Rima XI
—Yo soy ardiente, yo soy morena,
yo soy el símbolo de la pasión,
de ansia de goces mi alma está llena.
¿A mí me buscas?
—No es a ti, no.
—Mi frente es pálida, mis trenzas de oro,
puedo brindarte dichas sin fin.
Yo de ternura guardo un tesoro.
¿A mí me llamas?
—No, no es a ti.
—Yo soy un sueño, un imposible,
vano fantasma de niebla y luz.
Soy incorpórea, soy intangible,
no puedo amarte.
—¡Oh ven, ven tú!
Gustavo Adolfo Bécquer
Tòpics literaris
Donna mundana: representa el caràcter negatiu de l’amor físic i la passió sexual. És
una dona arrelada a la terra, pura passió i carnalitat. Representa el pecat i el desig que pot
dur a l’home a la bogeria.
Es representada com una dona voluptuosa, lasciva, provocativa i desvergonyida. Perpetua
el tòpic de la dona canviant i voluble.
Donna angelicata : el tòpic fou creat per G. Guinizelli i perfeccionat per Dante. La
dona és símbol de la perfecció espiritual. Representa la puresa, la tendresa i la maternitat.
Així mateix es representada mitjançant unes característiques idealitzades de bellesa
femenina: rossa, de pell blanca, ulls clars, galtes vermelles i coll de cigne. A més a més
d’elegant, innocent, angelical i fins i tot divina. Aquest ideal de dona es perpetuarà durant
segles a la literatura.
0
