Jurisprudència penal - Il·lustre Col·legi d`Advocats de Barcelona

190 novetats- legislatives.qxd
23/06/2004
12:37
Página 36
LEGISLACIÓ I JURISPRUDÈNCIA
Selecció de les últimes novetats legislatives publicades al BOE
MATÈRIA
DISPOSICIÓ
Vehicles de motor. Assegurances
Resolució de 9 de març de 2004, de la Direcció General de assegurances i fons de pensions, per
la qual es dóna publicitat a las quanties de les indemnitzacions per mort, lesions permanents i incapacitat temporal que resultaran d'aplicar durant 2004, el sistema per la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació.
BOE 06.04.04. Entrada en vigor 26.04.04
* Aquestes dades han estat facilitades per la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Jurisprudència penal
Marc Molins Raich
Col·legiat núm. 23.841
Comentari de la sentència de
l'Audiència Provincial de Barcelona,
de 4 de març de 2004. Procediment
del Tribunal del Jurat 1/2000.
L'infantilisme extremat dels acusats
ha de ser reconegut com bonificació
punitiva en el moment de la individualització de la pena.
En el cas que ara ens ocupa, el Tribunal del Jurat considera provada
l'autoria dels dos acusats de l'homicidi d'un ciutadà marroquí pel que
varen ser processats. Entre altres
circumstàncies, durant la fase d'enjudiciament es va considerar suficientment acreditat l'extremat "infantilisme" dels acusats que, malgrat
haver assolit la majoria d'edat, en el
moment de cometre els fets presentaven un grau d'immaduresa personal que podria ser equivalent al de
la personalitat d'un adolescent de 14
o 15 anys. Aquesta circumstància,
degudament inclosa en la interlocutòria de qüestions justiciables, es
va considerar degudament provada
en mèrits de la testifical deposada
pels agents policials actuants així
com per la pericial psicològica a què
van ser sotmesos ambdós acusats.
Sobre la base de l'anterior, en el
moment de la individualització de
la condemna, el Magistrat President
els reconeix i els aplica una bonificació punitiva en considerar que
l'infantilisme dels acusats va haver
de condicionar necessàriament la
seva actuació delictuosa.
El nostre ordenament jurídic-penal
fa servir una sèrie de convencions
normatives que serveixen per distingir tres estatuts diferents davant
la llei penal: el menor d'edat (menor de 18 anys), el major d'edat (des
dels 18 anys) i el jove (per a determinats casos quan l'imputat hagi comès
els fets entre els 18 i els 21 anys d'edat).
Segons el que estableix l'article 19 del Codi
penal, l'enjudiciament del menor d'edat no
es portarà a terme segons les disposicions
d'aquest text normatiu sinó que s'haurà d'a-
36
MÓN JURÍDIC
JUNY 2004
dequar al que disposa la Llei Orgànica de
Responsabilitat del Menor. Aquesta norma
que formalment es pot considerar com una
llei penal, es troba processal i materialment
orientada per tal d'assegurar una intervenció
sancionadora i educativa que possibiliti la defensa de l'interès prevalent del menor.
En segon lloc, l'article 69 del Codi penal que encara no ha entrat en vigor- contempla
la possibilitat de que el major de 18 anys i
menor de 21 es beneficiï del tractament penològic que s'estableix en la Llei de responsabilitat penal del menor en els casos i amb
els requisits que estableix l'article quart de
la mateixa norma (menor gravetat dels fets,
primarietat delictiva i conveniència per a
l'acusat atenent el seu grau de maduresa
personal).
Sense perjudici d'aquest benefici, al que
puntualment poden accedir els qui compleixin les condicions al·ludides, el Codi penal
estableix una presumpció "iuris et de iure"
en reconèixer apriorísticament la plena imputabilitat del major de 18 anys en entendre
que el mateix gaudeix d'una maduresa suficient com per comprendre l'eventual il·licitud del seu comportament i la capacitat d'orientar la seva actuació conforme a tal
comprensió.
Tanmateix, seguint l'anàlisi seqüencial de
les categories dogmàtiques que s'integren
al concepte de delicte, en el
context de la culpabilitat
penal poden apreciar-se
circumstàncies personals
de l'imputat que matisin
aquesta presumpció i que
hauran de tenir un reflex
autònom en la mesura del
càstig.
En el cas que ens ocupa,
la recent adquisició de la
majoria d'edat dels dos
acusats en el moment de
cometre els fets, no impedeix al Jurat d'apreciar la
seva flagrant immaduresa
(equivalent com hem dit ja
a la d'un menor de 14 o 15
anys). Aquest fet no els
exonera de la responsabilitat que es deriva del Codi
penal però que sí els ha de
fer beneficiaris de la bonificació punitiva que tan
encertadament els reconeix
el Magistrat sentenciador.
A tall de comentari personal, la resolució que ara
ens ocupa ens mereix una
valoració molt positiva en
la mesura que es val d'un
criteri d'individualització
de la pena prou obert i
flexible - alhora que motivat- com per donar cabuda a les particularitats que
suscita la fenomenologia
criminal. Mitjançant
l'adopció de posicionaments com a aquest, la
necessària articulació
d'uns criteris cecs que
delimitin objectivament la imputabilitat
de la inimputabilitat, no converteixen a
la norma penal en un referent buit i
desproveït del caràcter personalíssim que
sempre ha de tenir el retret jurídic penal.
190 novetats- legislatives.qxd
23/06/2004
12:37
Página 37
LEGISLACIÓ I JURISPRUDÈNCIA
Jurisprudència registral en matèria mercantil
José Juan Andújar Santos
Col·legiat núm. 21.668
Resolución de 3 de enero de 2004 (BOE
de 18 de febrero de 2004).- Sociedad
anónima. Junta general: Los cargos de
presidente y de secretario de la junta
pueden recaer en la misma persona si
el acuerdo se adopta en junta universal
y por unanimidad de los accionistas.
Dice el artículo 127 LSRL (aplicable a las
sociedades anónimas unipersonales en virtud de
la remisión que se contiene en el artículo 311
LSA al capítulo XI de la Ley de Sociedades de
Responsabilidad Limitada) que el "socio único
ejercerá las competencias de la Junta General, en
cuyo caso sus decisiones se consignarán en acta,
bajo su firma o la de su representante (...)". Por
tanto, cuando un solo socio "celebra" una "junta
general" se prescinde de la figura del presidente
por imposibilidad obvia de cumplir las funciones
que reglamentariamente le son propias (v.
artículo 102 RRM), o que estatutariamente se le
hubiesen atribuido, y de la del secretario porque
no existe necesidad de redactar el acta para su
sometimiento a la aprobación de los socios
asistentes y si únicamente para recoger el
contenido de las decisiones adoptadas por
el socio único.
Pues bien, por existir identidad de razón, se debe
admitir la posibilidad de que en el caso de
una junta general universal, los socios por
unanimidad acuerden que los cargos de
presidente y secretario de la junta recaigan en
una misma persona dado que, como dice la
Dirección General, "estando todos los socios (...)
conformes con la concentración de las funciones
en uno de ellos, no tiene sentido la imposición
de designación de dos personas para
desempeñarlas, en la medida en la que la
credibilidad del acta reside primordialmente
en su aprobación y no tanto en su firma".
Resolución de 15 de enero de 2004
(BOE de 9 de marzo de 2004).
Registro Mercantil: El apoderado
no tiene facultad certificante.
Solicitado al Registro Mercantil el depósito de
unas cuentas anuales, el Registrador acuerda no
practicarlo porque quien certifica los acuerdos
correspondientes en calidad de administrador
único de la sociedad no figura inscrito como tal
en el Registro Mercantil y si únicamente como
apoderado.
La Dirección General confirma la calificación
registral, dado que la facultad de certificar las
actas y los acuerdos de los órganos colegiados de
las sociedades mercantiles corresponde en exclusiva a los miembros del órgano de administración
en la forma prevista en el artículo 109 RRM. Es
decir, se trata de una facultad que no cabe delegar
en un tercero, a diferencia de lo que sucede con
la facultad de elevación a instrumento público de
los acuerdos sociales que, conforme el artículo
108 RRM, cabe atribuirla a terceros no miembros del órgano de administración de la sociedad.
Resolución de 24 de febrero de 2004
(BOE de 15 de abril de 2004).- Sociedad
limitada. Junta general: La convocatoria
judicial de la junta debe respetar las
exigencias estatutarias o legales en
cuanto a la forma en que ha de realizarse
Se procede a la convocatoria judicial de la junta
general de una sociedad de responsabilidad
limitada a través de la publicación del anuncio
de la convocatoria en el BORME y en uno de los
diarios de mayor circulación en el término
municipal en que estaba situado el domicilio
social. Sin embargo, los estatutos de la sociedad
preveían que la convocatoria se realizara por
correo certificado. La Dirección General
confirma la calificación del Registrador de no
tener por celebrada la junta general en atención
a que no se respetó la forma de convocatoria
prevista estatutariamente. En este sentido,
ver resolución de 29 de abril de 2000.
MÓN JURÍDIC
MAIG 2004
37