Woman in Gold - AC Granollers

Associació Cultural Granollers
Divendres 8 de gener / 19 i 22 hores
Diumenge 10 de gener / 19 hores
Centre Cultural de Granollers
2016
Woman in Gold
(La dama de oro)
de Simon Curtis
Versió original en anglès subtitulada
Fitxa tècnica
Guió: Alexi Kaye Campbell / Direcció: Simon Curtis
Música: Martin Phipps i Hans Zimmer / Fotografia:
Ross Emery / País: Regne Unit / Any: 2015
Durada: 107 minuts
Fitxa tècnica
Helen Mirren, Ryan Reynolds, Daniel Brühl, Tatiana
Maslany, Charles Dance,Katie Holmes, Antje Traue,
Max Irons, Elizabeth McGovern, Jonathan Pryce,
Tom Schilling, Moritz Bleibtreu,Anthony Howell,
Allan Corduner, Henry Goodman
SINOPSI. Després de fugir de Viena seixanta anys enrere durant la Segona Guerra Mundial, una dona jueva anomenada
Maria Altmann emprèn un viatge per reclamar les possessions que els nazis van confiscar a la seva família, entre elles la
cèlebre obra de Gustav Klimt Retrat d’Adele Bloch-Bauer I. El jove advocat Randy Schoenberg l’ajudarà en la seva lluita.
EL DIRECTOR. Simon Curtis (Londres, 1960). Va començar la seva carrera dirigint al Royal Court Theatre i al Theatre
Upstairs. Seguidament va fer treballs al Lincoln Center de New Yorki a altres teatres dels Estats Units. Treballant per a
la BBC va dirigir Maggie Smith, Ian McKellen i Daniel Radcliffe a David Copperfield (1999), Sally Hawkins a Twenty Thousand Streets Under the Sky (2005), Julie Walters a A Short Stay in Switzerland (2009) i Judi Dench i Imelda Staunton
a Cranford (2007), premiada amb diversos premis Emmy i BAFTA. El seu primer llargmetratge per al cinema My Week
with Marilyn, (Mi semana con Marylin, 2011), amb Michelle Williams, Eddie Redmayne, Ken Branagh, Emma Watson i Judi
Dench, va ser nominat a dos Oscar, a tres Globus d’Or i a sis BAFTA. Michelle Williams es va emportar dotze premis a la
millor actriu, entre els quals el Globus d’Or i el premi Spirit.
NOTES DE PRODUCCIÓ
La petita de cinc germans, Maria Altmann va néixer quan Gustav Klimt ja havia pintat el retrat daurat de la germana de
la seva mare, Adele. Ella va ser una de les models favorites del pintor, amb qui va mantenir una relació molt propera i
amb la seva família. La jove va morir aviat, abans de l’ascensió dels nazis. Quan van arribar al poder, Maria ja s’havia casat
i va aconseguir fugir d’Àustria amb el seu marit, però la seva casa va ser completament arrasada i saquejada. Molts anys
després, el 1998, Maria Altmann va contactar amb l’advocat Randy Schoenberg, nét d’un altre refugiat vienès, perquè
muntés un cas contra el govern austríac per impugnar l’apropiació indeguda de l’obra de Klimt. Aquesta és la història
que explica Woman in Gold, una pel·lícula en la qual tot gira al voltant de la personalitat de l’autèntica Maria Altmann i de
la qualitat interpretativa de l’actriu Helen Mirren. “És una història de justícia i recuperació històrica en què s’aborden els
greuges del Tercer Reich al poble jueu, més enllà del genocidi i l’Holocaust. Els esforços de Maria Altmann per reclamar
els retrats de Klimt de la seva tia Adele Bloch-Bauer van revifar els dolorosos records del poble austríac i van obligar la
ciutat de Viena a afrontar el seu propi passat”, explica el director, que ha rodat la pel·lícula sobre un guió d’Alexi Kaye
Campbell, qui al seu torn va treballar sobre la història escrita per la mateixa Maria Altman i E. Randol Schoenberg. “La
història feia referència a un munt de coses que em resultaven fascinants i em semblava molt interessant la forma en
què vinculava la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust amb el panorama de l’actualitat als Estats Units”, comenta Simon
Curtis, que va començar a treballar en aquest projecte just després de rodar la seva òpera prima, La meva setmana
amb Marilyn. “Tant el quadre com la figura de Maria Altmann em semblen representatius de tot el segle xx, explica el
director. “La pel·lícula gira entorn de la identitat i, de fet, es pregunta si compta més la procedència o la residència”,
afegeix Curtis, que conclou: “Hi ha una escena cap al final de la pel·lícula on el pare de la Maria li diu a la seva filla, ‘ara
parlo anglès, l’idioma del teu futur’. És un moment clau, així que m’alegro que tots estiguessin d’acord amb la decisió
de rodar en alemany”. “El guió sempre és crucial, però amb aquesta pel·lícula, més que mai. Tècnicament hi havia molts
procediments legals i fets històrics, ens va donar molta feina”, relata el realitzador. Després de conèixer la història a
través d’un documental, es va proposar portar-la al cinema i “fer un film tan entretingut i atractiu com fos possible”.
Va comptar per a aquesta complexa tasca amb tota una institució en el setè art britànic, Mirren, de qui destaca que va
aportar “humanitat i una gran intel·ligència”. Treballar amb ella, senzillament, va ser “un somni fet realitat”. Per Curtis,
que s’ha prodigat més a la televisió que al cinema, es tracta del seu retorn a la gran pantalla amb una altra història basada en fets reals, un element que, confessa, atorga “una gran responsabilitat”. La predecessora va ser My Week with
Marilyn (2011). “M’agrada fer broma dient que allò va ser sobre una setmana i això és El meu segle amb Maria”, explica.
Una broma que tanca tot un salt qualitatiu.
CRÍTICA
En 1999, María Altmann, una octogenaria dama vienesa afincada en USA desde los años 40, entabló un proceso judicial
contra el gobierno de Austria para recuperar parte del tesoro artístico que le fue robado a su familia por los nazis durante la segunda guerra mundial. Entre los cuadros recuperados estaba una de las más famosas obras del pintor Gustave Klimt, el ‘Retrato de Adele Bloch-Bauer’, más conocido como ‘La Dama de Oro’. Basándose en los hechos reales
y siguiéndolos de una manera muy fiel, Simon Curtis reconstruye el proceso apoyado en la extraña pareja que forman
María y Randy, o mejor dicho el inteligente enfrentamiento interpretativo entre Helen Mirren y Ryan Reynolds. Todo lo
que sucede en la actualidad tiene una fuerza que se pierde por completo cuando María recuerda su infancia y su juventud en la Viena de los terribles años de la guerra. La frescura de las secuencias de María ya anciana no encuentran eco
en las que evocan el pasado demasiado cargadas del estilo de las series históricas de la BBC. Pero aunque solo sea para
disfrutar con Helen Mirren, y conocer los pormenores de un caso como éste, ‘La dama de oro’ vale la pena de ser vista.
Nuria Vidal. Fotogramas.
Simon Curtis vuelve a elegir por tanto un relato de no ficción para su nuevo largometraje, y se vuelve a lucir, dicho sea
de paso. El guión de Alexi Kaye Campbell tiene fuerza y garra para conseguir atrapar al espectador con una historia humana que emociona al mismo tiempo que entretiene de principio a fin, lo que al fin y al cabo importa en esto del cine.
El film se centra en la lucha de Maria Altmann pero acertadamente la narración no sólo se sitúa en la época presente.
Con acertados flashbacks (los cuales se lucen entre otras cosas por el buen trabajo de fotografía de Ross Emery, quien
introduce diferentes tonalidades entre las dos épocas en las que se enmarca la historia para dotar de mayor realismo
a la recreación histórica) el espectador se asoma a su pasado, y lejos de servir para rellenar la historia, se profundiza
en la psicología de Maria Altmann para comprender mejor los motivos últimos de querer recuperar el valioso cuadro.
Eduardo Fernandez. Los interrogantes?
PROPERES SESSIONS
Dimarts Singulars. 12 de gener: Una giornata particolare (1977) d’Ettore Scola
15 i 17 de gener: Latin Lover (Mi familia italiana, 2015), de Cristina Comencini
22 i 24 de gener: Far from the Madding Crowd (Lejos del mundanal ruido, 2015) de Thomas Vinterberg
Associació Cultural Granollers
Almogàvers, 5
08401 Granollers
T93 861 55 98
F93 844 30 28
[email protected]
www.acgranollers.cat
@ACGranollers
AC Granollers
EN CONVENI AMB: