agenda 108 - La Salle Catalunya

COMUNICACIÓ. DESEMBRE 2014
NEWSLETTER 108
agenda 108
15 de desembre
EAS
Casa Provincial-Barcelona
16 de desembre
Reunió Directors de Centre i Comunitat
Casal La Salle Sant Martí Sesgueioles
17 de desembre
Visita
La Salle Tarragona
18 de desembre
Visita
La Salle Berga
19 de desembre
Visita
La Salle Torreforta
22 de desembre
EAS
Casa Provincial-Barcelona
23 de desembre
Comencen les vacances de Nadal
Centres
25 de desembre
NADAL
26 de desembre
SANT ESTEVE
7 de gener
Tornada a la escola
Centres
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 1
Del 7 al 12 de gener
Recés Delegats de Pastoral
Griñón - Madrid
13 de gener
Cap d’Estudis ESO ACCA II
Casal La Salle Sant Gervasi - Barcelona
EARXC
Casa Provincial-Barcelona
15 de gener
Reunió Responsables FAIG
Casal La Salle Sant Gervasi - Barcelona
Del 15 al 17 de gener
23à Promoció CELAS
Griñón - Madrid
16 i 17 de gener
II Capítol del Districte
Madrid
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 2
Orio
COMUNICACIÓ. DESEMBRE 2014
NEWSLETTER 108
notícies 108
1. La Salle Montcada
“Els personatges dels meus llibres reflecteixen el meu
caràcter”
Cristina García Ruiz, alumna de 3r d’ESO de La Salle Montcada i Reixac ha publicat
“Nithae. Hija de la Madre Tierra”, el primer llibre d’una trilogia
Cristina García nascuda a Barcelona el 30 de novembre del 2000 viu a Montcada i Reixac des que va
néixer i estudia al col·legi La Salle d’aquesta localitat. Encara no ha complert els 14 anys i acaba de
publicar NITHAE. HIJA DE LA MADRE TIERRA (ED. CÍRCULO ROJO) que és el primer llibre que ha
escrit i el primer d’una trilogia. El dilluns 15 de desembre, a les 17.30h, el presentar a la Sala Polivalent
del col·legi La Salle Montcada i Reixac.
Des de quan tens l’afició per escriure?
Ja de petita m’agradava inventar-me contes i de gran m’he decidit a escriure’ls en paper. També m’ha
ajudat molt l’haver llegit llibres de ciència ficció i fantasia i entre la meva família tenim molta afició per la
lectura.
Quan vas escriure aquest primer llibre?
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 3
A l’estiu de l’any 2013, quan vaig acabar les classes de 1r d’ESO. El vaig començar a finals de juny i vaig
acabar-lo en els primers dies de setembre.
És el teu primer llibre, tens previst escriure’n més?
Sí, de fet és el primer, però que forma part d’una trilogia de temàtica de ciència ficció. Ja tinc acabat el
segon llibre, que el vaig escriure el curs passat, mentre feia 2n d’ESO i ara estic escrivint el tercer.
Déu n’hi do, un llibre per curs! ens pots avançar els títols?
Sí, sense cap problema: “Nithae. La Cazadora” i “Nithae. La loba nocturna”.
Quines característiques té l’edició d’aquest llibre?
Consta de 194 pàgines, amb tapa tova i les dimensions són 15×21 cm. Se n’ha fet una tirada de 300
exemplars en castellà. Els exemplars es poden trobar en diferents punts de distribució de Montcada i
Reixac.
Has tingut recolzament mentre escrivies el llibre?
Sí, sobretot per part del meu pare; quan havia escrit unes quantes pàgines, les hi donava i ell se les
llegia i em donava la seva opinió. També amic i coneguts s’han emocionat molt quan han vist el llibre
publicat.
I a l’escola, quines notes treus en llengua?
Bé, trec notables i, a vegades, excel·lent; encara que això depèn del professor…
Aquesta afició per escriure es pot convertir en la teva professió quan
siguis gran?
Vull ser escriptora de llibres de ciència ficció o de fantasia; però també tinc
inquietuds socials com la inadaptació, la delinqüència… enteses com
respostes de rebel·lia davant la societat. En els personatges dels meus
llibres deixo reflectit el meu caràcter.
Quina formació creus que et fa falta per poder ser escriptora?
Voldria fer escriptura creativa, però aquí no es fa; llavors potser faré
medicina i psiquiatria per poder descriure millor les pors, els traumes i els
trastorns dels meus personatges.
Tens previst presentar alguns dels teus llibres a concursos literaris?
No els he presentat perquè cal ser major d’edat i no s’accepten trilogies.
f
Moltes gràcies Cristina i que tinguis molta sort!
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 4
2. La Salle Reus
Més de 3.000 persones han participat en els actes
organizats per La Salle Reus per Celebrar Santa
Cecília
Com és habitual, tots els alumnes de l’escola s’han implicat en la preparació d’un festival
que enguany ha arribat a la seva 55èna edició
Més de 3.000 persones, entre alumnes i familiars, han participat en els actes que ha organitzat l’escola
La Salle Reus per celebrar la festivitat de Santa Cecília, que s’ha commemorat aquest dissabte 22 de
novembre i que està molt arrelada a la tradició del col•legi. Com és habitual, tots els alumnes de l’escola
s’han implicat en la preparació d’un festival que enguany ha arribat a la seva 55è edició. Així doncs, nens
i nenes des de P3 fins a 1r de Batxillerat han protagonitzat diversos festivals musicals que s’han celebrat
en un Teatre de l’escola ple de gom a gom pels entusiasmats familiars dels estudiants.
En aquesta ocasió la temàtica escollida en els tres festivals (Infantil, Primària i ESO) han estat les
cançons de les bandes sonores de pel•lícules, anant de films infantils, com “El Rei Lleó”, fins a musicals
clàssics, com ara “Grease”. D’altra banda, totes les actuacions van comptar també amb l’aparició de la
Tuna del col•legi formada pels alumnes que aquest curs estan fent 1r de Batxillerat i que sempre
s’emporten l’ovació més sonada del festival.
Aquest cap de setmana s’ha celebrat el festival d’Educació Primària i ESO, mentre que dissabte vinent
tindrà lloc el d’Educació Infantil.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 5
3. Trobada de la Missió Compartida
L’esperança i l’experiència de la missió, protagonistes
de l’Àgora 2014
El dissabte 22 de novembre, al centre La Salle Montcada i Reixac, ha tingut lloc una nova
edició de l’Àgora La Salle. En aquesta ocasió 140 lasal·lians hem compartit el matí amb
diverses activitats
El dissabte 22 de novembre, al centre de La Salle Montcada i Reixac, ha tingut lloc una nova edició de
l’ÀGORA LA SALLE. En aquesta ocasió 140 lasal•lians hem compartit el matí amb diverses activitats.
Després de la salutació del director del Centre, Sr. Joan Josep Masegosa, del nostre Visitador Auxiliar, G.
Josep Guiteras i amb l’especial presència en aquesta ocasió del Gmà. Jesús Miguel Zamora, Visitador
Titular del Districte Arlep, una oració ha situat la nostra presència de lasal•lians compromesos en la
missió.
Després, una taula rodona sobre experiències vitals de tres testimonis a Madagascar (Sr. Narcís),
Romania (G. Cesc) i Fundació Comtal-Barcelona (Sra. Carme).
Després d’un descans amb cafè, hem entrevistat al Gmà. Jesús Miguel Zamora. Ens ha animat i enfortit
en la nostra missió lasal•liana, augurant un futur molt esperançat de continuïtat de Germans i Seglars.
Posteriorment ens hem traslladat a la Parròquia de Montcada i Reixac per celebrar una Eucaristia
participada i amb repetides referències per part del celebrant, Mossèn Jaume a la gran labor de l’escola
La Salle en la població.
La Trobada ha finalitzat amb un dinar fratern en els menjadors del Centre. Podeu veure totes les fotos de
la Trobada en la nostra pàgina de FLICKR:
https://www.flickr.com/photos/lasallecat/sets/72157649437121171/
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 6
4. La Salle Cassà de la Selva
La Salle Cassà, escola oberta a tothom
Sota el títol “Obrim l’escola!!” ofereixen la possibilitat d’una visita guiada pel Director i/o
les Caps d’Estudis en una jornada laboral, per tan que els vegin “en plena acció”
Per segon any consecutiu, La Salle Cassà ha obert les seves portes a totes les famílies interessades a
conèixer les instal·lacions i les serveis del centre. Sota el títol “Obrim l’escola!!!”, ofereixen la possibilitat
d’una visita guiada pel Director i/o les Caps d’Estudis en una jornada laboral, per tal que els vegin “en
plena acció”. L’equip educatiu de La Salle Cassà creu que és una iniciativa molt interessant i
complementària a la tradicional Jornada de Portes Obertes del segon trimestre.
Les visites es realitzaran els següents dies:
 divendres 28 de novembre
 5 i 12 de desembre
 16 i 23 de gener
Tot el que estigui interessat podrà acudir aquests dies a l’escola de 15:30 h a 16:30 h. Les visites es
faran en grups reduïts, i es necessari concertar-les prèviament.
A Cassà esperen repetir la fita aconseguida el curs passat, ja que totes les famílies que els van visitar
van inscriure els seus fills al centre.
Gràcies, benvinguts i fins aviat!
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 7
5. La Salle Comtal
Gràcies, Jordi Amat!
El 20 de novembre, la Comunitat Educativa de La Salle Comtal es va reunir al Santuari de
la Mare de Déu de l’Ajuda per celebrar una Eucaristia d’acció de gràcies per la vida d’en
Jordi Amat, professor de La Salle Comtal que ens va deixar el passat 12 d’octubre
El passat 12 d’octubre, el nostre estimat company, en Jordi Amat i Teixidó, moria als 55 anys, després
d’haver patit una llarga malaltia que li va impedir dedicar-se a la docència els seus últims anys. Han estat
moments durs per a la Comunitat Educativa de La Salle Comtal, ja que en Jordi portava més de 30 anys
lliurat a la seva missió d’educador en el centre La Salle Comtal, com a professor d’Història i Geografia,
havent estat també Coordinador de Pastoral.
L’estima que es va guanyar per part de tothom al llarg de tots aquests anys de servei en el centre es va
evidenciar en conèixer-se la seva mort. Només calia entrar a les diferents xarxes socials per llegir
nombrosos missatges d’alumnes i exalumnes manifestant la seva tristesa, tot recordant i compartint amb
admiració anècdotes viscudes amb ell i valorant la seva passió per la Història i la Geografia i per la seva
tasca d’educador.
També se’n van fer ressò els diversos mitjans de comunicació de Calella i del Maresme. Calellenc i
Doctor en Història Contemporània, va ser el fundador i president de l’Associació Amics de Calella,
articulista i conferenciant. També va promoure la creació del Centre d’Estudis Històrics de Calella, per
estimular la investigació i la recerca locals. A més, va estar sempre vinculat a diverses entitats i
associacions del Maresme. El seu compromís amb la seva ciutat i comarca el va portar a publicar
nombrosos treballs i llibres vinculats a la història local i comarcal, amb especial atenció al període de la
República i la Guerra civil.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 8
El 20 de novembre, la Comunitat Educativa de La Salle Comtal es va reunir al Santuari de la Mare de
Déu de l’Ajuda per a celebrar una Eucaristia d’acció de gràcies per la vida d’en Jordi, Eucaristia que vam
compartir amb la seva mare, la Sra. Teresa Teixidó.
Ens hi vam congregar l’actual Comunitat Educativa –Germans, professorat, famílies, alumnat…juntament amb moltes persones que n’havien format part anteriorment i que van voler unir-se a aquesta
celebració per recordar el nostre amic, company i mestre, i donar gràcies al bon Déu per haver compartit
amb ell part del nostre camí. Va ser una celebració senzilla però sentida, com era en Jordi, i en un
ambient de família.
La seva vitalitat i la seva passió, el seu entusiasme i la seva dedicació restaran per sempre en el cor de
tots nosaltres, i ens acompanyaran en la nostra missió com a educadors, una missió que ell va viure amb
plenitud i amb il•lusió.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 9
6. Encesa Solidària
La Salle Tarragona i La Salle Torreforta encenen més
de 2.000 espelmes en favor de la Fundació Proide
En total, s’han aconseguit recaptar al voltant de 1.000 euros que es destinaran a
projectes educatius impulsats per l’entitat
Per setè any consecutiu, els alumnes del col·legis La Salle Tarragona i Torreforta s’han trobat a les
escales de la Catedral de Tarragona per participar en una nova edició de l’Encesa Solidària en favor de la
Fundació PROIDE. En aquesta ocasió, amb la col·laboració dels estudiants de Batxillerat de l’escola,
s’han encès més de 2.000 espelmes que formaven una estrella gegant, com a representació del logotip
de La Salle, i també s’han ofert diversos tallers solidaris que han estat animats pels mestres d’Educació
Infantil i pels mateixos estudiants del col·legi.
En total, s’han recaptat al voltant de 1.000 euros, que es destinaran a uns dels projectes que la Fundació
té a l’Àfrica, principalment en països com Togo i Madagascar, i a Amèrica Llatina en països com
Guatemala, Perú o Argentina. Els projectes que es treballen tenen sempre l’educació com a eix central.
PROIDE va néixer l’any 1992 de les escoles La Salle de Catalunya com a expressió i compromís en
favor de la justícia i la dignitat dels pobles oprimits. Els seus objectius són bàsicament la presa de
consciència de les nostres accions al Nord i el suport a la implementació de projectes de
desenvolupament al Sud.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 10
7. La Salle
La Llum de la Pau de Betlem s’apropa!
Com cada any quan s’acosta el Nadal, els escoltes i guies d’arreu del món comencen a treballar en el
seu projecte més internacional, la Llum de la Pau de Betlem. Des de ja fa anys, els Escoltes i Guies
d’Àustria viatgen a Betlem i allà encenen una espelma. Un cop han retornat a Viena, es celebra un acte
ecumènic on, d’aquesta primera espelma, se’n n’encenen centenars d’altres, a través de les quals la
flama es va escampant arreu del món, simbolitzant la pau que esperem que arribi a tots els racons del
nostre planeta.
Aquesta Llum ens recorda que les altres llumetes que il•luminen ciutats i pobles no són importants. La
Llum, en majúscules, és Jesús el que neix i ens ve a portar la Pau i la concòrdia arreu.
El lema d’enguany “Créixer en Pau” ens convida a clamar que es respectin els drets dels infants a tots
els racons del món per garantir-los l'oportunitat de desenvolupar-se i créixer en pau, amb serenor i en
entorns lliures de conflicte. L’Equip de Pastoral de La Salle, Joves La Salle, juntament amb Maristes i la
coordinació de Minyons Escoltes i Guies, ajuden a preparar els materials de motivació previs.
Un any més, a Catalunya s’organitza un acte per repartir aquesta flama arreu del nostre territori. Aquest
any, l’acte s’ha celebrat a Bellpuig, el diumenge 14 de desembre a les 16h a la plaça Ramon Folch.
Més tard es repartirà arreu del territori. En el marc de La Salle a la reunió de Directors de Centre i
Comunitats el dia 16 a Sant Martí Sesgueioles. El dia 17 a La Salle Comtal, a les 17:30h, a través de la
celebració nadalenca del Foc de Nadal. També a l’Estació d’Enllaç del divendres 19, al teatre de les
Xavierianes de Ciutat Vella. Així com a Palamós el dia 22.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 11
8. Fundació Comtal
La Fundació Comtal posa en marxa la campanya de
Nadal
Recollida de joguines, recapte d’aliments, organització d’accions solidàries... són moltes
les opcions que tenim per a contribuir a que el Nadal dels infants i joves de la Fundació
Comtal estigui ple d’il·lusió i alegria. Col·laborem!
Aquesta darrera setmana de novembre la Fundació Comtal ha posat en marxa una nova campanya
solidària de Nadal en la que ens convida a col·laborar per a fer que el Nadal d’infants i joves dels barris
de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera també estiguin plens d’alegria i d’il·lusió. Podem formar part de
la campanya de diverses maneres:
Recollida de joguines i material escolar nou
Volem que tots els infants i joves puguin gaudir del Nadal amb il•lusió i disposar del material bàsic que
necessitaran durant el curs. Podeu consultar el llistat amb tot el que demanem al cartell adjunt. S’ha
elaborat seguint criteris educatius alhora que analitzant les necessitats dels infants i joves als que
acompanyem. El que es reculli ha de ser nou i sense embolicar, assegurant així que el que arriba està en
bon estat i facilitant la tasca d’embalatge i la classificació per edats. Darrer dia de recollida: 23 de
desembre.
Tot el que s’aconsegueixi es repartirà entre els més de 150 infants, adolescents i joves de la Fundació
Comtal en la celebració del Tió la setmana del 15 al 22 de desembre i la dels Reis el dia 6 de gener.
Recollida d’aliments perdurables
Durant la campanya també es fa recollida d’aliments. Aquests s’utilitzaran al llarg de l’any al pis de
menors on viuen 8 infants i en els tallers de cuina que es fan amb els joves i amb les famílies per millorar
la seva alimentació i disminuir els riscos de la precarietat econòmica que viuen. Darrer dia de recollida
d’aliments: 12 de gener. El llistat amb el que necessitem el podeu consultar al cartell adjunt també.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 12
Organització d’accions solidàries per col•laborar econòmicament
Podeu organitzar mercadets solidaris, vendre merchandaising de la Fundació o muntar un esmorçar amb
cor amb els companys de feina i recollir donatius. Amb el que aconseguim, podrem comprar tot el que
falti per la campanya de Nadal i disposarem d’un fons econòmic per becar als infants i joves als
programes educatius i socials després del Nadal i el que queda de curs.
Butlleta “Jo col·laboro”
Amb 25€, ajudem a una família perquè rebi suport i assessorament legal.
Amb 50€, bequem a un jove sense sortides laborals perquè pugui formar-se i trobar feina.
Amb 100€, bequem a un infant perquè rebi suport escolar i estigui acompanyat, durant 5 mesos.
Per a més informació, poseu-vos en contacte amb l’Ainara García. 932954636. [email protected]
En nom dels infants, adolescents i joves i de tot l’equip de la Fundació Comtal, gràcies!
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 13
9. La Salle Manresa
Alumnes de La Salle Manresa assisteixen a la
Conferència de Bill Pelke
President i co-fundador de ‘The Journey of Hope…from violence to Healing’ va explicar
la seva experiència treballant per a aconseguir l’abolició de la pena de mort
El 30 de novembre és la jornada internacional ‘Ciutats per la Vida-Ciutats contra la pena de mort’.
Enguany han estat prop de 1900 les ciutats que s’han adherit a aquesta iniciativa que commemora la
data de la primera abolició d’una execució a Europa el 30 de novembre de 1786. En el marc d’aquesta
campanya promoguda per la Comunitat de Sant Egidio es porten a terme xerrades, conferències,
pregàries contra la pena capital, així com també s’il•luminen monuments significatius de les ciutats que
s’hi adhereixen.
Va ser dins els actes que es van fer a Manresa que el passat 27 de novembre els alumnes de 4t d’ESO i
Batxillerat de la Salle Manresa, juntament amb joves d’altres centres de la ciutat, van participar en la
xerrada que va fer l’activista nordamericà Bill Pelke, President i co-fundador de ‘The Journey of
Hope…from violence to Healing’. Va explicar la seva experiència quan l’any 1985 una jove, Paula
Cooper, va assassinar Ruth Pelke, l’àvia d’en Bill. La Paula, que tenia quinze anys en el moment de
cometre el crim, va ser condemnada a morir a la cadira elèctrica. Al principi en Bill estava d’acord amb la
decisió judicial, però amb el temps va experimentar una transformació espiritual que el va dur a perdonar
la noia. El Bill es va adonar que la pena de mort no era la solució i va aconseguir que commutessin la
condemna de la Paula, involucrant persones i institucions en aquesta lluita. Avui, la Paula ja no està
condemnada a mort i ha sortit de la presó. A partir d’aquest cas, en Bill dedica la seva vida a lluitar per
aconseguir l’abolició de la pena de mort.
En les paraules que va adreçar als joves va insistir en el fet de viure el perdó com un estil de vida, ja que
la pena capital no és un acte de justícia sinó de venjança, i la venjança no és mai la solució. Segons
Pelke, la resposta és l’amor i la compassió. A partir d’aquesta història, la Paula ara ajuda altres joves
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 14
perquè no cometin els errors que ella va cometre. És l’exemple de com es pot vèncer el mal, no pas amb
més mal i violència, sinó amb el bé.
Trobareu més informació sobre Ciutats per la vida-Ciutats contra la pena de mort a www.santegidio.org
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 15
10. La Salle Palamós
La Salle Palamós participa al XXI Cross Atlètic Vila de
Palamós, “Un gest per la pau”
A La Salle Palamós aprofiten aquesta jornada esportiva per a treballar, entre d’altres,
continguts relacionats amb l’àrea d’educació física, concretament pel que fa a habilitats
motrius i qualitats físiques bàsiques
El passat 6 de novembre (dijous al matí) es va fer el XX Cros Atlètic Vila de Palamós, on participen els
centres escolars del poble. Organitzat pel Departament d’Esports de la Vila de Palamós, aquest any ha
juntat a 1.696 atletes participants.
A La Salle Palamós aprofiten aquesta jornada esportiva per a treballar, entre d’altres, continguts
relacionats amb l’àrea d’educació física, concretament pel que fa a habilitats motrius i qualitats físiques
bàsiques. Sota el lema “l’Esport un gest per la pau”, tot va anar molt bé. Van gaudir d’una fantàstica
jornada esportiva amb nois i noies d’altres escoles i d’un temps extraordinari. A més, la localització, el
Passeig de Mar de Palamós, és perfecte per a gaudir de les vistes de la ciutat. A més a més, els atletes
de La Salle Palamós van aconseguir diverses copes i medalles. Un matí rodó!.
En les següents fotografies podeu veure als/les atletes en acció. Felicitats a tots, i que continueu fent
esport!
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 16
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 17
11. II MEL
Finalitza la II Assemblea Distrital de la MEL
Membres del tots els sectors de La Salle Arlep han conviscut durant tres dies a Llívia,
València, per traçar les línies estratègiques dels propers anys
La primera setmana de desembre ha acollit la celebració de l’Assemblea de la MEL del districte Arlep.
Durant tres dies, més de 59 assembleistes i 5 convidats, juntament amb un equip de secretaria i
comunicació compost per 5 persones, han viscut en fraternitat a la comunitat de Llívia, València.
Tots els participants destaquen que ha sigut una experiència de germanor i molt efectiva. Gràcies a la
feina feta, s’han actualitzat els objectius i les línies d’acció que faran possible continuar treballant
aspectes importants del Projecte de Missió amb el que ens vam comprometre fa ara tres anys.
En aquesta trobada es va escollir al Nou Consell de la MEL, que s’encarregarà d’assessorar al Germà
Visitador en temes relacionats amb la Missió. Catorze membres componen, de manera provisional,
aquest consell. Ara queda esperar que el Germà Visitador anomeni al 15è membre que, segon els
Estatuts, es de lliure nomenament.
Els assistents van comptar amb la participació del Germà Aidan Kilty, Conseller General amb dedicació
especial a la RELEM. Els documents aprovats en aquesta Assemblea es donaran a conèixer més
endavant.
Com vam recordar al començament de l’Assemblea de la MEL, el Papa Francesc ens anima
contínuament entrar en estat de "Cultura de Trobada" com a clau ineludible del nou rostre d'una Església
que vol caminar al compàs del nostre món, i al seu torn, ser imatge i icona de comunió, "somni d'una
fraternitat universal". Per tant, la missió i la presència de l'Església ha de respondre a la crida de ser
pont, on es creen espais per compartir la vida, sempre en recerca d'un món possible per a tots, més
humà i més fratern.
Així, les nostres Comunitats educatives-pastorals estan cridades a ser aquests espais que fomentin i
generin el sentit de pertinença a un projecte comú, on tots tenen cabuda, i així mateix, on cada membre
trobi la seva responsabilitat personal, com a expressió vocacional en un projecte comú.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 18
Creiem que la nostra obra educativa ha de ser plataforma de i per a la trobada, on flueix i es gesta la vida
humana i les seves necessitats, habitada pels somnis vocacionals que intueixen un futur per arribar, amb
la mirada comuna de recrear el nostre entorn, la nostra societat, en llar que acull les preguntes del que
és divers i diferent, com a projecte de nova humanitat... Creiem en una escola "en sortida",
"commoguda", "convocada", en recerca apassionada dels nostres germans i germanes els més
vulnerables, perquè aquesta obra de Déu segueix sent nostra obra.
Podeu trobar més fotografies de l’Assemblea en el següent enllaç:
http://drive.google.com/a/lasalle.es/folderview?id=0B0jilzepXP1-TG5VMlkxcFp4TTQ&usp=sharing
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 19
12. La Salle Sant Celoni
La Salle Sant Celoni celebrarà la Encesa Solidària el
proper 18 de desembre
Dijous al vespre els alumnes, professors/es i famílies del centre encendran llantions per
a recaptar diners per a la construcció de noves aules de Primària al centre La Salle Louis
Rafiringa de Madagascar
El proper dijous dia 18 de desembre La Salle Sant Celoni realitzarà l’Encesa Solidària, una activitat que
ja fa 15 anys que es va efectuant amb la finalitat de recaptar diners per a la ONG PROIDE per tal de
cobrir les necessitat d’escolarització de centres docents lassal·lians a països del 3r món.
Enguany els diners recaptats es destinaran a la construcció de noves aules de Primària al centre La
Salle Louis Rafiringa de Madagascar. L’activitat en sí consisteix en la venda d’uns llantions als alumnes i
famílies de l’escola. Un cop s’han venut els llantions, els alumnes els guarden a les seves respectives
aules i el dia de l’encesa es distribueixen pel centre. En un moment determinat, i un cop ja s’ha fet fosc,
s’encenen tots i s’il·lumina l’exterior de les instal·lacions escolars. En d’altres ocasions s’han il·luminat
espais emblemàtics de la població de Sant Celoni, com la Plaça de la Vila, la Plaça de l’Església o una
part del Carrer Major.
Esperem que aquest curs l’encesa esdevingui un èxit de participació i que des de La Salle Sant Celoni es
pugui fer una aportació significativa al projecte solidari a Madagascar.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 20
13. La Salle Santa Coloma
A La Salle Santa Coloma els valors cobren vida!
Barçakids visita l’escola per a treballar el valor de l’esforç amb els alumnes de 4t, 5è i 6è
Durant tres dies, La Salle Santa Coloma de Farners s’ha convertit en centre d’alt rendiment per a alguns
dels seus alumnes. Els nens i nenes de 4t, 5è i 6è de Educació Primària han participat en les activitats
organitzades per Barçakids. L’escola va escollir l’handbol com a esport principal perquè tots els alumnes
s'esforcessin al màxim en les diferents activitats, ajudessin als companys i, sobretot, s'ho passessin molt
bé! Aquests dies hem pogut veure, de primera mà, la dedicació, el compromís i la perseverança que han
demostrat tots els nois i noies en cada una de les activitats que els han proposat
Per als alumnes de 5è i 6è aquest era el segon any que feien Barçakids, però han mostrat el mateix
entusiasme, ganes de treballar i de passar-ho que la passada edició. A més, han posat en pràctica tots
els valors apresos en cada una de les activitats amb una excel·lència prodigiosa! L'exemple més clar el
trobem amb els alumnes de 6è que, malgrat la pluja, van voler sortir al pati a jugar a handbol!
Volem destacar un fet que ens ha sorprès molt entre els alumnes de 6è, com és la gran afinitat i respecte
que es tenen entre ells. Són els més grans de l’escola i es coneixen de fa bastant anys, estudien junts i
es comporten de forma exemplar envers els seus companys. Ens han demostrat que el valor del
respecte i la companyonia el tenen molt ben assolit i el posen en pràctica cada dia. Enhrabona, menuts!
A reveure, La Salle!
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 21
14. La Salle Universitat
Nuevo record de participación en la 5ª Edición del
concurso LSdreams
La consolidación del proyecto LSdreams es toda una realidad. Los resultados de inscripción hablan por
sí solos. Una vez cerrado el proceso de registro de los equipos, podemos afirmar que se ha superado en
42 el número de grupos inscritos en la 4ª. Edición, que fueron en total 84. Esto significa un crecimiento
del 50%.
En esta edición participarán un total de 126 equipos formados por 349 alumnos y 50 tutores
diferentes, de un total de 8 países: España, Italia, Palestina, Francia, Líbano, Portugal, Egipto y Turquía.
Esto representa una participación de 23 escuelas lasalianas de la región RELEM.
El proyecto LSdreams, liderado desde nuestro ámbito universitario, se va afianzando. Un 75% de los
centros han repetido su participación en varias ediciones del concurso y en la edición de este año
participan, por primera vez, 10 centros nuevos. Por otro lado, se va consolidando el proceso de
internacionalización y de expansión del concurso.
Se observa un importante aumento, en esta edición, de la participación de centros de países de Oriente
Medio y también de Francia. Los centros participantes en esta 5ª. Edición son los siguientes:










Col·legi La Salle Bonanova Barcelona, Spain
Collège / Lycée / LP Privés Saint Joseph Auxerre, France
École des Frères Bethlehem, Palestine
Istituto Filippin Paderno del Grappa, Italy
Colegio La Salle Santo Ángel, Zaragoza, Spain
Colegio San Juan Bautista La Salle (La Salle Valladolid), Valladolid, Spain
Cólegio La Salle Barcelinhos, Barcelos, Portugal
Colegio La Salle Palma de Mallorca, Palma de Mallorca, Spain
Colegio La Salle Viña, Cádiz, Spain
Collège de La Salle, Cairo, Egypt
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 22













Col·legi La Salle Mollerussa, Spain
Colegio La Salle Buen Pastor, Jérez de la frontera, Spain
Colegio La Salle Palencia, Spain
Colegio La Salle Alcoi, Spain
Colegio La Salle Virgen del Mar, Almería, Spain
Colegio La Salle Berrozpe, Andoain, Spain
Collège et L.E.G.T. Saint-Joseph Lorient, France
Colegio La Salle San Ildefonso, Santa Cruz de Tenerife, Spain
Collège Saint-Marc, Alexandrie, Egypt
Collège du Sacré-Coeur, Beyrouth, Liban
École Saint-Joseph, Khoronfish, Egypt
Lycée Saint Michel, Sisly, Turkie
Collège des Frères, Jerusalem, Palestine
En esta edición, como novedad, se ha actualizado la plataforma web del concurso, haciéndola más
accesible. Esta plataforma, por su usabilidad, se ha convertido en el centro de gestión del concurso y en
su
plataforma
de
comunicación.
Pueden
visitarla
en
el
siguiente
enlace:
http://lsdreams.lasalleuniversities.net/
La página web está disponible en los tres idiomas oficiales de la región RELEM: francés, inglés y
español. Durante el primer mes y medio, la nueva página web recibió más de 2000 visitas. De éstas, las
visites fueron efectuadas desde los siguientes países, por orden de más visitas: Spain, Egypt, France,
Lebanon, Turkey, Palestina, Portugal, Israel, Rusia, Italia, Japan, Mexico, United States, Poland, Belgium,
Germany, United Kingdom, Jordan, Brazil, Canadá, Colombia, República Checa, Netherlands, Rumania,
Suecia, Argentina, Bulgaria, Bielorrusia, Chile, Costa Rica, Dinamarca, República Dominicana, Argelia,
China, Hungría, Malta, Nicaragua, Perú, Puerto Rico, Taiwán, South Africa, Zimbabwe. El concurso tiene
también su presencia en las redes sociales de Facebook y Google+.
En cuanto a las áreas de conocimiento en las que el proyecto LSdreams se desarrolla, los siguientes
gráficos denotan que no hay una tendencia clara, pero sin embargo que si hay, en líneas generales, un
aumento de la participación en las áreas de ingeniería y Salut, en detrimento de las de arquitectura y
gestión empresarial.
Como manifestó el Consejero general de la RELEM, el H. Aidan Kilty en la comunicación de esta edición,
“el Sueño Lasaliano tiene una dimensión internacional y la intención de favorecer el diálogo, la
cooperación y la amistad”. LSdreams es un proyecto que así lo refleja.f
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 23
15. La Salle Bonanova
Desperta’m el cor, nou projecte de micromecenatge
del professor Manel Martínez de La Salle Bonanova
Juntament amb dos amics, en Carles Buetas i la Glòria Miralles, posa en marxa un espai
per a compartir cançons que neixen de la trobada amb els altres, un mateix i amb Déu
‘Desperta’m El Cor’ és el nom d’una iniciativa molt particular i plena d’il·lusió que ha creat el professor de
la Salle Bonanova, en Manel Martínez, impulsat per la seva passió per la música. En aquesta aventura
conta amb dos amics, en Carles Buetas i la Glòria Miralles, i tots tres ens presenten un projecte musical
de micromecenatge amb el que ofereixen un seguit de cançons que poden ser una bona eina per a la
pregària, la reflexió, el temps lliure... ja sigui en solitud o en comunitat. Així mateix, és un bon recurs
pastoral per a les escoles, parròquies i grups de vida.
Totes les cançons neixen de la trobada amb els altres, amb un mateix i amb Déu. En Manel, en Carles i
la Glòria volen cantar allò autèntic que van descobrint cada dia.
Per a poder gravar les cançons i oferir-les en la seva web, conten amb la col·laboració voluntària de totes
les persones que volen somniar amb ells. Podeu consultar la pàgina i les condicions de col·laboració en:
http://www.despertamelcor.cat
Felicitats per la vostra idea, i molts ànims!! Us acompanyem!
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 24
16. La Salle Horta
Els centres de La Salle Catalunya, amb La Marató
Animats pel lema d’aquest curs, ‘És a les nostres mans’, i al voltant de la celebració de La Marató el
passat diumenge 14 de desembre, els centres de La Salle Catalunya han organitzat diversos
esdeveniments, actes i campanyes per a contribuir a recaptar fons per a millorar la investigació al voltant
de les malalties del cor.
Els alumnes de 6è de Educació Primària de La Salle Horta, per exemple, van proposar al seu centre
realitzar un concurs de dibuix per recaptar fons. Il·lusionats per la iniciativa i la força d’aquests alumnes,
tot el centre s’ha involucrat en el desenvolupament d’aquest concurs, que va començar el 25 de
novembre.
Tots els alumnes del centre, des de l’Educació Primària fins Batxillerat, han pogut entregar els seus
dibuixos fins el 1 de desembre. Les regles de participació eren senzilles: reflectir de manera simbòlica les
malalties del cor, fer servir materials com llapisos, retoladors, plastidecors, ceres, pintures, etc., i aportar
1€ com senyal de la inscripció i donació per a la Marató de TV3.
Els propers dies es coneixeran els noms dels guanyadors. El jurat, format per l’equip directiu de l’escola,
donarà només un premi per a cada categoria: Infantil, CI, CM, CS, 1r cicle d’ESO, 2n dicle d’ESO i
Batxillerat. Podeu veure tots els dibuixos presentats en el següent enllaç:
https://drive.google.com/folderview?id=0B2CXskTy8wFxU1plQjNEYU1BcWM&usp=sharing
Així mateix, La Salle Horta ha escollit una altra manualitat, l’origami, per a col·laborar amb La Marató.
Segons una antiga llegenda japonesa, Senbazuru, la persona que faci 1.000 grues de paper (tsuru, en
japonès) li serà concedit un desig. Diu la llegenda que la petita nena japonesa Sadako Sasaki somniava
cada dia amb curar-se de la seva malaltia, produïda per la radiació de la bomba atòmica que va caure
damunt d’Hiroshima. Seguint el consell de la seva amiga Chizuko, i mentre estava a l’hospital, Sadako va
decidir fer 1.000 grues de paper, creient que quan les acabés estaria curada. El seu desig no era només
per a curar-se ella, sinó també per a que tothom al món pogués viure en pau, sense guerres. Sadako no
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 25
va poder superar la malaltia i tampoc va arribar a fer les 1.000 grues que s’havia proposat (va arribar a
fer-ne 644). Però la seva amiga Chizuko, juntament amb molts altres amics, van fer les que faltaven fins
arribar a les 1.000 grues. D’aquesta manera les grues d’origami (papiroflèxia, en japonès) es van
convertir en un símbol de la pau arreu del món.
Commoguts per la llegenda, alumnes i professors/es s’han sumat a la campanya “1origimai 1euro”, és a
dir, que per cada origami que rebin donarànt un euro en benefici de La Marató. També La Salle Congrés
ha participat en aquesta iniciativa, recollint 641 grues. 2276 han sigut les origamis que ha aconseguit La
Salle Figueres, aportant el seu gra de sorra per a difondre la pau i l’estima que simbolitzen aquestes
figures.
La Salle Comtal va organitzar una cursa solidària el passat dimecres 10 de desembre, en el que
alumnes, professors i treballadors del centre van donar el millor de si mateixos. A La Salle Berga, els
alumnes han pogut conèixer més sobre les malalties del cor i la necessitat de millorar la recerca gràcies
a les xerrades organitzades per a totes les etapes educatives.
Felicitats a tots els centres per les vostres iniciatives!!
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 26
17. Estrenem Blog
‘Educació en nous paradigmes’, nou blog de La Salle
Catalunya!
‘Canvi’ és una de les paraules Claus per definir la nostra generació i el món en el que vivim en l’actualitat.
En poc temps, i a un ritme vertiginós, hem viscut el naixement de tecnologies impensables fa uns anys,
el sorgiment de noves cultures i subcultures, el trencament de la estructura social tal com la coneixíem
fins ara i, en general, l’aparició de un nou escenari en el que hem d’aprendre a situar-nos i a moure’ns.
Les relacions humanes, la espiritualitat, el treball, els valors... Fonaments forts i sòlids que ens han guiat
fins ara es troben davant d’una societat que canvia, evoluciona i es transforma dia a dia.
Des de La Salle Catalunya creiem que l’educació és clau per a aprendre a entendre l’arrel, les
característiques i les possibles conseqüències i, a més a més, trobar el nostre espai en aquesta nova
realitat, respectant la nostra pròpia identitat. Per això, apostem per una educació oberta, innovadora i
propera als nous paradigmes, fonamentada, sempre, en la resposta a les necessitats dels nostres
alumnes i els valors del nostre Fundador, San Joan Baptista de La Salle.
Per a arribar el nostre objectiu, hem creat el blog ‘Educació en nous paradigmes’, espai que volem que
sigui una finestra oberta a una educació del segle XXI.
Cada setmana trobareu articles relacionats amb l’educació, la formació, la espiritualitat, els valors...
preparats per professors i membres de la nostra comunitat educativa, que han volgut col·laborar amb
aquest nou projecte.
Esperem que us agradi, i que llegir-ho us faci tanta il·lusió com a nosaltres fer-ho.
http://www.catalunyareligio.cat/blog/educaci-en-nous-paradigmes
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 27
18. Consell Audiovisual de Catalunya
XII Premis ‘El CAC a l’Escola’
El Consell Audiovisual de Catalunya torna a convocar els premi ‘El CAC a l’Escola’ amb
l’objectiu de potenciar l’educació en comunicació audiovisual a les aules
La presència de les tecnologies de la informació i les noves eines de comunicació, sobre tot digitals, és
cada cop més notable a les aules i els projectes pedagògics de les escoles. Les avantatges que
ofereixen aquests noves recursos són moltes, però és importat saber com es poden fer servir
adequadament i preparar tant als alumnes com als professors perquè les sàpiguen aprofitar de la millor
manera possible.
Per això, el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) convoca, des de fa 12 anys, els premis ‘El CAC a
l’Escola’. Els Premis el CAC a l’escola s’adrecen a la comunitat educativa amb l’objectiu de potenciar
l’educació en comunicació audiovisual a les aules. Consten de dues categories, una adreçada a
l'alumnat que pretén afavorir el coneixement i la interpretació del llenguatge audiovisual en els alumnes, i
una altra dirigida al professorat, l’objectiu de la qual és fomentar experiències d’educació en comunicació
audiovisual a l’escola, així com impulsar bons hàbits en el consum audiovisual dels infants i dels joves.
Data límit de presentació 09.03.2015.
Allotjades al web del CAC trobareu les bases de la convocatòria així com les sol·licituds de participació i
el cartell (tota la documentació que us hem passat aquest matí). Des d’aquí podreu descarregar el que
necessiteu: http://www.cac.cat/web/premis/escola/detall.jsp?OTM%3D&MQ%3D%3D&
Els premis tenen, també, una pàgina pròpia al Facebook, on el CAC comparteix tant informació de la
convocatòria com altres iniciatives o esdeveniments que consideren interessants, com fotografies de
l’acte de lliurament de l’any anterior. Properament es posarà en marxa un web propi dels Premis.
A més, en la pàgina web es poden consultar els projectes guanyadors de cada edició, des del 2007, per
a conèixer una bona mostra del tipus de treball que es pot presentar.
http://www.cac.cat/web/premis/escola/detall.jsp?OTM%3D&MQ%3D%3D&
La data límit per a presentar els treballs és el 9 de març de 2015.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 28
19. Pastoral
Més de 1.200 alumnes participen al FEM XAS
Els alumnes de 1r d’ESO de les nostres escoles han gaudit d’un dia de trobada, jocs i
convivència al Casal La Salle i al Molí de la Roda de Sant Martí Sesgueioles
Durant aquests dies de tardor, prop de 1200 alumnes de 1r ESO de La Salle Catalunya han participat, a
Sant Martí Sesgueioles, en la trobada “FEM XAS”, fem Xarxa, fem Amics, fem Salle. Mitjançant jocs i
dinàmiques els alumnes han descobert que entre les diferents escoles La Salle compartim el mateix
Caràcter Propi, tenim el mateix lema, col•laborem amb la mateixa ONG-Proide i junts coneixem una mica
més a Sant Joan Baptista De La Salle. Entre els monitors i els professors participants han animat
aquesta trobada organitzada per l’Equip de Pastoral.
Aquest any, els nostres alumnes van aprendre que és la malària i quines són els seus efectes gràcies al
joc de les cadires. Així mateix, van comprovar que, per a molts nens del món, aconseguir una ampolla
plena d’aigua requereix un gran esforç perquè han de recórrer una llarga distancia per trobar aigua
potable i, a més, no tenen les eines necessàries per guardar-la. I tot, jugant amb una esponja, una
ampolla i corrent per a aconseguir omplir-la el més aviat possible.
La col•laboració i cooperació entre les persones és un dels valors que hem volgut treballar al FEM XAS!
2014, i per això, un dels jocs que més moments divertits ens ha donat ha estat el del cec: els alumnes
havien de dividir-se en parelles, un s’embenava els ulls i l’altre el guiava. Van saber valorar la confiança.
També a partir del nostre lema, “És a les nostres mans” van haver de pintar un dibuix en equip. Pintant
tots junts, utilitzant cadascú un color diferent, els alumnes ven crear originals dibuixos i aprenien que tots
els colors formen part de la vida i tenen el seu propi valor.
Finalment, amb preguntes dinàmiques, fotos i un bonic power point es van apropar una mica més al
nostre fundador, Sant Joan Baptista De La Salle. També va estar present a la celebració final del FEM
XAS!, en la que, a més de recopilar les experiències del dia, tots vam cantar i pregar junts per tenir un
bon curs que és a les nostres mans amb esperança.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 29
20. Coordinadors Pastoral
Coordinadors/es de Pastoral a “Migra Studium”, taller
de diàleg interreligiós
La darrera reunió dels Coordinadors/es de Pastoral va ser una mica diferent. A part de les informacions
pròpies de Pastoral i la promoció de la Campanya de Nadal de la Fundació Comtal, van gaudir d’un taller
formatiu sobre el diàleg interreligiós. La Fundació Migra Studium és un centre social promogut per la
Companyia de Jesús a Catalunya. Treballen per a la dignitat i els drets de les persones migrades.
Després de la benvinguda els van fer un petita introducció sobre qui és i què fa la Fundació Migra
Studium.
Després van fer els tallers dels quatre elements, del mapa de les religions, de la identitat i prejudicis. Es
van dividir en tres grups per fer els tallers finals per torns: el museu de les religions, creuar el riu i
l’exposició incomplerta.
Finalment van acabar amb la Regla d'Or de les religions i la roda de la bicicleta i comiat.
El projecte "Espai interreligiós" és una exposició interactiva per afavorir el coneixement de la diversitat
religiosa al nostre país.
Per a més informació: http://www.migrastudium.org
La valoració que han fet els coordinadors/es de pastoral ha estat molt positiva.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 30
21. Coordinadors Pastoral
Trobada LA RAJOLA, Assemblea de Joves La Salle
El cap de setmana del 15 i 16 de novembre, es va celebrar l’Assemblea de la “RAJOLA” (Reunió
d’Animadors de Joves La Salle) a l’alberg Torre Ametller proper a Cabrera de Mar (Maresme).
A l’Assemblea Ordinària de l’Associació Joves La Salle Catalunya es van fer presents una trentena de
caps, monitors i animadors de grups, agrupaments i esplais vinculats a Joves La Salle.
Van continuar el treball de renovació i adaptació de l'organització de la Xarxa de Grups per tal d'enfortirla. A part d’aprovar la Memòria passada i el Projecte de 2015, el treball més important va ser l’aprovació,
per unanimitat, de la modificació i actualització dels Estatuts de Joves La Salle.
Joves La Salle es va movent per tal d’animar els diferents grups, agrupaments i esplais vinculats, oferir
una plataforma d’intercanvi i vetllar per la identitat lasal•liana dels grups juvenils, a través dels valors de
fe, fraternitat i servei.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 31
Orio
COMUNICACIÓ. DESEMBRE 2014
NEWSLETTER 108
articles 108
1.Crònica des de Colombia
El Gmà. Carles Giol ens escriu des de La Salle Utopía,
Colombia!
Carta del Gmà. Carles Giol. Utopía, Matapantano. Colombia. 8 de desembre de 2014
Benvolgudes i Benvolguts,
Ja fa un mes que estic per aquestes terres de la regió de Casanare que te com a capital la ciutat de
Yopal i com a centre emblemàtic La Salle Utopía (a 12 Km. de mala pista forestal de la capital), sub-seu
de la Universitat La Salle Bogotà. Passats els primers “impactes” ja estic en condicions d’escriure-us
quelcom una mica coherent.
A grans trets, la història a anat així:
 viatge directe d’unes 10 h. Barcelona- Bogotà directa amb LAN i, aturament, de 6 h. en el rellotge
(sortida a les 17 h. i arribada a les 21 h.).

estada d’una setmana llarga a Bogotà per conèixer les tres seus de la Universitat La Salle a
aquesta capital: La Salle Chapinero (la central, amb administració d’empreses, finances i comerç
internacional, ciències socials, llengües, optometria, filosofia, ...) , La Salle Floresta, sortida nord
de Bogotà (zoologia, veterinària... ), La Salle Candelaria al casc antic de la ciutat (arquitectura,
urbanisme i enginyeria industrial). Uns 16.000 alumnes. Més informació WWW.lasalle.edu.co

marxa a Yopal-Utopía en una avioneta de dues hèlices i una capacitat d’unes dues dotzenes de
persones en la que vàrem haver d’ajudar l’única azafata a estirar l’escaleta d’accés que es plega
amb l’única porta per a persones. Vol d’uns 30 minuts, bona pista d’aterratge (compartida amb
l’aviació militar) i... cap a casa!

instal•lar-me a Utopía (Hacienda Matapantano) en companyia de dos germans de La Salle, una
dotzena de profes, 20 persones de servei i uns 300 estudiants interns (35% noies) vinguts dels
recons més insospitats de la Colòmbia agrícola i maltractada per la guerrilla (les FARC) i, el que
es pitjor, pels “paramilitars” reaccionaris.
Cal dir que tots aquest estudiants (de 19 a 27 anys) estan “nets” de tot delicte encara que no de les
seves conseqüències. En el mes que porto amb ells sols en puc dir bones coses: acollida excel•lent,
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 32
cordialitat, educació i respecte, treball intents i volgut (quin gust!), honestedat i molt bona convivència. Tot
això te les seves causes i estratègies però el cert és que tots ells son encantadors/res, agraïts i
defensors com mai he vist del seu centre. Ja tots m’anomenen Carles (no Carlos) i la salutació habitual
és “Visca el Barça” !!!
Em toca cuidar (dia i nit) de tots ells (situacions mil, com en tota família!!!) a la vegada que els hi faig
classe de mates, maquinària, electricitat, TIC, formació personal i creixement en l’esperit tant personal
com social i professional... tot de cara a que siguin els reconversors i productors agrícoles que tant
necessita aquest país.
Entre els requisits per pertànyer a aquest col•lectiu d’estudiants en destaca, a més de les esmentades
“seqüel•les” de la violència, el que comptin en la seva família amb avís i pares “pagesos” i ells tinguin
voluntat de seguir amb aquesta feina agrícola familiar. El que aquí cursen (en quatre cursos organitzats
en 12 quatrimestres) és la d’enginyers agronòmics. Tot un repte!
Segueixo per internet les noticies del país i del Campus La Salle BCN i em reafir-m’ho definitivament en
dues urgències que arraconen “aigües tèbies” que condueixen a ben poc del que aspirem:

Ens cal concretar la participació directe en experiències significatives de la singularitat educativa
de La Salle en favor dels efectivament més desafavorits. Pels nostres alumnes aquesta
participació ha d’entrar obligatòriament en el seu currículum acadèmic. Soc conscient que, per
les persones que treballem al Campus, aquesta participació es fa una mica més complexa però,
per la seva importància (és un tret definitori i de futur de la nostra tasca), no l’hem de deixar a la
voluntarietat o improvisació. Hem de facilitar al màxim les iniciatives estructurades i “salle” que la
possibilitin efectivament i amb més intensitat del que fem per d’altres que creiem essencials. Si
no ho fem ens ho reclamaran per haver previs el futur i no haver-hi posat els instruments.

El poc contacte amb la població i costums del poble colombià es fa patent que de la colonització
se’n salva ben poca cosa de bo. Potser sols la religiositat. La resta, inclosa la normal relació
social, te, per dir-ho finament, un regust de domini que no s’adiu amb les societats
desenvolupades i molt menys amb el nostre caràcter inclusiu i fraternal. Si ha això i sumes
l’escassa profunditat i la gran aparença conclous que, el que ens venen com “una empresa
emblemàtica”, és una estafa monumental o, si més no, és oposada al nostre caràcter dialogant,
amic de pactes i transparència, i d’anar al gra en la real i volguda promoció de la ciutadania.
D’aquestes reflexions (totalment personals) us en voldria comunicar dues conseqüències que poso a la
vostra lliure consideració.

A Utopía-Yopal hi cap tothom. Per aquí hi passa mig món. S’hi fan Màsters per interessats de tot
el país i estrangers amb profes vingut de Bogotà, Medellín, americans, europeus i don
convingui. Sense anar massa lluny, la setmana passada ens va visitar l’ambaixador de França a
Colòmbia, la ministra d’educació colombiana i una delegació de la Diputació de Barcelona amb
qui vàrem acordar la visita de 3 profes i 3 alumnes de Utopía a Barcelona el més d’abril de la
propera primavera 2015. Les instal•lacions (amb la seva senzillesa i petites dificultats molt
“torejables”) permeten més d’una trentena de visitants sense escarafalls. Per la meva part... a
disposició en tot i per tot. I no em vingueu amb temes de diners que no m’ho creuré!

Deixem-nos d’immobilismes i optem per les nostres capacitats i el nostre caràcter, prou avalats.
Estem cridats a protagonitzar un model de convivència col•lectiva que Europa i el món necessita
urgentment. Quan una societat ha assolit capacitats d’autogovern i de projecte de futur
diferenciat i modèlic ha de fer un pas endavant i portar-lo a terme. Altra cosa és enterrar talents i
fer-los improductius. Farem molt més per nosaltres i per la resta d’Europa i del món assumint
una majoria d’edat que restant dependents de qui no entén la relació entre iguals, no vol
evolucionar vers aquesta maduresa ni l’accepta.
Espero enviar-vos quelcom per la celebració de Nadal.
No patiu. Estic molt be i sols necessito que em sigueu considerant el vostre amic de viatge. Això si que
és vital!
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 33
Records a la resta de membres de les vostres famílies: parelles, avís, germans, ... gosset...
Si be tots hi sou, els petitons seuen a primera fila: ulls aspectants, juganers i, com correspon, amb una
punta d’entremaliadura. Expliqueu-los-hi quelcom de mi aquesta nit tot sopant... sense exagerar!!! i un
càlid peto a la fi. A ells els tocarà fer molts d’aquests viatges per endreçar els embolics dels que parlem.
Sempre en La Salle,
Carles
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 34
2. Visita del papa Francesc al Parlament Europeu
A l’Eurodiputada Marina Albiol
Josep Maria Bausset, monjo de Montserrat
Benvolguda amiga: no tinc el gust de conèixer-la, tot i que he seguit pels mitjans de comunicació la seva
activitat política com a diputada a les Corts Valencianes. He de dir que m’he sentit identificat en moltes
de les seves intervencions, sobretot en les que feien referencia a la llegnua i a la cultura del País
Valencià.
Per això, i perquè crec que és una persona dialogant i respectuosa amb les idees dels altres, m’ha
sorprès que, amb els altres europarlamentaris d’Izquierda Plural’, vostè haja decidit absentar-se del
Parlament Europeu amb motiu de la visita del papa Francesc e pròxim dia 25. Em dol que una persona
que treballa pel diàleg i per l’entesa entre parts enfrontades, una persona que està a favor de la justicia i
de la llibertat com és vostè, s’excloga d’un debat que, a ben segur, serà ric en idees. Un debat que serà
(com ens té acostumats el papa) a favor de la justicia social id e la pau, i de denuncia dels oporessors,
de la corrupción i d’aquella economía que mata.
Vostès han dit (cosa que respecte) que la presencia del papa al parlament Europeu és “un clara tac a la
necessària separació entre religió i institucions publiques” i “una ofensa a la laïcitat de milions de
ciutadans”.
Vostè és molt jove, però segur que sap que CCOO es van fundar als locals de moltes parròquies i que
molts capellans, durant la dictadura, van acollir reunions clandestines. Fin i tot alguns van ser tancats a la
presó “concordatòria” de Zamora, per les homilies a favor de la llibertat. Montserrat va a collir la tancada
d’intel·lectuals amb motiu del Procés de Burgos, i va tindre un paper decisiu (amb les declaracions de
l’Abat Escarré a Le Monde) en la defensa de lanostra llengua i de la nostra cultura i a favor de la
Llibertat. I és per això que durant la Transició va vindre a Montserrat la Sra. Dolores Ibárruri (que
obsequià a l’Abat Cassià amb una icona russa) per agrair el compromís del nostre monestir per la
llibertat i la democràcia.
És veritat que els cristians hem comes molts errors, però majoritàriament hem estat a favor dels Drets
Humans I en la defense dels més pobres. Recorda el capellà de Xàbia Antoni Llidó, mort per la dictadura
de Pinochet pel seu compromís per la justicia? O les denúncies dels bisbes Romero, Angelelli, Agrelo o
Casaldàliga?
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 35
Fa només uns dies, i davant del President Evo Morales, en l’Encontre dels Moviments Populars, el papa
Francesc exigia, treball, sostre i terra per a tothom i demanava també una reforma agraria “com obligació
moral”, alhora que denunciava l’especulació financera o la desforestació.
Tots aquests casos (i molts d’altres) en els quals ha participat l’Església, han estat un “atac a la separació
entre religió i política”? L’acció dels cristians que treballem des de tants àmbits a favor de la justicia i en
contra de la pobresa, i la visita del papa al Parlament, són “una ofensa a la laïcitat”? Si el Dalai Lama va
visitar el Parlament Europeu sense cap protesta, per què no passa el mateix amb el papa Francesc?
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 36
3. Educación emocional
“Enseñar a un niño a frustrarse requiere más esfuerzo
que dárselo todo”
El psicólogo clínico trata decenas de casos con trastornos de conducta, un desorden que afecta cada
Los trastornos de conducta han aumentado de manera preocupante en los últimos años. Se calcula
que un 4% de las mujeres y un 9% de los hombres sufren este desorden. El psicólogo clínico Daniele
Cipriano, de 49 años de edad, dirige desde hace cuatro años un equipo multidisciplinar en el Instituto de
Trastornos Alimentarios (ITA), centro que desde 2010 trata de manera específica los problemas de
conducta, sobre todo entre adolescentes y niños. Un reto “muy complejo”, señala el entrevistado, porque
para encontrar una solución es necesario, no solo cambiar y modular la conducta, sino también
profundizar en la identidad de la persona, sus emociones, su historia y su entorno familiar y social. El
psicólogo reconoce que el difícil camino de intentar encontrar una salida para cada caso que llega a su
consulta le ha ayudado a entender mejor el funcionamiento de las personas y de sus familias.
¿Qué es el trastorno de conducta?
Es una caja que engloba muchos perfiles y cada uno necesita un tratamiento diferente: personas que,
como consecuencia del consumo de substancias, empiezan a tener comportamientos problemáticos;
otras que presentan dificultades de aprendizaje desde el nacimiento a causa de algún problema
neurológico, trastornos de conducta con una base muy emocional a consecuencia de una depresión o
una mala respuesta adaptativa a una circunstancia puntual; también hay jóvenes que “se pierden” en la
adolescencia porque empiezan a ir con malas compañías; otro caso es el de los que sufren déficit de
atención, por lo que tienen muchas dificultades en la escuela.
¿Cuál es el factor común de la mayoría de estos casos?
La violencia filio-parental, aunque hay quien no lo considera trastorno de conducta, pero yo sí. La
violencia entre padres e hijos se da en un 80% de los casos que tratamos.
¿En qué se diferencia el trastorno de conducta con la rebeldía adolescente?
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 37
La rebeldía es normal, aunque no siempre sea necesaria. Hay muchos indicadores del trastorno de
conducta: el adolescente falta a clase y se fuga de manera reiterada de casa, insulta, con frecuencia
elevada emplea agresividad contra objetos y, por descontado, usa la violencia física. También puede dar
señales de consumir drogas. Los padres deben alertarse si su hijo cambia las rutinas a menudo, duerme
de día y vive de noche, le cuesta despertarse y está muy embotado, irritable y desmotivado.
¿Qué es el síndrome del niño emperador?
Otra de las consecuencias de la sociedad en que vivimos. Ahora las parejas tienen pocos hijos, por lo
que muchos tienden a subirlos como reyes. Son niños que siempre lo han tenido todo, nunca han
recibido un “no” para evitarles el sufrimiento. El resultado es que no han aprendido a frustrarse.
¿Los niños tienen que sufrir para crecer?
Sí. La realidad nos obliga a sufrir. Desde que nace, el niño solo desea cosas, ¡lo desearía todo! La
responsabilidad de los padres es hacerle entender que este deseo es inviable y tiene que frustrarse
porque es la única manera de fortalecer al niño.
Explíquese.
Cuando me dicen que “no” a algo, es cuando aprendo a regular mi frustración y que mis deseos no
pueden ser infinitos ni todo el mundo tiene la obligación de complacerlos.
¿Cómo se enseña a un niño a frustrarse?
Haciéndole entender que las cosas no pueden ser ahora mismo y darle una explicación del porqué,
decirle “no”, ponerle límites… Y esto requiere un esfuerzo quizá superior a darle todo lo que pide. Este
trabajo diario de los padres hace que el niño tenga la seguridad de poder afrontar cualquier situación
futura. La frustración es la herramienta fundamental que le tenemos que dar a nuestros hijos.
¿Cómo detectar a las personas que saben frustrarse?
Las personas que funcionan en el trabajo o en mi entorno son capaces de transformar todo lo malo que
les ocurre en algo positivo, lo que llaman resiliencia –la capacidad de asumir con flexibilidad situaciones
límite y sobreponerse a ellas-.
¿Cómo suelen reaccionar los padres ante las señales de que su hijo padece un trastorno de
conducta?
De dos formas opuestas: unos evitan la situación y optan por no poner límites –“que haga lo que quiera”,
“ya se lo encontrará”, dicen-, con lo cual el adolescente siente que nadie puede frenarlo, lo que le lleva a
la autodestrucción; otros se muestran muy duros y lo castigan, por ejemplo, dos meses sin salir de casa.
Esto hace que la relación filio-parental se deteriore cada vez más y que el adolescente busque cobijo en
su grupo de amigos, que también suelen ser problemáticos.
¿Qué es lo que aconsejan hacer los profesionales para recomponer la relación entre el
adolescente y sus padres?
En primer lugar, buscar apoyo en la familia, en los amigos y en la escuela para que el adolescente sepa
que sus padres no están solos, que hay mucha gente que está actuando. Por ejemplo, se recomienda
que cualquier adulto que sea significativo en la vida del joven se reúna con él a solas y también con los
padres. La red de apoyo permite que estos se muestren tranquilos y reflexivos, que no caigan en pulsos
de agresividad y en provocaciones.
En segundo lugar…
Que intenten cambiar el foco de atención, es decir, que intenten encontrar, aunque sea con lupa, cosas
positivas en su hijo y obviar durante un tiempo las cosas negativas.
¿Y en tercer lugar?
Que intenten compartir momentos positivos con él, conseguir entrar en su mundo de manera respetuosa,
por ejemplo, interesándose por sus aficiones o por la música que escucha. También tienen que encontrar
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 38
el equilibrio para que el mal comportamiento del adolescente tenga consecuencias proporcionales y
controlables. Normalmente, es posible reconducir la situación si hay una buena cohesión entre los
padres y si estos tienen el apoyo de la familia y de su red social.
¿Y si no funciona?
Hay que ponerse en manos de profesionales.
Muchas veces se tiene la percepción de que detrás de estos adolescentes siempre hay familias
desestructuradas
Es una percepción completamente errónea. Tanto hay adolescentes con el trastorno que proceden de
familias con un historial de abuso y negligencias, como de familias donde han habido separaciones
conflictivas, con un modelo de educación autoritario, adolescentes que simplemente se han perdido en
algún momento del camino o con un recorrido personal complicado a consecuencia de un retraso en el
aprendizaje o el crecimiento.
¿Hasta qué punto los padres son culpables del mal comportamiento de sus hijos?
No hay culpas. Evidentemente, hay situaciones clarísimas de desamparo de niños denunciadas por
servicios sociales, pero la mayoría de casos son padres que han hecho lo que han podido con la
información que tenían, con las herramientas de que disponían y a partir de aquí lo único que les
pedimos es que sean responsables de poner en práctica los cambios necesarios para volver a funcionar
como familia.
Así pues, ¿cualquier familia puede encontrarse con un problema de estos?
Sí, hoy en día sí. Como en esta sociedad no existe un modelo claro de educación, los padres tienen que
buscarse la vida y reinventarse constantemente.
¿Qué puede ocurrir si no se trata adecuadamente el trastorno de conducta?
La vida familiar se deteriora, el adolescente pierde su proyecto vital y se convierte en un ni-ni y, por
último, hay un riesgo para la salud, en los casos de consumo de drogas, promiscuidad sexual o
conducción temeraria.
El ex jugador olímpico de waterpolo Pedro García Aguado y coach de Hermano Mayor (Cuatro) es
colaborador de su equipo. ¿Los casos que aparecen en su programa son frecuentes en vuestro
centro?
Sí, por supuesto. El perfil con el que él trabaja es nuestro perfil.
¿Qué porcentaje de los pacientes encuentra una solución?
Es muy difícil hablar de porcentajes porque somos muy exigentes con el tratamiento; buscamos un
cambio en profundidad tanto en el funcionamiento del adolescente como en el de la familia. El objetivo es
reinsertar y rehabilitar al adolescente en su entorno. Hay pacientes que lo consiguen completamente;
otros, a medias y, otros, que se pierden por el camino.
¿Qué hay detrás del adolescente con trastorno de conducta?
La búsqueda de una solución a una biografía y unas circunstancias personales que no han sabido
afrontar de otra manera; una persona con una construcción de ella misma deficitaria, basada en el
miedo, que no sabe expresar de otra forma la tristeza que siente y que acaba escudándose en la
agresividad, el acoso escolar, la transgresión de las normas y el consumo de substancias.
Vídeo complementario: http://www.lavanguardia.com/salud/20141117/54419874799/entrevista-danielecipriano-trastornos-de-conducta-ita.html
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 39
4. Caligrafía
Un ejercicio en cuestión
Las escuelas de Finlandia dejarán de enseñar caligrafía tradicional para pasar al teclado y a la
letra de palo
Las escuelas de Finlandia, referente educativo de Europa, dejarán de invertir tanto tiempo en escribir a
mano. Esa letra seguida tan típica del colegio ya no se enseñará. En lugar de caligrafía tradicional los
alumnos aprenderán a escribir en ordenador (teclado de tableta o portátil) y también a mano con letra de
palo, separada. Esto sí será obligatorio. Lo de escribir con letra caligráfica pasará a ser sólo una opción,
y los maestros no tendrán por qué enseñarlo.
El paso dado por Finlandia ha encendido el debate sobre la escritura, que ya trae cola en muchas
escuelas de todo el continente, también en España. En un momento en el que los adultos escriben,
básicamente, mediante teclados, ¿tiene sentido invertir horas y horas para que un niño junte las letras de
forma bella con un lápiz?
Esta es la pregunta que los responsables del Instituto Nacional de Educación finlandés -dependiente del
Ministerio de Educación- se han planteado. Finlandia modifica su currículum escolar cada diez años.
Todo el 2014 lo han dedicado a reflexionar sobre las nuevas competencias que deben aprender sus
alumnos, con grupos de trabajo en todo el país y un debate público muy participativo. Una de las
conclusiones más controvertidas ha sido la de dejar atrás la caligrafía y en cambio dar más protagonismo
al teclado. El ordenador desplaza la escritura a mano.
El Instituto Nacional de Educación ha decidido que la caligrafía ya no formará parte del currículo escolar
de Finlandia a partir del curso 2016-2017. "Los alumnos sí continuarán escribiendo a mano de forma
obligatoria, pero aprenderán a hacerlo con letra simplificada, separada, como la de la imprenta", confirma
Minna Harmanen, responsable del Instituto, a través de conversación telefónica. "Además, las escuelas
enseñarán a escribir en un teclado desde el primer curso de primaria", continúa Harmanen. Los alumnos
finlandeses comienzan la escuela a los siete años, no a los tres como en España.
Los responsables educativos del país consideran que los estudiantes pasan mucho tiempo
aprendiendo la letra seguida. Una caligrafía que se abandona a lo largo del tiempo y que además
no ven en ningún sitio aparte de la escuela. Prácticamente todo lo que leen está escrito con letra
de imprenta (o palo). Como la de este diario, por ejemplo, como la de cualquier libro, cualquier
anuncio o cualquier e-mail. Así que todo este tiempo, aseguran, lo pueden invertir en otras
cuestiones. A la comprensión lectora o a la redacción, a aprender a expresar ideas en un texto
escrito. La forma como se construya -con letra de palo, caligráfica o en ordenador- sería algo
secundario, opinan. "Hoy en día enseñamos los dos tipos de escritura, y realmente lo de dejar la
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 40
caligrafía ha supuesto un shock para parte de la sociedad", explica Pekka Tukonen, director de la
escuela de Järvenpää -al sur de Finlandia-, también en entrevista telefónica.
"Todavía no tengo una opinión formada sobre cómo va a afectar al aprendizaje, si será positivo o no,
habrá que ver; en mi municipio creo que las escuelas seguirán enseñando caligrafía", señala Tukonen,
que fue profesor en un instituto de Sant Cugat del Vallès durante los años 90. En todo caso, Finlandia
sigue la línea de algunos organismos internacionales. Las pruebas Pisa, la macro evaluación de la
OCDE que mide el conocimiento de los alumnos de 15 años, se harán en formato digital a partir de
ahora. Los alumnos tendrán que contestar las preguntas con un ordenador, no escribirán a mano. En la
última edición, en la que Finlandia volvió a coronar la lista de países europeos, ya se incluyó una parte
de los ejercicios en formato digital.
"Finlandia ha introducido un cambio totalmente disruptivo", considera Miquel Àngel Prats, coordinador del
grado de Educación Infantil en la facultad de Blanquerna-URL y especialista en tecnología y educación.
"Es normal que parte de sus profesores pongan reticencias", añade. Pero Prats también entiende el
planteamiento del Ministerio de Educación finlandés: "La letra seguida, de caligrafía, cuesta mucho
porque exige un dominio más perfecto de la mano; a los niños les es más fácil escribir con letra de palo,
y esta es la razón por la que Finlandia ha decidido abandonar la caligrafía; les facilita las cosas y podrán
invertir el tiempo en otras cuestiones".
En las escuelas en las que Prats ha ayudado a introducir elementos de nuevas tecnologías combinan la
escritura a mano, con caligrafía incluida, y el uso de tabletas o portátiles. Y no cree que los colegios de
aquí vayan a dar un salto como el finlandés, al menos no de momento. El Departament d'Ensenyament,
por su parte, considera también que ambas opciones, caligrafía y nuevas tecnologías, pueden
combinarse.
Pero la realidad es que cada vez más escuelas de Catalunya abandonan la enseñanza de la escritura
caligráfica. "Es un debate abierto en muchos centros, y la mayoría está optando por la escritura de
imprenta", afirma Maria Antònia Miret, especialista en lectoescritura de Blanquerna y asesora de
escuelas. "Los maestros ponen muchas horas en enseñar caligrafía, los alumnos pasan muchísimo
tiempo practicando: primero aprenden a escribir con letra de palo, luego hacen ejercicios para mejorar la
motricidad de la mano y los dedos, como las cenefas, y al final aprenden la letra seguida, un tipo de
grafía que sólo ven dentro de las paredes de la escuela", explica. Y los alumnos se aburren en todo este
proceso. Miret sí defiende que la escritura a mano, ya sea con letra de palo o caligráfica, mejora la
lateralidad, ayuda a fijar conocimientos, a estructurar el espacio y también el pensamiento. "Lo
importante es que se escriba, no tanto el cómo".
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 41
5. Entrevista
“Los niños necesitan que les dediquemos una mirada
especial”
Antoni Giner, Doctor en Pedagogía y licenciado en Psicología, experto en tutoría,
liderazgo y coaching para docentes.
Antoni de pequeño daba mucho la lata en clase. Por ello recuerda con cariño un profesor que habló con
el resto de docentes de la escuela y les propuso que si veían entrar a Giner en su aula, le dieran
cualquier papel que tuvieran sobre la mesa. Así este profesor, cuando Antoni sobrepasaba los límites en
vez de castigarlo lo mandaba corriendo a buscar un papel a clase de fulano o mengano. Esta táctica
acabó usándola hasta su madre.
Acceder a información y obtener respuestas rápidas cada vez es más fácil. ¿Esto nos resta
interés por aprender?
Yo creo que no, precisamente es al revés. Los niños tienen mucha información alrededor y esto estimula
su interés y sus ganas de aprender. El exceso de información lo que sí genera es dispersión.
¿Cómo podemos abordar esta dispersión?
Este es uno de los nuevos roles del docente. Su trabajo pasa por ayudar a nuestros alumnos a gestionar
esta información, a estructurarla, a discernirla, etc.
¿Esta dispersión frena el avance normal de las clases?
Hemos entrado en una espiral por lograr unos niveles de resultados académicos, que hace que nos
obcequemos en alcanzarlos. Yo creo que el alumno se ha de sentir aceptado, apoyado y motivado para
acercarse al aprendizaje. Esto es lo más importante. Por más horas de matemática y lengua que
hagamos, si el alumno no tiene una actitud abierta hacia ellas no lograremos que haya un aprendizaje
real.
¿Crees que los alumnos no están suficientemente motivados?
En las investigaciones que llevamos a cabo vemos como la actitud y la motivación es fundamental.
Nosotros debemos crear espacios para que los alumnos puedan engancharse a este aprendizaje. A
veces es mejor dedicar un buen rato en trabajar la motivación del alumno y su actitud y luego dedicarnos
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 42
a la materia y contenidos que debamos trabajar curricularmente. Así lograremos que el resto de tiempo
de clase absorba los conocimientos de forma satisfactoria y profunda.
¿A qué atribuyes esta actitud de los niños y niñas?
Antes el alumno se sentía muy acompañado por la familia, había una redes naturales que le hacían
sentir seguro. Hoy en día, por idiosincrasia de nuestra sociedad, el niño a veces se siente más
vulnerable. Su resiliencia ante las dificultades del aprendizaje está disminuyendo. Los niños necesitan
sentir que el profesor les dedica una mirada especial. Debemos ser exigentes con los aprendizajes, pero
si no hay una preparación de las relaciones humanas entre maestro y alumno, el aprendizaje se
complica.
¿El papel del profesor se ha desdibujado?
Nuestro papel ha cambiado. Hay un rechazo clarísimo hacia la autoridad y se está modificando nuestro
panorama de trabajo. Debemos redefinir nuestro rol. La formación cada vez se sitúa más en un entorno
virtual, pero si esta virtualidad no tiene un acompañamiento que motiva, que sabe ver las dificultades de
cada uno no funcionará. Hemos dejado de ser los protagonistas en el aula, ahora lo son los alumnos.
Los docentes debemos ser más humildes, y acompañar al alumno según sus necesidades.
Y las tutorías, ¿Qué papel juegan?
Todo el mundo sabe que el papel del tutor es fundamental, pero nadie apuesta por ello. Las relaciones
humanas en el aula son clave. Que los alumnos sean conscientes de que tienen un apoyo que les guía
hace que se impliquen más en su aprendizaje. La fórmula es muy clara: Competencias = (habilidades +
conocimientos + capacidades ) actitud elevado al cuadrado.
Y los profesores, ¿están motivados?
Yo creo que hay una parte que no está motivada, pero es una minoría. La mayoría de docentes creen en
lo que hacen, son personas con ganas, pero que tocan con los pies en el suelo, es decir, que no se
engañan. Saben que no hay un reconocimiento, que su papel no es fácil y sienten que su capacidad de
influencia no es toda la que ellos desearían.
¿Cómo se les puede ayudar?
Una de las cosas que nos hace falta es el soporte emocional a los docentes que puede venir en forma de
grupos de soporte, de coaching a docentes, etc. Pero llegar a los 65 años siendo docente con ilusión
pasa por entender tus capacidades de influencia en el aula y superar las contrariedades con los
alumnos, los padres, la administración.
Las TIC proponen unas dinámicas de relación entre los alumnos y hacia el profesor muy
diferentes a las que estábamos acostumbrados. ¿cómo las valoras?
A mi al principio me costaba mucho lo de la tecnología en el aula, pero ahora pienso que es un gran
avance, que nos permiten tener información al momento, herramientas y posibilidades que hasta ahora
eran imposibles, poderte relacionar con personas a distancia, etc.
¿Y no se resienten las relaciones humanas con ello?
No, porque de una manera u otra, las personas siempre acabamos relacionándonos entre nosotros y
desarrollamos nuestra sociabilidad.
¿Qué tres pautas crees que son clave para un profesor en el aula?
¡¿Tres?! Son muy pocas. Te daré las que para mi son imprescindibles.
Adelante…
La primera es trabajar la vinculación con todos los alumnos, es decir, reconocer a cada alumno, poderlo
mirar desde una mirada apreciativa, poder ver que tiene un pequeño potencial, ver que las conductas
disfuncionales tienen un sentido para él, etc . Si yo puedo instaurar esta mirada las relaciones en el aula
cambian.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 43
La segunda…
Tener claro cuales son los límites que yo aceptaré en el aula. Cuando yo entro en el aula el alumno debe
percibir que es lo que yo acepto y lo que no. Y también debo tener claro que pasa cuando las normas no
se cumplen. Tener límites claros aporta seguridad en el alumno y en el aula.
¿Y por último?
Poder establecer relaciones tutoriales con un proyecto de trabajo, con un significado. Es importante que
cada tutor sepa que quiere traspasar a los alumnos: si quiere trabajar las habilidades sociales, o la
gestión emocional, o la democracia con una mirada de implicación personal.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 44
6. Entrevista
La educación exige emociones
Publicado en El País el 14 de diciembre de 2014
¿Estamos educando a las nuevas generaciones para vivir en un mundo que ya no existe? El sistema
pedagógico parece haberse estancado en la era industrial en la que fue diseñado. La consigna respecto
al colegio ha venido insistiendo en que hay que “estudiar mucho”, “sacar buenas notas” y,
posteriormente, “obtener un título universitario”. Y eso es lo que muchos han procurado hacer. Se creyó
que, una vez finalizada la etapa de estudiantes, habría un “empleo fijo” con un “salario estable”.
Pero dado que la realidad laboral ha cambiado, estas consignas académicas han dejado de ser válidas.
De hecho, se han convertido en un obstáculo que limita las posibilidades profesionales. Y es que las
escuelas públicas se crearon en el siglo XIX para convertir a campesinos analfabetos en obreros dóciles,
adaptándolos a la función mecánica que iban a desempeñar en las fábricas. Tal como apunta el experto
mundial en educación Ken Robinson, “los centros de enseñanza secundaria contemporáneos siguen
teniendo muchos paralelismos con las cadenas de montaje, la división del trabajo y la producción en
serie impulsadas por Frederick Taylor y Henry Ford”.
Si bien la fórmula pedagógica actual permite que los estudiantes aprendan a leer, escribir y hacer
cálculos matemáticos, “la escuela mata nuestra creatividad”. A lo largo del proceso formativo, la gran
mayoría pierde la conexión con esta facultad, marginando por completo el espíritu emprendedor. Y como
consecuencia, se empiezan a seguir los dictados marcados por la mayoría, un ruido que impide escuchar
la propia voz interior.
La voz de los adolescentes
Cada vez más adolescentes sienten que el colegio no les aporta nada útil ni práctico para afrontar los
problemas de la vida cotidiana. En vez de plantearles preguntas para que piensen por sí mismos, se
limitan a darles respuestas pensadas por otros, tratando de que los alumnos amolden su pensamiento y
su comportamiento al canon determinado por el orden social establecido.
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 45
Del mismo modo que la era industrial creó su propia escuela, la era del conocimiento emergente requiere
de un nuevo tipo de colegio. Básicamente porque la educación industrial ha quedado desfasada. Sin
embargo, actúa como un enfermo terminal que niega su propia enfermedad. Ahogada por la burocracia,
la evolución del sistema educativo público llevará mucho tiempo en completarse. Según Robinson,
“ahora mismo sigue estando compuesto por tres subsistemas principales: el plan de estudios (lo que el
sistema escolar espera que el alumno aprenda), la pedagogía (el método mediante el cual el colegio
ayuda a los estudiantes a hacerlo) y la evaluación, que vendría a ser el proceso de medir lo bien que lo
están haciendo”.
La mayoría de los movimientos de reforma se centran en el plan de estudios y en la evaluación. Sin
embargo, “la educación no necesita que la reformen, sino que la transformen”, concluye este experto. En
vez de estandarizar la educación, en la era del conocimiento va a tender a personalizarse.
Esencialmente porque uno de los objetivos es que los chavales descubran por sí mismos sus dones y
cualidades individuales, así como lo que verdaderamente les apasiona.
En el marco de este nuevo paradigma educativo está emergiendo con fuerza la “educación emocional”.
Se trata de un conjunto de enseñanzas, reflexiones, dinámicas, metodologías y herramientas de
autoconocimiento diseñadas para potenciar la inteligencia emocional. Es decir, el proceso mental por
medio del cual los niños y jóvenes puedan resolver sus problemas y conflictos emocionales por sí
mismos, sin intermediarios de ningún tipo.
La base pedagógica de esta educación en auge está inspirada en el trabajo de grandes visionarios del
siglo XX como Rudolf Steiner, María Montessori u Ovide Decroly. Todos ellos comparten la visión de que
el ser humano nace con un potencial por desarrollar. Y que la función principal del educador es
acompañar a los niños en su proceso de aprendizaje, evolución y madurez emocional. En esta misma
línea se sitúan los programas de la educación lenta, libre y viva que están consolidándose como
propuestas pedagógicas alternativas dentro del sistema. Eso sí, el gran referente del siglo XXI sigue
siendo la escuela pública de Finlandia, país que lidera el ranking elaborado por el informe PISA.
La educación emocional está comprometida con promover entre los jóvenes una serie de valores que
permitan a los chavales descubrir su propio valor, pudiendo así aportar lo mejor de sí mismos al servicio
de la sociedad. Entre estos destacan:
Autoconocimiento. Conocerse a uno mismo es el camino que conduce a saber cuáles son las
limitaciones y potencialidades de cada uno, y permite convertirse en la mejor versión de uno mismo.
Responsabilidad. Cada uno de nosotros es la causa de su sufrimiento y de su felicidad. Asumir la
responsabilidad de hacerse cargo de uno mismo en el plano emocional y económico es lo que permite
alcanzar la madurez como seres humanos y realizar el propósito de vida que se persiga.
Autoestima. El mundo no se ve como es, sino como es cada uno de quienes lo observan. De ahí que
amarse a uno mismo resulte fundamental para construir una percepción más sabia y objetiva de los
demás y de la vida, nutriendo el corazón de confianza y valentía para seguir un propio camino.
Felicidad. La felicidad es la verdadera naturaleza del ser humano. No tiene nada que ver con lo que se
tiene, con lo que se hace ni con lo que se consigue. Es un estado interno que florece de forma natural
cuando se logra recuperar el contacto con la auténtica esencia de cada uno.
Amor. En la medida que se aprende a ser feliz por uno mismo, de forma natural se empieza a amar a los
demás tal como son y a aceptar a la vida tal como es. Así, amar es sinónimo de tolerancia, respeto,
compasión, amabilidad y, en definitiva, dar lo mejor de nosotros mismos en cada momento y frente a
cualquier situación.
Talento. Todos tenemos un potencial y un talento innato por desarrollar. El centro de la cuestión consiste
en atrevernos a escuchar la voz interior, la cual, al ponerla en acción, se convierte en nuestra auténtica
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 46
vocación. Es decir, aquellas cualidades, fortalezas, -habilidades y capacidades que permiten emprender
una profesión útil, creativa y con sentido.
Bien común. Las personas que han pasado por un profundo proceso de autoconocimiento se las
reconoce porque orientan sus motivaciones, decisiones y acciones al bien común de la sociedad. Es
decir, aquello que hace a uno mismo y que además hace bien al conjunto de la sociedad, tanto en la
forma de ganar como de gastar dinero.
En vez de seguir condicionando y limitando la mente de l as nuevas generaciones, algún día –a lo largo
de esta era– los colegios harán algo revolucionario: educar. De forma natural, los niños se convertirán en
jóvenes con autoestima y confianza en sí mismos. Y estos se volverán adultos conscientes, maduros,
responsables y libres, con una noción muy clara de quiénes son y cuál es su propósito en la vida. El
rediseño y la transformación del sistema educativo son, sin duda alguna, unos de los grandes desafíos
contemporáneos. Que se hagan realidad depende de que padres y educadores se conviertan en el
cambio que quieren ver en la educación
Claves para saber más
Libro: ¡Esta casa no es un hotel!. Irene Orce (Grijalbo)
Este libro es un manual de educación emocional para padres de adolescentes. Está escrito desde la
perspectiva de los chavales, y su intención es proporcionar claves y herramientas para que los adultos
aprendan a crear puentes más constructivos con sus hijos.
Documental. La educación prohibida
Un documental que propone cuestionar las lógicas de la escolarización moderna y la forma de entender
la educación, visibilizando experiencias educativas diferentes, que plantean la necesidad de un nuevo
paradigma educativo.
“Desde muy pequeño tuve que interrumpir mi educación para empezar a ir a la escuela”
Gabriel García Márquez
¿Para qué sirve?
“Educar no consiste en llenar un vaso vacío, sino en encender un fuego latente”
Lao Tsé
NEWSLETTER 108. DESEMBRE 2014
PÀG. 47