Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4391 – 25.5

15042
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Notifíquese la presente resolución a las partes y a la Fiscalía del Tribunal Superior de Justicia de Madrid, haciéndoles saber que contra
la misma sólo cabe RECURSO DE CASACIÓN PARA LA UNIFICACIÓN DE DOCTRINA que se preparará por escrito ante esta
Sala de lo Social dentro de los DIEZ DÍAS siguientes a la notificación de la sentencia de acuerdo con lo dispuesto en los art. 219, 227 y 228
de la Ley de Procedimiento Laboral, advirtiéndose en relación con los dos últimos preceptos
citados, que el depósito de los 300.51 euros deberá efectuarse ante la Sala de lo Social del
Tribunal Supremo, en la c/c nº 2410, que tiene
abierta en el Banco Español de Crédito, Sucursal 1006, sita en la C/ Barquillo, 49 de (28004)
Madrid, al tiempo de personarse en ella, con
todo recurrente que no tenga la condición de
trabajador o causahabiente suyo o beneficiario
del régimen público de la Seguridad Social mientras que la cosignación del importe de la condena deberá acreditarse, cuando proceda, por
el recurrente que no goce del beneficio de justicia gratuita ante esta Sala al tiempo de preparar
el recurso presentado resguardo acreditativo de
haberla efectuado en la c/c nº 287000000086805, que esta Sección Sexta tiene abierta en el
Banco Español de Crédito Sucursal nº 1026, sita
en la C/ Miguel Angel, 17 de (28010) Madrid,
pudiéndose sustituir dicha consignación en metálico por el aseguramiento mediante aval bancario en el que se hará constar la responsabilidad solidaria del avalista.
Expídase testimonio de la presente resolución
para su incorporación al rollo de esta Sala.
Así, por esta nuestra sentencia, lo pronunciamos, mandamos y firmamos.
Y para que sirva de notificación y advertencia en forma a STT SL, STT CONSULTORÍA
EN RR HH SL, y SISTEMAS DE CONTROL
INTELIGENTE SL, en ignorado paradero, se
expide el presente edicto.
Madrid, 9 de mayo de 2005
Núm. 4391 – 25.5.2005
SENTÈNCIA Núm. 7/2005
President:
IL·LM. SR. EMILIO BERLANGA RIBELLES
Magistrats:
IL·LM. SR. EMILIO ARAGONÉS BELTRÁN
IL·LM. SR. JUAN F. HORCAJADA MOYA
IL·LM. SR. JOSÉ ANTONIO MORA
ALARCÓN
IL·LM. SR. FCO. JOSÉ SOSPEDRA NAVAS
Barcelona, 22 d’abril de 2005.
La Secció de Cassació de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, constituïda per a l’examen
d’aquest Recurs de cassació en interès de la llei
núm. 28/2004, interposat pel Procurador Sr.
Carles Arcas Hernández, en nom i representació
de l’Ajuntament de Barcelona, contra la sentència núm. 139, de data 14 de setembre de 2004,
dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu
núm. 13 de Barcelona en el Procediment abreujat núm. 181/2004, ha pronunciat en nom de S
M el Rei la Sentència següent:
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER. El Procurador Sr. Arcas Hernández, en nom i representació de l’Ajuntament de
Barcelona, ha interposat Recurs de cassació en
interès de la llei contra la Sentència núm. 139/
2004, que va dictar el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 13 de Barcelona en el Procediment abreujat 181/2004.
SEGON. Rebudes les actuacions del Jutjat,
es va citar a termini tots els que hi eren part. La
part actora en el recurs contenciós administratiu,
Sra. Gloria Pueyo Cid, no va comparèixer; i,
prèvia l’audiència del Ministeri Fiscal, que va
demanar la estimació d’aquest recurs, es va assenyalar per a la votació i decisió, que ha tingut
lloc el dia 12 d’abril..
El/la secretario judicial, firma ilegible
VIST. Hi ha estat ponent l’Il·lm. Magistrat Sr.
JUAN F. HORCAJADA MOYA.
PG-125671 (05.139.106)
FONAMENTS DE DRET
ANUNCI
de la Secció de Cassació de la Sala Contenciosa
Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya, sobre recurs de cassació en interès de la Llei 28/2004 (exp. 139/2004).
Recurs de cassació en interès de la llei 28/2004
Baltasar Martinez Collado, Secretari Judicial
de la Secció de Cassació de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de la
Justícia de Catalunya,
DONO FE: Que en el Recurs de cassació en
interès de la llei núm. 28/2004 aquest Tribunal
ha dictat la sentència que transcrita literalment
diu:
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE
CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
RECURS DE CASSACIÓ EN INTERÈS DE
LA LLEI núm. 28/2004
PRIMER. L’Ajuntament de Barcelona interposa el present recurs de cassació en interès de
Llei, a l’empara de l’art. 101 de la Llei jurisdiccional (LJCA), contra la Sentència núm. 139/
2004, de 14 de setembre de 2004, dictada pel
Jutjat Contenciós Administratiu núm. 13 de
Barcelona, que estima el recurs interposat per
la Sra. Gloria Pueyo Cid contra la denegació,
primer, del regidor del districte i, després en
alçada, de l’alcalde, de la llicència d’obres sol·licitada a fi de legalitzar el cobriment parcial d’un
celobert.
La sol·licitud es va presentar el 20 de setembre
de 2002 i la denegació del regidor (de data 28 de
novembre de 2002) es va notificar el 17 de febrer de 2003. La denegació considera que la
construcció de la coberta infringeix el que disposen els arts. 233 i 234 de les normes urbanístiques del Pla General Metropolità.
SEGON. La Sentència esmentada considera que la llicència sol·licitada s’ha obtingut per
silenci positiu i, en conseqüència, declara nuls
de ple dret els actes administratius impugnats,
sense perjudici del dret i el deure que assisteix
la Corporació demandada per promoure, si s’escau, la revisió d’ofici de la llicència així aconseguida.
La Sentència estima que és d’aplicació al cas
la nova Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme (LU), que havia entrat en vigor tres mesos
abans de la sol·licitud. Constata que entre la
data d’aquesta sol·licitud i la de la notificació
de la denegació van transcórrer més de quatre mesos, i que, per tant, es van superar els
terminis establerts en els art. 81 i 82 del Reglament d’obres, activitats i serveis de les
entitats locals, aprovat per Decret 179/1995,
13 de juny (ROAS), en matèria de llicències urbanístiques. I conclou la procedència de l’obtenció de la llicència per silenci segons la interpretació que du a terme, bàsicament entorn dels
arts. 5.2 i 180.2 de la LU en relació amb l’art. 43
de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim
jurídic de les administracions públiques i del
procediment administratiu comú (LPAC).
Però, a més, com argument retòric (“encara
més”), la Sentència declara que seria igualment
procedent l’obtenció de llicència per silenci
positiu d’acord amb la normativa anterior a la
LU.
TERCER. La Corporació recurrent en cassació planteja diverses peticions. Atès que considera que la sol·licitud de llicència porta causa d’un expedient de mesures de reposició de la
legalitat urbanística incoat amb anterioritat a
l’entrada en vigor de la LU, demana, en primer
lloc, que es fixi com a doctrina legal que una
sol·licitud amb tals característiques ha de tramitar-se d’acord amb la normativa anterior a la Llei
esmentada, segons disposa l’apartat 1 de la seva
disposició transitòria setena; per tant, el text
refós de les disposicions legals vigents a Catalunya en matèria d’urbanisme, aprovat per
Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol (TRU).
I, en consonància amb aquesta petició, postula també que es fixi com a doctrina legal que la
regulació dels efectes del silenci administratiu
que fa l’art. 82.1 del ROAS no contradiu el que
disposa l’art. 247.3 del TRU, norma de rang superior.
D’altra banda, insta igualment que es declari
com a doctrina legal una en tot oposada a la interpretació que la Sentència fa dels arts. 5.2 i
180.2 de la LU i 43 de la LPAC.
QUART. En el recurs de cassació en interès
de llei és present la finalitat nomofilàctica pròpia
de la genuïna cassació . El seu sentit és el d’evitar
que greus errors en l’aplicació de l’ordenament
jurídic, perjudicials per als interessos generals,
és perpetuïn. Per aconseguir-ho, la LJCA ordena
a la sentència de cassació fixar en la decisió la
doctrina legal, és a dir, establir jurisprudència
en una sola sentència amb la finalitat que, davant la necessitat de subjectar-se a aquesta, els
tribunals d’ instància desisteixin de la interpretació iniciada.
El seu objecte és, per tant, la correcta interpretació i aplicació de normes emanades de la
Comunitat Autònoma que hagin estat determinants de la decisió objecte de recurs, i és necessari per a la seva acollida que la solució adoptada per la sentència contra la qual és recorri
sigui greument danyosa per a l’interès general
i manifestament errònia i susceptible de durar
en el temps.
No escau, d’altra banda, sol·licitar que és fixi
com a doctrina legal el tenor literal d’una nor-
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
ma, sense cap interpretació, o que la interpretació pretesa sigui inútil per òbvia, ja que l’objecte d’aquest recurs versa sobre la fixació de la
correcta interpretació de la Llei. La jurisprudència té com a finalitat la fixació de pautes sobre
la interpretació de les normes jurídiques mitjançant la determinació del recte sentit d’aquestes,
la integració de les seves llacunes i la unificació
de la diversitat de criteris.
CINQUÈ. Ara bé, com s’acaba d’indicar,
únicament podrà enjudiciar-se a través d’aquest
recurs la correcta interpretació i aplicació de
normes autonòmiques que hagin estat determinants de la decisió, segons disposa l’art. 101 de
la LJCA. Per tant, no és procedent que la Sala
faci un pronunciament d’aquest tipus respecte
de l’argumentació que utilitza la Sentència objecte de recurs (“encara més”) a propòsit de la
normativa anterior a la LU. Tal argumentació
és irrellevant perquè no versa sobre l’aplicació
dels preceptes que efectivament han estat determinants de la decisió objecte de recurs. La
finalitat d’aquest recurs extraordinari és la de,
respectant en tot cas la situació jurídica particular derivada de la sentència objecte de recurs,
fixar en la decisió, quan sigui estimatòria, la
doctrina legal aplicable al supòsit concret debatut ( STS, 3 de maig de 2004), però no la que seria
procedent en casos hipotètics.
Per la resta, la recurrent en cassació demana
que es fixi com a doctrina legal una determinada
aplicació d’una disposició transitòria que la
Sentència contra la qual s’ha recorregut ha ignorat, no que la hagi aplicat erròniament, i això
amb independència que seria qüestionable -per
descomptat la recurrent no ha al·legat res sobre
això- qualificar de greument danyós per a l’interès general la indeguda tramitació conforme
a la Llei nova d’un expedient urbanístic en lloc
de subjectar-se a la Llei antiga, quan aquesta ha
estat derogada des de fa cinc anys.
L’enjudiciament cassacional haurà de limitarse, per tant, a les normes que sí han estat determinants de la decisió, en els termes que es van
exposar en el precedent fonament jurídic segon
(segon paràgraf).
SISÈ. Sosté la Sentència objecte de recurs que
la LU ha vingut a introduir un canvi de paradigma en matèria de silenci positiu mitjançant l’acomodació de la legislació urbanística a la normativa bàsica estatal en matèria de règim jurídic,
és a dir, la LPAC, de manera que l’art. 180.2 de
la LU -malgrat la clàusula “sense perjudici” de
l’art. 5.2 de la pròpia Llei-suprimeix qualsevol
gènere d’especialitat o de particularitat en l’àmbit urbanístic, a propòsit del modus operandi del
silenci administratiu positiu, gaudint el legislador
autonòmic, això sí, de la facultat d’alterar el
sentit del silenci.
No comparteix la Sala aquesta apreciació.
L’art. 5.2 de la LU estableix que “en cap cas no
és podin considerar adquirides per silenci administratiu facultats urbanístiques que contravinguin a aquesta Llei o al planejament urbanístic
“, principi relatiu a l’àmbit del dret de propietat que té rància tradició en el dret urbanístic i
que fins i tot s’ha vist realçat amb aquesta nova
Llei segons es desprèn d’una interpretació sistemàtica. En efecte, aquest principi apareixia en
l’art. 247.3 del TRU, ubicat en el capítol II del
títol V (“sobre l’exercici de les facultats relatives a l’ús i edificació del terra”), mentre que la
LU ho recull en el títol preliminar, al costat d’al-
Núm. 4391 – 25.5.2005
tres principis de primordial importància (participació de les plusvàlues, inexistència del dret
a exigir indemnització per l’ordenació urbanística, repartiment equitatiu de beneficis i càrregues, nul·litat de les reserves de dispensació,
acció pública...).
Per la resta, no hi ha res en el preàmbul de la
LU que reveli aquest “canvi de paradigma” en
una qüestió tan rellevant. És més, el que recull
és que aquest conjunt de principis constitueixen
la porta d’accés a la resta dels preceptes. Dit
d’una altra manera, que aquests preceptes, entre
ells el 180.2, han d’interpretar-se a la llum dels
principis inspiradors de la Llei. Però és que, fins
i tot, aquest precepte 180.2, en establir que “el
sentit positiu del silenci administratiu en aquesta
matèria s’entén sens perjudici del que disposa
l’article 5.2 i en el marc del que estableix la legislació aplicable sobre procediment administratiu comú”, estalvia expressament la prohibició continguda en el 5.2.
SETÈ. És cert, com afirma la Sentència objecte de recurs, que hi ha en la LU un reconeixement exprés del sentit positiu del silenci en
aquesta matèria a diferència del TRU, però això
no desvirtua tot el que s’ha raonat. La llicència
s’obtindrà per silenci si es compleixen de manera
simultània els requisits d’ordre formal i els de
naturalesa substantiva. Si no hi ha adequació a
l’ordenació urbanística faltarà l’element substantiu i l’acte denegatori de la llicència no serà
revocador de drets subjectius del peticionari, ja
que aquests drets no han estat adquirits.
El principi general del silenci positiu en el
cas de procediments iniciats a sol·licitud d’interessat que instaura l’art. 43 de la LPAC admet l’excepció que una norma amb rang de Llei
estableixi la contrària. En el cas examinat introdueix aquesta excepció l’art. 5.2 de la LU, en
els termes ja examinats. Una excepció reiteradament confirmada pel Tribunal Suprem (sentències, de 14 de març, 2 i 4 de juny de 1997; 9
de març i 15 de maig de 1998; 29 de juny, 6 de
juliol, 15 i 27 de desembre de 1999; 10 de juliol
i 12 de desembre de 2001; 4 de febrer i 19 de juny
de 2002, 8 de novembre de 2003 i 16 d’abril de
2004, entre d’altres), així com pels pronunciaments d’aquesta Sala (Secció 3a) que conformen
una inequívoca doctrina en matèria de llicències,
de planejament urbanístic i de llicències d’activitats i mediambientals en matèria urbanística;
entre d’altres, com a més recents, les de 28 de
juny i 7 de setembre de 2004, i la d’1 de març de
2005.
VUITÈ. Al·ludeix la Sentència objecte de
recurs a la necessitat que, també en seu urbanística, puguin harmonitzar-se els principis constitucionals de legalitat i seguretat jurídica (art.
9.1 i 3 de la Constitució) i es resolgui la tensió
entre tots dos conforme a les regles establertes
per la LPAC, i a la impossibilitat de propugnar
interpretacions de la LU que configuraria un
silenci mancat d’efectes ope legis.
Cal assenyalar sobre això que la millor manera de resoldre aquesta indubtable tensió potser no és mitjançant una norma general de procediment. El mateix legislador, quan preveu
excepcions a la regla general, està remetent a la
legislació sectorial que és la que regula i té en
compte els béns i valors específics sobre els quals
incideix, i pot determinar llavors, amb major
coneixement, les condicions i l abast de la preferència d’un principi sobre de l’altre. Almenys
15043
en un ordre hipotètic tampoc sembla que hi hagi
dificultat per admetre que no tots els sectors de
la vida social són iguals ni demanden un tractament indiferenciat.
D’altra banda, la previsió dels efectes del silenci positiu pel joc de l’excepció ja esmentada
no fa inoperant l’art. 4.5 de la LPAC en matèria d’urbanisme. Té la seva aplicació, encara que
limitada.
NOVÈ. Hi concorren tots i cadascun dels
pressupòsits processals que exigeix l’art. 101 de
la LJCA, també la circumstància que la doctrina
de la Sentència objecte de recurs sigui greument
danyosa per a l’interès general. Si s’admetés
podria generalitzar-se una situació urbanística
contra legem que difícilment seria reversible
mitjançant el mecanisme de la revisió d’ofici i
que, en tot cas, comportaria quantioses indemnitzacions amb càrrec a l’erari públic.
És procedent, per tant, l’estimació del present
recurs de cassació en interès de llei, amb l’objecte a què es refereix el punt 3 de la pètita, sense
que hagi de fer-se declaració especial sobre les
costes causades, d’acord amb l’art. 139.2 de la
Jurisdiccional.
DECISIÓ
Estimem el recurs de cassació en interès de
llei interposat per l’Ajuntament de Barcelona
contra la Sentència núm. 139/2004, de 14 de
setembre de 2004, dictada pel Jutjat Contenciós
Administratiu núm. 13 de Barcelona, i respectant la situació jurídica que d’ella es deriva, establim com a doctrina legal la següent:
Que el que disposa l’article 5.2 de la Llei 2/
2002, de 14 de març, d’urbanisme constitueix una
regla especial de l’ordenament sectorial urbanístic permesa per l’article 43.2 de la Llei 30/
1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú, que exceptua dels efectes
positius del silenci administratiu aquells supòsits en què una norma amb rang de llei estableixi
el contrari, de manera que el sentit positiu del
silenci mencionat en matèria de llicències urbanístiques, a què fa referència l’article 180.2 de
la Llei 2/2002 esmentada, només es produeix
quan el que s’ha sol·licitat s’ajusta a la legislació i al planejament urbanístic.
Sense especial pronunciament en matèria de
costes.
Publiqueu la part dispositiva d’aquesta resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a l’efecte previst en l’ article 101.4 de la
Llei reguladora d’aquesta jurisdicció.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i feulos saber que no hi poden interposar cap recurs.
Expediu-ne la testimoniança corresponent per
unir-la a les actuacions.
Aquesta és la nostra Sentència que pronunciem, manem i signem.
I, per acreditar que aquesta còpia concorda
bé i fidelment amb l’original al qual em remeto, estenc i autoritzo aquesta diligència.
Barcelona, 29 d’abril de 2005
El secretari judicial, signatura il·legible
PG-125362 (05.139.080)
15044
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
ANUNCI
de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, sobre admissió a tràmit d’un recurs
(exp. 137/2005).
Por tenerlo así acordado esta Sala en providencia de esta fecha, se hace saber por medio
del presente que en esta Sección de la Sala de
lo Contencioso-Administrativo del Tribunal
Superior de Justicia de Catalunya, se ha admitido a tramite el recurso nº 137/2005, interpuesto
por Dª TERESA BENAIGES JOSE, contra
resolucion de COMISSIO TERRITORIAL
D’URBANISME DE BARCELONA de fecha
15-12-04, por la que se da conformidad al Text
Refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Esparreguera, segons edicte de 16 de
febrer de 2005.
Lo que se hace público a los efectos preceptuados en el artículo 47 de la Ley reguladora de
esta Jurisdicción. Sirviendo la publicación del
presente edicto de emplazamiento a las personas a cuyo favor deriven derechos del propio
acto administrativo recurrido, y asimismo, a las
que puedan tener interés directo, profesional o
económico, en el asunto, para que si lo desean
puedan personarse en legal forma en las presentes actuaciones hasta el momento en que hayan
de ser emplazados para contestar demanda.
Barcelona, 29 de abril de 2005
La secretaria, firma ilegible
PG-125707 (05.139.116)
Núm. 4391 – 25.5.2005
La secretaria, firma ilegible
PG-125708 (05.139.118)
ANUNCI
de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, sobre admissió a tràmit d’un recurs
(exp. 139/2005).
Por tenerlo así acordado esta Sala en providencia de esta fecha, se hace saber por medio
del presente que en esta Sección de la Sala de
lo Contencioso-Administrativo del Tribunal
Superior de Justicia de Catalunya, se ha admitido a tramite el recurso nº 139/2005, interpuesto
por D.JOAQUIN GASOL GARCIA, contra
resolucion de DELEGACION DEL GOBIERNO EN CATALUÑA de fecha 2 de noviembre de 2004,en desestimación de recurso
de reposición formulado contra una anterior
resolucion de fecha 17 de septiembre de 2004,
por la que se autorizaba el derribo de la finca sita
en calle sants nº 337 de Barcelona
Lo que se hace público a los efectos preceptuados en el artículo 47 de la Ley reguladora de
esta Jurisdicción. Sirviendo la publicación del
presente edicto de emplazamiento a las personas a cuyo favor deriven derechos del propio
acto administrativo recurrido, y asimismo, a las
que puedan tener interés directo, profesional o
económico, en el asunto, para que si lo desean
puedan personarse en legal forma en las presentes actuaciones hasta el momento en que hayan
de ser emplazados para contestar demanda.
Barcelona, 29 de abril de 2005
ANUNCI
de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, sobre admissió a tràmit d’un recurs
(exp. 149/2005).
Por tenerlo así acordado esta Sala en providencia de esta fecha, se hace saber por medio
del presente que en esta Sección de la Sala de
lo Contencioso-Administrativo del Tribunal
Superior de Justicia de Catalunya, se ha admitido a tramite el recurso nº 149/2005, interpuesto
por D.ANTONIO LLORENS TENDAS, contra resolucion de SUBDELEGACIO DEL
GOVERN A BARCELONA de fecha 25-2-05,
por la que mediante la cual se autorizaba el
derribo de las fincas sitas en Plaza de la Vila 1
y Sant Felip Neri 6-8 y 10-12 de Vilanova i la
Geltrú, al amparo de lo establecido en el artículo 78 y concordantes de las Ley de Arrendamientos Urbanos.
Lo que se hace público a los efectos preceptuados en el artículo 47 de la Ley reguladora de
esta Jurisdicción. Sirviendo la publicación del
presente edicto de emplazamiento a las personas a cuyo favor deriven derechos del propio
acto administrativo recurrido, y asimismo, a las
que puedan tener interés directo, profesional o
económico, en el asunto, para que si lo desean
puedan personarse en legal forma en las presentes actuaciones hasta el momento en que hayan
de ser emplazados para contestar demanda.
Barcelona, 29 de abril de 2005
La secretaria, firma ilegible
PG-125709 (05.140.097)
ANUNCI
de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, sobre ampliació d’un recurs (exp. 552/
2004).
Por tenerlo así acordado esta Sala en providencia de esta fecha, se hace saber por medio
del presente que en esta Sección de la Sala de
lo Contencioso-Administrativo del Tribunal
Superior de Justicia de Catalunya, se ha acordado la ampliación del recurso nº 552/2004, interpuesto por D.JOSE MARIA CONILL BAYONA Y OTROS, contra la desestimación
presunta de dos recursos de alzada formulados
contra los acuerdos adoptados por la Comissió
Territorial d’Urbanisme de Girona en fechas 18
de junio y 25 de septiembre de 2003, por los que
se aprobó definitivamente el Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal d’Olot (Girona), a la
Resolución del Conseller de Política Territorial
i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, de fecha 22 de diciembre de 2004, por la
que se estima en parte uno de los referidos recursos de alzada.
Lo que se hace público a los efectos preceptuados en el artículo 47 de la Ley reguladora de
esta Jurisdicción. Sirviendo la publicación del
presente edicto de emplazamiento a las personas a cuyo favor deriven derechos del propio
acto administrativo recurrido, y asimismo, a las
que puedan tener interés directo, profesional o
económico, en el asunto, para que si lo desean
puedan personarse en legal forma en las presentes actuaciones hasta el momento en que hayan
de ser emplazados para contestar demanda.
Barcelona, 4 de mayo de 2005
La secretaria, firma ilegible
PG-125224 (05.138.134)
JUTJATS DE PRIMERA INSTÀNCIA
I INSTRUCCIÓ
EDICTE
del Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Santa
Coloma de Gramenet, sobre procediment d’expedient de domini de represa del tracte (exp. 254/
2004).
DON URBANO ÁLVAREZ PERÁLVAREZ, SECRETARIO JUDICIAL DEL
JUZGADO PRIMERA INSTANCIA 4 SANTA COLOMA DE GRAMENET
HACE SABER:
Que en virtud de lo acordado en resolución
del día de la fecha dictado en el procedimiento de Exp. dominio reanudación del tracto 254/
2004 que se sigue en este Juzgado a instancia de
ESPERANZA OSTA LAVILLA, MARIA
CORPUS LAVILLA AGUERRI, JOSE ANTONIO OSTA LAVILLA, MARIA DEL PILAR PUERTA OSTA, MARIA ROSA PUERTA OSTA y FRANCISCO PUERTA
GARCIA representado por el Procurador D.
SERGIO A. MATAMOROS OLIVA, contra
MINISTERIO FISCAL, MARIA ROSA
SIERRA ESPINOSA, ANA SIERRA ESPINOSA, INOCENCIO SIERRA ESPINOSA,
CRISTINA SIERRA ESPINOSA, ANA
SIERRA VICENTE, AMELIA SIERRA VICENTE, CARLOS SIERRA VICENTE,
ANA MARIA SIERRA SANTACREU y RAMÓN SIERRA SANTACREU, se ha dictado
la presente resolución, cuyo encabezamiento y
fallo es del tenor literal siguiente:
“AUTO DEL ILTMO. SR. D. CARLES VILA I CRUELLS, MAGISTRADO-JUEZ
DEL JUZGADO DE PRIMERA INSTANCIA NUMERO CUATRO DE SANTA COLOMA DE GRAMENET.
En la ciudad de Santa Coloma de Gramenet, a
cuatro de abril de dos mil cinco.
ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMERO.- etec FUNDAMENTOS JURIDICOS.- PRIMERO.- Etc.-PARTE DISPOSITIVA En atención a lo expuesto,.-DECIDO:
Declarar justificado el dominio de los solicitantes sobre la finca sita en la calle Sardana, n° 5
(antes 14) de Santa Coloma de Gramenet, finca registral n° 2.073, inscrita en el folio 236 del
tomo 68, libro 56 de Santa Coloma de Gramenet, del Registro de la Propiedad n° 2 de Santa Coloma de Gramenet, en la siguiente forma:
el dominio de una mitad indivisa a favor de
MARIA CORPUS LAVILLA AGUERRI; y