Recull literari.
Anuncio
qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq Recull literari. wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui Certàmens literaris de Sant Jordi opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc vbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc vbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg hjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbn mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm Curs 2012-2013 Col·legi Virolai. Recull literari. Sant Jordi 2013 ÍNDEX. Pròleg. ........................................................................................................................................................................ 5 PREMIS EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA. .............................................................................................. 7 EDUCACIÓ INFANTIL .......................................................................................................................................... 8 P3 ..................................................................................................................................................................... 10 P4 ..................................................................................................................................................................... 11 P5 ..................................................................................................................................................................... 12 EDUCACIÓ PRIMÀRIA .............................................................................................................................. 15 1r Primària - RODOLINS ........................................................................................................................ 16 1r premi - NAIARA LADRÓN ....................................................................................................... 16 2n premi – LUCÍA GONZALVO ..................................................................................................... 16 3r premi – PAULA TERRERO ......................................................................................................... 16 2n Primària – CAL·LIGRAMA ............................................................................................................. 17 1r premi – Ivette Gonell ....................................................................................................................... 17 2n premi – BRUNO CAMARERO ................................................................................................. 17 3r premi – INÉS LUCENA ................................................................................................................. 18 3r PRIM – LL.CATALANA – POESIA ............................................................................................. 19 1r premi – Xavier Monplet .................................................................................................................. 20 2n premi – Gerard Martín .................................................................................................................... 21 3r premi – Martí Serrano...................................................................................................................... 21 3r PRIM – LL.CASTELLANA – POESIA ........................................................................................ 22 1r premi – Joan Tur ............................................................................................................................... 23 2n premi – Oriol Martín ....................................................................................................................... 24 3r premi – Eric Maestre ...................................................................................................................... 25 4rt PRIMÀRIA – LL. CATALANA – POESIA ............................................................................... 26 1r premi – Júlia Puig ............................................................................................................................ 27 2n premi – Júlia Roda ........................................................................................................................... 28 3r premi – Pau Monserrat .................................................................................................................... 29 4rt PRIMÀRIA - LLENGUA CASTELLANA – POESIA ........................................................... 30 1r premi - JÚLIA SÁNCHEZ ........................................................................................................... 31 2n premi – Paula Ayala ........................................................................................................................ 32 3r premi – Alba Guasch ...................................................................................................................... 33 5è PRIMÀRIA – LL.CATALANA ....................................................................................................... 34 1r premi – PAULA ORDOÑO ......................................................................................................... 35 2n premi – MARTA GIL .................................................................................................................... 36 3r premi – GEMMA PAHISSA ....................................................................................................... 37 5è PRIMÀRIA – LL.CASTELLANA .................................................................................................. 38 2 1r premi – Julien Carle ........................................................................................................................ 39 2n premi – Berta Linares .................................................................................................................... 40 3r premi – Lidia Tejero ....................................................................................................................... 41 6è PRIMÀRIA – LL.CATALANA ....................................................................................................... 42 1r premi – CLARA GALÁN .............................................................................................................. 43 2n premi - MARINA DEL HOYO ................................................................................................. 43 3r premi – CARLA MULA ................................................................................................................. 44 Accèssit – Maria Garau ........................................................................................................................ 44 6è PRIMÀRIA – LL.CASTELLANA .................................................................................................. 45 1r premi – CARLA MULA ................................................................................................................. 46 2n premi – JÚLIA ESPINACH ........................................................................................................ 48 3r premi – JOEL GARCÍA ................................................................................................................. 49 Accésit – SALVADOR LADEVESA ............................................................................................. 51 PREMIS EDUCACIÓ SECUNDÀRIA. .............................................................................................................. 52 ESO ...................................................................................................................................................................... 53 Primer d‟ESO. LL.CATALANA ........................................................................................................... 54 1r Premi. Marta Vera........................................................................................................................... 55 2n premi. Nil Tolón. ............................................................................................................................ 56 3r premi. Arnau Genés. ...................................................................................................................... 57 Primer d‟ESO. LL.CASTELLANA ...................................................................................................... 58 1r premi. María Navarro.................................................................................................................... 59 2n premi. Clàudia Rosillo. ................................................................................................................. 60 3r premi. Jana Bujons. ........................................................................................................................ 62 Segon d‟ESO. LL.CATALANA ............................................................................................................ 63 1r premi.Paula Ferrer ........................................................................................................................ 64 2n premi.Maria Oropesa .................................................................................................................. 66 3r premi.Irene Poch ........................................................................................................................... 68 Segon d‟ESO. LL.CASTELLANA. ...................................................................................................... 70 1r premi.Ariadna Bellés.................................................................................................................... 71 2n premi.Paula Pozo ......................................................................................................................... 73 3r premi.Oriol Paricio ........................................................................................................................ 74 Tercer d‟ESO. LL.CATALANA............................................................................................................ 75 1r premi.Sara Romero ...................................................................................................................... 76 2n premi.Nil Canela ........................................................................................................................... 77 3r premi.Maria de Pablo .................................................................................................................. 78 Tercer d‟ESO. LL.CASTELLANA. ..................................................................................................... 80 1r premi.Pol Olmo ............................................................................................................................... 81 2n premi.Oriol Pascual ..................................................................................................................... 82 3 Recull literari. Sant Jordi 2013 3r premi.Clàudia Boix........................................................................................................................ 83 Quart d‟ESO. LL.CATALANA ............................................................................................................. 83 1r premi.Aina Campmajó ................................................................................................................ 85 2n premi.Lluís Montabes ................................................................................................................. 87 3r premi.Vladislav Samorodnov................................................................................................... 89 Quart d‟ESO. LL.CASTELLANA. ....................................................................................................... 91 1r premi.Marta Rosillo....................................................................................................................... 92 2n premi.Gerard Borràs ................................................................................................................... 94 3r premi.Paula Vinyals ....................................................................................................................... 96 BATXILLERAT. ............................................................................................................................................. 98 1r de Batxillerat. LL.CATALANA ....................................................................................................... 99 1r premi.Júlia Doy ............................................................................................................................ 100 2n premi.Elisabet Anmella ........................................................................................................... 101 3r premi.Jordi Gallego ................................................................................................................... 103 !r de Batxillerat. LL.CASTELLANA. ............................................................................................... 104 1r premi.Marina Pérez ................................................................................................................... 105 2n premi.Itziar Tolón ....................................................................................................................... 106 3r premi. Elena Capella ................................................................................................................ 107 4 PRÒLEG. 5 Recull literari. Sant Jordi 2013 Aquest recull literari que us presentem és fruit del treball conjunt de tot el centre entorn del tema central del curs: Descobreix, experimenta, inventa.Es tracta de les obres reconegudes durant els certàmens literaris en la celebració de la diada de Sant Jordi. Descobrir, experimentar i inventar són el elements que han estat vertebrant les activitats del col·legi durant aquest curs. La recerca de respostes alimenta el nostre enginy i ens empeny a seguir creixent com a persones. Creixent compartint idees, projectes, problemes i il·lusions pensant en la millora de la nostra escola i el món on vivim. En aquest sentit es provable que la persona que ha de canviar el curs de la història sigui un estudiant que avui s‟està preparant els seus exàmens o, perquè no, gaudint de les diferentets activitats realitzades a l‟ escola. Aquest interès per descobrir, experimentar i inventar, aquesta actitud DEI, ens ajudi a trobar respostes senzilles a preguntes difícils. Les obres que aquí us presentem parteixen d‟aquesta actitud DEI i des de l‟escola entenem que aquestes celebracions literàries no tenen un afany competitiu. Tot el contrari, es valora l‟esforç, la creativitat i l‟expressió. Igualment fem partícips a tot l‟alumnat d‟aquest principis. Gaudiu-les!! Hem posat tot el nostre esforç, dedicació i imaginació. La Direcció i el professorat. 6 PREMIS EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA. 7 Recull literari. Sant Jordi 2013 EDUCACIÓ INFANTIL 8 9 Recull literari. Sant Jordi 2013 P3 10 P4 11 Recull literari. Sant Jordi 2013 P5 12 13 Recull literari. Sant Jordi 2013 14 EDUCACIÓ PRIMÀRIA 15 Recull literari. Sant Jordi 2013 1R PRIMÀRIA - RODOLINS 1R PREMI - NAIARA LADRÓN La meva amiga té una roda, que pel què diuen està de moda. 2N PREMI – LUCÍA GONZALVO Jo tinc un ordinador, que hi ha una foto de la tardor. 3R PREMI – PAULA TERRERO A la botiga de la Carmeta, he comprat una bombeta. 16 2N PRIMÀRIA – CAL·LIGRAMA 1R PREMI – IVETTE GONELL 2N PREMI – BRUNO CAMARERO 17 Recull literari. Sant Jordi 2013 3R PREMI – INÉS LUCENA 18 3R PRIM – LL.CATALANA – POESIA 19 Recull literari. Sant Jordi 2013 1R PREMI – XAVIER MONPLET L’INVENCIÓ DE L’ESCRIPTURA La cuneiforme amb dibuixos va començar, i amb jeroglífics va continuar, la xinesa ens va donar una sorpresa, i la fenícia molta tristesa. La romana amb un abecedari ens va sobtar, i la imprenta molt ens va ajudar, i quan en Braille cec es va quedar, un nou sistema va inventar. I de tant pensar i pensar, el sistema Morse van inventar, i finalment l‟era digital, és tot un regal. 20 2N PREMI – GERARD MARTÍN EL MEU AMIC LLAPIS El meu llapis és molt bonic, encara que és molt antic. El meu germà juga amb ell, diu que és una mica vell. Les lletres se li están borrant, no sé què li està passant! Cada vegada es fa més petit però continua sent molt bonic! 3R PREMI – MARTÍ SERRANO LES PRIMERES ESCRIPTURES Els símbols cuneiformes tenien moltes formes. L‟escriptura dels egipcis Consistía en geroglífics. La lletra xinesa va ser tot una sorpresa. Vindríen més escrits iguals o més bonics. 21 Recull literari. Sant Jordi 2013 3R PRIM – LL.CASTELLANA – POESIA 22 1R PREMI – JOAN TUR MI AMIGO LÁPIZ Amigo, tan gastado te has quedado como un pañuelo usado, de tanto escribir la punta se te ha empezado a ir. Mis padres te compraron y a mi me lo regalaron, eres alto y delgado, pero bajito te has quedado. Siempre estarás en mi recuerdo, porqué has escrito en mi cuaderno, gracias por haberme ayudado, un gran amigo has resultado. 23 Recull literari. Sant Jordi 2013 2N PREMI – ORIOL MARTÍN MI MODERNO AMIGO El ser humano antes escribía a mano, procurar tener buena letra era la meta. Chac, chac,chac, las letras suenan, llenando la página, hecha a máquina. Ahora el ordenador nos hace el favor, de rápidamente escribir y si hace falta corregir. 24 3R PREMI – ERIC MAESTRE ¿QUIÉS SOY? Mis venas son cables, mi cerebro está lleno de información, me comunico aunque no hable y a todos molo un mogollón. Estoy lleno de electricidad y aunque no soy pescador, a la red, a toda velocidad voy con solo tocar un botón. Si me conectas a internet, con solo escribir la palabra, toda la información podrás ver, antes de pronunciar “Abra cadabra” 25 Recull literari. Sant Jordi 2013 4RT PRIMÀRIA – LL. CATALANA – POESIA 26 1R PREMI – JÚLIA PUIG UN TROS DE FUSTA QUE ESCRIU El meu llapis escriu el que jo li dic, Perquè és molt eixerit. Podem treure punta i esborrar el llapis mai ens pot fallar. El llapis té germans de tots colors i dos cosins que són retoladors. Amb ell podem dibuixar i escriure és tot tan increïble! Amb la seva amiga maquineta que li fa una punteta molt fineta. I també amb l‟amiga goma, que sempre està de broma. I el seu amic el regle que totes les línies arregla. Tots ben ordenats, descansen a l‟estoig guardats. 27 Recull literari. Sant Jordi 2013 2N PREMI – JÚLIA RODA EL LLIBRE DE LES PARAULES El miris per on el miris, sembla un llibre molt avorrit. El fulleges per dintre,tot decidit. Només veure-li la tapa penses que aquest llibre és seriós, però amb tantes paraules juntes quedes confós. Després et pares una mica a pensar, quin sentit té tot plegat… Arribes a la conclusió,no es pot negar, que és un llibre molt interessant i ple d‟utilitat. En ell busques moltes paraules, encara que et costi trobar-les. Aquest llibre pot ser en anglès, castellà o català, tot depèn del que vulguis buscar... Les paraules estan ordenades alfabèticament, per això has de pensar i fer treballar la ment. I tot això que hem llegit, en un poema sobre el diccionari s‟ha convertit. 28 3R PREMI – PAU MONSERRAT ERA DIGITAL L‟any 1995 GOOGLE va començar i a la gent molt li va agradar. Google un buscador intel·ligent, que facilita molt la feina a la gent. La gent estava contenta,li va agradar, i per això informació hi van buscar. Després de l‟ordinador quina il·lusió, va aparèixer l‟emoticó. Els telèfons envien missatges, i també poden enviar imatges. Quina barbaritat , la tecnologia que han inventat. Telèfon, perquè em falles? Quan no funciones m‟enrabies! Si fos un mag, i fos per mi... et convertiria en un ratolí!! 29 Recull literari. Sant Jordi 2013 4RT PRIMÀRIA - LLENGUA CASTELLANA – POESIA 30 1R PREMI - JÚLIA SÁNCHEZ MI LÁPIZ Usa ropa de madera cuello fuerte de latón, y sombrecito de goma mi lápiz con borrador. Lleva bajo su vestido, la punta negra del pie, cuando yo dibujo rápido mi lápiz baila ballet. Si hago las letras muy feas, invierte su posición, baila entonces de cabeza mi lápiz con borrador. El lápiz está cansado, ya no quiere reir, porque ha sido utilizado en el arte de escribir. 31 Recull literari. Sant Jordi 2013 2N PREMI – PAULA AYALA LA LECTURA, LA ESCRITURA I SU MAGIA Con la lectura y escritura alcanzarás la cultura. Si en ello eres constante serás buen estudiante. De la izquierda a la derecha, la letra, siempre bien hecha. Si la letra la haces fea, se burlará quien la vea. Un buen libro es un amigo, porqué lo sé, te lo digo. Con la palabra en acción, habrá comunicación. Cuando la escritura usamos, también nos comunicamos. Sant Jordi es fiesta hermosa, con el libro y la rosa 32 3R PREMI – ALBA GUASCH UN LARGO VIAJE A LA ESCRITURA ¡Qué importante era comunicarse! Pero no podían expresarse Y querían salir de la soledad Para llegar a la amistad Mi primera parada fue Mesopotamia Donde empezó la escritura cuneiforme, Son muchos símbolos de forma enorme Y este lugar fue la primera academia. Mi siguiente parada fue en la escritura egipcia, Posteriormente en la escritura china, Más tarde en la escritura fenícia, Y finalmente en la escritura romana. ¡Qué gran invento eso de la escrituras! Donde podemos expresar muchas aventuras Y ahora en la era digital Estamos en un mundo genial. 33 Recull literari. Sant Jordi 2013 5È PRIMÀRIA – LL.CATALANA 34 1R PREMI – PAULA ORDOÑO EL TREN El tren s‟atura a les estacions. Va repartint felicitacions. El tren serpenteja per la via simplement vol donar alegria. El tren és el millor, no pas el tractor. Va repartint il·lusions mentre canta cançons El tren plora, ningú el valora. És el millor, no pas el pitjor. Dona molt de servei, és tot un remei. Quan tens pressa va molt de pressa. 35 Recull literari. Sant Jordi 2013 2N PREMI – MARTA GIL ELS TRANSPORTS Si molt lluny vols anar un transport has d‟utilitzar; de molts tipus n‟hi ha i serveixen per viatjar. Si l‟Atlàntic vols creuar l‟avió hauràs de pujar; i si a les illes vols arribar el vaixell pots agafar. Amb altres transports pots anar per poder viatjar més temps hauràs d‟estar però al final s‟hi arribarà. Si no vols contaminar Amb bicicleta has d‟anar Molt tipus pots trobar Però molt hauràs de pedalejar. 36 3R PREMI – GEMMA PAHISSA EL VAIXELL Un vaixell per la costa de Barcelona, una nit de juliol, va arribar quan marxava el sol. Va arribar, i només veure‟l amb els meus ulls em va fer plorar. Era daurat com les estrelles del cel o com l‟or que transporta el vent. Per l‟aigua va el vaixell, que del mar, és el rei. Per això era daurat com les estrelles del cel, o com l‟or que transporta el vent. Pel mar va el vaixell, que és gran com un castell. El vaixell era de Castelldefels i viatjava pel món gràcies a uns amics fidels. No podia viatjar perquè sense combustible s‟havia quedat. Una ona se‟l va emportar i tot es va acabar. Va travessar la frontera sense ningú al darrera; una llum el va il·luminar i de cop i volta va marxar. 37 Recull literari. Sant Jordi 2013 5È PRIMÀRIA – LL.CASTELLANA 38 1R PREMI – JULIEN CARLE SOÑANDO A TRAVÉS DE LAS NUBES Miraba por la ventanilla del avión Y pasaban las nubes de algodón Mi madre me decía: Estamosaterrizando Però yo, en mis sueños, estabavolando. ¿sinsueños, qué es la vida? Sinsueños, seríaaburrida. A mí me gusta volar Y también me gusta viatjar. Transportes y soñar Nos llevan a otrolugar; Transportes y soñar, Se pueden comparar. Miraba por la ventanilla del avión Y pasaban nubes de algodón. A tierra hemos llegado y por fin me he despertado. 39 Recull literari. Sant Jordi 2013 2N PREMI – BERTA LINARES DESDE LA VENTANA Cuando voy en barco miro por la ventana, pierdo la noción del tiempo, se me va la mirada. Oigo las olas del mar que tanto me gusta escuchar. Por la costa veomontañas y la arena de susplayas. En esebrillante mar oigo a las sirenas cantar. en esebrillante mar oigo al vientosusurrar. Me gusta sentir la brisa del mar y me encantaríapoderla tocar. Me gusta salir a navegar y escuchar a las olas del mar. 40 3R PREMI – LIDIA TEJERO UN BARCO EN TU MAR El barco bañándose en tu agua fulminante. Velas a favor del viento proa que corta el mar. Tu mar profundo que le da la vuelta a mi mundo. La fuerza del mar que me canta su movimiento al azar. Proa hacia poniente firme hacia el Horizonte. Popa que siempre va a dejar su estela sobre el mar. Mar, amigo mío, tú sigues tu camino. Mar, amigo mío tú sigues tu destino. 41 Recull literari. Sant Jordi 2013 6È PRIMÀRIA – LL.CATALANA 42 1R PREMI – CLARA GALÁN Ahir dia 22 d‟Abril del 2013 una companyia va ser la creadora per primera vegada d‟un tren aeri anomenat BTA. El BTA és un tren dirigit per la força del vent, àgil, lleuger, ample i només podrà portar a 150 ciutadans i ciutadanes. Aquest ferrocarril no anirà per tot Barcelona, sinó serà un transport pel ciutadans i ciutadanes que estiguin fent turisme o que vulguin visitar algun monument important de Barcelona. Aquest ferrocarril pararà davant de la Sagrada Família, el Parc Güell, el Poble Espanyol. El tren BTA a cada parada deixarà a les persones que vulguin sortir i entraran el nombre de persones que han marxat. El comboi a cada parada s‟esperarà 5 minuts. Quan hagi acabat tots els recorreguts que estaven previstos anirà a la plaça Catalunya a que tots els ciutadans i ciutadanes que vulguin puguin anar a veure‟l. L‟horari del BTA per estar exposat, serà des de les 18 fins a les 20 hores. En acabar l‟horari de la visita el tren anirà a l‟estació. En conclusió el tren BTA és un transport nou i fàcil d‟agafar per anar a visitar monuments i llocs importants de la ciutat. 2N PREMI - MARINA DEL HOYO Nova xarxa social interactiva i amb molt potencial. Serà impossible fer-ne un mal ús perquè abans de donar-te d‟alta t‟hauràs de sotmetre un test!!! Els Universitaris de la Universitat de Barcelona, la UB, porten 7 mesos intentant fer una nova xarxa social amb la que poder fer: trucades, enviar mails, xats,... Tot el que et puguis imaginar. Però abans de donar-te d‟alta hauràs de sotmetre a un test, per assegurar que no es farà un mal ús, com d‟altres xarxes. A la nova xarxa social li han posat el nom de „‟Social World‟‟. La causa d‟inventar-se una xarxa social ha estat perquè estaven cansats d‟utilitzar les actuals i volien fer-ne una amb més utilitats com per exemple: En la mateixa xarxa poder fer un Power-point, Word, Excel,... Els professors dels alumenes no estaven d‟acord perquè deien que no feia falta una xarxa social nova que ja hi havien masses ; a part deien que era impossible. Però els estudiants tots segurs van continuar intentant crear la xarxa social i malauradament van tenir molts problemes fins i tot van estar a punt de deixar-ho, però en Manel Estímul que era un dels universitaris, va convèncer als seus companys per a seguir lluitant per resoldre els problemes. Tot seguit van fer cas a en Manel Estímul i van continuar, fins que ho van aconseguir. A continuació van començar a fer el test i fer tot el possible perquè sigui impossible fer-ne un mal ús. DÓNA‟T D‟ALTA JA! 43 Recull literari. Sant Jordi 2013 3R PREMI – CARLA MULA El 29 de Juny, a Barcelona la nova planxa amb la fragància a decidir, va deixar fora de lloc als estris anteriors. El seu model és el mateix que el vell; formada per una peça metàl·lica pesada i llisa en forma de triangle que s‟escalfa molt, està enganxada a una nansa horitzontal, i que serveix per eliminar les arrugues de la roba, i la única novetat, és que també serveix per donar una fragància dolça i atractiva a la peça de roba. L‟aroma s‟introdueix per una petita obertura que té la planxa, seguidament s‟expulsa la fragància junt amb el vapor i això permet que la peça de roba agafi olor. L‟autora d‟aquest invent ha sigut La Setciències que ha afirmat que la majoria de compradores han estat dones. El nom corresponent a la creació és „„fraganxp‟‟. L‟autora quan era jove, sempre veia la seva mare planxant la roba i preocupada per la olor. Degut això va crear la nova planxa, en honor a la seva mare. La opinió d‟altres compradores és que es pensaven que no funcionaria, però els hi va anar perfectament. ACCÈSSIT – MARIA GARAU Un invent fabulós, útil i amb un 20% de desconte !! Venta especial el 24 de maig: regal per als deu primers!! L‟escola Virolai de Molins de Rei, inventa un producte, útil i fabulós per facilitar qualsevol feina. Des dels alumnes de cicle mitjà fins al superior, han participat en aquest invent. Aquest consisteix en una motxila cómoda, ràpida..... té un seient per aseure´s cómodament, uns propulsors per anar més ràpida i un GPS que indica el camí. Hi ha un botó per anar més ràpida, un altre per si vols aigua, un per l‟ esmorzar o berenar i un últim per telefonar. També té frens i una bocina petita i, és clar, com qualsevol altre motxila, pots posar els llibres amb l‟espai suficient. El dia 24 de maig de 2013 l‟invent estarà a Barcelona al carrer del Passeig de Gràcia a SUMU (super motxiles útils), la motxila rep el nom de (comocadiGPS). Faran un espectacle i demostraran perqué serveix aquest invent a tots els ciutadans. Les persones que no puguin estar allà, podran veure-ho per la tele en els canals 1, 2, TV3, telecinco i informació vespre!!! Els deu primers compradors s‟emportaran la motxila gratis i els demes ciutadans tindran un descompte del 20% durant un any !! I també regalem una motxila mes petita amb tots els recanvis del producte, com rodes, bateries, pilas ....tot inclòs. Compra ja!!! I truca al 999 962 121 recordeu al 999 962 121 i feu la reserva!!! 44 6È PRIMÀRIA – LL.CASTELLANA 45 Recull literari. Sant Jordi 2013 1R PREMI – CARLA MULA DENTRO DE MÍ Pasa el tiempo, los segundos, los minutos; las lágrimas van cayendo, pero una suave brisa del viento me acaricia y me susurra que no lloré, que no me preocupe. La pequeña ventanilla del tren, paisajes, túneles, paisajes y túneles, és solo lo que veo. No me gusta, a nadie le gusta, pero cambiará, ese tren abrirá con una llave el dolor que tengo dentro de mi corazón, los malos pensamientos se irán por la pequeña ventanilla del tren. Pasa el tiempo, los minutos, los segundos. El tiempo pasa, 46 mi vida cambia gracias a ti, un simple tren. Dedicaré un libro para ti, tú me has ayudado a cambiar, me has alejado de ese lugar, lo que queda de él en mí es solo un mal recuerdo. Eres tú, gracias 47 Recull literari. Sant Jordi 2013 2N PREMI – JÚLIA ESPINACH NAVEGANDO POR EL MAR Desde mi ventana Veo el azul del mar Y el viento silbar. Disfruto de la brisa, Del sol y del mar, Y veo el timón girar. Hay tormenta, todo está alborotado, Pero de repente sale el sol y la calma ha llegado. Veo la orilla y el faro brillar, ya estoy llegando al puerto de mi ciudad. Bajamos las boyas, vamos a atracar los cabos ordenados y las velas a guardar. 48 3R PREMI – JOEL GARCÍA LOS SECRETOS DEL MAR Me subo al velero, mi corazón va sintiendo, las olas sonando y el viento rompiendo. ¿Quieren huir, o se quieren quedar?, Yo a veces pienso, ¿tienen libertad?. ¿Quieren huir, o se quieren quedar?, Sus alas moviendo, echan a volar. Los peces nadando, en lo más profundo del mar, donde el ser humano no ha llegado, donde mis manos no han podido tocar. Voy volviendo y me voy entristeciendo, el sol deja de brillar y la noche lo va a echar. Me hundo en los cabellos del mar, 49 Recull literari. Sant Jordi 2013 me quedo flotando, ¿Cómo puede ser? Estaba soñando. 50 ACCÉSIT – SALVADOR LADEVESA EL VIENTO ME DA El viento me da, asomado a la ventana el viento me da conduciendo la moto. Se eleva el avión y sale el tren asomado a la ventana el viento me da. Entre las montañas verdes pasa el avión me dejo caer y siento el kikiriki del gallo. 51 Recull literari. Sant Jordi 2013 PREMIS EDUCACIÓ SECUNDÀRIA. 52 ESO 53 Recull literari. Sant Jordi 2013 PRIMER D‟ESO. LL.CATALANA 54 1R PREMI. MARTA VERA. UN ACCIDENT TRASCENDENTAL Plena nit. Imprudència al volant per part d‟un dels ocupants del vehicle. Noi de 25 anys amb lesions cerebrals i pèrdua de memòria. Van informar ràpidament la mare, que va ser allà en qüestió de minuts. Jo estava en coma però podia sentir la seva presència. Mesos més tard vaig recuperar la consciència. En la meva ment imatges i records apareixien incomprensiblement. Aquests flaixos em transportaven a un poblet de Lleida, on hi vivia una família pagesa. Portat pels meus records vaig aconseguir localitzar el poble. Els carrers eren buits i silenciosos. Vaig passar-hi uns dies allotjat en un Mas. Cada nit ens asseiem al voltant de la llar de foc a explicar històries. Una d‟aquestes històries va despertar el meu interès. Explicava el naixement d‟un nen. El poble es trobava assetjat per l‟exèrcit i el pare havia marxat. La mare treballava dia i nit per poder donar aliment al seu fill. Mentrestant l‟àvia cuidava del menut. Al cap d‟un temps el pare tornà a casa i marxaren. L‟àvia quedà sola i sense companyia. Vaig preguntar el seu nom. L‟anomenaven Maria. Un record va aparèixer de nou. Tenia el mateix nom que la meva àvia. De sobte vaig començar a recuperar la memòria. Un grapat d‟imatges invadien la meva ment. Era la meva història. 55 Recull literari. Sant Jordi 2013 2N PREMI. NIL TOLÓN. EL GRAN DUEL “Com pot ser? Com m‟ha pogut guanyar aquella solitària podrida de diners?” es preguntava la Martina. “És que juro pel més sagrat de tots els déus que en la següent festa no em guanyarà”, seguia pensant. La Martina era una dona que no tenia parella i que vivia amb el seu llebrer, el Hauser. El Hauser i ella estaven molt units i , és clar, a l‟Edat Mitjana ningú en tenia de llebrers i ella en presumia molt de tenir-ne un. Aquella dona tan solitària però, que tenia molts diners, es deia Cristina. La Martina i la Cristina estaven enfrontades ja que en cada festa que es fa a Viladrau s‟enfronten en una cursa de gossos. La Martina sempre hi porta el Hauser però, en canvi, la Cristina sempre buscava al millor llebrer i el comprava. De sobte van sonar les trompetes anunciant que es faria una nova festa i que es celebraria al Col·legi Virolai. La Martina, va anar rapidíssima a buscar al Hauser per poder entrenar-lo i poder guanyar la cursa, tot i que encara quedés un mes la Martina no volia perdre ni un segon i volia d‟una guanyar a la Cristina d‟una vegada. Els dies anaven passant i la Martina seguia entrenant a un nivell molt alt al Hauser i , el Hauser acabava baldat cada entrenament. Just el dia abans de la cursa, la Martina es va trobar amb la Cristina i va veure en directe com la Cristina triava a la gossera el llebrer més ràpid de tot l‟imperi. Va arribar el dia de la cursa, l‟expectació era enorme i tothom estava desitjant que comencés la cursa i que, d‟una vegada per totes, guanyés la Martina i pogués humiliar la Cristina. Va començar la cursa i el llebrer de la Cristina es va posar ràpidament al capdavant però el Hauser va fer una remuntada pràcticament sense respirar i va ser quan, de sobte, el llebrer de la Cristina es va entrebancar i llavors va poder guanyar la Martina amb molta comoditat. L‟alegria i emoció de la gent va ser espectacular, però, en un moment la Martina es va girar i va veure com el llebrer triat per la Cristina estava a punt de ser sacrificat i va ser llavors quan la Martina en un acte d „humilitat va donar el premi a la Cristina amb el clar objectiu de salvar el llebrer triat pe ser sacrificat. 56 3R PREMI. ARNAU GENÉS. DESCOBREIX, EXPERIMENTA, INVENTA A l‟edat Mitjana en un poble anomenat Molins de Rei a la província de Barcelona vivien uns ciutadans molt apassionats a les curses de gossos, concretament de llebrers. El seu somni era poder fer un torneig mundial amb els gossos del poble. Els ciutadans creien que els seus gossos tenien molt potencial, però el seu problema era que no tenien recursos per fer una cursa. La Maria, l‟alcaldessa del poble que tenia uns 45 anys estava soltera i buscava marit. Ella que era molt emprenedora, per acontentar els seus vilatans intentava trobar la manera de finançar la cursa i a la vegada conèixer gent nova. Així potser per fi trobava marit! A la vila hi havia una dona molt gran i amb fama d‟adinerada. Era una dona que no es feia massa amb la gent. Portava molts anys sola ja que no tenia família. Ella que ja estava farta d‟estar sola sense companyia ni conversa, va decidir veient l‟entusiasme que havia generat l‟organització de la cursa de llebrers, i després de la insistència de l‟alcaldessa, fer un donatiu per poder organitzar finalment la cursa a la vila. A canvi la dona va demanar que per fer el donatiu, l‟alcaldessa li fes una promesa, que cada cap de setmana una família de la vila la convidés a passar a casa seva el cap de setmana. L‟alcaldessa va comunicar les condicions de la dona als veïns de la vila. Els molinencs les van acceptar, entenent que la dona amb aquet gest, el que volia era no estar mai més sola i d‟altra banda que es pogués fer una gran festa a la vila, la tan desitjada cursa de llebrers. Va arribar el dia de la cursa, un dia de primavera, esplèndid assolellat amb tots el arbres ja florits. Van venir molts gossos del voltant de la vila, amb molt de pedigrí, va ser tot un èxit d‟assistència. Al final de la jornada es va decidir fer una gran festa a l‟escola Virolai on van estar cantant i ballant fins ben entrada la matinada. 57 Recull literari. Sant Jordi 2013 PRIMER D‟ESO. LL.CASTELLANA 58 1R PREMI. MARÍA NAVARRO. MI PASTEL DE MANZANA A ti, manzana, Quiero celebrarte llenándome con tu nombre la boca, comiéndote. Tal vez un pastel haré, Gracias a ti una casa alimentaré. Verde o roja estarás, Pero para mí, del mismo color serás, Tan bonita por fuera, Y tan sabrosa por dentro, Eres tú mi dulce manzana. Mi pequeña manzana limpia estarás, Por si acaso los gusanos té quitarás, El viento de golpe te sacudirá, Y cuando caigas, todo el mundo acudirá. A toda mi casa tu sabor les gustará, Y toda mi familia te comerá, Con tu dulce sabor, Los dejas a todos con pleno amor. 59 Recull literari. Sant Jordi 2013 2N PREMI. CLÀUDIA ROSILLO. CANCIÓN DE LA PRIMAVERA Ya vuelve la primavera Suena la gaita, -ruede la danza: Tiende los problemas sobre la pradera El verde manto- de la esperanza. Siente el viento Siente la calidez Siente como siente Su gran simpatía. Nueve de la mañana Ver a la familia Ir a la montaña Desde la Cruz de SantaCecilia. Vi una cosa lejana Hacía allí corrí Era un niño en una ventana Me miró y me escondí. Experimentar sueños, Experimentar razones, Ellos son mis dueños Encontrar viejos corazones. Quiero volar, 60 Ver caer flores, Quiero valorar Esos bellos colores. Bellas damas, Buenos caballeros, Abren las ventanas Y gritan su derrota como guerreros. Bella primavera Eres mi principio y mi final Mi corazón altera En una antigua capital. 61 Recull literari. Sant Jordi 2013 3R PREMI. JANA BUJONS. EL LOBITO BUENO Érase una vez un lobito bueno al que maltrataban todos los corderos. Andando, andando una manzana encontró era roja, y reluciente rápidamente se la comió. Al día siguiente, todo el mundo murmuraba: “Se ha comido la manzana, tendrá la mejor mente” El buen lobito, No entendía lo que pasaba estaba extrañado, hasta el rey cordero lo respetaba. Un buen día, Un sabio conejo le dijo: “es la manzana del deber” Se había convertido en un rey con poder 62 SEGON D‟ESO. LL.CATALANA 63 Recull literari. Sant Jordi 2013 1R PREMI.PAULA FERRER EL SECRET DE LA ROSA Sí, ho reconec, no som una família qualsevol. Segur que no podreu trobar una altra igual. Del tot convençut estic que si intentem fer una família més estranya que la meva no podria ser, doncs ésgairebé impossible. La Rosa, la meva mare, és una dona mal parlada i una micaextravagant, però sobretot molt mal parlada. Sempre vesteix amb uns talons de metre i mig, i duu una roba tant estreta que sembla pintada... Amb la pell negra i el cabell de color ros, les pestanyes llargues i els llavis grossos i carnosos de color vermell, sembla treta d‟una antiga pel·lícula d‟Almodóvar. Si us he d‟explicar d‟on ens va treure a mon germà i a mi, ja podeu estar asseguts, perquè mai ens ho ha volgut dir. Però arriba el moment en la vida d‟una persona que li cal saber on són les seves arrels, així que en el meu divuitè aniversari em vaig proposar esbrinar d‟on collons (mai millor dit) vaig sortir jo i de passada al meu germà, tot i que a ell tant se li en fot, perquè diu que ell ja té prou amb saber que és fill de Déu. El meu germà, en Drac (una altre de les extravagàncies de la meva mare, com si no hi haguessin més noms en el món...) no és modern, és un capellà de l‟any de la picor... Des que va començar a anar a les classes de catequesi obligat per ma mare, tot i que ella sigui budista, li va cridar l‟atenció. En part per la dona de les claus de l‟església, una noia jove, guapa, amb rinxols negres i uns ulls més blaus que l‟aigua del mar... Quan ella parlava, semblava la veu d‟un àngel, i ja va ser la rematada quan un dia es va acostar al Drac i li va dir que segur que Déu estaria molt content d‟ell. Li van arribar tant endins aquelles paraules, que es va acabar fent monjo. Bé com us anava dient, el dia del meu divuitè aniversari vaig començar a investigar.Tinc diverses sospitoses entre les quals opto... Us faig saber: el primer candidat és el director del supermercat, el senyor Jordi. Quan l‟altre dia vaig anar al “súper” dels grans magatzems de la cantonada, el vaig poder veure i m‟hi vaig fixar.: per tenir l‟edat que té es conserva força bé... És alt, guapo, esvelt i amb un gran carisma... Però sobretot amb un cos atlètic... Vaja, com jo, que acabo de fitxar pel Sant Andreu la temporada 2032-2033. Ja m‟imagino els cartells; “ en DEI (sóc jo), el proper Messi de la història que triomfarà en el darrer any 2033!”. Sortiré a tots els diaris,els vídeos, les pissarres tàctils de les escoles i als quadres tridimensionals de les tauletes de nit de les noies... Je, je. El segon candidat podria ser el carter, un home grassonet, amb galtes molsudes i calb... Sincerament em recorda al meu germà! Amés va tenir la desgràcia que els seus pares van ser analfabets i per compensarli van voler posar un nom culte, i no se‟ls hi va ocórrer res més que posar a la criatura... “Llibre”! Tornant al tema de qui és el meu pare; Estava tant desesperat, que vaig convocar una reunió familiar al “MC.Dolalds” del costat del súper. Així cap dels dos se‟m podrà escapar,si els convido i pago jo, us puc ben assegurar que no faltaran. 64 Quan ja estàvem asseguts i apunt de devorar les nostres hamburgueses, va començar el meu pla...Primer va arribar el senyor del supermercat. De cop i volta quan la meva mare el va veure, es va posar vermella, vaig suposar-ho per la seva expressió, ja que com us he explicat abans, és complicat saber quin color natural s‟amaga sota aquella infinita capa de maquillatge. Tal i com havia planejat, també va entrar el carter, jo sabia que els divendres, tots dos dinaven en aquest lloc. Forçant la situació vaig aconseguir que tots estiguéssim asseguts a la mateixa taula. Tots vam mirar la mare esperant una resposta. Jo vaig dir “QUI?”, el Jordi va dir, “QUAN?”, el Llibre va dir, “COM?”, i en Drac li va donar una mossegada a l‟hamburguesa mirant-nos sense parpellejar. De cop i volta,ella ens va mirar, es va començar a posar molt pàl·lida, quasi transparent, ens va dir: “US ESTIMO ALS 4”, i va desaparèixer. Vam poder veure que al seu lloc hi havia una rosa, una rosa vermella que mai marceix. Des de llavors la tinc en un gerro al menjador, de tant en tant la miro i li dic: “Encara no sé qui és el meu pare, però tu, d‟on has vingut?” 65 Recull literari. Sant Jordi 2013 2N PREMI.MARIA OROPESA ELS VALORS DE LA VIDA Vilaolivé. Un poble petit, un d‟aquells pobles que enamoren amb la mirada, un poble on els seus habitants no tenen el ritme de la joventut. En ell hi resideix en Joan, l‟estimat capellà del poble. És un home amable, respectat i considerat, una bellíssima persona. Ajuda a tot aquell que pot, però mai passant per sobre de les normes de l‟Església, viu per ella i per la gent. Barcelona. Una gran ciutat on habiten milions de persones, la majoria són desconeguts. La vida a la gran ciutat és molt diferent a la vida de poble. A la Diagonal hi viu un noi anomenat Marc, acaba de complir els vint-i-dos anys, viu sol, fa un parell de mesos que va decidir independitzar-se, és jugador semiprofessional de futbol, juga al Sant Andreu. A Vilaolivé hi viuen els pares del Marc. En Marc era l‟únic que vivia amb ells abans d‟independitzar-se, la seva germana Clara ja feia dos anys que vivia amb la seva actual parella a Cerdanyola del Vallés. Així que com els dos fills havien deixat el niu, els pares van decidir buscar la tranquil·litat en el seu poble natal. La Clara i el seu xicot, en Pere, estaven preparant el seu casament a Vilaolivé en tres mesos serien marit i muller. Al Marc li van proposar anar al supermercat d‟uns grans magatzems, per patrocinar un producte i perquè la gent es fes fotos amb ell. Era una persona molt coneguda per tots els aficionats al futbol. Encantat va accepta ja que li agradaven la fama i l‟èxit. Va donar la casualitat que el casament de la seva germana Clara, era el mateix dia que en Marc havia d‟anar al supermercat a deixar-se estimar per la seva afició. Ell va decidir anar a fer-se les fotografies ja que considerava que era molt important per a la seva carrera i no va assistir a la boda de la Clara que es va enfada molt amb ell, ja que sentia que ella no era tan important com el grup d‟histèriques que feien cua a la porta del super. En Marc, en veure que havia fet mal a la seva germana i que la podria perdre, va començar a plantejar-se si havia actuat bé o no. La Clara va arribar a la conclusió que en Marc hauria d‟anar a parlar amb el Joan el capellà del poble, perquè li fes entendre els valors de la vida. En Marc va acceptar anar a parlar amb en Joan. Després d‟ haver estat més de dues hores parlant amb ell, semblava que havia entès quins eres els veritables valors de la vida i havia decidit fer un gir complet en la seva vida. Així que deixaria la gran ciutat i tornaria al poble. Canviaria el futbol per alguna feia que trobés al poble els voltants. Sembla mentida, que ens haguem d‟adonar del que tenim quan estem a punt de perdre-ho. En Marc es va adonar que la veritable felicitat, no està en la 66 fama i les riqueses sinó en estar envoltat per aquells que estimes i que t‟estimen. Un cop es va instal·lar a Vilaolivé,va organitzar un dinar familiar, al qual tot el poble estava convidat, ja que eren una gran família, la seva família! 67 Recull literari. Sant Jordi 2013 3R PREMI.IRENE POCH PAULA -Tiet ets un pesat! No ets el meu pare així que no tinc perquè fer-te cas! Aquesta és la Paula, us preguntareu perquè li diu tiet i no pare, doncs és perquè el seu pare va marxar poc després que la seva dona morís, així que la Paula com és òrfena ha de viure amb el seu tiet. Ell és el típic capellà tradicional i antiquat que creu sincerament en arribar verge al matrimoni i d‟altres ximpleries per l‟estil -Ja sé que no sóc el teu pare, però és imperdonable que vagis pel carrer fent això amb qualsevol nano!! -No és qualsevol nano, és el meu xicot. I només eren uns simples petons, ni que estiguéssim fent fills! -No contestis senyoreta! El teu pare se‟n va anar així que ara em fas cas a mi vulguis o no.Mai més podràs tornar a veure al teu “xicot” ni acap altre noi, si no és per casar-te! I ara puja a la teva habitació a arreglar-te que arribem tard al dinar familiar! La Paula va pujara la seva habitació , plorant i maleint tothom. En arribar es va eixugar la cara, es va pentinar, i va baixar al saló per marxar amb el seu tiet. Un cop al cotxe, el tiet el va engegar i en 10 minuts van arribar. Van trucar a la porta i va obrir el cosí de la Paula. Ell era el típic ignorant que creia que algun dia arribaria a ser el futur “Messi”, no sé com els del Sant Andreu el podien suportar. Un dia va anar a comprar a un supermercat amb la Paula, i gairebé destrossa una prestatgeria xutant una pilota! Tornem, on érem?. Ah, sí! El cosí els va obrir i un cop dins tot van ser petons, abraçades, i els típics:- noia si que has crescut! o - ui si la teva mare et veiés, estaria orgullosa, bla, bla, bla... Acabada la ronda de compliments, tots es van asseure a dinar i van començar a xerrar. Que si que tal l‟escola, que si els amics, però hi va haver una pregunta que a la Paula la va fer reaccionar: -I què tal els nois Paula?Segur que n‟has tingut un tou! -No n‟ha tingut cap, encara és massa petita! -Va respondre ràpidament el tiet.-No tiet sí que n‟he tingut! –va dir tota seria.- I estava amb ell quan tu has vingut i m‟has “segrestat”!I saps què , no és just! Tu seràs capellà o el que et roti, però jo no, així que puc fer el que em doni la santa gana i tu no m‟ho pots impedir! – dit això es va aixecar i va sortir corrent de la casa.-No, no i no! Mel‟estimo, és el meu tiet. Però no em pot estar fent això! Epíleg: 2 setmanes després, el 3 de març del 2033, la Paula va haver de deixar al seu xicot, obligada pel seu tiet, encara que mai li va perdonar, i quan dic mai, és mai. 68 69 Recull literari. Sant Jordi 2013 SEGON D‟ESO. LL.CASTELLANA. 70 1R PREMI.ARIADNA BELLÉS ¿POR QUÉ UN GATO NEGRO? Para entender bien, los extraños sucesos que voy a relatar a continuación, será preciso que retrocedamos en el tiempo hasta situarnos en una calurosa noche de principios de verano, cuando me disponía a cerrar las maletas para salir de vacaciones, estaba muy nerviosa por el viaje, había planeado una semana de vacaciones para mi sola, para relajarme sin hermanos ni padres solo yo, unas vacaciones que aunque fueran tranquilas me daba miedo emprender. El destino tenía el mismo miedo que yo de que me fuera, no quería dejarme ir, seguro que ese era su propósito…vi un gato negro que pasaba por delante de mi ventana maullando, tenía los ojos brillantes.Me acerqué, abrí la ventana y dio dos vueltas sobre si mismo antes de entrar dentro de la habitación. Nunca he sido de estas que creen en las supersticiones pero delante de un viaje así cualquier cosa me atemorizaba. El gato se puso sobre mi ropa y entonces pude ver que llevaba un collar, lo cogí y mire el nombre, ponía: Calle San Juan, Peter. También vi el nombre del gato se llamaba Black. Tenía que devolverlo, esa calle estaba muy lejos de mi casa y no sabría volver solo, solo quedaban tres horas para partir pero sabía que tenía que ayudarlo. Bajé a la calle y con el gato entre mis brazos salí corriendo hacia su casa, no tardamos más de diez minutos en llegar, era una mansión muy grande pero muy descuidada y con un picaporte muy viejo como toda ella. Llamé a la puerta, nadie abrió, el gato salto de mis brazos y entró por el agujero de la puerta, pensé que ya estaba, que podía marcharme pero algo me lo impedía, entonces oí un maullido muy fuerte y luego nada más, solo el silencio de la noche. Me empecé a asustar, un soplo de viento hizo temblar el tejado con un sonido flojo pero escalofriante, decidí entrar, no podía dejar que le ocurriera nada al gato, me sentía responsable, así que entré por el mismo agujero él.Todo estaba oscuro, vi unas luces al final del largo pasillo, me acerqué y abrí la puerta, un extraño candelabro brillaba encendido al fondo de la larga habitación, había una mesita con un libro abierto a medio escribir, un piano en un lado con una partitura inacabada y en el otro,más collares como los del gato. Me temblaron las piernas no me podía mover, cogí un diario que había sobre una mesa alargada en el centro de la estancia, lo empecé a leer: “ayer volví a verlo, vi esas luces y luego oí ese ruido, justo después desapareció Tomas, tengo miedo, sé que algún día me tocará a mí, espero que alguien vea esto y si lo ve que salga corriendo”... Me asusté y lo tiré al suelo, el candelabro se apagó, y vi las luces descritas en el misterioso diario, justo después oí un estruendo, vi los ojos del gato brillar y me dirigí hacia él, en ese mismo instante desapareció tras otro de sus maullidos. Entonces me di cuenta de que ya no llegaría para el vuelo, además me había quedado a oscuras en una mansión maldita, palpé la mesa y la reseguí con los dedos, encontré la puerta y salí, me encerré en una habitación y me senté en la cama, estaba llena de polvo pero como no podía salir y me encontraba sola en esa casa me pareció mejor 71 Recull literari. Sant Jordi 2013 dormir hasta que el sol llenara la habitación de luz, todo sería distinto, todo tomaría forma y color... 72 2N PREMI.PAULA POZO ODA A LA MANZANA Y A LA CEBOLLA A ti, manzana, Quiero celebrarte Llenándome con tu nombre La boca, comiéndote Tú, Cebolla Luminosa y redonda Me emocionas, Al sacarte pétalo a pétalo Las dos juntas No sois compatibles Pero, separadas Sois irresistibles La manzana me hace sonreír Y, la cebolla llorar Pero si os ponéis juntas Me hacéis emocionar. 73 Recull literari. Sant Jordi 2013 3R PREMI.ORIOL PARICIO ODA A LA MANZANA A ti, manzana, quiero celebrarte llenándome con tu nombre la boca, comiéndote. Manzana, Estás muy sana. Te comería a muchos bocados. Pero me lo impiden mis hermanos, que son muy pesados. Quiero estar solo contigo, en algún rincón o en algún sitio. Quiero comerte a gusto, pero mi hermano, me dice que asusto. Hay mi manzana, yose que yo a ti te gusto, yse que es injusto, pero me gusta más, un melocotón robusto. 74 TERCER D‟ESO. LL.CATALANA 75 Recull literari. Sant Jordi 2013 1R PREMI.SARA ROMERO LA CARTA DELS ANHELS 22 de gener de 2033 Residència d‟avis Bonavista (Barcelona) Estimat jo: No sé perquè estic escrivint aquesta carta ja que els meus ulls seran els únics que podran llegir-la. Suposo que necessito treure tota l‟angoixa que porto dins i penso que aquesta pot ser una bona manera de fer-ho. He comès molts errors durant la meva vida. Aquests darrers 5 anys m‟he dedicat molt a pensar, ja que no es pot fer gaire cosa més que això dins d‟aquesta maleïda residència. Penso en el jo del passat. N‟era tant de cregut! Cregut i estúpid! Era un jugador semi-professional de futbol que jugava al Sant Andreu. Imagineu-vos si somiava que creia que podria arribar a ser tant bo com el Messi! I per culpa d‟aquest somni irreal vaig deixar perdre moltes coses de la meva vida. Encara em trobareu més estúpid si us explico que no vaig assistir al naixement de la meva filla per anar a un entrenament. A un simple i miserable entrenament! O totes aquelles tardes d‟estiu que vaig renunciar a anar a la piscina pública amb la meva dona i la meva filla perquè deia que allà hi havia molts microbis, molta gent i no sé quines bajanades més! Suposo que és per la meva actitud tant barroera i per la meva manera desagradable de tractar la gent que ara em trobo així. Només em queda el Joan, que ara mateix està al meu costat, vestit amb una sotana i amb una boina al cap. No para de repetir paraules en llatí, com si dones un sermó però durant tot el dia i tota la nit. Suposo que aquella pastilleta vermella que em fan prendre juntament amb moltes altres just abans d‟anar a dormir fa que m‟oblidi de tot i que pugui descansar durant tota la nit. El pobre Joan també ho va perdre tot per culpa del seu caràcter tant inflexible, rígid i intolerant. Tenia unes idees molt antiquades i moltes de les coses que feien les persones del seu voltant el molestaven. Quan era jove estava obsessionat amb el bisbat, no l‟importava res més. I em sembla que ara segueix igual. Té gràcia que m‟hagi trobat amb ell aquí, i és que encara que no ho vulgui reconèixer en Joan és més semblant a mi del que em penso. Els dos ens hem quedat sols perquè els nostres pensaments i les nostres idees eren extremistes. Ara me‟n adono que tot ha de tenir un punt mig i que l‟equilibri entre les coses és un bé preuat del que només els més savis poden gaudir. Per acabar amb la carta m‟agradaria dirigir unes paraules a les dos dones que més m‟estimo d‟aquest món i que ja he perdut per sempre: Maria amor meu, espero que algun dia em puguis perdonar per tot el mal que et vaig causar. Esther filla, encara que hagi fet les coses malament vull que sàpigues, siguis on siguis, que el teu pare t‟estima. Pere 76 2N PREMI.NIL CANELA DIARI D’UN ASSASSINAT 5/06/2033 (Dia 1) Sóc el Pep, quan el Sant Andreu va pujar a primera jo estava a la Juventus, jo volia tornar a casa i vaig fitxar pel Sant Andreu. Crec que sóc molt bo i que entrenant podré arribar a ser el segon millor jugador de futbol, només per darrera del Messi, 45 anys que té i encara juga! No es podria retirar?! Ah! quina ràbia que em fa! Per ser el millor, Messi ha de desaparèixer, i és per això que escric el diari, serà un recull de l‟operació “Matar a Messi”. 6/06/2033 (Dia 2) Després de pensar molt la mort serà el dia 24 d‟aquest mes, el dia on Messi va a inaugurar la nova piscina pública de Buenos Aires després del seu incendi, també hi assistirà el Papa Francesc I, el papa més tradicional que conec, ja què és la seva ciutat natal. De moment el meu pla consisteix en electrocutar la piscina i quan el Messi es llenci, pam! Ben torrat que es quedarà. 7/06/2033 (Dia 3) Ja tinc els bitllets per anar cap a Buenos Aires, l‟avió surt el dia 13. Per electrocutar la piscina tinc planejat sabotejar els cables de la llum de la piscina. 17/06/2033 (Dia 4) Ja estic a Buenos Aires i recuperat del Jet lag, ja tinc totes les eines necessàries per sabotejar els cables. Aquest dies només faré turisme per Buenos Aires fins el dia 22. 22/06/2033 (Dia 5) Avui me colat a la piscina, ja estan tots els cables pelats, quan el Messi es tiri morirà a l‟acte, ha estat més fàcil del que em pensava. La piscina no estava vigilada!!! Demà la omplen i l‟aigua estarà totalment electrocutada. 24/06/2033 (Dia 6) Avui potser ha estat un dia tràgic per molta gent, però per a mi ha estat el millor dia de la meva vida. Messi ha mort i d‟aquí poc seré el millor jugador del món. La mort s‟ha retardat una mica perquè una dona ha donat a llum a la piscina, però al final ha passat, quan el Papa ha acabat de beneir la piscina el Messi s‟ha tirat per deixar la piscina totalment inaugurada, i ha passat d‟estar viu a mort. Aquest diari ja ha acabat, perquè la operació ha finalitzat amb èxit! 77 Recull literari. Sant Jordi 2013 3R PREMI.MARIA DE PABLO UNA EXTRANYA CAPBUSSADA Eii! Que va, que va! Des de el trampolí, des de el de 8 metres! Aparteu les criatures! A la de una, a la de dues a la de tres! Aaaaaaaa...PUM! Veia borrós i em costava respirar, una veu d’home gran m’oferia la seva ajuda: ‘’ vina fill, dóna’m la mà, amunt! ‘’. No sabia on era, estava perdut. Quan vaig recuperar la visió el vaig veure. Era un home de cabells blancs, cara rodona i ulls foscos. Duia una boina al cap i vestia amb una sotana de color negre i un alçacoll de color blanc. Darrera d’un munt d’arrugues amagava un rostre de bona gen, semblava ser bona persona. Em va ajudar a sortir de l’aigua i em va tapar amb una tovallola. No volia la seva ajuda, volia tornar a on era, amb els meus, amb els meus col·legues del Sant Andreu, jo n’era l’estrela, em necessitaven. ‘’No sé pas què vol aquest vell ’’ vaig pensar. De totes maneres, ell va insistir. Em va portar a una mena de casa vella, li feien dir parròquia. Segons aquell vell home era l’única del poble. Em va oferir un plat de sopa ben calent. No li vaig fer cap fàstic, tres minuts i la sopa ja no hi era. Darrera d’un glop d’aigua vaig començar a fer preguntes: On sóc? Què m’ha passat? Qui és vostè? ‘’Tranquil maco’’, em va respondre amb una veu tranquil·la i pacient. ‘’ Ets a l’any 1951, som a la postguerra. No sé què t’ha passat ni què hi fas aquí, això ho has de saber tu, ha d’haver un motiu pel qual has arribat fins aquí. I respecte a la tercera pregunta, sóc el capellà Manel, visc en aquesta mateixa parròquia, juntament amb altres companys, també exerceixo com a mestre de religió i moralitat catòlica a l’escola del poble ’’. Després d’aquesta breu explicació em va preguntar si tenia més preguntes. Que si en tenia? Oh i tant, moltes! Però vaig preferir fer que no amb el cap i callar. Era dimecres i, el mossèn Manel, tenia classes. Em va demanar que l’acompanyés. Jo, tot i que estava neguitós, vaig dissimular i vaig acceptar amb un aire de prepotència. Vam caminar fins a les portes i un cop dins ens vam dirigir a una de les classes, vam entrar i tots es van aixecar: ‘’ Buenos días don Manuel ’’. ‘’Per què s’aixequen? ‘’ vaig preguntar amb una veu molt fluixeta. De cop i volta un d’ells es va aixecar i va caminar fins al davant de tot de l’aula. Va començar a recitar no sé ben bé què i tots el seguien. S’ho sabien de memòria! No em podia creure el que estava veien: tots s’aixecaven, ningú parlava i si ho feia, ho havia de fer en castellà, resaven, tractaven al professor de vostè, i...eren tot nois! Tenia tantes preguntes, era tot tant estrany. A l’hora de l’esbarjo, vaig aprofitar per parlar amb el mossèn Jaume. Vaig preguntar-li on eren les noies i per què tots els nois actuaven d’aquesta manera. Em va explicar que ja feia molt de temps que les escoles eren d’un sol sexe, quan va acabar em va preguntar que què volia dir: la manera d’actuar? Jo vaig aclarir: ‘’ nosaltres, a la meva escola, no parlem mai de vostè al professor ni ens aixequem quan entra, és més, quan entra tardem uns 10 minuts en fer-li cas i seure ’’. Se m’escapava un somriure que intentava dissimular fent veure que em rascava el nas. Em va explicar que en aquella època tot anava diferent; les condicions de vida eren molt precàries, les autoritats tenien un gran poder i la societat es dividia entre rics i pobres, no tenien masses avanços tecnològics, no existeixen els ordinadors ni els telèfons mòbils ni... queeeeè?! –el vaig interrompre ‘’ com que no hi ha mòbils? Ni ordinadors? Però si això ja està antiquat! És de l’època de ma mare!, ara la novetat és el writer 3000, té detectors de so i de moviment, és la canya! ‘’ Quan es va acabar l’escola vam tornar a la parròquia i el mossèn Manel em va preguntar si havia aprés alguna cosa d’aquest viatge. Vaig explicar-li que no havia valorat mai el que 78 tenia, només pensava en el futbol i en poder arribar a ser un gran futbolista professional però després de tot allò, em vaig adonar de que el que tenia era molt més valuós del que em pensava. Torno a respirar, he obert els ulls, el cor em funciona de nou. Cares m’envolten mentre criden: ‘’ és viu! És viu ‘’. Noto la sensació d’aire fresc a la cara, a la pell, la olor de l’estiu, la frescor, i les gotes d’aigua que encara regalimen per damunt del meu cos. Soc algú nou, he despertat. He tornat a néixer. 79 Recull literari. Sant Jordi 2013 TERCER D‟ESO. LL.CASTELLANA. 80 1R PREMI.POL OLMO DULCES SUEÑOS….. No me encuentro bien. Me apetece un granizado de “CAMPARI”. Tomo un sorbo, ya me encuentro mejor. Me duermo y… El mundo de los sueños empieza a surgir, me envuelvo en un sueño dulce y embriagador que me hace volátil, efímero... De repente, un mundo fantástico aparece delante de mis ojos. No puede ser posible. ¿Es una imaginación? No. Es un dulce sueño. Con la risa en los labios, intento gozar de la realidad que aparece en mi mente. Todo es fantástico, todo es perfecto. ¿Todo? No. Todo no. Me faltan amigos, familiares, una buena cena, un hogar en el que no pasar frío, un fin de semana en Hawaii, un descapotable, una casa en la playa, una nube de azúcar enorme, un plato de arroz con leche, una PlayStation®, una tele de 50 pulgadas, un décimo premiado de lotería, una segunda residencia en la montaña, el nuevo modelo de Iphone®, una semana de crucero, una piscina privada, una socorrista sacada de los vigilantes de la playa, el mejor manjar en una mesa con un servicio integral, una sirvienta agradecida que trabaje gratis para mí, una cuenta corriente llena de dinero, un buen masaje, un helado de vainilla con nueces caramelizadas, un jacuzzi en la habitación, unas vistas preciosas desde mi habitación, un chófer, una magnífica cocinera, los zapatos mas cómodos del mundo, un equipo de música, un home cinema, un sastre privado, fama, más fama, el Cola-Cao de siempre, un equipo de fútbol, una piscina llena de palomitas de maíz, facilidad para la matemáticas, una CocaCola interminable, un perrito caliente de dimensiones estratosféricas, no engordar, no tener que estudiar ni trabajar, un medico privado, un campo de caza para mí solo, una estrella con mi nombre, componer un single que se convierta en el más escuchado mundialmente, un Big Mac, un viaje a Australia, una isla, una sauna, un gimnasio, una pista de pádel, un salón de juegos, una casino, cuadros caros, un canal de televisión particular, un estadio, un aeropuerto, un helipuerto, un jet privado, un yate, una torre en la costa, tirarme en paracaídas, poder volar, y alguna cosilla más,… pero todo esto se desvanece cuando cada mañana me despierto de mi magnífico sueño y encuentro justo a mi lado, un ser híbrido, entre una foca altramucera y la reina de los Horcos. Cariño mío, tienes un problema, mejor dicho: cariño mío, tú eres mi problema. 81 Recull literari. Sant Jordi 2013 2N PREMI.ORIOL PASCUAL EL ARPA Del salón en el ángulo oscuro De su dueño tal vez olvidada Silenciosa y cubierta de polvo Veíase el arpa Aquel mágico instrumento Que un día cantó en harmonía Ahora solo es un llanto De negro y poesía El arpa brilla con melancolía El oro le da su color Que en aquellos días pasados Expresaron tanto furor Bellas notas cantó en su época Ahora yace en un ángulo oscuro De aquel salón olvidado Por su dueño y por el tiempo 82 3R PREMI.CLÀUDIA BOIX EL LOBITO BUENO Érase una vez Un lobito Bueno Al que maltrataban Todos los corderos Era un mundo paralelo Todo era diferente Y era entonces cuando los perros Gobernaban a la gente Era un mundo opuesto Lleno de falsos sueños El lobo no estaba en su puesto Los corderos eran sus dueños No parecía real, más no lo era Esos hechos pertenecían a otra era Una era distinta, diferente A la que no está acostumbrada la gente Érase una vez Un lobito Bueno Al que maltrataban Todos los corderos QUART D‟ESO. LL.CATALANA 83 Recull literari. Sant Jordi 2013 84 1R PREMI.AINA CAMPMAJÓ LES FLORS, LA DIVINITAT I EL VENCEDOR Després de la 3a Guerra Mundial, el món va quedat dividit en 3 Imperis, l‟Imperi Amsunor (antiga Amèrica del nord i sud), L‟imperi Euasi (antiga Europa i Àsia) i l‟Imperi Àfoce (antiga Àfrica i Oceania). L‟Imperi Amsunor es va mantenir apartat dels conflictes però els altres dos Imperis es disputaven el territori que anteriorment era conegut com el centre i sud d‟Europa. En una vila a la zona mediterrània hi havia un col·legi, el Col·legi Virolai, un lloc on a part dels estudis bàsics entrenaven els alumnes militarment per preparar-los per el pitjor. Dalia, una noia de 13 anys que vivia en una residència perquè va ser abandonada pel seu pare quan la seva mare va morir durant la guerra, va ser inscrita al Virolai. Tot i ser nova, el seu nivell físic era superior al de la resta si no fos per Camèlia, que tot i tenir només 8 anys i ser una enamorada del ballet i el rosa, tenia un talent innat per a la lluita cos a cos i a distància, igual que la Dalia. Amb 5 anys de dur entrenament van superar les expectatives dels generals. Per aquest únic motiu, per ser les millors, se‟ls hi va assignar la missió de ser la guàrdia personal de l‟Emperadriu Dea. Dea era l‟Emperadriu d‟Euasi, la que més apreciava el pacifisme, però no es podia permetre ser-ho. Feia només uns mesos que havia pujat al tron i no sabia què fer davant una guerra. Només tenia 16 anys en aquell moment. A més sense comptar que es va enamorar perdudament de Manzur , el que havia de ser el futur Emperador d‟ Àfoce. Quedà prendada des del primer dia que el veié quan els seus pares van intentar negociar la distribució d‟unes rutes comercials marítimes. Dea es va veure obligada a viatjar a l‟Imperi Àfoce per intentar negociar amb Manzur, amb qui tan sols es portava 1 any i poc més. Per la proximitat de l‟edat va pensar que potser el podria convèncer a ell, tot i que l‟ Emperador encara fos el seu pare. Quan van arribar, no van deixar passar ningú més que la Dea i les seves dues guardes personals. Van ser hores de discussions, de propostes denegades sense miraments, semblava que l‟Imperi Àfoce volgués entrar en guerra per alguna raó que ni Dea, ni Dalia ni Camèlia podien comprendre, i pel que semblava en Manzur tampoc. Per aquesta raó, i per cap més altra en Manzur amb una intervenció noble contra de la incredulitat i l‟arrogància del seu pare i Emperador, va proposar allò amb què la pròpia Dea havia somiat des de feia temps, un tractat de pau entre els dos Imperis. El que no s‟esperava és que es portés a terme amb un casament de l‟ Emperadriu i l‟Hereu. Tot i que potser va ser això el que més li va agradar. La Dalia i la Camèlia es van mirar de reüll amb un riure dissimulat i després miraren la Dea alegrant-se de la seva sort, i rient de la cara de disgust amb què l‟Emperador d‟ Àfoce es mirava Manzur. El casament no va trigar a dur-se a terme per por que se‟n retractessin. 85 Recull literari. Sant Jordi 2013 Es podria dir que la divinitat, el vencedor i les seves flors protectores no podien sentir-se més afortunats. O això semblava... 86 2N PREMI.LLUÍS MONTABES UN DIA GRIS El diari que tenia la Txell entre les mans era del 2 de febrer de 2114, és a dir, de feia una setmana. Era tot gris. Com sempre. Sobre el fons gris del paper es llegia un títol en grans lletres negres: “MÈXIC ENVIA REFORÇOS AL SEU FRONT A KAZAKHSTAN”. Era cada dia el mateix des de que va esclatar la guerra, i cada cop anava a pitjor. Ja gairebé no recordava altra cosa en tota la seva vida. Tenia 5 anys quan tot això va començar. Al menys ella tenia un difuminat record d’un passat feliç, però; no com la seva germana Rosa, que no havia viscut res més, ja que va néixer just quan es desencadenava el conflicte, feia 8 anys. Ara mateix seia al seu costat a les escales del que feia temps era una escola, però on ja no s’hi impartien classes des de feia temps i ara era utilitzada com a magatzem militar improvisat, com havia passat a la gran majoria d’altres centres, també. Amb la crisi econòmica que havia provocat la guerra, les escoles públiques van anar desapareixent; i ningú es podia permetre una privada en aquells moments. En realitat, ningú es podia permetre ni tan sols un diari com el que la Txell havia trobat feia dies i que guardava per a alguna necessitat. - Anem tirant cap a casa, Rosa? – Li va preguntar a la seva germana. Però no li va contestar. Seguia distreta observant atentament un cartell a on hi posava escrit “Col·legi Virolai”, a l’entrada de l’edifici. - És rosa? – Digué la Rosa assenyalant el cartell. No ho era. Era gris, com ho era tot al seu voltant. - No ho és, però t’hi acostes! Tranquil·la, que et prometo que algun dia t’ensenyaré com és el color rosa i veuràs que realment és el color més bonic del món. Per això porta el teu nom. La Txell va intentar dibuixar un somriure reconfortant que va acabar semblant més aviat depriment. Però a la seva germana no li va importar, perquè sabia que compliria la seva promesa. Poc a poc van anar fent camí fins a el que quedava de la residència tutelada per la Generalitat a on havia viscut la Txell des que els seus pares es van veure obligats a marxar i deixar a les dues germanes soles. Per el camí, van passar per les ruïnes de el que solia ser una escola de ball. En aquell lloc, a la seva germana li agradava fingir que feia ballet. No en tenia ni idea, però intentava imitar el que veia als cartells que hi havia penjats a les parets. - Podem...? - Li va demanar la seva germana. No, ho sento, Rosa. Es fa tard, hem de tornar. Gairebé no hi havia gent al carrer. Aquell lloc semblava una ciutat fantasma. 87 Recull literari. Sant Jordi 2013 Van continuar caminant cap a la boira que hi havia al final del camí. En arribar, van compartir la meitat del tros de pa dur que havien trobat aquell dia. No podien menjar-se’l tot d’un sol cop, havien de racionalitzar el menjar. Tampoc era un problema, ja que no tenien massa gana. O, més aviat, ganes de menjar. Mentre la Rosa dormia, la Txell vigilava. No seria el primer cop que un llunàtic entrava per la força i els intentava robar les poques coses que tenien. En una ocasió fins i tot s’havia vist obligada a matar al lladre, que anava armat amb un ganivet improvisat. Recordava aquell dia perfectament. Va ser el dia del casament, quan la situació encara no era tan desesperada per a elles i encara tenien bens els quals van acabar sent l’objecte d’atenció d’un noi de més o menys la seva edat que es moria de gana. Oh, i tant que recordava el dia de la boda. Per a la seva família va ser l’ impàs entre la vida normal a l’absoluta pobresa, aquell atac a l’església. Sort que ella i la seva germana se’n van sortir. Però no volia recordar aquell dia, i, a més, ara li tocava a la seva germana vigilar. - Rosa! Psst, Rosa! Et toca vigilar. La Rosa va despertar i es va posar a vigilar. Era petita, però podia confiar en ella, així que es va posar a dormir. Va aclucar els ulls i va desconnectar del món exterior. De moment, aquell dia havien complert el seu objectiu principal: sobreviure. Potser l’endemà trobaria alguna cosa de color rosa per mostrar-li a la seva germana. O potser ni tan sols despertaria. 88 3R PREMI.VLADISLAV SAMORODNOV TRANSBORDADOR A LA LLUNA. Som a l‟ any 2033. El lloc? En un transbordador espacial que vola a… Aiii! No me‟n recordo de quina velocitat agafa aquest transbordador, avió; com li vulgueu dir. Aquesta vegada seré jo el narrador d‟ aquesta història que va transcórrer fa 8 dies, però ho recordo com si ahir fes una setmana. Us asseguro que si volíeu una història amb princesetes màgiques amb una fada madrina, us heu equivocat de conte. Aquesta història, té un final no gaire feliç. Bé, comencem. “Atenció passatgers, us parla el capità Peter Van Lewenhook per informar-vos que aquest transbordador arribarà a la Lluna d’ aquí 4 hores i trenta minuts. Us informem que en cas de tenir qualsevol problema consulteu a les hostesses de vol que us ajudaran en cas de tenir problemes. També cal recodar que no està permés fumar als lavabos ni descordar-se el cinturó en l’ enlairament ni en l’ aterratge. Esperem que disfruteu d’ aquest vol”. La introducció ha estat fenomenal. Bé, continuem amb la història. En el moment en què el capità Peter Van Lewenhook va acabar de parlar i d‟ haver enlairat l‟ avió; una nena de 14, perdó, de 15 anys (viatja sola) es lleva i se‟n va cap al lavabo. Mentre, una dona soltera (d‟ uns 45 anys) ajusta la disfressa de nadó al seu petit llebrer per què no el descobreixin, ja que en el 2033 no es permeten per res del món animals de companyia als avions. El que ningú sap d‟ aquesta història, és que la nena de 15 anys (la qual té fama d‟ haver sortit amb mig institut) és la filla de la dona que té un llebrer. Però, malauradament, mai es coneixeran. Sí, és possible que això sigui trist, però jo ja he avisat. De moment impactant. Seguim! Al sector C del transbordador hi ha un home llegint un diari. No vull avançar aconteixements, però ell és el suposat futur marit de la dona soltera. El cas és, que la noia de 15 anys (anomenem-la Y) surt del lavabo, i l‟ home del diari (anomenem-lo Z), quant sent que la porta dels serveis s‟ obre, va immediatament per fer les seves necessitats. 10 minuts després, Z surt del lavabo i veu la dona del gos (anomenem-la X), preciosa com ningú, i s‟ acosta cap a ella. Comencen a parlar i queden a la cafeteria de l‟ avió. Sí, ja ho sé, com es possible que quedin a la cafeteria de l‟ avió? Això vol dir que el 89 Recull literari. Sant Jordi 2013 transbordador té unes dimensions impressionats. Doncs sí, perquè estem al 2033. Ja a la cafeteria, després d‟ haver passat dues hores xerrant i rient, es dónen el primer petó. Què romàntic! Molt ràpid, però així són les relacions avui en dia. Ja ens estem acostant al final, tranquils. Ja marxaven de la cafeteria quan de sobte se sent a l‟ altaveu: “ Mei dei Mei dei, tenim problemes tècnics, si us plau, seieu als vostres seients i cordeu-vos amb el cinturó. Repeteixo: seieu i cordeu-vos!!” Immediatament, Z i X s‟ asseuen i es corden, esperant el pitjor. Va ser tan fort l‟ impacte que cada un dels 1050 passatgers van patir. Van anar a parar a l‟altra cara de la Lluna, inclosos el Z, l‟ X i el seu respectiu llebrer, i la Y. Mai es van arribar a casar el Z i l‟ X. I tampoc mai es van conèixer l‟ X i l‟ Y. 90 QUART D‟ESO. LL.CASTELLANA. 91 Recull literari. Sant Jordi 2013 1R PREMI.MARTA ROSILLO EL LOBITO BUENO Érase una vez un lobito bueno al que maltrataban todos los corderos. Este es el principio de una trágica historia de una población con ansias de gloria. Como todo cuento tiene su leyenda pero os voy a contar mi propia experiencia. Solo basado en hechos reales no se admiten copias ni tramites ilegales. Empezaremos por presentaros los personajes jóvenes luchadores y llenos de coraje. Un lobito llamado el legendario solo partidario de un pueblo solidario. Pacifisimo y libertad gritaba un pueblo entero en solidaridad. Un pueblo sincero pero sin valores donde los niños usaban pistolas en vez de colores. Es delito escribirte estos versos sin lamentación pero te aseguro que nada de esto es producto de mi imaginación, lucharemos sin pedir ni un solo perdón con la cabeza derecha y sin temor a la represión. 92 Violaciones , robos, fraudes escolares y un solo lema: faltan músicos y sobran militares. Hagamos el amor salvajemente como la revolución luchando frente junto a frente. Una esperanza con espíritu luchador sin más finales esperamos que esto lleve el agua a sus cabales. Pérdidas, muertes y suicidios de nuestros generales, siendo sustituidos por nuevos representantes. Y al fin de este pueblo revolucionario es ver un sistema igualitario dónde mujeres, niños y hombres sean todos necesarios. Lucharemos juntos frente a este farsa, al igual que juntos la veremos caer, ni por venganza ni por placer solo en honor de aquellos que lucharon para poder vencer. 93 Recull literari. Sant Jordi 2013 2N PREMI.GERARD BORRÀS EL MINUTERO DEL RELOJ DE PARED, EL DE MADERA OSCURA, A MI IZQUIERDA No me encuentro bien. Me apetece un granizado de “CAMPARI”. Tomo un sorbo, este hace que me encuentre mejor. Suspiro profundamente y cierro los ojos con la intención de disfrutarlo al máximo. Únicamente oigo el agonizante quejido de los muelles de la vieja y desgastada butaca de cuero negro en la que me encuentro sentado. Esta se resiente por el peso de las piernas que he dejado totalmente muertas encima. Siento, más fuerte que nunca, el continuo avance del minutero del reloj de pared, el de madera oscura, a mi izquierda. Puede que me atreva a decir que escucho el estridente silbido de la cafetera, a lo lejos, en la cocina. Mi cabeza lo relaciona, automáticamente, con el sonido de los tacones de mi mujer que siempre acude rauda a silenciar la cafetera. En efecto, lo era, acabo de ver pasar a mi mujer calentándose las manos con una taza de café. Relaciono cada sonido con el objeto que lo produce, creando en mi cabeza, un milimetrado plano de la casa. Quizás haya estado demasiado tiempo en ella… Tomo otro sorbo, esta vez, más generoso. Me hace sentir un fuerte dolor de cabeza que se manifiesta simultáneamente con el dolor que provoca el frío del hielo en mis incisivos. Tardo unos segundos en recuperar los sentidos que dejé atrás, lo reconozco de nuevo: “CAMPARI”. Observo lo que me rodea con atención. Dentro del salón no hay nada interesante, no obstante, reviso no haberme dejado ningún objeto en el exhaustivo mapa que realicé anteriormente. En efecto, no faltaba nada, he acertado hasta en el color de los ojos del chico que me observa desde la casa de enfrente. Bebo otro sorbo más de granizado, este me entra bien, ni incisivos congelados ni dolores de cabeza. Lo disfruto más que los dos anteriores, será el último, no soy capaz de beber ni un sorbo más. Poco a poco voy dejando descansar todas y cada una de las partes de mi cuerpo, mis manos ya no sujetan el vaso. El líquido se derrama sin remedio por la tarima. No me preocupa ni lo más mínimo la reacción de mi mujer, suele molestarle que ensucie, es comprensible. 94 Noto como todo sigue descansando, siento como todo mi cuerpo deja, por fin, de trabajar. Ahora reposo entero y libremente en la butaca. Inevitablemente, oigo como se aceleran los molestos sonidos de los muelles de la butaca y escucho con atención como se ralentiza el latido de mi corazón, ya no va al unísono con el minutero del reloj de pared, el de madera oscura, a mi izquierda. 95 Recull literari. Sant Jordi 2013 3R PREMI.PAULA VINYALS Oda a la Manzana A ti, manzana, quiero celebrarte llenándome con tu nombre la boca, comiéndote. Tú, fruta bella en el prado verde, transmites esperanza y luz al verte. Con frescura, no ganas a otra alguna. Con dulzura, ganas al amor y a la luna. Roja, amarilla, o verde, siempre estás excelente. 96 Juego con tu terso pelo y desnudo tu salvaje atuendo. Sabor a bueno, yo siento. Redonda y fuerte, mejor sentimiento. Aspecto brillante, tienes. ¡Ay! Corazón pequeño, sabes que me quieres. ¿Cubierta de miel y azúcar? ¡Sabes provocar! “Reineta” de la monarquía, tú, no me fallarás. 97 Recull literari. Sant Jordi 2013 BATXILLERAT. 98 1R DE BATXILLERAT. LL.CATALANA 99 Recull literari. Sant Jordi 2013 1R PREMI.JÚLIA DOY INNOCENT AMOR D’INFÀNCIA. Plovia. Juraria que els àngels ploraven en forma de pluja per a fer-nos saber que ells també estaven tristos. La pèrdua de l’única persona que m’havia demostrat amor incondicional va ser per a mi un cop dur, de veritat. Érem tota la família acomiadant-lo davant la fossa abans que els enterramorts se l’enduguessin per sempre, abans que tots els moments que havia passat amb el meu avi quedessin en simples records. Va ser aleshores quan la vaig veure: entre totes les persones que havien anat a acomiadar el meu avi, una dona vella que amb prou feines caminava amb un bastó s’hi acostava plorant. No sabia qui era, i la veritat és que no m’hagués cridat l’atenció si no fos perquè la poma vermella que va deixar damunt la tomba entre els lliris i les margarides blanques que la família havia portat destacava com una gota de sang enmig la neu. En els seus ulls s’hi podia llegir tristor, impotència, i la llàgrima que en aquell moment li acariciava la galta deixava entendre que l’amor havia estat testimoni del que havia viscut amb el meu avi. No vaig poder aguantar-me i, de manera un tant descarada, vaig anar corrent darrera d’ella quan tothom marxava a preguntar-li què significava aquella poma d’un vermell tan ple de vida que li havia regalat al meu avi. Amb llàgrimes als ulls, un nus a la gola i la veu tremolosa per la plorera, em va donar una resposta que em va deixar de pedra. Setanta-vuit anys no havien estat suficients per a ser capaç d’oblidar. Setanta-vuit anys sense ell però amb un racó del cor ocupat pel seu record, somniant amb aquelles pomes d’aquell pomer del barri l’ombra del qual sabia amb exactitud el que havia passa setanta-vuit anys enrere. Tantes rialles plenes de bona voluntat, tanta innocència i tantes tardes sota l’ombra de l’arbre d’aquell camp. Aquell camp que s’havia convertit en un refugi, aquell camp amb aquell pomer, aquell pomer amb aquelles pomes de color foc, i aquelles pomes que van ser testimoni del primer petó que un nen i una nena de dotze anys es van fer durant un innocent amor d’infància. 100 2N PREMI.ELISABET ANMELLA Ments desacostumades Vaig acabar fent clic en aquell botó de “Me gusta” del Facebook. Era una carta magnífica dedicada a la seva difunta mare, realment magnífica. El cas és que realitzant aquest acte vaig deixar enrere molts dels meus principis. Per mi significava molt més que un simple “què bonic”, com demostrava la majoria. Jo l’entenia, fos pare o mare, l’entenia. Però em dolia saber que ningú ho valoraria, que ningú comprendria la dificultat de parlar-ne, i és per això que jo mai feia clic. Tot i així vaig acabar claudicant. Potser va ser alguna espècie de pressió de grup via Internet, no ho sé. Potser sóc jo que em complico massa pensant en els valors que té mostrar-se indefens davant de centenars de persones que gairebé no et coneixen, posant-los en una safata amb la tapa descoberta a punt per punxar el teu punt dèbil, aquell nom o moment que et fa tremolar tot el cos en sentir-lo anomenat en boca d’algú altre, allò que no vols recordar, allò que potser hauries de recordar...Sí, potser sóc jo que em complico i realment tot és molt més senzill si ho veus amb uns altres ulls. He estat quaranta-cinc minuts llegint un llibre de català. Tenim examen la setmana que ve, i ara porto un altre quart d’hora aproximadament pensant en aquest tema, a causa d’escoltar a dos xicots que passaven per davant parlant sobre zombis. Estrany, però cert. Per tant, porto una hora, una hora exacte de rellotge, una hora asseguda en un banc situat just al costat d’uns contenidors, olorant el dolç aroma que desprenen i que passa a envoltar-me càlidament. Una hora esperant amb fortíssima il·lusió que aparegués un cotxe gris i gran, vell i força atrotinat a recollir-me d’aquell infern, d’aquell dia sense pausa, tal i com la conductora, ma mare, havia promès. Les seves promeses començaven a mostrar certa absència de valor per mi. De sobte uns altres pensaments envaeixen la meva ment. No puc més, estic farta, estic cansada de tot, cansada de tantes tonteries, cansada de ser tan confiada i després no rebre res a canvi. “No confiïs en ningú i així mai ningú et decebrà”? Jo sempre he cregut que no val la pena, que val més confiar en tothom per així establir una mínima base i poder, d’aquesta manera, incrementar la confiança fins on puguis, o fins on et deixin. És possible que l’increment acabi en un determinat punt, un punt en què es demostra que el més adequat és deixar de costat la confiança en aquella persona. Tot i així jo sempre he sigut partidària de les segones oportunitats, aquelles que permeten demostrar que existeix confiança, que no es tornarà a fer el que sigui que hagi fet i que es faria qualsevol cosa per recuperar-la. Al cap i a la fi, d’això tracta la confiança, no? Unes segones oportunitats que es divideixen en dos camins: el del perdó i el de l’oblit. Unes segones oportunitats que s’acaben convertint en terceres, quartes i cinquenes, però suposo que només és el meu cas, totalment a part. La meva veneració per la confiança sobrepassa els límits i la veritat, ja no sé si és un do o un defecte. Passo regularment i lenta a una sensació de tristor que es reflexa al meu rostre. Dubto, però no em decanto. Do o defecte? Confiar o desconfiar? Començo a pensar que tinc un problema. 101 Recull literari. Sant Jordi 2013 Decideixo guardar les meves inquietuds per un altre moment i marxar d’aquell lloc que m’ha portat a totes aquestes incerteses. M’encamino cap a la parada del bus. Segueixo enfadada però no ho demostro; no tinc ningú a qui demostrar-li. També segueixo dubtosa, com sempre. No deixo de reflexionar. De sobte, alguna cosa topa amb el meu peu. Abaixo la vista al terra i veig una poma. L’observo atentament i penso durant un instant. És exactament la mateixa classe de pomes que menja ma mare, grans, verdes i brillants. Una petita llum d’esperança s’encén dins meu, la veritat és que tenia moltes ganes de marxar en cotxe, sinó no m’hauria enfadat tant. No aparto els ulls d’aquella poma i penso: He de donar-li una altra oportunitat? Ara que havia decidit marxar, optant per la desconfiança, acceptant que no vindria, que havia estat una estúpida per pensar que no em tornaria a fallar, potser estava equivocada. Potser sí havia vingut i m’havia precipitat pensant això, potser això de donar tantes oportunitats finalment resultava que era un do, que era una bona opció i que durant tot aquest temps havia fet bé. Decidida, convençuda i amb ganes de tornar a començar pujo la vista delicadament, ara amb una flama intensa d’esperança al meu interior. Molt amablement i amb precaució, un nen de tres anys me la demana tal i com li ha ensenyat la seva mare. Llàstima, efectivament, tinc un problema. 102 3R PREMI.JORDI GALLEGO RECORDS QUE NO S'OBLIDEN MAI El meu avi era una de les persones que més estimava al món. Era un gran home amb qui havia compartit molts moments divertits en la meva infantesa, però sobretot un record. El més important és el que em ve al cap quan veig una poma: El meu avi, anomenat, Antoni, era un dels millors venedors de fruita de la vila. Tothom li comprava a ell en el mercat del poble. Ningú es quedava curt dient que la qualitat de les seves fruites era la millor de la comarca, perquè jo mateix les vaig provar i en la meva vida provaré unes altres de millor. Eren, jo diria Increïbles, perquè el seu sabor, l‟olor que desprenien... era inoblidable, que fins i tot ara me'n recordo. El secret d'aquest gust que tenien les seves fruites, venia de molts anys enrere, quan el seu propi avi li va ensenyar a cuidar els arbres fruiters que tenia al jardí. El meu avi, abans de morir, sempre estava pendent dels seus arbres fruiters i jo, sempre fascinat de veure aquells arbres tan verds i tan ben cuidats, sempre li deia al meu avi que era un "crack", perquè posteriorment sempre a l'acabar de dinar ens oferia un parell de fruites. Però el que va crear un llaç tan fort entre el meu avi i jo, van ser les pomes que sempre em donava. Les pomes era el que més venia, ja que era el que més bo estava, amb el seu color vermell radiant i amb la seva forma perfecte i gust. Ell sempre em donava una poma d'amagat perquè me la mengés i jo sempre li estava tan agraït. En l'actualitat, el negoci s'ha perdut però l'única cosa que no s'ha perdut és el pomer que segueix estant al mateix lloc i segueix estant tan bonic com sempre. Ara me'n cuido jo del pomer i sempre que estic davant d' ell o menjo una poma, em ve al cap la imatge del meu avi regant-lo i cuidant-lo. Aquell pomer és el llaç que m'uneix amb el meu avi i no penso deixar que es trenqui aquest llaç tan especial. 103 Recull literari. Sant Jordi 2013 !R DE BATXILLERAT. LL.CASTELLANA. 104 1R PREMI.MARINA PÉREZ LA ALTERNATIVA Amor, estudios, trabajo, facturas, dinero… Simplemente son problemas. Uno detrás de otro, parece que no acaben nunca. Eso sí cuando está a punto de sonreírte la vida, toma batacazo. Parece que haya un ser supremo que se ría gracias a mí. Estoy harta de siempre el mismo cuento, es que no puede cambiar un poquito, tampoco le pido una mansión o un yate. Qué egoístas pueden llegar a ser los hombres... Ya lo decía mi madre. Claro está que ella no vivió en la misma época que yo, las cosas han cambiado mucho. Antes los hombres hacían lo imposible para conquistarte, claro, tenían que pasar tantas fases. Que si tienes que hablar primero con mis padres, que si nada de besos hasta los 18. Pero ,¿ahora qué?. Los chicos se han acomodado a esas facilonas que les dan todo lo que quieren sin ningún esfuerzo, y claro luego vengo yo pidiendo unos requisitos y parece que les pida un mundo entero. En fin, como digo, otro problema más. Pues me niego, yo tomo las riendas de mi vida y si quiero matarme lo hago y si en cambio de eso me apetece tomarme un cigarro, ¿quién me lo va a impedir? Menos mal que Carlos está a mi lado, siempre ayudándome en todo. Si no fuese por él yo creo que estaría debajo de un puente ya. Y pensar que al principio me parecía un poco raro el muchacho. Pero bueno no quiero sentirme culpable de ello. Todo el mundo lo pensaba, te venía con esos folletos de sectas y magia… Mis padres no querían que me acercase a él. Pero ellos no lo conocen. Creo que si no me hubiese enamorado del Señor egoísmo en persona habría acabado con él. A mi padre le hubiese dado un ataque de corazón, claro. Bueno al lío, que si no me pongo a pensar y a pensar y no acabaré nunca .La bruja esa me dijo que simplemente con un mordisco a esta preciosa manzana se acabaría todo. Sí… Eso es lo que quiero. Nunca más esa agonía ni tristeza. Supongo que todos se sentirán tristes cuando me encuentren muerta, o eso espero. Ahora no me voy a poner melancólica, esto es lo que quiero. Un mordisco… Un mordisco… UN MORDISCO… ¡vamos un solo mordisco! Bueno… Pensándolo mejor no voy a desperdiciar tantos años sufriendo para ahora acabar así .Supongo que si me esfuerzo un poco más podré arreglar las cosas. Sí, eso intentaré. Mejor no decir esto a nadie .Jamás. Ui, ya son casi las 20:00. Mejor salgo ya, antes de que me cierren las tiendas! 105 Recull literari. Sant Jordi 2013 2N PREMI.ITZIAR TOLÓN LAS APARIENCIAS Y SUS CAPAS Parece ser que todo puede cambiar en un segundo, incluso en menos. Cuando creías que lo tenías todo te das cuenta de que simplemente eran engaños subvencionados con palabras. Y es que en esta vida, en esta sociedad, la sinceridad ha pasado de moda. Parece ser que el ser sincero duele más que las mentiras, que la gente prefiere escuchar halagos bonitos y falsos antes que una verdad dolorosa. ¿Pero qué más da? Siguen su trayecto como si nada hubiera pasado, un trayecto lleno de pinchazos pero con mentiras para ser cubiertos y seguir avanzando. Y es que amigos las apariencias engañan, son como una manzana grande y llena de color por fuera y a medida que la vas cortando ves sus múltiples capas donde su color se va apagando hasta que te quedas sin nada. Es por eso que en este trayecto es mejor ser sincero y valiente, porque como dice el refrán: se coge antes a un mentiroso que a un cojo. Y es que, amigos no se trata de seguir modas, sino de seguir corazones. Nuestro trayecto está lleno de nuevos proyectos, de nuevas metas que debemos superar y para muchos de ellos nos necesitamos los unos a los otros. ¿Me permites un consejo? Sigue este trayecto a base de sentimientos y emociones sinceras que te hagan experimentar nuevas emociones y sobre todo que te hagan aprender para evitar posibles errores. Y es que amigos, de eso se trata, de amigos. 106 3R PREMI. ELENA CAPELLA LA POCIÓN MÁGICA Y ésta fue la receta que utilizó el caballero Sant Jordi para poder combatir al gran y poderoso dragón. Sabiendo en todo momento la difícil batalla que le esperaba esa tarde tuvo que preparar lo que ya en su día su madre le preparó cuando necesitaba fuerzas y algo más que fuerzas. Consistía en un batido frío, no tenía ningún sabor en concreto, quizás esa era la magia, la mezcla, la diversidad de la receta. Primeramente, el caballero tuvo que mirar si tenía todos los ingredientes necesarios ya que no disponía de mucho tiempo antes del combate. Sí, efectivamente tenía todo lo necesario en sus alacenas así que solo tenía que seguir las instrucciones y prepararlo. Primero echó un litro de leche. Después mezcló toda clase de frutos secos, desde pistachos, avellanas, almendras… dándole un toque dulce añadiendo un par de cucharadas de miel por encima. La fruta preferida del caballero eran las manzanas y como no, no podían fallar en su bebida mágica. Cogió tres manzanas las peló, las cortó y las echó dentro de la batidora. Por último, echó un poco de cacao para aún, endulzarlo más. Al terminar de echar todos los ingredientes, lo mezcló bien mezclado, lo trituró y ya estaba listo. Bebió unos vasos antes de salir rumbo a la lucha para coger fuerzas, pero no fue suficiente. Una vez allí, vio que no habían sido suficientes ya que el dragón era muy poderoso y echaba fuego por la boca como nunca. Menos mal que Sant Jordi aparte de ser valiente y fuerte también era previsor. En medio de la batalla sacó un frasco lleno de batido, se lo bebió y los que estaban presentes durante la batalla, fueron partícipes de ver crecer las rosas a raíz de la sangre que le sacó el caballero al clavarle una espada al dragón. Sant Jordi y su batido mágico fueron capaces de derrotar al dragón, devolviendo la paz a un pueblo y hacer historia. 107 Recull literari. Sant Jordi 2013 108
