Balanç i perspectives de l`avaluació ambiental a

Manuals d’avaluació ambiental 04
Balanç i perspectives
de l’avaluació ambiental a Catalunya
BIBLIOTECA DE CATALUNYA DADES CIP
Balanç i perspectives de l’avaluació ambiental a Catalunya. – (Manuals
d’avaluació ambiental ; 4)
Bibliografia
I. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge II.
Col·lecció: Manuals d’avaluació ambiental ; 4
1. Medi ambient – Anàlisi d’impacte – Catalunya 2. Gestió ambiental –
Catalunya – Avaluació
504.54(467.1)
Balanç i perspectives de l’avaluació ambiental a Catalunya
© Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient i Habitatge
http://www.gencat.cat/dmah
Aquest document ha estat elaborat sobre la base del treball Estudi sobre criteris i directrius de planificació i gestió
territorial aplicables a l’avaluació ambiental (2010), elaborat per ERF. Gestió i Comunicació Ambiental, SL, per
encàrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Edició del llibre: octubre de 2010
Tiratge: 1.000 exemplars
Disseny: Insòlit Disseny, SCP
Compaginació i impressió: 9·disseny SL
DL: B-36.991-2010
ÍNDEX
PRÒLEG
5
INTRODUCCIÓ
7
ABREVIATURES I ACRÒNIMS
8
1.
L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
A CATALUNYA. PERSPECTIVA GENERAL
1.1.
Context general de l’avaluació ambiental
10
1.1.1 Plans, programes, projectes i avaluació ambiental
10
1.1.2 Evolució del marc normatiu i organitzatiu
11
1.2. Els processos de tramitació
15
1.2.2 En relació amb els projectes
17
19
1.3.1 Emissió de resolucions i altres documents d’avaluació
19
1.3.2 Millora de processos i metodologies
23
1.3.3 Contribució al canvi sostenibilista del país
24
1.4. Eines per a l’avaluació ambiental
3.
15
1.2.1 En relació amb els plans i programes
1.3. Balanç de l’actuació de l’Oficina d’Avaluació Ambiental
2.
9
25
1.4.1 Elaboració de materials específics i divulgació
25
1.4.2 Participació i informació
27
EL MARC D’ACTUACIÓ I ELS CONDICIONANTS
29
2.1. El marc d’actuació
30
2.2
Els condicionants
33
2.2.1 Condicionants extrínsecs
33
2.2.2 Condicionants intrínsecs
34
L’EXPERIÈNCIA I LES CONTRIBUCIONS
DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
35
3.1. L’experiència acumulada: reflexions i exemples
36
3.1.1 Reflexions a l’entorn dels processos d’avaluació
ambiental
36
3.1.2 Resultats concrets de l’avaluació ambiental de plans
i de projectes: alguns exemples il·lustratius
3.2. Les contribucions de l’avaluació ambiental
3.2.1 Inducció de canvis en la cultura de la planificació i la
projectació i en el model de desenvolupament
37
60
60
3.2.2 Incorporació d’una visió proactiva a la cultura ambiental 61
4.
3.2.3 Millora en la integració de les polítiques sectorials i la
coordinació de les administracions concernides
61
3.2.4 Foment d’eines i processos de consulta i participació
62
VALORACIÓ GLOBAL, REPTES I OPORTUNITATS
DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
63
4.1.
Valoració global de la incidència de l’avaluació ambiental
64
4.2. Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de
l’avaluació ambiental
66
4.3
Àrees d’atenció especial, propostes i reptes
67
4.3.1 El rol dels promotors i equips redactors
67
4.3.2 El rol de l’Oficina d’Avaluació Ambiental
68
4.3.3 El rol de les administracions afectades
69
4.3.4 Els processos participatius
69
4.3.5 L’avaluació ambiental i l’Estratègia de desenvolupament
sostenible de Catalunya
70
4.3.6 Reptes de futur per a l’avaluació ambiental
ANNEX.
CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
71
73
1. Matriu territorial i usos del sòl
75
2. Patrimoni natural i paisatgístic i biodiversitat
77
3. Assentaments humans i política d’habitatge
79
4. Mobilitat i infraestructures viàries i ferroviàries
81
5. Activitats econòmiques
83
6. Cicle de l’aigua
85
7. Energia
87
8. Atmosfera
89
9. Residus
91
10. Canvi climàtic
93
Des de l’any 2003, la nostra tasca dins el Govern ha estat presidida per la ferma voluntat de contribuir a la
modernització ambiental de Catalunya i de compartir el compromís d’avançar envers el desenvolupament
sostenible. És aquest el context en què s’inscriu l’impuls que hem volgut donar a l’avaluació ambiental amb tots
els instruments disponibles. Si bé l’avaluació ambiental abasta les decisions relatives als plans, els programes, els
projectes i les activitats econòmiques, en aquesta publicació ens referirem específicament a l’avaluació ambiental
dels instruments de planificació i projectació que en termes acadèmics es coneix, respectivament, com a Avaluació
ambiental estratègica (AAE), referida als plans i programes, i Avaluació d’impacte ambiental (AIA), en el cas dels
projectes.
L’inici de l’avaluació ambiental de projectes es remunta a Catalunya a l’any 1986, i en aquests moments està
consolidada quant a la seva funció i implementació en tota mena de projectes tant d’iniciativa pública, com ara
les carreteres, com d’iniciativa privada, com han estat fins ara els parcs eòlics. En canvi, l’avaluació ambiental de
plans i programes ha estat una realitat iniciada i impulsada dins dels dos darrers mandats del Govern, puix que
es va iniciar l’any 2005, bàsicament en l’àmbit dels plans urbanístics, i se’n va ampliar progressivament l’abast
als altres tipus de plans, tant territorials com sectorials. Una fita especialment remarcable ha estat l’aprovació
pel Parlament de Catalunya de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, que ha
dotat Catalunya d’un marc legislatiu propi, ha consolidat i perfeccionat el model d’avaluació ambiental de plans i
programes adoptat i ha incorporat les millores aportades per l’experiència pràctica adquirida.
D’altra banda, convé destacar que l’aplicació dels nous instruments de l’avaluació ambiental ha estat especialment
útil i oportuna, ja que en els dos últims mandats, i particularment en el darrer, el Govern ha dut a terme una
intensa tasca de planificació en els àmbits territorial (amb tots els plans territorials parcials aprovats, entre altres),
urbanístic i sectorial sense precedents a Catalunya, la qual ha cobert un buit històric que havia restat pendent en
les etapes de govern anteriors.
Així doncs, hem incorporat l’avaluació ambiental a tots aquests processos de decisió, la qual cosa ha permès als
diversos actors implicats (promotors i redactors dels plans, consultors, públic interessat i Administració ambiental)
posar unes bases sòlides quant a sostenibilitat en els pilars de la planificació del futur del nostre país.
L’activitat de tots aquests actors ha estat molt intensa, però al mateix temps ens ha fornit a nosaltres, com a
Administració ambiental, l’oportunitat de reflexionar amb amplitud de mires sobre els procediments i els processos
i sobre les condicions del medi en les quals s’insereixen els plans i projectes per formular criteris i orientacions,
aprendre de l’experiència acumulada i identificar els reptes i les oportunitats per al futur. Això és el que trobareu
en aquesta publicació.
Expressem el nostre agraïment, i així ho fem, als qui ens han ajudat a redactar el llibre, perquè una mirada externa
sobre la feina pròpia és sempre convenient, però sobretot a la professionalitat, competència i dedicació de l’equip
humà de l’Oficina d’Avaluació Ambiental, que constitueixen, juntament amb el capital de coneixement que ara
compartim, l’actiu principal d’aquest impuls de l’avaluació ambiental.
No obstant això, cal remarcar que l’èxit principal, més enllà de la quantitat i qualitat de la feina feta, és el perceptible
avanç que ja s’ha produït envers el principal objectiu de l’avaluació ambiental, que és aconseguir que les diferents
parts implicades en la formulació, aprovació i execució dels plans i projectes incorporin, des de l’inici de la seva
concepció, els requeriments ambientals i en modulin les determinacions als reptes i les exigències actuals i
futures per coadjuvar en la construcció d’un món més sostenible.
Francesc Baltasar i Albesa
Conseller de Medi Ambient i Habitatge
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
5
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
Pròleg
Introducció
L’impuls legislatiu promogut principalment per la Unió Europea, així com un creixent concerniment de la
societat europea, inclosa la catalana, han posat de manifest que avui ja no és possible plantejar cap intervenció
al territori sense considerar els seus efectes ambientals. Més enllà d’aquesta evidència, i tal com mostra la
definició d’horitzons i objectius a mitjà i llarg termini que també ha desenvolupat el Govern –Estratègia catalana
de desenvolupament sostenible, Pla marc de mitigació del canvi climàtic, Pla de l’energia, Estratègia del vehicle
elèctric...-, cal reconèixer la sostenibilitat com a valor que transcendeix la pròpia generació. Un valor que va molt
més enllà del simple acompliment de la legislació vigent, que té una significació de proposta proactiva, per cert,
recollida a l’Estatut de Catalunya.
Tanmateix, la sostenibilitat no seria més que un concepte merament retòric si l’ambient no esdevé un factor
estratègic. Per tant, cal recollir principis rectors que tractin de cohesió social i territorial, de transversalitat, de
prevenció, de precaució, de gestió del risc, de subsidiarietat, de seguretat alimentària, d’eficiència en l’ús dels
recursos, de responsabilitat social i ambiental, de lluita contra el canvi climàtic, de restabliment i manteniment
dels sistemes naturals i de la diversitat biològica, dels principis del model energètic, territorial i de mobilitat, de
la valorització del paisatge o de la gestió integral de l’aigua i els residus. D’impuls d’una economia de baixes
emissions de carboni.
L’avaluació ambiental ha esdevingut una tècnica efectiva per a normalitzar la incorporació d’aquesta perspectiva
a l’acció de govern. La planificació i la programació són activitats eminentment públiques. Això fa que l’avaluació
ambiental de plans i programes esdevingui una tècnica per a la incorporació de criteris ambientals i de sostenibilitat
que ens ha portat a treballar principalment amb els equips de planificació sectorial del Govern, així com amb els
ajuntaments. Cal constatar la utilitat de l’existència d’una tècnica amb vocació transversal i que reconeix, en primer
terme, la responsabilitat del promotor per a la incorporació d’objectius de qualitat ambiental, de minimització
d’impactes, per a la preservació i la recuperació de la funcionalitat dels sistemes naturals i per a la contenció en
l’ús de recursos no renovables. El disseny i l’execució de projectes té un component públic –carreteres, metro,
regadius...- i també privat –parcs eòlics, fotovoltaics, actuacions en sòl no urbanitzable...-. En aquest cas, la llarga
tradició de l’avaluació ambiental de projectes ha estat reforçada pels marcs establerts en l’avaluació dels plans i
els programes, on s’han definit criteris que han permès abordar l’avaluació des d’una perspectiva escalar.
En definitiva, es tracta d’una tècnica i una tasca amb poca projecció pública perquè s’exerceix en el procés de
planificació i projectació, ambdós, processos interns de l’Administració. I, tanmateix, els resultats tenen una
gran transcendència pública, perquè els plans i els projectes es tradueixen al final en artefactes territorials que
transformen l’entorn, o en la seva absència. Per bé que imperfecte, la transparència i la consulta pública inherents
al procés i la praxi que l’ha desenvolupat permet també la implicació de la ciutadania concernida des dels inicis
dels processos de planificació i disseny.
L’avaluació ambiental, per la seva naturalesa i vocació, no és l’origen ni el final de la bondat ambiental d’aquestes
transformacions que, en definitiva, responen a les orientacions politicotècniques dels responsables sectorials
–i per tant, correspon a cadascú valorar el grau d’integració de criteris ambientals realment assolits-. Ara bé,
l’aplicació sistemàtica i generalitzada d’aquesta tècnica ha permès, com deia, la normalització de la incorporació
de criteris ambientals en l’acció pública i la garantia de la coherència ambiental del conjunt de decisions públiques
que afecten el territori des de la perspectiva ambiental.
Avui, ningú no discuteix que cal revisar el projecte, posem per cas, d’una carretera, si afecta una ermita. Fa cent
anys això no era així. Ha calgut un procés legislatiu i de concerniment per integrar el patrimoni arquitectònic com
un bé públic que cal tenir en consideració per a la intervenció territorial i que cal restaurar, preservar i gestionar.
Amb el patrimoni natural, els recursos no renovables i la qualitat del medi que afecten la nostra salut, a l’eficiència
de les nostres activitats productives i a la nostra qualitat de vida, encara no som al cap del carrer. Però hem iniciat
el camí amb determinació. L’avaluació ambiental ha estat i seguirà sent un instrument molt valuós, per bé que no
és l’únic ni, probablement, el més determinant per al canvi sostenibilista que ens és imprescindible. Els equips i
la praxi estan a punt, com crec que aquesta publicació posa de manifest. Un bon punt de partida per abordar
millores administratives, d’instruments d’anàlisi i seguiment, de més participació i d’una millor integració de la
sostenibilitat en la presa de decisions i en la seva execució. Em sumo a l’agraïment de les persones que des de
l’Administració i des de l’àmbit privat treballen dia a dia amb convicció i rigor.
Frederic Ximeno
Director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
7
Abreviatures i acrònims
AAE
Avaluació ambiental estratègica
AIA
Avaluació d’impacte ambiental
DAR
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
DIA
Declaració d’impacte ambiental
DMAH
Departament de Medi Ambient i Habitatge
DPTOP Departament de Política Territorial i Obres Públiques
GEH
Gasos amb efecte d’hivernacle
ISA
Informe de sostenibilitat ambiental
ISAP
Informe de sostenibilitat ambiental preliminar
OAA
Oficina d’Avaluació Ambiental
OTAA
Oficines territorials d’avaluació ambiental
POUM
Pla d’ordenació urbanística municipal
PPU
Pla parcial urbanístic
8
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
1. L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A
CATALUNYA. PERSPECTIVA GENERAL
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
1. L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA.
PERSPECTIVA GENERAL
1.1 Context general de l’avaluació ambiental
1.1.1 Plans, programes, projectes i avaluació ambiental
Les obligacions jurídiques i les eines metodològiques destinades a assolir una integració plena de la dimensió
ambiental en els plans i en els projectes són encara molt recents al nostre país1, tot i l’existència de nombrosos
antecedents d’interès. A escala del projecte, a finals de la dècada de 1980 l’avaluació d’impacte ambiental va
esdevenir imperativa en determinats supòsits. Tanmateix, no va ser fins a l’any 2005 que va començar formalment
l’aplicació de l’avaluació ambiental de plans i programes amb la creació de les oficines territorials d’avaluació
ambiental (OTAA) en el marc dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). L’any
següent, va ser creada la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental, adscrita a la Direcció General de Polítiques
Ambientals i Sostenibilitat del DMAH2.
Tradicionalment, la consideració de les possibles repercussions ambientals en les decisions que s’adoptaven durant
l’elaboració, la tramitació i l’execució d’un pla o d’un projecte ha estat molt limitada o nul·la. En aquest sentit, els
condicionants econòmics, socials, polítics, etc., tenien (i sovint encara tenen) un pes molt superior als ambientals.
Així mateix, la manca, fins a èpoques molt recents, de planificació física en molts àmbits i escales i l’escassa
interrelació entre els instruments existents han constituït una dificultat afegida. Durant el segle XX, l’ordenació
territorial s’ha anat conformant precàriament d’acord amb dos tipus de decisions preses a escales diferents i
freqüentment d’una manera inconnexa. D’una banda, les infraestructures (especialment les viàries), plantejades
en molts casos des d’una escala territorial de país. D’altra banda, els plans urbanístics, a escala de ciutat (tot
i que, en ocasions, d’àmbit plurimunicipal). En general, els instruments de planificació territorial de gran abast
territorial o de planificació sectorial (energètics, hidrològics, agraris, forestals, etc.) han estat inexistents o amb un
grau d’incidència molt baix. De les diverses formes de planificació, el planejament urbanístic municipal ha estat
el més implantat al nostre país, amb una llarga trajectòria recorreguda des de la meitat del segle XIX a partir dels
primers plans d’alineacions, d’eixample i de reforma interior. En aquests moments, una gran majoria dels municipis
catalans disposa d’instruments de planejament urbanístic propis que ordenen el seu territori, si bé habitualment
han centrat la seva atenció únicament en els sòls urbans i en aquells altres destinats a ser-ho. Cal remarcar també
que l’escala d’ordenació municipal no permet abordar molts aspectes territorialment i ambientalment claus que
requereixen una perspectiva més àmplia i uns altres instruments d’ordenació i de gestió.
L’increment progressiu de la consciència ambiental i de les exigències socials i legislatives, i també l’important
desplegament de la planificació territorial i sectorial a Catalunya en els anys més recents, han representat un pas
decisiu per a la superació de les mancances assenyalades i han creat un marc més adequat per a la integració
dels requeriments ambientals.
Cal destacar, en aquest sentit, dos fets especialment significatius. En primer lloc, l’aparició, com a eix bàsic de la
legislació urbanística catalana (i, per extensió, de l’activitat urbanística), del principi jurídic de desenvolupament
urbanístic sostenible, emmarcat en les premisses de la Conferència de Rio de 1992 i de la Carta d’Aalborg, entre altres
instruments a escala mundial; això ha propiciat una millora ambiental significativa en el nou urbanisme, si bé encara
insuficient en conjunt. D’altra banda, l’aprovació recent d’una veritable generació d’instruments de planejament
territorial, de planejament urbanístic supramunicipal i de planificació sectorial, amb un nivell de cohesió important,
els quals han estat, a més, sotmesos a avaluació ambiental (vegeu 1.3.1). Bona part d’aquests plans es configuren
sobre la base de l’ordenació integrada de tres sistemes territorials de gran incidència ambiental: els espais oberts,
els assentaments i les infraestructures de transport.
1
Contràriament, en el cas de les activitats amb efectes potencials sobre el medi ambient, l’aplicació de mecanismes administratius de
prevenció i control ambiental es remunta als anys 20 i té un extens recorregut. Actualment a Catalunya aquest àmbit de l’avaluació
ambiental, que no és objecte d’aquesta publicació, és regit per la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les
activitats.
2
En aquesta publicació s’ha adoptat la denominació d’Oficina d’Avaluació Ambiental (OAE) per designar al conjunt de les unitats del
departament de Medi Ambient i Habitatge especialitzades en l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes: la Subdirecció
General d’Avaluació Ambiental i les oficines territorials d’avaluació ambiental (OTAA). Entre altres funcions, correspon a la Subdirecció
General d’Avaluació Ambiental coordinar, donar suport i supervisar funcionalment l’actuació de les OTAA.
10
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
1.1.2 Evolució del marc normatiu i organitzatiu
L’aprovació l’1 de gener de 1970 de la Llei nacional de política ambiental (NEPA, The National Environmental Policy
Act) als Estats Units va representar l’inici de l’avaluació ambiental de projectes. Un dels objectius de la NEPA era
perfeccionar el procediment administratiu que s’utilitzava fins aleshores per aprovar projectes federals, a fi de
millorar la qualitat de la presa de decisions des de la perspectiva ambiental i social.
Els principis establerts en aquesta Llei van ser determinants per al desenvolupament de les successives normatives
ambientals aprovades a diversos països del món (Suècia, Alemanya, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, etc.).
La Unió Europea, com s’ha dit anteriorment, no és fins a la meitat dels vuitanta que aprova la Directiva 85/337/
CEE, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient.
D’acord amb aquesta Directiva, l’objectiu de l’avaluació ambiental de projectes és avaluar les repercussions sobre
el medi dels projectes públics o privats que puguin tenir efectes significatius sobre el medi. A escala estatal i
catalana, aquesta normativa europea va ser transposada amb certa celeritat mitjançant el Reial decret legislatiu
1302/1986 i el Decret 114/1988, respectivament. Posteriorment, d’acord amb l’experiència de la seva aplicació,
la UE va aprovar la Directiva 97/11/CE (que modifica la Directiva 85/337/CEE), amb l’objectiu d’aclarir, completar i
millorar les normes relatives al procediment d’avaluació de projectes (vegeu la taula 1.1).
A diferència dels projectes, l’avaluació ambiental de plans i programes té un origen molt més recent, l’inici del qual
és l’aprovació de la Directiva 2001/42/CE, sobre l’avaluació dels efectes de certs plans i programes sobre el medi
ambient. L’objectiu d’aquesta Directiva és assolir un elevat nivell de protecció del medi ambient i contribuir a la
integració dels aspectes ambientals en la preparació i adopció de plans i programes [...] que puguin tenir efectes
significatius en el medi ambient. Aquesta Directiva fixa els principis generals d’un sistema d’avaluació ambiental
estratègica, en defineix l’àmbit bàsic d’aplicació i estableix un procediment mínim que confereix als estats membres
una gran flexibilitat a l’hora d’establir procediments i metodologies per a l’avaluació. El termini per a l’entrada en vigor
de la legislació nacional de transposició de la Directiva va finalitzar el 21 de juliol de 2004.
La transposició d’aquesta Directiva a l’Estat espanyol es va fer, amb retard, mitjançant la Llei 9/2006, sobre
avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. A Catalunya, l’aplicació de
l’avaluació ambiental estratègica va avançar la transposició de la Directiva en l’àmbit del planejament urbanístic
(Llei 10/2004, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible,
de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local), sense concretar-ne, però, el procediment administratiu. No va
ser fins a l’aprovació del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006) que es va establir un procediment
formal d’avaluació ambiental dels plans urbanístics i es va definir el contingut dels seus informes de sostenibilitat
ambiental.
Finalment, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 6/2009, d’avaluació ambiental de plans i programes,
que transposa a l’ordenament jurídic català la Directiva 2001/42/CE i que ha afegit nous elements a l’avaluació
ambiental del planejament urbanístic i territorial. Aquesta Llei estableix un marc normatiu propi i comú per a
l’avaluació ambiental de tots els plans tramitats a Catalunya, bé siguin sectorials, territorials o urbanístics. D’acord
amb la Llei, l’objectiu de l’avaluació ambiental és garantir la integració dels valors i els criteris ambientals en la
preparació, l’aprovació i el seguiment dels plans i programes que poden tenir efectes significatius sobre el medi
ambient. Cal remarcar la significació que s’atorga en aquesta definició a la finalitat integradora de la dimensió
ambiental i la importància de considerar totes les fases del pla o programa avaluat (és a dir, tot el seu cicle de
vida), fet que comporta estendre l’avaluació ambiental a les fases posteriors a l’aprovació (desenvolupament,
execució, funcionament...) mitjançant el seguiment.
A banda d’aquesta legislació bàsica, cal remarcar que hi ha un elevat nombre de normativa sectorial relacionada
amb l’avaluació ambiental. Per exemple, en el cas dels projectes, cal considerar diverses disposicions d’àmbit
català que estableixen l’obligatorietat que certs tipus de projectes i instal·lacions segueixin el tràmit d’avaluació
d’impacte ambiental, com ara activitats extractives (Llei 12/1981 i Decret 343/1983), carreteres (lleis 7/1993
i 6/2005 i Decret 293/2003), aeroports (Llei 19/2000) o parcs eòlics (Llei 20/2009 i Decret 147/2009), entre
d’altres.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
11
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
En aquest context, els instruments d’avaluació ambiental de plans, programes i projectes esdevenen eines
valuoses i imprescindibles, no solament per la seva finalitat que és garantir el tractament adequat dels aspectes
ambientals en tot el cicle de vida d’aquells plans, programes i projectes amb una incidència potencialment
important sobre el medi ambient, sinó també perquè el seu enfocament sistèmic i estratègic permet potenciar, en
clau de sostenibilitat, la coherència i les sinergies entre els diversos instruments de planificació i de projectació i
les respectives escales i àmbits temporals.
Taula 1.1. Evolució de la normativa bàsica relacionada amb l’avaluació ambiental de
projectes, plans i programes.
Any
Normativa bàsica relacionada amb l’avaluació ambiental
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
EUROPEA
1985
Directiva 85/337/CEE, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes
públics i privats sobre el medi ambient.
1997
Directiva 97/11/CE, que modifica la Directiva 85/337/CEE, relativa a l’avaluació de les
repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient.
2001
Directiva 2001/42/CE, relativa a l’avaluació ambiental de determinats plans i programes
sobre el medi ambient.
ESTATAL
1986
Reial decret legislatiu 1302/1986, sobre avaluació d’impacte ambiental.
1988
Reial decret 1131/1988, que estableix el Reglament pel qual es desenvolupa el RDL
1302/1986.
2001
Llei 6/2001, que modifica el RDL 1302/1986, d’avaluació d’impacte ambiental.
Llei 9/2006, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi
ambient.
2006
Llei 27/2006, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública
i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.
2008
Reial decret legislatiu 1/2008, pel qual s’aprova el text refós de l’avaluació d’impacte
ambiental de projectes.
2010
Llei 6/2010, que modifica determinats aspectes del Reial decret legislatiu 1/2008.
CATALANA
1988
Decret 114/1988, d’avaluació d’impacte ambiental.
1999
Decret 136/1999, que desenvolupa la Llei 3/1998.
2006
Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient.
2009
Llei 6/2009, d’avaluació ambiental de plans i programes.
Tanmateix, pel que fa a l’avaluació ambiental de plans i programes, atès que el nombre més elevat de plans
objecte d’avaluació ambiental correspon a instruments de caràcter urbanístic (vegeu l’apartat 1.3.1), bona part
de les disposicions aplicables són a la legislació urbanística, la qual ha incorporat progressivament qüestions
ambientals en el seu articulat i ha estat objecte de nombrosos canvis al llarg de la darrera dècada (vegeu
la taula 1.2). Com s’ha dit anteriorment, el Reglament de l’any 2006 és en aquests moments la referència
principal.
12
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
Taula 1.2. Legislació urbanística recent.
2002
Llei 2/2002, d’urbanisme.
2003
Decret 287/2003, pel qual s’aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002,
d’urbanisme.
2004
Llei 10/2004, de modificació de la Llei 2/2002, d’urbanisme, per al foment de
l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local.
2005
Decret legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.
2006
Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.
2007
Decret llei 1/2007, de mesures urgents en matèria urbanística.
2009
Llei 26/2009, de mesures fiscals, financeres i administratives (article 48-51).
2010
Decret legislatiu 1/2010, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
Legislació recent en matèria d’urbanisme
Pel que fa als aspectes organitzatius i funcionals, d’acord amb el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració
parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, correspon a la Direcció General de Polítiques Ambientals i
Sostenibilitat exercir les competències que corresponen al Departament en relació amb el procediment d’avaluació
ambiental de plans i programes, d’acord amb la normativa vigent; participar en la Ponència Ambiental, d’acord
amb l’article 22.2 del Decret 136/1999, de 18 de maig, de Reglament de desplegament de la Llei 3/1998, de
27 de febrer, i donar-li suport en relació amb el procediment d’avaluació d’impacte ambiental de projectes. La
Subdirecció General d’Avaluació Ambiental, adscrita com s’ha dit anteriorment a l’esmentada Direcció General,
té encomandes, entre altres funcions:
• Establir les directrius per a l’avaluació ambiental de plans i programes.
• Dur a terme l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes, en els termes que preveu la normativa
aplicable; coordinar, donar suport i supervisar funcionalment l’actuació de les OTAA, i determinar els
expedients que els correspon tramitar. A la pràctica, la Subdirecció General duu a terme directament
els procediments d’avaluació del planejament territorial i sectorial, i també l’avaluació dels plans directors
urbanístics, mentre que les OTAA desenvolupen els procediments d’avaluació dels plans d’ordenació
urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat.
• Elaborar un banc de dades sobre informació ambiental disponible per a l’avaluació ambiental de plans,
programes i projectes i facilitar l’accés públic a la informació.
• Assessorar els promotors de plans, programes i projectes en relació amb els aspectes procedimentals
i sobre l’existència i disponibilitat d’informació per a l’avaluació ambiental.
• Fer el seguiment dels aspectes ambientals dels plans i programes i dels projectes previstos, en els
termes que preveu la normativa aplicable.
• Elaborar un banc de dades sobre informació ambiental disponible per a l’avaluació ambiental de plans,
programes i projectes.
Anteriorment, mitjançant el Decret 125/2005, de reestructuració dels Serveis Territorials del Departament de
Medi Ambient i Habitatge, havien estat creades les cinc oficines territorials d’avaluació ambiental distribuïdes pel
territori català de la manera següent (figura 1.1):
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
13
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
Figura 1.1. Localització de les cinc oficines territorials d’Avaluació Ambiental (OTAA) en el context català i
àmbits territorials d’actuació de cadascuna.
Cada OTAA depèn, com a àrea funcional, del servei territorial corresponent del DMAH. Les funcions de les
oficines territorials són les següents:
• Rebre i fer el seguiment de les sol·licituds d’avaluació ambiental de plans, programes i projectes.
• Tramitar els expedients d’avaluació ambiental que siguin competència dels serveis territorials i fer la
proposta de resolució corresponent.
• Trametre a l’òrgan competent els expedients d’avaluació ambiental que no siguin competència dels
serveis territorials i col·laborar-hi en la tramitació i resolució.
• Informar i assessorar en relació amb l’avaluació ambiental a ens locals, empreses i ciutadania.
• Emetre els informes sobre els plans, programes i projectes que li siguin requerits.
• Fer el seguiment de l’avaluació ambiental dels plans, programes i projectes del seu àmbit territorial.
• Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li sigui encarregada.
L’existència d’uns serveis descentralitzats facilita una avaluació més propera al territori. Els plans, programes i
projectes que tenen un abast territorial molt significatiu (com poden ser els plans territorials parcials o els plans
sectorials que incideixen sobre el conjunt del país) són avaluats pels serveis centrals amb la col·laboració, quan
pertoca, de les oficines territorials.
14
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
1.2 Els processos de tramitació
L’avaluació ambiental d’un pla o programa segueix un plantejament força lineal, íntimament associat a la tramitació
mateixa del pla o programa.
Els tràmits d’avaluació ambiental del planejament territorial i de l’urbanístic o de la planificació sectorial (plans de
mobilitat, plans d’infraestructures de mobilitat, plans de regadiu, plans d’equipaments comercials, etc.) segueixen
en tots els casos unes pautes bàsiques força similars, si bé amb algunes diferències que són comentades
oportunament. A continuació, s’exposen, sintèticament, les principals fites de l’avaluació ambiental d’un pla o
programa (vegeu també l’esquema de la figura 1.2).
El primer pas consisteix a determinar si el pla o programa està subjecte a avaluació ambiental perquè s’inclou en els
supòsits de l’annex I i dels articles 6 i 7 de la Llei 6/2009. Si no és així, caldrà verificar si està sotmès a un procediment
preliminar anomenat de “decisió prèvia d’avaluació ambiental” (d’acord amb l’article 8 i l’annex II de la Llei 6/2009);
si és el cas, caldrà que l’òrgan ambiental, amb consulta prèvia a les administracions afectades, emeti una resolució
específica sobre la necessitat o no d’iniciar el procediment d’avaluació estàndard.
L’avanç de pla –en els casos on la normativa preveu aquesta figura, que sobretot fan referència al planejament
territorial i urbanístic- ha d’incorporar l’Informe de sostenibilitat ambiental preliminar (ISAP). Constitueix el primer
document generat pel promotor sotmès a tràmit. En el cas d’un pla on no resulti obligatori el document d’avanç
(situació freqüent en plans de caràcter sectorial) però que estigui sotmès a avaluació ambiental, caldrà presentar
exclusivament l’ISAP, amb el grau de detall que correspongui al nivell de desenvolupament del pla avaluat.
L’avanç pot ser sotmès a exposició pública en el cas que normativament estigui previst (per exemple, els plans
d’ordenació urbanística municipal). A partir d’aquesta documentació, el DMAH ha d’emetre el Document de
referència (DR) després d’una fase de consultes preceptives a les administracions públiques afectades i el públic
interessat.
En el cas del planejament urbanístic, el termini per emetre el document de referència (inclosa la fase de consultes)
és de dos mesos des de la recepció de l’avanç. A més, des de l’entrada en vigor de la Llei 6/2009, el DPTOP ha de
lliurar, en el termini d’un mes, un informe urbanístic i territorial (que el Document de referència ha d’incorporar com
a annex) amb la valoració de l’adequació de l’avanç del pla a la legislació urbanística vigent, a les directrius del
planejament territorial i als criteris de desenvolupament urbanístic sostenible. En altres tipus de plans i programes,
el Document de referència s’ha de notificar al promotor en el termini d’un mes des de la finalització de la fase de
consultes.
Posteriorment, una vegada finalitzada la redacció del pla o programa per a l’aprovació inicial del pla (en el cas
del planejament territorial i urbanístic) o una versió tècnicament completa (en el cas del planejament sectorial), se
sotmet a informació pública durant un període mínim de 45 dies i a la recollida d’informes preceptius, entre els
quals els determinats en el DR i generalment el de l’òrgan ambiental. El pla o programa ha d’incorporar l’Informe
de sostenibilitat ambiental (ISA) corresponent, on s’avaluen amb detall les implicacions ambientals de les seves
determinacions a partir de les indicacions establertes al Document de referència.
Un cop finalitzat el període d’informació pública (rebuts els informes de les administracions afectades i
analitzades les al·legacions i aportacions realitzades), es prepara una nova versió del pla destinada a l’aprovació
provisional (aquest supòsit s’esdevé sempre en el cas del planejament urbanístic però no necessàriament en
altres tipus de plans) o a la definitiva. En tots dos casos, el promotor ha d’elaborar una proposta de memòria
ambiental on fa una valoració general de tot el procés d’avaluació i de les millores ambientals introduïdes al
llarg de la tramitació.
La memòria ambiental ha de ser objecte d’una resolució de conformitat per part de l’òrgan ambiental en un
termini de tres mesos (o d’un mes, si es tracta de planejament urbanístic) perquè es produeixi l’acte formal
següent d’aprovació del pla o programa. La memòria ambiental i l’acord de l’òrgan ambiental són requisits previs i
indispensables per a l’aprovació vàlida d’un pla o programa, o d’una modificació, sotmesos a avaluació ambiental.
Les determinacions contingudes a la resolució ambiental han de ser incorporades al pla o programa, i, si no ho
són, la seva no-inclusió ha de ser motivada.
La presa en consideració de l’ISA, la memòria ambiental i l’acord de l’òrgan ambiental s’han de fer constar en
l’acord aprovatori del pla o programa mitjançant una declaració específica en què, en el cas de discrepàncies
amb els resultats de l’avaluació ambiental, cal justificar-ne els motius i les mesures adoptades.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
15
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
1.2.1 En relació amb els plans i programes
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
Inici del procés de tramitació
del pla o programa
Està inclòs en els supòsits de
l’annex I o l’article 6 de la Llei
6/2009?
No
Si
Si
Avanç de Pla
(en els supòsits previstos normativament en el cas de plans i programes
no urbanístics és freqüent que no hi
hagi avanç de pla, però sempre cal
presentar ISA preliminar)
Està sotmès a decisió prèvia
d’avaluació ambiental
(annex II)?
ISA preliminar
Documentació suficient
sobre la potencial incidència
ambiental
Fase de consultes prèvies
Fase de consultes prèvies
del DMAH
del DMAH
Exposició pública de l’avanç
(si està previst normativament)
Document de referència
Decisió prèvia d’avaluació
ambiental motivada
segons criteris de
l’annex II (1 mes)
• Pla per a l’aprovació inicial
(planejament)
ISA
• Pla tècnicament acabat
(planificació sectorial)
Informació pública (45 dies) i sol·licitud d’informe
als organismes afectats
• Nova proposta
de pla
ISA
Proposta de
Memòria
ambiental
Resolució sobre la
Memòria ambiental
(3 mesos, 1 mes per
planejament)
Modificacions (si s’escau) al Pla o Programa, que ha d’incorporar,
en la seva documentació, la Memòria ambiental
Órgan ambiental
Aprovació provisional (si s’escau)
i/o definitiva
Figura 1.2. Esquema del procés de tramitació d’un pla o programa.
16
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
Document general
Procediment facultatiu
1.2.2 En relació amb els projectes
En primer lloc, cal determinar si el projecte en qüestió està inclòs en els supòsits previstos legalment (Reial decret
legislatiu 1/2008, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, en endavant
RDL 1/2008), o bé si està sotmès a decisió prèvia d’avaluació ambiental. En aquest segon cas, el promotor del
projecte haurà d’aportar documentació suficient sobre la incidència ambiental potencial perquè l’òrgan ambiental
pugui emetre, d’acord amb els criteris definits a l’annex III del RDL 1/2008 i després del corresponent període de
consultes prèvies, una resolució sobre la necessitat o no de sotmetre el projecte a avaluació ambiental.
Si escau el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, es redacta un document ambiental inicial (d’acord amb l’article
6 del Reial decret legislatiu 1/2008). A partir d’aquesta documentació, el DMAH ha d’emetre, en el termini de dos
mesos, un informe d’abast i contingut de l’Estudi d’impacte ambiental (EIA), després d’una fase de consultes
prèvies.
En una segona fase, un cop redactat l’EIA corresponent, aquest EIA juntament amb el projecte seran sotmesos
a informació pública durant un període de temps determinat pel procediment d’autorització corresponent.
Paral·lelament, cal sol·licitar als organismes afectats els informes respectius en relació amb el projecte. L’òrgan
ambiental disposa de quatre mesos per emetre la Declaració d’impacte ambiental (DIA) formulada per la Ponència
Ambiental del DMAH, la qual pot ser favorable o desfavorable (en aquest segon cas, cal desestimar el projecte o
reformular-lo completament).
El projecte –abans de ser aprovat definitivament- haurà d’incorporar (si s’escau) les modificacions fruit de les
al·legacions presentades al llarg del període d’informació pública, i també les determinacions que es derivin de
la DIA.
Un cas particular de l’avaluació ambiental de projectes són els parcs eòlics (i fotovoltaics), els quals disposen
d’una regulació específica pel que fa a la seva tramitació que té com a finalitat simplificar els complexos tràmits
que havien de seguir aquestes instal·lacions i racionalitzar-ne la implantació en el territori mitjançant la designació
de zones de desenvolupament prioritari (ZDP), considerades òptimes ambientalment, paisatgísticament,
urbanísticament i tècnicament. El Decret 147/2009, de 22 de setembre, regulador de la tramitació de parcs eòlics
i fotovoltaics, està orientat a facilitar l’assoliment dels objectius del Pla de l’energia en matèria d’energia eòlica (una
potència instal·lada de 3.500 MW l’any 2015)4.
3
De fet, seria més correcte dir que és l’avaluació ambiental de plans i programes la que segueix un esquema similar a la dels projectes, atès
que aquesta última es va iniciar molt abans.
4
En el moment d’aprovar aquest Decret, hi havia 448 MW eòlics en servei, 349,4 en construcció i 1.100 MW autoritzats.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
17
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
L’avaluació ambiental de projectes segueix (malgrat les diferències escalars i conceptuals) un esquema
metodològic similar al que ha estat exposat per als plans i programes3 (vegeu la figura 1.3).
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
Inici del procés de tramitació
del projecte
Està inclòs en els supòsits de
l’annex I de la normativa?
No
Si
Si
Avanç
de projecte
Està sotmès a decisió prèvia
d’avaluació ambiental
(annex II)?
Document
ambiental inicial
(d’acord amb l’article 6
del RDL 1/2008)
Document ambiental inicial
(d’acord amb l’article 16
del RDL 1/2008)
Fase de consultes prèvies
Fase de consultes prèvies
del DMAH (1 mes)
del DMAH (1 mes)
Informe d’abast i contingut
de l’EIA (1 mes)
Resolució sobre si cal o no
l’avaluació ambiental segons
criteris annex III del RDL
1/2008 (1 mes)
Estudi d’impacte
ambiental
Projecte
Informació pública
(segons la durada prevista
d’acord amb la tramitació del
tipus de projecte)
i sol·licitud d’informe als
organismes afectats
Tramitació
urbanística
del projecte
Declaració d’impacte
ambiental
(DIA, 4 mesos)
(si s’escau)
Modificacions (si s’escau) al projecte
resultat d’al·legacions i/o de la DIA
Órgan ambiental
Document general
Aprovació del projecte
Procediment facultatiu
Figura 1.3. Esquema del procés de tramitació d’un projecte.
18
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
Tot i els pocs anys transcorreguts d’ençà de la creació de l’OAA i dels seus serveis territorials, la tasca duta a
terme ha estat considerable. Tanmateix, no sempre queda prou evidenciada, atès que una part considerable
de les seves funcions resta circumscrita a informes de caràcter intern o de difusió limitada o a d’altres aspectes
estratègics poc objectivables o quantificables que van molt més enllà del nombre de documents emesos en
els processos avaluadors. L’objectiu d’aquest apartat és evidenciar aquest conjunt de tasques, des de les més
evidents (emissió de documents associats a procediments) a les menys conegudes o intangibles.
1.3.1 Emissió de resolucions i altres documents d’avaluació
Tot seguit, se sintetitzen les principals estadístiques en relació amb el volum de documents emesos per l’Oficina
d’Avaluació Ambiental en el marc dels processos d’avaluació ambiental tramitats, i es diferencien els que fan
referència a projectes dels corresponents als plans i programes.
Quant als plans i programes, les dades disponibles5 mostren com (solament en relació directa amb l’avaluació
ambiental del planejament territorial i urbanístic) el nombre anual de documents de referència i de resolucions
(de decisió prèvia d’avaluació ambiental, sobre conformitat amb memòries ambientals i, des de 2009, sobre
no-subjecció a avaluació) emesos supera cada any els 350. Solament en el trienni 2007-2009, s’han emès
247 resolucions de decisió prèvia, 630 documents de referència, 336 resolucions sobre memòries ambientals
i 30 resolucions de no-subjecció. L’avaluació ambiental del planejament territorial i urbanístic representa un
percentatge molt elevat del conjunt de resolucions i documents de referència emesos (un 95%) durant aquest
període (vegeu la figura 1.4).
Figura 1.4. Evolució del nombre de resolucions i documents de referència emesos per l’Oficina d’Avaluació
Ambiental en relació amb el planejament territorial i urbanístic.
Tot i el pes quantitativament poc elevat de l’avaluació ambiental de la planificació sectorial –al capdavall el nombre
de plans a avaluar és limitat-, la seva importància qualitativa és molt significativa i abasta àmbits tan diversos
com la mobilitat (Pla d’infraestructures de transport de Catalunya, Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de
Catalunya, plans de mobilitat urbana...), l’aigua (Pla de regadius en curs o els diversos programes de l’Agència
5
Les dades relatives al nombre d’informes i resolucions emesos pel DMAH en relació amb els plans i programes es recullen sistemàticament
des de l’inici de l’activitat de l’Oficina d’Avaluació Ambiental l’any 2005. Tanmateix, les dades corresponents al període 2005-2006 estan
recopilades amb una metodologia diferent i, per tant, no són directament comparables amb les dels anys posteriors. En tot cas, el gruix
d’expedients d’avaluació ambiental estratègica s’inicia a partir de l’any 2007.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
19
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
1.3 Balanç de l’actuació de l’Oficina d’Avaluació Ambiental
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
Catalana de l’Aigua), el canvi climàtic (Pla marc de mitigació del canvi climàtic), els residus (programes de gestió
de residus municipals, industrials i de la construcció), l’habitatge (Pla territorial sectorial d’habitatge), etc. En
conjunt, durant el període 2007-2009, s’han emès 32 documents de referència i 17 resolucions de memòries
ambientals relacionades amb aquests tipus de plans o programes (vegeu la figura 1.5).
Figura 1.5. Evolució del nombre de resolucions i documents de referència emesos per l’Oficina d’Avaluació
Ambiental en relació amb el planejament sectorial.
La taula 1.3 desenvolupa algunes d’aquestes dades segons els diversos tipus de plans i programes. Mostra
també el nombre anual d’informes preceptius elaborats per les diverses oficines; cal esmentar al respecte que, a
banda de la preparació i formulació de resolucions i de documents de referència, les tasques de l’OAA comporten
també l’emissió d’un elevat nombre d’informes preceptius durant els procediments d’avaluació ambiental (com
ara els informes sobre les aprovacions inicials dels plans territorials i urbanístics) o al seu marge (planejament no
sotmès a avaluació, determinades autoritzacions urbanístiques en sòl no urbanitzable, etc.). Durant el període
2007-2009, el nombre d’informes preceptius elaborats, principalment pels serveis territorials per raó del seu
abast, va assolir els 3.212.
20
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
TAULA 1.3. Dades quantitatives de l’avaluació ambiental de plans i programes
(2007-2009).
2007
2008
2009
Total
90
97
60
247
-
-
30
30
Plans territorials parcials i plans directors territorials
2
1
2
Plans directors urbanístics
4
22
5
Plans d’ordenació urbanística municipal
79
67
57
Modificacions del planejament general
81
80
89
Planejament urbanístic derivat
33
45
31
11
3
TOTAL
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
RESOLUCIONS CAS A CAS
RESOLUCIONS DE NO-SUBJECCIÓ
TOTAL
DOCUMENTS DE REFERÈNCIA
Plans de mobilitat
10
Altres plans i programes sectorials
TOTAL
8
209
226
195
630
Plans territorials parcials i plans directors territorials
3
1
Plans directors urbanístics
3
12
Plans d’ordenació urbanística municipal
31
37
Modificacions del planejament general
62
61
Planejament urbanístic derivat
18
12
Plans de mobilitat
5
1
Altres plans i programes sectorials
6
1
83
128
125
336
1.080
1.139
993
3.212
RESOLUCIONS DE MEMÒRIES AMBIENTALS
TOTAL
INFORMES PRECEPTIUS
TOTAL
Les dades exposades en els quadres anteriors corresponen, com s’ha dit, al trienni 2007-2009. En el moment de
finalitzar la redacció d’aquest document (octubre de 2010), no ha conclòs l’exercici i no resulta possible presentar
un balanç anual complet. Cal assenyalar, però, que, en tractar-se d’un any de final de legislatura, s’ha accelerat
la tramitació d’un nombre estimable de plans i programes, especialment d’aquells promoguts per l’Administració
de la Generalitat, i, com a conseqüència, la seva avaluació ambiental. Ha conclòs l’avaluació de la totalitat dels
plans territorials parcials amb les resolucions corresponents als de la Regió Metropolitana de Barcelona, les
Terres de l’Ebre i les Comarques Gironines, la resolució de diferents plans directors urbanístics i també la de plans
i programes de caràcter sectorial de característiques molt diverses. La taula 1.4 conté una relació dels plans i
programes d’aquestes tipologies avaluats des de la creació de l’Oficina fins a l’octubre de 2010. Entre parèntesi
figura l’any d’emissió de la resolució sobre la memòria ambiental.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
21
TAULA 1.4. Plans i programes territorials i sectorials i plans directors urbanístics
avaluats des de la creació de l’Oficina d’Avaluació Ambiental.
Plans territorials parcials
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
Alt Pirineu i Aran (2006)
Ponent (2007)
Comarques Centrals (2008)
Camp de Tarragona (2009)
Pla territorial metropolità de Barcelona (2010)
Terres de l’Ebre (2010)
Comarques Gironines (2010)
Plans directors territorials
L’Empordà (2006)
L’Alt Penedès (2008)
La Garrotxa (2008)
Plans territorials sectorials
Pla de Ports de Catalunya (2007)
Infraestructures de transport de Catalunya (PITC) (2006)
Equipaments comercials (2006)
Equipaments culturals (PECCat) (2009)
Aeroports i heliports de Catalunya (2008)
Habitatge (2010)
Infraestructures de gestió dels residus municipals de Catalunya (2008)
Altres plans i programes de caràcter sectorial
Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007-2013 (2007)
Programa de fangs (2010)
Programa de reutilització d’aigua a Catalunya (2010)
Programa de mesures del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (2010)
Pla zonal de cabals de manteniment del Ter superior (2010)
Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) (2008)
Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGRIC) (2008)
Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC) (2008)
Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 (2008)
Pla d’actuació per restablir la qualitat de l’aire a 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona (2007)
Pla de transports de viatgers de Catalunya 2007-2013 (2008)
Pla estratègic de la bicicleta (2008)
Pla director de mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (2008)
Pla director de mobilitat del Camp de Tarragona (2010)
Pla director de mobilitat de les comarques gironines (2010)
Plans de mobilitat urbana de Barcelona (2007), Granollers (2008) i Sabadell (2010)
Plans directors urbanístics
Pla de Bages (2006)
Serra de Rodes (2006)
Colònies del Llobregat (2008)
Conca d’Òdena (2008)
El Pallars Sobirà (2008)
La Cerdanya (2008)
Era Val d’Aran (2010)
Àrees residencials estratègiques (12 plans) (2009-2010)
Eix transversal ferroviari (2009)
Línia orbital ferroviària (2010)
El Pla de l’Estany (2010)
Sistema urbà de Girona (2010)
Colònies del Ter i del Freser (2010)
22
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
Quant als projectes, el nombre de declaracions d’impacte ambiental emeses anualment pel DMAH des de l’any
2005 se situa entre la trentena i la quarantena –tret de l’any 2006 en què es va arribar a 48-, de les quals a l’entorn
del 95% són favorables6. Per tipologies, els projectes relacionats amb les infraestructures viàries representen a
l’entorn de la meitat del global de projectes al llarg de la sèrie històrica disponible. Destaquen, en segon terme, els
projectes que incideixen sobre espais d’interès natural amb reconeixement legal, especialment durant els anys
2006 i 2009 (vegeu la figura 1.6).
Figura 1.6. Evolució del nombre i la tipologia de les declaracions d’impacte ambiental de projectes emeses
els darrers 5 anys.
1.3.2 Millora de processos i metodologies
La tasca de l’OAA duta a terme al llarg del seu període de funcionament no és avaluable únicament per la
quantitat de documents d’avaluació emesos, sinó que ha comportat també un procés de millora contínua en
múltiples aspectes:
• Establiment de criteris i metodologies estandarditzades.
• Sistematització de l’estructura i el contingut dels documents d’avaluació ambiental.
• Increment de la proactivitat, la previsibilitat i la transparència del procés.
• Vinculació de l’avaluació ambiental de plans i programes i l’avaluació ambiental de projectes, seguint un
model d’avaluació en cascada.
• Desenvolupament de noves metodologies d’anàlisi per abordar temes específics, com l’avaluació de
corredors en relació amb la mobilitat.
• Implicació creixent en els continguts propis del pla, programa o projecte més enllà de les determinacions
en relació amb la documentació ambiental.
• Millora en la interacció amb els diferents agents implicats (altres administracions, promotors, etc.).
• Potenciació de mecanismes d’informació i participació associats als procediments d’avaluació ambiental
(com ara el Banc de dades d’avaluació ambiental; vegeu l’apartat 1.4.2 Sistematització de la informació).
6
Aquest percentatge de declaracions favorables tan elevat s’ha d’entendre aplicat als projectes que arriben al final de la seva tramitació. De
fet, molts projectes que presenten una valoració ambiental clarament desfavorable en fases inicials són desestimats o retirats abans de
rebre una declaració d’impacte desfavorable.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
23
En el marc d’aquest procés, s’han elaborat diverses guies metodològiques i impartit nombroses jornades i
seminaris per ajudar a difondre i a facilitar el procés d’avaluació (vegeu 1.4 Eines per a l’avaluació ambiental). En
l’actualitat, s’està duent a terme la redacció d’un Pla estratègic de l’OAA.
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
1.3.3 Contribució al canvi sostenibilista del país
La simple exposició de dades i la relació de qüestions merament operatives o procedimentals exposades en
els dos apartats precedents no revelen, però, la veritable transcendència de l’avaluació ambiental a Catalunya
i, indirectament, el rol últim de l’OAA que és, al capdavall, avançar envers un escenari més sostenibilista per al
conjunt del país.
Les aportacions més importants de l’avaluació ambiental se situen, per tant, en un pla estratègic que no es pot inferir del
volum de documents preceptius emesos o de les guies i criteris metodològics elaborats. Més endavant (vegeu el capítol
3), s’exposen amb més detall (i s’exemplifiquen) moltes d’aquestes qüestions essencials que se sintetitzen en quatre
aspectes centrals:
• Impulsar un canvi de paradigma respecte de la manera de concebre el planejament territorial i urbanístic,
la planificació sectorial i la projectació d’infraestructures, i també el model de creixement.
• Incorporar una visió proactiva i preventiva de la dimensió ambiental des de fases inicials de tramitació,
tot superant enfocaments basats essencialment en la correcció a posteriori dels impactes ambientals.
• Millorar la integració de les polítiques sectorials i la coordinació de les administracions afectades.
• Fomentar eines i processos de consulta i participació adreçats a les administracions afectades i el
públic interessat.
Aquest conjunt d’aportacions estratègiques es tradueixen, a nivell pràctic, en una millora del comportament i
l’evolució dels diferents vectors socioambientals, per assumir en cada cas les limitacions que corresponen a
l’abast del seu àmbit d’actuació (vegeu l’apartat 2.1 El marc d’actuació).
24
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
1.4 Eines per a l’avaluació ambiental
Des de la seva creació, l’OAA ha tingut una especial preocupació a generar una base suficient de documents
informatius i de guies metodològiques amb l’objectiu de donar a conèixer els nous instruments d’avaluació, omplir
alguns dels importants buits metodològics inicialment existents i establir i homogeneïtzar criteris en l’elaboració
dels documents d’avaluació ambiental, tant pel que fa al seu contingut com a la seva estructura i format.
Amb la mateixa finalitat, s’han organitzat també –directament o per iniciativa d’altres agents afectats– nombroses
jornades, seminaris i cursos per abordar múltiples qüestions en relació amb l’aplicació de l’avaluació ambiental,
particularment de plans i programes atesa la seva novetat. Hi han intervingut administracions, promotors, col·legis
professionals, empreses consultores, etc. Entre les activitats formatives, cal destacar especialment les set
edicions del Curs d’avaluació ambiental de plans, programes i projectes de l’Escola d’Administració Pública de
Catalunya impartits a Barcelona i a Girona.
Pel que fa als documents d’iniciació i de difusió de l’avaluació ambiental editats, cal esmentar la Guia bàsica
sobre l’avaluació ambiental del planejament urbanístic a Catalunya (2007), destinada especialment als ens locals.
L’any 2009, se’n va publicar una segona edició revisada i adaptada a la Llei 9/2006. Igualment, en el web del
DMAH, l’apartat Preguntes més freqüents sobre l’avaluació ambiental pretén facilitar respostes clares als dubtes
formulats amb més freqüència pels actors implicats.
D’altra banda, les guies metodològiques (tot i no tenir caràcter normatiu) pretenen facilitar la implantació a
Catalunya de l’avaluació ambiental de projectes, plans i programes, d’acord amb els objectius següents:
• Propiciar la comprensió del procés d’avaluació ambiental per a tots els actors públic i privats implicats.
• Aportar eines per a la integració dels criteris ambientals al llarg del procés d’elaboració, tramitació i
execució del pla, programa o projecte.
• Ajudar a l’elaboració de la documentació d’avaluació ambiental que ha de contenir el pla, programa o
projecte.
• Incidir en les especificitats de les diferents escales i tipologies de plans, programes o projectes.
• Establir criteris per garantir la qualitat en la verificació dels continguts ambientals dels plans, programes
o projectes.
La taula següent mostra, per ordre cronològic, les guies metodològiques i d’altres de caràcter informatiu elaborades,
les quals es troben disponibles, en format digital, al web del DMAH, on també es pot accedir a directrius sobre
l’avaluació d’impacte ambiental de projectes, sobre la decisió prèvia d’avaluació ambiental (screening), sobre
l’abast de l’avaluació (scooping), i sobre la revisió de la informació ambiental dels estudis d’impacte ambiental.
Taula 1.5. Guies metodològiques i informatives publicades pel DMAH.
2006
Instruccions tècniques per a l’avaluació ambiental de plans d’ordenació
urbanística municipal (POUM)7.
2007
Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans
parcials urbanístics (PPU)8.
7
CARCELLER, X. (COORD.). 2006. Instruccions tècniques per a l’avaluació ambiental de plans d’ordenació urbanística municipal (POUM).
DMAH. Disponible en format pdf a: http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/doc/
poum06.pdf
8
CARCELLER, X. (COORD.). 2007. Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics (PPU).
DMAH. Disponible en format pdf a: http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/doc/ppu07.
pdf
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
25
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
1.4.1 Elaboració de materials específics i divulgació
→Taula 1.5. Guies metodològiques i informatives publicades pel DMAH.
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
→ 2007
Criteris generals sobre custòdia del territori a considerar en l’avaluació
ambiental de plans urbanístics municipals9.
Guia bàsica sobre l’avaluació ambiental del planejament urbanístic a
Catalunya10.
2008
Avaluació ambiental en la planificació de la mobilitat
(Pla de mobilitat urbana - PMU)11
AMBIMOB-U. Eina per avaluar l’efecte ambiental dels PMU d’acord amb els
continguts del procés d’Avaluació ambiental estratègica12.
2009
Guia bàsica sobre l’avaluació ambiental del planejament urbanístic a
Catalunya13.
Document orientatiu per a la redacció de la Memòria ambiental en el marc
de l’avaluació ambiental dels POUM14.
9
XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI. 2007. Criteris generals sobre custòdia del territori a considerar en l’avaluació ambiental de
plans urbanístics municipals. DMAH. Disponible en format pdf a: http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/
plans_programes/doc/criteris.pdf
10
DMAH (1a ed. 2007; 2a ed. 2009). Guia bàsica sobre l’avaluació ambiental del planejament urbanístic a Catalunya. Disponible en format
pdf a: http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/doc/guia_basica_09.pdf
11
CERDAN, R. (DIR.). 2008. Avaluació ambiental en la planificació de la mobilitat (Pla de mobilitat urbana - PMU). DMAH. Disponible
en format pdf a: http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/doc/PMU_aa_planificacio_
mobilitat.pdf
12
INSTITUT CERDÀ. 2008. AMBIMOB-U. Eina per avaluar l’efecte ambiental dels PMU. En format MSExcel.
http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/ambimob.jsp
13
DMAH (1a ed. 2007; 2a ed. 2009). Guia bàsica sobre l’avaluació ambiental del planejament urbanístic a Catalunya. Disponible en format
pdf a: http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/doc/guia_basica_09.pdf
14
DMAH (2a ed. 2009). Document orientatiu per a la redacció de la Memòria ambiental en el marc de l’avaluació ambiental dels POUM.
Disponible en format pdf a: http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/doc/memoria_
poum.pdf.
26
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
1.4.2 Participació i informació
La creació, l’any 2009, del Banc de dades d’avaluació ambiental (incorporat a la pàgina d’Avaluació ambiental
del web del DMAH15) té com a finalitat disposar de la informació que genera l’avaluació ambiental de projectes,
plans i programes i fer-la accessible als agents que intervenen en el procediment d’avaluació ambiental, a les
administracions públiques afectades i al públic interessat, i també al públic en general.
L’existència d’aquest banc de dades és prevista a l’article 13 de la Llei 6/2009. Aquest banc de dades forma part,
juntament amb la resta d’informació d’accés públic de la web del DMAH –com ara les capes SIG d’informació
cartogràfica-, de la base de dades d’informació ambiental del DMAH (també coneguda pel seu acrònim Badaia).
El banc de dades conté la informació de la fase de consulta de l’avaluació ambiental dels plans, programes i
projectes promoguts o autoritzats per la Generalitat de Catalunya (apartat Participació) i disposa també d’un
recull històric de la informació dels documents generats pel DMAH al llarg del tràmit d’avaluació ambiental (apartat
Informació). La informació corresponent als plans, programes i projectes emesa amb anterioritat al 31.12.2008 és
a l’apartat Destacats de la mateixa pàgina web.
Aquest banc de dades, que compta també amb continguts restringits a l’OAA orientats a la gestió interna de
les tramitacions, incorporarà, amb el temps, noves funcionalitats i continguts d’accés públic, i, de fet, ja s’hi han
incorporat diverses millores en l’any escàs de funcionament que té.
Figura 1.7. Portal web del Banc de dades d’avaluació ambiental del DMAH: participació en l’avaluació
ambiental.
15
Consultable a: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/part_info.jsp.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
27
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
Des del seu inici, l’OAA ha potenciat la utilització del web del DMAH (http://www.gencat.cat/dmah) com a eina de
participació pública en els processos d’avaluació ambiental i d’accés a la informació generada (figures 1.7 i 1.8).
1. L’avaluació ambiental a Catalunya. Perspectiva general
Figura 1.8. Portal web del Banc de dades d’avaluació ambiental del DMAH: informació sobre declaracions
d’impacte ambiental emeses.
28
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
2. EL MARC D’ACTUACIÓ
I ELS CONDICIONANTS
2. EL MARC D’ACTUACIÓ I ELS
CONDICIONANTS
2. El marc d’actuació i els condicionants
2.1 El marc d’actuació
L’anàlisi del grau d’incidència de l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes sobre el territori i el
comportament dels diversos vectors socioambientals exposats al capítol 2 requereix una adequada comprensió
de quin és el seu àmbit d’actuació en el marc del conjunt de processos i agents de canvi que actuen sobre
aquest territori i vectors. Per entendre aquest marc, cal assumir que, a banda dels plans, programes i projectes,
molts altres factors incideixen sobre el territori i els diferents vectors: des de la definició de polítiques públiques i
normatives fins a les decisions individuals de la ciutadania.
L’esquema adjunt (vegeu la figura 2.1) exposa, de manera contextualitzada, aquest marc d’actuació que, com es
desenvolupa tot seguit, s’inscriu en un escenari complex.
Els processos que culminen amb una transformació de la matriu territorial i/o dels fluxos socioambientals que s’hi
produeixen segueixen habitualment quatre etapes:
a Iniciativa i decisió d’impulsar una determinada política, normativa, pla, programa, projecte o actuació.
Aquesta iniciativa pot ser tant pública com privada, segons els casos. Amb tot, és evident que les esferes
pública i privada no actuen de manera aïllada sinó que interactuen en àmbits múltiples, com ara la definició
de polítiques i marcs normatius, demandes d’agents socioeconòmics, processos de participació ciutadana,
eleccions, etc.
Les decisions que tenen a veure amb la definició de polítiques públiques o l’establiment o modificació
de normatives corresponen al Govern i a les administracions competents. Contràriament, les decisions
relatives a la tramitació de plans, programes, projectes o implantació d’activitats poden provenir tant de
l’esfera pública com privada, tot i que habitualment els plans i programes s’associen a la iniciativa pública
i molts projectes i gairebé totes les activitats a la privada.
Finalment, la iniciativa privada pren múltiples decisions, tant individualment com els col·lectius específics,
que acaben incidint sobre la realitat del territori, si bé no estan subjectes a cap tipus de regulació
específica: des de les opcions dels agents socioeconòmics d’impulsar o no determinades iniciatives en
el seu àmbit privat fins a les decisions i les actituds dels consumidors.
b Tramitació de la figura que pertoqui
Excepte en el cas de les decisions individuals que corresponen a l’esfera privada, en general cal seguir
un procés de tramitació oportunament regulat. L’esquema representat a la figura 1 només il·lustra,
per simplificar, el procés de tramitació de plans, programes, projectes o activitats. Les interaccions
entre els diversos instruments i figures (plans, projectes, etc.) són, o poden ser, múltiples. Així, per
exemple, el planejament urbanístic està condicionat pel planejament territorial jeràrquicament superior,
o determinats projectes d’infraestructures, com la construcció d’una depuradora, estan determinats per
la planificació sectorial corresponent.
És en aquesta fase de la tramitació de plans, programes i projectes on l’avaluació ambiental exerceix el
seu rol (la implantació d’activitats es gestiona mitjançant la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental
de les activitats). Contràriament, no té capacitat legal d’incidir en altres àmbits com ara la tramitació de
polítiques públiques o actes legislatius (normatives, regulacions, etc.), i, evidentment, tampoc no pot
influir en les decisions individuals en l’àmbit privat.
Un aspecte rellevant a destacar és el caràcter eminentment preventiu de l’avaluació ambiental, ja que té
incidència des de les fases inicials dels processos de tramitació, i perquè inclou determinacions i directrius
per a les figures de planificació o projectes derivats, la qual cosa permet una avaluació en cascada i la
correcta imbricació entre l’avaluació ambiental de plans i programes i la de projectes. Això permet incidir
sobre opcions estratègiques, sobre grans alternatives a considerar o, fins i tot, sobre la conveniència o la
necessitat d’implantar determinades actuacions sobre el territori.
30
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
Un exemple clar d’aquesta situació es produeix en l’avaluació ambiental de projectes d’infraestructures
que prèviament han estat sotmesos a una avaluació ambiental estratègica del pla territorial parcial o
programa corresponent, la qual cosa permet focalitzar l’atenció en l’escala de treball adequada a cada cas
i plantejar les estratègies, les alternatives i els criteris ambientals segons els àmbits escalars respectius.
Aquesta fase és la que realment comporta canvis efectius sobre la realitat del territori i l’evolució dels
vectors socioambientals. La manera com es produeixi aquesta implantació, les decisions que s’adoptin
en la fase executiva, etc., determinaran, al capdavall, el resultat final de tot el procés. En aquest cas,
l’avaluació ambiental exerceix una certa influència (exclusivament sobre plans, programes i projectes),
si bé de manera habitualment indirecta: mitjançant la declaració d’impacte corresponent en el cas de
projectes, o mitjançant les determinacions establertes en la resolució ambiental en el cas de plans i
programes.
d Gestió i seguiment
L’establiment i previsió de mesures de gestió i d’instruments de seguiment és un aspecte fonamental
per garantir l’adequada implantació i viabilitat al llarg del temps de les polítiques i normes implantades,
i dels plans, programes i projectes executats. Malgrat tot, és una qüestió a la qual poques vegades es
dedica prou atenció.
En aquest sentit, l’avaluació ambiental pot establir per a plans, programes o projectes indicacions de
gestió (per a la figura objecte d’avaluació mateixa o per a figures derivades), i també indicadors de
seguiment a mitjà i llarg termini. Amb tot, el control efectiu d’aquesta fase des de l’avaluació ambiental és
limitat, tret que no impliqui l’existència de figures de planejament o planificació derivades o de projectes
previstos en una planificació sectorial prèvia, els quals estiguin sotmesos, al seu torn, a processos
d’avaluació ambiental.
Figura 2.1. Esquema interpretatiu del marc de l’avaluació ambiental. La mida dels diferents elements no
reflecteix la seva significació real: mostra, de manera estructurada, el seu encaix en una matriu complexa
de decisions i processos. Font: ERF (2010).
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
31
2. El marc d’actuació i els condicionants
c Execució, implantació o aplicació material de la figura tramitada
En síntesi, doncs, l’avaluació ambiental incideix, essencialment de manera preventiva, sobre una part important
dels processos que transformen la realitat del territori i dels fluxos associats (els plans, programes i projectes),
però no pas en tots (en queden exclosos les polítiques i els actes legislatius). I encara ho fa essencialment en la
fase de tramitació dels processos sobre els quals incideix, no en les decisions prèvies, i de manera limitada en
les d’execució i seguiment.
2. El marc d’actuació i els condicionants
Aquesta conclusió no s’ha d’entendre com una crítica a l’avaluació ambiental –al capdavall actua sobre aquelles
qüestions que estan previstes normativament-, sinó com una contextualització del seu veritable encaix en la
complexitat de processos i interaccions que actuen sobre la matriu territorial i els fluxos associats.
De fet, tot i que l’avaluació ambiental en conjunt ha millorat la capacitat de prevenir, adaptar i corregir els impactes
ambientals de les actuacions sobre el territori, una part substantiva de les decisions que incideixen sobre el medi
provenen de models de comportament de la societat, dels agents socioeconòmics i dels individus sobre els
quals l’avaluació ambiental no hi pot incidir directament, en la mesura que pertoquen a la seva esfera privada,
com ara les pautes de consum.
Això no obstant, les motivacions de les decisions que prenen les persones, els agents socials i les institucions
poden canviar, i, de fet, haurà de ser necessàriament així per remuntar els reptes ambientals als quals ha de fer
front la societat, tot prenent consciència de les repercussions socioambientals que tenen les seves decisions
i actituds. L’objectiu últim de l’avaluació ambiental estratègica és, de fet, contribuir en els àmbits de la seva
competència a modificar motivacions i actituds, la qual cosa es tradueix en un canvi de paradigma respecte del
model actual de creixement socioeconòmic.
32
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
2.2 Els condicionants
Una vegada exposat el marc d’actuació de l’avaluació ambiental, es poden identificar un seguit de factors que
condicionen el procés mateix d’avaluació ambiental, la manera en què es duu a terme i els resultats que se’n
poden obtenir.
Aquests factors es poden agrupar en condicionants extrínsecs (premisses de partida independents del procés
d’avaluació) i intrínsecs (elements referits a l’abast i procediment de l’avaluació i a les competències de l’OAA).
Els principals factors que condicionen l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes externament a la
normativa mateixa i a les competències de l’Oficina d’Avaluació Ambiental són essencialment els següents:
• Multiplicitat d’agents promotors, tant en l’esfera pública (des de les administracions locals fins a
departaments de la Generalitat o l’Administració estatal) com privada, amb diversitat d’interessos i
objectius que, tot i legítims, poden arribar a ser contraposats.
• Heterogeneïtat de figures de planificació i tipus de projecte a avaluar i del seu abast i naturalesa, que
requereixen enfocaments específics en cada cas i context.
• Importància de la lògica municipal, d’acord amb les competències corresponents a l’Administració
local, en la presa de decisions que tenen implicacions en el model territorial global o, si més no,
supramunicipal16. Aquesta situació cada vegada és més matisada a mesura que es disposa del
planejament territorial de referència corresponent.
• Existència d’un volum significatiu de plans i programes vigents anterior a 2005 (com és el cas de força
planejament urbanístic) que, en conseqüència, no ha estat objecte d’avaluació ambiental. En aquest cas,
es tracta d’un condicionant que es va revertint amb el temps, a mesura que s’actualitzen o revisen les
figures existents.
• Important volum de normativa ambiental de referència (a diferents nivells d’Administració: des de l’escala
europea a la local) en contínua evolució i sotmesa a un procés continu d’actualització i revisió.
• Manca d’integració de les polítiques sectorials i dels respectius escenaris temporals. La planificació
sectorial no sempre apareix oportunament integrada en la resta de polítiques relacionades i cada àmbit
sectorial treballa amb horitzons temporals diferents que, actualment, oscil·len entre l’any 2012 (residus)
i l’any 2026 (planejament territorial).
• Mecanismes de tramitació de plans, programes i projectes no sempre coherents amb la lògica de
l’avaluació ambiental, que segueixen criteris de jerarquia de planificació, procediments sectorials
específics (especialment en el cas de projectes), distribució de competències entre administracions, etc.
• Complexitat de gestió en la tramitació dels projectes de grans infraestructures lineals (de comunicació
o d’altre tipus) que, sovint, són tramitats per trams i al llarg de períodes dilatats de temps, la qual cosa
en dificulta la visió de conjunt.
Una part dels condicionants extrínsecs són conjunturals, com la multiplicitat d’agents implicats (administracions,
promotors, etc.) o l’heterogeneïtat de figures a avaluar. Amb tot, cal esperar una millora progressiva a mesura
que es va consolidant la disponibilitat de planejament territorial i sectorial de referència que ha estat sotmès a
avaluació ambiental (i la difusió de principis sostenibilistes que l’avaluació ambiental exerceix entre administracions,
promotors i equips redactors), la qual cosa ajuda a dotar aquesta planificació, i, conseqüentment, l’avaluació
ambiental mateixa de més coherència i integració transversal.
Aquest fet també és significatiu a escala de projecte, atès que la decisió sobre la idoneïtat i conveniència d’una
determinada infraestructura s’adopta cada vegada més des de l’avaluació ambiental estratègica prèvia, amb la
qual cosa l’avaluació ambiental en fase de projecte es pot centrar a optimitzar la inscripció territorial i ambiental
de la infraestructura a escala de detall.
16
Cal recordar que, d’acord amb l’actual model de finançament de les administracions locals, una part important dels ingressos municipals
està relacionada amb la generació de plusvàlues per requalificació de sòl i en la percepció d’impostos sobre sòls residencials i d’activitat
econòmica.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
33
2. El marc d’actuació i els condicionants
2.2.1 Condicionants extrínsecs
En definitiva, l’avaluació ambiental mateixa retroalimenta favorablement els condicionants externs que la limiten
o dificulten, la qual cosa permet preveure un escenari cada cop més satisfactori a mitjà termini, si bé no es pot
obviar la complexitat que generen els condicionants estructurals esmentats.
2.2.2 Condicionants intrínsecs
Anàlogament, hi ha un seguit de factors que condicionen l’avaluació ambiental des de la perspectiva de l’abast
normatiu mateix del concepte, i també de l’estructura, funcions i competències de l’OAA.
2. El marc d’actuació i els condicionants
• Àmbits de decisió pública (política, legislació) no sotmesos a avaluació ambiental estratègica.
Concretament, hi ha premisses de partida referides a models o grans objectius de país sobre les
quals no ha intervingut l’avaluació, com ara els escenaris demogràfics i de distribució de la població
en el territori. A més, en alguns d’aquests casos el nivell de decisió és estatal i no pas autonòmic; per
exemple, en relació amb el rol de l’energia nuclear en el model energètic.
• Decisions individuals en l’esfera privada amb repercussió sobre el territori i els vectors ambientals, com
ara els patrons de consum, l’ús de recursos (aigua, energia, etc.) o les opcions de mobilitat.
• Limitacions d’abast conceptual atès que, per definició, l’avaluació ambiental només ha de vetllar pels
temes ambientals o vinculats a la salut de les persones, però no li pertoca entrar en qüestions socials
i econòmiques. Amb tot, la comprensió global d’un pla, programa o projecte requereix la integració
d’aquestes tres dimensions.
• Metodologies d’avaluació en diversos graus de desenvolupament. Mentre l’avaluació ambiental de
projectes, atesa la seva trajectòria més llarga, està més consolidada, l’avaluació de plans i programes,
tot i els ràpids progressos que ha fet en poc temps en àmbits com ara la mobilitat, requereix encara
desenvolupar metodologies ad hoc per a qüestions específiques com el canvi climàtic. No sempre és
fàcil objectivar les qüestions ambientals.
• Existència de dificultats i mancances d’informació objectives per a l’avaluació d’efectes indirectes i
sinèrgics, i per a l’adequada parametrització i quantificació de fenòmens causa-efecte, fluxos ecològics,
etc.
• Risc de generar certa heterogeneïtat en l’aplicació de criteris o en la interpretació de la normativa de
referència a causa de la descentralització dels serveis territorials de l’OAA (situació, d’altra banda, que
presenta beneficis innegables per qüestions de proximitat al territori).
• Limitacions en la disponibilitat de recursos humans i tècnics de l’OAA en relació amb l’important volum
d’expedients a tramitar.
• Rigideses formals de procediment administratiu que poden consumir recursos que no es poden dedicar
a l’avaluació ambiental efectiva de les qüestions més rellevants.
Els condicionants intrínsecs, igualment que els extrínsecs, també presenten aspectes conjunturals, com els
derivats dels aspectes normatius que regulen l’abast i procediment de l’avaluació ambiental, tot i que en aquest
cas es poden anar modificant al llarg del temps. Cal destacar que la Llei 6/2009, d’avaluació ambiental de plans
i programes, ha tingut en compte alguns d’aquests aspectes en el seu redactat. Per aquest motiu, per exemple,
en el seu preàmbul exposa que “Una avaluació que haurà de fer un pas més enllà quant al que en un futur
inclourà també, inevitablement, el darrer esglaó de la incidència ambiental: l’elaboració i aplicació de les polítiques
públiques i de les normes aprovades des de Catalunya.” En la mesura que s’assoleixi en el futur la voluntat
expressada en aquest preàmbul, és evident que la capacitat d’incidència efectiva de l’avaluació ambiental pot
augmentar significativament.
A diferència dels conjunturals, altres condicionants responen a les lògiques operatives i funcionals pròpies de
l’OAA o a l’estandardització de metodologies de treball. En aquest sentit, l’OAA ha treballat de manera permanent
per minimitzar o gestionar aquests condicionants en un procés de millora contínua (vegeu l’apartat 1.3 Balanç
de l’actuació de l’Oficina d’Avaluació Ambiental) que segueix vigent en l’actualitat, tal com exemplifica, entre
altres aspectes, l’elaboració d’un Pla estratègic de l’OAA (en curs) en què se’n defineix la missió i visió, es fa una
diagnosi dels processos de treball i s’estableixen propostes de millora.
34
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
3. L’EXPERIÈNCIA I LES
CONTRIBUCIONS DE L’AVALUACIÓ
AMBIENTAL
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
3. L’EXPERIÈNCIA I LES CONTRIBUCIONS DE
L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
3.1 L’experiència acumulada: reflexions i exemples
El bagatge adquirit els darrers anys en relació amb els processos d’avaluació ambiental per part de tots els agents
implicats (l’OAA mateixa, promotors, administracions implicades, empreses consultores, etc.) ha estat important
i intens, si bé heterogeni, no tant pel tipus d’agent com per cada experiència particular en relació amb el pla,
programa o projecte avaluat.
3.1.1 Reflexions a l’entorn dels processos d’avaluació ambiental
Els apartats següents exposen algunes de les reflexions més rellevants derivades de l’experiència acumulada al
llarg dels cinc anys transcorreguts des de la creació de l’OAA.
• La contribució de l’avaluació ambiental no es limita exclusivament al procés d’avaluació d’un pla,
programa o projecte concret (el resultat més evident i perceptible), sinó que és important pel canvi de
model que indueix en la cultura de la planificació i la projectació i en les persones, equips i administracions
que hi intervenen (molt més difícil d’objectivar però molt més rellevant en termes globals que el nombre
d’expedients tramitats).
• Aquest canvi de model es fonamenta en la incorporació de la dimensió ambiental des de l’inici de la
planificació i la projectació, la qual cosa permet tractar preventivament els eventuals impactes ambientals
que es puguin generar en tot el cicle de vida dels plans i dels projectes i minimitzar la necessitat de
plantejar mesures correctores, que sempre s’han de considerar la darrera opció.
• Els processos d’avaluació ambiental comporten sovint canvis significatius en els plans, programes i
projectes que es tradueixen en una millor integració territorial i ambiental i en una coherència més gran
entre les diverses planificacions sectorials que s’hi relacionen.
• L’avaluació ambiental s’ha de centrar en la millora efectiva del pla, programa o projecte avaluat, i no tant en
el perfeccionament de la documentació ambiental associada.
• La integració funcional de l’avaluació ambiental estratègica de plans i programes amb l’avaluació
ambiental de projectes, en el marc de l’avaluació en cascada, facilita l’avaluació òptima de projectes,
la qual es pot concentrar en l’escala executiva, atès que l’encaix territorial de les infraestructures, i la
justificació de la seva necessitat, s’ha abordat prèviament a escala de planificació.
• L’avaluació ambiental permet establir mecanismes compensatoris (econòmics o no), tant en el planejament
com en el projecte, per contrarestar impactes preexistents o generats per la figura avaluada mateixa.
• Globalment, s’ha incrementat el nivell de coneixement i complicitat en relació amb l’avaluació ambiental
entre els diferents agents implicats, tot i que el nivell de sensibilització i compromís és heterogeni. Per
tant, queda encara molt camp de millora en aquest sentit.
• El desenvolupament del planejament territorial (plans territorials parcials, plans directors territorials) i
del planejament urbanístic supramunicipal (plans directors urbanístics) produït aquests darrers anys ha
de permetre millorar substancialment l’avaluació ambiental del planejament urbanístic municipal, que
representa un volum molt substantiu dels expedients tramitats per l’OAA, i reduir el factor d’oportunitat
o casualitat per desenvolupar nous sòls urbanitzables17.
• Anàlogament, la progressiva adaptació de planejaments municipals a la normativa urbanística i la
realització del procediment corresponent d’avaluació ambiental permetrà una revisió important del
model territorial pel que fa al conjunt del territori, els efectes de la qual, però, no es podran percebre
plenament fins d’aquí a molts anys.
17
36
De vegades el desenvolupament de nous creixements respon a l’estructura de la propietat preexistent, la titularitat del sòl, etc. i, per tant,
no està relacionada, necessàriament, amb la idoneïtat des del punt de vista territorial o ambiental. En aquest sentit, les estratègies i els
criteris que estableix el planejament territorial en relació amb el sistema d’assentaments limiten considerablement el risc d’aparició de nous
desenvolupaments en zones ambientalment o territorial inadequades.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
• Malgrat els múltiples aspectes positius esmentats, hi ha consciència que l’avaluació ambiental té les
seves limitacions (legals, procedimentals, d’abast competencial, etc.) i no pot arribar a abordar o
resoldre totes les qüestions ambientals. És evident, però, que en aquest cas hi ha altres mecanismes i
instruments a aplicar (regulacions normatives, controls i inspeccions, sancions, etc.).
Vegeu també l’apartat 3.2 Les contribucions de l’avaluació ambiental, on es desenvolupen amb més detall les
contribucions de l’avaluació ambiental més enllà de les directament relacionades amb els processos de tramitació
de l’avaluació ambiental.
3.1.2 Resultats concrets de l’avaluació ambiental de plans i de projectes:
alguns exemples il·lustratius
El volum d’expedients sotmesos a avaluació ambiental tramitats al llarg dels darrers anys ha estat molt considerable
(vegeu 1.3.1). Amb tot, és evident que no tots els processos duts a terme es poden valorar igual des del punt de
vista del grau d’assoliment d’objectius ambientals, ni per part de tots els agents implicats. Cada procés és diferent
i cadascun requeriria una anàlisi específica profunda per extreure’n les conclusions pertinents.
Malgrat que no es pugui generalitzar, a fi de permetre una visualització, bé que molt parcial, dels resultats assolits,
escau exposar alguns exemples singulars o il·lustratius dels processos d’avaluació ambiental, els quals permeten
copsar la diversitat d’àmbits i situacions tractats.
Avaluació ambiental de plans i programes
L’avaluació ambiental de plans i programes, tot i el seu curt recorregut, ha experimentat un desenvolupament
notable en pocs anys que ha reforçat tant la capacitat analítica i l’estandardització de metodologies com, sobretot,
la capacitat d’incidència real en el pla o programa avaluat. Com s’ha indicat anteriorment, un volum molt significatiu
dels plans avaluats fan referència al planejament territorial i urbanístic, fet que no ha de treure importància a la
significació de l’avaluació de la planificació sectorial (mobilitat, aigua, energia, etc.).
Alguns exemples destacats de l’avaluació ambiental estratègica de plans i programes són:
• Avaluació ambiental del planejament territorial. Pla territorial metropolità de
Barcelona
Com s’ha vist a l’apartat 1.3.1, entre els anys 2006 i 2010 han estat avaluats els 7 plans territorials parcials i els 3
plans directors urbanístics promoguts pel Programa per al planejament territorial del DPTOP. Un cas d’especial
interès és el del Pla territorial metropolità de Barcelona.
L’avaluació ambiental d’aquest Pla ha suposat un salt qualitatiu i quantitatiu en el grau d’incidència efectiva de
l’avaluació ambiental en els plans territorials parcials. Des de les fases més primerenques, la interacció continuada
i fluida entre l’equip ambiental, l’equip redactor i el DMAH ha fet possible una profunda integració de criteris ambientals
en el Pla. En aquest sentit, destaca particularment la normativa del Pla, on s’assoleix un nivell d’ambientalització
que desenvolupa en profunditat aspectes com el tractament normatiu dels connectors ecològics, la incorporació
de determinacions per garantir aquesta connectivitat en zones conflictives, les consideracions orientades a les
infraestructures des de l’enfocament de potenciar el canvi modal vers els modes més sostenibles o la incorporació
de determinacions per fer possible un model territorial que minimitzi el consum de sòl.
Així mateix, destaca l’establiment d’una priorització ambiental de les actuacions d’infraestructures viàries i
ferroviàries previstes al Pla i la incorporació de condicionants ambientals amb l’objectiu d’establir un model de
mobilitat sostenible a la Regió.
D’altra banda, cal remarcar també que l’avaluació ambiental ha fet possible una anàlisi aprofundida dels punts
crítics per a la connectivitat ecològica (amb propostes per a la seva millora) i dels valors naturals dels sòls de
protecció preventiva (aquells més susceptibles d’ésser desenvolupats en el futur) per orientar decisions futures
respecte d’eventuals desenvolupaments en aquest tipus de sòls.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
37
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
• D’altra banda, els processos d’avaluació ambiental, en tant que processos formals de tramitació
administrativa i legal, corren el risc d’entrar en una dinàmica de burocratització i, fins i tot, de judicialització,
com ja ha començat a passar en alguns casos, que cal prevenir amb l’aplicació de criteris transparents,
rigorosos i homogenis per no col·lapsar ni pervertir el sentit propi del procés d’avaluació.
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
Competitivitat del mode ferroviari respecte del vehicle privat (2026)
Localització dels punts crítics per a la connectivitat ecològica
38
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
Localització de les anàlisis de detall dels espais de protecció preventiva
• Avaluació ambiental estratègica de corredors del Pla d’infraestructures de
transport de Catalunya
La finalitat de l’avaluació dels corredors de segona fase del PITC18 és la definició de mesures infraestructurals i
de gestió que han de permetre un desenvolupament sostenible i una major eficiència ambiental en el transport,
de manera que s’assoleixi una quota modal dels transports col·lectius i no motoritzats tan elevada com sigui
possible, segons les especificitats de cada corredor en particular. La metodologia permet analitzar la mobilitat
del corredor d’estudi, establir els objectius de repartiment modal i fixar uns criteris específics (coherència amb el
model territorial, priorització d’infraestructures, mesures de gestió push & pull, etc.).
Cal remarcar que, mentre l’avaluació ambiental estratègica de corredors permet avaluar el grau d’idoneïtat ambiental
d’executar (o no) una determinada infraestructura i fixar-ne les característiques i mesures complementàries
necessàries, l’avaluació d’impacte ambiental posterior en fase de projecte permet garantir el compliment dels
criteris i les mesures determinats prèviament i optimitzar i concretar la inscripció territorial i ambiental de la
infraestructura, d’acord amb els principis d’una correcta avaluació ambiental en cascada.
L’avaluació ambiental de corredors ja s’ha aplicat a diverses infraestructures concretes, entre les quals es poden
destacar les següents:
1. B- 500, coneguda com a túnel de la Conreria
L’AAE va permetre identificar la realitat metropolitana de l’eix de la B-500 (en comptes d’un tram d’un eix de llarg
recorregut fins a Barcelona com es preveia inicialment), i aportar prou dades per desprogramar l’autovia pel
marge esquerra del Besòs, apostar per la millora l’actual eix de la C-17 en comptes d’una nova autovia entre el
Vallès i Osona, i determinar la funcionalitat de la C-59, elements que van ser recollits posteriorment al Pla territorial
metropolità de Barcelona, l’avaluació del qual ha estat descrita anteriorment.
18
L’avaluació ambiental del PITC va comportar establir dues fases per a les actuacions previstes: abans de l’any 2016 per a aquelles
actuacions ja programades o tan estratègiques que era imprescindible fer-ne una primera fase, i a partir de l’any 2016 per a aquelles
actuacions no prioritàries. Per al conjunt de propostes de la segona fase, s’exigeix elaborar estudis previs que confirmin o desestimin la
necessitat de la construcció del vial, tot prioritzant la millora de la gestió i l’eficiència de les infraestructures existents o l’execució d’aquelles
que fomentin la mobilitat sostenible. Aquesta avaluació diferida resulta oportuna pel fet que permet analitzar la conveniència i necessitat
de la infraestructura en el moment efectiu en què se’n planteja l’execució (i no a priori, basant-se en expectatives o tendències que poden
no complir-se en el futur).
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
39
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
Les determinacions i recomanacions sobre el projecte van concloure la necessitat de:
- incorporar un aparcament d’enllaç sobre l’eix (es van plantejar diverses propostes d’ubicació al
Barcelonès, el Maresme i el Vallès) vinculat a un nou servei d’autobús directe que connectés amb el
carril BUS-VAO previst a la C-31, a fi de fomentar la intermodalitat i el canvi modal en el corredor,
- no considerar l’accés directe des de Sant Fost de Campsentelles a fi de racionalitzar l’ús del vehicle
privat, especialment en entorns de baixa densitat amb oferta ferroviària propera,
- evitar l’efecte de barrera i garantir la mobilitat no motoritzada especialment entre la Llagosta i Mollet,
- incorporar un annex de gestió de la nova infraestructura per especificar com a mínim les mesures de
tarificació de la via i el seu impacte ambiental, la millora de la connexió en transport públic de carretera i
la regulació de la velocitat, amb la recomanació d’una velocitat de projecte de 80 km/h segons criteris de
millora de la qualitat de l’aire.
2. Desdoblament de la C-12 entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita
El repte important d’aquesta avaluació consistia a identificar aquelles actuacions que permetessin
encaixar un eix viari transeuropeu i revertir l’escenari actual de mobilitat esbiaixat cap al vehicle privat,
atenent criteris de sostenibilitat. L’AAE va concloure que la proposta d’autovia en els termes que es
plantejava inicialment no s’ajustava a l’ordenació territorial, no responia al gruix de la mobilitat, no se’n
justificava la necessitat segons les prospectives de trànsit, tenia unes prestacions sobredimensionades
i no optimitzava la xarxa viària en què s’inscrivia. Per aquests motius, l’avaluació del traçat proposat va
ser desfavorable i es va qualificar aquesta infraestructura de no prioritària.
40
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
3. Interpolar Sud entre Molins de Rei i Sant Celoni
L’avaluació ambiental estratègica d’aquest corredor va permetre avaluar des d’una perspectiva
territorial i sostenibilista un eix integrat per onze projectes diferents i identificar els impactes sinèrgics
i acumulatius que amb un estudi d’impacte cas a cas no s’haguessin pogut identificar. L’anàlisi de les
oportunitats de canvi modal al corredor, l’estudi de la xarxa de transport col·lectiu per carretera i de la
seva competitivitat segons diferents escenaris infraestructurals, i la consideració de les determinacions
del PTMB, i també diferents hipòtesis de trànsit i estratègies push & pull, van permetre reenfocar un
eix continu d’altes prestacions pel centre del Vallès cap a un eix viari amb funcions d’estructuració
secundària i de vertebració de sistemes urbans, adaptat també a les rutes d’autobús, ciclistes i vianants.
Es van donar directrius concretes a cada projecte respecte de les seves característiques tècniques i se’n
va determinar la prioritat, i també les mesures de gestió de la infraestructura necessàries.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
41
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
Alhora, i atenent la matriu territorial i el caràcter de la mobilitat de l’entorn, es va establir que l’avaluació
d’impacte ambiental del futur projecte hauria de considerar noves alternatives que milloressin
l’accessibilitat a l’estació ferroviària de l’Aldea – Amposta – Tortosa, reduïssin les emissions i consideressin
característiques ajustades a la funcionalitat de la via, i justificar per trams la solució tècnica escollida.
Paral·lelament, es va determinar la necessitat d’un nou servei d’autobús vertebrador de l’eix, d’estudiar
la millora de l’accessibilitat a l’estació (coordinació dels serveis d’autobús existents amb els horaris de
tren, aparcament d’enllaç, etc.), d’implantar mesures de reducció de l’accidentalitat al corredor existent,
de definir una programació de totes les actuacions per augmentar la quota modal dels transports més
sostenibles, i de vincular els increments de capacitat a les dades reals d’evolució del trànsit.
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
• Avaluació ambiental de plans urbanístics. Pla director urbanístic de les àrees
residencials estratègiques (ARE) del Baix Llobregat
El febrer de 2008, es va presentar el Document d’objectius i propòsits generals que preveia la redacció de 12
plans directors urbanístics (PDU) d’àrees residencials estratègiques (ARE), en els quals es recollien 100 àrees en
86 municipis catalans, amb un total de 90.157 nous habitatges, un mínim del 50% dels quals protegit, tot fent
possible l’assoliment dels objectius del Pacte nacional per a l’habitatge.
El cas dels PDU de les ARE il·lustra un procés singular en l’avaluació ambiental, atès que es van tramitar en un
termini temporal relativament curt, comportaven decisions estratègiques respecte del desenvolupament de sòls
urbans i, a la pràctica, es trobaven a mig camí entre el planejament territorial i l’urbanístic. Un aspecte interessant
a destacar en aquest cas és la necessària aproximació multiescalar que requeria l’avaluació (des de la inscripció
territorial fins a l’escala de projecte), i la definició de plecs de condicions específics en relació amb els temes a
tractar en l’avaluació ambiental i de plecs de recomanacions per a la redacció dels PDU (que incloïen aspectes
com ara anàlisis d’assolellament, avaluació de riscos, estudis acústics en alguns casos, etc.).
Com a resultat final del procés d’avaluació ambiental, els plans integren adequadament els aspectes ambientals
més rellevants mitjançant mesures entre les quals cal destacar les següents: la inclusió del principi de sostenibilitat
en la formulació d’objectius del Pla i de les diverses ARE; la integració ambiental en l’ordenació de les diverses ARE
i en els projectes d’urbanització respectius; la incorporació de programes energètics als informes de sostenibilitat
ambiental, d’acord amb les indicacions del document de referència; unes normes ambientals comunes per als
instruments de desenvolupament del Pla; la incorporació al projecte d’urbanització de cada ARE d’un estudi de
gestió de residus i d’un estudi ambiental que inclou criteris ambientals en el projecte d’urbanització o projecte
constructiu i un programa de vigilància ambiental de la fase d’execució d’obres amb la definició d’un procediment
de seguiment ambiental de les obres d’urbanització; i les previsions i garanties, per a les diverses ARE, en matèria
d’abastament d’aigües i de sanejament.
Dels PDU de les ARE que s’han aprovat definitivament, el de les ARE del Baix Llobregat, que incideix sobre 10
municipis d’aquesta comarca, constitueix un exemple d’un elevat grau d’integració dels aspectes ambientals en
la normativa del planejament (inclosa la quantificació de paràmetres i llindars); d’una bona avaluació dels efectes
sobre la qualitat acústica i d’anàlisi dels assolellaments, i de definició i adopció de mesures d’ordenació per facilitar
l’assoliment d’una mobilitat sostenible i garantir l’eficiència en el cicle de l’aigua, la gestió i producció de l’energia, i
l’eficiència en la gestió del tractament de residus urbans i la qualitat ambiental i atmosfèrica (fins i tot representades
en plànols d’ordenació específics).
Concretament, poden destacar-se els aspectes ambientals integrats en la regulació dels sistemes urbanístics i en
la regulació particular de les zones en l’ARE del Prat de Llobregat. Per exemple, es presenten condicions referides
a l’eficiència energètica (orientació de l’edificació, ventilació de l’habitatge i de la planta soterrània, protecció de
façanes a l’assolellament, espais intermedis amb l’exterior, protecció contra el soroll, gestió i aprofitament de les
aigües pluvials, producció d’aigua calenta sanitària, reguladors de pressió i cisternes de vàters, i residus), als
espais lliures de parcel·la (impermeabilització, enjardinament, reg, enllumenat, piscines...) i a l’ús d’aparcament
(nombre de places).
ARE Eixample Sud (el Prat de Llobregat) – Extracte del plànol d’ordenació Cicle de l’aigua
42
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
• Avaluació ambiental del planejament urbanístic. Modificació puntual del Pla general
d’ordenació urbana a l’àmbit de can Margarit, al terme municipal de Sant Esteve
Sesrovires (Baix Llobregat)
La modificació té per objecte la delimitació d’un nou sector destinat a promoure usos productius, principalment
industrials, mitjançant la reclassificació d’aproximadament 65 ha de sòl no urbanitzable.
El procés d’avaluació ambiental va permetre, d’una banda, reduir la superfície del sector, que va passar de 71,88
ha a 65,72 ha, amb l’exclusió de l’àmbit del torrent de can Bargalló; i, d’altra banda, disminuir la superfície a
urbanitzar.
Així mateix, es va assolir una minimització de l’impacte sobre el torrent de can Margarit amb l’elaboració d’un
projecte de regeneració del torrent i de tractament de la seva capçalera.
El projecte preveu una zona qualificada com a protecció
dels espais naturals de ribera (d’entre 30 a 80 m d’amplada),
i respecta la massa boscosa catalogada com a hàbitat
d’interès comunitari present en el tram final. No obstant
això, atès que la proposta manté l’afectació sobre el tram
superior, l’ordenació que ha de determinar el planejament
derivat haurà de mantenir la hidromorfologia natural de la
totalitat de la llera. Així mateix, cal destacar que l’ordenació
proposada qualifica el bosc de can Margarit d’espai lliure,
determina el manteniment de la vegetació actual, i preveu
un espai perimetral continu qualificat de sistema de parcs i
jardins, el qual actua d’espai de transició entre l’ordenació i
el sòl no urbanitzable limítrof.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
43
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
ARE Eixample Sud (el Prat de Llobregat) – Extracte del plànol d’ordenació Contaminació
i tractament de residus
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
Evolució de la proposta de la Modificació puntual a l’àmbit de can Margarit
• Avaluació ambiental del planejament urbanístic. Modificació puntual
del Pla general metropolità a l’àmbit del Front Litoral, al terme municipal
de Viladecans (Baix Llobregat)
Aquesta modificació, actualment en tramitació, té per objecte la delimitació d’un sector urbanitzable, de 60 ha de
superfície, per a la implantació d’una zona dedicada a l’esport, al lleure i a d’altres activitats comercials i hoteleres.
L’àmbit d’actuació es localitza a la plana deltaica del riu Llobregat, a l’extrem sud del terme municipal; limita amb
la traça de l’autovia C-31, la reserva natural del Remolar – les Filipines, les instal·lacions de l’aeroport i la franja de
dunes ocupades per pinedes.
En el document de referència emès sobre l’avanç de la Modificació puntual, es va concloure que la proposta no
és compatible amb la preservació dels valors ambientals de l’àmbit d’actuació, motiu pel qual es determina la
necessitat d’estudiar alternatives d’emplaçament.
Identificació dels espais protegits per la legislació
sectorial existents a l’entorn de l’àmbit d’actuació
44
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
Proposta de zonificació
Així mateix, hi destaca la presència de gran varietat d’hàbitats i la diversitat biològica que alberga aquest entorn,
el qual representa una àrea de gran importància per a la fauna, en especial per a les aus, espècies en perill
d’extinció i protegides, i espècies catalogades com a vulnerables.
• Avaluació ambiental de planejament urbanístic. Pla d’ordenació urbanística
municipal de Castellbell i el Vilar (Bages)
El Pla té per objecte l’ordenació urbanística del territori de Castellbell i el Vilar. Pren com a objectius fonamentals
la delimitació dels àmbits de creixement residencial en el nucli principal, la previsió de l’ampliació del sòl industrial
i l’anàlisi de la situació actual de les urbanitzacions existents.
El procés d’avaluació ambiental va comportar introduir diverses modificacions en les propostes plantejades
inicialment, entre les quals destaquen les derivades de la necessitat de garantir la preservació dels espais d’interès
natural inclosos en l’estructura d’espais lliures territorials del Pla director urbanístic del pla de Bages. D’aquesta
manera, es va reduir la superfície de sòl urbà de Sant Cristòfol i es va mantenir una mínima ampliació en la seva
delimitació corresponent a terrenys actualment edificats i sense possibilitat de nous creixements.
Reducció de l’ampliació del sòl urbà de Sant Cristòfol i indicació dels terrenys finalment incorporats
Així mateix, es van suprimir, d’una banda, el sector SUD 1 Pla de les Botxes, de 5 ha de superfície, tot incloent els
habitatges preeexistents en l’inventari d’edificacions en sòl no urbanitzable; i, d’altra banda, els sectors industrials
de sòl urbanitzable SUD 3 i SUD 4, de 16 ha i 3,7 ha de superfície respectivament, emplaçats en l’entorn de
protecció del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Supressió dels sectors SUD 3 i SUD 4
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
45
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
En concret, la proposta comporta l’afectació a la reserva natural parcial del Remolar – les Filipines i la seva zona
d’influència. L’esmentat espai, i també l’entorn dels Reguerons, la llacuna de la Murtra i una part del litoral, estan
inclosos en el Pla d’espais d’interès natural del delta del Llobregat i en la xarxa Natura 2000 com a LIC i ZEPA.
Cal afegir que la plana al·luvial del delta del Llobregat està formada per un sistema de rieres, en què destaquen
la riera de Sant Climent i la reguera Salabrosa, per nombroses àrees incloses a l’Inventari de zones humides de
Catalunya, i per l’aqüífer de la Vall Baixa i del delta del Llobregat.
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
• Avaluació ambiental de plans urbanístics. Nou sòl industrial a Sant Joan de les
Abadesses (Ripollès)
La proposta de la modificació puntual del planejament general de Sant Joan de les Abadesses preveia ampliar
un sector industrial aïllat en unes 8 ha i ocupar terrenys que confronten amb l’espai LIC de Natura 2000 Riberes
de l’Alt Ter (ES5120019). El procés d’avaluació ambiental va permetre que, malgrat que la franja de terrenys més
propera al LIC s’incloïa dins del sector, el planejament derivat havia de protegir-los mitjançant la seva qualificació
com a espais lliures i duent a terme un tractament congruent amb la seva condició d’espai de transició i protecció
entre el sòl industrial i l’espai natural protegit.
Ubicació del nou polígon
industrial i límits del
LIC Riberes de l’Alt Ter
Proposta del pla en les primeres
fases de l’avaluació ambiental
Proposta del pla resultat
de l’avaluació ambiental
• Avaluació ambiental de plans urbanístics. Nou sòl industrial a Palamós
(Baix Empordà)
El POUM de Palamós preveia la delimitació d’un nou sòl industrial de 30 ha de superfície entre dos espais naturals
protegits: les Gavarres i Castell-cap Roig que, d’acord amb els estudis disponibles, estan afectats per una
problemàtica d’aïllament que és especialment greu en el cas de Castell-cap Roig. Els terrenys que els separen
tenen, per tant, interès per al manteniment de la connectivitat ecològica.
La proposta inicial del POUM va ser la delimitació d’un sector molt extens que fragmentava sensiblement la zona
de connectivitat descrita. El procés d’avaluació ambiental va permetre preservar terrenys de la transformació
urbanística determinant la seva qualificació com a espais lliures i gestionar-los de manera congruent amb la seva
funció ambiental. Aquestes determinacions quedaven recollides a la fitxa urbanística del sector a fi de vincular
l’avaluació ambiental del POUM amb el planejament derivat.
Ubicació del nou polígon industrial
integrant una indústria existent
en sòl no urbanitzable
46
Proposta del pla en les primeres
fases de l’avaluació ambiental
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
Proposta del pla resultat
de l’avaluació ambiental
• Avaluació ambiental de plans urbanístics. POUM d’Almenar (Segrià)
La proposta de POUM preveia un sector urbanitzable de caràcter residencial – terciari amb una ocupació propera
a les 40 hectàrees i amb una escassa connexió respecte dels teixits residencials existents. El sector implicava
l’ocupació transversal de la plana agrícola situada al marge dret de la Noguera Ribagorçana i l’apropament dels
usos urbans al connector ecològic conformat pel riu i per la seva vegetació de ribera, i presentava problemes
d’inundabilitat en el seu extrem oriental. Durant l’avaluació ambiental, es va plantejar la supressió del sector, la
qual va ser recollida en la versió final del pla.
Noguera Ribagorçana
Inici AA
Final AA
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
47
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
Acció 1. Retirada del sector urbanitzable delimitat residencial – terciari SUR 9
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
Acció 2. Reducció, canvi d’emplaçament i establiment de condicions al desenvolupament del sector
urbanitzable de caràcter industrial SUR 11
La proposta de POUM preveia la ubicació d’un polígon industrial de 167 hectàrees, associat a l’aeroport d’Alguaire,
en un espai de l’altiplà Alguaire – Almenar que en aquells moments s’incloïa en la proposta d’ampliació de la xarxa
Natura 2000. Durant l’avaluació ambiental, es va posar de manifest la incompatibilitat del sector amb els hàbitats
protegits i la necessitat de cercar una nova ubicació.
La nova ubicació, en un extrem de l’altiplà i fora d’espai protegit, redueix notablement l’impacte sobre l’espai amb
major valor ambiental (clot de la Unilla) i també els impactes ocasionats per l’efecte de vora. També es considera
positiva la reducció de la superfície afectada i la fragmentació del sector en dos (amb una zona que es classifica
com a SUND). Amb tot, la fragilitat de l’espai fa convenient que el PPU i el PPUD que desenvolupin els sectors
s’hagin de sotmetre de nou a l’avaluació ambiental estratègica.
Connector PTP
SUND
ZEPA dels plans de la Unilla
Zona humida del clot de la Unilla
Inici AA
48
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
Final AA
SUR 9
RESIDENCIAL –
TERCIARI
IMPACTES INICIALS
IMPACTES FINALS
Consum de recurs sòl: 40 hectàrees
No es produeixen impactes, atès que
el sector s’elimina
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
Resum de l’avaluació ambiental dels sectors SUR 9 i SUR 11
Consum d’aigua i d’energia
Fragmentació de l’espai agrari
Increment de la pressió sobre el connector
ecològic del riu Noguera-Ribagorçana
Risc d’inundabilitat en l’extrem est del
sector
SUR 11 INDUSTRIAL
Consum de recurs sòl: 167 hectàrees
Consum de recurs sòl: 54,5 (SUR 10)
+ 49,5 (SUND)
Consum d’aigua i energia
Ocupació directa d’un espai natural
protegit
Consum d’aigua i energia: es redueix
en reduir-se la superfície del sector
No s’ocupen espais naturals protegits
Increment de la pressió sobre la zona
humida del clot de la Unilla
S’allunyen els sectors del clot de la
Unilla
Fragmentació del sòl no urbanitzable
Es redueix la fragmentació amb
l’aproximació del sector al nucli
residencial
Condició addicional en relació amb
el desenvolupament del SUR 10:
“Caldrà sotmetre el pla parcial
urbanístic que desenvoluparà el sector
SUR 10 a la valoració ambiental del
Departament de Medi Ambient i
Habitatge, atesa la seva proximitat
respecte de l’espai natural protegit per
la xarxa Natura 2000.”
• Avaluació ambiental de plans urbanístics. Sector urbanitzable SUD-B – urbanització
annexa al camp de golf d’Aravell, a Montferrer i Castellbó (Alt Urgell)
Aquest cas és complex, atès que es tramiten paral·lelament el POUM de Montferrer i el PPU del sector esmentat.
El SUD-B d’Aravell està classificat com a sòl urbanitzable delimitat pel planejament vigent (no sotmès, en el seu
moment, a avaluació ambiental).
L’avanç de POUM reduïa el sector. Tanmateix, mantenia la previsió d’un sector urbanitzable de caràcter residencial.
Durant l’avaluació ambiental, es va considerar necessari evitar els importants impactes ambientals que implicava
el desenvolupament del sector i es va aconsellar la seva exclusió del sòl urbanitzable.
Posteriorment, es va rebre la proposta de PPU del sector, la qual es va decidir sotmetre a avaluació ambiental. El
DR advertia sobre la dificultat d’urbanitzar el sector, sobretot pel caràcter forestal i l’elevat pendent dels terrenys.
La proposta de POUM per a l’aprovació provisional no inclou els terrenys en el sòl no urbanitzable, si bé qualifica
la pràctica totalitat del sector com a zona verda.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
49
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
Resum de l’avaluació ambiental
SUD-B
IMPACTES INICIALS
IMPACTES FINALS
Desforestació i urbanització d’un espai
forestal
Es minimitzen substancialment
els impactes sobre l’espai forestal
(únicament es manté la previsió
d’un vial)
Increment del risc d’incendi forestal
Risc en el sector per l’existència de
forts pendents i de 2 torrents
Impacte paisatgístic per l’ocupació d’un
vessant i de la part més elevada d’un
tossal
50
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
Es redueix el risc d’incendi forestal
Es minimitzen els riscos associats als
pendents i als torrents existents
S’eviten els impactes paisatgístics
derivats de la urbanització de la zona
• Avaluació ambiental de plans urbanístics. POUM de Calafell (Baix Penedès)
El planejament aprovat classifica com a sòl no urbanitzable 142 ha de sòl urbà i urbanitzable, mentre que 27,26
ha passen de sòl no urbanitzable a sòl urbà o urbanitzable. Per tant, el balanç final comporta la recuperació de
115 ha de sòl no urbanitzable en relació amb el pla revisat.
Planejament vigent previ a la
redacció del POUM
Estudi de connectivitat ecològica
Qualificació de sòl definitiva
• Avaluació ambiental de plans urbanístics. Pla parcial Riumar IV-I, TM de Deltebre
(Baix Ebre)
La urbanització Riumar ocupa un espai de la costa del delta de l’Ebre altament sensible ambientalment, al costat
de les maresmes del Garxal. És una herència d’una actuació denominada Centro Turístico de Interés Nacional
promoguda en els anys 60 i 70 del segle passat.
La proposta actual de PPU Riumar IV-I de Deltebre preveia la cessió a l’Ajuntament, per a sistema d’espais lliures,
de l’espai nord-oest de l’àmbit, inclòs en la xarxa Natura 2000, i el desenvolupament d’una zona en continuïtat
amb la trama urbana de sòl d’ús residencial, hoteler i comercial.
Malgrat les determinacions introduïdes en el procés d’avaluació ambiental, hi havia importants aspectes ambientals
que no s’hi havien integrat prou i d’altres que no justificaven la viabilitat ambiental de la proposta del PPU presentada,
per la qual cosa es va resoldre no donar la conformitat del DMAH a la proposta de memòria ambiental.
D’una banda, la qualificació com a espai lliure privat vinculat a l’ús hoteler d’un espai inclòs en el PEIN i en la
xarxa Natura 2000 no garanteix la conservació dels valors naturals a preservar. A més, l’espai on es concentrava
l’activitat urbanística presenta les característiques biòtiques i abiòtiques d’una zona humida. Finalment, i d’acord
amb l’estudi existent per definir una estratègia de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic en la zona del delta de
l’Ebre, l’espai presenta risc d’inundació per l’increment del nivell del mar i per l’afectació de tempestes marines,
i, per tant, el desenvolupament del pla solament agreujaria la problemàtica existent. Conseqüentment, i atesos
els informes de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, es va considerar necessari adoptar el principi de precaució,
segons el qual, quan hi ha una incertesa en relació amb els potencials danys ambientals o socials que puguin
ocórrer o sorgir d’una manera de procedir determinada, cal evitar el risc.
Situació del Pla parcial
Riumar IV-I
Proposta d’ordenació
Previsió de l’evolució de la
línia de costa
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
51
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
El municipi de Calafell parteix en la redacció del POUM d’una realitat existent força complexa, ja que compta amb
una quantitat de sòl urbà i urbanitzable considerable. El document de referència emès per l’OTAA de Tarragona
instava a reconsiderar el sòl urbanitzable provinent del planejament anterior pendent d’urbanitzar.
• Avaluació ambiental de plans urbanístics. POUM de l’Ampolla (Baix Ebre)
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
El POUM de l’Ampolla preveia la classificació com a sòl urbà transitori de determinades àrees residencials
disperses pel terme municipal, de manera que les normes urbanístiques del POUM possibilitaven que aquests
sòls mantinguessin la condició de sòl urbà. En total, aproximadament 162 ha separades del nucli.
Com a conseqüència de l’avaluació ambiental del POUM, el planejament urbanístic municipal va passar a
classificar com a sòl no urbanitzable aquestes àrees residencials disperses, fet que es va valorar positivament en
la resolució sobre la proposta de memòria ambiental.
D’altra banda, es preveia l’ordenació d’una àrea d’equipaments de 23,7 ha que contradiu els principis de
compacitat i contigüitat amb els nuclis urbans i d’estalvi i utilització eficient del sòl, dificulta l’accés als serveis i
la seva ubicació interromp l’únic connector ecològic existent entre el sòl lliure interior i el sòl lliure deltaic, cosa
que reforça l’efecte barrera de les infraestructures viàries existents en el municipi, per la qual cosa es va donar la
conformitat del DMAH condicionada a classificar com a sòl no urbanitzable aquesta àrea d’equipaments.
Àrea d’equipaments de 23,7 ha
Àrea d’equipaments prevista pel POUM
• Avaluació ambiental de plans urbanístics. PEU del complex rural de los Masos del
Riu de Baix, a Flix (Ribera d’Ebre)
El Pla especial de los Masos del Riu de Baix preveia la reconversió d’una explotació agrícola i ramadera, a l’interior
del meandre de l’Ebre, en un equipament per a allotjament rural mitjançant la rehabilitació i adequació de les
edificacions existents. Projectava un hotel i un alberg que complementava amb tota una sèrie d’instal·lacions
i infraestructures entre les quals es preveia un aparcament per a 50 cotxes, una àrea de pitch & putt a la vora
del riu Ebre, una zona per a equipaments esportius i recreatius, una piscina, un espai destinat a horts ecològics,
conreus d’olivera i arbres fruiters adjacent al pitch & putt i al bosc de ribera, la construcció d’un punt d’accés al riu
amb finalitats culturals lúdiques i educatives, i en una segona fase la construcció de noves edificacions (en l’avanç
del pla en la modalitat d’apartaments, i en l’ISA un alberg de joventut) i l’ampliació de l’hotel.
Atès que el plantejament proposat establia un model d’ordenació molt lineal, amb una divisió molt compartimentada,
amb característiques molt diferenciades entre si, es va proposar un replantejament de l’ordenació per garantir la
preservació de les funcions ecològiques del sòl.
El procediment d’avaluació ambiental va permetre evitar el canvi de les condicions ambientals preexistents,
d’una banda a partir del canvi de tipologia de camp de golf, que passa d’un pitch & putt tradicional de tipus
angloamericà a un nova alternativa on s’aposta per un model més respectuós envers l’entorn que conserva la
52
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
Avaluació ambiental de projectes
Pel que fa als projectes, l’experiència acumulada és molt més dilatada en el temps (uns 20 anys), la qual cosa fa
que es disposi de metodologies d’avaluació força contrastades d’acord amb els diferents tipus de projecte.
Cal destacar la rellevància que té l’existència de l’avaluació ambiental estratègica de plans i programes referits a
la planificació d’infraestructures, com ara el PITC en el cas de les de mobilitat, per orientar l’avaluació ambiental
dels projectes corresponents a l’escala detallada que els pertoca. La imbricació de l’avaluació ambiental de plans
i programes amb la de projecte és una aplicació clara del principi d’avaluació en cascada i permet optimitzar
eficientment el procés d’avaluació, de manera que les decisions prèvies sobre la conveniència de fer o no la
infraestructura es prenen en la planificació, i és en l’estudi d’impacte ambiental de projecte que s’apliquen els
criteris a escala detallada.
Un altre aspecte destacat de l’avaluació ambiental, que en el cas dels projectes és més fàcilment concretable,
és la inclusió de determinacions específiques per aplicar mesures compensatòries. Entre moltes altres, es poden
esmentar les actuacions següents:
• Aeroport d’Alguaire: reproduir i mantenir una superfície d’hàbitats estèpics equivalent a la superfície
afectada per les instal·lacions de l’aeroport (vegeu-ne l’exemple).
• Dic exterior del port de Llançà: les mesures compensatòries suposen un cost per al promotor de
500.000 €.
A continuació, es desenvolupen alguns altres exemples de l’avaluació ambiental de projectes:
• Avaluació ambiental d’infraestructures viàries. Eix diagonal entre Vilanova
i la Geltrú i Manresa
L’eix diagonal inclou la carretera C-15 entre
Vilanova i la Geltrú i Igualada, i també un
tram de la C-37 entre Igualada i Manresa.
La longitud total d’aquest eix és de 67 km i
actualment n’està executat un 50%. El primer
tram es va posar en servei l’any 2003 (a la C-15
entre Igualada i Puigdàlber). La resta de trams
han iniciat les seves obres al llarg de 2010 i
es preveu finalitzar tota la infraestructura l’any
2013. L’eix diagonal va ser objecte d’avaluació
ambiental estratègica en el marc del PITC, que
n’inclou tots dos trams com a eixos de llarg
recorregut de la xarxa bàsica primària: C-15
(com a part de l’Eix del Garraf – el Penedès
– l’Anoia) i C-37 (com a part de l’eix de la
Conca de Barberà – l’Anoia – el Bages entre
Montblanc i Manresa).
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
53
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
vegetació existent, i, d’altra banda, es pren en consideració la capacitat d’assimilació de tota l’edificabilitat i la
pressió que aquesta edificabilitat duria associada a llarg termini en el medi projectat de tal manera que l’execució
de la 2a fase estaria condicionada a un estudi previ de les necessitats de l’activitat pel que fa a la demanda i a
l’estudi de la capacitat de càrrega del territori.
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
L’eix diagonal exemplifica el cas de molts projectes de grans infraestructures lineals (viaris, ferroviaris, de transport
energètic, etc.) on sovint la tramitació es fa per trams –en aquest cas nou trams, cadascun amb la declaració
d’impacte corresponent- i al llarg de períodes dilatats de temps, la qual cosa pot dificultar l’aplicació de criteris
homogenis en la mesura que en cada tram poden participar equips redactors, consultors i executors diferents.
En aquest cas, l’existència d’una avaluació ambiental estratègica prèvia en la planificació resulta encara més
rellevant, si és possible, i també el fet que l’OAA avaluï els projectes dels diferents trams a partir de criteris
homogenis ajuda a garantir la coherència de la integració ambiental del conjunt de la infraestructura.
• Avaluació ambiental d’infraestructures agrícoles. Consolidació i millora del regadiu
de la Conca de Tremp (Pallars Jussà)
Aquesta millora de regadiu afecta els marges dret i esquerre de la Noguera Pallaresa del municipi de Tremp i altres
cinc municipis de la comarca (Pallars Jussà) actualment dedicats al conreu de cereals. El projecte d’ampliació i
modernització d’aquest regadiu va sortir a licitació inicialment l’any 2006 per part de Regsa, i el març de 2010 es
va exposar a informació pública una actualització de l’estudi d’impacte ambiental. Aquest projecte és previst al
Pla de regadius de Catalunya, actualment en procés d’avaluació ambiental.
En aquest cas, l’avaluació ambiental a escala de projecte ha constatat que, tot i que la finalitat del projecte
és millorar l’eficiència del regadiu (reg pressuritzat en comptes de reg a manta), a la pràctica es produeix un
increment, no negligible, de la superfície irrigada (de 1.849 ha fins a un potencial de 4.663 ha), la qual cosa pot
tenir implicacions paisatgístiques i afectacions sobre la biodiversitat i la qualitat del medi associades al canvi
de tipologia de conreus i a la intensificació de l’agricultura. També es constata un important excedent de terres
derivat de la construcció de basses de laminació. En aquest sentit, la declaració d’impacte ambiental incideix,
entre altres qüestions, en la necessitat de dur a terme un seguiment específic de durada indeterminada durant
l’explotació de l’evolució d’indicadors ambientals, i especialment de l’estat dels biòtops propis del mosaic agrícola
existent i d’espècies lligades als ecosistemes fluvials; incorporar mesures de manteniment i recreació de marges
i taques de vegetació natural; i efectuar el desmantellament de les infraestructures del regadiu de la Conca de
Tremp que esdevindran obsoletes un cop s’executi el nou projecte i que hagin de quedar en desús amb el procés
de modernització.
Riu Noguera Pallaresa al seu pas per la zona afectada
pel projecte. Les infraestructures de distribució inclouen
el creuament del riu en diversos punts en el tram afectat
Àmbit del projecte
54
Estructures de reg obsoletes a modernitzar. Estat actual
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
La tramitació ambiental d’aquesta línia es va iniciar el gener de 2009 i va finalitzar un any i mig més tard amb
l’emissió de la declaració d’impacte corresponent. L’aspecte ambiental més rellevant d’aquest projecte és el fet
que el traçat incidia sobre dos espais de la xarxa Natura 2000 (Anglesola – Vilagrassa i Plans de Sió) que també
són ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus), amb la qual cosa es podien produir impactes sobre hàbitats
i espècies d’interès comunitari.
Finalment, es va adoptar una solució de traçat que minimitzava els impactes sobre els espais protegits (evitant un
traçat directe en línia recta) i que va ser consensuat amb els ajuntaments implicats. D’altra banda, es va requerir
un informe complementari que analitzés amb detall el risc d’electrocució i col·lisió i que plantegés mesures
correctores concretes. La declaració d’impacte inclou diverses indicacions sobre el seguiment de la sinistralitat
sobre l’avifauna i els quiròpters, i la determinació d’una mesura compensatòria: l’elaboració i execució, per part de
la companyia elèctrica, d’un programa de millora de línies a les comarques del Pla d’Urgell i l’Urgell per prevenir la
sinistralitat sobre la fauna.
• Avaluació ambiental d’infraestructures viàries. Variant sud de Lleida C-13 (Segrià)
La proposta de variant sud de Lleida C-13 confronta amb l’espai LIC i ZEPA de Natura 2000 Secans de Mas
de Melons – Alfés (ES0000021). El procés d’avaluació ambiental va permetre comptabilitzar la infraestructura
amb els valors que caracteritzen aquest espai, en concret la trenca Lanius minor. Així doncs, la declaració
d’impacte ambiental estableix les mesures per minimitzar l’efecte sobre aquesta població i promou accions per
a la conservació i protecció de l’espècie, entre les quals destaquen no realitzar treballs entre el 15 d’abril i el 15
d’agost, aportar anualment un total de 8-10 juvenils, crear un estoc reproductor en captivitat, crear una unitat
específica de cria en captivitat de trenca, incrementar la disponibilitat d’aliment per assegurar la supervivència
dels polls introduïts, dur a terme el control de depredadors, etc..
Ubicació de la variant de C-13
Gàbies de cria a Vallcalent
(foto de X. Massot)
Polls de trenca (foto de M. Gálvez)
• Avaluació ambiental de ports. Ampliació del port de Sant Carles de la Ràpita (Montsià)
El projecte consisteix bàsicament en la construcció i explotació d’una nova dàrsena interior esportiva a la zona
d’aigües arrecerades actualment existent, situada a llevant de l’actual port de Sant Carles de la Ràpita.
Durant el procés d’avaluació d’impacte ambiental, es va detectar l’afecció a hàbitats de fartet (Lebias iberas), cosa
que va motivar la modificació d’elements del projecte. Amb l’objectiu de preservar les zones humides i l’hàbitat
faunístic del fartet, es van unificar els dos canals de navegació projectats per a l’accés de les embarcacions
al pantalà flotant de ribera en un únic canal més ample situat a més de 100 m de la ribera; es van eliminar 42
amarradors respecte del projecte bàsic; es va formar, mitjançant l’aportació de terra, una superfície de 5.880 m2
per a un nou hàbitat de canyissar; es van incloure un parell d’observatoris d’aus als indrets més adequats; es va
suprimir el camí de vianants de ribera i la seva escullera projecte; es va separar el varador de la costa, de manera
que es respecti l’estat actual de la franja costera, i es va establir una comunicació directa de les aigües exteriors
i interiors de la dàrsena per sota del vial del Moll dels Alfacs.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
55
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
• Avaluació ambiental d’infraestructures elèctriques. Línia de 110 kV
entre Mollerussa i Tàrrega
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
Projecte inicial
Projecte definitiu després
de l’avaluació ambiental
Mesura correctora.
Desafectació de manera integral
de l’aiguamoll protegit amb
la instal·lació d’un pantalà flotant
paral·lel a la costa, que actua
al mateix temps com a barrera
de protecció
• Avaluació d’impacte ambiental de projectes. Restauració d’un tram del riu Reclar
En el marc dels treballs de seguiment ambiental de l’execució de les mesures correctores determinades a la
declaració d’impacte ambiental del projecte Millora general, desdoblament de calçada (Vidreres, enllaç de l’Alou),
carretera C-35, PK 85,644 al 100,080 (entre la C-63 i la C-65), tram: Vidreres – Llagostera, s’han dut a terme treballs
de restauració morfològica i revegetació. L’actuació va permetre restaurar ambientalment un tram de riu afectat pel
desdoblament de la carretera i iniciar-ne la recuperació com a sistema natural de ribera.
Treballs d’adequació morfològica
del llit i marges del riu Reclar
(2007)
Aportació de terra vegetal i
plantació d’espècies de ribera
(2008)
Desenvolupament de la vegetació
i restauració natural del sistema
fluvial (2010)
• Avaluació d’impacte ambiental de projectes. Integració de desmunts C-16
Durant el seguiment ambiental de l’execució de les mesures correctores determinades a la declaració d’impacte
ambiental del projecte de Millora general. Nova carretera. Eix del Llobregat. Carretera C-16, s’han dut a terme
56
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
Treballs d’adequació de desmunt geomorfològic.
Talús Royal
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
tècniques especifiques de restauració morfològica i de bioenginyeria de revegetació. L’actuació va permetre
restaurar ambientalment un tram de riu afectat pel desdoblament de la carretera i iniciar-ne la recuperació com
a sistema natural de ribera.
T-Verd: tècnica de bioenginyeria per
desmunts de pendent elevat
Aplicació de geocel·les
• Avaluació ambiental d’infraestructures. Aeroport d’Alguaire (Segrià)
Acció 1. Adquisició i gestió de finques
Atesa la important afectació de l’aeroport sobre el medi estèpic, la declaració d’impacte ambiental elaborada pel
Departament preveia l’adquisició i/o gestió de terrenys fora de l’àmbit de l’aeroport per compensar o minimitzar
la pèrdua d’hàbitat i la fragmentació de l’ecosistema estèpic.
El compliment d’aquesta mesura compensatòria comportava:
• Elaborar l’estudi de delimitació de finques agrícoles per materialitzar les mesures compensatòries per a
la construcció de l’aeroport de Lleida – Alguaire.
• Elaborar el Pla de gestió de les finques afectades, que contenia:
• Compra i/o arrendament de 367 ha de terrenys agrícoles
• 14 estratègies de gestió per complir els objectius operacionals de les mesures compensatòries segons
la tipologia del guaret o erm que es vulgui mantenir mitjançant la pastura amb ramats d’ovelles.
• Programar jornades tècniques, visites guiades i itineraris naturals per posar en relleu els valors faunístics
i ecològics de l’entorn.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
57
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
Acció 2. Disseny de l’aeròdrom
En el disseny de l’aeròdrom, s’ha procurat minimitzar la possible afectació del paisatge i mantenir criteris de
construcció sostenible.
Un dels aspectes ambientals més destacats de l’aeròdrom d’Alguaire és la integració amb l’entorn de totes les
edificacions a construir mitjançant una elecció correcta dels materials, els colors i les tipologies constructives.
S’utilitzen cromatismes propis de l’àmbit de secà, tant en alçat com en planta, i s’inclouen fins i tot plantacions
en la coberta:
• Els edificis presenten arrebossats en superfície i pintats
• Els paraments verticals són de tonalitats grises molt fosques que es confonen amb l’horitzó.
58
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
59
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
3.2. Les contribucions de l’avaluació ambiental
Com s’ha indicat anteriorment (vegeu els apartats 1.3 Balanç de la feina feta per l’Oficina d’Avaluació Ambiental i
3.1 L’experiència acumulada: reflexions i exemples), el rol de l’avaluació ambiental i de l’Oficina no es pot reduir a
una simple estadística sobre el volum de plans, programes i projectes avaluats ni sobre el nombre d’expedients
tramitats, sinó que transcendeix aquestes qüestions per incorporar-ne d’altres menys tangibles i quantificables
però, al capdavall, més profundes.
En un primer nivell (evident, però difícil de quantificar globalment tot i que en part resti reflectit en les memòries
ambientals o les declaracions d’impacte), cal remarcar les millores objectives que l’avaluació ambiental aporta en
la tramitació de plans, programes i projectes, en aspectes com ara:
• L’adequada inscripció territorial i paisatgística.
• La prevenció i minimització dels impactes ambientals, i, si s’escau, l’establiment de mesures
compensatòries i correctores.
• La justificació i coherència de l’alternativa escollida en relació amb la planificació relacionada i l’assoliment
d’objectius ambientals.
• L’establiment de criteris i mesures ambientals per a la proposta actual i per a la planificació i els projectes
derivats.
• La contribució diversa, segons cada cas i context, a la millora en el comportament dels diferents vectors
socioambientals.
En un segon nivell, menys evident però no pas menys rellevant, en les aportacions estratègiques que comporta
l’avaluació i que s’exposen en els apartats següents:
• Inducció de canvis en la cultura de la planificació i la projectació i en el model de creixement.
• Incorporació d’una visió proactiva en la cultura ambiental.
• Millora en la integració de les polítiques sectorials i la coordinació de les administracions afectades.
• Foment d’eines i processos de consulta i participació.
Aquest conjunt d’aportacions estratègiques es tradueix en canvis d’actituds, motivacions i decisions (i també,
a mitjà i llarg termini, en millores en l’evolució dels vectors socioambientals), cosa que constitueix un aspecte
fonamental del canvi sostenibilista com s’ha exposat anteriorment (vegeu l’apartat 2.1 El marc d’actuació) i que
permet copsar la veritable transcendència de l’avaluació ambiental més enllà dels límits formals i legals que
estableix la seva regulació normativa.
3.2.1 Inducció de canvis en la cultura de la planificació i la projectació i en el model
de desenvolupament
L’avaluació ambiental impulsa un canvi de paradigma respecte de la manera de concebre el planejament territorial
i urbanístic, la planificació sectorial i la projectació d’infraestructures. I, en definitiva, respecte d’un model de
creixement socioeconòmic basat en un consum intensiu de sòl per a desenvolupaments urbanístics i infraestructures
que, circumstancialment, s’ha atenuat els darrers tres anys en el context de la crisi econòmica.
Aquest canvi de paradigma es produeix en la mesura que:
• Qüestiona dogmes força estesos encara com l’assimilació de creixement urbanístic i implantació
d’infraestructures com a simple sinònim de desenvolupament territorial i socioeconòmic.
• Prioritza el reciclatge o rehabilitació de trames urbanes i infraestructures existents envers les actuacions
que comportin nous consums de sòl (tot i que siguin contigus a les trames urbanes ja existents).
• Remarca la importància dels mecanismes de gestió i seguiment en les fases d’execució i funcionament
dels plans, programes i projectes.
60
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
• Preveu plans d’etapes i mecanismes de seguiment i avaluació intermedis que garanteixin la coherència
i proporcionalitat de les actuacions sobre el territori.
3.2.2 Incorporació d’una visió proactiva a la cultura ambiental
L’avaluació ambiental contribueix a desenvolupar una visió proactiva i preventiva dels aspectes ambientals
des de les fases més inicials de tramitació de plans, programes i projectes, tot superant enfocaments basats
essencialment en la correcció a posteriori dels impactes ambientals.
Aquesta visió proactiva es genera mitjançant:
• La implicació, d’acord amb el procés de tramitació mateix, en les fases inicials del procés, si més no en
la fase d’avanç, especialment mitjançant els documents de referència (plans i programes) i els informes
d’abast (projectes). O, eventualment, començant per les decisions prèvies sobre si cal sotmetre a
avaluació ambiental un determinat pla, programa o projecte en els supòsits previstos legalment.
• L’establiment de determinacions i criteris orientats directament al pla, programa o projecte, més enllà de
les referides estrictament a la documentació ambiental que l’acompanya.
• L’avaluació dels aspectes que incideixen sobre la matriu territorial i els fluxos ambientals, no solament
pel seu impacte immediat en el moment d’implantar el pla, programa o projecte, sinó també pels seus
efectes futurs, una vegada estigui implantat o executat.
• La identificació, en el cas que els impactes siguin substantius i difícils de mitigar, de mesures
compensatòries que permetin internalitzar de manera adequada les externalitats ambientals detectades.
3.2.3 Millora en la integració de les polítiques sectorials i la coordinació de les
administracions afectades
L’avaluació ambiental facilita la integració coherent de les diferents polítiques sectorials i la interlocució i coordinació
entre les diferents administracions implicades en els processos de tramitació, tant pels seus principis orientadors
com per la definició del procés de tramitació mateix.
Aquesta integració i coordinació es faciliten a través de:
• La vinculació del model territorial als fluxos ambientals associats (mobilitat, energia, aigua, etc.), i entre
els diferents fluxos (model de mobilitat i energètic, relació d’aquests amb el canvi climàtic, etc.).
• La contribució a la coherència entre els diferents nivells de planificació i projectació sectorials en els
àmbits conceptual, espacial i temporal.
• El requeriment, pel procés de tramitació mateix (fase de consultes a les administracions públiques
afectades), d’informes de múltiples instàncies administratives de diferents departaments implicats
(principalment del DMAH, DPTOP i DAR) els quals són integrats o annexats en els documents d’avaluació
que emet l’OAA (document de referència, etc.). Aquest nivell d’integració és especialment evident dins
el DMAH mateix, on la documentació de l’avaluació ambiental aglutina informes de l’Agència Catalana
de l’Aigua (ACA), l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), la Direcció General del Medi Natural, la
Direcció General de Qualitat Ambiental, els Serveis Territorials, etc. A banda de les adscrites al DMAH,
cal esmentar les unitats administratives següents:
• DPTOP: Programa per al Planejament Territorial, Direcció General d’Urbanisme, Direcció General
d’Arquitectura i Paisatge, Direcció General de Carreteres, Direcció General del Transport Terrestre,
etc.
• DAR: Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, Serveis Territorials, etc.
• Departament de Cultura i Mitjans Audiovisuals: Direcció General del Patrimoni Cultural.
• Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació: Direcció General de Protecció Civil.
• Departament d’Innovació, Universitats i Empresa: Subdirecció General de Seguretat Industrial.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
61
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
• Estableix indicacions concretes per a les figures de planificació o els projectes derivats, d’acord amb el
principi d’avaluació en cascada.
3. L’experiència i les contribucions de l’avaluació ambiental
• La incorporació o el desenvolupament d’aspectes sectorials poc tractats pels procediments sectorials
regulats normativament, com ara el risc químic en el planejament urbanístic (la Llei d’urbanisme, per
exemple, centra la seva atenció sobre el risc en les zones inundables, però no recull altres tipus de risc).
• L’establiment de fórmules de treball conjunt i metodologies consensuades amb responsables de les
diferents administracions implicades –per exemple, amb l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en relació
amb la incorporació d’aquest àmbit en l’avaluació- i la identificació d’interlocutors específics en cada
àmbit sectorial.
• La convocatòria o participació en reunions de seguiment bilaterals o multilaterals entre els diferents
agents implicats (promotors, equips redactors, administracions) al llarg dels processos de tramitació.
3.2.4 Foment d’eines i processos de consulta i participació
L’avaluació ambiental reforça les eines i els processos participatius establerts en les respectives regulacions
sectorials o procediments administratius de referència. De fet, les consultes a agents implicats i la participació
pública constitueixen dues de les premisses de l’avaluació ambiental, i els mecanismes de tramitació preveuen
mecanismes concrets en aquest sentit.
Aquest reforç dels instruments participatius es produeix mitjançant:
• La identificació de les administracions públiques afectades i el públic interessat (essencialment des de
la perspectiva ambiental, tot i que també es recullen agents clau amb caràcter general segons cada cas)
als quals s’han de formular consultes en les diferents fases del procediment d’avaluació ambiental, i, si
escau, d’altres administracions, entitats o persones que han d’ésser consultades.
• La incorporació, en el procediment de tramitació, d’una fase de consultes prèvies a administracions i
públic interessat (vegeu també l’apartat 3.2.3), prèviament a l’emissió del document de referència (plans
i programes) o l’informe d’abast i continguts de l’estudi d’impacte (projectes).
• L’establiment de l’obligatorietat que hi hagi un procés d’informació pública, per un període de temps
mínim de 45 dies en el cas de plans i programes o per un termini variable en el cas de projectes
(d’acord amb la legislació sectorial), del pla, programa o projecte avaluat, els quals han d’incloure la
documentació ambiental corresponent19.
• La facilitació de la consulta telemàtica de la documentació ambiental mitjançant el banc de dades d’avaluació
ambiental (vegeu l’apartat 1.4.2 Participació i informació).
• L’establiment d’una línia de subvencions específiques, des de 2008, per part de la Direcció General
de Participació Ciutadana, destinada a entitats interessades a participar en l’avaluació ambiental de
plans, programes i projectes. Les entitats sol·licitants han d’estar inscrites al Registre d’Entitats de Medi
Ambient i Sostenibilitat20.
19 Cal remarcar que, abans de l’avaluació ambiental, no tots els plans, programes i projectes que ara han de ser objecte d’avaluació ambiental
estaven obligats a incorporar un període d’informació pública o, en tot cas, aquest era inferior al mínim de 45 dies que ara preveu, per
exemple, l’avaluació ambiental de plans i programes.
20
62
Més informació d’aquesta línia de subvencions a: http://www10.gencat.cat/drep/AppJava/cat/ambits/participacio/subvencions/entitats/
entitats_ma/plans.jsp.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
4. VALORACIÓ GLOBAL, REPTES
I OPORTUNITATS DE L’AVALUACIÓ
AMBIENTAL
4. Valoració global, reptes i oportunitats de l’avaluació ambiental
4. VALORACIÓ GLOBAL, REPTES I
OPORTUNITATS DE L’AVALUACIÓ
AMBIENTAL
4.1 Valoració global de la incidència de l’avaluació ambiental
La valoració de la incidència de l’avaluació ambiental en relació amb els plans, programes i projectes és, sens
dubte, positiva, però la mesura de la seva influència efectiva sobre la matriu territorial i l’evolució dels diversos
vectors socioambientals és certament complexa i difícil de quantificar, tal com han exposat de manera detallada
els apartats 2.1 El marc d’actuació i 2.2 Els condicionants intrínsecs i extrínsecs.
Els principals factors que dificulten o limiten aquesta valoració es poden sintetitzar en els punts següents:
• L’avaluació ambiental, si més no actualment, no incideix sobre tots els nivells de decisió possibles, com
ara les polítiques públiques o els actes legislatius, i tampoc no pot normalment incidir, per definició, en
les actuacions privades dels agents socioeconòmics i la ciutadania en general. No hi ha, per tant, una
relació recíproca i exclusiva entre l’avaluació ambiental i el comportament dels vectors socioambientals
(objecte dels criteris d’avaluació desenvolupats a l’annex final d’aquest treball). És evident, doncs, que
no tot el que passa (o deixa de passar) en relació amb els diversos vectors ambientals (i encara menys
els socioeconòmics) és atribuïble als processos d’avaluació ambiental. En tot cas, és igualment clar que
l’absència de l’avaluació tindria clars efectes negatius per als diferents vectors, a mitjà i llarg termini.
• Les determinacions establertes en les resolucions ambientals (plans i programes) i declaracions
d’impacte (projectes) tenen una força legal efectiva important, però no absoluta. En alguns casos, poden
no ser incorporades en l’aprovació definitiva de plans, programes i projectes si els actes aprovatoris
estan degudament motivats, quan la concurrència d’altres circumstàncies d’índole socioeconòmica o
d’interès públic comporti la decisió política de prioritzar-les sobre les ambientals.
• L’efecte de l’avaluació ambiental, particularment en el cas de plans i programes, és diferit, a mitjà o
llarg termini, per a bona part dels aspectes avaluats, i es relaciona amb la celeritat amb què s’executi o
s’implanti el pla o programa corresponent (la qual cosa també varia segons el pla d’etapes que tingui i
de l’horitzó temporal amb què planifiqui). Poden passar molts anys entre l’aprovació definitiva d’un pla
o programa i la seva execució completa (per exemple, 20 anys en alguns instruments com ara els plans
territorials parcials). En el cas dels projectes, l’efectivitat de l’avaluació es pot constatar habitualment a
un termini més curt.
• La revisió i actualització contínua de plans i programes (atenent la necessària adaptació a nous contextos
o a qüestions emergents) i les interaccions entre diferents figures de planificació que s’encavalquen o es
relacionen parcialment en fa més complex el seguiment al llarg del temps i la valoració de les determinacions
ambientals inicials, algunes de les quals poden haver quedat superades per nous plantejaments.
• La multiplicitat d’agents implicats en l’execució efectiva de plans, programes i projectes, com no pot
ser d’altra manera, fa sovint complicat garantir l’homogeneïtat en la interpretació i aplicació de les
determinacions resultants dels processos d’avaluació ambiental.
• La dificultat de desagregar la contribució de l’avaluació ambiental en l’evolució d’indicadors territorials i
ambientals de caràcter general (usos del sòl, quota modal, etc.) és evident tenint en compte l’abast de
l’avaluació ambiental (2.1 El marc d’actuació).
• El poc temps transcorregut des de la posada en marxa de l’OAA, cinc anys, per disposar d’una
perspectiva suficient.
Així, tot i que hi ha una clara evidència qualitativa (i quantitativa també, quan s’analitza l’efecte de casos concrets
sobre vectors específics) que l’avaluació ambiental ha contribuït a millorar, o a evitar que evolucionessin menys
desfavorablement, els diferents vectors socioambientals, el conjunt de factors exposats no permet actualment
establir una valoració quantitativa de l’efecte global de l’avaluació ambiental.
Cal preguntar-se, però, si aquest tipus de valoració quantitativa global és realment necessària. De fet, l’objectiu
últim de l’avaluació ambiental és incorporar i optimitzar la dimensió ambiental en el pla, programa o projecte al
64
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
En qualsevol cas, els efectes de l’avaluació ambiental no se circumscriuen a aquells directament derivats d’un
procediment regulat normativament. Hi ha un seguit de contribucions de l’avaluació ambiental, menys evidents
tot i que molt rellevants estratègicament i necessàries per assolir el veritable canvi sostenibilista que requereix el
país. Aquestes contribucions, desenvolupades a l’apartat 3.2, es resumeixen en el quadre següent.
Contribucions estratègiques de l’avaluació ambiental
• Inducció de canvis en la cultura de la planificació i la projectació i en el model de
creixement
L’avaluació ambiental impulsa un canvi de paradigma respecte de la manera de concebre el
planejament territorial i urbanístic, la planificació sectorial i la projectació d’infraestructures. I, en
definitiva, respecte d’un model de creixement socioeconòmic.
• Incorporació d’una visió proactiva en la cultura ambiental
L’avaluació ambiental contribueix a desenvolupar una visió proactiva i preventiva dels aspectes
ambientals des de les fases inicials de tramitació de plans, programes i projectes, tot superant
enfocaments basats essencialment en intentar la correcció a posteriori dels impactes ambientals.
• Millora en la integració de les polítiques sectorials i la coordinació de les
administracions afectades
L’avaluació ambiental facilita la integració coherent de les diferents polítiques sectorials i la
interlocució i coordinació entre les diferents administracions implicades en els processos de
tramitació, tant pels seus principis orientadors com per la definició del procés de tramitació
mateix.
• Foment d’eines i processos de consulta i participació
L’avaluació ambiental reforça les eines i els processos participatius establerts en les respectives
regulacions sectorials o els procediments administratius de referència. De fet, les consultes
a agents implicats i la participació pública constitueixen dues de les premisses de l’avaluació
ambiental, i els mecanismes de tramitació preveuen mecanismes concrets en aquest sentit.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
65
4. Valoració global, reptes i oportunitats de l’avaluació ambiental
llarg del procés de tramitació corresponent. En la mesura que el procés s’hagi dut a terme de manera adequada,
és evident que l’execució d’aquestes figures es farà minimitzant els impactes possibles i contribuirà a la millora a
mitjà i llarg termini dels indicadors ambientals.
4. Valoració global, reptes i oportunitats de l’avaluació ambiental
4.2 Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de l’avaluació
ambiental
Aquesta matriu DAFO, denominació que fa referència a les sigles dels aspectes considerats (debilitats, amenaces,
fortaleses i oportunitats), s’ha elaborat a partir de les reflexions i comentaris exposats per diversos responsables i
tècnics de l’OAA, i del criteri de l’equip d’autors. Sense ànim d’exhaustivitat, destaca els aspectes més rellevants
associats a l’avaluació ambiental a fi d’orientar estratègies i propostes de millora com les que exposa l’apartat
següent.
AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS, PROGRAMES I PROJECTES
Debilitats
Fortaleses
•
Incidència parcial, per definició i abast propis, sobre
els diferents àmbits de la realitat que incideixen
sobre el territori i els vectors socioambientals.
•
Increment de maduresa i professionalització dels
equips tècnics implicats en l’avaluació ambiental
(Administració, equips redactors, etc.).
•
Limitada capacitat d’incidència més enllà de la fase
de tramitació (fases d’execució i gestió de plans,
programes i projectes).
•
Consolidació de procediments, mecanismes
i eines formals d’avaluació (Llei 6/2009, guies
metodològiques, banc de dades, etc.).
•
Manca d’instruments i indicadors específics que
avaluïn la qualitat i les contribucions efectives del
procés d’avaluació ambiental.
•
•
Dificultat d’establir metodologies i indicadors
objectius per avaluar determinades qüestions
ambientals complexes.
Elevada capacitat d’incidència en la fase de
tramitació. Capacitat de condicionar l’aprovació
definitiva de plans, programes i projectes a una
resolució o declaració d’impacte favorable.
•
Integració progressiva en el conjunt de polítiques
sectorials, i avaluació en cascada.
•
Existència d’un volum cada vegada més gran
de planificació que ha estat objecte d’avaluació
ambiental i que constitueix una referència obligada
per a la planificació derivada i la seva avaluació
ambiental.
•
Rigideses formals de tramitació inherents al
procediment mateix.
Amenaces
66
•
Risc que l’avaluació ambiental esdevingui un mer
procediment burocràtic mancat de visió estratègica.
•
Condicionants derivats d’altres normatives
sectorials i de la multiplicitat d’agents i interlocutors
implicats.
•
Risc de mancances de recursos humans i tècnics
suficients per al volum d’expedients a gestionar.
•
Judicialització de l’avaluació ambiental per defectes
de forma.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
Oportunitats
•
Contribució creixent de l’avaluació ambiental en
els canvis culturals en la societat i l’Administració
necessaris per assolir escenaris més sostenibilistes
(vegeu l’apartat 3.2).
•
Establiment de sinergies amb instruments
transversals com l’Estratègia de desenvolupament
sostenible de Catalunya (vegeu l’apartat 4.3).
•
Potenciació dels mecanismes de participació i
consulta als agents implicats.
•
Implicació cada vegada més gran en
determinacions orientades a la gestió i a les figures
de planificació derivada.
•
Ampliació de l’abast de l’avaluació a polítiques i
legislació.
L’exposició feta en els apartats precedents permet copsar la importància, i també les limitacions i condicionants,
de l’avaluació ambiental, i també el rol desenvolupat per l’Oficina d’Avaluació Ambiental al llarg dels seus primers
anys de funcionament.
El fet que l’avaluació ambiental de projectes tingui un recorregut de més de dues dècades ha permès consolidar
força les metodologies i els protocols d’avaluació, i, per tant, ofereix un camp de millora relativament reduït.
L’avaluació ambiental de plans i programes, molt més recent, presenta, en aquest sentit, més possibilitats de
desenvolupament (també perquè actua a un nivell més estratègic), tot i que el progrés assolit en solament cinc
anys, des de l’aparició de l’OAA, ha estat notable.
Amb tot, l’èxit de l’avaluació ambiental no depèn només de l’OAA, sinó també de la implicació de la resta d’agents
interessats en els procediments d’avaluació ambiental: promotors, equips redactors, administracions i públic
interessat. Per aquest motiu, a l’hora de plantejar àrees d’atenció, propostes i reptes a l’entorn de l’avaluació
ambiental, no es pot circumscriure l’enfocament de manera exclusiva a les oportunitats de millora de l’OAA, sinó
al conjunt d’agents implicats, tal com s’exposa tot seguit.
L’avaluació ambiental és un procés, per tant, amb responsabilitat compartida entre tots els agents implicats en
el procés, cadascun des de les seves competències i àmbit de treball i en el benentès que l’OAA hi exerceix un
paper central ateses les funcions que legalment té atribuïdes. Aquest és, sens dubte, un dels reptes principals
dels processos d’avaluació ambiental arreu: promoure la implicació i complicitat de promotors, equips redactors
i administracions i d’altres col·lectius implicats, i també el treball conjunt amb l’OAA en un procés que cerqui la
modificació de formes de fer i de pautes de comportament, i, òbviament, la millora efectiva del pla, programa o
projecte, i no el simple compliment d’un tràmit administratiu.
Tot i que les interaccions entre els diferents agents del procés són molt grans i alguns rols són aplicables a
més d’un agent (a causa, justament, de la responsabilitat compartida esmentada), resulta pertinent exposar
segregadament les àrees d’atenció i propostes atenent tres grans grups d’agents: promotors i redactors, OAA i
administracions afectades.
Posteriorment, s’aborden de manera específica les possibilitats de millora de l’avaluació ambiental en relació
amb els processos participatius (la qual depèn, en bona mesura, d’actuacions que pertoquen a l’Administració)
i les oportunitats que ofereix l’Estratègia de desenvolupament sostenible de Catalunya, i el capítol finalitza
amb uns reptes de futur, l’abast dels quals els situa –a diferència dels anteriors- en un escenari a més llarg
termini.
4.3.1 El rol dels promotors i equips redactors
La conscienciació i sensibilització de promotors i equips redactors envers la importància efectiva de l’avaluació
ambiental és, juntament amb la millora de la seva capacitat tècnica per abordar els reptes ambientals, un aspecte
central i necessari per a la millora dels processos d’avaluació. Aquesta qüestió, tot i que ha tingut una evolució
favorable els darrers anys, presenta un important marge de millora, atès que el grau de sensibilització al respecte és
encara molt heterogeni dins de la multiplicitat d’agents que intervenen en aquests processos.
En aquest sentit, l’avaluació no s’ha de veure com un obstacle a la tramitació sinó com una manera de reflexionar
més globalment sobre el pla, programa i projecte per optimitzar-lo i per integrar la dimensió ambiental des de
la seva concepció mateixa i disseny inicial, i no pas com un factor a corregir o compensar al final del procés (la
qual cosa, sovint, comporta uns costos i uns conflictes superiors). Aquest canvi cultural en la planificació i la
projectació, que inclou la superació de paradigmes com ara identificar infraestructures i creixement urbanístic
com a sinònim de progrés, és el gran repte que han d’assumir promotors i redactors de plans, programes i
projectes.
Per assolir-lo, cal parar una atenció especial –també l’OAA mateixa en el marc del seu rol de tutela del procés– a
qüestions com ara:
• Incorporar en l’avaluació els criteris exposats a l’annex d’aquest treball.
• Garantir la coherència amb l’avaluació ambiental dels plans i programes de rang superior i amb la
d’aquells altres plans i projectes avaluats anteriorment que concorren en el mateix àmbit d’actuació.
• Progressar en la integració efectiva dels aspectes ambientals en àmbits que tindran una influència
central en les fases executives i de gestió posterior:
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
67
4. Valoració global, reptes i oportunitats de l’avaluació ambiental
4.3 Àrees d’atenció especial, propostes i reptes
• Definició d’instruments normatius i/o reguladors
4. Valoració global, reptes i oportunitats de l’avaluació ambiental
• Establiment de determinacions respecte de la planificació o el planejament derivats o la fase executiva
dels projectes
• Definició d’instruments de gestió o de manteniment al llarg del temps de les actuacions realitzades
• Identificació d’indicadors de seguiment representatius, específics i fàcils de calcular.
• Incrementar, anàlogament, l’atenció sobre els sòls rurals en aspectes de gestió i regulació atenent tant
aspectes de conservació dels valors naturalístics i paisatgístics com de viabilitat socioeconòmica.
• Incrementar el nivell d’avaluació i de tractament dels sòls que es transformen en relació amb aspectes
com les tipologies edificatòries, l’ordenació de l’espai públic i de les zones verdes, la jerarquització
viària, l’ambientalització de l’edificació, etc., i atendre les implicacions que tenen aquestes qüestions
respecte dels consums energètics, les emissions de GEH, els fluxos de mobilitat, etc.
• Considerar la dimensió social i econòmica dels plans i projectes en l’emissió d’informes i en el tractament
de l’anàlisi d’alternatives territorials.
4.3.2 El rol de l’Oficina d’Avaluació Ambiental
Els processos i metodologies aplicats per l’OAA a l’avaluació ambiental es troben, com s’ha indicat, en un procés
de millora contínua i d’adaptació a nous contextos i necessitats impulsat per l’Oficina mateixa (vegeu els apartats
1.3.2 Millora de processos i metodologies i 2.2.1 Condicionants intrínsecs).
A més, actualment s’està elaborant un Pla estratègic de l’OAA amb la participació d’equips externs i de tot el
personal intern, el qual valora les opinions dels “clients” (promotors de plans i projectes i consultors) i incorpora,
entre altres aspectes, un seguit de propostes de millora a escala operativa i procedimental relacionades amb els
temes següents:
• Estructura organitzativa de l’OAA
• Millora de la qualitat
• Millora de processos
• Registre d’entrada i assignació de tècnic/a
• Comunicació amb els actors interns (dins l’OAA mateixa) implicats en l’avaluació
• Comunicació amb els actors externs implicats en l’avaluació
• Elaboració de la documentació per part del/de la tècnic/a i compliment de terminis
• Signatura de la documentació i publicació al banc de dades i al DOGC
• Seguiment de plans, programes i projectes
• Gestió de la documentació en les bases de dades i l’arxiu
• Comunicació i visualització externa de l’Oficina
• Formació interna i externa
• Eines i recursos de treball.
Conjuntament o paral·lelament als aspectes esmentats, l’OAA ha de treballar, o continuar treballant, en relació
amb els àmbits següents:
• Prioritzar i focalitzar, en els documents d’avaluació emesos per l’OAA, els temes rellevants amb
incidència directa sobre el pla, programa o projecte.
• Avançar en el desenvolupament de noves metodologies, simples i operatives, que facilitin l’avaluació
d’aspectes complexos i/o innovadors, com ara la connectivitat ecològica o el canvi climàtic (en el doble
vessant de mitigació i adaptació), de manera objectiva.
68
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
• Fer balanços dels processos d’avaluació ambiental compartits entre tots els agents implicats (per a grans
projectes, plans o programes) per identificar opcions de millora.
• Reforçar l’homogeneïtzació de criteris i l’estandardització de procediments, metodologies i formats de
les diverses tipologies de documents d’avaluació entre els serveis centrals de l’OAA i els cinc serveis
territorials existents.
4.3.3 El rol de les administracions afectades
El rol de les administracions afectades no es limita al paper central de l’OAA en el procés, sinó que implica el
conjunt d’unitats administratives que participen en un procés d’avaluació, bé perquè actuen com a promotor
(situació habitual en el cas del DPTOP) i/o òrgan substantiu, bé perquè han d’emetre informes, ja sigui amb
caràcter preceptiu (cas del DPTOP en relació amb els documents d’avanç de planejament) o no (per exemple, en
la fase de consultes del DMAH prèvia a l’elaboració del document de referència).
Els àmbits de millora principals en relació amb el paper de les diverses administracions que intervenen en els
processos d’avaluació ambiental, inclosa l’OAA i altres unitats del DMAH, són els següents:
• Reforçar la interacció i els mecanismes de treball conjunt entre els agents i les unitats administratives
afectades en els processos d’avaluació ambiental, especialment en les fases inicials de tramitació.
• Designar interlocutors de referència i personal especialitzat en avaluació ambiental dins de cada unitat,
àrea o departament per facilitar la gestió dels expedients i la transmissió eficient de la informació.
• Establir mecanismes i eines de seguiment efectiu interdepartamental dels grans plans i programes:
comissions mixtes de seguiment, avaluacions periòdiques del grau de compliment, etc.
• Desenvolupar metodologies d’anàlisi operatives per abordar adequadament aspectes sectorials que
concorren en l’avaluació com ara l’avaluació de risc químic o el valor agrícola dels sòls, cosa que, en
l’actualitat, no està plenament resolta.
• Incrementar la quantitat i la qualitat de la informació de base (cartografia, dades estadístiques, etc.)
accessible públicament.
• Garantir l’adequada forma administrativa i l’adequació procedimental dels documents emesos mitjançant
eines formatives i circuits de supervisió a fi d’evitar el risc d’impugnació dels expedients per defectes de
forma.
4.3.4 Els processos participatius
L’avaluació ambiental, tal com s’ha exposat anteriorment (vegeu l’apartat 3.2.4 Foment d’eines i processos
de consulta i participació), contribueix a incrementar les possibilitats de participació dels agents implicats,
particularment dels més directament relacionats amb l’àmbit ambiental, bé que no exclusivament. De fet, les
consultes prèvies i els processos participatius constitueixen una premissa del procés d’avaluació ambiental i són
elements importants per augmentar la legitimitat del procés, millorar la presa de decisions i establir complicitats
i sinergies amb els agents del territori. Amb tot, la cultura participativa del conjunt del país en aquest tipus de
processos és, en general, força limitada, i té una component molt més reactiu que no pas proactiu.
Per això, el gener de 2009, el Govern va aprovar el Pla interdepartamental de participació ciutadana 20082010 que s’estructura en 5 eixos estratègics, 11 línies d’actuació i 95 accions que incideixen sobre diversos
departaments de la Generalitat (Vicepresidència, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació,
Departament de Governació i Administracions Públiques, Departament d’Acció Social i Ciutadania, Departament
de Medi Ambient i Habitatge, etc.). Aquest conjunt d’actuacions poden contribuir a millorar el grau d’implicació
de la societat civil i les entitats en els processos participatius (estimular processos concrets, sensibilitzar, crear
espais i xarxes per a la participació, etc.), i establir sinergies amb els processos d’avaluació ambiental.
Des de l’avaluació ambiental mateixa, i més enllà dels avenços assolits, caldria:
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
69
4. Valoració global, reptes i oportunitats de l’avaluació ambiental
• Establir indicadors de seguiment específics sobre la qualitat dels processos d’avaluació ambiental,
i també en relació amb el grau d’incorporació efectiva de les determinacions ambientals en la
documentació aprovada definitivament i en l’execució dels plans i programes.
4. Valoració global, reptes i oportunitats de l’avaluació ambiental
• Reforçar les opcions de cerca i completar el desenvolupament del Banc de dades d’avaluació ambiental
(DMAH) i d’altres bases de dades relacionades d’interès per a l’avaluació ambiental, com ara el Registre
de planejament urbanístic i el Mapa urbanístic de Catalunya (DPTOP).
• Fer un pas més en la implantació d’eines per facilitar la consulta telemàtica de tota la documentació
associada als processos d’informació pública oberts sobre plans, programes i projectes, i també
de la informació associada a un expedient. En aquest sentit, seria desitjable la creació d’un portal
web únic que redirigeixi, segons els casos, a les pàgines web específiques allotjades en els diversos
departaments. El portal podria incorporar diferents nivells d’accés per facilitar tant la consulta pública
externa com la interna dels tècnics de les administracions implicades. Eventualment, aquest portal web
també podria incloure els enllaços pertinents a les pàgines més destacades que continguin informació
de base (DMAH, DPTOP, DAR, etc.).
• Vetllar per la comprensibilitat i operativitat dels documents emesos per l’OAA i, en general, per les
diverses administracions afectades.
• Reforçar, els equips redactors, l’orientació divulgativa i comunicativa dels materials concebuts pels
processos participatius (document de síntesi de l’ISA, sessions presencials de participació, etc.).
• Garantir l’existència de mecanismes de retorn adequats i proporcionats a les aportacions generades en
els processos participatius. Les al·legacions i aportacions presentades han de ser sempre contestades
de manera justificada i específica.
4.3.5 L’avaluació ambiental i l’Estratègia de desenvolupament sostenible de
Catalunya
Un àmbit singular en què l’avaluació ambiental ha de treballar és l’establiment de sinergies amb l’Estratègia de
desenvolupament sostenible de Catalunya, aprovada pel Govern de la Generalitat el 31 d’agost de 201021.
L’Estratègia estableix un model de país, en clau de sostenibilitat, en l’horitzó 2026 i haurà de ser tinguda en
compte pels plans i programes que s’elaborin durant aquest període. L’Estratègia s’estructura a partir de nou
àmbits temàtics interrelacionats:
• Agricultura
• Territori i construcció
• Indústria
• Sistema energètic
• Mobilitat i transport
• Comerç i consum
• Àmbit domèstic
• Turisme
• Governança.
L’Estratègia es configura com un instrument de referència molt important per a l’avaluació ambiental per tres
motius essencials:
• Integra i vincula diferents polítiques sectorials.
• Assumeix un enfocament basat en l’impacte de les activitats econòmiques i en la quantificació de les
externalitats que generen22.
• Estableix objectius estratègics quantificats per als diferents vectors ambientals amb un mateix horitzó
temporal.
21
La informació relacionada amb l’Estratègia, els estudis de base elaborats i els processos participatius duts a terme es pot consultar a:
http://mediambient.gencat.cat/cat/ciutadans/educacio_ambiental/edscat/edscat_inici.html.
22
El concepte d’externalitat fa referència a aquells efectes o impactes, positius o negatius, que genera una determinada activitat sobre el
medi, la qualitat de vida de les persones o d’altres activitats, però que no estan incorporats en el balanç econòmic de l’activitat que les
produeix, ni en mecanismes regulats pel funcionament dels mercats o les polítiques fiscals i financeres tradicionals.
70
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
Entre els temes tractats per l’Estratègia que adquireixen una especial rellevància en termes d’avaluació ambiental,
cal destacar els següents:
• Territori: eficiència en l’ús del sòl, regeneració i rehabilitació urbanes, gestió del sòl no urbanitzable
(espais naturals i agraris).
• Energia i canvi climàtic: reducció de la intensitat energètica i de les emissions de gasos amb efecte
d’hivernacle (GEH). Estratègies de mitigació i adaptació al canvi climàtic.
• Mobilitat: competitivitat del transport col·lectiu i electrificació del transport.
4.3.6 Reptes de futur per a l’avaluació ambiental
Aquests reptes fan referència a tres qüestions clau:
• L’avaluació ambiental de polítiques i actes legislatius
El preàmbul de la Llei 6/2009, d’avaluació ambiental de plans i programes, esmenta la conveniència
d’incorporar progressivament mecanismes d’avaluació ambiental vinculats a la definició de polítiques
públiques i a les normatives aprovades des de Catalunya. Si bé és cert que aquestes avaluacions no
estan recollides en la Directiva 2001/42/CE (tanmateix, sí que ho estaven en els seus esborranys inicials),
d’acord amb allò exposat anteriorment (vegeu l’apartat 2.1 El marc d’actuació), tant les polítiques com
els actes legislatius tenen una transcendència del tot determinant sobre el perfil ambiental del país.
Conseqüentment, és lògic i recomanable que en un futur no llunyà siguin també objecte d’avaluació
ambiental. La incorporació d’aquests àmbits en l’avaluació ambiental, per tant, constitueix una fita
important de la qual ja hi ha exemples reeixits a la Unió Europea (als Països Baixos, per exemple).
• L’assoliment d’un alt grau d’integració ambiental en el conjunt de l’Administració
El repte últim de l’avaluació ambiental és, sens dubte, assolir un grau d’integració i compromís en relació
amb els aspectes ambientals tan elevat en el disseny i la tramitació de plans, programes i projectes (i,
eventualment, de polítiques i normatives) que el rol tècnic propi de l’OAA sigui cada vegada més assumit
pel conjunt d’administracions implicades. Per avançar en la línia d’aquest escenari ideal, caldria:
• Superar la visió, encara persistent en alguns àmbits, que l’avaluació ambiental constitueix un obstacle
burocràtic en la tramitació de plans, programes i projectes i reforçar-ne la consideració com un
element fonamental que ha d’ajudar a optimitzar-ne el disseny, l’execució i la gestió posterior.
• Establir les estructures organitzatives adequades, al si de les administracions públiques, que facilitin la
progressiva integració dels diferents responsables i tècnics implicats en els processos de tramitació,
sobretot en relació amb el planejament territorial i urbanístic i els diferents tipus de projectes.
• La presa de consciència per part de tots els actors implicats en les decisions
sobre el model de desenvolupament econòmic del país de la transcendència i de
la imminència dels reptes que suposa fer front al canvi climàtic.
• Al llarg d’aquest document, s’han destacat els canvis positius produïts darrerament en la planificació
territorial i sectorial del nostre país en tots els àmbits i la seva incidència en la millora de la situació dels
problemes detectats en els diversos vectors ambientals. No obstant això, també s’ha constatat que
aquesta millora en molts casos es veurà reflectida en el desplegament futur dels plans a llarg termini.
• D’altra banda, cal ser conscients que els reptes del canvi climàtic afectaran profundament els models
actuals de desenvolupament; aquest fet ha de comportar canvis radicals en els consums de recursos
i d’energia, i també reduccions substancials de les emissions.
• La posició d’observador privilegiat que atorga a l’OAA la seva participació sistemàtica en els processos
planificadors i en els grans projectes constructius, li permet contemplar-los globalment d’una manera
holística i amb uns horitzons temporals de llarg abast, fomentar-ne la racionalitat i l’eficiència i reclamar,
mitjançant l’avaluació ambiental, a tots els agents implicats, els màxims esforços en la mitigació i
l’adaptació al canvi climàtic.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
71
4. Valoració global, reptes i oportunitats de l’avaluació ambiental
Aquestes característiques, juntament amb el fet que l’Estratègia estableix, entre els seus mecanismes de
seguiment, que els plans i programes que s’elaborin n’hauran de justificar la coherència i que aquesta adequació
es podrà gestionar mitjançant l’avaluació ambiental, fan de l’Estratègia un referent important per a l’avaluació
ambiental de plans i programes de cara als pròxims anys.
ANNEX.
CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
AMBIENTAL
Com s’ha vist als capítols precedents, l’avaluació ambiental presenta un potencial important per minimitzar
l’afectació ambiental dels nous plans, programes i projectes i per fomentar-ne l’adequada inscripció territorial
i paisatgística, i també per a la incorporació estratègica de la sostenibilitat en la cultura de la planificació i la
projectació. Amb tot, l’avaluació ambiental és una eina jurídica, administrativa i tècnica més d’acció ambiental
i, pel seu abast propi normatiu i conceptual, no permet incidir, o incidir de manera efectiva fins a les últimes
conseqüències, sobre la totalitat de les qüestions ambientals i territorials.
En qualsevol cas, una part destacada d’aquesta incidència té a veure amb la manera com s’incorporen les
qüestions ambientals en el conjunt del procés de tramitació i en l’orientació que es dóna a l’avaluació. A fi
de dotar l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes de la màxima eficiència i operativitat, cal una
base comuna sobre la qual enfocar-la que ajudi a identificar aspectes clau que vagin més enllà del compliment
d’aspectes normatius, el qual es dóna per assumit i garantit. En aquest context, a continuació es formulen uns
criteris generals adreçats a orientar aquests processos en la mateixa línia que, de manera més específica, ja han
desenvolupat prèviament algunes de les publicacions del DMAH esmentades a l’apartat 1.4.1.
ANNEX
Aquests criteris estan concebuts, doncs, per remarcar qüestions particularment rellevants per a una adequada
integració ambiental en els plans, programes i projectes que es poden abordar de manera efectiva en el marc
de l’avaluació ambiental. Van adreçats a tots els actors implicats en el procés d’avaluació: promotors, equips
redactors, empreses consultores i, òbviament, administracions actuants.
Per sistematitzar aquests criteris, s’han considerat 10 àmbits temàtics que recullen tant els aspectes relacionats
amb el territori i els usos del sòl com aquells altres que corresponen als fluxos que s’hi produeixen. Tant els uns
com els altres són elements dinàmics que evolucionen al llarg del temps i que interactuen mútuament, per la
qual cosa s’han d’interpretar en conjunt i no només de manera sectorial, tot i que aquest enfocament sectorial és
necessari per fer-ne una exposició estructurada.
Els àmbits definits són els següents:
1. Matriu territorial i usos del sòl
2. Patrimoni natural i paisatgístic i biodiversitat
3. Assentaments humans i política d’habitatge
4. Mobilitat i infraestructures viàries i ferroviàries
5. Activitats econòmiques i nivells de renda
6. Cicle de l’aigua
7. Energia
8. Atmosfera
9. Residus
10. Canvi climàtic.
Cal insistir en el fet que les profundes interrelacions entre els diversos àmbits fan difícil assignar determinades
qüestions a un àmbit específic, tot i que cal establir aquest enfocament sectorial per garantir una adequada
estructuració dels continguts. En particular, els tres primers apartats (matriu territorial, espais naturals i
assentaments humans, respectivament) i parcialment el quart (mobilitat i infraestructures) s’han d’entendre com
a enfocaments complementaris d’una mateixa realitat territorial. De manera anàloga, moltes de les qüestions
relacionades amb la qualitat atmosfèrica o les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) depenen, en
darrera instància, del model energètic i de la mobilitat.
Amb l’objectiu d’evitar reiteracions innecessàries, s’ha optat per incloure els criteris en l’àmbit respecte el qual
presenten més afinitat, i per fer les oportunes referències creuades als altres àmbits en els casos més evidents.
Amb tot, s’han mantingut alguns encavalcaments parcials quan això s’ha considerat necessari per garantir la
lògica de cada apartat.
74
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
1. Matriu territorial i usos del sòl
El territori, la matriu territorial, constitueix un sistema funcional complex format per elements diferenciats
(ecosistemes, hàbitats, etc.) amb diversos graus de naturalitat o d’antropització que esdevé el suport físic sobre el
qual es produeixen fluxos de matèria i energia (l’origen dels quals pot ser, anàlogament, natural o antròpic). Aquesta
matriu té un substrat afaiçonat per factors naturals –clima, geomorfologia, hidrologia, edafologia, vegetació- que
conformen la matriu biofísica sobre la qual s’esdevé l’acció antròpica amb diversos graus d’intensitat –agricultura i
ramaderia, implantació d’infraestructures i equipaments, processos d’urbanització, etc.- corresponents a múltiples
usos que tot sovint s’encavalquen i interactuen mútuament. Aquesta matriu territorial poc o molt transformada es
reflecteix i percep, des de la perspectiva humana, sota el concepte de paisatge, i en el llenguatge quotidià és més
habitual referir-se a la transformació del paisatge que no pas a la transformació dels usos del sòl.
La majoria de plans, programes i projectes acostumen a comportar canvis i transformacions en els usos del sòl
existents i, sovint, el sentit d’aquesta transformació implica passar de sòls amb caràcter natural o seminatural a
sòls més antropitzats i artificialitzats. De fet, el consum de sòl per a desenvolupaments urbans i infraestructures
ha estat força important les darreres dècades.
La qüestió principal a considerar sobre l’avaluació ambiental en relació amb la matriu territorial és garantir un
ús eficient i racional del sòl des de la perspectiva socioambiental, i també minimitzar l’impacte sobre la matriu
territorial d’aquells desenvolupaments urbanístics, infraestructures o actuacions que es duguin a terme.
Atès que moltes qüestions es poden abordar des d’una perspectiva sectorial, en aquest apartat es presenten
només els criteris més directament relacionats amb el model territorial. Aquests criteris es complementen amb
els exposats en els tres apartats següents, relatius a patrimoni natural, assentaments i mobilitat i infraestructures
viàries i ferroviàries.
Criteris
1.1 Garantir un ús eficient del sòl destinat a nous creixements urbanístics i infraestructures, atenent la
seva condició de recurs limitat.
• Minimitzar l’ocupació de nous sòls per a creixements urbans, infraestructures i altres transformacions.
• Prioritzar l’aprofitament dels teixits urbans existents amb estratègies de rehabilitació i regeneració de
teixits urbans residencials i industrials, abans que promoure nous creixements.
• Potenciar, una vegada exhaurides les possibilitats del criteri anterior, els creixements compactes,
integrats amb les trames urbanes existents i amb mescla d’usos.
• Desenvolupar els nous creixements i ocupacions de sòl en sòls agrícoles o sòls forestals, segons els
valors ambientals d’un o altre cas. En certs casos, pot ser més valuós preservar un sòl agrícola fèrtil
que un sòl forestal poc estructurat o mancat d’elements singulars.
• Limitar la proliferació d’actuacions en els sòls rurals a aquelles que per la seves característiques o
tipus d’ús realment requereixin aquest tipus d’implantació.
• Frenar la pèrdua de sòl agrícola i fomentar la gestió sostenible de les activitats agrícoles i ramaderes
assegurant la conservació dels seus ecosistemes i les seves funcions.
• Prioritzar l’establiment de noves infraestructures lineals, si la seva necessitat és degudament justificada,
en corredors coherents amb les infraestructures preexistents, abans d’obrir nous corredors.
• Considerar com a factor limitant per als plans i els projectes, a l’hora d’ubicar o intensificar usos i
infraestructures, els futurs escenaris territorials derivats del canvi climàtic.
• Incorporar la variable socioeconòmica, degudament ponderada, a l’hora de valorar la viabilitat de les
alternatives territorials d’un pla o projecte.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
75
ANNEX
Les raons que justifiquen aquesta transformació són habitualment d’índole social i econòmica, però poques
vegades ambiental, la qual cosa sovint duu associada una valoració ambiental a priori desfavorable d’aquestes
transformacions, atès que el sòl és un recurs limitat i que la naturalesa dels canvis acostuma a ser irreversible. Per
aquest motiu no es pot obviar la dimensió socioeconòmica dels plans i projectes en l’avaluació ambiental, si bé
s’ha de ponderar adequadament en relació amb la dimensió ambiental.
1.2 Adaptar el model d’avaluació d’acord amb l’escala territorial en la qual es defineix el pla, programa o
projecte avaluat.
• Garantir la coherència amb el model territorial establert en els plans territorials parcials i els plans
directors territorials.
• Considerar, juntament amb l’escala territorial del pla o programa, l’escala funcional que implica en
termes de dinàmiques i fluxos socioambientals induïts i rebuts (mobilitat, per exemple).
• Prevenir, minimitzar i compensar els impactes ambientals derivats de les transformacions del territori
segons l’escala de treball.
1.3 Incidir en aspectes de gestió proactiva dels sòls agrícoles i forestals, més enllà de la seva delimitació
en el marc del sòl no urbanitzable.
• Mantenir i reforçar l’estructura i la connectivitat dels teixits agraris.
• Assumir que el sòl no urbanitzable requereix, gairebé sempre, d’una gestió proactiva i de la presència
del sector primari per garantir la conservació dels seus valors naturals i el manteniment de les seves
funcions.
• Compatibilitzar la conservació dels valors naturals amb l’existència d’activitats necessàries per al
manteniment del sector primari i de la població en els entorns rurals.
ANNEX
• Establir figures urbanístiques i mecanismes de compensació, vinculats a la gestió urbanística,
que afavoreixin la gestió efectiva dels sòls d’interès agrari i natural amb independència de la seva
qualificació urbanística.
• Establir determinacions orientades a la gestió i al seguiment per a les figures de planejament
derivades, i també per a les fases d’execució i funcionament dels projectes avaluats.
76
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
2. Patrimoni natural i paisatgístic i biodiversitat
La preservació del patrimoni natural i la biodiversitat i la minimització dels impactes potencials sobre aquests
elements constitueixen normalment aspectes centrals en el procés d’avaluació ambiental, i, probablement, són
els més evidents i més directament avaluats des d’una perspectiva clàssica d’aquests processos.
La conservació de la biodiversitat exigeix la preservació d’hàbitats en quantitat i qualitat suficients, i també
l’establiment de matrius coherents d’espais lliures que permetin la interconnexió entre els diferents espais.
La coherència i funcionalitat de la matriu és una qüestió que pot ser més rellevant que la simple tipificació i
categorització d’espais naturals protegits. D’altra banda, la gestió activa dels espais naturals és indispensable
per garantir la preservació dels seus valors. Sobre totes aquestes qüestions, l’avaluació ambiental hi té un paper
destacat.
Així mateix, cal tenir en compte que a Catalunya les xarxes d’espais naturals protegits (PEIN, Natura 2000...) i els
sòls de protecció especial i els de protecció territorial d’interès agrícola i paisatgístic establerts pel planejament
territorial esdevenen una base molt important que facilita l’assoliment d’aquests objectius.
2.1 Reforçar la visió sistèmica dels espais naturals i la seva interconnexió en una matriu coherent d’espais
lliures.
• Assumir la importància de molts espais no protegits, com ara molts ambients agrícoles o els generats
per la ramaderia extensiva, com a elements importants per a la conservació de la biodiversitat.
• Avaluar els sistemes naturals amb una visió àmplia, no circumscrita a límits administratius municipals
o de gra petit, sinó assumint l’escala determinada per la matriu biofísica (conques hidrogràfiques,
serralades i valls, etc.).
• Analitzar la connectivitat ecològica a escala local i regional per garantir la coherència de les estratègies
adoptades, i evitar anàlisis parcials circumscrites a límits predeterminats pel pla o projecte.
• Incorporar estratègies de gestió dels sòls agraris vinculades a la normativa dels instruments de
planificació i planejament.
• Garantir la conservació integrada d’ambients agroforestals (no només forestals).
• Evitar la formació de continus urbans que aïllin espais amb valors naturals.
• Garantir la màxima permeabilitat territorial de les infraestructures lineals i vincular, si és factible, noves
actuacions a la millora de la permeabilitat de les existents.
2.2 Establir prioritats de conservació objectives en el sòl no urbanitzable d’acord amb l’interès de
conservació i les funcions socioambientals dels espais lliures.
• Establir paràmetres objectius per avaluar la biodiversitat i la funcionalitat ecològica (índexs i indicadors,
bases de dades, cartografia detallada, etc.).
• Incloure criteris de raresa, representativitat, vulnerabilitat, amenaça, grau d’aïllament, etc. degudament
contextualitzats a escala local, regional i catalana.
• Incorporar en l’avaluació el conjunt de funcions i serveis socioambientals dels ecosistemes naturals
i seminaturals (agrícoles) en termes de proveïment de recursos, regulació de cicles i usos socials i
econòmics.
• Plantejar, quan s’escaigui, la compensació de certs impactes ambientals significatius d’una actuació
sobre el territori mitjançant la millora en la configuració o gestió d’altres sistemes naturals propers.
2.3 Vetllar per la qualitat paisatgística de les actuacions i per preservar els valors preexistents mitjançant
l’aplicació, quan siguin operatives, de les indicacions dels instruments de valoració i gestió del paisatge
que han d’incorporar els plans territorials.
• Parar especial atenció al tractament paisatgístic de les façanes urbanes, les vores de les infraestructures
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
77
ANNEX
Criteris
de comunicació, les transicions entre espais urbans i no urbans i el tractament d’instal·lacions i
edificacions en sòl no urbanitzable.
• Establir les prescripcions normatives i els criteris d’execució necessaris en les figures de planejament
i els projectes per garantir una integració paisatgística correcta.
• Vincular la qualitat i continuïtat paisatgística de l’actuació a l’existència d’una veritable funcionalitat
social i ecològica.
• Garantir la gestió i el manteniment al llarg del temps de les actuacions en matèria de paisatge i
restauració ambiental.
2.4 Incorporar a l’avaluació els efectes potencials del canvi climàtic sobre els sistemes naturals.
• Establir, com a premissa de l’avaluació, l’existència d’un escenari futur amb temperatures més
elevades, precipitacions més irregulars i menor disponibilitat hídrica.
• Reforçar l’atenció sobre hàbitats i paisatges de caràcter centreeuropeu o eurosiberià particularment
amenaçats, i també sobre hàbitats fluvials i zones humides.
ANNEX
• Preveure estratègies d’adaptació per als espais forestals i agrícoles que garanteixin el manteniment
dels usos del sòl i l’existència de cobertes vegetals que minimitzin l’erosió i el risc de desertificació.
78
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
3. Assentaments humans i política d’habitatge
La distribució de la població i els assentaments en el territori és indissociable del model territorial exposat al punt
1 i de la relació que s’estableix amb el sistema d’espais lliures desenvolupat al punt 2.
L’avaluació ambiental en aquest àmbit ha de partir de la premissa de la realitat actual del territori. Moltes
actuacions dutes a terme en dècades passades han generat una important presència de trames urbanes difuses
i/o de baixa densitat, creixements residencials, industrials o terciaris aïllats i allunyats dels nuclis respectius en
localitzacions que, avui, no serien acceptades d’acord amb criteris ambientals o fins i tot urbanístics. L’existència
d’aquests desenvolupaments, al seu torn, genera noves dinàmiques de gestió complexa per als municipis on
estan ubicats i conviu amb propostes de noves opcions de creixement no sempre fàcils de compatibilitzar amb
aquells preexistents.
En aquest sentit, l’avaluació ambiental ha de contribuir a definir estratègies d’endreça i optimització funcional dels
teixits urbans existents, i de garantia de la coherència i proporcionalitat dels nous desenvolupaments.
Criteris
En aquest cas, s’apliquen les directrius i els criteris exposats anteriorment i, en particular, els del punt 1 referents
a la matriu territorial i els usos del sòl. A més, cal considerar específicament els següents:
3.1 Reforçar l’estructura nodal del territori mitjançant una ordenació territorial i urbanística que fixi i equilibri
la població al territori en assentaments compactes, continus i raonablement densos.
• Garantir la coherència amb el model territorial definit en el planejament jeràrquicament superior i amb
les respectives avaluacions ambientals.
• Analitzar els nous creixements urbanístics degudament contextualitzats a escala supramunicipal per
garantir la coherència global.
• Promoure fórmules de coordinació i gestió urbanística supramunicipal conjunta, com a alternativa a
la dispersió d’actuacions territorials.
• Vetllar per la proporcionalitat entre els nous creixements i la situació territorial i demogràfica de
partida.
• Evitar creixements urbans innecessaris mitjançant un dimensionament prudent dels sòls urbanitzables
i una priorització adequada de les actuacions per garantir un desenvolupament gradual i ordenat
supeditat a l’execució i la consolidació prèvies dels sectors preferents.
• Evitar creixements no contigus o insuficientment integrats amb les trames urbanes preexistents, tret
de casos (com ara certes activitats industrials) on aquesta ubicació sigui imprescindible.
• Afavorir la mescla d’usos en els nous creixements i en la rehabilitació dels ja existents per acostar
els àmbits residencials a les activitats comercials i productives, tot minimitzant les necessitats de
mobilitat obligada i reduint el consum de sòl.
• Promoure la millora de l’eficiència energètica i la mobilitat sostenible en la reordenació de l’espai
públic de la ciutat construïda, especialment en la revisió dels POUM.
3.2 Millorar l’encaix territorial i funcional de les trames urbanes laxes i difuses existents, particularment
d’aquelles allunyades dels nuclis urbans respectius.
• Garantir en les revisions de planejament municipal la introducció d’estratègies urbanes específiques
per a aquests tipus de trames urbanes.
• Promoure la reducció o eliminació d’aquelles trames existents o previstes (residencials, industrials
o terciàries) ubicades en localitzacions manifestament inadequades (com ara zones inundables o
espais d’interès natural).
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
79
ANNEX
En relació amb les polítiques d’habitatge, tot i que no constitueixen un àmbit pròpiament ambiental, el procés
d’avaluació, a banda de garantir l’ambientalització de les edificacions, pot plantejar mesures que n’afavoreixen
una millor integració social (ubicació de l’habitatge protegit, mescla d’usos i tipologies d’habitatge, valoració de les
necessitats reals d’habitatge, etc.) que es vinculin als objectius de sostenibilitat ambiental plantejats.
• Assumir, de manera anàloga, que certes trames difuses i/o allunyades de les polaritats principals
puguin créixer si això permet generar massa crítica, mescla d’usos, cohesió social, etc. que en
millorin la funcionalitat i els fluxos ambientals.
• Establir estratègies específiques per gestionar de manera sostenible el fenomen de la transició de
segones residències, ubicades en urbanitzacions, en primeres residències.
3.3 Integrar les singularitats i els plans d’actuació local de cada territori en l’avaluació.
• Integrar en els plans i els projectes aquelles qüestions que es puguin incorporar a partir de les
agendes 21 locals o d’altres plans d’acció o de gestió que incideixin sobre el territori.
3.4 Reforçar l’atenció de l’avaluació ambiental urbanística en aspectes com ara:
• Evitar els assentaments en zones de risc per a la seguretat de les persones.
• Parar especial atenció al tractament urbanístic de les transicions entre sòl urbà i no urbà.
• Incidir en les ordenacions i la disposició dels diferents elements urbanístics quan això té implicacions
ambientals: orientació de les edificacions, disposició de les zones verdes i relació amb espais naturals
adjacents, optimització de la vialitat, etc.
ANNEX
3.5 Condicionar els nous creixements a la disponibilitat dels serveis necessaris i a l’accessibilitat en
transport sostenible.
• Garantir l’adequada previsió (i viabilitat ambiental) dels serveis i infraestructures necessaris quant al
proveïment d’aigua i energia, i també quant al tractament de residus i aigües residuals.
• Assegurar que els nous desenvolupaments disposaran de les condicions i infraestructures necessàries
per facilitar l’accés en mitjans de transport sostenible (a peu, en bicicleta i en transport col·lectiu).
3.6 Vetllar per l’ambientalització dels nous habitatges i atendre les múltiples implicacions ambientals
que tenen al llarg del seu cicle de vida (consum de materials, aigua, energia i recursos en general,
emissions de GEH, etc.).
• Incorporar aquesta ambientalització en el disseny urbà mateix, en aspectes com ara l’orientació
cardinal, les tipologies edificatòries o el tractament del verd urbà i de l’espai públic.
• Establir indicacions precises per a l’eficiència i l’estalvi d’energia i aigua més enllà de les determinacions
normatives que siguin d’aplicació (sistemes de protecció solar actius i passius, ús de sensors i
dispositius intel·ligents, recirculació d’aigües grises, etc.).
• Promoure la utilització de materials constructius de baix impacte ambiental des d’una perspectiva
d’anàlisi de cicle de vida que tingui en compte les emissions associades de GEH.
80
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
4. Mobilitat i infraestructures viàries i ferroviàries
L’evolució desfavorable de diversos indicadors associats a la mobilitat, com ara l’increment de la quota modal en
transport privat o de la distància mitjana de desplaçament, té conseqüències ambientals importants en relació
amb el consum d’energia, la contaminació atmosfèrica, les emissions de GEH, les externalitats derivades de la
congestió i l’accidentalitat, etc.
D’altra banda, la mobilitat de persones i mercaderies es tradueix sobre el territori en la presència d’infraestructures
lineals de comunicació que, malgrat que suposen una ocupació de sòl limitada, tenen una presència i visibilitat
molt evidents sobre el territori i n’afecten la permeabilitat ecològica i territorial en general.
És per aquests motius que la mobilitat i les infraestructures associades constitueixen un àmbit particularment
important per a l’avaluació ambiental. A més, una adequada avaluació de la mobilitat té repercussions sobre el
model territorial i els sistemes d’assentaments i d’espais oberts, amb els quals té una interacció directa.
Criteris
• Reduir el consum d’energia i les emissions de CO2 i de contaminants associats al transport.
• Vincular les polaritats urbanes i les àrees d’activitat econòmica a la disponibilitat d’una oferta
adequada i competitiva de transport sostenible (no motoritzat o col·lectiu), tant en termes de servei
com d’infraestructura.
• Garantir i prioritzar el transport col·lectiu i els modes no motoritzats en el disseny i la planificació de
l’execució en zones de nova urbanització, i vincular la ubicació de les estacions i parades de transport
col·lectiu a les zones amb més densitat de població.
• Condicionar la ubicació de grans centres logístics a l’existència d’infraestructures ferroviàries
adequades a l’arribada i evacuació de mercaderies, i assegurar l’accés en transport sostenible a
àrees especialitzades (polígons industrials, centres educatius o comercials, etc.).
• Adequar el sistema d’infraestructures a l’estratègia d’assentaments i espais oberts i evitar que les
noves vies contribueixin a augmentar les tensions d’ocupació del sòl dels espais no urbanitzats.
• Potenciar estratègies que redueixin l’ocupació i l’ús de l’espai públic urbà pel transport privat.
4.2 Analitzar amb visió estratègica de desenvolupament sostenible els corredors d’infraestructures
i establir estratègies per millorar la competitivitat del transport públic i fomentar el transvasament
modal.
• Analitzar les oportunitats de canvi modal, garantir opcions competitives quant a transport sostenible
en els sistemes urbans i els corredors de comunicació, i impulsar l’execució de les infraestructures
de transport públic necessàries.
• Prioritzar l’optimització d’infraestructures ja existents i la gestió de la demanda envers la construcció
de noves infraestructures, i minimitzar el consum de sòl si cal incrementar la seva capacitat.
• Incorporar determinacions de gestió de la mobilitat que afavoreixin una aplicació efectiva i competitiva
del transport sostenible en els instruments derivats i en l’execució final dels projectes: servei de
transport públic, carrils prioritaris i BUS-VAO, regulació de la velocitat, intermodalitat, polítiques de
peatges i aparcament, etc.
• Prioritzar els intercanviadors modals i els aparcaments al costat de les estacions de ferrocarril que
permetin l’articulació del sistema ferroviari i els mitjans de transport no motoritzats i per carretera, i
n’augmentin l’eficiència, l’accessibilitat i la competitivitat.
• Considerar en el disseny i el dimensionament de la xarxa viària el paper que en el futur tindrà la xarxa
ferroviària i els serveis d’autobús amb l’objectiu d’arribar a un repartiment modal més decantat cap al
transport col·lectiu.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
81
ANNEX
4.1 Garantir una accessibilitat i mobilitat sostenibles en els instruments de planejament territorial,
urbanístic i sectorial, reduir les necessitats de mobilitat, racionalitzar els desplaçaments amb vehicle
privat i potenciar els modes de transport amb menys impactes.
• Estimular el tractament integrat de les infraestructures de mobilitat i concentrar el pas d’infraestructures
lineals en corredors preexistents que permetin una menor afectació i impacte sobre els espais oberts.
4.3 Vetllar per la coherència entre la planificació i la programació d’infraestructures i el compliment de
l’avaluació ambiental en cascada.
• Establir una programació de les actuacions que garanteixi una implantació correcta de les polítiques
push & pull (d’estímul del transport sostenible i dissuasió del vehicle privat) i consideri aquelles
actuacions complementàries que poden oferir importants efectes sinèrgics.
• Establir prioritats d’execució i vetllar per una coordinació en la implantació de noves infraestructures
de mobilitat i millores en la gestió de les existents que evitin etapes transitòries amb impactes negatius.
• Prioritzar la programació i execució d’infraestructures de transport sostenible, en els casos en què
siguin viables, envers les noves infraestructures viàries.
4.4 Garantir una implantació territorial correcta de les infraestructures.
• Minimitzar l’impacte negatiu a les àrees urbanes i als seus àmbits d’extensió futura garantint, entre
d’altres, el compliment de la legislació vigent en matèria de qualitat de l’aire i contaminació acústica.
• Minimitzar l’afectació al patrimoni cultural i als espais naturals protegits o d’altres d’acord amb l’interès
dels hàbitats de l’entorn, i mantenir i restaurar la connectivitat ecològica disposant-hi els passos de
fauna necessaris.
• Promoure la integració sobre l’estructura de les parcel·les i evitar el trossejament de les planes i peces
de sòl morfològicament rellevants.
• Garantir la permeabilitat transversal de les infraestructures i evitar l’efecte de barrera, atendre tant els
usos socials com la funcionalitat ecològica, procurar la continuïtat de la xarxa de camins, i considerar
els efectes negatius sobre el cicle hidrològic i l’erosió del sòl.
• Analitzar la intrusió visual com a element negatiu sobre el paisatge, reduir la necessitat de desmunts i
terraplens i la seva magnitud mitjançant una adaptació correcta de les rasants als terrenys i promoure
quan calgui la construcció de trams en viaducte o túnel.
• Aplicar mesures correctores i compensatòries en aquelles infraestructures que suposin impactes
negatius rellevants sobre seu entorn, i millorar si escau la permeabilitat de les ja existents.
5. Activitats econòmiques
L’avaluació ambiental té una vinculació evident amb l’activitat econòmica pel fet que una part substantiva dels
plans, programes i projectes que avalua tenen una relació significativa amb l’activitat econòmica: instal·lacions
associades al sector primari, sector de la construcció, activitat industrial, sector turístic, grans establiments
comercials, etc.
En general, l’activitat econòmica, òbviament necessària per al desenvolupament del país i per al benestar de
les persones, genera impactes negatius sobre el medi en termes d’ús de recursos, emissió de contaminants a
l’atmosfera, l’aigua o el sòl, transformació de cobertes naturals o seminaturals, etc. Una part d’aquests impactes
està incorporada en els mecanismes de control i seguiment regulats i és internalitzada pels sistemes productius
mateixos. Una altra part, però, les externalitats negatives, no està sotmesa a instruments de regulació específics
ni a les regles de mercat existents en l’actualitat, per la qual cosa no forma part dels balanços econòmics clàssics
dels sectors productius i, això no obstant, pot tenir una afectació significativa sobre la qualitat del medi i la qualitat
de vida de les persones.
L’objectiu de l’avaluació ambiental en aquest àmbit és minimitzar els impactes que la implantació i el
desenvolupament de les activitats econòmiques tenen sobre el territori i els diferents vectors ambientals, i també
incrementar el nivell de responsabilització i sensibilització dels agents socioeconòmics.
ANNEX
Criteris
5.1 Garantir l’emplaçament ambientalment òptim de les activitats econòmiques.
• Aplicar criteris de coherència territorial, de foment de la mobilitat sostenible i de relació amb els teixits
urbans preexistents a l’hora d’avaluar les alternatives d’ubicació de les activitats econòmiques.
• Prioritzar la regeneració de sòls industrials en desús o infrautilitzats, en localitzacions estratègiques,
envers l’ocupació de nous sòls.
• Promoure, en l’anàlisi d’alternatives, anàlisis territorials supramunicipals per identificar les localitzacions
més adequades per a les àrees especialitzades d’activitat econòmica.
• Concentrar les àrees d’activitat econòmica en localitzacions estratègiques amb prou massa crítica
per evitar la proliferació disseminada de moltes àrees petites.
• Incorporar, en les revisions de planejament municipal, propostes específiques de reubicació o
compensació d’aquelles activitats econòmiques no compatibles instal·lades en sòl no urbanitzable.
• Incidir en l’avaluació de la idoneïtat de les tipologies industrials a ubicar en els polígons de dimensió
mitjana i gran per facilitar sinergies entre les diferents activitats que millorin els fluxos ambientals
(aprofitament de subproductes, optimització energètica i de la mobilitat, etc.).
5.2 Vincular les àrees d’activitat econòmica amb els entorns urbans i el manteniment de la població en el
territori.
• Afavorir, en el desenvolupament de nous sòls urbans o en la regeneració dels ja existents, la implantació
de teixits urbans mixtos amb presència de comerç, serveis i activitats industrials compatibles.
• Associar els grans desenvolupaments urbans a l’existència o a la creació d’àrees d’activitat econòmica
compatibles i proporcionades que afavoreixin l’ocupació local.
• Afavorir l’existència d’activitats econòmiques compatibles en el medi rural que ajudin al manteniment
de la població en el territori i de l’activitat econòmica del sector primari.
5.3 Fomentar la corresponsabilització i la sensibilització dels agents socioeconòmics envers les
repercussions socioambientals de la seva activitat.
• Implicar activament els promotors de les activitats econòmiques en la vigilància i el seguiment de la
qualitat ambiental de l’actuació.
• Vincular l’aprovació de determinades instal·lacions o implantacions a l’execució de mesures
correctores o compensatòries (i al seu manteniment al llarg del temps) en l’entorn proper a l’activitat.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
83
• Impulsar fórmules de patrocini i de custòdia del territori, amb implicació del promotor de l’activitat,
que afavoreixen la gestió i millora de l’entorn i visualitzin el compromís ambiental del promotor.
5.4 Afavorir la progressiva internalització de les externalitats socioambientals en els balanços de les
activitats econòmiques.
• Incorporar, en l’anàlisi dels impactes ambientals, una diferenciació entre aquells impactes que estan
clarament internalitzats en el projecte mateix i aquells altres que no es poden internalitzar per la
dificultat d’avaluar-los.
• Plantejar mesures compensatòries específiques per a les externalitats i impactes negatius, rellevants
però no quantificables, identificats.
• Desenvolupar noves eines i instruments que millorin l’avaluació, de manera objectiva, dels serveis
socioambientals dels ecosistemes.
ANNEX
• Establir mecanismes de contraprestació econòmica de determinades activitats directament
beneficiades per la presència de valors naturals i/o paisatgístics.
84
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
6. Cicle de l’aigua
L’avaluació ambiental incideix en el cicle de l’aigua a múltiples nivells i escales (des de l’enfocament ecosistèmic
fins a la utilització antròpica) i tant en aspectes quantitatius (cabals ecològics, consums d’aigua) com qualitatius
(sanejament, qualitat fisicoquímica i ecològica, etc.). La Directiva marc de l’aigua reflecteix aquesta visió complexa
i constitueix un referent respecte del ventall de qüestions a considerar des de la perspectiva de l’avaluació
ambiental.
Malgrat l’evolució recent favorable d’alguns indicadors, com ara la reducció dels consums urbans i l’estabilització
dels industrials, resta aprofundir en molts àmbits de millora, com ara els relacionats amb la qualitat de les aigües
superficials i subterrànies o amb el potencial de reutilització de les aigües depurades.
D’altra banda, la incidència del canvi climàtic arreu del món i a la Mediterrània en particular obliga a considerar
un escenari futur amb una menor disponibilitat d’aigua, amb les implicacions socioeconòmiques i ecològiques
que això comporta.
Criteris
• Avaluar, amb visió integral, el cicle complet de l’aigua: consum-sanejament-reutilització.
• Reconèixer el paper estructurador de la matriu territorial que exerceix la xarxa fluvial i preservar-ne la
integritat i funcionalitat.
• Analitzar el conjunt de la conca hidrogràfica i l’abast territorial de les masses d’aigua superficials i
subterrànies. Establir estratègies integrades de millora de la qualitat de l’aigua a escala de conca
hidrogràfica.
• Garantir els recursos hídrics necessaris per al funcionament correcte dels sistemes fluvials i aquàtics
(cabals ecològics, recàrrega d’aqüífers, etc.).
• Establir actuacions de recuperació integrada dels sistemes fluvials considerant tant els aspectes
geomorfològics com la recuperació d’hàbitats i espècies, i també l’ús social.
6.2 Modular els desenvolupaments urbans i les activitats econòmiques segons la garantia de disponibilitat
del recurs.
• Vincular els nous desenvolupaments urbans a l’existència dels recursos hídrics suficients en quantitat
i qualitat i d’infraestructures adequades per garantir-ne l’abastament i el sanejament.
• Vincular el desenvolupament de determinades activitats econòmiques (industrials, terciàries i agrícoles)
a la utilització d’aigua regenerada de depuradora i/o a l’establiment de mesures compensatòries
orientades a millorar les aigües superficials i subterrànies.
• Incidir, en la revisió dels planejaments municipals, en la millora i el desenvolupament dels sistemes
de sanejament de les urbanitzacions i altres àmbits amb mancances en aquest sentit, i també en la
minimització de pèrdues en les xarxes d’abastament.
6.3 Afavorir l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’aigua.
• Incorporar determinacions específiques en la normativa de planejament urbanístic per fomentar
l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’aigua, tant en l’àmbit urbà com industrial.
• Establir xarxes separatives de pluvials en els nous desenvolupaments urbanístics que permetin la
utilització posterior d’aquestes aigües amb finalitat de reg, neteja, etc.
• Vincular, en els casos on sigui factible, la tipologia i extensió de les zones verdes urbanes a la
disponibilitat d’un sistema de reg amb aigües pluvials.
• Establir estratègies i regulacions orientades a garantir un ús eficient de l’aigua per a l’agricultura en les
figures de planificació i planejament afectades.
• Incorporar aquestes directrius en l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes, especialment els de
regadius.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
85
ANNEX
6.1 Incidir sobre el vector aigua des d’una perspectiva territorial i funcional integradora.
6.4 Assumir un escenari futur de menor disponibilitat hídrica.
• Incorporar aquest escenari en l’avaluació de les figures de planificació sectorial i planejament
urbanístic a mitjà i llarg termini.
• Preveure estratègies d’adaptació a aquests escenaris a fi de no comprometre els usos i les funcions
bàsics de l’aigua.
• Planificar el verd urbà amb espècies adaptades climàticament i de baixos requeriments hídrics.
ANNEX
• Incorporar aquestes directrius en l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes.
86
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
7. Energia
El model energètic té múltiples repercussions en altres àmbits, com ara la mobilitat, i és, al seu torn, influït per
moltes polítiques sectorials. La dimensió ambiental de l’energia és inqüestionable, atès que els tipus de fonts
generadores d’energia, els sistemes de transport que requereix i la manera final com s’utilitza condicionen un ampli
ventall d’impactes que pot generar sobre el medi i sobre altres vectors ambientals (contaminació atmosfèrica,
emissió de GEH, etc.).
Amb tot, l’avaluació ambiental de les qüestions relatives a l’energia és complexa, atès que habitualment s’aborda
de manera molt fragmentada (instal·lacions de generació-infraestructures de transport-consums finals) o indirecta
(mitjançant la mobilitat, per exemple). En tot cas, cal tenir en compte que l’eficiència energètica depèn directament
dels models estructurals d’ocupació territorial i de mobilitat, aspectes tractats als punts anteriors.
Criteris
7.1 Analitzar el vector energia des d’una perspectiva territorial i funcional integradora.
• Avaluar, amb visió integral, el cicle complet de l’energia: generació-transport-consum final.
ANNEX
• Promoure un model energètic de generació distribuïda a una escala territorial adequada, també en
les zones on aquest model és particularment adequat (poblaments dispersos, zones de muntanya).
• Impulsar les energies renovables a escala local i regional.
7.2 Incidir sobre el model de gestió energètica dels desenvolupaments urbans i les activitats econòmiques.
• Avaluar les possibilitats d’instal·lar sistemes de district heating & cooling en els nous desenvolupaments
urbans o d’activitats econòmiques i en les regeneracions urbanes importants, tot cercant sinergies
amb les instal·lacions energètiques o industrials existents.
• Vincular el desenvolupament de determinades activitats econòmiques (industrials, terciàries) a la
utilització de sistemes de generació eficients i de baix impacte (renovables, cogeneració, eventual
generació distribuïda).
7.3 Afavorir l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’energia.
• Incorporar determinacions específiques en la normativa de planejament urbanístic per fomentar
l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’energia, tant en l’àmbit urbà com industrial.
• Incorporar dissenys actius i passius en els edificis que garanteixin una funcionalitat òptima des del
punt de vista energètic (proteccions solars, aïllaments, tipologies edificatòries, etc.).
7.4 Assumir un escenari futur d’un model energètic baix en carboni.
• Incorporar l’escenari d’una disponibilitat limitada de combustibles fòssils, sobretot petroli, d’altra
banda necessari per al compliment dels acords en matèria de canvi climàtic, en l’avaluació de les
figures de planificació a mitjà i llarg termini.
• Incidir en plans i projectes que disminueixin la intensitat de carboni del mix de la xarxa elèctrica
(gCO2/kWh). Això és aplicable tant a proveïdors de combustibles líquids i gasosos com a proveïdors
d’electricitat, i tant a sistemes convencionals com a sistemes de generació distribuïda amb
microcogeneracions.
• Preveure estratègies d’adaptació i de transició progressiva envers aquests escenaris a fi de no
comprometre la seguretat en el subministrament energètic.
• Incorporar aquests criteris a l’avaluació d’impacte ambiental de projectes d’infraestructures, tant en
el disseny del traçat com en les fases de construcció i explotació.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
87
8. Atmosfera
La qualitat del medi atmosfèric ha millorat, globalment, els darrers anys, tot i que hi continua havent zones
particularment problemàtiques, com per exemple l’entorn metropolità de Barcelona amb les partícules en suspensió
i els òxids de nitrogen. L’elevada densitat de població d’aquest àmbit fa que el seguiment d’aquesta qüestió sigui
particularment rellevant. L’origen d’aquesta contaminació és múltiple i té un origen difús, si bé el transport hi té un
paper destacat. Per aquest motiu, els criteris exposats en l’apartat de mobilitat són directament aplicables a l’àmbit
de la millora de la qualitat del medi atmosfèric. És evident que la incidència més significativa de l’avaluació ambiental
en aquest àmbit és més indirecta, mitjançant l’avaluació de la mobilitat o de les activitats industrials, que no pas
directa.
Aquest àmbit no se circumscriu, però, a la presència de determinats compostos a l’atmosfera. L’avaluació
ambiental ha de tenir en compte també altres tipus de contaminació, en especial l’acústica –en la qual el trànsit
també hi té un paper destacat-, sense oblidar la lumínica i, fins i tot, l’odorífera.
Criteris
• Avaluar la implantació de nous focus emissors (instal·lacions industrials, etc.) i de noves infraestructures
viàries tenint en compte els mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori, i també les dades històriques
de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).
• Parar especial atenció a la minimització de la contaminació acústica en els nous desenvolupaments
urbans i en la rehabilitació dels ja existents, i aplicar tant mesures preventives (disseny de l’ordenació,
aïllament de les edificacions) com correctores (gestió de la mobilitat, ús de paviments sonoreductors)
que garanteixin els objectius de qualitat acústica establerts per la legislació específica. El mateix en
el cas de projectes.
• Incorporar en les figures de planejament determinacions normatives específiques per prevenir o
mitigar la contaminació atmosfèrica i acústica.
8.2 Considerar, quan pertoqui, els impactes potencials de la contaminació lumínica i odorífera.
• Incidir especialment en la minimització de la intrusió lumínica de les edificacions i instal·lacions
ubicades en l’entorn rural, i també en les urbanitzacions situades en entorns de sòl no urbanitzable.
• Avaluar, en aquelles activitats que poden generar contaminació odorífera (instal·lacions de tractament
de residus, granges en el medi rural, etc.) l’impacte potencial que pot tenir aquest factor en entorns
urbanitzats propers.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
89
ANNEX
8.1 Relacionar el model territorial i les propostes d’urbanització del territori amb els efectes potencials
sobre la qualitat del medi atmosfèric.
9. Residus
L’evolució d’aquest vector evidencia resultats heterogenis, tant en relació amb la generació (amb indicis
d’estabilització en els municipals i de reducció en els industrials i de la construcció) com amb la valorització
posterior (amb una evolució general favorable però encara allunyada dels objectius en el cas dels municipals i els
de la construcció).
És evident que l’avaluació ambiental incideix sobre aquest àmbit en diferents aspectes: des de preveure l’existència
de les infraestructures necessàries i els tractaments adequats fins a definir estratègies o establir les condicions
que en redueixin la generació o n’augmentin la valorització efectiva.
Amb tot, cal acceptar que en el cas dels residus (com s’esdevé amb la mobilitat o els consums d’aigua i energia)
les decisions individuals tenen una gran importància en l’establiment de la tendència general. En aquest aspecte,
l’avaluació ambiental hi té un paper limitat i són les mesures d’educació i sensibilització, i també els instruments
normatius i fiscals, els factors que hi influeixen d’una manera més decisiva.
Criteris
• Analitzar, a escala supramunicipal, la ubicació idònia de les infraestructures de gestió i tractament de
residus.
• Incorporar determinacions normatives en el planejament que garanteixin l’existència de sistemes
adequats que facilitin una recollida selectiva eficient d’acord amb les característiques de cada entorn
urbà.
9.2 Incorporar criteris d’anàlisi de cicle de vida en l’avaluació ambiental.
• Introduir criteris d’ecodisseny, tant a escala de productes individuals com d’ordenació a escala
territorial, que minimitzin l’ús de recursos materials i energètics.
• Prioritzar l’ús de materials ambientalment més sostenibles en termes del seu cicle de vida.
• Promoure estratègies de reutilització in situ o properes al lloc de generació.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
91
ANNEX
9.1 Incorporar la gestió de residus en l’avaluació ambiental del planejament urbanístic i territorial.
10. Canvi climàtic
El canvi climàtic és una conseqüència de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) provocades
per diversos sectors principalment com a conseqüència del consum de combustibles fòssils al transport, a
la indústria o als habitatges mateixos. És, com la contaminació atmosfèrica, un indicador que aglutina el
comportament de molts altres aspectes ambientals. En aquest cas, l’increment progressiu d’emissions des de
l’any 1990 és el reflex d’un model energètic i de mobilitat poc sostenible. El fet que tot just aquests darrers anys
comenci a mostrar símptomes d’una certa estabilització és, probablement, un fet circumstancial vinculat a l’actual
conjuntura econòmica.
L’avaluació ambiental incideix favorablement sobre el canvi climàtic quan fomenta estratègies de mobilitat
sostenible o d’estalvi i eficiència energètics (en instal·lacions o edificis). Per aquest motiu, la immensa majoria
dels criteris relacionats amb aquest àmbit ja s’han exposat en punts anteriors (assentaments humans, mobilitat
i energia). D’altra banda, la constatació dels canvis que ja s’estan detectant en l’àmbit mediterrani obliga a
incorporar el concepte d’adaptació a un escenari de temperatures més elevades i de menor disponibilitat hídrica.
En aquest sentit, cal recordar les directrius relacionades amb l’adaptació tractades en els punts dedicats al
patrimoni natural i a l’aigua.
10.1 Els esmentats als punts 1.1, 2.4, 3.6, 7.4 i 8.4, entre altres.
10.2 Incorporar en l’avaluació ambiental les estratègies i mesures exposades en el Pla marc de mitigació
del canvi climàtic 2008-2012.
10.3 Vincular les avaluacions realitzades en els àmbits de mobilitat i energia a les seves implicacions
efectives en relació amb el canvi climàtic.
BALANÇ I PERSPECTIVES DE L’AVALUACIÓ AMBIENTAL A CATALUNYA
93
ANNEX
Criteris