Rima XI Bécquer - IES La Asunción de Elche

Rima XI
—Yo soy ardiente, yo soy morena,
yo soy el símbolo de la pasión,
de ansia de goces mi alma está llena.
¿A mí me buscas?
—No es a ti, no.
—Mi frente es pálida, mis trenzas de oro,
puedo brindarte dichas sin fin.
Yo de ternura guardo un tesoro.
¿A mí me llamas?
—No, no es a ti.
—Yo soy un sueño, un imposible,
vano fantasma de niebla y luz.
Soy incorpórea, soy intangible,
no puedo amarte.
—¡Oh ven, ven tú!
Gustavo Adolfo Bécquer
Tòpics literaris
Donna mundana: representa el caràcter negatiu de l’amor físic i la passió sexual. És
una dona arrelada a la terra, pura passió i carnalitat. Representa el pecat i el desig que pot
dur a l’home a la bogeria.
Es representada com una dona voluptuosa, lasciva, provocativa i desvergonyida. Perpetua
el tòpic de la dona canviant i voluble.
Donna angelicata : el tòpic fou creat per G. Guinizelli i perfeccionat per Dante. La
dona és símbol de la perfecció espiritual. Representa la puresa, la tendresa i la maternitat.
Així mateix es representada mitjançant unes característiques idealitzades de bellesa
femenina: rossa, de pell blanca, ulls clars, galtes vermelles i coll de cigne. A més a més
d’elegant, innocent, angelical i fins i tot divina. Aquest ideal de dona es perpetuarà durant
segles a la literatura.