els joves en el mercat de treball

Q U A D E R N S
g
r
o
.
o
s
e
d
a
g
.
www
ANÀLISI DE LA REALITAT SOCIOECONÒMICA DE LES ILLES BALEARS. Nº 183. FEBRER 2011
ELS NOSTRES JOVES (VI)
LA DESITJADA I DIFÍCIL EMANCIPACIÓ
actual crisi socioeconòmica que ens
L'
afecta a (quasi) tots, pareix ser més dura
i de més difícil sortida per als joves, un
dels col·lectius amb major inten-sitat de
pèrdua d’ocupació i que presenta greus
dificultats d'inserció en el mercat de treball.
A més, a la nostra comunitat la situació
és encara més preocupant, ateses les altes
xifres d'abandonament i fracàs escolars,
l'escassa formació d'una part important
dels i les joves i l'enfonsament d'un model
econòmic basat en mà d'obra intensiva i
de baixa qualificació, on la facilitat per
trobar feina i les poques restriccions
creditícies per part de les entitats financeres
oferien majors oportunitats d'emancipació
que a la resta de l'estat espanyol.
Precisament, aquest número de Quaderns
Gadeso està dedicat a analitzar els factors
que determinen els procesos d'emancipació
dels joves de 16 a 29 anys de les nostres
illes, entesa aquesta com un pas cap a la
vida adulta, on s'hi barregen les nocions
de maduresa, responsabilitat i
independència, i diverses referències a la
identitat, la família o la professió. Així
doncs, a més d'una primera fotografia de
la població jove a Balears, es tractaran
temes com la formació, el mercat de treball,
l'accés a un habitatge o la transició cap
a la vida en parella.
Hem de tenir en compte que les dificultats
dels joves no són només cícliques sinó
també estructurals, el que fa necessari el
seguiment específic d’aquest col·lectiu.
Des de la Fundació Gadeso, continuarem
treballant en aquesta línia.
La joventut és considerada com un
procés singular d'individualització que
s'estructura en referència a normes i
configuracions socials definides; és a
dir, una etapa protagonitzada per
canvis profunds que configuren la
personalitat i que culmina en la
sempre difícil de definir "adultesa".
Molts d'experts consideren que els
principals vectors que defineixen i
determinen l'emancipació dels joves
són quatre: els sistemes educatius i
la seva relació amb el mercat de
treball; l'autonomia residencial; les
cultures familiars; i les polítiques
públiques. Com ja hem dit abans, en
aquest número de la nostra revista
ens centrarem en la formació dels
nostres joves, en la seva inserció en
el mercat laboral i en les dificultats
que troben per accedir a un habitatge,
sigui o no en propietat.
TAULA Nº1
A tall de primera radiografia, a la taula
número 1 s'hi reflecteixen les últimes
xifres de població a les Balears. Com
es pot comprovar, actualment a les
illes es supera amb escreix el milió
d'habitants, dels quals més d'un 18%
té una edat compresa entre els 16 i
els 29 anys (col·lectiu objecte d'aquest
Quadern). Això suposa que a la nostra
comunitat hi ha 200.000 persones
amb expectatives, itineraris i
problemes específics als que, des del
nostre punt de vista, no s'ha donat
mai la importància necessària per part
de les administracions públiques.
També es pot veure com un 37,7%
d'aquests joves estan emancipats.
Val a dir que aquesta taxa és la més
alta d'Espanya, que amb un 27,1%
es situa com un dels països amb
menys joves emancipats en relació
als seus habitants.
DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A BALEARS
Total població: 1.106.046
Anys
0-15
16,1%
16-29
18,1%
30-44
27,4%
45-65
25,4%
+ de 65
13,0%
62,3%
37,7%
PERCENTATGE DE
JOVES EMANCIPATS
(16-29 anys)
Font: INE (Padró 2010) / EPA (3er trimestre 2010)
1/13/11
Q U A D E R N S
ANÀLISI DE LA REALITAT SOCIOECONÒMICA DE LES ILLES BALEARS. Nº 183
EDUCACIÓ: MALES XIFRES
La tradicional facilitat per trobar feina a la nostra comunitat ha provocat que molts de joves abandonin
els seus estudis per entrar en el mercat laboral. No obstant, avui aquest model ha entrat en crisi, i ens
trobam amb un volum molt considerable de joves sense formació. En qualsevol cas, val a dir que la crisi
pareix haver romput aquesta tendència negativa i ha propiciat el retorn d'un nombre important de joves
al sistema educatiu.
Taxa d'escolarització
als 16 anys
Universitaris entre la
població de 20 a 24 anys
Font: OTIB 2009
92,4%
Abandonament
escolar primerenc
81,7%
63,9%
40,8%
31,2%
TAULA Nº2
Espanya Balears
Espanya Balears
Ja fa molts d'anys que la nostra comunitat presenta unes
de les xifres més negatives del país en matèria d'educació.
Com es pot veure a la taula nº2, la taxa d'escolarització
als 16 anys és deu punts inferior a l'espanyola i, encara
més preocupant, el volum d'abandonament escolar
primerenc a les illes supera el 40%. Tot i la clara negativitat
d'aquesta dada, pareix que la mala tendència observada
durant els darrers anys s'ha romput, probablement degut
a la crisi i a la presa de consciència de que sense formació
és cada cop més difícil obtenir un treball estable.
26,7%
Espanya Balears
La taula inferior ens mostra la distribució percentual dels
joves de 16 a 29 anys segons sigui la seva formació.
Com es pot veure, un terç han acabat l'educació
secundària obligatória, enfront del 27,3% que ha superat
la secundària postobligatòria i del quasi 30% que ha
assolit un nivell d'educació superior.
En qualsevol cas, el més interessant és comprovar com
hi ha una relació directa entre el nivell d'estudis que
es té i la taxa d'ocupació. Així doncs, si bé un títol
d'educació superior no garanteix un lloc de feina (i manco
que es correspongui amb el nivell de formació), sí atorga
moltes més possibilitats d'inserir-se dins el mercat laboral.
Per contra, un jove que únicament hagi superat l'educació
primària pareix condemnar-lo a l'atur.
Per últim, volem destacar el baix número d'universitaris
balears entre la població de 20 a 24 anys, que amb prou
feines supera el 25%, mentre que la mitjana espanyola
gairebé es sitúa en el 64%.
NIVELL DE FORMACIÓ DELS JOVES DE 16 A 29 ANYS
Joves per nivell de formació assolit
29,8%
50
32,2%
TAULA Nº3
83,6%
75
10,6%
Educació
superior
Taxa d'ocupació segons nivell d'estudis
58,9%
47,2%
Taxa
d'ocupació en relació amb els estudis
35,4%
25
27,3%
Secundària
postobligatòria
Secundària
obligatòria
0
2/14/11
Primària
o inferior
Secundària
obligatòria
Secundària
postobligatòria
Educació
superior
Font: OBJOVEM 2010
Primària
o inferior
100
Q U A D E R N S
ANÀLISI DE LA REALITAT SOCIOECONÒMICA DE LES ILLES BALEARS. Nº 183
ELS JOVES EN EL MERCAT DE TREBALL
TAULA Nº4
INACTIUS
29,4%
70,6%
ACTIUS
Font: EPA 3T2010
Com és ben sabut, les altes taxes d'activitat de Balears, sempre
superiors a la mitjana espanyola, s'han basat en el treball d'un mà
d'obra intensiva i de baixa qualificació. Més enllà d'aquesta xifra global
d'activitat, el més interessant és aprofundir en l'anàlisi per esbrinar
les taxes d'atur i temporalitat, els sectors on treballen els joves, què
cobren i el nombre, més alt any rere any, dels que no estudien ni
treballen.
JOVES QUE NO ESTUDIEN NI TREBALLEN
(2005-2009)
ATURAT
TREBALLANT
81,1%
16.983
50,2%
2008
2009
14.188
2005
Font: EPA 3T2010
TAULA Nº5
25.114
18.224
Taxa de
temporalitat
73,4%
24.655
Font: OTIB 2010
26,6%
TAULA Nº6
JOVES ACTIUS (16-29 anys)
L'atur juvenil ha assolit xifres impensables fa uns anys,
superant la barrera del 25%. Com ja hem comentat, pareix
haver-se acabat l'accés fàcil a la feina sense una formació
adequada. En qualsevol cas, el 73,4% que actualment
està treballant no gaudeix d'una situació idíl·lica: la taxa
de temporalitat supera el 50% dels treballadors joves de
les illes, superant una vegada més la mitjana espanyola.
2006
2007
Seguint la mateixa tendència de la població en general,
els joves de Balears treballen fonamentalment al sector
serveis, si bé hi trobem un percentatge significatiu que fa
feina a la construcció. La indústria i, sobretot, l'agricultura
són sectors molt minoritaris.
La taula que ens mostra el salari mitjà dels joves de les
illes ens demostra bàsicament dues coses: primera, que
els sous milloren amb l'edat (i amb la formació que hi va
lligada); i segona, que les dones continuen una passa per
darrere els homes en matèria salarial. Si bé aquí no es
comparen els mateixos treballs, és necessari acabar amb
aquesta discriminació definitivament.
La taula número 6 reflecteix el nombre de joves de 16 a
29 anys que actualment no estan cursant cap tipus
d'estudis i tampoc estan treballant. Es veu de manera
molt gràfica els efectes de la crisi econòmica: important
augment el 2007 i encara superior l'any següent.
TAULA Nº7
OCUPACIÓ DELS JOVES
PER SECTOR ECONÒMIC
0,5%
SALARI MENSUAL MITJÀ DELS JOVES
7,4%
1.291
1.079
16,2%
877
1.092
830
645
75,9%
Agricultura
Indústria
Construcció
Serveis
16-19 anys
20-24 anys
Dones
25-29 anys
Homes
Font: OBJOVEM 2010
3/15/11
Q U A D E R N S
ANÀLISI DE LA REALITAT SOCIOECONÒMICA DE LES ILLES BALEARS. Nº 183
LA DIFICULTAT D'ACCEDIR A UN HABITATGE
El model espanyol d'emancipació (veure Quaderns Gadeso nº140) es basa fonamentalment en tres factors:
l'obtenció d'una feina estable, el matrimoni o equivalent i l'adquisició d'un habitatge. Com que el vector
treball ja l'hem tractat, en aquesta darrera pàgina s'analitzen el règim de tinença de les llars joves, el
desfasament entre els salaris i els preus, ja sigui per llogar o per comprar, i, per acabar, la transició cap
a la parella estable.
TAULA Nº8
SALARIS JOVES vs. PREUS HABITATGE
LLARS PER RÈGIM DE TINENÇA
Preu mitjà
324€
500€
55%
Preu màxim tolerable
33%
90.200€
12%
Cessió
Lloguer
Preu mitjà
habitatge lliure
Propietat
220.000€
Preu mitjà
habitatge protegit 116.000€
Font: OBJOVEM 2010
La majoria de joves de 16 a 29 anys que ja no viuen a la
llar dels pares opten pel lloguer a l'hora d'independitzarse, bé per decisió pròpia, bé obligats per les circumstàncies.
Per altra banda, un significatiu 33% disfruta d'aquesta
independència gràcies a una cessió gratuïta de l'habitatge,
normalment per part dels pares o, en molta menor mesura,
d'altres familiars. Únicament un 12% del jovent balear
emancipat gaudeix de la propietat de la seva llar.
La taula superior també ens mostra el desfasament que
existeix entre el preu real mitjà dels habitatges a la nostra
comunitat i el preu teòric que haurien de tenir per a que
un jove hi pogués accedir (sempre segons les
recomanacions de no dedicar més d'un 40% del salari a
finançar l'habitatge).
Així doncs, els preus del lloguer són un 54% més elevats
del que un jove pot tolerar amb els salaris actual. No
obstant, aquesta xifra sembla ridícula si la comparam amb
l'enorme distància que hi ha entre el preu mitjà d'un
habitatge lliure i el preu màxim tolerable per un jove que
no pugui accedir a alguna promoció d'habitatge protegit.
Això, sumat al tancament dels crèdits, fa quasi impossible
l'adquisició d'un habitatge per part d'un jove de Balears.
TRANSICIÓ CAP A LA PARELLA ESTABLE
Com sembla lògic, l'edat és un dels
factors fonamentals a tenir en compte
a l'hora d'analitzar la transició dels i
les joves de Balears cap a una parella
estable.
Per tant, la pràctica totalitat dels
menors de 19 anys és solter, mentre
que més del 25% dels majors de 25
anys ja estan casats i un 20% viu
amb la seva parella.
També seguint la lògica, la ruptura
de parelles augmenta amb l'edat del
joves illencs.
15-19
20-24
25-29
Solter/a
98,6
80,6
50,8
Casat/ada
0,1
4,5
25,6
Vivint en parella
1,3
13,7
19,9
Separat/ada-Divorciat/ada
0,0
1,2
3,7
TAULA Nº9
Font: OBJIB 2005
Fundació GADESO: C/Ter nº14 1er. Palma de Mallorca - 07009
TEL. +34 971 479503 FAX. +34 971 470042.
E-MAIL: fundaciogadeso gadeso.org
PÁGINA WEB: www.gadeso.org
4/16/11
(percentatges verticals)