CORTS VALENCIANES

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
DIARIO DE SESIONES
Número 43
VIII Legislatura
Any 2012
Sessió plenària
realitzada el dia 23 de maig de 2012
(Primera reunió)
Presidència del Molt Excel·lent
Senyor Juan Gabriel Cotino Ferrer
SUMARI
(Comença la sessió a les 10 hores i 32 minuts)
Informe de fiscalització del compte general de La Generalitat corresponent a l’exercici 2010. Debat i
votació del dictamen de la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda (BOC número 73) ..................... pàgina 1.644
Intervenció de la secretària primera, senyora Angèlica Gemma Such Ronda, per a la lectura del dictamen de la comissió.
Votació: s’aprova per 47 vots a favor i 38 en contra.
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i dels diputats senyor Julián López Milla (GP Socialista) i senyor
Ricardo Costa Climent (GP Popular) per a explicació del vot.
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència, sobre l’agrupament de partits judicials a la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 15.559, BOC número 54) .............................. pàgina 1.650
Intervencions del diputat senyor Antonio Vicente Peral Villar (GP Popular), de la diputada senyora Verónica
López Ramón (GP Socialista), del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida) i de la diputada senyora Mónica Oltra Jarque (GP Compromís).
Número 43
23.05.2012
Pàgina 1.643
Votació: s’aprova per 48 vots a favor i 36 en contra.
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència, sobre l’establiment d’un mecanisme per a obtenir les dades reals de tots els processos d’execució hipotecària i dels processos de desnonament que hi ha
a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 15.896, BOC
número 57) ........................................................................................................................................................ pàgina 1.657
Intervencions de la diputada senyora M.ª José Salvador Rubert (GP Socialista), del diputat senyor Francesc
Xavier Ferri Fayos (GP Compromís), de la diputada senyora Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida) i del
diputat senyor Jaime Mundo Alberto (GP Popular).
Votació: es rebutja per 39 vots a favor i 48 en contra.
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència, sobre l’oposició a qualsevol projecte d’investigació o explotació d’hidrocarburs al litoral valencià, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE
número 16.973, BOC número 70) .................................................................................................................... pàgina 1.664
Intervencions dels diputats senyor Juan Ignacio Ponce Guardiola (GP Compromís), senyor Lluís Torró Gil (GP
Esquerra Unida), senyor Francesc de Borja Signes Núñez (GP Socialista) i senyor Juan Mariano Castejón
Chaler (GP Popular).
Votació: es rebutja per 81 vots a favor i 1 en contra.
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència, sobre l’aportació pel Consell de 25 milions d’euros per al sosteniment de la llei de la dependència pel que fa a la part autonòmica, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 18.418, BOC número 70) .......................................................... pàgina 1.668
Intervencions de les diputades senyora Esther López Barceló (GP Esquerra Unida) i senyora Mónica Oltra
Jarque (GP Compromís), del diputat senyor José Manuel Sánchez Asencio (GP Socialista) i de la diputada
senyora M.ª Fernanda Vidal Causanilles (GP Popular).
Votació: es rebutja per 39 vots a favor i 44 en contra.
(Se suspén la sessió a les 14 hores i 3 minuts)
(Es reprén la sessió a les 16 hores i 30 minuts)
Preguntes ........................................................................................................................................................... pàgina 1.673
Pregunta 467 al conseller de Presidència, senyor José Ciscar Bolufer, sobre el mecanisme de finançament per al pagament a proveïdors, que formula el diputat senyor Vicente Betoret Coll (GP Popular) (RE número 21.458).
Pregunta 468 al conseller de Presidència, senyor José Ciscar Bolufer, sobre la Comissió Interdepartamental
d’Austeritat i Racionalització en la Despesa, que formula el diputat senyor Rubén Ibáñez Bordonau (GP
Popular) (RE número 21.459).
Pregunta 317 a la consellera de Turisme, Cultura i Esport, senyora Dolores Johnson Sastre, sobre les mesures
relacionades amb els visitants als museus, que formula la diputada senyora Rosa María Barrieras Mombrú (GP
Popular) (RE número 15.592).
Pregunta 483 al conseller d’Hisenda i Administració Pública, senyor José Manuel Vela Bargues, sobre els interessos dels impagaments als ajuntaments, que formula el diputat senyor José Benlloch Fernández (GP
Socialista) (RE número 21.778).
Pregunta 437 a la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, senyora Isabel Bonig Trigueros,
sobre les inversions del Govern d’Espanya, que formula el diputat senyor Francesc de Borja Signes Núñez (GP
Socialista) (RE número 20.767).
Pregunta 264 a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació, senyora M.ª José Catalá Verdet, sobre el funcionament del Servof, que formula el diputat senyor Jordi Serra Ferrer (GP Socialista) (RE número 13.275).
Pregunta 470 a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació, senyora M.ª José Catalá Verdet, sobre la situació
actual de la VIU, que formula el diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) (RE número 21.581).
Pregunta 479 a la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, senyora Isabel Bonig Trigueros,
sobre l’eliminació de l’abonament jove en el transport públic, que formula el diputat senyor Francesc Xavier
Ferri Fayos (GP Compromís) (RE número 21.711).
Número 43
23.05.2012
Pàgina 1.644
Pregunta 488 a la consellera de Turisme, Cultura i Esport, senyora Dolores Johnson Sastre, sobre les ajudes
públiques concedides a la Ciutat de la Llum, que formula la diputada senyora Mireia Mollà Herrera (GP
Compromís) (RE número 21.838).
Pregunta 448 a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació, senyora M.ª José Catalá Verdet, sobre les subvencions per a la realització d’accions formatives per part d’aturats, que formula el diputat senyor Jesús
Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida) (RE número 20.884).
Pregunta 472 al Consell, que respon la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, senyora Isabel
Bonig Trigueros, sobre l’autorització per a la crema de plàstics procedents d’Itàlia, que formula el diputat
senyor Lluís Torró Gil (GP Esquerra Unida) (RE número 21.638).
Pregunta 431 a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació, senyora M.ª José Catalá Verdet, sobre la licitació i la construcció del col·legi públic número 100 de Russafa, que formula la diputada senyora Rosario
Margarita Sanz Alonso (GP Esquerra Unida) (RE número 18.399).
Interpel·lació, pel procediment especial d’urgència, a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació,
senyora M.ª José Catalá Verdet, sobre la política general de la conselleria en matèria de finançament dels
centres de música autoritzats i els conservatoris municipals, que formula el diputat senyor Juan Soto
Ramírez (GP Socialista) (RE número 16.608, BOC número 60) .................................................................... pàgina 1.692
Interpel·lació al Consell, que respon la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, senyora
Isabel Bonig Trigueros, sobre la política general que pensa dur a terme el Consell per a garantir l’acompliment del Pla d’infraestructures ferroviàries de rodalies per al territori valencià 2010-2020, que
formula el diputat senyor Juan Ignacio Ponce Guardiola (GP Compromís) (RE número 20.908, BOC
número 68) ........................................................................................................................................................ pàgina 1.696
Interpel·lació al conseller de Governació, senyor Serafín Castellano Gómez, sobre la política general del
Consell en matèria de prevenció i extinció d’incendis forestals per a la campanya del 2012, que formula
el diputat senyor Lluís Torró Gil (GP Esquerra Unida) (RE número 20.843, BOC número 68) .................. pàgina 1.701
(Se suspén la sessió a les 20 hores i 2 minuts)
Relació de diputats i diputades assistents a la sessió.
Número 43
23.05.2012
Ple de les Corts Valencianes realitzat el dia 23 de maig
de 2012. Comença la sessió a les 10 hores i 32 minuts.
Presideix el president de les Corts Valencianes, senyor
Juan Gabriel Cotino Ferrer. Sessió plenària número 28.
Primera reunió.
El senyor president:
Per favor, són tan amables els gràfics de...
S’obri la sessió.
Informe de fiscalització del compte general de La
Generalitat corresponent a l’exercici 2010. Debat i
votació del dictamen de la Comissió d’Economia,
Pressupostos i Hisenda (BOC número 73)
El senyor president:
Primer punt de l’ordre del dia: debat i votació del dictamen de la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
sobre l’informe de fiscalització del compte general de La
Generalitat corresponent a l’exercici 2010.
Els recorde a tots els diputats que, en primer lloc, passarem a la votació i, posteriorment, els grups parlamentaris tindran un torn per a l’explicació del vot.
Per tant, a continuació, la secretària primera llegirà el
dictamen i, posteriorment, passarem a la votació.
La senyora secretària primera:
Gràcies, president.
«La Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda,
en la reunión del 24 de abril de 2012, en relación con el
informe de fiscalización de la cuenta general de La
Generalitat correspondiente al ejercicio de 2010, ha aprobado el siguiente dictamen:
»Les Corts aprueban el informe de fiscalización de la
cuenta general de La Generalitat correspondiente al ejercicio 2010.
Palau de Les Corts. Valencia, 24 de abril de 2012.»
El senyor president:
Gràcies.
Anem a passar a la votació. Comença la votació. 47
vots sí, 38 vots no. Queda aprovat el dictamen.
Per a l’explicació de vot, té la paraula el representant
del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida, el senyor Ignacio
Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Gràcies, president.
Senyories.
El Grup d’Esquerra Unida ha votat en contra, en contra
no de l’informe sinó del dictamen de la comissió sobre
l’informe, perquè l’informe de la Sindicatura de Comptes
per a nosaltres és un instrument molt valuós. L’informe de
la Sindicatura de Comptes segurament és l’única via per a
esclarir any rere any moltes qüestions fosques que el
govern vol amagar.
Gràcies a l’informe de la Sindicatura de Comptes,
coneixem any rere any eixes factures en el calaix que, de
sobte, han eixit a la llum i ens han fet ser la vergonya de
tot l’estat espanyol, junt amb altres comunitats autònomes
governades també pel Partit Popular.
Pàgina 1.645
L’informe de la Sindicatura de Comptes, per tant, és
una fita que ha de ser tinguda molt en compte per tota la
societat i que nosaltres valorem com a notable. Ara bé, voldríem que millorara i que arribara a l’excel·lent. Voldríem
la matrícula d’honor, que és el que mereix la societat
valenciana en la fiscalització del seus comptes.
I per això, Esquerra Unida va presentar, com també la
resta de grups de l’oposició, una proposta de resolució que
valorant l’informe, també plantejava algunes mesures per
a millorar-lo, per a completar-lo. Algunes mesures que fins
i tot el síndic major de Comptes, en la seua compareixença en la comissió d’economia, va valorar com a positives.
Va dir que ho tenia en compte, fins i tot que ho recolliria,
però que el grup majoritari en la cambra es va negar a
votar, deixant únicament nua eixa resolució que simplement dóna per aprovat l’informe, però que no li encomana
a la sindicatura cap tipus d’aprofundiment, cap tipus de
major cura en la fiscalització.
Concretament, des d’Esquerra Unida plantejàvem tres
punts –se’n podien plantejar molts més. I de fet, estem d’acord amb bona part de les mesures que demana la proposta de resolució presentada pel Grup Socialista i que vam
votar a favor; i la proposta de resolució presentada pel
Grup Compromís, que nosaltres també vam votar a favor.
De la mateixa manera que eixos dos grups van votar a
favor de la proposta de resolució presentada per Esquerra
Unida.
Creiem, sincerament, que la conjunció de les tres era
molt millor proposta que la que es va aprovar per la majoria absoluta del Partit Popular.
Nosaltres vam pensar que el moment és suficientment
greu com per a centrar les nostres exigències en punts
molts concrets.
El primer que demanàvem era un quadre resum de totes
les reserves financeres i incompliments de la legalitat que
es detallen en tots els informes individuals de fiscalització
del sector públic autonòmic, a fi d’oferir una visió panoràmica de les deficiències a corregir per part de La
Generalitat en exercicis futurs.
M’explique. Quan una empresa encarrega un informe
d’auditoria, no vol que li presenten 2.500 fulls que haja de
llegir-se sencers per a conéixer què és el que va bé i què és
el que va mal, sobretot què és el que va mal, que és el que
de veritat importa a qui encarrega un informe d’auditoria.
En este cas, tenim uns informes d’auditoria pública
sobre el funcionament de La Generalitat i les empreses
públiques que haurien de tindre la mateixa sistemàtica.
Allò raonable, allò exigible, allò necessari perquè, a més a
més, puga ser un instrument vàlid l’informe de la sindicatura per a tota la societat, per als grups parlamentaris, però
també per a la ciutadania, és que tinguera un quadre de
resum de dos, tres –segurament no serien dos o tres, serien
més bé set o huit– fulls on estigueren totes eixes reserves
financeres i incompliments de la legalitat que després se
troben disseminats pels centenars o milers de pàgines de
cadascun dels informes. Perquè si no, no hi ha manera que
la gent conega què és el que s’està fent mal, fins i tot els
incompliments de legalitat –que és una cosa que es diu
molt prompte, incompliments de legalitat–, que estan ahí
en l’informe, però soterrats en una allau de paper, en una
allau de xifres, en una allau d’informació.
Jo, en representació del meu grup, ho vaig comentar en la
compareixença del síndic major de Comptes, que ho va rebre de
bon grau, que, efectivament, va dir que així se feia en les auditories privades. Segons el portaveu del Partit Popular, és un compromís que ha assolit per a l’informe de l’any vinent, però es va
negar que constara en la resolució aprovada per estes Corts.
Número 43
23.05.2012
I com que pensem que són Les Corts les que han de dirli a la Sindicatura de Comptes com volem que se presente
–no sols que es faça, sinó que se presente el treball, perquè
la presentació és molt important–, entenem que s’hauria
d’haver tingut en compte.
En segon lloc, una qüestió també molt important en els
temps que corren en la gestió dels fons públics. El que
demanàvem nosaltres és que se complira la llei a l’hora de
comunicar al Tribunal de Comptes l’existència de 1.343,1
milions d’euros de despeses realitzades efectivament i no
comptabilitzades per no tenir crèdit pressupostari suficient, les famoses factures en el calaix.
Anem a vore. És legal gastar sense pressupost? Jo eixa
pregunta l’he formulada a l’aire perquè no ha rebut resposta en totes les ocasions en què s’ha parlat de la
Sindicatura de Comptes i del seu informe. No és legal. És
un principi pressupostari legal que ha de tindre consignació pressupostària cadascuna de les decisions de despesa,
però any rere any, especialment en la Conselleria de
Sanitat, ens trobem amb milers de milions, que es diu
prompte, de despeses extrapressupostàries.
Després resulta que la mateixa llei de la sindicatura diu
que s’han de comunicar al Tribunal de Comptes els supòsits de responsabilitat comptable. Entre els supòsits de responsabilitat comptable està el fet de no complir els principis legals en la gestió del pressupost. I jo crec que és un
sil·logisme ben fàcil. Si no se complixen els principis
legals en la gestió del pressupost, si això és supòsit de responsabilitat comptable i si cal comunicar al Tribunal de
Comptes els supòsits de responsabilitat comptable, demanem-li a la sindicatura que complisca amb la seua obligació. Una obligació que la fa sentir-se incòmoda, i així va
ser reconegut també pel síndic. Va dir que preferiria no
haver de pronunciar-se sobre l’absència o presència de
supòsits de responsabilitat comptable. És a dir, que es veu
forçat any rere any a dir que no ha apreciat eixos indicis,
però que li agradaria no haver de dir-ho. Per què serà?
Per tant, nosaltres no som els que ho apreciem. El que
li diem a la sindicatura és que si els aprecia, i jo concretament em referia a eixa despesa extrapressupostària, complisca amb el que l’obliga la llei. Tampoc va ser esta proposta acceptada pel Grup Popular.
I, per últim, demanàvem auditories operatives, i concretament sobre el deute. El deute s’emporta també milers
de milions d’euros del pressupost de La Generalitat. I
volem saber si s’està gestionant amb els principis d’eficàcia i eficiència, que ha de mesurar també la Sindicatura de
Comptes segons la seua llei de creació.
Eixes propostes del Grup d’Esquerra Unida no van ser
tingudes en compte. I, per tant, nosaltres no podem votar a
favor d’un dictamen de la comissió que passa l’informe de
fiscalització del compte general de La Generalitat i les seues
empreses públiques com si fóra un mer tràmit. Entenem que
no, que la situació és d’excepció, que pot haver responsabilitat comptable, que evidentment hi ha una mala gestió, que
l’informe ha de ser més clar i més directe ficant el dit en la
ferida, perquè és una ferida que és de tots i de totes, és una
ferida que ens cou a tota la societat valenciana.
I per això, més enllà de l’interés partidista del grup
majoritari d’esta cambra, Esquerra Unida entén que s’ha
d’exigir molta major claredat en eixe plantejament i, per
tant, votarem en contra del dictamen de la comissió.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Pàgina 1.646
Per a l’explicació de vot, té la paraula la representant
del Grup Parlamentari Compromís, senyora Mireia Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
El Grup Parlamentari Compromís ha votat en contra de
l’informe de la Sindicatura de Comptes, perquè així ho diu
el procediment, és a dir, que cal posicionar-se respecte a
l’informe.
Però nosaltres volem aclarir que el problema en sí no és
l’informe de la Sindicatura de Comptes, sinó les capacitats
que puga tindre la Sindicatura de Comptes a l’hora de
realitzar la seua fiscalització. Una fiscalització que nosaltres entenem que està a dia d’avui encotillada i minimitzada per la voluntat del Grup Parlamentari Popular, i sobretot d’allò que li convé al govern del Partit Popular.
Nosaltres entenem, en la línia de la proposició de llei
que vam presentar en l’anterior legislatura, que cal una
reforma de la Sindicatura de Comptes. Una reforma que li
atorgue no solament el que reclamen any rere any en els
pressupostos, que són més mitjans humans i materials –i
així també ho fem palés quan ve el síndic de Comptes, i
alhora el síndic de Comptes també fa eixa crida constant
any rere any sobre les limitacions que tenen per a poder
desenvolupar la seua feia amb total garantia–, sinó que
també necessitem ferramentes legals perquè aquesta fiscalització siga una fiscalització que no pugam discutir.
Nosaltres creguem que si la majoria pot decidir el rumb
de la Sindicatura de Comptes, i és la majoria la que dirigix
el poder executiu, la Sindicatura de Comptes queda desdibuixada a l’hora de desenvolupar les seues capacitats
d’una manera objectiva respecte al funcionament de les
despeses que puga fer La Generalitat i els seus organismes
i empreses públiques.
Per això avui reclamem de nou obrir este debat. La
Sindicatura de Comptes no pot regir-se per la voluntat
majoritària del poder executiu. No pot marcar el rumb de
la fiscalització aquell que ha de ser fiscalitzat. I ja els va bé
al Partit Popular continuar utilitzant la Sindicatura de
Comptes per a poder amagar les seues vergonyes.
Els informes d’una manera prou subtil vénen també a
assenyalar irregularitats. I nosaltres creguem que avui
podíem haver optat per dos opcions: una, haver-nos conformat amb un informe limitat, que és el que tenim damunt
la taula, ja dic, molt a la mida del que li interessa al Partit
Popular, malgrat que l’informe assenyala indicis d’irregularitats constants any rere any, que no se solucionen d’informe a informe.
O podíem haver optat per un informe exhaustiu, en la
línia, efectivament, del que demanem l’oposició, però en la
línia del que deu ser la transparència que tots deuríem
desitjar no solament perquè més transparència significa
més democràcia, sinó perquè en una comunitat que som
líders en falta de transparència, líders en casos de corrupció, líders en irregularitats constants i constants en tots els
estrats de l’administració pública i en les empreses públiques, doncs deuríem fer un esforç superior respecte els
mecanismes de transparència. I la Sindicatura de Comptes
deuria ser un exemple per a tothom d’una sindicatura que
té les capacitats per a poder desdibuixar què està passat,
amb totes les garanties, en l’administració valenciana.
De tot el món és sabut les nombroses irregularitats que
la sindicatura assenyala; de tots és sabut el casos de corrupció generalitzats, com dic, als diferents estrats de l’administració valenciana de les empreses públiques; de tots
Número 43
23.05.2012
és sabut el malbaratament constant de les obres faraòniques i dels projectes megalòmans que ha dut a terme el
Partit Popular; de tots és sabut les factures de caixa fixa
que, en volta d’haver anat baixant la seua quantia, han anat
any rere any sumant-se; de tots és sabut els incompliments
d’allò que assenyala en els seus informes la Sindicatura de
Comptes que hauria de canviar el govern de La
Generalitat; de tots és sabut els enxufismes que també la
Sindicatura de Comptes assenyala, sobretot en esta administració paral·lela creada pel Partit Popular en les fundacions, empreses públiques i organismes.
De tots és sabut açò i tot açò embruta la imatge de les
institucions, tot açò crea desconfiança en la ciutadania i tot
açò atempta a l’exercici de transparència que deuria fer un
govern i que deuria protegir el poder legislatiu que són
estes Corts Valencianes. Però vostés han optat, ja dic, per
limitar les capacitats de la sindicatura.
Avui hi ha un cas d’actualitat que podríem utilitzar
l’exemple clar sobre el que demanem l’oposició.
Cooperació valenciana. El senyor Blasco, en mans de la
cooperació valenciana, se denuncia que ha pogut cometre
irregularitats en la justícia, efectivament, i la justícia
assenyala a totes les amistats perilloses i a tot este entramat corrupte auspiciat pel senyor Rafael Blasco en la
cooperació valenciana.
Doncs bé, com vostés saben, estes Corts van encarregar
a la Sindicatura de Comptes –la sindicatura, clar, com no
té mecanismes per a fiscalitzar més enllà del que són els
comptes per damunt damunt, mai havia assenyalat ninguna qüestió irregular en cooperació valenciana– aquestes
Corts li encarreguen a la Sindicatura de Comptes que faça
efectivament el que demanem l’oposició: una fiscalització
exhaustiva d’uns determinats expedients de cooperació.
I, efectivament, la sindicatura assenyala les nombroses
irregularitats que hi ha damunt d’estos expedients que són
avui investigats per la justícia i que són els que assenyalaran i sentaran en la banqueta dels acusats el senyor Blasco
davant un tribunal.
Però, clar, no ha estat per iniciativa pròpia de la
Sindicatura de Comptes. La Sindicatura de Comptes té
mecanismes legals per actuar per iniciativa pròpia quan
veu algun indici d’irregularitat. Però com vostés no deixen
que se facen informes exhaustius, no deixen que se veja
més enllà del que són les despeses pures i dures, doncs la
sindicatura no actua per iniciativa pròpia.
I hem de ser, aquí en estes Corts, quan el govern del
Partit Popular vol fer alguna neteja de cara per a l’opinió
pública, qui li encomane que faça uns deures que la sindicatura té però que no desenvolupa –ja el síndic de comptes
ho diu tots els anys– per la incapacitat que tenen d’anar
més enllà en la fiscalització i en les auditories.
Doncs, bé, casos com estos que duen a la càrcer els
amics de Blasco, que sentaran el conseller en la banqueta
dels acusats i no solament per allò que denuncià la
Sindicatura de Comptes en este informe sinó per les
denúncies que hem fet l’oposició i no gràcies als informes
anuals, no podem consentir que açò torne a passar, no ho
podem consentir.
I, efectivament, este cas és un reflex del que avui vostés van a votar. Van a votar obscurantisme, van a votar falta
de transparència, van a votar l’impediment que la sindicatura actue amb totes les garanties, van a votar que, efectivament, continuen amagant-se els casos de corrupció i
creant desconfiança en la ciutadania. Per a què? Per a continuar fent el mateix? Per a continuar fent de les despeses,
dels diners públics, el cortijo de les seues amistats perilloses i els sobres blaus que arriben a la butxaca del senyor
Pàgina 1.647
Blasco? Per això és pel que vostés van a votar a favor d’un
informe que no arriba a explicar on s’han gastat els diners,
com s’han gastat els diners i que la gent puga saber, efectivament, que este govern veritablement gestiona bé? Per a
continuar així? Està clar que el senyor Blasco ja no ho farà,
ja no ho farà, però segur que molts dels qui estan sentats,
no hui, però altres dies, en la banqueta blava aspiren a ser
Roger Rabbit.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Seguidament, té la paraula el representant del Grup
Parlamentari Socialista, el senyor Julián López.
El senyor López Milla:
Muchas gracias, señor presidente.
Señorías, el Grupo Socialista ha votado en contra del
dictamen de la Comisión de Economía, Presupuestos y
Hacienda sobre el informe de la fiscalización de la cuenta
general de la Generalitat valenciana correspondiente al
ejercicio de 2010. Porque, tal y como se refleja en el
Diario de Sesiones de la citada comisión, mi grupo presentó una propuesta de resolución alternativa cuyo objetivo fundamental era demandar a la Sindicatura de Cuentas
que llevase a cabo un análisis más detallado de algunos
ámbitos de la gestión presupuestaria para que estas Cortes
pudieran recibir información más completa respecto al
impacto de las medidas que se han ido adoptando durante
los últimos meses, así como de aquellas que se van a ir a
poner en marcha próximamente.
Así, por ejemplo, nos habría gustado que la Sindicatura
de Cuentas hubiera examinado el cumplimiento de los planes de austeridad o de ajuste aprobados por el Consell en
2010 y en 2011, ya que el informe de fiscalización de la
cuenta general de La Generalitat se limita a hacer una mera
mención de las medidas aprobadas a lo largo del ejercicio
sin entrar a valorar su impacto.
Basta utilizar datos del propio informe de la cuenta
general de 2010 para comprobar que en ese año el volumen de gastos no financieros sobrepasó con creces el
nivel previsto en el presupuesto. Y también es sencillo
verificar que la rebaja conseguida respecto al ejercicio
anterior obedece tanto al crecimiento de las obligaciones
de pago no reconocidas como al efecto sobre el capítulo I
de las medidas aprobadas por el Gobierno de España. Por
tanto, si el Consell gastó más de lo presupuestado y solo
consiguió rebajar el gasto a base de aplicar decisiones de
otros gobiernos y a base de guardar facturas en los cajones, más que el año anterior, sólo podemos concluir que el
impacto de las supuestas medidas de austeridad no se ve
por ningún sitio.
Por eso nos habría gustado que la Sindicatura de
Cuentas analizase el impacto real de estas medidas, tanto
en 2010 como en 2011. Porque los datos de 2011 que conocemos tampoco observamos que esas medidas de austeridad sirvieran para algo. En realidad, parece que todos los
ahorros que se consiguieron y que se publicitaron una y
otra vez como un gran éxito tenían su origen en la falta de
reconocimiento de obligaciones de pago y no en una rebaja real del gasto.
Resulta imposible valorar el impacto de las medidas de
austeridad del Consell cuando no sabemos el volumen de
gasto que ha dejado de contabilizarse. La propia cifra de
déficit del ejercicio de 2010, al que se refiere el informe de
Número 43
23.05.2012
la sindicatura, se encuentra hoy cuestionada, porque sabemos
que la que se facilitó en su día tiene que ser corregida. Tiene
que ser corregida, porque el Plan económico financiero de
reequilibrio que se acaba de aprobar ha supuesto el reconocimiento de 1.842 millones de euros en obligaciones de pago
que nunca fueron computadas como gasto en ningún ejercicio y que, por consiguiente, nunca produjeron déficit. Y entre
esos 1.842 millones de euros resulta que figuran, como aparece en la página 58 del Plan de reequilibrio, 981 millones de
euros que corresponden a ejercicios anteriores a 2011. No
sabemos hoy, por tanto, cuántos se tendrán que añadir al
gasto y al déficit de 2010, aunque es probable que se trate de
la mayor parte de esa cifra. Y al no ser una cantidad desdeñable, cualquier juicio o valoración que pueda hacerse sobre
la ejecución el presupuesto de La Generalitat en 2010 puede
acabar siendo errónea.
Es paradójico, señorías, se nos pide que aprobemos un
informe de fiscalización que alude a cifras de gasto presupuestario y de déficit público que van a tener que ser modificadas. Nosotros, desde luego, no estábamos dispuestos a
hacerlo.
Durante el debate en comisión, mi grupo ya presentó una
propuesta de resolución en la que se demandaba la fiscalización de ese inmenso volumen de obligaciones de pago no
reconocidas como gasto. A nosotros no nos basta con saber
cuánto suman, exigimos saber por qué están ahí y de dónde
vienen. Por razones similares, en nuestra propuesta de resolución planteábamos que la sindicatura analizase el impacto
en las arcas públicas de las medidas aprobadas por el Consell
en su reunión de 5 de enero de 2012. Creo que es preciso
recordar que solo algunas de aquellas medidas tuvieron posteriormente traducción normativa, a través del decreto que
fue convalidado en esta cámara, fundamentalmente las de
carácter fiscal y los recortes de las retribuciones a los empleados públicos. Quedaron fuera las medidas relativas al sector
público empresarial y a la rebaja del gasto sanitario y a todas
ellas se han unido las que posteriormente aprobó el Consell
en su reunión del mes de abril.
A mi grupo le parece que sería conveniente que la
Sindicatura de Cuentas pudiera examinar los efectos de
unas y de otras, a fin de que pudiéramos conocer el impacto real de esas medidas. Disponiendo, como disponemos,
de este órgano fiscalizador de la Sindicatura de Cuentas no
deberíamos haber desaprovechado la oportunidad de que
se efectuara este análisis que podría ser provechoso tanto
para los distintos grupos parlamentarios como para el propio Consell.
También demandábamos en nuestra propuesta de resolución un análisis detallado de la situación de las deudas de
La Generalitat, así como de sus compromisos de pago con
cargo a ejercicios futuros, incluyendo también los referentes a las entidades que dependen de La Generalitat. Vale la
pena recordar aquí que el propio informe de la sindicatura
nos dice que los compromisos de pago con cargo a ejercicios futuros ascienden a finales de 2010 a un total de
26.109 millones de euros. Y también se indica, en este ejercicio, en el de 2010, que se ha producido un cambio en la
fórmula de computar esos compromisos de pago con cargo
a ejercicios futuros, porque sin ese cambio estaríamos
hablando de unos compromisos que se acercan a los
48.000 millones de euros sin incluir el sector público
empresarial y fundacional.
Pero es que la propia Sindicatura de Cuentas desvela
que en esos compromisos de pago con cargo a ejercicios
futuros no están las anualidades derivadas de los acuerdos
del Consell para el pago de obligaciones de deuda sanitaria, 1.398 millones de euros; no están los 1.343 millones de
Pàgina 1.648
euros no contabilizados, tampoco se encuentran ahí; no
están los gastos de farmacia y personal sanitario que se
desplazaron de 2010 a 2011, 360 millones de euros; no
están los compromisos derivados del acuerdo de financiación del Plan de modernización de Feria Valencia, 92,5
millones de euros; no están los compromisos plurianuales
derivados de un contrato, que por cierto no se cita, por 28,5
millones de euros; no están los compromisos derivados del
Plan de financiación de las universidades, que asciende a
523 millones de euros más los intereses.
Todas estas partidas que acabo de mencionar suman
casi 4.000 millones de euros, más el importe del convenio
con CIEGSA, que no está incluido aquí porque ni siquiera
se ha valorado. En definitiva, no podemos saber cuál es la
cifra exacta de compromisos de pago con cargo a ejercicios futuros que tenía La Generalitat a finales de 2010.
Además, la sindicatura constata que la cuenta del resultado económico patrimonial y el pasivo del balance no
recoge ninguna cantidad en concepto de estimación de
intereses de demora que, como la propia sindicatura dice,
podría ser una cantidad significativa. Tampoco la sabemos.
Creo, señorías, que resulta imprescindible, habría resultado imprescindible, que la Sindicatura de Cuentas hubiera entrado a analizar detalladamente todas estas cuestiones
para que pudiéramos saber el verdadero alcance de los
compromisos de pago que tiene contraídos la administración autonómica valenciana.
En nuestra propuesta de resolución, exigíamos también
que la sindicatura llevase a cabo una fiscalización más
completa de las cuentas anuales de las diversas sociedades,
concretamente de la Ciudad de la Luz, del Circuito del
Motor y de la Sociedad Proyectos Temáticos, donde el
informe de fiscalización de La Generalitat entra en áreas
muy concretas y muy limitadas. Entendemos que la grave
situación económica financiera en que se encuentran estas
tres sociedades justificaba sobradamente la ampliación de
las tareas de fiscalización de la Sindicatura de Cuentas, así
como también en el caso de la Ciudad de las Artes y las
Ciencias, donde la fiscalización no explica las razones últimas de los elevados sobrecostes que se han registrado en
el complejo, y en el grupo Radiotelevisión Valenciana que
lleva desde hace años situado en una de las causas de disolución previstas en la ley de sociedades, porque ha incurrido en pérdidas que han reducido su patrimonio neto a una
cantidad inferior a la mitad del capital social.
Si es que el informe de la sindicatura nos dice que en
una gran parte de las empresas públicas no existe ni siquiera un registro informatizado sobre los contratos de importe inferior a 18.000 euros, es decir, a tres millones de las
antiguas pesetas.
En definitiva, señorías, entendemos que la fiscalización
efectuada resulta insuficiente, que arroja más sombras que
luces. Y, por este motivo, hemos votado en contra del dictamen de la comisión.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señor López.
Pel Grup Parlamentari Popular, té la paraula el diputat
senyor Ricardo Costa.
El senyor Costa Climent:
Muchas gracias, señor presidente.
Señor vicepresidente del Consell.
Señoras y señores diputados.
Número 43
23.05.2012
Vengo a hablar de responsabilidad, de responsabilidad
económica. Pero me gustaría hacer una pequeña reflexión
sobre la responsabilidad política.
Los últimos años he escuchado muchas cosas desagradables, exigiendo abandonos de escaños, por parte de diputados, para que asuman responsabilidades políticas. No he
visto a ninguno de los que acusaban, cuando esas falsedades se han demostrado ante un tribunal, asumir su responsabilidad política y abandonar el escaño, como les corresponde. (Aplaudiments) A nadie. A nadie.
Porque la responsabilidad política va en doble dirección, no solamente en una. Y quien mancilla la honorabilidad de alguien tiene que asumir su responsabilidad cuando
le dicen que se ha equivocado.
Pero vamos a hablar de lo que hoy tocaba aquí. (Veus)
Porque, al final, la gente quiere hablar de muchas cosas; y
de lo que toca hablar, que es de lo que interesa a la gente,
que es de la economía y de la situación de las cuentas
públicas… Por eso está este punto del orden del día, que
tan bien ha hecho el diputado socialista, mi compañero, el
señor López.
Yo voy a intentar seguir esa estela porque lo demás me
parecen, absolutamente, bromas de mal gusto, juegos de
artificio y, fundamentalmente, una falta de respeto parlamentario y personal.
Mire, este informe mi grupo parlamentario lo ha aprobado y lo ha apoyado. Primero, porque creemos que los
funcionarios de la Sindicatura de Cuentas y el síndico de
Cuentas, a pesar de que la situación es compleja, los recursos son escasos, ha hecho un trabajo importante, un trabajo serio, riguroso y esencialmente técnico, no un trabajo
político.
De hecho, los informes de auditoría para lo que sirven
es para recoger aquellas deficiencias que en la gestión económica y financiera de una empresa, en este caso de una
gran empresa como es la administración pública valenciana y su sector público, tienen y han cometido precisamente, para que puedan corregirlos y mejorar la gestión.
Y, desde ese punto de vista, este informe dice cosas tan
interesantes como que, a pesar de las críticas y de las acusaciones que muchos diputados hacen a lo largo del año
presupuestario sobre la gestión económica, no hay ningún
indicio de responsabilidad contable en la gestión de las
cuentas.
Eso quiere decir que en el año 2010 no hubo ni malversación de fondos públicos, ni menoscabo de los fondos
públicos, ni vulneración de la legalidad vigente. Y, por lo
tanto, es muy importante a la hora de hacer emisiones
sobre la corrección o no corrección de las cuentas públicas
valencianas.
Además, una cosa es la corrección y otra es el cumplimiento de esas cuentas. Y yo creo que es muy importante. No
es lo mismo cumplir un presupuesto en un 70% que cumplirlo en un 80. Si el presupuesto demuestra lo que esta cámara
ejerce como potestad legislativa de aprobar ese presupuesto,
y lo que salga aquí se convierte, al final, en lo que se aprueba
definitivamente o en una inmensa mayoría, por lo menos, de
lo que aparece presupuestado en esta cámara, cuando hablamos de cumplimientos presupuestarios superiores al 90% es
que el compromiso que estas Cortes asumió con los ciudadanos, de aprobar un presupuesto que creía para algunos que era
bueno, para otros que no era tan bueno, el gobierno valenciano lo ha cumplido.
Y yo creo que eso también es un ejemplo de responsabilidad económica, pero de responsabilidad política.
Decirles que ha habido mejoras en la gestión de la tesorería, mejoras en la ejecución de los ingresos. Y estamos
Pàgina 1.649
hablando de que los ingresos en 2010 cayeron, aproximadamente, un 10,4%.
Por lo tanto, esta administración ha conseguido hacer
más con menos y hacerlo, además, donde más se necesita.
Porque si ustedes leen atentamente el informe se darán
cuenta de que se ha conseguido contener algo tan básico
que se llevaba aproximadamente más de 100.000 millones
de las antiguas pesetas: el gasto farmacéutico.
Señor Subías, se habrá leído el informe de la sindicatura en ese apartado, y verá que no solamente lo ha conseguido, sino que, además, alaba las medidas que en 2012
está poniendo la administración pública valenciana para
conseguir que haya medicamentos para todos pero que se
consuma menos.
Es muy importante que un informe de la Sindicatura de
Cuentas ponga la responsabilidad política y económica y
su acento en algo que es bandera de este partido, de este
grupo parlamentario y de este gobierno, que es el déficit en
financiación autonómica.
No nos vamos a cansar de repetir –y yo, por eso, el otro
día quise trasladar a los grupos parlamentarios– que la
sociedad, hoy en día, que está en una situación límite,
espera acuerdos, espera buenas noticias, espera esperanza,
algo que le sirva. Nuestro acuerdo fue bueno, independientemente de si seamos socialistas, del Grupo
Compromís, de Esquerra Unida o del Partido Popular; que
todos reconozcamos que tenemos que ir juntos a solicitar
financiación a España para la Comunidad Valenciana, al
Gobierno de España; que reconozcamos que somos la
segunda comunidad con menos financiación per cápita;
que reconozcamos que, además, somos los únicos que
pagamos más de lo que recibimos y que somos inferiores a
la media en financiación per cápita; y que eso sea reconocido, también, por el máximo órgano de fiscalización de
las cuentas públicas valencianas, creo que también es un
ejercicio de responsabilidad política y un ejercicio de responsabilidad económica, como lo es sacar las facturas de
los cajones y poner el contador a cero.
Hablaba usted del déficit de 2010, de 2011… Vamos a ver,
yo creo que usted ha hecho ahí un juego interesante cuando
ha dicho: «Bueno, si hay 1.800 de 2011, ¿cuánto habrá de
2010?». No, no. Usted sabe que lo que se ha hecho es imputar todo antes de 2012, para cumplir con los requisitos del
plan de pago a proveedores. Por lo tanto, lo que ha hecho este
gobierno es no solamente contribuir a solucionar un problema
muy importante para las pequeñas y medianas empresas, para
los proveedores de esta comunidad, sino que ha puesto el contador a cero, sacando todo lo que en ese momento no estaba
para que ustedes lo puedan ver, para que lo pueda ver la sociedad valenciana y para que los autónomos, las pymes y los
empresarios valencianos dispongan de 5.000 millones de
euros de liquidez para crecer y crear empleo. Eso es lo que ha
hecho el gobierno valenciano.
Y no pueden criticar la falta de transparencia y luego
criticar, a la vez, la transparencia del gobierno valenciano.
Eso no es responsabilidad política. Eso no es responsabilidad económica.
Responsabilidad política es reconocer, como hace este
informe, que ese plan es bueno. Responsabilidad económica es decir, claramente, que el plan de proveedores va a
conseguir paliar, en menos de un año, grandes déficit en
materia de financiación que el propio informe recoge.
Porque si somos los primeros que más porcentaje de presupuesto destinamos a la sanidad pública…; lo dice el
informe, no yo. Somos los que más arrastramos deficiencias en la negociación de la financiación sanitaria en una
comunidad; tampoco lo digo yo, lo dice el señor Lerma.
Número 43
23.05.2012
Por lo tanto, eso, reconocer eso, poner el contador a
cero, hablar de futuro, hablar de mejorar servicios y, para
ello, que los grupos parlamentarios contemos con un informe crítico con la gestión de gobierno, pero crítico no destructivo, sino constructivo, que apoye claramente las mejoras que necesita la administración de los próximos años,
que alabe las buenas medidas y que corrija los errores,
¿por qué no? Eso no es malo.
Yo he debatido con usted, y con ustedes, sus propuestas de
resolución. Les he dado mi explicación. Creo que ustedes
podrían haber dicho: «Nos hubiera gustado ampliar este informe. Pero no podemos votar en contra de un informe que, al
final, está hecho por funcionarios independientes, que recoge
críticas y bondades y que, fundamentalmente, pone el contador a cero en la responsabilidad económica, ojalá en la responsabilidad política y, en definitiva, en la situación económica de la Comunidad Valenciana.»
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias.
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència,
sobre l’agrupament de partits judicials a la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 15.559, BOC número 54)
El senyor president:
Segon punt de l’ordre del dia: presa en consideració de
la Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’agrupament de partits judicials a la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular.
Per a la presentació i defensa, té la paraula el representant del Grup Parlamentari Popular, el diputat senyor
Antonio Peral.
El senyor Peral Villar:
Presidente.
Señorías.
La preocupación por adecuar la planta y demarcación
judicial a las necesidades de los ciudadanos no es una preocupación única y exclusiva del gobierno central.
En coherencia con nuestras competencias en materia de
justicia, nuestra administración autonómica también es
sensible y se ha visto muy afectada por la necesidad de
mejorar la justicia de nuestra comunitat. Y, por dicho motivo, ha llevado a cabo diversas actuaciones encaminadas a
su revisión.
En este sentido, señorías, cabe recordar el artículo 35 de
la Ley orgánica del poder judicial, que recoge la expresa
participación de la comunidad autónoma en materia de
demarcación y planta:
«La demarcación judicial, que determinará la circunscripción territorial de los órganos judiciales, se establecerá
por ley.
»A tal fin, las comunidades autónomas participarán en
la organización de la demarcación judicial de sus territorios respectivos, remitiendo al gobierno, a solicitud de
éste, una propuesta de la misma en la que fijarán los partidos judiciales», dice la Ley orgánica del poder judicial.
Estamos, por tanto, ante una iniciativa que pretende llevar a buen puerto la participación consultiva que la ley
concede, con total claridad, a las comunidades autónomas
a estos efectos.
Pàgina 1.650
En abril de 2009, por parte del Consejo de Ministros, se
acordó la creación de una comisión institucional para la
elaboración de un estudio y propuesta de los elementos
esenciales que debería recoger una planta y demarcación
judicial. Entre estas recomendaciones, podemos destacar:
el estudio de nuevas fórmulas encaminadas a superar la
desfasada división de partidos judiciales propios de otras
épocas, y diseñar estructuras territoriales más homogéneas
y acordes con las de la España actual.
Así mismo, decía que la justicia sigue precisando la
proximidad. Pero las actuales infraestructuras permiten
obtener resultados análogos a los del pasado, con una
menor dispersión territorial. Y, así mismo, esta comisión
institucional aseguraba que la reordenación de la demarcación lleva, necesariamente, a la concentración.
Teniendo en cuenta todas estas recomendaciones y la
situación económica y presupuestaria actual, pero, sobre
todo, con el fin de lograr una mayor calidad, agilidad y eficiencia de la justicia, La Generalitat ha elaborado un proyecto de agrupación de determinados partidos judiciales,
que mejorará ostensiblemente la administración de la justicia en estas demarcaciones.
Este proyecto ha sido presentado por los representantes
de la Conselleria de Justicia y Bienestar Social a la mayor
parte de los colectivos e instituciones afectados, a estas
mismas Corts Valencianes, en la comparecencia del conseller Cabré del pasado 27 de febrero, y, así mismo, al
Ministerio de Justicia y al Consejo General del Poder
Judicial. Nos consta que la intención de La Generalitat es
obtener los máximos consensos posibles y en ningún caso
este proyecto de reforma se puede considerar cerrado, sino
bien al contrario, susceptible de ser mejorado y ampliado
en sus efectos, si fuere conveniente y adecuado para los
fines que se persiguen.
El propio Ministerio de Justicia sigue trabajando en
este tema, a través de la comisión institucional antes citada, al efecto de abordar y estudiar con las administraciones afectadas la reforma de la Ley de demarcación y planta judicial.
En este sentido, en fecha reciente hemos podido conocer también una propuesta elaborada por el Consejo
General del Poder Judicial, en la que se proponía la supresión de partidos judiciales y que no fue recibida positivamente. De hecho, el propio ministro Gallardón manifestó
que la propuesta de recortar el número de partidos judiciales no es el criterio del gobierno. Por tanto, queda completamente descartado que con esta reforma se pretenda suprimir ningún partido judicial.
Señorías, como saben, la actual organización judicial se
instauró en un momento y en unas circunstancias muy distintas a las actuales. La última adecuación de la estructura
de los partidos judiciales en nuestro país se llevó a cabo a
través de la Ley 38/1988, de 28 de diciembre, de demarcación y planta judicial, más de veinticuatro años sin ningún
tipo de modificación, por lo que ha quedado desfasada
para la situación actual. Desde el propio Ministerio de
Justicia, conscientes de dicha situación, ya se ha anunciado entre sus proyectos legislativos una nueva ley de planta y demarcación judicial, para lo cual ha puesto a trabajar
a un grupo de expertos para abordar dicha reforma. Desde
todos los ámbitos ha sido reclamada, y ahora es el momento de afrontarla. Especialmente los jueces se han mostrado
muy partidarios de abordar este proyecto, apostando por
grandes sedes judiciales, dado que la actual situación es
completamente antieconómica.
En la última reunión de jueces decanos, llevada a cabo
en noviembre de 2011 en Vitoria, una de las conclusiones
Número 43
23.05.2012
fue reclamar al Ministerio de Justicia que estudie seriamente su propuesta de concentración de los partidos judiciales, dado que el mapa judicial español responde a una
organización territorial propia de la sociedad española del
siglo XIX, atrasada y esencialmente rural. No lo decimos
nosotros, lo aseveran los jueces decanos.
Desde la Comunitat Valenciana, asumiendo dichas
recomendaciones, hemos elaborado nuestro proyecto, y es
ahora, junto con el propio Ministerio de Justicia y con el
Consejo General del Poder Judicial, con quienes debemos
trabajar para el desarrollo del mismo.
Señorías, es una gran oportunidad para sentar las bases
que regirán la administración de justicia en este país los
próximos años. Los fines fundamentales del proyecto que
ha elaborado La Generalitat son básicamente racionalizar
los recursos disponibles, agilizar la tramitación de los
expedientes judiciales, y garantizar una elevada calidad de
la justicia en la comunidad. No hay más. Quiero dejar
muy claro que, a diferencia del proyecto del Consejo
General del Poder Judicial, la agrupación propuesta no va
a suponer la eliminación de ninguno de los actuales partidos judiciales, además de que se mantendrá el mismo
número de juzgados, las mismas plantillas y las mismas
sedes judiciales. ¿Va a suponer algún coste económico,
recorte en el número de funcionarios o supresión de alguna sede judicial afectada por esta reforma?
Categóricamente, no. Se trata del primer paso hacia una
administración de justicia más moderna, más ágil, más
eficaz, y sobre todo más eficiente. Una nueva organización más rápida y con el fin fundamental de racionalizar
medios y la especialización del personal.
El primer paso será la separación de jurisdicciones,
concentrando en cada uno de los partidos que se agrupen
una jurisdicción concreta. Los jueces se especializarán en
un único orden jurisdiccional, lo que se reflejará en una
justicia más integrada y moderna. Los usuarios y profesionales van a disponer de dos sedes judiciales especializadas,
muy cercanas la una a la otra, y a cambio van a disfrutar de
una mejora en los tiempos de resolución de los asuntos
judiciales.
Es un proyecto innovador, que conllevará a su vez una
agrupación de medios humanos, materiales y capacidades
técnicas, que van a suponer un primer paso hacia esa justicia mucho más moderna y eficiente. Nuestra propuesta,
señorías, es razonable, y se ha elaborado contando con los
ayuntamientos, y ha sido puesta a disposición del ministerio, que es el que finalmente tiene que decidir.
Evidentemente, tratándose de una reforma tan relevante,
deberá contar con la opinión de las comunidades autónomas, y así se transmitió en la conferencia sectorial celebrada a principios de mes.
La propuesta de La Generalitat, señorías, aboga por
agrupar sin suprimir, para garantizar el mantenimiento de
las sedes judiciales, y sus trabajadores, pero sobre todo
para garantizar una justicia cercana al ciudadano, y por lo
que hemos podido comprobar, es la misma idea que maneja el ministerio. Teniendo en cuenta lo expresado, se considera conveniente proponer la agrupación de diversos partidos judiciales, para determinar la especialización de los
juzgados de cada municipio, de forma que mejore la calidad y rapidez del servicio, toda vez que esta agrupación
permitiría, entre otras finalidades, la optimización de los
recursos existentes, que resultan evidentes por las razones
que ya le he explicado, que esta especialización va a proporcionar, y asimismo una especialización de los juzgados
en materia civil o penal conferirá también a estos órganos
judiciales una agilidad, concentración y fluidez que mejo-
Pàgina 1.651
rará en más de un 80% la rapidez del órgano judicial, sin
las demoras que hoy existen en estos mismos juzgados de
configuración mixta. Es de sobra conocido el colapso que
existe en este tipo de juzgados, y el adecuado tiempo de
respuesta que se produce normalmente en los juzgados
especializados.
Otra ventaja importante también es la reducción de desplazamientos del Ministerio Fiscal o una reorganización
que favorecerá la mejor instauración de los tribunales de
instancia, previstos en el proyecto de ley orgánica del
poder judicial, que prevé su puesta en funcionamiento en
el plazo de tres años.
Además, señoría, no quiero terminar sin añadir y concretar el alcance funcional del proyecto, de acuerdo con la
información que proporcionó el propio conseller a sus
señorías, en su comparecencia del 27 de febrero, y que este
proyecto supondrá la agrupación o unificación de los
siguientes partidos judiciales: Nules y Villarreal, Sagunt y
Massamagrell, Catarroja y Picassent, Moncada y Paterna,
Elda y Novelda. En definitiva, señorías, una reforma encaminada a ahorrar y optimizar recursos sin coste económico alguno para La Generalitat, que pretende ser la punta de
lanza de una administración de justicia más moderna, ágil
y eficaz, para la que les pedimos su apoyo y aprobación.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor
Alejandro Font de Mora Turón)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Peral.
A esta proposición no de ley hay una enmienda presentada por el Grupo Parlamentario Socialista.
Para su defensa, tiene la palabra la ilustre diputada
Verónica López.
La senyora López Ramón:
Señor presidente, muchas gracias.
Señorías.
Señor Peral, en la comparecencia del señor Cabré de la
que usted habla, del 27 de febrero de 2012, –y aquí hay
otros compañeros que estuvieron presentes en esa comisión– el señor Cabré no aclaró absolutamente nada, nada.
(Aplaudiments) No aclaró absolutamente nada. (Remors)
No hay problema, ¡si tenemos el acta!, si el acta está a disposición de todos los miembros de la cámara, e incluso de
la ciudadanía.
En esa comparecencia, el señor Cabré dijo efectivamente, sí, que este proyecto no iba a suponer la supresión
de ningún partido judicial. Pero es que además dijo que era
una idea, que era un proyecto, que todavía no había nada
firme al requerimiento pedido por los miembros de la oposición de esta cámara de podernos sentar a trabajar ese proyecto. Y el señor Cabré a esa solicitud nos contestó que era
un proyecto que todavía no era firme, que se estaba
hablando, y que en su momento se estudiaría el tema. Nada
más. Bueno, eso, y que se había tomado dos tilas antes de
ir a la comisión. Pero no mucho más.
La propuesta que vaya a hacer el conseller, señor Peral,
efectivamente parece que va a tener ese contenido, y así se
comprometió el señor Cabré en comisión, que no iba a
haber supresión de partidos judiciales, que no iba a haber
supresión de juzgados, y que no iba a haber modificación
en las plantillas. Pero a la vista del informe que remite el
Número 43
23.05.2012
Consejo General del Poder Judicial, entienda que a los
miembros del Grupo Parlamentario Socialista nos resulte
interesante tener que decir algo más a su proposición no de
ley en la que lo único que piden es dar apoyo y proteger a
la conselleria, que ya tenemos preparados los sables y las
lanzas para proteger al señor conseller ante el gobierno
central de su partido político. No dice nada más. Su proposición no de ley no dice nada más que proteger y dar
apoyo a la conselleria para proponer al ministerio la modificación de la ley.
Entenderá que, dada la ambigüedad de su proposición
no de ley, queramos desde el Grupo Parlamentario
Socialista un poquito más de concreción y de garantías.
Señorías, efectivamente la ley de demarcación y planta
es del año 1988, y estamos totalmente de acuerdo en que
necesita de una actualización. No solo es que estamos de
acuerdo, es que como aquí se ha dicho, efectivamente la
comisión que se nombra a estos efectos en 2009, la nombra cuando gobierna el Partido Socialista en Madrid.
Pero dicho esto, no podemos aceptar que el Consejo
General del Poder Judicial, no se sabe muy bien con qué
objetivos, si quizá con obtener dos minutos de gloria o
algún otro, elabore un proyecto de bases para una nueva
demarcación judicial a costa de recortar el número de partidos judiciales, pasando en nuestra comunidad de 37 a 22,
un recorte de 15. Señorías, la justicia es un servicio público esencial para los ciudadanos, un servicio cuyo acceso
no puede limitarse, ni por el lugar en el que se resida ni por
el poder adquisitivo que se tenga. El papel de la justicia es
esencial en democracia y se concibe como un pilar más de
nuestro estado de bienestar, un pilar que no puede ser susceptible ni de mercadeo ni de recortes, recortes que una
vez más solo azotarían a quienes menos recursos tienen
para defender sus derechos. En las formas no podemos
aceptar el proyecto del Consejo General del Poder Judicial
pero es que, en el fondo, mucho menos, ustedes tampoco,
lo sé. En las formas porque no debían haberse pronunciado, y en el fondo porque carece de rigor, porque solo aplica criterios economicistas, y esa es la preocupación del
Partido Socialista, que el proyecto del Consell probablemente también solo abogue por criterios economicistas y
de recortes. Y porque propugnar un partido judicial por
cada 100.000 habitantes y a una hora de distancia desde la
casa del ciudadano es –permítanme– no solo un atraso de
derechos, sino una soberana barbaridad.
En este sentido, la posición del Partido Socialista es
muy clara. Nos vamos a oponer al proyecto de bases elaborado por el Consejo General del Poder Judicial, no solo
–como decía– por las formas, sino por el fondo.
Permítanme una breve reflexión, tan breve como curiosa, señorías. Hoy, 23 de mayo de 2012, traemos a este
pleno el mismo tema que ya vino al pleno de octubre de
2007. El mismo tema, pero con distinto objetivo, señor
Peral. Verán, en aquel pleno, el entonces alcalde de
Castellón, Alberto Fabra, reclamaba y defendía la creación
de un nuevo partido judicial, el de Albocàsser, y lo justificaba porque la eminente construcción de un centro penitenciario en esta localidad así lo requería. Y lo reclamaba,
además, porque no quería verse rodeado de imputados y
detenidos, porque qué iban a pensar las madres de
Castellón. Fíjense ustedes, quién le iba a decir al señor
Fabra en 2007 que al final verse rodeado de imputados y
detenidos ni es tan grave, ni le iba a resultar tan extraño.
(Aplaudiments) Bien, aquel alcalde –como les decía– que
en 2007 reclamaba la creación de un nuevo partido judicial
y nuevos juzgados, a día de hoy aún no ha dicho ni media
palabra, ni media palabra ante el lapidario proyecto del
Pàgina 1.652
Consejo General del Poder Judicial. No ha dicho ni media
palabra, porque aunque el actor sea el mismo, el papel o la
papeleta es bien distinta.
Resulta evidente que ante la profundidad de los cajones
de los despachos del Palau de La Generalitat, entre factura
y factura, no halla la respuesta a tan difícil disyuntiva.
Señorías, consideramos importante fortalecer el papel
de nuestra comunidad de cara a los próximos avances que
tengan lugar en este proyecto. Nos mostramos abiertos,
señor Peral, a reforzar a la conselleria, pero no con un cheque en blanco, sino con una serie de premisas que a nuestro entender son básicas para que no se frustre ni el buen
fin de este proyecto, ni los derechos de la ciudadanía, ni se
vulnere el principio de justicia de proximidad. Y por eso,
presentamos una enmienda en la que consideramos prioritarias una serie de cuestiones.
En primer lugar, que se siga escrupulosamente el procedimiento marcado en la Ley orgánica del poder judicial.
En segundo lugar, que la propuesta del Consell manifieste
una clara oposición a la supresión de partidos judiciales,
como ya en su momento reconoció el señor Cabré. Que se
tenga en cuenta en la propuesta la posibilidad de desplazarse en medios de transporte público, respetando el principio de justicia de proximidad. Que se tenga en cuenta la
población real de los municipios y no únicamente la que
ofrecen los datos del padrón. Que se especifique la dotación de recursos que acompaña al proyecto con su correspondiente memoria económica, y hacemos referencia a los
equipos de apoyo psicosocial a los juzgados, a los puntos
de encuentro familiar y a una serie de recursos necesarios
para que de verdad esto pueda funcionar en algún momento. Que la propuesta se sustente sobre la base de la negociación y consenso con sindicatos y ayuntamientos afectados. Que no haya traslados forzosos de funcionarios, ni
recortes, y que no se renuncie a la puesta en marcha de los
juzgados autorizados por el Ministerio de Justicia y pendientes de creación en la Comunidad Valenciana.
Mire, señor Peral, ha dicho usted que esta propuesta,
este proyecto del Consell nace desde el consenso con
ayuntamientos, y le tengo que decir lamentablemente –créame– lamentablemente, que no es verdad. Si eso hubiera
sido así, señor Peral, sus ayuntamientos gobernados por el
Partido Popular no hubieran presentado mociones por unanimidad denunciando el caciquismo y la falta de práctica
consensual (aplaudiments) del conseller Cabré. Decía, en
primer lugar, pedimos que en lo sucesivo se siga el procedimiento marcado en cada uno de sus trámites, y que cada
parte interviniente en este proceso lo haga en la medida y
en el momento en que le corresponde. Quizá un requisito
que pueda resultar obvio, pero a la vista de la extralimitación de competencias del Consejo General del Poder
Judicial, entendemos que es importante que se refleje este
requisito, para que no se vuelvan a invadir competencias ni
del gobierno ni de nuestra comunidad autónoma, ni del
Congreso de los Diputados.
Nuestra enmienda expresa también que la propuesta del
Consell no suponga la supresión de ningún partido judicial, y –como decíamos– entendemos que es perfectamente acogible por todos los grupos de esta cámara porque esto
es un propósito del propio conseller de Justicia. Decía el
conseller de Justicia que «el proyecto elaborado y propuesto se caracteriza por la no eliminación de ningún partido judicial».
La segunda razón que justifica esta enmienda es que
una modificación de la ley de demarcación después de tantos años no se pueda acometer solo desde un punto de vista
economicista o de recorte, simplemente porque nacerá
Número 43
23.05.2012
frustrada y a lo único que contribuirá será a aumentar las
cifras de la carga de trabajo actual y de la pendencia de
asuntos, lo cual solo supondrá un nuevo golpe a nuestro
sistema público. Por esto pedimos que se especifique toda
la dotación de recursos que va a acompañar a la propuesta
y abogamos también porque las plantillas de funcionarios
ni se reduzcan ni se trasladen forzosamente. Consideramos
importante que la población tenida en cuenta a la hora de
establecer las ratios de habitantes sea la real y no la obtenida de los datos del padrón. A nadie se le escapa en esta
cámara que en muchas ciudades de nuestra comunidad,
especialmente las turísticas, los datos del padrón no ofrecen los datos reales de la población en muchas temporadas
del año.
En otro orden de cosas, consideramos que no nos podemos permitir renunciar a los juzgados que tenemos pendientes y que, una vez más, se ha puesto de manifiesto a la
vista de este proyecto su urgente necesidad de creación.
Queremos recordar aquí la importancia de tener en cuenta
las escasas posibilidades que hoy por hoy nos ofrece el
transporte público en nuestra comunidad y la necesidad de
que esta circunstancia sea tenida en cuenta. Todos los grupos parlamentarios de esta cámara apostamos por el uso de
transporte público. El Partido Popular, en su programa
electoral, se comprometía a que antes de 2020 el 40% de
los desplazamientos se realizaría en transporte público.
Venir aquí, hoy, a hacer lo contrario, señorías, carece de
sentido.
Tomando, a modo de ejemplo, como referencia una de
las salvajadas que manifiesta el Consejo General del Poder
Judicial en cuanto a la agrupación Ibi, Villena y Alcoy,
solamente desde Villena a Alcoy –considerando que la
cabeza de partido fuera Alcoy– el recorrido supone una
hora y media en transporte público. Senegal, no, señorías,
la Comunidad Valenciana.
De manera que les pido –y termino, señor presidente–
que acepten esta enmienda que solo tiene un objetivo:
mejorar la justicia de nuestra comunidad, respetar el principio de justicia de proximidad y garantizar que ningún
justiciable quede fuera del sistema por no haber tenido en
cuenta sus circunstancias que, en definitiva, es para lo que
estamos aquí.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señora López.
En turno de aceptación o no de la enmienda, tiene la
palabra el ilustre diputado Antonio Peral.
El senyor Peral Villar:
Señoría, creo que he intentado con mi intervención
sacar del debate político una propuesta que va a mejorar
nuestra administración de justicia y, con ello, el servicio al
ciudadano. Lo he intentado porque creo que he contestado
con mi intervención a todas las dudas que expresa usted en
su enmienda sobre la bondad de la propuesta de la conselleria, una por una, señoría, se las he contestado antes de
conocer la enmienda que ha presentado usted apenas hace
hora y media. O sea, evidentemente, si hubiera tenido
usted alguna voluntad de que llegáramos a algún acuerdo,
probablemente me habría dado veinticuatro horas para
poder estudiarla y no una hora. Me parece que es una justificación bastante difícil de argumentar.
Es una propuesta tan necesaria como la que presenta la
conselleria de justicia, que no tiene coste alguno, que
Pàgina 1.653
saben que no va a suponer la supresión de ninguna plantilla, que solo va a mejorar el servicio al ciudadano.
Entonces, se trata de una argumentación bastante trivial la
que usted está trayendo aquí y suena a una excusa para no
querer apoyar la propuesta del Partido Popular.
Señoría, no necesitamos más juzgados, necesitamos
más jueces. Sabe que estamos en la posición trece de la
ratio de jueces por cada cien mil habitantes, y, sin embargo, somos la cuarta en litigiosidad, la cuarta, señoría. La
conselleria persigue no crear más juzgados, sino que los va
a poner en marcha en aquellos sitios donde se encuentra el
colapso judicial y con esa creación de juzgados se van a
solucionar muchos problemas. Pero, en aquellos partidos
judiciales que por su proximidad... y no estamos hablando
de Senegal, señorías, estamos hablando de dos juzgados de
dos municipios cuya proximidad es total, pues el ciudadano va a poder desplazarse sin ningún problema. Y no es
precisamente la visita al juzgado la cuestión más habitual
en las personas, por lo menos no es una habitualidad, salvo
en los casos en los que se trate de profesionales de la administración de justicia, pero no en el ciudadano en general.
Sin embargo, usted argumenta en su enmienda que
viene aquí a justificar, punto uno, que se cumpla la legalidad, que se siga escrupulosamente el procedimiento marcado de la ley orgánica del consejo del poder judicial.
Pues, pues ¡muy bien! ¡Vaya punto más importante! ¡Que
se cumpla la legalidad! Pues, mire, no hace falta que le
digamos al conseller que se cumpla la legalidad. ¡Y menos
al de justicia! Imaginamos que la va a cumplir.
Entonces, yo creo, señoría, que presentan una enmienda con la única intención de justificar esa –como decía–
incapacidad de ponerse al lado del gobierno del Partido
Popular para sacar adelante a la Comunidad Valenciana.
Señorías, de los argumentos que trae y que le puedo rebatir uno por uno porque ya se los he argumentado, pues,
incluso, la propuesta de base de negociación, consenso con
sindicatos y ayuntamientos afectados, ya está convocada la
mesa sectorial para el día 29 de mayo para presentarle a los
sindicatos la propuesta de la conselleria de justicia.
Se ha referido, también..., y no quiero terminar sin
hablarle de la moción que ha mostrado aquí del
Ayuntamiento de Elda en la que se opusieron a la unificación. Evidentemente, este ayuntamiento no había recibido
todavía la información y en este momento le puedo asegurar que el grupo mayoritario en el Ayuntamiento de Elda
apoya la agrupación de los partidos judiciales, lo apoya, se
lo puedo asegurar. Y el conseller ha celebrado con prácticamente todos los ayuntamientos una reunión para explicarles la bondad de la enmienda, salvo casualmente el
Ayuntamiento de Villarreal –que está gobernado por ustedes– que no quiso acudir a la reunión a pesar de haber sido
convocado.
Por lo tanto, señoría, yo creo que lo que no tiene que
hacer es buscar excusas para justificar que, evidentemente,
pues no están dispuestos a apoyar las propuestas que hace
el Grupo Parlamentario Popular para mejorar nuestra
administración de justicia y, evidentemente, yo creo que
deben decir claramente que no, que no están dispuestos a
apostar por una mejora de la administración de justicia
porque eso no concuerda con su argumentario político. Y
nada más.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Señor Peral, no me ha quedado claro si acepta usted la
enmienda o no.
Número 43
23.05.2012
El senyor Peral Villar:
No, no, no aceptamos la enmienda.
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias, señor Peral.
Tiene la palabra el representante del Grupo
Parlamentario de Esquerra Unida para fijar posición,
Ignacio Blanco... Perdón, ¿réplica? Sí.
La señora López tiene réplica, tiene derecho a ello.
Tiene la palabra.
La senyora López Ramón:
Muchas gracias, señor presidente.
Señorías, bien, casi no nos enteramos de qué va a hacer
usted con esta enmienda, señor Peral. Verá usted.
Dice usted que el motivo de esta enmienda es negarse a
apoyar el contenido de su proposición no de ley. Ya me
gustaría a mí que por lo menos pudiera hacer eso. Pero,
como usted comprenderá, una proposición no de ley en la
que usted viene aquí a decir que Las Cortes den apoyo y
protejan a la Conselleria de Justicia y Bienestar Social para
proponer al Ministerio de Justicia la modificación de la
oportuna ley de demarcación y planta, tiene poco contenido como para que ustedes pretendan que los grupos de la
oposición les den un cheque en blanco conociendo las
prácticas del señor Cabré (aplaudiments), señor Peral.
No es serio, señor Peral, no es serio que ante un tema
como éste, en el que operadores del mundo jurídico y justiciables están seriamente preocupados, venga usted aquí a
decir que el único motivo por el que el Grupo
Parlamentario Socialista presenta una enmienda es para no
apoyar su parca y vaga proposición no de ley. Verá, ¿sabe
qué ocurre, aparte de que usted conoce perfectamente el
reglamento de estas Cortes –y no voy a subir aquí a explicárselo– y conoce perfectamente la dinámica de la presentación de enmiendas? Lo más importante no es eso, lo más
importante, señor Peral, no es si se presenta veinticuatro,
cuarenta y ocho o una hora antes. Lo más importante es
que cuando un diputado o diputada sube a esta tribuna
tiene que venir a defender lo que de verdad se supone que
cree. Y para eso no hace falta tiempo, señor Peral, para
subir aquí y defender la justicia pública y defender el sistema público no hacen falta ni veinticuatro ni cuarenta y
ocho. Si uno se lo cree, con diez minutos es suficiente,
señor Peral.
Dice usted que no es necesario que le digamos al señor
Cabré lo que es legal y lo que no. Y permítame que discuta en este sentido con usted porque le recuerdo, señor
Peral, que este señor, el conseller de Justicia, señor Cabré,
éste que usted dice que hace falta que le digamos lo que es
justo, lo que no es injusto y lo que es legal y lo que es ilegal, es el mismo conseller que se ha saltado ya una vez la
Ley orgánica del poder judicial para aplicar una serie de
recortes a los funcionarios de la administración de justicia
¡que son ilegales!, señor Peral. ¿Cree usted que podemos
desde la oposición darle un cheque en blanco al señor
Cabré para que vaya a negociar un proyecto de bases al
Ministerio de Justicia, al gobierno central, cuando aquí en
su comunidad aplica a sus funcionarios, a los funcionarios
de la administración de justicia dependientes de él, una
serie de recortes que ya se le había advertido que iban a ser
ilegales? No, no es baladí que se le recuerde al señor Cabré
que se tiene que cumplir con la Ley orgánica del poder
judicial.
Pàgina 1.654
Me parece muy bien que la señora Adela Pedrosa, alcaldesa de Elda, se muestre de acuerdo con este proyecto a día
de hoy, a día de cuando se presentó esta enmienda, que ya
estaba redactado el proyecto del Consell y sobre el cual no
se nos dio ninguna información a los miembros de la oposición. La señora alcaldesa de Elda, al igual que otros muchos
alcaldes y alcaldesas, se mostraron en total desacuerdo con
las prácticas del conseller Cabré y de este Consell.
Le digo, señor Peral, que es una lástima que su voluntad de diálogo y consenso se agote en su nombre y no baje
a este hemiciclo. La voluntad de este grupo parlamentario
no es, nada más lejos de la realidad, no querer apoyar este
proyecto. Usted lo decía –y es cierto–, este grupo, este partido, el Partido Socialista, cuando gobernaba en Madrid en
2009 creó esta comisión a estos efectos, a los efectos de
modernizar la ley de demarcación y planta, pero nunca reagrupar, pero nunca con la excusa de recortar, ni de recortar
ni de alejar la justicia al justiciable o ciudadano.
¿Sabe qué pasa, señor Peral? Si ustedes y el señor
Rajoy el tiempo que invierten en buscar sinónimos de
recortes y de machaque de derechos lo invirtieran en gestionar, nos iría mucho mejor a los ciudadanos de esta
comunidad y a los ciudadanos de toda España, señor Peral.
Pero esa es la lástima, que no se ocupan de gestionar los
intereses y que cada uno de los proyectos que salen de este
Consell, especialmente de la conselleria de justicia, tiene
un único objetivo, que es recortar derechos, alejar posibilidades de justicia y machacar nuevamente a los que menos
posibilidades tienen de hacerlo.
Lamentamos profundamente que no acepte esta enmienda
porque se demuestra que, una vez más, faltan a la verdad, que
ni ustedes están dispuestos a apostar por los transportes públicos carentes y deficientes en esta comunidad, que ustedes no
están dispuestos a dotar a los juzgados de los recursos necesarios, como son los equipos de ayuda psicosocial, como son
tantos requisitos necesarios de los que carece nuestra administración de justicia en la comunidad, y es lo que viene usted
a demostrar aquí hoy, que no está dispuesto ni usted ni su
grupo parlamentario a seguir acercando la justicia al ciudadano y permitiendo que los que menos posibilidades tienen de
defenderse puedan seguir haciéndolo.
De verdad que lamentamos...
El senyor vicepresident primer:
Ruego finalice.
La senyora López Ramón:
...–sí, señor presidente, termino–.
De verdad que lamentamos su posicionamiento, pero
desde luego nos demuestra que ustedes, y especialmente
usted, ni cree en el servicio público ni cree en la administración de justicia pública.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señora López.
Para réplica, señor Peral.
El senyor Peral Villar:
Si el argumento y la conclusión a la que usted llega después de mi intervención es que no creo en el servicio público al ciudadano, pues… no me he debido de explicar suficientemente bien.
Número 43
23.05.2012
Señoría, por supuesto que si fuera justificable su
enmienda, el Grupo Parlamentario Popular podría aceptarla, incluso en la parte…, incluso transaccionar si hubiera
alguna posibilidad. Pero entendemos que se trata de una
propuesta que ha sido suficientemente explicada, que el
conseller…, no es un proyecto al uso. Es la modificación
de la ley de demarcación y planta. No estamos hablando de
un proyecto que vaya a contemplar… Es una reforma legal
que se está negociando, como usted ha dicho, en la comisión institucional, que crearon en el año 2009 y en la cual
ustedes mismos abogaban por la agrupación de partidos
judiciales, que no va a comportar ningún coste para el ciudadano, que se ha explicado hasta la saciedad, y usted lo
plantea en su enmienda, que no va a corregir en ningún
caso plantillas, ni va a suprimir sedes judiciales.
Usted ha querido meter el informe del Consejo General
del Poder Judicial, que es simple y llanamente un informe
y con el que ya le he dicho que no estamos de acuerdo. El
propio Consejo General del Poder Judicial ya ha rectificado en ese sentido y está en la línea de lo que quiere el
Ministerio de Justicia.
Y es absolutamente gratuita su… enmienda a nuestra
iniciativa, porque lo único que pretendemos desde aquí, lo
que pretende el Grupo Parlamentario Popular es apoyar a
la conselleria de justicia, para que la conselleria de justicia se haga fuerte ante el ministerio y sea nuestra reforma
la primera que se ponga en marcha, que facilite y favorezca que ese servicio al ciudadano, que usted tanto defiende,
verdaderamente se pueda llevar a cabo.
Lo que no –con toda seguridad le digo– se va a producir es que esa ventaja se pueda proporcionar desde un
grupo parlamentario que busca excusa para no apoyar a su
conseller de Justicia en solventar un problema de diez partidos judiciales, donde existen unos juzgados mixtos que
están generando un cuello de botella muy importante, y
donde usted sabe, y lo sabe toda la administración de justicia, que con la especialización de juzgados vamos a conseguir que esa administración de justicia funcione muchísimo mejor.
Y me argumenta usted la excusa de la proximidad,
cuando se trata solo para municipios que están muy cercanos, no los que están en Senegal, que esos, evidentemente,
son los que usted trae aquí a colación para sacar el asunto
de la posición en la que verdaderamente está el asunto.
Por lo tanto, señoría, yo le pediría que reflexionara
sobre su enmienda, que todos los puntos que usted refleja
en su enmienda ya han sido recogidos por el conseller, que
el propio conseller, en su comparecencia del 27 de febrero, le dejó muy claro que todos esos… No, si la tengo,
exactamente la tengo y, precisamente, por eso, mi intervención ha querido responder a todas las cuestiones que
desde los distintos grupos de la oposición se le formularon
al conseller en su comparecencia.
Es lo que he intentado con mi intervención, responderles a todas las dudas que ustedes presentaron en aquella
comparecencia. Desgraciadamente no lo he conseguido.
Pero si usted me plantea una enmienda en la cual el artículo 1 de la enmienda dice que el proyecto de reforma de
la ley de demarcación y planta, que el proyecto de la conselleria de justicia debe cumplir la legalidad, la Ley orgánica del poder judicial, pues apaga y vámonos. Está usted
haciendo un desiderátum, está buscándose una excusa para
no apoyar al Grupo Parlamentario Popular. Pues lo sentimos, pero rechazamos su enmienda.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
Pàgina 1.655
(Ocupa la presidència el president, senyor Juan Gabriel
Cotino Ferrer)
El senyor president:
Muchas gracias.
Té la paraula el representant del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, l’il·lustre diputat senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Bé, vaig a dir que votaríem a favor si poguérem, votaríem a favor si poguérem votar l’esmena, perquè l’esmena
planteja perfectament la posició que compartim, en este
cas, des d’Esquerra Unida, de demanar garanties a l’hora
de modificar la llei de demarcació i planta, l’esmena que
ha segut rebutjada sense cap tipus d’argument pel portaveu
del Partit Popular.
Jo he assistit a un debat al·lucinant, perquè el senyor del
Partit Popular ha dit: «Todos los puntos están recogidos
por el conseller» i, després, vota en contra. No accepta
l’esmena. No ho podem entendre.
Jo crec que, fins i tot, el record que té d’eixa comissió,
en la qual no sé si estava el senyor Peral, en la qual el conseller de Justícia va comparéixer, a petició d’Esquerra
Unida, per a explicar els plans de reordenació dels partits
judicials, està completament distorsionat. No sé, fins i tot,
si ha llegit el Diari de Sessions, jo acabe de llegir-lo ara.
Ara li contaré algunes cosetes. Però anem a votar en contra perquè el que es vota és la proposició no de llei.
Una proposició no de llei que, en primer lloc, ens deixa
també molt sorpresos que planteja un xec en blanc! Diu:
«Donar suport i protegir –això de protegir ara m’ho explicaran, eh?– la Conselleria de Justícia i Benestar Social per
a proposar al Ministeri de Justícia la modificació oportuna
de la llei.» Ja està! Sense cap tipus de precisió sobre què és
el que les Corts Valencianes volen que es garantitze, que es
respecte....
S’imaginen vostés que férem estes proposicions sobretot? Constantment estaríem donant suport que conselleria
faça el que vullga, donant suport que el Consell faça el que
entenga oportú. Però, anem a vore, que nosaltres tenim un
paper a fer ací com a representants del ciutadans i les ciutadanes! La resta de proposicions no de llei que debatrem
hui, com altres dies, fixen posició, diuen què és el que s’ha
de plantejar, encara que siga com a objectius, com a garanties mínimes. I vostés diuen: donar suport al que entenga
oportú el Consell. Anem a vore, això és una falta de respecte al nostre paper.
Per altra banda, protegir de què i de qui. Protegir a la
conselleria? És que algú està amenaçant-la? És que algú
està agredint-la? De veres, no sé com redacten... De
Gallardón? És protegir de Gallardón la Conselleria de
Justícia i Benestar Social? Perquè al final és el Ministeri de
Justícia el que aprovarà el projecte de llei de modificació
de la planta judicial, i si s’ha de protegir a la conselleria
d’eixe projecte, serà de Gallardón, del ministre del Partit
Popular.
Jo crec que del que s’ha de protegir a la conselleria és
del mateix conseller. Perquè és el conseller el que llança
una idea de bomber, que després és arreplegada al vol pel
Consell General del Poder Judicial i acaba formulant-la de
manera que ni el mateix conseller està d’acord. I ahí estan
les declaracions que dia: «Nosotros íbamos con bisturí y
ahora el consejo va con el hacha.»
Clar, si el conseller planteja una proposta de recentralització, d’eliminació de l’administració perifèrica de jus-
Número 43
23.05.2012
tícia, agafa el Consell General del Poder Judicial, i ja
vorem Gallardón, i diu: «Perfecte, me la quede». I, després, efectivament, com dia el senyor Peral: «Susceptible
de ser ampliado en sus efectos». Efectivament, dels seus
efectes, i tant que ha segut ampliada. Eixe és el problema.
Nosaltres estem molt d’acord amb l’esmena, ja ho he dit,
coincidix amb el nostre punt de vista, fonamentalment, en
qüestió del manteniment de la justícia de proximitat, que té
molt a vore, encara que se mantinguen els partits judicials,
que se valore quina és la xarxa de transport públic.
Demanem, i ho hem demanat sempre, que hi hasquen
recursos, que hi haja una memòria econòmica, que sapigam exactament açò què suposa, perquè no és tan fàcil
com dir: «Açò no suposarà ni un euro més», perquè qualsevol canvi té un efecte econòmic.
Demanem una negociació i un consens també amb els
sindicats i els ajuntaments i, fins i tot, amb els col·legis
professionals, amb les associacions professionals de jutges
i de fiscals, que tenen molt a dir, eh?, perquè són els operadors reals de la justícia.
I demanem també allò que el conseller Cabré ha dit en
esta cambra, i és que no hi hasquen trasllats forçosos, i el
que no ha dit, i és que se cobrisquen les baixes i les
vacants, perquè demanem que la justícia funcione, i tenim
por que els problemes que ja té se vegen agreujats.
Van a fusionar partits judicials, segons la proposta del
Consell General del Poder Judicial, fins a cobrir un espectre de 80 quilòmetres. Imagine’s vosté el què és, no?
Se dia per part del conseller: «No volem que Sogorb
s’incloga dins del partit conjunt amb Nules i Vila-real.
Però Nules i Vila-real, sí.»
Ens temem que no és tant el problema que estiga més
lluny físicament, que també, sinó que a la millor, fins i tot,
estiguen més llunt en el temps la resolució de casos com el
de Carlos Fabra. A vore si açò també va a ser un artifici
perquè tornem a vore com se dilata en el temps la resolució del judici més famós d’Espanya, perquè jo crec que va
per a nou anys i encara no s’ha resolt.
Li diré...
El senyor president:
Vaja concloent.
El senyor Blanco Giner:
...molt clarament, el 27 de febrer, en la compareixença
del senyor Cabré, a petició nostra, li vam preguntar quins
partits judicials anaven a fusionar-se. I va respondre en el
segon torn, és que ni en la primera intervenció se va dignar
a donar-nos eixa informació.
Li vam preguntar per l’estudi econòmic, i ens va dir que
seria estalvi. Vosté diu hui que no costarà un euro.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco. Vaja concloent, per favor.
El senyor Blanco Giner:
Vaig concloent.
I, per últim, li vam demanar si havia dialogat amb els
agents implicats. I, evidentment, els ajuntaments..., la
majoria estan en contra, governats per vostés, i no han dit
ni una paraula ni als sindicats, ni a les associacions professionals, ni als col·legis.
Per tant, este és un projecte...
Pàgina 1.656
El senyor president:
Moltes gràcies.
El senyor Blanco Giner:
...que s’ha de rebutjar, i el que nosaltres entenem és que
el vot raonable...
El senyor president:
Gràcies, senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
…és el vot en contra de la proposició no de llei...
El senyor president:
Moltes gràcies.
El senyor Blanco Giner:
...perquè l’esmena hauria d’haver sigut acceptada.
El senyor president:
Té la paraula la representant del Grup Parlamentari
Compromís, la il·lustre diputada senyora Mònica Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyor president.
Bon dia, senyories.
Senyor Peral, es veu que ha triat vosté hui el dia per a
parlar de justícia, hui que dos dels seus diputats declaren
davant del TSJ, encara que no sé si això és faltar a l’honorabilitat, però, en fi, és el dia adient per a parlar de justícia.
Però, clar, vosté, quan ahir me plantejava si anàvem a
recolzar el seu projecte, i ho fea amb molt entusiasme, el
que no me va dir és que la proposició no de llei era delirant. Perquè és delirant la redacció que vostés han donat a
açò. Com volen vostés que Les Corts aproven una norma
en blanc, un xec en blanc al govern?
Vostés..., últimament es veu que està de moda que Les
Corts es dediquen a aplaudir, a preocupar-se, a donar
suport i, ara, també, a protegir. Les Corts no estan per a
això. Vostés saben que Les Corts és un òrgan que està per
a legislar i per a prendre decisions, no per a aplaudir?
Vostés saben que no estem per a protegir el conseller? Que
el conseller està en un govern que se supedita a les decisions d’estes Corts?
És que vosté ha llegit açò? «Per a proposar al Ministeri
de Justícia la modificació oportuna de la Llei de demarcació i de planta judicial i donar suport i protegir la conselleria.» Home, a no ser que vosté ho diga perquè com el
conseller Cabré va per ahí fent amics, que un dia van a
haver vostés de posar un cordó policial davant de la conselleria, això ja ho entendria, perquè cada vegada que parla
fa amics el senyor conseller.
I, efectivament, el senyor conseller, en la compareixença, vam haver de repreguntar perquè ens diguera, per
exemple, quins partits judicials estarien afectats per la
reforma. Perquè jo crec que ni vostés ho tenen clar. I, per
tant, vosté no diga que s’ha presentat... No s’ha presentat!
Li hem tret amb llevataps on estava afectant açò.
Número 43
23.05.2012
I nosaltres, perdonen-nos, però ni amb l’esmena del
PSOE votaríem a favor d’açò, perquè és una esmena que
afig, que no substituïx este text delirant, que no lleva el xec
en blanc al Partit Popular... al govern del Partit Popular.
No podem estar d’acord amb una norma que no diu res!
Perquè vostés ací vénen a explicar que era Moncada i
Paterna, per exemple, el que se fusiona. Però jo no sé si al
final va a ser Moncada, Llíria, Paterna, com està proposant
el Consell General del Poder Judicial. Vosté... no, vosté
dirà que no, però després ve Gallardón i diu altres coses.
Perquè si s’han dit barbaritats en els últims mesos en
algun tema, i mire que se n’han dit, eh?, perquè mire que
en economia se’n diuen, de barbaritats, és en justícia, on el
seu ministre s’ha revelat, s’ha llevat la careta i s’ha revelat
com el ministre d’extremo centro que és, i s’han dit unes
barbaritats... mire, des de les taxes, que són un trencament
de l’accés a la justícia en condicions d’igualtat; des de l’eliminació de l’apel·lació per a les qüestions de menor
quantia, amb la qual cosa només els rics poden apel·lar;
des que els notaris van a solucionar divorcis. Tot això s’ha
dit en els últims mesos, a banda que les dones, en fi, no són
dones fins que no són mares i estes coses que ha dit el
senyor Gallardón, però, en fi, tot açò s’ha dit.
I vostés, clar, a qui tenen por en este moment és que el
ministre de Justícia aprove el que està proposant el Consell
General del Poder Judicial. Aleshores, diguen-ho en el
text, diguen-ho! Per què no posen en el text que estem en
contra de les barbaritats que està dient Gallardón i del projecte del Consell General del Poder Judicial? Per què no ho
diuen? No. A mi me té igual que vosté vinga ací a predicar,
perquè el que vosté diu ací no és el que nosaltres anem a
aprovar. Vosté pot dir ací missa en arameu, però ací el que
estem aprovant és una altra cosa.
Aleshores, no confonga i no enganye la ciutadania.
Vosté pot vindre ací a dir el que vullga, però el que val no
és la seua intervenció, el que val és el que s’aprova i el que
diu el ministre. Això sí que val. El que diu vosté, no.
Aleshores, facen vostés el favor... Si el que s’ha dit és
que Gallardón està anant en una via errònia, que mos perjudica als valencians, diguen-ho i els votarem. És impossible. Evidentment, amb el projecte del Consell General del
Poder Judicial, més impossible encara. Eixe és pitjor. Jo li
ho reconec, és pitjor que el del conseller Cabré. Però no
tinc per què quedar-me entre Guatemala i guatepitjor, perquè poden haver-hi altres models. Açò no és una proposta
per a fer més moderna, àgil i eficaç la justícia. Açò és una
proposta perquè vostés no tenen diners.
Però és que damunt no servirà per a estalviar, perquè
vostés, per exemple, no tenen en compte la quantitat de
suspensions, que graven i que són molt cares, que n’hi
haurà si porten endavant la separació de jurisdiccions i un
de Paterna se n’ha d’anar a Moncada... Que, per cert,
intente vosté anar en transport públic de Paterna a
Moncada, intente-ho un dia. Si vol, ho fem junts, ho fem
junts. Intente-ho. Vostés no saben del que estan parlant i de
l’impacte que té açò en la població, entre altres coses, perquè el projecte no està clar, perquè si estiguera clar, l’hagueren posat ací per escrit.
Per tant, nosaltres anem a votar en contra, anem a votar
en contra de Guatemala i anem a votar en contra...
El senyor president:
Vaja concloent, senyora Oltra.
Pàgina 1.657
La senyora Oltra Jarque:
...–i acabe, senyor president–... de guatepitjor. I el que
diguem és que vostés estan fent un atac a la justícia i a la
gent que més problemes té en esta societat sense precedents, que ens va a eixir molt més cara socialment i econòmicament.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Anem a passar a la votació del segon punt de l’ordre del
dia. Comença la votació. 48 vots, sí, 36 vots, no. Queda
aprovat el segon punt de l’ordre del dia.
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència,
sobre l’establiment d’un mecanisme per a obtenir les
dades reals de tots els processos d’execució hipotecària i
dels processos de desnonament que hi ha a la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 15.896,
BOC número 57)
El senyor president:
Tercer punt de l’ordre del dia: presa en consideració de
la Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència
sobre l’establiment d’un mecanisme per a obtindre les
dades reals de tots els processos d’execució hipotecària i
dels processos de desnonament que hi ha a la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista.
Per a la presentació i defensa, té la paraula la representant del Grup Parlamentari Socialista, la diputada María
José Salvador.
La senyora Salvador Rubert:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
El Grup Parlamentari Socialista presenta aquesta proposició no de llei, tot i considerant l’habitatge com un bé
de primera necessitat i com un dret social.
Davant l’actual conjuntura econòmica, moltes persones
es troben en risc d’execució hipotecària i, per tant, en risc
d’exclusió social.
La problemàtica arranca en el moment en què en este
país l’habitatge, malgrat que està conceptuat constitucionalment com a un dret social bàsic, ha sigut considerat un
luxe. Just per això i perquè la vivenda ha sigut objecte d’un
model de desenfrenament avariciós, es va gestar la bombolla immobiliària que tan de mal ha fet a l’economia
valenciana, a l’economia i al benestar de tots.
El preu de la vivenda per metre quadrat va créixer un
106% de 1999 a 2008, al temps que els salaris nominal
creixien només al 8%. Per tant, només les rendes més altes
podien adquirir una vivenda evitant les condicions abusives dels bancs que tenien de patir la resta.
Segons el Consell General del Poder Judicial, el nombre d’execucions hipotecàries en 2011 a Espanya ha sigut
de 42.874; a la Comunitat Valenciana, 13.711. Encapçalem
el rànquing quant a nombre d’execucions hipotecàries a
tota Espanya. Això vol dir que cada mes a la Comunitat
Valenciana hi han 1.142 execucions hipotecàries, i això vol
dir que n’hi han 37 al dia.
A esta xifra que ja de per sí és molt greu, cal afegir les
dades oficioses, és a dir, els autodesnonaments, les persones que sense que hi haja ordre judicial de llançament,
Número 43
23.05.2012
entreguen la casa perquè no poden fer front al pagament de
la hipoteca. I eixes dades no figuren en ningun informe oficial i el drama, per tant, es multiplica.
La situació és dramàtica i es requerixen mesures d’urgència per tal de pal·liar el fort cost social que està tenint
la crisi, especialment en esta comunitat, on les mesures que
es deriven del Decret llei 1/2012 afecten la línia de flotació de l’estat de benestar.
En una conjuntura econòmica d’estabilitat, si una persona no podia pagar la hipoteca, doncs, feia front a una
execució hipotecària. Açò ha passat des de principis dels
temps, però un fet quasi invisible, imperceptible. I la majoria de persones, en una conjuntura econòmica –com no–
com l’actual, doncs venien la casa com tenien l’alerta que
no podien fer front a la hipoteca, però ara, ara, hi ha una
situació excepcional.
La gent no ha sigut conscient del perill de no poder fer
front a un préstec arrossegats per la conjuntura de creixement econòmic i de bonança i de boom, especialment a la
Comunitat Valenciana. I a més, com indica l’economista
Minsky, tan injuriat quan advertia el que se’ns venia
damunt, i ara rellegixen com a guru de l’economia.
Esta situació ens ha portat al que Paul Krugman anomena l’epidèmia de les hipoteques, que ací patim especialment.
La conjuntura s’agreuja segons l’informe que publica la
xarxa europea de lluita contra pobresa i exclusió social,
que publica un informe anual per fixar l’índex de l’evolució de la pobresa i exclusió a Espanya, i també fixa les
dades per autonomies.
Concretament, a l’informe de 2011 l’índex de pobresa a
Espanya és del 25,5% i a la Comunitat Valenciana per
damunt de la mitjana nacional, és a dir, el 26,3%.
L’augment de persones amb risc d’exclusió social ha augmentat de manera considerable a la comunitat, perquè
estem per damunt de la mitjana d’Espanya, i entre 2009 i
2010 ha augmentat el nivell de pobresa i exclusió social en
un 4,20% a esta comunitat.
Tot això, senyories, desmunta el mite del nostre
«Levante feliz». Quan tot anava suposadament bé i ho
lideràvem tot en Espanya i en el món mundial, estàvem
incubant la pitjor desfeta social que podíem imaginar i la
conjuntura no pot ser més dramàtica.
La solució passa per considerar la vivenda un bé de primera necessitat, fer una lectura correcta de la Constitució i
de l’Estatut d’autonomia. És lamentable el mal finançament de l’habitatge, que les persones perden la casa en
mans dels bancs, mentres estos reben ajudes públiques de
milers de milions d’euros.
Trobem que hi ha un excedent d’habitatge parat que
podria oferir-se en lloguer o convertir-lo en protegit i augmentar el parc públic d’habitatge, tan precari en la
Comunitat Valenciana, siga dit de pas.
Ja ens varen votar que no a una proposició no de llei la
legislatura passada quan la vam presentar per convertir
l’estoc en vivenda protegida i intentar introduir-la en el
parc públic d’habitatge, més de 200.000 habitatges de
renda lliure en estoc en la comunitat.
Senyories, no és una situació ni tolerable, ni sostenible, ni eficient ni justa. Part de la solució es la dació en
pagament, però només part de la solució, perquè implica la
pèrdua de la casa. Per tant, no és la solució, amb majúscules, la més adequada. Cal anar més enllà.
Considerem que cal prioritzar eixe concepte que apuntem de la vivenda com a dret social, com a bé prioritari.
Eixe és el repte que ens llança la societat i la Constitució
en la mà. Cal orientar l’acció política en matèria d’habitat-
Pàgina 1.658
ge cap al reconeixement d’eixe dret constitucional de gaudir d’una vivenda digna –i dic «gaudir»–, que la gent puga
disfrutar de la seua vivenda. I no només és un precepte
constitucional, sinó també esta previst a l’Estatut d’autonomia, que indica que La Generalitat ha de garantir eixe
dret.
S’han d’obrir possibilitat de pròrroga, de reestructuració de la hipoteca o de modificació del contracte, donades
les circumstàncies excepcionals.
Miren, per exemple, a Catalunya, a la Junta
d’Andalusia i molts ajuntaments també governats pel
Partit Popular –el cas més pròxim, l’Ajuntament de
València, governat pel Partit Popular; si la senyora Rita
estiguera en aquest parlament en estos moments, ho podria
ratificar–, han optat per oficines de mediació, que és el que
avui demanem principalment.
Concretament a Catalunya s’ha creat el Ofideute, que és
un servei d’informació de la Generalitat catalana per a
assessorar les famílies amb dificultat per a atendre el pagament dels préstecs hipotecaris i que es troben per aquesta
causa en risc de perdre la seua vivenda habitual.
Intercedixen per la família amb dificultat de pagament
davant l’entitat financera, creditora, per tal de renegociar
un nou acord pel retorn del préstec hipotecari que faça viable el pagament i li puga permetre seguir residint en l’habitatge o la resolució no onerosa del contracte.
Hi han altres exemples, com, per exemple, a
l’Ajuntament de Terrassa, que en gener de 2012 es va crear
una oficina d’intermediació hipotecària. Esta oficina té
com a objectiu mitjançar entre els afectats per hipoteques i
entitats bancàries per arribar a acords i reduir el nombre de
desnonaments. Concretament, esta oficina va començar a
funcionar el 9 de gener i el 22 de març –treballen dos advocats en aquesta oficina–, el 22 de març havien atés 348 cridades, havien obert 116 expedients i ja tenen 51 casos tancats. I d’estos 51 expedients tancats i resolts, el 68% ha
tingut una resolució positiva per al propietari de la vivenda ja implicat perquè s’evite l’execució hipotecària i la
conseqüent pèrdua de l’habitatge.
Just ara, ací, malgrat no ser una circumstància ni una
causa positiva –també ho hem de dir–, considerem que
s’ha d’aprofitar com a una oportunitat el fet que pot confluir la conjuntura dels bancs, que tenen excés d’estoc, allò
que han acumulat, i la situació tan difícil i dramàtica de
milers de famílies i ciutadans. Ahí es pot obrir un espai de
negociació, un punt estratègic de trobada entre les diferents parts afectades, perquè es poden donar condicions
objectives favorables.
Però, senyories, cal voluntat política per desenvolupar
aquesta possibilitat també a la Comunitat Valenciana. És la
voluntat que venim a compartir i a demanar en aquesta
cambra.
Per tant, per això hem presentat esta proposició no de
llei, perquè considerem important que cal obtindre una
base de dades real de tots els processos d’execució hipotecària i processos de desnonament que hi ha a la Comunitat
Valenciana, és a dir, tindre la informació.
A més, cal establir un sistema d’observació i seguiment i, sobretot, possibilitar la intervenció de l’administració de La Generalitat per a evitar que es perda l’habitatge habitual de les persones afectades. I com no, i el
més important, establir i disposar recursos. No especifiquem com ni de quina manera, però que fixem recursos.
Poden haver-hi moltes modalitats, però, sobretot, i el que
és més important, que hi hagen recursos per a la mediació entre persones afectades i entitats financeres per a la
solució d’impagament de préstecs i crèdits hipotecaris
Número 43
23.05.2012
per a facilitar a estes persones la permanència en l’habitatge, en les fórmules que poden ser en règim de lloguer
o mitjançant altres fórmules, sempre que es tracte de residència habitual.
En definitiva, senyories, demanem voluntat política,
alçada de mires. És una proposta que pot evitar desnonaments a la comunitat, que principalment..., perquè encapçalem el rànquing d’execucions hipotecàries a Espanya.
Demanem i esperem recolzament dels grups parlamentaris en aquesta cambra, pensant en els ciutadans i en les
quasi 18.000 persones que ja en 2011 han perdut i han
sigut objecte d’execució hipotecària.
Per tant, perquè funcione.., primer que s’active i perquè
funcione, demanem voluntat política i recolzament d’aquesta iniciativa als diferents grups parlamentaris de la
cambra.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Per a defendre l’esmena presentada pel Grup
Parlamentari Compromís, té la paraula el diputat il·lustre
senyor Fran Ferri.
El senyor Ferri Fayos:
Molts gràcies, senyor president.
Senyories.
Presenta el PSOE una proposició no de llei per a obtindre, segons diu el títol de la moció, «datos reales de todos
los procesos en ejecución hipotecaria y de los procesos de
desahucio que hay en la Comunitat Valenciana».
Realment, senyories del PSOE, m’ha sorprés esta proposició, perquè les dades ja les tenim, i vosté les ha dit. A
la nostra terra tenim 40 execucions hipotecàries per dia,
segons les dades del Consell General del Poder Judicial.
Però com vostés parlen que volen dades reals, potser que
no es fien d’este òrgan, no ho sé. El que sí que sé és que
siguen 40, 20 o 50 per dia el que s’ha de fer és arreglar esta
situació, que cap família es quede al carrer perquè un banc
l’ha tirat de sa casa. Saben vostés aquella frase que deia si
no quiere resolver un problema cree una comisión? Jo no
sé de qui és, però m’ha vingut al cap al llegir el text de la
proposició.
Ací en estes Corts, en lloc de comissions el que se solen
fer són estudis. Ja ens estem acostumant a sentir com el
Partit Popular demana nous estudis sobre el finançament
injust que patim els valencians, com si no fóra una evidència que els valencians estem mal finançats. I ara vostés,
davant els milers de casos de persones i famílies senceres
que han tirar al carrer a la nostra terra, el que demanen és
conéixer les xifres reals. Canviarà alguna cosa saber si de
les 40 execucions hipotecàries són 10 o 20 o 30 les que
comporten desnonament?
Senyories, encara que fóra un cas només, el que hauríem d’estar ací parlant és de com evitar-ho. Hauríem d’estar parlant de declarar una moratòria que frene els desnonaments, hauríem d’estar parlant de com ajudar les famílies que han sigut desallotjades i que no tenen on viure.
Mentre ací parlem de demanar les dades, al carrer, en estos
moments, milers de persones estan recollint signatures per
la iniciativa legislativa popular per la dació en pagament.
Per cert, esperem que amb la força d’estes signatures
Pàgina 1.659
aquesta ILP tinga millor sort que les propostes que
Compromís ha portat a aquestes Corts.
Mentre ací parlem de crear observatoris, als barris, als
pobles, a les ciutats valencianes hi ha gent que se mobilitza cada setmana per a evitar desnonaments, moltes vegades amb èxit donant un respir a famílies molt necessitades;
altres vegades amb menys èxit, com en Alcossebre el passat 20 d’abril on la Guàrdia Civil va tirar al carrer la família Ibáñez Escoda per requeriment de Bankia. Sí senyor,
Bankia, eixa entitat que sostenim amb els nostres impostos
incloent els impostos d’esta família. Ni tan sols els van
deixar uns dies perquè la iaia de la família, Maria, de 87
anys, poguera ser traslladada amb tranquil·litat i, al final,
va haver de ser traslladada amb una ambulància amb plena
crisi d’ansietat.
Senyories, realment pensen que fan falta més xifres i
estudis? No creuen que és el moment d’actuar? Perquè,
com veuen, estem davant d’un problema molt greu, un problema que ja suma milers de drames i tragèdies familiars;
estem davant d’un problema que no és nou, que ve de
lluny, possiblement, especialment des de l’esclat de la
bombolla immobiliària. Davant d’un problema així, el que
hem de fer és buscar la solució. I la solució passa, en primer lloc, per modificar la llei hipotecària, per instaurar la
dació en pagament retroactiva, tan complicat i tan senzill
com això. És el mínim, i és de sentit comú. I per això a
totes les enquestes l’ampla majoria de la societat diu estar
a favor de la mesura.
I, llavors, per què no s’aprova? Entre altres coses perquè tant PP com PSOE quan han tingut l’oportunitat, al
Congrés dels Diputats han votat en contra. Com s’explica
que mentre els bancs deven milers i milers de milions dels
nostres diners, mentre això passa, es dediquen a tirar famílies al carrer per a deixar els pisos buits i sense usar? Com
s’explica?
Des de Compromís creiem que esta proposta és insuficient. Per això hem presentat una esmena per a incorporar
la dació en pagament, una moratòria que frene els desnonaments mentre s’aprova la nova legislació i una xarxa
d’habitatges socials per a les persones que són desallotjades. També hem proposat a les entitats bancàries que estan
rebent ajudes públiques en qualsevol de les seues modalitats, que paralitzen d’immediat els desnonaments, negocien amb els propietaris i habiliten el seu estoc d’habitatges per a l’allotjament de les famílies i persones sense
casa. Creiem que la gent que està mobilitzant-se dia sí, dia
també per a evitar les tragèdies, jugant-se moments de tensió i sancions, tota eixa gent es mereix una solució, no un
sistema d’observació o un mecanisme per a obtindre dades
reals. Perquè, ¿quants sistemes d’observació van crear
quan la majoria socialista del Congrés va decidir retallar
els sous de mestres, metges, policies, infermeres, etcètera?
Quants mecanismes per a obtindre dades reals van posar en
marxa quan el senyor Zapatero va indultar el conseller
delegat del Banc Santander al final del seu mandat? Quan
van tardar en decidir PP i PSOE reformar la Constitució
per a posar davant els interessos de la banca als interessos
de les persones?
Senyories, és de sentit comú. Necessitem la figura de la
dació en pagament retroactiva, necessitem una moratòria
que frene els desnonaments, i necessitem una xarxa de lloguers per a persones sense casa. No ens podem permetre ni
estudis, ni mecanismes quan les xifres estan sobre la taula
i les famílies al carrer. Per això, espere que accepte les nostres esmenes.
No tinc res més a dir. Moltes gràcies. (Aplaudiments)
Número 43
23.05.2012
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Ferri.
Per a defendre l’esmena presentada pel Grup
Parlamentari d’Esquerra Unida, té la paraula la diputada
il·lustre senyora Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Al País Valencià es van produir quasi 14.000 desnonaments en 2011, el 20% de tots els desnonaments de l’estat
espanyol, quan sols tenim el 10% de la població, una xifra
que ens permet vore com ací, al País Valencià, la crisi està
colpejant prou més fort que a la resta de l’estat, capdavanters en corrupció, en especulació, en privatitzacions, en
malbarataments i, aixina estem, capdavanters en atur i capdavanters en desnonaments.
Una de les situacions més dramàtiques de quan parlem
de desnonaments és justament la que planteja aquesta proposició no de llei en la seua exposició de motius, el fet que
les famílies que no poden pagar la hipoteca no sols perden
el seu habitatge sinó que a més es queden amb un deute
amb el banc, han de continuar pagant-li al banc, malgrat
haver perdut sa casa. Eixa és per a nosaltres una de les
qüestions més dramàtiques.
Per això, des de la plataforma d’afectats de la hipoteca,
van llançar la campanya per la dació en pagament, que no
vol dir altra cosa que amb l’entrega de les claus es salde el
deute amb el banc. Per a nosaltres, evidentment, una qüestió de mínims. La proposta de modificació de la legislació
estatal per tal de fer possible aquesta dació en pagament la
va presentar Izquierda Unida en els Congrés dels Diputats,
el dia 16 de juny de 2010. El Partit Socialista va votar en
contra. La proposta de la dació en pagament es va tornar a
presentar en febrer de 2011 en el Congrés dels Diputats. El
Partit Socialista i el Partit Popular li van donar l’esquena,
van tornar a votar en contra de la dació en pagament i els
van declarar la guerra als ciutadans hipotecats que no
poden fer front als pagaments.
Per tant, entendran que no deixa de semblar-me curiosa
aquesta proposició no de llei que ens presenta hui el Partit
Socialista, preocupant-se per aquelles persones que no
poden pagar la hipoteca i a les quals els bancs tiren de sa
casa, quan fa a penes un any s’aliaven amb el Partit
Popular per continuar engreixant Botín i companyia.
Però, bé, entenguem aquesta proposició no de llei com
una entonació del mea culpa i espere que siga també amb
propòsit d’esmena d’anteriors posicionaments. I sincerament m’alegre, m’alegre que el Partit Socialista per fi se
n’adone del patiment de les persones hipotecades que no
poden fer front a la hipoteca.
I, en eixe sentit, el primer punt de la nostra esmena que
va a la centralitat d’aquest problema, que insta el govern
central a establir una modificació en la regulació hipotecària que incloga la figura de la dació en pagament, de manera que en els casos de residència habitual si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del
deute principal més interessos i costos judicials quede
liquidat. Com dic, la dació en pagament a la que el Partit
Popular i el Partit Socialista s’han oposat dues voltes en el
Congrés dels Diputats.
Per altra part, la proposició no de llei, que va en el bon
camí, en el camí d’impedir que qualsevol persona puga ser
tirada de sa casa, de la seua residència habitual, com dic,
va en el bon camí, però pensem que és poc ambiciosa. En
el punt dos, aquesta proposició no de llei parla d’establir
un sistema d’observació i de seguiment d’aquestos casos
Pàgina 1.660
per possibilitar la intervenció de l’administració de La
Generalitat, per tal d’evitar que les persones afectades perden l’habitatge habitual.
«Possibilitar la intervenció», això és el que diu la proposició no de llei. No. Possibilitar la intervenció no, possibilitar no. L’administració ha d’intervindre, l’administració ha d’intervindre. Considerem inadmissible i totalment
injust que en un estat social i democràtic de dret, com se
suposa que tenim, totes les conseqüències de la crisi estiguen caient sobre la part més vulnerable del contracte
hipotecari i, en canvi, les entitats financeres, en bona
mesura responsables de la crisi actual, continuen rebent
ajudes milionàries, que ixen dels nostres impostos sense
tindre ninguna responsabilitat, al mateix temps que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.
L’administració ha d’intervindre perquè la persona
hipotecada que tinga solament aquest habitatge com a únic
domicili puga seguir vivint en sa casa. Clar, nosaltres el
que plantegem és fixar un lloguer, un lloguer amb un percentatge raonable, solem dir el 20%, seria acceptable fins
el 30%, dels ingressos que realment està percebent aquesta persona o aquesta família. Eixa és la proposta.
Però, seguint amb la proposició no de llei, el punt tres
parla d’establir recursos per a la mediació entre les persones afectades i les entitats financeres per solucionar els
impagaments de préstecs i crèdits hipotecaris i facilitar
així la permanència a l’habitatge en règim de lloguer o mitjançant altres fórmules, sempre que es tracte de residència
habitual. Com estava dient, miren, la mediació no és suficient, no és «s’ha de possibilitar la intervenció», no és
«s’ha de mitjançar». No. La mediació no és suficient. No
pot ser açò com la proposta aquesta de Rubalcaba, aquesta
proposta electoral de Rubalcaba que parlava de la dació en
pagament negociada que depenia de la voluntat del banc,
perquè eixa possibilitat en realitat ja existix, perquè la
mediació, la dació en pagament negociada no són fórmules
vàlides, això ja existix en estos moments i no és vàlid, no
està donant resultat. No està funcionant i no funciona, perquè el banc no té bona voluntat, senyories, els bancs no
tenen bona voluntat. No la tenen perquè el banc el que
tracta és de guanyar com més diners millor i, per tant, no
accepten la dació en pagament si no és obligada, no accepten que la persona continue vivint en un règim de lloguer
si no és obligat, no accepten res que no siga obligat.
Per a nosaltres, la fixació d’un lloguer que puga pagar
l’hipotecat ha de ser obligatòria si manca d’un altre domicili, però ha de ser obligatori. El fet inacceptable és que els
bancs tiren les persones de sa casa i mantinguen els habitatges buits en contra de l’article 33 de la Constitució. I,
per tant, en aquest sentit, va el nostre segon punt de l’esmena: aprovar una moratòria o implementar les mesures
necessàries per paralitzar els desnonaments de les famílies
en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària.
Paralitzar els desnonaments.
Per tant, nosaltres no parlem ni de possibilitar la intervenció, ni de mediació. Ja està bé, ja està bé que la banca
continue sagnant la ciutadania i ja està bé que els responsables de la crisi al final siguen els beneficiats.
Nosaltres, com dic, d’acord amb part de l’esperit d’aquesta proposició no de llei, pensem que va en el bon
camí, però, com dic, no se pot estar parlant de mediació,
ni de possibilitats, sinó que el que volem és la dació en
pagament i el que volem que s’inste també al govern central a aquesta paralització, a aquesta moratòria en els desnonaments.
Gràcies.
Número 43
23.05.2012
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyora Salvador.
La senyora Salvador Rubert:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
L’exclusiva de la preocupació no la té ningú, senyora
Albiol, i supose que quan parlava de la dación en pago
negociada igual l’ha traït el subconscient però no és del
senyor Rubalcaba, és el senyor Rajoy, qui l’està aplicant en
estos moments, que és qui presidix el Govern d’Espanya.
Dit açò, és cert que en 2011, 13.711 persones a la
Comunitat Valenciana afectades per execució hipotecària.
Estes persones han perdut la seua casa. Cal afegir la resta
que l’han perduda des de l’any 2008, des que va esclatar la
crisi, i les que no sabem perquè no hi ha ordre judicial de
llançament i, per tant, no hi ha dades oficials. Per tant, sí
que és important tindre clar quantes són les persones afectades a la comunitat per aquesta situació i poder fer un
seguiment detallat i cas per cas perquè, com diu la dita,
allò de cada casa és un món i cada cas és un món i requerix atenció de manera particular.
El Grup Socialista considerem que la solució passa per
considerar la vivenda, ho he dit abans, com un dret de primera necessitat, com un dret social, perquè la vivenda no
és un luxe. Convindran, senyories, d’Esquerra Unida i de
Compromís, que l’objectiu, que les polítiques s’han d’orientar a evitar que perden la casa. La dación en pago és
part de la solució, però no és la solució. Cal anar més enllà.
I el Grup Socialista ho estem fent ací, en les iniciatives que
presentem, i també ho estem fent al Congrés dels Diputats,
ho estem fent en Madrid. Perquè volem prioritzar la vivenda com un dret social, perquè és un bé prioritari. Eixe és el
repte. I hem estat sempre, el Grup Socialista ha estat sempre; també al govern central, quan governava José Luis
Rodríguez Zapatero, en la línea ICO, la moratòria i totes
les mesures que se van aprovar en el pacte Zurbano respecte al tema de les execucions hipotecàries.
És cert que l’acció en matèria de política de vivenda –i
ací estem en les Corts Valencianes, i ací s’aplica l’Estatut
d’autonomia–, hi han competències en matèria d’habitatge,
article 16 de l’Estatut d’autonomia, i no podem perdre-ho
de vista, competències autonòmiques. I ací considerem que
s’ha d’orientar l’acció al reconeixement del dret constitucional –torne a repetir– de gaudir, de disfrutar de l’habitatge i de la vivenda digna. És un tema polític molt seriós. I
la solució ha d’anar més enllà; és a dir, no se resol només
en tornar la clau i que la persona perda l’habitatge i salde
el deute. És un pas endavant, però no és l’única solució.
Per tant, tant el Partit Socialista com el PSPV, clar que
sí, recolzem la iniciativa legislativa popular al respecte.
Però el nostre discurs és anar més enllà. Per això estem treballant en Madrid, en el Congrés dels Diputats, en estos
moments, un projecte de llei sobre insolvència al Congrés;
perquè les mesures han d’anar més enllà de la dación en
pago. L’horitzó va més enllà de la dación en pago. No mos
podem quedar, només, en la dación en pago.
I, per això, presentem esta iniciativa avui; una oficina
d’intermediació entre propietaris i bancs, per tal de renegociar les condicions del contracte. Si això no és una
mesura concreta i no és només un observatori...; perquè
considerem que també s’ha de tindre la informació. Però
també és important una oficina d’intermediació, com tenen
Pàgina 1.661
altres autonomies. Perquè l’administració pública ha de
comparéixer i ha d’estar. I per això la demanem, perquè no
és una qüestió que la gent haja d’anar acollint-se i anant en
solitari a resoldre este problema, que s’està fent una tasca
importantíssima per part de la plataforma d’afectats per les
hipoteques. Però ací hi ha competència, també, en l’Estatut
d’autonomia; hi ha responsabilitat política. I La
Generalitat i el Consell han de comparéixer i han de personar-se en aquesta qüestió. (Aplaudiments)
Per una altra banda, també en la línia que nosaltres presentem, la setmana passada vam presentar en comissió el
que se conveniara, per part de la conselleria, una línia
extraordinària per complementar el pagament mensual de
les hipoteques a aquelles persones que es troben en risc
d’execució hipotecària i evitar que la perden. Ahí no ens va
acompanyar el Partit Popular. Per tant, les mesures en la
mateixa orientació i en la mateixa línia.
Considerem que és un drama social que viuen estes persones;
que s’ha de donar cobertura, per part de l’administració, que han
de comparéixer; i, sobretot, aplicar mesures de caràcter preventiu,
no només de caràcter pal·liatiu. Per això avui la nostra proposta.
Acceptem les esmenes d’Esquerra Unida i de
Compromís, tot i que ens reafirmem que la mirada ha de
fixar-se en la prevenció. No podem acceptar esta epidèmia
de les hipoteques i quedar-nos de braços creuats. Esta autonomia –reitere– lidera el rànquing d’execucions hipotecàries
a tota Espanya. I que no hi hagen iniciatives i que no hi
hagen mesures, per part de qui governa en esta autonomia,
que eviten la pèrdua de la casa, en l’àmbit de l’Estatut d’autonomia, sense dubte ens sembla inacceptable. I, per això,
ací ho presentem –tot i que siga iniciativa dels grups de l’oposició– instant el partit que té la responsabilitat de governar. Doncs, esperem que la recolzen. I recolzem les esmenes, com he dit a l’inici de la meva intervenció.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Per una qüestió d’ordre, el Grup Parlamentari Socialista
ha dit que anava a acceptar les dos esmenes, quan una és
de substitució de tot el text i l’altra és d’addició. Amb la
qual cosa, deuria aclarir quina de les dos esmenes: o la de
substitució de tot el text o la d’addició –que és la que presentem Compromís– a la suma del text, aleshores, que presentaria el Grup Parlamentari Socialista.
Ho dic per als posicionaments que puguen fer tant
Esquerra Unida com nosaltres.
El senyor president:
Sí. Per favor. (Veus)
La senyora Salvador Rubert:
Des de l’escó?, sí?
El senyor president:
Sí, molt bé.
Número 43
23.05.2012
La senyora Salvador Rubert:
Gràcies, senyor president.
Acceptem les esmenes d’addició de Compromís i no
acceptem l’esmena de substitució de tot el text d’Esquerra
Unida.
Disculpe l’errada.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Per a rèpliques... Senyor Mundo. (Veus) Ah! Sí? Perdó.
Sí?
La senyora Albiol Guzmán:
Sí. Bé..., no. Entenem que com la nostra esmena també
està reflectida en l’esmena que presenta Compromís, ens
donem per satisfets. La nostra esmena es vorà també
reflectida en la proposició no de llei; simplement el que
canviarà és que no serà de substitució, sinó que serà una
esmena d’addició.
Gràcies.
El senyor president:
Muy bien.
Senyor Mundo. (Veus)
El senyor Mundo Alberto:
Gràcies, senyor president.
Senyores i senyors diputats.
Senyora Salvador.
Bé, jo volia aclarir primer el tema este que ha aclarit la
senyora Mollà. Però ja, en este moment, jo crec que queda
clar.
Realment, el que s’ha incorporat a la seua proposta és
l’esmena de Compromís; la del Grup Esquerra Unida no
compta per a res, ni com a una addició ni com a res, perquè, indubtablement, és una esmena de substitució. És el
que entenc jo. Per tant, sols queda la seua proposta, afegint la proposta de Compromís. I així vaig a fer la meua
intervenció.
Bé, estem davant d’una proposició no de llei que, tal
com se va redactar i en la data que la va presentar la
senyora Salvador –el 20 de l’1 de 2012–, des del grup
parlamentari del Partit Popular considerem que esta es
troba, en l’actualitat, un poc desfasada en el seu contingut. Perquè, d’alguna forma, s’han pres acords posteriorment per part del govern central, que indubtablement
modifica i té efectes sobre esta. Per tant..., i sobretot ara
que s’ha afegit tota la resta de la proposta de Compromís,
aquí en esta proposta.
Indicar-li que en la seua part de la proposta, en la primera part, vosté mos demana un mecanisme per a obtindre
dades reals. I jo crec que dins de la conselleria, en este
moment, existix una figura que és l’Observatori Valencià
d’Habitatge, que es va crear l’any 2005; i en el seu article
20 li dóna una sèrie d’atribucions, precisament, per a treballar en tot el que és el tema de la vivenda en la nostra
comunitat, per a obtindre les dades que, d’alguna forma,
després faça tirar endavant una sèrie de polítiques en
vivenda adaptades al que, en realitat, estiga succeint en el
moment. Per tant, d’ahí és d’on traguem totes les dades
exactes de la quantitat de vivendes que s’han fet llança-
Pàgina 1.662
ments durant el passat any, que són 13.711 –que vosté
també ho ha indicat–, com de totes les vivendes que han
tingut execució hipotecària, l’any passat en vam tindre
14.868 i 18.000 han sigut en l’any 2010. O siga, que ahí,
ha baixat una mica la tendència. Però, en canvi, quant a
desnonaments sí que ha pujat la quantitat.
Per tant, l’Observatori Valencià de l’Habitatge és una
ferramenta encaminada a facilitar el coneixement del mercat immobiliari residencial de la Comunitat Valenciana,
tant per part d’administracions públiques com pels agents
socials i, inclús, per la ciutadania en general.
Però, després –repetisc el que li deia anteriorment–, després de tot açò, cal recordar que en matèria hipotecària La
Generalitat no té la potestat normativa; però sí el govern, el
que legisle, que és el que d’alguna forma s’ha demanat, en
este moment, quant a la modificació del que és la llei hipotecària. I el govern sí que va legislar, senyora Salvador, en el
Real decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de
protecció de deutors hipotecaris sense recursos, que establix
diversos mecanismes conduents a permetre la reestructuració
del deute hipotecari d’aquells que patixen extraordinàries
dificultats per atendre el pagament, així com la flexibilització
i execució de la garantia real.
Este decret, en un principi, havia d’anar recolzat per
una sèrie de bancs que s’adheriren a tot el que és el sistema del codi de bones pràctiques. Dir-li que això se publica
al Butlletí Oficial de l’Estat, quins són estos bancs; i, concretament, el que en un principi pareixia que ningun dels
bancs s’hi adheririen, han sigut 88 entitats financeres que
en el Butlletí Oficial de l’Estat, de l’11 d’abril, se van enumerar, les quals representen el 95% de tot el que són les
hipoteques registrades en Espanya. Vol dir que, pràcticament, s’han afegit tots els bancs.
I dir-li –perquè me queda molt poc de temps– que este
reglament, este codi de bones pràctiques, conté tres facetes, tres parts importants:
La primera, que va dirigida a la reestructuració viable
del deute, vol dir, la negociació del deute, sempre i quan en
el mateix decret hi han una sèrie de condicionats que
poden permetre tindre quatre anys de carència i després
passar el deute a quaranta anys.
Una segona part que és establir un quitament sobre el
total del muntant.
I la tercera i important, és la qual... Si ninguna de les dos
mesures anteriors aconseguix reduir l’esforç hipotecari dels
deutors als límits assumibles, aleshores les entitats deuen
acceptar..., l’interessat deu sol·licitar i deuen d’acceptar
–repetisc esta paraula– la dació en pagament, com a mitjà
alliberador definitiu del deute. En este últim supòsit, les
famílies podran estar també a les seues vivendes, durant un
termini de dos anys, en unes condicions també estipulades,
quant al que correspon de lloguer durant estos dos anys.
Per tant, a més d’això hi han temes que...; després, en la
segona part, també li indicaré sobre el tema de La
Generalitat i ajuntaments que fan possible que nosaltres
pensem que, en este moment, s’estan prenent les mesures
adequades; que estem seguint la línia adequada per a evitar els problemes que estan sorgint...
El senyor president:
Vaja concloent, senyor Mundo.
El senyor Mundo Alberto:
...i, per tant, procedim a votar «no» a la seua proposta.
(Aplaudiments)
Número 43
23.05.2012
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyora Salvador.
La senyora Salvador Rubert:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
Senyor Mundo, que faça vosté referència al Decret
6/2012, eixe de les bones pràctiques, que ho resol tot el
senyor Rajoy respecte a les execucions hipotecàries en el
món mundial, doncs li he de dir, per si no ho sap, que el
96% de les persones afectades per execució hipotecària en
Espanya no poden acollir-se a eixe decret de bones pràctiques per les condicions tan restrictives que ha ficat el seu
govern, el del senyor Rajoy i el Partit Popular.
Per tant, lamentem la seua negativa a recolzar aquesta
iniciativa. Negativa lligada a certa indolència; i negativa
absolutament gratuïta.
Hem explicat, en la nostra proposta, que hi han experiències en marxa, i patrocinades per distintes sensibilitats
i partits polítics. Experiències que funcionen. De vegades,
l’actiu intel·ligent consistix en deixar de mirar-se el melic
i alçar la mirada, per a aprendre de les bones pràctiques
dels qui estan resolent problemes i ho estan fent bé.
Però vostés ni volen aprendre, ni són originals, ni tenen
polítiques originals...; no en tenen, senyor Mundo.
Lamentem el vot en contra, que no ens sorprén, la veritat. És el fruit de la seua política d’habitatge. És una decisió més de les tantes nefastes en política d’habitatge, per
part de la conselleria. Unes decisions marcades per reduir
el pressupost en matèria d’habitatge, un parc públic insuficient condemnant la política pública de vivenda i liquidant
l’IVHSA, que, miren, hagueren pogut reorientar els seus
objectius i la seua funció a atendre aquest drama social.
Però no, preferixen liquidar-lo.
Vostés miren cap a un altre costat. I ara me diu això que
me va a contar després dels desnonaments i de les mesures
que pren la conselleria. ¿Que me va a parlar, del programa
Alquila Plus, me va a parlar, que fa sis mesos que va entrar
en vigor i que li’n queden sis perquè acabe i encara no han
fet res? ¿Eixe és el pla que me va a contar després? El pitjor d’eixe pla, senyor Mundo, li diré –li torne a dir, perquè
ja ho he dit en comissió–, el defecte de fàbrica que té eixa
proposta. Bàsicament, una persona que ha perdut la casa
per no poder pagar la hipoteca, ¿com pretenen que la solució siga un lloguer a preu de mercat? ¿Com pretenen?
Perquè no descomptem les ajudes públiques, perquè des de
març de 2009 que la conselleria no està pagant les ajudes
públiques reconegudes, ni ajudes a lloguer, ni ajudes a
rehabilitació, ni ajudes d’accés a la vivenda. Per tant, no hi
ha res a descomptar. Preu de mercat; eixa és la seua solució per a les persones que patixen desnonament en la
Comunitat Valenciana; el plan fantasma, això és el que és.
I una més. La setmana passada en comissió –torne a
dir– van votar que no, el seu grup va votar que no a crear
una línia extraordinària per a ajudar a complementar el
pagament de la quota mensual de la hipoteca a les persones en risc d’execució hipotecària; evitar casos en què perden la casa. I van dir que no.
Senyories del Partit Popular, vostés tenen un problema
de supèrbia. No tenen política de vivenda, no la tenen; ni
de política de vivenda pública ni de política social de
vivenda. L’han confós, sempre l’han confós amb la bombolla immobiliària i amb les segones residències. Una
vegada va explotar, s’ha evidenciat que el seu model s’ha
Pàgina 1.663
emportat per davant tot el sistema financer valencià, entre
altres coses. Sobretot, han fracassat, perquè no creuen en el
precepte constitucional i estatutari que consagra l’habitatge com dret bàsic i universal. Eixe és el problema de fons,
i ho és perquè ara que poden, i amb l’excusa de la crisi,
se’ls veu l’autèntica ideologia política. En lloc d’enfortir
les bases de l’estat del benestar i l’estat social, vostés practiquen allò del sálvese quien pueda. Ho estan fent en educació –ahir vaga–; ho fan en sanitat; ho fan en dependència, i també ho fan en les polítiques de vivenda. I ho fan
mentre es munten les grades de la fórmula 1, ací prop, que
són els únics que cobren puntualment per part de La
Generalitat. I ho fan mentre es tornen a atrevir a anunciar
un parc temàtic Ferrari. Pretenen ser creïbles, senyories?
Pretenen ser creïbles, senyor Mundo? Abans de tant de
parc temàtic, més els valdria fer parcs de vivenda pública
i complir l’article 16 de l’Estatut d’autonomia.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyor Mundo.
El senyor Mundo Alberto:
Gràcies, senyor president.
Senyora Salvador, mire, vosté me parlava de mediació
en la seua proposta, i m’ha insistit ara en el tema de la
mediació. Però tota mediació se fa baix un prisma i unes
bases, unes bases jurídiques que en un moment determinat,
i en este, vullga o no vullga, ho tenim emparat per un codi
de bones pràctiques. Un codi de bones pràctiques d’un
decret que va aprovar indubtablement el govern central, el
govern de Rajoy, que d’alguna forma donava solució, i
dóna solució mal que en el seu moment –i li ho he dit anteriorment– vostés se’n rigueren, d’eixe decret, com volent
dir, ahí no podrà arribar a tindre ningú, com vosté inclús ha
insinuat ara.
Però d’alguna forma sí que s’han adherit a ell tots els
bancs. Primer dien que no s’adheriria ningú. Ara ja n’hi ha
88 entitats bancàries que s’han adherit en la primera sortida el mes d’abril. Vorem les altres restants que amb posterioritat s’aniran adherint a este. I la conselleria què fa? Jo
crec que l’altre dia va tindre aquí una compareixença la
consellera sobre el tema de la vivenda i va deixar molt clar
el que és la prioritat en este moment per a la conselleria.
Perquè una cosa és solucionar el problema de la vivenda
habitual que en este moment per problemes econòmics
passa una família, i una altra cosa és també donar solució
als problemes que en este moment estan passant moltes
famílies de pocs ingressos, o de quasi cap ingrés i tindre,
com no, una casa. Aleshores, n’hi ha un programa, la conselleria ara està impulsant un programa extraordinari per a
atendre les necessitats de vivendes de les famílies amb risc
d’exclusió social, com a conseqüència de la crisi hipotecària, que pretén coordinar el Consell amb els distints ajuntaments. I, per tant, per què s’involucra l’ajuntament? És,
diguem més clar, que és l’ajuntament el que està més pròxim al ciutadà, el que coneix també més la problemàtica
local en uns convenis singulars que se firmen i s’han firmat ja alguns d’ells per a poder portar a terme mesures
encaminades a la vivenda per a famílies en risc d’exclusió.
Per tant, en estes polítiques prioritàries, el Consell té
una línia d’actuació, és el lloguer d’interés social per a
atendre les famílies més desfavorides, i en la recent compareixença la consellera li va indicar els preus inclús de
Número 43
23.05.2012
lloguer d’estes vivendes, que van des dels 6 o 8 euros, fins
als 280 euros, amb una mitjana de lloguer de 90 euros. Jo
–vosté m’està diguent que no amb el cap, senyora
Salvador– però penso que d’alguna forma la consellera, i
després en la moció subsegüent se van donar suficients
dades sobre quina és la intenció d’esta en el tema de la
vivenda. Vosté sempre a la seua en voler criticar altres
inversions de La Generalitat, però realment, quan se fan les
coses bé també caldria reconéixer-les, com així ocorre.
Per tant, estem davant d’un tema en el qual en la seua
proposta l’única cosa que pretenia involucrar el Consell
en el que represente tot el tema de la vivenda i tot el tema
que mos ocupa en esta proposició no de llei, però en realitat aquí són totes les administracions, és l’administració
central, és l’administració local i és l’administració de La
Generalitat, les quals estan treballant cada una en el seu
lloc, i cada una d’elles encaminades a aconseguir que este
problema en este moment s’haja reduït i d’alguna forma
s’observe la possibilitat que la gent puga recórrer a mitjans suficients i capaços perquè això no siga un drama,
com venia sent no fa molts mesos. No fa molts mesos, ni
fa un any.
Per tant, s’han pres mesures per part del govern central,
s’estan prenent per part de la conselleria, i per part dels
ajuntaments, veent la problemàtica que n’hi ha, n’hi han
convenis singulars encaminats a donar un resultat positiu
de cara a solucionar estos problemes plantejats. Per tant, el
contingut de la seua proposta, que en el seu moment se va
presentar en el mes de gener, s’han pres mesures amb posterioritat a este encaminades a donar-li solució, n’hi han
coses que estan solucionades, i coses que estan en via de
solució.
Per tant, el contingut d’esta crec que en este moment
està plenament superat per les actuacions que té el Consell,
el govern de l’estat i els ajuntaments, i en definitiva anem
a rebutjar la seua proposta.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Mundo.
Acabat el debat, anem a passar a la votació del tercer
punt de l’ordre del dia. Comença la votació. 39 vots, sí, 48
vots, no. És rebutjat el tercer punt de l’ordre del dia.
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència,
sobre l’oposició a qualsevol projecte d’investigació o
explotació d’hidrocarburs al litoral valencià, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 16.973,
BOC número 70)
El senyor president:
Quart punt, presa en consideració de la Proposició no
de llei de tramitació especial d’urgència sobre l’oposició
de qualsevol projecte d’investigació o explotació d’hidrocarburs al litoral valencià, presentat pel Grup Parlamentari
Compromís.
Per a la presentació i defensa, té la paraula el representant del Grup Parlamentari Compromís, l’il·lustre diputat
Juan Ignacio Ponce.
El senyor Ponce Guardiola:
Gracias, señor presidente.
Señoras y señores diputados, desde el Grupo
Parlamentario Compromís presentamos esta PNL porque
tenemos un compromiso con el futuro del pueblo valencia-
Pàgina 1.664
no, y por eso siempre estamos hablando de sostenibilidad.
En este caso, lo que está en juego es la sostenibilidad de
la economía valenciana. Y les pregunto: ¿queremos poner
en peligro el futuro de la economía valenciana? Hemos
oído hablar estos días al señor Castellano –ausente– de
defensa a ultranza de la Comunidad Valenciana. Ese es el
objetivo del Partido Popular valenciano. Defensa a ultranza de la Comunidad Valenciana. Y eso es lo que tenemos
que hacer aquí ahora todas y todos. Defender una costa
valenciana de primera calidad.
Esta misma mañana un miembro del Partido Popular,
ahora también ausente, decía que a la gente lo que le
importa es la economía. Y vamos a hablar de economía, de
la economía valenciana, presente y futura. Por tanto,
hablaremos de sostenibilidad económica. Pero también
hemos de hablar de biodiversidad. Saben que a mí me
gusta mucho hablar de biodiversidad, porque esa biodiversidad es la que en buena medida nos sostiene, nos mantiene, nos alimenta. Y la hemos de conservar para las generaciones futuras.
Bien, leamos el texto de la PNL: «Després que al
desembre de 2010 el Govern d’Espanya aprovés dos
decrets pels quals s’atorgava a la societat Capricorn Spain
Limited sengles permisos d’investigació al litoral valencià
per a la possible explotació d’una sèrie de jaciments d’hidrocarburs, tant petroliers com de gas natural, tots els
grups polítics de Les Corts s’uniren en el seu rebuig a l’esmentada iniciativa.
«Aquest rebuig es transformà en un acord, de data 17 de
febrer de 2011, pel qual s’exigix al govern central la revocació dels permisos –això fa menys d’any i mig. Atés que
portar endavant aquests tipus d’explotacions sols servix
per a perpetuar un model energètic caduc, esgotat, lesiu per
a qualsevol tipus de vida i profundament injust i contaminant, i que ha de ser substituït per altres sistemes d’obtenció d’energies renovables.
«Atés que en cas de portar endavant aquest projecte,
només produiria beneficis a l’empresa promotora a canvi
de greus perjudicis a l’estructura econòmica valenciana i
als seus recursos naturals, i atés que entre la signatura de
l’acord de Les Corts i el present hi ha hagut unes eleccions
autonòmiques i un canvi de govern a l’Estat, des de
Compromís entenem necessari reiterar formalment aquesta exigència.
«Per tot això, presentem la següent proposta de resolució. U. Les Corts Valencianes insten el Consell que continuï oposant-se a qualsevol projecte d’investigació o explotació d’hidrocarburs al litoral valencià.
«I dos, el Consell demanarà al govern central la revocació definitiva dels permisos d’investigació i prospeccions autoritzades en desembre de 2010 pels reials decrets
citats.»
Bé, hay que recordar que el senador Lerma se mostró
favorable a las prospecciones que autorizó también un
gobierno socialista en Madrid. Sé que el grupo parlamentario de las Cortes Valencianas del Partido Socialista,
como todo el resto de la cámara, votó en contra de las prospecciones. Bien, ¿qué ha pasado en este año y pico para
que de nuevo tengamos que debatir en esta cámara sobre
este tema? Pues, como dice el texto de la PNL, ha habido
un cambio de gobierno en el estado. Pero nada más. Aquí,
en la Comunidad Valenciana, siguen gobernando los mismos, el Partido Popular. Y en los ayuntamientos de
Valencia y de Castellón, también. Y los grupos parlamentarios en las Cortes Valencianas son los mismos. ¿Qué ha
pasado para que de pronto haya miedo a que sigan las prospecciones hacia adelante? De hecho, en enero de este
Número 43
23.05.2012
mismo año, a preguntas de mi compañero Pañella, se insistió que los recursos al Tribunal Supremo continuaban, que
no se habían retirado, de lo cual nos alegramos. E incluso
hay una moción del Partido Popular, de febrero de este
mismo año, que se oponía a las prospecciones.
Bien, por tanto, supongo que de esta cámara va a salir
un rechazo unánime a estas prospecciones. Pero, sí, porque
ahora la cuestión, la pequeña diferencia, es que en Madrid
hay un ministro, el señor Soria, que dice que sí permitiría
las prospecciones a unos sesenta kilómetros de la costa. A
tres kilómetros, no.
Bien, ¿saben ustedes a cuántos kilómetros de la costa
valenciana están previstas las prospecciones? ¿A 60 kilómetros? No. A 19 de las Columbretes y a veinte y pocos del
litoral valenciano. Por tanto, no están a 60 kilómetros.
¿Creen ustedes que porque esté un poco más lejos hay
menos riesgo? Pues es todo lo contrario, es todo lo contrario. A mayor lejanía de la costa, mayor profundidad de las
prospecciones, y por tanto hay un mayor riesgo de accidente. Parece ser que la zona más cercana al litoral valenciano sería eliminada –parece ser, porque no hay nada
escrito al respecto.
Y bien, ¿ustedes recuerdan lo que ocurrió en el golfo de
México hace un par de años? Hubo un derrame que ocupó,
que llenó de petróleo 5.000 kilómetros cuadrados del mar.
5.000 kilómetros cuadrados, una superficie casi el doble que
la que ahora se pretende investigar para estudiar a ver qué
posibilidades hay de encontrar petróleo. Además de aquellos
5.000 kilómetros cuadrados llenos de petróleo, hubo diez trabajadores muertos o desaparecidos, cientos de especies silvestres amenazadas, y se perdieron 12.000 empleos. Pero, al
ministro Soria le parece aceptable a 19 kilómetros de las
Columbretes y a 26 de la costa valenciana.
Bien, he dicho que íbamos a hablar de economía valenciana. ¿Saben lo que supone el turismo dentro del producto interior bruto valenciano? Un porcentaje muy importante, 14%. ¿Y qué ocurriría con un accidente similar al del
golfo de México? Porque claro, mientras estuvieran las
instalaciones en explotación ese riesgo de accidente estaría
ahí. ¿Qué ocurriría? Pues ya se lo pueden imaginar. El
tema del Prestige se quedaría pequeño, muy pequeño,
comparado con lo que podría suponer esto. Bien, pero no
solamente el turismo se vería seriamente afectado, ya no
por un accidente grande, sino sencillamente por las pequeñas fugas que se producen en este tipo de instalaciones,
que siempre se producen. ¿Y qué ocurrirá con la pesca?
Pues tres cuartos de lo mismo. ¿Saben ustedes que para
hacer los sondeos se utilizan cañones de aire comprimido
que emiten unos sonidos que despistan, marean, crean
daños, incluso la muerte en todo tipo de especies marítimas, desde especies piscícolas a especies protegidas?
Todas ellas se verán afectadas por estos sondeos.
Y me he permitido, porque una imagen vale más que
mil palabras, es el litoral valenciano y la costa valenciana,
la zona donde se quieren hacer las prospecciones. Las
prospecciones se quieren hacer en esta zona de los cuadraditos, y todos los puntitos son presencia de cetáceos, especies protegidas. Y esta gran zona de aquí es una zona de
especial importancia para la conservación del
Mediterráneo, firmada en el Convenio de Barcelona, que
ha firmado el estado español, y que supone que es una zona
importantísima para la emigración de las especies protegidas de cetáceos valencianas, porque a fin de cuentas son
especies que también están en nuestra costa y podemos
considerar nuestras.
Son ocho las especies de cetáceos protegidas que frecuentan esta zona, y, ¡fíjense!, de nuevo enseño el mapa
Pàgina 1.665
para que vean que la zona de prospecciones es donde se
concentran la mayor parte de los avistamientos. Por tanto,
estas prospecciones van a afectar negativamente, indudablemente, a estas poblaciones de cetáceos. Si analizamos,
si ven, las manchitas cada vez son menores si nos alejamos
de esta gran franja protegida a nivel internacional –insisto–
que frecuentan los cetáceos, que podemos considerar nuestros pero no son solo nuestros, son de la humanidad en
general o del planeta éste en el que estamos viviendo de
prestado.
Bien, hay dos informes fundamentales: uno, de la
Universidad de Valencia –del que he sacado esta imagen–,
que insiste en los muchos daños que pueden sufrir las especies piscícolas y las protegidas solamente por los sondeos,
por un lado; y, por otra parte, hay un informe que es importantísimo –que, luego, quizá, podremos ahondar un poquito en él– que es el elaborado por el director general de la
energía, de aquí de la Comunidad Valenciana, don Antonio
Cejalvo, que analizaba diversos informes y las contestaciones del ministerio, y grosso modo indicaba: «incumplimiento», respecto a que tenía que informar tanto el ministerio de agricultura, pesca y tal del estado, como la conselleria valenciana competente en el asunto.
Y un aspecto fundamental es que las prospecciones han
de ser como máximo de unos mil kilómetros cuadrados;
sin embargo, éstas, como se juntan cuatro zonas, resulta
que estamos cuadruplicando la superficie máxima que permiten este tipo de estudios.
Bien, espero que ahora todos los grupos darán otros
argumentos similares a favor de esta proposición no de ley
y que, al final,...
El senyor president:
Muchas gracias, señor Ponce.
El senyor Ponce Guardiola:
...saldrá un acuerdo unánime de esta cámara.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Ponce.
Señor Torró.
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyor president.
Evidentment, anem a votar a favor d’aquesta proposició
no de llei com hem fet en altres ocasions i hem manifestat
també en diverses ocasions la nostra oposició als sondejos
per a trobar petroli a les costes valencianes.
Pensem que planteja un greu problema ambiental. A
més, és un problema ambiental des del nostre punt de vista
doble: d’una banda, l’impacte ambiental immediat –que
ens ha explicat i supose que alguna cosa més ens dirà a la
millor, probablement, en la seua segona intervenció el
senyor Ponce–; i, en segon terme, perquè, a més, persistir
en la cerca de petroli suposa persistir també en el sosteniment d’un model energètic que és absolutament inviable,
¿no? Clar, la decisió del Ministeri d’Indústria de no revocar les autoritzacions és una decisió molt preocupant.
I em sorprén, ens ha sorprés molt la bel·licositat amb la
qual el Partit Popular va actuar durant el govern de
Zapatero contra aquestes prospeccions, i ara, eixa barreja
entre silenci o mirar cap a una altra banda o excuses per no
Número 43
23.05.2012
tirar marxa enrere uns sondejos que, si es realitzen a la distància reglada, s’allunyarien de parcs com el del Montgó o
de l’Albufera però –com està vist– no d’altres tan importants com el tema de les Columbretes.
Ací sembla que la preocupació radica exclusivament en
el turisme, ¿val? És a dir, si les prospeccions estan lluny de
la costa, bé, si hi ha algun accident, probablement, si la
taca no es massa gran, doncs, tenim sort i no tocarà ninguna platja i total ojos que no ven, corazón que no siente.
Però, el problema, a banda de les afeccions que això
poguera tindre per al sector turístic que, evidentment,
poden ser importants, no es limiten al sector turístic. Ja
s’ha parlat ací de les greus afeccions que es podria tindre a
particularment les poblacions de cetacis, que són molt
importants i que tenen una part molt important en la zona
de les Columbretes i que, a més, actua de reserva marina.
Nosaltres hem demanat reiteradament que es realitzen
estudis tècnics perquè ens preocupa moltíssim la integritat
ambiental de la nostra mar i que eixos estudis tècnics, després, evidentment, s’empren per a impedir les prospeccions. No podem estar a estes altures ballant entre el sí i el
no, ¿val?, i si, veritablement el Partit Popular està en contra, el que ha de fer és buscar la fórmula que siga adequada per a revocar els permisos perquè no cal conformar-se,
i, per tant, perjudicar el medi ambient.
Pensem que els tècnics de la mateixa conselleria són els
que haurien d’estudiar a fons les múltiples repercussions
que suposaria a la nostra costa una activitat d’aquest tipus.
I per això tornarem a parlar-ne, perquè nosaltres també
tenim presentada una proposició de llei –que supose que es
vorà en alguna comissió– perquè els experts de la conselleria redacten un informe, encara que siga un recull de tots
els informes que ja n’hi ha per ahí, en què quede constància de les afeccions, de les prospeccions, evidentment, en
els aspectes turístics, però també, sobretot, en l’aspecte
mediambiental. Creiem que no pot primar-se l’interés econòmic i deixar-se de banda la sostenibilitat i la protecció
del medi ambient, i, per tant, creiem que devem deixar
d’estat sotmesos als dictàmens del govern de Rajoy.
Bé, després es troba la segona part, que es tracta d’una
estratègia suïcida. El que haurien d’estar en estos moments és,
precisament, tractant de veure de quina manera ens alliberem
del petroli. I això només es pot fer a través de dues vies: la primera –i la més important de totes–, a través de l’estalvi i l’eficiència, perquè estem malbaratant energia sense fre i estem
incrementant de forma alarmant l’entropia que pot acabar
amb la pervivència de l’espècie humana en el planeta; però, a
més d’això, també hem d’estar fomentant l’ús d’energies
alternatives promocionant-les, que és just el contrari que està
fent el Ministeri d’Indústria, i potenciant la recerca en este
camp, energies que han de ser alternatives, no esgotables,
segures, que ens permeten autonomia i independència energètica i que, a més, servisquen per a democratitzar, per a descentralitzar la producció de l’energia. És a dir, per a traure l’energia del monopoli de les grans empreses i fer que la gent
puga tindre un accés barat i segur a l’energia.
Bé, lamentablement, açò de les prospeccions de la cerca
de petroli supose que anirà per a llarg perquè, per poquet
petroli que trobem, als preus que va a posar-se, segurament
serà rendible, i, per tant, al final, el que farem és...
El senyor president:
Vaja concloent.
Pàgina 1.666
El senyor Torró Gil:
...–sí, acabe ja, senyor president–, al final, el que farem
és que tots els mals que puguen causar-se ens tocarà pagarho a la resta, és a dir, socialitzarem les pèrdues mentre que
es privatitzaran els beneficis. I algú dirà, després: «No, es
que no fuimos capaces de verlo.» Bé, si això passa, els ho
dic ja ara, no empren el plural, ¿eh? Des d’ací, ja estem
advertint-los de quins problemes van a tindre tot este tipus
d’activitats.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Torró.
Pel Grup Parlamentari Socialista, té la paraula l’il·lustre
diputat senyor Francesc Signes.
El senyor Signes Núñez:
Gràcies, president.
Vaja per davant que, igual que el 17 de febrer de l’any
passat, el meu grup va votar a favor de la proposició no de
llei de Compromís. Ho férem amb el govern de Zapatero,
ho férem en comissió i ho fem amb el govern de Rajoy,
perquè per a nosaltres per damunt de tot està la defensa
dels interessos, en este cas, mediambientals i turístics de la
Comunitat Valenciana.
Miren, la renúncia de Cairn Energy a continuar amb els
sondejos en la zona més pròxima al Golf de València i que
fou denominada per l’empresa com «albufera», a tres quilòmetres de la cosa, per a nosaltres –i crec que per a la
resta de grups que han intervingut–, efectivament, no és
motiu per a relaxar el nostre posicionament quan continuen vius els projectes de Benifaió, Gandia, Altamar I i
Altamar II. ¿Per què? Doncs, molt més quan els límits de
les prospeccions que queden, dels projectes que queden,
quedarien –com molt bé s’ha dit pel senyor Ponce– a 18
quilòmetres de distància del límit de la reserva marina de
les illes Columbretes, a 26 quilòmetres de la costa de
Dénia, i a 60 quilòmetres de la costa de Castelló.
Crec que hui continuen vius tots, absolutament tots els
arguments que vàrem utilitzar els grups, ara fa poc més
d’un any, i, per tant, confie que esta PNL siga aprovada
també per unanimitat.
«No volem un futur negre ni per al Mediterrani ni per a
les nostres platges» –digué el PP en aquell debat el 17 de
febrer–. «No volem que un 30% –segons la conselleria
d’agricultura– de les 140.000 tones de captures/any –digué
el PP en aquell debat també–es vegen afectades.» Continua
vigent la fragilitat del medi ambient en el Mediterrani, els
antecedents de Tarragona –que també els vàrem explicar
ací i els vàrem debatre ací– que, per cert, hui ve en la
premsa que el govern no autoritza Repsol a la declaració
d’impacte ambiental per a dos nous pous front a la costa de
Tarragona, a pesar d’allò que passà a Tarragona i que, ací,
el 17 de febrer va quedar molt ben explicat.
Continua vigent tot el que es va dir –i s’ha dit hui–
sobre el dany a la fauna, i tots ells són, senyories, arguments que continuen vius i no justifiquen per tant un canvi
de posicionament.
En la nostra intervenció del 17 de febrer de l’any passat
ja vàrem fer referència que els reials decrets 1.774 i 1.775,
de 2010, el que feien era atorgar permisos d’investigació i
no d’explotació. No obstant això, ambdós decrets foren
recorreguts judicialment, efectivament, per La Generalitat.
Per tant, no tindria sentit que hui tinguera un vot contrari
el Partit Popular. I, no obstant això, també, el Grup
Número 43
23.05.2012
Socialista va votar en contra de les prospeccions, votació
que coherentment repetirem avui, tot i alertant que el passat 14 de febrer l’empresa sol·licità permís per a la següent
fase del programa d’investigació, sol·licità permís per a
l’anàlisi sísmica que en cas de concedir-se per l’actual
govern, començaria a executar-se a finals d’enguany, a
finals de 2012. I això ho hem de tindre en compte, tindreho molt present i molt en compte.
També volem alertar que, a més de l’impacte visual des de
la costa, i a tan sols tres quilòmetres d’un parc natural, la zona
de l’Albufera, no s’han d’oblidar les declaracions precisament de l’alcaldessa de València i la seua preocupació quan es
preocupava pel «canal turístic» –que dia ella– que unix
València amb Balears, qüestió que no se soluciona amb la
continuïtat de les zones Altamar I i Altamar II.
Per tant, els arguments de l’alcaldessa de València per a
oposar-se a estes prospeccions, pel canal turístic Valènciales illes, continua també plenament vigent.
Per tant, senyories, en definitiva, hem de tornar a dir-li
al Govern d’Espanya, no a les prospeccions petrolíferes a
la nostra costa i el nostre grup aixina ho farà.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Signes.
Pel Grup Parlamentari Popular, l’il·lustre diputat senyor Mariano Castejón.
El senyor Castejón Chaler:
Gràcies, senyor president.
Bé, he escoltat la presentació del senyor Ponce, m’ha
agradat molt que en esta PNL que presenta quasi, quasi,
com per a solucionar un problema, un problema que, cal
recordar, ens va crear precisament l’administració del
Partit Socialista. Cal recordar que el 23 de desembre de
l’any 2010, va ser precisament el consell de ministres, presidit pel senyor Zapatero, el que va aprovar els dos reials
decrets pels quals va atorgar els permisos per a la investigació d’hidrocarburs al Golf de València.
Per tant, una vegada creat el problema, ja en aquell
moment el Grup Parlamentari Popular i els populars de la
comunitat vam protestar, protestar perquè es va fer una
mesura que va dur a terme sense cap tipus de consens entre
el Govern d’Espanya i les administracions valencianes i
sense tindre en compte cap de les al·legacions que en
aquell moment ja vam presentar els ajuntaments afectats.
Per tant, jo no sé què avui fiquen en dubte.
Tampoc en aquell moment es va prendre en consideració l’acord adoptat en estes mateixes Corts, concretament
el 6 d’octubre de l’any 2006, un acord d’oposició a este
tipus d’actuacions, per considerar que podrien ser contràries als interessos de la Comunitat Valenciana i, fins i tot,
envair les competències mediambientals de La Generalitat.
Avui, el Grup Parlamentari Popular, evidentment, aprovarem aquesta proposició no de llei, presentada per
Compromís, perquè em sembla que va en la mateixa línia,
ja no sols dels acords presos en la legislatura anterior, sinó
també en la proposició no de llei que en esta mateixa legislatura també el Grup Parlamentari Popular vam registrar el
passat 9 de febrer. Si la miren, pràcticament, és igual.
Per tant, penso que a l’aprovar-se avui aquesta proposició no de llei, el que farà el Grup Parlamentari Popular serà
retirar la seua proposta, com també penso que n’hi han
altres PNL, també presentades per altres grups parlamentaris, que també seran retirades.
Pàgina 1.667
Perquè penso que totes, totes van en la mateixa direcció, que no és altra cosa que el rebuig a qualsevol projecte
d’investigació d’hidrocarburs que puga suposar una amenaça als recursos com avui seria ambientals, però també
als recursos turístics i pesquers de la nostra comunitat.
Com poden comprovar, per si algú ho ficava en dubte,
el Grup Parlamentari Popular manté la mateixa posició de
rebuig, siga quin siga el govern que hi haja a l’estat central, no com altres. (Aplaudiments)
Nosaltres estem en contra de les plataformes marítimes,
perquè representen en potència una amenaça per als ecosistemes marins i litorals, perquè poden afectar, com aquí
s’ha dit, greument zones d’especial protecció mediambiental, la competència de les quals té atribuïda precisament La
Generalitat no sols en el parc de l’Albufera, sinó també,
com aquí també s’ha dit, a les illes Columbretes.
El PP sempre ha estat sensible en aquest parc marítim
com són les Columbretes. Podríem parlar de les nombroses
iniciatives, concretament per part de l’Ajuntament de
Castelló, per a declarar este espai lliure de prospeccions
petrolíferes.
Les prospeccions, efectivament, afectarien les
Columbretes i, també, no només les Columbretes, sinó dos
parcs molt valuosos, com aquí també s’ha dit, com és
l’Albufera de València i el massís del Montgó, en els quals
es podria generar un dany ambiental, i afectarien de manera negativa sobre la biodiversitat marina i, especialment,
les poblacions..., com aquí també s’ha dit, però no insistit,
les poblacions de cetacis i tortugues i, també, no s’ha insistit, però les praderies de posidònia i els recursos pesquers.
Tampoc podem oblidar que l’Estratègia territorial de la
Comunitat Valenciana proposa un model de desenrotllament que no és compatible amb l’existència de plataformes
petrolíferes en el litoral del golf de València.
L’estratègia territorial aposta per un model de qualitat
territorial com a imatge de marca de la comunitat per a
l’extracció d’inversions, turisme i talents, cosa que podia
veure’s seriosament afectada per aquesta activitat que avui
anem a rebutjar.
I ara, després del canvi de govern a l’estat i per a evitar
qualsevol dubte, el Grup Parlamentari Popular, com dia
abans, vam registrar una proposició el passat dia 9 de
febrer, una proposició especial d’urgència, reiterant precisament aquesta oposició a la concessió de permisos d’investigació d’hidrocarburs davant de la costa valenciana.
La proposta de resolució és pràcticament igual a la que
presenta avui Compromís perquè, en definitiva, penso que
tots els grups parlamentaris d’aquestes Corts anem perseguint el mateix, que és preservar de la millor forma possible recursos mediambientals, turístics i pesquers de la nostra comunitat, perquè som contraris a qualsevol tipus de
prospecció que danye la costa valenciana, la seua flora i la
seua fauna, i que afecte el sector pesquer i uns ingressos
tan importantíssims com són els que genera el turisme que
representa, no el 12%, sinó el 12,8% del PIB valencià. Per
tant, anem a donar-li suport a aquesta proposta del Grup
Compromís.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies.
Sí? Un moment.
Número 43
23.05.2012
El senyor Ponce Guardiola:
Només dir que... que moltes gràcies als tres grups per
atendre la petició nostra...
El senyor president:
Per favor, el motiu de demanar la paraula és...
El senyor Ponce Guardiola:
No, era… una rèplica curteta…
El senyor president:
És que, senyoria, si està assentat...
El senyor Ponce Guardiola:
...una rèplica curteta.
El senyor president:
No, no, és que no hi ha rèplica. (Inoïble) ...
El senyor Ponce Guardiola:
No hi ha rèplica. Bé, doncs agrair i demanar coherència
al Congrés dels Diputats.
El senyor president:
Moltes gràcies.
El senyor Ponce Guardiola:
Gràcies.
El senyor president:
Senyors, acabat el debat, anem a començar la votació.
Comença la votació. 81 vots, sí, i 1, no, queda aprovat el
quart punt de l’ordre del dia. (Aplaudiments)
Proposició no de llei, de tramitació especial d’urgència,
sobre l’aportació pel Consell de 25 milions d’euros per
al sosteniment de la llei de la dependència pel que fa a
la part autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 18.418, BOC número 70)
El senyor president:
Quint punt de l’ordre del dia: presa en consideració de la
Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre
l’aportació del Consell de 25 milions d’euros per al sosteniment de la llei de dependència pel que fa a la part autonòmica, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida.
Per a presentació i defensa, té la paraula la representant
del Grup Parlamentari Esquerra Unida, la il·lustre diputada senyora Esther López. (Pausa) La il·lustre diputada per
a defendre...
La senyora López Barceló:
Gracias, señor presidente.
«La ley de la dependencia no es viable y se hará lo que
se pueda.» Esta es la declaración de intenciones con la que
Pàgina 1.668
el señor Rajoy nos amenazaba a todos siendo aun candidato a presidente del gobierno.
Cuatro meses después, cumplía sus palabras con unos
recortes que hacen inviable la vida digna de los dependientes.
Estamos hablando de que el gobierno del Partido
Popular está promoviendo conscientemente la inviabilidad
de una ley para la promoción de la autonomía personal y
atención a las personas en situación de dependencia. Una
ley con la que nacía un nuevo sistema de prestaciones
públicas, sustentado en un derecho subjetivo universal
para toda la población que así lo requiera. Una ley, con
garantía pública, que fue aprobada por las Cortes
Generales con mayoría absoluta.
Venimos a pedir, pues, que se aplique la ley, porque
para su aplicación se necesitan recursos económicos. Y si
no los hay, si ustedes no quieren que los haya, entonces
están impidiendo que se cumpla una ley. Una ley que supone una ayuda para miles de personas en el País Valencià,
cuyas vidas ya están suficientemente limitadas como para
que a través de las instituciones públicas se les niegue
todo. Porque hablamos de más de veinte mil personas
fallecidas esperando las ayudas, de más de treinta y cinco
mil que aún esperan la firma de su resolución.
Hablamos del peligro real, de que si no se aprueba lo
que exige esta PNL, no se atenderán a más de veinte mil
personas que en el País Valencià ya están reconocidas
como dependientes y se encuentran en el limbo de la
dependencia.
Y ustedes mejor que yo conocen este concepto, el del
limbo: una región fronteriza del infierno en una especie de
nivel superior donde no les alcanza el fuego. Aunque eso
es solo en teoría, porque estas personas y familias, que tienen nombres y apellidos, que existen realmente, que no
son solo números, para esas personas este limbo empieza a
parecerles un verdadero infierno.
Porque, según el sistema de autonomía y atención a la
dependencia del Imserso y el Síndic de Greuges en el País
Valencià, según ellos, no se garantiza el derecho subjetivo
adquirido con esta ley de todos los ciudadanos y ciudadanas del País Valenciano.
Porque cada uno de dos dependientes valencianos a
los que se les ha reconocido el derecho a recibir una prestación o servicio se encuentra en lista de espera. Es decir,
que lo peor que le puede pasar a un dependiente es vivir
en nuestra comunidad, porque sus necesidades no van a
ser atendidas.
El número de ciudadanos que están acudiendo a los tribunales para reconocer la retroactividad o el pago de las
prestaciones es ingente. Se está obligando a esas personas
a judicializar un derecho que debería de venirles directamente dado por la administración.
Se ha instaurado por la fuerza de los hechos que para que
esta ley se cumpla tienes que reclamarla. Pero es que cuando
la reclamas, y aunque la justicia es lenta, el dependiente gana
y, entonces, entonces, la irresponsabilidad y la desidia de no
hacer cumplir una ley, además, se vuelve muy cara.
Hablando en términos de rentabilidad económica, que
es el lenguaje que ustedes entienden cuando hablamos de
derechos sociales. Por ejemplo, a un joven, con el grado de
discapacidad del 82% y una valoración como gran dependiente, el TSJ ha condenado al Consell a pagarle 7.000
euros por el retraso en el abono de sus ayudas.
Y, ¿saben cómo Ulises –porque tiene nombre– había
conseguido en 2010 que se le abonara parte de la deuda?
Encadenándose, junto a su madre, a un edificio del Prop de
La Generalitat. ¿Qué es esto, señorías? ¿Qué es esto? ¿A
qué situación de barbarie nos están abocando?
Número 43
23.05.2012
Y les digo más, es imprescindible que contemos con
esta partida presupuestaria mínima que pedimos para contrarrestar las injustas medidas que el gobierno de Rajoy ha
implantado, porque, al parecer, también es necesario que
los dependientes vivan todavía más aún por debajo de sus
posibilidades.
Porque han decretado un real decreto del 30 de diciembre de 2011 en el que se anuncia la moratoria de un año en
la entrada en el sistema para los dependientes moderados,
de grado I, nivel 2 y nivel 1.
La moratoria saca del sistema de la dependencia a
30.000 dependientes moderados e insiste en que las autonomías que llevaban ya un retraso en la gestión de los
expedientes han aprovechado para sacar del sistema otros
29.000 dependientes sin propuesta del PIA antes del
decreto.
Además de todo esto, los recortes con la eliminación de
las partidas de financiación del nivel acordado, que es lo
que venimos a exigir aquí, en el Consejo de Ministros de
30 de marzo, se decide suprimir la aportación que la administración general del estado hacía a la financiación de la
ley de la dependencia por el concepto de nivel acordado
para toda España por valor de 283 millones de euros, lo
que supone aproximadamente una cuarta parte de las aportaciones del estado.
Esto va a afectar directamente a la calidad de vida de
las personas en situación de dependencia, de sus familiares
y de todas y todos los trabajadores y empresas del sector
de la dependencia.
Pero también el copago en los medicamentos va a afectar a los dependientes, porque es muy alarmante que los
dependientes, también, ahora, tengan que pagar la mitad en
sus medicamentos, es decir, repagar, porque el 76% de las
personas mayores de 65 años son dependientes.
Más enfermedades, más necesidad de cuidados y de
medicación, y todo ello sumado a que no llegan las ayudas,
a que no se les reconoce el grado, a que no se les ayuda,
pues, evidentemente, llega a una situación de desesperación e incluso de riesgo de exclusión social.
Por todo ello, desde Esquerra Unida, exigimos la necesaria, solidaria y humanitaria, incluso, decisión de insumisión del Consell frente a la moratoria aprobada por el
gobierno central para los dependientes moderados y, por
supuesto, lo que reclamamos concretamente en esta proposición no de ley, la recuperación del nivel acordado en sus
presupuestos, intentando garantizar así la dignidad de la
atención a las personas en situación de dependencia, la
promoción de la autonomía personal y la creación de
empleo de calidad.
Porque si esto fuera poco, como ya ha ocurrido con las
becas de los estudiantes, el gobierno planea ahora endurecer el acceso de los dependientes a una ayuda, elevando los
puntos de corte que se necesitan para ello.
Si antes bastaban 25, en una escala del uno al cien, para
ser considerado persona dependiente, ahora ese nivel, probablemente, se eleve. ¿Hasta dónde? Todavía no se ha concretado, pero en los grupos de trabajo organizados por el
Imserso e integrados por representantes de las comunidades autónomas así se está proponiendo.
Además, es muy necesario que se invierta más en los centros de la tercera edad, en los centros de discapacitados físicos y psíquicos de menores de setenta y cinco años, en atención especializada para enfermos mentales. Hay miles de
puestos de trabajo en peligro y esto lo venimos demandando
pleno tras pleno, que se pague además todo lo que se debe a
todas esas entidades sin ánimo de lucro y a todas esas empresas que no están pudiendo hacer frente al pago de nóminas y,
Pàgina 1.669
por tanto, se están endeudando en pólizas de seguros y, además, teniendo que echar a trabajadores a la calle.
Y todo eso al final, ¿quién lo paga en último término?
Pues el discapacitado, la persona anciana, el dependiente y
también, en último término, las familias; familias que no
van a poder ver conciliadas su vida laboral y familiar. Y
sobre todo, en el 90% de los casos, las mujeres, las mujeres van a tener que quedarse en casa para cuidar de esos
dependientes, no van a poder salir a trabajar –eso ya está
ocurriendo, no lo digo en futuro, Y esa es la situación, la
situación irresponsable que se está produciendo en el País
Valenciano a costa de esta desidia del Consell.
Por tanto, en definitiva, consideramos que el Partido
Popular lo que quiere es que volvamos a los años oscuros
de los cincuenta, de los sesenta, del siglo pasado, para que
eso, para que las mujeres vuelvan a dedicarse en exclusiva
al cuidado de su familia dependiente y que los dependientes y las familias vuelvan a vivir de la caridad, de la limosna y de la compra de voluntades por políticos inmorales de
turno. Mientras se siga pensando que esta ley es un gasto,
siempre habrá motivos para recortarla.
Pero si entienden ustedes que esto es una inversión
social imprescindible, que genera importantes retornos
económicos, también empleo y que, además, garantiza la
vida digna de las personas que residen en el País
Valenciano, entonces, cuando entiendan ustedes eso, aplicarán responsablemente la ley de dependencia. Pero, desgraciadamente, desgraciadamente, creo que a eso todavía
estamos a años luz.
Por tanto, como primer paso, les pediría que aprobaran
esta proposición no de ley, que lo que pide simplemente es
que mantengamos el nivel acordado con las autonomías, es
decir, que mantengamos un mínimo de 25 millones de
euros para contrarrestar las enormes pérdidas y recortes
que están viviendo los dependientes valencianos y valencianas a costa de la política injusta y de recortes del
Partido Popular en el gobierno de Rajoy.
Muchísimas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias.
Pel Grup Parlamentari Compromís, té la paraula la
il·lustre diputada senyora Mònica Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
El Grup Compromís va a votar a favor d’aquesta proposta.
I és de veres que del tema de dependència hem parlat
molt en estes Corts, però també és de veres que cada dia
anem més cap enrere. Sembla que el tema de la dependència siga eixa assignatura pendent de La Generalitat, però a
més eixa assignatura incòmoda que no vol directament
aprovar-se.
No es creu el PP la dependència, no es creu les polítiques de l’autonomia personal, i això es nota en el dia a dia.
I això s’hauria de reconéixer per part de vostés. La hipocresia no és una bona aliada en este cas. Els dependents ja
saben que vostés no se creuen la llei, ho saben els partits
de l’oposició i, després de tants i tants incompliments, ho
sap ja la ciutadana en general. I creguen-me que no els ve
bé a vostés això.
Esta va ser una de les últimes comunitats autònomes en
posar-se en marxa a nivell mínim, de les que més ha tardat
Número 43
23.05.2012
en resoldre els expedients, encapçala el rànquing dels
llimbs de la dependència, aquells que tenint reconegut el
dret, no saben quina serà la prestació, quina serà la quantia i, per suposat, no sabran mai quan cobraran o quin servei els correspondrà.
Han perdut finançament estatal per la tardança en les
baremacions i les avaluacions, han perdut diners de l’estat
pel mal que ho han fet. L’observatori de la dependència els
ha suspés any rere any, però no amb un insuficient, sinó
amb un molt deficient.
I ara, l’estat, damunt, reduïx en 25 milions el finançament als nostres dependents, el govern actual –no ha segut
Zapatero. El govern estatal diu que serà assumit per les
comunitats autònomes. Deixarà esta comunitat com a mentider el govern estatal? Vostés van a deixar a Rajoy com un
mentider? O van a posar eixos diners que Rajoy diu que
vostés assumiran? Realment, com diu el govern, les prestacions estan garantides? Vostés les van a garantir?
Nosaltres, òbviament, donem suport a la proposició no de
llei, però si vostés no volen deixar a Rajoy de mentider,
haurien de recolzar esta proposició no de llei també.
Perquè, clar, la seua pràctica deixa molt a desitjar. Entre
l’endarreriment en el cobrament de les mensualitats, que ja
les cobren a mes vençut –però la gent menja tots els dies,
menja hui, demà, despús-demà, no menja a mes vençut, i
en mesos que s’ha endarrerit més d’un mes–... De les
72.351 persones amb dret a prestació, 44.723 estan sent
ateses, dades de la mateixa conselleria. És a dir, 27.628
estan en eixos llimbs de la dependència, dret reconegut
però no perceben res, ni saben com ni quan ho percebran.
El decret Rajoy, de 30 de desembre, apuntillava un poc
més la situació, paralitza l’ajuda a les persones reconegudes per al 2012, però obviava les que tenien reconeguda al
2011. D’aquesta forma, a nivell estatal han desaparegut
29.838 persones en espera, amb un estalvi a costa d’elles
de l’1%, 80 milions d’euros. Estos no estan ni en els
llimbs. Estos ja no sabem ni on estan, supose que en el purgatori. I això que el Vaticà ha eliminat tant els llimbs com
el purgatori, crec entendre.
La llei està paralitzada, millor dit, en retrocés, amb la
curiositat que les dades del nostre territori, facilitades pel
ministeri, es valoren les mateixes sol·licituds que es reben,
quan també estadísticament és de les que més tarda. No sé
com se fa esta enginyeria numèrica. Això s’ha d’afegir
l’impacte que açò té sobre la conciliació de la vida familiar
i laboral, que afecta principalment les dones. Com deia la
senyora López, a les dones, a les dones pobres sobretot,
aquelles que no se poden pagar una persona que se quede
amb els seus dependents mentres elles se’n van a fer les
ungles.
I també hem dut, hem dut –no, no és una barbaritat,
això és aixina–, hem dut..., de sobte, hem segut una comunitat on se fan miracles. Jo crec que això ho vindrà a estudiar ací algun dia també algun enviat especial. Curacions
miraculoses que se donen en les avaluacions i que se
donen, en les avaluacions de la dependència i les avaluacions de les minusvalideses. De sobte, la gent rep una carta
en casa i diu: «Vosté, com ha millorat, la seua minusvalidesa ara ja no és del 30%, ara és del 25, del 20, del 28.» I
diu: «Xe!, i això com pot ser?» I això ho està rebent gent...
Una senyora ho deia en el diari: «A mi no m’han crescut
les cames.», perquè era una senyora sense cames. Però les
estan rebent gent amb malalties degeneratives, que, com la
seua pròpia paraula diu, degeneren i cada dia que passa
estan pitjor. Doncs ens hem convertit en la comunitat dels
miracles, on de sobte la gent té unes sanacions miraculoses.
Pàgina 1.670
Miren, senyors del PP, això seu és per a fer-s’ho mirar,
això seu sí que és miraculós. Jo, de veres, crec que vostés
haurien de votar a favor d’açò, pels arguments esgrimits,
però sobretot per una qüestió de moralitat i per una qüestió d’empatia i sensibilitat amb un dels col·lectius que més
patix de la nostra societat i un dels col·lectius que més
necessita la nostra atenció.
Moltíssimes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Oltra.
Pel Grup Parlamentari Socialista, l’il·lustre diputat José
Manuel Sánchez.
El senyor Sánchez Asencio:
Gracias, señor presidente.
Señorías.
Desde el Grupo Socialista, como no podía ser de otra
forma, vamos a dar nuestro apoyo a la iniciativa planteada
por Esquerra Unida, por las razones que a continuación
expondremos.
La Ley de promoción de autonomía personal y atención
a personas en situación de dependencia es, sin duda, una de
las apuestas más importantes de los poderes públicos en
España en los últimos años. Da respuesta a una necesidad
social: atender a aquellas personas que requieren de la
ayuda de otras para la realización de las actividades más
básicas de la vida diaria, fomentando su propia autonomía
personal.
Tras esta ley, se encuentran multitud de situaciones
extremas. Más allá de las cifras, de una perspectiva basada
únicamente en las pérdidas y en las ganancias, que son lo
único que importa al Partido Popular, se encuentran las
familias. Encontramos rostros humanos que han visto
como al fin una ley les tiende la mano a quienes más lo
necesitan para el desarrollo de su vida diaria y cotidiana.
La ley de dependencia se trata, sin lugar a dudas, de una
de las grandes apuestas en la etapa de la democracia, una
ley que habla de las personas, del empleo, de la familia, de
la solidaridad. Y por ello, se trata de una ley que ha sufrido por parte del Partido Popular un hachazo nada más llegar al gobierno.
Tras la nefasta decisión de hace unos meses por parte
del Partido Popular y de Mariano Rajoy, con motivo del
Real decreto 20/2011, por medio del cual su partido ha
paralizado la ley de dependencia, afectando con ello a más
de 400.000 personas que tendrían que entrar entre los años
2012 y 2013 y, por lo tanto, dejando a todas estas miles de
personas en la incertidumbre y en la indefensión, los ciudadanos y ciudadanas de España y de la Comunidad
Valenciana nos encontramos con un nuevo golpe del
Partido Popular a la ley de dependencia con la supresión de
los 283 millones de euros del nivel acordado en los presupuestos generales del estado. Un nuevo ataque del Partido
Popular al sistema de dependencia que pone en riesgo su
sostenibilidad económica y, por tanto, la calidad de su
atención y su implantación definitiva.
Se trata de un hachazo en toda regla que supone no solo
la eliminación de los 283 millones contemplados en los
presupuestos generales del estado y de unos 25 millones,
según los datos del Partido Popular, 30 millones si nos
encontráramos en la media estatal, que corresponderían a
la Comunidad Valenciana, sino que además, y tal como
establece la propia ley, las comunidades autónomas quedan obligadas a aportar al menos la misma cantidad que les
Número 43
23.05.2012
aporta el estado para la atención a las personas en situación
de dependencia.
Por tanto, el gobierno al eliminar de los presupuestos
esos 283 millones de euros, de los créditos destinados
directamente a las comunidades autónomas para dependencia, está eliminando también otros 283 millones que
deberían aportar las propias comunidades, por lo que en
realidad se trata de un recorte de 566 millones para el conjunto del estado y de 60 para la Comunidad Valenciana.
Por otro lado, esta medida de eliminar esta partida del
presupuesto, supone un ataque al empleo del sector de
atención a la dependencia y destruirá numerosos puestos
de trabajo.
A esto debemos añadir que el gobierno, al igual que ha
hecho con las becas de los estudiantes, se plantea ahora
nada más y nada menos que endurecer el acceso de los
dependientes a la ayuda, elevando los puntos de corte que
se necesitan para ello. Si antes bastaban 25, en una escala
de 1 a 100, para ser considerado persona dependiente,
ahora ese nivel probablemente se va a elevar muy por encima de los parámetros utilizados, con la única intención de
dejar fuera a más de la mitad de los dependientes que hasta
ahora entraban en el sistema. La propuesta de la comunidad de Murcia donde gobiernan ustedes es nada más y
nada menos que elevar ese acceso a los 69 puntos.
En definitiva, detrás de cada una de estas decisiones, se
encuentra claramente un modo de entender y construir un
modelo de sociedad. Vemos como de lo que en realidad se
trata es de una utilización clara por parte del Partido
Popular de la crisis como coartada para cambiar el modelo
de convivencia social en nuestro país. Cada día que pasa
comprobamos como en esta crisis hay ganadores y perdedores.
Aquí, señorías, no valen excusas de mal pagador. No se
trata de eliminar 283 millones para la dependencia y dar
10.000 para rescatar un banco. Cada día pasa con el
Partido Popular en el gobierno los perdedores son los mismos, los más débiles y los más necesitados.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias.
Pel Grup Parlamentari Popular, la il·lustre diputada
María Fernanda Vidal.
La senyora Vidal Causanilles:
Gracias, señor presidente.
Señoras y señores diputados.
La verdad es que nunca he oído a más ateos hablar de
milagros, de infiernos, de limbo... No sé, a lo mejor es que
añoran algo, de verdad. (Veus)
Haciendo un poco de memoria histórica, algo que les
gusta tanto, he de recordarles que la ley de dependencia
nació con el objetivo de solucionar los problemas del
colectivo dependiente. Eso sí, la pusieron en marcha sin
presupuesto, pero exigiendo a los ayuntamientos y comunidades autónomas una serie de servicios.
Se establecieron una serie de procedimientos complicados y largos, tal y como reconoció en su día la ministra
socialista Cabrera, afirmando que el proceso informático
era un caos. Se imponía el copago en servicios antes gratuitos, no se tuvo en cuenta los niños de cero a tres años,
también se olvidaron de los enfermos mentales y, por último, no se dignaron a consultar a las comunidades autónomas y ayuntamientos, entidades, desde luego, conocedoras
Pàgina 1.671
de las realidad, ya que viven el día a día de las personas
dependientes.
Pero el colmo fue hacer una ley donde se exige tanto a
ayuntamientos como a comunidades autónomas que apliquen la norma sin dotación presupuestaria para poder
garantizar las prestaciones y servicios que contemplan.
Vamos, esto es como el amigo caradura que te invita a
comer, te dice a qué restaurante has de ir, te elige el menú
y después te dice que se ha dejado la cartera en casa y que
pagues. Aquí igual. (Aplaudiments)
El estado debería poner el 50% y las comunidades autónomas el otro 50%, pero la realidad es bien distinta. El
dato real de financiación en los últimos años, 2007-2011,
es que la Generalitat valenciana financie aproximadamente un 80% de los costes correspondientes a las administraciones públicas. El estado asume el 20% del total, porcentajes estos que están muy alejados de ese 50-50 que establecía la norma en sus previsiones económicas.
En este momento, y conscientes del caos informático
reconocido por el anterior gobierno, el gobierno actual lo
ha suspendido de manera cautelar. No obstante, y pese a la
suspensión de los fondos establecidos en el convenio, que
le rectifico no son 25 millones de euros sino que son 20,7
millones, que es la cantidad percibida en el año 2007, el
gobierno valenciano no se ha planteado la reducción del
presupuesto de las líneas destinadas a la financiación de la
dependencia. Es más, desde finales de marzo de 2012, la
Generalitat valenciana ha atendido a más de 45.000 personas dependientes, situando a nuestra comunidad entre
las cinco primeras en número de beneficiarios. Ello supone un incremento de un 500% en el número de personas
dependientes que están siendo atendidas y recibiendo
alguno de los servicios o prestaciones previstos en el catálogo de la ley.
Este dato supone que más del 70% de los dependientes
severos y graves de la Comunidad Valenciana están siendo
atendidos. El 91,6% de la población dependiente ya ha
sido valorada. Desde finales del mes de marzo de 2012 se
ha recibido un total de 131.379 solicitudes activas de las
que se han valorado un total de 120.348.
Pese a la infrafinanciación que ha sufrido nuestra
comunidad desde la promulgación de la ley, La Generalitat
ha cumplido con sus obligaciones, con las personas dependientes y las familias. Desde 2007 a 2011, La Generalitat
ha destinado 1.344 millones de euros a la financiación de
la ley, frente a 388 del gobierno central. Esta injusta, deficiente e insolidaria financiación a nuestra comunidad ha
dispuesto que hemos dejado de recibir del estado 463
millones de euros entre 2007 y 2011, lo que presupone que
la comunidad se ha hecho cargo de la atención de más de
20.000 personas mediante prestaciones económicas durante cinco años.
Pese a la realidad económica actual, las personas
dependientes de nuestra comunidad están siendo correctamente atendidas y además lo están siendo con unas prestaciones y servicios ajustadas las necesidades concretas. Por
lo dicho anteriormente, reitero que la Generalitat valenciana mantendrá el presupuesto inicial aprobado en estas
Cortes para financiar las líneas de dependencia, como ha
venido haciendo desde el año 2007, y continuará aportando los recursos públicos necesarios para financiar la atención de la dependencia en nuestra comunidad. En base a lo
expuesto, desde luego, no cabe la aceptación de su PNL.
Muchas gracias.
Número 43
23.05.2012
El senyor president:
Muchas gracias.
Señora López.
La senyora López Barceló:
Gracias, señor presidente.
Pues, sí, hablamos del limbo, pero hablamos del limbo
según el concepto del limbo de la dependencia, que a lo
mejor usted no lo conoce, pero es que lo debería de conocer.
Porque resulta que se encuentran en el limbo de la dependencia más de 20.000 personas en todo el País Valenciano.
Así que espero que usted conozca también la acepción del
término cuando hablamos del limbo de la dependencia. Es
esa gente que ya ha emitido su solicitud y que resulta que no
está recibiendo todavía el baremo, ese grado al que se tienen
que atener para saber qué prestación les es concedida, qué
ayuda les corresponde y resulta que es gente que se encuentra así años y años en esta comunidad.
Bueno, pues si usted no conocía el término, ya se lo
digo yo y además le digo eso, más de 20.000 personas
están en ese limbo.
Usted me dice que son menos, no son 25 millones, que
son 20. Yo se lo aceptaría, porque es que lo que estoy
pidiendo es que se mantenga el mínimo del nivel acordado, el nivel convenido. El nivel convenido se supone que
ustedes, si lo están aplicando, ¿por qué no me aprueba la
proposición no de ley si lo que dice es que no rebajen todavía más la partida presupuestaria y el nivel acordado que
establece la ley de dependencia? No lo entiendo, no lo
entiendo, porque entonces esta proposición no de ley si lo
que quiere es garantizar que no se vaya a reducir el presupuesto y usted me dice que no ha lugar, entonces entiendo
que es que usted se quiere reservar el derecho a reducir ese
nivel presupuestario, a reducir el nivel acordado.
Por tanto, evidentemente, claro que ha lugar, claro que
ha lugar, y no solo que nosotros lo presentemos como organización política, es que lo están demandando las plataformas de la dependencia. Y las plataformas de la dependencia hay personas con discapacidades, personas y familias
que están viendo reducida su calidad de vida debido a que
no les están pagando las ayudas que les corresponden, son
personas que no se introducen en una plataforma o la crean
o salen a la calle a manifestarse, porque les venga en gana
o porque estén aburridas. Son personas que están absolutamente desesperadas en esta comunidad. Y no es que solamente lo digan las plataformas, es que también lo dice el
observatorio, el observatorio del Imserso también dice que
estamos a la cola en nivel de aplicación de la ley de dependencia. Es que Rajoy lo ha dicho y usted le está desmintiendo. ¡Si Rajoy ha dicho que es que no es viable la ley de
dependencia! ¿Por qué esto ustedes no lo dicen aquí abiertamente? No es viable que las personas dependientes sigan
viviendo con calidad de vida en esta comunidad, díganlo
abiertamente porque esa es la realidad que viven día a día
las personas dependientes de esta comunidad.
Y se lo he dicho anteriormente. Hay una persona, que se
llama Ulises, que resulta que para cobrar lo que se le debía
en 2010 tuvo que encadenarse junto a su madre con más de
un 80% de discapacidad a un edificio del Prop de la
Generalitat valenciana y entonces se le pagó lo que se
debía. Pero no solamente eso, es que resulta que el
Tribunal Superior de Justicia le ha dado la razón y le ha
dicho que le corresponden 7.000 euros que no le estaba
dando el Consell. Por favor, díganme, ¿eso es que se está
aplicando bien una ley? Pero es que no solamente es el
Pàgina 1.672
caso de Ulises. Es que tenemos aquí muchísimos más. El
caso que ya ha comentado de la señora Oltra, el caso de
una señora a la que se le cambió el grado de dependencia
cuando es una señora a la que le faltan las dos piernas.
¿Cómo se le puede cambiar el grado, cómo se le puede
cambiar el grado a una persona que por supuesto nunca va
a ver mejorada su situación y su calidad de vida?
Y es cierto, es cierto que ustedes no ven viable la ley de
dependencia y es cierto que ustedes lo siguen transmitiendo día a día en estas Cortes, porque es que esto en la
Comisión de Política Social lo venimos debatiendo prácticamente en cada sesión. Prácticamente en cada sesión
hablamos prácticamente de las mismas cifras, de las personas fallecidas cuyos familiares no han podido ni cobrar
retroactivamente lo que les corresponde por el derecho
retroactivo como herederos de esa persona. Es que hay
miles y miles de personas que se encuentran, como decíamos, en el limbo de la dependencia. Y es que ustedes todavía no han resuelto nuevas resoluciones de PIA, nuevas
resoluciones de PIA desde el año pasado, cuando me están
hablando de que se está aplicando la ley a un número de
personas, me están hablando de un número de personas
que probablemente la solicitaron prácticamente cuando se
inició la ley, pero no en los últimos años.
Hay personas todavía desde 2007 que están todavía en
el limbo de la dependencia. Estamos hablando de una
situación de caos absoluto en la aplicación de una ley que
es no solamente un deber, es que prácticamente debería de
ser incluso punible el que ustedes no estén aplicando
correctamente la ley.
Y cuando ustedes ahora me hablan, que pensaba que no
lo iban a hacer, cogen ustedes el argumento de la mala
financiación del estado. Y también lo hacen ahora cuando
Rajoy acaba de recortar los 283 millones que se supone
que deberían de aplicar para la ley de la dependencia y
cuando les estoy pidiendo que ustedes no reduzcan todavía
más el nivel convenido para que podamos equilibrar las
pérdidas de esos 25 millones que no van a entrar del estado. ¿Cómo se atreven ustedes? ¿Cómo se atreven ustedes a
decirme que no ha lugar a esta PNL, cuando lo único que
sabemos aquí es que van a haber 25 millones que ya no van
a entrar para financiar la ley de dependencia?
Gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señora López.
Señora Vidal.
La senyora Vidal Causanilles:
Gracias, señor presidente.
Mire quien más chilla, desde luego, no tiene más razón.
Yo le he aportado datos de la situación actual, datos reales
actualizados. Es más, incluso le he rectificado la cifra. Por
eso me parece significativo, porque creo que trabajan un
poco de oído. Y mantendremos, desde luego, les he dicho
que se va a mantener el presupuesto aprobado aquí, en las
Cortes, el presupuesto aprobado en las Cortes.
Los ajustes económicos que se han hecho ahora, vale,
son para mantener el buen servicio tanto de sanidad como
de bienestar social, con un nivel de calidad adecuado y
para todos nuestros ciudadanos. Les he hablado del número de dependientes, que desde marzo de 2012 se han atendido más de 45.000 personas. Hoy casi el 60% de las personas dependientes en la comunidad con derecho a prestaciones en vigor están recibiendo atención profesional y de
Número 43
23.05.2012
calidad a través de las residencias o centros de día. Lo que
nos sitúa como una de las comunidades autónomas que
mejores servicios asistenciales prestados a sus dependientes, porcentaje que aumenta un 10% más, hasta un 71% en
los casos de dependientes reconocidos en los grados III y
II. Además de 10.500 personas dependientes que están
recibiendo un servicio de teleasistencia.
La Generalitat ha apostado por un sistema personalizado y adaptado a las necesidades de cada una de las personas dependientes que hacen uso del sistema, para lo cual se
ha tenido que incrementar su red de atención residencial
para prestar esta atención personalizada. Nuestra comunidad autónoma es una de las primeras en cuanto a las prestaciones de servicios. Y recordemos que es mucho más
caro, por ejemplo, un servicio de residencia, que cuesta
entre 1.500 y 2.000 euros de los que el estado solo aporta
un 18%, que dar una aportación económica como hace
Andalucía, da 600 euros, que lo cuide la familia y da igual
el grado que tenga. Por cierto, comunidad que creo que
está gobernada por ustedes. Así, claro, su porcentaje es
mayor, pero de menor calidad desde luego el servicio.
Ustedes viven de porcentajes, de imagen; nosotros de
calidad, de atención a los ciudadanos. A ustedes les va la
venta; a nosotros, desde luego, la gestión. Por eso cada uno
está donde los ciudadanos les han puesto: unos gestionando y otros chillando en las Cortes.
Mire, la aplicación de la ley de dependencia no sabe de
luchas partidistas. Aquí no cabe la demagogia barata. Aquí
hablamos de personas, de familia, de bienestar, de justicia.
Yo he subido aquí con datos reales, con porcentajes. A
usted, desde luego, no le interesa ninguno. Usted viene
aquí a hacer crítica destructiva, no viene a aportar ni nada
nuevo, ni nada viejo. Solo les interesa el titular de prensa,
la bronca desde luego aquí en las Cortes.
Mire, el titular de hoy envuelve el bocadillo de mañana.
Nuestra gestión, nuestro trabajo perdura en el tiempo,
beneficia a los ciudadanos. (Remors) Hay dos formas de
trabajar. Tengo desde luego muchísimos más datos y porcentajes, pero creo que es perder el tiempo con ustedes.
Ustedes están instalados en una ficción y nosotros en la
realidad. (Remors) El tiempo es un bien preciado y solo el
tiempo dirá si el Partido Popular, con su esfuerzo, con su
trabajo, con su saber hacer, con sus reajustes para que
todos los ciudadanos puedan tener, desde luego, esa calidad de vida, estaremos aquí o allí.
Muchísimas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias.
Acabat el debat, anem a passar a la votació del quint
punt de l’ordre del dia. Comença la votació. 39 vots, sí; 44
vots, no. Es rebutjat este punt de l’ordre del dia.
A esta presidència acaba d’arribar un escrit, referència
23.447, signat per tots els grups parlamentaris d’una proposició no de llei de tramitació immediata. Per tots els grups
s’ha sol·licitat a esta presidència que, a pesar de no haver
pogut ser registrada abans de començar el ple i sense que
això servisca de precedent, propose al ple la modificació de
l’ordre del dia per a incloure esta proposició no de llei immediatament després de la compareixença del president del
Consell per a respondre a les preguntes d’interés general per
a la Comunitat Valenciana, demà dijous 24 de maig.
També hem acordat que se sotmeta directament a votació la proposició no de llei i a continuació, de menor a
major, per un temps màxim de cinc minuts, s’explique el
vot dels quatre grups parlamentaris.
Pàgina 1.673
Excepcionalment, esta presidència procedirà a passar a
votació la modificació de l’ordre del dia. Però vol recordar
a tots els grups la importància de complir els tràmits en
qualsevol tramitació d’estes característiques.
Per tant, passem a la votació. Comença la votació.
Queda aprovada la modificació de l’ordre del dia per unanimitat.
Se suspén la sessió fins a les quatre i mitja.
(Se suspén la sessió a les 14 hores i 3 minuts)
(Es reprén la sessió a les 16 hores i 30 minuts)
Preguntes
El senyor president:
(Inoïble) ... número 467, formulada pel diputat Vicente
Betoret, del Grup Parlamentari Popular, al conseller de
Presidència, sobre el mecanisme de finançament per al
pagament de proveïdors.
Té la paraula l’il·lustre diputat senyor Betoret.
El senyor Betoret Coll:
Moltes gràcies, senyor president.
La crisi que està travessant el nostre país ha provocat
una caiguda de l’activitat econòmica que ha acabat repercutint en la caiguda de la recaptació de les entitats locals.
Açò ha provocat uns retards en els compliments de les
obligacions que estes administracions tenien contretes amb
diferents empreses que presten servicis per a estes, i evidentment açò ha tingut una greu incidència en la solvència
i la liquiditat d’estes empreses. El govern de Mariano
Rajoy ha posat en marxa el pla de proveïdors per a poder
fer front a totes les factures que les administracions tenien
pendents fins al dia 1 de gener de 2012. Este mecanisme
oferix una solució per a les administracions i per als proveïdors i, el més important, garantix la sostenibilitat de les
seues finances. En este context, volguera preguntar-li,
senyor vicepresident, com valora el mecanisme de finançament establert pel Govern d’Espanya per al pagament de
proveïdors, i quina repercussió considera que pot presentar
en l’economia valenciana?
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Betoret.
Senyor vicepresident.
El senyor conseller de Presidència:
Gràcies, senyor president.
Senyor Betoret, senyories, efectivament, el Govern
d’Espanya el primer que cal dir és que està abordant d’una
manera ferma i decidida les reformes estructurals i, a més,
amb caràcter urgent que l’estat espanyol necessita, reformes necessàries per a aconseguir l’equilibri i la sostenibilitat pressupostària, que el finançament arribe com més
prompte millor a les nostres empreses, i reformes per a
assentar les bases per al creixement econòmic i per a la
creació de llocs de treball. És en eixe context on una de les
mesures més importants que s’ha pres és el pla de pagaments a proveïdors.
El pla de pagaments a proveïdors constituïx un autèntic
baló d’oxigen, primer per a aquelles empreses que treballen per l’administració i que passen per dificultats econò-
Número 43
23.05.2012
miques pels impagaments de les administracions. I després, també, per als ajuntaments i les comunitats autònomes que tenen difícil fer front als seus compromisos de
pagament, i que malauradament són la immensa majoria.
Es tracta d’un pla que naix inicialment per ajudar els ajuntaments, i que es fa extensible a les comunitats autònomes,
i es tracta d’una operació de refinançament molt important.
Són 35.000 milions d’euros.
És un pla que permetrà a les administracions autonòmiques i a les administracions locals poder posar el comptador a zero amb els seus proveïdors, perquè podran cancel·lar totes aquelles obligacions de pagament que siguen
anteriors al 31 de desembre de l’any 2011.
I és també una operació financera de què van a beneficiar-se un total de 177.000 –es calcula, s’estima– proveïdors en tot Espanya. Dos de les terceres parts d’eixos proveïdors tinguem en compte que son pimes i autònoms, i
que suposarà un impacte econòmic sobre l’ocupació d’entre 75.000 i 100.000 llocs de treball.
A casa nostra, en la Comunitat Valenciana, s’estima que
eixe impacte siga d’uns 14.000 llocs de treball que es
podran mantindre. El govern de La Generalitat, en tot este
procés, ha actuat amb absoluta transparència. Ha presentat
un total de 578.000 factures pendents d’abonament corresponents als anys 2009, 2010 i 2011, per un import total de
4.069 milions d’euros. Vull apuntar també l’important que
resulta dins d’eixe procés el vistiplau que el Consell de
Política Fiscal i Financera ha donat al Pla de reequilibri
econòmic i financer 2012-2014, que ha presentat La
Generalitat, perquè l’aprovació d’este pla ens permetrà, en
primer lloc que els nostres proveïdors comercials puguen
cobrar a partir del pròxim dia 1 de juny i, en segon lloc,
garantir el compliment de l’objectiu del dèficit.
En definitiva, tot açò el que posa de manifest és que
tant el Govern d’Espanya como el govern de la Comunitat
Valenciana compten amb un full de ruta que és clar i definit, on no hi ha lloc per a la improvisació. Un full de ruta
que està avalat pel Consell Europeu, per la Comissió
Europea i també per altres fòrums internacionals, com
recentment hem tingut ocasió de vore en el G8. Unes
mesures, per acabar, que tornaran a situar Espanya i la
Comunitat Valenciana en el camí del creixement i de la
recuperació econòmica.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor vicepresident.
Pregunta número 468, formulada pel diputat Rubén
Ibáñez, del Grup Parlamentari Popular, al conseller de
Presidència sobre la Comissió Interdepartamental
d’Austeritat i Racionalització del Gasto.
Té la paraula el diputat senyor Ibáñez.
El senyor Ibáñez Bordonau:
Gracias, presidente.
Honorable vicepresidente.
2011 ha supuesto varios hitos. En primer lugar, el fin de
la etapa de gobierno socialista que nos ha dejado a una
administración del estado y al conjunto de las administraciones con un déficit superior a los 700.000 millones de
euros. Esto, lógicamente, no es ajeno a ninguna comunidad
autónoma, ni tan siquiera a la nuestra.
Lo cierto es que el gobierno valenciano, sensible ante
esta situación, ha puesto en marcha desde hace tiempo ya
una batería de medidas que de alguna forma lo que preten-
Pàgina 1.674
den es atajar el déficit, siempre con la mira puesta en los
principios de la eficiencia, del rigor presupuestario y de la
austeridad.
Dentro de estas medidas se puso recientemente en marcha la comisión interdepartamental de austeridad. Ante
todo esto, señor vicepresidente, me gustaría preguntarle:
¿cómo valora la puesta en funcionamiento de la Comisión
Interdepartamental de Austeridad y Racionalización en el
Gasto, y qué resultados ha obtenido a día de hoy?
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señor Ibáñez.
Senyor vicepresident.
El senyor conseller de Presidencia:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyor Ibáñez, senyories, doncs la valoració que fa el
govern valencià és, en este sentit, molt positiva. I és molt
positiva perquè tot el món sap, jo crec que no descobrixc
res nou si dic que travessem moments en què és absolutament necessari el que és l’estabilitat i el rigor pressupostari, el que és l’impuls de racionalització i d’austeritat en el
gasto, el que és el foment de la cultura corporativa de l’estalvi i l’eficàcia en la gestió, i el seguiment exhaustiu de
totes aquelles mesures que hem posat en marxa i altres que
s’estan posant en funcionament. Amb tot això, la comissió
interdepartamental d’austeritat, de la qual és pionera la
Comunitat Valenciana a l’implantar-la, fa que tots els seus
alts càrrecs hagen de certificar mensualment l’estalvi
generat en totes i cada una de les mesures aprovades,
mesures que en este moment ja sumen 65 i per a les quals
es preveu un estalvi de 816 milions d’euros, només en
l’any 2012.
D’eixos 816 milions d’euros, he de dir que durant el
primer trimestre d’enguany ja s’han certificat estalvis per
més de 107 milions d’euros. De les 65 mesures a què m’he
referit, cal dir que 29 d’elles provenen d’iniciatives d’estalvi que es varen posar en marxa, en funcionament, amb
motiu del Decret llei 1/2012, que es va aprovar el passat 5
de gener. Eixe paquet de mesures té un import global de
755,5 milions d’euros, i durant el primer trimestre d’enguany s’han certificat estalvis per 93,4 milions d’euros.
Però a més d’eixes, hi han altres 36 iniciatives que són
transversals a totes o a la majoria de les conselleries, que
s’han aprovat amb posterioritat per la pròpia comissió
interdepartamental d’austeritat i que suposaran un estalvi
de 60,9 milions d’euros.
I a l’anterior també hem de sumar l’acord del Ple del
Consell, del passat dia 27 d’abril, de contenció del gasto en
l’exercici 2012, on s’incorporaran noves mesures que
suposaran un estalvi addicional de partides dels capítols
IV, VI i VII del propi pressupost de l’any 2012. A més, vull
afegir que es tracta d’un procés que està viu i en marxa.
Per tant, en qualsevol moment podem incorporar –i de fet
ho anem a fer– noves mesures d’estalvi.
En definitiva, senyories, la comissió interdepartamental
d’austeritat s’ha convertit en una ferramenta fonamental per
a, sense renunciar mai a la qualitat i a la universalitat dels
serveis públics que són bàsics, poder combatre el dèficit i
aconseguir l’estabilitat pressupostària tan necessària com és,
per a poder tindre una administració que siga sostenible.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
Número 43
23.05.2012
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor vicepresident.
Pregunta número 317, formulada per la diputada Rosa
María Barrieras, del Grup Parlamentari Popular, a la consellera de Turisme, Cultura i Esport sobre les mesures relacionades amb els visitants als museus.
Té la paraula la senyora diputada.
La senyora Barrieras Mombrú:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories, senyora consellera, la posada en funcionament a l’inici d’esta legislatura d’una conselleria que unificara les competències de turisme, cultura i esport instava
la reorientació dels objectius de diversos llocs culturals,
entre ells els museus, especialment aquells la gestió dels
quals ostenta la Generalitat valenciana.
En successives ocasions, des de la Conselleria de
Turisme, Cultura i Esport s’ha vingut reiterant la importància de trobar en els museus un doble objectiu: per una
banda, fomentar la seua tradicional funció d’expositor d’obres d’art i d’altres continguts artístics, mitjançant un discurs expositiu, àgil i dinàmic. Per altra banda, explotar el
seu vessant turístic, bé per formar part d’un complex cultural més ampli, com el Museu de les Ciències Príncep
Felip, o bé per l’atractiu que suposen centres culturals de
referència nacional i internacional, com són l’IVAM, el
Museu de Belles Arts Sant Pius V, o el multidisciplinari
Centre del Carmen, en la ciutat de València.
A tot això, cal sumar l’àmplia oferta museística de què
disposen els habitants de Castelló, gràcies a la important
aposta cultural que suposa Castelló Cultural, de què formen part tant el Museu de Belles Arts, com l’Espai d’Art
Contemporani. A més a més, la important labor vertebradora que realitza el Consorci de Museus de la Comunitat
Valenciana, que permet als alacantins disposar d’una gran
quantitat de mostres gestionades per la conselleria, i que
són itinerants, amb l’objectiu d’aplegar a la major quantitat de persones possibles, optimitzant evidentment els
recursos destinats a esta àrea cultural.
Senyora consellera, durant els últims anys, la
Comunitat Valenciana s’ha situat capdavantera en l’augment del nombre de visitants a museus, i al mateix temps
continua sent un important lloc d’atracció turística, que fa
que els visitants troben en la cultura un dels principals
motius per a vindre a la Comunitat Valenciana.
Per això mateix, i amb l’objectiu d’augmentar l’atractiu
dels museus, tant per als turistes com per als mateixos habitants de la Comunitat Valenciana, li faig la següent pregunta:
quines mesures ha adoptat el Consell en matèria museística, i
quin n’ha segut el resultat quant a l’augment de visitants?
Moltíssimes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyora consellera.
La senyora consellera de Turisme, Cultura i Esport:
Muchas gracias, señor presidente.
Señoría, la Comunidad Valenciana cuenta –como usted
muy bien ha dicho– con una importante red de museos,
aquellos que son gestionados por La Generalitat, como
aquellos que teniendo otra titularidad pública o privada,
tienen un reconocimiento autonómico como museos o
Pàgina 1.675
colecciones permanentes de la Comunitat Valenciana. La
programación museística tiene que convertirse en un elemento más que atraiga la llegada de visitantes a nuestra tierra. Tiene que conformar una oferta atractiva, para que los
habitantes de la Comunitat Valenciana adquieran en esos
recintos una formación cultural paralela a la formación
reglada, y al mismo tiempo se puedan convertir en micromecenas culturales.
En esa dirección, hemos tomado y continuamos trabajando cada día algunas medidas, entre las que me gustaría destacar la apertura de los museos dependientes de La
Generalitat durante todos los días de la semana, es decir,
incluidos los lunes. Esta iniciativa se inició la pasada campaña de verano y permitió duplicar los visitantes respecto a
años anteriores. Una sociedad competitiva debe conciliar su
potencial turístico con sus atractivos culturales, teniendo en
cuenta que se trata de satisfacer una demanda cualificada,
atraída –como usted muy bien decía– por los recursos de ocio
y cultura que puede ofrecer la comunitat. Y en eso estamos
trabajando, optimizando nuestros recursos y poniendo a disposición de un sector estratégico, como es el turismo, herramientas que le ayuden a mejorar sus resultados.
En definitiva, una apuesta por el cuidado de nuestro
patrimonio, que se convierte en más y mejor oferta para
nuestros visitantes, y por tanto es un ejemplo de administración moderna y eficaz.
En cuanto a la remodelación de nuestros principales
recintos expositivos, me gustaría destacar que con este
objetivo estamos trabajando, por una parte, en la quinta
fase de la ampliación y rehabilitación del Museo de Bellas
Artes San Pío V, para la que el Ministerio de Cultura ya ha
destinado en los presupuestos generales del estado una
cantidad de 691.000 euros. El grupo de trabajo, creado al
efecto con el ministerio, se reunirá en los próximos quince
días y abordará en primera instancia las actuaciones aprobadas en el presupuesto y, en segundo término, la nueva
planificación de esta ampliación y quinta fase. Unas medidas que son consecuencia del compromiso firme del
gobierno de Mariano Rajoy con esta joya cultural de los
valencianos, de los españoles, que intenta compensar el
desprecio que durante siete años padeció el museo por
parte de los responsables socialistas.
Por otro lado, el Consell ha empezado a trabajar en el
proyecto de rehabilitación de la parte norte y oeste del
claustro renacentista del Centre del Carme para completar
la restauración íntegra del edificio. Este proyecto se le ha
encargado a Julián Esteban Chapapría, arquitecto de La
Generalitat, por lo que ponemos de manifiesto de nuevo el
reconocimiento a nuestros grandes profesionales, y a la
vez supone una nueva optimización de los recursos. Ambas
obras servirán por sí mismas como grandes referencias
para la llegada de nuevos turistas y visitantes
En cuanto a la colaboración con la iniciativa privada,
este tipo de acuerdos han permitido la presencia en nuestros museos de importantes exposiciones de relevancia
internacional. Con el objetivo de extender al máximo esta
colaboración, el Gobierno de España está trabajando en la
elaboración de una ley de mecenazgo que se propuso desde
la Comunidad Valenciana, que servirá para que aquellos
que apuesten de forma inequívoca por el arte, a través de
nuevas fórmulas que recoge el nuevo texto legislativo
como donaciones o patrocinios, puedan recibir incentivos
fiscales.
Hemos procedido al nombramiento de don Felipe Garín
como director del consorcio de museos y del Centro del
Carmen. La creación de esta figura ha abierto una nueva
etapa en el funcionamiento de la política museística basada
Número 43
23.05.2012
en la organización y colaboración entre los distintos recintos
museísticos vinculados a esta entidad, de tal manera que
todos los habitantes de la Comunidad Valenciana puedan disfrutar de nuestros proyectos expositivos.
Hemos renovado el discurso expositivo, en algunos
casos se está revisando y actualizando el discurso, como en
el caso del museo San Pío V, en el que en los últimos
meses se han puesto en marcha desde la sala Sorolla; la
galería destinada a Mariano Benlliure, con motivo de la
celebración del 150 aniversario de su nacimiento en este
año Benlliure, o, el espacio Goya, que se convierten en
nuevos focos de atracción de visitantes y que, al mismo
tiempo, supone la puesta en valor de los fondos museísticos artísticos del museo.
Señoría, todas estas iniciativas han provocado que
nuestros museos aumenten su atractivo cultural y turístico.
El IVAM recibió 1.116.284 visitas en 2011 y en los primeros meses de 2012 ya registra un aumento respecto a estas
espectaculares cifras. Las medidas mencionadas han provocado que el museo San Pío V mejore notablemente sus
números, como ejemplo, el incremento del 15% respecto a
2011 de las personas que acudieron a este museo durante
la Semana Santa.
En definitiva, señoría, creo que vamos por la dirección
correcta, aún nos queda mucho camino por recorre, yo diría
que es interminable porque en el caso del patrimonio y la
cultura todos los días hay nuevas opciones que poner en
marcha y seguimos creando y aplicando medidas que sirvan
para extender la cultura entre la sociedad y, además, convertirla en motor económico y centro de atención turística.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor
Alejandro Font de Mora Turón)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señora consellera.
Pregunta número 483, que formula el diputado José
Benlloch, del Grupo Parlamentario Socialista, al conseller
de Hacienda y Administración Pública sobre los intereses
de los impagos a los ayuntamientos.
Señor Benlloch, tiene la palabra.
El senyor Benlloch Fernández:
Moltes gràcies, senyor president.
¿Té previst el govern valencià establir algun tipus de
mecanisme per a compensar anualment els interessos que
van a generar els impagaments del Consell als ajuntaments
com a conseqüència del Reial decret 4/2012?
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Benlloch.
Senyor conseller.
El senyor conseller d’Hisenda i Administració Pública:
Muchas gracias.
Señorías.
Señor presidente.
Las dificultades actuales por las que atraviesan los mercados financieros –por todos conocidas– hace que la tesorería de todas las administraciones públicas se encuentre
en los momentos actuales en una situación muy delicada,
yo diría, incluso, delicadísima.
Pàgina 1.676
Cualquier planteamiento para normalizar la relación de
pagos depende, en gran medida –y como ya hemos visto en
el caso de ayuntamientos y también de proveedores– de
que se adopten soluciones a nivel estatal fomentando instrumentos que permitan a las autonomías acceder tanto a la
refinanciación de la deuda actual como a la emisión de
nueva deuda mediante figuras como podrían ser los denominados «hispanobonos» o cualquier otro procedimiento
que garantizara esa colocación o esa renovación.
En cualquier caso, señoría, bueno, más que impagos
son retrasos en pagos, desde luego, muy dilatados, muchísimo más de lo que todos podríamos desear. Pero, he de
decirle, en contestación a su pregunta, que La Generalitat
no tiene previsto en el marco del plan de pagos correspondiente introducir mecanismo alguno que compense anualmente los intereses que en el ámbito local pudieran generar esos retrasos en el pago, más allá –eso sí– de las obligaciones que en su caso establece la legislación vigente en
la materia. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor conseller.
Tiene la palabra, senyor Benlloch.
El senyor Benlloch Fernández:
Moltes gràcies, senyor conseller.
Vostés s’han convertit en especialistes en manipular els
conceptes. Ara, ja no són retalls, són ajustos, i, hui, pareix
que no són impagaments, és a dir, el que es fa als ajuntaments són dilacions en el pagament, algunes d’elles indefinides o durant molt de temps. Però, al final, el Partit
Popular de la Comunitat Valenciana acabarà sent membre
de la Reial Acadèmia de la Llengua i creant un diccionari
sobre com se poden manipular els conceptes.
(Aplaudiments)
Han sigut reiterats els incompliments que vostés, el
Partit Popular de la Comunitat Valenciana ha fet, respecte
al Fons de Cooperació Municipal, reiterats els incompliments que un president, conegut per vostés, i, a més, molt
aplaudit, com el senyor Zaplana, ja en el seu moment se va
comprometre, i contemplat en el propi Estatut d’autonomia
i que, hui per hui, no és una realitat. No és una realitat malgrat que hem passat èpoques daurades en esta comunitat en
què érem les millors del món mundial, en què vostés se
dedicaven a gastar-se els diners públics dilapidant-los en
saraus, en obres faraòniques i en intentar fer de la
Comunitat Valenciana una comunitat que estiguera plena
de parcs temàtics, però que, al final, no han convertir la
comunitat –això sí que li ho reconec– en un gran parc
temàtic, el gran parc temàtic de la corrupció o de manguilàndia. (Aplaudiments)
I li he de dir que pareix d’una vergonya absoluta que el
conseller hui conteste a una pregunta com esta, en què el
mateix president de la Federació Espanyola de Municipis i
Províncies, en una reunió celebrada el 24 d’abril d’enguany, dia en la revista de la federació –i este senyor no té ningun dubte respecte a quin partit pertany– dia: «Los planes
de ajuste serán inviables si el tipo de interés supera el 5%.»
I feia una declaració respecte les dificultats que anaven a
passar els ajuntaments, sobretot perquè vostés que, de fet,
el Govern d’Espanya, el govern del Partit Popular ha intervingut esta comunitat, de fet, clarament, ¿no?, en les polítiques que estem veent, també mos ha intervingut als ajuntaments obligant-mos a aprovar un pla d’estabilitat que
Número 43
23.05.2012
resulta que ara no té ningun sentit perquè vostés deixen els
diners, o el Banc Europeu deixa els diners a 1% als bancs
i mos van a cobrar el 5,93 als ajuntaments, la qual cosa
suposarà que els plans d’estabilitat estan preparats pensant
que anàvem a pagar un 5%, que és el que els ministres
havien dit de manera continuada –el ministre d’hisenda
també– i la federació de municipis, governada i dirigida
pel seu propi company, havia assumit.
Açò és una contradicció darrere d’una altra, però,
sobretot, vostés que han criticat tant el pla Zapatero, que
suposava pràcticament, de alguna manera, un pla absurd,
que no tenia sentit... Este pla sí que no van a haver-lo de
tornar els ajuntaments, són diners que s’han invertit en els
ajuntaments i que van a formar part del patrimoni dels ciutadans, que les empreses que han fet les obres han cobrat i
que, per tant, no hem generat ni ruïna ni desocupació com
vostés han generat amb un pla que un dia se van inventar
per a intentar fer-se una foto i que el van denominar d’una
manera –altra vegada amb el llenguatge–, jo crec que per
recochineo, com bé diu la paraula, confianza, confianza,
en què no ha cobrat pràcticament ningú el mateix pla.
I, ara, resulta que un dia s’inventen este decret de proveïdors –que vosté i el seu vicepresident ha defensat tan
lloablement hui ací–, un decret de proveïdors que el que
permet d’alguna manera és una operació magnífica per a
engreixar més encara aquells que més tenen, que són els
bancs, per a solucionar el gran problema els bancs.
Mire, jo sóc alcalde d’una ciutat, i, de la part que he
certificat per a proveïdors, més del 40% va a anar als bancs
directament. Qui m’ha demanat el certificat de proveïdors
són els bancs, als quals se’ls havien endossat les factures
perquè una empresa que no havia cobrat d’una administració pública, evidentment, no aguantava els seus empleats i
obrir la persiana cada dia, si un banc no li donava un compte de crèdit prèviament i endossava les factures a l’ajuntament. Per tant, d’este decret de proveïdors, senyor conseller, van a cobrar els bancs una quantitat multimilionària.
Eixe, en primer lloc. I, en segon lloc, no tenien prou amb
açò, sinó que damunt, ara, als ajuntaments els deixen els
diners a 1% als bancs i vostés, el Govern d’Espanya, el
Partit Popular, mos el deixa a un 5%, per a endeutar-nos
més, per a arruïnar-nos més.
Mire, no n’hi ha pagaments dilatats, mos deuen els convenis
de serveis socials, mos deuen obres, mos deuen projectes, i no
n’hi ha manera de saber quan pagaran vostés. I el problema és
que qui baixem al carrer cada dia som els alcaldes i alcaldesses
d’esta comunitat que sí que donem la cara, no com fan vostés.
I, per tant, el que m’agradaria, senyor conseller, és que no
me donara l’excusa que no n’hi ha diners perquè..., bé, no vull
reiterar els discursos que fan els meus companys tots els dies
i que la població i el poble valencià ja va coneixent. N’hi ha
diners per al que se vol, n’hi ha diners per a comprar o rescatar Valmor amb 30 milions d’euros, n’hi ha diners per a grans
esdeveniments amb 240 milions d’euros, n’hi ha diners per al
que vostés creuen escaient o els dóna la gana.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Benlloch.
Senyor conseller.
El senyor conseller d’Hisenda i Administració Pública:
Gracias, presidente.
Señoría, bueno, la verdad es que yo creo que es bonito
que haya formas tan diversas de ver la realidad, usted la ve
Pàgina 1.677
de una manera y yo la veo absolutamente de otra, y creo
que eso es bueno.
Pero, en cualquier caso, mire, yo hace diez meses hará
ahora, el mes de julio del año pasado, al primer consejo de
política fiscal que tuve la ocasión de asistir…, la señora
Salgado entonces era la vicepresidenta, ministra, encargada de hacienda, y le pedí tres cosas: le pedí, primero, un
mecanismo de pago a proveedores, le dije textualmente
que la mejor política social que se podía hacer es pagar en
aquellos momentos –y hoy todavía más, por supuesto–; le
pedí, también, un sistema que permitiera que las administraciones públicas pudieran renovar y colocar su endeudamiento, llámese «avales», llámese «garantía» o llámese
«hispanobono», llámese como se llame; y le pedí también
que, bueno, precisamente se debía dinero a ayuntamientos
y que de alguna forma se arbitrara algún mecanismo que
nos permitiera poder afrontar esos pagos –insisto– ante
una situación desastrosa de los mercados financieros. Si
usted mira el Diario de Sesiones, la señora Salgado en
aquel entonces se rió y me dijo textualmente: «No se preocupe que aquí no va a pasar nada.» Luego vino lo que
vino, vino todo lo que ha pasado y todos los retrasos en los
pagos.
Pero, mire, usted me dice que no pagamos a los ayuntamientos. Es verdad, no los hemos podido incluir en el
plan de pagos a proveedores, no hemos podido porque no
nos lo permite el estado hacerlo así. Pero, yo sí que le digo
que el Gobierno de España, el de ahora, en muy pocas
semanas ha hecho muchísimo más que hizo el gobierno
socialista en ocho años. Y usted dice: «Los proveedores...,
los beneficiarios son los bancos.» No, no, no son los bancos, pregunte usted a los pequeñitos proveedores y autónomos si están contentos o no con esa operación y le aseguro yo –según palabras del propio ministro Montoro– que
a finales de junio habrán cobrado ya todos, cobrado quiere
decir cobrado, que eso yo creo que ya es un alivio, sobre
todo para ellos, importantísimo, y también para la administración que les adeuda el dinero, por supuesto.
Pero, yo creo que ahora lo que hay que hacer es buscar más
soluciones y, de verdad, en el momento esos hispanobonos
estén aprobados o ese mecanismo, llámese como se llame, le
aseguro yo que los ayuntamientos y el resto de acreedores de
esta administración habrán cobrado todos. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor conseller.
Pregunta número 437, que formula el diputado
Francesc Signes, del Grupo Parlamentario Socialista, a la
consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio
Ambiente sobre inversiones del Gobierno de España en la
Comunidad Valenciana.
Té la paraula el senyor Signes.
El senyor Signes Núñez:
Gràcies, president.
Senyora consellera, ¿quina valoració política fa de les
inversions del Govern d’Espanya a la nostra comunitat en
aquells aspectes que fan referència a la seua conselleria?
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Signes.
Senyora consellera, quan vullga.
Número 43
23.05.2012
La senyora consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient:
Senyor president.
Senyores i senyors diputats.
Senyor Signes, atenent al text estricte de la seua pregunta, en què no concreta el període, si es referix vosté a
les inversions del Ministeri de Foment en infraestructures
de titularitat estatal a la Comunitat Valenciana en els
últims anys, he de dir-li que la valoració política que faig
és que els valencians no podem estar contents perquè entre
2005 i 2011 hi ha un dèficit inversor de l’estat d’al voltant
de 2.850 milions d’euros (rialles), o el que és el mateix, un
dèficit de 400 cents milions d’euros/any respecte la inversió que haurien d’haver tingut d’acord amb el percentatge
que representa la població de la Comunitat Valenciana en
el conjunt estatal.
I si em pregunta vosté per les inversions previstes en el
projecte de pressupostos de l’estat per al 2012, li diré el
mateix que va respondre el president de La Generalitat al
seu company, el senyor Torres, fa un mes, davant una pregunta molt semblant a esta, en esta cambra: «No son los
presupuestos que le hubiese gustado hacer a ningún responsable político, pero ante todo está la responsabilidad
del que tiene que hacerlo, y, sobre todo, de las necesidades
del momento.» I és que si parlem d’inversions no hem d’oblidar el forat de 40.000 milions d’euros que han deixat
vostés en el Ministeri de Foment i que està hipotecant el
futur, no només de la Comunitat Valenciana, sinó de tot
Espanya.
En qualsevol cas, senyor Signes, això no va a fer que
deixem de ser reivindicatius davant del govern central,
siga el que siga, les infraestructures que són absolutament
necessàries per a la comunitat.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora consellera.
Senyor Signes.
El senyor Signes Núñez:
Gràcies, president.
Senyora consellera, evidentment, me referia als pressupostos de 2012, però ja que vosté ha parlat d’una altra
època, he de dir-li que en els últims sis anys de govern
d’Aznar s’invertí a la Comunitat Valenciana 2.033 milions
d’euros, i, en els primers sis del govern Zapatero, 6.760.
Per tant, no és sostenible, no és comparable l’esforç inversor de Zapatero a la Comunitat Valenciana a la d’Aznar.
Però, me referisc al 2012.
Mire, al meu poble, senyora consellera, quan algú diu a
tot que sí o pega cabotades afirmatives a tot, se li diu que
és «un escolà d’amén». Vostés han passat de ser els més
reivindicatius a convertir-se en escolans d’amén de Rajoy.
Mire, un retall de les inversions del grup de foment a la
Comunitat Valenciana en 2012, del 34,6% no és cap motiu
per haver-se convertit en submisos, muts, i, damunt, estar
contents amb el que ens ha tocat.
Senyora consellera, vint-i-quatre carreteres del protocol
2010-2020 han quedat fora dels pressupostos –com vosté
sap molt bé–: 10, a la província de Castelló, que reben 3,6
milions, quan ens en farien falta 225 per executar-les; nou
en la de València, que reben 897.000 euros, deixant l’ampliació del bypass sense un euro, i cinc en la província
d’Alacant, on solament a dos se’ls assigna 344.000 euros,
Pàgina 1.678
que són la variant d’Altea i l’accés a l’aeroport d’Alacant.
No s’assigna, senyora consellera, ni un sol euro, ni un
sol euro a cap carretera nova, per la qual cosa no solament
no s’aprofitaran les inversions per a incentivar l’ocupació,
sinó que seguiran destruint-se llocs de treball en este sector ja suficientment castigat pel deute que La Generalitat
arrossega amb ell.
Les set carreteres en marxa, l’ampliació de V-21,
Carraixet-Puçol; accés sud al port de Gandia; la variant de la
Font de la Figuera; la de Cullera-Favara; la 340, PeníscolaBenicarló-Vinaròs; la duplicació de la variant de Benidorm,
i el tercer carril de l’A-3, rebran 36,3 milions per a 2012,
quan estes autovies en 2011 varen rebre 137 milions.
I això fa, senyora consellera, que algunes obres, a data
de hui, com vosté sap molt bé, hagen de paralitzar-se, ja
que el que hi ha executat ja ha gastat la consignació de tot
l’any.
Senyora Bonig, el corredor mediterrani ja no és una
prioritat per al Govern d’Espanya, com s’ha vist en els
pressupostos. En el ple de la setmana passada ens vàrem
quedar sols –el meu grup parlamentari– demanant més
consignació per al corredor. I, ara, despús-ahir, sense anar
més lluny, el comissari Kalas demana a Rajoy més inversió en el corredor.
Vostés, repetisc, no han consignat res en 2012. Cap euro
per al tren Gandia-Dénia, ni per a Xàtiva-Alcoi, que queden en el més absolut dels oblits; mentres que gran part de
les inversions se les emporta l’AVE a Galícia, com parlàvem l’altre dia.
Senyora consellera, era qüestió de temps que els contractistes d’obra pública de la Comunitat Valenciana digueren «prou» a Rajoy, i els tiraren en cara a vostés la seua
vergonyosa submissió al govern i la renúncia a les reivindicacions de la nostra comunitat. L’informe és demolidor,
com vosté coneix perquè el té.
Vostés, senyora Bonig, des del 20 de novembre, ja no
actuen com el govern de la Comunitat Valenciana, sinó
com la delegació del Govern d’Espanya (aplaudiments) de
la nostra comunitat, com aquelles antigues delegacions
d’abans de l’estat de les autonomies.
Però l’únic problema, senyora consellera, no són només
estos pressupostos. Com vosté sap molt bé, el Pla d’infraestructures, transport i vivenda –Pitvi– 2012-2024,
anunciat per la ministra en els seus plantejaments inicials,
ens és prou desfavorable, oblidant i ajornant sine die ferrocarrils i carreteres necessàries per al desenvolupament
de la Comunitat Valenciana.
També, senyora consellera, i li ho repetisc, cal reformular, ha de reformular vosté, en vista al que el Govern
d’Espanya dota a la Comunitat Valenciana en els pressupostos de 2012, ha de reformular el Pla d’infraestructures
estratègiques 2010-2020 perquè ja no és vàlid, ha de reformular-lo.
I acabe, senyora Bonig, amb un prec, acabe amb un
prec, el PSPV els demanem que exercisquen la seua suposada valenciania sense complexos, per damunt de les sigles
i consignes de partit. Els demanem que abandonen la submissió a Rajoy i deixen, d’una vegada per totes, com dia al
principi, de ser escolans d’amén, pegant la cabotada a tot
el que diu i fa el Govern d’Espanya.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Signes.
Senyora consellera, té la paraula.
Número 43
23.05.2012
La senyora consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient:
Gracias, señor presidente.
Mire, señor Signes, un nuevo piropo, «escolans d’amén», eh? Está muy bien, junto a la «niña del exorcista»,
«fogonera», «gallina sense cap», ahora somos «escolans
d’amén».
Entonces, yo con buen…, encajo las cosas perfectamente. Pero, mire usted, señor Signes, el que vale no es el
que cae o el que está continuamente…, el hombre o mujer
que tropieza, o el que está continuamente diciéndole, cuando alguien cae, qué es lo que debería haber hecho para no
caer, porque eso son ustedes.
Lo que realmente vale son los que estamos en la arena
todos los días trabajando y reivindicando las inversiones
en esta Comunidad Valenciana, tanto cuando gobernaba el
Partido Socialista, como ahora cuando gobierna el Partido
Popular. (Aplaudiments)
Eso es así y usted me ha escuchado en esta cámara reivindicar al presidente…, reivindicar e incluso enfrentarnos
o manifestar cuando algún dirigente del Partido Popular ha
adoptado algún acuerdo que no nos parece correcto con el
tema del voto en contra del corredor mediterráneo de la
señora Rudi, la presidenta de Aragón, que tiene todo el
derecho del mundo. Yo no he visto que ustedes hicieran lo
mismo con el señor Zapatero.
Así que si hablamos de sumisión, la sumisión es…,
ustedes. Nosotros tenemos responsabilidad ante la grave
situación económica que ha dejado «su» gobierno y el agujero de más 40.000 millones de euros que hay que pagar,
porque eso son obras terminadas y ejecutadas.
Si usted me dice que ha bajado el presupuesto, yo lo
reconocí. Efectivamente, ha bajado el presupuesto en la
Comunidad Valenciana un 23,8%. ¿Cómo calificaría usted
la bajada de presupuesto del gobierno de Zapatero del 2011
respecto del 2010 un 36%? Efectivamente se hicieron
muchas obras en la época del señor Zapatero, pero venían
también proyectadas de la época del señor José María
Aznar.
Y si quiere usted que hablemos de protocolos de carreteras 2005-2010, miren ustedes, han sido los adalides y,
desde luego, los número uno en firmar protocolos sin ningún tipo de consignación. O si no, dígaselo a la ministra,
los 600 millones de euros de deuda en expropiaciones que
se realizaron y que están pendientes de pago y que ha habido que presupuestar en el 2012. (Aplaudiments) Es que eso
son realidades. Es que eso son realidades.
Mire usted, está usted hablando de que no se realizan...,
de que las obras se paralizan. Mire usted, en el 2012…
–vamos a hablar de unas cuantas carreteras– en el 2012, se
ha puesto mucha más anualidad del 2011 en tres carreteras:
la V-21, la A-3 por Buñol y la variante de la Font de la
Figuera, que ustedes estuvieron de forma…, a punto…,
rescindieron, y después volvieron a licitar o a sacar.
Si hablamos de retrasos en las obras de la V-21, claro,
cuando ustedes se cachondean, guasean de la línea 2 del
Tram en Alicante, que, por cierto, ayer ya salió publicado
el proyecto de explotación del servicio público, porque
nosotros cuando nos comprometemos cumplimos y si no,
damos la cara… Sí, sí, no le gusta…, como no le gusta, ya
no hable. La V-21, ¿sabe usted cuándo empezó su gobierno la obra? En el 2004, es 2012 y todavía no está finalizada. ¡Eso sí que es una vergüenza!
O, por ejemplo, para acabar la autovía de la Plana, la
CV-10, ¿sabe usted quién la acabó en la anterior legislatura? El Partido Popular, el gobierno de la Generalitat valen-
Pàgina 1.679
ciana; como la CV-13, que es la que une Torreblanca con
Torreblanca, o la CV-18. Y el gobierno se tenía que comprometer y no hay absolutamente nada de nada.
Mire usted, hay dos nuevos proyectos, la nacional 232,
el puerto de Querol, tan demandado, o, por ejemplo, la A7, la ampliación al tercer carril…, calzada entre
Crevillente y el enlace Orihuela-Benferri.
Y, por último, el corredor mediterráneo, ¿cómo que no?
Claro que sí, hay una partida en el presupuesto del 2012 de
332,3 millones de euros…
El senyor vicepresident primer:
Ruego finalice, señora consellera.
La senyora consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient:
...para el corredor mediterráneo y el compromiso de
implantar el tercer carril, que supondrá 1.230 millones de
euros en esta legislatura, gracias al Partido Popular…
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias, señora consellera. (Aplaudiments)
La senyora consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient:
...y pese al Partido Socialista.
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señora consellera.
Pregunta 264, que formula que el diputado Jordi Serra,
del Grupo Parlamentario Socialista, a la consellera de
Educación, Formación y Empleo sobre el funcionamiento
del Servef.
Si quiere pulsar… gracias, señor Serra. Tiene la palabra.
El senyor Serra Ferrer:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyora consellera, com afecta al funcionament del
Servof, com també als programes o accions que desenvolupa les mesures d’ajust de la despesa incloses en el Reial
decret 20/2011, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera, per a la correcció del dèficit
públic aprovat pel govern central?
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Serra.
Señora consellera, tiene la palabra.
La senyora consellera d’Educació, Formació
i Ocupació:
Gràcies.
Gràcies, senyor Serra.
Com vosté sap perfectament, únicament en el que respecta al contingut que afecta a les funcions del Servof, el reial
decret al qual fa referència afecta a la disposició addicional
tretzena que replega la pròrroga per sis mesos del programa
de requalificació professional de les persones que esgoten la
seua protecció per desocupació del programa Prepara.
Número 43
23.05.2012
Per tant, sabrà vosté que aquells desocupats que esgoten les seues prestacions i no tinguen dret a subsidi podran
rebre ajuda excepcional de 75% de l’IPREM vigent en
cada moment. Això vol dir que fins el 15 de febrer de 2013
hi haurà desocupats que estaran desenvolupant accions del
programa Prepara en esta comunitat.
Moltíssimes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora consellera.
Senyor Serra, té la paraula.
El senyor Serra Ferrer:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyora consellera, fa just un any de les eleccions
locals i autonòmiques, sí, i sols cal veure quina ha segut la
radiografia actual de la comunitat des d’eixe moment.
Actualment tenim una economia amb una qualificació
rebaixada a bono basura. Tenim una comunitat amb deutes
desorbitats amb proveïdors d’ajuntaments; un dèficit real
molt més enllà no només del previst i anunciat, sinó del
que finalment era, i molt més aturats en esta comunitat que
els que hi havia en maig de 2011. Eixe ha segut el balanç
del primer any d’Alberto Fabra. (Aplaudiments)
En l’enunciat de la pregunta i el moment de la seua conformació, han passat moltes coses, sí. Però prèviament a la
formulació d’aquesta pregunta, vostés ja es van caracteritzar pels propis retalls, els retalls que va realitzar vosté al
mateix Servof en la pròpia elaboració dels pressupostos de
l’any 2012, sí, no només al Servof, sinó molts dels seus
programes: huit milions menys en els programes d’ocupació pública i desenvolupament locals, sis milions menys en
els programes d’accions formatives per a desocupats, tres
milions menys en els tallers de formació per a la contractació, dos milions menys en els programes d’inserció
laboral... Tot això ho van fer vostés en octubre de 2011 en
la presentació d’eixos pressupostos, allò que es va anomenar en aquell moment «la poda selectiva».
Han passat mesos, i vostés s’han caracteritzat per un
binomi de la doble erra, la erra de retards i la erra de retallades. Eixes han segut les dos paraules més conegudes per
tot arreu. I això és el que valencians i valencianes han anat
patint amb el PP de la Comunitat Valenciana i amb el PP
en el govern central.
En cent dies de mandat de Mariano Rajoy en el govern
central hem tingut el famós decret al qual es referia la pregunta, el 20/2011, on el govern central ja marcava les primeres mesures d’estalvi. Això només era la punta de l’iceberg,
els primers retalls als poquets dies d’arribar a Moncloa.
Després, va vindre el Decret 1/2012, dictat per la pròpia Generalitat, per a intentar reduir el dèficit de la comunitat. Un fet històric de retallar un pressupost cinc dies després de la seua ficada en marxa. I eixa primera retallada ja
implicava 1.000 milions d’euros menys. No anava mal la
cosa, la veritat, no.
Després, en la presentació dels pressupostos generals
de l’estat van tindre uns segons retalls, uns retalls inicials
a eixos pressupostos, quantificats en 28.000 milions
d’euros.
Però, per a finalitzar, almenys de moment, i que sapigam, i com un últim esforç al qual ens hem encomanat,
hem afegit eixa retallada de 10.000 milions d’euros en l’educació i en la sanitat. Les preguntes han anat presentantse, tenim molt que parlar en matèria de retalls.
I, per descomptat, totes aquestes mesures de retalls sí
que afecten al Servof, perquè, com bé vosté ha comentat,
Pàgina 1.680
eixe Decret 20/2011 afectava a la matèria a la qual vosté
s’ha referit. Però és que, després, el Decret 1/2012 afectava al personal interí, al qual van haver després vostés de
fer una correcció per la qual el personal dels centres d’ocupació i dels centres de formació del Servof no es veren
afectats pel mateix; però sí, el personal dels serveis centrals del mateix Servof.
Els pressupostos generals de l’estat ja marquen una
retallada de 1.500 milions d’euros en polítiques actives
l’ocupació.
I, posterior, la disposició final catorzena de la pròpia...,
dels pressupostos generals de l’estat marquen la finalització dels serveis prestats pels orientadors laborals i pels
promotors d’ocupació, persones que han anat desenvolupant una tasca molt important, sobretot, en aquesta època
de crisi.
Com pot comprovar, totes aquelles mesures que han
anat vostés dictaminant, tant des d’aquest Consell, com
des del govern de Madrid, sí que afecten al servei.
Aleshores, tenim una minva de recursos que oferir i, per
desgràcia, els usuaris han anat augmentant al llarg dels
mesos.
Vostés sempre diran que la minva de recursos i l’augment d’usuaris no tindrà a vore amb la qualitat. És un mantra que vosté ja va repetint en matèria d’educació. Però sí,
sí que es veu.
En aquesta cambra, en els últims mesos, hem estat parlant sobre l’atur (inintel·ligible) ..., sobre la reforma laboral, emprenedors, ajudes locals a l’ocupació. I què hem tingut com a resposta? No res, no hi ha cap millora en qualsevol d’estos aspectes.
Senyora consellera, en esta comunitat, els únics que han
viscut por encima de sus posibilidades han sigut tota la
sèrie de privilegiats que han comptat amb el beneplàcit
dels ocupants dels escons blaus d’aquesta cambra en els
últims anys. Tota la resta de la ciutadania de valencians i
valencianes són els que han patit els retalls, tant els retalls
de Mariano Rajoy, com els retalls d’Alberto Fabra.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Serra.
Senyora consellera.
La senyora consellera d’Educació, Formació
i Ocupació:
Moltíssimes gràcies, senyor Serra.
Imagine que tenia la resposta escrita, i per això l’ha feta
com l’havia de fer, diguent que sí que afecta. Jo li he dit
que afecta i li he dit per què. Però bé, vosté ha continuat
amb la seua resposta elaborada.
Evidentment, eixe reial decret afectava en eixa disposició que jo li he comentat, però afectava positivament, perquè ve a prorrogar sis mesos més el pla Prepara i ve a
incrementar el nombre de beneficiaris que poden acollir-se
a ell, que no és qualsevol cosa, que és qualsevol persona
que se quede sense ningun ingrés pot tindre eixe 35% de
l’IPREM.
Però parlant d’això, li diré el següent –me’n vaig al text
literal de la seua pregunta–, vosté diu: «¿Cómo va a afectar el funcionamiento del Servef, así como los programas
de acciones que desarrolla, las medidas de ajuste del gasto
incluidas en el Real decreto ley 20/2011, de medidas
urgentes en materia presupuestaria, tributaria y financiera
para la corrección del déficit público, aprovado por el
gobierno central?»
Número 43
23.05.2012
I vaig a parar-me en dos moments exactes de la pregunta: medidas de ajuste del gasto y medidas tributarias y
financieras para la corrección del déficit público. I per
què me pare en això? Perquè, efectivament, corregir el
dèficit públic és que el té de fer el govern de Mariano
Rajoy per a corregir eixos 27.300 milions d’euros de gasto
públic que ha deixat el govern socialista per a corregir. Vol
dir, vosté, en la mateixa pregunta, està dient per què s’ha
produït esta circumstància.
És urgent prendre decisions en matèria de gastos. Per
què? Perquè vostés han deixat un panorama desolador. La
situació a desembre de l’any passat, en les portes d’una
recessió econòmica: les finances públiques prou desequilibrades, reducció dels ingressos tributaris i, sobretot, unes
decisions pèssimes adoptades pel Partit Socialista en matèria de política pressupostària en els últims anys.
Però vosté me parla què passarà amb l’aprovació del
projecte de pressupostos generals de l’estat i com va a
influir a eixos promotors i orientadors. I jo li pregunte: i
per què no el govern socialista féu el que tenia de fer l’any
passat i aprovà els pressupostos generals de l’estat que li
corresponia en aquell moment? Haguera pogut fer totes
eixes idees tan fantàstiques que tenen vostés i haver prorrogat els contractes dels orientadors i promotors. Jo haguera estat encantada de la vida.
Però el Partit Socialista fa aixina, alça les mans, tira a
fugir i després des de l’oposició diu: «Oiga, ¿por qué usted
en los presupuestos generales del estado no prorroga los
contratos de trabajo de los orientadores y los promotores?»
Home!, jo crec que això no és una postura elegant, elegant.
Perquè si vostés hagueren fet el que tenien de fer a final
de l’any passat, que era la seua responsabilitat, és a dir,
aprovar els pressupostos generals de l’estat quan vostés
governaven a Espanya, possiblement, ja que tenen tan
bones idees, possiblement açò no haguera passat. Però no,
no ho fan.
Però és que, a més, després tenen la gràcia de vindre ací
a dir que per què eixos pressupostos generals de l’estat
apliquen mesures de reducció del dèficit. Home!, perquè
cal assumir 27.300 milions d’euros, d’una gestió, per una
altra banda, feta per vostés.
Per tant, miren, nosaltres l’únic que estem fent és gestionar des de la responsabilitat. Jo confie totalment i plenament –i estic segura que vosté també– en la funció i en
els professionals del Servof. Pense que en el Servof tenim
grans professionals que poden assumir l’orientació i la
promoció de les persones que necessiten un lloc de treball,
que necessiten ser assessorades. Pense que s’està fent molt
bona faena. Tenim 56 centres del Servof, tenim 60 treballadors en el serveis centrals i 863 empleats en el serveis
d’ocupació.
Per tant, jo crec, senyor Serra, primera, que si vostés
tenen tan bones idees, quan els toca gestionar, gestionen i
aproven pressupostos generals de l’estat. Segona. Si després ve un a corregir el dèficit que vostés generen, no protesten, no protesten. És el que ha de fer un govern responsable. Tercer. Si vostés no confien en els professionals del
Servof, jo sí confie en ells i sé que ho van a fer molt, molt,
molt bé. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyora consellera.
Pregunta número 470, que formula el diputat Josep
Maria Pañella del Grup Parlamentari Compromís sobre la
situació actual de la VIU.
Senyor Pañella, té la paraula.
Pàgina 1.681
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, senyor president.
Senyora consellera, davant d’alguna notícia de premsa
que ha eixit, que parlava de la possible venda de la VIU, la
pregunta és: quina és la situació d’aquesta universitat en
aquest moment?
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Pañella.
Senyora consellera, té la paraula.
La senyora consellera d’Educació, Formació
i Ocupació:
Gràcies, senyor Pañella.
Efectivament, nosaltres tenim una gran sort, que és trobar-nos amb una universitat de futur com és la VIU. És cert
que actualment s’estan estudiant formes de col·laboració
publicoprivada que ens permeten un major rendiment i una
millora de la seua infraestructura.
Però jo no subestimaria la VIU, i li diré per què. Perquè
actualment tenim una sèrie de titulacions, màsters i graus
sol·licitats prou importants i l’any passat n’hi hagueren uns
800 alumnes en la VIU.
Per tant, pense que és una aposta de futur, pense que la
universitat de la VIU representa un model de sostenibilitat
universitària a través d’eixa col·laboració publicoprivada
que se pot donar i pense que el finançament privat ha de
guanyar pes en esta universitat online, però precisament
per a ajudar a eixe autofinançament i ampliació de l’oferta
educativa des del punt de vist qualitatiu i quantitatiu.
Jo pense que estarà amb mi que l’estructura de la VIU
deu adaptar-se a la situació econòmica actual i de màxima
eficiència en el cost econòmic.
Moltíssimes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora consellera.
Senyor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, consellera, però m’agradaria que concretara
més, perquè ha dit...
Jo he entrat, sense afirmar ni negar, d’haver-li llegit una
notícia en la qual parlava de la possible venda. I d’això no
me parla, me parla de la sostenibilitat del model, del...
Bé. La pregunta és: és veritat això? Perquè, clar, jo
quan havia vist que inicialment anava a la consellera de
turisme, dic: què faran un pack junt amb l’aeroport de
Castelló i van a vendre-ho tot junt ahí? Perquè, clar, el que
sí que denota d’alguna manera és un cert desconcert, no?,
de dir: se diuen unes coses i se diuen unes altres.
Mire, sobre si subestime o no subestime la VIU, jo en
la pregunta no l’he subestimada. Una cosa és la qualificació que meresca... Ja en el seu moment, jo li tinc de recordar que en la comissió mixta del consell de coordinació
universitària del ministeri, en el moment de la seua creació
va dir que no era necessària. Ho va dir aixina, que no s’apreciava cap necessitat d’implantació des de l’òptica del
sistema universitari en el seu conjunt. Això és una de les
coses que diu, com he dit, la comissió mixta del consell de
coordinació universitària en els informes previs.
Número 43
23.05.2012
Per tant, si vol que mos remetem a fer història, sí, mos
remetem a fer història sobre la sostenibilitat o no sostenibilitat d’ella. Tot és relatiu. Es sostenible la VIU comparada amb al tracte que tenen en este moment les altres universitats valencianes? Vull dir, d’alguna manera, mentres a
les altres universitats públiques valencianes se’ls està regatejant els ingressos, se’ls està sotmeten precisament a una
falta de pagaments, que moltes vegades ha amenaçat inclús
al que és poder pagar el salari del professorat des de les
mateixes universitats, o que tinguen de fer ells uns crèdits
a través de..., uns crèdits ICO, que han tingut de fer crèdits
ICO, i assumir, assumir ells..., les universitats valencianes
públiques tenen d’assumir el cost d’interessos, perquè des
de la conselleria no se’ls envia els diners necessaris per al
funcionament, per exemple... Doncs, clar, què vol que li
diga? No sé si és sostenible o no és sostenible.
Jo he entrat avui en la pàgina web per vore eixa gran
oferta de titulacions que oferix, i perdone, però a mi no
m’ha paregut una gran oferta de titulacions la que està oferint, sobretot quan una universitat d’estes característiques
podia tindre una gran oferta, la podia tindre, però crec que
no la té, crec que no la té.
I que parlar de 800 alumnes en estes... Bé, vosté està parlant de 800 alumnes. Jo li pregunte: quants alumnes? És una
pregunta que tenia prevista. Me l’ha dita. Quin és el cost per
alumne que sosté esta universitat? M’agradaria saber-ho,
m’agradaria saber-ho, perquè m’agradaria comparar també
amb els altres universitat públiques, en unes altres circumstàncies, quina és la situació econòmica que tenen.
Mire –jo ho vam dir en el seu moment–, hi ha una qüestió molt clara: vostés tenen una universitat que se va fer en
el seu moment amb una finalitat determinada. No sé si ho
aconseguiran –també ho dic–, tinc el dubte. Però la finalitat era clara: s’havia de tutelar la ciència, s’havia de tutelar allò que eixia de les universitats en un moment en què
les universitats les tenien rebotades. Busquen la dependència, d’alguna manera, de la universitat del poder executiu.
I això se va fer en el seu moment.
I ara jo li pregunte: quin és el finançament d’esta universitat, perquè ha parlat de publicoprivada. Sí senyor.
Vull saber el percentatge, quin percentatge és públic i quin
percentatge és privat de tots els diners que entren en esta
universitat. Vostés ho tenen de saber, entre altres coses perquè a una esmena meua precisament en la llei de creació,
se va incloure el finançament privat, perquè tots els ingressos que hi havia en la llei que vostés van presentar eren
públics. I això és una esmena que vaig presentar i que van
acceptar, perquè sabien que era..., si no, haguera sigut
totalment il·legal, haguera sigut totalment il·legal, perquè
ja tenien vostés un informe també del Consell Jurídic
Consultiu que ho diu ben clar, que amb aquesta universitat
el que pareixia que es pretenia era canalitzar fons públics,
fons públics, a una universitat de funcionament privat. I
això ho dia el Consell Jurídic Consultiu.
Per tant, en estos moments, mire, tinc moltes preguntes.
No era la pregunta inicial, però és que ja que entrem en el
tema que la pregunta inicial no se contesta, podem fer moltes preguntes. Per què? Perquè a Castelló precisament se li
va prometre que tindria la seu. Jo recorde que havíem de
tindre un edifici d’un arquitecte molt famós internacionalment, que se dia Frank Ghery. No tenim res.
I, per tant, la pregunta –jo insistisc–: davant de la venda
de productes que hem creat, anem a fer un pack VIU-aeroport-Ciutat de les Llengües i Mundo Ilusión a Castelló?,
perquè de tot això no hi ha res. Existix la VIU en la forma
que existix. Per tant, podíem fer un pack a vore una oferta
pública de..., per a vore qui vol adquirir tot això.
Pàgina 1.682
A mi m’agradaria que contestara clarament: finançament públic i privat en quin percentatge, que concretara
quina és eixa gran oferta de titulacions que està oferint en
este moment i també quin és el futur que preveu exactament per a esta universitat.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Pañella.
Senyora consellera, té la paraula.
La senyora consellera d’Educació, Formació
i Ocupació:
Gràcies.
Senyor Pañella, jo me plantege una cosa molt clara.
Mire, a Espanya n’hi han tres universitats que compartixen
l’esquema educatiu paregut a la VIU. Li diré... No. Espere,
espere que li faça la pregunta i després me contesta.
Primera, la Universitat a Distància de Madrid, l’Audima;
segona, la Universitat de la Rioja, Unir, i tercera, la
Universitat Oberta de Catalunya, la UOC –que, per cert, té
una delegació oberta ací en el carrer de la Pau, en la
Comunitat Valenciana–. Jo me pregunte: vostés se qüestionarien la UOC? El Grup Compromís qüestionaria el funcionament de la Universitat Oberta de Catalunya? És el
mateix model, fixe’s. És el mateix model que la VIU.
Li diré alguna cosa perquè vosté ha qüestionat si la gent
està d’acord, si té un grau d’acceptació o no. Mire, jo li
diré algunes coses. L’estructura de la VIU, com li he dit, té
d’adaptar-se als nous temps. I eixa col·laboració publicoprivada, que vosté ja va apuntar en el seu moment, és
moment de propiciar-la, és moment de buscar l’eficiència
i és moment de col·laborar.
Però li diré una cosa. La VIU cobrix ja, en a penes tres
dies, quasi el 20% de les primeres places ofertades per al
seu pròxim curs. Primer punt i primera resposta que li
done.
Segona. Els valencians, el 72% dels valencians considera interessant la formació i el 65,8% assenyala que La
Generalitat deu potenciar-la. La metodologia emprada per
la VIU interessa sobretot els jòvens, el 68,9% dels que
tenen entre díhuit i vint-i-nou anys. Diverses administracions, diversos govern, diverses universitats s’han interessat pel mètode d’aprenentatge de la VIU. I, a més,
l’ANECA ha emés un informe favorable a cinc especialitats del màster de secundària. El màster de secundària va a
passar a ofertar de 240 places a 540. I a més, li diré una
cosa: crec que és una resposta que el grau d’acceptació
dels graus i dels màsters està sent, en a penes tres dies, com
li he dit, molt satisfactori.
Jo –torne a l’inici– me plantege que en Estats Units,
universitats com Pricenton, Pensilvània, Michigan,
Standford, que estan desenvolupant este model durant molt
de temps, que és el model online, me pregunte si els seus
polítics se qüestionarien el model online.
Però –torne a insistir– me pregunte què li pareix a vosté
la Universitat Oberta de Catalunya, què li pareix a vosté
que la Universitat Oberta de Catalunya tinga ací una delegació, que està molt bé, però que ací a la Comunitat
Valenciana n’hi ha potencial per a tindre també una universitat online. Li pregunte a vosté què li pareix que tinguen una col·laboració publicoprivada, donat que vosté féu
l’esmena perquè existira. Pregunte: per què se sorprén
vosté de la notícia que va a haver-hi una col·laboració
publicoprivada més important, donat que és l’esmena que
vosté presentà? I li pregunte a vosté: sap quina és la subvenció anual de la VIU? Sí, ho sap. Sap quina és l’aporta-
Número 43
23.05.2012
ció que es fa mensual a les cinc universitats públiques
valencianes? 66,5 milions d’euros mensualment.
Comparat amb la subvenció que es dóna a la VIU anualment, i comparat amb els graus, els màsters i també l’alumnat que té la VIU, i també el potencial que té la VIU i
també la projecció i el model educatiu que té la VIU, jo
l’únic que tinc de dir és: no són vostés els que diuen que
l’educació no és un gasto, que és una inversió?
Moltíssimes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias.
Moltes gràcies, senyora consellera.
Passem a la pregunta número 479, que formula el diputat Francesc Ferri del Grup Parlamentari Compromís a la
consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient sobre
l’eliminació de l’abonament jove en el transport públic.
Senyor Ferri, té la paraula.
El senyor Ferri Fayos:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyora consellera, en desembre de l’any passat, l’Ivaj
i Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana van decidir no
renovar el conveni gràcies al qual existia l’abonament
jove. Açò ha provocat una apujada del preu de transport
públic per als joves d’un 40%. Tenen previst rectificar
aquesta mesura i restaurar l’abonament jove?
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Ferri.
Senyora consellera, té la paraula.
La senyora consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient:
Gràcies, senyor president.
Senyores i senyors diputats.
En primer lloc, vull aclarir alguns conceptes que sa
senyoria pareix que barreja. Pregunta per l’abonament de
transport jove, que és un títol, era un títol integrat que permetia viatjar en Metrovalencia, que depén de La
Generalitat, i també en l’EMT, que depén de l’Ajuntament
de València. En eixe sentit, la base d’este abonament es
trobava no en un sinó en dos acords de col·laboració, de
l’Ivaj amb Ferrocarrils i un altre de l’Ivaj amb l’EMT.
Ara bé, si parlem del títol per a joves que es finançava
exclusivament per acords entre l’Ivaj i FGV, esta era la targeta d’abonament temporal mensual jove, la TAT Jove,
d’ús només en Metrovalencia. Este títol suposava una
bonificació del 25% sobre el preu del TAT mensual, a favor
del titular d’un carné jove –el 15% l’assumia l’Ivaj i el
10% Ferrocarrils–, en virtut de l’esmentat acord de
col·laboració entre estos dos ens adscrits a La Generalitat.
I, en segon lloc, cal dir-li que l’acord de col·laboració
entre l’Ivaj i FGV no s’ha prorrogat per limitacions pressupostàries de l’Ivaj.
I, per últim, cal deixar clar que Ferrocarrils de la
Generalitat ara per ara manté descomptes a col·lectius
específics, com és el cas dels estudiants coberts per acords
de col·laboració entre Ferrocarrils i diversos ajuntaments i
universitats. Per tant, res limita la possibilitat de subscriure nous acords a favor dels titulars del carné jove.
De moment és tot. Moltes gràcies. (Aplaudiments)
Pàgina 1.683
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor consellera.
Senyor Ferri.
El senyor Ferri Fayos:
Gràcies, senyora consellera.
Mire, parlem clar. Els joves han passat de pagar 29
euros a pagar-ne 41. Això són més de 142 euros. En total
500 euros anuals en transport públic per a una població que
suporta unes taxes del 50% d’atur, que ha de fer front a la
pujada de taxes universitàries més grans de la seua història, que pateix els nous requisits per a obtindre beques, que
suporta l’impagament de les diferents ajudes per part de La
Generalitat, que ha patit la desaparició de la renda bàsica
d’emancipació per part del govern de Mariano Rajoy. I així
un llarg etcètera de mesures del Partit Popular que atempten directament contra els joves. Qualsevol diria que el seu
govern ens té mania, potser perquè estan eixint al carrer i
dient-los que la seua política fa uns anys està acabant amb
el futur de tota una generació.
Senyora consellera, les butxaques dels joves no aguanten més i no només ho dic jo, no només ho diu Compromís,
ho diu Càritas en el seu últim informe que va apuntar una
xifra molt preocupant. La meitat dels joves valencians no
poden fer front als gastos imprevistos. I precisament això
són els 142 euros de més que han de pagar els joves valencians per la decisió de l’Ivaj i de FGV.
No hi ha excuses, senyora consellera. L’IPC durant els
anys de congelació de les tarifes no va superar el 6% i la
pujada dels joves en la tarifa del metro és de 40%. Els convenis amb les universitats, a banda de suposar només un
10% de descompte, deixen fora tots aquells joves que no
són universitaris. Parlen de la crisi, però la crisi no els ha
impedit mantindre altres abonaments especials per a gent
major o famílies nombroses.
Si tots els informes sobre pobresa apunten que el sector
més afectat és el de les persones joves, ¿per què no manté
també l’abonament jove? És una cosa que no s’entén perquè és de sentit comú. No entenem tampoc els propis grups
municipals del Partit Popular que han aprovat la moció
demanant el retorn de l’abonament jove a diferents municipis de l’Horta, entre ells tinc ací la moció aprovada en
Bonrepós i Mirambell per unanimitat on el seu partit
governa. I és difícil d’entendre que suprimisquen el programa que només suposa 368.000 euros de despesa a l’Ivaj
i que fa unes setmanes es gastaren més del doble en contractar una campanya de propaganda i autobombo, en concret 826.000 euros.
És difícil d’entendre que amb el carné jove puguem tindre descomptes del 50% en fotodepilació, participar en
sortejos per anar una setmana a esquiar sense pagar un
euro o entrades gratis per a vore Juanes en concert i no
obtinguem cap avantatge quan es tracta del transport
públic. No sé quina imatge tindrà vosté dels joves, però li
puc assegurar que per a nosaltres és més necessari viatjar
en metro que anar a fer-nos una sessió de fotodepilació.
Senyora consellera, vosté ha admés en les actes de
Metrovalencia que mai ha sigut usuària del metro. No
passa res, no crec que això siga un problema per a ser consellera d’infraestructures, tot i que sí que explica algunes
coses. Perquè no és el mateix parlar a partir de xifres que
d’experiències pròpies. El que sí que crec que és un requisit per a qualsevol conseller o consellera és que eixa persona, que té la màxima responsabilitat en transport i mobilitat, entenga que la mobilitat és un dret. I que una cosa
Número 43
23.05.2012
quede clara, el model de mobilitat de Compromís no es
queda en este descompte, va molt més enllà. Però com a
mínim el que demanem és que si volen anar cap a un model
de mobilitat avançat, com el que tenen en molts llocs
d’Europa, com a mínim no anem a perdre el que tenim.
L’aposta del Consell pel cotxe privat, a banda de perjudicar a tots els qui no s’ho poden permetre, perjudica el
medi ambient amb més emissió de gasos contaminants,
perjudica l’economia fent-nos més dependents del petroli,
perjudica els ciutadans que veuen ocupat el seu espai urbà
amb milers de cotxes. La mobilitat és un dret que tenim
totes les persones per a partir d’una certa igualtat d’oportunitats: igualtat en accés al treball i a la formació, a la cultura i a l’oci. Els territoris més avançats són també els qui
aposten pel dret a la mobilitat de totes les persones, siguen
joves o majors, amb més o menys ingressos, estudiants o
treballadors.
Senyora consellera, pujant els preus un 40% per al sector tan atacat per la crisi, el dels joves, sembla que vosté no
entenga això. Com ja he dit, que mai haja sigut usuària
habitual del metro no és un problema, però que no entenga
que la mobilitat és un dret per als ciutadans sí que és un
gran problema. Per això, rectifiquen i tornen a posar l’abonament jove.
Res més i moltes gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Ferri.
Senyora consellera.
La senyora consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient:
Gracias, señor presidente.
Mire, señor Ferri, usted ha dicho que yo dije que no
había sido... Precisamente esas palabras las dije en la presentación de una campaña del metro, «El metro som tots»,
con deportistas de élite de la Comunidad Valenciana de
distintos deportes. No he sido porque en Vall d’Uixó yo me
desplazaba de Vall d’Uixó a Castellón en transporte público y en la zona, en el área metropolitana –estudié en
Castellón– no existía metro. Pero, mire, si vamos a estas
cuestiones personales, claro que conozco perfectamente...
También todos los jóvenes..., que usted hable en representación de los jóvenes con el sueldo que tiene, pues también
es paradigmático, porque no creo que todos los jóvenes
tengan su sueldo (aplaudiments) en este momento que se
merece usted y que tiene todo el derecho del mundo. Pero
un poquito de dignidad, de vez en cuando, cuando se habla.
(Remors)
Mire, le voy a decir una cuestión, sobre todo porque no
manejan bien los datos. No es verdad, no es verdad que se
haya subido un 40%. Y cuando ustedes dicen, usted dice
que se ha subido un 40% simplemente miente. Lo único
que se ha subido es un 5%. Yo le invito a usted a que venga
a Ferrocarriles de la Generalitat y a la conselleria y que por
una vez en su vida gestione, gestione de verdad. Y, entonces, usted se dará cuenta cómo durante los últimos tres
años, desde 2009 a 2011, no se subieron los precios con
arreglo al IPC. Y cuando se ha subido un 5% está muy por
debajo de la subida del IPC del transporte de un 9,7. Y además se ha mantenido el precio de dos colectivos significativos: las personas mayores y jubiladas y las personas con
discapacidad.
Y no es verdad que no se está financiando el transporte público para jóvenes. Un 10%, solo que ese 15% que
Pàgina 1.684
aportaba el Ivaj, por razones presupuestarias, no está.
Pero es un 10%. Por lo tanto, no es verdad que se haya
subido un 40%.
Y me alegro que usted considere la movilidad un derecho, porque también La Generalitat y el Partido Popular lo
considera. Por eso ha apostado tantísimo desde 2003 por el
transporte público de calidad, eficaz y eficiente. Tram en
Castellón, Metrovalencia en Valencia y Tram en Alicante.
(Remors)
Por cierto, me hubiese gustado…
El senyor vicepresident primer:
Señorías, por favor, ruego respeten la intervención de
los otros intervinientes.
Por favor, señora consellera, continúe.
La senyora consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient:
Pues, mire usted, le voy a dar datos. Desde 2003 hasta
ahora se han invertido 2.350 millones de euros en el transporte público, 730 millones en las tres provincias en material móvil. Esos son los datos. Y única y exclusivamente
gracias al esfuerzo de todos los valencianos y la decisión
política clara del Partido Popular. Y su grupo ha criticado
el Tram en Castellón, que era, ni se sabe, Metrovalencia y
el Tram de Alicante con chistes y con guasa. Pues si hoy
los ciudadanos de la Comunidad Valenciana tienen un tranvía y un metro de calidad es gracias al Partido Popular.
¿Y que no subvencionamos? Los últimos datos.
Tenemos la misma red de kilómetros que Madrid, solo que
Madrid, unos 293 kilómetros, tiene 635 millones de viajeros y la Comunidad Valenciana 71 millones de viajeros.
Solamente cubrimos con la explotación, con los usuarios,
un 54% en Valencia y un 14% en Alicante. El resto lo pone
la Generalitat valenciana, todos los valencianos. Eso es
apuesta por el transporte público. Y lo de ustedes, como
siempre: demagogia.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señora consellera.
Pregunta número 488, que formula la diputada Mireia
Mollà, del Grup Parlamentari Compromís, a la consellera
de Turismo, Cultura i Esport, sobre les ajudes públiques
que s’han concedit a la Ciutat de la Luz.
Té la paraula la senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyora consellera, en el Ple de 10 d’abril, fa uns dies,
el senyor Buch a una reflexió meua sobre la pèrdua d’estos 265 milions d’euros de multa que ens ha posat la
Comissió Europea per la mala gestió en la Ciutat de la
Llum, va dir: «Por otro lado, lo de los 265 millones es
absolutamente falso.» A mi m’agradaria preguntar-li què
és exactament fals. És fals que la comissió europea ha
declarat il·legals o va declarar il·legals les ajudes concedides per La Generalitat als estudis cinematogràfics de la
Ciutat de la Llum situats a Alacant i ha sol·licitat a
Espanya recuperar eixos 265 milions d’euros invertits en
la creació d’aquest centre?
I, sobretot, quines són les mesures que va a prendre la
conselleria al respecte?
Número 43
23.05.2012
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Mollà.
Senyora consellera.
La senyora consellera de Turisme, Cultura i Esport:
Gracias, señor presidente.
Señoría, tal y como va exponer desde el primer momento el presidente de La Generalitat, el Consell valora la
decisión tomada por la Comisión Europea desde la tranquilidad. Y, como hemos venido manifestando, el gobierno
del Reino de España valora seriamente presentar un recurso de anulación, porque entiende y es a quien compete,
exactamente igual que a nosotros, que toda la inversión se
hizo en base a la legalidad. Con independencia de lo que
decida el gobierno, nosotros hablaremos con la Comisión
Europea para estudiar alternativas de desinversión y en
Ciudad de la Luz estamos abiertos a cualquier solución,
incluida la venta, alquiler u otro tipo de colaboración
publicoprivada.
Desde el día 8 de mayo que conocimos el fallo nos
hemos puesto a disposición del Gobierno de España y de la
Unión Europea, aunque estamos seguros de que el dinero
invertido en Ciudad de la Luz estuvo bien empleado, ya
que los estudios y las auditorías realizadas avalan la legalidad de aquella inversión.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señora consellera.
Senyora Mollà, té la paraula.
La senyora Mollà Herrera:
Senyora consellera, aleshores el senyor conseller
d’Economia, Buch, va mentir en seu parlamentària, en el
ple, davant de tots els parlamentaris i els mitjans de comunicació dient que era mentida aquesta notícia de la sanció
interposada per la Comissió Europea. I, clar, que efectivament era de veres que la Comissió Europea ens ha posat
aquesta sanció, perquè clar que vostés van fer una maniobra en Ciutat de la Llum en un dels projectes que tant li
agrada al Partit Popular de crear forats negres amb els
diners de tots i totes, doncs, era lògic que alguna cosa obscura, no solament llum sinó un poc d’obscuritats i ombres
tinguera aquest projecte. I resulta que és este.
Les ombres són que, efectivament, les ajudes que se li
va a atorgar sembla que entren en clara competència amb
el sector, que efectivament vostés van estar subvencionant
i subvencionant les productores perquè acudiren per a
donar alguna legitimitat i argumentació a les labors que
estava desenvolupant aquesta infraestructura, perquè ningú
en su sano juicio haguera anat a esta infraestructura sense
que hi hagueren diners de per mig, sembla ser que perquè
hi havien moltes coses irregulars i sembla que, efectivament, ningun inversor privat haguera sustentat aquest projecte si no hagueren sigut ajudes exclusivament públiques.
La Generalitat en este projecte sempre ha dit que ha tingut moltes ombres. De fet, han sigut nombroses les vegades que s’ha denunciat les possibles irregularitats, ja no
solament amb les subvencions, que m’agradaria que vosté
me poguera resoldre un dubte que tinc. L’antiga consellera, la senyora Trini Miró, va fer unes declaracions públiques atribuint-se els 295 milions d’euros que havien tingut
les productores de cost per haver pogut desenvolupar les
Pàgina 1.685
seues produccions en la Ciutat de la Llum, se les va atorgar com a pròpies, com a beneficis d’impacte econòmic del
projecte Ciutat de la Llum. Jo no sé si vostés segueix eixa
mateixa línia d’atribuir-se l’impacte d’inversions d’unes
productores, quan eixos diners han eixit de les butxaques
de l’administració pública; és a dir, estan regalant els
diners i damunt quan diuen que, efectivament, les productores han invertit eixos diners diuen que això és benefici.
Si és que eixe benefici l’hem creat nosaltres.
Però a preguntes que li férem i a resposta que va fer la
senyora Trini Miró diu que de les 48 produccions en el
complex en la Ciutat de la Llum, de 2005 a 2010, 46 pertanyen a productores valencianes, és a dir, sols 2 de 48
serien produccions de fora del territori valencià. Això és
així? Per a mi és una falsedat com un temple quan per ací
han passat Asterix en los Juegos Olímpicos, el director
Jean Jacques Annaud, Francis Ford Coppola, Colin Farrell
en una pel·lícula de Danis Tanovic. No sé si són cognoms
i noms molt valencians, però són més de dos produccions
que s’han emportat quasi tretze milions d’euros entre totes
dels diners dels valencians i valencianes per argumentar
que la Ciutat de la Llum anava bé quan se donaven diners
i tenien resultats negatius.
Miren, vostés podien haver elegit diverses opcions. Jo
entenc que, efectivament, és un problema en esta crisi econòmica haver de desemborsar 265 milions d’euros. I no ens
agradaria que fóra així. Podien optar per al·legar, per recórrer
–que sembla que és el que diu que van a fer–, allargant un procés que, en definitiva, acabarà malament. És a dir, si vostés
al·leguen, al final, se ratificarà aquesta sanció i se perdran la
totalitat, és a dir, 265 milions d’euros que ens va a costar.
L’altra opció és que se posen a negociar. Posen-se a negociar, posen-se a negociar, perquè la il·legalitat l’han comés. I
el que han de fer ara és explicar la greu situació econòmica
que tenim i el cost tan nefast, socialment parlant, que ens
repercutiria pagar 265 milions d’euros. Vagen a negociar.
I, per a acabar, no s’ho prenguen tant amb tranquil·litat.
Ja sabem quina és la tranquil·litat que fan vostés; la tranquil·litat és, efectivament,...
El senyor vicepresident primer:
Vaja acabant, senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
...deixar passar el temps. I ja que els diners no els treuen de les butxaques ni demanen responsabilitats polítiques als gestors,...
El senyor vicepresident primer:
Acabe, senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
...al final, pagar tots i totes.
Res més.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Mollà.
Senyora consellera, té la paraula.
Número 43
23.05.2012
La senyora consellera de Turisme, Cultura i Esport:
Muchas gracias, señor presidente.
Señoría, éste es un proceso muy, muy, muy complejo.
Hablar de este tipo de temas requiere, como mínimo, una
documentación exhaustiva. Por tanto, yo, como hay algunos extremos en los que la veo… –y ya he dicho por delante que es un tema muy, muy, muy complejo–, yo sí que la
voy a tranquilizar con…, yo creo que algunas observaciones que, claramente, le harán cambiar de postura.
No, no es que el conseller mentira; pero no sea demagógica, se lo pido por favor. Técnicamente no es una sanción; técnicamente no es una sanción ni una multa. Y usted
lo sabe igual que yo y, si no, ya puede consultar, no ésta,
sino otras resoluciones. Y cuando le digo que actuamos y
estamos tranquilos, estamos tranquilos porque estamos
seguros de la decisión que se tomó en su momento.
Y me gustaría que no afirmara tan radicalmente que
hemos cometido una ilegalidad. Yo, de verdad que no
entiendo... Porque usted como yo estamos aquí porque los
valencianos nos han elegido para representar sus intereses.
Y no entiendo que no conceda jamás ni el beneficio de la
duda a que los intereses de los valencianos puedan seguir
siendo defendidos. No entiendo –no entiendo– que parece
que se alegren con las decisiones que van en contra de la
Comunidad Valenciana, sistemáticamente. No entiendo
que le den, porque sí, la credibilidad a quien ataca a la
Comunidad Valenciana o a quien, en este caso, ha puesto
encima de la mesa una resolución contra la que por supuesto caben alegaciones.
Pero es que, además, le voy a decir una cosa, ustedes
siempre actúan así. Y corren el riesgo de que muchas veces
se equivoquen y quede en evidencia que por encima de
todo para ustedes no está la defensa de los valencianos y
de los intereses de nuestra comunidad. ¿Quiere que le
recuerde cómo acabó el tema de la Ley urbanística valenciana, a la que ustedes demonizaron desde el primer
momento, tras una denuncia interpuesta por la Comisión
Europea y que años más tarde fue desestimada por el
Tribunal de Justicia de la Unión Europea? ¿Le recuerdo
que el ejecutivo comunitario había denunciado, ante la justicia europea, la Ley urbanística de la Comunidad
Valenciana? ¿Y le recuerdo que, finalmente, el fallo del tribunal desestimó el recurso al no ver ánimo de lucro? ¿Le
recuerdo que en aquellos años la Comunidad Valenciana
sufrió una campaña contra el urbanismo de la Comunidad
Valenciana, una campaña que hizo que se perdieran inversiones y puestos de trabajo? ¿Le recuerdo que esa actitud
no es trabajar por los ciudadanos de la Comunidad
Valenciana y por la Comunidad Valenciana, que es para lo
que usted, igual que yo, estamos aquí?
Pues, esta resolución por supuesto que la vamos a alegar. Porque seguimos pensando que esa inversión se hizo
atendiendo a los criterios que, por supuesto, le daban desde
el primer momento legalidad.
Y no considere que estas decisiones se han inventado
para la Comunidad Valenciana. De la manera que usted
habla, cualquier valenciano pensaría que hemos inaugurado la lista de resoluciones, de manera excepcional, contra
una inversión. La invito a que mire el Diario Oficial de la
Unión Europea y verá que resoluciones como ésta se
toman todos los días, por parte de la comisión, y también
se alegan y se recurren todos los días, y todos los días se
ganan ante el tribunal.
Por tanto, como mínimo, conceda el beneficio de la
duda y que todo no es tan exacto como una ecuación, como
usted lo quiere plantear.
Pàgina 1.686
Nos dice que los servicios técnicos de la Comisión
Europea han tenido, durante este proceso, muchos puntos
débiles y muchas inconsistencias técnicas. Después del
informe elaborado por la Oficina Económica de la
Comisión Europea, y después de las numerosas alegaciones que presentó La Generalitat, junto a un informe técnico-económico, la comisión consideró necesario recabar un
segundo informe, puesto que tenía serias dudas. Y, en este
caso, el segundo informe, fue a un consultor externo seleccionado para la ocasión, que fue Ecorys, y que fue contestado de nuevo y argumentado por La Generalitat. Esto hizo
que, de nuevo, los servicios técnicos volviesen a considerar el primer informe.
Con esto no quiere decir que no tiene tan claro, desde el
primer momento, la comisión que esto es una ecuación
de..., La Generalitat ha invertido…, es una inversión ilegal. Eso lo tiene usted clarísimo. Pero resulta que usted no
se ha preocupado en leer, exactamente, todas las argumentaciones que ha presentado La Generalitat a lo largo de este
proceso, que ha durado muchos años.
Por tanto, seguimos defendiendo que las inversiones
que se hicieron en Ciudad de la Luz se justifican, como
desde el primer momento hemos defendido, por su rentabilidad desde el punto de vista empresarial. Y así se manifiesta en los informes y en los estudios que, previo a la
inversión, se habían preparado y que constan en el expediente.
Muchas gracias, señoría. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señora consellera.
Pregunta número 448 que formula el diputado Ignacio
Blanco, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida, a la consellera de Educación, Formación y Empleo sobre subvenciones para la realización de acciones formativas para
parados.
Señor Blanco, tiene la palabra.
El senyor Blanco Giner:
La Llei de pressupostos de La Generalitat per a 2012
establix, com un dels seus objectius, proporcionar als treballadors desocupats les qualificacions requerides pel sistema productiu i propiciar la seua inserció laboral. I destina més de 61 milions d’euros a la línia de subvencions per
a la formació professional per a l’ocupació; per cert, 6
milions menys que l’any anterior.
Aquesta partida ha de finançar accions formatives dirigides, principalment, a persones desocupades, i desenvolupades per diverses entitats col·laboradores, d’acord amb
les bases d’una convocatòria que a data 13 d’abril, quan es
va formular la pregunta, però també 23 de maig, quan es
pot portar al ple, encara no s’ha publicat.
Per això li pregunte, senyora consellera, ¿quin és el
motiu de l’endarreriment de l’ordre de convocatòria de les
subvencions per a la realització d’accions formatives per a
treballadors desocupats? Quan es preveu la publicació? I,
sobretot, ¿quan pensa el Consell que podrien començar els
cursos corresponents a l’exercici 2012?
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Blanco.
Senyora consellera, té la paraula.
Número 43
23.05.2012
La senyora consellera d’Educació, Formació
i Ocupació:
Sí, senyor Blanco. Com vosté i jo sabem, els fons per
als cursos de formació per als aturats provenen, en la seua
major part, de les aportacions de l’estat, que vénen definides pels pressupostos generals de l’estat.
N’hi han dos conceptes que també volguera recordar-li:
l’Estratègia espanyola de l’ocupació i també el Pla anual
de política d’ocupació. I li vaig a dir per què s’ha produït i
s’està produint el retard:
En primer punt, per la dilació de l’anterior govern
socialista en l’elaboració de l’Estratègia espanyola de l’ocupació, que no se publicà en el BOE fins el 19 de novembre de 2011.
Segon, per la inseguretat jurídica que generà l’anterior
govern en la gestió dels programes de formació professional per a l’ocupació, ja que se va establir que amb l’aprovació de l’Estratègia espanyola d’ocupació i l’aprovació
del Pla anual de política d’ocupació quedaven derogats tots
els programes d’ocupació i formació regulats per l’estat.
Tercer, gràcies a l’actual govern –que Déu sap que té un
poc més de trellat, almenys per a eixes polítiques d’ocupació–, l’actual govern ha possibilitat donar certitud, deixant
sense efecte la derogació dels programes d’ocupació i de
formació regulats per l’estat. Per tant, actualment el
govern, juntament amb les comunitats autònomes, està elaborant el Pla anual de polítiques d’ocupació, on se van a
concretar els objectius de l’Estratègia espanyola d’ocupació a aconseguir en el conjunt de l’estat i en cadascuna de
les distintes comunitats autònomes.
Però, el més important, i és que la no-aprovació, per
l’anterior govern socialista, en el termini habitual dels
pressupostos generals de l’estat per a l’any 2012 ha provocat la dilació en la publicació de les ordres, però no en esta
comunitat, en totes les comunitats.
Per tant, el repartiment dels fons de les polítiques d’ocupació se va a produir en la conferència sectorial d’ocupació que encara no s’ha produït. En eixa conferència sectorial d’ocupació se determinaran les quanties corresponents a cada comunitat autònoma per a finançar programes
de foment de l’ocupació. Per prudència –vosté coneix el
principi de prudència com jo, i és un principi també a
adoptar en la gestió econòmica–, al desconéixer el finançament definitiu procedent del ministeri, s’ha considerat
oportú per part de la conselleria el no publicar encara l’ordre de la convocatòria d’ajuda.
No obstant, li dic que la conferència sectorial se produirà pròximament. I, per tant, podrem donar compte dels
fons que tenim per a eixes polítiques i publicar les ordres.
Moltíssimes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora consellera.
Senyor Blanco, té la paraula.
El senyor Blanco Giner:
Bé, senyora consellera, vosté només m’ha contestat
–d’aquella manera també– a una de les preguntes que jo li
formulava. Li deia quin és el motiu de l’endarreriment, i la
culpa és del txa-txa-txa, de Zapatero; sí, és que és recurrent. Jo, de deveres que preguntava hui convençut que no
podria ser possible que vostés me digueren que la culpa era
de Zapatero, en esta pregunta. En les anteriors, en la Ciutat
de la Llum..., en la resta sí, però en esta, deia:
Pàgina 1.687
«Impossible». Doncs sí, de Zapatero. Mira que Zapatero
ho va fer mal, però vostés s’encarreguen de pujar-lo al santoral.
Però després li he preguntat també quan se preveu la
seua publicació. No m’ha contestat.
I, el que és més important, quan pensa el Consell que
podrien començar els cursos corresponents a l’exercici
2012. Perquè ahí està, de deveres, l’interés de la pregunta.
És a dir, ¿anem a passar un any sencer, el pitjor any de la
crisi, un any en què tenim més d’un 27% de taxa d’atur i
pujant, més d’un 57% de taxa d’atur juvenil i pujant, sense
programes de formació ocupacional per a desocupats?
Això és el que, de veritat, vull jo saber. Per què? Perquè
més enllà dels motius de l’endarreriment, que no compartisc la seua explicació, perquè sense eixos plans nacionals
s’han fet convocatòries any rere any... I perquè si preguntem als molts dels implicats en el sector de la formació
ocupacional diran una altra cosa. Diran que, possiblement,
la raó és que com vostés no han pagat el que deuen de 2011
ni de 2010, pensen que si convoquen ara no es presentarà
ningú, cap de les entitats col·laboradores voldrà arruïnar-se
encara més, executant accions formatives que no saben
quan cobraran.
Però més enllà d’eixos motius, el que és més important
és saber quan es podran fer eixos cursos. I només fent una
regla de tres ben fàcil, si la convocatòria de 2011 es va
publicar el 24 de gener de 2011 –que era una ordre de 30
de desembre de 2010–, si va tardar pràcticament mig any,
entre que es resolia i que s’iniciaven els cursos –que van
començar més o menys a mitjans de juliol–, encara que es
publicara la setmana vinent eixa convocatòria, estaríem
parlant que els cursos d’enguany començarien en 2013 –en
2013–. La convocatòria de l’any passat deia que se podien
allargar fins abril de 2012. Enguany, quan convoquen,
¿què diran; que se poden allargar fins a desembre de 2013?
¿O és que vostés volen estalviar-se el pressupost d’un any
sencer, eixos 61 milions d’euros, perquè finalment els cursos de la convocatòria de 2012 s’acabaran fent en 2013,
pagats en el pressupost de 2013? El viejo truco, no?, de fer
com que fan però, en el fons, no fan.
I ja dic, això en el pitjor any de la crisi. És molt probable que el Consell a penes oferisca als aturats valencians
formació per a l’ocupació, ja dic, més enllà dels cursos que
s’arrosseguen de l’any passat.
Em sembla..., de deveres, una vergonya i, fins i tot, una
estafa. Jo tinc ací la pàgina 53 del programa electoral del
Partit Popular, amb el qual va guanyar les eleccions ara fa
un any i un dia. Deien vostés: «Haremos más eficaces las
políticas activas de empleo», i tan eficaces; infalibles; no
fallen, no existixen. (Rialles)
Diga’ns, de deveres, quin és el motiu pel qual no han
publicat l’ordre? ¿No serà perquè tenen un 25% de renúncies de les entitats col·laboradores per a executar cursos
programats i adjudicats en l’exercici 2011 i pràcticament
tot és per motius econòmics? ¿No serà que estan vostés
arruïnant centenars d’entitats col·laboradores que han
complit amb les seues obligacions, desenvolupant accions
formatives programades pel Consell i que no estan reben la
subvenció que els pertoca?
¿Són conscients vostés que estan, amb estos impagaments, generant acomiadaments i, per tant, més aturats?
Uns aturats, per cert, que després no troben en la
Generalitat valenciana cap tipus de recolzament, ni de formació ocupacional perquè el Consell, per desinterés o per
incompetència, els ha deixat completament abandonats a la
seua sort, a la seua mala sort.
Número 43
23.05.2012
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Blanco.
Senyora consellera, té la paraula.
Pàgina 1.688
El senyor vicepresident primer:
Vaja finalitzant.
La senyora consellera d’Educació, Formació
i Ocupació:
La senyora consellera d’Educació, Formació
i Ocupació:
Gràcies, senyor Blanco.
De la seua intervenció, jo l’únic que trac és una conclusió: no tenia ni idea vosté d’on venien els fons, però ni
idea. No tenia ni idea vosté d’on venien els fons per als
cursos de formació ocupacional, i s’ha trobat amb una resposta que no esperava. No tenia ni idea. Perquè si haguera
tingut idea no m’haguera dit el que m’ha dit.
¿Vosté no sap que els cursos de formació ocupacional
vénen de fons ministerials, que s’aproven en conferència
sectorial en base als pressupostos generals de l’estat?
¿Vosté sap que els pressupostos generals de l’estat s’han
aprovat, de forma tardana, en el mes que s’han aprovat?
(Veus) Bé, s’aprovaran, s’han presentat, ni s’han aprovat
encara, compte!
¿Vosté sap que la reforma laboral –una cosa que tampoc
coneix– permet que la formació no només la donen els
agents que la donaven actualment, i que n’hi hauran més
persones o més entitats que puguen propiciar o puguen
oferir la formació?
Pregunta: ¿vosté coneix la Comunitat Valenciana i les
dades d’atur de la Comunitat Valenciana? Perquè ha dit vosté
que la taxa d’atur juvenil està pujant. I jo li he de dir que en
l’interanual hi han 1.200 joves menys en l’atur en la
Comunitat Valenciana. Per tant, tal volta vosté està fent referència a altra comunitat, en què possiblement tinguen connivència, compartixquen govern, però en esta, no. (Remors)
El senyor vicepresident primer:
Senyor Blanco, per favor.
La senyora consellera d’Educació, Formació
i Ocupació:
Perquè en esta diré el següent. En esta, i ja que ha fet
vosté al·lusió al programa electoral del Partit Popular
–cosa que li agraïxc, perquè aixina ens fa propaganda–, li
diré que imagine que en el programa electoral d’Esquerra
Unida no estava o no està a nivell nacional destinar els
fons dels aturats per a una trama de comissions il·legals.
Perquè vostés han fet govern en Andalusia, amb un govern
amb el Partit Socialista, i amb una sèrie de persones que
han destinat... I hui de forma trista, per a mi també, de la
classe política, la jutgessa ha determinat una fiança a l’exconseller d’ocupació del govern d’Andalusia... (Remors)
Molt clar, molt clar. Sap el que té a vore amb vosaltres?
Que dos que viven en la misma coalición, acaban teniendo
la misma opinión, i que vosté, vosté, ha recolzat un govern
que ha llevat els diners dels aturats i els ha destinat a
comissions il·legals.
Què dirà davant dels més de 600 milions d’euros que
s’han destinat de forma fraudulenta, que eren dels aturats,
i s’han destinat a altres coses? I amb estos diners, a quants
aturats els pot pagar el subsidi que ja no cobren? I quants
cursos de formació es poden donar? Doncs vostés han fet
coalició de govern...
...amb este govern. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyoria.
Passem a la pregunta número 472, que formula el diputat Lluís Torró, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, al
Consell sobre l’autorització per a la crema de plàstics procedents d’Itàlia.
Formula la pregunta el senyor Torró. Un moment, per
favor. Quan vullga, té la paraula.
El senyor Torró Gil:
Sí, gràcies.
La resolució de 5 de juliol de 2010, signada pel llavors
director general per al Canvi Climàtic, va permetre la
crema en Alacant de dotze tones de plàstic provinents
d’Itàlia i va ampliar el termini de prova industrial concedit a Cemex España, l’empresa que realitzà les cremes.
D’altra banda, l’encarregada de traslladar els residus fou
Polyurethan Recycling Technology, SRL, empresa radicada a Sarno, Itàlia. Com justifica el Consell eixa autorització?
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Torró.
Té la paraula l’honorable consellera d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient.
Quan vullga, senyora consellera.
La senyora consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient:
Sí, gracias señor presidente.
Señoras y señores diputados, la resolución de 15 de
julio de 2010, del entonces director general para el Cambio
Climático, autoriza, de acuerdo con lo establecido en el
Reglamento 1.013/2006, del Parlamento Europeo y del
Consejo, relativo a traslados de residuos, el transporte de
unos residuos no peligrosos descritos como residuos combustibles, notificado por una empresa italiana a la planta
Cemex, ubicada en Alicante.
Dicho traslado solo podía efectuarse previo cumplimiento de los siguientes requisitos: que el notificante cumplimentase el documento de movimiento y que el notificante informase previamente al inicio efectivo del traslado.
A este respecto, no consta documentalmente en la conselleria la realización efectiva de ningún envío de los residuos a los que se refería la resolución. Por otra parte, la
empresa Cemex emitió hace unos días un comunicado de
prensa negando que se hubiese producido ningún traslado
de dichos residuos, y asimismo remitió la semana pasada
un escrito a la conselleria señalando expresamente que el
traslado de FDR desde Italia no llegó a realizarse, no
habiéndose producido, por tanto, valorización alguna de
residuos procedentes de Italia en nuestras instalaciones de
Alicante.
Nada más, muchas gracias. (Aplaudiments)
Número 43
23.05.2012
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señora consellera.
Señor Torró.
El senyor Torró Gil:
Sí, gràcies, senyor president.
Mire, senyora consellera, m’haguera pogut explicar alguna cosa que no sapiguera ja, val? Perquè... Anem a fer un
poquet d’història. La conselleria autoritza el trasllat de 12.000
tones de residus de plàstic, que és poliuretà de l’empresa que
he nomenat abans, radicada en Sarno, Itàlia, una regió italiana situada en la regió italiana de la Campània, on la conselleria també acorda en el mateix document ampliar el termini de
prova industrial concedida a Cemex España en la seua planta
d’Alacant fins esgotar les 55.000 tones que es van autoritzar
en octubre de 2009, un termini que expira el 9 de març de
2009. Els residus teòricament vénen d’una zona on hi ha
hagut un llarg conflicte per la recollida i gestió de residus en
aquella regió italiana, degut al boicot de la màfia als abocadors i a les incineradores que hi havien projectades.
Arran de la denúncia que va presentar Ecologistes en
Acció, la Secretaria Autonòmica de Territori, Medi
Ambient i Paisatge ha estimat parcialment un recurs d’alçada que modifica en nombrosos aspectes l’autorització
ambiental integrada concedida a Cemex España, que és
precisament en la que es basen vostés per a donar l’autorització d’eixes 12.000 tones, per incinerar fins 250.000
tones a l’any de 40 tipus distints de residus en la fàbrica de
ciment d’Alacant.
En l’escrit que dirigix a Ecologistes en Acció, la conselleria de medi ambient informa que la mateixa Cemex ha
renunciat a incinerar residus perillosos, ja que reconeix no
disposar d’una... –això és textual, eh, ho llig en castellà, perquè és com està-, «no disponer de una instalación adecuada
para autogestionar el material». Eixa era una de les qüestions
que s’al·legaven, la inclusió dels fluxos de residus, d’incinerar substàncies perilloses, com greixos i olis generats per la
mateixa instal·lació. El que fa Cemex és tractar de buidar en
part el recurs d’alçada, i el que demostra és que hi ha una
connivència molt clara entre l’administració i aquesta multinacional, per a tractar de resoldre els greus errors que conté
l’autorització ambiental integrada. No és casual, per tant, que
Cemex haja presentat eixa modificació en els seus plans
quan està resolent-se eixe recurs, després de la tramitació
d’un recurs contenciós administratiu.
Ací tenim una sèrie de dades que caldria aclarir. El 9 del
3 del 2010 s’autoritzen 30.000 tones de més respecte al
que s’havia autoritzat el 20 d’octubre de 2008, i això fins
al 30 de març de 2010. El 20 del 10 del 2009 s’aproven
55.000 tones més, que no s’han esgotat encara quan es
demana el trasllat d’estes 12.000 tones. I la resolució en
qüestió té una durada fins 2011. No hi ha en l’autorització
absolutament ninguna consideració sobre el tipus de residus, i simplement es dóna crèdit al que diuen, sense especificar quins residus l’empresa, la d’Itàlia i la d’ací.
Per tant, hi ha molts dubtes al trasllat de residus entre
països de la Unió Europea. Perquè per a autoritzar eixe
trànsit intercomunitari entre expedidor i destinatari hauria d’haver un contracte en vigor previ entre les dues
empreses, i això no està en l’expedient. Per tant, primera
pregunta: existix eixe contracte? Suposaria que Cemex
aleshores sí que considerava adequades les seues instal·lacions i que canvià d’opinió quan l’assumpte ix a la
premsa? O siga, el que li genera l’alarma, què és? Fer-ho
o que sàpiga?
Pàgina 1.689
Com es pot justificar una autorització de 12.000 tones
de plàstic industrial (inintel·ligible) ... des d’Itàlia perquè
es cree una empresa que renuncia a fer-ho perquè no disposa d’instal·lacions adequades? Un material que pel seu
contingut en polietilens produïx al cremar-se compostos
orgànics, benzopirines, dioxines i furans. Com pot permetre la conselleria, que és qui ha de vetllar pel medi ambient
i per la salut de la ciutadania, insistixc, com pot permetre
una incineració en unes instal·lacions que la pròpia empresa considera inadequades? Ja fa temps que els veïns (inintel·ligible) ... van presentar una demanda davant del
Tribunal Europeu de Drets Humans per danys al medi
ambient i la salut de les persones. La conselleria és l’obligada de vetllar per això. Com és possible que no hi haja
cap consideració sobre el tipus de residus en l’autorització
que es va fer a l’empresa Cemex?
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Torró.
Senyora consellera, té la paraula.
La senyora consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient:
Gracias, señor presidente.
Mire, señor Torró, yo me pregunto, ¿y cómo es posible que a ustedes les guste generar tanta alarma social
con estos temas? ¿Cómo es posible? ¿Cómo es posible?
Mire usted, «me acaba de contestar, señora consellera,
algo que ya sabía». Pues si lo sabía, ¿por qué lo pregunta? Es que me parece que esto es perder el tiempo, sinceramente, perder el tiempo. Yo comparezco todos los miércoles aquí encantada, es mi obligación. Doy respuesta,
pero si encima usted me dice que perdemos el tiempo,
que ya lo sabía. Pero es que yo le voy a repetir textualmente lo que me pregunta.
La resolución de 15 de julio del 2010, firmada por el
entonces director general de Cambio Climático, permitió
la quema en Alicante de 12 toneladas de plástico provenientes de Italia. Esto es falso. Esto es falso. Claro, y yo le
he dicho que no hay constancia, entre otras cosas porque ni
se comunicó como lo permitía, y porque hay un comunicado, una carta dirigida a la conselleria con registro de entrada y que se hizo pública a los medios de comunicación, de
17 de mayo de 2012, donde dice que la empresa Cemex
informa a esa dirección general que el traslado de FDR y
en la fecha desde Italia, autorizado en el mismo, no llegó a
realizarse, no habiéndose producido, por tanto, valorización alguna de residuos procedentes de Italia en nuestras
instalaciones de Alicante. Sin otro particular, pam pam, el
director regional de Operaciones. Vamos, si vamos a poner
absolutamente en duda todo, y si desde luego no hacemos
caso a las declaraciones responsables, pues ya está.
Mire usted, señor Torró, usted confunde…
El senyor vicepresident primer:
Señor Torró, por favor, señor Torró.
La senyora consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient:
...usted confunde la valorización de residuos no peligrosos con la de peligrosos. Se ha renunciado a las autorizaciones ambientales integradas, son muy complejas.
Llevan una tramitación muy complicada, donde intervie-
Número 43
23.05.2012
nen distintas administraciones. Y no le quepa a usted la
menor duda de que si hay algún informe vinculante que
establece que no es autorizada, que no se puede autorizar
esa actividad por sus graves riesgos a la salud pública o
bien al medio ambiente, esta conselleria no lo autoriza.
Pero estamos hablando de residuos no peligrosos.
Mire usted, si fuese tan ilegal, el Reglamento 1.013/2006 de
la Unión Europea no permitiría y no regularía este procedimiento que está regulado en los artículos 9, 10 ,12 y 16, y que
establece todos los requisitos para llevarlo a cabo. Así que, por
favor, señor Torró, un poco de seriedad en estos temas. Y le
remito a estos artículos para que usted vea cuándo se autorizó
y no se llevó a cabo. Por lo tanto, no hay ningún peligro.
Respecto a las ampliaciones que usted habla, pues Cemex
solicitó realizar una prueba industrial en su cementera de
valorización de residuos –insisto– no peligrosos, señor Torró,
no peligrosos, diferentes del fuel tradicional, y la entonces
dirección general autorizó, mediante sendas resoluciones, llevarlas a cabo. Por lo tanto, se observó la legalidad vigente. Si
ha habido una modificación de la autorización ambiental ha
sido por nuevos recursos que se plantean y por nuevas cuestiones respecto a la renuncia de la empresa, es respecto de los
residuos peligrosos, no no peligrosos.
Y por último, aquí tiene usted un informe de la Universidad
de Alicante, de la universidad, no de la consellera, ni el conseller entonces, ni nada, donde dice las conclusiones, los resultados de las emisiones… Esos que ustedes dicen que provocan
no sé sabe cuántas cosas. Sin ningún informe, pues aquí tiene
un informe en técnico. Conclusiones: los resultados se encuentran por debajo de los límites de emisión fijados por la normativa correspondiente para evitar o reducir en el mayor grado
posible los efectos negativos de estas emisiones en el medio
ambiente y los riesgos resultantes para la salud humana.
Por lo tanto, señor Torró, responsabilidad y seriedad, y
a su disposición toda la documentación.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señora consellera.
Señor Torró, por favor, contenga sus impulsos. Muchas
gracias. (Rient) Muchas gracias, señorías.
Pasamos a la última pregunta de la tarde de hoy. La pregunta número 431, formulada por la diputada Marga Sanz,
del Grup Parlamentari Esquerra Unida, a la consellera de
Educación, Formación y Empleo, sobre la licitación y
construcción del colegio público número 100 de Ruzafa.
Señora Sanz, tiene la palabra.
La senyora Sanz Alonso:
Señora consellera, ¿para cuándo tiene previsto la
Conselleria de Educación, Formación y Empleo la licitación y construcción del colegio público número 100 de
Ruzafa, de la ciudad de Valencia?
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señora Sanz. Señora consellera, tiene la palabra.
La senyora consellera de Educación, Formación y
Empleo:
Sí, señora Sanz.
La construcción del (inintel·ligible) … número 100 de
Ruzafa estaba incluida en la programación de obras de
CIEGSA. Es una obra y una infraestructura completamen-
Pàgina 1.690
te prioritaria. Y el 11 de abril del 2012 la Conselleria de
Educación, Formación y Empleo asumió la gestión de la
contratación de la ejecución de las obras, por lo que próximamente la misma conselleria será la que realice la licitación de la misma.
Como consecuencia de ese traspaso de dicha gestión, se
ha producido el retraso, teniendo en cuenta que la tramitación que exige la legislación en materia de contratación en
el sector público ha necesitado que nosotros pidiéramos a
la entidad, que es CIEGSA, la entidad instrumental, que
nos pasara el expediente. La construcción está prevista en
la programación de esta conselleria, dentro del plan de
infraestructuras escolares Creaescola, es una infraestructura –como le he dicho– absolutamente prioritaria, y evidentemente no cabe ninguna duda que se realizará en los próximos meses, se comenzará la licitación y la construcción,
ya que la conselleria tiene mucho interés en ser muy ágil
también en la adjudicación de las mismas, y contará con un
perfil de seis unidades de educación infantil, doce de educación primaria, comedor, gimnasio y vivienda, con un
proyecto de ejecución de 18 meses y un presupuesto de 4,8
millones de euros, más el 18% de IVA.
Muchísimas gracias.
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias.
Señora Sanz.
La senyora Sanz Alonso:
Sí, sí, gracias, señor presidente.
Mire, señora consellera, en la reunión de la Comisión
de Educación del 27 de septiembre de este año pasado, del
2011, la secretaria autonómica nos comunicó, a instancias
de sendas preguntas realizadas por el Grupo de Esquerra
Unida y del Grupo Socialista, que el colegio público
Ruzafa número 100 sería construido por La Generalitat y
sería de gestión pública, efectivamente. Y dijo, en concreto: «Para esta conselleria y para el Consell el colegio
número 100 de Ruzafa, además de ser público es una prioridad, pero necesita de la autorización presupuestaria para
su ejecución.» Ese mismo día, la Plataforma per Russafa
había presentado 1.859 firmes recogidas entre los vecinos
del barrio –y 1.287 en otros barrios– exigiendo la construcción de un colegio que se lleva pidiendo ya durante
diez años.
Este centro, que en repetidas ocasiones se ha declarado
como prioritario, no ha tenido la suerte de estar entre los
cuatrocientos propuestos por el señor Font de Mora. Y no
ha tenido esa suerte pese a que el Ayuntamiento de
Valencia aprobó, en el pleno de 22 de febrero de 2002, el
inicio del proyecto de expropiación de los terrenos.
Ocho años hace que los vecinos colocaron la primera
piedra virtual del futuro colegio público en la calle Puerto
Rico, en el corazón del barrio de Ruzafa, un barrio que en
estos últimos diez años ha sido ejemplo de interculturalidad por la acogida e integración de cientos de personas
que han venido de fuera a vivir y poder tener un futuro
digno para sus hijos, un barrio de 50.000 vecinos y vecinas, ejemplo –como decía– de convivencia. Pero, realmente, debería haber estado mimado por la administración y, realmente, no han tenido esa suerte ni por parte
del ayuntamiento, que dilató el procedimiento de expropiación de terrenos, ni por parte de la conselleria, que ya
Número 43
23.05.2012
pasan ocho años de aquella cesión de terrenos y todavía
no se ha construido.
Y, mire, la exigencia del colegio número 100 está más
que justificada. El déficit permanente de plazas escolares
en el barrio obliga a que prácticamente el 50% del alumnado de infantil y de primaria se escolarice fuera del
barrio. Este último curso fueron 997 niños los que salieron
del barrio. El CEIP de Ruzafa aportaría precisamente 450
plazas escolares nuevas, que haría que el 50% de esos
niños que tienen que salir de su barrio para escolarizarse se
pudieran quedar dentro del barrio de Ruzafa. Realmente,
en el barrio de Ruzafa no se cumple el principio que ustedes esgrimen de libertad de elección de centro, porque las
cifras así lo indican. Y lo que no pueden esperar más es la
contestación que ustedes deben dar ya a los vecinos y vecinas que esperan todos los años poder tener una plaza dentro del barrio, escolarizar a los niños y niñas donde viven,
que, además se ser un derecho, es una necesidad vital para
la cohesión, para la convivencia y para hacer realidad ese
principio que este barrio ha empezado a poner en marcha
de una forma ejemplar –como antes decía– que es la interculturalidad.
Pero, además, esta dilación está haciendo que se discrimine al barrio de Ruzafa que tiene estas necesidades tan
perentorias, puesto que estas necesidades implican que el
derecho de educar a los niños y niñas y de escolarizarlos
en una zona cercana a su domicilio no se está cumpliendo
en el 50% de los niños que están en estas edades de escolarización.
Por lo tanto, el centro de Ruzafa es una prioridad, pero
esa prioridad que ustedes vienen diciendo nos lo vienen
diciendo desde hace muchísimo tiempo. Y, en estos
momentos, deberían ustedes poder concretar algo más. Y
digo en estos momentos porque la secretaría autonómica
nos dijo que era necesario tener una dotación presupuestaria. Nosotros quisiéramos saber que, a la vista del presupuesto ya aprobado para el 2012, existe esa dotación presupuestaria, ¿sí o no? Existe un mapa –que deberíamos
tener ya– de edificación de centros públicos, y si en ese
mapa de edificación de centros públicos está incluido el
colegio número 100 del barrio de Ruzafa.
Y, por lo tanto, ustedes deberían ya contestar, y, sin
más dilación, si realmente este año se inicia, se da la licitación, se inician las obras, y, desde luego, esos dieciocho
meses que está previsto que se construya el colegio sería
posible que, ya no para este curso que empieza, pero sí
para el siguiente, pudieran tener los vecinos y las vecinas
del barrio ya su CEIP con 450 plazas dispuestas para el
conjunto de los niños y niñas del barrio en primaria y en
infantil.
Muchas gracias.
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias.
Señora consellera.
La senyora consellera d’Educació, Formació
i Ocupació:
Señora Sanz, mire, hay una cosa que a mí no me gustaría que los ciudadanos dedujeran de estas conversaciones,
y es que una necesidad es prioritaria a otra, es decir, en esta
comunidad todavía quedan muchos centros por construir,
la Conselleria de Educación, Formación y Empleo tienen
Pàgina 1.691
mucho trabajo por delante. Y por supuesto que el CEIP
número 100 de Ruzafa es muy importante y prioritario,
pero es verdad que tenemos muchos municipios del área
metropolitana, de la provincia, en la provincia de Alicante,
en la provincia de Castellón, pendientes de poder ejecutar.
Por lo tanto, es prioritario, ya le he dicho que hemos
hecho un proceso en el que la conselleria ha asumido el
expediente de la gestión y la contratación de la ejecución
de las obras para hacerlo directamente, que esta asunción
se realizó el 11 de abril de 2012, es decir, hace relativamente poco, y que ya estamos preparando los pliegos para
realizar la licitación, que se realizará directamente desde la
conselleria, lo que no quiere decir que, evidentemente, hay
muchos otros centros que requieren de nuestra atención, y,
por supuesto que, también, en la medida de nuestras posibilidades, los atenderemos.
En principio, le diré que la escolarización del alumnado del distrito está totalmente garantizada. Eso no quiere
decir que no esté convencida de que hace falta el colegio y
que se tiene que realizar, y tampoco quiere decir que no
haga falta el hecho de que tenemos unas cifras que dicen
que en los últimos años, sobre todo en el gobierno del
Partido Popular –especialmente me remitiré a esos años
porque en los anteriores pocos colegios se realizaron–, en
la ciudad de Valencia se han puesto en funcionamiento,
dentro de los planes 96 y Creaescola, un total de 48 centros
docentes con una inversión de 232,7 millones de euros, y,
además, en la ciudad de Valencia se han realizado veintiuna actuaciones dentro del plan Milloraescola, que es un
plan orientado a la mejora de los centros escolares públicos, con una inversión de 15 millones de euros.
En total, en la ciudad de Valencia, el Partido Popular ha
invertido 247,7 millones de euros que, la verdad, es una
cifra muy importante, lo que no quiere decir que todavía
haya necesidades.
Por lo tanto, reitero mi contestación a la pregunta: por
supuesto que hay muchos centros prioritarios, no quisiera tampoco que unos fueran antes, mejores o más prioritarios que
otros, creo que aquí hay muchos munícipes y personas que
necesitan en sus municipios, también, una inversión en materia
educativa, pero es cierto que este colegio lleva un proceso totalmente especial, que requiere de una sensibilidad extraordinaria
por parte de la conselleria, sensibilidad que existe.
Le puedo garantizar que, al asumir esa gestión de la
contratación y de la licitación lo que estamos haciendo es
indicando que la conselleria va a asumir ese proceso, que
realmente estamos preparando los pliegos para licitarlo y
que esa necesidad y esa reivindicación es justa. Y yo pienso que se tiene que tener una respuesta por parte de este
gobierno y la tendrá de forma próxima.
No se preocupe que no será necesario otra conversación
sobre este centro porque estoy convenida de que pronto los
padres de este centro van a poder ver realizado ese anhelo,
ese sueño, que yo pienso que merecen y que, sobre todo, el
barrio de Ruzafa se merece muchísimo por esa integración
a la que usted ha hecho referencia.
Muchísmas gracias. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència el president, senyor Juan Gabriel
Cotino Ferrer)
El senyor president:
Muchas gracias, señora consellera.
Número 43
23.05.2012
Interpel·lació, pel procediment especial d’urgència,
a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació,
senyora M.ª José Catalá Verdet, sobre la política
general de la conselleria en matèria de finançament
dels centres de música autoritzats i
els conservatoris municipals, que formula
el diputat senyor Juan Soto Ramírez (GP Socialista)
(RE número 16.608, BOC número 60)
El senyor president:
Interpel·lació del procediment especial d’urgència a la consellera d’Educació, Formació i Ocupació sobre la política general de la conselleria en matèria de finançament del centres de
música autoritzats i els conservatoris de música, que formula el
diputat Juan Soto Ramírez, del Grup Parlamentari Socialista.
Té la paraula l’il·lustre diputat, senyor Soto.
El senyor Soto Ramírez:
Buenas tardes, señor presidente.
Señoras y señores diputados.
Señora consellera.
Me gustaría reclamar su atención porque me parece que
es un tema importante, un tema en el que estoy convencido que compartimos la prioridad y la sensibilidad con lo
que es la formación musical reglada que, en estos momentos, está en un peligro real de desaparición por la irresponsabilidad de un gobierno que se dedica cada día a darnos
un nuevo sobresalto, cada día a poner en peligro lo que
eran derechos básicos, derechos que parecían conquistados
de manera definitiva y que, sin embargo, efectivamente, en
esa carrera infernal hacia el abismo que ustedes están llevando nos están, todos los días, pues, regalando una pesadilla nueva y una nueva sorpresa en forma de recortes brutales y en forma, sobre todo, de poner en cuestión lo que
son principios básicos de equidad y de renta.
Ustedes están, efectivamente, segregando esta sociedad
por razones de renta, porque, efectivamente, a partir de
ahora cada vez está más claro que va a haber ciudadanos
de primera con derechos de primera para los que se lo puedan pagar y, también, va a haber ciudadanos de segunda,
con derechos de segunda, de tercera y de cuarta para aquellos que tendrán peor educación, peor sanidad, peores servicios sociales, porque no se lo pueden pagar.
Y eso es de lo que estamos hablando hoy, eso es de lo
que estamos hablando hoy, algo que afecta al corazón y al
núcleo de derechos básicos que sirven, efectivamente, para
tener una vida mínimamente digna y que ustedes están
comprometiendo cada día.
Por eso, yo le pido, señora consellera, que dimita de
este gobierno y que los mande a paseo. (Veus) De verdad,
de verdad, señora Catalá, yo tengo un gran concepto de
usted, la aprecio –y usted lo sabe–, y creo que en cualquier
colectivo humano hay personas luminosas y personas
oscuras. Y yo, a usted, la sitúo en el primer grupo, en las
personas luminosas, el problema es que es una persona
luminosa en un partido muy oscuro, y usted tiene que saber
hasta qué punto tiene que asumir la responsabilidad, la
corresponsabilidad, qué limites en términos de inhumanidad y de indignidad está dispuesta a soportar. Y yo le digo
que, en estos momentos, están cruzando todas las líneas
rojas, las líneas rojas que, efectivamente –como digo–,
segregan a los ciudadanos en función de su renta, pero algo
quizás mucho más grave –como se ha visto– segregan a los
Pàgina 1.692
ciudadanos en función de su color de piel, entre legales e
ilegales, como si las bacterias o los virus entendieran de
blancos y negros, de legales e ilegales.
Eso es tremendamente xenófobo, es tremendamente
excluyente, y eso es la deriva en la que estamos cada día,
cada día, y créame que a mí me produce insomnio, y no se
lo digo en sentido figurado, se lo digo en sentido real. Cada
día nos despertamos con una nueva noticia, un nuevo
hachazo, un nuevo mazazo a derechos que parecían básicos. Lo mercantilizan absolutamente todo, todo; los derechos y la dignidad en estos momentos ya no son derechos
conquistados, sino que son mercancías que se venden al
mejor postor y que, evidentemente, son fruto de negocios
suculentos. Y en eso no escapa la música, la música.
Efectivamente, señora Catalá, usted y yo hemos discutido sobre este tema cuando no era consellera. Y yo me
alegré cuando la nombraron consellera en este tema y de
una manera particular. Usted es música, y yo digo: «¡Qué
buena noticia!» Suena bien, una música de consellera para
la educación musical, una nueva etapa, un nuevo impulso,
una nueva interlocución, lo va a entender desde dentro y va
a empatizar con ese movimiento y lo va a defender.
Y usted, efectivamente, ha tenido algún gesto en esa
línea, pero no basta con los gestos, no basta con los gestos.
Es necesario que, además, se conviertan en hechos. Y,
efectivamente, los gestos tienen fecha de caducidad. Yo
creo que ya estamos casi en la fecha límite de la caducidad.
También leía y veía una tesis doctoral que hablaba de la
música, de la formación musical como antídoto contra el
fracaso escolar. En una comunidad donde se concentra el
mayor número de músicos con el mayor grado de fracaso
escolar, pensé –pensamos todos, con sentido común–:
«Ahí hay una estrategia política por desarrollar y por
explotar.» Y, por tanto, cualquier titubeo o cualquier duda
que pudiera haber tenido lugar tiene que desvanecerse,
porque tenemos que hacer una apuesta auténtica precisamente por primar la educación musical y porque, además,
los datos son contundentes, estamos hablando de más del
90% de alumnos que hacen educación musical que tienen
el éxito escolar garantizado.
Por tanto, ahí hay una línea que usted debería haber
explotado, entre otras cosas, porque también es la consellera de educación. Pero, no, resulta que al 54% de recorte
en el 2009, en el 2010; el 55, en el 2011, se suma el 34%
en el 2012. Eso es insoportable, insoportable, y cada día
los centros de música autorizados, los conservatorios,
están en la duda, en la incertidumbre de si van a poder o no
abrir la puerta de su centro.
Señora Catalá, mientras se declara la pasión por la
música y se defiende la música no se puede estar asfixiando a la red de educación infantil, es simplemente una incoherencia. Y, además, el movimiento ha tenido una paciencia enorme, una paciencia infinita –diría yo–, siempre con
la mano tendida y transformando su reivindicación en lo
que mejor sabe hacer: en música, en las plazas, haciendo
de la belleza, del arte, precisamente, la manifestación de su
trabajo. Y esperaban encontrar algún gramo de sensibilidad entre tanto corazón endurecido en el Partido Popular.
Y esperaban encontrar algún gramo de sentido común
entre tanta razón ofuscada. Y era usted la destinataria, o es
usted, ahora, la destinataria de ese sentido común, de esa
sensibilidad.
Por eso, yo le pido que se rebele contra esta situación
porque, además, se ciernen nuevas amenazas que a mí me
gustaría que despejara. Me gustaría que nos dijera si, efectivamente, el acuerdo del 27 de abril, por el que se establecen límites de disponibilidad presupuestaria, va o no a
Número 43
23.05.2012
afectar a los 3.400.000 que ya son insoportables para
seguir abriendo cada día los centros. Si esos 3.400.000 se
les va a aplicar el 20% de no disponibilidad presupuestaria
y el 15%, también, de no aprobación de obligaciones, por
tanto, 85% máximo de aprobación de obligaciones.
Es decir, si a esos 3.400.000, que son absolutamente
insuficientes, que están poniendo en peligro la supervivencia del modelo, se le va añadir nuevos recortes en términos
de disponibilidad presupuestaria. Me gustaría que despejara esa duda, porque si no estaríamos ya no hablando de
algo insostenible, sino de algo letal.
Porque a los recortes que ustedes aplican, lo que hacen
es, además, no pagar aquello que no recortan. Y eso es un
binomio absolutamente insoportable para poder seguir
funcionando en la educación musical.
Señora Catalá, yo sé que usted…, o al menos debería
saber lo que están haciendo estos centros. Son centros y
entidades sin ánimo de lucro, que ahorran mucho dinero al
gobierno, mucho dinero. Lo que reciben de La Generalitat
apenas cubre el 20% de sus gastos reales. Por tanto, son
muy eficientes en términos económicos.
Hacen lo que mejor saben hacer, porque están casi
siempre vinculados en la sociedad musical. Y no solo enseñan música, lo sabe usted, enseñan valores. Hacen un trabajo titánico: canalizan vocaciones musicales, generan
compañerismo, cohesión social, disciplina, ocio creativo, y
tienen una labor insustituible también en lo que es la
defensa del valor de la música como valor patrimonial
junto a las sociedades musicales.
Yo no sé si le cuesta tanto entenderlo, cuesta tanto
entender que para desarrollar un proyecto tan importante,
tan relevante, desde todos los puntos de vista en términos
de eficacia y de eficiencia social y económica, es necesario un modelo que dé seguridad financiera, seguridad educativa, precisamente, para poder subsistir.
Señora Catalá, me gustaría que usted entendiera eso y
que además cumpliera su palabra. Porque lo más grave es
que el colectivo y la plataforma se ha reunido con usted el
2 de abril. Y usted se comprometió con ellos, y usted les
dijo que habría mapa musical antes de junio, les dijo que
habría plan de financiación, les dijo que habría calendario
de los impagos, que no pueden soportar ya un día más sin
cobrar. ¡Todo el 2011 sin cobrar!, todo el 2011 y parte del
2010. Así no hay Dios que viva, no hay Dios que abra la
puerta. Es imposible sobrevivir. Y usted se comprometió a
todo esto.
De la misma manera que también se comprometió a
establecer una interlocución para cambiar el baremo para
no perjudicar a los centros de música, para contemplar
también los alumnos que viven fuera de la localidad de los
centros. Y eso es la palabra dada de una consellera, que
imagino que tiene valor y credibilidad.
Pero es que su jefe de área, el día 20, les dijo a los
representantes de la federación que nada de nada. No a
todo, que no había ningún compromiso, que no estaban
estudiando nada. O usted desautoriza a un jefe de área, o la
que está desautorizada es usted. Y es verdad que últimamente las palabras de los consellers tienen poco valor,
están muy devaluadas. Pero yo también en eso quiero creer
que usted tiene un valor añadido al resto de sus compañeros de gobierno.
Quiero, de verdad, que se comprometa a acordar y a
negociar ese modelo educativo, un modelo de financiación, un nuevo mapa musical.
Pero, mientras tanto, el único plan y el único modelo
que existe es el vigente, que son los recortes brutales, y
usted tiene que aceptar lo que es la propuesta que han
Pàgina 1.693
hecho. Una propuesta razonable, responsable, sostenible,
donde ellos mismos se autoimponen…
El senyor president:
Vaya concluyendo, señor Soto.
El senyor Soto Ramírez:
…un 10% de recortes frente a los 54%... Ellos mismos
están dispuestos a hacer sacrificios. Pero, señora consellera, usted tiene la palabra, y espero que no les defraude.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias.
Té la paraula l’honorable consellera.
La senyora consellera d’Educació, Formació
i Ocupació:
Muchísimas gracias, señor Soto, por todo, es decir…
(Rialles) Gracias, gracias por todo y gracias por confiar en
la persona que le habla, que al mismo tiempo le diré, confiar en la persona que le habla es confiar en el Partido
Popular, porque, al final, uno… (aplaudiments) uno, al
final…, en fin, es de lo que es.
Mire, usted y yo ya hemos hablado de esto en alguna
ocasión. Es decir, desde la sensibilidad, desde la atención,
desde el cariño, la formación musical… usted y yo hemos
hablado de este tema varias veces.
Y hemos hablado varias veces en términos cordiales. Yo
recuerdo haber debatido con usted una propuesta del señor
Pañella, también, respecto de este mismo tema, y haber
alzado un compromiso del entonces conseller de
Educación, Formación y Ocupación, el señor José Ciscar,
–nuestro actual vicepresidente–. Compromiso que se cumplió, compromiso que se cumplió.
Antes de decirle por qué se cumplió el compromiso,
que me imagino que lo sabe, voy a contextualizar un poco
la situación, porque a veces esto hay que entenderlo y hay
que decirlo también.
En la actualidad, existen en total 17 conservatorios de
titularidad pública y formación reglada dependiente de la
Conselleria de Educación, Formación y Ocupación, 14 conservatorios profesionales y tres conservatorios superiores.
Estos centros constituyen la red pública de enseñanza
musical de la Generalitat valenciana y de la conselleria de
formación, ocupación… y educación.
A partir de ahí, hay 39 centros autorizados de música,
de titularidad privada, que ofrecen formación reglada,
que es a lo que usted hace referencia. Es decir, son dependientes de la conselleria en el momento en el que imparten enseñanzas de grado profesional y/o de grado elemental, pero son entidades de titularidad privada que
ofrecen formación reglada, que colaboran con el gobierno, es decir…, y lo hacen a través de una subvención que
les da la conselleria.
Además, existen 31 conservatorios de titularidad municipal, es decir, de los mismos ayuntamientos, que también
reciben subvención.
Y, además, hay 300 escuelas de música que ofrecen la
formación no reglada por parte de las bandas de música
generalmente y que dependen de la Conselleria de
Gobernación. Estas no expiden títulos oficiales como las
anteriores.
Número 43
23.05.2012
Por lo tanto, tenemos una red amplia de formación
musical, una red que es propia…, una red pública propia
de la Conselleria de Educación, Formación y Ocupación;
una red de centros autorizados, que es a los que usted hace
referencia, que tienen una subvención anual, y una red de
conservatorios profesionales de música, además de una red
de escuelas de música dependientes de otra conselleria que
también ayuda a esas escuelas de música.
Pero a nosotros, a la Conselleria de Educación,
Formación y Ocupación, nos corresponde la formación
reglada, por lo tanto, le hablaré de los primeros.
Yo creo que usted no pone en cuestión la importancia
que le da esta consellera y el gobierno valenciano a la
música en la Comunidad Valenciana y, además, que reconoce el esfuerzo de los agentes implicados en promocionar
esas enseñanzas.
En tal sentido, el gobierno de La Generalitat ha mostrado siempre su interés por esas enseñanzas y por mantener
e impulsar la tradición y el arraigo musical valenciano.
Desde el año 2003, más de 51 millones de euros en
construcción de infraestructuras de enseñanzas musicales
de nuestra propia red. Por tanto, podemos decir que tenemos una red de centros de enseñanza de música con un
nivel de calidad excelente y grandes profesionales.
Una red que, por otro lado, cuenta con 1.100 profesores
con el fin de formar a más de 9.000 alumnos. No hace falta
que le recuerde que las cifras cantan por sí solas. Y esa
apuesta no se corresponde con un momento de la historia
en el cual el Partido Socialista tuvo el honor de dirigir esta
comunidad y no construyó ni un solo conservatorio de titularidad de La Generalitat.
La primera matización que le debo de realizar es que el
objetivo de los conservatorios de centros autorizados de
música es formar profesionales de la música, mientras que
el objetivo de las escuelas de música es la formación musical a un nivel no profesional.
Es decir, si queremos en serio hacer un buen mapa de
titulación, tenemos que distinguir la formación profesional
de la formación no profesional, que no tiene nada malo, es
decir, hay muchas personas que en esta comunidad quieren
aprender música, pero quieren aprender, pues, no para
tener una formación profesional, sino para…, bueno, como
un placer, como una forma de…, una vocación, como una
forma de conocer, pero sin ninguna aspiración o sin aspiración a una formación profesional.
La Generalitat y esta consellera han manifestado siempre públicamente su deseo de que en el actual contexto
debemos primar las enseñanzas regladas y oficiales sobre
las no regladas, por los beneficios que estas reportan a la
Comunidad Valenciana de los alumnos.
Yo, le voy a decir una cosa: a mí me gusta que usted
salga aquí a defender lo que constituye una iniciativa privada que completa la formación educativa de la red pública de la Generalitat valenciana y que recibe una subvención. Porque si es verdad que esto es lo que se ha venido
aquí a defender por el Partido Socialista, no tendrán ustedes ningún problema con las colaboraciones público-privadas en el ámbito de la enseñanza en otras áreas formativas y no tendrán ningún problema con los conciertos o con
las subvenciones a entidades privadas que ayudan, como
usted bien ha dicho, a la administración a formar más personas, porque la red es más amplia.
Por lo tanto, desde ese punto de vista, le alabo la expresión o el reconocimiento que ha hecho usted a ese tipo de
colaboración, circunstancia que suele ser bastante difícil
de entender para mí el día que su partido concretamente, y
otros partidos de la oposición, apoyaron un manifiesto aquí
en las Cortes, y lo firmaron, que decía textualmente que
Pàgina 1.694
querían una educación absolutamente pública –y cuando se
habla de educación, también se habla de educación musical, no se habla de educación… solo de la educación universitaria o de la educación obligatoria– diciendo…, y,
además, que en uno de sus artículos decía que se eliminaran todas las ayudas o los conciertos con las entidades privadas en el ámbito de la educación.
Esto que… –yo tengo en un recorte– recordaremos
todos, es bastante, bastante, bastante difícil de entender el
día que su grupo, hoy, se presenta aquí diciendo que debemos de apostar por apoyar a los centros privados que tienen una subvención, porque nos ayudan a la administración y al gobierno a completar una enseñanza a la que la
red de la administración no llega. Es difícil de entender.
No obstante, yo, pues bueno, pasaré por alto esto.
¿Qué pasa con las subvenciones? Bueno, le diré, en el
año 2009, el presupuesto de La Generalitat era uno; en el
año 2012, es otro. Estamos a niveles de ingresos del 2003,
y es normal que en el capítulo IV, en el capítulo de las subvenciones, se sufra una disminución, que es coherente con
la disminución que ha experimentado todo el presupuesto
de La Generalitat.
Por lo tanto, le diré que, pese a eso, es decir, pese a esa
disminución drástica, que ojalá no se tuviera que producir,
si es que yo estaría encantada en ser la consellera que
incrementara considerablemente las ayudas a los centros
de música autorizados. ¿Por qué? Porque creo en esto, es
decir, creo realmente que es importante para esta comunidad y que favorece a los escolares o cualquier persona que
quiera una enseñanza musical.
No obstante esa bajada de esa subvención, lógica y coherente con el resto del presupuesto, porque no tendría sentido
que todo el presupuesto sufriera una disminución y la subvención concretamente de esta línea o partida no la sufriera.
Nosotros, usted, yo y el señor Pañella, debatimos y
estuvimos hablando sobre este tema cuando yo todavía no
era consellera. Y gracias al actual vicepresidente, conseguimos que esa subvención para el año 2012 se incrementara un 44% respecto del ejercicio anterior. Es decir, las
conclusiones del debate que tuvimos nosotros conllevaron
que se incrementara un 44% esa subvención, es decir, en
un millón de euros.
Y a pesar de que el señor Pañella le diga que es mentira desde su escaño, hay que saber que hay unas modificaciones presupuestarias, y que eso se produjo… Pues si no,
discúlpeme, pero pensaba que lo dudaba, pensaba que lo
dudaba, señor Pañella, pensaba que lo dudaba, pensaba
que lo dudaba.
Por lo tanto, ya conseguimos, a raíz de este debate, un
incremento considerable dentro de las limitaciones de esa
partida. Pero no vamos a dejar de hacerlo, es decir, no
vamos a dejar de respaldar esa formación.
Efectivamente, usted está muy bien informado, yo me
reuní con ellos, y agradecieron que se hubiera incrementado ese 44% el presupuesto respecto del ejercicio anterior.
Hablamos de lo que hablamos aquí usted y yo también, que
era del famoso de mapa de titulaciones. ¿Por qué? Porque
un mapa de titulaciones regula dónde hay un centro que
imparte música de forma profesional y dónde hace falta, y
la red de la conselleria, de alguna forma, se organiza y, de
alguna forma, con coherencia, realiza una nueva inversión
en conservatorios profesionales dependientes de la xarxa o
respalda un proyecto educativo que existe actualmente
como centro privado y lo completa.
El calendario de pagos. Ellos me pidieron un calendario
de pagos. Yo le dije que esperaba que recibieran subvención antes de verano, y usted, si habla con ellos, sabe que
eso es así.
Número 43
23.05.2012
Y en cuanto al programa de financiación, no me comprometí a un programa de financiación. Está usted equivocado. Ellos me pasaron un mapa de financiación y yo me
comprometí a estudiarlo, pero ese mapa de financiación no
tiene en cuenta…
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor
Alejandro Font de Mora Turón)
El senyor vicepresident primer:
Le ruego finalice, señoría.
La senyora consellera d’Educació, Formació
i Ocupació:
...–finalizo, señor presidente– la bajada de los presupuestos. Por lo tanto, yo creo que es prudente que de alguna forma se haga paralelo a los presupuestos anuales. Es
decir, no podemos condicionar el presupuesto de La
Generalitat sin tener claro cuáles van a ser nuestros ingresos.
Muchísimas gracias.
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias, señora consellera. (Aplaudiments)
Señor Soto.
El senyor Soto Ramírez:
Señor presidente.
Vamos a seguir en ese tono tranquilo.
Pero, sobre todo, me gustaría que contestara concretamente. De los 3,4 millones que están comprometidos y
aprobados en el presupuesto vigente, ¿va a haber algún
recorte adicional derivado de la orden y del acuerdo del 27
de abril del Consell? ¿Sí o no? Y diga en qué cantidad. Es
fundamental saberlo.
Espero que no, porque de lo que estamos hablando es
precisamente de recuperar una parte importante de lo que
ustedes han recortado para poder hacer viable este modelo,
que es el modelo que tenemos a fecha de hoy, el único
modelo que permite la supervivencia de nueve mil y pico
alumnos y alumnas estudiando música. Sin este modelo,
no hay educación musical garantizada. Con lo cual, si
usted tiene otra propuesta, póngala encima de la mesa. Es
que no lo ha hecho. Ellos también están esperando que
usted ponga encima de la mesa el nuevo mapa musical, el
mapa de titulaciones, la nueva propuesta de modelo. No ha
puesto nada encima de la mesa.
Por tanto, hasta que no exista ese nuevo modelo, el
único vigente es el actual, el que permite sobrevivir, educar, canalizar esas vocaciones musicales y permitir que
sigan creciendo estos seres humanos que se están formando, y además, aprobando después en el colegio, porque hay
una vinculación directísimo entre los que estudian música
y los que aprueban.
Y eso me gustaría –y no me ha contestado y no me ha
dicho nada–, me gustaría que hubiera una línea estratégica
en ese ámbito, porque somos la comunidad que concentra
más número de músicos y más número de educandos. Y,
por tanto, es necesario hacer ahí también una apuesta cultural y una apuesta en contra precisamente del fracaso
escolar. Es el mejor antídoto.
De la misma manera que me gustaría contestarle..., no
hay ninguna contradicción. El noventa y tantos por ciento
de estos centros de música autorizados –y conservatorios
Pàgina 1.695
municipales, que ya son públicos y municipales–, pero los
centros de música autorizados son entidades sin ánimo de
lucro vinculados a las sociedad musicales, a las banda. Ahí
no hay negocio, ahí no hay negocio, señora Catalá. Es la
gran diferencia. Nosotros lo que estamos en contra precisamente es de hacer de la educación un negocio, pero que
la sociedad civil en algún momento pueda participar en
hacer lo que mejor sabe hacer, y las bandas de música
saben educar y formar músicos. No hay ningún problema.
Es compatible.
Pero si usted tiene otro modelo, póngalo encima de la
mesa, porque el problema es que dice «no» a todo también.
No me ha dicho lo de los 4 millones, si va a haber recortes. Dígamelo, señora Catalá. Dígame cuál es su modelo y
cuándo va a entregar el borrador de modelo, el mapa musical, el mapa de titulaciones. Dígame cuándo.
Porque mientras tanto, señora Catalá, es importante
saber que usted no les ha contestado, no les ha contestado,
y ya están avanzando las fechas, y están esperando ese
calendario de pago para satisfacer precisamente las deudas. Ni un solo euro ha pagado usted desde el 2011, ni un
solo euro. Y no pueden seguir. ¿Cuándo va a pagar? Esa es
otra pregunta concreta. Primera pregunta, se la recuerdo.
3,4 millones, ¿va a haber reducción en relación con este?
Dos. El plan de financiación que ellos proponen, de recorte del 10%, ¿usted, además de estudiarlo, está dispuesta a
aceptarlo, además de estudiarlo, que me ha dicho que la va
a estudiar? Tres. ¿Usted está dispuesta a establecer un
calendario de pago y cuándo, para abonar todo el dinero
que desde el 2011 les debe?
Porque, señora Catalá, me gustaría que usted se dejase
contar la historia desde el otro lado. Hay otro relato posible. Podemos explicar la historia desde el lado de la deuda,
del déficit, de los recortes, de la prima de riesgo, etcétera.
Pero también, además de la contabilidad de los recortes,
hay otra contabilidad, es la contabilidad de los efectos de
los recortes. Sí. Y me gustaría que incluso tomaran ejemplo de lo que está pasando en Francia, donde existen dos
formas de entender el mundo y Europa. Y, efectivamente,
el señor Hollande está diciendo, frente a lo que usted está
prometiendo, que va a crear 60.000 puestos de trabajo,
60.000 puestos de trabajo en la educación.
Eso es otra manera de ver la vida y de interpretar la historia, pero esta parte de la historia no se suele contar. Esta
no solo es la contabilidad del déficit, sino también los costes de la incultura, de la ignorancia, señora Catalá, el coste
de la desigualdad, el coste de la exclusión. Sí, suele sentirse a más largo plazo, pero es mucho más letal, para el desarrollo de un país, pero sobre todo para la dignidad de las
personas, que van a perder oportunidades y expectativas de
vidas reales. Déjese contar esa otra historia y sea sensible
a esa otra historia.
Señora Catalá, hay un binomio que funciona siempre,
aunque a veces la miopía y el interés no nos deje verlo: a
menos gasto en cultura y en educación, y hay ejemplos tremendos en Estados Unidos, por ejemplo, más gastos en
cárceles y en policías. Eso es así. Sale muy caro no invertir en cultura y en educación, muy caro. Por eso es una
visión absolutamente corta la que pretende escamotear
unos millones de euros, porque después los van a pagar...
El senyor vicepresident primer:
Ruego finalice, señor Soto.
El senyor Soto Ramírez:
...en términos de exclusión social.
Número 43
23.05.2012
Señora Catalá –termino ya–, además de dar la cara, y le
agradezco que dé la cara, plante cara; además de asistir y
de estar presente, además dé soluciones. Se lo agradeceremos todos.
Muchas gracias.
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Soto. (Aplaudiments)
Señora consellera.
La senyora consellera d’Educació, Formació
i Ocupació:
Muchísimas gracias, señor Soto.
Primero. Sobre el mapa de enseñanzas musicales, se
está realizando. Pero, señor Soto, yo llevo cuatro meses y
veintitrés días de consellera, no me dóna temps a tant. No
sé si usted cree que tengo una varita mágica, pero no la
tengo. Es decir, elaborar un mapa de enseñanzas musicales
en la Comunidad Valenciana lleva su tiempo, lleva su tiempo, y requiere una labor de estudio muy importante. Primer
punto. Y estamos en ello. Es decir, no le digo que no lo
estamos realizando, estamos haciendo el mapa de enseñanzas musicales.
Segundo punto. No se va a ver reducida por el 20%, no
se va a ver reducida la subvención, no se va a ver reducida. No sé si esa era una de las preguntas, yo se la contesto. Cobrarán la subvención que saben que van a cobrar, es
decir, la subvención que se incrementó un millón de euros,
es decir, un 44% más respecto del año anterior, gracias al
compromiso de esta persona que no la consiguió en ese
momento y del vicepresidente, que era conseller en aquel
momento. Y de esto hace unos meses, no hace tanto.
Tercer punto. Sin ánimo de lucro, sí. Sin ánimo de lucro
también hay muchas entidades de muchos caracteres que
se encargan de la enseñanza, y ustedes a veces critican el
modelo concertado. Es decir, sin ánimo de lucro, efectivamente, hay muchas entidades que se encargan de la educación sin ánimo de lucro y que lo único que hacen es pagar
a los profesores, como estas entidades; entidades privadas,
que los profesores tienen un salario, que no tienen ánimo
de lucro y que al mismo tiempo realizan una labor de enseñanza. Muchas, en la Comunidad Valenciana muchas, y sé
que usted lo sabe.
Cuarto punto. ¿Cuándo se les va a pagar? Cuando yo les
dije que se les iba a pagar en esa reunión. Les dije: voy a
intentar que se pague lo antes posible, pero no os preocupéis que antes del verano creo que podremos pagaros.
Pero, la verdad, es decir, yo tampoco tengo la cajita del
dinero, tampoco la tengo. Es decir, es una prioridad totalmente, vamos a pagarlo totalmente. Vamos a seguir manteniendo la apuesta completamente. ¿Es una incoherencia
decir que ustedes..., firmar un manifiesto que aboga por
eliminar la enseñanza concertada en la Comunidad
Valenciana y, al mismo tiempo, subirse aquí y apostar por
esto? Relativamente sí, señor Soto, relativamente sí.
Y no me diga que estas entidades no tienen ánimo de
lucro porque, ya le digo, entidades sin ánimo de lucro que
están en el sector de la educación realizando una labor
encomiable en esta comunidad y que son centros concertados, hay muchos, muchos. No, no, no. Muchos, Juan, señor
Soto. Y no vamos a ofender a nadie ni usted ni yo porque
no somos así.
Después le diré una cosa. Mire, voy a acabar diciéndole algo. Las enseñanzas musicales son muy importantes
para mí, me ha alegrado muchísimo que usted haga refe-
Pàgina 1.696
rencia a esa tesis doctoral. Yo también dispongo de ella y
también creo que es una apuesta interesantísima. Es decir,
la formación musical es un pilar estratégico importantísimo para eliminar, erradicar o influenciar el índice de fracaso escolar de la comunidad educativa, por supuesto. Es
decir, le agradezco que haya hecho alusión a esta tesis doctoral, de la cual dispongo y la cual mi gabinete está haciendo uso de ella, porque, evidentemente, es muy interesante.
Cuanta más enseñanza musical exista, no más beneficios para la comunidad educativa solo en general, sino
también incluso más beneficios para la comunidad educativa de la educación especial, también, también. Y es algo
que usted también creo que conoce.
Y acabaré, porque usted ha hecho alusión, y no puedo
evitar contestarle, a los recortes, y le diré: señor Soto, yo
debería abandonar, según usted, mi grupo parlamentario
porque yo creo en unas cosas y mi grupo parlamentario
hace otras, digo yo. Y digo yo también: ¿no debería usted
abandonar su grupo parlamentario, ya que hoy mismo el
PSOE anuncia recortes en Asturias, que además Izquierda
Unida califica como asumibles, diciendo el candidato
Javier Fernández en la junta general que van a hacer, van
a hacer recortes y que no habrá áreas exentas de esos
recortes? ¿No cree usted que usted también debería abandonar el Partido Socialista? (Aplaudiments) Pero, claro,
por si el ejemplo de Asturias no fuera suficiente, es que
además en Andalucía han hecho un recorte de 2.000 millones de euros.
Es decir, mire, señor Soto, nadie, nadie está a gusto con
las políticas de ajuste, nadie está a gusto con las políticas
que conllevan una restricción, pero, evidentemente, los
gobiernos responsables, el suyo, el mío, aquí, en Asturias,
en Andalucía o donde sea, tiene que practicar una serie de
medidas que tiene que aplicar.
Lo que me parece incoherente, de nuevo, y por segunda vez en esta intervención, no es que usted defienda los
centros privados que tienen subvencionados por la conselleria cuando ustedes firman algo que dice que no a la
enseñanza concertada; me parece incoherente también que
ustedes hablen aquí de los recortes cuando sus gobiernos
en Andalucía y ahora en Asturias dicen que sin ningún tipo
de línea roja, a la que usted hace referencia, se van a practicar ajustes en esas administraciones.
Muchísimas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señora consellera.
Interpel·lació al Consell, que respon la consellera
d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, senyora
Isabel Bonig Trigueros, sobre la política general que
pensa dur a terme el Consell per a garantir
l’acompliment del Pla d’infraestructures ferroviàries de
rodalies per al territori valencià 2010-2020, que formula
el diputat senyor Juan Ignacio Ponce Guardiola (GP
Compromís) (RE número 20.908, BOC número 68)
El senyor vicepresident primer:
Interpel·lació al Consell sobre la política general que
pensa dur a terme per a garantir el compliment del pla d’infraestructures ferroviàries de rodalies per al territori valencià 2010-2020, que formula el diputat Juan Ignacio Ponce
Guardiola del Grup Parlamentari Compromís.
Té la paraula.
Número 43
23.05.2012
El senyor Ponce Guardiola:
Gracias, señor presidente.
Señoras y señores diputados.
Señora consellera.
Buenas tardes.
Voy a empezar como esta mañana, recordando que el
Grupo Parlamentario Compromís tiene un férreo compromiso con el pueblo valenciano presente y futuro, y por ello
apostamos por la sostenibilidad en todos los aspectos.
Por eso mismo, nos decantamos por el transporte público frente al privado, por el ferrocarril frente al transporte
por carretera. Y una de las reivindicaciones que siempre
hemos llevado a cuestas ha sido el fomento de la red de
cercanías en la Comunidad Valenciana.
De hecho, lo que hemos propuesto en numerosas ocasiones era el traspaso de las competencias al estado a la
comunidad autónoma para que desde aquí se gestionara el
ferrocarril de cercanías, porque consideramos que sería
una gestión mucho más adecuada, de proximidad, y se
optimizaría.
Bien. Por tanto, el Plan de infraestructuras ferroviarias
de cercanías de la Comunidad Valenciana 2010-2020, que
se presentó en abril de 2010, para nosotros era un plan muy
adecuado. Ha pasado un tiempo y nos tememos que sea
otro plan más que haya que rehacer, reiniciar, repensar. Y
por eso estamos aquí, para que usted nos aclare un poco en
qué sentido va este plan y cómo piensan desarrollarlo, si es
que piensan desarrollarlo.
Porque, ya le digo, se presentó en 2010, en abril de
2010. Parece ser que el Ministerio de Fomento dedicó
medio millón de euros ese primer año, de un total de 3.400
millones de euros a dedicar durante los diez años. O sea,
que ese primer medio millón era una cosa bastante ridícula. Pero es que parece ser que la Comunidad Valenciana no
destinó ni un duro, ni un euro. Yo, si me equivoco en algún
dato, luego usted me corrige y vamos llegando a algún
sitio.
¿Por qué era un plan, digamos, deseable y adecuado,
desde nuestro punto de vista? Los objetivos eran claros: el
impulso de un transporte público de cercanías, la mejora
de la movilidad en las áreas metropolitanas, reducción de
tiempos de viaje y optimización de la capacidad de la red.
Todo ello, pues, favorecería que la población, la mayor
parte de la población tuviera acceso a un servicio de cercanías con buenas condiciones y de calidad.
¿Cuáles eran estas actuaciones? Pues vamos a pegar un
somero repaso. La primera de ellas fundamental… Bueno,
haremos dos bloques, las que iba a desarrollar el estado y
las que se iban a desarrollar conjuntamente entre el estado
y la comunidad autónoma. De las que iba a desarrollar el
estado, con esos 3.400 millones de euros para diez años,
una de ellas era el eje transversal pasante en Valencia, un
túnel de 6 kilómetros subterráneos con dos estaciones en
Aragó y Universitat y tenía unos 750 millones de euros de
presupuesto.
Una segunda gran actuación era el tramo AlicanteTorrellano-Elche-Crevillent, nueva variante en Alicante
junto con una estación en el aeropuerto del Altet, junto a la
duplicación del túnel de Elche y la conexión de cercanías con
la futura estación del AVE de Elche. La inversión prevista era
del orden de 400 millones. También se habló de prolongación de líneas de cercanías de Sant Vicent del Raspeig a
Villena y adecuación de las estaciones; prolongación de las
líneas de cercanías de Castellón a Benicàssim y adecuación
de las estaciones y estudio para prolongar las líneas de
Castellón y Benicàssim hasta Vinaròs. Estas actuaciones era,
Pàgina 1.697
bueno, algo más económicas, digamos, pero tampoco nos
consta que se haya desarrollado nada de todo esto.
Otra gran actuación, que era un conjunto de actuaciones, era el incremento de la capacidad de la red. ¿Cómo?
Aumentando hasta 86 kilómetros las nuevas vías, duplicación de vías, que sería para los tramos Xàtiva-Moixent,
Valencia-Buñol, Cullera-Gandía, como primer tramo del
tren de la costa Valencia-Alacant. Ya le digo que todas
estas actuaciones eran exclusivas del ministerio.
Por otra parte estaba previsto, por parte de esa sociedad
mixta estado-comunidad autónoma, la elaboración de los
tramos 2 y 3 del tren de la costa, por un lado Gandía-Dénia
y por otro lado Dénia-Alacant. Y además la línea XàtivaAlcoi en la que Fomento se encargaría de renovar la vía y
las estaciones de los tramos Xàtiva-Bellús-Benigánim i
Montaverner-Alcoi. Y La Generalitat se encargaría del
trama Bellús-Benigánim a Montaverner incluida la variante de Benigánim. Y más actuaciones. Estaba prevista la
construcción o remodelación de seis grandes intercambiadores modales, cada uno en cada una de las grandes áreas
metropolitanas, 13 nuevas estaciones y la mejora de otras
34 estaciones, todo eso por un montante de unos 200
millones de euros. Y un programa de modernización de la
red presupuestado en 525 millones de euros, que consistiría en adaptaciones tecnológicas, adecuación de talleres,
etcétera, etcétera.
Bien, como le he comentado hace un momento, parece
ser que en 2011 había un presupuesto por parte del estado
de medio millón de euros y por parte de la comunidad
autónoma de cero euros. Para 2012 hemos estado buscando y lo único que hay presupuestado por parte del ministerio son 47.200 euros. Y otra previsión para este mismo
plan, para 2013 de 106.700 euros. Claro, teniendo en cuenta que se hablaba en 2010 de 3.400 millones para 10 años,
los cálculos no salen, deberían dedicarse del orden de 340
millones todos los años. Ya sé que estamos en un momento dificultoso pero, bueno, de 340 a medio o a 0,6 millones
o 0,16, pues es prácticamente nada.
Lo que espero es que no nos cuente ahora, no nos diga
lo que anunció el día 3 de mayo, que aquel plan, como no
llegó a firmarse no tiene validez, esa es mi deducción, y
que se iba a hacer un nuevo plan de infraestructuras y
vivienda 2012-2024. Hay algunas inversiones previstas,
eso sí, para Ferrocarriles, sobre todo para el tema del AVE
y del corredor mediterráneo, pero está totalmente desaparecido el plan de cercanías. Y ya le digo. Hemos estado
buscando en los presupuestos, tanto del estado como de la
comunidad autónoma, y no nos ha aparecido dotación presupuestaria más que la que le acabo de indicar, pues 47.200
euros para este año por parte del estado y los 500.000 que
no se dedicaron en 2011.
A una pregunta hecha por nuestro compañero en el
Congreso de los Diputados en enero de este año, la respuesta fue más que ambigua, la pregunta era bien concreta: ¿qué
inversión consignará el Ministerio de Fomento en los próximos presupuestos generales del estado para dar cumplimiento al Plan de infraestructuras ferroviarias de cercanías de la
Comunidad Valenciana 2010-2020? O sea, ¿cuánto dinero
destinará Fomento para este año para el plan del que estábamos hablando? La respuesta, entre otras cosas, dice que el
principal objetivo del ministerio en materia ferroviaria es
priorizar de forma eficiente las inversiones y, en segundo
lugar, que para ello se está procediendo a analizar las inversiones buscando una gestión óptima y acorde que promueva
la cohesión territorial, la equidad y la igualdad de los ciudadanos, priorizando los oportunos beneficios sociales que
dichas inversiones suponen.
Número 43
23.05.2012
O sea, que de euros nada de nada, que de lo que se trata
es de priorizar y que, bueno, que hay que promulgar la
cohesión territorial, la equidad y la igualdad de los ciudadanos.
En esta cámara estamos cansados de oír por parte de
todos los grupos que esta comunidad autónoma está
infrafinanciada, hay un agravio comparativo con el resto
del estado prácticamente. Por tanto, los temas de cohesión de alguna forma deberían de favorecernos, de alguna forma. Sin embargo, parece ser que no hay previsión
en este sentido.
Y, bien, insisto, nos gustaría saber cifras, cifras, fechas,
previsiones. Y, bueno, simplemente esperar que este plan
de infraestructuras que se anunció por parte del Ministerio
de Fomento con el ministro señor Blanco del Partido
Socialista y por don Francisco Camps, entonces presidente de La Generalitat, del Partido Popular, esperemos que
este plan que se anunció, ya digo, a bombo y platillos hace
un par de años, pues vaya hacia adelante. Ahora usted nos
cuenta.
Gracias.
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Ponce.
Señora consellera.
La senyora consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient:
Gracias, señor presidente.
Señor Ponce, como siempre a estas horas ya de la tarde,
después de toda la tarde aquí, agradecerle su tono. ¡Y se ha
marchado el señor Signes! Es poner un poco..., le iba a
decir que aprenda del señor Soto y que me diga también
cosas bonitas como le ha dicho a la consellera, no solo de
saladures que diuen en la Vall, que me llama «la niña del
exorcista», «gallina sense coll», «fogonera» y todas esas
cosas. Me ha prometido que en la próxima intervención me
dirá algo bonito, que a una también le gusta que se lo
digan. (Aplaudiments)
Bueno, después de esto, por animar un poco, vamos al
objeto de la interpelación que es muy interesante.
En primer lugar, señor Ponce, me ha sorprendido cómo
lo ha formulado, seguramente no quería decir eso, pero
bueno, la política general que piensa empezar el Consell en
materia de plan de infraestructuras ferroviarias. Mire
usted, no empezamos ahora, no empezamos, sino que el
gobierno de la Generalitat valenciana lleva mucho tiempo
trabajando. De hecho, se firmó en abril de 2010, muy bien
ha dicho, ese plan de infraestructuras, que no es que no
sirva, sí que vale. El problema es que había muchos protocolos, y este también, con unas asignaciones presupuestarias que, como muy bien indicó la ministra de Fomento en
su primera comparecencia, no tenían continuidad en el
tiempo las anualidades o simplemente no estaban dotados,
con lo cual es papel mojado, porque después hay que
dotarlos, reflejar la dotación económica en los presupuestos correspondientes.
Pero, bueno, La Generalitat va a continuar con esa reivindicación legítima razonada y razonable para que se
corrijan las carencias que presenta la red convencional de
ferrocarriles, que es titularidad estatal de la Comunidad
Valenciana, de forma que se modernice.
Dicho esto no voy a negar, y se lo digo aquí como en
otras cuestiones, que me gustaría que fuese otro el ritmo
que se está llevando a cabo para el cumplimiento de este
Pàgina 1.698
plan. Es evidente que preferiría que las actuaciones que
contempla tuvieran un mayor grado de avance y mayor
consignación presupuestaria. Pero, sin embargo, desde su
presentación en abril hasta estas fechas han ocurrido
muchísimas cuestiones. La primera de ellas que han incidido es que a los pocos días de su presentación el anuncio
por sorpresa del gobierno, entonces socialista, de unas
medidas que venían a reconocer la profunda crisis económica y que obligaban, el propio señor Blanco, ministro, en
una comisión de fomento en el Congreso de los Diputados,
en mayo de 2010, ya dijo textualmente aquello de «ya nada
volverá a ser como antes –parafraseando la canción de El
Canto del Loco– y que este nivel de inversión no se puede
mantener, estamos revisando nuestra planificación».
Las consecuencias todos ustedes las saben: las paralizaciones de obra, licitaciones sine die, resolución de contratos adjudicados, etcétera. Y lo saben, porque inmediatamente se aplicaron en la Comunidad Valenciana, como fue
en el caso del AVE Valencia y Castellón, la adjudicación
por más de 700 millones de euros y que se paralizó.
Ahora bien, lo peor no fue que se llevara a la práctica
lo anunciado por el exministro, que podíamos entenderlo,
sino cómo se llevó a cabo con una gran opacidad y sin contar con las comunidades autónomas, con esta, lo que generó además un gran desconcierto en el sector.
Esta situación ha variado con el nuevo gobierno central
que surge después de las elecciones de noviembre de 2011.
A partir de ese momento se abre una etapa de mayor transparencia, y lo tengo que decir, con el Ministerio de
Fomento, intentando ajustar las previsiones a la realidad
económica actual, a la necesidad de hacer un presupuesto,
que ni siquiera está aprobado, porque el gobierno socialista no la aprobó, hizo dejaciones de funciones, que ahora se
está discutiendo en la cámara y con esa obligación de atender, de rebajar el déficit público y esos 27.300 millones de
euros de más que se gastó el gobierno socialista y que
había que ajustar en los presupuestos y, obviamente, en
inversiones ha sido una de las partes, Fomento, donde más
se ha limitado.
El Consell, la conselleria, no ha cesado en su empeño
de seguir que el estado modernice esta red. Da la impresión, cree usted su señoría, que no se está haciendo nada en
el plan de cercanías, y esa impresión no es correcta. El
ministerio tiene en ejecución, es decir, el plan, en este sentido, podemos mencionar que, dentro del programa de
estaciones e intercambiadores modales, hace unos días, el
19 de abril concretamente, el Ministerio de Fomento ya
anunció, y ya se ha formalizado en el BOE, el contrato
para la redacción del proyecto de la nueva estación de
Albal. Y continua en el ámbito de ampliación de la capacidad de la red de estado tiene en ejecución la duplicación de
la línea de cercanías C2 entre Xàtiva y Moixent.
Y, como sabe su señoría, en lo que afecta a la red ferroviaria convencional se están realizando las obras para la
duplicación y, en su caso, la reposición, cambio de varios
tramos de la vía entre La Encina-Moixent y Moixent-La
Alcudia de Crespins. Y le puedo adelantar que desde el
ministerio ya hay un interés claro para contratar, se está
avanzando y haciendo estudios, en cuanto sea posible la
duplicación de la vía entre La Alcudia de Crespins y
Xàtiva, que no olvidemos que este tramo licitado fue ya
licitado y después paralizado por el gobierno central, el
anterior gobierno central socialista.
Como es fácil deducir, no todas las actuaciones y obras
incluidas en el Plan de infraestructuras ferroviarias de cercanías tiene su consignación bajo este epígrafe presupuestario. Basta recordar la presentación que se realizó del
Número 43
23.05.2012
mismo para comprobar cómo hay actuaciones que también
se ven afectadas por acciones en el ámbito del AVE y del
corredor mediterráneo.
Bueno, no voy a explicarles la importancia que tiene el
corredor mediterráneo, creo que todo el mundo lo sabe.
Pero también somos conscientes que la red convencional
de que forma parte dicho corredor presenta especiales
carencias en el territorio de la Comunidad Valenciana. En
particular, actualmente, no es satisfactoria la conexión
ferroviaria con Cataluña, vía natural de conexión con
Europa a través del corredor. Ante esta situación saben
ustedes que La Generalitat ha elaborado la implantación, el
proyecto de implantación del ancho estándar europeo en el
corredor mediterráneo con la finalidad de poder acometer
urgentemente la instalación de ancho internacional para
optimizar la red existente, contribuir y mejorar la conexión
de los puertos, los nodos logísticos y los principales centros industriales, a fin de convertir la Comunidad
Valenciana en una potente zona comercial y logística y la
puerta de entrada del sur de Europa.
Lo más destacado de este estudio es que se trata de una
propuesta realista y factible que ha sido asumida por el
Ministerio de Fomento el pasado 23 de abril. Y en este
estudio en ningún caso implica la renuncia al corredor
mediterráneo original. En el estudio se han identificado
cuellos de botella y las actuaciones necesarias para conectar los puertos de la Comunidad Valenciana.
Y le digo todo esto porque la actuación que se propone
consiste básicamente en la implantación de un tercer carril
sobre la infraestructura ya existente. Por eso se puede ejecutar en un período de tiempo mucho más corto, porque la
tramitación es mucho más rápida, y una inversión económica menor. Pues esta actuación inicial se verá reforzada
con las actuaciones del montaje del tercer carril en la otra
vía en las zonas en que se vean afectadas por el tráfico de
mercancías.
Así pues, la elaboración de los proyectos constructivos
sobre la base de estudio para la implantación del ancho
ferroviario estándar supone, y por eso le decía lo del tercer
hilo, supone la toma de decisiones cruciales en la red de
cercanías de los tramos afectados, es decir, desde
Castellbisbal, desde Barcelona, hasta Alicante en la parte
que nos corresponde. Y me consta que el ministerio ya está
trabajando cómo la implantación de este tercer carril puede
mejorar… Y también el AVE. Porque hay que recordar que
el AVE de pasajeros al final permitirá liberar otras vías, por
ejemplo, la que unía Valencia y Madrid, que antes utilizaban los pasajeros –el transporte de pasajeros– y ahora va el
AVE, la línea de alta velocidad; y, por lo tanto, puede
mejorarse cercanías. Y le digo que me consta, porque así lo
hemos hablado. El ministerio ya está estudiando estas
posibilidades. Pero tengan un poco de paciencia, porque es
muy, muy complejo.
Por consiguiente, lo que he dicho, la implantación del tercer hilo es una actuación global en la red que afecta a todos
los tráficos, ya sean de mercancías o de pasajeros, cercanías,
media y larga distancia. Lo que, por tanto, incide directamente sobre la programación del plan de cercanías.
Además, como sus señorías conocen, la ministra de
Fomento, efectivamente, presentará en breve período de tiempo el Pitvi, el nuevo plan de infraestructuras 2012-2024,
adaptado a las realidades. Y créame que ahí están algunas de
las actuaciones para nosotros básicas y necesarias.
Por último, el plan de cercanías contemplaba una relevante inversión a cargo del estado, puesto que las cercanías son de su titularidad; pero también algunas actuaciones
a cargo de La Generalitat o conjuntas. Simplemente por
Pàgina 1.699
indicarle, nosotros estamos, en este sentido… La
Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio
Ambiente tampoco va a variar su política sobre las actuaciones a su cargo, como es el caso de la estación de
Albaida. Usted decía que en los presupuestos de 2011 sólo
había 500.000 euros por parte del estado, de los 3.400 que
debía poner. Correcto, es así. Pero es que La Generalitat
establecía 1.400.000 euros para la construcción de
Albaida, que es la estación, junto con la de Elda y la de
Ontinyent, que son las que tiene que construir La
Generalitat.
Por lo tanto, respecto… –luego habrá más tiempo–. Yo
quiero recalcar y dejar muy claro que vamos a continuar
trabajando en este plan de infraestructuras ferroviarias, que
vamos a poner a disposición del ministerio toda la documentación y que, en estos momentos, el tercer hilo, la
conexión en ancho europeo estándar que ha presentado la
Generalitat valenciana está obligando al Ministerio de
Fomento a hacer un estudio en profundidad de cómo se va
a afectar al tráfico de cercanías y la posibilidad de mejorar.
Muchísimas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias.
Muchas gracias, señora consellera.
Señor Ponce.
El senyor Ponce Guardiola:
Gracias, señor presidente.
Señora consellera, bien, nos ha confirmado un poco los
temores que teníamos. Sí que es cierto que parece ser que
algo, algo de este plan de infraestructuras se está empezando a ejecutar, según nos ha estado comentando. Pero
parece ser que la prioridad va hacia ese tercer carril del
corredor mediterráneo y hacia solucionar esos cuellos de
botella, que parece ser que han identificado ahora. Esto es
algo que yo creo que estaba identificado ya, con bastante
tiempo atrás. El famoso cuello de botella entre Tarragona
y Vinaroz –creo recordar– era algo que estaba identificado;
creo que se licitó hace un año y pico o dos, y no sé en qué
medida está desarrollado. Quizás ahora nos lo pueda también aclarar.
También es cierto que parece ser que lo del tercer carril
no soluciona el poder utilizar esa vía con ferrocarriles de
gran longitud, por tema de pendientes; claro, no estaba
diseñado para esto. Y, bueno, en cierta medida podrá ayudar a la salida de mercancías hacia el norte. Pero no será la
solución definitiva, ni muchísimo menos.
Y, bueno, siguen faltando algunas conexiones de salidas
de los puertos hacia la red de ferrocarril. Pero, sobre todo,
lo que falta es utilizarlos. El de Valencia, por ejemplo, está
esa conexión de ferrocarril y no se ha fomentado adecuadamente, y está muy poquito usada la salida en ferrocarril
desde el puerto de Valencia; creo que no llegaba ni al 5%
de las mercancías que salen por ferrocarril. Eso también,
bueno, evitaría otros impactos que causa el transporte
rodado.
Y, bueno, pues bien, me ha comentado las cositas que
están en marcha. No sé si está previsto desarrollar totalmente el plan en este plazo o no. Eso me gustaría que lo
aclarara.
No sabemos tampoco la dotación económica que va a
haber, por parte del estado ni por parte de la comunidad
autónoma. Si puede informarnos al respecto, pues estaría
bien. Ya le digo que en la primera propuesta de presupues-
Número 43
23.05.2012
tos del estado no hay más que 47.000 euros. Mucho tendrán que enmendar el presupuesto al respecto para que llegue a una dotación mínima para poder emprender alguna
actuación de envergadura.
Y, bueno, insistirle en que, bueno…, que este plan tal y
como estaba elaborado, aunque no era perfecto y aunque
faltarían nuevas actuaciones, sí que, de alguna forma, solventaba los problemas de las áreas metropolitanas de las
ciudades principales del territorio valenciano y que mucho
nos tememos que no vaya a poder desarrollarse más que en
una pequeña parte.
También sería interesante saber ese túnel pasante en la
ciudad de Valencia para cuándo está previsto o de qué
forma se pretende abordar. Lo mismo que el resto de
infraestructuras: las de Alicante, la de Castellón de la Plana
hacia Benicàssim, que aquello no requería más que un
estudio… Y poco más. Simplemente, el implementar la
ubicación de trenes de cercanías en la vía ya preexistente;
así como –ya le decía antes– la actuación de Alacant hacia
el aeropuerto de L’Altet, Torrellano y que acaba en la estación de Elche.
Insistirle en que eso, estas actuaciones para nosotros
son prioritarias. Creemos que se han quedado un poco de
lado. Desde luego han estado bastante de lado en los últimos años, fruto de apostar por el AVE frente al transporte
de cercanías. Y, bien, esperemos que esto se pueda ir solucionando fruto quizás de la crisis en la que no nos permite
hacer los gastos que se debiera. Y, quizás, proyectos megalómanos tengan que apartarse y centrarnos en las cosas que
necesitan los ciudadanos cada día que son un transporte de
cercanías eficiente, barato y de calidad.
Por mi parte, nada más. Muchas gracias.
(Ocupa la presidència el president, senyor Juan Gabriel
Cotino Ferrer)
El senyor president:
Muchas gracias.
Señora consellera.
La senyora consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient:
Sí, gracias, señor presidente.
Mire, señor Ponce, usted ha hablado… Le voy a volver
a explicar cómo está la situación. Usted ha hablado antes
del traspaso de competencias, a La Generalitat, de cercanías de la Comunidad Valenciana, que se traspasasen a La
Generalitat. Nosotros… Y así se lo manifesté a la ministra.
Y, por lo tanto, aquí no vamos…; y lo digo públicamente
para que sepan cuál es la postura del Partido Popular y del
gobierno de la Generalitat valenciana.
Nosotros aceptamos ese traspaso, siempre y cuando el
traspaso se realice con unas mínimas garantías de calidad
y, desde luego, de inversión, como se ha tenido en otras
comunidades. Si no se realizan esas inversiones que garanticen un mínimo de calidad, de seguridad y de renovación
y modernización de la red convencional –titularidad estatal–, no lo vamos a aceptar. Y se lo digo porque creo que
es justo, es lo que procede y no vamos a asumir una cuestión, que no es competencia de La Generalitat, en unas
condiciones.
Mire, el protocolo que se firmó, el plan de infraestructuras ferroviarias, a mí me extrañó. Porque se firma en
abril de 2010; en mayo –ya le he dado los datos–, el propio José Luis Rodríguez Zapatero…; y, posteriormente, el
Pàgina 1.700
20 de mayo de 2010, el propio ministro, el señor Blanco,
en la comisión de obras públicas del Congreso de los
Diputados dice que estamos sufriendo una grave crisis, que
nada volverá a ser como antes, que hay que volver a planificar. Y paraliza un montón, rescinde contratos e incluso
hay que indemnizar, porque había ya contratos adjudicados. Y, obviamente, lo que vamos a hacer…; donde se establecía una aportación de 3.400 millones de euros, por parte
del estado, que es muy difícil –hay que ser realistas– que
se puedan aportar en esta legislatura; y 555 millones, por
parte de La Generalitat, que también –soy realista– va a ser
muy difícil que podamos aportar. Y hablo con total claridad, ¿no? Por lo tanto, lo que vamos a tardar es de acomodar ese plan a algunas actuaciones.
Le voy a decir algunas. Porque, claro, yo sé que ustedes, su grupo no es partidario del tren de la alta velocidad,
las líneas de alta velocidad. Pues son conceptos. Ustedes
pueden entender que son despilfarros, que son proyectos
megalómanos. Esa es su concepción. Nosotros entendemos
que no. Mire usted el AVE Madrid-Valencia lo que ha
supuesto para la Comunidad Valenciana, para Valencia y
para la provincia y para la ciudad. Sí, o sea, ha desbancado a los vuelos entre Madrid y Valencia, los ha desbancado literalmente. Ahora solamente se utilizan los vuelos y
conexiones al aeropuerto de Madrid cuando hay otras
conexiones internacionales. Pero, si no, la gente viaja en
AVE. Y es uno de los más rentables.
Como también lo será… Bueno, pero si no les gusta, si
no les gusta, me parece muy bien. Pero es una apuesta que
hacen los usuarios –que hacen los usuarios– y que hace el
Gobierno de España por cohesionar y vertebrar este país y
la comunidad.
Como el AVE a Alicante, que, efectivamente, usted
dice: «Claro, apuestan…». Es que, claro, la infraestructura
ya está hecha. Se decía, por el anterior gobierno, que el
AVE a Alicante llegaba en diciembre de 2012. Pero, ¡oh,
sorpresa!, cuando llega el gobierno de Mariano Rajoy y se
encuentra que hay una parte que es Almansa-Caudete-La
Encina, hasta Alicante, que falta el montaje de vías y las
pantallas acústicas... Nada más y nada menos que 36,6
millones de euros. Un pequeño desliz.
O, por ejemplo, los 30 millones de euros que sí que
contempla el presupuesto de 2012 para el AVE a Castellón;
que para ustedes, a lo mejor, no tiene importancia, pero
para nosotros sí que tiene importancia.
Miren, en el eje pasante Valencia… Usted sabe que es
una cantidad importantísima, que además es una operación
ligada a otras cuestiones y que está ligada con el AVE. Por
lo tanto, habrá que esperar.
La prolongación de cercanías de Sant Vicent del
Raspeig a Villena; el ministerio está trabajando la integración del ferrocarril a su paso por Villena. Sabe usted que
ya ha sacado la licitación de la estación de Villena y hay
consignación presupuestaria. Y todas las soluciones están
planteadas y se están estudiando, cómo afectan a cercanías, tanto el AVE como la implantación del tercer carril, que
es lo que le he dicho.
La prolongación de cercanías a Benicàssim, que también fue paralizada por el anterior gobierno, y el estudio de
viabilidad de ampliación a Vinaròs; estas actuaciones
deben estudiarse en el ámbito, y se están estudiando en el
ámbito de implantación del ancho europeo estándar, desde
Alicante hasta la frontera francesa. El tercer hilo; porque
es sobre la red convencional meter un tercer hilo y solucionar los problemas de cercanías, especialmente en el
área metropolitana de Valencia y en el área metropolitana
de Barcelona.
Número 43
23.05.2012
Respecto a la ampliación de la capacidad XàtivaMoixent, se trata de una actuación que se está ejecutando
en el ámbito del AVE. Y ya le he explicado antes cómo
están todas las líneas.
Respecto –para finalizar–… Nosotros vamos a continuar trabajando en esta cuestión. Vamos a ser realistas,
obviamente. Y vamos a apostar por el corredor mediterráneo. Usted ha dicho que su grupo no está a favor de los
proyectos megalómanos. Y la ministra hoy ha dicho que
hay que apostar por inversiones realistas, efectivas y productivas.
Pues, mire usted, si hay una inversión realista, efectiva
y productiva, esa es el estudio que este gobierno, que el
gobierno de la Generalitat valenciana, le ha presentado al
ministerio, el que se llevará a cabo. (Aplaudiments) Y
supondrá una inversión de 1.230 millones de euros, vertebrando y convirtiendo no solamente la Comunidad
Valenciana,…
El senyor president:
Muchas gracias, señora consellera.
La senyora consellera d’Infraestructures, Territori
i Medi Ambient:
…sino España, en una gran plataforma logística del sur.
Y eso es empleo y riqueza para todos, que es lo que nos
piden los ciudadanos sobre todas las cosas, empleo y
riqueza.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias.
Interpel·lació al conseller de Governació, senyor Serafín
Castellano Gómez, sobre la política general del Consell
en matèria de prevenció i extinció d’incendis forestals
per a la campanya del 2012, que formula el diputat
senyor Lluís Torró Gil (GP Esquerra Unida)
(RE número 20.843, BOC número 68)
El senyor president:
Interpel·lació al conseller de Governació sobre la política general del Consell en matèria de prevenció i extinció
d’incendis forestals per a la campanya 2012, que formula
el diputat Luis Torró, del Grup Parlamentari d’Esquerra
Unida.
El senyor Torró Gil:
Moltes gràcies, senyor president.
Bé, el 2002 la Unió Europea va aprovar el compromís
de Kyoto. Una resolució que implicava una imposició als
mateixos països de l’obligació de reduir l’explotació dels
recursos naturals renovables fins a aconseguir que no s’ultrapassara la capacitat de renovació d’estos.
Ja sabem que, en estos moments, això ni tan sols la crisi
ha aconseguit que eixe extrem es complisca. I si això ha
passat a nivell general, a casa nostra encara ha sigut pitjor.
Els deu anys que han transcorregut des d’aleshores han
resultat fatals per al territori valencià: pèrdua de biodiversitat, depredació del territori, pèrdua de paisatges, excés
d’ocupació del sòl, disminució de la massa forestal, avanç
Pàgina 1.701
de la desertització. En definitiva, males notícies per al
medi ambient i, particularment, pel que ens ocupa ací, que
és el tema dels boscos.
I això ha passat al llarg d’un període de creixement econòmic que va fer creure a alguns que els gossos podrien lligar-se en llonganisses per a seguir, no? Però des de 2008 la
cosa ha anat empitjorant i ha empitjorat ràpidament, tan
ràpidament, que s’ha descobert la pedra filosofal, però a la
inversa. Ha aconseguit transmutar l’or en plom.
Alguns ja havíem advertit dels perills d’aquest model, i
ara estem pagant-ne les conseqüències. La cabuderia dels
que han sostingut este model, un model malbaratador i privatitzador, on els interessos privats i freqüentment corruptes el sustenten, on es sosté també sobre una opció ideològica i també sobre imposicions del capital financer.
Tot açò té unes conseqüències clares: endeutament,
manca de liquidesa, fallida i retallades. Retallades que ja van
començar l’any passat i que van tindre un capítol especial en
matèria de prevenció i extinció d’incendis. Després d’haver
acumulat un deute astronòmic amb Tragsa, ens vam veure
obligats a agafar la corbella i començar la sega amb el personal contractat per al 2011. En Castelló, 9 brigades, 90 treballadors menys. En València, 14 brigades i 15 autobombes,
170 treballadors menys. En Alacant, 8 brigades i 9 autobombes, 84 treballadors menys. Tot això en 2011 respecte a 2010.
Si eixos mitjans eren necessaris en 2010, què és el que ho va
fer innecessari en 2011? I si això ha passat en 2011, què ens
espera enguany, senyor conseller?
Aquesta és la nostra preocupació i allò que justifica la
present interpel·lació. Ens preocupen les mesures que van a
prendre’s i molt especialment les que es deixaran de prendre
per tal de protegir el patrimoni forestal que fins ara s’ha escapat, ha aconseguit escapar-se a la voracitat de la rajola.
Damunt la taula hi han molts plans i moltes declaracions,
però de forment, ni un gra. No hi ha una autèntica política de
prevenció d’incendis forestals, en part perquè mai no hem
cregut en polítiques preventives, però sobretot perquè els
retalls acumulats han deixat els mitjans, i els humans particularment, en una situació d’incapacitat manifesta per a
garantir una protecció adequada. Les retallades, que ara s’atribuïxen a la crisi i a eixe eufemisme tan de moda, que es diu
ajustos, que són imposats, vénen –com he dit– no d’ara, sinó
de molt enrere, i posen en risc molt més valor del que pretesament volen estalviar. El que s’estalvien en realitat són treballadors públics amb baixos salaris, i no ho obliden, amb un
retorn al tresor públic del 60%, i contractes precaris.
En canvi, fins ara no han tingut massa escrúpols en gastar en mitjans caríssims. Algun dia ens agradaria –i podria
ser ara un bon moment– saber què va fer d’aquelles autobombes caríssimes que es van encarregar per a les muntanyes i els pendents, però que no van aprofitar i que han
seguit obligant les autobombes de les ciutats a pujar, deixant desprotegides, quan ho fan, les poblacions urbanes.
Hi pot haver un incendi forestal al mateix temps que un
incendi urbà, i això, si acaba succeint, acaba tenint greus
conseqüències. Per tant, caldria previndre-ho, cosa que
sembla que no s’ha fet.
I què suposa tot açò? Doncs, és molt senzill. Una menor
prevenció representa més probabilitat d’incendis, i és tan
senzill com fàcil d’entendre. Sense vigilància, els causants
tenen més dificultats per a actuar, i sobretot, el més important, s’allarga el temps de detecció. És difícil evitar l’incendi, sobretot quan són provocats. Però una detecció precoç i una primera intervenció ràpida suposa un fet fonamental, que és una disminució radical de les dimensions
dels incendis, i faciliten enormement el seu control i posterior extinció.
Número 43
23.05.2012
Recorde, senyor conseller, allò de les barbes del veí. El
recent incendi de Rasquera, per cert, ahí a la vora mateixa
de les nostres comarques septentrionals, ho ha demostrat
abastament. A menor prevenció, més incendis, més grans i
més perillosos, especialment per a zones habitades.
Sembla increïble com han aconseguit acumular any rere
any un deute que s’ha situat inexplicablement i de forma
sistemàtica per damunt de les partides pressupostàries. I
després ens volen fer creure que els problemes financers de
La Generalitat deriven exclusivament del model de finançament autonòmic o la perversitat de Zapatero. Està clar,
quan Tragsa va dir prou, la seua política ara sembla aquella de creuar els dits i confiar en la sort.
Sembla que s’hagen instal·lat en la cultura del risc; fan
com aquell que passa cada mes sense assegurança i que,
com no té accidents, pareix que s’obtinga un estalvi. El
problema és que no es quantifica realment, perquè no figura en els seus comptes, les pèrdues econòmiques tangibles
de la massa forestal que es perd quan realment arriba l’accident. I, lamentablement, a l’escala en què parlem, arriba
de forma inexorable. Què han fet? Han traspassat les responsabilitats dels bombers i els forestals professionals, als
voluntaris. Ja no se sap... amb una barreja d’obtindre amb
això –supose– estalvi, i també de pas no sé si trobar clientelisme. Clar, el problema és que, com també estan maltractant els voluntaris, i han arribat les retallades, els
voluntaris tampoc no estan massa contents.
Què passarà? Tornem a vore l’exemple recent d’allò de
les barbes del veí, l’exemple de Rasquera. Si alguns voluntaris no s’hi presenten, què passa? Què fan? Mire, li recorde el
que ha passat a Catalunya. En dos dies s’han cremat 3.100
hectàrees i s’han hagut d’evacuar 80 persones. I, per tant, què
cal fer? Què és el que des del nostre punt de vista i dels professionals de la prevenció i de l’extinció caldria fer?
Doncs, molt sintèticament és molt fàcil de definir. És
prevenció, autèntica prevenció. En primer lloc, ampliar els
mitjans humans, desfer el que han fet, perquè amb el que
hi havia l’any passat no hi ha suficient. Calen més brigades i dotades de forma adequada.
Segon element, importantíssim: ampliar els períodes de
vigilància. En estos moments els nivells d’alerta ja són
massa curts. Perquè ara ja es veu clarament que els principals incendis es produïxen abans de juny i després de
setembre, i això per moltes raons: primer, perquè n’hi ha
menys vigilància, i segon, també, perquè han canviat els
patrons climàtics que canvien de forma accelerada, conforme està canviant el canvi climàtic. Un dels efectes que
assenyalen els experts precisament és l’increment de riscos
d’incendis forestals i, sobretot, fora de la temporada. Per
tant, cal mantindre la vigilància i les restriccions a l’ús del
foc més enllà dels períodes habituals.
Cal mantindre vigilància i restriccions en els parcs de
vehicles, en la crema de restes agràries, en la crema de restes forestals, etcètera. Cal disposar dels mitjans de prevenció i extinció necessaris –com li he dit– però, per això, cal
una cosa molt important, per als professionals i particularment sobre els voluntaris sobre els quals ara sembla descansar una part més gran de l’extinció, que és la formació,
absolutament insuficient.
Sabem que els incendis bàsicament tenen causes antròpiques, i que a més –és difícil de quantificar– però al voltant d’un 50% –probablement més, perquè n’hi ha vora un
15% que no s’acaba d’aclarir quina és la seua causa– són
intencionats.
Per tant, un treball imprescindible és investigar les causes
i accentuar la col·laboració dels agents forestals amb
Seprona, i molt especialment en les zones d’alta recurrència
Pàgina 1.702
d’incendis. Cal establir campanyes constants per a advertir la
població de riscos de determinades pràctiques. Per exemple,
una. Jo la pose ací perquè a mi se m’ha presentat el cas. El
control de la pirotècnia en les festes dels pobles, que moltes
vegades, de forma accidental, acaben produint incendis involuntaris. Cal aplicar estrictament la legislació. Totes les prohibicions a les superfícies cremades. En termes urbanístics –i
cal recordar ara que vostés han aprovat diversos decrets que
suposen canvis legislatius molt perillosos–, i en el tema dels
aprofitaments forestals.
I finalment, last, but not least, cal canviar radicalment
la política forestal. Cal acabar amb les repoblacions no
autòctones. Cal canviar, per tant, el tipus de repoblacions,
i cal canviar això que vostés anomenen eufemísticament
silvicultura preventiva, i que no és res més que crear tallafocs que destrossen la serra. Uns tallafocs efectius –ja se
sap– són els que es creen en el mateix moment en què es
declara l’incendi.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Torró.
Té la paraula l’honorable conseller.
El senyor conseller de Governació:
Gràcies, senyor president.
Senyories, bona vesprada.
Senyor Torró, jo crec que és molt interessant que puguem parlar d’un tema tan important com són els incendis
forestals, a més, en la Comunitat Valenciana i després de la
sequera que hem patit este hivern i els anys complicats des
del punt de vista meteorològic que portem en els últims
períodes.
Vosté ha fet ací una situació dantesca que vosté pensa que
és la matèria de prevenció i extinció d’incendis. Jo vaig a
anar als resultats, perquè els resultats és l’única realitat
objectiva, i és l’única evidència a què podem anar. I a més,
resultats i evidències absolutament inqüestionables.
Vosté parla que l’eficàcia d’esta comunitat en relació a
l’extinció d’incendis deixa molt que desitjar. Vosté hauria
de saber que l’eficàcia de prevenció i extinció d’incendis
està per damunt de la mitjana nacional des de fa molts
anys, i que els resultats d’esta comunitat són reconeguts
per tots dels millors resultats en un període ja que porta
més de tres lustres, dels que n’hi han de la mitjana
d’Espanya i de les comunitats autònomes. I li ho vaig a dir.
Mire, en l’any 2012, de la mitjana d’Espanya té una eficàcia d’un 5,88 hectàrees per incendi. En l’any 2012, la
Comunitat Valenciana té una eficàcia d’1,76 hectàrees. Jo
crec que la dada obvia ja qualsevol tipus de comentari.
Tots els estudis que n’hi han, l’últim estudi d’Asemfo, els
estudis i les dades del Ministeri de Medi Ambient, la
Comunitat Valenciana és la segona comunitat autònoma
amb major inversió en prevenció i extinció d’incendis en
terreny forestal reiteradament des de fa ja molts anys.
La Comunitat Valenciana és la segona comunitat autònoma també en inversió en el sector forestal per hectàrea
també reiteradament des de fa molts anys.
Mire vosté, eixa és la realitat. No n’hi ha altre tipus de
realitat. En l’any 2011, que vosté diu que n’hi havien mitjans suficients i que tot és un desastre, segons la seua intervenció, per donar-li algunes dades. Mire, l’any 2012, la
superfície afectada fon un 56,81% menys que en l’any
2010, i un 29,73% perquè –jo crec– d’una manera molt
alegre i molt demagògica se parla de la sort. I ací no n’hi
ha sort. Ací n’hi ha treball, ací n’hi ha inversió, ací n’hi ha
Número 43
23.05.2012
professionalitat, ací n’hi ha investigació i ací n’hi ha molta
prevenció.
Mire vosté, en el període dels últims anys, un 29,73%
respecte a la mitjana del 2001 al 2010. Per no dir-li de la
sort que dia vosté. En 2011 s’aconseguí una eficàcia d’hectàrees afectades per incendi d’un 5,78, molt per davall d’un
17,2, de l’any 2010, i també per davall del 8,54 de la mitjana dels últims deu anys.
Cal tindre l’eficàcia –vosté parlava de la rapidesa–, és a
dir, si el despatx automàtic l’implantà la Comunitat
Valenciana i s’ha seguit pràcticament per quasi totes les
comunitats autònomes, perquè és una de les coses més
importants i més innovadores que se féu en els últims anys
en la matèria des del punt de vista de l’extinció d’incendis,
fins al punt que tots els anys i de manera reiterada, el
80,8% del total d’incendis de l’any 2011, foren de menys
d’una hectàrea, el que se consideren conats. És a dir, el
80,8%. Sap això el que significa? Rapidesa i eficàcia absolutament immediata. Això és el que significa. I són les
dades que estan ahí.
Per tant, li puc dir i li puc assegurar que en matèria de
prevenció i extinció d’incendis s’han fet avanços importantíssims que els resultats parlen per ells mateixos. Jo,
simplement, diguent els resultats, no faria falta que diguera absolutament res més. Perquè n’hi ha una serietat, n’hi
ha una responsabilitat, i n’hi ha un compromís molt ferm
pel que és la prevenció i extinció d’incendis.
Vosté parla que no n’hi ha planificació. Ací n’hi ha un
pla especial d’incendis que tots els anys està perfectament
actualitzat, que tots els anys està perfectament en les cartografies que corresponen. Inclús en una nova llei d’emergència i protecció civil en què s’han ficat nous plans d’autoprotecció, com per exemple, en una de les qüestions que
sí que mos preocuparen, i que és el que hem d’analitzar i
parlar ací, la serietat del tema que estem fent, com era per
exemple els incendis que n’hi han interurbans. Els que són
en zona forestal i zona urbana. I ja la llei establix que ha
d’haver també uns plans específics i especials d’autoprotecció en totes aquelles urbanitzacions i zones que són
molt perilloses des del punt de l’extinció i que n’hi han al
llarg del nostre territori.
Parlem de la formació. La formació en estos moments,
en l’Ivaspe s’estan acreditant tot tipus de voluntaris. Vosté
parlava que els voluntaris estaven abandonats. Els voluntaris... i jo... m’agradaria que vosté parlara seriosament
amb ells, amb l’Associació de Voluntaris de Protecció
Civil, amb l’Associació de Voluntaris en Prevenció
d’Incendis, amb els que volguera. I tenen més formació
que mai. Perquè n’hi ha més oferta formativa que mai a
través de l’Institut Valencià de Seguretat i Emergències, a
través de l’Ivaspe. Fins a tal punt que també la unitat militar d’emergències està formant-se des d’eixe punt de vista
en l’Ivaspe, perquè han anat allí, han conegut, han vist els
plans de formació i estan allí formant-se i estem treballant
conjuntament. Fins a eixe punt la seriositat en el tema de
la formació.
Parla que no hi ha prevenció. Mire vosté, n’hi han 121
unitats de prevenció; n’hi han 69 observatoris forestals;
n’hi han 200 punts de vigilància forestal. S’han pres mesures, molt importants, des del punt de vista, també, de la
prohibició de tot tipus de cremes, fins i tot avançant un
mes més, perquè vosté sap que ja, des de l’any passat, des
de l’1 de juny fins al 30 de setembre, estan prohibides les
cremes. I també perquè precisament n’hi han incendis
importants en el mes d’abril, de març, i el comportament
per la climatologia que tenim està sent prou irregular quant
al tema dels incendis, també prohibim, i ara, en estos
Pàgina 1.703
moments i en estos últims mesos ha estat prohibit i només
se podien fer cremes des de l’orto fins a les 13:30 hores,
perquè quan se va a una crema agrícola, en eixe sentit, el
que se fa és que pugam tindre en hivern dies, hores de sol
perquè puguen actuar els mitjans aeris i se puga, precisament, sufocar l’incendi de la millor manera possible.
Per tant, senyoria, estem parlant, precisament, d’un
tema en què no sols tenim una especial sensibilitat sinó
que, a més, acompanyen els resultats i estan ahí. I no són
ni qüestions ni de la sort ni qüestions que plou més o plou
menys, perquè són tres lustres seguits que estan ahí. Mai
hem passat de les 10.000 hectàrees, que és el dany ecològic que se faria des del punt de vista d’incendis a la nostra
comunitat. Mai. Ni tan sols hem aplegat un any o dos a les
8.000 hectàrees. Mai.
I, per tant, els resultats…, vosté podrà contrastar-los on
vullga, que són uns resultats absolutament, jo crec que
molt ponderats i molt positius des d’eixe punt de vista.
I, a més, amb les noves tecnologies hem fet esforços
des del punt de vista importantíssims amb uns PMA que
donen tota sèrie de proximitat i de comunicació, de veu, de
dades, d’imatge, als professionals. Hem fet una ret
Comdes, en lloc de 115 repetidors, amb els TETRA, perquè no hi hagen zones d’ombres quan estiguen actuant els
professionals. S’ha fet una inversió molt important, també,
des del punt de vista de les noves tecnologies. I, a més,
s’està fent també una inversió en matèria de prevenció,
inclús en una situació econòmica com la que tenim actualment, en estos moments, per valor de 8.411.427 euros. En
què? En tallafocs. Perquè els tallafocs són importants. Els
tallafocs són necessaris, i ho diuen els experts. No ho dic
jo. Perquè un tallafoc no sols és per a tallar un foc. És per
a poder afrontar les grans masses forestals i tindre recursos
i tindre seguretat els professionals per a fer això. I d’això
s’han fet milers de conferències; s’han fet milers de tesines
sobre eixa qüestió. I, majoritàriament, i majoritàriament. A
més, si no fóra aixina tampoc crec jo que la Unió Europea,
a través dels fons Feder volguera donar suport a coses que
anaren en contra del medi ambient.
L’única cosa que passa és que s’ha de criticar per criticar. I, bé, jo, això, ho podria entendre, però no en una
matèria que és molt seriosa i molt responsable, com és la
de prevenció i extinció d’incendis. Hem ficat..., a través
del Plise, s’inauguraren els parcs d’emergència perquè els
professionals tinguen uns millores importantíssimes. En
Castelló de Rugat, en Fontanars dels Alforins, el Iàtova, en
Alcalà de Xivert, que ja estan inaugurats i en funcionament
i estan treballant des d’ahí. I en Onil, també en la província d’Alacant.
I en estos moments s’està treballant en Calles, en
execució d’un nou parc d’emergències i en la superfície,
també, de Tírig. Per tant, s’està agarrant tots els fronts: el
front de la formació, el front de la prevenció, el front d’intentar tindre, sobretot, les noves tècniques quant a prevenció i extinció d’incendis, en col·laboració amb les universitats que s’han fet també molts estudis. I, sobretot, amb un
pla molt seriós. I en coordinació, també, amb els (inintel·ligible) ... confrontants, amb les comunitats autònomes
confrontants.
Vosté ha citat un incendi important en Catalunya, que
enviàrem el Kamov que estava en la Comunitat Valenciana
i els mitjans que mos requerien, perquè tenim un conveni
amb totes les comunitats autònomes veïnes que ratllen amb
la nostra comunitat, que està funcionant...
Número 43
23.05.2012
El senyor president:
Vaja concloent, senyor conseller.
El senyor conseller de Governació:
...realment molt bé. I –concloc–, i després, també, que
volia haver-lo informat al principi, però l’informaré després en la rèplica, que hui hem estat precisament pendents
d’un incendi, també, important, en Llombai, i que ara els
donaré, també, a totes les seues senyories, totes les dades
que necessiten.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyor Torró.
El senyor Torró Gil:
Bé, senyor conseller, la veritat és que he de reconéixer
que no m’enrecordava de la forma que té vosté de traure’s
estes coses dels dits, no?, que és començar a donar xifres
del incendis, no? Cada volta que hi ha una compareixença
d’este estil, vosté mos inunda..., xifres moltes voltes contradictòries, no sé si és massa conscient d’això, molt contradictòries, eh?, però, bé, no vaig a entrar tampoc en eixa
guerra de xifres perquè no sé si val massa la pena, eixa en
concret.
Jo, anem a vore, no li he parlat en ningun moment... Jo
li he qüestionat el tema... Ací vosté parla d’eficàcia.
L’eficàcia, en relació a què? El pressupost de 2011, millor
dit, el pressupost que vam aprovar en 2011 per al 2012,
contemplava en despesa per al tema d’extinció d’incendis,
22 milions d’euros. La despesa real en 2011 va ser de 27
milions d’euros. A mi me’n falten cinc, perquè jo crec que
entre 27 i 22 n’hi han cinc de diferència. A la millor és que
jo sume diferent, perquè vosté són capaços de multiplicar
els pans i els peixos d’una forma absolutament extraordinària. Per tant, explique’ns si hi han hagut retalls o no en
prevenció d’incendis i no ens conte coses que no tenen res
a veure, perquè vosté sap perfectament... –no el faig jo tan
poc intel·ligent– que el tema dels incendis forestals, com
en qualsevol altra cosa, és un tema que depén molt de les
conjuntures. I que hi han anys que pràcticament no hi han
incendis i hi han anys en què s’encén tot el bosc.
I, per tant, s’ha de mantindre una adequada dotació per
a poder fer front a les contingències més previsiblement
dolentes. I això és el que toca. La resta són paraules que no
van a ningun lloc.
Per tant, explique’ns què han fet amb eixos cinc milions
d’euros de menys. Perquè, a més, li recorde que amb els
diners que hi han no es cobrix ni la mínima part del deute
que ja té acumulat la conselleria amb Tragsa. Van a pagarho això alguna vegada? I això, en termes materials, com es
traduirà? Quanta gent hi haurà d’ací una setmana i un
poquet en la serra per a fer front als incendis? Quanta gent?
Quantes brigades? Amb quins mitjans? Les brigades són
adequades, estan dotades adequadament de personal? Els
que treballen allí diuen que no, que fa falta gent, que no
poden amb cinc o sis persones dur una autobomba, que
necessiten més gent. I vosté no els la posa.
I això és el que ha de parlar ací, perquè, clar, vosté parla
d’incendis de més de 10.000 hectàrees. Home, és que la
realitat del País Valencià quant a les dimensions de les
seues masses forestals contínues, no té res a veure amb la
Pàgina 1.704
d’altres territoris de l’estat on sí que n’hi han eixes enormes masses forestals i, per tant, els incendis, en termes
globals i com a mitjana, han de ser, la major part d’ells,
d’unes dimensions relativament reduïdes, perquè són les
característiques pròpies del nostre territori. Per tant, no em
compare xurres amb merines perquè està fent-ho malament. I, és més, ho fa amb mala fe, perquè sap que d’eixa
forma pareix el que no és, que és el que tracten de fer sistemàticament ací, tractar de fer vore el que no és. Tractar
de vore que fan el que no fan. Eixa és la seua política. S’ha
de reconéixer que tenen art perquè, fins ara, els ha funcionat, val?
I el tema dels tallafocs. Anem a vore, gastar-se diners en
tallafocs... Hi han dos tipus de tallafocs, val? Vosté parla de
Feder i tot això. Una cosa és mantindre els camps de conreu
en condicions, val?, per a evitar propagacions innecessàries
del foc i, sobretot, per a evitar que el foc s’acoste a les àrees
poblades... Perquè l’altre problema que tenim ací és un problema urbanístic. Han planificat tan malament que tenim
moltes serres en les quals el bosc està farcit de casetes i quan
ve un incendi això és un caos per a poder-ho apagar, perquè
la prioritat són les persones i no és el medi ambient, lògicament. I, per tant, això complica molt... Ahí poden perdre hectàrees i hectàrees de bosc per culpa d’això, val?, però això no
és la seua responsabilitat; no vaig a tirar-li la culpa d’això,
però dels tallafocs, sí. Eixa és una cosa i, l’altra, és agafar i
en mig de la serra clavar màquines a arrasar i trencar, partir
la serra per la mitat des del punt de vista biològic, perquè
això té dos conseqüències molt negatives: una, l’erosió,
fonamentalment, a banda de crear obstacles biològics que no
han d’existir; i, l’altra qüestió, és que en la pràctica eixos
tallafocs, quan vénen els incendis no aprofiten per a res, perquè els incendis són molt imprevisibles i els tallafocs que
realment aprofiten són quan l’incendi està declarat i es veu
quines són les condicions de l’aire, cap a on va, quina és la
climatologia. Aleshores, és quan es fan els tallafocs efectius...
El senyor president:
Vaja concloent.
El senyor Torró Gil:
...I això els que estan en la serra ho saben perfectament
bé. I sembla ser que vostés, no. Per què? Perquè el que els
interessa és posar diners en la butxaca a les empreses que
es dediquen a fer estes coses i no a atendre adequadament
els interessos de la serra.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Torró.
Honorable conseller.
El senyor conseller de Governació:
Gràcies, senyor president.
Senyor Torró, està vist que quan donen dades, perquè se
donen dades i, quan no se’n donen, perquè no se’n donen.
Jo, vosté ha dit que amb el personal que n’hi havia en el
2011 no se podia fer front a la prevenció i extinció d’incendis. Jo li he demostrat que el 2011 ha segut un any que
està en 1,78 en eficàcia mentre la mitjana a Espanya estava en un 5,88. I li he donat totes les dades.
I vosté parla, vosté parla demagògicament de la sort.
Doncs, n’hi ha sort des de l’any 1995 en esta comunitat,
Número 43
23.05.2012
des de 1995, que estan els millors resultats que hi han
havut sempre. (Aplaudiments) I, per tant, si això és sort,
evidentment fan bé els ciutadans, fan bé els ciutadans d’elegir eixa sort. Perquè, home, que critiquen algunes polítiques, no ho sé, però la de prevenció i extinció d’incendis
amb els resultats que n’hi han, per descomptat que és ja no
forçar la màquina, és hiperbolitzar-la.
Vosté parla... I jo li he dit 10.000 hectàrees. 10.000
hectàrees, cada territori, per la superfície que té, pel tipus
de massa forestal que té, pel tipus de tota la seua ecologia, té un dany ecològic que està xifrat en la Comunitat
Valenciana en 10.000 hectàrees, això són com percentatges. No confonga vosté, perquè no sap del que està parlant. No senyor, i li ho vaig a explicar. I, per tant, són
10.000 hectàrees. A partir d’ahí és quan n’hi hauria dany
ecològic en la Comunitat Valenciana. I jo li he dit que des
de l’any 1995 no s’ha arribat ni a 8.000 i hem estat per
davall, en eixos més de tres lustres, quasi per davall de
les 5.000 hectàrees. Això és el que li he dit. I eixa és la
realitat, i pot parlar amb els experts que vullga, que li ho
explicaran.
I en el tema dels tallafocs, jo l’invite..., que estem fent
dos o tres tallafocs en estos moments en execució, l’invite
que veja com són els tallafocs. I jo crec que tots els fons de
la Unió Europea en el tema dels Feder, si els tallafocs anaren contra el medi ambient, no donarien subvencions perquè estaria estudiat.
Ara, segurament, vosté sabrà més que tots els experts,
que la Unió Europea i que el món mundial. Enhorabona.
(Aplaudiments)
En el tema dels pressupostos, diu que què fem en el
tema dels pressupostos. Doncs, jo li ho vaig a dir: tindre
1.000 vehicles, tindre, com li he dit anteriorment; 121 unitats de vigilància en prevenció, tindre 69 observatoris
forestals, tindre 200 punts de vigilància, tindre 43 brigades, tindre 23 mitjans aeris. Això és el que fem, amb eixos
pressuposts, senyor Torró!
I, aleshores, vosté m’està diguent ací, quant a la planificació que tenim en la Comunitat Valenciana, és una planificació que, com li he dit abans, està no sols absolutament contrastada sinó que està actualitzada any a any. I,
per tant, això pot vosté comprovar-ho, amb els estudis
d’Asemfo, pot vosté contrastar-ho amb el Ministeri de
Medi Ambient o amb la resta de les comunitats autònomes.
I li he dit que som la segona comunitat autònoma en
inversió per treballador i en inversió en masses i terrenys
forestals per hectàrea d’Espanya, però durant molts anys.
Per això són els resultats, perquè no n’hi ha sort. N’hi ha
un bon model de prevenció i extinció d’incendis. N’hi ha
una bona planificació. S’han ficat les noves tecnologies en
recursos. Ahí estan els PMA, que són importantíssims. Ahí
està la ret Comdes amb els TETRA. Ahí està tota la inversió que s’ha fet. És que ho reconeix tot el món. Ho reconeix tot el món. Bé, tot el món, no; vosté no ho reconeix.
I, per tant, en eixe sentit, li he de dir que anem a seguir
amb eixa mateixa línia. I que sí que n’hi ha un motiu de
preocupació i que estem estudiant, i que estem parlant amb
els experts. I és que el setanta i poc per cent en estos
moments dels incendis siguen provocats per negligència o
siguen provocats intencionadament. És un tema que mos
preocupa molt i és un tema que hem de millorar. I és un
tema que estem treballant i que estem portant-lo a les universitats i estem portant-lo a mans dels experts per a vore
totes aquelles planificacions que cal fer. Perquè en allò...,
les debilitats que pugam tindre, evidentment hem de fer
autocrítica, evidentment hem de fer millores, hem de
modificar el Codi penal, haurem de modificar la normati-
Pàgina 1.705
va i haurem d’anar avançant. I això és el que hem de parlar perquè la resta està funcionant bé.
Vosté diu quin és el personal que anem a retallar. El personal que hi haurà este any en prevenció i extinció d’incendis va a ser exactament el mateix que n’hi hagué en
l’any 2011. I tot el que s’ha fet, s’ha fet amb la participació, amb la col·laboració i amb el consens supermajoritari
dels sindicats i dels professionals. Ens hem reunit amb tots
els sindicats, i vosté ho sap perquè té l’acta, vosté ho sap
perquè té l’acta, i està tot aprovat.
I el que hem fet és que les 34 brigades amb caràcter
anual que n’hi han..., que tinguen les 34 autobombes, perquè n’hi havien 25. I això ha segut aplaudit per tots els professionals, i això és el que anem a fer i anem a seguir treballant conjuntament amb ells.
I com els havia dit, i si m’ho permet el senyor president,
dir-los per a la seua informació que n’hi havia un incendi
en Llombai, que ja no té flama en estos moments, en el que
han treballat..., com no n’hi han mitjans, han treballat 12
mitjans aeris, 12 brigades, 7 unitats de bombers; n’hi han
més o menys 67,7 hectàrees –és una primera superfície
estimada– en els termes municipals de Llombai i de
Real..., i podem dir que la causa..., ha segut originat per
una motoserra emprada en treballs de conservació baix
d’unes línies elèctriques, i podem dir que, en estos
moments, el podem donar afortunadament per controlat.
Moltíssimes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor conseller.
Se suspén la sessió, que es reprendrà demà dijous a les
deu del matí. (El senyor president colpeja amb la maceta)
(Se suspén la sessió a les 20 hores i 2 minuts)
D’acord amb l’article 18.2 del Reglament de les Corts,
s’indiquen les senyories assistents a la sessió:
Alarte Gorbe, Jorge
Albiol Guzmán, Marina
Amorós Granell, María Carmen
Arques Cortés, Vicente
Ballester Costa, Andrés Antonio
Barceló Chico, Ana
Barceló Martorell, Ángela María
Barrieras Mombrú, Rosa María
Bellver Casaña, Jorge
Benlloch Fernández, José
Besalduch Besalduch, Ana María
Betoret Coll, Vicente
Blanco Giner, Jesús Ignacio
Blasco Castany, Rafael
Boix Pastor, Alfredo Miguel
Bonet Mancheño, María Elena
Camps Ortiz, Francisco
Castedo Ramos, Sonia
Castejón Chaler, Juan Mariano
Castellano Gómez, Serafín
Castelló Sáez, Alfredo Cesáreo
Catalá Verdet, María José
Císcar Bolufer, José
Clemente Olivert, Antonio Ángel
Número 43
Costa Climent, Ricardo
Cotino Ferrer, Juan Gabriel
Crespo Domínguez, María Vicenta
Díaz Alperi, Luis Bernardo
Ferraro Sebastiá, Rafael
Ferri Fayos, Francesc Xavier
Font de Mora Turón, Alejandro
Franco Aliaga, Esther Mártires
García Herrero, María José
Giner Giner, Fernando María
Guillén Galindo, Miguel Ángel
Hernández Mateo, Pedro
Hernández Miñana, Francisca Mercedes
Hurtado Roca, Antonio Ángel
Ibáñez Bordonau, Rubén
Ibáñez Gadea, Luis Miguel
Linares Rodríguez, María Soledad
López Barceló, Esther
López Milla, Julián
López Ramón, Verónica
Lorenzo Paredes, Antonio
Luna González, Ángel
Macho Lorenzo, Javier Carlos
Maluenda Verdú, Rafael
Marcos Puig, Verónica
Marí Olano, José
Martínez Ramírez, Carmen
Martínez Rodríguez, Ricardo
Martínez Tarazona, María Nieves
Masip Sanchis, María José
Miguel García, Alicia de
Miró Mira, Trinidad María
Mollà Herrera, Mireia
Moreno Escrivà, Josep Lluís
Moreno Fernández. Cristina
DIARI DE SESSIONS DE LES CORTS VALENCIANES
Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts
[email protected]
Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València
Telèfon: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servici de Publicacions de Les Corts
ISSN: 1133-2492
Depòsit legal: V-1013-1983
23.05.2012
Pàgina 1.706
Morera i Català, Enric Xavier
Mundo Alberto, Jaime
Ninet Peña, Carmen
Oltra Jarque, Mònica
Ovejero Adelantado, Eduardo
Pañella Alcàcer, Josep Maria
Parra Almiñana, María Teresa
Peral Villar, Antonio Vicente
Ponce Guardiola, Juan Ignacio
Rambla Momplet, Vicente
Rubio Martínez, Rafael
Rus Terol, Alfonso
Sahuquillo Martínez, Víctor Manuel
Salazar Agulló, Modesta
Salvador Rubert, María José
Sánchez Asencio, José Manuel
Sánchez Cortés, M.ª Sagrario
Sánchez Pérez, César
Sanz Alonso, Rosario Margarita
Sarrión Ponce, Pilar Teresa
Serra Cervera, David Francisco
Serra Ferrer, Jordi
Signes Núñez, Francesc de Borja
Sol Cortés, María del Pilar
Soto Ramírez, Juan
Subías Ruiz de Villa, Juan Ignacio Loyola
Such Ronda, Angélica
Tena García, Óscar
Tirado Museros, Clara de Asís
Toledo Lobo, Francisco
Torres Salvador, Antonio
Torró Gil, Lluís
Valero Ferri, Delia
Vidal Causanilles, María Fernanda
DIARIO DE SESIONES DE LAS CORTES VALENCIANAS
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts
[email protected]
Plaza de San Lorenzo 4. 46003 Valencia
Teléfono: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts
ISSN: 1133-2492
Depósito legal: V-1013-1983