Batxillerat d`Arts Escèniques - Institut Lluís Domènech i Montaner

REVISTA DE L’IES LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
Núm.22 · febrer 2010
Batxillerat
d’Arts Escèniques
SUMARI
EDITORIAL
N
ou curs, nous professors, nous companys i nous temps. Tornem a començar amb
la rutina després de tot un estiu d’haver carregat les piles. Tornem a trobar-nos
amb els companys de l’any anterior que tant molestaven a classe, i tornem a trobar-nos amb els tots aquells profes que posaven treballs que no feia ningú.
I què fem nosaltres? Posar-hi bona cara! Perquè també tornem a trobar-nos amb els
amics que no hem pogut veure durant l’estiu i tornem a riure les bromes que es fan cada
dia a classe. No podem dir que fer deures, estudiar pels exàmens i llevar-se cada dia a les
set (o abans...) sigui una meravella, però tenim altres motius per poder estar contents
d’haver començat un nou curs en aquest institut, que gairebé ocupa la meitat de la
nostra vida (l’altra meitat són els amics!).
1
Editorial
2
Què ens diu l’Ampa
2
Aquest any, professors nous
Com cada any, els companys de 3r d’ESO que formem l’optativa de revista ens hem
esforçat durant tot un quadrimestre perquè tothom que vulgui pugui llegir Ai... Domènech!
4
Hem començat aquest curs amb la novetat del batxillerat d’Arts Escèniques. Durant
els anys anteriors, la major part dels alumnes que cursaven batxillerat eren del mateix
centre. En canvi, amb la incorporació d’aquest nou batxillerat (l’únic centre del Maresme
que imparteix aquest tipus d’estudis és l’Institut Lluís Domènech i Montaner) han vingut
molts nois i noies de fora. Des de la nostra redacció els volem donar la benvinguda, així
com als més joves de l’institut, els alumnes de 1r d’ESO, als quals hem fet una entrevista.
Dues estudiants estrangeres d’intercanvi han fet una visita a la nostra redacció i hem
aprofitat per fer-los una entrevista, així també, a un membre de l’associació DEKKA a qui
agraïm la seva col•laboració.
6
Ara ja hem superat un trimestre, i som ja a les festes de Carnaval. A nosaltres no ens ha
tocat presentar aquesta festa, però hem fet altres temes com les presentacions del nou
professorat, un apartat de crítiques musicals, literàries i de cinema, una entrevista a la
Colla de Reis de Canet, el reportatge de Lluís Domènech i Montaner, l’ horòscop, una
enquesta sobre drogues i alcohol, i moltes altres coses més! Sempre amb la il•lusió que
us interessin i les llegiu. L’únic que esperem és que no llenceu la revista a la paperera tot
just us la donin, perquè segur que hi ha algun tema que desperta el vostre interès.
Donem gràcies a l’associació de mares i pares d’alumnes, per la seva col•laboració amb
la revista de l’institut. I animem tota la comunitat educativa que participi a la nostra revista aportant idees, suggerències, redaccions, recomanacions, etc. Podeu fer arribar les
vostres aportacions a qualsevol membre de l’equip de redacció de l’optativa de revista, o
bé a la coordinadora Lurdes Vallicrosa.
Per últim, només ens cal dir que esperem que gaudiu tant com nosaltres d’aquest nou
any que se’ns presenta, el 2010!
La redacció
Coordinació: Lurdes Vallicrosa Saseras
Equip de redacció: Deborah Almerge, Noelia Arias, Dídac Chiva, Cristina
Fernández, Patrícia Garcia, Anna Maria Garris, Esther González, Gerard
Justícia, Loida Molina, Marta Mollfulleda, Sandra Murtra, Nora Ortiz, Clara
Pereyra, Susanna Pérez, Alba Rios, Pere Vega.
Disseny i maquetació: SIL Informàtica Canet
Edita: AMPA de l’Institut Lluís Domènech i Montaner
Noves generacions
Racó Literari
8
Who is Lluís Domènech
10
Batxillerat d’Arts esceniques
12
Notícies
14
Colla de Reis
15
Festival de Nadal
16
Sortides
18
Entrevista a DEKAA
19
Alumnes d’intercanvi
20
Enquesta: Alcohol i drogues
22
La Cartellera
23
Test de personalitat
26
L’horòscop
27
L’abecedari
28
Racó denúncia
Què ens diu L’AMPA?
U
na vegada més ens retrobem en un
nou curs i amb una nova revista.
Enguany, des de l’AMPA ens sentim orgullosos de què el nostre institut sigui un
dels pocs a Catalunya que ofereixen el
Batxillerat d’Arts Escèniques. Ens consta
que ha estat una lluita per part de l’Equip
Directiu de l’institut , l’ajuntament, entitats del poble i persones vinculades en
el món educatiu i per això la nostra més
sincera felicitació pel seu èxit.
Canet de Mar és un poble on el teatre
i la música estan molt arrelats i per això
creiem que no hi podia haver un lloc millor per impartir aquest Batxillerat. De fet,
serà una manera més de promocionar el
poble i de donar-nos a conèixer com a
centre de cultura en el seu sentit més ampli.
Nosaltres, per la nostra part, restem a
la disposició dels nous estudiants que
aquest batxillerat ha aportat al centre, així
com de les seves famílies.
En un altre ordre de coses, l’AMPA ja ha
iniciat les activitats extraescolars. També
hem posat en marxa un curs d’informàtica
per adults i ja ens preparem per a la nostra participació a la nova Fira d’Entitats
que comença a engegar motors. Estem
que no parem i això...ens encanta!!
Només ens queda desitjar-vos a tots
i totes un curs ple de satisfaccions i
d’experiències inoblidables. Molta sort i...
CARPE DIEM! (gaudiu el moment, us penseu que és dur, que estudiar costa, però,
per experiència us diem, que després ho
recordareu amb enyorança).
AQUEST ANY, MOLTS PROFESSORS NOUS!
Aquest any han arribat al centre molts professors nous. Per conèixer-los una mica més, els nois i noies de
la revista hem decidit fer un petit qüestionari a uns quants d’aquests professors. Per saber més coses de
la resta us haureu d’esperar a la següent revista.
Enric Abadal
José Miguel Chicote
Matèries que imparteixes: tecnologia i matemàtiques
Un llibre: Els tres porquets
Una pel•lícula: Los hombres que no amaban a
las mujeres
Un grup de música: Coldplay
Plat preferit: pasta
Una afecció: fer excursions a la muntanya
Una mania o un vici: el picant a la pizza
Josep Bou
Matèries que imparteixes: anglès
Un llibre: 1984, George Orwell
Una pel•lícula: La taronja mecànica
Un grup de música: Pink Floyd
Plat preferit: paella
Una afecció: jugar a tennis
Una mania o un vici: el tabac
Carme Cid
Matèries que imparteixes: música
Un llibre: Los Pilares de la Tierra, de Ken Follett
Una pel•lícula: Los niños del coro
Un/a cantant: Tarja Turunen
Plat preferit: arròs al forn
Una afecció: tocar a la banda de música
Una mania o un vici: la puntualitat
Toni Chaveinte
Matèries que imparteixes: economia, economia d’empreses, i socials
Un llibre: La Ilíada
Una pel•lícula: El cel i la terra
Un grup de música: The Smiths
Plat preferit: guacamole
Una afecció: fer excursions
Una mania o un vici: la xocolata
Matèries que imparteixes: castellà i aula
d’acollida
Un llibre: El petit príncep
Una pel•lícula: Memorias de África
Un/a cantant: Chayane
Plat preferit: mel i mató
Una afecció: pintar i fer punt de creu
Una mania o un vici: el cafè
Xevi Escrihuela
Matèries que imparteixes: llengua i literatura
catalana
Un llibre: La vida en minúscula, Alfred Polgar
Una pel•lícula: Annie Hall, Woody Allen
Un grup de música: Antònia Font
Plat preferit: truita de patates amb un pa amb
tomàquet ben oliat
Una afecció: lectura, cinema, esport
Una mania o un vici: -------Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
Maria Font
Maria Rotés
Matèries que imparteixes: educació física
Un llibre: L’encantadora de Florència
Una pel•lícula: Seven
Un grup de música o un cantant: Jack Johnson
i U2
Plat preferit: canelons
Una afecció: viatjar
Una mania o un vici: no en tinc cap.
Matèries que imparteixes: ciències naturals i
ciències de la Terra.
Un llibre: El amor en los tiempos del cólera
Una pel•lícula: Rojo
Un grup de música: Najwa Nimri
Plat preferit: pernil de Jabugo
Una afecció: caminar per la muntanya
Una mania o un vici: en tinc molts, però poc
evidents.
Cristina Sintas
Julia García
Matèries que imparteixes: llengua i literatura
espanyola
Un llibre: Cien años de soledad
Una pel•lícula: Lo que el viento se llevó
Un/a cantant: Joaquín Sabina
Plat preferit: arròs i truites
Una afecció: xerrar amb els amics
Una mania o un vici: el cafè
Matèries que imparteixes: llengua catalana
Un llibre: Los Pilares de la Tierra, de Ken Follett
Una pel•lícula: Brave Heart
Un grup de música o un cantant: Amaral, Celine Dion
Plat preferit: marisc
Una afecció: fer manualitats en general
Una mania o un vici: picar abans dels àpats
Lurdes Vallicrosa
Anna Martín
Matèries que imparteixes: llengua catalana
i ètica
Un llibre: El nom de la Rosa
Una pel•lícula: El Resplandor
Un grup de música o un cantant: Keane,
Lax’n Busto, Diana Krall
Plat preferit: llenties i arròs
Una afecció: la cuina, el vi
Una mania o un vici: el te i menjar-me les ungles
Teresa Matamoros
Matèries que imparteixes: física, química i
naturals
Un llibre: El nen del pijama de ratlles
Una pel•lícula: El nom de la rosa
Un grup de música: Els Beatles
Plat preferit: arròs
Una afecció: caminar i dibuixar
Una mania o un vici: mossegar-me les ungles
Matèries que imparteixes: llatí, grec ,mitologia, revista i castellà
Un llibre: Se questo è un uomo, Primo Levi
Una pel•lícula: La vita è bella, Roberto Benigni
Un grup de música: Antònia Font
Plat preferit: melanzane alla parmigiana (albergínia farcida)
Una afecció: l’esport
Una mania o un vici: la xocolata
Quim Vilanova
Matèries que imparteixes: educació visual i
plàstica
Un llibre: Mala herba
Una pel•lícula: El manantial de la doncella
Un/a cantant: Bob Dylan
Plat preferit: paella
Una afecció: motociclisme
Una mania o un vici: no suporto el cogombre
a l’amanida.
Merche Ros
Matèries que imparteixes: ciències socials
Un llibre: La casa de los espíritus , Isabel Allende
Una pel•lícula: Anything else , Woody Allen
Un/a cantant: Mariza (cantant de fados)
Plat preferit: cuina vegetariana
Una afecció: l’esport en general, idiomes
Una mania o un vici: la xocolata
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
Alba Rios, 3r ESO A
Cristina Fernàndez, 3r ESO B
NOVES GENERACIONS
Com cada any volem fer un petit homenatge a les noves
generacions que omplen la meitat del primer pis. Aquells nois i noies que tothom qualifica com els més petits i
que han començat una nova etapa en aquest institut. De
vegades recordem com ens vam sentir nosaltres quan
teníem aquella edat i vam travessar per primer cop la
porta de l’institut amb cara d’espantats. Per això volem
saber com s’han sentit els nous alumnes en venir per primera vegada aquí. S’hauran sentit igual que nosaltres?
O han canviat les coses des dels “nostres temps”?
Hem escollit les entrevistes més curioses d’entre totes
les que hem fet, la de l’Ulisses Martí de 1r B i l’Óscar Martínez de 1r C. Vegem què pensen aquest dos alumnes de
l’institut:
Ulisses Martí de 1r B
Óscar Martínez de 1r C
Com veies l’institut abans de venir com
a alumne?
Ulisses: Abans de venir aquí no em feia
cap idea de com podia ser l’institut, no
em vaig parar a pensar com era, i el veia
d’una manera neutral, ni bé ni malament.
Óscar: Pensava que era diferent però ara
mateix m’hi trobo molt bé .
Què va passar l’última vegada que vas
sortir de l’escola de primària, l’últim
dia del curs passat? Com et vas sentir?
Ulisses: No vaig sentir tristesa perquè en el
fons m’alegrava de marxar de l’escola. De
fet, creia que el nivell era baix, m’avorria
a les classes. Venir a l’institut ho veia com
a una cosa divertida, per poder aprendre
coses noves.
Óscar: M’he sentit trist perquè a primària
hi tenia una amiga meva.
El primer dia a l’institut què se’t va passar pel cap?
Ulisses: La primera cosa de la qual em vaig
adonar va ser que l’ambient és molt més
violent aquí. Però no violent físicament,
sinó violent emocionalment. La manera
que tenen els alumnes de ser és bastant
diferent de quan anàvem a l’escola. Hi ha
moltes menys ganes d’aprendre.
Óscar: Pensava que era més fàcil .
Ara que ja hi portes un temps, com
veus l’institut? Què et semblen les seves instal•lacions?
Ulisses: Diferent, cap a pitjor. Sembla que
la gent ha canviat de caràcter d’un curs
per l’altre, que ara l’últim que volen fer és
estudiar. Jo puc dir que no he canviat.
Les instal•lacions no estan malament. A
primària penso que l’ambient de les classes (el color de les parets, etc.) era més bo
per estudiar. Els colors normalment donen més ambient d’estudi. El gris sembla
avorriment.
Óscar: Em sembla que estan molt bé.
Què et semblen els professors? Millor o
pitjor que a primària?
Ulisses: Depèn. Sempre depèn del professor. N’hi ha de millors i n’hi ha de pitjors.
Però en general estan força bé.
Óscar: Molt millor.
Creus que el nivell, tant de deures com
d’exàmens, ha pujat molt?
Ulisses: Neutral. Els exàmens no els trobo
difícils i el nivell no és gaire més complicat
que a la primària. L’anglès, per això, no ha
pujat de nivell.
Óscar: Sí , ara faig més feina.
Què és el que més t’agrada de l’institut?
I el que menys?
Ulisses: El millor de l’institut és el fet
d’aprendre coses noves que no has après
a l’escola. I el pitjor és el comportament
dels alumnes amb els altres alumnes. Ha
canviat molt.
Óscar: El millor és que m’ho passo molt
bé i el pitjor...no ho sé.
T’agraden les noves matèries (tecnologia, laboratori, optatives...)?
Ulisses: Sí, les matèries optatives et donen l’oportunitat d’aprofundir en alguns
temes, i el laboratori i la tecnologia estan
força bé.
Óscar: Sí, però no m’ agraden gens les matemàtiques.
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
Et costa molt adaptar-te al nou horari?
Ulisses: Trobo que el nou horari és avorrit,
però no m’ha costat d’adaptar-me.
Óscar: Una mica, el que passa és que jo els
dilluns no vinc aquí.
naria, si no, no.
Óscar: Ja m’he acostumat aquí.
Heu fet nous amics a l’institut?
Óscar: Sí, he fet nou amics.
Us agrada que dimecres i divendres per
la tarda tingueu festa?
Ulisses: Trobo que la paraula “amics” és
massa forta per a tres setmanes que portem de curs. Però no, fins ara no he fet
nous amics perquè em costa integrar-me
al grup. Encara que si no m’integro és perquè jo no vull, això ho tinc clar.
Ulisses: Sí, està bé tenir les tardes lliures
per estudiar, encara que aquestes quatre
hores que no fem els dimecres i els divendres no compensen amb les hores que
fem de més durant el curs respecte a la
primària.
Óscar: Sí, molt.
S
ni pitjors que a la primària, simplement
diferents. I pensa que el nivell d’estudis
ha pujat una mica.
1r ESO A
dres a la tarda.
1r ESO C
La Maria Martínez ens ha explicat que
li feia una mica de por venir a l’institut
perquè no sabia què es trobaria, i que
l’últim dia de curs li va fer pena deixar la
primària.
1r ESO D
En Joan Sánchez pensa que el millor de
l’institut són les tardes sense classe i el pitjor és haver d’entrar a les vuit del matí.
També ens ha dit que les matèries noves,
com les optatives i la tecnologia, li agraden molt.
1r ESO A
Tornaries a l’escola de primària? O ja
t’has acostumat a la secundària?
Ulisses: Depèn del nivell d’estudis. Si pugen el nivell de la primària, sí que hi tor-
entim no haver pogut posar les entrevistes de tothom, i per això hem
escollit alguns fragments d’altres
entrevistes que hem fet als nois i noies de
primer:
“El primer que se’m va passar pel cap
quan vaig arribar a l’institut va ser JUGAR!
Ara que ja hi porto un temps, he vist que
la gent la “lia” molt, i que les instal•lacions
són una mica “cutres” Anònim
1r ESO C
En Daniel Pareja ens ha confessat que
creu que els professors no són ni millors
L’Helena Roig ens ha confessat que
s’adorm al matí a primera hora i que sí
que tornaria a l’escola de primària perquè
hi havia menys deures.
1r ESO B
La Carla Calvache ens ha dit que ha fet
molts nous amics aquí i que li agrada molt
que no hi hagi classe els dimecres i diven-
I finalment, en Pau Mitjà ens diu que les
classes són fàcils com un repàs de sisè, les
instal•lacions són poc modernes i confortables, i els professors són més estrictes
que a primària.
1r ESO D
Moltes gràcies a tots i a totes per haver
col•laborat en la nostra revista. Us desitgem moltíssima sort per tots els anys que
us esperen en aquest institut!
Susanna Pérez 3r ESO A
Deborah Almerge 3r ESO B
Patrícia Garcia 3r ESO C
Sandra Murtra 3r ESO C
Maria Martínez, 1r ESO D
Daniel Pareja, 1r ESO A
Joan Sánchez, 1r ESO A
Helena Roig, 1r ESO B
Carla Calvache, 1r ESO C
Pau Mitjà, 1r ESO D
RACÓ LITERARI
ADOLESCENTS
Q
uè pensem? Què fem? Què ens
preocupa? Com som? Són algunes de les preguntes que sempre
ens fem quan arribem a un certa edat i
ens adonem que ja no som nens i que estem canviant cada dia que passa.
Per què pares, mares, professors i tota la
pesca sempre diuen que ens entenen si
fa més de 20 anys que van passar pel que
estem passant nosaltres?
Quan arribem a una edat entre els 13 i els
14 anys (depenent de si ets noi o noia)
t’adones que no només has fet una estirada, sinó que també comences a tenir
alguns problemes amb la depilació, el
maquillatge i la teva pròpia mentalitat.
A aquesta edat, les hormones es posen en
moviment i són com una muntanya russa que dóna voltes sense parar. Un dia et
pots despertar de molt bon humor, i l’altre
voldries engegar tothom a fer punyetes i
tancar-te a la teva habitació per no sortirne mai més. Són coses de l’edat.
Quan t’acostes als 13 anys ja comences a
notar que alguna està canviant dins teu i
ja no vols que et tractin com un nen. I els
pares ho continuen fent! Per ben poc que
ens agradi, sempre serem els nens petits
dels papis.
Però què és el que ens preocupa? Nous
sentiments, noves emocions i diferent
manera d’enfocar la vida. Apareix l’amor,
un sentiment que parla per si sol. Per més
que us entossudiu en què quan teníeu
sis anys vau sortir amb aquell nen que us
aixecava les faldilles i que era tan maco,
heu de saber que...no. Allò no era amor.
I ja sé que direu que no conec el vostre
cas i que en realitat us l’estimàveu, però
una cosa és estimar i l’altra ben diferent és
enamorar-se. Creieu-me, l’amor de veritat
el coneixereu a l’adolescència.
El cert és que quan comences a endinsarte en l’adolescència, et sents confós, com
si no coneguessis el teu propi cos. Al principi costa una mica d’adaptar-se i fins hi
tot a vegades et sorprens de les coses que
han canviat en tu. Per això va bé tenir alguna persona que estigui passant pel ma-
teix que tu per poder parlar-hi quan ho
necessitis i compartir els teus problemes.
Molts adolescents solen pensar que són
els únics a qui li estan passant aquestes
coses i creuen que la resta de gent no els
entenen. Però us sorprendria saber quanta gent pensa com vosaltres!
No heu de pensar en l’adolescència com
a una cosa dolenta, heu de pensar que
és una etapa irrepetible en la que podeu
gaudir al màxim de tot. No som adults i
encara no tenim les responsabilitats que
té un adult, però tampoc som nens, tot i
que a vegades ens comportem com si ho
fóssim. I a qui li importa? El que hem de fer
és gaudir de la vida ara que se’ns presenta
l’oportunitat i sobreportar l’adolescència
el millor que puguem!
Susanna Pérez, 3r ESO A
SEDUCCIÓ
U
n bon dia la Laura, la meva cosina, em digué que una amiga
seva es casava i com que ella
no tenia parella, i no volia anar-hi sola,
em demanà que si us plau li fes el favor
d’acompanyar-la. La veritat és que als homes no ens agraden aquestes coses, però
estava a l’atur i no és que tingués gaire
feina a fer, així que li vaig dir que sí.
Desprès de dues setmanes de trucades
constants de la Laura preguntant-me si
ja havia decidit què em posaria pel casament, va arribar el dia.
Les noces se celebraren als exteriors d’un
luxós restaurant francès. Hi havia molta
gent, tothom vestint molt elegant. La veritat és que vaig quedar sorprès.
La meva cosina es va quedar parlant amb
una de les seves amigues, així que ja que
no coneixia ningú vaig decidir anar a fer
un volt.
Sempre m’havia agradat la botànica, i
allà, mentre observava aquells meravellosos jardins, els vaig veure. Aquells increïblement provocadors llavis, tan tendres, tan suaus, tan brillants. Vaig quedar
bocabadat.
-Que em sents?- em digué la noia. – Estic
parlant amb tu.
Ja feia estona que em parlava, però no
podia escoltar-la. Els seus llavis captaven
tota la meva atenció.
Llavors li vaig ensenyar el camí. Des de
llavors les nostres vides han caminat juntes arreu del món.
Cristina Ruiz Duque, 4t ESO B
MESURES PER
MILLORAR
LES CONDICIONS
D’APRENENTATGE
A
ctualment, un dels problemes més
destacats de la població és la dificultat d’aprenentatge dels estudiants, que comporta un mal rendiment
acadèmic i el fracàs escolar. Això queda
demostrat en la posició que ocupa el
nostre país als sondejos realitzats sobre
l’educació, ja que és en els últims llocs.
Així doncs, es fa evident la necessitat de
prendre mesures i modificar les condicions d’aprenentatge dels nens i joves.
L’EMPREMTA
Natura bonica,
natura estimada,
amb la nostra empremta
t’hem deixat marcada.
Muntanyes i boscos,
el regne animal,
un munt d’espècies extingides
amb armes letals.
Les més pures aigües
hem contaminat.
Rius i rierols s’estan assecant,
el canvi climàtic ens està matant.
No podem tornar-te
tot el que t’hem pres,
amb la nostre inconsciència
que tant t’ha malmès.
Que les nostres llàgrimes
omplin els teus rius,
reguin els teus boscos,
i nodreixin tots els éssers vius.
Marc Bley, 1r ESO A
Primer de tot, s’hauria de motivar els
alumnes a voler aprendre, perquè si des
d’un principi no en tenen ganes, no servirà de res cap mesura que es pugui portar
a terme. Per fer això, se’ls hauria de fer entendre la importància del coneixement, i
demostrar-los que aprendre també pot
ser un procés divertit. I perquè realment
ho sigui, una bona opció és experimentar
tant com sigui possible, ja que permetria
arribar als coneixements descobrint-los
per un mateix, perquè allò que es viu o
es pot comprovar experimentalment,
és més comprensiu i entenedor. Fa que
l’alumne tingui més facilitat per recordarho i, a la vegada, ho fa més a gust i sense
tenir la impressió que ha sigut avorrit o
que se li ha fet feixuc. Per tant s’haurien
d’ampliar les classes pràctiques, però mai
deixant de banda les teòriques. També seria convenient facilitar el treball en equip
i en xarxa, i realitzar activitats participatives; d’aquesta manera, es fomentaria
l’esperit crític i la capacitat de discussió
de l’alumne, fet que també afavoriria el
procés d’aprenentatge.
Tot això, però, no serà possible si no s’hi
inverteix el capital necessari: més laboratoris, més aules per poder treballar en
grups reduïts, i més ben equipades amb
instruments multimèdia. I per això és necessària la implicació política, si no, no només ens quedarem a la cua de les llistes,
sinó que acabarem tenint una població
analfabeta que, més que no pas d’Europa,
semblarà que sigui del tercer món.
Sara Roig, 4t ESO C
Casa Roura
WHO IS LLUÍS DOMÈNECH MONTANER?
C
anet de Mar is a privileged enclave
in the Mediterranean coast of Catalonia. It is not often that a town
is graced with the presence of a significant historical figure as important as Lluís
Domènech Montaner. He may not be remembered now, but suffice it to say that
when he was alive, he was as famous and
well-known as his contemporary colleague Gaudí, whose cathedral, the everpresent Sagrada Familia is regarded by all
who visit Barcelona to be its most significant symbol and an unsurpassed feature
of its crowded and polluted landscape.
Yet, as time goes by, the achievements of
one are clouded by the feats of the other,
whose great deeds are sadly forgotten.
In these few modest lines, we attempt
to reinstate the memory and the importance of the man that names our beloved
high school.
mènech Saló. He studied to become an
architect in Barcelona and one might say
he “graduated” (in present day “Bologne”
terminology) there in 1873. He becomes
a professor at the university. Although he
would eventually become a politician and
a historian, it is as an architect that he will
always be remembered by posterity.
Lluís Domènech Montaner was born in
Barcelona in 1850, the son of Pere Do-
He represents the so-called Modernist
movement. This Catalan cultural move-
Polychrome ceramics, the use of metals
modelled into beautiful forms (as if they
were live elements) and the presence of
brick masonry are significant aspects of
the design of some of his buildings. The
building that houses the Casa Roura restaurant, a place of incomparable gastronomic excellence, is a sample of this kind
of design. When one dines at this place,
one is imbued with the glazed windows,
the gilded chimney and the enclosed elegance of times past.
Cementiri de Canet
ment was one (if not the most) significant cultural event of the first years of the
20th century. It spans a great number of
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
disciplines: architecture, literature, artistic design, etc. and it is an integral part
of the streets and buildings of our great
Catalan nation. Indeed, it is Montaner’s
wish to create what some experts have
called a “national Catalan Art”. Some of
the buildings he designed have become landmarks in Barcelona, such as the
magnificent Palau de la Música Catalana
(1905-1908) and the new Hospital de Sant
Pau (1902-1912).
He became the president of the Atheneum1 on three occasions. He also became the presidents of the Jocs Florals, a
Ateneu
tradition of writing poems and literature,
whose origins can be found in literary contests from the Middle Ages and represented the Renaissance of Catalan Literature
after the repression of Catalan language,
culture and identity in the Decret de Nova
Planta, instaured by the
first Borbon Phillip V in
1714, a tradition which
would be carried out after
the infamous Civil War by
General Franco during almost forty years. He was a
member of the Acadèmia
de les Bones Lletres2 and he
was also a journalist and
wrote for several influential catalanist newspapers
and magazines such as
“La Renaixença”, “Lo Catalanista” and “La Veu de Catalunya”.
He became involved in politics, always
defending the Catalan
cause and becoming a
member of significant
Catalan parties, such
as the Lliga Regionalista. He would gradually
become desinchanted
with politics and would
devote the latter years
of his life to archaeological studies and to historical studies.
Lluís Domènech Montaner died in 1923
at the age of 73. He still remains one of
the most significant and important figures of Contemporary Catalan culture and
will remain as such as long as we remember him. Let this small and brief text be a
homage to the man whom we should all
know about.
Miquel Giménez,
departament d’idiomes
A cultural association, similar to the French Lyceum. It was usually the place where rich and
influential members of society would meet, drink coffee and other beverages and discuss (in a
rather elitist manner), politics and other such topics.
2
An institution, just like the Real Academia de la Lengua, which has no equivalent in the Englishspeaking words and acts like the Royal Society of Arts, promoting the use and the cultural manifestations of the Catalan language.
1
Restaurant del Santuari de la Misericòrdia
10
Masia Rocosa
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
EL BATXILLERAT
D’ARTS ESCÈNIQUES
Aquest any a l’institut s’ha inaugurat
un nou batxillerat. És el batxillerat
d’arts escèniques i ens hem reunit amb
dues alumnes, l’Aina Arnó i la Urània
Estalrich, per fer-li unes preguntes sobre aquest batxillerat.
agraden?
Per què heu escollit aquesta modalitat
de batxillerat?
U: La matèria d’arts escèniques és la que
més m’agrada, perquè és la que va tenir
més pes a l’hora d’escollir el batxillerat
que volia fer, i perquè són quatre hores
setmanals durant les quals aprens diferents aspectes del teatre, que és el que a
mi m’agrada.
Aina: Si et sóc sincera, perquè crec que és
el que s’ajusta més a la meva manera de
ser, però també hi ha influït que no hi hagi
matemàtiques.
Urània: Perquè m’agrada molt el teatre i
la resta d’arts que giren al voltant del món
de l’espectacle.
A: Personalment, ciències per al món contemporani (CMC) m’agrada força, però
està clar que em quedo amb les arts escèniques, ja que és molt més dinàmica i tots
la gaudim molt.
Feu alguna activitat artística fora de
l’institut? Quina? Des de quan la practiqueu? Quantes hores setmanals hi
dediqueu?
A: Sí, jo i unes companyes tenim un grup
de teatre, des de fa dos anys. Ens reunim
dues hores a la setmana per prepararnos.
U: Ara mateix no en faig cap, però des dels
sis anys fins l’any passat feia teatre, i en
tornaré a fer quan acabi el batxillerat.
Quines sortides professionals relacionades amb aquesta modalitat de batxillerat us interessen més?
A: Jo encara no tinc del tot clar que faré
quan acabi el batxillerat, però alguna
cosa relacionada amb el teatre, o de cara
al públic.
En què consisteix el batxillerat d’arts
escèniques?
A: És un batxillerat com qualsevol altre,
però amb matèries de modalitat diferents; música, arts escèniques...
U: Consisteix a aprendre i estudiar les matèries comunes amb els altres batxillerats,
però també a endinsar-te en el món del
teatre, ja sigui treballant la veu, el cos, la
respiració, la vergonya, el contacte amb
el públic, la imaginació, etc. A més a més,
també toques aspectes de música.
Quines matèries són les que més us
U: Moltes de les sortides professionals
són les mateixes que les dels altres batxillerats, però a mi m’interessa sobretot el
que està relacionat amb el teatre.
Com heu començat aquest nou curs?
A: De moment sembla que bé, les notes
bé, en general. I amb els companys, bé
també, tots molt simpàtics.
U: Aquest nou curs l’he començat amb
moltes ganes, perquè amb aquest batxillerat puc estudiar el que a mi m’agrada. A
més a més, he conegut molta gent nova,
ja que jo vinc de Mataró. Per altra banda,
em costa tenir l’hàbit d’estudi que es ne-
cessita per estar a batxillerat.
Quins plans de futur teniu?
A: Ara per ara m’estimo més no pensar en
el futur i centrar-me en el que estic fent
aquí.
U: No m’agrada gaire pensar en el futur,
prefereixo anar fent, aprenent i gaudint
del present i, mica en mica, ja vas creant el
teu futur. També és cert, que com tothom,
m’he plantejat a què em dedicaré, o com
em veig d’aquí a uns anys, i no tinc gens
clar què faré, però sí que sé que estarà relacionat amb el món del teatre.
Us sentiu bé dins d’aquest batxillerat?
A: Sí, la majoria de companys que tinc són
de fora, però crec que tots ens hem adaptat molt bé.
U: Em sento bé dins d’aquest batxillerat,
per bé que tinc la sort que s’ha incorporat
aquesta nova modalitat i pel fet de poderla cursar, però, com he dit abans, no em
sento tan bé en la part que em costa tenir
un bon hàbit d’estudi.
Noelia Arias, 3r ESO A
Nora Ortiz, 3r ESO D
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
11
ELIECER NAVARRO,
TUTOR DEL BATXIILERAT D’ARTS ESCÈNIQUES
Quants alumnes hi ha en total en el
batxillerat d’arts escèniques?
Hi ha 29 alumnes.
A part de l’ESO , existeixen altres requisits específics per cursar aquests estudis?
Els mateixos que per cursar estudis de
qualsevol altre modalitat de batxillerat .
Quina diferència hi ha entre aquest batxillerat i els altres?
Les matèries comunes són les mateixes
que totes les altres modalitats. Les específiques de 1r de batxillerat són: arts escèniques, anàlisi musical, i literatura castellana.
Hi ha alguna matèria que també s’imparteixi a secundària?
Sí, (llengües, ciències, educació física...)
però amb continguts de nivell superior,
és clar!
De totes les classes, quina és la que
t’agrada més?
Jo només imparteixo arts escèniques a
aquests alumnes de batxillerat i no puc
comparar.
12
Totes les matèries es fan dins l’institut?
No, justament aquesta d’arts escèniques
la fem a la Cúpula dels Comediants.
Els alumnes realitzen alguna activitat,
com per exemple teatre i música, fora
del centre?
Sé que alguns alumnes van a tallers de
teatre, alguns tenen un grup de música i
també hi ha unes quantes ballarines, vull
dir que estudien dansa.
Estàs content fent aquest batxillerat?
Jo sí que estic content amb la matèria que
imparteixo i amb el seguiment que en fan
els alumnes de moment...
Quines sortides acadèmiques té? I quines professionals?
De fet, els qui superen els dos cursos, poden presentar-se a les PAU (proves d’accés
a la universitat, és a dir, el que es coneix
com a selectivitat). Si parlem de feines,
dintre del camp de les arts escèniques,
crec que els caldrà més preparació encara, però és un camí...
Noelia Arias, 3r ESO A
Nora Ortiz, 3r ESO D
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
N·O·T·I·C·I·E·S·N·O·T·I·C·I·E·S·N·O·T·I·C·I·E·S·
CANET DECIDEIX
E
l diumenge tretze de desembre de
2009 es va realitzar la consulta popular a Canet de Mar sobre el futur
de Catalunya, tot seguint el procés que
va iniciar tres mesos abans la població
veïna d’Arenys de Munt. Al mateix temps,
aquesta consulta també va tenir lloc a
moltes altres poblacions catalanes com
Arenys de Mar, Banyoles, Berga, Cardedeu, el Masnou, Manlleu, Ripoll, Sant Celoni... en total 167 municipis van poder
decidir, de forma no oficial, si volien o no
una Catalunya independent.
La plataforma ciutadana Canet Decideix va haver de superar molts entrebancs per arribar a celebrar la jornada del
tretze de desembre. En primer lloc, el Bisbat va negar l’ús del Centre Parroquial. I
en segon lloc, l’ajuntament va denegar la
sol•licitud de material com les urnes per
fer la votació.
Les sis taules electorals es van situar
al número nou del carrer Ample, al costat
de l’ajuntament. Es va tallar el trànsit de
vehicles al carrer Ample per tal de facilitar el procés. La gent va poder començar
a anar a votar a partir de las nou del matí.
L’edat mínima per poder votar en aquesta
consulta era de 16 anys.
En total van votar 2.932 persones, és
a dir, el 25,14% de la població, de la qual
2.727 van votar per el Sí, que representa un 93,14%; 128 van votar per el No
(4,37%); 73 persones van votar en blanc
(2,49%); i hi va haver 4 vots nuls (0,14%).
Aquesta votació va fer realitat el som-
ni de molts canetencs que per un cop i de
forma no oficial van tenir dret a decidir.
A Canet es van començar a fer activitats culturals i socials des de molt abans
del dia 13: s’han realitzat moltes conferències, entrevistes a la ràdio local (Ràdio Canet), debats, davant de la biblioteca hi havia una parada informativa durant alguns
caps de setmana, i el dia 5 de desembre a
les 11 de la nit, a la plaça dels Americanos,
hi va haver un concert, entre altres actes.
La diada va transcórrer en un ambient
de festa democràtica i participació. Hi va
haver actuacions musicals, exhibicions de
balls llatins, participació de colles de Diables i, fins i tot, una botifarrada popular.
La redacció de 3r d’ESO
PATIS OBERTS
A
CASTANYADA 2009
A
quest any, com tots els altres, a Canet de Mar s’ha celebrat una de les
tradicions populars catalanes més
conegudes: LA CASTANYADA!
Passejant per la Riera Sant Domènech
es podia sentir aquella olor tan deliciosa
de castanyes recent fetes. Com sempre, la
gent del CEIP Mare de Déu de la Misericòrdia hi va estar present venent castanyes i crispetes per guanyar diners per a les
colònies del nois i noies del 6è curs. Als
del CEIP Col•legi Iglesias tampoc els va
faltar una paradeta amb les seves castanyes preparades per menjar. La fundació
Terra i Cel també va voler ser-hi present
i van portar, no una castanyera, sinó tres
castanyers ben simpàtics!
A més a més, alguns alumnes de
l’institut (dels últims cursos) van prendre
la iniciativa de fer una enquesta popular
preguntant què preferim, la festa anglesa
del Halloween o la tradicional Castanyada. I a vosaltres, què us agrada més? El
Halloween o la Castanyada?
Si preferiu el Halloween en comptes de
la Castanyada, cal dir que es va instal•lar
un túnel del terror al bosc, prop de Vil•la
Flora. I a l’envelat van portar una discomòbil perquè tots i totes ens ho passéssim de meravella! I qui no s’ho passa bé
quan es tracta de ballar i estar amb els
amics?
I per si no en teníem prou, a Sant Cebrià també van celebrar el Halloween i la
Castanyada amb una festa al poliesportiu
del poble a partir de les dotze de la nit.
quest curs, l’ajuntament de Canet de Mar i l’institut Lluís Domènech i Montaner han decidit
obrir els patis de l’escola els dissabtes i diumenges, perquè els nois i les
noies del poble puguin gaudir de les
instal•lacions, practicar esport o altres
activitats de lleure. Aquestes activitats
seran supervisades per dues monitores que, a part de controlar el bon ús
de les instal•lacions, també organitzaran activitats i tallers segons els interessos i les demandes dels i les joves,
que hauran d’omplir un full de propostes que trobaran a la consergeria
de l’institut i a l’ajuntament.
Per poder entrar, s’ha de tenir una
edat entre els deu i els setze anys, i
també s’ha de lliurar a les monitores
un paper de dades per poder accedir
als patis.
Pere Vega, 3r ESO C
Gerard Justícia, 3r ESO B
Tota una nit, la Castanyada!
Susanna Pérez, 3r A
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
13
LA MARATÓ DE TV3
E
l passat dia 25 de novembre de
2009, van venir al nostre institut uns
estudiants de la universitat de 6è de
medecina i ens van fer una petita xerrada
de La Marató de TV3, que es va celebrar el
13 de desembre. Ens van passar un vídeo
en el qual diverses persones amb malalties minoritàries ens explicaven el seu cas
i la vida que han de dur.
Aquest vegada, La Marató ha tractat
les malalties minoritàries. Les malalties
minoritàries són malalties molt poc freqüents i molt poc conegudes, que afecten unes 400.000 persones a Catalunya, el
5% de la població aproximadament.
Hi ha al voltant de 7.000 tipus diferents
de malalties minoritàries i els símptomes
poden variar dins
d’una mateixa malaltia. Aquestes poden
ser d’origen genètic
(alguna
alteració
d’un gen heretat
del pare o la mare) i
no són contagioses.
Alguns
exemples
d’aquestes malalties
són les anomenades
lupus, atròfia muscular i pell de papallona.
És ben cert que
ens hem de conscienciar que aquestes
persones són una gran majoria i tenen tot
el dret de saber contra què estan lluitant i
de poder dur una vida el més normal possible.
A dia d’avui la divuitena edició de
La Marató ja ha passat i es van recaptar 6.010.366€ ens les més de 15 hores
d’emissió (cal dir que aquesta dada de recaptació no és definitiva, ja que fins al 31
de gener de 2010 poden continuar els donatius a través d’Internet i Servicaixa). Durant tot el dia més de 3.200.000 persones
van veure La Marató en algun moment. El
programa va ser presentat per Josep Cuní
dels Matins de TV3.
Arreu de tot Catalunya es van fer més
de 1.000 activitats populars per recaptar
diners.
A Canet, l’associació Sàlvia va fer una
conferència sobre les malalties minoritàries realitzada per metges de La Marató,
un sorteig i una xocolatada per recaptar
fons. A més, el Col•legi Iglesias també va
organitzar una xocolatada i una penjada de globus en forma de cor a la Plaça
Macià. I a la Riera Sant Domènech es va
posar una parada de joguines de segona
mà, també per recaptar diners.
I el més important és que la classe de
3rD d’ESO va fer un mural per a un concurs de La Marató. Tot i que no van guanyar, és un mural fantàstic!
En definitiva, aquesta Marató ha estat
tot un èxit tot i trobar-nos ens temps difícils per a l’economia. Podem sentir-nos
orgullosos de ser tan solidaris. Seguim
així!
Deborah Almerge 3r ESO B
Susanna Pérez 3r ESO A
REFORMES AL CALENDARI ESCOLAR
E
l Departament d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya ha proposat fer un canvi al calendari escolar.
Es tracta de començar el curs el dia 7 de
setembre enlloc del 14 i a canvi fer una
setmana de vacances al febrer.
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ja ha enviat la proposta per tal que el
president del Consell Escolar de Catalunya emeti el dictamen.
Però, ens han preguntat si ens agrada
o no aquesta proposta? La resposta és no.
El cert és que aquesta reforma ens afecta
directament a nosaltres, alumnes i professors, i pel que es veu no compta la nostra
opinió.
Per una banda, aquesta setmaneta
que ens donen al febrer està molt bé per
poder descansar a meitat del segon trimestre, que és el més dur de tots i, depèn
d’on cauen les vacances de Setmana Santa, és fa molt llarg! Però per l’altra banda,
14
que ens treguin una setmana d’estiu ens
afecta molt als alumnes, que perdem una
setmana de bon temps, diversió i anar a la
platja. A més, hem de pensar que també
afecta als professors, ja que hauran de començar a preparar el nou curs el mes de
juliol.
Quant a la setmana de febrer ens trobem amb un altre problema: que fan els
pares amb nosaltres durant aquesta setmana? A nosaltres no ens afecta massa
perquè ja som més grans i ens podem
quedar sols a casa, però com que aquesta
reforma també afecta el calendari escolar
de primària, els nens més petits necessitaran algun lloc on poder estar-se. Per això
haurien d’obrir els esplais, les activitats
d’Escola Oberta i els casals, i això comporta una despesa de diners, i estem en crisi!
A sobre, el conseller Ernest Maragall ens
recomana anar a esquiar, i es queda tan
ample...
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
Realment la Generalitat vol que el
pla d’ensenyament s’assembli cada cop
més al que tenen a la resta d’Europa? Així
doncs, per què no fem jornada intensiva?
I ja que plantegem tantes preguntes que
no ens han contestat, podem fer-ne una
altra: és factible que Espanya tingui el mateix calendari escolar que, per exemple,
Noruega? També és veritat que les tardes
lliures van bé sempre. Però tornem un altre cop al tema d’abans: què fan els pares
amb nosaltres per les tardes?
Potser sortiria més a compte reformar només el calendari de l’Educació
Secundària, o deixar-lo tal i com està ara,
si aquesta reforma no va acompanyada
també d’un canvi en els horaris laborals.
Susanna Pérez, 3rESO A
Marta Mollfulleda, 3r ESO C
LA COLLA DE REIS
DE CANET DE MAR
Cada any, el dia cinc de gener els Reis Mags d’Orient surten
pels carrers de Canet de Mar amb les millors carrosses del
Maresme construïdes per la Colla. Després de moltes hores
Què significa per a vosaltres ser un
membre més de la Colla?
Per a nosaltres ser un membre més de la Colla és un orgull, ja que realitzem les carrosses per als nens i nenes del poble, esperant
que aquell dia sigui un dels dies més especials de l’any.
Quant tardeu aproximadament en fer
les carrosses?
Des que comencem fins pràcticament el darrer instant del dia cinc de gener transcorren
aproximadament uns quatre mesos.
Quins materials acostumeu a utilitzar?
Fem servir molts materials però els que més
utilitzem són la fusta, ferro, pintura, porexpan i sobretot molta purpurina.
Teniu un local propi? On està situat?
Nosaltres no tenim un local propi, sinó que
la nau en la qual treballem actualment ens
l’ha cedida l’Ajuntament de Canet a l’espera
que tinguem una nau pròpia on puguem
treballar. El nostre espai de treball actual
està situat al polígon industrial de Canet.
Us gasteu molts diners entre tota la
preparació? Qui ho paga?
Depèn de l’any en gastem més o menys. Una
part la paga l’Ajuntament de Canet i l’altra
part es paga a partir de la col•laboració de
les botigues i entitats del poble. El dia de la
carta dels reis i enmig de la cavalcada, les
carrosses porten cartells publicitaris de les
botigues i entitats col•laboradores.
D’on traieu les idees per als temes de la
cavalcada?
Traiem les idees d’on podem. La majoria
de vegades ens inspirem a partir dels di-
de feina, moltes ganes i molta il•lusió els tres reis juntament amb els patges i el missatger reial fan el recorregut
de la rua, saluden i tiren caramels per als més petits.
buixos animats de pel•lícules i serials que
han estat de moda o han estat populars
durant l’any.
Qui fa el disseny del vestuari?
El disseny, el fan les modistes del poble i
també hi col•laboren en Litus i el seu equip.
Com compagineu la vostra feina amb
l’activitat de la Colla de Reis?
Tots fem un gran sacrifici, ja que durant els
quatre mesos que dura tot el procés, anem
a fer carrosses a les nits, els caps de setmana i, fins i tot, a estones lliures.
A quin any es va fundar la primera Colla de Reis?
L’any exacte no us el podem dir, però deu fer
uns 42 o 43 anys.
Quanta gent forma part de la Colla de
Reis?
Entre tots som vint-i-un membres.
Per què heu decidit pertànyer a la Colla?
Tenim molts motius, el principal seria crear
una Nit de Reis màgica per a la gent de Canet, sobretot per a la mainada, que espera
aquesta diada amb molta il•lusió.
Què es necessita per formar part de la
Colla de Reis?
Es necessiten ganes de treballar i de perdre
hores de son, però sobretot es necessiten
ganes de fer contents als petits del poble.
Quin és el promig d’edat de la Colla?
El promig d’edat és d’uns 40 – 42 anys.
Algun any us ha faltat gent per preparar-ho tot?
Sempre ens fa falta gent.
En total quanta gent participa a la cavalcada?
Comptant tota la colla, els reis, els nens que
fan de patges... som unes 200 persones.
Teniu por que la Colla de Reis acabi
desapareixent?
Mentre al poble hi hagi nens i gent disposada a fer-los contents, no desapareixerà la
Colla.
Com decidiu el cap de colla?
Per votació popular.
Hi ha alguna cosa que us faci por que
passi abans o durant la cavalcada?
En principi no, però ens preocupa que faci
mal temps, que durant la cavalcada es cremi algun paper, i el que més ens preocupa
és que falli algun vehicle i la carrossa no
pugui sortir.
Què sentiu quan acompanyeu el rei a
visitar les cases dels menuts?
El rei s’ha de posar molt en el paper de rei.
En aquell moment té molta responsabilitat,
ja que el nen no sap qui és en realitat el rei,
i cal fer una bona actuació per tal que els
nens i les nenes no s’adonin que els reis són
qui són.
És fàcil amagar el tema dels reis als
nens?
És difícil, però amb imaginació i ganes es pot
fer. Als nostres fills els enganyem amb alguna mentida, com ara, que el rei està constipat i no pot parlar (rei mut), i també diem
que marxem cada nit per ajudar els reis.
Resumiu amb una frase tot el que sentiu durant la cavalcada.
Un somriure d’un nen val més que totes les paraules que es puguin dir en aquell moment.
Marta Mollfulleda, 3r ESO C
Nora Ortiz, 3r ESO D
Noelia Arias, 3r ESO A
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
15
2009
FESTIVAL DE NADAL
E
l passat 22 de desembre, l’últim dia
abans de les vacances de Nadal, van
tenir lloc diverses actuacions musicals a partir de les 10.30 al gimnàs del
nostre institut.
A la primera part de l’espectacle, de
les 10.30 a les 11.30, els alumnes d’ESO
van tocar i cantar diverses cançons. El primer grup estava format pels alumnes de
1r ESO A, que van tocar “3 veus a cànon”
amb flauta i després van cantar “Les dotze van tocant”. El següent grup van ser
els alumnes de 1r ESO B, que van tocar
“Greensleeves” amb flauta i ens van cantar “El noi de la mare”. Aquest grup va
ser acompanyat per una guitarra i un
piano tocats per alumnes de la mateixa
classe. I per últim, els alumnes de 1r
ESO D van tocar amb flauta “El noi de la
mare” i “Carmina Burana”.
Tot seguit, el grup d’alumnes de 2n
ESO de la matèria optativa petita orquestra, format per un piano, diversos
xilòfons, tres o quatre flautes, una guitarra i una bateria, van tocar “Stand by
Me”, “When the Saints Go Marching In”
i “Sound of Silence”.
I per acabar la primera part, va to16
de ACDC, “All Right Now” de Free i “Black
magic woman “ de Santana.
Aleshores els va tocar el torn als alumnes de 1r de batxillerat d’Arts Escèniques.
Van representar els exercicis que havien
treballat durant el primer trimestres en la
matèria d’arts escèniques: “Bogeria”, amb
Patrícia Garcia, Aina Roure, Mercè Castelló
i Maria Anglès; “La vida és com un tren”,
amb el grup CIAM4M; i “Quan la mort
uneix”, amb Nil Moyano, Sergi Díaz, Marc
Fernández, Aitor Gavaldà, Mariona Coll,
Urània Estarlich i Tània Palomeque.
Al final, es va fer lliurament de rams de
flors als professors de música, en Josep
Bou i en Pau Martí, i al tutor del batxillerat
d’Arts Escèniques, l’Eliecer Navarro, felicicar un combo de 4t ESO format per tres
flautes, una bateria, un piano i diversos
xilòfons. Aquest grup ens va interpretar
“Moonlight Shadow” de Bob Dylan i un
arranjament de “The Family Adams”. Cal
dir que l’actuació va agradar molt al públic i que els va sortir molt bé, tot i que faltaven 4 o 5 components (campana?).
Després de la mitja hora de
descans del pati, va començar
la segona i última part de
l’espectacle, de les 12.00 a les
13.30. L’inici el va fer la Marta
Bujalance tocant al piano “Rivers flows in you”. La següent
actuació va ser del grup Trobairitz, format per una guitarra
elèctrica i una acústica, dues
cantants, un piano i una bateria,
que van tocar i cantar “Boig per
tu” de Sau (aquí es va fer un petit canvi, ja
que originàriament volien tocar “Shake It”
de Metro Station), i “Por verte sonreír” de
La fuga. Tot seguit, va actuar el Combo 9,
format per un baix elèctric, una guitarra
acústica, una bateria, un piano i un teclat,
que van tocar les cançons “Back in Black”
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
tant-los pel gran treball fet i l’esforç que
han posat per fer possible aquest concert
de Nadal.
Moltes felicitats també a tots
els alumnes que hi han participat i han dedicat moltes hores
perquè tot l’institut en pogués
gaudir, perquè cal dir que totes
les actuacions van estar fantàstiques!
Felicitats de part de tot
l’equip de la revista!!
Susanna Pérez, 3r ESO A
Deborah Almerge, 3r ESO B
COSMOCAIXA
E
ls alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat van anar al Cosmocaixa de
Barcelona per observar totes les coses relacionades amb la ciència. Després
d’esmorzar van dividir-se en dos grups:
un grup format per alumnes que cursen
tecnologia i física i química, i un altre grup
format pels que cursen biologia i física i
química.
Durant la visita, els nois i les noies van
poder experimentar coses noves, com ara,
tancar-se en una gàbia i mirar l’electricitat
amb una barra estranya. A part de les
xerrades didàctiques, els tallers i els experiments, els alumnes també van tenir
temps lliure per dinar. Acabada la jornada, els alumnes van expressar diversitat
opinions, des d’aquells que ho van trobar
tot molt interessant fins aquells que, tot i
reconèixer que havien après alguna cosa,
les explicacions els van semblar una mica
monòtones i avorrides.
Amb tot, conclouen que la sortida els
va ser profitosa.
VIATGE CULTURAL A SÒRIA
C
om cada any, l’alumnat de segon
curs de batxillerat va fer el viatge
cultural a Sòria, on vam poder viure
els ambients on Antonio Machado i Avelino Hernández es van inspirar per escriure
bona part de les seves obres.
El dia 9 de desembre, els alumnes,
acompanyats pels professors Júlia García,
Astrid Roig i Eliecer Navarro, vam compartir un viatge en autocar fins el municipi de
Medinaceli, l’anomenada ciutat del cel.
Aquest poble té la particularitat d’haver
estat escenari de la visita del Cid Campeador. Acte seguit, vam anar al poble de Valdeavellano de Tera, on hi havia l’alberg on
ens allotjàvem. Al Centre Cultural del poble vam veure El cielo gira, una pel•lícula
sobre el pas del temps.
L’endemà vam visitar la ciutat de Sòria,
testimoni d’una etapa important de la
vida d’Antonio Machado i Leonor. En el
recorregut que vam fer vam poder veure
el Monte de las Ánimas, escenari d’un
mite de Bécquer. Vam visitar l’església de
San Juan de Duero i vam recórrer la vora
d’aquest riu que travessa la ciutat. A la
tarda, vam anar al cementiri on Leonor, la
dona de Machado, és enterrada; així com
a l’Institut Antonio Machado, centre on el
poeta havia estudiat; i al casino, un dels
centres neuràlgics de la societat soriana
culta. Allà, una de les nostres companyes
va tenir el privilegi d’interpretar-nos uns
compassos amb el piano que havia tocat
Gerardo Diego. Seguidament, vam gaudir
d’una estona de temps lliure, en el qual
podíem visitar altres parts d’interès de la
ciutat.
L’últim dia vam dir adéu a l’alberg de
Valdeavellano de Tera i ens vam dirigir
a Aldealseñor –el poble on transcorria
l’acció d’ El cielo gira–. Allà vam contemplar una exposició fotogràfica de Los
Campos de Castilla, on l’autor ens en va
explicar el contingut. Després d’això, vam
desplaçar-nos a Valdegeña, el poble natal del desaparegut Avelino Hernández,
l’autor d’obres com Mientras cenan con
nosotros los amigos. Durant el recorregut
pel poble ens va acompanyar el seu germà, Ricardo Hernández. Després d’això,
vam deixar enrere uns paisatges que han
estat fonts d’inspiració de molts artistes.
Sònia Gómez i Jordi Dotras
2n de batxillerat A
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
17
LES MINES DE CARBÓ DE CERCS
E
ls dies 3 i 10 de desembre de 2009,
els alumnes de 3r de la ESO vam fer
una sortida a les mines de carbó de
Cercs (al Berguedà).
Ens vam abrigar tots molt bé disposats a passar fred, i aquells dies a tres
quarts de vuit del matí ens trobàvem tots
a la parada de l’autocar de Comediants.
El trajecte d’anada va durar dues llargues
hores i se’ns va fer força avorrit a tots plegats (i això que l’autocar acostuma a ser la
millor part de tota l’excursió...).
Amb unes ganes increïbles d’estirar les
cames, vam parar a esmorzar a una benzinera prop de les mines, just davant de
la presa de Baells. Aproximadament vint
minuts després vam arribar a les mines on
ens esperaven dues monitores que ens
van dur a una sala on ens van projectar
un documental sobre les mines i la seva
història.
Després d’això ens van dividir en dos
grups (les dues classes que hi anàvem).
Aquests dos grups vam fer dues visites
per separat: una al museu de les mines i
una altra a la mina de Sant Romà (l’única
que es pot visitar).
La visita al museu va
consistir en una explicació
del tipus de carbó que es
troba a les mines de Cercs i
la manera i evolució que tenien per extreure’l, i també
de la història de la colònia
minera de Sant Corneli (on
ens trobàvem). A més, també ens van ensenyar una
reproducció de la vivenda
d’una família minera dels
anys 40.
A banda d’això, per fer la visita a la
mina van pujar tots a les típiques vagonetes que surten als dibuixos animats i ens
van endinsar 500 metres a peu pla dins
de la mina. Quan vam arribar al final vam
baixar per tornar a peu fins a la sortida, seguint una explicació que avançava en el
temps, des de finals del segle XIX fins a la
dècada dels 80 del segle passat, quan van
tancar la mina.
En acabar aquestes dues activitats,
ens van donar gairebé dues hores lliures
per dinar i voltar per la colònia de Sant
Corneli (que actualment continua habitada). Finalment, ens vam tornar a reunir
tots per pujar a l’autocar i fer el viatge de
tornada (dues hores més...) fins a Canet.
Susanna Pérez, 3r ESO A
UN DIA EN UN MONESTIR
E
l dimarts dia 13 d’octubre els alumnes
de 2n A i 2n B vam anar d’excursió a
Sant Pere de Casserres
per veure aquell monestir
construït al segle XI. A les
vuit del matí un autocar ens
estava esperant a la parada
dels comediants i, un cop
els professors van passar
llista, vam marxar.
El trajecte va durar
aproximadament unes dues
hores i vam travessar diverses comarques; el Maresme,
el Vallès Oriental i Osona.
Un cop allà, vam fer
temps esmorzant mentre
esperàvem que obrissin una
porta de la carretera per poder arribar al monestir.
Sobre les onze del matí, vam fer una
visita guiada per tot el monestir. Un noi
ens anava explicant cada una de les
instal•lacions i habitacions, i finalment,
ens van projectar un petit
documental d’una durada de
quinze minuts.
Quan els dos grups vam
haver fet la visita, vam dinar
per tot seguit tornar caminant
per un petit sender fins arribar
a l’autocar.
Els professors van passar
llista de nou i vam partir cap
a Canet.
Per fi, a les cinc vam arribar.
I tot s’ha de dir, bastant cansats i entusiasmats per un dia
sense classes.
Laura Esquembri
Paula Llagostera
2n ESO B
DEKAA
D
ifusió Eclèctica de la Cultura i Activitats Alternatives, és una associació juvenil sense ànim de lucre,
que té com a objectiu oferir activitats alternatives, culturals i esportives a tothom
que hi vulgui participar. Pretenen dinamitzar la joventut, promovent les activitats i
la participació juvenil, reunint-nos com a
associació per compartir tot allò que tenim en comú.
DEKAA es va presentar el 20 de març de
2009. La formen Jandro (president), Xisco (tresorer), Ananda (secretària), Pablo,
Roger, Marià, Palet, Roca, Robert (tècnic
de so), Víctor, Xavi, Sancle, Sesto, Vicenç i
Dani. I no ens podem deixar tots el seguidors que els acompanyen incondicionalment a totes les festes i esdeveniments:
Cano, Buzón, Francis, Jordà, Cheo, etc.
Segur que ens deixem algú. A tots ells,
GRÀCIES!
Com va sorgir la idea de fundar aquesta associació?
Va sortir perquè vèiem que a Canet, qualsevol jove que volia fer qualsevol cosa per
divertir-se, havia de sortir fora del poble.
Per això vam decidir fer una associació,
per satisfer les necessitats del poble de
Canet.
Què significa “DEKAA”?
Són les inicials de Difusió Eclèctica de
la Cultura i Activitats Alternatives. I us
preguntareu què vol dir eclèctica, no? És
una escola filosòfica que procura conciliar
les doctrines que semblen millors o més
versemblants, encara que procedeixin de
diversos sistemes. Així de fàcil.
Vau tenir problemes amb l’ajuntament
a l’hora de formar l’organització?
No. Hem de dir que el tècnic de joventut,
Miquel Sabater, en aquell moment ens
va ajudar molt en tot el tema d’estatuts
i legalitat de l’associació. Li estem sincerament agraïts. També hem d’agrair el suport rebut per part d’en Quirze Planet en
els nostres inicis.
Quines activitats feu?
Fem tornejos, concerts, Dj’s, etc. volem
encabir tot tipus d’àmbits, però de mica
en mica.
Quina activitats tenen més èxit?
Solen ser les activitats de música, que
concentren un major nombre de persones i a les quals acudeix gent de fora. I es
crea un molt bon ambient.
Quants membres formeu part del DEKAA?
DEKAA la formen tots aquells joves que hi
vulguin participar. Simplement cal formar
part dels nostres esdeveniments. Tanmateix els que estem al darrere sempre som
els mateixos, tot i que a poc a poc anem
acollint més gent.
Els que hi col·laboreu, quin benefici teniu?
Caaaap! És una associació sense ànim
de lucre, per tant
no podem tenir cap
remuneració.
De
totes maneres, ens
enduem una gran
satisfacció en veure
que tot el que fem
té una molt bona
acollida. Cal dir que
dins el grup sempre organitzem alguna
festeta i ens ho passem molt bé.
Per a quin tipus de gent organitzeu
les activitats? Per a quina edat més o
menys?
Les nostres activitats les fem pràcticament per a tot tipus de gent, sobretot per
als joves, des dels 15 fins el 35 anys.
Com feu la difusió de les vostres activitats?
A través de tot tipus de canals, Facebook,
e-mail, cartells, flyers... el que funciona
millor és el “boca a boca”, es propaga molt
més ràpid.
Teniu algun local on fer les activitats en
concret?
Encara no tenim local propi, sinó que
fem servir les instal•lacions que ens
deixa l’ajuntament, com la Masoveria i
l’envelat.
Heu tingut problemes a l’hora de dur a
terme les activitats?
Generalment sempre tenim el mateix
problema, i és l’horari establert. Les activitats no es poden allargar més enllà de les
dues de la matinada. Aquest fet ens posa
moltes traves a l’hora de fer les activitats,
o que vingui gent de fora.
I en el transcurs de les activitats?
Sempre ens surten alguns inconvenients
d’última hora, com ara la falta de begudes
o d’algun material, però tot s’acaba solucionant d’alguna manera. Cal ser creatiu
en aquesta vida i buscar solucions.
Creieu que DEKAA és una bona influència per als joves?
És clar que sí. Marquem els valors que
qualsevol jove hauria de tenir: solidaritat,
companyerisme, treball...
Us ho passeu bé veient com els joves es
diverteixen?
És una grata satisfacció per a tots nosaltres, ja que també som joves i ens divertim.
Quina visió teniu dels joves?
El jove d’avui en dia se l’ha d’incentivar
per tal de fer activitats o qualsevol cosa.
Manca la iniciativa.
Quins projectes de futur teniu?
Tenim bastants projectes per dur a terme,
però preferim fixar-nos en les fites més
properes, que són les que aporten més seguretat a l’hora d’organitzar una activitat.
Associació Juvenil DEKAA
[email protected]
www.dekaa.es
Clara Pereyra i Loida Molina
3r ESO B
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
19
E·N·T·R·E·V·I·S·T·E·S
DUES ALUMNES D’INTERCANVI
L
a Camilla i la Valeska, de 17 i 16 anys
respectivament, són dues alumnes
d’intercanvi i han arribat aquest curs
a l’institut per aprendre sobretot espanyol i fer amics.
La Camilla viu a casa de la família Sagrera i la Valeska viu a casa de la Marta Bujalance. Com que encara no dominen ben
bé l’idioma, hem comptat amb l’ajuda de
la nostra intèrpret de l’equip de redacció,
la Deborah Almerge.
Fins quan et quedes aquí a Canet?
V: El 24 de gener torno al meu país.
C: Tornaré al juny cap a Noruega.
Amb quants anys vas decidir de començar a estudiar l’espanyol?
V: Fa un any que estudio espanyol jo sola
amb llibres i CD’s.
C: Fa tres anys que estudio espanyol a
l’escola.
Per què tant interès en estudiar
l’espanyol?
V: Perquè és una llengua molt bonica i
molta gent la parla.
C: Perquè és un idioma que es parla a
molts països del món i perquè m’agrada
Espanya.
Què us sembla el que heu vist aquí a
Canet?
V: És més petit que el meu poble, m’agrada
molt perquè és molt a prop del mar.
C: Arenys és un poble que m’agrada, és fàcil d’agafar el tren i anar a qualsevol lloc.
Camilla
De quin país veniu?
Valeska: Vinc d’Alemanya.
Camilla: Vinc de Noruega.
De quin poble o ciutat veniu?
V: El meu poble es diu Schwerin, hi ha set
llacs, és més gran que Canet. Està al nord
d’Alemanya.
C: El meu poble es diu Bergen, està prop
de l’oceà i tenim moltes muntanyes.
On vius aquí a Catalunya?
V: Visc a Canet de Mar, a casa de la Marta
Bujalance, alumna de 4t d’ESO.
C: Visc a Arenys de Mar.
Et sents ben acollida?
V: Sí, em sento ben acollida, la gent és
molt oberta. Tinc amics a quart i a segon.
C: Sí, són molt simpàtics i pacients.
Quin curs fas?
V: Faig 4t d’ESO, a l’institut Goethe-Gymnasium.
C : Aquí faig primer de batxillerat, però
allà estaria fent segon, i quan torni faré
tercer.
20
Ja heu fet noves amistats?
V: Sí tothom és molt simpàtic.
C: Sí, tinc amics a Arenys i aquí, perquè
primer vaig anar a l’escola d’Arenys.
Què us sembla l’institut?
V: El nivell d’estudi aquí a Espanya és més
baix, sobretot l’anglès i les mates aquí tenen un nivell més baix. En canvi, el nivell
del seu idioma oficial és més elevat que
el nostre.
C: Està bé, ja que els alumnes són simpàtics
i els profes t’ajuden molt. El nivell d’anglès
aquí és molt baix, les mates més o menys
igual, i per les dificultats de l’idioma no
he pogut comprovar el nivell de les altres
matèries.
són molt més simpàtiques que a Alemanya,
i a part allà tractem els professors de vostè.
C: Les classes aquí són més llargues perquè duren una hora sencera i a Noruega
només 45 minuts. Fem més descansos, o
sigui, cada dues hores fem un quart d’hora
de descans. A Noruega tots els alumnes tenen el seu propi ordinador a classe. Aquí els
alumnes fan més soroll a l’aula.
A Alemanya, quins idiomes estudieu?
V: Allà estudiem l’alemany, l’anglès, el llatí
o el francès.
C: A Noruega estudiem el noruec, l’anglès,
l’espanyol o l’alemany.
Fins a quina edat són obligatoris els estudis?
V: És obligatori estudiar fins a quart d’ESO,
tot i que és diferent.
C: Els estudis són obligatoris fins els 16.
Quines són les diferències entre el teu
país i Espanya?
V: Aquí la gent és més oberta i fan més
festes que allà, i fa molta més calor.
C: A l’hivern fa més fred i tenim neu i a
l’estiu és igual, el paisatge és més verd,
tenim més boscos.
Vols dir alguna cosa més?
V: Sí, estic molt contenta d’estar aquí.
C: Estic molt contenta d’estar aquí, però
trobo a faltar la meva família i els meus
amics, i és una gran experiència conèixer
Catalunya.
Us agrada el menjar i els nois d’ Espanya?
V: Sí, el menjar és molt bo, la paella és
molt bona, i els nois… també.
C: Sí, el menjar és molt semblant al d’allà,
no m’agrada la paella de peix, però la de
carn sí, i no li veig el què a això del pa amb
tomàquet.
Feu la comparació del vostre institut
amb aquest institut.
V: L’institut d’Alemanya és més gran i és
més lleig que aquest. Les professores aquí
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
Valeska
Pere Vega, 3r ESO C
Gerard Justícia, 3r ESO B
ALCOHOL I DROGUES
ENTRE ELS ADOLESCENTS
L’alcohol i les drogues són uns temes que ens perjudiquen a tots i per això hem fet una enquesta a un centenar
d’alumnes de 3r d’ESO. Hem dividit les respostes segons el sexe i aquests han estat els resultats.
Consumeixes alcohol?
NOIES
NOIS
Quan vaig
de festa
Sí, de manera
habitual
Mai
Només en
ocasions
especials
Què sols beure?
NOIES
NOIS
Cervesa
Vi, sangria o
“calimotxo”
“Cubates”
P
el que fa al consum d’alcohol i drogues, aquest és molt més elevat
entre els nois que no pas entre les
noies. El consum de substàncies tòxiques
es produeix sobretot en ambients de festa, quan s’està amb els amics. Segons els
resultats de l’enquesta, els i les joves prefereixen els combinats d’alcohol (“cubates”)
per sobre el vi o la cervesa. Pel que fa a les
drogues, la més consumida és la marihua-
na o el hatxís. Tanmateix ens sorprèn que
algun adolescent de 3r d’ESO hagi pogut
consumir alguna vegada un altre tipus de
droga més dura. D’altra banda, observem
que una gran part dels enquestats han
provat alguna vegada alguna substància
tòxica, cosa realment preocupant.
Per acabar, volem agrair, d’una banda, els i les alumnes de 3r d’ESO que han
participat a l’enquesta, i de l’altra, volem
afegir que, després de veure els resultats
de l’enquesta, ens sorgeixen dubtes de si
realment les dades són fidedignes o hi ha
algú que potser s’ha volgut fer el “mil homes”?
Esther González
Dídac Chiva
Anna Maria Garris
3r ESO
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
21
L’ E N Q U E S TA
Consumeixes drogues?
NOIES
NOIS
Quan vaig
de festa
Sí, de manera
habitual
Ho he provat
pero no
consumeixo
Mai
Quines drogues consumeixes?
NOIES
NOIS
Quan vaig
de festa
Sí, de manera
habitual
Mai
Només en
ocasions
especials
Quines d’aquestes substàncies tòxiques has tasta alguna vegada?
NOIES
NOIS
Alcohol
Tabac
Porros de cànnabis
(marihuana o hatxís)
Cocaïna
22
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
PEL·LÍCULES
FAMA
Durant el transcurs d’aquesta pel•lícula
els actors estan tota l’estona ballant i cantant... Hi podem veure una típica història
d’amor entre un noi i una noia: el noi ajuda la noia a no tenir vergonya davant de
tots els companys de la seva classe i no
ficar-se nerviosa quan ha de cantar en públic.
Per altra banda, un altre noi descobreix el
talent musical d’una noia de color, a qui
proposa de formar plegats un grup de hip
hop. Els pares de la noia no estaran gens
contents de saber que la seva filla prefereix cantar hip hop que tocar el piano. La
pel•lícula té un final feliç, en què regna
l’amistat.
Pel que fa a nosaltres, la pel•lícula no ens
ha acabat d’agradar, i creiem que el desenllaç no acaba d’estar ben lligat.
plena de zombis. Què més es pot demanar? Potser l’argument és una mica fluix,
tan sols es tracta d’anar del punt A al B
sense morir. Tanmateix és suficient, el film
no avorreix, diverteix, fa que riguis a riallades. I potser l’estètica sigui el millor, la
manera d’explicar les normes sobre com
sobreviure a un atac zombi i fer-les part
visual de la mateixa. M’encanta l’humor,
cal destacar el moment estel•lar de Bill
Murray fent d’ell mateix, i encara que a
vegades jugui amb l’americanisme, hem
de reconèixer que aquesta vegada l’han
encertada. A més a més, en una pel•lícula
de zombis, el més important és el gore, i
Zombieland en té per donar i regalar i, a
més, ben fet. En conclusió, Zombieland
és una d’aquestes pel•lícules de zombis
divertides, que no et plantegen cap tema
especialment seriós.
Pere Vega, 3r ESO C
Gerard Justícia, 3r ESO B
2012
Un thriller, ple d’acció, dirigit per Roland
Emmerich. La civilització maia ja ho va
preveure: al 2012 el món arriba a la seva
fi. Ja ha arribat el 2012, quan un escriptor separat, la seva ex esposa, un profeta radiofònic i un científic s’enfronten a
l’Apocalipsi. Però els alts càrrecs mundials
tenen plans per salvar el poc que queda
de la humanitat...
Deborah Almerge, 3r ESO B
MÚSICA
Noelia Arias, 3r ESO A
Alba Rios, 3r ESO A
Cristina Fernández., 3r ESO D
LUNA NUEVA
Pel•lícula de fantasia, amor i terror. Edward abandona Bella amb la intenció de
protegir-la d’allò que ell i la seva família
són. Bella, però, s’entristirà profundament
i buscarà consol en Jacob Black. Tanmateix Jacob amaga un terrible secret: és un
home llop, enemic natural dels vampirs...
Sandra Murtra, 3r ESO C
Patrícia Garcia, 3r ESO C
ZOMBIELAND
Tokio Hotel/Humanoid
El nou disc de la banda alemanya Tokio
Hotel va sortir a mitjans d’octubre de
2009. Té 12 cançons en alemany i anglès,
o sigui que és un disc bilingüe. És un disc
melancòlic i una mica sorollós.
Hem gaudit veient-la, és divertida i està
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
23
TEST DE PERSONALITAT
Black Eyed Peas/The END
És el seu cinquè àlbum i a la majoria dels
fans els van donar un bon ensurt amb el
títol “The END” , ja que tots sabem que
“end” en anglès significa fi. Però no significa això, sinó que vol dir “Energy Never
Dies” (L’energia no mor mai). Barreja un
nou estil hip hop amb pop i val la pena
escoltar-lo.
1.
A l’hora de vestir ...
a) prefereixes colors alegres i brillants.
b) tries colors foscos.
c) t’és indiferent.
2.
Per a tu un bon pla per al dissabte seria
a) anar de festa (discoteca o altres).
b) anar de compres amb les teves amigues.
c) cap d’aquestes coses.
3.
Què t’agrada fer durant el teu temps lliure?
a) sortir amb els amics.
b) anar amb la teva família a algun lloc.
c) quedar-te a casa.
4. Quan estàs a classe ...
a) t’agrada ser el centre d’atenció.
b) prefereixes quedar- te en un racó i passar desapercebut.
c) prefereixes dormir.
Lady Gaga/The Fame Monster
El segon àlbum de Lady Gaga, que va sortir el 23 de novembre de 2009 als mercats.
És el primer disc (altre cop) però aquesta
vegada inclou cançons extres inspirades
en pel•lícules de terror. El disc tracta de les
dues obsessions de la cantant: el sexe i la
mort. També hi haurà la cançó “Telephone”, en què canta un duo amb Beyoncé.
5. En una exposició oral a classe, ets una persona que...
a) gaudeixes fent-ho perquè és el moment de demostrar
tot el que vals.
b) et fa moltíssima vergonya parlar en públic.
c) no et fa gaire vergonya parlar en públic.
6. Com et consideres?
a) una persona a qui no li importa fer el ridícul.
b) una persona solitària.
c) passes de tot.
7. A l’hora d’expressar els teus sentiments...
a) ets espontani/a.
b) ets extremadament tancat.
c) et costa expressar-los.
PUNTUACIÓ DEL TEST DE PERSONALITAT
Paramore/Brand New Eyes
El tercer disc del grup musical de Tenesee, conegut gràcies a la histèria sobre la
pel•lícula de “Crepúsculo”, és una barreja
de pop i rock, i segons algunes fonts, també hi ha una mica de punk. Va sortir a la
venda el 29 de setembre. Algunes de les
noves cançons són: “Ignorance”, “Brick by
boring brick”, “Where the lines overlap” y
“Misguided ghosts”.
24
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
Si has triat com a resposta majoritàriament l’opció A:
Ets una persona extrovertida a qui agrada més o menys ser el centre d’atenció,
amb molt poca vergonya.
Si has triat com a resposta majoritàriament l’opció B:
Ets una persona bastant tancada però no sempre. És a dir, de vegades et
deixes anar, tot i que ets una mica introvertit/da.
Si has triat com a resposta majoritàriament l’opció C:
Ets una persona de les que passen de tot, és a dir, a classe no fas res ni que et
matin. Prefereixes dormir o fer com si sentissis ploure.
Sandra Murtra i Patrícia Garcia
3r ESO C
LLIBRES
Títol: Mitjanit
Autora: Claudia Gray
Data de publicació: 27 de maig de 2008
Valoració: ììììì
A simple vista, Mitjanit és un internat
un pèl estrany. Però tot canvia quan la
Bianca coneix en Lucas i nota que sent
una forta atracció cap a ell. Poc a poc els
dos adolescents s’adonen que Mitjanit
no és el que sembla i que el seu amor no
és tan fàcil com ells voldrien que fos.
Títol: Bel: amor més enllà de la mort
Autora: Care Santos
Data de publicació: Octubre de 2009
Valoració: ììììì
Recomanadíssim! Mitjanit és un llibre
que t’enganxa fins al final, ple d’emocions
fortes i amors apassionats. La història de
la Bianca i en Lucas realment fa enveja!
La Bel no sap què li ha passat després
trobar-se a l’hospital, on el seu xicot hi
està ingressat en coma. Però el cert és
que la Bel està morta i ha tornat al món
dels vius amb l’objectiu de saber què li
ha passat a ella i a l’amor de la seva vida.
Però a vegades la veritat és més dolorosa que la mort i la Bel s’haurà d’enfrontar
a ella si vol saber com va morir.
Per contestar alguns rumors que
s’han escampat sobre aquesta novel•la:
és possible que penseu que és una còpia
del gènere adolescents+vampirs posat
de moda per Stephenie Meyer, però si us
el llegiu veureu que...no! No s’assembla
ni de lluny a la saga Crepuscle. És totalment diferent, hi ha més acció i en general és molt més dinàmic.
Bel: Amor més enllà de la mort és una
historia romàntica que sobrepassa els límits tradicionals. En aquest llibre, l’amor
no s’acaba amb la mort, i la mort no
és cosa d’un joc. Et porta a plantejar el
tema que tothom ingnora: on anem després de morir?
Si no el puntuo amb sis estrelles és
perquè només en puc posar cinc. El recomano cent vegades més que Crepuscle, de veritat.
Tally està neguitosa per fer els setze
anys i que les autoritats la converteixin
en perfecta. Però poc abans del seu aniversari coneix la Shay, amb qui s’acaba
fent molt amiga. Just abans del seu aniversari, la Shay decideix anar-se’n per
unir-se a un grup d’imperfectes que no
volen ser sotmesos a l’operació i que habiten una ciutat secreta molt buscada
per les autoritats. Aleshores, a la Tally,
li presenten un dilema: o anar a buscar
la seva amiga i trair tots els imperfectes
que han fugit, o romardre imperfecte
per sempre.
Original, molt ben escrit i amb misteri, amor i traïció. Una novel•la que seria
classificable com a ciència ficció i aventures. Però també una mica ètic perquè
ens porta a plantejar un del temes que
sempre ens ha acompanyat al llarg de la
humanitat: què és la bellesa, quin valor
té per a nosaltres i què estaríem disposats a fer per aconseguir-la?
Cal dir que al principi em va semblar
una mica avorrit, però creieu-me, quan
l’acabeu tindreu ganes de llegir-vos la
segona part, Perfecció.
Sens dubte també us heu de llegir
Addicció, la segona part.
Un tema que s’està posant molt de
moda entre els llibres d’adolescents: la
mort, la foscor, el misteri i la venjança.
És un llibre ple de sentiments que us
farà emocionar capítol per capítol.
Títol: Traición
Autor: Scott Westerfeld
Data de publicació: novembre de 2008
Valoració: ììììì
Títol: Latidos
Autora: Anna Godbersen
Data de publicació: 27 de maig 2008
Valoració: ììììì
Elizabeth Holland és la més gran de
les germanes Holland. Ens trobem al
Manhattan de 1899, on tot és glamour i
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
25
LLIBRES
festes fins a la matinada.
Elizabeth es veu obligada a acceptar
un matrimoni de conveniència després
de morir el seu pare. El seu jove, atractiu i ric promès, Henry, és tot el que una
noia podria desitjar. Però la vida perfecta de Henry no és tot excel•lència i perfecció i Elizabeth Holland també amaga
més d’un secret.
És una novel•la molt curiosa, ambientada en el refinat Manhattan de finals del
segle XIX, un món ben poc conegut per a
nosaltres i que podria assemblar-se una
mica a la moderna Nova York. Secrets,
mentides, amor i rebel•lia predominen al
llarg de tota la historia. Cinc personatges
que intenten sobreviure a la rígida societat i a la vegada lluiten per canviar el seu
destí i no sentir-se atrapats per les regles
que dirigeixen el món on viuen.
Cal dir que és una saga de quatre llibres. Seguit de Latidos trobem Rivales,
Envidia i Esplendor.
que l’any passat, i els dos estan disposats
a fer el que sigui per veure’s.
A més, la Bianca està disposada a
esbrinar perquè s’admeten alumnes humans a Mitjanit, i amb aquest propòsit
descobreix coses realment inesperades
per ella...
Després de l’èxit de Mitjanit, la història de la Bianca i en Lucas ens torna a
seduir.
Fantàstic! Realment fantàstic. No
m’atreveixo a descriure’l amb altres paraules perquè crec que em quedaria curta, i continuo dient que no hi poso sis estrelles perquè només en puc posar cinc.
Són dos llibres que, personalment,
m’han deixat sense paraules i espero
amb ànsia que surti el tercer, Hourglass,
a la primavera de 2010; i el quart, Afterlife, a l’estiu de 2011.
És cert que en aquest llibre el personatge d’en Lucas no hi surt gaire i és
“substituït” pel d’en Balthazar, que és
més desenvolupat en aquesta segona
part. Aquest triangle amorós podria assemblar-se a la segona part de la saga
Crepuscle, i la veritat és que sí que hi ha
semblances, però continuo defensant
que la saga de Mitjanit és força millor
que la de Crepuscle.
Dono les gràcies a Claudia Gray per
haver-me fet gaudir tant amb els seus
llibres i espero que em feu cas i us els llegiu. Val la pena!
Títol: Addicció
Autora: Claudia Gray
Data de publicació: 24 de març de 2009
Valoració: ììììì
Addicció és la segona part de Mitjanit.
La Bianca comença un nou curs a Mitjanit però en Lucas ja no hi és (llegiu-vos
Mitjanit per saber el perquè). Tot i que no
es veuen cada dia, el seu amor és igual
26
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
Títol: Lo que vi y por qué mentí
Autora: Judy Blundell
Data de publicació: 15 d’octubre de 2009
Valoració: ììììì
Quan el padrastre de l’Evie torna a
casa després de la Segona Guerra Mundial, la família es veu abocada ràpidament a la seva rutina diària. No obstant
això, el retorn de Joe Spooner comporta
alguna cosa més que històries sobre la
guerra. Quan l’atractiu Peter Coleridge,
un jove ex-soldat que va servir a la mateixa unitat que Joe, apareix a les seves
vides, l’Evie es veurà atrapada en una
complicada xarxa de mentides que trigarà a descobrir. S’enamorarà d’en Peter
i ignorarà els secrets que l’envolten fins
que una tragèdia partirà la seva vida en
dos.
Quan descobreixi que gairebé tot el
que creia cert és en realitat una mentida,
Evie haurà d’assumir les conseqüències i
enfrontar-se a la realitat.
“Algunes veritats mai haurien de ser
revelades”.
Lo que vi y por qué mentí és una
novel•la ambientada a finals dels anys
quaranta, als Estats Units.
Relata les ànsies d’una noia de 15
anys que somnia amb pintallavis de
color carmí, sabates de taló, cigarrets i
seducció. Però la seva sobreprotectora
mare la continua tractant com una nena
petita.
Durant la història, l’Evie passa de ser
una nena que somnia amb ser adulta a
ser una adolescent a punt de convertirse en una dona.
Mentides, secrets, un misteriós assassinat, un hotel buit, un amor prohibit...
Una novel•la escrita amb una estil fantàstic, amb detalls de les pel•lícules dels
anys 50. Amb final realment inesperat i
turbulent... La recomano, sens dubte,
sense pensar-m’ho dos cops.
Susanna Pérez, 3r ESO A
L’HORÒSCOP
DE L’INSTITUT
ÀRIES del 21-03 al 20-04
CRANC del 22-06 al 23-07
AQUARI del 21-01 al 19-02
Amics: Vigila amb els teus millors amics
perquè et poden defraudar.
Insti: Les mates no estan de la teva part.
Treballa-les més.
Amor: Serà el teu any gaudeix-lo. Ara saps
què significa la paraula amor.
Amics: Ves amb compte amb els disturbis
que causes amb els teus amics pel carrer
o acabaràs malament.
Insti: És el teu any de bona sort, no
t’acomodis o no et sortirà tot bé.
Amor: No desconfiïs tant de la teva parella.
Amics: Els teus amics t’entenen i tu també
a ells. Aprofita l’ocasió per desfogar-te.
Insti: Saps que pots aprovar perfectament,
però no deixis els estudis arraconats.
Amor: Estàs enamorat, cal acceptar-ho,
però també has de saber que els obstacles es poden superar.
TAURE del 21-03 al 20-05
SAGITARI del 23-11 al 22-12
PEIXOS del 20-02 al 20-03
Amics: Tot va sobre rodes en el teu grup.
No deixis ningú de banda .
Insti: No contestis tant als professors, si
no, et poden posar un comunicat.
Amor: Ets la nova versió de Romeu i Julieta.
Amics: T’estimen, això no ho pots canviar.
Insti: Vigila amb les notes.
Amor: Fes que la teva parella no desconfiï
tant de tu o no hi haurà història d’amor.
Amics: Controla’t quan vas pel carrer amb
ells.
Insti: Et costarà superar el curs. Estigues
atent/a.
Amor: Trobaràs el teu amor, no et desesperis.
BESSONS del 21-05 al 21-06
CAPRICORN del 23-12 al 20-01
LLEÓ del 23-07 al 23-08
Amics: Ets molt simpàtic/a i tots els teus
amics et recolzen.
Insti: Estudia una mica més i així aprovaràs sense cap dificultat.
Amor: Vals molt la pena, segur que aquest
any trobes l’amor.
Amics: No els facis tantes bromes de mal
gust perquè no s’ho prenen bé.
Insti: Vas bastant bé. Segueix així.
Amor: No t’obsessionis, en el fons li agrades.
Amics: Has de sortir més. No et tanquis a
casa i surt més amb els amics.
Insti: Les llengües no són el teu punt fort.
Amor: Deixa els petits problemes en un
racó i comença a reviure l’amor vertader.
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 22 - FEBRER 2010
27
BCdari
Alba Rios, 3r ESO A
Noelia Arias, 3r ESO A
Cristina Fernàndez, 3r ESO D
l’Institut
Avió: objecte de paper que vola per la finestra.
Bershka: botiga de roba on han entrat algun cop tots els joves.
Crashhh: marca de samarreta que porten els alumnes de l’intitut.
Discoteca: lloc on els joves de catorze anys tenen moltes ganes d’anar.
Estudiar: el que gairebé ningú fa a l’institut.
VERGE del 24-08 al 23-09
Amics: No els critiquis pel darrera. Sincera’t
amb ells.
Insti: Ho aprovaràs tot, però ben justet.
Amor: T’has d’esperar una mica més
abans de refer la teva vida i trobar l’amor
de nou.
Guix: objecte que vola durant l’hora de classe.
Hora: el que ens passem mirant tota l’estona a classe.
Ferran: home que crida molt.
Informàtica: l’hora de classe durant la qual tothom la passa al facebook.
Juenta: substància additiva que alguns estudiants proven.
Kebab: menjar que agrada als adolescents.
Llibre: els alumnes el cremem per Sant Joan.
Marihuana: substància additiva que molts alumnes han provat
alguna vegada.
BALANÇA del 24-09 al 23-10
Amics: Estaran distants amb tu. Intenta’ls
recuperar.
Insti: La tecnologia i les experimentals no
estan de part teva. Estudia més.
Amor: El tens més a prop del que a tu et
sembla. Troba’l, ja és l’hora.
Norma núm.4: en “termita” se la sap de memòria.
Amics: Tens molts amics. No has de discutir tant amb ells.
Insti: Ho aprovaràs tot sense cap entrebanc. Continua així.
Amor: No t’enamoris tant ràpid de tothom, has de descobrir l’amor sense
aquests mètodes.
Passadís: les rambles de l’institut.
Quatre: nota que per art de màgia voldríem que es convertís en un cinc.
ESCORPÍ del 24-10 al 22-11
Obstacles: allò que hem d’esquivar entre classe i classe.
Ram: la memòria més florida.
Skate: l’única paraula amb anglès que tots sabem.
Treball: “copiar i enganxar”.
Ulleres: no duren gaire en els partits de futbol.
Vodka: consumició dels caps de setmana.
Xante: hòstia al canto!
Ziga zaga: frase preferida d’en Pep Guardiola.
Alba Rios, 3r ESO A
Cristina Fernàndez, 3r ESO D
RACÓ DENÚNCIA
El racó denúncia d’aquesta edició té moltes coses a denunciar!
Que consti que no ens estem inventant res, tot són realitats!
Calculadores:
Aquest any, almenys a 3r d’ESO, han desaparegut les nostres estimades amigues
calculadores!! Un amiga que ens anava
molt bé per aprovar els exàmens de mates.
Deixalles al pati:
Per què serveix que recollim el pati una
hora de tutoria si després ens el trobem
igual de brut? A més, tampoc serveix de
res netejar el pati l’hora just abans d’anar
al pati. Per alguna cosa estan les papereres, no?
Desperfectes a l’institut:
Tornem de la festa de la Castanyada i
veiem que hi ha un munt de desperfectes
a l’institut: parets pintades, portes trencades, escombraries...
L’institut és un lloc en què, ens agradi o
no, hem de conviure i passar-hi molts
anys. Potser hauríem de cuidar-lo més. Hi
esteu d’acord?
Papereres de paper:
No volen que reciclem? Doncs amb les
papereres que tenim és impossible! Les
papereres de paper que hi ha a les aules
estan en molt mal estat. Quasi totes estan
trencades per la part de sota i quan les
agafes cau tot!
Parets... (un altre cop):
Sempre ens queixem del mateix...i ningú no ens fa cas. Volem unes parets més
alegres! Sense pintar tenen un color trist
i avorrit. Fins i tot a la presó les tenen pintades...
L’art a l’institut:
D’acord, hem de fomentar l’art entre els
joves, però cal que pintem les taules? Ja
sabem que hi ha classes que són molt
avorrides i ens hem de distreure amb
alguna cosa... però d’aquí que les taules
semblin una exposició de quadres hi ha
un tros!
Teclats:
Ara mateix, mentre estem redactant el
Racó de Denúncia, estem tenint una feinada de por per escriure bé amb aquest
teclat! Els espais no es fan, les lletres costen d’escriure... Aquest teclats ja tenen uns
quants anyets i podrien canviar-los, oi?