CORNELL obras| ên el Ins^tuto 1^ no me molesto en pagar nada, todo me lo hace la Caja de Ahorros del Panadés.Y, encima, al operar con ella ayudo al progreso y la cultura. La casa, la eleci ricitiad. las cuotas de mi club, el teléfono, los impuestos ('asi cuestan mas en liem|)o que en dinero, si vamos a pafíarlos en persona. Yo lo tongo todo domiciliado en la C a | a de Ahorros del P a n a d e s . F.ila m e l ( > h a ( e todo Y. encima, resulta que e s toy a y u d a n d o a una gigantesca obra social. Porque trabajar con las C a | a s es... distinto Tienen cinco mi! oficinas. La red m a s extensa del país. Y dan todos los servirujs que yo necesito: transferencias, cuent a s corrient(>s. a s e s o r a m i e n t o sobre inversiones gratuito, custodia de valores, cobro d(.' dividendos, etc La seguridad y la garantla. son absolutas. esperar con ellas da d e r e c h o a la a u t e n t i c a Libreta de la Caía de Ahorros verdadero p a s a p o r t e a un sistema de créditos insuperado. - Y las Cajas g a n a n dinero. Están bien llevadas. Pero sus beneficios n o van al bolsillo de nadie en particular. Carecen de accionistas. Por eso, sólo en 1969. d e d i c a r o n 2.900 millones de pesetas (ocho millones diarios) a clínicas, e n s e ñ a n z a básica, dotación de cátedras, trabajos de investigación, restauraciones artísticas... ...Todo lo que mejora la sociedad. Hay o b r a s sociales q u e m e gustaría hacer, c o m o a usted. Pero no puedo. 'ta Yo soy un tiombre ocupado, como usted. Necesito un servicio completo, como usted. La Caja de Ahorros del P a n a d e s me resuelve todo eso. C a j a d e A h o r r o s d e l P a n a d e s ( | | ) C|pÍ^ í g e n c i a 1: M n . J a i m e Soler, 17 - Tels. 37717 52 y 377 44 83 - Agencia 2 : R a m b l a J . A. Clavé, 22 - Tel. 37717 0 ^ CLAMA, NE SUMARIO CESSES A vueltas c o n l a justicia por J. R., prev. A VUELTAS CON LA JUSTICIA L'escut de Cornelia, equivocat por Corneli Tensión social e n Cornelia por R.J.S. Si o b s e r v a m o s la vida a n u e s t r o a l r e d e d o r — l o s « s i g n o s de los t i e m p o s » , c o m o le g u s t a b a l l a m a r l o s Juan X X I I I — s u r g e el d e s e o del cristiano de acercar el o í d o a la Palabra de D i o s , de c o n o c e r el pens a m i e n t o de D i o s , a r q u e t i p o de t o d o lo b u e n o , lo b e l l o y lo j u s t o . Los v e c i n o s de Almeda, disconformes por R. Rull N o s p e r c a t a m o s i n m e d i a t a m e n t e de las g r a v e s i n j u s t i c i a s que e n v u e l v e n n u e s t r o c o n v i v i r c o t i d i a n o : u n a red de o p r e s i o n e s , de d o m i n i o s , de a b u s o s q u e s o f o c a n la libertad e i m p i d e n participar en la e d i f i c a c i ó n y el disfrute de u n m u n d o m á s fraterno. Adivinam o s un m o v i m i e n t o p r o f u n d o , í n t i m o , e x t e n s o , que i m p u l s a d e s d e abajo, d e s d e la e n t r a ñ a de n u e s t r a h u m a n i d a d . G r u p o s h u m a n o s , m o v i m i e n t o s h o n d o s q u e l l a m a n hacia un m u n d o m e j o r , m á s b u e n o entre b u e n o s . E s c u c h a m o s el r e c l a m o , a v e c e s v i o l e n t o , de razas de p u e b l o s o p r i m i d o s por s i s t e m a s i n j u s t o s , y n o s d a m o s c u e n t a de que n o es e s t e el p l a n o r d e n a d o de u n D i o s Creador. Pressupostos Municipals 1972 por Josep Pinyol Balasch Canalización del río por Jordi Vinyes Comentari ciutadà por J. Pinyol B a l a s c h Puntualizando unas «puntualizaciones» por EL PENSAMJENTO Arte y Letras por R. Ved, si n o , t a n t o s e m i g r a n t e s que, l e j o s del p u e b l o y de s u patria buscan el t r a b a j o y el p a n , y a q u i e n e s n o s i e m p r e se les abren de par en par las p u e r t a s i n d i s c r i m i n a d a s del a l m a . Noticias, c o m e n t a r i o s , farmacias, etc. Ved, si n o , la m e n o r suerte e n la p r o m o c i ó n social de l o s obreros q u e d e b e n abrirse c a m i n o a c o d a z o s , c o n sacrificios c o n renuncias, c o n s i n s a b o r e s . V e d si n o , las n u e v a s — y a n t i g u a s — fuerzas de o p r e s i ó n prom o v i e n d o la r e s t r i c c i ó n de l o s d e r e c h o s h u m a n o s , las r e p r e s i o n e s políticas, las v i o l e n c i a s p r i v a d a s , la s u p l a n t a c i ó n de las m a y o r í a s perlolaí i'educidos g r u p o s de p r e s i ó n , la insegura integridad Ved, si n o , cl u s o y a b u s o de los m o d e r n o s m e d i o s de c o m u n i cación social: p r e n s a , radio, cine, televisión, p o s t e r s , etc., sin derecho a u n a i n f o r m a c i ó n o b j e t i v a e i m p a r c i a l de los h e c h o s , y sin posibilidad de corregir s u m a n i p u l a c i ó n . Ved, si n o , a t a n t o s j ó v e n e s a la deriva en su e d u c a c i ó n • la insuficiente a c c i ó n de la f a m i l i a a n t e las i n s t i t u c i o n e s e s t a t a l e s • la creciente m a r g i n a c i ó n de l o s a n c i a n o s , de l o s h u é r f a n o s , de l o s enfermos, de los s u b n o r m a l e s , de los p e q u e ñ o s p e n s i o n i s t a s . . . N o s m a r a v i l l a oír a p e r s o n a s que d i c e n q u e t o d o les sonríe. Pero m u c h o m á s n o s m a r a v i l l a ver o t r a s p e r s o n a s — c u á n t o s de ellos j ó v e n e s — tan s e n s i b l e s a c a p t a r i n s e g u r i d a d e s , deficiencias, injusticias e n n u e s t r o m u n d o . .•s» No estamos educados que p o n e r el d e d o e n las citados c o n s t a n t e m e n t e a dos m o d e r n o s de l o s q u e para la justicia. Para ello, n a d a m e j o r llagas de n u e s t r a s o c i e d a d , s e n t i r n o s solila l u c h a c o n t r a el m a l , c o n t r a e s o s pecanadie quiere confesarse. J. R . , prev. Farmacias de turno * M E S D E ABRIL Día Día Día Día Día Día Día Día Día Día EL PENSAMIENTO Día Año XXVII - N.° 316 • Cornelia, Marzo 1972 Día Director; Rvdo. J a i m e Rafanell Vilalta - Edita: Parroquia de Santa María R e d a c c i ó n : Destraieta, 1 - Teléfono 3 7 7 0 2 8 0 - CORNELLA Administración y Publicidad: J. Pinol B a l a s c h , Rubió y Ors, 1 4 4 - - a f 3770462 Depósito Legal: B-9839 - 66 - Precio: 7 p e s e t a s Impreso e n : Gráficas O s s ó - J . Maragall, 17 - y 3661342 - San Felíu Ll. Las farmacias de T U R N O DEL 1 AL 30 D E MARZO, v é a s e EL P E N S A M I E N T O del n ú m e r o anterior: Febrero, n.° 315. 1: Aguilar, Torres i Bages, 143 Fàbregas, Av. S. Ildefonso, 1 2: Ochoa, Bugambilla, 8 Parrando, R u b i ó i Ors, 174 3 : Mir, San Jerónimo, 3 1 Rodríguez, Cristóbal Llargues, 20 4: Morató, Oriolas, 7 García, Dr. Arús, 7 5: Masferrer, Caoba, 1 Calduch, Miranda, 39 6: Andreu, Fed. Soler, 81 Barvechenea, Linda Vista, 10 7: Terrades, Arce, 7 Fornós, Rambla Clavé, 19 8: Cardona, Llinás, 71 Sancho, Rubió i Ors, 128 9: Ochoa, Bugambilla, 8 Farrando, Rubió i Ors, 174 10: Estalella, Dr. Arús, 10 Boronat, Rubió i Ors, 251 11: Lejarreta, Abedul, 5 Papaceit, Torres i B a g e s , 45 12: Rodríguez, República Argenna, 60 ' González, Monturiol, 6 Día 13: Cardús, R a m o n e d a , 117 Díaz, Mariano T o m á s , 4 Día 14: Morató, Av. Parque, 33 Serentill, Dolores Almeda, 36 Día 15: Aranda, Feliu i Codina, 68 Cuartero, Florida, 24 m o O- II •o X ra OQ •o 3 ^Uettodoméóücoó Rambla Clavé, "7 Teléfono ST-V 1© 3 3 C O R I M E L L A Dispone p&r& hogar, en usted las de todo condiciones lo ciue puede c|ue más le precisar pueden p&ra el convenir. Televisores Frigoríficos Lavadoras Lavavajillas Cocinas Estufas Tocadiscos Discos Lámparas Ob|etos para regalo Cámaras Fotográficas Muebles de Cocina etc. etc. O- •o ra X I ra Distribuimos las marcas más selectas y acreditadas ra OQ •o Confeccionamos LISXAS DE BODA a su entera satis ifacciónis 3 Puntualizando unas « puntualizaciones » tendenciosas En su nueva etapa, EL P E N S A M I E N T O es, por fin, una revista abierta a t o d a s las o p i n i o n e s c i u d a d a n a s que la vigente ley q u e regula la l l a m a d a «libertad de prensa» n o s p e r m i t e publicar. Por ello, cn el n ú m e r o del mes pasado p u b l i c a m o s las p r e t e n d i d a s «puntualizaciones» de la C o m i s i ó n P e r m a n e n t e de n u e s t r o excelentísimo A y u n t a m i e n t o . A g r a d e c e m o s s i n c e r a m e n t e que, ahora, el Ayuntamiento se interese en informarnos, c u a n d o otras veces no ha s i d o tan p r ó d i g o en t a l e s gentilezas, p o r e j e m p l o en el c a s o de una reciente rueda de prensa a la que fueron invitados t o d o s los i n f o r m a d o r e s b a r c e l o n e s e s , excepto nuestra revista, o c u a n d o se han celebrado plenos «sorpresa». Agradecemos, pues, que el A y u n t a m i e n t o considere que es n e c e s a r i o dar u n a i n f o r m a c i ó n veraz a los c i u d a d a n o s , l o s cuales, c r e e m o s , tienen perfecto derecho a opinar sobre ella e incluso a discrepar de los puntos de vista oficiales. Lo que e n c o n t r a m o s e x c e s i v a m e n t e desabrido es el tono de las «puntualizaciones», i m p r o p i o de u n Ayuntamiento que tiene la obligación de s o m e t e r s e a la crítica pública si pretende s e r a u t é n t i c a m e n t e representativo. Es nuestra opinión que d e b e m o s alejarnos para s i e m p r e del e s p a ñ o l í s i m o «¡Señores, aquí n o ha p a s a d o nada!», tan u s a d o en las é p o c a s triunfalistas del país. SOBRE LA EDUCACIÓN EN CORNELLA. — Por nuestra parte, a c e p t a m o s las i n e x a c t i t u d e s deslizadas, por falta de información, en lo referente a la E s c u e l a de Maestría Industrial y a las guarderías. Aunque ello no destruye la tesis defendida en el artículo sobre los imiltiples p r o b l e m a s creados a n u e s t r a c i u d a d c o n la implantación de la n u e v a ley de e d u c a c i ó n y la e s c a s e z de locales a d e c u a d o s . ( V i s í t e n s e , por e j e m p l o , las inhumanas aulas p r o v i s i o n a l e s instaladas sin v e n t a n a s directas en el Casal o en la Caja de Ahorros de Terrassa; aunque se n o s ha a s e g u r a d o que p o s e e n m a g n í f i c o s extractores de aire [!].) S O B R E L O S A U T O B U S E S P A R A A L M E D A . — Sobre este t e m a nadie dijo que el A y u n t a m i e n t o «pusiera en servicio una línea urbana de autobuses». T a m p o c o p.^etendemos que n u e s t r o s ediles hagan de transportistas en sus c o c h e s particulares. Lo q u e sí a f i r m a m o s es su urgente n e c e s i d a d y que el A y u n t a m i e n t o p r o m e t i ó gestionar su p u e s t a e n servicio. Por ello, n o s alegra saber que «se están aligerando los trámites interminables» por parte de n u e s t r o A y u n t a m i e n t o , aunque s e a n «los organismos superiores l o s que tienen que pronunciarse». Un Ayuntamiento que r e s p o n d a a las n e c e s i d a d e s de la gente que dice representar, ha de procurar solucionarlas ejerciendo las o p o r t u n a s presiones, aunque los trámites sean tan «interminables». S O B R E L O S A J U A R E S . — T a m p o c o e s t a m o s de acuerdo c o n las pretendidas «puntualizaciones» sobre este tema. A b s o l u t a m e n t e nadie de n u e s t r a r e d a c c i ó n ha puesto en duda la calidad de los ajuares m a n d a d o s por el Ministerio de l a Vivienda. Y n o s e m o c i o n a saber que, respecto a la calidad de los m i s m o s , «los elogios de los beneficiarios h a n s i d o p o r d e m á s elocuentes». P e r o e n cuanto a la rapidez de su entrega, en los días p r ó x i m o s a Navidad, m u c h o s de los damnificados aún no habían recibido los ajuares, los cuales les llegaron por e s t a s fechas: tres m e s e s d e s p u é s de la riada. Ni en la época de las diligencias y las tartanas este plazo ha sido, que digamos, un récord de celeridad, y m á s para la gente que se ha q u e d a d o sin nada. Nos r e a f i r m a m o s , p u e s , en lo que se dijo sobre e s t e respecto. S O B R E E L « M A L G U S T O » L I T E R A R I O . — E n cuanto a la sabrosa parte «literaria» de las «puntualizaciones», d e b e m o s dejar bien sentado q u e n o s o m o s una revista literaria, ni c o n t a m o s c u e n t o s a n u e s t r o s lectores, c o m o hizo en otras épocas EL P E N S A M I E N T O mientras descuidaba u n a información c o m p l e t a y veraz de los múltiples p r o b l e m a s que sufría nuestra ciudad. ( V é a s e la colección de la revista y c o m p á r e s e , sólo c o m o muestra, c o n las i n f o r m a c i o n e s de la prensa barcelonesa de e n t o n c e s sobre los problemas de Cornelia.) Si p a r e c e m o s reiterativos es porque los p r o b l e m a s también lo son. N u e s t r o «K-chondeo» t a m p o c o es «burlón», sino amargo. Por otra parte, hace bien la Comisión P e r m a n e n t e en no querer extenderse sobre «la pobre calidad literaria» de nuestra revista. A pesar de las notables aficiones m á s o m e n o s literaturescas de algunos de nuestros ediles, o p i n a m o s francamente que no es m i s i ó n de u n A y u n t a m i e n t o e n t r o m e t e r s e en c u e s t i o n e s de «buen gusto» literario. Sería m á s a d e c u a d o que aplicasen a «la Casa» sus aficiones literarias para q u e resultaran miás claros los i n f o r m e s m u n i c i p a l e s q u e a v e c e s se facilitan. Así demostrarían que, a u n q u e n o lo parece, c o n o c e n a la p e r f e c c i ó n la correcta sintaxis de la bella lengua castellana. T a m b i é n les convendría asistir al único cursillo de catalán q u e el p r o p i o A y u n t a m i e n t o y la Diputación p a t r o c i n a n e n nuestra ciudad. De e s t e m o d o , dejarían de ser analfabetos e n la lengua que m u c h o s de s u s comp o n e n t e s hablan. Créannos: a p r e n d a n a escribir y avergüéncense, por favor, c u a n d o el Patronato CULTURAL y Deportivo Municipal facilite a los i n f o r m a d o r e s u n programa de «Actividades Sardanistas» en el cual aparece un breve texto e n catalán (20 líneas, e x a c t a m e n t e ) c o n 23 e l e m e n t a l e s faltas de ortografía. Finalmente, r e c h a z a m o s c o n energía l o s t e n d e n c i o s o s c o m e n t a r i o s de la Comisión P e r m a n e n t e q u e pretenden hacer creer a n u e s t r o s l e c t o r e s que EL P E N S A M I E N T O es un i n s t r u m e n t o subordinado a los i n t e r e s e s de u n a minoría y que i n t e n t a m o s falsear los h e c h o s . Ya lo hem o s d i c h o al principio: EL P E N S A M I E N T O está abierto a t o d a s las p o s i b l e s colaboraciones ciudadanas, s i e m p r e que defienda los intereses c o m u n i t a r i o s de la ciudad y los derechos f u n d a m e n t a l e s del h o m b r e p r o c l a m a d o s por las N a c i o n e s Unidas. Por lo tanto, p r e t e n d e m o s estar al servicio de la auténtica m a y o r í a que forma toda nuestra ciudad; aunque n o s i e m p r e los h e c h o s sean lo s u f i c i e n t e m e n t e dulces para los p a l a d a r e s refinados de alguna q u e otra selecta minoría c i u d a d a n a q u e pretenda llevar la voz c a n t a n t e por t o d o s . Dentro de l o que cabe en las actuales legales: la Verdad. EL disposiciones PENSAMIENTO O- II (O >^ ra (a Las obras del Instituto paradas POR QUIEBRA DE LA CONSTRUCTORA En m a r z o del pasado año se anunciaron las obras de a m p l i a c i ó n del Instituto de E n s e ñ a n z a Media de la calle Juan Maragall, en un n ú m e r o de 400 plazas. La finalización de las obras e s t a b a n previstas a los cuatro m e s e s de su iniciación, y su c o s t e subía cerca de los 6 m i l l o n e s de p e s e t a s . En febrero del año e n c u r s o se anuncia que la e m p r e s a c o n s t r a c t o r a Pujol, d e s p u é s de efectuar suspensión de pagos, ha ido a la quiebra. En la actualidad, las obras a m e d i o terminar, c o n t i n ú a n paradas. ¿QUIEN E S EL R E S P O N S A B L E D E LAS OBRAS A MEDIO TERMINAR? El A y u n t a m i e n t o puede pedir la c o n s t r u c c i ó n de un nuevo Centro o la a m p l i a c i ó n de u n o existente; pero una vez p r o g r a m a d a s u ejecución ya n o interviene en nada m á s . E n c a m b i o , el Ministerio de E d u c a c i ó n y Ciencia p r o p o n e en c o n c u r s o la adjudicación de las obras a las firm a s constructoras. El c o n c u r s o se realiza b a j o u n a s b a s e s que las e m p r e s a s c o n s t r u c t o r a s se c o m p r o m e t e n a cumplir. El coste de las obras viene fijado por los Servicios Técnicos Ministeriales y sirve c o m o índice de partida para la s u b a s t a pública y libre. Cuando salieron a s u b a s t a las obras de a m p l i a c i ó n del I n s t i t u t o n o h u b o ninguna emp r e s a que concursara y q u e d ó desierta. Luego salió a concurso-subasta y se a d j u d i c ó a Construcciones Pujol. (Al parecer, n o era p r o b l e m a de dinero, sino m i e d o a elevar un piso e n u n a obra que n o habían c o n s t r u i d o ellos.) E n la actualidad se e s t á n llevando a t é r m i n o las n u e v a s g e s t i o n e s para acabar el edificio. Pero de m o m e n t o el e s t a d o de las obras acarrea c o m p l i c a c i o n e s directas e i n m e d i a t a s . La terminación del edificio, a p e s a r de la b u e n a voluntad del Ministerio de E d u c a c i ó n y Ciencia, p u e d e llegar d e m a s i a d o tarde para la vida del edificio. LA LLUVIA P E N E T R A E N LAS AULAS La m e n c i o n a d a obra es causa de que la planta superior e s t é e x p u e s t a a las i n c l e m e n c i a s del t i e m p o . Por ello, e n t i e m p o d e lluvia, el techo se convierte e n u n s u m i d e r o , d e b i e n d o desalojarse parte de dicha planta y utilizando aulas provisionales instaladas e n el S a l ó n de actos, e n el Servicio m é d i c o y el aula de Hogar. T a m b i é n se perjudica n o t a b l e m e n t e la i n s t a l a c i ó n eléctrica del Centro, del m i s m o m o d o que la propia estructura del edificio. LA E N S E Ñ A N Z A E N EL I N S T I T U T O E n e s t e año escolar s e acabarán de impartir las e n s e ñ a n z a s de s e g u n d o curso de Bachillerato a n t i g u o y así s u c e s i v a m e n t e hasta s u total desaparición ( 1 ) . Los a l u m n o s que n o logren superar el curso, p a s a r á n el p r ó x i m o a ñ o escolar a incorporarse e n el s e x t o curs o de E n s e ñ a n z a General B á s i c a , que c o n s t a de o c h o —en cierto m o d o e q u i v a l e n t e s a la antigua e n s e ñ a n z a primaria—, e n los Centros d o c e n t e s e x i s t e n t e s (Grupos E s c o l a r e s Barrio P a d r ó y Barrio Riera) (*). A pesar de los graves p r o b l e m a s estructurales, n o por ello se detiene el n o r m a l f u n c i o n a m i e n t o de las clases. Así funcionan todos los c u r s o s de B a c h i l l e r a t o actual. Cabe destacar que los c u r s o s s e g u n d o , tercero y c u a r t o diurn o s m a s c u l i n o s , a d e m á s , reciben alguna n o c i ó n sobre F o r m a c i ó n Profesional que se realiza gracias a la Corporación Municipal. La e s t i m a c i ó n del rendimiento escolar se realiza m e d i a n t e u n p r o c e s o c o n t i n u o e n el que interviene tanto la valoración objetiva de los c o n o c i m i e n t o s , c o m o el juicio sobre la f o r m a c i ó n del a l u m n o que adquieren t o d o s sus profesores a lo largo del curso. En el Centro están e s t a b l e c i d o s diversos c u r s o s del Bachillerato nocturno. E s t a s e n s e ñ a n z a s se i m p a r t e n paraje permitir cl acceso a una f o r m a c i ó n superior, y u l t e r i o r m e n t e a u n a titulación universitaria, de lass p e r s o n a s q u e ^ trabajan. E v i d e n t e m e n t e , s u continuidad e s t á vinculada a la necesidad q u e de e s t e tipo de e n s e ñ a n z a tenga i n g a la colecti-.^ vidad. L'ESCUT ACTUAL, EQUIVOCAT Per raó d'haver de procedir, e n l'actualitat, a la legalització del n o s t r e p i n t o r e s c escut municipal, l'Ajuntam e n t ha hagut de decidir-se per u n a de les diferents versions que en circulen. Al pobre escut, hi havia qui li e n c o l o m a v a u n e s ufan o s e s herbes o llores al d a m u n t i, fins i tot n'hi havia de m é s imaginatius que li e n c a s q u c t a v e n un e l m medieval q u e hi feia molt de m a c o . El p o b r e corn t a m b é e s t a v a m o l t divertit perquè tan aviat el pintaven de color blanc o argentat c o m de color marró. •o ra . I A la fi, però, s e m b l a que se n'ha tret l'aigua clara i c o n s u l t a t s els experts a m a n t s de la història, es v e u qu la v e r s i ó definitiva serà la següent: «sobre c a m p d'or;^ quatre pals v e r m e l l s carregats a m b u n corn de caça de^ ra color atzur, r e m a t a t el c o n j u n t per u n a c o r o n a c o m t a l »£)• »^ Ara que ja s a b e m , d o n c s , quin és el n o s t r e escul<§ iancia per^ pero correcte, e s p e r e m que es difondrà en abundància î v a esplen'-<3 tota la ciutat per tal que pugui lluir t o t a la seva dorosa n o b l e s a en les u t i l í s s i m e s , n e c e s s à r i e s i civilitza^ d e s papereres urbanes, q u e tanta falta e n s fan. n. vrïXTT7T T CORNELI Û Los vecinos d e A l m e d a disconformes^ e n p a r t e / con el n u e v o Plan Parcial 21 calle y, a d e m á s , en los solares que a c t u a l m e n t e o c u p a n ¡as Escuelas Nacionales. Por lo tanto, deberá construir un grupo escolar nuevo ( E ) y de m a y o r e s d i m e n s i o n e s que el actual. A d e m á s de esto, necesita construir u n o s grupos dc viviendas, tipo manzana abierta, para albergar m o m e n t á n e a m e n t e a los v c c í i k j s afectados durante el trjnscui-so dc las obras. Debe albergar, a d e m á s , a los l e s t a n t e s afectados de dichas calles. Naturalmente, estas \ i v i c n d a s se construirían e n t e r i c n o s a adquirir por el Ayuntamiento, p o s i b l e m e n t e en ( B ) . T a m b i é n se construí ría, además del grupo escolar, un m e r c a d o y o í r o s centros públicos (CC). Las otras áreas del secto: quedan establecidas c o m o zona dc viviendas a construir por particulares (VV). El pasado día 7 de l'ebicro el A y u n t a m i e n t o de Cornellà cüiivuco, a l l a v e s del presidente del Centro Social Almeda, a u¡i.\ c o m i s i ó n de vecinos del barrio para exponerles el p r o v e c i ó de urbanización realizado por el Sr. Riera, a r q u i t e c t o municipal. Haciendo un poco de historia, r e c o r d e m o s que, en la anterior redacción, había dos «puntos negros»: u n o , la Fundación BcUoc-Pozzali, m a r c a d a c o m o z o n a verde e n cl Plan Comarcal y que quedaba un tanto recortada por cdificíiciones a construir. Otro, la vía de enlace q u e pasaba por la calle Tirso dc Molina, lo que o c a s i o n a b a la alectación de m á s de la m i t a d de las viviendas de dicha calle y dc Baltasar Oriol. En uno y o l r o punto, los vecinos del barrio Almeda hicieron hincapié rcilerudamenie, m o s t r a n d o s u total disconformidad s o b j c cl proyecto. Esto, u n i d o a lo reseñado en el Plan Comarcal sobre zonas verdes, hizo que a! aprobarse el Plan Parcial quedara una parte de cl segregada. En dicha parte quedaron incluidos la Fundación Bclloc-Pozzali, cl barrio Almeda, Millas y otras zonas m á s pequeñas. Dc toda esta zona segregada debía hacerse cargo nuestro Ayuntamiento para un nuevo estudio. EN QUE C O N S I S T E EL N U E V O PLAN Pasando n u e v a m e n t e a los h e c h o s actuales, en la reunión llevada a cabo, el A y u n t a m i e n t o e x p u s o cói^io se pensaba llevar, e n principio, la nueva planificación. En primer lugar, divide la zona en dos partes, dejando para un e s t u d i o posterior la Fundación Belloc-Pozzaü. Queda así enfocada una planificación casi exclusivamente del barrio Almeda y q u e el A y u n t a m i e n t o ha denominado «Plan Millas». En dicho pian, y e x a m i n a n d o p r i m e r a m e n t e el «punto negro» antes m e n c i o n a d o , a d v e n i m o s q u e la vía de enlace sigue p a s a n d o por el m i s m o lugar que en la anterior redacción, o sea, por las calles Tirso de Molina y Baltasar Oriol. Lo tínico que hace a este respecto cl nuevo p r o y e c t o es incluir un posible r e m e d i o o compensación al p r o b l e m a p l a n t e a d o a los v e c i n o s ya anteriormente afectados. Para ello necesita p e n s a r una reestructuración a f o n d o de! barrio, a saber: Para poder cubrir las viviendas q u e desaloja del grupo del Ministerio de la vivienda, lo hace r e c o n s t r u y e n d o de nuevo, pero m á s al interior, tal y c o m o marca el trazado de la nueva vía, las viviendas que dan a dicha Aparte estas nuevas zonas que se a d h i e i e n al barrio, cl sector anti¡;L;o s u f i e otros c a m b i o s e o m o es el sector ( F ) , que coniprendc la calle S a l a m a n c a y m a n z a n a s dc la m i s m a . El Ayuntairiicnto coge tal s o l u c i ó n porque cree que dicha zona está mal urbanizada y a d e m á s porq u e e n ella va a incidir la vía principal de penetración en cl barrio (P) que debe construirse, dado que la actual (calle D o l o r e s A l m e d a ) queda d e m a s i a d o estrecha. Para ello, y a través de una revalorización del sector c o n la nueva planificación, espera contar con el a p o y o dc los vecinos dc la zona. Otros afectados por esta nueva r e m o d e l a c i ó n son los vecinos dc la calle Lepanto (L), por una ampliación dc la anchura de la m i s m a . Aquí también contrapone un interés: por un lado, la m a y o r anchura de la calle permitirá una edificación m á s alta y, por otro lado, podrán tener acceso por la nueva avenida. TRAS UNA ASAMBLEA, LOS V E C I N O S E X P R E S A N SU DISCONFORMIDAD CON PARTE DEL PLAN A partir del informe del nuevo plan, los m i e m b r o s de la comisión que fue al Ayuntamiento pidieron al mism o unos días para informar al barrio y poder recoger la opinión de la gente, Para ello, se celebro una a s a m b l e a q u e tuvo lugar en el C.S.A., en la cual, y d e s p u é s de la debida información, se p a s ó a discutir el nuevo p r o y e c t o . E n t o n c e s se vio que, por un lado, el «punto negro» no q u e d a b a resuelto y, p o r o t i o , q u e s e n a una m e j o r solución desviar el vial de enlace por el exterior del barrio, entre S i e m e n s y Pirelli, d o n d e n o aféela a los vecinos ni divide al barrio y, a d e m á s , sale m á s económic o al m i s m o Ayuntamiento, ya que no debe ¡írcocuparse de ningún trasvase de vecinos ni viviendas. E n c u a n t o a los s e c t o r e s de S a l a m a n c a y Lepanto, los afectados se siguieron reuniendo con el arquitecto municipal Sr. Riera, para poder buscar una mejor solución a sus problemas concretos. - •a X EL AYUNTAMIENTO S E COMPROMETE A LLEVAR LAS PROPUESTAS D E LOS V E C I N O S A COMISIÓN D E U R B A N I S M O Y OBRAS PUBLICAS El A y u n t a m i e n t o ha aceptado en un principio llevar adelante la propuesta de los vecinos y realizar las oportunas g e s t i o n e s en Comisión de U r b a n i s m o y Obras Públicas, c o n j u n t a m e n t e c o n e) Sr. Puig D o m è n e c h , miembro del Colegio dc Arquitectos de Barcelona, que asesoró t é c n i c a m e n t e a l o s v e c i n o s en las reuniones habidas. Ahora sólo cabe esperar y estar alerta a los resultados de dichas g e s t i o n e s . R. Rull ra OQ •o 3 400 m i l i o n s s ó n nnOltS m i l i o n s ! ! m dia 27 dei p a s s a t m e s de gener el Ple Municipa! del nostre Ajuntament, a m b la assistència de 11 dels 16 consellers, i sota la presidència del Sr. Alcalde, Sr. Ferrer, va aprovar quatre p r e s s u p o s t o s Pressupostos Municipa i u n projecte de pressupost que tots plegats superen els 400 milions de pessetes. D'aquests en principi es gastaran aquest m a t e i x any 217.600.000 ptes. Aquestes xifres astron ò m i q u e s i s e n s e precedents n o tingueren l'atractiu suficient c o m per a moure l'interès dels qui, en definitiva, hauran de pagar-los: nosaltres, els cornellanecs. Així el «Ple» va resultar «buit» de públic c o m és ja c o s t u m , cosa que d e u d e m o s t r a r la poca c o m u n i c a c i ó entre els ciutadans i u n Ajuntament que hauria de ser seu, c o m h o són els diners que el mantenen. T a m p o c els «nostres edils» no es m o s t r a r e n m a s s a e n t u s i a s m a t s , si h e m de creure l'acta donada al públic en la Taula d'Anuncis de l'Ajuntament, perquè v a n enllestir l'aprovació dels p r e s s u p o s t o s i el proj e c t e de pressupost en mitja hora. I n o és que fossin projectes perfectes i indiscutibles, c o m h o d e m o s t r a el problema del p r o j e c t e d e Pressupost de Reparació de Danys Ocasionats per la Riuada, que aclarirem després. Primerament, es va aprovar el Pressupost Extraordinari per a la Construcció de la Xarxa de Col·lectores, obres que, realitzades pel Ministeri d'Obres Públiques, haurà de pagar. en u n 80 %, l'Ajuntament i els afectats. .A continuaci s'aprovà el projecte de Pressupost per a la Reparació c Danys Ocasionats per la Riuada, que puja m é s de 90 milior i està dotat a m b im crèdit per a q u e s t a quantitat del «Ba co de Crédito Local de España». Al redactar aquest pressi post, ningú n o s'adonà, segons s e m b l a que, als carrers qu afectats per la riuada, però que s'asfaltin ara per primei vegada, caldrà que siguin els veïns que paguin el 100% c les voreres i el 90 % de l'asfaltat. Calgué que el Sr. Fem presentés una m o c i ó en a q u e s t sentit a la S e s s i ó del 17 c febrer, fóra de l'ordre del dia. Després, el Pressupost 0 dinari de 1972 t a m b é fou aprovat, a m b u n total de 128 ff lions. Finalment s'aprovaren els P r e s s u p o s t o s Especia d'Urbanisme, que f o n a m e n t a l m e n t són coberts per les co tribucions especials, és a dir, cada propietari paga segoi els metres de façana que té davant del carrer. I, tamb el pressupost especial del Patronat Cultural Esportiu MUE cipal. A continuació, e x p o s e m sintèticament els númert per epígrafs de cada Pressupost. PROJECTE D E P R E S S U P O S T P E R A LA REPARACIÓ D E D A N Y S D E LA RIUADA ESTAT DE D E S P E S E S : P R E S S U P O S T EXTRAORDINARI COL·LECTORES Despesa Funcionaris Nacionals ESTAT DE D E S P E S E S : Despesa Funcionaris N a c i o n a l s Gratificació «Jefe» del S.P.LA Valor de les Obres 247.070 ptes. 61.767 » 120.335.037 » Valor de les Expropiacions 3.200.000 » T o t a l 123.843.894 » 45.199 » Reparació Carrers, Camins i Terraplè. 75.979.080 » Reparació Edificis i Dependènc. Munic. 4.419.660 » 10.000.000 » 90.624.736 » Terrenys vivendes Damnificats T o t a l ESTAT D'INGRESSOS: Crèdit «B. Crédito Local» Pressupost Ordinari ESTAT D'INGRESSOS: 32.022.681 ptes. S u b v e n c i ó M. O. Públiques 24.070.011 » 3.400.000 » Crèdit s e n s e interès M.O.P. (20 a n y s ) . 18.050.259 » Crèdit sense interès Dip. Prov. (10 anys) 600.000 » Crèdit a m b interès «B. Crédito Local). 40.000.000 » 5.703.943 » 123.843.894 » Pressupost Ordinari 1971 T o t a l 90.000.000 pí^s. 1972 T o t a l Contribucions Especials S u b v e n c i ó Dip. Provincial 180.797 ptes. Gratificació «Jefe» del S.P.LA 624.736 ^ 90.624.736 P R E S S U P O S T D'URBANISME lí ra X ESTAT D E D E S P E S E S : Valor de les Obres ^ 57.000.000 pí^s. ^ ESTAT D'INGRESSOS: Contribucions Especials Pressupost Ordinari 1972 Eventuals i i m p r e v i s t o s T o t a l )^ 50.850.000 ïj^s. .5.900.000 250.000 57.000.000 Q de saturació de població per Km'. El m é s greu, a m b tot, és que s e m b l a que ningú, tal com estan les c o s e s , n o pot fer-hi res per a solucionar-ho, per m é s bona voluntat que hi posi. X i f r a e x t r a o r d i n à r i a de despeses generals i serveis M972 P R E S S U P O S T ORDINARI ESTAT DE Exercici 1972 Concepte 1 II III IV V Personal actiu Material i diversos ... Classes passives Deute Subvencions i participacions en ingressos Extraordinaris i inversió de cap Reintegrables, indetermin. i imprevistos ... VII Total... ESTAT I II • III IV V VI VII 1972 DESPESES Capítol VI T a m b é extraordinària é s la xifra dc d e s p e s e s corrents de l'Ajuntament, u n s 78 milions, que resulta de restar del total del Pressupost Ordinari la quantitat neta d'Inversions, que figura a m b el títol d'Extraordinaris i de Capital. Aquesta quantitat es troba m é s desglosada en el quadre de Pressupost Ordinari. Dintre d'aquesta xifra, hi van inclosos els serveis que l'Ajuntament manté, com Guàrdia Urbana, Brigada Municipal, Beneficiencia. E n s agradaria veure diferenciades a q u e s t e s quantitats de les estrictament burocràtiques, per a saber les d e s p e s e s generals de l'Ajuntament. Realment, resulta caríssim el m a n t e n i m e n t de l'Ajuntament: 61 % de despeses de m a n t e n i m e n t i de serveis i 39 % d'inversió. L'alcalde Sr. Ferrer ens deia l'altre dia, després del Ple del 17-2-72, que s'havien de sacrificar certs Serveis per tal de dedicar-se a l e s Inversions. Però ¿no seria possible racionalitzar al m à x i m les despeses de personal i material burocràtic, per procurar uns serveis millors, sense disminuir la inversió? 37.000.000 32.044.300 663.000 3.580.000 4.456.771 50.000.000 255.929 % q u e representa s / . total Prêt.' 29 25'1 0'5 2'8 % % % % 3'4 % 39 A més funcionaris menys funcionament "o 0'2 "ió N o c r e i e m que siguin els petits funcionaris, no m a s s a ben retribuïts, els qui encarei.xen el m a n t e n i m e n t del Municipi, ni els qui puguin decidir. No h e m pogut estudiar a fons la qüestió, però, a primer cop d'ull, la culpa sembla tirar cap a l'alta burocràcia municipal que fa m o l t s anys es m a n t é a l'Ajuntament de Cornellà, que sembla el seit feu. Encara que n o l'únic, són un factor important de encariment. Per u n costat, cobren en total, al cap de l'any, sous fabulosos i, per altre costat, deixen la feina a ajudants que, tot i cobrant poc, compliquen i encareixen la gestió municipal. E n s agradaria que es d e s m e n t i s s i n aquestes impresions; però n o a m b paraules, sinó a m b n ú m e r o s i fets, i si pot ser a m b dades comparatives. Cornellà h o rebria c o m a prova que els seus diners són ben administrats. T a m b é pot passar que les nostres Autoritats ja hagin vist el p r o b l e m a de la carestia de la gestió municipal, però a la vegada n o tinguin m e d i s per a solucionar-ho, degut a la legislació vigent, que obliga a grans c o m p l i c a c i o n s burocràtiques i proporciona gran estabilitat de treball als Funcionaris, c a u s e s de la carestia de la inversió pública. Un reconeixement en aquest sentit seria -.but c o m a proba de decissió i voluntat d'eficàcia. 128.000.000 D'INGRESSOS I m p o s t o s directes I m p o s t o s indirectes ... Taxes i altres ingressos Subvencions i participacions en ingressos Ingressos patrimonials Extraord. i dc capital. Eventuals i imprevistos T o t a l ... 25.101.000 4.020.000 29.525.000 19'7 % 3'1 % 23 % 66.264.080 1.200.000 11.200 1.878.720 51'8 % 0'9 % 0'08 % l'42% 128.000.000 PRESSUPOST PATRONAT CULTURAL ESPORTIU MUNICIPAL ESTAT DE D E S P E S E S : Personal actiu Material i diversos Extraordinaris i de Capital T o t a l 2.763.321 » ESTAT D'INGRESSOS: Taxes i altres ingressos Aportació Pressupost Ordinari 1972 ... Imprevistos T o t a l IXifra PRESSUPOST 928.321 ptes. 1.735.000 » 100.000 » 560.000 ptes. 2.200.000 » 3.321 » 2.763.321 » extraordinària Id'inversions Es veu, clarament, la xifra extraordinària d'inversió en un sol any, realment sense precedents. E s indubtable que representa un pas i m p o r t a n t per a eixugar el dèficit acumulat durant tants anys. El recuperar u n dèficit c o m aquest que mai n o s'havia d'haver produït, n o pot ser m o t i u per repicar les c a m p a n e s del triomfalisme. Cornellà, tot i aques' tes inversions i obres, n o deixa d e ser u n a ciutat inhabitable que ha passat, fa m o l t de t e m p s , els límits civilitzats TOTALITZAT MUNICIPAL ( S e n'exclou el Projecte de Pressupost de Reparacions D a n y s d e l a Riuada) ,•9 <o ESTAT D E D E S P E S E S : Urbanisme i Obres Cultura i E s p o r t s Sanitat i Cementiri Mercats Diversos (Amortitzacions, Maquinària, Vehicles) 107.500.000 ptes. 18.600.000 » 5.000.000 » 4.000.000 » 4.500.000 » 139.600.000 » 78.000.000 » 217.600.000 » T o t a l >^ ra OQ ESTAT D'INGRESSOS: Pressupost Ordinari Contribucions Especials Subvencions Crèdits 'ca Mobiliari, Subtotal D e s p e s e s d e Manteniment (Pressupost Ordinari m e n y s Extraordinaris i de Capital) T o t a l - 128.000.000 ptes. 51.100.000 » 17.000.000 » 19.500.000 » 217.600.000 >> <o •a 3 CANALIZACIÓN DEL RIO un Tras las inundaciones de septiembre, el Ministerio de Obras Piiblicas, según informó en u n a n o t a aparecida a principios de febrero, aprobó, el 28 de octubre de 1971, e! pliego de b a s e s para la contratación del p r o y e c t o de e n c a u z a m i e n t o del río en su t r a m o final con una desviación del curso desde unos cuatro quilómetros antes de la desembocadura. El 19 de enero finalizó el concurso para encargo del proyecto, al que han concurrido 13 e m p r e s a s constructoras. La nota del ministerio finalizaba con la siguiente nota optimista: «Las obras serán contratadas a principios del año próximo». Sin embargo, hablando claro, no hay nada concreto sobre el p r o y e c t o definitivo, que a d e m á s , tal c o m o está ideado, va a tropezar con seguras o p o s i c i o n e s que van a retrasarlo quien sabe hasta cuando. Para c o m p r o b a r e s t a s afirmaciones h e c h e m o s una ojeada a lo que se ha escrito al respecto: bien al proyecto p r e s e n t a d o por este Ayuntamiento, haciendo resaltar que se evitaba el desvío del río y que, al contrario del resto de proyectos, que colocaban las dársenas tierras adentro, en éste se colocaban las dársenas m a r adentro, ganando espacio al mar. Por fin, y tras analizar los diferentes proyectos, explicó el que tenía m á s visos de realizarse. E s t e proyecto desvía el río en su t r a m o final, y sitúa su desembocadura a u n o s 5 q u i l ó m e t r o s del actual. E n c u a n t o estuviera e x p u e s t o a i n f o r m a c i ó n pública, dijo, impugnarían ei m i s m o . El edil señor Vilá pidió al Pleno se ratificara y constara en acta la a d h e s i ó n de todo el consistorio a la idea del alcalde de o p o n e r s e al desvío del río. Finalmente, el alcalde se dirigió al público asistente —insólito en los ú l t i m o s Plenos— dando toda clase de facilidades para disipar cualquier duda al respecto, e invitó a los agricultores a que le preguntaran sobre los proyectos del río.» (Tele-Exprés, 14 febrero 1972, Juan Miñarro.) EL PROYECTO NO FAVORECE AL B A I X LLOBREGAT E X I G I M O S QUE S E INFORME A LA CIUDAD (Con el desvío) «se favorece, pues, la creación del superpuerto de Barcelona, al que en el Baix Llobregat n o se ve con m u y buenos ojos, dado que comportaría s e g u r a m e n t e un c a m b i o sustancial en la estructura de la comarca». (Enric Company, Tele-Exprés, 7 febrero 1972.) «EL D E S V I O NO EVITARA P O S I B L E S DESBORDAMIENTOS» «—¿Qué importancia entraña a la ciudad (del Prat) e s t e importante proyecto? — H e m o s de diferenciar la canalización y el desvío. La primera, canalizar el río desde Molins de Rei al mar, c r e o que s ó l o merece plácemes y elogios. La segunda, ya es otro cantar. Se trata de la cara y la cruz de una mism a m o n e d a . La carta es la canalización, pero la cruz, qué cruz, es el desvío; un desvío i m p r o c e d e n t e que viene a mutilar aún m á s el paisaje, físico y h u m a n o , de la parte sur de Barcelona. —¿Facilitará este desvío la salida de las aguas al mar y evitará posibles d e s b o r d a m i e n t o s ? — E n absoluto. Es más: el río en la desviación propuesta forzosamente deberá tener una curva de la que ahora carece; con el agravante de que el citado d e s v í o discuriirá m u y cercano a la pista del aeropuerto.» (Tele-Exprés, 12 de febrero de 1972. Declaraciones de Jaume Codina, historiador y ex alcalde del Prat, a Juan Miñarro.) La o p o s i c i ó n al proyecto, pues, ya ha sido manifestada en firme por el A y u n t a m i e n t o del Prat, con lo que la fecha prevista de canalización sufrirá evidentes retrasos o será necesario redactar otro n u e v o p r o y e c t o más. La ciudad de Cornelia, que fue la m á s perjudicada en las ú l t i m a s inundaciones, contrasta el despliegue informativo del alcalde del Prat, informando a los ciudadanos, con la nula información que n u e s t r o Ayuntamiento nos ha dado sobre los proyectos de canalización que tanto afectan a nuestra seguridad futura. A pesar del terraplén, que en el m o m e n t o de escribir estas líneas está terminándose en su 1." fase, c r e e m o s que una seguridad de que otra catástrofe s e m e j a n t e n o volverá a repetirse d e p e n d e de la debida canalización del río. Por ello, e x i g i m o s que el A y u n t a m i e n t o facilite una información clara y abundante sobre las gestiones realizadas en el Ministerio de Obras Públicas sobre el encauzam i e n t o definitivo del río, y los proyectos existentes, por e j e m p l o el p r o p u e s t o por el A y u n t a m i e n t o del Prat. Sólo e n t o n c e s la ciudad podría decidir cuál es el m á s conveniente para t o d o s y, a través de t o d o s los m e d i o s posibles, manifestar su solidaridad con el p r o y e c t o que más convenga a la comarca, que fue la que padeció los mayores daños, y n o a Barcelona, que pretende imponernos «su» proyecto, con el que n o se evitarán las inundam ciones. Jordi V I N Y E S - EL PRAT S E OPONDRÁ AL PROYECTO «Como p u n t o final del orden del día figuraba el informe del alcalde (del Prat) sobre los diferentes proyectos para encauzar y desviar el río. Aquí, la primera autoridad de la ciudad, m e d i a n t e u n gran n ú m e r o de planos y datos, fue d e s m e n u z a n d o los diferentes proyectos que del río se han confeccionado, r e s u l t a n d o algunos de ellos tan fatídicos para el t é r m i n o municipal que supondrían la completa desaparición de la zona baja del Llobregat. E n estos planos se veían las dársenas del puerto h a s t a 4 quilómetros tierras adentro. El alcalde expresó el interés barcelonés e n el e n g r a n d e c i m i e n t o del puerto y su entorno, diciendo, n o obstante, que era una utopía s e m e j a n t e engrandecimiento, toda vez que l a s autoridades portuarias deseaban contar con u n a s instalaciones s e m e j a n t e s a las de Marsella. Aquí el alcalde dijo que, si se pudiera transponer el plano del puerto marsellés en n u e s t r o litoral, el m u e l l e alcanzaría un tramo de costa comprendida entre Mataró y Sitges, lo que parecía a todas luces irrealizable. Se refirió tam- 10 J. G E L O N C H ra >< C O Muebles y máquinas para oficinas Rubió y Ors, 228-230 Teléfono 3 7 7 05 7 0 CORNELLA 33 Sí a CAJA DE AHORROS DE TARRASA Fundada en 1887 Rambla José A. Clavé, 9 7 Teléfono núm. 3 7 7 45 33 CASI UN SIGLO AL SERVICIO DEL AHORRO ^e CORNELLA DE LLOBREGAT ùtlndla ôuâ òatirícioò LibretaiS de de: aihorro Acompañada de la Tarjeta de Impositor es el método más sencillo y seguro para disponer de dinero en el acto, en cualquier punto de España. Realizando sus pagos de agua, electricidad, gas, teléfono, letras y toda clase de recibos a través de su cta. cte. se evitará muchas molestias en su domicilio. En un sistema que reúne todas las ventajas Comodidad, economia, rapidez y seguridad. necesarias: - Con garantía de fiadores o hipotecaria. Pida información sobre las diversas modalidades de este servicio. •o X Utilizando nuestros servicios podrá tener la satisfacción de saber que está contribuyendo al sostenimiento de una m a g n a obra Benéfico-Social, c u y o s m á x i m o s e x p o n e n t e s son: el "Hogar de Ancianidad", el "Albergue Infantil", el "Casal del Jubilat" y los "Talleres Protegidos Presidente A m a t R o u n e n s 11 ra OQ •o 3 Noticiario Local JORNADAS SINDICALES D E P R E V E N C I Ó N D E RIESGOS PROFESIONALES E N CORNELLA En la Delegación Comarcal d e Sindicatos de Cornelia, tendrá lugar del 6 al 10 de m a r z o unas Jornadas Sindicales de Prevención de Riesgos Profesionales c o n asistencia de 130 Cursillistas, y c o m o aportación a la Campaña Nacional de Divulgación y Sensibilización sobre Higiene y Seguridad del Trabajo. E s t a noticia s u c e d e a la reciente Clausura del Curso de Cooperat i v i s m o al q u e asistieron 35 alumnos. D E S P E D I D A D E L DR. VALLVE En la Casa Consistorial, se celeb r ó el p a s a d o día 4 de m a r z o u n a c t o de despedida, c o n m o t i v o de la jubilación del Médico-Inspector Municipal de Sanidad doctor d o n José Vallvé Pinol q u e ha venido prestand o s u s servicios durante 42 años en nuestra ciudad. I CURSILLO D E INICIACIÓN AL DIBUJO Y PINTURA A partir del p r ó x i m o 13 d e marzo, en el colegio nacional Anselm Clavé s e impartirán clases gratuitas y de a c c e s o libre de Pintura y Dibujo para a l u m n o s m a y o r e s de 14 años. E s t e cursillo será realizado y dirigido por el pintor barcelonés señor R a i m o n Llort i Gaset. Las clases serán diarias de 7 a 9 de la n o c h e y tendrán u n a duración de tres m e s e s . Las asignaturas a desarrollar v a n a ser «Iniciación al dibujo» (dibujo al natural, perspectivas, e t c é t e r a ) , e «Iniciación a la pintura» (teoría de los colores, c o n m o delos y salidas al c a m p o ) . El cursillo está organizado p o r el Patronato Cultural Deportivo Municipal e n colaboración c o n Pro-Artis. Las personas interesadas en el m i s m o pueden formalizar la matrícula, de carácter gratuito c o m o las clases, e n el N e g o c i a d o de Cultura y Deportes del A y u n t a m i e n t o por l a s m a ñ a n a s de 9 a 13 horas. A RATOS, LOS NUSOS GANAN UNA PISTA D E PATINAJE Cornelia Centro. — Ante el enorm e p r o b l e m a de falta de lugares ptiblicos d e e s p a r c i m i e n t o , especialm e n t e , para los niños, d e b e m o s felicitar a u n g r u p o de v e c i n o s de la calle Marqués de Cornelia p o r la iniciativa t o m a d a al solicitar al Ayunt a m i e n t o que la pista polideportiva del Gimnasio Municipal p u e d a ser aprovechada, fuera de l o s u s o s deportivos n o r m a l e s , c o m o pista de patinaje de a c c e s o libre y p e q u e ñ o jardín infantil para los niños de la barriada. El A y u n t a m i e n t o ha dado s u conformidad a la p r o p u e s t a y h a decidido q u e la pista podrá s e r usada, libremente, l o s días laborables de 11 a 13 y 16 a 19 horas, y l o s festivos de U a 14 horas. S i n e m b a r g o , los v e c i n o s q u e r i í a n q u e el estrecho horario s e alargara en l o s días laborables ya que, l a m e n t a b l e m e n t e , coincide c o n el horario escolar. AÍ parecer, por parte del Ayuntamiento el problema estriba en tener q u e pagar u n guarda para la vigilancia de las instalaciones d e s p u é s del horario normal establecido. N o s o t r o s o p i n a m o s q u e este g a s t o extra m e rece la p e n a dada la finalidad social que viene a cumplir esta m i n ú s c u l a zona de recreo infantil. El horario debería, pues, ser ampliado. EL N U E V O C I N E C A N A D I E N S E , BUíaUEL Y CIENCIA-FICCIÓN P O S I B L E S N U E V O S CICLOS CINEMATOGRÁFICOS Finalizado el ciclo cinematográfico sobre artes plásticas, llevado a c a b o durante el p a s a d o m e s d e febrero en la Casa d e Cultura «Joan Maragall», la entidad patrocinadora, el Patronato Cultural y Deportivo Municipal, n o s anuncia q u e tiene e n cartera tres n u e v o s ciclos dedicados al «Nuevo Cine Canadiense», «Bunuel» y «Ciencia-Ficción». Los coloquios sobre las cintas proyectadas serán dirigidos p o r l o s críticos d e cine señores Lahosa y Porter. CONCIERTOS P R E V I S T O S PARA MARZO Y ABRIL D E L I I CICLO DE INICIACIÓN MUSICAL A continuación d a m o s la lista de conciertos previstos para l o s m e s e s de marzo y abril d e n t r o del II Ciclo de Iniciación Musical q u e organiza y patrocina el Patronato Cultural Deportivo Municipal: Domini'-o 12 marzo, 12 de la mañana (Casa de Cultura): Recital de Espirituales N e g r o s a cargo de la Capilla B u r é s de Castellvell i el Vilar. D o m i n g o , 19 de marzo, 7,30 tarde (en el Pabellón Deportivo d e San I l d e f o n s o ) : «El Tango-Canción en Filarmonía (clásico, m o d e r n o y folklore) p o r Jorge Morel. S á b a d o s 8 y 22 d e abril, 10 noche (Casa de Cultura): D o s conciertos a cargo de la «Cobla la Principal del Llobregat». S E A B R E LA MATRICULA PARA EL PRÓXIMO CURSO ESCOLAR E N LAS D O S N U E V A S ESCUELAS D E LOS BARRIOS PADRO Y RIERA La Comisión de Cultura y Deportes del A y u n t a m i e n t o n o s comunica la apertura para el p r ó x i m o curso escolar 1972-73, de l o s d o s nuev o s grupos escolares c o n s t r u i d o s en los barrios Padró y Riera, destinados a la enseñanza primaria y general básica para niños de 6 a 13 años de edad, q u e d a n d o a partir de esta fecha abierta la matrícula escolar para dichos grupos. Las inscripciones deben realizarse en el N e g o c i a d o d e Cultura y Deportes d e l Ayuntamiento, p o r las m a ñ a n a s , de 9 a 13 horas, acomp a ñ a d a s de la d o c u m e n t a c i ó n siguiente: — Libro de Familia. — Certificado m é d i c o sanitario c o n f o r m e el n i ñ o e s t á vacunado contra la viruela y n o p a d e c e enferm e d a d infectocontagiosa alguna. Los g r u p o s escolares estarán dotados, entre o t r o s servicios, de aulas c o n calefacción central, comedor capaz para albergar 800 alum nos e n d o s tandas, g i m n a s i o y pis tas polideportivas. 3 Tensión social en Corneiiâ Durante el m e s d e febrero, s e h a registrado anormalidad laboral en la e m p r e s a «Laforsa», establecida en Almeda, a c a u s a d e u n a disputa de orden interno. S e produjeron despidos y p a r o s q u e duraron u n a s tres s e m a n a s . Al final, h u b o sanciones; pero los obreros despedidos tuvieron q u e ser readmitidos. RENOVACIÓN C O N V E N I O S COLECTIVOS La d i s c u s i ó n de l o s n u e v o s conv e n i o s colectivos e n diversas empresas d e Cornelia y poblaciones vecinas, h a producido fricciones entre las e m p r e s a s y los trabajadores que e n algunas fábricas h a n produ- 12 cido a n o r m a l i d a d e s laborales y paros. Entre estas e m p r e s a s figuran «Eisa» y «Pirelli Moltex». MANIFESTACIONES Relacionada c o n el conflicto d e «Laforsa» el día 11, s e p r o d u j o u n a c o n c e n t r a c i ó n de u n a s 200 p e r s o n a s en las i n m e d i a c i o n e s de la plaza Camfaso, e n a p o y o d e s u s reivindicaciones. El lunes 14 de febrero, s e produjeron t a m b i é n alteraciones e inasistencia a clase e n algunos c u r s o s del Instituto c o m o protesta a n t e la nueva Ley de Educación. Por la tarde, h u b o alguna concentración d e alumn o s y obreros en la R a m b l a Anselm o Clavé. DETENCIONES E n la m a d r u g a d a del d o m i n g o , día 13 de febrero, s e p r o d u j e r o n varias d e t e n c i o n e s de v o c a l e s jurados de diversas e m p r e s a s d e Cornelia y poblaciones colindantes. P o r este m o t i v o , h u b o n u e v o s p a r o s en distintas e m p r e s a s c o m o «Pirelli Moltex», «Eisa», «Siemens», «Ermsa», etcétera, l o s días 14, 15 ^ 16. A las 72 horas de s u d e t e n c i ó n , fueron p u e s t o s e n libertad t o d o s l o s detenidos, e x c e p t o el vocal j u r a d o de «Eisa», q u e p a s ó a disposición judicial. Al redactar estas líneas contin ú a p r e s o y s e h a n registrado divers o s paros en esta e m p r e s a p o r este motivo. R. J. S. 3 l s 3 Dl A SAN JOSE Día del Padre Marzo Género de punto Camisas Corbatas Calcetines • Blanco Pantalones Americanas Pijamas Ropa Ínter. «Ocean» " T R A J E S A MEDIDA INDUSTRIAL" en una semana, sin molestas pruebas R u b i ó i 0 r s J 4 4 i 149 I V I i OFIOAl M I S T R A L , S. A. CORNELLA ESPLUGAS HOSPITALET - eyaristo riuss-a- MUEBLES Y DECORACIÓN 'CU i nj ra p l a z o s OQ s i n r e c a r g o •o CENTRAL: Av. J. Antonio. 170 (¡unto Bar Avenida) - Tel. 277 1591 3 C O R N E L L A '^ 13 • De arte y de letras I El Patronat Cultural pel Sr. Joan Fr. de Lasa. Esportiu Municipal ha programat un cicle interesantíssim sobre arts plàstiques, dirigit A part d e les sis sessions de cine sobre el cine, la pintura, l'escultura, etc., que van tenir c o n s t a n t s i n u m e r o s o s espectadors i auditors, és de notar a m b satisfacció la presència de quatre artistes que presentaren les seves obres al públic de Cornellà, no m a s s a avesat a a q u e s t e s d e m o s t r a c i o n s d'art. J. Abelló Martin, un artista nat que ens presentà una dotzena de quadres de pintura còsmica, u n a intuïció d'aquell c o s m o s desordenat que la Bíblia ens explica abans de la creació: «La Terra era confosa i deserta i la tenebra cobria l'abisme...» L'«U11 de Déu» presidint el c o s m o s és impressionant. Pablo Rodríguez, a m b una sèrie de teles que ell titula «ensayos de expresión plástica», una apoteosi de color informe que el vident ha d'anar sintetitzant fins a descobrir la unitat buscada per l'autor. Exercici necessari per a descobrir la pintura m o d e r n a informal. Lluch Blaya, a m b una sèrie de gravats i auguaforts traçats a m b seguretat magistral. R e c o r d a r e m s e m p r e «La Vella», « H o m b r e y Mujer», «Soledad», «Campesina» i gairebé tots els retrats, alguns d'ells il·luminats c o m l'ingeniós «musical». Cada traç és necessari al c o n t e x t del dibuix, i res no hi sobra. Tarsicio Ondo, hereu de la tradició de Rio Muni, ens ofereix 10 escultures —talles i pedra refractaria— que tenen la virtut, la gràcia i el secret de imantar el nostre esperit vers unes formes de ser dels t a m b é n o s t r e s m é s avantp a s s a t s . N o h e u sentit mai la joia racial q u a n tot fent c a m í feu la troballa d'una p e ç a de l'antigor del vostre poble? Aquesta és la joia de l'escultura de Ondo, retrobar-nos a m b l'ànima primària d'un país: l'africà. Comentari ciutadà T R E S DECLARACIONS: Amb p o c s dies de diferència, h a n saltat a la Premsa tres declaracions sorgides d'ambients municipals de diferent significació; però a m b una p r o b l e m à t i c a c o m u n a . Per u n costat, les declaracions de l'Alcalde de l'Hospitalet a la revista «Mundo», en les quals, preguntat sobre el n o m e n a m e n t d'alcaldes en el projecte de Llei de Bas e s del R è g i m Local, vé a dir que a m é s representativitat m e n y s eficàcia. Per u n altre costat, la carta enviada p e r la C o m i s s i ó Permanent del nostre Ajuntament en la qual l a m e n t a la direcció que porta la revista i insinua que p e r t a n y e m a una minoria. Finalment, les declaracions de l'Alcalde de B e n i d o r m que recollíem a continuació on abogava per una p r e m s a crítica i fiscalitzadora. R E P R E S E N T A T I V I T A T I EFICACIA: El fons c o m ú de les dues p r i m e r e s declaracions és evident: la rep resen tativitat anul·la i i m p e d e i x l'eficàcia, m e n t r e que el que vol la majoria és eficàcia. E n conseqüència, i per paradoxa, una autoritat p o c representiva e n la designació, però eficaç, serà representativa per aquesta eficàcia, perquè és el que la majoria del poble vol. Llàstima que el raonament sigui fals! Sí, es cert, el que cal, el que v o l e m , és que qualsevol gestió pública sigui eficaç, que solucioni els p r o b l e m e s que planteja la nostra vida comunitària. I p r e c i s a m e n t per aixó, és vital la representativitat; sense ella n o hi ha eficàcia. N O M E N A M E N T S A DIT I EFICACIA: Qualsevol que faci una g e s t i ó soluciona els problem e s que beneficien a qui representa. L'advocat defensor invoca la Justícia, però el que b u s c a és l'absolució dels seus clients, que és el que li dona prestigi i diners. Un alcalde n o m e n a t a dit, que pot ésser s u s p è s a dit, està condicionat sempre per aquesta dependència. Li importarà m é s fer accions que n o c o m p r o m e t i n el seu càrrec que solucionar els p r o b l e m e s del poble. Si s a b é s s i m c o m l'autoritat arriba a saber que un individu reuneix les condicions p e r al càrrec d'alcalde, s e g u r a m e n t v e u r í e m m é s clars els límits de la seva eficàcia i els p r o b l e m e s que n o pot solucionar. L'alcalde d e l'Hospitalet se sent m o l t representatiu i eficaç, cridaner representant de la 14 majoria silenciosa (silenciada), però n o pot evitar que al seu municipi es construeixi una m o n s t r u o s i t a t com Bellvitge, de la qual apareixen unes fotos i al·lusions en un reportatge del m a t e i x n ú m e r o o n surten les seves declaracions. LA PREMSA, MAJORIA I M I N O R I E S : El paper de la Premsa està m o l t relacionat a m b l'Opinió Pública. Representa l'Opinió Púbhca i, a la vegada, la influeix. Quan diu, o diem: «Es u n a vergonya que ara els cornellanencs a m b el seu Ajuntament i el M.O.P. hagin de pagar u n e s col·lectores que havien d'ahevr fet les Companyies Constructores», p o t s e r e x p r e s s e m una idea que se li havia ocurregut a una minoria, p o t s e r a u n sol individu; però, u n cop dita, la majoria la fa seva, perquè r e s p o n a la realitat i a la justícia. Cada dia, la Premsa llança al carrer milers d'idees necessàriament d'individus concrets; però és la majoria qui les accepta o les refusa. La p r e m s a es portaveu d'unes opinions que; la majoria accepta o no. CALLAR E L S P R O B L E M E S ^ La solució de m o l t s p r o b l e m e s latents c o m p o r t a u n ^ xoc a m b els interessos creats, tant dels privats c o m d e l s ^ governants. Interessa que a q u e s t s p r o b l e m e s n o surtin.^ a la l l u m pública o que es p r e s e n t i n c o m insolubles.;^ Una m o s t r a d'aquesta tendència és el s i s t e m a de «ColorCÜ Rosa» de la Televisió E s p a n y o l a que h a de representar.<§ la v i s i ó oficial del país. El fet que la Televisió ens prejre- n, senti una Espanya color de rosa no vol dir que Espanya nya^ sigui d'aquest color. Xni FISCALITZAR LA ADMINISTRACIÓ Una a d m i n i s t r a c i ó pública n o pot ot ésser eficaç sense.^ una fiscalització per part de la oppiinniióó pública, de laj^ Premsa. Per a una a d m i n i s t r a c i ó públií ública eficaç cal una ¡5 p r e m s a incordiant que n o deixi escapar petit de-"^ apar el m é s petit tall, que impedeixi la c a l m a als governants. Cert, calma és necessària p e r a v e u r e els p r o b l e m e s a m b equa-;^ nimitat; però u n e x c é s de c a l m a porta al s o n m é s dolç i a la vagància. La p o r a la crítica desvetlla m é s les fa-^^ cultats i les intel·ligències, que no pas la b o n a voluntat.^ del «fem tot el que podem». "-^ J o s e p PINYOL I BALASCH RESTAURANTE BAR Plaza Caudillo, C O C I N A SELECTA ESMERADO SERVICIO M E N U Y V A R I A D A CARTA 3 Teléf. 3 7 7 1 0 S A L O N PARA 53 CONVENCIONES Y CELEBRACIONES BAUTIZOS, BODAS, BANQUETES Local dotado de aire acondicionado, calefacción y ambiente musical OBJETOS REGALO Tintorería SEC-NET GALAS ESPECIALIDAD LISTAS DE BODA - SUPER LIMPIEZA EN SECO GRAN SURTIDO LAMPARAS ACERO INOXIDABLE •a VAJILLAS - CRISTALERÍAS ENTREGA EN 24 HORAS X CUADROS CUBERTERIAS ra OQ OBJETOS DECORATIVOS Mn. J. Verdoguer, 28 Tel. 27712 23 CORNELLA •o 3 Rubió y Ors, 193 Teléf. 3 7 7 0 8 26 15 evïfando Perdidas o ^üsfraccio^^* ESTUDIO PARA TODOS SUS VIAJES DE NEGOCIOS EL í f f ETC. BANCO D E S A B A D E L L le ofrece sus; Cheques de viaje para España • Traveller's checks en toda clase de divisas • Colaboración y asistencia de sus corresponsales en el exterior • Y también cambio de moneda. <0 C a s a Centrals S A B A D E L L Agència Creu d e Barbara - - SABADELL •a SUCURSALES: Lo G a r r i g a S a n t Feliu d e C o d i n e s Badalona Martortll Sant Joan Barcelona M o l i n s d e Rei Sant Joan d e Vilasar Caldes de Montbui M o l l e t del Vallès Sant Vicens dels Casteller d e l Vallès Montcada Sonta C o l o m a d e G r a m a n e t Castelldefels Prat d e L l o b r e g a t Santa C o l o m a d e G r a m e n e t Centelles Ripollet Santa Perpètua d e M o g u d a Cornellà Rubí Sardanyola Sont Boi d e Llobregat Terrassa Sant C u g a t d e l Vallès Viladecans C o r n e l l à ( A g Sant Gavà Ildefons i Reixach Despí Horts A p r o b a d o por el Banco de España con n ú m e r o 6 . 9 6 ra X I ra 3 b