portada - elgremilleida.cat

Revista
®
s
r
o
d
a
l
·
l
a
t
s
n
i
’
d
Associació Provincial d’Empreses Tecnoelèctriques, d’Aigua i Gas, Calefacció i ACS, Climatització, fred i Afins (Lleida)
RAC I Ó CATA
L
EM
•
FE
FERCA
LS
DE
PR E SAR I A
•
Fotografia: Esteban Anto
S
CASTELLAR D’NUG
Núm. 49 SETEMBRE 2006
N
S S OC I AC
AA
IO
AN
PORTADA
PUBLICACIÓ TRIMESTRAL
editorial
Apreciat agremiat,
Un cop tornats de les vacances encetem un altre
cop l’activitat a ple rendiment al Gremi, els objectius
que ens hem marcat són: per una banda millorar la
formació que oferim tant per la banda de l’oferta de la
mateixa, com en la qualitat de la seva impartició.
D’altra banda fer difussió dels canvis normatius
que s’han produït recentment, còdi tècnic d’edificació,
nou reglament de gas... etc.
No vull acabar sense tornar a demanar-vos la vostra col·laboració fent arribar les vostres necessitats i
propostes.
Pere Miquel Guiu i Vidal
President
DIRECTOR
EDITA
REDACCIÓ I PUBLICITAT
• Associació Provincial d'Empreses Tecnoelèctriques • Associació Provincial d'Empreses
d'Aigua i Gas • Associació Provincial d'Empreses de Calefacció i Aigua Calenta Sanitària •
Associació Provincial d'Empreses de Climatització i Fred Industrial
C/. Germanetes, 6 Tels. 973 28 02 98 - 973 28 04 59 - Fax. 973 28 04 80 25002 LLEIDA
FOTOGRAFIES Col·laboració: Esteve Antó
COL.LABORADORS
Luis Garrido Quintanilla
Disseny gràfic i impressió
Josep Pampalona • ICICT • ECA • JM Pujol • Tainco
Recanvis del Fred
Arts Gràfiques Molino - Mollerussa
Dipòsit Legal: L - 911 - 93
La revista el Gremi no participa necessàriament de les opinions manifestades en els articles publicats, la responsabilitat dels quals correspon exclusivament als seus autors.
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 Col·legi
d'Enginyers
Tècnics
ió
s
s
e
f
ro
p
a
l
e
d
.
i
s
l
e
a
v
r
n
Al se professio
i dels
Il.ltre. Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Industrials de Lleida
C/ Aribau, núm. 8
25008 Lleida
ICICT, S.A. ELS OFEREIX SERVEIS GLOBALS:
• Inspeccions i Control de Qualitat de totes les instal·lacions i equips sotmesos a Reglaments de Seguretat
Industrial / Seguretat de Màquines.
• Recepció d’Expedients com a EIC de la Generalitat de Catalunya.
• Certificació segons les Normes ISO 9000 / QS 9000 / VDA 6.1 / TS 16949 / ISO 14001 i Verificació
EMAS.
• Auditories de Sistemes de Prevenció de Riscos Laborals, Verificació de Compliment del R.D. 1215/97 i
Seguretat en Obra.
• Control de Qualitat a la Construcció com a O.C.T. (Organisme de Control Tècnic) en el marc de les Garanties Decennals.
El nostre equip de professionals està sempre a la seva
disposició. Per a la seva comoditat pot dirigir-se a la
nostra oficina a:
ICICT
Grup TÜV Rheinland
Av. El Segre, 10
25007 Lleida
Tel. 973 22 07 77
Fax. 973 22 07 89
o a qualsevol de les nostres oficines: Barcelona, Girona,
Manresa, Palma de Mallorca, Pamplona, Reus, Ripoll,
Sabadell, Saragossa, Tarragona i Tortosa.
Experts en Seguretat Industrial, Qualitat, Medi ambient i Prevenció de Riscos Laborals
CURSO BASICO DE PREVENCION
DE RIESGOS LABORALES
DURACION: 50 horas (20h. Presenciales)
HORARIO: lunes, miércoles y viernes de 15.30 a
19.30
DIRIGIDO A: Empresarios, técnicos, mandos intermedios y trabajadores designados para la actividad
preventiva.
OBJETIVOS: Proporcionar a los asistentes una formación de nivel básico en prevención de riesgos laborales conforme al Reglamento de Servicios de Prevención.
IMPARTIDO POR: Riesgo y Trabajo, S.L.
PRECIOS PER PERSONA: 150 euros
RyT
Consultoría en
Prevención
de Riesgos
Laborales
- INSHT
- INSTITUTOS AUTONOMICOS DE SALUD LABORAL
- Agencia europea para la seguridad y la salud en el
trabajo.
- Centros de homologación de máquinas y de EPI’S
- Inspección de trabajo.
- Mutuas patronales de accidentes.
- Servicios de prevención ajenos acreditados.
Primeros auxilios TOTAL: 4h. CLASE PRESENCIAL
PROGRAMA
Conceptos básicos sobre seguridad y salud en el
trabajo CLASE PRESENCIAL: 4h.
• Progreso en la prevención de accidentes.
• Indice de accidentalidad.
• Accidentalidad hoy.
• Control de pérdidas.
• Ley de Prevención de Riesgos Laborales (31/1995
de 8 de noviembre)
• Reglamento de los Servicios de Prevención (RD
39/1997 de 17 de noviembre)
• Normativa del sector concreto.
Riesgos generales y su prevención. CLASE
PRESENCIAL: 6h.
• Riesgos ligados a las condiciones de trabajo. Lesiones traumáticas.
- Riesgos eléctricos.
- Riesgos mecánicos.
- Incendios y explosiones.
• Riesgos ligados al medio ambiente de trabajo. Enfermedades profesionales.
- Contaminantes químicos.
- Estrés térmico.
- Ruido.
• La carga de trabajo.
- La fatiga.
• Control de riesgos.
- Valoración de riesgos en el puesto de trabajo.
- Causalidad de la pérdida.
- Protecciones colectivas e individuales.
- Planes de emergencia y evacuación.
- Control de la salud de los trabajadores.
OFERTA REF. OF.-194-04
Concierto de actividad preventiva:
Trabajos firmados por técnico superior en prevención y por servicio de prevención acreditado.
Asociados con 1 trabajador (1): 240 E/año
290 E/año
Asociados con 2 trabajadores (2): Asociados con 3 trabajadores (3): 330 E/año
Asociados con 4 trabajadores (4): 360 E/año
Asociados con 5 trabajadores (5): 395 E/año
Asociados con 6 trabajadores (6): 435 E/año
465 E/año
Asociados con 7 trabajadores (7): Asociados con 8 trabajadores (8): 495 E/año
Asociados con 9 trabajadores (9): 525 E/año
Asociados con 10 trabajadores (10): 555 E/año
Asociados con 11-15 trabajadores (11-15): 590 E/año
* Estos precios incluyen viajes y visitas a realizar en la empresa. Estos precios no incluyen IVA
Distribución de la actividad a realizar en la concertación de disciplinas técnicas completas.
Evaluación inicial factores de riesgo. (SI)
Plan de prevención. Planificación de la acción preventiva. Visita anual mínima. (SI)
Control de eficacia/revisión de la evaluación. (SI)
Información a los trabajadores de riesgos y medios
adoptados. (Sobre evaluación)
Formación a los trabajadores medidas preventivas en
puesto de trabajo. (Sobre evaluación)
Mediciones ruido e iluminación anuales. (SI)
Riesgos específicos del sector. TOTAL: 4h CLASE
PRESENCIAL
• Aplicación del RD 1627/97
Elementos básicos de gestión de la prevención
de riesgos.
Planes de prevención. 2h. CLASE PRESENCIAL
Organismos públicos relacionados con la seguridad y la salud en el trabajo. 6h.
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 Dedicación exclusiva al instalador
profesional.



Asesoramiento en electrónica,
Automatismo e Iluminación.
Distribuidor -Principales Mar
Manuel de Montsuar, 16
Tel. 973 23 30 32
Fax 973 24 38 90
25005 - LERIDA
JORNADES TÈCNIQUES
®
3 maig 2006
CURS ECO-PIV - AULA SCHNEIDER
4 maig 2006
JUNTA DIRECTIVA SUCS
5 maig 2006
ENTREVISTA DEL G. ENSENYAMENT
SR. VEGA - SALA JUNTES
24 maig 2006
RECANVIS DEL FRED MITSUBISHI
19 juny 2006
REUNIÓ DELEGADA DEPARTAMENT
TREBALL
29 juny 2006
PRESENTACIÓ PROGRAMA
LEGIONEL·LA
6 juliol 2006
CURS PROGRAMA BUTLLETINS ELECTRICS
CURS BÀSIC DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ
El darrer dia 15 de juny de 2006, va finalitzar
el segon CURS BÀSIC DE GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ D’EMPRESES “SER EMPRESARI” en col·laboració amb SCHNEIDER
ELECTRIC, essent un èxit rotund.
Si esteu interessats sol·liciteu informació al
Gremi per formalitzar la inscripció.
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 NOVA REFORMA LABORAL
El Reial Decret Llei 5/2006 de 9 de juny per la
millora i creixement de la ocupació, publicat al
BOE el dia d’avui, 14 de juny, que entra en vigor
en gran part a partir de l’1 de juliol, estableix una
sèrie amplia de mesures relatives a la contractació
laboral, bonificacions de quotes a la seguretat social
i d’altres aspectes, respecte del que a continuació els
sintetitzarem el que considerem de major interès,
no tant per la seva importància si no per ser els més
habituals, sense ànim d’ésser exhaustius, en raó que
pot ser perdria la seva extensió.
A) RESPECTE DE LA NOVA CONTRACTACIÓ
1.- La contractació indefinida i a temps complert (en
els supòsits de temps parcial s’estableix un sistema
de proporcions) dels col·lectius que a continuació
s’enumeren, donarà lloc a les següents bonificacions
a la quota empresarial de la seguretat social:
a) Dones en general: 70,83 euros mensuals
durant quatre anys.
b) Dones contractades en els vint-i-quatre mesos
següents a la data del part u adopció: 1 0 0 e u r o s
mensuals durant quatre anys.
c) Dones que es reincorporen al treball desprès
de cinc anys d’inactivitat laboral (si van estar d’alta
a la seguretat social un mínim de tres anys): 100
euros al mes durant quatre anys.
d) Majors de 45 anys: 100 euros mensuals durant
tota la vigència de la relació laboral.
e) Joves de 16 a 30 anys: 66,67 euros mensuals
durant quatre anys.
f) Aturats inscrits durant sis mesos ininterromputs: 50 euros mensuals durant quatre anys.
2.- Contractacions de discapacitats: 250 euros
mensuals durant tota la relació laboral. En el cas de
contractació temporal per el foment del treball, la
bonificació ascendirà a 183,33 euros al mes.
En el cas de contractació temporal, bonificació de
50 euros mensuals durant la vida del contracte.
4.- Transformació en indefinits dels contractes
formatius, de relleu i de substitució per anticipació
de la edat de jubilació: bonificació de 41,67 euros
mensuals durant quatre anys.
B) RESPECTE DE LA CONVERSIÓ DE LA CONTRACTACIÓ TEMPORAL A FIXES
Els contractes de duració determinada o temporals,
inclosos els formatius, de relleu i substitució per
jubilació, celebrats abans de l’1 de juny de 2006
que es transformen en indefinits abans del gener de
2007: bonificació mensual de la quota empresarial a
la seguretat social de 66,67 euros durant tres anys.
També s’estableix un sistema de proporcions pels
supòsits de contractes a temps parcial.
C) ALTRES BONIFICACIONS
- Els treballadors fixes de 60 o més anys amb una
antiguitat de cinc anys, es bonificaran amb un 50
per 100 de la quota empresarial per contingències
comuns, bonificació que s’incrementarà en un 10
per 100 anual fins arribar al 100 per 100.
- Els contractes de treball indefinits amb dones que
es reincorporen al treball (a partir de l’1 de juliol)
desprès de la suspensió del mateix per maternitat u
excedència per cuidar un fill, dintre dels dos anys
següents al començament del permís, donaran
dret a la bonificació de 100 euros mensuals durant
quatre anys.
3.- La contractació de víctimes de violència de
gènere, bonificació mensual de 70,83 euros durant
quatre anys.
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 Instalaciones
Montajes eléctricos
Electrónica de potencia
Cableado informático
Carrer Gran, 4 (Nau 3) • Partida Llívia
Tel. 973 23 32 63 - Fax 973 23 81 51 - 25195 LLEIDA
REQUISITS DELS BENEFICIARIS
A) Estar al corrent de pagament de les obligacions
tributàries i de la Seguretat Social.
B) No estar exclosos per la comissió d’infraccions
greus.
EXCLUSIONS DELS BENEFICIS
A) Contractacions de parents pròxims, excepte quan
l’empleador sigui un empresari autònom sense
treballadors assalariats i contracti un sol familiar
menor de 45 anys, que no convisqui a la seva llar ni
estigui al seu càrrec.
B) Contractacions que haguem tingut com a
indefinides dintre dels últims 24 mesos u contractats
temporalment els últims 6 mesos.
- Joves de 16 a 30 anys.
- Dones en professions amb menor índex d’ocupació femenina.
- Majors de 45 anys.
- Aturats inscrits amb més de sis mesos.
- Minusvàlids.
b) Treballadors que en data de celebració d’aquest
contracte, van estar ocupats a l’empresa amb contracte temporal u formatiu anterior al 31 de desembre de 2007.
REDUCCIÓ DE LES COTITZACIONS EMPRESARIALS A LA SEGURETAT SOCIAL
- Es retoquen a la baixa, miserablement diria jo,
els tipus de cotització per desocupació i Fons de
Garantia Salarial.
ALTRES MODIFICACIONS
C) Contractacions amb treballadors que hagin sigut
fixes amb alguna altra empresa els últims tres mesos,
menys si ha sigut un acomiadament improcedent o
col·lectiu.
D) Les empreses que extingeixin per acomiadament
reconegut o declarat improcedent o acomiadament
col·lectiu contractes bonificats quedaran exclosos
per un període de dotze mesos de les bonificacions en quant a un número de contractes igual als
extingits.
CONTRACTE DE FOMENT DE LA CONTRACTACIÓ INDEFINIDA
Més que de nova creació estem davant d’una
reforma de la normatica (concretament de la Llei
12/2001 de 9 de juliol) que estableix, o millor dit
manté que quan el contracte s’extingeixi per causes
objectives i sigui declarat improcedent, la quantia de
la indemnització serà de 33 dies per any de servei (en
lloc dels 45 dies de sempre) en els següents casos:
- Adquireixen la condició de fixes els treballadors
que haguem tingut contractats durant més de 24
mesos amb un període de 30 mesos, encara que
sigui per una ETT.
- En els casos de contractació o subcontractació d’altres empreses, a més de les obligacions
d’informació als delegats de personal dels detalls
del contracte, si es comparteix el centre de treball,
haurem de tenir un llibre registre a disposició dels
representants dels treballadors d’aquelles dades.
Com ja s’ha indicat abans, no pretenem ser exhaustius amb l’exposició de les reformes, amb l’ànim
de no abrumar amb totes les previsions, donat que
tenen a la seva disposició els serveis jurídics de
FEMEL per ampliar la informació en tot allò que
sigui convenient o per tal d’aclarir qualsevol dubte
que se’ls presenti.
a) Treballadors desempleats que reuneixin alguna
de les següents condicions:
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 11
SOL·LICITUD DE
DESCÀRREC
fecsa-endesa
FECSA - ENDESA
Document de descàrrec i de legalització d’instal·lacions d’enllaç
Nota Informativa Ponència Elèctrica:
Desprès de l’acord arribat entre FECSA ENDESA i FERCA (Zona Barcelona) sobre la implantació d’un
nou document a complimentar per a la tramitació de descàrrecs de baixa tensió, sol·licitem l’ampliació
de la utilització del esmentat document a tota la resta de la zona Fecsa-Endesa de Catalunya.
En el imprès i consten les dades del sol·licitant i les del instal·lador autoritzat corresponent, a més de
la següent informació:
Motiu del descàrrec:
- Canvi de la CGP
- Ampliació o reforma:
· Línia General d’Alimentació
· Centralització de comptadors
· Derivació individual
En cas d’ampliació o reforma, la instal·lació s’haurà de legalitzar d’acord amb el vigent REBT.
L’esmentat document ha estat comentat i presentat davant de la Direcció General d’Energa i Mines.
S’acompanya l’imprès indicat tal i com s’utilitza actualment a la Zona de Barcelona.
NOTA INFORMATIVA
S’informa a totes les empreses
instal·ladores, dels comunicats
enviats per les Empreses Distribuïdores d’Electricitat als
seus abonats recordant que a
partir de l’1 de gener del 2006
tenen l’obligació de substituir
els equips de mesura del seu
subministrament elèctric que
siguin en règim de propietat i
no compleixin les especificacions
tècniques vigents.
Aquesta substitució es obligada
des de l’entrada en vigor del RD
1433/2002 que estableix els nous
requisits exigibles als equips de
mesura en baixa tensió dels subministraments elèctrics.
La responsabilitat d’instal·lar
el nou equip adaptat al RD
1433/2002 és del distribuïdor o
de l’usuari si l’equip és de la seva
propietat.
La Companyia Distribuïdora
ofereix la possibilitat a l’usuari
d’instal·lar l’equip de mesura
adequat en règim de lloguer, encara que queda a la seva elecció
el continuar sent propietari del
seu equip; en aquest cas, la seva
instal·lació es podrà realitzar mitjançant un instal·lador autoritzat
d’acord amb la supervisió dels
tècnics de l’Empresa Distribuïdora.
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 13
MAGATZEMISTES DE MATERIAL ELÈCTRIC, AIGUA i GAS
COL·LABORADORS AMB LABORATORI DE
SIEMENS
DISTRIBUÏDORS OFICIALS
OSRAM
CLAVED
C/ Alfarràs, 6 - Telèfon 973 24 00 99 - Fax 973 23 95 95 - 25005 LLEIDA
FITXES DE CONTRACTACIÓ
S’informa a totes les empreses instal·ladores, delprocediment normalitzat per Fecsa-Endesa per
procedir a la contractació de subministraments
elèctrics en les diferents modalitats possibles i
amb la finalitat de que es disposi de la informació
adequada al respecte.
El índex de les fitxes es el següent:
Fitxa 1 - Altes de contracte en Baixa Tensió
Fitxa 2 - Modificació de contracte en Baixa Tensió
Fitxa 3 - Traspàs en Baixa Tensió
Per a cada tipus de contractació es requerirà la
documentació prevista en la taula de DOCUMENTACIÓ TÈCNICA NECESSÀRIA PER A
CONTRACTAR.
Doc. Tècnica
Canals presencials:
La documentació tècnica s’entregarà en el punt
d’atenció, si es necessària.
Canals no presencials:
Fitxa 4 - Subrogació en Baixa Tensió
Fitxa 5 - Canvis de nom en Baixa Tensió
Fitxa 6 - Baixa i Alta simultània en Baixa Tensió
Fitxa 7 - Baixa de subministrament en Baixa Tensió
1 - Altes de contracte
La documentació tècnica, si es necessària, es recollirà pel personal operari en la realització dels
treballs de camp.
Per a cada tipo de contractació es requerirà la
documentació prevista en la taula de DOCUMENTACIÓ TÈCNICA NECESSÀRIA PER A
CONTRACTAR.
Condicions Generals
Alta del nou subministre
2 - MODIFICACIÓ DE CONTRACTE
Contractació en un punt de subministre que no
a tingut contracte anterior algun.
Condicions Generals
Aplicable a:
- Canvis de tarifa i/o D.H.
Alta en subministre existent
- Unificació de la instal·lació.
Contractació en un punt de subministre amb
contracte anterior en situació de baixa.
- Canvi en la propietat del EdM.
Doc. Identificativa
Doc. Identificativa
Persones físiques: DNI, CIF, Passaport, etc.
Persones físiques: DNI, CIF, Passaport, etc.
Persones jurídiques: CIF i càrrec del sol·licitant.
Persones jurídiques: CIF i càrrec del sol·licitant.
La documentació identificativa únicament requerirà el registre en els sistemes comercials, no
sent precís el seu arxiu.
- Canvi de potència, tensió i CNAE.
La documentació identificativa únicament requerirà el registre en els sistemes comercials, no
sent precís el seu arxiu.
Doc. Administrativa
Doc. Administrativa
Canals presencials:
La documentació administrativa aportada pel
client es registrarà en el Sistema Comercial sense
que sigui precís el seu arxiu.
La documentació administrativa aportada pel
client es registrarà en el Sistema Comercial sense
que sigui precís el seu arxiu.
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 15
Ferreteria Corona, SA
Dr. Pearson,13
25620 - Tremp
Tel. 973 65 00 64 Fax 973 65 06 87
Es requerirà la documentació prevista en la taula
de DOCUMENTACIÓ TÈCNICA NECESSÀRIA
PER A CONTRACTAR.
Doc. Tècnica
Canals no presencials:
El client haurà de remetre per fax la carta de
traspàs segons el model previst en els Procediments Comercials degudament emplenada i
signada.
Canals presencials:
La documentació tècnica s’entregarà en el punt
d’atenció, si es necessària.
La disponibilitat d’aquest document serà requisit
previ a la mecanització de la sol·licitud.
Canals no presencials:
Doc. Tècnica
La documentació tècnica, si es necessària, es recollirà pel personal operari en la realització dels
treballs de camp.
Canals presencials:
Es requerirà la documentació prevista en la taula
de DOCUMENTACIÓ TÈCNICA NECESSÀRIA
PER A CONTRACTAR.
3 - TRASPÀS
Condicions Generals
Únicament el pot sol·licitar el titular actual i no
pot existir deute en el contracte a traspassar. No
procedeix el cobrament de drets.
La documentació tècnica s’entregarà en el punt
d’atenció, si es necessària.
Canals no presencials:
La documentació tècnica, si es necessària, es recollirà pel personal operari en la realització dels
treballs de camp.
CIE o altres documents segons procediments
vigents si la instal·lació té una antiguitat superior
a 20 anys.
4 - Subrogació
Condicions Generals
Implica la devolució de fiança del titular anterior
i cobrament al nou titular.
Aplicable en cas de mort del titular del contracte
o adquisicions o fusions entre empreses.
Es sol·licitarà al client que aporti la lectura actual o s’obtindrà amb/O S de presa de lectura.
La lectura aportada haurà de ser coherent amb
l’històric.
Únicament ho pot sol·licitar el nou titular.
Doc. Identificativa
No procedeix el cobrament de drets ni actualització ni devolució de fiança.
Persones físiques: DNI, CIF, Passaport, etc.
Persones jurídiques: CIF i càrrec del sol·licitant.
La documentació identificativa únicament requerirà el registre en els sistemes comercials, no
sent precís el seu arxiu.
El deute es transfereix al nou titular.
S’informarà al client de la immediata imputació
del possible deute al seu compte comercial.
Doc. Identificativa
Persones físiques: DNI, CIF, Passaport, etc.
Doc. Administrativa
Persones jurídiques: CIF i càrrec del sol·licitant.
Canals presencials:
Presentar document de traspàs signat pel cedent
i el adquirent.
La documentació identificativa únicament requerirà el registre en els sistemes comercials, no
sent precís el seu arxiu.
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 17
Doc. Administrativa
Doc. Identificativa
Canals presencials:
Persones físiques: DNI, CIF, Passaport, etc.
El client haurà d’aportar carta de subrogació
emplenada i signada. El document subrogació
s’arxivarà.
Persones jurídiques: CIF i càrrec del sol·licitant.
La documentació identificativa únicament requerirà el registre en els sistemes comercials, no
sent precís el seu arxiu.
Canals no presencials:
Es substituirà el document de subrogració per
l’enregistrament de la cridada, aplicant-se per a
això l’argument dissenyat a aquest efecte.
Doc. Administrativa
Doc. Tècnica
El document de canvi de nom s’arxivarà.
Canals presencials:
Presentar document de sol·licitud de canvi de
nom emplenada i signada.
Canals presencials:
La documentació tècnica s’entregarà en el punt
d’atenció, si es necessària.
Canals no presencials:
La documentació tècnica, si es necessària, es recollirà pel personal operari en la realització dels
treballs de camp.
Canals no presencials:
Es substituirà la carta de sol·licitud de canvi de
nom per l’enregistrament de la cridada, aplicant-se per a això l’argument dissenyat a aquest
efecte.
Doc. Tècnica
Canals presencials:
CIE o altres documents segons procediments
vigents si la instal·lació té una antiguitat superior
a 20 anys.
La documentació tècnica s’entregarà en el punt
d’atenció, si es necessària.
Canals no presencials:
5 - CANVIS DE NOM
Condicions Generals
Solament ho pot sol·licitar el nou titular. No es
permet deute en el contracte i no procedeix cobrament de drets.
La fiança existent es retorna a l’anterior titular
i, cas de no ser possible, queda a l’espera que la
reclami. Es constitueix fiança per al nou titular.
S’ha d’informar al client de la situació de la facturació viva, si existís, per al seu pagament en el
termini reglamentari.
Transitòriament s’aplicarà en SCE la figura del
traspàs sense perjudici d’aplicar aquests criteris
generals.
La documentació tècnica, si es necessària, es recollirà pel personal operari en la realització dels
treballs de camp.
CIE o altres documents segons procediments
vigents si la instal·lació té una antiguitat superior
a 20 anys.
6 - BAIXA I ALTA SIMULTÀNIA
Condicions Generals
Ho ha de sol·licitar el nou titular. Cas d’existir,
el deute quedarà adscrita a l’anterior titular del
contracte.
Es cobraran els drets procedents. Implica la devolució de fiança al titular sortint i el cobrament
al nou titular. Permet modificar les condicions
tècniques.
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 19
EMPRESES
PATROCINADORES-COL·LABORADORES
PONS·PUJOL ASSOCIATS
C O R R E D O R I A
D ' A S S E G U R A N C E S
Magatzems de material elèctric, fontaneria i calefacció
SIEMENS
fecsa-endesa
C
gasNatural
GRUP
F
TAINCO
MATERIALS ELÈCTRICS
Electrònica
Màxim Miranda, s.l.
COMERCIAL
Aquesta figura s’aplicarà quan:
- a més del canvi de titular, es pretengui realitzar
alguna modificació en les característiques del
contracte.
- existint deute en el contracte a canviar, el nou
sol·licitant no accepti pagar-la.
- el client no aporti tota la documentació requerida
per al traspàs, subrogació o canvi al seu nom.
Es requerirà la documentació prevista en la taula
de DOCUMENTACIÓ TÈCNICA NECESSÀRIA
PER A CONTRACTAR.
7 - baixa de subministrament
Condicions Generals
Rescissió del contracte pel titular del mateix.
Doc. Identificativa
Doc. Identificativa
Persones físiques: DNI, CIF, Passaport, etc.
Persones físiques: DNI, CIF, Passaport, etc.
Persones jurídiques: CIF i càrrec del sol·licitant.
Persones jurídiques: CIF i càrrec del sol·licitant.
La documentació identificativa únicament requerirà el registre en els sistemes comercials, no
sent precís arxiu d’aquesta documentació.
La documentació identificativa únicament requerirà el registre en els sistemes comercials, no
sent precís el seu arxiu.
Doc. Administrativa
Doc. Administrativa
No es precisa documentació administrativa excepte per a empreses.
Canals presencials:
Presentar document de sol·licitud de canvi de
nom emplenada i signada. El document de canvi
de nom s’arxivarà.
Canals presencials:
Canals no presencials:
S’exigirà la signatura, per part del client de la
sol·licitud de baixa del contracte.
Es substituirà la carta de sol·licitud de canvi de
nom per l’enregistrament de la cridada, aplicant-se per a això l’argument dissenyat a aquest
efecte.
Canals no presencials:
Excepció Empreses:
Es rebrà la sol·licitud de baixa per fax abans
d’iniciar el moviment de baixa.
El document de baixa s’arxivarà.
Doc. Tècnica
Canals presencials:
La documentació tècnica s’entregarà en el punt
d’atenció, si es necessària.
Doc. Tècnica
No es requereix.
Canals no presencials:
La documentació tècnica, si es necessària, es recollirà pel personal operari en la realització dels
treballs de camp.
CIE o altres documents segons procediments
vigents si la instal·lació té una antiguitat superior
a 20 anys.
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 21
ASPECTOS ESENCIALES DE LA CONSTITUCIÓN
DE AGRUPACIONES DE INTERÉS ECONÓMICO
La nueva realidad global ha motivado un desfase
entre el tamaño de las empresas y el tamaño del
mercado en que han de competir, especialmente
desde el establecimiento del Mercado Único
Europeo. Para corregir ese desfase y lograr empresas de mayores dimensiones se acude, entre
otras figuras de cooperación interempresarial,
a las Agrupaciones de Interés Económico (en
adelante, AIE).
Las AIE se encuentran reguladas por la Ley
12/1991, de 29 de Abril, de Agrupaciones de Interés Económico (LAIE) y, supletoriamente, por
las normas de la sociedad colectiva que resulten
compatibles con su específica naturaleza.
1. Concepto
Para explicar en pocas palabras qué es una AIE,
diremos que estamos en presencia de una sociedad mercantil especial, cuya especialidad consiste
en una doble limitación a que su Ley reguladora
la sujeta:
a) La AIE se configura como una sociedad mercantil de acceso restringido porque la condición
de socios queda limitada a empresas (individuales
o sociales), agricultores, artesanos, profesionales
y entidades no lucrativas dedicadas a la investigación, no pudiendo integrarse en ella quien no
se encuentre en una de esas situaciones.
b)No es lícito que varias empresas constituyan
una AIE para iniciar una actividad distinta e independiente de la que les es propia.
2. Objeto
El artículo 3 LAIE se refiere directamente a su
objeto, delimitándolo en términos positivos y
negativos: “1. El objeto de la Agrupación de Interés
Económico se limitará exclusivamente a una actividad
económica auxiliar de la que desarrollen sus socios. 2.
La Agrupación no podrá poseer directa o indirectamente
participaciones en sociedades que sean miembros suyos,
ni dirigir directa o indirectamente las actividades de
sus socios o terceros”.
Estas expresiones hacen pensar que su objeto está
limitado al desarrollo de actividades accesorias de
las sustantivas de los socios.
3. Constitución: otorgamiento de escritura pública
e inscripción en el Registro Mercantil La AIE nace del pacto que celebran los socios
fundadores para constituirla, el cual deberá formalizarse en escritura pública para que nazca la
persona jurídica.
La escritura de constitución se puede desglosar
en tres partes:
– Contenidos no estatutarios
– Contenidos estatutarios necesarios
– Contenidos estatutarios voluntarios
A. Contenidos no estatutarios
Al margen de los contenidos generales de toda
escritura pública, la escritura de constitución de
la AIE incluirá las siguientes menciones:
1) La identidad de los socios. El contrato de agrupación tiene como primera exigencia la identificación de sus otorgantes, que en virtud del mismo
devendrán socios de la AIE.
2) La voluntad de los otorgantes de fundar una
AIE, que es la expresión del consentimiento
contractual y de su específico objeto, la propia
fundación de la AIE.
3) La identidad de las personas que se encarguen
de la administración. La escritura de constitución
debe expresar la designación de la primera o
primeras personas a quienes se encomienda la
administración de la AIE.
4) La expresión numérica de la participación que
corresponde a cada socio en el capital social (si
lo tuviere), y sus aportaciones de bienes o derechos, con indicación del título o concepto en que
se realicen y el valor que se les haya dado o las
bases conforme a las cuales haya de efectuarse el
avalúo.
El resto de las menciones es aconsejable ordenarlas articuladamente a modo de estatutos, aunque
no es imprescindible y no hacerlo no afecta a la
validez y eficacia del otorgamiento.
B. Contenidos estatutarios necesarios
En caso de querer articular en la escritura unos
estatutos, al menos deberán constar las siguientes
menciones:
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 23
Calderes G 100 CXIE
L’excel·lència de
la condensació
Les Calderes G 100 CXIE reuneixen totes
les prestacions dels models G 100 (ferro fos,
encès automàtic doble i seguretat de flama per
sonda d’ionització, baix NOx) afegint a més un
condensador totalment realitzat en acer inoxidable,
donant a aquestes calderes unes prestacions
inimaginables fins ara.
Amb un ordre de potències de 79.000 a 124.000 kcal/h
i un rendiment de combustió del 106% sobre el PCI,
aquestes calderes combinen a la perfecció un màxim
estalvi energètic i un nivell contaminant mínim, fent-les
ideals en instal·lacions centralitzades de mitja potència.
Ctra. Nacional II, Km. 509
Tel. 973 31 19 11 - 973 31 25 07
Fax 973 31 27 83
APARTAT 65
25300 TÀRREGA (Lleida)
www.eduardsegui.com
1) Denominación. Se exige que en la denominación de la agrupación figure la expresión “agrupación de interés económico” o las siglas AIE, que
serán exclusivas de esta clase de sociedades.
2) Objeto. Se refiere a la indicación de la “actividad económica auxiliar de la que desarrollan los
socios” que va a realizar la agrupación. Conviene
establecerlo con toda precisión, evitando cláusulas genéricas o indeterminadas. Pero nada impide
que una sola AIE tenga por objeto una pluralidad
de actividades distintas, siempre que todas ellas,
por razón de su vinculación respecto de los objetos propios de los socios, sean admisibles como
objetos de la AIE.
3) Duración y la fecha de comienzo de sus operaciones.
4) Domicilio social, que deberá establecerse en
España y, en su caso, el de las sucursales.
5) El capital social, si lo tuviere, porque la AIE
puede constituirse con capital social o, alternativamente, cediendo el uso de ciertos bienes o
derechos unida al establecimiento de cuotas de
participación de los gastos. Aunque la Ley sólo
exige que en la escritura se exprese el capital
social, si se opta por otro sistema de financiación
es, incluso, más necesario que estatutariamente
se regule con la claridad y precisión que hagan
posible su funcionamiento y la solución de dudas
y conflictos.
C. Contenidos estatutarios voluntarios
Con lo expuesto hasta el momento basta legalmente para completar la escritura de constitución
de una AIE. Las siguientes menciones son las que,
según la Ley, “podrán consignar en la escritura”,
de modo que su omisión no impida la inscripción
de la AIE ni su funcionamiento.
1) Los requisitos de convocatoria y la forma de
deliberar de la asamblea de socios. La asamblea es
el colegio de los socios y el órgano a que se encomienda la adopción de las grandes decisiones de
la AIE. En cuanto a la forma de deliberar, es una
materia de íntegra disponibilidad estatutaria.
2) Las mayorías necesarias para la adopción de
acuerdos. Si la escritura nada dice, todos los acuerdos requieren la unanimidad, no sólo aquellos
que, legalmente enumerados, deben necesariamente someterse a dicho requisito. Pero esto
puede conducir a una virtual paralización de la
toma de decisiones. Por ello, resulta aconsejable
que los socios sustituyan la exigencia de una-
nimidad por un régimen de mayorías, para la
adopción de ciertos acuerdos o incluso para la
de todos los no comprendidos en la lista de los
que, por imperativo legal, sólo pueden tomarse
por unanimidad.
3) El número máximo y mínimo de administradores, así como los requisitos de nombramiento
y revocación y su régimen de actuación. La
regulación del órgano de administración es una
exigencia práctica en la mayoría de los casos. Si
faltara esta regulación, se estará al número de los
que hubieren sido nombrados en el acto fundacional y a las normas legales. Pero salvo en el caso
del administrador único y, sobre todo, en el de la
administración colegiada, es muy recomendable
una regulación del órgano de administración, que
puede seguir las pautas del órgano de administración de las sociedades anónimas.
4) El número de votos atribuidos a cada socio. El
derecho al voto se relaciona con el régimen de
unanimidad. Por tanto, en principio no es necesario establecer el número de votos de cada socio.
Pero si en la escritura de constitución se opta por
someter a una regla de mayoría, con exclusión de
la unanimidad, la adopción de ciertos acuerdos,
debe determinarse numéricamente el número de
votos de cada socio fundador.
5) Las reglas para determinar la participación de
los miembros en los resultados económicos. Los
socios son libres de establecer en la escritura la
proporción que les convenga, que normalmente
guardará relación con el monto de sus respectivas
aportaciones. Si no lo hacen, participarán en los
resultados “por partes iguales”.
6) Los casos de disolución pactados. Aparte de
los legalmente establecidos, cabe que la escritura
de constitución introduzca otros derivados del
común acuerdo de los socios.
7) Los demás pactos lícitos que se juzgue conveniente establecer. Podrán los socios completar el
régimen de la AIE con cuantas cláusulas, reglas
y estipulaciones juzguen convenientes, siempre
que sean lícitos.
4. Inscripción en el Registro Mercantil
La inscripción de la AIE en el Registro Mercantil se realizará imperativamente en virtud de la
escritura de constitución, y los administradores
responderán solidariamente con la AIE por los
actos y contratos que hubiera celebrado en su
nombre antes de su inscripción.
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 25
AVDA. ALCALDE RECASENS, 22 - TEL. 973 23 23 38 - FAX. 973 23 85 30
25005 LLEIDA
TOT PER LA
CALEFACCIÓ
GAS-OIL
GAS
ELECTRIC
PLUS
GRIFERIA DE CALEFACCIÓ
RADIADORES
ACONDICIONADO
NOVES GUIES DE BUTXACA
TARIFACIÓN DE LA ENERGÍA
ELÉCTRICA
MANUAL DE INSPECCIÓN EN LAS INSTALACIONES ELÉCTRICAS DE VIVIENDAS Y 100 POSIBLES FALLOS
MEDIOS TÉCNICOS PARA LOS
INSTALADORES AUTORIZADOS.
EQUIPOS DE MEDIA Y HERRAMIENTAS
APLICACIÓN DE LA ITC-BT 03
INSTALACIONES DE PUESTA
A TIERRA Y PROTECCIÓN DE
SISTEMAS ELÉCTRICOS
GUÍA PARA LA PREVENCIÓN
DE LA LEGIONELOSIS
GUÍA DE INSTALACIÓN
PARA VIVIENDAS
GUÍA DE INSTALACIÓN PARA
LOCALES DE PÚBLICA CONCURRENCIA
GUÍA DE INSTALACIÓN EN LOCALES DE
CARACTERÍSTICAS ESPECIALES
GUÍA DE INSTALACIÓN EN
REHABILITACIÓN DE VIVIENDAS
REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO PARA BAJA TENSIÓN
INFRAESTRUCTURAS
COMUNES DE
TELECOMUNICACIÓN
GUÍA TÉCNICA DE
APLICACIÓN DEL REBT
REGLAMENTO DE INSTALACIONES TÉRMICAS EN
LOS EDIFICIOS (RITE)
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 29
GRUPO
BREVES NOTAS SOBRE LAS MODIFICACIONES INTRODUCIDAS POR LA LEY
19/2005, DE 14 DE NOVIEMBRE, DE SOCIEDAD ANÓNIMA EUROPEA, EN SOCIEDADES ANÓNIMAS Y SOCIEDADES DE RESPONSABILIDAD LIMITADA
A) Modificaciones del TRLSA
1. Aportaciones no-dinerarias: informe de experto
independiente
Se añade un nuevo apartado 2 al artículo 38
TRLSA, relativo a las aportaciones no dinerarias, en el que se precisa que, cuando se aporten
valores mobiliarios admitidos a cotización en
un mercado secundario oficial, la certificación
emitida por la sociedad rectora de la Bolsa de
valores en que aquéllos estén admitidos a cotización tendrá el mismo valor que el informe
del experto independiente.
2. Junta ordinaria convocada o celebrada fuera de
plazo
Se añade un apartado al artículo 95 TRLSA
que establece que la Junta general ordinaria
será válida aunque haya sido convocada o se
celebre fuera del plazo de seis meses establecido
al efecto.
3. Convocatoria junta general ordinaria
La nueva redacción del artículo 97 impone que
la convocatoria de la Junta general ordinaria se
publique con un mes de antelación a la fecha
de celebración (en lugar de los quince días previstos hasta ahora). Con el objetivo de extender
a las sociedades anónimas las disposiciones
del nuevo artículo 338 TRLSA aplicable a la
sociedad anónima europea, se prevé la posibilidad de que los accionistas que representen,
al menos, el cinco por ciento del capital social,
soliciten que se publique un complemento a la
convocatoria de la Junta general de accionistas
incluyendo uno o más puntos del orden del día.
La notificación fehaciente del ejercicio de este
derecho debe realizarse en el plazo de los cinco
días siguientes a la publicación de la convocatoria, debiendo publicarse el correspondiente
complemento, con quince días de antelación a
la celebración de la Junta.
4. Asistencia por medios telemáticos
Asímismo, también se precisa en el artículo
97 que si en los estatutos sociales se prevé la
posibilidad de asistencia a la Junta por medios
telemáticos, en la convocatoria se describirán
los plazos, formas y modos de ejercicio de los
derechos de los accionistas. Por su parte, los
administradores podrán determinar que las
intervenciones y propuestas de acuerdos que
tengan intención de formular los asistentes por
vía telemática a la Junta deberán ser remitidos
con anterioridad al momento de constitución
de la Junta. Finalmente, se prevé que las
contestaciones a aquellos de estos socios que
ejerciten su derecho de información durante
la Junta se producirán por escrito, durante los
siete días siguientes a la Junta.
5. Duración del cargo de administrador
La nueva redacción del artículo 126 TRLSA
amplía el plazo máximo de duración del cargo
de los administradores de cinco a seis años y
precisa, por un lado, que los estatutos sociales
deberán indicar el mismo plazo de duración del
cargo para todos los administradores y, por otro,
que el nombramiento de los administradores
caducará cuando, vencido el plazo, se hubiera
celebrado la Junta general siguiente o hubiese
transcurrido el término legal para la celebración
de la Junta que deba resolver sobre la aprobación de cuentas del ejercicio anterior.
6. Acuerdo de reducción de capital social
Respondiendo al objetivo de reducción de los
costes de funcionamiento de las sociedades
anónimas, el nuevo artículo 165 TRLSA elimina
una de las publicaciones de los acuerdos de
reducción de capital que, de ahora en adelante,
deberán ser publicados en el Boletín Oficial
del Registro Mercantil (en adelante, BORME)
y en un único periódico de gran circulación
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 31
e-mail: [email protected]
en la provincia en que la sociedad tenga su
domicilio.
7. Reducción mediante adquisición de acciones propias
De la misma manera, el nuevo artículo 170
TRLSA establece que la propuesta de compra de
acciones propias ha de publicarse en el BORME
y en un periódico de gran circulación en la provincia en que la sociedad tenga su domicilio, y
no en dos periódicos como ocurría antes de la
modificación.
8. Fusiones impropias/simplificadas
La nueva redacción del artículo 250 TRLSA
extiende el régimen simplificado de las “fusiones impropias”, que hasta la fecha estaba únicamente previsto para los supuestos en los que
la sociedad absorbente fuera titular de forma
directa de todas las acciones o participaciones
en que se dividiera el capital de la sociedad absorbida, (i) a los casos de titularidad indirecta
de dichos valores, (ii) a las fusiones inversas,
es decir, operaciones en las que la sociedad
absorbente está íntegramente participada por
la absorbida, y (iii) a las fusiones entre sociedades hermanas, es decir, aquéllas en las que
la sociedad absorbente y la absorbida están
íntegramente participadas, de forma directa o
indirecta, por una tercera.
9. Responsabilidad administradores
Mientras que conforme a la anterior redacción
del apartado 5 del artículo 262 TRLSA, los administradores debían responder solidariamente
de todas las obligaciones sociales en el caso en
el que no convocaran la Junta general o no solicitasen la disolución judicial o el concurso de
acreedores, conforme a la nueva redacción de
este apartado 5, los administradores responderán únicamente de las obligaciones sociales
posteriores al acaecimiento de la causa de disolución, presumiéndose que estas obligaciones
sociales tienen una fecha posterior al acaecimiento de la causa legal de disolución de la
sociedad, salvo prueba en contrario.
B) Modificaciones LSRL
Se modifica la responsabilidad solidaria de los
administradores en los supuestos de no instar la
disolución judicial o, si procediere, el concurso,
en los mismos términos que para las Sociedades
Anónimas.
®
Ja podeu consultar la pàgina web del Gremi
e-mail: [email protected]
http://www.elgremilleida.com
On hi podreu consultar els serveis que ofereix el gremi, cursos, publicacions, enllaços d’interés,
a més de poder enviar tots els suggeriments que considereu oportuns.
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 33
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 35
LA PROTECCIÓN CONTRA
SOBRETENSIONES
En el REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO PARA BAJA TENSIÓN (Real Decreto
842/2002, de 2 agosto de 2002) se establece,
en su Instrucción ITC-BT 23, las protecciones
contra sobretensiones en las instalaciones eléctricas interiores o receptoras.
La mencionada Instrucción trata exclusivamente de la protección de las instalaciones
eléctricas interiores contra las sobretensiones
transitorias que se transmiten por las redes de
distribución y que se originan, fundamentalmente, como consecuencia de las descargas
atmosféricas, conmutaciones de redes y defectos en las mismas. No contempla las producidas
como consecuencia de la descarga directa del
rayo.
Sin embargo y hasta el momento presente,
tenemos como un hecho habitual la consideración de no obligatoria la instalación de los
adecuados dispositivos de protección contra
sobretensiones para el control i vigilancia del
riesgo en las instalaciones eléctricas.
Con la próxima aparición de las nuevas Normas
Técnicas Particulares para las Instalaciones de Enlace en Baja Tensión publicadas por Endesa, entre
otras Empresas Distribuidoras, i una vez aprobadas en el ámbito de aplicación respectivo por
las distintas Administraciones Autonómicas, se
establece con carácter obligatorio en los cuadros de mando y protección, la instalación de
dispositivos de protección contra sobretensiones como mínimo en los casos siguientes:
- Contra sobretensiones permanentes: Obligatorio en todos los casos.
- Contra sobretensiones transitorias: Según se
especifica en la ITC-BT-23 del REBT.
En la ITC-BT23 del REBT se distinguen 4
categorías diferentes de sobretensiones transitorias en cuanto al nivel de tensión soportada
a impulsos, i en kV, según la tensión nominal
de la instalación:
Sistemas
trifásicos
Monofásicos
Sistemas
Categoría
IV
Categoría
III
Categoría
II
Categoría
I
230/400 V
230 V
6
4
2,5
1,5
40/690
1000
-
8
6
4
2,5
Considerando:
Categoría I - Ordenadores, equipos electrónicos
muy sensibles...
Categoría II - Electrodomésticos, herramientas
portátiles...
Categoría III - Armarios de distribución, embarrados, aparamenta, canalizaciones, motores
con conexión eléctrica fija.
Categoría IV - Contadores de energía, equipos
principales de protección contra sobreintensidades.
Las protecciones en general, contra el rayo y
las sobretensiones transitorias y permanentes
se dividen en:
Pararrayos
Protección Externa:
Tomas de tierra
Balizas
Para redes eléctricas
Protección Interna:
Para líneas telefónicas
Para señales de radiofrecuencia
Para señales de medición y control
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 37
SUBMINISTRES ELÈCTRICS I SANITARIS
ABC,MOLLERUSSA S.L.
Magatzem de Material Elèctric i Sanitari
C/. Joan Burniol, 4 - Telf. 973 710 501 - Fax 973 710 586 - 25230 MOLLERUSSA
ABC, LLEIDA
Magatzem de Material Elèctric i Fontaneria
C/. Baró de Maials, 13 - Telf. 973 224 418 - Fax 973 224 523 - 25005 LLEIDA
fecsa-endesa
Telèfons d’atenció 24 hores:
Gestions: 902 507750
Avaries: 900 770077
Oficines a internet:
www.fecsa.es/ofinet
www.enher.es/ofinet
Ctra. Tarragona, Km. 88,5
25001 LLEIDA
I las protecciones contra sobretensiones indicadas en el REBT 2002, contemplan la siguiente
clasificación:
- Protección contra Sobretensiones Transitorias
originadas:
· Por descargas atmosféricas
· Por conmutaciones en la red
· Por efectos inductivos o capacitativos de la red
- Protección en redes eléctricas 230/400V CA
(1P+N, 3P, 3P+N)
- Protección de los equipos eléctricos en instalaciones interiores.
En este artículo, y como consecuencia del
cumplimiento del Reglamento Electrotécnico
para Baja Tensión, trataremos de la protección
interna de las redes eléctricas contra las sobretensiones transitorias y permanentes, de sus
campos de aplicación, de los diferentes equipos
existentes en el mercado y de los sistemas de
conexionado en las instalaciones eléctricas.
PRINCIPIOS (1)
Las sobretensiones de origen atmosférico
Cuando se produce una descarga atmosférica
sobre cualquier conductor, tanto en las líneas
eléctricas como en líneas de datos, se provocan
transitorios que se caracterizan por su corta
duración, crecimiento rápido y valores de cresta
muy elevados (hasta varias centenas de kV) y
los aparatos eléctricos están expuestos a recibir
una sobretensión.
- Desagües de la vivienda (por la toma de
tierra)
- Cañerías de agua y gas (por la toma de tierra)
- Distribución eléctrica de nuestra vivienda, producida por un campo electromagnético.
No es necesario que un rayo impacte cerca
de nuestra vivienda para producir una sobretensión. En muchas ocasiones el impacto se
origina a kilómetros de distancia y a través del
tendido eléctrico llega a introducirse en nuestra vivienda.
Ni los interruptores diferenciales, ni los interruptores automáticos son capaces de detener
una sobretensión, ya que su función no son las
sobretensiones.
Las sobretensiones en la red eléctrica de baja
tensión
Cuando se produce un corte de suministro
eléctrico, sea accidental o por mantenimiento
de la estación transformadora, ésta conmutaría automáticamente a una auxiliar. Al
restablecerse la tensión una vez solucionado
el problema, la onda oscilatoria podría llevar
una sobretensicón.
Otro caso bastante habitual es el arranque
de motores o generadores en fábricas, que se
encuentran en polígonos industriales. Este arranque puede generar una sobretensión que el
motor o generador impulsaría por el tendido
eléctrico, afectando a los vecinos colindantes.
Varias son las entradas que pueden tomar las so- Las sobretensiones producidas por fenómenos
bretensiones atmosféricas para introducirse en atmosféricos llegan hasta las instalaciones relas viviendas, locales, empresas, etc... y destruir ceptoras de tres formas:
• El rayo puede caer directamente en las líneas
todo lo que esté conectado.
aéreas, propagándose la sobretensión a lo largo
de varios kilómetros. La sobretensión acaba
Las entradas más habituales son:
llegando al usuario y derivándose a tierra a
- Tendido eléctrico
través de sus equipos produciéndoles averías
- Tendido telefónico
o su total destrucción.
- Toma de tierra del edificio
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 39
HI
HIPERLAMP
IL.LUMINACIÓ
Av. Alcalde Porqueres, 18-20-22
Tel.: 973 24 64 58 - 973 24 67 08 - Fax: 973 23 92 60
25008 LLEIDA
ERCO
DISTRIBUÏDOR OFICIAL DE:
PRISMA
Artemide
®
ILLUMINAZIONE
Artemide
litech
FLOS
®
ILUMINACION
S.A.
arteluce
®
FontanaArte
Candle
Lumiance
PROJECTES D'IL.LUMINACIÓ TÈCNICA I DECORATIVA
Instalaciones y Proyectos de Vanguardia
• Instalaciones de Cogeneración
• Líneas de Alta, Media y Baja
• Estaciones Transformadoras
• Alumbrado Público, Urbanizaciones y
Polígonos Industriales
• Instalaciones: Eléctricas, Gas, Agua,
Calefacción y Frío
• Instalaciones Hidráulicas
• Instalaciones Integrales en Edificios
Singulares e Instalaciones industriales
• Climatización, Electricidad
679 953 311
s
Servei 24 h. / Avarie
Polígono Industrial “Camí dels Frares” C/B Parc.13-num. 4
Tel. 973 257090 - Fax 973 257 068
25191 LLEIDA
www.ipvsl.com • [email protected]
• La radiación emitida por el impacto del rayo
sobre un objeto (poste, árbol, pararrayos, etc.)
próximo a líneas eléctricas o telefónicas, induce corrientes transmitiéndolas al interior
de nuestras instalaciones provocando averías
o destrucción de los equipos conectados.
• Cuando un rayo cae directamente al suelo o
a través de una estructura conectada a tierra
(puede ser un poste eléctrico, un pararrayos,
etc.) la corriente de la descarga del rayo puede
elevar el potencial del tierra varios miles de
Voltios como consecuencia de la corriente que
circula por el terreno.
tensiones transitorias y a derivar las ondas de
corriente hacia tierra para limitar la amplitud
de estas sobretensiones a un valor no peligroso
para la instalación y el aparellaje eléctrico.
Conseguir alto poder de descarga y bajo valor
de tensión residual en un mismo protector es
irrealizable, por lo que la utilización de un único protector no asegura la protección de toda
la instalación donde existan equipos eléctricos
muy sensibles. Para ello debemos colocar 2 o
más protectores de forma coordinada.
MODOS DE PROPAGACIÓN (2)
El primer paso (P1) se debe seleccionar para
conseguir el mayor poder de descarga (Imax)
posible.
Modo común o asimétrico
Perturbaciones entre un conductor activo y el
tierra (fase-tierra o neutro-tierra), con riesgo
de perforación eléctrica.
Una avanzada tecnología basada en varistores
de zinc o descargadores de gas se encargará de
conmutar para que esa sobretensión que recibe
la red eléctrica se derive hacia tierra.
Modo diferencial o simétrico
Perturbaciones entre conductores activos, (fasefase o fase-neutro), especialmente peligrosas
para los equipos informáticos.
Para permitir el cumplimiento del Reglamento
Electrotécnico para Baja Tensión se utilizan:
Un protector actúa como un interruptor controlado por tensión. Si la tensión es mayor que
la nominal de la línea a proteger, el protector
pasa a baja impedancia y deriva a tierra. En
estado normal el protector está en alta impedancia y es transparente a la instalación.
El protector ideal
El protector ideal, debe derivar toda la intensidad máxima (Imax) generada por la sobretensión y que en sus extremos la tensión residual
sea menor que la soportada por el equipo a
proteger.
FUNCIONAMIENTO DE LAS PROTECCIONES (3)
El limitador de sobretensiones transitorias es
un dispositivo destinado a limitar las sobre-
Limitadores de sobretensiones transitorias
clase I, según norma CEI 61643.1
Onda de ensayo: 10/350 µs
Protección basta
Los limitadores de sobretensiones clase I se
utilizan cuando existe una probabilidad elevada
de descargas atmosféricas extremadamente
fuertes. Requieren la coordinación con un
limitador clase II para asegurar la protección
de los receptores.
Limitadores de sobretensiones transitorias
clase II, según norma CEI 61643.1
Onda de ensayo: 8/20 µs
Protección media y fina
Protección de equipos eléctricos y electrónicos
contra las sobretensiones transitorias de origen
atmosférico y de maniobra.
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 41
Eugeni Aparicio Tudela
Enginyer Tècnic Industrial
Av. del Canal, 1E , 2º 2ª 25230 Mollerussa
Tel/Fax. 973 60 25 70 - Mòbil 617 458 296
S’ofereixen serveis d’enginyeria enfocats als clients en la realització de Projectes, Direcció
Tècnica i tramitació davant els Organismes Oficials corresponents, en temes relacionats
amb:
• Legalització i implantació de noves activitats.
• Instal.lacions de Gas.
- Instal.lacions receptores de gas.
- Dipòsits Emmagatzematge de GLP.
- Instal.lacions de botelles.
- Registre de Tipus únic, calderes i cremadors .
• Instal.lacions de Productes Petrolífers.
- Consum propi.
- Unitats de subministrament.
- Parcs d’emmagatzematge de combustible.
- Estacions de Servei.
• Instal.lacions de Productes Químics.
- Inflamables i combustibles.
- Productes Corrosius.
- Productes Tòxics.
• Instal.lacions de Calefacció, producció d’Aigua calenta sanitària, i Climatització.
• Instal.lacions d’Aigua Freda.
• Instal.lacions elèctriques Baixa tensió.
- Instal.lacions Receptores
- Xarxes de distribució
- Enllumenat públic
• Alta tensió.
- Estacions Transformadores
- Línies de distribució
• Instal.lacions frigorífiques.
• Aparells a pressió.
• Prevenció contra incendis amb la redacció de plans d’emergència i evacuació (en edificis i espais públics).
• Seguretat i vídeo - vigilància.
• Instal.lacions de Megafonia i Telecomunicacions.
[email protected]
Valores de Uc según la norma internacional
CEI 60364-5
Esquemas de regímenes de neutro
TT TN - S TN - C IT
Valor Uc en modo común
≥1,5 Uo
≥1,1 Uo
≥1,1 Uo
Valor Uc en modo diferencial
≥1,1 Uo
≥1,1 Uo
positivo rearma el interruptor magnetotérmico
habilitando de nuevo el suministro eléctrico.
Una vez se reestablecen los valores nominales
de tensión, el equipo reconecta de forma automática la instalación.
≥1,7 Uo
EJEMPLO DE ESQUEMAS DE CONEXIÓN (5)
≥1,1 Uo
1 - Protección trifásica contra sobretensiones
transitorias y permanentes.
Uo: tensión simple de red entre fase y neutro
(230 VCA)
Uc: tensión máxima de régimen permanente
(VCA)
CARACTERÍSTICAS GENERALES DE LOS
PROTECTORES (4)
2 - Protección monofásica contra sobretensiones transitorias y permanentes.
3 - Protección monofásica combinada contra
sobretensiones transitorias y permanentes con
reconexión automática.
Protectores contra sobretensiones transitorias
y permanentes monofásicos y trifásicos.
El nivel de sobretensión que puede aparecer
en la red es función de: nivel isoceraúnico estimado, tipo de acometida aérea o subterránea,
proximidad del transformador de MT/BT,
etc.
La incidencia que la sobretensión puede tener
en la seguridad de las personas, instalaciones
y equipos, así como su repercusión en la continuidad del servicio es función de:
La protección contra sobretensiones permanentes actúa sobre el conductor de tierra de la
instalación eléctrica generando una intensidad
de fuga a través del conductor de tierra, la cual
es detectada por el interruptor diferencial, provocando el disparo de éste.
- La coordinación del aislamiento de los equipos.
- Las características de los dispositivos de protección contra sobretensiones, su instalación y
su ubicación.
- La existencia de una adecuada red de tierras.
Protectores combinados contra sobretensiones
transitorias y permanentes con reconexión
automática.
La Instrucción ITC-BT23 del Reglameno Electrotécnico para Baja Tensión contiene las indicaciones desarrolladas en el presente Artículo,
y a considerar cuando la protección contra sobretensiones está prescrita o recomendada en
las líneas de alimentación principal 230/400V
en corriente alterna, no contemplándose en
la misma otros casos como, por ejemplo, la
protección de señales de medida, control y
telecomunicación.
De acuerdo con lo especificado anteriormente
respecto al cumplimiento del REBT, se dispone
actualmente de los siguientes tipos de dispositivos protectores o limitadores de sobretensiones:
En este tipo de dispositivo, cuando detecta un
aumento de la tensión de red (por ejemplo
fallos de neutro), actúa sobre el interruptor
magnetotérmico rearmable, desconectando los
equipos conectados aguas abajo del protector.
Cuando la sobretensión desaparece, el dis-
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 43
ESTEM PREPARATS PEL NOU
CARNET PER PUNTS?
Presentem un producte que dóna cobertura
específica davant aquesta nova situació
Ajuda econòmica quan no pugui conduir
Amb el CARNET. ARAG rebrà un subsidi mensual en cas de retirada temporal del seu permís de conduir
provocada per imprudència, culpa o negligència.
Ajuda econòmica en cas de revocació
Si vostè perd la totalitat dels punts del seu permís de conduir i veu revocat el seu permís, ARAG li abonarà
durant 3 mesos en concepte de despeses de locomoció, el subsidi mensual contractat.
Despeses de matriculació
Si li revoquen el seu permís de conduir per haver perdut la totalitat dels seus punts, per a obtenir de nou
el seu permís haurà de realitzar un curs de sensibilització i reeducació vial. CARNET. ARAG li abonarà fins
a 500 euros en concepte de despeses de matrícula al curs i de les taxes del posterior examen.
Assistència Jurídica Telefònica 24 Hores
Mitjançant aquesta garantia ARAG posarà a la seva disposició un advocat perquè li informi telefònicament sobre l’abast dels drets que li assisteixen com conductor i com és la millor forma de defensar-se.
Trasllat del vehicle de l’assegurat
Si en un control d’alcoholemia l’autoritat competent li immobilitza el vehicle i cap altre ocupant es pot
fer càrrec de la seva conducció, CARNET. ARAG li enviarà una grua perquè no hagi de deixar el seu vehicle immobilitzat abandonat.
Gestió d’Infraccions de Tràfic
En via Administrativa, si comporten la retirada del permís de conduir o la pèrdua de punts.
PREUS DE L’ASSEGURANÇA
Indemnització mensual
per retirada del carnet
Total rebut/any
600%
900%
1200%
2000%
51%
76%
101%
169%
• Primes específiques pel Gremi d’Instal·ladors de Lleida.
• Període màxim d’indemnització: 12 mesos
• Estan excloses les retirades per sentència judicial amb
motiu de delicte contra la seguretat del trànsit o per fets
intencionats o dolosos.
ESTUDI
®
Llei 3/2004 de 29 de desembre
Que estableix les mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials
1.- Introducció
La llei que avui ens ocupa neix de la incorporació
al nostre dret intern de la Directiva 200/35/CE.
del Parlament Europeu i del Consell de 29 de juny
de 2000.
L’esmentada normativa neix de l’estudi de la Unió
Europea que revela la creixent dilació en els terminis de pagament i la morositat en el pagament dels
deutes contractuals que incideixen negativament
en la rendibilitat de les empreses, principalment
en les pymes.
També la disparitat legislativa existent en els diferents països de la Unió, que implica un obstacle
pel bon funcionament del mercat interior.
Es busca en aquesta llei, una sèrie de mesures dissuasives en referència a el que es qualifica com a
“mora automàtica“, que ha trobat un caldo de cultiu a uns baixos interessos aplicats fins a la data als
deutes vençuts, així com en la lentitud de 1’Administració de Justícia.
Aquestes circumstàncies suposen que al deutor li
suposa una avantatja econòmica el mantenir una
situació d’impagament que complir amb el mateix.
Definicions
Empresa és qualsevol persona física o jurídica que
actuï en l’exercici de la seva activitat econòmica i
professional.
Administració, és l’Administració pública, organismes i entitats previstes en els apartats 2 i 3 de
l’article 1 de la Llei de Contractes de l’Administració
Pública RD Legislatiu 2/200 de 16 de juny.
Morositat, és l’incompliment dels terminis legals o
contractuals de pagament.
També s’aplica a les relacions entre els contratistes
principals i els seus proveïdors i subcontractistes.
Queden excloses d’aquesta llei, les operacions
en les quals intervinguin els consumidors, el que
es reclama en matèria canviària (xecs bancaris,
pagares, lletres de canvi) pagaments d’entitats
d’assegurances i per últim els deutes sotmesos a
la legislació concursal (suspensió de pagaments i
fallida).
3.- Termini de pagament i determinació
La Llei distingeix uns supòsits, en el primer s’estarà
a lo pactat entre les dues parts.
En cas de manca d’acord, 30 dies desprès de la
data en que el deutor rebi la factura o sol·licitud
de pagament equivalent.
Pels casos de dubte en l’apartat anterior, 30 dies
des de la recepció de la mercaderia o prestació
dels serveis.
En cas de que el deutor rebi la factura o sol·licitud
de pagament abans que els béns o serveis, 30 dies
desprès de la entrega dels béns o de les prestacions de serveis.
Pels supòsits legals o contractuals de necessitat
d’acceptació o comprovació dels béns o serveis, i
el deutor rep abans la factura o sol·licitud de pagament, 30 dies des de l’acceptació o verificació.
4.- Interès de demora
El creditor incorre en mora de manera automàtica, pel simple incompliment del pagament en el
termini pactat o legal, sense necessitat d’avís de
venciment per part del creditor.
Requisits per exigir els interessos de mora, és que
el creditor hagi complert amb les seves obligacions.
No haver cobrat en el termini determinat, a no ser
que hagi incorri’t en mora del creditor.
2.- Àmbit d’aplicació
Aquesta llei s’aplica a tots els pagaments efectuats
com a contraprestació a les operacions comercials
realitzades entre empreses o empreses i l’Administració. (Les operacions comercials comprenen
l’entrega de béns o la prestació de serveis)
El tipus d’interès aplicable serà inicialment el
pactat, en el seu defecte serà la suma dels tipus
d’interès aplicat pel Banc Central Europeu a la
seva més recent operació principal de financiació
efectuada del primer dia del mes natural del que
es tracti, més set punts percentuals.
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 45
®
L’esmentat interès es refereix a l’aplicat en el cas
de subhastes a tipus fixe.
Pel cas d’una subhasta a tipus variable es refereix a
l’ interès marginal
Aquest interès el publicarà el Ministeri d’Hisenda
en el BOE. Cal esmentar que l’interès de demora
pel primer semestre del 2005 és del 9, 09%.
Aquesta regulació suposa una important variació
de la regulació dels interessos legals de demora,
que segons els articles 1101 i 1108 del Codi Civil es
refereixen als interessos pactats i en el seu defecte
al l’interès legal del diner.
La llei 7/1996 de 15 de gener d’Ordenació del Comerç Minorista es modifica en el seu article 1, deute a manca de termini exprès s’entendrà que els
comerciants a manca de pacte hauran de pagar les
mercaderies o serveis prestats abans dels 30 dies
de la data d’entrega.
5.- Indemnitzacions
En el cas de que el deutor incorri en mora, el creditor té un dret a reclamar una indemnització per
totes les despeses ocasionades degudament acreditades, derivades a causa de la mora del deutor.
La llei imposa un límit a l’esmentada indemnització, que per quantitats superiors a 30.000,00 euros
el límit és el 15 % del deute.
Per quantitats inferiors a 30.000,00 euros el límit
de la indemnització el constituirà l’import del
deute.
En cas de que el cost del cobrament hagi estat cobert per la condemna en costos del deutor d’acord
amb els art. 241 a 246 i 344 a 348 de la Llei 1/2000
de 7 de gener, de “Enjuiciamiento Civil”, no donarà lloc a indemnització.
Cal esmentar que la autonomia de la voluntat permet a les parts acordar un percentatge inferior
d’indemnització.
Aquesta possibilitat té una gran importància en el
procediment monitori degut a que no preveu la
imposició de costos.
mora que difereixen de l’establert en les normes
que regulen aquesta llei (art. 4.2 i 7.2).
El criteri deixa a interpretació del jutge, que integrarà el contracte amb arreglament a l’article 1258
Cc, podent establir mesures moderades dels drets i
deures de les parts.
Per determinar si una clàusula es abusiva, s’estarà
si la clàusula serveix perquè el deutor tingui una liquidesa addicional o la manca de raons objectives
per la que el contratista imposi als seus proveïdors
condicions de pagament no justificades.
Entre d’altres les associacions d’empresaris poden
exercir accions de cessament o retracte en la utilització de les clàusules abusives, donat que normalment les associacions tenen estatutàriament com a
fi la defensa dels interessos dels seus membres.
També es preveu la nul·litat de les clàusules abusives que en el mateix sentit, es continguin en les
condicions generals del contracte.
7.- Clàusules de reserva de domini
La llei permet la possibilitat d’incloure al venedor
una clàusula de reserva de domini, per la qual conserva la propietat dels béns fins el pagament total
del preu.
Sense perjudici de l’article 1112 del Cc, el venedor
podrà subrogar en el seu dret a la persona que mitjançant la realització d’anticipaments, financiació
o assumpció de l’obligació, realitza la contraprestació per compte del deutor o permet a aquest últim
adquirir dret sobre l’objecte de la reserva de domini o utilitzant-lo quan l’esmentada contraprestació
es destini efectivament a aquest fi.
Es permet inclús retenir la documentació acreditativa de la titularitat dels béns afectats a aquesta
reserva de domini.
6.- Clàusules Abusives
Problemes de la clàusula de reserva de domini, la
seva aplicació pràctica sobre béns no identificables
o fungibles.
També la reserva de domini no perjudicarà a tercers adquirents de bona fe, si la mateixa no consta
anotada en cap Registre Públic.
La llei preveu la nul·litat de les clàusules pactades
sobre data de pagament o conseqüència de la de-
Donarà lloc a accions civils o penals per disposició
de béns aliens (art. 252 a 254 C.Penal) o per béns
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 47
Polig. Ind. Camí Frares, c/J P-16 N-9
TEL. 973 20 57 00
FAX 973 20 35 11
25191 LLEIDA
Pol. Ind. Riambau - C/. A, Nº 4
TEL. 973 50 11 58
FAX 973 50 03 77
25300 TÀRREGA
®
Telemecanique
Al servei de l’instal·lador
48
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006
®
de valor superior a 400 euros, està penat amb una
pena de 6 mesos a 4 anys.
Llei 7/1998 de Condiciona General de la contractació. Modificada en determinats articles per la
Llei 1/2000 de 7 de gener.
8.- Règim Legal
Contractes preexistents, aquesta llei serà d’aplicació
a tots els contractes celebrats a partir del 8 d’agost
de 2002.
Es modifica el R. Decret Legislatiu 2/200 de 16
de juny “Llei de les Administracions Públiques“ en
els seus art. 99 apartat 4, art. 110 apart. 4, art. 116
apart. 4 i 5, art. 164, apart. 3.
L’entrada en vigor va ser el 31 de desembre de
2004.
9.- Condicions
S’aconsella incorporar l’esmentada clàusula en les
relacions contractuals en les que siguin prestadors
de serveis acompanyat de la venda de béns materials. Donada la consideració bidireccional de les
nostres empreses s’aconsella negociar per evitar
possibles perjudicis.
Per imports elevats seria important inscriure en el
Registre de Béns Mobles els béns a subministrar.
Art.1258 Cc
Els contractes es perfeccionen pel mero consentiment, i obliguen no solament al compliment de
l’expressament pactat si no també a totes les conseqüències que, segons la seva naturalesa, siguin
conformes a la bona fe, a l’ús i a la llei.
Llei 39/2002 de 28 d’octubre i Llei 24/2001 de 27
de desembre.
Art. 252 Codi Penal
Seran castigades amb penes de l’art. 249 o 250,
en el seu cas els que en perjudici d’un altre
s’apropiessin, o evadissin diners.... o qualsevol
altre bé moble o actiu patrimonial, que hagi rebut en depòsit, comissió o administració, per un
altre títol que produeixi l’obligació d’entregar-los
o donar-los o que neguessin haver-los rebut.....,
l’esmentada pena s’imposarà en la meitat superior
en el cas de dipòsit necessari o miserable.
Clàusula de reserva de domini general
L’instal·lador es reserva el domini dels béns venuts
o instal·lats que no podran transferir-ne a tercers
fins que no s’hagi satisfet la totalitat del preu pactat, essent el client un posseïdor en precari.
La manca de pagament en el termini establert faculta a l’instal·lador per a resoldre el present contracte quedant-se l’instal·lador la totalitat del preu
percebut com a indemnització de danys i perjudicis i havent el client de tornar els béns instal· lats.
Lluís Garrido Quintanilla
Art. 1100. Mora del creditor.
Incorreix en mora els obligats a entregar o alguna
cosa des de que el creditor els exigeix judicial o
extrajudicialment el compliment de les seves obligacions.
Art. 1112 Cc
Tots els drets adquirits en virtut d’una obligació
són transmesos amb subjecció a les lleis, si no
s’hagués pactat el contrari.
Consumidor, és la persona física que, en les relacions contractuals actúa amb un propòsit aliè a la
seva activitat empresarial o professional.
(La legislació catalana amplia la definició a les persones jurídiques)
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 49
50
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006 51
52
NÚM. 49 • SETEMBRE 2006