iny I.—Ifendrell. dilluns 231 igost ileH97.~Hyinero 1211.

Anuncio
iny I.—Ifendrell. dilluns 2 3 1 igost ileH97.~Hyinero 1211.
DIflRIí DE:
«i
:•
.}••••
•
, : 2 ' ' .
•'•
CWmLUI^R
R e d a c c i ó : T e a t r o , n ú m . 18, V e n d r e l l .
A d m i n i s t r a e i ó : X u c l á , n ú m . 13, b a i x o s . B a r c e l o n a .
PREOSi Espanya, I pessetas al iDesi-AotlIlasi 10 pessetas íriinesirerExtrangef, \l IdrOo ofimero, 10 céotlms. Jlirassat Í9i
aíOSTRE PROGRJilVA
May lo catalanisme ha travallat á 1' ombra pera
arribar á la realisació deis seus ideáis. Defensor
deis principis honrats que sustenta, ben clars y á
la llum del sol los va exposar á la Reyna Rcgent d'
Espanya en sa vinguda á Barcelona y ben clars y
concretament los va d o n a r al país en la Assamblea
deManresade 1892.
Com allavors diguérem, enteném avuy que han
de quedar á carreen del poder central del Estat espanyol las relacions internacionals, 1' exércit de
mar y térra, las relacions económicas d' Espaaya
ab los demés paissos, la construcció d' obrasjí^úblicas de carácter general, la rcsolució de totas las
euestions y conflictes inter-regionals y la formacíó
del pressupost anyal de gastos, al que deurán contribuhir las regions á proporció de sa riquesa; tot
ab la organisació corresponent y adecuada.
Pero enteném que correspón al Poder regional
lo régimen intern cíe Catalunya, y que ha de constituhirse aquesta mantenint lo temperament expansiu de sa llegislació y segons sas necessitats y
son modo de ser.
En consecuencia, volém la Uengua catalana
af» carácter oficial y que sian catalans tots los que
á Catalunya desempenyin cárrechs públichs: volém
Corts catalanas, no sois per estatuhir nostre dret y
lleys civils, sino tot quant se refereixi á la organisació interior de nostra térra: volém que catalans
sian los jut) s y magistrats, y que dintre de Catalunya 's falHn en última instancia 'Is plets y causas: volém ser arbitres de nostra a d m i n i s t r a d o , fixant ab entera llibertat las contribucions é impostos, y volém, en fí, la facultat de poder contribuhir
á la formació del exércit espanyol per medi de v o luntaris ó diners, suprimint en absolut quintas y
llevas en massa y establint que la reserva regional
forsosa prcsti servey tantsols dintre de Catalunya.
Aquest es nostre catalanisme dintre d' Espanya;
aquest es lo nostre regionalisme dins de Catalunya. Aixó es lo que volém; per aixó aném; á n' a¡»6
arribarém á no trigar gayre.
(Del Manifest de la «Unió Catalanista» del día 16
de Mars de 1S97.)
Sant del d i a : S a n t F e l i p fienici confessor. —- S a n t de d e m á ; S a n t B a r t o m e u apóstol y
Sant Patrici a b a t . — Q u a r a n t a h o r a s á Barcelona: A c a b a n en la i^rlesia p a r r o q u i a l de S a n t a
MadroDa. Se d e s c u b r á i s á dos q u a r t s de s e t del m a t l y 's reserva á dos q u a r t s de v u y t de l a
tarde.
Espeotaoles públiclis.
BARCELONA.
T I V O L I — C I R C O BCÜSSTRfí.—A vuy d i l l u n a S3.—G^an funció. 3.« de Jas 10 ú n i c a s de
Mr y Mme. S p e s s a r d l a b sos t i g r e s reala da Beng-ala y ositos eiberiaus. Lo célebre Mino —Alas 9.—Bntrada 2 rala.
TEATRO DE N O V E T A T S . — A d m i r a d o r s de Vico, r e c o r d é u s q u e '1 p r ú x i m dinaecreB;
ieu d' a c u d i r á la funció de son benefiei.—Avuy g r a n funció popular. Lo d r a m a en t r e s
actes L A CARCAJADA, per P e m i n e n c Vico y '1 d r a m a en t r e s aetes, p r e c e d i t d' u n p r ó l e c h ,
EL G R A N G A L H O T O Los p a p e r s de Teodora D. J u l i á n y E r n e s t o , serán d p s e m p e n y a t s p e r la
Sita. Sala y 'Is S r s Vico y Perrin. Aseistirán á a q u e s t a funció p a r t deis I n d i v i d u o s de l a
tribu «Los Ascbantis».—Demá en h o n o r al poeta G u i m e r á , MARÍA ROSA —Dimecres benefiei de D A n t ó n Vico, VIDA ALEGRE Y M U E R T E TBiSTB.—Divendree, Dia de Moda, D E MALA.
BAZA
J A R D I E S P A N Y O L . — A v u y d i l l u n s á dos q u a r t s de n o u . — G R A N M E Í T I N G CÓMICH L Í siCH.-» O r d r e del d i a . — S B R A T A D ' HONORE DEL S i a . B N B I C O G R O S S I —Gran discuseió e n t r e
\
w!. •i'í
m¿M
;^.-^^w
jo34
l^A RENAKENSA — DiARi »E CATALUNYA
un TONTO y un INTRIGANTE.—Vlatje en FUNICULI FUNICULA.—Seesió greogrráflca entre VAS"
co DI GAMMA, y una NBGBA ASCHANTI.-Invitació 1 Tal.—Demá, granéxlt, DKR FRBISCHÜTE*
sEcció POLÍTICA
A qualscvol home que li haguessen preguatat lo que '1 New York
Journal
preguntava á ea Castelar sobre si la política del Gobern cambiaría ó DO radicalmeat, respecte á Cuba, hauría respost: aixó no mes b o saben los de dalt, y
encara ab prou teynas.
E n Castelar ha dá respondre d' una altra manera q u e 'Is demés moríais.
Mlréusel com respon: «profesando como dogma político la necesidad del secreto de Estado no creo posible que vayan por el cable resoluciones que solo
puede tomar este Gobierno ó los sucesivos después de callada y madurísima
XtñcX\0Tí7>.
Feuse enllá, que passa '1 tabernacle! Ja 'Is podía en Castelar dlr peí cable lo
q u e volgués ais americans, q u e de secret d' Estat no n* haurían pispat ni una
mica. Q u é s' ha afigurat que 1* Estat era ell? N o ho digui á ningti, que aquí'ns
ne riurém y allá no bo c r e u r á n .
Encara d i a mes: «Respecto á Cuba, dejo la dirección absoluta al Gobierno,
sin molestarle ioterrogándole, y menos censurando».
Oh! ánima generosa, cor noble, que podent fer y desfer, manar y dirigir,
s' esta quietó á casa seva y permet que U Gobern fassa y desfasscí, mani y dlrigesca, com si en Castelar no ios d* aquest mon, com si fos mentida aquel! proverbi que diu «oo 's mou fulla q u e en Castelar no vuila».
Ja que eil fíns fa '1 sacrifícl de callar, de no deixar sentir la seva páranla,
aproñtemne nosaltres las engranas de las pocas que d i u : «Toda guerra es ua
despotismo opuesto á otro despotismo, en el qual no entran casi ios principios
jurídicos». Veyéu que son las cosas! nosaltres no ho hauríam gosat á dir, per
por ds que no ios una heretjía contra un d' aqueizos dogmas que M papa Castelar declara, y per por d' una altra cosa. Ja 'ns ne recordarém: un despotisme
contra un altre despotisme, y Us principis jurídichs casi be tois á rodar.
Nos sembla que en Castelar també hauría pogut respondre: Q u e voléu que
os digui, no bo sé si cambiará ó no la política del Gooern; pero á mi 'm sembla que sí que cambiará. ¡Esticb tan avesat á veure cambis! Mlréu: jo predicava la federal, y després m' h( feya á canonadas contra 'is q u e la volían; anava
pels pobles cridant íora quintas, y quant d' aquestas no 'n quedi ni rastre, encara será famosa la quinta d' en Castelar, 1' Iglesia y 1* Estat, ni volía permetre
q u e 's saiudessin, y després dsmanava á Roma i' almoyna d' unas quantas mitras; era jo aquell que deya q u e no hi ha un princlpl q u e constituheizi la
ciencia q u e no bagi siguí malehlt per la Iglesia católica, y ara hi ha horas que
semblo un missionista. Estich tan avesat á veure cambis, que no ho estranyaría
«que '1 gobern cambies de política.
Los conservadors de bona pasta, aquells que han anat durant tants anys
d i n t r e la pollera per por de que 's trenquessen la nou del coU si se *is deixava
;3aitar y brincar per 1' era, van aquestos dias perduts igual que un pagés que no
Jaa estat may á Barcelona. Per tot veuhen cent horas de mal camí; fugen d' un
.'•i,ií';
a3 D* AGOST ]>B 1897
ao35
tramvía y cauhen sota las rodas d* un cotxe de la Catalana; s'esveran veyenf
venir una tartana y una bicicleta'is Uensa de costellas contra un arbre de la
Rambla.
Ja son ben de planye 'Is pobres! Avans tenían qui Ms hi arreglara las sopas
ab Uei; qui 'Is pufava á la trona y 'Is hi Iligava '1 piíet al clatell. Are no saben
qui 'Js le d' atipar, si en Silvela ó en Romero Robledo. Ells prou cridan á la
dideta, que no la treguin, que ja sab lo que 'Is convé, pero ccm no hi ha niogú
que se sápiga guanyar lo pa que menja, s' haurá d' entrar d' economías, no hl
ha remcy. Precisament are no, hi ha qui goberni la casa, y las cunyadas, mort
l'hereu, tornan á fer de cunyadas. En Silvela y en Romero no hi están per
menja pans y al que no serveixi per una cosa ó altre lo posarán á aprenent^
encare que no puji dos pams de térra.
Aizís está are'1 partit que's volía menjar mitja Espaoya. Una casa sense
amo ni mestressa y ab duas cunyadas cotn dos dioionis desencadenáis. Qui 'a
te de patir sino la quitxalleta?
La sort en mitj de tot que si 'Js de Madrid van esverats los de provincia ja
saben á qui creure. Los d' aquí Barcelona, per exemple, ja teñen qui veílla per
eils: mentres no se 'is mori en Planas y Casáis gallejarán com hen gallejat fíns
are y pels pooles no 's plantará una antena del envelat que de primer no 'n
passi 'Is ulls cualsevol Don deis que are s* estilan. En quant á entrar al estudi
d'en Silvela ó al d' en Romero, ja 'is avisarán quan sia hora. Hi entrarán tots
plegats en correcta formado y cantant nueve por die^, norenta.
Los de Madrid la tinguessen aquesta sort.
Pobrets! Fan pena de debo. Tot es voler fer del Azcárraga un personatje
poiítich de gran vol, y encare que ell fa 'Is possibles per sembiarho, no resulta.
Sempre te d' anar ab en Martínez Campos á coll perqué li fassi csUar las criaturas. Tot lo dia te de cridar: estéu quiets y calléu que '1 meu cap no hi está
fet á aqueizos crits.
Vuy pá... vuy xacolata... vuy nata...
Si r Azcárraga no agafa las deixuplinas y no 's tren de casa ais que li han
portat la maranya, está ben frescb.
Per teñir de ser ministre en aquestas condiclons valdría mes ser presa de
moros.
Per aixó no van desacertats los que diuben que tot fao tirará al botavant y
que portará las criaturas al Hosplrl.
Que es lo que tenía de fer de primer moment, perqué aixó de posar la pau
entre 'is prícapceps cristians no ho logra qui vol. S' ha de teñir roolta trassa.
Bon xich mes que pera anar embarcant jovent.
Casi tanta com per enmatllevar diners per una casa que fíns te hipotecada
la barraca de la vinya.
NOTICIAS
L' administrador de Correus, senyor Primo de Rivera, ha solicitat del
Ajuntament la concessió de locáis ahont instalar estafetas sucursals de la C e n tral en los pobles agregats á Barcelona, pera facilitar lo reparto y recepció de la
correspondencia pública. També ha solicitat de la superloritat autorisació pera
•
.'
ii
'•:•'**!:;.••';]
'•'••••••¡•••'•'Jkjj
¿t-r.^W^
s,''
•••ítel
•("".! •.
-"*'•'•>--
éó36
L A REWAixENbA^-DIÁRI efe CATALUNYA
Adquirir varis carruatjes destlnáts á recuUlr y repartir las cartas desde las eatau
íctas á las estaclons y viceversa, ab lo qual no sufrirá la correspondencia cap
mena de dilacló. També ba ordenat al mateix temps lo senyor Primo de Rivem
que *s fassl una relació detallada del personal de carrers deis pobles agregats y
de las barriadas de mes moviment, pera disposar lo que *s cregui mes coave*^
nient á ñ de que '1 reparto de cartas se fassi ab la major rapidés possible.
—Pera formar part de la companyía dramática catalana que baix la direcció
de don Antoni Tutau actuará aquest hivern en lo Teatro Principal de Barcelona, ha sigut contractat lo jove primer actor don Manuel Salvat. Al mateix
temps la empresa d' aquest teatro compta ab las següents obras catalanas: de don
Joseph Feiiu y Codina, La Nuvia; de don Josepb M.* Aussona, lo drama en
tres actes Deliri de grandesa y la comedia en Jos actes Comedia fi de sigle; de
don Luis Quer y don Bonavetura Sanromá, lo drama Grandesas de la térra; j
JJ anell de prometatjef del senyor Vidal y Bertrand.
— Se troba falfat de metje titular io poblé de Ventalló, cárrech dotat ab
I.5oo pessetas al any.
—Aquesta tarde se reunirá la comissió especial de Ensanze del Ajuntament
de Barcelona pera celebrar sessló ordinaria.
•—Se creu probable que durant los días de la festa major de Vilafranca del
Panadés la companyía dramática castellana que dirigeix lo reputat primer actor don Anroni Vico, dongul algunas funcions en un deis teatros d' aquella
població.
—En lo concurs celebrat pera la confecció de 4,000 Obligacions hipotecarias d' aduanas de Filipinas, s* ba adjudicat la contracta á la casa de D. Eduart
Portabella, de Zaragoza.
Los modelos de proposicló en los que aparéixen dos concurrents, demanaat
un 20,000 pessetas, y un altre 20,000 sobre la cantitat que ezigeix lo senyor
Porta bella, s'ezposarán al públich en la galería del ministeri d'Ultramara
Madrid.
—Aquesta nit en lo Jardí Espanyol tindrá Uoch la funció de benefíci del
popular artista de la Companyía Giovannini, senyors don Enrich Grossi,jposantse en escena una escuUidíssima funció.
•—Díssapte va ocorrer una sensible desgracia en lo pis primer de la casa número 3o del carrer de Sant Bertrán, de Sant Gervasl.
U n nen de cinch anys encengué un misto, qual flamarada li encengué las
robas, resultant la infelís criatura ab cremadas de primer y segon grau en lo
pit, coll, bras esquer y orella.
Peí met]'e de beneficencia senyor Pubill, va ésser auxiliat lo malalt á casa
seva, essent son estat de bastanta gravetat.
—Dissapte va apareizer ofegat en lo molí de la Riba un vehí de la barriada
de la Barceloneta, anomenat Antoni Saronellas, de 72 anys, casat. Segonssem'
bla, anava en un bot, que queda tomBat.
Lo jutjat ordena la condúcelo del cadáver al cementiri Nou y comensá á
Instrubir las corresponents diligencias.
—Ha mort á Barcelona '1 Rvnt. doctor don Francisco Galí, que fou, durant
moíts anys, director del Colegí de Balmes. Lo doctor Galí havía publicat en co>
laboració ab lo senyor Morer, una historia de Camprodon d'ahont era fíll.
{D. E . P.)
a3
D' AGOST DE 1897
^O3Í^
—De la biografía del autor dramátlch valencia don Francisco Palanca,.escrita per don Andreu Fernandez y Ollero, coplera la següent anécdota
«Lo día 2 de Febrer de i865 va sortir Palanca cap á Oran contractat com
íltre primer actor y director d' escena d' una companyía espanyola. En aquella
part d' África també logra que *1 públich H prodigues tota mena de alabansas,
y fias que '1 matelx emperador de Fransa premies son Ingeni ab ocasló d' estar
Palanca travallant en lo teatro de Oran, y d' haver anat Napoleón III á visitar
la rica colonia argelina, y d'bavcrlo festejat los francesos y'Is espanyols allí
rcsldents ab archs de trlomf y ab versos encomiástichs. La colonia espanyola 11
prega á Palanca que escribís una copiposlció pera tirarli á son pas peí arcb que
en son honor havian erigit, y no poguent negarse á la demanda de sos compatriotas, se compromete á feria, donant mostra de sa independencia al escriure
un hermós paralelo entre nostra Espanya y la altiva Fransa. Aquesta, escrita
en octavas reals, y entre las moltas que rebé Napoleón en aquella ocasió (14 de
Maig de i865), 11 crida tant la atenció, que tres vegadas ana á buscarlo *1 general Mac-Mahon pera felicitarlo y donarli las gracias en son nom. Lo trobá, per
1í, en lo teatro, en ocasió de que estava d'ensalgs la companyía espanyola, y
«ntrant ab altres militars, pregunta per ell en 1' escenari. Li dona la má, y U
digué: cNostre august emperador m' encarrega que vos diga que ha quedat al*
tament satisfet de vostra composicló, que ha llegit tres vegadas, y 11 ha dona!
lloch preferent, y en son nom vlnch á darvos las mes atentas gracias.»
Palanca se dona per satisfet, creyent que no passaria d* allí la deferencia de
Napoleón, y fou gran sa sorpresa al veures crldat peí pref¿cte de Oran lo día
següent de sortir 1' emperador d* aquell país, pera pregarli que admetés en nom
de son soberá lo petit obsequl ab que volia premiar la composicló que 11 havla
dedicat. Lo preml, que conserva tota sa vida en son poder 1' escriptor, era una
preciosa medalla d*or de mes pes y tamany que nostras onsas d' or, y en una
de quals caras s' hl llegelz: Al insigne poeta D, Francisco Palanca.^
-—Ha firmat lo senyor alcalde de Barcelona lo nombrament deis individuos
que forman la comissió organlsadora de la cuarta Ezposició de Bellas Arts é
Industrias Artísticas, que s' obrirá en aquella clutat lo día 23 de Maig del any
vlnent.
—Lo Semlnarl Concillar de Barcelona anuncia la admissió de matrículas
pera '1 vinent any académich, en la següent forma:
Primer. Desde '1 dia 2 al 3o de Setembre vinent, tots los días laborables
al matí de deu á una y á la tarde de quatre á set, estará oberta en aquesta secretaría la matrícula pera totas las classes, previa sollcitut pera 'i que 's matricula per primera vegada, acompanyada de la fá de baptisme y certiñcat de bona
«onducta lllurat peí Rvnt. Sr. Rector del respectlu domiclli ó punt de procedencia del que degul matricularse; á tot lo qual los alumnos que procedeixia
d'altres Seminaris deurán afeglr lo certlficat deis cursos aprobats académlcafflent.
Segon. Los que pretenguln Ingressar en alguna de las secclons de seminaristas interns presentarán per conducte d* aquesta secretaría sas solicltuts dirigidas al Excm. é Ilm. Sr. Bisbe.
Tercer. Se concedirán «vint becas enteras», ó sia ingrés en la secció del
beato Joseph Oriol, sense pagar cap pensió, ni drets de matrícula y examen ais
«lumnos que sollcitin aquesta gracia y flnguin dotze anys d' edat, estiguln m a -
m
'mñMk
íi-.JÍT^"**^
^a38
LA RENÁIXEKSA •—DIARI DS CATALUNYA
triculats per lo menos en primer an^ de Llati y acreditin bona conducta y QO
teñir medis pera seguir la carrera eclesiástica.
L* examen comparatiu deis que desitjin obtenlr per primera vegada «beca ó
mitja beca», se verificará desde *1 dia i3 al i8 incluslu del referlt mes de Se«
tembre.
Quart. Se recorda á tots los alumnos que haguessin cursat en aquest Seminari 1* académich anterior, que venen obligats á presentar en 1* acte de la
matrícula la deguda certlfícació d' exempiar conducta Uiurada peí Rvnt. Rector
del lloch en que haguessin passat las vacacions.
Quint. Los exámens d'ingrés en aquest Seminari y *ls extraordiaarisdt
Llatí y Humanitats, se |verifícarán al matí, de deu á una, desde U i3 al 18 incluslu de Setembre.
Sisé. De conformitat ab lo disposat en la instrucció donada per la Sagrada
Congregado d' Estudis pera la erecció canónica en varis Seminaris d' Espatiya,
de las Facultats de Teología, Dret canónicb y Filosofía escolástica, y á fí de no
-perjudicar ais alumnos d' aquest Seminar! que á son degut temps desitjin gra*
duafse en alguna de las tres expressadas Facultats, tots los que després de cur>
sats y probats quatre anys de Llatinitat y Humanitats vulguin matricularse pera
'1 primer curs de la Facultat de Filosofía, deurán avans sometrers á un rigores
examen oral y per escrit de la llengua Uaiina, á qual objecre se senyalaa los^
dias 20, 21 y 22 del vlnent Setembre, de deu á dotze del matí.
Seté. Las classes de Llatí y Humanitats comensarán lo dia 17 de Setembre;.
3as demés classes lo primer d' Octubre.
Vuyté. Los exámens extraordinaria de Filosofía y Facultat Major tindrán
lloch en los días 27, 28 y 29 de Setembre.
Nové. Los seminaristas interns deurán estar en lo Seminari per tot lo dia
39 de Setembre pera assistir á lasolempne obertura del|curs académich de i897«
á 1898, que 's verificará '1 dia 3o del mateix en la capella d' aquest Seminar!
en la forma acostumada, en la inteligencia de que no serán admesos los que's
presentessin sense sotana, sobrepellís y boneto. Los que no 's presentin en dit
dia no serán admesos sense ordre expressa del Excm. é Iltm. Sr. Blsbe després^
de examinar los motius de sa falta.
—L' alcalde de Barcelona ha visitat 1' ex-Palau de Ciencias ahont V AjuQ*
tament havía acordat instalar una tinencia d' Alcaldía.
Tenint en compte '1 senyor CoU y Pujol lo cost excessiu de las obras que
haurían d* efectuarse en aquell edifíci, te'1 propósit d' enderrocarlo y vendré j
*l5 terrenos, que actualment se pagan á bon preu.
Va visitar també uns terrenos que exlsteixen en los voltants del Excorzador
de Sant Martí de Provensals y ais quals se trasladarán demá las plantas proce*
dents deis solars propietat deis senyors Aldrofeu que adquirí fa poch 1' Ajun-j
tament pera procedir á la obertura del carrer de las Corts en lo límit del aatich
terme de Sant Martí.
Lo senyor Coll y Pujol va inspeccionar ademes lo local d' aquell Excorza-1
dor que ba d' habilitarse pera cuadras ab destí á 20 cavalls de la guardia muni*
cipal montada que ha de prestar servey de vigilancia en la línea fiscal de Coasums. Las obras comensarán demá.
—En la matinada del dijous darrer s* inicia un Incendi en una botlga déla]
plassa de la Constitució de Vlch. Las flamaradas van cremar totas las existenI>
Tf^
:'~'"í'\': ••".'^B
Z^''''^^y?$^^'K^
I''
,-iv' •
•?'•
't^'
a3 D* AGOST DE 1897
2039
xias de la matelxa, costant DO poch travall localisar lo foch y eztlnglrlo després
de tres horas d' iacessaats esforsos. Las pérduas son relativament d' alguna importancia.
—L' Ajuntament de Bafcelona fa públich que, acordada la adquisicló, per
medi de subast'a, de varis llibres registres y altres impresos, ab destí á la oficina
de la iospecció de carruatjcs, dit acte tiadrá llocb á Casa la Ciutat á las onze
del matí, ais deu dias després del de la inserció del anunci en lo Boletín Oficial de la provincia, ab arreglo al plech de condiclons y modelos, que 's trobarán exposats en lo negociat de Gobernació de la secretaría municioal, durant
los dias y horas de feyna. S' ba fízat com tipo mázim pera la subasta la cantitat de 2,638 pessetas per la totalitat deis impresos, objecte de la subasta, paper
empleat en los mateizos y eacuaderaació esmerada.
— U n cop tancada y desmontadas las inslalacions, s' ha publicat lo Catálech general de la ezposlció d* industrias creadas, Introdubidas y desearotUadas
á Espanya al amparo del aranzel de 1891, redactat per lo vocal delsgat ezecutlu, don Joseph Soler y Frelza.
—Desde '1 dia primer de Setembre vinent fins al 3o del mateiz mes, quedará oberta la matrícula pera '1 curs de 1897 á 98 en las Escolas de Perits y Capatassos agrícolas, que en la Granja experimental te establertas la Diputado
provincial de Barcelona.
Los estudis de Périt agrícola poden cursarse per assignaturas solas ó en dos
anys y en la forma que prescriu lo Reglament vigent en ditas Escolas.
Pera ingressar com alumno en la secció de Perits se necessita acreditar per
medi de certifícat facultatiu, ser de complezió sana y robusta; presentar certiñcat de bona conducta ezpedlt per la Alcaldía del poblé de sa habitual residen^
da; fe de baptisroe y certificado académica de teñir aprobadas en algún establiment oficial las assignaturas següents:
Aritmética y Algebra.—Geometría y Trigonometría.—Elements de Física y
Química.—Elements d' Historia Natural.—Elements d' Agricultura.—Nocióos
de dibuiz lineal y de dibuiz topográfich.
'
Aquestas duas Jarreras assignaturas podrán simultanejarse ab las del primer
any de la carrera.
La ensenyansa de Capatassos es essencialmcnt práctica, instrubíntse en lo
maneig de máquinas y aparatos de cultiu; en las prácticas de las industrias rurals, en las operacions de cultiu y bestiar, y en las lUssons oráis d* elements d'
agricultura, Orgadografia y fisiología vegetal, meteorología agrícola, zootecnia
é industrias rurals.
Pera ser admés com alumno en la secció de Capatassos agrícolas, es indispensable reunir las condiclons següents:
Primera. Haver cumplert i 6 anys, que s* acreditará per la partida de nalzement.
Segona. Certificado facultativa de ser de complezió sana y robusta pera Ms
iravalls del camp.
Tercera. Acreditar bona conducta, mitjansant certificado del alcalde del
poblé de sa habitual residencia.
Cuarta. Saber llegir y escriure y las cuatre reglas fundamentáis de la Aritmética.
H i ha iaternat pera 'Is alumnos Perits y aprcnents capatassos que ho dcsit-
'íí
|,.
• ¡•-••''
•rf- .
^L
'.'iifj •^J-''-:/'!':l'k-'\JÉ
'- 'iir: • V.''"'•'
"''•J;''^H
•íí'/íWH
l'"''''í|B
'Siil'l
.^^'^Icfoi^í;??''^^
• / • t V v ^ ,•"•,".• !',Jí^'\- ^ B J l
' '''llr^ii'^ijM
W:líM
A-.»>«»«-
J2P4.0
L A RENAIZSNSA — :PiARt PE /CATALUNYA
fin, á fí de que periDaneixia sempre en U Granja, ben cuydats y atesos, acostam a n f s e i la vida y práctlcasagrícolas.
La matrícula *s verificará en la Secretaría de dit Establíoient situat á Gracia, carrer de la Granja ezperimental, 5^ abont se dirigirán las consultas que
desitjin fer los lateressats y *s facllitaráa Rcglaments á qui 'Is soHciti.
— Lo tinent alcalde y 'Is regidors de Satis, han confsrenclat ab 1' alcalde de
Barcelona pera acordar las festas que s^ ban de celebrar en dit distrlcte *1 dia 24
ab motíu de la f^sta major. Se va convenir en verificar una funció relligiosa,á
la que h! assistirá una comissió del Ajuntament y en lo repartiment de bonos
de pa, arrós y carn, ais pobres. S' acordá també que la banda municipal tp<
qués en la nit del citat dia en la plassa de la Constitució de Sans, y que una
representició del Ajuntament assistís al repartiment de premis ais noys de las
escolas públicas.
Ademes de las festas de carácter oficial, 1* Ateneu de Sans ba organlsat las
«egüenrs:
Dia 24.—A las 7 del matí 's repartirán 800 bonos ais pobres, conslstents en
pa, carn y arrós.
A dos cuarts de cuatre de la tarde, hi baurá la solempne distribució de pre*
mis ais alumnos que assistelzen á las classes de pit que sosté dit Ateneu, quin
acte, la Junta ha acordat solempnisar ab major Ilubimeot y explendor que'is
anys anteriors, babilitantse '1 saló principal ricament adornat.
A las 9 del vespre, funció dramática en lo teatro de dit Centre.
Dia 25.—A las 10 del matí, 5 de la tarde y 10 del vespre, dias 26, 27, 28 y
29, á las cuaire de la tarde y 10 nit, grans balls de spcletat.
Los dias 2b, 26 y 27, executará '1 programa la orquesta deis Escglas, y Us
dias 28 y 29 anirá á cárrecb de la orquesta que dlrigeiz io mestre Coto.
Lo dia 24 del actual se verificará up certamen literari en.la sala de la Lliga
de CoQtribuyents, comensant á las cuatre de la tarde, asslstinthi un representant del Ajuntament.
—Lo senyor Coll y Pujol, com alcalde de Barcelona, se feu cárrecb dissapte
de la presidencia de la Junta de la «cBiblioteca Arús», essent rebut en dita Biblioteca per varis individuos de la Junta y alguna protectors.
—En los tallers deis senyors Masiiera y Campiña s' ha terminal la fundició
de la estatua de donya Concepció Arenal que ba de ser colocada á Orense.
—L* any passat, Mons. Cl¿ezi, bisbe de Vitcrbo, y actualmtnt Nunci de Sa
Santedat á París, presenta al Soberá Pontífice *Í copó que havía servit lo 31 de
Juliol de 1821 pera la primera Comunió de Lleó XIII, qui fa poch ha regalatá
la iglesia de Sant Igaasi, de Viterbo, anexa al Seminari, un riquíssim cálzer d'
or y esmalt.
—A Venecia s' ba reunlt un Congrés Eucarístich. Será presidit per lo Patriarca y Cardenal Sarto y peí Bisbe de Padua, Mons. Callegari. Las sessions
ae celebrarán en la iglesia deis Sants mártirs Joan y Pau.
CORRESPONDENCIA
MADRID
21 d' Agost.
Com era d' esperar, la splució donada á la críjjis no ba satisfet á ningú. Tot
a3 ,!>'AGOST DE 1897
ÍÍ04I
«s dir que ni a general Azcárraga te proq talla com borne d' Estat.per afroniar
las dificulfats presents y las mes grans encara que 's veuhen vlpdre, y qae la
continuado d*alguns deis actuáis ministres en lo Gobern ha de conulbubir
molt á que la divisló del partit conservador s'eograndeixi. Aquesta 's inostraíá
prompte en lo matelx Gobern. Mort Cánovas, dcvant del qual tots los ministres
balxavanlo cap, en las reunióos que aquets tioguin hi haurá barallascada día.
J a ' s d i u q u e ' l duch de Tetuan se considera moralnjent substitut de Cánovas, tant mes quant ara s* ba averigua! que parlant un dia Cánovas de qul
podria seguir ab mes acert la política per ell iniciada en las cuestions internadonals que son las mes importants de les que ara y per molt temps han d' ocupar ais goberns d' Espanya va dir que no teniam altre borne que '1 duch de
Tetuan. Aixís bo conta un perJódicb ministerial.
No van malament los que diuben esser impossible la continuado del actual
gobern, al menos tal com avuy está constituhit. En totas las cuestions de que
tracti, cada maestrillo tiadrá '1 seu librillo, es á dir, tots hi voldrán ficar collera,
cosa que no seccehia en temps de Cánovas perqué en los consells no hl havía
mes parer que '1 d' aquest. Afegim á aixó que Silvela apoyat per Martínez Caropos apreta en lo sentit de que 's modiñqui *i Ministeri per si en la modifícació
bi pot ficar á algún deis seus amichs, que Pldal no s* aconborta á correr lo perlU de que vinguin á Espanya grans successos sense que ell hagi arribat ¡á ser
quefe del Gobern tantsols fos durant dos mesas y que Romero está resolta tot
ab tal d' evitar que Silvela 's fassi quefe del partit conservador, y tindrém que
la actual situado política encara avans de que arribl mlster Wpodford ab las
sevas demandas que han de produbir serlos conflictes no es pes per ser dirigida
per un bome com lo general Azcárraga que fíns ara sois s* ha distingit per lo
saber embarcar soldat5 cap á Cuba y Filipinas.
Avuy se torna á parlar del rellevo del general Weyler. Es oploió unánime
deque no pot seguir en lo seu mando, en vista del aspeóte cada dia meiios
agradable que pren la campanya de Cuba. De doldre es per aquells republicana
de la fusió que encara s' empenyan en que WeyLer es V bome que ha de traurels deis lllms. ¡Bo vindrá quan tornl de Cubal
Borrero, l*altre general també destinat á ser 1'borne providencial que fa falta á Espanya, ara diu que no son sevas las declaracions que suposant fetas per
ell publica no fa gayres dias un periódich no sé si de Santander ó de Bilbao.
N G ' s compren que sigujn tant durs d'orella'Is periodistas que escoltan ais
nostres generáis que casi may enteoen be lo que aquells diuben. Nos quedépci»
doocbs, sense la esperansa de que '1 gobern militar que s* atribubia al general
Borrero 'os tregui del conflicte en que d* un dia al altre 'ns podém trobar.
Los sagasiins comensan á temer que vagi de bo lo de la continuado del ppder en los cocservadors, y \$i la tropa menuda diu per los rotUos políticbseti
que 1 partit Iliberal en be de la patria y de las instiiucions passa per tot menos
perqué's tornin á reunir las Corts, se proclami quefe á Silvela y la situaclíS
actual d' interina que es y no pot deixar de ser, se fassi definitiva. Ja s'anir^li
caloiant y acabarán per convindre tots ab Sagasta y demés proboms que diu •
bea que ara tnenoa que may convé anar al poder!
Torna á sonar per la premp?a 'I npin de Canalejas, y aixó que haviam que.r
dat en que aquest ilustre s' apartava de la política activa al menos per unajl^r,»
.'«íy;
ni,'-
mm
ao43
L A REKAIXENSA —^ DIARI DE CATALU^^rA
ga temporada ó mentres no vlnguln saccessos de notoria importancia. Ha arrí^
bat avuy de San Sebastian y se 'n va á Avila á conferenciar ab Sagasta. Ja hl ha
qoi suposa que bi va á saludarlo per encárrecb de la Reyna Regent: altres diaben que es per donar la contestado á una consulta que de part de Sagasta Canalejas va fer á Castelar. També 's diu que C&nalejas s' ha ofert á anar á Cuba
per pactar ab los autonomistas y conservadors d' allá las reformas que podría
dar lo partit Iliberal aixís que torni al poder. Canalejas en tal cas anlria á Cuba
en Octubre vlnent y no tornarla á Espanya fins á fí d* any ó per lo mes de Janer: per lo tant just seria que 'Is sagastins impacients se resignessin á esperar
fres ó cuatre mesos mes, que es lo que vol lo quefe.
Héus aquí un recurs que á Sagasta 11 vindria com caygut del cel!
Los silvelistas se van retent del disgust que *ls va dar 1' altre día Romero
Robledo, y ja diuhen per arreu que teñen guanyada la partida. D. Francisco
será '1 quefe del partit conservador avans de tres mesos. Es cosa ja conviaguda
á Miramar, per lo tant no bi ba que duptarbo. N o observan—diuhen—com lo
general Azcárraga no pert ocasió pera dir que ell es lo quefe del Gobera pero
no '1 quefe del partit que mana? Doncbs aizó significa que aixís s* ba convingut. Romero 's quedará sol: lo dia que 's vegl mes ciar que Sllvela está en porta
de poguer disposar de la Gaceta allí será ella, será per ell la del judici final.
Pero avans no 's rendeizi Romero bem de veure fer grans cosas. Es lo mes
valent deis nostres políticbs.—X,
MASNOU
aid'Agosr.
Per fí ba vingot la per tothom desitjada pluja. Dljous va ploure casi tot lo
dia sense interrupció, y lo mateix degué succebir en los termes vehins á judlcar
per la crescuda cantitat d* aygua que portaren las rieras de Teyá y Alella. Si oo
ve una pedregada á enderrocar sas ilusions, los pagesos veuhen salvada la compromesa cuUita.
Fa pochs dias ba arribat de Cuba per malalt un deis joves d* aquell escamot de masnoubencbs á quins embarcaren cap al escorxador, al só de la sarsuelera «Marxa de Cádiz.» U n altre d* ells va morir al trepitjar sa térra nadiuQ^
désprés de sufrir un sens fí de penalitats durant lo vlatje.
Los per fortuna ben comptats individuos que per aquí defensan los procediments y la política que ab nostras colonias estém ó está seguint lo gobern, podrían ara aprofítar la ocasió de Ilubir sas dots oratorias y sa Ilógica inñexible^
procurant convencer á las familias d* aquellas duas víctimas y á las deis que
potser no a* escaparan d' igual sort, de la eficacia d* aquestas malehidas guerras»
que acabarán ab nostre jovent y ab nostra ja prou migrada riquesa. ¡Abisi
aquets fulanos tioguessen filis ó germans á Cuba! N o fora tot bú aixó ó fer gaU
com fan de son patriotisme al vuyt per cent! Deu no Ms bo tinga en compte.
Pera *1 diumenge, dia 29 del mes que som, está fixada la vinguda aquí del
notabilíssim «Oríeó Cátala» que dirigeix nostre estimat amlcb y paysá En Lluis
MlUet.
Acatém las ordres de la Autoritat Eclesiástica negant lo permís pera que
cantin en nostra iglesia parroquial lastres seccions, de senyoretas, bornes y
nens, de que 's compon la predita institució, no obstant deplorém moltíssim
no*nssla possible poder sentir la tan alabada Missa del Papa Marcelo, queT
mm
a3 D' AGOST DÉ 1897
204$^
«Orfeó» DOS havía promés. E o part nos rescabalarétn de la prohibido del Sínodo DIocessá, puig en lo teatro del Circo se celebrará á la tarde un triat coocert
de música popular catalana, reillglosa y clásslca, executat per las tres seccions
del «Orfeó» que á tanta altura ba sabut colocar en MlUet, ajudaí de la scnyora
Werlhe y deis mestres Cornelia y Salvat. Sabém positivament que se li fará una
carinyosa rebuda y no duptétn en afirmar q u e ' 1 teatro s'omplirá de gom á
gom, que alzó y molt mes se mereix una instiiució que tant honra á nostra volguda Patria catalana.
Del éxit que induptablement obtindrá V «Orfeó», ne donaré compte á LA„>
RBNAIXENSA en ma próxima carta.—F,
a
9
o»
0.
oa
«
O
o
s:
Conserva la cabeza libre de caspa,
sana los humores molestos é impide
la caída del cabello. Cuando el
cabello se pone seco, claro, marchito
ó gris, le devuelve el color original
y su contextura, estimulando un
nuevo y vigoroso crecimiento. Doquiera se emplea el Vigor del Cabello
del Dr. Ayer, suplanta todas las
demás preparaciones y pasa á ser el
favorito de las señoras y caballeros.
El Vigor del Cabello
del Dr. Ayer . . .
KCedallaa de Oro en las Principales
e x p o s i c i o n e s Universales.
-a
>v
La mejor preparación para conservar,
restaurar y embellecer el cabello es
El Vigor del Cabello
del Dr, Ayen
o
0
o
fi
O
o
Si
'O
en
«3
V.
Si.
! >
.
b
O.
es
O.
HM
O
h1
o
«
5
to
E-t
EH
Z
CE]
ffl
"^
t»
«
85 . a
>• -O O
0)
-o j 2 «o
te.
-SOS
•t»
8
^
-3
~ fe
QQ
«
® £ S
O es Jr W 09 r ®
O CQ U Oí a Ce,
O
'3
¡il"v;
'•'i -''^r
: ; ' • • • • ' • > • • • • > • ' , ! ! • • • :
•--l'r;,.;Jit -
m •^'¡iíiqfi;
Á ^ ^ w . >.
S044
LA
REKAIXBNSA - • DIARI DE CATALUNYA
Semys de la companm Trasatlántica^ Barcelona
Linea de las Antillas, Nova Tork y Veracruz. — Combinado á ports americans del
Atlántich y ports N. y S. del Pacifích.
Lo 5 de Setembre de Barcelona y '1 10 de Cádiz, vapor
Buenos Aires
«capitá Grau, pera Puerto Rico y Habana y ab trasbordo pera Progreso y Veracruz,
Sois s' admet carga fins al dia 2.
Lo 20 de Setembre de Santander, vapor
R e i n a María Cristina
capitá Casquero, pera Goruna, Habana y Veracruz.
Lo 25 de Setembre de Barcelona y '1 30 de Cádiz, vapor
Alfonso
XII
-capitá Moret, pera Las Palmas, Puerto Rico, Habana, Progreso y Veracruz, y ab trasl)ord pera Ms lítorals de Puerto Rico, Cuba y Estats Units.
Sois s' admet carga fíns al 22.
Zinea de Filipinas.—Lo 11 de Setembre de Barcelona, vapor
Ii^la de Ijuzon
-capitá Bayona, pera Port-Said, Aden, Colombo, Singapore y Manila.
No s' admet carga la vigilia de la sortida.
Linea de Fernando Poo.-^Lo 25 de Setembre de Barcelona y '1 30 de Cádiz, vapor
Larfclie
>capitá Oslé, pera las Palmas, ports de la Costa Occidental d' África y Golf de Guinea.
Servey d' África.—Línea.del Marroch.—Lo 25 de Setembre de Barcelona, vapor
Mog'ador
capitá Rubio, pera Melilla, Málaga, Ceuta, Cádiz, Tánger, Laracbe, Rabat, Casablanca, Mazagen v Mpgador.
Servey de Tánger.—Lo vapor
Joaquin d e l Piéiagro
De Cádiz pera Tánger los dilluns, dimecres y divendres y de Tánger pera Cádiz los
•dimars, djjous y dissaptes.
Pera mes informes á Barcelona Ripol y companyia. Pía de Palacio, cantonada al
l^rrer de la Marquesa.
pera v e n d r é , á tots l o s preus y pii'
tots los districtés d e Sant Marti da
P r o v e n s a l s , propis pera fábrioas»
_ _
tallers y Altras construccions.
Donará raíió J. R i v e r a , d e 1 á 3, en lo oarrer del Glot, núm. ^ 1 ,
AsH Tnatmy .poblé. T^lófcmo 1.798.
TERRENOS
••'!'".:•
2$
]>' AGOST DE
1897
2045
•:'•.••í•'^^'•.í;^^
jOCBSISSBSa
FARMACIA
JOAQUIM PUCHADES
S u c c e s s o r d ' Avino y Cases
Plassa de la Llana, 11 7 Corders, 2.--BARCELONA
•^mimmmmmi»*-
SOLUCIÚ CASE
DE
C L O R H I D R O - FOSFJkT D E CAL.S
Premiada en la Exposició Farmacéutica nacional y en la Universal de Barcelona
Única aprobada y recomenada per la Real Acadamia de Medicina y demés corporacions médicas, empleantse com lo mes poderos deis reconstituyents, pera Us
cassos de dabilitat general, clorosis, raquitisme, tisis, desgana, etc., sustituhint ab
Tentatja á la de Coirre.
La eficacia d' aquesta Solució queda probada ab dir que de las especialitets n a cioQüls es una de las de mes consum general á Espanya. No confóndrela ab sos
similars.
Elixir de proto-cloruro de ferro Cases.
Aquest medicement es de fácil administrado per son gust agradabilissim y per
sa prompta absorció ai arribar al ventrelU Ni '1 ferro reduhit, ni 'Is óxits, ni '1 carbonat y demés preparats de ferro, poden compararse BÍI proto-cloruro de ferro per la
rapidés admirable de sos efectes.
Esta indicat en la clorosis, anemia, leucorreas, cloro-anemia consecutÍTa d' h e morragias int«-slinal5 6 uterinas, desarreglo de la menstruació, etc., etc.
DOSSIS: De 4 á 5 copetas ai dia. Cada cullerada conté 20 centigrs. de sal ferrosa.
Aixarop de bromoro potássich Cases.
Lo bromuro potássich, incorporal á un excelent aixarop de pell de taronjas
agraa, es un medicament poderos pera curar los espasmes, mal de cap, irritabilitat,
tristesa, egitació nocturna, insomnis, migranyas, neuralgias, eclampsia, desvaneizementSj crisis histéricas y tota classe de manifestacions nerviosas.
O S: Una cullerada mati y tarde. Cada cullerada conté 2 grams de bromuro potássich quimicament pur.
Demdninse en farmacias y droguerías.
í
''••Vf;..,,
fe"
J!^-->w
•:•'>•'•'
•:;..!•:
ÍI'Í:-?:^;;
-3046
L A RENAIXENSA — DIARI OE CATALUNYA
• ! • •i^l^.>>.•.•:•.••[•i^i4'i^j4-4
• • •!
SV \
\ \ \ \ ,\ \ \ ^ \ \
' ' 1 V \ \ 1 V. 1 \ \ I 1 1 1 1 I I. 1 J. r ' ' ' ; í / ; / 7 í ,' f I J-1 ^U/.,/^/-./;/.
/ r
•• V S ; * . ? . .'.7- •w-> .','•>."« • '.'•'¿C-
ÚNICA A Y G U A D S R U B I N A T P U K G A N T . r e c o m é n a d a p e r tota los centros
m é a i c h s d ' E u r o p a y América. 8 ' e m p l e a íib eficacia pn las malaltías seírüeots:
Constipació p e r l i n a s de v e n t r e . infartos c r ó n i e h s del fetjrf y de la buft^ta, o b s t r u c cious visearais, desondres funcionáis del v e n t r e l l y budells, febres biliosas, dipósita biliosos, ft^bres tifoideas, cong-^stions cerebrals, afrsccione herpérica^, febr:RTo^'A, e.'Crófulaj" ( t u m o r s fretfi), obassitat (g-'Ossaria), poguínt^-.', considerar 1'
A Y G U A RUBINAT com lo rey deis pur^rants inofensius.
8
•
S e ven en las principáis farmacias y droguerías.
Com g-arantía de l l e g i t i m i t a t , exig-eixis en cada ampolla la firma del D r . Llorach
Administrado:
Corts, 276, entressol,
Barcelona.
• •^'hiWí?<Ní#íi
^•^•^•Í^:#;|^KA;/^^
¡¿•.i^ V¥\^m
'mmtJmm^\
B
DHí^^XC
t l i r r ' n ^ A T I í S C * de la senyora Dolors Gimoera de Boscn.
n i i U A 9 O U C l ^ ü ' ^ l H Ü l U v^ —SeeDseoya en las classes que dirigeix
«a lo carrer de la Portaferrissa, número 25, segon pis.—Barcelona.
EXTRANGER
20.—Comuaican d' Atenas al Standard que ua telegrama procedent d* una persona que ocupa una alta sltuació á la Canea anuncia que Russia te iotenció d' ocupar la isla de Creta.
LONDRES, 20.—Los dlarls publican un telégrania de Consfantinopla segons
lo quai la booiba que esclatá prop del palau de la Porta causa la mort d' un
secretar! del gran visir y de quatre altras personas.
LONDRES, 20.— Un telegrama de Simia ai Central News anuncia que en lo
darrer combar las tropas Itiglesas tlDgueren cinch morts y'Is insurrectes un
centenar. Sembla que hi ha á la frontera 27.000 bornes que asseguran lo manteniment del ordre.
SANT PETESBURG, ao.—L'emperador ha rebut nquest matí en lo palau de
Peterbof al general de Boisdeffre.
LONDRES, 20.—Segons la Gaceta de Colonia^ V emir del Afghanistan acaba
de convoca/' á tots los sacerdots del país pera discutir ab ells la sltuació del
Afghanistan y las relacions que dea mantenir aquest Estat ab 1' imperl de las
ladlas.
Los fílis del emir han rebut la ordre d' inspeccionar las fábricas d* armas
y 'Is magatzems de vestuarl militar, ehont hl ha ara una gran activitat.
LONDRES, 2 0 . — U Q telegrama de Tabrig anuncia que 'Is kurds de la frontera
turco-persa han invadlt lo distrlcte de Salvias y que han saquejat complertavmeat dos pobles armenls, degollant á doscents cristlans y mussulmans.
LONDRES,
33 D* AGOST DS T879.
3047
Lo gobern persa ba envlat novas tropas á aquest dlstricte que 's troba e a
lerrliori persa, prop de la frontera y vota del llach Urmlab.
PARÍS, 2 0 . ^ L a prempsa francesa está aronant un gros escándol peí accideat
tan humJllant cotn ridícol que ha obllgat al Le J3rz¿/^ á abandonar la escolta
presidencial.
Los colegas del almirall Besnard furiosos peí accident del barco lo censuraren ab duresa. L* almirall replica en lo mateix to y acaba dihent que presentava la dimJsió de son cárrech de ministre de la Marina.
Llavors se temé que aquesta resolució promouria un escándol en la opinió
pública y'Is ministres demanaren al almirall que retires sa dimisió per no
promoure incidents desagradables durant lo vlatge del president á Russia.
Se diu que á la tornada de Mr, Félix Faure, 1' almirall Besnard presentará
definitivament la dimisió.
N E W - Y O R K , 21.—Mr. Sherinan ha respost á la darrera nota del Japó. Eli
assegura al Japó que serán respectáis sos drets y 's declara d' acort ab la idea de
sotmetre á un arbiiratge la cuestió deis emigrants.
Se diu que ha produhit bona impresió á Tokio la forma amistosa d* aquesta
resposta.
Segons un telegrama de Boston, lo capitá y '1 segón del schooner Olive^
PecAcer, que anava de Boston á Buenos Aires ban sigut assessinats per la tripulado que ba diriglt lo barco cap á Babia.
L' Olive-Pecker^
pertany á la mateixa companyía que 'I brick
Herbert'
Fulla qual capitá, segon y la muller d' aquest, foren morts per la tripulado
quan se dirigían á Buenos Aires.
SANT PETESBURG, 21.— Los dlaris anuncian que 'Is dias 24 y 25 tindrán lloch
grans festas en los jardins de la Arcadia y del AquarJum. Hi serán invitats los
oficiáis y sisccnts marinos de la escuadra francesa. Se 'Is hi oferirá una e s pléndida ^akuska russa (lunch que *s pren sense seure), com també vias franccsos, cervesa y xampany.
En los teatros d' aquestos jardins se celebrarán funcions de gala. Los jardins
estarán magníficament iUumlnats.
Lo comité de la prempsa de Sant Petesburg oferirá en I' hotel de Fransa un
panch d' honor ais periodistas franceses.
Lo 23 d* Agost los oficiáis francesos serán invitats al rtstaurant Contaot á
un diñar. S' hi executará un cant solempnc per orquesta y chor especialmeat
compost per aquesta festa.
CHICAGO, 21. — Lo ministeri públich acaba de fer procedir á un interessant
experiment pera establir la culpabilitat de Mr. Adolf Luetgert, rich comerciant
d'embutits acusat d'havcr mort á la seva mulier y d'haver fet desapareixer
son eos posantlo dins d' un bany que descomposés y disolgués los teixits orgá*
nichs.
L' experiment ha tingut éxit. S' ha posat dins d' un dipósit pie de disoiudó
de potassa cáustica un cadáver; al cap de duas horas tot esta va cremat ó dísolt á
exccpció d' alguns petits fragments d* ossos. De la carn no 'n quedava mes que
una materia pastosa que semblava melassa,
Aquest ensaig es concluyent ais ulls del ministeri públich perqué proba que
Luetgert ha pogut molt be desferse de la seva muller per aquest medí que molts
fixperts havian dit que no podia servir ab tal objecte.
i-'ill
•••'Íí-J
•(-
2^48'
LA
RBNAiZKNaA ^-^ DIÁRÍ
¿ E CATALUNYA
22.—Lo ministre de Marina ha ceiebrat una conferencia ab lo general Polavieja que 's mostra disgustat per 1' estat de la revolució de Filipinas;
creu que s* han d' enviar reforsos á aquellas colonias. Se diu que M general Beranger es de la mateixa opinió y que també está molt disgustat.
A San Sebastian se creuhen que'1 representant deis Estats Units mister
Woodford arribará á aquella ciutat V últim de mes, presentantse á la reyna '1
dia següent. S' insistelz en que porta la missió de convencer per tots los medi&
á Espanjra de que deu concedir una autonomía á Cuba com la que te U Canadá. Un diplomáticb deis d«. primer rengle creu que s* arribará á privar tota
mena de conñicte fent concessions mercantils á cambi de la neutralitat y boas
cfícis deis Estats UnitSf facilitáatloshi '1 predomini comercial en las Antillas,
segulnt reconeizent dita república la nostra soberanía.
Ha sortit cap á Avila '1 senyor Canalejas cridat per lo senyor Sagasta: lo
primer d" aquestos personatjes diu que á la prózioia tardor fará un viatje á Cuba á fí d' estudiar sobre '1 terreno 1* estat d* aquella revolta.
Se dona per cert que *1 sillo que ocupiava en la Academia de la Historia 'i
senyor Cánovas com á director de la mateixa 1' ocupará ara '1 senyor Sllvela^
piilg será nombrat pera substituhirlo.
Lo senyor Castelar segueiz menjant ab los personatjes conservadors. Apro-*
ba la decisió de la reyna conservant gá aquest partit escapsat en lo poder: diu
que lo mateiz hauría fet ell en cas de ser reyna.
Fins los periódichs eztrangers donan compte d'baver anat lo senyor Morlesín á Vitoria á presenciar la ezecució del Angiolillo.
Preguntat lo senyor Silvela pera que maniíesiés la seva opinió respecte del
actual gobetn, s' ha mostrat partidari de que en las circunstancias anormals
perqué atravessa Espanya lo que mes li convenía era un gobern de forsa y que
comes ab soluciona propias pera resoldre las cuestions colonials.
Lo gobern s' ocupará totseguit en concertarse ab las demés nacióos pera la
repressió del anarquisme.
A niitjans d'Octubre sembla que está resol! per lo Gobern enviar á Cuba
i5,ooo bomes.
En lo primer consell de ministres que 's celebri á Madrid al retornar de
San Sebastian lo general Azcárraga, 's dona per cert que s' indicará al general
Weyler que cambihi M plan d' operacions en qual cas se creu probable que
aquest presentí la dimisió.
U n telegrama oficial rebut de Manila dona compte de que bi ba bagut en
aquella isla petitas accions ab los irsurrectes. Diu que 1* encmicb intenta apo'
derarse de San Ratael, essent retzassat. Diu també que '1 cabecilla Aguinaldo
practica algunas ezcursions baizant fíns al plá á ñ de provebirse d' aliments,
los que 'is hi fan moka falta á las sevas partidas.
Faltan noticias oficiáis de Cuba. Hi ha escassa animació en los circuís polítlchs.
MADRID,
Imprempta de Bamon Germana.--Yendrell»
• v 51!
Descargar