La litúrgia i el llenguatge de les coses Preguem al Senyor

ANY V
쐽
30 DE NOVEMBRE DE 2008
쐽
NÚM. 48
RESSÒ DE LA PARAULA
La litúrgia i el llenguatge
de les coses
om diem, les coses, els materials, la pedra, a les mans de
Gaudí eren transformades en bellesa i així ser vien a la litúrgia. Era el seu excel·lent servei a la comunitat que prega.
Ell era un artista, que incloïa la seva capacitat creativa en l’oferiment personal i vital a Déu. Així ha de ser sempre i en tots els casos.
Malauradament tots no som artistes. Però, si ens manqués un
mínim de gust o sentit per la bellesa, difícilment podríem entendre i viure la litúrgia. Fa uns dies ens recordava un capellà, en
una reunió de preveres i diaques, que no hauríem d’oblidar el vessant poètic de la litúrgia. En el fons ens advertia de la necessitat
d’un sentit de la bellesa, no només envers els seus textos i expressions verbals, sinó també en tot el conjunt de l’acció litúrgica. En això estàvem tots d’acord.
Hem de dir que tothom té aquest sentit estètic. Això sí, més o
menys cultivat: és una de les petjades de Déu, quan ens va crear
a la seva imatge i semblança. I direm més: és un sentit que, sense adonar-nos, es manifesta en mil detalls de la vida. De fet, no és
massa agosarat dir que hi ha «una litúrgia casolana», que amara
tota la vida, en la qual projectem el nostre sentit estètic. Quan pengem un quadre a la paret, posem una flor sobre la taula, emboliquem un regal amb un llaç, parem la taula d’una determinada manera, col·loquem un llum en el lloc que ens sembla adient, ens
guarnim amb un vestit o altre segons l’ocasió, col·loquem unes estovalles o altres…, estem fent litúrgia casolana. I en aquesta litúrgia projectem el nostre sentit estètic, creem bellesa al servei de
l’experiència que volem provocar i compartir.
Per entendre què és la litúrgia a l’Església convé que aprofundim una mica en aquesta conducta més quotidiana.
—El que fem és manejar coses, objectes. Però ho fem de tal manera que les convertim en llenguatge, les fem parlar, les carreguem de significat.
C
—Aquesta acció de fer parlar les coses consisteix en treure d’elles tota la seva capacitat de comunicar bellesa. Mitjançant
aquesta comunicació provoquem una determinada experiència als altres: benestar, gaudi de la companyia, agraïment, alegria…
—És aquesta experiència el que ens interessa de debò, tot i que
gairebé mai l’expliquem de paraula. Roman com una mena de
misteri amagat i que s’ha de viure, més que explicar-se amb
raonaments i discursos.
omés cal que els altres, un cop rebuda la comunicació, tinguin la suficient sensibilitat com per a «entrar» en aquesta
experiència i compartir-la. Els altres, per això han d’entendre
(i viure) el llenguatge de les coses, la bellesa que traspuen, gràcies
a l’acció humana del qui les ha transformades i col·locades allí.
Per a un cristià qualsevol, litúrgia casolana és quelcom més que
un acte d’educació o d’afecte. Per a ell tot resta amarat de l’amor
a Déu i als germans: en el fons tot el que busca és compartir aquesta experiència.
Pensem en «les coses» que va fer servir Jesús per provocar l’experiència del seu amor, com ara, el pa i el vi. A les seves mans el
pa i el vi són coses que parlen i, així, comuniquen presència i gest
del seu propi amor, el que va mostrar morint i ressuscitant per nosaltres. Fou la primera litúrgia cristiana.
N
† Agustí Cortés Soriano
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat
40 anys del Centre d’Estudis Pastorals
de les diòcesis catalanes
◗ El 27 d’octubre va tenir lloc la inauguració del curs al Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis catalanes (CEP). Presidí l’acte el cardenal Martínez Sistach,
com a president del CEP, acompanyat per l’arquebisbe de Tarragona, el bisbe de
Sant Feliu de Llobregat, el de Girona i l’emèrit de Lleida, Francesc X. Ciuraneta.
S’adheriren a l’acte els altres bisbes catalans i l’abat de Montserrat. Mn. Josep
M. Domingo, director del Centre, va dir que durant els seus 40 anys de vida
aquesta institució ha treballat al servei de la renovació pastoral de les diòcesis
catalanes. En la foto, el cardenal saluda Mn. Joan Batlles, fundador i primer
director del centre. La lliçó inaugural la va pronunciar el P. Màxim Muñoz, provincial dels Pares Claretians, sobre «L’estratègia evangelitzadora del P. Claret».
GLOSSA
Preguem al Senyor
quest és l’escrit i la pregària
que una noia, membre d’una comunitat cristiana en la qual va
aprendre a seguir Jesús, estimant i
ser vint, ha adreçat a la seva comunitat. Després de gaudir dels serveis de
la comunitat en la seva infància i adolescència, fou monitora del centre
d’esplai i catequista. El seu desig d’estimar refermant el compromís amb els
més desafavorits, la por tà, acabats
els estudis universitaris i la preparació
específica corresponent, a treballar en
una ONG en la qual desenvolupa una
tasca de promoció de la dona africana.
Havia rebut molt i generosament ho ha
volgut oferir als altres. Digues-los que
facin el bé, que s’enriqueixin de bones
obres, que donin generosament, que
sàpiguen compartir (1Tm 6,18).
«Avui és un dia trist. A Goma, on he
estat més d’un any i mig, avui han passat moltes coses. Les forces rebels,
han avançat posicions fins arribar a
prendre pràcticament la ciutat. Això ha
provocat molts desplaçaments de població, i fins i tot la gent dels camps de
refugiats han hagut de moure’s un cop
més. Aquest matí ens ha arribat la notícia que una monja, la Maria, ha estat
A
atacada i li han tallat els dos peus. En
aquest moment s’està recuperant de
l’amputació de les dues cames, havia
perdut molta sang. Els meus col·legues d’altres ONG han hagut de ser
evacuats també. Altres amics, europeus i del país amb les seves famílies,
s’han quedat a Goma.
La impotència és enorme. La tristesa, també. Jo voldria unir-me, en la
distància, a la vostra pregària de Taizé
de cada dimecres per apropar-vos una
mica a ells i que sentin que estem
junts en aquests moments de misèria
humana que estan i estem vivint.
És per això que vull pregar: Pels
meus amics del Congo i per tots els
pares i germanes i pels infants de Goma, per totes les famílies dels camps
de desplaçats i pels cooperants humanitaris del país… preguem al Senyor».
Després d’escoltar la lectura d’aquest escrit i la invocació a la pregària
amb què acaba, en el silenci que seguí, suma dels silencis de tots els presents, una sentida pregària comunitària s’enlairà vers el Pare de tots.
Enric Puig Jofra, SJ
El bautismo y la confirmación
en las confesiones cristianas
◗ Simposio organizado por la Delegación Diocesana
de Barcelona de Ecumenismo y Relaciones interreligiosas y la Facultad de Teología de Catalunya, los días
1, 2 y 3 de diciembre, de las 16 a las 20 horas. Las
conferencias serán con traducción simultánea en catalán y en castellano. Información e inscripciones: telèfon 933 238 874.
Pàgina 2
30 de novembre de 2008
DIUMENGE I D’ADVENT
◗ Lectura del llibre d’Isaïes (Is 63,16b-17.19b;64,2b-7)
◗ Lectura del libro de Isaías (Is 63,16b-17.19b;64,2b-7)
Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, ¿per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en Vós? Reconcilieu-vos
amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que
heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes. Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist
mai un Déu, fora de Vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins.
Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel·lat sempre contra Vós. Tots som semblants a persones impures, cap de
les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses. Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten
com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en Vós
en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu
a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres
som l’argila i Vós, el terrisser, tots som obra de les vostres mans.
Tú, Señor, eres nuestro padre, tu nombre de siempre es «Nuestro redentor». Señor, ¿por qué nos extravías de tus caminos y endureces nuestro corazón para que no te tema?
Vuélvete, por amor a tus sier vos y a las tribus de tu heredad. ¡Ojalá
rasgases el cielo y bajases, derritiendo los montes con tu presencia! Bajaste, y los montes se derritieron con tu presencia. Jamás oído oyó ni
ojo vio un Dios, fuera de ti, que hiciera tanto por el que espera en él. Sales al encuentro del que practica la justicia y se acuerda de tus caminos.
Estabas airado, y nosotros fracasamos: aparta nuestras culpas, y seremos salvos. Todos éramos impuros, nuestra justicia era un paño manchado;
todos nos marchitábamos como follaje, nuestras culpas nos arrebataban como el viento. Nadie invocaba tu nombre ni se esforzaba por aferrarse a ti;
pues nos ocultabas tu rostro y nos entregabas en poder de nuestra culpa.
Y, sin embargo, Señor, tú eres nuestro padre, nosotros la arcilla y tú el alfarero: somos todos obra de tu mano.
◗ Salm responsorial (79)
◗ Salmo responsorial (79)
R. Déu de l’univers, renoveu-nos, / feu-nos veure la claror
de la vostra mirada, / i serem salvats.
Pastor d’Israel, escolteu-nos. / Vós que teniu querubins
per carrossa, / desvetlleu el vostre poder, / veniu a salvar-nos. R.
Déu de l’univers, / gireu des del cel els vostres ulls, / veniu i visiteu aquesta vinya, / que la vostra mà havia plantat / i havia fet robusta i forta. R.
Que la vostra mà reposi / sobre l’home que serà el vostre
braç dret, / el fill de l’home a qui Vós doneu la força. /
No ens apartarem mai més de Vós; / guardeu-nos Vós la
vida / perquè invoquem el vostre nom. R.
R. Oh Dios, restáuranos, que brille tu rostro y nos salve.
◗ Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians
de Corint (1Co 1,3-9)
Pastor de Israel, escucha, / tú que te sientas sobre querubines, resplandece./ Despierta tu poder y ven a salvarnos. R.
Dios de los ejércitos, vuélvete: / mira desde el cielo, fíjate, / ven a visitar tu viña, / la cepa que tu diestra plantó, / y que tú hiciste vigorosa. R.
Que tu mano proteja a tu escogido, / al hombre que tú fortaleciste. / No nos alejaremos de ti; / danos vida, para
que invoquemos tu nombre. R.
Sant Pau. José de Ribera (1591-1652)
Museo del Prado (Madrid)
◗ Lectura de la primera carta del apóstol san Pablo a los
Corintios (1Co 1,3-9)
Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell:
de tot do de paraula i de coneixement.
El testimoni que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no
us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de
Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè
el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és Ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.
Hermanos: La gracia y la paz de parte de Dios, nuestro
Padre, y del Señor Jesucristo sean con vosotros. En mi acción de gracias a
Dios os tengo siempre presentes, por la gracia que Dios os ha dado en Cristo Jesús. Pues por él habéis sido enriquecidos en todo: en el hablar y en el
saber; porque en vosotros se ha probado el testimonio de Cristo. De hecho,
no carecéis de ningún don, vosotros que aguardáis la manifestación de nuestro Señor Jesucristo. Él os mantendrá firmes hasta el final, para que no
tengan de qué acusaros en el día de Jesucristo, Señor nuestro. Dios os llamó a participar en la vida de su Hijo, Jesucristo, Señor nuestro. ¡Y él es fiel!
◗ Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 13,33-37)
◗ Lectura del santo evangelio según san Marcos (Mc 13,33-37)
En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu.
No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que
confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al
vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora
menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres,
ho dic a tothom: Vetlleu».
En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos: «Mirad, vigilad: pues no sabéis cuándo es el momento.
Es igual que un hombre que se fue de viaje y dejó su casa, y dio a cada
uno de sus criados su tarea, encargando al por tero que velara. Velad entonces, pues no sabéis cuándo vendrá el dueño de la casa, si al atardecer,
o a medianoche, o al canto del gallo, o al amanecer; no sea que venga
inesperadamente y os encuentre dormidos. Lo que os digo a vosotros lo digo a todos: ¡Velad!»
COMENTARI
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
쮿 Dilluns (litúrgia hores: 1a
setm.): Is 2,1-5 / Sl 121/ Mt 8,
5-11. 쮿 dimarts: Is 11,1-10 /
Sl 71 / Lc 18,21-24.
dimecres: St. Francesc Xavier
(MO): Is 25,6-10a / Sl 22 /
Mt 15,29-37. 쮿 dijous: Is 26,
1-6 / Sl 117 / Mt 7,21.24-27.
Si es vol: St. Joan Damascè
(MLl). 쮿 divendres: Is 29,1724 / Sl 26 / Mt 9,27-31. 쮿 dissabte: Is 30,19-21.23-26 / Sl
146 / Mt 9,35 – 10,1.6-8.
Si es vol: St. Nicolau (MLl).
쮿 Diumenge vinent, II d’Advent
(lit. hores: 2a setm.): Is 40,
1-5.9-11 / Sl 84 / 2Pe 3, 8-14 /
Mc 1,1-8.
La mirada atenta
Mn. Ramon Prat i Pons farà el comentari a la litúrgia dels diumenges durant
l’any litúrgic que avui iniciem. Mn. Ramon Prat és sacerdot a la diòcesi de
Lleida, on dirigeix l’Institut Superior
de Ciències Religioses (IREL). També
és professor de pastoral a la Facultat
de Teologia de Catalunya i al Centre
d’Estudis Pastorals (CEP). Darrerament
ha publicat el llibre «La canya de pescar. Un camí per explorar el misteri de
la vida» (Pagès editors. Lleida 2008).
Una par t del llibre conté els comentaris dominicals fets per ell per a la
nostra publicació.
a tardor és un temps de renovació
de la natura. A diferència de la primavera, que és una explosió de
llum i de vida, la tardor és una renovació en profunditat pel camí del silen-
L
ci, la caiguda de la fulla i la contemplació. Tanmateix, silenci no significa
passivitat, sinó que és l’activitat de retornar a les arrels profundes i, en definitiva, a una revitalització autèntica de
la persona.
L’Advent coincideix amb aquesta renovació anyal de la natura i representa
una pedagogia per al retorn de la comunitat a les arrels més pregones de la fe.
El nostre esperit, també, necessita
una renovació. Aquestes quatre setmanes ens aniran acompanyant, poc a
poc, vers la lluminositat de la nit de
Nadal.
Aquest primer diumenge, els textos
ens inviten a despertar-nos de les rutines i a desvetllar una mirada atenta
a la vida, als fets quotidians, als altres
i, assenyaladament, a l’acció de Déu,
perquè —com diu Pau— Déu és fidel
i ens ha cridat a viure en comunió amb
el seu Fill. Aquesta comunió és una
alenada d’aire fresc que dóna un nou
impuls a la nostra vida.
Per això, els imperatius de l’evangeli —Estigueu atents!… Que no us trobi dormint!… Vetlleu!…— són un bon
inici d’aquest pelegrinatge de l’Advent i
una expressió del silenci actiu i reparador d’aquest temps d’esperança.
Val la pena dedicar una estona a
preguntar-nos cadascú: què n’espero
d’aquest Advent en el pelegrinatge
vers el Nadal? La nit de Nadal collirem
el que hem sembrat…
Amb la pràctica d’aquesta mirada
atenta i respectuosa als fets de cada
dia, a les persones i a la veu de Déu,
també, ens podem preguntar: I si aquest
any fos diferent?
Ramon Prat i Pons
30 de novembre de 2008
Pàgina 3
ENTREVISTA
L’ESPERIT DE NADAL
Beneir la corona d’Advent
er a molta gent la corona d’Advent és tan sols
un objecte decoratiu amb què s’ornamenta les
cases en temps d’Advent. No té cap altre significat més profund. La benedicció ha d’expressar el significat de la corona d’Advent per a tota la família.
En la corona d’Advent expressem l’esperança que
la nostra vida vagi bé, que allò que durant l’any està
esquinçat es regeneri completament. I les quatre espelmes que encenem durant els diumenges d’Advent
signifiquen que la llum de l’encarnació ha de penetrar
en tots els àmbits de la nostra vida.
Quan la corona d’Advent és beneïda, aleshores no
actua només com un altre objecte decoratiu que te-
P
nim a casa. Més aviat recorda una vegada i una altra a la família que Déu mateix ve a aquesta casa i
que Déu torna a unir allò que tendeix a separar-se
en l’àmbit individual i en les relacions interpersonals.
Les branques verdades de la corona d’Advent fan
referència a la vida immortal que Déu ens ha regalat
en l’encarnació del seu Fill. Allò que és ressec reverdeix i reviu. I la llum de la corona d’Advent il·lumina la
foscor que de vegades s’instal·la en la nostra ànima, i escalfa els cors que s’han refredat.
Anselm Grün
(Tu ets una benedicció. Ed. Claret)
ENVIADO AL MUNDO
El obrero Joan Trescals
—«Joan Trescals nació en Sant Andreu de Palomar, Barcelona. Era
obrero de la fábrica «La Española», del grupo «Fabra Coats». Cada día iba
a misa. Era muy conocido, respetado y estimado tanto por sus compañeros de trabajo, como por los habitantes del barrio. Su amor práctico
hacia el prójimo le llevó a recoger a los huérfanos de la calle, —sin padre, ni madre y sin hogar— y se los llevaba a su casa hasta que se independizaban. Su obra la llamó «Paternidad Cristiana». Llegó a acoger
20 chicos simultáneamente en dos casitas sencillas de la c/ Sócrates.
Acogió y formó a centenares de jóvenes huérfanos… La gente se preguntaba: «Pero ¿cómo es posible lo que ha hecho y hace… Joan Trescals? Fue socio fundador de «Els Lluïsos de St. Andreu».
—«Quisiera añadir que —como sacerdote— le acompañé en su última enfermedad. Me maravilló su ternura, su fe, su gran confianza en
Dios… Su entierro fue una enorme manifestación popular de admiración,
de afecto y de agradecimiento.»
(Así lo afirma Mn. Xavier Casas Ros —hermano del mártir, hoy beato
Josep Casas Ros—, durante una entrevista que le hice a través de Radio
Barcelona, en el programa de Valores Humanos, «Objetiu l’home», con
motivo de habérsele concedido —el «Premi Sant Andreu Edició 2007»—
por el Ayuntamiento de Barcelona, distrito de Sant Andreu, por el bien
realizado durante los 39 años que trabajó en la parroquia de Sant Pacià).
J. M. Alimbau
SANTORAL
30. c Diumenge I d’Advent. Sant Andreu, apòstol, de Betsaida, deixeble del
Baptista i germà de Pere; santa Justina,
vg. i mr.
1. Dilluns. Sant Eloi, bisbe de Noyon
(641-660), patró dels qui treballen els
metalls; sants Edmon Campion i Robert
Southwell, preveres, i beats Roger Filcock, Robert Middleton i companys, màrtirs (jesuïtes); sant Naüm, profeta (s. VII
aC); santa Natàlia, mr., esposa de sant
Adrià.
2. Dimarts. Sant Silvà, bisbe; santa Bibiana, vg. i mr. (s. IV); santa Elisa, vg.;
beata Maria-Àngela Astorch (1592-1665),
vg. caputxina, de Barcelona.
3. Dimecres. Sant Francesc Xavier (15061552), prev. jesuïta navarrès, apòstol de
l’Índia, patró de les missions i dels turistes; sant Cassià, mr.; sant Sofonies, profeta (s. VII aC); santa Magina, mr.
4. Dijous. Sant Joan Damascè (s. VII-VIII),
prev. de la Laura de Sant Sabas i doctor
de l’Església. Santa Bàrbara, vg. i mr.
d’Orient, patrona del ram dels carburants
i dels artificiers, i també dels miners, invocada contra els llamps; sant Bernat,
bisbe de Parma, cardenal; santa Ada,
vg.; beat Francesc Gàlvez, prev. franciscà
i mr. al Japó, nat a Utiel.
5. Divendres. Sant Dalmau o Dalmai
(Dalmacio), bisbe; sant Sabas (s. VI), abat
fundador de la Gran Laura, prop de Jerusalem; sant Guerau de Braga, bisbe;
santa Crispina, vg.
6. Dissabte. Sant Nicolau (s. IV), bisbe de
Mira (Lícia), venerat a Bari (s. X); sant Pere Pasqual, bisbe de Jaén i màrtir (mercedari); sant Fortià, innocent mr. venerat a
Torelló; santa Asel·la, vg. Beata Carme
Sallés (Vic 1848-Madrid 1911), fund.
Concepcionistes missioneres de l’Ensenyament (RCM).
INTENCIONS DEL SANT PARE (desembre)
General: Que l’Església promogui la cultura de la vida
davant d’una cultura de violència i mort.
Missionera: Que els gestos fraterns dels cristians en països de missions mostrin
que el Nen nat a Betlem és llum d’esperança per al món.
El «concilio» de
Jerusalén
la vuelta del
«primer viaje» de Pablo
(propiamente, de
Bernabé y Pablo),
el área tocada por
el Evangelio ya doblaba la superficie
de Israel y en ella
abundaba el «crisMosaico del
tianismo gentil»,
ábside de la
Basílica de San
procedente del paPablo Extramuros, ganismo y no ataRoma
do a la circuncisión
ni a otras prácticas propias del judaísmo.
Eso creaba dos problemas a los
judeocristianos: uno teórico, sobre
cómo quedaba la profecía de Jeremías de que la Nueva Alianza sería
«con la casa de Judá y la casa de Israel»; otro, práctico: la persecución
por parte de los judíos no creyentes,
que entendía que los seguidores de
Cristo, con su apertura a los paganos, habían apostatado de Israel.
Las comunidades primitivas habían experimentado la mano de Dios
en sus casi treinta años de vida dentro del judaísmo: no podían abandonarlo. Por otro lado, los convertidos
de Antioquía y de los nuevos territorios habían experimentado la fuerza
del Espíritu entre creyentes no judaizados.
El conflicto era real. Se reunieron
en Jerusalén de una parte Bernabé,
Pablo y Tito (ejemplo de «cristiano
gentil»), con Pedro, Santiago y Juan,
de la otra. Propiamente no fue un
concilio, pero tampoco una reunión a
puerta cerrada, pues bien dejaron oír
su voz los que defendían que había
que circuncidar incluso a los bautizados que no lo estuvieran.
En contra de lo que todavía hoy
creen algunos, Pedro, Santiago y
Juan dieron la mano en señal de comunión a Bernabé, Pablo y Tito para
que continuaran con el «cristianismo
gentil» en sus propios territorios,
mientras que ellos continuarían yendo al Templo y practicando el judaísmo en los suyos.
A
Jordi Sánchez Bosch
◗ ANTONI MATABOSCH
Religions
i Europa
ls propers 10, 11 i 12 de desembre
se celebra a Barcelona el Congrés
Europeu Interreligiós Les religions a
Europa davant el segle XXI, organitzat pel
Grup de Treball Estable de Religions
(GTER). Durant aquests tres dies posaran
de manifest com les confessions i les
ciutats afronten, de manera conjunta, els
reptes i les oportunitats de l’Europa
occidental de principis del s. XXI. Mn. Antoni
Matabosch, que és el representant de
l’Església catòlica al GTER, considera que
la nostra Església ha d’aportar al Congrés
«tota la seva experiència i els seus
efectius a fi que hi hagi pau religiosa i
civil; tot i que sigui la religió majoritària,
ha de col·laborar intensament amb les
altres realitats religioses».
E
Què pretenen assolir en aquest Congrés?
Ens proposem crear quatre sessions de
reflexió sobre què poden aportar les
principals religions al present i al futur
d’Europa. En un primer moment,
reflexionarem sobre «Barcelona, ciutat i
religions a la Mediterrània»: és el punt de
partida. A continuació mirarem l’Europa
on vivim, per tal de veure la situació,
les expectatives que hi ha i els reptes en
els que hi estem immersos. Establert
aquest marc, mirarem l’aportació religiosa
a Europa; aquí també ens aturarem en la
situació, expectatives i reptes. Finalment,
clourem el Congrés amb les dinàmiques i
propostes cara al futur.
Com afronten les religions i les ciutats els
reptes de l’Europa occidental del s. XXI?
A l’Europa occidental tenim unes religions
més tradicionals, com són les tres de la
branca abrahàmica —catòlics, protestants
i ortodoxos— i els jueus, i unes que s’hi
han establert de manera significativa més
recentment —musulmans, budistes…—.
Les relacions entre elles aquí són
positives i s’ha de dir que, amb més o
menys intensitat, totes intenten fer una
societat millor. Hi ha tres experiències
molt positives a ciutats europees que
volem donar a conèixer. Es tracta de
Marseille Espérance, on hi ha un grup de
religions associades institucionalment a
l’Ajuntament de Barcelona a fi d’ajudar-lo
al bé social de la ciutat. L’experiència de
Brussel·les, que aplega més religions i fins i
tot organitzacions laiques i no creients.
I també exposarem què fa el GTER.
Què aporta el GTER?
Una experiència de quatre anys de
col·laboració pràctica de les cinc religions
que tenen Acords amb l’Estat, a les que
s’afegeixen quatre més —sikhs, bahais,
taoistes i budistes— amb les que formem
un Consell Interreligiós. La nostra tasca
està basada en la pedagogia de l’acció;
estem convençuts que la col·laboració
entre nosaltres en tasques de mediació
en conflictes religiosos, en acollida
d’immigrants, en assistència a presons…
acosta molt a les religions i ajuda a
formar una societat més cohesionada.
Òscar Bardají i Martín
Pàgina 4
30 de novembre de 2008
ESGLÉSIA DIOCESANA
AGENDA
◗ CRÒNICA
El superior general dels jesuïtes visita Barcelona. Del 12 al 15 de novembre, el pare Adolfo Nicolás assistí a diversos actes públics, convidat
per la Companyia de Jesús a Catalunya. Va participar en dos actes
commemoratius en institucions vinculades als jesuïtes catalans: a ESADE,
en el 50è aniversari d’aquesta entitat universitària, i al centre d’estudis
Joan XXIII de Bellvitge. A més, dijous
12 va presidir l’eucaristia a l’església
dels Jesuïtes del carrer de Casp de
Barcelona.
Presentació de comptes del Bisbat
de Sant Feliu de Llobregat. El bisbe
Agustí, el delegat d’Economia, Mn.
Francesc Xavier Escolà, i el delegat
de Patrimoni, Mn. Xavier Armengol,
es van reunir amb els consells d’economia de les parròquies, per tal
d’explicar el balanç econòmic del bisbat i presentar la campanya de Germanor d’enguany. Va ser el dia 4 de
novembre per a la vicaria de Penedès-Anoia-Garraf i el dia 6 per a la del
Llobregat.
III Jornades de Formació i Animació Pastoral. Del 10 al 13 de novembre va tenir aquest cicle de formació per a la vicaria del Llobregat. Anteriorment, del
20 al 23 d’octubre ja es va realitzar a Vilafranca, amb els mateixos ponents. De
tota la diòcesi han assistit a aquestes jornades aproximadament 280 persones, fonamentalment laics i laiques, que han aprofundit el tema de la celebració el testimoniatge i el compromís.
Déu». Aquesta ponència s’emmarca
en el cicle «La 4a hora del dimecres»
que organitza la FTC.
Fòrum de Pastoral amb Joves. Del 7
al 9 de novembre a Madrid es van reunir unes 2.000 persones de tot l’Estat
relacionades amb pastorals amb joves, en aquesta iniciativa nascuda al
si dels escolapis i assumida pel Departament de Joventut de la CEE. Del
nostre bisbat hi van participar un grup
de 8 joves. El passat, el present i el
futur de les pastorals juvenils van centrar els tres intensos dies.
Ponència del bisbe Agustí a la Facultat de Teologia. El passat dimecres
12 de novembre, el bisbe Agustí fou
convidat a pronunciar una conferència amb el títol «Una hermenèutica
històrico-salvífica de la Paraula de
◗ AGENDA
Nou Consell Presbiteral. 4 de desembre, 10.30 h. Després de les
eleccions per a la renovació del Consell Presbiteral, aquest dia hi haurà
al col·legi del Bon Salvador de Sant
Feliu de Llobregat l’acte de constitució d’aquest òrgan representatiu
de tot el presbiteri diocesà i l’elecció del Secretariat permanent del
mateix.
Vetlla de la Immaculada. 7 de desembre, 21 h. Les delegacions de Joventut de la Província Eclesiàstica
convoquen els joves de les diòcesis
de Sant Feliu de Llobregat, Barcelona
i Terrassa per a aquesta vetlla de pregària a la Basílica de la Mercè de
Barcelona.
◗ PUBLICACIONS I WEB
Presentació de la nova col·lecció
«Magníficat Libros». 4 de desembre,
20 h. Editorial San Pablo, Llibreria
Paulines i Escola d’Animació Bíblica
presenten el llibre Palabra de Dios
para domingos y fiestas, de David
Amado Fernández, el primer títol d’aquesta col·lecció. Intervindran a l’acte Javier Velasco, biblista i professor de l’ISCREB, i l’autor, professor
de l’Institut de Teologia Espiritual de
Barcelona i de la Universitat Abat Oliba. Seminari de Barcelona, sala Sant
Jordi, c/ Diputació, 231 - Barcelona.
Cosmologies actuals i fe cristiana. Ha sortit publicat aquest llibre
de Mn. Francesc Nicolau, en la col·lecció Cultura i Pensament, de l’editorial Claret. Recull els seus articles
publicats a Catalunya Cristiana en relació a l’origen i l’estructura de l’univers, recollint el que els experts han
dit sobre el tema i afegint-hi aportacions des del punt de vista cristià.
◗ CULTURA
Concert de Nadal de la Coral de
l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat. 15 desembre,
20.30 h. Aquesta coral celebra el
seu desè aniversari amb un concert
al Palau de la Música Catalana, amb
la participació de l’Orquestra de Cambra i Dilettanti. S’interpretaran fragments de Carmina Burana (C. Orff),
Gloria (A. Vivaldi) i Requiem (W. A.
Mozart). Més informació i compra
d’entrades www.palaumusica.org.
Advent. El bisbe Agustí presidirà
l’eucaristia de les 19 h a la Catedral de Sant Llorenç tots els
diumenges d’Advent, a partir d’avui dia 30 de novembre.
ECO DE LA PALABRA
La liturgia y el lenguaje de las cosas
omo decíamos, las cosas, los materiales,
la piedra, en las manos de Gaudí eran
transformadas en belleza y así servían a la
liturgia. Era su excelente servicio a la comunidad
que reza. Él era un artista, que incluía su capacidad creativa en el ofrecimiento personal y vital a
Dios. Así debe ser siempre y en todos los casos.
Desgraciadamente todos no somos artistas.
Pero, si nos faltase un mínimo gusto o sentido para la belleza, difícilmente podríamos entender y vivir la liturgia. Hace unos días nos recordaba un
sacerdote, en una reunión de presbíteros y diáconos, que no tendríamos que olvidar la vertiente
poética de la liturgia. En el fondo nos advertía de
la necesidad de un sentido de la belleza, no sólo
hacia sus textos y expresiones verbales, sino
también en todo el conjunto de la acción litúrgica.
En eso estábamos todos de acuerdo.
Hemos de decir que todo el mundo tiene este sentido estético. Eso sí, más o menos cultivado: es una de las huellas de Dios, cuando nos
creó a su imagen y semejanza. Y diremos más:
es un sentido que, sin darnos cuenta, se manifiesta en mil detalles de la vida. De hecho, no es
demasiado atrevido decir que hay «una liturgia casera», que empapa toda la vida, y en la cual proyectamos nuestro sentido estético. Cuando col-
C
gamos un cuadro en la pared, ponemos una flor
sobre el tapete, envolvemos un regalo con un
lazo, ponemos la mesa de una determinada manera, colocamos una luz en el lugar que nos parece adecuado, nos adornamos engalanamos
con un vestido u otro según la ocasión, colocamos un mantel u otro…, estamos haciendo liturgia casera. Y en esta liturgia proyectemos
nuestro sentido estético, creamos belleza al servicio de la experiencia que queremos provocar y
compartir.
Para entender qué es la liturgia en la Iglesia
conviene que profundicemos un poco en esta
conducta más cotidiana.
—Lo que hacemos es manejar cosas, objetos.
Pero lo hacemos de tal manera que los convertimos en lenguaje, les hacemos hablar,
les cargamos de significado.
—Esta acción de hacer hablar las cosas consiste en sacar de ellas toda su capacidad
de comunicar belleza. Mediante esta comunicación provocamos una determinada experiencia en los otros: bienestar, gozo por
la compañía, agradecimiento, alegría…
—Es esta experiencia lo que nos interesa de
verdad, a pesar de que casi nunca la expli-
camos de palabra. Queda como una especie de misterio escondido y que hay que vivir, más que explicarse con razonamientos
y discursos.
Sólo falta que los otros, una vez recibida la
comunicación, tengan la suficiente sensibilidad como para «entrar» en esta experiencia y
compartirla. Los otros, por ello tienen que entender (y vivir) el lenguaje de las cosas, la belleza que rezuman, gracias a la acción humana de
quien las ha transformado y colocado allí.
Para un cristiano cualquier liturgia casera es
algo más que un acto de educación o de afecto.
Para él todo está empapado del amor a Dios y a
los hermanos: en el fondo todo lo pretende es
compartir esta experiencia.
Pensemos en «las cosas» que usó Jesús para provocar la experiencia de su amor, como por
ejemplo, el pan y el vino. En sus manos el pan y
el vino son cosas que hablan y, así, comunican
presencia y gesto de su propio amor, lo que mostró muriendo y resucitando por nosotros. Fue la
primera liturgia cristiana.
† Agustí Cortés Soriano
Obispo de Sant Feliu de Llobregat
Director: Josep Torrente i Bruna - Edició: Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació, Pl. de la Vila 11, 1r, 08980 Sant Feliu de Llobregat; Tel. 936 327 630; Fax 936 327 631; A/e: [email protected] - Web: www.bisbatsantfeliu.org
Dip. legal B. 3028-1958 - Realització: ALTÉS arts gràfiques, s.l.