DSCCV 28 (Comissió de Sanitat i Consum)/ VII
Anuncio
CORTS VALENCIANES DIARI DE SESSIONS Reunió número 28 DIARIO DE SESIONES VII Legislatura Any 2011 COMISSIÓ DE SANITAT I CONSUM realitzada el dia 8 de març 2011 Presidència de la Il·lustre Diputada Senyora Esther Franco Aliaga SUMARI (Comença la reunió a les 10 hores i 31 minuts ) Preguntes ................................................................................................................................................................ pàgina 2 Pregunta 479 al conseller de Sanitat, senyor Manuel Cervera Taulet, sobre el personal d’infermeria als centres d’educació especial, que formula el diputat senyor Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa (GP Socialista) (RE número 71.805, BOC número 286) Proposició no de llei sobre l’adaptació de la web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, perquè hi conste la versió valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 71.845, BOC número 289) ..................................................................................................................................................................... Intervencions del diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís), de la diputada senyora Elvira Jiménez Gutiérrez (GP Socialista) i del diputat senyor Ricardo Martínez Rodríguez (GP Popular). Votació: es rebutja per 6 vots a favor i 8 en contra. (S’alça la reunió a les 11 hores i 21 minuts) pàgina 3 Comissió de Sanitat i Consum 08.03.2011 Comissió de Sanitat i Consum realitzada el dia 8 de març de 2011. Comença la reunió a les 10 hores i 31 minuts. Presideix la diputada senyora Esther Franco Aliaga. Reunió número 28. (Per causes tècniques, les intervencions de la presidenta i de la secretària de la comissió i part de la intervenció del diputat Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa, corresponent al segon punt de l’ordre del dia, no s’han gravat) Preguntes El senyor Subías Ruiz de Villa: (Inoïble) ... por parte de la Conselleria de Educación como por la de Sanidad, han sido ambiguas cuando no decepcionantes. Lo mismo que ha dicho usted hoy, que cumplirán antes de finalizar la legislatura, que cada centro ya depende de un centro de salud... En ocasiones se han aducido hasta problemas económicos, que si el personal de enfermería permanece en el centro escolar de acuerdo con el protocolo, pero, en definitiva, la mayoría de los centros escolares de educación especial no tienen todavía enfermero o enfermera de presencia física en el centro. Y, señor Cervera, esto es lo que dice la ley, que el profesional tiene que estar ubicado en el centro, pues la labor de estos profesionales, además de atender las necesidades diarias y las posibles situaciones de urgencia de estos niños, también deben de jugar un papel importante en la educación sanitaria, en la prevención, en la promoción, y, si es posible, en la detección precoz de problemas, y para eso, evidentemente, se necesita la presencia física durante el horario escolar, no puntualmente. Existen, además, profesionales preparados, y usted lo sabe perfectamente, específicamente, pues así lo realizaron los propios colegios de enfermería. Señor conseller, cumplan, es cuestión de voluntad política y de cumplir con la ley, algo que realmente no debiera ser necesario recordar. La enfermera escolar es algo habitual en diversos países. Nosotros lo consideramos también necesario, y creemos que se debiera implantar progresivamente en todos los centros, y, sobre todo, en estos 42 que hemos decidido previamente por ley que debiera ser. También en todos aquellos colegios públicos de enseñanza ordinaria que tengan aulas específicas de educación especial. Pero, si, además, ustedes también lo creen. No hace muchos días, el secretario general de su partido, el señor Clemente, se reunió con el presidente del Colegio de Enfermería de Valencia y dijo que la enfermera en los centros educativos es una promesa de su partido y que estudiarán llevarla ¡a todos los centros escolares!, a todos los centros escolares... La verdad es que..., permítame que le diga que son ustedes increíbles: no cumplen con la propia ley aprobada, pero cuando van a una reunión y antes de unas elecciones, se comprometen a llevarla ¡a todos!... Cuando, por otra parte, y ante su parálisis, hay centros escolares y AMPA que han llegado a acuerdos con Cecova para implantar la enfermera escolar, con magníficos resultados, por Pàgina 2 otra parte, y qué curioso que en algunos casos han sido desmantelados por la Conselleria de Educación. En otros casos han sido corporaciones locales, habitualmente socialistas, quienes han implantado la enfermera o enfermero en los colegios. Señor conseller, cumplan por lo menos ya con su compromiso, ¿eh?, de la ley en los centros de educación especial, pues los niños y las niñas de estos centros así lo necesitan. Y permítame, señora presidenta, que para terminar, y como hoy es..., aunque me pase unos segundos, aunque hoy es la última Comisión de Sanidad de este periodo legislativo, permítame que haga dos cosas. En primer lugar, agradecer en conjunto a todos los diputados y diputadas, y al conseller también, por supuesto, cuando ha venido a la misma, el tono que hemos utilizado todos en la comisión. Yo..., en nombre de mi grupo y en el mío propio, así lo agradezco en conjunto. Y permítame también que tenga unas palabras de agradecimiento hacia mis compañeros de grupo, ¿eh? Muchas veces, cuando uno habla como lo he hecho hoy, es uno que tiene la palabra, pero la palabra la puede tener gracias a que ha habido otras personas que han trabajado previamente y que te han permitido el poder tener la palabra, y por eso quisiera agradecer en estos momentos, además de a todos el tono, a mis compañeros de grupo específicamente, el trabajo que han realizado durante este periodo legislativo. Muchas gracias. La senyora presidenta: Muchísimas gracias, señor Subías. Tiene la palabra el honorable conseller. El senyor conseller de Sanitat: Muchas gracias, señora presidenta. Señor Subías, somos la comunidad que es la primera que ha regulado por ley la dotación de personal en estos centros de educación especial, es a lo que se refería el secretario general del partido, y hay diez centros de la comunidad, diez, que ya tienen dotación full time..., todo el tiempo escolar, que son los centros de La Vila, Secanet, en Elche, Virgen de la Luz, en Calpe, Gargasindi, en Alicante, Santo Ángel, en Elda, Miguel de Cervantes, el San Cristóbal de Sagunt, el Virgen de Agosto en Bétera y el PCI de Cruz Roja de Valencia. Y en Castellón, La Banderola en Vila-real y Benadressa en Castellón. Diez. Y esos diez son diez porque son los que se ha considerado que la carga de enfermería por la circunstancia de algún niño en cuestión merecía tener una enfermera en todo el horario escolar. En el resto, la carga por las patologías que padece, o la discapacidad que padece, pues, ayuda a pensar que con tener una enfermera en un centro de salud que vaya cuando se requiera, es suficiente. Pero como esta lista no está cerrada, seguro que en los próximos meses iremos incorporando nuevos colegios de una forma absolutamente organizada y no arbitraria. Y yo, si me permite la presidenta, si me permite la tos, me gustaría acabar esta Comisión de Sanidad haciéndoles un pequeño resumen de lo que todos aquí hemos trabajado en los últimos cuatro años. He tenido la oportunidad de asistir a 25 comisiones de sanidad, 4 comisiones de presupuestos, 1 comisión de coordinación. Desde la Conselleria de Sanidad hemos contestado por escrito a 4.835 preguntas, he contestado personalmente a 183 preguntas orales, a 28 Comissió de Sanitat i Consum 08.03.2011 interpelaciones, he comparecido 31 veces en pleno, hemos llevado 177 proposiciones no de ley y hemos respondido a más de 1.062 solicitudes de documentación. Yo creo que en estos cuatro años, y gracias, pues, a todos, al orden, a la organización y también a la salud, pues, creo recordar..., porque mi amigo el diputado Subías se acuerda también, que solamente una vez no he acudido a un pleno a contestar a una pregunta, que fue el primer año, y él me lo recordó (rient) durante unos cuantos meses. Eso, además, me hizo a no fallar más, porque, digo, la próxima vez me lo va a recordar dieciséis veces más. Por lo tanto, hasta ahí quería decir que he tratado por todos los medios de cumplir con el requisito y la obligación que tiene un conseller de responder ante una comisión sectorial como es esta, el prestigio de esta. Decirles que para mí ha sido..., iba a decir un placer, pero un placer a veces no puede ser contestar temas tan escabrosos que tiene la propia sanidad, pero sí es una satisfacción y un orgullo poder trabajar con todos ustedes, se lo digo de verdad. Todos buscamos el mismo fin, que es mejorar la sanidad. Unos, de labor de gobierno, tratan de explicar que no todo se puede hacer a la vez; y unos, desde labor de la oposición, lógicamente, lo que quieren es que todo se haga cuanto antes mejor y de la forma más eficiente. Esa es la labor de la política y yo lo he entendido siempre así. Por lo tanto, el tono y la forma en que se ha trabajado creo que ha sido un ejemplo. Estoy convencido que ni antes ni después verán con (inintel·ligible) ... y verán consellerias con oposición trabajar de una forma más ordenada posible, y eso que es complicado en este sector. Por lo tanto, esa satisfacción. Me hubiera gustado hoy tener una foto con toda la Comisión de Sanidad, pero faltan dos de las más importantes miembros de esta comisión, por el azote al conseller. Me refiero, fundamentalmente..., (veus) y no me gustaría hacerme la foto sin ellas. Por lo tanto, si es posible, y si ustedes lo ven posible, en el pleno del jueves, cuando acaba las preguntas al presidente, a las once, nos salimos un momento y nos hacemos todos la foto. (Veus) Que todos tengamos suerte en la vida personal, vamos, se lo deseo de verdad con todo el cariño y el corazón, y en la vida profesional, si la suerte depende de quitar la suerte a otros, pues, ya ahí no entro, (veus) pero que personalmente, en lo profesional, si les puede ir bien a todos ustedes, de verdad que se lo deseo. Muchas gracias. (Aplaudiments) La senyora presidenta: Suspendemos un momento la comisión para despedir al conseller. (Se suspén la reunió durant uns minuts) Proposició no de llei sobre l’adaptació de la web oficial de l’Hospital del Vinalopó, d’Elx, perquè hi conste la versió valenciana La senyora presidenta: Señorías, continuamos la comisión con el punto número 3: toma en consideración de la Proposición no de ley sobre la adaptación de la web oficial del Hospital del Vinalopó de Pàgina 3 Elche para que conste la versión valenciana y que ha sido presentada por el Grupo Parlamentario Compromís. Tiene la palabra el señor Pañella. El senyor Pañella Alcàcer: Moltes gràcies, senyora presidenta. En primer lloc, debatrem esta proposició no de llei en esta comissió perquè així ha sigut el desig de la mesa, on l’han classificat i a quina comissió s’ha distribuït. Jo crec que és política lingüística i seria més propi en la Comissió de Política Lingüística. No obstant, el més important és que se puga discutir i que se puga parlar. Per tant, al marge de la comissió a la qual vaja, com deia, allò important és que la puguem debatre. Està molt clara i tampoc farem una gran argumentació en el sentit d’extensió, perquè és molt clara. Hi ha una web, la web vinaloposalud, que la tinc en este moment ací davant també, que està exclusivament en castellà. És la web que presenta a més dins d’ella l’Hospital del Vinalopó i se presenta com «Vinaloposalud es la organización concesionaria encargada de la gestión sanitaria pública del futuro departamento de salud Elx-CrevillentAsp. Per tant, estem parlant que té un plantejament oficial, a més des d’ella se pot entrar a l’Agència Valenciana de Salut i tal. Per tant, mosatros tenim la consideració que eixa web és una web oficial. Està parlant que és la concessionària encarregada de la gestió sanitària d’un departament. Per tant, no és una web d’una empresa privada que estiga al marge de tot. Precisament per això citem l’article seté de l’Estatut d’autonomia del País Valencià que encomana a La Generalitat garantir l’ús normal i oficial tant del castellà com del valencià. I a més imposa claríssimament als poders públics, autonòmic i local, l’obligació de conéixer i utilitzar les dues llengües oficials, sense que puga prevaldre l’una sobre l’altra. I a més, important, és que la llei d’ús del valencià dictamina en el seu article segon que el valencià és la llengua, l’article segon, que el valencià és la llengua pròpia de La Generalitat i també, també, de les administracions i corporacions municipals, com també de les empreses públiques que en depenen. A més dels criteris sobre l’ús del valencià aprovats pel Consell, aprovats i desaprovats, perquè rebutjats després en la declaració d’Ares..., però he volgut manifestar-ho així perquè va ser una declaració important del que és la utilització del valencià, encara que ni s’ha complit, ni s’ha aprovat després posteriorment tampoc, s’ha rebutjat al llarg d’esta legislatura, dien molt clarament que els fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes s’haurien de fer principalment en valencià. Això serien les parts d’obligació. Però no solament és això, senyories, açò ve després d’haver discutit en plenari i haver fet una interpel·lació al conseller d’Educació, responsable del que és la promoció i l’ús del valencià, i després d’haver discutit una moció al respecte. Una part de les propostes i del debat està en la situació de l’ús habitual de la nostra llengua, del valencià. Vaig esgrimir allí ja les dades sobre l’ús, dades que no vaig a repetir en este moment per innecessari. Les dades de l’ús són claríssimes, la davallada de l’ús social del valencià, que jo vaig debatre en el seu moment, en el que era no només l’ús habitual sinó l’ús en el comerç que la davallada és molt important, però l’ús habitual a tots els nivells. Si l’administració renuncia a fer un ús clar, a fer una exposició pública del valencià difícilment podrem millorar. Vostés sempre mos diuen la millora, me parlen d’uns números que són relatius, perquè com a mínim hauran Comissió de Sanitat i Consum 08.03.2011 d’admetre que la seua política lingüística no dóna resultat. Perquè les xifres que vaig exposar en el seu moment i que avui seguirem parlant en altres aspectes són xifres de les enquestes que vostés mateixa paguen i pengen en la seua pàgina web. Per tant, supose que no me discutiran la realitat de les xifres que vostés estan traent en les seues pròpies enquestes. Vaig citar, com deia, la realitat a casa, entre els amics, en el comerç, davallada importantíssima. I això que demostra? Està demostrant que el Consell en este moment la seua política lingüística no és, jo personalment no la qualifique d’inoperant, que sí que ho és, sinó més encara, és contrària al valencià. Des que el Partit Popular ha pujat al poder el descens en l’ús del valencià és enorme i visible i el determinen vostés mateixa. Tant és així, que ja ho vaig dir i ho repetiré per si alguna vegada no ha quedat clar, que dissimulen agrupant, dissimulen eixa davallada agrupant aspectes de l’enquesta, solucions, que el que signifiquen és que no el comprenen i vostés l’agrupen a que sí que el comprenen i l’usen. Mire, vaig dir, però ja que faig referència vull recordarho: 1992 llegien el 43,6%; 1995 llegien el 46,5%, un augment de pràcticament tres punts; 2005 llegien el 50,8%, quatre punts encara més que l’anterior. Entre 1992 i 2005 hi ha un augment de set punts; entre 2005 i 2010, quan se fa la darrera enquesta, hi ha una davallada a 45,3%, una davallada del 5,5,% que mos porta a nivells inferiors als de l’any 1995. L’escriuen el 15,8 en 1992; el 20,4 en 1995; el 29,8 en 2005; el 26,4 l’escriuen habitualment el 26,4 en 2010. Una davallada de més del 3%. La política lingüística… I a més jo no ho criticaria si a la vista de les dades vostés canviaren la seua política lingüística. El problema és que no la canvien. El problema és que vostés mantenen la mateixa política lingüística que és, sense dubte, de no-promoció de la nostra llengua. La mostra la tenim ací. Açò és, encara que a vostés els parega de poca importància, a mi m’arriba a través de les comunicacions de persones, persones del carrer, persones normals que veuen això i diuen: «Mireu, ací s’està incomplint la llei d’ús i nosaltres volem que se complisca.» Nosaltres, com a representants d’un sector de la població, en global de tota la població al País Valencià, però cada partit del sector en este moment..., aleshores demanem, el que podem fer és demanar, sol·licitar ací que es complisca totalment la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Mire, he parlat d’algunes dades, però n’hi han de pitjors. N’hi ha una dada que és la pitjor de totes. En l’enquesta que vostés fan en 2010 hi ha una dada que és molt important, que és la de la valoració, la valoració de l’ús del valencià. Quanta gent considera que hauria d’usarse més? En 2005, en la zona valencianoparlant, pràcticament el 60%, el 59,5% deia que hauria de parlar-se més i en la zona castellanoparlant el 26,5%. Avui, la davallada en cinc anys en la zona valencianoparlant és de més de quasi el 14%, el 45,8%; quasi el 14% menys que l’any 2005 diuen que s’hauria de parlar més en valencià. Clar, ara trobem un problema, perquè el problema és (inintel·ligible) ... a partir de la consideració d’exclusivitat de la llengua. Algú... se m’ha contestat diverses vegades aplicant este criteri, el d’exclusivitat, i és fals. Des de Compromís, des del Bloc, en cap moment hem demanat l’exclusivitat de la llengua. Estem parlant de la capacitat i la voluntat d’usar-la en moments determinats. Hem parlat de la capacitat i voluntat que hi hagen llibres i que se compren llibres en valencià, que es compre premsa en valencià, que s’utilitze el valencià més. No l’hem defés mai d’una manera exclusiva. Pàgina 5 No fiquem punt rojos que diuen, no anem ficant punts rojos a ningú per parlar en una o en una altra llengua. Són altres persones les que ho fan i són altres persones que s’haurien d’aplicar ací mateixa un punt roig molt greu i és el de dir que defenen la llengua quan en realitat no la defenen; és el de dir que defenen la llengua com eixa solució per amagar la realitat que la seua política porta cada vegada a parlar menys, a usar-la menys i a usar-la inclús a nivell personal menys. Estes són les dades, estes són les dades que hi ha. Clar, això ho comprenem, perquè la seua sensibilitat la té clara; per exemple, queda clara en la proposició no de llei. D’això, sensibilitat no, la seua falta de sensibilitat cap el valencià queda claríssima en esta proposició no de llei. Mire, li cite, i acabe conforme he començat, l’article seté de l’Estatut d’autonomia del País Valencià encomana a La Generalitat garantir l’ús normal i oficial tant del castellà com del valencià. Ens imposa l’obligació de conéixer i utilitzar les dues llengües oficials. La llei d’ús del valencià també diu al seu article segon que el valencià és la llengua pròpia de La Generalitat i de les administracions i corporacions municipals, també de les empreses públiques. Per tant, ací tenim un incompliment. Un incompliment que el dic jo, un incompliment que ens ha fet saber el síndic de greuges, un incompliment que ens ha fet saber l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un incompliment que sap tota la gent del carrer i pareix que vostés són els únics que no volen vore’l. Per tant, senyories, els demane simplement que instem la Conselleria de Sanitat, una cosa molt fàcil també de fer, els demanem que facen el favor de fer que la pàgina web també tinga una versió en valencià. Res més. Gràcies. La senyora presidenta: Muchísimas gracias, señor Pañella. Tiene la palabra para fijar posición, la ilustre diputada del Grupo Socialista, señora Jiménez. La senyora Jiménez Gutiérrez: Muchas gracias, señora presidenta. Anem a votar a favor d’aquesta proposició no de llei presentada pel Grup Compromís, perquè pensem que demanar que es complisca la legalitat d’una proposta és positiva. Entenem que, d’una banda, el que és bo és que no es discrimine els valencianoparlants i que al mateix temps els valencians castellanoparlants, puguen avançar cap el bilingüisme. Perquè si hi ha alguna cosa que és indiscutible és que tots els valencianoparlants són bilingues. Però quan estem a punt de commemorar els vint-i-huit anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, la immensa majoria dels valencians castellanoparlants continuem sent unilingües. Jo vaig nàixer en Canàries, però visc i treballe en la Comunitat Valenciana i em sent valenciana. Com pretenen vostés que puga accedir al coneixement del valencià si tot el que veig escrit està en castellà i sent parlar sempre en castellà? Jo em sent moralment obligada a parlar i escriure les dues llengües, perquè visc i treballe en una comunitat bilingüe. Però vostés m’ho estan posant molt difícil. Caldrà preguntar-se si açò no significa que les polítiques lingüístiques aplicades pel Consell de La Generalitat han fracassat, ja que no s’ha propiciat que els valencians castellanoparlants puguen conéixer l’altra llengua oficial de la Comunitat Valenciana. ¿Es garantix l’ús normal del va- Comissió de Sanitat i Consum 08.03.2011 lencià i el castellà sense que puga prevaldre una sobre l’altra segons demana l’Estatut d’autonomia? No. S’acomplix la Llei d’ús i ensenyament del valencià sols en educació i en la publicitat institucional, però no en el seu ús normal ni oficial amb igualtat de condicions que el castellà, com diuen els articles 2 i 5 d’aquesta llei. ¿S’acomplix la declaració d’Ares de 2003, que és la que parla que la imatge pública i corporativa de la Generalitat valenciana i de totes les seues unitats administratives serà en valencià, retolació de façana, senyalització interna, segells i cartells, així com els fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes es faran principalment en valencià? No en el cas que ens ocupa de l’Hospital del Vinalopó. No és la primera vegada que ens trobem amb un cas com aquest. Cal recordar que hi ha hagut també diversos casos de denúncies de ciutadans al Síndic de Greuges per la retolació d’alguns centres sanitaris, perquè la retolació de les dependències i fullets es distribuïen i estaven sols en castellà. Ja en 2008 el Síndic de Greuges recomanava a la Conselleria de Sanitat que revisara els continguts de la seua pàgina web i adaptara el règim de cooficialitat lingüística instaurat a la Comunitat Valenciana per la Constitució espanyola, l’Estatut d’autonomia i la Llei d’ús de l’ensenyament del valencià, instant la conselleria a que adoptaren totes les mesures que foren necessàries –ordinàries i extraordinàries– per a que la seua pàgina web poguera ser visitada també en valencià. Perquè el que deu orientar a tots els poders públics autonòmics i locals és salvaguardar la llibertat d’opció lingüística dels ciutadans, i impulsar l’ús del valencià en tots els àmbits de la vida social. Creguem, a l’igual que el proponent d’aquesta proposició no de llei, que la Conselleria de Sanitat ha d’obligar l’Hospital del Vinalopó a revisar els continguts de la seua pàgina web, de manera que es compatibilitze la versió castellana amb la valenciana ja que l’exclusió del valencià de les pàgines web contradiu els criteris de l’ús del valencià en l’àmbit administratiu de La Generalitat, aprovats en Ares del Maestrat en 2003. La legislació vigent, pel que fa a l’ús del valencià, és clara i no admet cap altra interpretació. Y, ahora, les pido disculpas por…, al ser castellanoparlante, por la pronunciación que he podido tener. Discúlpenme, pero he hecho un esfuerzo y creía que lo tenía que hacer en valenciano, por lo menos al principio. Son muchos los usuarios de la sanidad, valencianoparlantes, que se dirigen, en primer lugar, en su lengua materna al personal sanitario. Y me consta que les gustaría encontrar, en los centros sanitarios, una respuesta, tanto verbal como escrita, en valenciano. Todos en esta comunidad tenemos obligación de conocer la lengua valenciana, como seña cultural y de identidad de nuestra tierra y, a la vez, defenderla y fomentarla. Por lo tanto, debemos exigir a la conselleria que se cumplan las normas en materia lingüística, en todos los centros sanitarios. En todos, en los públicos y en los públicos de gestión privada. Una vez más, y en esta mi última intervención en esta comisión, volvemos a reivindicar la total gestión pública de la sanidad. Tenemos unos hospitales públicos que son los más eficientes de Europa, y modelo para muchos países. Y ustedes pretenden acabar con el modelo actual y cambiar hacia otras estructuras; en lo que priva…, en lo que priva es hacer negocio con la salud. Y, hasta ahora, no vemos razones para que, teniendo una sanidad pública con mucha falta de inversión, de modernización y de organización, pero muy buena por su profesionalidad y eficacia, estén us- Pàgina 6 tedes, poco a poco, cambiando a un modelo que, hasta ahora, no ha demostrado ni que es mejor ni es más barato que el público. En el Hospital del Vinalopó…, nuevo, muy nuevo, pero no se cumple la ley de uso del valenciano, ni otras muchas de las normas que sí se les exige a los hospitales públicos. Por lo visto, a las empresas privadas les importa muy poco cumplirlas, al igual que los horarios y los sueldos y la formación del personal que trabaja en sus centros sanitarios, al igual que las especialidades que ofertan. Y es, por tanto, la Conselleria de Sanidad, la que debe exigir a estos centros sanitarios que cumplan con todos los requisitos que se les exigen a los otros, porque los usuarios tenemos el derecho a exigir a la conselleria que, con nuestros impuestos, no se haga la vista gorda en los departamentos donde hay gestión privada. Y, con el permiso de la señora presidenta, como estoy en el uso de la palabra, quisiera despedirme de esta comisión. Ha sido para mí un gran honor haber podido estar estos cuatro años en las Cortes Valencianas representando los intereses y las inquietudes de los ciudadanos de la provincia de Alicante, Valencia y Castellón. Ha sido un privilegio el poder compartir con sus señorías, con todos los grupos parlamentarios, los trabajos de esta comisión, que siempre han sido para mejorar la sanidad. Siempre me he sentido muy a gusto y me llevo muchas cosas buenas y una experiencia muy rica. Y, si alguna vez, con mis palabras, he podido molestar u ofender a alguien de esta comisión o al propio conseller, desde aquí le pido disculpas. Y espero y deseo que, como la vida es muy larga y da muchas vueltas, nos volvamos a encontrar y podamos compartir, de nuevo, muchas cosas. Les deseo lo mejor a cada uno de ustedes. Gracias. (Alguns diputats diuen: «Gracias.». Aplaudiments) La senyora presidenta: Muchísimas gracias, señora Jiménez. Esta presidencia entiende que ha hecho una despedida. Y, desde luego, en ningún momento, esta presidencia ha considerado que sus palabras han ofendido a nadie. Bien, pasamos a darle la palabra al ilustre diputado, del Grupo Parlamentario Popular, señor Martínez. El senyor Martínez Rodríguez: Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, bon dia. Bé, amb la vènia de la presidència, i amb el permís de tots els nostres companys que componen la Comissió de Sanitat, dir que hui, també, és un dia molt important per moltes coses. Però és que hui, també, és el dia 8 de març. I encara que els nostres grups ja han pres una decisió, o han fet part d’una declaració institucional, a mi sí que m’agradaria –de manera molt concisa– fer reconeixement de les dones, de totes les dones. Però, especialment, de les dones que patixen la violència masclista; especialment, de les dones que viuen en països en vies de desenvolupament; i, especialment, de les nostres mares i de les nostres àvies, que amb molts pocs recursos econòmics han tingut la capacitat de traure endavant una família, de treballar per ella, d’inculcar valors, inclús, algunes, de treballar fora de casa, inclús, algunes, de tindre una gran carrera professional. I hui encara moltes àvies de la nostra comunitat i del nostre país, d’Espanya, en una xicoteta pensió, tenen la capacitat de ficar l’olla calenta, per a que els seus néts i els seus fills puguen menjar. (Alguns diputats diuen: «Muy bien.») Comissió de Sanitat i Consum 08.03.2011 Bé, mos ha dit el senyor Pañella, en la seua defensa de la proposició no de llei, que no sabia per què ve a esta comissió. I, efectivament, jo també tinc els meus dubtes. Però, bé, l’important, al final, estem en el parlament i és parlamentar. I ací el que hem de fer és dilucidar o debatre la qüestió que mos ocupa, encara que, segurament, doncs hi haurien més comissions en què podrien debatre’s esta proposició no de llei. Mire, la primera qüestió que a mi m’invadix és una alegria, una alegria que jo crec que és compartida per tots els diputats. Hui podem estar parlant de la pàgina web de l’Hospital del Vinalopó perquè existix un hospital en el Vinalopó. Un hospital nou que, amb molt de treball i amb molt d’esforç, ha fet el govern del president Camps. Els done una informació –també estem parlant de sanitat i no estaria bé no parlar de política sanitària. Al llarg d’este temps, el govern de La Generalitat ha inaugurat un hospital cada any, en els últims anys, i onze centres de salut a l’any. Jo crec que... Bé, se podrien fer més coses, sense cap dubte; i vostés, els de l’oposició, segurament estan en el seu dret i en la seua obligació d’exigir-ho. Però mosatros crec que, hui, a l’acabar esta legislatura, podem presentar, clarament, una nòmina de treball ben fet, de treball ben construït. Una aposta clara per la sanitat pública valenciana de qualitat per a tots els ciutadans. I, a més –i he de dir-ho també, perquè estem parlant de matèria sanitària; i després entrarem en el fons de la qüestió que mos ocupa–, una sanitat infradotada econòmicament, per part del govern central d’Espanya. Una sanitat que rep fons econòmics per a atendre quatre milions de persones i que dóna servici a cinc milions de ciutadans que viuen entre mosatros, val? Eixa era la primera qüestió que a mi m’agradaria ficar de manifest. La segona qüestió és que per a mosatros, com a diputats del Partit Popular i com a ciutadans de la Comunitat Valenciana, els assegure que la llengua no és un element de confrontació. Mosatros no entenem la llengua com un mur. Per a mosatros la llengua és un pont per a que les persones se puguen comunicar. És a dir, eixa és una qüestió fonamental que, de vegades, jo crec que vostés no tenen massa en compte. Mire, jo sóc bilingüe, encara que, exercint el meu dret, fa molt de temps he decidit parlar castellà. Igual que n’hi han companys meus –el senyor Mundo, el senyor Castejón...– que, exercint també el seu dret, parlen valencià habitualment i són bilingües. I jo crec que això és una qüestió clarament acceptada per tot el món. Vivim en una societat plural. Vivim en una societat que, al llarg d’estos trenta anys –i hui encara–, està fent coses fonamentals per a anar assolint i consolidant l’ús de la nostra llengua a totes les institucions i a la societat. Però la societat és lliure de triar. Mire, jo els faria una reflexió molt xicoteta. Si vostés isqueren al carrer, tots mosatros isquérem al carrer, i férem als ciutadans una pregunta, els férem un qüestionari i els diguérem: «Escolte, mire, ciutadà, vosté...», per a que mos fiquem en la pell dels ciutadans, perquè, al final, no som una altra cosa que això. I alguns, a partir del dia 22 de maig, a la millor no som diputats, però continuarem sent ciutadans. Vull dir, que no podem perdre el nord. Si els preguntàrem: «Per a vosté, ¿què és més important, la crisi econòmica i l’atur, que no es puga fumar als bars, la classe política o la suposada discriminació que el govern valencià fa del valencià?» Bé, jo crec que no tindrien cap dubte en donar-los una resposta clara. Vull dir, este és un debat que vostés –vostés, dic senyors de Compromís–, en els últims sis mesos, no sé per què, han intentat reviscolar. Perquè, segurament, pensem que Pàgina 7 això els dóna un rendiment polític de cara a les pròximes eleccions que vénen. Però els he de dir que ja és un debat que no pren en la societat, que no està en la societat. Hui, la gent està en una altra cosa, està en què ficar a l’olla, està en què han de fer per a poder arribar a final de mes, està en com traure la família endavant. Eixe és el veritable, eixe és el gran problema de la nostra societat. La resta, són qüestions que només, de veritat, només ocorren en el seu imaginari polític, que és el que els ha portat fins ací i és el que, sincerament, no sabem on els portarà a partir del dia 23 de maig –que jo els he de dir que sent molt de respecte per totes les filiacions polítiques, i, al final, els ciutadans, que tenen la capacitat de triar i són intel·ligents, triaran allò que estimen que més convé als seus interessos futurs. Dit això, els he de dir també una altra cosa, per a que veja vosté si no era necessària esta proposició no de llei, al punt del nostre parer. L’empresa que és adjudicatària de la gestió sanitària del departament, de l’hospital en qüestió, ja està treballant en una pàgina web en valencià. I, segurament, si tenim l’oportunitat de vore’ns, a partir del pròxim període de sessions, i vostés tenen la valentia política de reconéixer-ho, vindran ací i diran: «Senyors del Partit Popular, segons deia aquell diputat de Castelló –que anomenaven Ricardo Martínez–, efectivament, tenen vostés raó, la pàgina web de l’Hospital del Vinalopó ja està treballant-se en castellà i en valencià.» I res més, senyoria, i res més. És a dir, no n’hi ha cap problema. El problema està en el seu imaginari polític. I, dit això, i acabe en el debat d’esta proposició no de llei... Un segon... Bé, perdó, doncs, continue. Dit això, dir que este diputat també s’ha sentit molt a gust entre tots vostés. Que crec que tots hem defensat les nostres postures, des del punt de vista polític, sabent i tot que davant no tenim un enemic, sinó un adversari, una persona que opinava de manera diferent a mosatros. Però que el seu criteri era, segurament, tan important com el nostre. I, sense cap dubte, des del respecte que dóna la diversitat política que els ciutadans volen per a estes Corts, agrair els portaveus, els companys, la presidència, els servicis de la cambra, la possibilitat que mos han donat de debatre durant quasi quatre anys i de confrontar idees i no de confrontar persones que, en definitiva, és del que es tracta. Moltes gràcies. La senyora presidenta: Muchísimas gracias, señor Martínez. Tiene la palabra, por el Grupo Compromís. El senyor Pañella Alcàcer: Moltes gràcies, presidenta. Vull començar agraint a la senyora Jiménez, de tot cor, l’esforç que ha fet per usar el valencià. I jo comprenc perfectament, l’entenc, el valore i l’agraïsc –de les tres maneres–. Vull dir, nosaltres tots som resultats d’una època, resultats d’unes circumstàncies històriques, i unes circumstàncies històriques que pensava que no tornarien més, pel que fa a la llengua –no parle d’altres temes, no; espere que no tornen, no?–, pel que fa a la llengua. Indubtablement, vam trencar, en un moment determinat... Jo sempre he defés el protagonisme que han tingut, en la defensa i en la promoció de la llengua, tots els docents del país; que han sigut els primers que afrontaren una tasca de formació pròpia i, després, de formació de tota la ciutadania per al coneixement de la llengua. I això, en aquell mo- Comissió de Sanitat i Consum 08.03.2011 ment, va ser de gran importància. I com hem vist, en les xifres que he dit, van tindre un bon resultat. Resultat que avui s’està invertint poc a poc, poc a poc. I ho veiem clarament, el perquè. L’exposició del senyor Martínez ha sigut meridiana, claríssima, claríssima. Ho ha deixat molt clar, sobretot quan diu: «Pregunteu-li a la gent què li interessa, li interessa menjar tots els dies o li interessa el valencià.» (Remors) No, no, perdone, aixina s’ha dit, aixina s’ha dit: «li interessa la crisi, li interessa...–no sé què–, li interessa el valencià?». Com si això fóra exclusiu, o li interessa una cosa o li interessa una altra. Perfectament. Mire, tenim un govern que ni se preocupa de donar menjar a aquells que els fa falta, ni es preocupa de donar-li cultura a aquelles que en demanen, i, sobretot, no es preocupa de donar-li una cultura en valencià. I ho ha dit molt clar. Per tant, clar ha sigut i tan erroni el plantejament que vostés, ara mateixa, han de dir que no han dit el que han dit. Tan clar ha sigut... «que si la societat no demana això.» Vosté, vosté coneix una part de la societat, aquella que el seu al seu seient, per això sempre estan parlant del seient. I me diuen a mi que no sap on mos portarà... ¡On mos porte! ¡No es preocupe! ¡Si jo tinc un manament per quatre anys! L’altre dia els ho vaig dir: ¡Escolte!, jo, jo... –perquè m’ho diuen a mi–, ¡si són vostés els que sempre estan parlant del seient! ¡Sempre estan parlant de l’escó! Mire, jo, candidat sóc, des de fa quasi un any ja que sóc candidat i no me preocupa. Estic treballant per a estar ací. I, si el poble ho diu, ¡estaré! I, si el poble no ho diu, ¡no estaré! Igual que vosté. I, després, quan mos trobarem ací, d’ací uns mesos, quan mos tornem a trobar, ¿eh?, analitzarem els resultats, si vostés volen, els seus i els nostres. Però, ara, no és el tema. El tema és promoció i l’ús del valencià. I vosté ho ha dit: «parlen de coses...» ¿Què és incompatible que la gent menge i tinga una web en valencià? ¿És incompatible, senyor Ricardo? ¿És incompatible? La llibertat. ¿Que jo li he dit alguna vegada que vosté...? ¡Parle com vullga! ¡A mi que més me dóna com parle vosté! És que es dóna vosté a si mateix massa importància. Jo estic donant-li importància ¡a la institució! ¡No a vosté! ¡Vosté parle com li done la gana! Però, la institució té una obligació, i l’obligació és de complir l’Estatut, de complir la Constitució i de complir la Llei d’ús i ensenyament del valencià, i totes les altres, indubtablement, perquè són les que fan referència al que parlem. Me té... –li ho dic sincerament i no ho agarre com una grolleria, sinó tot el contrari, amb tot el carinyo–, ¡és que tant me fa com parle vosté! ¿No ho entén? Jo no li coarte la seua llibertat. Jo estic demanant el compliment de la llei. El senyor... m’ho ha dit molt clarament. ¡Com hem de dir que no a que es complisca la llei! I, després, me diu que l’empresa està treballant. Doncs, ¡sí que li costa, sí que li costa! Perquè en el mes de gener presente jo esta proposició no de llei, la denúncia que m’arriba a mi –quan dic denúncia me referisc, simplement, donar-m’ho a conéixer– ja portava temps i vosté han tingut el temps de sobra de dir: «¡Escolten!, facen el favor de complir això.» I m’ha parlat de després de les eleccions, que tornarem a parlar. Doncs, ¡sí que costa traduir una pàgina web! Mire, si costa tant és perquè no hi ha interés. ¡I això és la veritat! Li he dit que la seua intervenció ha sigut claríssima, és per a gravar-la –és obvi que està gravada– i penjarla perquè tot el món sàpiga l’opinió que vostés mereixen de la promoció i l’ús de la nostra llengua, del valencià. Eixa és la veritat. Pàgina 8 Me n’alegre moltíssim d’haver vingut a esta comissió i no a la de política lingüística on no m’haguera trobat amb vosté, perquè vosté ha sigut la persona més sincera que he trobat dins del Partit Popular parlant de la nostra llengua. Li ho agraïsc profundament, profundament, efectivament. Moltes gràcies, senyora presidenta La senyora presidenta: Muchas gracias, señor Pañella. Tiene la palabra el señor Martínez. El senyor Martínez Rodríguez: Muchas gracias, señora presidenta. Mire, senyor Pañella, no esperava de vosté una última intervenció tan osca, tan poc respectuosa i tan poc encertada, des del punt de vista de la cortesia parlamentària. Però, bé, tot és possible parlant amb determinades persones, tot és possible. Mire, jo reivindique un valor que està per damunt de qualsevol altre valor, que és el valor de la llibertat, que pareix que vostés últimament no el tenen, el tenen més en la part lliberticida que en la part llibertària de la qüestió. Mire, vaig a dir-li una altra cosa. Jo sí que vaig a continuar parlant de la meua generació perquè per a mi és molt important. (Veus) A mi, me van ensenyar a parlar valencià... La senyora presidenta: Por favor, ruego silencio. El senyor Martínez Rodríguez: ...persones que segurament eren nacionalistes, i, segurament, eren d’esquerres, però sense cap dubte eren d’una esquerra civilitzada, senyor Pañella, d’una esquerra que pensava en positiu en la seua terra, no a la situació en què vostés han portat a eixa mateixa, suposada, esquerra valenciana. Moltes gràcies. La senyora presidenta: Muchísimas gracias. Vamos a proceder a la votación. ¿Votos a favor? 6. ¿Votos en contra? 8. ¿Abstenciones? Ninguna. Por tanto, queda rechazada. Tiene la palabra por treinta segundos. La senyora De Miguel García: Únicamente, como portavoz del Grupo Parlamentario Popular, agradecer, en primer lugar, a todos los miembros de la comisión el trabajo que hemos hecho durante todo este tiempo; agradecer también a la mesa, a la presidenta y a sus compañeros de mesa, por el trabajo que han desarrollado durante todos estos años, y, de manera, pues, muy especial, al Grupo Popular, a los diputados del Partido Popular que han intervenido de manera –yo diría– muy acertada y defendiendo las políticas del Partido Popular en nuestro gobierno. Muchísimas gracias a todos y esperemos vernos, los máximos posibles aquí, dentro de poco. Gracias. Comissió de Sanitat i Consum 08.03.2011 La senyora presidenta: Muchísimas gracias. El senyor Pañella Alcàcer: Pàgina 9 per tant, en moments de més tensió –diguem–, en altres més... però això crec que és habitual dins del que és el parlamentarisme. Per tant, dir, amb la mateixa línia de tots els altres portaveus, que hem estat molt a gust i que pensem seguir-ho estant. (Rialles) Senyora presidenta, si me permet, simplement,... La senyora presidenta: La senyora presidenta: ¿Si? El senyor Pañella Alcàcer: ...jo no sóc membre d’esta comissió. Per tant, seria fals si diguera què bé he estat ací, perquè no he estat..., no per altra cosa, sinó, indubtablement, hem estat debatent amb ses senyories a nivell de plenari en altres comissions, i, per tant, la sensació d’haver estat fent el treball és per a tots, i, Muchísimas gracias. Bien, esta presidencia agradece el trabajo a todos los miembros de esta comisión. Y, bueno, no olvidemos, estemos donde estemos, que por encima de todo somos personas. Nada más y muchas gracias. Se levanta la sesión. (S’alça la reunió a les 11 hores i 21 minuts)
