DIARI DE SESSIONS - Corts Valencianes

DIARI DE SESSIONS
IX Legislatura
Reunió número 8 • 2016
COMISSIÓ DE COORDINACIÓ,
ORGANITZACIÓ I RÈGIM DE LES
INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT
realitzada el dia 1 de febrer de 2016
Presidència de l’Il·lustre
Senyor Alfred Boix Pastor
SUMARI
Proposició de llei per la qual es regula la iniciativa
legislativa popular davant de Les Corts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (Comença la reunió a les 10 hores i 36 minuts)
Compareixences en la fase de participació
ciutadana del procediment d’elaboració de la
Proposició de llei de modificació de la Llei 6/2002,
de 2 d’agost, de la Generalitat valenciana, d’estatut
dels expresidents de la Generalitat valenciana . . . . . . . . . Compareixença del senyor Julio González García
Intervencions de la diputada senyora Fabiola
Meco Tébar (GP Podemos-Podem), del diputat
senyor Antonio Subiela Chico (GP Ciudadanos),
de les diputades senyora Mireia Mollà Herrera
(GP Compromís) i senyora Clara Tirado Museros
(GP Socialista) i del diputat senyor José Juan
Zaplana López (GP Popular).
Compareixences en la fase de participació
ciutadana del procediment d’elaboració de la
Compareixença del senyor Antoni Gisbert Sempere
219
Intervencions dels diputats senyor Antonio Estañ
García (GP Podemos-Podem) i senyor Antonio Subiela
Chico (GP Ciudadanos), de les diputades senyora
Isaura Navarro Casillas (GP Compromís), senyora
Clara Tirado Museros (GP Socialista) i senyora Elisa
Díaz González (GP Popular).
Compareixença del senyor Vicent Mauri i Genovés
Intervencions dels diputats senyor Antonio Estañ
García (GP Podemos-Podem) i senyor Antonio Subiela
Chico (GP Ciudadanos), de les diputades senyora
Isaura Navarro Casillas (GP Compromís), senyora
Clara Tirado Museros (GP Socialista) i senyora Elisa
Díaz González (GP Popular).
226
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
Compareixença del senyor Jesús González Jiménez
Intervencions dels diputats senyor Antonio Estañ
García (GP Podemos-Podem) i senyor Antonio Subiela
Chico (GP Ciudadanos), de les diputades senyora
Isaura Navarro Casillas (GP Compromís), senyora
Clara Tirado Museros (GP Socialista) i senyora Elisa
Díaz González (GP Popular).
(S’alça la reunió a les 13 hores i 30 minuts)
¦ 01-02-2016
Pàg. 218
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les
Institucions de La Generalitat realitzada el dia 1 de
febrer de 2016. Comença la reunió a les 10 hores i 36
minuts. Presideix el diputat senyor Alfred Boix Pastor.
Reunió número 8.
El senyor president:
(Inoïble) … y a todos.
Secretario, pasamos…
¦ 01-02-2016
Pàg. 219
Yo parto del dato de que haber sido presidente de una
comunidad autónoma es algo extremadamente importante.
Y el hecho de que sea algo extremadamente importante, esto
supone, directamente, que el expresidente tiene que tener un
cierto reconocimiento, tiene que tener un estatuto particular
donde se reúnan los datos básicos de qué va a hacer ese
expresidente para la comunidad, una vez que ha dejado de ser
presidente.
Por tanto, la primera idea que sí quiero que tengan sus
señorías clara es: aquí de lo que se trata es de reconducir o
de reformular un papel institucional al expresidente o a la
expresidenta de una comunidad autónoma.
(El secretari passa llista per tal de comprovar si hi ha quòrum)
Muy bien.
El primer punto del orden del día es el acta. ¿Alguna dificultad?
Compareixences en la fase de participació ciutadana del
procediment d’elaboració de la Proposició de llei de modificació
de la Llei 6/2002, de 2 d’agost, de la Generalitat valenciana,
d’estatut dels expresidents de la Generalitat valenciana
El senyor president:
Pues, pasamos al segundo punto, que es la comparecencia de
don Julio González García. Hágale pasar, por favor. (Pausa)
Compareixença del senyor Julio González García
El senyor president:
Bueno, le damos la bienvenida a don Julio González García,
que realizará su exposición durante unos primeros ocho
minutos iniciales. Y, después, cada portavoz de cada grupo
podrá realizarle las preguntas, durante un tiempo máximo
de cuatro minutos cada uno de los grupos. Y, después, podrá
usted contestar también, por un tiempo de cuatro minutos,
dentro de la flexibilidad…
El senyor González García:
Vale.
Muchas gracias.
Antes que nada, agradecer a las Cortes Valencianas que
me hayan permitido intervenir en esta sesión. Y agradecer
también que se haya abierto el debate sobre un tema que me
parece extremadamente relevante, que es el tema de cuál es
el estatuto jurídico de los expresidentes.
Partiendo de este dato de que yo sí creo que deben tener un
papel institucional, este papel institucional yo creo que habría
que articularlo sobre cuatro elementos, en unos casos para
decir que hay juego para que tengan ese papel y en otros
casos para decir que ese papel habría que reducirlo o, incluso,
eliminarlo.
Estos cuatro elementos serían, por un lado, los elementos
de carácter protocolario; un segundo dato, a mi juicio, haría
referencia a aspectos de seguridad personal; un tercer
elemento es el elemento referente a las funciones que puede
cumplir; y un cuarto dato, vinculado al anterior, es los medios
materiales y, en su caso, el salario que se ponen a disposición
del expresidente o la expresidenta de una comunidad
autónoma.
Por un lado, el aspecto protocolario. Sí, sin duda. Un
expresidente siempre tiene que tener un tratamiento de
expresidente.
Yo, de mi experiencia de gestión, que, obviamente, es una
gestión pequeña, en la universidad complutense, vinculada
a un problema que hay con respecto a la honorabilidad
de un doctor honoris causa que tenemos en la historia de
la universidad, y conociendo también otras experiencias
comparadas –en Estados Unidos ha habido algún caso como
este–, sí creo que se debería arbitrar algún procedimiento
para quitar honores en el caso de que el expresidente no haya
sido honorable, por decirlo de algún modo, en el ejercicio de…,
en relación con la función pública.
En Estados Unidos hay un caso muy conocido, de un
gobernador, al cual, pues, se le pilló cometiendo una serie de
delitos. Y esto motivó que todos los privilegios que tenían en
su estado desaparecieran.
¡Ojo! Para mí la responsabilidad política es mucho más
grave que la responsabilidad penal. Quiero decir, para mí, un
supuesto en donde una persona no haya podido ser condenada,
por ejemplo, por prescripción de un delito, eso no quita para
que para mí sí tenga responsabilidad política. Y esto es una
cosa que en España ya sé que hay una conexión directa entre
la responsabilidad penal y la responsabilidad política. Yo no
comparto ese planteamiento, y es un planteamiento que tiene
un origen que posiblemente todos tengamos en la mente y que
me parece perjudicial para garantizar una ética pública.
Segundo dato, el dato de la seguridad. La seguridad, yo creo
que también ahí hay que hacer una valoración de cuál es el
riesgo. Hay un riesgo claro de un expresidente que viene dado
por el hecho de que ha sido expresidente. Y, entonces, esto,
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
los servicios de seguridad son perfectamente claros a la hora
de determinar en qué circunstancias les hace falta un servicio
de seguridad y en qué casos no hace falta un servicio de
seguridad. Y ahí, pues, evidentemente, lo deseable sería que no
lo tuvieran, aunque sea solo por la propia tranquilidad personal
del expresidente y por el propio desarrollo mejor de la vida.
Tercero, ¿qué actividades pueden desarrollar? Hombre, yo
sí creo que deben tener un papel institucional y que pueden
ayudar mucho al ejercicio de la labor pública, no desde un
consejo consultivo, y esto ya lo digo de entrada, de entrada,
no desde un consejo consultivo.
Los consejos consultivos y, en particular, el consejo consultivo
que tenéis aquí, en la Comunidad Valenciana, es un consejo
consultivo que tiene esencialmente una función jurídica. Y en
una función jurídica, a mi juicio, no debería caber la presencia
de un expresidente de comunidad autónoma, más que nada
porque puede saber derecho o puede no saber derecho,
pero, en el caso de que lo supiera –pienso en el caso de Felipe
González, como presidente del gobierno, profesor de Derecho
del Trabajo en la Universidad de Sevilla–, el desarrollo de la
actividad pública ha hecho que pase más a una acción política
que a una acción jurídica y, por consiguiente, su punto de
reflexión será más un punto de reflexión política que jurídica.
Es importante tener presente, no obstante –ya que he
citado al expresidente González–, que el Consejo de Estado
del estado, el Consejo de Estado, el que tiene su sede en la
calle Mayor de Madrid, tiene una doble función: una función
jurídica y una función de mera consulta. Quiero decir, que ahí
es posible plantearle preguntas que no tengan nada que ver
con asuntos jurídicos.
Obviamente, para asuntos jurídicos, y el consejo consultivo
vuestro es esencialmente… Sé que hay una cláusula de
excepción en el artículo…, no sé si es en el 1 o en el 2, donde
se señala que excepcionalmente se le podrán hacer consultas
que no sean de naturaleza jurídica, sino de oportunidad. Ahí
sí. Pero, para eso, no hace falta ser miembro de ese consejo
consultivo, sino que se le puede pedir una comparecencia o
hacer un encargo especial.
¿Dónde es el papel que veo yo de los expresidentes? El papel
de los expresidentes es un papel institucional de apoyo a la
comunidad autónoma, un papel institucional de apoyo a la
comunidad autónoma, en donde se le puede encomendar que
realice determinadas actividades en pro de la comunidad, desde
apoyar para la realización de un evento de especial trascendencia
hasta participar en negociaciones con un…, para la realización de
una determinada cuestión, en un proyecto legislativo complejo…
En definitiva, una tarea específica, una tarea específica, de
naturaleza institucional, y solo ese tipo de tareas.
¿Por qué? Porque, si no, el darles un papel directo interfiere
en el desarrollo del gobierno y de la administración de la
comunidad autónoma, se sea del mismo partido o se sea de
partido distinto –que esto, ¡ojo!, quiero dejarlo muy claro;
a mi juicio, se interfiere–, y no se contribuye, porque no se
dispone de los medios materiales para que el resultado de su
planteamiento pueda llevar a la práctica.
Por tanto, única y exclusivamente, realización de actividades
puntuales, de actividades que puedan servir para la mejora de
la comunidad en un momento dado.
¦ 01-02-2016
Pàg. 220
Esto sí creo que debiera aparecer recogido en la norma. El
ejemplo de la legislación de Extremadura, por ejemplo, tiene
un precepto equivalente a lo que estoy diciendo; y que creo
que podría, con esa fórmula o con otra fórmula, entrar.
Y luego está el aspecto de las retribuciones y los medios
materiales a los cuales puede tener derecho el expresidente
de la comunidad autónoma.
Yo no veo lo de la oficina fija. Lo del gabinete fijo, esto, yo es una
cosa que no la veo. Y no la veo por cuanto que creo que, si las
funciones que se le deben atribuir son puntuales, la presencia
de unos medios de apoyo deben ser también medios de apoyo
puntuales. Cuando hay necesidad, sin lugar a dudas; cuando
no hay necesidad, ahí, pues, evidentemente, no.
Y esto, obviamente, hace referencia a las retribuciones.
¿Retribuciones; sí, no? Yo, sinceramente, creo que, si no hay un
trabajo que se desarrolle –y ahora introduciré una pequeña
adición a esto que estoy diciendo, para que quede clara cuál
es mi posición total sobre tanto los medios materiales como
sobre el salario–, no creo que haya justificación para que
tengan un salario de por vida o durante un período de tiempo
extraordinariamente largo.
Hay un momento en la vida del expresidente que es, desde
un punto de vista personal, el más duro, y desde un punto de
vista…, más duro, que es el momento donde deja el cargo y
pasa a ser un ciudadano de a pie, que, a fin de cuentas, es la
función que tiene que cumplir.
Yo creo que esta situación de transición entre un momento y
otro momento es lo único que justificaría, por un lado, tener
un salario de transición. Puede que haya situaciones…, y esto
no lo digo de forma obligatoria. Yo soy funcionario y, por tanto,
soy consciente de que, si algún día tuviera algún cargo, tendré
un sueldo el día que deje ese cargo; y que, por tanto, siendo
funcionario, no hay razón para que se tenga. Pero, si no se es
funcionario, puede haber la conveniencia de que, durante un
período no excesivamente largo, entre tres y seis meses, se
le pueda dar un salario de transición, como mucho, por…, ha
dejado su actividad profesional anterior, hasta que se reubica.
Como mucho, ahí se podría pensar.
Y, de igual modo, yo, de mi experiencia de exsecretario
general, los exrectores de universidades, que son un poco
parecidos, (inintel·ligible) … parecidos a los expresidentes,
obviamente con mucha menos importancia, se sentían un
poco raros en el momento en que dejaban de ser…, del cargo.
Y ahí, pues, bueno, siempre había una persona del gabinete
del rector que, cuando había algo, le echaba una mano. Este
«cuando había algo se le echaba una mano», pues, no sé cómo
lo podemos articular jurídicamente. Pero yo creo que eso sí
sería durante un período de tiempo, también tres, seis meses,
para que reconstruya su capacidad de funcionar; los actos
públicos a los que se le pueda invitar como expresidente, pues,
a lo mejor, para darle cierta cobertura… Ese tipo de cosas.
Bueno, no sé si me he pasado del tiempo, presidente… Sí.
(Rialles) Soy profesor, así que, bueno…
Quedo, por supuesto, a su disposición para las preguntas que
crean conveniente realizarme.
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
¦ 01-02-2016
El senyor president:
La senyora Meco Tébar:
Muchas gracias, señor González.
Si me deja terminar, si me deja terminar, yo…
Pàg. 221
Señora Fabiola.
El senyor president:
La senyora Meco Tébar:
Señor Zaplana, el señor Puig todavía no es expresidente, así
que…
Moltes gràcies, president.
Bon dia, senyor González.
La senyora Meco Tébar:
Bueno, la verdad es que… Bueno, en primer lugar, agradecerle
su participación en este foro para compartir con usted algunas
de las cuestiones que ha manifestado, en el sentido de cuál
debe ser el papel de un expresidente, ¿no?, en concreto de los
expresidente de la Comunitat Valenciana, o de la Generalitat
valenciana, que es de lo que hablamos hoy.
Y quiero agradecerle también lo detallado de su intervención,
en el sentido de…, incluso por dónde debería de ir una norma
que abordara la cuestión del estatuto de los expresidentes.
…si me deja terminar, yo estoy hablando de uno que ya está
imputado y de otro que no sabemos si será imputado, es decir,
estoy hablando de supuestos que ya tenemos en la mente
(se sent una veu que diu: «Ejemplos, son ejemplos.»), los que hay
(veus), sí, son ejemplos que ponen nervioso y no sé por qué
(rialles) porque si hablamos de generación (se sent una veu que
diu: «Porque te equivocas.»), el señor Olivas, el señor Olivas,
señor Olivas. (Se sent una veu que diu: «Camps está imputado.»)
Bueno, si me dejan terminar, con la venia, presidente, termino.
Como estamos hablando de una propuesta de modificación de la
norma existente, a mí me gustaría… Bueno, de su propia intervención
se desprende. Pero me gustaría que usted nos manifestara,
porque hay un elemento que usted no ha tocado en el curso de su
intervención, que es lo que tiene que ver con la posibilidad de la
revocación del cargo, ¿no?, revocación en su puesto…
Entonces, lo que quiero decir es que en un contexto en el que
pueden darse estos elementos, y en el caso de que llegara
a haber una condena en firme, sí que hay otros estatutos
de los expresidentes como, por ejemplo, el catalán que sí
contemplaba estos supuestos, esta norma también adolece
de esos supuestos.
Bueno, esta norma adolece de muchas cosas –la existente,
digo–. Es decir, adolece de cuestiones de transparencia y de
regeneración democrática. Es decir, no sabemos esa oficina
a qué se destina, no sabemos los recursos exactos que a ella
se aplican no hay rendición de cuentas de las actividades a
desarrollar, ni siquiera…, usted hablaba antes de: bueno, en
todo caso, debería desarrollar tareas, actividades en pro de
la comunidad, y no sabemos si desde su oficina se realizan
actividades en pro de la comunidad, no tenemos rendición
de cuentas, ni memorias, ni nada que lleve al control de esa
situación.
Lo que me gustaría saber es su opinión en global respecto
de una norma de estas características que tenemos, es decir,
si usted considera que una norma de esta naturaleza tiene
que continuar vigente en esta comunidad o es conveniente
plantearse su derogación, y en este último caso lo relativo
al contexto de revocabilidad en casos forzosos por condena
(algú tus) en casos de corrupción.
Pero, en el ámbito que yo le decía –que usted no ha tratado–
esta norma tampoco adolece o no tiene elementos de
revocación del cargo, es decir, en un contexto como el actual
marcado a fuego –vamos a decir– por la corrupción política
está norma no tiene elementos que determinen la posibilidad
de revocarle a alguien de manera forzosa, ¿por qué no?, en el
supuesto de que, bueno, pues, un expresidente pueda llegar
a ser, ¿no?, imaginemos que el señor Camps algún día fuera
imputado y condenado (veus) pues no habría posibilidad, o
cualquier otro de los expresidentes, hablo del actual por el
contexto (se sent una veu que diu: «¿Del actual?»), sí, del actual,
perdón, del señor Camps (veus), no, del último del Partido
Popular (se senten veus que diuen: «Olivas»), del señor Olivas,…
El senyor president:
Señores, a ver.
Señor Zaplana, señor Zaplana.
Nada más.
Muchas gracias.
El senyor president:
Gracias, señora Fabiola.
Señor Subiela.
El senyor Subiela Chico:
Yo voy a ser muy breve.
Quería que me profundizara usted un poquito en la opción
que ha dicho usted de que el salario de transición fuera de tan
solo de tres a seis meses.
Hasta ahora –digamos– la figura de los expresidentes, bueno,
pues, a lo mejor no han tenido una necesidad de ese salario,
¿no?, pero sí que igual podríamos poner un precedente que
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
de tener a lo mejor un presidente que no tuviera –digamos–
las espaldas cubiertas cuando dejara de serlo, ¿no cree que
tres o seis meses podría ser demasiado poco para encontrar
un puesto de trabajo para seguir ganándose la vida? Porque
está claro que los precedentes que tenemos pues no han
necesitado de eso, por suerte, ¿no?, bueno –creo–, en lo que
conozco tanto aquí como a nivel nacional, pero a lo mejor sí
que limitaría de esa manera quién se pueda presentar o no
a ser presidente sabiendo, luego, que el futuro dentro de un
partido pues nunca sabes qué te puede pasar, ¿no?
Y, luego, me gustaría saber su opinión si, aunque más o menos
la ha dejado clara, pero saber cuáles son los medios que
realmente cree que son excesivos y que limitaría y, sobre todo,
también, lo que ha comentado la compañera de Podemos, ¿qué
circunstancias harían revocar los honores a un expresidente?,
si es que tiene claro cuáles son las medidas concretas que
podían revocar esos honores a esa figura.
Muchas gracias.
El senyor president:
Gracias, señor Subiela.
Señora Navarro, perdón, señora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gracias.
Bienvenido a las Cortes Valencianas y a la comisión de
coordinación. Estamos encantados de que forme parte de un
proceso además nuevo en estas Cortes, donde se consultan
los cambios legislativos que se inician con personas que
tienen a bien venir a darnos su visión.
Yo querría preguntarle sobre alguna de las cuestiones que
usted ha puesto encima de la mesa.
Habla del procedimiento para quitar honores y ha hecho
mención, ¿no?, cuando, pues, bueno, en el ejercicio de la
función pública pueda quedar demostrado que esos honores
no se han cumplido fielmente.
A mí me gustaría preguntarle si entiende que también se
tienen que revocar los honores cuando no es en el ejercicio
de la función, es decir, ser expresidente, puedes haber dejado
de ser honorable cuando tenías el cargo pero, después,
pueden haber circunstancias que fuera del ejercicio de la
función pública sean susceptibles de que deban de revocarse
los honores. Yo entiendo que un expresidente no queda al
margen de poder incumplir (rient) otras leyes, ¿no?, fuera de lo
que es propiamente la función que ejerce.
Me gustaría, también, que usted pudiera aconsejarnos sobre,
bueno, la definición –se la ha preguntado el compañero de
Ciudadanos– sobre qué preceptos piensa usted que hacen que
tengas argumentos para revocar honores, no sé qué fórmula, o
sea, quién piensa usted que debe tomar esa decisión, es decir,
una vez se especifica cuál es la justificación por la cual se abre
¦ 01-02-2016
Pàg. 222
un procedimiento para quitar honores a un expresidente, qué
órgano piensa que es el adecuado para quitar esos honores. Lo
digo por si es un órgano que usted piensa que debe depender
del ejecutivo, del legislativo, de consultivos, estatutarios, si
tiene alguna recomendación respecto a esto.
Después, usted ha hablado también de que no le parece bien
que en un órgano consultivo, en un consejo consultivo que
se dedica, fundamentalmente, a valorar jurídicamente las
acciones del gobierno, las propuestas que se puedan llevar
a cabo, no le parece que ese sea el sitio donde ubicar a los
expresidentes para dar su opinión.
Me ha parecido que usted hablaba de que, probablemente,
pudieran estar ubicados en otro tipo de consejos o en otro
tipo de… No lo sé, no sé si usted lo que puede entender es que
un órgano, por ejemplo, como el Consejo Económico y Social
o algún otro ente, ¿no?, porque ha hecho la comparativa con
el consejo de estado y que allí sí que hay una parte bastante
más definida de lo que son las opiniones que pueda dar y no
tanto una validez o no jurídica sobre algo que esté haciendo
el gobierno actual.
Entonces, no sé si tiene pensado cuál sería la ubicación mejor
porque, efectivamente, nosotros no tenemos un órgano tan
parecido, homólogo, así, a priori, como el consejo de estado
sino que tenemos otros órganos. No sé si con los órganos que
tenemos usted piensa que se puede ubicar a un expresidente
fuera de lo que es el Consell Jurídic Consultiu sino en otro tipo
de estamento.
Me gustaría, además, preguntarle si piensa que el papel de
los expresidentes, esta parte, ¿no?, esta parte de consulta,
más de su opinión que de un certificado jurídico, si deben
de mantener a los expresidentes que forman parte de otros
organismos públicos, es decir, por ejemplo, le voy a poner un
ejemplo: el señor Fabra es expresidente pero actualmente es
senador. Yo no sé si debe de ubicarse al señor Fabra (algú tus)
en un órgano de consulta de su opinión si ya está ejerciendo
un cargo público, dando su opinión además con un carácter
puramente partidista, ¿no?, porque está ocupando, bueno, un
espacio que le dan por el hecho de formar parte de un partido
y parece que su opinión, además, se diluya en que es una
opinión no tanto de lo que ve a su alrededor sino de lo que
puede pensar su partido, no sé si…
Después, ha dicho, ha puesto el ejemplo de Extremadura, dice
que hay un precepto parecido al que estaba hablando usted
de las actuaciones puntuales. No sé si nos puede recomendar
otro tipo, porque sí que estaba a favor de un régimen de
estatuto de expresidentes, aparte del de Extremadura en este
sentido, no sé si nos recomendaría algunos regímenes que
podamos ver y copiar, ¿no?, porque no pasa absolutamente
nada si hay algo que está bien hecho en otros sitios.
Y yo le preguntaría lo del gabinete fijo, dice que contrasta con
lo que usted apoya, ¿no?, que es que se hagan pues, bueno,
apoyos puntuales –valga la redundancia– de los expresidentes
y que, en todo caso,…
El senyor president:
Señora Mollà.
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
¦ 01-02-2016
La senyora Mollà Herrera:
El senyor president:
…haya un sueldo de transición –acabo.
Muchas gracias, señora Tirado.
Esto yo lo puedo entender pero me gustaría, si usted
está de acuerdo, en regular más todavía el régimen de
incompatibilidades que pueda tener un expresidente a la
hora de ir a parar a una parte privada en la que haya podido
influenciar su acción de gobierno, en la que pueda influenciar
a partir de entonces. Usted qué nos recomienda al respecto.
El señor Zaplana por el Partido Popular.
Pàg. 223
El senyor Zaplana López:
Buenos días.
Gracias.
El senyor president:
Gracias, señora Mollà.
Señora Tirado.
La senyora Tirado Museros:
Gracias, señor presidente.
Buenos días, bienvenido.
Gracias, evidentemente, por asistir a esta comisión y
participar en un proceso que, desde luego, es enriquecedor
cuando planteamos la reforma o la creación de una nueva
norma, una nueva ley en estas Cortes.
Ya le han hecho algunas preguntas bastantes interesantes,
y un poco de la exposición que usted ha realizado sí que me
gustaría realizarle un par de preguntas bastantes concretas,
¿no?, avanzando un poco más en esa explicación.
No sé si usted sabe que estamos en estas Cortes en un
proceso de tramitación de una ley de incompatibilidades de
cargos públicos no electos, no sé si conoce esta proposición
de ley; en todo caso estamos en un momento ahora de debate
y de discusión de las enmiendas.
Yo lo que quería preguntarle es si considera usted que esta
ley de incompatibilidades debería vincularse con el estatuto
de los expresidentes, en todo caso ser complementaria al
estatuto de los expresidentes. Y en el caso de que pudieran
ser complementarias, cómo cree usted, tal y también como se
regula en el estatuto de los expresidentes, cómo cree usted
que afectaría al futuro laboral de aquellos expresidentes que
–como usted decía– no son funcionarios, ¿no?
Después, la siguiente pregunta, usted hablaba del caso de los
Estados Unidos, ponía un ejemplo respecto a los casos en los
que por una responsabilidad política –que usted considera
más grave– o responsabilidad penal se le quitan los honores a
aquella persona que evidentemente ya nos los merece.
¿Tiene usted otros ejemplos, conoce usted la situación en
cuestión de derecho comparado, por ejemplo, en el caso de los
länder alemanes o en el caso de regiones francesas o italianas,
o en Escocia? Nos podría ilustrar con algunos ejemplos que ya
exceden de nuestro territorio, del territorio español.
Son esas dos cuestiones. Muchas gracias.
Bueno, como mis compañeros, agradecerle su presencia aquí
para expresar su opinión y poder compartir con usted alguna
reflexión sobre lo que se plantea, ¿no?, sobre el trabajo que
estas Cortes van a comenzar en estos próximos meses con
respecto a esta norma.
Empezar diciendo que a mí me da la sensación, me da la
sensación por el debate previo o las intervenciones hoy,
aquí, que estamos marcando una norma no para fijar el
estatuto de los expresidentes sino para casi condenarlos
antes de empezar, es decir, estamos más preocupados
sobre la retirada de honores o sobre cómo vamos a quitarle
cosas a un expresidente, o cómo vamos a, en el caso de que
este expresidente…, ya parece que los hacemos presuntos
delincuentes a los expresidentes.
¡Claro!, esto a mí me preocupa, me preocupa porque la
norma, cuando en teoría unos parlamentarios tienen una
preocupación para regular una normativa sobre una situación
real que tiene nuestra sociedad, debe de basarse, sobre todo –
creo–, en la apertura de miras y para el futuro, y no vincularse
exclusivamente a una cuestión puramente, bueno, yo creo que
en parte sectaria.
Porque a mí lo que me preocupa es empezar por cuánto
vale y cómo revocamos, en lugar de qué papel tienen estas
personas en nuestra sociedad. Yo creo que su presencia
aquí puede ser muy clarificadora, es decir, si en verdad nos
hace ver usted cuál es el papel que usted piensa que tiene un
expresidente en nuestra comunidad, cuál debe ser. Ha hecho
una pequeña pincelada en su primera intervención pero esa la
gran preocupación que tiene mi partido: ¿qué papel tiene un
expresidente en la sociedad actual?
Mire, esta es la normativa nacional sobre expresidentes,
los expresidentes del gobierno nacional, perdón, esta es la
autonómica y esta es la nacional. La normativa con respecto a la
normativa nacional y la normativa autonómica es básicamente
igual: artículo 1 y artículo 2, honores protocolarios; artículo
3, oficina. Un expresidente nacional y un expresidente
autonómico mantienen las mismas condiciones prácticamente
en todo. Una es de 1992 y la otra es del 2002.
Me da la sensación de que el legislador en su momento
intentó copiar, o en parte, la normativa nacional. La normativa
nacional, ningún partido, nadie ha puesto en cuestión que un
expresidente nacional tenga una serie de condiciones para
elaborar su trabajo, y aquí parece que, de manera un poco,
para hacer política, sí que se pretende que eso se ponga.
Mire, me preocupa, fundamentalmente, centrar el debate en
cuál es el papel de los, qué piensa usted, cuál es el papel que
tiene un expresidente en nuestra sociedad.
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
¿Cómo se accede a ser expresidente? Hay un problema, y usted
lo ha dicho, salvo funcionarios, parece que el expresidente
va a ser una persona apestada el día después. Porque si se
va a trabajar a la empresa privada, va a ser puerta giratoria.
Si es una persona que, de alguna forma, tiene una ubicación
salarial o vinculada a algún órgano representativo de nuestra
comunidad, parece que le estamos pagando por no hacer nada.
Y quiero aclarar dos cuestiones. Cuando usted habla del
derecho de las funciones dentro del Consell… (remors)
El senyor president:
Por favor…
El senyor Zaplana López:
…–gracias, señor presidente– cuando usted habla sobre el
Consejo Jurídico Consultivo, que la labor…, yo también la he
reconocido, no solamente es esa función. Pero que es que
hay que destacar, que parece que algunos no lo saben, que
es que los expresidentes ahí tienen voz, no voto, y aportan
al Consell Jurídic Consultiu su experiencia en la gestión, su
experiencia en el trato que han tenido con asociaciones, con
colectivos, con gente… Este valor también se requiere dentro
de un consell de estas características, pero los expresidentes
no votan en ese consell. Los dictámenes no vienen votados por
la figura del expresidente.
Y termino, presidente, solamente con una reflexión sobre la
responsabilidad política o la responsabilidad penal que usted
ha deslizado en su intervención, y con la cual, y sin que sirva
de precedente, estoy de acuerdo con mi compañera Mollà, en
que el órgano adecuado para retirar estos honores, cuando
se produce esa determinada responsabilidad política, que
no ha juzgado nadie, que nadie ha condenado, que puede
ser un tema puramente político de enfrentamiento entre
partidos políticos o puramente mediático por los temas de
los medios de comunicación, ¿cómo se regula una retirada de
determinadas condiciones a una persona exclusivamente por
lo que uno considere que es su responsabilidad política sin
ninguna sentencia de por medio? Gracias.
Buenos días.
El senyor president:
¦ 01-02-2016
Pàg. 224
regulación, quiero decir, que hay que hacer una regulación
completa. ¿Por qué digo que hay que hacer una regulación
completa? Porque si hay cualquier tipo de problema a posteriori,
es mejor tenerlo previsto de antemano para que la solución
no se tome en caliente. Obviamente, cuando yo vengo aquí,
vengo pensando…, no he pensado en ninguno de los antiguos
presidentes de la Generalidad valenciana. Simplemente pienso
en qué es lo que, a mi juicio, podría ser mejor para regular una
figura de estas características. Voy a empezar por aquí y luego
voy a terminar con usted, si le parece.
Se me ha planteado por varios grupos la conexión entre
la legislación de incompatibilidades y el estatuto jurídico
del expresidente. Obviamente hay una relación directa, es
decir, no se puede…, o sea, si queremos hacer un estatuto de
expresidentes en donde se les restrinja la capacidad de actuar
en un determinado ámbito, pues esto tendrá que estar en la
regulación de incompatibilidades. Si queremos que no cobren
un sueldo público, tendremos que prever esa falta de sueldo
público a la hora de regular las incompatibilidades.
Yo esto sí lo digo con carácter general. Desconozco, diputada,
el texto que están en este momento debatiendo, pero esto que
voy a decir lo tengo por escrito, a disposición de todos ustedes.
Yo no creo que los problemas esenciales de la legislación de
incompatibilidades venga con la ley. Yo creo que los problemas
esenciales vienen por la aplicación de la ley. Y esto es para
mí…, o sea, cuando cogemos los problemas de… los problemas
que ha habido en el Congreso de los Diputados en relación
con las compatibilidades para el desarrollo de funciones
privadas, eso ha sido autorizado por la Comisión del Estatuto
del Diputado del parlamento. Entonces, es ahí donde hay
que… ¿Que se puede mejorar la regulación? Sí, por supuesto.
Pero no es esencialmente un problema… no es esencialmente
un problema de regulación, que creo que la ley del estado es
una ley suficientemente razonable, posiblemente en cuanto a
la gestión se podrían arbitrar mecanismos de conexión para
ver si realmente se está cumpliendo o no. Pero, vamos, eso
son meros problemas de gestión que, desde luego, no creo
que deban aparecer en una ley.
Puertas giratorias. Hombre, yo…, es cierto que aquí hay dos
opciones. Si los expresidentes no cobran, los expresidentes
tienen que trabajar. Porque si no, no vamos a condenarles a
que se mueran de hambre. A la indigencia, gracias. El problema
es: hay que darles la posibilidad de que trabajen en sitios que
no interfieran con su actividad anterior. Claro, esto es como
todo, quiero decir, plantear una fórmula…, que la ley que
permita una aplicación taxativa es materialmente imposible.
Quiero decir, hay una comisión que tiene que valorar si el
puesto de trabajo…, y ahora pondré un ejemplo de lo que a mi
juicio no debería ser y que, sin embargo, ha sido, aunque sea
de gente cercana a mi partido.
Gracias, señor Zaplana.
No sé si en cuatro minutos me va a dar tiempo, así que apelo a
la flexibilidad del presidente.
Digo, si queremos una fórmula que esté recogida en la ley,
esa fórmula no existe. Y no existe porque las situaciones
son en la realidad tan sumamente grandes que ahí hay que
hacer un esfuerzo por parte de todos los grupos políticos
para determinar en qué casos se da una situación de
incompatibilidad y en qué casos se da una situación de
compatibilidad.
Vamos a ver, voy a empezar por el final. A mí me parece que
cuando se hace una norma de esta naturaleza hay que pensar
que los expresidentes son buenos, pero hay que completar la
Cuando una persona que ha dejado el ministerio…, que ha
dejado un ministerio o una vicepresidencia del gobierno, pasa
a trabajar en una empresa de energía chilena, ¿eso está bien
Señor González.
El senyor González García:
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
o está mal? Bueno… ¿qué condiciones tiene la empresa de
energía chilena? ¿Está vinculada a una empresa española o
no? ¿Ha tenido esa…? Quiero decir, los problemas que tienen
las personalidades jurídicas…, un famoso jurista, Federico
de Castro, decía que la personalidad jurídica era una fuente
para la defraudación. Yo no llego a tanto, pero en fin…, quiero
decir, que hay tener mucho cuidado, porque es que con las
personalidades jurídicas nos podemos encontrar con que
reglas cuyo espíritu está más o menos claro dentro de la
legislación, luego resulta que lo podamos alterar. Y por eso
digo que ahí debería haber una comisión del parlamento, una
comisión en donde asesorada por los servicios jurídicos del
parlamento, que para algo están, pues podría establecer si
se puede dar esa situación de colisión o no. A mí la situación
que he descrito, que todos imagino que sabrán de quien se
trata, pues una situación que no me gusta. A pesar de que
formalmente sea razonable, materialmente no lo es.
Revocación. Si yo creo…, vamos a ver, yo voy a… señalar
revocación, no tanto del cargo de expresidente…, cuanto de
los honores que apareja el cargo de expresidente. Hombre,
yo creo que sí se puede, y esto lo dije antes con claridad
y lo reitero ahora. Sí se puede y sí se debe poder. Ahora
conectaré con lo que se me ha planteado de cómo se hace,
que me lo ha planteado también la diputada de Compromís.
¿Por qué? Porque hay que ser honorable. Un expresidente
será materialmente expresidente siempre, pero el
reconocimiento político como expresidente tiene que llevarlo
con honorabilidad y, por consiguiente, esa honorabilidad se le
exige si quiere seguir siendo, como es ahora, molt honorable.
Claro, ¿cómo se retira esto? Hombre, yo creo que debería
ser una comisión en donde estuviera gente del parlamento y
donde estuviera el presidente del tribunal superior de justicia
o cargos equivalentes. ¿Por qué señalo que el tribunal superior
de justicia tiene que participar? Porque, evidentemente, por
lo que he dicho antes de que ahí puede haber supuestos en
donde hay responsabilidad jurídica…, no hay responsabilidad
jurídica, pero sí hay responsabilidad política, las razones de una
condena penal favorable a una persona imputada las debería
analizar alguien separado de la pelea política. Y ahí obviamente
creo que la persona que institucionalmente está más preparada
es el presidente del tribunal superior de justicia. Podemos decir
el presidente del tribunal superior de justicia y los presidentes
de las salas del tribunal superior de justicia para que haya una
presidencia jurídica más, más el letrado mayor de las Cortes
Generales o cargo equivalente –que supongo que habrá–, más
la secretaría general de las Cortes, quiero decir, un órgano
que sea paritario en cuanto a la composición política y a la
composición jurídica.
¦ 01-02-2016
Pàg. 225
de la ley para que lo haga en aquellas circunstancias donde
institucionalmente resulte conveniente, lo hará.
Fíjense, yo he hablado de reconocimiento institucional,
función institucional del expresidente. Esto es una situación
en donde institucionalmente un expresidente puede venir
a desbloquear un problema político, a echar una mano en
unas…, pongamos por caso, en una discusión que haya sobre
distribución de competencias con el estado, un problema de…,
bueno, pues todo este tipo de cuestiones institucionales.
Y usted me planteaba el problema de los expresidentes
que tienen un cargo en la actualidad. De nuevo, vuelvo a
reiterar, yo hago un llamamiento…, una función institucional.
La función institucional no casa bien con el hecho de que el
expresidente desarrolle una tarea al servicio de un partido, a
mi juicio. Obviamente, si se puede abstraer, bienvenido sea.
Yo lo veo complicado. Esto es igual que, ¿puede un profesor
valorar a su hijo? Hombre, pues sí, hay profesores muy fríos
que sí lo pueden hacer, pero, desde luego, no es la medida… no
es la medida más prudente.
Sobre todo, insisto mucho. Aquí, con estas regulaciones,
en donde se hace referencia al papel institucional… Es
que estamos aquí hablando no del partido X, el partido Y
o el partido Z. Estamos hablando de las instituciones de la
Comunidad Valenciana en su conjunto. Y esto obliga a que se
desarrolle un papel fuera de la lucha partidista.
Otro de los aspectos que sí que creo es que igual que se le
puede…, que el papel institucional se le tiene que incitar al
presidente de la comunidad a proporcionarlo al expresidente;
el expresidente tiene también que aceptarlo. Y obviamente
esto es…, ese llamamiento, esa puesta a disposición, por decirlo
de algún modo, del expresidente para que el presidente de la
comunidad autónoma le convoque, pues tiene que estar ahí y
puede…, ocasiones en donde diga que sí y ocasiones en la que
diga que no, y ocasiones en donde, durante el desarrollo de su
actividad, puede encontrar que por lo que sea no se encuentra
en condiciones para desarrollar adecuadamente el trabajo y
que, por consiguiente, puede renunciar.
Obviamente, también hay aquí que hacer un llamamiento a la
responsabilidad de los grupos que instan la revocación de los
honores correspondientes al cargo de expresidente, porque
eso no es gratuito institucionalmente. Tener un expresidente
que le hemos quitado los honores supone un detrimento para
la función pública que todos ustedes están desempeñando.
Se me ha planteado sobre el salario de transición. Bueno, el
salario de transición. El Tribunal Constitucional, que tienen
un salario de transición de un año…, a los exmagistrados,
sin duda, les daba pie para que tuvieran más tiempo
para –todos los exmagistrados que son abogados– para
reconstruir el despacho, por decirlo de algún modo. Tres
meses, seis meses, nueve meses… bueno, eso depende de
la prudencia política suya. Más allá de un año, desde luego
no. Seis meses, yo me quedaría en seis meses, pero, bueno,
yo a lo mejor soy muy…, a lo mejor veo la cuestión desde mi
perspectiva de que soy funcionario y que yo al día siguiente
tengo sueldo, quiero decir, a lo mejor hace falta que…,
bueno, pues eso, que digo que seis meses, nueve meses, un
año… En todo caso, sí le digo que no más de un año. Insisto,
a mi juicio, seis meses.
Tercera cuestión o cuarta cuestión, no sé cuál es. Lo que me
preguntaba la diputada de Compromís referente a donde lo
ubico, al expresidente. En ningún sitio. Quiero decir, yo creo que
tiene que hacer tareas concretas. Lo único que yo sí que creo
que en la legislación deberían dar el paso de abrir la posibilidad
para incitar al presidente a que lo haga. Y esto yo creo que es
una cuestión en donde el presidente, si tiene un llamamiento
Y cuando usted me decía: «No ha ocurrido nunca esto de que
un expresidente tenga problemas.» Voy a darle la vuelta a la
pregunta, ¿cree usted alguna vez que algún expresidente va a
tener problemas? Es complicado, ¿no?, que… Ya sé que me ha
dicho usted la vida política es muy… muy puñetera, si se me
permite la expresión, que no es muy propia de aquí, pero, en
principio, no va a haber…, no van a tener demasiados problemas.
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
¿Qué medios me parecen excesivos? Los medios de despachos,
secretaria fija, persona de personal eventual a su disposición...
quiero decir, tener un staff pequeñito me parece excesivo.
Si yo no le doy ninguna función institucional fija, no creo que
tenga que haber ese servicio institucional. Pero también
le digo, igual que le he manifestado que lo del periodo de
transición…, hombre, los periodos de transición yo creo que
también tenemos que verlos como una situación de cierta…,
con cierta flexibilidad, porque no es lo mismo la situación, antes
lo comentaba con el diputado del Partido Popular–, no es lo
mismo el día después de que dejes el cargo donde a lo mejor no
tienes ni metida la agenda en tu teléfono hasta la situación de
seis meses después donde nadie o casi nadie te llama y nueve
meses después donde la gente todavía te llama menos.
Por lo tanto, digo, que hay… tener un mini staff durante seis
meses, nueve meses, pues bueno, eso tampoco… Porque todo
esto afecta a una situación de transición de que, bueno, de
facilitar la vida y eso podría incluso entrar dentro de la… de
un estatuto razonable. Más allá de eso, sin duda, no. Más allá
de eso, sin duda, no. Y, sobre todo, es que… como no le doy
ninguna función fija no creo que tenga que haber un staff
fijo. Obviamente, si se le da una función temporal tendrá que
haber un staff temporal. Y un staff donde… Esto no sé si alguno
de los grupos me lo ha planteado. Claro, evidentemente, si él
es el requerido, el requerido elige a sus colaboradores. Y esto
sí me parece razonable. Obviamente vinculados a la función
que se esté desempeñando en ese momento.
El senyor president:
Pues, muchas gracias. Le agradecemos mucho al señor Sánchez
su comparecencia... Señor González, perdón. (S’interromp la
gravació)
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Vamos a retomar el trabajo de la comisión.
Compareixences en la fase de participació ciutadana del
procediment d’elaboració de la Proposició de llei per la qual es
regula la iniciativa legislativa popular davant de Les Corts
El senyor president:
Le damos la bienvenida al señor Antoni Gisbert que té la
paraula per un temps de huit minuts per a fer la seua exposició
inicial. Després cadascun dels portaveus tindrà la paraula del
grup menor a major, per un temps de quatre minuts i podrà
vosté contestar a totes les seues opinions i preguntes que
hagen pogut formular per un temps de quatre minuts.
Té la paraula.
¦ 01-02-2016
Pàg. 226
Compareixença del senyor Antoni Gisbert Sempere
El senyor Gisbert Sempere:
Bon dia.
Intentaré ajustar-me el màxim que puga al temps. El primer
comentari que vull dir és que jo vinc en representació
d’acció cultural, després me succeirà un representant de la
Intersindical Valenciana i un representant de la Plataforma
d’Afectats per la Hipoteca.
Nosaltres hem plantejat la intervenció, perquè col·laborem i
hem col·laborat en les diferents ILP que hem organitzat. I, per
tant, d’alguna manera, encara que formalment no siga així, les
tres compareixences formen una única intervenció perquè les
associacions que treballem en ILP col·laborem i col·laborem
en una cosa que es diu xarxa d’entitats.
Després, entrant ja directament, a… Voldria, de tota manera,
fer també una prèvia que té a veure sobre el tema concret del
mètode de participació. És veritat que és important el que fem
avui, és a dir, la possibilitat que les entitats, les associacions
o els col·lectius que tenen a veure amb una llei puguem ser
convocats, però amb la intenció constructiva, perquè ja
dic que això és una bona notícia, crec que sí que hauríeu de
tindre en compte, i és una petició expressa, que compartim
les associacions el que la convocatòria per a la compareixença
d’una comissió se faça amb tan poc de temps, en el nostre cas
en dos o tres dies, en un dia laborable, en horari laborable,
dificulta moltíssim… De fet, tres persones que han estat
citades no han pogut comparéixer perquè tenen la sort de
treballar i no sempre pots escapar-te del teu treball, ni és ètic
fer-ho. I crec que seria important que se tingués en compte per
a compareixences futures. Igual que també seria important el
donar-li més publicitat al tràmit d’alguna d’aquestes lleis.
Entrant ja, perquè ja dic que avui ajustarem el temps, al que
és estrictament la proposició de llei de regulació de les ILP
el primer que vull dir en nom d’acció cultural, però també en
nom de la resta d’associacions, però particularment en nom
de l’entitat que jo represente, que és Acció Cultural del País
Valencià, és que aquesta proposta globalment la trobem molt
positiva, és a dir, és una millora notabilíssima respecte al que
hi havia. No faré la llista, però dic… elements que nosaltres
valorem molt positivament, tenen iniciativa les entitats, no
només les persones, es rebaixa l’edat de participació, amb
la qual cosa s’afavoreix i s’estimula el compromís dels joves
amb el bé comú i amb la participació pública; es rebaixa el
nombre de signatures, per tant es facilita també la possibilitat
de presentar propostes; s’amplia el nombre de matèries
notabilíssimament; es facilita moltíssim el procediment,
moltíssim; es té en compte les dues llengües cooficials que
fins ara no hi havia absolutament cap referència al tema;
s’augmenta també la possibilitat de… la xifra de despeses que
es poden cobrir per part de… facilitar que les associacions o
entitats puguem… I, finalment, també molt important per a
nosaltres, per a la gent que hem organitzat ILP, es garanteix
que l’ILP serà escoltada, és a dir, podrà arriba al ple, en principi
si es compleix amb allò mínim que marca la petició.
Per tant, el balanç inicial o l’opinió inicial és més que positiva,
en el sentit que millora notabilíssimament el que hi havia i
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
resol la gran majoria de problemes que ens havíem trobat les
associacions o entitats que havíem intentat organitzar ILP.
Vull, però, apuntar alguns elements de no sé si proposta de
millora o de dubte, eh? Són quatre elements que en qualsevol
cas són menors; ja dic que el gruix de la proposta ens sembla
una millora molt notable, ho he dit molt succintament per no…
però no crec que calga entrar… Dubtes o preguntes, que són
bàsicament quatre. La primera referent a l’article 4.1, val? No
sé, no tinc… i ho expresse com a dubte, no sé per què no es
podria presentar una ILP que fera referència a una proposta
pressupostària, no entenc la limitació. I ho plantege com a
dubte que potser seria interessant de tindre en compte. No sé
per què no podria haver-hi… en l’àmbit municipal s’ha parlat
de vegades de pressupostos participatius. Per tant, no veig per
què hi hauria d’haver problema que se pogués presentar una
proposta que fes referència a una part, podríem parlar d’una
part, limitada en determinades condicions del pressupost. No
parle del conjunt del pressupost. I ho apunte com a possibilitat
de millora i amb el dubte que me planteja, però crec que si s’ha
pogut fer en l’àmbit municipal no veig per què no s’hauria de
poder fer en l’àmbit autonòmic.
En l’article número 10 –segona qüestió que vull apuntar– si
no ho he entés malament, ja dic que… em provoca dubte o ens
provoca dubte –perdó– en el tema de l’autentificació de les
signatures; entenc que aquesta autentificació és un acte que
es fa de forma centralitzada. A les organitzacions que hem
organitzat ILP ens provoca moltes vegades problemes aquest fet
perquè som associacions que funcionem i existim en el conjunt
del País Valencià i, per tant, crec, i això sí que seria una proposta
d’esmena, que no fos exclusivament l’obligació dels fedataris o
fedatàries de presentar-se davant del secretari o secretària de
la junta electoral sinó poder fer-ho, sinó comarcalment, com a
mínim, com a mínim, provincialment. (Remors) Sí? Jo no ho he
entés així. (Algú parla amb el micròfon desconnectat) Tens raó.
Punt primer. Perfecte. Doncs, esmena retirada. M’encanta.
Gràcies. És de les vegades que més m’agrada equivocar-me. Per
tant, retireu-ho; no ho havia entés bé.
En l’article 16… Per tant, seria la segona esmena o la segona
proposta d’esmena, en l’article 16, que és la participació en
el ple i en les comissions, sí que pregaria que tinguéreu en
compte el que ha passat aquest matí, és a dir, està molt bé i és
un fet molt positiu, la possibilitat que la comissió promotora
puga defensar en el plenari la iniciativa i, fins i tot, participar
en les comissions, però si no es té en compte que les persones
que formen part de les associacions, doncs tenim problemes
per qüestions laborals de comparéixer si no som avisats amb
prou temps, si no tenim possibilitats de conciliar-ho amb la
vida laboral perquè, clar, no sempre pots no anar al treball. Vull
dir, d’alguna manera tindre-ho en compte perquè no passe el
que ha passat aquest matí, que de sis compareixents tres no
han pogut vindre precisament per qüestions laborals, perquè
han estat avisats amb poc temps i perquè no han pogut evitar
no anar al seu treball. No sé de quina manera s’ha d’articular,
però contemplar-ho, contemplar-ho.
I l’article 18, seria el tercer comentari a fer, que és també una
esmena menor, sí que demanaria i proposaria la possibilitat
que s’estudiés la possibilitat que a l’hora de presentar
les despeses es parla de «les despeses realitzades per a
difondre la proposició i recollir les firmes corresponents».
I un problema i una despesa que de vegades ens hem trobat
les associacions és també el tema de la mateixa redacció de
¦ 01-02-2016
Pàg. 227
la llei; és a dir, les associacions que treballem en un àmbit
determinat que ens preocupa, podrem tindre l’àmbit, la
inquietud, podrem tindre la preocupació, el coneixement
del treball de la matèria però no els coneixements de dret
i, en alguns casos, en la majoria dels casos hem hagut de
recórrer al suport d’advocats o advocades que, al no estar
contemplat en la llei, els hem de demanar que treballen
gratuïtament per a nosaltres. No sé si d’alguna manera
podria ser contemplat que dins de les despeses, a banda
d’estrictament la difusió de la proposició i el recollir les
firmes corresponents es pogués entendre també que si hi
ha despeses d’algun tipus d’advocat o advocada que ens
ajuda a fer l’articulat de la llei, donar-li una… perquè no som,
nosaltres experts en drets, fóra això possible d’incloure-ho.
Ja dic que és una esmena menor.
Per tant, simplement faig jo personalment tres… Després, els
meus companys afegiran alguna cosa més. Jo, personalment,
només afig tres esmenes menors i comente, per tant, que la
proposta de proposició que ens proposeu és… notablement
millora l’existent.
I deixeu-me acabar simplement amb el comentari més
genèric, i anant-me’n un poc, si em permeteu, del tema,
que és la proposició de llei d’ILP, l’ILP és un instrument de
participació però no és l’únic i no sé si fins a quin punt és el
més important i, per tant, sí que aprofitant la possibilitat,
i ja que estem parlant de participació més genèricament,
des de la societat, diguem, organitzada, sí que faríem una
petició, una crida, a Les Corts per tal que es comencés
a debatre i a pensar en articular altres mecanismes de
participació individual i col·lectiva. Podríem ara parlar
i segurament seria una altra compareixença, no vull
allargar-me aquí, però que no… aquesta proposta està
molt bé, però no és ni de lluny suficient i, per tant, estaria
molt bé que es continués treballant en aquest sentit. I no
sé si tindria sentit –i això ho dic a títol de proposta– la
creació d’alguna mena de comissió en Les Corts, que fóra
més o menys permanent i que fóra coparticipada entre
els grups parlamentaris i les associacions, per a debatre i
pensar conjuntament propostes en aquest sentit, perquè
sí que és cert que en aquest cas de proposició de llei hem
estat o estem sent escoltats però no hem participat en
el procés inicial de la redacció o del debat de la llei i, per
tant, jo crec que seria interessant i com a proposta ho faig
perquè ho tingueu en compte, la possibilitat d’una comissió
permanent en Les Corts coparticipada que estudiés altres
vies o instruments de participació individual i col·lectiva
que ara no vull entrar perquè donaria per a…
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Gisbert.
El senyor Gisbert Sempere:
He complit?
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
¦ 01-02-2016
El senyor president:
El senyor president:
Bé, s’ha excedit dos minuts i cinquanta però...
Gràcies senyor Estañ.
Pàg. 228
Senyor Subiela.
El senyor Gisbert Sempere:
Ho he intentat.
El senyor Subiela Chico:
Sí, bon dia.
El senyor president:
...està dins dels límits de la normalitat.
Jo, tres consultes, molt ràpides. M’agradaria saber què
pensa vosté –supose que estarà d’acord– sobre que puguen
participar els menors de díhuit anys, (inintel·ligible) ... als setze
anys, en les consultes.
Senyor Estañ.
El senyor Estañ García:
Moltes gràcies, president.
Moltes gràcies, senyor Gisbert, per vindre ací i per la seua
exposició.
En primer lugar, bueno, coincido en muchos elementos que
usted pone de manifiesto no solo sobre la ley sino por el
carácter de la participación que debe asumir el parlamento.
Creo que una forma de dinamizar la actividad parlamentaria
es implementar mecanismos de participación ciudadana
directa. La ILP en este caso es una forma de que la voluntad
popular entre al parlamento aunque luego la decisión, y esta
es una de las cuestiones que a mí me preocupan, la toma el
propio parlamento sobre la propia ILP. Y creo que este es
uno de los problemas, ¿no?, ¿cómo nos aseguramos que una
vez que llega la ILP, aunque llegue con una gran mayoría, los
parlamentarios puedan hacer oídos sordos? Y yo aquí lo lanzo.
No sé si se podría plantear algún tipo de consulta dentro de
unas limitaciones para asegurarnos de que no vuelva a pasar
lo que ha pasado reiteradamente, que a nivel estatal han
llegado sesenta y seis pero solo se ha aceptado una y porque
ya se estaba tramitando, ¿no?
Sobre la cuestión que a usted le preocupaba de la materia
en tema de presupuestos, creo que porque responde a una
visión del ejecutivo, que es el que debe plantearla mediante
una proposición de ley, si no me equivoco. Lo que a mí sí que
me preocupa es la interpretación que haga la mesa, es decir,
que la mesa que es la que decide si una iniciativa legislativa
popular debe de tramitarse o no diga que es que esta iniciativa
legislativa puede afectar a los presupuestos de una forma
directa o indirecta y hacer una interpretación demasiado
extensiva, ¿no? No sé si hay… deberíamos explicitarlo más, ¿no?
Por lo demás, no mucho más que añadir. No sé si preguntarle si
cree que el plazo es suficiente para recoger las firmas. Si usted
en su experiencia indica que debe ser mucho mayor o… Por
ejemplo, en Aragón, que son nueve meses más luego tres de
plazo si no… Aquí son ocho y dos pero, bueno, es una cuestión
ya de si realmente hace falta o no.
Y no mucho más que añadir. Muchas gracias.
També m’agradaria saber si vosté està d’acord –que supose
que també– en baixar les firmes a deu mil, de cinquanta mil
a deu mil. Nosaltres teníem el dubte si poguera ser que açò,
baixar tant la barrera, poguera fer que entràrem en una guerra
d’iniciatives que pogueren una modificar i l’altra, i a la setmana
que ve una altra i...
I, per últim, el que vosté ha dit de coparticipar en una comissió
parlamentària, en les associacions, m’agradaria saber quines
associacions, de quina manera se podrien elegir eixes
associacions, quines associacions estarien legitimades, qui
està legitimat per a elegir eixes associacions, com pensa vosté
que podia fer-se açò que vosté ha plantejat.
Gràcies.
El senyor president:
Gràcies, senyor Subiela.
Senyora Navarro.
El senyor Navarro Casillas:
Gràcies.
Moltes gràcies per comparèixer hui ací i per dedicar el seu
temps de treball a fer aportacions en esta casa. I bé, i també li
agraïsc la valoració positiva de la llei, del seu contingut.
Efectivament es tracta d’un instrument més, esta llei, dels que
han de vindre per a millorar la interrelació entre la societat
civil, l’associacionisme i les iniciatives que se plantegen en
esta casa, i especialment a nivell legislatiu. Eixe és l’objectiu. I
bé, és un instrument més, com dia.
Respecte al funcionament de..., la primera qüestió que ha
plantejat, efectivament se podria, per exemple, convocar de
vesprada que facilita un poquet més que la gent de fora puga
vindre. Això hauríem de valorar-ho des de la mesa de les
comissions, quan ha de vindre gent, crec que seria interessant.
Després a mi també em pareix molt curt el termini de cinc dies. I la
manca de publicitat també que fa que siguem realment els partits
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
els que convidem les entitats que demanen la sol·licitud, amb la
qual cosa queda la cosa un poc rara. Aleshores, crec que seria més
interessant que tot això estiguera arreplegat en el reglament. I com
estem en tràmits de reformar el reglament i ja s’ha constituït la
comissió, eixes propostes li assegure que des del Grup Compromís
les tindrem en compte per a millorar este tràmit.
M’agrada també que diga que, bé, que esta proposició no de
llei resol molts dels problemes trobats per les entitats, perquè
eixe era un dels objectius a assolir.
I quant a la limitació a presentar uns pressupostos sencerets,
home, ja li dic jo que seria una cosa complicada que alguna
entitat poguera fer uns pressupostos sencers. Ja li he dit jo que
això seria difícil. Però, en qualsevol cas, el problema és jurídic
perquè la iniciativa legislativa respecte als pressupostos
està atribuïda a l’executiu i no a Les Corts necessàriament.
Aleshores, Les Corts no podem cedir el que no tenim, no és
nostra. Eixa iniciativa legislativa, en concret, és l’única que
està específicament atribuïda a l’executiu. I és per això que
hem de tindre eixa limitació.
Una altra cosa seria el que planteja respecte als pressupostos
participatius, que és deixar un espai dels pressupostos, que
això sí que se podria fer per llei, establir que necessàriament
una part dels pressupostos hagen de ser objecte de
participació. Això sí que ho podem fer, i de fet és una de les
coses que està damunt la taula per a fer-se. Que estiga per llei,
d’eixa manera sempre es faça, és diferent.
Respecte a tindre en compte també per a estes compareixences
que la gent treballa, el mateix, que és per la vesprada, que
supose que facilita un poc més l’ordenació quant al treball.
I respecte a la qüestió que manifesta que a l’estar establert que la
justificació de les despeses siga per a difondre si no estan incloses
les despeses jurídiques... Doncs bé, jo, per exemple, sí que ho
consideraria. La meua interpretació jurídica sí que seria que
estaria inclòs, però, efectivament, pot trobar-se amb problemes
que algú considere que no. Aleshores sí que pense que seria una
bona esmena modificar-ho perquè això estiga clar.
I relacionat en este punt, la meua pregunta seria si consideren
suficient els 3.000 euros que hem fixat per a compensar
les despeses. Des de la seua experiència com a promotor
d’iniciatives i d’arreplegar signatures, si sap quines són les
despeses que finalment es tenen, si considera que són uns
diners suficients, els casos, com ho valora.
¦ 01-02-2016
Pàg. 229
en compte les reflexions i també crítiques, no?, en positiu,
constructives, que vosté ha fet respecte a la limitació dels dies
per a la convocatòria i la publicitat d’aquest tipus d’iniciatives,
si realment el que pretenem és que eixa participació siga real i
efectiva. Evidentment ho tindrem en compte.
Sap vosté que esta nova regulació de la iniciativa legislativa
popular naix del consens per part de tres grups parlamentaris
en aquestes Corts i que naix sobretot per tal de resoldre
les deficiències claríssimes que incloïa l’ILP regulada fins a
l’actualitat. Aquesta llei, la que tenim actualment, sap vosté
que s’ha mostrat clarament insuficient per tal d’impulsar l’ús
d’esta ferramenta de participació per part dels ciutadans,
perquè imposava, com vosté sap, excessius requisits als
promotors, nombroses causes d’inadmissibilitat, excessiu
nombre de firmes i unes altres qüestions que vosté ha senyalat
com a positives perquè aquesta nova regulació que nosaltres
pretenem d’alguna manera les esmena i les millora.
Però creu, enllaçant en aquesta reflexió, creu vosté que estes
millores respecte a l’ILP que està en vigor en l’actualitat són
suficients per tal de reduir la distància que hi ha entre les
institucions i la ciutadania, i que creu que són suficients per
tal de convertir-se en un instrument real de democràcia
participativa? Eixa seria la primera pregunta.
La segona pregunta, enllaçant amb una de les reflexions que
vosté ha fet respecte a la valoració positiva de l’ampliació de
les matèries que regula aquesta ILP, creu vosté que el fet que
s’òbriga al debat una ampliació de matèries que no formen
part habitualment de l’agenda parlamentària i que puguen ser
d’interés per a la ciutadania, reduint-se així, com vosté sap, les
causes d’inadmissibilitat, creu que això és un element que ens
permet diferenciar coherentment entre la iniciativa legislativa
i la funció legislativa del parlament? O es pot confondre? I crec
que aquesta idea i aquesta reflexió també enllaça bé amb el
que vosté plantejava de fer una proposta pressupostària per
part de la ciutadania a aquest parlament.
I finalment, l’última pregunta, perquè vosté realment ha fet
algunes esmenes, alguns articles que es contemplen en la nova
regulació, en la qual per descomptat ho tindrem en compte
perquè crec que poden ser interessant per tal de millorar
el text, però jo li preguntaria quins elements incorporaria,
que no estan en la llei, que no estan en esta regulació, quins
elements nous incorporaria, perquè si creu que hi ha algun
aspecte de la llei que no queda suficientment desenvolupat.
Estes són les tres preguntes. Moltes gràcies, senyor Gisbert.
Gràcies.
El senyor president:
El senyor president:
Gràcies, senyora Tirado.
Senyora Tirado.
Senyora Díaz.
La senyora Tirado Museros:
La senyora Díaz González:
Sí. Gràcies, senyor president.
Gracias, señor presidente.
Gràcies, senyor Gisbert, per vindre a comparéixer a aquesta
comissió. Tindrem, evidentment, des del Grup Socialista tindrem
Y gracias por su comparecencia aquí, buenos días. Gracias por
su comparecencia y por su explicación.
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
Mire, hay determinados aspectos en los que sí que podemos
estar más o menos de acuerdo, distanciándose un poquito.
La verdad es que en lo que es la base supongo que sabrá que
el partido del Grupo Parlamentario Popular ha presentado
en dos ocasiones la proposición…, bueno, el proyecto de
ley en marzo y la proposición de ley, que era prácticamente
similar. Sí que hay aspectos fundamentales en los que nos
diferenciamos.
Uno de los aspectos es en las materias excluidas, que usted
comentaba, que incluso excluiría, o sea, dejaría fuera de la
exclusión los temas presupuestarios. Bueno, pues supongo
que habría que remitirse a la Constitución española porque
ahora mismo incluso el secretario de estado de Hacienda
está haciendo un llamamiento sobre que, tal y como está
redactado ahora mismo el proyecto de ley, no se incluyen las
materias excluidas con respecto a las tributarias, y que habría
que excluir porque si no se vulnera la Constitución. Entonces,
al fin y al cabo somos España, estamos dentro de un país con
una carta magna y que hay que cumplir, ¿no?, y eso, vamos,
creo que ahí no solo no se podrían excluir las presupuestarias,
sino que además habría que incluir dentro de las excluidas las
tributarias, las materias tributarias.
Por otro lado… que yo supongo que usted no está de acuerdo,
porque ha venido a explicar su parecer, me parece estupendo,
pero que al final la Constitución española creo que todos la
debemos de cumplir mientras siga así. Otra cosa es que se
reforme y ya una posterior reforma ya hablaremos.
Luego, en cuanto a que facilita el procedimiento estamos de
acuerdo. En cuanto a las dos lenguas, nosotros incluíamos
incluso la posibilidad de que la comisión promotora pudiera…,
de hecho lo presentaremos como enmienda, pudiera facilitarse
de medios de las propias Cortes para hacer esa traslación de
idiomas porque a lo mejor las presentan en valenciano y que
sean las propias Cortes quienes den la facilidad de poderla
incluir en castellano o viceversa, ¿no? Pero que estén en los
dos idiomas estamos totalmente de acuerdo, y de hecho
nosotros lo incluíamos así.
Por otro lado, en cuanto a las convocatorias que dice, bueno,
otras formas de comparecer. Usted está aquí, precisamente
por esas otras formas de participación ciudadana. Llevamos a
cabo una reforma creo que muy importante en el reglamento
y que siempre se puede mejorar, no digo que no, a finales de la
anterior legislatura, por la cual está usted aquí. Es una forma
de participar, porque usted no está participando porque sea
iniciativa legislativa popular, es porque es la tramitación de
una ley, y como usted han venido muchos comparecientes a
hablar de otras leyes, de todas las leyes que tenemos ahora
mismo en trámite. Es una forma de participar.
Y precisamente por eso, porque hay otras formas de participar,
creo que es importante mantener el número de firmas en
veinticinco mil. Le explico. Se rebaja…, o sea, nuestra apuesta
son veinticinco mil y no diez mil. Una porque con veinticinco
mil ya nos ponemos a la cabeza de toda España respecto a
otras comunidades autónomas. Pero no solo eso, porque creo
que es importante mantener esa relevancia que tiene la ILP o
que debería de tener la ILP, ese aval, ese refrendo social con
el que se tiene que presentar una iniciativa. Creo que pierde
valor, sentido, apoyo, apoyo social cuantas menos firmas son,
pero que a la vez, a la par, tenemos que ver ese… buscar ese
equilibrio, ¿no?, de que tenga el suficiente refrendo social
¦ 01-02-2016
Pàg. 230
y que del mismo modo facilite la participación ciudadana.
Evidentemente cincuenta mil era un número que se había
quedado muy elevado, sobre todo dadas las circunstancias
sociales que han cambiado. Y es evidente, y teníamos que dar
una respuesta a ese cambio, pero sí que es verdad que diez
mil le quita valor a esa iniciativa legislativa popular. Que es
normal que diez mil en otras regiones, en otras comunidades
autónomas, como Asturias –perdón, acabo ya–, como Asturias
o Murcia, pero al final es que tenemos que tener en cuenta
que sea número de firmas que se requieran conforme a la
población, al censo.
Y luego, por otro lado, el tema del censo. ¿Cómo usted o cómo
encaja al final que menores de dieciocho años, o sea, que sean
los mayores de dieciséis los que puedan entrar a firmar esas
ILP conforme a que el censo no les contempla o que habría
que hacer una modificación del censo? Porque si no la forma
de controlar la identidad de cada una de esas personas se
hace más complicado y al final el trámite pues puede llevar a
retrasos, a no ser tan ágil como a lo mejor a los promotores de
una ILP les gustaría.
Nada más.
El senyor president:
Gracias, señora Díaz.
Señor Gisbert.
El senyor Gisbert Sempere:
Sí, intentaré ser… (S’interromp la gravació) Perdoneu, no
m’enrecordava.
El resum és: creiem que esta proposició no de llei va per bon
camí, les esmenes que s’han plantejat són les correctes per
les raons abans exposades, però al mateix temps creiem que
forma part d’un camí, és a dir, no és l’únic element suficient,
per tant, jo he fet alguns comentaris, després els meus
companys insistiran en això. Per tant, hem de pensar altres
mecanismes de participació. I he dit «pensar», no he fet cap
proposta tancada.
I respecte al que comentava la senyora Isaura Navarro del
pressupost dels 18.000 euros, qualsevol diria com més sucre,
més dolç. Com més pressupost, més possibilitats hi ha. Però,
sincerament, crec que és un pressupost correcte el que se
planteja, crec que és un pressupost correcte.
Però ho he deixat per al final perquè volia centrar-me en això,
en les intervencions que han fet el senyor Subiela i la senyora
Díaz.
Bàsicament, volia dir dos coses. Primera, a la senyora Díaz
i al grup parlamentari del PP, si ha canviat i ha presentat
noves proposicions de llei, m’alegre. M’alegre que el Grup
Parlamentari del Partit Popular haja canviat de posició
perquè..., (remors) no, que haja canviat de posició fa un temps,
perquè la nostra experiència durant aquests vint anys és que
la postura del Partit Popular ha estat d’absoluta manca de
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
diàleg real amb la societat. I diàleg no és només escoltar una
persona o una associació i no fer cas, sinó tindre capacitat
de comptar amb aquella part de la societat que no és de la
teua ideologia. I la nostra experiència és que no ha estat així.
Si canvia el Partit Popular, i espere que siga així realment,
benvinguts a la pluralitat i estarem encantats que siga així.
¦ 01-02-2016
Pàg. 231
signatures. Tant de bo, tant de bo esta casa tinga un problema
d’allau de gent presentant propostes polítiques, fent debat
polític; i que d’eixa allau de gent, molta d’eixa gent siga jove.
Li assegure que, si eixe és el seu problema, jo estaré encantat
que siga el problema de les Corts Valencianes.
Moltes gràcies.
La segona cosa... (Veus) Si me deixa continuar, jo l’he escoltada.
La segona cosa, francament, senyora Díaz, a mi em sorprén
que me parle de legalitat. És a dir, no és la meua organització la
que té persones investigades per incompliment de la legalitat.
Nosaltres, quan parla del compliment de la legalitat, a l’hora
de les matèries, el pressupost..., nosaltres, evidentment –
ara parle com a acció cultural–, estem total d’acord que se
complisca la legalitat. Nosaltres hem fet propostes d’estudi;
a més les he fetes molt acurades, en cap cas les he fetes com
a tancades. He parlat d’una possible proposta de comissió
participada. I, per tant, evidentment, sempre i quan he
esmentat que siga possible, i quan he parlat del pressupost
he dit «la possibilitat d’estudiar eixa possibilitat». I les meues
paraules, com crec que hi ha un vídeo i hi haurà un acta, són
molt acurades.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Gisbert, per les seues paraules.
Continuem amb les compareixences, i demanem al senyor
Mauri que s’arrime a la mesa. (Pausa)
Compareixença del senyor Vicent Mauri i Genovés
El senyor president:
Per tant, li ho dic explícitament, acció cultural està a favor
del compliment de la legalitat. I espere que tots els grups
parlamentaris i partits estigam d’acord en això. Gràcies.
I l’última cosa, i per això he deixat al final la... M’ha sobtat...
El senyor Subiela ha fet alguns comentaris respecte els
menors d’edat, baixa de signatures, la comissió participada...
Evidentment que hi ha dubtes sobre això. Però jo, senyora
Díaz, li diria: «Escolte’m, no tinga tanta por a la participació.
No tinga tanta por.» Qualsevol... Hi ha un poeta que no recorde
que diu que viure és prendre decisions, i prendre decisions és
assumir riscos. Qualsevol decisió és prendre riscos.
Baixar el número de signatures, ¿pot significar una allau
d’ILP? Francament, ja m’agradaria que fóra eixe el problema
que tinguérem, francament. O siga, el problema que, des del
meu punt de vista i des de crec que un conjunt cada vegada
més majoritari de la societat, no només valenciana, ja és el
distanciament entre les institucions i la majoria de la societat.
I és per això que hi ha hagut un terratrèmol polític en els últims
mesos o anys, han emergit noves formacions polítiques. Hi
ha un evident distanciament de la gent jove de la política,
i se nota en...; i qui no ho reconega, continuarà patint una
erosió electoral i continuarà tenint cada vegada un vot cada
vegada més gran, cada vegada no urbà, cada vegada menys
professional. Això és així.
I tots –i jo m’incloc– hem de fer una reflexió sobre això, perquè
tots creiem –espere que siga així, i ara ho dic constructivament–
en la participació ciutadana, en el compromís amb la millora
de la democràcia i de la participació.
Davant d’això, jo crec, sincerament, que assumir riscos no ens
ha de fer por. Assumir riscos a la participació; assumir riscos
perquè els joves puguen participar i facilitar-ho. I si hi ha algun
tipus de problema legal, s’han de poder solucionar. Per tant,
no hem de tindre por que els joves de setze o dèsset anys
puguen participar. Hem de facilitar-ho.
No ha d’haver-hi problemes a baixar signatures i que hi
haja un número major possible de gent que puga presentar
Bé, li donem la benvinguda al senyor Mauri i li donem la
paraula, per un temps de huit minuts per a fer la seua exposició.
El senyor Mauri i Genovés:
Bon dia.
Bé, en primer lloc, el que vull és incidir en les paraules de Toni
Gisbert, d’acció cultural. Les entitats que estem aquí ens hem
reunit prèviament, treballem històricament conjuntament
i, per tant, una part del que jo vaig a dir o que ha dit Toni o
que dirà l’altre company que parlarà després de mi, doncs, és
una intervenció coral, per dir-ho així. És la forma de treballar
que tenim algunes entintats i que pensem que és bona per al
nostre país i per a la nostra gent.
També, per altra banda, agrair a la comissió el poder participar
avui aquí per a dir la nostra opinió sobre la iniciativa legislativa
popular i el projecte de llei que modifica l’actual regulació.
Però jo volia també contextualitzar, en una situació política,
per què estem d’acord en esta modificació i per què tenim
algunes propostes que van més enllà del que diu el text de la
llei i també de la participació, com ha dit el meu company.
Nosaltres considerem que la societat valenciana, al llarg dels
darrers anys, ha demanat a les institucions, als grups polítics,
que s’avance cap a una democràcia real i participativa, on
totes les persones, però també les entitats, puguen participar
activa i realment de la vida política en la presa de decisions, en
l’activitat legislativa i en el debat parlamentari.
Les valencianes i els valencians hem expressat, en nombroses
ocasions, que cal superar l’actual model polític que està
restringit a l’elecció dels nostres representants cada quatre
anys. Un model que és legal, que és legítim, però que restringix
la participació a posar una papereta en una urna cada quatre
anys, bàsicament, no?
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
En molts països del nostre entorn, de l’Europa en què ens
mirem, i també en altres àmbits hi han mesures i procediments
complementaris perquè puga haver-hi un treball de la societat
que complemente, com ja he dit abans, la representació
parlamentària i la representació política, no? I aquests
procediments, des del nostre punt de vista, des del punt de
vista de la Intersindical Valenciana, suposen una millora de
la qualitat democràtica, de la societat i de les institucions
públiques, i afavorixen l’interés ciutadà per la política.
Per això, nosaltres considerem que és el moment de donar
passos cap a un sistema polític en què la ciutadania i la societat
organitzada tinga possibilitat d’expressar-se directament en
tots aquells àmbits de la vida política.
Per això, valorem molt positivament que una de les primeres
iniciatives d’este període de sessions, d’esta legislatura, siga
que..., la iniciativa que Podemos-Podem, Compromís i el Grup
Socialista hagen presentat esta modificació.
Sobre contribuir al projecte, compartim la necessitat de
millorar i eixamplar quines han de ser les matèries que són
susceptibles d’una iniciativa legislativa popular. Pensem que
les restriccions actuals es van fer en un moment que ja està
superat pel nou temps i per la nova política i que cal alçar estes
limitacions, totalment, com ho demana una part important de
la societat.
Coincidim també que cal una reducció significativa del nombre
de signatures per a presentar les ILP. Deu mil ens sembla una
quantitat encertada.
Entenem que els canvis que se proposen són canvis necessaris.
I enumeraré el que valore positivament –no me detindré molt
en alguns d’ells, en altres sí–. Canvis que valorem positivament
són: la simplificació del procediment; l’augment de temps per
a replegar les signatures; la possibilitat d’audiència de la junta
promotora, com preveu l’article 8.7; la supressió del requisit
d’haver de ser presa en consideració per poder compensar
les despeses realitzades; la seua consideració en el Ple de Les
Corts; o la creació d’apartats específics en la web oficial de les
Corts Valencianes perquè tota la societat sàpia que n’hi ha
una iniciativa en marxa, perquè, de vegades, no arriben al gran
públic estes iniciatives.
Estos canvis, des del nostre punt de vista són canvis
indispensables i adequats per animar la societat organitzada
i la ciutadania perquè presenten iniciatives legislatives
populars.
També pensem que és una base important per a garantir el
dret lingüístic, el tractament igualitari de les dues llengües
oficials del País Valencià.
Un altre element que, des del nostre punt de vista, és
important, és la proposta que l’edat mínima per a participar-hi
siga els setze anys. Aquet fet suposa donar un pas endavant
en el reconeixement dels drets socials i polítics de la gent
jove, en adequar l’edat per a participar-hi en la vida política
a la realitat social i legal que permet l’emancipació de la gent
jove als setze anys. És una contradicció una cosa i l’altra; si
pots emancipar-te als setze anys, podries participar de la vida
política, inclús també caldria a la millor revisar –no és el lloc
adequat, però...– també l’edat a partir de la qual se pot votar,
no? Efectivament.
¦ 01-02-2016
Pàg. 232
A més, considerem que és un encert que es reconega la
legitimació per a presentar ILP a associacions, agents
econòmics, socials, ONG, entitats sense ànim de lucre.
Pensem que la societat organitzada ha de ser reconeguda per
a impulsar tot tipus de processos de consulta i de participació
en la vida política i parlamentària.
Des del nostre punt de vista, les iniciatives legislatives
populars s’han de convertir en una eina que permeta recuperar
la democràcia directa, la política feta des de baix, ja que, fins
ara, presentaven moltes carències en els mecanismes...,
per a potenciar els mecanismes de participació ciutadana.
Esta proposta de modificació va en el camí de suprimir eixes
carències i donar mecanismes de participació.
A més a més, nosaltres pensem que seria un pas endavant que
el grup promotor de l’ILP poguera sotmetre la seua proposta
a una consulta popular, tant si esta ILP s’accepta, és presa en
consideració per Les Corts com si no és presa en consideració
per Les Corts. Pensem que així seria evitar que ningú
puga restringir l’expressió d’una majoria de la ciutadania
valenciana que podria, perfectament, ser consultada sobre
estes qüestions.
Me poden dir, i me diran després, en el torn de preguntes,
que hi han limitacions legals per a fer-ho. Sí, és així, hi han
limitacions legals per a fer-ho. Però vostés i els grups polítics
que estan aquí i en les corts espanyoles tenen la capacitat per a
modificar les lleis i per a adaptar-les a la nova realitat. Per tant,
jo no estic demanant una il·legalitat; el que estic demanant és
que vostés aquí i vostés en Madrid puguen tramitar canvis
legislatius. Perquè hi ha països, com per exemple Suïssa –vull
dir, que és del nostre entorn–, que, fins i tot, la ciutadania pot
participar en consultes per a canvis constitucionals. Per tant,
jo no dic que eixa siga una situació ideal, però, si en altres
països del nostre entorn en els quals ens mirem ho fan, ¿per
què no podem fer-ho aquí també? Per tant, des d’eixe punt de
vista, els anime perquè ho facen aquí i en Madrid, estos canvis.
Nosaltres pensem que també el Reglament de Les Corts,
com han dit en la intervenció anterior, permet la meua
compareixença aquí; però també considerem que caldria
modificar el Reglament de Les Corts per a agilitzar-lo, per
a donar audiència en molts temes i, fins i tot, perquè les
restriccions d’alguns temes siguen suprimides. Perquè, igual
que en esta ILP algunes restriccions han sigut suprimides,
també en el Reglament de Les Corts hi ha unes restriccions
que pensem que podrien superar-se i, per tant, la societat
poguera participar i, fins i tot, no en un tràmit quan la llei està
feta, sinó quan vostés pensen fer una nova llei, igual, abans de
fer eixa nova llei, com passa en la comissió de radiotelevisió
valenciana, que pugam comparéixer per a expressar la nostra
opinió en tràmits previs a l’elaboració d’una llei, no? Seria
també interessant, no?
Nosaltres pensem –i vaig acabant ja– que la participació
és una eina fonamental en una societat democràtica i
moderna. Per això defensem la participació en tots els
àmbits, i la defensem des del punt de vista de la cogestió
i la coresponsabilitat de la societat, de les entitats i de les
persones en els assumptes públics. Una cogestió que ha de
ser transparent, que ha de ser compartida en tots els àmbits
de la vida: social, cultural i política. Perquè eixa cogestió,
eixa coresponsabilitat servirà, sense dubte, per a garantir
els nostres drets civils, socials i polítics.
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
Eixa participació també ens servirà per a un dèficit que
tenim la societat valenciana, que és la feblesa del moviment
social. Per tant, eixa participació servirà, sense dubte, per a
enfortir l’associacionisme, el teixit social, la democràcia des
de baix, la formació social i política de la ciutadania i per a
avançar cap a una societat més justa, més igualitària, més
democràtica i més lliure.
I acabaré agraint una altra vegada als grups promotors de la
llei que presenten els grups; a la comissió, a tots els grups de
la comissió, haver-nos escoltat; i a la comissió de coordinació
per haver-nos convidat a esta participació en esta comissió.
¦ 01-02-2016
Pàg. 233
Nada más. Me gustaría preguntarle cuáles fueron los
principales problemas que usted… no sé… ha vivido en su
experiencia, como impulsando… Si vienen más de una parte
legal o de una parte –digamos– cultural.
Muchas gracias.
El senyor president:
Señor Subiela.
El senyor president:
El senyor Subiela Chico:
Moltes gràcies, senyor Mauri.
Sí. Bon dia, bona vesprada.
Senyor Estañ.
Poquet que preguntar-li ja. El mateix que més o menys hem
parlat abans. Nosaltres també estem d’acord que feia falta
un canvi en la iniciativa legislativa popular. Mantenim els
dubtes, però crec que és el mateix que vosté ha dit, en el
tema dels setze anys. Igual el que cal baixar... Però clar, el que
tenim dubtes és que habilitar la participació en la iniciativa
legislativa popular als setze anys i mantindre l’edat en els
díhuit, doncs no ho sé, igual cal esperar-se un poquet.
El senyor Estañ García:
Moltes gràcies, president.
Moltes gràcies, senyor Mauri.
Prácticamente de acuerdo en todo lo que ha comentado. Es
evidentemente manifiesto que la participación en nuestro
sistema político y en nuestro sistema legal nunca ha sido
tomada en serio ni tomada en cuenta, aunque en la propia
Constitución se reconoce el derecho a la participación política
como una obligación de las instituciones que estas deben
impulsar y como un derecho fundamental de los ciudadanos.
Entonces, es algo que tenemos la obligación, tanto legal como
–diría– ética, como forma de responder a los nuevos tiempos,
de implementar y de desarrollar.
Pero, creo que había un miedo del legislador constitucional
y también un miedo del legislador orgánico que regula la
iniciativa legislativa popular que la fue restringiendo, también
creo que confundiendo el papel de un referéndum con el de una
iniciativa legislativa popular, porque no son lo mismo. Como
decía anteriormente, la iniciativa legislativa es una forma de
que determinados debates, determinadas sensibilidades,
determinados problemas entren en el parlamento, aunque
luego la voluntad recae en los parlamentarios y en el poder, en
esta democracia representativa, de decidir.
Concuerdo en que haría falta complementar ese papel de la
iniciativa legislativa popular con una consulta posterior, para
que no pase lo que ha venido pasando, que podemos tener,
como fue en el caso de la iniciativa legislativa popular iniciada
por la PAH, un apoyo del 80%, con dos millones de firmas y
que se hagan oídos sordos. Entonces, creo que es nuestra
labor poner los mecanismos legales que sean necesarios.
Igualmente, sí, creo que a nivel de nuestro reglamento
tenemos que ir trabajando en toda esa participación que
viene de bajo, pues darle una forma legal y que sea capaz de
convivir la democracia representativa con una democracia
mucho más directa.
Això de baixar a les deu mil firmes, tinc clar que vostés estan
d’acord. Nosaltres tenim els nostres dubtes. Creiem que igual
deu mil és massa.
Però, poc més que dir. Inclús nosaltres ja diguérem que en el
mètode de la recollida de les firmes creem que se pot anar un
poquet més enllà i fer útil o fer realment eficaç el tema de la
firma electrònica. Creem que el mètode que ací es presenta
encara és lent i encara es pot millorar, per a donar realment
una agilitat a la iniciativa. Però, per la resta tinc clar que les
seues postures són totalment d’acord a la proposta. Nosaltres
majoritàriament també estem d’acord amb la proposta i segur,
segur que arribem a un acord final.
Gràcies.
El senyor president:
Senyora Navarro.
La senyora Navarro Casillas:
Gràcies, senyor president.
Moltes gràcies per la seua compareixença i moltes gràcies
també per les seues paraules, les seues aportacions.
Bé, respecte al nombre de signatures, que veig que li
pareix encertat, he de dir per a les persones que estan molt
preocupades ja des que se va debatre també ho digueren en el
ple, que insistixc que deu mil és el percentatge, el 0,2, que és el
mateix percentatge que gasta la iniciativa legislativa popular
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
aprovada pel Parlament Europeu. Estem gastant el mateix
percentatge en nombre de signatures. Crec que és l’encertat.
Respecte als setze anys, també dir que es tracta d’implicar els
joves en la vida política, que és una cosa molt interessant, que
està passant ja d’una manera natural, però es pot fomentar
més a través d’estos instruments.
I respecte a la seua proposta de sotmetre a una consulta
popular, si la iniciativa no fóra presa en consideració per Les
Corts, jo he de dir que ahí tinc els meus dubtes, perquè n’hi
han mecanismes de participació directa, que són més per a les
preguntes de sí o no que per a un text complex, com és el de la
iniciativa legislativa. Perquè estem parlant d’un text articulat.
I també serà un text articulat que té un debat en el qual la
comissió promotora està present, que pot retirar el text. Vull
dir que té tot un procés amb moltes més garanties. Potser eixa
idea hauria segut més necessària en la llei anterior, en la qual
no hi havia garanties, com per exemple el cas que comentava el
company de Podemos, en què, clar, una plataforma que fa una
proposta i després és totalment desvirtuada en la tramitació
parlamentària i a més no li deixen retirar-la, clar, és una
situació diferent a les que es poden donar en aplicació d’esta
nova llei en la qual els promotors tenen totes les garanties.
Crec que són mecanismes diferents. En qualsevol cas, sí que
em pareix interessant abordar per una altra via legislativa
millorar les possibilitats de fer referèndums, establir per a
quines qüestions i garantir i impulsar eixa democràcia, que
eixa sí que és directa. Perquè en realitat la iniciativa legislativa
no és democràcia directa, és democràcia participativa, però
no directa, perquè va a través de la tramitació parlamentària.
Aleshores, ací estem abordant un problema. L’altre l’hauríem
d’abordar en una altra reforma legislativa.
Quant al fet que n’hi hagen reunions abans de fer les
propostes de llei, com s’està fent efectivament en la de
radiotelevisió valenciana, crec que és molt interessant, crec
que efectivament és una de les coses que, com he comentat
abans, estem ja en la comissió de reforma del reglament,
ja estem constituïts per a millorar el reglament. I un dels
objectius és que esta casa estiga molt més oberta a la relació
en les entitats i la ciutadania. Aleshores, eixa proposta jo me la
guarde també, junt a les que ha fet Toni Gisbert abans per a les
propostes de millora del Reglament de Les Corts.
I ja també li volia preguntar, com he preguntat abans, si quant
a la bestreta que està regulada, si els tres mil euros serien
suficients com a bestreta per a iniciar el procés, si li pareix que
la quantia és suficient.
¦ 01-02-2016
Pàg. 234
transmés ací les compartim, perquè crec que els nous temps
evidentment requerixen nous mecanismes de participació
real, si volem ser una societat moderna i avançada.
Com vosté sap, a aquestes Corts han entrat durant tot
aquest temps dos ILP, les dos per motius diferents. Una, la
recuperació de l’horta l’any 2001, i l’altra, la recuperació de
la radiotelevisió pública valenciana. Els seus objectius van ser
truncats per diferents motius. Però, com vosté sap, respecte a
l’ILP de la recuperació de la radiotelevisió pública valenciana
va ser finalment adulterat i modificat l’esperit de la lletra del
text que va presentar la comissió promotora, i que va estar
avalada per quasi noranta mil firmes.
Creu vosté que aquesta nova regulació pot impedir l’estafa
que desenes de milers de ciutadans que recolzaren aquesta
ILP amb les seues signatures i la feren arribar a aquestes
Corts van viure? O creu que també és una qüestió de creença
en la participació de voluntat política real?
Això per una banda. Per una altra banda, vosté parlava
de transparència. Creu que hi han suficients garanties de
transparència durant tot el procés de tramitació d’esta ILP que
permeten respectar l’esperit de la iniciativa legislativa popular?
I finalment, una última pregunta que té a veure amb la valoració
que vosté ha fet positiva a l’article 16, respecte a la possibilitat
de defensa de la comissió promotora davant Les Corts, davant
del ple del parlament. Creu vosté que l’article 16 de la proposició
de llei que li atorga a aquesta comissió promotora els drets de
defensa davant del parlament, davant del ple de Les Corts,
amb les mateixes condicions que un portaveu parlamentari,
pot garantir o pot ser un element més que garantixca que no
es manipule o pervertixca l’esperit de la iniciativa legislativa
popular?
I estes serien les tres preguntes, senyor Mauri. Moltes gràcies.
El senyor president:
Gracias, señora Tirado.
Señora Díaz.
La senyora Díaz González:
Gracias, presidente.
Moltes gràcies.
Gràcies, senyor president.
Y le doy también las gracias por su comparecencia y por
sus palabras. Estamos mucho más de acuerdo de lo que
usted puede llegar a pensar. Le repito, porque ya lo ha dicho
aquí, no sé, creo que lo ha oído, los que estamos aquí ahora
tramitando este proyecto de ley al final, de verdad, ¿eh?, no es
porque lo diga yo, no es que hayamos llegado ahora, es que en
marzo… Bueno, le digo más, en el debate del 2014 al estado de
política de la Comunidad Valenciana, septiembre de 2014, el
expresidente Alberto Fabra ya anunció esa reforma, con una
rebaja importante de firmas a veinticinco mil.
Gràcies, senyor Mauri, per assistir a aquesta comissió. Agrair-li
evidentment la reflexió, moltes de les paraules que vosté ha
Se aprobó esa rebaja de firmas a veinticinco mil antes de acabar
la legislatura, si bien el proyecto de ley que llevábamos no se
El senyor president:
Señora Tirado.
La senyora Tirado Museros:
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
pudo aprobar. Pero, nada más entrar en la nueva legislatura,
lo presentamos como proposición de ley, que no quisieron
tramitar los otros grupos porque querían tramitar el suyo
propio. Pero bueno, en cualquier caso, nosotros estábamos
de acuerdo, y así lo hicimos saber. Es que queremos que se
tramite una reforma de esta ley, porque somos conscientes
del cambio social. Pero, no de ahora. Y, de hecho, aprobamos,
con una mayoría absoluta que teníamos en estas Cortes, una
reforma del reglamento.
¦ 01-02-2016
Pàg. 235
La senyora Díaz González:
…que mejorarían la democracia, dentro del ámbito en el que
usted trabaja?
Nada más, muchas gracias. Perdone.
El senyor president:
¿Que puede ir más allá? No le digo que no. Pero esa reforma
del reglamento es la que posibilita que usted esté hoy aquí,
lo cual nos congratula, de verdad. Porque es lo queríamos y
es lo que buscábamos. No lo hicimos porque lo dijeran otros.
Teníamos mayoría absoluta y podíamos habernos negado
a ello. Pero es que nosotros participamos de ello, nosotros
impulsamos esa medida, y por eso está usted aquí.
Al final se ha remitido mucho este debate al tema de la
consulta. Esto que está tan de moda ahora y que yo creo
que hay que ver todas las visiones. Al final, quién gana las
elecciones, a quién ha votado la gente y qué es lo que piensa
ese partido que ha tenido la mayoría de votos. Y ya no solo
ese partido, sino otros. Y al final, decir, bueno, vamos a ver,
todo esto que piensan ustedes que la consulta se tendría
que reformar la Constitución española para que hubiese la
posibilidad de una consulta, y a todo lo que nos hace llegar de
una independencia al final de Cataluña, que es de lo que está…
No, no, no, no lo digo que lo diga usted, (rialles) digo que
es lo que hoy en día más se está viviendo. Y ese proceso
independentista al final sí que le digo que, como ha dicho la
señora Navarro, lo que estamos tramitando hoy aquí es un
proyecto de ley que tiene que guardar la legalidad conforme
a lo que hoy por hoy está vigente. Entonces, si usted dice que
sería aconsejable un cambio de la Constitución española,
porque es lo que viene a decir, pues entonces ya quienes
vengan a legislar y a ser ejecutivo en el Gobierno de España,
ya veremos quiénes están para llevar a cabo esa posible
reforma constitucional.
Y, en base a esa posible reforma constitucional, modificar
posteriormente la ley que vayamos a aprobar. Pero, espero
que la aprobación de esta ley sea anterior, y por tanto se tiene
que estar a la legislación vigente. Y hoy por hoy la Constitución
española, que es lo que dice, como le decía antes, las materias
excluidas son las que son, y no pueden ser otras. De hecho,
ahora mismo el texto vulnera la Constitución española, y
tendría que incorporarse en las materias tributarias.
Por otro lado, le digo, ya que hablamos de ILP y que usted, por su
formación: ¿qué piensa de iniciativas como la homologación del
profesorado de centros concertados de la Comunidad Valenciana,
que se podría presentar, como se presentó en Andalucía en 2001?
¿O sobre la enseñanza de la lengua materna y el bilingüismo que
se presentó en Cataluña? Le hablo de estos como ejemplos por su
ámbito. En su ámbito, ¿qué iniciativas cree…
No, no, si no hay… No se preocupe. No, es que como ya no se
refería directamente a la materia, pues por eso se le había
considerado. (Veus i rialles)
Vamos a continuar con la normalidad de esta comisión.
Señor Mauri, por favor.
El senyor Mauri i Genovés:
La primera ILP que es va presentar en l’estat espanyol o a
Espanya la presentàrem nosaltres, el nostre sindicat, va ser en
l’any 1988 –si no recorde malament de memòria–, o 1987 o
1988, i era una iniciativa legislativa popular per a regular la
responsabilitat civil del professorat.
I vam tindre moltes dificultats, no arribàrem al mig milió de
signatures, i no arribàrem i no es va poder tramitar (algú tus) i
va desembocar en una vaga d’un mes en tot l’estat, perquè si
s’haguera tramitat eixa ILP a través del parlament igual la vaga
no havera fet falta. Al no arribar al mig milió de signatures
doncs va haver-hi un bon procés de mobilització, de lluita,
de vaga i, al final, el govern de torn va haver de regular la
responsabilitat civil del professorat entre 1988 i 1990.
Per tant, jo tinc aquella vella experiència, després he participat
en algunes ILP però no organitzant-les directament. En aquell
moment tinguérem molta dificultat però era un moment que
ja està superat perquè no té res a vore en l’actualitat, jo parle
de fa quasi, quasi en la prehistòria, ¿no?, del segle passat.
Per tant, és veritat que s’ha avançat molt i en este text de la
llei, revisant-lo esta setmana passada, a mi m’agrada molt –pel
que dia la portaveu del Partit Socialista– que a persones de
la comissió promotora se’ls done eixa capacitat d’intervindre
d’igual a igual, ¿eh? És veritat que això no vol dir que s’aprove
el text de l’ILP.
I fins i tot, i en eixe sentit i en determinades circumstàncies,
i això arribarà més tard o més prompte, vostés o qui
vinguen després de vostés regularan que també n’hi ha un
procediment complementari que és com la consulta; perquè
el reglament de Les Corts ha canviat però jo, per exemple,
vaig intervindre fa deu anys en una comissió de Les Corts per
l’Estatut d’autonomia, la reforma estatutària i no he tornat a
intervindre.
El senyor president:
Señora Díaz…
I ara tots estan d’acord i m’alegre molt, i des de la meua
organització, que pugam vindre, i vindrem més vegades, i
incidirem més vegades. Per tant, eixe punt de vista que s’haja
canviat és fantàstic perquè jo fa deu anys que no venia per aquí
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
¦ 01-02-2016
Pàg. 236
(rient) a parlar de coses, d’estes qüestions, i ara podré vindre
més sovint, si vostés accepten que vinga, per a parlar de temes
que afecten les condicions laborals, la vida econòmica i tal.
I, per tant, des d’eixe punt de vista crec que tot el que siga
avançar en igualtat lingüística és magnífic, però cal anar a
sistemes que ho garantisquen de veritat, ¿no?
I, en eixe sentit, les previsions que tenen sobre qüestions
pressupostàries, tributàries o altres doncs –crec– la societat
és també molt madura per a poder opinar sobre totes estes
qüestions, és molt madura i, en qualsevol cas, es pot anar
experimentant a poc a poc també, no cal fer-ho tot d’un dia
per a altre, es pot anar encaminant.
I no sé si m’han fet alguna pregunta més, ¿no?, però jo els
felicite per canviar el reglament, per fer este tipus de lleis i per a
continuar avançant en la línia que la societat puga vindre aquí.
N’hi ha experiències en temes pressupostaris, en temes
tributaris en altres països del nostre entorn, i parle del nostre
entorn perquè també podria parlar d’Equador i Bolívia que
tenen regulades moltes qüestions com estes, però sabia que
com m’anaven a dir de seguida algunes qüestions doncs he
preferit dir Suïssa, ¿eh?, però també podia parlar del Canadà o
dels Estats Units que són països de l’entorn capitalista, en els
quals se mirem moltes vegades, ¿no?
Per tant, no tinguen tanta por que la gent s’expresse, si al
final votem cada quatre anys. ¿Per què no podem dir-los a
vostés sobre què volem, en què volem invertir o si la reforma
tributària ha de ser d’una forma o d’una altra forma? No s’ha
de tindre por.
Igual que el tema de la gent jove, doncs jo recorde que en la
Constitució espanyola el tema dels díhuit anys no estava
tan clar quan es va fer. Jo vaig votar per primera vegada la
Constitució espanyola i vaig votar favorablement, en eixa
primera vegada que vaig anar-hi a votar i vaig votar «sí» (algú
tus) a la Constitució espanyola.
I el debat que teníem en els grups juvenils en aquella època,
doncs jo era molt jove en aquella època, era si díhuit o vinti-un anys perquè el govern volia vint-i-un anys i no díhuit i, al
final, va ser díhuit.
Per tant, ara ha canviat molt la societat i si un jove es pot
independitzar als setze anys, ¿per què no pot eixe jove exercir
els seus drets civils i polítics als setze anys, no?
En eixe sentit, jo crec que les limitacions... supose que amb
la maduresa de la societat amb el temps aniran canviant-se,
podrem amb el temps afegir més qüestions i podrem –el que
dia jo– cogestionar més enllà de l’urna de cada quatre anys i
buscar mecanismes de participació que, al final, el que fan és
enfortir la societat i la maduresa social.
Sobre eixes propostes que m’ha fet, doncs jo crec que totes les
propostes que, o eixes preguntes sobre el (inintel·ligible) ... jo
crec que tot el món té dret a poder presentar en el parlament
del seu país, de la seua regió, de la seua comunitat autònoma
qualsevol proposta i discutir-les tranquil·lament.
En qualsevol cas, el tema de la llengua com (inintel·ligible)
... molt bé, és una minoria que no arriba a cent persones
les que estan en contra de l’actual sistema d’immersió
lingüística, que no és eixe el tema però en qualsevol cas
la immersió lingüística garanteix la total competència en
les dues llengües (algú tus), altres sistemes no garantixen
la competència en les dues llengües. I jo he dit abans que
valorem també positivament la igualtat lingüística que esta
llei reconeix a les dues llengües, ¿eh?
I som molt plurals i ens hem d’entendre (algú tus), i hem de
participar i hem d’arribar a acords perquè això serà el millor,
segurament, per al nostre país, per a la nostra gent i per a
tindre una societat madura i democràtica i que la gent tinga
consciència política.
A mi no m’agrada que la gent no vote cada quatre anys, ¿eh?,
i a la millor una forma de... perquè n’hi ha moltes abstencions
i algunes eleccions n’hi ha hagut massa abstencions; la
forma d’evitar que la gent no vote cada quatre anys i que la
gent estiga desafectada als partits polítics és segurament
superable a través de tots estos mecanismes també, que la
societat civil (algú tus) sàpiga que el que fa servix per a alguna
cosa i puga vindre aquí a expressar qüestions de tot tipus.
La defensa de l’horta, doncs aquella llei va ser una llei molt
participada, va haver-hi una debat social sobre l’horta, però aquí
no es va fer el debat en el parlament. I eixa dissociació entre el
parlament i la societat no se pot repetir. Han passat molts anys i
crec que tots hem aprés que eixes coses s’han de superar.
Per tant, des d’eixe punt de vista és important que el que
reclama la ciutadania des de la base, des de baix, les persones
que estan en –anava a dir en política, a mi tampoc m’agrada–,
les persones que estan aquí, en el parlament transitòriament se
facen càrrec de defensar els interessos també de la ciutadania.
I, per tant, que vinga la gent aquí, al parlament, puga defensar
com un més la seua ILP, la iniciativa legislativa popular, i puga
vindre també a configurar noves lleis.
L’exemple de televisió valenciana –insistisc– és un exemple
que a nosaltres ens agrada molt que n’hi haja una comissió
d’experts, de moltes entitats que vénen aquí a dir el que
opinen sobre un model de radiotelevisió valenciana. ¿Per què
no poden dir el mateix sobre altres qüestions?, ¿eh?
En eixe sentit, jo he barrejat el que són consultes, el que diu
l’ILP i el que és el Reglament de Les Corts perquè m’interessava
mesclar-ho perquè tot al final és participació i enfortir el que
és l’associacionisme i la societat organitzada, que això també
ens fa forts com a país i ens fa forts, ¿eh?, com a una ciutat
moderna i una ciutat del segle XXI, no del segle XIX, perquè
en algunes qüestions els parlaments, de vegades, es pareixen
més al segle XIX i no al segle XXI. I no és una crítica, és una
(rient) cosa objectiva que dóna la impressió des del carrer, és
una impressió que té la societat en general.
I tot el que siga evitar això i canviar eixa imatge que es té des
del carrer dels parlaments, doncs, magnífic.
El senyor president:
Doncs, li donem les gràcies per les seues paraules i la seua
participació en esta comissió al senyor Mauri.
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
Un minut de descans, ¿voleu? De pausa voleu un minut, doncs
un minut de pausa.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
¦ 01-02-2016
Pàg. 237
es redueixen en el mateix sentit: simplement al tema
pressupostari i aquelles matèries sobre les quals Les Corts no
tinguin competència.
El número de signatures és absolutament lògic i, bé, estem
totalment d’acord amb el número de deu mil. Creiem que és
absolutament significatiu d’una posició social que paga la
pena portar a ILP i que les cinquanta mil anteriors eren una
exageració.
Compareixença del senyor Jesús González Jiménez
El senyor president:
(Inoïble) … a continuar amb el treball de la comissió, i li donem
la benvinguda al senyor González, als efectes que puga fer la
seua exposició per un temps de huit minuts.
El senyor González Jiménez:
Gràcies, senyor president.
Gràcies a tots els compareixents, a tots els grups polítics per
haver-nos invitat a aquesta compareixença.
Jo vinc en representació de la Plataforma d’Afectats per la
Hipoteca, que, com tothom saben, va intentar una ILP ara fa
un parell..., gairebé tres anys, va ser al 2013. Hi havien un milió
i mig de signatures i, evidentment, moltes més de les cinccents mil, que teòricament ja en són moltes. I, posteriorment,
recentment, en el juliol del 2015, en l’àmbit de Catalunya
es va aprovar l’ILP d’emergència habitacional, que va ser
promoguda per la PAH de Catalunya i que nosaltres intentem,
entre altres objectius que tenim propers, que aquesta ILP
catalana, no exactament la mateixa ILP, però que sigui
adaptada a la legislació valenciana el més aviat possible per
tractar de superar la situació d’emergència habitacional.
Respecte a la proposició de llei que ens porta aquí en
aquesta comissió, estem totalment d’acord que millora
considerablement la situació i la llei anterior, la de 1993, tant
pel que fa als requisits dels promotors, on destaquem el tema
dels setze anys, que ja s’ha debatut ací, però que creiem que
és necessari remarcar-ho, com la participació dels agents
econòmics, socials, ONG, entitats amb personalitat jurídica,
etcètera, etcètera, etcètera.
També..., no s’ha comentat, però amplia la possibilitat que
els reclusos puguin fer..., i em sembla que quan més s’avance
en aquest sentit i més s’ampliï és més beneficiós per la
participació global de la societat.
Quant a les matèries excloses, estem absolutament d’acord.
Com més ens apropem que la majoria o la pràctica totalitat de
l’àmbit parlamentari puga ser, efectivament, legislat des d’una
posició de participació de la societat civil organitzada, doncs
inicialment nosaltres, totalment d’acord. I en aquest sentit,
lògicament, millora considerablement la llei actual.
Causes d’inadmissibilitat, doncs també millora en funció que,
lògicament, com s’amplien les matèries que es puguen fer
des de l’ILP, doncs lògicament les causes d’inadmissibilitat
Quant al procediment, en el procediment creiem que hi ha
un parell d’aspectes molt destacables, i serien l’ampliació del
termini per a aconseguir les signatures, que creiem que està
bé, als vuit mesos o deu si n’hi ha pròrroga i, també, el tràmit
de la ratificació..., hi havia un tràmit de ratificació davant del
lletrat major de Les Corts, que la llei exigeix a la comissió
promotora, que s’ha eliminat i que creiem que agilitza el
procediment.
Quant a la tramitació parlamentària, nosaltres creiem que, com
que s’ha eliminat la necessitat de la conformitat del govern per
a la seua tramitació, això va una mica en la línia d’establir una
veritable separació de poders entre legislatiu i executiu. La idea
seria que l’executiu participés el menys possible, diguem-ne, en
el que és l’àmbit pròpiament parlamentari, etcètera, etcètera. I
en aquest sentit sí que em sembla criticable el que s’al·ludisca
al govern perquè haja de participar o pronunciar-se si hi ha
una despesa pressupostària. A veure, és que..., no sé, parlem
entre tots i veiem quina proposició de llei del tipus que siga no
porta aparellada alguns tipus de modificació pressupostària.
Perquè, clar, això és evident que qualsevol norma ho portarà.
En aquest sentit, com a mínim, que no es faci servir el tema de
l’aprovació del Consell o no com a un control de la iniciativa
legislativa popular, sinó que d’alguna manera se puguin preveure
mitjans perquè si s’accepta l’ILP, el mateix govern pugui modificar
els pressupostos incloent-hi determinades partides que puguin
equilibrar el possible gasto que hi hagi en el tema... en el tema de l’ILP.
Valorem positivament la incorporació d’una persona de la
comissió promotora dins de tot el debat de Les Corts una
volta que ja s’hagi admés a tràmit. Creiem que això també
modifica l’anterior.
I quant a les despeses, valorem també, tot i que en l’anterior
llei no estava contemplat..., i, sobretot, en concret, l’ILP
de l’horta es va quedar sense compensació econòmica de
cap tipus. I, bé, creiem que estan bé els 3.000 euros que es
preveuen, etcètera, com a inicial, i que devien incloure’s també
els gastos... com han comentat els meus companys, els gastos
d’advocats, etcètera, etcètera.
A banda del que és l’avantprojecte de l’ILP i com també han
comentat els meus companys abans, reitero les crítiques
a com s’ha fet la convocatòria. Ha estat... manca de temps,
manca de disponibilitat de la gent, però també jo crec que hi
ha un tema que s’hauria d’incloure, i és la manca de mitjans,
és a dir, s’ha fet la convocatòria i a nosaltres se’ns ha dit,
«ahí teniu la proposició de llei», però nosaltres hem hagut de
buscar lleis del nostre entorn, la llei catalana, etcètera, l’antiga
llei d’ací, l’antiga llei de l’estat. Si haguéssem tingut temps,
possiblement hauríem buscat també dret comparat, per veure
on ens movem, etcètera, etcètera.
És a dir, valorem positivament la convocatòria, valorem
positivament que se’ns pugui escoltar aquí, però creiem que
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
això s’ha de millorar. De moment, potser el que es fa és més
una consulta que una participació pròpiament dita. Hem
d’anar a participar, i participar..., hem de crear veritables
mecanismes de participació. No pretenem nosaltres legislar
aquí –aquesta és la vostra tasca–, però sí que tenim moltes
coses a dir en l’àmbit de com s’ha d’articular la participació
ciutadana de la societat civil.
Insistiria també en el tema de les convocatòries prèvies
a la presentació de l’avantprojecte, que ja s’ha parlat
aquí anteriorment. Però jo crec que hauríem d’anar a
institucionalitzar la participació ciutadana. ¿Com? Mitjançant
contactes permanents dels grups parlamentaris i la societat
civil, i que les possibilitats reals de fer propostes concretes
de creació de modificació de lleis..., i no només de lleis, sinó
també d’hàbits polítics democràtics que crec que són molt
necessaris per tothom.
I, finalment, açò acabaria en garantir la participació de la
societat civil, almenys en aquells projectes que tinguen a
veure amb els objectius i finalitats de cada associació. ¿Què
vull dir amb açò? Bé, només parlant de les associacions que
hem estat convocades ací, lògicament Acció Cultural del
País Valencià hauria de tenir participació en totes aquelles
proposicions de llei que hagueren de veure amb la llengua i la
cultura; la Intersindical, lògicament, en el mateix sentit, amb
temes d’educació; Per l’horta, doncs en temes d’ordenació del
territori i ecologia, i pel que fa a la PAH, lògicament, amb tot
el que tingui a veure amb vivenda, alternativa habitacional
als desnonaments, la pobresa energètica, la vivenda pública,
etcètera, etcètera, etcètera.
Jo no conec pròpiament el reglament de funcionament
d’aquesta comissió, però m’agradaria que algú que ho
coneixés millor garantitzés d’alguna forma el que estic dient,
és a dir, que nosaltres com a associacions tinguem accés a
totes aquelles proposicions de llei que afecten la ciutadania
i que afecten els nostres objectius. I d’alguna manera, amb
això..., no sé com estic de temps. Ja m’he passat. Bé, perdoneu.
L’última idea que volia dir és que aquestes compareixences i
les idees que hem dit aquí actuessin –seria el nostre desig–
com una mena d’ILP, ja reeixida, reguladora de la participació
ciutadana en aquest àmbit.
¦ 01-02-2016
Pàg. 238
globales, ya que, de momento, sí, es algo que corresponde al
ejecutivo.
Lo que me preocupa a mí, como he comentado antes, era esto,
que eso no sirva para hacer una interpretación demasiado
extensiva de que determinada ILP pueda conllevar a una
modificación de determinadas partidas o un determinado
gasto presupuestario, porque no respondería al espíritu.
Sobre las modificaciones a este tipo de convocatorias y de
comparecencias, totalmente de acuerdo. Creo que es un paso
que existan, pero creo que deben mejorarse mucho, creo que
deben ponerse más medios, creo que deben hacerse con más
antelación, sobre todo para no reproducir estructuras casi de
lobby, ¿no?, donde casi son los partidos los que llaman, son los
que tienen medios los que acuden, y no es eso lo que deseamos.
Creo que sí, que nos corresponde tratar de institucionalizar
esa participación. No estábamos solo en una crisis de las
instituciones, en tanto que había unos representantes que ya
no eran tenidos como tales, porque no funcionan como tales,
sino una crisis de institucionalidad, de que las instituciones
que ahora mismo tenemos no eran capaces de responder a
la voluntad del pueblo soberano, y creo que tenemos que
ponernos a trabajar en eso, innovando y, en este sentido, las
iniciativas legislativas populares son una herramienta más.
Y para terminar, solo felicitar al trabajo hecho, creo que lo
consiguió…, lo que sigue consiguiendo la PAH es una muestra de
participación, una muestra de concienciación y de democracia
que ha hecho mucho bien a nuestro país –yo participé como
fedatario en esta ILP– y creo que debemos seguir trabajando
para que los parlamentos sean, efectivamente, ejemplo
de esas plazas y de esa representación ciudadana que
verdaderamente pueda contribuir a una politización y que
nos sirvan de algo.
No tengo ninguna pregunta que hacerle. Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Estañ.
Gràcies.
Señor Subiela.
El senyor president:
El senyor Subiela Chico:
Moltes gràcies a vosté, senyor González.
Buenos días. Bueno, buenas tardes ya.
Senyor Estañ.
Yo solamente hacerle un reseña sobre una frase que ha
dicho usted, que ha dicho «contactos permanentes con la
sociedad civil». Antes, el primer compareciente ha hablado de
coparticipar en una comisión parlamentaria.
El senyor Estañ García:
Moltes gràcies, senyor González. Pràcticament d’acord..., en la
mayoría de los puntos de su intervención.
Sobre el artículo 4.1, creo que a lo que hace referencia, o a lo
que debería hacer, es a la posibilidad de plantear presupuestos
completos, presentar lo que es…, proponer presupuestos
Y usted ha hecho una serie de…, un listado, ha nombrado a
equis asociaciones, a las que usted les ha dado.., o me ha dado
a mí la sensación que les ha dado una legitimidad para tener
sus contactos o hacer esa coparticipación.
Me gustaría –y lo he preguntado al primer compareciente,
le pregunto también a usted–…, de qué manera ustedes
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
piensan que podríamos determinar qué asociaciones son
legítimas para tener ese contacto con el parlamento. Quién
está legitimado para decir o elegir ese tipo de asociaciones
o los representantes del tejido asociativo, quién forma de
este tejido asociativo. Simplemente por determinar de qué
manera podemos decir quiénes son los portavoces fiables o
representativos de la sociedad civil.
¦ 01-02-2016
Pàg. 239
Però fan informes que diuen que no. Aleshores, passa molt
sovint, ¿eh? Sí, sí, és curiós.
Respecte a la limitació de temps per a vindre ací per a
ser informats i tot això, doncs ja ho hem comentat abans.
Efectivament, jo també…, des de Compromís també
considerem que cinc dies és poquet temps i que això s’ha de
modificar.
Gracias.
El senyor president:
També hi ha d’haver una publicitat perquè la gent siga la que
realment demane, perquè al final som nosaltres, els grups
parlamentaris, els que cridem a les entitats perquè s’apunten,
perquè cinc dies, si no, no se poden…, no n’hi han mecanismes
perquè s’assabenten. Aleshores, tot això cal modificar-ho.
Señora Navarro.
La senyora Navarro Casillas:
Moltes gràcies, senyor president.
Moltes gràcies per la seua compareixença hui ací i les seues
aportacions.
Respecte a les persones recloses en centres penitenciaris –
efectivament, ningú ho comenta, però és important–, jo crec
que el PP estarà d’acord que puguen participar i presentar
iniciatives legislatives, per motius obvis.
I també és una de les propostes que també fem a nivell estatal,
perquè n’hi ha una limitació que no és comprensible, que diu
que les persones que estan recloses en centres penitenciaris no
poden votar. I eixa limitació n’hi ha una sentència del Tribunal
de Luxemburg que diu que deuria llevar-se, (inintel·ligible) …
en falta, mantenint eixa exclusió…, la possibilitat de triar el
govern. Bé, el govern, no; els representants de la sobirania.
Aleshores, crec que sí que és important destacar-ho.
I quant al pronunciament del Consell respecte a les despeses
és una …, el que es fa en esta llei és copiar el que diu el
Reglament de Les Corts, perquè el Reglament de Les Corts
obliga que totes les iniciatives legislatives tenen de passar,
siguen dels grups parlamentaris, o vinguen de fora, qualsevol
iniciativa legislativa té de passar per eixe tràmit.
I, efectivament, quant a les entitats…, bé, doncs jo pense
que açò té d’estar completament obert, i com més entitats
vullguen vindre a opinar, millor que millor. Després, al final
no ve tanta gent com… Perquè un en abstracte podria pensar:
«¡S’apuntarà tot el món!» Però després la realitat no és eixa,
perquè a la gent, efectivament, no li és tan fàcil vindre i fer una
exposició, preparar-s’ho i treballar-s’ho.
Però, bé, ací estem disposats a escoltar a tot el món, tinga la
ideologia que tinga, vinga d’on vinga. I el que volem és abordar
el més prompte possible eixa reforma del reglament perquè
tingam realment unes Corts, com s’ha dit abans, que no siguen
del segle XIX ni del XX, sinó que siguen del XXI, que estiguen
completament obertes a la ciutadania i on la participació
ciutadana siga la norma i no l’excepció.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Navarro.
Señora Tirado.
La senyora Tirado Museros:
Gràcies, senyor president.
Gràcies, senyor González, per les seus reflexions.
La qüestió és que eixe tràmit no signifique si el Consell fa
un informe en contra que impossibilite la tramitació. Eixa
és la modificació que es fa, que no n’hi haja cap obstacle.
Perquè, clar, el que no és raonable és que tant si una iniciativa
legislativa ve d’un grup parlamentari o de la ciutadania, que
l’executiu puga impedir, ficar qualsevol obstacle per a la seua
tramitació.
També tinc de dir-li… Bé, a mi, per exemple, esta limitació a mi
també…, des que la conec, és una cosa que em crida l’atenció.
Però s’ha de fer, el reglament està en vigor. I aleshores, el que
se fa és…, perquè la llei no incomplisca el reglament, es preveu
d’esta manera.
M’ha fet gràcia perquè dia vosté: «Totes les lleis tenen
de tindre despesa.» Doncs n’hi han moltíssimes lleis que
s’aproven amb un informe que diu que no tenen cap despesa.
Moltíssimes. A mi a voltes també em crida l’atenció, perquè
dius: ¡home!, alguna despesa tindrà que això s’aprove. (Veus)
I dir-li, en primer lloc, que atendrem, evidentment, la seua
preocupació i, a la vegada, crítica que també feia inicialment
el senyor Gisbert respecte al límit en el temps per a la
convocatòria d’aquesta comissió en tot allò que té a vore amb
la publicitat d’este tipus d’iniciatives.
Ho tindrem en compte i intentarem posar tots els elements
per millorar aquestes qüestions, perquè estem en això,
en obrir Les Corts als ciutadans i en millorar els canals de
participació reals dels ciutadans de la nostra comunitat.
Vosté ha fet alguns comentaris. Parlava de l’aprovació d’una
ILP sobre vivenda, si no he entés malament, a Catalunya.
M’agradaria que vosté em comentara quins elements que
regulen la iniciativa legislativa popular a Catalunya no estan
considerats en la regulació que nosaltres proposem i que
podrien ser traslladables o extrapolables a la nostra regulació.
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
Després, vosté també comentava una deficiència que vosté
s’ha trobat quan es fa la convocatòria per a vindre a aquesta
comissió, que vosté té el text de la proposició de llei, però no
té dret comparat, no té altres lleis. Doncs intentarem millorar
també aquesta situació, perquè els parlamentaris, els diputats
sí que tenim accés a eixe dret comparat, a altres textos legals
que tinguen a veure amb la matèria.
Per tant, jo crec que no n’hi hauria cap problema que vostés
tingueren la possibilitat de tindre també eixa documentació,
igual que la tenim els diputats.
Després, una altra qüestió. Vosté parlava que, evidentment,
s’han eliminat alguns passos que obstaculitzaven o
dificultaven el que és la tramitació de la iniciativa legislativa
popular, o l’èxit de la iniciativa legislativa popular. ¿Vosté
creu que els diferents passos que en l’actualitat pretenen
regular durant tot aquest procés de tramitació de l’ILP són
suficientment senzills, són suficientment clàssics, sobretot
són suficientment incentivadors per a la participació? O,
¿potser li sembla un procés massa llarg i desincentivador?
¿Creu que es podria millorar aquesta tramitació eliminants
alguns tràmits o alguns passos? O ¿creu que això eliminaria
també garanties?
Finalment, hem estat parlant al llarg de totes les… de les
compareixences que hi ha, evidentment, altres passos que
donar respecte a ampliar els canals de participació de les
institucions, en aquest cas, de les Corts Valencianes. ¿Vosté
quin creu que seria el següent pas després de l’aprovació
d’aquesta iniciativa legislativa popular que deuríem de donar
des d’aquestes Corts, des d’aquesta institució?
I ja per acabar, només volia agrair als tres compareixents
d’avui la seua presència i, sobretot, la tasca que fan des dels
diferents col·lectius i plataformes ciutadanes per tal de
construir una societat molt més avançada i molt més madura
entre tots.
Moltes gràcies.
¦ 01-02-2016
Pàg. 240
ha sido así. Pero realmente, tal y como está establecido en el
reglamento, es a iniciativa propia.
Por lo tanto, entendemos que cualquier persona interesada
por un procedimiento o una tramitación que se está llevando a
cabo de cualquier ley, se está interesando por la misma y viene
porque está interesado en aportar algo o en dar su opinión
al respecto. Entonces, no entendemos muy bien eso de que
cuentan con pocos días.
Pero, bueno, en cualquier caso, supongo que los grupos que
ahora sustentan al Consell, y ahí tienen una mayoría en estas
Cortes, lo tendrán en cuenta.
Y es cierto que como estamos en un momento de revisión,
tanto del Estatuto de autonomía como incluso del reglamento,
también le quería preguntar a usted qué reformas concretas
añadiría a ese reglamento. Yo supongo que esta sería una,
que fuera por invitación de los grupos parlamentarios, y no a
solicitud propia, el que vinieran ustedes a comparecer.
Lo que pasa es que creo que eso merma un poco el que
cualquiera pueda venir a opinar. Yo creo que la solicitud
propia de que un interesado, una persona interesada por la
tramitación de una ley pueda comparece, era el objetivo de la
reforma que se llevó a cabo.
Luego decirle, sobre… Por supuesto, le insisto, no tenemos
ningún miedo a la participación ciudadana. Y señalar que si
bien es el 0,2% de la población la que debe de estar respaldada,
la que debe respaldar una iniciativa legislativa a nivel europeo,
bueno, esa iniciativa, además de ser respaldada por ese 0,2%
de la población, debe de respaldarlo la cuarta parte de los
estados miembros. Y eso también hay que tenerlo en cuenta.
Entonces, no podemos, por un lado, tener en cuenta la
población y, por otro lado, tener que tener en cuenta a la gente
que además vota a nivel europeo, porque son esos votantes
los que van a contar también en ese 0,2%. Y sin embargo, aquí
nos trasladamos a España y lo que…, bueno, a la Comunidad
Valenciana, y lo que este proyecto de ley propone es que
dentro de esas firmas entren personas que no pueden votar.
O sea, que se manejen dos censos distintos.
El senyor president:
Señora Díaz.
Que no estamos en contra de que los mayores de dieciséis
años puedan participar en ILP, pero tendremos que estar
al final a una legislación, a otra legislación y ver si tiene que
modificar otra legislación, que es la de la ley electoral, para
que esos mayores de dieciséis años puedan votar.
La senyora Díaz González:
Gracias, presidente.
Y muchas gracias por su comparecencia y por su opinión.
Decirle que como aquí se ha dicho que… o se ha aludido al
Grupo Parlamentario Popular como que tiene miedo a esa
participación ciudadana, ni muchos menos –repito–. Es que ha
sido el Grupo Parlamentario Popular el que ha impulsado esa
participación ciudadana, este proyecto. Y su comparecencia
aquí es gracias a esa reforma que se hizo del reglamento.
Que, por un lado, quería señalarle que la solicitud la hacen
ustedes, o deberían de hacerla ustedes, no es una invitación
de los grupos parlamentarios, aunque ahora, parece ser, que
Lo que estoy diciendo es que creo que es…, desagiliza el
procedimiento el que personas que no pueden votar… Y de
hecho, se ha dicho aquí que es una contradicción que personas
que no pueden votar puedan firmar una ILP. Pero, bueno, eso
es una opinión de este grupo. Y que ese 0,2% que se tenía en
cuenta, que han dicho antes, no está teniendo en cuenta todos
los requisitos que debe de cumplir una ILP a nivel europeo.
Por eso decía que el número de firmas, de veinticinco mil
firmas, nos pone a la cabeza, a la cabeza tanto de España
como a nivel europeo, para llevar a cabo esas ILP y que la
participación sea mucho mayor.
Luego, por otro lado, por supuesto, el respetar la competencia
estatal, aquí se ha hablado mucho. Y al final, lo vuelvo decir, es
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat
un proyecto de ley que esperamos que salga cuento antes, que
se apruebe cuanto antes y cuanto antes es no esperar a una
reforma constitucional.
Por lo tanto, estemos a lo que hoy por hoy está vigente y
apliquemos eso mismo a este proyecto de ley. Y luego, si hay
una posterior reforma constitucional o de leyes de rango
superior, evidentemente, si los grupos que gobiernan quieren
modificar el proyecto de ley, que sea una ley que se apruebe,
pues que la modifiquen conforme a esa reforma posterior que
haya. Pero en tanto en cuanto haya una legislación superior,
de rango superior vigente, tendremos que estar cumpliendo
la misma.
¦ 01-02-2016
Pàg. 241
ni molt menys. No pretenem ser els únics que han de venir
ací ni…, sinó que com a voluntat política de tot el parlament
i de tota la societat, es modifique la relació entre les lleis i el
moviment social organitzat. Aquesta és la nostra pretensió.
Però, clar, vosté me diu: «¿Quines reformes concretes en el
reglament?» Clar, això (remors) me supera completament,
perquè hauria de conèixer el reglament (veus), etcètera,
etcètera.
El senyor president:
Y luego ha hablado de una comisión participada… Bueno, eso
no existe hoy por hoy en…, no, no, no… Lo que existe es eso, la
posibilidad de que ustedes comparezcan, existe la posibilidad
de una comisión de estudio, que al fin y al cabo se trata de eso.
Nosotros…, bueno, aquí en las Cortes se considera posible
el crear una comisión de estudio sobre los temas que crean
pertinentes los grupos, y así lo aprueben, en la que –es que
no lo veo–... en la que se pida…, se haga un plan de trabajo y se
pidan comparecientes, expertos en los temas. Con lo cual, es
otra forma de participar.
Por favor, señores diputados.
Bueno, creo que si… Le repito: ¿qué reformas incluiría usted
en el reglamento o en el Estatuto de autonomía concretas
para esa participación que ustedes están diciendo: «Es que
necesitamos más, más participación.»? Bueno, si pudiese
concretar un poco más…
El tema… Sí. El tema del PSPV, de la senyora Tirado. Sobre l’ILP
de Catalunya, el que jo he comen…, no ho he comentat en el
sentit que sigui diferent a la llei d’ILP catalana de la proposició.
De fet, el tema del setze anys ja està inclòs en la llei catalana
precisament. (Remors) No és la primera, no és la primera
vegada, no és la primera vegada que se fa. El que jo deia…
El que sí que ens interessava era traslladar ací no tant l’ILP
catalana com l’ILP reeixida envers de la situació habitacional
de crisi, etcètera, habitacional. I això és el que ens interessava
des del punt de vista de la PAH.
Gracias. Perdón.
El senyor González Jiménez:
Sí, són co… Clar, hem parlat d’això, però com a inici de la
voluntat política que es modifiqui. Aquesta és la nostra
pretensió ací. I ja he dit abans: nosaltres no pretenem legislar,
són vostés els que ho han de fer, etcètera.
El senyor president:
Muchas gracias.
Señor González.
El senyor González Jiménez:
Crec que els passos són correctes. Nosaltres estem a favor
de…., com ja he explicat abans, si són incentivadors, jo crec que
sí, fonamental el tema dels terminis i el tema de la disminució
de signatures. I si podrem avançar en eliminar més traves de
la tramitació, doncs millor, però creiem que estem en la línia
que s’ha de fer.
Molt bé. Moltes gràcies.
Molt breument, perquè crec que pràcticament ja s’ha parlat
de tot.
El senyor president:
Senyor Subiela, ¿quines associacions…? Totes. Nosaltres no
excloem ningú. El que parlem és que hi haja una permanent
connexió entre la societat civil que es mou, que són totes les
associacions…. A vere. Quan jo he parlat ací d’Acció Cultural,
de la PAH i d’Intersindical he posat l’exemple dels que hem
comparegut avui, però això no significa, ni molt menys, que
volem excloure o que nosaltres diguem que som els únics
representants de la socie… Ni molt menys! És un exemple.
¿Quines han de participar? Totes les associacions que es
mouen. El que nosaltres creiem que s’ha de fer és aclarir el
procediment. És a dir, parlant del que…
Parlava la senyora Díez de «comisiones participadas y
comisiones de estudio», etcètera. Bé, nosaltres el que volem és
que tinguem temps i mitjans abans de fer una compareixença,
però no excloem que vingui una associació diferent a… No,
Moltes gràcies, senyor Sánchez.
Donem per conclosa la comissió d’avui.
(S’alça la reunió a les 13 hores i 30 minuts)