Presentació del Curs - Ajuntament des Castell

7
.
m
Nú
Octubre, Novembre i Desembre de 2 0 1 0
En Aquest Nombre....
Presentació del Curs
ES GRUP: FIDEWÁ
HUMOR MUSICAL
Entrevista a:
SANTIAGO PRETO
EL CUENTO MUSICAL
Bon Curs 2010 - 2011!!
AJUNTAMENT
DES CASTELL
Bon CURS 2010 / 11
Benvinguts a tots un any més a
l’Escola de Música des Castell, en el
seu quart any des de la seva creació.
Estem molt contents i orgullosos de la feina feta aquests anys i de la calurosa resposta que ens torna el poble des Castell.
A día d’avuí som, quasi bé, cent alumnes i volem
compartir la nostra alegria amb tots vosaltres.
Aquest curs hem inclòs una nova modalitat
instrumental a l’Escola que ha tingut una molt
bona rebuda: El baix elèctric. Així doncs,
són ja set els instruments que l’escola ofereix
(piano, saxo, guitarra, flauta travessera, violí,
clarinet i baix elèctric). Esperem poder seguir
ampliant a cada curs, el ventall d’instruments.
Estem preparant un nou repertori de nadales, ja que aquest any farem la tradicional cantada de nadales pels carrers del poble. Us farem saber el dia o dies exactes.
I només ens queda donar-vos les gràcies a tots,
a pares, mares i alumnes per el vostre suport i la
confiança depositada en nosaltres any rera any.
Molt bon curs 2010/11!
Regidoria de Cultura i Direcció de l’Escola
Pàg.2
HUMOR MUSICAL
“Molt bona tècnica!”
“D’aquí a no res, es trobarà millor i podrà
tornar a mastegar el piano del seu amo”
Pàg.3
EL CUENTO MUSICAL
“Tere Timbalitos”
Tere Timbalitos era una niña alegre y artista con un
gran sueño: llegar a tocar la batería en un grupo musical. Pero para conseguirlo había un gran obstáculo:
Tere tenía que practicar mucho para hacerlo bien, pero
justo al lado de su casa vivían un montón de ancianitos, muchos de ellos enfermos, en una residencia; y sabía que el ruido de tambores, bombos y platillos podía
molestarles muchísimo. Tere era una niña muy buena
y respetuosa, y buscaba constantemente la forma de
practicar sin molestar a los demás. Así, había intentado
tocar en sitios tan raros como un sótano enterrado, una
cocina, un desván, o incluso una ducha, pero no había
forma, siempre había alguien que se sentía verdaderamente molesto; así que, decidida a ensayar mucho, Tere
pasaba la mayor parte del tiempo tocando sobre libros y
cajas, y buscando nuevos sitios donde practicar.
Un día, mientras veía un documental de ciencias en la
televisión, escuchó que en el espacio, como no había
aire, el ruido no se podía transmitir, y decidió convertirse en una especie de astronauta musical. Con la ayuda
de muchos libros, mucho tiempo, y mucho trabajo, se
construyó una burbuja espacial: era una gran esfera de
cristal, en la que una máquina sacaba el aire para hacer
el vacío, y en la que sólo estaban su batería y una silla.
Tere se vestía con un traje de astronauta que se había
fabricado, se metía en la burbuja, pulsaba el de la máquina para sacar el aire, y... ¡se ponía a tocar la batería
como una loca!
En muy poco tiempo, Tere Timbalitos, “la astronauta
musical”, se hizo muy famosa. Acudía tanta gente a
verla tocar en su burbuja espacial, que tuvo que poner
unos pequeños altavoces para que pudieran escucharla,
y poco despúes trasladó su burbuja y comenzó a dar
conciertos. Llegó a ser tanta su fama, que desde el gobierno le propusieron formar parte de un viaje único al
espacio, y así se convirtió de veras en la auténtica astronauta musical, superando de largo aquel sueño inicial
de tocar en un grupo.
Y cuando años después le preguntaban cómo había conseguido todo aquello, se quedaba un rato pensando y
decía:
-Si no me hubieran importado tanto aquellos ancianitos,
si no hubiera seguido buscando una solución, nada de
esto habría ocurrido.
Pàg.4
ES GRUP:
Formado por dos urbanitas emigrados a la
mágica isla de Menorca, FIDEWÄ nace en
2004 para satisfacer las necesidades creativas de estos dos sujetos. Poco a poco van
surgiendo las canciones y tomando forma
su estilo, en el que casi todo vale, procurando siempre ser buenos guardaespaldas de la
melodía.
FIDEWÀ aborda un pop sin dirección premeditada que se alimenta de muchos estilos,
que roza a veces lo sucio y que en directo
se traduce en un show minimalista pero con
logros escenicos.
Debutan en directo en Diciembre de 2006
(Madrid, sala Juglar) y despues han seguido
tocando, fudamentalmente en Menorca (Jazzbah, Akelarre, Parra, Sa Sinia...), teloneando a grupos como Antonia Font y Dwomo,
participando en el Festival Illes Balears en
concert (Gran Canaria) , y en diversos festivales locales junto a otros grupos locales.
Participan en el recopilatorio Menorca Remixes, editado en 2008 y actualmente preparan su salto a las salas de la peninsula...
Los podeis escuchar en www.myspace.com/
fidewa
Pàg.5
L’ENTREVISTA A:
SANTIAGO PRETO
Em dic Santiago Preto Novella. Vaig néixer el 25 de
juliol de 1945 a Es Castell, on he viscut sempre, és
a dir, el dia de Sant Jaume. Així, em toca celebrar el
mateix dia l’aniversari, l’onomàstica i el patró del
meu poble. Aquest fet és un clar indici que aquella
era una època de vertadera crisi: aquell any va acabar
la segona guerra mundial i eren els primers anys de la
postguerra espanyola. Estic casat amb na Jenny, des
de fa 39 anys, i els dos hem fet moltes hores de música junts. Ara, fa poques setmanes que m’he jubilat i
tenc més temps per a tot, açò vol dir també per tocar
el piano.
Vens de familia de músics? Parla’ns dels teus inicis
musicals.
En realitat no vénc d’una família de músics i, d’altra banda, quan jo era un fillet, les ocasions per escoltar música
eren més aviat escasses. No hi havia televisió i poca gent
tenia aparells de ràdio o tocadiscs a casa. Les primeres
manifestacions musicals que record són els concerts de la
coral que dirigia el rector, Mossèn Guillem Coll, també
altres concerts al desaparegut teatre del Centre de Cultura,
el Deixem lo Dol i, a vegades, els concerts de la Banda de
Maó, quan alguna vegada podíem anar a escoltar-la (solien
fer els concerts a l’estrada que hi havia a l’Esplanada de
Maó). Els meus inicis com a músic coincideixen amb la
meva anada a estudiar al Seminari a Ciutadella, als dotze anys. Allà realment vaig descobrir la música de primera mà ja que aquesta tenia un paper important en la vida
diària, a part de ser una matèria curricular. Crec que una de
les primeres coses que em van captivar va ser el cantar polifonia.Teníem uns professors de música excel•lents i ben
coneguts: Gabriel Salord, Xavier Moll, Bartomeu Llompart. Però no hi havia prou temps per poder fer classes
d’instrument. Per açò, cada estiu, vaig fer una preparació
intensa de piano, solfeig i d’altres matèries, amb la impagable ajuda i guia altruista de la recordada professora Loli
Sandoval. A principis de setembre, partia cap a Palma per
fer els exàmens al Conservatori d’aquella Ciutat.
Pàg.6
Durant quant temps vas dedicar-te a la música?
En realitat no m’he dedicat mai exclusivament a la música. Però les diverses activitats musicals meves s’estenen,
aproximadament, des de l’any 1962 fins ara.
Quines activitats musicals has fet? Sempre a l’illa de
Menorca?
Totes les meves activitats musicals han estat a Menorca.
La majoria d’elles han sigut sense ànim de lucre, tret de
les actuacions fetes amb els dos grups Los Preguar i Mestral dels quals vaig ser membre i amb els quals fèiem tota
casta de “bolos”, com se sol dir actualment. Fins i tot, vam
ser teloners de gent famosa com Los Diablos i José Guardiola. Altres activitats que he tingut dins el camp musical
són: director d’agrupacions corals, organista, actuacions a
festivals benèfics, normalment acompanyant na Jenny, sol
o amb altres músics. Per cert, na Jenny i jo estàvem en el
grup de músics que van començar les sesions de “Jazz” al
Casino de Sant Climent. Però, segurament, som més conegut per haver sigut el director del Deixem lo Dol des
Castell durant més de trenta anys.
Que és, per qui no ho sàpiga, el “Deixem lo Dol”?
Per dir-ho en poques paraules, és un cant religiós-popular,
antic i de gran tradició, que anuncia la Pasqua cristiana.
Crec que a Es Castell, precisament, s’ha mantingut més
que a altres poblacions de l’illa, on s’havia deixat de cantar
durant una època. Ara, sembla que hi ha un ressorgiment
d’aquesta tradició a tots els pobles illencs. L’any passat, la
revista S’Auba, amb col•laboradors de cada poble, publicà
el llibre El cant del Deixem lo dol a Menorca que és molt
interessant i dóna molta explicació.
Podries explicar alguna anècdota divertida en la teva
carrera musical?
Ara mateix sols em vénen al cap unes anècdotes molt senzilles:
Una vegada, sonant a l’excenari del desaparegut teatre del
Centre de Cultura, de sobte, vaig caure d’esquena. Una de
les pates del tabalet que feia servir s’havia ficat dins un dels
forats de la trapa de l’escenari.
Un altre cop, a l’Hotel Sant Lluís, un vellet anglès em va
venir a demanar si podríem cantar Spanish eyes. Quan pronunciava la paraula eyes, amb la boca ben oberta, la seva
pròtesi dental superior va sortir volant i va caure sobre el
teclat del meu orgue Farfisa. Per cert, que amb el Grup
Los Preguar vam cantar a la inauguració d’aquell hotel a
S’Algar. També havia de cantar Matt Monro, un cantant
molt conegut i popular en aquella època, però no va poder
fer-ho. La versió oficial va ser que estava indispost.
(continua a pag. 8)
Pàg.7
(ve de la pàg.7)
Una altre anècdota, encara que no divertida, va ser l’any que
no ens van aplaudir quan vam cantar el Deixem lo Dol. Era a
la trobada de corals a l’església de Santa Maria de Maó. Un
minut abans dels nostro torn, el rector ens va informar que
acabava de morir el Papa. El temple estava ple de gom a gom
i es va demanar que, per respecte, no hi hagués aplaudiments.
Va ser força estrany acabar de cantar i sortir en el més absolut
silenci.
Quines són les teves aficions?
A part de la música, la lectura, la jardineria, els viatges i la
família, ara enriquida amb els dos néts preciosos que tenim.
Tens fills? Estudien o són músics?
Tenc una filla, na Mònica, i un fill, en Jamie. Ambdós han estudiat música i tenen el Grau Professional en piano i clarinet,
respectivament. No es dediquen a la música professionalment,
però els dos tenen activitats musicals fora de les seves professions principals i la música és molt important tant per a un com
per a l’altre.
Què li aconsellaries a un jove estudiant de música?
Ànims, esforç, constància i gaudir del progrés que es va fent
pas a pas, perquè la música és agraïda i recompensa, més endavant, tot l’esforç, temps i disciplina que un dedica al seu
aprenentatge.
QÜESTIONARI RÀPID:
La teva peli preferida...
Ufff què difícil perquè n’hi ha tantes! Diguem La Ley del
silencio.
Obra o peça musical preferida
La Simfonia del Nou Món de Dvorak, o la novena de
Beethoven? O pot ser el concert per a clarinet de Mozart…o Eleanor Rigby dels Beatles?
Autor o compositor favorit
Beethoven-Tchaikovsky-Rachmaninov-Chopin-Debussy
i algun més…
Un llibre
A sangre fría de Truman Capote, però n’hi ha molts més.
Moltíssimes gràcies pel teu temps Santi! Seguim en
contacte. Arreveure!
Pàg.8