUALADA. Tel. 803 37 69.
•O
I
i—
co
ÇÛ
•o
co
IGUALADA
SÁBADO 6 DE DICLEMBRE DE 1980
PERIÓDICO
DEL A N O I A
CULTURA
MIISTMCIONS DE lA HISTORIA
D'IGUAIADA-53
Film Amateur del C . N . Í .
proyecta Baca-Garriga
•
cine amateur
Para el próximo viernes, 12
de diciembre, a las 10 y cuarto de la noche, en la Sala de
proyecciones
Reflexions i divagacions d'un amateur
Quan arribi aquest m o m e n t en què eis autors s'autoexigeix i n aquell inlnim a e quaiitatt, a e respecte a l a pròpia obra i
ais possibles espeotadois, poürem p a r l a r a e si iii l i a o no n i iia
crisi, poürem equiparar els aliarenis treoaiis cinematografies
sense ei comú uenominaaor que a r a ens üomina, dintre u n a
normal i aeioxmadora anormalitat.
Sortosament lii n a molt lloables i iiom-oses excepcions,
però t a n tscases que, m e s que m a i , conlii-men les regies. De
sempre ei prestigi del nostre c i n e m a a m a t e u r es recoiza en
figuies que v a n sorgint i ¡sacceint-se en c a d a època, no delimit a d a pel temps pero que b a e s t a t asaeiiyaiaaa precisament
per l a presència a e t a l o tais cineistes, que m a n t e n e n ei prestigi dins i l o r a a e c a s a .
IVIentre tots plegats assolim aquesta sensibilització, c a l d r à
seguir t e m n t paciència i a g u a n t a r ei que s e n s doni e n les
pantalles, totseir si que hi iia crisi en ei nostre cinema, però
si en general ens féssim l a reflexió de desterrar d'una vegada
ei " j a esta be", a ben segur que aquest estat critic minvaria
moltíssim.
Si em permeteu, vull escatir sobre el que c r e c pot ésser
u n a de les causes d aquest escàs bon c m e m a . E s sabut que en
el pals es vénen celebrant a n u a l m e n t nogensmenys que un
centenair de Concursos, C e r t à m e n s i 1 estivals de c i n e m a amateur, quina expansió v a des de l'estrictament local —són eis
menys— ai regional i nacional —que s ó n els m é s ^ . F r a n c a m e n t
ens sembla que són molts, i en aquest aspecte no podem p a r lar de crisL Qui tingui esperit de competició e s t à ben arreglat
i és indubtable que no li queda —de voler atendre t a n t e s c r i des— altre r e m e i que fer i í e r pel.licuies, c o m aquell que fa
xurros.
I el m é s llastimós és que h i h a i h a h a g u t crisi de temes
i realitzacions acceptables, i afegim, que les convocatòries dels
Concursos estan fetes t a n frec a frec i'una d e l'altra, que e n t e n e m els r e s t a importància, però això sí, estimulant a paxticipar-hi, a enllestir a c o r r e ^ u i t a els treballs, abussant del " j a
està bé", c o m si el f e t de l a participació fos el m é s important...
I fer boíl c i n e m a a c o r r e - c u i t a no és possible. I un dels
principals "handicaps" del crneista a m a t e u r és l a m a n c a de
temps.
J . M. P.
Club Nata-
c/.
San Pablo núm. 2,
1.°,
está
prevista una sesión
pública de films de los auto-
TAMBE CRISI E N E L CINEMA AMATEUR? P O T S E R S I , PERO...
i'a m é s de 20 auys que ens movem, poc o moit, ains ei m ó n
de i a c m e m a t o g r a n a a m a t e u r locaí, a m o alguna que a i t r a
escapada ais ambients nacionals. 1 en t o t temps, es curiós,
iiem s e n u t parlar de crl·si en ei cinema a m a t e u r , rei que s e m bla, doncs, es t r a c t a a una m a i a i t i a c r o m c a , nereaiiiuia, que
va passant a e generació en generació serise trooar-ni un remei
eücaç 1 espectacular que ens c o r r o b o n que lepidemia c n t i c a
va minvant, nns l a seva totai eliminaxiío.
Caldrà, potser, c a v a n t i a persistent presència dei mai, esbrinar quin 0 quins vu'us 1 ataquen, o si nomes es t r a c t a a'una
impressió n o s t r a .
Es n a t u r a l que, ient-nos ressò dei que es desprèn d'un
c o m e n t a r i escoltat a i r a n del r e c e n t 11 C e r t a m e n JNacionai de
Cinma A m a t e u r d'lgua^aaa, voldríem que ei percentatge a e
cmeistes actius, que enaevinem a t r a v é s a e tots eis Concursos,
festivals i C e r t à m e n s que s o r g a m t z e n en ei nostre pais, xossin
tots ells autors quina inquietud i saber ï e r ens estalviessin
' les anodines sessions que a voiles en t o c a suportar, en espera
juaqueiía peLiicma que jusit-iiiqui l'iiavter p e r a u t u n a m i . o
moltes nits... r e r o , amics, aixo n o es possible. Aixó n a estat,
es i s e r a m a l a u r a a a m e n t , m e n t r e l a m e n t a l i t a t de i a m a j o r i a
dels autors n o iiagí estat suricientment sensioilitzada vers ei
sentit a e ia responsabilitat m e s exigent.
del
ción,
res Baca-Garriga.
Quien siga de cerca las actividades de Film Amateur del
C.N.l.
recordará
que
Baca-
Garriga obtuvieron el máximo
galardón del reciente "II Certamen
Nacional de Igualada"
con su f l l m "Retrats", y un segundo
premio con "Entre Si-
lencis".
Los films que para esta ocasión han programado los autores son:
—
"Blanc i n e g r e "
(1974):
animación, 13 minutos. Reflexión sobre el problema de la
inmigración a Catalunya y sus
consecuencias.
—
"Feina f e t a " (1976): ar-
gumento, 10 minutos. La irresponsabilidad
con
su
de
un
actuación
médico
frente
un
paciente y su equipo de colaboradores.
—
"L'home
(1972):
tos.
de
la
animación,
poma"
10 minu-
Cuento para niños, sobre
el sentido de la responsabilidad
individual
y
colectiva
y
sus problemas.
—
PROVA D'AVIACÍO
L'Aero Ciub de Catalunya, el diumenge dia 30
d'abril de 1933, va organitzar una prova d'aviació que
passà precisament per la nostra ciutat.
El control per a l'esmentada prova es va situar al
cloquer de Santa Maria on e!s avions havien de fer un
viratge.
Per aquest motiu fou hissada una senyera al campanar.
La fotografia ens mostra un dels viratges d'aquests
avions.
A R X I U FOTOGRÀFIC MUNICIPAL D'IGUALADA
"La porta" (1974): argu-
Clixé
núm. 23
Fotografia
de Procopi
Llucià
mento, 25 minutos. Ciclo psíquico
de
una
apetencia, tra-
tado en forma de sueño.
—
" B O O M " (1978): anima-
ción,
10
minutos-
Reflexión
sobre la violencia, que engendra violencia.
Los autores han
asistir.
La
sesión
prometido
empezará
Conferencias de
San Vicente de Paul
cristiana. Tendrá lugar el día 8, a
cinco de la tarde, en la casa rect<
de Santa IVIaría.
La Conferecnla invita a la reunión
general de la Immaculada a todas sus
socias activas y protectoras y demás
simpatizantes de esta obra de caridad
La Conferencia agradece las a y U
recibidas, así como los aumentos
luntarios de las cuotas que ayudaí
sostener esta benéfica asociación.
con rigurosa puntualidad, y la
entrada, como de costumbre,
es gratuita.
Preparant " i s Pastorets"
"Esbart Igualadí" s'imposa any darrera any la tasca de seguir fidel a la
bella tradició de representar "Els Pastorets".
Però en aquesta ocasió té un marcat caire commemoratiu, en ocasió
del centenari del naixement del conegut escriptor català Josep Ma. Folch
i Torres. Aquest és un motiu més perquè es movilitzin totes les activitats
de preparació per poder presentar
dignament l'espectacle pastoril que
enguany serà escenificat en el marc
del teatre de l'Ateneu Igualadí.
Anuncíese en ''IGUALADA''
le reportará más beneficios
El muntatge va a càrrec de l'experimentat equip de maquinària Ferrer's,
i la part de lluminotècnica, de SogasMoix. També s'han contractat uns decorats per aquesta representació dels
escenògrafs Asensi-Bea-Mora.
Dr. IDSE
LBiS
OCULISTA
LENTES DE CONTACTO
(O
Plaza de España 9 entlo, 1.
Para resei'var hora de visita, llamar al Telf. 803 17 55 3
X
i—
co
X
esticos,^
Fontanería, Electricidad y Electrodomésticos^
<0
C / . Esquiladors (Toledo) núm. 10,
Telf. 803 05 32.
2.°.
•o
3
IGUALADA PEMODICO DEL ANOIA
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE
PELETERÍA
Calle Oviedo, 24 (Can Baliu)
Le ofrece la oportunidad de adquirir a los mejores precios, la
más selecta variación de prendas de prêt a porter.
ALTA PELETERÍA:
VISÓN
ZORRO
LINCE
ASTRAKAN, etc.
ANTE, DOBLE-FAZ, MUTON, NAPA, etc.
(O
•O
AlVAREZ-VAllS, S. A. le invita el próximo sábado, por la tarde
al desfile de modelos de su colección 80-81
I
i—
•o
co
IGUALADA PERIÓDICO DEt ANOIA
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
D'ESrVDIS
LAS VILLAS EN LA HISPÀNIA ROMANA
APROXIMACIÓN A LA COMARCA DEL ANOIA
Modos de producción (4)
Al referirnos sobre el modo de producción, estamos hablando de qué sistemas se valía ei propietario de estas
"villae", para llevar a cabo los trabajos
en ellas. Sistemas que desde luego
también tuvieron su evolución. El principal de estos naturalmente fue el esclavista aunque en ciertas épocas, a
partir de los siglos II y sobre todo el
lli d. J.C_ decaería bastante ante una
nueva forma, llamada colon¡ah's'mos,
pero que en realidad se llegó a convertir en un esclavismo encubierto.
Así, el esclavo, es la pieza más importante en la producción agrícola.
La principal fuente de aprovisionamiento de estos fueron las guerras, ya
que a los prisioneros enemigos se les
reducía a la condición de esclavos en
gran número.
Su situación jurídica es clara en el
derecho romano (1). Era instrumentum
vocale, como res (=:cosa).
En la villa rústica vivía la "familia
rústica", a la cabeza Ide la cual se hallaba el vilicus (2), que era una especie de capataz con estatuto de esclavo, encargado de una explotación llevada a cabo por esclavos. Este vlllcus
según Columela (doce libros de Agricultura, I, VIII, pág. 27), "no debe
elegirse entre aquel género de esclavos que han servido a nuestros placeres. Se ha de escoger uno que esté
desde la niñez endurecido en los trabajos del campo. De edad mediana,
robusto, inteligente en agricultura, mejor analfabeto pero con inemoria. Asignarle mujer propia que lo contenga y
al mismo tiempo lo ayuHe". A éste
"capataz" además de su mujer seguramente lo ayudaba un tenedor de libros (actor) a cargo suyo. Bajo el mando del capataz se hallaban los "Magistri oficiorum" que dirigían y vigilaban a los esclavos (operae); destinados
a los trabajos del campo. Es de suponer que en villas de poco personal
fuese el mismo W//cus el encargado de
la vigilancia. Naturalmente había ot DS
esclavos que preparaban la comidi y
realizaban trabajos muy diversos. Los
esclavos destinados al campo eran bien
alimentados, pero el trabajo a su vez
era muy fatigoso. Para ellos ser trasladados de familia urbana a la rústica
era un fuerte castigo —Horacio amenaza con ello a un esclavo de lengua
demasiado suelta—. De todas formas
ias relaciones con los dueños no eran
malas, lo cual no impedía que existieran una especie de alcobas preparadas como cárceles para los cogidos en
algunas faltas (3)
A finales de ia República se ha comprobado una fuerte manumisión de esclavos, (manumisión = a pasar un
esclavo a la condición de liberto, en
la cual si no tenía ciertos derechos legales, sí por lo menos era libre de
dueño en cuanto a obligación), esta
manumisión se debió quizás a un intento de reactivar la economía que se
hallaba bastante deteriorada tras las
grandes revueltas de esclavos de Sicilia y el Ática una de cuyas causas
principales fue los malos tratos a que
estaban sometidos por sus dueños
debido a la gran excedencia de mano
servil y el bajo precio conseguido.
Haciendo un poco de historia de estas revueltas cuya motivación central
fue la libertad (4); hay que observar
Fragmento de relieve que representa
la "manumissió vindicta", (uno de los
esclavos de rodillas ante el lictor que
le toca con la vara de manumisión. El
otro acaba de ser manumitido y estrecha las manos a un funcionario y
a su antiguo señor).
(Historia Social y Económica del Imperio Romano, I)
que en la primera de ella en Sicilia
(hubo otra en Délos, isla que Roma
había convertido en uerto franco, aumentando así el volumen del comercio y siendo el mayor mercado del
mundo greco-romano (5) ), esta de Sicilia como decíamos movió unos
130.000 al mando de un jefe religioso
llamado EUNO. En la segunda del
mismo lugar geográfico fueron muchos
menos los sublevados, unos 40.000
seguramente. En el Ática las revueltas
fueron de menor cuantía en esclavos,
pero podemos hacernos una idea del
trastorno que estas revueltas causaron a la economía agrícola —sobre
todo las de Sicilia—, en el mundo romano.
Entramos en el Alto Imperio con un
descenso en el régimen esclavista
que seria claro a partir del siglo supe
II d.J.C. (6). Esta crisis unida al nuevo régimen de propiedad de tierras
que pasó a ser en grandes cantidades
de propiedad privada o estatal según
Blázquez, hizo que surgiera un nuevo
tipo de trabajador libre a régimen de
colonato, que no podemos confundir
con el de la época Alto-Imperial, puesto que este del Bajo Imperio, era una
especie de esclavitud de por vida, no
solamente para el, sino también para
sus descendientes.
Pero antes de pasar más adelante,
comprobemos que los esclavos ahora
acostumbraban a ser manumitidos por
sus dueños que cada vez se hallaban
más empobrecidos (7) y también en
un intento, como hemos dicho, de aumentar la productividad.
Según Blázquez el campesinado libre producía para su consumo y no
podía competir con el latifundista. Así
este campesino económicamente mal,
se incluía bajo la protección de un
dueño, que a cambio de sus tierras y
trabajo, lo alimentaba y protegía de
guerras y catástrofes.
A partir de los siglos III y IV, el colonato es la forma imperante. Ya hemos dicho que existía una diferencia
con el Alto Imperio, en él, el colono
al expirar el plazo de contrato podía
abandonar la tierra. En cambio en esta época Bajo-Imperial, éste colono
queda ligado en el contrato a la tierra para toda la vida. Esta vinculación
a la tierra según algunos Investigadores como A.H.M. Jones, se produce
durante Diocleciano y. continuará durante todo el Bajo Imperio. Aparece
también la diferenciación entre honestiores y —gente baja, plebe— y humillores — los pudientes—, que estará basada en un nuevo principio del
derecho penal según la cual ia mayor
parte de los delitos —415 partes más
o menos— entrañarán penas diferentes según se traten de personas pertenecientes a unos u otros grupos (8).
En la región Catalana todo el proceso es aplicable como en el resto
de la Península. Si bien en las zonas
pirenaicas no se dá tanto el efecto
de manumisiones debido a que eran
zonas agrarias de carácter más autártico, lo cual motiva que no fuese tan
preciso el elemento dinamizador de la
producción que fue el liberto. Así
esas zonas estarán en manos de una
oligarquía urbana ligada a la tierra
por su origen familiar (9). Tenemos
pruebas de que en Aeso (norte de los
lacetanos), se agudiza esa oligarquía
y autarquía. Tan solo se encuentran
tres inscripciones de libertos, lo cual
nos habla de los fuertes elementos del
caciquismo.
Dentro de nuestra comarca del
Anoia, nada nos impide creer que los
modos de producción pudiesen ser
distintos a los descritos para otras
zonas muy parecidas a la nuestra.
En la villa del Espelt, a la vista de
los descubrimientos actuales todo nos
Grillos de hierro para esclavos hallados en una villa rústica.
(Historia Social y Económica del Imperio Romano, I)
hace pensar la existencia de trabajadores esclavos, por las dependencias
excavadas hasta el momento, que definen la importancia de la villa, lo
qual ya hemos comentado en un artículo anterior (Villas y tipos de villas). Vuelvo a insistir en que ei sistema de producción en estas villas de
la comarca, no parece ser que difi-
NOTAS
(1). EDUARDO MATILLA, Vicente:
Surgimiento y desarrollo de la esclavitud cartaginesa y su continuación en
épocas romanas. En "Hispània anti-
gua" (Valladolid Vil (1977) pág. 99.
(2). ENRICO PAOLI, U.: URBS. Vida
en la Roma Antigua. (Editorial Iberia,
Barcelona 1973) pág. 168.
(3). ENRICO PAOLI, U.: opidem.
riera de las del resto de la reç
es por ello que debemos pensar
estos esclavos llevando a cabo l<
res agrícolas. En cualquier caso
tos sistemas pueden calificarse de
formes en toda la Península.
RUFINO FERNANDEZ REDO!
Sección de Arqueología e Hist
Anti
vincias hispanas. En "Conflictos y
tructuras sociales en la Hispània
tigua" (Al<al edtor, Madrid 1977) |
115.
(7). SÁNCHEZ LEON, Ma. LUI
Economia de la Hispània Meridii
durante la dinastía de los Anton
(Universidad de Salamanca 1978).
(8). TEJA, RAMON: Honestiores
(4). BLAZQUEZ, J.M.: Las revueltas
de esclavos ^n Sicilia. En "Memorias
humílíores en el Bajo Imperio: h
la configuración en clases sociales
una división ¡uridica. En "Memo
de Historia Antigua" (Oviedo), I. (1977)
pág. 89.
(5). LOZANO, ARMINDA: Levanta-
de Historia Antigua" (Oviedo) 1, (li
pág. 115.
(9). PONS SALA, JORDI: AlgL
mientos de esclavos en la segunda
mitad del siglo II a.J.C. (excepto en
consideraciones teóricas sobre el
virato como indicador de dinami
socio-económico. En "Memorias
Sicilia). En "Memorias de Historia Antigua" (Oviedo) I (1977) pág. 75.
(6).
SCHRAJEMAN, F.M.:
Las pro-
Historia Antigua" (Oviedo)
pág. 215.
I (1!
CURS D'ANGLES
(DEL 15 DE DESEMBRE AL 7 DE GENER)
TOTS EIS MVEllS
ESTER SOTERAS
ANOIA
(Catalunya)
DIPLOMADA PER LA UNIVERSITAT DE CAMBRIDGE.
INFORMACIÓ: CONFECCIONS MONEGAL.
RBLA. NOVA, 23. — TEL. 803 14 85.
A 3.200 M . DEL CRUCE 4 CARRETERAS DIRECCIÓ A VALLS, FINCAS TOTALMENTE LL^^ NAS Y POBLADAS DE PINOS.
Más de 10.000 m 2
por 1.000.000 de ptas.
GRANDES FACILIDADES DE PAGO.
INFORMES
EN BARCELONA, Telf. 213 42 78.
DOMINGOS Y FESTIVOS EN LA PROPIA FINCA.
3
•O
CO
X
i—
CO
X
I
CO
CO
CQ
•o
3
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
IGUALADA PERIODICO SEL ANOlA
Cassià Just: "Montserrat tiene que continuar
su lucha por los derechos humanos"
Bibliografía
"PAIÍ CLARIS 1 lA REVOLTA
per Ricard Garcia i Cárcel
Jusíiflcar a r a u n a nova biografia de r a u Ciaría és molt
fàcil i resulta entenedor que hagi g u a n y a t el " t r e m i J o a n iSstelrich 1980".
K n c a r a que sembli u n a p a r a d o x a , tenint en compte el r e s sò mític del personatge, només es poden esmentar t r e s biograíies de Vau Ciaris: les de Coroxeu, Bove i itoviia i Virgili, i
c a p d e n e s no pienament
satisíactories.
Aquesta
biografia,
doncs, preten a e cobrir, ni que sigui en p a r t , un buit indiscutible.
E n p l a n t e j a r - s e aquest treball l'autor no s'ha Limitat a
buidar la historiografia sobre aquest t e m a , sinó que h a c e r c a t
d o b r i r nous horitzons en ei coneixement del personatge, i tot
això, a través de l a consulta d i r e c t a a les fonts documentals
dels Arxius oe la Corona a r a - a g o , uei Municipal de
tíarceiona,
del Notarial i ia Biblioteca a e C a t a l u n y a .
Les Unies d'investigacio que n a seguit i a u t o r es poden
c o n c r e t a r en quatre aspectes: l a leconstrucció ae l a genealogia
del personatge; a c l a r i m e n t dels foscos pruners anys de la viaa
de Claris, t a n t en l a seva c a r r e r a eclesiàstica c o m universitària l'anàlisi de ia iaeoiogia a b r a ç a d a en relació amb el c o n t e x t
c a t a l à de l'època; i, finalment, l a iaentificació aeis "homes de
Claris", eis seus seguidors, els més d i r e c t a m e n t implicats en
l'experiència revolucionària c a t a l a n a de 1640.
L a beLligerància deis mites és d i r e c t a m e n t proporcional
a la seva necessitat. Aquest es el c a s de P a u Claris, el canonge
d'Urgell, diputat eclesiàstic i president de la Generalitat en
els primers m o m e n t s de la Revolta c a t a l a n a . El personatge
històric mori el 27 de febrer de 1641, i el m i t e t r i g a r i a a néixer.
EJ. principal promotor del mite Claris íou Víctor Balaguer,
divulgador r o m à n t i c de i a història de Catalunya, t a n t en l'et a p a en què visqué a C a t a l u n y a (1824-1865) c o m de l'exili (1865¬
1868). Balaguer aconseguirà i'any 1865 que es posi el nom de
Claris a un c a r r e r de B a i c e l o n a , nom r e c u p e r a t d a r r e r a el p a rèntesi de l a "Via L a i e t a n a " .
E n els J o c s Florals de 1866 mossèn J a c i n t Verdaguer seria
premiat pel seu p o e m a "Nít de Sang" dedicat ai Corpus de
Sang del 7 de juny del 1640.
L a l i t e r a t u r a a n i r à t r a n s f o r m a n t progressivament el mite
Claris donant versions d'ell c a d a vegada m é s desideologitzades
i folklòriques. El 1876 F r e d e r i c Soler ( P i t a r r a ) escriu el d r a m a
"Els Segadors"; Àngel Guimerà, en els J o c s Florals del 1877,
s e r à p r e m i a t p e r l a poesia "El P l a n t de P a u Claris"; el 1878 fou
estrenada ai R o m e a l'obra "El P a d r e de los Catalanes" por J o sep Oriol Malgosa, i l'any següent l'obra "Claris" de Conrad
Roure.
L'autor del llibre que ens ocupa reconeix que en la historiografia de l a revolta c a t a l a n a ocupa un lloc fonamental, amb
u n a erudició a c l a p a r a d o r a , el ilibre "Les Corts generals de
P a u Claris" del P a r e B a u s ü i de Rubí, c a p u t x í , que fou g u a r d o n a t a m b un accèssit i l a publicació, en el "Premi Gumersind
Bisbal 1974, Uiurat a la Pobla de C l a r a m t m t .
E s l'apèndix s'hi aplega u n a relació de l a J u n t a de B r a ç o s
Generals (10 setembre 1640 - m a r ç 1641) i e n el B r a ç Reial hi
figuren els c i u t a d a n s h o n r a t s e n representació dels pobles de
la n o s t r a c o m a r c a :
ARGENSOLA
J a u m e Puig
ODENA - CASTELLOLÍ
Gaspar Aguilera
CALAF
Francesc Gomar
J o a n Pujol
ORPI
Maties Soler
CAPELLADES
Joan Romaní
CLARIAIÍÍA
J a u m e Soler
COPONS
Rafael Avellà
LA LLACUNA
J o a n P e r e Cuyró
J o a n Roig
PIERA
J a u m e Bellví
J o a n Martí
PIEROLA
Jaume Ferrer
:
' i
LA POBLA - CARME
Maties Morell
TOUS J a c i n t Cardó
JORBA
J o a n Riba
Nicolau Negre
T O R R E D E CLARAMUNT
Joan Romaní
MASQUEFA
Rafael B o n a s t r e
VALLBONA
Rafael G a r r i ç
U n a aportació inèdita de l a participació de l a genfc
l'Anoia en aquell f a m ó s episodi històric.
(Editorial DOPESA)
J . R . G.
de
Publicamos a continuación, tal como adelantábamos el pasado miércoles, la entrevista que el periodista Senén Mejic realizó al P. Abad de Montserrat. Dom Cassià Just. Dado que el mencionado periodista está vinculado
a nuestra ciudad por sus investigaciones sobre el P. Vilaseca y habiendo
ya colaborado con "IGUALADA" en otras ocasionas, ha accedido a que ía
entrevista, obtenida inicialmente páralos rotativos mexicanos, pueda ser
publicada en este periódico
problemas inmensos que tiene planteados nuestra socie^
dad. Ahora bien, hasta el momento presente, yo no he VÍÍÍto todavía una realización política de este socialismo que
respete verdaderamente los
Como mexicano, desde ha- opuesto unos a otros. Quizás derechos humanos. Mientras
cía varios años, tenía grandes se ha puesto el acento sola- no tenga una solución práctica
deseos de dialogar con el mente en la cuestión nacio- que respete estos derechos
abad Cassià Just. Hice un in- nalista, pero yo creo que es humanos, yo continuaré lutento al ir a Montserrat. Le in- más importante todavía el pa- chando fuera del enfoque povité a dialogar. No rehusó.
No obstante, quedamos de
acuerdo de vernos en el mismo mes en Roma. Fue en San
Anselmo, abadía-universidad
benedictina. Todos los abades y abadesas de esta Orden
se habían dado cita aquí en
celebración conmemorativa de
los 1.500 años dei nacimiento
de San Benito. Quitando tiempo a su apretado programa,
grabamos el siguiente diálogo. Mis preguntas se limitaron a unos temas muy concretos.
- El poeta León Felipe me
habló, varias veces, del futuro federalismo ibérico. Señor
abad, ¿llegará un día en que
se realice el deseo de "El poeta del viento, del éxodo y del
llanto"?
- Dios quiera que se realice. Pero a mi parecer, está lejano todavía el día. Hay muchas dificultades en el ambiente socio-político del estado esparí ol.
- David Alfaro Siqueiros
—pintor socialista— dijo que
España tenía dos ojos: Catalunya y Euskadi. Además afirmó que el corazón de Catalunya estaba en Montserrat.
¿Hasta qué punto es verdad
esta afirmación?
- Catalunya, ciertamente,
por su tradición y por su modo de sentir mira a Montserrat
como una referencia nacional.
Entonces, por nuestra parte,
creo que no podemos defraudar a nuestro pueblo y hemos
procurado ser fieles en medio
de las dificultades de la época
franquista. En esta vocación,
nos ha llevado muchos sinsabores, pero el pueblo se ha
dado cuenta, con más claridad, de ío que podía encontrar en Montserrat.
- ¿Qué papel tiene Montserrat en el devenir de Catalunya y España?
- Yo creo que Montserrat
tiene que continuar su lucha
por los derechos humanos,
por la libertad y, sobre todo,
por la paz y la reconciliación
de los diversos grupos que se
han peleado, que se han
pel de conciliación que tiene
Montserrat.
- ¿El pueblo catalán es separatista o integrista?
- En su mayor parte, el pueblo catalán no es separatista;
es profundamente nacionalista. Pero en un sentido autonómico o federalista. Yo creo
que hay momentos en que ei
pueblo catalán se ha sentido
mal comprendido. Entonces
hay manifestacionse dé, yo
no diría de rencor, pero sí de
encontrarse muy mal dentro
del estado español. Pero, básicamente, nuestro pueblo no
es separtista sino que, tratado
con dignidad, podría aportar
mucho para el bien de los demás pueblos de Espaíía.
- En el templo de Santa
Cecilia de Barcelona, usted
honró públicamente al socialista Alfonso Comín. En esta
asamblea, afirmó: "Pierdo uno
de mis mejores amigos: Su
radicalidad incómoda para sí
mismo y para sus amigos, me
ayudó a convertirme". Le
pregunto, ¿es usted partidario, o no, de un socialismo
crisfiano, o, es posible de encontrar un verdadero cristianismo capitalista?
- Desde luego que no es
posible una visión capitalista
que pueda llamarse cristiana.
Por eso yo siempre he buscado soluciones socialistas a los
lítico concreto, como una voz
aislada, si es necesario, o, con
otros compañeros cristianos
que piensen lo mismo. Pero
no podemos, al menos creo
yo, entrar en una organización
política socialista que no respete los derechos humanos
porque va contra la esencia
del cristianismo.
- ¿Tiene usted conciencia
de ser líder espiritual en el
nacionalismo catalán? Por lo
que pude ver, estando en Catalunya, la mayor parte de los
catalanes verdaderos, lo ven a
usted como un guía que añora vivir su totalidad.
- Es muy difícil hablar de
sí mismo y juzgarse a sí mismo. Yo creo que todos los que
tenemos conciencia en Catalunya de las necesidades profundas de nuestro pueblo, tCH
nemos que tomar nuestra res-^
ponsabilidad con humildad
con generosidad. Cueste |d^
que cueste, hasta la muerte.^
Pero no se puede llamar a na-^3
die verdaderamente perfecto^
hasta que no haya dado toda><
su vida por su pueblo.
- Eso es todo, ilustre señor._^
Le damos las gracias con toda^
sencillez y sinceridad, viéndote
en usted, como hombre do^
Dios que camina con la Igle-;^
sia, con la historia y sobre to-iS
do con el hombre de esta.^
época. SEÑEN MEJIC M.
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOIA
9.a— El Uiurament dels premis
es f a x à en e l local social -de l a F e deració el diumenge dia 4 de gener
del 1981, a les 12 hores.
CULTURA
Concurs de Pessebres
El convoca la Federació de Cristians de Catalunya
La Federació de Cristians de C a talunya, que té el seu local social
al CasaJ, convoca u n Concura de
Pessebres que es r e g i r à p e r les següents bases:
l.a— Podrà participar-hi tothom
que desitgi acomodar-se a les següents categories:
a) C e n t r e s Parroquials, Associacions religioses i CoLlegis.
b) Pessebres artístics.
e) Pessebres populars d'infants.
2.»—
L'àmbit de l a convocatòria
és exclusivament local.
5 . a _ L ' a c t a del J u r a t es f a r à p ú blica el dia 31 de desembre i s e r à
c o m u n i c a d a per «scrit a t o t s els
participants.
6.a— P R E M K :
Categoria a ) 1er. 5.000 pte»; 2on.
2.500 ptes.; Ser. 1.500 ptes.
Categoria b) 1er. 5.000 ptes; 2on.
2.500 ptes!.; 3er. 1.500 ptes.
Categoria e) 1er. 1.000 ptes. 1 ñ-
lO.a— Allò que determini el J u r a t
serà inapeLlable.
giu-es de pessebre; 2on. 600 ptes. i
figures; 3er. 400 ptes. i figures; 4rt.
figures; 5è. figures; 6è. figures; 7è.
figures; 8è; figures; 9è. figures i lüè.
figures.
7.^— Independentment de^s p r e mis establerts, el J u r a t es reserva
el dret de c r e a r accèssits si l a q u a litat dels pessebres així ho a c o n sellés.
8.^— El J u r a t qualificador visit a r à els domicilis dels participants
d u r a n t els dies 27, 29, 30 i 31 de
desembre entre les 7 i les 9 del
vespre, i anticiparà les visites t e lefònicament.
11.»—
L a participació en el C o n curs suposa la total acceptació de
les presents Bases.
Amb el bon i n t e n t de c r e a r l'Associació de Pessebristes d'Igualada,
que t i n d r à el seu local social al
Casal (Passeig Verdaguer, 6 5 ) , els
que vulguin apuntar-se, és precís
que igualment h o comuniquin per
escrit, a fl que es puguin fer les
corresponents gestions per posar-la
a la p r à c t i c a i poder enviar la r e glamentació a m b les seves condicions i a v a n t a t g e s p e r fer-ne l a
inscripció definitiva.
Un dibuix de Josep Serra i Massana (a.c.s.)
3.^— Les inscripcions h a n de ferse per escrit indicant, nom, cognoms, domicili, telèfon i e d a t del
concursant, i enviar-les a la Federació de Cristians de
Catalunya,
apartait 349, d i g u a l a d a .
4.— El termini d'admissió d'inscripcions a c a b a r à el 20 de desembre.
Exposicions
Ahir divendres, a "Divuit-dinou"
fou oberta una exposició de ceràmica de IVIontserrat. Es tracta d'una
selecció de peces d'aquesta especialitat, ben notables. Es ceràmica
de caire popular, pensada pér al
poble, però amb resultats bells.
Tant de color com de forma. La
simplicitat senzilla i gràcia són
qualitats remarcables que tothom
coneix en aquesta ceràmica.
Pagans Mentsalvatge,
a "d'Ara"
I la tercera inauguració d'aquesta
setmana, que també té lloc avui,
és a r"Auca". Allí el pintor terrasenc Miquei Bail hi penja una vintena d'obres fetes a l'oli i a l'aquarel.la. Obres de caire figuratiu,
ben prometedorles que sens dubte
poden interessar als igualadins.
Durant aquest curs a "Rialles"
hem tingut cinema, titelles, teatre i
demà tindrem pallassos, seguint el
costum de fer els espectacles molt
variats i aptes per a tota mena de
gustos i de públics. Si bé l'espectacíe de demà és recomanat especialment per als més petits, que
tanmateix són els nois i noies que
més ens visiten, hem de tenir en
compte que els pallassos esdevé- |
nen una diversió que agrada a petits i grans.
En Pep, Saltimbanqui & Bocoi és
un dels únics grups de casa nostra que es dedica especialment a
treballar en el món dels pallassos i
que fa més de quatre anys que recorre els pobles i ciutats de Catalunya passejant el seu món de festa i de color per places, escoles, |
envelats i teatres. Amb aquest
temps han produït quatre espectacles: "Moltes verbigràcíes", "Nyecnyec", "Olla de grills" i la que ens
presentaran demà a l'Ateneu, "Confitura de pallassos".
Hom recorda que tal com anuncien eh el programa de la Ràdio
de cada dimecres abans de l'espectacle, a 1/4 de 3 de la tarda
aproximadament, tots els nois i
noies que ens portin a l'Ateneu el
sol de "Rialles" dibuixat en un paper, tindran un obsequi i anirem
anunciant els seus noms en el programa de Ràdio Igualada. Animeu-.;
vos i us esperem demà a les dotze
a l'Ateneu!.
Podrà ésser visitada l'exposició
fins el proper dia 31 de Desembre.
Miquel Bail, a r"Auca"
Continuant la seva programació,
"Rialles" presenta demà, a les dotze del matí, al teatre de l'Ateneu,
els coneguts pallassos Pep, Saltimbanqui & Bocoi, amb l'espectacle
"Confitura de pallassos".
Es una sèrie d'"entrades" originals de pallassos, de "gags", situacions d'ensurt i sorpreses, entrellaçades a partir de la personalitat de cada un dels personatges:
Saltimbanqui, Carbassó, Pep i Bocoi.
Ceràmica de Montserrat
a "Divuit-Dinou"
Una altra inauguració té lloc
avui Es a la Galeria d'Art d'Ara,
on s'hi presenta Pagans Montsalvatge i podrà ésser visitada fins al
26 d'aquest mes.
Pagans Montalvatge és la segona vegada que exposa a d'Ara. Per
aquesta raó la seva obra és ja ben
coneguda pels igualadins aficionats
a les arts plàstiques. La seva qualitat pictòrica, sempre a primer
lloc, ha de donar ocasió altra volta de poder gaudir en contemplar
els resultats admirables d'aquest
pintor.
Demà, paüassos
a liaHes"
SI ALOMA
"La P e s t a Major". Aquest és el títol que el dibuixant iguaiadí Josep S e r r a i M a s s a n a donà al
al dibuix que reproduïm. F o u publicat a "L'Eco d'Igualada" el 24 d'Agost del 1923. Creiem oportuna
ara la seva nova publicació t o t a vegada que l'autor,
conciutadà nostre, h a mort. U n r e s u m biogràfic el
publicàrem al n ú m e r o passat, però u n a m o s t r a del
seu treball artístic, com aquesta, bé cal que sigui
coneguda pels igualadins d'avui, puix la persona de
l'autor possiblement no h o e r a massa.
P e r aquells qui pugui interessar-los, afegirem que
una obra original de J . S e r r a i Massana és, des de fa
molts anys, a la S a l a d'Art del Museu d'Igualada.
Allí l'autor hi c r e à u n deliciós personatge infantil
del m ó n de l a f a n t a s i a —xm gnom a l a t — que és t o t
un p o e m a de gràcia.
Almacén de 300 m.2 con
agua, luz y fuerza, a 12 kilómetros de Igualada.
Acceso a camiones pesados.
Posible mano de obra autó-|
noma.
Interesados de 8 a 10 no-|
che.
Tel. 803 70 5 1 , extensió.
sió.-j^.
(fí
•a
FILMOTECA
P.B.P.
Roca, 36 — Tel. 803 12 43 — IGUALADA.
Alqtiiler de películas "Super 8" Sonoras.
Largometrajes en Color y B/N.
TENEMOS TODO EN "SUPER 8 SONORO".
Visítenos, saldrá ganando siempre, se la garíintizamos.
Más de 100 títulos disponibles.
Horario:
De limes a viernes: mañana de 8 a 1. Tarde de 3 a 7'30.
SájDado de 10 a 12.
Dr. R. Barjau Viñals
Dr. J. E. Beltran Calvo
GABINETE DE PATOLOGIA OSTEO-ARTICULAB
Traumatología y Cirugía Ortopédica.
X
i—
m
X
I
as
C/, LÉRIDA, núm. 30-1.° — Tel. 803 74 03.
Martes y jueves de 6 a 9. Horas convenidas.
•o
3-
SABMDO 6 DE DiClEMBRE DE 1980
I6UAIAPA PERIODICO DEL ANOlA
1»
25 AÑOS AL
LADO DE LA NI G U A L A D A
(O
•O
BAR-RESTAURANTE A M E R I C A ( 1 9 5 5 ) .
I
i—
CO
CQ
Era el día 8 de diciembre
de T955 cuando, al tiempo
que se inauguraba el tramo
de la Travesía Exterior de la
Nacional I I , también abría sus
puertas
el
Bar-Restaurante
AMERICA hasta entonces ubicado en la Rambla igualadina,
para trasladarse al pie de la
nueva carretera. Hacía once
años que la familia CAROLALOY se iniciara en este negocio con el BAR AMERICA de
la Rambla y les pareció que
el nuevo emplazamiento, jun-
to a las inevitables dificultades que podían presentarse,
ofrecía, en cambio, sugestivas
perspectivas para la ampliación de sus instalaciones y me-
jor servicio a los clientes. / ^ \ a
vez, podían seguir contarle
itar^c
. CO
con aquellos que hasta
;ta •^n
tonces hacían parada casi
5Í íOj^iviejo
Bar
y
gatoria en el
IGUALADA PERIÓDICO DEL A N O M
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
al usar la variante de la carretera tenían a su disposición el
nuevo edificio, con las ventajas propias de unos servicios
pensados para aquel momento y prestos a entrar en funcionamiento.
Han pasado 25 años y aquel
local acogedor, pequeño e inconfundible, ha dado paso a
un complejo hotelero que a
través de los años ha sufrido
sucesivas fases de transformación para adecuarlo a las necesidades de cada momento.
Estamos en 1980, a 25 años
de su inauguración y, como
casi todo, parece que no hayan sido tantos; solamente
contemplando y comparando
el edificio y las obras realizadas se percata uno del tiempo
transcurrido: en 1957 se construyó un piso con habitaciones (¡todas con lavabo!), convirtiéndose en Hotel de 3°
categoría y empezó el Bar a
prestar servicio permanente.
En 1959 la ampliación alcanzó
al segundo piso, dotando a las
habitaciones de baño completo. En 1962 una ambición largo tiempo pretendida: reformar 'os lavabos de señoras y
caballeros. Seguidamente la
amplicación de comedores
construyendo el denominado
"La Sardana", al que siguió
otro de los mayores anhelos:
el "Salón imperial" que debía
dar cabida a los banquetes y
demás manifestaciones necesitadas de un local capaz de
albergar 400 personas. Y en
1970 se acometió la obra quizás de mayor embergadura:
alzar una nueva edificación,
anexa a la primitiva, de varios pisos de altura para habitaciones dobles con baño
completo, calefacción, aire
acondicionado, T.V- música
ambiental, etc., con los correspondientes hall, sala de convenciones y reuniones de trabajo y demás complementos,
culminando la obra en 1973 y
mereciendo cálidos elogios
tanto por la belleza de la obra
como por la ventaja que suponía tener en Igualada un establecimiento equiparable a
los mejores de una gran ciudad, para albergar a los visitantes que, cada vez en mayor
grado, debían desplazarse a
Igualada debido al gran desarrollo industrial
adquirido
por nuestra ciudad. Posteriormente se habilitó el cernedor
para PLATOS COMBINADOS,
con gran aceptación, tanto por
la rapidez del servicio como
por su calidad y precio. Y luego las piscinas, porque se
construyeron dos, una para niños y otra para adultos, ajardinando la ' zona y componiendo- un bello rincón que
sirve, a la vez, de sosiego y
distracción.
Y, al cabo de 25 años ¿se
mantiene aún ese afán de ampliar y mejorar la obra empezada por aquel hombre sencillo y entrañablemente querido
que fue GERÓNIMO CAROL
GUAL? Hablando con sus hijos pudimos constatar que el
entusiasmo del pionero lo infundió también a quienes primero fueron sus mejores colaboradores y luego, una vez
faltó él, los decididos artífices
de nuevas realizaciones, unas
ya terminadas y otras en vías
de ejecución.
Así, por ejemplo, se ha dado una nueva orientación al
servicio de Restaurante, seleccionando meticulosa m e n t e
tanto la elaboración como la
caiidad de cada plato; creando otros nuevos y recomendando diariamente las espe-
cialidades
ocasión.
propias
de cada
Los banquetes son objeto
de merecido estudio y atención. En breve van a confeccionarse unos folletos explicativos, con profusión de fotografías y una serie de menús
con precios asequibles a cada
presupuesto.
Los PLATOS COMBINADOS, de acuerdo con las sugerencias de los clientes han
sido modificados y mejorados
en su composición, manteniendo la línea de ofrecer un
esmerado servicio, calidad y
precio. El éxito de esta especialidad ha ido tan en aumento que ha sido preciso ampliar
el comedor ya que actualmente resultaba insuficiente.
Y seguirán nuevas reformas, nacerán otras ideas y el
HOTEL AMERICA seguirá, como siempre, intentando ofrecer el mejor servicio para sus
clientes que son, también, los
mejores.
Son innumerables las personas o entidades a quienes
mucho debe el HOTEL AME-
RICA; por eso, a través d
tas páginas, quiere rendí
buto, primero al emocioi
recuerdo a los que fallecí
y de gratitud perenne a t
aquellos que, de alguna
ma, han colaborado a la
dad de estos 25 años.
A todos sus empleadc
los que lo fueron, por si
trega, .honradez profesior
comprensión, tanto al <
tar las críticas como por decer
su comportamii
También a quienes como
veedores, transportistas,
han ayudado, con la ca
de sus productos o la gei
sidad de su trabajo, al 1
nombre del establecimii
Y de forma especial e
clientes que son, a la vez,
gos, porque con su confi
han hecho posible los le
de esta empresa que se(
trabajando con mayor t(
si cabe, para correspone
tantas y tantas atencione!
GRACIAS A TODOS,
GOS.
(O
3
•O
CO
X
i—
CO
X
I
CO
CO
CQ
o.
•o
3
HOTEL AMERICA (1980)
-
IGUAUDA PERIODICO DEL ANOlA
SÁBADO 6 DE DiClEMBRE DE 1980
EN ODENA
Venta de viviendas unifamiiiares
compuestas de:
COMEDOR-ESTAR
COCINA
BAÑO
ASEO
t HABITACIONES
GARAGE
Inhirniación en:
I Grandes facilidades de pago !
Carlos VII, 39
ANÁLISIS ClMCOS
LABORATORIO
Teléfonus 803 43 40 - 803 08 03
T O T E S
I E S
J
O
G
U
E I S
Í N F A N T S
...i j o c s .
E
S
Awb
S O I A M E N T
CAMIONES-FURGONES
AUTOCARES
A
Avía
Plaza de la Cruz 16 1." — Telí. 80314 88 — Igualada.
TOCOGINEC01OGO
N
FuNCiÓ d í d À C T Í C A p E R A j u q A R
I f t CREU
Or. O
l SE ANTONO
I DReH
i A SOLANA
I
JUGUET EDUCATIU
CARRER DE L ' A R G E N T , 2 8
IGUALADA
SERVICIO
VENTA Y CAMBIO
MEJORES PRECIOS
CON FACILIDADES
DE PAGO
COMPRUÉBELO EN:
TALLERES BALMES
CTRA. MANRESA, 5.
IGUALADA.
Lamentando las molestias que pueda ocasionarles, y a
PARTICULAR VENDE
la espera de la reafsertura de su consulta en Igualada,
— ODENA, TERRENOS URBANOS, desde
415.000
ptas. FACILIDADES.
— VILANOVA, 270 m.2
835.000 ptas.
— MONTBUI- pueblo, con
SERVICIOS, 214 m.2 —
980.000 ptas. y 326 m.2
1.500.000 ptas. FACILIDADES.
Telf.: 803 79 39.
ruega a sus pacientes y amigos se sirvan contactar con
su consulta de Esparraguera los lunes, miércoles y viernes de 6 a 9 (Plaza San Magín, 5) o en su Telf. particular 7772375 o 7773477.
(O
•O
I
co
•o
co
IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOüA
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
anvs
EL CEMENTIRi
Evolució Històrica,
Urbanística i Arquitectònica
I
V I
Pnmeres dades segle XI.
El per què d'incloure dins aquesta secció d'urbanisme el Cementiri,
element que més aviat sembla ésser un c l a r exponent arquitectònic
dins la c o r r e n t neoclàssica, és ben
1
11,
1
D'altra b a n d a el cementiri, slgniñea t a m b é l a p r i m e r a realització
periòdic un grup de joves professionals igualadins: l'Equip - 5.
singular del neoclàssic a Igualada;
fet sens dubte de gran importàn:c i a dins la g r a n miscel·lània a r quitectònica que posseeix l a Vila.
EVOLUCIÓ HISTÓRICA
Hem de dir també, que d'aqueste
dos elements anteriorment anim-
tòria d'Igualada", e n s diu que a¬
1
quest s'ha trobat c a n v i a t de lloc
diverses vegades; des del primer
"fcfâsar" —que es t r o b a v a ubicat
prop de l a primitiva església— flns
a l'actual —situat a l'avinguda P a u
Casals.
t i l l i
En aquesta fotografia podem veure la inscripció que es trobava en
un principi a la part superior de la portada i que avui la trobem
en la paret de l'atri.
senzill, j a que aquest eiement, j u n t a m e n t amb l'Excorxador m a r c a ran l a p a u t a del c r e i x e m e n t u r b a nístic de la ciutat, a l'est i oest
respectivament, i d u r a n t quasi ben
bé u n segle i mig.
En un principi c a l dir que el C e mentiri que avui dia coneixem c o m
a tal, e n uji principi estava situat
a l'entorn de l a primitiva església.
J a Mossèn Segura, en l a seva "His¬
ciats, sols p a r l a r e m d'un, el C e mentiri. L a raói d'això és senzillam e n t que, t r a c t a r - l o seria p u r a m e n t u n a reiteració d'una
molt
bona exposició del mateix, que fer e n a n y s e n r e r a i en aquest m a t e i x
Doncs bé, quan es v a c o n s a g r a r
l a p r i m e r a església - s e m p r e segons M o ^ è n Segura— en 1059 i en
1087,
se 11 assenyalà un espai de
t e r r a a l'entorn de t r e n t a passes,
destinats a u n cementiri. E n un
principi sembla que seria u n a pet i t a celda, però a m b l a p e r t a n y e n t
mida.
Més t a r d trobem que en uns doc u m e n t s del s. X I V (1356), j a se'ns
p a r l a del Cementiri o fossar nou.
Aquest es c r e u que e s t a v a situat a
l a p a r t nord de l a parròquia, probablement als voltants d'on avui
hi h a l a capella d e S a n t a Maria.
Posteriorment veurem c o m després de l'edificació de l a nova p a r ròquia en el segle X V I I , aquest fou
traslladat n o v a m e n t d a v a n t l a plac e t a de d a v a n t del portal m a j o r
de l'església de S a n t a Maria. Així,
a 25 de gener de 1702, es féu l a
t r a s l l a d o dels ossos de l'antic c e mentiri (el que a b a n s h e m a n o m e nat nou) al r e c e n t m e n t construït a
l'actual p l a ç a del B r u c .
Per fl, i a c a u s a de l'augment de
la població i principalment pel poc
espai i l a p o c a higiene que supos a v a tenir les despuUes dels m o r t s
a dins l a Vila, l'Ajuntament decidí
p o r t a r a t e r m e l a construcció d'un
nou cementiri, el qual pogués donar c a b u d a a t o t s els cadàvers. P e r
tal de construir el nou cementiri,
l'Ajuntament d e m a n a l'ajut als
pobladors de l a Vila, t a l c o m es
pot veure en el "Llibre d'actes de
1819", en el qual se'ns nombren di-
FALTA AYUDANÏÏ
OE CSCINERO
CON
EXPERIENCIA
Razón: Granja Pla.
Si no es usted suscriptor de este periódico y desea recibirlo en su domicilio rellene el cupón adjimto y envíelo
a nuestras oficinas de calle Creueta, 30 (interior), o bien
llame por teléfono al 803 70 06, facilitando el nombre y
dirección.
piso ......
Población
•••••
versos cognoms de famílies igualadines que col·laboraren a p o r t a r
a t e r m e el projecte.
Aquest es construí en 1817, i e n
1819,
el 28 de maig, fou inaugurat
amb g r a n solemnitat.
EL NEOCLÀSSIC
AL CEMENTIRI
J a trobem en el Cementiri, tal
c o m h e m dit anteriorment, les primeres característiques
neoclàssiques a Igualada.
Uns arquitectes que intervinguer e n foren BofaruU, per l'ordenació
general —el plànol el trobem sense d a t a r , i inclòs en el "Llibre d'Actes de 1830". Foli núm. 37. —7 d'octubre de 1830— i Guixà, per a l a
construcció de l a p o r t a —^plànol
t a m b é sense d a t a r inclòs en el
"Llibre d'actes de 1819": foli núm.
93.—
2 setembre 1819.
Amb m o l t a simplicitat hi podem
veure c l a r a m e n t les idees clàssiques que al.ludíem. Pel que fa al
portal hi h a dues columnes doriques que flanquegen l'entrada, que
és un a r c d e p u n t rodó. A l a p a r t
superior, que h a estat modificada
Dr.
del projecte original, hi h a v i a un
inscripció que trobem en l a par(
de l'altri.
No té tampoc gaire semblanç
a m b la del plànol a n o m e n a t aa:
teriorment, j a que hi podem ax
vertir nombroses diferències;. E n 1
inscripció es fa c o n s t a r que el Cí
menteri va ésser p a g a t amb els ai
bitris del comú, l'any 1819, el n
de l'època: F e r r a n VII. L'escut i
el de la ciutat.
La distribució general és qua
igual a l a que a r a hi h a . El Cemei
tiri és de' f o r m a rectangular, vo
tat d'un claustre de tipus dòric, o
trobem els nínxols. El pati interü
e s t a v a destinat a fossats. Oposad
a la p o r t a hi havia l'església, qi
va ésser destruïda en el període d
1936-39 i r e e m p l a ç a d a actualmea
per u n a d'en B . Bassegoda.
Podem dir que e n c a r a avui
Cementiri conserva aquesta p a
Neoclàssica quasi i n t a c t a i que e
successius eixamplaments es pode
diferenciar c l a r a m e n t .
JOAN CORTADELLA
I HUGUET.
ISSAM FAWAZ
CONTROL DEL EMBARAZO - PARTOS
ENFERMEDADES DEL APARATO GENITAL FEMENINO.
Calle Lérida, 33, 1.° 2.°.
Lunes — miércoles — jueves — sábados.
Telf. 803 79 99.
RAMON FONT FONT
CERRAJERÍA Y CARPINTERÍA DE ALUMINIO
BALCONERAS, PUERTAS Y VENTANAS, CORREDERAS Y PRACTICABLES, DOBLE VENTANA, GALERÍAS
Y TERRAZAS, CUBIERTOS DE ÁTICOS, M.AMPARAi^
DE BAÑOS.
Baja San Antonio, 34. Teléfono 803 06 37. IGUALAD.4P .
•O
i—
m
Dr. Ramón Pedragosa
Deseo, a partir de la fecha, recibir "IGUALADA
PERIÓDICO DEL ANOIA", bajo el pago trimestral de 675 pesetas.
Don
Domicilio
En aquesta reproducció d'una postal de començaments de segle pOr
dem veure l'antiga església endeífocada durant el període 1936-39.
X
I
as
Enfermedades de la Piel
Visitas en Clínica Mutua Igualadina
ANOIA
(Catalunya)
.
Primer y t e r c e r sábado de cada mes de 9'30 a 12 hora¿^
cada jueves tarde de 16 a 20 horas.
Se ruega solicitar hora con antelación.
3
a.
22
I6UALA0A PERIÓDICO DEI ANOIA
"La Ciseta", "El bac de les ginesteres" i "Atzavares i baladres" integren aquest registre, j u n t a m e n t
a m b altres sis potser menys conegudes però ben dignes de formar
p a r t d'aquest recull.
AVUl DISSABTE
OBERTURA
DE
PARLQI DE SARDANES
Bamboneria
"LA MEL"
Cnw Ik SB. Cmrní, 3 - IBIIIUUIII
Ahorre
perder
ccriorías.
sTuaeAi.c»í«
CURS D'INSTRUMENTACIÓ AL
CONSERVATORI
F a un parell de setmanes, des
d'aquestes mateixes ratlles, ens
fèiem portadors de l a crida que
feia el Conservatori de Música dTgualada per tal de fomentar l'ensenyament d'uns instrïunents típics per a la cobla c o m són la t e nora i el tibie, puix e r a molt trist
que h a v e n t - h i dos professors especialitzats e n aquest tipus d'ii^trumentació, en una c i u t a t de t a n
alta c u l t u r a musical com és I g u a l a d a n o h i hagués absolutament
ningú initeres^t a aprendre'n.
Bomba de calor, confort durante todo el año,
con un simple conjunto compacto. Ahorro
de energía y dinero de los sistemas de
calefacción-refrigeración convencionales.
Calefacción por suelo radiante, sistema
completo de calefacción de superficies por
agua caliente.
Solicitenos información:
NSTALACI
O
NES
PRA
COTONS, 12 y 14 G
I UALADA
Com sempre, ai c o s t a t del doc u m e n t musical sonor
d'aquestes
gravacions, aquest àlbum es c o m pleta amb un estudi biogràfic sobre
Eduard Toldrà fet i>er Oriol
Mai'torell i Joaquim Carbó, un
opuscle d'un contingut testimonial
excel·lent, il·lustrat a m b forces fotografies i g r a v a t s i completat a m b
un recull de dades cronològiques
sobre l a vida i xm catàleg sistemàtic de l a seva e x t e n s a obra.
L'altre àlbum dels "Clàssics de
l a Sardana", l'onzè, e s t à dedicat a
Vicenç Bou. No cal dir que les m é s
conegudes s a r d a n e s seves són les
que f o r m e n p a r t d'aquest nou disc
que h a estat enregistrat per l a c o bla Montgrins i l'Orfeó Atlàntida,
Bota la direcció de Lluís Albert i
Sembla ser que aquesta a p o r t a ció n o s t r a a la c a u s a v a ser a l t a m e n t positiva, j a que pocs dies després d'haver-s€ publicat aquesta
informació, els responsables
del
Conservatori ens comunicaven que
ja hi havien t r e s alumnes inscrits
al c u r s i alguns d'altres interessats
a fer-ho.
Nosaltres, com a portadora que
pretenem ser de l a cultura, costums i tradicions de l a volguda
t e r r a cajtalana, e n s alegrem que
novament el seny dels n o s l a ^ j o ves igualadins a m a n t s de l a interpretació miisical, s'hagi fet p a lesa de la importància que t é el no
abandonar a l a seva sort la "nostra"
m a l t r a c t a d a música popular.
NOUS ENREGISTRAMEINTS
DISCOGRAÍICS
Aquests dies h a e s t a t enllestida
l'edició de dos nous volums de l a
coLlecció "Clàssics de la S a r d a n a " :
són els àlbums desè i onzè dedic a t s a E d u a r d Toldrà i a Vicenç
Bou resi)ectivament.
La cobla Ciutat de Barcelona,
sota la direcció de R a f a e l Ferrer,
ha e s t a t l'encarregada d'enregist r a r una selecció antològica de les
sardanes d'Eduard Toldrà, el compositor de l'expressiu lirisme. Obres
tan
r%presentatives c o m "Lluna
plena", "Sol ixent", "Camperola",
ELEFONO
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
Antoni Coll. "Sospirs d'amor", "Mimosa", "La somrienta", "Cants de
maig", "Mar de Xaloc", "Girona
aimada",
"Èxtasi",
"Voliaines",
"L'anell de prometatge", i "Torroella vila vella", a més de dues s a r danes corejades "El saltiró de la
oardina" i "Uevaaitina" configuren
l a p a r t musical d'aquest àlbum el
qual també, complementàriament,
s'acompanya d'xm interessant opuscle a m b el catàleg de les sardanes
de Vicenç Bou, un article de l i u í s
Albert i un recull de fotografies de
l'època del comixjsitor.
PROPERA BALLADA DE
SARDANES
J a f a dies que no tenim el goig
a Igualada de fruir d'una ballada
de sardanes, però això quedarà solv e n t a t la propera setmana, puix
pel diumenge dia 14 s'anuncia una
a 2 / 4 d'una del migdia a l a P l a ç a
del Pilar, de la qual en t i n d r à c u r a
la Cobla Bages de Manresa.
IGDALADI
de la
Classe Obrera
CONFERENCIA
sobre el tema
POLÍTICA COLTURAL
de la GENERALITAT OE CATAIDNÏA
a càrrec de
l'honorable conseller
MAX CAHNER
Divendres, 12 de desembre de 1980
8 de la tarda, a les ESCOLES de rEntilat
presenta el grup vocal
"Cantare con la Gorgia''
ÀNGELS SAL, soprano
MERCE CANO, mezzo
JORDI CASAS, contratenor
LLÜIS TORT, tenor
TONI OLIVA, baix
A L'ESGLÉSIA DE LA SOLEDAT
Dissabte, 6 de desembre. A les 10 de la nit.
(Entrada lliure).
0
"í
'(.
£
c
1
í
SÁBADO 6 C£ DICIEMBRE DE 1980
lOUAUOA
PERIÓDICO OB. ANOIA
MEDICINA
MICOSOCIAL
ueo cardíaco =; marcapasos
El corazón, viscera nobie
por excelencia, posee una serie de propiedades singulares, que de forma esquemática voy a intentar desglosar en
el artículo de hoy. Y cerraremos con la descripción de un
marcapasos, como terapéutica final en el caso de que se
produzca algún fallo en la
transmisión del estímulo cardíaco.
La primera propiedad es la
de poder iniciar su propio estímulo o también llamada fase cronotrópica; la segunda será ia facultad de responder al
estímulo antes mencionado,
propiedad batmotrópica,- la
tercera es la propiedad dromotrópica, que significa la
facultad de transmifir el estímulo; y por último la propieda inotrópica que es la capacidad de contraerse la musculatura cardíaca como respuesta a todo el mecanismo
descrito del estímulo.
Así se puede comprender
que para que funcione nuestra primera viscera le hace
falta un disparador, que se inicia en el llamado nodulo sinusal (marcapasos normal del
corazón), que por medio de
unas fibras existentes, distribuirá el estímulo a todo el
miocardio; esto será una pulsación. Una alteración en la
producción o distribución del
estímulo provocará, bien sea
una arritmia o bien un bloqueo. El bloqueo es una disociación permanente entre la
contracción auricular, rápida,
y la contracción ventricular,
lenta. Entonces, para entenderlo mejor, se produce en el
módulo sinusal una emisión
de estímulos de forma normal, pero al existir el bloqueo
estos no pasan ai ventrículo y
así la contracción del músculo
no se produce o, si lo hace, se
efectúa por un foco anómalo,
que de todas formas produce
un grave enlentecimiento del
pulso, que puede llegar a provocar un síncope. Así pues, un
puso
anormalmente
lento
puede poner al médico sobre
la pista de un bloqueo auriculo-ventricular completo, sobre
todo si el enfermo es viejo. Si
además existe ofuscación transitoria, inestabilidad o desmayos, el diagnóstico es casi seguro.
Llegados a este punto es
cuando se tendrá que implan-
tar un marcapasos artificial
que haga "posible el aumento
de la frecuencia cardíaca, imprescindible casi siempre para
continuar
viviendo. Ahora
bien, el músculo cardíaco tiene que mantener como mínimo la capacidad de contracción intacta, para que esta terapéutica sea eficaz.
¿Qué es un marcapasos?
Un marcapasos es un dispositivo electrónico activo intracorpóreo, cuya función consiste en reemplazar un mecanismo natural deteriorado que
regula el ritmo del corazón.
En la práctica, un marcapasos
está constituido por una batería de pilas que alimenta un
circuito electrónico. Su papel
consiste en fragmentar en breves descargas eléctricas la corriente proporcionada por la
batería.
La frecuencia de los impulsos será la que se impondrá al
miocardio. Esta se sitúa alrededor de los 70 a 80 por minuto. Dichos impulsos duran
alrededor de una milésima de
segundo y su amplitud es de
algunos voltios. El conjunto de
las pilas se halla contenido en
un estuche metálico o de resina. Los impulsos que genera
el marcapasos son conducidos
al corazón por medio de cables aislados y, partiendo de
ia minúscula descarga eléctrica suministrada a los electrodos colocados en el corazón,
se desencadena la despolari¬
zación, es decir, la activación
eléctrica del corazón, provocando la contracción de toda
la masa muscular ventricular.
El marcapasos es, en cierto
modo, un sistema de encendido que sustituye al circuito
propio del corazón afectado
en uno o en varios puntos de
su trayecto por los antes mencionados defectos de la conducción.
La duración de las pilas dependerá del material con que
estén fabricadas; asi, las más
usadas son las de litio, que
han venido a sustituir a las de
mercurio y cinc, que tenían
una duración de 2-4 años y
eran de gran tamaño. Con las
pilas de litio se consiguen duraciones de hasta 9 años. Actualmente, y para niños, se
están construyendo baterías
de plutonio, que duran varios
decenios.
El primer marcapasos intracorpóreo fue implantado en
el hombre en 1958. Puede estimarse que actualmente existen en el mundo más de
260.000 enfermos portadores
del mismo. Los resultados terapéuticos obtenidos mediante los marcapasos se cuentan
entre los más espectaculares
de la medicina moderna.
El marcapasos constituye un
ejemplo único de una situación por la cual un dispositivo
electrónico activo intracorpóreo es, en ciertos casos, el
único medio capaz de asegurar el mantenimiento de la vida segundo a segundo y, lo
que es más, durante varios
años...
Dr. JORDI ZAPATER
El Ayuntamiento de Odena
Informa a los posibles compradores de parcelas en este
término municipal, que se hallen situadas en zona Rústica, que antes de comprarlas pasen a pedir información
por este Ayuntamiento.
Se vende
CITROEN DYANE 6
en buen estado
Razón: Avda. Ángel Guimerà núm. 9.
Tels. 803 01 79 y 803 54 39
IGUALADA
REACCO
I NES AN]
La estructura mental del individuo perteneciente a un pe.
ríodo de democratización está dominada por la razón; una actitud racional hacia la autoridad y hacia sus semejantes, una
actitud racional hacia las cosas y hacia el mundo como totalidad, un tipo racionalista de pensamiento y una tendencia a
racionalizar las pautas de vida, constituyen las principales características de este tipo de individuo. En la mente del hombre
democrático existe la profunda convicción de que él puede comprender y dominar su medio ambiente, por rápido que sea su
cambio. De ahí surge el fuerte sentimiento de seguridad y libertad que caracteriza al hombre democrático.
Toda pauta cultural democrática está basada en la doctrina
de la libertad, que tiene sus raíces en la convicción de que la
estructura de la sociedad no asienta sobre un orden establecido
arbitrariamente, permanente y fijo, sino que, por el contrario,
es el resultado de la actividad de cada uno de sus miembros,
de sus interacciones, deliberaciones y acuerdos. De lo que deducimos que otra categoría del esquema mental democrático es
el sentimiento de la relatividad y provlsíonalidad del poder y la
autoridad. La posesión de poder y autoridad implica un proceso
de delegación y concesión hecha por una parte de la comunidad
a otra.
Aparentemente, la libertad puede entrar &n conflicto con
el orden, pero si estamos de acuerdo en que las formas d&
vida democrática están basadas en el supuesto de que el individua) es autor de su sociedad, llegaremos a la conclusión de
que el ciudadano demócrata queda implícitamente comprometido a obedecer sus leyes y a respetar los principios racionales que regulan la vida de su sociedad.
En una forma de vida democrática, la conducta humana
tiene su origen fundamentalmente en procesos mentales conscientes. El estilo del hombre democrático es la actividad reflexiva y la elección consciente; no obstante, la presencia del
inconsciente también es necesaria. La forma de vida del hombre democrático es el resultado de un cierto equilibrio y una
cierta transacción dialogante entre la conciencia y el inconsciente.
Una de las mayores debilidades de la democracia radica en
el conflicto entre la ética cristiana de la solidaridad universal
y la ética individualista de la competencia y el éxito. La democracia se basa en un dualismo ético, que intenta establecer un equilibrio dinámico entre el individuo y la sociedad, la
libertad y el orden, la competencia y la solidaridad humana,
la ética de lo absoluto y la ética de la eficacia y el éxito.
Las situaciones conflíctivas, que implican una frustración
y una amenaza para determinados individuos o grupos, tienden
a disminuir el grado de libertad de su comportamiento social.
Una gran frustración suele producir una descarga incontrolada
de agresividad en el grupo frustrado, o bien temor e inseguridad. En ambos casos, el grado de libertad individual disminuye y existe el riesgo de la manipulación de' los factores
emocionales e irracionales que se producen en esas situaciones
conflíctivas, por determinados grupos políticos que pretenden
capitalizar a su favor, formas irracionales y mágicas de pensamiento, y actitudes emocionales y hostiles hacía la autoridad. Tales manipulaciones constituyen formas antidemocráticas de vida y la evasión hacia la irracionalidad es un síntoma claro de regresión en la conducta del grupo.
Cuando la actitud hacia la autoridad es claramente emocional, y cuando toda la estructura del grupo descansa sobre^
factores emocionales y no racionales, aunque las técnicas de-j^
mocráticas se apliquen con toda fidelidad, las poderosas ten-j^
dencias antidemocráticas que existen en el grupo pueden con^
ducir a formas peligrosas de autoritarismo (fascismo o comu-^
nismo).
"2
El control del miedo, la frustración y la inseguridad, paro^
evitar conductas irracionales y respuestas inmediatas e instin><
ía en
tivas, así como la adaptación a unas pautas de vida
en ráptóc¿
rapide^
transformación, sin perder su estructura mental básica, cons-^
tituye un problema que él hombre de la sociedad democráticai
no siempre ha sabido resolver.
Dr. LLUIS MIRO QUINTANA .
•o
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
IGUALADA PERIODICO DEI ANOlA
24
llestits línia jove, vestits per a futures mares, faldilles, iiruses,
cnniunts i retaiis.
OfERTA ESPECIAL
VesAts de dones uns a la taoa
se
Vestits i laquetons des de 1.600 pessetes.
Retalls des de 25 pessetes.
e. Sebastià Artés, nihn. 2S (dos pisos) p p de ia Plaça d'Espanva.
PREUS
FABRICA!
Hores de venda de dos quarts de 5 a dos quarts de 9 dei vespre.
T
Traies línea ioven, vesddos pre-mama, faldas, iiiusas, cliaquetones
coniuntos v retaies.
OFERTA ESPECIAL
Vestidos señoras iuista ia taiia 50
Traies v cliaquetones desde 1.600 pesetas.
Retaies desde 25 pesetas.
o
>
C Sebastián Artés, nom. 29 (dos pisos) cerca de ia Plaza de España.
IPRECIOS OE FABRICA!
Horas de venta de 4'30 a B'30 tarde.
O
>
o
c
c
~l
o
ao
C
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
IGUALADA PERIÓDICO OEL ANOIA
DEPORTES
CALËNDMO DEPORTIVO
losep AntoDí Estroch Rosines, "coadi'
del equipo feonmino t Hocliev
Si un hombre es popular
en el nnundo hockeístico, no
cabe duda, de que éste es
Josep Antoni Estruch. Desde
que se inició en el juego del
patín y del "stik" hace ya cerca de tres lustros, ha sido
siempre el ¡ugador insustituible en el equipo, sea en la División de Honor o en Primera
División Nacional, como también lo fue en sus años de
infantil y de juvenil.
Su gran pasión por este deporte —especialidad en la que
España, gracias al potencial
catalán, ha logrado las más al- promocionando el hockey con
tas distinciones mundiales—, bastante intensidad entre sus
hace que Estruch sea un juga- alumnos. En esta programador de inusitadas inquietudes. ción se planteó la posibilidad
Con el Igualada alcanzó la má- de crear un conjunto femenixima categoría nacional, y en no y así se hizo. El pasado año
Primera División, con el Lista se jugó el primer partido,
Azul, de Lleida, y el C.N. también contra el Terrassa,
Piera, ha figurado varias tem- puesto que era el único equiporadas. Actualmente se ha; po que existía en aquel enreintegrado a la División de tonces. Ahora, con tres clubs
Honor, formando en las filas consolidados, el Terrassa, ei
TaradeU y nosotros y otros
Esfèric de Terrassa.
El domingo encontramos a que se están gestando, la FeEstruch en el Velódromo del deración ya admite la categoAteneu. Se hacía la presenta- ría femenina en su seno y es
ción del equipo de hockey muy posible que esta temfemenino. El frío era glacial y porada se organice la "I Lliga
falló un poco el calor del pú- Nacional Catalana Femenina".
- Consideras que con el
blico. No obstante, hubo aniColegio
Jesús María habrá sumación y buenos resultados,
ficiente para formar un equique es lo importante.
- ¿Satisfecho del compor- po acorde a la potencialidad
igualadina?
tamiento de tus féminas?
- Desde luego que no.
- Más que satisfecho. Eufórico y orgulloso. Eufórico por Tampoco lo pretendemos. La
comprobar que el hockey fe- dirección dei centro continuamenino tiene un brillante por- rá en su actividad normal y,
venir y, orgulloso, por tener además, aceptará toda muchala suerte de poder entrenar a cha que quiera integrarse ai
chicas tan entusiastas y vo- equipo sea de donde sea su
luntariosas. Este mismo equi- procedencia.
Mientras sostenemos esta
po con un poco más de rodaje
puede llegar a emular las bri- charla, los tres equipos contenllantes gestas del equipo titu- dientes, el Terrassa, el Taralar masculino, cuando nuestro deU y el igualadino, están en
hockey figuraba entre los me- los vestuarios. Luego, la dirección del Colegio Jesús María,
¡c es de España.
- ¿Me das el nombre, por ofrecerá a todas las participanfavor, de estas excelentes ju- tes un refrigerio. Con el mismo Estruch podemos constatar
gadoras?
- Con mucho gusto: Dolors diversas opiniones entre los
Inglada, Nati Inglada, Conxi- jóvenes asistentes a los enta Ferreiro, Silvia Vila, Pilar cuentros y todos coinciden: las
Bosch, Carina Segura i Gem- chicas de Igualada han brillado a gran altura. Incluso poma Negredo.
- ¿Y, cómo ha sido posible dían haber ganado al coloso
la creación de tan notable Terrasa. Naturalmente todo
son felicitaciones y también
conjunto?
- Hace ya algunos años que para Estruch, artífice principal
el Colegio Jesús María está de este prometedor equipo.
Y, entonces, recordamos que
Josep Antoni fue el primero
de su promoción cuando obtuvo el título de preparador
provincial en el año 1977,
tardando sólo dos años más
para conseguir el de entrenador nacional.
- Según nos has dicho, actualmente hay tres equipos femeninos. Pero tú eres optimisy nos dices que van a acrecentarse considerablemente y
a no tardar. ¿En qué te fundas?
- Pues por una razón muy
sencilla. Puesto que el patinaje es un deporte que a ias chicas les va muy en consonancia a su propia personalidad,
el hockey es el juego de este
deporte. No olvides que para
ser buen jugador de hockey
hay que ser excelente patinador. Y, ellas, de patinar saben
mucho y el competir, les encanta. Yo, personalmente, veo
en las chicas que vienen a entrenar, mucha clase. Incluso
me atrevería a pronosticar que
la ciudad de Igualada será,
dentro de unos años, una extraordinaria potencia del hockey femenino, como lo es en
el masculino.
- ¿Pero, fuera de Igualada,
también confías en su implantación?
- Por supuesto que sí.
Mira, la prueba más elocuente la tenemos en la Federación. Varias son las féminas
que se inscribieron para hacer el curso de preparadores
de hockey provincial y todas
han obtenido el título sin ninguna dificultad.
- ¿Animado, pues, para
proseguir?
- Ánimos todos los que
quieras, pero, no podré terminar mi gran ilusión.
- ...?
- Me explicaré. Es muy posible que a primeros de año
mi vida emprenda un nuevo
AJEDREZ
Campeonato Catalunya
Local Social, 9'30 h.
CA. Igualada A - Calaf A
(lia. regional)
En Barcelona,
Aragonés - CA. Igualada B
(Illa, provincial)
ATLETISMO
En Badalona,
Jean Bouin Internacional
Estadi Atlètic Municipal (hoy)
Final Cross Escolar
(Todas categorías)
BALONCESTO
Campeonato Provincial
Pavelló Cobert Municipal,
C.B. Igualada - C.B. Olesa
(junior y juvenil)
C_B. Igualada - S.A. Suria
(Senior)
FUTBOL
lila. División Nacional
En Sta. Coloma de Gramenet
Gra nenet - Igualada
Primera Regional
En Capellades, 12 h.
C.F. Capellades - San Cristóbal
En Tárrega,
U.D. Tárrega - U.D. San Mauro
Segunda Regional
Campo Garcia Fossas, 11'30 h.
F.C. Fátima - C F . Ponts
En Vilanova del Camí, 11'30 h.
C.F. Vilanova - C.F. Tremp
destino. Mi labor profesional
se encamina hacia centroamérica para ocupar un alto
cargo en una de las sucursales
que tiene la empresa donde
trabajo.
Lástima y lo lamentamos.
Josep Antoni ha desarrollado
una gran y positiva labor. Lo
Tercera Regional
Camíp de l'Ateneu, 11'45 h.
Ateneu Ig. - Pobla
Campeonato Catalunya Veteranos
En Gavá,
A.V. Gavá - A.V. Igualada
HOCKEY
Prmera División Nacional
En Premia de Mar,
A.H. Premia - Igualada H.C.
Primera División Juvenil
En Manlleu,
C P. Manlleu - Igualada H.C.
PELOTA
Frontón Municipal, 11 h.
C.N. Igualada B - C.N. Barcelona A
(Pala Corta, 3a. cat.)
12 inoras:
C.N. Igualada A - C.N. Barcelona B
(Pala Corta, 2a. cat.)
13 horas:
C.N. Igualada - Horta
{2a. cat. Mano parejas)
C N. Igualada - Cerdanyola
(3a. cat. Mano parejas)
En Tarragona,
C. Gimnàsti B - C.N. Igualada B
(Pala Corta, 2a. cat.)
PING - PONG
Local Social
C.PR. Igualada A - El Ciervo D
(3a. categoría)
CPP.
Igualada - C. Eulaliense
(2a. cat. femenina)
más difícil, la conjunción d<
equipo, lo ha resuelto co
éxito.
¿Dejarán, los hombres df
hockey, perder esta oportun
dad de contar con represent;
ción femenina dentro de esl
especialidad tan igualadina?
LUIS BASAS TEiXID<
LA SOLUCIÓN •«MPIE.AS «te:
fachiadas, rótulos,
MAS LIMPIA cristales,
moquetas, alfombras,
primera limpieza de pisos,
y cerámicas.
Ll
VITRIFICADOS I
* ABRILLANTADOS DE:
terrazos, marmoles,
mosaicos y parquets.
•CONSERVACIÓN DE:
bancos, despachos,
industrias, colegios
escaleras, piscinas,
clinicas y hospitales.
(O
.
•o
co
X
SE ALQUILAN
i—
m
X
PLAZAS OE PARKING
Junto Iglesia Sagrada Familia. Telf.: 803 42 00.
•o
803 549^
M
IGUALADA PERIODICO DEL ANOlA
El rival de tumo
Tercera División Nacional
Jornada enigmática
L a jornada número catorce
presenta un buen número de
partidos de aqueUos que se pueden considerar "impronosticar,
bies" y, por io t a n t o , es u n a j o r n a d a a i t a m e n t e propicia a l a s
sorpresas.
i-ongamos por c a s o ¿se a t r e verían ustedes a vaticinar si el
Heus liüer p u n t u a r á o no en el
campo del Malgrat? Porque el
humilde equipo costeño, después
de d a r buena c u e n t a del B a d a lona se h a permitido el lujo de
g a n a r en M a t a r ó . Posiblemente,
el liderato del R e u s peligra...
Tampoco tiene pronóstico el
Girona - Figueres que llega en
un
momento particularmente
interesante p a r a ambos clubs.
El c a m p o de "Montilivi" donde
últimamente g a n a r o n B a r c e l o n a
y Vilafranca ¿ s e r á propicio p a r a el equipo de l a capital del
Empordà? ¿Sí? ¿No? ¿ T a l vez?
No olvidemos que el Girona supo
recuperar en I g u a l a d a y en G a va lo perdido e n c a s a .
x a m p o c o a c e r t a m o s a predecir lo que va a ocurrir en Hospitalet entre los titulares y el
tíadalona. L>OS a e la segunda c i u dad, ae Catalunya son í'uertes en
su c a m p o y ios üe la t e r c e r a a s p i r a n a toao. ü n partido sensacional, de loaos modos.
¿ Y que s e r á c a p a z de conseguir ei Vilafranca e n Olot? íjOS
PARTIDOS
PROX.
JORNADA:
S a n t Andreu - Horta
L a C a v a - Europa
Malgrat - Reus
Canovelles - Mataró
Hospitalet - B a d a l o n a
Girona - Figueres
El Masnou - G a v à
Olot - Vilafranca
G r a m e n e t - IGUALADA
Júpiter - B a r c e l o n a
la. Carrera Sport Froto Campnato de
CaiafuDva É Aotomodelos R-C.
t í domingo, con mucho frío y ut
erte viento que no ayudaba en naa a la buena marcha de los vehícu)s, nos trasladamos a Vilanova y la
leltrú todos los aficionados al autolodelismo radio controlado para disutar la 2a. Carrera de Sport-Prototio, puntuable para el Campeonato de
latalunya. El club local había dlsuesto un circuito muy rápido, a exepción de unas curvas quizá demaiado cerradas teniendo en cuenta la
isponibilidad del iugar y con un asalto muy reciente, lo cual significó
ue se alcanzaran velocidades muy
levadas, principalmente en la larga
3cta. El único inconveniente fue el
pirenaicos e s t á n e n crisis, como
se vio claro el pasado domingo
en el Xipreret, pero de eso a
dejarse a r r e b a t a r algún nuevo
punto en c a s a media u n abismo.
P o r los puestos de abajo liay
un Canovelles - Mataró de a u téntico "suspense" y un M a s nou - G a v à a u t é n t i c a m e n t e de
infarto de miocardio. P a r a la
afición de El Masnou, claro es.
P a r e c e n favoritos L a C a v a sobre el Europa, S a n t Andreu so^
bre H o r t a y Júpiter sobre B a r celona "amateur". Pero sólo p a recen porque a lo mejor al E u ropa le da por "resucitar" en
Deltebre. O al "Barsa" e n L a
Verneda.
¿ Y el I g u a l a d a ? El Igualada
viaja a S a n t a Coloma de G r a menet, c a m p o que n i m c a ie h a
sido propicio. ¿Otro partido i m pronosticable? Pues si, porque el
G r a m e n e t lleva una temporada
muy irregul-ar.
bién a la final y C. Vives, D_ Vives y
F. Climent tuvieron pequeños problemas que les impidieron poder clasificarse.
in Vflanova i la Geltrú
que, al no ser una pista permanente,
la delimitación del circuito la efectuaron con unas bandas adhesivas en
el suelo, que no aguantaron las fuertes aceleraciones de los vehículos y
en algunos puntos se despegaban; al
pasar por encima, se enredaban en las
ruedas.
A pesar de todo la carrera fue muy
disputada. Esta vez a los pilotos igualadinos desplazados se incluyó a David Vives, junto a los habituales de
este hobby. La carrera tuvo diferente suerte para ellos pues J . Vives y J .
Puig pasaron directos a la final; P.
Ranz disputó la semifinal y pasó tam-
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
La clasificación final fue muy reñida, pues el segundo y el tercero, al
final de los 30 minutos, terminaron en
la misma vuelta.
1. Jordi Ramon
2. S. Garrigo
3. J. Puig
4. J. Vives
5. J. Ma. Font
6. A. López
7. P. Ranz
8 E. Freixas
(Porsche)
El "SANT
GODiDOica a totes les senvores eiÉarassaÉs qae iio
desitgin, ia signin de ia Seguretat Social, o d'aitres
Assegurances paraestatals, qoe seran visitades i assistides pel Onadre facnitatiu de Tocòlegs d'aquest Centre
(en servei pernianent), de forma gratuïta per a
l'assegurada.
GoDSUita diària de 12 a 13 liares.
¿Haiira suerte v
acierto en Saota Coiooia de Graomoet?
Es de desear porque, como se ha dicho, no es el campo del Gramenet propicio a nuestro Club. Igualadinistas y colomenses han sido
rivales en las dos últimas temporadas, una en Preferente y otra en
Tercera Nacional. En la Preferente, como muchos de ustedes recordarán, Igualada y Gramenet se disputaron una de las tres plazas de ascenso. Ascenso que, finalmente, iban a conseguir los dos al copar los
de Santa Coloma el segundo puesto y conquistar el Igualada el tercero. El título fue para el Vilafranca...
Pues bien, en aquel campeonato se perdió por 1—O en ei campo
municipal de Santa Coloma, aunque en la primera vuelta se había conseguido un rotundo 4—O en el "Xipreret".
Ya los dos en lercera División, se jugó primero en el campo gramenetense y el resultado fue el mismo: derrota mínima. Luego, los de
Santa Coloma nos vendrían a empatar en casa a cero goles. De modo
que el balance global es desfavorable: una victoria, un empate y dos
derrotas. Aunque por los pelos las dos.
¿Qué ocurrirá ahora? ¿Irá a la tercera la vencida? No parece estar el Gramenet tan en forma como las dos últimas temporadas pero
no hay que fiarse demasiado de ello porque tanto el equipo como la
afición son de los que no pierden fácilmente el resuello ni la moral.
Y a lo peor donde antes siempre perdimos por la mínima, ahora ocurt'e todo lo contrario_ En el bien entendido de que todo io contrario
puede ser conseguir puntuar.
Después de todo ei Igualada no ha perdido más que tres de los
seis desplazamientos efectuados hasta el presente. En Sant Andreu y
en Malgrat por la mínima y en Hospitalet por dos goles a cero. Pero
en Badalona, Reus y Masnou se cosecharon cinco de los seis puntos
posibles.
Sea como sea y ocurra lo que ocurra, íde una cosa estamos seguros. De que el Gramenet, si quiere ganar al Igualada, tendrá que luchar muy a fondo pues nuestro portero y sus "mosqueteros" tienen
pocos fallos hasta ahora. A menos que ocurra lo que en Malgrat, donde Jordana encajó dos goles en menos de cinco minutos.
El fútbol no tiene lógica, como todos sabemos, aunque muy a menudo nos empeñemos en pedirle peras al olmo. Cada partido es diferente, como lo es el rival y su nivel de aciertos o fallos. Sólo a lo largo de un campeonato se va viendo quien es mejor y quien es peor y,
a estas alturas, sólo poderos decir que el Igualada lleva mejor marcha, en lineas generales, que el Graûienet.
El Igualada, en el prir.'ier tercio de la taola, lieva un positivo. El
Gramenet, en el último tercio, lleva dos negativos. Sólo cabe confiar
en que nuest.o espléndido tinglado defensivo siga en tan buena forma
como hasta el presente y ¡sobre todo! que nuestros delanteros hayan
recobrado el olíafo de gol perdido.
En los dos últimos encuentros, resueltos victoriosamente, el
Igualada ha marcajdo cuatro goles encajando sólo uno. No está mal
del todo. Y tanto ante El Masnou como el Olot nuestros jugadores han
luchado sin desmayo hasta el último minuto.
Hay que reconocer que los pupilos de Jorge Solsona han sabido
superar, últimamente, sus propios desaciertos ofensivos. ¿Ocurrirá lo
mismo en Santa Coloma? ¡Ojalá!
®>
cortadellas/enrích
gestoría administrativa
asesoría de empresas
servicios
administrativos,Paseo Verdaguer, 42. 2.", 4."
- contables,
Apartado 414 - Tel. 803 34 62*
fiscales
IGUALADA (Barcelona)
y Jurídicos
SOCIEDADES Y EMPRESAS INDIVIDUALES
EN RÉGIMEN DE ESTIMACIÓN DIRECTA.
3
En el ejercicio 1978, ya fue obligatoria la aplicación del
Plan General de Contabilidad a un determinado número de empresas.
Pero es en 1981, cuando lo será a un mayor número
de ellas.
Cuantas empresas deseen información sobre las fechas
de obligada aplicación del citado plan (P.G.C.), pueden solicitárnosla y les será remitida sin ningún compromiso de su parte.
CORTADELLAS/ENRICH
l
s
5
í
5
3
3
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
IGUALADA PERJODiCO DEL ANOIA
joven
Primera Categoría
Grandes rivales para nuestros clubs
La
p a s a d a j o r n a d a resultó
propicia a los equipos del Anoia.
Bajo el azote del gélido viento,
el S a n Mauro ganó a l BeUcairense en el c a m p o de " L a Tossa"
mientras
el
CapeUades
a r r a n c a b a un punto del difícü
feudo del Manlleu. Donde, por
cierto, los de Montbui también
consiguieron ei mismo resultando...
Ambos quedan a h o r a , con un
solo punto negativo, d i s c r e t a mente colocados e n la clasificación. Tranquilos y a l a espera de
futuros éxitos.
En l a j o r n a d a d e m a ñ a n a el
CapeUades recibe en su c a m p o
al S a n Cristóbal egarense. Los
de Can Anglada salieron y a b a tidos del rectángulo de " L a T o s sa" ¿volverán a perder en el del
"Capelló"? No cabe duda de que
en el campo municipal de C a p e -
Uades se puede presenciar un
g r a n partido y, si Uega,
una
gran victoria.
El S a n Mauro lo tiene verdaderamente puntiagudo pues debe visitar el c a m p o de " L a P l a na" de la vecina oíudad leridana
de T à r r e g a . Los "targarins" llevan u n a muy buena c a m p a ñ a
PARTIDOS
PROX.
JORNADA
Castellar - L a Garriga
CyiPELLADES - San Cristóbal
Artesa - Manlleu
Bellcaire - S a n t Cugat
T à r r e g a - SAN MAURO
Ripoll - Oliana
Sant J o a n - Rubí
Monteada - B a l a g u e r
Artés - Suria
LorEnzo - MoUerussa
en la actual competición y siempre son rival de c a t e g o r í a . . . dentro de la categoría, claío es. De
modo que todo parece p i n t a r
negro p a r a los amariUos de
Montbui.
El S a n t J o a n de TorroeUa, a u iéntic^ "estrella" del grupo, juega e n c a s a y si g a n a al Rubí
será ya muy difícil a p a r t a r l e de
los primeros puestos. Los m a n resanos tienen el mejor equipo
de su historia futbolística.
En cambio, p a r a el Mollerussa
las cosas no están t a n c l a r a s
pues el S a n Lorenzo de T e r r a s s a '
acostumbra a mostrarse i n t r a table e n su feudo del barrio de
los "rascacielos". Aunque hay
que tener en c u e n t a que un éxito de los leridanos les c a t a p u l t a r í a en cabeza, consagrándoles
como los m á s directos rivales del
S a n Cristóbal y del S a n t J o a n .
Uno sobre diez...
La j o r n a d a del domingo p a s a do domingo fue particularmente
a c i a g a p a r a nuestros represent a n t e s e n la c a t e g o r í a y a que de,
diez puntos en disputa
sólo
consiguieron uno. L o que equivale a decir que c u a t r o perdieron y uno sólo empató.
Perdió ei VUanova, honrosamente, en Agramunt. Volvió a
tropezar en c a s a el Poble Sec en
la visita s a b a t i n a dei Castellserà.
Los directivos y jugadores
"verdes" se quedaron "congelados"... y y a a n d a n c o n n a d a m e nos que cinco negativos.
También
perdió
honorablem e n t e el Mediona en
SaUent
mientras el Masquefa h a c í a lo
propio en CasteUbisbal. E n ñn,
que nuestros representantes no
tuvieron su día. Con u n a sola
excepción:
el F á t i m a . Los de
nuestro barrio occidental a r r a n caron un empate abundante en
goles del c a m p o del Almenar.
¿Qué v a a p a s a r m a ñ a n a ? Hay
partidos y probabilidades p a r a
todos los gustos. E l F á t i m a r e a parece en el "García Fossas" p e ro con el temible Ponts como
rival
y el Vilanova también
vuelve a a c t u a r en "Can Titó"
teniendo como visitante a un
T r e m p que este a ñ o es d e los
"buenos". Que ni unos ni otros
se confíen, que t a n t o los del Mig
PARTIDOS P R O X . JORNADA
Castellserà - A g r a m u n t
Arbeca - P O B L E SEC
Pobla de Segur - Cervera
Torrefarrera - i f e n g r a n e r s
Montgai - Lleida " B "
Organyà - Gardeny
FATIMA - P o n t s
Montoliu - Almenar
Guissona - J u n e d a
VILANOVA - T r e m p
Segre como los del Pallars son
equipos muy compactos.
El Poble Sec viaja a Arbeca y,
f r a n c a m e n t e , y a no sabemos qué
decir pues la m a r c h a del equipo
igualadino nos tiene total y a b solutamente desconcertados. Como a todo el mundo. ¿Se producirá la reacción e n Arbeca?
El A g r a m u n t puede g a n a r en
Castellserà y, si el J u n e d a pierde en Guissona, los del turrón
serán y a Uderes c o n todos los
pronunciamientos favorables.
En ei otro grupo el Masquefa
recibe al Avinyó y el Mediona,
en su a n t a ñ o temible feudo de
S a n t J o a n , al equipo de S a n t
Salvador de l a VedeUa. Nuestros
dos representantes c o m p a r t e n
la cola con el Abrera y deben
g a n a r si quieren e s c a p a r de t a n
ingrato lugar. Pero, de m o m e n to, ni unos ni otros p a r e c e n h a berse adaptado a la categoría.
El comité trabaja
Sin lugar a dudas, la noticia más sobresaliente de la jornada, reside en
íos fallos que el Comité de Competición ha ofrecido sobre nuestra comarca. En primer lugar, da como perdidos al Vilanova los dos encuentros suspendidos por su incomparecencia en
la jornada del 16 de noviembre, ante
el Calaf en infantiles y ante el Ateneu
en alevines. Por lo que respecta a
segunda juvenil, el comité ha procedido a dar por finalizado el encuentro
ígualada-Fátima, que como ya indicábamos en su día, había sido suspendido cuando el marcador señalaba un
1—O favorable al Igualada y con un
penalty pendiente de lanzarse a favor
de este mismo equipo.. Por tanto, estos resultados, quedan ya como definitivos y las clasificaciones de cada
grupo, ofrecen una información bastante más adecuada al momento actual.
Entrando en lo que la jornada de
este fin de semana nos ofrece, nos
encontramos con un atrayente PleraVilanova de juveniles, donde los locales, después de su magnífica racha,
con pérdida en campo del Fátima por
tan solo 2 — 1 , intentarán vencer y
convencer ante un líder que demuestra tener facultades suficientes como para aspirar al máximo título en
la categoría. Dos interesantes "choques" en infantiles, entre Igualada-Capellades y Vilanova-Fátima, ambos con
mucha igualdad de fuerzas, a pesar
de que en el primero, según la actual clasificación, el Igualada salga en
plan de fácil triunfador de la contienda, son el resto de encuentros
que alegrarán esta jornada, salvo sorpresas, que siempre van saltando y
destrozando la marcha lógica de
nuestro deporte_
CALENDARIO DE LA JORNADA
SEGUNDA DIVISION JUVENIL
San
Mauro - Calaf
2—3
Igualada - Montserrat
5—2
Piera - Vilanova
1—7
La
Paz - Fátima
Poble Sec - CapeUades
1—10
O—3
TERCERA DIVISION JUVENIL
Vallbona - Igualada B
Tercera Categoría Regional
Todos los favoritos ganaron
El Montserrat batió r o t u n d a mente al Montbui. El Ateneu, no
menos c l a r a m e n t e , al Gimnàstic. El Tous triunfó en S a n t a
Coloma de Queralt. El Piera se
apuntó m í n i m a victoria sobre el
Carme. Y , p a r a redondear, el
Rebrot no pasó a p u r o alguno
p a r a deshacerse del "metalúrgico" Verdes.
Total, que tenemos a cinco
equipos en el espacio de dos
puntos y el interés es grande,
como és fácil suponer, pues n a die p a r e c e querer d a r su brazo a
tx)rcer.
Empieza a Uegar el momento,
sin embargo, e n que estos cinco
equipos se enfrenten e n t r e sí
clarificando posiciones. Así, i>or
ejemplo, tenemos p a r a m a ñ a n a
un Tous - Rebrot que es uno de
los dos partidos m á s a t r a c t i v o s
de l a j o r n a d a . ¿ G a n a r á n los de
S a n Martín o los del barrio de
S a n Pedro?
El otro g r a n e n c u e n t r o del dla
es el que disputarán a l a v e r a
de la r i e r a de C a r m e el titular
y el Montserrat igualadino. Los
de nuestro barrio oriental p a r e cen haber recobrado el p u l s o , y
PARTIDOS
PROX.
JORNADA
Odena - S a n t a Coloma
J o r b a - L a Paz
La L l a c u n a - P r a t s
Ateneu - L a Pobla
Montbui - Copons
C a r m e - Montseirrat
Verdes - P i e r a
Tous - Rebrot
Vallbona - Gimnàstic
Gimnàstic - Carme
Santa Coloma - La Pobla
1—3
Montbui - La Llacuna
no ceden e n su empeño de e s t a r
entre los primeros.
El
Piera j u e g a en Vilanova
c o n t r a el Verdes. Puede g a n a r .
Como puede g a n a r el Ateneu a
La Pobla en el partido m a t i n a l
a j u g a r en el "Xipreret". De m o do que no son de esperar, todavía, grandes variaciones en el
pelotón de cabeza.
Los de P r a t s , eufóricos
después de su éxito en el "Pas
Blau" del domingo pasado, visitan a los de L a U a c u n a . Buen
partido el que puede verse ¿no
creen?
El J o r b a recibe a L a Paz vilanovesa. ¿Conseguirán los vicecollstas su primer triunfo? Si
así fuera, y a nadie podría quitar
al Copons el tradicional "farolillo rojo".
Tous - Masquefa
Más sobre Santi
Directivos del C. de F. Iguala^
da m a t i z a r o n conceptos con relación al comentario que publicamos. El joven valor Santi s(
fue al Barceloneta procèdent!
del CapeUades. El Igualada, em.
pero, h a b l a intentado antes si
traspaso, pero los de CapeUadeí
se hicieron el sordo. Y es que loí
clubs comarcales, dicen con pena los directivos igualadinos, poi
muy buenas que s e a n sus palabras, no suelen ser buenos colaboradores a la h o r a de cedei
jugadores en edad "base". Alg<
no funciona bien e n este tipo dí
relaciones. Y eso que Argelich j
Rueda, según parece, están s
partir un piñón. ¿Qué p a s a r í a
pues, si no fuera así?
¿Ascenderá el Igualada?
No a n d a n muy bien las cosaí
p a r a el Igualada que mUita e r
la Segunda División juvenü. La£
lesiones h a n aparecido en su
plantilla de u n a f o r m a pertin.az
Gumà, el bravo jugador del Sanl
J o a n lleva inactivo t r e s j o r n a das.
Baliu, t r a s restablecerse,
ha vuelto al dique seco al sufrir
nueva lesión en el último encuentro ante el VUanova. C a r m o n a a r r a s t r a problemas de ligamentos.
El C. de F . Igualada necesitaría, entendemos, esta Primera
División c u y a m e t a se ñjó de entrada. Por ser el primer club del
Anoia precisa c o m o nadie ser vivero de futbolistas, y la c a t e goría a l t a debiera e s t a r a su alcance. Lo que todavía es posible,
pero los m u c h a c h o s de Soler están
un
tanto
desanimados.
¡Adelante, azules! Que no siempre los hados h a n de s e r t a n adversos.
Mañana en la Llacuna
"La m a t a n ç a del porc", popular fiesta Uacunense, h a propiciado un cambio de orden del
partido Els P r a t s - L a Llacuna.
Se j u g a r á en la estival (en diciembre menos) villa de los buenos aires, de las buenas aguas y
de las bellas torres. Y de .^s
postes de a l t a tensión.
Fuertes sanciones
PRIMERA DIVISION INFANTIL
Igualada - CapeUades
2—2
Montserrat - Bonastre
3—3
Calaf - La Pobla
2—2
Vilanova - Fátima
2—1
Ateneu - Vallbona
3—3
Las circulares federativas' son
contundentes. Leemos que varios
jugadores de nuestra comaffca
h a n sido vapuleados. Del M e ^ t serrat, 25 partidos a R o m â ^ y
3 a Moreno y a Valentín: el ^ u b
.
PRIMERA DIVISION ALEVÍN
CapeUades - Ateneu
1—O
Rebrot - Fátima
O—1
Odena - Vilanova
2—4
Igualada - Calaf
Nota de la Redacción.— Para más información, se incluyen los resultados
de la primera vuelta.
R o m á n pues lo consideran"^^xcesivo. Del Tous, 19 partidc^ a
Federico Claramunt. L a Pe^ya
de S a n t a Coloma también ti^ne
a
tres jugadores sanciónanos
con t r e s partidos a c a d a u n o ^ o r
un h e c h o curioso- pero legaln^nte interpretado- por l a Feda^ación: c u a n d o el arbitro se ^ i gía a su domicilio, fue i n s u l j ^ o
al detenerse a poner g a s o l i i ^ a
su vehículo.
IGUALADA PERIÓDICO DEl ANOIA
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
LA UNIÓ DE BOTIGUERS D'IGUALADA
. ha organitzat una rifa de 5 ciclomotors PEUGEOT en combinació
amb el sorteig de Nadal. Aquests números seran regalats al públic comprador de les botigues adherides
que són les següents:
PERFUMERIA DALPER — Odena, 2.
ELECTRODOMÈSTICS EMILI DIEZ — Custiol, 5.
J. M. XAUS — Argent, 7.
CHIQUITÍN — Avgda. Barcelona, 11.
Ma. TERESA ROJAS — Trinitat, 31.
MODES LÍDER — Argent, 2 1 .
REGI — Sant Simplici, 15.
MOYAC — Toledo, 2.
BODEGA TARRIDA — Avgda. Balmes, 71.
MERCERIA SOTERAS — Nou, 19.
LA BONA ESPARDENYA — P. Sant Miquel, 1 .
FERNANDO DALMASES — Reis Catòlics, 4 1 .
EMBUTITS SOLE — Parada Mercat.
LLIBRERIA L'AVET — Avgda. Barcelona, 11.
EMBUTITS SOLE — Pl. de l'Ajuntament.
ESPARTERÍA CORTADELLAS — Argent, 25.
PERFUMERIA PONS — Plaça de la Creu, 12.
STYL — Roser, 4.
RENOM — Sant Magí, 20.
CONCEPCIÓ PLAÇA — Argent, 17.
GALERIA BUSQUETS — Argent, 2-4LA PARISIEN — Nou, 47.
PASTISSERIA ESCUDE — Sant Agustí, 66.
GIRASOL — Sant Isidre, 15.
LLEGUMS LLORACH — Roser, 10.
FRUITES CARBONELL — Odena, 17
SABATERIA CUADRAS — Odena, 78.
BAZAR J-3 — Avda. Barcelona, 1 .
PESCA SALADA DEMETRIO TAPIA — Avd. Barcelona 1 1 .
FERRETERIA CASTELLTORT — Pl. de l'Ajuntament, 2.
CALZADOS BLAY — Nueva, 21.
CARNICERÍA COSTA — Sta. Maria, 10.
FLOR-ALBA — Alba, 23.
POLLERIA SOLA — Sant Agustí, 5.
CONFECCIONES LLÚCIA — Gral. Vives, 19.
MERCERIA VIDAL — Argent, 34.
JOAN SOLERNOU COMESTIBLES — Argent, 6.
JOIERIA LLÚCIA — Odena, 1.
CONFECCIONS ELIAS — Argent, 30.
MOBLES MUXI — Odena, 32.
MERCERIA FRANQUESA — Roser, 1.
MARCELINO, LA CASA DE LAS MANTAS — Argent, 30.
POLLERIA MONTSERRAT — Parada Mercat.
CAMISERIA ROSET ~ Sant Isidre, 40.
, ,
F O T O G R A F I A G O D O — Rambla Nova, 10.
DRAC ESPORTS — Argent, 10.
ELECTRODOMÈSTICS M A S M I T J A — Pl. Pilar, 3.
M A G D A GREGORI — P. Verdaguer, 34.
PASTISSERIA PLA — Rbla. Nova, 43.
Ò P T I C A R O D R I G O — Sant, Isidre, 29.
HERMENEGILDO GUITART — Rbla. Nova, 29.
LLIBRERIA G A S S O — St. Magí, 7.
ERNEST M O R E R A — Torre, 16.
S H A N G A Y — Rbla. Nova, 32.
T O C I N E R Í A MONTSERRAT M O R E R A — Sta. Maria,
CORSETERÍA I N D A — Passatge Forn, 4.
AUTOSERVEI SEGURA — Florenci Valls, 32.
TEIXITS BALSELLS — Nou, 46.
PRETY — Rbla. Nova, 38.
M O D E S J U N Y E N T — Rbla. Nova, 33.
VINS MAGÍ T A L A V E R A — Retiro, 5.
6.
AUTOMOTO — "Rbla. Nova, 25.
JAY B L A C K M A N — Sant Agustí, 36.
CALÇATS CARBONELL ^ Argent, 7.
EL REMATE — Soledat, 65.
SUM. INDUSTRIALS BALSELLS — Sant Magí, 18.
COMESTIBLES VALLS GUAL — Trinitat, 8.
C O N F E C C I O N S M. V A L L S — Nou, 51.
AUTOSERVEI CECI — Santa Maria, 14-
CASA AAASET — Pl. de l'Ajuntament, 14.
BEBE CHIC —St. Simplici, 15.
IMPRENTA A L B I O L — Rbla. Nova, 28.
FERRETERIA EL ROSER — Roser 8.
T O C I N E R Í A BATET — Pl. de l'Ajuntament.
C A R N I C E R Í A J A U M E TORRAS — P. de l'Ajuntament, 16.
PELL 1 MODA VILA — Sant Jordi, 11-15.
CUCHILLERÍA M E R I N O — St. Simplici, 2 1 .
CALÇATS A R I B A U — Odena, 12SUMINISTRES HOMS — Gral. Vives, 16.
CALÇATS C L A R A M U N T — Pl. del Pilar.
ELECTRÒNICA G O N Z A L E Z — St. Jaume.
C O R A L T A — Sant Magí. 17.
FERRETERIA CAÑELLAS — Sant Agustí, 69.
T O C I N E R Í A C O R O N A — Pl. de l'Ajuntament.
BRODATS M O N C U N I L L — St. Simplici.
CALIAAAX — Parades Mercat.
PELL I PUNT — P. Tous, 23. ,
' '•
c
"í.
'(.
LES MOTOS SERAN EXPOSADES A LA
CAIXA D'ESTALVIS
DE TERRASSA
PlAÇA DE L'AJUNTAMENT
Q
SÁBADO 6 DE DiClEMBRE DE 1980
IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOIA
Mowgli - Dominiques A
Montclar - Escolàpies D
GRUP B
Monalco - Maria Borés A
Herois del Bruc - Sant Maure
Dominiques B - Escolàpies B
GRUP C
loes Escolars de l ' M
PING-PONG
FASE CAMPIONAT
RESULTATS DE LA 4. JORNADA
Categoria aievins (masculins)
A. Bringas - M, Pajares
2—0
J. Bringas - Marchai
2—0
Gamisans - González
2—0
Vives - Pajares
2—^^1
Luco - Marchai
2—1
Gamisans - Homs
2—0
Adzet - Vives
2—0
Bringas - Luco
2—0
Pajares - Bringas
2—0
Categoria infantils (masculins)
Vallespín - Gallardo
2—O
Castillejo - Costa
2—1
Hornas - Gubern
2—O
Vives - Vilanova
2—O
Bertran - Oiva
2—O
Costa - Oliva
2—O
Escobar - Gubern
2—O
Tomás - Vilanova
2—O
Costa - Gallardo
2—O
Palomo - Gubern
2—O
Hornas - Vianova
2—O
Vives - Tomás
2—O
Escobar - Bertrán
2—^^1
Enrich - Corrons
2—O
Vallespín - Gubern
2—O
Escobar - Gallardo
2—O
Palomo - Tomás
2—1
Castillejo - Oliva
2—1
Hornas - Enrich
2—1
Corrons - Gubern
2—O
Hornas - Corrons
2—1
Vives - Escobar
2—O
Bertrán - Costa
2—O
Enrich - Gallardo
2—O
Pazos - Gallardo
2—O
Corrons - Gallardo
2—O
Enrich - Vallespín
2—^
Enrich - Gubern
2—O
Enrich - Costa
2—O
Categoria cadets (masculins)
Luco - Companys
2—O
Claramunt - Plá
2—O
Adzet - Raja
2—O
Aguirre - Bové
2—O
Luco - Plá
2—O
Adzet - Miserachs
2—1
Aguirre - Adzet
2—O
Companys - Bové
2—O
ESCACS
FASE CAMPIONAT
Categoria aievins
Classificació final
1. Cano Domènech, Francesc (Sant
Maure) 4 p.
2. Pere Xaus, Silvia {Sant Maure) 3 p.
3. Selva Pujol, Narcís (E. Pia) 3 p.
4. Ferrer Frigola, Jordi (E. Pia) 3 p.
5. Agüera Blanca, Rosa Ma. (Sant
Maure) 2 p.
6. López IVIartínez, Joan (S. Maure) 2 p
7. Vaqués Mora, Pau (Maristes) 2 p_
8. Escudé González, Jordi (Maristes)
2 p.
9. Ametllé Domènech, Joan (Maristes)
1 p.
10. Baya Castells, Antoni (Maristes)
1 p.
11. Ribalta Peñanosa, Miquel (E. Pia)
1/2 p.
12. Vilanova Miquel, David (E. Pia)
1/2 p.
Categoria cadets
Classificació final
1. Galán Galán, Jesús (Institut) 4 p.
2.-3.-4 : NOTA.— Han quedat empatats: Esteban, Parra i Rebollo, tots ells
del C.N. Sant Maure. En el propi coliegi faran el desempat per a establir
la classificació final.
5. Susin López, Joan Rafael (Institut)
2p.
6. Borrega Pérez, Pedro (M. i Fontanals) 2 p.
7. Camañes Gil, Josep Tomás (M. i
Fontanals) 1 p.
8. Lubián Reguero, Agripino (Sant
Maure) O p.
Galindo (Institut), Carol (Institut), Mascaró (M. Fontanals), i Salgado (M_ i
Fontanals) han quedat eliminats.
Categoria Infantils
Classificació final
1. Sant Maure 4 p.
2. Maristes 3 p.
3. Jesús Maria 2 p
4. Monalco 1 p.
5. Escola Pia (desc.) 0 p.
Electrodomésticos
masmitjà
le ofrece por solo
3 . 5 0 0 Ptas.
cada mes (sin entrada)
un T.V. color
mu
TELEFUiyKEiy
PAL
27—4
18—5
9—3
Jesús Maria - Escolàpies A
19—20
Aita Segarra - Maria Borés B 73—5
Categoria cadets (femenines)
M. Fontanals - Institut B
14—20
Dominiques - Montclar
Ajornat
Institut A - Monalco
9—6
CLASSIFICACIONS:
Categoria alevins (masculins)
Monalco
8
Maristes B
6
Maristes A
3
Emili Vallés
0
Categoria infantils (masculins)
Monalco
8
Maristes
4
Sant Mauro
4
R. Castelltort
0
G. Castellà
0
Categoria cadets (masculins)
Institut A
6
Abat Oliva
4
Tenería
4
Institut B
2
M. Fontanals
0
Categoria alevins (femenines)
GRUP A
Montclar
6
G. Castellà
4
Escolàpies A
2
BÀSQUET
FASE TORNEIG
Categoria alevins (masculins)
Maristes A - Monalco
7—34
E. Vallés - Maristes B
6—40
Categoria infantils (masculins)
Gabriel Castellà - Sant Maure 4—47
Monalco - Maristes
24—^^11
Categoria cadets (masculins)
Tenería - Institut B
42—12
M. Fontanals - Institut A
17—64
Categoria alevins (femenines)
GRUP A
Mowgli - Montclar
8—34
Emili Vallés - G. Castellà
Ajornat
GRUP B
H. del Bruc - Maria Borés W.O. H.B_
Jesús Maria - Monalco
6—26
Categoria infantils (femenines)
GRUP A
D. Pastora - Escolàpies C
44—10
m
4—60
40—4
COLOR
PHILIPS
K.12
Mowgli
2
Emili Valles
O
GRUP B
Jesús Maria
4
Monalco
4
María Borés
2
Escolàpies B
O
H. del Bruc
EXCLOS
Categoria infantils (femenines)
GRUP A
Dominiques A
6
Montclar
6
D. Pastora
6
Escolàpies C
2
Mowgli
2
Escolàpies D
0
GRUP B
Monaíco
8
H. del Bruc
6
Maria Borés
4
Dominiques B
4
Sant Maure
2
Escolàpies B
0
GRUP C
Alta Segarra
6
Mowgli A
4
Jesús Maria
2
Escolàpies A
2
Maria Borés B
0
Categoria cadets (femenines)
Dominiques
6
Montclar
4
M. i Fontanals
4
Institut B
4
Abat Oliva
2
Institut A
2
Monalco
0
HANDBOL
Fase Torneig
Infantil (masculins)
Maristes - R. Castelltort
Mestral - Sant Maure
Emili Vallés - Joan Maragall
Alevins (femenines)
Emili Vallés - R. Castelltort
Infantils (femenines)
Joan Maragall - Garcia Fossas
CLASSIFICACIONS
Categoria infantils (masculins)
Mestral
R. Castelltort
Maristes
Joan Maragall
Emili Vallés
Sant Maure
Categoria infantils (femenines)
Garcia Fossas
Gabriel Castellà
Joan Maragall
IV CROSS
Fase Torneig
Categoria benjamins femenines
I. Joana Sevilla
2 Silvia Ibarra
3. Sonia Horna
4. Elisa Rodellino
5. Francina Mas
Categoria alevins femenines
1. Begoña Pérez Leiva
2. Ma. Josep Aznar
3 Josefina Aymerich
IV
4. Pepita Rodríguez
5. Yolanda Martínez
E
Categoria infantils femenines
1. Anna Belmar
Domir
2. Teresa Rodríguez
M
3. Aurora Sevilla
M
4. Dolores Jiménez
J. Mar;
5. Ma Josep Santamaria
G
Categoria cadets femenins
1. Paquita Pérez
Ir
2. Mercé Figueras
Ir
3. Anna Muñoz
M
4. Carme Martínez
J. Man
Categoria Benjamins masculins
J. Mari
1. Francés Llenas
Domin
2. Carles Subirats
J. Marí
3. Enric Elvira
4. Xavier Fanega
Ode
5. Xavier Castellana
Domin
Categoria alevins masculins
M
1. Lluis Santos
E
2. Josep A. Delgado
E
3. Jacint Garcia
M,
4. Joan M. Carrasco
M
5. Joan M. Ibarra
Categoria infantils masculins
1. Frederic Marsal
G.
G.
2. Joan Xufré
Ode
3. Isidre Carner
M
4. Domènec Salido
5. Antonio Martínez
J Marí
Categoria Cadets masculins
1. Josep Manuel Fernández
A. Igu
2. Miquel Mas
Ins
3. Vidal Chivo
lene
4. Abel Sanz
Ins
5. Jaume Sánchez
Monal
-oOo2—9
27—3
2—2
0—1
0—7
6
6
4
3
1
0
6
2
0
M.P.
M,P.
G.C.
R.C.
R.C.
E.V.
G.C.
G.C.
NOTA INFORMATIVA
Així com indica el calendari i
competicions, avui dissabte és la jc
nada destinada a la Fase Final <
Cross.
Per aquest motiu no hi haurà c
altre activitat esportiva escolar.
BÀSQUET
Alevins femenines
Ha estat exclòs, per dues incoí
pareixences l'equip del C. N. Herc
del Bruc.
Ei resultat de l'encontre Maria B
rés - Escolàpies B, de la setmana p
sada va ésser:
MARIA BORES 18 - ESCOLAPIES B
Aquesta nota rectifica els resulta
publicats anteriorment en els que, p
error, s'havia donat com a guany
dor l'equip de les Escolàpies B.
ATLETISME - NATACIC - FUTBOL
Es fa avinent que des de 1*1 fins
vint de Desembre, queda oberta
inscripció per als Campionats d'equií
d'Atletisme i Natació, així com taml
per al de Futbol (Categoria Cadet).
¡Ahora en Vilanova del Camí!
GRUnpiG
SUPER
COLOR
Distribuidor oficial
Plaza del Pilar, 3 - T e l é f . 8 0 3 0 8 58 *
IGUALADA
Un televisor en color no puede comprarse «en cualquier» sitio.
(O
Para su turismo o camión.
Les ofrece sus servicios de:
Reparación de Neumáticos.
Equilibrado de Ruedas.
Recauchutados. Rayados y de ocasión.
Venta de todas marcas y modelos,
nacionales y de importación.
Todo para sus neumáticos en:
NEUMÁTICOS V I L A N O V A
Servicio rápido y económico.
Visítenos en:
Calle Churruca, 22 — VILANOVA DEL CAMI.
.
•O
CO
X
i—
CO
X
I
CO
CO
CQ
CU
•O
.
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
IGUALADA PERIÓDICO DEl ANOIA
TVE
ABADO, 6
rifner programa
mafiana"; Circo; "Grizzly Adams".
14'00 Parlamento.
15'00 Noticias del sábado.
10'45 Quitxalla.
12'00 P r o g r a m a
iníantil:
"Los
mrados Barkley"; "Hombres del
15'20 Don Quijote de la M a n c h a :
"El caballero de los espejos".
15'50 P r i m e r a Sesión: "Sudán"
JOAQUIM MARIA PUJAL
pequeña
pantalla
Un programa radiofónico o televisivo puede ser bueno o malo
por varias razones; por su calidad
intrínseca, es decir, esencial o
por quienes lo dirigen, o realizan,
o lo presentan aciertan o no en su
cometido. Hoy sacamos a relucir el nombre de una figura que está ganando cada día mayor popularidad, tanto en radio como en televisión,
por su saber hacer. En radio, especialmente los aficionados al fútbol,
todos conocen las personalísimas narraciones de partidos de fútbol que
hace semanalmente Joaquim Maria Puyal. Son unas narraciones vivas,
coloristas, dinámicas, sazonadas con expresiones verbales sacadas del
argot popular, a veces poco académicas, que se hacen escuchar. Puyal es, además, como ya comentábamos semanas atrás, un estupendo
conductor del programa de RTVE "Vostè pregunta". Esta misma semana hemos tenido ocasión de verle de nuevo al lado de su personaje,
el sorprendente Profesor Fassman (nombre artístico de un ciudadano
de excepcionales dotes psíquicas, llamado simplemente José Mir Rocafort). Puyal además de saber acompañarse cada jueves de un protagonista que interesa al telespectador, conduce la entrevista y el diálogo con los que hacen preguntas telefónicamente, de un modo ideal.
Sabe ir al grano; no se pasa de la raya; acierta a cortar cuando conviene; es oportuno, y tiene la virtud de saber hacer todo esto con naturalidad. Sin protagonismo. Hay en los programas de RTVE varios
espacios con presentador-entrevistador-comentarista cuya calidad esencial es buena, pero que no se ve completada por elsaber hacer de
quienes lo conducen, como sabe hacerlo Puyal. "Vostè pregunta", con
Puyal, naturalmente, merecería, de ser posible, otra hora más asequible al gran público.
MAS SOBRE "TEATRO BREVE"
En uno de los comentarios del miércoles se anticipaba la flojedad
del "Teatro breve" que iba a emitirse el jueves. Decir que "El sueño
de una tarde cualquiera", de un tal Julio Mathias, resultó flojo, no se
ajusta a la verdad. Fue un deplorable "pasatiempo", falto de ingenio,
malísimamente interpretado (los papeles tampoco daban nada de sí),
indigno de figurar en hora tan popular. Hubiese sido mucho mejor
dejarlo de banda y sustituirlo por un simple reportaje o documental,
del que se hubiese sacado más provecho. No nos extrañaría que alguien se hubiese pasado a U.HF. para seguir "Tribuna económica" a
pesar de su aridez. Pero como acto seguido estaba "Hollyviíood", hubo
que aguantar el lamentable esperpento escénico... Esta vez "Teatro
breve" recibe de este comentarista un rotundo suspenso.
VETO A LAS BEBIDAS ALCOHÓLICAS
A partir de año nuevo se acabaron los anuncios de las bebidas alcohólicas de graduación superior a los 23 grados. Esta determinación
ya fue tomada el año pasado, de forma que en este año ya no se ha
contratado para 1981 publicidad de bebidas con dicha graduación superior (coñac, ginebra whisky...). Actualmente ya se graban los anuncios de las bebidas alcohólicas, cualquiera que sea su grado, con un
recargo del 100 por ciento, además de no poder difundirse antes de
los programas de noche. Dicha publicidad tampoco podrá utilizar niños y jóvenes, ni imágenes de héroes convencionales de la juventud,
ni ambientes deportivos y laborales y otra serie de situaciones que
pudiera ser incitantes. Vale, si con esto se consigue rebajar el índice
de alcoholismo, aunque, por desgracia, no es su mayor o menor difusión televisiva la que puede obrar el miagro. El alcohol es, cada vez
más una "necesidad", como lo es el tabaco y la droga, cuya divulgación publicitaria no hace ninguna falta.
Sl NO QUIEREN CALDO...
PROGRAMAS
(1944). Director: J o h n Rawlins. I n térpretes:
María Montez,
John
Hall, T u r b a n Bey, Andy Devine. L a
r e i n a de un mítico país africano se
ve envuelta en u n a serie de intrigas palaciegas i n s t ^ a d a s por el
chambelán. Va cayendo en las r e des de los cortesanos inexorablemente. E n e s t a situación a p a r e c e
un
atractivo
aventurero que se
p r e s t a a s a c a r a l a reina de la
t r a m p a en la que se ve atrapada.
17'15 Dibujos animados: "Carnaval de los animales", de la serie
Bugs Bunny.
17'40 Aplauso. Revista musical.
19'35 Vacaciones en el m a r : "La
apuesta".
20'30 Informe semanal.
21'30 Noticias del sábado.
22'05 Sábado cine: "Molly Brown,
siempre a flote" (1964). Director:
Orarles Walters. Intérpretes: Debbie Reynolds, Harve Presnell, Ed
Begley. U n a m u c h a c h a huérfana,
abandonada a la caridad pública,
c r i a d a en la región m i n e r a del E s tado de Colorado, s e c a s a con un
joven minero que al poco tiempo
consigue e n c o n t r a r un g r a n filón.
Cuando, a pesar de su nueva posición social, la sociedad elegante
los rechaza como "nuevos ricos",
los dos m a r c h a n a Europa, donde
su dinero —^y su e n c a n t o personal— son aceptados y estimados.
0 0 1 5 B u e n a s noches,
y cierre.
despedida
Segundo programa
14'00 Revista dissabte.
15'30 Hawai 5—0: "Chismoso".
16'20 L a c a r r e r a espacial de Y o gui.
16'45 Lou G r a n t t : "Engaño". A
Lou G r a n t se le ofrece l a oportunidad de realizar u n a entrevista en
exclusiva a un m a g n a t e de los n e gocios, que h a desaparecido misteriosamente.
17'35 Tenis. Final de l a Copa Davis desde P r a g a : Checoslovaquia Italia.
19'05 Documental: " L a sombra
de los Templarios".
2 0 1 0 Ciclo Marilyn Monroe: "La
tentación vive arriba" (1955). Dir e c t o r : Billy Wilder. Intérpretes:
Marilyn Monroe, Tonuny Ewell,
Evelyn Keyes, Robert Straus. Mist e r S h e r m a n , prototipo del a m e r i c a n o medio, envía a su esposa e
hijito de vacaciones quedándose
solo en casa. Su soledad es turbada
por la presencia de su vecina del
piso de arriba, u n a explosiva m o delo, rubia e Ingenua, que no sosp e c h a ni por asomo la inquietud
que despierta en su vecino.
22'CO Tribuna de la historia.
23'35 Buenas noches, despedida
y cierre.
DOMINGO, 7
El juicio que está mereciendo el serial inglés "Los Malien", que
terminará, por fin, el miércoles, es unánimemente adverso. Pero RTVE
no se da por enterada puesto que el jueves comienza otro drama de
época, con firma italiana, titulado "Una mujer", en el que se da continuidad a la serie infidelidades conyugales, a las violencias y a todo
ese cúmulo de despropósitos que tanto colaboran a hacer pasar de
forma amena y agradable las veladas familiares... ¡Enhorabuena, señores de RTVE!
CANAL CERO
Primer programa
9'45 C a r t a de ajuste.
lO'OO Hablamos.
10'30 El día del Señor. S a n t a Mis a desde el Hospital de S a n R a fael.
11'25 G e n t e joven: Pinal de Variedades.
12'35 Sobre el terreno.
14'00 Siete días.
15'00 Noticias del domingo.
15'20 El pequeño Cid: "Ruy y los
tres vagabundos".
15'50 L a familia Apple: "El c o m promiso". El abuelo Aldon quiere
volver a casarse y lleva a su futura
esposa al h o g a r donde vive con los
Apple.
16'4a F a n t á s t i c o 80. P r o g r a m a de
J o s é María Iñigo.
1815 T o m Sawyer. Segundo c a pítulo.
18'45 625 líneas.
19'30 Información deportiva.
19'45 L a r g o m e t r a j e : "Demasiado
cálido p a r a junio" (1963). Director:
Ralph Thomas. Intérpretes: Dirk
Bogarde, Sylvia Koscina, Robert
Morley, Leo McKern. Un escritor
sin trabajo recibe, de improviso, la
oferta de hacerse cargo de las r e laciones púbUcas de u n a g r a n fábrica de vidrio londinense. Su c o nocimiento del
idioma checo le
lleva como observador a P r a g a , a
fin de ponerse al corriente de l a
tecnología del vidrio en los países'
del Este. Lo que el escritor ignora
es que e s t á siendo utilizado por el
servicio secreto británico como c o rreo de un agente de P r a g a .
21'30 Noticias, del domnigo.
22'00 Estudio 1: "Los violines a
veces h a c e n estragos", de F r a n çoise Sagan. Realización: Esteban
Duran.
Intérpretes:
Mercedes
Alonso, Ricardo Merino, J u a n Pera,
E n c a r n a Sánchez, F e m a n d o UUoa,
Consuelo de Nieva. Historia de una
mujer, Carlota, la cual, con el consentimiento de su mantenido y con
el único fin de conseguir dinero, se
convierte en la a m a n t e de turno
de hombres adinerados. Pero aparece en su vida un hombre diferente.
23'55 B u e n a s noches,
y cierre.
despedida
Segundo programa
10'45 Quitxalla. Repetición.
14'05 Revista diumenge.
15'30 Isla de fantasía: "El i r r e sistible - J u e g a u n mUlón".
16'25 Vickie el vikingo: "El viaje
a Taarliss".
16'50 Las vegas: "Amar, reir y
morir".
17'45 Festival TV. Coloquio sobre
el docudrama" o documental d r a matizado basado en hechos; reales.
Emisión de "La sordomuda", p r o ducción inglesa, ganadora del "Prix
Italie" de 1979, b a s a d a e n un hecho
real.
19'35 L a música: L a vida musical
en Tenerife.
21'05 Más allá: "Ufología".
21*35 L a r g o m e t r a j e : "Dulce n o viembre" (1968). Director: Robert
Ellis. Intérpretes: Sandy Dennos,
Anthony Newley, Théodore Biker.
L a e n c a r g a d a de l a administración
de varios a p a r t a m e n t o s de l a ciudad, tiene, además, o t r a insólita
ocupación: acoge, durante un mes,
en su casa, a todo aquel que la enternece c o n un problema. Ahora
acaba
de recoger a Charlie, u n
hombre angustiado por la f a l t a de
tiempo y dueño de una c o m p a ñ í a
dedicada a la fabricación de c a j a s
de c a r t ó n .
23'30 B u e n a s noches, despedida y
cierre.
LUNES, 8
Primer programa
lO'OO S a n t a Misa,
iroo Tenis.
IS'OO Hípica.
14'00 Crònica.
14'30 Gente, hoy.
IS'OO Telediario.
15'35 G a c e t a cultural.
15'50 De cerca. Hoy, María J i m é nez.
16'20 Atención, por favor: "El r e verendo Prine se va".
16'45 Largometraje:
"Su mejor
enemigo".
18'35 Barrio Sésamo.
19'05 L a mansión de los Plaff.
19'35 El libro gordo de Pétete.
2 0 1 0 L a s cuatro esquinas.
21'00 Telediario.
21'35 300 Millones.
22'35 Grandes relatos: "Los M a lien". Episodio número 11.
23'30 Ultimas noticias.
23'50 B u e n a s noches, despedida
y cierre.
Segundo programa
18'15
19'15
19'45
20'35
E n t r e nosaltres.
Lliçons de c a t a l à .
Redacción de noche.
Revista de cine.
21'50 Opinión pública: "Horizont e español de los ochenta. ¿Qué es
la prospectiva?".
22'25 A fondo. U n a entrevista de
J o a q u í n Soler Serrano.
23'30 Crònica 2.
23'50 Buenas noches, despedida
y cierre.
MARTES, 9
Primer programa
13'15
13'30
14'00
14'30
IS'OO
15'35
15'50
C a r t a de ajuste.
Signes.
Crónica.
Gente, hoy.
Telediario.
G a c e t a cultural.
Revista de prensa.
16'20 El guardián de mi
no: "No aprobaron".
16'50 Set dies.
17'50 Lliçons de c a t a l à .
herma-
18'25 B a r r i o Sésamo.
19'05 Los chicos de la M o n t a ñ a
de F u e g o : "Evacuación".
19'30 Un mundo p a r a ellos: "Dos
generaciones frente a frente".
20'25 Revista de toros.
21'00 Telediario.
21'35 Primera página.
22'35 Grandes relatos: "Los M a lien". Episodio número 12.
(O
23'30 Ultimas noticias.
.
23'50 B u e n a s noches, despedida
y cierre.
.
.
.
Segundo programa
18'15
19'15
19'45
20'35
21'00
Bravo.
Set dies!. Repetición.
Lliçons de c a t a l à .
Redacción de noche.
Polideportivo.
R e t r a t o en vivo: Soledad
•o
I
.
22'00 Tribuna de la cultura.
"°
22'50 Flamenco: "Cádiz flamen- •o
co".
co
23'25 Crónica 2.
.
23'50 Buenas noches, despedidsi
y cierre.
.
(0
.
.
.
.
•a
CD
X
i—
m
X
I
as
#14
065
017
079
018
076
-
IGUALADA, Rambla S. Isidro 22. - Tels 803 29 22 y 803 35.00
IGUALADA, Pablo Muntadas, 48 - Tels. 803 54 05 y 803 54 16
VILANOVA DEL CAMI, Mayor 10 - Tels 803 49 92 y 803 56 55
VILANOVA DEL GAMI, Mediodía, 37 - Tel. 803 53 81
SANTA MABGABIDA DE MONTBUI, Ctra. de Valls, 61 - TeL 803 47 47.
LA POBLA DE CLARAMUNT, Avda. Catalonya. > TeL 808 60 52
.
Dr. Pasteur 2 y 4 - IGUALADA.
Avda. Piedad, 75 - BARRIO DE FATIMA.
Carretera de Valls 12 - SANTA MARGARIDA DE MONTBUI,..«S
.
.
SÁBADO 6 DE DiCIEMBRr DE 1980
IGUAIADA PERIÓDICO DEL ANOM
solament un
pot ofer'n'-li garandes
A l'hora de comprar una joguina busqui aquest professional
perquè coneix la joguina, viu per ella i l'aprecia.
Rambla Nova, 23 - Telèfon 80313 37 - IGUALADA
La millor garantia: 22 anys al servei de la joguina
perquè oferim M servei i seleccionem les millors marques
els nostres serveis:
les nostres marques:
- Reserva de joguines
MARKLIN
EDUCA
- Portar-les a la Cavalcada dels
Reis gratuïtament
JOVEF
TOYSE
LIMA
MATCH BOX
SCALEXTRIC
FALLER
LEGO
SOLIDO
TENTE
MAJORETTE
- Portar-les-hi a domicili
i
3
HELLER
NITTO
OTAKI
DISET
3
O
3
l
s
5
í
recordi
SOLAMENT UN BON PROFESSIONAL POT OFERIR-LI GARANTIES
5
3
3
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE
I
1980
tr?
Programas para los días 6 al
8 de diciembre de 1980.
ONE KllSAl
Sábado sesión continua desde
las 5'45. Domingo continua
desde las 3'50 tarde.
LA BATALLA DE LAS COLINAS
DEL WHISKY, sábado 5'45 y
9'35, domingo 5'25 y 9'20.
LA CALLE DEL ADIÓS, sábado
8 y n ' 4 5 , domingo 3'50,
7'45 y ll'SO.
Autorizado todos los públicos.
SALON ROSA
Sábado tarde 6, noche 9'40
Jomingo tarde 5, noche 9'2u.
LUCHA A MUERTE CONTRA
EL DRAGON sábado 6 y 9'40,
domingo 5 y 9'30.
EL ABOGADO DE PAJA, sába-
IGUALADA
PERIÓDICO DEL
ANOtA
-^o 7'35 y 11'20, domingr
ó'45 y 11.
Autorizado mayores 18 años.
domingo 4'25, 6'35,' 8'45 y
10'50.
Autorizado mayores 18 años.
ATENED IGDALADl
ROVY CINEMA
Cüne familiar
Vilanova del Cami
Sábado sesión continua desde
las 6. Domingo continua desde las 4.
COMBATE MORTAL, sábado 6
y 9'40, domingo 4, 7'30 y
11'05.
LA SABINA, sábado 7'45 y
11'20, domingo 5'45 y 9'30.
Autorizado mayores 16 años.
Domingo sesión continua desde las 5 tardeLA CABANA DEL FIN DEL
MUNDO, 5 y 8'35.
GRANDES ESPERANZAS, 6'45,
Autorizado todos los públicos.
CINE TARRAGONA
(Sala Especial)
Sábado y lunes sesión continua desde las 6'15 tarde. Domingo continua desde las 4
tarde.
No-Do y Chariot boxeador,
sábado y lunes ó'l 5, 8'20 y
10'30, domingo 4, ó'l O, 8'20
y 10'25.
EL ULTIMO CUENTO PROHIBIDO DEL DECAMERON, sábado
y lunes 6'35, 8'35 y 10'45,
Dr. JOSE LUIS NICOLEHI
Planificación familiar - Control de gestación.
Enfermedades del aparato genital femenino
Martes, miércol^, Jueves y sábado. Horas convenidas.
Paseo Verdaguer, 139. Telf. 803 1 1 4 5 .
RADIO IGUAIADA
FRECUENCIAS 2
CINE NUEVO
(Sala Especial)
Vilanova del Cami
Sábado sesión continua desde
las 6 . Domingo continua desde las 4.
ANGUSTIA DE SILENCIO, sábado 6 y 9'20, domingo 5'40
y 9'15.
DESEO DE MUJER, sábado
7'35 y 11, domingo 4, 7'25 y
10'50.
Autorizado mayores 18 años.
BINGO
(Sito en H. Canaletas, Travesía
Exterior).
C.F. ROBLE SEC
Todos los días de 9 de ia noche a 3 de la madrugada, excepto jueves.
HUIOS DRAC
NliSTH CLUB
Sábado 6 de diciembre noche.
LOS ANDREY, malabaristas internacionales. Muy espectacular.
En calle Sol, 34 de VILANOVA
DEL CAMI.
PUNTAIRE
Dóna classes particulars de
punta de coixí.
Demaneu per la Sra. Cañero. Tel. 803 62 90.
En RADIO IGUALADA
los miércoles de cada semana,
de 10,05 a 10,40 de la noche.
SAFARI FORD DABSA
el programa radiofónico
más viajero.
¡Oye,
no te lo pierdas/
Guión, Josep Bou
Selección musical, Joan Basas
Realización, Josep LL Gonzalez
Producción publicitaria,
Studi Balcelis
DABSA
Clra.N.ll,Km.556,2 Tels.B03OO5O/SO30546 IGUALADA
ÜN MODERNO EOliiPO
PARA LA SOLUCIÓN A
UN VIEJO PRORIEMA
LA LIMPIEZA
TEIiEFONO
TEATRO EN El CIROIM) MERCANTIL
Hoy, sábado, a las I0'30 noche y mañana, domingo,
a las 615 de la larde
IraglGomeilia ilel sereRlsimo
prlnclps don Garios
por Génesis Teatral de Carlos Múñiz, Turó de la Peira
Nos hallamos ante un estreno
importante, y de un complejo
montaje. Hace ya siete días que
los maquinistas del grupo tea¬
tral del Turó de la Peira vinieron al Círculo Mercantil para
iniciar los trabajos inherentes
a Una digna puesta en escena.
Esta tragicomedia está destinada a ser, según todos los indicios
y referencias, uno de los éxitos
importantes de una temporada
teatral igualadina más que
aceptable en líneas generales.
La obra se está representando
simultáneamente en Madrid.
Leamos la introducción que firmó su autor, Carlos Muñiz:
Cuando decidí abordar el tem a de las relaciones entre el
vesánico principe don Carlos y
su prudente padre don Felipe I I ,
lo hice por dos poderosas r a z o nes: Por un lado, el deseo de
responder con l a verdad esperp é n t i c a a las m u c h a s y e s t r a falarias p a t r a ñ a s que se h a n
dramatizado, a t r a v é s de ios
tiempos, en torno a l a triste figura del serenísimo príncipe don
Carlos. No eximo de e s t a calificación ni al "Don Oarlos", de
Schiller, tan bellamente escrito
como falto del m á s elemental r i gor histórico. L a segunda r a zón fue mi deseo de desmitificar
un m o m e n t o de l a historia h a r t o
sombrío, aunque todavía ciertos
sectores, m á s amplios de lo que
sería deseable, se empeñan en
proponer c o m o glorioso, nítido,
impecable.
Dicen que es el pecado que no
se confiesa el que m á s d a ñ a la
conciencia.
Mostrar
abiertamente y sin tapujos ni paños
calientes lo más tenebroso de
nuestro pasado, aunque sea bajo
la impura forma dramática, me
parece
algo muy positivo que
nos permitirá mirar de o t r a m a nera m á s desahogada, h a c i a el
futuro. Tuvimos un imperio que
hemos perdido. Europa e n t e r a
bailaba al son que le m a r c a b a
la b a t u t a de España y a h o r a nos
vemos bailando como osos de
cíngaro, al son que nos t o c a n
otras gaitas. Me pregunto si l a
poca importancia que se
nos
concede en el concierto sociopolítico de Europa, no tendrá su
origen en esa obstinación nuestra por mirar al pasado y man^
tenerlo como riguroso, impecable y apolillado modelo a seguii
en el presente y en el futuro,
h a s t a la exasperación. Desmitificar l a Historia me parece un
sano ejercicio,
imprescindible
p a r a evitar caídas en los mism o s e r r o r e s de ayer.
Si a Felipe n se le h a considerado como un gran m o n a r c a
al que aún hoy se nos pretende
presentar como modelo de o r -
den, de catolicismo, de perfección conservadora, no hay razón
p a r a que, sin embargo, no se le
pueda poner en solfa desde todos sus muchos aspectos "solfeables". No creo que exista n a die bueno ni malo. Creo que ya
va siendo h o r a de m o s t r a r a los
españoles no sólo las miserias de
los españoles "malos", que se nos
tian repetido h a s t a la saciedad,
sino también las de los españoles
buenísimos, impecables. Tal vez
asi logremos de u n a vez p a r a
siempre a c e r c a r e n t r e si a las
dos E s p a ñ a s de Machado y h a c e r de ellas una sola: l a de todos los que pisamos esta tierra
de héroes, de santos, de conquistadores y, ¡qué demonios!, t a m bién de respetabilísimos herejes.
Carlos Muñiz
REPARTO
Marta Alemany, en Hereje e
Isabel de Valois, reina de E s p a ñ a ; Inma Andreu, en Hereje,
Fraile, Teólogo, P r i n c e s a de E b o li, B a r ó n de Montigny, noble
flamenco ; Juanjo Alcubilla, C a r los, principe de E s p a ñ a ; Püar
Bello, Honorato J u a n , preceptor
del principe, Mujer del p u e blo,
FraUe;
Maite Caballé,
ro,
Estebanillo,
bufón
del
rey; Carmen Estefanell. Fraile.
Voces; Jorge González, Fraile
2.°, Fraile con Cruz, R u y Gómez
de Silva, príncipe de EboU; Gre.
goria Jiménez, Soldado, Doctor
portugués, Eraso, secretario del
rey. Moza del pueblo; Ramón
Marín, Notario 1.°, J u a n de Austria, h e r m a n o bastardo del rey,
Navarro de Azpilicueta, jurisconsulto;
Amparo Martínez,
Fraile, C a m a r e r a de la reina.
Teólogo; Daniel Martínez, F e r nando de Valdés, inquisidor general; Víctor Melero, Soldado,
Cardenal Espinosa, Martín de
Gaztelu, secretario del principe;
Inés Navarro, Soldado, Fraile,
Doctor Daza C h a c ó n ; Ma. Luisa
Oliveros, Princesa Dña. J u a n a ,
h e r m a n a del rey , Teólogo; Belén Perdiguero, Hereje, Fraile,
Teólogo, Pedro de Hoyos, nota^
rio; Jorge Rcdellas, Don
Juan
Manuel, obispo de Zamora, P r i ^ ,
ora, P r i ^ ,
Sacerdote; Alejandro
Romé^,
Felipe II, rey de E s p a ñ a ;
iña;
Antonio Ruiz, Soldado, Jtc^n
do, C a ] ^
llerizo; Javier Serrano, Cartfs
o, C a r ^ s
de Seso, hereje, Fraile, Voc]^;
le, Voc]^;
Ángel Torrecillas, Diego
de Aíifco de Aíifcña, gentilhombre. Fraile;
1^1^nuel Trillo, G a r c í a delUe;Toledo,
a r c í a de Toledo,
mayordomo del
el principe, Bcífecario. Soldado,
, Confesor;
Alb^to Viloca. F r a ü e
a,üe 1.°, P e m a r f â o
Alvarez de Toledo,
ledo, duque de i^ba, Ruy Gómez de Q u i n t a n i ^ ,
ani^^,
barbero del príncipe.
Escenografía y Dirección:
niel Martinas.
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE OE 1980
IGUALADA PERIODICO DEL A N O U
ocfcey sobre palias
TENIS DE mk
¡loan Torra nuevo entrenador!
XXII Edición de las 24 lloras de Tenis de Mesa
El gualada H.C. se desplaza a Premia
El equipo igualadino tiene para mana un difícil desplazamiento a la
ita del Premia. Aunque teóricamensea difícil, el Igualada intentará sar algo. positivo de esta pista, para
der eliminar negativos y colocarse
la mitad de la tabla, y así poder esrar el próximo encuentro con tranilidad, que será contra el Cornelia,
partido muy esperado por los afi)nados para poder ver a los ex-jugaires igualadinos Sola y Vidal.
Los demás encuentros para mañana
n:
E. y E.G. - Arenys de Munt
E. Taradell - C. Lista Azul
C.N.
Caldas - R.C.D. Español
A.E.
Cornelia - A.D Ripoll
Sicoris Club - S. Casablanca
C.T. Barcino - C.N. Piera
Por su parte el equipo juvenil se
desplaza a ia pista del Manlleu, donde no debe tener ninguna dificultad
para imponerse y así mantenerse en
la tercera posición que ostenta.
Trofeo a la regularidad HOBBY:
Igualada H.C. - C.N. Caldas: Caries I
2 puntos y Esquerra 1 punto.
PETER
Para este mediodía a la una está
prevista la iniciación de las 24 horas
de tenis de mesa en su diecisieteava
edición. Esta competición reúne a los
mejores jugadores de tenis de mesa
de nuestra ciudad, siendo por sus características la competición más esperada durante todo el año. Para dar
mayor brillantez al acto, este año el
C C P. Igualada inaugurará nueva iluminación en su local. Es de esperar
que todos los aficionados a este deporte pasen por el local del C.P.P
Igualada a presenciar alguno de los
múltiples encuentros que se disputarán ininterrumpidamente desde la una
del mediodía del sábado hasta la una
del mediodía dej domingo.
Ford Fiesta, dando sustos
a los más grandes.
P R I M E R S U S T O : 9? absoluto en el
último Rallye de Montecarlo,
en competencia con los coches y conductores más experimentados
del mundo.
S E G U N D O S U S T O : 4? absoluto en
C U A R T O S U S T O : 3? absoluto en
Q U I N T O SUSTO:
4 hab., 2 baños, gran comedor-estar, cocina equipada, etc.
Zona inmejorable, a estrenar.
Más de 100 m.c. útiles.
Teléfono 803 37 28 (mediodía y noche).
En la modalidad por equipos los
vencedores fueron los siguientes, esta competición por equipos se inició
el la 6. edición.
8. edición: José Cisquella, Toni
bregas y Jesús Grado.
2? absoluto en el Príncipe de Asturias.
S É P T I M O SUSTO: 1?
VENDO PISO
1. edición: Joan Costa.
2. edición: Joan Costa
3. edición: José Orga
4. edición. Ramón Orga
5 edición: Joan Enrich
6. edición: José Cisquella
7. edición: Jordi Marimon
8. edición: Ramón Bacardit
9. edición: Ramón Domingo
10. edición José Ma. Tort
11. edición: Joan Parera
12. edición: Jordi Enrich
13. edición: Pere Orgué
14. edición: Pere Orgué
15. edición: Jordi Enrich
16. edición: Joan Parera
Fla-
EXTRAVIADO
Maletín de color marrón
oscuro con cerradura de
combinación.
Se gratificará su devolución.
7. edición: Joan Enrich, Salvador Duran y Joan 0liva_
el Critérium Rioja.
2? absoluto en Orense.
S E X T O SUSTO:
Haciendo un breve resumen podemos indicar todos los campeones que
lo han sido hasta la fecha.
6. edición: José Cisquella, Pere
que y Jesús Grado.
los 500 Kms. de Alicante.
e? absoluto en el Luis de Baviera..
TERCER S U S T O :
Los equipos para este año han quedado de la siguiente manera:
Equipo 1: Parera, Domingo, Miserachs.
Equipo 2: Moriana, Vizcarra, Claramunt
Equipo 3: Espada, Orga, Nogué.
Equipo 4: Orgué, Martí, Luco.
Equipo 5: Enrich, Fàbregas, Vives.
Equipo 6: Gumá, Tort, Mario.
9. edición: José Cisquella, Toni Fàbregas y Jordi Enrich.
10. edición: Jordi Enrich, Jordi Marimon f Salvador Espada.
11. edición: José Ma. Tort, Ramón
Orga y Toni Fàbregas.
12. edición: José Ma. Gumá, Jordi Marimon y Miquel Noguera.
13. edición: José Ma. Tort, Ramón Orga y Alberto Nogué.
14. edición: Per© Orgué, Ramón Domingo y Toni Fàbregas.
15 edición: Salvador Espada, Ramón
Bacardit y Martí Vicente.
16. edición: Joan Parera, José Ma,.
Gumá y Martí Vicente.
Fà-
Razón: Telf.: 803 54 51 y
803 27 31.
\
en el Rally de España Grupo 2.
y hoy a la cabeza del Grupo 2 en el Campeonato
de España de Rallyes.
OCTAVO SUSTO:
FABRICA DE GÉNEROS DE PONTO
Todo, gracias a gue la Asociación de Concesionarios Ford, ei joven
y entusiasta equipo, cuenta con un arma segura para andar muy fuerte
entre los grandes: el Ford Fiesta.
Necesita encargado máquinas que entienda bien las
tricotosas rectas y circulares.
(La Asociación de Concesionarios Ford le garantiza que seguirán los sustos.)
ESCRIBIR AL APARADO 226 — TERRASSA.
FORD F I E S T A ,
UN
GANADOR NATO.
Mútua Igualadina de Previsifi
DR. JOSEP ZAMBllDIO NOGUERES
Reumatòleg
Visita a la Clínica de la Mútua Igualadina de Previsió.
(O
Hores convingudes. Telèfon: 803 28 00.
•O
A S O C I A C I Ó N D E G > N C E S I O N A R I O S D E FORD E S P A Ñ A S . A .
Su Concesionario Ford:
DABSA
ctra. N. II, Km. 556,2
Tels.8030050/8030546
IGUALADA
VENTA
Finca Rústica a 23 kms. de Igualada.
30 Ha., todo cultivo, casa habitable, agua, luz, fuerza
y teléfono. Buen acceso.
Razón: C. Mayor, 31. Vilanova del Camí.
Telf. 804 32 15. Recuerde este teléfono, cuando desee
comprar una Finca Rústica o Regadío.
(SOMOS PROFESIONALES).
I
i—
•o
co
DE
TELEVISIÓ Í N
PHILIPS
PHILIPS K-12
14 " POLZADES
IB"
"
IB"
"
20"
"
20"
"
22 "
"
22"
"
20"
"
2B"
"
20"
"
comandament a distància
li
li
OOTO VEOD"
II
HI-FI
62.200
67.400
70.000
83.000
03.300
100.000
100.400
100.700
ó
0
D
0
D
0
0
Û
0
ñ
1.8BB ptes. cada mes
li
2.4BB
2.666
2.000
3.100
3.500
3.3BB
3.000
3.500
il
li
li
II
11
II
II
II
li
II
Preus d'Electrodomèstics
masmitjá
Plaça del Pilar, 3 - I G U A L A D A
(0
.
.
PHILIPS
.
ftn fa més de 40 anys p e es venen aparells
.
<D
•o
X
i—
CO
X
I
CO
^
lln televisor en color NO es pot comprar a qualsevol lloc.
i
CO
CQ
d)
.
.
SÁBADO 6 DE DICIEMBRE DE 1980
IGUALADA PERIÓDICO DEL ANOIA
COMPARE
NUESTROS
PRECIOS
(0
.
LLUCIA
O
JOIERS
•a
I
01
c
o
8
i—
Membre de l'Associció Espanyola de Gemologia amb el número 319
Odena, 1 -
IGU ALADA
ta
CQ
o
•o
.
Q
Descargar