LES IDEES PEDAGOGIQUES DE RAMON LLULL I DE FRANCESC

LES IDEES PEDAGOGIQUES D E RAMON LLULL
I DE FRANCESC EIXIMENIS:
ESTUDI COMPARATIU
INTRODUCCIO
Jordi Rubio i Balaguer deplorava 1'escassa influencia de Ramon Llull
sobre els escriptors catalans medievals posteriors. En el cas de Francesc Eiximenis, el Dr. Rubio va concloure a m b tota justesa que el menoret no cita mai
1'obra lul.liana degut, en gran p a r t , a la campanya detestable i infame empresa per Nicolau Eimeric' contra el genial creador de la prosa catalana. La subordinacio del gironi al pontife.x r o m a , que dura fins que Pero de Luna atorga
diversos honors al vell francisca atraient-lo cap a A v i n y 6 , hauria pogut esser la causa principal perque Eiximenis mires Fobra de Llull a m b una actitud
de cauta reserva.
Llegint Fobra del francisca gironi, es dificil d'esbrinar si Eiximenis coneixia F o b r a de Llull, precisament per la carencia de referencies directes. De fet.
:
1. Observacions introductories a les Obresessencialsde
Ranion Llull (Barcelona: Selecta, 1957),
I, 86.
2. Eiximenis romangue lleial al pontife.x roma i es possiblc quc fos autor dcl tractat De triplici
statu imtndi, on es defensa el pontificat roma (vegeu els comentaris d'Albert HAUF, £7 De uiplici
stalu niiindi de Fr. Francesc Eiximenis, O. F. A/. Miscel.lania Aramon i Serra [Barcelona, Curial,
I98()|, pp. 266-67). Potser degut a la falta d'honors i d'atencio que rebc dc Roma (vcgcu el meu
estudi que es publica en Perspectivaspedagdgicas),
el francisca va unir-se amb Pero dc l.una dcsprcs que aquesl li confert divcrsos honors, com cl bisbat d'Elna i cl titol de Palriarca dc .lerusalem.
D. VIERA
22S
existeixen semblances notables sobre 1'opinio favorable o desfavorable vers els
costums dcls moros en els llibres de Lo Crestia i en el Libre cie meravelles*.
I si ens fixem en 1'actitud pacifista i la idea d ' u n a Societat de les Nacions, quc
tenen cls dos, veurem que son molt semblants .
L'objecte d'aquest estudi es el de contrastar les idees pedagogiques que
es troben en Pobra catalana de Llull (principalment Doetrinapueril,
Blanquerna,
Libre de l'orde de cavalleria i Libre de intencio)' i d'Eiximenis (Lo Crestia i
el Llibre de les dones). Les semblances son moltes i sorprenents, mentre que
les diferencies es poden atribuir al canvi dels temps i a 1'entorn social i economic en el qual visqueren. Les vides i les obres de Llull i d'Eiximenis e.xemplifiqucn el respecte profund a 1'erudicio i a la saviesa''. Aixi i tot, per als nostres
dos escriptors, la saviesa era mes que la compilacio de fets o la preparacio per
a una professio: la primera i principal finalitat dels estudis era la instruccio
moral i religiosa. Miguel Cruz Hernandez sintetitza la intencio pedagogica del
mallorqui a m b aquestes paraules:
La pedagogia luliana no es un arte de educar segiin la condicidn actual h u m a n a , sino por su condicion final. Es tambien, por
tanto, ciencia basada en el saber de primera intencion, del ofden
necesario divino. De aqui que se construya de arriba a abajo; desde Dios al h o m b r e ; de lo generico a lo especifico. La estructura
dc acucrdo con los principios y metodos dialecticos del Arte luliano; y es un entrenamiento para la realizacion imitativa de las altas
virtudes divinas .
La pedagogia lul.liana aspira a la formacio moral i intel.lectual de 1'individu i inclou tres camps d'importancia: instruccio religiosa, instruccio moral
4
7
3. N'hi ha un sumari en 1'estudi de Joan TU5QUETS, l.a pedagogia de Ramdn Llull, (Madrid. CSIC, 1969), p. 289, i en el nostre csiudi, "The Jev\ and ihe Moor in the Caialan Works
of I rancesc Eiximenis", presentat al II Col.loqui d'Esludis Catalans a Nord-America, a 1'abril
dc 1980. i cn proces dc publicacio. Sobrc Llull, vegeu el Libre de meravelles, parl V l l l , "l.'hoinc", cap. 7.
4. Vegeu cls segiienls estudis: lcrran VAI.I.S i TABERNER, La Socieial de les Nacions i les
idees de eomuniiut inlernueional en els unties auiors cululuns. "Paraula cristiana" 1 (1925) 13-29;
Andrcs dc PAl.MA, Rumdii Llttlly lu Soeiedad de Naciones. "Estudios franciscanos" 49 (1948)
229-60; l e n n i n de URMLNETA, El pucifismo luliuno. "Estudios lulianos" 2 (1958) 197-208; Rafael CilBLRT. Raimundo Llull y la puz. itniversul. "Estudios lulianos" 10 (1966) 153-70.
5. Estudiem tangcncialmcnl el Libre de meruvelles, que alguns consideren una obra pcdagogica: Maria Angeles GALINO, Lu condicidn de lo.s t/ue aprenden. Un uspeeio de lu pedagogia luliuiiu. "Revisia espanola de pedagogia" 19 (1961) 17.
6. Per a una lcctura inicrprciativa d'Eiximenis, vegcu: Angel LOPEZ-AMO, El pensamiento
polilico de Eximenic. "Anuario del derccho politico espaiiol" 17 (1946) 36. El frarc catala indica
la scva afcccio pcls llibrcs amb aqucstes paraules: "Legim del Platone Magno, qui, com fos cn
lo punct de la mort, se fcu venir tots sos libres dauant c bcsals lots cla abraca, c mana que tosicmps fossen icnguls en gran rcuerencia. E di.x axi als dits scus libres: Los meus pares, c rcgidors
e lum dc la mia vida, daqui auanl no pueh star mes ab vosaltrcs, car vaig men al meu Dcu quim
appclla scns diacio. Yo us las aquelles gracies quc sc, nc pux, dc la gran honor, c corona c gloria"
(Tractat del Regimenl dels Prineeps e de Coimtniiais,
cd. d'Antoni Bulbcna i Tosell (Barcelona.
La Academia, 1904], pp. 30-31).
7. El pensumieiito
de Ruinon l.llill, (Madrid, Casialia, 1977), p. 223.
LES IDEES P E D A G O G I Q U E S
229
o etica, aixi com tambe instruccio practica*. La culminacio de la seva pedagogia es Ia practica de les virtuts teologals.
La fama i popularitat de Francesc Eiximenis s'atribui justament per Fatractiu didactic i p o p u l a r de la seva obra on 1'autor intenta educar la burgesia,
en aquell temps cada vegada mes n o m b r o s a , i el poble catala en general, en
una llengua que comprenien tots. Concebia el seu paper com el de portador
de la doctrina de FEsglesia i llurs coneixements aconseguits durant els anys de
formacio intel.lectual al poble i especialment a les persones que habitaven Ics
ciutats del regne d ' A r a g o . El seu opus es didactic i moral.
9
PUNTS DE C O N T A C T E
Els principis pedagogics de Ramon Llull, encara que fossin destinats a una
persona concreta (la Doctrina pueril, al seu fill Domenec, i el Libre de 1'orde
cle cavalleria, a Fescuder errant que desitjava fer-se cavaller), es dirigeixen a
tots els homes. Aquesta opinio es pot aplicar sobretot a la segona part de la
Doctrina pueril ". Potser la diferencia principal, pel que fa al contigut didactic dels dos escriptors que c o m p a r e m , sigui que Eiximcnis tenia un concixement mes profund del seu lector. S'ha dit en un estudi recent que el gironi reeixi a cultivar el genere didactic i popular, mentre que el mallorqui fracassa en
aquesta tasca degut a 1'tis de subtils arguments escolastics en la seva obra. Pcr
a justificar aquesta opinio sobre la falta de popularitat de Llull entre les generacions d'escriptors posteriors, aquest autor va c o m p a r a r les nombroses cdicions de Fobra eiximeniana publicades durant els segles XV i XVI a m b Ia inferior quantitat d'obres lul.lianes que eixiren de la imprempta durant aquests
mateixos segles". Tot i que aquesta conclusio conte elements veridics, es la dcduccio d ' u n a lcctura d'obres especifiques d ' a m b d o s escriptors i no de la seva
obra catalana en general, i per aixo, no la considercm totalment enccrtada.
El mallorqui escrivi la Doctrina puerif- i el Libre de intencid pensant en el jo1
8. Juan Matcu ALBA manilcsta aqucsi pcnsamcnt amh mots scmblanis cn cl scu articlc Opiiinisiiio pedagogico y alegria en Lu/io. "Rcvista espanola dc pedagogia" 17(1959) 78: "Si examinamos sus obras de contcnido nuis pcdagogico, c o m o Blanquerna y Doclrina ptieril, por cjcmplo.
podemos conjeturar con toda probabilidad quc le exige tres clascs de condicioncs: iniclcclualcs.
moralcs y didactieas".
9. Pel que fa a Ia popularitat d'Eiximenis, vegeu els estudis dc Juan MESEOUER FERNANDEZ, Franciscanisino de Isabel lu Caidlicu. "AIA" III (1959) ITilI-OS: i lambo dol matcux autor:
El iruductor del Carro de las donus, de Francisco Exiinenez, faiuiliar y bidgrafo de Adriano 17.
"Hispania" (Madrid), 19 (1959), 230-50; David .1. VIERA, The Presence of Francesc
Eiximenis
in Fifteenih and Sixieenth-Centurv
Castilian Literature. "Hispanofila" 57 (1976) 1-5, i l.u obra
de Francesc Eixiinenis, O. F. M. (1340?-1409?) en los siglos XV al XVII. " A l A " 39(1979) 23-32.
10. Armand l.UNARES, Rumon Llull, (Barcclona, Edicions 62, 1968), pp. 226-28.
11. Jorgc .1. E. GRACIA, liuroduccid
al lcxt dc Francesc Eiximenis, Com usar lic dc hcure
e incnjar, (Barcelona, Curial, 1977), p. 9.
12. A vegadcs divcrsos passatges dc la Doctrina pueril ullrapassen la comprcnsio del nen dc
vuit a dotzc anys, pcr a qui el mallorqui redacta el seti tractal: Ramon I.lull, Doctrinu pueril, ed.
Grel Schib (Barcclona, Barcino, 1972), pp. 15, 99, 149.
D. VIERA
230
ve Domenec; es pot dir tambe que c o m p o n g u e el Libre cie 1'orde de cavalleria,
de gran impacte en les literatures hispaniques, anglesa i francesa", pensant en
el jove que volia esser cavaller. L ' o b r a lul.iiana es ensems popular i cientifica,
i intenta resoldre els problemes interns i externs que afrontaven la cristiandat
del seu t e m p s ' . S'ha d ' a d m e t r e , a mes a mes, que el metode escolastic i la
profunditat de Vopus ei.ximenia, com el Primer del Crestia, pot ser a vegades
una lectura tediosa per al l a i c ' \
Llull i Ei.ximenis van escriure sobre la cura i Peducacio del nen a m b una
diferencia basica i important: la preocupacio del mallorqui es Peducacio del
nen (Doctrina pueril i Blanquernaj, mentre que la del gironi es la de la nena,
principalment en la seva obra quasi pcdagogica, el Llibre de les dones. Les opinions de Pun i Paltre sobre Peducacio dels nens des de la infancia fins els vuit
o deu anys s'assemblcn molt, degut tant als costums de Pepoca com tambe al
coneixement que Llull i potser Eiximcnis tenien de Pobra de Vincent de Beauvais, De eruditione filiorum nobiiium \
Els dos escriptors de la llengua catalana cstan d'acord en el fet que els pares han de criar els propis fills i que els
han d'ensenyar P a m o r i el temor de Deu i, a mes a mes, els pares que dei4
],
1
13. Marcclino Mt NL.NIM./. Y P E I . A Y O Oiigenes de Itt novela (Bucnos Aircs, Espasa-Calpc,
1946), I, 133; Carlos ( 1 w i R I A , Sobre la traduccidn inglesa del Libre del Orde de Cavalleria ilc
Raman Llull. " A S T " 1 5 ( 1 9 4 2 ) 6 6 - 7 4 ; W. I I . S C H O F I F . L D , Chivalry in English l.iterahtre. "Llarvard Suidics in Comparaiive Literature" 2 (1912) 97-123. 216-40; Jocclyn N. HILLGARTH, Ramun l.it/lantl l.iillisin in Fourfeenth-Century
France, (Oxford University Prcss, 1971). Vcgeu, lambc,
cl ie\i de Ramon I.lull. Obres esseneiuls, I, 524.
14. TUSQUETS, p. 237. .1. II. PROBST II. 'Education selon lu Xtiture iiu XllFsieclc.
"Revue
pcdagogique" 75 [I919| 19) fa cl segiienl comenlari: "Songeons desormais au vieux Raymond Lullc quand nous vamerons les bienfails de 1'Education sclon la Nalurc. Oublions 1'homme du Cnand
Art pour nous souvcnir du sage auteur du Bluiu/uernu et du Felix".
15. Nolasc del Molar va mostrar que el laic del icmps d'Eiximenis tindria dificultat dc comprendre scceions cspccifiqucs dcl Priiner del Cresliu: Fruneiseo Eiximenis y los Espirituales.
Miscel.lania Melchor de Pobladura (Roma, 1964), I, 251-52.
16. Joan Tusquets va asserir en el seu estudi ja citat la influencia d'aquesi tractat sobrc l'obra
pedagogica de Llull: o. c , pp. 83 i seg. L'impactc de Vopus de Vincent de Bcauvais sobre Ei.ximenis ja ha cstat estableri: Marti dc RIQULR, Comenturis crilics sobre classics (Barcelona, La Revis13, 1935), p. 91; Roger Al IER, Ciran enciclopedia
calalana (Barcelona, 1969-1979), XV, 543.
17. Doclrinu /nieril, p. 40, de l'cd. cil. dc Schib: "Covinent cosa es que hom a son fill mostrc
a cogitar cn la gloria dc paradis c en les penes infernals, e cn los aliros capiiols qui.s contenen
en cst libre; cor pcr aytalls cogilacions s'acosiuma lo infant cn amar c tcmbre DcHi e conscnt a
bons nodrimcnts". Dones, I, 29: "E dien quc si lo para c la marc nodrcxen los infants a tembrc
c amar Dcu. quc si morcn ans de luis pares e mares, quc cils preguen ab gran lervor lostemps
a nosirc scnyor Dcu per ells, c cn vida c cn mort los fan gran honor c ajuda". Vegcu, tambe.
Blanquerna (Barcclona: Barcino, 1935), I, 33. Ei.ximcnis, citant sanl Bcrnat, crcu que la niare ha
de nodrir cl 1'ill amb la propia lleta (Dones, 1, 28), menlre I.lull ens presenta una altra opinio (Lihre de Evust e Blunquerna, ed. Salvador tialmes, I, 30): "Blanquerna haguc dida sana en sa persona, pcr tal quc dc sana lel fos criat; car pcr mala llct son los infants malalls y despodcrats en
sa persona". Es curios que 1'auior anonim dc la traduccio del Llibre de les dones, intitulat Carro
de las donus (Valladolid, 1542), fol. xv (rb), esiigues d'acord amb Llull. Creicm quc aqucst canvi
o intcrpolacio pol alribuir-se a la lectura dcl iraclal De insiiiutione foeminue elirisiiunue, dc Joan
Lluis Vivcs: vcgeu David .1. VIERA, Mtis sobre Vives v el Curro de lus ilonus. "Revisia valcnciana
dc filologia" 7 (1975) 292. 295.
I.ES IDEES PEDAC.OGIQUES
231
xin dc complir aquesta obligacio seran castigats espiritualment i fisica, d'acord
amb les fonts, monacals i d'altrcs, emprades per Eiximenis (Dones, 1, 29-3 l ) ' .
Ambdos autors recomanen una educacio austera durant els primers anys per
a fer arrelar les virtuts morals. S'han d'evitar les viandes massa delicades i riques i, sobretot, el vi fort.o " a m e r a t " ' ' . Deporen la vida delicada i els refinaments en els nens "; ultra la glotoneria. avorreixen la peresa, sobretot en la
joventur .
L'educaci6 de la dida i del tutor durant els anys formatius es dc molta
importancia; de fet, els dos autors estan d'acord que les virtuts i vicis de la
dida o del mestrc prendrien part cn cl comportament i personalitat del nen o
de la n e n a . Es obvi que 1'cducacio religiosa i la formacio moral son els obs
1
:
1
::
18. Vexemplum
que cita Eiximenis (Dones, 1, 30) del mal fill que mossega el nas del seu pare
per no haver-lo eorregit en la seva infancia. \ e del Ps.-Boeei, Liber de disciplina scholarium, eap.
II, /'/. 64, col. 1227. Aquest passatge fou esmenlat molt sovint a 1'Edat Mitjana. El fill dolent.
segons Eiximenis, cs condcmna pels pecats dc luxuria i de glotoneria, mcntre quc en altres variants
del maieix eonte (per e.xemplc, cn la col.leccio dc II. I.. D. WARD, Catalogue of Romanees in
llw Department
of Manuscripts in ihe Briiish Muscuin, [l.ondon, 1893], III. 25), aqucst 1'ill cs
iin lladre i mossega els llavis dcl seu pare. En un sermo frances el lill cs un usurer: Bastheleim
IIAUREAU, Nolices e/ exiruiis de quelques iiiunuscriis latins de la Bibliotheque Sationule, (Paris,
C. Klincksieck, 1891), p. 129. Jacques dc Viuy reprodueix cl mateix conte en el seu Speciihim
taicorum. Es troba tambe dins el Libro de los Enxemplos, el Libro de dono liinores i cn cls scriuons del mestrc angles Ralph d'Acton. Vegeu: Tlic Lxenip/u or lllustralive Storiesfrom
ilie "Serinons vulgares" of Jacques de 1 "Ury, ed. f. F. CRANE (Neu York, liuri Iranklin, 1971), p. 259,
no. 287.
19. Doctrinu pueril, ed. c , p. 219: "Vi niassa foris dcsiroex la ealor nalural e 1'enteniment,
e abreuya los clies; e vi massa amerat cs occassio que honi sia cmbriach, si beu vi 1'ort. E salscs
forts crcmcn los humors e dcsiroexen lo cervel e la calor natural. On, lotes aquestes coses e moltcs
d'alires son noibles als infanis". Vegeu, lanibe, Btanquerna, cd. Galmes. I. 30-32. Dones, I, 33:
"Espccialment dcvcn esser nodrides cn beure poch, e aquell poeh sia lo vi bc anierai, car aqucsta
es una dc les grans legecs c mals scnyals en infanta o en donzella que li sapia bo lo bcurc e quc,
a vegades, sia be, o encara un poch, embriaga". Sobrc Palimeni de 1'infanl, Llull es rigoros: pcrmet nomcs la Uet, i durant el dinar un iros de pa quan el nen ha arribal a vuit anys (Blanquerna,
1, 30, 32 i Doctrina pueril, p. 218). Eixinienis eensura els banqucis i festcs pcr al noi i la noia (Dones, I, 33).
20. Blanquerna, I, 31: "Est infanl Blanqucrna fon criai moli diligenimeni: c Moma. sa mare, lo vcsiia en lal nianera, quc cn lo yvcrn hagucs algun scntiment del fret y, cn lo cstiu, dc la
calor, per tal que los elcmenls dels quals lo cos huma cs composi, sc con\ ingucssen en lo icmps
cn lo qual lian llurs opcraeions, per dar al cos icmprada caliiat, dc manera quc les males umors
no.s habituassen de acarrerar-se amunt". Compareu aquesi passatge dc l.lull amb el segiieni de
Dones, I, 33: "E conseylla Senecha que cascu, aytant com puxa avcu son infanl a viurc grosscraniciit c no a delicadures pcr rcs. A.xi matcix deven avear lo pare c la marc lur 1'iylla ja grancla
que no dorma massa ne sia amigua del lit".
21. Els efcctes nialsans de menjar massa, sobreiot. en cl eas de 1'estudiant, cs irobcn cn cl
Terc del Crestiu, ed. Mani de Barcclona (liarcelona, Baicino. 1929-1932), III. 176-7''. 1 a pcrcsa
dcl jovc (Doclrina pueril, p. 220: Doni".. I, 33-34) i de la dona (Blanquerna) es tambc avorrida;
consulteu: Emilio HERNANDE/. RODRKiUi:/. iulorucidn dc lu diducticu /ii/iunu. "Revista espanola de pcdagogia" 4 (1946) 252.
22. Blanquerna, 1, 30: "Y era la dida honesta y de bona vida: perque eosa es quc.s dcu nioh
evitar, cn lo alletar dels infanis, si la dida es mal sana, y que estigua en peccal, o que haja cn
si nials vicis, y quc sia dc mala complexio, ni quc tingua c o n o m p u d a la caliiat ni lo alende". Dones, I, 35: "[...) attcna quina nodriea li icn, car los mals vicis d'aquella noen nioh a la filla e les
bones cosiumes li lan molt de be". 1:1 gironi lambe \ a insislir en el Dotze que la peresa, l'avaricia
(cap. 187) i la luxuria (caps. 187 i 190) scSn impedimenis per a I'adquisicio dcl saber.
232
I). VIERA
jectius principals: el tutor dc Blanquerna porta el nen a l'esglesia pcr a ensenyarli a resar, mentre que Eiximenis diu que, quan la nena comenca a raonar, se
li ha d'ensenyar el Paternoster, 1'Avemaria i el C r e d o \
Existeixen tambe paral.lels evidents en 1'estructura externa de la Doctrina
pueril i Dones. El gironi inclou, en el quart i cinque tractats de Dones, diversos capftols sobre temes de la teologia moral: les set virtuts, els deu manaments,
els set pecats capitals, els pecats mortal i venial, i els cinc sentits. Aquesta materia coincideix a m b els capitols del doctrinal lul.lia esmentat sobre el nen: els
deu m a n a m e n t s , les set virtuts, els set pecats capitals i els cinc sentits. Ei.ximenis, malgrat aixo, omet diverses categories que Llull incloia, com els dotze articles de la fe, els set sagraments, els set goigs de santa Maria i un debat sobre
lcs tres religions mes importants (cristianisme, judaisme i islam), potser perque pertanyen a la doctrina de la fe i no a la teologia moral; endemes, el gironi
havia elaborat aquestes categories en els primers volums de Lo Crestid, o les
havia discutit, sense cap ordre preestablert, cn altres obres ja escrites, com el
Llihre dels angels i la Vida de Jesucrist.
:
24
Lcs coineidencies que existeixen en les obres dels dos escriptors es deuen
principalment a influencies comunes. Els germans Joaquim i T o m a s Carreras
i A r t a u , per c.xemple, van mostrar 1'impacte de 1'escola de sant Agusti i sant
Bonaventura sobre cl pensamcnt de Llull " i d'Ei.ximenis \ En 1'obra ja classica sobre la pedagogia del mallorqui, .loan Tusquets va remarcar la importancia de la influcncia dc Bonaventura sobre 1'aspecte pcdagogic del pensament lul.lia, i especialment sobre el pla general dc Blanquenur
.
El tractat ja esmentat de Vincent de Beauvais sobre 1'educacio dels fills
reials podria ser l'anclla basica que unei.x el pensamcnt dcls dos prosistes catalans. Tusquets insisti que Llull va manllevar material de 1'obra del frances, pero en fer-ho va sintetitzar les idees d'aquest a m b les seves Drooies. de tal forma
:
:
23. Blanquernu. I. 32-33, i Dones. I. 31. 35. Aqucsl sislcma existia adhuc a Anglaterra en
aqucll lemps. Eilccn Powcr, cn 1'obra Meclieval Women (Cambridge Universit) Prcss, 1975), pp.
84-85, comcnta quc a les antigues escoles parroquials anglcses els nens aprenicn el Paternostcr,
l'A\ emaria i cl Credo, junl anib d'altres materies, perd —scgons aqucsta historiadora— es impossible sabcr-nc cl contingut, d"aquestes altrcs materies.
24. I ]n11 parla dcls angcls en la Doerrina pueril, pp. 235-37. Per altra parl, cn cl projecte
concebul pcl gironi per a cada \ olum de Lo Crestia, esbossai en el Prinier. s'espccifica cl comigui
de cada llibrc. L'objcctc del Prinier era d'cxposar la materia dogmatica. amb una discusid sobrc
lcs ircs rcligions prcdominants al seu temps, aixi com lambe sobrc la Trinitat. lcs dignitats dc l'Esglesia. etc. I.n la I"ida de Jesuerisl cl Irancisca catala narra la concepcio, la nati\iiat i la passio
de Jcsucrist, lcmcs quc el mallorqui inclogue en la seccid que versa sobrc els articlcs dc la l'c.
25. flisloria de la filosofia espahola (Madrid, Rcal Academia de Ciencias Exactas, Fisicas
y Naturales, 1939), I, 233 i scg.
26. Carreras i Artau, o. c , II, 268, 474-80. Vegeu, tambe, el seu estudi Fray Francisco Fixiinenis: sit significacid religiosa, filosofica,
moral, polilica v social. "Anales del Instituto dc Estudios Gcrundeses" 1 ( 1 9 4 6 ) 2 7 0 - 9 3 .
27. Tusquets. o. c , p. 183. Etiennc Gilson insislcix que cal interpretar la Combinatoria
dcl
mallorqui pcnsant en Bonavcntura i cn cls dei.xebles d'Agusti dcl segle XIII; veguc Lu Philosophie
de Saini Bonaventure (Paris, .1. Yrin, 1953), p. 116.
LES IDEES P E D A G O G I Q L E S
233
que es dificil extreure passatges exactes de 1'obra pedagogica lul.liana per a
comparar-los a m b els de Beauvais . Quant a Eiximenis, pensem que tambe
manlleva idces del pedagog de la cort dc sani Lluis, cl qual gaudia de molta
fama durant el regnat de Pere el Cerimonios '' i podria ser cl motiu pel qual
aquest rei encarrega que el gironi comences a escriure la seva enciclopedia, Lo
Creslia. P o d e m espigolar moltes idees de Vincent de Beauvais que brollen dcl
Llibre cie les clones i del Dotze clel Crestia, com la referint a la conducta dels
nens que cal afaiconar durant els primers anys, tot ensenyant-los a m b bones
obres i instruint-los a m b mots breus, simples, clars i directes. I desenvolupant
encara mes el tema de la lectura, els dos autors diuen que no n'hi ha prou a m b
llegir bons llibres, que tambe cal comprendre i reflexionar sobre les paraules
que llegim; d'altra manera, Ia lectura representa una perdua de temps'". La
formacio del jove ha d'inciourc les virtuts segiients: humilitat. caritat i maduresa; tambc s'ha ci'c\ itar la gandulcria, cl \i (quc enfosqueix la nieni), les in
novacions en el vesiit i d'altres pecats m o r t a l s " .
:s
2
Probablement lcs opinions sobre 1'educacio dc la dona, dels liltims eapitols del tractat De eritclitione fi/iornin nobiliinn, van ser incorporadcs pcr Eixinicnis en els tractats inicials dcl Llibre cle les dones sobre la cura i formacio
28. Tusquets, o. e., p. 82: quani a la influencia de Beauvais sobrc el Lihre cle meravelles.
\egeu la p. 175 de Tusquels.
29. Vegeu les observacions fetes a la noia iiuni. 16. i lanibc Jordi Ktibio i Balagucr, en cl
scu csiudi Consideraciones
generales acerca de hisioriografia
caialana medio-eval en particular
i/c /a "Crnnicu de Desclot", (Barcelona, Heinrich, 1911). pp. 12-13, on indica que Perc cl Geriinonios \ a encarrcgar la traduccio dc 1'enciclopedia Speculuni inajus, de Vincenl de Bcauvais, a
Jaume Donienech i a Anioni de Ginebreda. De fet, cn els seus darrcrs dies dcsitjava quc li llegissin
nii capiiol diari del Spcciiliiin iraduit. Deixant clar quc aquesl monarca mantcnia i animava la
redaccio dc 1'enciclopedia eixinieniana, Lo Crestiu. el monarca catala tanihe podia havcr pensai
en un projecte semblant al dc Beauvais en encarregar al gironi la redaccio de Lo Creslid. Dcl Speculum historiale n'hi ha diverses iraduccions dcl scglc XIV al caiala, a 1'holandes i al frances (1328):
vcgcu 77«' Catholic Encyclopedia
(New York, McGrau-Hill). XIV. 679.
30. De eruditionefiliorum
nobilium, cd. Arpad Siciner (Cambridge, Massachusetls, Mediacval Academy of America. 1938), p. 36: " l . c g e i c c i non inielligere esl negligcre. Parumque uel nichil prodesi audirc uel legcre, ci eciam retinere, nisi assii ei iniclligere. Mulii lamen ipsa doctrinc
ucrba nicmoriler reiinenl. scd iniclligcncia uerborum carcnl, ncc saliem inielligcre siudeiu". D'Ei\imcnis llegim. en el scu Traciai del Regiment dels Princeps e de Comuniiais (cd. cii. de Bulbcna,
p. 24), les segiienis paraules: "l.egir pcr raho dc siudiar e no cnlcndre. no cs sino pcrdrc icmps;
perquc qui siudiar vol ligcni. dcu hauer informador prop de si. la qual cosa no poi hom havcr
ILIII be en la soliiui com cn la comunilal". Sobre la imporiancia dc la brcvctai en 1'obra dc I lull,
consultcu Llinares. o. c , p. 231.
31. Pel que fa a la humilitat i a la instruecio cn 1'obra de Beauvais, vegeu Giuseppa lill N 11NESI, I incenzo di Beauvais ci Pietro Dubois considerati come pedagogisii.
" A n i dclla Realc Accademia dellc Scienze di Torino" 51 (1915-1916) 1426. Aqucsics opinions cs troben lambc cn 1'obra
Jel mallorqui. l.lull preconit/a\a sobretoi la nccessilat dc la castedal en Blanquerna, en la Doctrimipucril (ed. cit., pp. 71-72) i cn cl Librc dc meravelles, segons fusquets. o. c , p. 393. El gironi
cn cl Terc rcqucria dc 1'erudil humilitat (cf. abans, noia iuiiu. 21, I, 162, II. 57. de l'ed. csmcntada).
234
D. VIERA
32
de la d o n a , temcs, per altra part, omesos per Llull . C o m Vincent de Beauvais, el gironi creia que la noia ha dc rebrc una instruccio encaminada a la lectura i a viure d ' u n a manera moral. L ' o r a c i 6 , la costura i la tasca de teixir son
necessaries per a combatre la peresa. A m b d o s clergues preconitzen la castedat, la humilitat, la modcstia, el silenci i la seriositat.
Els nombrosos canvis en l'estructura social que s'csdcvingueren a la Mediterrania iberica durant els anys que van des del naixement de Llull (c. 1232)
fins a la mort d'Ei.ximenis (1409), aixi com 1'origen i el seu entorn social, il.lustrcn i e.xpliquen, en part, les diferencies d'opinio i d'actitud en les seves obres.
Llull, dc familia noble, si be afeccionat a una idea utopica sobre la realitat
social dcl seu temps, sovint sembla inclinar-se cap al passat. Per aquesta rao,
per e.xcmple, no ens sorpren que pensi que nomes el noble pot esdevenir un
cavaller. El gironi, per altra part, mostra una actitud diferent de cara a la burgesia i a la noblesa, segons podem descubrir en el recull de textos escollits per
Jill R. Webster, que utilitzem com a mostra. Aquesta casta nobiliaria, anomcnada pel menoret catala " m a m a j o r " , esta sotmesa a dures critiques en divcrsos capitols dcl D O / , T " . S ' c s t i m a v a mes la classe mercantil o " m a mitjana",
que fornia la comunitat o la ciutat d'energia i de vida: " [ . . . ] ells tots temps
han mes que altres e mes de be fan que tots los a l t r e s " (Regiment cle la cosa
publica, cap. 33)' . En canvi, Lopinio que Llull tenia de la classe mercantil era
negativa, sobretot en el Libre cle contemplacid -.
Aixo no obstant, no hi trobem evidencia suficient per suggerir que el mallorqui preferiria un retorn a Pestructura social tradicional del seglc XII; de fet, pel que fa a Pordre jerarquic
4
y
12. Aqucsl silcnci sobrc l'cducacio de la clona cn gcncral i dc la scva Filla Magdalena cn pariicular s'ha interpretal dc divcrses maneres. Joan Tusquets escriu que "cn aquclla epoea sc concedia mcnor imporiancia a la educacion femenina, segiin sc echa dc \er cn cl iraiado dc \'iccnie
dc Bcauvais, y que la rcsponsabilidad dc la buena crianza de Magdalena incumbia mas bien a la
madre quc a l.lull" (o. c . p. 154). Amb I O I i aixo, va exprcssar el moiiu de la scva lalia d'intcrcs
cn 1'cducacio lemcnina cn cl Libre cle 1'orcle cle cavalleria (Obres essencials, I. 529), on cscrivi:
" H o m e . cn quani ha mes dc seny e d'enteniment, c es de pus f o n s naiura que lembra, por cssci
millor que fembra: car si no cra lan poderos a csscr bo com la lembra, seguir-siiia que bondai
i forca dc naiura fos contrari a bonea de coraige e de boncs obres. ()n, enaixi con home per sa
naiura cs pus apareiai a haver noblc coratge e a esscr bo que la fembra, enaixi es pus aparellai
a csscr avol quc la fcmbra; car si no cra, no seria digne que hagues major nobilitai dc coratge
c major mcrit dc csscr bo quc fembra".
11. Vegeu el cap. 470 dcl Oolze clel Crestia, i uimbc Pcstudi dc Jill R. WEBSTER, Algunos
aspectos cle la vicla disfrutuda por las elases ulias clel siglo XII mencionados por I rancesc Eiximenis. O. I. M. (13407-1409?)'. "Estudios franciscanos" 68 (1967) 351-54. Webster conclou la scva
analisi sobrc Eiximcnis, quan parla dels nobles, amb aquesies paraules: " U a y una cosa quc habra
quedado bien elara al quc nos lee desdc el inicio: la poca simpatia dc Eiximenis haeia la noble/a
y la poca paciencia con sus ocupaciones, muchas dc las cuales considcra como una perdida de
liempo. [...] Las imiiuas obligaciones del sefior y dcl \asallo se establecian en orden al bicncstar
de la Comunidad, pero ya anteriormente se ha hecho noiar c o m o muchos nobles del siglo catorce
no observaban lales pactos sino quc desperdiciaban cl tiempo en fiitiles ocupaciones".
34. Text d'Eiximenis, segons el rccull dc .lill WEBSTER, La soeieiai euiulanu al segle A/l .
(Barcclona, Edicions 62), p. 49; vcgcu tambc el cap. 33 del Regimenl de lu eosu piiblica, ed. Daniel de Molins dc Rci (Barcelona, Barcino. 1927). pp. 167-69.
35. Obres esseneials, o. c , II. 351-52.
LES IDEES P E D A G O G I Q U E S
235
social, les seves preferencies contcnien una considerable semblanca tematica
anib 1'ordre teocentric de la societat, tal com preconitzaria despres l'autor
*\(S
gironi .
Quant al lloc ideal per als estudis, els canvis esmentats mes a m u n t en Pestructura social fan que les preferencies siguin diferents: Llull, a
Blanquema,
clcgi la tranquil.litat del monestir , mentre que Eiximenis insistia que s'instal.lessin bons i adequats llocs d'estudis a les c i u t a t s . Les condicions pcr a
cstudiar i Pactitud del gironi cap als estudis s'assemblen molt a les que Llull
rccomana al seu Feli.x:
lnterrogat lo gran philosof Plato quines coses ajudauen al hom
a esser tost savi: rrespos que les segiients. La primera si era ccrcar
loch reposat e esquivar totes altres faenes. La segona, humilment
scoltar tot hom qui ensenyar-li puxa. La terca esser en terra stranya. La q u a r t a , sostenir pobrea e no hauer de res excess. La quinta
era hauer ne gran cura: car fa Fom mcstre' .
De fet, Llull i Ei.ximenis, degut a la influencia franciscana, prcscriuen qualitats i situacions semblants que han d'environar Festudiant ideal. En aquest
cas, la formacio cultural i religiosa, mes que el seu origen social, condiciona
les opinions d ' a m b d o s escriptors.
Efectivament, existei.x una tematica igual que respon evidentment a Uocs
comuns dins la literatura hispanica medieval: el desplaer per la moralitat del
scu temps " i per Padvocacia . Pel que fa a la primera d'aquestes tendencics,
1
,s
9
4
41
36. Compareu les jerarquics soeials en els estudis scgiicnts: Cru/ Hernande/. o. c . pp. 223-24.
i Vietor SEBASTIAN IRANZC), l.a teocracia ponlificia en Francisco tlc Eiximenis. "Anales dcl Scminario de Valcncia" 7 (1967) 9-1S2.
37. Blunquernu, 1, 2X8-89; Ohrcs originals, cd. Salvador Galmes (Palma dc Mallorca, Institui
d'Esiudis Catalans i Diputacio Provincial dc Balears, 1935), XVIII, 63-64. I lull insisu tambe cn
ki distiibueio prudeni del tcmps i cn cls materials adcquats pcr a 1'estudiani: Juan MATEU \ l IJA,
Opliniismo pedagogico cn l.idio, "Re\ isia espanola dc pedagogia" 17(1959) 80. El sistema cducatiu propugnat per Beauvais es dc caracter puramcnt monasiic: \cgeu lllt.NTlM s i . o. c . 51
(1916-1917), 204, 1424; lambe Joscph M. McCARTHY, Humanislic Emphasis in ihe
Educalional
Thoughl of \ inceni of Beauvais, (Leiden-Koln. L. .1. Brill. 1976), p. 69. Bicntinesi (p. 1415) inostra que Beauvais rccomana la instruccio nomes per als nobles.
38. Vegeu ci Regimenl dcls Prfnceps e de Comunilais,
caps. II a 21; cn la p. 25 (cd. cii. dc
llulbena) podem llegir: "Car no es duplc que moll mils pot hom sabcr en vna bona ciutal los articlcs de la Fe e co qucs pertany a salut, que no fa en altre loch menor. e ja menys cn solitut. Pci
cxpcriencia veen que los pagesos e monianycsos son a\i besiials quc no sc sabcn scnyar, ne orar.
nc confessar, ne saben quasi res de la lc nc dcls siaiuis ecclesiasliehs: empero no es axi cn Ics comunitats".
39. Francese Eiximenis, Doizen dcl Crestia (Valencia, Lambcrt Palmart, 1484). cap. 188.
40. Pcl que fa a aquesl lema, consullcu Blunquerna, II, 209-10; 111, 179-80. El mallorqui lamcnta lambe el fet que hi ha\ ia pocs crislians fidcls en cl mon: Tusqucts, o. c , pp. 219-20. Sobic
cl gironi, vcgcu Joaquim MIRET 1 SANS, Semprc hun lingui hech lcs oqucs. Apuniucioiis per lu
historia dc les costumes privades, (Barcelona, Stampa d'En E. Badia, 1905-1906), pp. 25-28.
41. I 'aciiiud negativa i la desconfianca quc Llull icnia pcls juiges i advocats prove del Libre
decomemptacio
tOhrcs essencials, I, 344-47) i dc Blanquerna (II, 230-31). I.n aqucsia obra proposa divcrsos canvis per a resoldrc cls mals i les injusiicies: "L'aposloli, c los cardcnals. ordciui
quc cn cada bisbai agues julgcs c avocats qui deguesen jutjar e raonar lcs genies pobres de lurs
236
I). V I I K A
cls dos lamentaren la falta dMnteres dels clergues en els estudis bfblics i teologics; prcferien estudiar el dret canonic, perque aquesta formacio els atorgava
mes possibilitats economiques i politiques. Tots dos s'expressaren durament
contra el predomini de juristes en el govern de 1'Esglesia, i aquesta actitud negativa potser provenia de la lectura de Roger B a c o n ai.xi com de 1'agreujament de la realitat social de 1'epoca '. El francisca angles va escometre la pedanteria academica i cl concepte fals de la saviesa , vicis que Eiximenis tambe fustiga en el Primei ~ i en el passatge segiient del Terc:
E veus per aco la cosa publica a terra, car tota sciencia se pert
en cascuna comunitat, pus que la sciencia lig aquell que no sap lcgir ne res no enten. E per tal ponex Deus aquells que aytals promocions procurcn, car a la fi axi aquests promoguts son los majors adversaris que han, c.ls fa Deus conculcar e menysprear per
aquells que.ls deurien haver en reverencia, e aco merexcn finalmcnt
e pijor per aquest gran peccat. D'aquesta matei.xa rayl es huy cn
lo mon multiplicada cada abusio: que los homens ignorants volen
csser maestres en theologia e bisbes, c en los majors graus; c no
trobaras nengu d'aquests que.s tingua pcr insufficient a res. Vct
quc fa la ignorancia dc si matexa ''.
4:
4
44
A
4
eontrasls, c quc aquclls 1'osscn provchits dcls bens dc sania Sgleya, c quc no degucssen pendrc
s c r \ i \ s dc null homc pcr lo qual jutjasen ni avocasen" {Blanquerna,
II. 2.12-33). Aqucsta visid
negativa dc 1'advocacia podcni irobar-la, tambc, cn divcrsos passatges de l'obra ciximeniana, coni
1'anecdota htimoiisiica dcl pagcs dc Monipcller {Regimenl de lu cosa piiblica, cd. cit.. pp. 155-56;
\ cgeu, lamhc, el Dolze, caps. 450 i 456). \quest negativisme esdevingue un lloc conni cn les literaitiics curopccs dc l'Edal Mitjana, com cn cK scrmons dels prcdicadors anglcsos i en obres com
la dc John I \NGI \ \ i ) , Piers Plowman's
Visions (ti. R. OWST, Lileraiureand
Pulpil in Medieviil I njilanil: A Neglecied Chapier in llw flistory <>J English I elters and of ihe Engtish People
[New York, Baincs and Nohlc. 19611. pp. 339-49) Hi havia, de fcl, molls conlcs i anccdoics humorisliques dc l i dal Mitjana quc satiriizaven l'advocacia.
42. rusqucls (o. c , pp. 216-17) parla d'aqucsia actiiud i de la influcncia dc Roger Bacon;
vcgcu llltiiii/uerna. II. 205-206. Sobrc Eiximcnts, vegeu el PrimerdelCrestia,
eaps. 331-32. i lambc uii cstudi nosire quc sorti cn Perspectivaspedagdgicas.
Divcrscs criiiques fctes per Rogcr Bacon sobrc la pcdagogia i el sistema educatiu poden irobar-se en un fragmcni dc la scva obra ediiat
pcr 1 . A. i i A S Q l i r, .l/i Lnptihlished Fragment of a Work hy Roger Bacon. "l.nglish Hisiorical
R c \ i c \ \ " 11 (1897) 507. Yegeu, tambc. T U S Q U E T S . o. c . p. 304; Slcward EASTON, Roger Bacon
aiut //is Search for Universal Science (Oxford University 1'rcss. 1952). p. 190; Ci. R. o w s r .
Preaching in Medieva/ Eng/and: An Introduclion io Ser/iion Manuscripls oftlic Periode. I35O-1450
(Ncw Yoik. Russell aiul Russell. 1965), pp. 32-33. Bacon pensava adhuc que hi havia un nombre
cxccssiu dc llibrcs quc contcnien llcis canoniqucs i quc calia unificar llur prolixitat i rcpeiicid.
43. Sohrc aquesia icndencia, consultcu Tusqueis. o. c . pp. 9 7 . 2 1 6 - P : i en 1'obra dT.iximenis, Primer del Crestia, cap. 331. Vcgeu, lambc, Astrik GABRIEI , The College Sysiem in the
I ourieenlh-C enlury L 'niversilies, cn: The I orward Movemenl ofthe Fourteenth Century (Columbus, Ohio tiiivcrsiiv 1'rcss. 1961), p. 82.
44. ti NOI I i s . o. c . p. 216; .lolin llcnry l i K I l x i l S, llie t.ifc untl Utirks of Roger Bacon,
(I.ondon. Williams and Norgaie. 1918), pp. 33-34.
45. Priiiier tlel Crestia, cap. 316.
46. Ed. cil. de Marli dc Barcclona, I. 166.
l.ES IDEES P E D A G O G I Q U E S
237
Ultra el que j a hem apuntat a b a n s , volem retreure tambe la critica negativa que a m b d o s fan dels metges, esgrimint les mateixes raons: la cobdicia, la
ignorancia i Pengany .
Per altra part, tant un com 1'altre recomanen Pestudi del trivi i del quadrivi a mes de les materies que s'ensenyaven a les universitats medievals: la
tcologia, el dret canonic i civil, la filosofia natural i la medicina. No entra dins
la finalitat d'aquest estudi el treball de definir allo que aquests dos autors entcnien per Pessencia i la finalitat de cada materia del curriculum. En efecte,
ja s'ha fet en les investigacions d'Eusebi C o l o m e r , de Joan Tusquets i d'Armand Llinares. El nostre interes no es el d'esbrinar el concepte de cadascuna
de les arts liberals d ' a m b d o s autors dins del punt de vista tradicional, sino la
utilitat pedagogica de cada materia i les discrepancies de cada sistema pedagogic.
47
4S
Hom pot dir que Ei.ximenis es mes exacte que el seu predecessor quant
a Peducacio de les distintes classes socials. La " m a m e n o r " no tenia pas neccssitat de cursos academics, mentre que " l o s mijans e los maiors deucn saber
gramatica, per saber parlar ab los stranys dins lur tcrra, o fora d'aquella" ''.
La " m a m a j o r " tambe ha de saber "leys, furs, concells e costumes de la ter r a " , i saber donar consells i llegir llibres especifics. Recomana quc aquesta
classe privilegiada conegui altres llengues , sobretot les que es parlen a la ciutat o comunitat on viuen, encara que fossin llengiies propies de minories socials. La gramatica que aprenen els facilitara Paprenentatgc del llati. Pel que
fa al mallorqui, tambe recomanava que els missioners aprenguessin la llengua
de llurs terres de missio, pero notem el contrast de parers: la importancia moral i didactica del Dolze del Crestia i cl zcl missioner del
Blanquerna^.
4
MI
Ei.ximenis delinea el p r o g r a m a d'estudis pcr a " P h o m generos, cavaller
c n o b l e " , en diversos capitols del Dotze. Enumera les arts liberals en el capitol
190, segons el sistema establert per "aquell gran Salon qui fonch un dels set
pus famosos savis de G r e c i a " . La font d'aquesta referencia podria ser Filo,
47. Obresessencials,
II, 347-49. Eiximenis dcscriu en un eonte eom un huniil pcscador posscia mes sentil medic quc molts metges: Conles i faules, cd. Mareal Olivar (Barcclona, Barcino.
1925), pp. 98-99. Dues obrcs importants dc la literatura anglesa medieval, The Canterbury
Ta/es
i Piers Plowman's
Visions, critiquen cls metges d'aquella cpoca pcr llur mancanca de coneixcmcnts mcdics i cobdieia dc dincrs: OWST, Literature und Pulptit in Medieval England, o. c . pp.
349-51.
48. Lus artes liberales cn lu concepcidn cientifica y pedagdgica dc Runidn Llull, en: .-1 rts libeniu.x ci philosophie uu Moyen Age. Acies du Qualrieme Congres Iniernational dc Philosophie Mc(lievule (Paris. .1. Vrin, 1969), pp. 683-90.
49. Regirnenl dels Princeps e de Coniuniiuts,
ed. cit. dc Bulbena, p. 29.
50. Dotze, cap. 192 (segons text de WEBSTER, La societat calalana, o. c , p. 37): "tot bon
c honorable ciutada, c cascun hom major aixi com a eavaller, e noblc, c ducs c princeps, deuen
saber los llenguatges qui cls son cntorn. E aprcs dcuen saber gramatica pcr entendrc los bons llibrcs qui son posats cn llati, e pcr sabcr parlar ab gcnt estranya si cs cient. e pei saber-sc raonar
ab ells sens torsimany".
51. Blanquerna,
II, 149.
238
D. VIERA
el filosof j u e u \ que Eiximenis confongue o be a m b Quilo d ' E s p a r t a (s. VI)
o be a m b Solo d'Atenes (c. 638-c. 559 a . C ) , aristocrata que simpatitzava amb
els pobres i els privats del drets de ciutadania, i que va escriure sobre la legislacio educativa. Omet, a 1'igual que Filo, 1'astronomia, ciencia que es confonia
a m b 1'astrologia en el quadrivi seu i de LlulP'. Al capitol 192, en canvi, el gironi la torna al seu lloc en el curriculum de " P h o m g e n e r o s " : "seria encara
bo que sabessen Pespera e quelcom d'astrologia per ajudar-se'n en molts casos
de fortuna e de n a t u r a " (Dotze, cap. 192) . De totes maneres, Ramon Llull
es mante poc disposat a Phora d'aprovar la inclusio d ' u n a materia com Pastrologia, que ja ell la considerava la ciencia menys exacta, en el curriculum
de Domencc:
54
Amable fill, no.t conssell que aprenes aquesta art, cor de grant
maltret es, e leu se pot errar. Perilosa es, per co cor los homens
qui.n saben majorment n'usen mal, e per lo poder dels corsses celestials menysconexen e menyspreen lo poder c la bonea de
Deu" .
55
Segons la filosofia grega, i segons Plato en particular, " l a culminacio de
totes les materies pedagogiques es Pestudi de la filosofia, per la qual Phome
arriba ultimament a aquell coneixement que es al mateix temps perspicacia.
saviesa i virtut"" . A m b d o s autors de parla catalana remarquen que el coneixement de les altres materies conduira Pestudios a la filosofia, que ajuda Phome a viurc virtuosamenr". Sobre el tema de la filosofia i el princep savi existei.x una semblanca ideologica notable en les seves obres. A mes, el concepte
que ells tenen del princep savi es un ideal derivat del rei filosofic de P l a t o ^ .
Si comparem el paragraf que es troba en " D e saviea", de YArbre cie ciencia ,
6
m
52. Thomas DAVIDSON, Aristotle and Ancieni Educational Ideas (Nev. York, Charles Seribner's Sons, 1892). pp. 242-43. 1 ilo parla ile les arts eieliques en diverses obres: a) De cherubini:
gramatiea, geometria, musica, rctorica; b) De agriculrura: gramatica, geometria, miisica; c) / v
congressu eruditionis gratia: gramatica, miisica, geometria, retorica, dialectica; d) Desonmiis: gramatica. aritmetica, geometria, miisica, retorica; c) en De mutalione nominum sMnclou dins Ia lilosofia: lisica, logica i etica. El fet sorprencnt es quc no trobcm mai 1'asironomia o 1'astrologia cnt re aqucstes materies.
53. Els mots "asttonomia" i "astrologia" van scr utilitzats cn scntil inlercanviable a PEdai
Mitjana: Ucnri-lrencc MARROU, llisioirede
1'education tkiiis Vaiiliquile, (Paris, 1965), pp. 273-74.
Lls autors patristics, com Agusii, miraven 1'astrologia amb malvolenca: vegeu W. I . M. l.AISTNER. Chrislianily and Pagan Culuire in ihe Laier Roman Em/iire, (Ithaea, Ne« York, Corncll
Universilv Press, 1951), p. 69, i tambe el seu articlc Tlie Western Church and Astrology
During
ihe Early Middle Ages. "Harvard Theological Revicw" 34 (1941) 251-75.
54. La soeielal catatana, o. c , pp. 37-38.
55. Doeiriiui pueril, p. 172.
56. James DREV12R. Greek Education. Its Practice and Principles (Cambridgc Univcrsity Press,
1912), p. 79.
57. Doctrina pueril, pp. 188-90, i Dotze, cap. 185. Vegeu, t a m b c el comcntari de Cruz flernandc/. o. c . p. 224.
58. Rep.. 480-86, i tambc Llinarcs, o. c . p. 240, i Cru/ llernande/, o. c . p. 224.
59. Obres essencial, I, 668.
239
l.ES IDEES PEDAGOGIQUES
i Panedocta de Blanquerna sobre el cardenal que repren el rei perque aquest
no va instruir el seu fill en les arts liberals i en les ciencies ", a m b els capitols
499 a 501 del Dotze, "sobre Feducacio del p r i n c e p " , ens adonarem de la importancia de la filosofia en la preparacio dels sobirans futurs. Llull cregue que
cl poble i els oficials respectarien i temerien el rei savi. Eiximenis, al seu torn,
anomena el princep inculte un " a s e c o r o n a t " , paraules que tambe empra Vincent de Beauvais i d'altres escriptors medievals . Per al mallorqui, el sobira
virtuos era un ideal , mentre que per a Ei.ximenis el m o n a r c a culte i virtuos
era una figura necessaria en la creacio de la " c o s a publica'"" .
Malgrat tot el que hem dit de la filosofia com a fi en 1'estudi de les arts
liberals, la ciencia considerada com a fi ultcrior de tots els estudis era la teologia, la ciencia unitaria''\ Aqui trobem una nova concordancia ideologica en
1'obra de Llull i d'Eiximenis. Aquest insistf que el princep Pestudies"'', i el mallorqui assabentava el seu fill: " n o . t consell, fill, que aprenes geomatria ne arisnictica, cor arts son qui requeren tota la.humana pensa, la quall ha a tractar
de amar e contemplar Deu'"' .
La distincio elaborada per Llull en la Doctrina pueril entre la " c a r r e r a
jusana, migana i s o b i r a n a " , s'assembla tambe a les tres divisions basiques
del Llibre de les dones: alguns capitols inicials sobrc el pccat i cls vicis dc la
dona; a continuacio, diversos tractats didactics i morals sobrc les doncs que
6
M
62
63
4
68
60. Blanquerna, II, 204-205.
61. Capitols reproduits per Jill Webster en la seva dissertacio doctoral sobrc Eiximenis, .1
Criiical Edilion of ihe Regiment tlc Princeps (Univcrsity of Toronto. 1969). pp. 169-77.
62. Compareu: De eruditione, cd. cit. dc Sleiner, p. 8: "Pucris ergo nobilibus eligcndus esi
niagister in ambobus, in sciencia ac moribus. Nec facile possuni acquirerc siuc muliiplicare seienciam nisi pcr litterarum doctrinam. Ideoque ncccssarium esi maximc talibus, quibus opus esi mulla sciencia, ut littcris imbuantur a pucricia. Undc, sicut iani alias dixinnis, in lincris, quas quondam rcx romanorum misisse legitur ad regem francorum hortans cuni. iu libcros suos insiiiui facerei libcralibtis disciptinis, intcr cclcras quoque adieeii: 'Rex illitcratus cst quasi asinus coronaI U S ' . " Dotze,
cap. 500 (ed. WEBSTER, .4 Critical Edition of the RegimenldePrinceps,
o. c.): "t.a
quarta via es per literal dcclaracid, ?o es que [lo princepj que aprena moltes letres e estudi cn bons
librcs, c qui sien tals que 1'informcn cn be viure e en saber bc regir. [...] F.\eri\i 1'cmpcrador I oca
al rey dc Franca, que tostemps entcscs a bon sabcr, car rey illiteral no dcvia esser dii rey, mas
asecoronat". C u n .1. Wittlin ens informa quc aquesta refereneia possiblcment provc del Policralicus, dc Joan dc Salisbury. Malgrai I O I , Bcauvais scgurament consulta 1'obra dc Helinard a Frigida Monte en lloc dcl Policraticus, scgons remarca McCarthy, o. c , pp. 61 i 75. Aixo no obstant,
Eiximenis esmenta adhuc Joan de Salisbury en el cap. 500 del Dotze, maleria quc podcm constalar cn cl Policralicus,
\\. 6.
63. Libredeconiemplucid,
en Obresessencials,
II, 336-39. Vegcu Llinarcs, o. c , pp. 240-41.
64. Regiment de ia cosa publica, cap. 15. El gironi parla dc lcs viriuis del rei en el Doize,
caps. 514-517, en la dissertacio de Webster.
65. Robert PRING-MILL, El niicrocosmos
lut.lia (Palma de Mallorca, Raixa. 1961). pp.
105-106. McCarthy, o. c . p. 144, comenta que Vinccnt dc Beauvais tambc va cxpressar-se cn aqucsi
inaieix sentit.
66. Vegcu el text d'Eiximenis en l'ed. esmcniada dc Webster, p. 176.
67. Docirina pueril, p. 172; aqucstcs opinions es iroben igualmeni en el De erudilione, XV,
1-2, 5-9, 55 de Beauvais, scgons l'ed. de Steincr. Vegeu, tambe, McCarthy, o. c , p. 144. i Bieniincsi, o. c , p. 1427.
68. Doctrina pueril, pp. 208-209.
240
D. VIERA
romanen dins la societat, i clou aquest llibre a m b un tractat llarg sobre la monja
i la vida contemplativa, que el professor Curt J. Wittlin identifica a m b la Scala Def .
El capitol sobre la formacio clerical, inclos en el Priiner del Crestia, ens
forneix una altra incursio cn el proposit de Peducacio segons els nostres dos
prosistes. Aqui Ei.ximenis repeteix el consell que Llull d o n a a Domenec:
Arismetica, ne geometria, ne astrologia, n o pertanyen a religios. [.-..] En especial, apar que lo decret faca dificultat en Pastrologia e vol que sia esquivada mes que neguna de les altres arts liberals. Per co que aqui diu, que a p o r t a los homens en e r r o r " .
Ultra aixo, d o n a llicencia nomes per a Pestudi de la miisica religiosa '. Notem tambe la falta d'aquests cursos dins la Ilista que recomana el gironi en el
seu studiuin generaie. Aquest autor declara, endemes, que cal que el jove aprengui el dret civil i el canonic, tot i que no veia a m b bons ulls que els sacerdots
es dediquessin a aquests estudis. A mes a mes, cal remarcar que mentre cn cl
capitol 33 del Priiner
nega tota opcio pels estudis legals, avisa en el Dotz.e
que el papa Alexandre castigaria els qui prohibissin 1'ensenyament de les Ileis
dins les catedrals. Pel que fa a Pestudi de la medicina, Llull no vcia pas cap
antagonisme cntre aquesta ciencia i la teologia
Aixo es evident si pensem en
la formacio de Padolescent Blanquerna i en el consell de Padult Blanquerna
als clergues, sobretot als missioners, sobre la importancia d'aprendre medicina i dret . Eiximenis, menys original que el mallorqui, va sotmetre's als decrets i dictats dels diversos concilis de PEsglesia: " [ . . . ] estudi d'aital ciencia
no els es b o , ne profitos, car la practica es fort perillosa, e encara en ells es
escandalo" (Priiner. cap. 33) \ quei.xant-se, en canvi, del fet que PEsglesia no
requerts dels seus sacerdots Pcstudi de la filosofia, " p e r tal com la dita ciencia
cs molt dispositixa a ensenyar d'entrar en Ies pregonees teologiques" (Ibid.).
9
1
4
Finalment, el gironi va donar un pas mes que el seu predecessor en recomanar al laic diversos llibres especifics, entre els quals hi ha la Biblia, les retoriques d'Aristotil i del Ps.-Cicero, el De re niilitari de Vegeci, les obres de Valeri Maxim i de Tit Livi —la historia havia estat considcrada pejorativament
69. Los problemas dcl Cercapou y el Llibre dc les doncs dc Francesc Eiximenis. "Boleiin dc
la Socicdad Casiclloncnsc dc Cultura" 46 (1970) 61-95.
70. Tractal del Regimenl dels Princepse de Comuniiuis,
ed. cii. dc Bulbena, cap. 13, p. 2 8 .
71. Eiximcnis manlcnia una opinio tradicional sobrc la nuisica profana, com cns ho indica
cn aqucsi passatge dcl Terc (cd. cii. dc Mani dc Barcelona, III, 229-30): "E jatsia quc los con\ iis
quc.s fan cn les nupcies sicn permesos, empcro son vedats als clergues, e moli mes als religiosos,
e encara a aquell quc cs en sacres ordens, car aylal no.y deu anar, axi com appar in Decretis, dinstinclione . X X X I I I ' . IPruesbileri). Nc encara los dils ccclesiasiichs deuen csscr en loch on se canicn cancons dc amor carnal ne leges maicrics, ne deucn esser lla on se fan bayls".
72. Tcxl quc reprodueix WEBSTER, Lu soeielul calalanu, o. c . pp, 72-73.
73. Vegeu 1 linares, o. c , p. 236.
74. Blampternu, I, 290-91. Els mols "llci" i "medieina" s'cntcnen cn el scntil csiricie: liis
quels, o. c , pp. 302-303.
75. Segons texl dc WEBSTER, Lu soeielul eatulana, o. c . p. 72.
LES IDEES P E D A G O G I Q U E S
241
durant 1'Edat Mitjana i no era tinguda com una eiencia social, tal com es concebuda avui dia—, les obres de Boeci, Hug de Sant Victor i Joan de Gal.les .
Els romancos de cavalleria, tan en voga en aquella epoca, i despres les
novel.les de cavalleria, foren vedats , i aquesta prohibicio va durar inclusivament fins a lcs obres dels humanistes, com T h o m a s More i J o a n Lluis
Vives . En un altre c a m p , a m b d o s autors lloaren en gran manera 1'aprenentatge d'un ofici manual '', incloent-hi, el gironi, consells sobre la manera
d'estudiar-10 .
76
7s
80
CONCLUSIO
Llull i Eiximenis creien fermament en la importancia dels estudis i seleccionaren acuradament les materies i l'ensenyament que calia que 1'alumne havia de rebre. L'educaci6 no significava pas un simple atapeiment de 1'estudiant
amb tota la informacio que el mestre posseia . Com Vincent de Beauvais, ells
estaven d'acord que el mestre o professor havia d'escollir els coneixements esscncials i comunicar-los als propis deixebles. Segons els dos prosistes de terres
catalanes, aquest proces d'aprenentatge no era una simple transferencia de fets
a la memoria, sino 1'estudi acompanyat per la meditacio . Ultra aixo, l'edueacio ultrapassava 1'esfera dels llibrcs i incloia 1'experiencia dc Ia vida. Per a
ambdos autors, la finalitat de 1'educacio era el cultiu de les virtuts morals; per
aquesta rao, podia considcrar-se la teologia com de primera importancia. Aques76. Dotze del Crestia, cap. 192 (cd. WEBSTER, La societal calalana, o. c , p. 37): "Aprcs
dcuen havcr pcr mans los bons e famosos llibrcs morals, aixi com son aprovades c famoses histories dels antics, majormcnt los Llfbres dcls Rcis qui son cn la Biblia c la creacio dcl mon, cl Llibrc
dc Genesis, cls cinc altres seguents, qui son appelluts lcgals [...] Apres deucn sabcr dc dar eonsells
e dc sabcr parlar en tota materia en quc sicn dcmanats, aixi com cnsenya La Retdrica d'Aristotil
e dc Tul.li e d'allrcs diversos qui han parlat. Aprcs deu saber alcuns grans filosofs qui han parlai
clc rcgiment dc poblc, c d'armcs, e de \ ida politica, aixi com Vcgecius, De Re Militari; c Valeritis
Maximum, e Titus Livius, c Boeci, De Consolalione e De Scolaslica disciplina, e Hugo en lo seu
Didasealion c la Sunima de Col.lections,
divcrscs altres obretcs quc fcu Frater Johanncs Gal.lcnsis
dc 1'orde dels Frarcs Menors". Pel que fa a la influencia dc .loan dc Gal.lcs sobre Eiximcnis, \ e gcu: Curt .1. WITTLIN, Lu Suuiu de Colaciones de Juun de Cales en Cuiulunu. "Estudios franciscanos" 72 (1971) 1%. Sobre el paper dc la historia en 1'Edat Mitjana, consulteu McCarlhy, o.
c , p. 102, i E. .1. JOHNSON, How the Greeks und Romans Re.uurded Hislorv. "Grecce and Romc" 3 (1933-1934), 38-43.
77. Vegeu l'art. esmentat dc WLISSTLR. "Estudios franciseanos" 68 (1967) 346-47. i tambc
Andres IVARS, El escritor Fr. Francisco Eximenez en Valencia. " A I A " 26 (1926) 332-33.
78. David .1. V I E R A , En defensu de Jnul Luis Vives. "Boletin de la Sociedad Castellonense
dc Cultura" 57 (1981) 87-88.
79. Cru/ Hernandez, o. c p. 230; WEBSTER, Lu funcion de las clases inferiores deiuro de
lusociedaddelsigloXIVsegiin
FrancesEiximenis.
"Revista valenciana de filologia" 7 (1963-1966)
87-92.
80. Com usur be de beure e menjar, cd. eit.. pp. 131-32.
81. En aquest rcspcctc, Cru/ Hernandez (o. c . pp. 230-31) remarca parlant de I.lull: "II discipulo no es un vaso o un receplaculo quc cl maestro dcbe eolmar, sino una especic dc estructura
clastica quc \ a acomodandose a la indole de la formacion dcl maestro y de la eieneia".
82. Emilio HLRNANDEZ RODRIGUEZ, Pedagogia del niisiicisino luliano. "Revista espanola
Je pcdagogia" 5 (1947) 150, cseriu: "La tcndeneia raeionalista cs superada por el misticismo, que
constituyeel fundamento nalural dc la pedagogia luliana, pucs la filosofia luliana. y, consecucn-
D. VIERA
242
ta conclusio es obvia si tenim en compte que Llull, en el seu pla d'estudis, rec o m a n a per als nois les mateixes assignatures que Eiximenis selecciona per als
clergues. La perfeccio de tota saviesa era la vida contemplativa, i els dos escriptors estan d'acord que aquesta vida ideal no era prerrogativa de tothom .
La semblanca tematica en les idees pedagogiques d ' a m b d o s escriptors son
dcgudes, en gran part, a la utilitzacio de fonts comunes en la redaccio de les
seves obres: la Republica de Plato, Agusti, Bonaventura, Roger Bacon, Vincent de Beauvais, Joan de Salisbury i d'altres. Aquesta influencia va esdevenir
condicionada pel mateix origen d'aquests dos prosistes, aixi com tambe per
1'entorn social i cconomic dels temps. Les discrepancics en llur pedagogia provenen d'altres factors: les opinions del gironi van referides fermament als manaments i decrets papals i a les decisions dels concilis de 1'Esglesia quant a la
formacio eclesiastica; endemes, sembla que esta satisfet a m b el studium generale, es a dir, el programa d'estudis liberals establert en diversos centres destinats a Pensenyament dels nois. Llull, en canvi, es mes original que el gironi
pel que fa a la formacio del sacerdot; el mallorqui estava convencut que els
que no eren cristians havien d'esser convertits per missioners amb coneixements
de diverses llengiies, de medicina, de religio i de dret. 1 es mes original encara
en els seus plantejaments que Eiximenis quan parla sobre la formacio secular,
probablement perque Llull posseia amplis coneixements sobre la Iiteratura arabiga en general i les obres mes aviat especulatives orientals, en particular.
83
Finalment, lcs obres lul.lianes sobre pedagogia palesen una major energia
vital i originalitat estilistica. El seu geni creatiu li va permetre sintetitzar les
opinions de manera que no necessitava dependre a cada moment de 1'autoritat
dels seus antecessors, com feia Eiximenis, que imitava estiliticament Vincent
de Beauvais* .
Malgrat totes aquestes diferencies tematiques i estilistiques, tots dos autors,
sincerament i amb tota consciencia, presentaren al poble catala contemporani
cl seu pensament pedagogic i proveiren les generacions futures d'un important
document pedagogic.
4
DAVID J. VIERA
Tennessee Technological University
lonicmc. SLI pcdagogia, es una lilosotia de eonvcrsion; cs la tilosolia del convcrso que quicrc con\ eriir". Scgons Eiximcnis (ecl. cit. de Websier del Regiment de Princeps, p. 157), el proccs d'ohienir la savicsa conte cinc vies: " l . a primcra, per cspccial oracio e suplicacio, a nostre scnyor Deii;
la scgona, M es per propri cstudi e contcmplacio; la tcrca, per magistral o social informacio; la
q u a n a , per lileral dcclaracio; la quinla, per continua cxpericncia c negociacio".
83. Armand i.t.iNARES, Algunos aspvctos ele lu educacion en lu Doctrina pueril de Raiui>n
l.lull. "Estudios lulianos" II (1967) 205-206.
84. Bicminesi (o. c , pp. 191, 194, 202-203) i McCanhy (o. c . pp. 81, 106) van comcntar
la lalta d'originaliial cn 1'obra dc Bcauvais; vcgcu, lambc, Roscmary Barton TOBIN, Vincent of
Beauvais. De eruditionefiliorttm
nobilium; The Education of II omen (Disscriacio doctoral, Boston College, 1972). pp. 58-65.