DSCCV 2 (Comisión de Coordinación

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 2
DIARIO DE SESIONES
VIII Legislatura
Any 2011
COMISSIÓ DE COORDINACIÓ, ORGANITZACIÓ
I RÈGIM DE LES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT
realitzada el dia 28 de juny de 2011
Presidència de l’Il·lustre Diputat
Senyor Rafael Maluenda Verdú
SUMARI
(Comença la reunió a les 10 hores i 32 minuts)
Compareixença dels candidats i candidates (titulars i suplents) a senadors o senadores en representació
de la Comunitat Valenciana, proposats pels grups parlamentaris ...................................................................
pàgina 3
Compareixença del senyor Joan Lerma i Blasco
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i dels diputats senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i senyor
David Francisco Serra Cervera (GP Popular).
Compareixença de la senyora María Dolores Gay Bódalo ....................................................................................
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i dels diputats senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i senyor
David Francisco Serra Cervera (GP Popular).
pàgina 8
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
Compareixença del senyor Julio de España Moya..............................................................................................
Pàgina 2
pàgina 12
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís), del diputat senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i de la
diputada senyora M.ª José García Herrero (GP Popular).
Compareixença del senyor Juan Guillermo Moratal Cloquell ...........................................................................
pàgina 18
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís), del diputat senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i de la
diputada senyora M.ª José García Herrero (GP Popular).
Compareixença del senyor Alfonso Gustavo Ferrada Gómez ............................................................................
pàgina 21
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís), del diputat senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i de la
diputada senyora Ángela María Barceló Martorell (GP Popular).
Compareixença de la senyora Beatriz Consuelo Jiménez Gimeno .....................................................................
pàgina 25
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís), del diputat senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i de la
diputada senyora Ángela María Barceló Martorell (GP Popular).
(Se suspén la reunió a les 13 hores i 45 minuts)
(Es reprén la reunió a les 16 hores i 32 minuts)
Compareixença del senyor José María Ángel Batalla ........................................................................................
pàgina 27
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i dels diputats senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i senyor Eduardo Ovejero Adelantado (GP Popular).
Compareixença de la senyora Mercedes Sanchordi García ...............................................................................
pàgina 33
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i dels diputats senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i senyor Eduardo Ovejero Adelantado (GP Popular).
Compareixença del senyor Gerardo Camps Devesa ..........................................................................................
pàgina 38
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i dels diputats senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i senyor David Serra Cervera (GP Popular).
Compareixença del senyor Juan Rodríguez Marín .............................................................................................
Intervencions del diputat senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i dels diputats senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i senyor David Serra Cervera (GP Popular).
(S’alça la reunió a les 19 hores i 19 minuts)
pàgina 43
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les
Institucions de La Generalitat realitzada el dia 28 de
juny de 2011. Comença la reunió a les 10 hores i 32 minuts. Presideix el diputat senyor Rafael Maluenda Verdú. Reunió número 2.
El senyor president:
Senyories, bon dia.
S’obri la sessió.
Pregue a la senyora secretària comprove el quòrum.
(La secretària passa llista per tal de comprovar si hi ha
quòrum)
Moltes gràcies, senyora secretària.
En primer lloc, volem agrair la presència del portaveu
del grup territorial en el Senat del Partit Popular, el senyor
Agramunt Font de Mora –senyor Pedro–, que ha sol·licitat,
d’acord amb el que establix el reglament, permís per a estar
present en esta comissió. Benvingut.
Abans d’entrar al motiu d’esta sessió..., de la comissió
de coordinació, pregue a les seues senyories es pronuncien
sobre l’esborrany de l’acta que tenen en la seua carpeta. És
el moment que aprovem l’acta, i si volen fer alguna observació, deuen comunicar-ho. Del contrari, entenem que tots
estem d’acord en el seu contingut i que per assentiment i
per unanimitat s’aprova.
Moltíssimes gràcies.
Compareixença dels candidats i candidates
a senadors o senadores en representació
de la Comunitat Valenciana,
proposats pels grups parlamentaris
El senyor president:
Passem al segon punt, que és la compareixença dels
candidats i candidates –titulars i suplents– a senadors o senadores en representació de la Comunitat Valenciana que
han proposat els grups parlamentaris, en este cas, el Grup
Parlamentari Popular i el Grup Parlamentari Socialista, que
són els que tenen..., d’acord amb el que establix la Llei
9/2010, de 7 de juliol, són els que tenen assignats escons.
En este sentit, volem, en primer lloc, agrair a la Junta de
Síndics que haja aprovat un calendari reduït, per unanimitat
a més, perquè se puga agilitzar tota la tramitació perquè se
designen els senadors en la data prevista, que és el proper
dia 30, sense perjuí de tots els tràmits que cal llevar endavant.
Compareixença del senyor Joan Lerma i Blasco
El senyor president:
També vull agrair en este cas al molt honorable senyor
Joan Lerma no solament la seua presència, sinó la bona disposició que des del primer moment..., ha donat per a la
seua compareixença i, a més, el que s’haja considerat convocat en temps i forma a pesar que s’haja fet per telèfon
Pàgina 3
amb tan sols vint-i-quatre hores d’antelació. Per tant, moltíssimes gràcies per la seua disposició, moltíssimes per la
seua presència, i només me resta recordar a les seues senyories i al compareixent quin és el procediment.
Ara concedirem un torn de cinc minuts com a màxim
per si vol fer alguna introducció o vol fer alguna exposició;
a continuació, de menor a major, intervindran els grups parlamentaris per temps de cinc minuts, i, finalment, se donarà
fer finalitzada la compareixença amb la intervenció novament del compareixent per a contestar aquelles qüestions
que crega convenient.
Sí que vull deixar constància a les seues senyories que
astò no és un debat, astò no és una discussió, ací no hi ha
rèpliques. Hi ha una sessió informativa, una sessió protocol·lària, també al mateix temps, en la qual se li dóna la
benvinguda als candidats proposats perquè puguen exposar
criteris i contrastar idees. Però no consentiré en ningun moment ninguna desqualificació a ningun dels compareixents,
ni molt menys que astò siga un juí sumaríssim ni que siga
una discussió, sinó només una sessió informativa.
Dit astò, senyories, té la paraula el molt honorable senyor Joan Lerma, candidat en este cas a senador.
El senyor Lerma i Blasco:
Moltes gràcies, senyor president.
És... no la primera, sinó en este cas la segona ocasió
que tenim de comparéixer després de l’aprovació de la llei
de senadors.
Vull dir-los que, encara que supose que és conegut per a
qualsevol de vostés el meu currículum polític, en qualsevol
cas, els he fet un xicotet resum que en este moment, doncs,
vull ampliar-los molt breument.
Dir que pel que fa referència a la tasca parlamentària,
fonamentalment, com ja vaig dir en l’anterior compareixença, no m’he ocupat de temes específicament valencians
perquè he pensat que les discussions sobre temes valencians se deuen plantejar fonamentalment ací i podria ser segurament malinterpretada la meua opinió com expresident,
i, per tant, procure referir-me a temes generals.
I, en concret, he ocupat les responsabilitats al llarg de
tot el temps que estic de senador..., fonamentalment he sigut president de la Comissió de Pressupostos en una ocasió, i en este moment, fins que se produïxen les eleccions
autonòmiques, estava exercint la responsabilitat de president de la Comissió General de Comunitats Autònomes, a
part d’estar també present en la Comissió de Pressupostos i
en la Comissió d’Economia.
En la meua condició de membre de la Comissió de
Pressupostos i de la Comissió d’Economia he tingut
l’oportunitat d’estar de ponent en els pressupostos generals
de l’estat dels últims anys, al llarg d’esta legislatura. I en la
meua condició també de portaveu –en l’anterior legislatura– del Grup Socialista he tingut l’oportunitat d’intervindre
en diversos processos de reformes estatutàries.
I fonamentalment en els últims moments, i a raó de temes de dedicació econòmica, a més del tema dels pressupostos generals de l’estat, que he estat –repetixc– de ponent, també he fet de ponent en el Projecte de llei de
l’oficina pressupostària de Les Corts, que és un suport fonamental a la labor dels diputats i senadors a l’hora
d’interpretar els comptes de l’estat.
I també, l’última en la qual he intervingut ha sigut en la
ponència que modificava determinades normes econòmiques per a l’actuació de les agències de qualificació creditícia que estan tan de moda en els últims anys. Se tractava
d’una adaptació d’un reglament comunitari, però en qualse-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
vol cas obligava a fer moltes intervencions de la legislació
espanyola per a fer possible un control relatiu, sempre parlant de les agències de qualificació que, com vostés saben
perfectament, costen molts diners les seues valoracions.
L’última compareixença va ser el 19 de novembre de
2010. Aleshores, se tractava òbviament d’una compareixença diferent: no hi havia límit de temps per a manifestarse sobre temes generals. Ara es tracta, en canvi, de donar
compliment a l’article 9 de la Llei de designació de senadors i senadores en representació de la Comunitat Valenciana, és dir, aclarir o valorar la idoneïtat per a ocupar la responsabilitat de senador en representació d’estes Corts.
Per tant, no entraré en donar explicacions polítiques,
llevat que vostés m’ho demanden expressament. Però sí
vull posar de manifest que en esta etapa tan complicada des
del punt de vista econòmic, en la qual encara no hem segut
capaços d’aconseguir un creiximent econòmic sòlid que
vaja acompanyat d’una forta creació d’ocupació, el nostre
esforç fonamental –pense jo com a representat dels ciutadans– deuria estar centrat en esta prioritat, en la creació
d’ocupació, donant a la vegada la major transparència al
funcionament de les institucions; a sostindre també les polítiques socials que garantixen que no es puga caure en
l’exclusió social ni en la desafecció...
Crec que també hem d’intentar dedicar-se a continuar
invertint en formació i en educació com a garantia de la
sostenibilitat futura.
I en un altre nivell també, però no menys important,
que fem un seriós esforç en estalvi energètic. Estalvi energètic perquè té un doble efecte positiu: en primer lloc, per a
les nostres finances, per a l’estalvi en el nostre dèficit exterior –cal pensar que el tema energètic és sense cap de dubte
la nostra principal importació– i per al nostre medi ambient, fent-lo molt més sostenible.
Doncs esta és una declaració de principi a la qual
m’agradaria poder dedicar el meu esforç fonamental en
esta etapa, si vostés ho consideren convenient, com a representant d’estes Corts, per tant, dels valencians.
Res més i moltes gràcies, president.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté, senyor Lerma.
Ara, per a fixar posició dels grups parlamentaris, fer alguna pregunta o alguna observació, en primer lloc, té la paraula l’il·lustre diputat senyor Ignasi Blanco, en representació del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida.
El senyor Blanco Giner:
Bon dia, senyors i senyores diputades.
Bon dia, senyor Lerma.
Com vosté sabrà, la seua designació com a senador està
assegurada perquè la llei en vigor només permet presentar
els cinc candidats que correspon nomenar a les Corts Valencianes, repartits en funció del nombre de diputats i diputades de cada grup. Per tant, encara que el meu grup no li
vote, vosté ens representarà en la cambra alta en qualitat de
senador territorial.
Per això no voldria estendre’m massa en el meu torn,
fent-li perdre temps a vosté i a tots els diputats i diputades
que estan en esta comissió..., del que vulgarment s’ha vingut a anomenar «examen de valenciania». Nosaltres entenem que valencians i valencianes som tots per igual.
Simplement m’agradaria aprofitar la seua presència ací
per a preguntar-li dos coses des de la coincidència amb les
prioritats que vosté ha marcat de creació d’ocupació, políti-
Pàgina 4
ques socials, transparència en les institucions, impuls a la
formació i a l’educació i estalvi energètic. Em sembla que
són bons plantejaments.
Les dos preguntes que m’agradaria fer-li. La primera,
vosté acumula una llarga experiència en els més alts càrrecs institucionals des de fa trenta anys i, per tant, té una
visió històrica que li permetrà respondre’m a la meua inquietud: estem perdent sobirania popular a mans dels mercats? Ho dic perquè de tots és sabut que des de fa dos anys
especialment no són els representants electes dels ciutadans
i les ciutadanes els que decideixen les mesures econòmiques més importants, sinó que aquestes es prenen també en
el Senat en funció de la pressió dels especuladors en els
mercats internacionals.
I la segona qüestió, m’agradaria que com a exministre
de Treball valorara el resultat d’una reforma laboral que supose vosté va votar a favor i que, pretenent reduir l’atur i la
temporalitat, no ha fet sinó augmentar-los, deixant els treballadors i les treballadores en pitjors condicions davant els
acomiadaments.
M’agradaria que em responguera aquesta pregunta en
funció de l’interés que té per als més de dos milions de valencians i valencianes que han de viure del seu salari.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
En representació del Grup Parlamentari Compromís, la
il·lustre diputada senyora Mireia Mollà té la paraula.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Bon dia, senyor Lerma, benvingut a aquesta cambra.
Jo voldria, en primer lloc, compartir amb vosté una reflexió. Com vosté comprendrà, nosaltres compartim el sentit de saber els representants que s’elegisquen com a senadors territorials per aquestes Corts, doncs, compartisquen
amb nosaltres quina és la tasca, o que han desenvolupat
fins ara, o pensen desenvolupar a partir d’ara, no?, la compartim.
Ara bé, sabem que el context d’aquesta compareixença
és un context que ve de la mà, doncs, del que nosaltres entenem que va ser una maniobra, doncs, un poquet... incomprensible per part del Partit Popular perquè compareguera
ací la senyora Pajín.
Ara, com ja no té morbo el tema perquè la senyora Pajín no se presenta com a senadora, doncs, ens quedem en
uns cinc minuts, ridículs, per a compartir amb vosté estes
reflexions que han donat lloc, doncs, al que jo he sentit una
compareixença molt plana. Molt plana perquè vosté ha fet
un recorregut molt ràpid del que ha segut la seua experiència en el Senat i, encara més ràpid, del que vosté pensa fer
en el Senat a partir d’ara.
Vosté diu que ha format part de la Comissió de Pressupostos i la Comissió d’Economia en el Senat. I jo voldria
preguntar-li si pensa que vosté ha fet una bona faena quant
als pressupostos i quant a l’economia en general.
I si açò que vosté ha dit que va a parlar de temes generals i no concrets, sí que m’agradaria saber si esta tasca en
general que vosté ha fet creu que ha beneficiat el poble valencià quant a la situació econòmica i la situació pressupostària que ens arriba del govern de l’estat quan tothom reconeix la manca d’inversions o aquesta discriminació que
patim els valencians respecte als pressupostos generals.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
Vosté ha dit, i ha fet literalment una frase que diu «no
hem aconseguit créixer econòmicament i al mateix temps
crear ocupació».
¿Amb aquest currículum vosté pensa que pot presentarse o que nosaltres podem donar-li la confiança si en estos
anys de crisi econòmica, que ja portem diversos anys, podem confiar en persones que reconeixen que no han sigut
capaços de fer un creixement econòmic ni crear ocupació,
però sí fer altres qüestions que han anat en detriment de les
garanties i els drets dels ciutadans en general, i més específicament dels valencians i de les valencianes?
Diu que el seu esforç fonamental serà crear ocupació,
donar polítiques de creació d’ocupació, de la formació lligada a l’ocupació, de l’estalvi energètic. I a mi em crida
l’atenció que haja parlat d’açò, de l’estalvi energètic, perquè quan se va aprofundir en el debat sobre la proposta de
les prospeccions petrolíferes, crec recordar que vaig trobar
una compareixença on vosté intervenia en el Senat sobre
este tema. I m’agradaria saber la seua posició respecte a les
prospeccions petrolíferes, entenent que vosté ha dit que
prioritàriament treballarà perquè se facen polítiques
d’estalvi energètic. ¿No és incompatible anar fomentant estes qüestions amb l’estalvi energètic?
Diu que no s’ha ocupat en temes estrictament valencians. La veritat és que m’agrada la seua sinceritat. Però jo
crec que quan vosté isca de senador territorial ha de..., o almenys jo li aconselle que faça un esforç per parlar també
de temes específics valencians, perquè jo crec que hi ha
moltes coses que nosaltres volem sentir en el Senat que
parlen directament de nosaltres. I no que el Senat servisca
per a no sabem encara què, que seria una de les preguntes
que jo li faria. Per a què creu vosté que servix el Senat?
Probablement siga la pregunta més important per a mi.
Perquè jo crec que ara, a dia de hui, el Senat ha perdut molt
de sentit. O li han fet perdre molt de sentit aquells que han
utilitzat el Senat com una cambra de mínim debat, de mínim impacte a l’hora de les polítiques del dia a dia de les
persones. I d’alguna manera una cambra que podríem assimilar-la a fins i tot les diputacions. I esta seria la següent
pregunta:
Parlant de duplicitats i de la necessitat de reduir costos i
gastos superflus, jo voldria saber la seua opinió sobre el paper que juguen les diputacions. Perquè vosté ha dit que
creu que una de les qüestions que cal abordar és major
transparència en les institucions. I jo voldria saber si vosté
pensa que a dia de hui no fan falta ja les diputacions. O sí?
Si tenen esta transparència que se necessita o no? I si pensa
que veritablement representen allò que volen representar i
no un cortijo de panxes agraïdes que fan moltes coses, però
poc rendibles.
I sobre el tema de les competències autonòmiques, sí
que m’agradaria que vosté situara el debat autonòmic respecte del que és un debat general sobre retallar competències autonòmiques, perquè per a alguns suposa un gasto innecessari. Nosaltres estem molt en contra d’açò. I
m’agradaria saber si vosté aprofundirà en les garanties que
la Comunitat Valenciana tinga les plenes competències, que
no estan desenvolupades a dia de hui i que sí que estan en
l’Estatut d’autonomia.
Res més.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
En representació del Grup Parlamentari Socialista,
l’il·lustre diputat senyor Rafel Rubio Martínez, té la paraula.
Pàgina 5
El senyor Rubio Martínez:
Buenos días.
Señor presidente de la mesa.
Señoras y señores diputados.
Presidente Lerma, gracias por su presencia hoy aquí, en
esta comisión.
Yo no me quiero extender mucho. He leído su intervención del 19 de noviembre de 2010, cuando compareció
también ante esta comisión, digamos en este llamado primer examen, mal llamado «de valencianía», puesto que el
espíritu y el objeto de la ley evidentemente no es ese.
Usted ha comentado una serie de cuestiones que ya reflejó también en su intervención de noviembre. De noviembre a aquí han pasado escasamente siete meses y, por tanto,
en lo que es la actividad propia suya de senador, pues, evidentemente, ha estado haciendo aquellas tareas que usted
comentó en su momento y que hoy nos ha vuelto a plantear
aquí.
Ha habido una serie de cuestiones que ha planteado
muy interesantes: su disponibilidad en el tema de la necesidad de invertir más en educación; la necesidad de mayor
transparencia en las instituciones; la necesidad de las políticas que desarrollen empleo, y también el ahorro energético.
Ha dicho usted que es presidente de la Comisión de Comunidades Autónomas del Senado y que está en la Comisión de Presupuestos, y ha sido ponente de presupuestos
por parte del Partido Socialista.
Pero ha planteado una cosa nueva respecto a su comparecencia del mes de noviembre, que a mí me parece muy
interesante, porque liga con el tema de la generación
económica, de la creación de empleo y, evidentemente,
desde esa posición creo que es importante el trabajo que
usted está haciendo.
Y es concretamente la cuestión de las agencias de calificación. Hoy en día, cuando estamos viviendo una situación
económica difícil, cualquier pronunciamiento de las agencias de calificación tiene inmediatamente una repercusión
en los mercados. Cualquier calificación que pueda hacer
una de las tres grandes agencias, que este momento operan
en el mundo económico, sin duda alguna tiene consecuencias. Y esas consecuencias las pagamos todos, todos absolutamente, nadie está exento de lo que digan las agencias
de calificación.
Por tanto, a mí me gustaría saber su opinión, dado que
está trabajando en el Senado, concretamente en la trasposición de una directiva europea, su opinión respecto a la necesidad o la conveniencia de que exista una agencia de calificación europea. Una agencia de calificación europea que
pueda, sin duda alguna, marcar también con sus aseveraciones, con sus recomendaciones o con sus informes exactamente la situación de los mercados.
Es evidente que en este momento de contexto de crisis
económica las tres grandes agencias de calificación responden a otros intereses, a unos intereses yo diría situados al
otro lado del Atlántico, pero es fundamental que los europeos tengamos en este caso una herramienta básica para el
desarrollo y el crecimiento económico de los distintos países europeos, y evidentemente de España y evidentemente
de la Comunidad Valenciana, que también se encuentra en
esta situación.
Hemos asistido recientemente, la semana pasada, a una
calificación a la baja de la deuda valenciana, y esto, sin
duda alguna, tiene una repercusión negativa por los mayores costes económicos que hay que hacer.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
Por tanto, señor Lerma, agradeciéndole su presencia, yo
creo que sus méritos están más que reconocidos para ser representante de los valencianos y de esta cámara en el Senado español, yo creo que nadie puede en eso alimentar ninguna duda, me interesaría mucho, nos interesaría mucho al
Grupo Socialista, que nos plantease su opinión, y la opinión por tanto de su grupo, respecto a la creación de una
agencia de calificación económica, evidentemente de corte
europeo.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté, senyor Rubio.
En representació del Grup Parlamentari Popular,
l’il·lustre diputat senyor David Serra, té la paraula.
El senyor Serra Cervera:
Moltes gràcies, senyor president.
Molt honorable Joan Lerma, en nom del Grup Parlamentari Popular, tinc l’ocasió de, per segona volta, poder
compartir amb vosté una compareixença en esta comissió, com va ocórrer el passat dia 19 de novembre de l’any
passat.
I el primer que vull dir, en nom del Grup Parlamentari
Popular, és manifestar l’enorme respecte a la seua persona i
figura i a les credencials que vosté presenta davant d’esta
comissió perquè el proper dia 30 puga vosté resultar elegit
Senador territorial per la Comunitat Valenciana.
Jo crec que el currículum que vosté hui du ací, a esta
comissió, és un currículum que coincidisc amb el mateix
que vam dir en el mes de novembre, és un currículum de
garantia, és un currículum molt positiu, i que representa, jo
crec, que una bona imatge dels valencians.
Jo discrepava en aquell moment i torne a discrepar del
famós examen de valenciania, perquè ací totes les persones
que van a comparéixer en representació de qualsevol partit
polític, tots els que vénen són valencianes i valencians,
sinó no podrien vindre. Per tant, la llei ja resolia la qüestió
de la valenciania, perquè el que sí que exigia era això, que
foren ciutadans de la Comunitat Valenciana.
Per tant, vosté és el primer, però per als deu o els nou
compareixents que n’hi hauran al llarg del dia de hui, eixa
situació està més que salvada per a tots els que vagen a
comparéixer.
Vosté ha parlat del paper que ha tingut fins ara en el Senat, i no sabem quin paper tindrà en el futur. El mínim que
ací demanaríem és que tinguera una presència a nivell institucional i polític com la que ha tingut fins ara. Estem plenament en una legislatura de Corts Generals viva, on hi ha
un canvi parcial del Senat, en este cas dels que provenen de
les comunitats autònomes, i ens agradaria que el seu grup
polític el recolzara en el Senat perquè tinga un nivell de
presència i de presidència d’òrgans col·legiats com els que
ha tingut, perquè això al final serà bo per als valencians i
s’ha d’entendre aixina de manera ampla.
Vosté ha parlat que ha sigut ponent en pressupostos.
Tant de bo continue sent ponent en pressupostos i pugam
tindre la circumstància de debatre esmenes i modificacions
pressupostàries en el Senat que beneficien els valencians,
provinguen del grup parlamentari que provinguen. Des del
Grup Parlamentari Popular ja farem força perquè siguen
iniciatives nostres, però provinguen d’on provinguen.
I vosté ha parlat i ha dit una cosa que jo coincidisc. Jo
crec que el Govern d’Espanya al final no ha sigut capaç de
tindre un creixement econòmic real, i que això tinga una
Pàgina 6
repercussió en la creació d’ocupació. Ahí hem de fer esforços tots. Les grans formacions polítiques hem de treballar
en la mateixa direcció, amb un clar objectiu... Que en el
conjunt de l’economia espanyola hi ha un problema, que és
el problema de l’atur, hi ha unes necessitats de creació i de
creixement econòmic perquè això tinga la seua repercussió
en el mercat laboral. I hem de tindre polítiques actives en
eixa direcció.
Vosté ha parlat d’evitar l’exclusió social, que se mantinguen els nivells d’inversió en educació, en sanitat. I ha parlat de l’estalvi energètic. Principis generals que anem a
mantindre i a sostindre. Sense entrar en la posició partidista
i concreta que en el seu moment tindrà cada grup i cada senador de mantindre.
Li demanem la lleialtat que ha tingut en el poble valencià. Li demanem el compromís en les inversions que ha de
tindre esta terra. Li demanem el compromís que com a senador territorial ha de tindre en un model de finançament
eficaç, just i solidari per als valencians. I li demanem una
reivindicació justa i sensible en el manteniment de totes les
polítiques actives positives que ha de tindre la Comunitat
Valenciana.
Hui, ací, en el moment previ a l’elecció que se produirà
el dia 30, li demanem a vosté i a tots els que vagen a comparéixer, un compromís clar i ferm amb la Comunitat Valenciana, amb les nostres senyes d’identitat, amb les nostres arrels i amb el que significa ser senador territorial,
molt més enllà de ser senador del Partit Socialista, que siga
un senador dels més de cinc milions de valencianes i de valencians que vivim en la Comunitat Valenciana. I això és el
que li reivindiquem, a vosté i a tots: el compromís amb la
terra, el compromís amb la Comunitat Valenciana i el compromís amb estes Corts. Perquè al final vostés representen
cinc milions de valencians. Vostés no representen sols 99
diputats i fruit de l’aritmètica parlamentària; representen el
conjunt de la nostra ciutadania, que s’ha manifestat lliurement en unes eleccions, i ha donat la possibilitat que els
grups majoritaris facen unes propostes que espere que siguen almenys d’ample consens entre els dos grans grups
d’estes Corts.
I res més. Desitjar-li molta sort en la seua labor en les
Corts. I, com he dit abans, que tinguem l’ocasió que exerciten abans de valencians en la tasca de representació que tenen, que emana d’este parlament, abans que accions partidistes que moltes vegades no duen a la solució dels
problemes reals dels ciutadans.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Serra.
Senyor Lerma, per a concloure la compareixença.
El senyor Lerma i Blasco:
Sí, moltes gràcies.
La veritat és que han sigut unes intervencions que jo
agraïxc, moltes de les quals m’agradaria entrar en profunditat a debatre; no crec que siga el moment, perquè a més
seria la meua opinió i no l’opinió de cada grup en concret,
que és el que s’ha de manifestar. Però, (inintel·ligible) ... no
ocultaré la meua opinió personal, per suposat.
Al senyor Ignasi Blanco li agraïsc la seua aportació, i
que procuraré representar també, com crec que he procurat
sempre... Una cosa és la dotació final que normalment sempre se produïx el plantejament global que defensa el govern, perquè el contrari seria enganyar els ciutadans. I altra
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
cosa és treballar perquè se senten tots el millor possible representats.
En eixe sentit, la meua tasca, i crec que la de tots els senadors territorials, siguen d’un o un altre partit, sempre ha
sigut intentar aconseguir consensos que satisfacen la posició global d’esta comunitat.
Primera pregunta, i important, molt important: estem
perdent sobirania popular en nom dels mercats? Doncs eixa
és una afirmació que se sent tots els dies. Jo he de dir que
és un plantejament que sentim molt però que des del meu
punt de vista no és real. Els mercats se posicionen en funció de les decisions polítiques que han pres prèviament els
representants de la voluntat popular. Els mercats no són els
que marquen si el deute val més o menys. El que marca el
que val el deute és la política que has fet. Si t’has gastat
molts diners i has d’anar a que te presten, lògicament te cobren més perquè els necessites, però la decisió prèvia
d’incórrer en dèficit l’han pres els representants de la sobirania popular.
Una altra cosa és si eixa decisió és encertada o no, i en
el meu parer i en el de tot el món, perquè totes les economies democràtiques en un moment determinat i els representants del G-20, com sap vosté perfectament, quan començà la crisi com a conseqüència dels problemes
financers nord-americans, a partir de l’estiu de 2007, recomanaren fonamentalment que per a intentar evitar una gran
recessió els governs intentaren sostindre l’economia fent
estímuls públics. I a partir d’ahí arribàrem a una situació en
la qual amb més o menys fortuna tots els governs democràtics invertiren, gastaren per damunt dels seus ingressos, en
aquell moment.
I en el nostre cas concret, el problema no va ser el gasto
que vàrem fer perquè mosatros érem una economia, com
vosté sap perfectament, molt complidora amb el control
dels comptes públics, perquè l’últim any abans de la crisi,
crec recordar que tinguérem un superàvit del 2,2% del PIB
i, per tant, estàvem complint i teníem, jo crec recordar, que
no arribava, aleshores, en el deute públic, no arribava crec
recordar al 40% del PIB, la qual cosa vol dir que érem un
dels països menys endeutats d’Europa i que tancàvem el
pressupost amb superàvit.
Però després hi va haver, com dic, una demanda internacional d’intentar frenar el que estava ocorrent com a conseqüència de la crisi financera nord-americana i això significà un dèficit molt important, menys per l’estímul del
gasto, encara que també, quan perquè se deixaren
d’ingressar en funció de la crisi una quantitat molt important de diners. El resultat, tant des del punt de vista dels estímuls i, per tant, del gasto, com de la minva d’ingressos,
va ser un dèficit de l’onze i poc per cert. Clar, en eixe moment estàs pagant una part important del pressupost fonamentalment a través del deute. Això significa que has
d’anar a demanar i els mercats, en funció que tens més o
menys endeutament, se posicionen. Però, com dic, independentment que els mercats procuren traure tota la rendibilitat
possible als préstecs que fan, el ben cert és que les decisions polítiques de gastar per damunt dels recursos que recaptaven normalment, són preses pels representants de la
sobirania popular i són demanades també per la immensa
majoria de la gent, perquè tots estem al cap del carrer que
quan se tracta de retirar algun tipus d’estímul a l’economia,
quan se tracta de rebaixar salaris, quan se tracta de dir que
no se poden pagar més pensions, quan se tracta de dir que
no se poden retirar els recolzaments a l’atur, tot el món està
d’acord a exigir-ho, i quan se tracta d’intentar retallar,
d’això ja se culpa més al govern de torn, lògicament.
Pàgina 7
Però, en qualsevol cas, insistixc, són decisions preses
per la sobirania popular i no pels mercats, que el que fan és
posicionar-se i traure la màxima rendibilitat a la nostra necessitat.
L’exministre de Treball és Zaplana. (Rient) Jo sóc...
(Remors) No tinc inconvenient a entrar a valorar la reforma
però, en qualsevol cas, jo no sóc l’especialista d’això. Sí
que vull dir que jo sóc exministre d’Administracions Públiques i, per tant, de temes territorials, que és al que me dedique en la comissió fonamentalment. Per això he participat
en la cessió de tributs a les comunitats autònomes, en la
qüestió de les reformes d’estatuts i altres coses similars.
Però en eixe sentit, vull dir: de tots és sabut, des del
principi, que la reforma laboral intentava flexibilitzar el
mercat de treball per a quan se trobem en millors condicions econòmiques i això pot ser una part de la possibilitat
de trobar-se en millors condicions econòmiques, però ninguna reforma laboral, ni ninguna llei ni ningun decret crea,
en principi, llocs. El que crea els llocs de treball és la inversió pública o privada i, a partir d’ahí, en funció d’això són
més sostenibles o no les empreses que se van creant però,
en qualsevol cas, és prou evident per a qualsevol persona
que no n’hi ha cap de país probablement en el món que coneguem, que tinga la taxa de temporalitat que té
l’economia espanyola. I per això és evident que funciona
mal el mercat de treball, perquè no és possible que en determinats moments i, en particular, ací, més del 30, inclús
en esta comunitat més del 35% de la gent tinga una ocupació temporal. Això té una justificació en funció que són activitats temporals en alguns casos, encara que podrien ser
molts fixos discontinus però, en qualsevol cas, n’hi ha una
disfunció en el mercat de treball, que no se dóna en cap de
lloc, que justifica sobradament, encara que n’hi haja gent
que no estiga d’acord, que s’aborde una reforma laboral.
Respecte als temes que ha plantejat Mireia Mollà, ha dit
moltes coses. Jo no recorde la meua intervenció de les
prospeccions petrolíferes. Jo crec que els senadors del PP
tampoc, però en qualsevol cas, jo crec que va ser José María Chiquillo l’últim que va intervindre en això, però tampoc tinc ningun inconvenient a dir la meua opinió, que no
és contrària. Vull dir que la meua opinió és que independentment que procurem fer tot el possible per l’estalvi energètic, que és un tema fonamental per a la sostenibilitat
del món, a més de tot això, jo crec que en el temps que
dura la possibilitat, si mosatros trobem petroli en Espanya,
crec que ho passarem prou millor i tindrem més possibilitat
d’invertir en, precisament, estalvi energètic, en noves tecnologies, i tindrà un millor nivell de vida la gent.
Això no vol dir que això siga compatible en la defensa
del medi ambient. Si no és compatible, òbviament... (Inintel·ligible)
El senyor president:
Pregue que vaja... Vaja finalitzant.
El senyor Lerma i Blasco:
Doncs molt bé, i aleshores, ja per acabar, dir dos coses
fonamentals. Gràcies, president, per la seua paciència. No
vull que quede res sense contestar.
Dos coses: el paper del Senat i les diputacions. La meua
opinió respecte a les diputacions jo crec que és coneguda
encara que l’he manifestat fa més de vint anys. Per tant, no
crec que siga necessari reiterar-la i, a la millor, no és coneguda per la gent en este moment. (Remors) Però, en qualse-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
vol cas, la dic, amb tota facilitat. Jo crec que les diputacions, en els primers decrets de preautonomia estaven pensades per a desaparéixer, perquè el primer decret parlava
d’integrar i coordinar pel Consell les tasques de les diputacions provincials, i quan se pensà en les autonomies se pensà inicialment en la desaparició de les diputacions. I en
això estava jo, fins que els governs canviaren d’opinió,
però la meua opinió continua siguent pensar que n’hi han
massa organismes que se dediquen al mateix, i que el menys representatiu, perquè és una representació indirecta feta
precisament per a això, és el de la diputació, i és el que normalment deuria d’integrar, i crec que n’hi ha moltes solucions que fan possible que el paper de les diputacions se
continue prestant sense la seua existència actual i el seu
pes. Eixa és la meua consideració.
L’altra segon, que és la del Senat. Jo crec que el Senat...
–si partim de la Constitució, segurament m’allargaré massa, president i, per tant, no vull dir-ho–, però sí vol expressar, digam, la voluntat territorial. I no n’hi ha ningun estat,
crec jo recordar, que siga un estat compost com el nostre,
que no tinga una segona cambra territorial. N’hi han diverses fórmules però, en qualsevol cas, una possible és la que
mosatros vàrem crear però que no s’ha desenrotllat en la
Constitució, perquè quan la Constitució se va elaborar no
n’hi havien comunitats autònomes. N’hi havia forma de
crear-les però no existien encara. I a partir d’ara, jo crec
que fa molts anys ja que hem entrat en una etapa diferent
en què el paper del Senat deuria ser més territorial per a la
qual cosa fa falta una reforma important de la Constitució.
N’hi ha un informe expressat del Consell d’Estat que proposa algun tipus de reformes en eixe sentit i que jo no compartixc del tot però, en qualsevol cas, sóc partidari de la reforma del Senat per a donar-li una representació més
territorial de la que té en este moment, i crec que fa molta
falta, perquè, del contrari, és molt difícil comprometre les
comunitats autònomes en els problemes que són de resolució conjunta sense que intervinga directament el govern
central, com ara, per exemple, el compromís d’anar retallant el dèficit assumit per ells directament i no per l’estat.
I, per tant, jo crec que és necessari una reforma del Senat
que accentue el seu caràcter territorial.
Acabe amb Rafael Rubio, les agències de qualificació
europees. A d’això s’està acudint, s’està discutint. Tindria
probablement sempre un problema de credibilitat, respecte
a les que en este moment hi han, que són un oligopoli total,
però, en qualsevol cas, el que sí que és cert és que les agències de qualificació tenien un problema de conflicte
d’interessos, un problema de transparència i que això és el
que s’està intentant arreglar en l’actualitat. Encara que se
considere també l’opció de l’agència europea, de tota manera, el que s’ha de fer i s’ha fet i se continuarà fent, que
està estudiant-se en este moment també, és regular el funcionament perquè tinguen més transparència i menys conflicte d’interessos.
I respecte al Partit Popular, s’agraïx una vegada més el
seu plantejament, el seu respecte i les seues preguntes, lògicament. I dir-los que, per supost, el prioritari per a mi, encara que també és política del Partit Socialista, és la defensa dels interessos valencians. I dins d’eixos interessos, un i
molt important, al qual probablement el govern actual de
La Generalitat donà la seua conformitat, però jo crec que
cal arreglar, és el tema del finançament. I, per descomptat,
jo estaré per ajudar tot el possible en eixa situació.
Res més i moltes gràcies, president.
Pàgina 8
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Lerma, per la seua presència, per
la seua intervenció, per haver acceptat les normes que hem
establit en este tipus de compareixença.
I, ara, senyories, suspenem per un minut per a despedir
el senyor Lerma i donar la benvinguda a la senyora Gay.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
¡Senyories!... (Veus) Senyories, es... (Veus) Es reprén...
Senyories, es reprén la sessió.
Compareixença de la senyora María Dolores Gay Bódalo
El senyor president:
Donem la benvinguda a la il·lustre senyora María Dolores Gay Bódalo, diputada i companya en esta cambra, que
hi ha deixat un bon record i que hui mos honra amb la seua
presència per a comparéixer, com a candidata que és també
a senadora, suplent, en este cas. I volem agrair-li, igual que
hem fet amb el senyor Lerma, la seua bona disposició a acceptar que la convocatòria s’haja fet de forma precipitada
telefònicament, en tan sols vint-i-quatre hores de (inintel·ligible) ... , que va acceptar gustosament. Per tant, volem
donar-li les gràcies al mateix temps que la benvinguda a la
comissió.
Sap que té cinc minuts per a manifestar el que crega
convenient. Després, cinc minuts cada grup parlamentari
per a preguntar-li o fer alguna observació. I, per últim, tanca vosté novament amb cinc minuts.
I reitere el que s’ha dit anteriorment, astò no és un debat, astò és una sessió informativa i cal guardar el màxim
respecte als intervinents en tot moment, en este cas, a la
seua senyoria, i que la presidència vetlarà pel compliment
del que el reglament i la llei determinen.
Senyora Gay, quan vosté vullga.
La senyora Gay Bódalo:
Muy bien.
Gracias, señor presidente.
Buenos días, ilustres diputados y diputadas.
Para mí es un honor volver a estas Cortes, en las que he
pasado los últimos ocho años ejerciendo las labores propias
de diputada por la provincia de Alicante, y volver como
compareciente en este lado de la mesa y en calidad de suplente del senador Joan Lerma, que me ha precedido en
esta comisión.
Como ustedes saben, yo no tengo experiencias anteriores en el Senado, por lo que no puedo hacer referencia a labores realizadas en esa cámara, y tampoco puedo equiparar
mi currículum y mis conocimientos de esta comunidad a
los de Joan Lerma, al que admiro profundamente y del que
todos deberíamos aprender.
Sin embargo, cuatro años como concejal de mi municipio y ocho años como diputada autonómica, me han aportado un conocimiento más profundo de la Comunidad Valenciana, su territorio, sus ciudadanos, sus problemas y sus
necesidades, y durante todo este tiempo he tratado..., en
cada uno de los ámbitos en los que he ejercido mi respon-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
sabilidad como representante de los ciudadanos, y en la
medida de mis posibilidades, plantear sus reivindicaciones,
resolver sus problemas, mejorar su calidad de vida o trasladar sus peticiones.
En mi primera legislatura como diputada ejercí las labores de secretaria de la Comisión de Industria, Comercio y
Turismo y conocí de cerca las necesidades de los llamados
sectores tradicionales de esta comunidad: el juguete, el calzado, el textil o el mueble. Tuve la oportunidad de conocer
más profundamente los problemas de la I+D+I en nuestra
comunidad y en relación con el contexto nacional e internacional, o la realidad de los institutos tecnológicos. (Sorolls)
Como miembro de la Comisión de Obras Públicas y
Transporte, en la que compartí muchas horas con el presidente de esta comisión, con el señor David Serra, he tenido
la oportunidad de conocer al detalle (sorolls) la problemática territorial de esta comunidad, comarca a comarca, provincia a provincia, y de plantear iniciativas que resolvieran
los problemas de comunicación que tienen los ciudadanos
de esta comunidad, y especialmente de mi comarca, la
Vega Baja, bien por falta de infraestructuras, bien por el déficit de redes de transporte público que faciliten la movilidad de los ciudadanos. Y es en esta comisión, además de en
el pleno, donde se han tratado en muchas ocasiones a iniciativa de todos los grupos de la cámara distintos aspectos
de una reivindicación creo que unánime y esencial para el
futuro de esta comunidad como es el del corredor mediterráneo.
A lo largo de estos años también he tenido la oportunidad de colaboración desde la oposición en la Ley de ordenación del territorio y en la Ley urbanística valenciana, de
la que fui ponente junto con mi compañero y amigo Adolf
Sanmartín, y también tuve la ocasión de fijar la posición de
mi grupo parlamentario en la ley de asociaciones y de fundaciones de la comunitat, así como leyes importantes para
mi comarca como eran el nombramiento..., el reconocimiento del estatus de gran ciudad a los municipios de Torrevieja y Orihuela.
Pero, sin duda, de lo que me siento más satisfecha, más
orgullosa, es de mi participación en la Ley de administración electrónica de la comunitat, en la que colaboré muy
activamente, junto con el señor Ovejero. Nos costó muchas
horas de trabajo, muchas enmiendas, muchas negociaciones con el Grupo Popular, con los responsables de la conselleria, con el resto de grupos parlamentarios y, finalmente,
se aprobó con muchas aportaciones del Grupo Socialista, y
aunque parezca una ley menor, yo creo que tiene una gran
trascendencia, porque es una ley transversal que, al menos
en teoría, debería afectar a todos los procedimientos y trámites administrativos y a la relación de los ciudadanos con
la administración, haciéndola más cercana, más accesible y
más transparente, puesto que en la ley se prevén mecanismos que faciliten a los ciudadanos el conocimiento de lo
que hacen los responsables públicos, cómo lo hacen, en qué
y cómo se gasta el dinero público.
Y en un momento como este, en que muchos ciudadanos están pidiendo más democracia, más control, más
transparencia a todos los poderes públicos, y en el que estamos inmersos en la sociedad de la información y el conocimiento, todos los mecanismos previstos en la ley deberían
ponerse en funcionamiento.
Un aspecto esencial de mi trabajo en estas Cortes ha
consistido en la presentación de todo tipo de iniciativas,
preguntas, propuestas, referidas a las necesidades de los
ciudadanos de mi comarca, y es, al menos eso creo, una de
Pàgina 9
las labores más importantes de los representantes públicos,
el estar cerca de los ciudadanos, hablar con ellos, explicar
nuestro trabajo, para que estos entiendan que trabajamos
para ellos, que nos ocupan y nos preocupan sus problemas,
sus necesidades, sus reivindicaciones y sus inquietudes.
Este es un breve resumen de mi actividad parlamentaria
en esta casa y, como he dicho al principio, me ha permitido
conocer más profundamente esta comunidad, a la que, por
supuesto, estoy dispuesta a representar y a defender desde
los planteamientos ideológicos del partido al que pertenezco, como corresponde a un sistema parlamentario, en el que
representamos a la sociedad tal y como es, abierta, diversa
y plural.
Hasta ahora, nada más.
El senyor president:
Muchísimas gracias, señora Gay.
En representació del Grup Parlamentari Esquerra Unida, l’il·lustre diputat senyor Ignasi Blanco té la paraula.
El senyor Blanco Giner:
Sí, bon dia.
Gràcies per la seua intervenció, senyora Gay.
Jo, igual que he fet després de la intervenció del senyor
Lerma, vaig a intentar ser breu, per no perdre més temps,
perquè tots sabem la importància que pot tindre el que se
parle ací, donat que la votació ja està més o menys sabuda.
Sí que m’agradaria que me diguera, en funció de la seua
visió, no de la seua experiència, perquè no ha estat en el
Senat, quin sentit creu que té, o quina funció en estos moments, eixa cambra, una cambra que se pretén que siga de
representació territorial, però que tothom reconeix que no
funciona d’eixa manera, sinó per composició política, una
composició política que no és mimètica de la del congrés,
perquè el sistema és diferent, d’elecció, a mitges per elecció directa dels ciutadans i ciutadanes, a mitges per les
cambres autonòmiques, un sistema que beneficia més el bipartidisme o la representació del grups nacionalistes majoritaris en els seus territoris, però que fa molt més difícil la
representació de formacions polítiques minoritàries arrelades a tot l’estat i que, en la pràctica, és una cambra de segona lectura per la qual passen les lleis... Imagine que es pot
justificar que dóna temps de tornar-les a treballar i fer algunes millores, però supose que no se li escaparà que bona
part de la ciutadania no acaba d’entendre eixa funció i, fins
i tot, quin sentit puga tindre a cavall entre un estat que era
centralista i que hauria d’esdevindre, almenys des de la
nostra opinió, un estat federal.
Com que el seu partit es suposa que té eixa vocació
també, federalitzant, m’agradaria saber si pensa que se poden donar passes endavant en eixe sentit, en aprofundir en
la representació territorial, en donar-li competències al Senat exclusives o diferencials respecte al congrés, com passa
en els estats federals, i en avançar també, i és l’última pregunta, en la que és la cambra baixa, la cambra que representa tota la població de l’estat, en una major proporcionalitat, per tal de compensar el que el Senat d’alguna manera
deforma el seu sistema d’elecció.
Simplement voldria que me contestara esta pregunta.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Senyora Mollà, té la paraula.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyora Gay, jo, primer de tot, vullc fer també una reflexió. Com he començat al principi, lamentar que..., jo entenc de l’entitat del senyor Lerma, però lamentar que la
seua compareixença, doncs, no estiga sent tan seguida, perquè crec que, fixe’s, jo probablement discrepe de la resta, a
l’atorgar-li a vosté més vot de confiança que al senyor Lerma a l’hora de representar el poble valencià en la institució
que representa el Senat.
I li vaig a dir..., perquè jo sé del currículum del senyor
Lerma, però, com vosté entendrà, a vosté la conec molt
més, he treballat més directament amb vosté i sé exactament del que ha parlat i dels problemes que ha parlat dels
valencians i valencianes i les solucions que ha intentat posar damunt de la taula, la majoria d’elles he de dir que les
hem compartit des d’ací, des de les Corts Valencianes, i,
per tant, doncs, la labor que hagen realitzat els senadors
que ja estan en eixa cambra, per a mi és discutible, totalment discutible, vagen de la mà del Partit Popular o vagen
de la mà del Partit Socialista, perquè crec que han distat
molt de fer polítiques actives de creació d’ocupació, de
protecció a les persones, d’atorgar més dotació econòmica
o més autonomia a les comunitats autònomes, etcètera, etcètera, i, per tant, jo crec que vosté, en esta compareixença,
examen o com vullguen dir-li vostés, crec que està, per a
mi, sobradament preparada per a abordar problemàtiques
d’ací, de la nostra comunitat.
Ara bé, jo tinc de dir-li que també lamente que vostés,
doncs, tinguen una disciplina de vot, de partit, i que eixa
disciplina de vot vaja de la mà d’unes polítiques que estan
fent en el govern socialista que per a mi són..., ataquen directament el benestar dels ciutadans i ciutadanes. Perquè jo
voldria preguntar-li, a mode de..., no puc valorar el que ha
fet en el Senat, perquè no ha estat allí, i tampoc puc valorar
el que ha fet ací, perquè no toca, perquè el que vullc saber
és el que farà allí, vullc preguntar-li que, les reformes plantejades pel govern socialista, ¿en què creu que han millorat
la situació dels ciutadans, en general, de la gent normal i
senzilla? Jo voldria que algú em diguera en què ha millorat
la situació dels ciutadans normals i senzills, que algú em
pose un exemple d’un ciutadà normal i senzill, que té deutes de la seua hipoteca, un treball, si el té, doncs, mitjanament normal, amb els seus xiquets o xiquetes, una parella..., un model normal i senzill de família. ¿En què creu
que ha millorat les reformes plantejades pel govern socialista?
Amb que me donaren uns quants exemples, jo aleshores
entendria la política econòmica i la política laboral que està
desenvolupant el govern del senyor Rodríguez Zapatero,
perquè a dia de hui ningú, ningú, representant del Partit Socialista, ha parlat de les persones. Parlen d’estabilitat financera, parlen de mercats, parlen de confiança, parlen de confiança respecte a altres països, entitats, que no se sap bé qui
són, però, de les persones, ¿en què ha millorat, des de
l’inici de la crisi fins ara, totes les reformes plantejades?,
per a vosté.
Ho dic perquè si creu que sí que ha millorat molt, supose que aniran en la línia de seguir amb les polítiques econòmiques que està fent el Partit Socialista en el govern estatal, i aleshores em preocuparia el paper que vosté vaja a
desenvolupar allí. Però si creu que alguna cosa no s’està
fent bé, també m’agradaria que vosté ho diguera ací, perquè, aleshores, jo entendria de la seva labor reivindicativa
per a millorar la situació, sobretot la que a mi més me preocupa, que és la dels valencians i valencianes.
Pàgina 10
I amb açò jo vullc fer-li una pregunta també més directa. Parlem del problema de les persones, parlem de les lleis
que nosaltres considerem que s’han de modificar. Vosté què
considera que se deu fer a l’hora de solucionar el problema
que tenen les persones quant al pagament de la seua hipoteca? Creu vosté que cal reformar la llei per a que la dació de
la vivenda puga saldar la hipoteca? O què creu que se deu
fer per a solucionar la llei fraudulenta que està emparant
que milers i milers de famílies valencianes també
s’estiguen quedant en el carrer i damunt adquirint un deute
amb l’entitat bancària perquè hi ha un engany claríssim que
està sent emparat per un govern del conjunt de l’estat?
Creu que cal canviar alguna cosa d’esta situació i com ho
faria? O és de l’opinió que l’estabilitat de les entitats financeres ha d’imposar-se per damunt de la situació de milers i
milers i milers de persones que estan reclamant canvis, fins
i tot ja no solament perquè estiguen implicats sinó altres
entitats com juristes que estan també demanant estes reformes?
Res més.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Senyor Rubio.
El senyor Rubio Martínez:
Gracias, señor presidente.
Señoras y señores diputados.
Señora Gay, bienvenida a esta comparecencia.
Miren, yo creía, y debe ser porque soy novato en esto,
que de lo que íbamos a hablar era precisamente del tema de
currículum de los candidatos o las aclaraciones a lo que hayan expuesto en su primera intervención. Pero veo que
también hay algunas cuestiones de tipo, yo diría, colateral y
que no quiero dejar de pasar. Claro, cuando hablamos de
políticas que atacan al bienestar de los ciudadanos o cuando hablamos de exactamente qué se ha podido hacer por las
personas, hombre, yo creo que se han hecho muchas cosas,
no es el objeto hoy tampoco de esta comisión, pero no puedo obviar, dado que esto se comenta en esta propia sede
que, evidentemente, políticas que afectan al bienestar de
los ciudadanos por parte del gobierno central sin duda alguna se hacen no pensando solamente en la situación que tenemos ahora sino encarando el futuro.
Este país no es una isla. Este país está en un contexto
internacional y no nos podemos menear, yo no sé si desgraciadamente o afortunadamente, eso cada uno lo puede analizar, al margen de lo que está sucediendo en este momento
en todo nuestro entorno inmediato, que es en el entorno que
queremos estar, el entorno de la Unión Europea.
Pero, bueno, al margen de este tipo de cuestión que seguro que tendremos más tiempo para poder debatir en su
momento, a mí sí que me gustaría preguntarle a la señora
Gay, dada su formación, porque en el currículum he visto
que es licenciada en Ciencias Políticas, aparte de los ocho
años que ha estado trabajando por los valencianos desde su
escaño de diputada en estas Cortes, usted se ha mostrado
muy orgullosa del trabajo realizado en la aprobación de la
Ley de administración electrónica de la Comunidad Valenciana. Yo querría que me valorase, porque es una ley importante desde el punto de vista que acerca a los ciudadanos a
los distintos niveles de administración, que me hiciese una
valoración de la puesta en marcha de esta ley y de los resultados que está teniendo la misma, bien en el ámbito de La
Generalitat bien en los ámbitos estrictamente municipales.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
Y, luego, una segunda cuestión, insisto por su formación, qué le parece a usted o qué medidas cree usted que se
podrían tomar en su momento para acercar a los ciudadanos más y que se sientan más dueños, por decirlo así, de
sus propias instituciones. Me explico. En estos momentos
se está hablando mucho de los posibles cambios que se pudiesen dar en el contexto bien electoral, en el contexto institucional para acercar a los ciudadanos en lo que es la gestión del día a día de los distintos niveles de la
administración. Y concretamente a mí me gustaría saber su
opinión, dado que usted ha estado precisamente trabajando
en este tipo de cuestiones, qué medidas cree que se pueden
implantar para que esto sea una realidad, dado que es una
demanda de los ciudadanos que cada vez, sin duda alguna y
con más razón y mayor madurez política de todos, van buscando nuevas situaciones para que haya una mejor situación, una mejor conexión entre representante y representado en este caso.
Muchas gracias.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Rubio.
Senyor Serra.
El senyor Serra Cervera:
Muchas gracias, señor presidente.
Señora Gay, en primer lugar enhorabuena por la designación del Grupo Parlamentario Popular que le hace como
candidata a senadora suplente, en este caso al señor Lerma.
Y personalmente entenderán sus señorías que ya que hemos
tenido la ocasión y la oportunidad durante estos años de
trabajar conjuntamente, cada uno desde la posición ideológica y política que le corresponde por mandato ciudadano,
pero siempre con un mismo fin, que era mejorar, yo creo,
los servicios públicos y las prestaciones de los ciudadanos.
Después de conocer su currículum, que ya lo conocía lógicamente por estos años de experiencia, resaltar que yo creo
que estas Cortes con usted pueden tener garantías de que la
propuesta de candidato en este caso al Senado vaya a ser y
vaya a ir en defensa de los intereses de la Comunidad Valenciana. Y no lo vamos a poner nosotros en duda para
nada. Porque yo creo que al final obras son amores y el
aval de cada uno su gestión. Y usted ha tenido una gestión
en estas Cortes que, ya le vuelvo a decir, desde la discrepancia ideológica y política, yo creo que usted ha sido una
buena parlamentaria o una ejemplar parlamentaria de su
grupo parlamentario. Por lo tanto, nosotros poco tenemos
que objetar sobre ello.
Desearle y pedirle que tenga un compromiso con la Comunidad Valenciana, como lo ha tenido, en el cual anteponga la condición de ciudadano valenciano a la partidista, que
cualquiera de los que hoy comparezca les exigiremos lo
mismo. Ustedes van a tener un mandato representativo de
estas Cortes para los más de cinco millones de valencianos
y valencianas que conviven en este territorio y que debemos de estar representados en el Senado yo creo que de una
manera digna, como se ha hecho hasta ahora, y que con ustedes va a estar garantizado. Que reivindiquen las necesidades de esta tierra, que reivindiquen y que sean una buena
correa de transmisión de las necesidades que se tienen allí.
Y, en caso de que usted llegase a ocupar una plaza de
senadora pues, bueno, desearle todos los éxitos dentro de
un grupo parlamentario que muy distinto será al de estas
Cortes Valencianas por dimensión, por competencias y por
Pàgina 11
la responsabilidad que se tiene en una cámara que algunos
intentan darle o infravalorarla por segunda lectura o porque
más o menos yo creo que con esos debates que se abren
tantas veces, muchos horteros y artificiales en el sentido de
las necesidades de más o de manos instituciones, el Senado
de España, como cualquier democracia parlamentaria, moderna y garantista, debe de existir una cámara de presentación territorial.
Usted tiene la oportunidad, después de haber sido diputada autonómica, de aspirar a ocupar uno de esos escaños.
Desde un grupo ideológico, que diríamos que no comparten
ni los principios ni los valores de la izquierda en su conjunto, como es el nuestro, sí que le puedo decir que nosotros
respetamos y valoramos bien su candidatura. Usted tiene
méritos suficientes para poder estar en el Senado, al igual
del resto de los candidatos que lo van a ver y le deseamos
toda la suerte del mundo.
Tenga muy claro que nosotros tendremos ocasión, como
así se ha visto a lo largo de esta legislatura, de poder volver
a convocar a los senadores, que en este caso están en representación de la Comunidad Valenciana, para saber de su actuación, para exigirles y rendirles cuenta del trabajo hecho,
cosa que en usted no ha podido ocurrir porque no ha tenido
todavía esa responsabilidad. Pero de forma previa sí que le
digo que para el Grupo Parlamentario Popular, con absoluta
garantía y con absoluta transparencia lo decimos, conocemos de su trabajo, conocemos de su responsabilidad, conocemos de su tesón y de su voluntad conciliadora, como se
ha visto en innumerables iniciativas que han habido en comisiones, como la de Obras Públicas, o en iniciativas en
este caso legislativas, como la Ley de la administración
electrónica en la Comunidad Valenciana donde yo creo que
el trabajo y el compromiso que usted representa en este
caso a los socialistas valencianos sí que tuvo una repercusión yo creo que positiva en la tramitación de esa ley, en el
enriquecimiento de la misma y en aras a un consenso,
como debe de haber en ese tipo de materias.
Por lo tanto, desde el Grupo Parlamentario Popular,
nada más. Desearle mucha suerte en su nuevo cometido si
sale elegida y en algún momento ocupa la plaza de senadora. Y sabe que con el más absoluto respeto, simpatía y cariño que se le tiene por parte de nuestro grupo por los años
que hemos podido compartir, que le vaya bien y que tenga
mucha suerte en el futuro.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Serra.
Senyora Gay, quan vullga.
La senyora Gay Bódalo:
(Inoïble) ... muchas encuestas, tal como dice el señor
Blanco, indican la sensación de los ciudadanos de que el
Senado es una cámara menor, una cámara secundaria, con
una función secundaria. Y es verdad que la función legislativa atribuida al Senado se ha venido cumpliendo con eficacia, aunque, evidentemente, tal y como está diseñado el sistema, es una cámara más o menos de segunda lectura y con
igual eficacia ha venido cumpliendo también su función de
controlar al gobierno, que no podemos olvidar. Pero es en
el ámbito de representación territorial donde todos o casi
todos creo que coincidimos en que es necesaria su reforma
a fin de adaptarla a la nueva realidad autonómica más acorde con la España de hoy.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
El modelo territorial del estado previsto en la Constitución está totalmente desarrollado, por lo que el Senado debe
de adaptarse a esa realidad ya consolidada para convertirse
en un foro de encuentro, de participación y concertación
parlamentaria entre las comunidades autónomas y el estado.
A eso se ha referido también antes el senador Lerma.
Por otra parte, el desapego de la ciudadanía a la política
o a los políticos, como se deduce de las encuestas, requiere
mayores esfuerzos, no solo en el ámbito de Senado sino de
todas las instituciones públicas para intentar superar esa barrera que parece distanciarnos de los ciudadanos cada vez
más. Creo que tanto en el ámbito autonómico como en el
estatal hay que crear nuevas vías de participación ciudadana que doten a nuestro sistema de una mayor calidad democrática. Igualmente la legitimidad que poseemos en
cuanto a representes de la voluntad popular nos obliga a
que nuestros actos respondan al diálogo, a la búsqueda del
acuerdo y al consenso. Eso es lo que nos demandan, lo que
nos exigen los ciudadanos y no podemos defraudarlos. Solo
así conseguiremos el objetivo de devolverles la confianza
en la representación democrática. Y eso yo creo que son
dos grandes retos que tienen por delante ustedes como diputados autonómicos, los senadores como representantes,
los diputados y todos los representantes políticos de las distintas cámaras y de los distintas instituciones.
Respecto a la pregunta del señor Rubio acerca de la ley
de administración electrónica, precisamente antes de entrar
en la comisión he tenido la oportunidad de hablar un rato con
el señor Ovejero y hacerle una reivindicación que ha ido repitiéndose a lo largo de los meses. Cuando aprobamos la ley
de administración electrónica evidentemente se introdujeron
muchas reformas a través de enmiendas del Grupo Socialista
y otros grupos y, como hemos dicho, se pretendía que esa ley
facilitara la accesibilidad y la transparencia de la administración y el contacto con los ciudadanos. Pero esa ley requería
de un reglamento de aplicación, que en teoría debería haberse aprobado a los seis meses a partir de la entrada en vigor.
Yo creo que es esencial para que la ley se ponga en marcha
definitivamente la aprobación de ese reglamento por parte
del gobierno, por parte del organismo pertinente que, en este
caso, no sé si todavía es la Conselleria de Justicia o a quién
le ha correspondido esta competencia.
Por otra parte, yo creo que la falta de fondos ha hecho
difícil el plantear la aplicación de la ley. La aplicación plena de la ley no sólo en la administración autonómica sino
también en las administraciones locales que en muchas
ocasiones no tiene ni siquiera la infraestructura necesaria
para poder llevar a cabo… Al final es una minirrevolución
tecnológica, empezamos con los aparatos y seguimos con
todas las relaciones y con todas las aportaciones y con todas las facilidades que se les da a los ciudadanos para relacionarse con la administración. Pero, evidentemente, hacen
falta fondos. Y yo creo que estamos en un momento en que
posiblemente los ayuntamientos, las diputaciones e incluso
la propia Generalitat tenga otras prioridades. Y yo entiendo
que tenga otras prioridades, pero que en cualquier caso creo
que es esencial la aportación que se puede hacer a la transparencia, a la comunicación con los ciudadanos la ley de
administración electrónica.
Respecto de la señora Mollà, pues, bueno, tal como ha
señalado el señor Rubio, yo creo que estamos en una sociedad global y la globalización tiene sus consecuencias positivas y negativas. Evidentemente el déficit en los sistemas
financieros no son la prioridad de ningún gobierno. Pero si
no hay fondos, evidentemente, no se pueden hacer ni políticas sociales, ni educación, ni sanidad, ni nada de nada. Con
lo cual, en primer lugar, la prioridad de cualquier gobierno
Pàgina 12
tendrá que ser superar esas dificultades económicas, porque
si no es imposible llevar a cabo cualquier tipo de política.
Yo creo que más o menos he contestado a todas las
cuestiones que se han planteado.
El senyor president:
Molt bé. Moltíssimes gràcies per la seua intervenció.
Reiterar-li la gratitud per haver acceptat les normes i desitjar-li molta sort.
Suspenem per mig minut per a acomiadar-nos de la senyora Gay i rebre el senyor...
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Senyories, es reprén la sessió.
Compareixença del senyor Julio de España Moya
El senyor president:
Donem la benvinguda al molt excel·lent senyor Julio de
España Moya, senador en l’actualitat i candidat, novament,
a ser senador en representació de la Comunitat Valenciana.
I, com ha de fer-se, vull fer reconeixement públic i agraïment al senyor De España per haver-se considerat convocat en temps i forma, malgrat que va ser ahir quan, personalment, este president el va convocar a la comissió. Saben
les seues senyories –ho he dit abans– que l’acord de la Junta de Síndics, que se retallaven tots els terminis, doncs ha
fet que la convocatòria s’haja de fer en un temps mínim.
Per tant, el que s’accepte, doncs és mereixedor que siga reconegut per la pròpia comissió.
El procediment, senyor De España, és que la seua senyoria té cinc minuts, per si vol dir alguna cosa d’entrada.
A continuació, els grups, de menor a major, tindran cinc
minuts per a preguntar-li o fer-li alguna observació. I, per
últim, tanca la seua senyoria en altres cinc minuts. I està
clar que açò no és un debat, açò no és una discussió, ací no
hi ha rèpliques. És una sessió informativa en què tot el món
ha de guardar el màxim respecte, tant al criteri i, per descomptat, a les persones, que estan sempre per damunt de
les idees.
Quan vosté vullga, té la paraula.
El senyor De España Moya:
Moltes gràcies, senyor Maluenda.
Ante todo, manifestar mi satisfacción por estar una vez
más en esta casa, que tuve la suerte de presidir durante cuatro años; y cuando digo «la suerte» lo digo con todo el contenido de la palabra, porque es una suerte y un privilegio
para cualquiera de nosotros, no sólo ser diputados en las
Cortes Valencianas, sino, además, haberlas presidido. Y en
mi caso, soy consciente de ello. Yo he tenido la suerte de
estar en política, después de ejercer una profesión durante
veinte años, motivado, probablemente, por inquietudes de
futuro hacia las personas que me rodeaban –y estoy hablando de mis hijos, de mi familia y de mis amigos– e implicarme en algo que era una nueva aventura. Y una aventura que
yo creo que ha sido altamente productiva, sobre todo a nivel personal. Y una fase de ésa, indudablemente, está en
esta casa.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
Pero la mayoría de ustedes me conocen perfectamente.
El currículum está en manos de los medios de comunicación y también de los políticos. Además, hace tres meses o
cuatro, escasos, estuve aquí dando cuenta de la actividad
durante la última legislatura. Y yo creo que sería una falta
de respeto a los cinco minutos que tengo si dedicase un minuto más a hablar de mí mismo.
Yo creo que lo importante es que haga aquí manifestación de conciencia de la situación en la que vivimos y, sobre todo, que vive el país. Y, dentro de ese país, fundamentalmente cinco millones de personas que, en estos
momentos, su vida laboral, base fundamental de su economía familiar o, por lo menos, parte de esa base fundamental de la economía familiar, está pasando momentos
malísimos. Pero no sólo ellos, sino también los sectores
productivos de este país: los sectores empresariales, los
autónomos, los pequeños y medianos empresarios, que son
la base fundamental del 80% del empleo de España, de
nuestro país, y de la Comunidad Valenciana, lógicamente
–cuando hablo de España hablo también de la Comunidad
Valenciana, que es pilar fundamental de ella.
Y yo creo que en esa dirección debe de estar, en este
momento, la preocupación fundamental de cualquiera que
ejerza su actividad en la política. Los sectores productivos
que tenemos en nuestra comunidad: el industrial, el agrícola, el turístico, el manufacturero… Yo creo que tenemos
una comunidad fundamentalmente llena de una dinámica
que nos ha dado un presente, hace poquitos años, sensacional, y que, indudablemente, fruto de las circunstancias que
se viven en el mundo, indudablemente de las políticas que
ejercemos los políticos, está pasando momentos difíciles y
sufriendo una crisis que está afectando a todos los sectores
sociales. Unos que ya llevan tiempo; otros que están día a
día planteándose problemas; otros que están viviendo en el
equilibrio económico de esos proyectos que ejercieron para
su futuro y que luego se han visto debilitados porque la capacidad adquisitiva ha disminuido.
Y hace poco oía aquí, en la intervención anterior, que
una diputada se preocupaba por las viviendas. Y hablaba,
precisamente, de la situación económica o la forma de financiación que se habían buscado para adquirir esa propiedad, esa generación de un pequeño patrimonio –muchas familias se habían esa hecho ilusión–, se habían visto ahora
reconducido ese camino por los obstáculos de poder hacer
frente a esos pagos, a perder incluso esa propiedad.
Indudablemente yo creo que la felicidad fundamental en
los entornos normales –y cuando hablo de «normales» no
me refiero a falta de respeto a las iniciativas particulares y
personales de cada uno, sino a lo que es la estructura de una
sociedad– conlleva, sobre todo, a hacer frente a lo que son
las necesidades que generan en el entorno que uno ha decidido; hablo de hijos, hablo de nietos, hablo de seres queridos, hablo de ilusiones, de ilusiones y de obligaciones que
tiene uno. Y yo creo que en estos momentos es ese tejido el
que está fallando, el que está encontrándose en debilidad.
Y yo creo que toda nuestra dinámica debe de estar dirigida, fundamentalmente, a generar confianza, ilusión y futuro. Y eso nace de una sociedad que tiene una estructura
que no sólo puede estar basada en los poderes públicos,
aunque, indudablemente, las iniciativas de cualquier gobierno deben de estar orientadas en ese sentido de dinamizar y participar en esa apuesta de futuro, sino que deben estar orientadas para generar confianza, generar ilusión, que
son las que dan lugar luego a los puestos de trabajo y a esa
felicidad de esas personas que dan respuesta a las necesidades de sus entornos inmediatos.
Pàgina 13
Yo creo que por ahí debemos de encauzar nuestro diálogo. Hoy, el hablar de personas…, normalmente nos conocemos todos lo suficiente para poder hablar mucho de nosotros mismos. Pero creo que la gran preocupación que
debemos de tener nosotros en cada uno de nuestros puestos, de presente y de futuro, es precisamente hacer frente a
esa situación crítica que está pasando la sociedad española
y que, indudablemente, no debemos dejarla dormir para el
futuro, para el mañana.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor De España.
Pel Grup Parlamentari d’Esquerra Unida té la paraula
l’il·lustre diputat senyor Ignasi Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Bon dia, senyor De España.
En primer lloc, voldria fer-li la mateixa pregunta que a
l’anterior compareixent, amb la diferència que vosté sí que
coneix el Senat, perquè en estos moments ja està exercint
de senador territorial. Per a què serveix aquesta institució?
I me referisc a per a què serveix efectivament. Perquè la
seua funció constitucional, sobre el paper, la coneguem.
Però més enllà d’una cambra de segona lectura, on sempre
l’última paraula la té el Congrés dels Diputats, més enllà
d’unes sessions de control al govern, que passen prou desapercebudes per part de la ciutadania, hi ha una sensació
que no acaba d’estar ben encaixada eixa institució en la
configuració de l’estat.
Jo crec que açò també s’agreuja en el fet que se té la
consideració que molts senadors i senadores o bé ho són a
temps parcial, perquè ho compatibilitzen amb un càrrec
d’alcaldia, ho compatibilitzen, fins i tot, amb un ministeri...; per tant, dóna la sensació que ser senador o senadora,
en alguns casos, no és una dedicació a temps complet. I, en
altres casos, sembla que és el final d’una carrera política.
Amb tot el respecte, m’agradaria saber si pensa vosté
que és necessària una reforma del Senat.
A l’anterior compareixent, que era del Partit Socialista,
li suposava una certa vocació federalitzant de l’estat, que és
compartida i augmentada, segurament, pel meu grup. En el
seu cas, entenc que no serà el mateix, però voldria saber la
seua opinió sobre com funciona i com podria millorar el
funcionament del Senat perquè fóra vist per la ciutadania
com una institució necessària, com una institució important.
En segon lloc, he vist en el seu currículum, en la seua
biografia, que ha sigut vosté regidor i diputat provincial. I a
la seua experiència en l’àmbit local també m’agradaria referir-me preguntant-li si pensa que hi ha pendent una reforma del finançament municipal que, òbviament, en el cas
que es fera, hauria de passar pel Congrés i pel Senat –on
està vosté en estos moments i continuarà–. ¿No creu que
està pendent una segona descentralització? ¿No creu que
els municipis assumixen competències que, moltes vegades, no són pròpies, però que ho requereix la població, i
que no tenen suficients recursos financers per a fer-los
front?
I, per últim, he vist, també, que vosté és metge titulat i
que ha tingut experiència pràctica –com vosté deia– durant
vint anys, abans de dedicar-se a la política. En estos moments, n’hi han preocupacions esteses entre la població pel
manteniment del sistema públic de sanitat, un pilar bàsic de
l’estat del benestar. I, concretament, n’hi ha un debat obert,
obert per part de suposats experts, obert també pels respon-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
sables polítics –alguns del seu mateix partit– respecte a la
figura del copagament, que nosaltres des d’Esquerra Unida
entenem que s’hauria de dir millor «repagament», perquè
obligaria els ciutadans i ciutadanes, contribuents tots a Hisenda i a la Seguretat Social, a tornar a pagar per un servei
que ja financem amb fons públics.
M’agradaria conéixer la seua opinió perquè aquesta
proposta, en cas que es formule finalment, supose que arribarà també al Senat, i, per tant, serà debatuda en eixa institució en què vosté ens representa a tots els valencians i les
valencianes.
Res més. Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Pel Grup Parlamentari Compromís, il·lustre senyora
Mireia Mollà, té la paraula.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyor De España, benvingut a aquestes Corts, a aquesta comissió, no és la primera vegada que vosté compareix,
ja en l’anterior, en novembre, va poder, doncs, explicar la
seva labor com a senador.
I a mi m’agradaria, perquè no ha estat possible amb el
senyor Lerma que, obertament i bastant sincer, ha dit que
no s’ha ocupat de temes estrictament valencians, fer-li una
pregunta directa: ¿vosté s’ha ocupat de temes estrictament
valencians? I m’agradaria saber, exactament, quins temes
estrictament valencians ha desenvolupat vosté en el Senat
des de novembre –que va poder vindre– fins ara, si hi ha
hagut algun debat, que poguérem des d’estes Corts sentirnos, veritablement, representats pels representants, valga la
redundància, que anem a votar d’ací a pocs dies. Ho dic
perquè em sembla que quan u és elegit com a representant
territorial tot està molt clar en la nomenclatura, però, després, quan creuen les fronteres de la nostra comunitat i van
a parar al Senat s’obliden vostés que han de tractar temes
concrets i no... tampoc fugir dels temes generals. Ara bé, jo
supose que deuen ser vostés els que posen de manifest i en
el debat les necessitats que tenim pròpiament la nostra comunitat autònoma.
En el seu currículum... –i jo no puc passar per valorar
certes coses que jo sé que a molts els pesarà que jo crega
que vosté, doncs, no pot ser un bon representant de senador
d’estes Corts, i li vaig a dir per què–, vosté va ser diputat
de la Diputació d’Alacant i president de la Diputació
d’Alacant. I jo voldria saber com valora que aquesta diputació, la Diputació d’Alacant, estiga en entredit per casos
de corrupció del seu president i si la seva labor és tan transparent com deuria ser una institució que, al nostre parer,
creua competències i fa duplicitats respecte el que hauria
de ser el Senat. A part, vosté ha ocupat la presidència de les
Corts Valencianes fins el 2007; jo no sé si vosté sap que hi
ha sentències del Constitucional que diuen que eixa Mesa
de Les Corts –presidida per vosté– va vulnerar els drets
dels diputats i diputades, no sé si l’han informat sobre este
tema. I m’agradaria saber quina opinió li mereixen les sentències del Constitucional que diuen que clarament eixa
mesa –que vosté presidia– vulnerava els drets constitucionals dels diputats i diputades. I dia una cosa molt clara: que
eixa mesa també vulnerava els drets dels ciutadans i ciutadanes a participar de la vida pública i política a través dels
seus representants elegits per les urnes. M’agradaria que
vosté valorara, que quina opinió li mereixen estes sentèn-
Pàgina 14
cies. Ho dic perquè, quan una persona ha desenvolupat un
càrrec que el Constitucional diu que ha vulnerat els drets de
la ciutadania, doncs, no sé com esta persona pot representar
els drets constitucionals dels ciutadans i ciutadanes sortint
elegit per estes mateixes Corts on s’han vulnerat estos
drets.
Sobre el tema econòmic, jo he sigut molt crítica amb els
representants socialistes que han vingut ací perquè crec que
no han fet –el seu partit–, en el govern estatal, les mesures
que tocaven a l’hora de fer front a la crisi econòmica: crear
ocupació i benestar. Ara bé, m’agradaria saber com valora
vosté la política econòmica del Consell. Ho dic perquè forma part del problema que, a dia d’avui, es representa en les
Corts Generals quan la política econòmica de comunitats
autònomes com la nostra és nefasta i llasta el conjunt de
l’economia, doncs, m’agradaria saber com valora vosté esta
política econòmica per a, després, desenvolupar iniciatives
que vagen en la línia de, doncs, d’alguna manera, regular
certs comportaments que crec que no formen part del que
haurien de ser els comportaments amb els diners públics.
Ha parlat vosté –que jo feia referència abans– del tema
de les hipoteques com un problema molt greu que tenen els
ciutadans i ciutadanes –i vosté ho ha reconegut–, però jo
voldria saber el posicionament que tindrà vosté quan hi
haja un debat profund sobre la reforma de la llei hipotecària perquè la dació de la vivenda salde la hipoteca. ¿Vosté
està d’acord que es regule d’alguna manera esta situació
–que vosté ha compartit amb mi– que és tan, doncs,
d’alguna manera, problemàtica per a milers i milers de ciutadans i milers i milers de ciutadanes d’aquesta comunitat?
Res més.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Per part del Grup Parlamentari Socialista, el seu portaveu, senyor Rubio, té la paraula.
El senyor Rubio Martínez:
Gracias, presidente.
Gracias, señor De España, por su comparecencia.
Lo que ha hecho usted en su comparecencia..., nos ha
estado hablando desde un punto de vista –yo diría– emocional, de sentimientos, más que desde un punto de vista
estrictamente político respecto a ciertas cuestiones o ciertos
planteamientos que podría hacer usted desde su óptica ya
como senador y como futuro senador por designación de
esta cámara.
Usted ha hablado de la necesidad de despertar confianza, ilusión y futuro en los ciudadanos, y ha manifestado
que las políticas que hacen los políticos afectan a la vida de
las familias. Eso es evidente, es una verdad que no cabe en
ningún tipo de discusión. Nosotros vamos a seguir manteniendo un tono institucional en esta comparecencia, y, por
tanto, desde esa óptica sí que quería hacerle yo alguna serie
de preguntas. Pero, antes, me va a permitir una salvedad.
Mire, yo me he leído su comparecencia del 26 de noviembre –si no recuerdo mal–, y, señor Julio de España,
con cariño, porque me dejó... –he de reconocerlo–, cuando
ayer por la tarde lo leía y me dejó un poco así..., dice..., usted presentó diversas preguntas, ciento y pico preguntas
–comentaba usted–, varias proposiciones, dos concretas:
una, la declaración como BIC del juguete; y, la otra, la defensa del helado artesano como una industria para proteger
por el Parlamento Europeo. Y me he quedado con las dudas
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
de cómo quedaban esas dos mociones..., si, luego, es tan
amable de poder comentármelas, cómo quedó la defensa
del BIC del juguete y la defensa del helado artesano. No, es
una curiosidad de tipo... de haberme leído las actas. Y
habló de otra cuestión importante, que ahí sí que le quería
hacer una pregunta.
Usted era el representante del Partido Popular en la comisión mixta del Tribunal de Cuentas que valoró la gestión
de los parques nacionales en el año 2005. Y hace usted en
su comparecencia del 26 de noviembre toda una serie de
afirmaciones respecto a lo interesante que fue eso porque
descubrió –dice usted aquí– una nueva dimensión de valorar el territorio y valorar los parques nacionales como tales.
Yo creo que es importante desde otra óptica, como la que
hasta ahora venía diciendo. Bueno, esto son tres cuestiones
que le quería plantear –insisto– por una cuestión de lectura
de las actas de la anterior comparecencia que, escasamente,
hace medio año.
A mí sí que me gustaría, dentro de la expresión que usted ha dicho, «políticas que hacen los políticos afectan a la
vida de las familias», me interesa mucho la óptica suya
porque usted ha sido concejal del Ayuntamiento de Alicante, ha sido presidente de la diputación, ha sido diputado en
las Cortes Valencianas y presidente de esta cámara, por tanto... –¡y senador!–, ha pasado por los tres estratos de la administración, faltaría lo de europarlamentario, no sé si esto
querrá o no querrá, pero, si no, ha pasado por los tres estratos de la administración y yo creo que eso es importante y
tiene usted, por tanto, suficiente bagaje y suficiente conocimiento para poder manifestarnos algunas cuestiones.
Yo querría plantearle, dado que usted ha estado en los
tres niveles, qué medidas cree que se podrían adoptar en los
distintos niveles o en el que usted considere más oportuno,
desde su condición de senador, que se podían adoptar para
que los ciudadanos se sientan mas representados, fundamentalmente, en la vida local y en la vida autonómica.
¿Qué cree usted que se podría hacer desde ese cambio, desde esa óptica? Si un cambio de legislación electoral, otros
nuevos procedimientos, etcétera. Es decir, es una cuestión
que creo que usted tiene la suficiente capacidad y la suficiente experiencia como para valorar.
Una segunda cuestión, que a mí me interesa desde su
óptica, en este caso, personal, profesional –mejor dicho–,
su situación de haber sido médico especialista, es cómo valora usted –se lo ha dicho ya, anteriormente, algún compañero o compañera– respecto al tema de la posibilidad de
establecer sistemas de financiación complementarios, en
este caso, para el mantenimiento de la sanidad pública. Si
usted cree que sería conveniente habilitar algún tipo de medida, llámele copago, llámele..., la que usted considere,
desde su óptica en este caso de médico, por un lado, y, también, de gestor como lo ha sido.
Y una última pregunta, que yo creo es también una
cuestión importante. Vuelvo a atrás. Usted ha descubierto
una nueva fase –comentaba en su comparencia de hace
unos meses–, que era el tema de los parques nacionales.
¿Considera usted a nivel de territorio en la Comunidad Valenciana que el territorio como tal está suficientemente protegido a efectos –como usted decía en su comparecencia de
noviembre del año pasado–, a efectos, precisamente, de delegar esta situación a generaciones futuras? Eran las tres
preguntas que le quería hacer.
Muchas gracias, señor De España, y, desde el Grupo
Socialista, le deseamos lo mejor en esta nueva singladura
como senador.
Pàgina 15
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Rubio.
En representació del Grup Parlamentari Popular, la
il·lustre diputada senyora María José García Herrero té la
paraula.
La senyora García Herrero:
Muchas gracias, señor presidente.
Señor De España, en primer lugar, darle la bienvenida
en nombre del Grupo Parlamentario Popular a esta comisión de coordinación, al mismo tiempo que le agradecemos
su presencia y su comparecencia.
Y para el Grupo Parlamentario Popular, señor De España, es una gran satisfacción poder contar con personas
como usted, personas con una gran trayectoria política
siempre al servicio de la Comunidad Valenciana, ya desde
su escaño en el Congreso de los Diputados, ya desde la presidencia de la Diputación de Alicante, ya desde la presidencia de estas Cortes Valencianas o como senador en los últimos años en representación territorial.
Y, efectivamente –y como su señoría ha expresado–,
hace pocos meses, en concreto, el 26 de noviembre de
2010, tuvimos la oportunidad de escucharle... –quizás, algunos de los compañeros que hoy no están aquí no tuvieron, entonces, el placer de oírle– exponiéndonos su intensa
y extensa labor en la cámara alta en defensa de los intereses
de la Comunidad Valenciana; desde la financiación, de su
campo, de su agua, de sus sectores productivos, manufactureros, del turismo, de la industria, de sus señas de identidad
–y así lo recoge el Diario de Sesiones–, al mismo tiempo
que se mostraba, pues, muy satisfecho, mostraba su satisfacción por la coordinación y la comunicación que entonces se iniciaba entre sus señorías, los senadores territoriales
y el trabajo que ustedes realizan en la cámara alta y estas
Cortes.
Y, señorías, señor De España, de todo lo que entonces
pudimos escucharle, de todo lo que hoy le hemos oído,
pues, para nosotros se deduce y se demuestra que su candidatura al Senado de España es una magnífica decisión y
que cuenta con el total respaldo y con total apoyo de este
grupo parlamentario.
Mucha suerte y enhorabuena.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señora García Herrero.
Senyor De España, quan vullga.
El senyor De España Moya:
Bien, muchas gracias a todos por vuestras intervenciones. La verdad es que habéis expuesto una gran cantidad de
temas que ya veremos si soy capaz de contestarlos todos.
Entre otras cosas, porque cogerlos…, y sobre todo en la
forma en que lo habéis planteado, que creo que es interesantísima..., luego no sé si voy a saber recordar con precisión el matiz que le habéis dado.
Yo quiero empezar por el final, María José. Yo te agradezco la intervención, la consideración personal y manifestar públicamente que siento que en este gran partido en el
que estoy haya personas tan cualificadas que a veces se
vaya un amigo o un compañero y yo piense que lo merece
más que yo. Y yo quiero que quede aquí el reconocimiento
de que durante estos cuatro años he compartido el Senado
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
con don Juan Rodríguez Marín, que ha sido un gran senador y un gran compañero y, bueno, las circunstancias motivan que probablemente nos alejemos en este caminar conjunto durante unos meses y quiero dejar constancia aquí de
ello.
Por otro lado…, y siento darle la razón al señor Rubio,
es decir, yo soy emocional, y conforme pasan los años,
más. (Remors) Es cuestión de comprensión, de madurez,
Mireia. Estoy seguro que cuando pase el tiempo no serás la
misma. No serás la misma porque habrás madurado en el
conocimiento de las cosas, en la forma de verlas, de aceptarlas, incluso de pensarlas mucho antes de decirlas. Pero
es la vida, ¿eh? A mí me ocurría igual a los 20 y a los 30.
Yo era mucho más belicoso. Yo recuerdo los tiempos de mi
profesor, catedrático de Pediatría, conseller de Sanidad, y
yo estaba entonces…, don Joaquín Colomer, –además catedrático mío, me dio notable en la asignatura de Pediatría–
y que me decía: «Julito, déjame tranquilo», porque entonces yo era sindicalista y era representante del Sindicato
Médico Libre, y teníamos lógicamente confrontaciones.
Se madura con el paso del tiempo, se tienen experiencias, y lógicamente todo eso da una capacidad de ver las
cosas de una forma diferente. Pero eso es la política. Por
eso hay que empezar y mezclar juventud con madurez, trayectoria con ilusión, ambiciones con ideales… Y eso es la
política en su conjunto.
Me preguntaba el señor Blanco –y vamos por orden,
aunque haya hecho esta introducción– para qué sirve el Senado.
Mirar, las cosas se pueden ver de muchas maneras: el
vaso se puede ver medio lleno y medio vacío, y se puede
entrar con un espíritu crítico o se puede entrar con un espíritu constructivo. Cuando uno pasa carencias y pasa dificultades, siempre cae en las tentaciones de decidir entre unas
cosas y otras. Y pasa en todo, está ocurriendo actualmente
en la sociedad en la que vivimos por la carencia económica
de muchísimas cosas, de prescindir…, si tiramos para abajo
la casa, mantenemos la alimentación, restringimos la alimentación, evitamos el ocio, no cogemos vacaciones… lógicamente.
Y, bueno, pues aquí ha entrado ahora la vorágine de que
hay que quitar cámaras que teóricamente no sirven para
nada. Y se ha pensado en las diputaciones, se ha pensado
en el Senado. Y, bueno, cuando se está en la oposición,
cuando se hace una labor crítica es fácil entrar en eso.
Yo creo que en nuestro día a día, no hablo del político,
hablo del normal, de las personas, es siempre importante el
madurar los temas. Es decir, en caliente se actúa siempre
mal. Y los técnicos normalmente tienen una directriz que
está basada indudablemente en el conocimiento de los temas, pero…, bueno, la izquierda utiliza, por ejemplo, la
participación ciudadana como forma de bandera constante
de defensa. Y, ¿qué es la participación ciudadana? El oír a
la gente del pueblo interesado en ciertos sectores para que
cuando entramos en temas que afectan a esos sectores, oírlos, ver cuál es su percepción, cuáles son puntos de vista.
Y, sin embargo, cuando vamos al aspecto de los representantes de los ciudadanos, de los políticos, tratamos de
restringir y limitar el número de filtros por los cuales tenga
que pasar los temas.
Yo creo que en todo ese procedimiento, indudablemente, se adquiere mayor conocimiento de los temas. Se piensan, no se actúa en caliente y no tiene solo una directriz.
Una ley cuando sale…, con las proposiciones, que luego las enmiendas, que luego indudablemente con el proceso de maduración que tienen en las cámaras... Y luego, se
aprueba otra vez en el Congreso. De acuerdo. Pero el pro-
Pàgina 16
ceso de maduración que tiene una ley o cualquier tema que
se madure en el Senado, indudablemente, tiene una trascendencia luego a lo que pasa en el Congreso. Seríamos obsesivamente torpes si fuéramos incapaces de percibir en la segunda aprobación del Congreso lo que se ha dicho en el
Senado. Y en el Senado indudablemente se pactan muchas
cosas. Se dialoga, se habla, se busca la sensatez… Lo mejor, mejorar los temas.
Y bueno, está claro que –y lo hemos dicho siempre en
el dicho popular– cuatro ojos ven más que dos. Indudablemente, cuando las personas que se dedican a unos temas,
los maduran y los estudian, cuantos más estudiosos tengas
en el tema, y lógicamente en el desarrollo, sobre todo de la
practicidad y de la utilidad de los temas, mejor. Y el Senado tiene una labor importantísima que además está madurada y fraguada en el tiempo y que se merece el respeto, y no
el análisis frívolo a veces de las cosas. Eso no quiere decir
que no sea mejorable. Todo es mejorable, y sobre todo el
uso que se hace de las cosas.
Mirar, yo creo que hay que conseguir una cosa fundamental, y es una cadena mucho más estructurada de la labor que hacen las diferentes administraciones con los representantes públicos y las diferentes cámaras. Es decir, yo
creo que los senadores tenemos que estar preocupados por
las iniciativas que se hacen desde los grupos políticos de la
oposición, o desde el gobierno, para, lógicamente, que haya
una trasmisión del conocimiento de los temas y una preocupación por trasladarlo donde sea necesario. Y creo que
ahí hay que caminar.
Las consellerias y los senadores tienen que estar en
contacto para los temas puntuales, como los grupos de la
oposición en las cámaras…, en el parlamento autonómico
tienen que estar en contacto también con los senadores
de… (so d’un telèfon mòbil) que entonces están en el gobierno, que entonces están en el gobierno, como en el caso
de la legislatura actual y, por qué no, encontrar fórmulas de
resolver los problemas de los ciudadanos. A veces lo utilizamos al contrario, a veces lo utilizamos como forma de
desestabilización.
Yo creo que el fallo –entre comillas– de esta democracia es que hacemos oposición para derribar al que gobierna.
Y, sin embargo, si no existiera…, existiera una alternancia
en el poder, lo que trataríamos es de recibir lo mejor posible las cosas que se hacen para tener un proyecto verdaderamente en situación óptima y no ser obstáculo en este debate político.
En fin, vamos a ver, me habéis hablado de lo municipal.
Yo creo que efectivamente hay que entrar en la segunda
descentralización. Yo creo que es necesario ser conscientes
de lo que está ocurriendo. El ciudadano lo que tiene más
cerca es el municipio, el ayuntamiento y sus concejales y
su alcalde. Y las necesidades llegan en primer lugar indudablemente a los alcaldes y a los ayuntamientos, a las corporaciones locales.
Si no tienes recursos, lógicamente es muy difícil hacer
frente. Y, ¿qué está ocurriendo? Pues que…
El senyor president:
Pregue vaja abreujant.
El senyor De España Moya:
...las necesidades de los ciudadanos…, se hacen frente
desde el ayuntamiento donde no existen los recursos suficientes para hacer frente a lo que, a lo mejor, es competencia (inintel·ligible) …
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
Lo que hace falta es una coordinación y definición de
campos por parte de las diferentes administraciones locales
–y estoy hablando de diputaciones y estoy hablando de
ayuntamientos– y los gobiernos de La Generalitat con sus
consellerias y el estado. Esa definición de no duplicar funciones sí que es fundamental hacerla.
El copago. Vamos a ver, de lo que se trata es de lo siguiente: hay que darle una sanidad a las personas lo mejor
posible. Tenemos grandes profesionales, no los suficientes.
Creo que vamos a entrar en un problema de déficit de especialistas importantísimo, fruto de una época en que se ha
hecho una restricción de la formación de especialistas. Y
ese es otro problema que nos vamos a encontrar.
De hecho, estamos importando médicos de otros países
con otra formación que no es la del célebre MIR, que tiene
indudablemente una consideración impresionante.
La ventaja y la mejora que sufrió la sociedad española
con el sistema MIR no tiene parangón posible, porque la
verdad es que desaparecieron los primeros espadas y
existían especialistas, y existen especialistas, cualificados
de cualquier especialidad en cualquier territorio para hacer
frente a la necesidad de una asistencia correcta.
Pero… ¿el copago? El copago indudablemente es que
cada vez tecnológicamente la sanidad es más cara. Y exigimos a veces un excesivo protagonismo de las pruebas por
encima del ojo clínico del propio médico. Y entonces esto,
con una medicina de protocolos e incluso de defensa, porque ha habido en su momento periodos de crítica y ataque
al profesional, está produciendo un excesivo coste de un
diagnóstico que muchas veces antes con ojo clínico se resolvía. Y hoy se exigen una serie de exploraciones que tienen un coste. Bueno, debemos de asumir que esto es una
realidad y hacer frente a ella. El copago es la forma idónea.
Yo creo que lo mejor es que todos trabajemos, tengamos puestos de trabajo y coticemos y tengamos fondos necesarios para hacer frente a la educación, a la sanidad y a
toda la serie de bienestar social que se ha conseguido durante esta época. Pero esa es la lucha. Tenemos que activar
una sociedad productiva.
Yo creo que es necesario que los sindicatos se conciencien de que su labor no es solo defender al trabajador, que
también, sino es necesario garantizar el puesto de trabajo y
trabajar en consonancia con los sistemas empresariales para
conseguir que cuantos más trabajen, mejor. Porque si apretamos solo la ubre de la vaca y no le damos de comer, pues,
lógicamente, al final no habrá leche. Si esto es así de sencillo.
Vamos a ver, Diputación de Alicante. Yo creo que las
diputaciones son fundamentales. O creamos delegaciones
de gobierno con las estructuras para poder apoyar a los municipios de menos de veinte mil habitantes que no tienen
recursos suficientes para poder hacer frente a gestión
económica, gestión urbanística –lógicamente dotacional–
etcétera, etcétera.
Las diputaciones –yo he tenido el orgullo y la honra de
presidir la de Alicante durante ocho años–, por ejemplo,
hacen frente al mantenimiento de mil kilómetros de carreteras de interior que comunican a los pueblos entre sí.
Estamos tratando de conservar la estructura territorial.
Pues para mantener esos municipios pequeños del interior
es necesario que las comunicaciones con los núcleos urbanos donde se produce el trabajo…
El senyor president:
Vaja abreujant, per favor, senyor De España.
Pàgina 17
El senyor De España Moya:
...lógicamente se mantenga.
Señor Maluenda, me han preguntado. Con todos mis
respetos.
El senyor president:
No querrá su señoría que le recuerde cómo aplicaba el
reloj desde la presidencia de las Cortes a este diputado.
(Rialles) Perdón.
El senyor De España Moya:
Vamos a ver. La política económica del Consell. Yo
creo que ha sido una política lógicamente…, por sus hechos las conoceréis –el dicho popular–. Yo creo que es un
orgullo para Valencia, es un orgullo para la Comunidad Valenciana el que hayan cambiado las cosas como han cambiado y esto indudablemente está basado en políticas
económicas.
Cuando uno quiere tener electrodomésticos en su casa y
no tiene recursos económicos tiene que hipotecarse para el
futuro. Indudablemente, el hacer una serie de inversiones
como se han hecho a nivel de colegios, hospitales, centros
de salud y, además, pabellones polideportivos, centros culturales… indudablemente hace falta poner dinero. Y poner
dinero que…, bueno, que eran momentos en que indudablemente se pensaba que los ingresos iban a ser mucho mayores, pero que han dado lugar a que indudablemente casi
todos los municipios importantes –y los no importantes
también tienen muchas infraestructuras– tengan hoy posibilidad de tener un centro social para la tercera edad, etcétera, etcétera.
Yo creo que hay muchos motivos para decir que la política económica…
El senyor president:
Per favor, pregue guarden silenci, per favor. Perdó.
El senyor De España Moya:
...ha sido productiva. Y si ha sido productiva, indudablemente, aunque lleve consigo apretarse el cinturón durante un tiempo por las circunstancias que son obvias ha merecido la pena y está ahí para disfrutarla.
Las viviendas hipotecadas. Miren señores, esto… hay
que hablar muy profundamente del tema. No se puede hablar a la ligera. Yo trataría de evitar indudablemente…, y
generar fórmulas para que estas personas se comprometan
a pagar sus viviendas y no las pierdan y puedan conservarlas. Entre otras cosas, porque a los bancos tampoco le hacen mucho beneficio; al fin y al cabo tienen que pagar un
impuesto y, lógicamente, gastos de comunidad.
Y a lo mejor se pueden entregar con el diálogo fórmulas
en que, demorando los pagos o poniendo periodos de carestía, (so d’un telèfon mòbil) es posible solucionar estos
problemas durante un tiempo hasta ver cómo se encuentra
un horizonte diferente.
Y lo siento por la rapidez… emocional, gracias, gracias,
gracias. No me importa. Todo lo contrario. Yo hablo siempre con el corazón y me ha servido bien, estoy donde estoy
y, fíjese, siempre lo he hecho.
Iniciativas. Me ha dicho «parques nacionales». Yo tuve
la suerte de ver este tema pero al mismo tiempo la desgracia de que los parques nacionales habían desaparecido de la
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
forma estructurada de gestión que existía y luego se habían
convertido en algo diferente. Y me sirvió, indudablemente,
para conocer profundamente lo que es el entresijo de los
parques nacionales, interesantísimo.
Y al mismo tiempo –hilo con lo que me había dicho de
la protección del medio ambiente–, yo creo que se ha mejorado mucho el territorio protegido y hay aún zonas que se
pueden proteger. Y se puede, lógicamente en ese desarrollo
sostenible, activar la protección de ese medio ambiente privilegiado realizando hechos muy importantes que son necesarios, porque la selvicultura preventiva y esas zonas de
parques nacionales es necesario mantenerla en actividad
porque, si no, luego surgen los incendios forestales. Pero
creo que ha sido un privilegio el tener ahora la oportunidad.
El helado artesano. Se ha aprobado ya en el parlamento
europeo el Día del Helado Artesano, y se ha conseguido el
objetivo, fue aprobado por unanimidad, y el gobierno impulsó la iniciativa.
El juguete como bien de interés cultural está en situación del ministerio. Me consta que están habiendo negociaciones en este momento entre el sector juguetero y el ministerio. Yo tengo una comparecencia pedida a los
responsables del ministerio para que me den respuesta a lo
que en su momento se aprobó, aunque no apoyado por el
Grupo Socialista, pero me consta que fue más por preocupación económica que por no voluntad política, porque yo
creo que esto son iniciativas que deben ser apoyadas por
todos los grupos políticos, y creo que están en camino, en
el buen camino de resolverse.
Y lo siento, lo siento que no pueda contestar a todo lo
que me habéis planteado, pero es que han sido un montón
de cosas, y yo también me enrollo, tengo mis formas, me
van a perdonar ustedes, para bien o para mal.
Y muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté, senyor De España.
Ara sí, mig minut només, mig minut, per a despedir el
senyor De España i rebre el senyor Juan Guillermo Moratal, que és suplent en la candidatura.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Reprenem la sessió.
Compareixença del senyor Juan Guillermo
Moratal Cloquell
Pàgina 18
El senyor Moratal Cloquell:
Moltes gràcies, senyor president.
Per a mi, com a alcalde d’un xicotet municipi, és un orgull que esta cambra haja pensat en mi, en este cas com a
suplent d’una persona d’una trajectòria política intachable
dins del partit del qual jo també forme part.
I començar la meua intervenció, doncs està clar que
agraint eixa confiança depositada en mi.
Jo sí que voldria, com aquell que dia que volia parlar
del seu llibre, doncs jo també vinc a parlar del meu llibre.
El meu llibre són els municipis menuts, els municipis de
l’interior de la Comunitat Valenciana. Sóc també president
de la Xarxa Valenciana de Desenvolupament Rural, i, per
tant, és el tema que més profundament em toca a mi. I per a
nosaltres, i com a representant en este cas de la xarxa valenciana, és un orgull formar part d’esta cambra i tindre
veu en el les Corts Valencianes.
Sé que han començat a entrar alcaldes en les institucions de municipis menuts, i per això la preocupació constant en el territori i en els xicotets municipis de la nostra
comunitat. Representem el 70% del territori, encara que
sols tenim el 40% de la població. I, per tant, des del municipalisme més accentuat, que és el dels municipis més menuts, els que en este cas s’apostem pel dia a dia del treball
constant i l’esforç diari com a alcaldes en este cas, doncs és
un orgull formar part d’esta candidatura com a suplent.
També remarcar que la cambra territorial, en este cas
del Senat, té la seua gran importància. Com s’ha dit en les
altres intervencions, és la segona cambra de l’estat espanyol i té la seua representació en este cas de forma territorial
per a dur els temes que més ens preocupen a la Comunitat
Valenciana, com poden ser el corredor mediterrani, l’AVE,
etcètera, etcètera, etcètera. Però també a través nostre, també farem arribar eixes propostes, com dien abans i he sentit
en els torns de les intervencions de diversos dels representants, doncs fer arribar també als xicotets municipis totes
les infraestructures necessàries per a posar-nos en marxa en
els municipis més menudets, que són els municipis de
l’interior. I, com ja he dit abans, com a representant d’eixos
xicotets municipis, ens agradaria que ens escoltaren de forma constant, tant ací, a les Corts Valencianes, com en el
Senat, com en el Congrés.
En este moment també formem part, des de l’estructura
valenciana, també formem part de la xarxa estatal i també estem duent a terme eixes polítiques d’incentivació dels xicotets municipis. I, com ja he dit, la meua intervenció aniria en
eixe sentit, perquè crec que és el moment també de preocupar-se d’eixos xicotets municipis i de posar en marxa totes
les infraestructures necessàries perquè em senquen també en
el govern central, com ja ho ha fet la Comunitat Valenciana, i
com estem treballant des dels xicotets municipis.
Per mi, res més.
El senyor president:
El senyor president:
Donem la benvinguda al senyor Juan Guillermo Moratal Cloquell, suplent en la candidatura del senyor Julio de
España, a qui li donem la benvinguda, com li he dit, però a
més li agraïm, igualment que els anteriors, i vull reiterarho, ha acceptat que la convocatòria estava feta en temps i
forma, a pesar que ha sigut avisat en tan sols vint-i-quatre
hores d’antelació.
En els seus cinc minuts pot exposar el que crega convenient i després els grups intervindran per a fer alguna reflexió, alguna pregunta, alguna observació, tancant vosté finalment en altre torn de cinc minuts.
Senyor Moratal Cloquell, quan vullga, té la paraula.
Moltes gràcies, senyor Moratal.
En representació del Grup Parlamentari Esquerra Unida, el senyor Ignasi Blanco té la paraula.
El senyor Blanco Giner:
Sí. S’agraïx la brevetat i intentaré sumar-me a ella. Perquè ja sap vosté, si ha estat sentint les intervencions anteriors, que si parlem cinc minuts cada grup, que en som quatre, i després el compareixent vol respondre a tots amb
pausa i mesura, se’n va el temps. I amb l’expresident Ler-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
ma i amb l’expresident de Les Corts, Julio de España, supose que s’ha tingut un temps de generositat, però no serà
el cas, a la millor, de la resta de compareixents.
Simplement dir-li, perquè he vist que vosté és alcalde, i
a més vosté ho ha dit, que no sé si vosté, en cas de ser senador, perquè fa de suplent, té la confiança del seu partit, no
d’aquesta cambra, vull dir, açò ja sabem que són faves
comptades, i realment estem designant i no elegint... Si
vosté finalment haguera de ser senador, mantindre, imagine, el càrrec d’alcalde. Supose que quan s’ha presentat a les
eleccions municipals a l’Orxa ho ha fet amb la voluntat
d’estar quatre anys després de rebre el suport ciutadà com a
alcalde.
Si no pensa que és millor evitar eixa acumulació de càrrecs? Perquè imagine que al seu poble li exigiran, i vosté
mateixa s’exigirà dedicar-li la màxima atenció, més si és un
poble menut, on l’alcalde d’alguna manera ha de fer pràcticament de tot. I ser senador al mateix temps, o bé li lleva
molt de temps que deuria dedicar-li al poble, o bé manifesta que la tasca del Senat és de segon ordre, i en eixe sentit
fomenta la percepció ciutadana sobre la seua difícil justificació en alguns casos, no?
M’agradaria saber exactament si vosté fóra senador què
faria? I què pensa de l’acumulació de càrrecs?
Res més. Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyora Mollà, pel Grup Parlamentari Compromís.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyor Moratal, benvingut a Les Corts.
Jo he de dir-li..., generalment m’ha agradat la seua intervenció, sincerament li he de dir, m’ha agradat que vosté
començara dient que el meu llibre són els pobles menuts,
els d’interior. M’ha agradat que vosté fera referència a dos
temes que sembla que és la política glamurosa que tant
agrada als grans partits, que és el corredor mediterrani i
l’AVE, que en definitiva és per a tirar-se els trastos els uns i
als altres. Vosté ha dit que el que vosté vol és fer arribar als
xicotets municipis el que necessiten i posar eixe debat en
primer ordre en el Senat, això m’ha agradat. Espere’s vosté
perquè segurament això serà una declaració de bones intencions; quan arribe allí probablement els grups majoritaris
passaran d’estos temes, com fan sempre, i continuaran en la
guerra de tirar-se els trastos per coses que no aprofiten en
el dia a dia dels ciutadans i ciutadanes, que és el que està
passant en els pobles xicotets.
M’ha agradat això. Jo he de dir-li que ha fet vosté..., jo,
quan ha dit que el meu llibre són els pobles menuts i
d’interior, el primer que m’he apuntat és: i la labor del
Consell què li sembla? Però quan ha acabat la seua intervenció ja ho ha dit, ha dit, «volem que el govern central
mire cap al pobles xicotets, que faça i que els done el que
necessiten, com ja fa el govern de La Generalitat». I jo discrepe molt amb vosté. Vosté diu, representem el 70% del
territori i el 40% dels habitants. Per què aleshores la despoblació que estem patint any rere any? Perquè la despoblació
en els pobles d’interior va creixent, la manca de recursos és
evident, de sanitat, d’educació, d’infraestructures bàsiques.
Ací, en Les Corts, no sé si sap vosté que normalment el
Grup Parlamentari Popular no obri estos debats, però el
Grup Compromís sí que ho fa, parla de pobles xicotets,
molt xicotets. Segur que se sentirà molt representat pels de-
Pàgina 19
bats que fem. Parlem d’infraestructures que estan obertes,
educatives, sanitàries, i que de sobte se tanquen, se tanquen
perquè no són rendibles, segons la valoració que fa el Partit
Popular. I per això, per exemple, agafen xiquets i els porten
a quaranta o cinquanta quilòmetres dels seus municipis,
quan tenien una escoleta xicoteta, compartida entre diversos municipis. Però com que ja no és rendible, se tanca.
O, per exemple, per què no tenen ni tan sols una ambulància o un metge per atendre les coses més bàsiques, perquè tampoc és rendible.
Això passa al llarg i ample de la nostra comunitat. I, per
tant, a mi m’agradaria que, sincerament, vosté valorara la
situació de les polítiques del govern de La Generalitat i de
les diputacions..., malgrat que a Maluenda jo sé que li agrada molt valorar-lo i que li passa notetes, però bé..., quant a
la situació de la despoblació i la manca de recursos que tenen els pobles xicotets d’interior, perquè jo crec que els
deures no els té fets La Generalitat, igual que no els té fets
el govern central. I amb això entre en un altre tema.
Vosté seria partidari que s’aprofundira en una reforma
del finançament perquè d’alguna manera se fera un repartició, per exemple, de 33-33-33. És a dir, que el 33% se’l
quedara el govern estatal per a fer les polítiques i desenvolupar les competències que tenen, el 33 el govern de La
Generalitat, i el 33% el finançament local.
Vosté pensa que les localitats estan ben finançades tant
a nivell autonòmic, amb la manca de desenvolupament del
fons de cooperació que fins este any no era real, des de
l’any 1999 que se va prendre eixe acord amb els municipis
i no era real, no va ser real fins este any suposadament,
però que no arriben els diners..., fins a donar un salt al que
hauria de ser el marc general des del govern central que
fóra un repartiment 33-33-33. Vosté considera que ahí pot
fer vosté una labor? I, si la pot fer? En esta línia aniria a
compensar esta manca de recursos? Perquè jo crec que els
governs autonòmics deuen gaudir de la seua competència
completa. Però els municipis tenen moltíssimes coses que
poden desenvolupar directament amb el ciutadà i que per
manca de recursos no se fa. I jo crec que vosté ho patix
això. I, per tant, crec que vosté i jo podríem compartir esta
sensibilitat.
I, per tant, serien les meves preguntes. Dir-li i
l’aplaudisc perquè a dia de hui, en el que portem de dia,
crec que és la intervenció que més m’ha agradat, perquè ha
parlat de les coses concretes que vosté vol fer, i a més una
cosa que jo crec que és necessària, i és parlar d’estos pobles, que és el gran oblit i l’assignatura pendent dels governs del Partit Popular i Partit Socialista en altres esferes.
Però, ara bé, crec que vosté deuria aprofundir més en
estes reflexions i ser tan combatiu en el Senat com hauria
de fer-ho des del seu municipi com ha de tocar la porta o
trucar al govern de La Generalitat o a la diputació.
Res més.
El senyor president:
Senyor Rubio.
El senyor Rubio Martínez:
Gracias, señor presidente.
Señor Moratal, bienvenido.
Y, brevemente, hemos escuchado atentamente, usted ha
planteado el tema desde la óptica de los municipios pequeños o incluso rurales, podríamos llamar en algunos casos, de la comunidad.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
Usted en su currículum, que nos ha entregado, figura
que es funcionario de apoyo y asesoramiento de la Diputación de Alicante, o lo fue, en el año 2010, que pone aquí.
Yo le quería hacer una serie de preguntas desde esa óptica,
porque hay mucha discusión –esta mañana ya lo hemos visto en varias intervenciones– respecto a la conveniencia, no
conveniencia, de la desaparición de las diputaciones o los
que creemos que más que desaparezcan deben de reformularse, deben de reformularse como administraciones más de
apoyo en este caso a los pequeños municipios.
Desde esa óptica, ¿cuál cree usted o su opinión, mejor
dicho, que sería el papel de las diputaciones, usted que conoce este mundo, porque ha estado trabajando en él, cuál
debe ser el papel de las diputaciones en relación con los
municipios pequeños por el número de habitantes, o los
municipios con una cierta singularidad rural. Es un tema
que me gustaría conocer su opinión.
Y usted también es vicepresidente nacional de la Red
Española de Desarrollo Rural. Aquí, en nuestra comunidad,
tenemos el desarrollo del Ruralter, que es un programa que
afecta y de una manera importante a los municipios. En muchos casos es una fuente de financiación muy importante en
los municipios. ¿Qué criterios cree usted, aparte de los que
están señalados en la propia normativa, pero qué criterios
cree usted, desde su óptica de alcalde, desde su óptica también, en el supuesto que fuera senador y pudiera impulsarse
una reforma desde esa cámara, deberían de existir o primar
en el reparto de esos fondos y, sobre todo, también, que no
fuera un mero reparto de fondos sino que hubiese también
un correlato de obligación por parte del ayuntamiento en el
sentido de garantizar que ese dinero que se recibe y que se
invierte, tiene una consecuencia inmediata en las economías
productivas de esos pequeños municipios.
Me gustaría saber su opinión desde la óptica del currículo que ha presentado. En todo lo demás, pues mucha
suerte en este campo de candidato suplente a ocupar una
plaza en el Senado. Mucha suerte en todas las facetas.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Rubio.
Senyora García Herrero.
La senyora García Herrero:
Sí, muchas gracias, señor presidente.
Pues, señor Moratal, en primer lugar, dar la bienvenida
y agradecerle, en nombre del Grupo Parlamentario Popular,
su presencia y su comparecencia ante esta comisión de coordinación.
Y expresarle, como no podía ser de otra forma, la satisfacción que para el Grupo Parlamentario Popular, es poder
contar con un candidato como su persona, una persona... y
poder respaldar su candidatura al Senado en representación
de estas Cortes, porque aquí se ha dicho, y no es así, si usted un día fuera senador de España sería por decisión de estas Cortes, a propuesta del Grupo Parlamentario Popular,
pero por decisión de estas Cortes, señor Moratal.
Y, como le decía, es una satisfacción el poder contar
con una persona como usted, siempre defendiendo los intereses de nuestra comunidad ya sea desde el ámbito local
como provincial, comarcal, autonómico o nacional, y no en
vano de su extenso currículum hemos podido conocer perfectamente, pues eso, que es usted un conocedor del ordenamiento jurídico, pero también de la función y de la administración pública en tanto local como provincial, y del
sector rural de nuestra comunidad, ya que ha sido presiden-
Pàgina 20
te del Centro de Desarrollo Rural Aitana, presidente del
Centro de Desarrollo Rural Alicante, presidente de la Red
Valenciana de Desarrollo Rural Fevader y vicepresidente
nacional de la Red Española de Desarrollo Rural.
Pero no solo es un perfecto conocedor y defensor del
sector rural sino que, además, es usted un firme defensor
también de nuestras señas de identidad, y particularmente y
como docente, del idioma valenciano, siendo además, desde 2003, un gran y magnífico alcalde para Lorcha. Y nos
consta de esa extraordinaria labor que usted ha manifestado
aquí hoy en favor todos los días de sus pueblos más pequeños del interior.
Y por todo ello, señor Moratal, al Grupo Parlamentario
Popular, como le decía, nos llena de orgullo y de satisfacción
el poder contar con usted, respaldar y apoyar su candidatura
al Senado de España en representación de estas Cortes.
Nada más y muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora García Herrero.
Senyor Moratal.
El senyor Moratal Cloquell:
Sí, contestant a les preguntes, en primer lloc al representant d’Esquerra Unida, com alcalde d’un municipi xicotet, supose que la mecànica de treball a la millor varia
quant a un altre municipi però no massa. És a dir, el que es
presenta per a alcalde d’un municipi treballa vint-i-quatre
hores, tres-cents sixanta-cinc dies, i el que es dedica a la
política sap per què es dedica, perquè ací, ningú ve perquè
sí; ve perquè li agrada. Per tant, des del meu agraïment, dir
que com a alcalde, si arribara a ser senador, està clar que
hauria de traure el temps d’altres llocs, possiblement de llevar-li’l de la meua família o de llevar-li’l dels meus amics,
però mai de la vocació que jo he elegit, perquè jo ací estic
per vocació, sols per això. Possiblement altres han vingut
per una altra cosa, però els alcaldes vénen per vocació. I aixina quasi tots els que es dediquen a la política; si no, estem errant en la professió. Possiblement es dediquem a un
altre vessant.
Quant a la responsable..., la senyora Mollà, contestar-li
que des dels xicotets municipis està clar que la tasca que es
fa és molt important, però jo sóc de la teoria de vore sempre el got mig ple. Si anem a vore el got mig buit sempre
estem en l’altra part. Possiblement les polítiques
d’educació, possiblement les polítiques de sanitat... Però jo
sempre pose un exemple: en sanitat... Li pose l’exemple del
meu poble perquè és així, és textual i és gràfic. La metgessa que tenim allí dedica uns vint minuts a cada pacient. I
això és qualitat de vida. Aleshores, valorem les coses en la
seua justa mesura. Al final, hem de saber on ens situem.
Possiblement tots volem més coses, possiblement hem de
tindre un to reivindicatiu, i així ho hem fet i així hem estat
treballant; si no, possiblement, tampoc estaria ací. Si no havera sigut una veu, en este cas, reivindicativa dels xicotets
municipis, possiblement no havera guanyat en el meu municipi, no seria el president del Ceder i no seria el president
de Fevader. Possiblement seria l’alcalde del meu poble o, a
la millor, estaria en l’oposició.
Quant al Grup Socialista, dir que jo en esta vida, quan
he estat en la Diputació d’Alacant, i estava treballant dins
de la Diputació d’Alacant, pense i sóc de l’opinió que la
Diputació d’Alacant, igual que la resta de diputacions, crec
que és un òrgan fonamental sobretot per als xicotets municipis. Com havia dit abans el senyor Julio de España, ell va
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
ser president de la diputació. Per desgràcia no vaig coincidir jo. Jo en aquell moment estava en l’oposició. El vaig
conéixer com a president però no vam compartir, en este
cas. Jo, el que dic és que és imprescindible. La diputació és
imprescindible. I, sobretot, per als xicotets municipis. Perquè com bé dia el senyor Julio abans, el tema d’un arquitecte, el tema d’un secretari, el tema del dia a dia de dur els
municipis xicotets, és fonamental. I crec i estic d’acord
amb la seua intervenció, crec que s’ha de reinventar, si li
donem eixa paraula les mateixes diputacions, per a dedicar
la seua estructura a eixos municipis que parlava abans el
senyor Julio, de menys de vint mil habitants, i poder reconvertir eixa estructura realment en el que deuen convertir-se
les diputacions, que és eixe òrgan de recolzament als municipis que no arribem mai.
I, María José, jo, com tenim amistat personal, doncs
moltes gràcies i, torne a repetir, que com bé has dit tu, em
sent molt orgullós que les Corts Valencianes hagen pensat
en mi com a suplent i, per tant, me n’ixc amb això, que estic molt orgullós.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Moratal.
Reiterem el nostre agraïment, per la seua presència, i
per l’acceptació de les normes.
I ara, mig minutet, per a despedir el senyor Moratal i rebre el senyor Ferrada.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Senyories, es reprén la sessió.
Compareixença del senyor Alfonso Gustavo
Ferrada Gómez
El senyor president:
Donem la benvinguda al senyor Alfonso Gustavo Ferrada Gómez, que és senador i és candidat novament, a qui
també hem d’agrair que haja acceptat que la convocatòria
s’haja fet en temps i forma a pesar que va tindre coneixement ahir mateixa.
El procediment ja el coneix, perquè ha estat present. Per
tant, té la paraula per a la primera intervenció.
El senyor Ferrada Gómez:
Moltíssimes gràcies, senyor president.
Senyores diputades, senyors diputats.
La veritat és que per a mi és un gran honor i hui amb
moltíssima satisfacció comparec per segona vegada i, si els
pareix, vaig a intentar acomodar-me al temps i, per descomptat, intentar canviar aquella proposta que en l’anterior
compareixença vaig fer.
La veritat és que he de dir que el Grup Parlamentari Popular del Partit Popular és un grup molt cohesionat, està
gestionat i magníficament portat pel senyor Pedro Agramunt, i la veritat és que el que sí que he de dir és que cohesionem el nostre treball. I he de dir que gràcies a l’oficina
parlamentària hem estat al llarg del territori de la Comunitat Valenciana allí en aquells llocs on ha sigut necessari.
Pàgina 21
La veritat és que permanentment en el Senat debatem
internament i, de fet, en totes les nostres reunions estem
pràcticament la totalitat dels dotze representants, tant els
territorials com els electes i, per descomptat, repartim el
treball, ja que tenim en compte que és un treball extens,
ampli i, per descomptat, important i, per descomptat, tenim
una posada en comú del treball que realitzem en el Senat.
En el meu cas, i com no pot ser d’una altra manera, tinc
una visió clara gràcies que som tres els territorials i si és
veritat i conforme me dia el president ahir som representants de la Comunitat Valenciana, però sí que és veritat que
gràcies que en som tres, jo puc dedicar els meus esforços i
la supervisió en el que representa la província de Castelló,
majoritàriament. I d’ahí he de dir que també coordinem el
que són, en este cas, per exemple, en una de les qüestions
que jo sóc responsable, com és el tema de costes, fem des
de la coordinació amb tots i cada un dels setze alcaldes de
la costa de la província de Castelló, de la Diputació de Castelló. També coordinem conjuntament amb estes Corts Valencianes i amb el Senat totes les accions que podem realitzar i coordinar per a millorar les nostres costes.
Per descomptat, des de la supervisió i jo crec que en
este moment està marcant clara i contundentment totes i
cada una de les accions la situació econòmica en què mos
trobem. Hui, ser més reivindicatiu més allà o... ser reivindicatiu sense tindre en compte la situació socioeconòmica de
la nostra societat, jo crec que és estar al marge de la realitat
i, per descomptat, mosatros hem adaptat a eixa situació les
nostres iniciatives i, per descomptat, el nostre treball tant
en el Senat com s’ha traslladat a estes Corts.
En este moment s’aposta clarament i, per descomptat,
en esta pròxima legislatura s’està dient i aixina anem coordinant, serà un tema fonamental, prioritari i, per descomptat, exhaustiu, que el grup territorial de la Comunitat Valenciana anem a treballar i que anem a ficar damunt de la taula
sempre permanentment i en totes aquelles iniciatives que
tingam el tema de l’atur, de tot el que haja de vore amb poder incentivar, proposar i, per descomptat, millorar la situació tant, vaig a dir, preocupant, en què mos trobem. I des
d’ahí, en eixa línia, volem treballar i, per descomptat, tindré responsabilitat conjuntament amb el diputat d’Alacant,
que ho fa magníficament, diputat electe, Agustín, en el
tema del turisme (remors) ... –perdó?–, (remors), el senador, senador, –disculpen–, amb el senador Agustín, en el
tema de turisme.
Per descomptat, jo sí que he tingut en esta anterior legislatura, bé, un treball important en tot el que suposa el
canvi climàtic. I, per descomptat, en el tema energètic s’ha
fet un treball exhaustiu i molt interessant. Hem pogut vore
totes les iniciatives, totes aquelles qüestions que tenen a
vore amb el mix energètic i des d’eixa perspectiva, prendrem totes les postures i recolzarem tot allò que vaja en favor d’esta comunitat, com no pot ser d’una altra manera.
Per acabar, sí que n’hi han temes fonamentals i que no
podem deixar passar per alt i que, per descomptat, anem a
treballar des del grup territorial, com van a ser les infraestructures. En el cas de Castelló, l’A-68, el corredor mediterrani com un eix vertebrador i fonamental en el que suposa la dinamització en la línia de solucionar i fomentar
l’ocupació i, per descomptat, en dos qüestions..., o en una
qüestió que té dos voluntats, per descomptat, intentant sempre millorar, per descomptat, aportar iniciativa i, per descomptat, col·laborar perquè siga una realitat. En este moment, conforme els he sentit jo, des d’este matí, lo nostre
no és perdre el temps, lo nostre és intentar aportar totes
aquelles..., tota la voluntat, en un moment tan perillós com
este, en aconseguir que l’AVE arribe a Alacant i, com no
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
pot ser d’una altra manera, a Castelló, des de la
col·laboració i, per descomptat, la voluntat d’intentar que
això siga una realitat el més prompte possible.
En definitiva, treballar per esta comunitat i, per acabar,
perquè veig que el temps passa volant, des de la meua convicció de municipalista tinc de dir que un dels mecanismes..., els municipis són fonamentals en la possibilitat de
crear iniciativa de treball, de poder crear il·lusió i, per descomptat, devem fomentar..., en la mesura que siga possible,
donar-los finançament adequat als ajuntaments, perquè els
ajuntaments són els motors de l’economia i podran resoldre..., i eixa és la proposta que vull deixar sobre la taula.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Ferrada.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Bé, senyor Ferrada, supose que no se li escapa que era
molt improbable que el meu grup anara a votar-lo, però
després de la seua intervenció, li diria que és impossible, i
no per res, sinó perquè ha fet vosté sempre referència al seu
partit, a la cohesió del grup del Partit Popular en el Senat; a
que són tres els senadors territorials, entenc que se referix
als tres senadors territorials del Partit Popular; a un senador
electe del Partit Popular... Per tant, si ja és prou fictici pensar que ens representen a tota la cambra, la seua intervenció... s’ha llevat la màscara.
Per tant, jo més que res aprofitaria per fer-li una pregunta que ja he formulat abans i que tal vegada no ha segut
ben entesa per part del senyor Julio de España. Jo li he preguntat per la funció del Senat, li he preguntat, i sembla que
ell ha entés que jo estava fent una desqualificació frívola
d’eixa institució, i com que vosté també és senador en exercici, i com que me diu que ha fet un treball exhaustiu i molt
interessant, i jo tinc eixa inquietud compartida per molts
ciutadans i ciutadanes, simplement donar-li també
l’enhorabona, perquè el seu partit ha pensat en proposarlo..., és altra qüestió que volia també tindre ocasió de replicar, perquè en la compareixença anterior s’ha dit que han
segut Les Corts qui ha pensat en les persones... No, no, Les
Corts les elegiran en una votació que, a més a més, no té alternativa, però qui pensa en les candidatures són els partits
majoritaris, que tenen la possibilitat de proposar.
Per tant, enhorabona perquè el seu partit ha pensat en
vosté, deu haver fet una bona tasca, i m’agradaria conéixerla en el temps succint que vosté tinga per a respondre’m.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyor Ferrada, jo voldria també aprofundir una miqueta més en les iniciatives o en els debats que vosté ha estat
desenvolupant en la seua tasca de senador, perquè, la veritat és que passen un poquet sense pena i sense glòria quan
ho diuen de forma tan general.
Perquè vosté diu que en el tema de les costes, és una de
les qüestions que vostés han desenvolupat molt bé, han co-
Pàgina 22
ordinat les alcaldies..., supose que serà les alcaldies governades pel Partit Popular, no sé si també governades per altres partits o coalicions, i la diputació, sobre el tema de les
costes en la província de Castelló. ¿Només que en la província de Castelló?, ¿ha-hi coordinació amb la resta de províncies?, ¿i en quines àrees s’ha mogut esta coordinació?,
¿per a què, exactament?, ¿per a que la llei de costes puga
fer un..., mirar per a un altre costat davant de les agressions
urbanístiques que patixen les nostres costes, i moltes
d’elles emparades pels governs municipals i autonòmic del
Partit Popular?, ¿per a fer una guerra estèril sobre el tema
de los xiringuitos, etcètera?, ¿o per a què exactament?
Voldria saber iniciatives concretes per a protegir les
nostres costes que hagen vingut de la mà de vosté, que diu
que han coordinat amb estes alcaldies i la diputació mesures supose que per a afavorir la protecció de la costa valenciana... ¿O només que també de la província de Castelló?,
vull dir. M’agradaria un poquet més.
Diu que el tema de la desocupació serà un tema prioritari, i és de veres, ho compartim tothom i jo voldria preguntar-li: ¿vosté creu que la Comunitat Valenciana té capacitat
per a crear ocupació?... Com a tal, de competències, ja que
té les competències transferides i gestiona vora setze mil
milions d’euros de tots els valencians i valencianes, ¿creu
que la Comunitat Valenciana és capaç de crear ocupació o
que hem d’anar al Senat o al congrés per a reivindicar que
se cree ocupació?
Jo no..., jo..., estan molt acostumats a passar-se notes,
és una cosa increïble, ¿no?, però, bé. M’agradaria saber-ho,
perquè és una qüestió que pareix ser que calga pegar el salt
a Madrid per a parlar dels temes que tenim com a competències, perquè entrem en un conflicte sobre si les competències nosaltres ens les creguem o no ens les creguem,
perquè vosté anirà allí a demanar i reivindicar unes competències que són autonòmiques i, per tant, no sé si sap vosté
exactament quin paper jugarà vosté en el Senat.
Parla del canvi climàtic i de l’energia, una cosa complicada des del punt de vista de la gestió que normalment fa el
Partit Popular respecte al canvi climàtic i energia, però, bé,
diu que, l’energia, han desenvolupat iniciatives interessants... ¿Pot dir concretament quines iniciatives interessants
de la nostra comunitat s’han desenvolupat o s’han parlat en
el Senat, o vosté ha proposat directament? Perquè, ¿vostés
van allí i firmen alguna iniciativa interessant i que veritablement siga reivindicativa per a millorar les condicions
dels valencians i valencianes?
Diu, parla d’infraestructures i fa una menció a una infraestructura que se necessita en Castelló, i després parla
del corredor mediterrani i diu: «I l’AVE a Alacant i a Castelló». ¿Per a vosté eixes són les prioritats? Perquè, per exemple, el company que l’ha precedit, ell sí que ha dit, sí, sí,
se parlarà d’açò, però se parlarà de coses importants, que és
la connexió interterritorial, que tanta falta fa entre municipis de la nostra comunitat, i alguns que no són municipis
xicotets i que és que estan discriminats, és que fins i tot els
municipis grans, que suposadament són els que reben majors inversions per a connexió, també tenen connexions ridícules més semblants a altres segles que al que vivim. I,
per tant, ¿per a vosté és més prioritari, per exemple, l’AVE
a Alacant o Castelló que la connexió Dénia-Gandia-Oliva,
per exemple?, ¿és més prioritari? També m’agradaria saber-ho.
I ja per últim, l’única cosa en què jo crec que hem coincidit, que jo li dic que en açò les iniciatives que vaja a desenvolupar o els debats que vullga obrir en el seu grup o en
el conjunt del Senat sobre millorar el finançament local,
veritablement, nosaltres l’acollirem, com a poc, amb satis-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
facció. Després mirarem a vore què vol dir això en la lletra
xicoteta, ¿no?, però crec que en eixe tema també vosté no
està ubicat en el que és la política, sembla ser, dels partits
majoritaris, que no volen aprofundir en un debat sobre açò,
i ja fa molt de temps que fa falta que el finançament local
siga millor regulat i més just.
Res més.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyor Rubio.
El senyor Rubio Martínez:
Sí, muchas gracias.
Muy brevemente, señor Ferrada, la parte introductoria
que ha hecho al comienzo, realmente, a mí, personalmente,
me ha decepcionado un poco. Hasta ahora todos los intervinientes en esta mañana, tanto titulares como suplentes,
han planteado más la visión del senador desde la óptica
institucional que desde la óptica partidaria. Pero, en fin,
esto es una cuestión que simplemente se lo comento a título particular, porque creo que hoy deberíamos por lo menos estar por encima de la actitud partidaria y centrarnos
más en la cuestión de tipo institucional.
Usted, señor Ferrada, ha hablado de distintas cosas. Yo
me he quedado con dos. Ha planteado usted ciertas cuestiones y ha dicho una, que yo creo que estamos todos de
acuerdo, que es la lucha sin cuartel contra la situación de
desempleo. Desde ese punto de vista, yo creo que sería
conveniente, ya que usted está en el Senado en este momento, exactamente, cuando hablamos de eso, engarzado
con la situación de las competencias propias de las comunidades autónomas y, en este caso, de nuestra comunidad
autónoma, tenemos la competencia exclusiva de las políticas activas contra el desempleo, concretamente, ¿dónde
cree usted que hay que centrar los esfuerzos en esas políticas activas que nos corresponden como comunidad y que,
también, desde la óptica de un senado, tiene una lógica
aplastante?
Luego habla usted del tema del cambio climático. Yo
creo que es una cuestión importante que afecta, me gustaría conocer su opinión sobre esa cuestión del cambio
climático, porque, también, leyendo el acta de la comparecencia suya del pasado 26 de noviembre, hizo una serie de
reflexiones sobre la cuestión del cambio climático, y cómo
cree usted..., en este caso, desde su óptica de senador, desde su óptica ciudadana, cuál sería lo más convenientes desde la óptica de comunidad, esa situación de lucha contra el
cambio climático.
Y, luego, una última cuestión, no la ha dicho usted hoy
aquí, pero sí que mencionó algo en su comparecencia el 26
de noviembre, cuando usted habla de mix energético, habla
también de la cuestión de la energía nuclear..., ¿qué opina
usted?, usted, como senador de la comunidad, que volverá
a ser senador, y le deseamos toda la suerte en ese campo,
de la situación de ubicar en Zarra el..., vamos a llamarle,
vertedero nuclear, entre comillas... ¿Qué opina usted? Porque usted hizo una serie de reflexiones que creo interesantes y me gustaría saber su opinión.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Rubio.
Pàgina 23
Senyor Ferrada... Perdó, perdó... Perdó, perdó... ¡Déu
me lliure! Té la paraula, en representació del Grup Parlamentari Popular, la il·lustre diputada senyora Ángela Barceló.
La senyora Barceló Martorell:
Bon dia.
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories.
Senyor Ferrada.
Yo tuve el honor de estar en esta comisión en la pasada
legislatura cuando comparecieron los senadores territoriales de nuestra comunidad, y usted nos explicó ampliamente su trabajo en las diferentes comisiones a las que pertenece, y tengo que decirle que su trabajo, desde luego, está
ahí. Le diré que me resultó muy instructivo todo aquello
que usted nos contó de su trabajo realizado, sobre todo y
especialmente en la comisión del cambio climático.
Conviene recordar también que usted ha sido alcalde
de Burriana desde el año 1995 al 2007, que ha sido miembro de la Federación Valenciana de Municipios y Provincias y ha sido vocal en varias comisiones, y desde el año
2004 es usted vocal en representación de la Conselleria de
Cultura en el Consejo Social de la Universidad Jaime I de
Castellón, y creo que esto también conviene recordarlo
para que sepan cuál ha sido su actividad antes de llegar a
ser senador territorial.
Es la primera vez que los senadores territoriales comparecen en esta comisión antes del pleno de las Cortes en
el cual van a ser elegidos territoriales y van a representar a
nuestra comunidad en el Senado. Le voy a pedir, por favor,
que no dejen ustedes de trabajar en el corredor mediterráneo, porque para nuestra comunidad creo que es muy necesario.
Usted lleva, señor Ferrada, tres años en la cámara alta y
ha sido mucho el trabajo que ha realizado. Por ello, ¿nos
podría usted decir qué opinión tiene del trabajo realizado
por usted y qué le ha parecido la relación entre el Senado
con las Cortes Valencianas?
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté, senyora Barceló.
Ara sí, senyor Ferrada.
El senyor Ferrada Gómez:
Sí, muchas gracias, señor presidente.
Bé, la funció del Senat, el Senat controla el que se puga
pensar..., per descomptat, té la possibilitat de millorar-se i,
per descomptat, anar en la línia de territorialitzar-lo, és a
dir, queda tot un camí obert a la possibilitat de contemplar..., i conforme molt bé han dit els anteriors compareixents a mi, quan se van constituir no existien les autonomies i després s’ha anat..., el que passa que, bé, doncs, n’hi
ha una por, no sé per què, però sí una por a obrir o a encetar el que és una modificació que done la participació i que
contemple la participació territorial cada vegada més.
Jo crec que en este moment els que estan territorialitzant i els que s’estan produint en diferents àmbits en les diferents autonomies, són els senadors territorials, que realment fan eixa funció i que porten eixe component
territorial a la cambra. Per descomptat, sí volia manifestar
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
que el que he fet és una visió de conforme se treballa, però,
per descomptat, el que sí que volia dir, i me perdonaran si
he donat eixa intenció, no era..., per descomptat, no era...
Mosatros el que sí que volem és que treballem, per descomptat, pels interessos generals de tots els ciutadans de la
Comunitat Valenciana i, per descomptat, el que sí que dic
també que eixa coordinació se porta i, per descomptat, tenim connexió permanent amb els senadors també dels diferents grups i, per descomptat, m’unix una gran amistat i
parle constantment el tema del municipalisme..., ho parlava
en el Senat fa dos setmanes amb el senador Joan Lerma,
que coincidíem que, possiblement, i que ell conteste..., crec
que les polítiques actives d’ocupació que se porten des dels
ajuntaments i que se fa una gran labor.
És a dir, en este moment, els municipis són els que realment són els que detecten la sensibilitat i la realitat del que
està passant. Jo, per exemple, puc dir-li que en l’any 1997,
doncs, mosatros donàrem fins a unes subvencions molt importants per a la formació i, per descomptat, per a ubicar i
donar resposta a les necessitats de la societat en este moment està desbordat.
Jo no sé quina ha de ser la proporció exacta, crec que
ací s’ha parlat del 33-33, s’ha parlat del 25-25-50, no sabria
dir quina és la proporció. Però sí he de dir, i ací ho reivindique, que els ajuntaments han de tindre el finançament suficient per a portar i poder donar resposta a la sensibilitat de
la societat. I en este moment clarament se veu que no n’hi
ha, no n’hi ha prou finançament perquè cada vegada els
ajuntaments que estan rebent moltes més atribucions, no
poden donar resposta a estes situacions.
Quant al tema de la coordinació, me diu que me passa
una nota. És que mosatros donem prova de la coordinació.
Som un equip, tots mosatros i permanentment, i jo ho agraïxc i tant de bo me’n passen permanentment… (Remors) Jo
no l’he tallada, si fa el favor, jo no l’he tallada a vosté; vosté ha fet les seues opinions. I jo li comente que mosatros és
que estem coordinats i, aleshores, hi ha hagut un moment
en què crec que podíem enriquir i m’han passat una nota, la
qual cosa agraïsc moltíssim.
En la llei de costes, per suposat, jo li he parlat i he dit
que tenim la possibilitat i la proposta d’aprofundir en el
que és la gestió en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, que
jo li estic parlant de Castelló perquè és la meua atribució,
però li puc dir que exactament igual o possiblement inclús
millor està coordinat el tema a nivell de la província de València i de Castelló.
Per suposat, i com no pot ser d’una altra manera, el treball que s’ha de fer amb la llei de costes, que també és una
llei que en el seu moment se va fer amb la millor voluntat i
que, per descomptat, jo, per a mi una de les qüestions fonamentals que té la llei de costes és que és molt interpretable
i eixa interpretació mos dóna a que no se defensa adequadament. Jo el que crec és que cal protegir, com no pot ser
d’una altra manera, les nostres costes, perquè permanentment estem veient que eixa falta de protecció fa que les inversions any darrere d’any se perguen i és un gran problema i això caldria resoldre-ho ja. I, per descomptat, cal
prendre una gestió activa que totes aquelles accions que se
facen en la nostra costa se queden permanentment, perquè
a més és un dels nostres atributs fonamentals i que mos
dóna la possibilitat de tindre una capacitat de portar turisme
a la nostra comunitat d’una manera important i, per descomptat, una font d’ingressos. I tot el que supose una font
d’ingressos s’ha de valorar i, per descomptat, recolzar permanentment.
Com veig que vaig mal de temps, sí n’hi ha una qüestió
que no volia deixar... Respecte al canvi climàtic i al tema
Pàgina 24
de Zarra i, per descomptat, de les centrals nuclears, jo crec
que n’hi ha un abans i un després de Fukushima. I que, per
descomptat, en este moment hem de replantejar i atendre
quines són les realitats i quines són les propostes que cal
prendre.
També és veritat que cal tindre en compte que
l’orientació de les energies en Espanya porten una línia sistemàtica des de fa molts anys. I, per descomptat, el virar o
canviar eixes línies no és fàcil. Vostés estan governant i saben com és de complicat fer qualsevol canvi en el que és
els recursos energètics i la possibilitat de poder fer. El que
sí que li he de dir… Fixe’s, moltes vegades les teories i (inintel·ligible) ... plantegen o..., n’hi han estudis, però una
cosa és la teoria i, una altra, la pràctica. I la pràctica en este
moment mos diu que cal ser cauts, que cal vore realment
fins a quin punt hem d’anar en esta línia, quins són els percentatges i fins on hem d’arribar. I en això jo crec que hem
d’aprofundir. I ahí sí que invoque a l’esperit de valencians,
a la voluntat de treballar en comú en fer que pugam ficar en
les nostres vivendes, en totes i cadascuna de la Comunitat
Valenciana, al menor preu d’energia que siga el més renovable, el més neta i, per descomptat, el més econòmica. I el
còmput, perquè moltes vegades el que un vol… Cal compensar el que un vol i el que pot. I, per descomptat, arribar
a eixa línia.
Per acabar, Ángela, te agradezco muchísimo tu planteamiento. De verdad es que para mí, lo he dicho y quiero terminar como he empezado, desde luego, desde la institucionalidad que eso me da, si ser alcalde de Burriana me hizo
que en este momento me sienta más burrianero que nunca,
que quiera a mi pueblo, el estar en el Senado me ha dado la
capacidad y la voluntad de sentirme más valenciano, de
sentirme servidor de esta comunidad. Y, desde luego, trabajo todos los días, a todas horas y en todo momento en intentar mejorar y hacer que esta comunidad avance de la
mejor manera posible.
En definitiva, a todos, agradecer en este momento su
amabilidad por esta comparecencia. Y, desde luego, con la
mejor voluntad y posiblemente en mi primera exposición
no he estado, a lo mejor, o he dado a entender otras cosas,
pero desde luego trabajaré por todos y cada uno de los
miembros y los ciudadanos de esta comunidad, como no
puede ser de otra manera, desde la responsabilidad que
agradezco, si no sé mal, señor presidente, será el jueves, el
jueves a la una.
Muchísimas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté, senyor Ferrada.
I, per últim, al llarg del matí invitem que vinga a la tribuna… Un minut o dos per a despedir... (Remors) Dos minuts és suficient? Dos minuts per a despedir el senyor Ferrada i rebre la senyora Beatriu Jiménez.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Senyories, es reprén la sessió.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
Compareixença de la senyora Beatriz Consuelo
Jiménez Gimeno
El senyor president:
Donem la benvinguda a la senyora Beatriz Consuelo Jiménez Moreno (remors), Gimeno? Està equivocat. Caldrà
rectificar. Que prenguen nota els servicis de la cambra que
és Jiménez Gimeno, –con ge–, per tal que es rectifique la
proposta que la mesa elevarà el dia 30 al Ple de Les Corts.
Li deia que benvinguda a esta sa casa. És la primera
ocasió en què mos acompanya i, per tant, va a comparéixer
en esta comissió amb tota tranquil·litat, sense nervis, perquè no és el cas, no és un debat, no és una discussió, és solament un contrast d’opinions i de paréixers. I, per tant,
vosté té llibertat per a dir el que crega i per a contestar el
que estime. No se senca obligada per ninguna pressió que,
a més pense que no té per què produir-se. Benvinguda, és
una satisfacció tindre-la ací. Quan vullga pot començar la
seua intervenció.
La senyora Jiménez Gimeno:
Gracias, presidente.
Voy a ser muy breve.
Primero que nada agradecer al Grupo Popular por la
oportunidad que me han dado. Y como castellonense y valenciana sería un orgullo para mí, si llegara el caso, poder
representar y defender los intereses de nuestra comunidad,
de los valencianos y las valencianas. Con ello tengo que
decir que con mi juventud tengo la fuerza, capacidad, empeño e ilusión para defender y reclamar lo que los valencianos y valencianas necesitamos. Me comprometo con la sociedad valenciana. Seré una trabajadora incansable para
poder conseguir las demandas que se hacen desde les Corts
Valencianes; unas demandas pensadas para mejorar la calidad de vida de todos los valencianos y las valencianas, independiente de donde sean, del norte o del sur, del interior
o de la costa. Por tanto, si llegara el caso, estoy segura de
que defendería a nuestra comunidad y a los jóvenes valencianos como se merecen y necesitan.
Una pequeña anotación. En mi currículum aparece que
trabajo en la Federación Valenciana de Municipios y Provincias como ADL. Quiero decir también que en el tiempo
que llevo he trabajado con municipios del interior y me ha
gustado bastante la experiencia, sobre todo porque Castellón es una provincia que tiene muchos municipios pequeños y hay que intentar, un poco, incentivarlos.
Gracias. Ya.
El senyor president:
Ja? Ah!, doncs molt bé.
Moltes gràcies.
Té la paraula el senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Sí.
Primer que res, agrair la brevetat. Intentaré jo també ser
breu.
Felicitar la compareixent perquè és la primera persona
jove que es presenta davant esta comissió per a la candidatura al Senat. I no és una cosa habitual. Sembla que eixa
institució, tan posada en valor per part de tots, és més un
Pàgina 25
cementiri d’elefants. I, en este cas, és d’agrair que hi haja
una persona jove que, segurament, podria sintonitzar més
amb les preocupacions d’una generació que pateix l’atur, la
precarietat laboral, la dificultat en l’accés a l’habitatge.
Llàstima que vaja de suplent i, per tant, no té massa previsió en este cas d’entrar a formar part del Senat.
Però en eixe sentit, sí que m’agradaria que me diguera
sobre eixos temes que ens preocupen als joves –o als qui ja
no som tan joves, però encara podem compartir eixa generació– i ens preocupen molt, en el grup d’Esquerra Unida,
de l’atur, de la precarietat, de l’habitatge..., quina és la seua
opinió sobre la reforma laboral? Quina és la seua opinió sobre el manteniment dels serveis públics, gestionats públicament? I, ¿quina és la seua opinió sobre la llei hipotecària,
que fa que les famílies quan veuen embargats els seus habitatges hagen de continuar pagant la hipoteca? (Remors) ...
El senyor president:
Per favor, senyories, guarden silenci.
El senyor Blanco Giner:
Ho dic perquè hi ha hagut una proposta presentada al
Congrés dels Diputats, per part del grup parlamentari en
què està Esquerra Unida, perquè s’aprovara la dació en pagament. Una fórmula que està establida a altres legislacions
de països europeus i d’altres àmbits; i ací, fins ara, el Partit
Popular i el Partit Socialista s’hi han oposat. Una cosa de
tant de sentit comú com que una persona que perd el seu
habitatge no haja de continuar pagant al banc.
Per tant, m’agradaria saber, des de la joventut que vosté
gaudix imagine que serà més capaç de sintonitzar en eixes
preocupacions, i saber si recolzaria eixa proposta, en cas
que arribara a ser votada en el Senat.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyora Jiménez, en primer lloc –i jo crec que afegintme també a les paraules del senyor Blanco–, felicitar-la per
ser una dona jove, una dona que es descriu com a valenta i
jo crec que és necessària en una institució com el Senat. I
més tenint en compte que aquells que, en principi, formen
part del seu grup parlamentari en el Senat fa no molt han
descrit la joventut com aquells que parlen sense pensar,
aquells que no maduren, aquells que, d’alguna manera, tenen ideals i no ambicions, o contraresten la il·lusió amb
l’experiència.
¿Vosté creu que un jove no pot tindre il·lusió i experiència, pot tindre ideals i també ganes de treballar i pot ser suficientment valent i decidit com per a madurar les iniciatives que se debaten en el Senat? Ho dic perquè jo crec que
és una cosa que a mi em crida l’atenció. Jo sóc una dona
també molt jove –major que vosté– i, per tant, d’alguna
manera, eixes reflexions que s’han fet per part de gent que
vol formar part del Senat, d’alguna manera descrivint la joventut com aquells que són més radicals, no tenen tanta experiència i no van a tindre eixa capacitat de desenvolupar
les lleis que arriben al Senat, o els debats, d’una manera
més rigorosa, per a mi, és una falta de respecte a la joventut. Una joventut molt preparada. Una joventut amb moltes
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
ganes. I una joventut que deixa, normalment, els llistons
molt més alts que ho fan altres persones, que sí que assenyalen a esta joventut com a inexperts.
Jo, m’agradaria que vosté me reflexionara sobre el que
hem sentit fa no res, no?
Perquè vosté ha parlat que, a més, una de les tasques
que vosté desenvoluparà com a prioritària serà la de posar
en relleu els problemes de la joventut. I, per tant, sembla
ser que és que en el Senat no cap; no cap que un jove parle
dels joves. Sembla que han de ser els majors, els de més de
65 anys, que parlen de la joventut. I jo, m’agradaria que
vosté me diguera si pensa que els joves han de parlar dels
joves. I que els joves, en les institucions, creuen ser més representatius de la joventut que els majors.
Vosté diu que desenvoluparà iniciatives entorn a les
problemàtiques de la joventut valenciana. I sobre açò també volíem parlar, deuríem parlar; quines són les problemàtiques que vosté pensa que són les prioritàries de la joventut
valenciana.
¿Per què creu vosté que més del 50% dels joves en edat
de treballar, en la nostra comunitat, estan en l’atur? ¿Per
què pensa vosté que esta xifra és històrica en la Comunitat
Valenciana? En altres autonomies no passa. I en esta hem
superat que més del 50%, més d’un de cada dos joves, si se
pot dir, en edat de treballar estan en l’atur. ¿Per què pensa
que açò és diferent ací que en altres comunitats? ¿Hi ha alguna cosa que estem fent mal en esta comunitat perquè els
joves no tinguen fàcil l’accés al mercat laboral i que hàgem
anat a pitjor, en unes dades històriques que mai havíem vist
en aquesta comunitat?
Sobre el tema de l’accés a l’habitatge... Perquè ja s’ha
parlat del problema que tenen els joves quan han adquirit
una vivenda –i els no tan joves–, a l’hora de no poder pagar-la, val?, i que els bancs s’estan quedant eixes vivendes i
a més tenen un deute. Però tenim un problema afegit la majoria dels joves i és el problema d’accés a la vivenda. ¿Vosté pensa que se poden posar en marxa mecanismes per a
convenir amb les entitats financeres, les entitats bancàries,
que s’han quedat en un estoc important de vivendes, el que
les comunitats autònomes que tenen concedides també les
competències d’habitatge puguen convenir que este estoc
de vivendes se pose al mercat dels joves, mitjançant un lloguer on puga també participar la Generalitat valenciana?
Pensa que açò solucionaria este greu problema?
I pel que fa a la precarietat laboral, sí que m’agradaria
que vosté me reflexionara sobre en estes reformes que estem patint i en les propostes que fan els partits allà en Madrid, específicament en la part que directament parla dels
joves. Vosté supose que sabrà quines reformes s’han pres i
si pensa que van en detriment o no de que el jove puga tindre una estabilitat a l’hora del seu accés al mercat laboral;
i, per exemple, a l’hora de poder, definitivament, quan acabe la seva vida laboral, poder tindre una pensió màxima. Ja
que ha de treballar fins als sixanta-set anys i cotitzar vora
quaranta anys, probablement no podran ni tindre la pensió
màxima garantida. ¿Vosté està d’acord en esta iniciativa,
que sembla que s’aplaudix per part dels partits majoritaris?
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Senyor Rubio.
El senyor Rubio Delgado:
(Inoïble) ... –¡ah!, perdón–, que no creo que haya mucha gente por debajo de los treinta años.
Pàgina 26
Usted llega con fuerza, con una nueva vitalidad. ¿Qué
iniciativas plantearía usted, primera, que cree usted que son
más importantes en el Senado, una que afectara a las personas, otra que pudiera afectar en este caso al territorio, a
nuestra comunidad?
Y una segunda pregunta que le querría hacer, dada también porque usted ha acabado de hacer –relativamente
poco– sus estudios universitarios, ¿qué opina usted? ¿Por
qué cree que tenemos, desgraciadamente, esa tasa de fracaso
escolar tan grande, de casi el 40%? Cuatro de cada diez jóvenes valencianos no acaban sus estudios de la ESO. Usted
que acaba de salir prácticamente –hace un año o dos, creo–
del sistema educativo, aunque sea en el sistema educativo
ya en la parte superior de licenciatura, ¿por qué cree usted…? ¿Qué habría que hacer, desde su óptica, como una
persona que acaba de salir de ahí…, qué cree que habría que
hacer para mejorar esos ratios, para que pudiéramos hablar
de éxito escolar y no, en este caso, de fracaso escolar?
Muchas gracias.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Rubio.
Senyora Barceló.
La senyora Barceló Martorell:
Gracias, señor presidente.
Señorías.
Señora Jiménez.
Siempre, la verdad que siempre da gusto comprobar
que alguien joven se incorpore a la política en cargos de representación. Y yo creo que, de verdad, usted va a aportar
una frescura y una juventud al Senado que, quizá, también
hace mucha falta.
Sabiendo que está usted en la Federación de Municipios
y Provincias, como agente de desarrollo local, creo que
podría aportar una visión amplia de los municipios en el
Senado. Por ello, señora Jiménez, nos podría decir cuáles
son sus inquietudes para llevar a cabo en el Senado.
Muchas gracias.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyora Barceló.
Senyora Jiménez.
La senyora Jiménez Gimeno:
Si no me olvido, intentaré responder a todos si no me
olvido de algunas cosas.
Como he dicho, soy joven. He terminado hace poco la
carrera. Llevo en la política desde los dieciocho años. Empecé en la universidad, en una asociación, y allí empezó mi
inquietud por intentar defender lo que verdaderamente los
jóvenes valencianos necesitamos. Empecé ahí y he continuado cuando he terminado allí.
Hoy en día sigo estando en una organización que también creo que defiende no sólo a los…, creo que a los valencianos y valencianas y a los jóvenes. Bajo mi punto de
vista, somos muy importantes. Y a mí me lo han demostrado. Me lo han demostrado con materia de vivienda, con el
apoyo al alquiler, por ejemplo. Yo creo que en el empleo
también ha habido cierto apoyo, aunque hoy en día está
claro que el paro juvenil alcanza, en nivel nacional, el 44%;
en el mes de mayo ha alcanzado el 44%. Es un índice de
paro muy elevado, que creo que el gobierno sería el que de-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
bería de tomar medidas. Son…, bajo mi punto de vista,
creo que es el gobierno el que tendría que tomar medidas.
La Comunidad Valenciana está claro que hará todo lo posible porque el índice de paro baje. Pero son competencias
que están en Madrid, no están centralizadas en la Comunidad Valenciana.
Respecto, más que nada, a los estudios, yo he terminado
–como he dicho, tengo veinticuatro años–, he terminado
hace poco… Yo creo que la juventud hoy en día sí que creo
que ahora mismo están intentando formarse más. Hay gente
muy, muy preparada –al menos yo lo puedo comprobar hoy
en día con la gente a mi alrededor–. Hace poco también comenté que creo que no somos una sociedad de jóvenes nini. No, no, no opino eso. Todo lo contrario. Creo que muchas veces se nos infravalora un poco. Y creo que deberían
apostar un poco más en la juventud y en los jóvenes españoles, tanto en materia de política y en muchas otras cosas más, no solamente en eso.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Senyories, donem per finalitzada la sessió matinal i suspenem fins a les quatre i mitja.
Moltes gràcies a tots.
(Se suspén la sessió a les 13 hores i 45 minuts)
(Es reprén la reunió a les 16 hores i 32 minuts)
El senyor president:
Es reprén la sessió.
Compareixença del senyor José María Ángel Batalla
El senyor president:
En primer lloc, volem donar la benvinguda al candidat
presentat pel Grup Parlamentari Socialista, el senyor José
María Ángel, candidat al Senat, òbviament, en representació de la Comunitat Valenciana. A més de donar-li la benvinguda i que se senca a gust, que esta és sa casa, també
vull agrair-li que vosté haja considerat en tot moment que
la convocatòria, a pesar que s’ha fet sense temps, vosté
haja acceptat el que s’haja convocat en temps i forma renunciant al dret que té que hagueren existit, almenys, quaranta-huit hores entre l’avís i la seua compareixença.
Per tant, molt agraït per la deferència que ha tingut amb
esta institució i en el compromís que tots els grups han adquirit d’agilitar els tràmits perquè se puguen designar els
senadors el proper dijous dia 30.
El procediment. Vosté té un torn de cinc minuts per a
utilitzar-lo en la forma que crega convenient, fent una introducció de la seua persona o de les seues intencions en el
Senat..., el que crega convenient. I, després, els grups parlamentaris, de menor a major, intervenen durant cinc minuts per a formular-li preguntes o fer alguna observació.
Tancaria vosté, finalment, en un altre torn de cinc minuts.
Queda ben clar, perquè vosté ho sàpia, que astò no és un
debat, no és un discussió, no hi ha rèpliques, sinó que és
una sessió informativa, en compliment del que diu la llei de
designació de senadors, i totes les senyories que intervenen
–al llarg del matí ho han demostrat– sempre han manifestat,
Pàgina 27
com no pot ser d’altra forma, el màxim respecte a la persona, sobretot, i a les qüestions que plantege el compareixent.
Dit astò, té la paraula, i, quan vullga, pot començar.
El senyor Ángel Batalla:
Doncs, moltes gràcies, senyor Maluenda.
Moltes gràcies, president.
Moltes gràcies, senyores i senyors diputats.
Em presente davant d’aquesta comissió per formalitzar i
rebre el plàcet de la meua candidatura com a senador en representació de les Corts Valencianes, dels valencians i de les
valencianes, i demanar-los i prendre de vostés, si escau, la
seua confiança, tot i seguint la Llei del 9/2010, del 7 de juliol, de designació de senadors o senadores, de representacions de la Comunitat Valenciana. M’agradaria, abans de tot,
i si em permeten vostés, fer una breu referència personal.
Durant els darrers trenta-tres anys de la meua vida porte
treballant, també, com molts de vostés, en defensa de la
cosa pública, de la llibertat, de la democràcia i d’allò que
diem en la meua generació, de l’Estatut d’autonomia. Primer, com a dirigent del moviment universitari, per la qual
cosa vaig ser detingut i empresonat, a la dictadura, per suposat, i, després, com a militant socialista, recolzant aquelles polítiques que han conduït a reforçar les llibertats democràtiques i l’estat del benestar, i, com no?, com a regidor
i diputat provincial i alcalde, sempre amb una mirada positiva en la defensa i qualitat de vida dels meus veïns. I, al
mateix temps, i en relació amb la meua trajectòria professional, ressenyar el meu treball com a funcionari de carrera,
de l’escala d’administració especial, durant més de trenta
anys a la Diputació de València.
Hui, ací, una vegada més, sent un profund agraïment
per totes aquelles persones que m’han ajudat a mantindre el
rumb de la lleialtat, de l’ètica, de la convivència, de la solidaritat i de la transparència en aquell concepte que vaig
aprendre a la universitat de la cosa, de la res publica. Hui,
puc dic que el sentiment que m’acompanya és el
d’agraïment, agraïment als meus veïns, els quals, amb el
seu vot, han fet que estiga a l’Ajuntament de l’Eliana des
de l’any 1991 com a regidor i, des de 1997, com alcalde. I
és que per a mi la vida local ha sigut la millor escola de la
cosa pública, una escola que entenc imprescindible perquè
és una administració més propera al ciutadà. D’una manera
clara, fa poc més d’un mes, he tornat a ser dipositari d’una
gran dosi de confiança pel projecte que vaig a encapçalar.
També d’agraïment al meu partit, als socialistes valencians,
per confiar en mi. He de dir-los que és un orgull, un gran
orgull, que hagen confiant en mi.
I comparéixer davant de vostés, els legítims representants dels ciutadans valencians per als pròxims quatre anys,
amb un gran sentit, davant de vostés, de molta responsabilitat, en una plena il·lusió i convicció per un futur millor per
als cinc milions de valencians i valencianes, i als que aspire
fer un bon servei. És un orgull poder defensar i representar
als valencianes i valencianes des d’aquesta cambra territorial, des de les vostres Corts Valencianes, i sóc conscient de
les enormes incerteses i inseguretats que vivim hui al món:
la crisi econòmica, les seues conseqüències socials manifestades, sobretot, a l’atur, en la precarietat, en la pobresa i
en el risc d’exclusió d’una part de la nostra societat; la crisi
de les finances públiques amb una amenaça clara de manteniment del nostre estat de benestar i dels nostres programes
de modernització també a la nostra Comunitat Valenciana;
una crisi de confiança dels ciutadans, moltes vegades en les
institucions que nosaltres representem; una crisi d’actituds i
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
de valors que superen allò polític, que actua moltes vegades en la societat i que augmenta, cada vegada més,
l’interés individual enfront de l’interés del bé comú, el que
representem tots nosaltres.
I aquest és l’escenari que els representants polítics, en
qualsevol de les nostres responsabilitats en aquests moments, ens enfrontem al nostre treball diari, tant a les Corts
Valencians, al parlament de tots els valencians –com els dia
abans–, com a les Corts Generals, a les dues cambres, tant
al Congrés com el Senat.
Tot i sabent que el Senat, en tant que cambra de les
Corts Generals, també és una cambra de debat polític, igualment també és la primera i principal veu en tot allò relatiu
a l’estat de les autonomies. L’estat de les autonomies –com
vostés saben– es fonamenta en la concepció d’una Espanya
plural al llarg d’aquests trenta-tres anys; s’ha desplegat en
l’acceptació del pluralisme d’identitats territorials i d’una
unitat solidària de les comunitats autònomes que la conformen. I això ho hem vingut consensuant des de l’Espanya
encloent i no l’excloent, una realitat territorial lingüística i
cultural com un patrimoni comú de tots.
Al llarg d’aquests anys, des de la nostra Constitució i
l’assentament del nostre Estatut d’autonomia, ha estat un
pas transcendental en el camí de la convivència pacífica i
solidària que ha significat –com dia– en la concreció d’allò
que vàrem denominat tots l’estat de les autonomies. L’estat
espanyol, a partir de la Constitució i dels seus estatus
d’autonomia, ha esdevingut en una estructura capaç
d’expressar i garantir els diversos fets diferencials existents. I el Senat té una funció específica i significativa, entre altres, la representació territorial. El Senat és, doncs, en
tant que cambra de representació territorial de les Corts Generals, l’expressió de la territorialitat de l’estat realment
existent.
I és, precisament, en les matèries relacionades amb el
desenvolupament autonòmic, com va ser la tramitació del
nostre actual Estatut d’autonomia, o la política regional, o
la política local, on assolix i s’identifica més el protagonisme institucional, tant per la seua especialització, de fet,
com per les competències que expressament té atribuïdes.
Hi ha una sèrie de matèries de transcendència pròpia on el
Senat s’equipara a les funcions del Congrés dels Diputats,
inclús en alguna d’elles és capaç de pronunciar-se amb caràcter previ, com són les següents: l’autorització d’acords
entre les comunitats autònomes; la dotació, distribució i regulació del fons de compensació interterritorial; l’adopció
de mesures per a obligar a totes les comunitats autònomes
en la defensa de l’interés general de l’Estat i la necessitat
de dictar lleis d’harmonització de les disposicions normatives de les comunitats autònomes. Aquestes són les competències en què el Senat dota una funció de rellevància singular. El nostre Senat exercix les funcions constitucionals
ordinàries actuant com a poder colegislador de l’estat.
Per la seua incidència dins de la nostra comunitat autònoma, tots aquests aspectes i altres de rellevància institucional, com és el desenvolupament de teixits productius de
les nostres terres valencianes, com pot ser... el port, o, com
pot ser, pensant en la defensa dels grans reptes que té la
Comunitat Valenciana per als propers anys, amb una actitud sempre de respecte, de lleialtat institucional al govern
de tots els valencians, en les qüestions d’estat que afecten
sempre la nostra comunitat autònoma, com podria ser el
cas del corredor del mediterrani, dels recursos hídrics, del
turisme, de l’educació, dels temes sociosanitaris, de les polítiques econòmiques per a sortir d’aquesta crisi, del territori i de les defenses de l’estat del benestar.
Pàgina 28
És la meua intenció defensar els interessos de la Comunitat Valenciana al Senat i desitge que la meua presència
servisca per a ajudar a buscar sempre consens en els interessos de la Comunitat Valenciana. I per aconseguir aquests
objectius m’avala –crec que m’avala– la meua trajectòria
dins de la política territorial des de l’any 1991. Treballaré
sempre per continuar preocupant-me per l’impuls del finançament municipal i per la definició competencial dels nostres ajuntaments, aspecte que tractaré de treballar des d’una
anàlisi dels serveis impropis que desenvolupen dia a dia els
governs locals amb la intenció d’animar i contribuir a un
debat sobre aquesta matèria que ha de superar dos obstacles: d’un lloc, la concreció de les competències locals, i,
d’altre, redissenyar les fonts de finançament local.
Altra de les qüestions fonamentals que, com a senador
de representació autonòmica, tindria la intenció de treballar, és el recolzament en les polítiques econòmiques per a
fer front a l’actual crisi econòmica i la defensa de les polítiques d’especial interés de tots els valencians. Estic fermament convençut que a Europa, a l’estat espanyol i a la Comunitat Valenciana tornarem a véncer entre tots aquests
moments de dificultats.
Tenim una Comunitat Valenciana que és dipositària de
moltes actituds –i la tradició ens avala–, amb grans valors,
en què hem de preocupar-nos i creure plenament perquè els
nostres ciutadans conserven el dinamisme, la seua capacitat
emprenedora i –com diuen al meu poble– amb ganes de fer
moltes coses. No obliden vostés que els valencians són
creatius, amb trellat i talent. Continuem tenint una bona
oferta cap a l’exterior i tenim un teixit associatiu cívic, ple
de civisme, viu i ben representat en tot la geografia valenciana, una cultura i una llengua que assenyalen la nostra
identitat com a poble. Tenim uns instituts tecnològics d’alta
qualitat i referencials, una base universitària pública, científica, molt sòlida, amb el reconeixement del seu campus
d’excel·lència, una posició geogràfica per vindicar plenament la capitalitat de la mediterrània.
Treballaré per a ajudar a sortir d’aquesta situació de dificultat econòmica sempre amb consensos i aportacions. Crec
en la força del treball i en les coses ben fetes, i també, en
l’empenta d’emprendre nous reptes i noves responsabilitats.
En totes aquestes qüestions me trobaran sempre al seu costat.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté, senyor Ángel.
Seguidament, té la paraula, en representació del Grup
Parlamentari d’Esquerra Unida, l’il·lustre diputat, senyor
Ignasi Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Bé, senyor Ángel, benvingut.
El senyor Ángel Batalla:
Bona vesprada.
El senyor Blanco Giner:
Bona vesprada i felicitacions perquè ha sigut vosté triat
pel seu partit per a ocupar un lloc en el Senat. Ja sap que té
garantida la designació perquè el sistema que s’ha establert
de la llei..., perquè no hi haja realment elecció. El felicite a
vosté i li vaig a explicar per què crec que no ens pugam felicitar tots i totes.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
Hi ha una qüestió –crec que ningú ha comentat encara–
molt cridanera. Anem, hui, a poder parlar amb cinc candidats titulars al Senat i els cinc són homes, cinc homes. La
paritat... ¿On queda la paritat? M’agradaria saber, el seu
partit –i, després, li ho preguntaré a l’exconseller Gerardo
Camps–, si ha tingut en compte que s’ha de visualitzar la
presència de la dona també en les més altes institucions de
l’estat, i, en este cas, la cambra alta. Per tant, en eixe sentit
no mos podem felicitar.
Per altra banda, un dubte que, sincerament, honestament, i amb la millor voluntat, també li transmet, i és que
siga el millor acumular càrrecs; vosté és alcalde d’un poble
valencià, de l’Eliana, on té una tasca de govern important, a
més a més amb coalició amb el meu partit, amb Esquerra
Unida, i el fet que un alcalde a més siga senador genera el
dubte de si és que va a desatendre alguna obligació
d’alcalde –que espere que no i n’estic segur que no–, o si és
que el Senat, com en molts altres casos –perquè no és vosté
l’únic–, és una institució on no hi ha molt a fer o que es pot
comptabilitzar amb altres.
Jo els he preguntat durant este matí a pràcticament totes
les persones que han passat per ací sobre la seua visió del
Senat, la funció que ha de complir, si l’està complint veritablement, si no caldria fer una reforma del Senat perquè fóra
una cambra de representació territorial en un sentit federalitzat de l’estat, i alguns m’han contestat i, altres, no. Li
transmet també la pregunta.
Per altra banda, crec que vosté té credencials suficients.
No sabia que havia militat en l’antifranquisme, però per a
mi és una cosa..., (veus) és una cosa que òbviament és valorable molt positivament, però, a més a més, vosté ha segut
càrrec públic electe i ha desenvolupat una tasca que, per
tant, li ha donat una experiència que vosté ha aprofitat perfectament en qualsevol institució.
Per això voldria fer-li les mateixes preguntes que este
matí li he comentat al seu company i expresident Joan
Lerma.
Des de la major sintonia que en alguns casos podem trobar amb els representants del Partit Socialista, ens preocupa
la pèrdua de sobirania popular que estem patint, especialment de dos anys cap ací, o d’any i mig cap ací. El fet que
les mesures econòmiques més importants, no?, les quals estan afectant, a més a més, a drets socials dels treballadors i
les treballadores, estiguen sent decidides en funció de la
pressió que els mercats internacionals exercixen sobre els
governs o institucions internacionals que no són electes ens
preocupa.
Ens agradaria també saber, com a representant d’eixa
sobirania popular a nivell municipal i, prompte, a nivell estatal en el Senat, vosté què pensa al respecte.
I, per últim, i donat que vosté és alcalde i té una llarga
trajectòria, saber què pensa sobre el finançament autonòmic
i, especialment, sobre el finançament municipal.
Des del nostre grup considerem que el País Valencià està
patint un dèficit de finançament per part de l’estat, que a
més a més se pot mesurar amb paràmetres objectius, que els
successius acords de finançament sempre han perjudicat al
País Valencià i que caldria millorar eixe finançament. De
quina manera des del Senat es pot treballar per a aconseguirho, i sobretot el tema del tema del finançament municipal.
Vosté sap molt bé que l’ajuntament al final ha de prestar serveis que en principi no serien competència seua perquè és
on s’adrecen les persones, perquè el tenen més a prop.
De quina manera anem a resoldre un problema endèmic
de la nostra democràcia, eixa segona descentralització que
especialment ha d’anar acompanyada de recursos financers.
Pàgina 29
S’ha dit alguna vegada que una possibilitat exposada esquemàticament és la dels tres terços en el finançament: un
33% per a l’estat, un 33% per a les comunitats autònomes,
un 33% per als ens locals. Entenent, a més a més, que les
diputacions són institucions que haurien de començar a reformular-se fins a la seua desaparició si les competències
poden ser assumides, bé per les administracions autonòmiques, bé per les mancomunitats comarcals.
Sobre tot açò jo crec que vosté té una experiència i una
qualificació per a poder opinar i m’agradaria que aprofitara
el seu torn de resposta, en la mesura que puga perquè només té cinc minuts per a tots, per a fer-ho.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Blanco.
Per part del Grup Parlamentari Compromís, la il·lustre
diputada senyora Mireia Mollà té la paraula.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyor Ángel, benvingut a les Corts Valencianes.
Jo voldria que intentàrem aprofundir una miqueta més
en els discursos perquè jo sé que és difícil que en cinc minuts, encara que han sigut deu, ens done una visió concreta
del que pensen que pot ser el seu paper i la seua labor en
Les Corts... en el Senat –perdó.
Més que res perquè jo, des que portem tot el matí ací,
veig que tothom visualitza la greu situació de crisi econòmica que patim, la greu situació de crisi social, la crisi de
valor. Són tots molt descriptius..., les seues intervencions,
però no van a allò concret. A mi m’agradaria que vostés
aprofundiren en allò concret. Perquè de la crisi econòmica,
de la crisi social i la crisi de valors hi han responsables, per
una part; hi han mesures equivocades, per una altra, i sobretot hi ha molts patiments.
I sobre eixes coses ningú és capaç de dir: «Doncs açò
que s’ha fet així no deuria haver-se fet així i deuria fer-se
de l’altra manera.» O, «efectivament, totes estes coses que
s’han fet, estes, estes i estes estan ben encaminades.»
Perquè vostés diuen: «Intentarem solucionar el problema de la crisi econòmica, de l’atur, de...», com si açò no
fóra ni anara amb ningú dels que estem ací. Com si açò no
fóra que portem anys en esta crisi econòmica, crisi social i
crisi de valors. Com si no s’hagueren posat damunt de la
taula mesures, no solament en el Congrés dels Diputats,
sinó en el Senat, sinó ací també en Les Corts. I com si tots
els que estiguérem ací no formàrem part d’este granet
d’arena que ha posat en perill i en situacions tràgiques a
moltíssimes i moltíssimes persones. Aleshores, m’agradaria
concrecions.
Per exemple, passe el que passe, passe el que passe,
vosté segurament li donarà temps a ser senador abans que
canvie el govern, si és que canvia. ¿Continuarà donat recolzament a un govern socialista que en la crisi econòmica
està agreujant la situació de milers i milers de famílies,
d’autònoms, de petites i mitjanes empreses, i no és perquè
ho diga jo, que no tinc per què estar il·luminada de res, sinó
que és que és la situació que es viu quan un ix de les institucions i obri les finestres i les portes de les institucions i
mira de cara a les persones que estant patint la crisi?
¿Vosté creu que el govern estatal i les mesures que després donen suport en el Senat estan en la línia d’eixir de la
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
crisi econòmica amb dignitat a les persones?, posar en el
centre a les persones en les institucions? No els mercats, ni
les entitats, ni no se sap bé què; a les persones, els seus problemes. ¿Vosté voldrà parlar de les persones? Eixa és una
de les qüestions. Perquè vostés diuen: el corredor mediterrani, l’AVE... però, i les persones?
Quan parlem de les hipoteques i de la reforma hipotecària ningú ha segut capaç de contestar. Quan hem preguntat
específicament si creuen que alguna mesura ha aprofitat
per a les persones en el seu dia a dia, tampoc ningú ha contestat. I a mi m’agradaria saber estes coses, perquè seria el
que a mi m’avalaria per a dir que vosté és un bon candidat.
Perquè jo discrepe molt que, amb estes coses que no tenen concrecions, vosté vaja allí i faça una faena reivindicativa, i no l’estricta de el partido manda lo que toque perquè
s’ha negociat en no sé quin despatx a porta tancada amb no
sé quin interés determinat. I això és el que m’agradaria saber.
Perquè vosté diu: «Impuls del finançament municipal.» I
diu: «Cal redissenyar les fons de finançament local.» En
base a què? Podem parlar d’un 33%, 33%, 33%? Podem dir
alguna cosa? Podem dir 25%, 25%, 50%? Podem que algun
representant dels que vinga ací mos diga concretament què
és redissenyar? No mos quedem en les frases. Anem al fons
de la qüestió. Podíem estar d’acord amb un 33%, 33%, 33%?
O diu vosté que la cambra –el Senat– és la veu de
l’estat de les autonomies i que, de fet, s’ha d’ocupar perquè
se complisca en el desenvolupament autonòmic, etcètera.
Les veus dels grans partits, moltes veus de PP, PSOE
que han atacat frontalment l’estat de les autonomies, les
competències i han dit que és un gasto el que tingam el
desenvolupament les autonomies... Vostés, amb açò, com
ho plantegen? Pensen que l’autonomia ha de salvaguardarse per damunt del que se planteja per alguns il·luminats
dels dos grans partits?
O quan parlem de duplicitats, de gastos superflus, de
transparència, ¿podem considerar a dia d’avui ridícul i innecessari, per exemple, les diputacions provincials, ja que
tenim ja de per si cambres suficientment responsables i
amb competències i amb recursos com a per fer estes tasques de representació dels municipis?
Totes estes coses probablement serien les que..., més
que la seua satisfacció, que supose que, doncs bé, al seu
partit li donarà gust i tal, però a mi me toca la part del contingut, i és el que me falta dels membres que per ara han
passat per aquesta comissió.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
En representació del Grup Parlamentari Socialista, el
seu portaveu en la comissió, l’il·lustre diputat senyor Rafael Rubio, té la paraula.
El senyor Rubio Martínez:
Gracias, señor presidente.
Señor Ángel, muchas gracias por su comparecencia hoy
aquí.
Mire, de lo que se trataba es de analizar su currículum,
ver su trayectoria profesional, política y tomar una decisión. No estamos juzgando superhombres o supermujeres,
en su caso, que tengan la varita mágica de la resolución de
todos los problemas, aunque sin duda alguna yo tengo claro
que usted, señor Ángel, sí que sabe cómo afrontar, o creo
que sabe cómo afrontar los problemas que tenemos en este
momento en nuestra comunidad y en nuestro país.
Pàgina 30
Usted ha definido las funciones del Senado desde un
punto de vista metodológico y político de una manera correcta. Usted ha hablado de una serie de cuestiones importantes. Pero aquí se plantean otras cosas. Es decir, en este
momento…, se decía hace unos minutos si cree que usted,
que es un político que se dedica a las personas, que yo creo
que en su faceta de alcalde es evidente que las personas han
sido el objeto central de todas sus políticas, así lo ha hecho
y así lo ha ido demostrando, y estoy convencido de que
también en su posición de senador, también, evidentemente, todas las políticas que haga tendrán como objeto central
la mejora de las condiciones de vida de todos los ciudadanos, tanto de los ciudadanos valencianos, como del resto de
España.
Usted ha dicho una serie de cuestiones que son importantes. Ha hablado de la crisis de confianza que los ciudadanos tienen con las instituciones. Eso es un hecho cierto
que últimamente lo vemos todavía mucho más agrandado.
Hay una crisis cierta de confianza en las instituciones. Lo
que no hay tampoco muy claro es la manera de ir resolviendo esa crisis de confianza.
A mí me gustaría que usted pudiera darnos alguna indicación de lo que cree desde su punto de vista personal que
es necesario hacer o remover para que esa crisis de confianza que los ciudadanos tienen con las instituciones vaya
desapareciendo de una manera paulatina.
Yo estoy convencido e que eso lo ha hecho a la escala
local y que, evidentemente, pues también sabrá aportar su
trabajo y su esfuerzo en una escala superior, como es en
este caso en su trabajo en el Senado.
Usted ha hablado también, lo conoce, del tema de la financiación municipal. Yo creo que ahí ha trabajado mucho
ese campo de la financiación municipal, y también sería
conveniente escucharle algunas cuestiones respecto a ese
tema.
Usted ha hablado de las competencias impropias que los
ayuntamientos van asumiendo porque otras administraciones no hacen lo que deberían de hacer o no cumplen, efectivamente, el cometido que tienen asignado. Y usted habla,
efectivamente, en este caso que los ayuntamientos –y yo
coincido– desgraciadamente tienen que dedicar una parte
importante de sus recursos, que ya de por si son unos recursos débiles, a ir a satisfacer esas necesidades, dado que los
ciudadanos –es un hecho cierto– a la primera persona que
van a pedirle o le van a reivindicar que cumpla esas funciones es a su alcalde o a sus concejales. Por tanto, me gustaría
conocer ahí por dónde cree que tiene que ir esa posible reforma de financiación de las administraciones locales.
Y un tercer aspecto, porque usted lo ha comentado y
está así en su currículum, usted es funcionario, trabajador
público de la Diputación Provincial de Valencia, conoce la
Diputación Provincial de Valencia en la doble vertiente por
haber sido diputado provincial en su momento y por ser
también funcionario de dicha institución. ¿Cuál cree que
debe ser realmente la función básica de las diputaciones?
Hoy estamos asistiendo, no hoy aquí, sino ahora últimamente, a una discusión sobre si su eliminación, sí, su eliminación, no, cuestión esta que en todo caso llevará a un debate mayor y, en todo caso, una modificación de tipo
constitucional. Pero usted, ¿cree que hay de redefinir el papel de esas instituciones? Y si hay que redefinir el papel de
esas instituciones, ¿en qué línea tiene que ir esa redefinición de las diputaciones provinciales?
Es cierto que las diputaciones tienen un papel y que surgieron en España en un momento determinado en el siglo
XIX, y que esto ha evolucionado mucho afortunadamente.
Pero, ¿qué cree usted que habría que hacer en este caso con
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
esas instituciones de carácter intermedio que son las diputaciones?
Esas serían las tres cuestiones que me gustaría brevemente pudiese comentar, pero nos daría una idea de por
donde van sus planteamientos en aquella materia en la que
le podemos decir o podemos reconocer que es usted un especialista, que no tengo duda que también otras cuestiones
de tipo económico podrá abordar, pero en esta concretamente podremos, de alguna manera, atinar más en su respuesta.
Muchas gracias.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Rubio.
Per part del Grup Parlamentari Popular, l’il·lustre diputat i portaveu en esta comissió senyor Eduardo Ovejero té
la paraula.
El senyor Ovejero Adelantado:
Gracias, señor presidente.
Buenas tardes.
José María, bienvenido.
Señor Ángel, si en sus sucesivas tomas de posesión
como alcalde de L’Eliana siempre expresa que dicho acto
para usted es un orgullo, un extraordinario honor y una
gran responsabilidad, convendrá conmigo que representar a
nuestra comunitat, a los valencianos en el Senado será, si
cabe, aún más ilusionante.
Y el trámite de hoy aquí en la sede parlamentaria, desde
donde manda la soberanía de nuestros conciudadanos, será
además para usted un ejemplo del sometimiento y rendición de cuentas o proyectos al que voluntariamente al elegir la vida política nos obligamos.
Hoy, al ser su primera vez que va a representar en la cámara alta a las valencianas y valencianos, podemos quizás
pedirle, más que preguntarle, que sienta pasión por nuestra
comunitat como lo demuestra por su pueblo, pues nuestra
gente es dinámica, innovadora, diversa y necesita sobre
todo en estos momentos de acuciante crisis que todos sus
representantes, sean del signo político que sean, luchen denodadamente y si puede ser, que debería ser, juntos por
conseguir cuanto antes salir de esta situación.
En su intervención, la he aceptado casi plenamente, ha
pergeñado alguna de las metas que con su trabajo en el Senado desearía conseguir. Pero a mi grupo, a las personas
que representamos desde el Partido Popular nos gustaría ratificara o explicara su opinión sobre el trabajo a realizar en
pro de nuestra tierra.
Por ello, voy a plantearle unas pocas preguntas que seguro va a contestarme, pues nadie duda de su talante y esta
cualidad suya, le comento, es una característica que hasta
sus contrincantes políticos le reconocen.
Para que nuestra comunitat, punta de lanza en progreso
y prosperidad, siga su desarrollo ordenado y sostenible,
apostando por un modelo de urbanismo equilibrado tanto
social como territorial, tal como han avalado las altas instancias europeas, ¿intentará con sus iniciativas recuperar la
buena imagen de nuestra tierra que otros allende el tiempo
intentaron socavar?
¿Va usted, al igual que lo hace en su municipio, a apostar por una estrategia territorial que sea un auténtico motor
de equilibrio social y territorial del civismo y la convivencia, así como de su prosperidad?
Pàgina 31
¿Va usted a trabajar desde su escaño por una comunitat
que tenga una educación moderna, avanzada, sin perjuicios, pensando además en uno de nuestros signos de identidad, nuestra lengua, en aquellas otras que preparen a nuestros niños y jóvenes para un mejor futuro vital y
profesional?
Y como consecuencia de lo anterior, ¿pondrá todo su
esfuerzo en colaborar, sin pensar en su ascensión política,
en todas aquellas propuestas, provengan desde donde provengan o por sus propias iniciativas, en generar y fomentar
la ocupación y la innovación para conseguir una comunitat
más eficiente, más moderna y que sus jóvenes y sus parados vislumbren con claridad su presente y su futuro?
Señor Ángel, es usted secretario de Acción Municipal
en su fuerza política y uno de los munícipes más veteranos
de nuestra comunitat. Ello me lleva a pensar que su elección como senador va a imprimir un nuevo (inintel·ligible)
… a su partido en la cámara alta. Y si a ello sumamos los
años que estuvo como hombre fuerte en la sombra de dos
presidentes de diputación, nos sentiríamos defraudados
–deseo que no– si su labor no hiciese, junto a otros senadores con características políticas similares a la suya, que la
imagen de nuestros alcaldes, en muchos casos mal valoradas, no mejorase. Y le tengo que adelantar que usted, con
su intervención, ha despejado mi duda. Realmente va a trabajar por ellos.
Por lo tanto, yo le pedía, en esta (inintel·ligible) ..., pero
ahora ya con lo que usted ha dicho ya le digo que sí, pero
sigo el discurso, le pediría se esforzara y hiciera cuanto
pueda por reivindicar su trabajo y facilitar su labor, pues,
como usted bien sabe, son los que realmente, día tras día,
sin descanso, solucionan en primera línea muchísimos de
los problemas reales de nuestros conciudadanos, y sobre
todo en los momentos actuales los que con su esfuerzo y
trabajo están evitando la fracción de nuestro sistema social.
Usted entiende la política, así lo ha expresado en diversos foros y lo practica, sino pues no seguiría siendo alcalde
de su ciudad. Y usted entiende esa política como una preocupación, y usted lo ha dicho hoy aquí también, por los
problemas colectivos y la búsqueda de soluciones como
compromiso ciudadano, como diálogo. Por ello, si usted
piensa así y comparte lo que el senador Lerma dijo hace
unos meses sentado en esta misma comisión, que los senadores territoriales se sienten valencianos por encima del
partido que los avala, creo que estaríamos iniciando una
etapa muy fructífera para nuestra comunitat. ¿Va a ser también esa su pretensión?
Él argumentó, el señor Lerma, además, que para una
buena labor en el Senado por y para nuestra tierra deberíamos entablar una interrelación más cotidiana con ustedes y
nuestro parlamento. Y considero lo mismo. De ahí que, seguro, con la aquiescencia de todos los miembros de esta comisión y con permiso de la presidencia, deberíamos comprometernos en llevarla a cabo, nuestros conciudadanos
nos lo van a agradecer.
Por lo tanto, ¿estará usted dispuesto a participar cuantas
veces así se lo solicitemos? No como otra persona.
Hoy, señor Ángel, no toca ser por mi parte ni contundente ni fiscalizador de gestión, todavía no es usted senador.
Preferiría que siempre, en posteriores comparecencias suyas, ya con su acta, acta de senador que, como sabrá, imprime carácter vitalicio, al menos de título, pudiera valorar positivamente su acción política en pro de nuestra comunitat.
Hoy tan solo le he formulado unas cuestiones que, no
por sencillas, están exentas de calado político, y que de su
contestación o matización, si tiene a bien, vislumbraremos
su futura labor.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
Deseo, como ferviente liberal y por ende constitucionalista, que a usted su fecha de nacimiento también le marcara para que entre todos los que estamos comprometidos con
la democracia, la libertad y la tolerancia, y cada uno desde
su puesto, trabajemos por las valencianas y los valencianos.
Pues ya sabe, como decía ese cantautor cubano, que usted saca muchas veces a referencia, Silvio Rodríguez, al final de este viaje en la vida quedará nuestro rastro invitando
a vivir.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Ovejero.
Per a tancar la compareixença, el senyor Ángel té la paraula.
El senyor Ángel Batalla:
(Inoïble) ... i segurament sols per circumstàncies purament internes, a la millor aquesta cosa que va més enllà de
l’estètica, va més enllà de l’estètica, podria haver estat resolta.
Però esta no és una qüestió estètica, és una qüestió de
valors, i les qüestions de valors transcendixen les circumstàncies en què se comportem. Moltes vegades les circumstàncies estètiques mos fan perdre les circumstàncies i les
arrels cap on devem d’anar. I jo ahí sí que compartisc amb
vosté que estes coses haurien d’estar més reglades.
Quant allò de compatibilitzar. Mire, jo no he sigut un
alcalde alliberat mai, no he estat en un sou des del meu despatx mai i he compatibilitzat el meu treball en la Diputació
de València amb la meua responsabilitat d’alcaldia, amb diverses majories absolutes amb el que els seus correligionaris han conformat i molt bé el govern a la meua ciutat, i he
pogut compatibilitzar el treball amb la funció de l’alcaldia,
perquè darrere sempre hi han hòmens i dones que són els
que li donen substrat a les polítiques quotidianes que afecten als ciutadans, més enllà de la vàlua d’un alcalde. I jo
crec que això ho tenim garantit. I, efectivament, pense
compatibilitzar, com he fet, portant les garrofes a ma casa,
que és el sou, amb el qual puc mantindre’m jo i la meua xicoteta família. Per tant, entendrà que és un tema de temporalitat. I com sóc maratonià, com vosté sap, doncs aquestes
coses físicament m’afectaran poc.
Jo sí que crec que necessitem millorar el tema de les
competències municipals. He sigut un abanderat d’aquestes
coses des de fa temps immemorables, també per una qüestió d’edat, ho tinc escrit, ho tinc publicat. I crec, no sé si la
fórmula aritmètica o polinòmica, ha de ser el 30-30-30,
perquè he de dir-los que els erudits, els que fan literatura
professional sobre açò, tampoc estan d’acord. El que sí que
és cert és que hem anat un pas enrere en el govern de la
proximitat, amb els més de 8.000 governs de la proximitat
a l’estat espanyol i amb els 1.500 de la nostra comunitat
autònoma. I hem tingut flacs favors per a poder solucionar
esta..., col·lectivament, eh! Açò no és imputable a una persona, a un grup polític, sinó col·lectivament. Fa hores ha
passat per ací la llei d’administració pública, i era un moment per haver-li donat suport i haver solucionat aquestes
circumstàncies. I no ho hem fet, i no ho hem sabut fer o ho
hem postergat. Entendran que si vinc a examinar-me no
vaig a dir-los a ningú de vostés ninguna circumstància.
Però eixa és una hora que han passat per ahí. I el municipalisme vàrem estar, estem expectants per a poder solucionar eixa circumstància. Perquè el 30% de la despesa pública dels nostres ajuntaments públics no és competència
Pàgina 32
municipal. I toquen a la porta quotidianament tots els ciutadans perquè resolguem els problemes que tenen des de
l’educació –quedaria mal que jo només parlara del meu
municipi–, en quantitats ingents, perquè assumim les competències en funció dels valors que volem donar-li al govern de les ciutats, per això diem que el gasto corrent se’l
jutjarà en funció de la ideologia i dels valors que puga tindre eixe compromís en el seu exercici d’equip de govern,
perquè això entenem que és el gasto corrent.
I si li donem escoleta infantil, si donem beques, si donem menjador, si donem tot això, això va al gasto corrent, i
hem de llevar-lo d’altres coses. Per això és necessari que
millorem el finançament local. I el finançament local, en
aquestos moments d’incertesa, entendrà vosté que no estem
per a donar massa floritures, però és cert que almenys el
desenvolupament doctrinal o el desenvolupament del que
seria la nova arquitectura municipal hauríem de donar-la.
I ahí és el moment de ser valents i de ser capaços de dir
que, tal i com diu la Constitució, la nostra carta magna, que
ha desenvolupat molt bé allò de les funcions de l’estat, les
funcions del govern central i de l’autonomia, no ha desenvolupat l’altre govern, que és el govern de la proximitat,
que té la mateixa naturalesa a la Constitució espanyola.
I no ho hem fet. I cal, després de trenta anys, desenvolupar-la. No podem etiquetar-ho perquè totes les veus que
han anat assumint les seues competències on hem tingut no
hem pogut donar-ho. Però hem de donar-ho perquè en
aquests moments els municipis, tots els municipis, anem a
tindre problemes per continuar donant aquestes polítiques
de progrés i de l’estat del benestar al nostres municipis.
I jo sí que crec, senyora Mireia, que hi ha una forma, des
d’allò local a allò global. I des d’allò local és des d’on enceten les polítiques públiques per a la recerca, per a sortir de la
situació econòmica. I aquest és el segell personal que una
circumstància..., que és no pujar els impostos, que és ser capaç de cinc anys no pujar els impostos, continuar mantenint
les polítiques públiques que afecten a la desigualtat en un
entorn de set quilòmetres quadrats, que és ser capaç
d’integrar les famílies que menys tenen, que és ser capaç de
donar polítiques de protecció pública, d’equitat, de transparència, que és ser capaç de continuar creient en l’escola pública, que és ser capaç de creure que el nostre idioma és el
valencià, que és ser capaç d’entendre que aquestes circumstàncies ajudaran a sortir d’aquestes incerteses.
Jo amb varetes màgiques puc assegurar-li...
d’illuminatis no crec. És més, quan llig l’illuminati sempre
són determinats homes que van uniformats, i els tinc por, i
patisc. L’illuminatis no existix, però sí que crec que del
global, de les polítiques que fem tots els alcaldes i alcaldesses, que és generalment des de polítiques progressistes, es
pot ajudar almenys a allò que dia el jurament hipocràtic,
sanar y, si no, consolar. I aquestes circumstàncies (inintel·ligible) ... en la ferma convicció que podem sortir
d’aquesta situació econòmica sols des de polítiques públiques, de transparència i de donar compte als nostres administrats del que fem quotidianament, malgrat ens equivoquem, malgrat ens equivoquem. Perquè jo estic convençut
que en la meua política pública des de l’any 1997 com a alcalde m’he equivocat moltes vegades, moltes vegades, i he
demanat perdó. Perquè els polítics hem de demanar-los
perdó als nostres ciutadans quan ens equivoquem. Entendran que m’he d’haver equivocat poc perquè crec molt en
la democràcia com vosté i any rere any he continuant validant la meua acció a la meua ciutadania. Però sí que crec
en la ferma convicció que des d’allò local podem solucionar molt per aquestes circumstàncies.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
La política reivindicativa crec que és necessària sempre
en l’acció política valenta. No podem estar vivint de
l’autocomplaença o del passat. Això només mos servix per
a estirar jaquetes. Sí que crec en l’acció ferma de pensar
que hi ha una capacitat de fer les coses millor. Però això
tampoc no té etiquetes ni és el marchamo de ningú. Això és
una circumstància més ideològica i més de compromís permanent, i tampoc li puc assegurar que té marchamo, com
vosté molt bé sap.
Jo crec que estes coses mos han de fer travessar que
aquests moments hem de sumar, sumar tots, a pesar del
cromatisme i de la policromia que mos puga defensar i diferenciar, perquè el ciutadà del meu poble no entén que estem en picabaralles per una circumstància del nom d’un
carrer o simplement el que els importa és que tots els meus
xiquets estiguen escolaritzats en una escola pública de qualitat i en valencià, si és possible.
Jo crec que estes són les circumstàncies que hem de...,
les polítiques econòmiques que hem de fer des d’allò local.
Haurien de ser moltíssimes. Som els que millor podem donar fórmules per a corregir l’atur, perquè coneguem la realitat social de cada un dels nostres municipis. Coneguem quines són les franges on podríem resoldre amb polítiques
econòmiques per a incentivar la política econòmica, industrial, que patim als nostres municipis. Per això sóc un ferm
defensor que hi ha moltíssim camp per a fer des d’allò local.
El senyor president:
Pàgina 33
que tots els qui representem aquesta institució tingam un
denominador comú en la defensa d’allò que ens identifica
com a poble, que és un idioma, que és una terra i que és capaç d’entendre per a fer-mos entendre.
És cert, i abans no ho he dit, que hem d’augmentar la
nostra participació en els fons de l’estat. És necessari que la
comunitat autònoma continue avançant. En els darrers anys
hem avançat molt, però és insuficient per a tindre aquesta
circumstància que una comunitat com la nostra, amb cinc
milions de ciutadans i amb una activitat empresarial que
pot tindre per a trobar ocupació i augmentar la nostra participació en el (inintel·ligible) ..., queda molt de camí per fer
i és un camí comú.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Ángel per la seua presència, la
seua intervenció i l’exposició que ha fet a totes les senyories contestant les qüestions que li han sigut plantejades.
Ara fem un descans de mig minut per a despedir el senyor José María Ángel i donar la benvinguda a la il·lustre
senyora Mercedes Sanchordi.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Senyories, es reprén la sessió.
Li pregue vaja concloent, senyor Ángel.
El senyor Ángel Batalla:
I sí que crec que les diputacions haurien d’estar sotmeses a una..., no sé si a una reforma almenys competencial.
No entenc que les diputacions continuen tenint polítiques
sanitàries, polítiques psiquiàtriques, polítiques educatives,
com és l’escola de Catarroja, per significar alguna cosa que
conec ben bé, o l’escola de Requena, o l’escola de sordmuts o 2.500 quilòmetres de carrer per a mantindre 248
municipis de la província de València. Entenc que això són
competències de la comunitat autònoma.
Les diputacions estan obligades a donar equitat als pobles més xicotets i resoldre des de l’acció... per a resoldre
els problemes que els pobles més menuts no poden atendre.
Perquè és necessària l’acció de l’equitat. Els ciutadà de la
Pobla de Sant Miguel, que és el poble més menut de la província de València, té els mateixos drets que el ciutadà de
l’Eliana. I això s’ha de fer des d’alguna administració.
La diputació podria resoldre tots eixos problemes perquè té funcionaris qualificats i capacitat per a ser-ho perquè
entén el que és local. Ara, és de veres que s’ha de despullar
d’una sèrie de competències decimonòniques, que no han
resolt eixos problemes, no ho han resolt.
Recordaran vostés que va ser el president Lerma el que
va fer una primera llei de coordinació per a les diputacions
de València. Malauradament, malauradament..., eh..., amb
una sentència del Tribunal Suprem, va ser el primer que va
voler coordinar aquestes circumstàncies.
I, per acabar, sí que volia agrair-li les seues paraules al
senyor Ovejero. Veig que me llig, és de veres que el veig
que me llig, i sí que dir-li que efectivament entenc, per allò
que dia Indalecio Prieto, me permetrà que ell era... a fuer
de ser liberal era socialista, a fuer de ser socialista jo sóc
valencià i profundament demòcrata. Entenc que aquestes
circumstàncies han de ser per a entendre, per a resoldre
aquestes circumstàncies i ser capaç que hi ha una capacitat
Compareixença d5e la senyora Mercedes Sanchordi García
El senyor president:
Donem la benvinguda a la il·lustre senyora Mercedes
Sanchordi, molt coneguda ací en la cambra. Ha sigut diputada en diverses legislatures. Sempre ha tingut el reconeixement de tots els companys pel seu treball i per la defensa
que ha fet dels postulats del seu partit i la defensa també, al
mateix temps, dels interessos de la Comunitat Valenciana.
Benvinguda, senyora Sanchordi. Ja coneix el procediment, perquè ja ha estat observant-lo, així que té la paraula
perquè es dirigisca a la comissió en els termes que crega
convenient. Té la paraula.
Perdó, volguera agrair també a la senyora Sanchordi,
com he agraït a tots els compareixents, que haja assumit
que la convocatòria s’ha fet en temps i forma a pesar que
ha sigut comunicada en tan sols vint-i-quatre hores de
temps i a més per telèfon.
Moltes gràcies, senyora Sanchordi. Quan vullga pot intervindre.
La senyora Sanchordi García:
Moltes gràcies, senyor president. Moltes gràcies per la
seua presentació.
Senyories, en primer lloc vull remarca el plaer i l’honor
que significa per a mi comparéixer en esta casa, en Les
Corts, una institució que m’estime i m’estime molt i una
institució de la qual he format part durant dotze anys de la
meua vida. En les tres legislatures que he sigut diputada a
les Corts Valencianes he tingut a més el privilegi i la sort de
ser portaveu en les tres legislatures i a més d’àrees tan diverses com, per exemple, en la primera legislatura vaig ser
portaveu d’infraestructures…, bé, mentisc, aleshores encara
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
era l’antiga COPUT i per tant era infraestructures, era ordenació del territori, era urbanisme, era sanejament i depuració
d’aigües i era infraestructures de recursos hidràulics.
En la segona legislatura vaig ser portaveu de cooperació
al desenvolupament. I en esta última legislatura vaig ser
portaveu de governació, que tenia àrees com seguretat i
emergències. He tingut també la sort que en cada una
d’eixes àrees en cada legislatura han vingut ací al Parlament diversos projectes de lleis i a més concretament en
dos vam poder o vaig poder arribar a un alt grau d’acord
amb el grup majoritari de la cambra i, per tant, almenys dos
lleis van ser aprovades amb una àmplia majoria, i això entenc que sempre és positiu. I, sobretot, he tingut la sort estes tres legislatures de poder traslladar d’una manera directa ací, a estes Corts, demandes i inquietuds de la ciutadania
i de col·lectius ciutadans.
Bé, senyories, si acabe de dir el molt que m’estime esta
casa, no és ni la mitat, ni la mitat del que m’estime la meua
terra i la meua comunitat, comunitat de la qual vinc formant
part no dotze sinó quaranta-un anys ja. I al llarg de la meua
vida he de dir que durant tot el temps que he tingut un càrrec públic sempre, sempre la meua tasca i el meu objectiu ha
sigut defensar els interessos dels valencians, ni més ni menys. I ho he fet des de diferents àmbits territorials i ho he fet
sempre baix la meua i des de la meua ideologia política, les
meus conviccions i la meua manera d’entendre la societat i
les coses que entenc que la societat necessita per a millorar
sempre, com he dit abans, amb l’objectiu de procurar el màxim benestar per als valencians i valencianes. Benestar que,
ara més que mai, se fa necessari donada la greu situació econòmica que estem patint en la comunitat, en Espanya i també fora d’Espanya, com tots vostés saben.
I dic açò perquè són les idees o deurien ser les idees les
que definiren les accions públiques, les accions públiques
que entenem que cal fer en el cas de tindre el govern i les
accions públiques que entenem que cal fer o que cal proposar en el cas d’estar en l’oposició. Per això, per eixos principis, per eixes conviccions, també he de dir que pel que fa
a les Corts Generals la que ara els està parlant recolzava,
recolza i ha estat d’acord en, per exemple, una sèrie de projectes de llei que s’han dut a terme, s’han dut endavant com
podria ser, sense ànim de ser exhaustiva, la llei que fa possible el matrimoni entre persones del mateix sexe, però
també la llei de l’avortament o la llei de la dependència. És
més, també estic d’acord en un projecte de llei com és el
projecte de llei de mort digna.
I estic d’acord perquè establixen drets i els drets són
drets i no obligacions; és a dir, estableixen una sèrie de
drets que per a mi conformen un avanç per a la societat i
que precisament perquè no són obligacions cada u puga
triar si vol fer o no vol fer ús d’eixos drets que se’ls atorga.
Però no només en matèria de drets i parlant del govern
de l’estat he de dir que n’hi han almenys dos ministeris als
que conec especialment per la vinculació que he tingut, donades les àrees que he portat ací en estes Corts, com són el
Ministeri de l’Interior i el Ministeri de Foment, que entenc
que han fet estos últims anys una tasca important per als interessos de la Comunitat Valenciana.
Per tot açò, senyories, que he dit, és evident que és molt
difícil que tots els qui estem ací des de diferents opcions
polítiques pugam entendre de la mateixa manera o valorar
de la mateixa manera quina és la situació de la Comunitat
Valenciana i quines són les mesures que caldria dur a terme
per a millorar la situació dels valencians. Ara bé, una cosa
és difícil i una altra cosa és que siga impossible, que no ho
és ni ho pot ser. Ací en estes Corts hi ha hagut molt exemples de temes concrets, d’accions concretes en les quals
Pàgina 34
s’ha pogut arribar a un acord. És a dir, lo cortés no quita lo
valiente, i les conviccions i els principis ni són, ni poden
ser incompatibles en la defensa dels interessos d’aquelles
persones a les quals representem. I, ojo, no estic parlant
d’aquells ciutadans que mos voten, que voten a cada opció
política sinó, i sobretot ja pensant en el Senat, els interessos
de tots els valencians i valencianes.
Cal fer esforços per arribar a acords, sobretot si mos
creem, i jo m’ho crec, que el Senat és o, millor dit, hauria de
ser una autèntica cambra de representació territorial i no el
que està sent malauradament fins ara, que és una cambra, se
considera que és una cambra de segona lectura de determinades iniciatives legislatives i on cada grup polític està en el
seu grup polític i no precisament i en primer terme per la defensa dels interessos de la comunitat a la qual representa.
I, per tot açò que he comentat, referit sobretot al Senat,
si en algun moment arribe a prendre possessió com a senadora territorial de la Comunitat Valenciana, açò és el que
faré: defensar els meus principis, però defensar també els
interessos dels valencians. I, ojo, ho faré siga qui siga o
siga el que siga el color polític del govern de l’estat en eixos moments. I espere que tots els senadors de la comunitat
facen el mateix, que defensen els interessos dels valencians, siga quin siga el color polític i que, siga de pas, jo
particularment espere i desitge que siga roig.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Sanchordi.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Senyora Sanchordi, jo no la coneixia, vosté portava dotze anys en la cambra i justament se n’ha anat quan jo entre.
Però li dic que m’ha agradat molt la seua intervenció, sobretot la manera d’exposar-la.
Vosté ha dit que parla i que treballa políticament des de
la ideologia i des de les conviccions. Entenc que des d’eixa
ideologia i amb eixes conviccions segur que està el valor de
la igualtat, espere que estiga molt arrelat. I per això voldria
preguntar-li què li sembla que la proposta que hui ací estem
examinant i que es votarà dijous siga de cinc homes per al
Senat, Julio de España, Alfonso Ferrada, Gerardo Camps,
Joan Lerma i José María Ángel, tres del Partit Popular, dos
del Partit Socialista.
Vosté ha dit que recolza una tasca legislativa que s’ha
dut a terme i ha citat la llei del matrimoni entre persones
del mateix sexe, la llei de l’avortament, la llei de dependència, la llei de mort digna. Supose que s’ha oblidat de la llei
d’igualtat, però segur que també vosté la recolzarà; una llei
d’igualtat que establix un sistema de paritat mínima en les
llistes electorals per al Congrés que havera impedit que hui
haguérem d’estudiar una proposta com aquesta en la qual hi
ha cent per cent d’homes i zero dones per al Senat en la
quota de representació territorial. M’agradaria saber la seua
opinió i si no se podia haver fet un esforç per part del seu
partit i per part del Partit Popular en presentar una proposta
paritària.
Per altra banda, vosté ha fet un comentari que coincidix
en el que jo he estat expressant com a preocupació al llarg
del matí en altres compareixences en el sentit que el Senat
en estos moments és ni més ni menys que una cambra de
segona lectura, perquè no té la funció de representació territorial o el funcionament, com hauria de ser un estat federal en una cambra que de veritat representara eixos interes-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
sos, amb competències pròpies i diferenciades de les del
Congrés.
Eixe és un problema, perquè tenim una institució desconeguda per als ciutadans i ciutadanes, no massa valorada,
que en moltes ocasions, a més a més, acull persones que tenen altres càrrecs públics i que compatibilitzen la condició
de senadors i senadores amb la d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores. Hui han passat per ací alguns candidats
que ja tenen eixa condició. Vosté també és regidora, pel que
veig, en l’Ajuntament de Burriana. M’agradaria saber què
pensa de l’acumulació de càrrecs públics i si en el cas que
vosté haguera de prendre possessió de l’acta de senadora
deixaria o no la de regidora.
I poc més. Felicitar-la de nou per l’elecció del seu partit. Lamentar que siga una elecció tancada per part dels
grups polítics que assoleixen una representació que els
dóna peu a poder nomenar senadors i senadores i que en el
fons hui estigam ací fent un tràmit sense conseqüències
pràctiques, però que, bé, ens dóna peu a parlar d’aquestes
coses que també són interessants.
El senyor president:
Gràcies, senyor Blanco.
Senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyora Sanchordi, benvinguda de nou a estes Corts, un
plaer tornar-la a tindre a prop, avui vosté ahí dalt, fent de
compareixent, però encantada de trobar-la de nou, perquè
jo crec que vosté és una dona amb idees, una dona valenta,
una dona decidida, i ho ha demostrat en la seva compareixença, si bé és cert que sabrà que també tinc peròs a algunes coses que m’agradaria que m’aclarira.
Perquè vosté ha explicat, doncs, d’alguna manera, ràpidament les experiències polítiques que ha tingut ací, en Les
Corts, per a donar-li d’alguna manera també sentit al que
podria ser la seva activitat en unes possibles comissions en
el Senat. A mi em sembla bé, però jo crec que alguns estan
compresos, que..., estan avui d’alguna manera sorpresos,
vull dir, que vullgam parlar de política i no fer d’una comissió de recursos humans d’una empresa..., d’una gran
empresa que només que analitze el simple currículum, com
si nosaltres tinguérem de donar-li una palmadeta a
l’esquena als que vinguen a comparéixer ací i dir: «Adelante compañero, que a usted le vaya bien», ¿no?, «y que le
venga el viento de cara».
Doncs, jo, com comprendrà, no vaig a caure en això,
perquè, qui vullga donar-li la palmadeta, que li la done,
però jo vullc parlar de política i segur que a vosté..., vosté i
jo voldrem parlar de política, malgrat que a alguns companys seus no els vinga de gust.
M’ha cridat l’atenció que s’haja corregit vosté mateixa, i jo sé per què s’ha corregit, quan ha dit: «Són les
idees les que definixen les accions públiques», i ha dit:
«Deurien», ¿no? Val, és cert, en això compartix..., perquè
deurien ser les idees, i és el que no passa de tant en tant. I
vosté s’ha declarat a favor de lleis com la del matrimoni
homosexual, la de l’avortament, la de la dependència, i
fins i tot la de la tramitació de la mort digna, tres d’elles,
les que estan aprovades, són de l’anterior legislatura, i en
esta legislatura que tenim amb el govern estatal han passat altres coses, i altres coses que són la gestió que s’ha
fet dels temes econòmics i els temes socials a l’hora de
Pàgina 35
superar la greu crisi econòmica que està afectant milers i
milers de famílies.
I sobre açò, doncs, tenim una jubilació de sixanta-set
anys, una bona cotització de quaranta anys, un retall en els
drets dels dependents, que ja no tenen reconegut des que
van demanar el seu dret..., uns funcionaris públics que se’ls
ha retallat el sou, reformes de tot tipus, la reforma laboral, la
congelació de pensions, etcètera, etcètera, i l’«ojo», això de
«pero, ojo», que jo vaig a dir, siga quin siga el color que governe allà en Madrid, el que pense i el meu ideari, (veus)
m’agradaria que fóra hui, ¿no?, perquè avui tenim
l’oportunitat de l’«ojo, pero ojo», siga roig, siga blau o siga
violeta o de colors, o multicolors, ¿per què no podem avui
valorar açò i dir, amb tanta contundència com vosté ha dit,
estic a favor de la llei de matrimonis homosexuals, estic a
favor de la llei de dependència, estic a favor d’açò, dir: estic
a favor de la jubilació als sixanta-set, que els joves tinguen
de cotitzar quasi quaranta anys i, si no se posen a treballar
abans dels trenta, no van a poder ni cotitzar el 100%; estic a
favor que se’ls haja tret els diners de la butxaca als funcionaris del seu sou que cobraven amb dignitat, i molts d’ells
sous que són, doncs, d’alguna manera, un mínim, mínim,
reconegut. Les reformes... ¿Està vosté a favor de tot açò?
I jo... Açò és parlar de política. Més que res perquè vostés que estan reconeguent que van a parlar i ser la veu de
les persones que ho estan passant mal i dels problemes que
tenim els valencians i valencianes, en tenim tantíssims..., i
molts d’ells derivats de la greu situació econòmica i de la
mala gestió que està fent el govern de La Generalitat, sí, i
el govern estatal també. I el que a mi em crida l’atenció és
que, amb esta sinceritat, tingam i mos omplim la boca i alcem la veu per a dir totes les coses que està fent mal el govern del Partit Popular ací, i no pugam dir, en l’«ojo» eixe
de siga qui siga, roig o blau o violeta o multicolor, les carències i les errades que se puguen estar cometent en la política econòmica del govern de Madrid.
I jo..., m’agradaria si vosté, avui, doncs, estes coses que
jo li he mencionat, me pot dir sí o no, perquè, sobre açò,
potser ens quedem més tranquils sobre si la seva activitat
reivindicativa que vaja a fer veritablement responga als criteris de necessitats i de problemàtiques i de solucions a la
del color polític. Aleshores podrem vore que u no diu el
«sí» per al que interessa i el «no se sabe», perquè encara no
ho sabem, per al que no interessa.
Ara bé, ja li dic, demanar-li disculpes per no ser, doncs,
avui la representant dels recursos humans de la gran empresa que és les Corts Valencianes i voler parlar de política,
que és el que normalment fem en estes Corts.
Gràcies.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyora Mollà.
Senyor Rubio.
El senyor Rubio Martínez:
Sí, gracias, señor presidente.
Muchas gracias, señora Sanchordi, por su exposición. Y,
efectivamente, aquí hablamos de política, y yo estoy convencido, señora Sanchordi, que usted estará de acuerdo con las
actuaciones que pueda hacer el gobierno central, siempre y
cuando sean para garantizar las pensiones. Estoy absolutamente de acuerdo que usted está de acuerdo, porque lo mismo se decía en el 1985, que llevó a una huelga general de
este país a decir que las pensiones, en aquel momento, cuan-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
do se reformaron, era un ataque. Aquello se consolidó. Lo
mismo sucedió en este país en el 1991, llevó también a otra
semihuelga cuando se reformaron también las pensiones
para consolidarlo. Y lo mismo sucederá con esta reforma de
pensiones para que los pensionistas dentro de treinta o cuarenta años puedan cobrar las pensiones exactamente igual
que los pensionistas de hoy, con la diferencia de que el mundo evoluciona, incluso la especie humana también evoluciona, y cuando en este país se creó el sistema de pensiones la
esperanza de vida era, lamentablemente, muy inferior a la
edad que uno necesitaba para llegar a las pensiones.
Por tanto, desde es punto de vista, y veo que estamos,
afortunadamente, en 82 años de esperanza de vida, la reforma de las pensiones, estoy convencido, señora Sanchordi,
que usted estará de acuerdo que se hace (veus) para conseguir el tema de... No, estará usted también de acuerdo,
señora Sanchordi, probablemente, por hablar de política,
que este gobierno tome medidas –digo este gobierno, el
Gobierno de España– para que el 77% de los ciudadanos
(veus) que se encuentran en desempleo tengan un nivel de
protección social. Estoy convencido, señora Sanchordi,
(veus) que usted también estará de acuerdo en esa cuestión.
Y estará usted de acuerdo también, señora Sanchordi, en la
serie de medidas, ya lo ha dicho, de medidas que han garantizado los derechos individuales y las libertades colectivas de los ciudadanos españoles que se han ido haciendo a
lo largo de estos siete últimos años.
Yo estoy de acuerdo que en todo eso usted y yo estaremos de acuerdo. Y también estaremos de acuerdo en buscar
las mejores soluciones desde el punto de vista de la política
económica para sacar este país adelante, estoy seguro que
estaremos de acuerdo, porque lo que no se puede hacer en
un marco global competitivo es, a veces, decir «no se dice
no se qué», (veus) y yo tampoco, a lo largo del día he escuchado ninguna propuesta concreta sobre lo que «no se dice
que» para poder salir de la situación económica.
Por tanto, creo que en eso, señora Sanchordi, usted y yo
estaremos de acuerdo, y, además, estaremos de acuerdo
también que, desde nuestra óptica, con los ojos viéndolo
desde un color más rojizo..., bueno, yo un poco más rosa,
usted un poco más rojo, en ese sentido, podremos sacar
este país, sin duda, adelante.
Pero, bueno, usted ha dicho toda una serie de cuestiones
respecto a que se siente muy orgullosa, si en su día fuese
así, de representar a los valencianos en el Senado. Yo estoy
convencido de que eso es así.
Yo habría un par de cuestiones que sí que me gustaría
preguntar por la dilatada experiencia que usted ha tenido
fundamentalmente en el campo del seguimiento a las políticas de obras públicas efectuadas por los gobiernos de la
Generalitat valenciana, también la parte propositiva que usted ha planteado en su momento, en estos doce años que ha
sido diputada autonómica, respecto a cuestiones de tipo de
infraestructuras básicas, y una de ellas es el AVE, una de
ellas es el AVE, el AVE, concretamente, a Castellón, es decir, su posición, su reivindicación en este caso concreto y la
prolongación del mismo a su conexión con Cataluña.
Y la otra pregunta concreta es respecto al tema del eje ferroviario del Mediterráneo, fundamental en el desarrollo,
porque, claro, estas infraestructuras, evidentemente, afectan
a las personas, estas infraestructura no son neutras, hacerlas
o no hacerlas tiene una repercusión en la vida de los ciudadanos, evidentemente, (remors) en la situación económica y en
cómo esa situación económica repercute en los ciudadanos
de un territorio concreto, y, por tanto, desde esa perspectiva,
tendría interés en que usted nos diese su punto de vista.
Muchas gracias.
Pàgina 36
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Rubio.
Per part del Grupo Parlamentario Popular, l’il·lustre diputat senyor Eduardo Ovejero té la paraula.
El senyor Ovejero Adelantado:
Gracias, señor presidente.
Señora Sanchordi, tiene usted el privilegio de ocupar
una plaza por su partido como suplente para atender, en su
caso, uno de los escaños como senadora territorial.
Plantearle a una persona cuestiones puntuales para conocer su idoneidad para esa hipotética representatividad,
cuando quizás en su fecha de incorporación el Senado debería haber sufrido ya una reforma y, existiendo esa posibilidad, a mi entender necesaria, podría convertir quizás esta
comparecencia en una acción, pues, no del todo realista.
Pero no es este su caso. Quizás se culmine la actual incipiente legislatura y usted siga siendo suplente, pero si los
acontecimientos la convirtieran a usted en senadora territorial, deberíamos quizás materializar nuevamente esta sesión, pero de antemano le confieso que estoy convencido
de que sería usted una digna representante de nuestra comunitat.
En los años que hemos compartido labor parlamentaria,
ha existido, reconociendo nuestra distinta concepción ideológica, una afinidad para conseguir lo mejor para nuestros
representados, las valencianas y valencianos, y ello me lleva a estar convencido de que en el puesto que la vida política le depare, esta seguirá siendo su motivación.
Ha sido las numerosas ocasiones que hemos debatido
donde empecé a conocerla. Incluso hemos coincidido siendo ponentes en leyes que han contribuido a mejorar las
condiciones de vida de nuestros conciudadanos, y allí, en
aquellas reuniones de trabajo, mostró unos valores tanto
personales como democráticos que estoy seguro imprimen
su carácter dialogante y necesario para llegar a acuerdos
tan necesarios en la vida política, y que ahora más que nunca nos exigen nuestros votantes.
Ante la posibilidad de que accediera a su escaño como
senadora, independientemente de cuestiones puntuales, que
le haré a continuación, me gustaría me hiciera su valoración –en su intervención casi ya ha dado una respuesta– en
relación con el Senado, pues, de su preparación como abogada y sus años dedicados al mundo político, la considero
con experiencia para ayudarnos en el análisis que algunos
hacemos y que nos lleva a creer firmemente en una nueva
concepción del cometido del Senado.
Para mí hay dos verdades que compiten, una, política,
que considera al Senado como una cámara visiblemente
mejorable; y otra, histórica, que enseña que todos los intentos serios de reforma, no necesariamente constitucional,
naufragan por la radical negativa de los nacionalistas a favorecer un modelo cooperativo que afecte al carácter bilateral que obsesivamente quieren imprimir a la relación con
el estado.
El hecho de no reformar el Senado, a mi humilde entender, a lo que lleva es a la absurda permanencia de una gran
ficción. Usted, que de momento puede tener tiempo para
pensarlo, si no lo ha hecho ya, y en su intervención parece
que ya lo está pensando, ¿convendría conmigo que el problema no está en la institución sino en el consenso sobre el
que actuar? Quizás no se esperaba esta pregunta, pero sería,
creo, interesante que en el tiempo que tarde en acceder a
ese nuevo cometido político, reflexionara e incidiera en sus
compañeros de formación política sobre los necesarios
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
cambios a realizar en pro de una nueva concepción territorial de la cámara alta.
Y ahora cuestiones más próximas. Usted que es de la
provincia de Castellón y conocedora de estas materias,
¿apuesta por un modelo territorial y urbanístico, el actual,
avalado por hasta las instituciones europeas como uno de
los motores, no el único, pero sí esencial de nuestro progreso económico y vertebrador de nuestro territorio? ¿Trabajaría desde su escaño por una comunitat que tenga una educación moderna, avanzada, sin prejuicios, pensando,
además de en uno de nuestros signos de identidad, nuestra
lengua, el valenciano, en aquellas otras que preparen a
nuestros niños y jóvenes para un mejor futuro vital y profesional? Y, como consecuencia de lo anterior, ¿pondrá o
pondría todo su esfuerzo en colaborar sin pensar en su gestión política en todas aquellas propuestas, provengan desde
donde provengan, o con sus propias iniciativas, en generar
y fomentar la ocupación y la innovación para conseguir una
comunitat más eficiente, más moderna y que sus jóvenes y
sus parados vean con claridad su presente y su futuro?
Seguramente compartirá, y lo vuelvo a repetir, lo que el
señor Lerma dijo hace unos meses sentado en esta misma
comisión y hoy ha vuelto a reiterar: que los senadores valencianos se sienten valencianos por encima del partido que
los avala, y así creo que estaríamos iniciando una etapa
muy fructífera para nuestra comunitat. ¿Sería esa también
su pretensión?
Él argumentó entonces, además, que para una buena labor en el Senado por y para nuestra tierra, deberíamos entablar una interrelación más cotidiana con ustedes y nuestro
parlamento... Es la pregunta de antes también, y yo considero lo mismo, de ahí que seguro que, con aquiescencia de
los miembros de esta comisión y con permiso de la presidencia, deberíamos comprometernos todos a llevarla a
cabo, porque nuestros conciudadanos lo agradecerán.
Por lo tanto, con lo expuesto, ¿estaría usted dispuesta a
participar cuantas veces así se lo solicitáramos, no como
hizo otra persona?
Señora Sanchordi, quiero terminar como empecé, sabe
de mi aprecio por su quehacer y su forma de actuación
política, por lo que, si el destino le depara ser senadora territorial, puede contar con mi grupo y conmigo personalmente para su trabajo por el bien de las valencianas y valencianos y para reivindicar lo que nos pertenece, pues,
usted igual que yo, creemos que no queremos ser más que
nadie, pero menos tampoco. Tan solo pretendemos lo que
legalmente nos corresponda en igualdad con el resto de las
comunidades.
Gracias por su atención.
Señor presidente, he finalizado.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Ovejero.
Per a finalitzar esta compareixença, la senyora Sanchordi té la paraula.
La senyora Sanchordi García:
Bé, a mi m’havien dit que no m’anàveu a fer preguntes,
però, bé, estic encantadíssima, del que més m’alegre. Sobretot agrair tant el to com l’amabilitat de cada u dels portaveus dels diferents grups polítics, i vaig a intentar contestar a tot, vaig a intentar-ho.
Senyor Blanco, gràcies per les seues paraules i vaig al
que vosté m’ha preguntat, sobretot tres qüestions concretes.
Efectivament, cinc propostes de titulars de senadors, cinc
Pàgina 37
homes. Me pareix bé? No, no. No vaig a parlar de la proposta del Grup Parlamentari Popular perquè, evidentment,
no és una cosa que me corresponga. Respecte de la proposta del Grup Parlamentari Socialista només puc dir una cosa:
quatre noms; dos homes, dos dones. I ahí ho deixe.
En segon lloc, el tema del Senat. El Senat ja es va concebre com una cambra de representació territorial, és a dir,
amb independència de reforma del Senat sí o reforma del
Senat no, una cosa és el que es pot fer i una altra cosa és el
que es vol fer. És a dir, jo entenc que, al marge de les reformes, si realment hi ha una voluntat que el Senat puga funcionar com una cambra de representació territorial podem
aconseguir-ho, el movimiento se demuestra andando. Per
tant, si tots mos fiquem a la faena jo entenc que poc a poc
almenys se pot anar aconseguint, cosa que fins ara no s’ha
fet o no s’ha fet el que hauria de fer-se
El tema de la duplicació de càrrecs. Bé, açò és com tot,
si un té dos càrrecs i treballa amb els dos càrrecs i se compromet amb els dos càrrecs no té per què ser negatiu. Jo en
estos moments sóc la portaveu del Grup Municipal Socialista al meu poble, a Borriana; si fóra senadora seria portaveu del Grup Municipal Socialista a Borriana i senadora
designada per la comunitat autònoma, ni més ni menys, tan
important com això, les dos coses.
Senyora Mollà, en el primer que estem d’acord vosté i
jo és que mos agrada parlar de política i que no mos agrada
que mos peguen palmadetes. A que no? Això ja d’entrada
en el primer que estem d’acord. Respecte a les mesures que
ha pres el govern central, les mesures antisocials o les mesures econòmiques… Vosté sap perfectament que davant
una situació traumàtica, ja no difícil, ja no complicada,
traumàtica, les solucions o les mesures per a arribar a solucions, per desgràcia, són traumàtiques. I és traumàtic prendre eixes decisions però cal prendre-les. De les que s’han
pres fins la data en algunes no estic d’acord, en altres, sí.
És més pense que inclús s’haurien d’haver fet abans,
s’haurien d’haver fet abans. Però també li he de dir una
cosa, senyora Mollà: a mi el que me preocupa ara no és el
que ha fet o ha deixat de fer Zapatero; a mi en estos moments me preocupa més el que puga fer o deixar de fer el
senyor Rajoy, sincerament. Però, bé, això ja se vorà que encara han d’arribar les eleccions generals.
Més coses. Evidentment, com ha comentat el senyor
Rubio, cal garantir les pensions i en això no hi ha cap dubte
per la meua banda. Cal garantir el sistema de pensions perquè els que ara tenim 40 anys puguem cobrar quan en tinguem 67 o 70, però puguem tindre una pensió digna com té
la gent que ara està jubilada, com tenen els meus pares i
com tenen a la millor els seus avis o els avis d’alguna persona que estiga ací.
Ara bé, també li dic una cosa, senyora Mollà, si jo –ja
no parle per ningú– si jo mateixa fóra capaç de contestar en
cinc minuts, ja no de contestar, de fer un resum en cinc minuts sobre tot el que vosté m’ha plantejat, jo me presentaria
per a presidenta del govern, no per a suplent al Senat, per a
presidenta al govern almenys, si fóra capaç d’això.
Señor Rubio, he de decirle que estoy de acuerdo con el
cien por cien de su intervención, que no suele darse; es decir, eso podía haber sido o podía no haber sido, lo habría
dicho o no, pero en este caso he de decir que suscribo completamente toda su intervención. Respecto a los temas que
ha planteado de infraestructuras, ha hablado del AVE a
Castellón, ha hablado del corredor mediterráneo de alta velocidad. Y yo le digo que no es que voy a reivindicarlo o
reivindicaré si soy senadora, es que voy a continuar reivindicándolo como lo he hecho durante todos los años que he
estado en estas Cortes. Y además he de decir que durante
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
todas estas legislaturas en más de una ocasión y en más de
dos hemos podido llegar a acuerdos. Además, y lo pongo
en valor, en alguna ocasiones el acuerdo surgía a través de
una propuesta del Partido Socialista y en otros casos ha
surgido a propuesta del Partido Popular y también de Compromís. Y además aquí tengo al señor Maluenda al quien
me une sobre todo una gran afinidad, también en materia
de infraestructuras; hemos compartido comisión durante
los doce años y, desde luego, voy a continuar reivindicando
el AVE y todas las infraestructuras que sean necesarias para
nuestra comunidad.
Señor Ovejero, buenas tardes, muchas gracias por su intervención también. Usted me ha hablado de la nueva concepción del cometido del Senado. Le contesto lo mismo que
al señor Blanco. Efectivamente, el Senado tiene que ser una
cámara de representación territorial y yo creo que para eso
es muy importante que todos los que estemos o todos los
que estén allí trabajen en esa línea, porque trabajando en esa
línea es como va a poder conseguirse. Y usted me ha dicho
que si yo intentaría influir para que fuera así. Yo intentaré
influir en mi grupo. Espero que los miembros, los senadores
de su grupo también intenten influir en el suyo perquè, si
no, si ho hem de fer mosatros a soles no farem res.
Luego, claro, me habla de urbanismo. Pero es que si la
pregunta es si yo creo que el urbanismo es el primer motor
vertebrador del territorio, pues le digo que no, que no. Y si
hablamos de territorio, yo creo en la articulación solidaria
del territorio y para eso tiene que haber una política de infraestructuras, de obras públicas y de urbanismo, que entiendo que no es la que ha llevado hasta ahora el gobierno
valenciano. Me dice que si yo estaría dispuesta a luchar por
el interés de los valencianos por encima de mi ideología.
No. ¿Usted lo estaría? ¿Por encima de su ideología? No.
Usted, como yo, imagino, estaría dispuesto a llegar a acuerdos cuando ello no suponga una renuncia, cuando sea compatible, sea necesario y sea positivo. En ese sentido, sí que
lo voy a hacer.
Entiendo, también, que sería deseable una mayor colaboración entre los diputados autonómicos y los senadores,
porque además es una de las mejores formas, precisamente,
de avanzar en el hecho de que realmente la función territorial del Senado sea la que tiene que ser. Y, desde luego, estoy dispuesta a venir aquí todas las veces que me lo pidan y
más si hace falta.
I, bé, me deixe ja una coseta per al final –ja m’estic passant– una coseta per al final. Jo, el senyor Maluenda i la
gent que me coneix ho sap, jo normalment no me solc preparar les rèpliques, jo les rèpliques sobre la marxa com he
fet ací hui. Però el que sí que faig sempre és no dir tot el
que vull dir en la meua primera intervenció. Sempre, sempre, me guarde alguna cosa per al final, que n’hi ha vegades que és important, n’hi ha vegades que no, però per a mi
almenys és suficientment important per a que siga l’últim
que dic en una intervenció. I per això acabe dient una cosa.
En la primera intervenció he parlat del molt que m’estime
esta terra. I vull acabar dient el molt que m’estime el valencià, que és la meua llengua materna i que és ja la llengua
del meu fill. I pense que, sobretot, el que no podem perdre
mai són les arrels.
Res més i moltes gràcies a tots i a totes.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté, senyora Sanchordi.
Les seues senyories ja han pogut apreciar les aptituds
que té la senyora Sanchordi per a exercir el càrrec. Però a
més vull dir una cosa, una cosa que resulta simpàtica i
Pàgina 38
agradable, i és que la senyora Sanchordi és, a més, la primera diputada no sols de la Comunitat Valenciana sinó de
tota Espanya que ha votat aplicant noves tecnologies, com
és el sistema de videoconferència, que també és un mèrit
perquè ha marcat un camí. (Veus)
Moltíssimes gràcies per la seua compareixença, per
atendre la petició d’estes Corts i vindre a comparéixer i acceptar les normes que estaven establides.
Senyories, fem un descans de dos minuts per a despedir
la senyora Sanchordi i rebre el senyor Gerardo Camps.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Senyories, per favor guarden silenci.
Senyories, es reprén la sessió.
Compareixença del senyor Gerardo Camps Devesa
El senyor president:
Donem la benvinguda a l’honorable senyor Gerardo
Camps Devesa, candidat al Senat presentat pel Partit Popular, pel Grup Parlamentari Popular. Benvingut a esta sa
casa, que continua sent-la. No hem d’oblidar que el senyor
Camps Devesa continua sent diputat de les Corts Valencianes i volem agrair-li la seua presència, el que haja acceptat
també que la convocatòria s’haja fet en temps i en forma, a
pesar que se li ha comunicat només amb vint-i-quatre hores
de temps. És una deferència que vosté ha tingut amb la
cambra, igual que l’han tingut els altres candidats i suplents
i que és de justícia que reconeguem i que conste en el Diari
de Sessions.
El procediment, senyor Camps, és que vosté té una primera intervenció per a dir allò que crega convenient, per un
temps de cinc minuts –un temps de cinc minuts–. I, després, els grups parlamentaris fixaran la seua posició també,
de menor a major, per cinc minuts. I, finalment, vosté tindrà la possibilitat de tancar, en un torn també de cinc minuts.
No és un debat dels habituals, als quals vosté està acostumat, on hi han discussions, on hi han rèpliques; sinó que
és una compareixença amb harmonia, amb respecte. Sempre és amb respecte, siga el tipus de debat que siga, perquè
aixina ho establix el reglament. Però que, en qualsevol cas,
vosté té la llibertat per a opinar el que crega i per a contestar el que estime.
Dit açò, senyor Camps, benvingut.
Té la paraula.
El senyor Camps Devesa:
Gracias, señor presidente.
Señorías.
Buenas tardes.
Me voy a limitar al tiempo que tengo, porque no podría
ser de otra manera. Así lo marcan las decisiones que han
tomado sus señorías, en virtud de lo dispuesto en el reglamento de esta cámara. Y, además, me parecería una absoluta descortesía a estas horas de la tarde. No sin ello dejar
sentado que intentaré lo que yo creo que debe decirse en
esta primera comparecencia de cinco minutos; y, posteriormente, después de las intervenciones de sus señorías, dar
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
respuesta a todo aquello… Saben que yo suelo ser de los
que intento dar respuesta a todo lo que sea pregunta, aun
también teniendo en cuenta la cortedad del tiempo que
tendré para la siguiente réplica.
Sin más preámbulos, comparezco en esta comisión
–como ya se ha dicho– en virtud de lo establecido en la ley
de La Generalitat, de designación de senadores o senadoras
en representación de la Comunidad Valenciana, concretamente en su artículo 9. Lo hago a los efectos de solicitar a
sus señorías, representantes de los distintos grupos parlamentarios, que estimen la idoneidad de mi candidatura para
el ejercicio del cargo de senador, en representación de la
Comunidad Valenciana.
Mi total disposición, por tanto, a formular cuantas aclaraciones, explicaciones, soliciten respecto de mi formación
académica, de mis méritos, de mi formación profesional,
así como también de contestar a las cuestiones de relevancia que para la Comunidad Valenciana estimen oportuno
poder realizar.
Creo que no debemos ser los candidatos quienes relatemos nuestros méritos, que ya constan en la documentación
–por otro lugar– que obra en su poder. Y que, en mi caso, si
alguno de ellos tuviera que resaltar serían aquellos de trabajo y servicio a la Comunidad Valenciana y a España: siete años como diputado nacional, elegido por la circunscripción de Valencia; tres años como secretario de estado, en el
Gobierno de España; ocho años como conseller y vicepresidente de la Generalitat valenciana. Y todo ello junto con
mi pertenencia a estas Corts durante los últimos cuatro
años y hasta el momento presente, como ha resaltado el
presidente de la propia comisión.
Soy consciente que, de resultar elegido para este cargo,
represento a la Comunidad Valenciana a través de estas
Corts, por lo que mi trabajo y esfuerzo debe ir dirigido a
tratar de resolver los problemas de todas las valencianas y
de todos los valencianos, los problemas que tienen hoy valencianas y valencianos.
Pero creo que también debo hacerlo desde el compromiso con unas ideas políticas que vengo defendiendo públicamente desde hace veintisiete años.
Creo también, señorías, que debo hacerlo con absoluto
respeto a las normas que todos nos hemos dado y que, entre
otras muchas cosas, nos permiten la celebración de este
propio acto.
Y creo además que es compatible la defensa de los intereses generales de los valencianos y valencianas con los de
todos los españoles; y más, si cabe, en una de las cámaras
de nuestras Cortes Generales como es el Senado.
Señorías, son muchas las cuestiones sobre las que
podríamos debatir hoy y poco el tiempo que tenemos. Mis
opiniones al respecto de casi todas ellas, creo que también
son públicamente conocidas y, en muchos casos, obran negro sobre blanco en el propio diario de sesiones de estas
Cortes.
La difícil coyuntura económica, el drama del paro para
españoles y valencianos, el impulso necesario para las pequeñas y medianas empresas de nuestra comunidad, la discriminación de la misma en el actual modelo de financiación autonómica, la falta de inversión estatal, vía
presupuestos generales del estado, el mantenimiento de la
sociedad del bienestar, nuestras necesidades energéticas o
nuestro papel como valencianos en Europa y en el mundo,
son cuestiones de relevancia que sin conformar un númerus
clausus pueden ser objeto de debate en esta comisión, hoy
o en cualquier momento que sus señorías determinen, tal
como enmarcan la ley y el reglamento de estas Cortes, hacer en el momento oportuno.
Pàgina 39
Quedo con ello a su entera disposición. Y, por primera
vez, me ha sobrado un minuto.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Camps.
Té la paraula el representant del Grup Parlamentari
d’Esquerra Unida, il·lustre senyor Ignasi Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Molt bé.
En primer lloc, felicitar el senyor Camps per la seua designació. Sap molt bé que ja està feta, perquè el sistema
que tenim no ens permet alterar l’ordre de la proposta que
fan els dos partits amb dret a presentar candidats i candidates.
I fer-li la mateixa pregunta que he fet als dos compareixents anteriors de la vesprada, del Partit Socialista, i és:
¿Què li sembla que estes Corts vagen a designar, per la
seua quota territorial al Senat, cinc homes, cinc persones
entre les quals no hi ha cap dona? Si creu que això és una
bona representació del poble valencià. Si no creu que haguera sigut pertinent, raonable, convenient, que tant el Partit Socialista com el Partit Popular, en la seua proposta, incorporaren un mínim de paritat.
En el cas del PSOE, són dos persones. Abans ha dit que
són quatre: dos homes i dues dones. Però clar, dos homes
titulars i dues dones suplents. No sé si és encara pitjor eixa
lectura.
En el cas del Partit Popular, són tres titulars homes... O
quasi podríem dir: tres titular i mig; perquè sembla que es
diu, s’escriu, que vosté estarà temporalment, fins que arriben les eleccions generals. I que qui el substituirà, també
està previst, també és un home, no?
Jo, dit això, li pregaria que me contestara, voldria saber
la seua opinió, de deveres que tinc molt d’interés.
Comentar-li que l’esquerra en este país i en estos últims
temps patix un problema. I és que, per una banda, tenim un
govern que es diu socialista fent polítiques de dretes, polítiques econòmiques i socials de dretes. Ha fet la reforma laboral, la rebaixa salarial als empleats i empleades públics,
la reforma de pensions, la recent reforma de negociació
col·lectiva, sempre seguint les tesis del neoliberalisme polític i econòmic però sense el recolzament del Partit Popular.
I ens quedem sense saber molt bé el Partit Popular a què
juga en estes reformes. Perquè mentre s’aplica el seu programa econòmic, el Partit Popular no vota a favor, s’absté
o, fins i tot, moltes vegades intenta que no prosperen eixes
mesures legislatives. I al final són partits minoritaris, conservadors o liberals en l’econòmic i d’àmbit nacionalista,
qui acaben garantint que per un vot, per dos vots, pels pèls,
i pràcticament jugant al límit, el Partit Socialista aplica eixes polítiques que serien més pròpies del Partit Popular.
Per tant, ens agradaria saber quina és la proposta del Partit
Popular.
I com vosté és un representant insigne del programa
econòmic del Partit Popular al País Valencià i també jo crec
que a nivell estatal, pels càrrecs que ha ocupat, ens agradaria, concretament, que ens contestara, per exemple, a algunes qüestions concretes.
Tema de copagament. Vosté ha sigut secretari d’estat de
la Seguretat Social. L’actual secretari d’estat de la Seguretat Social, del Partit Socialista, crec que va ser un dels que
va promoure eixe debat. El president de la regió de Múrcia,
Ramón Luís Valcárcel, també va plantejar la possibilitat
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
d’estudiar el copagament. Ens agradaria saber –perquè durant la campanya electoral, cada volta que se’ls va preguntar ho van negar; però quan van acabar les eleccions ja vam
sentir al portaveu parlamentari del PP, en estes Corts, plantejar-ho– què pensen al respecte. Si cal caminar cap a fórmules de copagament que, sens dubte, el nostre grup rebutja, perquè entenem que és més bé un repagament i que la
sanitat ha de ser universal i també gratuïta.
I ens agradaria també que ens parlara de la proposta que
s’ha votat, almenys en dues ocasions, al Congrés dels Diputats sobre la dació en pagament, sobre la reforma de la
llei hipotecària i del Codi civil perquè les famílies que veuen embargades les seues vivendes per no poder pagar un
préstec hipotecari, al mínim, no hagen de continuar pagant
un deute que està basat en una taxació del banc, que després s’ha demostrat que no és real.
Són dues qüestions per a nosaltres importants que vosté
està qualificat per a poder respondre.
També ens agradaria, i no sé si tindrà temps en eixos
cinc minuts que li deixen –jo crec que hauria de ser diferent
el repartiment de temps–, que parlàrem de les caixes
d’estalvis; de com hem perdut el nostre sistema financer
autonòmic. Que parlàrem del finançament autonòmic, eixe
que vostés repeteixen sense parar, que margina el País Valencià –i nosaltres estem d’acord–; però cal vore que també
a l’anterior acord, subscrit amb el govern de José María
Aznar, del Partit Popular, estàvem pitjor que la resta de comunitats autònomes o que la majoria d’elles.
I, en definitiva, desitjar-li que ja que va a ser senador
durant un temps –i després no sabem què– haja deprés de la
seua experiència, que ha sigut important. I, entre altres coses, que haja deprés què no funciona, que és eixa economia
especulativa, eixe malbaratament en fastos que vosté, no
dic jo que haja dissenyat, però que sí que, malauradament,
li ha tocat executar en algun cas.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Blanco.
La il·lustre diputada senyora Mireia Mollà, portaveu en
la comissió del Grup Parlamentari Compromís, té la paraula.
La senyor Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyor Camps, el primer que he de dir-li és que no es
preocupe que li vaig a regalar el meu temps. No vaig a ferli ninguna pregunta, sinó que vaig a compartir amb vosté
algunes reflexions, que sé que me les acollirà amb molt de
gust. I ho dic perquè pot, en tot el temps del món, al senyor
Blanco contestar-li, ja que la resta segurament li donen una
palmadeta en l’esquena i li diguen que bon viatge.
Jo li vull dir que vosté el primer que ha començat diguent és que el seu currículum està damunt de la taula, el seu
currículum professional, acadèmic «y mis méritos». I jo
vull parlar dels seus mèrits.
I jo li vaig a dir que no crec que tinga demostrats els mèrits per a ser senador. Igual que li he de dir –i no vaig a dir
des de l’estima, sinó des del respecte– que vosté era necessari que no seguira al front de la Conselleria d’Economia.
Que la reflexió que jo vull compartir amb vosté és que qui
ha quedat a càrrec d’açò no val tampoc per a la Conselleria
d’Economia, perquè ha estat de la mà de les polítiques que
ha desenvolupat vosté. I, per tant, no és un bon gestor. I, per
tant, serà un problema per a la Comunitat Valenciana en
mans de qui se queda aquesta conselleria.
Pàgina 40
Ara bé, era lògic i era necessari que vosté eixira d’esta
conselleria. Perquè vosté ha posat i ha dipositat la Comunitat Valenciana en una situació, la pitjor que hem viscut mai
en temes econòmics.
Ara bé, també és necessari que vosté no isca elegit senador en representació de Les Corts. I li vaig a dir per què.
Perquè vosté no té els mèrits per a representar els valencians i valencianes. I per què ho dic? Perquè vosté ha dit
que «va a tratar de resolver los problemas de los valencianos». Problemas que vosté ha creat, que vosté ha participat
en crear. I, per tant, jo no li puc donar un vot de confiança
per a resoldre els problemes dels valencians i valencianes a
aquells que han creat el problema dels valencians i valencianes.
I, entre ells, vosté ha estat titular d’una conselleria que
s’ha gestionat malament, que ha malbaratat recursos, que
ha donat via lliure a polítiques obscurantistes, amb manca
de transparència, que ens ha situat en una situació econòmica nefasta per a les famílies i les petites i mitjanes empreses i els autònoms, que ha creat un sistema de finançament..., que jo recorde en la primera compareixença, en
2007, li vaig llegir les seues declaracions, que va –literalment– dir que era un sistema de finançament «estable y
justo». I vosté en eixe moment no va saber què dir-me sobre eixes declaracions que vosté havia fet en l’anterior legislatura.
I, en canvi, hem hagut de sofrir la vergonya de pactar un
sistema de finançament que vostés van taxar en uns diners.
Que, després, el ministeri li va dir que li anava a donar més
diners; i ja no sabien on clavar-se vostés. Que van haver de
fer una reforma de l’Estatut, la més ràpida de la història.
Perquè van fer un estatut que no complia les expectatives
dels valencians i valencianes a l’hora de garantir-nos un sistema de finançament, efectivament, estable i just. I vam haver de patir la vergonya de tindre un Estatut de segona i esperar-nos que la resta desenvolupara les seves ambicions
com a poble, com a autonomia, per a vindre ací a reformar
un estatut i tindre un finançament, almenys, mínimament
just i que encara, a dia d’avui, és discriminatori. I tot perquè
vosté, també, va fer una mala gestió a l’hora de pactar el finançament de la Comunitat Valenciana.
L’atur. Vosté deixa la comunitat amb uns índex d’atur,
de desocupació, que llastaran generacions completes. Per
primera vegada en la història, més d’un de cada dos joves
en edat de treballar està en l’atur. I això no passa en la mitjana estatal.
El fracàs escolar. Igual, per damunt de la mitjana estatal.
És a dir, deixa la comunitat en la pitjor situació econòmica i social de la seua història. I, com comprendran, eixos
són mèrits que jo li he d’atribuir a vosté. Perquè són dades
reals. I, sobretot, són dades reals perquè, saben, jo, amb
vosté me passa una cosa i és que vosté, normalment, ve ací
amb unes dades que qualsevol podria creure’s. I jo podria
eixir-me’n d’esta comissió i dir: «Efectivament, quin impacte econòmic ha tingut la política que ha desenvolupat el
Partit Popular, gastant-se els diners de valencians i valencianes en les coses que fan vostés i que, veritablement, paguen: la fórmula 1, etcètera, etcètera.» Val. Però és que
quan ixc de la porta d’esta institució i te rodeges de les persones que en el dia a dia han de treballar, o que no treballen, que han de pagar les seves vivendes, que han de tindre
els seus xiquets en escoletes que no poden ser gratuïtes, etcètera, etcètera, moltes coses que depenen de la gestió que
vosté hauria d’haver dirigit, quan veus totes eixes coses, eixes són les realitats i eixes són les dades. I vosté en açò no
pot tindre mèrits, no pot tindre ningun mèrit.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
I, per tant, ho sent moltíssim, vosté sap que jo respecte
la seua figura institucional, li agraïxc el tarannà que ha
tingut en les comissions que ha vingut i el bon comportament a l’hora de debatre amb l’oposició, malgrat que
l’oposició s’ha vist de vegades en situacions incòmodes, i
jo per això li tinc eixe respecte. Ara bé, els mèrits vosté
avui no els té garantits per a eixir de senador territorial,
per a defendre i tractar de resoldre els problemes dels valencians i valencianes perquè, a dia d’avui, encara vostés
no han reconegut que han sigut els responsables d’estos
problemes que tenim.
Res més.
Pàgina 41
va función de senador. Bueno, querría que esta situación
pudiese usted aclarármela de algún modo.
Por último, acabar –se lo he dicho a la entrada–, he perdido un vecino conseller, y voy a ganar un vecino senador.
Quería, señor Camps, que me dijera si voy a ganar un vecino senador por cuatro años o si voy a tener un vecino senador exclusivamente por unos meses. Y no lo ligo a los resultados de las elecciones generales, que sigo esperando y
deseando que siga usted, en ese caso, en la bancada de la
oposición.
Muchas gracias.
El senyor president:
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyora Mollà.
Per part del Grup Parlamentari Socialista, el seu portaveu, senyor Rafael Rubio, té la paraula.
Moltes gràcies, senyor Rubio.
En representació del Grup Parlamentari Popular,
l’il·lustre diputat, senyor David Serra, té la paraula.
El senyor Serra Cervera:
El senyor Rubio Martínez:
Gracias, señor presidente.
Muy buenas tardes, señor Camps.
Le he escuchado atentamente en su comparencia y yo
no voy a entrar tanto en juzgar el trabajo realizado hasta
ahora, que no creo que sea el objeto de la comparecencia,
pero sí tengo algunas curiosidades que preguntarle, señor
Camps, algunas curiosidades.
He visto su currículo, usted es una persona joven, que
ha trabajado siempre vinculado en distintas áreas de la administración, bien como diputado en Madrid, bien como diputado en las Cortes Valencianas, bien como conseller,
pero yo querría saber –porque en su currículo no lo he visto, igual es porque usted no lo ha puesto, no estoy cuestionando nada–, es decir, cuál es su relación profesional –si la
ha mantenido– con la empresa privada, si antes de dedicarse en este caso a la actividad pública, cuestión que arranca
–si no estoy aquí mal informado por lo que usted ha escrito– en el año 1993, cuando usted tiene treinta años, arranca
siendo diputado al Congreso por la provincia de Valencia
justo en la quinta legislatura.
Por lo tanto, yo lo que querría saber es su relación, porque siempre me ha llamado la atención mucho la gente que
se dedica a las más altas responsabilidades en la cuestión
económica, y usted ha sido conseller de Economía, ha sido
vicepresidente segundo del Consell en materia económica
hasta ahora, exactamente cuál ha sido su relación con la
empresa privada, si usted ha desarrollado parte de su carrera profesional en la empresa privada o bien ha sido a través
de alguna consultoría porque sí que veo aquí que dice que
era miembro del Colegio de Abogados de Valencia, no sé
exactamente... Entonces, esta es una cuestión que me gustaría por favor que me la aclarase dentro del esquema que
tenemos hoy de comparecencias.
Luego, hay una segunda cuestión. Usted viene hoy aquí
–será senador, el próximo jueves tendrá el plácet de la cámara– y realiza usted una situación de cambio que yo no
entro a valorar, sino simplemente respeto, absolutamente,
que es cambiar la situación de diputado autonómico por la
situación de senador. Es una decisión –imagino– suya, personal, hablada con la dirección de su grupo político, de su
partido político, y que usted va a desarrollar. Claro, pudiéramos entender que esta situación se da por su salida del
gobierno autonómico. No sé si esa es la realidad o no es la
realidad, pero podría entenderse que, como consecuencia
de su salida del gobierno autonómico, usted abandona las
Cortes Valencianas y desarrollará a partir de ahora una nue-
Muchas gracias, señor presidente.
Honorable vicepresidente, bueno, honorable diputado...
Perdone, pero el subconsciente..., hasta hace muy poco
días, teníamos la ocasión y la oportunidad de interpelarle
en calidad de vicepresidente segundo del Consell, y, hoy,
en calidad de candidato al Senado y diputado autonómico.
Por lo tanto, desde el Grupo Parlamentario Popular valoramos muy positivamente la propuesta que se ha hecho
porque, como muy bien acredita –yo creo– la documentación que usted ha presentado, méritos y capacidad no le faltan para ostentar el alto honor de la representación de los
ciudadanos de la Comunidad Valenciana en el Senado de
España en función de la condición de senador territorial. Y
digo que no le faltan porque en este caso se da la circunstancia de que usted va a ser el único de los candidatos que
va a poder ostentar la doble condición de diputado en estas
Cortes y senador territorial; será –me imagino– fruto de la
decisión personal que usted opte en el momento que estime
oportuno.
Pero, sí que vamos a poder contar, como en alguna ocasión ya se ha dado, normalmente en ámbitos del Grupo Parlamentario Popular que han habido parlamentarios regionales, diputados nuestros que, a la vez que representaban aquí
los intereses de la Comunidad Valenciana, también lo
hacían en el Senado de España, y buen resultado nos ha
dado a lo largo de esas experiencias que han habido; méritos y capacidades que yo creo que están de sobra conocidos
a lo largo de la trayectoria política y profesional que de usted conocemos en estas Cortes. Los que hemos tenido más
trato y relación personal podemos tener más elementos de
juicio y de valores absolutamente objetivos y positivos a
ese respecto pero, desde la posición más neutral que puede
haber en estos momentos, yo creo que el currículo que usted presenta –como ya se ha desglosado aquí–, pasando
prácticamente por todos los escalafones de la administración central y de la autonómica, pues, son una garantía de
que el trabajo que usted a poder desarrollar en el Senado de
España va a redundar en beneficio de los ciudadanos de
esta tierra.
Usted ha hablado de problemas que tienen los ciudadanos de la Comunidad Valenciana, como los tienen en el
conjunto del estado. Pero, en este caso, siendo como va a
ser senador en representación de la Comunidad Valenciana,
lo que pedimos desde el Grupo Parlamentario Popular a todos los candidatos a senadores y, especialmente, a los que
propone nuestro grupo, es que hagan especial hincapié en
la defensa, en la reivindicación de todas las cuestiones de
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
justicia que ha reivindicado la Comunidad Valenciana a lo
largo de los últimos años.
Con usted tenemos la suerte de que hablar de política
económica es hablar de algo que conoce perfectamente; hablar de situación y de reivindicaciones económicas es algo
que conoce perfectamente; hablar, en este caso, de situaciones de injusticia o de insolidaridad que se puedan dar desde
el gobierno central hacia nuestra tierra es algo que conoce
perfectamente. Por tanto, sería un obviedad el que nosotros
redundáramos en lo que usted conoce perfectamente y debe
ser su obligación y su mandato que en este caso procedan,
a través de la elección que se produzca el próximo jueves,
el día 30, en la cual usted ostente la condición de senador
territorial de la Comunidad Valenciana.
Entendemos que los méritos y capacidades, la buena
gestión y las continuas responsabilidades que se han tenido
a lo largo de su dilatada trayectoria política y profesional
son un aval y una garantía para el conjunto de los ciudadanos, mucho más allá de las discrepancias ideológicas que
podamos tener unos grupos parlamentarios u otros. Al final, hay figuras y hay representaciones institucionales que
no tienen duda y que tienen muy poco debate en torno a la
capacidad y al mérito. Este grupo lo ha reconocido a todos,
a todos los candidatos a senador que han venido, porque
entendemos que cuando un grupo tiene la capacidad y la legitimidad de proponer candidatos es porque, al final, esto
es fruto de algo muy sencillo: la democracia. Usted es candidato no únicamente porque el grupo mayoritario le proponga, usted es candidato porque el sistema democrático ha
querido que haya gente que tenga la capacidad y la legitimidad para proponerle a usted y al resto de personas que
han estado compareciendo a lo largo del día de hoy.
Con esa legitimidad que dan las urnas, con esa capacidad democrática que le dan, en este caso, al grupo mayoritario que da respaldo al gobierno y al grupo mayoritario de la
oposición, entendemos que todos los candidatos puedan ser
válidos. Aquí no venimos a darle una palmadita a la espalda
y... mucha suerte, solamente; venimos a decirles a todos que
sean antes valencianos que socialistas o populares, que representen esta tierra como lo han hecho en otras responsabilidades de gobierno, que asuman su obligación, el mandato
de estas Cortes y el mandato de los ciudadanos que lo han
dicho en las urnas. Hoy, tenemos la suerte de poder elegir o
poder pasar aquí la comparecencia de los cinco senadores
que elegiremos el próximo día 30, estén el tiempo que estén,
el mandato de estas Cortes es para cuatro años, para todos,
es para cuatro años, para todos los titulares que, en este
caso, van a tener la posibilidad de ser elegidos, si así lo estiman sus señorías, el próximo jueves día 30.
Por lo tanto, desde el Grupo Parlamentario Popular reafirmamos la capacidad y los méritos y lo único que hacemos es instarle a usted, señor Camps, al igual que hemos
hecho con todos, a un firme compromiso con la Comunidad Valenciana, que es lo único que le pedimos a nuestros
senadores territoriales.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté, senyor Serra.
Honorable senyor, quan vullga pot contestar.
El senyor Camps Devesa:
Muchas gracias, señor presidente.
Señorías.
Pàgina 42
En primer lugar, agradecer el tono de las intervenciones, alguna de ellas –yo creo– sobre el fondo del asunto ha
sido completamente equivocado –una referencia haré dentro de breves segundos–, pero el tono en todas ellas ha sido
el propio del acto que nos convocaba aquí en el día de hoy.
Agradezco especialmente las palabras del portavoz del
Grupo Popular, del señor Serra, que, además, también ha
dado contestación a algunas de las cuestiones que me
habían realizado a mí, que eran más propias de ver cómo
estaba establecido en ley y en reglamento la elección de estos senadores por la comunidad que de preguntar la opinión
que uno tiene porque mi opinión siempre será, señor Blanco, el de respeto a la norma, siempre que la norma se respete, y, si se quiere cambiar, se dice. En este caso, yo la norma la respeto y creo que no hay por qué cambiarla.
Al señor Rubio, algunas cuestiones de carácter personal
y profesional... No, no, no, de currículo... No, no, que quiero aclararlo completamente porque sí que he visto que, al
final –esto es por resumirlos–, acaban desapareciendo algunos años. Yo ejercí como abogado desde el año 1989, el
año después de acabar la carrera, hasta el año 2000. El despacho de abogados en que ejercía..., yo era el titular de ese
despacho de abogados y era, especialmente, en materia laboral y mercantil. A partir del año 2000 no puede ejercer
ya, ya no he ejercido desde entonces con incompatibilidad
con la elección que se hizo en ese momento de secretario
de estado, lo cual me impedía cualquier otra actividad que
no fuera la propia de miembro del Gobierno de España.
Desde entonces, sigo como colegiado no ejerciendo.
También lo ha dicho el propio representante del Grupo
Parlamentario Popular, es compatible ser diputado autonómico con ser senador; yo, por ahora, compatibilizaré ser diputado autonómico y ser senador, me votaron para ser diputado autonómico y no tengo por qué dejar de serlo,
excepto que en un momento determinado viera que no pudiera ejercer eficazmente las dos labores y, entonces, optara
por cualquiera de las dos. Pero, le digo que mi intención
ahora –y no tiene por qué cambiar en los próximos meses–
es la de ejercer, compatibilizar ambos cargos. No seré el
primer caso que se ha producido, ni tampoco seré el primer
caso que sale de un gobierno autonómico o estatal y se pasa
a ser senador por la Comunidad Valenciana; en su partido
tienen uno ustedes muy presente. Igual que, diciéndole, en
este caso, al señor Blanco y a usted mismo, que cuando me
eligen para algo yo lo que espero es trabajar eficazmente y
agotar el plazo, a veces no ha podido ser; de secretario de
estado solo fui tres años porque me vine aquí a tomar posesión para ser conseller de Economía y Hacienda, y no fui
los cuatros años que eran. Pero, en principio, uno siempre
espera estar en el cargo el tiempo para el que lo eligen trabajando eficazmente.
La señora Mollà yo creo que ha equivocado el debate
de plano, y no seré yo el que le pueda decir algo más que
esto. Pero, si entiende como méritos de carácter personal a
todos los que usted ha hecho referencia, prácticamente convirtiéndome en la causa personal de todos los males que a
su señoría le han venido a la mente que aquejan a los valencianos, le diré que esos méritos, que ya no tienen un
carácter personal, sino que tienen un carácter colectivo, no
los juzga usted, los juzgan los valencianos, y los valencianos los juzgaron en las últimas elecciones autonómicas y
ya vimos quién pensaba que podría resolver esas cuestiones
y quién pensó que no podría resolver esas cuestiones. Con
lo cual, los méritos colectivos –yo le quiero contestar que
los personales usted los ha confundido–, en cuanto a los colectivos, pues, son los ciudadanos los que juzgan y ya vio
usted cuál fue el juicio que dieron hace apenas unos días.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
Al señor Blanco, le diría que respecto de caixas
d’estalvis, financiación autonómica, economía especulativa, modelo de financiación, inversión estatal, recorte de derechos que ha hecho el gobierno socialista, recorte de derechos, no políticas neoliberales, recorte de derechos, que por
eso no estaba de acuerdo el Partido Popular en el Congreso
de los Diputados y los votó en contra. O sea que, si vamos
a hacer políticas neoliberales, le puedo asegurar que todo o
en parte se hubieran votado a favor, como no fue, pero que
sobre todo eso, sobre todo eso tiene opiniones mías ya formuladas en el Diario de Sesiones de estas Cortes, negro sobre blanco. Y estoy dispuesto también, ya sea en público o
privado, a que tengamos debates, por cierto, muy interesantes –y yo les he relacionado todas esas materias en mi primera intervención.
Y respecto al caso de que seamos cinco titulares hombres los que hayan presentado los grupos parlamentarios, en
primer lugar, hay que respetar la decisión que toman los distintos grupos parlamentarios, en virtud de la ley y el reglamento, somos cinco hombres en este caso, podían haber
sido cinco mujeres. Yo, personalmente –ésta sí que la contesto–, no creo en las cuotas para las mujeres, sí que creo en
que hay que desbrozar todo aquello que pueda impedir el
ejercicio de cualquier actividad profesional o política de la
mujer que durante mucho tiempo ha estado vetado en este
país pero, en cambio, no creo que sean las cuestiones de
cuotas las que vayan a arreglar el acceso o no de la mujer a
un determinado sitio en un determinado momento. Yo creo
en la valía de las personas, sean hombres o mujeres. Y, en
este caso, dentro de la norma, se ha dado esta posibilidad,
como podía darse perfectamente el que fueran cinco mujeres y ningún hombre, ¿entiende? Pero eso depende también
de quienes toman las decisiones dentro de la norma.
A lo mejor entiende usted que habría que modificar la
norma en este caso, es decir, que las elecciones también tuvieran que tener un carácter paritario, el famoso…, ¿eh?,
entre los cinco primeros, dos, y en este caso, si son cinco
senadores los que se eligieran, deberían ser obligatoriamente dos mujeres por parte de los grupos, lo cual también lo
haría complicado, porque a ver si podría ser de uno o de
otro.
Pero, en todo caso, la norma que tenemos ahora en estos momentos, no soy partidario de las cuotas, ¿eh?, y creo
es la valía de las personas y la capacidad la que debe determinar el lugar que pueden ocupar en cada uno de los momentos, entendiendo –sí– que durante mucho tiempo se limitó el acceso de las mujeres en nuestro país.
Hoy, afortunadamente, ya no es así, y que hay que seguir trabajando para que no haya ninguna limitación para
las mujeres y para cualesquiera otros que tengan algún tipo
de limitación para poder alcanzar cualquier tipo de actividad, ya sea en el campo profesional, ya sea en el campo
privado, ya sea en el campo público, ya sea en el campo
político.
Y no haga mucho caso a lo que pongan los periódicos.
Al final fíese usted más de lo que ve cada día y de lo que
puede usted mismo con su experiencia tener al alcance de
la mano.
En la primera ocasión me ha sobrado un minuto. Y yo
creo que con estas palabras he dado cumplida respuesta a la
mayor parte de las cuestiones que sí que debería de responder en el día de hoy, y por segunda vez en mi vida, después
de ocho años en estas Cortes, también, no me ha sobrado
tiempo.
Muchísimas gracias.
Pàgina 43
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté per la seua intervenció, per la
seua compareixença. Ha segut un plaer tindre’l una volta
més en esta comissió.
Suspenem per un minut per a despedir el senyor Camps
Devesa i rebre el senyor Rodríguez Marín.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Senyories, es reprén la sessió.
Compareixença del senyor Juan Rodríguez Marín
El senyor president:
Donem la benvinguda a un il·lustre d’esta institució,
una persona que va formar part en l’època provisional en la
promulgació de l’Estatut d’autonomia de 1982, va formar
part de la mesa d’esta cambra. Després ha segut diputat en
algunes legislatures i senador en representació de la Comunitat Valenciana.
Jo crec que el senyor Rodríguez Marín, i ho dic sense
obligació d’amistat ni molt menys, ha sigut una persona
que ha deixat amics en totes les institucions en les quals ha
estat perquè sempre ha segut dialogant, ha segut receptiu a
les propostes del altres i sempre ha procurat arribar a les
millors conclusions per a defensar les interessos de la Comunitat Valenciana.
Hui tenim la satisfacció que ve a comparéixer com a suplent de la candidatura de Gerardo Camps al Senat. Li donem la benvinguda i li agraïm com a tots que haja acceptat
la convocatòria que s’ha realitzat en tan curt espai de
temps, menys de vint-i-quatre hores, a més per telèfon, i
que en tot moment haja considerat que s’ha fet en temps i
forma. Eixa ha segut la voluntat dels grups parlamentaris i
per això cal significar-ho i deixar constància de la nostra
gratitud.
És un plaer, senyor Rodríguez Marín, tindre’l una volta
més ací en la cambra.
El funcionament...., vosté té un temps de cinc minuts
per a manifestar el que crega procedent i, a continuació, de
menor a major, intervindran els representants dels grups
parlamentaris perquè finalment siga la seua senyoria qui
tanque. No és una discussió. No és un debat dels típics del
parlament on hi ha rèpliques i contrarèpliques, sinó que és
una sessió informativa, preceptiva, d’acord amb el que diu
la llei de designació de senadors perquè despús-demà se
puga plantejar a la cambra, al ple de Les Corts, l’aprovació
de la candidatura que la Mesa de Les Corts formalitzarà, on
hi han tres titulars i tres suplents del Grup Popular i dos titulars i dos suplents del Grup Socialista, que és allò que
marca la llei.
Senyor Rodríguez Marín, un plaer. Té la paraula.
El senyor Rodríguez Marín:
Muchas gracias.
A pesar de que…, me imagino que tendrán ustedes un
currículum, yo lo que quisiera manifestarles en esta compa-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
recencia es que yo nazco a la política digamos que un año y
pico antes de la Constitución.
Y nazco porque vienen a decirme que hacían falta personas, en aquel momento intelectuales o, cuando menos,
universitarios –en aquel caso hacía falta de todo–, que pudiéramos prescindir de algún tiempo de nuestro trabajo diario para dedicárselo a lo que iba a ser la transformación
política de España, lo que se llamó la transición.
En aquel momento, y desde la mano de un grupo liberal, accedí de manera incomprensible, porque méritos no
pensé nunca que tenía, a un escaño nada menos que en el
Congreso de Diputados. Y allí estuvimos en aquellas Cortes constituyentes.
He de decir que aquello cambió relativamente mi vida
porque siempre me guardé mis cuarteles de invierno, no
dependiendo totalmente de la política. Mantuve mi despacho, mantuve mi puesto de jefe de asesoría en banco tras
banco en el que me fueron absorbiendo, o nos fueron vendiendo, ¿eh?, cosa natural para todos los bancarios, que no
banqueros. Y lo cierto y verdad es que ahí aparece también
el albor de mi valencianía.
Se lo digo porque ya en aquel momento al ser parlamentario y ser del grup de parlamentaris… del grup de
parlamentaris de entonces Comunitat Valenciana, que al
principio teníamos el lío aquel de país o reino, entre los
cuales, tampoco lo tenía muy claro, pero sí me asombró ver
cómo la gente defendía casi con las manos el blau o el no
blau, cosa que en Alicante no existía para nosotros.
Esa es una situación y una manifestación sincera de un
liberal que entonces era alicantino y no se sentía como hoy
me siento valenciano. Y me siento valenciano sin dejar de
sentirme alicantino.
En esa situación aparece además que, a continuación,
como consecuencia de eso, paso a ser diputado –o diputat–
en les Corts Valencianes preautonòmiques, bajo la presidencia entonces de Antonio García Miralles, porque eran
más los socialistas, ¿eh?, que los entonces todavía no llamados «de derecha», pero la unión aquella…, el conjunto
de liberales, socialdemócratas, demócrata cristianos y personas independientes.
Y de esa mano, me encontré con que también, de golpe
y porrazo, sin merecérmelo, me encuentro sentado en la
Mesa de las Cortes de secretari segon. Bien, y este es el
principio en el que empiezo a trabajar para Valencia, desde
entonces, y al mismo tiempo, vicepresidente de la Diputación de Alicante y concejal y portavoz entonces en el ayuntamiento, en la diputación y secretario a la vez en estas
Corts preautonómicas.
Bueno, la realidad es que a partir de ahí mi comunicación con Valencia ha sido total, total y necesaria para mi
carrera política que ha corrido hasta que, por incompatibilidad establecida a denuncia del PSOE en el Senado, tuve
que…, tenía que elegir, y en aquel momento –ya más mayor– elegí irme del banco y seguir sirviendo a Valencia y a
España.
Bueno, pues les diré que de alguna manera este es Juan
Rodríguez Marín. Aquí he estado durante tres legislaturas
de diputado y, poco a poco, pasamos de que Valencia era
otra cosa a sentirme orgulloso de Valencia. De Valencia, que
es demasiado generosa, lo dice su himno, y a veces dudo de
si estamos siendo tan generosos con esta España tan rara en
la que al final le estamos dando los poderes a los que quieren separarse de ella y quieren que desaparezca.
A partir de ahí, a su disposición.
Pàgina 44
El senyor president:
Moltíssimes gràcies, senyor Rodríguez Marín.
En representació del Grup Parlamentari Esquerra Unida, té la paraula l’il·lustre diputat senyor Ignasi Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Bé, jo no seré molt extens.
Li he fet una pregunta als anteriors compareixents de la
vesprada, he demanat l’opinió de José María Ángel, de
Mercedes Sanchordi y de Gerardo Camps sobre el fet que
els cinc candidats titulars, els cinc que seran senadors a
partir del dijous que es presenten, siguen cinc hòmens.
M’agradaria conéixer la seua opinió també.
Se m’ha contestat abans per Gerardo Camps que ell no
creu en el funcionament de les quotes. I jo desitjaria que no
foren necessàries, però el ben cert és que amb quotes garantim, segons de la llei orgànica d’igualtat, un 40% de dones; sense quotes en esta ocasió el que garantim és un 0%
de dones.
Se m’ha respost que podia haver sigut al revés. Però jo
he vist que mai ha sigut al revés. Per tant, m’agradaria conéixer la seua opinió.
I respecte al Senat, del que vosté crec que és el que més
experiència té de tots els candidats que es presenten hui,
també he expressat en alguna ocasió, al llarg del dia, la pregunta sobre la seua funcionalitat. Un Senat que en la pràctica no ha acabat desenvolupant totes les seues potencialitats
com a cambra de representació territorial, perquè no té
competències diferenciades en el Congrés, sinó que més bé
és una cambra de segona lectura, de la qual hi ha un desconeixement molt gran per part de la ciutadania. Un Senat
que està conformat amb molts membres que compatibilitzen la seua funció de senadors o senadores amb alcaldes,
alcaldesses, diputats autonòmics, com és el cas de Gerardo
Camps. I que, per tant, això dóna a entendre, en una mirada
com a mínim superficial, que no exigix una dedicació exclusiva i, per tant, que és una cambra de segon ordre.
Jo li he demanat a algun dels compareixents, fins i tot a
alguns que ja són senadors i senadores, que per favor em
defengueren en arguments la necessitat de mantindre el Senat tal qual està formulat ara. Jo no estic proposant la seua
supressió, però sí crec que una reflexió al respecte del que
és el Senat hui en dia. En eixe sentit, jo crec que vosté està
més que qualificat, per la seua experiència, per a respondre’m, i espere que així ho faça.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté, senyor Blanco.
Per part del Grup Parlamentari Compromís, la il·lustre
senyora diputada Mireia Mollà té la paraula.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Benvingut a Les Corts.
Jo voldria plantejar-li alguns dubtes derivats alguns d’ells
del currículum, alguns del que vosté ha exposat també.
Per exemple, respecte a la seua trajectòria, ha parlat que
vosté va treballar d’assessor per a bancs o ha treballat en
bancs. Doncs bé, jo voldria la seva humil opinió respecte a
la gestió de les caixes valencianes i el per què d’haver perdut este potencial financer propi per a convertir-se, doncs,
en bancs, i alguns d’ells encara en una situació que no se
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
sap molt bé com quedarà. Si pensa vosté que ha sigut una
mala gestió que s’ha fet per les caixes valencianes que van
abandonar el seu fi social per una activitat especulativa i,
per això, doncs s’han convertit en meres immobiliàries.
O, per exemple, en el tema dels bancs, si pensa vosté
just que hi haja una llei que beneficie clarament els bancs
respecte a la hipoteca que té una persona adquirida amb un
banc, que quan ha de saldar eixa hipoteca amb la dació de la
vivenda, doncs puga entregar la vivenda, però encara així es
quede amb un deute adquirit amb esta entitat bancària.
Vosté, dintre d’eixa activitat professional que ha tingut
en els bancs, i també l’activitat política, com a representant
dels ciutadans i ciutadanes, creu que s’ha de reformar i donar-li solució a estes persones que estan quedant-se sense la
seva casa?
L’afirmació que ha fet sobre «les estamos dando los poderes a los que quieren separarse», jo no vaig a posar-me a
discutir d’això, però voldria saber si se referia també en
aquells que pensen que les autonomies poden adquirir més
competències i poden desenvolupar més competències.
Vull dir, perquè nosaltres creguem que la Comunitat Valenciana ha de desenvolupar les seves plenes competències. I
no sé si això entra en conflicte en el seu model, o... no sé,
la frase pot ser a mi m’haja cridat un poquet l’atenció.
Sobre el tema preautonòmic, ha parlat que va formar
part..., no sé si va coincidir amb el conseller Barceló. El
conseller Barceló va ser un conseller que se va caracteritzar
–després, posteriorment, en l’autonomia va ser el senyor
Císcar–, se va caracteritzar per ser qui va promoure els estudis en llengua valenciana, quan en aquell moment, doncs
després de tot el que havia passat en el franquisme, no se
podia estudiar en la nostra llengua pròpia.
Vosté, que va conéixer segurament este senyor en les
tasques de la preautonomia, pensa que a dia d’avui, en el
decret que ha promogut el Consell, que va en detriment
dels estudis en valencià, és a dir, que eliminen la línia en
valencià, pensa que això entra en conflicte en tot allò que
fins i tot el govern del qual va formar part vosté va promoure? Jo conec a..., vaig conéixer, va morir, va faltar el
senyor Barceló, però crec que tenia bones intencions i crec
que durant molt de temps molts xiquets i xiquetes van poder gaudir d’eixa iniciativa que va tindre este senyor.
He vist en el seu currículum que ha sigut copresident de
les comissions d’energia nuclear, comerç, indústria i turisme.
En el tema d’energia nuclear, m’agradaria parar-me un
poquet. Vosté sap que tenim una problemàtica, una amenaça, diria jo, que jo crec que coincidim tots els partits en esta
cambra, d’una instal·lació d’un magatzem nuclear, un vertedero nuclear s’ha dit este matí, en Zarra, l’ATC, per part
del govern central. Açò és així, pot ser passe o pot ser no
passe. I el que em crida l’atenció és que els partits que ara
se sumen al «no al magatzem nuclear» són aquells que sí
que estan a favor de l’energia nuclear. Quan un està a favor
d’una energia que crea residus, com comprendran els residus s’han d’emmagatzemar, vull dir, és que és de caixó.
I, per tant, vosté està a favor de l’energia nuclear? I, per
tant, estaria a favor de crear un magatzem nuclear per a
emmagatzemar els residus? Siga on siga. És a dir, estaria a
favor d’allargar la vida útil i, per tant, la necessitat que en
qualsevol territori de l’estat espanyol s’instal·le un vertedero nuclear?
Li ho dic perquè, quan això està en l’aire, doncs pots
ser ens toque esta desgraciada loteria que tenim els valencians en la possibilitat de Zarra.
I, per acabar, doncs pense que és important la labor que
vostés vullguen desenvolupar, sempre que veritablement
siga una labor que vinga a ser reivindicativa sobre el dret
Pàgina 45
de les persones que estan passant-ho malament. És a dir,
tant m’agradaria a mi que el Senat se convertira en una
cambra que parlara de persones i no se convertira doncs, de
vegades, en situacions per a confrontar criteris partidistes i
no d’estes realitats tan tràgiques que estan patint els ciutadans d’aquesta comunitat.
Res més.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Senyor Rubio, representant del Grup Parlamentari Socialista, té la paraula.
El senyor Rubio Martínez:
Sí, gracias, señor presidente.
Gracias por su intervención, señor Rodríguez Marín.
Muy brevemente, que ya es una hora un poco tardía.
Usted ha hecho una exposición de cómo entró en política en el momento de la transición española, en el momento
constituyente. Y ha comentado que entró por casualidad,
que le pidieron estar ahí, y que ahí estuvo. Y que también
por casualidad ha estado en otros sitios hasta que en un momento determinado ya, por una cuestión de incompatibilidad, tuvo que manifestar su preferencia, o quedarse en su
puesto de trabajo bancario, como usted ha dicho, o bien dedicarse plenamente a las tareas parlamentarias, y eligió esto
segundo.
Yo le querría comentar, desde su punto de vista, su punto de vista le ha preguntado antes nuestra compañera sobre
la cuestión hipotecaria. Yo quería ver, usted que es un profesional del sector, ¿qué opina sobre la fortaleza del sistema bancario español? En este caso, que ha tenido también
la experiencia, ha estado en varias comisiones, su opinión
sobre la fortaleza del sistema bancario español y como, evidentemente, esa situación tiene una repercusión clara en
toda la crisis económica que estamos viviendo.
Me he leído su intervención de hace aproximadamente
siete u ocho meses, cuando en noviembre estuvo aquí, el
día 19 de noviembre, creo que fue, fui aquí, y hay, bueno,
pues varias cuestiones, pero que yo creo que ahora ya tampoco…, perdón, mejor obviarlas, que estaba ahora volviendo a abrir algún tipo de discusión por la hora que es y por
el momento en que nos encontramos.
Señor Rodríguez Marín, le deseo lo mejor. Pero también…, perdón, le votarán sus correligionarios, me he equivocado, un acto freudiano, ¿no?, un acto freudiano.
¡Yo le votaría! Porque le veo una pinta de senador, la
verdad es que le veo la pinta de senador ¿no? (Remors)
Pero… se la veo, siempre me imaginado a los senadores
así. (Rient) De ese tema… Pero, en fin, siempre me los he
imaginado así. (Rialles) Como va el señor Rodríguez
Marín, que en ese sentido, bueno, usted es suplente…,
(veus) No, no, hombre, no. Señor Rodríguez Marín, no necesita mi voto, sale sobrado, ¿eh?
Quiero decirle, usted suplente de un conseller que no sé
exactamente…, un exconseller, que no sé exactamente el
tiempo que estará. De todas maneras, creo que tiene usted
la suficiente experiencia, lo ha demostrado, tanto en su actividad parlamentaria de senador como en la actividad que
ha estado desarrollando durante este tiempo.
Pero, vamos, sí que me interesaría su opinión, ya que ha
trabajado en varias comisiones de éstas, respecto al tema de
la fortaleza del sistema bancario y también, porque lo vi
aquí, usted trabajó en cuestiones de energía en el parlamento español, en el Senado. También su opinión sobre el mix
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
energético español. ¿Hacia dónde cree que debe caminar y
cuál debe ser el papel en ese caso de las energías alternativas? Porque hace mención de ello en su comparecencia de
noviembre del año pasado.
Muchas gracias.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Rubio.
Per a finalitzar la intervenció dels grups parlamentaris,
l’il·lustre diputat representant del Grup Parlamentari Popular, senyor David Serra Cervera, té la paraula.
El senyor Serra Cervera:
Moltes gràcies, senyor president.
Excelentísimo señor don Juan Rodríguez Marín, en primer lugar me gustaría destacar que es absolutamente coherente la propuesta que hace del Grupo Parlamentario Popular de volver a presentarle a usted como uno de los posibles
candidatos a senadores territoriales. Y es absolutamente coherente con nuestros actos propios, porque lo hemos hecho
en sucesivas ocasiones. Eso significa la muestra de confianza en el trabajo realizado, en los méritos y la capacidad que
usted reúne personalmente para poder ostentar en estos momentos procedimentales la posibilidad de ser «candidato a».
Dicho eso, sí que me gustaría resaltar de su currículum
dos cosas muy importantes. Una, que usted sea uno de los
padres de la Constitución. Yo creo uno de los privilegios
políticos reservados a un grupo limitado de españoles que
en su momento dieron el paso de arrimar el hombro en la
transición para sacar adelante a este país. Usted fue uno de
los firmantes de esa Constitución. Y yo creo que eso, para
estas Cortes y para todos los grupos parlamentarios, es un
acto de privilegio poder contar con gente de su valía, de su
reputación y, lógicamente, con los méritos contrastados que
tienen.
Como muy bien ha relatado usted, los que le conocemos partidariamente, que somos algunos en estas Cortes,
por motivos obvios, podemos resaltar de usted su talante liberal y extremadamente centrista, que eso ha abocado muchas veces a grandes acuerdos políticos, a grandes consensos; y algunos que han tenido la oportunidad o hemos
tenido la oportunidad de convivir parlamentariamente en
estas Cortes, escaño con escaño con usted, pues hemos podido desarrollar a lo largo de alguna legislatura anterior.
Por lo tanto, el Grupo Parlamentario Popular cree una
vez más que acierta con la propuesta para designar y elegir
senadores territoriales a las personas que lo hacen. En la figura de quien en estos momentos está compareciendo hay
motivos más que obvios para yo creo que la satisfacción y
el enorme sentido de la responsabilidad que deben de tener
estas propuestas.
Usted es una garantía en este caso para el Grupo Parlamentario Popular porque conocemos directamente cual ha
sido la labor que usted ha desarrollado en el Senado. Ya en
la comisión que usted compareció aquí, un 19 de noviembre del año 2010, dio cuenta de la actividad y labor que estaba desarrollando en este caso hasta estos días, porque, lógicamente, hasta que no se renueven los senadores,
continuará usted en la situación de activo, que se podría decir así, entre comillas, de senadores en activo.
Para nosotros la propuesta que hacemos, y que lo hemos pedido a todos, es un compromiso claro con la Comunidad Valenciana. Los senadores territoriales son senadores, como muy bien dice la palabra, de territorio, de la
Comunidad Valenciana, en este caso, de una realidad ge-
Pàgina 46
ográfica, histórica y cultural asumida por la amplía mayoría
de los ciudadanos de esta tierra.
Como usted ha dicho, en los albores de su carrera, de
larga y dilatada carrera política los debates identitarios
eran otros muy distintos, distantes y diferentes a los de
ahora. En estos momentos, los debates identitarios, por
desgracia, son otros. Otros, como usted ya ha indicado,
con una raíz mucho más profunda, que podríamos estar
hablando sobre la raíz del estado, o el concepto del estado, o las opiniones que cada grupo, legítimamente, pueda
tener sobre el mismo.
Pero sí que creo que es una garantía que personas como
usted sean propuestas para este tipo de responsabilidades.
¿Qué es lo que pedimos? Pedimos y reivindicamos, a
cada uno de los candidatos, el que asuman la representación del territorio, de la comunidad, como algo propio,
intrínseco y personal, mucho más allá del partido o grupo
que lo proponga. Que sean antes valencianos y alicantinos
–en su caso– que populares o socialistas. Que sepan que la
buena propuesta, la buena reivindicación, la buena idea o la
buena negociación que ustedes pueden llevar a cabo en la
cámara sea por y para la Comunidad Valenciana, ese territorio que les ha conferido, en este caso, y ha depositado en
ustedes la representatividad que los ciudadanos nos han
dado –en este caso el pasado 22 de mayo, en las urnas–,
con un mandato claro y directo, en este caso, para que los
cinco senadores territoriales que puedan ser elegidos el
próximo día 30 sean los que sean.
Y ese es nuestro objetivo. Y esa es la propuesta que
hace el Grupo Parlamentario Popular.
Usted es el último en comparecer de las diez personas
que hoy han comparecido. Este grupo –que, lógicamente,
les va a dar el respaldo y va a ser el grupo mayoritario, porque así lo han querido los ciudadanos– les pide y les exige
a todos los titulares y a todos los suplentes máximo compromiso, máxima entrega y máxima responsabilidad con el
mandato que queremos. Y es el mandato directo de la defensa de los intereses de la Comunidad Valenciana en el
Senado, en este caso, de España.
Muchas gracias, señor Rodríguez Marín.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Serra.
Per a finalitzar esta compareixença, té la paraula
l’excel·lentíssim senyor Juan Rodríguez Marín.
El senyor Rodríguez Marín:
Poco son cinco minutos. Pero vamos a ver si logramos,
aunque sea de una manera rápida…
Esto, en primer lugar, agradecerle, evidentemente,
como ha hecho mi antecesor, el tono de las preguntas a esta
comparecencia, que la hago con muchísimo gusto. Porque
no entendía, hasta hace poco, por qué no no sólo se comparecía, sino se colaboraba más directamente por el grupo de
senadores de la Comunidad Valenciana territoriales. Al
punto de que en alguna ocasión he pedido a la Presidencia
y a la mesa, no por escrito –no por escrito, porque lo que se
escribe puede quedar y puede ser que luego sea una imprudencia–… Es decir, ¿por qué no tenemos unos escaños?
¿Por qué no hay unos escaños para poder estar y escuchar,
no para poder intervenir? Es que, es decir, lo que se produce aquí y lo que se ve todos los días en las sesiones de
Corts Valencianes es evidentemente lo que se piensa, lo
que se discute y lo que se aprueba o no se aprueba en favor
de Valencia. Que nosotros, en definitiva, de una manera
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
más directa, más directa –o que parecida– que los diputados al Congreso representamos allí.
Bueno, dicho esto, vamos a ver, señora Blanco… (El
president diu: «Senyor.») (Rialles) Perdón, perdón, perdón,
perdón, perdón, estaba yo... Señor Blanco… Perdón,
perdón, perdón. Perdón, perdón, perdón, perdón. Sí, es
señora Mollà. Señor Blanco, veo que tengo aquí una nota
de lo de cinco mujeres y qué me parecía. Y yo le diría a usted: «Mire usted, es evidente, es evidente, que a mí…». Me
han preguntado: «¿Y usted qué piensa –el otro día en Alicante– de que las mujeres, las tres mujeres del Partido Popular, y las tres mujeres más importantes de los ayuntamientos con más demografía –Valencia, Alicante y Elche–,
sean tres mujeres?» Y yo: «Pues mire usted, yo qué quiere
que le diga». Yo creo que las mujeres son tan necesarias
como los hombres. Son necesarias ya primordialmente, y
más importantes, en el nacimiento de los niños. Y, además
de todo eso –y que no parezca mal–, desde mi puesto de
delegado de personal y concejal de personal, en todas las
oposiciones que yo he hecho han aprobado el 70%, normalmente, de mujeres y el 30% de hombres. Lo digo porque la
realidad de la mujer es la que es. Y su presencia cada vez
va a ser más importante y mayor en las instituciones y en
los puestos de responsabilidad en nuestra sociedad.
Supongo que ha sido una coincidencia y que estará seguro, combinado de tal manera que cumpliremos con la ley
de igualdad, con lo cual, pues es sencillamente una… una
coincidencia.
Perdone, perdone que no le haya dado el tratamiento
inicial; pero, al ver «mujer», se me ha ido un poco…
Y, en cuanto a la potencialidad del Senado, que era su
segunda pregunta, estoy totalmente de acuerdo con usted.
Mire usted, o el Senado, quien sea –y quien sea deben
de ser los que mandan en los partidos políticos: en el mío,
en el de ustedes y, sobre todo, en el de usted–, es necesario
que se le dé una ejecutividad, porque si no, la cámara, poco
a poco, se irá desprestigiando.
Esta cámara no puede hacer y ganar votaciones, los
unos o los otros. Porque a veces las votaciones de partidos
minoritarios son apoyadas por un grupo u otro y salen, para
que luego vuelva al Congreso y el Congreso diga que ahí
sean todas, Mari Juli. Es decir, que como si no hubiera pasado.
Con esto lo que quiero decir es que eso no, no, no es
precisamente conveniente para mantener una cámara, que
es cara, que además cada vez se hace más cara; y se hace
más cara por diversas situaciones, la última –y parece un
poco razonable, pero antieconómico– que es que aquello
empiece a hablar cada uno cuando…, sabiendo todos español, sabiendo todos castellano –perdón–, pues sería más
fácil y costaría menos dinero. Pero bueno, de alguna manera, como todo el mundo tiene derechos y las reglas son cooficiales, pues benvingut sea.
Así es que la situación es que estoy totalmente de
acuerdo con usted.
En segundo lugar, la señora Mollà –hija de Pascual–,
bueno, pues, ¿qué es lo que pasa con las cajas valencianas?
Mire usted, yo creo que ha sido y está siendo un auténtico
desastre para nuestra economía lo que le está pasando a las
cajas valencianas. De quién sea la responsabilidad, es más
complicado.
Hombre, en origen, tanto la caja como los bancos, la
responsabilidad deberíamos de pedírsela al órgano tutor,
que es el que las vigila y tiene la obligación, que es el Banco de España. Es decir, el sistema bancario, en el que finalmente entran las cajas –porque al principio eran montes de
Pàgina 47
piedad–, establece una situación muy clara. O sea, es decir,
las cuentas tienen que ser, dada fe por los secretarios y los
interventores, examinadas por Banco de España. Y hay un
momento en que está bien claro que Banco de España, en
el mismo momento en que vea una irregularidad… Y la
irregularidad es la siguiente: las cajas y los bancos tienen el
dinero de los ciudadanos; pero las cajas con un control,
fundamentalmente, nada más que de Banco de España y de
los propios –si se quiere– gobiernos…
El senyor president:
Pregue vaja concloent, senyor Rodríguez Marín
El senyor Rodríguez Marín:
Sí.
En definitiva, el problema que hay es que además de
eso, digamos que la… Yo creo que la potencia de los bancos, frente a la falta de potencia de las instituciones, está
haciendo –y lo digo así de claro– que los bancos estén siendo tratados mejor y las cajas peor. Es lo que pienso. Y
como es lo que pienso, lo digo. Al margen de que, evidentemente los bancos que han tenido a los impositores, a los
accionistas vigilándolos, pues, a lo mejor, no han hecho alguna de las barbaridades que se han hecho en las cajas.
Pero esto es una realidad, y para nosotros es un problema
muy grave.
Vamos a ver. Finalmente estaba… Bueno, ahora es ver
la hipoteca, el tema de la hipoteca. Es sencillo si con el
bien se paga o no. Las hipotecas, bancariamente, se hacen
de dos maneras: o hipoteca del bien más responsabilidad
del deudor; o hipoteca del bien y responsabilidad hasta el
valor del bien. Yo he hecho, redactado y firmado ambas hipotecas. En unas, cuando el bien, si no se paga, se llevan el
bien y hemos terminado. Y en la otra, se acepta, se acepta;
porque entonces la hipoteca no sólo se da por el bien, sino
que se da por el bien y por los medios y el dinero que se
gana y por la economía particular del…
El senyor president:
Pregue finalitze, senyor Rodríguez Marín
El senyor Rodríguez Marín:
Bueno, pues entonces solamente decirle muchas gracias
al señor Rubio. Y decirle que, bueno, pues que verdaderamente le he dicho «por casualidad», pero no es cierto,
cuando me lo dijeron, acepté.
Lo que sí que ocurre es decirle que había muchas personas que por ideología y por lo que fuera ya sí que estaban preparadas mentalmente para ir a un puesto político.
No era ese mi caso, sino, mi caso fue el ir, bueno, pues
porque me dijeron que era un poco mi obligación ciudadana. Y así lo hice.
Y, finalmente, decir, mire, es una situación muy difícil.
Yo… Lo de la energía nuclear. Es una situación muy difícil.
Muy difícil porque nosotros, ahora mismo, nuestra sanidad
depende de la energía. Y cuando hay un accidentado y llega
un autogiro y lo sube, lo lleva, lo lleva a la UVI, en la UVI
hay 18 aparatos, todos con energía, todos estamos muy
contentos y decimos que la sanidad española va estupenda.
Se necesita energía. Cuando nosotros nos trasladamos desde nuestra casa al trabajo y vamos en un autobús, en un automóvil propio o en…, necesitamos energía. Cuando ahora
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
28.06.2011
mismo estamos aquí hablando, todo esto necesita energía.
Y, entonces, como comprenderán, yo creo que con la
prudencia que deben de tener, y que yo aconsejaría a los
que realmente deciden –yo, hasta ahora, he sido un modesto tornillo del gran aparato de administración del estado y
encima de eso con pocas situaciones ejecutivas, porque en
el Senado sabe que se vota pero no se tiene gestión–… Entonces le digo que yo intentaría todo tipo de energías limpias. Pero si al final no quedara más remedio, con mucha
atención, mucho cuidado, podríamos contar. Porque lo que
pase en Francia –y nos está costando muy cara la energía–
nos va a llegar a España. Quiero decir, y no lo quiero para
nadie…
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Rodríguez Marín.
El senyor Rodríguez Marín:
Pero, en fin, quiero que tengamos la energía suficiente
para seguir manteniendo la sociedad del bienestar que afortunadamente tenemos.
Muchas gracias y perdone, presidente.
Perdón.
La presidència vol deixar constància –per les paraules
del senyor Rodríguez Marín– que l’article 17 de la Llei
9/2010, de 9 de juliol, per la qual vosté està compareixent,
determina l’assistència en la cambra dels senadors o les senadores designats en representació de la Comunitat Valenciana, que podran assistir al ple i a les comissions de la
cambra, en els termes establits en el reglament. O siga que
eixa possibilitat legal ja existix.
També la presidència vol recordar a les seues senyories,
abans d’alçar la sessió, que l’article 9, en el seu punt 5, determina que els grups parlamentaris, en el termini de quaranta-huit hores a comptar des de la compareixença dels
candidats o candidates al Senat, podran formular davant de
la Mesa de Les Corts les observacions que estimen necessàries sobre la seua idoneïtat per a l’exercici del càrrec. Els
dits informes s’incorporaran al dictamen de la comissió que
serà elevat a la Mesa de Les Corts que, en cap cas serà vinculant. Però vull advertir que eixos terminis han sigut reduïts. I, per tant, el termini finalitza demà a les 14:00 hores.
Sí, per acord unànime de la Junta de Síndics se va aprovar
un calendari.
Per últim, vull agrair als compareixents, a totes les seues senyories, a la mesa i al senyor lletrat la col·laboració
que han prestat. I als candidats al Senat i als seus suplents,
esta presidència els desitja bon vent i barca nova.
Res més i s’alça la sessió.
El senyor president:
(S’alça la reunió a les 19 hores i 19 minuts)
Moltes gràcies a vosté, senyor Rodríguez Marín.
Pàgina 48