ocietat - Biblioteca Digital de les Illes Balears

ocietat
PALMA—GENER
DE
6 U M A F I
I.
monuments
Les teories de L'atquiteclura fótica i les ruines
e K-ims y de Soissons, per Don Guilltm
II
Enterraments
y Obíls
del
Ferit {ti.
Real
Conetnt
dt
Srní Francesch de la C i u l a t de Mallorca, ( c o n t i n u a c i ó n )
Jaime de <J!e;a i' de RífaUa
por D
III.
ja
acabats, i
trobar « l ò g i c » lo q u e no
vulgui dir
prevenció
valor d e la
lógica,
ens
en
contta d e
perquè
influents invisibles
alliberarem
b o és, sense q u e
que
d e tots
poden
Monografia Hir-tórica. I , por D. ¡uln
Llahres
Bernal.
Historia del C o l e g i o de Ntra. Sra. de M n n t e -
de
aixó
cotisar
els
el
factors
haver
conduit
fins als resultats q u e ens mostra aquesta
1.a Kscusla de N í u t i c a de Palma de M a l l o r c a .
IV.
102S
arqui-
tectura (tats c o m dificultats materials, fracassos,
capricis
supervivències
d e tradicions o
raons
sión, de U Compañía de Jesús, de la Ciudad de M a l l o r -
d'estricta l ò g i c a ) n o serà el d e la lògica el
que
ca, (continuación) p i r ta copia: / ) . Jaime de Ole^a y de
més treball
una
Eipjan,
g e n e r a c i ó raonada i classificant.
V.
N o t e s h i b l i o n ' á f i q u e * , per I. I'. i M .
VI
41
Plcch
les 1 nformai'.ions
de
¡ndicials sn-
bre'sl adietes a la G e r m a n i a , per / ) . fnstp M .'Qua irado.
Esmenta
d o n a d e s pels
exempte,
parts
q u e lian
romàs
trasdós
de
voltes,
p o d e m rebre ensenyad'aquelles
l'en ra vallada
e's
0 bé a a d m e t r e
probablement
el
de
les
que,
enc q u e
exacta,
però
afavorida
d'aspecte q u e a m b d ó ;
per
elements
A
l'ocupar se
ja
dels
surieix abans de tot, segons
qüestió:qiarlant en
v e u r e les
estructures tal c o m els
tornar
a
constructors
la
resulta
semblança
presenten
efectes
a m b els m u í s i pilars. Més
casos
discutida,
que
en
dels
bom-
bardeig en edificis tals c o m les iglesies g ò t i q u e s
molts
de
que
les seccions g e o m è t r i q u e s a l'ús,
encara:
en
tals
per
de
macisats,
en
cubertes i sa r e l a c i ó
podem
seccions
fftcil precipitar se a suposar q u e els salmers
induptablenient
sinó
les
pels macisos; així
fonamentant nos
rest c o n t i n u ; hipòtesi
me's o m e n y s ocultes, c o m
les
especialment
vans i no
que
geomètrics
perfils
ès
fracturades
Gilman
dibuixos
de canó, emprades en el r o m à i i c c o m a contra-
(CONCLUSIÓ)
ment d e les
llibres,
ets
seguint
l'arc-botant p r o c e d e i x d e les voltes de quadrant
Soissoas.
N o sols, diu G ü m a n ,
d e cercar,
prèviament
errors
l.-s voltes estan
i les raines de Reims i de
costi
també
solen induir a
dels nostres
Les teories ¿e r a r p i t e c í a r a gòtica
ens
Gilman, la següent
termes generals e-; pot
afir-
mar q u e el cas més senzill i menys freqü :nt
és
les veien. C o m sigui q u e els arquitectes rf aquell
la perforació d'una c o b e r t a encavallada o d'una
temps
volta per
vivien
realment
càrrec d e les etapes
a la seva
terminació,
quitectes
actuals;
a les
així
molt
del
vista
de
XLc—lom
feien
és
que
fins
un
projectil
sense e x p l o s i ó ,
aquesta o c o r r e , casi sempre, èn el prim T
situant-nos
en
els fragments q u e volin o caiguin p o d e n cau-ar
deduccions
tretes
XX.—Núm,
¿31
que
dels
ulteriors destroces
els vengui a sota. A
scíbre
més
fractura o
punt
d e c o n t a c t e . En el cas
aproximar-nos al
de
perquè
ar-
d'aquells artistes, molt més
procediment
Any
es
q u e els
millor
c o n d i c i o n s semblants és fàcil
punt d e
obres,
sucessives d e l'edifici
explosió,
tot ç o que'is rodeja o
hi
hagué
en
algtíns
casos b o m b e s incendiàries, c o m succeí a R e i m s ,
194
on gran n o m b r e d'aquests
parats
aposta
destrucció
projectils foren
contra la Catedral,
p e r incendi
d e la
dis-
causant
fletxa
i
la
d e la
L a d i r e c c i ó d'aquests
vertical
d'aeroplà i casi
en
projectils era
proba-
el cas de les
bombes
l o mateix per als obusos, q u e
essent d'àmplia trajectòria caurien rectes;
la més lleujera
desviació o
mur O un pilar
deurien
però
l'esclafit junt a un
modificar
la
direcció
Veim
per e x e m p l e
H i c a p t a m b é la possibilitat q u e fossin varis
tirs els q u e hagin
A
produit
els resultats q u e
R e i m s i Soissons, al menys, es
pot constatar p e r fotografies
b r e ; s'ens
p e r un
mostra
un tram d e volta
suprimit
r a d i c a l m e n t , però l e ; linees de ruptura
coinci-
d e i x e n casi a m b les divisions arquitectòniques i
estructurals
c o m si es tractàs
d'una
vértebra.
Es transparenta, en veritat, una estructura més
o r g à n i c a d e la q u e feia suposar l'espectacle
sucessives q u e la
els murs; o m p l e
que
poguessin
d acer i dels
d'admiració
més terribles
tan delicades i c o m p l e x e s
^ue, h o obstant, es limitas
la guerra. (')
exclusivament
Per tot l o qual
és evident
q u e donada
la
t r o m b a d e destrucció q u e caigué damunt aque-
meot per e x p l i c a r
« e x c e n t r i c i t a t s d'estabilitat»
s'anomena
q u e tan
freqüents
causades p e r focs o
sosté
inferir-se que
explos-
G i l m a n q u e quan
vegades
el
n o es tracta
mateix
d'una
es
cas, p o t
d'aquestes
L a primera impressió q u e causen les ruïnes
o r g à n i c . Q u a n més descarnat q u e d a
tràgics, q u e
pro-
Si
seguim
reflexionant
sobre
els fets ens
la teoria. S e n s havia
dita estructura
sols
contrafort, però
habituat a creure q u e la
constava d e voltes, piles
i
ara es veu pràcticament q u e
t i n t els arcs d e l c o s alt d e llums c o m el mur
que
s'aixeca
R e i m s , estan
entre
ells i per damunt d'ells, a
magníficament organisats i
cons-
truits, i considerant el cas d e q u é les voltes han
ésser arrencades d e rel, ens c e r c i o r e m ,
tanmateix, d e qué es precís classificar
aquests
major
arcs i aquest mur c o m elements estructurals d e
lligam
primer o r d e . El frontispici o cos d e façana prin-
a m b les voltes d e la nau
caigudes és en efecte la d'un v i g o r ó s
en aquests clivells
pels
jectils.
pogut
rareses ò excentricitats.
de Soissons,
als elements assolits
i
casi
per les ruines n o és d e c a p manera la q u e indica
sions;
dues
la destrucció
cautelosa-
sòn en les ruïnes
n o obstant
damunt
d e pedra
arribarem a c o n v è n c e r q u e l'estructura revelada
c o m succeí tal o qual cosa.
I encara cal tenir e n c o m p t e l o q u e
explossius
malles
el
trombes
finament
lles construccions tan d e l i c a d e s , tan
executades, hi ha q u e p r o c e d i r m o l t
de
nets
i d e sorpresa
precipitar se aquelles
d e s t r u c c i ó fou progressiva en els anys q u e durà
presenta
un botarel
separat, però intacte, del cos d'edifici,
les mateixes voltes qu's derruïren deixant
de l'impacte.
comentem.
arquitectures.
tall tan net c o m el d e l'amputació d'un m e m -
coberta d'armadures.
blement
cubreix en les disgregades ruïnes d e les d e m é s
l'esquelet
simultàniament
cipal
s'ens
revela
també
grandiosa edificació
c o m una macisa
c a p a ç per ella mateixa
i
de
revelen l o interior i l o e x t e r i o r , vegent se tot en
subsistir aïlladament. T a n t s'aproxima a consti-
perspectiva,
tuir una c o m p o s i c i ó , c o m p l e x a en ella mateixa,
millor es pot valorisar
sistema del g ò t i c ,
tant
l'ingeniós
diferent del que's d e s -
que,
a Soissons, per e x e m p l e
( o n ha restat
d e s m e m b r a d a ) quan se la mira d e s d e l'interior
de l'àmbit, costa
(i)
Son cuiioses tes observacions fetes per E o g .
Dhatcque
sobre e l t efectes
monuments.
tSauvont
d e l b o m b a r d e i g en ets
Us ruines
d'Ypres.
Mensu.i¡ dl la Socilté Céntrale d'Architecture
Bulletin
de
Belgi-
•pit, num 13, j u i n de t o i o ) :
(S'ha observat que per totes parts durant la g u e r r a ,
l'explosió dels
projectils provocava
un f e n o m e n d e
succió d e g u i al buit q u e seguia a aquella. D e manera
que Ics lloses funeràries
empotrad es en els murs
riors de les i g ' é s i e s foren
arrencades per d i t e s
El mateix
fenomen s'ha provat d ' i n a
i no una
i n d e p e n d e n t ; fet q u e d e v é
m é s patent si
m i n e n , pròxims
a Soissons,
R e v o l u c i ó francesa
s'exa-
els restes q u e la
deixà d e l'iglòsia d e Sant
Joan d e les V i n y e s , ruïna
entre
edificació
les més formoses
q u e d e u c o m p t a r se
i menys
conegudes
d'Europa.
inteexplo-
> o n s , si bé sembla q u e deuria p r o d u i r - s e un efecte
contraii
pena d e persuadir-se d e q u e
solament sigui una façana
foima
niés con'undi-nl sobre les v i d r i e r e s » .
« Q u a n el m u r era assolit d i r e c t a m e n t , el fenomen
Per
últim,
e n la Catedral
d e R e i m s , els
arcs-botants d e les naus, vists c o m ara p o d e n
veure's, a travers dels
finestrals
patentisen la deficient
p r o p o r c i ó entre el
d e les torres,
con-
determinava cn el m a c i s d e l a f l b h c a cruis longitudinals
junt d e la façana i el d e les naus; així c o m a
q u e d i v i d i e n el mur on faixes verticals, li treien tota
Soissons es veu la falta d e c o n e x i ó
cohesió i provocaven enderrocaments en l'instant que
E s nota, d o n c s , en les façanes una inobservan-
Banys s'esperaven».
estructural.
io5
t í a cíe la
orgànic i
una
l'envídrat, malgrat ésser aquest més car i menys
d'aquests principis en ! o
que
durable?
cós
l'únic i vertader motiu per la supressió del mur
lógica
í de!
radical infracció
atany a la
principi
relació del
frontispicï
amb
el
Vet-aqui plantejada
lògica,
vertadera
altre pic la qüestió
espina
de
materia. Fou, doncs, la
lógica (la
cialment
la
constructiva)
guia
presidí la c o n c e p c i ó i el traçat
drals:
llurs
Indubtablement
traces
esperit
estaven
s ha
tota
lógica
i
la
esen-
llei
d'un
i
possible
justament per ésser la
que
contestar
penetrades
és
de
aquesta
d'aquestes cate-
de
:
arquitectònic
molt
que
raonat
que
construcció de les voltes
i nervatures un problema
plantejat a m b senzillesa
rigurós i difícil s'hagi
bustible
(segons
el
risc
s'ha
d'una coberta
demostrat
com-
a Reims),
En lo q u e
es confirma
artístics en
empentes, són trets q u e
ells exclusivament
n o obstant,
la
nivell, sa
per
la
adaptació
a concentrar
les
semblen basar se
en un
tots
ideal constructiu.
característica
més
la
teoria és en
que
efectes
que,
en
que
realitat, són
nervis q u e suporten la plementeria. El
els
fraccio-
nament diu q u e els nervis no sols són m e m b r e s
funcionals sinó
que
constitueixen la part
important de la volta.
plementeria
és
més
Els e x e m p l e s on tota
caiguda n o
aquest
les
línies de
solament són
I,
fonamental,
c o m és sa immensa altura, no esta regulada per
trencament
són
la
més
de
en
sempre
paral·leles als n e r v i s . T o t s aquests fets
desmentir la o p i n i ó
s'ha de desfer certa
formers
de
les nervatures de les voltes ja
les ruines demostren
lleugeresa, el
trasdossat a
la bellesa mateixa
l a c u s a m e n t de l'estructura aconsegueix
Hrutaíls q u e
arcs
que
la vidriera colorida.
forma de les voltes, la petitesa de ses pedres, sa
als pujats
doblegar-se a creure
nombrosos q u e el del cas contrari sinó q u e
tan notòria. L a protec
c i ó absoluta q u e les voltes subministren al reste
d e l'edifici contra
també
fou ['atractiu exercit per
principal del t e m p l e .
la
Cal
semblen
Porter i l'afirmació
oportunament
de
citat,
però
confusió de c o n c e p t e s
que
engendra el comentari
del
havem
principi del
remar-
cament de ' e s t r u c t u r a ; és cert q u e per a l ' o b t e n c i ó del major efecte en l'edifici
gòtic, convenia
acusar
nervudes,
el
sistema
de
recursos semblants han
emprat totes les
la l ò g i c a , sinó per un altre ideal de major cate
tectures: r e c o r d i s
cúpula del Panteó de
la e l e v a c i ó
pro-
subvattlar la funció
mecànica de l'arquitrau e n
de
l'entaulament g r e c .
A n à l o g a m e n t els c o n s t r u c -
origina
els
d'aquesta
p r o m p t e , la
més
formidables
arquitectura
vertadera
i és,
per
causa de tot el
sistema
d e contrarest e x t e r i o r , a m b tots els riscs
anexes
D o n c s bé, ni l'altura, ni les cresteries
ni la esbeltfssïma fletxa, exclusivament
altes,
decora
tiva que, alçada en el centre del creuer,
impri-
mia tan de caràcter al m o n u m e n t del sigle X I I I ,
més, tenen res
cos de
que
façana, ni
veure
amb
mil
la
coses
«dialèctica
m i g e v a l » ni amb «les lleis de la vida c i e n t í f i c a »
ni a m b la l ò g i c a ,
perquè,
ben
ni
mirat,
Roma
acentuaren
tures de les
amb
mil
l'estricta
elements
càrregues
«pura-
ment inútil» segons la frase vulgar.
a m b èmfasis les
per les
exigències
nerva-
dels interiors.
L'error
els
Establert això tractem
d'aclarir altres h i p ò és la supressió
Tota
afirmació
sentimental
d'humanitat
i
comunica
dramàtic i fins
que
que
constructors a substituir
pri-
atribuïda
moltes
a
l'història
voretja
el
als
interés
de
camp
l'art
lo
lo moral.
Es llàstima, si
es
atribucions
idealístiques
no
de
del
N o pot partir c a p
q u e de la realitat
del
res d'estructurals.
determinar l ò g i c a m e n t
a
trans-
de
m e d'haver arribat a
conduí
està en
arquitectes migevals, adq lireix ipso facía
diu, ara, que moltes
que
són
mordial».
mur en el cos de llum de la nau. Fou l'entusiaslo
que
proves
documentals,
q u e en và cercaran els historiadors,
tal que fossin expressives de llur ideal.
t.sis i p r o b l e m e s . U n d'ells
late-
« m e d i » en el de « f í
puguin confirmar-se a m b
amb
però
dialèctic
formar el c o n c e p t e de
vol,
feien coses i lògiques
de les naus
litúrgiques,
traves i a lo
mur
la
de
també la causa de les i n n o m b r a b l e s perspectives
d'aq telles obres no estaven fermats a mesquines
del
manera
rals, creuers, deambulatoris, imposats, de segur,
g ò t i c un caràcter
H o m e s de tant de pit c o m els mestres autors
inutilitat
interna de
la
voltes i així sàviament lligaren
T a l és el cas de la disposició
economia,
i
extraordinàries i m p l i c a v e n una despesa
millor
o
efectes estètics a m b les necessitats q u e satisfeien.
t costosa construcció.
ni el tamany del
tors gòtics
decoració
però
arqui-
goria: aquesta constant i ideal pruija d aumentar
blemes
la
voltes
la
aquells
el pany de pedra
per
inferior de les piles
lucubració,
parts
El
doncs,
més
m o n u m e n t i aquesta
acusades
fast únic
en la
no
adossat al
catedral de
ens
tenen
cos
Soissoni
no suporta les baquetes corresponents a la volta
major, ni, per tant, rep càrrega alguna d'aques-
arcs col·laterals d e les naus
tes voltes, L a ruptura mostra l'escassíssim lligam
al basament de les torres. Si c o m p a r e m aquesta
q u e existeix
entre el
fust
i la pila,
per a q u e aquell aumenti
insuficient
en res la resistència
considerem
ment la vista. Si s'observa
gòtica
piint en q u e l'arc-botant
superior in'esta en el
plenament
reconèixer
ja més dibuixos, (') i la
c o m a vertader
que
tipus
desenrotllada,
les
altres
de
fnçana
haurem de
s'allunyen
mur, relacionant-lo a m b l'altura del macis d e la
d'esser-ho. N o pot a c e p t a r s e ,
volta, es nota que sols la vorera inferior d e la
llei regles q u e presenten
s e c c i ó c o i n c i d e i x a m b la pari sòlida del n a i x e -
portància.
ment d e la volta, i a R e i m s hi ha un mur trans-
pertanyen
fagina a m b l'encantadora de S t . Nicas; ( R e i m s )
d e la q u e n o queden
del pilar. Sots és una fició q u e satisfà agradosatambé a Soissons el
petites
molt
doncs,
exepcions
com a
d e tal i m -
T o c a ara revisar el principi anomenat g e n e -
versal per damunt d e les voltes, la funció m e c à -
ralment
i
consi-
nica det qual sembla que és estrènyer o contra-
derat sovint c o m el niés fonamental d e
l'estil.
punts!
'
un arc botant a m b l'altre.
U n cas del mateix
els arcs diagonals,
com
gènere
q u e tant
en les col laterals
limiten
la ruptura,
de secció transversal.
en la nau major
són sempre
els q u e
són els menys
Els arcs
mostren, en canvi, uns perfils
proveïts
perpendiculars
e n o r m e m e n t més
Parlant d e les catedrals
les del nord
d'Europa
pqsseïx un gran
valor
sabem ¿que
encavallada (') q u e
decoratiu i el pes d e la
oscil·la
a
l'entorn
del d o s
del pes d e les voltes, (*) càrrega que
hagueren d e pendre
tructors
forma
franceses i d e totes
s'ha d e fer m e n c i ó d e
l'estructura d e la coberta
terços
contraresten
múluainent:
suprimir-ne un,
com
un castell
ruïnes
segons
els demés
la teoria
tendeixen
d e cartes. Examin int
d e Soissons
els arcs
d'aquelles
interiorment
plicat, s e n ï e
en c o n s i d e r a c i ó els conslatituds.
Aquesta
coberta
un organisme prou c o m
q u e es reve'à?
a l'exterior c a p
mena d'estructura.
Els e x e m p l e s
c o m u n i c a c i ó q u e han quedat a una i altra banda
de la bretxa, veurem
que's
sostenen
ment sense la contraenipenta
perfecta-
d e llurs contigus
les sucessives
destroces
L'equilibri d'empentes
cents d'una mateixa
causar a
^
q u e també existeix entre
contigües es suposa
les plementeries
volta, així
pilar
El testimoni dels diagonals q u e a Soissons
han restat intactes contradiuen la teoria.
Per lo que atany als trams d e la nau major
pot confirmar-se
q u e no's contraresten
ruina. Preval, doncs,
l'opinió
sostenguda p e r
coutrarestarse, i q u e llur in Jependènc.ia
Esguardant
en el trasdós
la vera
la bretxa
estruc-
oberta a
del frontispici,
es p o t
notar q u e Parc relativament petithsim del centre
correspon a la secció d e la nau major i q u e els
mútua-
les fi;ses sucessives d e la
cuparen d'acusar a les f a ç m e s
interior.
adja-
c o m entre els
dos arcs diagonals q u e arrenquen d u u mateix
ment si's consideren
d e R e i m s , Sant Joan d e les
han degut
l'ossamenta d e l'edifici.
alguns tècnics d e q u e dits
Soissons
en les
formers í els de
V i n y e s , Soissons, c o n v e n c e n d : q u e no's p r e o tura
al
a caure
destruïts, malgrat les terribles c o m m o c i o n s q u e
vigorosos.
qual
d'empentes»
El cas més senzill és el dels arcs adjacents q u e ' s
es presenta en
aixó és, són els q u e mé-i
resisteixen i n o obstant
de l'«equilibri
trams n o pretenien
constitueix positivament una ventatja
mútua
construc-
tiva.
C o m a cas típic i capital
cipi q u e c o m e n t e m es cita
e x e m p l e del prinel contrarest d e la
volta per l'arc botant. Doncs bé, ara es veu q u e
(i)
En e l i nostres fj/íiHí', c o i » èi ' r a » M a l ' o r c a . e s
c o m p r è n q u e la teulada M
pVndisassin cl pes d e la mateixa,
munt
l'organi<iue
ce berta d'aigües
al m i n i m i no i n d e -
riiluii
fent-la
d e p ; d r a . La f t b l e
i m p r i m e x també
g?avit »
pendent
da-
de la
attre c a i i c h r a les
catedrals del m i t j o r n , i no cal fer esment q u e mr/tes d e
lès observacions
d'indole
constructiva o • r i i f t f c *
fites
no hí ha tal contraposició
en l'acepcíó que's
ha succeit en l'immensa
empenyia
e n c a r r i l a d a sobre cada
la volta pétrea 10.000
Uf- 1096."
de
q u e existia
contra
pilar
el pes d e la
coberta
es d e 12.000 k£i.,
i cl d e
k g s . ( G u s d e t , sol I I , pág Si,J,
(1)
majoria dels casos. E s
l'equilibri
i que la
l'arc-botant,
actuava casi merament
Rouen,
trabu
caria el dèbil mur c a p a l'interior, cosa q u e no
m e n t aplicables a tots els monuments i n c ' u i t s , en g e n e -
A St, O u e n
contraria a la d e la
volta, al destruir se aquesta, l'arc-botant
clar
(i)
«activa»
emprant. Si l'arc b o -
tant exercís una empenta
en aquesta glossa dels estudis de G i l m a n , n o són literalral, dins la t a m i l i a ¿ ó t i c a .
d'empenta
venia
c o m un puntal.
V i o l l e t - Se Ducc, D k c i o n ^ r i
t o m I I I , C l o c b e r , fiy. ;s,.
però
volia
aquest
Trans-
de l ' A r q u í t e c t u r a ,
«97
missió
d'etnpentes es, m e c à n i c a m e n t , un c o n -
c e p t e distint d e equilibri
EI
dibuix
perfecte.
mes rectilínis q u e serien la r e s o l u c i ó purament
mecànica del p r o b l e m a constructiu.
d e la secció d e St. O u e n , d e
Rouen, ( ' ) en el q u e s'Lndica
la forma t e ó r i c a
del contrarest i la q u e realment
empraren
aquesta iglesia, acabarà d'aclarir
aquest
en
parti-
cular. L'art botant, calculat científicament, apar
A q u í sorgeix inevitablement ta qüestió d e si
els
projectistes
o
mestres
coneixien
gòtics
aquesta solució mecànica, aquest m í n i m científic. E s induptable q u e n o sabien
trabarlo m a no obstant,
temàticament. (') P o t entreveure's,
q u e es feien perfecte càrrec de q u e la f o r m a artística
i
pràctica
que adoptaven
s'allunyava
bastant d e la forma útil o necesaria.
Cal admetre que aquells g r a n i artistes proj e c t a v e n a m b perfecte d o m i n i
d e l coneixement
de l'estructura i q u e tot intuint les formes mecàniques, les ampliaven quan les j u t j a v e s inadequades; cal admetre que en llurs
primitius
ensaigs constructius, { ' ) en llurs obradors i plans
de montea p o g u e r e n c o m p e n d r e quines eren les
linees necessàries dels arbotants, p e r ò que preferiren
satisfer
les
condicions
del
problema
mitjançant formes més lliures ¡ més a r q u i t e c t ò niques, c o m les q u e admiram en lea grans catedrals.
Aquestes conclusions no ens són c a p obstacle
per
reconèixer
s'empentes
constituí
que
aquesta
una gran
transmissió
i n n o v a c i ó , ta a
o r i g i n a l c o m atrevida, tan venturosament tractada c o m genuïnament g ó t i c a .
Acontentem-nos
amb aquesjoc
passiu d e
forces i a m b un sistema real i etectiu d e voltes,
elements q u e engendraren una n o v a arquitectura, la mestria, originalitat i bellesa d e la quaí
ens o b l i g u e n a una fervent a d m i r a c i ó i a un d e vot estudi.
Q u e d a per analisar el principi d e la « l l e u g e resa d e la c o n s t r u c c i ó »
nants. En
troben casos
Iglesia de St. Ouen, de Rouen: Secció traniversal
donada per un pilar, segons Gaudet
(II, fig. 1906).
en son autèntic
ofici de puntal. Però les Hnees
e q u e m à t i q u e s (marcades
no constitueixen
btema.
de punts a la figura'
la solució
exclusiva del pro
E l sistema emprat pel constructor és
una aproximació a la forma
teòrica, però molt
més estética i agraciada, així com les complicades combinacions
curvilinees de les grans ar-
madures d e fusta angleses
! i'¡
s'acosten als diagra-
De l'obra citada de G u a d e t , fig. 1096.—Peti
a p u n t i laments provisionals c o n s t r u i d a R t i m s .1 urani
cl b o m b a r d e i g , l e m b l * q u * í ' a d o p l á una forma a n i -
i ses causes
les ruines d'edificis
sorprenents
determi-
més reduïts es
de lleugeresa
en la
construcció d e les voltes, la plementeria d e les
quals, per ésser
simples c l o v e l l e s d e
llivanya
s'en han vengut a baix c o m si fossin corbades
de guix. (\ I en la mateixa catedral d e Soissons
les voltes d e la nau són tan lleugeres q u e moltes
semblen haver se derruit, a m b nervis i t o t , p e r
explosions tan d è b i ' s q u e no han trastocat tan
sols la teulada, p o g u e n t se e x p l i c a r
projectil entras
per un
finestral,
per q u e el
fent
volar
a
bocins la plementeria a l'explotar a dins.
E n canvi a R e i m s
les voltes són
esplèndí-
fi)
G u a d e t , obra c i l i d t , I I , pág. l l i -
(1)
Per i x a c B p l * en la catedral dr N " y c a , i l j i M r i -
da p*r M o o r a , fig. 74.
(})
A l'igieiii de Nattancourt.
i 8
9
daraent
feren
de
més
fabrica
que
robusta. Els
perforaries
projectils
netament.
no
Igual
roblistesa es nota en el gran mur q u e tanca
recinte i q u e puja
de
llum.
A
encara
sa
gran
F r a n ç a — e s deu q u e
el
per d a m u n t del COS
fortalesa—proverbial
a
aquestes voltes no s'hagin
llibres
que
professionals,
jutjàvem
mer
segons
contorn
bament d'aquelles. De set voltes que
ment extirpades.
El mur
vallada d e fusta sugerlnt
l'aspecte
b a r d e i g , dirigit
que
durant
el
bom-
c o n t í n u a m e n t contra el
creuer
a m e n a ç a v a tot el centre d e
dins el
foc
per
l'edifici, s'enfilaven
construir
els peus d e
fàbrica
necessaris per salvar tot ç o q u e s'ha salvat.
El
motiu
bàsic
d e la
lleugeresa
en
g e n e r a l , presenta la c o n s t r u c c i ó gòtica, es revela
mitjançant
la
R e i m s i de
Soissons. A q u e s t a era m o l t
comparació
d e les catedrals
de
menys
important i estava construida a m b major
luxe-
L a d e Reims s'erigí perquè f ó s e l t e m p l e regi d e
França. C l a r a m e n t es d e d u e i x q u e
la lleugeresa
constructiva d e Soissons dimana d e la e c o n o m i a
transparentada
en
tots els detalls
P e r ò entengui's bé
que una
i elements.
cosa es
lleuge-
resa d e la c o n s t r u c c i ó i altra l'efecte o impressió
d e lleugeresa,
la
qual és
R e i m s , a m b els seus
per
economia
pronunciada
feixos d e c o l u m n e s ,
arcs-botants i esbeltes
no
mes
torres del
sinó
per
alada impressió, q u e és una d e
a
aeris
frontíspicí,
l'amor a
i
aquesta
les més
belles
determinant de
preferir els
g ò t i c s l'arc d e punta
d'ametlla al d e mig
qüestió q u e
tant de pura
sembla
no pot dilucidar-se d'una
testimoni d e les m i n e s .
d i a g o n a l s estan
millor
pnnt,
arqueologia,
manera decissiva del
S'ha vist q u e els
conàtruits i
a m b més eficàcia les v o l t e s
q u e no els arcs
arcs diagonals de la
baixa són exactament
d e mig
nau alta s'hi
aproximen
arcs
rcsisteixem
testa. A Soissons, els
de
nau
punt, i els d e
molt. Tots
els
la
demés
arcs són d e punta d'ametlla. L e s apariències d e
fortalesa afavoreixen s e m p r e p a r a d o x a l m e n t , als
d e mig punt, encara
c o n t r a t i ; així es d e
apuntat per
que
la
suposar
raons tals c o m
teoria
testi t i fi
q u e s'adoptà
Els
pinàculs
són
en tots els casos
lo
l'arc
desprèn al c o n t e m p l a r el
Soissons: la d e q u è
estava
la
la
construcció
de
sar q u e
pel
mestre
que
en
construcció
(utilisada ja pel c u l t e ) fins arribar a la
etapa d e
fou
anys,
darrera
les voltes baix
traça
el
fa
la
pen-
monument
constituí una part
considerable d e sos
proble-
mes
aquesta
aquests
i cavïlacions
coberta,
murs, el trifori, les cobertes d e
l ' a c c i ó del vent, l ' e v a c u a c i ó
les neus, i q u e tot
aixó ho
independentement de
les naus baixes,
d e les aigües i
hagué
de
l'equilibri
de
resoldre
d e les voltes i
malgrat ellss.
D'aquesta
complicació
s'en
surt
amb
nou c o n c e p t i sentit del
m o n u m e n t : no és
cadena
voltes; es un
sistemàtica
condicionat,
de
certament,
en
v o l t a , però expressador d e
un
una
conjunt,
lo essencial, a
la
mil intrèpides c o m -
p o s i c i o n s i p r o v e ï t d e mil grandiositats.
E l resum
de
tot lo
aduit es
h e g e m o n i a d e les raons
l'anàlisi
índole
de
la
de
proclamar
d ' o r d e estètic
raons.
Si
teoria s'han
la
damunt
limitant-nos a
trobat fets q u e
la
contradiuen s'ha definit no l o q u e « e r a » aquesta
arquitectura, sinó lo q u e » n o e r a » ,
alliberant-la
d e les cadenes massa
classificació
fortes d e la
forjades per literats d'esperit científic, molt més
temibles q u e els literats d'esperit ultra-ideatista.
L e s afirmacions
bre rígides
autoritàries
teories no
fonamentades
poden
sinó
so-
damnar
la
causa d'un art c o m aquell, cifra i c o m p e n d i dels
més enlairats capítols
de l història
d e l'esperit
humà.
D e totes les grans
arquitectures és
la més penetrada d'inspiració, la
aquesta
q u e s'aguanta
damunt un p r o g r a m a .purament ideal. E n c
que
caràcter».
en totes
s'ovira i
purament
rent tendència a la e l e v a c i ó i al misteri, q u e no
l'em-
l'observació
que
es
buc d e les ruïnes
de
d'enfonzar-se les voltes
ha
restada en peu la massa
c a c i ó , cosa q u e causa
Jes
mentre
llargs
ses
parts
raonadora,
se tasta una
inhe-
és altra que el sentiment religiós agermanat amb
importantíssíma
recorden
l'idea d e q u e tal
durant
a d m i r a b l e força
decoratius'
Es
l'enca-
desenrotllada a m b
la d e reduir
penta o simplement la d e « i m p r i m i r
l'edifici
mitja,
tota altre
característiques del g ò t i c .
L a raó o causa
l'Edat
de
total-
exterior sosté
p r o t e c c i ó dels enteixinats. T a m b é ens
que,
no
composa-
ven la nau han desaparegut quatre, dues
esbucat totalment, així c o m t a m b é a l ' a b n e g a c i ó
francesos
mur
les voltes,
pareixia possible q u e pogués subsistir a l'estim-
dels
soldats
les quals, el
de
prolixes
del c o n t o r n d e
major
l'edifi-
sorpresa quan
perorates
dels
es
nostres
les lleis eternes d e la bellesa.
GUILLEM
FORTEZA.
Enterraments i Obíts
-
Real
-
del
C o n v e n t de S s n t
de
la
Ciutat
S t . Juan, D . " M a g d a l e n a Puigdorfila se n a b o d a
de
Francesch
Despuig, la
chora Despuig, D .
Aynes Fortufiy, y la señora
D.
Sra.
D."
Mel-
Ramon
Pasqual
N o t t , als 8 8bre.
1769.
Moragues,
3 Fabrer 1779, en-
iiç.—Als
a
Beatriu C o t o n e r ses cuñadas. F e u testament
a
en poder de
Mallorca
( LOSTISU\1¿U'> )
Villalonga,fol.
y nora, Dn. Joseph
J45-— A l s 6
fol.
Mars 178», en-
V i l a l l o n g a s dins la C a p e -
terraren en l o vas de A m e r s la Sra. D . ' Franci-
lla de la Purissima el Sr. D n , Francesch de V i -
na M o r a g u e s y Custurer, muller de D n . A n t o n i
llalonga fill de las Srs. Dn. F r a n c e s c h d e V i l l a -
A m e r de ta Punta, filla de D n . M a t h e u y de la
longa
Sra. D .
terraren en lo vas de
y
D a m e t o y de la Sra. D."
Catharina
a
Catharina
Custurer,
mermassors, d o n
Val les y Berga: Mermassors la Sra. D . " K l e e n o r
A n t o n i A m e r son marit, D n . A n t o n i
Bordils se muller, Sor A y n e s V i l a l l o n g a y dona
son germà, D .
Geronima Vilallonga
Boneo y D." Jaume
D.
n
ses germanas, D
Juan
11
D.
Marti
C o m e ' l a s sos cuñats,
Pera Juan M o r e l l de Pastoril*, del H a b i t de
Calatrave son
cuñat, y
Sor Anna
Bordils reli-
giosa de Sta. Margarita se cuñade, Dn
c o M a r i a n o y D n . Juan Baptista
Francis-
V i l a l l o n g a sos
a
Feu
Catharina
a
Maria T e r e z a
testament,
Amer
Moragues
se cuñade, y
C o m e l l a s tambe se
en
poder
de
Miquel
cuñade.
March
N o t t . al Pr. de Mars de 1781.
Rossiñol,
148.—Als
fol.
2 Juliol
1781, e n t e -
rraren en lo vas de Z e n g l a d e s en la C a p e l l a del
St. Crhisto la Sra, D."
G e r o n i m a Rossiñol v i u -
fills, la Sra. D.* Catharina María, D . Josepha y
da de D.T. Matheu Z e n g l a d e , R e g i d o r desta ciu-
la Sra.
tad, filla de Un, Ralthazar Rossiñol de Zagrana-
1
D.'
Eleenor
V i l a l l o n g a don/ellas
ses
filias: Feu testament en p o d e r de G a b i e l Rosse-
da y de D.
lló N o t t . ais 22 D z e m b f e 1778.
Juana A n g l a d a se
[fol. 105 r.]—Juan,
fol.
—Ais
rjó
11 Juliol
1780 enterraren en lo vas de sos majors q u e se
diu de los Ferrers
devant el St. C h r i s t o , la s e -
ñora Margarita Juan
viuda de Dn. G a b r i e t Va-
quer, filla del Dor. en Drets
de la
Sra.
D.
Geronima
n
D n . Gabriel A l o y y la
A y r e f l o r sos
Dn. Joseph Juan y
Perrer:
mermassors
19 Janer
D n . Felis
Montis
£781, ente-
Thinent
de la
natural de la ciutat d e
reyna de Cerdeña, visi de la
de Palma: Mermassors,
Dn. A n t o n i Montis son
Pont y V í c h se
Coloma
a
Pont y
testament
N o t t . als ó Ju-
[fol.
163.—Als
23
lo sepulchre de
los
106 r . ] — B o x a d o r s , fol.
Sbre. 1782, enterraren
seus majors, en
en
la C a p e l l a
de
E;pañe, C a v a l l e r
Puigdorfila,
enterraren en
¡44..—Ais.
fol.
la
propi de Fortuñys la N o b .
Martínez de Marcilla,
Sra. I ) .
Dn. R a m o n
del
T o y s o n de O r o y C o n d e
Esma. D .
f l
Dionisia
Sureda
de S t . Marti y Z e -
forteza. N o dispongue ni feu obra pia.
174.—Als
Homs, fol,
24 F a b r e r 1784, ente-
rraren en l o vas de H o m s el Sr D n . Joachim d e
H o m s y Descallar
Capità del
R e g i m e n t de M i -
na M a g d a l e n a
Descailar
viuda, mermassors ta
dita se mare, D." M agd al en a de H o m s y T o r r e "
son
sos fills, Dn. N i c o l a u
r
St. M i ¡uel
toni, D 1. J or d i , Dn. Joseph y D .
Magdalena
sos germans, D .
Puigdorfila y
Dn. Jordi A b r í
1
8
A n a de H o m s
Margarita Descallar
viuda, y
Descallar, Señor de la bosa d e
o r o sos o n c l o s , [fol. 106 v.] D.* Catharina Gual
y muller de Dn. R a m o n
Despuig, lo Sr. Dn. A n t o n i T o r r e l l a P r e . y d o - ,
a
Magdalena
F o r t u n y y G u a l : Mermassors
Violant, y
3
17S t
Despuig, y don
Juan T o r r e l l a sos sogres, Dn. G u i l l e m , D n , A n -
Despuig y
D a m e t o y de la Sra. D .
105 v.j Fortuny
2 Fabrer
CapelL·i y vas de
Puigdorfila, tilla de
Bellem, propia
de Perlada per la Gracia de Deu, y de la señora
lla, se filla, la Sra, D." Beatriu
liol 1779.
a
Contesti N o t t , als
25 N o v e m b r e 1775.
licias de Mallorca, fill de Dn Joachim y de d o -
nora, la se
V i c h . Feu
en poder de Pera Juan Fonollar
mon, D .
testament en poder de Juan
B o x a d o r s y Pinos C o n d e de C e v e l l a , Grande d e
Magestad, fill de Dn. Juan Á n g e l Montis y de la
Sra. D.* Maria R o s s e l l ó
ñora D ,
Rossiñol Pre. F e u
St. Marti, fill del E x m . Sr. D n . Juan A n t o n i de
Cavalleria g r a d u a d o de los Reals exercits de se
fill y D." Raphela
Togores y
Net son gendre, y D u . Juan
testament en p o d e r d e
¡43—Ais
Càller capital del
mermassors, dona
Dn. A n t o n i
Sra. A n t o n i n a Ramis de
Pera Juan Fonoltar N o t t . als 1t abril 1780.
rraren el Sr.
Dartie'to,
filla,
de Pax, el Sr. Dn. Joseph Boxadors y Sureda de
nets. F e u
Montis, fol.
Maria
!l
D n . R a m o n [folio
na M a r i a T o r r e l l a se cuñade; feu
testamenten
marit, Dn. Jordi,
Dn. Ra-
p o d e r de P^ra Juan Fonollar, N o t t . ais a s Fa-
Sor
Fortuñy
brer 1784,
Magdalena
Puigdorfila
del habit de
Plor, fol.
/ 7 j . — A i s 16 M a r »
1784, enterra*.
úoó
reo e a to vas de F l o r s devant el St. Christo la
na E l e e n o r Pizá ses germanes, d o n R a m o n San-
S r * . Francina
F l o r , filia d e Dn. G a b r i e l
tander y dona
D . » Margarita
A l e m a n y , muller
Kian Thinent
de Dragons,
s o s marit, D." Margarita
d e D n . Juan
mermassors
e! d i t
medich
flora
Causart
son sogre, la sese sogra,
dona
Anna, y dona M a g d a l e n a F l o r se germanes y la
Sra. dona Eleenor
Rian
se c u ñ a d e , feu testa-
m e n t en poder d e G u i l l e m
Fornes N o t t . ais t ó
Agos 1749.
Geronima
Ballester. Feu testa-
ment en p o d e r d e Joseph
Bernat
Nott.
ais a?
M a r s 1767.
A l e m a n y se mare, lo
D r . Juan Rían P r o t ó
D . ' Magdalena
y de
Puyo, fol. IQ3 - A i s 5 Juliol
1785, enterra-
ren en lo vas d e Suñers en la Capella d e Sant
Bernadi vell, lo U l e . Sr. don Joseph Rossiñol, y
Suñer Juan y Nunís
y Pueyo Marques
d e St. Juan
de Pueyo y
de Campofranco,
liles. M a r q u e z o s d e C a m p o f r a n c o
fill
dels
don N i c o l a u
de P u e y o del habit d e C a l a t r a v e , y dona Maria
Homs, fol. IJJ.—Ais
7 Janer
1784, enterra-
Narcisa P u e y o y M a r í n . Mermassors, la Illa, se-
reo en lo vas d e H o m s en la Capella d e la Pu-
ñora se mare, d o n a Maria d e la M e r c e
rissima el Se. Dn. Joachim d e H o m s , fill d e A n -
y
toni y de dona A n n a Barard; mermassors, dona
Josepha P u e y o y Chacón
Magdalena Descallar
Joachím, d o n N i c o l a u ,
don G u i l l e m , don
se muller, d o n J o a c h i m ,
A n t o n i , d o n Jordi, d o n Jo-
seph, don G e r o n i , dona
Anna
H o m s , sos fills,
Manrique
d e la A r a se muller,
se
Chacón
dona
filia,
Maria
los Srs, don
don Antoni,
y
dona
M a r i a A n a de P u e y o y P u e y o sos germans, d o n
Pedro
de Veri,
don Nicolau
Dameto
y don
don Jordi A b r i Descallar son cuñat, dona M a g -
Fernando
dalena
Garau
C h a c ó n y dona M a r i a Josepha N e t ses cuñades,
Fuster, d o n Salva-
S o r Maria Jo;epha P u e y o Religiosa T h e r e s a se
Descallar
viuda, d o n a
Donzella, don Juan
Antoni
Beatriu
dor O l e z a , don Joseph. y . d o n G e r o n i
Garau y
C h a c ó n sos cuñats,
dona
tía, dona Martina d e P u e y o y M a r i n
Barbara
Baronesa
don Francesch N e t P r e . Feu testament en p o d e r
de Escriche d e Z a r a g o z a ' y la Sra. Juana C o t o n e r
de G r U t o p b o l F o n o l l a r N o t t . ais 18 7bre, 1758.
ses tías, d o n Francesch C a y e t a n o C o t o n e r M a r
[fol. 107 1.]—Descallar, fol. i8j.—Ais
16
8bre. 1784, enterraren en lo vas d e Callars
S r . Dn. Pedro Descallar y
D a m ; t o fill d e don
Pedro y de la Sra. D * Juana
massors, D.* A n n a
el
quez d e Aríafiy y d o n A n t o n i D a m e t o . Feu testament en p o d e r d e Pera
Juan Ponollar N o t a r i
als 3 Juñy 1785.
Dameto;
mer-
A n t i c h se muller, Dn.
Pera
1785, enterraren en lo vas d e Suñers en la C a /
I fol. 108 t.)—Pueyo,
fol.
18 A g o s t
ig¿.—AI
Ramon son fill, D . " Maria R a m o n a se filla, d o n
p i l l a d e St. Bernadi vell la Illa. Sra. dona Marta
Mariano A n t i c h son g e n d r e , Dn Pasqual, d o n
Narcisa P u e y o filla del N o b , Sr. D n , Francisco
Juen,
M i q u e l P u e y o ' y C h a c ó n y de ¡a Sra. d o n a M a -
Dn.
Jordi,
Dn. Nicolau
Bayliu,
don
M a t h e u , Dn. Ignaci, D n . Joachim, y Sor Maria
Josepha Descallar
Religiosa
g e r m a n s , D . " Juana
sos
d e Sta. Clara
Bauzj,
y
D."
Geronima
ría Josepha
Marín
Campofranco
y
viuda
Dn. Nicolau
testament ni obras
del M á r q u e z d e
d e P u e y o . N o feu
pias, per
A n t i c h , la Sra. D . ' Serafina, D n . M i q u e l Nufiez,
perfet
Sor M a r i a
de ta mort, pues se diu que era
Anna
sea cuflades,
Antich Religiosa
feu testament
del
en p o d e r
Olivar
d e Ga-
briel R o s s e l l ó N o t t . ais 14 7br, 1778.
Amer, fol. 187.—Ais
3
rraren en lo vas d e A m e r s
fill de Dn. G a b r i e l
mermassors,
Amer,
y
Fabrer
de dona M a r g a r i t a
los dits sos pares,
y dona
Chatharina
Amer,
no sols en vida
estar
privade
si tambe en ¡a
Comellas, fol. 300.—Ais
de
hora
Loca.
19 Janer 1786, en-
terraren en l o vas de C o m e l l a s en la Capella d e
1785, ente-
Dn. Raphel
judici
St. Bonaventura, el Sr. D n . Jaume Juan d e C o -
Amer,
mellas fill d e Dn. F r a n c e s c h y d e la Sra. dona
Flor;
A y n e s d e V i l l a l o n g a ; mermassors, D n . Francis-
Dn. Antoni
c o , dona A y n e s , Sor Catharina,
Sor María Jo •
D n . Juan
sepha Religiosas d e l Monastir
d e St. G e r o n i ,
M a n , y Dn. Jaume Ignaci O.eza. N o d i s p o n g u e :
dona
F e u O b r a s pias.
C o m e l l a s sos filis, dona Catharina Rossiñol Z e -
Pixa, fol. 188.—Ais
9 Fabrer 1785, enterra-
Maria T h e r e z a y la Sra. dona
granade se nora, D n , M i q u e l
Monica
Rossiñol, el seño
D n . A n t o n i M o r a g u e s , y Dn, Francesch
Orlan-
cina Pizá viuda d e d o n Juan Ballester, filla d e
dis sos gendres, la Sra. dona G e r o n i m a
Villa-
don
longa se cuñade, D n . Marti
ren en l o vas d e Pizans la seno ra dona
Francesch y
Mesquida,
de la sefiora
mermassors,
son germa, y la señora
dona
d o n Francesch
FranUnissa
Pizá
dona T h e r e z a G i b l e
se
cuflade, la Sra. [fol. 107 v J dona Dionisia y do-
y la Sra. dona
testament
Eleonor
en p o d e r
B o n e o son cuñat,
Bordils se cufiade. Feu
d e Barthomeu
N o t t . ais 14 Janer 1786.
Martorell
20!
2¡
(fol. ï o S . ] — L l i b r e
ptu
compren
1787 en
Cútcrtery
Antoni
iSof
enterraren en deposit a C a p í t o l
M agdalena
Garau
y
de
la señora
ficiat en la Cathedral,
la E g r e g i a
se-
de
C o t o n e r y Sales muller
Conde
d e A y a m a n s , y filia del N o b . Sr
Miquel
C o t o n e r , y de la Sra. dona Eleonor d e
don Antoni
la
Concepció
y
dona
rit, la dita Sra. se mare, la Egregia S r a .
dona
Ramon
Beatriu
Cotoner
en
lo
vas d e
A b r i l 1787, ente-
Garaus
la señora
Despuig
sos
don G e r o n i m , d o n A n t o n i , don Jordi, y el señor
conjugues;
mermassors, don
d o n R a m o n Garau y
Despuig sos germans, S o r
cuñat
Antoni
Honofra
N e t conjugues son cuñat, D n . Ranion
Torrella
nes
D n . Juan
Sta. Clara se cosina, dona
Subdiaca y Sacrista
d e la
sos cuñats,
(sic) Sor
P r e . y dona
d e T o g o r e s Col·legial d e Nostra Sra. d e Lluch y
Cathedral d e M a l l o r c a
Margarita
la Sra. dona Catherina d e T o g o r e s y Dn. Agusti
Sureda y V a l e r o
N o l t . als 16 Juliol 1784.
Sor
Maria y S o r
Catherina Sales Religiosas del [fol, 109 r.] C o n
vent de Sta. Clara, lo Sr
Beatriu
Despuig
monge
Margarita
en
de Comellas, la
noble
señora dona
Rossiñol y D - s c l a p e s muller d e d o n
toni d e Sales, la E g r e g i a Sra. dona Juana C o t o
de C o m e l l a s y
ner viuda C o n d e s a
señors d o n Balthazar
dona
Montenegro y de MonMaria
viuda ses tias y la seftora
Sales muller del señor
Feu testament
en
Cotoner y
poder
Gual,
dona Catharina
don T h o m a s
de
de
de
Veri.
Guillem Rosetlo
N o t t . ais 17 N o v e m b r e 1741.
Suñers
en la
V i l l al on ga,
filla
nobles
de
gues ya difunts, no feu testament ni obra pia.
De
la
Cavalletia,
25.—
ful.
1788, enterraren en lo
A i s 28 Janer
vas d e sos m i j o r s e n
Capella
Cavalleria Capità
de
Plana
de
Major,
fill
Infanteria agregat a
los N o b l e s
Francisco de
la
Catharina
de P u e y o Marques d e C a m p o f r a n c o , fill d e los
Condesa
liles. Srs. don N i c o l a u d e P u e y o y d e la señora
señora dona Catharina de
dona M a r i a Narcissa d e P u e y o
difunts;
Francisco
los
la señora dona Anna Desclapes y Fuster conju-
señora
ya
de
vas
Catharina
Rossiñol y D a m t t o y
Rossiñol y P u e y o Suñer Juan, Nuñez d e St. Juan
de St. Bernadi vell, l o Ule. señor don
Campofranco
18.—
la
Capella d e S t . R o c h , el señor don R a m o n d e la
Rossiñol y Pueyo, fol. 2.— A i s 11 Janer 1787,
enterraren en lo vas de
Clar
enterrade en lo
Sra. dona Juana C o t o n e r muller de dit don An-
toro, la señora
Homs.
p o d e r d e Juan N i c o l a u
Als 25 A g o s t 1787, fonch
de
Torrella,
[tol. i t o r.j — Rossi noi y Désela pes, fol.
Dn. A n t o n i d e Sales,
l o Sr. Dn, N i c o l a u d e Sales P r e . y C a n o n g e , la
de
Callar,
Puig ses germa-
dona Magdalena Callar, y don G u i l l e m
Feu testament
conjugue?,
Joseph,
Francina Garau Religiosa de la C o n c e p c i ó , d o n
dona Ueatriu y dona Cathatina
Togores
dona
donzella, lilla d e don
respective, l o Sr. Dn A n t o n i d e T o g o r e s y dona
Sta. Iglesia
y
poder
los
Cotoner y don
P u i g d o r f i l a conjugues, germa y
Garau
A n t o n i Garau y d é l a señora dona Beatriu G u a l
Margarita d e Sales viuda se sogra, la Sra. dona
Srs. D n . Francesch y Dn. A m o n i
Beatriu
12
//.-Ais
Garau,fol.
Beatriu Garau y Despuig
se fillastre,
Ra-
de N i c o l a u Clar N o t t . als 20 D e z e m b r e 1785.
don
Sales conjugues. Mermassors, lo dit Sr. son ma-
T o g o r e s y Cotoner
y don
Despuig ses g e r m a n e s ; feu t e s t a m e n t e n
rraren
germans, la Sra, d o n a
Beatriu
mon Garau sos germans, Sor f r a n c i n a Religiosa
del E g r e g i o Sr. don Jaume Ballester d e T o g o r e s
Margarita
señors d o n
dona
Despuig; mermassors, don Joseph G e r o n i Bene-
/. — A i s 5 Janer 1787,
Togores, fol.
ñora dona
don Jordi Garau fill d e los N o b l e s
los añys de
Joachim
Marquesos
mermassors,
N i c o l a u , d o n A n t o n i , d o n Ignaci,
de
don
y dona
Ma-
dona
del
Cavalleria
Aguilà;
la señora dona Elizabet
de don
Jordi
Ule. señor I ) .
de
y
Suau
esta
don
Barard y d e la
de
Ventemilla
mermassors,
la
Grlandis se
noble
muller,
d e la Cavalleria
Vilallonga
Pedro
señors
viuda
sc germana, l o
Orlandis Pre. y
Canonge
ría A n n a d e P u e y o sos germans, ta señora dona
son o n c l o , !o señor d o n Francesch y don P e d r o
María
Or l an d i s sos nebots. F e u t e s t a m e n t e n poder d e l
Chacón
viuda
franco y Dn. N i c o l a u
señora
Marqueza
Dameto
Baronesa d e Escriche
P u e y o se tia, y D n . A n t o n i
de
Campo
sos cuñats,
D . Martina
4
Dameto
de
Pera
Miguel
Roig
de
Thesorer
de la Cathedral d e Mallorca. Feu testament
poder
la
Nott.
ais
[fol. n o v.J — Vilallonga,
fol.
28.—Ais
24
A b r i l 1788, enterraren en lo vas de V i l a l l o n g a s
en
dins la Purissima el N o b . Sr. d o n Juan de Vila-
6
llonga C a v a l l e r del habit de St. Juan fill d e los
N o b . Srs. d o n Francesch d e V i l a l l o n g a y V a l l e s
Janer i 787.
[fol. 109 v . ] — Garau, fot.
señor G a b r i e l Rosselló N o t t . ais 26 Janer 1788,
lo — A i s 5
Abril
1787, enterraren en lo vas d e Garaus el
señor
y d e la Sra. d o n a
Mermassors,
la
Elienor
Bordils y T h a m a r i t ;
dita se mare, don
Fraticesch
203
M a r i a n o , d o n a Catharina Maria, dona Josepha,
dona E l e e n o r d e V i l a l l o n g a
p o d e r d e C a y e t a n o S o c i a s N o t t . ais 8 Mars 1786.
sos germans, dona
9
Togores, fol. jj.—Ais
Sbre.
1788, ente-
Juana Escalada se cu nade, don A n t o n i l ï o n e o
rraren en deposit a
y de
Francisco T o g o r e s Pre, y C a n o n g e d e la Cathe-
V i l a l l o n g a son cuñat, dona G e r o n i m a d e
Capitol
V i l a l l o n g a se tia y los N o b . Srs. d o n Juan Bor-
dral de M d l o r c a , fill d e
dils
ñors don A n t o n i
del
habit
de
Calatrave
dona
Salvadora
lo Ule. señor
los Liles, y nobles
Togores
y Sales
Regiment
tament en poder d e G a b r i e l
perpetuo d e la Ciutat d e Palma, y d e la
N o t t . ais
dona H o n o f r a
3o. — A i s 9 Juliol 178S,
Togores y Sales, fol,
enterraren a C a p í t o l
lo
T o g o r e s y Sales Diaca
dral,
Rosselló
¡7S8.
d e Milicias
de Mallorca,
Ule. Sr. d o n
Ramon
y C a n o p e d e la Cathe-
fill
de los N o b . Srs. d o n
Net
Pre. sos germans,
Sor Maria Josefa
Religiosa de Sta. Catharina
nes, lo Ule. E g r e g i o y
Ballester y d e T o g o r e s
C o n d e s d e A y a m a n s ya difunts; mermassors los
ment
Ules, y N o b Srs. C o n d e d e A y a m a n s
Ule. y noble señor
m e T o g o r e s C o r o n e l l de! R e g i m e n t
P r o dncial
de
Milicias,
Magdalena
dalena
Sta. Clara
y
Sales
ctitïade
y
cosina
el
Religiosa
Onofra
de Sena ses germa¬
noble señor don
Jaume
C o r o n e l l del dit
Regi-
conde
de Ayamans,
d o n Juan
Togores y
Sacrista de la Cathedral
de M i l i c i a s d e M a l l o r c a son g e r m a , dona M a g Cotoner
señora
mermassors,
del C o n v e n t de Sta. M a g d a l e n a y S o r
y d e la Sra. dona
don Jau-
del
Regidor
dit son pare, d o n A n t o n i y don Jaume T o g o r e s
M i q u e l T o g o r e s y Gual, del hab't d e A l r a n t e r e ,
Marg iríta d e Sales y Berga,
d e M a lorca y
consortes;
se-
Capità
Borditls, y d o n M i r t i l l o n e o sos onclos. Feu tes
10 Abril
don
sos onclos. Sor
de Togores
se tía, el
y
lo
Sales
Maria
Sales R e l i g i o s a
noble señor
don
de
Antoni
[ f o l . 11 r r . ] sua, lo l i l e . Sr, d o n A n t o n i T o g o r e s
N e t Cavaller del habit d e St Ju.in son o n c l o , la
y Sales R e g i d o r p e r p e t u o desta
n o b l e señora dona [fol. 112 r.J Beatriu
pitá
del dit
Togores
y
Ciudad, y Ca
R e g i m e n t , lo Ule. Sr. don Juan
Sales P r e . y Sacrista d e esta
dral, y Sor M a r i a T o g o r e s y Sales
Cate-
Religiosa d e
dell viuda se tia, los nobles
Ferran-
señors d o n M i q u e l
T o g o r e s y C o t o n e r y la señora dona
Maria
Puigdot
la
filia
conjugues
sos cosins,
Sta. Clara sos germans, la N o b . Sra. dona Juana
señora dona Sor
C o t o n e r y St. Juan tia sua y viuda del Sr. d o n
C o t o n e r R e l i g i o s a d e Sta. Clara, la Illa,
A n t o n i Sales y B e r g a
dona M a g d a l e n a
espresat
Coronell
q u e fonch del
R e g i m e n t son o n c l o , dün A n t o n i T o •
gores y N e t , d o n Jaume
Pre. lo Ule. Sr. d o n
quezade
la
Maria
Magdalena T o g o r e s
Sureda y
Romana,
la
dona Maria Josepha
F e r n a n d o C h a c ó n conjugues
ñora
dona A n n a
Margarita
Sureda y T o g o r e s
Mar-
Sureda y T o g o r e s , Sor Maria M a g d a l e n a T o g o res
y
Cotoner
Religiosa
Miquel Togores
d e Sta, Clara,
de T o g o r e s y N e t R e l i g i o s a d e Sta. M a g d a l e n a ,
Sor
Honofra de T o g o r e s
Sta, Catharina de Sena
ñora
dona
Francina
y Net
Religiosa
sos nebots,
Veri
y
de
U l i l e , se-
Sureda
viuda
del U l e . Sr. don Juan Sureda Marques d e V t v o t ,
l o l i l e . Sr. don Jaume Sureda y T o g o r e s P r e . y
C a n o n g e d e la Cathedral,
la N o b . Sra.
M a g d a l e n a Sureda, la N o b . Sr. dona
dona
Catharina
Sureda v T o g o r e s viuda del N o b . Sr. d o n T h o mas Zeforteza y Berga, el N o b Sr, don N i c o l a u
Veri
y Sureda, l o N o b . Sr [fol.
iit
v,| don
F r a n c e s c h C o t o n e r y Sales, y la N o b . Sra. dona
Melchora
Despuig
N o b . Sr. d o n
y Dimeto
Antoni
n o b l e señora dona
t a m b e consortes
de
Ouissa
consortes,
lo
Sales y C o t o n e r y la
Boxadors y
sos cos¡ns feu
(
Sureda
testament
en
Net
dona
N e t y el n o b l e señor
y la n o b l e
don
señora
D o z e l l a sos cosins, feu
ment en poder de
testa-
C a y e t a n o Socias N o t t . ais 8
Sbre. 1788,
don
y C o t o n e r fiol seu, Sor Maria
Mar-
señora
M a r i a Sureda y V a l e r o donzella, la noble señora
F r a n c i s c o T o g o r e s y N e t , C a n o n g e de la C a h t e
dona
y
señora
V a l e r o viuda
noble
dral de Mallorca germans, sos nebots, la Ule. seq u e z a d e la R o m a n a , la N o b . Sra. dona Maria
de
noble
Descallar
y Dameto, fol. 37.—Ais
4
Dezem-
bre 178S, enterraren en la Capella del B t o . Ramon
en el
vas d e sos pares
lo Ule. Sr. don
Matheu Descallar y D a m e t o , R e g i d o r
d.-í
esta
Ciutat;
mermassors,
perpetuo
la noble
señora
dona Catharina Despuig se muller, dona
Maria
Josepha Descallar se filia, don Pedro
y dona
Anna
Antich
Descallar
se muller, d o n
Nicolau
Descallar Bayliu de la R e l i g i ó de St. Juan, d o n
Pasqual Descallai P r e . y C a n o n g e
Cathedral
de
Mallorca,
Pre. C o l e g i a l d e Nostra
de la Iglesia
don Jordi
Descallar
señora d e Lluch,
Sor
Maria Josefa D e s c a l h r monje d e Sta. Clara, d o n
Juan Descallar P r e . y
C a n o n g e d e dita
dral, don Joachim Descallar
Cathe-
tots g e r n u n s seus,
dona Beatriu Descallar viuda d e don Francesch
Despuig se tia, y sogra,
dona Beatriu
Despuig
y d o n j u á n T o r r e l l a conjugues, sos cosins. T e s -
203
F n 1 8 1 0 se c o m p r a r o n
A r m e n g o l N o t t . a 14
tament en poder d e Juan
de
Juliol 1 7 7 8 .
[fol. 112 v.] — Ferra
de ¡a Mola,
3(9. —
fot,
Don
Vicente
un
Tofiño
Atlas
marítimo
por el p r e c i o d e
25
duros plata, c i n c o cartas c o n su análisis d e D o n
A l s 25 D e z e m b r e 1 7 8 S , enterraren en lo vas d e
I s i d o r o d e A n t i l l ó u , 2 \ cuadernos d e la o b r a d e
Ferrans don A n t o n i
C i s c a r , un sextante c o n tres anteojos, un
don Antoni
y de
Ferrà
dona
de la Mola
lili
Catarina lianza,
de
mer-
massors, l o Ule. señor d o n A n t o n i F e r r à , R e g i dor
de
Palma,
y don
Lluch
Ferrà
P r e . sos
filis, y d o n A n t o n i Ferrà y M o r a g u e s son net, y
el señor
don
Barenguer
Martorell son
Feu testament en poder d e
Pera Juan
para
semi-
los g l o b o s y otros
varios
titiles de m e n o r c o n s i d e r a c i ó n , y se p r o v e y e r o n
26 plazas d e alumnos
(cinco
de número y
2 t
supernumerarios c o n t r i b u y e n t e s . ( ' )
P o r entonces, l.t guerra d e la I n d e p e n d e n c i a
cuñat
Fonollar
v o l v i ó a dar vi la
a la marina isleña.
Huyendo
d e la invasió.1 n a p o l e ó n i c a , el c o m e r c i o d e C a -
N o t t . als t j A g o s t 1 7 8 8
(
c í r c u l o vertical
taluña en masa, p u e d e decirse, y aun d e
Continuará)
otras
regiones levantinas se había trasladado á nuestra
JAIME DE OI.KZA
V UK ESCAÑA.
ciu lad, sobre t o l o despu t d e la caida
d;
;
Ta-
rrag m:i ( 1 8 0 9 ) y d e la d e V a l e n c i a ^Enero t 8 i a )
en p o d e r d e las tropas francesas.
L A E S C U E L A DE N Á U T I C A
— BE —
PALMA
DE
MONOGRAFIA
Su g i r o , sus barcos, sus almacenes d e
paños, sus mismas fabricas, lué t o d o
trasladado
á M a l l o r c a c o n g r a v e q u e b r a n t o d e los
MALLORCA
ricos
productos coloniales, sus existencias de valiosos
impor-
tadores y gran b e n e f i c i o d e nuestra marina.
El puerto, a penas
HISTÓRICA
frecuentado
antes
p o r e m b a r c a i o n e s de cabotaje, no podía
ner las q u e llegaban c o n
(OONTISU*':TL')N)
pingües
sino
conte-
cargamentos
d e Caracas, V e r a c r u z , Cuba, Jamaica, G i b r a l t a r
Don
José d e C à c e r e s d i ò c o n s i d e r a b l e
pulso a los estudios
náuticos
alentado
im
por
la
y d e los puertos ptiucipales d : Europa c o n los
cuales el tráfico era p o s i b l e .
a c e p t a c i ó n q u e merecían y muy f a v o r e c i d o s por
el C o n s u l a d o q u e n o escatima sacrificio a l g u n o
para dotarles d e los e l e m e n t o s
necesarios
pira
la mejor instrucción d e los futuros pilotos, y así
antes d e adquirir varios g l o b o s celeste
y
terrá-
q u e o s , a c o r d ó la c o n v e n i e n c i a de que tse viesen
los q u e tiene el Marqués d e la T o r r e y el
Con
Desde aquella asombrosa
c o m i e n z o s del s i g l o X V
mente perpetuada el
Ciudadanas,
menes de final d e estudios ; Pilotines)
exa-
(')
no
habia
CÜTti fica d o para embarcar d e ios que «e e n t r e -
—s Don José
Piloto
de
la
d e Cacares
Real
Alferes
Armada.
S. M. de la Eicuela
que dejó
vigorosa
conocido
Mallorca
aunque fuese d e b i d o
y
un
a
«Con
motivo
del
incremento
q u e diari a
mente iba t o m r n d o el útilísimo e s t a b l e c i m i e n t o
Escuela
de
solicitudes q u e se
(1)
y
historiador d e Forenses
p e r í o d o d e tanto a u g e ,
d e la
gaban a los ulutuii'ií d e I., Evcuclá de Náutica ^AÍÍJ IS KÏ).
mer-
circunstancias extraordinarias y fortuitas.
v e n t o d e C a p u c h i n o s » y m a n d ó al Asesor (1807)
la r e d a c c i ó n d e unas ordenanzas para los
prosperidad
cantil y titirítima q u e e m p e z ó á declinar en los
y
la multitud
de
presentaban
Náutica,
para entrar
en
ella en c a l i d a d de alumnos, — d i c e
de las principales o p e r a c i o n e s
el
Extracto
del Real Consu-
de l-'ragj la v primer
Diiector
de S i vejación
y Maestro pur
establecida
ptr
ten d e dicho Real
C o n s u l a d o en Jnnla
Gobernativa
R í a l o r d - n y protexíd * p.jr el R^al C .NSUlado d e MJ r y
de i 1 d e Julio d e 1 ^ 7 - Le doy este 1) jcuin-nlo
Tierra de la O Udad de l'A I roa en ta t la d e M i l i - rea ~
qu - pueda N a v e g a r CIM Plaza d e A^RT-^ado a los P i l o t j s
Ceríífien que José Maria Mayol hij-> di.- DIN JUAN, N a t u ¬
en .[ lalquiera Embarcación
ral d e Pa l:i] t, Al U TU no di dicha
EÜI.'oa y A me ric I pira PEFTECCIONAISE EN ta P.aclica d e
cursado T-n ella
desde
E>^u -I a dt¡ mi carg r li A
13 de A g o s t o
d é 1S0- hasta la
del comercio en Mares
sus H -ludios, y a su regreso
para
de
stt ha depresentar -on el
présenle fecha con sobresáltenle apli.ACIÓN v conducta,
día Ui d e SU N a v e g a c i ó n v holber al repaso paia perfec-
todas las clases de A r i t m r t i c a , G e o m e t r í a s , T r a g o n n m e -
c i ó n ' r s e en el arte devieiulo
trias,
al Sor. Comandante
Co smog ra Ti a y
Na r e f a c í un con arreglo a
Instrucción quedando Examinado, y aprobado
Real
deludas
estas clases en presencia del primer consut Don Joaquín
P u j o l , y el conciliario Don Antonio M a y o l ,
'dos de ta Escuela d e Náutica,
comiciona-
£n virtud d é l o qual y d e
para
presenlarcste
D ICO turnio
Militar de Marina d e esla
los Efectos de ordenanza.
Capital
Palma g de Enero de
l B o 9 ^ J o s é d e C á c e r e r t . # ( E n p a p e l det Real sello cuarto) .
(0
Por R. O . d e 31 de M a v o d e
se mandó abrir,
en Palma ta matrícula d c P i l o t o s del c o m e r c i o .
204
lado
correspondiente
al
varias las p r o v i d e n c i a s
en d i c h o a ñ o
a
propuesti
Náutica, p e r o v i e n d o
cientes y
oido
el
en
a la
Pilotaje
31
de A g o s t o
;SÍc)
asignación
d e v e l l ó n diarios y la
citada
adoptó
de
de
Mezquia
to
reales
por el q u e e s c r i b i ó
también
resoluó
la
d e Ciscar,
impresión a sus
el
como
espensas
d ï esta obra, . j
ce-
1
siones d e 6 d e Septie n b r e y 1 2 d e N o v i e m b r e )
p o r la
estar
suma
escasez
mandado de
que
Real
v i e m b r e de 1805) según
habla d e ella y
por
orden (fecha 24
No-
en todas las
Escuelas
N á u t i c a s de España.»
«Igualmente
de
13
demás
de A b r i l
del
de
tt 3 r 2^ un
nuevo arreglo, cuyo método a producido
y otra
solo
Como
en dicha
Escuela se
fin, y
felices
tr
Maestro
sus
partes
Escuelas
27
una
un
tengan
una
puso la D i r e c c i ó n en el
arregladamente a la Real
ción d e 26 de
de
instrucción (fecha
dirigen las enseñanzas a
q u e todas
dependencia mutua, se
t.
las
Reino,
Febrero
Instruc-
d e 1790, sobre
Náutica,
tal
manera al Í . °
Maestro
H e r m e n e g i l d o de
Mezquia, que
abandonó
se-
Consulado
su
i n c o m o d ó de
cuya
arreglo
de
circunstancia
Don
g u i d a m e n t e el e n c a r g o » .
En 28 d e A b r i l
presentó al
renuncia q u e le fué admitida en sesión extraordinaria de 4 de M a y o , librándusele certificación
de haber c u m p l i d o con e x a c t i t u d sus deberes y
a c o r d ó la
útiles necesarios
de
y
de A b r i l ) se parte del p r i n c i p i o d e que en
de
tria) del Curso N á u t i c o ,
d e hasta t,00o ejemplares
sesión
ins-
de uniformarlas c o n
Departamentos
plaza
o b l i g a c i ó u d e enseñar la
Gabriel
los
déla
efectos
^Aritmética y G e o m e
Don
adelantamiento
Escuelas d e Pilotaje de este
C o n s u l a d o y al e f e c t o
de
primera y segunda clase
E x c m o . Señor
miyor
confiando
la
Hermenegildo
con la
de
cParael
trucción d e las dos
insufi
e s t a b l e c i m i e n t o d e una
de
M a e s t r o de ella a Pon
y Garjicoeche,
d e la C o m i s i ó n
informe pedido
Escuela
interinamente
i 8 u , —fueron
q u e aquellas eran
C o m i s i ó n se r e s o l v i ó el
segunda
ano
gubernativas a c o r d a d a s
habilitación con los
una p i e z t
en el
segundo
oficiándose
mento de
al
Capitán
Cartagena
General
para
que
del
Departa-
propusiese
al
piso de la casa Consular y el aumento d e c i n c o
plazas d e número, a mas d e las d i e z que
habia
existentes», h a b i é n d o s e provisto en j u n t o aquel
62
año
plazas,
librado 32
certificaciones
de
c o n c l u s i ó n d e estudios, dos títulos d e 2 ° ' Pilo¬
tos y 9 d e
d e la
carrera d e A m é r i c a y JO
sobre las. materias
Niuilica al tenor
de Mar
(1)
tas y proponiéndoles diferentes problemas a que responq u e resolvió
con la mayor i x a c t i l u d
Ca-
indicado
pitán dt Navio de ¡a Reat Armada, y * cimprceo por
dis-
i n s t r u i d o en la teoria y
posición V a expensas del Real
Consulado de
para «JO de los olumnts Je su Escue'a de
Palma,
Imprenta
Real. A ñ o de f S i r ,
habiendo
Mallorca
S'avegación.
lomo* en 4 . *
inanitó
al I n te rasado, habiend 3 ex -
presado l u ' g o el reíerído Don Josef de Càceres q u e el
f r i c a r , ¡icndo
Gab'iet
Mitilculas
^ u r a d o e t e x á i n e n DOS horas — E N ^ I . t a d ^ l o q u a l
Cl·lí-JTJ de esluHos elementales de Harina escribo
de
arti-
. .-i • n ! • I - sobre dichas m. leria* varias pregu n -
el Sor Pre si d en 1 e despejar
de orden de S. M. pir D:n
de la Profesión
lo p r e v e n i d o por S. M . en el
c u l o J.* T i t u l a 8 ° de la Real Ordenanza de
DIÓ, y
d e 3 . ° ' d e los mares d e E u r o p a . (')
mas esen-iales
de
Don Jos' f M..* M a y o l
Náutica POR lo qual
solicita de
tercer
estaba
perfectinieote
práctica de dicha prefesióo
le hallaba
Piloto de la
de
acreedor al T i t u l o
que
CATRERA de América
por
haber p r e s é n t a l o Certificación del
Comandante Militar
Con laminas plegadas. Tomo l que contiene el tratado de
de Marina de este tercia de
A ritme tica. Tumo 1 í que contiene el tratada de Geometria.
ordenanza. CON cuyo v o t o j e conforma roo los S r e i . Don
los dos viajes redondos de
Tamo lli que contiene el tratada de Cosmografía v Tomo
A n t o n i o Bsrtoiueu y Don Juan Cotí ner; q u e d a n d o EN
IV que contiene el tratado de
su conseqüència A probado nemiu?
(i)
Acta de examen y
los mares de A m é r i c a .
Ai
Pilotaje.
lí'ulo
de tercer P i l ó l o
de
1810.)
« E n l i Sala Consular de la Ciudad de Patina
Capi-
tal del Reino d e Mallorca, a los veinte y cinco dias del
mes de A g o s t o de mil ochocientos y d i e z . Estando p r e sentes INI Sras. Don Juan Cotoner, T e n i e n t e de N a v i o de
la Real Armada y A y u d a n t e de la Comandancia
de este tercio
Naval
de Marina,
en calilarf de
Don Josef María Mayol para
de A m é r i c a . De todo Jo qual y de que dichos Sres, 'IRmatón esta resolución y o el infrascrito Secretario C e r t i fico.— Por ocupación del Sr, C o m t e
en la de representante
Don Josef de C í c e r e s A i f e r e í
de la Real Armada, D i r e - l o r
de fraga'a, Primer
Presiy
Piloto
Escuela
de Náutica en la de M r o . examinador con a i r e g l o a las
Reales órdenes de ía d e j u t i o d e
t S o i y 17 d o N o v i e m -
bre de i8c^ se procedió al examen de Den Josef
Mayol naluril
de «sta
Isla
y meritorio
Maria
Serra, Secretario. ^Papel DEL Real Sello c u a r t o ) ,
Militar
de este C u e r p o ,
y Maestro de esta
Militar, Juan C o t o -
n e r — A n t o n i o Uirtouieu —José de Càceres—Josef
e D o n Josef C o t o n e r Salas, Don Francisco M o r e y
d e n t e , Don A n t o n i o Bartomeu Consiliario de este Real
Consulado
discrepante el citado
tercer P i l o t o de la Carrera
Maria
q u e fué de la
Escuela Náutica de este C o n s u l a d o , el qual p r e g u n t a d o
Don Mariano
R>ül
C o n s u l a d o de
qnanto
y
Canals, Prior y C o n s u U s por S, M . del
Mar
y Tieira de Mallorca. — P o r
en atención a la suficiencia
concurren en Don Josef M .
a
e idoneidad
que
MavulOlitrunoquefue
de
esta Escuela Náutica establecida con R.-sl aprobación) y
de q e al tenor de las Reales ordenes de t i de Julio de
y 17 de
N o v i e m b r e de
iSot, ha sido examinado
y
aprobado de tercer Piloto de ¡a C i r r e r s de América por
20$
G o b i e r n o el
oficia]
que
viniera a
desempeñar
D i c i e m b r e ) la reimpresión d e 1.000
d i c h o destino.
de
« A l propio t i e m p o para estimular los a l u m nos
a
la
aplicación
Náutica, a c o r d ó el
en los
y
a d e l a n t a m i e n t o en
de
semestre que
según
ordenanza se verifican
todos los años,
dose t o m a d o todas las
medidas q u e han
cido
para
propósito
que
habién-
los
pare-
i ['ara facilitar más
instrucción
de
su
carrera
Escuela con vunos útiles,
cuatro ociantes,
ampolletas una
dos libros
de
ha a u m e n t a d o
particularmente
de 30
cabos q u e
na\iode7o
de longitud,
la
faltando
y que
una
c o m i s i ó n por la R e g e n c i a
y
Juan
de
con
y
ha
la
Curso
res-
y Don
poder
dedicarse
probar su suficiencia
ante las
Marina,
los
M i l i t a r de este toicio
Sor. Don Anton o
Cotoner
M a r i n a , para q u e
certificados
ig
de
Des-
tuvieron
daban a
los
los estudios d e la.
Escuela.
JUAN LLABRIÍS
BERNAL,
(Cantiuuaià.)
HISTORIA
del C o l e g i o de Ntra. Sra. de
cipio
de
Malina y del
Bartomeu Consiliario
lepresentant-i
tanto le despachamos el
Monte-Sión,
d e d e s ú s , d e la C i u -
d a d d e Mallorca, d e s d e su
Coman-
de
dc eslc C o n s u l a d o . — P o r
Naval
que
alumnos una vez terminados
halla
teniente
déla
su-
e x p i d i é n d o s e sus n o m b r a -
pacho Universal d e
Náutica A l f é r e z de Fragata
Armada y Ayudante
debían
autoridades
Herme-
cuales se
d;
Pilotos d e la A r m a d a
al M a g i s t e r i o
se
esta
la
baróme-
y para
500
este c u e r p o ,
(sesión
con snuenc'a del Sor. Don Juan
dancia
Maes-
0
científico d e
La m a y o r parte d e los M a e s t r o s d e Náutica
y P r i m e r P i l o t o de la Real Atinada Don Jojef de Caceres
de la Real
del R e i n o 2 ,
material
procedian del C u e r p o d e
fuerza legal
los
de
Escuela, el
d e 'a C o m p a ñ í a
Navio
Armada
n o m b r a d o en
mientos por la Secretaria d e Estado y del
gratificación por su
mandado
el Maestro de dicha Escuela
Real
y Ortega,
so-
igualmente de
los
pendiente un asunto sobre
trabajo, ('¡
solo
Francisco
Mezquia,
Pedtmmte
periores d e
tomo, cuyo encargo
p e c t o d e haberse separado
de
Joaquín
c o m e n z ó su l a b o r
d e la
por
rosa
para uso d e
reimpresión del
ha c o n f i a d o al C o n t a d o r
negildo
Piloto
la
arbolado
figurada
expresados alumnos
c o m i s i ó n Don
2."
Don
caño
todas d i r e c c i o n e s
esta
primer
el
d e A m é r i c a , y 18
Europa.
En i . ° d e Junio de 1813,
de
sus velas
su l a b o r e o ,
náutico
ejemplares del
d e Pilotos 3 , ^ d e
tro y un t e r m ó m e t r o que costaron 487 libras.
^ T a m b i é n se ha c o n c l u i d o
Ciscar,
d e la carrera
u s
la
náutica para demostrar los rumbos d e la n a v e »
de
y 23 d e 3 ,
0i
15,
y secantes
con todas
que
a.
s e g u n d o s y otra d e
gira en
bre un t a b l e r o en
los
cual se aumentó p o r entonces con un
envergado
m e d i o d e un eje
Este a ñ o , e x p i d i ó el C o n s u l a d o previos
dos
de
tangentes
manifiestan
necesidad
(lunter,
c o m o d e una vara
aparejado y
la
tro d e la
F e r n a n d e z , y un m o d e l o d e
nes
ejemplares
d e d i naciones,
con
seis escalas
senos
de
correspondientes exámenes, 9 títulos d e P i l o t o s
académica
a d i c h o s estudiantes
astronómicas
y escasez que de eüos se e x p e r i m e n t a » .
premios
recaigan en los v e r d a d e r o s b e n e m é r i t o s » ,
tablas
amplitudes, ascensiones, etc. p o r
e s t a b l e c i m i e n t o de premios
d o s exámenes
más a
la
las
corp
el
ordei?
Rectores, y
de
prinlos
años.
(CONTINUACIÓN)
pré-
de
mucha nobleza d e la
de nuestro Secretario y autorizado con el sello de esle
C i u d a d con ser el t i e m p o
Vino acompañado
l l u v i o s o , El P.* R e c -
Real Consulado, en virtud de cuyo N o m b r a m i e n t o se le
tor e n t o n o el T e Deum laudamus y prosiguió la
pondrá en
Capilla d e la A s e o a dos choros, la qual después
senle N o m b r a m i e n t o turnado de nuestra mano y de la
Posesión de la Plaza
carrera d e A m é r i c a
para
de tercer P i l j l o d e la
|ue puedas
servilla
con las
exenciones y d^mar prerrogativa? concedida? a los de su
canto
solemnes Vísperas con variedad
de
ins-
clase.-—Palma de Mallorca 16 de A g o s t o de 1810.—José
trumentos músicos. N o t ó s e que este dia havien-
Cotoner
d o sido los precedentes m u y serenos y estériles
Salas—Francisco
Morey—Maiiano
Canals—-
Visto 13u,no—Antonio d e A g u i r r e ( C o m a n d a n t e de M a rina)—Jugar
del S e l l o — J o s é
M.
n
Sevra, SeCreUrii * .
( P a p e l del Real Sello s e g u a d o ) .
(1)
Encargados Don Juan Francisco de M e z q u a
y
su hijo Don H e r m e n e g i l d o de la impresión y corrección
de la obra de Ciscar q u e se liiaba en la Imprenta
recibieron
d e l Consulado
la cantidad de i . o o o
Real,
reales
da Vellón en « o n c e p t o di gratificación por aquel tiabajn,
de
agua;
començo
lluvioso y vientos d e
a
trocarse
el
tiempo
más c o m o considerándola insuficiente pidieran
entablo e recurso que tras enojosas
i t fin «n 181S,
en
manera q u e no p o d í a m o s
16.000,
incidencias t e r m i n ó
abonándose a Don H e r m e n e g i l d o
c o m p l e t a r la suma de S.ooo reales,
dre ¡labia l a l l e . i J o por eulpncea,
hasta
puesto que su p a -
20(5
hazer bien los fuegos a p e r c e b i d o s
y
la
much
C h a r i d a d de los P . " D a m i n i c o s y d e las
otras
" rendo P. Fr. Raphael Serra P r e d i c a d o r
de la Sagrada
R e l i g i o n t s l o v e n c i ó t o d o señalándose en repi-
por la tarde
car las campanas y en
en
las
noches
luminarias, etta y
siguientes. La mañana
quinquagesima
necio
hazer
tan
q u e fue el i .
pues de
de los tres,
u
borrascosa y lluviosa
como
la
ama
el
dia
p r e c e d e n t e havia ya c o m e n ç a d o , y l u e g o por la
alborada los minístrales
de
nuestra
desde el
Campanario
Iglesia hizieron la salva al dia.
Lo
q u e también se g u a r d o los tres dias. C o n
c o m e n ç o a sobrevenir a rios
esto
la gente a confe-
Orden
como
i o
también el siguiente,
sica de instrumentos y vozes. El martes postrero
dia destas
fiestas
por
haver
amanecido
s o s e g a d o el t i e m p o fue también
misma solemnidad
el
Muy
q u e los otros dias. P r e d i c o
R d o . P. 1T, Hartholome P i z a Prior del
C o n v e n t o de S.'° D o m i n g o
tiene el Interim del S .
!3
q u e en este
dres
los
Señores
Virrey,
C o m e n ç o s e el
misa el P.
c
Audiencia,
officio
Cabildo
etc.
mayor, y en el canto
la
R e t o r y por estar indispuesto el Sor
O b i s p o n o p u d o predicar c o m o
ser
Assitian
mucha
lo deseava por
d e v o c i ó n q u e tiene al lí,*° K*
nías
p r e d i c o en su lugar su V i c a r i o general el
Doc¬
tor Sant A n d r e u que dixo bellezas del
d e toda la C o m p a ñ í a .
las platicas que los otros años
solian
hazerse
por estos dias en nuestra Iglesia del Santissimo
Sacramento:
Seys P . " se partieron
entre sí las
virtudes mas insignes de nuestro B.'° F r a n c i s c o
para tratar dellas en estas tres
fiestas.
Aunque
c o n la expectativa de la procession general
q u e l u e g o se d i r á ) no h n v o mas de una
en este día i . ° p o r q u e
el
(de
platica
Señor O b i s p o
havia
traçado con la gran d e v o c i ó n que tiene al Santo
q u e este día saliesse de la S e o t o d o el C l e r o de
d e la C i u d a d c o n
general
con
nuestra
Iglesia
los
Religiosos en procession
el cuerpp de S .
10
Práxedes
por la necessidad
de
hasta
lluvia, y
estando ya juntas las R e l i g i o n e s y C l e r o y los
oficios
con
sus pendones
tanta lluvia q u e
para
salir,
disparó
no solo h u v o de cesar la p r o -
cession pero también ¡a cavalcada y pa^eo Real
q u e el
Señor
Virrey
tenia a punto
c o n los j u r a d o s y toda
p a r t i e n d o d e la Plaça
conclusión
la
la
de nuestra
plaça
estuvo a r m a d o un castillo
menas y una
machina
pletas
para
salir
de la C i u d a d
Iglesia.
For
deste primer dia siendo ya entrada
n o c h e en nuestra
gran
noble
gran
delante la
Iglesia
c o n sus garitas y al-
torre de homenaje.
A
esta
c o m o salia la gente de las c o m -
solemnes se le p e g o fuego a vista de los
Señores V i r r e y , C o n s e j o s reales etc. D o n d e
grande
el
alboroço
del p u e b l o
porque
buen rato el i n c e n d i o del castillo. L a
del 2 . dia siendo el t i e m p o
0
fue
m e n o r el concurso,
y del Santo
fue
duró
mañana
qual el pasado
P r e d i c o el M u y
no
Revé-
resulto no solo
Xavier
pero
otros
Pa-
Destos
tres
la gloria de D i o s
también, los pecados
sin n u m e r o q u e en estos dias suelen
se han i m p e d i d o . V la misma
cometerse
lluvia se ha teni-
d o por singular m e r c e d de Dios alcançada por
intercession del S.'" X a v i e r .
Santo y
P o r la tarde en lugar d e
con
graves del mismo C o n v e n t o .
dias de fiesta
Reyno
Officio de la Inquisición
Q u e d ó s e a c o m e r con nosotros
gente,
mas
m a y o r el con-
curso de todos. C e l e b r á r o n s e los officios c o n la
horas.
Iglesia no cabia d e
huvo
nuestra Iglesia ¿ran entretenimiento de mu-
sarse, y ganar la Indulgencia plenària de las 4 0
La
famoso
de San F r a n . . Este dia
Las
escuelas
c o m o las q u e toca
al
asunto
principal deste C o l l e g i o este año se han señalad o no menos en lasletras q u e en virtud.
ronse
muchos de nuestros
Entrá-
discípulos en varias
R e l i g i o n e s y c i n c o en la nuestra. D e los quales
es d i g n o q u e se refiera aqui la d e v o c i ó n
acom-
pañada de no menos discreccion de vno dellos
en saberse
desembaraçar
de
estorbos
que
le
salian al encuentro. Parque siendo este sobrino
de
vn
canónigo
de
la Catedral
con
prendas
ciertas de serle c o a d j u t o r ; o b t u v o secreta l i c e n cia deste su tío para entrar en la
dia antes
propuso
de
con
la
Comp
1
y el
entrada temiéndose su madre
algunos
deudos
Eclesiásticos
y
religiosos q u e se assegurasen
desto con el y se
lo demandasen, y t o m á n d o l o
aparte en la Igle-
sia M a y o r le preguntaron c o m o
madre y quería
burlar
assi dexava su
sus esperanças por ha-
zerse t e a t i n o : mas el a d v i r t i e n d o la ambiguidad
desta postrera palabra
atajo con de/.illes
pronta y brevemente les
que
proposito de hazerse
podia
n i d o y q u e les prometia
no tratasen
dello.
jurarles
que
tal
teatino jausas lo havia tede
alli a delante
Q u e d a r o n tan
que
deslunbrados
c o n la respuesta q u e t o m á n d o l e de
la mano se
fueron y le dexaron en Paz, L u e g o el C a n ó n i g o
su tio disimulando
con ellos p r o c u r o asegurar
mas su n e g o c i o (pues es muy d e v o t o de nuestro
Instituto)
d i x o : la C a l o n g i a quería y o darle mas
pues el hace harto
contento
mejor
de su buena
elección
dicha y sera
estoy
muy
grande
¡a
mía en q u e un sobrino mío viva en tal R e l i g i ó n .
A q u i se estendio tanto en alabar la C o m p . " cjue
207
los mensajeros q u e a el havian
no se altaron e m p e ñ a d o s
y se fueron
venido.
bien
Con
para dezir o t r o tanto:
differentes
de lo q u e havian
ocasión de la venida del P.
vincial a la visita deste
nuevos
t r a y d o su sobri-
fervores
Coll,"
Se
tardo
mucho
en
salir un mensaje
Parnaso con dos
del
gándolas d e paite de las musas al niño q u e
"¡ual
las t o m o y con
avisadas
despertaron
raçones a n d u v o
sentándolas sobre las
cabeçns
esctiolares
d e l o . sustentantes.
Salió finalmente el
d e las musas y
Religiosos
escuelas.
d e los aventajados
mínimos;
L a qual honraron con su presencia el
luego
el
que
frequen:an
començando
P.
que
por
los
nuestras
Aula
oyentes
Provincial
e
la
visi talles
en
su
hábiles le dieron
clase
la
e x o r d i o s muy bien
supieron
llegado
bieron para su r e c i b i m i e n t o
a
de
della
havia
bien
se
que
aperci
y el dia q u e
los
con
mas
sendos
aciunes
laraute
parabién
i n g e n i o s c o n c l u y o la
los jurados etc. y
salían admirados
a M a l l o r c a el
por no
p o d e r entrar m i s
muchos. Los que
de
ver
de
También
se
la vieron
en tan tiernos
tan acertadas.
taron los fervores
tiesta.
cabildo,
se
años
acrecen-
nuestras escuelas con
la
sus
succesion d e L e s maestros en las aulas inferiores
conclusiones d e lo q u e en su aula se lee; y otros
y d e dos en las superiores: / c o n el Prefecto del
doze
atrio q u e el P . ' Prov.-'
salieron
cada qual
recitados. Sustentaron
dando
huvieron de b o l v e r
entro
discípulos
venida
las
havia p e d i d o el
assi entre nuestros
a
con
argumentarles
varias
llanas dava al d i c h o
P.
la
c
tanta sal y
d e aquella
gracia
t o d o s . Estos
que
mismos
m í n i m o s con ocasión
pare
ellos
I V Pro
11
bienvenida: y
y
con
dieron m u c h o gusto
dicipulos d e la Clase
d e la
deseavan
sible p o r yrse
las
musica, q u e c o m o
P.
d¿ N . '
li. P.
u
Ignacio
se a c r e c e n t ó t " con prece ierle un a c t o i m p r e s o
d é l a s principales materias
d e S.'° T h o m a s , el
d e nuestras
qual
escuetas
d e todas las
sustento vn
cpte
por
partes
Theologo
ser pariente
una d i g n i d a d desta Catedral fue muy
de
solemne.
se
H a l l ó s e preseute el S o r O b i s p o con su c a b i l d o ,
la
el Sor
una solemne
tener
tan
e
s o l e m n i d a d assi m ; s s m o
colocación que
fiesta
presente
esto postrero no les fue
el
a
de
sen do en esta visita. La
1
n u e v o retrato d e
traçada
aunque
Caste-
hedad recitaron
havia d e hazer en ella del
A n u n c í a l a ; tenían
también
poesías latinas y
disputas se interpolavan con
eran niños y
que
•*
entre-
Pro-
e
d e n t r o d e casa c o m o en los oyentes seculares y
Y
monte
artificiosas guirnaldas
presto. Pero
al
po-
después
Virrey
etc.
y el dia
missa nueva d e nu P
E
tencia del P.
luego
4
rTo.'
1
siguiente
d e los
tuví nos
nuestros con as's-
suce l i o tras essa
Missa mayor q u e c a n t o el mesmo P.
c
Pro.*
la capilla d e musica d e la A s e o . T r a s la
1
la
con
mayor
se hizo la fiesta no en su aula sino en la sala d e
siguió otra missa nueva de o t r o d e los nuestros
la C o n g r e g a c i ó n , t e m i é n d o n o s ya de las quexas
p o r q u e en
q u e podria
Sin el qual acto d e T h e o l o g i a por el N o v i e m b r e
haver
p o r la
C u p o l e s la suerte a dos
clase d e lo noble desta
i n g e n i o s ; los
quales
estrechura del
aula,
d i c i p u l o s d e la
misma
C i u d a d d e muy buenos
p o r su
o r d e n subieron
la cátedra enfrente d e un h e r m o s o q u a d r o
entonces
se
havia
acabado
m i n i m o s . Desde alli
el i . "
un quarto y
en
medio
con tanto ser y
esso tienen
voto
gracia
para
que
su aula
de
o r ó por espacio
de
alabanga de la
que
díxeron
todos
los q u e
siete
de
musica
sa'ieron
differentes c o n d i s c í p u l o s que c o n varios géneros
d e poesías
labraron
un
ramillete d e flores
vertudes q u e del v e r g e l s o b e r a n o d e la
havian c o g i d o .
Tras
esso
a c t o general deste año c o n el susodicho y
conclusiones
el
aun
mayor c o n c u r s o q u e el antecedente.
(ContinuarA.)
JAIME UE O L K Z A Y DF. E S T A Ñ A .
los
dos
Notes Bibliogràfiques
de
Virgen
niños
Eran
todas
Some nurecorded Spanish
Brasses,
b y W.
A.
Spp.
baxaron a sus sillas y al poste para responder a
a modo de
defendió
dos dias c o n t i n u o s
2.° otro tanto sobre
Aca-
rato
por
en
bado
otro
Iglesia
quatro.
mas
el m i s m o a r g u m e n t o tan bien c o m o el i.°
el
dias se ordenaron
vno d e nuestros escholares T h e o l o g o s
en nuesfra
Virgen
q u e no hizieran
los retóricos. L u e g o o r ó el
a
aquellos
J.
H e m p , F. S.
(127-134)
4.°
1 lámina
i
gravats.
acomo-
dadas a la V i r g e n y a la fiesta de aquel M i s t e r i o
A q u e s t acurat i minuciós
estudi sobre
uns
con las q u d e s assi los q u e respondían c o m o los
quants bronzes espanyols,—extret d e X Arckaco-
que
logical
argumentavan
dieron
grande
gusto.
No
Journal,
on fou
primer
publicat,—vé a
308
ésser un
complement
of Facsimila
tinento/
degut a l'obra. A
of Monumental
sepulcral d e Don
d e R i b e r a a la C a r t o i x a d e
Sevilla
l'únic d ' E s p a n y a . Mr. H e m p
aquesta
afirmació
ha
d'estudi
recorreguda
amb
Pa ra fan
el dóvia per
cuida de desmen
amb
els
presenta, quatre dels quals
llorca
Cou-
l'autor del (pua), W . J. C r e e n c y ,
Europe,
al parlar del b r o n c e
tir
Boof.
Brosses of the
tables. La
encara
espessa
recons
ofereix t a m b é riquíssims
guiatze
Lull
sobre
actual d'una sepultura dc un m e m b r e
reste
fou
una
Cor-
d e V i l a r d í la, únic
q u e q u e d a dels
ornaven el vas
del
primitivament al claus-
forma
ja
diu
de
que
el
follet
les
idees i
lultans
afalagadora
sobre
l'art
Bonaventura, i són els
de
fragments del
Soldevila,
descrit
vas
segons
el
ms. d'rin C a l a f a t .
del primer dels quals es dóna la r e p r o d u c c i ó an
una lámina
apart,
l'escut d'armes i
Ms. H e m p
diversos
de
una
n'estudia
segon
mostra
un
de
i descriu
indrets: la
l'arquebisbe
dral
i del
la
monumental
Fernandez d e
Tarragona;
Madrigal,
i
els
a
vasos
Avila,
de
dels
i
llegenda,
banda
H e r e d i a a la
l'escut
de
quatre més
Pere
actualment al Museu del L o u v r e ,
Solsona;
gravat
Bisbes
Manrique
Alonso
de
Lara,
a
Avui
el
distingit
arqueóles
Ang'cs,
autor
del precedent estudi, torna ésser a la nostra illa
sobre
medicina, i, deixant per
la
filosofia
è ï ara el Libcr
pendió sa
principiotum
medicime,
i
De
altres,
Doctrina
Pueril,
de Contempla<ió.
y
passa al
Ars
i el
dc Scicncia
moral
o
generals lulians
guent tot seguit una sèrie
78 d e
la
sobre
de definicions
tretes
U n a obra d e tan reduides
proporcions com
merèixer, fruit d e les seves excursions, una nova
d i v u l g a c i ó , força
c o n t r i b u c i ó a la nostra història.
homes han cregut que la medicina
més
un
d'agrair
tan
fi
vast
no
podia
apologètic
certament.
Per Josep M . ' Serra
Comentaris).
de
Martínez.
Barcelona, 1934,
lul·liana era
U n a d e les p r o v e s d e
totes les grans
la macisa valor
d e caràcter
produccions
ès aquesta p r ò d i g a
fona-
fou en è p o q u e s passades digna d ' e s t u ü , i
almenys, atenent a sa història gloriosa,
d e l'esperit
acomo-
J. P. 1 M .
humà,
que
avui
deuriem
dant los al nostres t e m p s * .
genèric a
fertilitat d e comentari
filosò-
diu l'autor, i « N o ; la M e d i c i n a lul·liana
treure'n alguns coneixements d e profit,
8.° 31 p p .
m e n t a l d e l'obra luliana,
fiques,»
de
«Alguns
una novela o un tractat d e disquisicions
i
del
llibre de « C o n t e m p l a c i ó » .
primari
{Apunts
la
retrà-
«Doctrina Pueril», i
que
Luliana.
la
LJibre
d e o n t o l o g i a medica,
tenir
medicina
et
dels
D'aquests llibres n'extreu sumà
sia grata és el nostre desig i la nostra esperança
La
la
com •
sani tat is
comentari
tema
li
de
ocasió
mèdica q u e contenen
l Arbre
riament els principis
filosofia
m'dicintc,
regio nibus
sobre un
l'estada a M a l l o r c a
doctima
Lavihueta,
més detinguda
la present
en un segon viatge. Q u e
de
l'estudi d j l s llibres exclussivament mèdics, c o m
del capítol
Córdoba.
tan
Medicina
on es contenen Ifs idees
fontamentals
textos referents a l'art
de
els
res-
Martínez c o m e n ç 1 natural-
de
Zatrillai
en
la c o n c l u s i ó
d'una
c o m a cos
Magna
in/irmitatis,
provinent de
qual
de conservar i
per Bernat d e
de
C^te
del
disperses
l'existència
Ei Sr, Serta d e
ment, per l'Ars
l·iliaties
A p a r t d'aqnests quatre bronzos mallorquins,
titol
per arribar a
de
Luliana, professada ja
de S
el
referències
el sigle X V I , a Paris
d'Anthoni
de
primera,
totes
E l quart ès d e S.
capella
al « F o m e n t
sumària-
no's pot considerar pròpiament c o m un b r o n z e .
Francesc, a la actual
fruit
recerques,
estudia l'autor,
taurar la salut,
l'auior
medicina i,
d jnada
En el seu treball,
1904 quan la translació del c h o r ; i la banda
que
de
ment c o m c o n v e n i a a la seva intenció
llibres
encara
cercar
Lall sobre l'art d e
encapçala aquesta nota.
tre i remogut del seu posterior e m p l a ç a m e n t en
Angles,
senyor
es anat a
pacients i doctes
conferència
a
devoció
Culturan d e Barcelona, p e ' g e n e r d e 19z 1, q u e ,
ampliada,
inédenti
a la C a p e l l a d e
pus Christi; l'escut d e P o n s
Joan
l'art
primer d e la seves
bronces, tres n'hi ha d e la
quatre q u e
Ramon
verge,
insospitats
la l'jresía. LI
m e t g e , hi
les idees iué lites d e R a m o n
en
guarda
selva
destriar los a mb lleal
Serra de Martínez,
viatge
de
tressors
avançant a peu ferm dins
en
són
pedreres i n a g o -
fronda luliana, q u e
que
l'autor
Cervantes,
inexplorats
Ma-
C a t e d r a l , i són: l'escut d e P o n t , en l'únie
c a n o n g e d'aquest n o m ,
Dant,
exemples
per
Garau
el
corresponen a
la c o m p a n y i a i l'expeit
ficat d e la familia
Homer,
qui s'aventuri a
del nostre c o m p a n y Sr. Isasi.
D'aquests quatre
permet.
aquest sentit, c o m sap tothom,
ESTAMPA
D'EN GUASP.
Tomó S.S
A R 0 t ' E D l . O C I C A
l.t'LIAXA
I.ÁI'IIIAS 1 >K lïHilM K I.N (.A CATEDKAI. IHÍ M Al.l.nttCA
LAN. X , " n . v i