iv. sindicatura de comptes

CORTS VALENCIANES
BOLLETÍ
OFICIAL
Número 82 (fascicle primer)
BOLETÍN
VIII Legislatura
SUMARI
OFICIAL
València, 18 de juny de 2012
SUMARIO
IV. SINDICATURA DE COMPTES
IV. SINDICATURA DE COMPTES
– Informe de fiscalització del compte general de la
Generalitat corresponent a l’exercici 2010 ........................ 11.221
– Informe de fiscalización de la cuenta general de la
Generalitat correspondiente al ejercicio 2010 ...................
VOLUM I
Informe de fiscalització del Compte de
l’Administració de la Generalitat de l’exercici 2010
VOLUMEN I
Informe de fiscalización de la Cuenta de la
Administración de la Generalitat del ejercicio 2010
I. INTRODUCCIÓ
I CONCLUSIONS GENERALS
I. INTRODUCCIÓN
Y CONCLUSIONES GENERALES
1. ASPECTES LEGALS DE LA FISCALITZACIÓ ........
11.221
11.221
1. ASPECTOS LEGALES DE LA FISCALIZACIÓN ......
11.221
2. COMPTES FISCALITZATS ....................................... 11.221
2.1. Compte General de la Generalitat
2.2. Universitats públiques
2.3. Cambres de comerç
2.4. Diputacions provincials
2. CUENTAS FISCALIZADAS .......................................
2.1. Cuenta General de la Generalitat
2.2. Universidades públicas
2.3. Cámaras de Comercio
2.4. Diputaciones provinciales
11.221
3. PRINCIPIS APLICABLES A LA INFORMACIÓ
FINANCERA I A LA GESTIÓ
DELS RECURSOS PÚBLICS .................................... 11.225
3. PRINCIPIOS APLICABLES A LA INFORMACIÓN
FINANCIERA Y A LA GESTIÓN
DE LOS RECURSOS PÚBLICOS ...............................
4. OBJECTIUS I ABAST GENERAL
DE LA FISCALITZACIÓ ........................................... 11.227
4.1. Objectius generals
4.2. Abast general de la fiscalització
4.3. Auditoria operativa i informes especials
4.4. Metodologia de la fiscalització
4. OBJETIVOS Y ALCANCE GENERAL
DE LA FISCALIZACIÓN ..........................................
4.1. Objetivos generales
4.2. Alcance general de la fiscalización
4.3. Auditoría operativa e informes especiales
4.4. Metodología de la fiscalización
11.225
11.227
BOC número 82
18.06.2012
Pàg 11.219
5. CONCLUSIONS GENERALS DE LA
FISCALITZACIÓ DEL COMPTE GENERAL
DE LA GENERALITAT CORRESPONENT
A L’EXERCICI DE 2010 ............................................. 11.230
5. CONCLUSIONES GENERALES DE LA
FISCALIZACIÓN DE LA CUENTA GENERAL
DE LA GENERALITAT CORRESPONDIENTE
AL EJERCICIO 2010 ................................................... 11.230
6. RESUM DE LA FISCALITZACIÓ DEL
COMPTE DE L’ADMINISTRACIÓ
DE LA GENERALITAT .............................................. 11.231
6. RESUMEN DE LA FISCALIZACIÓN DE
LA CUENTA DE LA ADMINISTRACIÓN
DE LA GENERALITAT ............................................... 11.231
7. LES CORTS I LES ALTRES INSTITUCIONS
DE LA GENERALITAT .............................................. 11.235
7. LES CORTS Y LAS OTRAS INSTITUCIONES
DE LA GENERALITAT ............................................... 11.235
8. SEGUIMENT DE LES RECOMANACIONS ............. 11.238
8. SEGUIMIENTO DE LAS RECOMENDACIONES ..... 11.238
9. ESTRUCTURA DE L’INFORME ................................ 11.238
9. ESTRUCTURA DEL INFORME .................................. 11.238
10. TRÀMIT D’AL·LEGACIONS ................................... 11.239
10. TRÁMITE DE ALEGACIONES ................................ 11.239
II. COMPTE GENERAL DE L’ADMINISTRACIÓ
DE LA GENERALITAT
II. CUENTA GENERAL DE LA ADMINISTRACIÓN
DE LA GENERALITAT DEL EJERCICIO 2010
1. OBJECTIUS ................................................................ 11.239
1. OBJETIVOS ................................................................. 11.239
2. ABAST DE LA FISCALITZACIÓ .............................. 11.240
2.1. Revisió financera
2.2. Revisió del compliment de la legalitat
2. ALCANCE DE LA FISCALIZACIÓN ......................... 11.240
2.1. Revisión financiera
2.2. Revisión del cumplimiento de la legalidad
3. CONCLUSIONS GENERALS .................................... 11.242
3.1. Revisió financera
3.2. Revisió del compliment de la legalitat
3. CONCLUSIONES GENERALES ................................ 11.242
3.1. Revisión financiera
3.2. Revisión del cumplimiento de la legalidad
4. INFORMACIÓ GENERAL ......................................... 11.244
4.1. Estructura organitzativa bàsica
de l’Administració de la Generalitat
4.2. Règim jurídic, pressupostari i comptable
4.3. Publicitat del Compte de l’Administració
4. INFORMACIÓN GENERAL ....................................... 11.244
4.1. Estructura organizativa básica
de la administración de la Generalitat
4.2. Régimen jurídico, presupuestario y contable
4.3. Publicidad de la Cuenta de la Administración
5. BALANÇ ..................................................................... 11.245
5.1. Aspectes generals
5.2. Immobilitzat no financer
5.3. Inversions financeres permanents
5.4. Deutors
5.5. Tresoreria
5.6. Fons propis
5.7. Creditors a llarg termini
5.8. Creditors a curt termini
5. BALANCE ...................................................................
5.1. Aspectos generales
5.2. Inmovilizado no financiero
5.3. Inversiones financieras permanentes
5.4. Deudores
5.5. Tesorería
5.6. Fondos propios
5.7. Acreedores a largo plazo
5.8. Acreedores a corto plazo
6. COMPTE DEL RESULTAT ECONÒMIC
I PATRIMONIAL ........................................................ 11.254
6.1. Aspectes generals
6.2. Despeses de personal i prestacions socials
6.3. Variació de provisions de tràfic
6.4. D’altres despeses de gestió
6.5. Despeses financeres i assimilables
6.6. Despeses de transferències i subvencions
6.7. Despeses i pèrdues d’uns altres exercicis
6.8. Ingressos
6.9. Conciliació del resultat
econòmic i patrimonial i el saldo pressupostari
6. CUENTA DEL RESULTADO
ECONÓMICO-PATRIMONIAL ................................... 11.254
6.1. Aspectos generales
6.2. Gastos de personal y prestaciones sociales
6.3. Variación de provisiones de tráfico
6.4. Otros gastos de gestión
6.5. Gastos financieros y asimilables
6.6. Gastos de transferencias y subvenciones
6.7. Gastos y pérdidas de otros ejercicios
6.8. Ingresos
6.9. Conciliación del resultado
económico-patrimonial y el saldo presupuestario
7. ESTAT DE LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST .......... 11.258
7.1. Aspectes generals
7.2. Pressupost inicial
7.3. Modificacions de crèdit
7.4. Resultat pressupostari
7. ESTADO DE LIQUIDACIÓN DEL PRESUPUESTO
7.1. Aspectos generales
7.2. Presupuesto inicial
7.3. Modificaciones de crédito
7.4. Resultado presupuestario
11.245
11.258
BOC número 82
8. LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESES
8.1. Aspectes generals
8.2. Despeses de personal
8.3. Compra de béns corrents
i despeses de funcionament
8.4. Transferències corrents i de capital
8.5. Despeses financeres
8.6. Inversions reals
8.7. Actius financers
8.8. Passius financers
8.9. Despeses per a justificar
18.06.2012
11.264
Pàg. 11.220
8. LIQUIDACIÓN DEL PRESUPUESTO DE GASTOS
8.1. Aspectos generales
8.2. Gastos de personal
8.3. Compra de bienes corrientes
y gastos de funcionamiento
8.4. Transferencias corrientes y de capital
8.5. Gastos financieros
8.6. Inversiones reales
8.7. Activos financieros
8.8. Pasivos financieros
8.9. Gastos a justificar
11.264
9. LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST
D’INGRESSOS ........................................................... 11.284
9.1. Execució i consideracions generals
9.2. Tributs cedits
9.3. Ingressos provinents de l’Estat
9.4. Passius financers
9.5. Ingressos provinents de l’exterior
9.6. Taxes i d’altres ingressos
9. LIQUIDACIÓN DEL PRESUPUESTO
DE INGRESOS ........................................................... 11.284
9.1. Ejecución y consideraciones generales
9.2. Tributos cedidos
9.3. Ingresos procedentes del Estado
9.4. Pasivos financieros
9.5. Ingresos procedentes del exterior
9.6. Tasas y otros ingresos
10. MEMÒRIA ................................................................ 11.289
10.1. Aspectes generals
10.2. Romanents de tresoreria
10.3. Estat de la tresoreria
10.4. Obligacions pendents de pagament
d’exercicis anteriors
10.5. Compromisos de despeses amb càrrec
a exercicis posteriors
10.6. Drets per a cobrar de pressuposts tancats
10.7. Operacions no pressupostàries
10. MEMORIA .................................................................
10.1. Aspectos generales
10.2. Remanente de tesorería
10.3. Estado de la tesorería
10.4. Obligaciones pendientes de pago
de ejercicios anteriores
10.5. Compromisos de gastos con cargo
a ejercicios posteriores
10.6. Derechos a cobrar de presupuestos cerrados
10.7. Operaciones no presupuestarias
11.289
11. ENDEUTAMENT ...................................................... 11.301
11.1. Consideracions generals
11.2. Situació del deute de la Generalitat
11.3. Interessos del deute
11.4. Avals de la Generalitat
11.5. Operacions d’intercanvi financer
11.6. Operacions de tresoreria a curt termini
11. ENDEUDAMIENTO ................................................
11.1. Consideraciones generales
11.2. Situación de la deuda de la Generalitat
11.3. Intereses de la deuda
11.4. Avales de la Generalitat
11.5. Operaciones de intercambio financiero
11.6. Operaciones de tesorería a corto plazo
11.301
12. FISCALITZACIÓ DE LA CONTGRACTACIÓ ........ 11.308
12.1. Normatives i grau d’aplicació
12.2. Perfil de contractant
12.3. Contractes adjudicats en l’exercici
12.4. Revisió dels expedients de contractació
12.5. Incidències posades de manifest
en el curs de la fiscalització
12. FISCALIZACIÓN DE LA CONTRATACIÓN .......... 11.308
12.1. Normativas y grado de aplicación
12.2. Perfil del contratante
12.3. Contratos adjudicados en el ejercicio
12.4. Revisión de los expedientes de contratación
12.5. Incidencias puestas de manifiesto
en el curso de la fiscalización
13. PROGRAMES D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
DE LA CONSELLERIA DE SANITAT:
L’AGÈNCIA VALENCIANA DE SALUT ...............
13.1. Aspectes generals
13.2. Fiscalització de caixes fixes
11.323
13. PROGRAMAS DE ASISTENCIA SANITARIA
DE LA CONSELLERIA DE SANIDAD:
LA AGENCIA VALENCIANA DE SALUD .............. 11.323
13.1. Aspectos generales
13.2. Fiscalización de cajas fijas
14. RECOMANACIONS ................................................. 11.326
14. RECOMENDACIONES ............................................. 11.326
NOTA SOBRE LA UNITAT MONETÀRIA .................... 11.328
NOTA SOBRE LA UNIDAD MONETARIA .................... 11.328
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.221
IV. SINDICATURA DE COMPTES
IV. SINDICATURA DE COMPTES
Informe de fiscalització del Compte General de la Generalitat corresponent a l’exercici de 2010
Informe de fiscalización de la Cuenta General de la Generalitat correspondiente al ejercicio de 2010
I. INTRODUCCIÓ
I CONCLUSIONS GENERALS
I. INTRODUCCIÓN
Y CONCLUSIONES GENERALES
1. ASPECTES LEGALS DE LA FISCALITZACIÓ
1. ASPECTOS LEGALES DE LA FISCALIZACIÓN
D’acord amb l’article 8 de la Llei 6/1985, de Sindicatura
de Comptes, correspons a aquesta Institució en exercici de
la seua funció fiscalitzadora, l’examen i censura del Compte General de la Generalitat i l’elevació del corresponent
Informe a Les Corts.
De acuerdo con el artículo 8 de la Ley 6/1985, de Sindicatura de Comptes, corresponde a esta Institución en ejercicio de su función fiscalizadora, el examen y censura de la
Cuenta General de la Generalitat y la elevación del correspondiente Informe a Les Corts.
2. COMPTES FISCALITZATS
2. CUENTAS FISCALIZADAS
2.1. Compte General de la Generalitat
2.1. Cuenta General de la Generalitat
El Compte General de la Generalitat de l’exercici de
2010 comprén, segons l’article 73 del text refós de la Llei
d’Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana (LHPGV),
totes les operacions pressupostàries, patrimonials i de tresoreria realitzades durant l’exercici per la Generalitat, les
entitats autònomes, les empreses públiques i les fundacions
públiques, tot comptant amb els documents següents:
a) El Compte de l’Administració de la Generalitat
b) Els comptes retuts per les entitats autònomes de
caràcter administratiu
c) Els comptes retuts per les entitats autònomes de
caràcter mercantil, industrial, financer i anàleg
d) Els comptes retuts per les empreses públiques i
d’altres ens
e) El comptes retuts per les fundacions públiques de la
Generalitat
L’article 75 de la LHPGV estableix els comptes que ha
d’elaborar la Intervenció General de la Generalitat. En
2010 van ser les de:
a) L’Administració de la Generalitat
b) Les entitats autònomes de caràcter administratiu:
– Agència Valenciana de Salut (integrada en el Compte
de l’Administració)
– Entitat Valenciana per a l’Acció en Salut Pública (sense activitat)
– Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana (integrat en el Compte de l’Administració)
– Institut Valencià d’Estadística
– Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball
– Servei Valencià d’Ocupació i Formació
– Tribunal de Defensa de la Competència
c) Les entitats autònomes de caràcter mercantil, industrial, financer i anàleg:
– Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària
La Cuenta General de la Generalitat del ejercicio 2010
comprende, según el artículo 73 del Texto Refundido de la
Ley de Hacienda Pública de la Generalitat Valenciana
(LHPGV), todas las operaciones presupuestarias, patrimoniales y de tesorería realizadas durante el ejercicio por la Generalitat, las entidades autónomas, las empresas públicas y las fundaciones públicas, contando con los documentos siguientes:
a) La Cuenta de la Administración de la Generalitat.
b) Las cuentas rendidas por las entidades autónomas de
carácter administrativo.
c) Las cuentas rendidas por las entidades autónomas de
carácter mercantil, industrial, financiero y análogo.
d) Las cuentas rendidas por las empresas públicas y
otros entes.
e) Las cuentas rendidas por las fundaciones públicas de
la Generalitat.
El artículo 75 de la LHPGV, establece las cuentas que
ha de elaborar la Intervención General de la Generalitat. En
2010 fueron las de:
a) La Administración de la Generalitat
b) Las entidades autónomas de carácter administrativo:
– Agencia Valenciana de Salud (Integrada en la Cuenta
de la Administración)
– Entidad Valenciana para la Acción en Salud Pública
(sin actividad)
– Instituto Superior de Enseñanzas Artísticas de la Comunitat Valenciana (Integrado en la Cuenta de la Administración)
– Instituto Valenciano de Estadística
– Instituto Valenciano de Seguridad y Salud en el Trabajo
– Servicio Valenciano de Empleo y Formación
– Tribunal de Defensa de la Competencia
c) Las entidades autónomas de carácter mercantil, industrial, financiero y análogo:
– Agencia Valenciana de Fomento y Garantía Agraria
BOC número 82
18.06.2012
– Institut Cartogràfic Valencià
– Institut Valencià d’Investigacions Agràries
– Institut Valencià de la Joventut
d) Les empreses públiques i d’altres ens públics:
– Grup IVH - Consolidat
Desenvolupaments Urbans per a Habitatges Protegits, S.L.
Institut Valencià d’Habitatge, SA
«Nuevas Viviendas Valencianas», SA (51%)
Sòl i Vivendes Valencianes, SA (51%)
Sòl i Vivendes del Mediterrani, SA (51%)
– Grup PTCV
Societat Projectes Temàtics de la CV, SAU
Aeroport de Castelló, SL
Centro d’Oci «Mundo Ilusión», SL
Ciutat de la Llum, SAU
– Grup RTVV – Consolidat
Ràdio Televisió Valenciana
Ràdio Autonomia Valenciana, SA
Televisió Autonòmica Valenciana, SA
– Grup VAERSA – Consolidat
Valenciana d’Aprofitament Energètic de Residus, SAU
Reciclatge de Residus la Marina Alta, SA
Residus Industrials de la Fusta i Afins, SA
Reciclats i Compostatge «Piedra Negra», SA
– Agència de Tecnologia i Certificació Electrònica
– Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva
– Agència Valenciana de l’Energia
– Agència Valenciana de Mobilitat Metropolitana
– Agència Valenciana de Prestacions Socials, SAU
– Agència Valenciana de Seguretat Alimentària
– Agència Valenciana del Turisme
– Centre Superior d’Investigació en Salut Pública
– Circuit del Motor i Promoció Esportiva, SAU
– Ciutat de les Arts i de les Ciències, SA
– Comunitat Valenciana d’Inversions, SAU
– Consell Valencià de l’Esport
– Construccions i Infraestructures Educatives de la GV, SAU
– Ens Gestor de la Xarxa de Transport i de Ports de la GV
– Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals de la CV
– Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
– Institut de la Petita i Mitjana Indústria de la GV
– Institut per a l’Acreditació i Avaluació de Pràctiques
Sanitàries
– Institut Valencià d’Art Modern
– Institut Valencià d’Atenció als Discapacitats
– Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia «Ricardo Muñoz Suay»
– Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns
Culturals
– Institut Valencià de Finances
– Institut Valencià de l’Exportació, SA
– Institut Valencià de la Música
– Projecte Cultural de Castelló, SAU
– Seguretat i Promoció Industrial Valenciana, SAU
– Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la CV, SAU
– Teatres de la Generalitat Valenciana
e) Fundacions del sector públic de la Generalitat
– Fundació d’Estudis Borsaris i Financers, Fundació de
la CV
– Fundació de la CV del Centre d’Estudis Ambientals
del Mediterrani
– Fundació Servei Valencià d’Ocupació de la CV
– Fundació de la CV Marca de Garantia del Port de
València
Pàg. 11.222
– Instituto Cartográfico Valenciano
– Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias
– Instituto Valenciano de la Juventud
d) Las empresas públicas y otros entes públicos:
– Grupo IVV – Consolidado
Desarrollos Urbanos para Viviendas Protegidas S.L.
Instituto Valenciano de Vivienda, S.A.
Nuevas Viviendas Valencianas, S.A. (51%)
Sòl i Vivendes Valencianes, S.A. (51%)
Sòl i Vivendes del Mediterrani, S.A. (51%)
– Grupo PTCV
Sociedad Proyectos Temáticos de la C.V, S.A.U.
Aeropuerto de Castellón, S.L.
Centro de Ocio Mundo Ilusión, S.L.
Ciudad de la Luz, S.A.U.
– Grupo RTVV – Consolidado
Radiotelevisión Valenciana
Radio Autonomía Valenciana, S.A.
Televisión Autonómica Valenciana, S.A.
– Grupo VAERSA – Consolidado
– Valenciana de Aprovechamiento Energético de Residuos, SAU.
– Reciclatge de Residus La Marina Alta, S.A.
– Residuos Industriales de la Madera y Afines, S.A.
– Reciclados y Compostaje Piedra Negra, S.A.
– Agencia de Tecnología y Certificación Electrónica
– Agència Valenciana d´Avaluació i Prospectiva
– Agencia Valenciana de la Energía
– Agencia Valenciana de Movilidad Metropolitana
– Agencia Valenciana de Prestaciones Sociales, S.A.U.
– Agencia Valencia de Seguridad Alimentaria
– Agència Valenciana del Turisme
– Centro Superior de Investigación en Salud Pública
– Circuito del Motor y Promoción Deportiva, S.A.U.
– Ciudad de las Artes y de las Ciencias, S.A.
– Comunitat Valenciana d’ Inversions, S.A.U.
– Consell Valencià de l’Esport
– Construcciones e Infraestructuras Educativas de la G.V, SAU
– Ente Gestor de la Red de Transporte y de Puertos de la GV
– Entidad Pública de Saneamiento de Aguas Residuales de la CV
– Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
– Instituto de la Pequeña y Mediana Industria de la G.V.
– Instituto para la Acreditación y Evaluación de Prácticas Sanitarias, S.A.
– Instituto Valenciano de Arte Moderno
– Instituto Valenciano de Atención a los Discapacitados
– Instituto Valenciano del Audiovisual y de la Cinematografía «Ricardo Muñoz Suay»
– Instituto Valenciano de Conservación y Restauración
de Bienes Culturales
– Instituto Valenciano de Finanzas
– Instituto Valenciano de la Exportación, S.A.
– Instituto Valenciano de la Música
– Proyecto Cultural de Castellón, S.A.U.
– Seguridad y Promoción Industrial Valenciana, S.A.U.
– Sociedad Gestora para la Imagen Estratégica y Promocional de la C.V, S.A.U.
– Teatres de la Generalitat Valenciana
e) Fundaciones del sector público de la Generalitat
– Fundación de Estudios Bursátiles y Financieros, Fundación de la C.V.
– Fundación de la C.V. del Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo
– Fundación Servicio Valenciano de Empleo de la CV
– Fundación de la C.V. Marca de Garantía del Puerto de
Valencia
BOC número 82
18.06.2012
– Fundació Generalitat Valenciana – Iberdrola
– Fundació de la CV per a l’Estudi de la Violència –
Centre Reina Sofia
– Fundació Valenciana de la Qualitat de la Comunitat
Valenciana
– Fundació Institut Portuari d’Estudis i Cooperació de la
CV
– Fundació de la Comunitat Valenciana la Llum de les
Imatges
– Fundació Oftalmològica del Mediterrani de la Comunitat Valenciana
– Fundació de la Comunitat Valenciana Ciutat de les
Arts i de les Ciències
– Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Investigació Biomèdica, la Docència i la Cooperació Internacional i per al Desenvolupament en l’Hospital Clínic
Universitari de València
– Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Prevenció de Riscs Laborals
– Fundació de la Comunitat Valenciana de les Arts
Escèniques
– Fundació de la CV per a la Promoció de les Arts Contemporànies
– Fundació de la CV per a la Investigació de
l’Audiovisual
– Fundació per a la Investigació a l’Hospital Universitari La Fe de la CV
– Fundació Mediambiental de la Comunitat Valenciana
Buseo
– Fundació de Drets Humans de la CV
– Fundació Comunitat Valenciana – Regió Europea
– Fundació de la CV per a l’Atenció a les Víctimes del
Delicte i per a la Trobada Familiar
– Fundació de la Comunitat Valenciana per a l’Estudi, la
Prevenció i l’Assistència a les Drogodependències
– Fundació de la Comunitat Valenciana Aigua i Progrés
– Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Investigació a l’Hospital Universitari Doctor Peset de València
– Palau de les Arts Reina Sofia. Fundació de la Comunitat Valenciana
– Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Investigació a l’Hospital General Universitari d’Alacant
– Fundació de la CV per a la Investigació Agroalimentària, Agroalimed
– Fundació de la Comunitat Valenciana Universitat Internacional de València
– Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Investigació Biomèdica, la Docència i la Cooperació Internacional
i per al Desenvolupament a l’Hospital General Universitari
d’Elx
– Fundació Pro Esport de la Comunitat Valenciana
– Fundació de la Comunitat Valenciana Contra la Discriminació i els Maltractaments, Tolerància Zero
– Fundació de la Comunitat Valenciana «Costa Azahar
Festivales»
– Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Qualitat
de l’Educació
– Foment del Corporativisme Fundació de la Comunitat
Valenciana
– Fundació Gestió i Eficiència Empresarial Fundació de
la CV
– Fundació per al foment de la Investigació Sanitària i
Biomèdica de la Comunitat Valenciana
– Fundació Centre d’Estudis Ciutat de la Llum de la Comunitat Valenciana
Pàg. 11.223
– Fundación Generalitat Valenciana-Iberdrola
– Fundación de la C.V. para el Estudio de la Violencia –
Centro Reina Sofía
– Fundación Valenciana de la Calidad de la Comunitat
Valenciana
– Fundación Instituto Portuario de Estudios y Cooperación de la C.V.
– Fundación de la Comunidad Valenciana La Luz de las
Imágenes
– Fundación Oftalmológica del Mediterráneo de la Comunidad Valenciana
– Fundación de la Comunidad Valenciana Ciudad de las
Artes y de las Ciencias
– Fundación de la Comunidad Valenciana para la Investigación Biomédica, la Docencia y la Cooperación Internacional y para el Desarrollo del Hospital Clínico
Universitario de Valencia
– Fundación de la Comunidad Valenciana para la Prevención de Riesgos Laborales
– Fundación de la Comunitat Valenciana de las Artes
Escénicas
– Fundació de la C.V. per a la Promoció de les Arts
Contemporànies
– Fundación de la Comunidad Valenciana para la Investigación del Audiovisual
– Fundación para la Investigación del Hospital Universitario La Fe de la C.V.
– Fundación Medioambiental de la Comunidad Valenciana Buseo
– Fundación de Derechos Humanos de la CV
– Fundación Comunitat Valenciana-Región Europea
– Fundación de la C.V. para la Atención a las Víctimas
del Delito y para el Encuentro Familiar
– Fundación de la Comunitat Valenciana para el Estudio, la Prevención y la Asistencia a las Drogodependencias
– Fundación de la Comunidad Valenciana Agua y Progreso
– Fundación de la Comunidad Valenciana para la Investigación en el Hospital Universitario Doctor Peset de Valencia
– Palau de les Arts Reina Sofía. Fundació de la Comunitat Valenciana
– Fundación de la Comunidad Valenciana para la Investigación en el Hospital General Universitario de Alicante
– Fundación de la C.V. para la Investigación Agroalimentaria, Agroalimed
– Fundación de la Comunidad Valenciana Universidad
Internacional de Valencia
– Fundación de la Comunidad Valenciana para la Investigación Biomédica, la Docencia y la Cooperación Internacional y para el Desarrollo del Hospital General Universitario de Elche
– Fundació Pro Esport de la Comunitat Valenciana
– Fundación de la Comunidad Valenciana frente a la
Discriminación y a los Malos Tratos Tolerancia Cero
– Fundación de la Comunidad Valenciana Costa Azahar
Festivales
– Fundación de la Comunitat Valenciana para la Calidad
de la Educación
– Foment del Cooperativisme Fundació de la Comunitat
Valenciana
– Fundación Gestión y Eficiencia Empresarial Fundación de la C.V.
– Fundación para el Fomento de la Investigación Sanitaria y Biomédica de la Comunitat Valenciana
– Fundación Centro de Estudios Ciudad de la Luz de la
Comunitat Valenciana
BOC número 82
18.06.2012
En compliment de l’article 75 de l’LHPGV, el 29 de
juny de 2011, la Intervenció General va presentar davant de
la Sindicatura el Compte General de la Generalitat, format
pels comptes dels anteriors ens, llevat d’aquells que han estat inactius en 2010 i que el seu detall donem en els respectius volums del present Informe i d’aquells altres que explícitament assenyalem en el respectiu informe de
fiscalització.
Els pressuposts inicials agregats, segons la Llei de Pressuposts de la Generalitat de 2010, els resumim en el quadre
següent, en milions d’euros:
Pàg. 11.224
En cumplimiento del artículo 75 de la LHPGV, el 29 de
junio de 2011 la Intervención General presentó ante la Sindicatura la Cuenta General de la Generalitat, formada por
las cuentas de los anteriores entes, excepto las de aquellos
que han estado inactivos en 2010 y cuyo detalle se da en
los respectivos volúmenes del presente Informe o de aquellos otros que explícitamente se señala en el respectivo informe de fiscalización.
Los presupuestos iniciales agregados, según la Ley de
Presupuestos de la Generalitat de 2010, se resumen en el siguiente cuadro, en millones de euros:
Administració
Generalitat
Entitats
autònomes
Empreses
públiques
Despeses personal
5.614,2
96,4
291,7
Despeses funcionament
2.320,6
26,5
721,6
439,4
0,1
128,6
3.398,5
510,4
83,4
720,4
37,7
1.113,2
1.467,4
88,2
130,9
Actius financers
296,2
0,0
298,2
Passius financers
136,1
0,0
48,0
14.392,8
759,3
2.815,6
Despeses financeres
Transferències corrents
Inversions reals
Transferències de capital
Total
Quadre 1
En la Llei de Pressuposts no s’inclouen els pressuposts
de les fundacions públiques del sector públic de la Generalitat, que el seu volum total de la despesa comptabilitzada
en 2010 (segons dades del volum IV de l’Informe) puja a
106,0 milions d’euros.
La composició del sector públic autonòmic es pot veure
alterada per la promulgació del Decret Llei 1/2011, de 30
de setembre, del Consell, de Mesures Urgents de Règim
Economicofinancer del Sector Públic Empresarial i Fundacional.
En la Ley de Presupuestos no se incluyen los de las
fundaciones públicas del sector público de la Generalitat,
cuyo volumen total de gasto contabilizado en 2010
(según datos del volumen IV del Informe) asciende a
106,0 millones de euros.
La composición del sector público autonómico puede
verse alterada por la promulgación del Decreto Ley 1/2011,
de 30 de septiembre, del Consell, de Medidas Urgentes de
Régimen Económico-financiero del Sector Público Empresarial y Fundacional.
2.2. Universitats públiques
2.2. Universidades públicas
Tot i que no formen part de la Generalitat, conformement amb la Llei Orgànica 6/2001 d’Universitats, la Sindicatura fiscalitza els comptes anuals de les universitats publiques de la Comunitat Valenciana, integrades per:
– Universitat de València
– Universitat Politècnica de València
– Universitat d’Alacant
– Universitat Jaume I
– Universitat Miguel Hernández d’Elx
Aunque no forman parte de la Generalitat, conforme a la
Ley Orgánica 6/2001 de Universidades, la Sindicatura fiscaliza las cuentas anuales de las universidades públicas de
la Comunitat Valenciana, integradas por:
– Universitat de València
– Universidad Politécnica de Valencia
– Universidad de Alicante
– Universitat Jaume I
– Universidad Miguel Hernández de Elche
2.3. Cambres de comerç
2.3. Cámaras de comercio
També hem fiscalitat la destinació donada al recurs cameral permanent per les cambres de comerç de la Comunitat Valenciana, integrades per:
– Cambra Oficial de Comerç i Indústria d’Alcoi
También se ha fiscalizado el destino dado al recurso cameral permanente por las cámaras de comercio de la Comunidad Valenciana, integradas por:
– Cámara Oficial de Comercio e Industria de Alcoy
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.225
– Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació
d’Alacant
– Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de
Castelló
– Cambra Oficial de Comerç i Indústria d’Oriola
– Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de
València
– Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i
Navegació de la CV
Les conclusions i comentaris sobre la fiscalització de les
universitats públiques i les cambres de comerç consten en
els seus respectius informes de fiscalització.
– Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación
de Alicante
– Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación
de Castellón
– Cámara Oficial de Comercio e Industria de Orihuela
– Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación
de Valencia
– Consejo de Cámaras Oficiales de Comercio, Industria
y Navegación de la C.V.
Las conclusiones y comentarios sobre la fiscalización de
las universidades públicas y las cámaras de comercio constan en sus respectivos informes de fiscalización.
2.4. Diputacions provincials
2.4. Diputaciones provinciales
Finalment, cal indicar que l’article 73.2 de l’LHPGV
disposa que al Compte General de la Generalitat s’uniran
els comptes generals de les tres diputacions provincials.
Aquesta disposició entra en conflicte amb els terminis legals, establits per unes altres lleis, per a l’aprovació i presentació dels seus comptes per part de les diputacions provincials.
Els articles 193.4 i 204.2 de la Llei 39/1988, de 28 de
desembre, Reguladora de les Hisendes Locals, estableixen
que els esmentats comptes s’aprovaran abans de l’1
d’octubre i es retran abans del 15 del mateix mes. A més a
més, l’article 9 de la Llei de la Generalitat Valenciana
6/1985, d’11 de maig, de Sindicatura de Comptes, estableix
que els comptes d’aquestes entitats es presentaran davant la
Sindicatura abans del 31 d’octubre de l’any següent a què
es referisquen. Per tant, els comptes generals de les diputacions provincials no formen part dels documents presentats
per la Intervenció General el 29 de juny de 2011.
En l’informe sobre el Compte General de les Entitats
Locals que anualment realitza la Sindicatura de Comptes
s’inclouen i analitzen els comptes corresponents a les tres
diputacions provincials.
En el moment d’aprovació del present Informe, les tres
diputacions havien presentat els seus comptes anuals a la
Sindicatura a través de la «Plataforma per a la rendició telemàtica de les entitats locals» posada a disposició en la pàgina d’Internet de la Sindicatura de Comptes, i estan en
execució els treballs relatius als Comptes Generals de les
entitats locals corresponents a l’exercici de 2010.
Finalmente, hay que indicar que el artículo 73.2 de la
LHPGV dispone que a la Cuenta General de la Generalitat
se unirán las cuentas generales de las tres diputaciones provinciales. Esta disposición entra en conflicto con los plazos
legales, establecidos por otras leyes, para la aprobación y
presentación de sus cuentas por parte de las diputaciones
provinciales.
Los artículos 193.4 y 204.2 de la Ley 39/1988, de 28 de
diciembre, Reguladora de las Haciendas Locales, establecen que las citadas cuentas se aprobarán antes del 1 de octubre y se rendirán antes del 15 del mismo mes. Además, el
artículo 9 de la Ley de la Generalitat Valenciana 6/1985, de
11 de mayo, de Sindicatura de Comptes, establece que las
cuentas de estas entidades se presentarán ante la Sindicatura antes del 31 de octubre del año siguiente al que se refieran. Por tanto, las cuentas generales de las diputaciones
provinciales no forman parte de los documentos presentados por la Intervención General el 29 de junio de 2011.
En el Informe sobre la Cuenta General de las Entidades
Locales que anualmente realiza la Sindicatura de Comptes
se incluyen y analizan las cuentas correspondientes a las
tres diputaciones provinciales.
En el momento de aprobación del presente Informe, las
tres diputaciones habían presentado sus cuentas anuales a
la Sindicatura a través de la «Plataforma para la rendición
telemática de las EELL» puesta a disposición en la página
web de la Sindicatura de Comptes, y están en ejecución los
trabajos relativos a las Cuentas Generales de las Entidades
Locales correspondientes al ejercicio 2010.
3. PRINCIPIS APLICABLES A LA INFORMACIÓ
FINANCERA I A LA GESTIÓ DELS RECURSOS
PÚBLICS
3. PRINCIPIOS APLICABLES A LA INFORMACIÓN
FINANCIERA Y A LA GESTIÓN DE LOS
RECURSOS PÚBLICOS
La gestió dels recursos públics està subjecta als
següents principis:
La gestión de los recursos públicos está sujeta a los siguientes principios:
Principi de legalitat
Dins del marc de les normes generals (Constitució Espanyola, de 27 de desembre de 1978, Estatut d’Autonomia
de la Comunitat Valenciana i la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes), la Generalitat està
subjecta directament al que disposa la Llei d’Hisenda Pública de la Generalitat, en les lleis de pressuposts anuals de
la Generalitat i les lleis que les acompanyen, a més a més
dels diversos decrets, ordres, circulars i normes de procediment específiques que hi resulten d’aplicació.
Principio de legalidad
Dentro del marco de las normas generales (Constitución
Española, de 27 de diciembre de 1978, Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana y Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas), la Generalitat está
sujeta directamente a lo dispuesto en la Ley de Hacienda Pública de la Generalitat, en las leyes de presupuestos anuales
de la Generalitat y las leyes que las acompañan, además de
los diversos decretos, órdenes, circulares y normas de procedimiento específicas que resulten de aplicación.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.226
D’acord amb l’article 149.3 de la Constitució Espanyola
i l’article 45 de l’Estatut d’Autonomia, el dret estatal es
considera supletori en aspectes no específicament considerats en normes de la Generalitat.
De acuerdo con el artículo 149.3 de la Constitución Española y el artículo 45 del Estatuto de Autonomía, el derecho estatal se considera supletorio en aspectos no específicamente contemplados en normas de la Generalitat.
Principis comptables
Una de les qualitats que s’ha d’exigir a la informació
comptable és que reflectisca la situació econòmica i financera d’una entitat de la forma més raonada i aproximada
possible, és a dir, que complisca amb el principi de reflectir
la imatge fidel. La imatge fidel constitueix un objectiu que
ha d’abastar tota la informació comptable i, per tant, els estats que contenen la informació.
En l’Administració de la Generalitat i en les seues entitats autònomes, s’aplica el Pla General de Comptabilitat
Pública de la Generalitat (PGCPG).
La comptabilitat de les empreses públiques està subjecta
al Pla General de Comptabilitat (PGC) aprovat per Reial
Decret 1514/2007. Les fundacions públiques de la Generalitat formen els seus comptes d’acord amb el nou Pla General de Comptabilitat i els criteris recollits en l’adaptació del
Pla General de Comptabilitat a les entitats sense finalitats
lucratives, aprovat pel Reial Decret 776/1998, de 30
d’abril, en tant no contradiguen el que estableix el marc
conceptual del PGC.
Principios contables
Una de las cualidades que debe exigirse a la información contable es que refleje la situación económico-financiera de una entidad de la forma más razonada y aproximada posible, es decir, que cumpla con el principio de reflejar
la imagen fiel. La imagen fiel constituye un objetivo que
debe alcanzar toda información contable y, por tanto, los
estados que contienen la información.
En la Administración de la Generalitat y en sus entidades autónomas, se aplica el Plan General de Contabilidad
Pública de la Generalitat (PGCPG).
La contabilidad de las empresas públicas está sujeta al
Plan General de Contabilidad (PGC) aprobado por Real
Decreto 1.514/2007. Las fundaciones públicas de la Generalitat forman sus cuentas de acuerdo con el nuevo Plan
General de Contabilidad y los criterios recogidos en la
adaptación del Plan General de Contabilidad a las entidades
sin fines lucrativos, aprobado por el Real Decreto
776/1998, de 30 de abril, en tanto no contradigan lo establecido en el marco conceptual del PGC.
Principi comptable de gestió continuada
El principi de gestió continuada recollit en el PGCPG
estableix que «es presumeix que continua l’activitat per
temps indefinit. Per tant, l’aplicació d’aquests principis no
anirà encaminada a determinar el valor de liquidació del
patrimoni».
En aquest sentit, el principi d’empresa en funcionament
recollit en el PGC, que és d’aplicació a les empreses i fundacions públiques, estableix que la comptabilitat i el registre i valoració dels elements dels comptes anuals, es desenvoluparan aplicant obligatòriament, entre altres, el principi
comptable d’empresa en funcionament, d’acord amb el
qual «es considerarà, llevat de prova en contra, que la gestió de l’empresa continuarà en un futur previsible, per la
qual cosa l’aplicació dels principis i criteris comptables no
té el propòsit de determinar el valor del patrimoni net als
efectes de la seua transmissió global o parcial, ni l’import
resultant en cas de liquidació». La Sindicatura, en la fiscalització de les empreses i fundacions públiques, considera
que el suport financer qui hi dóna la Generalitat continuarà,
llevat de manifestació expressa del Consell o de les Corts.
Principio contable de gestión continuada
El principio de gestión continuada recogido en el
PGCPG establece que «se presume que continúa la actividad por tiempo indefinido. Por tanto la aplicación de estos
principios no irá encaminada a determinar el valor liquidativo del patrimonio».
En el mismo sentido, el principio de empresa en
funcionamiento recogido en el PGC, que es de aplicación a las
empresas y fundaciones públicas, establece que la contabilidad
y el registro y valoración de los elementos de las cuentas anuales, se desarrollarán aplicando obligatoriamente, entre otros, el
principio contable de empresa en funcionamiento, de acuerdo
con el cual, «se considerará, salvo prueba en contrario, que la
gestión de la empresa continuará en un futuro previsible, por lo
que la aplicación de los principios y criterios contables no tiene
el propósito de determinar el valor del patrimonio neto a efectos
de su transmisión global o parcial, ni el importe resultante en
caso de liquidación». La Sindicatura, en la fiscalización de las
empresas y fundaciones públicas, considera que el respaldo financiero de la Generalitat a las mismas va a continuar, salvo
manifestación expresa del Consell o de Les Corts.
Principi d’estabilitat pressupostària
D’acord amb el que estableix la Llei 18/2001, General
d’Estabilitat Pressupostària i en la Llei Orgànica 5/2001,
complementària de l’anterior, l’elaboració, aprovació i execució dels pressuposts es realitzarà en un marc d’estabilitat
pressupostària.
S’entendrà per estabilitat pressupostària la situació
d’equilibri o de superàvit, computada en termes de capacitat de finançament d’acord amb la definició continguda en
el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals, i en
les condicions establides per a cadascuna de les administracions públiques.
Principio de estabilidad presupuestaria
De acuerdo con lo establecido en la Ley 18/2001, General de Estabilidad Presupuestaria y en la Ley Orgánica
5/2001, complementaria de la anterior, la elaboración,
aprobación y ejecución de los presupuestos se realizará en
un marco de estabilidad presupuestaria.
Se entenderá por estabilidad presupuestaria la situación
de equilibrio o de superávit, computada en términos de capacidad de financiación de acuerdo con la definición contenida en el Sistema Europeo de Cuentas Nacionales y Regionales, y en las condiciones establecidas para cada una
de las administraciones públicas.
Principis d’eficàcia, eficiència i economia
Les polítiques de despeses públiques s’executaran mitjançant una gestió dels recursos públics orientada per
l’eficàcia, l’eficiència i l’economia.
Principios de eficacia, eficiencia y economía
Las políticas de gastos públicos se ejecutarán mediante
una gestión de los recursos públicos orientada por la eficacia, la eficiencia y la economía.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.227
L’eficàcia significa l’assoliment, en el millor grau, dels
objectius perseguit; eficiència es refereix a la transformació, en la millor ràtio, de recursos en béns i serveis; i pel
principi d’economia s’entén l’adquisició, al menor cost i en
el moment adequat, de recursos financers, humans i materials, en quantitat i qualitat apropiats.
La eficacia significa el logro, en el mejor grado, de los objetivos perseguidos; eficiencia se refiere a la transformación,
en la mejor ratio, de recursos en bienes y servicios; y por el
principio de economía se entiende la adquisición, al menor
coste y en el momento adecuado, de recursos financieros, humanos y materiales, en cantidad y calidad apropiados.
Principi de transparència
El preàmbul de la Llei 4/1984, de 13 de juny, d’Hisenda
Pública de la Generalitat Valenciana, assenyala que «aquesta Llei persegueix l’establiment d’unes vies d’absoluta
transparència i claredat en la gestió dels fons públics».
La transparència en l’activitat administrativa ha de ser
no només una garantia per als ciutadans, sinó un criteri
d’actuació general de l’organització del sector públic, que
exigeix la rendició clara i veraç dels comptes públics; que
puguen ser fiscalitzats en temps adient i que aqueixa fiscalització es concrete en informes suficientment clars,
precisos i comprensibles per tal que siguen útils als seus
destinataris.
Com en anys anteriors, la Intervenció General de la Generalitat ha publicat a través de la pàgina d’Internet de la
Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació, el Compte
General de la Generalitat de l’exercici de 2010, que
comprén els comptes de l’Administració autonòmica, entitats autònomes, empreses i fundacions públiques i els corresponents informes d’auditoria financera i de legalitat.
Principio de transparencia
En el preámbulo de la Ley 4/1984, de 13 de junio, de Hacienda Pública de la Generalitat Valenciana, se señala que «la presente ley persigue el establecimiento de unos cauces de absoluta
transparencia y claridad en el manejo de los fondos públicos».
La transparencia en la actividad administrativa debe ser
no sólo una garantía para los ciudadanos, sino un criterio
de actuación general de la organización del sector público,
que exige la rendición clara y veraz de las cuentas públicas;
que puedan ser fiscalizadas en tiempo oportuno y que esa
fiscalización se plasme en informes lo suficientemente claros, precisos y comprensibles para que sean útiles a sus
destinatarios.
Como en años anteriores, la Intervención General de la
Generalitat ha publicado a través de la página web de la
Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo, la Cuenta
General de la Generalitat del ejercicio 2010, que comprende las cuentas de la Administración autonómica, entidades
autónomas, empresas y fundaciones públicas y los correspondientes informes de auditoría financiera y de legalidad.
4. OBJECTIUS I ABAST GENERAL
DE LA FISCALITZACIÓ
4. OBJETIVOS Y ALCANCE GENERAL
DE LA FISCALIZACIÓN
4.1. Objectius generals
4.1. Objetivos generales
Els objectius generals de la fiscalització del Compte General de la Generalitat efectuat per la Sindicatura de Comptes es troben establits en l’article 8.3 de la Llei de la Sindicatura de Comptes, segons el qual, el informes hauran de:
Los objetivos generales de la fiscalización de la Cuenta
General de la Generalitat efectuada por la Sindicatura de
Comptes están contemplados en el artículo 8.3 de la Ley de
la Sindicatura de Comptes, según el cual, los informes
habrán de:
«a) Determinar si la información financiera se presenta
adecuadamente, de acuerdo con los principios contables
que le son de aplicación.
b) Determinar si se ha cumplido con la legalidad vigente
en la gestión de los fondos públicos.
c) Evaluar si la gestión de los recursos humanos, materiales, y de los fondos presupuestarios se ha desarrollado de
forma económica y eficiente.
d) Evaluar el grado de eficacia en el logro de los objetivos previstos.»
«a) Determinar si la informació financera es presenta
adequadament, d’acord amb els principis comptables que hi
són d’aplicació.
b) Determinar si s’ha complit amb la legalitat vigent en
la gestió dels fons públics.
c) Avaluar si la gestió dels recursos humans, materials, i
dels fons pressupostaris s’ha desenvolupat de forma econòmica i eficient.
d) Avaluar el grau d’eficàcia en l’assoliment dels objectius prevists.»
Els apartats a i b anteriors es corresponen amb les auditories financeres i de compliment de la legalitat; els c i d, a
auditories d’economia, eficiència i eficàcia, que s’engloben
en el concepte d’auditoria operativa.
Segons la Llei de la Sindicatura de Comptes l’activitat
fiscalitzadora, que comprén els quatre tipus d’auditoria indicats, ha de realitzar-se sobre el conjunt del sector públic
valencià (article 1) que bàsicament inclou la Generalitat,
formada pel conjunt d’institucions detallat en l’article 2.1.a
d’aquella Llei (objecte del present Informe de fiscalització)
i les entitats locals (article 2.1.b de la mateixa Llei), sense
oblidar les universitats públiques i les cambres de comerç.
La Llei de la Sindicatura de Comptes no estableix cap
ordre de prioritat o prelació ni sobre les entitats que han de
Los apartados a y b anteriores se corresponden con las
auditorías financieras y de cumplimiento de la legalidad;
los c y d a auditorías de economía, eficiencia y eficacia,
que se engloban en el concepto de auditoría operativa.
Según la Ley de la Sindicatura de Comptes, la actividad
fiscalizadora, que comprende los cuatro tipos de auditoría
indicados, debe realizarse sobre el conjunto del sector público valenciano (artículo 1) que básicamente incluye la
Generalitat, formada por el conjunto de instituciones detallado en el artículo 2.1.a de aquella Ley (objeto del presente Informe de fiscalización) y las entidades locales (artículo
2.1.b de la misma Ley), sin olvidar las universidades públicas y las cámaras de comercio.
No se establece en la Ley de la Sindicatura de Comptes
ningún orden de prioridad o prelación, ni sobre las entidades
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.228
ser fiscalitzades ni sobre el tipus d’auditoria que realitzar.
Ha de ser la Sindicatura de Comtes, d’acord amb la iniciativa fiscalitzadora que li concedeix l’article 14, apartats 1 i 6,
de la seua Llei de creació, qui a través dels programes
anuals d’actuació establisca els ens que seran fiscalitzats
cada any i el tipus d’auditoria que s’hi ha de realitzar.
Conformement amb la disposició legal citada, el Consell
de la Sindicatura va aprovar el 28 de desembre de 2010, i remetre a les Corts el 17 de gener de 2011, el Programa Anual
d’Actuació de 2011, en el qual es determinaven els ens per a
fiscalitzar, tipus d’auditoria i abasts de cada fiscalització.
que deben ser fiscalizadas, ni sobre el tipo de auditoría a realizar. Debe ser la Sindicatura de Comptes, de acuerdo con la iniciativa fiscalizadora que le concede el artículo 14, apartados 1
y 6, de su Ley de creación, quien a través de los programas
anuales de actuación, establezca los entes que serán fiscalizados cada año y el tipo de auditoría a realizar.
Conforme a la disposición legal citada, el Consell de la
Sindicatura aprobó el 28 de diciembre de 2010 y remitió a Les
Corts el 17 de enero de 2011, el Programa Anual de Actuación
2011, en el que se determinaban los entes a fiscalizar, tipos de
auditoría a realizar y alcances de cada fiscalización.
4.2. Abast general de la fiscalització
4.2. Alcance general de la fiscalización
Totes les fiscalitzacions que realitze la Sindicatura de
Comptes es faran d’acord amb les disposicions legals, normes tècniques d’auditoria i acords del Consell de la Sindicatura que es troben recollides en el «Manual de fiscalització» accessible a traves de la seu electrònica de la
Sindicatura.
En particular, la Secció 702-Delimitació dels abasts en
els informes de fiscalització del «Manual de fiscalització»,
especifica els criteris generals pel que fa a abasts i procediments d’auditoria que seguir.
La fiscalització ha comprés les següents entitats i
abasts:
Todas las fiscalizaciones que realice la Sindicatura de
Comptes se harán conforme a las disposiciones legales,
normas técnicas de auditoría y acuerdos del Consell de la
Sindicatura que se encuentran recogidas en el «Manual de
fiscalización» accesible a través de la sede electrónica de la
Sindicatura.
En particular, la Sección 702-Delimitación de los alcances en los informes de fiscalización del «Manual de fiscalización«, especifica los criterios generales en lo que se refiere a alcances y procedimientos de auditoría a seguir.
La fiscalización ha comprendido las siguientes entidades y alcances:
a) Fiscalitzacions de regularitat
D’acord amb el que estableix l’article 8.3 de la Llei de
la Sindicatura de Comptes abans esmentat, l’objectiu principal de les auditories realitzades per la Sindicatura consisteix a determinar si els comptes fiscalitzats s’adeqüen als
principis comptables d’aplicació i si la gestió dels fons públics s’ha realitzat d’acord amb la normativa aplicable.
En aquest apartat s’inclouen els següents ens, amb indicació del seu pressupost inicial per a 2010, en milions
d’euros, i les àrees específiques fiscalitzades en són:
a) Fiscalizaciones de regularidad
De acuerdo con lo establecido en el artículo 8.3 de la Ley
de la Sindicatura de Comptes antes citado, el objetivo principal de las auditorías realizadas por la Sindicatura consiste en
determinar si las cuentas fiscalizadas se adecuan a los Principios contables de aplicación y si la gestión de los fondos públicos se ha realizado de acuerdo con la normativa aplicable.
En este apartado se incluyen los siguientes entes, con
indicación de su presupuesto inicial para 2010, en millones
de euros y las áreas específicas fiscalizadas, son:
Administració
Compte de l’Administració
14.392,8
Control general
484,4
217,8
Subvencions
Seguiment auditoria 2009
Entitats autònomes
SERVOF
Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària
Empreses Públiques (Societats mercantils i ens de dret públic)
E. P. de Sanejament d’Aigües Residuals de la CV
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
Institut Valencià de Finances
Construccions i Infraestructures Educatives de la GV
Institut Valencià d’Habitatge
Ens Gestor de la Xarxa de Transport i Ports
Grup Ràdio Televisió Valenciana (3 empreses)
Societat Projectes Temàtics de la CV, SA
VAERSA
CACSA
Agència Valenciana del Turisme
Ciutat de la Llum, SA
Aeroport de Castelló, SL
Circuit del Motor i Promoció Esportiva, SA
Agència Metropolitana de Mobilitat Metropolitana
463,9
291,7
261,9
250,3
238,2
200,3
195,0
148,9
130,6
115,8
64,6
36,5
18,5
13,8
10,3
Immobilitzat material
Despeses d’explotació
Instruments financers
Immobilitzat i existències
Immobilitzat i existències
Immobilitzat i existències
Despeses d’explotació
Despeses d’explotació
Immobilitzat i existències
Control general
Despeses d’explotació
Despeses d’explotació
Immobilitzat
Despeses d’explotació
Seguim. auditoria 2009 i LCSP
Fundacions Públiques
Palau de les Arts Reina Sofia, F. de la CV
F. de la CV per a la Investigació a l’H. Clínic de València
F. de la CV La Llum de les Imatges
F. Oftalmològica del Mediterrani de la CV
F. de la CV Ciutat de les Arts i de les Ciències
F. de la CV Universitat Internacional de València
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
n.d.
Despeses d’explotació
Despeses d’explotació
Despeses d’explotació
Despeses d’explotació
Despeses d’explotació
Seguiment auditoria 2009
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.229
L’abast definit com a «Despeses d’explotació» ha inclòs
la revisió de totes les despeses d’explotació llevat de les
despeses de personal i les amortitzacions. També ha inclòs
la revisió de la normativa de contractació referida a aquestes despeses.
L’abast definit com a «Seguiment auditoria» ha consistit
en la revisió detallada de les incidències i recomanacions
posades de manifest en l’Informe de fiscalització de
l’exercici de 2009 i la comprovació de la seua situació en
2010.
Com en anys anteriors, els pressuposts de l’Agència Valenciana de Salut han estat integrats en la Conselleria de
Sanitat, i es fiscalitzaran conjuntament amb la resta de programes pressupostaris de l’Administració.
En conjunt, el pressupost dels ens fiscalitzats inclosos en
aquest apartat (sense considerar les fundacions), és superior al
97,6% del pressupost total agregat de la Generalitat.
El alcance definido como «Gastos de explotación» ha
incluido la revisión de todos los gastos de explotación excepto los gastos de personal y las amortizaciones. También
ha incluido la revisión de la normativa de contratación referida a dichos gastos.
El alcance definido como «Seguimiento auditoría» ha
consistido en la revisión detallada de las incidencias y recomendaciones puestas de manifiesto en el Informe de fiscalización del ejercicio 2009 y la comprobación de su situación en 2010.
Como en años anteriores, los presupuestos de la Agencia Valenciana de Salud han estado integrados en la Conselleria de Sanidad, y se fiscalizarán conjuntamente con el
resto de programas presupuestarios de la Administración.
En conjunto, el presupuesto de los entes fiscalizados incluidos en este apartado (sin considerar las fundaciones), es superior al 97,6% del presupuesto total agregado de la Generalitat.
b) Control formal de la rendició de comptes
El control formal de la rendició de comptes es realitza
per a totes les entitats que tenen l’obligació de retre comptes a la Sindicatura, siga quin siga el tipus de fiscalització
realitzada. Els resultats d’aquest control sobre les entitats
de les quals no s’emet un informe de fiscalització específic,
s’inclou en les respectives introduccions.
La fiscalització realitzada ha consistit a revisar que la
presentació dels comptes s’ha realitzat en temps i forma,
que els comptes compleixen les formalitats exigides per la
normativa aplicable, en la lectura i anàlisi de l’informe
d’auditoria de la Intervenció General en col·laboració amb
empreses privades d’auditoria. En cadascun dels volums de
l’Informe comentem amb major amplitud aquests aspectes.
Els comptes anuals complets de tots els ens, juntament
amb els informes d’auditoria de la Intervenció, s’inclouen
en annexos dels respectius volums de l’Informe de fiscalització, independentment del nivell de control a què es troben sotmesos. En l’exercici d’aquesta funció de control, la
informació continguda en aquests comptes anuals s’ha gravat en la «Base de Dades Econòmics del Sector Públic Autonòmic Valencià», d’on s’han obtingut les dades per a elaborar els quadres amb la informació econòmica i financera
de les introduccions als distints volums del present Informe
de fiscalització.
L’elaboració d’un registre històric de dades econòmiques
és un projecte inclòs en els programes anuals d’actuació dels
anys 2010 i 2011; el seu disseny i la càrrega de dades dels
exercicis de 2007 a 2010 ja està completat i accessible en la
pàgina d’Internet de la Sindicatura a partir de la publicació del
present Informe. Les dades d’exercicis anteriors s’aniran carregant en la base de dades progressivament.
b) Control formal de la rendición de cuentas
El control formal de la rendición de cuentas se realiza
para todas las entidades que tienen obligación de rendir
cuentas a la Sindicatura, sea cual sea el tipo de fiscalización realizada. Los resultados de este control sobre las entidades de las que no se emite un informe de fiscalización específico, se incluye en las respectivas introducciones.
La fiscalización realizada ha consistido en revisar que la
presentación de las cuentas se ha realizado en tiempo y forma,
que las cuentas cumplen las formalidades exigidas por la normativa aplicable, en la lectura y análisis del informe de auditoría de la Intervención General en colaboración con empresas
privadas de auditoría. En cada uno de los volúmenes del Informe se comenta con mayor amplitud estos aspectos.
Las cuentas anuales completas de todos los entes, junto
con los informes de auditoría de la Intervención, se incluyen en anexos de los respectivos volúmenes del Informe de
fiscalización, independientemente del nivel de control al
que se encuentran sometidos. En el ejercicio de esta función de control, la información contenida en dichas cuentas
anuales se ha grabado en la «Base de Datos Económicos
del Sector Público Autonómico Valenciano», de donde se
han obtenido los datos para elaborar los cuadros con la información económico financiera de las introducciones a los
distintos volúmenes del presente Informe de fiscalización.
La elaboración de un registro histórico de datos económicos, es un proyecto incluido en los programas anuales de actuación de los años 2010 y 2011, cuyo diseño y la carga de datos de los ejercicios 2007 a 2010 ya está completado y
accesible en la página web de la Sindicatura a partir de la publicación del presente Informe. Los datos de ejercicios anteriores se irán cargando en la base de datos progresivamente.
4.3. Auditoria operativa i informes especials
4.3. Auditoría operativa e informes especiales
Pel que fa a l’auditoria operativa, i d’acord amb el que
preveu el PAA2011 s’ha creat un grup de treball al si de la
Comissió Tècnica d’Auditoria que ha elaborat un esborrany
de guia sobre metodologia d’auditoria operativa, i s’han
iniciat diversos treballs en aquesta matèria, alguns dels
quals tenen un horitzó plurianual per la qual cosa no estan
inclosos en aquest Informe.
En el volum V s’inclouen els següents informes:
– Auditoria d’eficàcia dels sistemes d’informació i de
control intern dels procediments de gestió de la nòmica del
personal sanitari de la Generalitat.
En relación con la auditoría operativa, y de acuerdo con
lo previsto en el PAA2011 se ha creado un grupo de trabajo
en el seno de la Comisión Técnica de Auditoría que ha elaborado un borrador de guía sobre metodología de auditoría
operativa, y se han iniciado diversos trabajos en esa materia, algunos de los cuales tienen un horizonte plurianual por
lo que no están incluidos en el presente Informe.
En el Volumen V, se incluyen los siguientes informes:
– Auditoría de eficacia de los sistemas de información y
de control interno de los procedimientos de gestión de la
nómina del personal sanitario de la Generalitat.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.230
– Auditoria d’eficàcia dels sistemes d’informació i de
control intern de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, SA.
– Perfil de contractant i instruccions de contractació.
Sector públic autonòmic valencià. Informe especial de seguiment de la fiscalització de l’exercici de 2010.
– Auditoría de eficacia de los sistemas de información y de
control interno de Ciudad de las Artes y las Ciencias, S.A.
– Perfil de contratante e instrucciones de contratación.
Sector público autonómico valenciano. Informe especial de
seguimiento de la fiscalización del ejercicio 2010.
4.4. Metodologia de la fiscalització
4.4. Metodología de la fiscalización
D’acord amb els objectius generals assenyalats en
l’apartat 4.1, el treball de fiscalització del Compte General
de la Generalitat, s’ha planificat i realitzat a fi d’obtenir
evidència suficient i adequada per a poder emetre les conclusions, recomanacions i comentaris que es recullen en el
present Informe.
Com s‘assenyala en els diferents informes individuals,
el treball s’ha dut a cap d’acord amb els «Principis i normes d’auditoria del sector públic» elaborats per la Comissió de Coordinació dels Òrgans Públics de Control Extern
de l’Estat Espanyol i amb les «Directrius tècniques de fiscalització» aprovades pel Consell de la Sindicatura, que estan recollides en el «Manual de fiscalització» publicat en la
seu electrònica de la Sindicatura. En conseqüència, no ha
inclòs una revisió detallada de totes les transaccions, sinó
que ha comprés totes aquelles proves selectives, revisions
de procediments, de registres i antecedents i d’altres tècniques habituals d’auditoria que s’han considerat necessàries
en cada circumstància, en funció dels objectius perseguits,
considerant a més a més la importància relativa de les incidències detectades.
Les conclusions i recomanacions que es recullen en
aquest Informe es basen en les evidències obtingudes en el
curs de la fiscalització.
De acuerdo con los objetivos generales señalados en el
apartado 4.1, el trabajo de fiscalización de la Cuenta General de la Generalitat, se ha planificado y realizado con el fin
de obtener evidencia suficiente y adecuada para poder emitir las conclusiones, recomendaciones y comentarios que se
recogen en el presente Informe.
Tal como se señala en los diferentes informes individuales,
el trabajo se ha llevado a cabo de acuerdo con los «Principios
y normas de auditoría del sector público» elaborados por la
Comisión de Coordinación de los Órganos Públicos de Control Externo del Estado Español y con las «Directrices técnicas
de fiscalización» aprobadas por el Consell de la Sindicatura,
que están recogidas en el «Manual de fiscalización» publicado
en la sede electrónica de la Sindicatura. En consecuencia, no
ha incluido una revisión detallada de todas las transacciones,
sino que ha comprendido todas aquellas pruebas selectivas, revisiones de procedimientos, de registros y antecedentes y
demás técnicas habituales de auditoría que se han considerado
necesarias en cada circunstancia, en función de los objetivos
perseguidos, considerando además la importancia relativa de
las incidencias detectadas.
Las conclusiones y recomendaciones que se recogen en
este Informe se basan en las evidencias obtenidas en el curso de la fiscalización.
5. CONCLUSIONS GENERALS DE LA
FISCALITZACIÓ DEL COMPTE GENERAL
DE LA GENERALITAT CORRESPONENT
A L’EXERCICI DE 2010
5. CONCLUSIONES GENERALES DE LA
FISCALIZACIÓN DE LA CUENTA GENERAL
DE LA GENERALITAT CORRESPONDIENTE
AL EJERCICIO 2010
Com a conseqüència de la fiscalització del Compte General de la Generalitat de l’exercici de 2010 duta a cap per
aquesta Sindicatura de Comptes, posem de manifest les
següents conclusions generals:
Como consecuencia de la fiscalización de la Cuenta General de la Generalitat del ejercicio 2010 llevada a cabo por
esta Sindicatura de Comptes, se ponen de manifiesto las siguientes conclusiones generales:
a) Adequació de la informació financera als principis
comptables d’aplicació i compliment de la legalitat vigent
en la gestió dels fons públics
Com a resultat del treball efectuat, i amb els objectius i
l’abast generals que assenyalem en l’apartat 4 anterior i els
particulars que es fixen en els respectius informes de fiscalització que componen aquest Informe, el Compte General
de la Generalitat de l’exercici de 2010 format pels documents que indica l’article 73 de la Llei d’Hisenda Pública
de la Generalitat Valenciana i que hem detallat en l’apartat
2 anterior, presenta, en general, la informació d’acord amb
els principis comptables i amb la normativa legal que hi és
d’aplicació, amb les reserves i excepcions que, si és el cas,
apareixen convenientment detallades en les conclusions
dels diferents informes individuals de fiscalització del sector públic autonòmic que integren aquest Informe.
a) Adecuación de la información financiera a los principios contables de aplicación y cumplimiento de la legalidad
vigente en la gestión de los fondos públicos
Como resultado del trabajo efectuado, y con los objetivos y el alcance generales que se señalan en el apartado 4
anterior y los particulares que se fijan en los respectivos informes de fiscalización que componen este Informe, la
Cuenta General de la Generalitat del ejercicio 2010 formada por los documentos que indica el artículo 73 de la Ley
de Hacienda Pública de la Generalitat Valenciana y que se
han detallado en el apartado 2 anterior, presenta, en general, la información de acuerdo con los principios contables
y con la normativa legal que son de aplicación, con las salvedades y excepciones que, en su caso, aparecen convenientemente detalladas en las conclusiones de los diferentes
informes individuales de fiscalización del sector público
autonómico que integran el presente Informe.
b) Pel que fa amb situacions de responsabilitat comptable
El punt 4 de l’article 61 del Reglament de Règim Interior de la Sindicatura de Comptes estableix que quan no
b) En relación con situaciones de responsabilidad contable
El punto 4 del artículo 61 del Reglamento de Régimen
Interior de la Sindicatura de Comptes establece que cuando
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.231
s’hagen advertit responsabilitats comptables, es farà constar així en l’Informe.
Les lleis orgàniques i de funcionament del Tribunal de
Comptes defineixen el concepte de responsabilitat comptable, que ha sigut progressivament perfilat amb posterioritat
per la jurisprudència, i es conforma sobre les següents característiques bàsiques:
– Que hi haja una acció o omissió culpable, que resulte o
es desprenga dels comptes, realitzada per qui està encarregat
de la gestió o custòdia de cabdals o efectes públics.
– Que la tal acció o omissió culpable vulnere les lleis reguladores del règim pressupostari i comptable que resulten
aplicables a les entitats del sector públic que es tracte o, si
és el cas, als perceptors de subvencions, crèdits, avals o
d’altres ajudes provinents del dit sector.
– Que s’haja produït un dany o menyscabament en cabdals o efectes públics.
– Que existisca una relació de causa efecte entre l’acció
o omissió i el dany produït.
La competència jurisdiccional quant als procediments
de responsabilitat comptable correspon al Tribunal de
Comptes, les resolucions del qual en la matèria són susceptibles de recurs davant el Tribunal Suprem.
Pel que fa amb l’exposat anteriorment, aquesta Institució, d’acord amb el contingut dels diversos informes individuals que componen aquest Informe, amb l’anàlisi de la documentació revisada, tenint en compte els abasts expressats
en aquells informes i en l’exercici de la funció fiscalitzadora, no ha trobat situacions en les quals pogueren concórrer
les característiques bàsiques de la responsabilitat comptable abans enunciades.
no se hayan advertido responsabilidades contables, se hará
constar así en el Informe.
Las Leyes Orgánicas y de Funcionamiento del Tribunal
de Cuentas definen el concepto de responsabilidad contable, que ha sido progresivamente perfilado con posterioridad por la jurisprudencia, conformándose sobre las siguientes características básicas:
– Que haya una acción u omisión culpable, que resulte o
se desprenda de las cuentas, realizada por quién está encargado del manejo o custodia de caudales o efectos públicos.
– Que tal acción u omisión culpable, vulnere las leyes
reguladoras del régimen presupuestario y contable que resulten aplicables a las entidades del sector público de que
se trate o, en su caso, a los perceptores de subvenciones,
créditos, avales u otras ayudas procedentes de dicho sector.
– Que se haya producido un daño o menoscabo en caudales o efectos públicos.
– Que exista una relación de causa efecto entre la acción
u omisión y el daño producido.
La competencia jurisdiccional en cuanto a los procedimientos de responsabilidad contable corresponde al Tribunal de Cuentas, cuyas resoluciones en la materia son susceptibles de recurso ante el Tribunal Supremo.
En relación con lo expuesto anteriormente, esta Institución -de acuerdo con el contenido de los diversos informes
individuales que componen este Informe; con el análisis de
la documentación revisada, teniendo en cuenta los alcances
expresados en aquéllos y en el ejercicio de la función fiscalizadora- no ha encontrado situaciones en las que pudieran
concurrir las características básicas de la responsabilidad
contable antes enunciadas.
c) Gestió dels recursos humans, materials i dels fons
pressupostaris de forma econòmica i eficient i grau
d’eficàcia en la consecució dels objectius prevists.
Encara que per les raons que assenyalem en anteriors informes de fiscalització no és pas possible l’emissió d’una
opinió global en termes d’eficiència, eficàcia i economia,
en el volum V recollim els informes en aquesta matèria finalitzats en aquest exercici.
c) Gestión de los recursos humanos, materiales y de los
fondos presupuestarios de forma económica y eficiente y
grado de eficacia en el logro de los objetivos previstos
Aunque por las razones que se señalan en anteriores informes de fiscalización, no es posible la emisión de una
opinión global en términos de eficiencia, eficacia y economía, en el Volumen V se recogen los informes en esta
materia finalizados en este ejercicio.
6. RESUM DE LA FISCALITZACIÓ
DEL COMPTE DE L’ADMINISTRACIÓ
DE LA GENERALITAT
6. RESUMEN DE LA FISCALIZACIÓN DE
LA CUENTA DE LA ADMINISTRACIÓN
DE LA GENERALITAT
En aquest apartat presentem un resum dels aspectes més
rellevants que tenen relació amb l’informe de fiscalització
del Compte de l’Administració.
En este apartado se presenta un resumen de los aspectos
más relevantes que tienen relación con el Informe de fiscalización de la Cuenta de la Administración.
1) En relació amb la liquidació del pressupost de despeses
La despesa de l’assistència sanitària segueix sent la de
major pes en el pressupost de la Generalitat ja que el conjunt dels sis programes pressupostaris d’assistència sanitària suposen el 41,5% de les obligacions reconegudes totals
(40,7% en 2009) seguit de les despeses en educació, que els
seus tres programes pressupostaris representen el 28,3% de
les obligacions reconegudes totals (28,1% en 2009). Tenint
en compte l’efecte de les obligacions no reconegudes a què
al·ludim en els paràgrafs següents, el pes de les despeses
sanitàries és molt superior i no ha cessat de créixer des que
es va produir la transferència de les competències en matèria sanitària a la Comunitat Valenciana.
Igual que indicàvem en informes d’exercicis anteriors,
les despeses sanitàries han experimentat un fort augment al
1) En relación con la liquidación del presupuesto de gastos
El gasto de la asistencia sanitaria sigue siendo el de mayor
peso en el presupuesto de la Generalitat ya que el conjunto de
los seis programas presupuestarios de asistencia sanitaria suponen el 41,5% de las obligaciones reconocidas totales
(40,7% en 2009) seguido de los gastos en educación, cuyos
tres programas presupuestarios representan el 28,3% de las
obligaciones reconocidas totales (28,1% en 2009). Teniendo
en cuenta el efecto de las obligaciones no reconocidas a las
que se alude en los párrafos siguientes, el peso de los gastos
sanitarios es muy superior y no ha cesado de crecer desde que
se produjo la transferencia de las competencias en materia sanitaria a la Comunitat Valenciana.
Al igual que se indicaba en informes de ejercicios anteriores, los gastos sanitarios han experimentado un fuerte
BOC número 82
18.06.2012
llarg del temps, i les seues causes són nombroses i complexes. Algunes de les més importants les destaquem en els informes d’exercicis anteriors, i una de les més significatives
és la referida als problemes estructurals derivats d’un finançament insuficient del sistema sanitari valencià, no
ajustat a la realitat demogràfica actual, que té el seu reflex
en el volum de despesa realitzada efectivament i no comptabilitzada per no tenir crèdit pressupostari suficient (en
l’apartat 8.1.f de l’informe del Compte de l’Administració
exposem l’evolució de les obligacions no reconegudes i la
seua situació al tancament de l’exercici).
Pàg. 11.232
Quant al deute sanitari (sense incloure-hi farmàcia), a
31 de desembre de 2010, figurava comptabilitzat, amb base
en els corresponent acords del Consell, en el compte 411
«Creditors per periodificació de despeses pressupostàries»
per 1.398,3 milions d’euros, per a la seua imputació pressupostària als exercicis de 2011 a 2017. A més a més, resten
per comptabilitzar 1.343,1 milions d’euros, segons la informació obtinguda de la Conselleria de Sanitat, per a imputar
també a pressuposts d’exercicis posteriors.
Quant a les despeses de farmàcia, 290,5 milions d’euros
corresponents a les factures de novembre i desembre de
2009 de les prestacions de farmàcia, han sigut imputades al
pressupost de 2010. A 31 de desembre de 2010 quedaven
pendents d’imputar 259,2 milions d’euros, que han sigut
imputades al pressupost de 2011 i pagades al llarg del primer trimestre del dit exercici. La disminució del saldo pendent de farmàcia és conseqüència de la reducció de la despesa anual en concepte de receptes de farmàcia de 2010,
que trenca la tendència històricament creixent d’aquesta
despesa.
aumento a lo largo del tiempo, siendo sus causas numerosas y complejas. Algunas de las más importantes se vienen
destacando en los informes de ejercicios anteriores, siendo
una de las más significativas la referida a los problemas estructurales derivados de una financiación insuficiente del
sistema sanitario valenciano, no ajustada a la realidad demográfica actual, que tienen su reflejo en el volumen de
gasto realizado efectivamente y no contabilizado por carecer de crédito presupuestario suficiente (en el apartado
8.1.f del informe de la Cuenta de la Administración se expone la evolución de las obligaciones no reconocidas y su
situación al cierre del ejercicio).
Respecto a la deuda sanitaria (sin incluir farmacia), a 31
de diciembre de 2010 figuraba contabilizada, con base en
los correspondientes acuerdos del Consell, en la cuenta 411
«Acreedores por periodificación de gastos presupuestarios»
por 1.398,3 millones de euros, para su imputación presupuestaria a los ejercicios 2011 a 2017. Además, resta por
contabilizar 1.343,1 millones de euros, según la información obtenida de la Conselleria de Sanidad, a imputar también a presupuestos de ejercicios posteriores.
Respecto a los gastos de farmacia, 290,5 millones correspondientes a las facturas de noviembre y diciembre de
2009 de las prestaciones de farmacia, han sido imputados al
presupuesto de 2010. A 31 de diciembre de 2010 quedaban
pendientes de imputar 259,2 millones de euros, que han
sido imputados al presupuesto de 2011 y pagados a lo largo
del primer trimestre de dicho ejercicio. La disminución del
saldo pendiente de farmacia es consecuencia de la reducción del gasto anual en concepto de recetas de farmacia de
2010, rompiendo la tendencia históricamente creciente de
este gasto.
2) En relació amb la liquidació del pressupost
d’ingressos
L’evolució dels ingressos durant 2010 ha estat marcada
pels efectes de la forta crisi econòmica general que està sofrint Espanya i la Comunitat Valenciana en particular. En
aquest context, els drets reconeguts (exclosa la variació de
passius financers) han disminuït un 10,6% respecte a 2009,
després d’experimentat aqueix exercici un augment del
3,1% respecte a 2008.
En l’exercici de 2010, com comentem en els apartats corresponents de la memòria, s’ha comptabilitzat en el subsistema financer patrimonial la liquidació definitiva del finançament de les comunitats autònomes pels imposts
cedits, fons de suficiència i garantia corresponent a
l’exercici de 2008, amb un saldo negatiu de 635,7 milions
d’euros per a compensar en 60 mensualitats a partir de gener de 2011. Aquesta quantitat ha sigut adequadament
comptabilitzada en el compte de resultats de 2010 mitjançant abonaments negatius als comptes d’ingressos corresponents, amb contrapartida en el passiu del balanç dins
dels creditors a llarg i a curt termini per import de 508,6 i
127,1 milions d’euros, respectivament.
Quant als drets d’exercicis anteriors, existeixen 757,9
milions d’euros pendents de cobrament a 31 de desembre
de 2010 provinents dels exercicis de 1990 a 2005, dels
quals 633,1 són «drets definits», i 235,8 milions d’euros
provinents dels exercicis de 2006 a 2009 que per la seua
antiguitat, baix grau de realització o cobrament i unes altres
circumstàncies, susciten incertesa quant a la seua expectativa de cobrament. La provisió per insolvències puja, a 31 de
desembre de 2010, a 388,4 milions d’euros, per la qual
cosa s’hauria d’incrementar fins a cobrir la totalitat dels
2) En relación con la liquidación del presupuesto de ingresos
La evolución de los ingresos durante 2010 ha estado
marcada por los efectos de la fuerte crisis económica general que está experimentando España y la Comunitat Valenciana en particular. En este contexto, los derechos reconocidos (excluida la variación de pasivos financieros) han
disminuido un 10,6% respecto a 2009, tras experimentar
ese ejercicio un aumento del 1,3% respecto a 2008.
En el ejercicio 2010, y tal como se comenta en los apartados correspondientes de la memoria, se ha contabilizado
en el subsistema financiero patrimonial la liquidación definitiva de la financiación de las comunidades autónomas por
los impuestos cedidos, fondo de suficiencia y garantía correspondiente al ejercicio 2008, con un saldo negativo de
635,7 millones de euros a compensar en 60 mensualidades
a partir de enero de 2011. Dicha cantidad ha sido adecuadamente contabilizada en la cuenta de resultados de 2010 mediante abonos negativos a las cuentas de ingresos correspondientes, con contrapartida en el pasivo del balance
dentro de los acreedores a largo y a corto plazo por importes de 508,6 y 127,1 millones de euros, respectivamente.
En relación con los derechos de ejercicios anteriores, existen 757,9 millones de euros pendientes de cobro a 31 de diciembre de 2010 provenientes de los ejercicios 1990 a 2005,
de los cuales 633,1 son «derechos definidos», y 235,8 millones de euros provenientes de los ejercicios 2006 a 2009, que
por su antigüedad, bajo grado de realización o cobro y otras
circunstancias, suscitan incertidumbre en cuanto a su expectativa de cobro. La provisión por insolvencias asciende, a 31
de diciembre de 2010, a 388,4 millones de euros, por lo que
debería incrementarse hasta cubrir la totalidad de los dere-
BOC número 82
18.06.2012
drets que s’estimen dubtosos, sense perjudici que
s’efectuen les gestions de cobrament que pertoquen.
En juliol de 2011 s’ha practicat i comunicat la liquidació
definitiva dels recursos del sistema de finançament de les
comunitats autònomes i de la participació en els fons de
convergència autonòmica (per import de 634,0 milions
d’euros) regulats en la Llei 22/2009, de 18 de desembre,
corresponent a l’exercici de 2009, de la qual resulta a la
Comunitat Valenciana un saldo negatiu per import de
1.707,2 milions d’euros.
Segons la liquidació del sistema de finançament de les
comunitats autònomes de règim comú de l’exercici de
2009, realitzada en juliol de 2011, el finançament per habitant de la Comunitat Valenciana és el segon més baix de totes les comunitats autònomes. En el següent gràfic mostrem
les dades relatives a la liquidació d’aqueix any (també hi
mostrem les dades d’allò que resultaria d’aplicar en
l’anterior sistema de finançament):
Pàg. 11.233
chos que se estimen dudosos, sin perjuicio de que se efectúen
las gestiones de cobro que procedan.
En julio de 2011 se ha practicado y comunicado la liquidación definitiva de los recursos del sistema de financiación de las comunidades autónomas y de la participación
en los fondos de convergencia autonómica (por importe de
634,0 millones de euros) regulados en la Ley 22/2009, de
18 de diciembre, correspondiente al ejercicio 2009, de la
que resulta a la Comunitat Valenciana un saldo negativo
por importe de 1.707,2 millones de euros.
Según la liquidación del sistema de financiación de las
comunidades autónomas de régimen común del ejercicio
2009, realizada en julio de 2011, la financiación por habitante de la Comunitat Valenciana es la segunda más baja de
todas las comunidades autónomas. En el siguiente gráfico
se muestran los datos relativos a la liquidación de ese año
(también se muestran los datos de lo que resultaría de aplicar el anterior sistema de financiación):
Font: Ministeri d’Economia i Hisenda
Quadre 2
Per disposició de l’article 99 de la Llei 39/2010, de 22
de desembre, de Pressuposts Generals de l’Estat per a l’any
2011, i la disposició addicional quarta de la Llei 22/2009,
de 18 de desembre, la quantitat per a tornar anteriorment
assenyalada s’abonarà mitjançant retencions practicades
per l’Estat sobre els lliuraments a compte o liquidacions de
qualsevol recurs en seixanta mensualitats a partir de gener
de 2012.
Por disposición del artículo 99 de la Ley 39/2010, de 22
de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el
año 2011, y la disposición adicional cuarta de la Ley
22/2009, de 18 de diciembre, la cantidad a devolver anteriormente señalada se abonará mediante retenciones practicadas por el Estado sobre las entregas a cuenta o liquidaciones de cualquiera de los recursos en sesenta
mensualidades a partir de enero de 2012.
3) En relació amb el balanç i el compte del resultat
econòmic i patrimonial
De la fiscalització del balanç a 31 de desembre de 2010
i el compte del resultat econòmic i patrimonial, sorgeixen
els següents comentaris (a més a més dels relacionats en els
dos apartats posteriors):
– L’endeutament financer, que puja a 12.577,5 milions
d’euros (9.333,7 milions d’euros l’any anterior),
l’analitzem detalladament en l’apartat 11 de l’informe de
fiscalització del Compte de l’Administració i en la seua fis-
3) En relación con el balance y la cuenta del resultado
económico patrimonial
De la fiscalización del balance a 31 de diciembre de
2010 y la cuenta del resultado económico patrimonial, surgen los siguientes comentarios (además de los relacionados
en los dos apartados anteriores):
– El endeudamiento financiero, que asciende a 12.577,5
millones de euros (9.333,7 millones de euros el año anterior),
se analiza detalladamente en el apartado 11 del Informe de fiscalización de la Cuenta de la Administración y en su fiscaliza-
BOC número 82
18.06.2012
calització no ha sorgit cap incidència significativa, i podem
concloure que el seu reflex comptable és l’adequat.
– Pel que fa a l’immobilitzat hem observat i assenyalat
la carència d’un inventari que reflectisca la composició actualitzada valorada dels seus diferents epígrafs, i hem
d’insistir en la necessitat de resoldre aquesta incidència.
– Durant 2010 s’ha comptabilitzat en el balanç la quantitat de 244,5 milions d’euros corresponent a determinades
infraestructures posades a disposició de la Conselleria
d’Educació per l’empresa pública CIEGSA a l’empara del
conveni de col·laboració subscrit entre ambdues entitats el
5 de febrer de 2001. Ha d’actualitzar-se l’inventari i conciliar-se els saldos per tal que en el balanç figure el valor de
totes les obres d’infraestructura educativa i equipament escolar posades a disposició de la Conselleria d’Educació i
rebudes per aquesta Conselleria conformement, amb contrapartida en comptes de passiu, distingint els venciments a
curt i llarg termini que pertoquen. Segons la societat CIEGSA el valor dels béns lliurats puja a 2.327,9 milions d’euros
a 31 de desembre de 2010.
Pàg. 11.234
– D’altra banda, segons indiquem en l’apartat 5.1 de
l’Informe, s’observa en el balanç una diferència negativa
entre l’«Actiu circulant» i els «Creditors a curt termini»,
que assoleix al tancament de l’exercici de 2010 la quantitat
de 8.808,1 milions d’euros, la qual cosa ocasiona les consegüents tensions de tresoreria.
ción no ha surgido ninguna incidencia significativa, pudiendo
concluir que su reflejo contable es el adecuado.
– Respecto al inmovilizado se ha observado y señalado
la carencia de un inventario que refleje la composición actualizada valorada de sus distintos epígrafes, debiendo insistir en la necesidad de resolver esta incidencia.
– Durante 2010 se ha contabilizado en el balance la cantidad de 244,5 millones de euros correspondiente a determinadas infraestructuras puestas a disposición de la Conselleria de Educación por la empresa pública CIEGSA al
amparo del convenio de colaboración suscrito entre ambas
entidades el 5 de febrero de 2001. Debe actualizarse el inventario y conciliarse los saldos para que en el balance figure el valor de todas las obras de infraestructura educativa
y equipamiento escolar puestas a disposición de la Conselleria de Educación y recibidas por ésta de manera conforme, con contrapartida en cuentas de pasivo, distinguiendo
los vencimientos a corto y largo plazo que correspondan.
Según la sociedad CIEGSA el valor de los bienes entregados, asciende a 2.327,9 millones de euros a 31 de diciembre de 2010.
– La cuenta del resultado económico patrimonial y el
pasivo del balance no recogen ninguna cantidad en concepto de estimación de los intereses de demora que pudieran
devengarse por la aplicación del artículo 200.4 de la LCSP
y otras causas. Aunque se desconoce el importe exacto que
finalmente pudiera ser exigible, dicha cantidad podría ser
significativa.
– A 31 de diciembre de 2010 los fondos propios presentan un importe negativo de 1.913 millones de euros, que
está originado por los resultados negativos de 2010 unidos
a los de ejercicios anteriores, que no son compensados con
la cifra de patrimonio.
– Por otra parte, según se indica en el apartado 5.1 del
Informe, se observa en el balance una diferencia negativa
entre el «Activo circulante» y los «Acreedores a corto plazo», que alcanza al cierre del ejercicio 2010 la cantidad de
8.808,1 millones de euros, lo que ocasiona las consiguientes tensiones de tesorería.
4) En relació amb els compromisos de despeses amb càrrec
a exercicis anteriors
La informació de la memòria relativa als compromisos
de despeses amb càrrec a exercicis posteriors no recull els
derivats d’alguns contractes, convenis i acords per import
conjunt de, quant menys, 2.042,9 milions d’euros.
4) En relación con los compromisos de gastos con cargo
a ejercicios posteriores
La información de la memoria relativa a los compromisos
de gastos con cargo a ejercicios posteriores no recoge los derivados de algunos contratos, convenios y acuerdos por importe conjunto de, al menos, 2.042,9 millones de euros.
5) En relació amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària
Als efectes del text refós de la Llei General
d’Estabilitat Pressupostària (TRLGEP), el sector públic es
considera integrat, entre d’altres, per l’administració de
les comunitats autònomes, així com els ens i organismes
públics que en depenen, que presten serveis o produïsquen béns que no es financen majoritàriament amb ingressos comercials (article 2.1).
S’entén per estabilitat pressupostària la situació
d’equilibri o de superàvit computada, al llarg del cicle
econòmic, en termes de capacitat de finançament d’acord
amb la definició continguda en el Sistema Europeu de
Comptes Nacionals i Regionals (SEC), i en les condicions
establides per a cadascuna de les administracions públiques
(article 3.1 del TRLGEP).
El Govern, per acord del Consell de Ministres de 19 de
juny de 2009, va fixar l’objectiu d’estabilitat pressupostària
per al període de 2010-2012, establint que per a l’exercici
5) En relación con la Ley de Estabilidad Presupuestaria
A los efectos del Texto Refundido de la Ley General de
Estabilidad Presupuestaria (TRLGEP), el sector público se
considera integrado, entre otros, por la Administración de
las comunidades autónomas, así como los entes y organismos públicos dependientes de aquélla, que presten
servicios o produzcan bienes que no se financien mayoritariamente con ingresos comerciales (artículo 2.1).
Se entiende por estabilidad presupuestaria la situación
de equilibrio o de superávit computada, a lo largo del ciclo
económico, en términos de capacidad de financiación de
acuerdo con la definición contenida en el Sistema Europeo
de Cuentas Nacionales y Regionales (SEC), y en las condiciones establecidas para cada una de las administraciones
públicas (artículo 3.1 del TRLGEP).
El Gobierno, por Acuerdo del Consejo de Ministros de
19 de junio de 2009, fijó el objetivo de estabilidad presupuestaria para el periodo 2010-2012, estableciendo que
– El compte del resultat econòmic i patrimonial i el passiu del balanç no recullen cap quantitat en concepte
d’estimació dels interessos de demora que pogueren meritar-se per l’aplicació de l’article 200.4 de la LCSP i d’altres
causes. Encara que es desconeix l’import exacte que finalment poguera ser exigible, aquesta quantitat podria ser significativa.
– A 31 de desembre de 2010 els fons propis presenten
un import negatiu de 1.913 milions d’euros, que està originat pels resultats negatius de 2010 units als d’exercicis anteriors, que no són compensats amb la xifra de patrimoni.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.235
de 2010 podrà arribar a l’import del -2,5% en percentatge
del PIB, quant a les comunitats autònomes que presenten
plans econòmics i financers de reequilibri, les mesures de
les quals siguen declarades idònies pel Consell de Política
Fiscal i Financera (CPFF).
La Comunitat Valenciana va presentar el «Pla Econòmic
Financer de Reequilibri de 2010-2012», les mesures del
qual van ser declarades idònies per l’Acord 18/2010, de 15
de juny, del CPFF.
La IGG ha facilitat a aquesta Sindicatura el càlcul de la
IGAE sobre la capacitat o necessitat de finançament de la
Comunitat Valenciana als efectes del compliment de
l’objectiu d’estabilitat pressupostària, en el qual es mostra
una necessitat de finançament per import de 3.644 milions
d’euros, que representa un -3,57% del PIG regional.
En la reunió del CPFF de 24 de novembre de 2010 es va
acordar actualitzar el contingut dels plans de reequilibri
presentats per les comunitats autònomes i aprovats per
aquest CPFF, i quant a això la Comunitat Valenciana va
presentar el «Pla de Reequilibri Econòmic i Financer 20112013», les mesures del qual van ser declarades idònies pel
CPFF en la seua reunió de 27 de juliol de 2011.
para el ejercicio 2010 podrá alcanzar el importe del -2,5%
en porcentaje del PIB, en lo que respecta a las Comunidades Autónomas que presenten planes económico-financieros de reequilibrio cuyas medidas sean declaradas idóneas
por el Consejo de Política Fiscal y Financiera (CPFF).
La Comunitat Valenciana presentó el «Plan Económico
Financiero de Reequilibrio 2010-2012», cuyas medidas
fueron declaradas idóneas por el Acuerdo 18/2010, de 15
de junio, del CPFF.
La IGG ha facilitado a esta Sindicatura el cálculo de la
IGAE sobre la capacidad o necesidad de financiación de la
Comunitat Valenciana a efectos del cumplimiento del objetivo de estabilidad presupuestaria, en el que se muestra una
necesidad de financiación por importe de 3.644 millones de
euros, que supone un -3,57 % del PIB regional.
En la reunión del CPFF de 24 de noviembre de 2010 se
acordó proceder a actualizar el contenido de los planes de
reequilibrio presentados por las CCAA y aprobados por dicho CPFF, y a tal efecto la Comunitat Valenciana presentó
el «Plan de Reequilibrio Económico y Financiero 20112013», cuyas medidas fueron declaradas idóneas por el
CPFF en su reunión de 27 de julio de 2011.
6) En relació amb la fiscalització de la contractació
Hem fiscalitzat la gestió de l’adquisició de béns i serveis i l’aplicació de la normativa de contractació per
l’Administració de la Generalitat. Hem observat les incidències que comentem amb detall en l’apartat 12 de
l’Informe, i s’han d’adoptar les mesures necessàries per a
evitar que es repetisquen.
El resum dels contractes adjudicats en 2010 per modalitat de contractació és el següent:
6) En relación con la fiscalización de la contratación
Se ha fiscalizado la gestión de la adquisición de bienes
y servicios y la aplicación de la normativa de contratación
por la Administración de la Generalitat. Se han observado
las incidencias que se comentan con detalle en el apartado
12 del Informe, debiéndose adoptar las medidas necesarias
para evitar su reiteración.
El resumen de los contratos adjudicados en 2010 por
modalidad de contratación es el siguiente:
Procediment obert
Procediment
restringit
Procediment
negociat
Emergència
Total
Import
Import
Import
Import
Import
Nombre
Nombre
Nombre
Nombre
Nombre
(milions
(milions
(milions
(milions
(milions
contractes
contractes
contractes
contractes
contractes
d’euros)
d’euros)
d’euros)
d’euros)
d’euros)
712
822,9
1
2,1
592
311,1
5
1,0
54,4%
72,4%
0,1%
0,2%
45,2%
27,4%
0,4%
0,1%
1.310 1.137,2
100%
100%
Quadre 3
També hem seleccionat una mostra de contractes menors per a la seua revisió.
También se ha seleccionado una muestra de contratos
menores para su revisión.
7. LES CORTS I LES ALTRES INSTITUCIONS
DE LA GENERALITAT
7. LES CORTS Y LAS OTRAS INSTITUCIONES
DE LA GENERALITAT
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana assenyala que a més de les Corts formen part també de la Generalitat les següents institucions: la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges, el Consell Valencià de Cultura,
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Jurídic
Consultiu i el Comité Econòmic i Social.
Totes aquestes institucions, sense perjudici de
l’autonomia i peculiaritats del seu funcionament, s’integren
El Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana
señala que además de Les Corts, forman parte también de
la Generalitat las siguientes instituciones: la Sindicatura de
Comptes, el Síndic de Greuges, el Consell Valencià de Cultura, la Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell
Jurídic Consultiu y el Comité Econòmic i Social.
Todas estas instituciones, sin perjuicio de la autonomía
y peculiaridades de su funcionamiento, se integran presu-
BOC número 82
18.06.2012
pressupostàriament en el Compte de l’Administració de la
Generalitat. Tot i que el pressupost conjunt d’aquestes institucions no és significatiu quant al pressupost total de la
Generalitat, cal destacar el següent:
– El pressupost de cadascuna d’aquestes institucions té
assignada una secció del Compte de l’Administració (llevat
del Síndic de Greuges, que està integrat en la secció de les
Corts); en aquest Compte figuren comptabilitzats com a
obligacions la pràctica totalitat dels crèdits definitius, independentment de l’execució dels pressuposts de despeses en
les comptabilitats individuals de cadascuna d’aquestes entitats. Els pagaments representen les transferències dineràries
realitzades a aquests òrgans.
– En raó del seu especial status, aquests òrgans porten
comptabilitats separades, en les quals es recullen les respectives operacions econòmiques i pressupostàries.
Les dates d’aprovació i remissió dels comptes individuals han sigut les següents:
Pàg. 11.236
puestariamente en la Cuenta de la Administración de la Generalitat. Aunque el presupuesto conjunto de estas instituciones no es significativo en relación con el presupuesto total de la Generalitat, debe destacarse lo siguiente:
– El presupuesto de cada una de estas instituciones tiene
asignada una sección de la Cuenta de la Administración
(salvo el Síndic de Greuges, que está integrado en la sección de Les Corts); en esta Cuenta figuran contabilizados
como obligaciones la práctica totalidad de los créditos definitivos, independientemente de la ejecución de los presupuestos de gastos en las contabilidades individuales de
cada una de estas entidades. Los pagos representan las
transferencias dinerarias realizadas a estos órganos.
– En razón de su especial status, estos órganos llevan
contabilidades separadas, en las que se recogen las respectivas operaciones económicas y presupuestarias.
Las fechas de aprobación y remisión de las cuentas individuales han sido las siguientes:
Acadèmia
Comité
Valenciana
Econòmic i
de la
Social
Llengua
Les Corts
Sindicatura
de Comptes
Síndic de
Greuges
Consell
Valencià de
Cultura
Consell
Jurídic
Consultiu
Aprovació
27/10/2011
08/04/2011
22/02/2011
27/06/2011
10/03/2011
15/04/2011
09/03/2011
Remissió a la
Sindicatura
16/11/2011
--
21/03/2011
19/07/2011
15/03/2011
26/05/2011
14/03/2011
Quadre 4
La Sindicatura de Comptes, en compliment de l’article 78
del seu Reglament de Règim Interior, va remetre els seus
comptes anuals de 2010, juntament amb un informe
d’auditoria independent, a les Corts el 24 de maig de 2011.
També van ser publicats en la seu electrònica de la Sindicatura
i en el Butlletí Oficial de les Corts de 3 de juny de 2011.
La composició de cadascun dels comptes anuals individuals ha sigut la següent:
Les
Corts
La Sindicatura de Comptes, en cumplimiento del artículo
78 de su Reglamento de Régimen Interior, remitió sus cuentas
anuales de 2010, junto con un informe de auditoría independiente, a Les Corts el 24 de mayo de 2011. También fueron
publicadas en la sede electrónica de la Sindicatura y en el Boletín Oficial de les Corts de 3 junio de 2011.
La composición de cada una de las cuentas anuales individuales ha sido la siguiente:
Sindicatura Síndic de
de Comptes Greuges
Consell
Valencià de
Cultura
Consell
Jurídic
Consultiu
Acadèmia
Valenciana
de la
Llengua
Comité
Econòmic i
Social
Balanç
U
U
U
U
U
U
U
Compte resultat econòmic i patr.
U
U
U
U
U
U
U
Liquidació estat de despeses
U
U
U
U
U
U
U
Liquidació estat d’ingressos
U
U
U
U
U
U
U
Resultat pressupostari
U
U
U
U
U
U
U
U
U
U
U
Estat de la tresoreria
U
U
U
U
U
U
U
Romanent de tresoreria
U
U
U
U
U
U
U
Liquidació del pressupost
Memòria
Quadre 5
BOC número 82
18.06.2012
L’execució dels pressuposts de despeses ha sigut la
següent:
Entitat
Les Corts
Crèdits
inicials
Modificacions
Pàg. 11.237
La ejecución de los presupuestos de gastos ha sido la siguiente:
Obligacions
Crèdits
reconegudes Pagaments
definitius
netes
Grau
d’execució
Grau de
compliment
36,7
9,8
46,5
31,4
31,4
67,6%
100,0%
Sindicatura de Comptes
6,4
0,2
6,6
6,5
6,5
98,4%
99,8%
Síndic de Greuges
3,6
0,0
3,6
3,5
3,4
96,0%
97,3%
Consell Valencià de Cultura
2,1
-0,1
2,0
1,5
1,5
72,1%
100,0%
Consell Jurídic Consultiu
3,1
0,0
3,1
2,5
2,5
81,6%
98,4%
Acadèmia V. de la Llengua
4,3
0,4
4,8
3,3
3,3
69,5%
98,6%
Comité Econòmic i Social
1,0
0,0
1,0
0,9
0,6
89,1%
66,8%
Quadre 6
I el resultat pressupostari:
Y el resultado presupuestario:
Resultat
pressupostari
de l’exercici
Superàvit o
dèficit de
finançament de
l’exercici
Les Corts
10,0
10,0
Sindicatura de Comptes
-0,1
0,0
Síndic de Greuges
0,2
0,3
Consell Valencià de Cultura
0,6
0,6
Consell Jurídic Consultiu
0,6
0,6
Acadèmia V. de la Llengua
1,2
1,7
Comité Econòmic i Social
0,1
0,1
Entitat
Quadre 7
El romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2010 és
el següent:
2. (-) Obligacions pendents de pagament
3. (+) Fons líquids
Consell
Acadèmia
Consell
Comité
Valencià
Valenciana
Jurídic
Econòmic i
de
de la
Consultiu
Social
Cultura
Llengua
Sindicatura
de Comptes
Síndic
de
Greuges
26,5
0,0
0,8
2,0
0,1
5,3
0,5
1,6
0,4
0,4
0,0
0,1
0,2
0,7
28,6
2,4
4,6
2,9
2,7
8,0
0,2
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
Les
Corts
1. (+) Drets pendents de cobrament
El remanente de tesorería a 31 de diciembre de 2010 es
el siguiente:
I.
Romanent de tresoreria afectat
II.
Romanent de tresoreria no afectat
53,6
2,0
5,1
4,9
2,6
13,1
0,0
III. Romanent de tresoreria (1-2+3)=(I+II)
53,6
2,0
5,1
4,9
2,6
13,1
0,0
Quadre 8
Amb caràcter general, recomanem que els comptes
anuals d’aquestes institucions s’adapten i presenten d’acord
amb criteris homogenis basats en el que estableix el Pla
Con carácter general, se recomienda que las cuentas
anuales de estas instituciones se adapten y presenten de
acuerdo con criterios homogéneos basados en lo estableci-
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.238
General de Comptabilitat Pública de la Generalitat, en particular pel que fa a la memòria.
Els comptes de totes aquestes institucions s’inclouen
com a annex digital al present Informe.
do en el Plan General de Contabilidad Pública de la Generalitat, en particular en lo referente a la memoria.
Las cuentas de todas estas instituciones se incluyen
como anexo digital al presente Informe.
8. SEGUIMENT DE LES RECOMANACIONS
8. SEGUIMIENTO DE LAS RECOMENDACIONES
L’article 11 de la Llei de Sindicatura de Comptes estableix que:
«Un. En l’exercici de la seua funció fiscalitzadora la
Sindicatura de Comptes proposarà les mesures que considere han d’adoptar-se per a la millor gestió econòmica i administrativa del sector públic valencià, així com aquelles
més idònies per a aconseguir un més eficaç control
d’aquest sector.
Dos. La Sindicatura de Comptes comunicarà, als organismes controlats, el resultat del control, i aquests estaran
obligats, dins dels terminis concedits, a respondre i posar
en coneixement de la Sindicatura de Comptes les mesures
adoptades en base a les verificacions de control efectuades.
Tres. La Sindicatura de Comptes informarà a les Corts
Valencianes del grau de compliment de les seues actuacions
de control per part dels organismes controlats.»
En compliment d’aquesta disposició i com una part important del treball efectuat, els informes de la Sindicatura
inclouen un apartat en el qual es recullen les recomanacions considerades més rellevants per a la millora de determinats aspectes de procediment, de la gestió o dels sistemes de control intern, que han sorgit en la realització de les
distintes fiscalitzacions.
En el curs dels treballs s’ha sol·licitat als responsables
dels distints ens fiscalitzats que informaren de les mesures
correctores adoptades per a resoldre les deficiències assenyalades en els informes de fiscalització de l’exercici de
2009 i aplicar-hi les recomanacions efectuades.
Hem obtingut resposta de 31 entitats del sector públic
autonòmic, de les 33 cartes enviades. Les respostes rebudes, sobre l’adopció d’aquestes recomanacions, han sigut
objecte d’anàlisi i seguiment en les respectives fiscalitzacions.
En particular, en l’apartat 14 de l’informe del Compte
de l’Administració fem una enumeració detallada del seguiment i compliment de les recomanacions formulades en
l’Informe de l’exercici anterior.
També hem efectuat un informe especial de seguiment
de la fiscalització de l’exercici de 2010 realitzada sobre el
Perfil de Contractant i sobre les Instruccions de Contractació del Sector Públic Autonòmic Valencià, inclòs en el Volum V del present Informe.
El artículo 11 de la Ley de la Sindicatura de Comptes
establece que:
«Uno. En el ejercicio de su función fiscalizadora la
Sindicatura de Comptes propondrá las medidas que considere deben de adoptarse para la mejor gestión económicoadministrativa del sector público valenciano, así como
aquéllas más idóneas para lograr un más eficaz control de
dicho sector.
Dos. La Sindicatura de Comptes comunicará, a los organismos controlados, el resultado del control, estando éstos obligados, dentro de los plazos concedidos, a responder, poniendo
en conocimiento de la Sindicatura de Comptes las medidas
adoptadas en base a las verificaciones de control efectuadas.
Tres. La Sindicatura de Comptes informará a las Cortes
Valencianas del grado de cumplimiento de sus actuaciones
de control por parte de los organismos controlados.»
En cumplimiento de esta disposición y como una parte
importante del trabajo efectuado, los informes de la Sindicatura incluyen un apartado en el que se recogen las recomendaciones consideradas más relevantes para la mejora
de determinados aspectos procedimentales, de la gestión o
de los sistemas de control interno, que han surgido en la realización de las distintas fiscalizaciones.
En el curso de los trabajos se ha solicitado a los responsables de los distintos entes fiscalizados que informaran de
las medidas correctoras adoptadas para subsanar las deficiencias señaladas en los informes de fiscalización del ejercicio 2009 y aplicar las recomendaciones efectuadas.
Se ha obtenido la respuesta de 31 entidades del sector
público autonómico, de las 33 cartas enviadas. Las respuestas recibidas, sobre la adopción de estas recomendaciones,
han sido objeto de análisis y seguimiento en las respectivas
fiscalizaciones.
En particular, en el apartado 14 del Informe de la Cuenta de la Administración se hace una enumeración detallada
del seguimiento y cumplimiento de las recomendaciones
formuladas en el Informe del ejercicio anterior.
También se ha efectuado un informe especial de seguimiento de la fiscalización del ejercicio 2010 realizada sobre el Perfil de Contratante y sobre las Instrucciones de
Contratación del Sector Público Autonómico Valenciano,
incluido en el Volumen V del presente Informe.
9. ESTRUCTURA DE L’INFORME
9. ESTRUCTURA DEL INFORME
El present Informe sobre el Compte General de
l’exercici de 2010 té la següent estructura:
– El volum I conté la introducció i conclusions generals,
així com l’informe de fiscalització corresponent al Compte
de l’Administració.
– El volum II conté els informes de fiscalització de les
entitats autònomes.
– El volum III conté els informes de fiscalització de les
empreses públiques i d’altres ens.
El presente Informe sobre la Cuenta General del ejercicio 2010 tiene la siguiente estructura:
– El volumen I contiene la introducción y conclusiones
generales, así como el Informe de fiscalización correspondiente a la Cuenta de la Administración.
– El volumen II contiene los informes de fiscalización
de las entidades autónomas.
– El volumen III contiene los informes de fiscalización
de las empresas públicas y otros entes.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.239
– El volum IV conté els informes de fiscalització de les
fundacions del sector públic de la Generalitat.
– El volum V conté els informes especials de fiscalització.
Conformement amb l’acordat pel Consell de la Sindicatura, el contingut del precedent Informe així com els de les
universitats i cambres de comerç, juntament amb la documentació i comptes retuts per les distintes entitats per a la
seua fiscalització i les seues al·legacions dels comptedants i
informes, es presenten en suport informàtic.
– El volumen IV contiene los informes de fiscalización
de las fundaciones del sector público de la Generalitat.
– El volumen V contiene los informes especiales de fiscalización.
Conforme a lo acordado por el Consell de la Sindicatura, el
contenido del precedente Informe así como los de las universidades y cámaras de comercio, junto con la documentación y
cuentas rendidas por las distintas entidades para su fiscalización y las alegaciones de los cuentadantes e informes sobre las
mismas, se presentan en soporte informático.
10. TRÀMIT D’AL·LEGACIONS
10. TRÁMITE DE ALEGACIONES
Amb caràcter general, les conclusions, recomanacions i
incidències provisionals incloses en els projectes
d’informes de fiscalització s’han comentat amb els gestors
en la fase d’execució del treball de camp, prèviament a la
formulació de l’esborrany d’informe.
Posteriorment, en compliment de l’acordat pel Ple de les
Corts Valencianes en la reunió del 22 de desembre de 1986,
així com de l’acord del Consell d’aquesta Sindicatura de
Comptes pel qual va tenir coneixement de l’esborrany de
l’Informe de fiscalització, corresponent a l’any 2010,
aquest es va remetre al comptedant perquè, en el termini
concedit, formulara al·legacions.
Pel que fa al contingut de les al·legacions i el seu tractament, cal assenyalar el següent:
1) Els òrgans fiscalitzats han formulat, en el seu cas,
al·legacions i consideracions que afecten determinades
parts o qüestions de l’Informe.
2) Totes les al·legacions han sigut analitzades detingudament.
3) Les al·legacions admeses s’han incorporat al contingut de l’Informe.
4) El text de les al·legacions formulades, en el seu cas,
així con els informes motivats que s’han emés sobre aquestes al·legacions, que han servit d’antecedent per a la seua
estimació o desestimació per aquesta Sindicatura,
s’incorporen com a annex II.
Con carácter general, las conclusiones, recomendaciones e incidencias provisionales incluidas en los proyectos
de informes de fiscalización se han comentado con los gestores en la fase de ejecución del trabajo de campo, previamente a la formulación del borrador de Informe.
Posteriormente, en cumplimiento de lo acordado por el
Ple de les Corts Valencianes en la reunión del día 22 de diciembre de 1986, así como del acuerdo del Consell de esta
Sindicatura de Comptes por el que tuvo conocimiento del
borrador del Informe de fiscalización, correspondiente al
año 2010, el mismo se remitió al cuentadante para que, en
el plazo concedido, formulara alegaciones.
En relación con el contenido de las alegaciones y su tratamiento, es preciso señalar lo siguiente:
1) Los órganos fiscalizados han formulado, en su caso,
alegaciones y consideraciones que afectan a determinadas
partes o cuestiones del Informe.
2) Todas las alegaciones han sido analizadas detenidamente.
3) Las alegaciones admitidas se han incorporado al contenido del Informe.
4) El texto de las alegaciones formuladas, en su caso,
así como los informes motivados que se han emitido sobre
tales alegaciones, que han servido de antecedente para su
estimación o desestimación por esta Sindicatura se incorporan como anexo II.
II. COMPTE DE L’ADMINISTRACIÓ
DE LA GENERALITAT
DE L’EXERCICI 2010
II. CUENTA DE LA ADMINISTRACIÓN
DE LA GENERALITAT
DEL EJERCICIO 2010
1. OBJECTIUS
1. OBJETIVOS
En virtut del que disposa l’article 8.3 de la Llei de la
Generalitat Valenciana 6/1985, d’11 de maig, de Sindicatura de Comptes, la fiscalització efectuada ha tingut per objecte determinar si el Compte de l’Administració de la Generalitat de l’exercici de 2010 es presenta adequadament,
d’acord amb els principis comptables que hi són
d’aplicació, així com verificar el compliment de la legalitat
vigent de la gestió dels fons públics durant el citat exercici.
Així mateix, la fiscalització ha inclòs la revisió i
l’avaluació de determinats aspectes del sistema de gestió i
control intern relacionats amb el Compte de
l’Administració i assenyalem en els diferents apartats
En virtud de lo dispuesto en el artículo 8.3 de la Ley de la
Generalitat Valenciana 6/1985, de 11 de mayo, de Sindicatura
de Comptes, la fiscalización efectuada ha tenido por objeto
determinar si la Cuenta de la Administración de la Generalitat
del ejercicio 2010 se presenta adecuadamente, de acuerdo con
los principios contables que son de aplicación, así como verificar el cumplimiento de la legalidad vigente en la gestión de
los fondos públicos durante el citado ejercicio.
Asimismo, la fiscalización ha incluido la revisión y evaluación de determinados aspectos del sistema de gestión y
control interno relacionados con la Cuenta de la Administración, señalándose en los diferentes apartados de este In-
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.240
d’aquest Informe aquelles situacions que haurien de ser objecte d’atenció i millora per part dels òrgans responsables
de la Generalitat.
forme aquellas situaciones que deberán ser objeto de atención y mejora por parte de los órganos responsables de la
Generalitat.
2. ABAST DE LA FISCALITZACIÓ
2. ALCANCE DE LA FISCALIZACIÓN
2.1. Revisió financera
2.1. Revisión financiera
El Compte de l’Administració de la Generalitat està format pel balanç a 31 de desembre de 2010, el compte del resultat econòmic i patrimonial, l’estat de liquidació del pressupost i la memòria corresponents a l‘exercici terminat en
la dita data, i s’adjunta íntegrament en l’annex 1 d’aquest
Informe. El dit Compte ha sigut presentat a aquesta Sindicatura de Comptes per la Intervenció General de la Generalitat, conformement a la normativa que hi és d’aplicació, el
29 de juny de 2011.
A més a més, s’ha realitzat un seguiment de les conclusions i recomanacions efectuades en l’Informe de fiscalització de l’exercici de 2009.
Hem efectuat les proves d’auditoria financera que hem
considerat pertinents conformement als «Principis i normes
d’auditoria del sector públic», elaborats per la Comissió de
Coordinació dels Òrgans Públics de Control Intern de
l’Estat Espanyol i amb les normes tècniques de fiscalització aprovades pel Consell de la Sindicatura recollides en el
«Manual de fiscalització de la Sindicatura de Comptes».
aquests procediments han consistit en la realització de proves selectives, revisió del control intern i d’altres tècniques
d’auditoria que hi han sigut d’aplicació en aquest cas.
Els pressuposts de despeses dels Programes
d’Assistència Sanitària de la Conselleria de Sanitat
(PASCS) estan plenament integrats en el Compte de
l’Administració, i configuren la secció «Agència Valenciana de Salut» (AVS) dins de la Conselleria de Sanitat. Com
en exercicis anteriors, els treballs d’auditoria dels PASCS
s’ha realitzat de forma integrada amb els del Compte de
l’Administració i els resultats els mostrem conjuntament en
el present Informe. En l’apartat 13 de l’Informe hem destacat determinada informació econòmica i pressupostària relativa als PASCS - AVS.
La Cuenta de la Administración de la Generalitat está
formada por el balance a 31 de diciembre de 2010, la cuenta del resultado económico-patrimonial, el estado de liquidación del presupuesto y la memoria correspondientes al
ejercicio terminado en dicha fecha, y se adjunta íntegramente en el anexo I de este Informe. Dicha Cuenta ha sido
presentada a esta Sindicatura de Comptes por la Intervención General de la Generalitat, conforme a la normativa de
aplicación, el 29 de junio de 2011.
Asimismo, se ha realizado un seguimiento de las conclusiones y recomendaciones efectuadas en el Informe de
fiscalización del ejercicio 2009.
Se han efectuado las pruebas de auditoría financiera que
se han considerado pertinentes conforme a los «Principios
y normas de auditoría del sector público», elaborados por
la Comisión de Coordinación de los Órganos Públicos de
Control Externo del Estado Español y con las normas técnicas de fiscalización aprobadas por el Consell de la Sindicatura recogidas en el «Manual de fiscalización de la Sindicatura de Comptes». Estos procedimientos han consistido en
la realización de pruebas selectivas, revisión del control interno y demás técnicas de auditoría que han sido de aplicación en este caso.
Los presupuestos de gastos de los Programas de Asistencia Sanitaria de la Conselleria de Sanidad (PASCS)
están plenamente integrados en la Cuenta de la Administración, configurando la sección «Agencia Valenciana de Salud» (AVS) dentro de la Conselleria de Sanidad. Como en
ejercicios anteriores, los trabajos de auditoría de los
PASCS se han realizado de forma integrada con los de la
Cuenta de la Administración y los resultados se muestran
conjuntamente en el presente Informe. En el apartado 13
del Informe se ha destacado determinada información
económica y presupuestaria relativa a los PASCS - AVS.
2.2. Revisió del compliment de la legalitat
2.2. Revisión del cumplimiento de la legalidad
Conformement als objectius de la fiscalització assenyalats en l’apartat 1, i amb l’enfocament descrit en l’apartat
2.1, hem revisat el compliment, per part de l’Administració
de la Generalitat, de la legalitat vigent en la gestió dels fons
públics durant l’exercici terminat el 31 de desembre de
2010.
La dita revisió ha consistit en la verificació, mitjançant
proves selectives, del compliment dels aspectes rellevants
establits fonamentalment en:
Conforme a los objetivos de la fiscalización señalados
en el apartado 1, y con el enfoque descrito en el apartado
2.1, se ha revisado el cumplimiento, por parte de la Administración de la Generalitat, de la legalidad vigente en la
gestión de los fondos públicos durante el ejercicio terminado el 31 de diciembre de 2010.
Dicha revisión ha consistido en la verificación, mediante pruebas selectivas, del cumplimiento de los aspectos relevantes establecidos fundamentalmente en:
General
– Llei de la Generalitat 13/2009, de 29 de desembre, de
Pressuposts per a l’exercici de 2010.
– Llei de la Generalitat 12/2009, de 23 de desembre, de
Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i
d’Organització de la Generalitat.
– Llei d’Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana,
text refós aprovat pel Decret Legislatiu de 26 de juny de
1991.
General
– Ley de la Generalitat 13/2009, de 29 de diciembre, de
Presupuestos para el ejercicio 2010.
– Ley de la Generalitat 12/2009, de 23 de diciembre, de
Medidas Fiscales, de Gestión Administrativa y Financiera,
y de Organización de la Generalitat.
– Ley de Hacienda Pública de la Generalitat Valenciana,
Texto Refundido aprobado por Decreto Legislativo de 26
de junio de 1991.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.241
– Llei de la Generalitat Valenciana 5/1983, de 30 de desembre, del Consell.
– Ley de la Generalitat Valenciana 5/1983, de 30 de diciembre, del Consell.
Contractació
– Llei 34/2010, de 5 d’agost, de Modificació de les Lleis
30 i 31 de 2007 i 29/1998.
– Llei 15/2010, de 5 de juliol, de Modificació de la Llei
3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures
de lluita contra la morositat en les operacions comercials.
– Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.
– Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007.
– Reial Decret 1098/2001, 12 d’octubre, pel qual
s’aprova el Reglament General de la Llei de Contractes de
les Administracions Públiques.
– Llei 14/2003, de 10 d’abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
– Decret 79/2000, de 30 de maig, del Consell, pel qual
es crea la Junta Superior de Contractació Administrativa de
la Generalitat Valenciana i es regulen els registres oficials
de contractes i contractistes i empreses classificades de la
Comunitat Valenciana.
– Ordre de 17 de setembre de 2008, de la Conselleria
d’Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual s’aprova
l’aplicació de la Plataforma de Contractació de la Generalitat.
Contratación
– Ley 34/2010, de 5 de agosto, de modificación de las
leyes 30 y 31 de 2007 y 29/1998.
– Ley 15/2010, de 5 de julio, de modificación de la Ley
3/2004, de 29 de diciembre, por la que se establecen medidas
de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales.
– Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector Público.
– Real Decreto 817/2009, de 8 de mayo, por el que se
desarrolla parcialmente la Ley 30/2007.
– Real Decreto 1.098/2001, de 12 de octubre, por el que
se aprueba el Reglamento General de la Ley de Contratos
de las Administraciones Públicas.
– Ley 14/2003, de 10 de abril, de Patrimonio de la Generalitat Valenciana.
– Decreto 79/2000, de 30 de mayo, del Consell, por el
que se crea la Junta Superior de Contratación Administrativa de la Generalitat Valenciana, y se regulan los registros
oficiales de contratos y de contratistas y empresas clasificadas de la Comunitat Valenciana.
– Orden de 17 de septiembre de 2008, de la Conselleria de
Economía, Hacienda y Empleo, por la que se aprueba la aplicación de la Plataforma de Contratación de la Generalitat.
Personal
– Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’Ordenació i Gestió de
la Funció Pública Valenciana.
– Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de
l’Empleat Públic.
– Text refós de la Llei de la Funció Pública Valenciana,
aprovat pel Decret Legislatiu de 24 d’octubre de 1995, del
Consell de la Generalitat.
Personal
– Ley 10/2010, de 9 de julio, de Ordenación y Gestión
de la Función Pública Valenciana.
– Ley 7/2007, de 12 de abril, del Estatuto Básico del
Empleado Público.
– Texto Refundido de la Ley de la Función Pública Valenciana, aprobado por Decreto Legislativo de 24 de octubre de 1995, del Consell de la Generalitat.
Endeutament
– Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre,
pel qual s’aprova el text refós de la Llei General
d’Estabilitat Pressupostària.
– Decret 79/2010, de 30 d’abril, del Consell, pel qual
s’amplia l’import autoritzat per a la creació de deute públic
de la Generalitat durant l’any 2010.
– Decret 44/2010, de 12 de març, del Consell, pel qual
s’autoritza la creació de deute públic de la Generalitat durant l’any 2010.
Endeudamiento
– Real Decreto Ley 2/2007, de 28 de diciembre, por el
que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de
Estabilidad Presupuestaria.
– Decreto 79/2010, de 30 de abril, del Consell, por el
que se amplía el importe autorizado para la creación de la
deuda pública de la Generalitat durante el año 2010.
– Decreto 44/2010, de 12 de marzo, del Consell, por el
que se autoriza la creación de la deuda pública de la Generalitat durante el año 2010.
Comptabilitat
– Ordre de 13 de desembre de 2002, de la Conselleria
d’Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual s’aprova la
Instrucció de Comptabilitat per a la Generalitat Valenciana.
– Ordre de 16 de juliol de 2001, de la Conselleria
d’Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual s’aprova el
Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat Valenciana.
Contabilidad
– Orden de 13 de diciembre de 2002, de la Conselleria
de Economía, Hacienda y Empleo, por la que se aprueba la
Instrucción de Contabilidad para la Generalitat Valenciana.
– Orden de 16 de julio de 2001, de la Conselleria de
Economía, Hacienda y Empleo, por la que se aprueba el
Plan General de Contabilidad Pública de la Generalitat Valenciana (PGCPG).
Subvencions
– Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de subvencions.
– Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual
s’aprova el Reglament General de Subvencions.
Subvenciones
– Ley 38/2003, de 17 de noviembre, General de Subvenciones.
– Real Decreto 887/2006 de 21 de julio, por el que se
aprueba el Reglamento General de Subvenciones.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.242
3. CONCLUSIONS GENERALS
3. CONCLUSIONES GENERALES
3.1. Revisió financera
3.1 Revisión financiera
Com a resultat del treball efectuat, amb l’abast assenyalat en l’apartat 2.1 anterior, s’han posat de manifest els
següents fets o circumstàncies que afecten de forma significativa l’adequació del Compte de l’Administració de la Generalitat de l’exercici de 2010 als principis comptables que
hi són d’aplicació:
a) No existeix un inventari complet i actualitzat que reculla detalladament la composició i valoració dels principals epígrafs de l’immobilitzat. El sistema comptable
només permet obtenir el detall dels moviments que s’han
produït en l’exercici. Tampoc no es recullen en comptes les
amortitzacions dels elements de l’immobilitzat subjectes a
depreciació
La memòria hauria d’incloure les bases de presentació i
normes de valoració aplicades relatives a l’immobilitzat,
d’acord amb el que assenyala la part quarta del PGCPG,
«Normes d’elaboració dels comptes anuals».
En conseqüència, com en exercicis anteriors, no s’ha
pogut verificar la raonabilitat dels saldos d’aqueixos epígrafs a 31 de desembre de 2010, que en conjunt pugen a
15.281,6 milions d’euros, ni del seu impacte en el compte
del resultat econòmic i patrimonial. (Vegeu apartats 5.2 i
5.3).
b) Durant 2010 s’ha comptabilitzat en el balanç la quantitat de 55 milions d’euros corresponent a determinades infraestructures posades a disposició de la Conselleria
d’Educació pel l’empresa pública CIEGSA a l’empara del
conveni de col·laboració subscrit entre ambdues entitats el
5 de febrer de 2001, que el total comptabilitzat puja a 244,5
milions d’euros.
Han de continuar efectuant-se les tasques d’actualització
de l’inventari i de la conciliació de dades per tal que en el
balanç figure el valor de totes les obres d’infraestructura
educativa i equipament escolar posades a disposició de la
Conselleria d’Educació i rebudes per aquesta Conselleria
de conformitat, amb contrapartida a comptes de passiu tot
distingint els venciments a curt i llarg termini segons siga
el cas. (Apartat 5.2).
c) No s’ha pogut verificat la raonabilitat d’alguns saldos
creditors amb entitats públiques en no contenir la informació suficient en els comptes anuals retuts i informes
d’auditoria, ni haver-se pogut realitzar les comprovacions
necessàries mitjançant altres procediments alternatius i
s’han observat diferències importants entre els saldos pendents de pagament que consten en el Compte de
l’Administració i els pendents de cobrament que figuren en
els comptes anuals de les dites entitats. (Apartat 5.8.b).
d) El compte de resultat econòmic i patrimonial i el
passiu del balanç no recullen cap quantitat en concepte
d’estimació dels interessos de demora que pogueren meritar-se per l’aplicació de l’article 200.4 de la Llei de Contractes del Sector Públic i d’altres causes. Encara que es
desconeix l’import exacte que finalment poguera ser exigible, la dita quantitat podria ser significativa, (vegeu
apartat 8.5).
e) Segons que s’indica en l’apartat 8.1.f, en el pressupost de despeses de 2010 de l’AVS - PASCS s’han reconegut obligacions corresponents a despeses realitzades en
exercicis anteriors per import de 325,5 milions d’euros
(290,5 milions d’euros de farmàcia i 35 milions d’euros de
deute sanitari). No estan comptabilitzades, però, les factu-
Como resultado del trabajo efectuado, con el alcance
señalado en el apartado 2.1 anterior, se han puesto de manifiesto los siguientes hechos o circunstancias que afectan de
forma significativa a la adecuación de la Cuenta de la Administración de la Generalitat del ejercicio 2010 a los principios contables de aplicación:
a) No existe un inventario completo y actualizado que
recoja detalladamente la composición y valoración de los
principales epígrafes del inmovilizado. El sistema contable
sólo permite obtener el detalle de los movimientos que se
han producido en el ejercicio. Tampoco se recogen en
cuentas las amortizaciones de los elementos del inmovilizado sujetos a depreciación.
La memoria debería incluir las bases de presentación y
normas de valoración aplicadas relativas al inmovilizado,
de acuerdo con lo que señala la parte cuarta del PGCPG,
«Normas de elaboración de las cuentas anuales».
En consecuencia, como en ejercicios anteriores, no se ha
podido verificar la razonabilidad de los saldos de esos epígrafes a 31 de diciembre de 2010, que en conjunto ascienden a 15.281,6 millones de euros, ni de su impacto en la
cuenta del resultado económico-patrimonial (Véase apartados 5.2 y 5.3).
b) Durante 2010 se ha contabilizado en el balance la
cantidad de 55 millones de euros correspondiente a determinadas infraestructuras puestas a disposición de la Conselleria de Educación por la empresa pública CIEGSA al amparo del convenio de colaboración suscrito entre ambas
entidades el 5 de febrero de 2001, ascendiendo el total contabilizado a 244,5 millones de euros.
Deben seguir efectuándose las tareas de actualización
del inventario y de conciliación de datos para que en el balance figure el valor de todas las obras de infraestructura
educativa y equipamiento escolar puestas a disposición de
la Conselleria de Educación y recibidas por ésta de conformidad, con contrapartida a cuentas de pasivo distinguiendo
los vencimientos a corto y largo plazo que correspondan
(Apartado 5.2).
c) No se ha podido verificar la razonabilidad de algunos
saldos acreedores con entidades públicas al no contener la información suficiente en las cuentas anuales rendidas e informes de auditoría, ni haberse podido realizar las comprobaciones necesarias mediante otros procedimientos alternativos,
observándose diferencias importantes entre los saldos
pendientes de pago que constan en la Cuenta de la Administración y los pendientes de cobro que figuran en las cuentas
anuales rendidas de dichas entidades (Apartado 5.8.b).
d) La cuenta del resultado económico patrimonial y el
pasivo del balance no recogen ninguna cantidad en concepto de estimación de los intereses de demora que pudieran
devengarse por la aplicación del artículo 200.4 de la Ley de
Contratos del Sector Público y otras causas. Aunque se
desconoce el importe exacto que finalmente pudiera ser
exigible, dicha cantidad podría ser significativa (Véase
apartado 8.5).
e) Según se indica en el apartado 8.1.f, en el presupuesto de gastos de 2010 de la AVS-PASCS se han reconocido
obligaciones correspondientes a gastos realizados en ejercicios anteriores por importe de 325,5 millones de euros
(290,5 millones de euros de farmacia y 35 millones de euros de deuda sanitaria). No están contabilizadas, sin embar-
BOC número 82
18.06.2012
racions de farmàcia corresponents als mesos de novembre i
desembre de l’exercici de 2010, per import de 259,2 milions d’euros, que han sigut imputades al pressupost de
2011 i pagades al llarg del primer trimestre del dit exercici.
Quant al deute sanitari (sense incloure hi farmàcia), a 31
de desembre de 2010 figurava comptabilitzada, amb base
en els corresponents acords del Consell, en el compte 411
«Creditors per periodificació de despeses pressupostàries»
per 1.398,3 milions d’euros, per a la seua imputació pressupostària als exercicis de 2011 a 2017, restant per comptabilitzar 1.343,1 milions d’euros, segons la informació obtinguda de la Conselleria de Sanitat, a imputar també a
pressuposts d’exercicis posteriors.
f) Existeixen 757,9 milions d’euros pendents de cobrament a 31 de desembre de 2010 provinents dels exercicis
de 1990 a 2005, dels quals 633,1 són «drets definits», i
235,8 milions d’euros provinents dels exercicis de 2006 a
2009, que per la seua antiguitat, baix grau de realització o
cobrament i d’altres circumstàncies, susciten incertesa
quant a l’expectativa de cobrament. La provisió per insolvències puja, a 31 de desembre de 2010, a 388,4 milions
d’euros, per la qual cosa hauria d’incrementar-se fins a cobrir la totalitat dels drets que s’estimen dubtosos, sense perjudici que s’efectuen les gestions de cobrament que
s’escaiguen. (Apartat 10.6).
g) La informació de la memòria relativa als compromisos de despeses amb càrrec a exercicis posteriors no recull
els derivats d’alguns contractes, convenis i acords per import conjunt de, com a mínim, 2.042,9 milions d’euros, que
hauran d’imputar-se anualment als exercicis prevists pels
calendaris corresponents. (Apartat 10.5).
A més a més, indiquem tot seguit uns altres aspectes
d’interés posats de manifest en el curs de la fiscalització
efectuada:
– Com s’indica en la nota 2 de l’apartat 1 de la memòria
del Compte de l’Administració, a 31 de desembre de 2010
els fons propis presenten un import negatiu de 1.913 milions d’euros, que està originat pels resultats negatius de
2010 unit al d’exercicis anterior, que no són compensats
amb la xifra de patrimoni. D’altra banda, segons indica
l’apartat 5.1 de l’Informe, s’observa en el balanç una diferència negativa entre l’«Actiu circulant» i els «Creditors
a curt termini», que abasta al tancament de l’exercici de
2010 la quantitat de 8.808,1 milions d’euros.
– En juliol de 2011 s’ha practicat i comunicat la liquidació definitiva dels recursos del sistema de finançament de
les comunitats autònomes i de la participació en els fons de
convergència autonòmica regulats en la Llei 22/2009, de 18
de desembre, corresponent a l’exercici de 2009, de la qual
resulta a la Comunitat Valenciana un saldo negatiu per import de 1.707,2 milions d’euros, per a compensat en 60
mensualitats a partir de gener de 2012, (vegeu apartat 9.3).
Pàg. 11.243
go, las facturaciones de farmacia correspondientes a los
meses de noviembre y diciembre del ejercicio 2010, por
importe de 259,2 millones de euros, que han sido imputadas al presupuesto de 2011 y pagadas a lo largo del primer
trimestre de dicho ejercicio.
Respecto a la deuda sanitaria (sin incluir farmacia), a 31
de diciembre de 2010 figuraba contabilizada, con base en
los correspondientes acuerdos del Consell, en la cuenta 411
«Acreedores por periodificación de gastos presupuestarios»
por 1.398,3 millones de euros, para su imputación presupuestaria a los ejercicios 2011 a 2017, restando por contabilizar 1.343,1 millones de euros, según la información obtenida de la Conselleria de Sanidad, a imputar también a
presupuestos de ejercicios posteriores.
f) Existen 757,9 millones de euros pendientes de cobro a
31 de diciembre de 2010 provenientes de los ejercicios
1990 a 2005, de los cuales 633,1 son «derechos definidos»,
y 235,8 millones de euros provenientes de los ejercicios
2006 a 2009, que por su antigüedad, bajo grado de realización o cobro y otras circunstancias, suscitan incertidumbre
en cuanto a su expectativa de cobro. La provisión por insolvencias asciende, a 31 de diciembre de 2010, a 388,4 millones de euros, por lo que debería incrementarse hasta cubrir
la totalidad de los derechos que se estimen dudosos, sin
perjuicio de que se efectúen las gestiones de cobro que procedan (Apartado 10.6).
g) La información de la memoria relativa a los compromisos de gastos con cargo a ejercicios posteriores no recoge los
derivados de algunos contratos, convenios y acuerdos por importe conjunto de, al menos, 2.042,9 millones de euros, que
deberán imputarse anualmente a los ejercicios previstos por
los calendarios correspondientes (Apartado 10.5).
Adicionalmente se indican a continuación otros aspectos
de interés puestos de manifiesto en el curso de la fiscalización efectuada:
– Tal como se indica en la nota 2 del apartado 1 de la memoria de la Cuenta de la Administración, a 31 de diciembre de
2010 los fondos propios presentan un importe negativo de
1.913 millones de euros, que está originado por los resultados
negativos de 2010 unido al de ejercicios anteriores, que no son
compensados con la cifra de patrimonio. Por otra parte, según
se indica en el apartado 5.1 del Informe, se observa en el balance una diferencia negativa entre el «Activo circulante» y
los «Acreedores a corto plazo», que alcanza al cierre del ejercicio 2010 la cantidad de 8.808,1 millones de euros.
– En julio de 2011 se ha practicado y comunicado la liquidación definitiva de los recursos del sistema de financiación de las comunidades autónomas y de la participación
en los fondos de convergencia autonómica regulados en la
Ley 22/2009, de 18 de diciembre, correspondiente al ejercicio 2009, de la que resulta a la Comunitat Valenciana un
saldo negativo por importe de 1.707,2 millones de euros, a
compensar en 60 mensualidades a partir de enero de 2012
(Véase apartado 9.3).
3.2. Revisió del compliment de la legalitat
3.2. Revisión del cumplimiento de la legalidad
Com a resultat del treball efectuat, amb l’abast descrit
en l’apartat 2.2 anterior, hem detectat durant el període objecte de fiscalització els següents incompliments significatius de la normativa aplicable a la gestió dels fons públics:
Como resultado del trabajo efectuado, con el alcance
descrito en el apartado 2.2 anterior, se han detectado durante el periodo objeto de fiscalización los siguientes incumplimientos significativos de la normativa aplicable a la gestión de los fondos públicos:
– La fiscalización de la contratación ha puesto de manifiesto determinadas incidencias en la tramitación y ejecución de algunos de los expedientes revisados, que se deta-
– La fiscalització de la contractació ha posat de manifest
determinades incidències en la tramitació i execució
d’alguns expedients revisats, que detallem en l’apartat 12.5
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.244
de l’Informe, entre les quals hem de destacar que, en un
percentatge important, els pagaments de les factures s’han
realitzat, o estan pendents de realitzar, amb posterioritat al
termini legalment aplicable.
A més a més, indiquem tot seguit uns altres aspectes
d’interés posats de manifest en el curs de la fiscalització
efectuada:
– La revisió del compliment de la normativa aplicable a
la concessió i gestió de transferències i subvencions ha posat de manifest algunes incidències que comentem en
l’apartat 8.4 de l’Informe, que encara que no siguen individualment significatives s’aconsella adaptar mesures per a
resoldre-les.
llan en el apartado 12.5 del Informe, entre las que debe destacarse que, en un porcentaje importante, los pagos de las
facturas se han realizado, o están pendientes de realizar,
con posterioridad al plazo legalmente aplicable.
Adicionalmente, se indican a continuación otros aspectos de interés puestos de manifiesto en el curso de la fiscalización efectuada:
– La revisión del cumplimiento de la normativa aplicable a la concesión y gestión de transferencias y subvenciones ha puesto de manifiesto ciertas incidencias que se comentan en el apartado 8.4 del Informe, que aunque no sean
individualmente significativas aconseja adoptar medidas
para subsanarlas.
4. INFORMACIÓ GENERAL
4. INFORMACIÓN GENERAL
4.1. Estructura organitzativa bàsica de l’Administració
de la Generalitat
4.1. Estructura organizativa básica de la Administración
de la Generalitat
La normativa vigent relativa a l’organització de
l’Administració de la Comunitat Valenciana està constituïda principalment per l’Estatut d’Autonomia, la Llei 5/1983,
de 30 de desembre, del Consell, i els decrets que aproven
l’estructura orgànica i les funcions de les conselleries i de
les ordres que les desenvolupa.
La Comunitat Valenciana es va constituir mitjançant la
Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia
de la Comunitat Valenciana, després de la seua etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Reial Decret
Llei 10/1978. Mitjançant Llei Orgànica 1/2006, de 10
d’abril, es va aprovar el nou Estatut d’Autonomia.
Les competències de la comunitat autònoma estan recollides en el Títol IV de l’Estatut, exercint els seus poders a
través de les institucions d’autogovern, el conjunt de les
quals constitueix la Generalitat. Formen part de la Generalitat les Corts, el President i el Consell. També són institucions de la Generalitat la Sindicatura de Comptes, el Síndic
de Greuges, el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, el Consell Jurídic Consultiu i el
Comité Econòmic i Social.
L’Administració de la Generalitat actua amb personalitat
jurídica única, si bé, per a millor compliment de les seues
finalitats, s’estructura en conselleries, que tenen encomanada la gestió de determinades matèries. Durant 2009 les conselleries en les quals s’organitza l’Administració de la Generalitat estaven determinades mitjançant Decret 7/2007,
de 28 de juny, del President de la Generalitat, modificat pel
Decret 28/2008, de 18 de setembre, i posteriorment mitjançant Decret 12/2009, de 27 d’agost, i Decret 19/2009, de
3 de novembre.
L’estructura orgànica bàsica de les conselleries
s’organitza en tres nivells: els òrgans superiors, que són el
conseller i els secretaris autonòmics; el nivell directiu constituït pels sotssecretaris, directors generals i d’altres alts càrrecs; i el nivell administratiu, integrat per la resta
d’unitats. Al seu torn, el òrgans de les conselleries poden
ser centrals, amb competències a tota la Comunitat, i perifèrics, amb competències limitades a una província.
L’Administració de la Generalitat s’organitza i actua
amb personalitat jurídica única, conformement als criteris
d’eficàcia, publicitat, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment a la llei i al dret,
dins de la major economia de mitjans que permeta
l’obtenció de les finalitats que tenen encomanades.
La normativa vigente relativa a la organización de la
Administración de la Comunitat Valenciana está constituida
principalmente por el Estatuto de Autonomía, la Ley
5/1983, de 30 de diciembre, del Consell y los decretos que
aprueban la estructura orgánica y las funciones de las conselleries y de las órdenes que los desarrollan.
La Comunitat Valenciana se constituyó mediante Ley
Orgánica 5/1982, de 1 de julio, de Estatuto de Autonomía
de la Comunidad Valenciana, tras su etapa preautonómica,
a la que accedió en virtud del Real Decreto-Ley 10/1978.
Mediante Ley Orgánica 1/2006, de 10 de abril, se aprobó el
nuevo Estatuto de Autonomía.
Las competencias de la comunidad autónoma vienen recogidas en el Título IV del Estatuto, ejerciendo sus poderes
a través de las instituciones de autogobierno, cuyo conjunto
constituye la Generalitat. Forman parte de la Generalitat les
Corts, el President y el Consell. También son instituciones
de la Generalitat la Sindicatura de Comptes, el Síndic de
Greuges, el Consell Valencià de Cultura, la Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Jurídic Consultiu y el
Comité Econòmic i Social.
La Administración de la Generalitat actúa con personalidad jurídica única, si bien, para mejor cumplimiento de
sus fines, se estructura en conselleries, que tienen encomendada la gestión de determinadas materias. Durante
2009 las conselleries en que se organiza la administración
de la Generalitat venían determinadas mediante Decreto
7/2007, de 28 de junio, del President de la Generalitat, modificado por el Decreto 28/2008, de 18 de septiembre, y
posteriormente mediante Decreto 12/2009, de 27 de agosto
y Decreto 19/2009, de 3 de noviembre.
La estructura orgánica básica de las conselleries se organiza en tres niveles: los órganos superiores, que son el conseller
y los secretarios autonómicos; el nivel directivo, constituido
por los subsecretarios, directores generales y otros altos cargos; y el nivel administrativo, integrado por el resto de unidades. A su vez, los órganos de las conselleries pueden ser centrales, con competencias en toda la Comunitat, y periféricos,
con competencias limitadas a una provincia.
La Administración de la Generalitat se organiza y actúa
con personalidad jurídica única, conforme a criterios de eficacia, publicidad, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con sometimiento a la ley y al derecho, dentro de la mayor economía de medios que permita la
obtención de los fines que tiene encomendados.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.245
4.2. Règim jurídic, pressupostari i comptable
4.2. Régimen jurídico, presupuestario y contable
La normativa legal més significativa aplicable a
l’Administració de la Generalitat és la que figura detallada
en l’apartat 2.2 de l’Informe.
En l’àmbit pressupostari comptable la norma principal és
el TRLHPG, que indica en el seu article 65 que la Generalitat,
les seues entitats autònomes, empreses públiques i fundacions
públiques estan subjectes al règim de comptabilitat pública, la
qual cosa comporta, entre unes altres obligacions, la de retre
comptes de les respectives operacions, qualsevulla que siga la
seua naturalesa, a la Sindicatura de Comptes a través de la Intervenció General de la Generalitat.
D’acord amb els articles 67 i 68 del TRLHPH,
l’organització de la comptabilitat pública és competència
del conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, i la Intervenció General de la Generalitat és el centre directiu en
aquesta matèria.
Mitjançant l’Ordre, de 16 de juny de 2001, de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació, es va aprovar el Pla
General de Comptabilitat Pública de la Generalitat
(PGCPG), que és d’aplicació a l’Administració de la Generalitat i a les entitats autònomes de caràcter administratiu.
L’Ordre, de 13 de desembre de 2002, d’aquesta Conselleria va aprovar la instrucció de comptabilitat per a la Generalitat.
La normativa legal más significativa aplicable a la Administración de la Generalitat es la que figura detallada en
el apartado 2.2 del Informe.
En el ámbito presupuestario y contable la norma principal es el TRLHPG, que contempla en su artículo 65 que la
Generalitat, sus entidades autónomas, empresas públicas y
fundaciones públicas están sujetas al régimen de contabilidad pública, lo cual supone, entre otras obligaciones, la de
rendir cuentas de las respectivas operaciones, cualesquiera
que sea su naturaleza, a la Sindicatura de Comptes a través
de la Intervención General de la Generalitat.
De acuerdo con los artículos 67 y 68 del TRLHPG, la
organización de la contabilidad pública es competencia del
conseller de Economía, Hacienda y Empleo, siendo la Intervención General de la Generalitat (IGG) el centro directivo en dicha materia.
Mediante la Orden de 16 de julio de 2001, de la Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo, se aprobó el Plan General de Contabilidad Pública de la Generalitat (PGCPG), que es
de aplicación a la Administración de la Generalitat y a las entidades autónomas de carácter administrativo.
La Orden de 13 de diciembre de 2002, de dicha Conselleria, aprobó la instrucción de contabilidad para la Generalitat.
4.3. Publicitat del Compte de l’Administració
4.3. Publicidad de la Cuenta de la Administración
Com a fase prèvia de la rendició del Compte General, la
regla 34.2 de la Instrucció de Comptabilitat preveu que la
IGG presente la liquidació del pressupost corrent en el termini establit en l’art. 48 del TRLHPH incloent els estats de
resultat pressupostari i de romanent de tresoreria, dels
quals pel que fa a l’exercici de 2010 el Consell ha pres raó
segons Acord de 4 de març de 2011, publicat en el DOCV
de 7 de març. El Consell acorda també que, amb l’objecte
de donar compliment al principi d’equilibri pressupostari,
la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació propose
durant l’exercici de 2011 les mesures necessàries.
La regla 35 de la Instrucció de Comptabilitat assenyala
que la Intervenció General de la Generalitat, en el termini
d’un mes des de la formació dels comptes anuals de la Generalitat, manarà publicar en el DOCV la informació continguda en el resum dels comptes anuals definit en la regla
34 d’aquesta Instrucció. La dita publicació es va efectuar
mitjançant Resolució de 14 de juliol de 2011 del conseller
d’Hisenda i Administració Pública (DOCV de 29 d’agost).
En la pàgina d’Internet institucional de la IGG es publiquen els Comptes Generals de la Generalitat, des de
l’exercici de 1999 fins a 2010, juntament amb els informes
d’auditoria corresponents.
Como fase previa a la rendición de la Cuenta General, la
regla 34.2 de la Instrucción de Contabilidad prevé que la
IGG presente la liquidación del presupuesto corriente en el
plazo establecido en el art. 48 del TRLHPG incluyendo los
estados de resultado presupuestario y de remanente de tesorería, de los cuales en lo que respecta al ejercicio 2010 el
Consell ha tomado razón según Acuerdo de 4 de marzo de
2011, publicado en el DOCV de 7 de marzo. El Consell
acuerda también que, con objeto de dar cumplimiento al
principio de equilibrio presupuestario, la Conselleria de
Economía, Hacienda y Empleo proponga durante el ejercicio 2011 las medidas necesarias.
La regla 35 de la Instrucción de Contabilidad señala que
la Intervención General de la Generalitat, en el plazo de un
mes desde la formación de las cuentas anuales de la Generalitat, mandará publicar en el DOCV la información contenida en el resumen de las cuentas anuales definido en la regla 34 de la misma. Dicha publicación se efectuó mediante
Resolución de 14 de julio de 2011 del conseller de Hacienda y Administración Pública (DOCV de 29 de agosto).
En la página web institucional de la IGG se publican las
Cuentas Generales de la Generalitat, desde el ejercicio
1999 hasta 2010, junto con los informes de auditoría correspondientes.
5. BALANÇ
5. BALANCE
5.1. Aspectes generals
5.1. Aspectos generales
En els següents quadres mostrem, en milions d’euros, el
balanç de l’Administració de la Generalitat al tancament de
l’exercici de 2010, juntament amb les xifres corresponents
de l’exercici anterior:
En los siguientes cuadros se muestra, en millones de euros, el balance de la Administración de la Generalitat al
cierre del ejercicio 2010, junto con las cifras correspondientes del ejercicio anterior:
BOC número 82
18.06.2012
ACTIU
A) Immobilitzat
I. Inversions destinades a l’ús general
1. Terrenys i béns naturals
2. Infraestructures i béns destinats a l’ús general
4. Béns del patrimoni històric, artístic i cultural
5. Edificis i d’altres construccions
II. Immobilitzacions immaterials
1. Despeses d’investigació i desenvolupament
3. Aplicacions informàtiques
4. Propietat intel·lectual
5. Drets s/béns en règim d’arrendament financer
6. D’altre immobilitzat immaterial
III. Immobilitzacions materials
1. Terrenys i construccions
2. Instal·lacions tècniques i maquinària
3. Utillatge i mobiliari
4. D’altre immobilitzat
V. Inversions financeres permanents
1. Cartera de valores a llarg termini
2. D’altres inversions i crèdits a llarg termini
3. Fiances i dipòsits constituïts a llarg termini
4. Provisions
C) Actiu circulant
II. Deutors
1. Deutors pressupostaris
2. Deutors no pressupostaris
5. D’altres deutors
6. Provisions
III. Inversions financeres temporals
IV. Tresoreria
V. Ajusts per periodificació
Total general (A+C)
Pàg. 11.246
31-12-2010
15.281,6
8.281,9
219,1
3.574,9
92,8
4.395,0
922,1
55,8
142,8
0,3
1,5
721,6
4.704,5
2.868,1
570,7
497,6
768,1
1.373,1
2.530,2
72,0
(5,6)
(1.223,5)
2.081,1
1.423,8
1.763,6
47,4
1,2
(388,4)
7,2
611,6
38,5
17.362,7
31-12-2009 Variació
14.414,2
6,0%
7.909,5
4,7%
195,5
12,1%
3.251,3
10,0%
67,7
37,1%
4.395,0
857,7
7,5%
55,5
0,4%
115,4
23,7%
0,3
1,5
684,9
5,4%
4.344,6
8,3%
2.627,6
9,2%
542,6
5,2%
481,7
3,3%
692,7
10,9%
1.302,4
5,4%
2.235,9
13,2%
64,5
11,5%
(5,7)
(992,3)
23,3%
1.736,1
19,9%
1.525,0
(6,6%)
1.906,5
(7,5%)
19,2
146,7%
1,2
(401,9)
(3,4%)
0,7
907,6%
209,2
192,3%
1,2 3.092,5%
16.150,3
7,5%
Quadre 5.1
PASSIU
31-12-2010
31-12-2009
(1.913,6)
800,1
2.867,0
2.867,0
-
III. Resultats d’exercicis anteriors
(2.066,9)
788,6
(362,1%)
IV. Resultats de l’exercici
A) Fons propis
I.
Patrimoni
Variació
(339,1%)
(2.713,7)
(2.855,5)
C) Creditors a llarg termini
8.387,1
5.707,8
(5,0%)
46,9%
I.
Emissions d’obligacions i d’altres valors negociables
5.975,6
4.236,9
41,0%
1.
Obligacions i bons
5.757,5
4.107,8
40,2%
4.
Deutes en moneda estrangera
218,1
129,0
69,0%
63,9%
II. D’altres deutes a llarg termini
2.411,5
1.470,9
1.
Deutes amb entitats de crèdit
1.619,6
1.253,0
29,3%
2.
D’altres deutes
791,9
217,9
263,4%
12,9%
D) Creditors a curt termini
10.889,2
9.642,4
I.
Emissions d’obligacions i d’altres valors negociables
2.744,8
2.612,6
5,1%
2.
Deutes representats en d’altres valors negociables
2.479,4
1.840,1
34,7%
3.
Interessos d’obligacions i d’altres valors
162,8
126,8
28,4%
4.
Deutes en moneda estrangera
102,6
645,7
(84,1%)
(0,2%)
II. Deutes amb entitats de crèdit
220,9
221,4
1.
Préstecs i d’altres deutes
182,8
182,8
2.
Deutes per interessos
38,2
38,6
(1,1%)
III. Creditors
7.923,4
6.808,4
16,4%
1.
Creditors pressupostaris
2.368,3
2.210,6
7,1%
2.
Creditors no pressupostaris
2.710,7
2.755,0
(1,6%)
(15,5%)
4.
Administracions públiques
5.
D’altres creditors
6.
Fiances i dipòsits rebuts a curt termini
Total general (A+C+D)
Quadre 5.2
-
378,4
448,1
2.292,8
1.223,9
173,2
170,8
1,4%
17.362,7
16.150,3
7,5%
87,3%
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.247
El total general del balanç a 31 de desembre de 2010
puja a 17.362,7 milions d’euros, amb una variació positiva
del 7,5% respecte al de l’exercici de 2010.
L’actiu està constituït en un 88% per immobilitzat i en
un 12% per circulant. Quant a 2009, la variació més significativa es produeix en l’epígraf d’“Immobilitzacions materials”, que augmenta un 8,3%.
Quant al passiu, els creditors a llarg termini representen
el 48,3%, els creditors a curt termini el 62,7%, i els fons
propis un -11%. La variació més important es produeix en
l’epígraf de «Fons propis», que en 2010 presenta un saldo
deutor a conseqüència dels resultats negatius obtinguts, tant
en aquest exercici com en anteriors; per la seua banda, els
epígrafs de creditors a llarg i curt termini han augmentat en
46,9% i 12,9%, respectivament.
S’observa un increment en la diferència negativa entre
l’«Actiu circulant» i els «Creditors a curt termini», que
puja al tancament de l’exercici de 2010 a la quantitat de
8.808,1 milions d’euros, cosa que comporta el 50,7% del
total del balanç (7.906,3 milions d’euros en 2009 amb el
48,9% del total).
En l’anàlisi de les xifres del balanç i de les seues variacions ha de considerar-se l’efecte que puguen tenir les incidències que es descriuen en els apartats corresponents
d’aquest Informe.
El total general del balance a 31 de diciembre de 2010
asciende a 17.362,7 millones de euros, con una variación
positiva del 7,5% respecto al del ejercicio 2010.
El activo está constituido en un 88% por inmovilizado y
un 12% por circulante. Con respecto a 2009, la variación
más significativa se produce en el epígrafe de inmovilizaciones materiales, que aumenta un 8,3%.
En cuanto al pasivo, los acreedores a largo plazo representan el 48,3%, los acreedores a corto plazo el 62,7% y los fondos propios un -11%. La variación más importante se produce
en el epígrafe de fondos propios, que en 2010 presenta un saldo deudor a consecuencia de los resultados negativos obtenidos, tanto en dicho ejercicio como en anteriores; por su parte,
los epígrafes de acreedores a largo y a corto plazo han aumentado en un 46,9% y 12,9%, respectivamente.
Se observa un incremento en la diferencia negativa entre
el «Activo circulante» y los «Acreedores a corto plazo»,
que alcanza al cierre del ejercicio 2010 la cantidad de
8.808,1 millones de euros, lo que supone el 50,7% del total
del balance (7.906,3 millones de euros en 2009, con el
48,9% del total).
En el análisis de las cifras del balance y de sus variaciones debe considerarse el efecto que puedan tener las incidencias que se describen en los apartados correspondientes
de este Informe.
5.2. Immobilitzat no financer
5.2. Inmovilizado no financiero
Les inversions destinades a l’ús general pugen a 8.281,9
milions d’euros a 31 de desembre de 2010 i les immobilitzacions materials a 4.704,5 milions d’euros. Tots dos epígrafs sumen un total de 12.986,4 milions d’euros, cosa que
representa el 85% del total immobilitzat i el 74,8% del total
actiu del balanç.
Com en informes anteriors, assenyalem les següents circumstàncies que afecten aquests epígrafs, i en recomanem
l’esmena:
a) Resulta necessari finalitzar, en el més breu termini
possible, les tasques de comprovació, actualització i sistematització de les dades que es troben en l’inventari de la
Generalitat. Així mateix, hauran de desenvolupar-se els
procediments pertinents a fi de conciliar la informació continguda en les aplicacions de l’inventari amb la comptabilitat de la Generalitat
b) El balanç no recull les amortitzacions dels béns subjectes a depreciació.
c) La memòria del Comte de l’Administració hauria de
completar-se amb informació explícita sobre les bases de
presentació i normes de valoració aplicades pel que fa a
aquests immobilitzats.
Las inversiones destinadas al uso general ascienden a
8.281,9 millones de euros a 31 de diciembre de 2010 y las
inmovilizaciones materiales a 4.704,5 millones de euros.
Ambos epígrafes suman un total 12.986,4 millones de euros, lo que representa el 85% del total inmovilizado y el
74,8% del total activo del balance
Como en informes anteriores, se señalan las siguientes
circunstancias que afectan a estos epígrafes, recomendando
su subsanación:
a) Resulta necesario finalizar, en el más breve plazo posible, las tareas de comprobación, actualización y sistematización de los datos obrantes en el inventario de la Generalitat. Asimismo, deberán desarrollarse los procedimientos
pertinentes a fin de conciliar la información contenida en
las aplicaciones del inventario con la contabilidad de la Generalitat.
b) El balance no recoge las amortizaciones de los bienes
sujetos a depreciación.
c) La memoria de la Cuenta de la Administración debería completarse con información explícita sobre las bases
de presentación y normas de valoración aplicadas en relación con estos inmovilizados.
Conveni de col·laboració amb CIEGSA
En l’exercici de 2010 s’ha comptabilitzat en el compte
«D’altre immobilitzat material, servei educatiu» amb abonament al compte «Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini, CIEGSA», la quantitat de 55,0 milions d’euros, que afegits als 189,5 milions d’euros comptabilitzats en 2009
donen un total comptabilitzat de 244,5 milions d’euros.
La quantitat comptabilitzada es refereix al valor de les
construccions inventariades, sense comptar el sòl. Els edificis figuren pel seu valor venal segons les valoracions realitzades en la majoria dels casos per una empresa externa en
2002 i 2005, i en uns altres casos pel Servei de Gestió Immobiliària de la CEHO. El valor venal assignat als edificis
Convenio de colaboración con CIEGSA
En el ejercicio 2010 se ha contabilizado en la cuenta
«Otro inmovilizado material, servicio educativo», con abono a la cuenta «Proveedores de inmovilizado a largo plazo,
Ciegsa», la cantidad de 55,0 millones de euros, que añadidos a los 189,5 millones de euros contabilizados en 2009
arrojan un total contabilizado de 244,5 millones de euros.
La cantidad contabilizada se refiere al valor de las construcciones inventariadas, sin contar el suelo. Los edificios
figuran por su valor venal según las valoraciones realizadas
en la mayoría de los casos por una empresa externa entre
2002 y 2005, y en otros casos por el Servicio de Gestión
Inmobiliaria de la CEHE. El valor venal asignado a los edi-
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.248
no està determinat pel seu valor de mercat o d’inversió,
sinó com a construcció finalista destinada al servei públic o
docent.
És important assenyalar que la valoració venal és diferent a la valoració al cost de construcció comptabilitzada
per CIEGSA.
Pel que fa a la conciliació de dades de valoració de
l’inventari i els corresponents a la inversió efectuada per
CIEGSA en els immobles relacionats, s’indica en un informe de la Sotssecretaria de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació que només coincidirà quan s’haja facilitat
en tots els casos la documentació corresponent a la declaració d’obra nova.
Conseqüentment amb l’anterior, s’han de continuar les
tasques d’actualització de l’inventari i de conciliació de dades amb CIEGSA per tal que en el balanç figure, en els
comptes corresponents de l’immobilitzat, el valor de totes
les obres d’infraestructura educativa i equipament escolar
posats a disposició de la Conselleria d’Educació, i rebudes
per aquesta Conselleria de conformitat, per l’empresa pública CIEGSA, a l’empara del conveni de col·laboració
subscrit entre ambdues entitats el 5 de febrer de 2001, amb
contrapartida en els comptes de passiu que distingisquen
els venciments a curt i llarg termini en cada cas.
En els comptes anuals retuts de CIEGSA de l’exercici
de 2010, fiscalitzat de conformitat per aquesta Sindicatura
en l’Informe de la dita empresa, figura en un compte per a
cobrar de la Generalitat, el valor dels béns lliurats, que puja
a 2.327,9 milions d’euros a 31 de desembre de 2010.
Segons el conveni susdit, les obres d’infraestructura seran finançades per la Generalitat, principalment a través
d’ampliacions de capital amb data límit de 31 de desembre
de 2015, sense perjudici que aquesta data puga ser ampliada posteriorment.
A més a més, s’hauria de comptabilitzar l’amortització
acumulada dels béns negligibles que controla la Generalitat
(construccions i mobiliari), des de la seua posada en funcionament.
ficios no está determinado por su valor de mercado o de inversión, sino como construcción finalista destinada al
servicio público docente.
Es importante señalar que la valoración venal es diferente a la valoración al coste de construcción contabilizada
por CIEGSA.
Respecto a la conciliación de datos de valoración del Inventario y los correspondientes a la inversión efectuada por
CIEGSA en los inmuebles relacionados, se indica en un informe de la Subsecretaría de la Conselleria de Economía,
Hacienda y Empleo que sólo coincidirá cuando se haya facilitado en todos los casos la documentación correspondiente a la declaración de obra nueva.
En consecuencia con lo anterior, deben seguir efectuándose las tareas de actualización del inventario y de conciliación
de datos con CIEGSA para que en el balance figure, en las
cuentas correspondientes del inmovilizado, el valor de todas
las obras de infraestructura educativa y equipamiento escolar
puestos a disposición de la Conselleria de Educación, y recibidas por ésta de conformidad, por la empresa pública CIEGSA, al amparo del convenio de colaboración suscrito entre
ambas entidades el 5 de febrero de 2001, con contrapartida en
las cuentas de pasivo que distingan los vencimientos a corto y
largo plazo que correspondan.
En las cuentas anuales rendidas de CIEGSA del ejercicio
2010, fiscalizado de conformidad por esta Sindicatura en el
Informe de dicha empresa, figura en una cuenta a cobrar de la
Generalitat el valor de los bienes entregados, que asciende a
2.327,9 millones de euros a 31 de diciembre de 2010.
Según el convenio antes citado, las obras de infraestructura serán financiadas por la Generalitat, principalmente a
través de ampliaciones de capital con fecha límite de 31 de
diciembre de 2015, sin perjuicio de que esta fecha pueda
ser ampliada posteriormente.
Además, debería contabilizarse la amortización acumulada de los bienes depreciables que controla la Generalitat
(construcciones y mobiliario), desde su puesta en
funcionamiento.
5.3. Inversions financeres permanents
5.3. Inversiones financieras permanentes
Aquest epígraf del balanç presenta un saldo a 31 de desembre de 2010 de 1.373,1 milions d’euros, cosa que representa el 7,9% del total actiu.
En l’apartat 8.7 de l’Informe analitzem el capítol 8 del
pressupost de despeses que recull la inversió realitzada durant 2010 en actius financers.
Este epígrafe del balance presenta un saldo a 31 de diciembre de 2010 de 1.373,1 millones de euros, lo que representa el 7,9% del total activo.
En el apartado 8.7 del Informe se analiza el capítulo 8
del presupuesto de gastos, que recoge la inversión realizada
durante 2010 en activos financieros.
a) Cartera de valors a llarg termini
A 31 de desembre de 2010 puja a 2.530,2 milions
d’euros. Durant l’exercici de 2010 han tingut lloc addicions
a aquest compte per un total de 294,4 milions d’euros, que
corresponen 240,0 milions d’euros a aportacions dineràries
en el capital de societats mercantils públiques; 52,4 milions
d’euros a aportacions als fons patrimonials d’empreses públiques no societàries; i 2 milions d’euros a aportacions a
fons patrimonials de fundacions públiques, amb el detall
individualitzat que figura en la nota 4F de la memòria.
Com venim indicant en informes anteriors, la nota de la
memòria hauria de completar-se amb la informació relativa
a totes les inversions financeres, tant en capital com en patrimoni, segons requereix la regla 28 de la Instrucció de
Comptabilitat.
a) Cartera de valores a largo plazo
A 31 de diciembre de 2010 asciende a 2.530,2 millones de
euros. Durante el ejercicio 2010 han tenido lugar adiciones a
esta cuenta por un total de 294,4 millones de euros, correspondiendo 240,0 millones de euros a aportaciones dinerarias
en el capital de sociedades mercantiles públicas, 52,4 millones
de euros a aportaciones a los fondos patrimoniales de empresas públicas no societarias y 2 millones de euros a aportaciones a fondos patrimoniales de fundaciones públicas, con el detalle individualizado que figura en la nota 4F de la memoria.
Tal como se viene indicando en informes anteriores, la
nota de la memoria debería completarse con la información
relativa a todas las inversiones financieras, tanto en capital
como en patrimonio, según requiere la regla 28 de la Instrucción de Contabilidad.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.249
b) D’altres inversions i crèdits a llarg termini
Aquest capítol, que puja a 72 milions d’euros a 31 de
desembre de 2010, comprén els saldos a favor de
l’Administració de la Generalitat per préstecs, crèdits o
acomptes reintegrables concedits a llarg termini a empreses
i entitats tant públiques com privades.
Durant 2010 ha tingut un increment net d’addicions i
amortitzacions per import de 7,4 milions d’euros. Entre les
addicions figuren 8 milions d’euros en concepte de préstecs
a les universitats públiques valencianes.
Segons venim indicant en informes anteriors, no és possible comprovar la composició detallada ni l’adequada valoració d’aquest epígraf ja que el sistema d’informació
comptable només ofereix la informació relativa als moviments anuals d’aquests conceptes, però no la històrica detallada de les operacions registrades.
b) Otras inversiones y créditos a largo plazo
Este capítulo, que asciende a 72 millones de euros a 31
de diciembre de 2010, comprende los saldos a favor de la
Administración de la Generalitat por préstamos, créditos o
anticipos reintegrables concedidos a largo plazo a empresas
y entidades tanto públicas como privadas.
Durante 2010 ha tenido un incremento neto de adiciones
y amortizaciones por importe de 7,4 millones de euros. Entre las adiciones figuran 8 millones de euros en concepto de
préstamos a las universidades públicas valencianas.
Según se viene indicando en informes anteriores, no es
posible comprobar la composición detallada ni la adecuada
valoración de este epígrafe ya que el sistema de información contable sólo ofrece la información relativa a los movimientos anuales de estos conceptos, pero no la histórica
detallada de las operaciones registradas.
c) Provisions
La provisió per depreciació puja a 1.223,5 milions
d’euros, el desglossament de la qual per entitats la mostrem
en la nota F4 de la memòria. En 2010 la dotació a la provisió ha pujat a 231,2 milions d’euros.
c) Provisiones
La provisión por depreciación asciende a 1.223,5 millones de euros, cuyo desglose por entidades se muestra en la
nota 4F de la memoria. En 2010 la dotación a la provisión
ha ascendido a 231,2 millones de euros.
5.4. Deutors
5.4. Deudores
La composició del capítol «Deutors pressupostaris» la
mostrem en el quadre següent, en milions d’euros:
La composición del capítulo «Deudores presupuestarios»
se muestra en el siguiente cuadro, en millones de euros:
Deutors pressupostaris
31-12-2010
31-12-2009
Exercici corrent
510,6
567,4
Exercicis tancats
619,6
705,2
Exercicis tancats, drets definits
633,1
633,9
1.763,3
1.906,5
Total
Quadre 5.3
Els drets pendents de cobrament de l’exercici corrent coincideixen amb la liquidació del pressupost d’ingressos de
l’exercici de 2010, i l’analitzem en l’apartat 9 de l’Informe.
Els drets pendents de cobrament d’exercicis tancats
coincideixen amb la liquidació que figura en la nota 4E.4
de la memòria, i l’analitzen en l’apartat 10.6 de l’Informe.
A 31 de desembre de 2010 la provisió per a insolvències
puja a 388,4 milions d’euros. La seua anàlisi la realitzem
en l’apartat 10.6 de l’Informe.
Los derechos pendientes de cobro del ejercicio corriente
coinciden con la liquidación del presupuesto de ingresos del
ejercicio 2010, que se analiza en el apartado 9 del Informe.
Los derechos pendientes de cobro de ejercicios cerrados
coinciden con la liquidación que figura en la nota 4E.4 de
la memoria, y se analizan en el apartado 10.6 del Informe.
A 31 de diciembre de 2010 la provisión para insolvencias asciende a 388,4 millones de euros. Su análisis se realiza en el apartado 10.6 del Informe.
5.5. Tresoreria
5.5. Tesorería
La composició d’aquest epígraf de l’actiu del balanç la
mostrem tot seguit, en milions d’euros:
La composición de este epígrafe del activo del balance
se muestra a continuación, en millones de euros:
Tresoreria
31-12-2010
31-12-2009
Bancs i institucions de crèdit
611,5
209,1
0,1
0,1
611,6
209,2
Acomptes de caixa fixa
Total
Quadre 5.4
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.250
La revisió de la tresoreria figura en l’apartat 10.3 de
l’Informe.
La revisión de la tesorería figura en el apartado 10.3 del
Informe.
5.6. Fons propis
5.6. Fondos propios
A 31 de desembre de 2010 els fons propis presenten un
saldo negatiu per import de 1.913,6 milions d’euros. En la
seua composició destaquen les següents partides: el compte
de «Patrimoni», per import de 2.867,0 milions d’euros,
sense variació des de 2002; el compte de «Resultats
d’exercicis anteriors», amb saldo deutor de 2.066,9 milions
d’euros, que reflecteix els resultats dels exercicis de 2002 a
2009; el compte «Resultats de l’exercici», per import negatiu de 2.713,7 milions d’euros, que recull el resultat econòmic i patrimonial de l’exercici de 2010.
A 31 de diciembre de 2010 los fondos propios presentan
un saldo negativo por importe de 1.913,6 millones de euros. En su composición destacan las siguientes partidas: la
cuenta de «Patrimonio», por importe de 2.867,0 millones
de euros, sin variación desde 2002; la cuenta de «Resultados de ejercicios anteriores», con saldo deudor de 2.066,9
millones de euros, que refleja los resultados de los ejercicios 2002 a 2009; la cuenta “Resultados del ejercicio”, por
importe negativo de 2.713,7 millones de euros, que recoge
el resultado económico-patrimonial del ejercicio 2010.
5.7. Creditors a llarg termini
5.7. Acreedores a largo plazo
Els creditors a llarg termini que figuren en el passiu del
balanç tenen la següent composició, en milions d’euros:
Figurando en el pasivo del balance, los acreedores a largo
plazo tienen la siguiente composición, en millones de euros:
Creditors a llarg termini
Obligacions i bons
Saldos
Saldos
31-12-2010
31-12-2009
5.757,5
4.107,8
Deutes en moneda estrangera
218,1
129,1
Deutes amb entitats de crèdit
1.619,6
1.253,0
791,9
217,9
8.387,1
5.707,8
D’altres deutes
Total
Quadre 5.5
El deute públic instrumentat en emprèstits i d’altres
emissions anàlogues i el deute amb entitats de crèdit puja, a
llarg termini, a un total de 7.595,2 milions d’euros. En
l’estat del deute que figura en la memòria consta per import
de 6.943,6 milions d’euros (vegeu quadre 11.2). Segons indiquem en la nota 2.2 de l’apartat 1 del Compte de
l’Administració, la diferència entre ambdós imports respon
a les operacions reclassificades en el balanç atenent el termini de venciment, i té la següent composició:
La deuda pública instrumentada en empréstitos y otras
emisiones análogas y la deuda con entidades de crédito asciende, a largo plazo, a un total de 7.595,2 millones de euros. En el estado de la deuda que figura en la memoria
consta por importe de 6.943,6 millones de euros (véase
cuadro 11.2). Según se indica en la nota 2.2 del apartado 1
de la Cuenta de la Administración, la diferencia entre ambos importes responde a las operaciones reclasificadas en
el balance atendiendo al plazo de vencimiento, y tiene la siguiente composición:
Concepte
Milions d’euros
Pagarés emesos a 18 mesos
1.005,0
(CT en estat del deute i LT en balanç)
Deute a llarg termini amb venciment a curt termini
(205,0)
(LT en estat del deute i CT en balanç)
Préstecs a llarg termini amb venciment a curt termini
(148,4)
(LT en estat del deute i CT en balanç)
Total
651,6
Quadre 5.6
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.251
El capítol de «D’altres deutes» comprén els següents
comptes, dels quals se n’informa en la nota 2.2 susdita:
– Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini: deute amb
CIEGSA per import de 244,5 milions d’euros (vegeu apartat 5.2).
– Deutes a llarg termini per saldo a favor de l’Estat derivat de la liquidació definitiva del finançament de les comunitats autònomes de l’any 2008, per a compensar a partir de
2012: 508,6 milions d’euros (vegeu apartat 9.3).
– D’altres deutes a llarg termini per préstecs rebuts de
l’Estat: 38,8 milions d’euros.
El capítulo de «Otras deudas» comprende las siguientes
cuentas, de las que se informa en la nota 2.2 antes indicada:
– Proveedores de inmovilizado a largo plazo: deuda con
Ciegsa por importe de 244,5 millones de euros (véase apartado 5.2).
– Deudas a largo plazo por saldo a favor del Estado derivado de la liquidación definitiva de la financiación de las
comunidades autónomas del año 2008, a compensar a partir
de 2012: 508,6 millones de euros (véase apartado 9.3)
– Otras deudas a largo plazo por préstamos recibidos del
Estado: 38,8 millones de euros.
5.8. Creditors a curt termini
5.8. Acreedores a corto plazo
a) Emissions de deute i deutes amb entitats de crèdit
Figuren en els epígrafs I, II i part del III de l’apartat D)
del passiu del balanç, i tenen la següent composició:
a) Emisiones de deuda y deudas con entidades de crédito
Figuran en los epígrafes I, II y parte del III del apartado D)
del pasivo del balance, y tienen la siguiente composición:
Emissions de deute i deutes amb entitats de crèdit
Deutes representats en uns altres valors negociables
Saldos
Saldos
31-12-2010
31-12-2009
2.479,4
1.840,1
102,6
645,7
2.016,5
1.009,8
Interessos d’obligacions i uns altres valors negociables
162,8
126,8
Préstecs i d’altres deutes
182,8
182,8
38,2
38,6
4.982,3
3.843,8
Deutes en moneda estrangera
Deutes a curt termini (només entitats financeres)
Deutes per interessos
Total
Quadre 5.7
El deute públic instrumentat en emprèstits i d’altres
emissions anàlogues i el deute amb entitats de crèdit puja, a
curt termini, a un total de 4.598,5 milions d’euros (sumatori dels tres primers conceptes del quadre 5.7). En l’estat del
deute que figura en la memòria consta per 5.250,1 milions
d’euros (vegeu quadre 11.2). La diferència entre tots dos
imports s’ha explicat en l’apartat 5.7 anterior.
Quant als altres comptes, s’hi dóna informació en la
nota 2.3 de l’apartat 1 del Compte de l’Administració.
Així, els capítols d’«Interessos d’obligacions i d’altres
valors negociables» i de «Deutes per interessos» recullen
els comptes d’interessos meritats no vençuts al tancament
de l’exercici.
D’altra banda, en el capítol de «Préstecs i d’altres deutes» figura el compte de «Deutes amb entitats de crèdit a
curt termini», que comprén el saldo de les operacions de
tresoreria (vegeu quadre 11.6).
b) Creditors pressupostaris
La seua composició és la següent, en milions d’euros:
La deuda pública instrumentada en empréstitos y otras emisiones análogas y la deuda con entidades de crédito asciende, a
corto plazo, a un total de 4.598,5 millones de euros (sumatorio
de los tres primeros conceptos del cuadro 5.7). En el estado de
la deuda que figura en la memoria consta por 5.250,1 millones
de euros (véase cuadro 11.2). La diferencia entre ambos importes se ha explicado en el apartado 5.7 anterior.
Respecto a las demás cuentas, se da información de ellas en
la nota 2.3 del apartado 1 de la Cuenta de la Administración.
Así, los capítulos de «Intereses de obligaciones y otros
valores negociables» y de «Deudas por intereses» recogen
las cuentas de intereses devengados no vencidos al cierre
del ejercicio.
Por otra parte, en el capítulo de «Préstamos y otras deudas» figura la cuenta de «Deudas con entidades de crédito a
corto plazo», que comprende el saldo de las operaciones de
tesorería (véase cuadro 11.6).
b) Acreedores presupuestarios
Su composición es la siguiente, en millones de euros:
BOC número 82
18.06.2012
Creditors pressupostaris
Pàg. 11.252
31-12-2010
31-12-2009
400. Per pressupost de despeses corrents
2.000,3
2.133,5
401. Per pressupost de despeses tancades
331,1
2,3
36,9
74,8
2.368,3
2.210,6
409. Per operacions pendents d’aplicar a pressupost
Total
Quadre 5.8
El saldo dels creditors per pressupost corrent coincideix
amb la liquidació del pressupost de despeses de l’exercici
de 2010, que analitzem en l’apartat 8 de l’Informe.
El saldo dels creditors per pressuposts tancats coincideix amb la liquidació que figura en la nota 4D.6 de la
memòria, que analitzem en l’apartat 10.4 de l’Informe.
Els dos comptes anteriors inclouen un total de 588,8 milions d’euros de saldos amb uns altres ens públics integrants del Compte General de la Generalitat (entitats autònomes, empreses i fundacions), universitats públiques i
cambres de comerç de la Comunitat Valenciana.
La revisió d’una mostra dels saldos amb aquestes entitats ha posat de manifest els següents aspectes importants:
– En la major part dels creditors revisats hem verificat
la coincidència dels saldos que figuren en el Compte de
l’Administració amb la informació comptable retuda de les
dites entitats, o hem comprovat la raonabilitat de les partides que integren la conciliació entre els imports corresponents.
De les entitats compreses en aquesta situació podem assenyalar el saldo amb CIEGSA per les operacions derivades del conveni de 5 de febrer de 2001, que hem comentat
en l’apartat 5.2 d’aquest Informe.
A més a mes, la comptabilitat de les operacions de finançament dels plans d’inversió de les universitats públiques valencianes la comentem en l’apartat 10.5.
– En alguns creditors de la mostra no hem pogut realitzar les comprovacions susdites, en no contenir la informació suficient en els comptes anuals retuts i informes
d’auditoria, i hem observat diferències importants entre els
saldos pendents de pagament que consten en el Compte de
l’Administració i els pendents de cobrament que figuren en
els comptes anuals retuts d’aquestes entitats.
Podem destacar en aquesta situació les diferències existents amb les següents entitats públiques:
– Institut Valencià d’Habitatge (IVHSA). El pendent de
pagament amb aquesta empresa pública puja a 4,8 milions
d’euros. En els comptes anuals de l’IVHSA figura un saldo
net per a cobrar de l’Administració de la Generalitat per
import de 92,7 milions d’euros. L’informe d’auditoria retut
juntament amb els comptes anuals de l’ IVHSA expressa
una opinió amb limitació a l’abast quant al dit saldo, en no
haver rebut contestació a la petició de confirmació de saldos ni haver pogut verificar la seua raonabilitat mitjançant
procediments alternatius.
– VAERSA, Valenciana d’Aprofitament Energètic de Residus SAU. El pendent de pagament amb aquesta empresa
pública puja a 8,6 milions d’euros. En els comptes anuals de
VAERSA figura un saldo per a cobrar de l’Administració de
la Generalitat per import de 16,7 milions d’euros, respecte al
qual l’informe d’auditoria retut juntament amb aquests comptes expressa una opinió favorable.
El saldo de los acreedores por presupuesto corriente
coincide con la liquidación del presupuesto de gastos del
ejercicio 2010, que se analiza en el apartado 8 del Informe.
El saldo de los acreedores por presupuestos cerrados
coincide con la liquidación que figura en la nota 4D.6 de la
memoria, que se analiza en el apartado 10.4 del Informe.
Las dos cuentas anteriores incluyen un total de 588,8
millones de euros de saldos con otros entes públicos integrantes de la Cuenta General de la Generalitat (entidades
autónomas, empresas y fundaciones), universidades públicas y cámaras de comercio de la Comunitat Valenciana.
La revisión de una muestra de los saldos con dichas entidades ha puesto de manifiesto los siguientes aspectos importantes:
– En la mayor parte de los acreedores revisados se ha
verificado la coincidencia de los saldos que figuran en la
Cuenta de la Administración con la información contable
rendida de dichas entidades, o se ha comprobado la razonabilidad de las partidas que integran la conciliación entre los
importes correspondientes.
De las entidades comprendidas en esta situación cabe
señalar el saldo con Ciegsa por las operaciones derivadas
del convenio de 5 de febrero de 2001, que se ha comentado
en el apartado 5.2 de este Informe.
Asimismo, la contabilización de las operaciones de financiación de los planes de inversión de las universidades
públicas valencianas se comenta en el apartado 10.5.
– En algunos acreedores de la muestra no se han podido
realizar las comprobaciones antes indicadas, al no contener
la información suficiente en las cuentas anuales rendidas e
informes de auditoría, observándose diferencias importantes entre los saldos pendientes de pago que constan en la
Cuenta de la Administración y los pendientes de cobro que
figuran en las cuentas anuales rendidas de dichas entidades.
Cabe destacar en esta situación las diferencias existentes
con las siguientes entidades públicas:
– Instituto Valenciano de Vivienda (IVSA). El pendiente
de pago con esta empresa pública asciende a 4,8 millones
de euros. En las cuentas anuales del IVVSA figura un saldo
neto a cobrar de la Administración de la Generalitat por
importe de 92,7 millones de euros. El informe de auditoría
rendido junto con las cuentas anuales del IVVSA expresa
una opinión con limitación al alcance respecto a dicho saldo, al no haber recibido contestación a la petición de confirmación de saldos ni podido verificar la razonabilidad de
los mismos mediante procedimientos alternativos.
– Vaersa, Valenciana de Aprovechamiento Energético de
Residuos S.A.U. El pendiente de pago con esta empresa
pública asciende a 8,6 millones de euros. En las cuentas
anuales de Vaersa figura un saldo a cobrar de la Administración de la Generalitat por importe de 16,7 millones de
euros, respecto al que el informe de auditoría rendido junto
con dichas cuentas expresa una opinión favorable.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.253
– Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària
(AVFGA). El pendent de pagament amb aquesta entitat
autònoma puja a 44,3 milions d’euros. en els comptes
anuals d’AVFGA figura un saldo per a cobrar de
l’Administració de la Generalitat per import de 8,1 milions
d’euros, respecte al qual l’informe d’auditoria retut juntament amb aquests comptes expressa una opinió favorable.
– Fundació Oftalmològica del Mediterrani de la Comunitat Valenciana. El pendent de pagament amb aquesta fundació
pública puja a 3,0 milions d’euros. En els comptes anuals de
la fundació figura un saldo per a cobrar de l’Administració de
la Generalitat per import de 10,1 milions d’euros respecte al
qual l’informe d’auditoria retut juntament amb aquests comptes expressa una opinió favorable.
– Servei Valencià d’Ocupació i Formació (SERVOF).
En el Compte de l’Administració no existeix saldo pressupostari pendent de pagament a aquesta entitat autònoma.
En els comptes anuals del SERVOF figura un saldo per a
cobrar de l’Administració de la Generalitat per import de
62,3 milions d’euros.
En tots aquest casos, com es va recomanar en l’Informe
de 2009 quant a la correlació d’informació amb l’IVHSA,
haurien d’adoptar-se les mesures adequades per a coordinar
i formalitzar les conciliacions i anàlisis de la coherència i
adequació del tractament comptable en els respectius
comptes anuals, a fi de millorar la imatge fidel de les activitats realitzades.
– Agencia Valenciana de Fomento y Garantía Agraria
(AVFGA). El pendiente de pago con esta entidad autónoma
asciende a 44,3 millones de euros. En las cuentas anuales
de AVFGA figura un saldo a cobrar de la Administración
de la Generalitat por importe de 8,1 millones de euros, respecto al que el informe de auditoría rendido junto con dichas cuentas expresa una opinión favorable.
– Fundación Oftalmológica del Mediterráneo de la Comunitat Valenciana. El pendiente de pago con esta fundación pública asciende a 3,0 millones de euros. En las cuentas anuales de la Fundación figura un saldo a cobrar de la
Administración de la Generalitat por importe de 10,1 millones de euros, respecto al que el informe de auditoría rendido junto con dichas cuentas expresa una opinión favorable.
– Servicio Valenciano de Empleo y Formación (SERVEF). En la Cuenta de la Administración no existe saldo
presupuestario pendiente de pago a esta entidad autónoma.
En las cuentas anuales del SERVEF figura un saldo a cobrar de la Administración de la Generalitat por importe de
62,3 millones de euros.
En todos estos casos, y tal como se recomendó en el Informe de 2009 respecto a la correlación de información con
el IVVSA, deberían adoptarse las medidas adecuadas para
coordinar y formalizar las conciliaciones y análisis de la
coherencia y adecuación del tratamiento contable en las
respectivas cuentas anuales, en orden a mejorar la imagen
fiel de las actividades realizadas.
c) Creditors no pressupostaris
Presenten la següent composició, en milions d’euros:
c) Acreedores no presupuestarios
Presentan la siguiente composición, en millones de euros:
Creditors no pressupostaris
31-12-2010
Creditors per periodificació despeses pressupostaris
2.514,7
Despeses Conselleria Sanitat
31-12-2009
2.589,3
1.398,3
1.543,3
PPF Sistema Públic Universitari Valencià
672,1
703,9
D’altres
444,3
342,1
D’altres creditors no pressupostaris
196,0
165,8
SERVOF
200,8
174,6
Diferències anys anteriors
(13,9)
(13,9)
9,1
5,0
2.710,7
2.755,1
D’altres
Total
Quadre 5.9
Entre les partides que componen el compte «Creditors
per periodificació de despeses pressupostàries» destaquen
les despeses de la Conselleria de Sanitat, que analitzem en
l’apartat 8.1.f d’aquest Informe.
L’import de 672,1 milions d’euros correspon al deute
pendent a 31 de desembre de 2010 derivat dels convenis
subscrits en 2008 per la Conselleria d’Educació amb les
universitats públiques de la Comunitat Valenciana pel que
fa al finançament de les despeses corrents de l’antic Pla
Plurianual de Finançament (PPF) del Sistema Públic Universitari Valencià.
La xifra anterior comprén venciments a curt termini per
31,8 milions d’euros i a llarg termini per 640,3 milions
d’euros. Aquest últim import hauria de reclassificar-se a
creditors a llarg termini.
Entre las partidas que componen la cuenta «Acreedores
por periodificación de gastos presupuestarios» destacan los
gastos de la Conselleria de Sanidad, que se analizan en el
apartado 8.1.f de este Informe.
El importe de 672,1 millones de euros corresponde a la
deuda pendiente a 31 de diciembre de 2010 derivada de los
convenios suscritos en 2008 por la Conselleria de Educación con las universidades públicas de la Comunitat Valenciana en relación con la financiación de los gastos corrientes del antiguo Plan Plurianual de Financiación (PPF) del
Sistema Público Universitario Valenciano.
La cifra anterior comprende vencimientos a corto plazo
por 31,8 millones de euros y a largo plazo por 640,3 millones de euros. Este último importe debería reclasificarse a
acreedores a largo plazo.
BOC número 82
18.06.2012
La quota de l’exercici de 2010, per import de 31,8 milions d’euros, s’ha imputat al capítol 4 del pressupost de
despeses del dit exercici.
Quant al capítol «D’altres creditors no pressupostaris»,
en l’apartat 10.7 de l’Informe comentem els saldos i moviments d’aquests comptes. El saldo deutor de 13,9 milions
d’euros és antic i hauria de regularitzar-se.
d) Resta de creditors a curt termini
Tenen la següent composició, en milions d’euros:
Pàg. 11.254
La cuota del ejercicio 2010, por importe de 31,8 millones de euros, se ha imputado al capítulo 4 del presupuesto
de gastos de dicho ejercicio.
Respecto al capítulo «Otros acreedores no presupuestarios», en el apartado 10.7 del Informe se comentan los saldos y movimientos de estas cuentas. El saldo deudor de
13,9 millones de euros es antiguo y debería regularizarse.
d) Resto de acreedores a corto plazo
Tienen la siguiente composición, en millones de euros:
Denominació
31-12-2010
31-12-2009
HP creditor per diversos conceptes
127,9
137,1
Organismes de previsió social creditors
249,8
310,3
0,7
0,7
378,4
448,1
D’altres partides pendents d’aplicació
149,2
214,1
D’altres deutes
127,1
-
276,3
214,1
168,3
166,2
4,9
4,6
173,2
170,8
Hisenda Pública, IVA repercutit
Administracions públiques
D’altres creditors (sense entitats de crèdit)
Fiances rebudes a curt termini
Dipòsits rebuts a curt termini
Fiances i dipòsits rebuts
Quadre 5.10
La quantitat de 127,1 milions d’euros que figura en
«D’altres deutes» és la part de la liquidació definitiva de
l’any 2008 per a compensar en l’exercici de 2011.
Mantenim la recomanació de regularitzar comptablement les diferències antigues entre els saldos del balanç i
els de l’estat d’operacions no pressupostàries, principalment dels comptes «Organismes de previsió social creditors» i «D’altres partides pendents d’aplicació».
La cantidad de 127,1 millones de euros que figuran en
«Otras deudas» es la parte de la liquidación definitiva del
año 2008 a compensar en el ejercicio 2011.
Se mantiene la recomendación de regularizar contablemente las diferencias antiguas entre los saldos del balance
y los del estado de operaciones no presupuestarias, principalmente de las cuentas «Organismos de previsión social
acreedores» y «Otras partidas pendientes de aplicación».
6. COMPTE DEL RESULTAT ECONÒMIC
I PATRIMONIAL
6. CUENTA DEL RESULTADO
ECONÓMICO-PATRIMONIAL
6.1. Aspectes generals
6.1. Aspectos generales
El compte del resultat econòmic i patrimonial de
l’Administració de la Generalitat corresponent a l’exercici
de 2010, juntament amb les xifres de l’exercici de 2009, el
recollim en els següents quadres, en milions d’euros:
La cuenta del resultado económico-patrimonial de la
Administración de la Generalitat correspondiente al ejercicio 2010, junto con las cifras del ejercicio 2009, se recoge,
en millones de euros, en los siguientes cuadros:
BOC número 82
18.06.2012
HAVER
Pàg. 11.255
2010
2009
11.195,6
13.159,9
(14,9%)
1. Ingressos de gestió ordinària
6.422,7
8.504,0
(24,5%)
a) Ingressos tributaris
6.401,6
8.483,8
(24,5%)
2.574,1
3.331,6
(22,7%)
174,1
151,1
15,3%
3,7
216,2
(98,3%)
a.6) Impost Transmissions Patrimonials i AJD
926,7
1.049,6
(11,7%)
a.7) Impost sobre el Valor Afegit
978,4
1.929,2
(49,3%)
1.328,9
1.312,9
1,2%
0,0
0,0
0,0%
a.11) Taxes por prestació de serveis
198,5
260,7
(23,9%)
a.12) Taxes fiscals
217,2
232,5
(6,6%)
c) Prestacions de serveis
21,0
20,2
4,0%
c.1) Preus públics per prestació de serveis
21,0
20,2
4,0%
2. D’altres ingressos de gestió ordinària
612,1
277,2
120,8%
a) Reintegraments
504,7
171,8
193,9%
64,9
63,8
1,8%
e) Ingressos d’uns altres valors negociables
0,0
0,0
(15,7%)
f) D’altres interessos i ingressos assimilats
42,4
41,5
2,1%
3. Transferències i subvencions
4.075,8
4.357,4
(6,5%)
a) Transferències corrents
3.418,3
3.718,9
(8,1%)
b) Subvencions corrents
318,7
335,4
(5,0%)
d) Subvencions de capital
338,8
303,1
11,8%
4. Beneficis i ingressos extraordinaris
85,0
21,3
298,5%
d) Ingressos i beneficis d’uns altres exercicis
85,0
21,3
298,5%
2.713,7
2.855,5
(5,0%)
B) INGRESSOS
a.1) Impost sobre la Renda de les Persones Físiques
a.3) Impost sobre Successions i Donacions
a.4) Impost sobre el Patrimoni
a.8) Imposts especials
a.9) Impost sobre el joc del bingo
c) D’altres ingressos de gestió
DESESTALVI
Quadre 6.1
Variació
BOC número 82
18.06.2012
DEURE
Pàg. 11.256
2010
2009
13.909,3
16.015,4
(13,2%)
1. Despeses de funcionament
8.391,1
8.917,8
(5,9%)
a) Despeses de personal
5.256,9
5.304,3
(0,9%)
A) DESPESES
a.1) Sous, salaris i assimilats
a.2) Càrregues socials
Variació
4.567,5
4.627,2
(1,3%)
689,3
677,1
1,8%
b) Prestacions socials
7,5
6,6
14,9%
d) Variació de provisions de tràfic
2,9
(302,9)
(101,0%)
2.415,7
3.252,0
(25,7%)
e) D’altres despeses de gestió
e.1) Serveis exteriors
2.409,0
3.244,5
(25,8%)
6,7
7,5
(10,3%)
f) Despeses financeres i assimilables
476,8
538,6
(11,5%)
g) Variació de la provisió d’inversions financeres
231,2
119,2
93,9%
5.293,4
6.566,8
(19,4%)
51,3
53,4
(3,9%)
3.859,8
5.596,9
(31,0%)
4.6
4,9
(5,5%)
1.377,6
911,6
51,1%
224,8
530,9
(57,7%)
0,2
0,2
(23,5%)
224,6
530,6
(57,7%)
-
-
-
e.2) Tributs
2. Transferències i subvencions
a) Transferències corrents
b) Subvencions corrents
c) Transferències de capital
d) Subvencions de capital
3. Pèrdues i despeses extraordinàries
c) Despeses extraordinàries
d) Despeses i pèrdues d’uns altres exercicis
ESTALVI
Quadre 6.2
En els apartats següents incloem els comentaris sobre
els aspectes més importants que es deriven de la revisió del
compte de resultats.
En los apartados siguientes se incluyen los comentarios
sobre los aspectos más importantes que se derivan de la revisión de la cuenta de resultados.
6.2. Despeses de personal i prestacions socials
6.2. Gastos de personal y prestaciones sociales
El subgrup «Despeses de personal i prestacions socials»
inclou les retribucions al personal, qualsevulla que siga la
forma o el concepte pel qual se satisfacen, quotes als règims de Seguretat Social i de pensions del personal al seu
servei i les altres despeses de caràcter social del personal
dependent de la Generalitat, per un total de 5.256,9 milions
d’euros.
Les obligacions reconegudes en el capítol 1 de despeses
de personal en la liquidació del pressupost de la Generalitat
han pujat a 5.297,8 milions d’euros. La diferència de 40,9
milions d’euros sorgeix principalment de la comptabilitat
de les despeses del concepte «Alts òrgans de la Generalitat
Valenciana» del capítol 1 del pressupost com a despeses de
«Transferències corrents» del compte del resultat econòmic
i patrimonial.
Els resultats de la revisió en detall de les despeses de
personal les mostrem en l’apartat 8.2 d’aquest Informe:
El subgrupo «Gastos de personal y prestaciones sociales» incluye las retribuciones al personal, cualquiera que
sea la forma o el concepto por el que se satisfagan, cuotas a
los regímenes de Seguridad Social y de pensiones del personal a su servicio y los demás gastos de carácter social del
personal dependiente de la Generalitat, por un total de
5.256,9 millones de euros.
Las obligaciones reconocidas en el capítulo 1 de gastos
de personal en la liquidación del presupuesto de la Generalitat han ascendido a 5.297,8 millones de euros. La diferencia de 40,9 millones de euros surge principalmente de la
contabilización de los gastos del concepto «Altos órganos
de la Generalitat Valenciana» del capítulo 1 del presupuesto como gastos de «Transferencias corrientes» de la cuenta
del resultado económico-patrimonial.
Los resultados de la revisión en detalle de los gastos de
personal se muestran en el apartado 8.2 de este Informe.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.257
6.3. Variació de provisions de tràfic
6.3. Variación de provisiones de tráfico
El seu import a 31 de desembre de 2010 puja a 2,9 milions d’euros, format per la dotació de l’exercici a la provisió per a insolvències, 7,1 milions d’euros, més les pèrdues
per crèdits incobrables, 16,4 milions d’euros, menys
l’aplicació de 20,6 milions d’euros. L’anàlisi de la provisió
la realitzem en l’apartat 10.6 de l’Informe.
Su importe a 31 de diciembre de 2010 asciende a 2,9 millones de euros, formado por la dotación del ejercicio a la
provisión para insolvencias, 7,1 millones de euros, más las
pérdidas por créditos incobrables, 16,4 millones de euros,
menos la aplicación de 20,6 millones de euros. El análisis de
la provisión se realiza en el apartado 10.6 del Informe.
6.4. D’altres despeses de gestió
6.4. Otros gastos de gestión
L’import d’aquest epígraf comprén les obligacions reconegudes en el capítol 2 del pressupost de despeses, 2.572,0
milions d’euros, més/menys les imputacions als comptes
409 i 411, principalment.
El importe de este epígrafe comprende las obligaciones
reconocidas en el capítulo 2 del presupuesto de gastos,
2.572,0 millones de euros, más/menos las imputaciones a
las cuentas 409 y 411, principalmente.
6.5. Despeses financeres i assimilables
6.5. Gastos financieros y asimilables
La diferència entre l’import d’aquest epígraf i el total de
les obligacions reconegudes en el capítol 3 del pressupost
de despeses és conseqüència, principalment, del registre en
el sistema financer i patrimonial de la periodificació amb
criteris financers dels interessos meritats en l’exercici.
En l’apartat 8.5 d’aquest Informe realitzem els comentaris pertinents quant a la fiscalització d’aquestes despeses.
La diferencia entre el importe de este epígrafe y el total de
las obligaciones reconocidas en el capítulo 3 del presupuesto de
gastos es consecuencia, principalmente, del registro en el sistema financiero-patrimonial de la periodificación con criterios financieros de los intereses devengados en el ejercicio.
En el apartado 8.5 de este Informe se realizan los comentarios pertinentes en relación con la fiscalización de estos gastos.
6.6. Despeses de transferències i subvencions
6.6. Gastos de transferencias y subvenciones
El subgrup «Transferències i subvencions» comprén els
fons concedits per la Generalitat, sense contrapartida directa, destinats a finançar operacions corrents i de capital, que
puja a 5.293,4 milions d’euros en 2010.
Les obligacions reconegudes en els capítols de transferències corrents i de capital del pressupost de despeses
pugen a 5.295,0 milions d’euros (vegeu quadre 8.1), i sorgeix una diferència d’1,6 milions d’euros amb les despeses
de transferències i subvencions del compte de resultat
econòmic i patrimonial, que s’explica principalment pels
31,8 milions d’euros del PPF del Sistema Públic Universitari Valencià, i la comptabilitat dels capítols 1, 2, 6 i 8 corresponents als «Alts òrgans de la Generalitat», en els
comptes 650 «Transferències corrents» i 655 «Transferències de capital» del compte del resultat econòmic i patrimonial.
El subgrupo «Transferencias y subvenciones» comprende
los fondos concedidos por la Generalitat, sin contrapartida directa, destinados a financiar operaciones corrientes y de capital, ascendiendo a 5.293,4 millones de euros en 2010.
Las obligaciones reconocidas en los capítulos de transferencias corrientes y de capital del presupuesto de gastos
ascienden a 5.295,0 millones de euros (véase cuadro 8.1),
surgiendo una diferencia de 1,6 millones de euros con los
gastos de transferencias y subvenciones de la cuenta del resultado económico-patrimonial, que se explica principalmente por los 31,8 millones de euros del PPF del Sistema
Público Universitario Valenciano, y la contabilización de
los capítulos 1, 2, 6 y 8 correspondientes a los «Altos órganos de la Generalitat», en las cuentas 650 «Transferencias
corrientes» y 655 «Transferencias de capital» de la cuenta
del resultado económico-patrimonial.
6.7. Despeses i pèrdues d’uns altres exercicis
6.7. Gastos y pérdidas de otros ejercicios
El seu import a 31 de desembre de 2010, 224,8 milions
d’euros, comprén principalment les anul·lacions de drets
d’exercicis tancats.
Su importe a 31 de diciembre de 2010, 224,8 millones
de euros, comprende principalmente las anulaciones de derechos de ejercicios cerrados.
6.8. Ingressos
6.8. Ingresos
Els ingressos de gestió ordinària són, amb 6.422,7 milions d’euros en 2010, el component més significatiu, i representa un 57,4 % del total. Les transferències i subvencions pugen a 4.075,8 milions d’euros, cosa que representa
el 36,4% del total d’ingressos.
La diferència amb els drets reconeguts pressupostaris
obeeix, principalment, a la comptabilitat amb signe negatiu
en els ingressos econòmics del saldo de la liquidació de
l’exercici de 2008.
Los ingresos de gestión ordinaria son, con 6.422,7 millones de euros en 2010, el componente más significativo,
representando el 57,4% del total. Las transferencias y subvenciones ascienden a 4.075,8 millones de euros en 2010,
lo que supone el 36,4% del total de ingresos.
La diferencia con los derechos reconocidos presupuestarios obedece, principalmente, a la contabilización con signo
negativo en los ingresos económicos del saldo de la liquidación del ejercicio 2008.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.258
6.9. Conciliació entre el resultat econòmic
i patrimonial i el saldo pressupostari
6.9. Conciliación entre el resultado
económico-patrimonial y el saldo presupuestario
La memòria del Comte de l’Administració inclou en el
seu apartat 4C.3 la conciliació entre el resultat econòmic i
patrimonial i el saldo pressupostari, amb explicació dels
seus components, i n’és un resum el següent quadre, en milions d’euros:
La memoria de la Cuenta de la Administración incluye
en su apartado 4C.3 la conciliación entre el resultado
económico-patrimonial y el saldo presupuestario, con explicación de sus componentes, siendo un resumen el siguiente, en millones de euros:
Resultat econòmic i patrimonial
(2.713,7)
+
Ingressos pressupostaris no econòmics
+
Despeses econòmiques no pressupostàries
592,1
-
Despeses pressupostàries no econòmiques
1.399,2
-
Ingressos econòmics no pressupostaris
(530,1)
Saldo pressupostari
3.352,1
361,4
Quadre 6.3
Els ingressos pressupostaris no econòmics fan referència principalment als drets reconeguts dels capítols 6, 8 i 9
del pressupost d’ingressos.
Els ingressos econòmics no pressupostaris comprenen
principalment les compensacions per la liquidació de
l’exercici de 2008 i els beneficis per modificació de pressuposts tancats.
Entre les «Despeses econòmiques no pressupostàries»
més significatives figuren les derivades de la periodificació
d’interessos d’obligacions i bons, les pèrdues per modificació de pressuposts tancats i les dotacions a les provisions.
Per la seua banda, les «Despeses pressupostàries no
econòmiques» comprenen la major part de les obligacions
reconegudes dels alts òrgans de la Generalitat i de les anualitats de 2010 corresponents als acords de sanitat i amb les
universitats.
Los ingresos presupuestarios no económicos hacen referencia principalmente a los derechos reconocidos de los
capítulos 6, 8 y 9 del presupuesto de ingresos.
Los ingresos económicos no presupuestarios comprenden principalmente las compensaciones por la liquidación
del ejercicio 2008 y los beneficios por modificación de presupuestos cerrados.
Entre los «Gastos económicos no presupuestarios» más
significativos figuran los derivados de la periodificación de intereses de obligaciones y bonos, las pérdidas por modificación
de presupuestos cerrados y las dotaciones a las provisiones.
Por su parte, los «Gastos presupuestarios no económicos» comprenden la mayor parte de las obligaciones reconocidas de los altos órganos de la Generalitat y de las anualidades de 2010 correspondientes a los acuerdos de sanidad
y con las universidades.
7. ESTAT DE LIQUIDACIÓ DEL PRESSPOST
7. ESTADO DE LIQUIDACIÓN DEL PRESUPUESTO
7.1. Aspectes generals
7.1. Aspectos generales
L’estat de liquidació del pressupost corresponent a
l’exercici de 2010 consta, d’acord amb el PGCPG, de les
següents parts:
a) Liquidació del pressupost de despeses.
b) Liquidació del pressupost d’ingressos.
c) Resultat pressupostari.
El estado de liquidación del presupuesto correspondiente al ejercicio 2010 consta, de acuerdo con el PGCPG, de
las siguientes partes:
a) Liquidación del presupuesto de gastos.
b) Liquidación del presupuesto de ingresos.
c) Resultado presupuestario.
7.2. Pressupost inicial
7.2. Presupuesto inicial
Els pressuposts per a l’exercici de 2010 es van aprovar
mitjançant Llei 13/2009 de la Generalitat, de 29 de desembre. Per a l’execució dels programes integrats en l’estat de
despeses del pressupost del sector Administració General
es van aprovar crèdits inicials per import de 14.392,8 milions d’euros, la distribució dels quals, per capítols i per
seccions, es pot veure en els quadres 7.1 i 7.2, respectivament:
Los Presupuestos para el ejercicio 2010 se aprobaron
mediante Ley 13/2009 de la Generalitat, de 29 de diciembre. Para la ejecución de los programas integrados en el estado de gastos del presupuesto del sector Administración
General se aprobaron créditos iniciales por importe de
14.392,8 millones de euros, cuya distribución por capítulos
y por secciones puede verse en los cuadros 7.1 y 7.2, respectivamente.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.259
7.3. Modificacions de crèdit
7.3. Modificaciones de crédito
a) General
La memòria del Compte de l’Administració de
l’exercici de 2010 inclou en l’apartat 4D.1, entre la informació sobre l’execució de la despesa pública, el detall de
les modificacions de crèdit per seccions i per capítols.
En els quadres següents detallem, en milions d’euros,
els distints tipus de modificacions del pressupost de despeses de 2010, classificades per capítols (quadre 7.1), per seccions (quadre 7.2) i per seccions i capítols (quadre 7.3).
a) General
La memoria de la Cuenta de la Administración del ejercicio 2010 incluye en el apartado 4D.1, entre la información sobre la ejecución del gasto público, el detalle de las
modificaciones de crédito por secciones y por capítulos.
En los cuadros siguientes se detallan, en millones de euros,
los distintos tipos de modificaciones del presupuesto de gastos
de 2010, clasificados por capítulos (cuadro 7.1), por secciones
(cuadro7.2) y por secciones y capítulos (cuadro 7.3).
Capítol pressupostari
Pressupost Generacions/ Dotació DL Ajusts entre
inicial
anul·lacions
1/2009
capítols
Total
modific.
Pressupost
definitiu
1 Despeses de personal
5.614,2
76,2
0,0
(273,0)
(196,9)
5.417,4
2 Despeses funcionament
2.320,6
342,3
0,0
(27,7)
314,7
2.635,2
439,4
44,0
0,0
1,7
45,7
485,2
3.398,3
82,2
0,0
488,6
570,7
3.969,0
720,6
28,7
639,5
(84,0)
584,2
1.304,8
1.467,4
41,5
257,1
(108,4)
190,2
1.657,6
8 Actius financers
296,2
10,1
0,0
2,8
12,9
309,1
9 Passius financers
136,1
0,0
0,0
0,0
0,0
136,1
14.392,8
624,9
896,6
0,0
1.521,6
15.914,4
3 Despeses financeres
4 Transferències corrents
6 Inversions reals
7 Transferències de capital
Total
Quadre 7.1
Secció pressupostària
Corts Valencianes
Pressupost Genera- Dotació DL Ajusts entre
inicial
cions
1/2009
seccions
Total
modific.
Pressupost
definitiu
40,4
0,0
0,0
0,0
0,0
40,4
Sindicatura de Comptes
6,4
0,0
0,0
0,0
0,0
6,4
Consell Valencià de Cultura
2,1
0,0
0,0
0,0
0,0
2,1
Consell Jurídic Consultiu
3,1
0,0
0,0
0,0
0,0
3,1
21,4
0,0
0,0
(3,6)
(3,6)
17,8
192,2
0,0
0,0
(21,2)
(21,2)
171,0
Presidència
Economia, Hisenda i Ocupació
Justícia i Admin. Públiques
350,9
36,4
4,1
(28,2)
12,4
363,2
Infraestructures i Transports
426,0
10,9
388,1
(26,6)
372,4
798,4
Educació
4.435,7
96,7
24,6
(98,6)
22,6
4.458,3
Sanitat
6.436,9
5.720,3
372,0
2,2
342,4
716,6
Indústria, Comerç i Innovació
241,8
6,8
3,1
(24,2)
(14,3)
227,5
Agricultura, Pesca i Alimentació
332,7
18,7
8,7
(71,9)
(44,5)
288,2
Medi Ambient, Aigua, Urb. i Hab.
337,9
3,2
95,9
(24,5)
74,7
412,6
71,7
0,0
5,0
(6,2)
(1,2)
70,5
672,4
18,5
57,6
24,2
100,3
772,6
4,3
0,0
0,0
0,0
0,0
4,3
202,6
Turisme
Benestar Social
Acadèmia Valenciana de la Llengua
Cultura i Esports
201,3
10,1
210,9
(18,4)
Servei del Deute
611,2
40,0
0,0
(16,7)
23,3
634,5
403,9
Despeses diverses
560,4
13,5
2,3
(38,3)
(22,6)
537,8
Governació
86,5
0,0
23,5
1,4
24,9
111,4
Immigració i Ciutadania
73,2
(1,8)
70,6
10,4
79,2
152,4
Comitè Econòmic i Social
Total
1,0
0,0
0,0
0,0
0,0
1,0
14.392,8
624,9
896,6
0,0
1.521,6
15.914,4
Quadre 7.2
BOC número 82
18.06.2012
Les modificacions pressupostàries ha pujat en termes
nets a 1.521,6 milions d’euros, cosa que representa un increment del 10,6% del pressupost inicial.
La destinació principal de les modificacions pressupostàries ha sigut la Conselleria de Sanitat, que augmenta
716,6 milions d’euros les seues dotacions inicials, fonamentalment en el seu capítol 4 «Transferències corrents»
per al programa de prestacions farmacèutiques.
La distribució de les modificacions pressupostàries per
capítols i seccions és la següent:
Pàg. 11.260
Las modificaciones presupuestarias han ascendido en
términos netos a 1.521,6 millones de euros, suponiendo un
incremento del 10,6% del presupuesto inicial.
El destino principal de las modificaciones presupuestarias ha sido la Conselleria de Sanidad, que aumenta 716,6
millones de euros sus dotaciones iniciales, fundamentalmente en su capítulo 4 «Transferencias corrientes» para el
programa de prestaciones farmacéuticas.
La distribución de las modificaciones presupuestarias
por capítulos y secciones es la siguiente:
Capítol pressupostari
Secció
1
2
4
6
7
(1,4)
(1,7)
0,0
(0,5)
(0,1)
(0,0)
0,0
(3,6)
Economia, Hisenda i Ocupació
(11,8)
(6,7)
(0,1)
(6,2)
(2,9)
(2,5)
9,1
(21,2)
Justícia, Interior i Adm. Públiques
(14,0)
12,3
0,1
(1,9)
32,7 (16,9)
0,0
12,4
(3,9)
(2,6)
(0,1)
Educació
(95,6)
15,6
1,3
Sanitat
(44,0) 277,5
Presidència
Infraestructures i Transports
Indústria, Comerç i Innovació
3
8
Total
26,5 361,5
(9,0)
0,0
372,4
74,6
19,8
(0,8)
7,7
22,6
10,8 491,2 (17,5)
(1,4)
0,0
716,6
2,4
4,0
0,0
(14,3)
(9,3) (30,8)
(0,1)
0,0
(44,5)
(4,7)
(1,5)
(10,2)
5,7
0,0
Medi Ambient, Aigua, Urb. i Hab.
(6,5)
(1,6)
(0,2)
(0,2)
60,5
23,4
(0,8)
74,7
Turisme
(0,7)
(0,2)
0,0
(5,1)
0,0
4,8
0,0
(1,2)
Benestar Social
(4,4)
20,5
0,0
29,0
33,0
22,1
(0,0)
100,3
Cultura i Esports
(3,2)
(1,6)
0,0
1,0 105,7
98,6
2,1
202,6
Servei del Deute
0,0
0,0
33,9
0,0 (10,5)
23,3
Despeses diverses
4,0
(5,0)
(1,3)
4,1
0,0
1,6
20,0
0,7
(0,3)
0,0
(1,2)
(0,2)
Agricultura, Pesca i Alimentació
Governació
Solidaritat i Ciutadania
Total modificacions
(196,9) 314,7
0,1 (14,6)
(0,2)
0,0 (14,1)
0,0
0,0 (12,8)
5,3
(22,6)
0,5
0,0
24,9
80,3
0,0
79,2
45,7 570,7 584,2 190,2
12,9
1.521,6
Quadre 7.3
Per capítols pressupostaris, les modificacions de les
transferències corrents i inversions reals són les més importants, i són les variacions de la resta de capítols pressupostaris menys significatives.
Por capítulos presupuestarios, las modificaciones de las
transferencias corrientes e inversiones reales son las más
importantes, siendo las variaciones del resto de capítulos
presupuestarios menos significativas.
b) Romanents de l’exercici de 2009
La liquidació del pressupost de despeses de 2009 presenta un saldo de romanents de crèdit de 707,7 milions
d’euros, tots ells en fase de «saldos de crèdits». Aquests
saldos es van anul·lar automàticament al tancament de
l’exercici per aplicació de l’article 30.1 del TRLHPG, i no
s’han incorporat mitjançant modificació de crèdits a
l’exercici de 2010.
La incorporació de romanents de crèdit resulta opcional
d’acord amb l’article 30 del TRLHPG, però aquesta Sindicatura considera que, quan resulte aplicable, és convenient
incorporar a l’exercici següent els saldos de crèdits en fase
de despesa autoritzada o compromesa, quan tinguen finançament finalista.
b) Remanentes del ejercicio 2009
La liquidación del presupuesto de gastos de 2009 presentaba un saldo de remanentes de crédito de 707,7 millones de euros, todos ellos en fase de «saldos de créditos».
Estos saldos se anularon automáticamente al cierre del ejercicio por aplicación del artículo 30.1 del TRLHPG, sin que
se hayan incorporado mediante modificación de créditos al
ejercicio 2010.
La incorporación de remanentes de crédito resulta opcional de acuerdo con el artículo 30 del TRLHPG, pero esta
Sindicatura considera que, cuando resulte aplicable, es conveniente incorporar al ejercicio siguiente los saldos de créditos en fase de gasto autorizado o comprometido, cuando
tengan financiación finalista.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.261
Quant a això, en l’Informe de l’exercici de 2009 vam indicar que de l’execució dels plans especials dotats pel Decret Llei 1/2009 van resultat romanents de crèdit amb finançament afectat la incorporació dels quals a exercicis
següents resultava obligatòria. En aquest sentit, l’exercici
de 2010 sí s’ha liquidat amb aqueix tipus de romanents, per
import de 741,3 milions d’euros, com comentem en el
següent apartat e.
A este respecto, en el Informe del ejercicio 2009 se indicó que de la ejecución de los planes especiales dotados
por el Decreto Ley 1/2009 resultaron remanentes de crédito
con financiación afectada cuya incorporación a ejercicios
siguientes resultaba obligatoria. En este sentido, el ejercicio 2010 sí se ha liquidado con este tipo de remanentes, por
importe de 741,3 millones de euros, tal como se comenta
en el siguiente apartado e.
c) Transferències de crèdit
La transferència de crèdits més significativa de 2010 es
realitza per a dotar de crèdit el programa 412.23, «Prestacions farmacèutiques» i ha sigut revisada en el curs de la
fiscalització (vegeu apartat e següent):
c) Transferencias de crédito
La transferencia de créditos más significativa de 2010 se
realiza para dotar de crédito al programa 412.23, «Prestaciones farmacéuticas» y ha sido revisada en el curso de la
fiscalización (ver apartado e siguiente).
d) Generacions de crèdit
L’efecte de les generacions de crèdit aprovades al llarg
de l’exercici de 2010 ha comportat un augment net de
1.521,6 milions d’euros, El desglossament de les generacions de crèdit atenent l’origen dels ingressos la detallem
en l’apartat 4E.5 de la memòria i és com segueix:
d) Generaciones de crédito
El efecto de las generaciones de crédito aprobadas a lo
largo del ejercicio 2010 ha supuesto un aumento neto de
1.521,6 millones de euros. El desglose de las generaciones
de crédito atendiendo al origen de los ingresos se detalla en
el apartado 4E.5 de la memoria y es como sigue:
Origen de l’ingrés
Import
Taxes, preus públics i d’altres ingressos
205,4
Transferències corrents
92,8
Alienacions inversions reals
1,1
Transferències de capital
58,9
Passius financers
1.163,4
Total
1.521,6
Quadre 7.4
El 95,3% dels ingressos utilitzats per al finançament de
modificacions de crèdit es trobaven recaptats en finalitzar
l’exercici.
El 95,3% de los ingresos utilizados para la financiación
de modificaciones de crédito se encontraban recaudados al
finalizar el ejercicio.
e) Revisió d’expedients de modificacions de crèdits
La mostra seleccionada per a revisió la detallem en el
quadre següent:
e) Revisión de expedientes de modificaciones de créditos
La muestra seleccionada para revisión se detalla en el
siguiente cuadro:
Núm.
Tipus modificació
Import
1
Generació
241,3
2
Generació/transferència
65,3
3
Generació/transferència
58,7
4
Generació
28,3
5
Transferències
61,5
6
Generació/transferència
45,6
7
Ajust tècnic
501,8
8
Reial Decret 1/2009
896,6
Total revisat
Quadre 7.5
1.899,1
BOC número 82
18.06.2012
Tot seguit comentem els aspectes més significatius derivats de la revisió efectuada:
a) Els expedients 1 i 2 tenen per objecte finançar despeses, la meritació de les quals era coneguda en la fase
d’elaboració del pressupost, i quant això es recomana una
consignació inicial més ajustada.
b) En l’expedient 2 hem observat algunes deficiències en
l’ompliment de determinada documentació requerida per
l’Ordre de 22 de març de 2005, de la Conselleria
d’Economia, Hisenda i Ocupació, sobre gestió del pressupost.
c) En els expedients 1 a 3, els informes de la Direcció
General de Pressuposts i Despeses haurien d’adequar-se a
l’article 16.2.b de la citada Ordre de 22 de març de 2005, i
incloure en les minoracions de crèdits la justificació de la
seua disponibilitat per la inexistència de compromisos pendents i/o la no vinculació a finançament condicionat. Sobre
això, la Conselleria responsable dels pressuposts (actualment la d’Hisenda i Administració Pública) considera que
la disponibilitat dels crèdits utilitzats per a finançar despeses queda garantida mitjançant la incorporació a
l’expedient dels documents de retenció dels crèdits que
s’utilitzaran en el finançament.
d) L’expedient 7 té per objecte dotar crèdit per a finançar el pagament de productes farmacèutics provinents
de receptes mèdiques, qualificats com a despeses de reconeixement preceptiu per la Llei de Pressuposts per a 2010.
Quant a això, podem indicar que aquestes despeses poden
ser objecte d’un càlcul més ajustat a les necessitats reals de
l’exercici per a la seua inclusió en el pressupost inicial.
D’altra banda, en l’expedient només consta l’Acord, del
Consell, pel qual queda assabentat i ratifica els ajusts plantejats per la Conselleria, havent de considerar que es va haver d’adequar en la seua tramitació i documentació al que
estableix la normativa amb caràcter general per a les modificacions de crèdits.
e) En l’expedient 8 es fa referència a l’Acord de 23 de
desembre de 2010, del Consell, pel qual s’autoritza recórrer
a l’increment de l’endeutament de la Generalitat en la
quantitat de 896,6 milions d’euros a fi de donar cobertura a
l’anualitat 2010 del Pla d’Inversió Productiva en Municipis
(PIPM) del Decret Llei 1/2009, de 20 de febrer, del Consell, pel qual es constitueixen i doten tres plans especials.
L’execució en 2009 dels tres plans pot consultar-se en
l’informe de fiscalització del dit exercici.
Durant 2010, com indica el Decret Llei 1/2009, només
ha estat vigent un pla, el PIPM, per al qual implica una dotació màxima de 1.020 milions d’euros durant el període
2009-2011.
Pel que fa a 2010, els crèdits consignats per al PIPM
han pujat a 896,6 milions d’euros, que comprenen 297,2
milions d’euros de romanents de l’exercici de 2009. Les
obligacions reconegudes han pujat a 155,3 milions d’euros,
resultant uns romanents compromesos per 741,3 milions
d’euros que es reflecteixen adequadament com a desviacions de finançament en els càlculs del resultat pressupostari (apartat 7.4) i del romanent de tresoreria (apartat 10.2).
Com a resum dels dos exercicis de gestió del PIPM,
2009 i 2010, la informació comptable revisada mostra que
la dotació total acumulada ha pujat a 934,6 milions d’euros
amb unes obligacions reconegudes per 193,3 milions
d’euros.
Pàg. 11.262
A continuación se comentan los aspectos más significativos derivados de la revisión efectuada:
a) Los expedientes 1 y 2 tienen por objeto financiar gastos cuyo devengo era conocido en la fase de elaboración
del presupuesto, recomendándose a este respecto una consignación inicial más ajustada.
b) En el expediente 2 se han observado algunas deficiencias en la cumplimentación de determinada documentación requerida por la Orden de 22 de marzo de 2005, de la
Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo, sobre gestión del presupuesto.
c) En los expedientes 1 a 3 los informes de la Dirección
General de Presupuestos y Gastos deberían adecuarse al
artículo 16.2.b de la citada Orden de 22 de marzo de 2005, incluyendo en las minoraciones de créditos la justificación de su
disponibilidad por la inexistencia de compromisos pendientes
y/o la no vinculación a financiación condicionada. Sobre este
aspecto, la Conselleria responsable de los presupuestos (actualmente la de Hacienda y Administración Pública) viene
considerando que la disponibilidad de los créditos utilizados
para financiar gastos queda garantizada mediante la incorporación al expediente de los documentos de retención de los créditos que se van a utilizar en la financiación.
d) El expediente 7 tiene por objeto dotar crédito para financiar el pago de productos farmacéuticos procedentes de
recetas médicas, calificados como gastos de reconocimiento preceptivo por la Ley de presupuestos para 2010. Al respecto cabe indicar que estos gastos pueden ser objeto de un
cálculo más ajustado a las necesidades reales del ejercicio
para su inclusión en el presupuesto inicial.
Por otra parte, en el expediente sólo consta el Acuerdo
del Consell por el que queda enterado y ratifica los ajustes
planteados por la Conselleria, debiéndose considerar sobre
este aspecto que debió adecuarse en su tramitación y documentación a lo establecido normativamente con carácter
general para las modificaciones de créditos.
e) El expediente 8 hace referencia al Acuerdo de 23 de diciembre de 2010, del Consell, por el que se autoriza recurrir
al incremento del endeudamiento de la Generalitat en la cantidad de 896,6 millones de euros a fin de dar cobertura a la
anualidad 2010 del Plan de Inversión Productiva en Municipios (PIPM) del Decreto-Ley 1/2009 de 20 de febrero, del
Consell, por el que se constituyen y dotan tres planes especiales. La ejecución en 2009 de los tres planes puede consultarse
en el Informe de fiscalización de dicho ejercicio.
Durante 2010, tal como contempla el Decreto Ley
1/2009, sólo ha estado vigente un plan, el PIPM, para el
que contempla una dotación máxima de 1.020 millones de
euros durante el periodo 2009-2011.
En lo que respecta a 2010, los créditos consignados para
el PIPM han ascendido a 896,6 millones de euros, que
comprenden 297,2 millones de euros de remanentes del
ejercicio 2009. Las obligaciones reconocidas han ascendido
a 155,3 millones de euros, resultando unos remanentes
comprometidos por 741,3 millones de euros que se reflejan
adecuadamente como desviaciones de financiación en los
cálculos del resultado presupuestario (apartado 7.4) y del
remanente de tesorería (apartado 10.2).
Como resumen de los dos ejercicios de gestión del
PIPM, 2009 y 2010, la información contable revisada
muestra que la dotación total acumulada ha ascendido a
934,6 millones de euros con unas obligaciones reconocidas
por 193,3 millones de euros.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.263
7.4. Resultat pressupostari
7.4. Resultado presupuestario
La liquidació del pressupost de 2010 reflecteix el resultat pressupostari que detallem en el quadre següent, en milions d’euros:
La liquidación del presupuesto de 2010 refleja el resultado presupuestario que se detalla en el cuadro siguiente,
en millones de euros:
Drets
reconeguts
nets
Concepte
1. (+) Operacions no financeres
2. (+) Operacions amb actius financers
I. Resultat pressupostari de l’exercici (1+2)
II. Variació neta de passius financers
Obligacions
reconegudes
netes
Imports
11.742,2
14.291,0
(2.548,8)
0,6
309,1
(308,5)
11.742,8
14.600,1
(2.857,3)
3.354,8
136,1
3.218,7
III. Saldo pressupostari de l’exercici (I+II)
361,4
4. (+) Crèdits gastats finançats amb romanent de tresoreria
5. (-) Desviacions de finançament positives per despeses amb finançament afectat
6. (+) Desviacions de finançament negatives en despeses amb finançament afectat
IV. Dèficit de finançament de l’exercici (III+4+5+6)
0,0
(741,3)
0,0
(379,9)
Quadre 7.6
El resultat pressupostari de 2010 és negatiu per 2.857,3
milions d’euros, amb una disminució important respecte a
2009, que va ser també negatiu per 1.965,7 milions
d’euros, si bé el volum de la variació neta positiva de passius financers determina que el saldo pressupostari siga positiu, a diferència de 2009 que va ser negatiu.
Després de la consignació de les desviacions positives
de finançament per import de 741,3 milions d’euros (vegeu
apartat 7.3.e, l’exercici de 2010 es tanca amb un dèficit de
finançament que puja a 379,9 milions d’euros, enfront del
dèficit de 87,3 milions d’euros assolit en 2009.
Pel que fa al resultat pressupostari de l’exercici de 2010,
hem de considerar els següents aspectes significatius que
comentem en uns altres apartats de l’informe:
a) S’han comptabilitzat en el pressupost de 2010 obligacions derivades de despeses realitzades en exercicis
anteriors de l’AVS-PASCS per import de 325,5 milions
d’euros (290,5 milions d’euros de farmàcia i 35 milions
d’euros de deute sanitari), i han quedat pendents de
comptabilitzar despeses realitzades en l’exercici de 2010
i anteriors per 1.602,3 milions d’euros (259,2 milions
d’euros de farmàcia i 1.343,1 milions d’euros de deute
sanitari). Vegeu apartat 8.1.f.
b) S’ha produït, com en exercicis anterior i donada la
naturalesa de la despesa, una inadequada periodificació en
la comptabilitat de determinades despeses de personal, i
s’han registrat 101,1 milions d’euros corresponents a 2009
i queden pendents d’imputació 100,3 milions d’euros corresponents a 2010, que es l’efecte net sobre el resultat
pressupostari de menys despesa per 0,8 milions d’euros
(apartat 8.2).
El resultado presupuestario de 2010 es negativo por
2.857,3 millones de euros, con una disminución importante
respecto a 2009, que fue también negativo por 1.965,7 millones de euros, si bien el volumen de la variación neta positiva
de pasivos financieros determina que el saldo presupuestario
sea positivo, a diferencia de 2009 que fue negativo.
Tras la consignación de las desviaciones positivas de financiación por importe de 741,3 millones de euros (véase
apartado 7.3.e, el ejercicio 2010 se cierra con un déficit de
financiación que asciende a 379,9 millones de euros, frente
al déficit de 87,3 millones de euros alcanzado en 2009.
En relación con el resultado presupuestario del ejercicio
2010, deben tenerse en consideración los siguientes aspectos
significativos que se comentan en otros apartados del Informe:
a) Se han contabilizado en el presupuesto de 2010 obligaciones derivadas de gastos realizados en ejercicios anteriores de la AVS-PASCS por importe de 325,5 millones de
euros (290,5 millones de euros de farmacia y 35 millones
de euros de deuda sanitaria), y han quedado pendientes de
contabilizar gastos realizados en el ejercicio 2010 y anteriores por 1.602,3 millones de euros (259,2 millones de euros de farmacia y 1.343,1 millones de euros de deuda sanitaria). Véase apartado 8.1.f.
b) Se ha producido, como en ejercicios anteriores y dada
la naturaleza del gasto, una inadecuada periodificación en
la contabilidad de determinados gastos de personal, registrándose 101,1 millones de euros correspondientes a
2009 y quedando pendientes de imputación 100,3 millones
de euros correspondientes a 2010, siendo el efecto neto sobre el resultado presupuestario de menos gasto por 0,8 millones de euros (apartado 8.2).
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.264
8. LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESES
8. LIQUIDACIÓN DEL PRESUPUESTO DE GASTOS
8.1. Aspectes generals
8.1. Aspectos generales
La liquidació del pressupost de despeses forma part de
l’estat de liquidació del pressupost del Compte de
l’Administració de la Generalitat. En els següents apartat
en comentem aspectes generals.
La liquidación del presupuesto de gastos forma parte del
estado de liquidación del presupuesto de la Cuenta de la
Administración de la Generalitat. En los siguientes apartados se comentan aspectos generales de la misma.
a) Liquidació del pressupost de despeses per capítols
a) Liquidación del presupuesto de gastos por capítulos
Capítol
Obligacions
Obligacions
Crèdits
Grau
Grau de
reconegudes Pagaments pendents de
definitius
d’execució compliment
netes
pagament
1 Despeses de personal
5.417,4
5.297,8
5.279,8
18,0
97,8%
99,7%
2 Despeses de funcionament
2.635,2
2.572,0
1.777,7
794,3
97,6%
69,1%
485,2
479,2
477,0
2,2
98,8%
99,5%
4 Transferències corrents
3.969,0
3.912,6
3.569,3
343,3
98,6%
91,2%
6 Inversions reals
1.304,8
647,0
298,1
348,8
49,6%
46,1%
7 Transferències de capital
1.657,6
1.382,4
981,3
401,1
83,4%
71,0%
8 Actius financers
309,1
309,1
216,6
92,6
100,0%
70,1%
9 Passius financers
136,1
136,1
136,1
0,0
100,0%
100,0%
15.914,4
14.736,2
12.735,9
2.000,3
92,6%
86,4%
3 Despeses financeres
Total
Quadre 8.1
Com en exercicis anterior, les «Despeses de personal» són
les més significatives del pressupost, que han assolit el 36,9%
de les obligacions reconegudes totals. Els capítols de transferències representen el 26,6% (corrents) i el 9,4% (de capital). Les despeses de funcionament representen el 17,4%.
El grau d’execució, determinat pel nivell d’obligacions
reconegudes sobre el pressupost definitiu, ha sigut del
92,6% en termes globals, que si bé es pot considerar elevat
o satisfactori, resulta lleugerament inferior al de 2009.
L’índex de 2010 s’ha vist afectat principalment pel capítol
6 d’«Inversions reals», l’execució del qual ha sigut del
49,6%, i del capítol 7 «Transferències de capital» en un
83,4%.
El grau de compliment, o percentatge que representen
els pagaments sobre les obligacions reconegudes, assoleix
un nivell global del 86,4%, similar al de 2009, si bé cal ressaltar els baixos graus de compliment dels capítols 2
(69,1%), 6 (46,1%) i 7 (71,0%).
Les obligacions reconegudes netes han tingut l’evolució
interanual que mostrem en el quadre següent:
Como en ejercicios anteriores, los «Gastos de personal»
son los más significativos del presupuesto, alcanzando el
36,0% de las obligaciones reconocidas totales. Los capítulos
de transferencias representan el 26,6% (corrientes) y el 9,4%
(de capital). Los gastos de funcionamiento suponen el 17,4%.
El grado de ejecución, determinado por el nivel de obligaciones reconocidas sobre el presupuesto definitivo, ha
sido del 92,6% en términos globales, que si bien puede
considerarse elevado o satisfactorio, resulta ligeramente inferior al de 2009. El índice de 2010 se ha visto afectado
principalmente por el capítulo 6 de «Inversiones reales»
cuya ejecución ha sido del 49,6% y del capítulo 7 «Transferencias de capital» en un 83,4%.
El grado de cumplimiento, o porcentaje que representan
los pagos sobre las obligaciones reconocidas, alcanza un
nivel global del 86,4%, similar al de 2009, si bien hay que
resaltar los bajos grados de cumplimiento de los capítulos 2
(69,1%), 6 (46,1%), y 7 (71,0%).
Las obligaciones reconocidas netas han tenido la evolución interanual que se muestra en el siguiente cuadro:
BOC número 82
18.06.2012
Capítol
Pàg. 11.265
2010
2009
Variació
1 Despeses de personal
5.297,8
5.345,3
(0,9%)
2 Despeses de funcionament
2.572,0
2.478,1
3,8%
479,2
511,7
(6,3)%
3.912,6
4.884,0
(19,9)%
647,0
725,9
(10,9)%
1.382,4
904,0
52,9%
8 Actius financers
309,1
252,6
22,4%
9 Passius financers
136,1
132,8
2,5%
14.736,2
15.234,5
(3,3)%
3 Despeses financeres
4 Transferències corrents
6 Inversions reals
7 Transferències de capital
Total
Quadre 8.2
En 2010 les obligacions reconegudes totals han disminuït un 3,3% respecte a l’exercici anterior, i en destaquen
en termes relatius les variacions en els capítols 4 i 7, del
(19,9%) i 52,9%, respectivament. En els capítols 1 i 2 han
variat en un (0,9%) i 3,8%, respectivament.
En 2010 las obligaciones reconocidas totales han disminuido un 3,3% respecto al ejercicio anterior, destacando en
términos relativos las variaciones en los capítulos 4 y 7, del
(19,9%) y 52,9%, respectivamente; en los capítulos 1 y 2
han variado en un (0,9%) y 3,8%, respectivamente.
b) Liquidació del pressupost de despeses per seccions
Secció
01 Corts
b) Liquidación del presupuesto de gastos por secciones
Crèdits Obligacions
definitius reconegudes
Obligacions
Grau
Pagaments pendents de
execuc.
pagament
Grau
compl.
40,4
39,3
11,9
27,4
97,4%
30,3%
02 Sindicatura de Comptes
6,4
6,3
6,3
0,0
98,6%
100,0%
03 Consell Valencià de Cultura
2,1
2,0
0,0
2,0
95,3%
0,0%
04 Consell Jurídic Consultiu
3,1
3,0
3,0
0,0
98,2%
100,0%
05 Presidència de la Generalitat
17,8
16,8
13,3
3,5
94,5%
79,3%
06 Economia, Hisenda i Ocupació
171,0
161,1
94,7
66,4
94,2%
58,8%
07 Justícia i Adm. Públiques
363,2
337,4
274,8
62,7
92,9%
81,4%
08 Infraestructures i Transport
798,4
424,1
304,3
119,8
53,1%
71,8%
09 Educació
4.458,3
4.362,5
4.030,9
331,6
97,9%
92,4%
10 Sanitat
6.436,9
6.316,1
5.590,0
726,1
98,1%
88,5%
11 Indústria, Comerç i Innovació
227,5
215,5
111,8
103,6
94,7%
51,9%
12 Agricultura, Pesca i Alimentació
288,2
261,9
99,4
162,5
90,9%
38,0%
14 Medi Ambient Agua, Urb. i H.
412,6
295,6
203,0
92,6
71,6%
68,7%
70,5
70,3
28,6
41,8
99,7%
40,6%
772,6
704,2
586,7
117,6
91,1%
83,3%
15 Turisme
16 Benestar Social
17 Acadèmia Val. de la Llengua
4,3
4,3
0,0
4,3
98,6%
0,0%
18 Cultura i Esport
403,9
210,2
157,8
52,4
52,1%
75,1%
19 Servei del Deute
634,5
628,6
628,5
0,1
99,1%
100,0%
20 Despeses diverses
537,8
465,3
428,0
37,2
86,5%
92,0%
22 Governació
111,4
99,3
55,9
43,4
89,1%
56,3%
23 Solidaritat i Ciutadania
152,4
111,3
106,5
4,8
73,0%
95,7%
1,0
1,0
0,5
0,5
99,2%
50,4%
15.914,4
14.736,2
12.735,9
2.000,3
92,6%
86,4%
24 Comité Econòmic i Social
Total
Quadre 8.3
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.266
El pressupost de l’Administració de la Generalitat per a
l’exercici de 2010 s’estructura en 22 seccions, que comprenen les conselleries i institucions comentades en l’apartat
4.1 (la secció 01 comprén també el Síndic de Greuges),
més les dues seccions genèriques de servei del deute i despeses derivades.
Les conselleries d’Educació i Sanitat representen el
72,5% del total de les obligacions reconegudes de
l’exercici, i ha assolit uns graus d’execució i de compliment satisfactoris. El grau de compliment en vuit seccions
na ha superat el 70%.
El presupuesto de la Administración de la Generalitat
para el ejercicio 2010 se estructura en 22 secciones, que
comprenden las conselleries e instituciones comentadas en
el apartado 4.1 (la sección 01 comprende también el Síndic
de Greuges), más las dos secciones genéricas de servicio de
la deuda y gastos diversos.
Las conselleries de Educación y Sanidad representan el
72,5% del total de obligaciones reconocidas del ejercicio,
habiendo alcanzado unos grados de ejecución y de cumplimiento satisfactorios. El grado de cumplimiento en ocho
secciones no ha superado el 70%.
c) Liquidació del pressupost de despeses per programes
Le Generalitat ha estructurat el pressupost de 2010 en
146 programes de despesa (145 en 2009), l’estat
d’execució dels quals pot consultar-se en l’apartat 3A.3 de
la memòria.
En el següent quadre detallem, per capítols pressupostaris, les obligacions reconegudes per programes ordenats de
major a menor volum i agrupats en estrats per a facilitar la
seua anàlisi (només s’hi detallem els programes més significatius).
c) Liquidación del presupuesto de gastos por programas
La Generalitat ha estructurado el presupuesto de 2010
en 146 programas de gasto (145 en 2009) cuyo estado de
ejecución puede consultarse en el apartado 3A.3 de la memoria.
En el siguiente cuadro se detallan, por capítulos presupuestarios, las obligaciones reconocidas por programas ordenados de mayor a menor volumen y agrupados en estratos para facilitar su análisis (sólo se detallan los programas
más significativos).
Capítol del pressupost de despeses
Programes
1
2
3
4
6
7
8
9
Total
%
41222
Assistència sanitària
2.259,6
1.368,8
0,0
6,3
151,3
6,5
0,0
0,0
3.792,5
25,7%
42230
Ensenyament secundari
1.230,7
109,3
0,0
342,1
10,0
4,6
0,0
0,0
1.696,6
11,5%
41223
Prestacions farmacèutiques
2,0
9,0
0,0
1.665,6
0,0
0,0
0,0
0,0
1.676,6
11,4%
41220
Ensenyament primari
977,9
84,1
0,0
458,0
14,5
8,1
0,0
0,0
1.542,5
10,5%
4.470,1
1.571,2
0,0
2.471,9
175,8
19,2
0,0
0,0
8.708,2
59,1%
Universitat i estudis superiors
1,2
0,3
0,0
309,2
0,0
616,0
8,0
0,0
934,7
6,3%
01110
Servei del deute
0,0
0,0
455,2
0,9
0,0
0,0
36,4
136,1
628,6
4,3%
31360
Ordenac. depend. gest. centres
31,4
117,8
0,0
134,7
12,8
0,0
0,0
0,0
296,7
2,0%
41224
Prestacions externes
0,0
273,9
0,0
20,7
0,0
0,0
0,0
0,0
294,6
2,0%
45320
Prom. i dif. d’arts, ciència
14110
Administració de justícia
31340
Integració social discapacitats
32250
41227
4
Més de 1.000 milions
42260
0,0
0,0
0,0
115,4
0,0
1,1
169,7
0,0
286,2
1,9%
161,9
28,9
5,4
20,4
30,1
0,0
0,0
0,0
246,8
1,7%
10,1
25,6
0,0
143,5
4,3
8,2
0,0
0,0
191,7
1,3%
SERVOF
0,0
0,0
0,0
8,1
0,0
136,6
0,0
0,0
144,7
1,0%
Prestacions externes compl.
0,0
103,0
0,0
30,6
0,0
0,0
0,0
0,0
133,6
0,9%
51320
Infraestructures del transport
0,5
0,1
2,7
0,0
46,9
83,4
0,0
0,0
133,6
0,9%
51310
Infraestructures de carreteres
5,7
15,4
1,6
0,0
101,2
6,2
0,0
0,0
130,0
0,9%
72220
Política industrial
1,1
0,1
0,0
56,9
0,3
69,4
0,0
0,0
127,8
0,9%
12
Entre 100 i 1.000 milions
211,8
565,1
464,9
840,5
195,6
920,9
214,1
136,1
3.549,0
24,1%
58
Entre 10 i 100 milions
492,9
377,9
13,5
561,4
239,8
423,5
91,6
0,0
2.200,7
14,9%
72
Fins a 10 milions
122,9
57,7
0,8
38,8
35,8
18,9
3,4
0,0
278,3
1,9%
5.297,8
2.572,0
479,2
3.912,6
647,0
1.382,4
309,1
136,1
14.736,2
146
Total 2010
36,0%
17,5%
3,3%
26,6%
4,4%
9,4%
2,1%
0,9%
100,0%
5.345,3
2.478,1
511,7
4.884,0
725,9
904,0
252,6
132,8
15.234,5
35,1%
16,3%
3,4%
32,1%
4,8%
5,9%
1,7%
0,9%
100,0%
-0,9%
3,8%
-6,3%
-19,9%
-10,9%
52,9%
22,4%
2,5%
-3,3%
Total 2009
Augment 2010/2009
Quadre 8.4
100,0%
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.267
Els programes més importants, entenent per importants
els que superen individualment els 1.000 milions d’euros,
són quatre, els mateixos que en exercicis anteriors, i abasten el 59,1% de les obligacions reconegudes totals del pressupost de 2010 (el 57,1% en 2009).
Segueixen en importància els programes d’«Universitat
i estudis superiors», que representa el 6,3%, i «Servei del
deute», amb un pes relatiu del 4,3% de la despesa total
En una anàlisi detallada destaca l’elevat pes relatiu de
les despeses de personal del programa 412.22 «Assistència
sanitària», que representa el 42,7% del total del capítol 1 i
que juntament amb els programes d’ensenyament primari i
secundari absorbeixen el 84,3% de les obligacions reconegudes d’aquest capítol.
En el capítol 4 de «Transferències corrents», el programa 412.23 “Prestacions farmacèutiques” absorbeix el
42,6% de les obligacions reconegudes totals del capítol.
En el capítol 2, les despeses del programa 412.22 «Assistència sanitària» representen el 53,2% del total.
Los programas más importantes, entendiendo por tales
los que superan individualmente los 1.000 millones de euros, son cuatro, los mismos que en ejercicios anteriores, y
abarcan el 59,1% de las obligaciones reconocidas totales
del presupuesto de 2010 (el 57,1% en 2009).
Les siguen en importancia los programas de «Universidad
y estudios superiores», que representa el 6,3%, y «Servicio de
la deuda», con un peso relativo del 4,3% del gasto total.
En un análisis detallado destaca el elevado peso relativo
de los gastos de personal del programa 412.22 «Asistencia
sanitaria», que representa el 42,7% del total del capítulo 1
y que junto con los programas de enseñanza primaria y secundaria absorbe el 84,3% de las obligaciones reconocidas
de ese capítulo.
En el capítulo 4 de «Transferencias corrientes», el programa 412.23 «Prestaciones farmacéuticas» absorbe el
42,6% de las obligaciones reconocidas totales del capítulo.
En el capítulo 2, los gastos del programa 412.22 «Asistencia sanitaria» representan el 53,2% del total.
d) Romanents a 31 de desembre de 2010 per a incorporar al pressupost de 2011
La liquidació del pressupost de despeses a 31 de desembre de 2010 presenta (vegeu quadre 8.1) romanents de crèdit per import de 1.178,2 milions d’euros, dels quals 741,3
milions d’euros tenen finançament afectat.
El detall per capítols, seccions i programes d’aquests romanents figura en l’apartat 4D.2 de la memòria.
d) Remanentes a 31 de diciembre de 2010 a incorporar
al presupuesto de 2011
La liquidación del presupuesto de gastos a 31 de diciembre de 2010 presenta (véase cuadro 8.1) remanentes de
crédito por importe de 1.178,2 millones de euros, de los
que 741,3 millones de euros tienen financiación afectada.
El detalle por capítulos, secciones y programas de dichos remanentes figura en el apartado 4D.2 de la memoria.
e) Mesures de gestió pressupostària del Consell en 2010
Les mesures adoptades a fi de donar compliment als objectius pressupostaris en matèria de contenció del dèficit
s’han concretat en l’Acord de 12 de març de 2010 del Consell, pel qual es limita el reconeixement d’obligacions dins
de cada secció pressupostària al percentatge màxim del
70% en els capítols 4, 6 i 7 del pressupost, assegurant la
cobertura d’actuacions ineludibles, bàsicament en matèria
de sanitat, educació i serveis socials, per la qual cosa la limitació no afecta una sèrie de programes pressupostaris relatius a aqueixes matèries. Per a 2009 el percentatge màxim
va ser del 65%.
Com venim indicant, aquestes mesures podrien retardar
l’execució d’algunes inversions reals previstes, a més de
donar lloc a què el reflex d’algunes obligacions reconegudes en el pressupost de despeses es trasllade a exercicis
posteriors.
e) Medidas de gestión presupuestaria del Consell en 2010
Las medidas adoptadas con objeto de dar cumplimiento
a los objetivos presupuestarios en materia de contención
del déficit se han concretado en el Acuerdo de 12 de marzo
de 2010 del Consell, por el que se limita el reconocimiento
de obligaciones dentro de cada sección presupuestaria al
porcentaje máximo del 70% en los capítulos 4, 6 y 7 del
presupuesto, asegurando la cobertura de actuaciones ineludibles, básicamente en materia de sanidad, educación y
servicios sociales, por lo que la limitación no afecta a una
serie de programas presupuestarios relativos a esas materias. Para 2009 el porcentaje máximo fue del 65%.
Tal como se viene indicando, estas medidas podrían retrasar la ejecución de algunas inversiones reales previstas,
además de dar lugar a que el reflejo de algunas obligaciones reconocidas en el presupuesto de gastos se traslade a
ejercicios posteriores.
f) Obligacions d’exercicis anteriors imputades al pressupost de 2010 i obligacions no reconegudes a 31 de desembre de 2010 dels capítols 2 i 4 dels PASCS-AVS.
f) Obligaciones de ejercicios anteriores imputadas al presupuesto de 2010 y obligaciones no reconocidas a 31 de diciembre de 2010 de los capítulos 2 y 4 de los PASCS-AVS
Despeses de farmàcia
Els comptes anuals de l’exercici de 2010 recullen, en el
compte de resultats i en la liquidació del pressupost, despeses de farmàcia dels mesos de novembre i desembre de
2009 per import de 290,5 milions d’euros.
No estan comptabilitzades, però, les facturacions de
farmàcia corresponents als mesos de novembre i desembre
de l’exercici de 2010, per import de 259,2 milions d’euros,
que han sigut imputades al pressupost de 2011 i pagades al
llarg del primer trimestre del dit exercici.
Gastos de farmacia
Las cuentas anuales del ejercicio 2010 recogen, en la
cuenta de resultados y en la liquidación del presupuesto,
gastos de farmacia de los meses de noviembre y diciembre
de 2009 por importe de 290,5 millones de euros.
No están contabilizadas, sin embargo, las facturaciones de
farmacia correspondientes a los meses de noviembre y diciembre del ejercicio 2010, por importe de 259,2 millones de euros,
que han sido imputadas al presupuesto de 2011 y pagadas a lo
largo del primer trimestre de dicho ejercicio.
BOC número 82
18.06.2012
Deute sanitari
D’acord amb la informació obtinguda en el curs de la
fiscalització, les obligacions no reconegudes a 31 de desembre de 2010 derivades de serveis i subministraments realitzats per diverses empreses presenten l’evolució i composició que mostrem en els quadres següents, on distingim
l’import comptabilitzat en el balanç i la part per a comptabilitzar en exercicis anteriors.
Pel que fa a la part comptabilitzada, aquestes obligacions han sigut registrades en el passiu del balanç (vegeu
apartat 5.8.b de l’Informe) amb càrrec a despeses del
compte de resultats, segons el següent detall:
Pàg. 11.268
Deuda sanitaria
De acuerdo con la información obtenida en el curso de
la fiscalización, las obligaciones no reconocidas a 31 de diciembre de 2010 derivadas de servicios y suministros realizados por diversas empresas presentan la evolución y composición que se muestra en los cuadros siguientes,
distinguiendo el importe contabilizado en el balance y la
parte a contabilizar en ejercicios posteriores.
En lo que respecta a la parte contabilizada, estas obligaciones han sido registradas en el pasivo del balance (véase
apartado 5.8.b del Informe) con cargo a gastos de la cuenta
de resultados, según el siguiente detalle:
Comptabilitzat en compte 411
Milions
d’euros
Exercici 2008
*Obligacions exercicis 2002-03-2004
- Acord Consell 20-04-2007
847,4
- Pagaments
(70,8)
Saldo a 31-12-2008
776,6
Exercici 2009
*Obligacions exercicis 2002-03-2004
- Acord Consell 13-06-2008
145,4
- Pagaments
(145,5)
*Obligacions exercicis 2006-07-2008
- Acord Consell 13-03-2009
689,4
*Obligacions C.H.P. Castelló
- Acord Consell 31-07-2009
77,4
Saldo a 31-12-2009
1.543.3
Exercici 2010
- Regularització d’obligacions exercicis 2002-03-04
96,3
- Pagaments obligacions exercicis 2002-03-04
(145,5)
- Pagaments obligacions exercicis 2006-07-08
(86,2)
- Pagaments obligacions C.H.P. Castelló
Saldo a 31-12-2010
(9,7)
1.398,3
Quadre 8.5
Quant a les obligacions que estaven pendents de comptabilitzar a 31 de desembre de 2009 (sense comptar les despeses de farmàcia, el tractament de les quals hem comentat
anteriorment), en el següent quadre en resumim l’evolució
durant l’exercici de 2010:
Respecto a las obligaciones que estaban pendientes de
contabilizar a 31 de diciembre de 2009 (sin contar los gastos de farmacia, cuyo tratamiento se ha comentado anteriormente), en el siguiente cuadro se resume la evolución
durante el ejercicio 2010:
BOC número 82
18.06.2012
Pendent de comptabilitzar
Pàg. 11.269
Milions
d’euros
Saldo a 31-12-2009
672,1
Imputades al pressupost i regularitzacions
(35,0)
Comptabilitzades en el compte 411
(96,3)
Obligacions no reconegudes generades en 2010
802,3
Saldo a 31-12-2010
1.343,1
Quadre 8.6
Les obligacions comptabilitzades en el compte 411 són
les comentades en l’Informe de 2009 corresponents a saldos pendents dels exercicis de 2002, 2003 i 2004.
Com a resum del deute sanitari (sense incloure-hi
farmàcia) a 31 de desembre de 2010 figurava comptabilitzada, amb base en els corresponents acords del Consell, en
el compte 411 «Creditors per periodificació de despeses
pressupostàries» per 1.398,3 milions d’euros, per a la seua
imputació pressupostària als exercicis de 2011 a 2017, que
resten per comptabilitzar 1.343,1 milions d’euros per a imputar també a pressuposts d’exercicis anteriors.
Els aspectes més importants de l’evolució del deute sanitari i de les actuacions dutes a cap per a la seua liquidació, pagament i comptabilitat, poden consultar-se en
l’Informe de fiscalització de l’exercici de 2009 i anteriors.
Segueixen vigents les recomanacions formulades en informes anteriors, que resumim tot seguit:
– El saldo del compte 411 hauria de reclassificar-se als
comptes corresponents de deutes a llarg i curt termini amb
entitats de crèdit.
– En la imputació pressupostària de les quotes anuals,
hauria de registrar-se en el capítol 3 la part de la quota
corresponent a la compensació per ajornament, calculada
amb un criteri financer.
– El criteri aplicat de no periodificar les despeses
d’ajornament hauria de ser comentat en la memòria.
– Els compromisos derivats dels acords assolits haurien
d’incloure’s en l’estat de compromisos de despeses amb càrrec a exercicis posteriors que forma part de la memòria
(vegeu apartat 10.5).
– Sobre la quantitat pendent de comptabilitzar, hem de
recomanar que el Consell acorde, com en exercicis anteriors, l’adopció de mesures per a la liquidació i pagament
d’aquest deute.
Las obligaciones contabilizadas en la cuenta 411 son las
comentadas en el Informe de 2009 correspondientes a saldos pendientes de los ejercicios 2002, 2003 y 2004.
Como resumen de la deuda sanitaria (sin incluir farmacia), a 31 de diciembre de 2010 figuraba contabilizada, con
base en los correspondientes acuerdos del Consell, en la
cuenta 411 «Acreedores por periodificación de gastos presupuestarios» por 1.398,3 millones de euros, para su imputación presupuestaria a los ejercicios 2011 a 2017, restando
por contabilizar 1.343,1 millones de euros a imputar también a presupuestos de ejercicios posteriores.
Los aspectos más importantes de la evolución de la deuda sanitaria y de las actuaciones llevadas a cabo para su liquidación, pago y contabilización, pueden consultarse en el
Informe de fiscalización del ejercicio 2009 y anteriores.
Siguen vigentes las recomendaciones formuladas en informes anteriores, que se resumen a continuación:
– El saldo de la cuenta 411 debería reclasificarse a las
cuentas correspondientes de deudas a largo y corto plazo
con entidades de crédito.
– En la imputación presupuestaria de las cuotas anuales,
debería registrarse en el capítulo 3 la parte de la cuota correspondiente a la compensación por aplazamiento, calculada con un criterio financiero.
– El criterio aplicado de no periodificar los gastos de
aplazamiento debería ser comentado en la memoria.
– Los compromisos derivados de los acuerdos alcanzados deberían incluirse en el estado de compromisos de gastos con cargo a ejercicios posteriores que forma parte de la
memoria (véase apartado 10.5).
– Sobre la cantidad pendiente de contabilizar, debe recomendarse que el Consell acuerde, como en ejercicios anteriores, la adopción de medidas para la liquidación y pago
de esta deuda.
8.2. Despeses de personal
8.2. Gastos de personal
a) Comentaris sobre l’execució pressupostària
El pressupost definitiu del capítol 1 «Despeses de personal» ha pujat a 5.417,4 milions d’euros, cosa que representa el 34,0% del pressupost de despeses total de l’exercici de
2010. Les obligacions reconegudes i els pagaments realitzats han assolit graus d’execució i de realització propers al
100%.
El detall per articles de les obligacions reconegudes i els
pagaments realitzats el mostrem en el quadre següent, en
milions d’euros:
a) Comentarios sobre la ejecución presupuestaria
El presupuesto definitivo del capítulo 1 «Gastos de personal» ha ascendido a 5.417,4 millones de euros, lo que representa el 34,0% del presupuesto de gastos total del ejercicio 2010. Las obligaciones reconocidas y los pagos
realizados han alcanzado grados de ejecución y de realización cercanos al 100%.
El detalle por artículos de las obligaciones reconocidas
y los pagos realizados se muestra en el siguiente cuadro, en
millones de euros:
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.270
Obligacions
reconegudes
netes
Article
Pagaments
Grau de
compliment
10
Alts càrrecs
7,0
7,0
100,0%
11
Personal eventual
4,9
4,9
100,0%
12
Funcionaris
3.111,0
3.111,0
100,0%
13
Laboral fix
69,9
69,9
100,0%
14
D’altre personal
1.058,4
1.058,4
100,0%
15
Incentius
306,4
306,4
100,0%
16
Quotes socials
706,9
706,7
100,0%
18
Alts òrgans de la Generalitat
33,4
15,5
46,5%
5.297,8
5.279,8
99,7%
Total
Quadre 8.7
Respecte a l’exercici anterior, les obligacions reconegudes en 2010 han disminuït un 0,9%, amb el següent detall
per als programes més significatius:
Programa
Con respecto al ejercicio anterior, las obligaciones reconocidas en 2010 han disminuido un 0,9%, con el siguiente
detalle para los programas más significativos:
2010
2009
Variació
Assistència sanitària
2.259,6
2.273,6
(0,6%)
Ensenyament secundari
1.230,7
1.246,8
(1,3%)
Ensenyament primari
977,9
983,9
(0,6%)
Resta programes
829,6
840,9
(1,3%)
5.297,8
5.345,3
(0,9%)
Total
Quadre 8.8
Les àrees d’activitat que generen una major despesa de
personal són les de sanitat i de docència. Així, el programa
d’assistència sanitària representa el 42,6% de les obligacions reconegudes totals del capítol 1, i els programes
d’ensenyament primari i secundari, el 41,7%.
Hem realitzat les proves d’auditoria que hem considerat
necessàries per a verificar que les despeses de personal de
2010 s’han comptabilitzat i reflectit de forma adequada en
el Compte de l’Administració de l’exercici.
El treball efectuat permet concloure que, en general, la
comptabilitat de les despeses de personal de l’exercici ha
sigut l’adequada. No obstant això, hem observat que:
– S’han comptabilitzat en 2010 despeses de personal de
desembre de 2009, corresponents a les nòmines del personal substitut i d’atenció continuada dels PASCS, per import
de 31,6 milions d’euros, així com les quotes de la Seguretat
Social a càrrec de la Generalitat corresponents a novembre
i desembre de 2009 per import de 69,5 milions d’euros,
també dels PSCS.
– No s’han reconegut obligacions en concepte de la nòmina de substituts i atenció continuada dels PASCS de de-
Las áreas de actividad que generan un mayor gasto de
personal son las de sanidad y de docencia. Así, el programa
de asistencia sanitaria representa el 42,6% de las obligaciones reconocidas totales del capítulo 1, y los programas de
enseñanza primaria y secundaria el 41,7%.
Se han realizado las pruebas de auditoría que se han
considerado necesarias para verificar que los gastos de personal de 2010 se han contabilizado y reflejado de forma
adecuada en la Cuenta de la Administración del ejercicio.
El trabajo efectuado permite concluir que, en general, la
contabilización de los gastos de personal del ejercicio ha
sido adecuada. No obstante, se ha observado que:
– Se han contabilizado en 2010 gastos de personal de diciembre de 2009, correspondientes a las nóminas del personal sustituto y de atención continuada de los PASCS, por
importe de 31,6 millones de euros, así como las cuotas de
la Seguridad Social a cargo de la Generalitat correspondientes a noviembre y diciembre de 2009 por importe de
69,5 millones de euros, también de los PASCS.
– No se han reconocido obligaciones en concepto de la
nómina de sustitutos y atención continuada de los PASCS
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.271
sembre de 2010 per import de 30,5 milions d’euros, ni la
Seguretat Social a càrrec de la Generalitat corresponent a
novembre i desembre per import de 69,8 milions d’euros
dels PASCS, pagat tot això en 2011.
L’efecte net d’aquestes incidències sobre el resultat és
de 0,8 milions d’euros de menys despesa en 2010.
En la nota 4D.6 de la memòria del Compte de
l’Administració es proporciona informació sobre el cost del
personal per categories.
de diciembre de 2010 por importe de 30,5 millones de euros, ni la Seguridad Social a cargo de la Generalitat correspondiente a noviembre y diciembre por importe de 69,8 millones de euros de los PASCS, pagado todo ello en 2011.
El efecto neto de estas incidencias sobre el resultado es
de 0,8 millones de euros de menos gasto en 2010.
En la nota 4D.6 de la memoria de la Cuenta de la Administración se proporciona información sobre el coste del
personal por categorías.
b) Plantilles
En el quadre següent mostrem el detall per conselleries
dels empleats segons les relacions de llocs de treball (RLT),
així com del total de treballadors al servei de
l’Administració al tancament de l’exercici segons informació obtinguda de les conselleries, classificats per tipus de
relació jurídica que els uneix amb la Generalitat.
b) Plantillas
En el cuadro siguiente se muestra el detalle por conselleries de los empleados según las relaciones de puestos de
trabajo (RPT), así como del total de trabajadores al servicio
de la Administración al cierre del ejercicio según información obtenida de las conselleries, clasificados por tipo de
relación jurídica que los une con la Generalitat.
Nombre de treballadors a 31-12-2010
Funcionaris
Estatutaris
Laborals
TemTemCarrera Interins Fixos
Fixos
porals
porals
128
20
12
17
722
319
0
0
16
54
4.045
1.366
0
0
94
83
452
30
57
27
47.988 11.651
0
0
1.803
585
2.289
843 27.743 21.003
320
2.332
960
117
10
8
29
68
1.329
726 27.733 20.995
291
2.264
511
62
0
0
10
3
936
192
0
0
38
6
817
102
0
0
26
13
106
1
0
0
2
1
1.103
599
0
0
437
546
300
86
0
0
24
34
116
25
0
0
7
5
98
21
0
0
2
1
Relacions de llocs de treball
(RLT)
Conselleries
Total
Ocupats
Vacants
Total
Presidència de la Generalitat
Economia, Hisenda i Ocupació
Justícia, i Adm. Públiques
Infraestructures i Transport
Educació
Sanitat
Serveis centrals i territorials
Personal sanitari
Indústria, Comerç i Innovació
Agricultura, Pesca i Aliment.
Medi Ambient, Aigua, U. i H.
Turisme
Benestar Social
Cultura i Esport
Governació
Solidaritat i Ciutadania
193
1.061
5.229
571
56.491
45.660
1.141
44.519
592
1.158
982
117
2.294
427
157
124
19
176
276
78
3.085
1.468
152
1.316
73
262
133
2
123
45
11
10
212
1.237
5.505
649
59.576
47.128
1.293
45.835
665
1.420
1.115
119
2.417
472
168
134
193
1.116
5.593
571
62.032
54.537
1.199
53.338
593
1.179
981
117
2.692
450
160
128
Total 2010
Total 2009
Total 2008
115.056
103.818
109.073
5.761
15.118
8.252
120.817
118.936
117.325
130.342
131.894
129.272
59.611
60.786
59.543
15.317
15.571
13.911
27.743
27.224
28.858
21.003
21.624
20.532
2.848
2.958
2.665
3.707
3.642
3.677
Eventuals
16
5
5
5
5
7
7
0
7
7
23
7
7
6
7
6
113
89
86
Quadre 8.9
li i d l
d
i
d
L’anàlisi del quadre anterior posa de manifest alguns aspectes que venim comentant en informes anteriors:
En primer lloc, en comparar el nombre de treballadors
que figura en el quadre 8.9 amb la informació de l’apartat
4D.6 de la memòria, hem d’advertir que en el quadre anterior la dada està referida a 31 de desembre de 2010, mentre
que en la memòria es fa referència al nombre de perceptors
al llarg del dit any.
En segon lloc, observem que en algunes conselleries, especialment les d’Educació i Sanitat, el nombre de treballadors a 31 de desembre de 2010 supera el de les RLT. Les
conselleries d’Educació i Sanitat concentren també un índex de temporalitat elevat. Els motius que expliquen principalment ambdues circumstàncies s’han descrit en informes
anteriors.
if
l
i
El análisis del cuadro anterior pone de manifiesto ciertos
aspectos que se vienen comentando en informes anteriores:
En primer lugar, al comparar el número de trabajadores
que figura en el cuadro 8.9 con la información del apartado
4D.6 de la memoria, debe advertirse que en el cuadro anterior el dato está referido a 31 de diciembre de 2010, mientras que en la memoria se hace referencia al número de perceptores a lo largo de dicho año.
En segundo lugar, se observa que en algunas conselleries, especialmente las de Educación y de Sanidad, el número de trabajadores a 31 de diciembre de 2010 supera el
de las RPT. Las conselleries de Educación y Sanidad concentran también un índice de temporalidad elevado. Los
motivos que explican principalmente ambas circunstancias
se han descrito en informes anteriores.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.272
c) Revisió de nòmines
La fiscalització de l’exercici de 2010 s’ha centrat en la
realització, per part d’aquesta Sindicatura de Comptes,
d’una auditoria informàtica sobre l’aplicació que suporta la
nòmina de Sanitat, les seues conclusions es poden consultar
en l’«Informe d’auditoria d’eficàcia sobre els controls implantats en el procés de la nòmina de Sanitat».
En el conjunt dels procediments executats en l’àmbit de
l’auditoria abans indicada, s’ha dut a cap, a més de les proves de dades sobre els fitxers informàtics, una revisió detallada sobre una mostra aleatòria de 40 nòmines amb els
seus corresponents expedients personals.
Les proves realitzades sobre aquesta mostra han posat
de manifest que les nòmines es troben degudament calculades i suportades, amb les següents incidències que hauran
de ser objecte d’atenció i resolució per part dels òrgans
gestors de la Conselleria de Sanitat:
– En cinc de les nòmines de la mostra no ha sigut possible verificar un dels seus conceptes en no disposar del seu
suport justificatiu corresponent.
– En una de les nòmines revisades que corresponia a guàrdies mèdiques, l’import meritat és incorrecte, ja que per error
es van introduir més hores de guàrdia que les realment realitzades i es van traspassar guàrdies de dies laborals a festius
perquè superava el màxim establit en dies laborals.
– Una de les nòmines presenta un sou base i triennis
d’un grup que no es correspon amb el del lloc ocupat.
Aquesta incidència és comentada detalladament en
l’informe d’auditoria d’eficàcia sobre els controls implantats en el procés de la nòmina de Sanitat.
– En la revisió dels expedients cal assenyalar que en un
cas no constava la documentació d’identitat ni el títol
acadèmic, i en un altre cas no constava el nomenament per
òrgan competent ni la presa de possessió.
c) Revisión de nóminas
La fiscalización del ejercicio 2010 se ha centrado en la
realización, por parte de esta Sindicatura de Comptes, de
una auditoría informática sobre la aplicación que soporta la
nómina de Sanidad, cuyas conclusiones pueden consultarse
en el «Informe de auditoría de eficacia sobre los controles
implantados en el proceso de la nómina de Sanidad».
En el conjunto de los procedimientos ejecutados en el ámbito de la auditoría antes indicada, se ha llevado a cabo,
además de las pruebas de datos sobre los ficheros informáticos, una revisión detallada sobre una muestra aleatoria de 40
nóminas con sus correspondientes expedientes personales.
Las pruebas realizadas sobre dicha muestra han puesto
de manifiesto que las nóminas se encuentran debidamente
calculadas y soportadas, con las siguientes incidencias que
deberán ser objeto de atención y resolución por parte de los
órganos gestores de la conselleria de Sanidad:
– En cinco de las nóminas de la muestra no ha sido posible verificar uno de sus conceptos al no disponerse del soporte justificativo correspondiente.
– En una de las nóminas revisadas que correspondía a guardias médicas el importe devengado es incorrecto, ya que por
error se introdujeron más horas de guardia que las realmente realizadas y se traspasaron guardias de días laborables a festivos
porque superaba el máximo establecido en días laborables.
– Una de las nóminas contempla un sueldo base y trienios de un grupo que no se corresponde con el del puesto
ocupado. Esta incidencia es comentada detalladamente en
el informe de auditoría de eficacia sobre los controles implantados en el proceso de la nómina de sanidad.
– En la revisión de los expedientes cabe señalar que en un
caso no constaba la documentación de identidad ni el título
académico, y en otro caso no constaba el nombramiento por
órgano competente ni la toma de posesión.
8.3. Compra de béns corrents i despeses de funcionament
8.3. Compra de bienes corrientes y gastos
de funcionamiento
El capítol 2 recull les despeses corrents en béns o serveis, necessaris per a l’exercici de les activitats de
l’Administració de la Generalitat, que no comporten un
augment de capital o del patrimoni públic.
En el següent quadre mostrem, en milions d’euros,
l’execució pressupostària d’aquest capítol en 2010, d’acord
amb la seua classificació econòmica:
El capítulo 2 recoge los gastos corrientes en bienes o
servicios, necesarios para el ejercicio de las actividades de
la Administración de la Generalitat, que no supongan un
aumento de capital o del patrimonio público.
En el siguiente cuadro se muestra, en millones de euros,
la ejecución presupuestaria de este capítulo en 2010, de
acuerdo con su clasificación económica.
Obligacions
reconegudes
Articles/conceptes
Pagaments
Grau
compliment
Arrendaments i cànons
32,9
23,2
70,5%
Reparacions, manteniment i conservació
77,3
40,3
52,2%
2.081,3
1.445,7
Material d’oficina
25,1
17,6
70,0%
Subministraments
497,3
222,1
44,7%
54,0
35,5
65,7%
104,9
92,3
88,0%
Material, subministraments i d’altres
Comunicacions
Transports
D’altres
Despeses diverses
Treballs realitzats per unes altres empr. i prof.
Concerts d’assistència sanitària
Alts òrgans de la Generalitat
Resta d’articles
Total
Quadre 8.10
69,5%
9,7
6,8
42,6%
321,4
301,1
93,7%
1.068,8
770,3
72,1%
346,9
244,1
70,4%
11,7
3,6
30,7%
21,9
20,8
94,8%
2.572,0
1.777,7
69,1%
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.273
L’article «Material, subministraments i d’altres» concentra la major part de les obligacions reconegudes en
aquest capítol (80,9% del total), i destaquen dins d’aquest
apartat dos conceptes: el de «Treballs realitzats per unes altres empreses i professionals», que entre d’altres comprén
seguretat, neteja i treballs tècnics, i el de «Subministraments» referits principalment a productes farmacèutics i
material sanitari.
Com es pot veure en el quadre 8.4, el 53,2% de les obligacions d’aquest capítol es concentren en el programa
412.22 «Assistència sanitària», que han augmentat un 5,9%
respecte a l’exercici anterior.
Donat que per les característiques especials d’aquest tipus de despeses la seua realització està subjecta, en molts
casos, a una sèrie de tràmits previs consistents en la formalització d’un expedient administratiu, la seua fiscalització
ha consistit a verificar que els procediments aplicats en la
contractació administrativa de béns i serveis estiguen d’acord
amb el que estableix la normativa que hi és d’aplicació, i en
mostrem el resultat en l’apartat 12 d’aquest Informe. Quant a les
obligacions no reconegudes de Sanitat, que per la seua quantia
van haver de ser objecte de tramitació mitjançant expedient de
contractació, la seua anàlisi figura en l’apartat 8.1.f.
El artículo «Material, suministros y otros» concentra la
mayor parte de las obligaciones reconocidas en este capítulo (80,9% del total), destacando dentro de este apartado
dos conceptos, el de «Trabajos realizados por otras empresas y profesionales», que entre otros comprende seguridad, limpieza y trabajos técnicos, y el de «Suministros»,
referidos principalmente a productos farmacéuticos y material sanitario.
Como puede verse en el cuadro 8.4, el 53,2% de las
obligaciones de este capítulo se concentran en el programa
412.22 «Asistencia sanitaria», que han aumentado un 5,9%
respecto al ejercicio anterior.
Dado que por las características especiales de este tipo
de gastos su realización está sujeta, en muchos casos, a una
serie de trámites previos consistentes en la formalización
de un expediente administrativo, su fiscalización ha consistido en verificar que los procedimientos aplicados en la
contratación administrativa de bienes y servicios estén de
acuerdo con lo establecido en la normativa aplicable,
mostrándose el resultado de la misma en el apartado 12 de
este Informe. Respecto a las obligaciones no reconocidas
de sanidad que por su cuantía debieron ser objeto de tramitación mediante expediente de contratación, su análisis figura en el apartado 8.1.f.
8.4. Transferències corrents i de capital
8.4. Transferencias corrientes y de capital
a) Transferències corrents. Comentaris sobre l’execució
pressupostària
El capítol 4 del pressupost de despeses, «Transferències
corrents», ha disposat en 2010 d’un pressupost definitiu de
3.969 milions d’euros, el 24,9% del pressupost total de
l’Administració de la Generalitat. Els seus graus
d’execució i de compliment han sigut del 98,5% i del
91,2%, respectivament.
L’execució pressupostària del capítol 4, atenent els programes més significatius, la mostrem en quadre següent:
a) Transferencias corrientes. Comentarios sobre la ejecución presupuestaria
El capítulo 4 del presupuesto de gastos, «Transferencias
corrientes», ha dispuesto en 2010 de un presupuesto definitivo de 3.969 millones de euros, el 24,9% del presupuesto
total de la Administración de la Generalitat. Sus grados de
ejecución y de cumplimiento han sido del 98,5% y del
91,2%, respectivamente.
La ejecución presupuestaria del capítulo 4 atendiendo a los
programas más significativos se muestra en el siguiente cuadro:
Programa
412.23 Prestacions farmacèutiques
Obligacions
reconegudes
Pagaments
Obligac.
pendents
pagament
Grau
compl.
1.665,6
42,6%
1.662,1
3,5
99,8%
422.20 Ensenyament primari
458,0
11,7%
435,0
23,0
95,0%
422.30 Ensenyament secundari i règim especial
342,1
8,7%
321,5
20,6
94,0%
422.60 Universitat i estudis superiors
309,2
7,9%
266,0
43,2
86,0%
313.40 Integració social del discapacitat
143,5
3,7%
135,1
8,4
94,1%
313.60 Ordenació dependència gestió centres
134,7
3,4%
129,2
5,4
96,0%
453.20 Prom. i difusió arts, ciència, cultura i oci
115,4
3,0%
101,2
14,2
87,7%
513.30 Ordenació i coord. transp. terrestre i log.
87,8
2,2%
70,0
17,8
79,7%
656,3
16,8%
449,2
207,0
68,4%
3.912,6
100,0%
3.569,3
343,3
91,2%
Resta de programes
Total capítol 4 Transferències corrents
Quadre 8.11
El programa més important de les transferències corrents és el 412.23 “Prestacions
BOC número 82
18.06.2012
El programa més important de les transferències corrents és el 412.23 «Prestacions farmacèutiques», les obligacions reconegudes del qual representen el 42,6% del total
del capítol. En l’apartat e següent analitzem amb més detall
l’execució d’aquest programa.
Els següents programes en importància són els
d’ensenyament primari i secundari, que absorbeixen el 20,4%
de les obligacions reconegudes de les transferències corrents.
El quart programa rellevant del capítol és el 422.60
«Universitat i estudis superiors». Pel que fa a les transferències corrents a les universitats, tenen el següent desglossament per programes:
Pàg. 11.274
El programa más importante de las transferencias corrientes es el 412.23 «Prestaciones farmacéuticas», cuyas
obligaciones reconocidas representan el 42,6% del total del
capítulo. En el apartado e siguiente se analiza con más detalle la ejecución de este programa.
Los siguientes programas en importancia son los de enseñanza primaria y secundaria, que absorben el 20,4% de las
obligaciones reconocidas de las transferencias corrientes.
El cuarto programa relevante del capítulo es el 422.60
«Universidad y estudios superiores». En lo que respecta a
las transferencias corrientes a las Universidades, tienen el
siguiente desglose por programas:
Obligacions reconegudes
Universitat
Pagat
Programa
422.60
D’altres
programes
Universitat de Alacant
54,8
0,3
55,1
46,8
Universitat de València
103,4
6,0
109,4
92,8
Universitat Politècnica de València
92,1
1,0
93,1
79,3
Universitat Miguel Hernández
25,3
1,4
26,7
22,5
Universitat Jaume I
27,4
0,4
27,8
27,2
303,0
9,1
312,1
268,6
Total
Total
Quadre 8.12
Les transferències a les universitats les analitzem més
detalladament en el següent apartat d.
Quant a les transferències corrents a entitats, empreses i
fundacions públiques de la Generalitat, han pujat en 2010 a
822,5 milions d’euros, el 21% del total, i tenen el següent
desglossament per subconceptes pressupostaris:
Concepte
41001
44001
44002
44101
Las transferencias a las universidades se analizan con
más detalle en el siguiente apartado d.
Respecto a las transferencias corrientes a entidades, empresas y fundaciones públicas de la Generalitat, han ascendido en
2010 a 822,5 millones de euros, el 21% del total, y tienen el
siguiente desglose por subconceptos presupuestarios:
Denominació
A entitats autònomes
A empreses públiques i d’altres ens amb pressupost no consolidat amb la G.V.
A uns altres ens amb pressupost no consolidat amb la G.V.
A fundacions públiques
Total ens públics
Obligacions
reconegudes
42,9
428,8
312,7
38,1
822,5
Quadre 8.13
Les obligacions reconegudes en el subconcepte 44002
corresponen en la seua pràctica totalitat a les universitats.
Las obligaciones reconocidas en el subconcepto 44002
corresponden en su práctica totalidad a las universidades.
b) Transferències de capital. Comentaris sobre
l’execució pressupostària
El capítol 7 del pressupost de despeses, «Transferències de
capital», ha disposat d’un pressupost definitiu en 2010 de
1.657,6 milions d’euros, el 10,4% del total de l’Administració
de la Generalitat. Els seus graus d’execució i de compliment
han sigut del 83,4% i del 71,0%, respectivament.
L’execució pressupostària del capítol 7 atenent els programes més significatius la mostrem el quadre següent:
b) Transferencias de capital. Comentarios sobre la ejecución presupuestaria
El capítulo 7 del presupuesto de gastos, «Transferencias de
capital», ha dispuesto de un presupuesto definitivo en 2010 de
1.657,6 millones de euros, el 10,4% del total de la Administración de la Generalitat. Sus grados de ejecución y de cumplimiento han sido del 83,4% y del 71,0%, respectivamente.
La ejecución presupuestaria del capítulo 7 atendiendo a los
programas más significativos se muestra en el siguiente cuadro:
BOC número 82
18.06.2012
Programa
Crèdits
definitius
Pàg. 11.275
Obligacions
reconegudes
Pagaments
Grau
execuc.
Grau
compl.
42260
Universitat i estudis superiors
616,0
616,0
44,6%
529,7
100,0%
86,0%
32250
Servei Valencià d’Ocupació i Formació
181,4
136,6
9,9%
136,6
75,3%
100,0%
51320
Infraestructures del transport
84,9
83,4
6,0%
62,5
98,2%
74,9%
43120
Habitatge i projectes urbans
92,1
70,4
5,1%
47,4
76,4%
67,3%
72220
Política industrial
71,6
69,4
5,0%
18,0
96,9%
26,0%
12510
Administració local
89,6
51,5
3,7%
47,9
57,5%
93,0%
54250
Innovació, transf. tec. i suport a infr.
30,0
27,6
2,0%
17,8
91,8%
64,6%
54220
Investigació i tecnologia agrària
24,0
23,9
1,7%
15,2
99,5%
63,7%
75110
Ordenació i promoció del turisme
23,2
23,2
1,7%
4,6
100,0%
19,9%
53110
Estructures agràries
26,5
22,4
1,6%
2,0
84,4%
8,8%
13410
Cooperació internacional al desenvolup.
21,2
21,2
1,5%
21,2
99,8%
100,0%
397,1
236,8
17,2%
78,4
59,7%
33,1%
1.657,6
1.382,4
100,0%
981,3
83,4%
71,0%
-
Resta de programes
Total capítol 7 Transferències de capital
Quadre 8.14
El programa més importat es el 422.60 «Universitat i estudis superiors», que les seues obligacions reconegudes suposen el 44,6% del total del capítol.
El segon programa recull les transferències de capital al
SERVOF, amb unes obligacions reconegudes que representen el 9,9% del total.
Quant a les transferències de capital a les entitats, empreses i fundacions públiques de la Generalitat, han pujat
en 2010 a 1.043 milions d’euros, el 75,4% del total, i tenen
el següent desglossament per subconceptes pressupostaris:
Concepte
71001
74001
74002
74101
El programa más importante es el 422.60 «Universidad
y estudios superiores», cuyas obligaciones reconocidas suponen el 44,6% del total del capítulo.
El segundo programa recoge las transferencias de capital al SERVEF, con unas obligaciones reconocidas que representan el 9,9% del total.
Respecto a las transferencias de capital a las entidades, empresas y fundaciones públicas de la Generalitat, han ascendido
en 2010 a 1.043 millones de euros, el 75,4% del total, y tienen
el siguiente desglose por subconceptos presupuestarios:
Denominació
A entitats autònomes
A empreses públiques i d’altres ens amb pressupost no consolidat amb la G.V.
A d’altres ens amb pressupost no consolidat amb la G.V.
A fundacions públiques
Total ens públics
Obligacions
reconegudes
194,6
204,8
633,4
10,2
1.043,0
Quadres 8.15
c) Revisió de línies de subvenció
La revisió de l’execució dels programes més importants
de les transferències corrents i de capital, el 412.23 «Prestacions farmacèutiques» i el 422.60 «Universitat i estudis
superiors», la comentem en els apartats d i e següents.
Les transferències de l’exercici de 2010 als ens públics
s’han comprovat, per a les entitats que han sigut objecte de
control general o parcial en l’àmbit del PAA2011, amb la
informació comptable retuda per aquests ens, i els resultats
de la verificació dels saldos figuren en l’apartat 5.8.b
c) Revisión de líneas de subvención
La revisión de la ejecución de los programas más importantes de las transferencias corrientes y de capital, el
412.23 «Prestaciones farmacéuticas» y el 422.60 «Universidad y estudios superiores», se comenta en los apartados d
y e siguientes.
Las transferencias del ejercicio 2010 a los entes públicos se
han comprobado, para las entidades que han sido objeto de
control general o parcial en el ámbito del PAA2011, con la información contable rendida por dichos entes, figurando los resultados de la verificación de los saldos en el apartado 5.8.b de
BOC número 82
18.06.2012
d’aquest Informe. L’adequada aplicació de les transferències i subvencions per les dites entitats és analitzada per la
Sindicatura amb l’abast assenyalat en els respectius informes individuals de fiscalització, per la qual cosa s’hi remet
per a la consulta de les conclusions pertinents.
Quant a la resta de línies, hem seleccionat una mostra
que figura en el quadre següent, amb l’objecte de revisar
els aspectes més importants relacionats amb el compliment
dels principis de publicitat, concurrència i objectivitat en la
seua concessió, l’execució pressupostària, i la justificació i
comprovació de l’activitat subvencionada.
este Informe. La adecuada aplicación de las transferencias y
subvenciones por dichas entidades se analiza por la Sindicatura con el alcance señalado en los respectivos informes individuales de fiscalización, por lo que se remite a ellos para la
consulta de las conclusiones pertinentes.
En cuanto al resto de líneas, se ha seleccionado una muestra, que figura en el cuadro siguiente, con objeto de revisar los
aspectos más importantes relacionados con el cumplimiento
de los principios de publicidad, concurrencia y objetividad en
su concesión, la ejecución presupuestaria, y la justificación y
comprobación de la actividad subvencionada.
Denominació
Núm.
Pàg. 11.276
Secció
Tipus
Obligac.
reconeg.
Pagaments
T6355
Renda garantida de ciutadania
Benestar Social
G
16,0
15,6
T5204
Subvenció centre / Àrea de formació
Despeses diverses
N
3,7
2,0
T2737
Actuacions Alzheimer
Benestar Social
G
2,5
2,2
T7523
Suport assistència a fires internacionals AFIN
Indústria, Comerç i Innovació
G
1,4
0,2
T2842
Fundació Jaume II el Just
Cultura
N
1,1
0,4
T6405
Ajudes difusió recursos i esdeveniments turístics
Turisme
G
0,7
0
25,4
20,4
Mostra capítol 4, Transferències corrents
PM007 Pla especial de suport a la inversió productiva en
municipis
Solidaritat i Ciutadania
G
34,2
30,6
T6164
Ajudes Ruralter-paisatge
Agricultura, Pesca i Aliment.
G
7,1
0
T5872
Consorci Hosp. General Universitari de València
Sanitat
N
4,4
4,4
T7086
Ciutats digitals AVANZA
Justícia i Adm. Públiques
G
1,3
0
47,0
35,0
72,4
55,4
Mostra capítol 7, Transferències de capital
Total selecció
N: nominatives
G: genèriques
Quadre 8.16
Com a conseqüència de la fiscalització realitzada sobre
la mostra anterior s’han posat de manifest algunes incidències que tot i que no són individualment significatives
aconsellem adoptar mesures per a resoldre-les.
En primer lloc, i amb caràcter general, podem assenyalar que segueixen vigents les següents recomanacions indicades en informes anteriors:
– Per a les línies amb finançament afectat han
d’establir-se mecanismes que permeten portar un seguiment comptable de les despeses i ingressos afectats, i calcular els coeficients i desviacions de finançament per al seu
reflex en els estats del romanent de tresoreria i resultat
pressupostari.
– Haurien de dictar-se unes normes generals encaminades a la implantació d’un sistema homogeni que regule els
procediments aplicats en la gestió, comptabilitat, execució i
seguiment dels expedients.
Les incidències que hem observat en la revisió de les línies detallades en el quadre anterior les resumim tot seguit:
Procediments de concessió
1. En l’expedient de la línia T7086 no consten actes de
les reunions de la comissió de valoració.
Como consecuencia de la fiscalización realizada sobre
la muestra anterior se han puesto de manifiesto ciertas incidencias, que aunque no sean individualmente significativas
aconseja adoptar medidas para subsanarlas.
En primer lugar, y con carácter general, cabe señalar
que siguen vigentes las siguientes recomendaciones señaladas en informes anteriores:
– Para las líneas con financiación afectada deben establecerse mecanismos que permitan llevar un seguimiento
contable de los gastos e ingresos afectados, calculándose
los coeficientes y desviaciones de financiación para su reflejo en los estados del remanente de tesorería y resultado
presupuestario.
– Deberían dictarse unas normas generales encaminadas
a la implantación de un sistema homogéneo que regule los
procedimientos aplicados en la gestión, contabilización,
ejecución y seguimiento de los expedientes.
Las incidencias que se han observado en la revisión de las líneas detalladas en el cuadro anterior se resumen a continuación:
Procedimientos de concesión
1. En el expediente de la línea T7086 no constan actas
de las reuniones de la comisión de valoración.
BOC número 82
18.06.2012
2. En les línies T2737 i T6164 la resolució de concessió
de les ajudes s’ha realitzat fora del termini establit en
l’ordre de la convocatòria. En la línia T2737 la resolució de
concessió d’un servei territorial indica com a quantitat per
a justificar pels beneficiaris l’import subvencionat, quan
l’ordre reguladora estableix que serà el cost total de
l’activitat.
3. En la línia T2737 no consta en l’expedient la designació dels membres de les Comissions Tècniques Instructores
de cadascuna de les Direccions Territorials. En les actes
d’aquestes comissions no hi ha constància de la puntuació
atorgada a cadascuna de les sol·licituds avaluades.
L’informe de la Comissió de Valoració de la Direcció General que formula la proposta de la concessió té data anterior a la de la seua pròpia constitució.
4. La resolució de concessió de la línia T2842 designa
un òrgan concret de la conselleria perquè, amb caràcter previ als pagaments, certifique la correcta aplicació dels fons;
donat que aquest òrgan ostenta també la secretaria del patronat de la fundació beneficiària, aquestes dues funcions
havien de ser separades. D’altra banda, la resolució de la
concessió no preveu el termini de justificació per part del
beneficiari, extrem que és requerit pel l’article 65.3.e del
RGS.
Gestió, justificació i execució
Pàg. 11.277
2. En las líneas T2737 y T6164 la resolución de concesión de las ayudas se ha realizado fuera del plazo establecido en la orden de convocatoria. En la línea T2737 la resolución de concesión de un servicio territorial contempla
como cantidad a justificar por los beneficiarios el importe
subvencionado, cuando la orden reguladora establece que
será el coste total de la actividad.
3. En la línea T2737 no consta en el expediente la designación de los miembros de las Comisiones Técnicas Instructoras de cada una de las Direcciones Territoriales. En
las actas de dichas comisiones no se deja constancia de la
puntuación otorgada a cada una de las solicitudes evaluadas. El informe de la Comisión de Valoración de la Dirección General que formula la propuesta de concesión tiene
fecha anterior a la de su propia constitución.
4. La resolución de concesión de la línea T2842 designa
a un órgano concreto de la conselleria para que, con carácter previo a los pagos, certifique la correcta aplicación de
los fondos; dado que dicho órgano ostenta también la secretaría del patronato de la fundación beneficiaria, ambas
funciones debieron ser separadas. Por otra parte, la resolución de concesión no contempla el plazo de justificación
por parte del beneficiario, extremo que es requerido por el
artículo 65.3.e del RGS.
Gestión, justificación y ejecución
1. En la línia PM007 s’han incomplit diversos terminis
de tramitació, referents a presentació de projectes i resolucions de concessió, principalment.
2. En els expedients de les línies T6164 i T7086 no
consten determinats documents requerits per la normativa
reguladora, com ara els plans de viabilitat, autorització de
projectes, informe fiscal i propostes de resolució, principalment.
3. No consta en la línia PM007 el reajustament
d’anualitats que resulta necessari per l’execució real dels
projectes, requerit per l’article 57 de l’RGS.
4. En els expedients de les línies T5204 i T5872 falta alguna documentació sobre les comissions de seguiment, relativa a la seua constitució, actes de reunions celebrades i/o
d’actuacions realitzades.
5. En la línia T5204, el beneficiari de la qual és la Fundació per al Desenvolupament i la Innovació de la Comunitat Valenciana, la documentació justificativa de les accions
formatives ha de considerar-se incompleta, car en alguns
casos no es consigna la denominació i dates d’impartició
dels cursos que es financen, dades necessàries per a la seua
adequada comprovació.
6. En la línia T2842, l’objecte de la qual és finançar les
despeses de funcionament i les activitats de la Fundació
Jaume II el Just, hem observat que amb càrrec a la subvenció de 2010 s’han justificat i acceptat despeses meritades
en l’exercici de 2009.
7. Quant a l’execució de les línies revisades hem
d’assenyalar el baix o nul nivell de compliment assolit en
algunes línies (T7523, T6405, T6164 i T7086).
1. En la línea PM007 se han incumplido diversos plazos
de tramitación, referentes a presentación de proyectos y resoluciones de concesión, principalmente.
2. En los expedientes de las líneas T6164 y T7086 no
constan determinados documentos requeridos por la normativa reguladora, tales como los planes de viabilidad, autorización de proyectos, informe fiscal y propuestas de resolución, principalmente.
3. No consta en la línea PM007 el reajuste de anualidades que resulta necesario por la ejecución real de los proyectos, requerido por el artículo 57 del RGS.
4. En los expedientes de las líneas T5204 y T5872 falta
cierta documentación sobre las comisiones de seguimiento,
relativa a su constitución, actas de reuniones celebradas y/o
de actuaciones realizadas.
5. En la línea T5204, cuyo beneficiario es la Fundación
para el Desarrollo y la Innovación de la Comunidad Valenciana, la documentación justificativa de las acciones formativas debe considerarse incompleta, pues en algunos casos
no se consigna la denominación y fechas de impartición de
los cursos que se financian, datos necesarios para su adecuada comprobación.
6. En la línea T2842, cuyo objeto es financiar los gastos
de funcionamiento y las actividades de la Fundación Jaume
II El Just, se ha observado que con cargo a la subvención
de 2010 se han justificado y aceptado gastos devengados en
el ejercicio 2009.
7. En cuanto a la ejecución de las líneas revisadas, debe
señalarse el bajo o nulo nivel de cumplimiento alcanzado en
algunas de ellas (líneas: T7523, T6405, T6164 y T7086).
d) Transferències a les universitat públiques valencianes, programa 422.60
La Llei de Pressuposts de 2010 considera el finançament del sistema universitari públic valencià en dues línies
de subvenció: 240,9 milions d’euros en el capítol de transferències corrents (línia T0097) i 568,0 milions d’euros en
d) Transferencias a las universidades públicas valencianas, programa 422.60
La Ley de Presupuestos de 2010 contempla la financiación del sistema universitario público valenciano en dos líneas de subvención: 240,9 millones de euros en el capítulo de
transferencias corrientes (línea T0097) y 568,0 millones de
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.278
el capítol de transferències de capital (línia T6985).
Aquests imports han sigut consignats com a crèdits inicials
en el programa 422.60 del pressupost de despeses.
L’execució pressupostària d’ambdues línies en 2010
mostra que s’han reconegut obligacions per un total de
795,9 milions d’euros, de les quals s’han pagat 673,5 milions d’euros al tancament de l’exercici.
En setembre de 2010 es va signar entre la Generalitat (a
través de les conselleries d’Educació i d’Economia, Hisenda i Ocupació) i les cinc universitats públiques valencianes,
el Pla Plurianual de Finançament (PPF) del Sistema Universitari Públic Valencià per al període 2010-2017. Entre
les clàusules més importants d’aquest nou PPF destaquen
les següents:
– Considera una dotació per a l’any 2010 per import de
788,1 milions d’euros.
– Introdueix canvis importants pel que fa al PPF anterior, sobretot en què atribueix la major part del finançament
als resultats de les universitats.
– S’assignen les funcions d’aplicació i gestió del programa
a la Conselleria d’Educació, encarregada també del càlcul de
la subvenció anual a cada universitat a partir de la informació
necessària que les universitats han de subministrar.
– El seguiment del compliment del PPF s’atribueix a una
Comissió Tècnica Paritària, entre les funcions de la qual figuren les de vigilar i supervisar l’aplicació del programa.
El PPF 2010-2017 va ser aprovat pel Consell en la seua
reunió del dia 24 de setembre de 2010. En el dit acte es va
acordar també, entre unes altres qüestions, un període transitori o diferit que abastarà els exercicis de 2010 a 2012 durant els quals l’aplicació del programa en cadascuna de les
universitats serà als únics efectes d’avaluació, seguiment i
control de variables, i que el seu finançament vindrà consignat nominativament en els corresponents Pressuposts de
la Generalitat amb independència de l’import que resulte
d’aplicar el PPF. En aquest sentit, el Consell acorda que en
l’exercici de 2010 les subvencions nominatives per a transferir a cadascuna de les universitats seran les consignades
en la Llei de Pressuposts del dit any.
Els acords del Consell van ser íntegrament subscrits per
totes les universitats el 30 de setembre de 2010.
Cal assenyalar, no obstant això, que tot i que el nou PPF
s’indica que està dirigit en la seua major part a finançar els
resultats, no es considera amb detall suficient la part que
puga estar dirigida a finançar despeses corrents i la part
destinada a finançar operacions de capital. En aquest sentit,
el seguiment del programa requereix que la coordinació entre la Conselleria d’Educació i les universitats considere un
tractament comptable homogeni a les dites transferències, i
s’han de tenir en compte tant per l’Administració com per
les universitats els criteris adequats perquè les respectives
consignacions pressupostàries es realitzen d’acord amb les
seues finalitats i en coherència amb les disposicions que resulten de l’efectiva aplicació del PPF.
euros en el capítulo de transferencias de capital (línea
T6985). Estos importes han sido consignados como créditos
iniciales en el programa 422.60 del presupuesto de gastos.
La ejecución presupuestaria de ambas líneas en 2010
muestra que se han reconocido obligaciones por un total de
795,9 millones de euros, de las que se han pagado 673,5
millones de euros al cierre del ejercicio.
En septiembre de 2010 se firmó entre la Generalitat (a
través de las conselleries de Educación y de Economía, Hacienda y Empleo) y las cinco universidades públicas valencianas, el Plan Plurianual de Financiación (PPF) del Sistema Universitario Público Valenciano para el periodo
2010-2017. Entre las cláusulas más importantes de este
nuevo PPF destacan las siguientes:
– Contempla una dotación para el año 2010 por importe
de 788,1 millones de euros.
– Introduce cambios importantes respecto al PPF anterior, sobre todo en que atribuye la mayor parte de la financiación a los resultados de las universidades.
– Se asignan las funciones de aplicación y gestión del programa a la Conselleria de Educación, encargada también del
cálculo de la subvención anual a cada universidad a partir de
la información necesaria que éstas deben suministrar.
– El seguimiento del cumplimiento del PPF se atribuye a
una Comisión Técnica Paritaria, entre cuyas funciones figuran
las de vigilar y supervisar la aplicación del programa.
El PPF 2010-2017 fue aprobado por el Consell en su reunión del día 24 de septiembre de 2010. En dicho acto se
acordó también, entre otras cuestiones, un periodo transitorio
o diferido que abarcará los ejercicios 2010 a 2012, durante
los cuales la aplicación del programa en cada una de las Universidades será a los solos efectos de evaluación, seguimiento
y control de variables, y cuya financiación vendrá consignada
nominativamente en los correspondientes Presupuestos de la
Generalitat con independencia del importe resultante de aplicar el PPF. En este sentido, el Consell acuerda que en el ejercicio 2010 las subvenciones nominativas a transferir a cada
una de las Universidades serán las consignadas en la Ley de
Presupuestos de dicho año.
Los acuerdos del Consell fueron íntegramente suscritos
por todas las Universidades el 30 de septiembre de 2010.
Debe señalarse, no obstante, que aunque en el nuevo PPF
se indica que está dirigido en su mayor parte a financiar los resultados, no se contempla con detalle suficiente la parte que
pueda estar dirigida a financiar gastos corrientes y la parte
destinada a financiar operaciones de capital. En este sentido,
el seguimiento del programa requiere que la coordinación entre la Conselleria de Educación y las universidades contemple
un tratamiento contable homogéneo a dichas transferencias,
debiéndose contemplar tanto por la Administración como por
las Universidades los criterios adecuados para que las respectivas consignaciones presupuestarias se realicen de acuerdo
con sus finalidades y en coherencia con las disposiciones resultantes de la efectiva aplicación del PPF.
e) Programa 412.23: «Prestacions farmacèutiques»
Es recull com a despesa farmacèutica el pagament als
col·legis farmacèutics dels consums que realitzen els assegurats, prèvia recepta dels facultatius de la Conselleria de
Sanitat, i es correspon, excepte per les diferències
d’imputació temporal que comentem posteriorment, amb la
facturació emesa per aquests col·legis.
La despesa de l’any 2010 i el saldo pendent de pagament al tancament de l’exercici han sigut verificats mitjançant confirmació directa dels col·legis farmacèutics.
e) Programa 412.23: «Prestaciones farmacéuticas»
Como gasto farmacéutico se recoge el pago a los colegios farmacéuticos de los consumos que realizan los asegurados, previa receta de los facultativos de la Conselleria de
Sanidad, y se corresponde, salvo por las diferencias de imputación temporal que se comentan posteriormente, con la
facturación emitida por dichos colegios.
El gasto del año 2010 y el saldo pendiente de pago al
cierre del mismo han sido verificados mediante confirmación directa de los colegios farmacéuticos.
BOC número 82
18.06.2012
L’evolució de la despesa farmacèutica en els últims
exercicis ha sigut la següent, en milions d’euros:
Programa 412.23
Farmàcia
D’altres
Obligacions reconegudes
Pàg. 11.279
La evolución del gasto farmacéutico en los últimos ejercicios ha sido la siguiente, en millones de euros:
Variació
2010/2009
Variació
2009/2008
1.563,7
(1,2%)
7,4%
7,2
5,4
(0,7%)
32,7%
1.686,2
1.569,1
(1,2%)
7,5%
2010
2009
2008
1.658,5
1.679,0
7,1
1.665,6
Quadre 8.17
Com en exercicis anteriors, existeix un desfasament
temporal en la comptabilitat de la despesa de farmàcia, que
pel que fa a 2010 ha sigut comentat en l’apartat 8.1.f de
l’Informe. Aquest desfasament posa de manifest, com estem indicant en els informes d’aquesta Sindicatura, que la
dotació pressupostària inicial de la despesa farmacèutica en
els Pressuposts de la Generalitat és insuficient, per la qual
cosa haurien de prendre’s les mesures oportunes a fi
d’evitar la dita circumstància.
En el quadre següent mostrem, en milions d’euros, la
despesa real de cada exercici, obtingut mitjançant la periodificació adequada de les factures de farmàcia. També
s’inclou la informació obtinguda de la Conselleria de Sanitat relativa al nombre de receptes expedides a la Comunitat
Valenciana durant 2010 (en milions), i el càlcul del cost
mitja per recepta.
Como en ejercicios anteriores, existe un desfase temporal en la contabilización del gasto de farmacia, que en lo
que respecta a 2010 ha sido comentado en el apartado 8.1.f
del Informe. Dicho desfase pone de manifiesto, como se
viene indicando en los informes de esta Sindicatura, que la
dotación presupuestaria inicial del gasto farmacéutico en
los Presupuestos de la Generalitat es insuficiente, por lo
que deberán tomarse las medidas oportunas a fin de evitar
dicha circunstancia.
En el cuadro siguiente se muestra, en millones de euros,
el gasto real de cada ejercicio, obtenido mediante la periodificación adecuada de las facturas de farmacia. También
se incluye la información obtenida de la Conselleria de Sanidad relativa el número de recetas expedidas en la Comunitat Valenciana durante 2010 (en millones), y el cálculo
del coste medio por receta:
2010
Despeses farmacèutiques reals
2009
2008
1.627,4
1.694,4
1.588,8
114,0
111,8
107,0
14,3
15,2
14,9
Nombre de receptes
Cost mitjà
Quadre 8.18
En 2010, i pel que fa a 2009, observem un descens en la
despesa real del 3,9% i el cost mitjà del 5,9%.
En 2010, y respecto a 2009, se observa un descenso en
el gasto real del 3,9% y del coste medio del 5,9%.
8.5. Despeses financeres
8.5. Gastos financieros
El pressupost definitiu de 2010 ha ascendit a 485,2 milions d’euros, i mostrem l’execució pressupostària de
l’exercici en el quadre següent:
El presupuesto definitivo de 2010 ha ascendido a 485,2
millones de euros, mostrándose la ejecución presupuestaria
del ejercicio en el siguiente cuadro:
Concepte
Obligacions
reconegudes
Pagaments
Grau de
compliment
Del deute públic en moneda nacional
320,4
320,4
100,0%
De préstecs en moneda nacional
134,8
134,8
100,0%
24,0
21,8
90,8%
479,2
477,0
99,5%
Interessos de demora i d’altres
Total
Quadre 8.19
BOC número 82
18.06.2012
Les obligacions reconegudes en 2010 han disminuït un 6,3%
respecte de l’exercici anterior, principalment en els conceptes
d’interessos de deute i de demora. El grau de compliment ha
augmentat respecte a 2009, que va ser del 85%.
La diferència entre el total d’obligacions reconegudes
en aquest capítol del pressupost amb la xifra de despeses financeres comptabilitzada en el compte del resultat econòmic i patrimonial és conseqüència, principalment, del registre en el sistema financer i patrimonial de la periodificació
amb criteris financers dels interessos meritats en l’exercici.
Pel que fa a la informació sobre interessos que figura en
l’apartat 4G.2 de la memòria, s’ha de tenir en compte que
versa només sobre els interessos del deute públic, i per tant
no inclou les periodificacions financeres ni la resta
d’interessos comptabilitzats per operacions d’una altra naturalesa.
Els interessos de demora comptabilitzats en 2010 pugen
a 15,1 milions d’euros, amb detall per conselleries que
mostrem en el quadre següent:
Pàg. 11.280
Las obligaciones reconocidas en 2010 han disminuido un
6,3% respecto del ejercicio anterior, principalmente en los conceptos de intereses de deuda y de demora. El grado de cumplimiento ha aumentado respecto a 2009, que fue del 85%.
La diferencia entre el total de obligaciones reconocidas
en este capítulo del presupuesto con la cifra de gastos financieros contabilizada en la cuenta del resultado económico patrimonial es consecuencia, principalmente, del registro en el sistema financiero-patrimonial de la
periodificación con criterios financieros de los intereses devengados en el ejercicio.
Respecto a la información sobre intereses que figura en
el apartado 4G.2 de la memoria, debe tenerse en cuenta que
versa solamente sobre los intereses de la deuda pública, y
por tanto no incluye las periodificaciones financieras ni el
resto de intereses contabilizados por operaciones de otra
naturaleza.
Los intereses de demora contabilizados en 2010 ascienden a 15,1 millones de euros, con el detalle por conselleries
que se muestra en el siguiente cuadro:
Conselleria
2010
Sanitat
10,7
70,9%
Infraestructures i Transports
2,4
15,9%
Educació
1,2
7,9%
D’altres
0,8
5,7%
15,1
100,0%
Total
Quadre 8.20
La major part dels interessos de demora comptabilitzats
corresponen a la Conselleria de Sanitat.
A causa de l’existència d’un volum important de despeses efectuades tant en l’exercici com en exercicis anteriors
pendents de comptabilitat o de pagament al tancament de
l’exercici, l’import dels interessos de demora potencialment exigibles per aplicació de l’article 200.4 de l’LCSP, i
per altres causes, pot resultar significatiu. Haurien d’haverse quantificat aquest interessos de demora per a la seua
comptabilitat en el passiu del balanç en el compte «Interessos meritats, no vençuts» i en el compte del resultat econòmic i patrimonial.
La mayor parte de los intereses de demora contabilizados corresponden a la conselleria de Sanidad.
Debido a la existencia de un volumen importante de
gastos efectuados tanto en el ejercicio como en ejercicios
anteriores pendientes de contabilización o de pago al cierre
del ejercicio, el importe de los intereses de demora potencialmente exigibles por aplicación del artículo 200.4 de la
LCSP, y por otras causas, puede resultar significativo. Deberían haberse cuantificado dichos intereses de demora,
para su contabilización en el pasivo del balance en la cuenta «Intereses devengados, no vencidos» y en la cuenta del
resultado económico-patrimonial.
8.6. Inversions reals
8.6. Inversiones reales
El capítol 6 recull principalment les despeses destinades
a la creació o adquisició de béns de capital, així com
l’adquisició de béns de naturalesa inventariable necessaris
per al funcionament operatiu dels serveis.
En el quadre següent mostrem en milions d’euros,
l’execució pressupostària del capítol en l’exercici de 2010,
d’acord amb la seua classificació econòmica.
El capítulo 6 recoge principalmente los gastos destinados a
la creación o adquisición de bienes de capital, así como la adquisición de bienes de naturaleza inventariable necesarios para
el funcionamiento operativo de los servicios.
En el siguiente cuadro se muestra, en millones de euros,
la ejecución presupuestaria del capítulo en el ejercicio
2010, de acuerdo con su clasificación económica.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.281
Obligacions
Grau
Pagaments
compliment
reconegudes
Articles/conceptes
Inversió nova en infraestructures i béns destinats a l’ús general
Infraestructures i béns destinats a l’ús general
Béns immobles del patrimoni històric, artístic i cultural
Resta articles
256,5
219,9
25,1
11,5
132,7
8,1
7,3
Total
60,3%
32,0%
63,8%
37,5
86,1%
220,1
61,7
28,0%
152,6
26,1
17,9
23,5
Inversió reposició associada al funcionament operatiu dels serveis
Edificis i d’altres construccions
Maquinària, instal·lacions i utillatge
Resta articles
Despeses en inversions de caràcter immaterial
Alts òrgans de la Generalitat
57,7%
43,6
Inversió reposició en infraestructures i béns dest. a l’ús general
Inversió nova associada al funcionament operatiu dels serveis
Edificis i d’altres construccions
Maquinària, instal·lacions i utillatge
Equips per al procés de la informació
Resta articles
148,0
51,1
1,8
1,7
7,1
63,6
33,5%
6,8%
9,2%
30,2%
20,2
31,8%
58,7
4,4
29,6
1,1
31,7%
32,6%
31,9%
50,3%
24,8%
647,0
298,1
46,1%
56,6
2,4
4,7
18,0
0,8
1,5
Quadre 8.21
La inversió nova i de reposició en infraestructura i de
béns destinats a l’ús general representa el 39,6% de les
obligacions reconegudes en el capítol 6, mentre que
l’associada al funcionament operatiu dels serveis absorbeix
el 34,0%.
Les obligacions reconegudes en 2010 han disminuït un
10,9% respecte a l’exercici anterior. El grau de compliment del capítol ha sigut baix, 46,1% inferior a
l’aconseguit en 2009.
Els programes de despesa més significatius els mostrem
en el quadre següent:
La inversión nueva y de reposición en infraestructura y
bienes destinados al uso general representa el 39,6% de las
obligaciones reconocidas en el capítulo 6, mientras que la
asociada al funcionamiento operativo de los servicios absorbe el 34,0 %.
Las obligaciones reconocidas en 2010 han disminuido
un 10,9% respecto al ejercicio anterior. El grado de cumplimiento del capítulo ha sido bajo, 46,1%, inferior al alcanzado en 2009.
Los programas de gasto más significativos se muestran
en el siguiente cuadro.
Obligacions
reconegudes netes
Programa
412.22 Assistència sanitària
151,3
23,4%
513.10 Infraestructures de carreteres
101,2
15,6%
512.10 Gestió i infraestructura recursos hidràulics
59,7
9,2%
513.20 Infraestructures del transport
46,9
7,2%
141.10 Administració de justícia
30,1
4,6%
612.30 Patrimoni de la Generalitat
24,1
3,7%
Subtotal
413,3
63,9%
Resta de programes
233,7
36,1%
647,0
100,0%
Total
Quadre 8.22
La realització de les despeses corresponents a aquest
capítol està subjecta, amb caràcter general, a la tramitació
del corresponent expedient administratiu de contractació,
per la qual cosa la seua fiscalització ha consistit a verificar
La realización de los gastos correspondientes a este
capítulo está sujeta, con carácter general, a la tramitación
del correspondiente expediente administrativo de contratación, por lo que su fiscalización ha consistido en verificar
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.282
que els procediments aplicats estiguen d’acord amb el que
estableix la normativa que hi és d’aplicació, i en mostrem
el resultat en l’apartat 12 d’aquest Informe.
que los procedimientos aplicados estén de acuerdo con lo
establecido en la normativa aplicable, mostrándose el resultado de la misma en el apartado 12 de este Informe.
8.7. Actius financers
8.7. Activos financieros
En el capítol 8 de l’estat de despeses «Actius financers»
es registren les inversions financeres realitzades per
l’Administració de la Generalitat dins i fora del sector públic, així com els préstecs i acomptes concedits. El quadre
següent mostra, en milions d’euros, l’execució pressupostària d’aquest capítol en l’exercici:
En el capítulo 8 del estado de gastos «Activos financieros» se registran las inversiones financieras realizadas por
la Administración de la Generalitat dentro y fuera del sector público, así como los préstamos y anticipos concedidos.
El cuadro siguiente muestra, en millones de euros, la ejecución presupuestaria de este capítulo en el ejercicio.
Grau
Concepte
Oblig. recon.
netes
Pagaments
Concessió de préstecs sector públic
8,0
8,0
100,0%
Préstecs a curt termini a famílies i ISFL
1,2
1,2
100,0%
Fiances a curt termini
5,3
5,3
100,0%
248,5
159,4
64,1%
3,3
0,0
0,8%
42,6
42,6
100,0%
0,2
0,0
25,0%
309,1
216,6
70,1%
Adquis. accions i part. del sector públic
Adquis. accions i part. fora del sector públic
Aportacions patrimonials
Alts òrgans de la Generalitat
Total
compl.
Quadre 8.23
Les obligacions reconegudes en l’exercici de 2010 han
assolit la quantitat de 309,1 milions d’euros, i la seua composició detallada figura, pel que fa a les inversions financeres permanents, en la nota 4.F de la memòria del Compte
de l’Administració.
El següent quadre mostra, en milions d’euros, el detall de
les operacions més significatives de l’exercici, agrupades pels
epígrafs del balanç en els quals han sigut activades:
Las obligaciones reconocidas en el ejercicio 2010 han
alcanzado la cantidad de 309,1 millones de euros, figurando su composición detallada, en lo que respecta a las inversiones financieras permanentes, en la nota 4.F de la memoria de la Cuenta de la Administración.
El siguiente cuadro muestra, en millones de euros, el detalle
de las operaciones más significativas del ejercicio, agrupadas
por los epígrafes del balance en los que han sido activadas:
Concepte
Import
- Inversions financeres permanents
Ampliació capital social Ciutat de les Arts i de les Ciències, S.A.
73,6
Ampliació capital social Projectes Temàtics de la C.V., S.A.
84,2
Ampliació capital social CIEGSA
57,0
Ampliació capital social Projecte Cultural de Castelló, S.A.
15,7
Ampliació capital social Circuit del Motor i Promoció Esportiva, S.A.
6,0
Aportació fons patrimonial RTVV
11,8
Aportació fons patrimonial FGV
36,4
Ampliació fons patrimonial IVF
4,3
Fundació V Trobada Mundial de les Famílies
2,0
Préstecs Universitats Públiques Valencianes
8,0
D’altres
3,4
- Inversions financeres temporals
Contractes refinançament S.G.R.
5,3
D’altres inversions i crèdits a curt termini
1,2
Alts òrgans de la Generalitat
0,2
Total obligacions reconegudes
Quadre 8.24
309,1
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.283
Les ampliacions de capital i aportacions al fons patrimonial de les empreses públiques han sigut comprovades amb
els respectius informes de fiscalització.
Les aportacions als fons patrimonials de FGV i RTVV
són conseqüència del que disposa l’article 39 de la LPGV
2010, per la qual cosa la Generalitat assumeix la càrrega
del deute de les dites entitats, pujant el principal amortitzat
a 36,4 milions d’euros per a FGV, registrats en aquest capítol 8, i els interessos a 15,9 i 5,7 milions d’euros respectivament, comptabilitzats en el capítol 3 del pressupost de
despeses. L’aportació de 11,8 milions d’euros a RTVV és
per a finançar ampliacions de capital de les seues societats.
Considerem que els interessos haurien d’imputar-se al capítol 8, de forma que la inversió financera reculla el total
aportat al fons patrimonials.
L’aportació a la Fundació V Trobada Mundial de les
Famílies prové de l’Acord del Consell de 7 de maig de
2010, pel qual s’autoritza l’aportació a la dotació del patrimoni de la dita fundació. En l’expedient no consta informació addicional sobre les causes o motius d’aquesta
aportació.
Pel que fa a la quantitat de 5,3 milions d’euros destinada
als contractes de refinançament de la Societat de Garantia
Recíproca (SGR), donat el caràcter d’inversions financeres
en actius amb risc, haurien d’analitzar-se les correccions
valoratives que s’escaiguen.
Las ampliaciones de capital y aportaciones al fondo patrimonial de las empresas públicas han sido comprobadas
con los respectivos informes de fiscalización.
Las aportaciones a los fondos patrimoniales de FGV y
RTVV son consecuencia de lo dispuesto en el artículo 39
de la LPGV 2010, por el que la Generalitat asume la carga
de la deuda de dichas entidades, ascendiendo el principal
amortizado a 36,4 millones de euros para FGV, registrados
en este capítulo 8, y los intereses a 15,9 y 5,7 millones de
euros respectivamente, contabilizados en el capítulo 3 del
presupuesto de gastos. La aportación de 11,8 millones de
euros a RTVV es para financiar ampliaciones de capital de
sus sociedades. Se considera que los intereses deberían imputarse al capítulo 8, de forma que la inversión financiera
recoja el total aportado a los fondos patrimoniales.
La aportación a la Fundación V Encuentro Mundial de
la Familias deviene del Acuerdo del Consell de 7 de mayo
de 2010, por el que se autoriza la aportación a la dotación
del patrimonio de dicha fundación. En el expediente no
consta información adicional sobre las causas o motivos de
dicha aportación.
En cuanto a la cantidad de 5,3 millones de euros destinada a los contratos de reafinanciamiento de la Sociedad de
Garantía Recíproca (SGR), dado el carácter de inversiones
financieras en activos con riesgo, deberían analizarse las
correcciones valorativas que puedan corresponder.
8.8. Passius financers
8.8. Pasivos financieros
El capítol 9 de l’estat de despeses, «Passius financers»,
recull les amortitzacions del deute efectuades durant
l’exercici. El pressupost definitiu del capítol ha pujat a
136,1 milions d’euros, totalment executat i pagat. Aquest
import coincideix amb el que figura en la columna corresponent a «reembors» en l’estat de situació i moviment del
deute que analitzem en l’apartat 11 de l’Informe.
El capítulo 9 del estado de gastos, «Pasivos financieros», recoge las amortizaciones de la deuda efectuadas durante el ejercicio. El presupuesto definitivo del capítulo ha
ascendido a 136,1 millones de euros, totalmente ejecutado
y pagado. Este importe coincide con el que figura en la columna correspondiente a «reembolso» en el estado de situación y movimiento de la deuda que se analiza en el apartado 11 del Informe.
8.9. Despeses per a justificar
8.9. Gastos a justificar
L’article 44 del TRLHG estableix que els manaments de
pagament que, excepcionalment, no puguen anar acompanyats dels documents justificatius en el moment de la seua
expedició, tindran el caràcter de «per a justificar», sense
perjudici de l’aplicació que pertoque als crèdits pressupostaris corresponents.
El següent quadre mostra la imputació pressupostària
per capítol de despeses dels fons lliurats per a justificar durant 2010, en milions d’euros:
El artículo 44 del TRLHPG establece que los mandamientos de pago que, excepcionalmente, no puedan ir
acompañados de los documentos justificativos en el momento de su expedición, tendrán el carácter de «a justificar», sin perjuicio de la aplicación procedente a los créditos
presupuestarios correspondientes.
El siguiente cuadro muestra la imputación presupuestaria por capítulo de gastos de los fondos librados a justificar
durante 2010, en millones de euros:
Capítol
Import
2 Despeses de funcionament
0,3
3 Despeses financeres
0,8
4 Transferències corrents
0,3
6 Inversions reals
7,6
Total
Quadre 8.25
9,1
BOC número 82
18.06.2012
L’expedició i tramitació dels documents comptables relatius a fons lliurats per a justificar, així com la seua justificació i possible reintegrament, estan regulats per l’Ordre de
30 de novembre de 2010 del conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació per la qual es regulen les operacions de tancament de l’exercici de 2010.
El quadre següent, elaborat a partir de la informació rebuda de les conselleries, mostra, en milions d’euros, la situació dels fons lliurats per a justificar al tancament de
l’exercici de 2010 per cada secció pressupostària.
Conselleria/Secció
Pàg. 11.284
La expedición y tramitación de los documentos contables relativos a fondos librados a justificar, así como su justificación y posible reintegro, están regulados por la Orden
de 30 de noviembre de 2010 del conseller de Economía,
Hacienda y Empleo por la que se regulan las operaciones
de cierre del ejercicio 2010.
El cuadro siguiente, elaborado a partir de la información
recibida de las conselleries, muestra, en millones de euros,
la situación de los fondos librados a justificar al cierre del
ejercicio 2010 por cada sección presupuestaria.
Fiscalitzat
Imports
lliurats
Imports
justificats
Pendent
justificar
Conforme
Objeccions
Pendent
fiscalitzar
(1)
(2)
(1)-(2)
(3)
(4)
(1)-(3)-(4)
Presidència
0,1
0,1
0,0
0,1
0,0
0,0
Justícia i Administracions Públiques
0,3
0,3
0,0
0,3
0,0
0,0
Infraestructures i Transport
6,9
6,9
0,0
6,9
0,0
0,0
Agricultura, Pesca i Alimentació
0,1
0,1
0,0
0,1
0,0
0,0
Medi Ambient, Agric. Urb. i Hab.
1,6
1,6
0,0
1,6
0,0
0,0
Total 2010
9,1
9,1
0,0
9,1
0,0
0,0
Total 2009
23,1
23,1
0,0
23,1
0,0
0,0
Quadre 8.26
Els fons lliurats al tancament de l’exercici de 2010 han
disminuït un 60,8% respecte a l’exercici anterior. La Conselleria d’Infraestructures i Transport aplega un 75,6%
d’aquest fons, que s’han destinat pràcticament en la seua
totalitat al pagament d’expropiacions en els programes
d’infraestructures de carreteres. La Conselleria de Medi
Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge absorbeix un
17,8% del total, destinat principalment al pagament
d’expropiacions dels programes de gestió i infraestructures
de recursos hidràulics, i en menor mesura al programa de
sanejament i depuració d’aigües.
Durant 2010 s’ha complit amb els terminis de justificació prevists en l’ordre de tancament abans indicada, i no
existeixen imports pendents de justificar al tancament de
l’exercici. Tots els imports justificats han sigut fiscalitzats i
són conformes.
Los fondos librados al cierre del ejercicio 2010 han disminuido un 60,8 % respecto al ejercicio anterior. La Conselleria de Infraestructuras y Transporte absorbe un 75,6% de
estos fondos, que se han destinado prácticamente en su totalidad al pago de expropiaciones en los programas de infraestructuras de carreteras. La Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda supone un 17,8% del
total, destinado principalmente al pago de expropiaciones
de los programas de gestión e infraestructuras de recursos
hidráulicos, y en menor medida al programa de saneamiento y depuración de aguas.
Durante 2010 se han cumplido con los plazos de justificación previstos en la orden de cierre antes indicada, no
existiendo importes pendientes de justificar al cierre del
ejercicio. Todos los importes justificados han sido fiscalizados y son conformes.
9. LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST D’INGRESSOS
9. LIQUIDACIÓN DEL PRESUPUESTO DE INGRESOS
9.1. Execució i consideracions general
En el següent quadre mostrem un resum de l’execució
del pressupost d’ingressos de 2010, en milions d’euros:
9.1. Ejecución y consideraciones generales
En el siguiente cuadro se muestra un resumen de la ejecución del presupuesto de ingresos de 2010, en millones de euros.
BOC número 82
18.06.2012
Previsions
definitives
Capítol
Drets
reconegut
nets
Pàg. 11.285
Recaptació
neta
Drets
pendents
cobrament
Grau
d’execució
Grau de
realització
1 Imposts directes
2.725,3
2.753,0
2.693,6
59,4
101,0%
97,8%
2 Imposts indirectes
4.354,4
3.584,4
3.490,8
93,6
82,3%
97,4%
3 Taxes i d’altres ingressos
1.043,2
1.020,0
900,6
119,4
97,8%
88,3%
4 Transferències corrents
3.977,3
4.026,0
3.958,3
67,7
101,2%
98,3%
17,9
12,7
12,7
0,0
70,9%
100,0%
1,1
7,2
7,2
0,0
654,5%
100,0%
368,4
338,9
168,1
170,8
92,0%
49,6%
0,0
0,6
0,6
0,0
-
100,0%
3.426,8
3.354,8
3.354,8
0,0
97,9%
100,0%
Total 2010
15.914,4
15.097,6
14.586,7
510,9
94,9%
96,6%
Total 2009
15.942,2
15.147,2
14.579,8
567,4
95,0%
96,3%
(0,2%)
(0,3%)
0,0%
(10,0%)
(0,1%)
0,4%
5 Ingressos patrimonials
6 Alienació d’inversions reals
7 Transferències de capital
8 Actius financers
9 Passius financers
Variació 2010/2009
Quadre 9.1
La previsió definitiva d’ingressos per a l’exercici de
2010 ha pujat a 15.914,4 milions d’euros. Durant l’exercici
s’han reconegut drets per import de 15.097,6 milions
d’euros. cosa que representa un grau d’execució del 94,9%.
Per la seua banda, la recaptació neta ha assolit la quantitat
de 14.586,7 milions d’euros en 2010, cosa que comporta un
grau de realització del 96,6%.
Les variacions 2010/2009 les mostrem en el quadre 9.1.
Encara que en sentit general són poc significatives, s’han
produït variacions importants quant als capítols, les quals
analitzem en els següents subapartats:
Quant a l’origen o naturalesa dels ingressos, l’execució
del pressupost seria la que mostrem en el quadre següent,
elaborat per la Sindicatura:
Tipus d’ingressos
Previsions
definitives
La previsión definitiva de ingresos para el ejercicio
2010 ha ascendido a 15.914,4 millones de euros. Durante el
ejercicio se han reconocido derechos por importe de
15.097,6 millones de euros, lo que representa un grado de
ejecución del 94,9%. Por su parte, la recaudación neta ha
alcanzado la cantidad de 14.586,7 millones de euros en
2010, lo que supone un grado de realización del 96,6%.
Las variaciones 2010/2009 se muestran en el cuadro 9.1.
Aunque a nivel general son poco significativas, se han producido variaciones importantes a nivel de capítulos, las
cuales se analizan en los siguientes subapartados.
Atendiendo al origen o naturaleza de los ingresos, la
ejecución del presupuesto sería la que se muestra en el siguiente cuadro, elaborado por la Sindicatura.
Drets reconeguts
nets
Recaptació
neta
Drets
Grau
pendents
d’execució
cobrament
Grau de
realització
Tributs cedits
7.500,1
6.543,9
43,3%
6.380,6
163,3
87,3%
97,5%
Provinents de l’Estat
4.098,6
4.151,9
27,5%
4.065,1
86,8
101,3%
97,9%
Passius financers
3.426,8
3.354,8
22,2%
3.354,8
0,0
97,9%
100,0%
Provinents de l’exterior
208,3
184,4
1,2%
35,7
148,7
88,5%
19,4%
Taxes i d’altres ingressos
622,7
813,6
5,4%
704,5
109,1
130,7%
86,6%
Ingressos patrimonials
17,9
12,7
0,1%
12,7
0,0
70,9%
100,0%
D’entitats locals
34,5
24,1
0,2%
21,1
3,0
69,9%
87,6%
5,5
12,2
0,1%
12,2
0,0
221,8%
100,0%
15.097,6 100,0%
14.586,7
510,9
94,9%
96,6%
D’altres
Total
15.914,4
Quadre 9.2
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.286
Els tributs cedits continuen sent la font principal
d’ingressos de la Generalitat, seguida de les transferències
provinents de l’Estat i de l’endeutament. En l’exercici de
2010 els tributs cedits han representat el 43,3% del total de
drets reconeguts; els provinents de l’Estat, el 27,5%; i els
passius financers, el 22,2%.
En els següents subapartats analitzem amb més detall
les principals categories d’ingressos.
Los tributos cedidos continúan siendo la fuente principal de ingresos de la Generalitat, seguida de las transferencias procedentes del Estado y del endeudamiento. En el
ejercicio 2010 los tributos cedidos han supuesto el 43,3%
del total de derechos reconocidos, los procedentes del Estado el 27,5% y los pasivos financieros el 22,2%.
En los siguientes subapartados se analizan con más detalle las principales categorías de ingresos.
9.2. Tributs cedits
9.2. Tributos cedidos
El quadre següent mostra l’execució dels ingressos corresponents als tributs cedits per l’Estat, classificats per
subconceptes econòmics:
El cuadro siguiente muestra la ejecución de los ingresos
correspondientes a los tributos cedidos por el Estado, clasificados por subconceptos económicos.
Tributs cedits
10 Sobre la renda
Previsions
definitives
Drets
reconeguts
nets
Recaptació
neta
Drets
Grau
pendents de
d’execució
cobrament
Grau de
realització
2.464,5
2.574,1
2.574,1
0,0
104,4%
100,0%
11000 Impost sobre Successions
40,2
157,4
105,5
51,9
391,5%
67,0%
11001 Impost sobre Donacions
15,0
17,8
10,6
7,2
118,7%
59,6%
11100 Impost sobre el Patrimoni
205,5
3,7
3,4
0,3
1,8%
91,9%
260,7
178,9
119,5
59,4
68,6%
66,8%
2.725,2
2.753,0
2.693,6
59,4
101,0%
97,8%
674,6
554,8
499,9
54,9
82,2%
90,1%
0,0
29,4
24,2
5,2
-
82,3%
745,9
346,2
312,7
33,5
46,4%
90,3%
20 Impost sobre TP i AJD
1.420,5
930,4
836,8
93,6
65,5%
89,9%
25 Impost sobre Valor Afegit
1.426,0
1.325,1
1.325,1
0,0
92,9%
100,0%
26 Imposts especials
1.507,9
1.329,0
1.329,0
0,0
88,1%
100,0%
4.354,4
3.584,5
3.490,9
93,6
82,3%
97,4%
11 Sobre el capital
1 Imposts directes cedits
20000 Imp. Transmissions Patrimonials
20100 Imp. Operacions Societàries
20200 Imp. Actes Jurídics Document.
2 Imposts indirectes cedits
Part 33 Taxes i d’altres ingressos s/ el joc
420,5
206,4
196,1
10,3
49,1%
95,0%
Total tributs cedits 2010
7.500,1
6.543,9
6.380,6
163,3
87,3%
97,5%
2009
8.897,8
8.219,5
8.046,2
173,3
92,4%
97,9%
Variació 2010/2009
(15,7)%
(20,4%)
(20,7%)
(5,8%)
(5,5%)
(0,4%)
Quadre 9.3
Els drets reconeguts per tributs cedits han pujat a
6.543,9 milions d’euros, un 20,4% inferiors als de 2009. El
grau d’execució ha sigut del 87,3% i el de compliment del
97,5%, amb variacions interanuals negatives del 5,5% i del
0,4%, respectivament.
Dins del tributs cedits podem distingir els gestionats per
l’Estat i els gestionats per la Generalitat.
Els tributs cedits gestionats per l’Estat són el més significatius i es corresponen amb l’Impost sobre la Renda de
les Persones Físiques (IRPF), els imposts especials i
l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), que representen individualment el 39,3%, el 20,3% i el 20,2% dels drets reconeguts pels tributs cedits, respectivament i el 79,8% del total d’aquests drets.
Los derechos reconocidos por tributos cedidos han ascendido a 6.543,9 millones de euros, un 20,4% inferiores a
los de 2009. El grado de ejecución ha sido del 87,3% y el
de cumplimiento del 97,5%, con variaciones interanuales
negativas del 5,5% y del 0,4%, respectivamente.
Dentro de los tributos cedidos se pueden distinguir los gestionados por el Estado y los gestionados por la Generalitat.
Los tributos cedidos gestionados por el Estado son los
más significativos y se corresponden con el Impuesto sobre
la Renta de las Personas Físicas (IRPF), los impuestos especiales y el Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA), que
representan individualmente el 39,3%, el 20,3% y el 20,2%
de los derechos reconocidos por los tributos cedidos, respectivamente, y el 79,8% del total de dichos derechos.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.287
En 2010 els drets reconeguts pels tributs gestionats per
l’Estat han disminuït un 20,5% respecte a l’exercici anterior, principalment pels descensos del 31,3% en l’IVA i el
22,7% en l’IRPF. El seu grau d’execució ha sigut del
96,8%.
Quant als ingressos per tributs gestionats per la Generalitat es corresponen amb l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documents (ITP/AJD), l’Impost
sobre el Patrimoni (IP), l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD) i els tributs sobre el joc. Els drets reconeguts
per aquests conceptes suposen el 20,2% del total de drets
per tributs cedits. La participació d’aquests tributs en els
ingressos totals de la Generalitat ha passat del 10,9% en
2009 al 8,7% en 2010.
En 2010 aquests ingressos han disminuït un 20,1% respecte a 2009, i continua amb la tendència baixista iniciada
en 2007. Els descensos principals han tingut lloc en els imposts sobre el patrimoni i sobre AJD. El grau d’execució ha
sigut del 62,6% en 2010, enfront del 74,8% de l’exercici
anterior.
En compliment de l’article 45.2 de la Llei 22/2009, la
Inspecció General del Ministeri d’Economia i Hisenda ha
elaborat l’informe anual, referent a 2010, sobre la manera i
eficàcia en el desenvolupament de les competències assumides per la Comunitat Autònoma Valenciana pel que fa
als tributs cedits, i posa de manifest, entre uns altres extrems, el comportament negatiu en la recaptació de la majoria dels conceptes tributaris, a causa de factors lligats al
comportament del sistema econòmic, com ara la desacceleració immobiliària, principalment.
En 2010 los derechos reconocidos por los tributos gestionados por el Estado han disminuido un 20,5% respecto
al ejercicio anterior, principalmente por los descensos del
31,3% en el IVA y del 22,7% en el IRPF. Su grado de ejecución ha sido del 96,8%.
En cuanto a los ingresos por tributos gestionados por la
Generalitat se corresponden con el Impuesto de Transmisiones
Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados (ITP/AJD), el
Impuesto sobre el Patrimonio (IP), el Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones (ISD) y los tributos sobre el juego. Los derechos reconocidos por estos conceptos suponen el 20,2% del
total de derechos por tributos cedidos. La participación de estos tributos en los ingresos totales de la Generalitat ha pasado
del 10,9% en 2009 al 8,7% en 2010.
En 2010 dichos ingresos han disminuido un 20,1% respecto a 2009, continuando con la tendencia bajista iniciada
en 2007. Los descensos principales han tenido lugar en los
impuestos sobre el patrimonio y sobre AJD. El grado de
ejecución ha sido del 62,6% en 2010, frente al 74,8% del
ejercicio anterior.
En cumplimiento del artículo 45.2 de la Ley 22/2009, la
Inspección General del Ministerio de Economía y Hacienda
ha elaborado el informe anual, referente a 2010, sobre el
modo y la eficacia en el desarrollo de las competencias
asumidas por la Comunitat Autónoma Valenciana respecto
a los tributos cedidos, poniendo de manifiesto, entre otros
extremos, el comportamiento negativo en la recaudación de
la mayoría de los conceptos tributarios, debido a factores
ligados al comportamiento del sistema económico, como la
desaceleración inmobiliaria, principalmente.
9.3. Ingressos provinents de l’Estat
9.3. Ingresos procedentes del Estado
El quadre següent, elaborat per aquesta Sindicatura,
mostra en milions d’euros el detall dels ingressos provinents de l’Estat classificats per conceptes econòmics:
El cuadro siguiente, elaborado por esta Sindicatura, muestra en millones de euros el detalle de los ingresos procedentes
del Estado clasificados por conceptos económicos.
Ingressos provinents de l’Estat
400 Transf. amb finançament incondicionat
Previsions
definitives
Drets
Recaptació
reconeguts
neta
nets
Drets
Grau
Grau de
pendents de
d’execució realització
cobrament
3.624,2
3.707,3
3.707,3
0,0
102,3%
100,0%
203,9
126,0
126,0
0,0
61,8%
100,0%
402 Transf. d’org. autònoms de l’Estat
8,3
(38,6)
(38,6)
0,0
(465,1%)
100,0%
40 Transferències de l’Adm. de l’Estat
3.836,4
3.794,7
3.794,7
0,0
98,9%
100,0%
37,0
137,8
137,8
0,0
372,4%
100,0%
3.873,4
3.932,5
3.932,5
0,0
101,5%
100,0%
701 Transferències de capital finalistes
95,1
89,3
73,9
15,4
93,9%
82,8%
704 Fons Compensació Interterritorial
130,1
130,1
58,7
71,4
100,0%
45,1%
70 Transferències de l’Adm. de l’Estat
225,2
219,4
132,6
86,8
97,4%
60,4%
225,2
219,4
132,6
86,8
97,4%
60,4%
Total 2010
4.098,6
4.151,9
4.065,1
86,8
101,3%
97,9%
Total 2009
4.617,5
4.226,3
4.075,2
151,1
91,5%
96,4%
Variació 2010/2009
(11,2%)
(1,8%)
(0,2%)
(42,6%)
10,7%
1,5%
401 Transferències corrents finalistes
42 Transferències de la Seguretat Social
Capítol 4 Transferències corrents
Capítol 7 Transferències de capital
Quadre 9.4
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.288
Els ingressos provinents de l’Estat han pujat a 4.151,9
milions d’euros, que representen el 27,5% dels drets reconeguts totals. Aquests drets han tingut una disminució de
l’1,8% respecte als de 2009. Els graus d’execució i de realització han sigut del 101,3% i del 97,9%, amb variacions
interanuals positives del 10,7% i de l’1,5%, respectivament.
El concepte «Transferències corrents amb finançament
incondicionat» és, com en exercicis anteriors, el més significatiu dels ingressos provinents de l’Estat, que en representen el 89,3% del total.
En l’exercici de 2010, i com comentem en els apartats
corresponents de la memòria, s’ha comptabilitzat en el subsistema financer patrimonial la liquidació definitiva del finançament de les comunitats autònomes pels imposts cedits, fons de suficiència i garantia corresponent a l’exercici
de 2008, amb un saldo negatiu de 635,7 milions d’euros per
a compensar en 60 mensualitats a partit de gener de 2011.
Aquesta quantitat ha sigut adequadament comptabilitzada
en el compte de resultats de 2010 mitjançant abonaments
negatius als comptes d’ingressos corresponents, amb contrapartida en el passiu del balanç dins dels creditors a llarg
i a curt termini per imports de 508,6 i 127,1 milions
d’euros, respectivament.
En juliol de 2011 s’ha practicat i comunicat la liquidació
definitiva dels recursos del sistema de finançament de les
comunitats autònomes i de la participació en els fons de
convergència autonòmica regulats en la Llei 22/2009, de 18
de desembre, corresponent a l’exercici de 2009, de la qual
resulta a la Comunitat Valenciana un saldo negatiu per import de 1.707,2 milions d’euros.
Per disposició de l’article 99 de la Llei 39/2010, de 22
de desembre, de Pressuposts Generals de l’Estat per a l’any
2011, i la disposició addicional quarta de la Llei 22/2009,
de 18 de desembre, la quantitat anterior s’abonarà mitjançant retencions practicades per l’Estat sobre els lliuraments a compte o liquidacions de qualsevol dels recursos
en 60 mensualitats a partir de gener de 2012.
Los ingresos procedentes del Estado han ascendido a
4.151,9 millones de euros, representando el 27,5% de los
derechos reconocidos totales. Estos derechos han tenido
una disminución del 1,8% respecto a los de 2009. Los grados de ejecución y de realización han sido del 101,3% y del
97,9%, con variaciones interanuales positivas del 10,7% y
del 1,5%, respectivamente.
El concepto «Transferencias corrientes con financiación
incondicionada» es, al igual que en ejercicios anteriores, el
más significativo de los ingresos procedentes del Estado,
suponiendo el 89,3% del total de estos.
En el ejercicio 2010, y tal como se comenta en los apartados correspondientes de la memoria, se ha contabilizado
en el subsistema financiero patrimonial la liquidación definitiva de la financiación de las comunidades autónomas por
los impuestos cedidos, fondo de suficiencia y garantía correspondiente al ejercicio 2008, con un saldo negativo de
635,7 millones de euros a compensar en 60 mensualidades
a partir de enero de 2011. Dicha cantidad ha sido adecuadamente contabilizada en la cuenta de resultados de 2010 mediante abonos negativos a las cuentas de ingresos correspondientes, con contrapartida en el pasivo del balance
dentro de los acreedores a largo y a corto plazo por importes de 508,6 y 127,1 millones de euros, respectivamente.
En julio de 2011 se ha practicado y comunicado la liquidación definitiva de los recursos del sistema de financiación de las comunidades autónomas y de la participación
en los fondos de convergencia autonómica regulados en la
Ley 22/2009, de 18 de diciembre, correspondiente al ejercicio 2009, de la que resulta a la Comunitat Valenciana un
saldo negativo por importe de 1.707,2 millones de euros.
Por disposición del artículo 99 de la Ley 39/2010, de 22 de
diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el año
2011, y la disposición adicional cuarta de la Ley 22/2009, de
18 de diciembre, la cantidad anterior se abonará mediante retenciones practicadas por el Estado sobre las entregas a cuenta
o liquidaciones de cualquiera de los recursos en sesenta mensualidades a partir de enero de 2012.
9.4. Passius financers
9.4. Pasivos financieros
Els ingressos derivats de les operacions d’endeutament
formalitzades per la Generalitat figuren en el capítol 9 del
pressupost. Durant 2010 s’han reconegut drets per 3.354,8
milions d’euros, que representen el 22,2% del total
d’ingressos de l’exercici (el 13,3% en 2009). La xifra anterior l’analitzem en l’apartat 11 de l’Informe, dedicat a
l’endeutament.
Los ingresos derivados de las operaciones de endeudamiento formalizadas por la Generalitat figuran en el capítulo 9 del presupuesto. Durante 2010 se han reconocido derechos por 3.354,8 millones de euros, que representan el
22,2% del total de ingresos del ejercicio (el 13,3% en
2009). La cifra anterior se analiza en el apartado 11 del Informe, dedicado al endeudamiento.
9.5. Ingressos provinents de l’exterior
9.5. Ingresos procedentes del exterior
Aquest concepte recull els ingressos per transferències
corrents i de capital relatives a fons provinents de la Unió
Europea. Durant l’exercici de 2010 s’ha reconegut drets per
184,4 milions d’euros, equivalents a l’1,2% del total
d’ingressos, dels quals 65,4 milions d’euros corresponen a
transferències corrents i 119,0 milions d’euros a transferències de capital.
En 2010 els ingressos provinents de l’exterior han augmentat un 94,0% respecte als registrats en 2009, i es trenca
la tendència negativa d’exercicis anteriors. L’increment
s’ha produït principalment en els ingressos provinents del
programa operatiu 2007-2013.
Este concepto recoge los ingresos por transferencias corrientes y de capital relativas a fondos procedentes de la
Unión Europea. Durante el ejercicio 2010 se han reconocido derechos por 184,4 millones de euros, equivalentes al
1,2% del total de ingresos, de los que 65,4 millones de euros corresponden a transferencias corrientes y 119,0 millones de euros a transferencias de capital.
En 2010 los ingresos procedentes del exterior han aumentado un 94,0% respecto a los registrados en 2009, rompiendo la tendencia negativa de ejercicios anteriores. El incremento se ha producido principalmente en los ingresos
procedentes del programa operativo 2007-2013.
BOC número 82
18.06.2012
El tancament de l’exercici de 2010 mostra drets pendents de cobrament per 148,7 milions d’euros, el 80,6%
dels ingressos reconeguts, que corresponen en la seua major part a transferències del programa operatiu susdit.
La revisió duta a cap sobre aquests drets ha posat de
manifest la incidència, ja comentada en informes anteriors,
relativa a la comptabilitat d’algunes subvencions de fons
europeus sobre la base dels principis comptables públics
aplicables amb caràcter general al reconeixement dels
drets, i no dels principis específics de les transferències i
subvencions que serien els aplicables a aquests casos. En
2010 la quantitat comptabilitzada puja a 123,2 milions
d’euros. En l’àmbit pressupostari la comptabilitat efectuada
no té efecte sobre el resultat de 2010, ja que de no registrarse els drets es derivaria una desviació de finançament negativa en despeses amb finançament afectat; pel que fa al romanent de tresoreria, s’ha de tenir en compte que els drets
pendents de cobrament inclouen un total de 235,8 milions
d’euros per aquests conceptes (vegeu apartat 10.6).
Pàg. 11.289
Com en informes anteriors, recomanem l’aplicació dels
principis específics susdits per a l’adequat reconeixement
d’aquestes subvencions.
El cierre del ejercicio 2010 muestra derechos pendientes
de cobro por 148,7 millones de euros, el 80,6% de los ingresos reconocidos, correspondiendo en su mayor parte a
transferencias del programa operativo antes citado.
La revisión llevada a cabo sobre estos derechos ha puesto de manifiesto la incidencia, ya comentada en informes
anteriores, relativa a la contabilización de ciertas subvenciones de fondos europeos sobre la base de los principios
contables públicos aplicables con carácter general al reconocimiento de los derechos, y no de los principios específicos de las transferencias y subvenciones que serían los aplicables a estos casos. En 2010 la cantidad contabilizada
asciende a 123,2 millones de euros. En el ámbito presupuestario la contabilización efectuada no tiene efecto sobre
el resultado de 2010, pues de no registrarse los derechos se
derivaría una desviación de financiación negativa en gastos
con financiación afectada; respecto al remanente de tesorería, debe tenerse en cuenta que los derechos pendientes
de cobro incluyen un total de 235,8 millones de euros por
estos conceptos (véase apartado 10.6).
Como en informes anteriores, se recomienda la aplicación de los principios específicos antes indicados para el
adecuado reconocimiento de estas subvenciones.
9.6. Taxes i uns altres ingressos
9.6. Tasas y otros ingresos
Els ingressos inclosos en l’epígraf «Tributs propis, taxes
i d’altres ingressos» es refereixen bàsicament als derivats
de taxes, preus públic, recàrrecs de constrenyiment, sancions i reintegraments d’operacions.
Per aquests conceptes s’han reconegut drets en 2010 per
813,6 milions d’euros, un 51,1% superior als registrats en
l’exercici anterior.
L’increment de 2010 és a causa principalment del concepte «Reintegrament pressuposts tancats subvencions
SERVOF», els drets reconeguts del qual pugen a 305,8 milions d’euros, fonamentalment en el reintegrament de subvencions no aplicades a la seua finalitat dels exercicis de
2002 a 2009.
Los ingresos incluidos en el epígrafe «Tributos propios,
tasas y otros ingresos» se refieren básicamente a los derivados de tasas, precios públicos, recargos de apremio, sanciones y reintegros de operaciones.
Por estos conceptos se han reconocido derechos en 2010
por 813,6 millones de euros, un 51,1% superior a los registrados en el ejercicio anterior.
El incremento de 2010 se debe principalmente al concepto «Reintegro presupuestos cerrados subvenciones SERVEF», cuyos derechos reconocidos ascienden a 305,8 millones de euros, fundamentados en el reintegro de
subvenciones no aplicadas a su finalidad de los ejercicios
2002 a 2009.
10. MEMÒRIA
10. MEMORIA
10.1. Aspectes generals
10.1. Aspectos generales
La memòria és el component dels comptes anuals la
funció de la qual és completar i ampliar la informació continguda en el balanç, el compte del resultat econòmic i patrimonial, i l’estat de liquidació del pressupost. Es compon
de distints apartats relatius a la informació de caràcter financer (romanent de tresoreria i estat de tresoreria),
d’execució de la despesa pública i de l’ingrés públic, de
l’endeutament i d’operacions no pressupostàries, entre
d’altres.
En els apartats següents incloem els comentaris més significatius que han sorgit d’aquesta revisió.
Recomanem que es continue ampliant la informació
continguda en la memòria, en la línia amb el que estableix
la part quarta «Normes d’elaboració dels comptes anuals»
norma 7 i en els models de comptes anuals que detalla el
PGCPG.
La memoria es el componente de las cuentas anuales
cuya función es completar y ampliar la información contenida en el balance, la cuenta del resultado económico-patrimonial y el estado de liquidación del presupuesto. Se compone de varios apartados relativos a la información de
carácter financiero (remanente de tesorería y estado de tesorería), de ejecución del gasto público y del ingreso público, del endeudamiento y de operaciones no presupuestarias,
entre otros.
En los apartados siguientes se incluyen los comentarios
más significativos que han surgido de esta revisión.
Se recomienda que se continúe ampliando la información contenida en la memoria, en línea con lo establecido
en la parte cuarta «Normas de elaboración de las cuentas
anuales» norma número 7 y en los modelos de cuentas
anuales que detalla el PGCPG.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.290
10.2. Romanent de tresoreria
10.2. Remanente de tesorería
Formant part de la memòria del Compte de
l’Administració es presenta el romanent de tresoreria al
tancament de l’exercici, com a resultat net de la diferència
entre els fons líquids i els drets pendents de cobrament i les
obligacions pendents de pagament, amb els següents imports, en milions d’euros:
Formando parte de la memoria de la Cuenta de la Administración se presenta el remanente de tesorería al cierre del
ejercicio, como resultado neto de la diferencia entre los
fondos líquidos y los derechos pendientes de cobro y las
obligaciones pendientes de pago, con los siguientes importes, en millones de euros:
Romanent de tresoreria a 31-12-2010
Import
1. (+) Drets pendents de cobrament
1.128,5
(+) del pressupost corrent
510,8
(+) de pressuposts tancats
1.252,7
(-) de cobrament dubtós
388,4
(-) cobraments realitzats pendents d’aplicació definitiva
246,6
2. (-) Obligacions pendents de pagament
3.036,9
(+) del pressupost corrent
2.037,2
(+) de pressuposts tancats
331,1
(+) d’operacions no pressupostàries
668,6
3. (+) Fons líquids
611,6
I.
Romanent de tresoreria afectat
741,3
II.
Romanent de tresoreria no afectat
(2.038,1)
III. Romanent de tresoreria total (1-2+3) = (I + II)
(1.296,8)
Quadre 10.1
El romanent de tresoreria està constituït per les desviacions de finançament positives i només pot utilitzar-se per
a donar cobertura a les despeses que es troben afectats als
recursos dels quals es deriven aquestes desviacions. En
l’exercici de 2010 puja a 741,3 milions d’euros.
El romanent de tresoreria no afectat o per a despeses generals, constitueix un recurs per a finançar despeses mitjançant modificacions de crèdit. En 2010 presenta un import negatiu de 2.038,1 milions d’euros, magnitud que ha
disminuït respecte a 2009 en un 34,6%.
El romanent de tresoreria total és negatiu per import de
1.296,8 milions d’euros, menor que l’obtingut en 2009,
també negatiu per 1.514,1 milions d’euros, per bé que en
aquest últim any no es van tenir en compte desviacions positives de finançament, segons vam assenyalar en l’informe
de fiscalització.
En l’apartat 4C.1 de la memòria comentem amb detall
els factors positius i negatius que han incidit en el càlcul
del romanent de tresoreria.
D’altra banda, la fiscalització realitzada sobre el Compte de l’Administració ha posat de manifest diversos aspectes significatius, assenyalats en uns altres apartats d’aquest
Informe, que podrien afectar desvirtuar el càlcul del romanent de tresoreria:
El remanente de tesorería afectado está constituido por las
desviaciones de financiación positivas y sólo puede utilizarse
para dar cobertura a los gastos que se encuentren afectados a
los recursos de los que se derivan tales desviaciones. En el
ejercicio 2010 asciende a 741,3 millones de euros.
Por su parte, el remanente de tesorería no afectado, o
para gastos generales, constituye un recurso para financiar
gastos mediante modificaciones de crédito. En 2010 presenta un importe negativo de 2.038,1 millones de euros,
magnitud que ha disminuido respecto a 2009 en un 34,6%.
El remanente de tesorería total es negativo por importe
de 1.296,8 millones de euros, menor que el obtenido en
2009, también negativo por 1.514,1 millones de euros, si
bien en este último año no se tuvieron en cuenta desviaciones positivas de financiación, según fue señalado en el informe de fiscalización.
En el apartado 4C.1 de la memoria se comentan con detalle los factores positivos y negativos que han incidido en
el cálculo del remanente de tesorería.
Por otra parte, la fiscalización realizada sobre la Cuenta
de la Administración ha puesto de manifiesto diversos aspectos significativos, señalados en otros apartados de este
Informe, que podrían afectar o desvirtuar el cálculo del remanente de tesorería:
a) L’import de les obligacions no recollides al tancament de l’exercici (apartat 8.1.f) i dels drets pendents per
fons europeus (apartat 9.5).
a) El importe de las obligaciones no reconocidas al cierre
del ejercicio (apartado 8.1.f y de los derechos pendientes por
fondos europeos (apartado 9.5).
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.291
b) Com es va posar de manifest en l’apartat 10.6.d, considerem que la provisió per a insolvències, dotada de 388,4
milions d’euros, estaria infravalorada en l’import addicional necessari per a cobrir els drets que s’estimen de dubtós
cobrament.
b) Tal como se pone de manifiesto en el apartado 10.6.d,
se considera que la provisión para insolvencias, dotada por
388,4 millones de euros, estaría infravalorada en el importe
adicional necesario para cubrir los derechos que se estimen
de dudoso cobro.
10.3. Estat de la tresoreria
10.3. Estado de la tesorería
L’epígraf 4C.2 de la memòria conté la informació sobre
la tresoreria, incloent-hi el denominat «Estat de la tresoreria», un resum del qual mostrem en el quadre següent, en
milions d’euros:
El epígrafe 4C.2 de la memoria contiene la información
sobre la tesorería, incluyendo el denominado «Estado de la
tesorería», un resumen del cual se muestra en el cuadro siguiente en millones de euros:
Concepte
Imports
1. Cobraments
25.223,8
Del pressupost corrent
14.586,7
De pressuposts tancats
456,0
D’operacions no pressupostàries
10.181,1
2. Pagaments
24.821,4
Del pressupost corrent
12.735,9
De pressuposts tancats
1.802,4
D’operacions no pressupostàries
I.
10.283,2
Flux net de tresoreria de l’exercici (1-2)
402,4
3. Saldo inicial de tresoreria
209,2
II. Saldo final de tresoreria (I+3)
611,6
Quadre 10.2
Els fons de tresoreria de la Generalitat s’ha estat gestionant mitjançant els tipus de comptes prevists en el plec de
condicions de 27 de setembre de 2005, que va regir el concurs per a la contractació de comptes corrents amb entitats
financeres.
En l’exercici de 2010 la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació ha tramitat un expedient de contractació, per
procediment obert, per a prestar serveis financers a la Generalitat i el sector públic, que va ser adjudicat mitjançant
resolució d’1 de març del conseller d’Economia i Hisenda i
Ocupació a vuit entitats financeres i una agrupació de caixes d’estalvi.
La Generalitat, incloses les entitats autònomes, l’IVF i
el sector públic (organismes, empreses i fundacions), hauran de contractar amb totes o amb alguna de les entitats financeres col·laboradores, els serveis financers detallats en
el plec de prescripcions tècniques.
En aquest plec hi ha diferents tipus de comptes de tresoreria segons la seua finalitat, a les quals s’haurien d’aplicar
les condicions establides. L’objectiu final és la gestió centralitzada dels fons públics i utilitzar el sistema de comptes
de «netting» o de compensació automàtica de saldos a
comptes centralitzats.
L’Ordre 2/2010, de 29 de gener, de la Conselleria
d’Economia, Hisenda i Ocupació regula la gestió de tresoreria del sector públic a través de la gestió centralitzada de
fons basada en el sistema de comptes de compensació.
Los fondos de la tesorería de la Generalitat se han venido gestionando mediante los tipos de cuentas previstos en
el pliego de condiciones de 27 de septiembre de 2005, que
rigió el concurso para la contratación de cuentas corrientes
con entidades financieras.
En el ejercicio 2010 la Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo ha tramitado un expediente de contratación, mediante procedimiento abierto, para la prestación de
servicios financieros a la Generalitat y el sector público,
que fue adjudicado mediante Resolución de 1 de marzo del
conseller de Economía, Hacienda y Empleo a ocho entidades financieras y una agrupación de cajas de ahorro.
La Generalitat, incluidas las entidades autónomas, el
IVF y el sector público (organismos, empresas y fundaciones), deberán contratar con todas o con alguna de las entidades financieras colaboradoras los servicios financieros
detallados en el pliego de prescripciones técnicas.
En dicho pliego se contemplan diferentes tipos de cuentas tesoreras según su finalidad, a las que se deberán aplicar
las condiciones establecidas. El objetivo final es la gestión
centralizada de los fondos públicos, utilizándose el sistema
de cuentas de «netting» o de barrido automático de saldos a
cuentas centralizadas.
La Orden 2/2010, de 29 de enero, de la Conselleria de
Economía, Hacienda y Empleo regula la gestión de tesorería del sector público a través de la gestión centralizada
de fondos basada en el sistema de cuentas de “netting”.
BOC número 82
18.06.2012
Aquesta Ordre autoritza la signatura d’un protocol de
col·laboració per a l’adhesió al model de gestió de tresoreria corporativa, que s’ha formalitzat l’1 de març de 2010 i
s’ha iniciat com a experiència pilot del sistema amb
l’entitat FGV.
En el quadre següent detallem per tipus de comptes els
saldos al final de l’exercici de 2010, amb dades de 2009 als
efectes comparatius:
Pàg. 11.292
Esta Orden autoriza la firma de un protocolo de colaboración para la adhesión al modelo de gestión de tesorería corporativa, que se ha formalizado el 1 de marzo de 2010, y se
ha iniciado como experiencia piloto del sistema con la entidad FGV.
En el siguiente cuadro se detallan por tipos de cuentas
los saldos al final del ejercicio 2010, con datos de 2009 a
efectos comparativos:
Comptes
31-12-2010
31-12-2009
Operatius
476,5
77,8
De dipòsits / fiances
135,0
131,3
0,1
0,1
Restringits d’ingressos / recaptació
-
-
De centres docents públics no universitaris
-
-
611,6
209,2
De caixa fixa
Total
Quadre 10.3
Els comptes operatius són comptes centralitzats per a situar els fons, realitzar pagaments i complir les funcions encomanades a la Tresoreria per la normativa vigent. A
aquests comptes són compensats els saldos d’uns altres
comptes, com ara els de dipòsits i de recaptació, en els terminis establits per la Tresoreria.
Els comptes de dipòsits/fiances tenen com a finalitat la
constitució de tot tipus de dipòsits, avals i fiances que siguen exigibles per la normativa de contractació o per qualsevol altra forma legal o reglamentària.
Els comptes de caixa fixa són per a gestionar les provisions de fons de caràcter permanent que es realitzen a les
habilitacions de les distintes conselleries i organismes de la
Generalitat, i estan regulats per l’article 44.6 del TRLHPG
i la seua normativa de desenvolupament.
Els comptes restringits d’ingressos/recaptació estan destinats a facilitar el procés de recaptació d’ingressos de la
Generalitat.
Els comptes de centres docents públics no universitaris
tenen com a finalitat la gestió dels fons que la Conselleria
d’Educació lliura als dits centres amb càrrec al pressupost
anual. Les condicions per a aplicar a aquests comptes, malgrat que estan oberts a nom de cada centre, haurien de ser
les mateixes que les de la resta de comptes. Es preveu que
la tresoreria establisca un procediments perquè tinguen un
funcionament similar als de caixa fixa.
La Sindicatura de Comptes ha sol·licitat a les entitats financeres la confirmació directa dels saldos existents a 31
de desembre de 2010, així com de les signatures autoritzades per a la disposició de fons i alguna altra informació rellevant per a la fiscalització.
No hem rebut la confirmació de sis entitats bancàries
amb les quals s’han realitzat algunes de les operacions financeres que comentem en l’apartat 11 d’aquest Informe
(préstecs i avals), per la qual cosa aquesta confirmació
només ha sigut possible de verificar, en el seu cas, amb la
informació subministrada pels gestors de la Generalitat.
D’altra banda, i segons que comentem en informes anteriors, la informació rebuda de les entitats financeres quant
Las cuentas operativas son cuentas centralizadas para situar los fondos, realizar pagos y cumplir las funciones encomendadas a la Tesorería por la normativa vigente. A ellas
son barridos los saldos de otras cuentas, como las de depósitos y de recaudación, en los plazos establecidos por la Tesorería.
Las cuentas de depósitos/fianzas tienen como finalidad
la constitución de todo tipo de depósitos, avales y fianzas
que sean exigibles por la normativa de contratación o por
cualquier otra norma legal o reglamentaria.
Las cuentas de caja fija son para gestionar las provisiones de fondos de carácter permanente que se realizan a las
habilitaciones de las distintas conselleries y organismos de
la Generalitat, y están reguladas por el artículo 44.6 del
TRLHPG y su normativa de desarrollo.
Las cuentas restringidas de ingresos/recaudación están
destinadas a facilitar el proceso de recaudación de ingresos
de la Generalitat.
Las cuentas de centros docentes públicos no universitarios tienen como finalidad la gestión de los fondos que la
Conselleria de Educación libra a dichos centros con cargo
al presupuesto anual. Las condiciones a aplicar a estas
cuentas, a pesar de estar abiertas a nombre de cada centro,
deberán ser las mismas que las del resto de cuentas. Se
prevé que la Tesorería establezca un procedimiento para
que tengan un funcionamiento similar a las de caja fija.
La Sindicatura de Comptes ha solicitado a las entidades
financieras la confirmación directa de los saldos existentes
a 31 de diciembre de 2010, así como de las firmas autorizadas para la disposición de fondos y otra información relevante para la fiscalización.
No se ha recibido confirmación de seis entidades bancarias con las que se han realizado algunas de las operaciones
financieras que se comentan en el apartado 11 de este Informe (préstamos y avales), por lo que ésta sólo ha sido posible verificarla, en su caso, con la información suministrada por los gestores de la Generalitat.
Por otra parte, y según se viene comentando en informes
anteriores, la información recibida de las entidades finan-
BOC número 82
18.06.2012
als interessos abonats no és completa, per la qual cosa no
ha sigut possible contrastar, amb aquestes entitats, la integritat dels imports comptabilitzats per aquest concepte.
Pàg. 11.293
cieras en relación con los intereses abonados no es completa, por lo que no ha sido posible contrastar con ellas la integridad de los importes contabilizados por este concepto.
Fiscalització dels comptes de caixa fixa
Fiscalización de las cuentas de caja fija
En l’exercici de 2010 s’han utilitzat 303 comptes per a
gestionar els fons de caixa fixa, amb una dotació total de
177,2 milions d’euros. Els pagaments representen el 97,8%
de la dotació.
Per a dur a cap la fiscalització, hem sol·licitat els fitxers
informàtics de totes les caixes fixes, però en la informació
rebuda es van ometre les dades referents als perceptors, per
la qual cosa no ha sigut possible efectuar-ne una revisió
global en faltar aquesta dada essencial. En aquesta circumstància, hem decidit realitzar la fiscalització de les caixes fixes en una mostra de dues conselleries i quatre hospitals, per a verificar els aspectes formals en les
presentacions dels comptes justificatius de cada caixa fixa,
així com per a revisar una mostra de justificants la selecció
de la qual s’ha realitzat a partir de la informació facilitada,
sense limitacions, pel centres visitats.
Quant a les caixes fixes gestionades per les conselleries,
hem seleccionat per a la revisió les següents, i l’import pagat figura en milions d’euros:
Núm. de caixa
En el ejercicio 2010 se han utilizado 303 cuentas para
gestionar los fondos de caja fija, con una dotación total de
177,2 millones de euros. Los pagos realizados suponen el
97,8% de la dotación.
Para llevar a cabo la fiscalización, se solicitaron los ficheros informáticos de todas las cajas fijas, pero en la información recibida se omitieron los datos referentes a los
perceptores, por lo que no ha sido posible efectuar una revisión global de la misma al faltar ese dato esencial. En
esta circunstancia, la fiscalización de las cajas fijas se ha
decidido realizar en una muestra de dos conselleries y cuatro hospitales, para verificar los aspectos formales en las
presentaciones de las cuentas justificativas de cada caja
fija, así como a revisar una muestra de justificantes cuya
selección se ha realizado a partir de la información facilitada, sin limitaciones, por los centros visitados.
Respecto a las cajas fijas gestionadas por las conselleries, han sido seleccionadas para revisión las siguientes, figurando el importe pagado en millones de euros:
Conselleria
Import
038
Justícia i Administracions Públiques
1,9
413
Cultura i Esport
1,0
Quadre 10.4
Com a resultat de l’anàlisi efectuada sobre els comptes
justificatius, actes trimestrals d’arqueig i documentació justificava dels pagaments realitzats a través de les caixes revisades, destaquem les circumstàncies següents:
– Els comptes justificatius i les actes trimestrals
d’arqueig i conciliació s’han elaborat i presentat d’acord
amb els models establits per la normativa aplicable.
– Per conceptes econòmics, els pagaments realitzats per
les caixes revisades s’agrupen en: 32,5% a despeses diverses de reunions, conferències i similars; 23,7% a indemnitzacions per dietes, locomoció i d’altres; 15,2% a treballs
externs; 12,2% a material no inventariable; 16,3% a uns altres conceptes.
– De la revisió d’una mostra de factures/justificants de
les caixes fixes dels centres visitats hem observat, com a
incidències més comunes, que no sempre consten o són incorrectes les aprovacions de la despesa i les comprovacions
relatives a la recepció dels subministraments o serveis prestats. Les despeses imputades al concepte «Despeses diverses per reunions, conferències i celebracions», llevat les de
cursos de l’IVAP, estan generalment insuficientment justificades quant a l’activitat o concepte concret que ha originat
la despesa. El pagament de la major part de les factures revisades s’ha realitzat amb posterioritat al termini legal aplicable.
– En 11 factures/justificants hem observat concordances
entre l’objecte i el creditor que implicarien incompliments
del límit establit en l’article 2.4 del Decret 24/1998 així
com de l’article 74.2 de la LCSP.
Como resultado del análisis efectuado sobre las cuentas
justificativas, actas trimestrales de arqueo y documentación
justificativa de los pagos realizados a través de las cajas revisadas se destacan las siguientes circunstancias:
– Las cuentas justificativas y las actas trimestrales de arqueo y conciliación se han elaborado y presentado de acuerdo
con los modelos establecidos por la normativa aplicable.
– Por conceptos económicos, los pagos realizados por
las cajas revisadas se agrupan en: 32,5% a gastos diversos
de reuniones, conferencias, y similares; 23,7% a indemnizaciones por dietas, locomoción y otras; 15,2% a trabajos
externos; 12,2% a material no inventariable; 16,3% a otros
conceptos.
– De la revisión de una muestra de facturas/justificantes
de las cajas fijas de los centros visitados se han observado,
como incidencias más comunes, que no siempre constan o
son incorrectas las aprobaciones del gasto y las comprobaciones relativas a la recepción de los suministros o
servicios prestados. Los gastos imputados al concepto
«Gastos diversos por reuniones, conferencias y celebraciones», salvo los de cursos del IVAP, están generalmente insuficientemente justificados en relación con la actividad o
concepto concreto que ha originado el gasto. El pago de la
mayor parte de las facturas revisadas se ha realizado con
posterioridad al plazo legal aplicable.
– En 11 facturas/justificantes se han observado concordancias entre el objeto y el acreedor que supondrían incumplimientos del límite establecido en el artículo 2.4 del Decreto 24/1998 así como del artículo 74.2 de la LCSP.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.294
Les conclusions sobre la revisió d’una mostra de caixes
fixes en hospitals figuren en l’apartat 13.2 d’aquest Informe.
Las conclusiones sobre la revisión de una muestra de
cajas fijas en hospitales figuran en el apartado 13.2 de este
Informe.
10.4. Obligacions pendents de pagament
d’exercicis anteriors
10.4. Obligaciones pendientes de pago
de ejercicios anteriores
La informació sobre les obligacions pendents de pagament de pressuposts tancats figura en la nota 4D.8 de la
memòria, i el resum de la seua execució per capítols el
mostrem en el quadre següent, en milions d’euros:
La información sobre las obligaciones pendientes de pago
de presupuestos cerrados figura en la nota 4D.8 de la memoria, siendo un resumen de la ejecución por capítulos el que se
muestra en el cuadro siguiente, en millones de euros:
Capítol
1 Despeses de personal
Obligacions
pendents
01-01-2010
Rectificacions
Pagaments
realitzats
Obligacions
pendents
31-12-2010
12,6
0,0
12,0
0,5
685,6
(0,3)
605,6
79,7
76,6
(0,7)
74,9
0,9
4 Transferències corrents
618,1
(1,2)
568,9
47,9
6 Inversions reals
314,9
(0,1)
250,8
64,0
7 Transferències de capital
381,8
0,0
243,8
138,0
46,3
0,0
46,3
0,0
2.135,8
(2,4)
1.802,4
331,1
2 Despeses de funcionament
3 Despeses financers
8 Actius financers
Total
Quadre 10.5
Les obligacions pendents de pagament d’exercicis anteriors incorporades a l’exercici de 2010 pugen a 2.135,8 milions d’euros, i en corresponen 2.133,5 milions d’euros a
les obligacions del pressupost de l’exercici de 2009; i la
resta, a les de pressuposts d’exercicis anteriors.
El saldo pendent al final de 2010 ha augmentat significativament respecte al de l’exercici de 2009, que va ser de
2,3 milions d’euros.
Per capítols, destaquen les obligacions del capítol 7
«Transferències de capital», que representen el 41,7% del
total. Per programes, les més significatives corresponen al
programa 412.22 «Assistència sanitària», amb 58,8 milions
d’euros, i al programa 722.20 «Política industrial», amb
48,1 milions d’euros.
Existeixen obligacions pendents de pagament provinents
de l’exercici de 2005 i anteriors per un total d’1,6 milions
d’euros que per la seua antiguitat haurien de ser analitzades
i, en el seu cas, regularitzades.
Las obligaciones pendientes de pago de ejercicios anteriores incorporadas al ejercicio 2010 ascienden a 2.135,8
millones de euros, correspondiendo 2.133,5 millones de euros a las obligaciones del presupuesto del ejercicio 2009 y
el resto a las de presupuestos de ejercicios anteriores.
El saldo pendiente al final de 2010 ha aumentado significativamente respecto al del ejercicio 2009, que fue de 2,3
millones de euros.
Por capítulos destacan las obligaciones del capítulo 7
«Transferencias de capital», que suponen el 41,7% del total. Por programas, las más significativas corresponden al
programa 412.22 «Asistencia Sanitaria», con 58,8 millones
de euros, y al programa 722.20 «Política industrial», con
48,1 millones de euros.
Existen obligaciones pendientes de pago provenientes
del ejercicio 2005 y anteriores por un total de 1,6 millones
de euros que por su antigüedad deberían ser analizadas y,
en su caso, regularizadas.
10.5. Compromisos de despeses amb càrrec
a exercicis posteriors
10.5. Compromisos de gastos con cargo
a ejercicios posteriores
La informació sobre aquests compromisos figura en la
nota 4D.9 de la memòria, i n’és un resum per capítols i
anys el següent quadre, en milions d’euros:
La información sobre estos compromisos figura en la
nota 4D.9 de la memoria, siendo un resumen de la misma
por capítulos y años el siguiente, en millones de euros:
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.295
Exercicis
Capítols
2011
2 Despeses de funcionament
2012
2013
2014
Posterior
Total
1.098,1
924,8
833,8
727,0
5.811,8
9.395,4
554,4
328,1
268,2
243,8
678,5
2.072,9
84,9
75,7
45,4
76,9
609,7
892,6
6 Inversions reals
417,2
162,3
79,0
53,3
201,3
913,1
7 Transferències de capital
159,1
116,3
87,0
38,7
241,0
642,0
9 Passius financers
139,5
143,1
147,2
150,3
11.613,7
12.193,7
Totals
2.453,2
1.750,3
1.460,5
1.289,9
19.156,0
26.109,9
3 Despeses financeres
4 Transferències corrents
Quadre 10.6
Quant a l’exercici anterior, el volum total de despeses
compromeses mostra una disminució del 18,7%, i s’hi ha
de tenir en compte el canvi de criteri que comentem més
endavant.
Dos dels capítols més significatius són el 3 i el 9, que
representen el 54,6% de les despeses compromeses totals.
El capítol 9 recull les amortitzacions futures de
l’endeutament (vegeu quadre 11.2). Per la seua banda, en el
capítol 3 es consignen 1.986 milions d’euros dels interessos
per a meritar en exercicis posteriors segons les estimacions
basades en les previsions d’evolució dels tipus d’interés.
Pel que fa a l’estimació dels interessos, en la nota 4D.9
de la memòria s’indica que en 2010 ha tingut lloc un canvi
de criteri, i han sigut calculats tenint en compte el venciment de les operacions vives a 31 de desembre de 2010, i
no el dels programes financers, com es feia en exercicis anteriors.
La classificació per seccions la mostrem en el quadre
següent:
Secció
05 Presidència de la Generalitat
Respecto al ejercicio anterior, el volumen total de gastos
comprometidos muestra una disminución del 18,7%, debiéndose tener en cuenta el cambio de criterio que se comenta más adelante.
Dos de los capítulos más significativos son el 3 y el 9, que
suponen conjuntamente el 54,6% de los gastos comprometidos totales. El capítulo 9 recoge las amortizaciones futuras del
endeudamiento (véase cuadro 11.2). Por su parte, en el capítulo 3 se consignan 1.986 millones de euros de los intereses a
devengar en ejercicios posteriores según las estimaciones basadas en las previsiones de evolución de los tipos de interés.
Respecto a la estimación de los intereses, en la nota
4D.9 de la memoria se indica que en 2010 ha tenido lugar
un cambio de criterio, habiendo sido calculados teniendo
en cuenta el vencimiento de las operaciones vivas a 31 de
diciembre de 2010, y no el de los programas financieros
como se hacían en ejercicios anteriores.
La clasificación por secciones se muestra en el siguiente
cuadro:
Exercicis
2011
2012
2013
2014
Posterior
Total
2,3
0,7
0,2
0,1
0,0
3,3
06 Economia, Hisenda i Ocupació
51,3
3,5
2,0
1,2
1,8
59,8
07 Justícia, Interior i Adm. Públiques
75,4
65,8
20,5
17,2
66,4
245,3
08 Infraestructures i Transport
217,6
130,9
89,5
74,1
1.900,3
2.412,4
09 Educació
182,0
157,7
131,1
108,9
517,0
1.096,7
10 Sanitat
789,1
639,0
624,0
601,4
3.799,6
6.453,2
11 Indústria, Comerç i Innovació
4,2
1,1
0,8
0,4
0,0
6,5
12 Agricultura, Pesca i Alimentació
70,2
37,7
23,1
5,2
0,1
136,3
14 Medi Amb., Aigua, Urb. i Hab.
79,9
41,2
17,3
15,1
52,4
206,0
15 Turisme
16 Benestar Social
18 Cultura i Educació
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
194,4
145,7
96,0
39,9
224,5
700,6
23,8
14,5
12,4
11,5
27,4
89,6
680,0
453,8
407,4
385,3
12.253,2
14.179,8
20 Despeses diverses
32,7
28,9
28,5
28,3
313,2
431,7
22 Governació
31,4
19,5
7,5
1,3
0,1
59,7
23 Solidaritat i Ciutadania
18,9
10,0
0,1
0,1
0,0
29,2
2.453,2
1.750,3
1.460,5
1.289,9
19.156,0
26.109,9
19 Servei del deute
Total
Quadre 10.7
BOC número 82
18.06.2012
La secció amb major volum de despeses compromeses
és la 19 «Servei del deute», que amb 14.179,8 milions
d’euros, que comprenen les amortitzacions i interessos del
deute abans comentats, representen el 54,3% del total.
Una altra secció significativa és la 10 «Sanitat», amb
una participació en l’import total de 6.453,2 milions
d’euros, que recullen principalment els compromisos per
anualitats futures derivats dels contractes de gestió integral
de diversos departaments de salut, el concert per a la gestió
del servei de les tècniques de diagnòstic per imatge i el
concert amb l’IVO.
La secció 08, «Infraestructures i transports», compta
amb un import de 2.412,4 milions d’euros que inclouen,
entre altres, els compromisos derivats dels contractes de
concessió d’obra pública per a la construcció, conservació i
explotació d’autovies.
Com vam indicar en fase d’al·legacions a l’Informe de
2009, durant 2010 s’ha incorporat l’import comptabilitzat
en el compte del balanç «Creditors per periodificació de
despeses pressupostàries» corresponent als convenis de
col·laboració entre la Conselleria d’Educació i les universitats públiques valencianes per al finançament del Programa Plurianual de Finançament, el pagament del qual es
preveu realitzar en les dotze anualitats restants des de
2011 fins a 2022.
Falten per incloure en aquest apartat de compromisos
futurs les següents operacions, segons que comentem en informes anteriors: les anualitats futures dels compromisos
derivats dels acords del Consell per al pagament de les
obligacions del deute sanitari, per un total de 1.398,3 milions d’euros (apartat 8.1.f); els compromisos derivats de
l’acord de finançament del pla de modernització
d’instal·lacions de la Fira de Mostres Internacional de
València del conveni de 2002, per un import aproximat de
92,5 milions d’euros.
Hem observat, a més a més, que falten per comptabilitzar els compromisos plurianuals derivats d’un contracte per
import de 28,5 milions d’euros.
A més a més, haurien d’estimar-se i incloure’s els imports corresponents al conveni amb CIEGSA.
Plans d’inversions de les universitats públiques
En els capítols 4 i 7 dels pressupost de despeses del
Compte de l’Administració de 2010 s’han reconegut obligacions, per import total de 52,0 milions d’euros, pels interessos i el principal dels venciments corresponents al dit
exercici, i segons els quadres d’amortització dels préstecs
del BEI i de les obligacions emeses per les universitats, el
compromisos que haurien d’incloure’s per quotes
d’exercicis posteriors pujarien a 523,6 milions d’euros de
capital, més els interessos corresponents.
És important assenyalar que, en els comptes anuals retuts per les diferents universitats públiques, hem observat
un tractament comptable dispar a aquestes operacions.
Quant a això, i en tant no es produïsca una unificació de
criteris en les auditories de les universitats i pels centres directius comptables pertinents, considerem adient, en
l’àmbit de la fiscalització del Compte de l’Administració,
mantenir l’opinió d’informes anteriors, considerant adequada la imputació de les quotes anuals en els pressuposts dels
exercicis de venciment, com així estem fent des del princi-
Pàg. 11.296
La sección con mayor volumen de gastos comprometidos
es la 19 «Servicio de la deuda», que con 14.179,8 millones de
euros, que comprenden las amortizaciones e intereses de la
deuda antes comentados, supone el 54,3% del total.
Otra sección significativa es la 10 «Sanidad», con una
participación en el importe total de 6.453,2 millones de euros, que recogen principalmente los compromisos por anualidades futuras derivados de los contratos de gestión integral de diversos departamentos de salud, el concierto para
la gestión del servicio de las técnicas de diagnóstico por
imagen y el concierto con el IVO.
La sección 08 «Infraestructuras y transportes» cuenta
con un importe de 2.412,4 millones de euros, que incluyen,
entre otros, los compromisos derivados de los contratos de
concesión de obra pública para la construcción, conservación y explotación de autovías.
Tal como se indicó en fase de alegaciones al Informe de
2009, durante 2010 se ha incorporado el importe contabilizado en la cuenta del balance «Acreedores por periodificación de gastos presupuestarios» correspondiente a los convenios de colaboración entre la Conselleria de Educación y
las universidades públicas valencianas para la financiación
del Programa Plurianual de Financiación, cuyo pago se
contempla realizar en las doce anualidades restantes desde
2011 hasta 2022.
Faltan por incluir en este estado de compromisos futuros
las siguientes operaciones, según se viene comentando en
informes anteriores: las anualidades futuras de los compromisos derivados de los acuerdos del Consell para el pago
de las obligaciones de la deuda sanitaria, por un total de
1.398,3 millones de euros (apartado 8.1.f); los compromisos derivados del acuerdo de financiación del plan de modernización de instalaciones de la Feria Muestrario Internacional de Valencia del convenio de 2002, por un importe
aproximado de 92,5 millones de euros.
Se ha observado, además, que faltan por contabilizar los
compromisos plurianuales derivados de un contrato por importe de 28,5 millones de euros.
Asimismo deberían estimarse e incluirse los importes
correspondientes al convenio con CIEGSA.
Planes de inversiones de las universidades públicas
En los capítulos 4 y 7 del presupuesto de gastos de la
Cuenta de la Administración del ejercicio 2010 se han reconocido obligaciones, por importe total de 52,0 millones
de euros, por los intereses y el principal de los vencimientos correspondientes a dicho ejercicio, y según los cuadros
de amortización de los préstamos del BEI y de las obligaciones emitidas por las universidades, los compromisos que
deben incluirse por las cuotas de ejercicios posteriores ascenderían a 523,6 millones de euros de capital, más los intereses correspondientes.
Es importante señalar que, en las cuentas anuales rendidas por las diferentes universidades públicas, se observa un
tratamiento contable dispar a estas operaciones.
A este respecto, y en tanto no se produzca una unificación de criterios en las auditorías de las universidades y por
los centros directivos contables pertinentes, se considera
oportuno, en el ámbito de la fiscalización de la Cuenta de
la Administración, mantener la opinión de informes anteriores, considerando adecuada la imputación de las cuotas
anuales en los presupuestos de los ejercicios de vencimien-
BOC número 82
18.06.2012
pi, i reflectint a més les quotes futures en l’estat de compromisos de despeses amb càrrec a exercicis posteriors.
Pàg. 11.297
to, como así se viene haciendo desde el principio, y reflejando además las cuotas futuras en el estado de compromisos de gastos con cargo a ejercicios posteriores.
En este sentido, se mantiene la recomendación señalada
en informes anteriores de que, hasta que entre en vigor el
nuevo Plan General de Contabilidad Pública, debería analizarse la aplicación, en su caso, de las normas de contabilización que contempla el apartado 3.1 del documento número 5 de principios contables públicos, actualmente vigentes,
explicándose adecuadamente en las memorias de cada entidad los criterios adoptados. En lo que se refiere a la Cuenta
de la Administración, la aplicación de dicha norma podría
comportar la contabilización de un pasivo por 523,6 millones de euros.
En aquest sentit mantenim la recomanació assenyalada
en informes anteriors que, fins que no entre en vigor el nou
Pla General de Comptabilitat Pública, hauria d’analitzar-se
l’aplicació, en el seu cas, de les normes de comptabilitat
que considera l’apartat 3.1 del document número 5 de principis comptables públics, actualment vigents, i explicar-se
adequadament en les memòries de cada entitat els criteris
adoptats. Pel que fa al Compte de l’Administració,
l’aplicació d’aquesta norma podria comportar la comptabilitat d’un passiu per 523,6 milions d’euros.
10.6. Drets per a cobrar de pressuposts tancats
10.6. Derechos a cobrar de presupuestos cerrados
a) Evolució i situació d’aquests drets
La informació sobre els drets per a cobrar de pressuposts tancats figura en la nota 4E.4 de la memòria del
Compte de l’Administració de 2010. En mostrem un resum
en el quadre següent, en milions d’euros:
a) Evolución y situación de estos derechos
La información sobre los derechos a cobrar de presupuestos cerrados figura en la nota 4E.4 de la memoria de la Cuenta
de la Administración de 2010. Un resumen de la misma se
muestra en el cuadro siguiente, en millones de euros:
Pendent
cobrament
01-01-2010
Anul·lats i
cancel·lats
1 Imposts directes
110,0
49,0
9,7
51,3
2 Imposts indirectes
211,1
81,8
22,7
106,6
3 Taxes i d’altres ingressos
283,4
46,1
101,6
135,7
4 Transferències corrents
516,8
3,8
47,0
466,0
34,5
3,0
0,2
31,3
382,2
0,5
0,0
381,7
46 De corporacions locals
8,1
0,0
0,0
8,1
48 De famílies i instit. s/ànim lucre
0,5
0,3
0,1
0,1
91,5
0,0
46,7
44,8
5 Ingressos patrimonials
0,2
0,0
0,0
0,2
6 Alienació inversions reals
0,2
0,0
0,0
0,2
758,9
17,1
259,2
482,6
435,8
12,0
151,1
272,7
14,9
4,3
2,6
8,0
79 De l’exterior
308,2
0,8
105,5
201,9
8 Actius financers
10,1
0,0
0,0
10,1
9 Passius financers
15,8
0,0
15,8
0,0
1.906,5
197,8
456,0
1.252,7
Classificació econòmica
40 De l’Administració de l’Estat
42 De la Seguretat Social
49 De l’exterior
7 Transferències de capital
70 De l’Administració de l’Estat
76 De corporacions locals
Total
Quadre 10.8
Drets
recaptats
Pendent
cobrament
31-12-2010
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.298
Els drets pendents de cobrament d’exercicis anteriors
incorporats a l’exercici de 2010 pugen a 1.906,5 milions
d’euros, que corresponen 1.339,1 milions d’euros a drets
amb origen en el pressupost de l’exercici de 2009 i la resta
a drets amb origen en exercicis anteriors.
Los derechos pendientes de cobro de ejercicios anteriores incorporados al ejercicio 2010 ascienden a 1.906,5 millones de euros, correspondiendo 1.339,1 millones de euros
a derechos con origen en el presupuesto del ejercicio 2009
y el resto a derechos con origen en ejercicios anteriores.
b) Drets anul·lats i cancel·lats
Durant l’exercici de 2010 s’han anul·lat i cancel·lat
drets d’exercicis anteriors per un total de 197,8 milions
d’euros, que representen el 10,4% dels drets inicials. Les
anul·lacions comprenen 152,3 milions d’euros per
anul·lació de liquidacions i 22,1 milions d’euros per ajornaments i fraccionaments. Quant a les cancel·lacions, són 7,7
milions d’euros per prescripció i 15,7 milions d’euros per
insolvències.
La revisió realitzada sobre una mostra d’anul·lacions ha
posat de manifest que, en general, estan adequadament
comptabilitzades i justificades.
b) Derechos anulados y cancelados
Durante el ejercicio 2010 se han anulado y cancelado
derechos de ejercicios anteriores por un total de 197,8 millones de euros, que representan el 10,4% de los derechos
iniciales. Las anulaciones comprenden 152,3 millones de
euros por anulación de liquidaciones y 22,1 millones de euros por aplazamientos y fraccionamientos. En cuanto a las
cancelaciones son 7,7 millones de euros por prescripción y
15,7 millones de euros por insolvencias.
La revisión realizada sobre una muestra de anulaciones
ha puesto de manifiesto que, en general, están adecuadamente contabilizadas y justificadas.
c) Recaptació neta
Els drets recaptats en 2010 pugen a 456,0 milions
d’euros, equivalents al 23,9% del pendent de cobrament a
l’inici de l’exercici.
Hem seleccionat una mostra significativa de documents
comptables d’ingressos a fi de verificar la sua raó i adequat
suport documental. Les proves efectuades han posat de manifest que, en alguns casos, i com en exercicis anteriors, la
imputació comptable dels ingressos percebuts de fons europeus s’ha realitzat en exercicis que no es corresponen amb
els de la despesa certificada.
c) Recaudación neta
Los derechos recaudados en 2010 ascienden a 456,0 millones de euros, equivalentes al 23,9% del pendiente de cobro al inicio del ejercicio.
Se ha seleccionado una muestra significativa de documentos contables de ingresos con el fin de verificar su razonabilidad y adecuado soporte documental. Las pruebas efectuadas
han puesto de manifiesto que, en ciertos casos, y como en
ejercicios anteriores, la imputación contable de los ingresos
percibidos de fondos europeos se ha realizado en ejercicios
que no se corresponden con los del gasto certificado.
d) Anàlisi dels drets pendents a 31 de desembre de 2010
d) Análisis de los derechos pendientes a 31 de diciembre de 2010
El cuadro siguiente muestra, en millones de euros, la
composición de los derechos de ejercicios anteriores
pendientes de cobro al cierre de 2010, atendiendo a sus
ejercicios de origen:
El quadre següent mostra, en milions d’euros, la composició dels drets d’exercicis anteriors pendents de cobrament
al tancament de 2010, tot atenent els seus exercicis
d’origen:
Exercici d’origen
C1
2005 y ant.
2006
2007
2008
2009
Total
1 Imposts directes
7,8
5,5
6,1
12,4
19,5
51,3
2 Imposts indirectes
9,9
8,6
14,1
29,6
44,4
106,6
34,2
9,1
17,3
27,7
47,4
135,7
411,6
0,5
24,1
2,1
27,8
466,1
5 Ingressos patrimonials
0,2
0,0
0,0
0,0
0,0
0,2
6 Alienació inv. reals
0,1
0,0
0,0
0,0
0,1
0,2
284,0
41,8
119,7
35,3
1,7
482,5
8 Actius financers
10,1
0,0
0,0
0,0
0,0
10,1
9 Passius financers
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
757,9
65,5
181,3
107,1
140,9
1.252,7
60,5%
5,2%
14,5%
8,5%
11,2%
100,0%
3 Taxes i d’altres ingressos
4 Transferències corrents
7 Transferències de capital
Total
Quadre 10.9
BOC número 82
18.06.2012
Hi destaca el pendent de cobrament dels capítols de
transferències, tant de corrents com de capital, sobretot els
provinents de l’exercici de 2005 i anteriors.
Dels 1.252,7 milions d’euros de drets pendents de cobrament al tancament de l’exercici, 633,1 milions d’euros,
el 50,5%, corresponen a «Drets definits» formalitzats en
l’exercici de 1999 i anteriors, fonamentats en la regla 42 de
l’Ordre de 12 de desembre de 1994 vigent aleshores.
En l’exercici de 2010 s’ha aprovat i comptabilitzat una
anul·lació d’aquests drets per import de 0,8 milions
d’euros, corresponents a transferències de fons europeus de
l’exercici de 2001.
En el quadre següent mostrem un detall dels drets definits i dels drets reconeguts al tancament de l’exercici, que
formen els drets pendents de cobrament d’exercicis tancats.
També mostrem els seus graus de realització durant 2010
en forma de percentatges que representen els cobraments
de l’exercici respecte dels saldos inicials.
Pàg. 11.299
Destaca el pendiente de cobro de los capítulos de transferencias, tanto corrientes como de capital, sobre todo las
procedentes del ejercicio 2005 y anteriores.
De los 1.252,7 millones de euros de derechos pendientes
de cobro al cierre del ejercicio, 633,1 millones de euros, el
50,5%, corresponden a «Derechos definidos» formalizados
en el ejercicio 1999 y anteriores, fundamentados en la regla
42 de la Orden de 12 de diciembre de 1994 entonces vigente.
En el ejercicio 2010 se ha aprobado y contabilizado una
anulación de estos derechos por importe de 0,8 millones de
euros, correspondientes a transferencias de fondos europeos del ejercicio 2001.
En el cuadro siguiente se muestra un detalle de los derechos definidos y de los derechos reconocidos al cierre del
ejercicio, que forman los derechos pendientes de cobro de
ejercicios cerrados. También se muestran sus grados de realización durante 2010, en forma de porcentajes que representan
los cobros del ejercicio respecto de los saldos iniciales.
Saldos 31-12-2010
Any
1990-2004
Drets
definits
Drets
reconeguts
Graus de realització 2010
Total
pendent
Drets
definits
Drets
reconeguts
633,1
109,0
742,1
0,0%
3,1%
2005
0,0
15,8
15,8
0,0%
3,5%
2006
0,0
65,5
65,5
0,0%
10,5%
2007
0,0
181,3
181,3
0,0%
4,0%
2008
0,0
107,1
107,1
0,0%
50,5%
2009
0,0
140,9
140,9
0,0%
69,9%
Total
633,1
619,6
1.252,7
0,0%
42,4%
Quadre 10.10
Un component significatiu dels drets pendents que reuneix una sèrie de característiques (antiguitat elevada, limitada exigibilitat, baix historial de cobrabilitat) que permet
considerar-los com a de cobrament dubtós són els denominats «Drets definits». A més a més, entre els drets reconeguts de major antiguitat també és previsible que es produïsca alguna quantitat indeterminada d’incobrats.
La provisió per a insolvències a 31 de desembre de 2009
pujava a 401,9 milions d’euros. Durant 2010 s’ha minorat
per l’aplicació de 20,6 milions d’euros, i incrementat per la
dotació de l’exercici per 7,1 milions d’euros, i el seu import final puja a 388,4 milions d’euros, que està destinat en
la seua pràctica totalitat a la cobertura de drets definits.
Com comentem en informes anteriors, malgrat el sanejament realitzat i sense perjudici que s’efectuen les gestions
de cobrament que pertoque, la provisió per a insolvències
hauria de cobrir la totalitat dels drets que s’estimen de cobrament dubtós, i en aquest sentit considerem que hauria
d’incrementar-se en la part referida als drets pendents de
cobrament dels exercicis de 12005 i anteriors, i tenir-hi en
compte els seus possibles graus de realització.
Quant al pendent de cobrament dels exercicis de 2006 a
2009, les anàlisis de cobrabilitat i de cancel·lació de drets
Un componente significativo de los derechos pendientes
que reúne una serie de características (antigüedad elevada, limitada exigibilidad, bajo historial de cobrabilidad) que permite considerarlos como de dudoso cobro son los denominados «Derechos definidos». Además, entre los derechos
reconocidos de mayor antigüedad, también es previsible que
se produzca alguna cantidad indeterminada de incobrados.
La provisión para insolvencias a 31 de diciembre de
2009 ascendía a 401,9 millones de euros. Durante 2010 se
ha minorado por la aplicación de 20,6 millones de euros, e
incrementado por la dotación del ejercicio por 7,1 millones
de euros, ascendiendo su importe final a 388,4 millones de
euros, que está destinado en su práctica totalidad a la cobertura de derechos definidos.
Tal como se viene comentando en informes anteriores, a
pesar del saneamiento realizado y sin perjuicio de que se
efectúen las gestiones de cobro que procedan, la provisión
para insolvencias debería cubrir la totalidad de los derechos
que se estimen de dudoso cobro, y en este sentido se considera que debería incrementarse en la parte referida a los derechos pendientes de cobro de los ejercicios 2005 y anteriores, teniendo en cuenta sus posibles grados de realización.
En cuanto al pendiente de cobro de los ejercicios 2006 a
2009, los análisis de cobrabilidad y de cancelación de dere-
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.300
haurien igualment d’estendre’s als drets de fons europeus
del programa operatiu 2000-2006 comptabilitzats mitjançant previsions d’ingressos, l’import pendent de cobrament dels quals, a 31 de desembre de 2010, puja a 235,8
milions d’euros, sobre els quals observem un baix grau de
cobrament i que el Programa Operatiu Europeu 2000-2006
en el qual se sustenten està pràcticament finalitzat.
chos deberían igualmente extenderse a los derechos de fondos europeos del programa operativo 2000-2006 contabilizados mediante previsiones de ingresos, cuyo importe
pendiente de cobro a 31 de diciembre de 2010 asciende a
235,8 millones de euros, sobre los que se observa un bajo
grado de cobro y que el Programa Operativo Europeo 20002006 en que se sustentan está prácticamente finalizado.
10.7. Operacions no pressupostàries
10.7. Operaciones no presupuestarias
La informació sobre les operacions no pressupostàries
figura en l’apartat 4I de la memòria, que en mostrem un resum en el quadre següent:
La información sobre las operaciones no presupuestarias
figura en el apartado 4I de la memoria, de la que se muestra
un resumen en el cuadro siguiente:
Concepte
Saldos
01-01-2010
Abonaments
Càrrecs
(Ingressos) (Pagaments)
Creditors
pendents
31-12-2010
Fons en formalització
307,1
2.661,2
2.724,1
244,3
Operacions transitòries de tresoreria
182,8
2.969,6
2.969,6
182,8
Dipòsits i fiances
171,9
84,1
81,7
174,3
Quotes de la Seguretat Social
194,7
961,8
1.009,5
147,0
Retencions a compte IRPF
143,7
1.394,2
1.403,6
134,3
Ingressos SERVOF
174,6
267,6
241,4
200,8
D’altres
14,1
299,9
302,2
11,6
Retenció nòmines drets passius
11,2
64,1
73,0
2,3
Ingressos diputacions
0,1
559,5
559,0
0,5
Ingressos ajuntaments
0,0
919,1
919,1
0,0
1.200,1
10.181,1
10.283,2
1.098,0
1,0
0,0
0,0
1,0
1.201,1
10.181,1
10.283,2
1.099,0
Subtotal de saldos en metàl·lic
Fiances i dipòsits en documents
Total
Quadre 10.11
El compte «Fons en formalització» recull els ingressos
rebuts per la Generalitat dels quals no hi ha informació suficient per a la seua imputació comptable als conceptes
pressupostaris corresponents. La informació sobre els moviments produïts en l’exercici i sobre el seu saldo la mostrem en l’apartat 4I.2 «Partides pendents d’aplicació» de la
memòria del Compte de l’Administració. Igual que en
exercicis anteriors, recomanem obtenir-ne la informació
necessària per a la seua adequada imputació comptable.
El saldo de les «Operacions transitòries de tresoreria»
s’ha mantingut sense variació. L’anàlisi de la situació i
comptabilitat d’aquestes operacions la realitzem en
l’apartat 11.6 d’aquest Informe.
El compte «Quotes de la Seguretat Social» recull com a
ingressos els imports corresponents a les retencions practicades en les nòmines per aquest concepte i les quotes de la
Seguretat Social a càrrec del contractant. Com en exercicis
anteriors, les quotes de la Seguretat Social corresponents a
La cuenta «Fondos en formalización» recoge los ingresos recibidos por la Generalitat de los que se no se dispone información suficiente para su imputación contable a los conceptos presupuestarios correspondientes. La información sobre los
movimientos producidos en el ejercicio y sobre su saldo se
muestra en el apartado 4I.2 «Partidas pendientes de aplicación»,
de la memoria de la Cuenta de la Administración. Al igual que
en ejercicios anteriores, se recomienda obtener la información
necesaria para su adecuada imputación contable.
El saldo de las «Operaciones transitorias de tesorería»
se ha mantenido sin variación. El análisis de la situación y
contabilización de estas operaciones se realiza en el apartado 11.6 de este Informe.
La cuenta «Cuotas de la Seguridad Social» recoge como
ingresos los importes correspondientes a las retenciones
practicadas en las nóminas por este concepto y las cuotas
de la Seguridad Social a cargo del empleador. Como en
ejercicios anteriores, las cuotas de la Seguridad Social co-
BOC número 82
18.06.2012
les nòmines de novembre i desembre del personal de l’AVS
i part de les quotes dels centres concertats, per 91,4 milions
d’euros, s’ha liquidat i comptabilitzat a l’any següent.
Pàg. 11.301
El compte «Ingressos SERVOF» recull les transferències rebudes de l’Administració de l’Estat amb destinació
al SERVOF.
El saldo de «Retencions a compte de l’IRPF» puja, a 31 de
desembre de 2010, a 134,3 milions d’euros, dels quals 125 milions d’euros representen la quantitat pendent de pagament a
l’AEAT per les retencions practicades. La diferència per import de 9,3 milions d’euros, ha de ser regularitzada.
Els comptes no pressupostaris d’IRPF i Seguretat Social
recullen també les retencions i pagaments derivats dels imports abonats al professorat dels centres concertats, que es
recullen en el pressupost de la Generalitat com a subvencions als centres pels serveis educatius prestats.
En «Ingressos ajuntaments» i «Ingressos diputacions provincials» es comptabilitzen les transferències rebudes per la
participació en els tributs de l’Estat corresponents a les entitats
locals per a la seua distribució en aquestes entitats.
La comparació dels saldos de les operacions no pressupostàries amb els saldos que reflecteix el balanç posa de
manifest diferències amb origen en exercicis anteriors, que
mencionem en l’apartat 5.8 d’aquest Informe.
rrespondientes a las nóminas de noviembre y diciembre del
personal de la AVS y parte de las cuotas de los centros concertados, por 91,4 millones de euros, se han liquidado y
contabilizado al año siguiente.
La cuenta «Ingresos SERVEF» recoge las transferencias
recibidas de la Administración del Estado con destino al
SERVEF.
El saldo de «Retenciones a cuenta de IRPF» asciende, a 31
de diciembre de 2010, a 134,3 millones de euros, de los que 125
millones de euros representan la cantidad pendiente de pago a la
AEAT por las retenciones practicadas. La diferencia por importe de 9,3 millones de euros debería ser regularizada.
Las cuentas no presupuestarias de IRPF y Seguridad Social
recogen también las retenciones y pagos derivados de los importes abonados al profesorado de los centros concertados, que
se recogen en el presupuesto de la Generalitat como subvenciones a los centros por los servicios educativos prestados.
En «Ingresos ayuntamientos» e «Ingresos diputaciones
provinciales» se contabilizan las transferencias recibidas
por la participación en los tributos del Estado correspondientes a las entidades locales para su distribución a éstas.
La comparación de los saldos de las operaciones no presupuestarias con los que refleja el balance pone de manifiesto diferencias con origen en ejercicios anteriores, que se
mencionan en el apartado 5.8 de este Informe.
11. ENDEUTAMENT
11. ENDEUDAMIENTO
11.1. Consideracions general
11.1. Consideraciones generales
La informació relativa a les operacions d’endeutament
figura en diferents partats dels documents integrants del
Compte de l’Administració.
En el passiu del balanç figura el saldo viu dels deutes i
la periodificació d’interessos, mentre que en el compte del
resultat econòmic i patrimonial es registren les despeses financeres meritades durant l’exercici.
En la liquidació del pressupost, el capítol 9 d’ingressos
comprén els drets reconeguts per l’emissió o creació de
deute durant l’exercici, alhora que el capítol 9 de despeses
recull les obligacions reconegudes per amortitzacions o reemborsos de l’exercici, i el capítol 3 comprén les obligacions per les despeses financeres amb venciment en
l’exercici.
Quant a la memòria, la informació sobre l’endeutament
figura en l’apartat 4G. L’apartat 4H està dedicat a les operacions d’intercanvi financer, i l’apartat 4I.1 a les operacions
de tresoreria.
En el quadre següent mostrem la informació recollida en
el balanç a 31 de desembre de 2010, juntament amb les dades de l’exercici anterior als efectes comparatius:
La información relativa a las operaciones de endeudamiento figura en diferentes apartados de los documentos integrantes de la Cuenta de la Administración.
En el pasivo del balance figura el saldo vivo de las deudas y la periodificación de intereses, mientras que en la
cuenta del resultado económico-patrimonial se registran los
gastos financieros devengados durante el ejercicio.
En la liquidación del presupuesto, el capítulo 9 de ingresos comprende los derechos reconocidos por la emisión o
creación de deuda durante el ejercicio, al tiempo que el
capítulo 9 de gastos recoge las obligaciones reconocidas
por amortizaciones o reembolsos del ejercicio y el capítulo
3 las obligaciones por los gastos financieros con vencimiento en el mismo.
En cuanto a la memoria, la información sobre el endeudamiento figura en el apartado 4G. El apartado 4H está dedicado a las operaciones de intercambio financiero y el
apartado 4I.1 a las operaciones de tesorería.
En el siguiente cuadro se muestra la información recogida en el balance a 31 de diciembre de 2010, junto con los
datos del ejercicio anterior a efectos comparativos:
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.302
31-12-2010 31-12-2009
Variació
Creditors a llarg termini
7.595,2
5.489,9
38,3%
Emissions d’obligacions i d’altres valors negociables
5.975,6
4.236,9
41,0%
5.757,5
4.107,8
40,2%
218,1
129,1
69,0%
II. D’altres deutes a llarg termini
1.619,6
1.253,0
29,3%
1. Deutes amb entitats de crèdit
1.619,6
1.253,0
29,3%
Creditors a curt termini
4.982,3
3.843,8
29,6%
Emissions d’obligacions i d’altres valors negociables
2.744,8
2.612,6
5,1%
2. Deutes representats en uns altres valors negociables
2.479,4
1.840,1
34,7%
3. Interessos d’obligacions i d’altres valors
162,8
126,8
28,4%
4. Deutes en moneda estrangera
102,6
645,7
(84,1%)
II. Deutes amb entitats de crèdit
221,0
221,4
(0,2%)
1. Préstecs i d’altres deutes - Operacions de Tresoreria
182,8
182,8
0,0%
38,2
38,6
(1,1%)
I.
1. Obligacions i bons
4. Deutes en moneda estrangera
I.
2. Deutes per interessos
III. Creditors
2.016,5
1.009,8
99,7%
5. D’altres creditors (entitats financeres)
2.016,5
1.009,8
99,7%
12.577,5
9.333,7
34,7%
Total deute financer
Quadre 11.1
El deute financer que figura en el balanç a 31 de desembre de 2010 puja a 12.577,5 milions d’euros, classificada
en 7.595,2 milions d’euros a llarg termini i 4.982,3 milions
d’euros a curt termini.
En el balanç s’inclouen els comptes periodificats
d’interessos meritats no vençuts, per 201 milions d’euros, i
les pòlisses de crèdit per a operacions de tresoreria, amb
import disposat de 182,8 milions d’euros (vegeu els apartats 11.3 i 11.6).
La deuda financiera que figura en el balance a 31 de diciembre de 2010 asciende a 12.577,5 millones de euros,
clasificada en 7.595,2 millones de euros a largo plazo y
4.982,3 millones de euros a corto plazo.
En el balance se incluyen las cuentas de periodificación
de intereses devengados no vencidos, por 201 millones de
euros, y las pólizas de crédito para operaciones de tesorería, con importe dispuesto de 182,8 millones de euros
(véase los apartados 11.3 y 11.6).
11.2. Situació del deute de la Generalitat
11.2. Situación de la deuda de la Generalitat
L’apartat 4G.1 de la memòria està dedicat a l’estat de
«Situació del deute de la Generalitat». Aquest document
distingeix el deute en euros del deute en unes altres monedes. També distingeix, dins dels deutes, entre les operacions de deute públic i els préstecs, que al seu torn es classifiquen entre curt i llarg termini. Igualment, en els
moviments de l’exercici es distingeix entre les operacions
que repercuteixen en el volum final per creació o reembors
de deute, i les que tenen el seu origen en conversió o refinançament d’operacions ja existents que no afecten el saldo
global al tancament de l’exercici.
S’ha de tenir en compte, a més a més, que en aquest estat de la memòria es classifica el deute a llarg i curt termini
segons és emés, mentre que en el balanç els venciments en
2011 del deute a llarg termini estan classificats en el curt
termini.
En el quadre següent mostren un resum d’aquest estat i
agrupem el deute per tipus d’operació:
El apartado 4G.1 de la memoria está dedicado al estado
de «Situación de la deuda de la Generalitat». Este documento distingue la deuda en euros de la deuda en otras monedas. También distingue dentro de ellas entre las operaciones de deuda pública y los préstamos; que a su vez se
clasifican entre corto y largo plazo. Igualmente, en los movimientos del ejercicio se distingue entre las operaciones
que repercuten en el volumen final por creación o reembolso de deuda, y las que tienen su origen en conversión o refinanciación de operaciones ya existentes que no afectan al
saldo global al cierre del ejercicio.
Debe tenerse en cuenta, además, que en este estado de la
memoria se clasifica la deuda a largo o corto plazo según
es emitida, mientras que en el balance los vencimientos en
2011 de la deuda a largo plazo están clasificados en el corto
plazo.
Un resumen de dicho estado agrupando la deuda por
tipo de operación se muestra en el siguiente cuadro:
BOC número 82
18.06.2012
Tipus operació
Deute
1-1-2010
Pàg. 11.303
Augments
Creació
Disminucions
Conversió Reembors
Conversió
Deute
31-12-2010
Deute públic llarg termini
5.186,9
-
938,7
-
950,0
5.175,6
Deute públic curt termini
1.535,8
1.500,0
5.373,1
126,8
4.900,1
3.382,0
6.722,7
1.500,0
6.311,8
126,8
5.850,1
8.557,6
Préstecs llarg termini
1.312,4
100,0
415,0
9,3
50,0
1.768,1
Préstecs curt termini
950,4
1.744,3
811,8
-
1.638,5
1.868,0
2.262,8
1.844,3
1.226,8
9,3
1.688,5
3.636,1
8.985,5
3.344,3
7.538,6
136,1
7.538,6
12.193,7
a) Deute públic
b) Préstecs
Total deute de la Generalitat
Quadre 11.2
El deute a 31 de desembre de 2010 que figura en aquest
apartat de la memòria puja a 12.193,7 milions d’euros
(quadre 11.2). Les diferències amb el balanç (quadre 11.1)
les hem comentades en l’apartat anterior. A més a més, en
els epígrafs 2.2 i 2.3 de l’apartat 1 del Compte de
l’Administració donem informació sobre les partides que
componen els creditors del balanç i la seua conciliació amb
l’estat del deute.
Si analitzem el quadre 11.2 observem que el saldo viu
del deute a 31 de desembre de 2010 s’ha incrementat en
3.208,2 milions d’euros respecte a de l’1 de gener del dit
any, que no supera el límit de 3.441,3 milions d’euros establit pel Decret 79/2010, pel qual s’amplia l’import autoritzat per a la creació de deute públic durant 2010.
La càrrega financera (amortitzacions netes més interessos) de 2010 de l’endeutament de la Generalitat, segons la
informació revisada és inferior al límit del 25% dels ingressos corrents prevists pel l’article 89.1 del TRLHPG.
Tot seguit comentem els principals moviments del quadre 11.2, la composició detallada dels quals pot consultarse en l’apartat 4G.1 de la memòria.
a) Deute públic
Els augments a llarg termini són per conversió, que
comprén l’emissió de dos eurobons per import de 425 milions d’euros i dotze col·locacions privades de bons per import de 513,7 milions d’euros.
A curt termini destaca entre els augments la columna de
creació, que comprén l’emissió de bons de la Generalitat
Valenciana (bon minorista) per import de 1.500 milions
d’euros, cupó 4,75%, i venciment a 22 de desembre de
2011. Com a conversió figura una col·locació privada de
bons per 4,4 milions d’euros i emissions de pagarés i de paper comercial per nominals de 1.445,4 milions d’euros i
3.923,3 milions d’euros, respectivament. Dins del pagarés
figuren 1.005 milions d’euros emesos a 18 mesos, per la
qual cosa haurien d’haver sigut reflectits en el llarg termini.
Quant a les disminucions, per reembors pugen a 126,8
milions d’euros i per conversió a 5.850,1 milions d’euros,
dels quals 4.396,8 milions d’euros corresponen a paper comercial.
La deuda a 31 de diciembre de 2010 que figura en este
apartado de la memoria asciende a 12.193,7 millones de
euros (cuadro 11.2). Las diferencias con el balance (cuadro
11.1) se han comentado en el apartado anterior. Además, en
los epígrafes 2.2 y 2.3 del apartado 1 de la Cuenta de la
Administración se da información sobre las partidas que
componen los acreedores del balance y su conciliación con
el estado de la deuda.
Analizando el cuadro 11.2 se observa que el saldo vivo
de la deuda a 31 de diciembre de 2010 se ha incrementado
en 3.208,2 millones de euros respecto al de 1 de enero de
dicho año, que no supera el límite de 3.441,3 millones de
euros establecido por el Decreto 79/2010, por el que se
amplía el importe autorizado para la creación de deuda pública durante 2010.
La carga financiera (amortizaciones netas más intereses)
de 2010 del endeudamiento de la Generalitat, según la información revisada, es inferior al límite del 25% de los ingresos corrientes previstos establecido por el artículo 89.1
del TRLHPG.
Se comentan a continuación los principales movimientos del cuadro 11.2, cuya composición detallada puede consultarse en el apartado 4G.1 de la memoria.
a) Deuda pública
Los aumentos a largo plazo son por conversión, comprendiendo la emisión de dos eurobonos por importe de
425 millones de euros y doce colocaciones privadas de bonos por importe de 513,7 millones de euros.
A corto plazo destaca entre los aumentos la columna de
creación, que comprende la emisión de bonos de la Generalitat Valenciana (bono minorista) por importe de 1.500 millones de euros, cupón 4,75%, y vencimiento 22 de diciembre de 2011. Como conversión figura una colocación
privada de bonos por 4,4 millones de euros y emisiones de
pagarés y de papel comercial por nominales de 1.445,4 millones de euros y 3.923,3 millones de euros, respectivamente. Dentro de los pagarés figuran 1.005 millones de euros
emitidos a 18 meses, por lo que deberían haber sido reflejados en el largo plazo.
En cuanto a las disminuciones, por reembolso ascienden
a 126,8 millones de euros y por conversión a 5.850,1 millones de euros, de los que 4.396,8 millones corresponden a
papel comercial.
BOC número 82
18.06.2012
b) Préstecs
Els augments a curt termini pugen a 2.556,1 milions
d’euros, figurant en creació la quantitat de 1.744,3 milions
d’euros que es corresponen amb 454,2 milions d’euros de
préstecs, 720 milions d’euros disposats en pòlisses de crèdit i 570,1 milions d’euros d’ajornaments de pagament en
operacions de gestió de pagaments. Com a inversió
s’inclouen 811,8 milions de préstecs.
A llarg termini, l’augment total és de 515 milions d’euros,
distingint com a creació un préstec de 100 milions d’euros i
com a conversió tres préstecs per 415 milions d’euros.
Les amortitzacions de préstecs han pujat a 9,3 milions
d’euros i les conversions (operacions refinançades) a 50
milions d’euros les de llarg termini i a 1.638,5 milions
d’euros les de curt termini.
c) Tractament comptable pressupostari
Totes les operacions d’endeutament estan enquadrades
en programes financers anuals, cadascun dels quals està
format per una multiplicitat d’instruments de crèdit que experimenten permanents variacions al llarg de la vigència
d’aquests programes financers.
Per al reflex de les operacions d’endeutament en els
pressuposts d’ingressos i de despeses de l’Administració de
la Generalitat, aquesta aplica el criteri de considerar els
programes financers anuals com una unitat als efectes de
comptabilitzar les variacions netes experimentades cada
any en l’endeutament, per entendre que així ho requereix
l’article 87, últim paràgraf, de la Llei d’Hisenda Pública de
la Generalitat.
D’aquesta manera, els augments per creació que figuren
en el quadre 11.2 per import de 3.344,3 milions d’euros han
sigut registrats en el capítol 9 del pressupost d’ingressos,
els drets reconeguts del qual pugen a 3.354,8 milions
d’euros; la diferència de 10,5 milions d’euros es correspon
amb les operacions registrades en el pressupost que no tenen la consideració de deute.
Per la seua banda, les disminucions per reembors que figuren en el quadre 11.2 que pugen a 136,1 milions d’euros,
estan comptabilitzades com a obligacions reconegudes del
capítol 9 del pressupost de despeses.
No obstant això, les emissions i amortitzacions addicionals d’instruments de crèdit efectuades en 2010 al si dels
programes financers ha pujat a 7.538,6 milions d’euros,
com es pot observar en el quadre 11.2. La Generalitat denomina aquestes variacions dins d’un mateix programa financer com a «conversions», que no tenen efecte sobre el resultat pressupostari.
Un criteri més acord amb la literalitat de les normes en
matèria de registre comptable de les operacions
d’endeutament de les Administracions Públiques (document núm. 5 dels Principis Comptables Públics i els principis comptables del PGCPG), consisteix a registrar en el
pressupost tant la formalització de totes les operacions amb
venciment superior a 12 mesos pel seu import total, possibilitant que només les operacions amb venciment igual o
inferior a 12 mesos puguen registrar-se per la seua variació
neta anual en el pressupost. Això suposaria, segons estimació realitzada per la Sindicatura, el reconeixement addicional d’obligacions i de drets en els pressuposts de despeses i
ingressos per import de 1.346,8 milions d’euros.
Mantenim la recomanació, formulada en exercicis anteriors, que s’informe en la memòria sobre el criteri adoptat
Pàg. 11.304
b) Préstamos
Los aumentos a corto plazo ascienden a 2.556,1 millones de euros, figurando en creación la cantidad de 1.744,3
millones de euros que se corresponde con 454,2 millones
de euros de préstamos, 720 millones de euros dispuestos en
pólizas de crédito y 570,1 millones de euros de aplazamientos de pago en operaciones de «confirming». Como conversión se incluyen 811,8 millones de euros de préstamos.
A largo plazo, el aumento total es de 515 millones de
euros, distinguiendo como creación un préstamo de 100
millones de euros y como conversión tres préstamos por
415 millones de euros.
Las amortizaciones de préstamos han ascendido a 9,3
millones de euros y las conversiones (operaciones refinanciadas) a 50 millones de euros las de largo plazo y a
1.638,5 millones de euros las de corto plazo.
c) Tratamiento contable presupuestario
Todas las operaciones de endeudamiento están encuadradas en programas financieros anuales, cada uno de los
cuales está formado por una multiplicidad de instrumentos
de crédito que experimentan permanentes variaciones a lo
largo de la vigencia de dichos programas financieros.
Para el reflejo de las operaciones de endeudamiento en
los presupuestos de ingresos y de gastos de la Administración de la Generalitat, ésta aplica el criterio de considerar
los programas financieros anuales como una unidad a los
efectos de contabilizar las variaciones netas experimentadas cada año en el endeudamiento, por entender que así lo
requiere el artículo 87 –último párrafo– de la Ley de Hacienda Pública de la Generalitat.
De esta forma, los aumentos por creación que figuran en
el cuadro 11.2 por importe de 3.344,3 millones de euros
han sido registrados en el capítulo 9 del presupuesto de ingresos, cuyos derechos reconocidos ascienden a 3.354,8
millones de euros; la diferencia de 10,5 millones de euros
se corresponde con las operaciones registradas en el presupuesto que no tienen la consideración de deuda.
Por su parte, las disminuciones por reembolso que figuran en el cuadro 11.2 que ascienden a 136,1 millones de euros, están contabilizadas como obligaciones reconocidas
del capítulo 9 del presupuesto de gastos.
No obstante, las emisiones y amortizaciones adicionales
de instrumentos de crédito efectuadas en 2010 en el seno de
los programas financieros han ascendido a 7.538,6 millones
de euros, tal como puede observarse en el cuadro 11.2. La
Generalitat denomina dichas variaciones dentro de un mismo programa financiero como «conversiones», que no tienen efecto sobre el resultado presupuestario.
Un criterio más acorde con la literalidad de las normas
en materia de registro contable de las operaciones de endeudamiento de las Administraciones Públicas (Documento
nº. 5 de los Principios Contables Públicos y los principios
contables del PGCPG), consiste en registrar en el presupuesto tanto la formalización como la amortización de todas las operaciones con vencimiento superior a 12 meses
por su importe total, posibilitando que sólo las operaciones
con vencimiento igual o inferior a 12 meses puedan registrarse por su variación neta anual en el presupuesto. Esto
supondría, según estimación realizada por la Sindicatura, el
reconocimiento adicional de obligaciones y de derechos en
los presupuestos de gastos e ingresos por importe de
1.346,8 millones de euros.
Se mantiene la recomendación, formulada en ejercicios
anteriores, de que se informe en la memoria sobre el crite-
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.305
per a la comptabilitat de les operacions d’endeutament en
el Compte de l’Administració, segons l’article 87 del
TRLHPG.
rio adoptado para la contabilización de las operaciones de
endeudamiento en la Cuenta de la Administración, a tenor
del artículo 87 del TRLHPG.
d) Operacions de gestió de pagaments («confirming»)
Les operacions de gestió de pagaments («confirming») és
una modalitat de pagaments que s’inicia el 16 de maig de
2005 mitjançant la signatura del “Conveni general amb entitats financeres pel qual s’estableix el procediment per al pagament de determinades obligacions a creditors de la Generalitat” i dels contractes individuals amb cada entitat. A aquest
conveni s’han adherit posteriorment unes altres entitats financeres. A més a més, s’han signat convenis individuals amb els
creditors que s’han adherit a aquesta modalitat de pagaments
(al tancament de l’exercici de 2010 un total de 863 entitats).
Aquest conveni estableix que la Tresoreria de la Generalitat remetrà a les entitats financeres ordres de pagament
ferm, a un termini de fins a 120 dies, de les remeses que
contenen la relació d’obligacions, comptant-hi el termini
des de la data de remesa, que serà la de comptabilitat de la
factura o certificació. Les entitats financeres notificaran als
creditors la data de pagament, oferint-los així mateix la
possibilitat d’anticipar els dits pagaments amb una deducció per descompte comercial. La Tresoreria de la Generalitat reintegrarà a l’entitat financera l’import total de cada remesa al seu venciment, sense perjudici del dret de pròrroga
o d’ajornament de pagament de fins a 180 dies des del venciment de la remesa, amb unes despeses financeres que
pactarà amb cada entitat.
El termini de 120 dies previst amb caràcter general per a
les ordres de pagament de les remeses és superior als 60 o 55
dies aplicables durant 2010 per l’article 200.4 de l’LCSP, depenent de l’entrada en vigor de la Llei 15/2010. Això implica
que tots els pagaments de factures comercials que es tramiten
per aquest procediment d’operació de gestió de pagaments
(«confirming») consideren un termini que supera el màxim legal aplicable, si bé el sistema ofereix als creditors la possibilitat d’avançar el cobrament dels seus deutes dins del termini legal, amb una deducció per descompte comercial.
Des de l’1 de març de 2010, el límit de les operacions
de gestió de pagaments («confirming») està fixat en 1.055
milions d’euros, 765 per a proveïdors i 290 per a ens del
sector públic valencià.
Al tancament de l’exercici de 2010 existien remeses
d’operacions de gestió de pagaments pendents de venciment per un total de 578,5 milions d’euros, que corresponen 282 milions d’euros al sector públic valencià i 296,5
milions d’euros a proveïdors. Comptablement, aquests deutes figuren dins dels creditors pressupostaris en fase
d’ordenació de pagament.
També existeixen al tancament de 2010 remeses ajornades pendents de venciment, per un total de 570,1 milions
d’euros, que figuren comptabilitzades en comptes de deutes
amb entitats de crèdit (vegeu apartat b anterior).
Quant a això cal assenyalar que la normativa de comptabilitat
pública aplicable no contempla criteris de registre per a aquest tipus d’operacions. En l’àmbit privat, el tractament comptable de
la modalitat d’operacions de gestió de pagaments està recollit en
la consulta 10 del BOICAC de 38 de juny de 1999, que considera un sistema similar a l’utilitzat per la Generalitat.
Un procediment comptable alternatiu per a les remeses
pendents de venciment al tancament de l’exercici consistia
a obtenir de les entitats financeres la informació referent
als proveïdors que hagen optat pel descompte dels seus crèdits i procedir en aquests casos a reclassificar els saldos de
d) «Confirming»
El «confirming» es una modalidad de pagos que se inicia el 16 de mayo de 2005 mediante la firma del “Convenio
general con entidades financieras por el que se establece el
procedimiento para el pago de determinadas obligaciones a
acreedores de la Generalitat” y de los contratos individuales con cada entidad. A este convenio se han adherido posteriormente otras entidades financieras. Adicionalmente se
han firmado convenios individuales con los acreedores que
se han adherido a esta modalidad de pagos (al cierre del
ejercicio 2010 un total de 863 entidades).
En este convenio se establece que la Tesorería de la Generalitat remitirá a las entidades financieras órdenes de
pago en firme, a un plazo de hasta 120 días, de las remesas
que contienen la relación de obligaciones, contándose el
plazo desde la fecha de remesa, que será la de contabilización de la factura o certificación. Las entidades financieras
notificarán a los acreedores la fecha de pago, ofreciéndoles
así mismo la posibilidad de anticipar dichos pagos con una
deducción por descuento comercial. La Tesorería reintegrará a la entidad financiera el importe total de cada remesa
a su vencimiento, sin perjuicio del derecho de prórroga o
de aplazamiento de pago de hasta 180 días desde el vencimiento de la remesa, con unos gastos financieros a pactar
con cada entidad.
El plazo de 120 días previsto con carácter general para
las órdenes de pago de las remesas es superior a los 60 ó 55
días aplicables durante 2010 por el artículo 200.4 de la
LCSP, dependiendo de la entrada en vigor de la Ley
15/2010. Esto supone que todos los pagos de facturas comerciales que se tramitan por este procedimiento de «confirming» contemplan un plazo que supera el máximo legal
aplicable, si bien el sistema ofrece a los acreedores la posibilidad de anticipar el cobro de sus deudas dentro del plazo
legal, con una deducción por descuento comercial.
Desde el 1 de marzo de 2010, el límite de las operaciones de «confirming» está fijado en 1.055 millones de euros,
765 para proveedores y 290 para entes del sector público
valenciano.
Al cierre del ejercicio 2010 existían remesas de «confirming» pendientes de vencimiento por un total de 578,5
millones de euros, correspondiendo 282 millones de euros
al sector público valenciano y 296,5 millones de euros a
proveedores. Contablemente, estas deudas figuran dentro
de los acreedores presupuestarios en fase de ordenación
de pago.
También existen al cierre de 2010 remesas aplazadas
pendientes de vencimiento, por un total de 570,1 millones
de euros, que figuran contabilizadas en cuentas de deudas
con entidades de crédito (véase apartado b anterior).
A este respecto debe señalarse que la normativa de contabilidad pública aplicable no contempla criterios de registro para este tipo de operaciones. En el ámbito privado, el
tratamiento contable del «confirming» está recogido en la
consulta 10 del BOICAC 38 de junio de 1999, que contempla un sistema similar al utilizado por la Generalitat.
Un procedimiento contable alternativo para las remesas
pendientes de vencimiento al cierre del ejercicio, consistiría en obtener de las entidades financieras la información
referente a los proveedores que hayan optado por el descuento de sus créditos, y proceder en dichos casos a reclasi-
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.306
creditors pressupostaris a deutes amb entitats de crèdit, en
ostentar aquestes entitats la titularitat dels crèdits segons
els convenis signats.
ficar los saldos de acreedores presupuestarios a deudas con
entidades de crédito, al ostentar éstas la titularidad de los
créditos según los convenios firmados.
11.3. Interessos del deute
11.3. Intereses de la deuda
Pel que fa a la informació dels interessos del deute en la
memòria, figura en l’apartat 4G.2 fent referència als interessos vençuts durant l’exercici. El següent quadre n’és un
resum:
Respecto a la información de los intereses de la deuda
en la memoria, figura en el apartado 4G.2, haciendo referencia a los intereses vencidos durante el ejercicio. Un resumen de la misma es el siguiente:
Interessos
explícits
Deute públic
Préstecs
Total
Interessos
implícits
Cost
total
211,8
65,8
277,6
85,3
-
85,3
297,1
65,8
362,9
Quadre 11.3
El quadre de la memòria hauria de completar-se amb la
informació relativa als interessos meritats no vençuts, que
al tancament de l’exercici de 2010 pugen a 201 milions
d’euros, com hem indicat en l’apartat 11.1.
El cuadro de la memoria debería completarse con la información relativa a los intereses devengados no vencidos,
que al cierre del ejercicio 2010 ascienden a 201 millones de
euros, tal como se ha indicado en el apartado 11.1
11.4. Avals de la Generalitat
11.4. Avales de la Generalitat
La informació sobre els avals figura en l’apartat 4G.3 de
la memòria, i en fem un resum en el quadre següent:
La información sobre los avales figura en el apartado
4G.3 de la memoria, siendo un resumen de la misma el que
se muestra en el siguiente cuadro:
Import
Entitat avalada
avalat
Operacions 2010
Autorit- Forma-
01/01/2010
zats
litzats
31/12/2010
Alliberats-
Import
traspassats
avalat
Risc viu
CIEGSA
1.396,0
219,2
127,0
0,0
1.615,2
1.523,0
RTVV
1.111,5
32,5
0,0
0,0
1.144,0
1.046,5
Societat Projectes Temàtics C.V.
529,0
74,7
34,7
(33,0)
570,7
440,6
FGV
596,3
120,5
45,0
(36,1)
680,7
568,6
Entitat SAR
396,1
50,0
50,0
(42,1)
404,0
355,3
Fira Mostrari Internacional
292,1
0,0
0,0
0,0
292,1
263,1
Ens Gestor de la Xarxa de Transp. i Ports
336,0
129,3
65,0
0,0
465,3
385,3
CACSA
199,0
20,0
0,0
0,0
219,0
159,6
IVHSA
80,1
0,0
0,0
0,0
80,1
66,0
Aeroport de Castelló
64,5
0,0
0,0
0,0
64,5
55,8
Projecte Cultural Castelló, S.A.
61,0
0,0
0,0
0,0
61,0
34,4
Circuit del Motor i P. Esportiva, S.A.
52,9
0,0
0,0
(7,2)
45,7
8,2
VAERSA
57,6
0,0
0,0
0,0
57,6
36,7
F. Ciutat Artes Escèniques
31,6
0,0
0,0
0,0
31,6
25,6
Institució Firal Alacantina
47,0
0,0
15,0
(15,0)
32,0
32,0
RECIPLASA
8,3
0,0
0,0
(8,3)
0,0
0,0
S.G. per a la Imatge E. i P. de la C.V.
2,0
0,0
0,0
(2,0)
0,0
0,0
Usuar. Vinalopó, l'Alacantí i C.A.M.B.
1,0
0,0
0,0
0,0
1,0
0,9
600,0
0,0
0,0
(600,0)
0,0
0,0
50,0
0,0
0,0
0,0
50,0
8,8
5.912,0
646,2
336,7
(743,7)
5.814,5
5.010,4
Fons de titulització
ICO-Plan VIVE 2008-2010
Total
Quadre 11.4
BOC número 82
18.06.2012
Durant d’exercici de 2010 s’ha autoritzat la concessió
d’avals per import total de 646,2 milions d’euros, que no
supera l’import màxim de 650 milions d’euros fixat en
l’article 37.1 de la Llei de Pressuposts.
Per la seua banda, les cancel·lacions han pujat a 743,7
milions d’euros, dels quals 600 milions d’euros corresponen a la garantia dels valors de renda fixa emesos per fons
de titulació d’actius, comentats en l’informe de 2009. La
resta és per venciments d’operacions de crèdit concertades
i per falta de formalització d’una operació de finançament.
Pàg. 11.307
El sector públic autonòmic concentra el 93,6% dels
avals prestats.
Durante el ejercicio 2010 se ha autorizado la concesión
de avales por importe total de 646,2 millones de euros, no
superándose el importe máximo de 650 millones de euros
fijado en el artículo 37.1 de la Ley de Presupuestos.
Por su parte, las cancelaciones han ascendido a 743,7
millones de euros, de los que 600 millones de euros corresponden a la garantía de los valores de renta fija emitidos
por fondos de titulización de activos, comentados en el informe de 2009. El resto es por vencimientos de operaciones
de crédito concertadas y por falta de formalización de una
operación de financiación.
El sector público autonómico concentra el 93,6% de los
avales prestados.
11.5. Operacions d’intercanvi financer
11.5. Operaciones de intercambio financiero
Les operacions d’intercanvi financer tenen per objecte
la cobertura de les diferències produïdes en el risc de tipus
de canvi de divises en les operacions en moneda estrangera
i dels tipus d’interés. En l’apartat 4H de la memòria
s’inclou la informació relativa a aquestes operacions, i n’és
un resum el següent quadre:
Las operaciones de intercambio financiero tienen por
objeto la cobertura de las diferencias producidas en el riesgo de tipos de cambio de divisas en las operaciones en moneda extranjera y de los tipos de interés. En el apartado 4H
de la memoria se incluye la información relativa a estas
operaciones, siendo un resumen el siguiente:
Operacions d’intercanvi financer
Tipus operació
Divises
Negatives
Interessos
Positives
Negatives
Total
Préstecs llarg termini
0,0
14,7
(52,0)
(37,3)
Préstecs curt termini deute
0,0
2,2
(13,9)
(11,7)
(4,8)
24,0
(41,1)
(21,9)
Paper comercial
0,0
10,3
(62,4)
(52,1)
Pagarés
0,0
0,4
(7,1)
(6,7)
D’altres operacions
0,0
13,7
(3,1)
10,6
(4,8)
65,3
(179,6)
Obligacions i bons
Total
(119,1)
Quadre 11.5
El resultat global d’aquestes operacions ha sigut negatiu
per 119,1 milions d’euros, una major despesa financera que
ha sigut comptabilitzada en el capítol 3 del pressupost i en
el compte del resultat econòmic i patrimonial.
El resultado global de estas operaciones ha sido negativo por 119,1 millones de euros, un mayor gasto financiero
que ha sido contabilizado en el capítulo 3 del presupuesto y
en la cuenta del resultado económico-patrimonial.
11.6. Operacions de tresoreria a curt termini
11.6. Operaciones de tesorería a corto plazo
Les operacions de tresoreria a curt termini són aquelles
que es formalitzen amb entitats de crèdit a termini igual o
inferior a un any, i que tenen per objecte el finançament
dels dèficits transitoris produïts en la tresoreria.
Atés que aquestes operacions tenen la consideració de
deute públic pels articles 90 del TRLHPG i 36.1 de la Llei
de Pressuposts de 2010, considerem que hauria d’analitzarse la seua inclusió en l’estat del deute, fet que no tindria
efecte sobre la variació neta de l’endeutament ja que el saldo final d’aquests comptes és el mateix que a l’inici de
l’exercici.
En l’apartat 4I.1 de la memòria, dedicat a les operacions
no pressupostàries, es dóna informació sobre aquestes ope-
Las operaciones de tesorería a corto plazo son aquellas
que se formalizan con entidades de crédito a plazo igual o
inferior a un año, y que tienen por objeto la financiación de
los déficits transitorios producidos en la tesorería.
Dado que estas operaciones tienen la consideración de
deuda pública por los artículos 90 del TRLHPG y 36.1 de
la Ley de Presupuestos de 2010, se considera que debería
analizarse su inclusión en el estado de la deuda, hecho que
no tendría efecto sobre la variación neta del endeudamiento
ya que el saldo final de estas cuentas es el mismo que al
inicio del ejercicio.
En el apartado 4I.1 de la memoria, dedicado a las operaciones no presupuestarias, se da información sobre estas
BOC número 82
18.06.2012
racions. A 31 de desembre de 2010 estaven vigents set pòlisses de crèdit amb un límit de 1.620 milions d’euros i un
disposat de 902,8 milions d’euros. De la xifra anterior,
182,8 milions d’euros figuren en operacions de tresoreria a
curt termini i 720 milions d’euros en endeutament.
En el quadre següent mostrem un resum comparatiu dels
exercicis de 2010 i 2009:
Pàg. 11.308
operaciones. A 31 de diciembre de 2010 estaban vigentes
siete pólizas de crédito con un límite de 1.620 millones de
euros y un dispuesto de 902,8 millones. De la cifra anterior,
182,8 millones figuran en operaciones de tesorería a corto
plazo y 720 millones de euros en endeudamiento.
Un resumen comparativo de los ejercicios 2010 y 2009
se muestra en el cuadro siguiente:
Operacions de tresoreria
Pòlisses de crèdit
Operacions de gestió de pagaments
Total
31-12-2010
31-12-2009
182,8
0,1
0
182,7
182,8
182,8
Quadre 11.6
L’article 36 de la Llei de Pressuposts de la Generalitat
de l’exercici de 2010 faculta el titular de l’àrea d’hisenda
per a autoritzar operacions d’endeutament per termini igual
o inferior a l’any, destinades a atendre les necessitats de
tresoreria, amb el límit del 20% dels crèdits consignats.
Aquest límit no s’ha superat en 2010.
El artículo 36 de la Ley de Presupuestos de la Generalitat del ejercicio 2010 faculta al titular del área de hacienda
para autorizar operaciones de endeudamiento por plazo
igual o inferior al año, destinadas a atender las necesidades
de tesorería, con el límite del 20% de los créditos consignados. Este límite no se ha superado en 2010.
12. FISCALITZACIÓ DE LA CONTRACTACIÓ
12. FISCALIZACIÓN DE LA CONTRATACIÓN
12.1. Normativa i grau d’aplicació
12.1. Normativa y grado de aplicación
L’Administració de la Comunitat Valenciana té la consideració d’Administració pública als efectes de la Llei
30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic
(LCSP), i està plenament sotmesa a aquesta llei.
L’Ordre, de 22 de maig de 2001, de la Conselleria
d’Economia, Hisenda i Ocupació disposa que han de comunicar-se per a la seua inscripció en el Registre Oficial de Contractes de la Generalitat, entre d’altres, els contractes administratius que subscriga l’Administració de la Generalitat que
es troben dins de l’àmbit d’aplicació del TRLCAP, així com
les seues posteriors modificacions, pròrrogues o variacions de
terminis, o la seua extinció, sempre que, per la seua quantia,
no tinguen la consideració de contracte menor.
La Administración de la Comunitat Valenciana tiene la
consideración de Administración pública a efectos de la
Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector Público (LCSP), estando plenamente sometida a dicha Ley.
La Orden de 22 de mayo de 2001 de la Conselleria de
Economía, Hacienda y Empleo dispone que deben comunicarse para su inscripción en el Registro Oficial de Contratos de la Generalitat, entre otros, los contratos administrativos que celebre la Administración de la Generalitat que se
encuentren dentro del ámbito de aplicación del TRLCAP,
así como sus posteriores modificaciones, prórrogas o variaciones de plazos, o su extinción, siempre que, por su
cuantía, no tengan la consideración de contrato menor.
12.2. Perfil de contractant
12.2. Perfil de contratante
De la revisió del perfil de contractant podem assenyalar,
en relació amb el compliment de la normativa que el regula, que la mostra revisada de documents del procediment de
contractació publicats en els perfils de contractant, aquests
documents no estan signats electrònicament.
Recomanem que aquests documents siguen signats
electrònicament, per a millorar les garanties previstes en la
LCSP i en la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics, respecte a
l’autenticitat i integritat dels documents electrònics publicats.
De la revisión del perfil de contratante cabe reseñar, en
relación con el cumplimiento de la normativa que lo regula,
que la muestra revisada de documentos del procedimiento
de contratación publicados en los perfiles de contratante no
están firmados electrónicamente.
Se recomienda que estos documentos sean firmados
electrónicamente, para mejorar las garantías previstas en la
LCSP y en la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso
electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos, respecto a la autenticidad e integridad de los documentos
electrónicos publicados.
12.3. Contractes adjudicats en l’exercici
12.3. Contratos adjudicados en el ejercicio
D’acord am la informació facilitada pels gestors i la
continguda en el Registre Oficial de Contractes de la Generalitat, hem elaborat el següent quadre on indiquem el nombre i import dels contractes adjudicats en 2010 per cada
conselleria, classificats per tipus de contracte.
De acuerdo con la información facilitada por los gestores y
la contenida en el Registro Oficial de Contratos de la Generalitat, se ha elaborado el siguiente cuadro, en el que se indica el
número e importe de los contratos adjudicados en 2010 por
cada conselleria, clasificados por tipo de contrato.
0,0
28,6
0,0
8
1
0
43
0
Indústria, Comerç i Innovació
Agricultura, Pesca i Alimentació
Medi Ambient, Aigua, Ur. i Hab.
5
4,9
21,3%
20,8%
101,5%
83,5%
132,0
242,1
135
0,0
0
272
21,4
1,6
12,3
24,4
(27,9%)
814
44,8%
587
19
19
10
77
1
39
20
13
207
34
70
38
22
18
Nombre
40,1%
337,0
41,5%
471,9
3,7
24,3
1,3
109,3
0,0
3,7
4,5
1,5
69,3
16,5
10,3
219,9
2,6
5,1
Import
Serveis
(1) Administratius especials, de gestió de serveis públics i d’altres.
Variació 2010/2009
Total 2009
Total 2010
Solidaritat i Ciutadania
10
Cultura i Esport
Governació
17
Benestar Social
Turisme
0,3
18
Educació
Sanitat
1,0
147,7
2
168
Justícia, i Adm. Públiques
Infraestructures i Transport
0,0
0
Economia, Hisenda i Ocupació
0,0
Import
0
Nombre
Obres
Presidència
Conselleria
Compte de l’Administració. Exercici de 2010
45,3%
114,7
14,7%
- 124 -
166,7
0,1
1,0
0,0
0,2
0,0
0,6
2,7
0,2
146,9
3,4
0,7
7,0
3,8
0,2
Import
Quadre 12.1
(54,0%)
822
28,9%
378
1
5
0
4
0
4
10
10
314
10
3
1
13
3
Nombre
Subministraments
--
1
0,0%
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
--
0,0
0,0%
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
Nombre Import
Concessió obra
pública
108,6%
35
5,6%
73
0
0
0
55
0
0
0
0
6
2
5
5
0
0
Nombre
446,0%
47,0
22,5%
256,4
0,0
0,0
0,0
30,4
0,0
0,0
0,0
0,0
220,6
1,0
0,0
4,4
0,0
0,0
Import
D’altres (1)
(27,5%)
1.807
100,0%
1.310
20
34
15
153
1
86
30
24
535
64
246
46
35
21
Nombre
80,3%
630,6
100,0%
1.137,2
3,8
46,7
2,9
152,2
0,0
32,8
7,2
2,1
461,0
25,8
158,7
232,3
6,4
5,3
Import
Totals
Baixa
7,5%
10,8%
1,9%
13,5%
7,6%
17,6%
15,6%
22,9%
7,5%
18,9%
7,9%
9,8%
12,1%
8,1%
11,1%
11,4%
mitjana
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.309
BOC número 82
18.06.2012
En termes globals l’import d’adjudicació de contractes
ha augmentat un 80,3% en 2010 respecte a l’exercici anterior, encara que el nombre n’ha minvat en un 27,5%.
En el quadre següent classifiquem els contractes per
modalitat d’adjudicació, i observem que la més emprada és
el procediment obert, que absorbeix el 54,4% del volum de
la contractació i el 72,4% del total dels contractes.
Obert
En términos globales el importe de adjudicación de contratos ha aumentado un 80,3% en 2010 respecto al ejercicio
anterior, si bien el número ha descendido en un 27,5%.
En el cuadro siguiente se clasifican los contratos por
modalidad de adjudicación, observándose que la más utilizada es el procedimiento abierto, que absorbe el 54,4% del
volumen de la contratación y el 72,4% del total de los contratos.
Procediment
negociat
Restringit
Conselleria
Nombre
Import Nombre
Pàg. 11.310
Import
Emergència
Totals
Nombre Import Nombre Import Nombre
Import
Presidència
11
3,9
0
0,0
10
1,4
0
0,0
21
5,3
Economia, Hisenda i Oc.
22
3,6
0
0,0
13
2,8
0
0,0
35
6,4
Justícia, i Ad. Públiques
27
217,3
1
2,1
18
12,8
0
0,0
46
232,3
Infraestructures i Transp.
125
147,7
0
0,0
121
11,1
0
0,0
246
158,7
25
15,3
0
0,0
36
9,7
3
0,8
64
25,8
337
237,5
0
0,0
198
223,5
0
0,0
535
461,0
Indústria, Comerç i Innov.
11
1,7
0
0,0
13
0,4
0
0,0
24
2,1
Agric, Pesca i Aliment.
20
4,6
0
0,0
10
2,6
0
0,0
30
7,2
Medi Amb., Aigua, U. i H.
37
29,3
0
0,0
48
3,5
1
0,0
86
32,8
0
0,0
0
0,0
1
0,0
0
0,0
1
0,0
Benestar Social
64
112,2
0
0,0
89
40,0
0
0,0
153
152,2
Cultura i Esport
9
2,3
0
0,0
5
0,3
1
0,2
15
2,9
20
44,9
0
0,0
14
1,9
0
0,0
34
46,7
4
2,6
0
0,0
16
1,2
0
0,0
20
3,8
712
822,9
1
2,1
592
311,1
5
1,0
54,4%
72,4%
0,1%
0,2%
45,2%
27,4%
0,4%
0,1%
100%
100%
894
480,9
10
51,1
897
96,5
6
2,1
1.807
630,6
(95,9%) (34,0%) 222,3% (16,7%) (50,6%) (27,5%)
80,3%
Educació
Sanitat
Turisme
Governació
Solidaritat i Ciutadania
Total 2010
Participació en total
Total 2009
Variació 2010/2009
(20,4%)
71,1% (90,0%)
1.310 1.137,2
Quadre 12.2
12.4. Revisió dels expedients de contractació
12.4. Revisión de los expedientes de contratación
Aquesta Sindicatura ha tingut ple accés a la base de dades del Registre Oficial de Contractes, que ha sigut utilitzada per a la selecció de la mostra de contractes per a fiscalitzar i per a l’elaboració dels quadres d’aquest Informe.
Addicionalment s’ha sol·licitat a totes les conselleries
informació detallada sobre la contractació efectuada en
l’exercici, a fi de contrastar el seu grau de compliment amb
la normativa relativa al Registre de Contractes i verificar la
coherència de les dades d’ambdues fonts d’informació.
També s’han realitzat procediments d’auditoria per a detectar uns altres contractes no comunicats.
El següent quadre mostra el grau de compliment de
l’obligació de comunicar al Registre els contractes formalitzats, segons la revisió realitzada l’1 de juliol de 2011:
Esta Sindicatura ha tenido pleno acceso a la base de datos del Registro Oficial de Contratos, que ha sido utilizada
para la selección de la muestra de contratos a fiscalizar y
para la elaboración de los cuadros de este Informe.
Adicionalmente se ha solicitado a todas las conselleries
información detallada sobre la contratación efectuada en el
ejercicio, con objeto de contrastar su grado de cumplimiento con la normativa relativa al Registro de contratos y verificar la coherencia de los datos de ambas fuentes de información. También se han realizado procedimientos de
auditoría para detectar otros contratos no comunicados.
El siguiente cuadro muestra el grado de cumplimiento
de la obligación de comunicar al Registro los contratos formalizados, según la revisión realizada el 1 de julio de 2011:
BOC número 82
18.06.2012
Conselleria
Pàg. 11.311
Comunicats
Presidència
Economia, Hisenda i Ocupació
Justícia i Administracions Públiques
Infraestructures i Transport
Educació
Sanitat
- Unitat de contractació (SSCC)
- Servei d’aprovisionament
- Resta de centres
Indústria, Comerç i Innovació
Agricultura, Pesca i Alimentació
Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge
Turisme
Benestar Social
Cultura i Esport
Governació
Solidaritat i Ciutadania
Total
21
35
46
246
64
535
220
77
238
24
30
86
1
153
15
34
20
1.310
No
comunicats
4
13
12 (*)
(**)
5
9
43
% compliment
100%
89,7%
100%
100%
83,1%
100%
86,5%
100%
85,7%
100%
100%
100%
62,5%
100%
100%
(*) Acords marc de la Unitat Central Logística
(**) No verificat en no haver sol·licitat informació als centres.
Quadre 12.3
La majoria de les conselleries compleix amb l’obligació
de comunicar al Registre Oficial de Contractes les dades
exigides per la normativa vigent. En fase d’al·legacions, les
conselleries de Sanitat i de Cultura i Esport han informat
sobre la complexitat del sistema i que estan intentant solucionar el problema mitjançant els serveis informàtics.
Quant a la comunicació dins del termini establit de
quinze dies des de la formalització del contracte, en el quadre següent en mostrem el grau de compliment:
Termini de comunicació
La mayoría de las conselleries cumple con la obligación de
comunicar al Registro Oficial de Contratos los datos exigidos
por la normativa vigente. En fase de alegaciones las consellerias de Sanidad y de Cultura y Deporte han informado sobre la
complejidad del sistema y de que se está intentando solucionar
el problema a través de los servicios informáticos.
En cuanto a la comunicación dentro del plazo establecido de quince días desde la formalización del contrato, se
muestra en el siguiente cuadro el grado de cumplimiento:
Contractes
%
En el termini de 15 dies
442
33,7%
Entre 16 i 30 dies
149
11,4%
Entre 31 i 90 dis
467
35,6%
Entre 91 i 180 dies
198
15,1%
Entre 181 i 365 dies
53
4,0%
1
0,1%
1.310
100,0%
Més de 365 dies
Total
Quadre 12.4
D’altra banda, en ser considerats executats per la pròpia
Administració, no han sigut comunicats al Registre els contractes adjudicats a quatre empreses públiques per un total
de 72,6 milions d’euros.
Recomanem que es prenguen les mesures oportunes per
tal que es comuniquen adequadament i en el termini previst
les dades requerides per la normativa aplicable.
Por otra parte, al ser considerados ejecutados por la propia Administración, no han sido comunicados al registro
los contratos adjudicados a cuatro empresas públicas por un
total de 72,6 millones de euros.
Se recomienda que se tomen las medidas oportunas para
que se comuniquen adecuadamente y en el plazo previsto
los datos requeridos por la normativa aplicable.
BOC número 82
18.06.2012
A fi d’analitzar l’adequada tramitació de la contractació
efectuada en l’exercici de 2010, hem seleccionat la mostra
de contractes que detallem en el quadre 12.5, extreta de la
població de contractes que figura en el quadre 12.1 anterior, que representa un 35,3% de l’import total adjudicat en
l’exercici.
Núm.
Conselleria
Con objeto de analizar la adecuada tramitación de la
contratación efectuada en el ejercicio 2010, se ha seleccionado la muestra de contratos que se detalla en el cuadro
12.5, extraída de la población de contratos que figura en el
cuadro 12.1 anterior, que representa un 35,3% del importe
total adjudicado en el ejercicio.
Objecte
Cap.
1
Presidència
2
Presidència
3
Economia
4
Economia
5
Justícia
6
Justícia
7
Justícia
8
Infraestruct.
Servei de neteja dels locals dependents de la Presidència de
la Generalitat
Servei de difusió de diferents accions de comunicació de la
Generalitat
Arrendament sense opció de compra de 72 vehicles per a la
D.G. de Salut de la Conselleria de Sanitat
Servei d’allotjament i manutenció en el marc del programa
Eurodisea
Posada a disposició de 60 places d’atenció residencial al
Centre de Menors "La Villa" de Villena
Adquisició centralitzada de serveis de telecomunicacions
d’ús comú
Subministrament i serveis associats del programari d’ús
comú de l’empresa Microsoft
Ronda oest a Castelló de la Plana, fase I
9
Infraestruct.
Edifici de nou Ajuntament a Almassora
10
Infraestruct.
11
Infraestruct.
Aparcament subterrani i urbanització de la plaça Mercat
d’Algemesí
Urbanització entrada sud Alacant
12
Infraestruct.
13
Educació
14
Educació
15
Sanitat
16
Sanitat
17
Sanitat
18
Sanitat
19
Sanitat
20
Sanitat
21
Sanitat
22
Sanitat (Hosp.
Dr. Peset)
Sanitat (Hosp.
Dr. Peset)
Sanitat (Hosp.
G. Alacant)
23
24
Pàg. 11.312
Xarxa de plataformes reservades al transport públic a
Castelló, fase I, tram C/Columbretes - Camí Serradal
Col·laboració en gestió convocatòria d’ajudes escolarització
curs escolar 2010-2011.
Obres d’adequació i ampliació al Centre Públic Verge dels
Desemparats
Complementari núm. 1 de l’obra de construcció del nou
hospital La Fe
Gestió de servei públic per concessió de l’alimentació del
Departament de Salut València - La Fe
Gestió de servei públic per concessió de la gestió de la
logística en el Departament de Salut València - La Fe
Arrendament amb opció de compra d’equips d’alta
tecnologia i imatge per al el nou hospital La Fe
Arrendament amb opció de compra d’equips d’alta
tecnologia i imatge per al el nou hospital La Fe
Assistència sanitària a malalts de caràcter principalment
oncològic
Serveis associats als llocs de treball C. Sanitat - AVS en
maquinari i programari.
Retirada, custòdia i gestió externa d’històries clíniques
Servei de manteniment integral dels centres dependents del
Departament de Salut de València - Dr. Peset
Manteniment integral d’equips d’electromedicina,
electromecànica, comunicacions i d’altres
- 127 -
Tipus
Mo.
adj.
Licitació
Adjud.
Baixa
2
Serv.
O
1,1
1,0
15,0%
2
Serv.
O
0,8
0,8
--
2
Subm.
O
0,9
0,7
20,6%
4
Serv.
O
0,2
0,2
6,0%
2
GSP
N
3,7
3,7
--
2
Serv.
O
140,8
140,8
--
2
Subm.
N
7,0
7,0
--
6
Obres
O
22,2
18,6
16,0%
6
Obres
O
4,2
4,0
4,7%
6
Obres
O
6,0
5,4
9,9%
6
Obres
O
10,2
8,7
14,7%
6
Obres
O
33,6
30,8
8,4%
2
AE
O
1,2
1,0
12,1%
6
Obres
O
2,1
1,6
22,1%
6
Obres
N
21,5
21,5
--
2
GSP
O
23,3
23,1
1,1%
2
GSP
O
23,6
18,9
19,8%
2
Subm.
O
39,1
35,2
9,9%
2
Subm.
O
18,6
17,6
5,8%
2
GSP
N
173,1
173,1
--
2
Serv.
O
10,3
8,2
20,0%
2
Serv.
O
0,5
0,4
14,9%
2
Obres
O
2,6
1,8
29,2%
2
Serv.
O
1,4
1,3
5,0%
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.313
Núm.
Conselleria
25
29
Sanitat (Hosp.
G. Alacant
Sanitat (Hosp.
La Fe)
Sanitat (Hosp.
La Fe)
Sanitat (Hosp.
Elx)
Indústria
30
Indústria
31
Agricultura
32
Agricultura
33
Medi Amb.
Servei de manteniment del sistema PACS com a suport a la
radiologia digital
Subministrament per a reactius i materials necessaris per a
determinacions analítiques
Servei d’atenció del telèfon gratuït d’informació al
consumidor de la Generalitat
Condicionament i urbanització parcel·la i construcció de
naus niu "El Clérigo" d’Alcoi
Subministrament de productes fitosanitaris per a la
campanya 2010 contra la ceratitis en els cítrics.
Servei de neteja de les distintes dependències de la capa en
València i província
Xarxa d’evacuacions pluvials casc urbà Almoradí
34
Medi Amb.
Col·lector sud drenatge aigües pluvials Sant Joan
35
Medi Amb.
36
Benestar
37
Benestar
38
Benestar
39
Benestar
40
Cultura
41
Cultura
42
Governació
43
Governació
Redacció projecte de construcció i execució obra estació i
tractament d’aigua potable la Ribera, Alzira
Servicio integral de la residencia y centro de dia de
Massamagrell
Construcció del centre integral per a majors Ceam i centre de
dia a Benicàssim
Atenció residencial de persones majors dependents a la zona
4 d’atenció gerontològica
Atenció residencial de persones majors dependents a la zona
9 d’atenció gerontològica
Servei de vigilància i seguretat i serveis auxiliars de les
instal·lacions de l’arxiu històric d’Alacant
Recuperació carreus, consolidació estructural i accessibilitat
al santuari i termes de Llíria
Servei d’avions destinats a las tasques d’extinció d’incendis
forestals 2010-2013
Obres nou edifici prefectura policial Elx
26
27
28
44
Objecte
Cap.
Tipus
Mo.
adj.
Licitació
Adjud.
Baixa
Subministrament de material rebutjable d’hemodinàmica
2
Subm.
O
1,3
1,2
8,0%
6
Subm.
O
0,1
0,0
29,7%
2
Serv.
N
0,2
0,2
--
2
Subm.
N
4,6
3,7
20,0%
2
Serv.
O
0,2
0,1
5,0%
6
Obres
O
0,4
0,3
19,0%
2
Subm.
N
1,0
1,0
--
2
Serv.
O
1,2
1,0
15,6%
6
Obres
O
2,0
1,2
39,1%
6
Obres
O
9,5
6,8
28,8%
6
Obres
O
11,6
9,2
21,0%
2
Serv.
O
9,6
8,9
8,0%
6
Obres
O
2,7
2,3
15,0%
2
AE
N
1,8
1,8
--
2
AE
N
1,0
1,0
--
2
Serv.
O
0,5
0,4
9,1%
6
Obres
O
0,8
0,8
--
2
Serv.
O
22,7
22,7
--
6
Obres
O
11,5
Transport, allotjament i manutenció valencians residents en
l’exterior i campanya institucional
2
Serv.
O
2,0
O: Obert; AE: Administratiu especial, E: Emergència; GSP: Gestió de serveis públics; COP: Concessió obra pública
N: Procediment negociat; R: Restringit; Serv.: Rerveis; Subm.: Subministraments;
7,3
36,3%
2,0
--
Pla de muntatge Centre de Salut de Benicalap
Solidaritat
Quadre 12.5
En el quadre següent mostrem els contractes adjudicats,
per tipus i sistema d’adjudicació, i l’abast de la revisió
efectuada:
Los contratos adjudicados, por tipo y sistema de adjudicación, y el alcance de la revisión efectuada se muestran en
el siguiente cuadro:
Adjudicats
Nombre
Fiscalitzats
Import
adjudicació
Nombre
Import
adjudicació
Per tipus de contracte
Obres
272
242,1
15
Subministraments
378
166,7
8
66,5
Serveis
587
471,9
14
188,0
Gestió de serveis públics
28
232,3
4
218,8
Concessió d’obra pública
0
0,0
0
0,0
Administratius especials
45
24,1
3
3,8
1.310
1.137,2
44
597,3
712
822,9
35
384,3
1
2,1
0
0,0
592
311,1
9
213,0
Total
120,3
Per sistema d’adjudicació
Obert
Restringit
Procediment negociat
Emergència
Total
5
1,0
0
0,0
1.310
1.137,2
44
597,3
Quadre 12.6
BOC número 82
18.06.2012
El treball realitzat ha consistit bàsicament a comprovar
que la tramitació dels contractes s’ajusta a la normativa que
hi és d’aplicació en les distintes fases de preparació, selecció del contractista i adjudicació, efectes, compliment i extinció del contracte, així com els documents justificatius i
l’adequada comptabilitat de la despesa.
Hem fet especial èmfasi en l’anàlisi dels criteris
d’adjudicació, el seu barem i valoració en els procediments
d’adjudicació que ho requerisquen, i en la justificació i motivació de les declaracions d’urgència, donat que comporten una tramitació especial segons el que estableix l’LCSP.
A més a més, hem efectuat un seguiment dels cinc contractes adjudicats en exercicis anteriors que mostrem en el
quadre següent, respecte a la seua execució durant 2010:
Núm.
Procediment
adjudicació
2-06CCO
Obert
765/2002
Obert
555/2006
Obert
87/2003
822/2004
Obert
Obert
Pàg. 11.314
El trabajo realizado ha consistido básicamente en comprobar que la tramitación de los contratos se ajusta a la normativa aplicable en las distintas fases de preparación, selección
del contratista y adjudicación, efectos, cumplimiento y extinción del contrato, así como los documentos justificativos y la
adecuada contabilización del gasto.
Se ha hecho especial énfasis en el análisis de los criterios
de adjudicación, su baremación y valoración en los procedimientos de adjudicación que lo requieran, y en la justificación
y motivación de las declaraciones de urgencia, dado que suponen una tramitación especial según establece la LCSP.
Asimismo, se ha efectuado un seguimiento de los cinco
contratos adjudicados en ejercicios anteriores que se muestran
en el siguiente cuadro, respecto a su ejecución durante 2010:
Despesa
2010
Objecte
Obres d’execució, conservació i manteniment integral del
Complex Administratiu 9 d’Octubre
Redacció del projecte, direcció facultativa i execució de les obres
del nou hospital La Fe de València
Modificació del contracte d’assistència sanitària integral
departament de salut l'Horta - Manises
Assistència sanitària integral àrea 20, Torrevella
Assistència sanitària integral àrea 12, Dénia
23,4
30,6
(*)
101,4
93,3
(*) Vegeu anàlisi del contracte
Quadre 12.7
La revisió d’expedients de contractes menors s’ha centrat principalment en l’àmbit de la fiscalització d’una mostra d’hospitals, i s’ha inclòs també en la revisió una mostra
de conselleries.
En el següent apartat resumim les observacions sobre
determinats aspectes que han de ser tinguts en compte per
part dels responsables de la contractació.
La revisión de expedientes de contratos menores se ha
centrado principalmente en el ámbito de la fiscalización de
una muestra de hospitales, habiéndose incluido también en
la revisión una muestra de conselleries.
En el siguiente apartado se resumen las observaciones
sobre determinados aspectos que deben ser tenidos en
cuenta por parte de los responsables de la contratación.
12.5. Incidències posades de manifest
en el curs de la fiscalització
12.5. Incidencias puestas de manifiesto
en el curso de la fiscalización
12.5.1. Contractes adjudicats en 2010
En el quadre 12.8 resumim i sistematitzem les incidències més comunes i de menor importància observades (marcades amb una X) en la tramitació dels expedients revisats.
12.5.1. Contratos adjudicados en 2010
En el cuadro 12.8 se han resumido y sistematizado las
incidencias más comunes y de menor importancia observadas (señaladas con una X) en la tramitación de los expedientes revisados.
Núm. expedient
d) Execució dels contractes i comptabilitat
9 No consta o s’incompleix el termini per a presentació i aprovació del programa de treball
9 No consta o s’incompleix el termini per a l’acta de replanteig o la seua comprovació
9 L’acta de replanteig del projecte és anterior a la seua aprovació
9 No consta la conformitat de la recepció del servei o subministrament
9 Incompliments en els terminis d’execució establits en el contracte, PCAP o programes de
treball o no hi consta acta de recepció
c) Formalització dels contractes
9 S’excedeix del termini màxim per a constituir o no consta fiança definitiva
9 És incompleta, incorrecta o extemporània la documentació del contractista
9 S’incompleix el termini per a la formalització establit en la LCAP o PCAP
b) Forma de selecció i adjudicació
9 El termini per a presentació d’ofertes en l’anunci de licitació és incorrecte
9 S’incompleix el termini elevar a definitiva la proposta d’adjudicació art. 135.4 LCSP
9 No consten certificats registre d’entrada de proposicions o participacions
9 No consta o incompleix el termini per a la publicitat de l’adjudicació
9 L’informe tècnic de valoració d’ofertes no justifica adequadament la puntuació
a) Actuacions administratives prèvies
9 No consta ordre d’inici i/o justificació de la necessitat o idoneïtat del contracte
9 Inadequada tramitació per urgència o emergència o insuficient justificació de l’elecció de
la tramitació o procediment elegit
9 L’objecte o el preu no estan adequadament determinats
9 Els criteris de valoració d’ofertes no estan adequadament establits i/o desglossats en els
PCAP; no s’hi inclouen els aspectes econòmics i tècnics per a negociar
9 Ponderació relativa de criteris de valoració, art. 134 LCSP
9 S’ inclouen condicions en els plecs tècnics que han d’estar en els PCAP
9 No consten en la publicitat de la licitació els criteris de valoració
9 La constitució, publicitat o actuació de la mesa no s’adequa al RD 817/2009
Incidència
Compte de l’Administració. Exercici de 2010
X
1
X
3
X
X
4
Econo.
X
5
X
6
Justícia
7
X
X
X
8
X
X
X
X
9
X
X
X
X
X
X
10
X
X
X
X
11
Infraestructures
X
X
X
12
X
X
X
X
14
Educ.
13
X
15
X
X
16
X
X
17
X
X
X
X
18
X
X
X
X
19
Sanitat
20
X
X
21
X
X
22
X
X
23
18.06.2012
- 131 -
Quadre 12.8 (I)
2
Presid.
BOC número 82
Pàg. 11.315
Núm. expedient
d) Execució dels contractes i comptabilitat
9 No consta o s’incompleix el termini per a presentació i aprovació del programa de treball
9 No consta o s’incompleix el termini per a l’acta de replanteig o la seua comprovació
9 L’acta de replanteig del projecte és anterior a la seua aprovació
9 No consta la conformitat de la recepció del servei o subministrament
9 Incompliments en els terminis d’execució establits en el contracte, PCAP o programes de
treball o no hi consta acta de recepció
c) Formalització dels contractes
9 S’excedeix del termini màxim per a constituir o no consta fiança definitiva
9 És incompleta, incorrecta o extemporània la documentació del contractista
9 S’incompleix el termini per a la formalització establit en la LCAP o PCAP
b) Forma de selecció i adjudicació
9 El termini per a presentació d’ofertes en l’anunci de licitació és incorrecte
9 S’incompleix el termini elevar a definitiva la proposta d’adjudicació art. 135.4 LCSP
9 No hi consten certificats registre d’entrada de proposicions o participacions
9 No consta o s’incompleix el termini per a la publicitat de l’adjudicació
9 L’informe tècnic de valoració d’ofertes no justifica adequadament la puntuació
a) Actuacions administratives prèvies
9 No consta ordre d’inici i/o justificació de la necessitat o idoneïtat del contracte
9 Inadequada tramitació per urgència o emergència o insuficient justificació de l’elecció de
la tramitació o procediment elegit
9 L’objecte o el preu no estan adequadament determinats
9 Els criteris de valoració d’ofertes no estan adequadament establits i/o desglossats en els
PCAP; no s’hi inclouen els aspectes econòmics i tècnics per a negociar
9 Ponderació relativa de criteris de valoració, art. 134 LCSP
9 Se inclouen condicions en els plecs tècnics que han d’estar en els PCAP
9 No consta en la publicitat de la licitació els criteris de valoració
9 La constitució, publicitat o actuació de la mesa no s’adequa al RD 817/2009
Incidència
Compte de l’Administració. Exercici de 2010
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Indus.
30
29
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Medi Amb.
33 34 35
X
Agric.
32
31
36
X
X
X
X
X
Benestar
37 38
X
39
X
X
X
X
Cultura
41
40
X
X
Govern. Sol.
42 43 44
18.06.2012
- 132 -
Quadre 12.8 (II)
X
X
Sanitat
24 25 26 27 28
BOC número 82
Pàg. 11.316
BOC número 82
18.06.2012
A més a més de les anteriors, tot seguit analitzem i comentem les incidències més rellevats dels expedients revisats:
Actuacions administratives prèvies
1. En els contractes 8, 9, 10 i 11 la forma de presentació
de les ofertes prevista en els PCAP no s’adequa a l’article
26 del Reial Decret 817/2009, ja que un dels criteris, que es
valora mitjançant fórmula, es presenta en el mateix sobre
que els criteris que depenen d’un judici de valor.
2. En el contracte 15 no consta l’autorització del Consell requerida en l’article 292 de la LCSP, ni l’autorització
del conseller de Sanitat prevista en l’article 27.6 dels Estatuts de l’AVS.
3. Els contractes 17, 38 i 39 estan incorrectament classificats d’acord amb el seu objecte. El contracte 17 té per objecte l’emmagatzematge, distribució i retirada de residus
materials, medicaments, esterilització i llenceria, per la
qual cosa es tractaria d’un contracte de serveis. Els contractes 38 i 39 tenen per objecte la gestió d’un servei públic,
com es desprén a més de què s’hagen tramitat pel procediment negociat del supòsit previst en l’article 156.a de
l’LCSP per als contractes de gestió de serveis públics.
4. Els contractes 26 i 27 s’han tramitat amb uns plecs no
actualitzats a les modificacions de la Llei 34/2010. En el
contracte 27 la classificació exigida als licitadors no és correcta d’acord amb el que requereix l’article 38 de
l’RGLCAP.
5. El contracte 36 considera uns preus per als anys
d’execució que no s’adapten totalment al que disposa
l’article 77 de l’LCSP pel que fa a la revisió de preus.
6. En els contractes 38 i 39 es considera un termini
d’execució (sis mesos) que no observa els requisits de
l’article 23.1 de l’LCSP relatius a què es tinga en compte la
naturalesa de les prestacions i el seu sotmetiment periòdic a
concurrència. Quant a això hem d’assenyalar que ambdós
contractes deriven d’uns altres adjudicats en exercicis anteriors dels quals es desprén que les prestacions van a estar
executant-se aproximadament durant 10 anys.
Selecció i adjudicació del contractista
1. En el quadre 12.8, la incidència sobre la ponderació
relativa de criteris fa referència a què la fórmula, en assignar puntuació al preu de licitació, no garanteix, d’una manera raonable, que la importància relativa concedida en el
plec a l’oferta econòmica, en relació amb els altres criteris
de valoració prevists, siga totalment efectiva, com requereix l’article 134 de l’LCSP, si bé en la pràctica aquesta circumstància podrà tenir o no un efecte distorsionant en la
valoració final, en funció de les circumstàncies de cada expedient.
2. En els contractes 18 i 19 els plecs consideren un criteri de valoració que, tot i ser de caràcter objectiu, no estableix sobre quin import ha de calcular-se el percentatge que
atribueix la puntuació.
3. En els contractes 18, 19, 21, 22, 23, 24 i 25 no consta
la publicitat en el BOE de licitació ni de l’adjudicació, requerida pels articles 126 i 138.2 de l’LCSP per als contractes subjectes a regulació harmonitzada.
4. En el contracte 24 no consta que la ponderació assignada als criteris dependents d’un judici de valor s’haja donat a conéixer en l’acte públic d’obertura de la resta de do-
Pàg. 11.317
Adicionalmente a las anteriores, a continuación se analizan y comentan las incidencias más relevantes de los expedientes revisados:
Actuaciones administrativas previas
1. En los contratos 8, 9, 10 y 11 la forma de presentación
de las ofertas prevista en los PCAP no se adecua al artículo
26 del RD 817/2009, puesto que uno de los criterios que se
valora mediante fórmula se presenta en el mismo sobre que
los criterios que dependen de un juicio de valor.
2. En el contrato 15 no consta la autorización del Consell requerida por el artículo 292 de la LCSP, ni la autorización del conseller de Sanidad prevista en el artículo 27.6 de
los Estatutos de la AVS.
3. Los contratos 17, 38 y 39 están incorrectamente clasificados de acuerdo con su objeto. El contrato 17 tiene por
objeto el almacenamiento, distribución y retirada de residuos de materiales, medicamentos, esterilización y lencería, por lo que se trataría de un contrato de servicios. Los
contratos 38 y 39 tienen por objeto la gestión de un servicio
público, como se desprende además de que se hayan tramitado por el procedimiento negociado del supuesto previsto
en el artículo 156.a de la LCSP para los contratos de gestión de servicios públicos.
4. Los contratos 26 y 27 se han tramitado con unos
pliegos no actualizados a las modificaciones de la Ley
34/2010. En el contrato 27 la clasificación exigida a los licitadores no es correcta de acuerdo con el artículo 38 del
RGLCAP.
5. El contrato 36 contempla unos precios para los años de
ejecución que no se adaptan totalmente a lo dispuesto en el
artículo 77 de la LCSP en lo referente a la revisión de precios.
6. En los contratos 38 y 39 se contempla un plazo de
ejecución (seis meses) que no observa los requisitos del
artículo 23.1 de la LCSP relativos a tenerse en cuenta la naturaleza de las prestaciones y el sometimiento periódico a
concurrencia de las mismas. Al respecto debe señalarse que
ambos contratos derivan de otros adjudicados en ejercicios
anteriores de los que se desprende que las prestaciones van
a estar ejecutándose aproximadamente durante 10 años.
Selección y adjudicación del contratista
1. En el cuadro 12.8, la incidencia sobre la ponderación
relativa de criterios hace referencia a que la fórmula, al
asignar puntuación al precio de licitación, no garantiza, de
una manera razonable, que la importancia relativa concedida en el pliego a la oferta económica, en relación con los
otros criterios de valoración previstos, sea totalmente efectiva, tal como requiere el artículo 134 de la LCSP, si bien
en la práctica esta circunstancia podrá tener o no un efecto
distorsionante en la valoración final, en función de las circunstancias de cada expediente.
2. En los contratos 18 y 19, los pliegos contemplan un
criterio de valoración que, siendo de carácter objetivo, no
establece sobre qué importe debe calcularse el porcentaje
que atribuye la puntuación.
3. En los contratos 18, 19, 21, 22, 23, 24 y 25 no consta
la publicidad en el BOE de la licitación ni de la adjudicación, requerida por los artículos 126 y 138.2 de la LCSP
para los contratos sujetos a regulación armonizada.
4. En el contrato 24, no consta que la ponderación asignada a los criterios dependientes de un juicio de valor se
haya dado a conocer en el acto público de apertura del resto
BOC número 82
18.06.2012
cumentació, com requeriria l’article 30.3 del Reial Decret
817/2009.
5. En els contractes 28, 33 i 34, tot i existir baixes anormals o desproporcionades, no hi ha en els expedients la
constància documental, requerida per l’article 136.3 de
l’LCSP, de l’audiència als licitadors que incorren en els dits
casos.
6. En el contracte 42 no s’ha observat el termini mínim
de 15 dies hàbils per a elevar a definitiu l’acord
d’adjudicació provisional, article 135.4 de l’LCSP.
Formalització dels contractes
1. En el contracte 20 la garantia definitiva constituïda
pel contractista puja a 2,1 milions d’euros, quan per disposició de l’article 83.3 de l’LCSP hauria de suposar 8,6 milions d’euros.
No consta la publicitat en el perfil de contractant de la
formalització del contracte, requerida per l’article 138 de
l’LCSP.
Execució dels contractes
1. En el contracte 8, l’objecte del qual és la construcció
de la ronda oest de Castelló, s’aprova una modificació de
3,1 milions d’euros, qualificada com a «millores», en conceptes dirigits a satisfer necessitats noves (com ara la repavimentació de l’entorn de la plaça Major), que representa
un canvi substancial en l’objecte del contracte que no observa l’article 202.1. Aquests conceptes van haver de ser
objecte de tramitació separada.
2. En el contracte 15, la recepció de l’obra va tenir lloc
amb data 25 de febrer de 2011, encara que la certificació final estava pendent d’aprovació a la data de fiscalització (12
de juliol de 2011), de la qual cosa es desprén que no s’ha
observat el termini de tres mesos assignat per l’article
218.1 de la LCSP. D’altra banda podem assenyalar que
l’import de la certificació final representa el 9,99% del
preu primitiu del contracte, al límit del 10% requerit per
l’article 217.3 de la LCSP per a la seua tramitació per la direcció facultativa sense prèvia aprovació per l’òrgan de
contractació.
3. En el contracte 37 s’ha concedit una ampliació del
termini d’execució per les causes que van ser indicades en
l’acta de replanteig de l’obra, i per a l’esmena de les quals
es va acordar un termini molt inferior al de la pròrroga finalment concedida, sense que conste l’adequada justificació de l’ampliació del dit contracte.
4. En el contracte 21 s’ha observat que les factures tenen una descripció molt genèrica, sense la informació detallada suficient que permeta dur a terme les comprovacions
tècniques oportunes, per personal qualificat, sobre els serveis efectivament prestats durant el període. Aquestes verificacions són també necessàries als efectes de subsegüents
anàlisis sobre la naturalesa i extensió de les necessitats que
es pretenguen cobrir.
5. Quant al pagament de les factures, la major part dels
proveïdors de la mostra estan adscrits al sistema
d’operacions de gestió de pagaments, i resulta d’aplicació
la incidència descrita en l’apartat 11.2 relativa al compliment del termini de pagament de l’article 202 de la LCSP.
Pàg. 11.318
de la documentación, tal como requiere el artículo 30.3
Real Decreto 817/2009.
5. En los contratos 28, 33 y 34, existiendo bajas anormales o desproporcionadas, no existe en los expedientes la
constancia documental, requerida por el artículo 136.3 de
la LCSP, de la audiencia a los licitadores que incurren en
dichos casos.
6. En el contrato 42 no se ha observado el plazo mínimo
de 15 días hábiles para elevar a definitivo el acuerdo de adjudicación provisional, artículo 135.4 de la LCSP.
Formalización de los contratos
1. En el contrato 20 la garantía definitiva constituida por
el contratista asciende a 2,1 millones de euros, cuando por
disposición del artículo 83.3 de la LCSP debería suponer
8,6 millones de euros.
No consta la publicidad en el perfil de contratante de la
formalización del contrato, requerida por el artículo 138 de
la LCSP.
Ejecución de los contratos
1. En el contrato 8, cuyo objeto es la construcción de la
ronda oeste de Castellón, se aprueba una modificación de
3,1 millones de euros, calificada como «mejoras», en conceptos dirigidos a satisfacer necesidades nuevas (como la
repavimentación del entorno de la plaza Mayor), lo que supone un cambio sustancial en el objeto del contrato que no
observa el artículo 202.1. Dichos conceptos debieron ser
objeto de tramitación separada.
2. En el contrato 15, la recepción de la obra tuvo lugar
con fecha 25 de febrero de 2011, si bien la certificación final estaba pendiente de aprobación a la fecha de fiscalización (12 de julio de 2011), de lo que se desprende que no se
ha observado el plazo de tres meses asignado por el
artículo 218.1 de la LCSP. Por otra parte cabe señalar que
el importe de la certificación final supone el 9,99% del precio primitivo del contrato, al límite del 10% requerido por
el artículo 217.3 de la LCSP para su tramitación por la dirección facultativa sin previa aprobación por el órgano de
contratación.
3. En el contrato 37 se ha concedido una ampliación del
plazo de ejecución por causas que fueron señaladas en el
acta del replanteo de la obra, para cuya subsanación se
acordó un plazo muy inferior al de la prórroga finalmente
concedida, sin constar adecuada justificación de la ampliación del mismo.
4. En el contrato 21 se ha observado que las facturas tienen una descripción muy genérica, sin la información detallada suficiente que permita llevar a cabo las comprobaciones técnicas oportunas, por personal cualificado, sobre los
servicios efectivamente prestados durante el periodo. Estas
verificaciones son también necesarias a los efectos de subsiguientes análisis sobre la naturaleza y extensión de las
necesidades que pretendan cubrirse.
5. Respecto al pago de las facturas, la mayor parte de
los proveedores de la muestra están adscritos al sistema de
«confirming«, resultando de aplicación la incidencia descrita en el apartado 11.2 relativa al cumplimiento del plazo
de pago del artículo 202 de la LCSP.
BOC número 82
18.06.2012
Contractes menors
Pàg. 11.319
Contratos menores
La LCSP considera com a contractes menors aquells que
el seu import, exclòs l’IVA, siga inferior a 50.000 euros en
els contractes d’obres i inferior a 18.000 euros en els d’uns
altres tipus. Aquests contractes tenen un procediment de
gestió simplificat i no s’hi exigeix fiscalització prèvia.
Tampoc no existeix obligació d’inscriure’ls en el Registre
Oficial de Contractes.
Seguint els criteris tècnics de fiscalització de la Sindicatura, hem sol·licitat als centres gestors llistats certificats de
tots els contractes menors tramitats en 2010. La revisió de
mostres d’aquesta modalitat de contractació s’ha realitzat
en determinats centres de despesa de la Conselleria de Sanitat (hospitals), donada la importància del volum de les
operacions tramitades com de les incidències detectades en
anys anteriors. En 2010 també s’ha efectuat una revisió de
mostres en dues conselleries.
D’acord amb les relacions certificades rebudes de les
conselleries i dels quatre hospitals visitats, el volum de
contractes menors adjudicats en 2010 representa l’1,02%
del total de crèdits compromesos en els capítols 2 i 6 del
pressupost de despeses, havent de considerar que el percentatge total augmentarà amb la inclusió dels contractes menors de la resta d’hospitals i els tramitats mitjançant les caixes fixes.
La LCSP considera como contratos menores aquellos
cuyo importe, excluido el IVA, sea inferior a 50.000 euros
en los contratos de obras e inferior a 18.000 euros en los
otros tipos. Estos contratos tienen un procedimiento de gestión simplificado y no se exige fiscalización previa. Tampoco existe obligación de inscribirlos en el Registro Oficial
de Contratos.
Siguiendo los criterios técnicos de fiscalización de la
Sindicatura, se ha solicitado a los centros gestores listados
certificados de todos los contratos menores tramitados en
2010. La revisión muestral de esta modalidad de contratación se ha realizado en determinados centros de gasto de la
Conselleria de Sanidad (hospitales), dada la importancia
del volumen de las operaciones tramitadas como de las incidencias detectadas en años anteriores. En 2010 también
se ha efectuado una revisión muestral en dos conselleries.
De acuerdo con las relaciones certificadas recibidas de
las conselleries y de los cuatro hospitales visitados, el volumen de contratos menores adjudicados en 2010 representa
el 1,02% del total de créditos comprometidos en los capítulos 2 y 6 del presupuesto de gastos, debiéndose considerar
que el porcentaje total aumentará con la inclusión de los
contratos menores del resto de hospitales y los tramitados
mediante las cajas fijas.
– Hospitals
L’import total dels contractes menors, tramitats com a
tals, no és significatiu quant als capítols 2 i 6 de cada centre, degut, en part a què en les relacions facilitades no consten contractes menors relatius a compres de farmàcia i productes sanitaris, que constitueixen el volum més important
de la despesa de cada centre. Aquestes adquisicions es tramiten principalment a través de caixa fixa i, en el cas dels
medicaments, mitjançant compres directes.
– Hospitales
El importe total de los contratos menores, tramitados
como tales, no es significativo en relación con los capítulos
2 y 6 de cada centro, debido, en parte, a que en las relaciones facilitadas no constan contratos menores relativos a
compras de farmacia y productos sanitarios, que constituyen el volumen más importante del gasto de cada centro.
Estas adquisiciones se tramitan principalmente a través de
caja fija y, en el caso de los medicamentos, mediante compras directas.
De la revisión de los sistemas de gestión utilizados por
los cuatro hospitales visitados para la tramitación de los
contratos menores y de una muestra de expedientes se desprenden los siguientes aspectos:
– Los expedientes revisados contenían, en general, la
documentación contemplada en el artículo 95 de la LCSP.
– La mayor parte de los contratos menores correspondientes a gastos de funcionamiento, sobre todo de tracto sucesivo, se han pagado a través de caja fija, y en algunos casos por importe superior a los 12.020 euros contemplado
por la Orden reguladora de las cajas fijas.
– Las relaciones certificadas no contenían todos los contratos tramitados por este procedimiento, al margen de las
compras de farmacia y material sanitario antes comentadas.
Deben mejorarse los procedimientos de los centros en relación con el adecuado registro, control y seguimiento de este
tipo de contratos. A tal efecto se recomienda la implantación
de una aplicación informática que registre correlativamente todos los expedientes tramitados como contratos menores.
Teniendo en cuenta lo indicado respecto de las relaciones aportadas, se ha realizado un análisis de aquellos contratos que, teniendo el mismo objeto, su importe acumulado
superase el establecido para su tramitación como contrato
menor; el siguiente cuadro muestra un resumen de la información de los centros revisados, en millones de euros:
De la revisió dels sistemes de gestió utilitzats pels quatre hospitals visitats per a la tramitació dels contractes menors i d’una mostra d’expedients es desprenen els següents
aspectes:
– Els expedients revisats contenien, en general, la documentació contemplada en l’article 95 de la LCSP.
– La major part dels contractes menors corresponents a
despeses de funcionament, sobretot de tracte successiu,
s’han pagat a través de caixa fixa, i en alguns casos per import superior als 12.020 euros que considera l’ordre reguladora de les caixes fixes.
– Les relacions certificades no contenien tots els contractes tramitats per aquest procediment, al marge de les
compres de farmàcia i material sanitari abans comentades.
S’han de millorar els procediments dels centres en relació amb l’adequat registre, control i seguiment d’aquest tipus de contractes. Quant això, recomanem la implantació
d’una aplicació informàtica que registre correlativament
tots els expedients tramitats com a contractes menors.
Tenint en compte l’indicat respecte de les relacions
aportades, hem realitzat una anàlisi d’aquells contractes
que, tot i tenir el mateix objecte, el seu import acumulat superara l’establit per a la seua tramitació com a contracte
menor; el següent quadre mostra un resum de la informació
dels centres revisats, en milions d’euros:
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.320
Amb coincidències
objecte-contractista
Contractes menors
Centre
Nombre
Import
Nombre
Import
Hospital La Fe de València
73
1,0
6
0,1
Hospital General d’Alacant
46
0,4
-
-
Hospital Dr. Peset de València
37
0,4
13
0,2
Hospital General d’Elx
74
0,6
9
0,1
Quadre 12.9
Com en exercicis anteriors, recomanem que, en general,
es reduïsca el volum de contractes menors i en particular
les adquisicions realitzades per compra directa, sobretot de
productes farmacèutics, havent de tramitar-se mitjançant
els corresponents expedients de contractació, i donar adequat compliment al que disposa l’LCSP.
Como en ejercicios anteriores, se recomienda que, en
general, se reduzca el volumen de contratos menores y en
particular las adquisiciones realizadas por compra directa,
sobre todo de productos farmacéuticos, debiendo tramitarse
mediante los correspondientes expedientes de contratación,
dando adecuado cumplimiento a lo dispuesto en la LCSP.
– Conselleries
Les relacions certificades de contractes menors rebudes
de les conselleries posen de manifest, en general, una diversitat d’òrgans dins de cada entitat que estan encarregats
de la tramitació d’aquest tipus d’expedients, però sense disposar d’una eina informàtica comuna.
En aquest sentit, i com hem indicat anteriorment per als
hospitals, recomanem que les conselleries compten amb
aplicacions informàtiques de gestió que assignen automàticament una numeració correlativa als expedients de contractació i que continguen tota la informació que permeta
dur a cap una adequada gestió, seguiment i control.
– Conselleries
Las relaciones certificadas de contratos menores recibidas de las conselleries ponen de manifiesto, en general, una
diversidad de órganos dentro de cada entidad que están encargados de la tramitación de este tipo de expedientes, pero
sin disponer de una herramienta informática común.
En este sentido, y tal como se ha indicado anteriormente
para los hospitales, se recomienda que las conselleries
cuenten con aplicaciones informáticas de gestión que asignen automáticamente una numeración correlativa a los expedientes de contratación y que contengan toda la información que permita llevar a cabo una adecuada gestión,
seguimiento y control de los mismos.
Se han seleccionado para revisión en detalle dos conselleries. En el siguiente cuadro se resumen los datos relativos a la fiscalización realizada, con los importes en millones de euros:
Hem seleccionat per a revisió en detall dues conselleries. En el quadre següent resumim les dades relatives a la
fiscalització realitzada, amb els imports en milions d’euros:
Contractes menors
Conselleria
Educació
Governació
Nombre
Fiscalitzats
Import
Amb coincidències
objecte-contractista
Nombre
Import
752
6,0
17
4
0,1
79
0,5
13
6
0,06
Quadre 12.10
Els aspectes més importants que hem observat com a
conseqüència de la fiscalització els resumim tot seguit:
– La revisió de les relacions de contractes menors posa
de manifest l’existència d’una certa concentració de contractes en un nombre reduït d’empresaris. Quant a això, i
encara que l’article 95 de la LCSP no ho considere, recomanem que en els contractes menors de major import se
sol·liciten tres ofertes com a mínim i que aquestes
sol·licituds es diversifiquen entre els empresaris del sector,
i deixar-ne constància en els expedients.
Los aspectos más importantes que se han observado
como consecuencia de la fiscalización realizada se resumen
a continuación:
– La revisión de las relaciones de contratos menores
pone de manifiesto la existencia de una cierta concentración de contratos en un número reducido de empresarios. A
este respecto, y aunque el artículo 95 de la LCSP no lo contemple, se recomienda que en los contratos menores de mayor importe se soliciten al menos tres ofertas y que dichas
solicitudes se diversifiquen entre los empresarios del sector, dejando constancia en los expedientes.
BOC número 82
18.06.2012
– Els expedients revisats contenien, en general, la documentació requerida per l’article 95 de la LCSP, amb les
següents incidències: en dotze expedients no constava
l’aprovació de la despesa i en dos, l’aprovació s’ha formalitzat amb posterioritat a la seua realització; en un expedient no constava la conformitat de la recepció del subministrament o servei. Sobre aquestes qüestions, recomanem
que els expedients de contractes menors continguen tota la
documentació necessària.
Les dues recomanacions anteriors, especialment la primera, considerem que podrien fer-se extensibles, en el seu
cas, a la resta de conselleries.
Pàg. 11.321
– Los expedientes revisados contenían, en general, la
documentación contemplada en el artículo 95 de la LCSP,
con las siguientes incidencias: en doce expedientes no
constaba la aprobación del gasto y en dos la aprobación se
ha formalizado con posterioridad a su realización; en un
expediente no constaba la conformidad de la recepción del
suministro o servicio. Sobre estas cuestiones, se recomienda que los expedientes de contratos menores contengan
toda la documentación necesaria.
Las dos recomendaciones anteriores, especialmente la
primera, se considera que podrían hacerse extensibles, en
su caso, al resto de conselleries.
12.5.2. Seguiment de contractes adjudicats
en exercicis anteriors
12.5.2. Seguimiento de contratos adjudicados
en ejercicios anteriores
Expedient 2-06CCO
Expediente 2-06CCO
La fiscalització realitzada no ha posat de manifest aspectes significatius per a comentar.
Expedient 765/2002
Segueix vigent la incidència comentada en l’Informe de
l’exercici de 2008 en tant que no s’ha donat compliment,
per part de l’AVS, a la Sentència del Tribunal Suprem, Sala
Contenciosa Administrativa, de data 18 de març de 2008.
El termini previst de finalització de les obres era el 12
de març de 2010, si bé va ser prorrogat posteriorment fins
al 17 de juny. El 6 de maig de 2010 es va aprovar una suspensió temporal parcial, sense avaluar la seua possible durada. A la data de fiscalització (11 de juliol de 2011) no
s’havia alçat aquesta suspensió.
No consten en l’expedient les actes de comprovació de
les obres i ocupació parcial de 26 de novembre de 2010 i
d’11 de febrer de 2011.
Durant l’exercici de 2010 s’han comptabilitzat certificacions per import total de 30,6 milions d’euros, de les quals
30,4 milions d’euros estaven pendents de pagament al tancament de l’exercici, superant el termini legal aplicable.
Expedient 555/2006 (Manises): Modificació
del contracte (Mislata)
El 23 d’abril de 2010 el director general de l’AVS va
aprovar una modificació del contracte als efectes d’incloure
l’assistència integral de la zona de salut de Mislata. Aquesta modificació ha sigut informada sense conformitat per la
Viceintervenció General per a l’Administració Sanitària i
pel Consell Jurídic Consultiu, per diverses raons que assenyalen en els seus informe de 17 de juny de 2010 i 15 de juliol de 2010 respectivament.
A la data de fiscalització de l’expedient (26 de juliol de
2011) la modificació no estava autoritzada pel Consell ni
havia sigut formalitzada. Segons escrit del director general
de l’AVS de 20 d’octubre de 2010, des de l’1 de maig de
2010 la població de Mislata està sent assistida a l’Hospital
de Manises.
En l’execució pressupostària de l’exercici de 2010 no
està imputada la part corresponent a l’increment derivat de
la població de Mislata, per import de 17,7 milions d’euros,
que figura en la relació d’obligacions no reconegudes.
La fiscalización realizada no ha puesto de manifiesto aspectos significativos para comentar.
Expediente 765/2002
Sigue vigente la incidencia comentada en el Informe del
ejercicio 2008 en cuanto que no se ha dado cumplimiento, por
parte de la AVS, a la Sentencia del Tribunal Supremo, Sala de lo
Contencioso-Administrativo, de fecha 18 de marzo de 2008.
El plazo previsto de finalización de las obras era el 12
de marzo de 2010, si bien fue prorrogado posteriormente
hasta el 17 junio. El 6 de mayo 2010 se aprobó una suspensión temporal parcial, sin evaluarse su posible duración. A
la fecha de fiscalización (11 de julio de 2011) no se había
levantado dicha suspensión.
No constan en el expediente las actas de comprobación
de las obras y ocupación parcial de 26 de noviembre de
2010 y de 11 de febrero de 2011.
Durante el ejercicio 2010 se han contabilizado certificaciones por importe total de 30,6 millones de euros, de las
que 30,4 millones de euros estaban pendientes de pago al
cierre del ejercicio, superando el plazo legal aplicable.
Expediente 555/2006 (Manises): modificación
del contrato (Mislata)
El 23 de abril de 2010 el director general de la AVS
aprueba una modificación del contrato a efectos de incluir
la asistencia integral de la zona de salud de Mislata. Esta
modificación ha sido informada de disconformidad por la
Viceintervención General para la Administración Sanitaria
y por el Consejo Jurídico Consultivo, por diversas razones
que señalan en sus informes de 17 de junio de 2010 y 15 de
julio de 2010, respectivamente.
A la fecha de fiscalización del expediente (26 de julio de
2011) la modificación no estaba autorizada por el Consell
ni había sido formalizada. Según escrito del director general de la AVS de 20 de octubre de 2010, desde el 1 de mayo
de 2010 la población de Mislata está siendo asistida en el
hospital de Manises.
En la ejecución presupuestaria del ejercicio 2010 no está
imputada la parte correspondiente al incremento derivado de
la población de Mislata, por importe de 17,7 millones de euros, que figura en la relación de obligaciones no reconocidas.
BOC número 82
18.06.2012
Expedient 87/2003 i 822/2004
L’objecte de la revisió ha sigut verificar el compliment
de presentar liquidacions anuals d’acord amb el que estipulen els contractes i els PCAP.
Del contracte 87/2003, i segons que vam indicar en
l’Informe de 2009, està aprovada la liquidació corresponent
als exercicis de 2006, 2007 i 2008, amb un saldo favorable
al concessionari de 9,5 milions d’euros, que es resol pagar
amb càrrec a les disponibilitats pressupostàries de
l’exercici de 2011. Sobre aquesta qüestió hem d’assenyalar
que, a la data de fiscalització (setembre de 2011), no està
comptabilitzada la dita liquidació per existir informes de
disconformitat del viceinterventor general per a
l’administració sanitària.
Quant a les liquidacions corresponents als exercicis de
2009 i 2010 d’ambdós contractes, no consta que s’haja elaborat i aprovat. El termini indicat en tots dos contractes per
a la realització de les liquidacions anuals és, com a màxim,
el 31 de març de l’any següent al que pertoquen, i no consten en els expedients les causes i imputabilitat dels retards.
Pàg. 11.322
Expedientes 87/2003 y 822/2004
Es produeix, d’altra banda, un desfasament en l’adequada
imputació de la despesa a l’exercici que pertoca.
El objeto de la revisión ha sido verificar el cumplimiento de presentar liquidaciones anuales de acuerdo con lo estipulado en los contratos y en los PCAP.
Del contrato 87/2003, y según se indicó en el Informe
de 2009, está aprobada la liquidación correspondiente a los
ejercicios 2006, 2007 y 2008, con un saldo favorable al
concesionario de 9,5 millones de euros, que se resuelve pagar con cargo a las disponibilidades presupuestarias del
ejercicio 2011. Sobre esta cuestión debe señalarse que, a la
fecha de fiscalización (septiembre de 2011), no está contabilizada dicha liquidación por existir informes de disconformidad del Viceinterventor General para la administración sanitaria.
En cuanto a las liquidaciones correspondientes a los
ejercicios 2009 y 2010 de ambos contratos, no consta que
se hayan elaborado y aprobado. El plazo contemplado en
ambos contratos para la realización de las liquidaciones
anuales es, como máximo, el 31 de marzo del año siguiente
al que corresponden, no constando en los expedientes las
causas e imputabilidad de los retrasos.
Se produce por otra parte un desfase en la adecuada imputación del gasto al ejercicio que corresponde.
12.5.3. Morositat en les operacions comercials
La revisió del compliment per l’Administració de la Generalitat de la Llei 3/2004, que estableix les mesures de
lluita contra la morositat en les operacions comercials, i la
seua modificació per la Llei 15/2010, de 5 de juliol, ha posat de manifest els següents aspectes importants:
Pel que fa al termini de pagament (60 o 55 dies, segons
siga abans o després de l’entrada en vigor de la Llei
15/2010), s’ha incomplit en un percentatge important de les
operacions, com hem assenyalat anteriorment en els apartats 12.5.1 i 12.5.2, així com en l’apartat 11.2 d’aquest Informe.
Quant a la informació de morositat prevista per l’article
4.2 de la Llei 15/2010, la IGG ha comunicat que, seguint
les directrius del Consell de Política Fiscal i Financera, va
remetre al dit organisme un informe sobre compliment de
terminis de pagaments corresponent a tot l’exercici de
2010, que està pendent d’aprovació a la data de la seua
sol·licitud per part d’aquesta Sindicatura de Comptes (octubre de 2011).
D’altra banda, la disposició addicional tercera de la Llei
15/2010, estableix per a les societats l’obligació de publicar en
la memòria dels comptes anuals la informació sobre terminis de
pagament a proveïdors, qüestió que ha sigut desenvolupada per
resolució de l’ICAC de 29 de desembre de 2010. Si bé aquesta
disposició no és obligatòria per a les administracions públiques
subjectes al PGCP, recomanem la seua aplicació en la memòria
del Compte de l’Administració.
12.5.3. Morosidad en las operaciones comerciales
La revisión del cumplimiento por la Administración de la
Generalitat de la Ley 3/2004, por la que se establecen medidas
de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales,
y su modificación por la Ley 15/2010, de 5 de julio, ha puesto
de manifiesto los siguientes aspectos importantes:
En relación con el plazo de pago (60 ó 55 días, según
sea antes o después de la entrada en vigor de la Ley
15/2010), se ha incumplido en un porcentaje importante de
las operaciones, tal como se ha señalado anteriormente en
los apartados 12.5.1 y 12.5.2, así como en el apartado 11.2
de este Informe.
Respecto a la información de morosidad prevista por el
artículo 4.2 de la Ley 15/2010, la IGG ha comunicado que,
siguiendo las directrices del Consejo de Política Fiscal y
Financiera, remitió a dicho organismo un informe sobre
cumplimiento de plazos de pagos correspondiente a todo el
ejercicio 2010, que está pendiente de aprobación a la fecha
de solicitud del mismo por parte de esta Sindicatura (octubre de 2011).
Por otra parte, la disposición adicional tercera de la Ley
15/2010, establece para las sociedades la obligación de publicar en la memoria de las cuentas anuales la información sobre
plazos de pago a proveedores, cuestión que ha sido desarrollada por Resolución del ICAC de 29 de diciembre de 2010. Si
bien esta disposición no es obligatoria para las Administraciones Públicas sujetas al PGCP, se recomienda su aplicación en
la memoria de la Cuenta de la Administración.
12.5.4. Revisió d’una mostra de documents comptables
Completant l’anàlisi de la contractació administrativa,
hem revisat una mostra aleatòria de 69 documents comptables en fase de reconeixement d’obligació dels capítols 2 i
6, per import de 13,2 milions d’euros.
Com a resultat de la revisió, hem observat en alguns documents determinats defectes formals i d’imputació comptable ja descrits en informes anteriors, per la qual cosa
mantenim la recomanació de seguir millorant l’efectivitat
dels controls establits quant a això.
12.5.4. Revisión de una muestra de documentos contables
Completando el análisis de la contratación administrativa, se ha revisado una muestra aleatoria de 69 documentos
contables en fase de reconocimiento de obligación de los
capítulos 2 y 6, por importe de 13,2 millones de euros.
Como resultado de la revisión, se ha observado en algunos documentos determinados defectos formales y de imputación contable ya descritos en informes anteriores, por
lo que se mantiene la recomendación de seguir mejorando
la efectividad de los controles establecidos a tales efectos.
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.323
Mantenim igualment la recomanació quant a les despeses reconegudes i pagades mitjançant expedients
d’enriquiment injust, de regular legalment la manera de reconèixer les obligacions provinents d’exercicis anteriors
que no hagen sigut reconegudes en el seu moment, i establir unes normes de competència i procediment coherents
amb l’excepcionalitat de tals supòsits. Aquestes despeses
haurien de ser objecte, a més a més, d’una comptabilitat independent pel que fa a les despeses corrents.
Se mantiene igualmente la recomendación, respecto a
los gastos reconocidos y pagados mediante expedientes de
enriquecimiento injusto, de regular legalmente la forma de
reconocer las obligaciones procedentes de ejercicios anteriores que no hayan sido reconocidas en su momento, estableciendo unas normas de competencia y procedimiento coherentes con la excepcionalidad de tales supuestos; dichos
gastos deberían ser objeto, además, de una contabilización
independiente respecto a los gastos corrientes.
13. PROGRAMES D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
DE LA CONSELLERIA DE SANITAT:
L’AGÈNCIA VALENCIANA DE SALUT
13. PROGRAMAS DE ASISTENCIA SANITARIA
DE LA CONSELLERIA DE SANIDAD:
LA AGENCIA VALENCIANA DE SALUD
13.1. Aspectes generals
13.1. Aspectos generales
La Llei d’Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana (LOS) crea l’Agència Valenciana de Salut (AVS) per a
dur a terme una adequada gestió i administració del sistema
valencià de salut i de la prestació sanitària de la Comunitat
Valenciana. L’AVS és un organisme autònom de caràcter
administratiu adscrit a la Conselleria de Sanitat, dotat de
personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seues finalitats, que es regeix pel que disposa la
citada Llei i per les disposicions reglamentàries que es dicten en el seu desenvolupament.
L’AVS inicia les seues activitats el 8 de maig de 2005,
segons el que estableix el Decret 25/2005, de 4 de febrer,
del Consell, pel qual són aprovats els seus Estatuts.
L’AVS pressupostàriament i comptablement continua integrada en el Compte de l’Administració, raó per la qual es
fiscalitza íntegrament. Atesa la seua importància quantitativa, i amb objecte de proporcionar informació addicional relativa a l’AVS, en els següents paràgrafs assenyalem les dades pressupostàries més rellevants.
Les dotacions pressupostàries de l’AVS es troben incloses dins de la secció 10 «Sanitat», servei pressupostari 02, i
estan compostes pels programes de despesa que mostrem
en el quadre 13.2, al conjunt dels quals se’ls diu PASCS
(Programes d’Assistència Sanitària de la Conselleria de Sanitat).
En el quadre 13.1 detallem, en milions d’euros,
l’execució global del pressupost de l’AVS en 2010 per
capítols, que s’ha elaborat tot integrant la informació corresponent als dits programes.
La Ley de Ordenación Sanitaria de la Comunitat Valenciana (LOS) crea la Agencia Valenciana de Salud (AVS)
para llevar a cabo una adecuada gestión y administración
del sistema valenciano de salud y de la prestación sanitaria
de la Comunitat Valenciana. La AVS es un organismo autónomo de carácter administrativo adscrito a la Conselleria
de Sanidad, dotado de personalidad jurídica propia y plena
capacidad para el cumplimiento de sus fines, que se rige
por lo dispuesto por la citada ley y por las disposiciones reglamentarias que se dicten en su desarrollo.
La AVS inicia sus actividades el 8 de mayo de 2005,
según lo establecido por el Decreto 25/2005, de 4 de febrero, del Consell, por el que se aprueban sus Estatutos.
La AVS presupuestaria y contablemente continúa integrada en la Cuenta de la Administración, razón por la que
se fiscaliza integradamente. Dada su importancia cuantitativa, y con objeto de proporcionar información adicional relativa a la AVS, en los siguientes párrafos se señalan los
datos presupuestarios más relevantes.
Las dotaciones presupuestarias de la AVS se hallan incluidas dentro de la sección 10 «Sanidad», servicio presupuestario 02, y están compuestas por los programas de gasto que se muestran en el cuadro 13.2, al conjunto de los
cuales se les viene denominando PASCS (Programas de
Asistencia Sanitaria de la Conselleria de Sanidad).
En el cuadro 13.1 se detalla, en millones de euros, la
ejecución global del presupuesto de la AVS en 2010 por
capítulos, que se ha elaborado integrando la información
correspondiente a dichos programas.
Capítol
Obligacions
Obligacions Grau
Crèdits
reconegudes Pagaments pendents
d’exedefinitius
de pagament cució
netes
Grau
de compliment
1 Despeses de personal
2.472,9
2.426,6
2.426,5
0,1
98,1%
100,0%
2 Despeses de funcionament
1.804,4
1.779,6
1.270,1
509,6
98,6%
71,4%
10,8
10,8
10,7
0,0
100,0%
99,6%
1.738,6
1.738,2
1.722,5
15,7
100,0%
99,1%
180,0
153,2
28,6
124,7
85,1%
18,6%
7,7
6,9
4,6
2,3
89,5%
67,1%
6.214,4
6.115,3
5.463,0
652,3
98,4%
89,3%
3 Despeses financeres
4 Transferències corrents
6 Inversions reals
7 Transferències de capital
Total
Quadre 13.1
BOC número 82
18.06.2012
El pressupost definitiu de l’AVS ha pujat a 6.214,4 milions d’euros, que representa un 39,0% del pressupost total
de la Generalitat de l’exercici de 2010. Amb càrrec a
aquests crèdits pressupostaris s’han reconegut obligacions
per import de 6.115,3 milions d’euros, que representen el
41,5% del total d’obligacions reconegudes en el Compte de
l’Administració, que han disminuït un 1,3% respecte a
l’exercici de 2009.
Les obligacions reconegudes en 2010 tenen la següent
distribució:
Pàg. 11.324
El presupuesto definitivo de la AVS ha ascendido a
6.214,4 millones de euros, que representa un 39,0% del
presupuesto total de la Generalitat del ejercicio 2010. Con
cargo a, estos créditos presupuestarios se han reconocido
obligaciones por importe de 6.115,3 millones de euros, que
representan el 41,5% del total de obligaciones reconocidas
en la Cuenta de la Administración, habiendo disminuido un
1,3 % respecto al ejercicio 2009.
Las obligaciones reconocidas en 2010 tienen la siguiente distribución:
Obligacions reconegudes por capítols
Programa pressupostari
1
2
3
4
6
7
Total
313.20 D.G. de Drogodependències
1,0
2,1
0,0
11,8
0,2
0,4
15,4
411.60 Anàlisi i aval. atenció al pacient
1,0
0,6
0,0
2,0
0,0
0,0
3,6
2.259,6
1.368,8
0,0
6,3
151,3
6,5
3.792,5
412.23 Prestacions farmacèutiques
2,0
9,0
0,0
1.665,6
0,0
0,0
1.676,6
412.24 Prestacions externs
0,0
273,9
0,0
20,7
0,0
0,0
294,6
412.25 Administració i serveis generales
4,6
0,7
10,8
0,0
0,0
0,0
16,1
99,2
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
99,2
0,0
103,0
0,0
30,6
0,0
0,0
133,6
59,2
21,6
0,0
1,2
1,7
0,0
83,6
2.426,6
1.779,6
10,8
1.738,2
153,2
6,9
6.115,3
39,7%
29,1%
0,2%
28,4%
2,5%
0,1%
100,0%
412.22 Assistència sanitària
412.26 Personal sanitari resident
412.27 Prestacions ext. complementàries
412.28 Aten. sanit. mitj. i llarga estada
Total
Quadre 13.2
El programa més important quantitativament és el
d’«Assistència sanitària» (412.22), ja que amb 3.792,5 milions d’euros representa el 62% del total d’obligacions reconegudes; dins del programa, el capítol més significatiu és
el de despeses de personal.
El programa de «Prestacions farmacèutiques» (412.23)
és el segon en importància, ja que amb 1.676,6 milions
d’euros representa el 27,4% de les obligacions totals de
l’AVS. El pressupost d’aquest programa es concentra fonamentalment en el capítol 4, que analitzem en l’apartat 8.4
d’aquest Informe.
Una problemàtica significativa en els programes sanitaris des de fa anys es refereix al volum de despesa realitzada
efectivament i no comptabilitzada per manca de crèdit pressupostari suficient. Aquest problema s’ha aguditzat en els
últims anys pel diferencial existent entre el creixement de
la població protegida i el finançament del sistema sanitari.
En l’apartat 8.1.f del present Informe exposem l’evolució
de les obligacions pendents d’aplicar al pressupost i la seua
situació al tancament de l’exercici, així com les mesures
que s’hi han adoptat.
En fase d’al·legacions, la Conselleria de Sanitat ha incorporat un informe sobre les reivindicacions financeres en
matèria sanitària dirigides a l’Administració de l’Estat, en
el qual es conclou sobre la necessitat de seguir insistint a
revisar els mecanismes de finançament dels serveis de salut
públics i en especial del Fons de Cohesió Sanitària, perquè
responga a la població real de la Comunitat Valenciana.
També se sol·licita, entre altres qüestions, el cofinançament
El programa más importante cuantitativamente es el de
«Asistencia sanitaria» (412.22), pues con 3.792,5 millones
de euros supone el 62% del total de obligaciones reconocidas; dentro de este programa, el capítulo más significativo
es el de gastos de personal.
El programa de «Prestaciones farmacéuticas» (412.23)
es el segundo en importancia, ya que con 1.676,6 millones
de euros representa el 27,4% de las obligaciones totales de
la AVS. El presupuesto de este programa se concentra fundamentalmente en el capítulo 4, que se analiza en el apartado 8.4 de este Informe.
Una problemática significativa en los programas sanitarios desde hace años se refiere al volumen de gasto realizado efectivamente y no contabilizado por carecer de crédito
presupuestario suficiente. Este problema se ha agudizado
en los últimos años por el diferencial existente entre el crecimiento de la población protegida y la financiación del sistema sanitario. En el apartado 8.1.f del presente Informe se
expone la evolución de las obligaciones pendientes de aplicar al presupuesto y su situación al cierre del ejercicio, así
como las medidas adoptadas al respecto.
En fase de alegaciones, la conselleria de Sanidad ha incorporado un informe sobre las reivindicaciones financieras en
materia sanitaria dirigidas a la Administración del Estado, en
el que se concluye sobre la necesidad de seguir insistiendo en
revisar los mecanismos de financiación de los servicios de salud públicos, y en especial el Fondo de Cohesión Sanitaria,
para que responda a la población real de la Comunitat Valenciana. También se solicita, entre otras cuestiones, la cofinan-
BOC número 82
18.06.2012
de les obres del nou Hospital la Fe, que impliquen una inversió de 390 milions d’euros.
Els programes de l’AVS, com hem indicat anteriorment,
estan integrats plenament en el Compte de l’Administració,
per la qual cosa han sigut fiscalitzats íntegrament i en mostrem els resultats al llarg d’aquest Informe així:
– La fiscalització de les despeses de personal d’aquests
programes figura en l’apartat 8.2 del present Informe.
– Els resultats de la fiscalització de la contractació els
mostrem en l’apartat 12.
– L’anàlisi del programa 412.23 «Prestacions farmacèutiques» la mostrem en l’apartat 8.4
– La fiscalització de les caixes fixes en hospitals
s’aborda en el següent apartat 13.2.
Pàg. 11.325
ciación de las obras del nuevo Hospital la Fe, que suponen
una inversión de 390 millones de euros.
Los programas de la AVS, tal como se ha indicado anteriormente, están integrados plenamente en la Cuenta de la Administración, por lo que han sido fiscalizados integradamente
mostrándose los resultados a lo largo de este Informe, así:
– La fiscalización de los gastos de personal de estos
programas figura en el apartado 8.2 del presente Informe.
– Los resultados de la fiscalización de la contratación se
muestran en el apartado 12.
– El análisis del programa 412.23 «Prestaciones farmacéuticas» se muestra en el apartado 8.4.
– La fiscalización de las cajas fijas en hospitales se
aborda en el siguiente apartado 13.2.
13.2. Fiscalització de caixes fixes
13.2. Fiscalización de cajas fijas
Segons el que indica l’apartat 10.3, la fiscalització de
les caixes fixes dels hospitals s’ha dut a terme en quatre
centres, limitada a verificar els aspectes formals en les presentacions dels comptes justificatius de cada caixa fixa,
així com a revisar una mostra de justificants l’elecció dels
quals (no estadística) s’ha realitzat a partir dels fitxers facilitats pels centres visitats.
També s’ha verificat la correcta comptabilitat de, si més
no, un compte justificatiu en cada centre, i no hi hem observat incidències.
El següent quadre mostra, en milions d’euros, la importància de la gestió de la caixa fixa en cadascun dels centres visitats:
Según lo indicado en el apartado 10.3, la fiscalización
de las cajas fijas de los hospitales se ha llevado a cabo en
cuatro centros, limitada a verificar los aspectos formales en
las presentaciones de las cuentas justificativas de cada caja
fija, así como a revisar una muestra de justificantes cuya
selección (no estadística) se ha realizado a partir de los ficheros facilitados por los centros visitados.
También se ha verificado la correcta contabilización de,
al menos, una cuenta justificativa en cada centro, no observándose incidencias.
El siguiente cuadro muestra, en millones de euros, la
importancia de la gestión de la caja fija en cada uno de los
centros visitados:
Obligacions
reconegudes en
capítol 2
Centre
Despeses gestionades
mitjançant caixa fixa
Hospital La Fe de València
97,8
11,5
11,7%
Hospital General d’Alacant
58,6
10,7
18,3%
Hospital Dr. Peset
51,4
8,5
16,5%
Hospital General d’Elx
29,6
6,7
22,8%
237,4
37,4
15,8%
Total
Quadre 13.3
Existeix variació respecte a l’import relatiu que representa la despesa gestionada per caixa fixa respecte del total
del capítol 2; així, els percentatges se situen entre el 22,8%
de l’Hospital General d’Elx i l’11,7% de l’Hospital La Fe
de València, sent la xifra mitjana entre els hospitals fiscalitzats del 15,8%. L’article 2.1.b de l’Ordre de 17 d’abril de
1998 limita la utilització dels fons de caixa fixa al 12%
dels crèdits consignats quant a les conselleries; hauria de
fixar-se un criteri homogeni per a l’establiment del dit límit
en les distintes unitats de gestió.
Com a resultat de l’anàlisi efectuada sobre les quanties
justificatives, actes trimestrals d’arqueig i documentació
justificativa dels pagaments realitzats, destaquem les
següents circumstàncies:
Existe variación respecto al importe relativo que representa el gasto gestionado por caja fija respecto del total del
capítulo 2; así los porcentajes se sitúan entre el 22,8% del
Hospital General de Elche y el 11,7% del Hospital La Fe de
Valencia, siendo la cifra media entre los hospitales fiscalizados del 15,8%. El artículo 2.1.b de la Orden de 17 de
abril de 1998 limita la utilización de los fondos de caja fija
al 12% de los créditos consignados a nivel de conselleria;
debería fijarse un criterio homogéneo para el establecimiento de dicho límite en las distintas unidades de gestión.
Como resultado del análisis efectuado sobre las cuentas
justificativas, actas trimestrales de arqueo y documentación
justificativa de los pagos realizados se destacan las siguientes circunstancias:
BOC número 82
18.06.2012
a) Els comptes justificatius i les actes trimestrals
d’arqueig i conciliació s’han elaborat i presentat, en general, d’acord amb els models establits segons la normativa.
No obstant això, els comptes corresponents al mes de gener
de 2010 s’han realitzat amb retard, cosa que ha comportat
una demora en el pagament de justificants pendents de
l’exercici anterior. Podem assenyalar també que els comptes justificatius i actes trimestrals estaven aprovats en molts
casos pels comptedants o habilitats encarregats de la seua
elaboració i rendició, per la qual cosa no existeix una adequada segregació de funcions.
b) Realitzat un resum per conceptes hem observat que un
alt percentatge del total es destina al pagament de productes
farmacèutics, la qual cosa no s’adequa estrictament al que estableix l’article 1.1.a del Decret 24/1998, que només admet
«despeses de caràcter periòdic o repetitiu, de tracte successiu,
en particular els referents a dietes, despeses de locomoció,
material, conservació i manteniment, o qualsevol altra despesa de similars característiques». També hem observat uns altres pagaments que no es refereixen als conceptes autoritzats
a través d’aquest sistema, com ara cursos de formació al personal i inversions, principalment.
c) Les compres de medicaments i material sanitari, per
les seues característiques de quantia, terminis, proveïdors,
etc., haurien de ser objecte, amb caràcter general, d’un tractament de contractació ordinari quant a la publicitat, procediment i forma d’adjudicació. Hem observat que en algunes
compres pel mateix objecte i al mateix proveïdor s’ha superat l’import dels contractes menors, i hem observat en dos
hospitals visitats una concentració en determinats proveïdors d’un volum important de despeses per reparació, manteniment, neteja i similars, que la seua contractació hauria
de ser objecte de tramitació pels procediments ordinaris.
Pàg. 11.326
d) Del total de factures/justificants de les caixes fixes
analitzades hem observat alguns pagaments realitzats a diverses comunitats de béns, entitats que manquen de personalitat jurídica.
e) De la revisió d’una mostra de 78 factures/justificants
de les caixes fixes dels centres visitats hem observat, com a
incidències més comunes, que no sempre consten o són incorrectes les aprovacions de la despesa i les comprovacions
relatives a la recepció dels subministraments o serveis prestats.
a) Las cuentas justificativas y las actas trimestrales de
arqueo y conciliación se han elaborado y presentado, en general, de acuerdo con los modelos establecidos según la
normativa. No obstante, las cuentas correspondientes al
mes de enero 2010 se han realizado con retraso, lo que ha
supuesto una demora en el pago de justificantes pendientes
del ejercicio anterior. Cabe indicar también que las cuentas
justificativas y actas trimestrales estaban aprobadas en muchos casos por los cuentadantes o habilitados encargados
de su elaboración y rendición, por lo que no existe una adecuada segregación de funciones.
b) Realizado un resumen por conceptos se observa que
un alto porcentaje del total se destina al pago de productos
farmacéuticos, lo que no se adecua estrictamente a lo establecido en el artículo 1.1.a del Decreto 24/1998, que sólo
admite «gastos de carácter periódico o repetitivo, de tracto
sucesivo, en particular los referentes a dietas, gastos de locomoción, material, conservación y mantenimiento, o cualquier otro gasto de similares características». También se
han observado otros pagos que no se refieren a los conceptos autorizados a través de este sistema, tales como cursos
de formación al personal e inversiones, principalmente.
c) Las compras de medicamentos y material sanitario,
por sus características de cuantía, plazos, proveedores, etc.
deberían ser objeto, con carácter general, de un tratamiento
de contratación ordinario en cuanto a la publicidad, procedimiento y forma de adjudicación. Se ha observado que en
algunas compras por el mismo objeto y al mismo proveedor
se ha superado el importe de los contratos menores, habiéndose observado en dos de los hospitales visitados una concentración en determinados proveedores de un volumen importante de gastos por reparación, mantenimiento, limpieza
y similares, cuya contratación debería ser objeto de tramitación por los procedimientos ordinarios.
d) Del total de facturas/justificantes de las cajas fijas
analizadas se han observado algunos pagos realizados a diversas comunidades de bienes, entidades que carecen de
personalidad jurídica.
e) De la revisión de una muestra de 78 facturas/justificantes de las cajas fijas de los centros visitados se
han observado, como incidencias más comunes, que no
siempre constan o son incorrectas las aprobaciones del gasto y las comprobaciones relativas a la recepción de los suministros o servicios prestados.
14. RECOMANACIONS
14. RECOMENDACIONES
En l’apartat 3 del present Informe hem assenyalat aquelles incidències més significatives, resultat del treball de
fiscalització, respecte de les quals els responsables de la
Generalitat han d’adoptar mesures correctores per a evitar
que es tornen a produir en exercicis futurs.
A més a més, convé efectuar les recomanacions que assenyalem tot seguit, i s’ha de tenir en compte que en aquest
apartat de l’Informe només incloem les considerades més
significatives, i que en apartats anteriors mencionem unes
altres l’aplicació de les quals també redundaria en una millora dels procediments de gestió. No incloem aquelles recomanacions que han esdevingut inaplicables per qualsevol
motiu.
Podem destacar que la Intervenció General de la Generalitat, mitjançant escrit a aquesta Sindicatura de Comptes
de 27 de juny de 2011, ha traslladat les mesures adoptades
En el apartado 3 del presente Informe se han señalado
aquellas incidencias más significativas, resultado del trabajo de fiscalización, respecto de las cuales los responsables
de la Generalitat deben adoptar medidas correctoras para
evitar su acaecimiento en ejercicios futuros.
Además, procede efectuar las recomendaciones que se
señalan a continuación, debiéndose tener en cuenta que en
este apartado del Informe sólo se incluyen las consideradas
más significativas, y que en apartados anteriores se mencionan otras cuya aplicación también redundaría en una
mejora de los procedimientos de gestión. No se incluyen
aquellas recomendaciones que han devenido inaplicables
por cualquier motivo.
Cabe destacar que la Intervención General de la Generalitat, mediante escrito a esta Sindicatura de Comptes de 27
de junio de 2011, ha trasladado las medidas adoptadas al
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.327
a fi d’atendre les incidències assenyalades en l’Informe de
l’exercici anterior, que han sigut objecte de comprovació en
el curs de la fiscalització.
objeto de atender las incidencias señaladas en el Informe
del ejercicio anterior, que han sido objeto de comprobación
en el curso de la fiscalización.
a) Considerem oportú mantenir les següents recomanacions propostes en informes d’exercicis anteriors:
a.1) La memòria ha de millorar el seu contingut informatiu en determinats aspectes, com ara: les bases de presentació i normes de valoració aplicades, en especial pel
que fa a l’immobilitzat; composició i característiques de la
cartera de valors i d’altres inversions financeres; criteris de
comptabilitat de l’endeutament i de les despeses
d’ajornament de deutes; fets posteriors.
a.2) Resulta necessari finalitzar, en el més breu temps
possible, les tasques de comprovació, actualització i sistematització de les dades que hi ha a l’inventari de la Generalitat, a fi d’actualitzar els valors de les diferents partides
que componen els distints epígrafs de l’immobilitzat del
balanç.
a.3) El pressupost inicial ha de contenir la consignació
de crèdits suficient i adequada a totes les despeses previsibles i ineludibles, calculats de forma realista.
a.4) Per a possibilitar el seguiment i control comptable
de qualsevol despesa amb finançament afectat, aquesta despesa ha de ser susceptible d’una completa i clara identificació que haurà d’estendre’s a tots i cadascun dels períodes
comptables i abastarà tant les previsions i actes de gestió de
la despesa pressupostària per a finançar, com les dels ingressos pressupostaris amb els quals es finança la dita despesa. D’aquesta manera es podran calcular les desviacions
de finançament que puguen existir.
a.5) L’elevat nombre de llocs de treball temporal, no inclosos en llocs de treball de plantilla en algunes conselleries, fa necessari recomanar que s’analitzen les necessitats
de personal en relació amb la plantilla de llocs de treball
estructurals definida a través d’aquesta relació, per a adaptar-la a les seues necessitats reals.
a.6) Pel que fa a les subvencions, i a fi de millorar la
seua gestió, comptabilitat, execució i seguiment, recomanem adoptar les mesures indicades en l’apartat 8.4.
a.7) En l’àrea de tresoreria recomanem, per a un adequat control i integració en la Tresoreria de la Generalitat,
regular el funcionament dels comptes de centres docents
públics no universitaris.
Quant a això, el plec de prescripcions tècniques per a la
contractació de serveis financers (vegeu apartat 10.3) considera que la Tresoreria establirà un procediment per al
funcionament d’aquests comptes.
a.8) Pel que fa als creditors a curt termini, han
d’analitzar-se i, si pertoca, regularitzar-se els imports provinents d’anys anteriors (apartat 5.8).
a.9) Quant a la contractació administrativa, amb caràcter general, han d’adoptar-se les mesures pertinents per a
evitar que es produïsquen les deficiències assenyalades en
l’apartat 12 de l’Informe en la gestió dels expedients de
contractació.
a.10) Dotar els PASCS/AVS de pressuposts que
s’ajusten a la realitat prevista, de forma que els responsables dels diferents centres disposen d’una eina fonamental
per a la gestió econòmica, la utilitat de la qual està desvirtuada pel desfasaments existents que dificulten l’aplicació
dels principis de legalitat, economia, eficiència i eficàcia.
a) Se considera oportuno mantener las siguientes recomendaciones propuestas en informes de ejercicios anteriores:
a.1) La memoria debe mejorar su contenido informativo
en determinados aspectos, tales como: las bases de presentación y normas de valoración aplicadas, en especial en lo
que se refiere al inmovilizado; composición y características de la cartera de valores y otras inversiones financieras;
criterios de contabilización del endeudamiento y de los
gastos de aplazamiento de deudas; hechos posteriores.
a.2) Resulta necesario finalizar, en el más breve plazo
posible, las tareas de comprobación, actualización y sistematización de los datos obrantes en el inventario de la Generalitat, con el objetivo de actualizar los valores de las diferentes partidas que componen los distintos epígrafes del
inmovilizado del balance.
a.3) El presupuesto inicial debe contener la consignación de créditos suficiente y adecuada de todos los gastos
previsibles e ineludibles, calculados de forma realista.
a.4) Para posibilitar el seguimiento y control contable
de cualquier gasto con financiación afectada, éste debe ser
susceptible de una completa y clara identificación que
habrá de extenderse a todos y cada uno de los períodos
contables y abarcará tanto a las previsiones y actos de gestión del gasto presupuestario a financiar, como a las de los
ingresos presupuestarios con los que se financia dicho gasto. De esta forma se podrán calcular las desviaciones de financiación que puedan existir.
a.5) El elevado número de puestos de trabajo temporal,
no incluidos en puestos de trabajo de plantilla en varias
conselleries, hace necesario recomendar que se analicen las
necesidades de personal en relación con la plantilla de
puestos de trabajo estructurales definida a través de dicha
relación, para adaptarla a sus necesidades reales.
a.6) En relación con las subvenciones, y con objeto de mejorar su gestión, contabilización, ejecución y seguimiento, se
recomienda adoptar las medidas indicadas en el apartado 8.4.
a.7) En el área de tesorería se recomienda, para un adecuado control e integración en la Tesorería de la Generalitat, regular el funcionamiento de las cuentas de centros docentes públicos no universitarios.
A tal efecto, el pliego de prescripciones técnicas para la
contratación de servicios financieros (véase apartado 10.3)
contempla que la Tesorería establecerá un procedimiento
para el funcionamiento de estas cuentas.
a.8) Respecto a los acreedores a corto plazo, deben analizarse y, en su caso, regularizarse los importes que provienen de años anteriores (apartado 5.8).
a.9) En relación con la contratación administrativa, con
carácter general, deben adoptarse las medidas pertinentes
para evitar que se produzcan las deficiencias señaladas en
el apartado 12 del Informe en la gestión de los expedientes
de contratación.
a.10) Dotar a los PASCS/AVS de presupuestos que se
ajusten a la realidad prevista, de forma que los responsables de los diferentes centros dispongan de una herramienta
fundamental para la gestión económica, cuya utilidad actualmente está desvirtuada por los desfases existentes que
dificultan la aplicación de los principios de legalidad, economía, eficiencia y eficacia.
Para paliar esta situación, desde 2007 se han tomado las
medidas comentadas en el apartado 8.1.f, siendo recomen-
Per a pal·liar aquesta situació, des de 2007 s’han pres
les mesures comentades en l’apartat 8.1.f, i és recomanable
BOC número 82
18.06.2012
Pàg. 11.328
que continuen adoptant-se totes aquelles que calguen fins a
completar la seua total execució.
a.11) Haurien de reclassificar-se als comptes apropiats
els venciments de deutes a llarg termini, com ara els comentats en els apartats 5.8.c i 8.1.f de l’Informe.
a.12) Establir i executar els controls pertinents perquè
en la gestió de pagaments a través de caixes fixes s’eviten
les incidències descrites en els apartats 10.3 i 13.2. S’ha de
retre la informació completa per tal que aquesta Sindicatura
no tinga les restriccions a l’abast de la fiscalització descrites en l’apartat 10.3.
dable que continúen adoptándose todas aquellas que resulten necesarias hasta completar su total ejecución.
a.11) Deberían reclasificarse a las cuentas apropiadas
los vencimientos de deudas a largo plazo, tales como las
comentadas en los apartados 5.8.c y 8.1.f del Informe.
a.12) Establecer y ejecutar los controles pertinentes para
que en la gestión de pagos a través de cajas fijas se eviten
las incidencias descritas en los apartados 10.3 y 13.2. Debe
rendirse la información completa para que esta Sindicatura
no tenga las restricciones al alcance de la fiscalización descritas en el apartado 10.3.
b) Les següents són recomanacions sobre uns altres aspectes que s’han posat de manifest en la fiscalització de
l’exercici:
b.1) El tractament comptable sobre determinats actius
financers hauria d’incloure els aspectes indicats en
l’apartat 8.7.
b.2) En l’elaboració dels quadres de la memòria relatius
a l’endeutament haurien de considerar-se les recomanacions indicades en els apartats 11.3 i 11.6.
b.3) Els documents publicats en el perfil de contractant
haurien de signar-se electrònicament, per a millorar les garanties previstes en la LCSP i en la Llei 11/2007, de 22 de
juny.
b) Las siguientes son recomendaciones sobre otros aspectos que se han puesto de manifiesto en la fiscalización
del ejercicio:
b.1) El tratamiento contable sobre determinados activos
financieros debería incluir los aspectos indicados en el
apartado 8.7.
b.2) En la elaboración de los cuadros de la memoria relativos al endeudamiento deberían considerarse las recomendaciones indicadas en los apartados 11.3 y 11.6.
b.3) Los documentos publicados en el perfil de contratante deberían firmarse electrónicamente, para mejorar las
garantías previstas en la LCSP y en la Ley 11/2007 de 22
de junio.
NOTA SOBRE LA UNITAT MONETÀRIA
NOTA SOBRE LA UNIDAD MONETARIA
Totes les dades de l’Informe estan expressades en milions d’euros. Se n’ha fet un arredoniment per mostrar un
decimal; les dades representen sempre l’arredoniment de
cada valor exacte, i no la suma de dades arredonides. Els
percentatges també estan calculats sobre els valors exactes
i no sobre els arredoniments.
Todos los datos económicos del informe vienen expresados en millones de euros. Se ha efectuado un redondeo para
mostrar un decimal; los datos representan siempre el redondeo de cada valor exacto y no la suma de datos redondeados. Los porcentajes también están calculados sobre los valores exactos y no sobre los redondeos.