NÚM. 289 ¿Qué `ls sembla?... farém firar

Anuncio
ANY
NÚM. 289
vil
BARCELONA
¿Qué 'ls sembla?... farém firar
8
MARS.
8894
CópU fot de A. S. Xitar
140
LA TOMASA
CRÓNICA DE L4 SETMANA
Y...
article de P, del O. (modelo del ben dir) respecte
á \Tenorios\, debem en primer terme objectar
que lopúbtich que coneix El pleito de Sandoval (traducció, lietra per Uetra, de Le proces Veauradieux) pot
apreciar lo valor de la nova y aplaudida comedia catalana y distingir los fragments plens d' originalitat que
desvirtúan completament la trabassón de la comedia
francesa.
La continuado deis xistes de que está plagada 1' obra
que tant ha cridat 1' atenció desde fa algunas setmanas,
ha sigut lo qu' ha contribuit mes al ruidos éxit qu' ha
alcansat lo senyor Ferrer y Codina, qual tasca que,
segons 's diu en La Esquella, pot feria qualsevol quili.
La gran desgracia del Sr. Ferrer y Codina ha esta!
lo ruidos éxit alcansat per \Tenorios\; sino hagués
anat be la obra tota la originalitat li hauría estat concedida per 1' eminent articulista.
Si tant se sembla [Tenorios', á El pleito de Sandoval
¿cóm lo Sr. Roca y Roca que te '1 cul de las calsas
gastat de fregarlo per las butacas deis teatros no ho
va conejxer, com ho demostra la revista del estreno en
aquesta matteixa Esquella, fentne hasta elogis pastats
ab inquinia;?
Si no coneixía 1' obra castellana, ¿quin crítich teatral es qu' ignorava !' existencia de dita comedia?
[Vaya un crítich teatral I
Jo vergonya me 'n daría...
¡Crítich! y no coneixía
JEI pleito de Sandoval]
Eli dirá qiue per ser critica de L' Esquella no s' ha
de ser cap etminencia... ja ho sé; pero arriva á tant la
ignorancia¿del crilich Sr. Roca y Roca, que, francament.'nsíhaa sorprés.
Y del rntídáo que s' espressa logran dramaturg senyor
Roca y Rócsa qualsevol diría que s' ha de formar causa
al autor de ¡Tenorios] per haber conjuminat una comedia d' asssumpto estranger qu' ha fet trenca de dure á mitx Baarcelona.
No semblsla sino que lo Sr. Ferrer y Codina haja comes un cririm al inspirarse en una obra francesa (No
dihem castelellana perqué no creyém qu' aixó ho haja
pensat sisquuera lo Sr. Roca y Roca). ¡Quántas y quantas obras quue's teñen per origináis ho son sois de noml
¿Quin auülor no ha arreglat obras estrangeras, comensant per los s mes eminents? ¿Qui no sab que hi ha arreglos d' indisiscutible mérit qu' honran á qui 'ls ha fet?
Y 1' autonr que com lo Sr. Ferrer y Codina conta ab
un Teatroppropi, original, típich seu, en lo qual hi figuran obras : tan populare y aplaudidas com Oljer, [,o
punyal d' oor, Un Manresá del any vuyl, Un gc/e de la
coronela, LLo gal de mar, LUÍ. reliquias d' una mare,
Magdalena i y altras, ;é prou executoria per permeirer
que li donggan lo caliücatiu d' autor draniátich, majorment aceptitantlo, com I1 acepta, qui conta ab mitja dotzena escasa;a de produccións que üeu sab a qui va costa
romiarlas.
Jo he vist anunciadas moltas obras com origináis, y
no mes preguntaré si ho son las seguents, sense afirmarho, perqué no som amichs de polémicas estérils
que sois serveixen pera fer travalls de pallasso á benéfici del públich.
^Acás lo gran dramaturg D. Joseph d' Echegaráy
no te un El hijo de don Juan-qual paternitat correspon á Ibsen? ¿Es original la gran obra d' aquella eminencia, O locura ó santidad y Lo Positivo de Tamayo y
Baus? ¿Son origináis L' Ynfern á casa¡ Las modas. La
vivó del estornell, Lo lliri d' aygu.a y altras de D. Frederich Soler (Pitarra) reputadissim autor reconegut
per tothom? ¡Lo mateix tan cacarejat Mar y Cell ¿qui
no 's recorda de 'n Salvini en El hijo de la Selva? y qui
qu' hagi llegit á Shakespeare, trova novetat en lo diálech de aquesta obra mestra de 'n... Guimerá? Que 's
representi aquest drama á bordo d' un barco y ja me
'n darán la resposta. ¿Y lo Rey y Monjo?... comparin
lo primer acte ab Batalla de Reynas y després morintse de ríurer. ¿Quina originalitat té L' arch de Sant
Martí de 'n F'eliu y Codina? La virtut y la conciencia.^
Tal hi va que no s' ho creu de 'n Vidal y Valenciano?
LM Marqués de Sta. Llucía d' Albert Llanas; L' hostalera de la Valí y L' espuma de 'n Riera y Bertrán? ¿La
trovan aquesta originalitat "encara que ho digan los
exemplars en El sombrero de copa de Vital Aza?.. Y en
Viajeros de Ultramar de Miquel Echegaráy? Y no
seguim la Ilista pera no fer interminable aquest article
deixant entre altres al critich teatral de La Publicidad que després de voler dar llissons de fer comedias á tot bitxo vivent, 'n fa éll una, La familia Caréóab materialsíjg-enos y li esfuman,per no dir revenían,
en lo Teatro Romea no parlantse may mes de semblanta calamitat dramática.
Vostés creurán qu' aquest eminent crítich va trencar
la ploma deixant la cátedra y anantsen á viure á fora?
Donchs s' erran; segueix donant llissons á... 1' atmósfera, pero dant llissons al íi, encara que ningú n ' h i
fassi cas.
Y, ¿hont me deixan, per últim, al Sr. Rcca y Roca
ab las sevas quatre ó sis obras escassas, que sois saben
éll y 'n P. de. O. qui va inventarlas?
Y ara tornant á la comedia \Tenorios\ No deu
pas ser tan igual á El pleito de Sandoval quan fins
á la :8 representació no ha sortit una veu (¡quina veu')
que lio declares... y aixó que la major part deis actors
de Romea estavan cansats de representar la obra castellana y la distingida concurrencia qu' ha assistit al
teatro Romea ho está també de veuresela á Mario que
la posa cada vegada en las sevas tournées artísticas.
Repetim una vegada mes que lo Sr. Ferrer y Codina
ha extret de Le procés Veauradieux la escencia pera
conjuminar¡7'e;2ori'os com ho declara en los exemplars
y com ja va manifestar en lo número 283 de La Tomasa á rais del estreno, manifestant que 1' obraestava
inspirada en lo vaudeville francés, com n'hi tetambéd'
altras en lo seu estens repertori y que no s' amaga de
dirho; puig ha demostrat moltas vegadas qu' encara
que fas;i arreglos, sab fer obras origináis com ne saben
los autors reputáis deis qu'hem fet menció abans y que
leñen guanjat lo calificatíu d' autors dramátichs, esccpiuantne aquella que sois han sabut copia deis altres
entre "ls quals lo Sr. Roca y Roca 'ns sembla que hi
podria reclamar butaca de primera lila.
Dirá tal vegada lo Sr. Roca y RoCa que los cartells de
Romea anuncian ¡Tenorios^ com original, á io que
141
LA TOMASA
respondrém que nosaltres hem vist = també cartells
anunciant com original Mal Pare y '! Sr. Roca y Roca
no ha protesta!, puig los cartells son fullas de propaganda per, las empresas teatrals. L' únich document
que fa forsa es 1' exemplar de 1' obra.
De totas maneras, desde la cursi denuncia del autor
(sic) de Mal Pare, major ha sigut la concurrencia que
ha acudit á aplaudir \Tenorios\ per lo queja cal que lo
Sr. Ferrer y Codina ii estiga agrahit puig no podrá
pagarli may lo favor que h ha fet / original autor del
original «Plet de 'n
Baldomero».
'Ns sembla que 'n aquesta crónica hem estat co-.
medits, sense empleai frasses de platja com tririxerayre y altras: si 'ns n hagués escapat alguna, lá r e t i rém, puig la cultura del ltenguatje del original y p a pular autor de tantas obras origináis 'ns obliga á fefhóV
Y ara, dispensi.
•..•.•-
Variém d' a s s u m p t o .
.'
•Llegim en la Esquella de la Torratxa en la revista de
teatros y en lo rnateix n ú m e r o . passat, que El Payaso va ser rebut en lo T e a t r o de Catalunya ab agrado
y q u ' es de creurer que duran.t. molt :emps a c o m p a nyará los dos filóns de la t e m p o r a d a Dúo de la
África-,
na y Casa de baños y... efecüyament, ademes de haver
sigut rebuda aquesta obra ab mostras v i v í s i m a s de d e sagrado, 1' empresa 1' ha retirada fa dias del cartell.
. Aixís es com escriu 1' historia N. N. N. ó siga P. del
O. ó com si diguessim: R o c a . y Roca.
Fassin cas de lo que diga aquest senyor. '•-.• , ;¡Figúrintse si El Payaso arriva á ser del sényór
Ferrer y Codina!
-.
:
ESTUDIANTE .
si, en aquest lloch hont se respira
lo flayre embriagador de tantas flors;
hont sos salms 1' aucellet alegre entona
desde que neix lo jora,
es lo lloch apropósit per nosaltres;
pareix que 'I crea Deu en aquest mon
per anarhi á minvar las suas penas
los que 'ns morim d' amor.
Deixa 1' aucell que canti en ]• enramada,
deixa que voli ab goig lapapelló .
deixa que las floretas, grata arorna
,
llensin per tots cantóns
üeixa '1 murmuri del riuhet que corra, •
deixa del mar inmens. 1'. etera ioroil
}' escolla la cair.-ó ^nbliint, bt¡mo^aJ
la canse deí meu cor.
J. TARRÉ Y B.
Pep dos amichs tenia
qusn terrible enfermetat
va sepultarlo en lo Hit
en que prompte va finar.
En Joan va vetllarlo sempre,
no va deixarlo un instant,
las medicinas li dava
ab cuydado paternal,
y ja mort, sobre T eos fret
de 1' arnich va derramar
¡lágrimas de fei, per pérdua
del ser á qüi aymava tant.
En cambi'T Antón, ni un cop
visita á l f :amicti malalt,
tement que sortí podía,
yj s i t a ti ti ó>"í£on ta g i a t.
Peró,'rnb;rt ló pobre Pep,
rica corona compra
1' Antón, y sobre la caixa,
dant gust á sa vanitat,
va manar depositarla,
no deixant d' encomenar
que 's vejes bé la inscripció
que deyá ab ¡letras de pam:
«A José, mi buen amigo.
Recuerdo de Antonio Gráu»
..Y quan passava 1' enterro,
pels carrers de la ciutat,
los curiosos exclamavan:
«¡Que se '1 devia estimar
aquest Grau de la carona!»
y ningú digué d' en Joan
qu' escaldats los ulls tenía
de .'1 molt qu' havía plorat,
las frasses de admirado
:que á-l- altíe 's van dedicar.
Per xÓ '1 bpn'aniich, dolentse
. d' está entre uíi poblé ignorant
:-:q;u' aplaudeix-la ostentació
y ; lo. mes . saperlicialy
rñurmurava, baix,: báixet
cSm si ho digués al company:
«jPoblé á qui ;eñganyan coronas
1
no pot teñir ilibertatí>>
,'•-'.•:•
1
5 Mars
1894.
•' A:.: GETASCH T O M B A S .
• " •
pluja menuda
es la que fa '1 fanch
que la pluja forta, ni menys se coneix
per hont ha passat.
Las penas peütas
son las que fan dany
que las penas tortas, ó matan irnolt prompte
ó passan de llarch.
DOLORS MONT.-
LA TOMASA
LOS NOSTRES TENORIOS
LA TOMASA
ARTS Y PESCA
faicheria
—¡Ja ct tinch!
—
144
LA TOMASA
quaranta anys la gent de porteta abundava
mes qu' ara... Quan Barcelona ostava esclava
per lo circuí de sas murallas de pedra... Ilavoras que
en compjes d' aixsmplarBe la condesa obligada peí
aumerst de població, tenía qu' estrenyers fent pisos cora
nius y partint las botigas en dugas; allavoras lo tipo
de gent de porteta era abundunt, en extrém; sent lo
púnt de la ciutat mes habitat peí el], íot aquell q e la
componen encera avuy la barriada del carrer de 'n
Jáume Giralt, Metjes, Figuereta y altees, verges encara
dé la piqueta que va modernieanc á pas de tortuga la
ségona capital d' Espanya
E Q lo -primer carrer deis citats hi havía per ¡os anys
de 1844 á . 1846. una gallin&yie qu' era lo típich del
párássit anomenat gent de porteta.
Lo peu roarit, pintor de figuras de pesebre, no havía
pbgut may lograr diñar á las do'ze ni sopar á las set
eom li tenía manat. Be n' navía eropleat de modos de
cpnviceió desde la sumisa súplica á ln contundenta pallissa; cá! tot havía sigut inuti 1 . La líossa, qu' aixís 1'
ahomenava tothom, tenía que passar revista diaria á
totas las totigas del barrí.
• Be n' hi havia causal de disgustos lo seu carácter!...
p«ro lo mateix qué res, 1' ana de porteta en porteta
era pera la Rósea lo quo per un fumador lo tabaco,'
no 'n podía prescindir.
¡ Una vegada dos fadrína fustera qu' eran de la pell
de Barrabás y que vivían frente per frente de la gallinayre, varen sapiguer per ella que aquell dia tenia cumli ab such, puig lo que menjavan y tot lo que feyan
áoasa seva, 'n feya dos quartós á tot lo vehinat.
¡Quina que te 'n fan?. Agafan lo gat de la mateixa
Bóssa qu' era una pessa d' alió mes, y després d' escoriarlo, rentarlo be y ferio á trossos, varen aprontar la
ausencia dé la mateixa per ficarse fins á la cuyna y
qambiarli 'ls talls do la cassola.
'N Pepet, qu' aixís s'anomenava'1 pintor de figuras
de pesebre, era molt amant del cap de cunill, y lo primer qne va fer al sentarse á taula &igué buscar ab la
punta de la cullera de remenar, aquella fracció del
eos de la víclima, pero per molt que tumbava y retiamb&va talls, lo cap no apareixín.
- Ha df-baver sigut lo gat—diguó la Róssa—pero un
día ¡1' haig de matai!
.- —Tú te 'n gU! rdai ás com d' escaldarte — va conteslá
'•n Pepet qu' estimava molt á n' el Missifuf perqué li
lliurava de las ratas 1' ayguacuyt destinat á la confecció deis colera.
—No t ! esteifsis tot lo dia de porteta en porteta.
* —-No fos tan lladre...
—Bueno, bueno, no vull que ¡i fassis re?; no 'n té ell
la culpa-—va anyadí 'n Pepet, deixant aí mateix temps
d' un refrech da dents 1' os d' una de las potas de la
marrinxa l e t com un macarro.
i —¿Sabs que co 'm pensava qu' equest cunill fos tan
tendré? sembla impossible/
Y al cap d : un rato lo gat de la Róssa e&tava sepulíat per parts iguals en los estómachs deis dos cónyugues.
\ra vení '1 vespre y k 'n Pepet va cridarli 1' atenció
no veure '1 gat.
•—Tú, Róísa, ¿Ahont es lo gat?—va dir escamat per
1' amenassa qu' haví» proférifc la Róssa darant aquell
ápat.
•—¡Ay, fil-1! desdo aquest dematí que no '1 veig. •
—Que no '1 veus? Si demá no 'm dius qu' has l'et del
gat, 't clavo una tunda que 't deixo blava.
,''
La dona va far rail protestas da la seva ignocencia,
y com que sabia que '1 pintor cumpliría ln promesa, va
passá al devant á ex-plicarho á la botiga del fuste, fent
nous juramenta de que no sabía lo gat, ahont havía anat
á parur.
i.oa fadrins veyent qu' anavan á ser la causa d' un
disgust EÓrio entre tnarit y muller, van cridar al pintó
de figúrelas, dientli (jue '1 gat ells'l' havian ¡?g«fat pera
menjarsel y li van proraotre que u' hi portarían un
altre que j a '1 buscarían.
Y notarit que 'a Pepet ho po^ava en dtipfe, li van
ensenyar encara 'la ossos del cunill y lo cap ddl gat
que '1 tenían dins d' un cosí en ¡as escombrarías ;
L'avoras ja no li va quedai- dapte' á 'n Perét, pero
va jurar ais fadiins fustera que si éll hagués menjat
gat hBUría tret las tripas y ja fora difunt y enterrat,.
No sé si 'ls fadrins Í,' ho vgren creuter, pero lo cert
es que cap d' ella ¡i va fer la contra
Ara cada vegada que la Rofsa fa cnnill, lo Pepet
sempre li retreu lo d' aquell dia. ,
:.
Sempre li diu:—Oóm aquel!, cap!
SEBKALLONGA. ;
EPIGRAMAS
D,
"IUHEN, amiga Teresa,
que alas Menguas te dedicas,
y que sobre tot te aplicas
per apendre ¡a francesa.
A mí donchs aquestas fugas
es cosa que m ' importuna
puig si xerras tant ab uña:
¿que farás ab totas dugas?
L' altre dia van trobar
un poeta mort de fam
y tothom que '1 yeya.deya:
«Ha morí cíe morí natural»
Un autor, jugant un dia
va d,í á varis 'escriptors
que '1 qu' es éll, á molts autors
per dolents, ofegaría. ;
Y llavors va contestar •
son amich (^atarineu:
—Donchs ja;cal que comenseu. .
per apendre de nadar.
.Van. preguntar á un cessahí:
—¿Qué f' estimas mes;.Ioan?
República, ó Monarquía?
Y va contesta al instant:
— ¡Tot, menos la cessantia!
LLUIS SALVADOR.
LA TOMASA
145,
DEJUNI8
V2/AN los homes com las donas,
per mes que 'ns he sembli estrany,
en aquest gran mon de monas
tois dejuném mil cops I' any.
L' obrer que molt poch travalla
perqué té escassa la feyna,
y no pot fer correr 1' eyna
mentres que de'fam badalla;
Aquest se veu obligat,
per mes que no 's gens estrany,
que tenint necessitat
ne dejuni molts cops 1' any.
La viuda que sent beatutxa
sol ana al peu d' un altar,
no fent res.mes que resar
semblant una mala trutxa;
Aquesta, tan día com nit,
tampoch ne resulta estrany,
que faltantli 'I seu marit
ne dejuni molts cops I' any.
ne dejuni molts cops i' any.
L' empleat que sempre viu
á costas de la nació,
y no pot menjar turró
fins que son partit ¡i diu;
Aquest, com queda cessant,
tampoch no n' es gens estrany,
que fentli mal 1' os bertrán
no dejuni molts cops 1' any.
La nena que es tasta-olletas,
q ue sois pensa anar bonica,
y sens ser poch ni molt rica
solsament busca pessetas;
Aquesta, com los demés,
tampoch pot resulta estrany
que quedant sense promés
Lo ministre de manten
que predica religió,
fresch y gras com un moltó
passeja per tot arreu;
Aquest ab sa majordona
te prohibit dejuná
perqué no 's home ni dona,
aquest es un capeílá.
Lo poeta que quartetas
ne cavila dia y nit,
y no 'n treu may cap profit
perqué va curt de pesseus:
D' aquest que sois un estrip
es la roba que sol dú,
1' estrany fora qu' anés tip
y no s' estés may dejú.
M. GARDO FERRER.
ROMAÑSOS
'ENTÍ 'I soroll de 1' aygua que s' escurra,
Óir del rossinyol la melodía,
Senti '1 mormull deis arbres quan se groixan
'M dona vida.
Besarte y boig de amor viure en tos brassos,
Sentir ta veu hermosa que m' encisa,
Mirar tos ulls de cel, que ais meus animan,
¡Ay! m' extasía.
Pero al pensar que '1 rossinyol y 1' aygua
Y las flors y '1 brancatje no m' atipan,
Y que 'm costa un sentit 1' amor que 't porto,
' T dono á dida.
J. ESCACHS Y VlVED
;.
CANTARS
Si per cada «sí» d' amor
qu' has donat, tingues un duro,
m' apar que no passaría
prenda meva, cap apuro.
,
Com la flor que dú 'I teu nom
serias, Rosa, bonica,
si acás á la teva cara
no hi fesses tanta trafica.
Encare que sigas lleija
y geperuda ademes,
no 't faltará pas marit
perqué't sobran molts diners.
Molt hermós n' es lo blau cel;
molt hermosa n' es la mar;
pro mes hermosas encara
las pelas que 'm vas deixar.
V. PADRÓS VIDAL.
(ffac-símíi)
>J_4ADRIT, 2.—Urgent;—Sabréu
que 'I President vá millo:
ab 1' apoyo d' un bastó
Don Mateu ja posa '1 peu.
Madrit, 3.—Urgent.—'S creu
que '1 President vá pitjó;
sembla, segons lo Docto,
que se li ha adormít lo peu.
Madrit, 4.—Urgent.—'S veu
que '1 President vá millo:
ja ha pujat un esglabó
á peu coix. ab un sol peu.
Madrit, 5.—L'rgent.—Creyéu
que 'i President vá pitjó:
passejantse pe '1 baleó
avuy s' ha girat lo peu.
Madrit, 6.—Urgent.—Miréu
si '1 President vá millo,
que ja vá sense bastó...
¡Casi '1 té curat lo peu!
Madrit, 7.—Urgent.—Pleguéu:
s' ha de fer la amputado
del ditxós peu del senyó...
Aixó es degut, no 'n dupteu,
á havershi, ab la opinió,
fet á puntadas de peu.
PEPET DEL CAEBIL.
LA TOMASA
[VICTORIA!
—Mireus si ve carregat!... y tan mal
qu' han dit d' el], pobre home/
LA TOMASA
ULTIMS FIGURÍNS
Aquest trage lan distint
pero de formas tan bonas,
es '¡que han d' usar las donas
al entra en lo sigle vint.
-148
LA TOMASA
CATALUNYA .. •
En la sarsuela bufa El trage mtsleiioso la Srta. Pino va
estarhi poch be ja que ab la precipitació ab que digui son
lóle no se li va poguer compendre un sol vers; per pait de
la Srta. Gómez convenía menos desañnadament en Jo «dúo»;
per la del Sr. García Valero mes gracia en sas bufonadas y
per los demés artistas mes acert respectiu; llavors creyém
hauría lograt lo favor del públich 1' obrew, pero tal com sigue executada, dintre breus días (sense mereixeho) anirá á
fercompanyía a! morí Payaso que ja está ala gloria.
La Empresa prepara un boi assortit d' obras novas, pero
á nostre veure creyém fora necessari reformes la companyía,
puig tal com está, es dificílíssím que hi hagi. cap obra que
puga teñir un conjura verdaderamint artístich. :
NOVEDATS
t'nbenefiei modelo pot dirse que conseguí la primera
actriu de carácter senyora Pala, ja que ademes d' haver s¡gut completament pié d' escullida concurrencia, en lo vestibuí contarem nada menos que 3g regalos, lots ells de
grandiós valor é incomparable gust artístich.
;No recordém haver vist may en nostres teatros tant lujo
d' obsequis.
Rebi per tal motiu la dita distingida artista, nostra mes
coral enhorabona.
Tanbé lo senyor Virgili logra pié lo teatro y veur¿rs co
rrespost ab bonicas regalos en la nit de son beneñci que
tingué Hoch lo dilluns passat.
Lo: Jesús de Nazarelh continua scnt una mina pera la Empresa ja que son raras las represcntacións que no alcansa
lo faniós quadro de Quedan despachadas, etc , etc.
Ab la 20.a representado d' aquest sorprendent espectatle
anuncia pera '1 dilluns próxím son benefici lo reputat primer actor de carácter senyor Pigrau. Desiíjariam vtvament
que no logres menos sort que sos apreciables companys,'ja
que en lo personatje «Caifas» del esmentat Jesús de Nazarelh
ha demostrat ser un actor notable y es ademes una persona
de lasque obtenen mes vivas simpatías per son carácter
afable y caballeresch.
ROMEA.
Expléndit va resulta '1 benefici de la primera actriu donya Csrme Parreño, loqualfou bo en resultats métálichs
ven regalos, entre 'ls quals n' hi havía de valor.
La beneficiada recita magistralment un monólech del
distingit advocat figuer<;nch y aplaudit.autor dramátich don
jóseph Amat que fou molt celebra! tant peí fondo filosófich
que tanca, com per la forma en que está escrit, sent escoitat
ab gran atenció per la nombrosa concurrencia qu' omplenava '1 teatro.
;Rebi lo Sr. Amat la nostra mes complerta enhorabona.
Pera'1 dilluns s'anuncia lo benefici del Sr. Martí ib la
Trompeta de la Sal y Amor de Madre.
Lo dimecres tingué lloch 1' última representado (per c re)
de la comedia qu' ha fet tanta picó al Sr. Pedeló: ^Tenorios]
logrant un éxit gran, com de costum, y vejentse lo teatro
pié de ¡luhida concurrencia.
Lo Sr. Ferrer y Codina fou aplauda com sempre.
í
TJVOLI
S' ha reproduhit Garin ab lo mateix éxit de la temporada
passa'ds ja que també los artistas encarregats de la execució
son los matesJCOS que ab tan d'aplauso lo desempenyaren en
la;má:eixa.
També s1 ha dat alguna representado de Faust ab la sola
diferencia d' haverse encarregat de la pan de Mefislófeles lo
répuát primer baix Sr. Visconti, que si be guanya bastant
la:óperá vist en anteriors representados, no sigue tant com
era de. esperar á causa de trobarse algo delicat de salut dit
aplaudir artista.
Pera dissapte definitivament s" anuncia 1' estreno de la
ópera del inmortal Weber Der Freischnlz.
GRAN-VÍA, fabans CALVO-VICO);
Pera ahir dimecres estava ananciai lo benefici de la primera actriu senyora Mena, ab I' estreno de \' última obra
de Pérez Galdós que tan extraordinari éxit ha.obdngut
á Madrit La de San Quintín, par lo tant creyém haurá
tingm un verdader pié, de lo que 'ns alegrarían! ja que
ben be necessita se reanimi aquell ¡ocal (encare que siguí
per un día) y 's pugui treure la mala sort que sembla s'
hi ha aclímatat.
La setmana entrint ne parlarérn degudament.
CIRCO ECUESTRE BARCELONÉS
Un verdader éxit tingué la sarsuela mitológich-cancanesca y altras hervas Orfeo en los infiernos, baventse repetit un sens nombre de vegadas los fináis del segon y tercer
acte, en que s' hi exhibeix lula classe de pantorrillas (y algo
mes) desde la mes propia pera (Jauta fins á la mes adecuada pera modelo.
En dita comp.anyía hi cap perfectament alió de que de
todo hay en la viña del Señor.
A j uijar per 1' éxit no fora per demés que durant los intermedis hi hagués slguna exhibido del tan acredital ball
Mabille.
Sería '1 modo de fer pié totas las nits.
UN CÓMICH RETIRAT.
Sr. Director de «LA TOMASA»
J _ ) A U R É de ferli sabe
qir entre uns amichs 1' altre día
vaig aposta' á que faría
un vers qu' estigués ben bé.
Així, espero de vosté
que 'm guardi en son.setmanari
un espay ahont insertarhi..'.
10 vers en qüestió (qu'aquet
vull que sigui: fet y fet
no te res d' extraordinari.)
Esperant que 'm complaurá
11 agraheixo de debo.
Y are, amichs, djgueu que no
está ben bé -\ vers! Donchs ja
no os toca mes que paga
pues q u ' heu perdut de pie á pié
desd' are sabentne que
tot quan va en eix setmanari
prosa ó vers, no cal duptarhi,
está lo que 's diu: ben bé.
J. OLIVERAS.
05
LO
Xi cr
•S-S
•a S
ni
S5 .ni
i!í-<
,t_>
m
rt u «
w
a 8*
a _, «
o
liili
lil
.H ere
O >^
(X
^ rt >
2 03
OT
rt rt O
•-
ir
bfl
o v o
S
03
en
ni V
C
> O
ni ^ 0) CJ
en v-i
O ni
1) C
i—<
en
S
d
3
o
o3 ni ni
ti
*—i
<-> ni
ni
oí -,5
S U »
O
O
o
OH 1H
. en
~t
*-•
•^
OT
O
-O
S
en
i m1
C
! °-
V o
O
J2
. T3 en
^ ^
C
^
en
ni
-O
o3
o
ni 3 ^ rt
u
"3
=
O ^-
T3
o3
>
ni
O
«sÍ S
u i—i
s
c *"
•^
O
H a u o
en
> rt
S
Q».
s.
«i
CO
03
OJ
a
o
eo
oS
ti
ni
bfl
03
t3 C3'
a 'C
•> °
03
B
«
03
03
C
3
03
o o
rt-tí'
^ ^
t<
'í
ni i-i O ^ ,
XI <_J
u ni ni
3 en '—i
u Wi V
0) c
O,
" " OJ
&
a t,
OT
e
J3 U'
c
ni g
<£'
OT
ti
03
bí
i—i
>
,bfl
'cd
03
O
en
be cr1
ni J"
rf
03
U ni en cu
u
£~i
^—i
rt
a
3 S
CU
1-1
-s
o3
"ñi
'O O
ni
O
o3
03
ni -fl
I»
OT ^
O — i ni
a
o--*
a
o
ni
OT
C
a)
o
co
gt -3-tí
1)
O .03
»t-i
ni
<u 2
=^03
ay,
-o a
- ni
"« t,
O
o
• u
bn
en
S
O
yta
3
3 «í
3
rbre
c
S-S
e
2var lo
9
1-1
03-
a
O 3
^
-, a
3 O
en ~
p P O
•—» m
- o g
re ,*
B
re*
3
Cu
Cu a
cu re SJ ni
rt 3 M 3
•i
o
c
r
s.
<
3
ti
co O o «
p p P 3
S S »O
*o
o
¡I-i
o
co
P
rt>O <^.
p3 w rt>
re ¡_
w
rt io
3 £.
3
O
co
i S
O
co
n
p"i
i-i
•*-t—
P
O- Cu
EL K
P
Cu
n
B
C
p , S
Sí
5q
g
p
v£
5p
p * co Cu
s
p P
p*
OP
8
en
o oo
p
3
*í C"
to
to
cu
3
O
£.
o P
O c
rt
3 O * jy
O
O rs
l-t
rt
P n>
3
o rt
oo
rt a
O rt
SL3* O
n
to a
B
rt O
«^8
o
•n
B
n
P* 1 P
re
O O J—
w
P
•1
CO
i—
3
re < P 3
p ja
O
-^
p p
M P
p
,, n
rt _ co
?> 3
3
< ^<
2 C
P rt
!?
3 <p u>
SL& re
— O to
li
Cu reO p
s »>•
-
P rt P
rt f
cu X
ite
_ p
"^
P* p* rt
s
3 M O ¡n
-38 ^
O O
re ni (
P P
g'
p rt
3 3
g
i-l
rt B^
i o
rti
p
5T-3
2
ír
3
2
I
r o
rt
xn
LA TOMASA
MESA REVUELTA-
—Y si vé '! meu marit, que fará?
—Fugir.
•Sembíem dos ensas.
•Veurás, som marit y nrnüer
—¿Qué fas?
—Esqueixo papers... com sentó á dir que á qui"
li trovan papers, 1' agafan.
150
LA TOMASA
u.
NOCTURIT
^N disbarat vaig á fe
ad lo mon de pocsia,
pero si franch tinch de sé
per mes que mon cap rumia
no se de que tractaré.
Sidich.que la pobra Espanya
ja fá.molt temps que la pó
porgue tothom nos enganya,
y que molls sens compassió
fan lo.sseusab rnoita manya,
lo lector e n t r e d i dirá:
Aixó ja fá temps que ho sé,
vés aquest que 'ns vé á esplícá!
cosas 'ns yol fer sabe
qu' estém cansats de escolta.
Si parlo; q u e ' l s empedrats
de la tíulta Barcelona
tots están desballestats,
que si hí corras una estona
quedas ab los peus llagats,
aíxó tothom. ho sabrá;
pro, no ho sab 1' Ajuncament
qu' es '1 q u ' ho ha de íé arregla;
y á mi 'm sembla francament,
qu' es que no se 'n vol cuydá.
De la Rambla no 'n dich re;
com qu' es tot£ entarugada
queda '1 que va sense fré,
donant una relliscada,
tan llarch com Deu lo vá fé.
Que desgracias fá '1 tranvía
y altres vehiculs també,
qu' hi ha robos a! pich del día
y que 'ns dona '1 taberné
en lloch de vi, porquería?
d' aixó jo no vull parla'n
perqué á n' aquesta ciutat
desde '1 mes xich al mes gran
ja ho saben, y la vritat,
no vull incomoda tant
Sense pensarho ja he escrit
quatre ratllas mal trassadas,
y com que ja s' ha fet nit,
puig son las dotze tocadas,
linch son... y me 'n vaig al Hit
:
JOSEPH PUJADAS TRUCH.
BIBLIOGRAFÍA
Carta
JOLT amable Director
del periódich LA TOMASA.
Vull demanarli un favor:
que miri si Ja per casa
aixó qu' envió. Es honor
que al rébrel li agrahiré
¡Veurc '1 mcu nom fet de molllo.'
(com si no diguessim ré)
\Veurc\ fent pendanl
ais de
tants y tants qu' aquí fan rotllol
Es cosa que 'm treu de quid
lo no poguer figurar
tcnini peí versificar
mes qu'aplituts, un desíi.cí
¡que no '1 sé ab que comparar:
Per xó ab molta cortesía
deixant apart los embulls,
demanarü jo voldría
que de tot aixó 'n fes tria
després de passarhi 'ls ulls
y ho publiques ¡ben depressa
si li trova que fa '1 pes
ó si veu que li fa pessal
(per mes ó menos d' una esse
allá á Reus no diuhen res.)
Entengui qu' escrich sovint
(quan me sembla) per recreo:
á mi no 'm vingan ab diny no soch del Ateneo
perqué '1 neo 'l'veig finint.
Sois la fama, sois la gloria
la meva musa remou.
Vull que quedi la memoria
del meu nom dins de 1' historia
de \& gaya ciencia y... p r o u .
Per xó, vosté, si m' alenta,
''que no li costa cap ral)
'm veuré 'no res d' absenta,
perqué es cosa molt dolenta)
al costat d' algún que val.
Publiqui donchs si li agrada
y 'm vol treure de fatichs
aixó... que ho faig de suptada,
y si no vol ferho... nadai
quedém, perxó, tan amichs...
Avuy, tants del mes que hi posi;
del any que som; aixó sí;
y be ho publiqui ó no gosi
desde ara, m'ani y disposi
del seu servidor.
C. Guf.
Dita obra esmeradamiint impresa se ven al preu <
dos rals en las principáis llibrerias.
La Revista de Estudios Psicológicos nos ha remes un
folleto que conté una Sucinta idea del esperitisme, periódichs y obras esperitislas molt útil y altament intcressant per los adietes a dita doctrina.
S' ha publicat la comedia en un acte escrita en prosa, original de D. J. Armengol y Sebastiá titulada Un
bon debut estrenada ad gran éxit en la nit del 26 de
.Febrer passat en lo teatro Romea (Cátala) y en lo benefici del primer actor cómich Sr. Capdevila.
La Ronda del Sr. Milá está prestant grans sefveys, pa¡;
casi no passa día que no caigui sobre '1 matute...
Ab pochs com lo Sr. Milá ¡a cosa marxaría d'alló mes be,
¡Lo Sr. Milá es un trunfo!
LA TOMASA
151
Lo contingent d'elegantas senyoretas va ser gran y no
Ab motiu de la enfermetat que per alguns días ha
aqueixat á nostre atuich lo dibuixant Fivaller 'ns hem duptém pas que en breu temps será una de las societats
viet impossibilitats en la present setmana de publicar mes concorregudas'per los joves de bon humor.
lo número exlraordinari. que ho farém en \& próxima y
per tal motiu hem adelantat lo ségóü plech de! folletí,
'S creu que 'n Martínez Campos va celebrar í' última
puig la portada del tomo quuft volém vaji també ab conferencia pera tractar ¡a qüestió de Melilia.
colore.
Be, ara deurá venir la última ir\ emissiblement.
L<ÍS milloras no han d' aiiar solas.
A talt de Teatro.
Nosaltres som aixís.
Perqué tot aixó ja ho sembla una funció de teatra, y no
També pera la setmana. entrant los preparém una sería res d' estrany que al acabarse hi hagués hasta la seva
sorpresa que creyém vetarán ab agrado nostres favo- corresponent xiulada.
reixtdore. Tal e9 la cooperado artística del reputat
artista Punts suspensiuS que en los primera anys d'
aquest periodich hi havía pres una part important.
Segons lo ravister A. d' un cert setmanari destinar principalment á teatros, lo dissapte 24 del passat Febrer tingué
lloch en lo teatro Olimpo y per la societat La Bruja una escullida funció á benefici del actor cómich Sr. Bslmaña haventse distingit en laa obras representadas Los Hugonotes,
1,os descamisados y Ortografía agradant de debo á tots los
que hi assistiren (paraulas textualsj y..efectivamént á causa
de malaltia del Sr. Balmaña ni en dita uit hi hagué benefi
ci, HÍ funció, ni agrada á ningú 1' espéctacle.
Vaja que aquest suelto debía ser ben retribuit, vritatsenyor revisterí.
i\ Romea s' anuncia la última producdóds Pérez Galdós
La de Han Quintín y segons hem Uegit, en lo Teatro Granvía (Calvo-Vicoj teñen la exdussiva pera.O funcións.
¡\veyám qui 's quedará ab la flanxal
- ,
La companyía Trasatlántica ha sigut multada en 40,000
pessetas per extravio d' una saca de correspondencia.
No s' hi val á riurer.
Ab lo titol de La del cairo Quim han terminat D. F. Dalmases Gil y nostre company de redacció D. A Guasch Tom.
bas una parodia de la celebrada comedia de Pérez Galdós
La de San Quintín.
'
En y¡ena una pobre dona ha donat á llum nada menos que
dos noys y dugas noyas que sembla que no teñen pas ganas de deixar aquesta valí de llágrimas, puig diu que teñen
vida per vendré.
Si fos aqui y li succehis dos vegadas mes aquest accident
á la venturosa mare, lo qu' es al marit:
Lo farían Caballé •
d' una cosa que jo s£.
Llegim en los periódichs de Madrit que alguns compositors y autors de género chico se presentaren al ministre de
Gobernació demanant s' obligues á las Empresas d'aígun
teatro de Barcelona á que paguessin drets fixos deesas obras
ó del contrari los privarían las representados, pero com
sembla que las Empresas cumplían ¡o que es de Iley,
se trobarán que privant la representado no cobrarán res, ja
que ara s' apela á obras de compositors estrangersque encare que mea eminems son menos capritxosos y arbritaris
en sas exigencias.
Aixis s' ha de fer, Sr. Cereceda.
Després de Orfeo, La bella Helena, Gran Duquesa etc., etc,
y ja veurá com aque'.s sabis de Madrit baixarán las agallas.
Sembla que los carlistas están enfutismats ab son Amo y
Senyor perqué tot just al any de viutetat, y un xich d' amagalolis se vol casar ab una senyora ("per supuesto) que ademes de no perteneixer á sanch reyal es de üunyanas térras,
no trovant per tal motiu colació ab lo sentiment que deuría haver de teñir.
Nosaltres no hi trovém lo motiu de tal enfado,
Que per ventura no es mes relligiói aixó, que haver d'
anar... ab húngaras y després, que '5 creuhen que lo seu
mestre no sent los efectes qu' en lo mes de Janer senten los
gats?
Lo snnpátich r¿presentant del Teatro Eldorado D. Juan
Pmts, guarda llit.d' una pulmonía.
Scntiin la desgracia del nóstre amich, y desitjem son
prouipte alivio.
.
PEEIODICH FBSTIU, IL-LUSTKAT Y LlTEEfUil
Lo diumenge 's va inaugurar una societat en lo carrer del
¡'ai de la creu 14 ab lo tito! de El Hefilándo. composta d' un
jirupv d' elegants joves entussiastas deis ^Tenorios*, del se¡iyi;i íerrer y Codiua adoptant ab tal motiu lo tito! d' aqueiU •••.!<-:.ietat del Carrer de Sant telip Neri hont t' hi feya lo
Chuiti, 'n Ramón (Sr. Pueiifeíj personatje de la comedia
r.itada.
'
•
'"•' ••
La vetlladd resulta brillant y 1' orquesta toci uns balls
que «taba» 1' opi.
: .,\ •
PRKUS DE SÜSCBIPCÍÚ! •!.-
Espanya y Portugal, trimestre.
1 DO pessetas.
Cuba y Puerto Rico, id.
Extranger,
id.
•i" 5 0
Número corrent.
o'io
NOTA.—Tota reclamado podrá dirigirse á I' Administrado
y Redacció del periodich, carrer de Sant Ramón, número 5.
LITOGRAFÍA BARCELONESA DE RAMÓN ESTANY
LA TOMASA
Que no vols süní?
—Sortiré ab io meu cosí.
SBCCIÓ IDE
XARADA
SOLUCIÓN
LQG0GR1F0 NUMÉRÍCH
Una nota sens quimera ,
primera;
si neva 6 plou á Barcelona,
#,
dos lletfas d' igua! manera,
tercera.
Lo ¡oía/, ¡ectó 6 lectora,
un bon munt ne trobarás
si per ¡as Ramblas tiá vas
día 6 nit, qualsevol hora.
RAMIRO BALCELLS,
ENIGMA
Buscarás un ñora de dona que te tres
yocais iguals, y dugas consonan** repesidas.
PEPITO ' t RAYO.
7.—Vocal.
i 1,—Carrer de Barcelona.
4 7 6.—Moneda.
i 2 i 7.—Per fumar.
r» ti 2 4 2 —Nom d' una flor.
1 7 i 2 5 6.—Poblé c«talá.
4 5 6 7.—Població catalana.
« 7 4 3 4 7.—Arbre fruyter.
i
6 7 4.—Nom de dona.
6 5 ó 7.— Id. id, id.
6 3 7.— Id. id. id.
4 3.—Nota musical.
1. -Consonant.
QL'IMET DE L' O M ,
¿LO ISSÍRTíT El LS SfiSilO 2 8 8
Xarada.—Blanca-fort.
Trenca-caps.—¿a Rosa blanca.
Rombo.—
i?
PEP
POMAS
REM i GIA
P A GE S
SIS
A
Gerogiifich.—Com mes jefes mes pagas.
Lit. Barcelonesa de. Ramón Estany
5,'Sant Ramón, i—BARCELONA
LITOGRAFÍA BARCELONESA
JDíC
—B,
SAHT BAHÓH, 5 . - B a r c e l o n a = ~
En dií establiment se fan, á preas reduhidissims y ab la major promptitut, tota classe
de impresos com son tarjetas, facturas, memorándums, sobres, membrets
etc., etc.
També se trcv^rí sn assortit inmens de cromos, propis pera
anuncis 3;uíastnals, menús, programas, etc. etc.
Gran enperñalitat en carnets pera reunións
y societats.
Descargar