La Rítmica de

Anuncio
AJUNT~mNT
DE BARCELONA
COMISSI6 DE CUL~RA
RECULL DE LES PUBLICAC IONS DELS
ANYS ~1930 - 1931 - 1932
l
l'
2 -
N
D
E
X
Festa Escolar ë.n les Ee oo Le a de Bosc del Parc de Montjuic,
en honor dels Senyors Mestres l':¡'acionals
de Sevilla, el
divendres 27 de' Juny de 1930.
Rec9rd de la Inauguraei6 Oficial dels Grups Zscolars de
eLo na , celebrada el Dí ume.age de Rams, dia 29 de Ivfarvde
1931.
Bar-ç
..
3 -
Recuerdo de la Inauguraci6n Oficial de los Grupos Escolares
de Barcelona, celebrada el Do~ingo de Ramos, dia 29 de Marzo
de 1931.
'
-
4 -
Breu Historial de la PlaçA de la Repdblica que la Comissi6
de Cultura ofereix als alumnes de les ~scQles de la Uiutat'
en celebraci6 del primer aniversari de la proclarnaci6 de la
República - 14 Abril de 1932.
5 -
Les Corts Catalanes
- 6 Desembre
de 1932 •
\
F.ljuntamtnt
de Barcelona
i!Jelegadó de Jtultura
esta escotar ceLebraba en Lee 1EacoLee
ee. '!Boac bel
1~arc be montjuïc,
.
en bonor bele eenyore mestres
l~actonale be Sevilla, el bivenbree
27 be Juny be 1930.
~;;;:==;;:=.I
~
DELEGACIÓ
~A
~; '~~
RA
;{Jil¡
BAR
c/~,->~
PER
LA
tES
ESCOLES,
S'HAN
DE
DE CULTUL'AJUNTAMENT
DE
E L N A, HONORADA
e
o
VISITA
QUE
ELS
MESTIRES
NAC¡gNALS
DIGNAT
FER
DE
A LE~
UK:
SffiVIll.LA
SEVES
INS-
~
(K
)~,'
(~
DEUEGACIÓN
DE CULTURA DEL AYÜNTAM llENTO DE BARCELONA,
HON-
A
>iQ)
~
RAD.A POR LA VISITA
DB
I!.AS !ESCUELAS
VIU.A
~E
HAN
TITUCIONS"D'ENSENYAMENT,
I CORRES,-
INSTITI!llCIONES
PONENT
A
CüRDIAILS
RFŒSP@NDIENDO
QtJE
ALS
MESTRES
TRA
CIUTAT
ALLÀ
LES
ATENCIONS
NACIONALS
ELS
FOREN
EN<" L'HERMOSA'-'I
CIUTAT
ANIDALUSA,
ESCOLAR
TAOÓ
COM
DE - L,ES
QUE
DE
LES
ESCOLES
I COM
DE
MANI fES-
NCDSTR¡;;S
~EVA
ESTADA
EN
AQUESTA
CIUTAT
LA
\(
FLORECIENTE
LES
ESTA
r;)ADI[$
LA
DE
Q\lJE
VIDA
COMO
LAS
DE
NUESTRAS
MUNI-
CIPALES
Y
COMO
RECUERDO
DE
ESTANCIA
EN
ESTA
CIUDAD
-------
íNMA-
ACTIVI-
CONSTITUYEN
ESCUELAS
SU
ANDAtUZA,
fIESTA
ESCOLAR
NIfESTACIÓN
NACIOLE:S FUE-
EN LA HERMOSA
CIUDAD
OFRECE
T lMA
CIUDAD
ALLÁ
Y CO-
ATENCIONES
R@N PRODIGADAS
OfEREIX
RECORD
LAS
fLOREIXENT
MUNICIPALS
A
A
QUE A LOS MAESTROS
D0
A SUS
ENSEÑANZA,
N\lJESTRA
ACTIVITATS
LA
DE
IDE SE-
HACER
NALES
íNlIHvlA
A
NACIONALES
DIGNADO
CORDIALES
CONSTI'TUEIXE"N
VI DA
NOS-
LOS MAESTROS
PRODIGADES
ELS
FESTA
AQUESTA
DE
QUE
EJERCICIO
DE
RíTMICA. -
LA REDONDA
A
s
TIEMPOS
Y EL COMPÀS
PROGRAMA
Ejercicios
de Rítmica
según el Método Jaques-Dal-
Selección cie Danzas
(estudios
croze.
de las
Alurnnos
ESCUELAS
DE
BOSQUE
y del
GUINARDÓ
de plástica
Alurnna s de las
DE MONTjT!JIC
animada)
ESCUELAS
Arri, arri, cavallet.........
Els tres tambors
.
de
las
DEL
. . . ..
G UINARDÓ
Llonçueras
- Morera
1
.....
Fum, fum, fum
Alumnes
Schubert
.
I Cauciones populares catalanas
ESCUELAS
DE BOSQUE
DE MONT
J. Llotujueras
Sen deu noies per casar
JUIC
Les calees dei Jan
y d e l GUINARDÓ
·
Alumnes de I INSTITUT
CATALÀ
DE
RiTMICA
J. Llon.queras
I PLÀSTICA
L'hereu Riera, danza popular.
Alu m no s de
las
ESCUELAS
DE
DEL
y
GUINARE>Ó
de las
BOSQUE
ESCUELAS
.J. Lionçueras
lil.Poleiet
Escenificación
J. Llotiqueras
El dormilón...........................
Alumnos
de
MONTjUIC
DE BOSQUE
DE
Cançó de la MereReta
. . . . . . . ..
Alu mnas de las
de
las
À.
Nicolau
J. Llon queras
Sardana
.J. Serra
empordanesa...........
bailada
por un grupo de alumnos
dg las Escuelas
de Bosque de Montjuic
ESCUEL"'S
DEL
GUINARDÓ
Au, anem cap a la fira ..... ' ... , .'. ...
Alurnnos
Verdaguer
MONTjUIC
La pubilla
El mocador
de una poesía de Mosén Jacinto
ESCUELAS
DE BOSQUE
J. Llotiqueras
DE MONTjUIC.
Per tu ploreY.....................
Alurnnas
de las
ESCUELAS
....
DE
BOSQUE
y del G UINARDÓ
Pep
Venlura
DE MONTjUIC
\
"
I
I
®'E UNA €AN€I@N
INIT'ERPRET€J(j)N
La educacíón
111U.ŒiCal
€IDN <ilEST0S
en ta escuela
hecho más importante de Ja que Ilàmamœs edueaciúti musical, en la !l!:scm:ela
- a la cua I concede el A)'l!In~amielüp
de Barcelona la atención que merece- es el de poner ~os alumnes en eondíeíones de recíbiv.de una manera
, directa y viva, la ínñucncía
biènhechora de la Mïisica; eso es, despertando en ellos el deseo y el amor conscíente de este arte; enscñáudoles, puëde decirse, de pen sar J( ~e sentir racíonabmente C0n los sonídos. Para llegar a eso
es preciso '[hi'ciades - pasando de ro generat a 10 particular - en lá práctíca de los dos elemerrtos prímordíales de la
Música:
el ritmo y la tonalidad.
.
C<,.m1untamentecon estas práctícas, es preciso una grande at'\lNcióHy UN cuíûado extremado en la tormacion del
oido d'el niño y en Insplrarle el gusto y el senUínieRto'110Í;)lé (OÎel arte, procurando obtener siempre una buena emísión de
la voz, una articulación perfecta, una respiracíôn ëorrecta y una in1lel!igencdaexacta de la frase músical La Musica en
la Escuela creemos debe ser un elemento v iviflcador y coordíœader, (;fl!leno solamente aíect . a la sensibllldad, sino también a la inteligencia yhasta al desarrollo armónico de tIDIil0el organisme.
La Rítmica, la Plástica animada, las Cauciones y juegos itiianiiles, iunto con los estudios de Sotjeo, contribuyen
eñcazmente a esta alta finalidad.
L
E
l
EjERelClo
DE
RITMICA
v -
EL COMPAS
A
5 TIEMPOS
La Rítmica de jaques-Dalcroze
Es un sistema de cducacién musicat, complementar¡o de los estudies de audición y de crmsion de la voz. basado
en el ejercicio de los ritmos corporales. La práctica ele esLe sis Lema forLinc,~ el scntido métrico yel senLimienLo ritruíco,
gracias al estudio conjunto de los ritmos naturales del cuerpo y ele los l'i trnos art.ist.icos de la música. Tiende a -regularizar las funciones nervíosas, a reforzar la voluntad, a desarrollar la imaginación y a àrmontzar las facultades COI"
porales y espírrtuales.
Procura
el triunfo de las resistcncias de orden inteleclual o fisico quecontrarian
los ritmes naturales de la pcrsonalidad, asegurando a la mísma rnás conciencia y más llbert.ad y aumcntando
al mísmo tiempo. sus
mcdios de reaüzación.
-,
-,
I
(
INTERPRE'fACjÓN
DE
PLÁ:STI€A
ANIMADA
La Plástica animada
·r··.
Tiene por finalidad cl estudio de los matices deÍ movimiento corporal según Ias leves mismas que rigen los 1ll0YÏmicn Los sonores. Este estudio hace rlel organismo humano el in~érl!lrete ínmedíato ,y completo de la música y est.ablece
rolacioncs enlre l0S elementos príncipales de esta (dinàmica y agògica m uslcales, matices de Iuerza y de velocidad) y
Ja dinámica corporal, completada por el estudio de la dunsioti del esoacio.
Combinados con 10<;estudios de Rítmica y de Solleo, los estudies de Plúsiica animada aseguran a los niños un
conoctrniento claro y bienhechor de los recursos expresívos del cuerpo humano aislado y también del arte de ordenar
los grupos.
I
"
r
1,
Can ci ones y juegos infantiles
,.
lQS educadores, debieran procurar que, en los niños, canciórn y [uëgo, y juego y canción, f!lese~, casi sirióñimos;'
!epreseñtasen' para elles una misma cosa. Si queremos que una cancíórn les ínterese' tuertemeute.procuremos dái-sela eni
torïna de [uego; es deeír, en una forma'.que elfos puedan accionarla, que ellos puedan danzarla, que ellos, en una pa
[abra, la puedan vivir; y oi queremos dar a los juegos de los niños aquella pequeña indispensable espiritualidad, aquella
cierta bienhechora armonia, aquel inicial simplicisimo-obligado 'ritual que, en 10 posible, les mantenga alejados de toda
idea de brutalidad, de desorden, de bullicio y de pasatiempo vicioso y vulgar, es preciso poner música al movimiento
d'el juego y es preciso enmoldar y pastar el juego conÍa gracra rrrlsma 'd'e la canción. Los niños, pues, deben cantar [ugando y deben jugar cantando.
Los jueqos y las caticiones infanti/es se destinan directamente a desarrollar en los mnos el' sentimiento de la
euritmia, de la gracia, de la expresión y de la armonía general de los movimientos, y son un precioso complemento artístíco a los estudios de música, de gírrmasía y de danza. Son escritas estas canciones, inspiradas la mayor parte en los
juegos y panzas populares, exclusívamentë para la al'ëgîÍa de Ics pequeños y para darles satisfacción de vida, y en ellas
no se pretende otra cosa sino que los niños jueguen y salten y rían con las cosas que les son familiares. Su principal
acción educatlva consiste precisamente en esto: que al cantarlas, los niños y las niñas desplieguen toda la actividad,
la actívtdad llena de su vida en bellas cosas que se encuentran a su alcance.
t
TN'FERP-RETACléN
Au, arnem cap a la fira
,I
DE
LA €A.N€'U!JN
(¡AU,
ANEM
CAP A LA !FIRA».
AFIda, vamos a la feria
Au, anem cap a la fira,
trico tra.n, tcíco trau,
vers
pare la mà es gira:
- UIiI dtner si us plau!
Au, anem cap a la Nra,
trico trau, trícò. t.a n,
la mtrada arreu delira,
tant C0N1veu li plau.
A.i¡;¡G!a,
vamos a la feria,
ihico tar, tico tar,
a mi padre una miseria
voy a rnendigar.
Andà, vamos, iqué recreo!
tiëe tar, tico tar,
tantas C0sas !;;@moveo
no sé qué comprar.
'el
II
'Priarern una ioguína,
tirclau, tirolau,
comprarem aquella nina
de cap Hl5 i ~ül blau.
La que seu i així s inclina.
tirolau , tjrolan ,
encantada així' camina
i trontolla i cau .
..,(
]I
una rnuñequíta,
tiro tul, tiro tul,
quiero aqnelia tan bunita
de mirada azul
que se sienta en sn sillita,
tiro tul, tiro tul,
y va toda vestidit a
de crespón y tul.
Compraré
yuu
coruprar-me
'\1\lá trompeta,
tereré,
tereré,
...
ir arxí tota la genteta
'
,
[o despertaré.
Ull tabal i una escopeta,
,tereré
tereré
'
í els,' di iou';; a 'la placeta
els soldats faré,
1
1V
una regadora
trien tros, trrco tros"
perquè pugui eix al defora
a regal' les 1101'S,
I una corda saltadora,
. trico tros, trico tros,
per saltà i per fê a tota hora
"juli" sens repòs.
V
J o vull unes xurriaques,
trico Lrall, trico trall,
ñbladores i ben maques,
i també un cavall.
Un cavall blanc sense taques,
trico trull, trico trall,
que entortint
ses potes ftaqucs
vagi am unt i avall,
VI
VI I
';IV
+¿
,)';'0,;lpraré
yo; mul, troinpeta,
"
t.ercr'é tcreré:" ,";: s ," "
y (t. fliana"y á: rè'tr1tt~"
, ,'~je¡npre: tocaré.. . "
1f'tl'l;.amb01'"y una, escopeta,
tereré
tereré
:'
,
Y ~si, allà \in Ia:l;là:lolcta
~'o el.' soldado haré.
.1'0,' vull
El meu cor f.a temps sospira,
tríco tren, trico trell,
per poguer cornprñ a la fira
Ull petit
oiell,
I a l'amiga dir-li: - Mira:
com és fi, com és bell'
Si cm fas lloc a ta cadira,
serà teu I'ancll.
Ja la fira és acabada,
trico trau, trico trau,
'la butxaca
és escurada,
,
no hi ha res, lli un clau,
Tota cosa tinc trencada,
trico trau, trico trau,
ara jugo amb I estelada
del meu cel tot blau,
r
Para
mi 'Ulla re ga"dem "
fico tar" tico tal',
que me place en primavera
.
mi rosal regar.
Y una comba muy Iigcra,
tico tar, tico tar.
que yo l)ueda allí en la acera
sicmpre así saltar.
V
Para
o
VI
VI I
mi una zuniaga,
Lico tin, tico tin,
que un cliasquido fuerte haga,
y un buen caballin.
Ln cahallo blanco v alto,
tico tin, tíco tin,
que galo[le con buen salto
dentro mi jardin .
-
Ay, mi corazón palpita,
l'ica ti, tico tí.
por aquella sortijil a
que en la feria vi.
-l.Vl'ira, mira Ia-amiguita
este lindo rubí!
Si me alargas tu manita
será para ti.
Ya la feria se ha acabado,
tico tis, tico tis,
y en mi bolsa no lla quedado
ni un maravedís,
Todo está ya estropeado ,
tíco "Lis, tico, Us,
p ero el c ela està es trell a do
y yo soy Icliz.
I
INTERPRETACIÓN
Són deu .nores per casar
,...
CANC!ÓN
GaN
GESTO!3.
Son diez niñas a casar
Són deu noies per casar
que se'n van a passejar.
Hi ha l'Anneta, - la Laiel a.
la Paulina - i la €;land!Î'lila.
Oh! Eh!
La Maria i la Mercè!
Hi ha .I'aírcsa Montserrat,
la peti ta Trinitat;
hi ha la 'l'eres ona.
També hi ha l'Angelona.
Son diez mnas a casal'
que se van a pasear.
Hay Anita - y Pepita
y Paudin a - y Claudma.
¡Oh! ¡Eh!
Y Lolin y r.leofé.
Hay la hermosa Montserrat,
la pequeña Trinidad,
.
y, ademús,
Petruja ...
También
está Maruja,
El
les
La
El buen Rey las ve pasar;
las empieza a saludar.
-¡Oh.
Anitay PepiLa
y Paulina - y Claudina!
¡Oh! ¡Eh!
¡Y Lolín s- Cleofé!
-- ¿Oué tal vamos, Montserrat?
- ¿Cómo -estás tú, Trinidad?
- ¿Tú también,
Pelruja? ...
Un beso a Maruja.
bon Rei ies va trobar:
comença a saludar.
Hola, Anneta! - Oh Laiela!
Paulína-c- i la Claudína.
Oh! Eh!
La Maria i: la Mercè!
Qne tar va la Montserrat?
Corn esLà la 'i'r ini'ta t?
I la Teresona'!...
Un bes a l'Angelona.
f
DE UNA
Molt galant ei cavaller,
un present les hi vol fer.
Flors a Anaeta - i a Laieta;
a Paulina - i a Claudina.
Oh! Eh!
A Maria i a Mercè!
A l'airosa Montserrat,
a la xica Trinitat
i a la Teresona ...
Diamants
a l'Angelona.
Gusta el Rey obsequiar,
y mil flores quiere dar.
Una a Ahita, - a Pepita,
a Paulina - y a Claudina.
¡Oh! ¡Eh!
A Lolín y a Cleoîé.
Una rosa a Montserrat,
un clavel ' a 'I'rinidad
y OtTO a Petruja ...
Diamantes
a Maruja.
També uu llac de bell color
per posar- lo ai mig del cor.
Groc a Auuetai a Laieta,
a Panliua - i a Claudina.
Oh! Eh!
A Maria i a Mercè!
Groc també a la Montserrat,
a la xica 'i'rinitat
i a la Teresona!
Vermell a l'Augelona.
Además, el bueu señor
les da un lazo de color.
Gualdo a Anita, - a Pepita,
a Paulina - y a Claudina,
¡Oh! ¡Eh!
A Lolía y a Cleofé,
a la hermosa Montserrat
y a la chica Trinidad,
igual- que a Petruja.
Muy rojo a Maruja.
El bou Rei, que sap dansâ,
amb cada una un volt darà.
Un Anneta, - un Laieta,
un Paulinai un Claudina.
Oh! Eh!
Un Maria i un Mercè!
Un l'airosa Montserrat,
un la xica Trinitat
i un la Teresona ...
Tres volts amb I'Angelona.
Sabe el Rey muy bien danzar
y una vuelta quiere dar
con Anita, - con Pepita,
con Paulina - y con Claudina.
¡Oh! ¡Eh!
Con Lolín y Cleofé.
Una da con Montserrat
y tambíén con 'í'rinldad,
y otra con. Petruja ...
Tres vueltas con Maruja.
El bon Rei s'ha de casar
i una noia vol trial.
No és Anneta, - ui Laieta,
ni Paulina, - ni Clau dina.
Oh! Eh
Ni Maria, ni Mercè!
No és l'airosa Montserrat,
ni tampoc la Trinitat,
ni la Teresona ...
Es casa amb l'Angelona!
El buen Rey se ha de casar
y una novia va a buscar.
No es Anita, - ni Pepita,
ni Paulina, - ni Clan dina.
¡Oh! ¡Eh!
Ii Lolín, ni Cleofé,
ni la herniosa Montserrat,
ni la chica Trinidad.
¡Ni será Petrujal
Se casa con Maruja.
E
!' '
!
.
i
..
dt 6artelona
ecnerco be l~ Jnau~"ractón eft~
, ciul b toe J6r-tlpoe 1.EeGolaree be
'!Barcelona, celebraba el ~omin~o
ee, 1Ramoe, ola 29 oc mar30
ee
193--1 +
-
'i
l
,-
,
,
,
I
.
'
'
-
MARZO
MCMXXXr
-
y
Les GRiUPOS 'ESCOlARES
DE BARCEtONA
. .
SIGN IFICACIÓN
DE LA OBRA
DE: eos ORUPOB
E$COLARES
los Grupos :E:s<\:olare~de B.aréel(i)n~ es 'esem.cialmel1ltela
L queobralo de.rrusrno
ayer que. ll(i)Y-, siente la
de @'1:.Iltul'a el derecño
A
obra ~el, puelMo,
que tíene a que
le sea puesta a su alcanoe. y .qrre, generación, tras generaeíón, no ha .cesade ,un mc- ~
mento de Iuchar para hacerlo prevalecer. Esra .es, sin .duda, la rnás noble s;ignifié'étci6n ~
y la rnayor gloria de la obra de los Grupos" Escolares 'de Barcelona: el haber seguido
al pueblo en sus nobles y justas inquietudes, <?lbaberse hecho su celabararíor y el
haber luchado ~on él para satístacèrsetas. .
- .
S@Q
El.., PRECuRSOR
DE LA ESCUELA
Y:
EN BARCELONA
.'
de
de espíritu en unos rriismos afanes, es lo que al comentar
E. hoyideala fiesta
de los Grupos Escolares, nos trae a la memòria el 'nombre de aguel
STA
,-
continuídad
ilustre rnaestro de minyons que se 'llamó Pedro Spanyol. El fué el primero de los. inquíetos que,' graciàs a' su tenacidad no .quebrantada .ni por el obstinado rechazo co.n
qué s@respondía à, sus instancias, hizo triuntar la: escuela en Barcelona. S,610 grada$
a su insistència, el Ayuntamiento empezó por hacer un 'porche en el patio del «Es:-,
4
r ,
-,
tudi Geu@f2l'1i- Universitat»,' para los niños que a las horas de clase de sus preceptores ~lDwdQban aibal.i\1<de[1!adQs
y ero desorden, y acabe por construir la primera Escuela
que tuvo Barcelona a' principios del siglo . XVI.
,
que Pedro Spanyol, siempre ciudadano del pueblo, desprovisto de toda
lfepreselíl:bci©rJ p\kl!1r>HCà; ya serota~a el !pFec€deu~e de su ejemplo de inquietud y
de tenacidad para los nuevos luchadores del ideal de la cultura popular que habían
de venir, Animados dé un mísmo espíritu debían estar los ciudadanos que desde 1869
basta t8!94 ne ~e~a1baIilde pecír escueîas, un dia l'alí Flabel' adquirido Barcelona los
terrencs donde estuvo el antiguo Jardín Botánico; otro, con motivo de. la _construcción . de una Teneaeía de Alcaldía, otro, so pretexto de aprovechar solares del Par_ que de la- Cíudadeta y construccíones debidas a la Exposicíón Universal, dernostrando
que, siernpre vígilantes, no perdían ocasión que les pareciese propicia, para el logro de
sus fines: Este ocncuerda C0n la inqui@tud que aoy nace que se levanten voces de todas
las clases sociales y de instituciones niuy diversas, reclarnando el aprovecharníento de
las construcciones de lla .pasada - Expcsición
que han culminado- en la- magnífica
camparia que 'ha esnverttdo en GrUfJo Esc@léi11f el Palacie de IR calle de Lérida,
IRÍASE
D
y
5
LA PRECURSORA
DE LA GENEROSIDAD
CIUDADANA
,
paralelismos podríamos est~bIe-cer entre lo~ diversos períodos por los que
ha pasado el problema de las construcciones Escolares en Barcelona y que demostrarían aquel espíritu de contínuidad a que antes nos ref'eríamos. Y asi.Ta benemèrita
doña María de los Deleres Masferrer y Bosch, que cedió el año 1892 una parte de su
finca de la «Torre del Sol de Dalt» de las Corts de Sarriá al Ayuntamiento de su pueblo,
ímponièndole la obligación de edificar allí una', escuela, se nos presentaría C01110 el
hermoso augurio de otros ciudadanos generosos que síguíeron su ejemplo. Lo rnismo
que ella, Luísa Cura, Angel Baixeras y Pedro Vila! con sus legados, al propio tiempo
que mmortalizaban sus nombres, se hicieron eco de las aspiraciones de cultura del
pueblo, haciéndolas sentir al Ayunt.amiento de Barcelona de una manera por cierto
bien genërosa, tacíhtándole medios para poder atenderlas.
O
TROS
DIFERENTES
CELONA
ETAPAS
DE LAS CONSTRUCCIONES
ESCOLARES
EN BAR-
las diferentes etapas de las construccíones escolares en Barcelona, pa, sando por el proyecto de construcción de 25 grupos (1905-1911) que no llegó a
realizarse; por el famoso Presupuesto de Cultura (1908) que tampoco llegó a la prácIGUIENDO
S
6
I
tlca; por la creación de una «Caja de Construcciones Escolaresi que no pasó de .proyecto; por la peticién del Ayuritarniento de Barcelona (1910) de una subverrción de
[O.0@0),000 de ~'@setas ai Ministef[o, -de Iastrucción PÚblica, ateniéndose a una Real
orden que tY1ireeíél! subvencién para obra[\; de eultura y que tampeco dió resultada y
por el concurso de proyectos de edificios escolares (1910), Ilegarnos a la creación de la
Cornisión de' Cultura (1916), sin encontrarnos con otra realización pràctica y llevada
a Ieliz térmim() que la creación de las E[\;euelas Municioales de Bosque en Montjuich,
tan -pr6speras -que hacen fl0n(P)F a ïa d\!.l¡dét~ que 1as sestiene. '
. Otras escuelas 'de carácter purarnente municipal ha construído luego el Ayuntarniento de Barcelona, como son la Escuela de Mar, la del Parque dei Guinardó, los pabeílones de Villajuana 'y Otr0S, que tambièn honrau nuestra ciudad.
LAS DOS FuERZAS QUE HAN' IMPULSADO
LARES DE BARCELONA
LAS CONSTRUCCIONES
ESCO-
os cosas resaltan en cada mornento de este proceso que han seguido las. Construcciones Escolares en nuestra ciudad. Una es la preocupación
del Ayuntamiento
de solucionar el problema de los edificios escolares que, aun costándole cuantiosos
D
dispendiós, por cierto en simples gastes de alquiler delocales par;il. escuela, se veía en
la obligaeión de ofrecer pisos faUos de t®d(llibuena condición. Gtra es el ~sp,írit11lde
continuidad, la insistencia del pueblo en pedir escuelas dignas y a la altura de las. exígencias del momento. Insistència, llevada a- ~eées al apasionarniento, como sucedió
con motivo del Iarnoso Presupuesto de Cultura ya indicade, que oeasionando mitins
y rnanítestacíones públicas, llegó a dividir a los ciudadanos y a la mayoría de las socíedades culturales, políticas, obreras y artísticas, entre los que erari favorables a dicho
presupuesto y los que le eran contrariós. Apasionamiento que se reprodujo de una manera rnás serena y juiciosa, una vez creada la Cornísión de Cultura, en diversas entidades 'de Sans. Despuès de haber celebrado diversos actos públicos, acabaren organízando un-a manífestacíón que de Sans fué hasta el Ayuntamíento de Barcelona para
pedir la construcción .de una Escuela en aquella barriada, con cartelones en que . seleía: «Querernos la Escuela Bella» y «El pueblo tiene derecho a la Cultura».
LA ESCUELA TR IUNFA EN BARCELONA
ràpida visión del curso que han seguido los edificios Escolares en Barcelona,
nos demuestra que las Escuelas que hoy inauguramos y que el Ayuntamiento ha
construído con la ayuda ~e los legados de generosos ciudadanos cuyos nombres ha
E
STA
8
pLAN CiENEJ)~A:l
DE lA DISTRUBUC[ON
D~ Gi:RUPOS ESCOLARES
.
,
EN
BAR-
CEtONA
ONo<cmA [~ opilil~ÓJn d~ las ti!l'IJN<iélCiÎes <dJ~ BaFc~IOI!~a·,se- precedió
~~am ,getl8ra[ Q]¡~ distdfu1l]~i6:ru:de, ]@$ '(1f1!Jt:pO$ 'lES(i;olélJre$.
'
C
rápidamenêe
al
Y2lJqJiJ!:ell(i) lPQd~a Ílise_de UFil!@' vez a la <colíTh$trwcción de todos los que neeesitaba
BarCeIiniJ:éll, d<ado SM! C'~m$O escotae, q1!:lJ-e
en aql!le~ momerrte (t917) ascendía a 82,000 escolares,
descontando de éstos, desde luegc, los que asistían a: las EscNelas privades, se impeníe
aún más el tener bien fijado este plan general. De no ~er así, se corda el ri:esgo d~ que
10 que se hiciera hoy quedase desarticulade mañana del conjunto general de las etras
escuelas.
Orientándose, respecto a este punto, seg(m IQ convenido en la mayoría de Congresos de Higiene Escolar, que fijan dos kilórnetros como el mayor camino que puede
hacer el niño parà 'ir .a la Escuela, distribuyó de. tal manera los Grupos escolares,
que níngún niño. haya de hacer más de un kilómetro pam ir a la que le corresponde.
CARACTERisTFCAs
DE -LOS GRUPOS
ESCOLARES
DE BARCELONA
esta distribución ,Y consideradas, l~s característica: .q:te ha de tene~ la
Escuela .modema, se preocupo de las .que había de tener el edIfICIOescolar. Sabida
es su influencia en la dirección del curso de la vida escolar que en èl se desarrolla.
Considerando, pues, que la Eseuela ha de ser graduada y pensando en la división
homogénea 'de trabajo que esta supone, en el reducido número de alurnnos por clase
que exige y en tas tendencias riuevas de la Escuela respecto a la Iorrnación del sentido
dà la responsabilidad, del caràcter y de la propia iniciativa, la dotó de un número de
aulas suficientes para hacer todo eso posible .. Por eso vemos que no faltan las de
E
STABLECIDA
10
y ccrnpletnentarias,
con el mòbiliario tarnbién de acuerdo con aquella
"11:I.H3Va
ecncepcíón ül<lfispens:able en una ciudad industrial como la nuestra que no deja
@Ï\ri@ia1f
(glue la ESCtM3~afi@! de preparar
5U$ ahltmmos <son FTÜ1faS a esta realidad industrial
·que.le!'; espera, Pero, pensando tarnbién en los. beneficiós que pueda sacar una graduada
-de una e@la~Qradófi1 íntima y espíritua! estre el personal docente y los alumnes de los
diterentes grades, no se olvidó d@ proveerlos de vestíbulos centrales y de salas de espectáculos
donde establecer testos lazes de intimidad, ya rnediante conciertos, ya
me<nIian~e (A),j¡galji)i~alkió>n
de !fiestas y espectáculos 'Y ®trn6s actes de caràcter colectivo. Y
" tampoco !';e olvidó de darle un ambiente de higiene, de alegria y de belleza que la hagan
agradable y ejernplar a los ojos <delos niños -en el delicado memento de su primera formaCÍóm, teniendo
presente qme a~ t1elJ.'il¡¡O® que' Î0'rma su -intelrgencia, ha de formar
tarnbién ·'su sensibilidad.
clases prácticas
DOBLE- MOT1VO DE F1ESTA.
'L'A anaúguración
~e 105' Grupos 'Escelares de ¡B,arceIona representa una doble 'victoria de la espirituatidad de nuestro pueblo. Nadíe ignora. que por uno de aquelles
equívocos que creó la Dictadura y que no es oportuno explicar ni caliñcar aquí, la obra
de les Grupos, Escolares fué arbitrariameate intërrtrrnpida.
De la misma manera había síuo disuelte @i Patronato Escolar, creado por Real
decreto del 17 de Iebrero del año 1922 y que habîa de regirlos. Pero la actual DelegaCÍQnde Cultura, al reanudar la obra de los Grupos Escolares, pudo alcarizar de nuevo
el restablecimiento del Patronato Escol<i!r pôt un Real decreto' del 2 de [ulio, que le
devolvió, ampliadas, ras facultades que ya tenia. Y este es el doble motivo de fiesta
que hoy ha de sentir Barcelona.
Con la inauguracíón de los Grupos Escolares Fia sólo se abren las puertas de unas
Escuelas 'a la ciudad, sino que es la ciudad la que da en estas Escuelas 'principio a la
obra 'de' la estructuracíón de la Enseñanzà en Barcelona, que ha de ser llevada a cabo
con la' colaboracíón dei Estado, y con íacultad para adaptarla a nuestro espíritu y a
las, características Gel lugar idonde radiquen las Escuelas, con la de intervenir en la
elección y cambio de profesores, la de redactar el reglamento que ha d-e regularlas, y
la de proponer las retormas de organízacíón que crea oportunas; en una palabra: con la
de intervenir directamente en la enseñanza de Barcelona.
Así pues, el Ayuntamiento de Barcelona, cap esta solemne inauguración, no ofrece
sirnplementë .3' ra Ciudad urros bellos edificios, con todas las ventajas y condiciones requéridas por la Higiene Escolar y la Pedagogía, sino que abre una nueva era para la
fnrmaciòn espiritual de los 'Iuturos barceloneses.
12
QRUPO ESCOLAR PERE
\lIbA.
-·FACHADA
Ab
SALÓN DE SAN JUAN
GRUPO
ESCOL ....R PERE
VILA.
-
F.A.CHADA
POSTERIOR
A LA CALLE
DE
NÁPOLES
y LATERAL
A LA CALLE
DE ALMOGÁVARES
GRWP(j) 'ESC0LAF
PERE
VII!.A:. -
WN@ DE
b@S YESTÍBWLQS
INTERI0RES
GRUPO ESCOLAR PERE VILA.
-
VESTÍBULO
DE ENTRADA
GRUPO
ESCOT:.AR
PERE
VILA.
-
C!îRAN AULA
DE
TRABI<JOS
MANUALES
y DE
COLABORACIÓN
GRUPO
ESCOLAR
LA FARiGOLA.
-
VISTA
GENERAL
DEL
EDIFICiO
GRUPO
ESGOLAR
LA FARIGOLA.
-
OTRO
ASPECTO
DEL
CONJUNTO
DEL
EDIFICIO
GRUFO
ESCOLAR
LA FARrGOLA.
-
GALERÍA
PORTICADA
GRUPO
ESCOLAR
LA
FARIGOLA.
-
UNA
DE
LAS
AULAS
DE
ENSEÑANZA
PRIMARIA
GRUPO
ESCOLAR
LLUís
VIVES.
-
FACHADA
Y JARDÍN
A LA CALLE
CANALEJAS'
GR1lJPO ESÇQI,AR'
LI,UÍS
VIVES, -
FACllAIDA
'\?0flTERIOR':::Y
PATIO
DE JUEQO
J
gRUPQ
E¡;COLAR
I,1.uiS
V¡\IES.
-
U!,!O
pg
1.01:} VE$TÍf}UI,O¡:¡
GRUPO
ESCOLAR
LLUís
VIVES.
-
GRAN
NAVE
DE
CONJUNTOS
Y TRABAJOS
MANUALES
GRUPO
ESCOLAR
BALDIRI
REIXACH.
-
FACHADA
GRUPO
ESCOLAR
BALDIRI
REIXACH,
-
VESTÍBULO
INTERIOR
GRUPO
ESCOLAR
BALDIRI
REIXACH.
-_
UNA
DE
LAS
AULAS
DE
ENSEÑANZA
PRIMARIA
G'RUPO
ESCOLAR
BALDIRI
REIXAGH.
-
UNA
DE
LAS
AULAS
DE
ENSEÑANZA
PRIMARIA'
GRUPO
MIL~
r F0~TAN~L~
A hA GALLE
I L_L~ϧ!\.:<;:U_RA. yIST!\
9ENERAL
DEL ED.rFICIO.
DE LOS ANGELES,
Y LATERAL,
A LA CALLE DEL
FACHADA
CARMEN"
PRINCIPAL,
-
3
GRIlPO
ESC0LAR
JVtIl'.À
FONTkNALS
_I,.LUÏSA
CURA.
-
FACHADA
INTERroR
y
PATIO
DE
JUEGO
O¡WPO
ESCOLAR
MILÀ
I FONTANALS
I LLUïsA
CURA.
-
VESTÍBULO
DE
ENTRADA
GRlJPQ
ESCObAR
MILÀ
FONTANALS
LLUïsA
CURA.
-
UNQ
DE
t.OS
VESTÍBULOS
DE
LA SECCIÓN
DE-NIÑOS
GRl!JPO
ESCOLAR
MILÀ
l FONTANALS
I LLuïsA
CURA.
-
UN'O ElE tos.
VESTÍBULOS
DE LA .sECC1ÓN,
DE .NdÑA:S
GRUPO
ESCOJ!.AR
MILÀ
I FONT~NAl1S
I LLUïsA
CURA.
-
UNA
AUI'.A
DE
ENSEÑANZA
PRIMARIA
QRUPO
ESCOLAR
MILÀ
I FONTANALS
I LLUïsA
CURA.
-,-
SALA
DE
FIESTAS
J
.
"
---~ ---- --
-----;---;
GR\,JPO
E;i}C01,A.R IlO1'fAVE1'fTURA
ÇARLEi}
AR¡BAU,
-
S!>RV¡C!O
Dg
DUÇHAS
,GRUPO
¡;:SÇOLAR
RAMQN
l-LULL.
-
VISTA
GEl'l;E'RA!~
ElEI\
EIlJ!,f.'¡eI0
y FACliA¡;lA
A LA GRANV¡A
DIAGONAL
",.I
"l
GRUPQ
E5ÇQLAR.
R,'\MGN
LLULL.
-
PÓRFIC0:;>
y VESTÍBULO
DE
ENTRADA,
GRUPQ
ESCOLAR
R."d,\ON
LLULL.
-
UNO
DE
L0S
VESTíBULOS
I1'[TERJORES
GRUP0
EHO@LAR
RAMON
LLULL.
-
UNA
DE
LA;S AULAS
DE
ENSEÑANZA
PRIMARIA
GRUPO
ESCOLAR
DE
LAS
CORTS.
-
VISTA
GENERAL
DEL
?DIFICIO
/
GRUPO
ESCOLAR
BAIXERES.
-
FACHADA
PRINCIPAL
"
GRUPO
ESCOLAR
BAIXERAS.
-
UNA AULA
DE
ENSEÑANZA
PRIMARIA
GRUPO
ESCOLA~
DOLORS
MQNCERID-À.
-
~ISTA
GENERAL
DEL
EDIFICIO
PARVULARIO
DE SARRIÀ.
~
CONJUNTO
DEL EDIFICIO
· .
.
GRUPO
ESCOLAR
FRANCESC
PI I MARGALL.
-
VISTA
GENERAL
I·
GRUPO
ESCOLAR
FRANCESC
:PI
I MARGALL.
-
VISTA
GENERAL
DEL
EDIFIcra
!
ESCUELA
MATERNAL
FOREST!ER~-
VISTA
GENERAL
ESCUELA
MATERNAL
FOREST!E"R.
-
OTRO
ASPECTO
DEL
CONjUNTQ
DEL
EDIFICIO
í
i
l
GRUPO
ESCOLAR
MOSS.ÈN
JAC,INT
V,ERDAGUJ¡;R.
-
VIST-A
GENERAL
DEL
•
EJ;>IFKLO
r,
GRUPO
.
ESCOLAR
MOSSÈN
JACINT
'VERDAGUER.
-
ViSTA
GENERAL
DEL
EDIFICIO_
AJUNTAMENT
DE BARCELONA
COMISSIO DE CULTURA
, BREU HISTORIAL :m~LA· PLAÇA, Dlli LA REPÚBLICA
QUE LA" COMISSIC> ,DE CUt;~URA OF~REIX ALS ALUMNES DE LES ~S<COLES DE L,A CIUTAT
EN CELEERACIO
Dln . PlUMER ANIVERSAIU "DE l~A PROCLAMACIO
DE LÁ REPUBLICA
.J
L
A plaça de la República és com un resum de la història de la Ciutat. És, i ha estat sempre, una
part essencial del seu cos: el cor, s'ha dit moltes vegades.
Tostemps, els grans moviments col·lectius de Barcelona, o bé han nascut en aquesta plaça, o bé s'hi
han congriat aviat, i només amb el ressò que hi han pres, han pogut fer-se poderosos per a envair tota
la ciutat. Les més distanciades manifestacions hi h an anat a cercar una mena de consagració ciutadana.
El constant creixement de Barcelona ha creat
altres indrets de gran força d'irradiació : la
Rambla, per exemple, amb la plaça de Catalunya i el passeig de Gràcia, columna vertebral
de la vella plaça, camp obert a tota lluita i fogar encès de tot ardiment.
La més antiga visió que podem tenir de la
ciutat de Barcelona ens porta a dos mil anys
enrera, i ens presenta un nucli compacte de població en una muntanyola, a la vora de la mar,
anomenada sovint Mont Taber. Aquesta petita
ciutat apareix tallada en quatre parts per dues
vies perpendiculars que encara- avui poden seguir-se: la que correspon als carrers del Bisbe,
Ciutat i Regarnir, i la que forma els actuals
carrers de la Boqueria, Call i Llibreteria. L'encreuament d'aquestes dues vies antiquíssimes
deixava lliure l'espai d'una placeta, que degué
BARRICADES
A LA PLAÇA
DE LA CONSTITUCIÓ
DURANT
LES
ésser, dins la colònia romana, l'Indret de major
REVOLTES
DE L'ANY
1842, QUE PROVOCAREN EL BOMBARDEIG
afluència de vianants, i, tal vegada, la plaça de
[DE BARCELONA
DES DEL CASTELL
DE MONTJUIC
les contractacíens ceráërcials i de les
discussions J!>@lí~iql!les.
El veïnatge del
temple del carrer dd FaFadis i el de
les supésades .termes Odet MiJ.iluci Natal, de la ~laça de Sant MiC\Jl!lel,
fa més
versemhlant la supesieiô.
;Ben aviat, la plaça prengué un
nou caràcter i .s'enriqui amb un menument que hi havia de persistir Harg
temps: l'església de Sant Jaume, l'exlstència d~ la qual j-a és acusada docutnentalment
durant
el· segle desè.
Aquesta església, refeta· al segle X:IV
segons les normes 0givals, tenia una
porxada a I'extrem de la hau, à la
handa del carrer d~l Bisbe, en la qual
s'ajuntaven els Consellers de la Ciutat
quan havien d'anar corporativament a
algun aote púbiic. Era davant d'aquesta llotja que compareixia, el dia de
EL POBLE VIT0REJANT
LA PRIMERA
REPÚBLICA,
EL PIA 14 DE FEBRER
Corpus, l'àliga' del comú a ballar daDE 1873
vant .dels Consellers, abans d'incorporar-se a la gFan processó de la diada.
Mentre subsistí aquesta església i .les altres construccíons qU€~li. feien costat, la plaça, dita aleshores de
Sant, Jaume, era de- molt reduïdes dimensions: seguia essent només l'encreuament dèls dos carrers, talment com avui la placeta dels Quatre cantons del R'3gomir i la dels Quatre oantons del Call.
Els dos grans edificis públics que ara flanquegen la plaça, de tal manera que semble~ haver-hi estat
'bastits a posta, tenien llur enfront al carrer del Regornir, al de la Casa de la Ciutat, i al carrer de Sant
Honorat, 'amb una' sortida' 'al 'carrer del Bisbe, 'el de la Diputació. Fou -ben bé l'atzar el que féu donar
mig tomb a cada un dels dos edificis i els deixà encarats l'un a l'altre a la plaça engrandida.
El palau de la Diputaci:ó fou el primer en sofrir l'evolució. Cent anys després d'acabada I'obra .gòtica, que havia durat tot el segle quinzè; fou ideada la construcció -del nou enfront, obra -del mestre
Blay, al llarg del carrer dit de les Escrivanies, un carrer estret que era la continuació del Call, per davant del fossar de l'església de Sant Jaume.
Altres dues llargues centúries s'escolaren sense que la plaça de Sant Jaume sofrís variació notable.
P@¡:Òels esdeveniments extraordinàriament greus d'aquesta època refermaren el caràcter -de l'indret, el més'
sensible, podríem dir, de la ciutat; Catalunya i Barcelona havien iniciat la lluita oberta contra I'opressió centralista de la dinastia austríaca que ja finava, i la reprengueren contra la casa de Borbó, que
marcava la seva arribada amb el menyspreu a les llibertats catalanes- Tot el trasbals de la ciutat en una
i altra lluita es concentrava a la vella plaça de Sant Jaume: la del segle XVII havia d'ésser simbolitzada'
per un president de la Diputació: Pau Claris; la del segle XVIII trobaria la seva personificació en la, fi,gura de Rafel Casanova, Conseller de la Ciutat.
.
Fins aleshores la plaça de Sant Jaume s'anà sostenint amb la 'seva estructura antiga. L'allau que
provocà enrunaments i mudances no vingué fins els primers decennis del segle XIX quan ja era passada
una centúria d'ençà d'aquell dia onze de setembre de 1714 en el qual moria la Catalunya autònoma. La ciutat,
'subjectada per les armes, havia hagut de contemplar l'esmicolament de la seva antiga organització mu-:
,nicip~l: els Gonsellers, el Trentenari, el Consell dels Cent-jurats, ja no eren res més ,que un record. Tanta transformació i tant de temps transcorregut havia fet perdre davant del poble el valor simbòlic d'aquest indret i de les seves pedres; les reformés s'hi podien planejar amb tot lleure i fredament.
Es féu sentir' aleshores el desig d'engrandir la plaça a despesa de les construccions veïnes, de regu-'
laritzar-ne la urbanització i de poder veure, a banda i banda, els dos edificis públics, la Casa de la Ciu-:
tat i la Diputació. El compliment d'aquest desig duia aparellat I'enrunament de dues construccions antigues, plenes de caràcter: l'església de Sant Jaume amb el seu porxo graciós, i l'església de Sant Miquel,
supervivència' d'un antiquíssim temple romànic, bastit damunt les runes d'una construcció romana. El:
sacrifici <l'aquests dos monuments mógué l'esperit ciutadà, que en protestà fondament, sense èxit: Bon
goig si l'enfront de Sant Miquel podia ésser reconstruït a l'església de la Mercè, i si algunes altres pe·'
I
I
14
D'ABRIL
DE
1931. -
UNA
GERNACIÓ
OMPLE
LA PLAÇA
ON ACABA
D'ÉSSER
PROCLAMADA
LA REPÚBLICA
14
D'ABRIL
DE
LA REPUBLICANA
1931.
-LA
ONEGE"
BANDERA
CATALANA
A LA CASA DE LA CIUTAT
l
dres eren recollides. Dê l'església d-;-Sant l\:Ïiquel g;airebé res no se'n salvà.
L'any 1823 veia caure l'església de Sant Jaume, la'
essa de la Batllia, la de la Taula dels Comuns Dipòsits, primer banc de la ciutat, la rectoria de Sant Jaume, i la casa de la Font de la plaça. L'àmbit era lliure;
ara, calia tapar I'esborane fent una nova façana a la
Casa de la Ciutat. De poc se n'anà com l'.obra d'aquesta
façana no fes seguir tota la vella Casa Comunal, i especialment el davanter gòtic del carrer de' la Ciutat.
Calgué remoure a fons la consciència ciutadana pe~ tal
de salvar una joia tan representativa quan ja tenia' sígnada sentència de mort.
, "i
Aquestes reformes feren de la vella plaça de Sant
Jaume una plaça nova, però el seu eSJ?erit seguí ,essent
el de sempre. Justament ara, tot just acabada la faªana
de mestre Mas, començava a Barcelona un període d'aldarulls populars que havia de' durar llargues anyades.
Era la lluita del poble contra l'ahsolutisme i a .favor de
la Constitució. Durant aquest temps" la plaça de Sant
Jaume fou baluard de totes les bullangues, hi onejaren
totes les banderes, els crits més oposats hi ressonaren, i
tots els partits hi celebraven llurs victòries.
'
L'any 1840 era donat oficialment a~la plaça el nom
de la Constitució. Una làpida de marbre, plena d'aBegories, fou posada a l'enfront de la Casa de la Ciutat.
Poc després, s'obrien a banda i banda de la plaça
nous esbarjos que la unien a la Rambla 1 a l'extrem
oposat de Bareelena. L'antiga via transversal de la colònia rO~'ana havia esdèvingut migrada per al tràfec
modem de la- ciutat.
L'any 73 ress'(!)Íla dins l'àmbit d'aquesta plaça Ta
veu entusiàstica del poble victorejant. la primera República que les emis acabaven de proclamar. Cinquantavuit anys més tard, el dia 14 <il'abril de 1931, era el mateix poble el que pnoclamava la nova República en
aquesta plaça histèrica, cor de la ciutat; com sempre~.
El migdia d'aquesta data gloriosa, que avui l'Ajuntament es complau. a' rememorar _en aquest fulletó,
un grup de regidors dels que pocs dies abans havien
aconseguit els vots dels ciutadans de Barcelona, amb el
Sr. Companys al davant, es feren càrrec, responent a
l'esperit que els havia donat la representació de la' ciutat, de la primera magistratura, i des- dél baleó dè l'Ajuntament parlaven a la multitud aplegada a la plaça
i pocs moments després era hissada, en mig d'un' gran
14 D'ABRIL DE 1931.entusiasme, al cim de la Casa de-la Ciutat, Ia bandera
EL POBLE, QUE HA REcatalana i al baldí de la façana principal la- .bandera CORREGUT
ELS
CARde la República. A tres quarts de tres de la tarda; el
I RERS
AC~AMANT
LA
Sr. Francesc Macià, des d'aquest mateix balcó, es dirigia
NOVA REPÚBLICA,
SAa la gernació que omplia la plaça i li adreçava aquesLUDA LES
BANDERES
tes paraules:
TRIOMFANTS
"En nom del poble de Catalunya, proclamo l'Estat Català que amb tota cordialitat procurarem integral
a la Federació de Repúbliques Ibèriques, ajudant-les a instaurar el nou règim amb totes les nostres forces.
Queda; des d'aquest moment, format el Govern de la República Catalana, que es reunirà al Palau de
la Generalitat. Els que formaran el Govern de Catal unya' estaran d"ací 'endavant disposats a defensar les'
llibertats del nostre poble i disposats a mo rir per elles. Esperem que vosaltres, poble
català, voldreu també, si cal, com. tots .nosaltres, morir P!'!I:.Catalunya
'
i per la .República."·
Tip, Occitània
Mallorca, 410
Descargar