DSCCV 22 (Comisión de Coordinación

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 22
DIARIO DE SESIONES
VIII Legislatura
Any 2013
COMISSIÓ DE COORDINACIÓ, ORGANITZACIÓ
I RÈGIM DE LES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT
realitzada el dia 11 de novembre de 2013
Presidència de l’Il·lustre Diputat
Senyor Rafael Maluenda Verdú
SUMARI
Comença la reunió a les 10 hores i 36 minuts)
Pronunciament sobre la compareixença de la delegada del govern per a explicar els problemes que es
produïxen amb les forces de seguretat en relació amb el dret a la utilització del valencià, sol·licitada pel
Grup Parlamentari Compromís (RE número 64.324) .......................................................................................
pàgina 3
Intervencions dels diputats senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís), senyor Eduardo Ovejero
Adelantado (GP Popular) i senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida) i de la diputada senyora
M.ª Vicenta Crespo Domínguez (GP Socialista).
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Compareixença del cap del gabinet del president de La Generalitat, que fa el secretari autonòmic
d’Administració Pública, senyor Pedro García Ribot, per a informar sobre els cursos de formació d’alts
directius impartits a membres del Consell de La Generalitat des de juny del 2011 fins al dia de hui,
sol·licitada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 62.004), a la qual s’acumula la sol·licitada pel
secretari autonòmic d’Administració Pública, a petició pròpia, per a explicar la gestió d’accions formatives de desenrotllament professional de treballadors i directius públics (RE número 67.474) .......................
pàgina 7
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
Pàgina 2
Intervencions dels diputats senyor Rafael Rubio Martínez (GP Socialista) i senyor Jesús Ignacio Blanco
Giner (GP Esquerra Unida), de la diputada senyora Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i del diputat senyor Eduardo Ovejero Adelantado (GP Popular).
Compareixença de la consellera de Benestar Social, que fa la secretària autonòmica d’Autonomia Personal i Dependència, senyora Manuela García Reboll, per a explicar els contactes de La Generalitat
amb Sedesa i les empreses del grup, sol·licitada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
62.479), a la qual s’acumula la sol·licitada pel Grup Parlamentari Socialista per a informar sobre les
declaracions efectuades en seu judicial pel senyor Luis Bárcenas sobre el suposat pagment de 200.000
euros del senyor Cotino al Partit Popular, fet que podia estar relacionat amb adjudicacions de La
Generalitat a Sedesa al llarg dels últims anys (RE número 63.336), i la sol·licitada per la secretària
autonòmica d’Autonomia Personal i Dependència, a petició pròpia, per a informar sobre la relació
contractual de la Conselleria de Benestar Social amb les empreses del sector de majors i dependents
(RE número 64.444) ..........................................................................................................................................
Intervencions de la diputada senyora Mónica Oltra Jarque (GP Compromís), dels diputats senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida) i senyor José Manuel Sánchez Asencio (GP Socialista) i de la diputada senyora Angèlica Gemma Such Ronda (GP Popular).
(S’alça la reunió a les 13 hores i 4 minuts)
pàgina 16
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les
Institucions de La Generalitat realitzada el dia 11 de
novembre de 2013. Comença la reunió a les 10 hores i
36 minuts. Presideix el diputat senyor Rafael Maluenda
Verdú. Reunió número 22.
El senyor president:
Senyories, per favor.
S’inicia la sessió de la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de La Generalitat, convocada per a hui, com totes les seues senyories saben, i
com ho demostra el fet que ací estan.
En primer lloc, pregue a la senyora secretària, a pesar
que no hi ha votacions, però com és preceptiu, que comprove el quòrum i aixina sabem quins són els assistents i si hi
ha substitucions.
(La secretària passa llista per tal de comprovar si hi ha
quòrum)
Moltes gràcies, senyora secretària.
Senyories, com de costum, en la carpeta tenen
l’esborrany de l’acta, que se sotmet a la consideració de les
seues senyories. I és el moment, si volen fer alguna observació, és el moment de fer-ho; del contrari, entenem –gràcies, senyor Rubio– que estan d’acord amb el seu contingut
i per tant s’aprova per unanimitat i assentiment.
La presidència vol comunicar que ha arribat un escrit a
la mesa, signat per la senyora Marga Sanz, síndica del
Grup Parlamentari d’Esquerra Unida, mitjançant el qual
demana que s’ajorne la compareixença que figura com a
punt cinqué de l’ordre del dia i que s’incloga en la pròxima
reunió de la comissió que s’haja de convocar. Per tant, acabarem en el punt quatre.
Pronunciament sobre la compareixença
de la delegada del govern per a explicar els problemes
que es produïxen amb les forces de seguretat
en relació amb el dret a la utilització del valencià,
sol·licitada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 64.324)
El senyor president:
Passem, per tant, al punt 2: pronunciament sobre la
compareixença de la delegada del Govern per a explicar els
problemes que es produïxen amb les forces de seguretat en
relació al dret a la utilització del valencià, que sol·licita el
Grup Parlamentari Compromís.
Per a la seua defensa, té la paraula l’il·lustre diputat
senyor Josep Maria Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyor president.
Bé, els temes lingüístics sempre els podem tocar des del
que és el sentiment, per una part, o també des del que és el
compliment de la legalitat.
Preferisc començar com a mínim sense renunciar també
a defendre la utilització de la nostra llengua, des del propi
sentiment, des de la ideologia, però preferisc començar pel
que seria els aspectes molt més objectius, que són els aspectes legals.
Pàgina 3
He de recordar que l’article 3 de la Constitució espanyola, de 27 de desembre de 1978, després que proclama en el
punt primer que el castellà és la llengua oficial de l’estat i
que tots els espanyols tenen el dret a conéixer-la i el dret a
usar-la, disposa en el punt següent que les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives comunitats
autònomes, d’acord amb els seus estatuts.
I a més afegix en el punt tercer que la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni
cultural que serà objecte, i vull recalcar-ho, d’especial respecte i protecció.
També l’Estatut d’autonomia, en l’article sisé, diu que
la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
Que tots tenim dret –diu en el punt 2– a conéixer-los i a
usar-los indistintament el castellà i el valencià i que La Generalitat garantirà l’ús normal –per tant hi ha una responsabilitat de La Generalitat–, garantirà l’ús normal i oficial de
les dues llengües i adoptarà les mesures necessàries per tal
d’assegurar-ne el coneixement.
Diu en el punt 4 una cosa que tindrà molta importància
en relació al debat que obrim en este moment: ningú no
podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. I insistix,
a l’igual que la Constitució, en el punt cinqué, que
s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació
del valencià.
Si no és això prou, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús
i ensenyament del valencià, establix en l’article segon que el
valencià és la llengua pròpia i que tots els ciutadans tenen dret
a conéixer-la i a usar-la, oralment i per escrit, tant en les relacions privades com en les relacions amb les institucions públiques. I l’article diu que «tot açò sense que puga derivar-se de
l’exercici del dret a expressar-se en valencià qualsevol forma
de discriminació o exigència de traducció».
Ningú no podrà ser discriminat –diu l’article quart– pel
fet d’usar qualsevol de les dues llengües oficials. I que
l’administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació dels ciutadans.
Diu en l’article 10 que al territori de la Comunitat Valenciana tots els ciutadans tenen dret a adreçar-se i relacionar-se amb La Generalitat, amb els ens locals i altres de
caràcter públic en valencià.
Jo crec que el que és el posicionament legal és claríssim. Aleshores avui demanem la compareixença de la delegada del govern, com a responsable precisament de les forces d’ordre públic ací, en el nostre país, perquè coneixem
diversos casos de conflicte entre el que són els drets
lingüístics de les persones valencianes a utilitzar el valencià com a llengua de comunicació i les forces de seguretat
que provenien, en estos casos, en els casos que han tingut
el conflicte, d’altres llocs de l’estat; no el coneixen i, per
tant, no es pot complir d’esta manera la legalitat que acabem de citar en este moment.
Quins són els casos? Els casos són importants. En tenim
en Puçol. Rubén Durà va denunciar que se li havien vulnerat els seus drets lingüístics per la Guàrdia Civil quan se’l
va –dic textualment, paraules d’ell– «criminalitzar per parlar en la seua llengua». Un dels agents en parlar-li en valencià –segons diu ell mateix– va tindre una actitud chulesca denunciant les persones que anaven en el cotxe que
parlaven valencià, no els altres tres acompanyants que no
van parlar en valencià. Explica que va presentar en el quarter de Puçol una queixa i on se li va tractar, efectivament,
amb total respecte, però se li va explicar que «claro, si les
hablasteis en valenciano se pudieron molestar, o simplemente por respeto deberíais de haberos dirigido en castellano, o la verdad es que cuando te empiezan hablando en valenciano jode bastante». Literalment.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
Aquesta actitud i comportament no està adequada al que
hem dit ací, ni a l’article 3 de la Constitució, ni al sisé de
l’Estatut ni a la Llei d’ús i ensenyament que marca les normes lingüístiques al nostre país.
Però no és este l’únic cas. Carles Mateu Blay,
d’Almenara, va tindre un cas similar amb els agents de la
Guàrdia Civil que li van donar l’alt la nit de Nadal, i com
va dirigir-se a ells en valencià li van demanar que parlés en
espanyol... Aquest home va dir que..., bé, les paraules exactes que se va dirigir és: «A mi em parles en espanyol que
estem a Espanya, no?». A partir d’aquell moment Carles
Mateu va decidir seguir parlant en valencià. I segons com
ell mateixa diu, li diu que arribaria a casa sense carnet, és
el que li va contestar. Va estar retingut diverses hores, va
ser denunciat per negar-se a sotmetre’s a la prova
d’alcoholèmia, per no portar cinturó, per no portar l’armilla
reflectora: 1.000 euros més 12 punts. Ell va negar els fets i
afirma que van ser motivats pel conflicte lingüístic. «Yo
hablo castellano, soy de Ciudad Real y, por tanto, no entiendo el valenciano.» Eixes són les paraules de l’agent de
la Guàrdia Civil que va ser acusat de les denúncies falses.
I altres agents van dir, van reconéixer que sí que portava
l’armilla posada i que la seua actitud era dialogant, que no
mostrava símptomes d’haver ingerit alcohol. Bé, i altres conseqüències posteriors que tingué quan ha sigut a través de la
xarxa insultat i, diguem, que avisat de properes sancions.
Un tercer afectat és Paco Muñoz García, d’Elx, que el 18
de juliol va ser detingut –segons ell també– per parlar en valencià, quan un agent li va demanar la documentació. El comentari de l’agent, segons paraules de Paco Muñoz García, és
«a mi no em parles en el valencià dels collons». Cite textualment, com s’ha fet constar. El policia li va demanar el document nacional d’identitat; segons ell explica no el portava i li
havia dit que li’l podia portar. Total, va ser detingut, va ser
portat a comissària, on va haver de fer tot el procediment que,
segons va explicar ell mateixa, no era necessari haver-lo portat
a comissària per a fer esta... perquè hi havien testimonis que el
podien garantir al seu costat.
Quart pas. «O em parles en espanyol o no passes.» Amb
estes paraules, lògicament dites en castellà, a Laura, una
jove de Castelló que estava en l’Arenal Sound, se li va impedir parlar, se li va impedir entrar allí. No eren forces de
seguretat, sinó eren guàrdies de seguretat, però que van tindre la mateixa postura. Aquella de «háblame en castellano
que yo no entiendo estas lenguas».
Bé, no (inintel·ligible) ... està xica va ser impedida
d’entrar quan portava l’entrada per segona vegada allí. No
l’haguérem inclòs, el cas, sinó perquè després va haver-hi
un cas posterior també en el qual participaren forces de seguretat, o així s’ha fet constar, ja que va haver-hi una agressió posterior a altres persones que sí que van utilitzar el valencià, i a més motivada perquè se relacionava per part dels
agressors en el que havia passat el dia abans amb Laura, i
ahí sí que va haver intervenció també de la Guàrdia Civil.
Miren, jo crec que és molt clar que tots estos tenen un
fet comú: que contradiuen la Constitució, ja que no es tracta la nostra llengua com a oficial ni se la tracta amb especial respecte. Atempta contra l’Estatut, no es reconeix el
dret a usar-la i es discrimina per la seua utilització i (inintel·ligible) ... totalment la llei d’ús i ensenyament ja que no
es garantix el dret a l’ús normal de la nostra llengua.
És veritat que en totes aquestes situacions, tal com he
explicat, almenys hi ha un doble vessant: un vesant particular, personal, que és la postura personal que algunes persones, lògicament, poden optar respecte al reconeixement de
la llengua. No és del que vaig a parlar, que també, no és del
que vaig a parlar ara. Parlem del segon, que és la falta
Pàgina 4
d’adequació de la normativa valenciana i estatal al dret
d’usar el valencià i que en aquest moment origina discriminació que des de la mateixa Constitució està prohibida.
Per tant, el que fem és... demanem la presència de la delegada del govern per a parlar d’este tema i trobar solucions, trobar solucions a una falta de correspondència al que és amb el
dret d’usar la nostra llengua, de tots els valencians, el dret d’ús
que tenim d’usar el valencià com a llengua d’expressió i de
comunicació, i està reconegut inclús amb totes les administracions que operen ací dins del nostre territori; i per l’altra, la
falta d’obligació d’aquelles entitats que són estatals i que vénen a fer un servei ací, dins del nostre país, com són en este
cas les forces de seguretat, en este cas la Guàrdia Civil, que
hem citat alguns casos que hi ha.
Ja he dit, no vull entrar en l’apartat personal de qualificació del que és la postura personal. Crec que ací el que
hem de debatre..., també és important que debatem això,
però crec que això no té solució si no debatem primer el
conflicte que existix entre el dret dels valencians a usar la
seua llengua i la falta d’obligació ni de canals, ja no dic
obligació personal, sinó la falta que des de la mateixa Generalitat o de les mateixes institucions se regule com garantir el dret de la pròpia llengua en tots estos casos.
Per tant, esta és la base per la qual demanem la presència,
s’accepta la compareixença de la senyora Sánchez de León,
que és l’actual delegada del govern en el País Valencià.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Pañella.
La presidència vol recordar a les seues senyories que
no és el moment procedimental del debat de les qüestions
que està plantejant el senyor Pañella. La presidència no
l’ha interromput en ningun moment, però el que pertoca
en este moment és que la comissió decidisca si compareix
la senyora delegada del govern per la via de l’article 44
del reglament, conforme ha demanat per escrit el senyor
Pañella.
S’ha utilitzat el torn a favor, i ara el torn en contra. El
senyor Ovejero té la paraula.
Per a què vol la paraula senyora...? (Remors)
Senyor Ovejero.
El senyor Ovejero Adelantado:
Gracias, señor presidente.
Mire, señor Pañella, usted sabe o debería conocer que
las delegaciones de gobierno dependen de la Presidencia de
gobierno, correspondiendo al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas dictar las instrucciones precisas
para la coordinación de la administración general del estado en el territorio asignado y al Ministerio del Interior en el
ámbito de las competencias referidas en materia de libertades públicas y seguridad ciudadana, sin perjuicio de las
competencias de los otros ministerios, que dicta las instrucciones relativas a sus respectivas áreas de responsabilidad.
También, además, le recuerdo que los delegados son
nombrados a propuesta del presidente del gobierno a través
de un real decreto por el Consejo de Ministros.
Por lo expuesto, no es en estas Cortes donde, en el caso
de ser necesaria su presidencia, debe comparecer la delegada. Otros ámbitos son y ante ellos desde donde podría solicitarse una comparecencia por los grupos.
Por lo tanto, desde el Grupo Popular no apoyamos,
por coherencia con la legislación su petición, y votaremos «no» a ella.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Ovejero.
Per a rèplica, senyor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
M’esperava eixa contestació, però jo li recordaré el que
diu l’article 44.2 del nostre reglament. El 44 diu: «Les comissions, mitjançant el president o presidenta de Les
Corts, podran: “Primer, demanar –tal, tal–…” Segon: “Requerir la presència davant d’ells dels membres del Consell,
alts càrrecs de l’administració de La Generalitat, com
també de les autoritats i els funcionaris públics competents
per raó de la matèria objecte del debat, perquè informen
sobre els aspectes sobre els quals foren consultats”.»
No només diu això, no només diu això, sinó que en el
punt tercer… No. L’article 44, tercer, 2, diu: «Podrien
sol·licitar la presència d’altres persones amb la mateixa finalitat.» Però, el punt 2 diu: «Si els funcionaris o les autoritats competents no comparegueren ni justificaren la seua
incompareixença en el termini i la forma establerta per la
comissió, o hom no responguera de la petició de la informació requerida al període indicant en l’apartat anterior, el
president o presidenta de Les Corts ho comunicarà a
l’autoritat o al funcionari superior corresponent, per si
s’escau exigir-los alguna responsabilitat.»
Per tant, el tema no és si li correspon o no, perquè ací
diu que sí que pot vindre. L’article 44.2 de Les Corts establix que sí, que qualsevol funcionari que toque un tema que
siga de la seua responsabilitat pot comparéixer.
Per tant, eixa no és l’explicació. No compareixen perquè a vostés no els dóna la gana, literalment, literalment,
perquè no hi ha cap impossibilitat de comparéixer.
Indubtablement, la compareixença se decidix pel vot
majoritari dels components de la comissió, efectivament,
però eixe és el final, no la justificació. La justificació és
que vostés no volen, i no volen perquè no volen que es parle d’este tema, i no volen perquè no volen que es parle
d’este tema. I no volen perquè vostés creuen en els punts i
en els drets que a vostés els agraden, però no, perquè citen
contínuament la Constitució. Complisquen… I els demanem que es complisca l’article 3 de la Constitució, per favor. Demanen sempre el nostre Estatut. Complisquen
l’Estatut. I complisquen la llei d’ús i ensenyament, que és
la que estableix…
I per això he començat i he dit que volia parlar en termes legals. Podem parlar en tots els termes del món, però
ací en este moment, sense intentar entrar… Jo no vull entrar a jutjar els casos, però simplement l’enunciat dels casos el que està dient és que tenim un conflicte en este moment a nivell de País Valencià, perquè si hi han quatre o
cinc casos en este any que s’han denunciant, n’hi han molts
més que han passat. I el que ha passat és que la gent voluntàriament ha renunciat al seu dret lingüístic d’usar el valencià en la seua relació amb qui li done la gana, que té tot
el dret. I han renunciat..., i això no està ací, però són
moltíssims casos més.
I el que estic dient…, no estic intentant culpabilitzar. De
les meues paraules no ha eixit ni que tinga raó ningú…, no
he volgut plantejar això. No ha eixit un comentari que haja
dit: «Mire, la Guàrdia Civil…» Si he citat paraules que puguen ser…, és perquè les que se citen en els fets, en els
fets. I no vull entrar a debatre això en este moment.
El que vull és que vinga ací la delegada del govern amb
la finalitat de trobar solucions, perquè la delegada del go-
Pàgina 5
vern, i també des d’ací mateix, des de presidència, tenen
d’implicar-se, perquè en este moment el que estan és retirant-nos un dret lingüístic, un dret que tenim nosaltres, tots
els valencians i valencianes, i vostés el que estan dient és
que volen parlar d’ell.
Ja sé que diuen que no volen… No, no. Però és que pense que té de vindre, igual que tindria de vindre la responsable de política lingüística també, també, però no únicament,
perquè ací el que han de fer és precisament les dues administracions, l’administració de l’estat i l’administració autonòmica, posar-se en contacte per solucionar estos problemes, per solucionar-se estos problemes.
Ja he dit que no vull entrar a qualificar ara les postures
personals que indicarien les frases que jo he llegit. No vaig
a entrar en eixe fet. Podríem entrar també, però no és el
moment. Vull que se vinga ací no per a tirar-li en cara, sinó
per a trobar solucions al problema. És una realitat que existix el problema.
Jo, com a valencianoparlant, tinc tot el dret a referir-me
allà on estiga en valencià, i tenen de garantir-m’ho, i no està
garantit en este moment, no està garantint. Quan jo parle amb
una persona que tampoc té obligació, i li ho reconec, perquè
les normes que tenim no l’obliguen a ell, però precisament per
això hi ha conflicte, perquè ell no té l’obligació de conéixer-lo
i jo sí que tinc el dret de parlar-lo.
Per tant, que no vullguen baixar a parlar d’este problema, em sembla, em pareix que no és digne d’esta cambra.
Tenim un problema que afecta els drets valencians. I
després, si volguérem parlar d’este problema, després
podríem entrar en el segon, en les postures que té la gent
que ve ací, a vegades, per desconeixement o simplement
per una ideologia determinada que mos porta a la superioritat d’una llengua sobre l’altra.
El valencià és tan digne com qualsevol altra llengua, el
valencià és tan digne com qualsevol altra llengua. I els valencians són tan dignes, els que parlem valencià, com qualsevol altra persona. I, per tant, se mos ha de seguir reconeixent el dret, no només el dret sinó la capacitat per a fer-lo
efectiu. I és això és el que demanem. No té justificació…
El senyor president:
Pregue finalitze, senyor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
...senyor Ovejero, crec que no té justificació, i me referisc a les meues paraules. Hi ha possibilitat que vinga, hi ha
possibilitat que vinga perquè el Reglament de Les Corts ho
contempla. I per l’altra part, pensem que tenim un problema i voler no participar en la solució del problema me pareix que no és digne.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies a vosté, senyor Pañella.
Per a rèplica, senyor Ovejero.
El senyor Ovejero Adelantado:
Sí. Hablando de dignidad, señor Pañella, que usted ha reiterado tanto en su última intervención, es digno de encomio
que usted hoy concreta y personalmente con su argumentario
para esta petición, haya defendido l’ús del valencià. Otros
miembros de su grupo político, hasta el momento, no son tan
claros con sus alegaciones en defensa de nuestra lengua.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
No obstante, reitero las palabras de mi anterior intervención para ratificar que no es en estas Corts donde debía comparecer la delegada del gobierno, sino, en su caso, en
otras instancias.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Ovejero.
Per a fixar posició, per part del Grup Parlamentari Esquerra Unida, l’il·lustre diputat senyor Ignasi Blanco té la
paraula.
El senyor Blanco Giner:
Esquerra Unida va a recolzar la proposta que fa el Grup
Compromís perquè comparega ací la delegada del govern
per a explicar una situació que és molt anòmala, però que
és massa habitual. I és que se vulneren els drets lingüístics
dels valencianoparlants en el nostre país.
És un dret del grup parlamentari que presenta la proposta sol·licitar-ho. No val la rèplica que se li dóna dient que
no procedix esta compareixença, perquè si no procedira, no
s’estaria en estos moments debatent. Estic convençut que la
mesa de la comissió no l’haguera tramitada si no fóra reglamentària. I com l’ha tramitada, com ha tramitat moltes
altres a les quals sempre s’ha oposat el Partit Popular, perquè tracta de reduir al mínim la capacitat de control dels
grups de l’oposició, és perfectament legal, és un dret establert en el Reglament de les Corts Valencianes als diputats i
als grups parlamentaris, però, fonamentalment, és important aquesta compareixença perquè s’estan vulnerant els
drets constitucionals, estatutaris i legals dels ciutadans i
ciutadanes del País Valencià que empren la nostra llengua.
La defensa del valencià no és patrimoni de cap grup polític. És molt curiós com se’ns tira en cara una i altra vegada, en
castellà, a més a més, el fet que no defensem el valencià, quan
precisament estem votant a favor que se donen explicacions de
per què s’han vulnerat els drets dels valencianoparlants.
L’argument no pot ser més ridícul. S’ha citat la Constitució espanyola, l’Estatut d’autonomia, la llei d’ús...
Jo voldria citar –i ho faig sempre– una normativa que és
estatal i que, a més a més, obliga les administracions públiques i els seus servidors, i és la Llei 30/1992, del règim jurídic
de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que diu –i ho vaig a llegir en castellà, perquè així
està redactada la llei, que és una llei bàsica estatal–, l’article
35, que els ciutadans, en les seus relacions amb les administracions públiques, tenen el dret a utilitzar «las lenguas oficiales
en el territorio de su comunidad autónoma».
I l’article 36 diu: «La lengua de los procedimientos tramitados por la administración general del estado será el
castellano. No obstante lo anterior, los interesados que se
dirijan a los órganos de la administración general del estado con sede en el territorio de una comunidad autónoma,
podrán utilizar también la lengua que sea cooficial en ella.
En este caso, el procedimiento se tramitará en la lengua
elegida por el interesado.»
La Guàrdia Civil, la policia nacional, en general, tots els
òrgans de l’administració general de l’estat estan obligats
per esta llei a respectar el dret dels ciutadans i les ciutadanes a parlar en la seua llengua pròpia que és cooficial en el
territori. I a més a més, estan obligats a tramitar el procediment en eixa llengua, a elecció de l’interessat.
Per tant, en primer lloc, sí que s’hauria de garantir que la
capacitat del personal funcionari de l’administració general de
l’estat per a fer això, però el que no es pot admetre mai en la
Pàgina 6
vida és que damunt es vulnere el dret dels ciutadans i les ciutadanes a expressar-se en la seua pròpia llengua.
No trobe que hi haja un altre motiu més important per a
sol·licitar hui que comparega la delegada del govern en estes Corts, però el Partit Popular, una altra vegada més, es
nega, demostrant la seua insensibilitat amb els drets
lingüístics dels valencianoparlants, demostrant la seua incoherència. Parla una i altra vegada de valencià volent-lo
oposar a altres variants de la nostra llengua, però després
quan arriba el moment de defensar l’ús del valencià,
s’amaga, es fa xicotet i posa excuses legalistes que no tenen cap tipus de sentit.
Així que el que volem dir nosaltres és que esperem que
canvie algun dia la majoria en estes Corts perquè estos tipus de controls, estos tipus de compareixences que se
sol·liciten de manera reglamentària i sobradament justificada es puguen dur a terme. Mentrestant, estes Corts no complixen la seua funció perquè el Partit Popular no vol.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Per a fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista,
la il·lustre diputada senyora Vicenta Crespo té la paraula.
La senyora Crespo Domínguez:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
Des del Grup Socialista veiem raonable que comparega
la senyora delegada del govern com a màxima responsable
en esta comunitat dels cossos de seguretat estatals.
Perquè la veritat és que estem assistint a un degoteig de
casos –no ho repetiré–, on un Guàrdia Civil, un policia nacional, tal vegada perquè l’administració està fallant en el
tema de promocionar l’ús del nostre idioma valencià, tenen
actituds poc dignes quan un ciutadà valencià s’ha dirigit a
ells en la llengua pròpia, quan un ciutadà valencià no fa
més que exercir un dret recolzat pel nostre Estatut i per la
nostra Constitució.
Fa poc des del Grup Socialista proposàrem promoure la
firma de convenis per a impulsar l’ús del valencià en un
sector, com són els cossos de seguretat de l’estat, públics o
semipúblics, dependents de l’estat espanyol però que estan
ubicats en la Comunitat Valenciana.
Jo no voldria fer sang del tema hui perquè parlant és
com es solucionen molts dels problemes que patim. I és veritat que últimament està agreujant-se una falta de respecte
de cara als ciutadans valencians que tenen el dret –i això
queda ben clar en el nostre Estatut en el seu article sisé–
d’expressar-se en valencià, un dret no compartit per alguns
dels que formen part de les forces estatals de seguretat i
que, a més, reaccionen de forma violenta quan se’ls parla
en una de les dues llengües oficials, en este cas, el valencià.
Carles Mateu –vosté ho ha dit–, un home condemnat per
parlar en valencià, no té cap justificació que este senyor,
que estava exercint un dret que tenim tots els valencians…
I com ell, altres també han patit amenaces per parlar en valencià a Alacant, a Castelló. I això, senyories, no es pot
permetre. Patir pressions, patir amenaces per fer ús d’una
de les dues llengües oficials d’esta comunicat sols
s’assimila a la llei de l’embut de fa molts anys.
Ara bé, jo crec que els casos són casos aïllats. I personalment, no tinc de dir res del que és la Guàrdia Civil,
perquè estan fent un treballant exemplar en molts llocs.
Tenen una labor molt important en el que és el servei a
tots els ciutadans.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
Per això, seria bo que s’aclariren les coses i que la senyora delegada vinguera ací a comparéixer a estes Corts perquè no paguen pobres por pecadores. Seria bo que ens diguera quines mesures, per exemple, està prenent com a
responsable davant les forces de seguretat per tal
d’assegurar el dret a tots els valencians de poder expressarse en idioma valencià, sense por a represàlies ni rebre amenaces de cap tipus, ja que la persona que està parlant en valencià no està infringint res. Tot al contrari, està fent ús
d’un dret que li reconeix la nostra Constitució, que li reconeix el nostre Estatut, perquè l’estat espanyol és un país
plurilingüe, senyories, i eixa realitat sociolingüística innegable l’hem de viure de forma totalment normal, de forma..., tal com ho arreplega l’ordenament jurídic.
Per això –reitere–, nosaltres recolzarem la proposta
de Compromís perquè comparega la senyora delegada
del govern.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyora Crespo.
Senyories, finalitzat el debat, passem a votar la proposta
que ha defensat el senyor Pañella. ¿Vots a favor? Gràcies.
¿Vots en contra? Gràcies. 7 vots a favor i 8 en contra. Queda rebutjada.
Passem al…, que passe el secretari autonòmic i també la
senyora Mollà que puga assentar-se on crega convenient.
(Veus i pausa)
Compareixença del cap del gabinet del president
de La Generalitat, que fa el secretari autonòmic
d’Administració Pública, senyor Pedro García Ribot,
per a informar sobre els cursos de formació
d’alts directius impartits a membres del Consell
de La Generalitat des de juny del 2011
fins al dia de hui, sol·licitada pel
Grup Parlamentari Socialista
(RE número 62.004),
a la qual s’acumula la sol·licitada
pel secretari autonòmic d’Administració Pública,
a petició pròpia, per a explicar la gestió d’accions
formatives de desenrotllament professional
de treballadors i directius públics
(RE número 67.474)
El senyor president:
Senyories, reprenem la sessió, només interrompuda per
a donar la benvinguda al senyor secretari autonòmic, Pedro
García Ribot, que ve a comparéixer a petició pròpia, agrupant la seua compareixença, que prèviament havia presentat el Grup Parlamentari Socialista del cap de gabinet del
president de La Generalitat per a informar sobre els cursos
de formació d’alts directius, impartits a membres del Consell de La Generalitat, des de juny del 2011 fins al dia
d’avui. La compareixença a petició pròpia del senyor secretari autonòmic d’Administració Pública diu «per a explicar
gestions d’accions formatives de desenrotllament professional de treballadors i directius públics», sol·licitada a petició pròpia, com hem dit.
Senyories, per tant, té la paraula el senyor Pedro García
Ribot, per a fer la seua exposició.
Pàgina 7
El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública:
Muchas gracias, presidente. Gracias, señorías. Buenos
días a todos.
Comparezco ante esta Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de las Instituciones de La Generalitat a
solicitud del Grupo Parlamentario Socialista, acumulada a
mi propia petición de comparecencia, según resolución de
la mesa de la citada comisión. En primer lugar, quiero manifestarles el motivo de mi comparecencia a petición propia. La Secretaría Autonómica de Administración Pública,
a través del IVAP, tiene atribuidas las competencias en materia de formación del personal al servicio de La Generalitat y sus organismos autónomos. Las acciones formativas
encomendadas al IVAP, si bien no incluyen directamente al
personal de otras administraciones públicas de la Comunidad Valenciana, sí que pueden extenderse a través de los
correspondientes planes de formación, como vamos a ver a
continuación. Desde la óptica de ofrecer a la ciudadanía valenciana un servicio público de calidad, se requiere de una
administración pública global e integral, lo que supone
contemplar a todo el personal que en ella presta sus servicios y atiende a los ciudadanos. Por ello, desde La Generalitat se está estudiando y planteando el alcance de las acciones formativas que se prestan en la actualidad,
pretendiendo ampliar su horizonte de manera que responda
de forma eficaz y eficiente a las necesidades y demandas
que se plantean en la actualidad. Este nuevo planteamiento
pasa por la revisión y ampliación del personal destinatario,
directa o indirectamente, de las acciones formativas del
IVAP a todas las administraciones públicas valencianas y al
personal situado en la cúspide de las organizaciones públicas, sean cargos electos, designados, o nombrados con criterios políticos.
En el primer caso, como consecuencia de la resolución
de 9 de octubre de 2013, de la Secretaría de Estado de Administraciones Públicas, se publicó el acuerdo de formación para el empleo de las administraciones públicas, de 19
de julio de 2013, el cual prevé, a través de la Comisión Paritaria de Formación Local de la Comunidad Valenciana,
como es este caso, se aprueben los planes promovidos por
las entidades locales y las federaciones o asociaciones de
entidades locales de la Comunidad Valenciana. Dicha comisión paritaria estará presidida por la Dirección General
de Recursos Humanos, dependiente de esta secretaría autonómica, y añado que está en fase muy avanzada de constitución y sus componentes son los siguientes: administración autonómica, Federación Valenciana de Municipios y
Provincias, diputaciones y sindicatos. En el segundo caso,
el de la inclusión de los cargos electos designados o nombrados con criterios políticos, dentro de las acciones formativas del IVAP, ya se cuenta con un precedente de la administración general del estado. Así, mediante resolución de
25 de julio de 2013, el INAP convocó curso de liderazgo
público en el BOE 30 del 7 del 2013, dirigido al personal
situado en la cúspide de las instituciones públicas y de las
administraciones españolas, sean cargos electos, o de designación, o nombramiento político. La Generalitat comparte plenamente el sentir manifestado en esta resolución
del INAP, de 25 de julio del 2013, cuando señala: «Las administraciones públicas españolas se enfrentan a retos importantes que les exigen un esfuerzo de innovación y rigor,
y por otra parte los ciudadanos manifiestan la necesidad de
que los poderes públicos, en sus decisiones y acciones, se
alineen con sus verdaderas necesidades».
Esta conexión es precisa para fortalecer la legitimidad
de las instituciones públicas y de sus integrantes. La res-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
ponsabilidad última de satisfacer las necesidades sociales
corresponde al personal situado –como he dicho antes– en
la cúspide de las organizaciones públicas, sean cargos electos designados, o nombrados con criterios políticos. De
esta manera, su fortalecimiento y el de sus principios de actuación se pueden considerar como elementos clave en la
transformación de la cultura pública. Además de la formación antes aludida, desarrollada ya por el INAP, nos estamos planteando la realización de otros cursos para el personal de las administraciones públicas de la Comunidad
Valenciana, tal como cursos de comunicación, cursos de
competencias interpersonales, o de orientación estratégica,
por poner ejemplos. Cabe traer aquí a colación la afirmación de Michael Jensen, profesor emérito de la escuela de
negocios de Harvard, que dice que las personas pueden mejorar la productividad de su organización hasta un 500%.
No me he equivocado, señorías. Este señor, que es toda una
autoridad en formación, dice que hasta un 500% puede mejorar a través de la transformación de los modos de génesis
de mando, con cursos de formación y entrenamiento de alta
dirección. Dentro del marco de las competencias descrito
en el ROF de la Conselleria de Hacienda y Administración
Pública, esta secretaría autonómica tiene encomendada la
realización de propuestas que contribuyan a mejorar el funcionamiento de la administración pública autonómica, con
el objeto de dar respuesta a las necesidades sociales que
puedan producirse en el día a día administrativo.
Por tanto, mi comparecencia ante sus señorías, entre
otros objetivos, tiene por finalidad manifestarles la intención del Consell de poner en funcionamiento ambos mecanismos, es decir, extender las acciones formativas hacia el
personal de ayuntamientos, entidades locales y diputaciones de la Comunidad Valenciana –reitero al respecto que
dicha acción ya se ha puesto en marcha con la inminente
creación de la ya citada Comisión Paritaria de Formación
Local de la Comunidad Valenciana– e incluir al personal situado en la cúspide de las administraciones públicas, sean
cargos electos, de designación, o nombramiento político,
pues la responsabilidad última de satisfacer las necesidades
sociales corresponde a dicho personal. Es decir, una formación que afectaría desde el vértice hasta la base del servicio
público. Una vez expuestos los planes formativos que esta
secretaría autonómica quiere impulsar y que pretenden
abarcar –como acabo de decir– desde el personal situado en
el vértice hasta la base de los servidores públicos, paso al
contenido de la petición de comparecencia relativa a los
cursos de formación de altos directivos impartidos a miembros del Consell desde junio del 2011. Esta secretaría autonómica tiene conocimiento, a raíz de la información facilitada por los diferentes órganos administrativos, de la
existencia del curso de formación en estrategias de marketing político y liderazgo, dirigido a la Presidencia de La
Generalitat, sobre el cual les informo que, si bien dicho
curso se articuló mediante resolución de contrato menor, el
mismo fue rescindido de mutuo acuerdo, por lo que me
gustaría enfatizar, remarcar y dejar bien claro que dicho
curso no se ha llevado a cabo en virtud del citado contrato,
por lo que no ha habido gasto alguno para las arcas de La
Generalitat y, por consiguiente, no ha tenido coste alguno
para los ciudadanos de esta comunidad, algo en lo que
quiero insistir para que quede claro de una vez.
Prueba de ello, como sabrá alguna de sus señorías y
tendrá constancia documental, es la anulación del documento
contable relativo a la autorización y compromiso del gasto,
documento contable AD barrado, lo que comporta la eliminación de la consignación presupuestaria relativa al mencionado contrato. Al margen de lo expuesto, y para ir conclu-
Pàgina 8
yendo, señorías, no solo esta secretaría autonómica es consciente de la importancia de la formación de los responsables
políticos de las diferentes administraciones, sino voces tan
autorizadas como, por ejemplo, Pilar Gómez de Acebo, vicepresidenta de CEDE, Confederación Española de Directivos
de Empresas, quien ha llegado a manifestar que los cursos de
formación, entrenamiento de alta dirección, son más enriquecedores en el mundo de la política, porque mientras en el
mundo de la empresa quedan en un entorno más limitado a
los beneficios de la compañía, en el mundo de la política la
repercusión se produce en la sociedad en su conjunto. O, por
ejemplo, la directora del instituto Jaime Vera, ligada a la fundación Ideas, que nos dice: «La necesidad de ocuparse de la
formación en los conocimientos...» Bueno, doña Norma Bernat. «La necesidad de ocuparse de la formación en los conocimientos y las habilidades necesarias para ejercer el liderazgo político que responda así mejor a las demandas de la
ciudadanía». Con estos ejemplos y opiniones –hay muchísimas más– concluyo mi exposición, y quedo por supuesto a
su disposición.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor García Ribot.
En primer lloc, intervé el representant del Grup Parlamentari Socialista, que és el grup que ha demanat també la compareixença, l’il·lustre diputat senyor Rafael Rubio té la paraula.
El senyor Rubio Martínez:
Sí, gracias, señor presidente.
Gracias, señor Ribot, por su presencia aquí. Realmente
no habíamos solicitado la suya, habíamos solicitado la presencia del jefe del gabinete del señor Fabra, que es quien
entendíamos tenía que comparecer aquí para explicarnos
los cursos a los que nos habíamos referido concretamente,
los cursos de formación de los miembros del Consell. Es a
los que nos hemos referido, porque estaba el curso Fabra,
también el señor Buch hizo unas declaraciones diciendo
que estaba en un curso –eso sí, que se lo pagaba él, decía el
señor Buch– y el señor Fabra que anuló ese curso, pero no
tenemos muy claro si al final lo ha hecho abonándolo de su
bolsillo, o abonándolo el Partido Popular. A mí me es igual
e indiferente. Pero lo que no deja de ser menos cierto es
que el coaching contratado por el señor Fabra efectivamente impartió clases. Impartió clases porque el contrato se
rescinde una vez ya había comenzado a dar las clases, y de
ahí que la actual secretaria de coordinación, en aquel momento directora general, diera la orden para que se le abonase el 50% del curso que ya había comenzado. Por tanto,
el curso empezó, lo que pasa que al trascender a la opinión
pública a través de los medios de comunicación el importe
del mismo, Presidencia dio un paso atrás y luego arregló el
asunto para decir que efectivamente no se había pagado
nada. Hay un documento que retira el crédito destinado a
ello, pero no sabemos si al final de la película se puede haber cobrado en otro tipo que no sea estrictamente monetario, sino porque le hayan contratado algún curso del IVAP,
que luego usted nos podrá decir si le han contratado algún
curso del IVAP, o tienen idea de contratar algún curso del
IVAP, a la empresa que gestiona el coaching que el señor
Fabra se haya buscado.
Ha dicho usted una de las cuestiones que coincido con
usted, cuando ha citado al profesor Jensen, de la Universidad de Harvard. Dice: «La formación mejora un 500% el
rendimiento de las personas». Es verdad, es evidente que el
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
señor Fabra no ha hecho el curso de coaching. Es evidente
que no lo ha hecho, porque no mejora absolutamente nada.
En todo caso, puede haber empeorado. Es decir, sí que nos
demuestra claramente que el curso no lo debe de haber realizado, o si lo ha realizado a medias ha sido sin duda alguna
un mal alumno. Porque es verdad que la formación mejora el
liderazgo, pero en este caso es evidente que el gobernador civil en la Comunidad Valenciana, que es como actúa el señor
Fabra, evidentemente no lo debe de haber hecho, o es muy
malo a la hora de realizar el curso, porque no ha mejorado
absolutamente nada. Ha citado usted, entre otras, a la directora de la Jaime Vera, y a otra persona –Gómez Acebo, concretamente– que coincidimos. No hay nada que decir. Y usted ha dicho: «Oiga, si es que se hacen cursos del INAP». Es
verdad que el INAP hace un curso de alta dirección, que son
nueve unidades, con módulos de diez horas para altos directivos, etcétera. Pero mire, señor García Ribot, admitiendo
que usted ha venido y admitiendo que nosotros somos personas educadas, porque en otro momento nos hubiéramos levantado y nos hubiéramos ido, porque no habíamos pedido
su presencia, ni usted tiene en sus competencias y atribuciones el tema de los cursos para miembros del Consell, si es
que se hacen cursos para miembros del Consell, ya que está
usted aquí, porque –insisto– somos gente educada, vamos a
entablar con usted un cierto diálogo.
¿Por qué usted no le ha recomendado –se lo voy a decir
con cariño– al presidente Fabra que haga alguno de los cursos del plan de formación continua del IVAP? Mire, en el
IVAP, en el año 2012 y en el año 2013 –está en las memorias, son consultables en Internet– hace una serie de cursos
dirigidos a funcionarios de distintas áreas, aquí concretamente a funcionarios de grupo A1, que se llaman, por
ejemplo, en el área de habilidades y actitudes:
Curso 766, Coaching corporativo de proyectos. Objetivo: aprender de forma práctica a liderar proyectos de todo
tipo y a los equipos de personas que lo realizan. Contenido:
metodología de gestión de proyectos; el directivo-coach en
gestión de proyectos; liderazgo en equipo; la comunicación, motivación y resolución de conflictos.
Le vendría bien al señor Fabra haber hecho este curso.
Y, además, lo hacen ustedes. Contratan a una profesora externa, coach profesional, para realizar el curso. Perfectamente podía haberlo realizado el señor Fabra.
Le voy a decir otro que usted le podía haber recomendado
al presidente Fabra: Equipos bien dirigidos, equipos más productivos, curso 780. Objetivos: conocer y practicar técnicas,
herramientas y estrategias para mejorar el desempeño profesional como líderes y miembros de equipo. Contenido: nuevo
equipo de trabajo; pautas para los jefes de equipo; cómo comprender y mejorar la dinámica de equipo; habilidades interpersonales –muy relacionado con el curso que le había dado, teóricamente, el coaching que contrataron.
Otro que le podía haber recomendado –todos del
IVAP–: Comunicar con eficacia. Objetivo: desarrollar las
técnicas más adecuadas para superar el miedo a hablar en
público y para poder afrontar con éxito esas situaciones de
su vida profesional, mostrándoles qué habilidades deben
adquirir y qué defectos deben evitar para poder llegar a comunicar con la mayor eficacia cuando tengan que hablar
en público –así nos hubiéramos evitado el ridículo de ayer
de «sólo vengo a hablar de motos», si hubiera hecho este
curso–. Y los contenidos: el miedo a hablar en público; las
partes del discurso; la oratoria; la correcta elección de las palabras; la comunicación no verbal; la apariencia física; la utilización de medios técnicos de apoyo.
Otro: Curso 1.286, Cursos de competencias interpersonales. Objetivos: crear relaciones de colaboración, compro-
Pàgina 9
miso y confianza en el ámbito administrativo; estimular la
inteligencia emocional –muy importante–; reducir el estrés,
manteniendo un equilibrio emocional y el entusiasmo frente a sus desafíos; colaborar y negociar en la identificación
de intereses comunes. Contenido: liderazgo, predisposición
para asumir el rol de líder; trabajo en equipo y motivación;
impacto de influencia y generación de redes; habilidades en
la negociación, y habilidades en la comunicación. Dura
cuarenta y cinco horas.
Otro: Inteligencia emocional y habilidades directivas.
Objetivo: entrenamiento para el desarrollo de las propias
competencias emocionales para la obtención de los resultados en el desarrollo de sus funciones directivas. Competencias personales, toma de conciencia y valoración de uno
mismo, confianza y seguridad; autorregulación de las emociones –esto es muy importante–, asumir responsabilidades
y flexibilidad para afrontar el cambio. Un curso, en este
caso, de…, creo que eran veinte horas.
Otro curso, el 203: Técnicas para hablar delante del público con éxito.
Pues, mire, si es que hay muchos. Mire, tiene uno ahora
que hacen en noviembre, que le han cambiado el título porque con lo de coaching había dado muchas vueltas y, entonces, han cambiado en la página web. Antes era: Coaching, corporativo de proyectos, y ahora lo han cambiado
por lo de Entrenamiento, corporativo de proyectos.. Pero el
contenido no lo han cambiado y es el mismo, ¿no? Entonces, es aprender de forma práctica a liderar proyectos, etcétera. Éste lo van a hacer ahora.
Señor García Ribot, es que esto es una broma. Es que
usted no tenía que haberse hoy prestado a esta historia que
se ha prestado. Yo lo entiendo. Y, mire, y hasta… ¿Qué
quiere que le diga?
Pero, bueno, ya que usted es el secretario de la cosa y
aunque usted… Usted debe de hablar, me imagino, con los
secretarios autonómicos, se deben de reunir en las comisiones éstas delegadas que tienen –se deben de reunir, pienso
yo– y hablan, dígale usted a la señora Esther Pastor, que es
secretaria autonómica como usted y colega suyo, que, por
favor, no vuelvan a contratar otro coaching, que los tiene
usted, que en el IVAP hacen cursos, que todo esto que le he
sacado son cursos del IVAP a desarrollar en el año 2013 dirigidos, en este caso, para funcionarios del grupo A1. Los
tienen también de menor duración para funcionarios del
grupo C, porque está muy bien que todos tengan ese tema.
¿Y sabe usted cuáles son las diferencias básicas entre
los cursos del IVAP que da, que son mucho más baratos,
evidentemente, que el curso que daba la empresa contratada? ¿Sabe usted cuáles son las diferencias básicas? Prácticamente ninguna, sólo que aquél nos costaba veinte mil euros –que ya veremos, a ver al final quién los ha pagado– o,
podía haber hecho estos cursos en el IVAP con los que, evidentemente, nos hubiéramos ahorrado un dinero importante
y el gran líder presidente, pues, podía perfectamente haber
hecho esos cursos sin que tuviese eso ningún gasto.
Pero no ha confiado en el IVAP, no ha confiado en usted,
señor García Ribot. Hágaselo ver. Hágase ver esta historia. No
ha confiado en que ustedes podían darle ese material. Habrá
dicho que, bueno, que estos son temas menores; vamos a pagarlo a lo grande porque, como esto es así, vamos a pagar a lo
grande; lo que no paga nadie en España lo vamos a pagar nosotros. Eso es lo que ha optado el señor Fabra.
Y, por tanto, desde nuestro punto de vista, se podría haber ahorrado usted la comparecencia. Y, insisto, dígale que
haga esos cursos a través, en este caso, del IVAP.
Señor García Ribot, me imagino que usted no habrá
contratado ni se habrá dejado sugerir contratar para realizar
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
cursos a la empresa que ha resuelto el contrato con La Generalitat, me imagino.
Señor Ribot, ¿usted sabe si el señor Fabra, al final, ha hecho el curso a título personal y lo ha pagado? Porque, si lo ha
hecho y lo ha pagado, demanden a quien le haya dado el curso
porque resultado cero. Estas cosas… Lo digo así porque… Lo
podíamos decir de otra manera, pero más clarito no se puede
decir. No ha habido nunca nadie tan incompetente…, que
efectivamente podía hacer los cursos que hizo el señor Jensen
y, probablemente, no darían resultado.
Por tanto, para acabar esta primera intervención, el
IVAP tiene cursos que puede desarrollar el presidente.
Por tanto, esos cursos, por favor, denle una plaza y que
lo haga en el IVAP. Le he leído seis o siete cursos que,
todos interrelacionados, si saca rendimiento y progresa
adecuadamente –como les decían a los niños en su momento–, desde luego, igual se puede sacar algo de provecho; difícil va a ser, ¡eh! Eso pondrá a prueba los profesores que usted contrate.
Muchas gracias.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Rubio.
Té la paraula l’il·lustre diputat senyor Ignasi Blanco,
d’Esquerra Unida.
El senyor Blanco Giner:
Mire, senyor García Ribot, açò és una presa de pèl i jo i
el meu grup, a diferència de qui ens ha precedit i amb la
mateixa educació, no anem a participar d’esta història.
Es demana una compareixença per a explicar els cursos
a membres del Consell, i ve vosté a contar-nos una altra
cosa que pot ser molt interessant, però que no ha parlat
vosté dels cursos dels membres del Consell. I ja està bé, de
veres, ja està bé. (Veus)
Els membres del Consell que haurien de rebre..., el primer curso que haurien de rebre és un curs de democràcia
parlamentària per a respectar el Reglament de Les Corts,
respectar els drets de l’oposició i, en el fons, els drets del
poble valencià a que es tinguen en compte les iniciatives
que presentem, directament.
Ja és habitual que els consellers no vullguen aparéixer
per ací. El senyor Ciscar és qui no vol mai comparéixer davant els diputats i les diputades. Quan se li demana en ple
–que no pot delegar–, resulta que sempre està ocupat i la
seua agenda no li ha permés acudir a cap ple des del 12 de
juny. I, quan se demana en comissió, sempre ho delega en
un secretari autonòmic que, a petició pròpia, curiosament
pocs dies abans que es faça la convocatòria de la comissió,
segurament avisat pel president de la comissió que és del
seu partit, demana comparéixer. Però és que, en este cas, si
havera vingut una altra persona diferent de la sol·licitada
per a explicar el mateix tema, podríem participar d’este
paripé.
Però és que ve vosté a contar-nos una altra cosa, molt interessant, però que és una altra cosa. Així és que jo no tinc res a
preguntar-li. Si vosté no té res a dir sobre el que li hem demanat que vinga a explicar, jo no tinc res a preguntar.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Il·lustre diputada senyora Mireia Mollà, del Grup Parlamentari Compromís, té la paraula.
Pàgina 10
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyor García Ribot, la veritat és que, com comprendrà,
ens molesta i molt este paripé. No és nou. El senyor Ciscar no
ha vingut mai a les peticions de compareixença que hem fet,
mai, mai. I, de fet, l’altre dia, quan va vindre a comparéixer
–obligadament, clar– per a explicar els pressupostos de la seua
secció, doncs, ens va mostrar el poc interés que té i el poc respecte que té no solament al parlament valencià, sinó als ciutadans i ciutadanes, obviant fins i tot una part dels seus pressupostos tan important com els de Radiotelevisió Valenciana i
volent negar informació al respecte, en una situació
d’anormalitat que estem vivint, sense precedents.
Jo, què vol que li diga? Ja que està vosté, ací vaig a
preguntar-li. Vosté, el 4 de novembre de 2013, quan té la
inquietud de petició pròpia per a vindre a explicar els
cursos de formació que fan a l’administració pública,
¿per què li ve eixe dia eixa motivació i eixa necessitat
d’explicar-se? Vull dir..., no sé. ¿O algú el va cridar i li
va dir: «Substituïx el senyor Ciscar del marró que té
d’anar a donar la cara»? No sé.
Vull dir, ¿li va vindre una inspiració per a dedicar
quatre minutets a explicar que estan estudiant ampliar
l’horitzó en la formació de l’administració? Vull dir,
¿algú s’alça un bon dia i diu: «Oi!, és que tinc una inquietud d’explicar a les Corts Valencianes la formació
que estem estudiant per a l’administració pública.»? És
això el que li succeïx? És això el que li succeïx? És això
a què dediquen vostés el temps? Perquè jo supose que
vosté tindrà molt més treball que, de sobte, alçar-se un
dia i tindre la inquietud imperiosa de vindre a contar-nos
una història que no se sap molt bé per a què i de què
aprofita, si no és per a estalviar-li el paripé o la vergonya al senyor Ciscar de vindre a estes Corts i donar explicacions d’una cosa...; que vosté diu: «Quiero dejar clarísimo que no se ha pagado un euro público al coaching
del señor presidente.» Això esperem, eh!, això esperem.
Però vostés no poden evitar..., i ho haurien d’assumir. I, si
li toca a vosté el paperot, diga vosté per què hagueren de donar
marxa enrere. ¿És possible avui arrancar-li que la decisió que
això se pagara en diners públics no va ser encertada, per molt
que s’anava a multiplicar per cinc-cents la productivitat i el lideratge del senyor president? Perquè si un ha de donar marxa
enrere, amb tanta opinió al respecte de quan bo és formar els
líders, com Pilar Gómez-Acebo o Norma Bernad, etcètera,
serà per alguna cosa; i és perquè estes senyores, que no crec
que tinguen moltes ganes d’estar en boca seua en una compareixença com esta, no parlen que estos cursos de lideratge hagen que pagar-se de diners públics. ¿O en quina part del seu
discurs, les seues opinions, diuen estes senyores que
l’administració pública, els diners de tots els valencians i valencianes, han d’estar al servei del coaching o de la falta de lideratge del president Fabra?
I, mire, jo crec que sí que ho ha fet. Jo crec que sí que
ho ha fet, perquè el coaching era expert en amor i el senyor
Fabra ens va sorprendre diguent que el finançament autonòmic ho anava a resoldre acostándose con Montoro. El
que passa que no va entendre molt bé això del lideratge en
amor i tot això, sap?, que era una cosa fraternal i ell ho va
dur al terreny més carnal, no?
I, clar, l’assumpte és: en eixa relació carnal que esperava, nosaltres tots confiàvem que era per a obtindre un finançament autonòmic, no perquè mos la colaren –el senyor
Montoro– i li exigira que tancaren Radiotelevisió Valenciana. És a dir, que mos la clavaren per tots els costat. I qui
vullga entendre-ho, que ho entenga, val?, aixina de clar.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
I, per tant, ja que està vosté ací tan interessat en explicar
estos cursos de liderazgo del personal en la cúspide, desde
el vértice hasta la base de los servidores públicos, jo vull
preguntar-li: en estos cursos, senyor García Ribot, ¿quants
membres del Consell s’han inscrit en estos cursos? De tots
estos que hi ha i dels que esperen fer, ¿quants membres del
Consell s’hi han inscrit?, que, de fet, s’inscriuen en una
web, no?, està el formulari en la web, etcètera. ¿Quants
membres del Consell s’han inscrit en estos cursos? ¿Quants
secretaris autonòmics s’han inscrit en estos cursos? No
anar allí, seure’s, fer la xerradeta als funcionaris –«Estamos
aquí inaugurando el curso de no sé qué...»; mire, paripés
els justos, no?– com a estudiants de base? Quants? Tindrà
estadístiques, no? Perquè, home!, un tindre la inspiració per
a explicar-se i no vindre amb els noms concrets dels secretaris autonòmics i membres del Consell que s’han inscrit en
estos cursos... Dic jo.
Ja que estem, anem a vore si hi ha algun membre del
Consell, efectivament, interessadíssim en multiplicar per
cinc-cents la seua formació i la seua capacitat de lideratge i
estratègica per a afrontar, efectivament, el que està sent un
caos absolut en la gestió del govern valencià.
Res més.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Senyora Mollà, la presidència vol fer-li observar, només
per ajudar-la a que isca de l’error, que en este punt no hi ha
ninguna petició de compareixença del senyor vicepresident del
Consell, el senyor Ciscar. El Grup Socialista demana que
comparega el cap de gabinet del president de La Generalitat.
Com vosté ho ha repetit diverses voltes, només per a
ajudar-la a que isca de l’error.
Té la paraula l’il·lustre diputat...
La senyora Mollà Herrera:
Moltes gràcies, senyor president, per treure-mos de
l’error.
El senyor president:
Moltes gràcies. Gràcies a vosté.
La senyora Mollà Herrera:
De tant en tant, també podria treure de l’error els membres del seu grup parlamentari.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Té la paraula ara l’il·lustre diputat senyor Eduardo Ovejero, del Grup Parlamentari Popular.
El senyor Ovejero Adelantado:
Muchas gracias, señor presidente.
Señor secretario, señor García, hoy comparece ante esta
comisión para sustanciar la petición del Grupo Socialista,
(veus) que la pide no para averiguar si desde junio de 2011,
como figura en el enunciado, si se han realizado cursos de
formación dirigidos hacia algún miembro del Consell, sino
para tratar de seguir incidiendo, con su ladina y artera actitud, en una crítica hacia la figura del presidente de La Ge-
Pàgina 11
neralitat, el presidente de todos los valencianos, como todos hoy aquí hemos escuchado.
No les interesa lo más mínimo si algún alto directivo del
Consell ha recibido cursos de especialización. (La senyora
Mollà, amb el micròfon desconnectat, diu: «¿Cómo que
no? Lo acabamos de preguntar.»)
El senyor president:
Senyora Mollà, per favor.
El senyor Ovejero Adelantado:
Ellos querrían seguir intentando menospreciar a nuestro presidente si hubiera utilizado un equipo de personas o
una persona para fortalecer, que no enseñar, tal como se
hace en otros gobiernos nacionales y extranjeros, los principios de actuación para mejorar e incentivar de, entre
otras cuestiones, la transformación de la cultura pública,
esa renovación que en estos momentos que vivimos es
conveniente se acelere por diversos motivos, pero yo la
considero esencial para que con su desarrollo se señale y
se evidencie a todos los que viven y utilizan la política
como la solución para sus cuestiones –las propias– olvidando que en ella se está para servir a los demás y no para
servirse de ella.
Coincidirá conmigo que es una necesidad para cualquier
individuo desarrollar sus cualidades, desarrollar sus cualidades, y cabe exigírselo mucho más si de ellos depende el
bienestar de otras personas pues el liderazgo es la fortaleza
de las propias convicciones, la capacidad de soportar los
golpes y de la energía para promover una idea.
Usted como responsable, entre otros, del departamento
del Consell que debe velar porque las personas de la administración, sean cargos selectos, designados o nombrados
con criterios políticos, respondan de forma eficaz a las necesidades y demandas que plantea día a día la sociedad, ha
querido comparecer a petición propia para, en su exposición, explicar la conveniencia de seguir realizando cursos
como hasta ahora y, así, que todo servidor público ofrezca a
la ciudadanía valenciana la mejor respuesta por su preparación especializada y actual.
Señor García, siga sin dudar las peticiones de nuestro
presidente generando cursos para nuestros servidores públicos –le gusta hasta a la oposición–. Dicen que los líderes
sobresalientes salen de su camino para potenciar la autoestima de su personal, pues si las personas creen en sí mismas es increíble lo que pueden lograr y así podrán dar la
mejor respuesta a las necesidades sociales del día a día a
las valencianas y valencianos.
Desde el Partido Popular siempre hemos intentando mejorar las actitudes innatas de nuestros miembros, otros partidos no, incluso despreciando y desoyendo –como usted ha
puesto de manifiesto– las recomendaciones de sus gurús de
cabecera; prefirieron –y siguen por lo visto– actuar con
protestas antes que con auctoritas, emanada ésta de una superación de las cualidades personales y así les va.
Como no están preparados, cuando el azar les entrega el
gobierno hunden con su ineptitud a España. Prueba evidente
ha sido la experiencia sufrida con el anterior presidente que, o
no asistió a cursos de gobernanza, y, si los hizo, poco los aprovechó. Y cuando están en la oposición tan solo saben hacer
–para llamar la atención– actuaciones como las de hoy, difamando, incluso, chisteando y murmurando.
Yo les rogaría, ya que hoy hablamos de formación, leyesen algunos de los presentes lo que decía hace ya más
de 300 años –y sigue gozando de plena vigencia– Balta-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
sar Gracián en El arte de la prudencia. Y decía: «El que
intenta difamar y ser ingenioso a costa de los demás, al
final se convierte en odioso; al que murmura, al final se
le aborrece; y aunque algunas veces las personas normales debatan con ellos será más por entretenimiento que
por estima.»
Hoy, aquí, en esta comisión –y por desgracia en casi todas
las comisiones y plenos– los populares venimos cumpliendo la última frase de ese pensamiento poco más o
menos a rajatabla, tan solo yo cambiaría la palabra entretenimiento por cortesía y responsabilidad parlamentaria.
Muchas gracias.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Ovejero.
Té la paraula, ara, el senyor García Ribot. ¡Ai!, perdó,
¿què volia? ¡Ah!
Té la paraula el senyor García Ribot.
El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública:
Muchas gracias, presidente.
Señor Rubio, usted, que yo lo tengo por persona culta
y conocedor de la administración pública (veus), sí, sí,
aparte, ha hecho un alarde de erudición de cursos del
IVAP, etcétera, etcétera, debe saber que estos cursos van
dirigidos a los funcionarios, no a los altos cargos ni designación.
Precisamente, precisamente por eso, señora Mollà, he
venido a exponerles estos planes que estamos intentando
desarrollar, no cuántos se han podido inscribir porque estos planes solo están, hasta el día de hoy, posibilitados
para los funcionarios… (La senyora Mollà Herrera intervé amb el micròfon desconnectat)
El senyor president:
Senyora Mollà, per favor.
Perdone, un moment, senyor García Ribot.
Senyora Mollà, a vosté li molesta enormement quan
vosté està intervenint i algú parla.
Doncs, per favor, aplique’s… Respecte la intervenció
del senyor García Ribot.
El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública:
La he escuchado con mucha atención, además. Sabe
que estos cursos, a día de hoy, solo son posibles para los
funcionarios.
Pero le acabo de decir que, al igual que el INAP, estamos intentando desarrollar los mismos procesos, con el
mismo procedimiento de selección y con contenidos igual
o similares adaptados a nuestra realidad política de la Comunidad Valenciana.
Pero, además, señor Rubio, usted que ha incidido –yo
pensaba que usted no iba a entrar ahí, me ha sorprendido
incomprensiblemente–, hablar ustedes de «liderazgo»
cuando en los últimos días, en este estado, todas las pantallas, todos los medios de comunicación de lo que están hablando es del liderazgo precisamente de su partido y lo
están cuestionando sus propios compañeros, pues yo creo
que esto… (Veus) Ya, me parece muy bien,… (veus)
El senyor president:
Per favor, senyories, ¡per favor!
Pàgina 12
El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública:
…pero es que no sé, yo no conozco tanta abundancia de
información al respecto de crisis de liderazgo salvo la de
ustedes. Yo no quería entrar en esa materia, es usted el que
me provoca diciendo no sé qué historia. La verdad incuestionable es toda esta semana que llevamos de apariciones,
telediarios, de todos los órdenes, de todos los medios y de
todas las editoriales.
Usted también me ha hablado si hubiera, si habría…
Eso es pretérito imperfecto, si hubiera, si hubiese; yo le
he hablado en presente de indicativo. Y le hablo a usted
personalmente, señor Rubio, porque usted en pregunta
parlamentaria ya preguntó por esta cuestión y se le fue enviado un documento –que tengo aquí– de un D barrado
–que creo que no lo pondrá en cuestión– que concluye un
contrato como ha sido éste, eliminando todo el presupuesto de gasto referente a dicho curso y que, además, señora
Mollà, no he visto ninguna referencia a los temas amorosos en dicho curso –como usted ha sacado a colación de
forma impropia– sino que se llama Curso de formación en
estrategias de márquetin político y liderazgo; lo contrario
es confundir a la población, y la población, al final, lo
único que tiene que saber, puesto que nosotros somos los
representantes, ustedes en Las Cortes y yo en el gobierno,
es que este curso no ha costado un euro a la ciudadanía
valenciana, que este curso no ha sido sufragado con presupuestos públicos. (La senyora Mollà Herrera intervé
amb el micròfon desconnectat)
El senyor president:
Senyoria, per favor.
El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública:
Por lo tanto, creo concluyente, y si alguien de ustedes
tiene alguna duda puede consultar el expediente para que
así lo ratifiquen con sus propios ojos.
Creo que al señor Blanco me gustaría contestarle, aunque usted no quería participar, pero como también le tengo
mucho aprecio, le diré que sí que he hablado de cursos, y
solo he hablado de uno porque no existen otros. Consultados los órganos administrativos donde se puede recabar la
información de si han existido o no cursos a costa, porque a
usted lo que le interesará es si ha sido costa del erario público, pues le tengo que decir que no, que no.
Y le diría más cosas pero como no quiere usted hablar
conmigo.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor García Ribot.
Pel Grup Parlamentari Socialista, el senyor Rubio té la
paraula.
El senyor Rubio Martínez:
Gracias, presidente.
Gracias, señor Ribot.
Muy brevemente, dos o tres cositas porque me ha dejado… Dice, «pueden ustedes consultar el expediente.» Si lo
hemos pedido tres veces y ¡nunca nos lo han dado! (El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública diu: «Ya
le confirmo yo que sí.») ¡No!, usted confirma pues, mire, lo
voy a pedir hoy.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
El senyor president:
Señor Ribot,…
El senyor Rubio Martínez:
Mire, lo único que me han dado del expediente –y se lo
voy a enseñar para que vea usted que le dicho que no–, era
la hoja que usted me ha enseñando, ¿eh?, la misma hoja
que usted me ha enseñado, y un informe de la directora general de coordinación institucional diciendo que, efectivamente, por mutuo acuerdo se ha rescindido.
¡Oiga!, ¡si yo lo que quiero es el expediente! Y ya que
usted dice que nos lo va a dar, ¿sabe lo que más me interesa
del expediente? La motivación de la contratación, quiero
saber por qué lo contrataron. Eso es lo que de verdad me
interesa del expediente. ¡Sí!, usted sabe que en un expediente de contratación tiene que haber un informe motivando el porqué se contrata eso y no otra cosa, no un concurso
de bailes regionales. (Rialles) Por tanto, desde ese punto de
vista es lo que me interesa.
Usted dice, «pueden consultar el expediente». Tres veces
lo he pedido y tres veces me lo han negado como la canción.
Por tanto, desde ese punto de vista, si usted –ahora lo ha dicho– se compromete, perfecto porque se lo voy a pedir nada
más salga usted de aquí, se lo pediré al vicepresidente. ¡Claro!,
lo que pasa es que el vicepresidente no sé si habla con su conseller y, entonces, ya no sé si entre ellos se interrelacionan o si,
al final, es la secretaria de coordinación la que tiene que hablar
del tema. Por tanto, se lo pediré.
Dice usted, «¡oiga!», porque ha contestado… No, pero
si es que lo del señor éste que había contratado el señor Fabra es que está en todos los periódicos, es que son los directores de comunicación que hablan del curso, y de los periódicos le voy a decir un periódico nada sospechoso, me
refiero a Las Provincias, no querrá usted que sea un periódico tal, y dice: «¡Hombre!, Javier, el director, especializado en enseñar la maestría del amor, en despertar la grandeza de las personas, en renovar su parte física mental y
espiritual, un entrenador que te dará el control definitivo de
ti mismo, convirtiendo tu vida en una apasionante experiencia llena de vitalidad.» ¡Joder!, con perdón. ¡Oiga! ¡Si
lo dice el señor Quirós! ¡No lo digo yo! ¿Cómo viene usted
a decirnos que encima…? ¡Oiga!, si se lo han tomado a cachondeo los medios de comunicación o es realmente el tipo
de curso que hizo. Yo no lo sé porque como no he visto el
expediente, no sé si el curso era o no era.
Me dice usted, «mire, los cursos del IVAP son para funcionarios», pero nada impide que puedan ir ¡los consellers o los
directores generales! ¡Nada impide que puedan ir! ¡Nada!
Tercera cuestión, señor García Ribot, ¿ha habido más
cursos para miembros del Consell desde junio del 2011?
¿Sí o no? Yo entiendo de sus palabras que no, que no ha
habido ningún curso. ¡Perfecto! Por tanto, desde ese punto
de vista solo ha habido uno. Resulta que el líder de todos
los líderes es el que necesita el curso, y resulta que, luego,
van y le suspenden el curso. Pues ¡estamos mal!
Y usted mismo en su intervención ha querido decir,
¡oiga!, que me mezclamos. ¡No!, si no mezclamos las cosas, si lo que yo he leído no tiene más mérito que ir a la página web del IVAP y sacar lo que dicen ahí. Si es que esto
es de la página web del IVAP, señor García Ribot, no me lo
he inventado yo, no me lo he inventado. Y usted sabe que
ahí había cursos que perfectamente podría desarrollar el
señor presidente Fabra.
Si piensan que es muy fuerte que empiece con un curso
de titulación A1, que empiece por el grupo C, que ¡también
Pàgina 13
hay!, y poquito a poquito vaya subiendo, que no pasa nada,
¡hombre! (Rialles) Porque hay una cuestión que usted ha
dicho, «ustedes, los socialistas, no quiero hablar de eso,
discuten de liderazgos», ¡claro!, es que nosotros los elegimos, ustedes los ponen a dedo. (La senyora Mollà Herrera
diu: «¡Ahí estamos!)
Esa es la cuestión diferencial y, como antes no se sabe,
como los melones, que hasta que no se abre no se sabe si
son buenos o malos, pues ese es el problema, y aquí han
abierto y se han encontrado que no era muy bueno.
Por tanto, no entremos en esa batalla que yo no quiero entrar por ahí. Si usted piensa que hay que entrar, tenemos más
ocasiones para entrar, pero no seré yo quien inicie ese tema.
Por tanto, señor García Ribot, yo –insisto– le agradezco
que haya venido, no sé por qué ha venido, también podíamos haber quedado un día a tomar un café y hubiera sido
exactamente lo mismo, quizá más provechoso, me gusta
también que haya tenido usted este ramalazo en noviembre
porque esto está pedido desde agosto, y que en noviembre
haya visto usted la luz y haya dicho, «no, no, voy a explicarle los cursos», que no nos ha explicado más que los temas, y, al final, su conclusión es que «vengo para decirles a
los señores diputados que ningún miembro del Consell ha
realizado ningún curso de dirección». Pues, ¡perfecto! ¡Ya
lo sabíamos! Nos lo imaginamos, que ninguno lo había hecho. ¡Sí! ¡No! ¡Perfecto! Si me parece bien.
Pero hay una cuestión, señor Ribot,… (veus)
El senyor presidente:
Por favor,…
El senyor Rubio Martínez:
…es que usted –y acabo con esto–, usted no tuvo nada
que ver con la contratación. Mire, se lo voy a poner fácil,
usted no tuvo nada que ver con la contratación de ese curso, señor Ribot. Yo lo hago a usted más inteligente, usted
hubiera dicho, «no lo hagáis por ahí, utilizad estos del
IVAP, lo vamos a hacer de otra manera».
Usted ha venido hoy aquí y le toca bailar con la más fea,
pero usted no tenía nada que ver, ¡nada! Mire, se lo voy a decir en su descargo, nada que ver con ese curso de formación,
no pintaron bola, porque usted lo hubiera dicho de otra manera –me imagino–, porque lo hubieran hecho de otra forma.
Por tanto, yo le agradezco que haya venido aquí y le
digo que llamen a este señor porque a lo mejor conviene
que hagan, también, este tipo de cursos en el IVAP; La maestría del amor, un curso magnífico. Sin duda, puede sacar
el personal unos resultados muy buenos.
Gracias.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Rubio.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Senyor García Ribot, vosté mateix diu que ha vingut ací
a explicar cursos de funcionaris i no cursos per a membres
del Consell. Però és que ¿vosté sap que el punt 3 és la compareixença del cap de gabinet del president de La Generalitat per a informar sobre els cursos de formació d’alts directius impartits a membres del Consell de La Generalitat? A
membres del Consell, no a funcionaris de l’administració
del Consell. Vosté entén eixa diferència perfectament.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
El que no podem entendre nosaltres –ho entenem massa
bé– és per què vosté fa una setmana demana comparéixer a
petició pròpia, s’acumula eixa petició de compareixença,
per part de la mesa d’esta comissió, a la compareixença que
demanava el Partit Socialista que no té res a vore. Efectivament, ¡no té res a vore!, vosté ho ha dit, «es que yo no he
venido a hablar de eso»; ja, però és que havíem demanat
això. Aleshores és una presa de pèl monumental.
I a mi l’única pregunta que se m’acudiria és si passen
vostés vergonya quan han de fer estes martingales; si vosté
passa vergonya quan ha de vindre ací a fer este paperot; si
el president i la secretària de la mesa de la comissió passen
vergonya quan han d’acumular dos compareixences que no
tenen res a vore; i si els diputats i diputades del PP passen
vergonya quan fan les recomanacions que fan respecte a estos temes.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Jo vullc recordar, senyor Blanco, que l’acumulació s’ha
fet en la Junta de Síndics i el seu grup no s’ha oposat.
Té la paraula la senyora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president.
Senyor García Ribot, doncs, mire, la primera pregunta
és que m’agradaria saber l’article concret de la normativa
de l’IVAP que prohibix o nega la possibilitat dels membres del Consell, secretaris autonòmics, directors generals, a poder acudir a estos cursos que porta desenvolupant l’IVAP.
Perquè, clar, mire, que vosté vinga ací a dir, «¡oigan!,
ustedes saben que esto ha sido para funcionarios». I, ara,
com resulta que Fabra ha quedat com la Xata, perquè volia
un coaching, li hem hagut de retirar..., ara se mos ha ocorregut que és es que estem molt faltats de lideratge en el
Consell en general, doncs, anem a clavar-los en l’IVAP i
anem a dir que també van a ser per al personal en la cúspide, en el vértice. ¿En quin moment el personal en la cúspide i el vértice no podia per normativa acudir a eixos cursos? M’agradaria saber l’article concret. Ho dic perquè si
no, estalvie’s la broma. Atorgue-mos esta intel·ligència que
encara que els coste, la tenim, ¿eh?
Aleshores, m’agradaria saber l’article concret, ¿val?,
senyor García Ribot, i aixina mos entendrem. I si no, el que
vosté ha dit no té ningun sentit. I, per tant, m’agradaria saber fins a quin punt s’han interessat fins ara, membres del
Consell i secretaris autonòmics en fer estos cursos i vosté
els ha hagut de dir: «No, ustedes saben que esto es para
funcionarios.» ¿Val? Comencem aixina, ja que ha vingut,
perquè encara no sé què el va inspirar el 4 de novembre a
vindre. Supose a donar-me estes dades que són interessantíssimes. No, aquí, a fer un paperot. ¿No volia preguntes, compareixença, compartint inquietuds? Per tant, eixa
seria la primera, aixina d’entrada.
No m’ha dit exactament la senyora Pilar Gómez-Acebo
i Normal Bernad en les seues declaracions fins a quin punt
diuen que eixos cursos de lideratge tan positius per a la
política els haurien d’assumir amb els diners públics. Perquè si no, mire, estalvie’s pronunciar el seu nom. Perquè no
crec que vosté haja de posar ací dos noms per a amagar-se
darrere d’estes senyores per les seues opinions, quan en les
seues declaracions mai han dit que estos cursos deuen ser
assumits pels diners públics.
Pàgina 14
Clar que tot el món coincidix que la formació és positiva, la formació en màrqueting polític, lideratge i tal, però
és que de normal, ¿sap què és el que fan les organitzacions
polítiques normals, honestes, sensates i que no s’aprofiten
dels diners públics? Doncs si poden, s’ho paguen. S’ho paguen dels diners que tenen, de gestió. No ho fan a través
dels diners de la Generalitat valenciana.
Aleshores, m’agradaria saber fins a quin punt troba
vosté experts i líders d’organitzacions com estes que diguen que això, a més, s’ha d’assumir dels diners públics.
Ja que estem, anem un poquet més enllà, a vore qui és
l’il·luminat... Perquè ja ho han dit, els mitjans de comunicació li van acolorar la cara, els directors dels periòdics, de tots els colors, ¿sap?, perquè aquí el ventall, tremend.
Després diu: «No engañen ustedes, que este señor, lo
del amor…» ¿Com que no? Però anem a vore, que este
senyor la publicitat que se feia de si mateix..., i no sé,
vostés, ¿on el van trobar? ¿O és que el van cridar i li van
dir: «Mire, este es amiguito de alguien.»? Supose que mirarien les seues credencials, el seu currículum, la seua
web, i en la seua web diu «experto en la escuela de maestría del amor».
I, escolte, tot el món vam pensar que allò de Montoro i
acostarse era que ell no havia entés que allò de l’amor en
estes coses és més fraternal i més..., ¿sap?, una cosa sentimental, d’estes que no se toquen, l’amor eixe que no toques i tal, que és mental. ¡Però no! O siga, Fabra, que és
que deu ser molt pla en les explicacions que li haja donat
el coaching, diu, «no, pues me acuesto con Montoro»,
clar. Diu, bé, si encara haguera sigut per a treure allò del
finançament, però perquè te la claven, i te demanen i
t’exigisquen tancar Radiotelevisió Valenciana, doncs
home, no sé jo esto de la maestría del amor si Fabra ho
ha entés o no ho ha entés molt bé. (Veus)
I acabaria preguntant-li...
El senyor president:
Per favor, senyories, guarden silenci.
La senyora Mollà Herrera:
Sí, no sé, se veu que estes coses..., s’ho estan imaginant,
¿veritat? Jo crec que s’ho estan imaginant i per això els entra... la història.
M’agradaria preguntar-li a més, ja que vosté diu que tot
el que s’ha fet en l’IVAP fins ara és sols per a funcionaris, i
que me dirà segur la normativa i l’article que prohibix que
siguen per a las personas en la cúspide y la vértice de la
administración, m’ho va a dir segur, m’agradaria saber en
quin punt vosté reflexiona en un moment donat que se facen cursos que amplien el seu punt de mira des dels funcionaris a esta cúspide.
¿No és massa casualitat que siga per a justificar i no
vullguen assumir que allò del coaching era una cosa que
efectivament anava en un aprofitament personal del senyor
Fabra pagat amb diners públics i no tenia ninguna raó de
ser? ¿És per a donar-li d’alguna manera cèdula de credibilitat a esta mesura que era del tot ridícula i malbaratadora
dels nostres recursos públics?
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Mollà.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
I ja per acabar i per temps màxim de cinc minuts, té la
paraula el senyor García Ribot.
Pàgina 15
ha preguntado que si había más cursos, y yo he contestado
que «no», que eso… Sí, sí, si había más cursos, que esto
era no sé qué…
El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública:
Muchas gracias, presidente.
Mire, señora Mollà, no sabía yo que la administración
general del estado estaba a mi disposición para cambiar y
poner mi discurso encima de la mesa. (Veus) Porque el 25
de julio de 2013 el INAP que, como usted sabe, o debe saber, pertenece al…
El senyor president:
¡Per favor, senyories! ¡Respecten la intervenció!
El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública:
...Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas,
convoca por primera vez la resolución de este curso de liderazgo público para los altos cargos. (Veus) ¡Ah! Claro,
ya...
...que no, que no, que no hay más cursos.
Y el curso este de no sé qué historia que dice la señora
Mollà tiene un nombre, se llama «Curso de formación en
estrategias de márquetin político y liderazgo», nada que ver
con todo lo que usted ha descrito.
Señor Rubio, será para mí un placer tomarme un café
con usted, porque seguro que será muy productivo, para hablar de estas y de otras muchísimas cosas. Encantado.
Por lo demás, creo que no hay duda, no tenemos duda
que cualquiera que esté en la «cúspide» de las organizaciones…, pero yo lo he dicho sin tonillo. Lo he dicho por situar (veus) un elemento…
El senyor president:
El senyor president:
El senyor president:
Per favor, senyories.
El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública:
¡Senyora Mollà! Respecte, per favor.
Per favor, senyora Mollà.
El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública:
El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública:
...ya es mucha imaginación pensar que el INAP ha hecho
todo esto para que yo pueda comparecer hoy ante usted.
Por lo demás, lamento mucho su exposición, porque yo
cuando quiero ir al teatro, pues voy, me pago la entrada y
voy al teatro. Porque lo que usted… (veus) lo que usted…
…de situación, ubicación vértice-base. Por eso lo he dicho. No lo he dicho con el soniquete que dice usted. Lo he
dicho a nivel geométrico. Pero bien, eso, a lo mejor, no
todo el mundo lo entiende.
En la cúspide de las administraciones públicas creo
que es fundamental, necesario…, y no lo digo yo, lo dicen
todos los expertos del mundo occidental, y probablemente de otros continentes, pero yo ahí ya… (veus) bien,
están de acuerdo en que las personas que tienen grandes responsabilidades deben tener una formación y entrenamiento
especial, porque, además, la biología, la biología del ser humano no es lineal y necesita un entrenamiento permanente.
Y dicho lo cual, ustedes saben que los deportistas de
alto rendimiento no van a ningún sitio sin su entrenador. Si
además quieren más ejemplos, dentro del mundo del arte,
los grandes cantantes de ópera no van a ningún sitio sin su
entrenador y su foniatra. Con lo cual convendremos que un
alto cargo del estado también necesita un entrenamiento.
Por lo tanto, está plenamente justificado.
Y para concluir, acepto su café, señor Rubio.
Muchas gracias. (Veus)
El senyor president:
¡Senyories, per favor, guarden silenci!
El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública:
...ha hecho es una actuación... (veus)
El senyor president:
¡Respecten la intervenció! ¡Senyora Mollà!
El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública:
...lo que usted ha hecho es una actuación teatral fuera de
tono...
El senyor president:
El senyor president:
¡Senyora Mollà!
El senyor secretari autonòmic d’Administració Pública:
...fuera de tono y que a mí, personalmente, no me resulta agradable cuando menos.
Señor Ignacio Blanco, con usted, que normalmente me
entiendo bien y nos comunicamos bien, o esta vez no me he
explicado yo, o usted, levantándose y sentándose, no me
ha entendido, porque está claro que el INAP hace los cursos para funcionarios, para funcionarios.
Y además le he dicho…, y usted ha preguntado, en estas
interrupciones continuas que ha efectuado ha preguntado…
Moltes gràcies, senyor García Ribot.
Senyories, estem en sessió. Senyories, per favor, respecten la comissió.
Suspenem per mig minut per a donar l’entrada a la
nova...
Ara sí, senyora Oltra.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Senyories, es reprén la sessió, gràcies.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
Compareixença de la consellera de Benestar Social,
que fa la secretària autonòmica d’Autonomia Personal
i Dependència, senyora Manuela García Reboll,
per a explicar els contactes de La Generalitat
amb Sedesa i les empreses del grup, sol·licitada
pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 62.479), a la qual
s’acumula la sol·licitada pel Grup Parlamentari Socialista
per a informar sobre les declaracions efectuades
en seu judicial pel senyor Luis Bárcenas sobre
el suposat pagment de 200.000 euros del senyor Cotino
al Partit Popular, fet que podia estar relacionat
amb adjudicacions de La Generalitat
a Sedesa al llarg dels últims anys
(RE número 63.336),
i la sol·licitada per la secretària autonòmica
d’Autonomia Personal i Dependència, a petició pròpia,
per a informar sobre la relació contractual
de la Conselleria de Benestar Social amb les empreses
del sector de majors i dependents
(RE número 64.444)
El senyor president:
Passem al punt 4.
Donem al benvinguda a la senyora secretària autonòmica d’Autonomia Personal i Dependència, senyora Manuela
García Reboll.
I el punt que es tracta el punt 4 és: compareixença de la
consellera de Benestar Social per a explicar els contractes
de La Generalitat amb Sedesa i les empreses del grup,
sol·licitada pel Grup Parlamentari Compromís, en primer
lloc, que s’acumula a la compareixença d’un membre del
Consell per a informar sobre les declaracions efectuades en
seu judicial pel senyor Luis Bárcenas sobre el suposat pagament de 200.000 euros del senyor Cotino al Partit Popular, fet que podria estar relacionat amb adjudicacions de La
Generalitat al grup empresarial Sedesa (inintel·ligible) ... al
llarg dels últims anys, sol·licitada pel Grup Parlamentari
Socialista. I, per últim, compareixença, a petició pròpia,
acumulada a les dos anteriors, de la secretària autonòmica
d’Autonomia Personal i Dependència per a informar sobre
la relació contractual de la Conselleria de Benestar Social
amb les empreses del sector de majors i dependents,
sol·licitada a petició pròpia.
Ja, explicada l’acumulació, li donem la paraula a la
senyora secretària autonòmica senyora Manuela García
Reboll perquè faça la seua intervenció. Té la paraula.
La senyora secretària autonòmica d’Autonomia Personal i Dependència:
Gràcies, senyor president.
Senyores i senyors diputats.
Amb relació a la pregunta formulada pel Grup Parlamentari Compromís i consultats els arxius de la Conselleria
de Benestar Social, no existix informació relativa a contractes formalitzats amb la mercantil Sedesa. No tenim
constància de les empreses que constitueixen el mencionat
grup empresarial.
Respecte a la segona pregunta, no és en absolut competència d’esta secretaria autonòmica, sobretot quan li acabe d’informar que no tenim..., al Grup Parlamentari Socialista, que no tenim ninguna relació amb el grup
parlamentari..., perdó, amb la mercantil Sedesa.
Respecte a la compareixença a petició pròpia, dir-los
que l’augment de l’esperança de vida i el nombre de perso-
Pàgina 16
nes majors reflectix el triomf dels sistemes de protecció social i els avanços sanitaris que caracteritzen el nostre estat
de benestar, augmentant amb això no sols els anys de vida,
sinó també la seua qualitat. Per esta raó les persones majors
constitueixen un dels grups socials que precisen d’una
atenció específica.
L’objectiu primordial de l’atenció als majors de la Conselleria de Benestar Social s’emmarca en dos línies actualment clarament definides.
Per un costat, el foment de l’envelliment actiu i saludable, promovent la vida sana, l’exercici físic, la participació
i el voluntariat dirigits bàsicament a la prevenció de la situació de dependència.
D’un altre, l’atenció integral als majors més vulnerables, de mode molt particular, quan per la seua situació de
dependència salut, soledat o absència de família, precisen
d’una atenció sociosanitària amb recursos professionalitzats com els centres de dia i residencials, així com tots
aquells que els faciliten la seua autonomia i permanència
en el seu entorn social i familiar garantint la cobertura de
les seues necessitats bàsiques.
La cartera de servicis de la Conselleria de Benestar Social
per a complir amb dos objectius s’oferix per mitjà d’una ampla xarxa de servicis i centres professionalitzats, algun d’ells
de titularitat pública i altres per mitjà de relació contractual
amb empreses privades o per mitjà de subvenció a empreses
sense ànim de lucre o de titularitat municipal.
Pel que fa al foment de la participació social i la promoció de l’envelliment actiu, per al compliment del dit
objectiu es duen a terme activitats en els 34 centres
d’especialitats d’atenció a majors, els CEAM. Tots ells de
titularitat pública amb un pressupost de 10 milions
d’euros, dels quals els contractes existents es referixen a
aquells d’atenció preventiva especialitzada que es presten
en estos centres i que arriba a un import de 3.473.418 euros. I els centres integrals de majors, CIM, de titularitat
municipal, amb els quals no tenim ninguna relació contractual.
Per un altre costat tenim registrada una ampla xarxa de 464
associacions de majors sense ànim de lucre, els quals reben finançament per mitjà de l’orde anual de la Conselleria de Benestar Social, amb cap d’ells hi ha relació contractual.
Seguint amb la cartera de servicis orientats a fomentar
l’envelliment actiu, la Conselleria de Benestar Social des de
fa molts anys oferix distints programes d’oci, temps lliure i
promoció de la salut, els quals es gestionen per mitjà de relació contractual amb diferents empreses. Així els nostres majors es beneficien del programa de termalisme social, el de
vacacions socials «Coneix la teua comunitat» o el de «No
estés solo en Navidad», amb un pressupost global de 2,7 milions d’euros per a més de 28.000 persones majors.
Estos programes, a més del benefici que suposen per a ells,
són una excel·lent manera de donar a conèixer la nostra comunitat, així com de fomentar el turisme d’interior i l’ocupació
dels sectors servicis en zones principalment rurals.
Respecte a les persones majors dependents i/o socialment més vulnerables, en els últims anys s’han consolidat i
garantit els servicis per a millorar la qualitat de vida dels
majors en el seus domicilis, facilitant i promovent la seua
autonomia personal en les seues diferents modalitats: teleassistència domiciliària, menjar a casa, major a casa i telèfon del major. S’ha mantingut, per tant, el compromís de
continuar prestant serveis públics essencial mantenint la
qualitat de vida dels mateixos.
Per això, la nostra conselleria contracta a diferents empreses del sector, sent el nostre pressupost de 3.310.000 euros per a «Menjar a casa», 4.000 usuaris en 290 municipis;
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
1.115.156 euros per a «Major a casa», 540 beneficiaris en
41 municipis.
En el cas del «Telèfon del major» s’engloba dins del
call center de Serveis Socials, que des de maig de 2013
presta l’Institut Valencià d’Acció Social amb els seus propis professionals.
Actualment es considera que la qualitat de vida de les
persones majors s’incrementa quan estes poden satisfer les
seves necessitats bàsiques en el seu entorn familiar i social,
però és un fet que determinades situacions no poden desenrotllar-se en este àmbit i és necessari disposar d’altres alternatives, com són els centres residencials i centres de dia
que els conferix una atenció de qualitat més professional.
La Comunitat Valenciana compta amb 27.079 places residencials autoritzades i 5.544 places de centres de dia. Del
total de places existents, actualment existeixen 15.485 places residencials i 1.560 de centres de dia, que estan finançades amb fons públics, a través dels diversos sistemes
operats per la conselleria. Així, el nombre total de places
residencials finançades amb recursos públics representa el
55,56% de les existents. Amb relació als centres de dia, les
places finançades públicament suposa el 27,27.
Permeten-me que els recorde que, al marge d’estes places, en virtut de l’aplicació de la llei de dependència, els
usuaris poden rebre, si així ho sol·liciten, la prestació vinculada al servei que poden utilitzar en qualsevol centre de
lliure elecció sense ser de la xarxa de finançament públic.
En el marc del sistema d’autonomia i atenció a la dependència de la Comunitat Valenciana es consideren integrats en la xarxa de centres i serveis públics i concertats els
següents centres, els quals constitueixen l’oferta de recursos públics. Són cinc, cinc tipologies: centre i serveis públics de titularitat de l’administració de La Generalitat;
centres i serveis públics de titularitat municipal; centres i
serveis privats concertats; centres del Pla d’accessibilitat
social, i centres i serveis privats d’entitats sense ànim de lucre que estiguen majoritàriament subvencionats per la conselleria o participen del programa de finançament de places, d’acord amb les ordes anuals de subvencions.
Dins dels centres de titularitat pública podem distingir
dos modalitats, depenent de com són gestionats: gestió directa amb el personal propi de La Generalitat, sense perjudici de l’externalització de determinat servei general, amb
els qual també tenim, lògicament, relació contractual: neteja, bugaderia, seguretat, etcètera; i aquells de gestió indirecta per una empresa d’un contracte de servei integral. La
vinculació contractual s’estableix actualment amb 13 empreses del sector, bàsicament quasi tots són contractes a
quatre anys, i el pressupost destinat a estos contractes és de
54 milions d’euros.
Respecte al Pla d’accessibilitat social, la quarta modalitat
de centres residencials i de dia, la relació contractual s’establix
amb onze empreses, remuntant-se el contracte al concurs publicat en el document oficial de La Generalitat valenciana el 8
de febrer de 2001, per a la construcció i explotació de centres
residencials de les distintes zones gerontològiques de la comunitat, i els diferents contractes derivats de l’acord de 31
d’octubre de 2008, subscrit amb les empreses adjudicatàries
per a implementar el nombre de places després de l’entrada en
vigor de la llei de dependència.
Les places emmarcades en el Pla d’accessibilitat social
suposen el 30,26 de les places finançades amb fons públics
i el 6,47 dels centres de dia. La quantia anual del contracte
amb les empreses d’accessibilitat social és de 48 milions
d’euros, la qual cosa suposa el 65% del preu de les places,
perquè l’usuari també té aportació.
En definitiva, senyories, la direcció d’acció social i ma-
Pàgina 17
jors comptarà en el 2014 d’un pressupost de 261 milions
d’euros, un 0,55 més que enguany, dels quals es destinaran
per a la gestió del programa «Centro de personas mayores», un total de 194 milions d’euros, la qual cosa suposa
un increment del 0,69.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora García Reboll.
Atenent l’ordre de sol·licitud de les compareixences, intervé en primer lloc la il·lustre diputada senyora Mònica
Oltra, pel Grup Parlamentari Compromís.
Té la paraula, senyora Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyor president.
Mire, senyora García, ja sé que és habitual que vostés
vinguin ací amb la seua chulería, perquè el que ha fet
vosté ací hui és un acte de chulería, se traguen, amb eixa
chulería, se traguen les consignes de la FAES i intenten
negociar-nos ací la seua vacuïtat.
Ja estem acostumats que vostés utilitzen en frau de
llei la figura de l’acumulació. Perquè vosté no pot vindre
ací a hablar de su libro, quan hi ha acumulades dues
compareixences que volen parlar d’una cosa molt concreta. I en concret la de Compromís parlava dels contractes de La Generalitat amb Sedesa i les empreses del
Grup Sedesa. I vosté ve ací i diu «no me consta, no me
consta». Ve com Ana Mato i es troba un Jaguar en el garatge i no le consta. I me diu a més que vosté no coneix
les empreses del grup de Sedesa. Doncs mire, molt mal.
Molt mal! Perquè Sedesa és en part propietària de Gerocentros del Mediterráneo, i això vosté ho hauria de saber
com a secretària autonòmica. Que ha contractat amb la
Conselleria de Benestar Social places de residència per a
persones dependents i que a més ha eixit molt afavorida
en algunes decisions que va prendre el conseller, el senyor Cotino, amb precisament les empreses de la seua
família. I és això del que volíem que vosté mos contara
hui ací, vosté no, la consellera.
Però damunt vostés vénen ací a fer la petició pròpia perquè els consellers i conselleres no s’atrevixen a donar la
cara. I vénen vosté, igual que el seu antecessor, que intuïxc
pel final de la compareixença que he pogut vore, que ha fet
el mateix que vosté, vindre ací a traure pit i a dir pa chulo
chulo mi pirulo o para lo que me queda de estar en el convento... No sé quina de les dos és. Però en qualsevol cas
açò és un parlament. I vostés no poden vindre ací amb eixa
actitud, en frau de llei, a riure’s, a burlar-se dels diputats
d’esta cambra, perquè quan fan això s’estan rient dels representants del poble. M’entén vosté?
En compte de tant de coaching, a la millor haurien de
tindre vostés un poquet de dret polític i dret constitucional
als seus cursos de formació. I saber què és el que vosté ha
de vindre ací a fer. I saber ubicar-se. I ser educats. Que són
vostés prou maleducats.
Jo m’he afartat de demanar-los contractes que vostés se
neguen a donar-mos. Jo tinc ací tota la sèrie de peticions de
documentació que contesten amb un enllaç genèric de contractes pel qual no se pot accedir a un concret si no se té el
número de contracte i el número d’expedient, que vostés
òbviament no faciliten. Eixe enllaç genèric és inservible.
Quan l’hem tornat a demanar, mos diuen que no podem demanar dos vegades la mateixa documentació, malgrat que
el Reglament de Les Corts –que el president d’esta comis-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
sió se’l coneix molt bé– parla que l’enllaç ha de ser específic, quan se contesta en un enllaç a una petició de documentació específic a l’argumentació que s’ha demanat.
Si vostés no tenen res a ocultar, per què no ens donen
els contractes? Si vostés no tenen res a ocultar, per què ve
vosté ací hui a parlar-nos de les coses que no li hem preguntat i que, òbviament, no són objecte d’esta compareixença? I que vosté utilitza per a emmascarar el que estem
parlant. I estem parlant d’empreses de la família del senyor
Cotino beneficiades amb diners públics i que això després
ha tornat en forma de finançament il·legal al Partit Popular,
que és objecte de la compareixença que li ha demanat el representant del Partit Socialista.
I estes dos compareixences estan relacionades. Perquè
els diners que es van desviar a Sedesa i el grup d’empreses
vinculades a Sedesa, en este cas Gerocentros del Mediterráneo, després van tornar en dinerets per a finançar
il·legalment les campanyes electorals del Partit Popular,
partit que sustenta el govern que vosté està representant. I
d’això és del que volem que es parle ací, perquè això preocupa els ciutadans. Als ciutadans els preocupa que el senyor Cotino reconega a més en la compareixença a porta
tancada, això sí, a porta tancada... Però, clar, això de quedar-li poc en el convent a alguns fa que hi hagen moltes filtracions, veritat?
Aleshores que este senyor reconega que ell ha beneficiat
les empreses, el que passa és que ell ja no estava en
l’empresa, que ell va vendre les accions. Que açò és irrisori. Açò passa en Estats Units o en qualsevol país civilitzat
de la Unió Europea i és un escàndol! Que un conseller estiga beneficiant, un mes després d’haver venut les accions, a
les empreses de la seua família, amb una ampliació que els
va suposar facturar 40 milions en 2009, quan en 2006 facturaven 11 milions. Van quadruplicar la facturació amb el
senyor Cotino al front. Jo vull que vosté me parle d’això,
senyora García. És que jo no sé qui és Sedesa! Doncs prepare’s les compareixences! Que tenen vostés temps de preparar-se-les, eh! Que esta compareixença ja fa temps que la
vam demanar. Preparen-se les coses.
Com que vosté no sap què és? Vosté no ha vist açò? Isqué
una pàgina sencera en El Mundo. Vosté açò no ho ha vist? No
s’ho ha llegit? Sí que s’ho ha llegit! Aleshores per què diu que
no sap res. En què quedem? Ignora vosté? Ignora? Què és el
que ha dit ací? ¿Que no le consta? O ho sap i no li dóna la
gana parlar d’açò? O burla el parlament? O ignora vosté els
fets o se burla del parlament. Això ho haurà de fiar vosté on
vol ficar el llindar de la seua moralitat. Això és una qüestió
seua, personal. Això ja ho farà vosté.
Però vosté ací haurà d’explicar el que volem saber els
membres de l’oposició. Perquè és el que volen saber els
ciutadans, és el que està en els mitjans de comunicació.
És el que va a provocar una declaració a porta tancada
del president d’estes Corts, perquè ací hi ha molta porqueria, senyora García.
Víctimes col·laterals? La dependència i els dependents.
Clar que sí! Perquè mentre el senyor Cotino agranava pa sa
casa els diners públics, situava esta comunitat en la cua
d’atenció a dependència, en la cua, any rere any, en el món
deficient, en el zero en gestió de l’autonomia personal i les
ajudes a la dependència. Perquè estava ocupat desviant els
diners a les seues empreses i els seus familiars.
I açò ho sabem que la vinculació seguia, perquè les filtracions, efectivament, quan un vaixell s’afona les filtracions cada vegada són més grans i hi ha treballadors de Sedesa que reconeixen que el senyor Cotino encara venent les
accions estava allí dirigint i desviant els diners cap allà. I
això és de la seua conselleria! De la de la consellera! Per si
Pàgina 18
vosté ve ací a fer el paper que la consellera que no vol fer,
doncs haurà de sentir-se açò.
Vostés han heretat açò. Tindran responsabilitat. Hauran
de donar comptes, no? A vosté li sembla açò ètic? Un senyor
que va passar de la policia a la conselleria d’agricultura, a la
Conselleria de Benestar Social, i no ha fet més que beneficiar les empreses de la seua família, Sedesa Salut, en estos
anys que el senyor Cotino ha estat en el govern valencià,
amb obres i amb adjudicacions 800 milions d’euros, 800 milions d’euros. I part d’eixos 800 milions d’euros de la seua
conselleria.
Sense comptar allò de Bancaixa, i els préstecs i les línies
de crèdit aprovades, amb el risc que va suposar saber que no
s’anaven a tornar els diners, línies de crèdit perquè pogueren
fer les seues pilotes, les pilotes financeres, la mentida de la
situació dels balanços. És a dir, han afonat la dependència,
han afonat les caixes. Això sí, han finançat el Partit Popular,
presumptament. Almenys això és el que diu Bárcenas en la
declaració que va fer l’última volta que va comparéixer davant el jutge. I ¿vosté ve ací a dir que no té constància i que
no tenen relació amb tot açò? ¿I ve ací a burlar-se, a fer-se la
chula, quan vosté el que deuria és estar morta de vergonya,
suposant que la tingueren, suposant que la tingueren?
El senyor president:
Gràcies, senyora Oltra.
El Grup Socialista també ha demanat la compareixença.
Per tant, correspon intervindre ara a l’il·lustre diputat senyor
José Manuel Sánchez Asencio.
Té la paraula, senyor Sánchez.
El senyor Sánchez Asencio:
Muchas gracias, señor presidente.
En primer lugar, quisiera dar la bienvenida nuevamente
a la secretaria autonómica, la señora Nela García, por comparecer nuevamente ante las peticiones del Grupo Parlamentario Socialista. Y digo «nuevamente» porque aunque
no es a usted a quien le hemos solicitado la comparecencia,
como viene siendo habitual, es usted quien comparece.
Y vaya por delante que desde mi grupo no tenemos absolutamente nada en contra de su persona, pero sí que quiero dejar patente que, una vez más, y así se ha visto, la
envían a usted para que comparezca, aunque no es a usted a
quien le corresponde dar la cara en este tema.
Nuevamente, y aunque desde los grupos de la oposición
hemos solicitado la comparecencia de la consellera de Bienestar Social o, en su defecto, de un miembro del Consell,
una vez más, y ya nos tienen acostumbrados y cansados, la
señora consellera prefiere no dar la cara y la envía a usted
para que intente sacarle las castañas del fuego.
Señora García, ¿me quiere usted decir en qué momento
de su primera intervención ha hecho la más mínima referencia a cualquier, a cualquier contenido sobre la solicitud
de comparecencia de este grupo parlamentario? Se lo recuerdo. No sé si usted se ha leído el orden del día o si sus
funcionarios han tenido a bien pasarle la documentación.
El Grupo Parlamentario Socialista ha solicitado la comparecencia de un miembro del Consell para informar de las
declaraciones efectuadas en sede judicial por el señor Luis
Bárcenas sobre el supuesto pago de 200.000 euros del
señor Cotino y que este hecho podría estar relacionado con
las adjudicaciones de La Generalitat al grupo empresarial
Sedesa en los últimos años. ¿Me quiere usted decir en qué
momento ha hecho usted referencia a cualquier cuestión referente a la comparecencia que hemos solicitado?
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
Pero, claro, lo que usted ha venido a hacer aquí –y se lo
han dicho, y yo coincido totalmente– es una tomadura de
pelo. Ustedes se piensan que vienen aquí, hacen el paripé,
nos toman el pelo y cubren el expediente. Mire, ni siquiera
en un tema tan grave y tan importante como el que hoy nos
trae aquí, merece la pena la presencia de la consellera o
que un miembro del gobierno diese aquí la cara.
Y hecha esta primera aclaración, que por lo menos a mí
me parece de suma importancia, ya le digo que desde el
Grupo Socialista hemos solicitado esta comparecencia porque sin duda, a día de hoy, existen suficientes elementos
que ponen en tela de juicio las múltiples adjudicaciones millonarias que de manera reiterada se han venido efectuando
por parte de la Generalitat valenciana al grupo empresarial
Sedesa, Sedesa, que es un grupo empresarial, o a empresas
participadas por Sedesa a lo largo de los últimos años.
Durante estos últimos meses hemos escuchado en los
diferentes medios de comunicación como el que ha sido
durante los últimos años ex tesorero del Partido Popular ha
realizado diferentes declaraciones sobre la financiación de
su partido. Unas declaraciones a las que el Partido Popular
ha intentado restar credibilidad intentando descalificar en
todo momento, y de cualquier forma, tanto al señor Bárcenas como a los medios de comunicación que se han hecho
eco de las declaraciones y de los apuntes de la contabilidad
B de su partido.
Mire, desde la aparición de los famosos papeles de Bárcenas, el Partido Popular ha hecho el más absoluto de los
ridículos, y usted ha venido hoy aquí a seguir colaborando
en ese ridículo.
En primer lugar, ustedes negaron la autenticidad de dichos papeles al afirmar que eran copia de copia, que su autor los había realizado de seguido y ex profeso para utilizarlo contra ustedes. Seguidamente, intentaron amedrentar
a los medios de comunicación interponiendo querellas contra ellos por hacerse eco de la verdad. Y solo cuando se les
ha visto el plumero, cuando los propios peritos judiciales
han avalado la autenticidad de los mismos en un juicio recientemente celebrado en Toledo, ustedes caen del burro y,
para no seguir haciendo el ridículo, se han visto obligados a
retirar estas querellas.
Y ya que usted ha entrado, por lo menos, a hablar de residencias y de plazas de la tercera edad, mire, en lo que
hace referencia a las plazas para personas mayores dependientes en residencias, le he de decir que desde el principio
la conselleria no decidió apostar ni adoptar ninguna medida contra aquellas empresas que se dedicaron a utilizar a
las personas dependientes.
Y le digo que desde el Grupo Socialista ya les advertimos en su momento que no se estaban realizando las cosas
de forma correcta y le hicimos ver que el señor Cotino modificó el contrato inicial sobre las plazas concertadas en el
año 2001. Un contrato por medio del cual se le garantizaba
a las empresas de la concertación por parte de esta administración un tercio del total de sus plazas.
Pero, además, no contento con esto, el señor Cotino, a la
sazón accionista con más del 38,7% de las acciones de Gerocentros en 2008, empresa participada por Sedesa, aunque
a usted no le suene, el señor Cotino en 2007 modificó las
cláusulas de ese concurso público y estableció la posibilidad de que los centros pudieran a partir de esa modificación concertar el cien por cien de sus plazas. Posibilitó,
además, que al mismo tiempo estos centros se convirtiesen
a partir de ese momento en centros concertados, saltándose
la ley de servicios sociales.
Señora secretaria autonómica, ¿quiere usted contestarme si el señor Cotino incurrió en incompatibilidad al modi-
Pàgina 19
ficar estas cláusulas en 2007, teniendo participación en empresas beneficiadas de ese procedimiento?
Como le he comentado, ustedes se saltaron incluso la
ley de servicios sociales, porque para ello omitieron el correspondiente proceso administrativo establecido para llevar a cabo el concierto. Un proceso que se realizó sin informe jurídico que avalase esta contratación y sin el
correspondiente informe de reserva de crédito para la concertación de más de 1.800 plazas.
Pero mire, los presuntos tratos de favor van incluso mucho
más lejos. Y le pido a usted que me explique cómo a pesar de
los reiterados incumplimientos en cláusula esenciales del pliego de condiciones, ustedes adjudicaron el 38% de esas residencias a empresas relacionadas con Sedesa.
A pesar de no disponer en algunos casos de los terrenos
necesarios, a pasar de no disponer de proyecto técnico, a
pesar de que como el pliego establecía que estas residencias debían estar en funcionamiento en un plazo máximo de
tres años, y eso a la luz de carecer de terrenos y de proyectos era del todo imposible, ustedes, el señor Blasco, concretamente, el mismo al que ahora ustedes premian incrementándole los recursos para ejercer como diputado
tránsfuga, ese, incrementó el plazo en seis meses más.
¿Resultado? El resultado fue que nueve empresas,
fuera de plazo, de Gerocentros, participada por Sedesa,
consiguieron entrar en la adjudicación y, finalmente, de
las 72 residencias, 29 fueron adjudicadas a Savia. Lo
digo por si no le suena, Savia, Gerocentros, Gesmed,
etcétera. No sé si le suenan.
¿Quiere usted responderme si ha existido o no trato de
favor hacia el grupo empresarial al que le hemos preguntado para que vengan ustedes a dar cuenta en esta comparecencia hoy aquí? ¿Y quiere usted respondernos a cambio de
qué se produjo ese presunto trato de favor?
Mire, yo sé que usted no lo va a decir, pero la verdad es
que ni falta nos hace, porque vista su comparecencia hoy aquí,
ni falta nos hace. Porque mire, aunque ustedes intentan ocultar
lo que es claro, los hechos son ya tan obvios que la verdad de
sus chanchullos acaba saliendo a la luz pública.
Mire, ya en el 2010 nuestro síndico, el señor Torres, les
advirtió en sede parlamentaria que el 40% de las plazas
pertenecían a dos empresas vinculadas al caso Gürtel, Sedesa y Ortiz e Hijos. En el 2010, hace ya tres años, se lo
decíamos porque ya nos parecía cuanto menos llamativo
que estas empresas resultasen beneficiarias de determinadas adjudicaciones por parte de la Generalitat valenciana.
Y no hemos sido nosotros. La brigada policial contra el
blanqueo de capitales en su informe desvela que el Partido
Popular de la Comunidad Valenciana ocultó al fisco 2,5 millones de euros en 2007 y terceros pagaron actos electorales
del Partido Popular en esta comunidad a través de Gürtel.
Ese mismo informe apunta que en 2008, Orange Market
prestó servicios al Partido Popular por importe de más de
1,7 millones de euros, pero tan solo cobró del Partido Popular 612.000 euros, siendo Sedesa, Ortiz y Facsa las empresas que presuntamente habrían aportado el resto.
Y además, fruto de la investigación judicial, y por eso le
hemos solicitado esta comparecencia hoy aquí, fruto de esa
investigación judicial y de la declaración ante el juez Ruz
del señor Bárcena, este identificó al señor Cotino como donante de 200.000 euros para pagar parte de los gastos de la
primera campaña de Mariano Rajoy en 2004. El señor Cotino que en 2002 era delegado del gobierno en esta comunidad cuando el señor Rajoy era miembro del gobierno. ¡Curioso! ¿No le parece?
Y así hemos llegado a fecha de hoy en la que se ha
conocido también el informe elaborado por la Agencia
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
Tributaria, en el que se demuestra bien a las claras lo
que le he dicho que era y es un clamor en esta comunidad, que según la Agencia Tributaria, no hay ya la menor de las dudas que el Partido Popular de la Comunidad
Valenciana se ha financiado ilegalmente en dos informes
remitidos al TSJ de esta comunidad. Y así lo señala el
propio informe de la Agencia Tributaria y añade que el
PP de esta comunidad cometió fraude en el pago del IVA
en grado de colaborador durante los ejercicios 2007 y
2008 por los servicios realizados y no facturados por la
sociedad de la trama Gürtel.
Ambos documentos, que se basan en la información aportada por la UDEF, están incorporados en las piezas 1 y 2 de la
investigación del caso Gürtel que se sigue en esta comunidad.
La primera de ellas afecta a la presenta financiación ilegal del
Partido Popular y la segunda es en la que se investigan los delitos de falsedad documental.
Y ahora, señora Nela García, si quiere usted, en su siguiente intervención, nos sigue hablando de las plazas
de mayores, de dependientes, que sin lugar a dudas son
muy interesantes, pero que no tienen absolutamente nada
que ver con la comparecencia que los grupos de la oposición les hemos solicitado hoy aquí.
Muchas gracias.
El senyor president:
Gràcies a vosté, senyor Sánchez.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Gràcies, senyor president.
La veritat és que vivim temps tristos, temps negres per a
la democràcia valenciana, perquè tenim un Consell que no
creu en el respecte a la legalitat, simplement el respecte a la
legalitat, l’Estatut d’autonomia, amb les lleis que el desenvolupen i en el Reglament de Les Corts, que establix com
funciona esta cambra.
Si els grups de l’oposició tenim la possibilitat de demanar compareixences de membres del Consell perquè donen
resposta a qüestions que són de la seua competència, el que
no ens agrada és que ens prenguen el pèl com ha passat ací
ja hui dos vegades.
La compareixença anterior era per a conèixer els cursos
de formació que s’impartien a membres del Consell, i ens
envien al secretari autonòmic d’administracions públiques a
parlar-nos dels cursos de formació que s’impartixen als funcionaris de l’administració del Consell. Era impossible substanciar la petició de compareixença del Grup Socialista. Impossible. Jo m’he negat a fer cap pregunta, perquè el tema
podia ser molt interessant, però no era l’objecte de la compareixença sol·licitada. I tot això perquè el Consell segurament
ha forçat a un secretari autonòmic, que no té res a veure, absolutament, amb el que es demanava, fa una setmana a demanar la compareixença a petició pròpia per a subvertir
l’ordre del dia, per a impedir l’exercici de la fiscalització del
govern que estava fent l’oposició en esta cambra.
I ara ve vosté a fer exactament el mateix. Hi han tres
compareixences: dos sol·licitades pels grups parlamentaris i
una per vosté a petició pròpia, que no és a petició pròpia,
que és induïda per no se sap quin conseller o consellera, si
la seua o el senyor Ciscar, per a subvertir una vegada més
l’ordre del dia i impedir la tasca de fiscalització al Consell
per part dels grups de l’oposició.
Perquè la primera compareixença que ha de substanciarse, encara que estiga acumulada…, vosté ha de vindre ací a
Pàgina 20
respondre al motiu de la compareixença que sol·licita el
Grup Compromís per a explicar els contractes de La Generalitat amb Sedesa i les empreses del grup. Només parlant
de Sedesa, ací tinc jo un llistat de les adjudicacions que estan publicades en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana des de l’any 1996 fins l’any 2010, a Sedesa, o a UTE
participades per Sedesa. En total, 1.869 milions d’euros,
vora 2.000 milions d’euros, a una empresa que és de la
família de qui ha sigut conseller en diverses conselleries,
ara és president de Les Corts i abans va ser delegat del govern i director general de la policia. Un mandamás del Partit Popular. Vora 2.000 milions d’euros.
Per cert, cap d’estos contractes amb la Conselleria de
Benestar Social, perquè eixa és una altra empresa, també
de la seua família. ¿Vosté ha parlat en algun moment
d’algun d’estos contractes? ¿Ha parlat vosté de Sedesa?
¿Ha citat eixe nom?
L’altra compareixença d’un membre del Consell era per
a informar sobre les declaracions efectuades pel senyor
Luis Bárcenas sobre el suposat pagament de 200.000 euros
del senyor Cotino al Partit Popular, en una data d’infaust
record, l’11 de març de 2004, quan es va produir precisament l’atemptat d’Atotxa. Eixe dia sembla que el senyor
Cotino que no tenia una altra cosa que fer sent delegat del
govern que ingressar 200.000 euros en el compte B del Partit Popular per a finançar la seua campanya electoral, presumptament.
¿Vosté ha parlat d’això? És que vosté ha de respondre a
esta compareixença. Vosté ve ací a parlar del que se suposa
que li interessa informar a Les Corts a petició pròpia –no sabem molt bé per què, ho imaginem–, però també a parlar dels
200.000 euros del senyor Cotino al Partit Popular. ¿Ha dit alguna cosa vosté? No és la primera vegada que ho veiem. Però
és que açò va de mal en pitjor. Està degenerant fins un punt la
democràcia parlamentària que no és ni reconeixible amb este
Partit Popular en el govern i en la presidència de Les Corts i
de les comissions corresponents. És directament impossible
complir la nostra funció de control al govern.
I jo, davant d’això, només puc fer-li dos preguntes. La
primera, en el temps que li queda, i té dos intervencions
més, la primera sense límit de temps, va vosté a substanciar les compareixences que se van demanar i que motiven la seua presència? Va a parlar vosté dels contractes
amb Sedesa i amb la resta d’empreses d’eixe grup? Va a
parlar vosté sobre la suposada donació del senyor Cotino
de 200.000 euros al Partit Popular o no? És l’única pregunta que li puc fer. Perquè respecte al que vosté ha contat, que és molt interessant, que correspon substanciar-ho
a la Comissió de Política Social i Ocupació, hui no
havíem de parlar.
Va a parlar vosté del que l’ha dut ací? Va a parlar vosté
del que els grups parlamentaris que han demanat les compareixences volen o no? És l’única pregunta. L’altra també
li l’he feta a l’anterior compareixent i és si els fa vergonya,
simplement per una qüestió personal. Jo tinc la curiositat
de saber si els fa vergonya fer este paperot.
Gràcies.
El senyor president:
Gràcies, senyor Blanco.
La il·lustre diputada senyora Angèlica Such, del Grup
Parlamentari Popular, té la paraula.
La senyora Such Ronda:
Gràcies, senyor president.
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
Señora García, buenos días y gracias por su comparecencia y por su explicación. Si bien es cierto que comparecer ante los grupos parlamentarios que ejercen la labor de
control al gobierno es obligación de quienes forman parte
del mismo, no por ello desde el Grupo Popular queremos
reconocerle su constante disposición y su costumbre de
trasladarnos una explicación clara y concisa de los temas
en los que le corresponde intervenir.
Usted ha solicitado comparecer a petición propia para hablar de la relación contractual de la conselleria con las empresas del sector de mayores y dependientes. Y eso es lo que usted acaba de hacer y, como le decía, con bastante claridad.
Señorías, la acumulación o no acumulación de las comparecencias se propone y se acuerda en la Junta de Síndics
donde todos los grupos estamos representado; acumulaciones que, dicho sea de paso, la propuesta de esas acumulaciones las conocen los grupos antes de acudir a cada una de
las juntas. A mí no me consta que en el caso que nos ocupa,
en la Junta de Síndics en la que se vio, y por lo menos en el
acta que refleja, haya habido ninguna oposición a las acumulaciones que hoy estamos viendo.
El señor Sánchez ha dicho textualmente que esta acumulación absolutamente nada tiene que ver con la propuesta por su grupo. Si absolutamente nada tiene que ver, es posible o no. Si se quería hablar de un tema concreto y
determinado es difícil entender que se haya aceptado la
acumulación con una solicitud como la suya en la que de
manera clara establece su voluntad de informarnos sobre
los centros de mayores y sobre la relación contractual de su
conselleria con las empresas que gestionan esos centros y
de las que usted tiene constancia.
Quizá sea el momento de plantearnos entre todos cómo
se desarrollan esas acumulaciones en otro foro, pero no a
base de inculpar al compareciente sobre si una acumulación se ha llevado a cabo o no y de qué manera se ha llevado a cabo, cuando no consta ningún tipo de puntualización
u oposición a las mismas.
En todo caso, señora García, le corresponde a usted gestionar una parte fundamental de la Conselleria de Bienestar
Social, una parte muy importante. No quiero decir con ello,
ni mucho menos, que en esa conselleria todo no sea de una
importancia vital, menores, jóvenes, mujeres, personas en
situación de exclusión o en riesgo de padecerlo, personas
con discapacidad, que ya corresponden a su secretaria autonómica, como mayores activos, enfermedad mental, dependencia, etcétera, es lo que le corresponde.
Gestiona usted, si no me equivoco, algo más del 80%
del presupuesto de la Conselleria de Bienestar Social. Y
eso es lo que de verdad me importa, porque de la gestión
eficaz de todo ello depende la respuesta que obtiene la
ciudadanía.
Cuando una familia necesita llevar a una persona a
una residencia o a un centro de atención diurna, en situaciones a veces esperadas por la evolución de esa persona,
tramitadas con la misma preocupación, pero quizás con
un poco más de sosiego que en los casos que en los que
de repente una persona, una familia, se encuentra con la
necesidad de una plaza residencia por cualquier circunstancia –me sale a referir el tema del accidente cerebral
por la cantidad, por el incremento en el porcentaje de las
personas que acuden a los centros por las consecuencias
de un ictus, en mayores y no en tan mayores– esas familias lo que demandan es una plaza. Y la demandan de
manera inminente. Quieren y tienen derecho a una respuesta a su angustia. Y además la demandan de la mejor
asistencia y la mejor calidad, porque es lo que les corresponde.
Pàgina 21
Y eso, señorías, es lo que le importa a la gente. Esa demanda, esa respuesta y esa necesidad de tener una plaza en la que
la persona que lo necesita la tenga. Pero además obtener esa
respuesta de manera pronta y acorde a sus necesidades.
Yo sé que se está haciendo. Tenemos una red residencial
de alta calidad, valorada así por el propio sector, por los
usuarios y por sus familiares. Y creo que se debe seguir en
esa línea de trabajo. Porque el esfuerzo que todos los valencianos han hecho a lo largo de estos años ha sido muy grande para que hoy podamos poner a su disposición esa red de
recursos a la que usted ha hecho referencia. Debemos tender a su mejora constante, volcando nuestro esfuerzo en dar
la mejor respuesta posible.
La labor del Grupo Popular, grupo mayoritario en estas
Cortes, es, como no, la de apoyo al gobierno, pero también
es la de impulso a la labor del gobierno. Por eso, desde el
Grupo Popular, aunque nos consta que el equipo que conforma la conselleria, formado por funcionarios y directivos, vuelcan ese esfuerzo para que los valencianos tengan
la más pronta y eficaz respuesta a sus necesidades, queremos instarles a continuar con esa labor.
El reto es establecer garantías de eficiencia en el gasto público social. La limitación de recursos conlleva a la necesidad
de priorizar de forma responsable las actuaciones. Hay que
ajustar esos recursos al cumplimiento de los objetivos prioritarios. Y hoy nos referimos, especialmente, a la calidad de vida
de quienes en situación de máxima vulnerabilidad precisan de
una plaza residencial o de atención diurna.
Es nuestra responsabilidad, a través de esas relaciones
contractuales con las empresas del sector a las que usted ha
hecho referencia, que se dé esa respuesta en las más altas
cuotas de calidad y de profesionalidad. Les instamos y en
ese cometido cuentan con el apoyo de nuestro grupo.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Such.
Per a contestar, té la paraula la senyora García Reboll.
La senyora secretària autonòmica d’Autonomia Personal i Dependència:
Gràcies, president.
Senyores i senyors diputats.
Anem a vore per on comence. Vull agrair totes les seves
intervencions, per suposat, algunes més constructives que
altres. I sobretot vull agrair el comentari que ha fet la representant del Grup Parlamentari Popular respecte a
l’acumulació de les compareixences. Precisament perquè és
un parlament, precisament perquè crec que la meua tasca és
donar totes les explicacions possibles, nosaltres havíem demanat explicar quines eren les nostres relacions contractuals de tot tipus. Tenim contractes amb moltes, moltes empreses, com crec que he explicat.
Jo no sóc o crec que no m’he comportat de forma maleducada, senyora diputada, crec que en tot moment he estat
en un to correcte, com intentaré estar sempre que comparega en esta cambra. Insistisc, precisament per ser un parlament, intentaré donar totes les explicacions possibles que
siguen de la meua competència.
Senyor diputat del Grup Parlamentari Socialista, sí que
he contestat a la seva pregunta. No és la meva competència
contestar sobre unes declaracions que ha fet una persona
que està en estos moments en la presó respecte a una altra.
Jo ja li he dit que no tinc res a dir, perquè no és la meua
competència, com a secretària autonòmica, per ser alt cà-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
rrec del govern valencià, encara que la consellera no estiga,
lamente defraudar-lo, però sóc un càrrec del govern valencià i puc comparéixer com aixina està estipulat.
Aleshores, jo he contestat que no és la meva competència respondre a la pregunta, com a membre del Consell,
que vostés demanàvem sobre les declaracions que ha fet
una persona, que actualment està en la presó i en declaració
sub iudice respecte a una altra. Mes encara, quan les declaracions estan fetes al voltant d’una empresa, que és Sedesa,
amb la qual nosaltres no tenim vinculació, com bé ha dit el
senyor Blanco, el diputat d’Esquerra Unida, de tots eixos
milions que té contractats durant molts anys el govern valencià amb l’empresa Sedesa, la Conselleria de Benestar
Social, com vosté ha dit i jo he contestat en la primera
compareixença, no tenim ninguna relació.
Clar que sé, senyora diputada, que Sedesa participa amb
moltes altres empreses. Però els recorde que la que vosté ha
fet relació i el diputat del Grup Parlamentari Socialista, Savia Gerocentros, clar que conec la vinculació en estes empreses. Però, òbviament, amb tot el ventall d’empreses que
tenim contractades, alguna ha de ser familiar d’algú.
En este cas no vull fer sorna, no vull provocar ninguna
relació. Però estes 11 empreses d’accessibilitat social, entre
les quals vostés han dit que té participació amb Sedesa o
Sedesa participació amb elles, jo no voldria traure el tema,
el que voldria explicar és tots els contractes que tenim.
Estes empreses que vosté han fet relació, que és la mateixa, que tenen participació en el Pla d’accessibilitat social, el contracte va ser publicat en el documento oficial
de la Generalitat valenciana res més que en 2001. I estes
11 empreses, en virtut d’una clàusula interpretada favorable o desfavorablement d’exclusivitat, quan entren en vigor, són 11 empreses adjudicatàries del concurs, van haver de fer una gran inversió per a construir un nombre de
places en tota la comunitat, algunes d’elles en llocs que
ningun empresari en el seu juí haguera invertit els seus diners. Eixes empreses i no altres van ser adjudicatàries
d’eixe concurs.
Què va passar després? Crec que el senyor Cotino, com
vosté bé ha dit, senyora diputada, ha donat explicacions
més que suficients sobre este tema. No és la Consellera de
Benestar Social, que ha heretat en el càrrec com altres al
senyor Cotino, la qui ha de donar explicacions sobre una
acusació personal particular. Nosaltres, la consellera de Benestar Social i jo, com a representant d’ella i delegada
d’ella, donarem totes les explicacions sobre els contractes
que en estos moments la Conselleria de Benestar Social té
en totes les empreses, en totes, absolutament en totes. Però,
malauradament, no li puc donar explicacions sobre Sedesa
perquè, reitere, no tenim ninguna relació contractual amb la
mercantil Sedesa.
Per què demanen, senyor Blanco, la compareixença
–vosté no, perquè no l’ha demanada– de la consellera de
Benestar Social si acaba de dir vosté que no tenim ninguna
relació? (Remors) Correcte.
Li contestaré a la segona pregunta. Clar que no tinc vergonya de comparéixer ací. Vergonya me van ensenyar els
meus majors, precisament, que vergonya és fer alguna cosa
roín. I li assegure que ninguna persona de la Conselleria de
Benestar Social té vergonya de comparéixer en esta cambra, precisament perquè no hem fet res roín, tot el contrari.
L’exercici que acabe de fer avui ho interpretaran vostés
com voldran i tindran la percepció que tindran, però és precisament de donar explicacions de tots els contractes que
tenim la Conselleria de Benestar Social amb totes les empreses, algunes de les quals són familiars d’alguns de nosaltres i algunes de les quals tenen relació amb l’empresa
Pàgina 22
Sedesa, segons vostés. Jo, reitere, no tenim ninguna vinculació personal amb l’empresa Sedesa.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora García Reboll.
Senyora Oltra, té la paraula per a rèplica.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyor president.
Mire, senyora García, veu com sí que podia parlar
d’alguna cosa. I, mire, tenen vostés una confusió i veig que
és generalitzada amb el tema de l’acumulació.
L’acumulació significa que en compte d’un tema se’n tracten dos o tres, depenent del que s’acumule, no que
s’anul·len els altres temes. Vostés utilitzen espúriament la
figura de l’acumulació. L’acumulació no vol dir que desapareix allò altre quan ve ací el secretari autonòmic a petició
pròpia a comparéixer per a que no vinga el conseller.
A mi me té igual que vinga vosté ací per a salvar-li el
papelón a la consellera. Bé. Però això no l’eximix a vosté
de parlar del que està demanat. Acumular no és anul·lar,
encara que tot acabe en -ar. A vore si anem ensenyant-mos
un poquet. A vosté no l’eximix de parlar d’això.
Protestem o no en qualsevol cas en la Junta de Síndics
mos té igual, perquè la majoria absoluta aplica les acumulacions com al Partit Popular li ve bé. Però acumular no
significa, insistisc, que vostés ja anul·len l’objecte d’esta
compareixença, que era precisament la contractació de Sedesa, que sí que tenen vostés relació contractual. No falte
vosté a la veritat. Perquè Sedesa és copropietària de Gerocentros del Mediterráneo i per això nosaltres vam especificar Sedesa i les empreses del seu grup.
I vostés tenen eixa informació mercantil, perquè quan
arriben les adjudicacions eixa informació mercantil ha
d’estar. No aplega allí el senyor Vicente Cotino i diu «aquí
estoy yo». No. Va amb els papers i en els papers del registre mercantil està tota la composició accionarial. Aixina és
que no falte vosté a la veritat o almenys no mos prenga per
idiotes als altres.
Vosté tot açò ho sap i ho sap perquè està en la premsa i
ho sap perquè està en el mateix partit on tot això s’està cuinant. Perquè açò, senyora Garcia, no és una qüestió, una
acusació personal o particular al senyor Cotino. Açò no és
el senyor Cotino que un dia se va tornar boig i vol fer rica
la seua família, que també, fer-se ric ell i la seua família,
que ja ho és, però volen ser més rics. Açò és que ha beneficiat al partit que vosté la posa ahí.
Vosté està ahí perquè ací hi ha hagut molts dinerets
que han eixit de les arques públiques i han tornat al Partit Popular que a vosté la posa ahí. Açò no és particular
ni personal. No se lleven vostés les puces de damunt,
que vosté també està ahí gràcies a això, vosté també està
ahí gràcies a que el senyor Cotino anà amb el sobre presuntamente, presuntamente.
I quan vosté diu que és que l’adjudicació se fa en
2001, encara amb govern del senyor Zaplana que, per
cert, li recorde mal que li sàpiga, que el senyor Zaplana
també és del Partit Popular, que a alguns se’ls ha oblidat a
vostés això, se fa en temps de Zaplana, efectivament. Però
els canvis que pugen quatre voltes els ingressos de Gerocentros i de Sedesa en la Conselleria de Benestar Socials
se fan amb el senyor Cotino de conseller. Això sí, un mes
abans havia venut les accions de Sedesa; havia venut les
accions després d’una operació de crèdit en Bancaixa per
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
a permetre eixe moviment especulatiu, eixe moviment fictici, i, de pas, va ajudar també, va coadjuvar a afonar el
sistema financer valencià.
Perquè és que ací vostés..., és com Anníbal, per on
han passat vostés ja no... Àtila, perdó –Anníbal també,
per on passava en els elefants creixia poca cosa–, però
vaja!, com Àtila, que no creix l’herba després de vostés.
Vostés ho han destruït tot.
Ens han situat a la cua en el tema de la dependència. No
és veritat que ací estigam molt contents. És mentida. Les
associacions de dependents estan molt calentes amb vostés,
perquè eixe és l’efecte col·lateral indesitjable que ha dut tot
això. Vostés han afonat les polítiques públiques de dependència perquè s’han dedicat a fer-se rics i a finançar
il·legalment, de manera presumpta, el partit que la posa a
vosté ahí. I d’això és del que volem parlar, i d’això és del
que vostés són responsables i han de vindre ací a donar la
cara, ara que s’està sabent tot perquè tenen vostés més filtracions que el Titanic. Tot açò són filtracions que vénen
del seu partit, no se pense, eh!
Que vosté diga açò de 2001, és el mateix que va declarar el senyor Cotino. Es veu que li escriuen el mateix discurs. Així és que no se desvincule vosté, quan qui li fa a
vosté el discurset és el mateix que li l’ha fet al senyor Cotino. Estan vostés en el mateix vaixell. Vosté i el senyor Cotino i la consellera, que hui no ha comparegut, estan en el
mateix vaixell. El problema que vostés tenen és que eixe
vaixell és el Titanic.
El senyor president:
Gràcies, senyora Oltra.
Senyor Sánchez.
El senyor Sánchez Asencio:
Muchas gracias, señor presidente.
En primer lugar, me van a permitir que lamente la bochornosa explicación que, por parte del Partido Popular,
hemos escuchado de lo que aquí se ha visto y hemos sufrido los grupos de la oposición esta mañana.
Han hablado ustedes de acumulación, como si eso fuese
patente de corso para hacer lo que ustedes hacen, lo que les
da la gana…
El senyor president:
Senyor Sánchez, vosté està replicant a la senyora García
Reboll,…
El senyor Sánchez Asencio:
Sí, sí, sí, claro.
El senyor president:
…no al Grup Parlamentari Popular.
Per favor, a la qüestió.
El senyor Sánchez Asencio:
La señora García creo que es parte del Partido Popular,
todavía.
El senyor president:
No, no, no. Es secretària autonòmica.
Pàgina 23
El senyor Sánchez Asencio:
Vale.
El senyor president:
Així està aquí.
El senyor Sánchez Asencio:
En cualquier caso, ustedes, la señora secretaria autonómica ha hecho mención a la acumulación, como digo, al
igual que el Partido Popular. La secretaria autonómica ha
hecho mención a la acumulación, en el sentido de que ustedes hacen lo que les da la gana con las acumulaciones.
Y yo reitero lo que le he dicho. Usted ha hablado de
todo menos de lo que, desde el Partido Socialista y del resto de grupos de la oposición, le hemos solicitado. Y eso no
ha hecho nada más y nada menos que confirmar lo que
habíamos dicho sobre su comparecencia. A usted hoy, nuevamente, la envían aquí para cubrir el expediente. Y usted,
pues, viene aquí, trata de contarnos la película según le interesa a usted y al gobierno y carpetazo al asunto, y los grupos de la oposición que desaparezcan, si es posible.
Pero, mire, por cierto, no le he escuchado decir ni un
solo comentario a las preguntas que le he efectuado.
¿Existía o no informe de compatibilidad del señor Cotino
para dictar la orden 5 de diciembre de 2007, por medio de la
cual se convirtieron hasta entonces los centros de accesibilidad
en centros concertados? ¿Existía ese informe? Usted no me lo
ha contestado. Espero que ahora me lo conteste.
Pero, además, se lo vuelvo a repetir, nosotros no hemos
pedido en ningún momento que en esta comparecencia sea
la consellera de Bienestar Social o quien sea. Hemos solicitado un miembro del Consell porque nos interesaba y nos
sigue interesando cuál es el posicionamiento del Consell
sobre las declaraciones efectuadas por Luis Bárcenas sobre
el supuesto pago de 200.000 euros del señor Cotino relacionados con las millonarias contrataciones de La Generalitat –en ningún momento nuestra comparecencia dice que
sea de la Conselleria de Bienestar Social–, de La Generalitat con el grupo empresarial Sedesa, grupo empresarial. Y,
claro, usted viene aquí, nos habla de si hay contrataciones
por parte de la Conselleria de Bienestar Social o no las hay,
y se quedan tan panchos.
Pero, claro, le vuelvo a repetir, ¿piensa usted hablarnos,
como representante del gobierno, de los más de novecientos millones de adjudicaciones al consorcio de empresas
que constituyen Sedesa, además de las adjudicaciones que
desde la Conselleria de Bienestar Social se han hecho?
¿Piensa usted hablarnos, por ejemplo, de Terra Natura?
¿Va usted a contarnos, por ejemplo, que en 2009 la Sociedad Parques Temáticos firmó con Terra Natura –participada en el 12% por Sedesa– el uso de los terrenos a cambio
de un canon de 6,2 millones de euros y que ese canon en
ningún momento se le ha cobrado a Sedesa, y que ese canon se está repercutiendo exclusivamente con la entrega de
entradas a la Conselleria de Bienestar Social –a la Conselleria de Bienestar Social, a la que usted pertenece– y a la
conselleria de educación? ¿Va usted a hablarnos de eso, o
tampoco piensa hablarnos de eso?
¿Es usted consciente de ello? ¿Me quiere contestar, por
favor, dónde están esas entradas y cuántas entradas ha entregado el grupo empresarial –hasta entonces Sedesa– Terra
Natura a la Conselleria de Bienestar Social?
¿Va usted a hablarnos, por ejemplo, también, de las inspecciones técnicas de vehículos, cuando La Generalitat las priva-
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
tizó, a quién se las adjudicaron y por qué se revendió en 2004,
y por qué importe se revendieron esas adjudicaciones?
Mire, ¿no le resulta a usted llamativo que, por ejemplo,
Savia, entre 2006 y 2009 –se le ha dicho también esta
mañana aquí–, pasase a tener unos ingresos por parte de la
Generalitat valenciana de once millones de euros a más de
cuarenta millones?
Le vuelvo a repetir, ¿ha habido trato de favor, por parte
de la Generalitat valenciana a alguna empresa vinculada al
grupo empresarial Sedesa? Y, ¿a cambio de qué, señora secretaria autonómica?
¿A usted le parece normal que, con una investigación judicial en marcha, con informes que apuntan a una financiación
irregular por parte del Partido Popular, con ex miembros del
gobierno anterior y diputados actuales imputados, con declaraciones de donaciones de cantidades en B, nadie con responsabilidad máxima en el gobierno de La Generalitat venga hoy
aquí a dar la cara? ¿A usted le parece normal, después de la
petición de los grupos de la oposición?
Quiero que me responda a eso, señora secretaria autonómica.
El senyor president:
Gràcies, senyor Sánchez.
Senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Senyora secretària autonòmica, diu vosté que no passa vergonya perquè no ha fet res roín. I jo sent informar-la que sí
que ha fet una cosa roïna: vosté ha sigut l’instrument utilitzat
pel Partit Popular per a vulnerar els drets democràtics dels
grups parlamentaris que representen la ciutadania valenciana.
L’autoria intel·lectual de la maniobra segurament no és seua,
però vosté ha servit a eixe fi.
Potser no li semble mal o no li semble una cosa roïna això.
A mi sí, jo sí que passaria vergonya. Passaria vergonya si furtara, si participara en trames de corrupció, si finançara
il·legalment a un partit polític, si adjudicara contractes de manera irregular passaria vergonya. Però també passaria vergonya si estiguera impedint la funció de control al Consell, que
correspon als grups parlamentaris, perquè això és impedir el
funcionament correcte de la democràcia parlamentària i això
és el que hui vosté ha fet ací, li agrade o no. Jo passaria vergonya.
I tot això per a protegir el senyor Juan Cotino, el
capo d’una família política, el sector ultracristià del Partit Popular, i també el capo d’una família empresarial,
Sedesa i altre tipus de societats que han rebut milers de
milions d’euros en contractes de La Generalitat mentre
el senyor Juan Cotino ocupava diverses conselleries o
alts càrrecs en governs del Partit Popular.
No vol donar explicacions el senyor Cotino. I per això, per
exemple, no ha comparegut a porta oberta ací; ho va fer el 6
de setembre a porta tancada, la primera vegada en la història
que una compareixença es fa a porta tancada. El Partit Popular
es va negar a aprovar les peticions d’Esquerra Unida perquè
compareguera primer en la Diputació Permanent, durant el
mes d’agost, i després en esta mateixa comissió. El senyor Cotino no vol expressar-se, no vol explicar-se davant els mitjans
de comunicació, en una sessió que puga estar gravada i, per
tant, reproduïda.
I ara, quan altres grups de l’oposició demanen que vinga
un membre del Consell, vosté ve ací a fer el paperot d’impedir
que es parle d’allò que els grups volíem.
Pàgina 24
Però el senyor Cotino i la seua família sí que hauran de donar explicacions finalment davant la justícia. El senyor Vicente Cotino ja està imputat pel cas Gürtel. I, segurament prompte, a petició d’Izquierda Unida, que és acusació particular en la
querella del cas Bárcenas, haurà de també comparéixer com a
imputat en eixe megacàs de corrupció que demostra que durant més de vint anys el Partit Popular ha funcionat com una
organització criminal amb ànim de delinquir, de desviar recursos públics a constructores i a empreses que finançaven presumptament eixe partit. I el senyor Juan Cotino, probablement, malgrat la seua condició d’aforat, també acabe acudint
als tribunals a donar explicacions. Possiblement, fins i tot, algun dia s’assente en la banqueta dels acusats. I esperem, els
qui confiem en la justícia, que fins i tot acabe sent jutjat i condemnat.
I en tot eixe llarg recorregut, procel·lós, difícil, amb molts
entrebancs, hi haurà algunes persones que hauran jugat el paper que vosté ha jugat hui ací. No crec que siga per a estar orgullosa.
El senyor president:
Gràcies, senyor Blanco.
I ja per a concloure, i per temps màxim de cinc minuts,
té la paraula la senyora García Reboll.
La senyora secretària autonòmica d’Autonomia Personal i Dependència:
Vaig a ser molt breu perquè és evident que les meues
explicacions no els serviran per a satisfer el que vostés esperaven sentir avui.
No crec que trobe, senyor diputat del Grup Parlamentari
Socialista, ningun membre del Consell que es pronuncie
sobre unes paraules que en estos moments estan sub iudice,
de les declaracions d’una persona que estan sub iudice. I jo,
com a secretària autonòmica de benestar social no tinc absolutament res a dir respecte a una persona que en estos
moments està en la presó, diga el que diga.
I què més els puc contestar? Doncs que, senyora Oltra, si
jo estic ací no és perquè m’ha posat ni el senyor Cotino ni
ningú. És perquè pertanc a un partit o pertanc a una conselleria
en la qual han confiat en mi, perquè els valencians han votat el
govern actual. Per tant, no estic ací perquè ningú m’haja escrit
ningun discurs. I vaja per davant que, amb tots els meus
errors, me prepare personalment totes les compareixences i totes les preguntes. Espere que no es note massa, perquè això seria senyal que els meus assessors o tècnics no funcionen bé.
Però a mi em donen la documentació i jo l’elabore. I sí, me la
prepare molt, moltíssim, amb tots (inintel·ligible) ... en algunes
ocasions, però me les prepare.
Insistisc, no és que m’escriguen el discurs. No és que la
persona que escriu els discursos siga la mateixa del senyor
Cotino que la meua. És que és un concurs públic, publicat
en 2001, amb una clàusula d’exclusivitat, insistisc, millor o
pitjor interpretada... De fet, hi han uns contenciosos en estos moments, en els quals la conselleria s’ha presentat –de
benestar social– i altres parts que estan afectades, en les
quals diu que «deberán abstenerse de subvencionar la atención residencial de personas mayores en centros ajenos a
los de los adjudicatarios», que eren des de 2001.
Si entre eixes onze empreses estaven els adjudicataris,
en 2008, quan se fa l’ampliació de places, perquè la llei de
dependència demana més places... I la Comunitat Valenciana no estem orgullosos de l’aplicació de la llei; com anem a
estar orgullosos amb els resultats que tenim? Però sí els puc
dir que si d’alguna cosa estem orgullosos és de tindre una
Comissió de Coord., Org. i Règim de les Institucions
11.11.2013
xarxa de places públiques residencials millor que en tota
Espanya. I eixes places no ixen de la nada, ixen de les empreses que tenien centres residencials. I eixes empreses havien de ser, per la clàusula d’exclusivitat, millor o pitjor interpretada, eixir de les onze empreses que es van adjudicar
el concurs de 2001.
Ahí està l’explicació, els agrade o no.
I jo, personalment, no tinc absolutament res més a dir,
excepte agrair els seus comentaris.
Gràcies.
Pàgina 25
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora García.
Senyories, la presidència recorda que tenim convocada
una nova sessió de la comissió per al dia 26, perquè ho tinguen en compte en les seues agendes.
Agraïm la col·laboració de totes les senyories i dels servicis de la cambra i alcem la sessió.
S’alça la sessió.
(S’alça la reunió a les 13 hores i 4 minuts)