DSPC-C 130/08 - Parlament de Catalunya

DIARI DE SESSIONS
DE CATALUNYA
DEL PARLAMENT
VIII legislatura
Sèrie C - Número 130
Segon període
Dimarts, 3 de juliol de 2007
Comissió d’Economia, Finances i Pressupost
PrESIDèNCIa DE l’H. Sr. JoSEP M. rañé I BlaSCo
Sessió núm. 9
Í
N
D
E
X
Projecte de llei
de creació de l’agència Tributària de Catalunya (elaboració del dictamen) (tram. 200-00015/08) (p. 3)
Proposta de resolució
sobre la tramitació de les reclamacions pel funcionament anormal del servei de rodalia
i regional de renfe (tram. 250-00210/08) (p. 11)
Proposta de resolució
sobre el registre d’assegurances de cobertura de mort (tram. 250-00068/08) (p. 14)
Proposta de resolució
sobre la presentació del balanç del Pla de mesures contra la inflació (tram. 250-00134/08) (p. 17)
Proposta de resolució
relativa a l’augment d’empreses d’intermediació de crèdits que ofereixen la possibilitat de reagrupar
tots els préstecs a un tipus d’interès més baix (tram. 250-00202/08) (p. 20)
Compareixença
de representants de Greenpeace perquè presentin l’informe renovables 100% (tram. 357-00035/08) (p. 22)
NOTES
Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que
estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament
i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.
El DSPC reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació
que acompanya la intervenció pot ésser consultada a l’expedient de la comissió.
Transcripció i correcció: Mallol Traductors associats · Imprès a Multitext, Sl · ISSN: 0213-7976 (general), 0213-7992 (sèrie C) · Dl: B-3.468-1982 · www.parlament.cat
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
3
SESSIÓ NÚM. 9
El president
la sessió s’obre a les deu del matí i catorze minuts. Pre­
sideix el Sr. rañé i Blasco, acompanyat del vicepresi­
dent, Sr. Montanya i Mías, i del secretari Sr. Dilmé i Vert.
assisteix la Mesa el lletrat Sr. Bayona i rocamora.
Bon dia, senyors diputats i diputades.
Hi són presents les diputades i els diputats Sr. Coromi­
nas i Díaz, Sr. Fernández Teixidó, Sra. Pifarré i Matas,
Sr. Pont i Sans, Sr. Pujol i Ferrusola, Sra. ruiz i Isern,
Sr. rull i andreu i Sr. Turull i Negre, pel G. P. de Conver­
gència i Unió; Sra. Carreras Tort, Sr. Comín oliveres,
Sr. labandera Ganachipi, Sra. Martínez-Sampere ro­
drigo i Sr. Terrades i Santacreu, pel G. P. Socialistes Ciutadans pel Canvi; Sr. Bosch Cuenca, Sr. De los ríos
i Martínez, Sra. Gomà i Pons i Sr. Quera i Carré, pel
G. P. d’Esquerra republicana de Catalunya; Sra. olano
i García, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya; Sr.
Milà i Solsona, Sra. ortiz Castellví i Sr. Pi i Noya, pel
G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i
alternativa, i Sr. Domingo Domingo, pel G. Mixt.
El Sr. Turull i Negre
assisteixen a aquesta sessió els representants de Gre­
enpeace Sr. José luis García ortega, que és respon­
sable de les campanyes d’energia, i la Sra. anna rosa
Martínez, que n’és delegada a Catalunya.
orDrE DEl DIa DE la CoNVoCaTÒrIa
1. Projecte de llei de creació de l’agència Tributària de
Catalunya (tram. 200-00015/08). Govern de la Genera­
litat. Elaboració del dictamen.
2. Proposta de resolució sobre el registre d’asseguran­
ces de cobertura de mort (tram. 250-00068/08). Grup
Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, juntament
amb dos altres diputats del Grup Parlamentari del Partit
Popular de Catalunya. Debat i votació de la Proposta de
resolució i de les esmenes presentades. (Text presentat:
BoPC, 26, 4; esmenes: BoPC, 49, 18).
3. Proposta de resolució sobre la presentació del ba­
lanç del Pla de mesures contra la inflació (tram. 250­
00134/08). Grup Parlamentari de Convergència i Unió,
juntament amb un altre diputat del Grup Parlamentari
de Convergència i Unió. Debat i votació. (Text presentat:
BoPC, 37, 34).
4. Proposta de resolució relativa a l’augment d’empreses
d’intermediació de crèdits que ofereixen la possibilitat de
reagrupar tots els préstecs a un tipus d’interès més baix
(tram. 250-00202/08). Grup Parlamentari de Convergèn­
cia i Unió, juntament amb dos altres diputats del Grup
Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació.
(Text presentat: BoPC, 60, 29).
5. Proposta de resolució sobre la tramitació de les recla­
macions pel funcionament anormal del servei de rodalia
i regional de renfe (tram. 250-00210/08). Grup Parlamen­
tari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari
d’Esquerra republicana de Catalunya, Grup Parlamen­
tari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i al­
ternativa. Debat i votació. (Text presentat: BoPC, 64, 32).
6. Compareixença de representants de Greenpeace
davant la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost
perquè presentin l’informe renovables 100% (tram. 357­
00035/08). Comissió d’Economia, Finances i Pressupost.
Compareixença.
SESSIÓ NÚM. 9
(El Sr. Turull i Negre demana per parlar.) Sí, senyor
Turull.
No, per dir que el diputat senyor Josep Rull substituirà
el senyor Lluís Corominas en aquesta primera fase de
la comissió.
Gràcies.
El president
Molt bé.
La Sra. Martínez-Sampere Rodrigo
I també –perdoni, president– per dir que el senyor
Roberto Labandera substitueix la diputada Montse
Capdevila.
El president
Molt bé. Si hi ha algun altre canvi...
El Sr. De los Ríos i Martínez
Sí, també comunicar que el diputat Pere Bosch substi­
tueix el diputat Uriel Bertran.
El president
Molt bé. Si no hi ha cap canvi més, jo els comunico que
la reunió d’avui, la sessió de la Comissió d’Economia
d’avui, tenint en compte que el Parlament ha plantejat,
o la Mesa del Parlament ha plantejat, o la Presidència
–perdó–, per ser més exactes, ha plantejat que a les
dotze del migdia hi haurà una concentració davant de
la seu del Parlament, de rebuig de l’atemptat terrorista
que es va produir ahir al Iemen i que va produir la mort
de set persones, de les quals quatre eren provinents de
Catalunya, doncs, com és previsible que en aquesta hora
la comissió encara estigui en funcionament, doncs en
aquesta hora en concret farem una aturada, estigui com
estigui, participarem en aquest acte i després reprendrí­
em la sessió.
Projecte de llei de creació de l’Agència
Tributària de Catalunya (elaboració del
dictamen) (tram. 200-00015/08)
Dit això, passaríem a tramitar el primer punt de l’ordre
del dia, que és el Projecte de llei de creació de l’Agència
Tributària de Catalunya. El desenvoluparíem, en primer
lloc, donant-li la paraula a la relatora de la llei, perquè
ens expliqués d’alguna manera o plantegés d’alguna
manera com havia anat tot el resultat del dictamen que
ha elaborat la ponència; donaríem la paraula, a conti­
nuació, a tots els grups que tenen esmenes vives, per
tant que han plantejat esmenes, i després ordenaríem
la votació. Intentarem fer-ho de la manera més àgil,
però que no sigui..., atesa la quantitat d’esmenes trans­
accionades, etcètera, que quedi intel·ligible i que, per
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
4
tant, allò..., els serveis de la cambra després puguin fer
un dictamen que no ens porti a confusió o error, i més
tenint en compte que alguna de les coses s’han estat
negociant i transaccionant fins ara, fa poca estona.
Si els sembla bé, proposaríem aquest plantejament do­
nant-li la paraula, en primer lloc, a la senyora Rocío
Martínez, perquè d’alguna manera expliqués allò...,
quin és el resultat de l’informe del dictamen de la po­
nència i el posicionament de la llei, si s’escau.
La Sra. Martínez-Sampere Rodrigo
Doncs, moltes gràcies, senyor president. Doncs, efecti­
vament, amb aquesta llei tan important que és la Llei de
l’Agència Tributària, la ponència es va constituir, s’ha
reunit formalment dues vegades, però hem estat en un
procés que podria anomenar de bastant constant diàleg
entre els grups que donem suport al Govern i també
els grups de l’oposició i, com poden vostès veure en
l’informe que ha fet la ponència, doncs hi ha, com es
va anunciar en la mateixa ponència, la disposició per
transaccionar un nombre molt significatiu d’esmenes,
amb aquesta voluntat que, ho reitero, una llei que és la
llei que desplega l’Estatut i que depèn completament
del Parlament de Catalunya per aprovar-la, doncs amb
aquesta voluntat d’arribar al màxim consens possible.
Jo crec que avui, al llarg de la comissió, doncs, moltes
d’aquestes transaccions que estan anunciades..., efec­
tivament, podem fer entrega a la Mesa del que seria el
text acordat i..., i res, només acabar dient que els tre­
balls, com és normal a la casa, s’han fet, doncs, amb una
actitud i amb unes ganes per part de tot el conjunt dels
grups, que fan que sigui realment satisfactori treballar
conjuntament.
Gràcies.
El president
Molt bé. Tenim ara esmenes. Agafarem... Si els sembla
bé, faríem una defensa conjunta de totes les esmenes. O
tenen... Si volen, en podem fer un descabdelladament;
però en tot cas faríem una defensa conjunta de totes les
esmenes. En primer lloc, per defensar les esmenes del
Grup de Convergència i Unió, té la paraula l’honorable
senyor Antoni Fernández i Teixidó.
El Sr. Fernández Teixidó
Sí, moltes gràcies, senyor president. I utilitzem aquest
tràmit, perquè puguem tenir una visió de conjunt, si els
sembla a les senyores i senyors diputats, del moment
en què es troba aquest debat.
Com deia la diputada socialista, és molt satisfactori el
treball entre tots els grups parlamentaris. Ho acabarà
de ser o no respecte a la llei, en funció que el nombre
d’acords que es pugui materialitzar entre els partits de
l’oposició i els partits que donen suport al Govern crei­
xi. Voldria dir-li a la diputada que gaudim molt de l’am­
bient que presideix aquest debat tan interessant, però
si no hi ha una voluntat per part del Govern d’acordar,
vostès tindran el vot en contra de Convergència i Unió.
Dit tot això amb el millor ambient possible d’amistat
i satisfacció que presideix aquestes reunions, com és
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
habitual entre els diputats d’aquesta cambra, però si no
hi ha, per part del Govern, una voluntat d’anar més enllà
del que fins ara ha demostrat, aquest grup, sense trencar
el clima a què feia referència la senyora diputada, dirà
que no a la Llei d’Agència Tributària.
I li dic, senyor president, com estan les coses. De mo­
ment tenim dues esmenes aprovades de manera defini­
tiva, són la 1 i la 65. Cito text –cito text– i numeració
de text; no les esmenes de grup, sinó les esmenes del
text definitiu. Per tant, tindríem dues esmenes per part
de Convergència i Unió presentades i aprovades, la 1
i la 65.
Tenim tres esmenes transaccionades, després de l’es­
mena de Convergència i Unió i la proposta que ens fan
els grups parlamentaris que donen suport al Govern,
concretament la 13, la 29 i la 38.
Estem discutint esperançats tres esmenes més de Con­
vergència, la 37, la 60 i la 61.
I en queden 15 en què, a hores d’ara, el debat no pro­
gressa.
Sobre quins temes tenim pendent el debat, perquè la
cambra i aquesta comissió tinguin present què estem
discutint. De la definició exacta de les funcions i dels
objectius de l’Agència Tributària, amb la voluntat per
part de Convergència i Unió que finalment tinguem
un estri que progressi adequadament cap al consorci.
I tenim una apreciació comuna respecta a la lectura
de l’Estatut, però no estem tan segurs que la lletra de
l’Estatut plasmada a l’Agència Tributària s’ajusti a les
esperances, si més no, del primer grup de l’oposició.
Aquí tenim el debat. Aquesta és una esmena que afecta
diversos punts, tant en l’exposició de motius com en el
text articulat, i estem a l’expectativa del Govern a l’ho­
ra que puguem trobar una resposta satisfactòria, que a
hores d’ara no existeix.
Tenim un altre punt, on crec que podem progressar
adequadament, que és en la formulació del defensor
del contribuent i la carta de serveis, eh? Jo crec que
aquí hi han esperances fonamentades que tots els grups
d’aquesta cambra puguem finalment tenir una resposta
unànime a la necessitat de tenir una figura com la del
defensor del contribuent. I ens queda pendent de dis­
cutir amb més precisió la ubicació d’aquest defensor
del contribuent.
I després tenim algunes divergències, difícilment reso­
lubles a hores d’ara, que tenen a veure no tant amb la
transparència de l’Agència Tributària, que aquí hem ar­
ribat a conclusions i acords amb els grups que donen su­
port al Govern, sinó amb el paper de l’elecció del que ha
de ser el president de l’Agència Tributària, que nosaltres
demanem que això ha de ser per part del Parlament,
atesa la importància objectiva que aquesta agència té,
no cal dir que a proposta del conseller d’Economia i
Finances, és a dir, a proposta del Govern; que estem
oberts a estudiar els límits per dalt i per baix d’aquesta
elecció, com s’ha de produir al Parlament, i que ens
sembla molt important que, des del punt de vista de la
llei, es fixi l’obligació per part d’aquest eventual presi­
dent de comparèixer anyalment, no a petició del grup
parlamentari, sinó justament per motivació legislativa,
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
5
la qual cosa faria que aquesta idea fos recollida en un
parell de les esmenes que nosaltres presentem.
Acabo, senyor president, senyores i senyors diputats,
per dir-los el següent: si no prosperem en l’àmbit del
que nosaltres entenem que ha de ser el reconeixement
per part d’aquesta llei del paper de l’agència i la seva
vinculació amb el consorci, si no prosperem de manera
decidida en el tema del president de l’Agència Tributà­
ria i en l’establiment del defensor del contribuent i de
la carta de drets i deures dels contribuents, doncs serà
molt difícil que nosaltres puguem donar el nostre vot
favorable a aquest projecte de llei. En política, com en
la vida, la darrera cosa que es perd és l’esperança. Es­
tem oberts a seguir discutint i espero que d’aquí al Ple
puguem tenir l’oportunitat, doncs, de progressar en la
línia que aquest grup parlamentari desitja.
De manera que, a l’hora de votar, senyor president, si
vostè no estima que hi ha un altre sistema més adequat
per fer-ho, seria la 1, la 65, la 13, la 29 i la 38 com a ja
transaccionades amb la majoria; que la resta d’esmenes
de Convergència i Unió proposo que les votem en bloc,
perquè siguin formalment i convenientment derrotades,
i ens reservem el dret, naturalment, de seguir parlant
amb els grups que donen suport al Govern per a l’apro­
vació d’algunes més, i finalment, d’aquí al Ple, tenir
l’oportunitat o no de votar favorablement la llei.
Gràcies, senyor president; gràcies, senyores i senyors
diputats.
El president
Gràcies, senyor diputat. Ara, per ordenar el debat, tenia
una..., dels documents que se’ns ha fet arribar, hi havia
una transacció que vostè, en la primera intervenció, ha
plantejat, la 37, referida al Consell Assessor de l’Agèn­
cia Tributària... (Veus de fons.) La 37...
El Sr. Fernández Teixidó
No..., no, no, de fet, té raó vostè, senyor president, és la
número 37. El Govern ofereix una transaccional. Nosal­
tres estem disposats a acceptar aquesta transaccional.
Normalment hauria de formar part d’aquest paquet. Els
partits que donen suport al Govern vinculen aquesta
esmena a una altra esmena, concretament a la número
61, i aleshores em sembla prudent, i així ho... (Veus de
fons.) És la 37, senyora diputada.
El president
Trenta-set. Hi ha una..., tenim un document en què s’ha
plantejat una possible..., o una esmena transaccional a
l’article 37, del Consell Assessor de l’Agència Tribu­
tària de Catalunya.
El Sr. Fernández Teixidó
Però aquesta estaria aprovada. La que estem discutint
–la que estem discutint–, té raó la diputada, és la 38. La
38 és la del defensor del contribuent.
El president
Llavors, aquesta és la que vostè...
SESSIÓ NÚM. 9
El Sr. Fernández Teixidó
Aquesta encara em donava com a... No, la 37...
El president
És que hi ha hagut un ball entre el 37 i el 38...
El Sr. Fernández Teixidó
Té vostè raó, senyor president...
El president
...i voldria que ens aclarís com està la 37 i com està
la 38.
El Sr. Fernández Teixidó
La 37 està aprovada (algú diu: «La transaccionada,
eh?») i la 38 està pendent una altra transacció en una
altra esmena, que la teníem pràcticament tancada, però
el Govern...
El president
Perfecte.
El Sr. Fernández Teixidó
...a través dels seus grups parlamentaris, prefereix veure
si la podem tancar en un altre... D’acord?
El president
Aquest era el tema. Llavors, la 37 transaccionada i la
38, si s’escau, ja..., en funció del procés..., encara li
deixo obert el procés.
El Sr. Fernández Teixidó
Encara li diré més, senyor president. Si la 37 avui la
votem, ja anunciem –ho dic per a l’hora de votació– que
la nostra..., que la 23 del text general, que és la nostra
13, decaurà. (Pausa.) Ho repeteixo: si finalment votem
la 37 plegats, que sembla que aquesta és la voluntat de
tots els grups parlamentaris, l’esmena 23 del text, que és
la 13 de Convergència i Unió, la farem decaure, perquè
guarda relació també amb la número 37.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat. Ara, per defensar les
esmenes presentades pel Grup Parlamentari del Partit
Popular de Catalunya, té la paraula la senyora Maria
Àngels Olano.
La Sra. Olano i García
Gràcies, senyor president. Pel que fa referència a les
esmenes presentades pel Grup Popular, totes aquelles
que no han estat acceptades i transaccionades directa­
ment per, en aquest cas, la relatora i els grups que donen
suport al Govern, ja anunciem, senyor president, que
nosaltres, doncs, les mantenim i per tant les reservem
per al Ple.
Sí que és veritat que en aquests últims dies, doncs, hi ha
hagut una voluntat, i així s’ha demostrat, de poder-ne
transaccionar algunes que nosaltres consideràvem que
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
6
portaven realment agilitat i portaven claredat i seguretat
jurídica als tràmits, imprescindibles a l’hora de disse­
nyar, doncs, una entitat tan important com serà l’Agèn­
cia Tributària. Però també és cert que ens trobem en
un moment d’incertesa, atès que el tema del consorci,
doncs, encara no ha quedat prou clar. Hi ha una sèrie de
qüestions que nosaltres considerem, doncs, que s’han
projectat i que, per tant, doncs, es transmet en alguns
articles, doncs, un conjunt de voluntat, d’intencions,
més que una possible aplicació d’algun dels punts que
es manifesten en l’articulat de la llei.
És per això que el Partit Popular ha considerat oportú
puntualitzar tot allò que fa referència, doncs, a les com­
petències que té la Generalitat a Catalunya per a la pos­
sible creació d’aquesta Agència Tributària i també la
diferència entre tot el que fa referència a la gestió, a la
liquidació, a la inspecció i a les possibles conseqüènci­
es en els tributs, tant els propis com els cedits. Per tant,
la postura del Partit Popular respecte a aquesta norma
ha estat en tot moment, doncs, de contribuir a l’efecti­
vitat de la mateixa agència i que, realment, doncs, mi­
rant cap a un futur, aquesta agència dintre del consorci,
doncs, tingui plena eficàcia.
Nosaltres considerem que la tasca de l’Agència Tribu­
tària és –i el desig d’aquest grup parlamentari– tenir
una agència potent, una agència que tingui capacitat en
tots els seus cossos i una agència que sigui totalment
professionalitzada i tot el més lluny de la política, com
semblava que en alguns articles, doncs, se’n despre­
nia. En aquest sentit, com he manifestat, la majoria de
les nostres esmenes han estat tècniques, de matisació i
d’aportació jurídica, més que d’un caire polític, com es
pretenia en alguns moments.
I per tant, només anunciar, doncs, que, com ja hem ma­
nifestat a la senyora relatora, doncs, acceptem algunes
de les transaccions que ens ha posat d’alguns articles,
que ja des del començament, doncs, va anunciar que en
podíem parlar sobre els mateixos, i mantenim totes les
esmenes que no han estat acceptades o transaccionades
amb aquest grup parlamentari.
Gràcies, senyor president.
El president
Molt bé, moltes gràcies. Té ara la paraula, per defensar
les esmenes plantejades pel Grup Mixt, l’il·lustre senyor
José Domingo.
El Sr. Domingo Domingo
Muchas gracias, señor presidente. Muy brevemente,
para informar de que partiendo de la voluntad de con­
senso y de..., que manifiesta este grupo en el Proyecto
de la Ley de la Agencia Tributaria de Cataluña, no po­
demos admitir muchas de las enmiendas transaccionales
que se han planteado y, en este sentido, anunciar una
reserva genérica de todas las enmiendas para el Pleno.
El president
Gràcies, senyor Domingo. Hi ha un conjunt d’esmenes
plantejades pels tres grups que donen suport al Govern.
No sé si amb la intervenció de la relatora ja, diguem-ne,
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
les considera defensades o vol un torn... I així mateix,
després, en tot cas, si alguns altres grups que no ha pres
la paraula volguessin intervenir, doncs els donaria la
paraula. Té, en primer lloc, la senyora Rocio MartínezSampere..., per fer l’ús de paraula.
La Sra. Martínez-Sampere Rodrigo
Gràcies, president. I si em permet, molt breument; atès
la meva inexperiència com a diputada, crec que..., no sé
si havia acabat d’entendre quin era el meu paper com a
relatora a l’hora d’exposar els motius. Els prego discul­
pes si he fet una mica més una valoració genèrica que
una relació detallada de les esmenes que han aportat;
però, com els dic, és causa de la meva inexperiència.
En relació amb el posicionament dels grups que donen
suport al Govern i del meu grup en particular, doncs bé,
com ja..., començaria per les esmenes –i que ja aprofi­
to per anunciar-ho a la Mesa, que acceptaríem, que no
ho recomana la ponència–del Partit Popular, que són
l’esmena 44 i l’esmena 47 del Partit Popular, a més
a més de les dues de Convergència i Unió i de les del
Partit Popular que ja recomana la ponència. I també
anunciaríem que votaríem favorablement les esmenes
transaccionals que ja hem presentat a la Mesa.
Amb quina motivació? Respecte a les esmenes que ha
presentat el Partit Popular, com molt bé ha dit la seva
portaveu, són esmenes, doncs, que des de l’actitud
que, faltaria més!, tot és millorable, doncs milloren la
llei amb aportacions tècniques de matisació o si volen
d’aportació jurídica. I aquí hem fet un esforç conjunt
per aprovar el màxim possible de les esmenes que van
en aquesta línia.
Respecte a les esmenes que ha presentat Convergència
i Unió. A mi m’agradaria recordar que Convergència i
Unió va presentar una esmena a la totalitat, una esmena
política, que, si volen, tenia com tres grans grups de...,
que podríem agrupar en tres grans grups la seva justifi­
cació, d’aquestes esmenes, per votar en contra de la llei.
Un gran grup d’aquests era el que en podríem parlar
sobre el consell assessor; l’altre, sobre la presidència
de l’Agència Tributària, que la decidís el Parlament de
Catalunya –i estic sintetitzant, òbviament–; l’altre, so­
bre un possible defensor del contribuent, i l’altre, sobre
definir el paper del futur consorci.
Jo crec que aquí, d’aquests grups, clarament, nosaltres
avui estem..., hem consensuat i aprovarem l’esmena 37,
que és l’esmena del consell assessor. També hem aprovat
tota una altra sèrie d’esmenes que també anaven en la
línia de millorar aquesta llei. Crec que sobre el tema del
defensor del contribuent, que són les esmenes a què es referia el senyor Teixidó, que són la 38 i relacionada amb la
61, estem molt a prop d’arribar també a un text transacci­
onal, que avui no podem concretar, però que segurament
ho podrem fer en el Ple. Quedaria pendent el tema de la
Presidència del Parlament, que nosaltres reiterem els nostres arguments que això sincerament és polititzar comple­
tament l’agència i que, en canvi, la manera de garantir la
seva professionalització és justament amb un contracte
programa i amb una independència professional.
I en el bloc del paper del futur consorci, doncs nosaltres
ens reiterem en la posició que sempre hem tingut, on
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
7
estic segura que trobarem a Convergència i Unió, que és
una posició de reconèixer el que diu un estatut que hem
aprovat en aquesta cambra, que s’ha aprovat a Madrid
i que ha referendat el poble de Catalunya. Mentre sigui
en la línia de reconèixer el que diu el nostre Estatut
d’autonomia, tingui per ben segur que ens hi trobarà i,
per tant, jo estic convençuda que podrem acabar trans­
accionant aquestes esmenes que ens quedaven.
Si no ha quedat clar, president, i vol que li faci una relació del que votarem... (Veus de fons.) Sí, el que li he
entregat. Doncs, d’acord.
Moltes gràcies.
El president
Gràcies. Ja ho tenim per escrit i, quan arribi el moment
de les votacions, anirem fent. (El Sr. Fernández Teixidó
demana per parlar.) Deixi’m, senyor Teixidó, que, si els
altres grups que no han pres la paraula volen en aquest
moment intervenir... Pel Grup d’Esquerra Republicana,
el senyor Sergi de los Ríos.
El Sr. De los Ríos i Martínez
Moltes gràcies, senyor president. Per no reiterar argu­
ments i llistat d’esmenes que s’aniran produint durant la
votació, sí que voldríem fer avinent i subratllar, doncs,
una sensació que tenim des del nostre grup parlamenta­
ri, arran de les afirmacions que ha fet el diputat Teixidó,
referint-nos que trobem que estem molt a prop d’arribar
a un acord. De fet, a la mateixa ponència, doncs, vam
veure que els punts que ens acostaven a aquests..., bà­
sicament amb el que serien les funcions de l’Agència
Tributària, doncs, estàvem molt a prop o pràcticament
estàvem dient exactament el mateix amb paraules di­
ferents i que em porten a afirmar que crec que, si bé
no ha estat possible la transacció en aquests dos punts
durant la comissió d’avui –no va ser possible durant
la ponència, no ha estat possible durant la comissió
d’avui–, sí que estic convençut que aquesta setmana,
doncs, es podran acostar posicions i que realment en el
Ple, en el proper Ple que passi ja a l’aprovació definitiva
d’aquesta Llei de creació de l’Agència Tributària, doncs
comptarà amb un ampli suport de la cambra.
Res més per part nostra.
Moltes gràcies.
El president
Gràcies, senyor De los Ríos. Pel Grup d’Iniciativa per
Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, té la
paraula la il·lustre senyora Laia Ortiz.
La Sra. Ortiz Castellví
Gràcies, president. Res, molt breument, perquè els ar­
guments, doncs, del sentit del vot dels grups que donem
suport al Govern, doncs ja ha estat explicat. Sí dir que jo
estic convençuda que aquesta manca d’acord en alguns
punts..., que, com ja s’ha dit, jo estic convençuda que es
podran resoldre en el proper Ple. Estic convençuda que
en una llei com aquesta, que forma part del desplega­
ment de l’Estatut d’autonomia, doncs, hi hauria d’haver
la voluntat de tots els grups de voler-la aprovar. Ara
SESSIÓ NÚM. 9
mateix jo crec que hi estem molt a prop, com bé deia
el diputat d’Esquerra. A vegades estem dient el mateix,
però amb paraules diferents i potser, doncs, amb el pas
d’uns dies més arribarem a aquest acord.
Aquí, jo crec que en el text, tal com queda ara amb les
esmenes que tenim aprovades –tal com queda ara–, jo
crec que és un text que vol esprémer al màxim les pos­
sibilitats del nostre Estatut, de l’article 204 de l’Estatut,
i que va en la línia, doncs, de fer una agència tributària
que tingui..., doncs que pugui afrontar els reptes que en
un futur pugui tenir, no?; però no podem parlar de fu­
turibles, doncs, que ara tampoc no hem acabat d’as­
solir.
Gràcies.
El president
Moltes gràcies, senyora diputada. El senyor Teixidó em
demanava la paraula...
El Sr. Fernández Teixidó
Senyor president, amb molta brevetat, per unes al·lusions
i per una puntualització que em sembla avinent arribat
aquest punt del debat, no?
El president
Molt bé, amb molta brevetat.
El Sr. Fernández Teixidó
Amb molta brevetat, senyor president. Jo agraeixo mol­
tíssim la interpretació que de les meves paraules fan els
tres portaveus dels grups que donen suport al Govern.
Ho agraeixo, però no és precís. Això és el que vull dir.
És a dir, he fet una intervenció en el sentit, senyor dipu­
tat, senyora diputada, en el sentit contrari a què vostès
l’han interpretat. I arribo a la següent conclusió: o m’he
expressat malament o m’han entès malament. Segur que
m’he expressat malament.
I vull que quedi clar el contingut de la nostra interven­
ció i ho faig només amb un comentari, senyor president.
Quan el conseller Castells surt de la reunió, ahir, amb
el ministre Solbes, dient que tem pel futur de l’Agència
Tributària amb relació al consorci, servir el país vol dir
aguantar respecte al tema de l’agència i del consorci.
Si des d’aquest punt de vista tant el diputat republicà
com la diputada d’Iniciativa per Catalunya creuen que
ens mourem tots cap a un acord, senyores i senyors di­
putats, tindrem un gran acord per a Catalunya. Si és en
la línia del text avui reflectit per part del projecte que
havíem..., difícilment nosaltres podrem votar a favor
d’aquest projecte de llei.
I vull que consti en aquest tràmit parlamentari, perquè
no m’agradaria mai decebre les esperances que puguin
tenir els grups de la majoria en el fet que el primer
partit de l’oposició doni suport a aquesta llei. Hi dona­
rem suport, si l’esmena 60, l’esmena 4, l’esmena 24,
l’esmena 59, l’esmena 68 i l’esmena 71 progressen ade­
quadament en el sentit que hem expressat als grups ma­
joritaris i al Govern.
Gràcies, senyor president.
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
8
El president
Molt bé. Acabat el tràmit de debat passaríem a la vo­
tació, llevat que hi hagi alguna proposta que ordeni to­
talment les votacions, en el sentit, allò..., que hi han
propostes, transaccions i tal. Aniríem, si no els sembla
malament, article per article. En aquests moments la
Mesa, llevat que tinguéssim una ordenació més adient
i per no cometre cap error, aniríem article per article.
Si no és que algú proposa una votació diferenciada o
amb molta més claredat.
igualment votació separada de la disposició transitòria
segona. (Pausa.)
I també demanaríem que, quan estiguéssim efectuant
la votació de les esmenes del Partit Popular, poguéssim
fer una votació separada de l’esmena 44 i 47 (veus de
fons), com ja hem anunciat, perquè aquestes les votarem
favorablement; per tant, que no es facin totes en bloc
les del Partit Popular.
El president
El Sr. Fernández Teixidó
Ho tenia previst, aquesta separació.
Suggereixo a la Mesa: tenim les esmenes de Conver­
gència i Unió aprovades, les esmenes del Partit Popular
aprovades i les transaccionals aprovades. Jo crec que
això, si a vostè li sembla bé, senyor president, és un
bloc. Tot l’aprovat, tot votat, tots a favor; excepte, com
ho ha situat molt correctament el diputat de Ciutadans...
I aleshores, les esmenes nostres més les esmenes del PP,
separadament, votades per tots els grups. La qual cosa
implicaria naturalment el rebuig de les nostres esmenes
que mantindríem vivies per al Ple. Ens estalviaríem,
senyor president, el tràfec d’anar article per article i
quedaria claríssim que totes les esmenes en què estem
d’acord progressen, i aquelles en què nosaltres no tenim
la majoria ni el PP les té són derrotades.
La Sra. Martínez-Sampere Rodrigo
Jo li suggereixo això, si a vostè li sembla bé, per eco­
nomia parlamentaria.
El president
Evidentment hauríem d’incloure també la votació de
les recomanacions de la ponència, perquè l’únic tema
que hi ha és que amb les recomanacions de la ponència
pot haver-hi alguna transacció i és el que jo, en aquests
moments, que no hem participat..., no voldria que, des­
prés, la votació portés a confusió, eh?
El Sr. Fernández Teixidó
Però ara, senyor president, ara, alguna recomanació de
la ponència ara no està pactada entre els grups; malgrat
que la consideren en el futur, tenim pactat i aprovat el
que tenim pactat i aprovat...
El president
Correcte.
El Sr. Fernández Teixidó
...amb voluntat del que queda pendent, que ho rebut­
jarem avui.
El president
Molt bé, molt bé. (Veus de fons.) Molt bé. Perfecte... (La
Sra. Martínez-Sampere Rodrigo demana per parlar.)
Sí, senyora Rocío...
La Sra. Martínez-Sampere Rodrigo
Sí, senyor president. A mi em semblaria bé aquesta proposta de votació que fan des del Grup de Convergèn­
cia i Unió, amb l’excepció que nosaltres demanaríem
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
I respecte a les transaccions, jo no sé..., simplement crec
que totes estan recomanades per la ponència, menys
justament l’esmena 37, que és aquesta del consell as­
sessor, i només la 18 i la 19 es transaccionen l’una a
l’altra, i la 20 i la 21 igualment. A les altres, en canvi, ja
la ponència anuncia que hi ha possibilitat de transacció.
Ho dic, per si aclareix. (Veus de fons.)
(Pausa llarga. La Sra. Olano i García demana per par­
lar.)
El president
Sí. Sí, perdó...
La Sra. Olano i García
Jo, respecte a les esmenes presentades pel Grup de
Convergència i Unió, demanaria votació separada de
la número 38, la que fa referència al defensor del con­
tribuent.
El president
Molt bé. Perfecte. Per a la informació dels que no han
participat en la ponència, senyora Rocío, hi han dues es­
menes transaccionals..., és a dir, la ponència ha recoma­
nat totes les esmenes presentades pel Grup de l’Entesa,
n’ha acceptat algunes de Convergència i Unió, del Partit
Popular, les ha transaccionat..., sobre aquest element no
hi ha cap problema al respecte. Ara, bàsicament, la 18
de l’Entesa s’ha transaccionat junt amb la 19 del Partit
Popular. Per tant... I el mateix succeeix amb la 20 i la
21. Molt bé.
Doncs, el que faríem seria, aleshores, en primer lloc,
menys aquestes dues que hem plantejat, que són la 20
i la 18 de l’Entesa, dels grups que donen suport al Go­
vern... (Veus de fons.) No, no, la 18 i la 20 dels grups
que donen suport al Govern, menys aquestes dues que
han estat transaccionades i que, per tant, les afegirem
al grup de les transaccions, en primer lloc votaríem to­
tes les esmenes presentades pels tres grups que donen
suport al Govern, si els sembla bé, si no tenen voluntat
que hi hagi cap votació separada. Si ningú planteja cap
votació separada, votaríem en bloc totes les esmenes
presentades pels tres grups que donen suport al Govern,
a excepció de la 18 i la 20 que, com que han estat tran­
saccionades amb el Grup del Partit Popular, doncs les
votaríem quan arribéssim al tema de les transaccions,
les faríem efectives. Els sembla bé? (Pausa.)
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
9
Doncs, vots a favor de les esmenes presentades pels tres grups que donen suport al Govern.
(Algú diu: «Dotze, no?, si no m’equivoco. Sí, dotze.»)
Dotze? (Pausa.) 12 vots a favor.
Vots en contra? Abstencions? (Algú diu: «Onze, si no m’he equivocat, no? Si no m’he
equivocat, deuen ser onze, no?»)
Vots en contra?
Tretze.
Abstencions?
Dues.
Amb 8 vots a favor, 13 en contra i 2 abstencions que­
darien rebutjades.
No, el diputat ja no ha exercit el vot, perquè sap... Molt
bé.
Passem ara a la votació de les esmenes presentades pel
Grup del Partit Popular de Catalunya. Votaríem en pri­
mer lloc les esmenes 44 i 47. I de les recomanades...
(Veus de fons.) La 12 i la 15.
Passaríem ara a votar les esmenes del Grup de Conver­
gència i Unió. En primer lloc, les que han estat accepta­
des o recomanades per la ponència, que són la 1 i la 65.
Les esmenes 1 i 65, del Grup de Convergència i Unió
que han estat recomanades també per la ponència.
Doncs, faríem, si els sembla bé, una primera votació
de les esmenes 12 i 15, que havien estat recomanades
per la ponència, acceptades per la ponència, i la 44 i
47, del Partit Popular, si no hi ha cap petició de votació
separada sobre aquest bloc. Les quatre juntes.
Vots a favor de les esmenes 1 i 65?
Doncs, vots a favor d’aquestes quatre esmenes?
(Algú diu: «Vint.»)
Unanimitat.
Amb 20 vots a favor.
Vots a favor d’aquestes esmenes? Molt bé. Votaríem ara les transaccionals, les esmenes
transaccionals del Partit Popular, afegint també, i con­
siderant en aquest moment les dues esmenes que restaven, que, quan arribi el moment, anunciarem, que són:
l’esmena número 7, la 19 –que a més a més ha estat
transaccionada amb la 18 dels tres grups que donen su­
port al Govern–, la 20 –que ha estat transaccionada amb
la 21, dels tres grups que donen suport al Govern–, la
36, la 40 i la 57. Ho repeteixo: la 7, la 19 amb la 18, la
20 amb la 21, la 36, la 40 i la 57. Si no hi ha cap petició
de votació separada, les votaríem en bloc.
Vint.
Doncs, vots a favor d’aquest conjunt d’esmenes?
Vots en contra? Catorze.
Abstencions? Vots en contra?
Vots en contra? Un.
Abstencions? Dues.
Votaríem ara les esmenes transaccionades amb el grup de Convergència i Unió, que són la 13, la 29 i la 37.
Tres.
Votaríem ara, si no hi ha... Perdó, votaríem la 38, que se n’ha fet petició de votació separada, perquè la 38
encara és de les esmenes de Convergència que no hem
votat i el Grup del Partit Popular ens ha demanat votació separada.
Votaríem ara l’esmena 38, de Convergència i Unió.
Vots a favor? Deu.
Abstencions?
Nou.
Amb 14 vots a favor, cap en contra i 9 abstencions,
quedarien aprovades.
Resten ara les esmenes del Grup Mixt. No hi ha cap
petició de votació... (Veus de fons.) Ah, perdó!, sí, sí,
primer la resta d’esmenes que encara queden del Partit
Popular. Anava jo ja accelerat.
Vots en contra? Doncs, votem ara, a continuació, la resta d’esmenes del
Partit Popular de Catalunya.
Dotze.
Vots a favor?
Abstencions? Una.
Queda rebutjada amb 10 vots a favor, 12 en contra i 1 abstenció.
Votaríem ara la resta d’esmenes del Grup de Conver­
gència i Unió.
Vots a favor? Vuit.
SESSIÓ NÚM. 9
Dos.
Vots en contra?
Dotze.
Abstencions?
Nou.
Amb 2 vots a favor, 12 en contra i 9 abstencions, queden
rebutjades aquest conjunt d’esmenes.
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
10
Passaríem, com deia ara, a votar les esmenes del Grup
Mixt. No hi ha cap petició de votació separada ni en
blocs, per tant passaríem a votar aquestes esmenes.
Vots a favor de les esmenes del Grup Mixt?
Un.
Vots en contra?
La Sra. Martínez-Sampere Rodrigo
Per aclariments, sí. A les disposicions addicionals quar­
ta i cinquena que hem aprovat, que són les esmenes 53 i
54, si no ho recordo malament, la disposició transitòria
segona els genera incompatibilitat, amb la qual cosa
nosaltres en votaríem la supressió. Per aclarir-li-ho.
Vint.
El president
Abstencions?
Dues.
Bé, doncs, aleshores votaríem ara l’acceptació o no de
la disposició transitòria segona, tal com es va redactar
en el projecte de llei presentat pel Govern.
Amb 1 vot a favor, 20 en contra i 2 abstencions queda­
rien rebutjades.
Vots... (La Sra. Olano i García demana per parlar.) Sí,
perdó...
Passaríem ara a votar una esmena tècnica que s’ha plan­
tejat per part del lletrat, pels serveis de la cambra, a
l’article primer, que és suprimir el paràgraf que està
ficat entre dos guions que diu «incloent-hi les normes
de desenvolupament». Això seria de supressió, com a
esmena tècnica seria de supressió, eh? Sí, a l’article pri­
mer, apartat segon, quan l’article diu «En el seu conjunt,
l’Agència actua ajustada a dret públic i es regeix per la
present llei, per les disposicions reguladores de les en­
titats que conformen el sector públic de la Generalitat
de Catalunya», i aquí hi ha un incís que diu «incloent­
hi les normes de desenvolupament, i en concret pel seu
Reglament de règim interior». L’esmena tècnica el que
planteja és eliminar «incloent-hi les normes de desen­
volupament», perquè és redundant i, a més a més, no
aporta res, per tant és una esmena tècnica de supressió
que es proposa que es voti.
Per tant, vots a favor d’aquesta esmena tècnica de su­
pressió?
Unanimitat.
Hi ha una votació separada, una petició de votació sepa­
rada, abans de tot l’articulat, que és la de la disposició
transitòria segona, que, fruit de l’acceptació d’algunes
esmenes, el grup dels tres grups que donen suport al
Govern plantegen una votació separada per a la seva
possible eliminació, si s’escau.
Doncs, passaríem, per tant, a votar aquesta..., espera’t,
que ho diguem bé, perquè no n’eliminem una altra...
(Veus de fons.) Disposició transitòria segona.
El Sr. Fernández Teixidó
Senyor president, suposo que els partits que donen su­
port..., demanen el manteniment d’aquest punt?
El president
No, la supressió.
El Sr. Fernández Teixidó
La supressió d’aquest punt.
El president
La supressió, perquè seria contradictori amb alguna de
les esmenes que s’han aprovat en el tràmit de..., que
ara hem aprovat. (La Sra. Martínez-Sampere Rodrigo
demana per parlar.)
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
La Sra. Olano i García
Només és per aclarir la votació. Què s’està proposant?
La votació de la disposició transitòria segona, o bé la
proposta de supressió d’aquesta disposició?, que és di­
ferent. (Algú diu: «S’està votant l’article. Si no surt
aprovat, queda...»)
El president
No, no hi ha esmena a aquest..., no hi havia una esmena
de supressió, per tant no podem votar la supressió...
La Sra. Olano i García
Perfecte.
El president
...però a l’hora de votar els diferents articles, votem si
l’acceptem o no. En el cas que surti la votació negativa,
aquest article desapareixeria...
La Sra. Olano i Garcia
En efecte...
El president
...del redactat, per tant estem votant el redactat. Ara
ja hauríem de..., és a dir, hem entrat en el moment en
què hem de votar els articles de la llei per aprovar el
dictamen, però fem aquest apartat separat, perquè hi
ha un grup que planteja que amb la contradicció que es
produeix amb les esmenes incorporades és sobrer. Per
tant, el que votaríem seria l’acceptació o no d’aquesta
disposició transitòria, amb el benentès que votar que
sí faria que continués amb el text i votar que no faria
que sortís del dictamen de la comissió. No sé si m’ex­
plico...
El Sr. Fernández Teixidó
S’explica molt bé, senyor president, només un aclari­
ment, perquè aquesta votació té transcendència, com és
ben obvi, no? En tant que nosaltres hem presentat, per
a la quarta i la cinquena, una proposta alternativa que
estan considerant els grups de la majoria i el Govern,
nosaltres, sobre aquest punt, perquè no hi hagi cap im­
plicació precisament respecte al que estem negociant,
manifestem que ens abstindrem.
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
11
El president
El Sr. Turull i Negre
Moltes gràcies, senyor diputat.
Si la resta de grups no hi tinguessin inconvenient, de­
manaríem si es pogués alterar l’ordre del dia i avançar
i fer tot seguit el punt número 5, que és la Proposta de
resolució sobre la tramitació de les reclamacions pel
funcionament anormal del servei de rodalia i regional
de Renfe. Si es pogués avançar aquest punt, per una
qüestió de dinàmica del nostre grup, si pogués ser...
Doncs, si estan aclarits els termes de la votació, votem
a favor de la disposició transitòria segona si es planteja
el seu manteniment, en contra si es promou eliminar i
abstenció en el cas que es tingui alguns dels arguments,
com s’ha manifestat.
Doncs, vots a favor de la disposició transitòria segona?
Ha quedat òrfena, aquesta disposició.
Vots en contra?
El president
Doncs, com que no hi ha cap manifestació en contra
del tema....
Dotze.
Abstencions?
Onze.
Per 12 vots en contra i 11 abstencions queda suprimida
la disposició transitòria segona.
Quedaria ara per votar tot el conjunt d’articles de la llei,
amb la incorporació de totes les esmenes que s’hi han
incorporat, ja sigui directament per proposta d’algun
grup o transaccionades. Si no hi ha cap petició de vo­
tació separada, votaríem tots els articles de la llei que
resten amb la incorporació de les esmenes que fins aquí
s’han aprovat. No hi ha cap votació...
Doncs, vots a favor de tots els articles de la Llei de l’A­
gència Tributària de Catalunya, amb incorporació d’es­
menes?
Dotze vots a favor.
Vots en contra?
Onze vots en contra.
Amb 12 vots a favor i 11 en contra quedaria aprovat el
Dictamen de la Comissió d’Economia i Finances sobre
el Projecte de llei de la creació de l’Agència Tributària.
Entenc, encara que s’ha fet, però perquè en tot cas quedi
en acta, que tots els grups que tenen i els resten esmenes
que han estat, diguem-ne, no aprovades per la ponèn­
cia, les mantenen vives a efectes de la seva situació,
llevat, si no ho tinc mal entès, la 23, que ha plantejat
el Grup de Convergència i Unió, que n’ha anunciat la
retirada perquè la 37 ha estat acceptada. Doncs, per
tant, amb aquesta situació quedarien aquestes esmenes
vives, perquè quan sigui tramitat pel Ple els grups les
puguin defensar.
alteració de l’ordre del dia
Doncs, passaríem a continuació a les propostes de re­
solució...
El Sr. Turull i Negre
Senyor president...
El president
Sí...
SESSIÓ NÚM. 9
Proposta de resolució sobre la tramitació de les reclamacions pel funciona­
ment anormal del servei de rodalia i
regional de Renfe (tram. 250-00210/08)
...alteraríem l’ordre del dia passant ara a tramitar el punt
cinquè de la Proposta de resolució sobre la tramitació de
reclamacions pel funcionament anormal dels serveis de
rodalies i regional de Renfe, presentada pel Grup Par­
lamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Esquerra
Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra
Unida i Alternativa. Per a la seva defensa, té la paraula
l’il·lustre senyor Daniel Pi.
El Sr. Pi i Noya
Moltes gràcies, senyor president. I realment, si he de­
manat de poder defensar aquesta proposta de resolució,
ha sigut en la meva condició d’usuari pràcticament di­
ari del tren. I no els sorprendrà, tot i que intentaré no
personalitzar massa, que m’esbravi en algun moment
una miqueta.
La problemàtica del transport ferroviari convencional
a Catalunya és certa, és important, és estratègica i és el
fruit d’una deixadesa en les inversions. Si mirem des
de l’any 92 fins a l’any 2006, al mateix temps que la
demanda creixia, tant en rodalies com en regionals, les
inversions eren absolutament insuficients per mantenir
aquesta qualitat. És a partir de dates molt recents en
què comencen a canviar les circumstàncies, amb un
primer pla de xoc de 100 milions d’euros i amb una
inversió compromesa de 1.850 milions d’euros en ro­
dalies.
Però aquí no ens toca el que és la part del servei ferrovi­
ari, que toca a una altra comissió, sinó el que és la part
de l’atenció al consumidor, el que és la part de l’aten­
ció a aquest usuari, no? I en els últims mesos també
hi han hagut un seguit d’actuacions del Departament
d’Economia i Finances, a través de l’Agència Catalana
de Consum, que ha posat en funcionament un seguit de
mesures: des d’una carta a Renfe exigint la millora del
servei, que prepari un protocol d’actuació per planificar
què passa quan hi han incidències, les reunions amb
personal de l’Agència Catalana de Consum amb Adif
i amb Renfe, eh?, i la possibilitat, que sembla que es
plasmarà en els propers dies, de presentar reclamacions
telemàtiques, via email, en aquells casos en què hi hagin
hagut alteracions del servei que hagin produït retards.
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
12
Tot això amb un seguit de mesures de modificació del
marc normatiu, de compromís de retorn del bitllet, de
millora del sistema de gestió de reclamacions, de millo­
ra del sistema d’informació a les estacions sobre hora­
ris, i del protocol d’actuacions en cas d’incidències.
Pel que fa a la proposta de resolució que es presenta,
dues coses molt clares. Per una part, el que és atendre la
ciutadania afectada amb un criteri elemental: un servei
que no es presta o que no es presta en condicions no
es pot cobrar. I això no decau. I no decau, perquè, tot i
que en els últims mesos s’ha posat en marxa un sistema
de reclamacions que és possible de recuperar l’import
del bitllet, aquest sistema ni és automàtic –tot i que
està previst, ja ho he dit, que ho sigui, però encara no
ho és–, ni, a més a més, afecta la totalitat dels viatgers.
En aquest moment només és per rodalies.
Jo aquí haig de recordar que els que vénen de Girona,
de Tarragona, de Reus, de Lleida, de Tortosa, de Valls,
de Figueres i d’un munt de llocs no fem servir rodalies,
perquè no en tenim. Fem servir uns trens que són igual
de dolents, o pitjors, que són més lents, que són 11 mi­
lions de viatgers cada any, que és un 40 per cent del ne­
goci de Renfe en el sector de mitja distància, que no han
incorporat un tren nou i continuem funcionant amb els
trens de fa trenta anys que pateixen els mateixos retards,
però quan arribem a l’estació, no tenim ni la possibilitat
d’anar a la finestreta i que tornin l’import.
Per tant, no decauria aquest primer punt i hi hauria el
que faria referència al segon punt, que és la agilització
d’aquelles mesures que permetin que realment l’usuari
que tingui ganes, o necessitat o voluntat de formular
una reclamació ho pugui fer i que això no li representi
encara una penalització complementària. Ja és prou dur
haver d’aguantar en determinats dies certes qualitats de
servei, perquè a sobre, quan arribes a l’estació, t’hagis
de posar a la cua. Estem en el segle xxi i si els trens no
estan a l’alçada del segle xxi, almenys el sistema de
reclamació que hi estigui.
que això no era transcendent, i per tant hi van votar en
contra.
I avui ens presenten aquesta proposta de resolució que,
home, si vostès, que són els membres del Govern, han
d’instar el seu Govern a demanar al Govern espanyol a
fer això, anem molt malament. Això ja hauria d’estar fet,
això ja ho haurien de tenir interioritzat en el seu discurs.
Durant tot aquest procés hi ha hagut algú que ha estat
desaparegut en combat, si em permeten l’expressió, que
és l’Agència Catalana del Consum. Què ha fet l’Agèn­
cia Catalana del Consum durant tot aquest procés? Res.
Una dada esgarrifosa que vam obtenir, fruit d’una pre­
gunta que va fer el diputat senyor Dilmé: saben quines
van ser les denúncies rebudes per l’Agència Catalana
del Consum durant el 2006, diguem-ne, que és quan
es produeix el moment àlgid de tota la crisi de Renfe?
Deu reclamacions i tres denúncies. Home! Qui ha de
portar la iniciativa, qui ha de liderar tot el procés, és
la Generalitat de Catalunya, és l’Agència Catalana del
Consum, que ha de ser capaç de teixir reclamacions
conjuntes i pressionar Renfe. I Renfe, durant tot aquest
procés, Renfe i Adif s’han mogut en la impunitat més
absoluta, perquè han tingut un Govern de la Generalitat
absolutament tranquil, absolutament passiu.
I per tant, nosaltres, evidentment, sí que votarem a favor
d’aquesta proposta de resolució, però em sembla que hi
hauríem d’afegir un altre punt, que és una tibada serio­
sa d’orelles a la Generalitat de Catalunya. O vostès te­
nen clar que han d’estar al costat de la gent, que han
d’estar al costat dels usuaris, que han de plantar cara al
Govern espanyol, que no li han de cobrir les esquenes
al Govern espanyol, o vostès tenen clar això, o no serem
capaços de resoldre mai el problema de Renfe.
El Sr. Rull i Andreu
I acabo amb un parell de reflexions. La primera, perquè
vegin el nivell de perversitat a que ens aboca el Govern
espanyol, el dels seus col·legues del PSOE. Els bitllets
només es tornen a l’estació de destinació. Si vostè té un
bitllet i el bitllet és fins a Vilafranca des de Barcelona,
o al revés, de Vilafranca cap a Barcelona, només li tor­
naran el preu del bitllet si vostè arriba realment a Vila­
franca o Barcelona. L’altre dia, amb l’incident de l’Eu­
romed, doncs, què va passar? Que la gent, evidentment,
no va poder arribar a l’estació de destinació, i per tant no
li van poder retornar els bitllets. Escolti, això és el que
s’ha de reclamar. I això, davant de tots aquests esdeve­
niments, no hem vist ni el senyor Castells, ni el senyor
Nadal, ni absolutament ningú que es mogués mínima­
ment.
Sí, gràcies, senyor, senyor president. Senyores i senyors
diputats, aquesta és una proposta a la qual evidentment
hi votarem a favor, a diferència del que fan vostès en
altres comissions d’aquest Parlament, per exemple a la
Comissió de Política Territorial que va tenir lloc ara fa
un parell de setmanes, en la qual no només demanà­
vem això, demanàvem anar més enllà, demanàvem que
s’articulessin mecanismes d’indemnització justament
per a aquells casos de mal funcionament; no només
que et tornin el preu del bitllet per un servei que no ha
estat prestat, sinó que també es compensin en aquells
casos..., per les pèrdues que hi ha i que hi són afegides,
i vostès van decidir que no, que això no era important,
I la segona reflexió i darrera, que és..., hi ha un proble­
ma d’inversió greu. Sí, sí, hi és –hi és–, i l’hem denunci­
at entre tots. Però també hi ha un altre problema, que és
un problema de manteniment, i això és responsabilitat
directa de la ministra Álvarez. Hi ha un problema que
és d’informació, i això és responsabilitat directa de la
ministra Álvarez. Hi ha un problema de decidir on va
el material mòbil, si primer a Madrid, a València o a
Catalunya, i això és un problema de la ministra Álvarez.
I de saber compatibilitzar bé les obres del tren d’alta
velocitat amb el servei de regionals i rodalies. I davant
de tot això, silenci. I avui ens presenten una proposta
de resolució per rentar-se una mica la cara.
Moltes gràcies.
El president
Gràcies, senyor diputat. Ara, per posicionar-se amb relació a aquesta proposta de resolució, tenen la paraula...
Té la paraula, en primer lloc, l’il·lustre diputat Josep
Rull, pel Grup de Convergència i Unió.
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
13
Escolti, estiguin al costat de la gent i em sembla que la
gent els ho agrairà. Aquesta proposta de resolució arriba
tard i malament; tanmateix, tindrà el nostre suport.
Gràcies, senyor president.
El president
Gràcies, senyor diputat. Ara, els grups als quals corres­
ponia intervenir eren els grups que havien plantejat...,
però em sembla que ja donen el seu posicionament co­
incidint amb el senyor Daniel Pi. Per tant, passaríem
la paraula al Grup Parlamentari del Partit Popular de
Catalunya, a la senyora Maria Àngels Olano.
La Sra. Olano i García
Gràcies, senyor president. La proposta de resolució
planteja dues mesures..., que ja li anuncio que el nostre
grup hi donarà recolzament, però, de la mateixa manera
que ha exposat el portaveu de Convergència i Unió, jo
els haig de dir que també m’ha sobtat. I si aquesta proposta de resolució estigués plantejada per l’oposició, el
que ens dirien és que això ja s’està fent o que, si no, està
en vies fer-ho, que és el que fan de manera reiterada i
contínua en cada una de les comissions, davant de les
propostes de resolució de l’oposició.
Però, posats ja a llegir la lletra petita, jo li diria que en
l’exposició de motius hi ha una cosa que realment crida
molt l’atenció. Diu: «Això..., les mancances es deuen
bàsicament a problemes estructurals per la manca d’in­
versió i problemes tècnics.» I el nostre grup parlamen­
tari afegeix: i la gestió i l’optimització dels recursos?
És que això no és important? Els volem recordar, quasi
bé quatre anys de Govern tripartit, quasi bé quatre anys
de Govern socialista a Madrid. Escolti’m, no es tracta
d’inversions, no es tracta de remuntar-se en invencions
del passat, és que porten quatre anys tenint el Govern
de Catalunya i de l’Estat i aquí es manifesta –hi està im­
plícita ja– i per això justifica el plantejament d’aquesta
proposta de resolució pels grups que donen suport al
Govern, amb un intent de..., bé, de contribuir. Jo crec
que si realment volen contribuir, ja fan tard. Tenen qua­
tre anys de Govern tripartit, quatre anys de Govern de
l’Estat i realment la responsabilitat de la mala gestió
durant aquests quatre anys és exclusivament seva.
Malgrat això, el nostre grup parlamentari sempre do­
narà recolzament a totes les mesures que contribueixin
a millorar els drets dels usuaris. I per tant, com hem
anunciat, donarem recolzament a aquesta proposta de
resolució.
Moltes gràcies.
materias íntimamente ligadas con las que aquí se plan­
tean; esto es: la medida de retorno del importe de los
títulos de transporte a los usuarios afectados por los
retrasos de cercanías y la mejora del acceso a la trami­
tación de reclamaciones. Ninguna vez, ante las distintas
propuestas de resoluciones, se ha propuesto una medida
alternativa, enmiendas o propuestas transaccionales di­
rigidas a solucionar el problema.
Sinceramente creo que esta es una propuesta de reso­
lución, permítame que lo diga, absurda. Y es absurda
en la medida en que los grupos que dan soporte al Go­
bierno instan a su propio Gobierno para que traslade al
Gobierno. ¿Es que no se comunican entre ustedes? Es
muy fácil, basta con que llamen a su Gobierno y digan
que traslade al Gobierno del Estado estas peticiones.
Pero es que además llega tarde, porque algunas de las
medidas que aquí se están proponiendo, según la pro­
paganda oficial, ya se han adoptado. ¿O es que no se
ha contemplado oficialmente y no se está diciendo que
se está devolviendo el título de transporte en los casos
de funcionamiento anormal del servicio?
Creemos que esta es una propuesta de escaparate, para
tratar de concienciar la mala conciencia que en estos
momentos deben tener los grupos parlamentarios por
no haber dado soporte a propuestas que se han plan­
teado desde la oposición legítimamente y además bien
fundamentadas. A pesar de lo dicho y de lo absurdo de
la propuesta, como el final de la misma es razonable,
nuestro grupo dará soporte a la misma; pero por un
principio de economía procesal les pediríamos que no
nos hagan traer aquí propuestas de resolución que pue­
den ser resueltas directamente por el Gobierno al que
ustedes apoyan.
Muchas gracias, señor presidente.
El president
Gràcies, senyor Domingo. La rapidesa en la tramitació
–del contingut no tinc res a opinar en la part que em
correspon com a Mesa– d’aquesta proposta de resolució
ha estat condicionada, com vostès saben perfectament,
perquè durant tot el mes de juny aquesta comissió ha
estat ficada en el treball del tema de la discussió i tra­
mitació de la Llei de pressupostos, i el mes de maig va
ser un període que es va establir com a inhàbil, vull dir,
per tant és possible que, fruit d’aquesta situació, s’hagin
tramitat propostes de resolució abans en altres comis­
sions que són molt específiques. Només..., vull dir que
ve a tall d’explicar per què aquesta arriba més tard que
altres referides al mateix tema.
El president
El Sr. Domingo Domingo
Gràcies, senyora Olano. Ara, per part del Grup Mixt, té
la paraula, per fixar posició, el senyor José Domingo.
Únicamente una aclaración, señor presidente. Nada más
lejos de cuestionar el calendario de esta comisión. Lo
único que sí he cuestionado en mi intervención ha sido
la voluntad política de no aprobar las propuestas de
resolución en otras comisiones, no en esta.
El Sr. Domingo Domingo
Muchas gracias, señor presidente. La propuesta de reso­
lución entró el día 20 de abril del 2007. En la Comisión
de Política Territorial aproximadamente habremos te­
nido cinco o seis propuestas de resolución con posteri­
oridad a esta fecha en las que se ha estado discutiendo
SESSIÓ NÚM. 9
El president
Vull intervenir només..., tampoc qüestionar, com no li
correspon a la presidència, el que poden dir els dipuCoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
14
tats al respecte, només aclaria el tema tècnic i això. El
senyor Pi m’havia demanat la paraula?
Proposta de resolució sobre el Registre
d’assegurances de cobertura de mort
(tram. 250-00068/08)
El Sr. Pi i Noya
Sí, és per un aclariment. A veure, aquí estem parlant
dels aspectes que fan referència a consum, no dels as­
pectes que fan referència al servei, que es debaten a la
comissió corresponent. Jo estic gairebé segur que he dit
tot allò que ha fet l’Agència Catalana del Consum amb
referència a aquest aspecte. És a dir, la primera carta a
Renfe exigint la millora en el servei, eh?; a les reunions
entre l’Agència Catalana de Consum, Adif i Renfe, que
van permetre posar en marxa un primer procediment
–encara incomplet, per tant, s’ha de mantenir el con­
tingut de la proposta de resolució–, però que va repre­
sentar passar de res a un primer procediment, i després
la possibilitat, que sembla que serà immediata, de la
reclamació per via telemàtica. I he dit també, encara que
només he llegit els títols, totes aquelles línies de treball
en les quals està l’Agència Catalana del Consum.
A vegades tinc la sensació que les respostes que se’ns
donen des de l’oposició també vénen d’un esquema pre­
vi, eh?, i que no es molesten en personalitzar-lo, entre
altres coses, perquè a mi em sorprèn molt que em parlin
de l’amic, a mi, de l’amic al Govern de Madrid.
El president
Gràcies, senyor Pi. Evidentment l’aclariment ha tingut
una dimensió que... Si el senyor Rull demana la paraula,
aquesta presidència no té cap inconvenient a concedir­
la-hi, també amb la brevetat, no exempta de la capacitat
de ser punyent, però amb la brevetat que ha caracteritzat
el senyor Pi, eh?
El Sr. Rull i Andreu
Sí, tres preguntes amb resposta absolutament negativa.
Quines compensacions col·lectives ha negociat l’Agèn­
cia Catalana del Consum? Respongui’ns. Cap. Quines
subvencions ha concedit el Govern a organitzacions de
defensa dels consumidors per poder fer front a totes les
demandes que hi ha en aquesta matèria? Respongui’ns.
Quins mecanismes ha establert l’Agencia Catalana del
Consum per a situacions futures? Aquest és el problema
de fons. Escolti, aquest és el problema de fons. Hi ha
hagut una absència radical. On és l’Agència Catalana
del Consum a les estacions? On és? És que no l’hem
vista, no hi és i té capacitat de liderar, té capacitat proactiva. Aquest és el seu problema. No ens expliquin que
han enviat cartes a Renfe. Déu nos en guard, que no ho
haguessin fet, això! Déu nos en guard! Aquesta és la
base de fons. Estiguin al costat de la gent.
Gràcies.
El president
Bé, s’ha de... Ja tramitat el tema, passarem, per tant, ara
a la votació de la proposta de resolució.
Vots a favor de la proposta de resolució?
Unanimitat.
Per unanimitat queda aprovada.
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
Passem ara a substanciar..., retornem a l’ordre del dia i
passem a substanciar el segon..., el que era previst com
a segon punt de l’ordre del dia, la Proposta de resolució
sobre el Registre d’assegurances de cobertura d’amor...,
de mort –si no, seria diferent aquest joc de paraules...
(Rialles.) Encara les assegurances no han entrat en
aquest terreny. Doncs, presentada pel Grup Parlamentari
del Partit Popular de Catalunya. Per a la seva defensa,
té la paraula la senyora Maria Àngels Olano.
La Sra. Olano i García
Gràcies, senyor president. Com es fa referència a l’ex­
posició de motius de la present proposta de resolució
sobre la creació del Registre d’assegurances de cober­
tura de mort, no només en la Llei de l’Estat 35/2003 ja
es preveia, sinó que també es va adoptar una moció en
el Senat, la 671/187, en la qual s’instava el Govern de
l’Estat a analitzar la viabilitat de la creació del registre
únic de pòlisses d’assegurança.
Per altra banda, la Llei de l’Estat, la 20/2005, va pre­
veure la creació, en el termini màxim de sis mesos de
l’entrada en vigor de la llei, del desenvolupament re­
glamentari imprescindible per a la possible creació del
registre.
Estem davant d’una situació que ens afecta dia a dia,
estem parlant de vora de 17 milions d’assegurances que,
segons ens han comunicat per part d’alguna associació
de contribuents, realment moltes de les assegurances de
vida que no vénen directament d’una assegurança de vi­
da, sinó que són aquelles petites que vénen, doncs, d’una
pòlissa, d’una assegurança paral·lela a un altre produc­
te, moltes d’aquests no són..., no en té coneixement ni
el propi signant de la mateixa que està tenint aquesta
cobertura.
Això el que posa de manifest és que, moltes vegades,
quan una persona mor, a dintre dels béns relacionats,
doncs no apareix aquesta assegurança, de tal manera
que els beneficiaris de la mateixa han de fer pràctica­
ment una cerca sense rumb per poder trobar totes i ca­
dascuna d’aquestes assegurances. Naturalment, el fet
que tinguin aquesta cobertura i, per tant, aquesta pòlis­
sa contractada, i que els beneficiaris de la mateixa no
arribin a cobrar-les, el que suposa és que estem anant
contra la filosofia i l’objecte del contracte de cobertu­
ra de l’assegurança de vida, amb la qual cosa, doncs,
es produiria una vulneració dels drets i els interessos
legítims que contempla la mateixa pòlissa, per tant, el
mateix contracte, la mateixa assegurança.
La nostra proposta de resolució va, en dos punts, direc­
tament adreçada..., el primer, que és cabdal, i és que el
Govern de l’Estat, el Govern central, doncs, faci el des­
plegament reglamentari que ja preveia la Llei 20/2005 i,
per tant, que realment faci el reglament per a la creació
d’aquest Registre d’assegurances de cobertura de mort.
I la segona, que es deriva de la primera proposta, és en
referència al fet que, un cop el Govern central hagi fet
el reglament i, per tant, hagi creat aquest registre cenSESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
15
tral, doncs, que a la nostra comunitat pugui haver un
registre d’àmbit català. I per tant, nosaltres proposem la
creació del registre català d’assegurances de cobertura
de mort, totalment coordinat i dintre del mateix esperit
i el mateix sentit que preveu la Llei 20/2005, de 14 de
novembre, per a la creació i desenvolupament d’aquest
registre d’assegurances de mort.
Nosaltres considerem que és una qüestió cabdal, que
realment, doncs, és un dels punts febles dintre del que
és la nostra legislació, i tot això, doncs, contribuiria a
no alterar el mercat, però sí la cobertura i la sensibi­
litat dels interessos legítims reconeguts en aquests tipus de pòlisses. I per tant, nosaltres considerem, com
a grup parlamentari, que tota la tasca que es pugui fer
en aquest sentit i que s’ha començat, com he dit, amb
les diferents lleis i mocions aprovades, doncs no poden
realment veure la llum si no instem això: que hauria
d’haver estat Govern el que prengués la iniciativa. Però
que, en aquest cas, nosaltres instem que ens adrecem
al Govern de l’Estat, perquè realment aquesta iniciativa
que no ha sortit del Govern, doncs pugui veure la llum
i pugui ser una realitat.
Respecte... Ens posicionem ja respecte a les esmenes
presentades pels grups que donen suport al Govern.
Doncs, nosaltres no les acceptarem. No les acceptarem,
perquè a la primera se’ns diu: «A fi i efecte que doni un
nou impuls...» Jo li dic, quin impuls?, perquè no n’hem
vist cap. El primer impuls que estem veient és el que
està fent el nostre grup parlamentari. Realment no s’ha
fet res en aquest sentit. I per tant, nosaltres no podem
acceptar la primera esmena.
iem una esmena potser molt de matís, dèiem que es faci
un nou impuls. Per què ho dèiem això? Perquè aquest
projecte ja s’està elaborant i, de fet, en aquests mo­
ments està pendent de dictamen al Consejo de Estado
i està previst que es publiqui a finals del proper mes de
març. I en aquests moments, de fet, aquesta proposta
de reglament ja es pot consultar a la pàgina web de la
Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions
del Govern de l’Estat. En aquest sentit ens semblava
més precisa la nostra manera de plantejar-ho; però és
evident que, quan la diferència és de matís, hi ha una
possibilitat futura de trobar-nos en aquesta qüestió, no?
Pel que fa al segon punt, vostès ens demanen que es creï
aquest registre català d’assegurances de cobertura i em
felicito de veure el Grup del Partit Popular proposant la
creació d’un registre català, diguem-ne, em sembla una
bona notícia. Tanmateix, dues qüestions en relació amb
això –dues qüestions en relació amb això. La primera és
que en aquests moments els serveis de la Generalitat ja
tenen accés –ja tenen accés– a..., ja tenen mecanismes
de coordinació amb la Direcció General de Registres
i de Notariat del Govern i, per tant, tota la informació
que hi haurà en aquest futur registre estarà a disposició
del Govern de la Generalitat. Tot i això, el Govern de la
Generalitat està disposat a estudiar la creació d’aquest
registre català que vostès proposen, no ens sembla
una mala idea, però considerem que abans d’adoptar
el compromís de crear aquest registre, s’ha de fer un
estudi sobre la proposta i considerem que entre ara i el
mes de març, que és quan està prevista la publicació del
registre estatal, hi ha temps de fer aquest estudi.
I en el segon cas, en el marc de les competències com­
partides del nou Estatut, que atribueix a la Generalitat,
entre d’altres, la funció executiva crèdit, banc, assegu­
rança, i creat en coordinació amb el registre central...
Sí, però nosaltres si precisament hem presentat aquesta
proposta de resolució és per tenir un compromís; un
compromís que realment, doncs, es portarà a terme
aquest registre. I ja fem tard, perquè la llei és del 2005.
Per tant, amb aquest contingut, malgrat que després hem
parlat amb algun portaveu i ens ha manifestat, doncs, la
voluntat de treballar en aquest sentit, doncs nosaltres en
aquest moment no podem acceptar les esmenes amb el
contingut que ens presenten.
Per tant, nosaltres el que volem manifestar aquí és que
compartim la filosofia de fons, hem presentat unes es­
menes, entenem els motius pels quals vostès ara mateix
no les poden aprovar, però crec que, diguem-ne, els
detalls que en aquests moments ens impedeixen posarnos d’acord no són suficients per deixar el tema aparcat
aquí, crec que ens hauríem de comprometre en aquesta
mateixa comissió per seguir treballant en aquesta proposta. I per tant, esperem que en el futur puguem votar
conjuntament una proposta d’aquesta filosofia.
Moltes gràcies.
Gràcies. Ara tenen la paraula els grups que no han pre­
sentat esmenes. Per part del Grup Parlamentari de Con­
vergència i Unió, la senyora Pifarré.
El president
Moltes gràcies, senyora Olano. Ara, per defensar les
esmenes presentades pels grups que donen suport al
Govern, té la paraula l’il·lustre diputat Antoni Comín.
El Sr. Comín Oliveres
Gràcies, senyor president. Senyora diputada, sap que
nosaltres compartim la filosofia de fons de la seva proposta de resolució, evidentment; tanmateix, tal com
està redactada, en aquests moments nosaltres conside­
ràvem que no la podíem aprovar. En primer lloc, per­
què, pel que fa al primer punt de la seva proposta, vos­
tè ho ha explicat, nosaltres proposem que es doni un
nou impuls al desplegament reglamentari; vostès diuen
que es faci el desplegament reglamentari. Nosaltres fè­
SESSIÓ NÚM. 9
Moltes gràcies, senyor president.
El president
La Sra. Pifarré i Matas
Gràcies, senyor president. Nosaltres estem d’acord amb
la filosofia, i tal com ho ha explicat i, per tant, no ho
tornaré a repetir, de la senyora Olano, pel que fa a la
proposta de la creació del Registre d’assegurances de
cobertura de mort. Tot el que ella ha fet referència i les
motivacions deriven tant de la llei, de la mateixa llei
publicada, com de la situació que ella expressava d’in­
seguretat jurídica de moltes persones, tant dels que, di­
guem-ne, subscriuen les assegurances, com dels possi­
bles beneficiaris. Per tant, nosaltres subscriuríem els dos
apartats de la resolució, amb l’única, diguem-ne, amb
l’única especificació que, en el punt 2 d’aquesta proCoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
16
posta de resolució, nosaltres faríem...,i és una qüestió,
doncs, de fons, per nosaltres almenys, que és quan par­
la de «competències executives», doncs, serien «com­
partides», «competències compartides», perquè l’article
126 de l’Estatut d’autonomia fa referència a la banca en
aquests termes. Per tant, són competències compartides.
Diferència..., recordo la diferència entre competències
compartides de l’article 111 de l’Estatut d’autonomia i
executives de l’article 112 de l’Estatut d’autonomia. Pe­
rò bé, dit això, per tant, li donaríem el suport.
Quant al posicionament de les esmenes que fa el Partit
Socialistes, també en certa manera repetiríem força els
arguments que abans deia el Partit Popular. Quan aquí
es presenta una esmena en què diu que es doni un nou
impuls al desplegament reglamentari, nosaltres consi­
derem que un nou impuls significa que ja n’hi ha hagut
un de previ. I en aquest cas no n’hi ha hagut cap. Tot i
que la disposició addicional tercera de la Llei 20/2005,
que abans hi fèiem referència, estableix clarament que
en el termini de sis mesos de l’entrada en vigor de la llei
s’hauran desenvolupat reglamentàriament els preceptes
per a la posada en marxa i funcionament del registre.
Per tant, en coherència amb el recolzament al punt 1 de la
proposta, votaríem no –amb recolzament al punt 1 de
la proposta de resolució del Partit Popular. Una altra cosa
és que els partits que donen suport al Govern presentessin una esmena en què es digués que «es procedís a im­
pulsar», que vol dir que, per primera vegada, ja que no
s’ha fet, doncs, s’impulsi el desplegament reglamentari
tal com obliga la llei, tal com es compromet la llei.
L’esmena número 2. L’esmena número 2 que aquí sí,
efectivament, parla de competències compartides i de
la funció executiva, tal com diu l’article 126, planteja
la possibilitat d’estudiar la creació d’un registre en co­
ordinació amb el registre central, és a dir, un registre
català d’assegurances en cobertura de mort. Jo entenc...,
sincerament no és que entengui, és que precisament no
entenc com ara es proposa estudiar la possibilitat de
crear el registre català, si ja es va presentar una moció
el 22 de maig de l’any 2003 en la qual el Senat la va
aprovar per unanimitat i, després, el mateix grup de
l’Entesa Catalana pel Progrés, en la seva Proposició de
llei de 25 de novembre del 2004, hi fa referència amb
els mateixos arguments que abans exposava la senyora
Olano, diu que és urgent i tota aquella proposició de
llei porta justament a l’elaboració de la Llei 20/2005,
de creació del registre.
Per tant, entenem que hem de votar també que no, per
coherència justament amb el que dèiem abans de la vo­
tació del segon punt de la resolució del PP, del Partit
Popular. El que passa és que, com ha dit abans el senyor
Toni Comín, no?, doncs, el senyor diputat..., bé, d’algu­
na manera podríem estudiar la possibilitat d’una opció
alternativa, que pot ser de moltes maneres. Jo crec que
si precisament ells han advocat perquè, diguem-ne, es
faci referència a tots aquests elements de la inseguretat
jurídica que suposa, tant per als beneficiaris com per a
un enriquiment indegut de les mateixes asseguradores,
doncs crec que s’hi ha de trobar una solució.
Però, per tant, votem que no a aquestes esmenes.
Gràcies.
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
El president
Gràcies, senyora diputada. En el cas que es posi a vo­
tació... Té ara la paraula el senyor Domingo, pel Grup
Mixt.
El Sr. Domingo Domingo
Muchas gracias, señor presidente. La finalidad de la
propuesta de resolución no puede ser mejor en la me­
dida en que trata de dotar de seguridad a un campo en
el que realmente existe falta de publicidad y falta de
conocimiento en muchos casos, que conlleva la no ma­
terialización del derecho a la indemnización que se pre­
vé de los supuestos de estas pólizas de seguro de vida.
En este sentido, se dará apoyo al punto 1 de la propu­
esta de resolución, en cuanto que realmente entendemos
positivo que se facilite de una manera ágil, puesto que,
en tanto que no se haga, va a evitar que muchos ciuda­
danos, aun cuando lo prevea la ley, puedan disfrutar de
esa indemnización teniendo derecho a ella, por falta de
conocimiento. Y por ello es sin duda necesario agilizar
la creación de este registro, de verdad, mediante el desa­
rrollo reglamentario.
No así el punto 2 de la propuesta de resolución –y por
eso pedimos votación separada del mismo–, en cuanto
que nosotros, como grupo, estamos en contra de la crea­
ción de órganos que a nuestro juicio son innecesarios.
Duplicar la existencia de un registro catalán tenien do
ya un registro central nos parece sencillamente un in­
cremento de gasto innecesario. En todo caso, sí apoya­
ríamos la creación de una oficina delegada del registro
central en Cataluña, pero consideramos que es contrario
al principio de contención del gasto la creación de un
registro propio que, en todo caso, además sería práctica­
mente ineficaz, puesto que tenemos que tener en cuenta
que precisamente por la propia naturaleza de este tipo
de pólizas, pueden ser extendidas en cualquier lugar
del territorio nacional y por ello haría incluso contra­
producente la finalidad del mismo. Es conveniente la
centralización de este tipo de registros y no la parceliza­
ción o la creación de organismos de comunidades autó­
nomas. Por ello, votaremos en contra del punto 2.
El president
Gràcies. Ara, per posicionar-se, encara que ja ho ha fet
abans, però em demanava la paraula aprofitant el torn
de posicionament sobre les esmenes, la senyora Olano.
I li demanaria, en tot cas, que, com que hi ha hagut una
petició, una modificació tècnica de la paraula «com­
petències executives», «compartides», ens aclarís quin
és, diguem-ne, el text que finalment vol posar a votació
el seu grup.
La Sra. Olano i García
A veure, jo..., aquesta esmena tècnica, en tot cas, si li
sembla..., em sembla que és a l’Estatut de Catalunya,
que ja ho preveu, per tant, per part nostra no hi hauria
cap problema.
Molt breument, atès el que ha manifestat el senyor Co­
mín. Tinguin en compte que aquesta proposta de reso­
lució va entrar al Parlament el 23 de gener. Lamenta­
blement, estem al mes de juliol i vostè em planteja una
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
17
esmena de «ja ho estudiarem». D’aquí ve el motiu del
nostre posicionament i de no acceptar. No, és que ja fem
massa tard. És que quan ja ho va plantejar aquest grup,
des del 2005, el Govern ja hauria d’haver impulsat
aquesta qüestió. Per tant, com que som molt conscients
que ja s’estan vulnerant en alguns moments drets dels
contribuents, de les persones que subscriuen aquestes
pòlisses, aquests interessos legítims, nosaltres conside­
rem i no volem col·laborar que aquest tema es retardi
més. És més, nosaltres som conscients que nosaltres ho
presentem el 23 de gener, i el Govern, amb posterioritat
a l’entrada al Parlament de Catalunya d’aquesta propos­
ta de resolució, va començar a treballar el tema. Per
tant, en aquest sentit, nosaltres considerem que el tema
del temps és cabdal i que, doncs, sí que és veritat –i
recullo la seva paraula, compromís de continuar treba­
llant en aquest tema–, però ho tornem a dir, nosaltres
consideràvem que els terminis que posàvem nosaltres de
sis mesos i d’instar el Govern de manera immediata,
doncs contribuïen a aquesta defensa dels consumidors
i dels usuaris i, per tant, doncs, de compliment de la
legislació vigent en el tema del que preveu l’Estatut del
consumidor. I per tant, el tema de curar i d’intentar
acotar el temps era cabdal, eh?
I només manifestar això: que estem d’acord amb l’es­
mena tècnica proposada pel Grup de Convergència.
El president
Gràcies, senyora diputada.
Com que hi ha hagut petició de votació separada, vo­
taríem en primer lloc el primer punt de la proposta de
resolució presentada pel Grup del Partit Popular de Ca­
talunya.
Vots a favor d’aquest punt?, del punt número 1?
Onze.
Vots en contra?
Dotze.
Abstencions?
Cap.
Passaríem ara a votar el punt número 2, amb aquest canvi de la paraula «competències executives» per «com­
petències compartides».
Vots a favor del punt número 2 de la proposta de re­
solució?
Deu.
Vots en contra?
Tretze.
Per 11 vots a favor i 13 en contra queda rebutjat aquest
punt.
Proposta de resolució sobre la presen­
tació del balanç del Pla de mesures
contra la inflació (tram. 250-00134/08)
Passaríem al tercer punt de l’ordre del dia, que és la
Proposta de resolució sobre la presentació del balanç
del Pla de mesures d’inflació, presentada pel Grup Par­
lamentari de Convergència i Unió. Per a la seva defen­
sa, té la paraula l’honorable diputat Antoni Fernández
Teixidó.
El Sr. Fernández Teixidó
Moltes gràcies, senyor president. Aquesta és una proposta de resolució presentada a aquesta cambra amb
data 7 de febrer. La discutim avui, 3 de juliol. Aquest és
un llarg període. No seré jo, president, qui desautoritzi
les seves paraules anteriors, perquè, a més, crec que
té raó, i faig aquest comentari amb la voluntat no tant
d’impugnar el procediment, massa llarg segurament,
sinó perquè vostès entenguin, diputades i diputats que
donen suport al Govern, que allò que era urgent el 7
de febrer és molt urgent el 3 de juliol. No pretenc cap
altra consideració. Aquesta és una proposta, com des­
prés demostraré, molt i molt modesta, però, si més no,
la sotmetrem a la seva consideració.
Per què el que era molt important el 7 de febrer és molt
urgent el 7 de juliol? Doncs, per l’evolució de l’econo­
mia. No només del tipus d’inflació i del diferencial amb
relació a Espanya i la Unió Europea, que no evoluciona
favorablement, sense cap dramatisme –sense cap dra­
matisme–, però no evoluciona favorablement en aquests
darrers mesos; sense cap mena d’alarmisme, però aquí
tenim un problema, que, a més, jo recordo que el ma­
teix conseller Castells, aquí, no li treia importància en
la seva intervenció en la darrera comissió.
Però no només això, si parlem de l’evolució dels tipus
d’interès, doncs això perjudica el diferencial d’inflació,
i l’evolució dels tipus d’interès perjudica bàsicament
les famílies catalanes, també perjudica els consumidors
en general. Si, a més, vostès tenen en compte l’estan­
cament de l’estalvi i l’endeutament familiar que també
evoluciona negativament, allò que era important el 7 de
febrer és molt urgent el 3 de juliol.
Per això els demanem que vostès tinguin a bé conside­
rar la proposta que els fem, tan modesta com la següent
exposició: els demanem que puguem tenir un balanç
de les mesures empreses pel Pla de xoc per combatre
la inflació a Catalunya. Res més. Torbadorament mo­
dest. Res més. És a dir, vostès van presentar un conjunt
de mesures a aquest Parlament i a la societat catalana.
Aquestes mesures permetien, teòricament, segons el
Govern, combatre adequadament la inflació. I nosal­
tres, a hores d’ara, diem: «Escolti’m, parlem-ne.» I som
de tan bona fusta que els donem tres mesos perquè ho
preparin.
U, ho vàrem presentar a febrer, ho discutim el juliol,
tres mesos perquè ho preparin i, si són tan amables,
porten aquest balanç a aquesta comissió perquè en pu­
guem parlar i sapiguem en quin punt estem i ho puguem
relacionar amb totes aquestes magnituds que, sense cap
mena d’alarmisme, ens preocupen. I sincerament crec
SESSIÓ NÚM. 9
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
18
que jo podré, i els meus companys podrem tenir la se­
guretat que aquesta iniciativa serà en tota seguretat suportada. Per què?
Primer, pel clima aquest que presideix les relacions en­
tre els grups parlamentaris que donen suport al Govern
i l’oposició, a què feia referència la senyora diputada,
aquest clima d’entesa i de satisfacció, que, a més, els
va portar vostès a un gest insòlit, com va explicar el
nostre portaveu en el debat, el senyor Turull, a aprovar
tantíssimes esmenes, producte d’aquesta voluntat con­
ciliadora que caracteritza el Govern i el conseller Cas­
tells, que sempre està disposat a estendre la mà. Com
no hauria d’estendre la mà amb una proposta que l’úni­
ca cosa que demanem és: «Parlem-ne, si són tan ama­
bles, parlem-ne.»
Dos, perquè vostès saben perfectament també que un
debat d’aquestes característiques permetria, crec jo
–permetria, crec jo– millorar en l’eficiència d’algunes
de les mesures amb què hem vingut treballant.
I tres, per la urgència a què fèiem referència.
I acabo, senyor president, de la següent manera: tenia
l’oportunitat jo, no fa massa dies, de discutir amable­
ment, cordialment, amb un diputat que dóna suport a la
majoria parlamentària, és a dir, un de vostès –un diputat
que dóna suport a la majoria parlamentària–, un diputat,
un de vostès. I em deia: «Els hàbits d’aquesta casa, de
la relació entre el Govern i l’oposició, haurien d’ésser
canviats.» Escoltava jo atent, donant-li la raó. És veritat,
val ara i val abans –val ara i val abans. Però hauríem de
ser capaços, amb propostes d’aquestes característiques,
que tots vostès saben justes, raonables, normals, si pu­
gessin resistir una pressió del Govern que sembla que
a vegades no vol discutir de res amb aquesta cambra. I
vostès fessin aquest esforç, que estic segur que avui han
fet, de convèncer el Govern que davant d’una oposició
modesta, raonable, tranquil·la, que vota el debat i que
l’únic que vol és en quin punt ens trobem, que els grups
de la majoria donin suport a una iniciativa com la que
presentem. M’ho deia això aquest diputat, esperançat
que això pot canviar en el futur, i jo, naturalment, donava una carta..., en fi, de confiança respecte que això
canviï en el futur. Tenen avui la primera oportunitat pe
fer-ho.
Gràcies, senyor president.
El president
Gràcies, senyor diputat. Ara, com que no hi han esme­
nes, obrim el torn d’intervencions. Per part dels grups
que donen suport al Govern, té la paraula el senyor
Sergi de los Ríos. Els recordo que a les dotze pararem
per assistir a la concentració que es farà a la porta del
Parlament i, per tant, com que ens queden aproxima­
dament uns deu minuts, o vuit minuts, jo crec que po­
drem substanciar totes les intervencions i votar, i poder
anar-hi.
Gràcies.
El Sr. De los Ríos i Martínez
Moltes gràcies, senyor president. Bé, realment, senyor
Fernández Teixidó, m’ha creat el dubte, eh? M’ha creat
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
el dubte, però jo crec que tinc o tenim, els grups que
donem suport al Govern, arguments –arguments– en
aquest cas per votar-li en contra. I no m’estic pas refe­
rint a arguments de passar cap rodet i de no haver vist
la seva proposta, sinó que són uns arguments, en aquest
sentit, que trobem totalment adequats. I m’explicaré.
Efectivament, hi ha un pla de mesures contra la inflació. Bé, s’ha de recordar que l’anterior Govern, fruit
del pacte del Tinell, doncs no es va escudar en l’excusa
que no tenien competències en matèria d’inflació i sí
va enfrontar el repte de fer un estudi sobre aquest dife­
rencial d’inflació amb Espanya i veure –i amb la resta
d’Europa– aquest diferencial d’inflació que té el nostre
país i, per primer cop, per tant –ho repeteixo: per primer
cop–, fer un estudi on s’avaluessin totes aquestes qües­
tions; no només un estudi encarregat pel Govern, sinó
també amb la participació d’il·lustres acadèmics que li
donaven una cobertura, doncs, precisament acadèmica
a aquest informe. D’aquest informe, a mitjan del 2006
–estem parlant pràcticament de fa un any– es va apro­
var l’acord, per acord de Govern, que establia el Pla de
mesures contra la inflació, fruit d’aquest informe.
I aquí ve la gran argumentació. I és que el mateix pla ja
preveu que, quan s’hagi produït un any –un any– des de
la presentació d’aquest pla –per tant, estem en aques­
tes dates–, el Govern farà balanç d’aquest primer any
d’aplicació d’aquestes mesures en els termes i les ac­
tuacions, i dels resultats. Per tant, ens va bé que avui es
faci aquesta discussió –ens va bé–, perquè si s’hagués
discutit el 7 de febrer no hauria fet l’any, aquestos dies
està fent l’any i, per tant, li anunciem que en les prope­
res setmanes el Govern farà públics aquestos primers
resultats de l’aplicació del primer any, perquè, ho repe­
teixo, els terminis estan fixats pel mateix pla, i el mateix
pla determina que serà en el primer any d’aplicació que
es donarà compte, es farà balanç d’aquestes mesures.
Per tant, aquest és el motiu pel qual, tot i que reconei­
xem, doncs, la seva voluntat constructiva, no li podem
aprovar aquesta proposta de resolució que avui ens pre­
senta.
Moltes gràcies.
El president
Gràcies, senyor diputat. Ara, pel Grup Parlamentari del
Partit Popular de Catalunya, té la paraula la senyora
Àngels Olano.
La Sra. Olano i García
Gràcies, senyor president. Per anunciar el vot favorable
del nostre grup a la proposta de resolució plantejada.
Sobretot perquè, malgrat que el senyor de los Ríos ens
ha dit que fa un any, això no vol dir que es presenti ja; es
presentarà quan ho tingui el Govern per convenient.
Per tant, nosaltres considerem que la proposta de reso­
lució, doncs, com a mínim el que feia era acotar, doncs,
el temps i el compromís i, a més, jo crec que un tema
com la inflació i la repercussió que té sobre la nostra
economia, jo crec que hauria de tenir la suficient agilitat
i flexibilitat de presentar-ho, doncs, si cal, dues vegades
a l’any o trimestralment. És a dir, si considerem que és
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
19
un element cabdal per prendre decisions des del punt de
vista econòmic, si considerem que la competitivitat és
realment el gran esforç i el gran repte que tenim per a la
nostra economia, i si sabem a la vegada combinar això,
doncs, amb els nostres recursos i amb el nostre sistema
pressupostari i fiscal, considerem que és cabdal no no­
més fer els informes i encarregar-los correctament, sinó,
després, treballar el sentit i el contingut del mateix.
I per tant, nosaltres considerem que una vegada més,
doncs, el Govern, doncs..., bé, ho farà quan ho tingui
per convenient, però en tot cas nosaltres, perquè en quedi constància, doncs, donarem recolzament a aquesta
proposta.
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies, senyora Olano. Ara, pel Grup Mixt, té
la paraula el senyor José Domingo.
El Sr. Domingo Domingo
Muchas gracias, señor presidente. Nuestro grupo dará
apoyo a la propuesta de resolución del Grupo Parlamen­
tario de Convergència i Unió, evidentemente, por lo que
ya se ha dicho anteriormente. En primer lugar, en aras
de la mejora de la competitividad y también el otro día
teníamos en el Pleno un debate sobre la Proposición de
Ley para reformar determinadas pensiones asistenciales
puesto que la inflación es evidente que tiene sus conse­
cuencias negativas en el tope de determinados ingresos
mínimos para acceder a tener las pensiones asistencia­
les, como tuvimos ocasión de ver.
A la vista de la intervención del ilustre diputado señor
Sergi de los Ríos, yo propondría que..., lo adecuado en
estos momentos hubiera sido presentar una enmienda
de modificación, incluso se puede hacer en este acto,
proponiendo la mejora de la propuesta de resolución,
puesto que el Grupo Parlamentario de Convergència i
Unió se limitaba a pedir en tres meses la presentación
de las medidas del informe o del balance de impacto de
las medidas y aquí se nos viene a decir que este plazo
va a ser más corto, que se va a avanzar a unas semanas.
En todo caso, si les parece bien, sería conveniente mo­
dificar la propuesta de resolución para reducir el térmi­
no, en vez de tres meses se fijara en el término de un
mes, y podríamos contar entonces con su apoyo tambi­
én para la propuesta de resolución.
En todo caso, si no se modifica en ese sentido –que sería
bueno que así se hiciera–, manifestamos cautelarmente
nuestro voto favorable a la propuesta de resolución.
El president
Bé. (El Sr. Fernández Teixidó demana per parlar.) Se­
nyor Teixidó...
El Sr. Fernández Teixidó
Un minut? No el gastarem...
SESSIÓ NÚM. 9
El president
El que..., a veure, li dono..., ja d’entrada li avanço que
li dono un minut. El que passa..., no sé en base a què
s’acull, perquè...
El Sr. Fernández Teixidó
Doncs, a unes al·lusions tan directes que sóc incapaç
de contenir-me.
El president
Ah!, doncs va bé que, quan es demani la paraula, també
em digui...
El Sr. Fernández Teixidó
Gràcies.
El president
...quin és l’argument que em dóna per donar-li la pa­
raula.
El Sr. Fernández Teixidó
Gràcies, senyor president, per la seva generositat. De
veritat que he estat a punt de creure, una vegada he
sentit la intervenció del senyor Sergio de los Ríos, que
el que ens demanaria era tan..., senzillament que retirés­
sim el termini. El gran argument que vostè ens planteja,
diputat –el gran argument–, el que ens és..., retirem el
termini i, evidentment, el Govern ens presenta immedi­
atament aquest balanç, perquè la llei l’obliga o perquè
la seva voluntat política l’obliga.
Però hi ha un altre aspecte que jo voldria que al diputat
Sergi de los Ríos no li passés per alt: proposem quel­
com més que el Govern ens presenti el seu balanç, ens
proposem fer-nos còmplices d’aquest balanç. I vostès
això ho menystenen. Ens proposem fer-nos còmplices
d’aquest balanç estudiant-lo i batallant per combatre
la inflació, i això vostès ho menyspreen, perquè ja ho
faran quan toqui, perquè, en definitiva, aquesta és una
iniciativa de l’oposició.
Per una vegada convinc amb el diputat de Ciutadans,
que ha tingut una bona iniciativa. Retirem, si això és
possible, per tenir una transaccional amb vostès, el ter­
mini. Cap termini, quan vulguin, però compareguin. I
ens tindran a nosaltres per discutir aquest tema.
Per tant, senyor president, faria una transaccional in
voce, que consistiria a suprimir el termini. Quan vul­
guin, però compareguin al Parlament, perquè puguem
discutir i arribar a acords entre tots nosaltres.
Gràcies, senyor president.
El president
Gràcies, senyor diputat. Evidentment, com a propietari
de la proposta de resolució, més que transaccionar el
que ens proposa és que passem a votar una proposta
de resolució on aquest tema no aparegui. Per tant, que
digui, si no m’equivoco o no erro: «El Parlament de
Catalunya insta el Govern de la Generalitat a presentar
un primer balanç de l’impacte de les mesures recolliCoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
20
des en el Pla de mesures contra la inflació a Catalunya,
informació residencial en la Comissió de Seguiment i
de Coordinació Interdepartamental.»
El Sr. Fernández Teixidó
Exacte.
El president
Molt bé. Doncs, coneguts els termes de la votació, pas­
saríem a votar-la.
Vots a favor de la proposta de resolució?
Vots en contra?
Per 11 vots a favor i 12 en contra, aquesta proposta de
resolució queda rebutjada.
Com hem vingut anunciant, suspenem ara la sessió. Ens
quedarà un punt, una proposta de resolució, i després
la compareixença. Anem a la concentració i continuem
després.
Se suspèn la sessió.
la sessió se suspèn a tres quarts de dotze del migdia
i es reprèn a les dotze i deu minuts.
El president
Comencem, si els sembla...
Proposta de resolució relativa a l’aug­
ment d’empreses d’intermediació de
crèdits que ofereixen la possibilitat de
reagrupar tots els préstecs a un tipus
d’interès més baix (tram. 250-00202/08)
Comencem ja, amb el quart punt de l’ordre del dia, el
que era el quart punt de l’ordre del dia, que és la Proposta de resolució relativa a l’augment de les empreses
d’intermediació de crèdits que ofereixen la possibilitat
de reagrupar tots els préstecs amb un tipus d’interès
més baix. Per a la defensa de la proposta de resolució, té
la paraula... Presentada pel Grup Parlamentari de Con­
vergència i Unió, té la paraula..., qui? Ah!, el senyor
Dilmé, l’il·lustre diputat Xavier Dilmé.
El Sr. Dilmé i Vert
Senyor president, gràcies. Senyores i senyors diputats,
què demanem des del Grup de Convergència i Unió
amb aquesta proposta de resolució? Doncs bé, dema­
nem bàsicament que el Govern exerceixi les seves com­
petències exclusives en matèria de defensa dels consu­
midors.
Els darrers temps han proliferat aquestes empreses d’in­
termediació de crèdit, que ofereixen la possibilitat de
reagrupar, doncs, tots els préstecs que té una persona o
una família a un tipus més baix. Això ha anat acompa­
nyat d’unes grans campanyes publicitàries, molt agres­
sives, també molt enlluernadores, també poc rigoroses,
i hem vist que, per l’altra banda, diguem-ne, ha faltat
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
el que és la informació per part del que hauria de ser,
doncs, l’Agència Catalana del Consum i el Govern de
la Generalitat.
Estem tractant, doncs, un àmbit en què hi ha uns con­
tractes que, diguem-ne, són poc clars, que és un sector
que està creixent a base de bé els darrers anys, és un
sector que viu també de les dificultats de les famílies
per arribar a final de mes degut al creixement dels tipus d’interès i, llavors, bàsicament el que demanem és
molt senzill i la proposta de resolució així ho expressa,
no? És: primer, elaborar un estudi del sector per mi­
rar quines empreses tenim i què ofereixen als clients;
una campanya informativa per par de l’Administració
que expliqui clarament que..., aquestes empreses el que
ofereixen, el que poden oferir, i que no..., com es diu
en castellà, no es oro todo lo que reluce; impulsar els
processos arbitrals –és a dir, aquí la Junta Arbitral de
Consum és un lloc que té una feina molt gran a fer. És
important que el petit comerç estigui adherit a la junta,
però evidentment encara és més important, doncs, que
aquestes grans empreses on ens hi deixem, diguem-ne,
els recursos de tota una vida laboral, doncs, també hi
estiguin adherides, per seguretat del consumidor. Ela­
borar un codi de bones pràctiques –em sembla que en
altres sectors la Generalitat hi ha treballat. Em sembla
que aquí, doncs, es fa imprescindible. I també, doncs,
garantir que els contractes s’ajustin a dret. L’Agència
Catalana del Consum tradicionalment ha fet campanyes
informatives, campanyes a les empreses destinades pre­
cisament a això, a garantir que els contractes..., es va
fer en el tema immobiliari fa uns anys, i ara seria fer
el mateix, fer campanyes d’aquest tipus adreçades a
aquest sector en concret, per garantir el que dèiem, la
protecció al consumidor.
Per tant, entenem que per part dels grups que donen
suport al Govern, doncs, s’ha de veure bé per força
aquesta proposta de resolució i comptem, per suposat,
tant amb el seu vot, com amb el de la resta de grups de
l’oposició.
Gràcies.
El president
Moltes gràcies, senyor Dilmé. Ara, per posicionar-se
els grups que..., com que no hi han esmenes, els grups
que no han presentat esmenes. Té la paraula, en nom i
representació dels grups que donen suport al Govern,
el senyor Antoni Comín.
El Sr. Comín Oliveres
Gràcies, senyor president. Senyor diputat, lamento co­
municar-li que no podrem votar la seva proposta de
resolució, per una sèrie de consideracions que tots els
diputats del seu grup parlamentari aquí presents segur
que entendran. Fixis, bàsicament és perquè votar a fa­
vor de fets que ja s’estan produint, per dir-ho d’alguna
manera, té poc sentit, diguem-ne, va contra el principi
d’economia procedimental, no?
Vostè ens demana, en el primer punt, que fem un estudi
informatiu. Ja està fet, eh? L’any 2006, l’Agència Cata­
lana del Consum va elaborar una prospecció de mercat
sobre aquestes empreses. Però, és que no només hem
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
21
fet l’estudi, hem fet més que l’estudi, perquè després de
fer aquesta prospecció s’ha fet una campanya especí­
fica d’inspecció, eh?, sobre aquest tipus de servei. I no
només això, sinó que, d’aquesta campanya d’inspecció,
l’Agència Catalana del Consum n’ha derivat cinquanta­
vuit expedients sancionadors. Per tant, no podem votar
en favor de fets que ja s’estan produint, i sobretot no
podem votar en favor d’una proposta que es queda més
curta, eh?, que es queda curta en relació amb allò que
el Govern ja està fent en aquests moments, no?
seva preocupació els permeti constatar la bona feina
que està fent el Govern en aquesta qüestió. I, si vostès
tenen interès a fer seguiment, hi han altres mecanismes
parlamentaris: poden fer preguntes escrites al Govern,
en què el Govern molt gustosament els explicarà totes
les actuacions que està fent amb relació a aquestes qües­
tions i això permetrà que vostès vegin els seus neguits
satisfets.
Sobre el segon punt, una campanya informativa. Ja s’es­
tà fent, eh? De fet, ja s’ha realitzat pròpiament. El que
sí que té previst el Govern és reforçar aquesta activitat i,
per tant, es farà una segona fase de la campanya a través
d’informació al web de l’Agència Catalana de Consum,
un fullet específic, eh?, en paper, i la intervenció en di­
ferents mitjans de comunicació. Tot això està ja previst
per part de l’agència catalana.
El president
El tercer punt que vostès, doncs, proposen és l’impuls
de processos arbitrals per tal de minimitzar els efectes
nocius. Ja s’està duent a terme una actuació per tal de
promoure l’adhesió de les empreses a l’arbitratge, als
mecanismes d’arbitratge que té l’agència.
La quarta proposta que vostès fan –i amb això ja vaig
ràpid per no allargar-me– és l’elaboració d’un codi de
bones pràctiques. Nosaltres volem anar més enllà. I
tampoc aquest punt, que és..., realment aquest punt no
està fet, aquest punt és pròpiament una proposta que
no es refereix a un fet que ja està realitzat; tampoc no
ens convenç, perquè volem anar més enllà. En comptes
d’un codi de bones pràctiques, el que té previst l’Agèn­
cia Catalana del Consum és una proposta de normativa,
perquè considerem que el que cal en aquest cas és una
regulació normativa del sector, més enllà d’un codi de
bones pràctiques que no té valor, després, vinculant ni
mecanismes d’aplicació.
I en relació amb l’últim punt, li he de dir que tampoc
–en la línia del que li deia al principi, eh?– no ho podem
votar, perquè això que vostès proposen ja passa. Però es
que ja passa, diguem-ne, perquè l’obligació de l’Agèn­
cia Catalana del Consum és vetllar perquè es respectin
els drets dels consumidors en tots els sectors que són
de la seva competència. Per tant, quan vostès diuen,
garantir a través de l’agència catalana que els contractes
d’unificació de préstecs entre aquestes empreses de què
estem parlant i els particulars s’adeqüin a la legalitat
vigent, m’està dient, si fa no fa, garantir que l’Agència
Catalana del Consum fa la seva feina. I òbviament que
la fa. I en aquest tema concretament la fa. I la prova que
en aquest tema concretament l’agència està fent la seva
feina –li donaré una informació que segur que és del seu
interès– és que l’agència està preparant un simulador
per tal de facilitar els càlculs a les persones consumi­
dores sobre els diferents mecanismes d’agrupament de
crèdits i del nivell d’endeutament que convé aconsellar
per part de l’agència als consumidors.
Per tant, l’agència està complint. I no només està com­
plint, sinó que està innovant en nous mecanisme que li
permetin complir amb eficàcia i amb eficiència, amb
relació a les seves obligacions. Jo celebro que vostès
tinguin preocupació per aquest tema. Celebro que la
SESSIÓ NÚM. 9
Gràcies, senyor president.
Gràcies, senyor diputat. I ara, pel Grup Parlamentari
Popular de Catalunya, té la paraula la senyora Maria
Àngels Olano.
La Sra. Olano i García
Gràcies, senyor president. Nosaltres compartim la filo­
sofia de la proposta de resolució, malgrat que demana­
rem votació separada de dos punts, en concret el punt
b i el punt d. Aquests dos punts –i s’ha reconegut pel
senyor Comín en representació dels grups que donen
suport al Govern... La veritat és que, atès que cada ve­
gada més estan pujant els tipus d’interès, el que se’ns
planteja a través d’aquesta proposta de resolució no és
una cosa anecdòtica o puntual, sinó que, d’alguna ma­
nera, és un recurs a què les famílies –i cada vegada més,
a mesura que vagin pujant els tipus d’interès– hauran
d’anar-hi a parar. Per tant, és una qüestió cabdal i, en
aquest sentit, nosaltres coincidim en la importància de
prendre mesures urgents respecte a aquest tema.
Per tant, nosaltres considerem que el punt b, aquesta
segona fase que ens deia el senyor Comín, no es pot
deixar avui i ja la farem. No, no, és que s’ha de fer ja,
s’ha de fer d’una manera contundent. S’ha de donar
informació, que constatem que realment no en tenen la
majoria de persones que en algun moment donat poden
ser consumidors d’aquest producte. Per tant, nosaltres
considerem..., amb l’oportunitat de continuar aquesta
segona fase –ja li ho reconeixem que hi ha hagut una
primera fase–, però amb la necessitat, atesa la..., com he
dit, la imperant majoria de persones que voldran com­
prar aquests tipus de productes, considerem que aquesta
segona fase l’hem de començar a acotar ja, i ara fóra
un bon moment.
En concret en el punt c, nosaltres ens abstindrem, per­
què considerem que estan regulats per contractes pri­
vats i, per tant, el tema de reconduir la jurisdicció del
contracte a l’àmbit judicial o arbitral, en tot cas, doncs,
serà una qüestió de les persones signants i no serem
nosaltres qui diguem que s’ha d’anar sempre per la via
arbitral o no. Jo crec que és una qüestió de les parts
i, per tant, des d’aquest punt de vista lliberal, doncs,
nosaltres diem que, en tot cas, doncs, són mecanismes
comuns i conjunts i, per tant, doncs, sobre aquest punt
nosaltres ens abstindríem.
Però sí que volíem donar especial recolzament al punt
d, el punt que aquí s’ha anomenat de bones pràctiques.
El senyor Comín ha reconegut que és necessari abordar
una normativa del sector. Doncs, si tenim tots..., doncs
compartim aquesta filosofia, fem-ho ja, no? I sigui mit­
jançant un codi de bones pràctiques, sigui mitjançant
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
22
l’expressió, doncs, normativa adequada al sector, jo crec
que era el moment oportú d’abordar-ho. I per tant, no­
saltres donarem recolzament també a aquest punt.
I quant al punt e, jo avui he donat un vot de confiança
i no puc pensar que l’Agència Catalana del Consum
pugui ser capaç de permetre que qualsevol contracte
no sotmès a la legalitat vigent hagi passat per les seves
mans. Per tant, en tot cas, en aquest punt també ens
abstindrem. I suposem que, si realment s’ha fet aquest
estudi i s’ha fet aquesta campanya d’informació, doncs,
hi ha d’haver..., ha de donar cobertura. Per tant, la ve­
hiculació a través de l’Agència Catalana del Consum
la veiem correcta, però fem aquesta presumpció: que
tot contracte que s’està adequant dintre d’aquests col­
lectius, en principi, tret de denúncia concreta d’un cas
puntual, estan sotmesos a la legalitat vigent.
Per tant, com he manifestat, demanarem votació se­
parada dels punts b i d, als quals hi donarem tot el re­
colzament, i encoratjaria els grups que donen suport
al Govern que, si veuen tan clara aquesta segona fase
i aquesta normativa del sector, doncs que votin en el
mateix sentit que el nostre grup parlamentari.
Gràcies.
El president
Moltes gràcies, senyor diputat.
Passem ara a la votació. Com que s’ha demanat per part
dels grups fer una votació separada, coincident amb els
punts b i d, posaríem primer a votació aquest dos punts,
l’apartat b i d de la proposta de resolució presentada pel
Grup de Convergència i Unió.
Vots a favor dels punts b i d?
Onze.
Vots en contra?
Dotze.
Aquests punts queden rebutjats per 11 vots a favor i
12 en contra.
Votem ara la resta de punts de la proposta de resolució
del Grup de Convergència i Unió.
Vots a favor?
Vuit.
Vots en contra?
Dotze.
El president
Abstencions?
Moltes gràcies, senyora Olano. Ara, per part del Grup
Mixt, té la paraula l’il·lustre senyor José Domingo.
Tres.
El Sr. Domingo Domingo
Muchas gracias, señor presidente. La propuesta de
resolución presentada no puede ser más oportuna, en
la medida en que pone de manifiesto un problema de
actualidad, que es el que sufren muchas personas que
embaucadas –y podemos decir con corrección en este
caso embaucadas– por una publicidad engañosa llegan
a firmar contratos que realmente les atan de pies y ma­
nos, y es más, les vinculan por un período largo de años
con unos tipos de intereses altísimos y unas comisiones
altísimas.
Es, por lo tanto, un producto que merece estudio y me­
rece reflexión sobre el alcance que está teniendo en
muchos ciudadanos que sufren las consecuencias del
incremento de los tipos de interés, tanto en el aspecto
hipotecario como en los préstamos personales funda­
mentalmente, y están ahora mismo tratando de superar
situaciones, a veces realmente de angustia vital.
Sin embargo entendemos las posiciones que ha plan­
teado el Gobierno y, de hecho, somos conocedores de
alguno de los estudios que se han realizado. Efectiva­
mente, la cita que ha hecho el ilustre diputado señor
Antoni Comín, en relación con la Agencia Catalana del
Consumo y la existencia de expedientes sancionadores,
es conocida por este grupo.
En todo caso, no obsta para, efectivamente, realizar una
campaña informativa, como aquí se ha apuntado, la me­
jora de esa campaña informativa y la elaboración de un
código de buenas prácticas. Por eso ya manifestamos
la abstención de nuestro grupo en todos los puntos, a
excepción de los puntos b i d, en que daremos apoyo a
la propuesta de resolución.
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
Queden rebutjats per 8 vots a favor, 12 en contra i 3
abstencions.
Compareixença de representants de
Greenpeace perquè presentin l’informe
Renovables 100% (tram. 357-00035/08)
Ara, com que sembla que ja són presents els represen­
tats de Greenpeace que han de comparèixer, sense ai­
xecar la sessió farem que entrin per poder descabdellar
l’últim punt de l’ordre del dia, que és la seva comparei­
xença amb relació a l’informe Renovables 100%. (Veus
de fons.)
(Pausa llarga.)
El president
Bé. Senyors diputats, en primer lloc anem a procedir a
desenvolupar l’últim punt de l’ordre del dia, que és la
compareixença de representants de Greenpeace davant
de la Comissió d’Economia perquè presentin l’informe
Renovables 100%.
En primer lloc, voldria donar-li la benvinguda i agrair-li
la seva presència a la senyora Anna Rosa Martínez, és la
delegada de Greenpeace a Catalunya, i al senyor Josep
Lluís García Ortega, que és el responsable de les cam­
panyes d’energia. Sense més dilacions protocol·làries,
els passaria la paraula.
Com saben, el desenvolupament de les compareixences,
habitualment el fem en el sentit que els compareixents
tenen fins a trenta minuts per a intervenir, després hi ha
una ronda de tots els grups parlamentaris i després hi
ha una resposta per part seva al respecte, per donar-los,
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
23
doncs, explicacions o matisacions o ampliacions o el
que considerin adient sobre el debat que s’hagi pogut
produir.
Sense més, tenen la paraula... Qui intervindrà? Tu?
(Veus de fons.) El senyor José Luis García Ortega.
El Sr. José Luis García Ortega (responsable de les
campanyes d’energia de Greenpeace)
Muchas gracias. Buenos días. Hablaré en castellano.
Y, ante todo, gracias por la invitación a la comisión,
por invitar a Greenpeace a comparecer y a presentar
este documento que consideramos que es..., bueno, algo
bastante novedoso, que por primera vez se pone encima
de la mesa la viabilidad, el análisis de la viabilidad de
un sistema de generación de electricidad que funcione
completamente con energías renovables.
Voy a contarles brevemente las principales conclusiones
del informe. Primero, por qué desde Greenpeace con­
sideramos que necesitamos una revolución energética
y cómo desde ahí planteamos este proyecto que hemos
llamado «Revolución energética». El informe que an­
tecede a este, que se llamaba Renovables 2050, y el
informe Renovables 100% en particular, lo que ha sido
la metodología que ha seguido, los conceptos funda­
mentales que se manejan, el análisis de costes que se ha
realizado, unos cuantos ejemplos de mix de generación
cien por cien renovables y/o resumen de los resultados,
para terminar con una conclusión y con unas propuestas
que hacemos desde Greenpeace.
El porqué necesitamos una revolución energética, ahora
es más evidente que nunca, una vez este año se han dado
a conocer los últimos informes del IPCC, el Panel In­
tergubernamental de Expertos en Cambio Climático de
Naciones Unidas, que nos ha confirmado que estamos
asistiendo a un calentamiento global sin precedentes y
que es debido a la acción del ser humano. Este cambio
climático, que es consecuencia de ese calentamiento,
está ya provocando y sobre todo va a provocar impactos
muy perjudiciales si las temperaturas mundiales llegan
a subir dos grados centígrados o más. Y también nos
dice el IPCC que tenemos la probabilidad de traspasar
esa frontera de los dos grados, depende, de hecho, de lo
que hagamos, es decir, de que frenemos y estabilicemos
las concentraciones de gases de efecto invernadero en
la atmósfera. Para ello se necesita una drástica reduc­
ción de emisiones; es decir, que es un reto difícil pero
no imposible.
En este contexto, por tanto, de ese reto de hacer frente
y de evitar ese gravísimo cambio climático es el que
nos hemos planteado en este proyecto «Revolución
energética». Es decir, orientado a responder a las cues­
tiones como: si es posible evitar un cambio climático
peligroso, si estamos a tiempo. Claro, creemos que sí
que es posible, ya lo dice el IPCC, pero también hace
falta un cambio muy profundo de sistema, sobre todo
del sistema energético mundial, que es de donde proce­
den la mayoría de las emisiones causantes del cambio
climático.
Por tanto, la pregunta que viene a continuación, si para
evitar el cambio climático peligroso hace falta realmen­
te una revolución energética, ¿es posible ese cambio?
SESSIÓ NÚM. 9
¿Es posible sustituir las energías sucias por energías
limpias? Llevado a un caso concreto, como el que he­
mos analizado nosotros, ¿cuánta energía de la que con­
sumimos podría proceder de fuentes renovables? Y si
esto es así –que ya vimos que sí, que también la respues­
ta era afirmativa en el informe Renovables 2050 que
ahora comentaré–, surgen nuevas preguntas: ¿Habría
energía disponible en todos los momentos? Es decir,
¿podría funcionar el sistema con energías renovables?
¿En todo momento y en todo lugar tendríamos energía
suficiente? ¿Qué pasa cuando no hay sol y cuando no
hay viento? ¿Y cómo se planificaría un sistema de este
tipo? ¿Cuántas centrales harían falta? ¿Cómo deberían
emplearse? ¿Dónde convendría ubicarlas? ¿Y cuánto
costaría? ¿Costaría más un sistema basado en energías
renovables? Todas estas preguntas son muy importan­
tes, porque si no se responden, lógicamente, no se pue­
de ir hablando de que..., nos quedaremos solamente en
un deseo de energías renovables.
Bien, para responder a todas esas preguntas fue por lo
que pusimos en marcha el proyecto «Revolución ener­
gética». El primer informe que se publicó fue Renova­
bles 2050 cuya conclusión..., lo que hacía era un análisis
de los recursos disponibles, es decir, con las tecnolo­
gías conocidas hoy en día –que tenemos de energías
renovables–, cuánta energía podríamos producir en el
territorio peninsular español con esas tecnologías teni­
endo en cuenta el espacio disponible, es decir, los tipos
de suelo, excluyendo el 44 por ciento del territorio que
está protegido y excluyendo los distintos usos que por
razones técnicas, sociales, etcétera, son incompatibles
con cada uno de los tipos de aprovechamiento energé­
tico renovable. Bueno, con eso se hizo una evaluación
y se concluía que, en el conjunto de las energías reno­
vables, la capacidad de generación de electricidad era
equivalente a más de cincuenta y seis veces la demanda
eléctrica peninsular en 2050, que fue el año horizonte
del estudio, incluso a más de diez veces la demanda
peninsular de energía total. Por tanto, la primera pre­
gunta en cuanto a la disponibilidad de recursos quedó
ya respondida. Tenemos recursos suficientes con las
tecnologías disponibles hoy en día, no digamos con su
desarrollo futuro.
Pero eso no es suficiente para saber si podemos funcio­
nar con energías renovables, se podría aprovechar una
parte o no, pero hacía falta lo que estudia el informe
Renovables 100%, cuyo objetivo es cuantificar y eva­
luar técnicamente la viabilidad de un escenario basado
en energías renovables para el sistema de generación
eléctrica peninsular, analizar si realmente es viable y si
lo es técnicamente y económicamente.
La metodología seguida..., la primera parte es el análisis
de costes y la metodología que se utiliza es una com­
paración de las distintas tecnologías con los mismos
parámetros, tanto hoy como en 2050. Esto es muy im­
portante porque hasta ahora muchas veces se ha hablado
de que las energías renovables son más caras. Es una
afirmación que no sirve para nada más allá de lo obvio,
¿eh? Lo que nos interesa saber a la hora de planificar
un sistema es cuánto nos va a costar la energía que
produzcamos en el horizonte de planificación que nos
hagamos. Aquí estamos hablando de un horizonte de
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
24
largo plazo, por tanto, en ese horizonte tenemos que
saber lo que nos va a costar producir energía con una u
otra tecnología para que sepamos hoy en cuales tene­
mos que invertir, si nos quedamos en que hoy una tec­
nología cuesta tal, no nos sirve. Por tanto, hemos hecho
esa comparación en igualdad de condiciones, es decir,
una vez todas las tecnologías hayan recorrido su curva
de aprendizaje y esa comparación sea factible.
Como tecnología de referencia se ha considerado la más
avanzada que se tiene hoy en día de las convencionales,
es decir, el ciclo combinado con gas natural, que a cos­
te de 2003 –que es cuando se inició el estudio– presen­
taba un coste de la electricidad –es el LEC, es el coste
normalizado de la electricidad– de cuatro céntimos por
kilovatio/hora eléctrico –ya actualmente es bastante
más.
Y para cada tecnología se desarrollaron dos escenarios:
uno, con la estructura de costes actual, y otro, con la que
tendría en 2050. Y en cada uno se obtienen los valores
medios provinciales, tanto del coste normalizado de la
electricidad como lo que sería el coste de eliminación
de CO2, es decir, lo que nos costaría sustituir esa tec­
nología de referencia con una renovable. El coste de
eliminación de CO2 es simplemente el mismo LEC res­
tado de los cuatro céntimos que tiene en la tecnología de
referencia. Por tanto, un coste de eliminación positivo
sería una tecnología que costaría más que el coste de
2003 del ciclo combinado, y un coste de eliminación
negativo sería una que costaría menos, sencillamente.
Y se considera como modo de operación el mismo que
actualmente, es decir, en principio, para análisis de cos­
tes el modo..., que es en máxima potencia. Una central
renovable, en principio, se la opera siempre que hay
recursos renovables disponibles, en principio.
Y, luego, la segunda parte es el análisis temporal y la
metodología seguida..., el objetivo era determinar qué
combinaciones de tecnologías renovables podrían cubrir
completamente la demanda, una vez hecho el análisis de
costes. Para ello, lo que se hace es evaluar la capacidad
de generación a lo largo del tiempo de cada tecnología
y buscar cómo se acoplaría, el acoplamiento temporal
entre la capacidad de generación y la demanda, porque,
como sabemos, es algo que en principio es variable y no
coincide. Por tanto, el procedimiento fue: partiendo de
la situación actual, se fueron introduciendo tecnologías
por orden de mérito de sus actuaciones, de acuerdo con
los costes que presentarían en 2050.
Y la última parte era el análisis de sistemas de gene­
ración eléctrica, que la metodología seguida era par­
tir de la constatación de un problema: es que cuando
analizamos sistemas basados en energías renovables,
no nos sirven las herramientas de análisis convencio­
nales. Es un problema más difícil de resolver, porque se
presentan dos problemas acoplados que no se pueden
resolver por separado; es decir, por un lado, el proble­
ma de qué centrales instalar, lo que se llama expansión
de la generación, y por otro lado, el de cuáles utilizar
en cada momento, lo que se llama el problema del des­
pacho, el despacho óptimo. Ya digo que en el caso de
modelos renovables, cien por cien renovables, estos dos
sistemas deben resolverse simultáneamente, son pro­
blemas acoplados. Para resolverlos se ha buscado una
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
solución con un modelo que incorpora los efectos de la
inversión económica, es decir, un análisis del ciclo de
vida. Y una vez hecho eso, se realizó una optimización
económica de los mix obtenidos, para buscar cuál po­
dría ser el escenario de mínimo coste.
Bien, entrando ya en lo que son resultados, en la prime­
ra parte, que es el análisis de costes, como decía, se
hace una comparativa de todas las tecnologías que se
han analizado renovables en comparación con las de
referencia y convencionales. Aquí les presento simple­
mente lo que..., bueno, el informe lógicamente lo tienen
disponible y lo dejaremos a la Mesa para que lo puedan
examinar detenidamente, pero aquí les presento lo que
es la síntesis del análisis de costes. Comparando las
tecnologías una a una, en el 2050 la que presentaría
menores costes sería la energía eólica terrestre en terre­
no llano. Las hemos agrupado, porque el volumen de
datos, si no, era inmanejable:. era una serie de datos por
cada provincia, serían cuarenta-y- siete provincias pe­
ninsulares..., sería una lista ingestionable, con lo cual
las hemos agrupado en cinco, ¿eh?, en cinco categorías
para cada tecnología –que cinco categorías por diez tec­
nologías ya son cincuenta series.
Bien, pues aquí vemos progresivamente, por orden de
costes –las eólicas, aparecen algunas de olas, eólica ma­
rina, termosolares, etcétera–, como se van incorporando
–hay algunas de biomasa–, en orden creciente de coste
pero partiendo de valores muy bajos, ¿eh?, de hecho,
en orden..., por debajo incluso de dos céntimos por ki­
lovatio/hora estarían las mejores opciones eólicas –en
2050, ¿eh? Y luego, pues, el siguiente grupo, donde ya
la escala es mayor, como pueden ver, donde van apareci­
endo las distintas formas de biomasa, solar fotovoltaica e
hidráulicas. Y, finalmente, pueden ver, en gris, que están
las tecnologías convencionales, tanto el ciclo combinado
como la nuclear. Y pueden ver que en la práctica totali­
dad de los casos..., solamente hay algún caso de fotovol­
taica que sería en la zonas menos soleadas con las peores
orientaciones de paneles, donde serían los únicos casos
donde nos podría costar más que las tecnologías con­
vencionales, pero en todos los demás casos los costes de
generación de las renovables, con todas las tecnologías
renovables, son inferiores a las convencionales. Esta es
una primera conclusión importante. Y otra es que este
análisis permite hacer la comparativa entre ellas, es decir,
poder priorizar por costes y, por tanto, tener claro lo que
va a costar cada una a la hora de planificar.
En cuanto a Cataluña, los datos, como decía, puesto
que se han tomado series de ámbito provincial, apa­
recen provincias en la mejor categoría peninsular de
coste, es decir, en menor coste, en 2050. Tenemos a
Girona en cuanto a la eólica marina; Lleida en cuanto
a la termosolar; también, en cuanto a la energía solar
fotovoltaica, en instalaciones con seguimiento en cen­
trales solares, tenemos también en Lleida, y en cuanto
a instalaciones fotovoltaicas en cubierta de edificación,
tendríamos tanto Lleida como Tarragona. Es decir, que
con estas tecnologías tendríamos el mínimo coste en
el ámbito peninsular en..., bueno, pues, en buena parte
de Cataluña.
Y también cuando analizamos el coste de eliminación,
es decir, en términos relativos a lo que actualmente cuSESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
25
esta la generación con gas natural en ciclo combinado,
pues presenta..., encontramos un coste de eliminación
del CO2 negativo, es decir, sería más barato de lo que
hoy nos cuesta con ciclo combinado, pues, en toda Cata­
luña producir con geotérmica, también en toda Cataluña
con energía eólica terrestre, en Girona con energía eóli­
ca marina y en Lleida y Tarragona con termosolar. Cos­
te de eliminación negativo, insisto, es en comparación
con lo que hoy cuesta hacerlo con ciclo combinado, en
2050 costará mucho más, esto también se desarrolla en
el análisis de costes. Es decir, la tendencia de las con­
vencionales es a incrementar el coste, mientras que las
renovables, según avanzan en la curva de aprendizaje,
van convergiendo a valores menores que los actuales,
significativamente menores, de hecho.
Bien. Una vez hecho el análisis de costes, vamos a ver
algunos ejemplos de mix de combinaciones, mix de
generación, que nos muestran como se puede cubrir la
demanda. Vamos a verlo bajo distintas hipótesis. El
primer caso es un mix que presenta una considerable
diversidad tecnológica, es decir, aquí se ha buscado
combinar las distintas tecnologías renovables disponi­
bles. Como pueden ver en la gráfica, en este caso, pasa
aproximadamente en la tercera parte de la potencia
instalada, correspondería a la tecnología termosolar...
Esto hablo a nivel peninsular. La otra tercera parte se­
ría eólica terrestre, y el resto, pues, combinando dis­
tintas potencias de hidroeléctrica, eólica marina o las
biomasa, fotovoltaica en edificios, minihidráulica, fo­
tovoltaica con seguimiento y geotérmica. En total, este
mix tendría una potencia instalada de 112.000 mega­
vatios, que tendría una capacidad de generación que
cubriría el cien por cien de la demanda en todo mo­
mento –como ahora vamos a ver– y presentaría, de
hecho, un exceso, es decir, sobraría energía. Eso es una
característica de los mix renovables, tendríamos una
energía a disipar, una generación disponible en rela­
ción a la demanda anual de un 41 por ciento por enci­
ma de la demanda.
Bueno, por comentarles algunos datos que están en la
tabla, es interesante el coste total de la electricidad.
¿Cuánto nos costaría producir con este mix en concre­
to? Pues saldría a cuatro con cincuenta y un céntimos
el kilovatio/hora, teniendo en cuenta el uso relativo de
las distintas tecnologías. ¿Y la ocupación de territorio?
El 2,47 por ciento, después de haber excluido cualquier
espacio protegido. Por tanto, es..., en fin, es interesante
ver cómo distintos prejuicios, cuando se analizan en
detalle, quedan desmontados.
Aquí vemos este mismo mix cómo se comporta a lo
largo del tiempo. Pueden ver las distintas horas del año,
desde el principio al final del año, las 8.760 horas del
año en el eje de abscisas, y en el eje de ordenadas ve­
mos la potencia.
La gráfica azul representa la demanda. La demanda...,
hemos tomado la demanda estándar, suponiendo que
se comportase igual que actualmente, solo que con los
valores que habría en 2050. Por tanto, es una demanda
que varía a lo largo del tiempo y ese es el reto: cómo
hacer coincidir generación con la demanda que se pro­
duce cuando se produce, no la hemos tocado.
SESSIÓ NÚM. 9
La gráfica roja, que no se ve, es la generación con ener­
gías renovables que se superpone con la demanda. Quie­
re decir que en todo momento la demanda está respal­
dada con generación renovable. No es que coincida por
una cuestión mágica, es simplemente, como decía, un
mix renovable, presenta exceso de energía, por tanto
tiene potencia disipada, que es la gráfica amarilla, que
vemos que hay muchos momentos a lo largo del año en
los que sobraría potencia, por tanto, en principio, sería
energía disipada. Luego veremos que esto no tiene es­
pecial sentido, pero ahí lo importante es que la línea
verde, que es la horizontal, es valor cero en todo mo­
mento, es déficit cero. Es decir, en ningún momento
habría déficit de potencia, solo que en muchos habría
una potencia a disipar importante. Pero el cien por cien
de la demanda quedaría cubierta en todo momento y
con una capacidad de almacenamiento muy pequeña.
Bueno, esto es simplemente un ejemplo de cómo se
podría repartir territorialmente ese mix, ¿eh?, de ge­
neración. Lo hemos hecho sencillamente teniendo en
cuenta dónde sería más barato, es decir, dónde costa­
ría menos ubicar tal tipo de generación. Por tanto, no
nos llamemos a engaño, el hecho de que en Cataluña
no aparezca eólica terrestre no quiere decir que no sea
conveniente hacerlo, sino que, cuando miras el mapa
peninsular, en otros sitios saldría aún más barato, ¿eh?,
que en Cataluña. Pero, por ejemplo, sería con el mínimo
coste..., aparecerían 341 megavatios de eólica marina o
más de 3.300 megavatios de termosolar, por poner algu­
nos ejemplos que aparecen en el mapa en Cataluña.
Bien, otro ejemplo es otro mix, que en este caso lo que
se busca es una optimización económica. Es decir, he­
mos visto que el anterior ya presentaba valores econó­
micos muy interesantes, pero ese análisis se ha hecho
buscando cómo reducir el coste lo más posible. Enton­
ces, este mix de este ejemplo, pues, presenta –como
pueden ver en la parte izquierda– una potencia instalada
que más del 40 por ciento correspondería a la energía
eólica terrestre en terreno llano, una cuarta parte de la
potencia instalada sería termosolar pero híbrida con bio­
masa, es decir, las mismas centrales utilizarían indistin­
tamente la energía del sol o la de la biomasa, y el resto,
pues, son distintas formas de energía hidráulica.
La gráfica de la derecha nos presenta como funcionaría
la energía que se produciría en este mix. Vemos que la
mayor parte de la energía se obtendría de la eólica, sen­
cillamente porque interesaría, al ser la más económica,
aprovecharla lo más posible y, por tanto, aprovechar
esa energía siempre que estuviese disponible. Pero ló­
gicamente eso conlleva que hace falta regular, ¿eh?, y,
por tanto, cubrir las subidas y bajadas que obtendría la
eólica. Para ello se utilizan el resto de tecnologías, es
decir que producirían menos cantidad de energía pero se
utilizarían como regulación. Por ejemplo, la termosolar,
en modo solar, funcionaría un 20 por ciento, aportaría
un 20 por ciento de la energía, y en modo biomasa, otro
7 por ciento, y el resto serían las hidráulicas que fun­
cionarían menos tiempo, pero tendrían ese papel vital
de regular el sistema. El cien por cien de la demanda
quedaría cubierta y, en este caso, el coste de generación
de electricidad promedio se quedaría en 2,47 céntimos
por kilovatio/hora.
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
26
Está en la tabla igualmente... En este caso, puesto que es
un mix optimizado, la potencia instalada sería suficiente
por debajo de ochenta mil megavatios, el cien por cien
de la demanda estaría cubierto, el coste de la electrici­
dad sería de 2,47 céntimos por kilovatio/hora, aunque
habría algún instante en que se podría alcanzar valores
muy altos, de hecho, cercanos a los cien euros por kilo­
vatio/hora, que es una barbaridad y no tendría..., claro,
solamente durante una hora. Eso en lo que nos llama la
atención es si tiene sentido tener algunas centrales para
cubrir puntas muy pequeñas disponibles para muy poco
tiempo. Esto se puede hacer, aquí lo vemos. Esto está
analizado como si esto..., es decir, se puede hacer y el
coste total de la electricidad se quedaría en 2,47 cénti­
mos; por tanto, es factible, pero no es la mejor solución,
¿eh?, es decir, hay otras soluciones. Esto mismo ocurre
en la actualidad: tenemos algunas centrales que están
ahí siempre operativas para funcionar muy pocas horas
y es algo muy costoso, ¿eh? Si reproducimos el esque­
ma con renovables, volvería a aparecer esta situación,
pero hay otras soluciones mejores, como vamos a ver.
Pero es interesante –como se puede ver abajo– que el
mix optimizado..., la ocupación de territorio es y nos
sigue quedando en 2,4 por ciento. Por tanto, no supo­
ne invadir el país de instalaciones de generación de
energía.
Como pueden ver, cuando se hace el reparto territori­
al bajo el mismo criterio –que no tiene porque ser el
único, por supuesto– de ubicar allí donde fuese lo más
económico, pues, se reparte..., son menos tecnologías a
instalar, las hidráulicas serían las mismas que ya hay y
solamente habría que ubicar eólicas y termosolares hí­
bridas con biomasa; en este caso, pues, en Cataluña pre­
sentaríamos 1.710 megavatios. Es interesante porque,
claro, podemos ver cómo..., incluso si queremos hacer
un análisis de este tipo en el cual en Cataluña se ubica­
se una parte de la generación peninsular, vemos cómo,
incluso en el óptimo económico, sigue apareciendo la
generación termosolar en Cataluña. Por tanto, nos da
pistas interesantes sobre por dónde podría haber apues­
tas de futuro: termosolar híbrida con biomasa.
Otro ejemplo, hilando con lo anterior, es un mix en el
cual lo que se busca, más allá del óptimo económico,
es, además, hacer uso de la gestión de la demanda. Es
decir, hasta ahora los ejemplos que hemos visto toma­
ban la demanda tal cual, la misma que habría si no ac­
tuáramos sobre ella. Pero veíamos que se producían
casos puntuales en los que en algunos momentos la
generación sería muy costosa. Tendría más sentido ha­
cer uso de la gestión de la demanda. Para ello, en este
mix lo que se ha considerado es que, por encima de
cierto valor –en este caso, en este ejemplo se ha puesto
quinientos céntimos, que sigue siendo altísimo–, no tie­
ne sentido generar energía, por tanto, se pone un tope.
Es decir, por encima de ese valor no se genera energía
y, en vez de eso, se gestiona la demanda, se actúa sobre
la demanda para desplazarla a otros momentos o para
ahorrar esa energía. Es una cantidad muy pequeña por­
que, de hecho, el total de la generación solar, es decir,
la demanda cubierta con renovables sería el 99,993 por
ciento, es decir, que a penas hemos actuado, simple­
mente como ejemplo.
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
El coste total seguiría estando en 2,42 céntimos, o sea,
muy optimizado, y con un reparto de tecnologías como
vemos en estas gráficas. En este caso, pues, más del 50
por ciento de la potencia correspondería a la energía
eólica en terreno llano terrestre y la termosolar sería
un 16,8 por ciento de la potencia híbrida con biomasa
residual –es decir, residuos agrícolas y forestales–, y el
resto serían hidráulicas.
Y en cuanto a la generación de energía, pues, más de la
mitad de la energía se produciría con energía eólica, de
nuevo para intentar aprovechar la energía más económi­
ca, y el resto actuarían en modo regulación, fundamen­
talmente la termosolar, produciendo un 20 por ciento de
la energía en modo solar, en modo biomasa las mismas
centrales termosolares con el mismo bloque de poten­
cia, pero utilizando el biogás procedente de la biomasa,
producirán el 7 por ciento de la energía, y el resto la
hidráulica, sobretodo con función de regulación.
Aquí les muestro simplemente cómo variaría ese coste
de la energía no suministrada a lo largo del tiempo,
¿eh? La potencia no suministrada, como vemos a la iz­
quierda..., habría momentos en los que generar energía
costaría más de quinientos céntimos y en esos momen­
tos hemos decidido que es más conveniente gestionar
la demanda. Realmente esto ocurriría en muchos más
momentos, es decir, es conveniente gestionar la deman­
da muchas más veces. Por tanto, ese valor de CENS, de
coste de energía no suministrada, sería lógico situarlo
más abajo aún, pero para el ejemplo lo hemos situa­
do en este caso en quinientos, por tanto, aparecen esos
pequeños momentos a lo largo del año en los cuales
prescindiríamos de la generación y substituiríamos por
gestión de la demanda.
En la parte derecha, vemos cómo varía el coste marginal
de generación de electricidad a lo largo del tiempo. Y
vemos que, durante buena parte del año, se sitúa en tor­
no de los cuatro céntimos, más de la mitad del año por
debajo de los dos e incluso bastante por debajo de dos
céntimos, en promedio son 2,42, y ya vemos que hay
esos picos puntuales donde sería por encima de quinien­
tos, pero decimos arbitrariamente que no es conveniente
generar con un coste tan elevado, por tanto, esas centra­
les nos las podemos evitar y gestionar la demanda.
Y un último ejemplo de un mix. En este caso, yen­
do más allá, buscando cómo generar no solamente la
demanda de electricidad, sino el total de la demanda
energética. En este caso, este mix tendría una poten­
cia instalada mucho más elevada, lógicamente, porque
cubriría toda la demanda energética del país, sería de
más de 850.000 megavatios repartidos. Como ven en las
gráficas, casi la mitad –el 48 por ciento–, con solar ter­
moeléctrica, 16 por ciento en eólica terrestre, etcétera;
hacíamos uso de todas las tecnologías disponibles, en
principio –fotovoltaica integrada, fotovoltaica azimu­
tal, eólica marina, hidroeléctrica grande, biomasa total,
olas, minihidráulica y geotérmica de roca seca. Pero la
generación de electricidad, en este caso, aprovecharía
fundamentalmente la solar termoeléctrica que, cuando
vamos a grandes escalas, es la que presenta las mejores
prestaciones, tanto técnicas como económicas; pero se
utilizarían todas ellas, en cualquier caso.
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
27
Los datos de este mix, pues, los pueden ver en la ta­
bla: la potencia instalada, 850.000 megavatios; cómo
se repartiría por tecnologías; la energía generada; el
desarrollo potencial, es decir, se estaría aprovechando
en algunos casos –por ejemplo, la solar termoeléctrica,
que es la que se utiliza de forma más extensiva–, pues
aún así solamente se está utilizando el 15 por ciento de
lo que hay disponible. Y la ocupación en el territorio,
pues, incluso en un caso como este, que buscamos cu­
brir toda la demanda energética de todos los sectores,
aún así solamente se estaría ocupando menos del 15 por
ciento de todo el territorio.
Bien. Y por último, les comento, una vez vistos estos
ejemplos, un resumen de los principales resultados del
estudio.
En primer lugar, el estudio nos muestra que las centrales
renovables, cuando se reparten por toda la geografía,
generan electricidad de modo mucho más regular a lo
largo del tiempo que si todas estuviesen en la misma
zona. Por tanto, uno de los temores, que es que la ge­
neración eólica, por ejemplo, o solar varía a lo largo
del tiempo, se va amortiguando cuanto más se reparten
territorialmente las centrales de generación. Aun así,
eso no quita que la generación con determinadas tecno­
logías, como puede ser la eólica o la solar, es variable en
el tiempo. Y, por tanto, ¿qué soluciones hay? Pues, para
mantener la generación, aún cuando el recurso disponi­
ble disminuya, existen varias soluciones. Una, muy sen­
cilla, es tener más potencia instalada –muy obvia–, pero
lógicamente no es la más económica, ¿eh?, siempre,
con más potencia, siempre se puede cubrir cualquier
eventualidad. Pero hay otra más sencilla que es utilizar
la capacidad de almacenamiento y de regulación que
tienen varias tecnologías renovables, como puede ser
la biomasa, la geotérmica o la hidráulica. Y otra más
interesante aún, que es el uso de las centrales termoso­
lares que puedan utilizar indistintamente la energía del
sol y la biomasa.
El estudio nos muestra que hay múltiples combinacio­
nes –no una sola sino múltiples combinaciones posi­
bles– de sistemas de generación renovables que per­
mitirían cubrir completamente, a lo largo del año, la
demanda de electricidad e incluso la de energía total.
También nos muestra que cuanta mayor variedad de
tecnologías renovables utilicemos, menos centrales
tendremos que instalar y mayor será la seguridad de
suministro. Por tanto, la diversidad tecnológica es un
valor también que interesa potenciar.
La tecnología solar en particular presenta ventajas in­
teresantes, muy significativas, es la que presenta ma­
yor potencial. Es posible hacerla funcionar cuando más
energía se necesita, nos permite acumular energía du­
rante el día para utilizarla en otras horas, disponemos
de recursos y de la tecnología –de hecho, es uno de los
pocos sectores donde podemos ser líderes mundiales– y
es una tecnología, de hecho, clave para plantearla extra­
polable para otros países, es una tecnología clave para
el desarrollo sostenible.
El uso más apropiado de la biomasa sería, de hecho,
como energía de respaldo en las centrales termosolares,
que les permitiría estar disponibles en todo momento,
SESSIÓ NÚM. 9
es decir, es algo que lograría aumentar la seguridad de
suministro y reducir los costes del sistema.
Otro mito que se analiza –y que, de alguna forma, se
desmonta– es el tema de la capacidad de acumulación.
Haría falta una gran capacidad de acumulación para que
un sistema pueda funcionar con energías renovables;
cuando se analiza en detalle, se comprueba que no. Se
necesita, de hecho, muy poca acumulación de energía,
incluso ninguna, para poder gestionar adecuadamente
un sistema eléctrico cien por cien renovable, bastaría
con la capacidad hidráulica y de bombeo ya instalada.
Otra conclusión es que los sistemas que permitan cubrir
toda la demanda eléctrica con renovables al menor coste
de ciclo de vida utilizan una considerable variedad de
tecnologías, sin que ninguna de ellas resulte dominante,
que es lo que ocurriría si utilizásemos la herramienta
de análisis convencional, llegaríamos a conclusiones
bastante absurdas en las que aparecería todo monocolor;
no es así cuando se analiza apropiadamente.
En cualquier caso, el estudio muestra que se pueden
desarrollar herramientas para diseñar mix de generación
eléctrica basados en renovables con costes asociados
muy favorables, más económicos incluso que los costes
actuales. Es decir, no solamente la solución renovable
sería mejor económicamente que la solución –si es que
fuese viable– convencional, sino que sería más econó­
mica incluso que los costes actuales de la generación.
Para cubrir los escasos momentos en que la demanda
sea mayor que la capacidad de generación de un sis­
tema cien por cien renovable en el que hayamos bus­
cado el óptimo económico, vemos que la herramienta
más económica y apropiada sería la gestión de la de­
manda en vez de instalar más centrales. Esto es una
conclusión que, aunque se demuestra analíticamente,
podría concluirse ya en el sistema actual. La solución
más económica sigue siendo la gestión de la demanda,
y cabría preguntarse cómo es posible que la sigamos
despreciando.
Y por otro lado, lo que sí nos señala el informe es que,
aunque hay muchas formas de llegar a un mix cien por
cien renovable, incluso económicamente óptimo, para
alcanzarlo –el económicamente óptimo– es necesaria
una adecuada planificación. Es decir, hay muchos ca­
minos para llegar a un cien por cien renovable, pero es
poco probable que se alcance si no hay una adecuada
planificación que señale a los agentes que van a invertir
cuál es el camino óptimo.
Y en cuanto a la red de transporte eléctrico, se comprue­
ba que no tiene porque ser una barrera para gestionar
un sistema eléctrico cien por cien renovable. De hecho,
la red es un medio y no un fin y, por tanto, debería adap­
tarse a los requerimientos de un sistema renovable; pero
no es algo, ni mucho menos imposible, porque los análi­
sis que hemos hecho son incluso con la red actual, que
ni mucho menos está pensada para un sistema de este
tipo.
Y por último, hay algunos cambios de mentalidad que
se deducen del informe. Un sistema eléctrico cien por
cien renovable vemos que dispondría de gran cantidad
de energía sobrante. Es decir, hay momentos en los que
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
28
se estaría produciendo más energía de la que se nece­
sita, sencillamente porque la potencia estaría instalada
y no habría sobrecoste de producción ¿Tiene sentido
tirarla a la basura? Bueno, el informe nos apunta algu­
nas posibilidades. Dice: «Si se aprovechase para otros
usos energéticos no eléctricos, actualmente no eléctri­
cos, como podría ser transporte, edificación, etcétera,
pues se lograrían grandes ahorros de energía y se redu­
ciría el coste total.»
Y otra cuestión interesante es cómo enfocar la deman­
da de energía y la gestión de la demanda..., bueno, y
también en cuanto al papel que tendrían las renova­
bles. Para que las renovables pasen a ser los elementos
principales del sistema de generación de electricidad,
tendrían que adaptar su funcionamiento a la necesidad
de la demanda. Es decir, también cambiaría la forma
de utilizar la gestión de la demanda, pero ambas cosas
habría que cambiarlas. ¿Se puede hacer sin cambiarlas?
Podemos cubrir el cien por cien renovable sin tocar la
demanda, sin actuar sobre ella e incluso sin gestionar
adecuadamente la propia generación renovable. Pero
si queremos optimizarlo económicamente, conviene
cambiar la forma de utilizar la gestión de la demanda
–diría, siquiera utilizar la gestión de la demanda, habría
que utilizarla– y también adaptar el funcionamiento de
las renovables, es decir, no podrían seguir funcionando
en modo de máxima potencia, es decir, alguien tendrá
que regular, ¿eh? Y las renovables pueden regular, pero
habría que exigírselo; no en el momento actual, pero si
cuando vayamos a un sistema cien por cien renovable.
En definitiva, la conclusión final del estudio es que es
viable plantearse un sistema de generación basado al
cien por cien en energías renovables, tanto para cober­
tura de la demanda eléctrica como incluso para la de­
manda de energía total. Los costes de hacerlo, los cos­
tes totales de las energías generadas son perfectamente
asumibles y muy favorables respecto a un escenario
tendencial y existen herramientas suficientes para ga­
rantizar la cobertura de la demanda.
Por tanto, una vez hecho el análisis, desde Greenpeace
lo que proponemos es que se adopten objetivos de obli­
gatorio cumplimiento en planificación energética. No­
sotros proponemos, por lo menos a nivel de todo el
Estado español, que si el cien por cien de la demanda
eléctrica puede ser renovable en 2050 –que es lo que
estrictamente hemos analizado y demostrado–, eso debe
ser un objetivo a alcanzar: cien por cien de electricidad
renovable en 2050. En el camino..., ahora se está de­
batiendo cómo repartir el compromiso europeo de que
al menos el 20 por ciento de la energía sea renovable
en 2020. Bueno, nosotros proponemos que, en 2020,
el 50 por ciento de la electricidad sea renovable y el 30
por ciento de la energía primaria. Proponemos también
que, en 2050, el 80 por ciento de la energía primaria sea
renovable; proponemos objetivos de climatización de
edificios con energías renovables –un 80 por ciento en
2050– y un objetivo de eficiencia energética: reducción
de la demanda en un 20 por ciento en 2020.
Hemos procurado los objetivos en el ámbito estatal,
pero sí consideramos que es conveniente que se haga
un análisis, y recomendaríamos que se hiciese un análi­
sis de este tipo en el ámbito de Cataluña, para buscar
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
cuáles serían los objetivos que habría que plantearse
para lograr la máxima contribución con renovables des­
de Cataluña, aunque el óptimo técnico y económico se­
ría, no ya diría a nivel peninsular, sería a nivel europeo,
como habría que hacer el análisis; pero es conveniente
hacer el análisis en..., bueno, al final es una cuestión de
opción política hacerlo en un determinado territorio u
otro, pero lo importante es tener objetivos de planifica­
ción que marquen la dirección a seguir. Por supuesto,
estos deben ir acompañados de objetivos de reducción
de emisiones de CO2 para contribuir al objetivo euro­
peo de reducción de emisiones respecto a 1990, que se
ha acordado que ha de ser del 30 por ciento en 2020 y
80 por ciento en 2050; eso es lo que la Unión Europea
ha reconocido como necesario para evitar el cambio
climático.
Y nada más, el informe lo tenemos disponible, como
decía, lo dejamos para que la Mesa lo pueda facilitar;
hemos traído ejemplares suficientes para cada uno de
los grupos. Y, bueno, pues, a su disposición para cual­
quier pregunta que nos quieran hacer.
Muchas gracias.
El president
Muchas gracias, señor José Luis García. Ara donaríem
el torn d’intervencions dels diferents grups parlamen­
taris, de més gran a més petit, i en primer lloc tindria
la paraula el Grup de Convergència i Unió, l’il·lustre
diputat Oriol Pujol.
El Sr. Pujol i Ferrusola
Sí. Gràcies, senyor president. Bé, abans de res agrair la
presència dels representants de Greenpeace en aques­
ta comissió, una comissió d’economia que també toca
energia. Des de Convergència i Unió vam instar –em
sembla que ho sabeu un mica, no?– la compareixença
per exposar aquest informe, perquè teníem coneixement
i, en el fons, havíem pogut assistir i havíem pogut dispo­
sar de la informació que Greenpeace estava presentant
en diferents entitats de la societat civil catalana –des de
col·legis fins a associacions empresarials, fins a diferents
tipus de teixit cívic–, el plantejament que avui ens han
fet aquí mateix de cent per cent renovables.
Els sorprendrà que els digui jo als membres de Gre­
enpeace que és la primera vegada en tota aquesta le­
gislatura que podem parlar una mica a fons d’energia,
perquè no sabem ben bé per què ens costa molt –que ho
sàpiguen només, és un retret que em faig a mi mateix,
en tot cas– tenir allò..., el monogràfic d’energia amb el
titular d’Energia d’aquest Govern, que, bé, que ja han
passat més de sis mesos d’aquesta legislatura i no hi ha
manera, per entendre’ns, d’encarrilar-ho, no? Però, en
tot cas, agraïts per la vostra presència; agraïts també,
doncs, per la informació.
A mi em costa molt qüestionar les dades, perquè no he
tingut el temps ni la capacitat, francament, doncs, de
submergir-me a una feinada que segurament, segur que
ha fet Greenpeace, que avui ens posen de manifest aquí,
i, per tant, en cap cas es tracta de qüestionar les dades,
en cap cas, no? Sí que és veritat que..., felicito, de totes
maneres, l’encert de plantejar, encara que només siguin
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
29
ideals, eh?, en aquest plantejament, doncs, del cent per
cent, no? En el fons, jo –disculpeu–, des del meu punt
de vista interpreto més el plantejament de la revolució
energètica que ens deia el José Luis, l’interpreto més,
doncs, com un ideal, no?, una revolució energètica amb
aquest cent per cent renovables per a tot l’Estat espa­
nyol o per a tota la Península Ibèrica, fet més des de la
feina que li toca fer a Greenpeace, eh?, fet més des de
la feina de dir «escolteu, això és possible», entenent que,
després, és veritat que no li toca a Greenpeace fer-la,
no? I, per tant, una mica el que m’agradaria poder-los
preguntar són algunes dinàmiques concretes de fins a
quin punt estem caminant poc o molt cap a aquesta di­
recció o no, no? En tot cas, sàpiguen d’entrada que a
mi, personalment, com a responsable de temes d’ener­
gia, això em serveix de referència i, per tant, els ho
agraeixo.
de parcs desenvolupats a Tortosa i a la serra de Rubió,
a l’Anoia, hi ha molts projectes «a punt de» –«a punt
de»–, però la potència instal·lada continua sent una po­
tència molt estancada, no? Bé, sovint se’ns parla dels
problemes de l’evacuació. Sovint se’ns parla de l’exis­
tència real d’una cultura del «no», aplicada a vegades
amb demagògia per diferents formacions polítiques,
però a vegades, senzillament perquè existeix una cul­
tura del «no»; poden existir un munt d’interessos que en
el seu temps, doncs, es van produir, on es van combinar
mapes eòlics amb plans hidrològics nacionals, etcètera.
Bé, a mi m’agradaria conèixer una mica..., ho dic, per­
què objectivament jo puc estar absolutament, per en­
tendre’ns, tancat en la bombolleta de la política, no?, i
perdent una mica el món de referència, no? Quina és la
dificultat o les dificultats fonamentals que vostès estan
detectant en l’expansió territorial de l’energia eòlica?
Entrant en el detall d’alguna de les coses que vostès
deien, i ja entrant en el terreny de les preguntes –i as­
sumeixo que són preguntes bastant concretes, eh? Em
sobta que en el plantejament –potser és que l’han fet
molt ràpid, eh?– del perquè, per què cent per cent reno­
vables, vostès ho cenyeixen fonamentalment a l’escalfa­
ment, a l’emissió de CO2, eh?, i ens ho han exposat, no?
De totes maneres, després, les mesures que apliquen per
a aquest perquè afecten estrictament l’energia elèctrica
i, home, hi ha una conscienciació –fins i tot m’atreviria
a dir i positiva creixent– que tots els aspectes que afec­
ten la mobilitat, doncs, també formen part d’aquelles
coses sobre les quals cal actual per actuar una miqueta
més sobre la dinàmica del canvi climàtic, l’escalfament
i l’emissió de CO2, no? Això m’ha sobtat una mica,
entenent que la fita era energia elèctrica –això ja ho
sabia d’abans, eh?, però en tot cas em sobta que no hi
hagi hagut també alguna explicació de per què és més
possible actuar sobre l’energia elèctrica que no sobre,
doncs, la mobilitat, etcètera.
Em sobta, en aquest tema, que algunes vegades ho hem
intentat denunciar –no sempre hem tingut prou èxit,
en el sentit que els mitjans ho transmetessin efectiva­
ment–, el fet que, fa molt poc, precisament s’ha estat
qüestionant i condicionant la capacitat que Catalunya
tenia d’instal·lar..., se li va limitar a Catalunya –per en­
tendre’ns–, a través de la història famosa i coneguda,
mentre el molt honorable president de la Generalitat
era ministre d’Indústria, el senyor Montilla, a través de
la història de la quota eòlica, eh?, es va intentar qüesti­
onar i limitar la potència instal·lada que un determinat
territori, en aquest cas Catalunya, podia tenir. L’argu­
ment, que va oscil·lar entre 1.000 i 1.400 megawatts de
potència instal·lada nova..., venien condicionats per un
argument, al nostre entendre, molt fals. I vostès poc
o molt hi han fet referència aquí, i hi han fet referèn­
cia en la mateixa línia que fa Convergència i Unió: la
xarxa no aguanta. Un dels arguments fonamentals de
limitar la quota eòlica, mentre l’honorable president
de la Generalitat era ministre –i ara també ho ha fet,
després, el ministre Clos– era: «Com que la xarxa no
aguanta, hem de limitar la quota de la potència instal­
lada futura de l’energia eòlica en territoris que potser
han anat més lents, eh?, per aconseguir que la xarxa»
–per entendre’ns i parlant clar– «no peti.» Bé, aquest
argument a nosaltres ens sembla absolutament irrisori,
eh?, perquè jo crec –i comparteixo el plantejament que
ha fet Greenpeace– que, en aquest sentit, la xarxa ha de
ser un mecanisme, per entendre’ns, que resolgui pro­
blemes, no que n’hi posi, no? Ens va sobtar molt aquest
plantejament com un dels impediments.
Dit això, a mi m’agradaria conèixer, si és possible, ente­
nent que Greenpeace ha tingut l’oportunitat de submer­
gir-se molt en tot el que està passant a l’Estat, i veient
que el mapa de l’energia renovable a tot l’Estat espa­
nyol és molt diferent, m’interessaria molt, amb aquesta
fita marcada, doncs, per part del Govern de Catalunya i
pel Pla de l’energia del Govern de Catalunya, doncs, del
12 per cent de renovables, però..., eh?, aquest objectiu
del 20 per cent, del 50 per cent, del 100 per cent que
vostès plantegen, poder baixar a la concreció que és poc
o molt on a nosaltres ens toca treballar, no?
En la concreció, i concretament referit a l’eòlica, el que
m’agradaria poder-los preguntar i, si vostès tenen una
mica..., quins són els impediments fonamentals que
vostès estan veient perquè aquesta tecnologia i, con­
cretament en el territori de Catalunya, avanci al ritme
que hauria d’avançar? És a dir, és molt fàcil buscar cul­
pables. Finalment, fa quatre anys que nosaltres sentim
que el culpable principal d’això és Convergència i Unió
–i alguna culpa en devem tenir, no la neguem–, però, a
part d’això, hi han molts més impediments, molts més
impediments que estan dificultant de forma gran i greu
el desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya. I
aquí m’agradaria conèixer una mica el seu parer, perquè
això, pràcticament amb petites excepcions d’un parell
SESSIÓ NÚM. 9
Ens va sobtar i ens està sobtant molt –i vostès ho de­
uen haver viscut una mica– el decret, el Reial decret
en relació amb les primes de renovables. Clar, el Reial
decret amb relació a les primes de renovables no sé
si en algun sentit desmunta part de les tesis de costos
que vostès plantegen. No ho sé –no ho sé–, eh?, no hi
he pogut aprofundir. Però el que sí que vam notar en
la primera anàlisi que vam fer del Reial decret llei del
Govern espanyol és que els parcs eòlics de menys de
quaranta, quaranta-cinc megawatts són absolutament
inviables –són absolutament inviables, eh? Aleshores,
bé, aquells petits parcs, que alguns es poden anar fent en
el territori i que poden resoldre puntes i poden resoldre
inclús problemes locals, resulta que amb aquest plante­
jament de primes, entenent que la prima, sempre, poc o
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
30
molt és un factor de decisió política que ajuda a empè­
nyer cap al destí que vostès –i jo en part comparteixo...,
d’empènyer les renovables, resulta que, en comptes de
primar-lo, l’estem castigant, no? M’agradaria conèixer,
per tant, amb relació a altres impediments que vostès
puguin haver detectat, els temes de la xarxa i els temes
de la prima.
Una valoració, si fos possible també, amb relació a no­
tícies –vostès sé que s’hi han pronunciat, Greenpeace
ja sé que s’hi ha pronunciat, però m’agradaria conèixer­
ho de via veu–, amb relació als esborranys de decret que
té el Govern de Catalunya a la limitació de les hortes
solars al territori. Aquí hi ha un plantejament al qual
Greenpeace ja s’hi ha pronunciat, s’hi han pronunciat
altres organitzacions preocupades i sensibilitzades per
empènyer el món de les renovables, i m’agradaria co­
nèixer si això vostès tenen el parer o la percepció que
acabarà sent un impediment per perseguir aquesta re­
volució energètica que vostès ens plantegen, no?
Una cosa... Tinc diverses preguntes, eh? Disculpi, pre­
sident, i si m’allargo molt, jo ja aniré tallant, eh? Hi ha
una cosa que m’agrada sentir, el problema és com es
fa i, per tant, m’agradaria saber també la seva opinió,
no? Gestió de la demanda. Vostès parteixen de la base
que hi haurà alguns moments, amb aquests planteja­
ments i aquestes hipòtesis que vostès fan, en els quals
la potència instal·lada no serà capaç de garantir tota la
demanda que pugui haver-hi en hores punta, en un mo­
ment determinat, en un moment de l’any determinat i
en unes zones determinades. I, a partir d’aquí, vostès
plantegen una cosa que jo trobo absolutament raonable,
que és gestionar la demanda, no? Clar, gestionar la de­
manda, en alguns casos vostès fins i tot es plantejaven
en l’objectiu del 2020 reduir-la un 20 per cent. Em pot
semblar agosarat –i celebro que hi hagi coratge i agosa­
rament–, de totes maneres..., escoltin, clar, per comen­
çar a fer això, com valora vostè per exemple que el preu
de l’energia s’hagi decidit políticament congelar-lo? És
a dir, la gestió de la demanda, actuar sobre la demanda,
no afecta –acabo, president, eh?– molt primordialment
–entre altres coses, no dic que sigui l’única, eh?– a fer
entendre a la gent el cost de l’energia? Ja sé que tot
això és un gran embolic, perquè resulta que el pool
energètic és el pool de l’enganyifa, perquè cada matí
s’oferta l’energia nuclear a zero euros/megawatt i s’aca­
ba venent al preu final del pool, per tant, en el preu que
surti la tarifa del dia, no? Per tant, tot això és un gran
embolic. Sóc conscient que és un gran embolic, però
m’estranya que no hi hagi la intenció política, eh?, per
intentar començar a gestionar la demanda, a fer enten­
dre precisament que..., bé, que l’energia, si ha de pujar,
ha de pujar al preu que puja l’energia. No sé si això aju­
darà massa a sensibilitzar que hi han altres opcions que
a la llarga –i jo entenc perfectament el plantejament–, a
llarg termini, poden acabar sent més rendibles.
I per acabar una consideració, només perquè té molt a
veure amb l’energia elèctrica, i sé poc o molt la posició
de Greenpeace, però m’agradaria si es pogués socialit­
zar. Greenpeace, amb aquest plantejament, passa una
mica de puntetes sobre com es fa –i ho entenc, a més a
més, entenc que no és la seva feina– la modernització,
la renovació, la substitució de l’estructura de la potència
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
instal·lada de no renovables –hi passa una mica, per en­
tendre’ns, de puntetes, Greenpeace. De totes maneres,
Greenpeace té un plantejament que l’ha ofert en aquesta
cambra, en aquest Parlament, que és: home, comença­
ria a ser hora, gairebé trenta anys després de la primera
central nuclear instal·lada a Catalunya, començaria a
ser hora de començar a valorar –i això ajudaria molt
en aquell procés de gestionar la demanda, d’educar la
gent, d’educar en el sentit de fer-li entendre què hi ha
darrere d’un interruptor, eh?–, seria el moment, deien
vostès –i jo ho puc compartir–, de començar a valorar
quin és el balanç final, eh?, o el balanç que de moment
hi ha d’aquesta energia nuclear instal·lada a Catalunya.
Aquest és un debat que jo crec que el Parlament hauria
de poder fer, jo sé que Greenpeace i altres organitza­
cions estan desitjant-lo fer, però entenc que, si no es
comença per aquí, el procés de valorar, amb totes les
incerteses que pugui aportar la valoració d’un balanç
de trenta anys, eh?, però entenc que, si no es fa això,
continuarem amb aquella dinàmica, per entendre’ns,
d’amagar el cap sota l’ala i, llavors, em fa patir que les
revolucions energètiques acabin sent, llavors, només
paper i presentació.
Gràcies i disculpeu l’extensió, eh?
El president
Gràcies, senyor diputat. Ara, pel Grup Parlamentari So­
cialistes - Ciutadans pel Canvi, té la paraula el senyor
Jordi Terrades.
El Sr. Terrades i Santacreu
Gràcies, senyor president. Primer de tot, felicitar per
l’estudi que Greenpeace..., pel segon estudi, no?, que
Greenpeace ha fet al voltant de les energies renovables.
En qualsevol cas, al llarg de la intervenció, sí que al­
guns dubtes respecte al treball que s’ha presentat avui,
aquí –i que amb anterioritat hem tingut oportunitat de
conèixer– se’ns presenten al meu grup parlamentari, el
Grup Parlamentari Socialistes.
Sens dubte, l’estudi no deixa de ser, en qualsevol cas,
un toc d’atenció, tant per als polítics com per als tecnò­
crates, eh?, de l’important paper que sens dubte tenen
o poden tenir en el futur i han de jugar en el futur les
energies renovables, en un futur sistema energètic més
sostenible. Per tant, des d’aquest punt de vista, el meu
grup parlamentari considera correcte, no?, en termes
generals, el document que tenim al damunt de la taula;
entre altres coses, perquè el debat energètic és un debat
obert, obert en el sentit que avui més que mai està en
l’agenda política i en l’agenda social. Tant és així –obro
un parèntesi que el tancaré ràpidament– que aquesta
reclamació que feia l’il·lustre diputat senyor Pujol, si no
ho he mal entès –crec que no–, el conseller d’Economia,
que té les responsabilitats de dirigir les polítiques ener­
gètiques en el nostre país, en aquests moments, doncs,
ja ha sol·licitat una compareixença per tal que es pugui
debatre en aquest Parlament la política energètica del
Govern –tanco parèntesi. Per tant, home, és cert que la
reducció de gasos contaminants a l’atmosfera és, des
del nostre punt de vista, l’objectiu principal que s’ha de
posar o que s’ha de buscar en la política energètica.
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
31
Els deia a l’inici de la meva intervenció que aquest es­
tudi, que és la segona part d’un estudi, que, si no recor­
do malament, es va presentar el novembre del 2005, és
molt més interessant que el primer, eh?, en el sentit que
no estem avaluant només potencials teòrics, sinó que
s’està fent una anàlisi més realista de potencials tecni­
coeconòmics que, en opinió del meu grup parlamenta­
ri, passa òbviament per afirmar que els estudis de pla­
nificació energètica s’han de centrar, eh?, no només a
avaluar els potencials teòrics, sinó precisament a ana­
litzar els potencials tecnicoeconòmics que, a més a més,
tenen en compte, o han de tenir en compte també les
barreres reals a la implantació de manera massiva de les
tecnologies energètiques en el nostre país.
És segur que el temps que tenim en una compareixen­
ça parlamentària no dóna per aprofundir en un debat
d’aquestes característiques. Jo vaig assistir a la presen­
tació que es va fer d’aquest segon treball i, evidentment,
va poder ser molt més extensa que la que avui s’ha fet
en aquí. Les opinions dels grups parlamentaris, doncs,
també són les que són, encara més curtes que l’exposi­
ció que han fet vostès, no?
De totes maneres, tinc alguns dubtes que els plantejo,
per tal de veure si som capaços de començar a buscar
alguna conclusió, no?, que se m’han produït a l’hora
d’analitzar l’informe. En l’estudi s’afirma que l’any
2050 –després també m’hi referiré si tinc temps, no?,
perquè 2050 encara és molt lluny i, a vegades, més que
la planificació estem fent treballs de prospectiva, eh?,
una qüestió que també es va criticar en el seu moment
quan es va aprovar el Pla de l’energia de Catalunya,
no?, que apuntava en alguns termes molt lluny, eren
més qüestions de prospectiva que no pas de planificació
ja concreta dels potencials energètics que necessitarem
o que necessitem per poder ajustar la demanda que te­
nim en el país. S’afirma en l’estudi –i hi podria estar
d’acord– que les energies renovables en aquest horitzó
del 2050 seran molt més barates que les energies con­
vencionals, no?, en tot cas que l’energia primària –fòs­
sil i nuclear–; aquest és un argument força previsible
i que, per tant, des d’aquest punt de vista, les energies
convencionals aniran incrementant els seus costos, a
causa de l’escassetat de recursos i la internalització que
han de fer també dels costos ambientals, mentre que
les energies renovables tendiran a una evolució decrei­
xent o, com a mínim, no creixent del seu cost. Però
aquí podem tenir –podem tenir, i en tot cas, no ho sé,
jo només ho apunto– un problema, eh?, perquè estem
analitzant o estem fent prospectives també de futur. De
fet, si l’evolució tecnològica i econòmica de les ener­
gies renovables és més lenta que la que preveu l’estudi
i els preus d’energies convencionals augmenten, com
és previsible, aquí podem tenir un escenari de futur que
també pot ser una combinació de preus no assumible
per una part de la població, eh?; no de la població ca­
talana o espanyola, sinó de la població mundial. I tots
sabem que, en aquests moments, part de les tensions
que tenim estan produïdes precisament per problemes
de subministrament energètic.
Per tant, jo crec que..., voldria fer alguns apunts o algu­
nes preguntes que jo crec que estan en el moll de l’os
dels debats sobre energia que haurem de..., que estem
SESSIÓ NÚM. 9
tenint ja, no només a Catalunya, no només a Espanya,
sinó a la Unió Europea, no? Quin és el grau de fiabili­
tat de les previsions de les evolucions de costos de les
energies renovables que fa el treball? Tot i que m’ha
semblat que en la seva intervenció es mencionava en
aquest sentit, les energies que es proposen seguiran una
corba d’aprenentatge i, per tant, de reducció de costos
com la que es descriu en l’estudi? Preveuen vostès que
hi puguin haver tecnologies que fracassaran –igual que
han fracassat algunes solucions en energies convencio­
nals– i que, per tant, podem tenir al damunt de la taula
un problema a l’hora de gestionar aquestes tecnologies?
Poden haver-hi també altres tecnologies de futur a des­
envolupar que també poden obtenir resultats òptims, per
exemple segrest de CO2, o..., a mi m’agradaria conèixer
la seva opinió, malgrat que la puc intuir, no?, sobre la
fusió nuclear.
Per tant, vostès –i aquí també voldria entrar una mica
en el debat– conclouen que és possible i viable que
l’any 2050 hi hagi un escenari cent per cent renova­
ble en el sector elèctric, eh? Ara bé, d’aquí al 2050,
doncs, pràcticament queden més de quaranta anys, no?,
i caldria abordar..., nosaltres tenim la sensació que no
s’ha abordat amb la suficient magnitud, per tant, potser
aquesta també és una feina que ens tocarà fer a tots
plegats, als que han de prendre decisions i a entitats i
organitzacions com la seva que empeny en una direc­
ció concreta. Cal abordar, des del nostre punt de vista,
també adequadament la transició del model actual a
una nova situació, eh? Nosaltres hem trobat algunes
mancances, no?, respecte a la diagnosi, a les propostes
que es fan en el treball.
Per tant, amb aquesta situació, nosaltres opinem que
cal seguir avançant encara d’una manera més decidida
en un tema que també ha plantejat el senyor García en
la seva intervenció, que és en la gestió de la demanda
energètica, i en un altre tema que per nosaltres és molt
important o creiem que és molt important, no?, que és...,
les polítiques d’estalvi i eficiència energètica, que en
aquests moments de transició han de jugar un paper
molt important, sobretot en països com Catalunya que
tenen poques coses a dir sobre..., i modificar compor­
taments sobre l’oferta energètica, però que sí que tenen
coses a dir sobre la demanda i, sobretot, sobre políti­
ques d’estalvi i eficiència energètica, a més si tenim en
compte que Espanya i Catalunya són dels països de la
Unió Europea més ineficients sobretot en el consum
d’energia per unitat de producte, no?, i aquí tenim un
camp molt important encara per recórrer. Perquè aquest
debat no és un debat tampoc aïllat respecte a l’altre de­
bat que també s’apuntava sobre el canvi climàtic o sobre
els efectes dels gasos sobre el clima, no? Vaig acabant,
senyor president.
També s’apuntava en l’estudi i parlem molt sobre el
sistema elèctric. Tots sabem avui en dia que un dels
problemes –que no només té Catalunya o Espanya, eh?,
o el conjunt de la Unió Europea, per no dir altres paï­
sos– és la contribució que el transport per carretera està
fent sobre el clima. Des d’aquest punt de vista, saludem
les esmenes que, en la Ley de Calidad del Aire que s’es­
tà tramitant al Congrés dels Diputats, s’han introduït
respecte a la fiscalitat de l’automòbil.
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
32
Ens han sorprès els escenaris d’instal·lació de la potèn­
cia prevista a Catalunya en el sistema peninsular, eh?,
perquè, si fos així, definiríem també un perfil clarament
importador d’energia per a Catalunya.
I aquí acabo. En tot cas, tornar a manifestar que aquest
estudi suposa un toc d’atenció clar per a tots nosaltres
per seguir aprofundint en els debats energètics.
El president
Ara té la paraula el Grup d’Esquerra Republicana, se­
nyor Sergi de los Ríos...
El Sr. Quera i Carré
Moltes gràcies, senyor president. Bé, agrair, com no po­
dria ser d’altra manera, la presència avui de Greenpeace
en la presentació d’aquest segon estudi sobre energies
renovables. La nostra intervenció serà més curta de les
que hi ha hagut fins ara.
Respecte a l’estudi en qüestió, dir que des del nostre
grup parlamentari coincidim a grans trets amb l’estu­
di i bàsicament per dos motius. Des del nostre grup
parlamentari sempre hem dit, hem explicat allà on ha
convingut i on hem cregut que s’havia de fer, que..., bé,
cal, des del nostre punt de vista, un model energètic on
l’energia es produeixi a prop d’on es consumeix. En
aquest cas, doncs, l’aposta que es fa en aquest estudi
amb les energies renovables, això portaria, doncs, cap
aquí. Energies, doncs, com l’eòlica, la de biomassa o
bé la producció a través de les fotovoltaiques, sempre
hem cregut, des del nostre grup parlamentari, que són
del tot necessàries i, m’atreviria a dir-ho, ja actualment
imprescindibles.
Un segon aspecte en què també coincidim amb vos­
tès és l’aspecte que fa referència a la necessitat de la
transició, quant a models energètics, a un nou escenari.
Nosaltres és en aquest sentit que creiem que s’han d’in­
corporar nous elements en forma d’energies renovables
a l’actual sistema energètic. Això es pot fer de diverses
maneres: d’una manera més ràpida o bé més lenta; però
sí que entenem que s’ha de fer amb coratge, amb valen­
tia i amb una mirada ampla, com és la que es planteja
en aquest escenari del 2050, de tenir un cent per cent
d’energies renovables, vostès en parlaven en aquest es­
tudi, en forma d’un acoblament temporal entre capacitat
de generació i demanda. És un aspecte, aquest, doncs,
que en el seu moment ja van treballar d’incorporar-lo
en el Pla d’energia, ara fa un temps, i bé, doncs, aspecte
aquest, hi insisteixo, molt a tenir en compte.
En un present més actual, entenem que també cal incidir
–i de quina manera també s’ha explicat– en tot el que fa
referència a la necessitat, gairebé diria, doncs, de fer pe­
dagogia en tot el que fa referència a l’estalvi energètic.
Fa uns anys ja es va començar, doncs, a fer pedagogia
en tot l’estalvi amb el tema de l’aigua i ara més que mai
cal aquesta conscienciació d’estalvi..., algú ha parlat,
doncs, de la necessitat d’una gestió de la demanda; as­
pecte aquest, doncs, clau, el de la conscienciació.
Seguint, doncs, amb temes de present que ens han de
portar a un futur millor –i també se n’ha parlat avui per
part de Greenpeace–..., és el que des del nostre grup
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
parlamentari sempre hem denunciat, que és la mala
qualitat de les línies de distribució. Això provoca unes
fugues d’energia destacables. La xarxa ha de ser entesa
–i hi coincidim–, doncs, com un mitjà i no com un fi,
però sí, en comarques com les de Girona, en part de
Lleida i en part de Tarragona, ens trobem amb unes lí­
nies de distribució de molt mala qualitat i és en aquest
aspecte que..., bé, que cal seguir denunciant aquestes
qüestions.
També dir que en sectors com el de la fotovoltaica, se­
gons tinc entès –bé, és possible que també en altres
renovables– i, si no ho he entès malament, avui també
s’hi ha incidit, ens trobem amb problemes de connexió
a la xarxa.
Altres qüestions, doncs, també a considerar des del
nostre grup parlamentari, del que ha dit avui Greenpe­
ace, és el que fa referència al tema de la seguretat del
subministrament, no? Entenc jo, doncs, que en aquest
estudi és important també, perquè es trenca un mite que
és el que..., bé, el que, segons en quins sectors, se’ns
ha volgut, doncs, vendre, que és el que fa referència a
la seguretat del subministrament. Aquí s’explicava, en
aquest estudi, que quedaria, doncs, resolt –això, des del
nostre grup parlamentari, ens ho acabarem de mirar–,
que és aquesta qüestió de binomi seguretat/subminis­
trament amb major varietat d’energies renovables en
el territori..., bé, doncs, aspecte aquest que quedaria
assegurat en aquest sentit, no?
Per anar acabant, ja, dir que, a tall de conclusió, queda
clar, doncs, que actualment ens trobem amb un escenari
a Europa on el preu de l’energia cada cop és més elevat
i també hem començat a assumir, entenc, en la major
part de sectors, grups, del nostre país, que conservar el
territori és la font principal de riquesa. És en aquest sen­
tit, doncs, que aspectes com la producció eficient sense
contaminar tenen més importància que mai.
Hi insisteixo, agrair, doncs, avui la presència de Green­
peace i, per part del nostre grup parlamentari, res més.
Senyor president, moltes gràcies.
Disculpi, senyor president. Moltes de les preguntes,
doncs, que s’han fet per part d’altres grups..., bé, nosal­
tres les volíem fer i entenem, doncs, que es respondran
en el seu moment.
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies, senyor Quera. Ara, pel Grup Parlamen­
tari Popular de Catalunya, té la paraula la senyora Maria
Àngels Olano.
La Sra. Olano i García
Sí. Gràcies, senyor president. També agrair, des del nos­
tre grup parlamentari, doncs, l’informe i, sobretot, la
presència dels representants de Greenpeace avui, a la
Comissió d’Economia. Li agraeixo sobretot la manera
de l’exposició, per tant, que ha estat, d’alguna manera,
doncs, molt precisa i també molt quantificada, no?, la
qual cosa ajuda bastant a poder fer el seguiment del
tema.
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
33
Nosaltres, avui, no ens manifestarem sobre l’informe,
perquè el volem, d’alguna manera, treballar i veure’l
amb profunditat, i només li volíem fer, d’una manera
molt breu, dues preguntes. Una és: quins obstacles tro­
ben vostès dintre del territori per tal de poder planificar
la implantació d’aquestes mesures que proposen vostès?
I, per altra part, quina és la resposta a l’impuls o a les
mesures que voldrien trobar vostès en l’Administració
pública per tal d’implantar, doncs, aquesta projecció
cap al 2050?
Moltes gràcies.
El president
Moltes gràcies, senyora diputada. Ara, pel Grup Par­
lamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra
Unida i Alternativa, té la paraula l’honorable senyor
Salvador Milà.
El Sr. Milà i Solsona
Gràcies, senyor president. En nom del Grup d’Iniciativa
per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa us
volem agrair, volem agrair a Greenpeace, no només la
presentació d’aquest informe, sinó en general la tasca
que està fent de rigor científic i tècnic a l’hora de plantejar alternatives de sostenibilitat.
Mirin, nosaltres estem fermament convençuts que ens
trobem davant d’uns reptes que no requereixen només
canvis en la forma de fer les coses, modificacions res­
pecte a models existents, sinó que requereixen realment
un veritable canvi de paradigma, el que en diríem un
nou model econòmic i social que pugui mantenir un cert
nivell de benestar i de desenvolupament sostenible de
cara al futur. I per això, el principal repte que ens tro­
bem els que creiem fermament en aquesta perspectiva,
en aquesta necessitat de canvi substancial de model,
és el que també s’ha dit aquí en una intervenció: «Bé,
vostès ens parlen d’ideals, d’idealisme, de bones in­
tencions, però l’important és la pràctica, l’important és
l’economia, són les dades, són els números.» I crec que
els seus informes –i aquest informe en especial– pre­
cisament ajuden a això, a donar credibilitat –no només
credibilitat des del punt de vista de la possibilitat, sinó
fins i tot des del punt de vista de la necessitat– a les
alternatives que s’estan plantejant per poder anar a un
veritable model de modernització de l’economia i de la
societat en el nostre país.
Crec que aquest, a més, és un repte –i ho vull afirmar
aquí– que el nou Govern de Catalunya –tant aquest com
l’anterior– ha fet seu en el seu programa de Govern; és
a dir, s’està parlant de la necessitat que Catalunya es
plantegi un veritable model alternatiu de modernitza­
ció de la seva economia, de modernització de les seves
infraestructures. I aquí, disposar de dades i d’estudis
com els que vostès ens presenten és fonamental, espe­
cialment des del punt de vista de la planificació i de la
transició, de com arribar al fet que això que alguns en
diuen ideals siguin realitats econòmiques pràctiques i,
sobretot, es puguin justificar des del punt de vista de
la viabilitat econòmica, perquè és, en definitiva, el que
acaba fent no només possible, sinó necessari el fet d’op­
tar per aquests models alternatius.
SESSIÓ NÚM. 9
El marc, el tenim –i està molt bé que el seu estudi co­
menci per recordar això–; tenim unes obligacions con­
tretes a nivell de convenis internacionals i de protocols
internacionals, com és la reducció de gasos d’efecte
hivernacle; tenim aquest compromís traslladat a la Unió
Europea. Jo trobo molt bé, a més, que vostès assenyalin,
i nosaltres trobem bé que vostès es fixin no en el que van
ser les últimes conclusions pactades davant del G-8, sinó
realment en el que deien els informes que van anar a la
taula sobre el G-8 quant als objectius mínims impres­
cindibles de reducció de gasos d’efecte hivernacle. I, a
partir d’aquí, en el que ens voldríem centrar és sobretot
en aquest aspecte clau que vostès posen al final del seu
informe, que és: i això com es fa? És a dir, la pregunta
clau sempre és com gestionem la transició; és a dir, com
passem d’un model de producció energètica i de consum
energètic a un model totalment alternatiu.
Aquest és el repte que tenim els governs i que tenen els
parlaments, que un país es plantegi realment que cal
començar a canviar i fer-ho en unes etapes successives
i fer-ho d’una forma sostenible i viable. I dic això –i
em plau dir-ho aquí– perquè, miri, justament ha sigut
bo: en el mateix moment en què entrava en aquesta co­
missió, ens arribava a les mans –suposo que a tots els
parlamentaris– la memòria de l’Asociación Española de
la Industria Eléctrica (UNESA) 2006. I jo voldria citar
aquí breument un paràgraf del seu president, del senyor
Pedro Ribera, quan diu: «2006, el sistema eléctrico debe
atender a una demanda creciente, pero es también el
umbral de la definición de nuevos niveles más restric­
tivos de reducción de emisiones de gases de efecto in­
vernadero que deben alcanzarse en los años siguientes
en este primer período de aplicación de los acuerdos de
Kyoto. Los paradigmas de este nuevo ciclo no son la
mera modificación de la estructura del parque generador
eléctrico, sino la transición a una economía energética
sin carbono que afecte a todos los sectores y a cuyo ob­
jetivo contribuyan todos los recursos disponibles, desde
el ahorro y el uso eficiente a la decidida continuidad en
las políticas de fomento de energías renovables y cons­
trucción de centrales eléctricas renovables. Este segun­
do ciclo de reducción de emisiones, cuyo horizonte se
sitúa en 2020, para este ciclo la adopción de decisiones
urgentes es imprescindible, ya que de su resultado de­
penderán en buena medida las estrategias empresariales
de expansión e inversión a corto plazo para garantizar el
cumplimiento de objetivos propuestos a medio y largo
plazo, especialmente los referentes a seguridad, calidad,
competitividad, compromisos medioambientales, de los
que depende, en definitiva, la sostenibilidad.»
És a dir, està demanant –i es poco sospechoso, diríem,
de ecologista, el senyor Pedro Ribera– que hi hagin
senyals clares, que hi hagin planificacions obligatòries
que indiquin cap a on s’ha d’anar. I dic que són im­
portants informes com els de vostès que ens presen­
ten i d’altres que s’estan fent a Catalunya respecte a
aquest tema, perquè tampoc, no amaguem-ho, aquest
mateix senyor en l’informe diu: «Y no obstante, claro,
hay la necesidad de reconsiderar con el máximo rigor
la contribución que puede aportar la opción nuclear al
logro de estos objetivos.» Aquesta és la clau. És a dir,
o donem senyals clares que es pot anar a una transició
de model econòmic, energètic i social a partir de les reCoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
34
novables i a partir d’una eficiència i d’un ús sostenible
de l’energia, o els mateixos que et diuen «hemos oído
el mensaje. Oído cocina, sabemos que debemos redu­
cir emisiones» –això avui ja no ho discuteix ningú a la
Unió Europea ni a nivell mundial– són els mateixos que
estan dient «pero cómo lo hacemos», però com ho fem.
I crec que el seu informe, en aquest sentit, ve a aportar
elements en aquesta línia.
Per anar acabant, jo només els voldria plantejar, els
voldríem plantejar des del nostre grup, tres o quatre
qüestions, algunes han sortit aquí. Una és el tema, evi­
dentment, de què significa el model de producció dis­
tribuïda en els temes de xarxa i, especialment, en el
tema d’interconnexions elèctriques? Jo els demanaria
un pronunciament sincer respecte a si l’esquema de re­
novables requereix unes millors interconnexions, una
dada objectiva.
Segona. No m’ha quedat clar si, quan fan l’anàlisi de
cicle de vida –que s’hi ha referit–, vostès..., són només
des del punt de vista econòmic o, també, si tenen valo­
rades les emissions de CO2 vinculades a tot el cicle de
vida dels diferents models de producció energètica. Ho
dic, perquè un dels elements crítics respecte a la foto­
voltaica, per exemple, és l’enorme consum d’energia
que hi ha en la fase de fabricació i producció, i que, per
tant, si s’ha introduït o no el balanç de cicle de vida en
termes d’emissions també en la producció, de la ma­
teixa manera que demanem molts que també s’apliqui
en el cas de la nuclear respecte al fet que s’analitzin
totes les emissions associades a tot el cicle de vida,
des de l’enriquiment de l’urani fins a la construcció de
les centrals, fins a, després, el tractament. És a dir, si
aquest cicle de vida també s’ha contemplat des del punt
de vista ambiental.
Un altre element important que aquí ha sortit. Vostès
ens parlen naturalment de l’energia elèctrica –aquest
informe és d’energia elèctrica, no és del conjunt de con­
sums energètics–, però sí que trobem a faltar o, en tot
cas, els demanaria algun aclariment respecte a quines
possibilitats hi han reals de poder fer que aquesta pro­
ducció elèctrica, a partir de sistemes d’acumuladors o
de tecnologies que no ha referit vostè, com la de l’hi­
drogen, com la veuen perquè pogués permetre també
aprofitar aquestes renovables per ser aplicades al sector
de la mobilitat, que, com s’ha referit en una intervenció
inicial, evidentment és de les que genera més consum
d’energia primària, no?, i que a l’elèctrica no ha que­
dat clar que aquesta producció renovable..., en quina
mesura es podria també transferir a la mobilitat obli­
gada –naturalment, un seria el model de mobilitat en
transport públic, que permet a través de l’alimentació
elèctrica, però si preveuen que hi pogués haver-hi una
contribució també amb uns altres elements.
Una última qüestió –que jo estic segur que vostès s’han
plantejat i vostès saben que aquest és un debat impor­
tant en el món ecologista, precisament– és la dels im­
pactes ambientals i paisatgístics d’aquestes actuacions.
És a dir, nosaltres creiem fermament que s’ha de fer
compatible amb una visió veritablement sostenibilista
i ecologista, ha de fer-se compatible la introducció de
les energies renovables amb una gestió sostenible del
paisatge i un estudi considerable dels impactes medi­
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
ambientals. Parlar del 2,47 per cent del territori no és
fútil, és molt territori. Malgrat tot, malgrat que s’hagin
exclòs els espais naturals i els sectors urbans, 2,47 per
cent del territori ocupat per infraestructures i per instal­
lacions vinculades a les renovables..., precisament els
que hi creiem, hem de dir que requeriran un gran esforç
cultural, d’anàlisis d’impactes, de mesures de minoració
d’aquests impactes, etcètera. Llavors, simplement..., ja
sé que aquest no és l’objecte de l’estudi, però crec que
si hem d’avançar en la implantació d’aquestes soluci­
ons, a part de la credibilitat tècnica, de la credibilitat
diríem econòmica, cal també que vagin acompanya­
des d’aquests elements d’integració, de reducció d’im­
pactes, de minimització, etcètera, que ens permetin fer
implantacions realistes i que ens evitin aquesta con­
frontació que a vegades s’està produint –jo crec, equi­
vocadament– entre sectors tots ells dits «ecologistes»,
però que, en definitiva, estan tenint actituds contradic­
tòries al respecte.
Res més. Acabar per on he començat, recordant una
cosa que vaig tenir l’ocasió de sentir com a conseller, a
l’ocasió de la Conferència de les parts del Protocol de
Kyoto, a Mont-real, i que m’agradaria deixar reproduït
en aquesta comissió perquè em va «frapar». Hi va haver una reunió –i acabo– dels principals stakeholder,
dels grans agents energètics productius del món, entre
els quals hi havien grans companyies petrolieres, d’as­
segurances, etcètera, amb representants dels diferents
governs regionals amb competència legislativa i altres
representants polítics que hi havien allà. Quan hom es­
perava que ens vindrien a dir: «Compte, siguin mode­
rats amb aquest tema de les renovables... Escoltin, no
es passin, el petroli és important, etcètera», ens van dir
una qüestió que retinc fortament. Diu: «Escoltin, en el
tema dels models energètics i de reduccions d’emissi­
ons, no ens vinguin amb mitges tintes, no ens vinguin
amb una miqueta, un percentatge... Nosaltres volem»
–ho van dir en anglès, però jo ho tradueixo– «objec­
tius pesants, objectius potents, volem objectius a llarg
termini i volem objectius amb suport legal.» És a dir,
loud, long term, legal, eh?, en anglès. I això és molt
significatiu del que s’ha de fer des del punt de vista de
decisions polítiques.
Els sectors econòmics i la societat no estan per les mit­
ges tintes, perquè no s’aconsegueix re, no s’acaba de
fer el model de transició. Cal fixar-se objectius potents,
objectius realistes, objectius a llarg termini i amb força
legal al darrere i, llavors, la tecnologia, el món científic
tècnic, la investigació, la recerca, tots aniran dirigits
cap a aquest camí, si no, si estem dubtant entre un camí
i l’altre, entre que «si la nuclear ens ho pot arreglar»,
entre «si tampoc n’hi ha per tant», etcètera, no acaba­
rem mai. Jo crec que el seu informe va precisament per
aquest camí de demostrar que això no només és viable,
sinó que és possible i és necessari.
Gràcies.
El president
Gràcies, senyor diputat. Ara, per acabar el Grup Mixt,
té la paraula el senyor José Domingo.
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
35
El Sr. Domingo Domingo
Muchas gracias, señor presidente. En primer lugar, dar
las gracias a los representantes de Greenpeace por su
comparecencia en el acto de hoy.
El informe realmente es exhaustivo. Para los que no so­
mos especialistas en energía, he de reconocer que es de
difícil comprensión en la medida en que establece unos
parámetros que merecen un mejor estudio. No obstante,
sí que hay unos ciertos datos que nos han parecido sig­
nificativos y que queremos poner de manifiesto.
En primer lugar, el objetivo, ¿no?, el objetivo del cien
por cien renovables, pues, un objetivo deseable. Aquí
se está cuestionando en estos momentos si es viable o
no, deseable, no hay ninguna duda; su informe, al pa­
recer, lo hace posible. Pero, para eso aquí se plantea un
modelo de planificación energética distribuida territo­
rialmente en toda la península en función de lo óptimo,
es decir, la ubicación óptima. Me gustaría saber, en la
medida que se haya presentado en las distintas comu­
nidades autónomas y en el ministerio de..., la Adminis­
tración central, si realmente es posible esa ubicación
óptima o bien los conflictos entre distintas comunidades
autónomas o las distintas planificaciones propias de
cada comunidad autónoma, lo van a hacer más difícil;
es decir, estamos hablando de lo óptimo, pero muchas
veces no siempre contamos con las autoridades para
políticas para hacerlo posible.
Igualmente, sí que quisiera abordar un tema que se ha
planteado de una manera indiciaria en su informe, que
es el tema de la gestión de la demanda. Es cierto que
existen algunas directivas de la Unión Europea en las
que obligan al ahorro energético ya en los próximos
nueve años, a un tanto de un 1 por ciento anual de la
cantidad de energía distribuida o vendida; es decir, que
es un compromiso que han adoptado los estados por
parte de la Unión Europea. ¿Las administraciones pú­
blicas –es una segunda pregunta que les plantearía– es­
tán haciendo lo suficiente para hacer posible realmente
que sea eficaz ese ahorro energético al que venimos
obligados por un mandato de la Unión Europea?
Y una tercera pregunta que planteo al hilo de lo que ha
formulado el ilustre diputado señor Oriol Pujol y algún
otro, que es el debate de la energía nuclear. Es un debate
que en estos momentos se está planteando incluso por
colectivos ecologistas en Europa. ¿Creen conveniente
que se comience a hablar también en España y se ini­
cie ya de una vez este debate, no como alternativa a las
energías renovables, es decir, no tenemos a veces que
ser al cien por cien, pero sí que para conseguir el máxi­
mo de energía óptima? Y planteo la conveniencia desde
un punto de vista de una organización ecologista como
la suya, si consideran factible o no abrir este debate en
España en estos momentos.
Muchas gracias, señor presidente.
El president
Muchas gracias. Moltes gràcies, senyor diputat. Señor
José Luis García, la extensión de las intervenciones...,
no lo tome como una desconsideración, sino como todo
lo contrario, como una expresión del interés de esta co­
SESSIÓ NÚM. 9
misión por lo que ha expuesto. Y fruto de eso, yo casi
me resisto a fijarle un tiempo de referencia en la contes­
tación. Sí que es verdad que, en todo caso, los tiempos
previstos son algo equivalente a los quince minutos,
veinte minutos, pero ya entiendo que hay un conjunto
de preguntas muy numerosas donde la capacidad de sín­
tesis va a ser difícil. Pero, en todo caso, le repito que no
lo tome ni mucho menos como una desconsideración,
sino como un interés al respecto.
En todo caso, le cedo el uso de la palabra en el bien en­
tendido que el funcionamiento habitual de la comisión
es que no hay a continuación repreguntas por parte de
los grupos y que con su intervención acabaremos la
sesión.
Tiene usted la palabra.
El Sr. José Luis García Ortega
Muchas gracias. Haré todo lo posible por sintetizar, pero
lógicamente han sido muchas preguntas que interpreto
como muestra de interés y se lo agradezco sinceramente
a todos los grupos.
Bueno. Para entrar un poco en materia sobre lo que
preguntaban, en primer lugar, planteaban el tema de si
la... ¿Por qué hacemos el análisis en electricidad, ¿no?,
frente a otros sectores? Realmente el planteamiento es
que el sector eléctrico es donde se dan las condiciones
de mayor madurez, tanto técnica como incluso econó­
mica, para acometer un cambio de las profundidades
que se están planteando con la rapidez que se necesita.
Es decir, evidentemente, el problema ambiental global,
energético, solo lo resolveremos cuando hayamos trans­
formado el conjunto de sistema energético, todo, ¿eh?,
todo el sistema energético. Pero, estamos convencidos
de que el comienzo..., es decir, quien de alguna forma
–por decirlo coloquialmente– ha de tirar del carro, ha de
ser el sector eléctrico. Y es quien tiene las condiciones
y, de hecho, es donde ya se está empezando a materia­
lizar ese cambio. Por lo tanto, es por eso que conside­
ramos que era ahí donde había que hacer este análisis
de detalle. Lo que pasa es que cuando lo hemos hecho,
nos hemos llevado sorpresas, es decir, que el objetivo
del estudio era analizar el sistema eléctrico –que ya en
sí es un reto– y ver si era viable..., o hasta dónde podía­
mos llegar con las energías renovables, ¿no? El estudio
muestra que es posible llegar al cien por cien, es decir,
el sistema eléctrico puede funcionar completamente con
energías renovables, pero dentro del análisis se conclu­
ye que, como parte inherente a esto, habría unos exce­
dentes energéticos que sería conveniente aprovechar en
otros sectores. Por tanto, aun comenzando por el sector
eléctrico, el hecho mismo de hacerlo ayudaría a avanzar
en la transformación, es decir, en la parte de revolución
energética que tocaría al resto de los sectores.
Bueno, en cuanto al tema de la energía eólica que plan­
teaba y los impedimentos que observamos en Cataluña,
si hacemos una mirada con poco más de perspectiva,
realmente tiene difícil explicación lo que ha ocurrido
–y de alguna forma sigue ocurriendo en Cataluña– en
el tema de energía eólica, bueno, comparado con lo que
sí ocurre en otros lugares. Y es verdad que se pueden
encontrar sitios peores, desde luego, pero, desde luego,
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
36
se pueden encontrar fácilmente muchos donde las cosas
se han hecho mejor, ¿eh?, significativamente mejor. En­
tonces, no se puede encontrar justificación de peculia­
ridades territoriales, es decir, ¿qué pasa? ¿Que en Ca­
taluña hay más espacios protegidos y en los demás
sitios los desprecian vilmente? No, no es así, eso no es
una justificación. ¿Que en Cataluña hay una abundancia
energética y otros sitios tienen más necesidad? Tampo­
co. ¿En Cataluña sobra el empleo y todo el mundo tie­
ne pleno empleo? No, tampoco, ¿no? Es decir, ¿por qué
en otras comunidades autónomas se ha hecho una
apuesta firme y decidida por las energías renovables y
se ha tomado un liderazgo para beneficiarse ellos en
primer lugar y luego, mire usted por dónde, nos hemos
beneficiado todos como sociedad en global? Pero, en
primer lugar, ha sido una política autonómica dirigida
al propio interés. ¿Por qué eso no se ha dado en Cata­
luña? Lo siento, pero no tengo la respuesta y me temo
que quien tiene que responder son ustedes como repre­
sentantes de la sociedad catalana y del Parlamento.
Es decir, por qué todavía en Cataluña no se ha recono­
cido –aunque se diga de palabra, pero no se han reco­
nocido los hechos– que la energía eólica y las energías
renovables en general son un valor por el cual hay que
apostar mucho más del discurso y hay que llevarlo a
efecto, es decir, a efecto de plantearse el reconocer esas
barreras que no son esotéricas, ¿eh?, y que si otras co­
munidades han podido superar, aquí se podrían supe­
rar indiscutiblemente, vamos, es que incluso podríamos
decir: «No, es que, claro, la densidad energética o la
densidad poblacional en Cataluña es mayor, sin duda,
que la de Aragón, que la de las dos Castillas, etcétera.»
Bueno, pero es que otras comunidades muy densas le
han tomado la delantera, hasta la Rioja. O sea, es que
realmente es vergonzoso, ¿no? Entonces, en proporción,
sí, una delantera..., en fin, que no hay en ese sentido una
justificación, ¿no?
Comentaba el tema del cupo, que se ha planteado. Cla­
ro, el cupo es fácilmente autojustificable, ¿no?, que le
tocó ejecutar al señor Montilla cuando era ministro,
pero, claro, es un círculo vicioso que no resuelve la
cuestión. Claro, Red Eléctrica decía: «No, es que so­
lamente yo tengo hecho un plan de redes que a nivel
peninsular, ¿eh?, teníamos para 10.000 megavatios, lue­
go se amplió a 20.000 megavatios.» Cuando toca eso
repartirlo territorialmente, era imposible meter todos
los megavatios que cada comunidad pretendía. Claro,
lo que se ha hecho ha sido ampliar los objetivos, lo cual
demuestra que efectivamente no había ninguna barrera
técnica realmente que impidiese que esos objetivos fue­
sen más a medida; de hecho, ahora se están planteando
nuevos objetivos que van más allá de esos 20 o 23.000
megavatios que están en los planes actuales. Por tanto,
la excusa técnica no era tal. Lo cierto es que, bueno, se
podía haber ido más allá y se quedaron en eso.
Ahora, ¿por qué el cupo afectó de forma más hirien­
te o más limitante –si cabe decirlo así– a Cataluña?
Pues, porque en Cataluña no hubo el interés político
en su momento por impulsar las energías renovables
como sí hubo en otras comunidades. Es decir, ese cupo
a otros les pilló más avanzados, con lo cual a todo el
mundo le fastidió porque todo el mundo quería ir más
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
lejos, pero es que a Cataluña le pilló cuando ni siquie­
ra se había empezado prácticamente. Se han perdido
unos años, ¿eh?, realmente, que han ido en perjuicio
de todos, ¿no?, en desarrollo de la energía eólica. En
nuestra opinión, lo que ha habido y sigue habiendo es
falta de voluntad política para que realmente las ener­
gías renovables tomen el protagonismo y el liderazgo
que se necesita.
Preguntaba por el Real Decreto 661, el que se acaba de
aprobar, el de régimen especial, si de alguna forma no
entra en contradicción, ¿no?, con el análisis de costes
que hemos hecho en el estudio. No, de ninguna manera,
más bien..., vamos, primero que el análisis de costes en
el que se basa el real decreto es un análisis de corto pla­
zo o incluso de presente solamente; es decir, ahí se dice:
«¿Cuánto» –y además es lógico– «tenemos que primar a
una tecnología?» Pues, en función de lo que cuesta hoy.
No tiene que ver con el análisis de costes que hemos
hecho para nuestro estudio, que es: «¿Cuánto costará
una tecnología?» ¿Y eso a qué afecta? No a cuánto hay
que primarla hoy, sino a cómo debemos planificar, que
es distinto. Es decir, para poder planificar, tenemos que
saber cuánto nos costará producir electricidad con cada
una de las tecnologías, y entonces tomar las decisiones
de a cuáles queremos apoyar, ¿eh?, y a cuáles necesita­
mos apoyar y en qué medida para llegar ahí. Por tanto,
el Real Decreto 661 debería ser una consecuencia no
solo del análisis del presente, sino también de una vi­
sión de futuro. Y es ahí donde se queda corto, en nuestra
opinión, porque plantea unos objetivos que son todavía
demasiado modestos, aunque el propio decreto prevé
que han de ser revisados a partir del año que viene.
Me preguntaban por el borrador del decreto en Cata­
luña que limitaría el emplazamiento de las huertas so­
lares y cómo eso se puede valorar en el contexto de la
revolución energética que estamos planteando. Real­
mente estamos muy preocupados. Muy preocupados
porque es un ejemplo más donde vuelve a reproducirse
el insólito fenómeno de la política energética de Cata­
luña en el contexto, no ya español, sino mundial, ¿eh?,
por lo menos europeo. Es decir, vamos a ver..., o sea,
ahora cuando se habla de energías renovables y en el
caso particular de la energía solar, volvemos de nue­
vo a planteárnoslo en términos de cómo lo acotamos,
de cómo lo limitamos. Bueno, estamos realmente muy
preocupados, porque creemos que no es ese el plantea­
miento que debe hacerse en cuanto a..., si realmente se
quieren impulsar las energías renovables y de nuevo...,
es decir, no tenemos más que mirar un poco como se
hace en otros lugares. ¿Qué pasa, que en el resto de
sitios se está arrasando el territorio con huertas solares?
En fin, vamos, si es que la huerta solar supusiese algún
tipo de daño, ¿eh?, en fin, cuando realmente es una de
las tecnologías más limpias de que se dispone, ¿no?, la
fotovoltaica. Entonces, en este sentido, pues, llamamos
la atención de que esto esperamos que no se lleve a tér­
mino tal como está planteado.
En cuanto al tema de la gestión de la demanda, me pa­
rece muy acertada la cuestión que planteaba en cuanto
a la..., es decir, ¿cómo pretendemos hacer gestión de la
demanda, cuando la señal que estamos dando de precio
energético va en la dirección contraria? Y hemos visto
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
37
el ejemplo la semana pasada, con la lamentable marcha
atrás que ha dado el Gobierno con la tímida, timidísi­
ma, ¿eh?, subida de los precios de la electricidad, de
las tarifas, que se planteaba. Realmente es absurdo, es
decir, ya pueden ustedes como políticos proclamar a
los cuatro vientos que hay que hacer un uso eficiente
de la energía, que hay que ahorrar energía, que hay
que gestionar la demanda, cuando al mismo tiempo
les dicen a esos mismos ciudadanos: «No se preocupe
usted, que la energía va a ser barata siempre, y menos
de lo que cuesta.» Cosa que no ocurre con ningún pro­
ducto, es decir, no existe ningún producto, ni el trigo,
ni la gasolina, nada, ni el agua, que esté de forma tan
descarada y artificialmente subvencionada. Es decir,
no tiene ninguna justificación. Lo saben todos: lo sabe
el Ministerio de Industria, lo saben todos los que tra­
bajan en el sector energético, en la Administración, en
la Administración de Cataluña, todos lo saben. Y, sin
embargo, cuando llega el momento de tomar la deci­
sión, parece que es como un tabú, y parece que se va a
hundir la economía mundial, ¿eh?, porque suba un 1,8
por ciento la electricidad. Mientras esa política subsis­
ta, no solamente será imposible hacer una gestión de
la demanda en condiciones, será imposible promover
un uso racional de la energía, se seguirá engañando a
los ciudadanos con precios falsos y se estará incluso
impidiendo el derecho al ciudadano a elegir el origen
de la energía, porque nadie podrá acudir al mercado con
productos diferentes al estándar procedente del pool
energético.
No sé si he entendido bien la pregunta, es decir..., o he­
mos pasado de puntillas por el tema de la substitución
de las energías sucias... No sé si lo he entendido bien.
(Veus de fons.) ¿Por el impacto nuclear, no? Bueno,
vamos a ver. Nuestro estudio, en primer lugar, es un es­
tudio que lo que hace es mirar el horizonte de largo
plazo, es decir, ¿qué pasaría?, ¿qué podemos hacer? Y
para eso hemos tomado una foto fija y hemos tomado
2050, es decir, no se hace un análisis técnico de cuál
sería el camino, pero sí se apuntan cosas muy interesan­
tes de cara al camino, ¿no? Entonces, cuando hacemos
el análisis de costes, vemos que la energía nuclear será
mucho más costosa, la electricidad producida con nu­
clear será mucho más costosa que la producida con prác­
ticamente ninguna renovable. Por tanto, cómo debemos
eso traducirlo a..., bueno, a parte de otras muchas consi­
deraciones sobre los problemas de la energía nuclear
que no tiene resueltos ni tiene ninguna perspectiva de
tenerlos resueltos, como es qué hacer con los residuos
radioactivos, cómo solventar en caso de accidente. Us­
tedes conocerán que se ha presentado una normativa a
nivel estatal sobre cómo hacer frente a la responsabili­
dad económica por parte de las centrales nucleares en
caso de accidente, ¿no?, y se le pone un tope, se le pone
un tope máximo, y dicen: «No, por encima de aquí no
se paga, ¿no?» Eso es una auténtica vergüenza, cosa que
no ocurre con ninguna otra tecnología, ¿eh?, con lo
cual, si uno produce un gravísimo daño, tiene un gravísi­
mo accidente –y crucemos los dedos para que no ocurra
jamás, pero en Vandellòs parece que juegan con fuego
bastante–, pues, si ocurriese –Dios no lo quiera–, pues,
no tendría que hacerse cargo la compañía eléctrica por
encima de una determinada cantidad, ¿no? Entonces,
SESSIÓ NÚM. 9
realmente, eso prueba la inviabilidad de una solución
que no puede hacer frente a sus propios costes.
Por tanto, simplemente desde el punto de vista de lo
que es el análisis objetivo de costes que se hace en este
estudio, sí es una tecnología que va a ser más costosa y,
además, es..., técnicamente llega un momento en que es
incompatible. Ahora, como la proporción renovable es
pequeña, ese problema todavía no se plantea, pero en la
medida que esté creciendo la eólica, ya se va acercando
el problema; llega un momento en que es incompatible.
Es decir, nuestro análisis muestra que es posible ges­
tionar un sistema completamente con renovables, pero
hace falta, de hecho, una mayor potencia rodante que en
el actual, porque si hay una mayor proporción de eólica,
hace falta ajustar; hay que tener potencia de respuesta
rápida. Eso se puede hacer con tecnologías convencio­
nales –como puede ser el ciclo combinado de gas, ¿eh?
o como puede ser la hidráulica– y se puede hacer con
muchas renovables, como demuestra nuestro estudio. Y
solo con renovables se puede hacer. La única con la que
no se puede hacer, seguro, es con nuclear. La nuclear no
tiene técnicamente la posibilidad de responder a esas
fluctuaciones. Por tanto, si la eólica sigue creciendo y el
conjunto de renovables siguen creciendo, o paramos las
renovables o paramos la nuclear, pero no podrán seguir
juntas por mucho tiempo.
Por tanto, ambas cosas, el análisis de costes y el técnico
nos llevan a la conclusión de que, además de los otros
motivos que ya existían antes del informe, cuanto an­
tes abandonemos la energía nuclear, mejor para todos.
Y no nos engañemos pensando que por alargar la vida
de las centrales nucleares, vamos a encontrar la mejor
solución económica; todo lo contrario. Es decir, nos
estaremos generando unos sobrecostes que cuanto antes
nos los quitemos de delante, mejor para todos.
Me planteaban... En cuanto a... ¿Qué pasaría si las hipó­
tesis del estudio en cuanto al avance de las renovables
fuese más lento, ¿no?, de lo que nosotros hemos consi­
derado? Bueno, tengo que decirles que nuestro análisis
es muy conservador. Es decir, parece al final muy radi­
cal porque las conclusiones son realmente muy revolu­
cionarias, pero la metodología y el propio análisis está
hecho desde un punto de vista muy conservador. Y me
explico. Estamos haciendo un análisis a 2050, es decir,
que ya es mirar lejos, efectivamente. Pero hemos consi­
derado solamente las tecnologías hoy disponibles, o sea,
la única hipótesis tecnológica es que a la hora de hacer
el análisis de costes se ha considerado que la mejor tec­
nología disponible..., perdón, que la tecnología estándar
–por ejemplo, de fotovoltaica o de eólica– en 2050 será
la que hoy es la mejor disponible, pero ya disponible
hoy. Es decir, no hemos considerado ningún desarrollo
tecnológico futuro, que, evidentemente, habrá.
Por tanto, diría que la probabilidad de que nos haya­
mos sobrepasado en cuanto al avance técnico de las
renovables es mínima, es más bien lo contrario; o sea,
lo que es casi seguro es que nos hemos quedado cortos.
Incluso sin hacer nada, incluso sin que ustedes haciendo
uso de su responsabilidad política apoyasen a las reno­
vables, incluso sin eso, el propio desarrollo natural de
las renovables irá bastante más lejos que lo que nuestro
propio informe indica. Pero si lo hubiésemos incluido,
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
38
nos podrían acusar de..., en fin, de no fundamentado,
el análisis, y, por tanto, se ha fundamentado solo con
lo que hoy está disponible. Y, por tanto, no es previsi­
ble que estuviésemos en un escenario de problemas de
suministro energético; al revés. Es si continuamos con
el modelo actual, donde tenemos todas las señales –y
no podrían ser más evidentes– de que vamos hacia un
problema no solamente ambiental, sino de suministro
energético; es decir, todas las fuentes convencionales
plantean problemas de escasez, problemas de concen­
tración en pocas manos y poco fiables esas manos a
nivel mundial y plantean graves problemas ambientales
como es el cambio climático, como es el riego radioac­
tivo, etcétera, ¿no? Por tanto, realmente los problemas
de suministro nos los estamos ya encontrando, de he­
cho, no es ninguna fantasía, pero lo vamos a ver más
si continuamos con el modelo actual. Y, sin embargo,
con el modelo de ir hacia más renovable, es el que más
seguridad nos va a dar de abastecimiento.
En cuanto al grado de fiabilidad que tendría la evolución
de costes... Hombre, la verdad es que no se han hecho
hasta ahora análisis de este tipo, y sería deseable y ne­
cesario que se hiciesen más, ¿eh?, más análisis detalla­
dos de cómo evolucionaría cada una de las tecnologías
por la curva de aprendizaje. Pero yo decía que hemos
tomado un enfoque deliberadamente conservador, pre­
cisamente para no tener ese riesgo. Es decir, esto es,
digamos, el mínimo que se podría alcanzar, pero se po­
dría llegar bastante más lejos. Por supuesto que dentro
de eso puede haber muchísima incertidumbre, es decir,
pueden haber tecnologías que pueden quedarse en el
camino eventualmente o fracasar, ¿no? De hecho, en
nuestro análisis, por ejemplo, cuando hemos considera­
do la tecnología de las olas, nos hemos encontrado con
que no había información suficientemente fiable, por
tanto hemos barajado ahí dos escenarios: uno, digamos
creyéndonos lo que la industria dice que habrá y, otro,
sin creérnoslo, más limitante, ¿no? Bueno, al final como
hay tantas opciones, al final es muy poco relevante. O
sea, tenemos un abanico de opciones suficientes como
para que..., merece la pena apoyarlas todas, pero aunque
la mitad se queden en el camino, tenemos suficientes
opciones tecnológicas y económicas basadas en reno­
vables como para no tener temor, ¿no?
Planteaba en ese contexto si no habría otras solucio­
nes que podrían emerger y que podrían también con­
tribuir eventualmente a la solución del problema, ¿no?,
planteaba el tema de la captura y almacenamiento de
carbono o la fusión nuclear. Lo primero que diría es
que lo mínimo que habría que exigirle a esas supuestas
tecnologías es que demostrasen su viabilidad técnica,
como nosotros hemos demostrado..., bueno, nosotros,
no he dicho que el estudio no lo ha hecho Greenpeace,
lo ha promovido Greenpeace, lo ha encargado Green­
peace al Instituto de Investigación Tecnológica, que es
una de las entidades de mayor prestigio en el análisis
de sistemas eléctricos. Diría que lo mínimo que habría
que pedir es que quienes pretenden vender el tema de
la captura de carbono o de la fusión nuclear, deberían
hacer un análisis de este tipo para demostrar su viabili­
dad técnica y su viabilidad económica. Y ninguna de las
dos cosas se ha hecho, todo lo contrario. Sorprendente­
mente, los promotores de esas dos opciones han ido a la
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
Administración pública –no solamente en España, sino
también en Europa–, han puesto la mano y han recibido
miles de millones. Y algunos estarán tan contentos de
que..., qué bien que haya caído en Cataluña la sede del
ITER, ¿no?, para la representación pública de la fusión
nuclear. Yo diría que es una vergüenza, ¿eh?, yo esta­
ría realmente avergonzado de que esto haya sido así. Y
que encima se esté pagando con dinero público, es una
doble vergüenza.
O sea, todas las cuestiones que se hacen sobre las ener­
gías renovables de qué hay que ver, de si cuándo podrán
llegar, económicamente, ¿eh?, bueno, todo eso lo están
haciendo con poquísimo apoyo y el poco que hay es
transparente como una gota de agua, transparente abso­
lutamente; está todo en las primas que pagamos todos
los consumidores a través de las tarifas de electricidad.
Sin embargo, el apoyo a una tecnología mítica como la
fusión nuclear, que no existe, se lo estamos dando sin
que nos demuestren por adelantado que eso va a fun­
cionar. Señores, a parte de que ambientalmente sería
lamentable, sería un desastre, y no pueda dar ninguna
solución a nivel global, es que realmente se está dando
dinero a ciegas. Y con la captura de carbono, lo mismo:
«Hala, tome usted el dinero para poder seguir queman­
do carbón, a ver si algún día saben como capturarlo del
aire y meterlo no se sabe donde y cómo conservarlo ahí
sin que se escape durante cientos de años.» En fin, esto
es inaudito. Si un eólico o un promotor solar les pidiera
a ustedes dinero: «No, no, es que yo tengo una tecno­
logía que voy a hacer no sé qué cosa rara y déme usted
el dinero por adelantado, y déme miles de millones.»
¿A que no se lo darían? Pues, se lo están dando a las
otras tecnologías. Es increíble. Bueno, pues, a pesar de
eso, incluso con eso, la solución renovable es la única
que está demostrado que es viable y la otra todavía está
sin demostrar.
Planteaban lógicamente, y es muy razonable, el tema
de la transición, y lo han planteado varios de ustedes,
¿no? En cuanto a cómo realizar esa transición de mo­
delo en cuanto al tema de la gestión de la demanda y
ahorro y eficiencia energética. Fíjense que nuestro aná­
lisis considera, en primer lugar, como si no hubiese
gestión de la demanda; ya hemos demostrado que es
viable, por tanto, tendría sentido hacerlo incluso sin
gestión de la demanda. Pero también nuestro análisis
demuestra que con gestión de la demanda se puede ha­
cer de forma más económica y es más sencillo. Como
comentaba en mi primera intervención, eso mismo se
podría aplicar en el sistema actual, y sorprendentemen­
te todavía no se hace, ¿no? Bueno, nosotros considera­
mos que hay que tomarse ya más en serio la gestión de
la demanda y el ahorro y la eficiencia mucho más de lo
que –y alguien lo preguntaba también– se está haciendo
actualmente, ¿no?
Igualmente, en cuanto al tema del transporte y la movi­
lidad, ¿no? Es decir, en esa transición, pues, si la delan­
tera la puede tomar el sector eléctrico, eso no significa
que sigamos viendo cruzados de brazos crecer las emi­
siones en el sector del transporte sin hacer nada para
evitarlo. Vamos, ahora mismo hay una ocasión muy
fácil para evitar ese aumento. Hay un debate a nivel
europeo sobre los límites de emisiones que se van a
SESSIÓ NÚM. 9
Sèrie C - Núm. 130
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
3 de juliol de 2007
39
aplicar a los vehículos de fábrica. Y ya están haciendo
lobby, con mucho éxito, de nuevo los fabricantes, di­
ciendo que es imposible lo que se les propone. Bueno,
pues, señores, si de verdad queremos y nos preocupan
las emisiones del sector transporte, de una vez por todas
obliguemos a que no pueda salir de fábrica ningún ve­
hículo que no sobrepase un estándar de 120 gramos de
CO2 por kilómetro, que es lo que propone la Comisión
Europea –que es muy modesto, por otro lado, porque
nosotros hemos demostrado que técnicamente se podía
hacer con mucho menos.
Y una pregunta que me planteaban también sobre si
en este escenario tendríamos un perfil importador de
energía en Cataluña o no. Bueno, nosotros hemos hecho
el estudio, porque algún ámbito geográfico había que
tomar y hemos tomado arbitrariamente el ámbito penin­
sular. Ya digo que no tenía mucha lógica, porque, como
mínimo, el ámbito peninsular real no sería el español,
sería el España - Portugal, que es el sistema eléctrico
real que tenemos, ¿no? Pero, bueno, demasiado que,
como organización no gubernamental, hayamos podido
acometer un estudio de esta envergadura, ¿no? De esto
saldría un saldo... Habría que hacer el análisis en deta­
lle para el territorio de Cataluña, para ver cómo podría
plantearse –de hecho, recomendaríamos o sugeriríamos
que pidiesen al Icaen que hiciese un estudio de este tipo,
con este nivel de detalle, en el ámbito de Cataluña. Esto
es una cuestión política, esto puede querer gestionar en
un determinado territorio el cien por cien de su produc­
ción o no quererlo. Yo no voy a opinar sobre eso, pero
suponiendo que eso se quiera, pues debería acometerse
a la institución especializada pública de que disponen
que hiciese ese estudio.
En todo caso, de lo que se apunta en nuestro estudio
no se perfila que tuviésemos un perfil netamente im­
portador de energía, es decir, no está evaluado en esos
términos, pero lo que sí se ve es que en Cataluña se pre­
sentan opciones de generación del mínimo coste, ¿eh?,
comparado con cualquier otro lugar de la península.
Por tanto, Cataluña... Es decir, hay otras comunidades
donde no merecería la pena, por decirlo... Tendríamos
que ver la península como un bloque, hay comunidades
donde no mercería la pena poner renovables porque en
otros sitios saldría más barato, pero en Cataluña no. En
Cataluña, independientemente de su nivel de consumo,
merece la pena, o sea, se encuentran muchísimos luga­
res donde es la mejor solución instalar las renovables
en Cataluña, ¿no? Por tanto, tendría probablemente un
perfil claramente productor de energía; ahora, que el
saldo final fuese importador o exportador dependería
probablemente de que se siga pasivamente aumentando
el derroche energético o se actúe sobre la demanda para
hacer un uso eficiente de la energía.
El tema de acercar la producción al consumo. Sobre
esto una reflexión: esto es un valor que todos comparti­
mos –y además, cuando digo todos, todo el mundo está
de acuerdo, ¿no?–, pero luego hay que llevarlo a efecto.
Nosotros..., nuestro análisis, como decía, ha sido muy
conservador, por tanto, ha tomado el sistema eléctrico,
digamos, partiendo del actual y dibujándolo, digamos,
bastante parecido al actual, porque básicamente lo úni­
co que hemos cambiado –«lo único», entre comillas,
SESSIÓ NÚM. 9
¿no?– ha sido la fuente de energía, ¿eh?, pero lo demás,
en principio, podría quedar tal cual. Evidentemente no
sería lo mejor. Entonces, a la hora de repartir territo­
rialmente la generación..., yo los mapas que he puesto
–es un ejemplo–, es decir, hemos hecho un reparto de
acuerdo al mínimo coste, pero hay otros criterios que
probablemente deberían tener más peso, que es acercar
la generación al consumo. Por tanto, tendría más senti­
do, aunque cueste un poquito más, unos céntimos más,
el kilovatio/hora producido, poner una central, digamos,
cerca de Barcelona que ponerla en otro lugar donde no
hay una demanda tan cercana que lo justifique. Ahora
bien, este razonamiento lo defendemos a capa y espada
con energías renovables, lo cuestionamos cuando tiene
que ver con energías sucias. Es decir, el acercar genera­
ción a consumo cuando hablamos de centrales de gene­
ración convencional con energías sucias –como puede
ser el gas o el carbón o la nuclear–, pues, realmente es
aumentar el peligro o el daño a la población que lo ha
de sufrir. Por tanto, ahí, este criterio, pues, quedaría por
lo menos cuestionado, ¿no?
Bueno, el tema de ahorro energético ya lo he comen­
tado. El tema de la mala calidad de las líneas de dis­
tribución, en principio no tiene relación directa con
nuestro estudio, aunque sí que es verdad que, igual que
se plantea que para llegar a cien por cien renovable
se puede llegar con las líneas actuales, pero sería más
factible adaptando la red, pues igualmente, puesto que
ya existe un problema de mala calidad de las líneas de
distribución, lo que sí llamaríamos la atención es que se
empezase ya a incorporar la perspectiva de como maxi­
mizar el input de energías renovables, ¿no? Y tiene que
ver con la cuestión de los problemas de conexión de la
fotovoltaica, que no tienen mucha justificación técnica
más allá de la cosa simple de donde hay capacidad de
evacuación disponible. Justamente, la fotovoltaica es la
que menos excusas debería encontrar para inyectar en
la red. ¿Por qué? Porque es la menor potencia, o sea,
la menor densidad de potencia, por tanto, la que más
fácilmente en cualquier sitio se podría inyectar. Sobre
todo, desde luego, la fotovoltaica in situ, que la única
tecnología que puede generar in situ es la fotovoltai­
ca: cada edificio podría ser autoproductor de energía
y conectado con la red. Y, sin embargo, ahí todavía se
encuentran muchas... Porque, a veces se oyen los pro­
blemas que tienen los promotores de centrales de me­
dio tamaño y tal, pero existen problemas en la propia
conexión a red en edificios, es inaudito; pero cosas tan
simples como que según sea la acometida que tenga tal
o cual edificio, uno se encuentra con que la compañía
eléctrica puede lavarse las manos o poner obstáculos
muy activamente. Ahí hace falta una implicación mucho
más activa. Ahí es donde realmente se echa de menos
que haya una promoción mayor y un impulso mayor
más activo por parte del Gobierno de la Generalitat en
eliminar ese tipo de barreras...
El president
Señor..., señor José Luis, los diputados llevan desde las
diez en sesión y algunos de ellos me parece que tienen
una reunión a las cuatro de la tarde. En la medida de
lo posible, si pudiera condensar los argumentos, a fin y
efecto de que pudieran tener capacidad, como mínimo,
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
3 de juliol de 2007
DIarI DE SESSIoNS DEl ParlaMENT DE CaTalUNYa
Sèrie C - Núm. 130
40
de incorporar parte de eso porque..., yo creo que están
ya en un nivel de saturación importante. (L’orador riu.)
Más que nada porque llevan cuatro horas y media traba­
jando intensamente y les esperan otras tantas después.
En todo caso...
El Sr. José Luis García Ortega
Voy a intentar condensar lo más posible y no...
El president
...si es posible...
El Sr. José Luis García Ortega
...interpreten como falta de respeto que haya preguntas
que no conteste porque entiendo que están ya más o
menos respondidas, ¿no?
En cualquier caso, la cuestión de quién tiene que dar
respuesta a esto..., es, desde luego, la Administración
pública y ustedes, como representantes de la sociedad,
como parlamentarios, y al Gobierno de la Generalitat
es a quien hay que pedirle que realmente tome el lide­
razgo.
La cuestión de cambio de paradigma que se plantea
es muy importante, incluso lo propio que menciona
UNESA en su informe, pues, va en esta dirección, ¿no?
Es decir, lo que hace falta son señalas claras, y lo que
mencionaba de lo que se planteó en Montreal, ¿no?,
es decir, hacen falta señales de gran escala, grandes,
mirando a largo plazo y legales. Bueno, eso es lo que
estamos planteando, ¿no?, justamente en ese sentido.
Pero nuestro informe sí que apunta a que hacen falta
cambios de paradigma importantes, es decir, hay que
dejar de pensar en que las energías renovables son algo
marginal, que a ver cómo las adaptamos y cómo incor­
poramos lo más posible con toda la mejor voluntad...
No, no, eso no es lo que estamos planteando. Lo que
estamos planteando es que hay que cambiar el sistema
y que el sistema entero puede funcionar con renovables.
Por tanto, ya no hay que tener miedo a que nos vamos
a quedar sin luz y a que va a ser más caro, todo eso es
falso. Todo eso hemos demostrado que puede funcionar
perfectamente con energías renovables.
El tema del ciclo de vida está incluido en el estudio,
es decir, está incluido y, de hecho, es el único análisis
de planificación que hay que incorpora el ciclo de vida
completo de todas las tecnologías.
El tema del impacto paisajístico... Bueno, 2,46 por cien­
to es mucho territorio. ¿Cuánto territorio tenemos ocu­
pado por autovías y por autopistas y no se monta el lío
que se monta cuando hay que hacer un parque eólico?
En fin... En ese 2,46 por ciento no hemos tocado ni un
espacio natural, ni un espacio protegido, y todos los
usos actuales quedan preservados y quedan borradas
del mapa todas las centrales nucleares, con todos sus
problemas, ¿eh?, todas las centrales térmicas, con toda
su minería; todo eso desaparecería. Con lo cual, la pre­
gunta en cuanto a la transición de las cuales deberíamos
hacerla, no en tanto a cómo gestionamos y a cómo in­
corporar más renovables –si eso no tiene más dificultad;
lo que tenemos que preguntar es cómo hacemos para
CoMISSIÓ D’ECoNoMIa, FINaNCES I PrESSUPoST
quitarnos del medio cuanto antes los problemas, que
son las energías sucias; es decir, cómo hacemos para
quitarnos el carbón, la nuclear, lo antes posible y para
no seguir encadenándonos más al gas natural de lo que
ya estamos. Eso es lo que tenemos que plantearnos,
¿no?
Y por último, en cuanto al tema de ubicación y seguri­
dad, y si podrían haber conflictos con otras comunida­
des autónomas... Vamos, solamente poníamos un ejem­
plo de ubicación de acuerdo con el criterio de mínimo
coste, ya digo que habría otros muchos... El conflicto
más bien va por..., al revés. Hay comunidades que están
intentando promover lo más posible renovables y son
netamente exportadoras, y otras –como ha ocurrido en
Cataluña– que van a la rémora. Entonces, en principio,
no debería haber más dificultad, pero sí es verdad que
esto necesita de una política transversal y que tiene que
haber una visión..., bueno, mínimo a nivel español y
probablemente a nivel europeo, para decir qué quere­
mos, cuánto queremos y cómo lo queremos y dónde lo
queremos. Porque si cada uno barre con lo suyo..., se
puede hacer, ¿eh?, se puede hacer, pero no llegaremos
al óptimo económico. Entonces, cuanto más macro sea
la visión, más fácil acercarnos al óptimo económico. Si
se está haciendo lo suficiente, comprenderá que nuestra
respuesta claramente es «no», en tema de financiación
energética, ni de lejos se está haciendo lo suficiente, y
las pruebas las tenemos, como ya ha comentado algún
otro diputado: el nivel de ineficiencia que tenemos so­
bresale en toda Europa, ¿no? Por tanto, tenemos todo
por hacer en eficiencia energética.
¿Y el debate nuclear es conveniente? Todo lo que sea
debate es conveniente, pero que no es la solución está
demostrado también en nuestro estudio e invitaríamos a
que quienes sean partidarios de esa opción, como míni­
mo, hay que exigirles que demuestren su solución, pero
no darles el dinero por adelantado.
Gracias.
El president
Muchas gracias, señor José Luis García Ortega i Anna
Rosa Martínez, delegada de Greenpeace a Catalunya.
En tot cas, amb aquest punt acabem l’ordre del dia.
Com ja ha esmentat un diputat, hi ha una segona com­
pareixença que està demanada, per part del conseller
Castells, i n’hi ha una altra sobre els temes de l’Acord
estratègic..., hem d’acabar de concretar amb el depar­
tament el moment en què es pugui substanciar i si és
possible fer-ho al llarg d’aquest mes de juliol. I, en tot
cas, amb els portaveus fixaríem el dia i el moment per
poder-ne fer una de les dues, perquè altres temes, de
moment –tramitacions de lleis o propostes de resolu­
ció–, no tenim a hores d’ara damunt de la taula.
Sense més i tornant a agrair als representants de Gre­
enpeace la seva intervenció i l’explicació de l’informe
Renovables 100%, doncs, aixequem la sessió.
Moltes gràcies.
la sessió s’aixeca a un quart de tres de la tarda i dotze
minuts.
SESSIÓ NÚM. 9