Informe Anual 2014 - Crèdit Andorrà Financial Group, experts en

Informe Anual 2014
Resum comparatiu de dades financeres
Grup Crèdit Andorrà
2014
2013
2012
2011
2010
Dades més importants del Balanç
(Imports en milers d’euros)
Caixa i bancs
Inversió creditícia
Dipòsits de clients
Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers (*)
Patrimoni gestionat per empreses del Grup
custodiat per tercers
Total
481.186
2.983.333
4.775.752
423.317
3.053.700
4.447.272
409.799
3.101.781
4.454.875
430.353
3.112.228
4.315.606
454.280
3.109.696
4.181.704
6.644.369
6.446.557
5.568.125
4.696.938
4.815.879
2.144.012
1.524.644
1.285.714
1.074.452
163.112
8.788.381
7.971.201
6.853.839
5.771.390
4.978.991
11,92
19,09
62,47
14,05
1,21
20,26
73,82
41,96
12,49
18,19
68,66
14,39
1,19
19,14
59,89
38,59
11,81
16,96
69,63
14,52
1,27
17,80
59,35
50,77
11,73
16,27
73,30
16,50
1,51
17,45
51,81
48,56
11,53
15,51
74,36
15,29
1,45
18,81
54,68
44,01
750
9
696
9
662
12
609
16
517
20
A–
F2
A–
F2
5
5
A–
F2
B/C
5
A–
F2
B/C
5
A
F1
B
4
Ràtios (%)
Fons propis / Dipòsits de clients
Fons propis / Inversió creditícia
Inversió creditícia / Dipòsits de clients
Resultats / Mitjana Capital + Reserves
Resultats / Actius totals mitjans: ROA (**)
Solvència
Liquiditat
Eficiència (D. Explotació / Marge Ordinari)
Altres dades
Nombre d’empleats
Nombre d’oficines
Fitch Ratings
Llarg termini
Curt termini
Individual
Suport
(*) Vegeu la nota 20 de la Memòria.
(**) Segons Comunicat INAF 141/02.
Índex
Resum comparatiu de dades financeres
dels darrers dos anys
Presentació
Carta del Consell d’Administració
2
Estructura de govern
4
Estats financers
Grup Crèdit Andorrà
Balanços de situació consolidats
6
Comptes d’ordre consolidats
9
Compte de pèrdues i guanys consolidat
10
Notes als estats financers consolidats
14
Informe dels Auditors
74
Xarxa d’oficines
76
Presentació
El 2014 havia de ser l’any en què la recuperació econòmica mundial agafés l’embranzida desitjada, però finalment ha
estat una recuperació a diferents velocitats. Els elevats nivells de deute públic i privat en les economies avançades n’han
estat els principals responsables, ja que han continuat reduint les possibilitats d’un creixement més enèrgic i han afectat
les perspectives dels països emergents. En aquest context, el Fons Monetari Internacional (FMI) va corregir les seves
previsions inicials de creixement mundial per al 2014, que van quedar en el 3,3%.
Els indicadors més consistents han arribat dels Estats Units, amb un creixement continuat gràcies en part a la
recuperació del consum privat, al programa de la Reserva Federal per inundar de liquiditat els mercats i estimular
l’economia, i a la continuada recuperació del mercat laboral. Un context que va permetre per al 2014 un escenari
de creixement del PIB del 2,2%.
A l’eurozona, la conjuntura segueix sent dèbil. El ritme lent de les reformes, l’alt endeutament públic i privat, els
elevats nivells d’atur i les crisis de Rússia i de l’Orient Mitjà alimenten els dubtes sobre la reactivació. Tanmateix, les
reformes plantejades per la nova Comissió Europea, encaminades a mobilitzar 315.000 milions d’euros en tres anys
per a projectes d’inversió, han de suposar un canvi de rumb en la política econòmica comunitària.
Pel que fa als mercats emergents, el creixement a l’Àsia ha de venir sobretot pel repunt de la situació a l’Índia, davant
la lleugera desacceleració de la Xina, que en el quart trimestre va registrar la xifra més baixa de creixement des del
2009, un 7,3%.
En el transcurs del 2014, l’economia andorrana va presentar, en el pla intern, uns indicadors que refermarien el
punt d’inflexió cap a una tendència més positiva. Les estimacions de creixement del PIB per al 2015 són de l’1,8%,
però aquesta previsió està molt vinculada a la posada en funcionament del conjunt de reformes econòmiques per
afavorir la inversió estrangera i per implementar el nou model fiscal.
En el pla extern, el futur immediat d’Andorra passa per tres línies de treball. En primer lloc, seguir amb la implementació de tot el cabal regulador fruit de l’Acord Monetari, el desenvolupament de les negociacions amb la Unió
Europea (UE) sobre la directiva de la fiscalitat de l’estalvi i, en particular, l’intercanvi d’informació automàtic. I per
últim, l’inici de les negociacions per a un acord d’associació amb la UE, dins el qual tindrà un paper fonamental la
preservació de les especificitats pròpies del país.
A Crèdit Andorrà, tot i l’entorn complex mantenim la posició preeminent en el mercat andorrà, com a líder i banc
de referència, i una excel·lent reputació internacional. Novament hem estat classificats en el primer lloc dels bancs
andorrans en el rànquing Top 1000 de la revista The Banker, que analitza les entitats financeres segons la fortalesa,
la solvència i la capitalització. D’altra banda, hem mantingut les qualificacions creditícies de Fitch Ratings amb un
ràting a llarg termini A– i un a curt termini F2.
Aquesta fortalesa, seguida de la nostra política permanent d’implementar els millors estàndards i pràctiques internacionals, ens ha permès efectuar una operació de sale&leaseback sobre tres edificis. L’objectiu de l’operació no és
cap altre que avançar-nos als requeriments de solvència que imposa Basilea III i al sistema de valoració i recuperació
d’actius que incorporen els nous International Financial Reporting Standards (IFRS).
Quant als resultats de l’activitat, el balanç consolidat de Grup Crèdit Andorrà arriba el 31 de desembre del 2014 a
un volum de negoci de 16.547 milions d’euros (un 6,94% més respecte de l’any anterior) i uns recursos gestionats
de clients de 13.564 milions d’euros (un 9,22% més). La inversió creditícia s’ha situat en 2.983 milions d’euros (un
–2,30% respecte del 2013) en què, a banda d’un lleuger augment de les operacions de crèdits llombards, s’ha registrat un cert estancament del crèdit al consum, d’habitatge i d’empresa.
2
Estats financers
Els dipòsits de clients han pujat un 7,4% (un total de 4.775,7 milions d’euros) i mostren el bon treball de captació
i retenció de dipòsits tot i el complicat entorn econòmic, a més que permeten mantenir una adequada posició de
liquiditat. Pel que fa a les inversions de fora de balanç, l’increment ha estat del 9,9% fins als 8.788 milions d’euros.
Crèdit Andorrà ha assolit un marge ordinari de 227,4 milions d’euros i el marge d’explotació s’ha situat en 102,7
milions d’euros. El resultat net consolidat del Grup ha estat de 71,5 milions d’euros, un 0,42% superior al 2013.
Aquestes xifres es tradueixen en unes sòlides magnituds, amb una ràtio de solvència del 20,26% (gairebé el doble
del mínim legal exigit, del 10%) i una ràtio de liquiditat del 73,82% (el mínim legal és del 40%), dos indicadors que
evidencien la fortalesa de Crèdit Andorrà, que ha reforçat el capital i la liquiditat.
El Grup conclou el 2014 havent mantingut el lideratge en el sector financer andorrà i desenvolupant el model de
negoci a Amèrica i a Europa, amb la mirada posada en l’horitzó 2020, en una estratègia centrada principalment en
quatre punts: l’optimització econòmica de les inversions i estructures ja establertes; la priorització en l’aplicació de
recursos en relació amb els objectius de retorn; la implantació de processos d’alta direcció, i la gestió matricial en
tota l’organització.
En l’àmbit del Wealth Management, l’objectiu és créixer en volums de negoci i en nous mercats per garantir un
creixement sostingut del Grup. Hem continuat consolidant el procés d’expansió oferint serveis globals de banca
privada i de gestió d’actius i d’assegurances a Andorra, Europa, els Estats Units i Llatinoamèrica.
Banco Alcalá (Espanya) i Banque de Patrimoines Privés (Luxemburg) han consolidat el projecte europeu de banca
privada i gestió d’actius del Grup. Les dues entitats gaudeixen d’uns excepcionals índexs de solvència (del 50% i el
60,24%, respectivament) i d’uns coeficients de cobertura de liquiditat (LCR) del 154% i el 722%.
La nostra firma a Luxemburg s’ha constituït com la plataforma de serveis de dipositària del Grup. Cal destacar
l’obertura de Crèdit Andorrà Asset Management Luxembourg SA, una gestora de fons d’inversió que ens ha permès
ampliar substancialment les capacitats del Grup a la plaça luxemburguesa.
Pel que fa a l’activitat asseguradora, assenyalem la seva contribució als beneficis nets del Grup amb una aportació
de l’11% i l’adquisició a Espanya de la cartera de vida d’Asefa Seguros. Avui dia, el grup assegurador gaudeix d’una
estructura operativa a Andorra, Espanya i Xile.
En el marc del nostre compromís social, aquest 2014 hem commemorat els 10 anys de la implantació del Sistema
de Gestió Mediambiental (SGMA) certificat segons la norma ISO 14001. La responsabilitat social és part essencial
de la nostra identitat, del nostre compromís amb el país, que materialitzem en bona part a través de la Fundació
Crèdit Andorrà, i a la qual aquest any hem destinat un 3% dels beneficis.
Avui, el compromís de Crèdit Andorrà amb el client i el país estan més presents que mai en el nostre camí cap al
futur. La nostra voluntat és créixer per poder revertir-ho en la societat que ens acull, promovent el progrés econòmic, programes educatius, socials i culturals, però, sobretot, fent allò que ens és propi, servir els nostres clients.
La professionalitat, l’ètica i els valors de la banca tradicional són les portes a un món global que es regeix, com el
nostre, per la confiança dels nostres clients i accionistes, i per l’esforç i el compromís dels nostres empleats.
El Consell d’Administració
Estats financers
3
Estructura de govern 31 de desembre de 2014
CONSELL D’ADMINISTRACIÓ
President del Consell d’Administració
Jaume Casal Mor
Vicepresident
Antoni Pintat Mas
Conseller delegat / Secretari
Josep Peralba Duró
Consellera
Rosa Pintat Santolària
Consellera
Maria Reig Moles
Conseller
Josep Vidal Martí
EQUIP DIRECTIU
Conseller delegat
Josep Peralba Duró
Director general
Xavier Cornella Castel
Director de la divisió de Serveis Corporatius
Ramon Lladós Bernaus
Director del Grup Assegurador
Josep Brunet Niu
Directora àrea de Banca Comercial
Sílvia Cunill Calvet
Director àrea Financera
José Luis Dorado Ocaña
Director àrea de Mitjans
Josep Escoriza Martínez
Director àrea de Banca Privada Amèrica
José Ignacio García Fernández
Director àrea Secretaria General Tècnica
Agustí Garcia Puig
Director àrea de Crèdits
Frederic Giné Diumenge
Director àrea de Control de Gestió i Planificació Financera
Francesc Jordà Blanes
Director àrea de Banca Privada Europa
Frank Martínez Sánchez
Director àrea de Riscos i Compliment Normatiu
Andrés Roldán Cubas
4
Estats financers
Estats financers
Grup Crèdit Andorrà
Balanços de situació consolidats el 31 de desembre de 2014 i 2013
Grup Crèdit Andorrà
ACTIU
Euros (milers)
2014
Caixa i bancs centrals de l’OCDE
41.291
118.939
210
210
439.076
433.894
6.000
–818
303.880
204.697
99.681
–498
2.909.195
2.971.803
3.389
8.141
–74.138
3.006.858
3.040.843
4.981
7.876
–46.842
2.231.116
2.152.567
–4.710
–1
1.669.288
1.580.511
–7.096
–17
Participacions en empreses del grup
30.381
25.690
Altres participacions
Fons de fluctuació de valors
20.771
—
19.939
—
Accions i altres títols de renda variable
Fons de fluctuació de valors
15.802
—
15.798
—
Organismes d’inversió
Fons de fluctuació de valors
21.395
–5.089
36.975
–2.512
—
—
46.707
46.707
—
41.941
41.941
—
59.172
14.130
99.642
–54.600
62.125
14.130
90.229
–42.234
324.055
470.896
–103.838
–43.003
363.003
501.041
–120.509
–17.529
59.035
57.189
1.846
56.696
55.750
946
87.372
75.729
440
2.374
2.085
6.744
55.299
47.274
537
3.904
—
3.584
6.197.229
5.678.239
Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) (notes 4 i 21)
Intermediaris financers (notes 4 i 5)
Intermediaris financers a la vista
Bancs deutors a termini
Fons de provisió per a insolvències
Inversions creditícies (notes 4 i 5)
Préstecs i crèdits a clients
Descoberts en comptes de clients
Cartera d’efectes de clients
Fons de provisió per a insolvències
Cartera de valors (notes 4 i 6)
Obligacions i altres títols de renda fixa
Fons de provisió per a insolvències
Fons de fluctuació de valors
Autocartera
Diferències positives de consolidació (nota 7.1)
Diferències positives de consolidació
Fons d’amortització
Actius immaterials i despeses amortitzables (nota 7.1)
Fons de comerç
Actius immaterials i despeses amortitzables
Fons d’amortització
Actius materials (nota 7.2)
Actius materials
Fons d’amortització
Fons de provisió per a depreciació
Comptes de periodificació (nota 12.1)
Ingressos meritats i no cobrats
Despeses pagades per anticipat
Altres actius (nota 12.3)
Operacions en curs
Existències
Opcions adquirides
Altres
Impostos
Total actiu
6
2013 (*)
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
PASSIU
2014
Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) (nota 4)
Euros (milers)
2013 (*)
22.868
679
5.116.726
310.816
30.158
4.775.752
4.534.663
82.073
5.318
4.447.272
245.247
340.729
1.618
—
771
847
2.062
—
1.238
824
10.000
—
150.000
150.000
21.658
20.987
671
34.119
23.165
10.954
Operacions en curs
Opcions emeses
Proveïdors i altres creditors
Impostos
29.343
10.640
1.560
8.731
8.412
31.958
11.649
2.987
5.007
12.315
Interessos minoritaris
10.299
9.441
Capital social (nota 11)
70.000
70.000
467.926
14.000
48.375
333.132
54.885
17.092
442
453.347
14.000
44.401
278.542
102.800
14.435
–831
51.544
71.544
—
–20.000
51.241
71.241
—
–20.000
Creditors (nota 4)
Bancs i entitats de crèdit
Altres intermediaris financers
Dipòsits de clients
Deutes representats per títols (nota 4)
Fons de provisions per a riscos i càrregues (nota 8)
Provisions per a pensions i obligacions similars
Provisions per a passius contingents
Altres provisions
Fons per a riscos generals (nota 11)
Passius subordinats (nota 11)
Comptes de periodificació (nota 12.2)
Despeses meritades i no pagades
Ingressos cobrats per anticipat
Altres passius (nota 12.4)
Reserves (nota 11)
Reserva legal
Reserva en garantia
Reserves voluntàries
Reserva de revaloració
Reserva de consolidació
Diferències de conversió
Resultats (notes 10 i 11)
Resultat de l’exercici en curs
Resultats d’exercicis anteriors pendents d’afectació
Dividends a compte
Total passiu
6.197.229
5.678.239
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius. Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
Estats financers
7
Comptes d’ordre consolidats el 31 de desembre de 2014 i 2013
Grup Crèdit Andorrà
2014
Passius contingents
Garanties, caucions, fiances i avals atorgats
Crèdits documentaris emesos o rebuts i confirmats als clients
Compromisos i riscos contingents
Compromisos i riscos de naturalesa operacional
Compromisos i riscos de naturalesa actuarial
Altres compromisos i riscos contingents
Operacions de futur (nota 15)
Compravenda no vençuda de divises
Operacions sobre instruments financers a termini
Dipòsits de valors i altres títols en custòdia (nota 19)
Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers
Dipòsits de valors i altres títols en custòdia propis
Altres comptes d’ordre amb funcions
exclusives de control administratiu (nota 19)
Garanties i compromisos rebuts
Altres comptes d’ordre
Euros (milers)
2013 (*)
156.371
155.370
1.001
160.317
159.433
884
431.673
404.066
11.025
16.582
320.547
291.696
11.488
17.363
2.903.771
2.352.963
550.808
2.625.806
1.541.649
1.084.157
10.554.967
8.528.279
2.026.688
9.246.092
8.149.137
1.096.955
1.777.663
985.913
791.750
1.567.270
546.492
1.020.778
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius.
Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
Estats financers
9
Compte de pèrdues i guanys consolidat per als exercicis anuals acabats
el 31 de desembre de 2014 i 2013
Grup Crèdit Andorrà
2014
Interessos i rendiments assimilats
INAF i intermediaris financers a la vista
D’inversions creditícies
D’obligacions i altres títols de renda fixa
Interessos i càrregues assimilables
INAF i intermediaris financers
De dipòsits de clients
De deutes representats per títols
De passius subordinats
Del fons de pensions intern
Rendiments de valors de renda variable
D’altres participacions
D’accions i altres títols de renda variable
D’organismes d’inversió
Marge financer
Comissions per serveis netes (nota 12.5)
Comissions meritades per serveis prestats
Comissions meritades per serveis rebuts
Resultats d’operacions financeres
Dotacions netes al fons de fluctuació de valors (nota 6)
Resultats per diferències de canvi
Resultats d’operacions amb valors
Resultats d’operacions de futur
Participació en pèrdues / beneficis de societats posades
en equivalència (nota 2.3)
Altres
Altres resultats ordinaris
Marge ordinari
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius.
Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
10
Estats financers
Euros (milers)
2013 (*)
104.630
371
63.526
40.733
119.061
242
67.964
50.855
–40.655
–6.059
–22.116
–8.946
–3.534
—
–46.235
–6.525
–24.445
–12.362
–2.903
—
2.574
278
129
2.167
985
172
151
662
66.549
73.811
125.475
140.436
–14.961
112.519
134.705
–22.186
35.758
–2.002
5.377
18.361
10.789
42.713
–1.725
5.502
33.286
379
6.308
–3.075
5.381
–110
–375
–1.123
227.407
227.920
2014
Euros (milers)
2013 (*)
Marge ordinari
227.407
227.920
Despeses de personal
–55.863
–45.243
–4.563
–1.943
–4.114
–52.810
–41.512
–4.487
–2.231
–4.580
–39.546
–1.014
–35.151
–3.381
–35.144
–835
–32.004
–2.305
–24.083
–24.083
–22.412
–22.412
–5.210
–5.275
65
–2.855
–2.860
5
102.705
114.699
—
—
–56.240
–63.731
7.491
–37.474
–44.911
7.437
281
–192
473
–265
–267
2
–10.000
—
Resultats ordinaris
36.746
76.960
Resultats extraordinaris (nota 12.7)
Recuperacions del fons de provisió per riscos generals (nota 11)
Altres resultats extraordinaris
37.271
—
37.271
–53
—
–53
Resultat de l’exercici abans d’impostos
74.017
76.907
Impost sobre societats (notes 12.8 i 13)
–2.422
–5.618
Resultat de l’exercici després d’impostos
71.595
71.289
Resultats atribuïts a la minoria
Resultats atribuïts al Grup
51
71.544
48
71.241
Personal, Consell d’Administració i indemnitzacions
Seguretat Social
Dotacions ordinàries a altres organismes de previsió (notes 3.9 i 9)
Altres despeses de personal
Despeses generals (nota 12.6)
Material
Serveis externs
Tributs
Amortitzacions d’actius netes de recuperacions (nota 7)
Dotació al fons d’amortització per a actius immaterials i materials
Provisions per a depreciació d’actius netes de recuperacions (nota 7)
Dotació al fons de provisió per a depreciació de l’immobilitzat material
Recuperacions dels fons de provisió
Marge d’explotació
Pèrdues per deteriorament d’actius
Provisions per a insolvències netes
de recuperacions (notes 5 i 6)
Dotacions al fons de provisió per a insolvències
Recuperacions del fons de provisió per a insolvències
Provisions per a riscos i càrregues
netes de recuperacions (nota 8)
Dotacions al fons de provisió per a riscos i càrregues
Recuperacions del fons de provisió per a riscos i càrregues
Dotacions al fons per a riscos generals (nota 11)
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius.
Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
Estats financers
11
Compte de pèrdues i guanys consolidat per als exercicis anuals acabats
el 31 de desembre de 2014 i 2013
Grup Crèdit Andorrà
ORIGEN DELS FONS
2014
Recursos generats per les operacions:
Resultat de l’exercici
Dotacions netes al fons de provisions per a insolvències
Dotacions netes al fons de depreciació d’actius
Dotacions netes al fons de fluctuació de valors
Dotacions a altres fons
Altres
Amortitzacions d’actius materials i immaterials
(Benefici) / pèrdua per venda d’immobilitzat
Resultats aportats per societats posades en equivalència
Variació positiva de passius menys actius
Caixa
INAF i intermediaris financers
Altres conceptes
Increment net de passius
Creditors - Clients
Passius subordinats
Deutes representats per títols
Disminució neta d’actius
Caixa
Inversions creditícies
Cartera de valors menys participacions
Venda d’inversions permanents
Vendes de participacions
Vendes d’immobilitzat
Recursos generats per les activitats de finançament
Aportacions externes al capital
Altres partides de fons propis
Total origen dels fons
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius.
Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
12
Estats financers
Euros (milers)
2013 (*)
113.125
71.544
56.240
5.210
2.002
—
–24
24.083
–39.622
–6.308
130.750
71.241
37.474
2.856
1.725
265
125
22.412
33
–5.381
140.255
—
140.255
—
32.024
—
—
32.024
328.480
328.480
—
—
—
—
—
—
121.223
77.648
43.575
—
187.921
—
—
187.921
64.082
—
64.082
4.511
658
3.853
—
—
—
—
—
—
732.925
355.206
APLICACIÓ DELS FONS
2014
Recursos aplicats en les operacions
Aplicacions dels altres fons
Altres
Variació positiva d’actius menys passius
INAF i intermediaris financers
Altres conceptes
Disminució neta de passius
Creditors - Clients
Passius subordinats
Deutes representats per títols
Increment net d’actius
Caixa
Inversions creditícies - Clients
Cartera de valors menys participacions
Compres d’inversions permanents
Compres de participacions
Compres d’immobilitzat i intangibles
Recursos aplicats per les activitats
de finançament
Dividend complementari de l’exercici anterior
Dividend a compte de l’exercici
Altres partides de fons propis
Total aplicació dels fons
Euros (milers)
2013 (*)
–10.000
—
–10.000
—
—
—
35.770
—
35.770
149.763
149.763
—
95.483
—
—
95.483
37.694
7.603
—
30.091
556.481
—
—
556.481
90.455
78.879
11.576
—
15.191
5.683
9.508
37.294
2.860
34.434
40.000
20.000
20.000
—
40.000
20.000
20.000
—
732.925
355.206
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius.
Les notes 1 a 23 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
Estats financers
13
Notes als estats financers consolidats el 31 de desembre de 2014 i 2013
Grup Crèdit Andorrà
Nota 1 Identitat del Banc i activitats
Crèdit Andorrà SA (en endavant, el Banc), autoritzada l’any 1949, és una societat anònima que té per objecte social
la pràctica de l’activitat bancària, que exerceix en l’àmbit de la banca comercial i de la banca privada, i està subjecta
a la normativa i regulació de les entitats financeres operants a Andorra. Tanmateix, l’11 d’abril de 2011 l’Institut
Nacional Andorrà de Finances (en endavant, l’INAF) va autoritzar la sol·licitud d’ampliació de l’objecte social del
Banc per incloure-hi els serveis d’inversió i auxiliars previstos en els articles 5 i 6 de la Llei 13/2010, de 13 de maig.
El domicili social del Banc està situat a l’avinguda Meritxell, 80, Andorra la Vella, Principat d’Andorra.
Crèdit Andorrà SA és la societat dominant de les participades, que s’esmenten en les notes 2.4 i 6.1, i que juntament
formen el Grup Crèdit Andorrà (en endavant, el Grup).
Nota 2 Bases de presentació i principis de consolidació
2.1 Aprovació per la Junta General d’Accionistes
Els estats financers anuals consolidats del Grup de l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2013 van ser
aprovats per la Junta General d’Accionistes del Banc el 30 d’abril de 2014.
Els estats financers anuals consolidats del Grup, del Banc i de gairebé la totalitat de les entitats integrades
dins del Grup corresponents a l’exercici finalitzat el 31 de desembre de 2014 es troben pendents d’aprovació
per les seves respectives Juntes Generals d’Accionistes. No obstant això, el Consell d’Administració del Banc
considera que seran aprovats sense canvis.
2.2 Bases de presentació i aplicació del Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà
Aquests estats financers consolidats han estat formulats pels administradors del Banc a partir dels registres
comptables dels bancs i societats que componen el Grup, i s’han preparat d’acord amb el Pla Comptable del
Sistema Financer Andorrà aprovat pel Govern d’Andorra el 19 de gener de 2000, amb l’objectiu de presentar
la imatge fidel del patrimoni consolidat, de la situació financera consolidada, dels resultats consolidats i dels
recursos obtinguts i aplicats pel Grup.
Els estats financers consolidats es presenten en milers d’euros, arrodonits al miler més proper, que és la moneda funcional i de presentació del Grup.
L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) és l’òrgan encarregat de la supervisió i el control de les
entitats integrades en el Sistema Financer Andorrà, així com també de la implementació i l’aplicació del Pla
Comptable del Sistema Financer Andorrà i la normativa aplicable a aquestes entitats.
En la nota 3 es resumeixen els principis i polítiques comptables i els criteris de valoració més significatius
aplicats en la preparació dels estats financers consolidats.
No hi ha cap principi comptable o criteri de valoració de caràcter obligatori i amb efecte significatiu en els
estats financers consolidats que s’hagi deixat d’aplicar.
14
Estats financers
2.3Aspectes crítics de valoració, estimació de les incerteses i judicis rellevants realitzats
en l’aplicació de les polítiques comptables
La preparació dels estats financers consolidats requereix la utilització d’estimacions comptables rellevants,
l’aplicació de judicis i la realització d’estimacions i hipòtesis. En aquest sentit, es resumeix a continuació un
detall dels aspectes que han implicat un major grau de judici i complexitat o dels quals les hipòtesis i estimacions són significatives per a la preparació dels estats financers consolidats:
• Vida útil dels actius materials, immaterials i despeses amortitzables.
• Valor raonable de determinats actius i passius no cotitzats.
• Càlcul de provisions realitzades.
• Estimacions per al càlcul de l’impost sobre societats i actius i passius fiscals diferits.
• Valor de recuperació dels fons de comerç i diferències de primera consolidació.
Tot i que les estimacions realitzades pels administradors del Banc en data 31 de desembre de 2014 s’han realitzat en funció de la millor informació disponible fins a la data, és possible que esdeveniments que puguin
tenir lloc en el futur obliguin a modificar-les en els propers exercicis. Aquesta modificació es faria de forma
prospectiva, reconeixent els efectes del canvi d’estimació en els corresponents comptes de pèrdues i guanys
consolidats.
2.4 Principis de consolidació
Segons el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà, existeix una relació de domini d’una entitat dominant
sobre una entitat dependent quan la primera, de manera directa per si mateixa, o indirecta a través d’altres
persones o entitats que actuen pel seu compte o concertadament amb ella:
• posseeixi la majoria dels drets de vot, o pugui disposar, en virtut d’acords convinguts amb altres socis,
de la majoria dels drets de vot de la segona;
• tingui la facultat o, de fet, l’hagi exercit, de nomenar o destituir la majoria dels membres de l’òrgan
d’administració;
• hagi nomenat, exclusivament amb els seus vots, almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan
d’administració de la segona, o
• controli l’òrgan d’administració perquè almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan d’administració de la segona siguin consellers o alts directius, directament o indirectament, de la primera.
Constitueixen un mateix grup econòmic les entitats que, amb independència de la seva forma jurídica, activitat
o domicili social, constitueixen:
• una unitat de decisió perquè alguna d’elles exerceixi, de manera directa o indirecta, la direcció única de
les altres o bé perquè la referida direcció sigui exercida per una o diverses persones físiques que actuen
sistemàticament de manera concertada, i
• una unitat econòmica de risc perquè la seva solvència, capacitat de generació de fons o viabilitat futura
depengui estretament d’algun dels seus components.
En tot cas s’entenen com a grup econòmic les entitats dominants i les seves dependents.
Són entitats multigrup les no incloses en el grup econòmic però que són gestionades per una o diverses entitats
del grup, i que participen en el seu capital social, conjuntament amb una altra o altres que en siguin alienes.
S’entén que hi ha gestió conjunta sobre una entitat quan, a més de participar directament o indirectament en
el capital, es produeix alguna de les circumstàncies següents:
• que s’hagi establert la gestió conjunta en els estatuts socials, o
• que hi hagi pactes o acords que permetin als socis l’exercici del dret de veto en la presa de decisions
socials.
Estats financers
15
Tenen la consideració d’entitats associades les no incloses en el grup econòmic però que compleixen els dos
requisits següents:
• una o diverses entitats del grup participen directament o indirectament en el capital social de l’entitat, i
• hi ha creada una relació duradora contribuent a la seva activitat.
Es presumeix que es compleixen els esmentats requisits quan una o diverses entitats del grup posseeixen una
participació directa o indirecta en el capital de l’empresa, d’almenys el 20% o del 3% si aquesta empresa cotitza
en mercats reglamentats.
Mètodes de consolidació
S’aplica la integració global quan l’entitat per consolidar té una activitat no diferenciada (entitat del sistema
financer o entitat instrumental i/o auxiliar, bàsicament) i pertany al grup econòmic.
El mètode d’integració global consisteix a substituir el valor comptable de la participació i els fluxos derivats
d’aquesta situació pels actius i passius, i pels ingressos i despeses de la societat participada, és a dir, s’afegeixen o
se sumen en el balanç i en el compte de pèrdues i guanys de la societat matriu les partides de les filials per consolidar que formen part del grup, substituint els valors comptables de les participacions pels actius i passius de
les societats per consolidar.
Tots els saldos significatius de balanç i dels comptes de fora de balanç, és a dir, crèdits, deutes i compromisos
existents entre entitats del Grup, han estat eliminats.
Els ingressos i les despeses lligades a operacions significatives entre entitats consolidades s’han eliminat i no
afecten el resultat del Grup; els resultats produïts per operacions internes s’han eliminat i diferit fins a la seva
realització enfront de tercers.
La diferència entre el valor comptable de les societats consolidades per integració global i els seus fons propis a
final d’any s’incorpora a les reserves de consolidació.
Els comptes de les entitats consolidades es regeixen per les mateixes normes de classificació, de valoració, d’amortització i de provisió.
La consolidació dels resultats generats per les societats dependents adquirides en un exercici es realitza prenent en
consideració únicament els relatius al període comprès entre la data d’adquisició i el tancament d’aquest exercici.
En el cas de les consolidacions per integració global, es distingeix en el resultat consolidat la part corresponent
al grup, en funció del percentatge de la participació, i la part corresponent a la minoria, és a dir, que no pertany
al grup. En el passiu del balanç, la partida “Interessos minoritaris” reflecteix la part que no forma part dels fons
propis i que correspon als minoritaris.
S’aplica el mètode de posada en equivalència quan l’entitat per consolidar és una societat associada, quan pertany al grup econòmic però té una activitat diferenciada, i quan sigui una societat multigrup.
En el mètode de consolidació per posada en equivalència se substitueix el valor comptable de la participació
pel percentatge que correspon de fons propis de la participada, amb l’ajustament al passiu, si s’escau, de les
diferències entre la inversió i els fons propis de la societat posada en equivalència. En consolidacions posteriors, les variacions dels fons propis (si són negatives, fins a la diferència entre els fons propis de l’anterior
consolidació i el valor comptable de la inversió) es presenten, segons el que estableix el Comunicat 162/05 de
l’INAF, dins l’apartat “Participació en (pèrdues) / beneficis de societats posades en equivalència” del compte
de pèrdues i guanys dels estats financers per a la part corresponent als resultats de l’entitat participada. En els
altres casos, les variacions de fons propis tenen una contrapartida directa al passiu “Reserves de consolidació”.
16
Estats financers
Els comptes anuals denominats en moneda estrangera d’entitats incloses al perímetre de consolidació es converteixen a la moneda de referència dels estats financers consolidats segons els criteris següents:
• Els actius i passius del balanç es converteixen al tipus de canvi del dia del tancament dels comptes
consolidats.
• Pel que fa a l’elaboració del compte de pèrdues i guanys consolidats, els comptes de pèrdues i guanys de
les filials es converteixen al tipus de canvi mitjà del període.
• Les partides de capital, reserves i romanent no eliminades en el procés de consolidació apareixen convertides al tipus de canvi històric al qual es varen generar.
• Les diferències derivades dels diferents mètodes de conversió es comptabilitzen a la partida “Diferències
de conversió del passiu”.
Entitats consolidades
Aquests estats financers consolidats inclouen les societats participades següents, consolidades pel principi
d’integració global (en milers d’euros):
2014
Domicili
Activitat
Credi-Invest SA
Andorra
Gestora de Fons
Crèdit Iniciatives SA
Andorra
Capital Risc
Patrigest SA (*)
Andorra
Patrimonial
Crèdit Capital
Andorra
Instrumental
Immobiliari SA
Crèdit Andorrà
Financera
Preference Limited Illes Caiman
Assessorament
Valira Asset
Espanya
d’inversions
Management SL (*)
Banc i societat
Crèdit Andorrà
de valors
Panamá Holding SA (*) Panamà
Informàtica Crèdit
Andorra
Instrumental
Andorrà SLU
Banque de Patrimoines
Luxemburg
Banca
Privés SA
Banco Alcalá SA (*)
Espanya
Banca
CA Holding
Patrimonial
Luxembourg SARL (*) Luxemburg
Beta Capital
Estats Units Societat de valors
Management LP
Credit Andorra
Estats Units
Patrimonial
US GP LLC
CA Perú SAB SAC
Perú
Societat de valors
Auditor
% de
Capital i
participació reserves
Beneficis /
Total
pèrdues Dividends fons propis
KPMG
—
—
100%
100%
100%
3.947
9.064
8.190
6.319
415
10.126
–5.000
—
–9.111
5.266
9.478
9.205
—
100%
106.447
—
100%
1
—
—
1
KPMG
60%
902
–41
—
861
KPMG
100%
8.754
785
—
9.540
—
100%
33.888
1.281
–1.100
34.070
KPMG 100%
KPMG 72,25%
33.148
31.727
4.547
86
—
–76
37.694
31.737
KPMG
100%
13.477
–2.096
—
11.381
KR&Co
100%
1.034
327
—
1.361
KR&Co
KPMG
100%
100%
964
2.666
—
–2.023
—
—
964
643
35.500 –31.947 110.000
(*) Societat dominant del subgrup consolidat.
Informació facilitada sense considerar minoritaris.
Estats financers
17
2013
Domicili
Activitat
Credi-Invest SA
Andorra
Gestora de Fons
Crèdit Iniciatives SA
Andorra
Capital Risc
Patrigest SA (*)
Andorra
Patrimonial
Crèdit Capital
Andorra
Instrumental
Immobiliari SA
Crèdit Andorrà
Financera
Preference Limited Illes Caiman
Assessorament
Valira Asset
Espanya
d’inversions
Management SL (*)
Banc i societat
Crèdit Andorrà
de valors
Panamá Holding SA (*) Panamà
Informàtica Crèdit
Andorra
Instrumental
Andorrà SLU
Banque de Patrimoines
Luxemburg
Banca
Privés SA
Banco Alcalá SA (*)
Espanya
Banca
CA Holding
Patrimonial
Luxembourg SARL (*) Luxemburg
Beta Capital
Estats Units Societat de valors
Management LP
Credit Andorra
Estats Units
Patrimonial
US GP LLC
CA Perú SAB SAC
Perú
Societat de valors
Auditor
% de
Capital i
participació reserves
Beneficis /
Total
pèrdues Dividends fons propis
KPMG
—
—
100%
100%
100%
3.805
8.873
7.674
10.042
170
2.114
–9.900
—
–1.620
3.947
9.043
8.168
—
100%
99.766
671
—
100%
1
—
—
1
KPMG
60%
931
–48
—
883
KPMG
100%
7.389
1.053
—
8.442
—
100%
33.627
261
— 33.888
KPMG 100%
KPMG 72,25%
29.400
31.755
3.481
155
— 32.881
— 31.910
KPMG
100%
14.592
–2.111
— 12.481
KR&Co
80%
1.532
2
–808
726
KR&Co
KPMG
100%
100%
475
1.973
365
–912
—
—
840
1.061
— 100.437
(*) Societat dominant del subgrup consolidat.
Informació facilitada sense considerar minoritaris.
Durant l’exercici 2014 el principal canvi en el perímetre de consolidació del Grup ha estat la compra per
part del Banc de la participació que els accionistes minoritaris tenien en Beta Capital Management LP i Beta
Capital Management LLC, que ha passat d’un percentatge de participació del 80% el 31 de desembre de 2013
a un 100% el 31 de desembre de 2014. L’esmentada compra s’ha realitzat en el context de l’exercici de l’opció
de venda que els accionistes minoritaris de la filial tenien enfront Crèdit Andorrà SA pel total de la seva participació.
Durant l’exercici 2013 el principal canvi en el perímetre de consolidació del Grup va ser l’ampliació de capital
d’un 15% de Banco Alcalá SA, que va provocar la dilució de Crèdit Andorrà SA en passar d’una participació
del 85% a una participació del 72,25%.
En data 31 de desembre de 2014 i 2013 el Grup no ha integrat cap societat pel mètode proporcional.
A continuació s’inclou una breu descripció de l’objecte i la composició (si s’escau) de les societats i subgrups
el 31 de desembre de 2014:
Credi-Invest SA és una societat gestora d’organismes d’inversió.
Crèdit Andorrà SA és la societat dipositària dels organismes d’inversió andorrans i Banque de Patrimoines
Privés SA, dels organismes d’inversió luxemburguesos.
Aquesta societat, així com els organismes d’inversió que gestiona, estan sotmesos a la supervisió i el control
de l’INAF.
18
Estats financers
Els productes oferts per Credi-Invest SA es comercialitzen sota el nom de Crèdit Andorrà Asset Management.
En data 8 de febrer de 2011, l’INAF va autoritzar la sol·licitud d’ampliació d’activitats de Credi-Invest SA per
tal de poder realitzar la gestió discrecional i individual de carteres i prestar serveis d’assessorament en matèria
d’inversió.
Crèdit Iniciatives SA és una societat de capital risc. El 31 de desembre de 2014 la cartera de participades
d’aquest subgrup estava formada per SPA SA (25%) i Clige SA (25%) (vegeu nota 6.2).
Patrigest SA és una societat patrimonial de tinença i gestió d’actius. El 31 de desembre de 2014 la cartera
de participades d’aquest subgrup estava formada per Cassamanya Ltd. (99,97% participada directament per
Crèdit Andorrà SA i 0,03% per Patrigest SA) i Private Investment Management SA (Suïssa) (100%).
El 18 d’abril de 2013 es va realitzar una ampliació de capital de Patrigest SA per un import de 6.701 milers
d’euros mitjançant la capitalització de deute.
El 28 de juny de 2013 es va procedir a la reducció total del capital de Private Investment Management SA i a
l’augment simultani d’aquell en 1.410 milers de francs suïssos, íntegrament subscrit per Patrigest SA.
Del total del benefici obtingut per Patrigest SA durant l’exercici 2014, 7,1 milions d’euros corresponen al benefici net d’impostos obtingut per la venda d’un immoble com a part de l’operació de venda d’actius i posterior
arrendament operatiu que es detalla a la nota 7.2.
Crèdit Capital Immobiliari SA és una societat patrimonial que té com a única activitat la tinença i gestió
d’immobles del Grup.
Del total del benefici obtingut per Crèdit Capital Immobiliari SA durant l’exercici 2014, 34,7 milions d’euros
corresponen al benefici net d’impostos obtingut per la venda de dos immobles com a part de l’operació de
venda d’actius i posterior arrendament operatiu que es detalla a la nota 7.2.
Crèdit Andorrà Preference Ltd. és una societat filial al 100% de Crèdit Andorrà SA, creada el desembre de
2005 per a l’emissió d’accions preferents (vegeu nota 11).
Valira Asset Management SL, fundada el gener de 2007 i amb seu social a Madrid (Espanya), és una societat
dotada amb una estructura completa per a la gestió i l’assessorament d’inversions en l’àrea de hedge funds. El 31 de
desembre de 2014 la societat compta amb una participada, Valira Capital Asset Management SGIIC, SAU (100%).
Crèdit Andorrà Panamá Holding SA és una societat filial al 100% de Crèdit Andorrà SA que té com a únic
objecte social la realització de les funcions de societat matriu del subgrup Crèdit Andorrà Panamá, vehicle
utilitzat pel Banc per canalitzar l’expansió del negoci a Llatinoamèrica.
El mes de setembre de 2008 la Superintendencia de Bancos de Panamá (autoritat supervisora en aquell país)
va concedir a Crèdit Andorrà una llicència internacional bancària. Posteriorment, el 17 de novembre de 2008,
Banco Crèdit Andorrà (Panamá) SA, societat participada al 100% per Crèdit Andorrà Panamá Holding SA,
va iniciar les seves activitats amb l’objecte principal de realitzar gestió de patrimonis, posant a disposició dels
clients una àmplia gamma de serveis financers i assessorament global.
L’exercici 2009 el Grup Crèdit Andorrà va obtenir de la Comisión Nacional de Valores de la República de
Panamá una llicència per operar a través de la societat de valors Crèdit Andorrà Panamá Securities SA.
Aquesta filial, societat participada al 100% per Crèdit Andorrà Panamá Holding SA, orienta els seus serveis al
corretatge i l’assessorament financer.
Estats financers
19
Amb l’objectiu de maximitzar l’eficiència i sinergies del subgrup, una vegada obtingudes les autoritzacions
pertinents, el 30 de juny de 2012 es va realitzar la fusió per absorció de Banco Crèdit Andorrà (Panamá) SA
amb Crèdit Andorrà Panamá Securities SA, i va quedar com a única societat resultant la primera, amb llicència
bancària internacional i de casa de valors.
Addicionalment a les societats esmentades anteriorment, el 31 de desembre de 2014 el subgrup consolidable
Crèdit Andorrà Panamá està format també per les societats següents: Crèdit Andorrà Panamá Patrimonial SA
(100%), Crèdit Andorrà Panamá Call Center SA (100%) i l’oficina de representació Crèdit Andorrà Uruguay SA
(100%).
Informàtica Crèdit Andorrà SLU. Societat patrimonial que té com a única activitat la tinença i gestió de
l’immobilitzat informàtic (tant material com immaterial) del Grup.
Banque de Patrimoines Privés SA. El 20 d’abril de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició
del 100% del capital del banc luxemburguès Banque de Patrimoines Privés, SA.
L’adquisició de Banque de Patrimoines Privés SA va ser una adquisició estratègica amb l’objectiu de reforçar
la presència del Grup en el mercat europeu, i especialment en el negoci de la banca privada internacional.
L’agost de 2012, en virtut de l’establert en el contracte de compravenda, es va procedir a ajustar el preu d’adquisició de la filial per un import de 882 milers d’euros, fet que va provocar un ajust equivalent del fons de
comerç inicialment reconegut (vegeu nota 7.1).
El 27 de febrer de 2013 es va augmentar el capital social de Banque de Patrimoines Privés SA per un import
de 7.500 milers d’euros.
Banco Alcalá SA. L’11 d’octubre de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició del 85% del
capital del banc espanyol Banco Alcalá SA i de les seves filials Gesalcalá SA, SGIIC i Alcalá Pensiones EGFP SA
(ambdues participades al 100% per Banco Alcalá SA).
Banco Alcalá SA està orientat a la gestió global de patrimonis per a clients privats i institucionals i disposa
d’oficines a Barcelona i Madrid.
El 4 de febrer de 2013, una vegada obtingut el vistiplau dels diferents reguladors (INAF, Banco de España i
CNMV espanyola), Banco Alcalá SA va ampliar capital un 15%, el qual va ser subscrit íntegrament per dos
nous socis estratègics locals, cosa que va diluir la participació de Crèdit Andorrà del 85% al 72,25%. Aquesta
operació va permetre la incorporació al Grup Crèdit Andorrà del negoci de banca privada i de mercats de
capitals de Riva y García, que fins a la data articulava aquestes activitats a través de les societats Riva y García
Gestión SGIIC i Riva y García 1877 SV. Com a resultat de l’esmentada operació es va aflorar un fons de comerç
de 5.368 milers d’euros (vegeu nota 7.1).
CA Holding Luxembourg SARL. Societat hòlding amb domicili a Luxemburg que va ser constituïda el 29
de setembre de 2011 com a part de l’organigrama societari dissenyat pel Grup amb l’objectiu de maximitzar
l’eficiència del nou negoci a la zona de l’euro.
El 18 d’abril de 2012 es va procedir a realitzar una ampliació de capital per un import de 1.400 milers d’euros,
la qual va ser subscrita íntegrament per Crèdit Andorrà SA. L’objecte d’aquesta ampliació de capital era dotar
la societat dels recursos inicials necessaris per engegar el pla d’inversió sobre el qual va ser creada.
El 27 de febrer de 2013 es va augmentar el capital social de CA Holding Luxembourg SARL per un import
de 15.510 milers d’euros, els quals varen ser parcialment utilitzats per aquesta última el 28 de febrer de 2013
per augmentar capital de CA Life Insurance Experts Compañía de Seguros y Reaseguros SAU per un import
20
Estats financers
de 4.508 milers d’euros, prèvia capitalització de Crèdit Andorrà Holding España SAU per un import de 4.510
milers d’euros.
El 31 de desembre de 2014 CA Holding Luxembourg SARL incorpora les societats següents com a part del seu
perímetre de consolidació:
• CA Holding España SAU (100%): societat que té com a únic objecte social la realització de les funcions
de societat matriu. En aquest sentit, el 31 de desembre de 2014 la societat té les següents participacions:
el 100% de CA Life Insurance Experts Compañía de Seguros y Reaseguros SAU (100% participada per
CA Holding España SAU) i el 100% de CA Vincles Actuarial Chile Spa (vegeu nota 6.1).
• Valores Casa de Bolsa SA (70%): societat que té com a objecte social operar com a casa de borsa al
Paraguai, on està degudament inscrita a la Comisión Nacional de Valores de Paraguay.
• CA México Asesores Patrimoniales SA de CV (99,9%): societat que té com a objecte social la prestació
de serveis d’assessoria patrimonial a Mèxic. En data 11 de març de 2013, es va elevar a públic la capitalització de les aportacions de capital realitzades per CA Holding Luxemburg SARL, i com a resultat la
participació del Grup en el capital social de l’esmentada societat va augmentar del 70% al 99,9%.
• Crèdit Andorrà Asset Management Luxembourg SA (100%): societat gestora de dret luxemburguès
creada durant l’exercici 2014 amb l’objecte de prestar serveis de gestió i assessorament a vehicles d’inversió col·lectiva del Grup i de tercers.
Beta Capital Management LP. El 30 de setembre de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició
del 80% del capital social de Beta Capital Management LP, societat de valors amb seu a Miami (Estats Units
d’Amèrica). Addicionalment, en la mateixa operació, Crèdit Andorrà també va adquirir el 80% de Beta Capital
Management LLC (Estats Units). Credit Andorra US GP LLC va ser creada a l’efecte de ser la societat hòlding
del subgrup, en què és la titular de l’1% del capital de Beta Capital Management LP (Crèdit Andorrà SA és el
titular del restant 79% del capital) i del 80% del capital de Beta Capital Management LLC.
El 12 de juny de 2014 Crèdit Andorrà SA va comprar la participació que els accionistes minoritaris tenien a
Beta Capital Management LP i Beta Capital Management LLC per un import de 6.953 milers de dòlars americans, i va passar d’un percentatge de participació del 80% el 31 de desembre de 2013 al percentatge del 100%
el 31 de desembre de 2014. L’esmentada compra s’ha realitzat en el context de l’exercici de l’opció de venda
que els accionistes minoritaris de la filial tenien davant Crèdit Andorrà SA pel total de la seva participació.
Tanmateix, aquesta operació ha tingut com a conseqüència l’increment de les diferències positives de primera
consolidació associades a aquesta filial, tal com es detalla a la nota 7.1.
CA Perú Sociedad Agente de Valores de Bolsa. El 28 de setembre de 2012 es va adquirir el 51% de Krese
Sociedad Intermediaria de Valores SAC de la República de Perú. L’objecte originari de la societat era la prestació de serveis financers relacionats amb el mercat de valors del Perú, si bé el seu objecte social va ser modificat
per incloure-hi la prestació de serveis de casa de borsa. Finalment va quedar inscrita en la Superintendencia
del Mercado de Valores (SMV) de Perú sota la denominació actual.
El 2 d’octubre de 2013 la Junta General d’Accionistes de l’esmentada societat va acordar una reducció del capital social a zero i una ampliació simultània posterior mitjançant la capitalització del finançament viu a la data
de 1.655 milers de dòlars americans (queda inscrita en el registre públic peruà amb data 21 de març de 2014).
Tanmateix, el 10 de gener de 2014, amb l’objecte de fer front a una sèrie de menyscaptes extraordinaris de la
filial, es va procedir a realitzar una ampliació de capital addicional pel contravalor en nuevos soles peruanos
de 2.989 milers de dòlars americans. En aquest sentit, i pel que fa als menyscaptes que varen motivar la segona
aportació de capital, la matriu del Grup els va recuperar íntegrament mitjançant un ingrés extraordinari procedent del cobrament de les pòlisses d’assegurances que el Banc manté amb entitats asseguradores internacionals
per cobrir, entre d’altres, els riscos contingents que varen provocar l’esmentat menyscapte.
Les entitats del Grup consolidades pel mètode de posada en equivalència s’esmenten en les notes 6.1 i 6.2.
Estats financers
21
2.5 Comparació de la informació
La informació continguda en aquests estats financers de 2014 referida al 2013 es presenta, exclusivament, a efectes comparatius i, consegüentment, no constitueix els estats financers consolidats del Grup de l’exercici 2013.
Els saldos presentats en aquests estats financers referents als exercicis 2014 i 2013 són comparables.
Nota 3 Principis comptables i criteris de valoració aplicats
En l’elaboració dels estats financers corresponents a l’exercici 2014 s’han aplicat els principis i polítiques comptables
i els criteris de valoració establerts per l’INAF en el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà. Els principals
són els següents:
3.1 Principi d’empresa en funcionament
En la preparació dels comptes consolidats s’ha considerat que la gestió de les entitats incloses en el Grup
continuarà en el futur. Per tant, l’aplicació de les normes comptables no ha estat dirigida a determinar el valor
del patrimoni net consolidat a efectes de la seva transmissió global o parcial ni l’import resultant en cas de la
seva liquidació.
3.2 Principi de meritació
Els ingressos i les despeses es reconeixen comptablement en funció del seu període de meritació i s’aplica el
mètode financer per a aquelles operacions amb termini de liquidació superior a dotze mesos. L’única excepció
es refereix als interessos relatius a préstecs dubtosos i molt dubtosos, que només es reconeixen com a ingrés
quan es cobren.
En aplicació d’aquest principi, els comptes de periodificació recullen els ingressos/despeses meritats i no
cobrats/pagades, i els ingressos/despeses cobrats/pagades per anticipat.
3.3 Principi del registre
Segons la pràctica bancària, les transaccions es registren en la data en què es produeixen, la qual pot ser diferent de la seva data de valor corresponent, que es pren com a base per al càlcul dels ingressos i les despeses
per interessos.
3.4 Conversió de monedes estrangeres
Els actius i els passius en moneda diferent de l’euro es converteixen a euros als tipus de canvi vigents a la data
del balanç, obtinguts de fonts fiables del mercat. Els ingressos i les despeses es converteixen als tipus de canvi
vigents en el moment de les transaccions.
A continuació es detallen els principals tipus de canvi al tancament d’exercici:
Dòlars americans
Francs suïssos
Lliures esterlines
Iens japonesos
Dòlars canadencs
22
Estats financers
2014
2013
1,2141
1,2024
0,7789
145,23
1,4063
1,3791
1,2276
0,8337
144,72
1,4671
3.5 Provisions per a insolvències
A. Provisions específiques
La determinació de les provisions específiques es basa en directrius quantitatives i qualitatives regulades, i en
l’anàlisi detallada de l’exposició al risc de crèdit, efectuada per la mateixa entitat, tenint en compte l’experiència
de les pèrdues reals en matèria de crèdits i altres factors rellevants.
B. Provisions genèriques
El Grup comptabilitza un fons de provisions per a insolvències genèric sobre la inversió creditícia de:
• L’1% de les inversions creditícies a clients. Inclou les inversions creditícies al sector públic.
Les inversions creditícies per la part coberta per garanties dineràries contractualment pignorades, les
cobertes per garantia pignorativa de valors cotitzats, amb el límit del valor de mercat d’aquests valors, i
els préstecs i crèdits hipotecaris, amb cobertura hipotecària suficient segons el que disposa el Comunicat 198/10 de l’INAF relatiu a Taxació de terrenys i immobles en garantia hipotecària, no comptabilitzen provisions genèriques. No es considera com a cobertura hipotecària efectiva si no es disposa d’una
taxació realitzada per un taxador independent.
• El 0,5% de les inversions creditícies a entitats bancàries.
El Grup també comptabilitza un fons de provisions per a insolvències genèric sobre la cartera institucional
de valors:
• L’1% dels títols de renda fixa emesos per entitats no bancàries.
• El 0,5% dels títols de renda fixa emesos per entitats bancàries.
• Els títols de renda fixa emesos per administracions centrals dels països de l’OCDE i d’Andorra o expressament garantits per aquests organismes no comptabilitzen provisions genèriques.
C. Provisions per risc país
El Grup només opera amb corresponsals bancaris i institucions de crèdit establerts a Andorra o a països de
l’OCDE. Els riscos sobre sucursals a l’estranger d’una entitat es consideren al país de residència de la casa mare.
La cartera de valors es compon d’emissions efectuades a Andorra i l’OCDE, excepte per algun títol negociat
en mercats financers reconeguts. Respecte a aquests títols, no es registra una provisió per risc país, ja que són
negociats regularment i valorats a mercat diàriament per tal de reflectir el seu valor real.
3.6 Cartera de valors
Els valors que constitueixen la cartera de valors del Banc es presenten, atesa la seva classificació, segons els
criteris següents:
Renda fixa
Els valors de renda fixa que integren la cartera del Grup es presenten, atesa la seva classificació, segons els
criteris següents:
a) Els valors assignats a la cartera de negociació, que són títols dels quals el Grup preveu la venda abans del
seu venciment, amb la finalitat de beneficiar-se a curt termini de les variacions en els preus, es presenten al
seu valor de mercat. Les diferències generades en la valoració d’aquests títols sense tenir en consideració els
cupons meritats es registren pel net en l’epígraf “Resultats d’operacions financeres – Resultats d’operacions
amb valors” del compte de pèrdues i guanys adjunt. Els cupons meritats després de l’adquisició es registren en
l’epígraf “Interessos i rendiments assimilats – Obligacions i altres títols de renda fixa”.
b) Els valors assignats a la cartera d’inversió a venciment són títols que el Grup ha decidit mantenir fins a la seva
amortització, tenint capacitat per fer-ho. Aquests valors es presenten al seu preu d’adquisició corregit. El preu
d’adquisició es corregeix diàriament per l’import resultant de periodificar la diferència positiva o negativa entre
el valor de reemborsament i el cost d’adquisició durant la vida residual del valor. El resultat d’aquesta perio­
dificació es registra en l’epígraf “Interessos i rendiments assimilats – Obligacions i altres títols de renda fixa”.
Estats financers
23
En les alienacions, les pèrdues que es puguin produir es porten directament al compte de pèrdues i guanys com
a resultat extraordinari; en cas de guany es periodifica linealment al llarg de la vida residual del valor venut
com a resultat d’operacions financeres.
Prèvia autorització de l’INAF, durant l’exercici 2013 el Banc va reestructurar la cartera a venciment per tal de
modificar-ne la seva durada i exposició a contraparts. El resultat generat, de 17,1 milions d’euros que es varen
reconèixer en conseqüència en el compte de resultats de l’exercici (“Resultats d’operacions amb valors”), es va
dedicar íntegrament a constituir provisions per fer front a l’eventual morositat futura.
c) La resta dels valors són assignats a la cartera d’inversió ordinària, i es presenten valorats al seu preu d’adquisició. Tanmateix, es calcula la diferència entre el valor de mercat o valor raonable i el preu d’adquisició i es
dota, amb càrrec al compte de pèrdues i guanys, una provisió al fons de fluctuació de valors igual al sumatori
de les diferències negatives menys el sumatori de les diferències positives fins a l’import de les diferències
negatives.
El valor de mercat dels valors de renda fixa no cotitzats s’ha determinat utilitzant un model (estudi de valoració fet per un professional independent de reconegut prestigi o per la unitat de valoració del departament
de Control de Risc Financer). La valoració mitjançant un model es basa principalment en la determinació i el
registre dels moviments del valor de mercat associats al risc de crèdit; aquests moviments es registren dins la
provisió al fons de fluctuació de valors esmentada anteriorment.
Els traspassos de valors de la cartera de negociació a qualsevol altra cartera es realitzen a preus de mercat, i se’n
dedueix, si s’escau, el cupó corregut. Els traspassos de la cartera d’inversió ordinària a la d’inversió a venciment
es realitzen a l’inferior entre el preu de mercat i el preu d’adquisició, i se sanegen, si s’escau, les pèrdues que
es posen de manifest.
Participacions permanents
Tal com estableix el Comunicat 123/01 de l’INAF, com a norma general, els valors de renda variable classificats en la cartera de participacions permanents es valoren en el balanç de situació al menor entre el seu preu
d’adquisició i el seu valor de mercat. Si aquest últim fos inferior, es dota la provisió necessària per reflectir la
depreciació experimentada al fons de fluctuació de valors.
El valor de mercat de renda variable es determina pels valors cotitzats sobre la cotització de l’últim dia de
l’exercici, i pels valors no cotitzats sobre el valor teòric comptable de la participació obtingut a partir de l’últim
balanç de situació disponible.
Respecte als valors no cotitzats d’empreses del Grup, es mostren pel valor de la fracció que representen del
net patrimonial de la participació corregit en l’import de les plusvàlues potencials existents en el moment de
l’adquisició que encara perdurin fins al límit del preu d’adquisició.
En la presentació del balanç de situació, el fons de fluctuació d’aquests valors minorarà l’epígraf corresponent
als actius a què faci referència.
Renda variable i organismes d’inversió
Els valors de renda variable i parts d’organismes d’inversió que componen la cartera de negociació es presenten al seu valor de mercat.
Els valors de renda variable i parts d’organismes d’inversió que es troben assignats a la cartera d’inversió ordinària es valoren al valor més baix resultant entre el preu de cost i el valor de mercat, i es registren les diferències
negatives de valoració en un fons de fluctuació de valors.
24
Estats financers
El valor de mercat s’ha determinat d’acord amb els criteris següents:
• Valors de renda variable cotitzats: cotització de l’últim dia de l’exercici.
• Valors de renda variable no cotitzats: valor teòric comptable, obtingut a partir de l’últim balanç de
situació disponible.
• Parts d’organismes d’inversió: últims valors proporcionats per les societats gestores i/o les entitats dipositàries dels organismes d’inversió.
3.7 Diferències de consolidació, actius immaterials i despeses amortitzables
En cas que la inclusió d’una nova entitat al perímetre de consolidació faci aparèixer una diferència entre el
preu pagat pels títols de la filial i la part de fons propis que li correspon, aquesta diferència es comptabilitza a
la partida “Diferències positives de primera consolidació” de l’actiu. No obstant això, abans de comptabilitzar
les diferències positives de primera consolidació, i per tant, abans de determinar l’import del fons de comerç
de consolidació, s’avalua si correspon imputar algun import d’aquestes diferències directament a les partides
del balanç consolidat que tinguin un valor superior o inferior al seu valor comptable i fins al límit que sigui
atribuïble a la societat dominant en funció del percentatge de participació en la dependent.
Tal com s’estableix en els Comunicats 227/12 de l’INAF, relatiu a les diferències de primera consolidació, i
228/12 de l’INAF relatiu al fons de comerç, les diferències de primera consolidació i els fons de comerç no
s’amortitzen; en canvi, es realitza un test de deteriorament, segons les normes de valoració vigents a escala
internacional reconegudes en aquesta matèria pel sector i, en cas que hi hagi indicis de deteriorament d’aquest
actiu, es procedeix a registrar la corresponent pèrdua al compte de pèrdues i guanys, la qual té caràcter
irreversible. En cas que el test de deteriorament efectuat sobre la inversió en una participada evidenciï un
deteriorament sobre la inversió en cartera, es procedeix també a corregir el valor de la participada en els
corresponents estats financers individuals, correcció, que igual que succeeix en el cas del fons de comerç, té
caràcter irreversible.
Les despeses amortitzables s’amortitzen de manera sistemàtica contra el compte de pèrdues i guanys, amb
el límit màxim de 5 anys. Les entitats poden adreçar a l’INAF una sol·licitud motivada d’ampliació d’aquest
termini fins a 10 anys (vegeu nota 7.1).
La resta de partides de l’immobilitzat immaterial s’amortitzaran linealment durant el període d’amortització previst, que en cap cas podrà excedir els 10 anys i sempre d’acord amb la normativa i els comunicats tècnics vigents.
En aquest sentit, les despeses amortitzables i l’immobilitzat immaterial s’amortitzen durant la seva vida útil,
que en general no supera els 5 anys, si bé, atesa la seva significació i les característiques específiques d’aquest
tipus d’aplicatius, no comparables a d’altres aplicatius més estàndards, determinen que la seva vida útil (i, per
tant, el període de contribució al procés de generació d’ingressos del Grup) és superior als 10 anys, Crèdit
Andorrà amortitza l’aplicatiu Core Banking durant 10 anys.
Pel que fa a les despeses amortitzables, s’activen únicament les despeses que puguin ser afectades en més d’un
exercici, com per exemple les despeses directament vinculades amb la compra de noves filials o negocis que no
hagin estat considerades com a més preu d’adquisició d’acord amb l’establert al Comunicat 225/12 de l’INAF.
En aquest sentit, el Comunicat 225/12 “Consideracions sobre el tractament de les despeses vinculades amb
les adquisicions de participacions en empreses del grup” estableix que, com a norma general, formen part
del preu d’adquisició aquelles despeses inherents, les que estan directament lligades a l’adquisició i que són
imprescindibles per efectuar la compra.
3.8 Immobilitzat material
Els elements de l’immobilitzat material es registren al seu preu de cost, en el seu cas actualitzat, menys el fons
d’amortització, que es calcula al llarg de la vida útil de cada actiu considerat a títol individual. Els terrenys on
s’assenten els edificis i altres construccions tenen una vida indefinida, i per tant no són objecte d’amortització.
Estats financers
25
Es registra una provisió per depreciació quan es posa de manifest una pèrdua reversible del valor econòmic
de l’actiu material.
En data 12 de juny de 2008, i prèvia presentació de les taxacions dutes a terme per un professional independent, l’INAF va autoritzar a Crèdit Andorrà SA la revaloració de determinats actius materials. L’import de la
revaloració va ser de 101.628 milers d’euros, i es va registrar amb contrapartida a una reserva de revaloració,
tal com preveu el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà (vegeu nota 11). Cada dos anys es compara el
valor en llibres dels esmentats actius revalorats contra el seu valor de mercat (obtinguts mitjançant taxacions
d’un expert independent), i per a aquells actius el valor de mercat dels quals és inferior al seu valor en llibres
es dota una provisió (vegeu la nota 7.2).
A més, els immobles adquirits o construïts abans del 31 de desembre de 1989 incorporaven el valor estimat de
mercat, tal com fou fixat al novembre de 1989 per un expert independent (vegeu nota 11).
Les reserves de revaloració tenen caràcter indisponible fins que l’actiu surti efectivament del Grup i/o l’INAF
n’autoritzi la disposició.
Les despeses de conservació i manteniment de l’immobilitzat material que no milloren la seva utilització o
allarguen la vida útil dels respectius actius es carreguen al compte de pèrdues i guanys en el moment en què es
produeixen, dins de les despeses generals.
Els diferents elements d’immobilitzat material s’amortitzen segons el mètode lineal d’acord amb els terminis
següents:
Anys
Edificis
Instal·lacions
Mobiliari
Equips informàtics
Vehicles
30 a 50
8 a 10
4a6
3a5
5
Els immobles adquirits per recuperació parcial o total de crèdits es registren dins l’apartat “Actius materials
no afectes a l’explotació” i es valoren inicialment per l’import més baix entre el valor comptable dels crèdits
recuperats en el moment de l’adquisició i el valor estimat de mercat de l’actiu. En el cas que amb posterioritat
el valor de mercat (obtingut a partir de taxacions actualitzades) sigui inferior al valor net comptable, es dota
una provisió per la diferència amb càrrec al compte de resultats (vegeu nota 7.2).
Posteriorment, els actius adquirits per aplicació de crèdits problemàtics que no s’incorporen als edificis/equipaments d’ús propi o que no són venuts en un període de 3 anys es deprecien, a partir de la data inicial de
recuperació, en funció dels percentatges d’amortització acumulada següents:
Entre 3 i 4 anys
Entre 4 i 5 anys
Superior a 5 anys
25%
50%
75%
Per als terrenys i immobles adjudicats, la valoració comptable es justifica mitjançant la taxació actualitzada
(com a mínim cada dos anys), realitzada per una entitat de taxació independent. En cas que es produeixin
menysvaloracions, es doten al compte de pèrdues i guanys.
26
Estats financers
3.9 Fons de provisions per a riscos i càrregues
A. Provisions específiques sobre passius contingents
Les provisions per passius contingents registren els imports, l’objectiu dels quals és la prevenció de pagaments
o de càrregues contingents amb caràcter específic.
B. Provisions per a pensions i obligacions similars
Fins al 30 de gener de 2012, els compromisos amb tots els empleats de Crèdit Andorrà SA i les seves filials andorranes, així com els dels seus beneficiaris, vinculats amb les contingències de jubilació, mort i invalidesa (sistema
d’aportació definida), estaven externalitzats en una fundació privada independent andorrana (Previfun), creada
l’any 1998, i regulats a través del Reglament del Fons mutu de previsió i ajuda als empleats de Crèdit Andorrà
aprovat en l’Assemblea General Ordinària de Mutualistes del 23 d’octubre de 2006.
Des del 30 de gener de 2012 els empleats de Crèdit Andorrà SA i les seves filials andorranes estan coberts per
un sistema de pensions individual d’aportació definida (excepte pel que fa als mutualistes passius i una sèrie
de mutualistes en actiu propers a la jubilació, per als quals es mantenen les antigues condicions). La gestió de
l’esmentat sistema de pensions (incloent la gestió dels compromisos mantinguts segons es menciona al paràgraf
anterior) ha estat externalitzada a la companyia d’assegurances del Grup Crèdit Andorrà (Crèdit Assegurances
SAU).
Per tant, i pel que fa a la població esmentada, hi ha dos col·lectius diferenciats: un primer col·lectiu format pels
empleats en actiu que van passar a formar part del pla de pensions d’aportació definida, i un segon col·lectiu que
està format pels antics mutualistes passius i els propers a la jubilació, que mantenen les antigues condicions (dret
de cobrar una pensió, la qual complementa les pensions públiques, amb el fi d’arribar a obtenir per part dels
passius un salari total pensionable reconegut en el moment de la seva jubilació).
Consegüentment, l’assumpció per part de Crèdit Assegurances de les obligacions del segon col·lectiu anteriorment esmentat comporta el reconeixement en el passiu del balanç de l’entitat asseguradora de les provisions
matemàtiques corresponents. La provisió matemàtica té en compte en el seu càlcul la totalitat de les pensions
futures que s’espera pagar a cada mutualista fins a la seva mort.
A continuació es detallen les hipòtesis actuarials utilitzades en el càlcul de la provisió matemàtica:
• Jubilats i orfes:
• Taules de mortalitat PERM/F-2000-P
• Interès tècnic (vitalici): 4,89533%
• Recàrrec per despeses: 0%
• IPC: 3%
• Prejubilats i quasijubilats:
• Taules de mortalitat PERM/F-2000-P
• Primer tram d’interès tècnic: 3,7054% fins a 30/11/2016
• Segon tram d’interès tècnic (vitalici): 4,89533%
• Recàrrec per despeses: 0%
• IPC: 3%
Tanmateix, diferents empreses del Grup gaudeixen d’altres plans de remuneració relacionats amb la jubilació, la totalitat dels quals correspon a esquemes d’aportació definida (vegeu la nota 9).
Estats financers
27
3.10 Fons per a riscos generals
La provisió per a riscos generals correspon als fons que el Grup assigna, per raons de prudència, atesos els
riscos propis inherents de l’activitat bancària.
3.11 Derivats financers
El Grup utilitza aquests instruments, principalment futurs o compravendes de divises a termini, com a opera­
cions de cobertura de les seves posicions de balanç denominades en divisa distinta a l’euro i es comptabilitzen
en comptes d’ordre per l’import nominal d’intercanvi al venciment dels respectius contractes (vegeu la nota 15).
Les operacions que han tingut per objecte eliminar o reduir significativament els riscos de canvi, d’interès o
de mercat, existents en posicions patrimonials o en altres operacions es consideren de cobertura. En aquestes
operacions de cobertura, els beneficis o les pèrdues generats es periodifiquen en el compte de pèrdues i guanys
de forma simètrica als ingressos o despeses de l’element cobert.
Les operacions que no són de cobertura, és a dir, operacions de negociació, contractades en mercats organitzats, es valoren d’acord amb la seva cotització, i les variacions en les cotitzacions es registren en el compte de
pèrdues i guanys.
Els resultats de les operacions de negociació contractades fora d’aquests mercats no es reconeixen en els comptes de pèrdues i guanys fins a la seva liquidació efectiva. Això no obstant, mensualment es valoren les posicions
i, si s’escau, es registren amb càrrec a resultats les pèrdues potencials netes, per a cada classe de risc, que hagin
resultat d’aquestes valoracions. Les classes de risc que es consideren a aquests efectes són de tipus d’interès, de
preu de mercat i de canvi.
3.12Impostos
A.Impost general indirecte
El 21 de juny de 2012 es va publicar la Llei 11/2012, de l’impost general indirecte, en vigor des del dia 1 de
gener de 2013. Aquesta llei, que preveu un tipus de gravamen general del 4,5% excepte per als productes i
serveis de primera necessitat als quals s’aplica un tipus de gravamen superreduït (0%) o reduït (1%), i un
tipus incremental del 9,5% aplicable als serveis bancaris i financers, en la seva disposició derogatòria revoca,
entre d’altres, la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, del 14
de maig de 2002.
El Grup comptabilitza en l’epígraf de l’actiu de balanç “Altres actius”/“Impostos”/“Retencions i pagaments
a compte”, els saldos transitoris corresponents a l’IGI suportat, i en l’epígraf del passiu de balanç “Altres
passius”/“Impostos”/“Comptes de recaptació”, els saldos transitoris corresponents a l’IGI repercutit mentre
no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.
B.Impost sobre societats
En data 1 de desembre de 2011 el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 17/2011 de
modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats (publicada al Butlletí Oficial
del Principat d’Andorra número 80, en data 28 de desembre de 2011), segons la qual les societats anònimes
estan subjectes a un tipus de gravamen general del 10%. Aquesta llei va entrar en vigor l’endemà de ser publicada al BOPA i s’aplica als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2012.
La despesa per l’impost sobre societats representa la suma de la despesa per impost sobre els beneficis de l’exercici així com per l’efecte de les variacions dels actius i passius per impostos anticipats, diferits i crèdits fiscals.
La despesa per impost sobre beneficis de l’exercici es calcula mitjançant la suma de l’impost corrent que
resulta de l’aplicació del tipus de gravamen sobre la base de tributació de l’exercici, després d’haver aplicat les
deduccions que fiscalment són admissibles, més les variacions dels actius i passius per impostos anticipats/
diferits i crèdits fiscals, tant per bases de tributació negatives com per deduccions.
28
Estats financers
Els actius i passius per impostos diferits inclouen les diferències temporals que s’identifiquen com aquells
imports que es preveuen pagadors o recuperables per les diferències entre els imports en llibres dels actius i
passius i el seu valor fiscal, així com les bases de tributació negatives pendents de compensació i els crèdits
per deduccions fiscals no aplicades fiscalment. Aquests imports es registren aplicant a la diferència temporal
o crèdit que correspongui al tipus de gravamen el que s’espera recuperar-los i liquidar-los.
Es reconeixen passius per impostos diferits per totes les diferències temporals imposables. De la seva banda,
els actius per impostos diferits, identificats amb diferències temporals, bases de tributació negatives i deduccions pendents de compensar, només es reconeixen en el supòsit que es consideri probable que el Grup tingui
en el futur suficients guanys fiscals contra els quals poder fer-les efectives.
Amb ocasió de cada tancament comptable, es revisen els impostos diferits registrats (tant actius com passius)
amb l’objectiu de comprovar que es mantenen vigents, i se’ls efectua les oportunes correccions d’acord amb
els resultats de les anàlisis realitzades.
C.Impost sobre la renda dels no-residents fiscals
El 29 de desembre de 2010 es va aprovar la Llei 94/2010 de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals,
que grava les rendes d’activitats econòmiques desenvolupades a Andorra per persones físiques o entitats noresidents fiscals i per a les rendes del treball percebudes de persones físiques no-residents fiscals.
El Grup comptabilitza en l’epígraf del passiu de balanç “Altres passius”/“Impostos”/“Comptes de recaptació”,
els saldos transitoris corresponents a la recaptació de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals mentre
no s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.
D. Llei 11/2005, del 13 de juny, d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat
Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE
del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos.
El Consell General va aprovar en la sessió del 13 de juny de 2005 la Llei 11/2005, d’aplicació de l’Acord entre
el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes
a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos.
L’Acord estableix l’obligació de practicar una retenció en origen sobre els pagaments d’interessos efectuats
per agents pagadors establerts al Principat d’Andorra a beneficiaris efectius, persones físiques residents en
un dels estats membres de la Unió Europea. L’import derivat d’aquesta obligació es transfereix en un 75%
als països on resideixin els beneficiaris efectius. Queden fora de l’àmbit d’aplicació de l’Acord els rendiments
derivats dels contractes de pensions i d’assegurances.
El Grup comptabilitza en l’epígraf del passiu de balanç “Altres passius”/“Impostos”/“Comptes de recaptació”,
els saldos transitoris corresponents a les retencions realitzades sobre el pagaments d’interessos mentre no
s’hagi produït la liquidació definitiva amb l’organisme corresponent.
3.13 Línies de crèdit no disposades
Les línies de crèdit concedides a clients es registren en el balanç de situació per la part disposada i es compta­
bilitzen els imports disponibles a comptes d’ordre dins l’epígraf “Compromisos i riscos contingents –
Compromisos i riscos de naturalesa operacional”.
Estats financers
29
Nota 4 Venciment i detall per divisa dels actius i passius financers
4.1 Distribució del venciment dels actius i passius financers
El venciment residual de determinats actius i passius el 31 de desembre de 2014 i 2013 és el següent (en milers d’euros):
2014
Vençuts
i dubtosos
Actius
INAF
Intermediaris
financers vista, brut
Intermediaris financers
termini, brut
Inversions creditícies, brut
Obligacions i altres títols
de renda fixa, brut
D’1 a
3 mesos
De 3 mesos
a 1 any
D’1 a 5
anys
Més de
5 anys
Total
—
210
—
—
—
—
210
—
433.894
—
—
—
—
433.894
—
133.574
6.000
90.308
—
105.340
—
720.719
—
603.806
—
1.329.586
6.000
2.983.333
—
575.618
42.145
244.878 1.095.710
194.216
2.152.567
133.574 1.106.030
147.485
965.597 1.699.516 1.523.802
5.576.004
Passius
INAF
Bancs creditors a termini
Altres intermediaris financers
Dipòsits de clients a la vista
Dipòsits de clients a termini
Deutes representats per títols
—
9.531
—
213.756
—
27.055
— 2.521.563
—
274.097
—
26.005
12.118
72.800
1.413
—
307.835
51.725
1.219
—
845
—
1.593.114
117.966
—
24.260
845
—
15.803
45.409
—
—
—
—
63.340
4.142
22.868
310.816
30.158
2.521.563
2.254.189
245.247
Total
— 3.072.007
445.891
1.713.144
86.317
67.482
5.384.841
D’1 a 5
anys
Més de
5 anys
Total
2013
Vençuts
i dubtosos
Actius
INAF
Intermediaris
financers vista, brut
Intermediaris financers
termini, brut
Inversions creditícies, brut
Obligacions i altres títols
de renda fixa, brut
Fins a
1 mes
D’1 a
3 mesos
De 3 mesos
a 1 any
Total
—
210
—
—
—
—
210
—
204.697
—
—
—
—
204.697
—
139.036
99.574
75.532
107
129.764
—
613.243
—
753.578
—
1.342.547
99.681
3.053.700
—
27.705
74.592
312.162
689.309
476.743
1.580.511
139.036
407.718
204.463
925.405 1.442.887 1.819.290
4.938.799
Passius
INAF
Bancs creditors a termini
Altres intermediaris financers
Dipòsits de clients a la vista
Dipòsits de clients a termini
Deutes representats per títols
—
258
—
25.607
—
5.318
— 1.998.593
—
338.516
—
38.955
—
7.666
—
—
480.672
49.989
421
—
—
—
1.537.377
197.071
—
48.800
—
—
22.938
44.129
—
—
—
—
69.176
10.585
679
82.073
5.318
1.998.593
2.448.679
340.729
Total
— 2.407.247
538.327
1.734.869
115.867
79.761
4.876.071
Total
30
Fins a
1 mes
Estats financers
Els tipus d’interès dels crèdits a clients a tipus variable amb venciment superior a un any estan indexats a tipus
d’interès del mercat interbancari fins a un any. En data 31 de desembre de 2014 i 2013 no existien saldos sense
venciment.
4.2 Detall per divisa
A continuació es detalla la distribució per divisa de determinats actius i passius el 31 de desembre de 2014 i
2013 (en milers d’euros):
2014
Actius
INAF
Bancs i entitats de
crèdit a la vista
Bancs i entitats
de crèdit
Fons de provisió
per a insolvències (–)
Total intermediaris
financers, net
Euros
Dòlars
americans
Francs
suïssos
Lliures
esterlines
Iens
japonesos
Dòlars
canadencs
Altres
divises
Total
210
—
—
—
—
—
—
210
208.656
149.403
32.648
15.805
5.256
1.184
20.942
433.894
6.000
—
—
—
—
—
—
6.000
–818
—
—
—
—
—
—
–818
213.838
149.403
32.648
15.805
5.256
1.184
20.942
439.076
252.940
56.784
6.861
4.359
—
60
2.971.803
502
1
2
—
—
33
3.389
—
—
—
—
—
—
8.141
–115
–659
—
—
—
—
–74.138
Préstecs i crèdits
a clients
2.650.799
Descoberts en
comptes de clients
2.851
Cartera d’efectes
de clients
8.141
Fons de provisió
per a insolvències (–)
–73.364
Total inversions
creditícies, net
2.588.427
253.327
56.126
6.863
4.359
—
93 2.909.195
Cartera de valors, net
1.522.789
549.100
—
142.165
—
17.062
— 2.231.116
Total actiu
4.325.264
951.830
88.774
164.833
9.615
18.246
21.035 5.579.597
14.975
7.719
103
42
29
—
—
22.868
229.319
61.683
8.432
9.287
1.140
—
955
310.816
23.189
3.510.380
5.736
961.916
1.175
80.530
23
155.761
—
2.682
—
18.260
35
46.223
30.158
4.775.752
228.461
16.786
—
—
—
—
—
245.247
4.006.324 1.053.840
90.240
165.113
3.851
18.260
47.213
5.384.841
Passius
INAF
Bancs i entitats
de crèdit
Altres intermediaris
financers
Dipòsits de clients
Deutes representats
per títols
Total passiu
Estats financers
31
2013
Euros
Actius
INAF
Bancs i entitats de
crèdit a la vista
Bancs i entitats
de crèdit
Fons de provisió
per a insolvències (–)
Total intermediaris
financers, net
Dòlars
americans
Francs
suïssos
Lliures
esterlines
Iens
japonesos
Dòlars
canadencs
Total
210
—
—
—
—
—
—
210
80.123
69.383
16.820
19.426
1.688
2.137
15.120
204.697
11.087
81.958
—
2.243
—
—
4.393
99.681
–498
—
—
—
—
—
—
–498
90.712
151.341
16.820
21.669
1.688
2.137
19.513
303.880
191.695
61.986
4.562
6.083
1
46
3.040.843
243
1
5
4
—
1
4.981
—
—
—
—
—
—
7.876
–200
—
—
–89
—
—
–46.842
Préstecs i crèdits
a clients
2.776.470
Descoberts en
comptes de clients
4.727
Cartera d’efectes
de clients
7.876
Fons de provisió
per a insolvències (–)
–46.553
Total inversions
creditícies, net
2.742.520
191.738
61.987
4.567
5.998
1
47 3.006.858
Cartera de valors, net
1.370.927
269.678
—
28.683
—
—
— 1.669.288
Total actiu
4.204.369
612.757
78.807
54.919
7.686
2.138
19.560 4.980.236
679
—
—
—
—
—
—
679
69.880
367
8.218
15
3.593
—
—
82.073
4.648
3.373.471
534
793.113
85
68.136
51
140.760
—
4.066
—
17.861
—
49.865
5.318
4.447.272
315.798
22.855
—
2.076
—
—
—
340.729
3.764.476
816.869
76.439
142.902
7.659
17.861
49.865
4.876.071
Passius
INAF
Bancs i entitats
de crèdit
Altres intermediaris
financers
Dipòsits de clients
Deutes representats
per títols
Total passiu
Per a més informació sobre les posicions en divisa del Grup vegeu la nota 14.
32
Altres
divises
Estats financers
4.3 Deutes representats per títols
El Grup manté diferents programes i instruments de finançament per planificar adequadament la gestió de la
liquiditat. Dintre d’aquests programes el Grup utilitza productes estructurats, tant a curt com a llarg termini,
que instrumentalitza a través de títols.
La totalitat d’aquestes emissions ha estat comercialitzada amb clients del Grup. El moviment que hi ha hagut
en els exercicis 2014 i 2013 és el següent:
Saldo a l’inici de l’exercici
Emissions
Amortitzacions
Ajustos per valoració
Saldo al final de l’exercici
2014
2013
340.729
370.821
231.338
–328.587
1.767
335.111
–364.720
–483
245.247
340.729
El saldo d’aquest epígraf el 31 de desembre de 2014 està compost principalment per 210.066 milers d’euros
corresponents a productes estructurats que tenen com a subjacent títols que formen part de la cartera pròpia
del Grup (304.922 milers d’euros el 31 de desembre de 2013), 28.887 milers d’euros corresponents a estructurats que el Grup cobreix mitjançant la contractació de derivats amb entitats financeres independents (11.158
milers d’euros el 31 de desembre de 2013) i 6.294 milers d’euros corresponents a estructurats mitjançant els
quals els seus titulars adquireixen els riscos i beneficis de certes participacions de capital risc que figuren a la
cartera pròpia del Grup (24.649 milers d’euros el 31 de desembre de 2013).
Nota 5 Inversions creditícies i intermediaris financers
5.1 Anàlisi de les inversions creditícies i intermediaris financers
A continuació es detallen les inversions creditícies i intermediaris financers respecte als requisits legals mínims
i als criteris interns, seguint la distribució següent, el 31 de desembre de 2014 i 2013 (en milers d’euros):
2014
Normals
Vençuts
Dubtosos
Total
Provisió
insolv.
Import
net
Intermediaris financers a la vista
Bancs deutors a termini
433.894
6.000
—
—
—
—
433.894
6.000
—
–818
433.894
5.182
Total intermediaris financers
439.894
—
—
439.894
–818
439.076
Préstecs i crèdits a clients
Descoberts en comptes de clients
Cartera d’efectes de clients
2.839.542
2.076
8.141
2.570
944
—
129.691
369
—
2.971.803
3.389
8.141
–73.784
–344
–10
2.898.019
3.045
8.131
Inversions creditícies clients
2.849.759
3.514
130.060
2.983.333
–74.138
2.909.195
Estats financers
33
2013
Normals
Vençuts
Dubtosos
Provisió
insolv.
Total
Import
net
Intermediaris financers a la vista
Bancs deutors a termini
204.697
99.681
—
—
—
—
204.697
99.681
—
–498
204.697
99.183
Total intermediaris financers
304.378
—
—
304.378
–498
303.880
Préstecs i crèdits a clients
Descoberts en comptes de clients
Cartera d’efectes de clients
2.904.816
1.972
7.876
5.034
522
—
130.993
2.487
—
3.040.843
4.981
7.876
–44.538
–2.225
–79
2.996.305
2.756
7.797
Inversions creditícies clients
2.914.664
5.556
133.480
3.053.700
–46.842
3.006.858
5.2 Provisions per a insolvències
El moviment del fons de provisió per a insolvències dels intermediaris financers a termini i les inversions
creditícies durant els exercicis 2014 i 2013 han estat els següents (en milers d’euros):
2014
Saldo
inicial
Intermediaris financers
Provisions bancs a termini
Dotacions /
(recup.)
Aplicacions
Altres
moviments
Saldo
final
498
–81
—
401
818
Inversions creditícies
Provisions específiques inversió creditícia
Provisions genèriques inversió creditícia
40.982
5.860
58.028
952
–30.789
—
–23
–872
68.198
5.940
Total provisions inversió creditícia
46.842
58.980
–30.789
–895
74.138
Total provisions
47.340
58.899
–30.789
–494
74.956
Saldo
inicial
Dotacions /
(recup.)
2013
Intermediaris financers
Provisions bancs a termini
Aplicacions
Altres
moviments
Saldo
final
582
–84
—
—
498
Inversions creditícies
Provisions específiques inversió creditícia
Provisions genèriques inversió creditícia
21.948
8.015
36.411
–1.197
–17.350
–28
–27
–930
40.982
5.860
Total provisions inversió creditícia
29.963
35.214
–17.378
–957
46.842
Total provisions
30.545
35.130
–17.378
–957
47.340
En data 31 de desembre de 2014, el Grup disposava d’una ràtio de cobertura de la morositat d’un 57,00%
(35,09% el 31 de desembre de 2013) sense considerar garanties hipotecàries, i d’un 117,88% (113,02% el 31 de
desembre de 2013) considerant garanties hipotecàries.
34
Estats financers
5.3 Garanties de les inversions creditícies
Les garanties obtingudes amb relació a les inversions creditícies el 31 de desembre de 2014 i 2013 es detallen
de la manera següent (en milers d’euros):
2014
Garantia
dinerària
Valors
Hipoteques
Total amb
garantia real
Sense
garantia real
Total
Inversions creditícies, brut
Préstecs i crèdits a clients
Descoberts en comptes de clients
Cartera d’efectes de clients
251.437
—
—
238.198 1.842.511
—
—
—
—
2.332.146
—
—
639.657
3.389
8.141
2.971.803
3.389
8.141
Total garanties de les inv. creditícies
251.437
238.198 1.842.511
2.332.146
651.187
2.983.333
Hipoteques
Total amb
garantia real
Sense
garantia real
Total
2013
Garantia
dinerària
Valors
Inversions creditícies, brut
Préstecs i crèdits a clients
Descoberts en comptes de clients
Cartera d’efectes de clients
251.351
—
—
305.116 1.887.997
—
—
—
—
2.444.464
—
—
596.379
4.981
7.876
3.040.843
4.981
7.876
Total garanties de les inv. creditícies
251.351
305.116 1.887.997
2.444.464
609.236
3.053.700
Atès que encara no es disposa d’una taxació realitzada per un professional independent, seguint les disposi­
cions del Comunicat 198/10 de l’INAF, el 31 de desembre de 2014 el Grup té classificats 60.369 milers d’euros
de préstecs hipotecaris com a préstecs sense garantia real (87.287 milers d’euros el 31 de desembre de 2013)
(vegeu la nota 3.5).
La partida d’inversió creditícia “sense garantia real” inclou els saldos amb el sector públic que es detallen en el
punt següent.
5.4 Inversions creditícies al sector públic
A continuació es presenta un detall de les inversions creditícies amb entitats del sector públic el 31 de desembre
de 2014 i 2013 (en milers d’euros):
2014
Inversions creditícies al sector públic
Crèdits amb garantia de l’Estat andorrà
Crèdits sobre els comuns del Principat d’Andorra
Altres organismes públics i entitats parapúbliques andorranes
Total
2013
72.294
69.465
51.005
67.373
72.020
55.422
192.764
194.815
D’acord amb la normativa aplicable, sobre la totalitat del saldo d’aquestes operacions creditícies en el sector
públic, el Banc calcula una provisió genèrica de l’1% (vegeu la nota 3.5).
Estats financers
35
Nota 6 Cartera de valors
6.1 Participacions en empreses del Grup
El 31 de desembre de 2014 i 2013 el Banc posseeix les participacions directes i indirectes següents en societats
que es consoliden pel mètode de posada en equivalència (en milers d’euros):
2014
Domicili
Crèdit Assegurances SAU
CA Holding España SAU
Activitat
Andorra Assegurances
Espanya Assegurances
% de
participació Capital
Reserves
100% 9.000 11.824
100% 10.638 –1.360
Resultats
2014
Dividends
5.095
–364
Fons
propis
Valor
comptable
–4.000 21.919 21.467
— 8.914 8.914
30.381
2013
Domicili
Crèdit Assegurances SAU
CA Holding España SAU
Activitat
Andorra Assegurances
Espanya Assegurances
% de
participació Capital
100%
100%
9.000
5.638
Reserves
9.314
–515
Resultats
2013
Dividends
5.545
–767
Fons
propis
Valor
comptable
–2.525 21.334 21.334
— 4.356 4.356
25.690
Crèdit Assegurances SAU, societat dominant del subgrup Crèdit Assegurances, té com a objecte social la
pràctica d’operacions d’assegurança i la cobertura de riscos sobre la base de contractes de dret privat, inclosa
la branca de vida en qualsevol de les seves modalitats. Es troba subjecta a les disposicions legals establertes en la
Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances del Principat d’Andorra, d’11 de maig de 1989.
La societat té com a accionista únic Crèdit Andorrà SA.
En data 31 de desembre de 2014 el subgrup Crèdit Assegurances inclou les societats espanyoles: ERM SA
(79%), ERM Consultoría SA (79%), ERM Correduría de Seguros y Reaseguros SL (79%) i AMK Ibérica &
Principado Correduría de Seguros SL (19,75%), i les societats andorranes: CA Vida Assegurances SAU (100%),
Actiu Assegurances SA (55%), Financera d’Assegurances SA (24,9%), Línia Asseguradora Andorrana SL
(12,75%), Consell Assegurador SL (20%) i CA Vincles Actuarial SLU (100%).
La participació de Crèdit Assegurances SAU ha estat consolidada pel procediment de posada en equivalència
en considerar-se l’activitat d’assegurances com a diferenciada de la bancària.
CA Holding España SAU. En ser una societat hòlding que en la actualitat principalment té filials relacionades
amb l’activitat d’assegurances, s’ha consolidat pel procediment de posada en equivalència en considerar-se
com a activitat diferenciada a la bancària.
• CA
Life Insurance Experts Compañía de Seguros y Reaseguros SAU. El 29 d’abril de 2013, el
Ministerio de Economía y Competitividad, a proposta de la Dirección General de Seguros y Fondos de
Pensiones, va autoritzar l’inici de les activitats de l’esmentada societat en el ram d’assegurances de vida
a Espanya. La creació d’aquesta societat d’assegurances s’emmarca en el pla d’expansió internacional
del negoci d’assegurances del Grup Crèdit Andorrà.
36
Estats financers
6.2 Altres participacions, accions i altres títols de renda variable
El Grup posseeix directament les “Altres participacions” i “Participacions qualificades” següents el 31 de
desembre de 2014 i 2013 (en milers d’euros):
2014
Altres participacions
ENSISA
SERMIPA XXI SA
CLIGE SA
SPA SA
% de
participació
Activitat
49,57%
20,00%
25,00%
25,00%
Serveis
Serveis
Serveis
Serveis
Domicili
Capital
Reserves
Beneficis
Dividend
Andorra 23.385
Andorra
60
Andorra 1.240
Andorra
300
11.741
58
6.160
11
2.791
1
632
142
–342
—
—
—
Fons
propis
V.N.C.
37.575 18.626
119
24
8.032 2.008
453
113
20.771
Participacions qualificades
SEMTEE
17,05%
Banque Genevoise
de Gestion SA (**)
9,99%
Altres (*)
Serveis
Banca
Andorra 29.403
Suïssa
8.319
20.127
–3.598
—
45.932
5.715
17.433
–1.090
—
24.662
2.848
7.239
15.802
(*) Inclou la resta de participacions indirectes: Mutua Eléctrica Sant Julià, etc.
(**) Dades referents a l’exercici 2013.
Nota: Informació referida als darrers estats financers disponibles sense ajustar pel percentatge de la participació de la qual el Grup és titular.
2013
Altres participacions
ENSISA
SERMIPA XXI SA
CLIGE SA
SPA SA
% de
participació
Activitat
Domicili
Capital
Reserves
Beneficis
49,57%
20,00%
25,00%
25,00%
Serveis
Serveis
Serveis
Serveis
Andorra
Andorra
Andorra
Andorra
23.385
60
1.240
300
10.810
164
8.385
111
936
–55
556
46
Dividend
–347
—
—
—
Fons
propis
V.N.C.
34.784 17.245
169
34
10.181 2.545
457
115
19.939
Participacions qualificades
SEMTEE
17,05%
Banque Genevoise
de Gestion SA (**)
9,99%
Altres (*)
Serveis
Andorra
29.403
20.127
–3.598
—
45.932
5.715
Banca
Suïssa
8.210
17.637
–433
—
25.414
2.848
7.235
15.798
(*) Inclou la resta de participacions indirectes: Mutua Eléctrica Sant Julià, etc.
(**) Dades referents a l’exercici 2012.
Nota: Informació referida als darrers estats financers disponibles sense ajustar pel percentatge de la participació de la qual el Grup és titular.
Les “Altres participacions” es consoliden pel mètode de posada en equivalència.
Les “Participacions qualificades” estan registrades al valor més baix resultant entre el preu de cost i el valor
de mercat.
Esports de Neu Soldeu-Incles SA (Ensisa) gestiona l’estació d’esquí Soldeu-el Tarter a Canillo (Andorra) i a
la vegada és propietària en un 50% de Neus de Valira SA (Nevasa), societat andorrana que té com a finalitat
l’explotació comercial de Grandvalira.
Estats financers
37
Serveis de Mitjans de Pagaments XXI SA (Sermipa XXI), societat que té per objecte social i activitat principal la prestació de serveis vinculats amb l’ús de targetes de crèdit i dèbit i altres mitjans de pagament.
Clíniques Geriàtriques SA (CLIGE SA), societat participada per Crèdit Andorrà en un 25% a través de la seva
filial Crèdit Iniciatives SA, és una societat que té per objecte social i activitat principal l’explotació de centres
d’assistència geriàtrica.
Societat Pirenaica d’Aparcaments SA (SPA SA), societat participada per Crèdit Andorrà en un 25% a través
de la seva filial Crèdit Iniciatives SA, és una societat que té per objecte social i activitat principal la gestió,
promoció i explotació d’aparcaments.
A partir de l’exercici 2013 el Grup ha passat a consolidar les societats SPA SA i CLIGE SA pel mètode de la
posada en equivalència (vegeu nota 7.1).
Es consideren participacions qualificades en una empresa aquelles en les quals l’entitat posseeix, directament o
indirectament, almenys un 5% del seu capital o dels seus drets de vot, o bé l’entitat pot designar, directament o
indirectament, almenys un 20% dels membres del Consell d’Administració de l’empresa, o bé l’entitat exerceix
influència significativa. S’entén per influència significativa la participació en les decisions d’explotació i financeres d’una societat, encara que no s’arribi a controlar-les, i pot ser exercida de diverses maneres, usualment
mitjançant representació en l’òrgan d’administració, amb la participació en el procés de fixació de polítiques,
transaccions importants, intercanvi de directius o bé dependència tecnològica. La influència significativa es
pot obtenir mitjançant la participació en la propietat o per acords. Es presumeix que s’exerceix influència significativa quan l’empresa inversora posseeix directament o indirectament més del 20% dels drets de vot o del
capital de la participada, o del 3% si cotitza en mercats reglamentats.
Societat d’Economia Mixta Termolúdic Escaldes-Engordany SA (Semtee SA) gestiona el centre aquàtic
d’aigua termal Caldea, situat a Escaldes (Andorra).
Una vegada obtingudes les autoritzacions pertinents, el 12 de setembre de 2013, com a part del seu procés d’internacionalització, Crèdit Andorrà SA va adquirir el 9,9% del capital de Banque Genevoise de Gestion SA (Suïssa).
L’any 2014 s’han comptabilitzat dividends per valor de 387 milers d’euros (323 milers d’euros l’any 2013)
d’“Altres participacions” i de “Participacions qualificades”.
6.3 Organismes d’inversió
Un detall de les participacions en organismes d’inversió el 31 de desembre de 2014 i 2013 és el següent (en
milers d’euros):
Organismes d’inversió
Entitats vinculades al Grup
Entitats no vinculades al Grup
2014
2013
9.461
6.845
9.263
25.200
16.306
34.463
El saldo el 31 de desembre de 2014 dels organismes d’inversió gestionats per entitats no vinculades al Grup
inclou 6.383 milers d’euros, corresponents a participacions de societats de capital risc, els riscos i beneficis de
les quals han estat adquirits per clients de l’Entitat mitjançant la contractació de productes estructurats (24.673
milers d’euros el 31 de desembre de 2013) (vegeu la nota 4.3).
38
Estats financers
6.4 Valoració de la cartera
A continuació es detalla el valor comptable dels títols, classificats en les categories de valoració descrites en la
nota 3.6 el 31 de desembre de 2014 i 2013 (en milers d’euros):
2014
2013
Cartera de negociació
Renda fixa
Renda variable
Organismes d’inversió
Cartera d’inversió a venciment
Participacions permanents
Cartera d’inversió ordinària
Renda fixa
Renda variable
Organismes d’inversió
4.764
—
—
4.764
2.148.286
51.152
36.714
4.281
15.802
16.631
4.070
—
—
4.070
1.556.424
45.629
72.790
24.087
15.798
32.905
Total
2.240.916
1.678.913
2014
2013
Valors cotitzats
Valors no cotitzats
1.941.720
299.196
1.086.894
592.019
Total
2.240.916
1.678.913
–5.090
–4.710
–2.529
–7.096
2.231.116
1.669.288
Fons de fluctuació de valors
Fons de provisió per a insolvències (–)
Total
La cartera d’inversió a venciment es compon, principalment, d’emissions de deute públic de països de l’OCDE
i d’altres obligacions i títols de renda fixa emesos per entitats bancàries amb aval públic, així com de productes
estructurats amb capital garantit a través de subjacents de deute públic de països de l’OCDE.
El valor de mercat o valor raonable, el 31 de desembre de 2014, de la cartera d’inversió a venciment és de
2.213.737 milers d’euros (1.573.516 milers d’euros el 31 de desembre de 2013), dels quals 1.995.848 milers d’euros corresponen a títols cotitzats i la resta, 217.889 milers d’euros, corresponen a títols valorats segons model
o no cotitzats (1.103.185 milers d’euros i 470.331 milers d’euros respectivament el 31 de desembre de 2013).
Durant l’exercici 2014 s’ha produït la cancel·lació anticipada de les notes NOVUS (notes estructurades de
rendiment variable i nominal garantit a venciment per deute públic alemany, francès i espanyol), que es presentaven en l’epígraf “Cartera d’inversió a venciment no cotitzada”. L’esmentada cancel·lació anticipada de les
notes s’ha produït a valor comptable (283,7 milions d’euros) i, per tant, no ha suposat cap benefici ni pèrdua
per al Grup, amb independència de l’impacte positiu que ha tingut en la ràtio de liquiditat (vegeu nota 21.1).
El cost d’adquisició dels títols de la cartera de negociació el 31 de desembre de 2014 és de 5.021 milers d’euros
(3.019 milers d’euros el 31 de desembre de 2013).
En compliment de la Llei de regulació de coeficients d’inversió obligatoris (vegeu la nota 21.3), el Grup té subscrits en data 31 de desembre de 2014, 103.430 milers d’euros en deute públic del Principat d’Andorra, emissió
Estats financers
39
del 31 de desembre de 2013. Aquest deute té venciment el 31 de desembre de 2015, al tipus d’interès oficial del
Banc Central Europeu, euríbor a un any, establert el primer dia hàbil de cada any natural. L’import subscrit
pel Grup d’aquesta emissió es troba en l’epígraf “Cartera de valors – Obligacions i altres títols de renda fixa”
del balanç de situació consolidat adjunt, dins de la cartera d’inversió a venciment, com a títol no cotitzat i no
computable per al càlcul de la ràtio de liquiditat.
El valor de mercat, el 31 de desembre de 2014, de la cartera d’inversió ordinària en renda fixa és de 4.891 milers
d’euros (25.067 milers d’euros el 31 de desembre 2013), dels quals 1.598 milers d’euros corresponen a títols
cotitzats (2.113 milers d’euros el 31 de desembre de 2013) i 3.293 milers d’euros corresponen a títols no cotitzats (22.954 milers d’euros el 31 de desembre de 2013) per als quals el valor de mercat s’estima en funció de
models de valoració (mark-to-model) (vegeu nota 3.6). Els valors de la cartera d’inversió ordinària no cotitzats
corresponen principalment a valors estructurats que el Grup comercialitza i que han estat adquirits pels seus
clients amb posterioritat a la data de tancament.
El valor de mercat, el 31 de desembre de 2014, de la cartera d’inversió ordinària en renda variable és de 17.771
milers d’euros (17.766 milers d’euros el 31 de desembre de 2013).
El valor de mercat, el 31 de desembre de 2014, de la cartera d’inversió ordinària en organismes d’inversió
col·lectiva és de 15.877 milers d’euros (38.105 milers d’euros el 31 de desembre de 2013) dels quals 15.738
correspon a títols no cotitzats (37.973 milers d’euros el 31 de desembre de 2013).
6.5 Fons de fluctuació de valors
A continuació s’indiquen els moviments dels fons de fluctuació de valors per als exercicis 2014 i 2013 (en
milers d’euros):
2014
Saldo
inicial
Aplicacions
Altres
mov.
Saldo
final
Cartera de valors
Obligacions i altres títols de renda fixa
Altres participacions
Accions i altres títols de renda variable
Organismes d’inversió
17
—
—
2.512
–16
—
—
2.018
—
—
—
—
—
—
—
559
1
—
—
5.089
Total moviment de l’any
2.529
2.002
—
559
5.090
2013
40
Dotacions /
(recuper.)
Saldo
inicial
Dotacions
(recuper.)
Cartera de valors
Obligacions i altres títols de renda fixa
Altres participacions
Accions i altres títols de renda variable
Organismes d’inversió
—
—
—
907
17
—
3
1.705
—
—
—
—
—
—
–3
–100
17
—
—
2.512
Total moviment de l’any
907
1.725
—
–103
2.529
Estats financers
Aplicacions
Altres
mov.
Saldo
final
Addicionalment, en funció de la normativa comptable d’aplicació, el Grup té constituït un fons de provisions per
a insolvències genèric que es detalla seguidament:
2014
Cartera de valors
Obligacions i altres títols de renda fixa
2013
Cartera de valors
Obligacions i altres títols de renda fixa
Saldo
inicial
Dotacions
(recuper.)
Aplicacions
Altres
mov.
Saldo
final
7.096
–2.659
—
273
4.710
Saldo
inicial
Dotacions
(recuper.)
Aplicacions
Altres
mov.
Saldo
final
3.897
2.344
—
855
7.096
Nota 7 Actiu immobilitzat
7.1 Actius immaterials i despeses amortitzables
Els moviments dels actius immaterials i despeses amortitzables, aquest exercici, han estat els següents (en
milers d’euros).
31.12.2013
Diferències positives
de primera consolidació
Actius immaterials i despeses
amortitzables
Cost d’adquisició
Fons de comerç
Aplicacions informàtiques
Despeses amortitzables
41.941
31.12.2013
Altes
4.766
Altes
Baixes
Traspassos /
Altres
31.12.2014
—
—
46.707
Baixes
Traspassos /
Altres
31.12.2014
14.130
52.382
37.847
—
5.169
4.032
—
—
—
—
212
—
14.130
57.763
41.879
Total cost d’adquisició
104.359
9.201
—
212
113.772
Fons d’amortització
Fons de comerç
Aplicacions informàtiques
Despeses amortitzables
—
–22.656
–19.578
—
–6.205
–6.258
—
66
31
—
—
—
—
–28.795
–25.805
Total fons d’amortització
–42.234
–12.463
97
—
–54.600
62.125
–3.262
97
212
59.172
Total net actius immaterials
i despeses amortitzables
El detall del saldo de les diferències positives de primera consolidació és el següent: (1) Banque de Patrimoines
Privés SA, 10.091 milers d’euros; (2) Banco Alcalá SA, 7.241 milers d’euros; (3) Beta Capital Management LP,
Estats financers
41
27.969 milers d’euros; (4) CA Perú Agente de Valores de Bolsa, 112 milers d’euros; (5) Valores Casa de Bolsa
SA, 434 milers d’euros; (6) SPA SA 723 milers d’euros, i (7) CLIGE SA 137 milers d’euros.
Les altes de l’epígraf “Diferències positives de primera consolidació” corresponen íntegrament a l’increment
de la participació en Beta Capital Management LP, com a resultat de l’adquisició del 20% de la societat que a
31 de desembre de 2013 estava en mans de minoritaris (vegeu nota 2.4).
Del total del saldo de l’epígraf “Fons de comerç” el 31 de desembre de 2014, 8.762 milers d’euros estan relacionats íntegrament amb l’adquisició per part de Crèdit Andorrà SA del negoci explotat en exclusiva per
CA México Patrimoniales SA de CV, i la resta, 5.368 milers d’euros, amb l’adquisició del negoci de banca
privada i de mercats de capital de Riva y García per part del subgrup del qual Banco Alcalá SA és la matriu.
Les altes d’aplicacions informàtiques corresponen tant a la programació de diversos aplicatius perifèrics i de
gestió com al desenvolupament de les capacitats del core banking del Banc i la seva implantació en diferents
filials del Grup.
42
Estats financers
7.2 Actius materials
Els moviments dels actius materials, aquest exercici, han estat els següents (en milers d’euros):
Traspassos /
Altres
31.12.14
–34.930
–24.822
–1.520
–158
—
—
–237
—
1.226
3.032
—
2.022
—
–3.234
30.130
42.542
63.525
14.757
12.689
377
2.698
5.957
–61.667
3.046
166.718
216.862
53.945
3.826
7.026
13.199
16.630
340
180
–1.157
–3.378
–37
—
102
–1.327
–2.033
—
229.006
65.870
2.096
7.206
Subtotal
281.659
30.349
–4.572
–3.258
304.178
Total cost d’adquisició
501.041
36.306
–66.239
–212
470.896
Fons d’amortització
Afectes a l’explotació
Edificis
Instal·lacions
Mobiliari
Equips informàtics
Vehicles
Altres
–43.078
–44.125
–12.710
–6.959
–296
—
–1.724
–3.939
–270
–1.941
–15
—
26.184
–1.203
–114
–155
–4
—
—
—
—
—
—
—
–18.618
–49.267
–13.094
–9.055
–315
—
–107.168
–7.889
24.708
—
–90.349
–9.942
–3.322
–77
–3.622
–109
—
1.607
1.976
—
—
—
—
–11.957
–1.455
–77
–13.341
–3.731
3.583
—
–13.489
–120.509
–11.620
28.291
—
–103.838
Provisions per depreciació
–17.529
–25.540
66
—
–43.003
Total actius materials, net
363.003
–854
–37.882
–212
324.055
Cost d’adquisició
31.12.13
Altes
Afectes a l’explotació
Terrenys
Edificis
Instal·lacions
Mobiliari
Equips informàtics
Vehicles
Immobilitzat en curs
65.060
65.894
60.085
14.037
10.434
363
3.509
—
244
1.928
878
233
14
2.660
Subtotal
219.382
No afectes a l’explotació
Terrenys
Edificis
Instal·lacions
Fons d’art
Subtotal
No afectes a l’explotació
Edificis
Instal·lacions
Altres
Subtotal
Total fons d’amortització
Baixes
L’epígraf “Provisions per depreciació” el 31 de desembre de 2014 inclou 33.028 milers d’euros corresponents
a la depreciació experimentada pels immobles no afectes a l’explotació que van ser revalorats durant l’exercici 2008 (12.763 milers d’euros el 31 de desembre de 2013). Consegüentment aquesta part de la provisió per
depreciació ha estat dotada amb càrrec a reserves de revaloració.
Estats financers
43
Del total d’altes d’actius no afectes a l’explotació de l’exercici 2014, 29.748 milers d’euros corresponen a actius
adquirits pel Banc en processos d’adjudicació o d’insolutumdació d’actius com a pagament de deutes (36.092
milers d’euros durant l’exercici 2013) (vegeu la nota 5.2).
Del total de baixes d’actius no afectes a l’explotació de l’exercici 2014, 4.535 milers d’euros corresponen a
vendes de terrenys i immobles adquirits pel Banc en processos d’adjudicació o d’insolutumdació d’actius com
a pagament de deutes (1.596 milers d’euros durant l’exercici 2013).
Pel que fa a les baixes d’immobilitzat afecte a l’explotació, són degudes principalment a què, en data 31 de
desembre de 2014, Crèdit Andorrà va signar amb un grup d’inversors estrangers residents a Andorra un
contracte de compravenda i posterior arrendament operatiu per 20 anys (amb opció de pròrroga per 10 anys
addicionals, a criteri del Banc) de tres dels seus immobles afectes a l’explotació, entre els quals es trobava la seu
social del Banc. El preu de venda es va establir en 85,8 milions d’euros (net d’impostos indirectes), venda per
la qual el Grup obté una plusvàlua de 39,8 milions d’euros una vegada descomptats les despeses incorregudes
i els impostos corresponents (vegeu nota 12.7). En aquest sentit cal destacar que, del total de l’esmentada plusvàlua, 10 milions d’euros s’han dedicat a la dotació d’un fons per a riscos generals (vegeu nota 11) i la resta a
constituir provisions per fer front a l’eventual morositat futura (vegeu la nota 5.2).
Tanmateix, una vegada donats de baixa els immobles del balanç consolidat del Grup, el Banc va procedir a
reclassificar a reserves voluntàries les reserves de revaloració que formaven part del valor net comptable dels
actius venuts, 27,7 milions d’euros (vegeu la nota 11).
En data 31 de desembre de 2014 i 2013, tots els immobles són de lliure disposició.
L’import de l’immobilitzat totalment amortitzat el 31 de desembre de 2014 ascendeix a 64.628 milers d’euros
(53.136 milers d’euros el 2013).
44
Estats financers
Nota 8 Fons de provisions per a riscos i càrregues
A continuació es detallen els moviments del fons de provisions per a riscos i càrregues dels exercicis 2014 i 2013
(en milers d’euros):
2014
Saldo
inicial
Dotació
Provisions per a passius contingents
Altres provisions
1.238
824
—
192
2.062
192
2013
Saldo
inicial
Dotació
Provisions per a passius contingents
Altres provisions
1.238
1.121
2.359
Recuperacions
Saldo
final
Aplicacions
Altres mov.
–473
—
6
–380
—
211
771
847
–473
–374
211
1.618
Recuperacions
Aplicacions
Altres mov.
Saldo
final
—
267
—
–2
—
–562
—
—
1.238
824
267
–2
–562
—
2.062
L’apartat “Altres provisions” inclou les provisions necessàries derivades dels compromisos de prejubilació el 31 de
desembre de 2014 i 2013.
Nota 9 Fons de pensions i altres fons
Durant l’exercici 2014 s’han realitzat aportacions als fons de pensions dels empleats del Grup per import de 1.943
milers d’euros (2.231 milers d’euros el 2013). Les esmentades aportacions inclouen 349 milers d’euros (355 milers
d’euros el 2013) corresponents al compromís assumit pel Consell d’Administració del Banc durant el procés de
conversió del Fons Mutu, consistent en la realització d’aportacions addicionals periòdiques fins a un total de 3.800
milers d’euros durant els 10 anys posteriors a la conversió per garantir la viabilitat futura del sistema de prestació
definida en què consisteix el Fons Mutu (nota 3.9).
Estats financers
45
Nota 10 Distribució de resultats
La proposta de distribució de resultats de Crèdit Andorrà SA de l’exercici 2014 que el Consell d’Administració
presentarà a l’aprovació de la Junta General d’Accionistes és la següent (en milers d’euros):
Resultat de l’exercici del Grup
Resultats pendents d’aplicació
Ajustaments de consolidació:
Per dividends
Per altres (net)
Resultat disponible distribuïble del Banc
Pagament de dividends
Reserves indisponibles Com. 227/12
Dotació reserva Fons Garantia de Dipòsits (vegeu la nota 21.4)
Traspàs a reserves voluntàries
Resultats pendents d’aplicació
2014
2013
71.544
—
71.241
—
48.529
–59.754
13.228
–19.181
60.319
65.288
–40.000
–5.929
–2.595
–11.795
–40.000
–5.103
–3.974
–16.211
—
—
Durant l’exercici 2014 Crèdit Andorrà SA ha distribuït dividends a compte del resultat de 2014 per valor de 20.000
milers d’euros (20.000 milers d’euros el 2013).
El resultat de les societats consolidades en el Grup es distribuirà en la forma que acordin les Juntes d’Accionistes
respectives.
L’import de la dotació de reserva per cobertura del Fons de Garantia de Dipòsits s’ha estimat a partir de les disposicions de la Comissió Gestora del Sistema de Garantia de Dipòsits, que estipula que l’aportació s’ha de calcular
com un 0,06% de l’última base de càlcul de cada membre individualment considerat, establint-se una periodicitat
de calibratge del model d’aportacions de tres anys. El següent calibratge del Fons, en funció de les aporta­cions i els
actius coberts de cada entitat, es realitzarà durant l’exercici 2017 a partir dels estats financers auditats de l’exercici
2016. Les diferències entre les dotacions inicialment estimades i les finalment marcades per la Comissió Gestora del
Sistema de Garantia de Dipòsits (incloent els calibratges que cal realitzar cada tres anys) s’ajusten contra reserves
de l’exercici en el qual es determinen definitivament.
46
Estats financers
Nota 11 Moviments dels fons propis
Durant els anys 2014 i 2013 s’han produït els següents moviments en els fons propis (en milers d’euros):
2014
Capital
social
Saldo a l’inici de l’any
abans distribució
70.000
Dividend
complementari
—
Reserva
de
revalo-­
ració
Reserves
de
conso-­
lidació
Reserva
legal
Reserva
en
garantia
14.000
44.401 102.800 278.542 14.435
Reserves
voluntàries
Diferències
de
conversió
Resultats
Total
–831
51.241 574.588
—
—
—
—
—
—
–20.000 –20.000
—
—
3.974
—
21.314
—
—
–25.288
—
—
—
—
—
—
—
—
–5.953
–5.953
Saldo a l’inici de l’any
després distribució 70.000
14.000
48.375 102.800 299.856 14.435
–831
Distribució resultat
exercici 2013 /
traspàs a reserves
Ajustaments resultat
societats
consolidades
Resultat exercici 2014
Dividend a compte
2014
Ajustament reserves
consolidació
Ajustament reserves
de conversió
Altres ajustaments
contra reserves
Total
— 548.635
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
2.657
—
—
2.657
—
—
—
—
—
—
1.273
—
1.273
—
—
— –47.915
33.276
—
—
—
–14.639
70.000
14.000
54.885 333.132 17.092
442
48.375
71.544
71.544
–20.000 –20.000
51.544 589.470
Estats financers
47
2013
Capital
social
Saldo a l’inici de l’any
abans distribució
70.000
Dividend
complementari
—
Reserva
legal
Reserva
en
garantia
Reserva
de
revalo-­
ració
Reserves
voluntàries
Reserves
de
conso-­
lidació
14.000
42.505 109.351 259.575
3
–218
50.862 546.078
Diferències
de
conversió
Resultats
Total
—
—
—
—
—
—
–20.000 –20.000
Distribució resultat
exercici 2012 /
traspàs a reserves
—
—
1.896
—
18.967
—
—
–20.863
—
Ajustaments resultat
societats
consolidades
—
—
—
—
—
—
—
–9.999
–9.999
Saldo a l’inici de l’any
després distribució 70.000
14.000
4.401 109.351 278.542
3
–218
Resultat exercici 2013
Dividend a compte
2013
Ajustament reserves
consolidació
Ajustament reserves
de conversió
Altres ajustaments
contra reserves
Total
— 516.079
—
—
—
—
—
—
—
71.241
71.241
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
14.432
—
—
14.432
—
—
—
—
—
—
–613
—
–613
—
—
—
–6.551
—
—
—
—
–6.551
70.000
14.000
44.401 102.800 278.542 14.435
–831
–20.000 –20.000
51.241 574.588
Capital social
El capital social està representat per 790.000 accions sèrie “A” i 210.000 sèrie “E”, de 70 euros cadascuna, totalment
subscrites i desemborsades. Ambdues sèries tenen els mateixos drets econòmics i polítics; les darreres estan sindicades.
Reserva legal
D’acord amb la Llei de societats aprovada pel Consell General el 18 d’octubre de 2007, s’obliga a dotar una reserva
legal d’un import mínim equivalent al 10% dels beneficis fins a assolir la xifra del 20% del capital social. El 31 de
desembre de 2014 i 2013, el Banc té totalment constituïda l’esmentada reserva.
Reserva en garantia
El 31 de desembre de 2014, Crèdit Andorrà, en compliment de l’establert per la Llei 1/2011 de creació d’un sistema
de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, manté una reserva indisponible en garantia de 48.375 milers
d’euros, i té assignat per a la seva cobertura un import equivalent de títols elegibles segons l’article 7.3 de la Llei
1/2011 (44.401 el 31 de desembre de 2013) (vegeu les notes 21.3 i 21.4).
Reserves voluntàries
Corresponen als resultats positius d’exercicis anteriors que no han estat distribuïts per la Junta General d’Accionistes.
Tal com s’estableix a l’article 23 de la Llei 20/2007 del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, el Banc té constituïda una reserva indisponible per l’import viu dels crèdits atorgats a accionistes.
48
Estats financers
Addicionalment, sobre la base de l’establert en els comunicats 227/12 sobre Diferències de primera consolidació i
228/12 sobre Fons de comerç, el Banc, mitjançant l’aplicació del resultat, constitueix anualment una reserva indisponible de com a mínim el 10% del valor comptable de les diferències de primera consolidació i fons de comerç que figuren,
directament o indirecta, en el seu balanç fins a arribar al 100% del seu valor. Per tal d’evitar duplicitats, aquesta reserva
no es constitueix per aquells fons de comerç que provenen de filials en les quals la normativa local els exigeix dotar
una reserva de naturalesa anàloga a l’anteriorment descrita (vegeu les notes 2.5, 7.1 i 10). El 31 de desembre de 2014 la
reserva indisponible és de 11.947 milers d’euros (6.843 milers d’euros el 2013) (vegeu la nota 2.5).
Reserva de revaloració
Aquesta reserva, la qual té caràcter indisponible, correspon a dues revaloracions:
• La primera, de 13.934 milers d’euros, correspon a revaloracions d’edificis d’ús propi dels immobles
adquirits o construïts abans del 31 de desembre de 1989.
• La segona, de 101.628 milers d’euros, correspon a la revaloració autoritzada per l’INAF en data 12 de
juny de 2008.
El 31 de desembre de 2014 el saldo viu de reserves de revaloració ascendeix a 54.885 milers d’euros (102.800 milers
d’euros el 31 de desembre de 2013) (vegeu notes 3.8 i 7.2).
Els moviments de reserves que es detallen en l’apartat “Altres ajustaments contra reserves” corresponen principalment a la dotació de provisions per depreciació dels immobles revalorats així com per l’impacte de l’operació de
venda i posterior arrendament operatiu de certs actius afectes a l’explotació (vegeu nota 7.2).
Reserves de consolidació
Les reserves de consolidació corresponen als resultats meritats en exercicis anteriors per les societats del Grup que
formen part del perímetre de consolidació, des de la data de la seva adquisició o constitució fins al 31 de desembre
de 2014 i 2013, i que no han estat repartits en concepte de dividends.
Reserves de consolidació
Societats consolidades per integració global
Societats consolidades per posada en equivalència
2014
2013
5.268
11.824
3.240
11.195
17.092
14.435
El saldo de la reserva de consolidació per integració global a 31 de desembre de 2014 correspon principalment a:
Banque de Patrimoine Privés SA, 4.419 milers d’euros (1.874 milers d’euros el 31 de desembre de 2013); Crèdit
Andorrà Panamá Holding SA, –4.326 milers d’euros (–5.690 milers d’euros el 31 de desembre de 2013); Banco
Alcalá SA, 1.441 milers d’euros (441 milers d’euros el 31 de desembre de 2013); Credi-Invest SA, 3.018 milers d’euros
(4.116 milers d’euros el 31 de desembre de 2013); Patrigest SA, 806 milers d’euros (313 milers d’euros el 31 de desembre de 2013); Beta Capital, 1.939 milers d’euros (613 milers d’euros el 31 de desembre de 2013); Informàtica Crèdit
Andorrà SLU, 521 milers d’euros (259 milers d’euros el 31 de desembre de 2013), Crèdit Iniciatives 208 milers d’euros
(613 milers d’euros el 31 de desembre de 2013) i Crèdit Capital Immobiliari SA, 3.703 milers d’euros (–2.978 milers
d’euros el 31 de desembre de 2013).
El saldo de reserves de consolidació per posada en equivalència el 31 de desembre de 2014 correspon principalment
a 7.284 milers d’euros de Crèdit Assegurances SAU (6.789 milers d’euros el 31 de desembre de 2013) i 4.349 milers
d’euros d’ENSISA (4.886 milers d’euros el 31 de desembre de 2013).
Estats financers
49
Passius subordinats
En data 26 d’octubre de 2005, el Consell d’Administració de l’INAF va autoritzar l’emissió d’accions preferents per
part de Crèdit Andorrà Preference Ltd., a l’efecte de ser comptabilitzada com a capital regulador del tipus Tier 1
pel Grup Crèdit Andorrà.
D’acord amb l’autorització esmentada de l’INAF, el 22 de desembre de 2005, Crèdit Andorrà Preference Ltd. va
efectuar una emissió de 100 milions d’euros en accions preferents, sense dret a vot i amb una remuneració fixa del
5% anual durant els tres primers anys de l’emissió, i després variable anyalment, referenciada al tipus CMS a 10 anys
més 30 punts bàsics, amb un màxim del 8%, ponderat pel nombre de dies durant l’any en què el CMS a 10 anys
sigui igual o superior al CMS a 2 anys.
En data 25 de gener de 2006, el Consell d’Administració de l’INAF va autoritzar l’ampliació de l’emissió d’accions
preferents per part de Crèdit Andorrà Preference Ltd. en 50 milions addicionals, atès que els altres components dels
fons propis de Crèdit Andorrà SA continuaven representant al voltant del 70% dels fons propis totals del Grup. Les
característiques d’aquestes accions preferents són idèntiques a les pròpies de l’emissió inicial.
Crèdit Andorrà Preference Ltd. és una filial al 100% de Crèdit Andorrà, i l’emissió indicada disposa de la garantia
solidària i irrevocable de Crèdit Andorrà, segons s’indica en el corresponent fullet informatiu de l’emissió.
Aquesta emissió de caràcter perpetu ha estat adquirida íntegrament per tercers aliens al Grup i és amortitzable en la
seva totalitat per decisió de la societat emissora després que l’INAF ho autoritzi, un cop transcorreguts sis anys des
del seu desemborsament. El 31 de desembre de 2014 el Grup no té autocartera d’accions preferents (2.526 milers
d’euros de manera transitòria el 31 de desembre de 2013).
El cupó variable pagat en el període comprès entre el 23 de desembre de 2013 i el 22 de desembre de 2014 ha estat
del 2,383% (1,944% per al període comprès entre el 23 de desembre de 2012 i el 22 de desembre de 2013).
Fons per a riscos generals
El fons per a riscos generals correspon als fons que el Grup assigna, per raons de prudència, atesos els riscos propis
inherents de l’activitat bancària.
El moviment durant els exercicis 2014 i 2013 ha estat el següent:
2014
2013
Saldo a l’inici de l’exercici
Dotacions al fons
Recuperacions
—
10.000
—
—
—
—
Saldo al final de l’exercici
10.000
—
Per a més informació sobre les dotacions al fons per a riscos generals vegeu nota 7.2.
50
Estats financers
Nota 12 Altres partides del balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys
A continuació es detallen les altres partides significatives del balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys,
per als exercicis acabats el 31 de desembre de 2014 i 2013 (en milers d’euros):
12.1 Comptes de periodificació d’actiu
El detall d’aquest epígraf del balanç de situació és el següent (en milers d’euros):
2014
2013
Ingressos meritats i no cobrats
Interessos
Comissions
Altres
57.189
34.429
22.760
—
55.750
29.050
26.700
—
Despeses pagades per anticipat
Comissions
Altres
1.846
59
1.787
946
106
840
59.035
56.696
12.2 Comptes de periodificació de passiu
El detall d’aquest epígraf del balanç de situació és el següent (en milers d’euros):
Despeses meritades i no pagades
Interessos
Comissions
Altres
Ingressos cobrats per anticipat
Interessos
Comissions
Altres
2014
2013
20.987
13.327
2.000
5.660
23.165
14.305
1.061
7.799
671
—
—
671
10.954
10.924
—
30
21.658
34.119
Estats financers
51
12.3 Altres actius
El detall d’aquest epígraf del balanç de situació és el següent (en milers d’euros):
Altres actius
Operacions en curs
Impostos
Retencions i pagaments a compte (nota 3.12.A)
Impostos anticipats
Crèdits fiscals
Opcions adquirides
Existències
Altres
2014
2013
87.372
75.728
6.744
3.029
3.569
146
2.374
440
2.086
55.299
47.274
3.584
1.726
1.858
—
3.904
537
—
Del total d’impostos anticipats el 31 de desembre de 2014, 3.134 milers d’euros corresponen al grup fiscal
consolidable andorrà (1.236 milers d’euros el 31 de desembre de 2013) (vegeu nota 13.4).
12.4 Altres passius
El detall d’aquest epígraf del balanç de situació és el següent (en milers d’euros):
Altres passius
Operacions en curs
Proveïdors i altres creditors
Impostos
HP pública pagar IS (nota 13.2)
Impostos diferits
Comptes de recaptació
Opcions emeses
2014
2013
29.343
10.640
8.731
8.412
1.387
1.878
5.147
1.560
31.958
11.649
5.007
12.315
3.980
1.689
6.646
2.987
Del total d’impostos diferits el 31 de desembre de 2014, 968 milers d’euros corresponen al grup fiscal consolidable andorrà (370 milers d’euros el 31 de desembre de 2013) (vegeu la nota 13.4).
12.5 Comissions per serveis
El detall d’aquests epígrafs del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros):
2014
52
2013
Comissions meritades per serveis prestats
Per operacions amb valors i altres títols de tercers
Per operacions de crèdit
Per compravenda de divises
Altres
Administració i manteniment de comptes
Altres
Comissions meritades per serveis rebuts
Per operacions amb intermediaris financers
Altres
140.436
115.022
7.243
1.427
16.744
7.158
9.586
–14.961
–11.609
–3.352
134.705
110.007
7.469
495
16.734
6.701
10.033
–22.186
–19.368
–2.818
Comissions per serveis netes
125.475
112.519
Estats financers
12.6 Despeses generals i tributs
El detall d’aquests epígrafs del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros):
2014
Material
Serveis externs
Arrendaments
Reparació i conservació (manteniment)
Serveis de professionals independents
Serveis de vigilància i transport de fons
Primes d’assegurances
Publicitat i relacions públiques
Subministraments
Altres
Tributs
2013
–1.014
–835
–35.151
–2.825
–4.206
–10.476
–1.412
–1.240
–3.135
–5.964
–5.893
–32.004
–2.175
–4.445
–9.874
–1.643
–699
–3.273
–5.510
–4.385
–3.381
–2.305
–39.546
–35.144
12.7 Resultats extraordinaris
El detall d’aquest epígraf del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros):
Resultats extraordinaris
Recuperació fons per a riscos generals (nota 11)
Resultats extraordinaris positius
Resultats extraordinaris negatius
Benefici (pèrdua) neta per alienació d’actius
materials i immaterials (nota 7)
2014
2013
—
2.902
–5.253
—
3.350
–3.370
39.622
–33
37.271
–53
La partida de benefici (pèrdua) per alienació d’actius materials i immaterials inclou principalment la plusvàlua generada en l’operació de venda i posterior arrendament operatiu de certs immobles (vegeu nota 7.2).
Estats financers
53
12.8 Impost sobre societats
El detall d’aquest epígraf del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros):
Impost sobre societats
Impost sobre societats local
Impost meritat
Impost corrent (despesa) (nota 13.2)
Despesa per impostos diferits
Ingrés per impostos anticipats
Ingrés per deduccions pendents
Ajustaments
Impost sobre societats estranger
Impost meritat (despesa)
Ajustaments
2014
2013
–2.422
–2.215
–2.109
–4.068
–393
2.352
—
–106
–207
–207
—
–5.618
–5.541
–5.366
–5.916
–195
734
11
–175
–77
–77
—
Nota 13 Situació fiscal: impost sobre societats
13.1 Aplicació del règim de consolidació fiscal
Crèdit Andorrà SA és la dominant del Grup, que tributa sota el règim especial de consolidació fiscal (en endavant el Grup Fiscal). Aquest Grup Fiscal està integrat per les societats dependents relacionades a continuació,
de les quals s’ostenta més del 75% del capital social i totes tenen el mateix exercici econòmic que el Banc:
• Credi-Invest SA
• Patrigest SA
• Crèdit Capital Immobiliari SA
• Informàtica Crèdit Andorrà SLU
• Crèdit Iniciatives SA
• Crèdit Assegurances SAU
• CA Vida Assegurances SAU
• CA Vincles Actuarial SLU
Els Administradors del Banc no esperen que, en cas d’inspecció de les autoritats fiscals, sorgeixin passius
addicionals d’importància.
13.2 Conciliació del resultat comptable i fiscal, i càlcul de l’impost per pagar
Com que determinades operacions tenen una consideració diferent a l’efecte de la tributació en l’impost
sobre societats i l’elaboració d’aquests comptes anuals, la base de tributació consolidada de l’exercici difereix
del resultat comptable.
54
Estats financers
La conciliació entre el resultat comptable i la base de tributació del Grup Fiscal consolidat de l’impost sobre
societats durant els exercicis 2014 i 2013 és la següent (milers d’euros):
2014
2013
Resultat agregat comptable abans d’impostos (*)
119.915
88.677
Diferències permanents
Diferències temporals
Eliminacions
3.140
19.590
–51.233
–5.773
5.386
–12.466
Base de tributació
91.412
75.824
Quota tributària al 10%
Deduccions i bonificacions
9.141
–5.073
7.583
–1.667
Quota de liquidació (nota 12.8)
Pagament a compte
4.068
–2.681
5.916
–1.936
1.387
3.980
Impost a pagar o retornar (nota 12.4)
(*) Resultat abans d’eliminacions i impostos de les societats integrants del Grup Fiscal.
13.3 Impostos diferits
Sobre la base de l’aplicació de la normativa vigent, han sorgit determinades diferències temporàries que han
estat registrades en el balanç el 31 de desembre de 2014 i 2013. Un moviment dels diferents actius i passius
fiscals durant els exercicis 2014 i 2013 és el següent:
Saldo inicial
Augments
Disminucions
Saldo final
Impostos anticipats
Impostos diferits
2014
2014
2013
370
598
—
968
—
370
—
370
1.236
1.898
—
3.134
2013
502
734
—
1.236
Els Administradors del Banc esperen que els impostos diferits detallats en el quadre anterior siguin revertits
abans de 5 anys.
Estats financers
55
Un detall per tipologia d’origen dels actius per impostos anticipats i dels passius per impostos diferits el 31
de desembre de 2014 i 2013 és el següent:
2014
2013
Actius per impostos anticipats (nota 12.3)
Diferència d’imputació temporal d’ingressos i despeses
Dotació de provisions
Altres
3.134
—
1.236
—
Passius per impostos diferits (nota 12.4)
Diferència d’imputació temporal d’ingressos i despeses
Deducció fons de comerç
Diferència d’amortització
531
437
350
20
El 31 de desembre de 2014 el Grup té actius fiscals reconeguts per deduccions pendents d’aplicar per un
import d’11 milers d’euros (11 milers d’euros el 31 de desembre de 2013).
13.4 Bases de tributació negatives
Cap de les societats integrants del Grup de consolidació fiscal no van generar bases de tributació negatives
prèviament a la formació del Grup Fiscal.
Durant l’exercici 2014 i 2013, algunes societats integrants del Grup Fiscal han generat bases de tributació negatives, si bé han estat totalment compensades dins el Grup Fiscal. Per tant, no hi ha bases de tributació negatives
pendents de compensar el 31 de desembre de 2014 i 31 de desembre de 2013.
Tanmateix, el 31 de desembre de 2014 la filial Banque de Patrimoines Privés SA té bases imposables negatives
pendents de compensar per un import de 37.931 milers d’euros (42.284 milers d’euros el 31 de desembre de
2013), les quals ja existien a la data de la presa de control del Grup Crèdit Andorrà.
13.5 Canvis de tipus de gravamen aplicable
El tipus de gravamen aplicable és del 10%, i no ha estat modificat durant l’any 2014. Les diferències temporàries s’han registrat al tipus al qual s’estima revertiran, és a dir, el 10%.
Nota 14 Posicions netes en moneda estrangera
A final dels anys 2014 i 2013, el Grup té les següents posicions significatives en divises (en milers d’euros):
2014
Actius
Euros
Dòlars americans
Francs suïssos
Lliures esterlines
Iens japonesos
Dòlars canadencs
Altres divises
56
Estats financers
Passius
Posició neta
4.900.357
991.805
90.116
165.167
9.634
18.249
21.901
4.810.684
1.059.319
92.044
165.122
3.854
18.262
47.944
89.673
–67.514
–1.928
45
5.780
–13
–26.043
6.197.229
6.197.229
—
2013
Actius
Euros
Dòlars americans
Francs suïssos
Lliures esterlines
Iens japonesos
Dòlars canadencs
Altres divises
Passius
Posició neta
4.875.652
643.495
77.782
55.113
7.698
2.166
16.333
4.565.833
819.341
77.331
143.423
7.663
17.864
46.784
309.819
–175.846
451
–88.310
35
–15.698
–30.451
5.678.239
5.678.239
—
Els tipus de canvi aplicats a final d’any són obtinguts de fonts fiables del mercat (vegeu la nota 3.4).
En el quadre anterior es mostra la posició per divisa de les partides del balanç de situació consolidat. Addicionalment el Grup utilitza productes derivats per tancar els possibles diferencials de divisa resultants de les posicions de
balanç (vegeu la nota 18).
Nota 15 Derivats financers
15.1 Anàlisi dels derivats financers
El 31 de desembre de 2014 i 2013, el Grup presenta les següents posicions en derivats financers, no cotitzats
en mercats organitzats (valors nominals en milers d’euros).
2014
Operacions fermes
Compravenda de divises
Permutes de tipus d’interès
Credit Default Swap
Futurs
Operacions opcionals
Opcions
2013
Operacions fermes
Compravenda de divises
Permutes de tipus d’interès
Credit Default Swap
Futurs
Operacions opcionals
Opcions
Menys
d’1 any
D’1 a 5 anys
Més de
5 anys
Total
2.352.963
7.100
—
81.000
—
34.915
—
17.000
—
356.693
—
—
2.352.963
398.708
—
98.000
9.987
10.494
33.619
54.100
2.451.050
62.409
390.312
2.903.771
D’1 a 5 anys
Més de
5 anys
Total
1.537.790
5.625
—
30.000
3.859
26.400
—
137.000
—
491.877
—
—
1.541.649
523.902
—
167.000
210.963
144.638
37.654
393.255
1.784.378
311.897
529.531
2.625.806
Menys
d’1 any
Estats financers
57
A data de tancament, aquestes posicions en derivats financers eren utilitzades com a instruments de cobertura d’actius i passius propis i contrapartida de posicions obertes de clients (vegeu les notes 3.11 i 15.2).
15.2 Tractament de cobertures
Els derivats financers utilitzats com a cobertura de riscos de mercat específics estan assignats individualment
a les partides d’actiu, passiu o comptes d’ordre que cobreixen, i són inicialment registrats al preu de cost.
Els contractes forward sobre divises són posteriorment ajustats al valor de mercat, i aquestes fluctuacions es
registren al compte de resultats. Les fluctuacions de mercat d’aquestes posicions de cobertura són seguides i
controlades per models de RiskMetrics i ALM II (gestió d’actius i passius).
Nota 16 Actius cedits en garantia
El 31 de desembre de 2014 Crèdit Andorrà té dipòsits cedits en garantia per un import de 5.606 milers d’euros en
concepte de garanties exigides per a operacions de futurs contractades per compte de tercers en mercats reglamentats (1.523 milers d’euros el 31 de desembre de 2013).
El 31 de desembre de 2014 Crèdit Andorrà té dipòsits cedits en garantia amb intermediaris financers en concepte
de garantia dels seus compromisos per un import de 55.357 milers d’euros (48.622 milers d’euros el 31 de desembre
de 2013).
El 31 de desembre de 2014 el Banc té contractes de cessió temporal d’actius amb tercers independents que afecten
25.728 milers d’euros de la cartera d’inversió a venciment (62.734 milers d’euros el 31 de desembre de 2013). Aquestes cessions temporals d’actius meriten un tipus d’interès comprès entre el 0,5% i el 0,2% (el 0,15% i l’1,2% el 2013).
El 31 de desembre de 2014 el Grup utilitza un total de 126.616 milers d’euros de la cartera a venciment per donar
cobertura al Fons de Garantia de Dipòsits (vegeu la nota 21.4) i garantir les línies de crèdit amb reguladors (98.419
milers d’euros el 31 de desembre de 2013).
58
Estats financers
Nota 17 Operacions amb entitats i persones vinculades i amb entitats del Grup
Un detall de les operacions amb entitats i persones vinculades o entitats del Grup que no hagin estat consolidades
per integració global, i representin més del 10% dels recursos propis ajustats i del 5% del resultat de l’exercici del
compte de pèrdues i guanys és el següent:
2014
Accionistes
Consell d’Administració
Direcció
General
Societats
Altres parts
vinculades
Accionistes No accionistes
Persones físiques
Persones jurídiques
2
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
163.661
163.661
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
5.979
—
5.979
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
4.556
4.556
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
Saldos
Actiu
Inversions creditícies, bancs i entitats de crèdit
Comptes de periodificació
Passiu
Intermediaris financers
Dipòsits a termini
Comptes de periodificació
Transaccions amb l’accionista principal (*)
Interessos i rendiments assimilats
Interessos i rendiments assimilables
Altres
Comptes d’ordre
Compromisos i passius contingents
Dipòsits de valors
(*) Transaccions amb entitats i persones vinculades que superin el 5% del resultat de l’exercici.
Totes les operacions amb entitats i persones vinculades estan en condicions de mercat.
Nota 18 Gestió i control de riscos
El Consell d’Administració de Crèdit Andorrà (d’ara endavant, la Societat) és el responsable de l’aprovació de les
polítiques que són d’aplicació tant a la societat com a totes les entitats filials que formen part del Grup. Aquestes
polítiques defineixen les estratègies (incloses aquelles relacionades amb la gestió i el control de riscos) que el Grup
vol implementar. El Consell compta amb una comissió delegada, creada en l’exercici 2014 (integrada pel seu president, vicepresident i conseller delegat), que presta una especial atenció als aspectes relacionats amb la supervisió i
control dels riscos als quals s’enfronta el Grup i que dóna suport i assessora el Consell d’Administració en aquesta
matèria.
Addicionalment al seguiment que es porta a terme en el Comitè Executiu, la Societat compta amb dos altres comitès
amb competències en matèria de riscos que són:
• El Comitè d’Actius, Passius i Riscos (COAPiR), que és l’òrgan que duu a terme les polítiques d’inversió
dels recursos propis i de la gestió de balanç d’acord amb les directrius que emanin del Consell d’Administració i el Comitè Executiu. El COAPiR es reuneix, com a mínim, amb periodicitat mensual i,
addicionalment, sempre que les circumstàncies així ho aconsellin.
Estats financers
59
• La Comissió Superior de Crèdits (CSC), que és l’òrgan independent d’alt nivell on s’aproven les operacions creditícies a clients a partir de certs llindars i quan aquestes operacions reuneixen certes característiques que impedeixen que siguin aprovades per nivells inferiors (Comitè d’Àrea de Crèdits i Comitè
d’Oficina, que també tenen certes facultats d’aprovació delegades). La CSC es reuneix, com a mínim,
amb periodicitat setmanal i, addicionalment, sempre que les circumstàncies així ho aconsellin.
Model de gestió i control de riscos
La Societat està desenvolupant un model de gestió i control de riscos basat en tres línies de defensa:
• La primera línia de defensa la formen les unitats de negoci i les àrees de suport (incloses les espe­
cialitzades en riscos) que duen a terme la gestió de riscos d’acord amb unes polítiques i límits globals
establerts pel Consell d’Administració. Així mateix, dins d’aquesta mateixa línia hi ha un primer
nivell de control de riscos on es verifica que la gestió i exposició per tipus de risc s’adequa al que
estableix l’alta direcció.
• La segona línia de defensa la constitueix l’àrea de Riscos i Compliment Normatiu, que a través dels
departaments de Control Intern (departament creat durant el 2014) i Compliment Normatiu vetlla pel
control efectiu dels riscos i assegura que es gestionen d’acord amb el nivell d’apetit al risc definit pel
Consell d’Administració.
• Finalment el departament d’Auditoria Interna com a tercera línia de defensa avalua periòdicament que
les polítiques, mètodes i procediments siguin adequats i comprova la seva efectiva implantació.
Les tres línies de defensa compten amb un nivell de separació i independència suficient per no comprometre l’efectivitat de l’esquema general i actuen coordinadament per tal de maximitzar la seva eficiència i potenciar la seva
efectivitat.
Per sobre de les línies de defensa, la comissió delegada del Consell, el COAPiR i la CSC són els encarregats en última
instància de l’adequada gestió i control dels riscos des del més alt nivell de l’organització.
Perfil de risc del Grup
El Grup ha exemplificat en la seva activitat inversora, al llarg dels anys, la voluntat d’assoliment d’un perfil de nivell
de risc baix/moderat i força conservador en el desenvolupament i l’aprofitament d’oportunitats en els diferents
negocis segons els plans –estratègics i de negoci– establerts.
Aquest perfil es defineix i se sustenta en:
• Un model de negoci diversificat, basat en el model de banca universal sota una especialització en el
segment de banca privada –tant en els territoris de l’expansió territorial com en el mercat andorrà mateix– si bé, en aquest últim cas, sustentat en el fort pilar del negoci tradicional de banca retail/comercial,
origen de la nostra activitat.
• Una diversificació geogràfica que ens proveeix d’un avantatge de radicació en diferents zones i, ensems,
sota diverses regulacions pel bon i correcte desenvolupament de les diferents tipologies de negocis.
• Una gestió prudent de riscos.
• Una estructura segregada de gestió, valoració, control i seguiment de riscos i resultats adequada.
Aquests punts ens ajuden a la consecució d’un creixement rendible dels volums de negoci que coadjuven, juntament
amb l’assoliment prudent de riscos, en l’objectiu final de sostenibilitat en el creixement a llarg termini del Grup, del
seu valor, i dels seus beneficis econòmics i socials pels accionistes, els empleats i pel conjunt de la societat en general.
El Grup ha definit una política global de gestió prudent de riscos que –sota el mandat de l’optimització del binomi
rendibilitat versus risc assolit– sigui la base de la presa de decisions de negoci, mitjançant la identificació, la mesura
i l’avaluació dels riscos inherents a l’activitat empresarial i financera.
60
Estats financers
Gestió del risc de crèdit – cartera de clients
Aquesta és l’activitat inherent a l’Entitat i representa el principal risc al qual es troba sotmesa, i implica, per tant, en
la seva gestió, el conjunt de tota l’organització.
Pel que fa al risc de crèdits a clients, existeix una segregació de funcions entre l’àrea de Banca Comercial, principalment centrada en tasques d’anàlisi prèvia de preus, capacitat de retorn i funció de concessió fins a un cert límit
i l’àrea de Crèdits, que realitza funcions de control i seguiment de tota la cartera de crèdits, emet resolucions sobre
les operacions del seu nivell, i recomana o no les de nivell de Comissió Superior de Crèdits.
L’any 2014 ha estat un any de continuïtat quant al control exhaustiu de la cartera de crèdits i en la millora dels
procediments en la concessió de les operacions. Cal destacar també el procés de diversificació de la cartera produït,
tant per la disminució els últims anys de la demanda de crèdits a la matriu com per l’augment d’operacions amb
garantia dinerària i valors a totes les filials.
Departament de concessions: és l’encarregat del procés d’anàlisi i concessió d’operacions basat en el ràting de cada
client i en les característiques de l’operació que es demanda.
Departament de seguiment: és l’encarregat de l’elaboració d’informes de seguiment sobre els clients o grups amb
riscos més elevats, de realitzar el seguiment quinzenal de les entrades i sortides d’operacions en situació irregular
i de realitzar reunions periòdiques bimestrals amb les àrees de negoci on es realitza una anàlisi compartida de les
principals posicions de la cartera i de totes les que presenten situació irregular. Existeixen normes internes que
regulen la valoració del ràting de risc dels clients amb uns criteris homogenis per a tot el Grup Crèdit Andorrà.
Departament de recuperacions: és l’encarregat del seguiment dels clients que segons el seu ràting presentin un
deteriorament important en la seva qualitat creditícia. Amb l’objectiu de minimitzar les incidències, el departament
compta amb eines automatitzades i procediments de recuperació activa que faciliten la resolució de les operacions
en mora. Totes les posicions en situació de morositat compten amb una qualificació interna, que informa de la
probabilitat de recuperació i del termini en què preveiem es materialitzi.
El ràting creditici es revisa anualment per donar compliment a la norma de seguiment del risc i s’utilitza també per
fixar els preus mínims de les operacions mantenint una cobertura adequada de la prima de risc.
Amb l’objectiu d’implantar la cultura de Grup i d’aplicar criteris prudents en la concessió de les operacions, cada
societat del Grup té capacitat per realitzar una primera anàlisi de les operacions, si bé la concessió de les operacions
correspon a la Comissió Superior de Crèdits del Banc.
Els principis que regeixen la política de risc de crèdit a clients a les filials són els següents:
• Implicació dels òrgans de concessió i seguiment de la matriu.
• Identificació de totes les operacions concedides a les filials.
• Control efectiu en base a una informació contínua i detallada de les operacions i els riscos.
Gestió del risc de crèdit – dipòsits interbancaris i cartera de valors
Pel que fa als dipòsits interbancaris i a la cartera de valors, Crèdit Andorrà ha implantat el VaR de crèdit com a
eina de gestió i control. Aquest càlcul es duu a terme mitjançant l’aplicació anomenada “CreditManager”, desenvolupada per JP Morgan. Crèdit Andorrà segueix el VaR de crèdit amb un horitzó temporal d’un any i un interval
de confiança del 99%.
A final de l’exercici 2014, el VaR de crèdit de la cartera de valors i dipòsits interbancaris era de 38.651 milers d’euros
sobre un total d’exposició a risc d’1.769.409 milers d’euros. Aquest VaR de crèdit és inferior al límit de risc establert
de 70.000 milers d’euros pel COAPiR. Per altra part, aquest nivell de VaR de crèdit equivaldria a tenir una cartera
amb un ràting mitjà de BBB+.
Estats financers
61
Dintre del risc de crèdit es presta una atenció particular al risc de contrapartida i al risc país, així com a la diversificació sectorial, els quals són regularment monitoritzats, respectant sempre els límits establerts.
Gestió del risc de crèdit – risc de contrapart i liquidació
A fi i efecte de controlar el risc de contrapart i liquidació, i en bona mesura el risc de concentració en les entitats
financeres, el COAPiR aprova límits d’exposició per contrapart per a diferents horitzons temporals dins i fora de
balanç.
Mitjançant un model intern d’assignació d’exposició per contrapart, que té com a intenció l’establiment d’un criteri
intern i objectiu de mesura de la qualitat creditícia de les diferents contrapartides interbancàries i entitats financeres, Crèdit Andorrà pretén assignar el límit màxim d’exposició d’acord amb el ventall de límits que es considerin en
cada moment. Posteriorment, es procedeix a realitzar una assignació homogènia per a cada filial del Grup Crèdit
Andorrà alhora que es respecta el límit màxim d’exposició assignat.
Pel que fa a l’exposició de les contraparts financeres no recollida dins de balanç, s’estableix una graella de coefi­cients
segons el venciment dels actius, per ponderar el consum dels actius concentrats fora de balanç. També s’estableix
un sostre màxim per contrapart financera, sumant el consum total dins i fora de balanç.
Des del departament de Control, Metodologia i Valoració dels riscs financers també es realitza el seguiment i
control del risc de liquidació, mitjançant l’assignació de límits de risc de liquidació per a cada entitat financera de
crèdit. El risc de liquidació és el risc que una de les parts del contracte financer no faci entrega d’un actiu o del valor
monetari d’un actiu en la data de liquidació establerta del contracte amb l’altra contrapart.
El límit de risc de liquidació per a una entitat financera de crèdit, és com a mínim el resultant del límit màxim de
l’exposició assignada pel model d’exposició per contrapart.
Gestió del risc país
El risc país és el risc que concorre en les contraparts residents en un determinat país per circumstàncies diferents al
risc comercial habitual. En funció de l’evolució econòmica dels països, la seva situació política, el marc regulador i
institucional, i el ràting assignat per les agències de qualificació creditícia a cada país, Crèdit Andorrà classifica les
seves operacions realitzades amb tercers i li assigna a cada grup els percentatges de provisió per insolvència que es
derivi d’aquesta anàlisi.
Pel que fa a l’exposició per zona geogràfica, el COAPiR estableix límits percentuals d’exposició màxima a nivell de
país o grups de països segons el cas.
Addicionalment i en termes de concentració per país, les directrius d’inversió aprovades pel COAPiR estableixen
que l’exposició màxima en un país determinat no representarà en cap cas més del 35% del total exposat a risc país.
En l’import consolidat a euros, calculat per a cada país, s’inclouen les inversions dins de balanç o en comptes d’ordre
que comportin una exposició a un país donat.
Gestió del risc de mercat
El risc de mercat sorgeix com a conseqüència de l’activitat mantinguda en els mercats financers, mitjançant instruments financers el valor dels quals pot veure’s afectat per variacions en les condicions de mercat, reflectides en canvis en els diferents actius i factors de risc financer. En tots els casos, el risc de mercat es refereix a la pèrdua potencial
sobre la rendibilitat o el valor de la cartera derivada dels moviments desfavorables dels tipus o preus de mercat.
En relació amb les mesures, el control i gestió dels diferents riscos, Crèdit Andorrà basa el seguiment del risc de
mercat en la metodologia VaR, essent la variable bàsica i estàndard de mercat.
62
Estats financers
En referència a la metodologia emprada per a l’obtenció d’aquestes mesures ha estat el VAR històric, que calcula
l’impacte sobre el valor de la cartera actual de les variacions històriques dels factors de risc, tenint en compte les
variacions dels últims 250 dies i un interval de confiança del 95%.
El VaR de risc de mercat es calcula diàriament per l’horitzó d’un dia i amb un interval de confiança del 95% pel
conjunt de les carteres de l’Entitat.
Periòdicament es tramet als membres del Comitè Executiu i del COAPiR un informe detallat que indica el VaR
amb horitzons temporals i intervals de confiança diferents. Aquestes mesures de VaR permeten, entre d’altres, fer
un test d’integritat i consistència.
Per al conjunt de les carteres d’inversió, el VaR mitjà diari calculat al 95% de nivell de confiança ha estat de 3.161
milers d’euros, amb un màxim i mínim de 7.388 milers d’euros i 1.128 milers d’euros respectivament, davant el límit
de 17 milions d’euros de risc autoritzat.
L’anàlisi d’aquest informe es complementa amb les proves de Backtesting. Durant l’exercici 2014, les proves de
Backtesting han il·lustrat que els guanys i les pèrdues han mantingut un comportament d’acord amb el que s’esperaria estadísticament. Per al conjunt de les carteres d’inversió el VaR diari amb un nivell de confiança del 95% ha
estat excedit en el 6,69 % dels casos al llarg de tot l’any, davant el 5% esperat.
A fi i efecte de procedir al seguiment i control dels riscs de mercat assumits pel Grup, el COAPiR aprova una estructura de límits globals que s’articula mitjançant l’existència de:
• Límits d’inversió; límit de volum.
• Límits d’inversió per ràting emissor, venciment i per cartera o subcartera.
• Límits d’inversió per concentració per emissor.
• Límits per risc de mercat; VaR per cartera i VaR global.
• Límits per pèrdua màxima acumulada anual, trimestral i mensual.
El departament de Control, Metodologia i Valoració dels riscs financers és el responsable del seguiment i control
d’aquests límits i dels riscs assumits.
VaR diari (exercici 2014)
(en milions d’euros)
8
7
6
5
4
3
2
1
0
gen
feb
mar
abr
mai
jun
jul
ago
set
oct
nov
des
Estats financers
63
Gestió del risc de divisa
Una altra font de risc és el risc de canvi estructural que s’origina fonamentalment per l’exposició a les variacions en
els tipus de canvi que sorgeixen en les posicions amb divisa diferent a la d’inversió.
El COAPiR és l’encarregat de definir i supervisar les operacions de cobertura que permeten limitar l’impacte patrimonial i en solvència de les variacions en els tipus de canvi, d’acord a les seves perspectives d’evolució, i assegurar
el contravalor en euros dels resultats en divisa que s’espera obtenir de les esmentades inversions.
En relació amb el risc de divisa, es controla diàriament la posició de trading (agregada la posició al comptat i la
posició a terme) i se li aplica un volum màxim de posició per al conjunt de les divises. Als efectes del càlcul de l’exposició a risc de divisa d’aquesta posició es considera per a cada divisa la posició neta.
La posició global oberta per al conjunt de les divises el 31 de desembre de 2014 ha estat de 448 milers d’euros, davant
el límit de 5 milions d’euros de risc autoritzat.
Gestió del risc de tipus d’interès
El Grup Crèdit Andorrà ha prestat tradicionalment una atenció especial a mantenir la més estreta relació entre la
inversió i el seu finançament per facilitar la gestió del risc de tipus d’interès.
L’exposició al risc de tipus d’interès s’ha d’entendre com la possible variació adversa del valor econòmic i/o resultats
davant una variació no prevista dels tipus d’interès de mercat.
El COAPiR és l’òrgan responsable de definir els objectius de gestió del risc de tipus d’interès, la determinació d’estratègies d’inversió de les carteres, les estratègies de cobertura i la presa de decisions sobre les propostes de gestió
del risc estructural.
El departament de Control Intern és el responsable de mesurar, analitzar, controlar i reportar, el risc de tipus d’interès assumit del Grup Crèdit Andorrà, on s’utilitzen tècniques de mesura de la sensibilitat i anàlisi d’escenaris, i
s’estableixen els límits que en el seu cas eviten l’exposició a nivells de risc que puguin afectar de forma important
l’Entitat.
Les principals tècniques utilitzades pel Grup Crèdit Andorrà per mesurar el risc de tipus d’interès són els gaps estàtics i dinàmics, així com tècniques de simulació dinàmica deterministes i estocàstiques per mesurar la sensibilitat
del marge financer i el valor econòmic sota variacions paral·leles i no paral·leles dels tipus d’interès de mercat.
El gap estàtic mostra la distribució de venciments i revisions de tipus d’interès a una data donada. Per a les masses de
balanç sense venciment contractual, s’analitza la seva sensibilitat als tipus d’interès, junt amb el seu termini esperat
de venciment, considerant l’opcionalitat de cancel·lació anticipada del client.
El gap dinàmic consisteix en les mateixes regles utilitzades abans esmentades, però incorporant les operacions
previstes al pressupost i/o a la planificació financera de l’Entitat, per projectar al futur les properes revisions i venciments de les operacions que conté l’actiu i el passiu de l’Entitat. Aquesta anàlisi pot preveure els desfasaments que
es produiran entre les masses d’actiu i passiu, per permetre la possibilitat d’anticipar-se a possibles tensions futures.
La sensibilitat del marge financer mostra l’impacte a les revisions de les operacions del balanç provocades pels canvis a la corba de tipus d’interès. Aquesta sensibilitat s’obté comparant la simulació del marge financer més probable
amb altres escenaris de baixada o pujada de tipus i moviments al pendent de la corba. A tancament d’any, la sensibilitat del marge financer a 1 any de les masses sensibles del balanç, considerant un escenari de pujada i un altre de
baixada de tipus de 100 punts bàsics cadascun, és de +19,7% i de –5,7%, respectivament.
La sensibilitat del valor econòmic als tipus d’interès mesura quin és l’impacte en valor actual del balanç davant
variacions en els tipus d’interès. Aquesta sensibilitat s’obté comparant el càlcul del valor econòmic de l’Entitat i el
64
Estats financers
valor econòmic considerant variacions en els tipus d’interès de mercat i dividint el resultat sobre els recursos propis
de l’Entitat. A tancament d’any, la sensibilitat del valor econòmic (sobre els recursos propis) considerant un escenari de pujada i un altre de baixada de tipus de 100 punts bàsics cadascun, és de +5,3% i de –5,5%, respectivament.
La sensibilitat del marge financer està centrada en el curt i mitjà termini, mentre que la sensibilitat del valor econòmic està centrat en el mitjà i llarg termini. Aquestes mesures es complementen i permeten una visió global del
risc estructural de l’Entitat.
Sensibilitat del valor econòmic
Sensibilitat del marge financer
25%
19,7%
20%
15%
10%
5%
5,3%
0%
–5%
–5,5%
–10%
–5,7%
+100 pb
–100 pb
Gestió del risc de liquiditat i finançament
El risc de liquiditat és el risc que es deriva de les potencials dificultats per complir amb les obligacions associades
als passius financers que es liquiden mitjançant l’entrega d’efectiu o d’un altre actiu financer. El risc de liquiditat
representa, per tant, el risc de no disposar de liquiditat suficient per fer front, a una data de venciment, a les obligacions de pagament a tercers o d’haver de fer-ho a un cost més elevat.
El departament de Control Intern és el responsable de reportar al Comitè d’Actius i Passius i Riscos del seguiment
del risc de liquiditat i de la ràtio de liquiditat reguladora, així com el control de la seva evolució i projecció.
El Comitè d’Actius i Passius i Riscos és l’òrgan responsable de definir els objectius de gestió de la liquiditat, la determinació d’estratègies d’inversió de les carteres i la presa de decisions sobre les propostes de gestió de risc de liquiditat.
L’objectiu fonamental que se segueix en relació amb el risc de liquiditat consisteix en tot moment en els instruments
i processos que permeten a l’Entitat tant atendre els seus compromisos de pagament puntualment com desenvolupar els seus negocis per a l’obtenció dels objectius estratègics del Grup Crèdit Andorrà. La capacitat per mantenir
nivells de liquiditat suficients per fer front als pagaments s’analitza també en escenaris d’estrès.
La mesura del risc de liquiditat s’enfoca des d’un punt de vista de les necessitats de liquiditat, és a dir, efectuar una
presa de decisions sobre com cobrir aquestes necessitats. Aquestes mesures han de cobrir tant el curt termini com el
mitjà/llarg termini i sempre amb una visió global de balanç, recollint tant les posicions minoristes com les majoristes.
El Grup Crèdit Andorrà disposa d’un Pla de contingència del risc de liquiditat on preveu un pla d’acció per diferents
escenaris de crisis (sistèmics i idiosincràtics) on es detallen mesures en el pla comercial i institucional per afrontar
aquest tipus de situacions.
Estats financers
65
Gestió del risc operacional
El Grup Crèdit Andorrà defineix el risc operacional com el risc de pèrdua resultant de les deficiències o errades en
els processos interns, recursos humans o sistemes, o bé derivat de circumstàncies externes.
L’objectiu del Grup en matèria de control i gestió del risc operacional es focalitza en la identificació, mesurament/
avaluació, control/mitigació i informació del risc.
La política del Grup consisteix a identificar i eliminar el focus de risc, independentment que hagin produït pèrdues
o no.
Pel que fa al seu perfil de riscos, el Grup ha establert que aquest risc ha de situar-se en el perfil baix i mitjà-baix,
per la qual cosa qualsevol incident que es produeixi referent al risc operacional, addicionalment a la seva revisió en
COAPiR és directament reportat a l’alta direcció del Banc.
L’organització del Grup en matèria de control i gestió del risc operacional segueix les directrius de Basilea i estableix
tres nivells o capes de control:
• Un primer nivell on aquesta gestió i control es localitza a les diferents àrees de negoci, responsables
d’identificar i gestionar el risc inherent en els seus productes, processos i sistemes.
• Un segon nivell que és la funció corporativa de gestió del risc operacional –localitzada en el departament de Control Intern dins de l’àrea de Riscos i Compliment Normatiu–, responsable del desenvolupament del marc de gestió del risc operacional i del mesurament, seguiment i report a l’alta direcció del
nivell i de l’evolució del risc operacional de tot el Grup.
• Un tercer nivell de control que realitza l’àrea d’Auditoria Interna, encarregada de vetllar pel compliment de les polítiques i procediments de gestió del risc operacional que el Grup té en vigor.
L’Entitat continua desenvolupant un nou marc de mesurament i gestió del risc operacional, el nucli principal del
qual està basat en els següents blocs principals:
• Dades internes. Recopilació de dades de pèrdues operacionals internes en funció de la seva categoria de
risc i línia de negoci, conforme a les directrius de Basilea.
de riscos i controls. Des del departament de Control Intern s’ha definit una
metodologia per dur a terme un procés d’autoavaluació del risc, que inclourà totes les àrees i
filials del Banc, i que una vegada estigui totalment implantada permetrà calcular el VaR per risc
operacional.
• Dades externes. El departament de Control Intern realitza un seguiment dels esdeveniments de risc
operacional que es produeixen en el sector financer i que es publiquen a mitjans de comunicació i
fòrums especialitzats de riscos, per al seu plantejament com a possibles escenaris en el procés d’autoavaluació del risc operacional.
• Definició de línies de reporting. Des del departament de Control Intern es reporta de forma periòdica al
COAPiR i a l’alta direcció les pèrdues operacionals així com els paràmetres de seguiment per a la seva
gestió.
• Autoavaluació
Gestió del risc de compliment i conducta
El risc de compliment és el risc de rebre sancions, fins i tot econòmiques, o de ser objecte d’un altre tipus de mesures
disciplinàries per part d’organismes supervisors com a resultat d’incomplir les lleis, regulacions, normes, estàndards
d’autoregulació de l’organització o codis de conducta aplicables a l’activitat desenvolupada. El risc de conducta és el
risc ocasionat per pràctiques inadequades en la relació del Banc amb els seus clients, el tracte i els productes que se’ls
ofereix i la seva adequació a cada client concret.
L’objectiu del Grup en matèria de riscos de compliment i conducta és que: (i) es minimitzi la probabilitat que es
produeixin irregularitats; i (ii) que les irregularitats que eventualment poguessin produir-se s’identifiquin, es reportin
i es resolguin amb celeritat.
66
Estats financers
L’estratègia del Grup Crèdit Andorrà per minimitzar aquest risc se sustenta en els següents pilars:
• Supervisió de la gestió i control del risc de compliment i conducta mitjançant una estructura de comitès dissenyats per l’alta direcció en els quals aquest risc és tractat (Comitè Deontològic, Comitè de
Prevenció de Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme, i COAPiR).
• Existència d’unes polítiques corporatives aplicables a totes les empreses del Grup i que es confeccionen
utilitzant com a base les millors pràctiques internacionals i no només la legislació andorrana sobre la
matèria.
• Potenciació dels departaments de Compliment Normatiu i PBCFT que tenen encomanades, entre d’altres, funcions de vigilància sobre el compliment dels requisits legals, supervisar el compliment del codi
de conducta del Grup als mercats de valors, dels manuals de prevenció i procediments de prevenció de
blanqueig de capitals, així com, fer propostes de millora.
• Redacció de normes i manuals de procediments que desenvolupen el contingut de les polítiques i codis del Grup Crèdit Andorrà abans esmentats i que són aprovades pel Comitè de direcció de Crèdit
Andorrà.
El Consell d’Administració de Crèdit Andorrà és el responsable d’aprovar dins de l’àmbit del risc de compliment i
conducta les principals polítiques d’aplicació a tot el Grup, que a dia d’avui són:
• La Política de Prevenció de Diner o Valors i del Finançament del Terrorisme.
• La Política de Compliment Normatiu.
• El Codi Ètic i de Conducta del Grup Crèdit Andorrà.
• El Codi de Conducta als Mercats de Valors.
• La Política de Protecció de l’Inversor.
El report de la funció de compliment a la Comissió Delegada del Consell es realitza trimestralment a través del director de la divisió de Serveis Corporatius, així com a través de l’informe anual per escrit que prepara la funció mateixa.
El model organitzatiu s’articula entorn de l’àrea de Riscos i Compliment Normatiu, que té encomanada (a més de les
funcions pròpies del departament de Control Intern) la gestió dels riscos de compliment i conducta amb abast de tot
el Grup. Dins d’aquesta àrea s’enquadren els departaments de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Finançament del
Terrorisme, així com el departament de Compliment Normatiu. Aquesta estructura es replica a nivell de cadascuna
de les filials on el Grup opera existint els reports oportuns a la casa matriu per part de les unitats locals.
Per al Grup Crèdit Andorrà constitueix un objectiu estratègic disposar d’un sistema de prevenció de blanqueig de
capitals i finançament del terrorisme eficaç i avançat, on a nivell de casa matriu es coordini la identificació i gestió
del risc de PBCFT incloent totes les línies de negoci i ubicacions geogràfiques. És per això, que persegueix assegurar-se de: (i) l’existència de polítiques clares i senzilles de les funcions corporatives i, (ii) la coordinació i monitoratge
de les diferents unitats de compliment normatiu del Grup.
El Grup Crèdit Andorrà té una política de PBCFT aprovada pel seu Consell d’Administració el 19 de novembre de
2009. Aquesta política té tres línies d’actuació essencials comunes per a totes les societats del Grup (a les quals Crèdit Andorrà ostenta una participació societària majoritària) que tenen el caràcter de mínims, de forma tal que, si la
legislació local és més rigorosa que la legislació andorrana, la primera és la que haurà de aplicar-se:
• Desenvolupar el negoci bancari d’acord amb la normativa vigent i utilitzant les millors pràctiques bancàries en matèria de PBCFT.
• Impedir la utilització de qualsevol societat o component del Grup per canalitzar operacions de blanqueig de diners o valors, o finançament del terrorisme, amb la implantació de les normes d’actuació i
els sistemes de control i comunicació que siguin necessaris.
• Garantir una formació específica a tots els empleats del Grup en matèria de PBCFT.
Estats financers
67
Addicionalment a la política esmentada anterior el Grup Crèdit Andorrà compta amb les següents eines per evitar
que les societats que formen part del Grup puguin ser utilitzades per potencials clients vinculats a activitats delictives com:
• Un sistema de classificació de clients basat en un enfocament de riscos d’acord amb els millors estàndards internacionals, l’aprovació dels quals requereix diferents nivells jeràrquics i organitzatius.
• Existència de comitès de diferent tipus (Comitè de prevenció de blanqueig de capitals i finançament
del terrorisme, Comitè d’acceptació de clients, Comitè de direcció o Unitat de compliment normatiu).
• Recursos humans amb dedicació exclusiva o compartida, amb una estructura de suport adequada al risc
i grandària de cada societat.
• Manuals de procediments que desenvolupen la política abans esmentada i que s’adapten, actualitzen i
perfeccionen amb el pas del temps. Aquests procediments són confeccionats per les unitats de compliment normatiu de cada societat i s’aproven en els seus respectius Consells d’Administració o Comitè de
direcció en funció de la tipologia de document.
• Eines tecnològiques de divers tipus que permeten realitzar controls de PBCFT, ja sigui identificació
de persones políticament exposades, supervisió automàtica d’operacions, control de transferències i
clients, etc.
• Supervisió periòdica i independent que en funció de cada societat de la qual es tracti pot ser realitzada per un expert extern contractat per la pròpia filial, pel regulador o bé pel departament d’auditoria
interna del Grup, la funció del qual és corporativa. Referent a això, el seguiment per part de la funció
corporativa a distància és permanent a través de la sol·licitud de la informació i documentació que permet acreditar el grau d’avanç en el compliment de les mesures a adoptar recomanades per ella mateixa
i pels auditors interns i externs.
• Durant el període que determinin les autoritats corresponents, comptats a partir de la cancel·lació del
compte, o de la finalització de la corresponent transacció o operació, es conserva: (i) còpia dels documents exigibles en aplicació de les mesures de deguda diligència; i (ii) original o còpia amb força
probatòria dels documents o registres que acreditin adequadament les operacions, els intervinents en
aquestes operacions i les relacions de negoci.
• Programes de formació específics que vénen complementats per formacions que en ocasions s’inicien
a Crèdit Andorrà i que persegueixen millorar la formació en aquest camp dels treballadors del Grup.
Nota 19 Comptes d’ordre
19.1 Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers
A continuació es detalla la composició segons el tipus dels valors i altres títols dipositats i en custòdia de tercers el
31 de desembre de 2014 i 2013 (en milers d’euros):
Renda variable
Renda fixa
Parts d’organismes d’inversió
Altres
2014
2013
3.067.602
2.083.723
3.003.726
373.228
3.251.808
1.976.343
2.477.585
443.401
8.528.279
8.149.137
Els valors i títols en custòdia, de tercers o propis, es valoren, sempre que és possible, a valor de mercat a comptes
d’ordre (vegeu nota 3.6 per a més informació sobre mètodes de valoració de la cartera també aplicables a títols en
custòdia).
68
Estats financers
19.2 Altres comptes d’ordre
El detall de l’epígraf “Altres comptes d’ordre amb funcions exclusives de control administratiu” el 31 de desembre
de 2014 i 2013 (en milers d’euros) és el següent:
Garanties i compromisos rebuts
Accions no cotitzades i fidúcies
Actius molt dubtosos
Productes meritats no cobrats, per actius dubtosos
Altres
2014
2013
985.913
681.028
84.050
3.828
22.844
546.492
951.258
66.197
74
3.249
1.777.663
1.567.270
D’acord amb el Comunicat 233/13 de l’INAF, a “Fidúcies” s’inclouen tots els valors i títols custodiats per compte de
tercers que l’Entitat, o una de les seves participades, ha emès, les accions de l’Entitat o d’una de les seves participades
que estiguin en mans de tercers i siguin custodiats per l’Entitat, així com els dipòsits fiduciaris.
Nota 20 Recursos gestionats de clients
En compliment del Comunicat 209/13 ter de l’INAF, es detalla a continuació la composició dels recursos gestionats
de clients en què es diferencia entre els custodiats per l’Entitat i per tercers (en milers d’euros):
2014
Custodiats /
per l’Entitat
(pel Grup)
Organismes d’inversió col·lectiva
Carteres de clients individuals
gestionades mitjançant mandat
Altres clients individuals
Custodiats /
dipositats
per tercers
2013
Total
Custodiats /
per l’Entitat
(pel Grup)
Custodiats /
dipositats
per tercers
Total
1.599.133
667.185
2.266.318
1.170.382
419.610
1.589.992
1.358.372
8.462.615
—
1.476.827
1.358.372
9.939.442
1.651.325
8.072.121
—
1.105.034
1.651.325
9.177.155
11.420.121
2.144.012 13.564.133 10.893.828
1.524.644 12.418.472
Nota 21 Compliment de les normes legals
21.1 Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres
El Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió del 29 de febrer de 1996, va aprovar la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres (“la Llei”).
D’acord amb la Llei, el Grup ha de mantenir una estructura financera ordenada a assegurar la capacitat
d’atendre les seves obligacions. Aquesta capacitat s’observa bàsicament des d’una doble perspectiva: d’una
banda, mitjançant una quantificació de la suficiència dels fons propis (ràtio de solvència); d’altra banda, per
obra d’una adequada relació temporal entre els venciments de les obligacions i la disponibilitat de les inver­
sions (ràtio de liquiditat). El Grup Crèdit Andorrà ha de mantenir unes ràtios específiques relatives a mesures
quantitatives de partides d’actiu, passiu i certs comptes d’ordre calculades sota criteris comptables, així com
opinions qualitatives sobre els components, valoració de risc i altres factors.
Estats financers
69
La Llei obliga a mantenir una ràtio de solvència, formulada a partir de les recomanacions del Basel Committee on Banking Regulation and Supervisory Practices, de com a mínim el 10% del risc ponderat dels actius.
Així mateix, obliga les entitats financeres a mantenir una ràtio de liquiditat de com a mínim el 40%.
Els requeriments de recursos propis mínims es calculen en funció de l’exposició del Grup al risc de crèdit (en
funció dels actius, compromisos i altres comptes d’ordre que presentin aquest risc, atenent els seus imports,
característiques, contraparts, garanties, etc.), al risc de contrapart i de posició i liquidació corresponent a la
cartera de negociació, al risc de canvi i de la posició en or (segons la posició global neta en divises i de la
posició neta en or) i al risc de matèries primeres.
A continuació es detallen les ràtios de solvència i de liquiditat, en comparació dels requeriments legals anteriorment esmentats:
Ràtio actual del Grup
Ràtio de solvència
Ràtio de liquiditat
Ràtio legal mínima
2014
2013
20,26%
73,82%
19,14%
59,89%
10,00%
40,00%
La ràtio de solvència que es presenta en el quadre anterior ja té descomptat l’import del dividend complementari proposat pel Consell d’Administració del Banc com a part de la proposta d’aplicació del resultat
(vegeu la nota 10), el qual està pendent d’aprovació per la Junta General d’Accionistes.
Cal esmentar que el càlcul de la ràtio de solvència es fa segons el Comunicat de l’INAF núm. 159/04 de
Requeriments de Fons Propis. Aquest comunicat, de caràcter tècnic vinculant, complementa la Llei de
regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer de 1996, i té com a
objectiu fomentar més seguretat i estabilitat al sistema financer andorrà amb la incorporació de cobertura
als riscos de mercat.
La Llei limita, addicionalment, la concentració de riscos a favor d’un mateix beneficiari al 20% dels fons
propis del Banc. D’altra banda, estableix que la concentració de riscos que individualment superin el 5% dels
fons propis no pot superar el límit del 400% dels esmentats fons propis. Així mateix, els saldos o transaccions
mantinguts amb membres del Consell d’Administració no poden superar el 15% dels fons propis.
Durant l’exercici actual, el Grup ha complert els requeriments continguts en aquesta Llei. La màxima concentració de risc assolida a favor d’un mateix beneficiari ha estat del 15,85% (17,16% el 2013) dels fons propis
del Grup. El conjunt de crèdits, descomptes i altres operacions que generen risc individual de crèdit en excés
d’un 5% dels fons propis del Grup no ha sobrepassat el 98,93% (135,54% el 2013).
21.2Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors
producte de la delinqüència internacional
El 24 de juliol de 2001 va entrar en vigor l’actual Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el
blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, que substituïa l’antiga Llei de protecció
del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diners o valors productes del crim, de 1995.
En la sessió de l’11 de desembre de 2008, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte
de la delinqüència internacional. El text refós resultant així com les seves posteriors modificacions, aprovades
en data 25 de maig de 2011, 10 d’octubre de 2013 i 27 de març de 2014 actualitzen l’anterior llei, l’adapten als
estàndards internacionals en la matèria i l’harmonitzen amb les lleis equivalents de l’entorn europeu.
70
Estats financers
Com a continuació del desplegament normatiu de la Llei, en data 13 de maig de 2009, el Govern va aprovar
el Reglament de la Llei de cooperació penal internacional i de la lluita contra el blanqueig de diners o valors
producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme. De la mateixa manera que la
llei, aquest reglament també es va actualitzar el 18 de maig de 2011 i, darrerament, el 20 de novembre de 2013.
El Grup ha anat adaptant els procediments interns a les successives modificacions legislatives nacionals i internacionals, tenint en compte les recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI) i del Comitè de Supervisió
Bancària de Basilea, amb l’objectiu que els serveis financers prestats per qualsevol component del Grup no
puguin ser utilitzats per cap organització criminal a l’ensems que es continua protegint el secret bancari.
21.3 Llei de regulació de coeficients d’inversions obligatòries
El Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió de 30 de juny de 1994, va aprovar la Llei de regulació
del coeficient d’inversions obligatòries. La Llei obliga a mantenir un coeficient d’inversió en fons públics
andorrans a les entitats que tenen dins de les seves activitats la recepció de dipòsits del públic i que els utilitzen en la concessió de crèdits i altres inversions.
En data 9 de desembre de 2009, es va aprovar el Decret de modificació del Decret de reglamentació de la
Llei de regulació del coeficient d’inversions obligatòries de 22 d’agost de 1994, en què s’obliga les entitats
bancàries a mantenir en el seu actiu un coeficient d’inversió del 2% en fons públics.
Deute públic
En compliment d’aquest coeficient Crèdit Andorrà SA té subscrit, en data 31 de desembre de 2014, l’import
de 103.430 milers d’euros en deute públic del Principat d’Andorra. L’import es troba registrat en l’epígraf
“Cartera de valors – Obligacions i altres títols de renda fixa” del balanç de situació adjunt (vegeu la nota 6.4).
Programa de finançament de l’habitatge
També resulten computables com a fons públics els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat de l’habitatge, aprovat pel Govern d’Andorra el 26
d’abril de 1995. Els préstecs vius per aquest concepte suposaven, el 31 de desembre de 2014 i 2013, l’import de
108 i 174 milers d’euros, respectivament, i es registren en l’epígraf “Inversions creditícies – Préstecs i crèdits
a clients” dels balanços de situació. Aquests préstecs meriten un tipus d’interès anual fix del 6%.
Programa destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació,
reconversió i projectes emprenedors
També resulten computables com a fons públics els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació,
reconversió i projectes emprenedors, aprovat pel Govern d’Andorra el 3 de març de 2010. Els préstecs vius
per aquest concepte suposaven, el 31 de desembre de 2014, l’import de 705 milers d’euros i es registren en
l’epígraf “Inversions creditícies – Préstecs i crèdits a clients” dels balanços de situació (1.635 milers d’euros
el 31 de desembre de 2013). Aquests préstecs meriten un tipus d’interès anual d’euríbor a un any i el Govern
actua com a garant o avalador.
Programa destinat al finançament privilegiat per a la rehabilitació d’habitatges i edificis d’ús
d’habitatges
També resulten computables com a fons públics els préstecs concedits dins d’un programa qualificat
d’interès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat per a la rehabilitació d’habitatges i edificis
d’ús d’habitatges, aprovat pel Govern d’Andorra el 23 de març de 2011. Els préstecs vius per aquest concepte suposaven, el 31 de desembre de 2014, l’import de 1.224 milers d’euros (1.191 milers d’euros el 31
de desembre de 2013), i es registren en l’epígraf “Inversions creditícies – Préstecs i crèdits a clients” dels
balanços de situació. Aquests préstecs meriten a un tipus d’interès anual d’euríbor a un any més 0,5%
(vegeu la nota 5.3).
Estats financers
71
Reserves en garantia
Fins a l’entrada en vigor de la nova Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries (vegeu la nota 21.4), totes les entitats del sistema financer andorrà estaven sotmeses a la Llei de
regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les
entitats enquadrades en el sistema financer. L’esmentada Llei estipulava que les entitats havien de mantenir
entre els seus recursos permanents unes reserves mínimes de fons propis en garantia de les seves obligacions
operacionals de fins al 4% de les inversions totals de les entitats, deduïdes les realitzades amb fons propis i
fons d’origen bancari.
D’acord amb l’esmentada Llei, les entitats emmarcades en el sistema financer andorrà han de constituir i
mantenir invertit obligatòriament l’import de les reserves en garantia en dipòsits amb l’INAF. A partir de
l’entrada en funcionament del nou sistema aplicable a les entitats bancàries, l’import invertit correspon únicament a les reserves en garantia de la societat gestora del Grup.
La situació el 31 de desembre de 2014 i 2013 i la remuneració d’aquests dipòsits amb l’INAF és la següent
(en milions d’euros):
2014
Inversions obligatòries
Credi-Invest SA
2013
Inversions obligatòries
Credi-Invest SA
Dipòsit
210
Dipòsit
210
Tipus
d’interès
0,4684%
Tipus
d’interès
0,4430%
Període
31 de desembre 2013 – 31 de desembre 2014
Període
31 de desembre 2012 – 31 de desembre 2013
21.4Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries
En data 2 de febrer de 2011, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 1/2011 de creació
d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries amb la finalitat de garantir la devolució dels
fons en efectiu i de valors dipositats envers els seus dipositants. L’esmentada Llei estableix que, per tal que
el sistema de garantia pugui complir les obligacions que li són atribuïdes en aquesta Llei, totes les entitats
bancàries autoritzades per operar a Andorra han de crear i mantenir una reserva indisponible afectada al
compliment de les garanties cobertes, i que un import equivalent a aquesta reserva s’ha de mantenir invertit
en actius líquids i segurs que compleixin una sèrie de requisits establerts per la Llei a tal efecte.
En aquest sentit, el 31 de desembre de 2014, Crèdit Andorrà, en compliment de l’establert en l’article 7
“Càlcul de la reserva obligatòria i inversió de l’import” de l’esmentada Llei, manté una reserva indisponible
en garantia de 48.375 milers d’euros (44.401 milers d’euros el 31 de desembre de 2013) i té assignat un import
equivalent de títols elegibles segons l’article 7.3 de la Llei 1/2011 per a la seva cobertura (vegeu la nota 16).
Com es detalla en la nota 10, la proposta de distribució del resultat del Banc realitzada pel Consell d’Administració inclou l’aplicació de 2.595 milers d’euros del resultat de l’exercici 2014 a la dotació de la reserva indisponible en garantia de dipòsits (3.974 milers d’euros en la proposta de distribució del resultat de l’exercici 2013).
21.5
Llei d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea en
matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos
El Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió del 21 de febrer de 2005, va ratificar l’Acord entre
el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea pel que fa a l’establiment de mesures equivalents a les pre-
72
Estats financers
vistes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma
de pagament d’interessos. Així mateix, en la sessió del 13 de juny de 2005, va aprovar la Llei d’aplicació de
l’esmentat Acord.
En l’exercici actual, Crèdit Andorrà, en qualitat d’agent pagador, ha complert amb les obligacions contingudes en l’Acord i la seva Llei d’aplicació, i ha liquidat l’import de la retenció seguint l’establert en la legislació
esmentada.
Nota 22 Esdeveniments més importants produïts amb posterioritat al tancament
Addicionalment a la informació que ja s’inclou en la resta de notes, no s’han produït esdeveniments rellevants entre
el 31 de desembre de 2014 i la data de formulació d’aquests comptes anuals consolidats.
Nota 23 Altres elements d’interès puntual
Fundació Privada Crèdit Andorrà
Crèdit Andorrà SA va constituir la Fundació Privada Crèdit Andorrà mitjançant escriptura pública de data 15 de
desembre de 1987 per un període de temps indefinit, amb personalitat jurídica pròpia, nacionalitat andorrana i
caràcter privat. La Fundació està inscrita en el Registre de Fundacions segons disposa la Llei 11/2008 de 12 de juny
amb el número 7/2010.
La Fundació, que neix sense ànim de lucre, té per objecte contribuir al millor desenvolupament qualitatiu de la
vida econòmica, cultural i social andorrana, mitjançant l’assumpció, programació, dotació i realització d’objectius
concrets. Entre aquests objectius caldria fer un esment especial a la concessió de beques d’estudis a persones que
se’n facin mereixedores, per tal de facilitar l’assoliment de la millor formació possible en qualsevol àrea que pugui
incidir en la millora de l’estructura econòmica, científica, educacional, cultural i de serveis del país.
Durant l’any 2014, i sempre amb la finalitat d’adaptar les seves actuacions a les necessitats del país, han estat tres els
grans eixos sobre els quals s’han mogut les activitats dutes a terme per la Fundació Privada Crèdit Andorrà: activitats socials, especialment destinades a la gent gran i a entitats que tracten amb persones discapacitades; activitats
educatives, especialment la concessió de beques, i activitats culturals, en què ha incidit en aspectes pedagògics i en
tots aquells àmbits que estan directament relacionats amb el país, amb la seva història i amb el seu medi natural.
Estats financers
73
INFORME DELS AUDITORS
Grup Crèdit Andorrà
74
Estats financers
Estats financers
75
Xarxa d’oficines de Crèdit Andorrà a Andorra
Domicili social
Av. Meritxell, 80
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel.: +376 88 86 00
Fax: +376 88 86 01
Swift: CRDA AD AD
www.creditandorra.ad
Canillo
Escaldes-Engordany
OFICINA CANILLO
OFICINA ESCALDES
C/ Peu del Carrer
AD100 Canillo
Tel.: +376 88 84 60
Fax: +376 88 84 61
Av. Carlemany, 42
AD700 Escaldes-Engordany
Tel.: +376 88 82 00
Fax: +376 88 82 01
Tel. Banca Empreses:
+376 88 94 00
Tel. Banca Privada:
+376 88 94 40
Encamp
OFICINA PAS DE LA CASA
Oficines
Andorra la Vella
Oficina 24 hores
Oficina 24 hores
Oficines automàtiques
OFICINA SEU SOCIAL
OFICINA PLAÇA DEL CONSELL
ESCALDES
Av. Meritxell, 80
AD500 Andorra la Vella
Tel.: +376 88 86 00
Fax: +376 88 86 01
Tel. Banca Empreses:
+376 88 93 00
Tel. Banca Privada:
+376 88 86 50
Plaça del Consell, 7
AD200 Encamp
Tel.: +376 88 84 00
Fax: +376 88 84 01
Av. Fiter i Rossell, 22
(Escaldes-Engordany)
Oficina 24 hores
OFICINA PLAÇA REBÉS
Pl. Rebés, 3
AD500 Andorra la Vella
Tel.: +376 88 83 60
Fax: +376 88 83 61
Tel. Banca Empreses:
+376 88 97 00
Tel. Banca Privada:
+376 88 83 80
Oficina 24 hores
OFICINA PRADA RAMON
C/ Maria Pla, 30
AD500 Andorra la Vella
Tel.: +376 88 86 70
Fax: +376 88 86 71
Tel. Banca Empreses:
+376 88 90 95
Oficina 24 hores
OFICINA SANTA COLOMA
Av. d’Enclar, 53
AD500 Santa Coloma
(Andorra la Vella)
Tel.: +376 88 81 80
Fax: +376 88 81 81
76
Av. d’Encamp, 8
AD200 Pas de la Casa (Encamp)
Tel.: +376 88 84 40
Fax: +376 88 84 41
Estats financers
ILLA CARLEMANY
Oficina 24 hores
Centre comercial Illa Carlemany
(Escaldes-Engordany)
La Massana
SOLDEU
OFICINA SANT ANTONI
Ctra. General, s/n. Soldeu
(Canillo)
Av. Sant Antoni, 34
AD400 La Massana
Tel.: +376 88 85 00
Fax: +376 88 85 01
Tel. Banca Privada:
+376 88 85 20
Oficina 24 hores
Ordino
OFICINA ORDINO
C/ Major
AD300 Ordino
Tel.: +376 88 85 50
Fax: +376 88 85 51
Sant Julià de Lòria
OFICINA PLAÇA LAURÈDIA
Av. Verge de Canòlich, 55
AD600 Sant Julià de Lòria
Tel.: +376 88 83 40
Fax: +376 88 83 41
Oficina 24 hores
Telèfon d’assistència tècnica
24 h: +376 88 87 00
Grup Crèdit Andorrà al món
Activitat bancària
i financera
CRÈDIT ANDORRÀ
Oficina Seu social
Av. Meritxell, 80
AD500 Andorra la Vella
Tel.: +376 888 600
Fax: +376 888 601
Tel. Banca Empreses: +376 889 300
BANCO ALCALÁ SA
C/ Ortega y Gasset, 7 4a planta
28006 Madrid
Espanya
Tel.: +34 911 750 700
BANQUE DE PATRIMOINES
PRIVÉS SA
30, Boulevard Royal
L-2449 Luxembourg
Tel.: +352 27 207 1
BANCO CRÈDIT ANDORRÀ
(PANAMÁ) SA
Torres de las Américas
Torre A, piso 10
Punta Pacífica
Panamá, Rep. de Panamá
Tel.: +507 306 48 00
OFICINA DE REPRESENTACIÓN
DE CRÈDIT ANDORRÀ Y DE BANCO
CRÈDIT ANDORRÀ (PANAMÁ) EN
URUGUAY
Edificio Beta 4 Oficina 102
Ruta 8, km 17.500
(Zonamérica)
91600 Montevideo
Uruguay
Tel.: +598 2518 4559
Gestió d’actius
CRÈDIT ANDORRÀ
ASSET MANAGEMENT
Crediinvest SA
C/ Bonaventura Armengol, 6-8
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel.: +376 88 95 10
ALCALÁ DE PENSIONES
C/ Ortega y Gasset, 7
28006 Madrid
Espanya
Tel.: +34 914 311 166
GESALCALÁ SGIIC
VALORES CASA DE BOLSA
C/ Ortega y Gasset, 7
28006 Madrid
Espanya
Tel.: +34 914 310 977
Av. Mcal. López c/ Dr. Morra
Edificio Mariscal Center 4o piso
Asunción, Paraguay
Tel.: +595 (21) 600 450
VALIRA CAPITAL ASSET
MANAGEMENT
CA PERÚ SOCIEDAD
AGENTE DE BOLSA
C/ Moreto, 5
28014 Madrid
Espanya
Tel.: +34 914 290 837
Av. Rivera Navarrete 501 piso 16
Edificio Capital - San Isidro
Lima, Perú
Tel.: +511 711 54 54
INVESTCREDIT SICAV –
CREDIINVEST SICAV
Sociétés d’investissement
à capital variable
Registered Office:
30, Boulevard Royal
L-2449 Luxembourg
CA ASSET MANAGEMENT
LUXEMBOURG
30, Boulevard Royal
L-2449 Luxembourg
Tel.: +352 26 20 63 803
CRÈDIT ANDORRÀ HOLDING
LUXEMBOURG
30, Boulevard Royal
L-2449 Luxembourg
PRIVATE INVESTMENT
MANAGEMENT
PIM Private Investment
Management SA
Case Postale 539
Rue du Général-Dufour 20
CH - 1211 Genève 17
Tel.: +41 22 849 02 90
BETA CAPITAL MANAGEMENT LP
777 Brickell Avenue
Suite 1201
Miami, Florida 33131
United States of America
Tel.: +1 305 358 88 44
CA MÉXICO ASESORES
PATRIMONIALES
Torre Tres Picos
Arquímedes N. 19 piso 1 y 2
Col. Bosque de Chapultepec
Delegación Miguel Hidalgo
11580 México DF - México
Tel.: +52 (55) 52814644
Assegurances
CRÈDIT ASSEGURANCES
C/ Bonaventura Armengol, 6-8, 2n
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel.: +376 88 89 00
VINCLES
C/ Bonaventura Armengol, 6-8, 2n
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel.: +376 88 89 00
ERM HÒLDING
C/ Caravel·la La Niña, 12, 9è
08017 Barcelona. Espanya
Tel.: +34 932 803 133
CA LIFE INSURANCE EXPERTS
C/ Goya 23, pl. b. - 1a pl.
28001 Madrid. Espanya
Tel.: +34 913 896 017
CA VINCLES ACTUARIAL CHILE
Apoquindo 4501, piso 12
Las Condes. Santiago de Chile.
Chile
Tel.: +569 5769 0673
Activitat social
FUNDACIÓ CRÈDIT ANDORRÀ
Av. Meritxell, 80
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel.: +376 88 88 80
Estats financers
77
Av. Meritxell, 80
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Disseny i maquetació
www.cege.es
ISBN: 978-99920-4-004-1
DL: AND.218-2015
www.creditandorra.ad