DS111 - otra vez - mod.qxp

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Número 111
DIARIO DE SESIONES
VI Legislatura
Any 2005
Sessió plenària
realitzada el dia 16 de novembre de 2005
Presidència del Molt Excel·lent
Senyor Julio de España Moya
SUMARI
(Comença la sessió a les 10 hores i 30 minuts)
Debat de totalitat del Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’exercici 2006. Esmena a la
totalitat presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 38.557, BOCV número 146). (Pàgina 4.022)
Intervenció del conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, senyor Gerardo Camps Devesa, per a la presentació del
projecte de llei.
Intervencions dels diputats Ignasi Pla i Durà (GP Socialista), Ricardo Costa Climent (GP Popular) i Joan Antoni Oltra i Soler
(Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa).
Votació de l’esmena a la totalitat: es rebutja per 43 vots en contra i 39 vots a favor.
Debat de totalitat del Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’exercici 2006. Esmena a la
totalitat presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa (RE número
38.581, BOCV número 146). (Pàgina 4.033)
Pàgina 4.021
16/11/2005
Número 111
Intervencions dels diputats Joan Antoni Oltra i Soler (Grup Parlamentari Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana:
Entesa) i Mariano Castejón Chaler (GP Popular), i de la diputada Cristina Moreno Fernández (GP Socialista).
Votació de l’esmena a la totalitat: es rebutja per 45 vots en contra i 39 vots a favor.
(S’alça la sessió a les 13 hores i 50 minuts)
Número 111
16/11/2005
Ple de les Corts Valencianes realitzat el dia 16 de novembre de 2005. Comença la sessió a les 10 hores i 30 minuts.
Presideix el Molt Excel·lent Senyor President Julio de
España Moya. Sessió plenària número 64.
El senyor president:
S’obri la sessió.
Bon dia, il·lustres diputades, il·lustres diputats.
Comienza el Pleno con el primer punto del orden del día,
que dice: debate de totalidad del Proyecto de ley de presupuestos de la Generalitat Valenciana para el ejercicio 2006.
Enmienda a la totalidad presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista, registro de entrada número 38.557,
Boletín Oficial de las Cortes Valencianas número 146.
Tiene la palabra para presentación del proyecto de ley, el
honorable señor conseller don Gerardo Camps.
El senyor conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació:
Señor presidente.
Señoras y señores diputados.
Tengo el honor, una vez más, de comparecer ante este
Pleno de las Cortes Valencianas para presentar a sus señorías, en nombre del Gobierno Valenciano, el Proyecto de ley
de presupuestos de la Generalitat para el año 2006, y solicitar de estas Cortes su aprobación.
Señorías, los presupuestos para el próximo ejercicio
2006 están dirigidos a consolidar el esfuerzo que durante los
últimos años el gobierno de la Generalitat Valenciana ha
venido realizando en materia de políticas sociales, definidos, además, en un conjunto de políticas económicas dirigidas y dedicadas a garantizar el crecimiento ordenado y sostenido en nuestra economía, al tiempo que a la cohesión
territorial y social, en un marco de estabilidad como fórmula imprescindible para la creación de empleo.
Estas prioridades están íntimamente ligadas a las previsiones económicas y objetivos que los presupuestos de la
Generalitat Valenciana contienen año tras año, como única
manera de poner el acento del gasto en las partidas que más
favorecen al crecimiento económico y que aseguran las
necesidades sociales y la prestación de servicios esenciales.
En este sentido, como todos ustedes saben, contamos con
una coyuntura económica favorable, pues la economía valenciana viene experimentado elevadas tasas de crecimiento que
han situado la tasa media anual de crecimiento de nuestro
PIB, durante el período 1995-2004, en el 3,6%, superior en
tres décimas al conjunto de España y más de un punto por
encima del conjunto de los países de la Unión Europea.
El patrón de este crecimiento ha sido el fuerte estímulo
de la demanda interna, y especialmente el consumo de las
economías domésticas, a lo que ha contribuido el empleo
creado, la contención de los tipos de interés, las rebajas fiscales en la imposición directa y el efecto riqueza acumulado en las familias en los últimos años.
En cuanto a la demanda externa, las exportaciones han
crecido, aunque lo han hecho, sí es cierto, a un ritmo inferior al de las importaciones, las cuales se han visto reforzadas por la apreciación del euro y el elevado ritmo expansivo de la demanda interna.
Las estimaciones de la Dirección General de Economía
de la Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo y la
Universidad de Valencia apuntan a un crecimiento interanual del producto interior bruto valenciano, en el segundo
trimestre del año 2005, del 3,5%.
Pàgina 4.022
Asimismo, las perspectivas para el ejercicio 2006 es que
continúe ese ritmo de mejora de crecimiento, y está previsto que nuestro producto interior bruto crezca un 3,4%, una
décima por encima del conjunto nacional, el 3,3%, y seguirá siendo muy superior, prácticamente un punto por encima
del conjunto de la media de los países de la Unión Europea.
Asimismo, la previsión de creación de empleo para el
próximo año es la de 50.000 nuevos puestos de trabajo, por
lo que con total seguridad alcanzaremos, en el año 2006,
300.00 empleos creados a lo largo de la legislatura, último,
y revisado por segunda vez, objetivo del Gobierno
Valenciano en creación de empleo.
Creación de empleo que ya ha supuesto 238.400 nuevos
ocupados en lo que llevamos de legislatura, según los datos
de la encuesta de población activa. En el último trimestre, la
ocupación ha crecido en 38.100 personas; en el último año,
en 118.700 personas, lo que se ha traducido en un crecimiento del 13% en nuestra comunidad, lo que convierte a la
Comunidad Valenciana en una de las comunidades autónomas españolas en las que más crece el empleo.
Pero además, a su vez también, la tasa de paro EPA, en
el tercer trimestre del año 2005, se ha situado en el 7,88%,
esto es, 3,5 puntos porcentuales menos que en el tercer trimestre del año 2003, siendo la primera vez que baja del 8%,
a la vez con un récord de ocupación de 2.068.000 personas,
lo cual, sin lugar a dudas, nos acerca cada vez más al objetivo primordial y estratégico del Gobierno Valenciano, que
es conseguir el pleno empleo.
Como sabrán también sus señorías, los últimos datos
que ha ofrecido el Instituto Nacional de Empleo confirman
también estos muy positivos resultados que está teniendo la
política de empleo en nuestra comunidad. De un lado, mientras que el número de parados en el conjunto español subía
en más de 39.000 personas, en la Comunidad Valenciana, en
el mes de octubre, bajaba en 1.787. Y de otro lado, el número de afiliaciones a la Seguridad Social en ese mismo mes
fue de 1.907.098, la mayor cifra alcanzada nunca en nuestra
comunidad, siendo además la comunidad que más creció en
afiliación de toda España en dicho mes, prácticamente la
mitad de la totalidad del conjunto español.
Por eso, desde el Gobierno Valenciano hemos planteado
para el Proyecto de presupuestos (el senyor president colpeja amb la maceta) que hoy les presento una política presupuestaria de rigor y control en el gasto, enmarcada en el
objetivo que nos propusimos al aprobar el programa de estabilidad 2005-2007.
La solidez y la estabilidad del crecimiento económico de
nuestra comunidad, que han podido constatar con las cifras
que les he ofrecido, nos va a permitir cumplir con los objetivos de estabilidad, al tiempo que podemos también prestar una
atención preferente a las políticas de gasto en el área social y
a la mejora de las dotaciones de infraestructuras en grado suficiente, para poder contribuir de modo decidido tanto al equilibrio como a la cohesión territorial, así como seguir impulsando el desarrollo económico que, desde ya hace algunos años,
está disfrutando la Comunidad Valenciana.
Conforme a toda esta planificación, señorías, los presupuestos de la Generalitat Valenciana para el año 2006 se han
estructurado en torno a cinco ejes estratégicos fundamentales.
En primer lugar, seguir aumentando los recursos destinados a políticas sociales, mejorando al mismo tiempo la
calidad, eficacia y eficiencia de la prestación de servicios en
las áreas de sanidad, bienestar social y educación.
En segundo lugar, impulsar la inversión pública como
estrategia básica para el mantenimiento de un crecimiento
económico ordenado y sostenido.
Pàgina 4.023
16/11/2005
Queremos también impulsar decididamente las políticas
en materia de empleo que permitan la creación de nuevos
puestos de trabajo, con ese objetivo de alcanzar el pleno
empleo en nuestra comunidad.
En cuarto lugar, hemos establecido como eje prioritario
la potenciación de la innovación tecnológica y los procesos
de investigación y desarrollo, como única estrategia para
incrementar la productividad de los diferentes sectores y la
competitividad de nuestra economía.
Y por último, vamos a fortalecer el grado de cohesión
territorial de nuestra comunidad.
Para la consecución de estos objetivos, el presupuesto de
la Generalitat Valenciana para el año 2006, como ya conocen,
asciende a la cantidad de 11.602 millones de euros, lo cual
supone un crecimiento del 9,9% respecto a los presupuestos
de este ejercicio 2005, y nos hace superar por primera vez la
cifra de los 11.000 millones de euros, siendo las áreas de
empresa, universidad y ciencia, turismo, cooperación y desarrollo, empleo, sanidad, justicia y educación, las que presentan mayores incrementos en términos porcentuales.
Señorías, la planificación de la política económica de la
Comunidad Valenciana gira en torno a cuatro herramientas
fundamentales: el programa operativo 2000-2006, el programa de estabilidad 2005-2007 aprobado por el Consejo de
Política Fiscal y Financiera –a propósito del cual he de
decirles que el objetivo de déficit previsto para el ejercicio
2004 se ha cumplido–, el plan de inversiones 2005-2007,
que para el ejercicio 2006 prevé una inversión de 4.626
millones de euros y, por último, la revisión y actualización
del pacto valenciano por el crecimiento y el empleo.
Cabe destacar, respecto a esta última cuestión, a la revisión y acuerdo en ese pacto, que los nuevos compromisos
adquiridos, junto con las ya existentes, suponen un aumento de la dotación destinada a las políticas de empleo y demás
políticas sociales contempladas en el mismo del 16,1%.
En consonancia con los ejes sobre los que pivotan los
presupuestos para 2006, se ha puesto un especial énfasis en
las siguientes prioridades de gasto, que a continuación de
manera breve analizaré con mayor detenimiento: investigación, desarrollo e innovación, con un incremento del 9,9%;
inversiones públicas presupuestarias, que aumentan un
4,6%; las políticas de empleo, con un incremento porcentual
del 10,1%; el gasto destinado a bienestar social se ve incrementado en un 9,3%; educación y sanidad aumentan el 8 y
el 10,7%, respectivamente; cooperación se incrementa en
un 22,3% y justicia y administración pública aumenta un
9,4% sus dotaciones, así como las destinadas al conjunto de
los sectores productivos, que aumentan en un 16,1%.
Los presupuestos de la Generalitat Valenciana, señorías,
para 2006 son, una vez más, los más sociales de la historia
de nuestra comunidad, lo cual se traduce en un incremento
en el volumen de gasto del 10,6% con respecto al ejercicio
anterior, destinado a las áreas de sanidad, educación, vivienda, empleo y cooperación internacional, que suponen en su
conjunto el 78,5% de un presupuesto total de 9.114 millones
de euros.
El volumen de gasto que se concentra en estas áreas
tiene como objetivo básico que el crecimiento económico
sostenido, que estamos disfrutando en esta coyuntura económica actual, vaya paulatinamente ordenándose y beneficie a toda la sociedad en su conjunto, con una redistribución
más eficiente y eficaz de los recursos.
Concretamente, a la política de sanidad pública destinamos una cuantía de 4.609 millones de euros, lo que supone
un crecimiento del 10,7%. Ello significa que el Gobierno
Valenciano va a destinar, a lo largo del año 2006, la cantidad
Número 111
de 12,8 millones de euros diarios al mantenimiento, mejora
y funcionamiento de nuestro sistema de salud; en antiguas
pesetas, 2.130 millones diarios de pesetas para ese mantenimiento de nuestro sistema de salud.
Todo ese volumen de gasto nos va a permitir seguir ofreciendo a los ciudadanos más y mejores servicios sanitarios,
también ampliar la cobertura y la calidad de nuestra asistencia sanitaria.
Gracias al esfuerzo presupuestario que venimos haciendo, efectuado en materia de sanidad desde 1996, el importe
destinado por el Consell a las políticas sanitarias ha aumentado en un 121,26%.
Otra de las áreas integradas en la política social que
caracteriza uno de los ejes estratégicos de estos presupuestos es la de educación. Las políticas educativas tienen como
objetivo primordial mejorar la calidad del sistema educativo valenciano y seguir garantizando el derecho a la educación y la igualdad de oportunidades en el acceso a la misma
de nuestros ciudadanos. Para ello, en el próximo ejercicio el
incremento presupuestario, tanto en lo que se refiere a la
enseñanza primaria y secundaria como a la universitaria, va
a ser del 11,2%.
Vamos a continuar, al igual que en los últimos tres ejercicios, realizando un esfuerzo inversor importante en materia de centros educativos, lo cual trae consigo, lógicamente,
que se producen incrementos en las dotaciones presupuestarias relativas al gasto corriente.
Pero el esfuerzo inversor realizado desde 1996 por los
gobiernos del Partido Popular en materia de educación ha
aumentado ya un 106,24%. La dotación presupuestaria en el
área de Bienestar Social se incrementa un 9,3%, alcanzando
un volumen total de recursos que asciende a 455 millones
de euros. Lo cual, sin lugar a duda, nos va a permitir seguir
garantizando un adecuado nivel de prestación de servicios
sociales, especialmente a las mujeres, discapacitados y
mayores. A este respecto quiero decirles que el programa de
promoción de la mujer es el que recibe el mayor incremento global dentro de los presupuestos, un 45,3%, pasando a
15,4 millones de euros.
Permítanme destacar también que se ha creado una
nueva línea destinada a la renta mínima garantizada, que
cuenta ya con una dotación de 6 millones de euros, con el
fin de que podamos en nuestra comunidad reducir las desigualdades y promover la cohesión social, reconociendo el
derecho a una ayuda social que garantice una asistencia
digna para todos aquellos que no disponen de recursos suficientes. Todos estos objetivos mantenidos en el tiempo, nos
han permitido también que el conjunto de políticas sociales
experimenten un aumento de un 124,78 desde 1996.
Otra de las prioridades que se enmarcan en los objetivos
de política social del proyecto de presupuestos que hoy les
presento es el fomento del empleo. Por ello, una de las prioridades de gasto se centra en seguir haciendo hincapié en las
políticas activas de empleo, que experimentan en el proyecto de presupuestos para 2006 un incremento del 10,1%.
Concretamente para el fomento del empleo se van a destinar
448 millones de euros. Estas cifras suponen que desde 1996
el importe destinado por el Consell a las políticas activas de
empleo ha aumentado nada menos que en un 238,53%.
No me voy a extender ahora en los positivos resultados
que el Consell está cosechando en materia de empleo en
estos últimos años y estos últimos meses. Ya he tenido ocasión de exponerlos al comienzo de mi intervención. No obstante, sí quiero decirles que somos plenamente conscientes
de que nunca hay que bajar la guardia. Y por eso las políticas del Consell en materia de empleo van a hacer especial
Número 111
16/11/2005
hincapié en la inserción laboral de la mujer y de los colectivos que encuentran más dificultades a la hora de insertarse
en el mercado laboral.
Por último, señorías, dentro de las actuaciones contempladas en el proyecto de presupuestos para el 2006, con una
directa repercusión social se encuentra, de un lado, la cooperación internacional, que cuenta con una consignación de
la cuantía de 30,2 millones de euros, lo que coloca la cooperación al desarrollo como la política que más crece en los
últimos tres años en los presupuestos de la Generalitat
Valenciana. Y de otro lado, la política en materia de vivienda, que va a contar con unos recursos de 276,6 millones de
euros, destinados principalmente al fomento del acceso a la
misma.
Señorías, en materia de inversión, el Plan de inversión
2005-2007 contempla para dicho trienio un volumen de
inversión, que asciende a la cantidad de 14.019 millones de
euros, de los cuales 6.523 se financiarán con recursos del
presupuesto de la Generalitat Valenciana. Y para este ejercicio 2006 la anualidad global prevista en dicho plan asciende a 4.626 millones de euros, que incluye tanto la financiación presupuestaria como la que llega a través de nuevas
fórmulas de financiación.
Los presupuestos de la Generalitat Valenciana para el
año 2006, van a permitir continuar manteniendo el elevado
ritmo inversor que se ha alcanzado durante los ejercicios
anteriores. Para ello se contemplan dotaciones necesarias,
para continuar desarrollando dicho plan, que ascienden en
este caso a 2.613 millones de euros. A esta inversión presupuestaria, hay que añadirle la financiación de las inversiones públicas que se realizarán a través de otras fórmulas de
financiación, por importe de 503 millones de euros, y la
inversión privada adicional inducida que ascenderá a 1.510
millones de euros.
Señorías, como ya he dicho en alguna ocasión, si bien la
dotación de capital público en general, así como la inversión
en infraestructuras en particular, no garantizan por sí mismas un crecimiento económico ordenado y sostenido; no es
menos cierto, que sin esfuerzo inversor el crecimiento es
imposible de alcanzar.
Las inversiones previstas en los presupuestos de la
Generalitat Valenciana para 2006, van a permitir que la
Comunidad Valenciana no sólo mantenga ese ritmo de
inversión, sino que además aumente todavía su grado de
cohesión territorial, e incremente al mismo tiempo su competitividad como economía.
Considerando la inversión presupuestaria, quiero destacar especialmente el volumen de operaciones de capital que
se ha previsto en las áreas de Infraestructuras y Transporte,
Sanidad, Educación, Agricultura y Territorio y Vivienda.
Como les he mencionado al comienzo de mi intervención,
hemos establecido como eje prioritario la potenciación de la
innovación tecnológica y los procesos de investigación y
desarrollo, como principal estrategia para incrementar la
productividad de los diferentes sectores (El senyor president
colpeja amb la maceta) de nuestras pequeñas y medianas
empresas, en definitiva, para aumentar la competitividad de
nuestra economía.
Las razones que llevan a nuestro gobierno a priorizar
estas actuaciones, obedecen a que contribuyen al fortalecimiento de los sectores productivos que comparten esta
inquietud. Crean empleo estable, elevada productividad y
remuneración de factores productivos, y por último, son un
factor de progreso y bienestar social.
Los recursos destinados a investigación, desarrollo e
innovación, aumentan en el presupuesto para el 2006 en 90
Pàgina 4.024
millones de euros, un 9,9%; alcanzando la cuantía de 998
millones de euros. Y esta cifra representará el 1,28% de
nuestro producto interior bruto en el año 2006.
Hay que tener en cuenta además, que el impulso de las
actuaciones en materia de investigación, desarrollo e innovación, se va a seguir también impulsando de forma muy
significativa importantes actuaciones en materia de industria y energía para incrementar la competitividad de nuestras
empresas. Todas estas actuaciones de apoyo a los sectores
productivos experimentan un crecimiento del 16,1%.
Señorías, las políticas destinadas en el proyecto para
2006 en materia de Agricultura, Pesca y Alimentación, que
van a contar con un presupuesto de 475 millones de euros,
van a estar dirigidas principalmente a la apuesta por la
modernización del regadío y por la calidad e investigación
agroalimentaria. Pero también he de decirles, que todas
estas políticas no serían posible si no contáramos con una
administración pública cada vez más moderna y cada vez
más cercana al ciudadano. Esto explica el incremento global
que tiene en política de materia Justicia y Administración
Pública el presupuesto, un 9,4%, destacando especialmente
el incremento retributivo del 4,05% para los funcionarios y
empleados públicos, que se producen tras los acuerdos
recientemente alcanzados en la Mesa General de la Función
Pública.
Sabida también es la importancia que tiene y que el
Gobierno Valenciano otorga a la actividad turística en la
estructura económica de la Comunidad Valenciana; actividad que debe seguir evolucionando de manera equilibrada,
combinando la consolidación de los destinos tradicionales
con el desarrollo dinámico y diversificado de nuevos productos turísticos. Por ello esta política es la segunda que
más crece en los presupuestos para el año 2006, un 19,5%.
En una economía como la valenciana, en la que vemos
sectores como el turismo, en su vertiente tanto de costa
como del interior, representan un gran peso, también tenemos que tener muy en cuenta una clara política de respeto y
conservación del medio ambiente, cuyas políticas tienen
una dotación presupuestaria de 89,8 millones, prácticamente 90 millones, para el ejercicio que viene.
Señorías, voy finalizando, porque una vez analizados los
objetivos de los presupuestos de la Generalitat Valenciana
para el 2006, desde la perspectiva del gasto, pasaré a efectuar una breve descripción del presupuesto de ingresos del
proyecto de presupuestos para 2006. Y digo que será breve,
no sólo por el tiempo del que dispongo, sino porque el presupuesto, como bien saben ustedes, apenas sufre ligeras
modificaciones destacables, año tras año.
El presupuesto de ingresos para el ejercicio 2006 registra un incremento del 9,9%. Este presupuesto incluye, además de los ingresos que el modelo de financiación aporta,
los procedentes de los ingresos propios de la Generalitat y
los relacionados con los fondos europeos.
Para analizar la variación de conjunto de recursos presupuestarios no financieros, pueden establecerse tres bloques
básicos de financiación: los ingresos de naturaleza tributaria
que componen los capítulos I, II y III del estado de ingresos,
relativos a los impuestos directos, impuestos indirectos y
tasas y otros ingresos respectivamente, cuyo peso en el total
de recursos previstos para el ejercicio de 2006 es de un
63,2%. Las transferencias procedentes del estado y las
transferencias finalistas, en virtud de convenios de colaboración con otras entidades o administraciones públicas. Este
conjunto de recursos, excluyendo la financiación europea,
representa el 29% de los ingresos totales estimados para el
ejercicio 2006. Y por último, las transferencias corrientes y
Pàgina 4.025
16/11/2005
de capital del exterior, correspondientes a los fondos estructurales de la Unión Europea, e iniciativas comunitarias asociadas a los mismos.
El capítulo I crece un 9,6% en su conjunto, consecuencia de un incremento previsto del 14,3% del Impuesto sobre
la Renta de las Personas Físicas. Pero los ingresos por
impuestos sobre el capital, se han visto disminuidos por la
incidencia de la reducción progresiva de los impuestos de
sucesiones y donaciones, lo que ha provocado una bajada en
la previsión de ingresos de un 20,9% y de un 25,6%, respectivamente, para el ejercicio 2006.
En los impuestos indirectos el crecimiento global es de
un 10,2%, ya que el comportamiento de la recaudación en
2005 de los impuestos de transmisiones y actos jurídicos
documentados hace que la previsión para 2006 tenga un crecimiento del 22,4%. El capítulo III, tasas y otros ingresos,
tiene un crecimiento del 4,4%.
Producto del efecto de los anticipos recogidos en la
modificación del sistema de financiación de las comunidades autónomas, que el Estado aplicará en el 2006, y de la
buena marcha de nuestra economía, que trae consigo un
mayor volumen de transferencias vía fondo de suficiencia
dentro del actual modelo de financiación, las transferencias
corrientes se incrementan un 22%, al tiempo que las transferencias corrientes procedentes del exterior han sufrido una
disminución del 4,2% en su conjunto.
El capítulo VII, transferencias de capital, presenta una
disminución del 3,6%, debido principalmente al efecto de
menores transferencias europeas. El capítulo IX, como consecuencia de la aplicación del programa de estabilidad,
supone que el capítulo de pasivos financieros en el 2006
disminuya un 30,9%.
Permítanme destacar, señorías, aunque mañana lo haré
con mayor detenimiento, la inclusión en el proyecto de presupuestos para 2006, de medidas fiscales que alcanzan a
todos los aspectos sociales que pretenden beneficiar los presupuestos para 2006. Es decir, incluye medidas fiscales en
beneficio de la familia, los hijos, las personas mayores y las
mujeres trabajadoras. Al tiempo que refuerzan el fomento
del empleo, la vivienda y del medio ambiente, continuando
con la política ya anunciada en su momento por el presidente de la Generalitat, de eliminar definitivamente el
impuesto de sucesiones y donaciones en el año 2007.
Por último, señorías, les quiero decir que el presupuesto
consolidado de la Generalitat Valenciana, integrado por la
administración general más las empresas y las entidades de
ella dependientes, asciende, como es sabido, a 13.450 millones de euros, lo que supone un crecimiento del 10% sobre
el ejercicio anterior.
En definitiva, señor presidente, señoras y señores diputados –y con esto concluyo–, el proyecto de presupuestos de
la Generalitat Valenciana para 2006, se ha elaborado pensando en tener el mejor instrumento en la Comunidad
Valenciana, no solo para su presente, sino también y sobre
todo para su futuro. Un futuro asentado sobre una sólida
base económica y una comunidad cohesionada territorial y
socialmente.
Pero señorías, sabemos que hemos de seguir creciendo
apostando por una gestión austera y eficiente. Por este motivo, los presupuestos de la Generalitat Valenciana para 2006,
pretenden compatibilizar la disciplina y el rigor presupuestario con el esfuerzo en el gasto social y la inversión pública. Las distintas actuaciones previstas en los programas que
configuran el proyecto de presupuestos que hoy les presento en materia de política social, competitividad, inversiones,
infraestructuras, planes estratégicos y sectoriales, acuerdo
Número 111
social, medio ambiente, por mencionar solo algunas de
ellas, constituyen un bloque sólido de actuaciones para
poder realizar por el Consell de la Generalitat Valenciana en
su conjunto aquello que más queremos: garantizar un crecimiento económico ordenado y sostenido, generar empleo,
creación de riqueza y prosperidad para toda la sociedad
valenciana.
Porque, señorías, desde el gobierno del Partido Popular,
queremos que esta sea la legislatura de la inversión, del
empleo, de la innovación, del desarrollo y la cohesión territorial y social de toda la comunidad. Y para ello este instrumento, el proyecto de presupuestos de la Generalitat
Valenciana para el año 2006 que esta mañana les he presentado, creo que en tiempo y forma, y para el que solicito en
nombre del Gobierno Valenciano la aprobación de estas
Cortes.
Muchas gracias…
El senyor president:
(Inoïble) …el síndic del Grupo Parlamentario Socialista,
señor don Joan Ignasi Pla.
El senyor Pla i Durà:
Senyor president.
Senyories.
Volguera començar la meua intervenció mostrant la
satisfacció del meu grup i la meua pròpia per dos fets importants que han passat avui i esta mateixa setmana, com a conseqüència d’un compromís del govern d’Espanya amb esta
comunitat.
En primer lloc, que hui, el president de la Generalitat
–que no està– podrà parlar per primera vegada en la història
en valencià davant del Comité de Regions. (Aplaudiments)
I, en segon lloc, perquè com a conseqüència de la signatura
d’un acord del govern d’Espanya, del govern de Zapatero,
amb el govern xinés, per primera vegada en la història les
taronges valencianes podran entrar en el mercat de Xina.
(Aplaudiments)
Senyor Camps –a falta de l’altre Camps, vosté es dóna
per entés–, un any més el seu govern ha desaprofitat l’oportunitat de presentar davant d’esta cambra uns pressupostos
propers a la realitat i a les necessitats dels ciutadans d’esta
comunitat. És un any més perdut per consolidar el progrés
econòmic de la Comunitat Valenciana i per millor el benestar dels valencians i valencianes.
Mire, crec que l’adjectiu que millor definix estos pressupostos el va utilitzar vosté, és el de continuista, pressupostos continuistes. Sí, en efecte, continuistes en la mentira,
l’ocultació i l’oblit de les necessitats i els problemes de la
gent. (Aplaudiments) Continuista.
Estos pressupostos, senyor Camps, són una nova operació de maquillatge de la situació insostenible en què es troba
este govern i els comptes de la Generalitat. Vosté podria
haver aprofitat l’oportunitat per haver donat un colp de timó
en la seua política pressupostària, però no ho ha fet, segurament per la situació de debilitat en què es troba el seu propi
partit, divisió que intenta superar recolzant-se, des del nord
i des del sud, en la corrupció i el frau. (Aplaudiments)
Per cert, el senyor Tomás Puchol ha abandonat el Grup
Parlamentari Popular perquè diu que està fart de la divisió i
de la corrupció que hi ha al PP. Però, si el senyor Tomás
Puchol és un truà, un desvergonyit i un golfo, com estan
dient des del PP, és responsabilitat única del senyor Camps
i del senyor Fabra, que són els que el van posar a les llistes.
Número 111
16/11/2005
(Aplaudiments) Per cert, i per eixe motiu, encara estem
esperant una disculpa, perquè si és un truà, un desvergonyit
i un golfo, com ara vostés diuen, són vostés els del PP i són
vostés els que el posaren en les seues llistes. Disculpe’s
davant la ciutadania.
Bé, vosté ha presentat uns pressupostos continuistes
–com deia–, uns pressupostos per anar tirant fins a les eleccions de 2007. El que vinga darrere que tanque la porta.
Eixe és un poquet el seu lema, a vore si mentrestant escampa. Però, mire, no va a escampar, no va a escampar, senyor
Camps. No ha fet vosté els deures i no ha actuat en matèria
pressupostària, en matèria econòmica. Això es paga, prompte o tard es paga.
A estes altures de legislatura estic convençut que en
2007 serem els socialistes, serà el Grup Socialista el que
haurà de fer el que vosté no ha fet fins ara, és a dir, uns pressupostos realistes i que servisquen de veritat per a millorar
el futur dels valencians. (Aplaudiments)
Li vaig a relatar exemples de fins a on arriben les seues
mentires o mitges veritats, però més mentires, que vosté
pretén col·locar-nos ara.
Mire, a finals de setembre, finals de setembre, que és del
que tenim coneixement, el seu govern havia esmenat els
pressupostos de tal forma que l’import total ascendia a
11.228 milions. És a dir, ha crescut entre gener i setembre
un 6,5% respecte als que s’aprovaren en esta cambra. Amb
el que resulta que els seus pressupostos per al 2007, de veritat, ja creixen només un 3%.
Per una altra banda, clar, açò no li preocupa a vosté, açò
a vosté no li preocupa. Una vegada aprovats estos pressupostos que presenta, començarà, conforme van fer l’any
anterior, tot un ball entre partides i conselleries, a fi d’aconseguir l’absurd, perquè algunes conselleries tenen hui un
pressupost major que el que vosté està proposant-los per a
l’any que ve, o que s’hagen reduït les inversions en més de
100 milions d’euros –i vosté ho sap– per a poder atendre les
necessitats reals que li generen els nombrosos forats, forats
pressupostaris que té el seu govern; forats, enormes forats
pressupostaris que l’han obligat a modificar el pressupost de
2005 per augmentar les despeses financeres previstes, és a
dir, per augmentar les despeses, els interessos que paguem
dels diners que ens deixen.
Vostés van pressupostar 4,6 milions d’euros en despeses
financeres en les conselleries, i han hagut d’incrementarlos, senyor Camps, fins a 11 milions d’euros l’any passat,
més del doble, per a atendre les demores que s’estan produint en els pagaments. I açò a 30 de setembre! Clar que,
per al 2006 la previsió de despeses financeres, d’interessos,
torna a baixar, i pressuposten només 6,8 milions. Puja i
baixa, senyor Camps, puja i baixa; per cert, augmentant la
xifra de negoci d’entitats financeres, com la del Corte
Inglés, a què han de recórrer per a pagar les nòmines dels
funcionaris de la Generalitat, senyor Camps. (Remors i
aplaudiments)
I açò no és res si ens fixem en el deute sanitari. Mire, deu
vosté als proveïdors de sanitat 2.000 milions d’euros. Està
pagant-los amb més de 800 dies de retard. I açò és el que ix
a la llum pública perquè no han pogut amagar este deute als
proveïdors sanitaris amb tècniques d’estes d’enginyeria
comptable. Deuen 2.000 milions d’euros als proveïdors de
sanitat. Paguem en 800 dies! És a dir, som la vergonya
d’Espanya en el pagament a proveïdors sanitaris.
Per tant, partix vosté d’una mentira i necessita noves
mentires per a gestionar eixe camí sense rumb en què es troba.
Estos pressupostos, senyor Camps, només amaguen una
veritat, una veritat, amb totes les mentires, i la certifiquen,
Pàgina 4.026
certifiquen la ruïna econòmica de la Generalitat per culpa de
la gestió del PP.
Afirma vosté que han reduït el deute en 300 milions d’euros. Açò és cert, si no tenim en compte les empreses i organismes públics, senyor Camps. Mire, hi ha una cosa que s’anomena pressupost consolidat, que inclou també els organismes i les empreses públiques. Diu vosté que va...
Evidentment, van baixar els deutes, però la realitat és que si
anem al pressupost consolidat vosté va augmentar els deutes
de tots els valencians amb 644 milions d’euros. Açò sí que és
continuisme, senyor Camps, incrementar el deute. Som la
comunitat més endeutada de tot Espanya. Continuem en primer lloc en el rànquing, en relació al nostre PIB.
Continuisme també en la falta d’atenció a la despesa en
allò que és més necessari, senyor Camps, per assegurar el
futur de la nostra comunitat: educació, investigació, desenvolupament i innovació.
Mentres el pressupost creix aparentment un 10%, les
quantitats destinades a educació creixen tant sols un 8%.
Crec que esta no és una bona manera de reduir el diferencial
de la nostra educació respecte a la resta d’Espanya, i no vull
referir-me a l’abismal diferència amb Europa, sobretot en
educació superior i en formació professional. Mentrestant,
continuen creixent els sobrecostos en Ciegsa, i els nostres
xiquets, a pesar dels sobrecostos, continuen en barracons i
continuen amb falta de materials als centres.
Li dic una cosa, senyor Camps: Eixa falta de sensibilitat
cap a l’educació és la que provoca de veritat els indicadors
negatius respecte a les altres comunitats d’Espanya. I li dic
una cosa: Eixa és responsabilitat directa de la Generalitat
Valenciana, no mire vosté cap a un altre costat, és la nostra
responsabilitat l’ensenyament de garantia i de qualitat per
als nostres alumnes, per a superar la situació que tenen.
Però la cosa és pitjor en I+D+I. Vosté senzillament ha
deixat caure la investigació per quadrar els comptes. Aixina
de clar! Mire, a l’any 2005 els pressupostos tenien prevista
una quantitat de 107 milions d’euros per a investigació i
innovació, una miqueta més de l’1%. En 2006 eixa quantitat s’ha reduït a 80 milions d’euros; és a dir, un 0,7% del
pressupost. I no em vinga amb el conte que intentarà ara
contar-nos el senyor Costa, que la investigació està amagada en altres programes. No, no, perquè al final són fórmules
per a eixir-se’n de la veritable responsabilitat d’haver hagut
de deixar caure la investigació, el desenvolupament i la
innovació per abaixar i quadrar els comptes de la
Generalitat, senyor Camps.
Però, clar, amb la seua forma d’entendre les coses, per a
què anem a investigar? Que investiguen altres, al cap i a la
fi tot és coherent amb la seua política. Per a omplir el territori de PAI no fa falta investigar molt, només necessitem un
enginyer o enginyeria territorial i un conseller amb habilitat
i afinitat per fer-ho possible. És evident, és una forma de
créixer esta comunitat. (Aplaudiments)
No és molt diferent la situació en sanitat, senyor Camps.
Mire, durant els dos darrers anys el seu conseller, el conseller Rambla, i vosté mateix, s’han queixat del dèficit en la
sanitat valenciana com a conseqüència del model de finançament actual vigent, estan queixant-se que necessitem
diners per a la sanitat. Estan queixant-se d’un model que
vosté sap que va aprovar Aznar i va aprovar el Partit
Popular, i que en cap cas inclou una modificació de les despeses que han d’assumir-se per part de l’Estat en eixe sistema, sinó per part de l’increment de població, si no hi ha un
fet puntual que vosté coneix, que és que s’haja produït un
increment de la població superior en tres punts a la mitjana
nacional perquè hi haja accés a eixa compensació. I vostés
Pàgina 4.027
16/11/2005
ho saben. Tanmateix, continuen queixant-se i mentit reiteradament a la ciutadania respecte a la falta de compromís del
govern d’Espanya en un tema tan sensible.
En el pressupost de 2006, en sanitat, senyor Camps, vostés han consignat una quantitat de 4.609 milions d’euros, la
qual cosa suposa un augment d’un 10% sobre 2005. Cert.
Han posat vostés en el pressupost 446 milions d’euros més
que l’any passat. Però, vol saber d’on han eixit eixos
milions d’euros, senyor Camps? Ja li ho he dit. Per a quadrar-ho han hagut de recórrer als 300 milions d’euros de les
aportacions addicionals que vostés esperen rebre del govern
socialista de Zapatero, que tant critiquen, per a quadrar els
pressupostos. (Aplaudiments) A més a més, 63 milions
d’euros ixen del cèntim sanitari. Repetisc, 63 milions d’euros ixen del cèntim sanitari, eixe que vosté, que vostés diuen
que els ha obligat a posar el govern de Madrid.
Vosté, senyor Camps, una vegada més no ha tingut la
valentia política de dir la veritat als valencians i valencianes. Eixe cèntim sanitari se’ls puja als valencians i valencianes com a conseqüència del Pla de sanejament que vostés es veren obligats a aprovar per la dilapidació i per la
mala gestió econòmica en què han sumit la Generalitat.
(Aplaudiments) Diga la veritat i no insistisca més que l’han
obligat a posar-lo.
Per tant, no hi ha cap esforç en la sanitat, senyor Camps,
com no hi ha cap esforç en altres àrees imprescindibles...
universitats, per exemple.
Universitats. El Pla de finançament de les universitats
encara estem esperant-lo. I vostés de pressa i correguda han
hagut d’improvisar una pròrroga de l’actual sistema de
finançament de les universitats, perquè no tenen clar el
recolzament necessari a eixe segment tan important de la
nostra societat; una altra mentira més. El problema, senyor
Camps, és que el seu continuisme està passant factura a tots
els valencians.
I la indústria valenciana es troba en una situació compromesa davant la seua passivitat. Durant anys han estat
negant la crisi dels sectors industrials. I la realitat és que, al
final, ha hagut de reconéixer-la. Com l’han reconeguda?
Doncs, amb els anuncis de plans sectorials per a la indústria
que ha fet el senyor conseller d’Indústria. No ha dit quants?
Cinc?, sis?, set? Ja no sé quants, perquè cada dia n’anuncia
un o vuit. Segur que a la millor abans d’eixir d’ací n’anuncia un més. Però el problema no és anunciar plans, el problema és posar diners perquè eixos plans tinguen recursos
econòmics que apleguen a les empreses que ara no els tenen
i que este pressupost no incorpora. (Aplaudiments) Perquè
vosté sap que este pressupost no incorpora eixos 100
milions anuals exigits per vosté mateix per fer front a eixos
plans. No els incorpora. I, una vegada més, les indústries
valencianes es voran sense possibilitat de recolzament, perquè vosté no ha convençut al president de la Generalitat de
la importància que tenen eixos plans sectorials i fer front a
eixa situació. I això anem pagant-ho, eh!, per desgràcia.
L’EPA, de què parlava el conseller, reflectix que el
darrer trimestre esta comunitat ha perdut 23.400 ocupacions
en la indústria, 23.400 ocupacions en la indústria, sector
fonamental per a tindre un desenvolupament sostingut i de
qualitat de cara al futur. I front a açò, vostés presumixen que
estos són els pressupostos més socials. No van a ser socials,
senyor Camps? Li ho dic sempre. Si vostés tenen la competència per a gestionar Educació, Sanitat i Serveis Socials,
com no han de ser pressupostos socials? Faltaria més!
Mire, li vaig a dir un cosa. Són socials a pesar de vosté
i del seu govern, senyor Camps, perquè si el govern de
Zapatero, que vostés tan critiquen, no haguera aportat un
Número 111
23% més de finançament estatal, vosté no haguera pogut
quadrar eixos pressupostos socials. (Aplaudiments)
Pressupostos més socials. Anem a repassar-los.
Abans de l’estiu arribàrem a un acord per a reformar el
nostre Estatut. Eixe acord incloïa el compromís d’una renda
mínima garantida per als ciutadans de la nostra comunitat.
Vostés diuen que van a complir amb eixe compromís, el
problema és que no tenen diners per a finançar-lo, el problema és que no tenen diners. Vostés han parlat de dedicar 6
milions d’euros a la renda mínima garantida. Amb eixa
dotació, senyor Camps, vostés no van a aconseguir més que
finançar a 1.500 famílies de la nostra comunitat. Eixe és el
sentit de la seua preocupació social, 1.500.
Mire, és el mateix esquema i la mateixa forma d’actuar
que tingueren en pressupostos anteriors amb compromisos
socials del senyor Camps, com el salari jove i com el menjar per a majors en casa, que només el reben unes poques
persones. Per a què? Per aparentar. És el que vostés saben
fer molt bé. Aparentar. Donar sensació de veritat a una mentida. (Aplaudiments)
Bé, socials. Està convençuda la consellera, a pesar de ser
de l’altre bàndol. Socials. Socials són si considerem la propaganda com una forma de socialització, evidentment. Al
cap i a la fi, jo crec que vostés són capaços de socialitzar la
publicitat sobre si mateixos. I estos pressupostos són el
reflex de la socialització i de la publicitat i la propaganda.
Han creat una conselleria encoberta de publicitat i propaganda que dirigeix el que hui no està, el senyor González
Pons. Perquè tots els valencians paguem la propaganda,
com continuem pagant el principal instrument de propagandes del govern de Radiotelevisió Valenciana, que és la ruïna
econòmica de tots els valencians. (Aplaudiments)
Crec, senyor Camps, que hi ha suficients raons per a exigir-li en estos moments un canvi profund en els pressupostos. És necessari recuperar el temps perdut, passar de la
retòrica als fets. Senyor Camps, la realitat no es canvia a
base de repetir mil vegades la mentida. És el tercer debat
que li he de dir que esta comunitat necessita un canvi important en les prioritats, en la gestió eficient d’ingressos i despeses. Un canvi que implica, en primer lloc, senyor Camps,
situar-se de veritat en la realitat on estem i acabar amb les
trampes i amb la enginyeria financera i comptable per a
seguir allargant la ruïna i l’agonia econòmica de la
Generalitat, per a fer front de veritat als reptes de futur que
té esta comunitat.
Transparència, senyor Camps, que vosté no en té cap.
Transparència i un bon pla de sanejament que ens salve de
l’afonament i ens permeta fer front a eixes prioritats de veritat que necessiten els nostres ciutadans.
Atendre, en primer lloc, el benestar dels ciutadans, senyor Camps. Posar en marxa un vertader programa de renda
mínima garantida, no mitges mentides i apaños.
Acabar de veritat la xarxa de centres educatius. Ja portem quasi nou anys escoltant que vostés estan acabant el
mapa escolar. Dotar-los dels mitjans necessaris. Fer front a
les necessitats de moltes famílies que volen escolaritzar els
seus xiquets de manera gratuïta als centres de zero a tres
anys.
Construir els hospitals comarcals necessaris. Porten vostés nou anys repetint els tretze hospitals que volen fer, i no
n’acaben cap. Encara no n’han acabat cap, senyor Camps!
Dotar els ajuntaments, els nostres ajuntaments, deixats de
la mà del seu govern, de veritat d’un fons de cooperació.
Complisca la seua paraula i el que està signat també, i està
acordat en el que és el nostre Estatut. Vosté este any, una
vegada més, ha incomplit el compromís amb els ajuntaments
Número 111
16/11/2005
de la nostra comunitat, i no ha dotat el Fons de Cooperació
Municipal. Els dóna igual que hagen pactat l’Estatut. No ho
ha posat.
Vosté, una vegada més, continua sense saber per on
eixir. I jo li dic algunes idees d’on pot treure recursos, senyor Camps. Però siga valent, siga valent. Dels pressupostos
que vosté malbarata, senyor Camps, dels diners que vosté
malbarata pot redreçar la situació de determinades àrees de
la nostra gestió. Una gestió eficient i adequada als recursos
públics. Un control públic de la gestió dels projectes que
pose fi a les desviacions brutals d’eixos mateixos projectes,
desviacions que apleguen fins i tot al 40%, el 50%. Acabe
vosté ja amb la falta de responsabilitat que suposa deixar les
direccions facultatives en mans de les pròpies empreses
adjudicatàries. Acabe vosté amb això.
I vaig a posar-li alguns exemples. Mire, amb les desviacions que s’han produït en Cacsa, superiors a 500 milions
d’euros, desviacions, eh?, es podria finalitzar
tranquil·lament el nou hospital de la Fe, construir tots els
hospitals comarcals programats, i encara sobraria per a
construir 30 centres de salut. Amb els 140 milions de sobrecost de la Ciutat de la Llum es podria duplicar la dotació per
a I+D+I, es podria finançar el pla d’inversions...
(Ocupa la presidència la vicepresidenta primera, senyora
Rosa María Barrieras Mombrú)
La senyora vicepresidenta primera:
Vaja acabant, per favor, senyor Pla.
El senyor Pla i Durà:
Vaig acabant, senyora presidenta.
En definitiva, senyor Camps, un altre pressupost. Un
altre pressupost de veritat, que és possible que vostés es
neguen a presentar perquè no poden. Perquè serviria per a
posar en evidència la seua incompetència i la seua manca de
voluntat política. Un pressupost en el qual qui més tinga
més contribuïsca. No elimine vosté la contribució dels qui
més tenen, com ha fet en este pressupost.
Evidentment, un pressupost preocupat per l’economia
real, on de veritat es prioritzen les actuacions necessàries
per a fomentar la nostra indústria.
Un pressupost que tinga en compte el territori. El territori és el nostre millor patrimoni. Necessitem, per tant, un
pressupost que incorpore mecanismes que facen possible de
veritat –i això li agradaria al senyor Blasco– l’aplicació de
plans d’acció territorial i prioritze les actuacions de millora
dels nostres espais naturals.
Acabe. L’any vinent, el 2006, serà el seu últim pressupost. Per això li anuncie que per a eixe any presentarem un
pressupost alternatiu de prioritats quantificades que començarem a aplicar quan es complisca el canvi de govern l’any
2007. (Aplaudiments)
La senyora vicepresidenta primera:
Per favor, acabe, senyor Pla.
El senyor Pla i Durá
Intentarem, senyor Camps, corregir la deriva i desorientació en què vostés, al llarg d’esta legislatura, han ubicat la
gestió econòmica i pressupostària de la nostra comunitat, i
que estic convençut que consolidaran hui, consolidaran hui
rebutjant esta esmena a la totalitat.
Pàgina 4.028
Gràcies. (Aplaudiments)
La senyora vicepresidenta primera:
Moltes gràcies, il·lustre síndic.
Anem a passar al torn en contra, que exercirà, en representació del Grup Parlamentari Popular, l’il·lustre diputat
senyor Costa.
El senyor Costa Climent:
Gracias, señora presidenta.
Señor vicepresidente del Consell, buenos días.
Señor conseller de Economía, muchas gracias por quererme escuchar.
Buenos días, señores consellers.
Buenos días, señores diputados del Grupo Parlamentario
Popular. Muy buenos días, señores diputados del Grupo
Socialista. Muy buenos días, señores diputados del Grupo
de Izquierda Unida.
Muy buenos días, señor diputado tránsfuga, del Grupo
Mixto, (veus), muy buenos días.
Hui (la senyora vicepresidenta colpeja amb la maceta)
també el Grup Parlamentari Popular està molt satisfet que
l’idioma valencià es puga utilitzar a Europa de forma oficial. Això és fruit dels esforços i de la gestió que la
Generalitat i el Partit Popular vénen fent (veus) en defensa
de la nostra llengua valenciana. Per això, felicitats per a tots.
(Aplaudiments)
Y mire, señor Pla, usted hoy ha utilizado aquí, en este
debate presupuestario, una referencia a un diputado que se
presentó bajo las siglas del Partido Popular para defender el
programa político y el ideario político del Partido Popular.
Un diputado que, sin renunciar a su acta, se ha ido al Grupo
Mixto. Un diputado que se ha convertido en un tránsfuga y
ha robado el escaño a los ciudadanos valencianos.
(Aplaudiments)
Hoy usted aquí, señor Pla, ha utilizado el transfuguismo
como elemento arrojadizo político contra el Grupo
Parlamentario Popular. (Remors) Mire, el transfuguismo es
la peor práctica que en democracia un político puede hacer,
porque engaña y roba políticamente a los ciudadanos que le
han votado.
Ustedes, ustedes, desde que yo estoy como responsable
de economía, han tenido dos tránsfugas y yo nunca lo he utilizado en un debate presupuestario. (Remors) Hoy creo que
tenemos todos los grupos políticos que luchar contra el
transfugismo. Y hoy usted, señor Pla, utilizándolo como
arma política, ha hecho un flaco favor a su grupo parlamentario, a esta cámara, a la democracia y a todos los valencianos. (Aplaudiments)
Mire, yo entiendo su nerviosismo. 902 días desde que
perdió las elecciones, y por las últimas encuestas 18 puntos,
558 hasta que las vuelva a perder, señor Pla. 558 hasta que
las vuelva a perder. Y no voy a... Ya que hablamos de grandes empresas. Lo de El Corte Inglés no lo sé, lo que sí que
sé es lo que hace La Caixa con la deuda que tiene el Partido
Socialista en Cataluña.
Mire, y entrando (la senyora vicepresidenta colpeja amb
la maceta) en lo que es el presupuesto, porque, claro, al
final usted ha hecho una soflama política aquí y yo le tengo
que contestar, no me ha quedado más remedio. Pero voy a
entrar en alguna de las múltiples incorrecciones que ha
dicho usted.
¿Cómo puede usted comparar unos presupuestos iniciales
con los presupuestos que se están ejecutando? Las magnitudes
Pàgina 4.029
Número 111
16/11/2005
que se comparan, y pregúnteselo al señor Solbes, es en los
presupuestos generales del Estado y en los presupuestos de
la Generalitat, presupuesto inicial con presupuesto inicial,
no presupuesto ejecutado con presupuesto inicial. Y ese presupuesto –y usted lo sabe, señora Moreno, y usted lo sabe–,
y ese presupuesto de más de 11.600 millones de euros supone la auténtica contrapartida al boicot que en los presupuestos generales del Estado están haciendo a esta comunidad.
Mire, unos presupuestos que crecen un 10% y que plantean un crecimiento en la Comunidad Valenciana de un 3,4,
avalado por las cámaras de comercio y por las universidades; que son presupuestos que vienen con el desarrollo económico que esta comunidad ha experimentado en los últimos diez años. Un crecimiento medio, lo ha dicho el conseller, de un 3,6%. 3 décimas por encima de la media de
España y 1,6 décimas por encima de la media europea.
Unos presupuestos que además cumplen con nuestros
compromisos, cumplen con nuestros compromisos con la
Unión Europea aplicando el programa operativo. Cumplen
con nuestros compromisos con España aplicando nuestro
programa de estabilidad. Cumplen con nuestros compromisos con los agentes sociales aplicando el Pavace. Y cumplen
con los compromisos con los valencianos aplicando nuestro
programa electoral.
Y unos presupuestos que sí, que son continuistas o consecuentes. Si en los últimos años, en los diez últimos años
el Partido Popular ha presentado unos presupuestos que
generan empleo, que generan crecimiento económico, que
hacen que la inflación esté menos que la media de España,
que generan empresas, que generan bienestar social, quien
tiene que empezar a pensar si sus críticas continuistas están
mal hechas es el Partido Socialista que, con esas críticas,
año tras año y elección tras elección, ha sido puesto en la
oposición por los ciudadanos valencianos.
Debería, señor Pla, empezar a pensar que las críticas del
Partido Socialista son las que se tienen que empezar a cambiar.
Y claro que son sociales. 909.114 millones de euros destinados a gasto social. El 78,5% del presupuesto de este año
se destina a sanidad, a educación, a servicios sociales, a
vivienda. Se incrementan las partidas destinadas a gasto
social en un 10%, señor Pla. Y que yo, el gobierno valenciano o el Grupo Parlamentario Popular diga que son sociales no es nada raro. Pero que el Partido Socialista hoy, aquí,
ya empiece a decir que esto es social, y lleve diez años
diciendo que no son sociales, empieza a parecer medianamente enfermizo.
Miren. Las mismas partidas, las mismas, señor Pla, las
mismas que ustedes aplicaban cuando eran gobierno en esta
comunidad, sólo destinaban 70,5 de cada cien euros a
vivienda, sanidad, educación, cooperación, empleo, servicios sociales; y ahora se destinan 78,5 euros. Si los presupuestos del señor Zapatero, que también tiene Ministerio de
Sanidad y de Educación, son sociales y solo destinan el 51%
a partidas sociales, estos serán todavía más sociales.
(Remors)
La senyora vicepresidenta primera:
Perdone un momento, señor diputado.
Señorías, cuando ha estado interviniendo el síndic, señor
Pla, ha habido silencio. Yo les rogaría que atiendan, si son
tan amables, que atiendan al señor Costa, que el señor Pla
tendrá su turno de réplica para poder contestar a todas las
afirmaciones que no le parezcan oportunas del señor Costa.
Si son tan amables, el buen funcionamiento del Pleno favorece a todos y a todas las diputadas. Por lo tanto, se lo agra-
decería mucho. Muchas gracias. Y cuando quiera, señor
Costa, continúe.
El senyor Costa Climent:
Muchas gracias, señora vicepresidenta.
No me molestan en absoluto, por mí pueden seguir
hablando.
Miren, en educación. Ya sabemos cuál es la política educativa del Partido Socialista, lo sabemos nosotros y el
millón y medio de ciudadanos españoles que el sábado fueron a Madrid a manifestarse contra la política educativa
regresiva del señor Zapatero. Ya sabemos cual es. ¿Cuál es
la nuestra? La nuestra es destinar aproximadamente 2.763
millones de euros a la educación pública. Un 8%. Pero si le
suma el gasto en enseñanza universitaria, un 11,2%, señor
Pla. Hemos pasado de construir 56 centros educativos nuevos para este curso…, 56 se han puesto en funcionamiento
para el curso 2005-2006. Hay 1.253 profesores más que el
año pasado. Hemos inaugurado en esta legislatura un colegio cada cuatro días, señor Pla. ¿Es eso o no es eso mejorar
la educación en la Comunidad Valenciana? Todo esto lo que
quiere decir, a pesar de sus críticas, señor Pla, es que hay
más y mejores instalaciones educativas, con menos aulas
prefabricadas, que hay un mejor ratio profesor/alumno, que
ha aumentado la enseñanza en valenciano, que hay un
aumento en el número de ordenadores, 20.000 más en este
curso. ¿Dónde está el ordenador cada dos alumnos que el
señor Zapatero prometía para la educación pública?
Fíjese usted, señor Zapatero, la competencia es nuestra,
pero el convenio que se firmó con el Estado no lo cumplen,
señor Zapatero, no lo cumple y está en el programa electoral, que es el compromiso con todos los ciudadanos y ciudadanas españolas.
Un 63%, señor Pla, para la gratuidad de la educación.
Fíjese usted: hemos hecho 445 actuaciones en colegios y
nos hemos gastado, el gobierno valenciano se ha gastado
1.726 millones de euros en el mapa escolar. Hemos aprobado un nuevo programa, que se llama CreaEscola, que va a
hacer 310 nuevas actuaciones y que va a destinar 1.492
millones de euros. Y hemos mejorado, señor Pla el gasto per
cápita en educación, un cien por cien desde el año 1995. ¿Es
eso o no es eso, señor Pla, mejorar la educación?
Y lo mismo pasa con la sanidad, lo mismo, 4.609 millones de euros destinados a la sanidad para no dejar ni a uno
de los 4.600.000 habitantes que tiene esta comunidad sin
cobertura sanitaria. Cosa que, si no es por el esfuerzo presupuestario de más de un 28% en esta legislatura en gasto
sanitario, no podríamos cumplir. Porque el señor Zapatero
nos ha dado solamente en estos momentos 56 millones de
euros del acuerdo de mejora de la sanidad pública para la
Comunidad valenciana. ¿Sabe usted, señor Pla, lo que significa eso? Si nos cuesta cada día aproximadamente 13
millones de euros abrir la sanidad pública valenciana es que
nos gastamos en solo cuatro días, los valencianos consumen
en solo cuatro días, la limosna que el señor Zapatero ha
dado a la sanidad pública valenciana.
Y hemos conseguido, con esa importante apuesta en
sanidad, pasar de 437 euros de gasto sanitario per cápita a
1.015 euros en gasto sanitario…
(Ocupa la presidència el president, senyor Julio de España
Moya)
El senyor president:
Señora Llinares, queda advertida por primera vez.
Número 111
16/11/2005
El senyor Costa Climent:
…700 millones de euros invertidos y 125 millones que
la Conselleria de Sanidad va a invertir en mejorar nuestras
infraestructuras sanitarias en este año. Estamos construyendo 13 nuevos hospitales, 4 de ellos sociosanitarios y la
nueva Fe. Todo ello hace que hoy la sanidad pública valenciana ofrezca un mejor servicio. Hemos mejorado los ingresos en hospitales públicos en un 30,5%, la estancia media se
ha reducido en un 20,23%, las intervenciones programadas
se han incrementado en un 94%. En definitiva, esa es nuestra política sanitaria.
¿Cuál es la política sanitaria del gobierno socialista? Lo
primero que hacen es pretender que subamos los impuestos
de la gasolina y de la luz a los ciudadanos valencianos para
pretender tapar el déficit que las transferencias sanitarias de
los gobiernos socialistas nos dejaron a este gobierno. Eso sí,
deja sin cobertura a 600.000 ciudadanos en la Comunidad
Valenciana. Nos da una limosna de 56 millones de euros y
dice “ya llegaremos a un gran acuerdo para modernizar las
estructuras sanitarias con las comunidades autónomas”.
Resulta que cuando este gobierno le pide ayuda y le dice:
señor Zapatero, cofinancie con nosotros La Fe, la nueva Fe.
Dice: “no, eso es responsabilidad del gobierno autonómico
valenciano”. Eso sí, no debe ser competencia del gobierno
asturiano el hospital central de Asturias, el cual ha recibido
18,3 millones de euros; ni debe ser competencia del gobierno cántabro el hospital Marqués de Valdecilla, con 28 millones de euros; ni debe ser de la Generalitat catalana el hospital clínico…
El senyor president:
Señora Llinares, queda advertida por segunda vez.
El senyor Costa Climent:
… ni el nuevo hospital de Puigcerdá.
Y digo que no deben ser, porque si lo fueran estaría pensando que Zapatero trata a los valencianos de segunda y a
las comunidades autónomas gobernadas por el socialismo
una sanidad de primera. Empezaría a pensar que ustedes
deciden la política sanitaria en función del color político.
Fíjese. Gastos financieros. Sí, claro. Han incrementado.
¿Sabe usted por qué? Porque ustedes en el año 1992 hicieron una operación de financiación con recurso al crédito por
21 millones de euros y este año hemos tenido que pagar solo
en intereses 82 millones de euros, una cuarta parte de la
nueva Fe o lo que nos cuesta 15 nuevos institutos, señor Pla.
Esto son las bombitas, los pufos, que el gobierno socialista
deja a esta Administración.
Sector público. Hombre, rentabilidad económica, señor
Pla, del sector público. El sector público es rentable. Mire,
el importe neto de la cifra de negocios supone 441 millones
de euros. Los ingresos, solamente los ingresos que genera el
conjunto del sector público con su propia actividad. El
endeudamiento se ha reducido este año hasta los 436 millones de euros. Eso quiere decir que hoy ya las empresas
públicas, el sector publico, solamente con sus ingresos
podría pagar el recurso al crédito que asume este año. Es
decir, las empresas públicas se endeudan menos, generan
más ingresos, su ratio deuda/PIB, que es el que ustedes utilizan, no aumenta desde el año 2001. Fíjese usted el ratio
deuda/PIB de Cataluña o Castilla-La Mancha, que pasa del
1,4 en el sector público al 1,9 o en Castilla-La Mancha del 0,6
al 1,5 solamente en dos años y medio, señor Pla. Es cierto,
Pàgina 4.030
hay más empresas, pero hay más ingresos, menos aportaciones, menos deudas, menos gastos en publicidad institucional.
Y fíjese usted, señor Pla, este es un dato que le interesa
y que pone sobre la mesa la rentabilidad económica del sector público valenciano. La financiación propia de las empresas públicas valencianas se han incrementado en un 996%
desde el año 1995. La inversión se ha incrementado en un
371% desde el año 1995; las aportaciones en esta legislatura, que se ha hecho al sector público valenciano, se han
reducido de 240 millones a 202, menos de un 16% en esta
legislatura solamente en un año menos que el 14.
Y fíjese usted, la rentabilidad social. A usted le puede
parecer poco importante. Pero para nosotros que haya
empresas como Ciegsa, que haya contribuido a que hayan
56 colegios más en este curso, que destinemos más dinero a
invertir en ferrocarriles, en depuradoras, en viviendas de
protección oficial, en infraestructuras de carreteras, para
nosotros eso es importante, señor Pla.
Y la inversión. No solamente invertimos a través de las
empresas públicas. Es que este año, gracias al programa de
inversiones que el gobierno valenciano trajo a esta Cámara
y presentó, se invierte en la Comunidad Valenciana 4.626
millones de euros. No ha hablado de empleo….
El senyor president:
Señor Costa, señor Costa vaya terminando, por favor.
El senyor Costa Climent:
No ha hablado de empleo, señor Pla, entiendo porque ya
ha asumido que realmente quien ha situado a esta
Comunidad en tasas históricas de desempleo ha sido el
Partido Popular y quien ha generado casi 800.000 puestos
de trabajo durante los diez años de gobierno y en los dos y
medio de legislatura más de 238.000 ha sido el Partido
Popular. Y quien tiene la tasa de paro más baja de la historia de la Comunidad Valenciana, el 7,88 ha sido el Partido
Popular.
Yo no digo que es falso que los sectores productivos
estén en crisis, lo dice el señor Montilla cuando viene a la
Comunidad Valenciana y niega que exista crisis en la
Comunidad Valenciana en los sectores industriales. O
Trullen, el secretario general de Industria, que dice que sectores como el automóvil o de textil, que son sectores de
largo recorrido en la Comunidad Valenciana. O cuando dice
que las seis principales grandes concentraciones industriales, seis de las diez, están en la Comunidad Valenciana. Esa
es la realidad, señor Pla. Y la realidad en esta legislatura es
que se han creado 3.500 empleos en la industria y es que el
desempleo se ha reducido con los datos EPA en la industria
aproximadamente en 17.700 parados menos.
Y, mire, sectores productivos. Sectores productivos –y
voy terminando, señor presidente– a los cuales el señor
Solbes les dijo que les iba a ayudar bajando el impuesto de
sociedades y el pasado 26 de octubre, el mismo vicepresidente dijo que no es partidario ni de introducir medidas dentro del impuesto de sociedades que beneficien a sectores y
que apoyen a sectores, como el del calzado y del textil. Ese
es el apoyo a los sectores productivos del Partido Socialista.
Y voy a terminar, señor Pla, con la referencia que ha
hecho al principio. Mire, yo entiendo, señor Pla, que el
único motivo por el cual usted habla de corrupción en un
debate de presupuestos de la Generalitat Valenciana al que
hay que venir muy bien preparado es porque en esa materia
la corrupción es sobre la que más experiencia tiene el
Pàgina 4.031
Número 111
16/11/2005
Partido Socialista. Durante dos años y medio, el único discurso que han hecho es intentar manchar la gestión y la
honorabilidad de los responsables políticos del Partido
Popular; durante dos años y medio el Partido Socialista ha
utilizado la calumnia y la mentira y la más absoluta falta de
respeto a derechos constitucionalmente recogidos para atacar al gobierno del Partido Popular. ¡Ni una sola propuesta,...
El senyor president:
Muchas gracias, señor Costa.
El senyor Costa Climent:
...ni una sola idea! Esa es la realidad de la política económica y presupuestaria del Partido Socialista.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor president:
Para turnos de réplica, señor Pla.
El senyor Pla i Durà:
Sí, senyor president.
Senyories.
Vullc començar la meua intervenció fent referència als
pronòstics del senyor Costa, dels quals u es pot fiar molt, i
anem a fiar-nos. En el 2003, en el debat de pressupostos,
vosté ja va aventurar que a mi em passaria igual que a
Zapatero, se’n recorda?, que seria l’últim debat de pressupostos que faria Zapatero, perquè en el 2004, una vegada
passaren les eleccions, deixaria el seu lloc, i que no tornaria
a fer-ne altre. I va encertar, efectivament, va deixar el seu
lloc per a ser president del Govern d’Espanya.
(Aplaudiments) Anem per bon camí, no?
Sí, creiximent, mire, senyor Costa, és molt fàcil intentar
desviar l’atenció, és molt fàcil intentar embolicar, com vosté
permanentment sol fer. Vosté ha parlat d’una cosa que és
certa, el creiximent, 3,6, per damunt de la mitjana. Vaig a
donar-li dos xifres que van reflectint el que estem diguent ja
fa molt de temps. Una vegada repetixen la mentira, pensen
que repetint-la mil voltes la gent s’ho creu. És a dir, esta
comunitat, l’any passat, i això són dades de l’Institut
Nacional d’Estadística, eh?, les ensenye, perquè, evidentment, estan ahí, comptabilitat regional d’Espanya. L’any
passat, senyor Costa, taxa de creiximent del PIB entre el
2003 i el 2004 en termes reals, Espanya 2,7, Comunitat
Valenciana 2,4, val, senyor Costa?, l’any passat.
Vosté ha fet referència al període de temps que va des de
l’any 1995, perquè hi sol fer referència, no?, per baix de la
mitjana, encara que s’haja revisat, senyor conseller, encara
que s’haja revisat, per baix de la mitjana, i vosté ho sap.
Però a mi m’interessa el benestar, el creiximent en termes
del benestar dels ciutadans. El benestar té un reflex claríssimament també en termes per càpita d’eixe creiximent.
Any 1995, en què vostés entraren a governar, fins a l’any
2004, creiximent mitjà anual, 1995-2004, termes corrents
per càpita, val? Està ahí, eh?, senyor Costa, Espanya 6,4%,
Comunitat Valenciana 6,3%, per baix de la mitjana, senyor
Costa, nou comunitats per davant de la nostra. Evidentment,
a mi no em preocupa tant el creiximent sinó com eixe creiximent redunda o no en el benestar dels ciutadans.
I, mire, la deriva que vostés porten des del punt de vista
financer i pressupostari és molt preocupant per diverses
raons. En primer lloc, no a soles per l’endeutament, al qual
ara faig referència, pel que vosté ha dit de l’any 1992, és
perquè, evidentment, consoliden situacions que són difícilment corregibles a curt termini, i vostés han consolidat una
situació molt preocupant, ho feren ja l’any passat i este any
continuen fent-ho, que és, evidentment, el consolidar, per
primera vegada l’any passat, però este any tornen a repetirho, que les operacions corrents estan per damunt de les operacions de capital, el gasto corrent, senyor Costa, està per
damunt, evidentment, del que hauria d’estar, i el creiximent
de les operacions corrents és brutal, senyor Costa.
És a dir, ¿vosté creu que pot incrementar-se en el període
2003-2006, que és des que està governant el senyor Camps,
les operacions corrents un 36,4%, li repetixc eixa xifra,
36,4%, i les operacions de capital en eixe mateix període el
9,4%? Què passa, senyor Costa? Que com no poden atacar
directament mitjançant inversions i operacions de capital les
seues responsabilitats, tenen de recórrer a l’endeutament.
Vosté ha dit una cosa que és molt preocupant: si vosté
considera que tindre de pagar interessos d’operacions fetes
en el 1992 és tapar pufos, jo no sé els que vinguen darrere
el que hauran de tapar, no seran pufos, seran túnels! Perquè
li vaig a donar unes dades que són espectaculars, senyor
Costa.
Mire vosté, l’evolució dels gastos compromesos per al
futur des de l’any 1995, val?, el que ara estem pagant, que
vosté dia, el que ara estem pagant, sí, senyor, ¿sap exactament les despeses en milions d’euros compromesos per al
futur en l’any quina era?, li ho dic?: 5.647 milions. ¿Sap ara
mateix, en l’any 2004, en operacions compromeses per al
futur, quant tenim?: 16.163 milions d’euros. És a dir, el creiximent entre l’any 1999 i el 2003 ha segut un 60,7%.
Imagine’s vosté això que està diguent ara, que considera un
pufo fer front a les obligacions derivades d’endeutament per
a fer front a inversions necessàries del 1995, el que serà
quan hagen de vindre els de darrere a tapar, no els pufos, els
túnels!, els esvorancs que vostés hauran deixat per a les
generacions futures, per incompetència, per incapacitat.
I acabe. Ja no vullc entrar en el gasto social, perquè,
mire, tornar a reiterar ací això de La Fe em pareix de poca
vergonya. És una poca vergonya que vosté diga això ací
(aplaudiments), perquè, mire, Zapatero i el seu govern complixen els compromisos firmats per l’anterior govern, únicament i exclusivament, i qui va comprometre el finançament a Astúries, a Cantàbria, a tots els llocs que vosté ha dit,
va ser el govern del senyor Aznar!, i per això està pagant-ho
ara el govern i està complint. (Aplaudiments)
Vosté, ha dit el senyor Camps, que era molt amic del
senyor Aznar, vostés no van obrir la boca per a demanar-li
un euro a Aznar per a La Fe (veus i aplaudiments), i, per
tant, no tinguen la poca vergonya de vindre a dir això ací
ara, home! (Aplaudiments)
Com no tingueren valentia per a dir-li a Aznar... Perquè,
anem a vore, els 600.000 nous valencians que hi ha en estos
moments, no estan ací des de l’any passat, eh?, 600.000
l’any passat no va pujar esta comunitat; des de l’any 1999,
que és l’any que es pren com a base per a calcular el sistema de finançament (veus), s’ha incrementat en 600.000 (el
senyor president colpeja amb la maceta). Està el 1999,
2000, 2001 i 2003, que va estar el senyor Aznar, i vostés no
obriren la boca per a reclamar-li a Aznar ni un euro en sanitat! (veus i aplaudiments) La boqueta calladeta, ni una!
Ara diuen que 600.000 han vingut l’últim any? No?
El senyor president:
Senyor Pla.
Número 111
16/11/2005
El senyor Pla i Durà:
Doncs, bé. Llavors, no tinguen la poca vergonya d’adjudicar al govern de Zapatero el que és responsabilitat seua,
home! (Aplaudiments)
Acabe. Esta comunitat necessita de veritat valentia política per a prendre decisions, i jo sé que a la millor el conseller personalment les prendria, però la situació que tenen i el
guirigall que tenen intern li impedix prendre decisions i, per
tant, estan hipotecant el nostre futur.
Gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Muchas gracias, señor Pla.
Tiene la palabra para el turno de réplica, señor Costa.
El senyor Costa Climent:
Gracias, señor presidente.
Señor Pla, recuerdo perfectamente cuando le dije que
era su primer debate presupuestario y se había tomado la
misma iniciativa que el señor Zapatero. También recuerdo
lo que usted me dijo. Me dijo que usted seguiría ahí, pero
que yo y el señor Camps no, y ahí está el señor Camps y ahí
estoy yo, a 18 puntos de distancia del Partido Socialista
(veus) en intención de voto.
Y fíjese (el senyor president colpeja amb la maceta),...
El senyor president:
Calma, calma...
El senyor Costa Climent:
...no soy yo, señor Pla, el que dice que el crecimiento
económico en la Comunidad Valenciana desde el año 1995
es tres décimas por encima del crecimiento medio de
España, no soy yo, es el Instituto Nacional de Estadística,
no es este diputado el que dice que en el segundo trimestre
el crecimiento del producto interior bruto en la Comunidad
Valenciana fue superior una décima al crecimiento del producto interior bruto en España, ¡no soy yo!, es el Instituto
Nacional de Estadística, ya ahora dirigido y gobernado por
un dirigente del Partido Socialista.
Y, fíjese usted, gasto corriente... Pues, claro que aumenta el gasto corriente, señor Pla. ¿Sabe usted lo que cuesta en
personal y en gastos de funcionamiento dotar un nuevo
colegio? El 10% de su coste en personal y el 2% en gastos
corrientes. Pues, si hemos hecho 445 actuaciones en colegios, tendremos que dotarlos, ¿o me va a decir usted que no
está de acuerdo con que lo importante en esto es la calidad
del gasto público, señor Pla? Y si la calidad del gasto público salta, el gasto corriente será bueno. ¿O es que está usted
en contra de que aumentemos y mejoremos la financiación
de la sanidad, la financiación de la educación, la financiación de los servicios sociales, de la justicia...?
Fíjese, en estoy de acuerdo con el señor Solbes, en lo
único, y dijo: “Es muy fácil decir que no se está de acuerdo
con los gastos, pero es muy bueno decir en qué gastos no se
está de acuerdo”. Y usted dice ni un solo gasto en los cuales
no está de acuerdo.
Y, fíjese, ¡el gobierno de Zapatero cumple con los compromisos que dejó el anterior gobierno!: el trasvase del Ebro,
la ley educativa, el trasvase Júcar-Vinalopó, ¡que han vuelto
a pagar peaje con el señor Carod-Rovira para mantener el
Pàgina 4.032
gobierno de España (veus) y sacrificar los intereses de los
valencianos! (Aplaudiments) ¿Cumplen los compromisos?
Señor Pla, fíjese usted (veus), en financiación sanitaria
la verdad es que es sonrojante políticamente lo que usted
está diciendo. Fíjese, tengo aquí el Diario de Sesiones del
debate a la totalidad del año pasado, y usted me decía:
“Nosaltres serem lleials per a reclamar un nou sistema de
finançament sanitari, un nou sistema de finançament autonòmic. Volem 700 milions d’euros, quantitat per baix d’això la considerarem insuficient i la reclamarem”. No solo no
ha considerado insuficiente la cantidad, sino que ha aplaudido un acuerdo (veus) que deja fuera de cobertura sanitaria
600.000 valencianos en la comunidad, a 600.000.
(Aplaudiments)
Mire, señor Pla, yo no tengo la culpa de que ustedes se
inventaran operaciones de endeudamiento que luego su propio gobierno socialista les prohibió. El gobierno valenciano
de Lerma hacía operaciones cupón cero y el gobierno socialista de Felipe González tuvo que prohibírselas, porque eran
operaciones que descargaban en las generaciones futuras y,
en este caso, 82 millones de euros en intereses (veus).
Y, fíjese, siempre le digo (el senyor president colpeja
amb la maceta) –y termino, señor presidente–, que me gustaría oír una alternativa o una propuesta concreta a la política presupuestaria del gobierno valenciano del Partido
Popular.
Después de haberle oído hoy a usted aquí, casi es mejor
que no lo haya hecho, porque la diferencia entre los presupuestos de la Generalitat y la política económica del Partido
Socialista es que los presupuestos de la Generalitat
Valenciana solucionan problemas a los valencianos. Y el
Partido Socialista, hoy, es el principal problema para los
valencianos.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Costa.
Para fijación de posición, tiene la palabra el señor Oltra.
El senyor Oltra i Soler:
Gràcies, senyor president.
El veia amb la vista un poc perduda; no sé què mirava
per ahí.
Nosaltres volíem manifestar que tenim presentada
també una esmena a la totalitat a aquest projecte de llei de
pressupostos. Coincidix en gran mesura amb els arguments
polítics que ha defés el portaveu del Partit Socialista. La
nostra l’explicarem ara a continuació i, per tant, ja que existeix eixa coincidència anem a votar a favor d’esta.
Gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Oltra, y sobre todo por preocuparse de la vista del presidente, que no dude de que es
buena. Estaba, lógicamente, en lo que tenía que estar.
Les tengo que anunciar a ustedes, señores diputados, que
se ha caído el sistema de votación y que tenemos que hacer
la votación a mano alzada. Así que les ruego que tengan un
poco de paciencia y vamos a procurar sufrir este trámite,
que en el descanso lo solucionaremos. (Pausa)
Las nuevas tecnologías tienen muchas ventajas pero
también tienen de vez en cuando alguna dificultad. (Pausa)
¿Votos a favor? Lógicamente, a la enmienda a la totalidad.
Pàgina 4.033
16/11/2005
(El senyor president compta els vots emesos a mà alçada)
¿Votos en contra? (El senyor president compta els vots emesos a mà alçada) Lógicamente, como no quedan más, no
hay abstenciones. Así que con 43 votos en contra y 39 votos
a favor, queda rechazada la enmienda.
Se levanta la sesión durante 15 minutos.
(Se suspén la sessió a les 12 hores i 35 minuts)
(Es reprén la sessió a les 13 hores)
Debat de totalitat del projecte de llei de pressupostos de la
Generalitat Valenciana per a l’exercici 2006. Esmena a
la totalitat presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa
El senyor president:
Se reanuda la sesión.
Ocupen sus escaños, señores diputados, por favor.
Punto segundo del orden del día... (Remors) Por favor, si
quieren comentar algo, salgan a los pasillos.
Punto segundo del orden del día: debate de totalidad del
proyecto de ley de presupuestos de la Generalitat Valenciana
para el ejercicio 2006. Enmienda a la totalidad presentada por
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra
Valenciana: Entesa, registro de entrada 38.581, Boletín
Oficial de las Cortes Valencianas número 146.
Tiene la palabra, para la defensa de la enmienda a la
totalidad, en representación del Grupo Entesa, el ilustre
diputado don Joan Antoni Oltra.
El senyor Oltra i Soler:
Bé, vaig a defensar l’esmena de totalitat que ha presentat el Grup de l’Entesa, grup composat per sis diputats i
diputades, encara que gràcies al Partit Popular, mos han
penjat una gepa ahí darrere nostre. Gepa que correspon al
Partit Popular, que hauria d’estar en el seu lloc, perquè
nosaltres no tenim culpa ninguna: en el lloc de la dreta, com
s’ha manifestat ara en la votació de l’esmena de totalitat. No
sé si és que pensen que a la millor el que ha fet el senyor
Puchol pot anar a més i han vist que ací hi havia més escons
que en eixa banda, i a la millor, en una previsió de futur, a
la millor diuen... Pot ser eixa la raó. Però sí volíem manifestar la nostra protesta. No sé inclús si el problema electrònic que hem tingut ha tingut a vore amb les presses que
s’han donat este matí, clandestinament, per a canviar la ubicació de l’escó, perquè mentre la Junta estava reunida per a
vore on s’ubicava, ja estava tot fet, tan fet i segurament tan
de pressa, que s’ha estropejat el sistema electrònic.
Jo crec que, en tot cas, això és un producte de vostés, és
un producte de la baralla interna que té el Partit Popular. Això
que “qui sembra tempestats...” No sé com és la frase ara
mateix. Però, bé, n’hi ha una altra, que jo crec que els ve
encara millor, i és aquella que diu: “qui cria corbs, al final
acaben llevant-li els ulls”. Jo, d’alguna manera, crec que és el
que els ha passat vostés, que han entrat en una deriva que el
primer resultat el tenim ahí, i esperem que això no vaja a més.
Bé. Anem a entrar en el debat de l’esmena. Els pressupostos que presenta el conseller, jo crec que ell –a més, no
és cap ofensa–, ell sap que no tenen cap credibilitat, ni tan
sols per a vostés mateixos. Clar, la nostra obligació és dirho, perquè probablement el mes de gener comencen a fer-se
modificacions sobre els pressupostos. Ho dic perquè en el
2005 es van fer ja en el mes de gener. O siga, que com mos
descuidem, s’aproven pel matí i es comencen a modificar
per la vesprada, que tot arribarà.
Número 111
Hi ha hagut un debat ací, que també es va repetir en la
comissió, sobre el tema de si és correcte que la previsió es
faça sobre el pressupost inicial o sobre pressupost real. És
cert que el pressupost no deixa de ser una previsió. Però
també és cert que eixa previsió s’ha de fer el més ajustada
possible a la realitat. Quina millor realitat que vore quin està
sent el nivell d’execució del pressupost.
Per tant, si volem comparar pressupostos inicials, és cert
que és el 9,9%, però si anem a pressupostos reals a nivell
d’execució, estem parlant pràcticament del 3%, qüestió que
deuria... En tot cas, si se preveuen eixos creixements, igual
a la millor s’haguera hagut de preveure altres previsions
davant de quina és la realitat.
I després una cosa que per a nosaltres té molta importància –i ja ho vam discutir en la comissió amb el senyor
conseller–, és el tema... Jo, quan ell ha començat hui, dic:
“segur que no ho diu hui. Hui, que tenia lloc per a dir-ho, a
la millor no ho diu”. Però sí, al final ho ha dit. Això de pressupostos més socials que mai. Ha tardat un poc en dir-ho,
però al final ho ha dit, perquè això forma part de la litúrgia,
del ritual que cal en estos casos. A nosaltres ens interessa
demuntar això, perquè jo crec que és absolutament fals. Jo
crec que el mateix conseller ho sap. El que un en siga més
social que altre no depén del que diga vosté o del que diga
jo, sinó de la realitat dels números, de la procedència dels
números.
En eixe sentit, cal analitzar un poc d’on vénen els
ingressos i cal analitzar on van els gastos, les despeses. Des
d’Esquerra Unida volem cridar l’atenció en un fet. El pressupost d’ingressos, el capítol d’ingressos es conforma cada
vegada més amb un caràcter més antisocial. Dels 11.602
milions d’euros que suposen els pressupostos, 6.723, quasi
el 60%, provenen d’impostos. Però d’eixe capítol, la distribució és escandalosa: 2.040 milions ho són per impostos
directes i 4.683, més del doble, per impostos indirectes.
Si els impostos directes són aquells que es paguen en
proporció al nivell de renda de cadascú i els indirectes són
aquells que es paguen amb independència d’eixe nivell de
renda, es podrà comprovar fàcilment que l’origen que
nodrix el nostre pressupost és, fiscalment parlant, molt, però
que molt, injust. I el problema és que cada pressupost que
vostés ens presenten és més antisocial. I açò sí que és una
veritat i no propaganda, com diu el senyor conseller. Si ho
comparem amb el pressupost de 2005, els impostos indirectes suposaven el40,26% del total. Ara suposaran el 40,36.
Han apujat el 10,2%, més que la mitjana dels pressupostos.
I els impostos directes, que suposaven el 17,65 en el 2005,
ara baixen i suposaran el 17,59. Pugen el 9,6, per davall de
la mitjana.
I si damunt analitzàrem l’execució del pressupost, encara la situació és molt més greu. A 30 de setembre, la previsió d’ingressos per impostos directes estava intacta, executada en un 70%, mentres que la dels impostos indirectes
s’havia incrementat en altres 275 milions d’euros, i amb una
execució del 80%. O siga, que les diferències, que ja eren
injustes a l’inici de 2005, s’hauran incrementat substancialment durant l’any, i encara no ha acabat, i probablement tornarà a passar igual amb el pressupost de 2006.
Crec que són dades més que suficients per a demostrar
que el missatge de pressupostos socials té més de propaganda que de realitat. I, en tot cas, i sabent que és un problema generalitzat en tota Espanya –ja sabem que no és un
problema exclusivament del pressupost valencià–, això exigeix un altre model de política fiscal i retributiva a nivell de
tot l’Estat. La pressió fiscal en el nostre país, a Espanya,
és injusta, producte d’una política còmoda i electoralista
Número 111
16/11/2005
d’anar baixant els impostos directes, especialment sobre la
renda i el capital, i anar pujant els indirectes, que es noten
menys a nivell d’opinió públic i, a més, recapten millor i
més còmodament.
I a vostés, senyors del Partit Popular, encara els pareix
poc. Per al 2006, damunt tindrem la propina del recàrrec del
cèntim sanitari sobre el tema d’hidrocarburs, un altre impost
indirecte. En canvi, baixes estupendes sobre els impostos
directes, com, per exemple, el de successions i donacions
que, per a acollir-se a ells, han establert un modest límit, de
fins dos milions d’euros. O siga, que fins eixa quantitat es
podrà deduir, però més d’eixa quantitat, no. Dic modest
límit, perquè dos milions euros em paeix una quantitat absolutament desorbitada. Una cosa popular, en tot cas, una cosa
tan popular com que és del Partit Popular.
Caldria destacar també que el fet de no estar el Partit
Popular a Madrid és positiu, per moltíssimes raons, per a
tots, també a nivell pressupostari. Una mostra: el pressupost
rep una injecció extra, en transferències corrents, de més de
620 milions d’euros, i que suposa que el capítol IV puge un
total del 29,22% sobre l’any 2005. Probablement això repara un poc una injustícia històrica, com era al maltracte tradicional que ens feia Madrid quan governava el senyor
Aznar i –cal recordar també– el senyor Zaplana. No és, per
tant, producte d’una cosa prevista abans, com es diu per ahí,
com va dir el conseller inclús en la mateixa comissió. Ni tan
sols és producte dels plors davant de Madrid que fa el
Consell, encara que plorar siga fàcil. Perquè si fóra qüestió
de plors, no s’entén com no han plorat abans, ja que era tan
fàcil haver-ho aconseguit.
I que conste que tot açò el que confirma és que el País
Valencià està tradicionalment a la cua del finançament per
habitant, i que açò demostra que el model de finançament
autonòmic no és bo. El model Zaplana ha durant menys que
Zaplana de ministre, i que cal un altre i avançar més en la
descentralització de l’Estat. En eixe sentit, el nou Estatut
valencià és una nova frustració per a avançar cap a un millor
tractament de corresponsabilitat fiscal al País Valencià.
I si el pressupost d’ingressos és poc social, el de despeses arribaria a ser un chiste quan sentim al conseller açò de
més social que l’anterior, però menys que el de demà, com
si fóra això allò de la medalla de l’amor, l’anunci aquell.
Però quan comprovem els seus efectes, no té res de chiste i
sí de crua i negativa realitat. Segurament per això, el conseller digué que era un pressupost continuista, fent bo allò de
“más vale malo conocido que bueno por conocer”.
El pressupost, d’entrada, és molt poc fiable, les modificacions són molt importants i poc transparents. El pressupost, a pesar de tenir una important apujada aparent, és molt
poc inversor. Si ja en l’any 2004 la inversió real va ser
menor que en el 2003, les perspectives per al 2006 encara
són més decepcionants.
Els capítols VI i VII, inversions reals i transferències de
capital, pugen el 5,2%, quasi la meitat que la pujada total
del pressupost. El PP renuncia a fer inversions, renuncia a
resoldre els dèficits en infraestructures bàsiques, pressuposta poc en inversions i executa menys. A 30 de setembre de
2005, el capítol VI tenia un nivell del 47% d’execució, a
banda d’haver patit importants retalls. Ja sé que ens diran
que si comptem les fórmules de pagament ajornat, el mètode alemany... Això de mètode alemany, ja hauria de ser
mètode espanyol, perquè no crec que ni a Alemanya l’utilitzen més que ací, etcètera. Puja més.
I si comptàrem les empreses públiques, la inversió segurament, segons vostés, arribaria al cel. Però parlar de les
empreses públiques, de la seua transparència, de la seua
Pàgina 4.034
informació sobre inversions, etcètera, és parlar d’actes de
fe. No és possible conèixer el que està passant ahí. Sols
podem parlar de les coses terrenals, d’allò que figura en els
papers. Les empreses públiques gestionen cada vegada més
diners públics, més del 21% del pressupost consolidat està
en estos moments, o va a estar, gestionat per empreses
públiques. Unes empreses públiques que es caracteritzen
per una gestió absolutament opaca i absolutament presidides per polítiques de malbaratament, d’ocultisme, d’enxufisme i de descontrol financer.
El Consell s’amaga darrere d’estes empreses públiques
per a aparentar gestió i, en tot cas –i és un tema important
per a ells–, traslladar deute al futur i intentar escapar del
control del Banc d’Espanya. Per cert, que en l’exercici
2003, que és l’últim auditat per la Sindicatura de Comptes,
ja es reconeix que els compromisos de pagament per a exercicis futurs ascendien a 14.447 milions d’euros. En estos
moments ja superen els 16.000 i, quan acabem, no sabem en
quina quantitat... en tot cas, absolutament desorbitada. Amb
una característica important: que ja l’exercici 2003 feia que
fonamentalment el pagament d’eixe deute anara a partir de
l’exercici 2007 endarrere, de manera que si ixen mal les
coses, el qui vinga darrere que carregue amb el mort que
vostés deixen en aquesta comunitat. I mentres, i com a bon
pressupost continuista, les despeses de personal i despeses
corrents suposen més del 51,4% del total, amb creixements
sempre per damunt de la mitjana.
És un pressupost continuista també en la línia d’èxit
apoteòsic que ens ha dut a ser la comunitat autònoma més
endeutada d’Espanya: 9.399 milions d’euros. I això que es
va baixar un poc en el darrer trimestre. Tenim una relació
amb el PIB del 11,2%., quan la mitjana d’Espanya està en el
6,2. Estem quasi en el doble de la mitjana de l’endeutament
de la resta de comunitats espanyoles. Som líders, però, a
més, líders amb ganes, ganes, i difícilment ens desbancaran
d’eixe hit parade amb la política que vostés duen. Tan líders
que també hem hagut de recórrer a un pla de sanejament,
que s’ha hagut de sol·licitar al govern de l’Estat que ens
aprove, per a poder seguir funcionament, perquè de tant d’èxit, al final no se sabia per on podríem haver eixit.
Això sí, tenim la comunitat autònoma amb més empreses públiques del planeta. I si parlem de l’oci, no hi ha qui
ens guanye. El nostre Consell Valencià pot competir perfectament amb el consell de la Walt Disney, quant a passió pels
negocis de l’oci. Mentres es privatitzen les inversions i la
gestió dels equipaments, mentres augmenten els concerts
amb el sector privat, per exemple, en la sanitat, més del
40%, el Consell es dedica a crear més i més empreses públiques. Si no en teníem prou enguany, altres huit, algunes d’elles merament per a pagar peatges polítics: el tema de Fabra,
etcètera, etcètera.
Està previst que les empreses públiques, ho diu el pressupost, acaben el... (s’interromp la gravació) ...un 21,5%
més que en l’any 2005. Enhorabona per l’èxit! Els diners que
ahí se’n van ens fan falta per a altre tipus de qüestions molt
més urgents. Un pressupost que aposta per la continuïtat en
este aspecte, sobra. Ja està bé d’obres faraòniques mentres
no tenim cobertes necessitats elementals de la societat valenciana! Hem de dir “no” a continuar així. Un pressupost serà
social el dia que permeta resoldre eixes necessitats bàsiques.
I no ho serà mentres estes estiguen supeditades a invents
com els coneguts i ja patits, o bé a altres que se’ns anuncien
recentment, com el tema de l’Esfera Armil·lar, el projecte
Àgora, Mundo Ilusión, etcètera, etcètera.
Tenim un País Valencià amb greus perills. Un territori
absolutament matxucat; un medi ambient despreciat, utilitzat
Pàgina 4.035
Número 111
16/11/2005
però despreciat; una situació industrial en crisi en sectors
clau; una ocupació en precari, que ha millorat, ha millorat
en tot Espanya, però quan millora ací millora en uns nivells
de precarietat i fonamentalment dedicats al tema de servicis
i als sectors lligats a la construcció, que posen en perill eixa
situació si això falla. Especialment, a més, en algunes zones
com, en concret, el tema de la província d’Alacant, on els
sectors industrials tradicionals estan sent destrossats per
eixa política d’oblit, de despreci sobre ells.
Dificultats als nostres jóvens per a accedir a un treball i
a una vivenda digna; un retard en polítiques d’investigació
ja crònic; unes polítiques de benestar social allunyades de
les necessitats reals i, en definitiva, un model de govern
esgotat i que fa aigües per tots els llocs.
Són vostés un govern més preocupat dels seues interessos com a partit, encara que crec que fracassen estrepitosament, vists alguns exemples. Més preocupats d’això que
d’exercir la responsabilitat institucional que tenen. Si
governen malament, si gestionen els nostres diners malament i si damunt no saben ni gestionar-se com a partit, vostés són un model fracassat. I esperem que quan ans pugam
canviar-los, molt millor. Crec que amb sort ens queda aquest
pressupost i el que ve.
Jo crec, encara que siga clamar en el desert, que vostés
són coneixedors que el pressupost, el model de pressupost
que han presentat, és un pressupost poc necessari a les
necessitats reals que té la nostra comunitat. No és el pressupost que hauríem de tindre per a resoldre eixes necessitats
que vénen sent promeses des de fa anys. Vostés, jo crec que
són absolutament conscients. Vostés, el que passa és que
tenen altres interessos que s’anteposen davant d’eixos interessos. Han de quedar bé davant de tota una sèrie de gent...
D’ahí ve eixa política de privatització; d’ahí ve eixa política de recolzar concerts amb sectors clau de la nostra societat; d’ahí vénen determinades apostes per la urbanització
indiscriminada de la costa; d’ahí ve la política d’oblit de
gran part del territori valencià, la política d’oblit de les
necessitats de la majoria de la població i això, senyors del
Partit Popular, no pot continuar així.
Què més fa falta per a demostrar-los a vostés que la seua
política està absolutament equivocada? Els col·legis, els instituts els tenim plens de barracons. Segurament al costat
figurarà una pancarta dient les promeses de construcció de
col·legis, però la realitat és que estan plenets de barracons.
Hi ha molts concerts amb la sanitat privada, però les llistes
d’espera són absolutament impresentables, tan impresentables que vostés les han d’amagar. Els serveis d’urgència
estan absolutament col·lapsats. L’atenció primària no està
resolta pràcticament en cap lloc de la nostra comunitat.
Tenim problemes seriosos a nivell de benestar social quant
a atenció a la gent major, malalts mentals, conflictes de
família, etcètera, etcètera.
Si tenim tot això, i això és absolutament...
El senyor president:
Señor Oltra.
El senyor Oltra i Soler:
...–acabe de seguida– inqüestionable, i damunt ens han
endeutat vostés al límit que estem, jo crec que no fa falta anar
a Salamanca per a quedar demostrat que han segut un fracàs
en la gestió dels nostres diners. Si el pressupost és continuista, i ho és, conforme ho ha dit el conseller, és un mal pressupost i, per això, demanem la seua tornada al Consell.
Gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Oltra.
Para el turno en contra, tiene la palabra el señor don
Mariano Castejón.
El senyor Castejón Chaler:
Gràcies, senyor president.
President del Consell, consellers, diputats.
Senyor Oltra, en primer lloc, simplement una matisació.
Vosté ha fet ací un tenderete de la ubicació del trànsfuga del
Grup Popular. Pense que jo és la primera vegada que estic
en..., és la primera legislatura, però tinc entés que en la
majoria de legislatures anteriors, quan se constituïa el Grup
Mixt, era esta la ubicació. No n’hi ha altre sentit. (Remors)
Vostés, avui, en el moment de presentar o de defensar la
seua esmena a la totalitat ha fet un recull, i alguns arguments ja em sonaven una mica a desfasats, coses de l’altre
any. Ha acabat dient, precisament, que són uns pressupostos continuistes. És la seua crítica, i nosaltres quasi quasi
més que una crítica per part de vosté, ho agafem com una
nota a favor. Perquè, evidentment que són uns pressupostos
continuistes, i continuistes amb unes polítiques que ha
mantingut el Partit Popular en els darrers anys i que no ho
són per casualitat, sinó perquè a la vista dels resultats, els
resultats que s’han obtingut en estes darreres... –insistixo–,
en estos darrers anys, s’ha vist que està millorant en tots els
nivells la nostra economia. Per tant, seguim apostant per
aquelles polítiques que ens garantixen per a continuar amb
este creixement econòmic i perquè la nostra comunitat
mantinga este privilegi que sembla que en els darrers anys,
amb el govern del Partit Popular, ha aconseguit a nivell
d’Espanya.
Per tant, per què canviar si els resultats són bons? I no
són simples paraules el que li estic dient. Jo penso que un
pressupost, el pressupost que ha presentat el Partit Popular,
no és ni tan sols una declaració d’intencions, sinó que l’aposta de continuïtat es fa perquè el Govern Valencià està
realitzant en aquests pressupostos del 2006 una nova aposta, una nova aposta que està avalada per l’elevat ritme de
creixement que ha mantingut la Comunitat Valenciana en
estos darrers anys.
Es recorda ací, per damunt per damunt, que entre l’any
1995 i el 2004, el creixement anual mitjà del PIB ha estat de
3,6, per damunt, mos han dit avui, del registrat a Espanya i en
el conjunt dels països de la Unió Europea. El creixement econòmic que se preveu per al futur exercici a la nostra comunitat està en el 3,4. Caldria fer un repàs de les dades que han
aparegut avui. Són dades objectives, enfront de les quals jo
penso, senyor Oltra, que vosté no pot donar l’esquena.
Una altra cosa és que el seu grup no vullga reconéixer
que s’està actuant bé, que s’està gestionant molt bé, perquè
el Govern Valencià, afortunadament està en les millors
mans, i això, per molt que li pese, no ho pot reconéixer.
Enguany, ens comprometem, com ha dit el conseller, a la
creació de 50.000 nous llocs de treball. Evidentment, no
renunciem al nostre objectiu d’aconseguir la plena ocupació, que cada vegada està més prop. Més de 2.065.000 persones treballen actualment a la Comunitat Valenciana. Som
una comunitat viva, dinàmica, amb un constant creixement
de la població activa. Un creixement continuat que absorbixen les nostres empreses i que ens asseguren no tot just el
present sinó també el futur. I això és molt important.
Número 111
16/11/2005
Només durant el passat mes d’octubre en la nostra
comunitat s’han creat la mitat dels nous llocs de treball a tot
Espanya. És una dada coneguda: 44.200 noves ocupacions.
I –insistixo–, això no ha estat per casualitat, sinó que ha
sigut pel consistent propòsit d’apostar per polítiques actives
de creació continuada d’ocupació, i que –insistim– també és
un dels objectius prioritaris del pressupost del 2006.
Els resultats, com veu, són bons, però el Partit Popular,
el govern del Partit Popular no canta victòria, ja que este
Govern no sols per a ell és important promoure la creació de
llocs de treball sinó també impulsar que estes ocupacions
siguen estables i de qualitat. I en esta línia estem, en esta
línia continuem.
No ens cansarem de dir, no ens cansarem de repetir que
no hi ha millor política social que aquella que fomenta l’ocupació. Per tant, sense repetir les dades que han aparegut
avui, jo penso que vostés, per molt que els coste reconéixerho, tard o prompte hauran de coincidir amb el Partit Popular
que la nostra política social, encara que només siga pel
constant augment d’ocupació, és del més encertada.
Fa pocs mesos recordaran que es va complir l’objectiu
del Consell de la creació de 150 nous llocs de treball, noves
ocupacions, noves contractacions. L’objectiu final, últimament, que s’ha marcat el propi president de la Generalitat,
300.000 llocs de treball en aquesta legislatura, significa que
l’índex important de creixement econòmic en tot el que això
representa, i per tant un èxit, un èxit, en la política social.
Com veu, senyor Oltra, nosaltres som optimistes. Vosté
ens ha presentat un panorama molt pessimista. I som optimistes perquè confiem en el nostre treball, en la nostra planificació i en les nostres possibilitats. Possibilitats que no
són altres que aquelles que afloren de l’esforç dels valencians i valencianes.
Suposo que no podrà qüestionar que hem trencat a la
baixa una xifra històrica, i ens situem per primera vegada
per davall del 8% de desocupació, quan fa pocs anys vosté
recordarà perfectament que estàvem al 24%. Precisament
recordo perfectament com vosté l’any passat, en este mateix
debat, ens recriminava que la desocupació augmentava en la
nostra comunitat. Avui no pot dir el mateix.
Penso, senyor Oltra, que a vostés se’ls acaba el discurs.
Se’ls acaba el discurs perquè ja resulta tremendament complicat fer front, si no és d’una forma demagògica, sense
fonament, criticar, continuar criticant i presentant alternatives en contra dels eixos estratègics del nostre pressupost.
Poc podran criticar ja uns pressupostos entre els quals
destaca precisament el foment de les polítiques socials, o
l’impuls cap a la inversió pública. Són xifres, són mesures,
mesures concretes que ens van a permetre un creixement
econòmic ordenat i sostingut. Així com també l’amplificació de polítiques actives amb l’ocupació, objecte fonamentalment d’aconseguir, insistixo una vegada més, la plena
ocupació.
I no cal que els recorde, senyor Oltra, velles crítiques als
pressupostos. Haurà pogut comprovar que per a este proper
exercici s’efectua una aposta molt decidida per a potenciar
molt més encara la I+D+I. Inclús com també augmentar la
competitivitat de les empreses. I tot això al mateix temps
que s’enfortixen les polítiques de cohesió territorial.
I vosté feia una gran... ens deia que tot el que sona a
política social és com la gran propaganda del PP. Doncs,
mire, no. La propaganda, l’eslògan seria “de cada 100 euros
del pressupost el Partit Popular destina 78,5 euros de gasto
social”. Són uns pressupostos socials. Ho són. I això pareix
que els consumix als que, com vosté, s’autodenominen persones progressistes d’esquerres. Però davant l’evidència de
Pàgina 4.036
les xifres, que apel·len, que precisament es posen manifest
amb este apel·latiu de socials, en uns paràmetres que precisament l’esquerra va ser els que va marcar, vosté, enguany,
va i mos diu que són uns pressupostos d’un marcat caràcter
antisocial. I com se’ls acaben els arguments, no se li ocorre
altra cosa que anar a vore la procedència dels ingressos. En
vista que les despeses sí que marquen este caràcter irrefutable, van a vore d’on procedixen els diners.
Doncs, mire, jo, evidentment no seria el moment ara
d’encetar un pressupost, un nou debat al voltant de que si
pugen un 10,2% els impostos indirectes i només un 9,6% els
directes, això simbolitza que és un pressupost antisocial. O
inclús tampoc seria el moment d’encetar un debat, en què se
fiqués una mica en tema a debatre el model social, inclús en
este moment el model econòmic que cada grup parlamentari planteja.
Jo penso que avui per avui, per molt que vostés mos diga
més d’una vegada que el nostre model és un model injust,
que és un model regressiu; en definitiva, que és un model de
dretes, afortunadament, senyor Oltra, és el model que ens
possibilita la bona marxa de l’economia, ens possibilita les
elevades taxes de creixement econòmic, inclús per damunt
de la mitjana nacional i europea, i sobretot, insistixo, ens
possibilita la creació d’ocupació. Perquè la nostra comunitat, vulga o no vulga reconéixer-ho, cada vegada està més
cohesionada, està més formada i resulta més competitiva, i
per tant, l’ocupació augmenta.
Però li diré més. Si vosté repassa els pressupostos previstos d’altres comunitats autònomes, es donarà compte que
tots es mouen pràcticament en uns percentatges equiparables als nostres. Serà, segons el seu raonament, que totes les
comunitats presenten uns pressupostos que no són socials?
Evidentment podria traure ara unes xifres molt concretes, per exemple, del pressupost d’Andalusia. I a Andalusia
sí que veiem que els pressupostos directes representen el
10,5, mentres que els indirectes es queden només el 27,5.
Però si anem al capítol III, al de transferències, vorem que
arriba a un 48,8, són les transferències corrents, i ens portaria molt de temps analitzar per què s’arriba a esta situació.
En canvi, a Catalunya, els impostos directes representen
el 25,1%, però és que els indirectes s’eleven quasi al 44%.
Per tant, tres punts i mig més que la nostra comunitat. Per
tant, estos arguments que a vosté avui, igual que el dia de la
comissió, ens aportava, no ens serveixen per al debat.
Insistim, els pressupostos que presenta el Govern
Valencià són socials. Un gasto que representa que puja els
9.114 milions d’euros, que representa, com insistixo, el
78,5%, de cap manera se poden catalogar de caràcter antisocial.
I podria fer un repàs d’aquelles conselleries que entren
en estos paràmetres per a qualificar-los com a pressupostos
socials. En Educació, el pressupost en la Conselleria
d’Educació, Cultura i Esport s’eleva a 2.763 milions d’euros, això representa un increment del 8% respecte a l’any
anterior. I un capítol important, un percentatge important
del pressupost general de la Generalitat, en el 23,8%.
Objectius, afortunadament, jo penso que avui per avui la
societat valenciana ja els coneix. Perquè en matèria
d’Educació caldrà inclús remarcar que seguim afavorint la
qualitat del sistema educatiu. Perquè garantim sobretot el
dret a l’educació, però també a una educació de qualitat,
amb igualtat d’oportunitats.
Precisament en algun moment de la seua intervenció,
sobretot en la comissió, posava en dubte els gastos de funcionament. Precisament que han augmentat un 19,6%. Clar
que han augmentat. Afortunadament avui per avui treballen
Pàgina 4.037
Número 111
16/11/2005
a la nostra comunitat 47.125 professors, 1.253 més que
l’any passat. I este curs 2005-2006 s’ha iniciat amb 56 centres educatius més que l’anterior. I això s’ha de dotar, i estes
partides són els gastos de funcionament.
Per fer-ho molt per damunt per damunt, a la nostra
comunitat i a la construcció de centres es dedicaran en el
proper exercici 352 milions d’euros, 304 milions per a polítiques d’ajuda. I un capítol que no voldria deixar per alt, que
és el tema que vosté sempre insistix de Ciegsa. Jo penso que
avui per avui Ciegsa ha protagonitzat la major operació de
construcció de centres educatius: més de 400 col·legis i instituts en estos deu anys. I això amb una inversió aproximadament d’uns 1.800 milions d’euros.
Vostés s’encaboten una i una altra vegada en no voler
reconéixer este èxit, esta aposta del govern del Partit
Popular. Aquí el resultat és tangible. Són els centres públics,
centres públics construïts, i cadascun d’estos centres, evidentment ha estat dotat dels millors equipaments: laboratoris, aules de tecnologia, informàtica, instal·lacions esportives, gimnasos.
Insistixo, construcció de centres públics, públics d’alta
qualitat. Jo mai he entés, sincerament li ho dic, que Esquerra
Unida, formació que diu defendre l’ensenyança pública de
qualitat, no done precisament suport a este gran esforç que
fa la Generalitat en la construcció de centres públics.
Repeteixo, senyor Oltra, 352 milions d’euros per a la construcció de centres públics.
I quant al model, el model de Ciegsa, és un model consolidat, un model prestigiat. Tant és així, que vosté sap perfectament que la prenen precisament com a model en la
constitució d’altres societats semblants, d’altres comunitats
autònomes, incloent algunes governades amb el suport de la
seua formació política.
Podríem fer un repàs de totes les partides de cada una de
les conselleries, i voríem en Benestar Social, amb 50 nous
projectes, que el que van a intentar són fonamentalment
enguany la promoció de la dona, com deia el conseller, 186
milions dedicat a persones majors; programes d’integració
social per a discapacitats en 117 milions. En definitiva, una
política social del més encertada.
D’ocupació tampoc vaig a fer un gran repàs, però en el
que portem de legislatura s’han creat 238.400 noves ocupacions, en el 7,88% ens trobem ara de taxa d’atur. Significa
que no anem tan mal desencaminats. En territori i vivenda,
amb un pressupost de 276 milions, dedicant 199 milions al
medi ambient, 269 a les polítiques de vivenda, també significa que no anem gens mal encaminats. En infrastructures,
vosté ho deia i vosté mateixa ho reconeixia, la Conselleria
d’Infrastructures i Transport està fent un gran esforç, i l’índex fonamentalment de política inversora és molt important.
El temps se’ns acaba, i podríem fer un repàs en moltes
de les actuacions previstes en estos propers dotze mesos en
l’any 2006 per part de la Generalitat Valenciana. També ens
ha parlat, com no, de l’endeutament. Els pressupostos preveuen un endeutament net de 302 milions d’euros i un dèficit de 506. Tot això, evidentment, d’acord amb el que estableix el programa d’estabilitat. Un programa que vostés no
van donar suport.
La Generalitat Valenciana no amaguem res, està en els
pressupostos i el conseller ho ha dit moltes vegades, dediquem 2,9 euros de cada 100 a gastos financers. Però este
índex d’endeutament ens permet seguir, seguir invertint pel
futur de la comunitat. No com vosté deia que el Partit
Popular renuncia a la inversió. El Pla d’inversions 20052007 contempla per a l’any 2006 una dotació pressupostària
de 4.626 milions d’euros, dels quals vosté també coneix que
2.613 estan dirigits al sector públic, 503 són noves fórmules
de finançament, i 1.510 d’estos milions dedicats a la inversió addicional induïda.
Per la seua part, també una de les crítiques que moltes
vegades se mos fa és el capítol de la investigació, desenrotllament i innovació. Darrerament presentaven una proposta
en què volien que s’arribés a l’1% del producte interior brut.
Doncs en la consignació dels pressupostos del 2006, amb
una consignació concretament de 998 milions, vorà que s’arriba a l’1,28. Per tant, en este repàs que podíem fer de conselleria per conselleria voria que les polítiques que presenta
el Partit Popular són d’allò més encertades.
Inclús una altra de les crítiques que moltes vegades se
mos fa, com és el suport als sectors productius, que també
té un dels increments més importants en este pressupost en
el 16,1%. Això se fa precisament amb l’objecte d’enfortir i
consolidar la nostra economia, insistim, en la generació de
llocs de treball.
I ja per acabar, senyor Oltra, per a finalitzar. Jo no sóc
com vosté, jo sóc, és a dir, sóc molt optimiste. Jo penso que
moltes vegades les crítiques que vostés mos fan, que són
tremendament respectuós a aquelles aportacions que es
poden fer, però estan enfilades, penso jo, en una direcció
equivocada. No es guie només pels titulars o pels comentaris d’aquests mitjans de premsa que li puguen ser més afins.
Jo li suggeriria, si me permet aquesta expressió, que se fie
molt més dels indicadors objectius, dels marcadors econòmics que constaten realment, realment, la bona marxa de
l’economia valenciana. Una marxa amb elevades taxes de
creixement econòmic, i insistixo, per damunt inclús de la
mitjana nacional i europea.
Jo no puc compartir el seu pessimisme. De cap manera.
Davant les realitats palpables, perquè ho són, sóc tremendament optimista. I optimista, entre altres coses, perquè confio plenament en el govern del Partit Popular…
El senyor president:
Señor Castejón, vaya terminando.
El senyor Castejón Chaler:
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor president:
Para el turno de réplicas, tiene la palabra el señor Joan
Antoni Oltra.
El senyor Oltra i Soler:
Gràcies, senyor president.
Senyor Castejón.
Jo crec que en estos moments podríem dir que no, ni tan
sols tots els que van començar el Grup Popular, confien en
eixes polítiques del Partit Popular. Ahí tenim un exemple,
de moment. O siga que, no sé, no sé què passarà.
Allò de la ubicació, vosté s’ha equivocat. El que hi ha
hagut hui ací ha sigut un abús de la majoria absoluta que té
el PP, un abús de moment en la ubicació. I no sabem si ara
després en la Junta continuarà eixe abús. Nosaltres volem
protestar, perquè aixina no se fan les coses.
El problema l’han creat vostés. Ell és un producte de vostés, és un fill de vostés, i són vostés els qui han de resoldreho. Si els dóna vergonya que estiga ahí, no mos passen el
problema a nosaltres, que no tenim culpa. És un producte de
Número 111
16/11/2005
vostés, per tant, apexuguen amb el problema perquè l’han
creat vostés. I això seria el menys que podrien fer.
Però este exemple pèssim per a la ciutadania mereix una
explicació. No paraules grosses soles. Mereix una explicació i probablement unes disculpes, a vore si aconseguix que
algú del govern diga alguna cosa en eixa línia.
Vosté diu: “és que és pessimista, no s’ha de creure el que
diuen els titulars”. Jo en eixa mateixa línia –diguem– de sintonia, li dic: no es crega tot el que diuen en la conselleria
perquè, a banda que en este Consell tenim una conselleria
especialitzada en fer informes falsos, tenim un altre conseller que un dia diu que és d’Aliança Popular, o que va ser
d’Aliança Popular, després li dóna vergonya reconéixer
això, ho desmentix… O siga, tenim un conseller ací d’aquella manera! O siga, no es fie de tot el que li diuen perquè
no sempre és veritat.
I, en tot cas, en tot cas, senyor Castejón, si vosté té algun
dubte de la trista realitat que jo li he dit, doncs, vosté pot fer
vàries coses, com continuar amb eixe discurs, que és el
còmode, a més, al final com guanyen sempre, perquè, fins i
tot, els trànsfugues voten amb vostés... O siga, el nuc és fort
a pesar de ser trànsfuga.
Doncs, si no es creu tot això, vosté vaja, vaja a algun
hospital, a qualsevol hospital del País Valencià, a qualsevol,
a la secció d’urgències. No sé si vosté sap que existixen perquè a la millor entren per altra via, però vaja a qualsevol
secció d’urgències, a qualsevol, quede’s un moment allí i
parle amb la gent. I, si no, quasi li podríem dir a qualsevol
institut, a vore eixes meravelles si estan, o a vore si realment
el que hi ha són uns barracons que ja tenen antiguitat, ja
cobren plus d’antiguitat i tot, i estan ahí sine die. O si està
una persona major, a vore si té la loteria perquè li toque una
plaça –ja pública seria un miracle, i els miracles no existixen–, una plaça, encara que siga concertada, per a malalts
d’Alzheimer, per exemple. A vore el que li costa, no en
diners, sinó en esforç, per aconseguir això.
Diu: “es que gracias a las políticas del PP hemos conseguido un liderazgo”. Mire, en això estic d’acord amb vosté,
totalment d’acord, coincidim vosté i jo, senyor Castejón,
vosté i jo. Un lideratge difícil de debatre: La primera comunitat més endeutada d’Espanya, això sí que és morir d’èxit,
com han aconseguit, amb tota una sèrie de deficiències, ser
la comunitat que més deu d’Espanya. Deu tant que, per a no
asfixiar-se, han hagut d’anar al govern socialista, al govern
socialista, amb tan rics que són i tal, a demanar ajuda perquè s’aprove un Pla de sanejament que els puga permetre
seguir funcionar i seguir endeutant-nos.
Però com es pot comprendre que una cosa va bé quan el
nivell d’endeutament està absolutament disparat i les necessitats bàsiques estan sense resoldre? Ara, eixes sí, de les no
bàsiques tenim per a donar i vendre. I si no en teníem prou,
el projecte eixe Àgora nou, que això segur serà preciós, perquè si ho fa Calatrava segur serà preciós, però jo no sé si
això és el que més necessita el País Valencià en estos
moments. O siga, com més sucre, més dolç, però jo crec hi
ha altres necessitats molt més importants, o projectes en la
seua zona, simplement per acontentar al senyor Fabra, que
damunt ni tan sols controla a tot el personal que hi ha allí,
damunt el peatge eixe caldria reduir-lo perquè no està sent
tan eficient.
Vosté parla de l’ocupació. Vosté haurà de reconéixer que
l’ocupació ha millorat en tota Espanya, en tota Espanya.
Però vosté també haurà de reconéixer que a la província
d’Alacant, que està ja al sud, és la província d’Espanya on
més llocs de treball es destrueixen, d’Espanya, també un
altre lideratge que tenim, vosté no ho ha dit. I també haurà
Pàgina 4.038
de dir que la gran part del treball que es crea en esta comunitat és un treball en precari, però molt en precari, i depenent fonamental de dos sectors d’aquella manera, el sectors
servicis i un molt lligat a ell, el sector de la construcció.
Gràcies a la destrucció indiscriminada del territori valencià,
gràcies a la urbanització indiscriminada del territori valencià, mire per on, molta gent troba treball. Però això no és
una bona solució, perquè això, a més, s’acabarà, s’ha d’acabar, s’acabarà d’una manera o s’acabarà d’altra, quan ja no
quede territori que destrossar. I què passarà amb tota la gent
que està ahí?
Però vosté és que no parla amb la gent, amb la gent que
té un treball? Mire a vore si té sort i es troba a un que no siga
funcionari i que tinga un contracte fix, perquè a eixe és per
a donar-li una medalla, una cosa rara serà, és per a donar-li
una medalla si no és funcionari. És que mire que són atrevits, la majoria absoluta eixa és que dóna per a tot.
Posava l’exemple de Ciegsa. Si això hauria d’estar dissolt i a la millor algun responsable declarant per ahí. I vosté
ho posa d’exemple. Home, diu: “És que les despeses corrents
i de personal han crescut”. No m’estranya. En Ciegsa, per
exemple, tenim directius que estan cobrant un senyor sou i
han hagut vostés de posar a altres directius per a fer la faena
que feia aquell, que ja no la fa, i de pas que el vigilen. O siga,
tenim a un que cobra, més un altre que cobra per a vigilar.
Clar, així no m’estranya que puge la nòmina. Però, home, si
Ciegsa ens costa cada col·legi que fa un ronyó; si això és el
més car que podem tirar-nos a la cara, per no parlar d’altres
aspectes molt sospitosos que fan molta pudor a l’hora de la
contractació per part de Ciegsa. Però, per què els col·legis no
els fa la conselleria, per exemple, que és com s’han fet sempre i com jo crec que caldria fer-los?
El senyor president:
Senyor Oltra.
El senyor Oltra i Soler:
Acabe de seguida.
Per tant, no és que siguem pessimistes, és que som realistes. El que passa és que al realisme vosté li diu pessimisme. Jo a vosté el que li diria és que és una temeritat
pensar que estos pressupostos merament per ser continuistes van a ser bons. Precisament això és la confirmació de
què és més del mateix, més negatiu, més ostentació, més
derrotxe, però menys, menys atendre a les necessitats reals
que tots tenim.
Gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Oltra.
Tiene la palabra, para el turno de réplica, el señor
Castejón.
El senyor Castejón Chaler:
Gràcies, senyor president.
Senyor Oltra, vosté continua, evidentment, amb la seua
crítica. Una crítica que ens sembla que ha agafat la línia
fàcil, una exposició demagògica del canvi de prioritats que
puga tindre cadascú, de cada partit, perquè és una crítica
fàcil de fer. Eixes crítiques que vosté fa, jo penso que són
fàcils. Aposta per la facilitat. En canvi, el Partit Popular,
fem; fem, no apostem, fem el difícil.
Pàgina 4.039
Número 111
16/11/2005
Bé és veritat que em dirà: “és que tenen la responsabilitat de governar”. Evidentment, evidentment. I per això les
nostres polítiques, les nostres propostes, el que volem és
que es garantisca que continuem sent eficaços. I ser eficaços, perquè el conjunt de la societat valenciana, que és la
que ens ha elegit, que és a la que cada dia s’entrega el
govern valencià, gaudisca de les millors polítiques i que
donen el més alt rendiment.
El govern del Partit Popular, com he dit, està fent el difícil. Tot allò que vostés mateixos gestionaven i que ara ja són
realitats. Mire, és una autèntica realitat, per molt que vosté
ho intente dissimular, la transformació positiva en infrastructures educatives o en sanitàries, ho és. S’han invertit
molt de milions, em dirà. Evidentment.
Per la seua intervenció també deduïxo que, bo, no és cap
novetat, que el seu grup concedix molt poca importància a
l’esforç que han realitzat les diverses conselleries, la
Generalitat, per aconseguir la categoria que en estos últims
anys ha adquirit la Comunitat Valenciana. I fem, precisament, a la millor un objectiu molt concret, que seria l’ampliació de l’oferta turística.
El benefici que l’activitat turística, importantíssima a la
nostra comunitat, representa no la podem ficar en dubte,
encara no es vulga reconéixer. I això es deu, precisament, gràcies a projectes culturals, a projectes d’oci, a projectes d’entreteniment posats en marxa en estos últims anys. I un d’ells
a la millor serà per a complementar el projecte Àgora. Vulga
o no vulga estos projectes ja que són realitats, que en el seu
moment vostés qüestionaven, actualment són obres emblemàtiques, són referents a nivell nacional i internacional.
Mire, senyor Oltra, sempre he sentit allò de obras son
amores. I este és el llenguatge que entenen els valencians i
valencianes, entenen obres, entenen de solucions, de nous
centres de salut, de la remodelació d’altres, de nous col·legis
i remodelació d’altres. En definitiva, realitat tangibles. És a
dir, tenen obras son amores i no buenas razones.
Vosté ens presentava una gestió ruïnosa, gestió ruïnosa
és la que a vosté l’interessa traslladar a la ciutadania. Però
com vostés recalquen una i una altra vegada, jo moltes
vegades quan la sento parlar em pregunto que a quin govern
de la Generalitat està mirant o a quina Generalitat agafa com
a referent. Afortunadament, la societat valenciana en el seu
conjunt sap diferenciar molt bé quina és la realitat i no es
troben defraudats perquè van saber apostar per un govern
que treballa cada dia i no els defrauda.
En este curt espai de temps, evidentment, a totes les crítiques que vosté ha fet no se li poden contestar. Jo penso que
alguna de les seues argumentacions es contradiuen per si
mateixes. Per exemple, ens critica que es puguen articular
convenis amb sectors privats, al mateix temps es critica que
es constituïsquen noves empreses públiques. Darrerament
vaig llegir unes declaracions seues, que per aquí les tinc,
que deien que es creen estes empreses públiques, precisament per a desviar recursos i finançament, afavorir l’enxufisme, pagar peatges i continuar amb la política d’ocultisme
i malbaratament de la despesa pública. Que hui, més o
menys ha vingut a dir el mateix, ho diu i es queda tan ample
vosté.
Però, en realitat, com es pot afirmar també –una expressió seua– que diu que estos pressupostos són el gran negoci
del sector privat. Mire, això és el gran negoci dels ciutadans
i ciutadanes de la nostra comunitat. Perquè, afortunadament, amb estes polítiques disposen de més sanitat, de
millor sanitat, de les millors infrastructures, de la més alta
tecnologia, de la millor qualitat en general i els millors serveis
que presten institucions, en alguna ocasió empreses públi-
ques; en definitiva, un govern que es preocupa realment perquè els valencians i valencianes tinguen les millors dotacions
i les més altes prestacions possibles. I amb això s’està treballant a tots els nivells: educació, joventut, tercera edat.
Jo tinc la sensació, senyor Oltra, moltes vegades quan
l’escolto que a vosté els dóna igual que nosaltres els expliquem els pressupostos, els dóna igual. I cada vegada més,
cada anys, trobo que se li retalla més esta crítica que pot fer,
perquè el que sí que té clar i no ho pot amagar és que el
govern popular treballa i treballa sempre en benefici de la
societat. I no ha fet una menció explícita, però sembla com
si semblara una mica mal que ho fa aplicant unes mesures i
que, precisament, compten estes mesures amb el consens
dels agents socials, coses que altres comunitats amb governs
auspiciats o recolzats pel seu grup parlamentari no poden
aconseguir. M’estic referint, per exemple, al Pavace.
Jo penso que es poden demanar moltes més coses.
Evidentment, sempre a qualsevol col·lectivitat hi ha coses a
millorar. El nostre president, darrerament ens deia que
volem que la nostra comunitat siga la millor. Estem treballant perquè siga la millor. El pressupost que ara es presenta o que d’alguna manera vosté ha presentat l’esmena a la
totalitat i que ens ha presentat abans el conseller, és la ferramenta per a continuar millorant la nostra comunitat com una
societat cohesionada, integrada i sobre tot de futur, on cada
dia es puguen millorar de forma efectiva la qualitat de vida
de tots els ciutadans.
Els pressupostos de 2006 permetran que la nostra comunitat prosseguisca este lideratge que a vosté sembla que no
li agrada. I, precisament, continua este lideratge adquirint i
reforçant estratègies econòmiques perquè el futur de cadascú dels valencians i valencianes siga el millor. Perquè, precisament, el continuisme dels pressupostos ens garantix a
més que seran uns pressupostos impulsors de la inversió
pública, uns pressupostos potenciadors de la innovació tecnològica i dels processos d’investigació i desenrotllament.
Vulga o no vulga, uns pressupostos generadors de nous llocs
de treball, així com enfortidors del grau de cohesió de tota
la nostra comunitat. Són els pressupostos possibles i necessaris, els pressupostos que precisa la nostra comunitat…
El senyor president:
Señor Castejón…
El senyor Castejón Chaler:
–Sí, acabo, senyor president.– …per avançar a tots els
valencians i valencianes als reptes de futur.
Com li deia abans, senyor Oltra, jo sóc optimista, optimista perquè confio, conjuntament amb tot el Grup
Parlamentari, amb la política del govern de Francisco
Camps, que gestionarà amb eficàcia i eficiència estos pressupostos que, repeteixo, ens van a permetre mantindre la
nostra posició de lideratge a Espanya, perquè ens asseguren
el creixement econòmic i incidixen directament en la millora de la productivitat com a factor clau per a la millora de
tot el benestar i la qualitat de vida del conjunt de la nostra
Comunitat. I això és el que als valencians i valencianes realment els interessa. Per tant, uns bons pressupostos.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Castejón.
Para fijación de posiciones tienen ahora la posibilidad de
Número 111
16/11/2005
palabra los otros grupos políticos. Señora ilustrísima diputada Cristina Moreno.
La senyora Moreno Fernández:
Gracias, señor presidente.
Mi grupo ha defendido hace un momento una enmienda
a la totalidad en la que, como ya se ha visto, coinciden plenamente los argumentos que se han defendido también
ahora. Y por lo tanto, vamos a apoyar la enmienda que ha
presentado Izquierda Unida.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Moreno.
Vamos a pasar, si les parece a ustedes bien, a la votación.
Un poco de calma para dar 30 segundos… Ya funciona la
máquina, en el descanso los técnicos han hecho su labor.
Está usted pidiendo la voz, señor Maluenda. No se quede
usted afónico, señor Maluenda.
El senyor Maluenda Verdú:
Era para preguntar si ya vamos a votar mediante el sistema electrónico…
Pàgina 4.040
El senyor president:
Vamos a utilizar el sistema electrónico, que lo han reparado los técnicos en el descanso.
Bien, pues vamos a comenzar la votación. Comienza en
estos momentos. El resultado de la votación es: 39 votos a favor,
45 votos en contra. Queda rechazada la enmienda a la totalidad.
Señorías, una vez finalizado el debate de totalidad sobre el
Proyecto de ley de presupuestos de la Generalitat Valenciana
para el ejercicio 2006 y rechazadas las enmiendas que se han
presentado, de acuerdo con el artículo 125.6 del Reglamento
de las Cortes Valencianas, quedan fijadas las cantidades globales de los estados de los presupuestos y se abre un plazo de
presentación de enmiendas parciales, que solo podrán referirse al articulado y a las secciones, y que finalizará el próximo
día 24 de noviembre a las 14 horas 30 minutos.
Les recuerdo también a sus ilustres señorías, señoras y
señores diputados, que, a continuación, en la sala de comisiones, se reunirá la Comisión de Educación y Cultura para la
recepción de enmiendas y nombramiento de la ponencia que
ha de informar sobre el Proyecto de ley del Misteri d’Elx.
Y, por otra parte, convoco a toda la Junta de Síndics de
inmediato, en el salón adecuado, para celebrar la Junta de
Síndics ahora mismo.
Se levanta la sesión.
(S’alça la sessió a les 13 hores i 50 minuts)
Pàgina 4.041
16/11/2005
Número 111
CONDICIONS PER A LA SUBSCRIPCIÓ
1. La subscripció és anual. El període de subscripció finalitza el 31 de desembre de cada any. Les altes que es produesquen durant l’any, es comptaran, a efectes de cobrament, des de la primera setmana de cada trimestre natural, qualsevulla que siga la data de subscripció dins del trimestre.
2. L’enviament dels butlletins començarà una vegada s’haja rebut l’import corresponent i la targeta de subscripció degudament complimentada.
3. El subscriptor que no renove la subscripció abans del 31 de desembre serà donat de baixa.
4. L’administració del Butlletí pot modificar en qualsevol momento el preu de la subscripció, el qual tindrà efectes per
als subscriptors donats d’alta, a partir de la següent renovació de la subscripció.
TARGETA DE SUBSCRIPCIÓ
Nom.......................................................................................................................................................................................
Carrer.....................................................................................................................................................................................
Teléfon.....................................................................................Població...............................................................................
Districte Postal........................
Desitja subscriure’s al “Butlletí Oficial de les Corts Valencianes”, SI/NO i al “Diari de Sessions” SI/NO esborre’s allò
que no procedesca), d’acord amb les condicions adjuntes, a partir del día ......................de .............................................
de..................
Amb aquesta finalitat el día ................................de ..........................................................de............................, ingressa
al C/C núm. 2210024146 de les Corts Valencianes en el Banc Central-Hispano, urbana plaça de la Mare de Déu
(València), entitat 0049, oficina 0781, la quantitat de ..........................................euros, mitjançant ingrés o tranferència.
...................................................de................................................de..............................
PREU DE LA SUBSCRIPCIÓ ANUAL
1. Al Butlletí i Diari de Sessions:
2. Al Butlletí Oficial:
3. Al Diari De Sessions:
4. Números solts:
75 €
45 €
35 €
1€
Número 111
16/11/2005
Pàgina 4.042
CONDICIONES PARA LA SUSCRIPCIÓN
1. La suscripción es anual. El período de suscripción finaliza el 31 de diciembre de cada año. Las altas que se produzcan durante el año se contarán, a efectos de cobro, desde la primera semana de cada trimestre natural, sea cual sea
la fecha de suscripción dentro del trimestre.
2. El envío de los boletines comenzará una vez se haya recibido el importe correspondiente y la tarjeta de suscripción
debidamente cumplimentada.
3. El suscriptor que no renueve la suscripción antes del 31 de diciembre será dado de baja.
4. La administración del Boletín puede modificar en cualquier momento el precio de la suscripción, el cual tendrá efectos para los suscriptores dados de alta, a partir de la siguiente renovación de la suscripción.
TARJETA DE SUSCRIPCIÓN
Nombre ...........................................................................................................................................................................
Calle ...........................................................................................................................................Núm. ...........................
Teléfono ............................................................ Población ............................................................................................
Distrito Postal ..............
Desea suscribirse al “Boletín Oficial de las Cortes Valencianas”, SI/NO y al “Diario de Sesiones” SI/NO (táchese
aquello que no proceda), de acuerdo con las condiciones adjuntas, a partir del día ................ de
........................................... de ...........................
Con esta finalidad el día ............. de ................................................. de .............................................., ingresa en la
C/C núm. 2210024146 de las Cortes Valencianas en el Banco Central-Hispano, urbana plaza de la Virgen (València),
entidad 0049, oficina 0781, la cantidad de .................................. euros, mediante ingreso o transferencia.
.................................................... de ....................................... de .....................
PRECIO DE LA SUSCRIPCIÓN ANUAL
1. Al Boletín y Diario de Sesiones:
2. Al Boletín Oficial:
3. Al Diario de Sesiones:
4. Números sueltos:
75 euros
45 euros
35 euros
1 euro
DIARI DE SESSIONS DE LES CORTS
VALENCIANES
DIARIO DE SESIONES DE LAS CORTES
VALENCIANAS
Subscripcions: Servici de Publicacions de les Corts, plaça
de Sant Llorenç,4. 46003 Valéncia. Telèfon 96 387 61 00
- http:// www.cortsvalencianes.es -
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de las Cortes,
Plaza San Lorenzo,4. 46003 Valencia. Teléfono: 96 387 61 00
- http:// www.cortsvalencianes.es -
Imprimix: Edimark S.L. - c / Borrasca 1, 46014 València
ISSN: 1133-2492
Dip. Leg.: V-1.013-1983
Imprime: Edimark S.L. - c / Borrasca 1, 46014 Valencia
ISSN: 1133-2492
Dip. Leg.: V-1.013-1983