25 d`abril de 1990Núm. 79 II legislatura

DIARI
DE SESSIONS DEL
PLE
DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
D.L.P.M. 770·1987
Fq.Con.núm.33/27
11 LEGISLATURA
Any 1990
,
, Presidencia
del Molt Il-Iustre Sr. Jeroni Albertí i Picornell
Sessió celebrada dia 25 d'abril del 1990, a les 17 hores.
Número 79
DIARI DE SESSI0NS I Núm. 79 / 25 abril del 1990
6608
3) RG.E. núm. 269/90, presentada pel Grup Parlamentan NACIONALISTA 1 D'ESQUERRES, relativa a residencies geriñtriques a la nostra Comunitat Autónoma.
Es debatran conjuntament aquestes dues darreres.
/V.- DEBAT DE LES ESMENES A LA TOTALITAT del Projeete de LIei RG.E. núm. 532/90, de modifi-
eació deIs ameles 4 i 5 de la LIei 12/89, de 17 de novembre, de Camps de Golf.
EL SR PRESIDENT:
..
Sres i Srs Diputats, bones tardes.
Comen¡;am el Plenari convocat per al dia d'avui, segons l'Ordre del Dia que se'Is ha repartit. No obstant aixo,
havent tengut coneixement la Mesa de la mort de son pare
d'un II.lustre Diputat, el Sr Ramon Orfila, cree que interpret el sentiment de la Cambra si li feim arribar en nom de
tots el condol per aquesta perdua.
1.- LIQUIDACIÓ PRESSUPOST PARLAMENT
1989.
EL SR PRESIDENT:
Passam a tractar el primer punt de l'Ordre del Dia,
que és la liquidació del Pressupost del Parlament per a
I'any 1989, que s'ha repartit al Srs Portaveus de cada Grup
Parlamentari. Aquesta Presid~ncia creu que pot pro posar a
la Cambra la seva aprovació per assentiment.
Aprovada, ido, per assentiment la liquidació del Pressupost del Parlament de l'any 1989, passam al segon punt,
que conté una interpel.lació.
u.- INTERPEL.LACIÓ R.G.E. NÚM. 2.400/89, PRE~FNTAnA
PFT. GRTTP PART .AMFNTART CDS. RELA-
tra Comunitat Autónoma, amb el d'una economia de serveis, ha convertit l'habitatge en uns deIs probIemes més importants de la vida deis ciutadans, un problema que condiciona la vida deis individus i de les fam1lies. Les dificultats
d'accés a una vivenda en condicions economicament assumibles determinen les possibilitats de movilitat laboral i fer
efectiu el potencial de superació personal, condicionen les
oportunitats educatives o simplement limiten i impedeixen
el desenvolupament d'una vida digna.
Es per aixo que l'habitatge ha esdevengut una de les
priorítats de polftica social en els paIsos progressistes i per
aixo mateix que la Constitució Espanyola proclama al seu
article 47 no solament que tots els espanyols tenen dret a
fruir d'un habitatge digne, sinó que, a més, obliga els poders públics a promoure les condicions necessaries i establir les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret i
que no es quedi en una simple declaració de voluntat.
En el nostre pals la polftica d'habitatge s'ha vist mediatitzada, condicioI}ada per un fet important dins I'ambit del
que és l'actiVítat, l'actuació administrativa, que és, logicament, el procés de transferencies de les competencies administratives en materia d'habitatge de I'Estat, de I'Administració Central a les Comunitats Autonomes. Abans de les
transferencies, la política d'habitatge, que era desenvolupada pel Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme a través,
en la seva acció lel!islativa, de la Dirección General de Pol{-
DlARl DE SESSIONS I Núm. 79 ( 25 abril del 1990
Pero hi havia un altre segment que no arribava ni a aixo, un segment de població que s'avaluava en aquelles famflies que tenguessin uns ingressos per davall de dues vegades i mitja de salari mfnim interprofesional, per a les quals
ni tan soIs eren suficients les condicions d'unes millores
creditfcies i es van instaurar els habitatges de promoció pública, aquells que promovien directament els ens públics,
en unes condicions financeres encara molt més favorables.
Des de les transferencies, coincideix amb la finalització
del pla quadriennal d'habitatge, l'any 87, amb la qual deixa
d'haver-hi un marc der de referencia per a la política d'habitatge, per a l'actuaci6 administrativa de política d'habitatge, s'assumeixen les competencies per pan de la Comunitat
Autonoma i a partir d'aquell moment passen dues coses simultanies, la primera, la caiguda immediatament posterior
a les transferencies del nive11 de construcció deIs dos regims de protecci6. Els habitatges de protecci6 oficial d'iniciativa privada varen tardar una mica més, pero la veritat és
que avui podem dir que el regim d'iniciativa privada en relaci6 amb la protecció oficial pnicticament ha desaparagut;
d'un pedode realment important on I'oferta d'habitatges de
protecci6 oficial, d'habitatges que tenien un suport deIs poders públics constitula un elevat percentatge de la totalitat
d'ofertes d'habitatges hem passat practicament a una presencia purament simbOlica i testimonial d'aquells habitatges que tenen un suport público
Aquesta caiguda deis habitatges amb unl\protecció oficial verificada a nive11 de renda mitjana i mitjana baixa ha
vengut acompanyada, i aixo és molt més preocupant en t~r­
mes socials, d'una caiguda molt més important quant a la
seva transcendencia social de les vivendes de promoció pública. L'Administració de la Comunitat Autonoma va heretar una serie d'iniciatives que havia pres el Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme, heretades d'una serie de promocions ja comen~des que es va limitar a acabar i de 11avors en~ hem de dir que fins a l'any 89 la Comunitat Autonoma no ha tengut cap casta d'iniciativa nova en materia
de promocions d'habitatges de promoció oficial o pública,
nV'~n""''' •• n ...... u ........
_""";"0
_rATTu'",...iÁ
np
1') h"llhit'.ltnp~ ~1
mnnirl_
6609
polltica d'habitatge, perO evidentment aixo no és excusa raonable per el que ha significat de caiguda, de practic buit
de presencia d'iniciatives de la Comunitat Autonornia fins
l'any 89.
L'any 89, en el debat pressupostari, es planteja una
programació d'habitatges de promoci6 pública per part de
l'Institut Balear de la Vivenda, empresa pública creada per
la Comunitat Autonoma per a la gestió de l'habitatge públic i es planteja una programació d'iniciació de 200 habitatges dins l'any 89 - jo vull recordar que en aquell debat
pressupostari el nostre Grup Parlamentari intentava augmentar substancialment el nombre d'habitatges que s'havien de comen~r aquell any - i ara probablement ha arribat el moment de fer un repAs de quin és l'estat d'aquella
programació, de la programació de l'any 89, i de les intencions del Govern de cara a l'any 90 i subsegüents.
Com deia, l'any 89 hi havia programada la promoci6
de 200 habitatges per part de I'Institut Balear de la Vivenda i la realitat és que l'any 89 se n'han iniciat 168. Veim
una desviació important, jo diría que notable en relació
amb els objectius plantejats, pero aquesta desviació jo crec
que ha estat més greu si s'analitza, a més, en quins termes
s'ha produit aquesta promoci6. D'aquestes 168 vivendes,
104 al Rafal i 22 a Son Gotleu, en total 126, s'han iniciat
pel sistema de compra al promotor d'habitatges ja iniciats i
només 32 al Polígon de Llevant han estat les úniques iniciatives que ha tengut la Comunitat Autonoma promocio.
nades des del principi.
Evidentment, no és que nosaltres rebutgem de manera
sistemAtica i apriorfstica el sistema de compra d'habitatges,
pero és un sistema molt més cómode i molt més agil. Sens
dubte, si no hi hagués hagut l'oportunitat de compra, l'incomplimenl per part de ¡'Institut Balear de la Vivenda hagués estat molt més gran, la desviaci6 molt més seriosa.
Per tant, un primer problema, una desviaci6 relativament important encara que no espectacular, pero s1 una
rlp.<;villr.in i 1':1 n11f~ ¡s..e; nitior. una desviació a la baixa del
6610
DlARI DE SESSIONS / Núm. 79 / 25 abril del 1990
ller del Govern - els criteris de disponibilitat del terreny i
els criteris de tenir una ocasió de comprar una prom oció
iniciada no són criteris acceptables a l'hora de fer una programació d'habitatges que fonament ha d'anar presidida
per una analisi de la demanda, una avaluació de les necessitats i no per criteris d'oportunitat.
En el futur sembla que les intencions de l'Institut Balear de la Vivenda es mouen dins el mateix ambit. M'explic:
és ver que hi ha unes intencions de descentralitzar les actuacions de l'Institut Balear de la Vivenda, la presencia de
prom cions fora de Palma a les disttOles illes i als dislinls
municipis, pero no és menys cer! que I'únic criteri ques'utiliLza per produir aquestes promocions no és altre més que
la po ada en disposiciÓ de terrenys adequats per a la cdificació per pan deis Ajuntaments i no hi ha absoJutament
res que ga ranleixi a ningú, ni al Govem ni per suposat, cree
jo, a aq uesta camb ra, que as eguri que la disponibilital de
terrenys per pan de l'Ajuntamem es produeix en aquells
municipis on la necessilal (j'habitaLge és més urgent i s'lla
detectat més.
Per tant, ens trobam amb una renúncia explícita o impUcha per par! del Govcrn de la Comunitat AutOnOm3 a
eslabUr una planificació, a eslablie uns plans d'habilalge,
una programació d'habitatge en funció de les necessitats real5 de la pob lació i no simp l emen~ en funció del feL que a
un determ inal Ajuntamenl li vagi bé posar a disposiciÓ del
Govern de la Comunitat Autonoma terrenys suficients per
a la construcció d'habitatges.
Nosaltres entenem que aixo és una renúncia que no
ens pareix adequada; entenem les limitacions que pugui tenir el Govern i l'Insititut Balear de la Vivenda, pero creim
que aquestes limitacions s'han de superar a l'alc;a i no limitar-se a una acció passiva en la materia, d'acudir on es produeixen els problemes i no on es produeix aquesta posada a
disposició.
He dit abans que per pan del nostre Grup no tenim
*
•
•
• ¿
.111._1...: .... •........ "
<:eres especialroent favorables - cree que s'ahn compral a
preu d · mercal·, n hem lrobat taropoc unes oporrunitals
que ree manassin de manera especial la compra d'aquesu
.habitalges i jo crec que, derival d'aq uesta aetuació, es fa necessari reclamar immediatament que les adquisicions d'ha·
bitatges per part de l'lnsLilu t Balear de la Vivenda es facio
a partir d'ara i en el rulur amb molles major ' dosis de
transparencia, amb majors dosis d'elements públics. En el
concurs i en la contracLació en canerel proposam, lógicament, que les adquisicions es facin per concurs públic, que
es determinin no solament en funció del preu, en funció
d'un millor preu per a la Comunitat Autonoma, sinÓ també
en funció de les necessitats detectades d'habitatge.
No vu U die que no fos neces Aria la construcciÓ de 104
habitatges a Palma de Mallorca al barrí del Rafal, estic
conven~Ul que ho era, pero cree que els mecanismes d'ad quisició per pan de la Comunital Autónoma s'han d'objeclivar i el que és piljor, el que em pareix l'element més preocupan!, és e l fel que S'hipOleca el futur de la capacita! fi ·
nancera de la Inslitul Balear de la Vivenda i per tanl de la
Comunitat Autónoma ja que és el segon aval que s'ha instaurat amb el Banc de CrMit Hipotecari per a l'adquisició
d'aquests habitatges.
El segon aval, Sres i Srs Diputats, vol die que la Comunitat Autonoma es subsidi~riament responsable d'aquelles
persones que accedeixin a la propieta! d'aquests habitalges
i que per raons d'escassa capacitat de pagament, perqu~ 10gicament són vivendes soeials dirigides a persones que no
tenen massa recursos i en cas que no es produeixi el pagamen!, la ComuniLat Autónoma resulta subsidiAriament res ponsable davant el Bane de CrMil Hipotecari que financia
l'adquisici6 d'aquesLS habitalges i, cIar, amb' aquesles cl~u ­
sules absolutament atípiques i que trobam que suposen una
renúncia molt important a un principi elemental del que
significa i és un crMit hipotecari, davant un hipotetic
indesitjable, pero que es pot produir, perqu~ el Sr Conseller sap perfectament que aixó són coses que succeeixen a
la vida de la gestió pública d'habitatges, davant una negati.. n nI ~nn ... n"'.nt np,. 1"1<1,., tip! rnmnnul()fs III C.omunitat Au-
6611
DIARI DE SESSIONS / Núm. 79 / 25 abril del 1990
Els dos minuts seran exactament...
EL SR QUETGLAS I ROSANES:
Gracies, Sr President, per la seva benevol~ncia.
En definitiva, voldríem ten ir una explicació raonable
d'aixo perqu~ ens pareix perillós i no vull acabar sense aludir dues qüestions, una de les quals em pareix especialment
transcendent. La primera concIusió és que no es pot fer
una política d'habitatge renunciant a fer una política de sol
i el Govern d'aquesta Comunitat Autonoma, exceptuant
actuacions concretes en mat~ria de sol industrial a través
de la seva empresa Gestur Balear, no ha dut a terme cap
iniciativa per posar en el mercat un sol apte per a la construeció d'habitatges de promoció pública de protecció oficial, d'habitatges socials, i crec que aixo és un deIs grans defectes del plantejament polític que té el Govern de la Comunitat Autonoma, sobre el qual insistirem a la replica.
Voliem parlar de gestió de patrimoni, ho deixarem
anar. Hi ha una interpel.lació planteja-da per part del Grup
NACIONALISTA 1 D'ESQUERRES que veurem proximament en un Plenari on tendrem ocasió d'assenyalar la
postura del nostre Grup.
Gracies, Sr President.
EL SR PRESIDENT:
Té la paraula, per part del Govern, el Conseller d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Sr Jeroni Saiz.
EL SR CONSELLER D'OBRES PÚBLlQUES I ORDENACI6 DEL TERRITORI (Jeroni Saiz i Gomlla):
Sras y Sres Diputados. Sr Quetglas.
Realmente se me hace bastante dificil plantear un debate con usted en materia de viviendas, porque entre sus
.
.
.
Me permitirá, a pesar de todo, que haga unas breves
pinzeladas para el resto de los Diputados que no conocen
tan a fondo el problema de la vivienda, unas pinceladas rapidíssimas. Decir que la transferencia en materia de vivienda se realizó el afio 84. En teoría es una competencia exclusiva de la Comunidad, lo que pasa es que la polftica de viviendas tiene mucho que ver con la polftica económica y,
como ustedes saben, las lineas generales de la polftica económica general de la Nación lógicamente la Constitución
la reserva al Gobierno Central y entonces hablar de polftica de vivienda sin hablar de pol1tica económica, de pol1tica
fiscal, de política financiera, de política de beneficios, de leyes de arrendamientos, etc., etc., resulta dificil, es decir, que
la verdad es que la competencia exclusiva de la Comunidad
no es tal.
En cualquier caso, las actividades de la Comunidad en
materia de vivienda las podríamos dividir en dos grandes
grupos, la vivienda de promoción pública,la actuación directa, y la vivienda de promoción privada, en la que la actuación de la Administración se limita a una calificación y
al otorgamiento de unas ayudas de tipo económico variadas
a los promotores y subsiguientemente a los adquirentes de
estas viviendas.
Efectivamente, como usted ha dicho, Sr Quetglas, la
política directa de vivienda, la de la actuación, se había desarrollado siempre a través de un organismo autónomo. Al
principio, -al aSumir las compet~ncias la Conselleria de
Obras Públicas, se intentó mantenerlo a nivel de servicio
con la intención de no proliferar las empresas públicas o
los organismos autónomos en una Administración relativamente pequefia como la de nuestra Comunidad y al cabo de
dos afio s nos dimos cuenta que ello era imposible y no quedó más remedio que crear el Instituto Balear de la Vivienda como organismo de carácter autónomo encargado de la
gestión del patrimonio recibido en transferencia y de la
construcción y gestión del nuevo parque de viviendas, quedándose el Servicio de Vivienda con la tramitación de las
ayudas a la promoción privada, bien sea de viviendas de
.-
-=~
.•
~C.~':~1
1",
",... ....
.--."';~
....
\,
n
r'\
h:on
C' O'l
rphl)hl1;t~
6612
DlARI DE SESSIONS / Núm. 79 I 25 abril del 1990
vía de convenio que tuvo que abandonarse porque a pesar
de que teÓricamente continuaban en vigor estos convenios
ya había la advertencia que el Ministerio no tenía dinero
suficiente para cumplir todos los compromisos adquiridos y
en consecuencia tenían que demorarse indefinidamente.
También hubo que anular toda la tramitación administrativa realizada para pasar a nuevo procedimiento, etc.
Eso hizo que realmente las inversiones descendiesen
un poco el año 85 y así como el año 84, entre el Ministerio
y la Comunidad se habla invertido un total de prácticamente 200 millones, el año 85 esta inversiÓn bajó hasta 162 millones. Ello no obstante, a partir de aquel momento la preocupación de la Comunidad de Autónoma por el tema de
la vivienda y por la necesidad de hacer frente a una demanda creciente, que aunque digamos que no es un problema
gravísimo para nuestra Comunidad como lo puede ser para
otras como por ejemplo la andaluza o la canaria, que son
comunidades que tienen un problema peor que el nuestro,
eso no quita que tenga una gravedad, puesta de manifiesto
por el Sr Quetglas y por todos" los medios sensibles a la
cuestión.
Eso hizo que el año 86 las inversiones aumentasen a
444 millones de pesetas; el año 87 prácticamente se mantuvo la misma cantidad, 436; el año 88, primer año de creación del IBAVI - nuevo cambio de funcionamiento - de,scendió otra vez la inversión a 265 millones de pesetas, como veremos ahora el IBAVI tuvo un trabajo inicial de normativar y regular toda la gestión del patrimonio, toda la actuación que habíamos heredado y que difícilmente se podía
acometer bajo una estructura administrativa clásica, no lo
pudo hacer el servicio de viviendas y por eso se creÓ el
IBA VI, pero la verdad es que el primer año ocupó la mayor
parte de su tiempo programar, regular el funcionamiento
interno, precisamente regular lo que pedía el Sr Quetglas
al final de su intervención, regular y dar transparencia a la
actuación del IBA VI en cuanto a contratación de proyectos, contratación de obras, adjudicación de viviendas, control de la demanda, etc., etc.
potecado, ni siquiera se había levantado la hipoteca del solar sobre el que se habían construido, o sea que se ha tenido que regularizar toda esta situación, declaración de obra
nueva, división horizontal, de algunos todavía no se han
conseguido planos para poderlo hacer, ha habido que regular el tema de las fianzas, regularizar los ocupantes que a lo
largo de cuarenta años se habían ido ubicando en estas viviendas de acceso diferido a la propiedad, se ha dictado un
Decreto que permite la regularización, la amortización anticipada y consecuentemente la liquidación de un patrimonio ya absolutamente obsoleto en toda su concepción. Ha
habido que luchar contra la morosidad, contra las ocupaciones ilegales y efectuar toda una actuaciÓn complejísima
que el Sr Quetglas conoce bastante bien, que no creo que
sea objeto de gran debate en estos momentos - en la segunda parte no tendré ningún inconveniente en dar una mayor
información, si fuese necesario - pero que lógicamente ha
traído como consecuencia destinar unas energías, unos esfuerzos de nuestro escaso personal dedicado precisamente
a estas tareas.
Efectivammente, no se han podido cumplir todos
nuestros programas y yo creo que las dificultades en la
construcción de viviendas son perfectamente conocidas,
que desgraciadamente no son patrimonio de esta Comunidad ni de la Administración Pública. Yo tengo aquí, curiosamente, una nota del Boletín Informativo de la Junta de
Andalucía, Junta especialmente preocupada por la problemática de las viviendas de protección oficial, donde dice:
"La construcción-de viviendas de protección oficial de promoción privada continúa con el ritmo decreciente observado desde la finalización del anterior plan cuatrienal y en
cuanto a las viviendas de promoción pública hay que resaltar que el número de iniciadas es inferior al del año anterior etc., etc.", desgraciadamente esto ha ocurrido en todos
los sitios.
¿Qué ha pasado? Entre otras cosas, usted lo ha dicho,
un cambio de sistemas de actuación, un cambio de plan
cuatrienal que no solo repercute en la vivienda privada y
DlARI DE SESSIONS I Núm. 79 ( 25 abril del 1990
sa al Patronato Municipal de la Vivienda de Palma y a todos los promotores públicos de toda España. Una de las
críticas fuertes a la poHtica de vivienda es que las previsiones de actuación de los promotores públicos, si no ha ido
tan mal com las de los promotores privados, no les van demasiado a la zaga.
Esa es la verdad sincera y realmente nuestro desvío de
200 programadas a 160 iniciadas no es espectacular; es lamentable, pero no es espectacular, cosa que sí ocurre en otras Comunidades donde ha sido realmente espectacular.
En algunas no se ha iniciado ni una sola vivienda de promoción pública.
Es cierto que hemos recurrido a un sistema quizá atípico, que es el de compra de viviendas ya iniciadas y me parece muy bien que usted lo haya sacado, si es que tenía dudas sobre nuestra actuación, porque voy a aprovechar para
intentar disipar todas estas dudas que creo no debieran
existir.
Una de las dificultades que tiene la construcción de vivienda pública - toda la vivienda de promoción oficial y la
pública en especial - en la privada es la falta de rentabilidad
de la operación. El plan de ayudas que tiene establecido el
Ministerio junto con el encarecimiento del suelo, junto con
la modificación de la Ley de Reforma de las Haciendas Locales, ha hecho qu~ la operación no sea en absoluto atractiva para el prómotor privado. Naturalmente; el promotor
público no se mueve por razones de rentabilidad, pero sí
por razones económicas. En estos momentos con cada vivienda que se construye se pierde dinero; resulta que él
costo mínimo de construcción de viviendas, según los últimos datos facilitados por nuestros servicios técnicos, en
una promoción en estos momentos en marcha en Capdepera, en un costo por metro cuadrado útil de 72.000 pts - la
vivienda de 75 metros cuadrados, en números redondos vale 5.400.000 pts, sin contar solar, ni proyectos, ni tasas ni
ninguno de esos pequeños aditamentos que pueden no ser
tan pequeños en función del coste del solar y en cambio el
.
. -- '" ,..",.,,..
,....
~
6613
de rentabilidad en el sentido económico-privado de la palabra, pero sí del menor costo posible para la Comunidad, o
sea para el dinero público.
En eso se ha perdido mucho tiempo y se ha renunciado a promociones en un intento de modificación de proyectos de sistemas constructivos que nos permitiesen abaratar.
Entonces, en el caso concreto que usted ha puesto como
ejemplo de las viviendas del Rafal, la Conselleria no ha
acudido en absoluto a salvar la papeleta o a echar una mano a una entidad de crédito; al contrario, ha sido muy bien
recibida por la Conselleria la posibilidad de contratar unas
viviendas compradas a medio hacer, llamelo usted como
quiera - contratar la construcción, en definitiva - a un precio muy inferior a los que se vienen contratando proyectos
absolutamente nuevos.
En este sentido, el IBA VI está abierto a cualquier posibilidad y se están ofreciendo a distintos promotores, a distintos contratistas, se le ha dado publicidad en un intento
de conseguir las mejores condiciones económicas posibles
para la construcción de viviendas. En definitiva, nuestra
obligación es adjudicar viviendas; las construyamos o las
compremos hechas, las construyamos directamente o las
adjudiquemos a un contratista por cualquiera de los procedimientos, nuestra obligación es adjudicar viviendas al menor costo posible y esto es lo que estamos haciendo.
Este segundo aval que le preocupa a usted y que a nadie le gusta no tiene riada que ver con la adquisición de estas viviendas. Desgraciadamente, en estos momentos el
Banco Hipotecario es el único que se compromete a financiar actuaciones de viviendas de promoción pública construidas por el IBA VIo por cualquier otro organismo público y este segundo aval no lo exige para otorgar el crédito este crédito se otorga sin ningún problema - pero sí para
después subrogarse en este crédito a los adquirentes. Otras
entidades de crédito ni siquiera han querido entrar en el
juego y es que el procedimiento que rige en estos momentos es esencialmente distinto del anterior.
6614
DIARI DE SESSIONS / Núm. 79 I 2S abril del 1990
tos.
Esa es la diferencia, pero éstas son las reglas del juego
establecidas en el Real Decreto actualmente vigente y este
problema lo tenemos todas las Comunidades Autónomas y
desgraciadamente todas las Comunidades o todas las empresas públic.as de todas las Comunidades hemos tenido
que pasar por las ... y firmar esta cláusula en todos los contratos. Si no se hace así, no hay posible financiación o no
habrá subrogación en el futuro.
Dice usted que no hay una política de planificación.
Usted sabe perfectamente que había una ignorancia absoluta y total sobre cuales eran las necesidades ·reales de vivienda y por Decreto de 9 de febrero del año 89 establecimos
todo un nuevo mecanismo para intentar llegar al conocimiento de cuál es la demanda real de viviendas en estos
momentos. La demanda de viviendas no puede obtenerse
por procedimientos teóricos porque tiene que darse un triple requisito y es que haya unas condiciones objetivas de
necesidad de vivienda, unas condiciones económicas que
permitan al solicitante ser beneficiario de esta vivienda de
promoción pública y un tercer requisito: que quiera adquirir esa vivienda, si le hace falta, y reúna las condiciones económicas para poderla adquirir.
Ese triple requisito únicamente se sabe que se reúne
cuando se presenta la documentación justificativa de una
petición concreta y eso fué lo que hicimos a partir del año
89, es decir, mantener un registro abierto con la colaboración - por lo menos teórica - de todos los ayuntamientos de
la Comunidad, en cuyo registro queda registrada la petición
de cualquier peticionario de vivienda, informatizados sus
datos personales y objetivos que permiten saber en este
momento donde está la petición real.
EL SR PRESIDENT:
El temps s'ha acabat, Sr Conseller.
mos instaurado este procedimiento . No me diga que seguimos del procecimiento del Ministerio de construir donde
había solares, sino que pretendemos hacerlo donde haya
demanda real con independencia de que haya o no solares.
Lo que evidentemente intentamos es tener solares porque
si sobre esta pérdida per vivienda tenemos que añadir una
repercusión de 2 millones en concepto de solar, comprendera usted que es ruinoso y estamos intentando, naturalmente, que los Ayuntamientos colaboren aportando solares. Algunos lo hacen y otros no; por ejemplo, del Ayuntamiento de Palma, que a través de sus convenios urbanísticos debe tener muchos solares, no hemos conseguido ni
uno. De otros municipios, sí, tenemos ofertas en firme en
Villacarlos, en Maó, en Ciutadella, en Mercadal, en Capdepera, en Felanitx; en una serie sí que tenemos estas posibilidades, pero en cambio en otros no tenemos.
En Palma tenemos que construir en nuestros propios
solares. Usted sabe, primero, que en el Polígono de Levante hay un acuerdo prácticamente unánime de que no conviene aumentar más la población; ya hay una concentración
excesiva de viviendas y estamos intentando que el Ayuntamiento nos cambie la calificación para permitir otros usos
terciarios que permitan diversificar un poco esos solares y,
con su enajenación a buen precio, poder adquirir otros y
construir en otros sitios.
Pero resulta que en estos momentos no hay solares en
Palma, usted lo sabe. Si cualquier promotor - que todavía
tiene libertad de fijar precios - tiene dificultades para encontrar solares, imagine las que vamos a tener nosotros para poder encontrar donde poder construir y encontrar fincas para urba~zarlas, desarrollar todo su plan parcial y gra- cias a ello tener solares a buen precio, tampoco se consigue. El IBAVI lo ha intentado directamente a través de la
Gerencia de Urbanismo del Ayuntamiento de Palma y lo
ha intentado GESTUR, una empresa de gestión urbanística; nadie ha conseguido ningún resultado positivo y hay
que decirlo así, lamentablemente. En estos momentos es
absolutamente de dominio público la falta de solares que
6615
DlARl DE SESSJONS I Núm. 79 I 25 abril del 1990
so público? Se lo digo con toda sinceridad, Sr Quetglas,
creo que sí; tiene usted razón y tiene que objetivarse. Yo
estoy dispuesto a aceptar que a lo mejor no hemos cubierto
todos los requisitos, pero si con las dificultades que hay en
estos momentos todavía nos seguimos imponiendo más requisitos de más concursos y más tramitación, le aseguro
que no llegaremos a construir ni a adquirir ninguna vivienda. El IBAVI hizo una gran labor a través de su antiguo Director Gerente y pnkticamente su fundador al objetivar y
normativizar toda su actuación, pero en algunas de ellas,
posteriormente, hemos tenido que renunciar a algunas de
estas normas que nos habíamos impuesto precisamente
porque lo que hacían era alargar. Quisimos objetivar tanto
el encargo de proyectos a los distintos arquitectos - por
ejemplo, a través de un concurso previo de anteproyectos
para elección de soluciones, etc., etc. - que luego se ha dado el caso que ocho meses después todavía no habíamos
conseguido tener licencia de obras para poder construir.
esmentar la necessitat de situar aquesta política dins un
ranking de prioritats.Pensam que és innegable que de l'any
84 cap aquí hi ha hagut unes inversions més altes per part
del Govern de les Illes Balears, pero també crec que tots
estam d'acord que la realitat encara és molt enfora, quant a
necessitats inversores, del que es produeix avui en dia.
y está bien, si es necesario, hacerlo con la máxima
transparencia. A mí no me gusta emplear la palabra reto
porque estoy seguro que no era ésta su intención ni demostrarme que hemos hecho una mala operación, yo creo que
no era su intención, pero, en fin, es cierto que tenemos la
obligación y lo intentamos no de hacer buenas operaciones,
sino de hacerlas mejores, no nos basta con que sean buenas. Estamos intentado conseguir los mejo!cs precios y se
han empleado todos los canales de difusión que se pueden
utilizar para llegar a obtener bien sean solares, bien sean
operaciones completas de venta de la promoción del solar y
la construcción completa, bien incluso de ofrecer a contratistas libertad de redacción de proyecto para que puedan
utilizar sus propios sistemas constructivos, únicamente con
la condición de cumplir los requisitos mínimos para que
que las viviendas puedan ser calificadas, todo ello para obtener las mejores condiciones económicas.
Temps enrera es feía referencia al Fons de Compensació Interterritorial per intentar derivar fons cap a aquestes
prioritats, pero avui en dia reconeixem que seria una política equivocada. Les dificultats de finan<;ació estatals sovint
es van posar de manifest aquí en resolucions després de debats sobre Ordenació Territorial que vos tes recordaran í no
m'hi estendré.
Si no lo conseguimos será porque el Consejo de Administración del IBA VI, donde tenemos representantes de la
promoción privada precisamente para aportar su experien.
. .
.
.
,
Dins aquest marc, nosaltres voldríem esmentar o posar
emfasi en tres o quatre punts només. En primer lloc, en el
fet que tot i que la política d'habitatges és una plena competencia de la Comunitat Autonoma i a0 s'ha posat aquí
diverses vegades en evidencia, perque jo tenc un dossier
d'intervencions que hi ha hagut aquí sobre aquesta qüestió
és ampli, és extens, pero sempre hi ha emperó i aquest és el
marc de la política estatal, on les Comunitats Autonomes
queden subsumides dins uns pressuposts generals de I'Estat, dins una poUtica general d'habitatges que, com s'ha significat aquí, d'alguna manera retalla la competencia plena.
Per a nosaltres seria important fer esment a la plataforma sindical prioritaria. Per qui dei m a0? Perque .dins la
plataforma sindical prioritaria hi ha una referencia inequívoca al tema de la construcció d'habitatges de promoció
oficial, d'habitatges socials.
Com pot d'alguna manera la societat participar, co1.1aborar ¡cooperar amb el Govern - amb el Govern Autonom,
en aquest cas - perque, per exemple, l'adjudicació deIs habitatges es faci amb el maxim d'objectivitat i no només I'adjudicació, sinó també I'adjudicació al promotor, si són de
promoció oficial. Nosaltres instam el Govern de les Illes
Balears a governar d'acord, en contacte amb els agents so-:_,~
:
~
&", _:- .......... "'" ..- ...... ..... ,... 1
nunt
~.nllQ"t
ri~
1')
nl":lt~fr\rTYl~
6616
DlARl DE SESSIONS I Núm. 79 I 25 abril del 1990
Gnlcies.
EL SR PRESIDENT:
Per pan del Grup Parlamentari SOCIALISTA, té la
paraula el Diputat Sr Pere Serra.
EL SR SERRA 1 VICH:
Gnlcies, Sr President. Sres i Srs Diputats.
Els Diputats que m'han precedit en l'ús de la paraula,
Sr Conseller, han estat molt benevols amb la seva Conselleria i amb vos te en materia d'habitatge.
Facem un poc d'historia. Com molt bé ha dist vos te,
les transferencies del Ministeri d'Obres Públiques a la Comunitat Autonoma en funcions i serveis quant a habitatges
es fan dia 20 de juny del 84. L'IBA VI es crea dia 30 de desembre del 86 i la Comunitat hi passa tot allo heretat del
Ministerio de la Vivienda dia 5 de maig del 87. En aquestes
transferencies s'ha apuntat, perque s'especifiquen una per
una, quines són les coses que es transfereixen. Si feim una
comparanc;a amb el que va transferir el Ministeri d'Obres
PúbJiques a la Comunitat i el que passa la Comunitat a 1'1BAVI, practicament coincideix punt per punt, és a dir, el
temps que va del 84 al 87 practicament no es fa res.
Voste ha dit que en aquesta epoca es comencen els habitatges de Manacor. Com voste sap molt bé, jo som l'arquitecte d'aquests habitatges - i així ha he hagut de sofrir
qualque vegada - i aquests habitatges ja s'havien comenc;at
abans. Es ver el que voste ha dit, es va haver de canviar
d'empresa constructora, pero aixo no es motiu perque 100
habitatges duguin un procés des del 83, perque comen<;árem el 83 i pnlcticament s'acabaren el 88. Voste aquí ens
ha embullat molt habilment, ha dit que durant aquest
temps es va haver de fer molta feina per aclarir les coses
que no estaven ciares, pero en reaJitat es va fer poca cosa.
relativament baixa, el 5% pot suposar unes 250.000 pessetes per habitatge i en canvi I'Estat s'havia de fer carrec de
tota la subsidiació, que dura tant com el credit concedit per
amortitzar l'habitatge, és a dir, que nosaltres pensam que el
conveni era favorable i, de fet, el 89 el conveni s'ha firmat
practicament exacte com era l'any 88.
Ciar, no només repercuteix desfavorablement que no
es firmi el conveni, sinó que ... i del 87 al 88 és ver que I'habitatge de promoció oficial cau en picat i no ho fa només
en aquesta Comunitat sinó que hi cau a totes; en aquesta,
per descomptat, molt més. Hi ha una dada, no sé si voste la
sap, i és que dins el primer semestre del 88 el projecte d'habitatge social registrat pel Col.legi d'Arquitectes en aquesta
Comunitat baixa un 72%, és a dir, practicament desapareix.
Anem a veure les causes que originen aixo, perque - a
més de crítiques, que hi han de ser - a mi m'agradaria que
es treguessein coses positives del debat d'avui. En primer
1I0c i s'ha de dir, aquests anys 87, 88 i 89 - a partir d'ara segurament la cosa canviara - vivim un boom dins el món de
la construcció i aixo és una cosa que tota la vida ha anat paraUela. En el moment que hi ha molta demanda d'habitatge, al promotor no Ji interessa per a res l'habitatge de promoció oficial, Ji interessa molt més l'habitatge lliure perque
el ven i hi guanya molt més, evidentment.
Per tant, a pesar que sigui una contradicció, és logic
que en el moment que hi ha més demanda d'habitatge, en
el moment que hi ha més feina en materia d'habitatge, els
habitatges de promoció oficial tenguin una caiguda, perque
a la iniciativa privada no li interessen. CIar, si pasa aixo se
su posa que l~ iniciativa pública ha de suplir la iniciativa
privada i aquí - i em perdonara, Sr Conseller - ens inhibim
totalment.
Vos te diu que no hi
problemes, el sol és car,
debat, que supos que les
terme, que separa d'una
ha sol. D'acord, és un deis grans
pero podríem entrar en un gran
bombetes no ens deixaran dur a
manera clara la postura del seu
DIARI DE SESSIONS / Núm. 79 / 25 abril del 1990
6617
postura socialista no pot ser mai aquesta. Qu~ intentam,
nosaltres? Nosaltres demanarlem i ha feim on podem, que
es promoguin actuacions que l'Administració pugui dur a
terme precisament per alliberar el sol i perqué aquest sol
surti al mercat. La Comunitat Navarra, que jo crec que és
pionera en el tema, es basa en una serie de punts facils, és a
dir, des de l'expropiació, des del dret de tempteig i retracte,
etc., elc., 101a .la gamma que es pugui abra\;ar. Aqur, Sr
Conseller, per pan de la seva Conselleria no s'ha fet ni una
sola passa, no s'ha fet gens de feina ni s'ha intentat modificar de qualque manera la LIei del Sol perqué l'Administració Pública pogués intervenir d'una manera eticac; en el
problema.
Hoy me han precedido en el uso de la palabra personas tecnicas y sobre todo, el primer lugar, el Diputado del
CDS, Sr Quetglas, del cual evidentemente he escuchado su
intervención atentamente porque creo que es una persona,
como ha dicho el Conseller, perfectamente enterada del tema dado que ha estado trabajando en la Conselleria y que
sabe que la problematica de la vivienda social es un problema no solamente a nivel de las Islas Baleares sino a nivel
nacional.
1 ja per acabar - saltarem una bona part - jo coincidesc
amb el Sr Quetglas que la Conselleria no té cap programa
ni cap pla quant a habitatge i em permetra que dubti molt
de la sensibilitat de la seva Conse!leria vers el tema d'habitatge social. Es molt ba d'explicar aixo, basta veure la compareixenc;a que va fer el Gerent d'IBA YI amb motiu deIs
pressuposts, recordar les coses que va dir a!la i les que es
fan i veura que són diametralment oposades, que no coincideixen en res.
Se han dicho una serie de cosas que verdaderamente,
exceptuando la intervención del Partido Socialista, que realmente esta intentando llevar una politica contraria a la
nuestra y es normal. A mi me hubiera extrañado enormemente que el Grupo SO lAL1STA dijera que estaba haciendo una pOlilica como la l1.ueslra en el lema de vivienda
social porqu e, claro, las mueslra - que después se las diré
personalmente - me han dejado un poco boquiabieno lada
una serie de manifestaciones que ha hecho.
En primer !loc, va parlar - i pareix que tot Europa opina igual - que no és bo que hi hagi molt d'habitatge social
acumulat en un mateix lloc. Arnés, els estudiosos del tema
parlen de 40, 50 unitats com a mmm. Acabat de dir aixo,
van i compren 104 habitatges en uñ mateÍX;.. Hoc, cosa ,que
no repercuteix només a nivell de problemliÜca social, sinó
que aquests 104 habitatges són dins una barri on practicamemt es troben enrevoltades de Y.P.Os de privades, la qual
cosa, s0cialment, pot dur conflictes entre la gent que ocupa
les unes i les altres.
Para mí lo que esta claro del tema, Sr Quetglas, es que
creo que la postura del Gobierno ha sido clara, que el tema
de IBA VI ha sido muy problematico, usted conoce perfectamente todos los problemas que ocasionó el tema de la vivienda antes del 82. Cuando hubo las transferencias, el Gobierno Central transfirió a la Comunidad Autónoma los temas que no pudo resolver y ésta ha tenido una serie de problemas muy graves, usted los co noce perfectisimamente.
Yo creo que los informes que ha dado la Conselleria de
Obras Públicas han sid o totalmente abiertos y, como ha
dicho el Conseller, que muchos debates que se tienen en
esta Cámara muchas veces no se tendrían si se pidieran las
cosas en su sitio; muchas veces nos dedicamos a hacer 0[dos sordos a muchas cosas que se dicen.
Per una altra part - el seu programa era de 15.000 metres quadrats - ens va parlar de 200 habitatges anuals. No s'hi ha arribat cap vegada. 1 finalment ens va parlar, com
voste també ha ha fet, de vendre part del patrimoni del Poligan de Llevant a ti de poder adquirir sol a altres !loes; ja
- .....
_. ~ ~ .... 1 .. _ ........
.... ,.... .... n
.............
n~ln.
01 ,,;"'1
~"
nnt
EL SR RIBAS 1 DE REYNA:
Sr Presidente. Sras y Sres Diputados.
Yo creo que el Gobierno ha hecho una poHtica muy
v a la~ oruebas me remi-
imnnrt"ntp pn 1'.1 tl".mfl elf'. vivi~nda
6618
DlARl DE SESSlONS / Núm. 79 / 25 abril del 1990
no solamente de unos años, yo creo que es un trabajo importantísimo en el cual se va mejorando cada año.
Quetglas .
EL SR QUETGLAS 1 ROSANES :
No quiero alargar demasiado la intervención del Grupo porque yo creo que habnl ocasión de hablar en otros
momentos, dado que el Grupo NACIONALlSTA 1 D'ESQUERRA ya ha anunciado que va a hacer una interpelaci6n sobre la vivienda, en la cual tendremos ocasión de poder adelantar toda una serie de temas y de da lOS, pero lo
que sí quiero contestarle, Sr Sena, es algo sobre lo que me
ha dejado usted estupefacto y se lo voy a decir.
Ustedes se escandalizan de que el Gobierno haya comprado 104 vivien4as porque consideran que el bloque es excesivo y que los módulos debieran ser de 50. Usted es arquitecto y sabe mucho mejor que yo, porque es vox populi,
que el suelo hoy está encarecido por una política del Partido SOCIALISTA que es un desastre y eso lo reconocen todos los constructores. Quien ha encarecido el suelo han sido ustedes y donde ustedes han podido, por ejemplo el
Ayuntamiento de Palma, ¿para que le voy a contar? A usted le escandalizan 100 viviendas; mire, yo tengo cerca de
mi casa, cerca de donde vivo, Nova 2000, usted lo conoce
perfectamen te.
Es de vergüenza, Sr Serra. ¿Cómo ha permitido el
Ayuntamiento de Palma Nova 2000? ¿Cómo se ha permitido una construcción, ¿usted la ha visto?, porque esto es de
vergüenza ajena. Es decir, todas las construcciones que
IBAVI tiene construidas en este momento, de hace muchísimos aftas, incluso del tiempo de la Dictadura, están cien
veces mejor que lo que ustedes han podido construir. ¿Saben ustedes que han abandonado 504 viviendas? ¿Saben en
qué foco se va a convertir aquello? ¿Sabe usted que no han
tenido en cuenta ni los desagües? ¿eue hay un informe de
Obras Públicas y de Hidráulicas en el cual habrá que subsanar una serie de temas? A mi deja escandalizado que el Sr
Serra se escandalice porque el Gobierno haya comprado
104 viviendas. Benditas sean las 104 viviendas que podemos
dar.
Per descomptat. La benevolencia de la Presidencia que
és dona per segura i cree que ha estat evident i jo ho tom a
agrair des d'aquesta tribuna, pero vull dir que evidentment
tots hem deixat moltes coses al tinter, que cree que és un
debat que hem de dcixar oben, que tendrem ocasió de repetir proximament i ara anirem directament a les repliques.
Efectivament jo volia fer una al.lusi6, pero el temps no
m'ho ha permés, a les facilitats d'informaci6 que em donaren a l'Institut Balear de la Vivenda. Li ho agraesc, Sr Conseller; cree que efectivament ens ha estalviat discussions sobre qüestions que de fet no admeten altra discussi6, Simplement voldria dir que se'm fa un poc costa amunt que cada vegada que surt aquí a parlar d'habitatge se'm digui que
ho faig perque som funcionari i perque era a la Comunitat.
Jo voldría que es fes una altra ínterpretació i ho deman per
favor i és que venim aquí a parlar de d'habitatge perque des
del nostre Grup Parlamentari, des de la meva condici6 de
Diputat que els parla tenim una preocupaci6 seriosa pels
aspectes de la política d'habitatge quant a la seva dimensió
i transcendencia social. Ho voldría deixar cIar i aixo ja enIla¡;a amb el centre de la qüestí6 que a mi em pareix més
important.
La política d'habitatge, Sr Conseller, i jo cree que aixo
també s6n paraules que han d'anar dirigides a les concepcions que té el Govern Central, el Govern que d'alguna
manera - encara que no orgélnicament - representen els Diputats de l'esquerra, de la banda esquerra de l'hemicicle, és
fonamentalment una política social, no una poUtica economica. Jo cree' que el fet de subratllar la necessitat de centrar
els aspectes de la política d'habitatge sobre el que és la conceptuació de la política social ha estat la gran assignatura
pendent de la polftica d'habitatge tant d'un Govern com de
¡'altre i en aquest sentít, efectivament, les polítiques fiscals,
les polítiques financeres no han ajudat ni per part d'un Govern ni ele
l'~1tre ,
nermlp. li vll11 rt':r.nrnar 1;¡ nrP:IJllnf;¡ flll P. f;¡
DlARI DE SESSIONS / Núm. 79 I 25 abril de11990
dret a un habitatge digne i si la carencia de sol és un deis
obstacles a l'accés d'un habitatge digne, la carencia de sol
és exactament on s'ha d'incidir d'una manera més específica
-i també ha dic a les dues bandes de la Cambra - de cara a
una poítica d'habitatge.
1 ara un parell de precisions. Segons les meves informacions, Sr Conseller, no és únicament el Banc Hipotecari
d'Espanya que ha subscrit el conveni per a la finan~ció, via
hipotecaria, de l'adquisició o de la promoció d'habitatges.
També ha ha fet la Caixa Postal, que ofereix aquesta oportunitat; crec que és un tema important perque dóna una
majar capacitat de negociació i vull insistir en el tema: em
pareix, Sr Conseller, que el segon avalo l'aval subsidiari a
la hipoteca per part del comprador pot provocar una situació dificil.
Voste pateix, perque és una qüestió que es pateix d'abans de les transferencies, del temps deIs Ministeris, determinades negatives per part d'adquirents d'habitatges de
promoció pública i, arnés, negatives organitzades de resistencia al pagamenl. ¿ Voste s'imagina el que pot passar si el
ereditor final és el Govern de la Comunitat Autonoma, a
través de l'IBA VI, i no el Bane Hipotecari o la Caixa Postal? Jo no vull ser un ocell de mals auguris, pero li vatiein
la facilitat amb la qual tots es poden convertir en morosos
amb els subsegüents problemes economics i financers per
al mateix IBA VI.
~.
Finalment, voldria agrair la intervenció del Grup NACIONALISTA 1 D'ESQUERRES i fer dues precisions al
Grup Parlamentari SOCIALISTA, i no vull parlar en nom
del Govern, sinó d'una interpel.lació al Ministre d'Obres
Públiques en la qual vaig tenir ocasió d'intervenir personalment en el Senat. El Conveni de l'any 87 no es va firmar
perqué el Govern de la Comunitat Autor..oma no volgués
subsidir, sinó perqué el Govern de la Comunitat Autonoma
havia recorregut un Decret al Tribunal Constitucional.
Cree que el tema és molt important, perqué em pareix que
el fet que el Govern es negas a firmar un conveni perque la
6619
EL SR PRESIDENT:
Té la paraula el Sr Conseller d'Obres Públiques i Ordenació del Territori.
EL SR CONSELLER D'OBRES PÚBLIQUES 1 ORDENACIÓ DEL TERRITORI (Jeroni Saiz i Gomila):
Gracias, Sr Presidente.
Intentaré sacar una capacidad de síntesis que creo que
no tengo. Contestando al Sr Quetglas, estoy de acuerdo
con usted que la política de viviendas tiene que ser social y
no económica y creo que nosotros hemos hecho algunas
cosas en la materia que creo que son interesantes y vale la
pena comentar, pero he pasado un poco por encima de
ellas pensando precisamente en que habría otra interpelación relativamente parecida sobre tema de vivienda y quizá
sería el momento más oportuno para hablar de estas cosas.
Banco Hipotecario y Caja Postal es lo mismo, quería
decir Banca oficial. Es la única, la Banca privada no ha
querido ir y para nosotros es absolutamente lo mismo que
tengamos que dar el segundo aval en caso de que acepten
la subrogación para el adquirente o que no la acepten. ¿Usted imagina que pasaría si esas viendas, por no aceptar nosotros esta cláusula, el Banco no quisiera aceptar la subrogación al adquirente y sigue siendo un préstamo nuestro y
después no pagan? La situación sería absolutamente la misma, es absolutamente la misma, la malo es que con el sistema que tenemos en estos momentos estamos equiparando
la promoción pública a la promocion privada, con los mismos mecanismos de financiación que tiene la promoción
privada, sólo que va a un sector de adquirentes de un poder
adquisitivo bajísimo.
Lógicamente, los bancos están preocupados porque
puedan tener el nivel de morosidad que tenemos nosotros
en estos momentos con las viviendas antiguas de acceso diferido a la propiedad. Eso es lo que preocupa a los bancos
.
..
6620
DIARI DE SESSIONS I Núm. 79 I 25 abril del 1990
lutamente nosotros con unos préstamos que no tienen ningún subsidio, sin ninguna subvención por parte del Estado,
yen cambio nosotros las tenemos que vender con un interés de un 5% durante 25 años, es decir, que si nosotros no
acudimos al sistema financiero que nos pone el Estado en
su Decreto marco no tenemos ninguna posibilidad - bueno,
no tenemos posibilidades, las posibilidades son costosísimas - y evidentemente el IBA VI ya acordó en el último
Consejo de Administración que sigue adelante con su plan
a pesar del recorte establecido por el Ministerio y que en el
peor de los casos subvendnl a la Comunidad Autónoma como pueda o enajenaremos más patrimonio del previsto inicialmente, pero mientras tanto seguiremos adelante con la
construcción porque estamos de acuerdo con usted en que
hay que incrementar la inversión.
Al Sr Serra, francamente, creo que no le vaya contestar, porque si yo he tenido alguna habilidad en mi exposición creo que ha sido pasar por alto el tema de todos los
inconvenientes que había supuesto continuar las acciones
iniciadas por el Ministerio, precisamente por no tener que
hablar de las 100 viviendas de Manacor, justamente porque
usted era su arquitecto director. Esta ha sido mi única habilidad, pasar por encima de esto para no tener que hablar de
Manacor; creo que habría sido bastante más oportuno que
se hubiera callado, simplemente por esto, y no quiero ni
empezar a hablar de las cosas que pasan en otros estamentos dirigidos por usted cuando aprueban ralizaciones como
el Hospital de Manacor, por ejemplo, etc.
Sobre la firma del Convenio, creo que le ha contestado
el Sr Quetglas muy oportunamente. No voy a añadir nada
más, el Convenio no se firmó porque no quiso el Ministe. rio, no porque no quisiese la Comunidad, y hubo un perjuicio clarísimo para nuestra Comunidad porque el Ministerio
no quiso firmar y esa negativa motivó que el Gobierno de
La Rioja le llevase a los tribunales y ganase un contencioso
precisamente porque no había querido, sólo que a La Rioja
le contestó por escrito y pudo plantear el contencioso y al
resto de Comunidades ni se dignó comunicarles su negativa
años de gobierno, el Partido Socialista a nivel central con
una ley de modificación que ya veremos lo que sale, pero es
que utilizando la simple Ley del Suelo los Ayuntamientos
podrían haber resuelto del problema de la falta de vivienda
en sus planeamientos urbanísticos.
¿Dónde está, este suelo? ¿Dónde está este 10% de
aprovechamiento medio que tienen los Ayuntamientos?
EL SR PRESIDENT:
Vagi acabant, Sr Conseller; vagi acabant.
EL SR CONSELLER D'OBRES PÚBLIQUES 1 ORDENACIÓ DEL TERRITORI (Jeroni Saiz i Gomila):
Muchas gracias, Sr Presidente.
EL SR PRESIDENT:
Per que demana la paraula, Sr Quetglas?
EL SR QUETGLAS 1 ROSANES:
Sr President, la intervenci6 del Conseller Sr Jeroni
Saiz ha aportat nous elements al debat i m'agradaria, abusant una vegada més de la seva benevolencia, que em donas
30 segons per rebatre un argument nou que ha sortit en la
seva darrera intervenció.
EL SR PRESIDENT:
Sr Portaveu, la meva benevolencia s'ha acabat i consider tancat aquest debat.
IlI.l.-PROPOSICIÓ NO DE LLEI R.G.E. NÚM.
2377!9D, PRESENTADA PEL GRUP PARLAMENTARI
SOCÍALISTA, RLATIVA A DATES DE PUBLICACIÓ I
REMISSIÓ DEL BOCAIB.
DIARI DE SESSIONS / Núm. 79 / 25 abril del 1990
que puguin correspondre".
EL SR PRESIDENT:
Té la paraula el Diputat, Sr Martín Peregrino
EL SR MARTIN 1 PEREGRIN:
Sras i Sres Diputados.
La presente Proposición no de Ley trae causa de una
pregunta que se hizo en su día al Gobierno de la Comunidad Autónoma de cual era la razón por la que el Boletín
Oficial de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares,
periódico oficial de la Comunidad, se publicaba y era remitido con evidente retraso, lo cual podia producir serios perjuicios al interés de los ciudadanos.
En la comparecencia que el Sr Vice-presidente del Gobierno hizo ante la Comisión correspondiente se nos dieron argumentos que efectivamente fueron aceptados, que
consideramos razonables, y se nos' explicó que esa eventualidad era precisamente una circunstancia puramente temporal y que se habían tomado las medidas adecuadas para
que esto no se produjera de nuevo. En atención a estas explicaciones, el Grupo Parlamentario SOCIALISTA estimó
que era razonable ver si en efecto las mismas se cumplían y
hemos de reconocer que en principio efectivamente hubo
un cumplimiento y que el Boletín comen¡á a salir y a ser
remitido en las fechas adecuadas para que produjera los
efectos oportunos.
Sin embargo, a partir de finales del mes de noviembre
vuelven a surgir de nuevo los inconvenientes. El Boletín
Oficial se publica el día 25 de noviembre y se remite desde
las oficinas o de las instalaciones donde es emitido, el día
28 o 29 de noviembre. Después, evidentemente, aunque el
correo marche bien, que no lo hace, es recibido dos días
después, es decir, que estamos ante una incuestionable situación donde los primeros perjudicados son los cíudada-
6621
estén en relación a una notificación que haya de producirse, a una publicación que haya de llevarse a efecto o una aprobación posterior.
Pues bien, la publicidad de esos actos que pueden ser
desde la ley pasando por el decreto, la orden, el reglamento, los planes de actuación urbanística, las bases de los concursos, etc., etc., es un requisito esencial y fundamental, entre otras cosas porque, en primer lugar, garantiza y salvaguarda el principio de seguridad jurídica y, en segundo lugar, porque única y exclusivamente a través del ejercicio de
este principio es cuando y como los ciudadanos pueden
sentirse inmersos en este Estado de Derecho que comentabamos antes.
Si por parte de la Administración se tuviera conciencia
de que aquí no estamos debatiendo o planteando un tema
baladí o de artificio parlamentario, sino que lo estamos
cuestionando es esa seguridad jurídica, probablemente el
Gobierno de la Comunidad Autónoma hubiera tomado ya
las medidas oportunas para que hoy no estuviéramos aquí.
Tiene que tener conciencia la Administración, tiene que tenerla el Gobierno de la Comunidad· Autónoma que el principio de seguridad jurídica establecido en el artículo 9.3 de
la Constitución Española - junto con el de la publicidad de
las normas, también dentro de este articulo y apartado son principios que de ninguna de las maneras pueden encontrar justificación en cuanto a su liberación por cualquier Administración Pública hasta el punto, incluso, que
si nos ceñimos a nuestra geografta concreta este problema
se agrava, si cabe, mucho más, porque - ftjense - si el Boletln Oficial que yo he recibido hoy, día 25, publicado el día
17, se remite a las islas menores, a Menorca y Eivissa, la
cuestión toma mayores visos de gravedad porque, por coger
uno de los plazos establecidos en la Ley de Procedimiento
Administrativo, el previsto en el artículo 137, de ocho días
para plantear determinadas peticiones, presentar determinados documentos o determinadas alegaciones a actos de la
Administración, cuando el Boletín Oficial de la Comunidad
Autónoma llega a Menorca y Eivissa prActicamente el ejerI""i~in r1pl riprpf"hf'\ pr;: ;n,,'¡~h1p
6622
DlARI DE SE S10NS I Núm. 79
EL SR PRESlDENT:
Molles gracies, Sr Diputat.
I 2S abril del 1990
nent, salvaguardar aquest principi de la seguretat jur!diC<l i
el de la publicitat de la norma i que en aquest moment, tal i
com es funciona, difícilment es pot assegurar l'exercici d'aquest dret.
Algun Grup Parlamentari vol intervenir en el debat?
Pel Grup Parlamentari del Centre Democrátic i Social,
té la paraula el Portaveu Sr Francesc Quetglas.
EL SR QUETGLAS 1 ROSANES:
Moltes gn\cies, Sr President.
Des del nostre punt de vista, pensam que el tema que
ha tret el Portaveu del Grup Parlamentari SOCIALISTA
és molt important. Fa referencia a una qtiestió basica, a un
fonamenl basic de 1'Estat de Dret, que és la seguretat jurídica, i fa referencia a la possibilitat d'exercici - com ha dit
el seu Portaveu - de drets basics en' les relacions entre 1'administrat i I'Administració.
Es un problema que no éS 'exclusiu d'aquesta Comunitat Autonoma ni ha és d'aquest Butllet!, perque es podria
altre tant sobre determinades deficiencies del funcionament del servei de Correus en relació amb el Butlletf Oficial de l'Estat quan arriba a les lUes, per exemple, que sempre també es produeix un marge de relard entre la data de
publicació i la data de recepció fins i tot a organismes oficials. Nosaltres hem tengut experiencies de dirigir-nos a organismes oficials sol.licitant informació per saber si determinades resolucions o detenninats actes administratius s'havien publicat el dia de la data o l'anterior i ni els mateixos organismes oficials de l' Administració Central tenen
coneixement si aixo s'ha prodúilt dins l'ámbit deja Gomunitat Autónoma. Per tant, creim que aixo no és una pura
qtiestió de denunciar un retard en les notificacions i el coneixement deis actes administratius, sinó que significa barreres a l'exercici de drets fonamenlals.
Per tant, logicament, donarem suport a la Proposició
Jo voldria explicar un exemple que aquests dies s'ha
viscut a I'illa de Menorca, en concret a I'Ajuntament de
Ciutadella. Al Butlletl Oficial de dia 14 surt publiC<lda una
ordre per la qual els Ajuntaments es poden acollir a un pla
de sanció de I'educació física que dóna deu dies per fer-ho i
a Ciutadella arriba dos dies abans que s'acabi el termini.
A0, evidentment, fa impossible que aquests Ajuntaments
s'hi puguin acolJir i, per tant, s'entra en un estat d'indefensió per part d'entitats, per part d'organismes, per part d'institucions i també deis ciutadans.
Per a nosaltres és vital que s'esmeni aquesta qtiestió i
entenem que una Proposició no de Llei positiva, com la
que presenta el Grup SOCIALISTA, necessita ser aprovada per la totalitat d'aquesta Cambra.
Grácies.
EL SR PRESIDENT:
Gracies, Sr Diputat.
Pel Grup Parlamentari POPULAR, té la paraula el Sr
Joaquín Ribas de Reyna.
EL SR RIBAS I DE REYNA:
Sr Preside~J.te. Sras y Sres Diputados.
Ante esta Proposición no de Ley presentada por el
Grupo SOCIALISTA, tenemos que reconocer que en parte
de lo que ha dicho yo le tengo que dar la razón, pero que
nuestro Grupo va a estar en contra y yo le voy a dar una serie de razones por las cuales vamos a votar en contra.
6623
DIARI DE SESSIONS I Núm. 79 / 25 abril de11990
os, que no tenemos que darle toda la culpa, tampoco somos
así, también tenemos que reconocer que muchas veces hay
un exceso de trabajo. Normalmente, la publicación y el envío son correctos; ha habido un exceso de trabajo en el sentido que ustedes pretenden que sea automaticamente y muchas veces no es posible y esto no ocurre sólo aquí, también
pasa en el B.O.E. si en un momento determinado hay exceso de trabajo.
Se lo vaya a explicar, Sr Martín Peregrin, tranquilo,
no se excite, le vaya explicar por qué hay un exceso de trabajo. En todos los Ayuntamientos ha habido la cuestión de
las tasas y es evidente que con la acumulación de las tasas
publicadas en el Boletín Oficial no es posible publicarlos el
mismo día. Tiene que haber la corrección de errores, hay
que mirar el Boletín, usted sabe perfectamente y yo tengo
que reconocer publicamente que toda la oferta pública de
empleo que ha hecho el Cansell que hemos mandado a más
de 280 tribunales se ha publicado y usted sabe 10 que ha sido la oferta pública de empleo y que ha sido en unas medidas correctas y concretas en el Boletín Oficial. Es evidente
que la publicación no ha sido automáti~, pero dentro de
unas fechas normales.
Evidentemente que si la maquinaria se estropea hay un
retraso, pero tenemos que reconocer que hasta el mes de
noviembre el tema del Boletín no ha originado ningún problema, que todo ha funcionado bien y esto lo ha dicho usted personaiínente, lo hemos oído toda la ,Cámara, y es una
de las cosas que le debemos agradecer, esta inquietud por
el Boletín que constantemente sale. Parece ser que se ha
reconocido tácitamente que el Boletín funciona muchísimo
mejor. ¿Que no hemos llegado al grado del cien por cien,
que yo estoy convencido que es el deseo tanto del Gobierno como de nuestro Grupo y de todos los Grupos de esta
Cámara? Todos deseamos que salga perfectamente, pero
las inversiones que se tendrían que poner para una maquinaria más perfecta, más personal en un momento determinado, serían tan grandes que realmente podemos pasar por
estos pequeños retrasos que en general són mínimos en to-
Sr Portaveu del Grup SOCIALISTA, m'ha de permetre que faci unes petites consideracions; no m'atrevesc a dir
precisions, perque no havia previst fer aquesta intervenció i
no entraré en debat amb els altres Grups Parlamentaris.
Primer de tot li agraesc sincerament que voste mateix
reconegui en aquesta Cambra que després d'una compareixen<;a del Vice-president del Govern es notas una certa millora en les publicacions i que no es pradui'ssin uns certs retards. Voste precisament ha demostrat avui que feia un seguiment - tal vega da per la seva condició de misser, com diuen aquí - i que per tant s'ha adonat que a partir del mes
de novembre - si m'ho permet, m'atrevesc a dir de novembre a desembre - altra vegada es comencen a produir una
serie de dificultats; ac;O és el que voste ha constatat i ha dit
aquí.
Jo he seguit la primera part de la seva intervenció amb
malta atenció, cree que anava ben encaminat, pero després,
tal vega da per qualque problema que voste ha pogut tenir
aquests darrers dies, no se quin, ha emprat una altre qualiticatiu: que la situació en aquest moment és impresentable.
Jo no prenc aquest qualificatiu en el sentit que el Govern
hagi desistit de complir allo al que s'havia compromes en la
compareixen<;a, sinó com la seva manera de parlar i de ser,
sense cap intenció de menyspreu envers les persones responsables d'una manera directa del Butlletí ni molt manco
per cap membre del Govern.
El que jo li vull dir, dins aquest to que consider que
voste ha emprat molt positiv~ment, són una serie de consideracions que el Portaveu del Grup Parlamentari POPULAR ja ha dit abans. Ens ha trabat amb un problema seriós, amb un problema greu com és tata la publicació de taXes' com pugui ser també la publicació de tribunals, fins i
tot li he de dir que hem arribat a publicar butlletins fora de '
les nos tres possibilitats, pero cregui que des del moment
que voste va denunciar aquest tema en Comissió, amb la
meya compareixen<;a, ens varem posar en contacte amb les
altres Comunitats Autonomes i estic conven<;ut que si vos te
tnrr"lh6. 'hA hn fQot
("t"]T'\
hp~
"'PTt f111P
"n
~{)l~mpnt
no
~nm
p.ls
6624
DlARI DE SESSIONS
I N úm. 79 / 25 abril del 1990
na, sinó que anam millorant el nostre servei fins al punt
que una dada, l'única que vull contestar al representant del
Grup NACIONALISTA 1 D'ESQUERRES, és que té raó
en a0 que denuncia del tema de Ciutadella, pero li ha faltat posar un altre exemple que segurament coneix: que a
vega des una carta de Maó a Ciutadella tarda una setmana.
Res més, Sr President. Moltes gracies.
que los abogados llamamos documento indubitado - es decir, sin lugar a dudas - que justifica en este caso que no es
Correos el culpable, porque cuando se pone día 19 de abril
de 1990 y el sello de salida de la oficina desde donde se
emite el Boletín Oficial es el día 23, el culpable no es Correos, el culpable es el Boletín o la oficina del Boletín Oficial y Correos en este caso ha cumplido muy bien, porque
salió el día 23 y hoy lo he recibido yo, ha tardado un día, es
lógico.
(El Sr President repren la presidencia del debat)
EL SR PRESIDENT:
Per part del Grup Parlamentari SOCIALISTA, té la
paraula el Diputat Sr Martín Peregrín.
EL SR MARTíN 1 PEREGRíN:
Luego no es Correos, en algunos momentos ha podido
ser Correos, pero no es Correos. Es más, si ustedes saben o
si el Gobierno sabe que Correos presta un mal servicio, o
se hace otro tipo de contratación o concierto o se prevé
precisamente esta causa que puede motivar el retraso y se
pone mayor celo en la publicación del Boletín, que ahí si
que no tendría culpa Correos, la volvería a tener el Gobierno.
Gracias, Sr Presidente. Sras y Sres Diputados.
Creo haber dicho en mi primera intervención que el
tema que planteamos aquí no era una cuestión de acusar
concretamente a un Gobierno en un Parlamento concreto,
sino de denunciar una situación que afecta gravemente,
muy seriamente al conjunto de los ciudadanos de esta Comunidad Autónoma, porque estamos en esta Comunidad
AutÓnoma y mi voz y mi representatividad están aquí. En
cualquier otra Comunidad Autónoma - y el Sr Vicepresidente del Gobierno lo ha explicitado claramente - no puede existir una causa que justifique cualquier clase de retraso en la Comunidad AutÓnoma de las Islas Baleares.
Agradecer la posición constructiva del Grupo Parlamentario del CDS i del NACIONALISTA 1 'O'ESQUERRES en cuanto, en efecto, han coincidido plenamente con
los planteamientos que este Diputado les ha hecho a ustedes con anterioridad. Agradecer también la intervención
del Sr Vice-presidente del Gobierno en cuanto a la coincidencia más o menos plena en el problema planteado y disentir en otras cuestiones que junto con el Portavoz del
Yo creo que usted ha dicho otra cosa muy interesante,
Sr Ribas de Reyna, y que evidentemente hay que poner en
cuestión: Nos hemos retrasado porque se han tenido que
publicar muchas convocatorias, porque hay muchas oposiciones y muchos concursos. Precisamente ése es el argumento que no tendría que haber usado usted de contrario,
porque si si están haciendo convocatorias que afectan a un
conjunto de ciudadanos, en las cuales el principio de iglJaldad es elemento esencial para que todos reciban el Boletín
Oficial en tiempo y forma y puedan ejercer su derecho en
tiempo y forma, el Gobierno tenía que haber tenido en
cuenta que se aprobÓ una Ley de Función Pública y que esa
ley conllevaba unas obligaciones complementarias, que no
accesorias, muy importantes, como lo era que el Boletín
llegllile al conjunto de los ciudadanos el día que tenía que
hacerlo.
Luego eso no es una razón a favor, sino otra razón más
en contra del porqué estamos aquí diciendo que no se cumple con una obligación fundamental, que no se cumple con
una obligación que cualquier ciudadano de esta Comuni-
DlARI DE SESSIONS / Núm. 79 I 25 abril del 1990
mes com els de neteja, assistencia medica, personal qualificat, etc.
Abstencions?
Resultat de la Votació: Vots a favor, 24. Vots en contra, 29. No hi ha abstencions. Queda rebutjada la Proposició no de Llei que acabam de sotmetre a votació.
I11.2 i 3.- PROPOSICIONS NO DE LLEI R.G.E. NÚ
M. 272/90, PRESENTADA PEL GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTA, RELATIVA A CENTRES DEDICATS
AL TREBALL EN L'AMBIT SOCIAL DE LA TERCERA EDAT I R.G.E. NÚM. 269/90, PRESENTADA PEL
GRUP NACIONALISTA 1 D'ESQUERRES, RELATIVA
A RESIDENCIES GERIATRIQUES A LA NOSTRA
COMUNITAT AUTÓNOMA
EL SR PRESIDENT:
Passam a debatre dues prOpOSICJOnS no de !lei, la
272/90, presentada pel Grup Parlamentari SOCIALISTA,
relativa a centres dedicats al treball en l'ambít social de la
Tercera Edat i la 269/90, presentada pel Grup Parlamentari
NACIONALISTA I D'ESQUERRES, relativa a redidencíes geriatriques a la nostra Comunitat Autónoma.
Ates que l'article 165.6 diu que es podran acumular a
efectes de debat les proposicions no de llei relatives a un
mateix tema o a temes connexos entre si, aquesta Presidencia, després de consultar la Junta de Portave~s, entén que
podem unificar"el debat.
Per part del Grup Parlamentari NACIONALISTA 1
D'ESQUERRES, per defensar la' seva Proposició no de
Llei, té la paraula el Diputat Sr Sebastia Serra.
EL SR SERRA I BUSQUETS:
Gracies, Sr President. Sres i Srs Diputats.
Dia 9 de febrer, el nostre Grup Parlamentari va pre~
6625
..'
Al mateix temps és més que indubtable que una activitat inspectora per part del Govern de la Comunilat seria
imprescindible i és més que evident que el nostre Grup,
quan presenta dia 9 de febrer del 90 aquesta proposta, vol
evitar problemes de present i de tutur i que li preocupa
moltlssim que certes residencies no cometin fraus, frau al
ciutada, frau a la persona ingressada, frau als familiars.
Per tant, són dars els punts de partida i és dar que el
grup NACIONALISTA I D'ESQUERRES sol.licita i vol
que el Govern reguli aquest tema i ho faci per Decret, ja
que ja tenim una Llei d'Acció Social que en teoria s'hauria
de complir - a la practica sabem que no, peró no és el tema
d'avui - i per tant, fixin-se vé si els nostres plantejaments
són suaus, que deim que el Govern reguli, que el Govern
faci un Decret.
Sabem que el Govern va posar en marxa l'elaboració
d'un Decret. Jo pensava que a hores d'ara el Consell de
Govern ja hauria aprovat aquest Decret i que ja s'hauria
publicat en el ButIlet! Oficial de la Comunitat Autónoma i
que, per tant, totes les residencies ja serien subjectes a
aquest Decret. Les nos tres noticies, confirmades fa una estona, és que el Consell de Govern encara no l'ha ~rovat i
encara no s'ha publicat, si bé existeix un esborfany d'aquest
Decret. Bé, jo crec que vostes ho han fet amb molt de retard, perú pareix que ara ho fan; esperem que surti el Decret i i que sigui satisfactori, perú evidentment el tema continua totalment vigent.
Preocupa al nostre Grup el tema de les residencies púbUques i el de les privades. No parlam només de les privades, si bé ens preocupa molt el nivell de frau, el nivel! d'organització i el nivell d'entesa que hi ha d'haver amb les empreses que tenen aquestes residencies ........ per a centres religiosos basicament. Ens preocupa, per tant, el conjunt d'ac"
, •
I
_ 1 _
_ ._ _
_ __ !L __
6626
DLI\RI DE SESSIONS
I
Núm. 79 / 25 abril del 1990
na altra del carrer Can Alegria de Can Pastilla, tampoc;
d'una de l'Església Evongelista de Santa Maria tampoc i
d'una de Santa Pon«3, La Calma, tampoco
La Residencia Geriatrica Mérita ha estat de trista memoria per massa aconteixements i massa con11ictes i una
que ens sembla que funciona, pero que tampoc no ha estat
objecte de lractament per pan de l'Administraci6 és La
BuguenvU.lea de la Ciudad lardEn. Els pisos que hi ha dins
Palma que s'anuncien molt discretament a través d'un número de telefon a la premsa diaria o a notes que circulen
per les barriades, com una al carrer Arag6, per exemple,
tampoc no han estat objecte, que nosaltres sapiguem, d'una
normativa, d'un avis i d'un tractament espeelfic per part de
l'Administraci6.
Per tant, ens pareix que aquest conjunt d'observacions
que feiem abans de residencies de tipus públic o semipúblic
i ara d'aquest llistat que els he donat, que és més ampli, pero que cree que ja n'hi ha prou per avui, a l'hora de parlar
d'aquests problemes, ens pareix que justifiquen totalmént i
absolutament la proposta que el Decret es faci aviat - ja sabem que hi ha un esborrany -, que el Consell de Govern I'aprovi i que reculli coses que aquí i a altres bandes s'hagin
dit, i quan parl d'altres bandes parl del Consell Superior
d'Acci6 Social, deis Ajuntaments, deis professionals de la
geriatria; parl, en definitiva, deis col.legis professionals i
del Consells Insulars, que m'imagin que hauran tengut
oportunitat d'estudiar-ho.
Per altra banda, el nostre Grup també ha d'anunciar
necessariament el seu acord amb la següent Proposici6 no
de Llei, que és dins el mateix ambit de la nostra. Nosaltres
pensam que amb un Decret ja s'ha d'establir perfectament
una normativa i, per altra banda, pensam que aquesta elaboraci6 que se sol.licita d'un cens d'institucions és una cosa
que suposam que només és qüesti6 de treure-la de l'ordinador, perque pensam que entre la Conselleria i els Consells
Insulars, Ajuntaments i en definitiva l'Administraci6 de
I'E"till t>"" ckn c1isnosar d'aouest censo Dero Dareix que és un
Per part del Grup Parlamcntari SOCIALISTA i pcr
defensar la seva Proposici6 no de Llei, té la paraula el Diputat Sr G6mez i Arbona.
EL SR GÓMEZ 1 ARBONA:
Gracies, Sr President.
Quan es va presentar aquesta Proposici6 no de Llei, el
mateix dia que ho va fer el Grup NACIONALISTA 1
D'ESQUERRES, encara no hi havia el Projecte de Llei
que actualment cxisteix i que va ser presentat al Consell
Superior d'Acci6 Social, i en el mom~nt que es va presentar aquest Projecte ens vam plan tejar la possibilitat de retirar aquesta Proposici6 no de LIei, pero vam creure que era
important que aquest Parlament discutís un tema tan seri6s
com el de les residencies o centres de tercera edat, sobreto!
després de la polemica - potser alarmista, pero jo cree que
molt important - que hi havia hagut en aqueIles dates. Nosaltres som conscients que aquesta Proposici6 no de LIei va
sortir un poc de rebot i com a resposta a la problematica
que s'havia denunciat i fet palesa aquells dies.
Primer de tat, volem dir que aquesta Proposieió no és
una defensa deIs centres assistencials de tercera edat, a<;6
eom a primer punt. Nosaltres no tenim molt cIar que les residencies per a la tercera edat siguin la solució millor i cree
que a<;6 és important. En aquest moment, a Balears, ens
trobam en una mitjana podrlem dir igual a la de tot Espanya, de dues places i mitja per cent habitants, i jo cree que
és una mitjana que si és lluny de les 4 que recomana la Comunitat Europea, tampoc no és molt lluny de les mitjanes
de ciutats coq¡ Barcelona o Madrid, q4e recomanen que un
tres per cent de les persones majors de 65 anys estiguin--a
centres assistencials, contant conjuntament invalids i assistits.
Per tant, podria ser que en aquest moment el deficit de
places, si f6ssim al tres per cent, fos al voltant de 700 places, és a dir, que el tema del deficit no ens ha mogut a pre-
DIARI DE SESSIONS ( Níim.79 ( 25 abril del 1990
teixen actualment a les nos tres illes. L'informe del Defensor del Poble remarca la dificultat per conéixer exactament
el nombre de places no legalitzades o il.legals que existeixen a Espanya i a Balears igual.
Per tant, jo cree que el tema era important i aquesta va
ser una de les motivacions que ens va moure a presentar
aquesta Proposició no de Llei, igualment que la gent que
sol parar en aquest tipus de residencies són persones amb
una pensió inferior al salari mínim professional i, per tant,
l'Administració Pública hauria de vetlar perque tenguessin
més protecció social, és a dir, tenir més cura d'aquest tipus
de població que es pot veure implicada en qualque frau.
A més a més, la falta d'una regula ció podria produir i
de fet ha produ'it - no a la nostra Comunitat, per SOft, pero
sí a altres - que hi hagués residencies en unes condicions
infrahumanes, val recordar la Residencia Alba de Barcelona
de trist record, que a nosaltres ens va fer pensar que abans
d'arribar a aquell punt valia més prevenir.
A part d'a<;ü, s'ha de recordar que la Llei d'Acció Social és una llei que tenim aquí aprovada, aprovada pel Govern, aprovada per tots, que marca clarament quines són
les competencies. Ara fara tres anys que va ser aprovada i a
l'article 12 diu clarament que el Govern Balear fara una
normativa, previa informació deis Consells Ir..sulars, que dira les condicions mínimes que han de tenirels centres sodais. Per tant, amb aquesta Proposició no de Llei; nos al tres
volfem recordar al Govern que ja és hora d'abandonar la
passivitat normativa.
Igualment, a l'article 14, on parla de les competencies
del Govern, al punt 3 parla de les competencies d'inspecció, supervisió i control deIs centres; al punt 6, que correspon al Govern determinar les tarifes de preus i al punt 8 la
creació del registre de centres, que crec que ja el té. Totes
aquestes motivacions són les que van fer que nosaltres presentéssim aquesta Proposició no de Llei que nosaltres hem
mantinl1ut neroue creim aue era imnnrtant OJIt', se'n nar1i".~
6627
Quant a infrastructura també és interessant que pugui
veure quines són les condicions mfnimes quant a calefacció,
quant a il.luminació, quant a servei telefónic, quant a eliminació de barreres arquitectóniques, transport, sales comunes, totes aquestes coses.
Un tema que jo cree que és important i potser que a
vegades el Govern sigui reticent a tractar-lo és el de regim
de preus. Hi ha decrets d'altres Comunitats Autonomes
que marquen que la tarifa de preus vigents s'ha de posar al
tauler d'anuncis perque els coneguin tots els usuaris i tot el
personal. Jo crec que seria important recollir aquest tema,
igualment que el d'inspecció. Quant al tema d'inspecció, jo
crec que haure agafat el Govern un poc endarrerit. En
aquest moment, pel nombre de residencies que el Sr Serra
ha anomenat abans, la inspecció va un poc endarrerida; jo
cree que el Govern s'apressara i fara les inspeccions i tot el
possible per tenir un cens com més prest millor per saber
exactament el nombre de residencies que hi ha i prendre
les mesures oportunes amb les que no compleixen la normativa,
Quant al temps perque s'adaptin les residencies que en
aquest moment estan en funcionament i no compleixin les
condicions mínimes que pugui marcar el Decret del Govern, nosaltres creim que no hauria de ser massa llarg.
Hem repassat decrets d'altres Comunitats Autónomes i
més o manco marquen un any o dos; nosaltres creim que
no convendria donar massa temps, perque la demanda social i la nostra sensibilitat de cara al tractament i els possibies que puguin produir-se amb els ancians són temes impoitants.
En resum, jo crec que la nostra Comunitat Autónoma
sera de les darreres quant a una normativa sobre centres de
Tercera Edat. Ha tengut el desavantatge de permetre actuacions incontrolades, com totes les que s'han anomenat,
pero també tindra avantatges, ho hem de reconeixer, tindra
l'avantatge que els tecnics de la Conselleria podran agafar
nnrmativf'." i<l <lnrnvaclf'"". C'Á)m la d' ASlÍlries - l'actual nro-
6628
DlARI DE SESSJONS I Núm. 79 I 2S a bril del 1990
Només per fIxar posició i per dir que vOLarem en contra d'aquestes proposicions no de !lei, no quant al contengut, sinó pel moment i cree que l'argumentació l'han reta
els dos Diputats que m'han precedit, quan han dit que és a
punt de sortir un Decret.
Efectivament hi ha un Decret preparat i es negocia
amb els seclOrs implicats, naturalment. Per tant, tot el que
reeullen aquestes dues proposicions no de !lei ens pareix
que s'haura reco!lit en aquest Decret. Aquesta és l'única
raó per la qual nosaltres votarem que no: perque en aquest
moment consideram innecessaries aquestes proposicions
no de !lei.
EL SR PRESIDENT:
Per part del Grup Parlamentari CDS, té la paraula la
Diputada Sra Aleñar.
LA SRA ALEÑAR 1 PUJADAS:
Gracias, Sr Presidente.
Tan brevemente como el representante de UM y para
no repetir lo que ya se ha dicho, CDS asume en su totalidad los dos preámbulos o las dos exposicones de motivos
de las dos proposiciones no de ley y precisamente por esta
razón las votara favorablemente.
Muchas gracias.
mitjana, fins a l'extrem oposat d'Eivissa i Formentera, que
considerades conjuntament presenten els majors percentatges : un 35,14% de residents d'altres Comunitats Autonomes i un 5,95% d'estrangers.
Es preveuen" per tant, les repercussions del creixement. De l'estoc d'immigrants es dedueix que n'hi ha en un
augment de la naLalitat, que a la vegada i a !larg termini repercutira en aquesta població de majors de 65 anys. Es preveu que la població de majors de 80 anys a la Comunitat
Económica Europea d'aquf a l'any 2000 arribi quasi als S
milions de persones, amb una rectangularització de la curva
de kmgevitat per cada país com és propi a cada Estat desenvolupat, és a dir, un major nambre de longeus per
100.000 habitants.
A Balears, INSERSO, a la seva memoria del 88 exposa
l'existencia de 172.914 persones majors de 60 anys, segons
fans de l'lnstitut Balear d'Estadística, dia 1 d'abril del 86, la
qual cosa - percentualment respecte de la seva pablació suposa una mitja general del 18,26%. També s'ha de recalcar l'evolució de la població major de 65 anys en aquestes i!les, que segons les mateixes fans de l'lnstitut Nacional
d'Estadística ha passat de 63.299, l'any 70, a 83.394, l'any 81.
Hauríem de comptar, a més, amb un factor que habitualment passa desapercebut i és la data del 92, a partir de
la qual lal vegada aquestes iII es es converteixin en un !loe
de residencia d'un eleva t nombre de visitants majors de 65
anys amb la greu repercussió que pot suposar per a la infrastructura residencial i hospitalaria.
EL SR PRESIDENT:
Per part del Grup ParlamenLari POPULAR, té la paraula el Diputat Sr Vicens Serra.
EL SR SERRA 1 FERRER:
GrAcies, Sr President. Sr~ fSrs Diputats.
.Fins ara la vida humana no s'ha prolongat, més tost ho
ha fet l'expectativa de vida:'actualment per a l'home es troba en 72 anys i per a la dona en 74-75 i segons algunes fons
fIns i tat en 80 anys, pero la mateixa gerontologia biologica
defensa que l'ésser huma pot arribar als 120 anys, a pesar
que el fet d'a conseguir aquesta meta ens plantejaria una
problematica nova, como ja passa amb edats inferiars, que
serill la aualitat de vida en aquella edat.
DIARI DE SESSIONS I Núm. 79 I 25 abril del 1990
anys a la Comunitat Economica Europea, la qualitat de vida, una patologia invalidant, la gerialització hospitalllria les darreres xifres d'INSALUD parlen d'un 60% -, l'escassa
renda i les irregularitats que s'han denunciat des d'aquf fa
un moment, fins i tot mencionant la Llei de ... , que diu que
hi ha relació entre la majar renda per capita i la renda sanitaria que repercuteix en una majar demanda, fa que efectivament es plantegi la necessitat de residencies i centres i,
per tant, una regulació d'aquests, ates el buit legal, fins i tot
estatal, que existeix en aquests moments.
Hem de recordar que l'Exposició de Motius de la Proposició no de Llei del Grup Parlamentari SOCIALISTA
presenta una visió un poc parcial respecte del problema de
la tercera edat ates que no hi ha cap referencia al que era
INSERSO i quiza era un poc imparcial.
Respecte d'aquesta regulació, nosaltres estam completament d'acord que s'ha de regular en els termes que s'han
barrejat aquf o almanco que es troba en el tramit de regulació correcte ja que aquest esborrany enviat fa un mes als
Cansells Insulars ara mateix és al Cansell Superior d'Acció
Social, el qual fet ha determinat que algun Grup tengués la
idea o el dubte de retirar aquesta Proposíció no de Llei.
Per tant, si han tengut el pensament que aquesta Proposició de Llei s'hauria d'haver retirat perque existeix un esborrany, comprendran que la nostra postura sigui que no a les
dues proposicions no de \lei, no pel seu esperit, sinó pel fet
simple que el Decret ja existeix i tal vegad<,t senl en vigor
molt aviat.
Gracies, Sr President.
EL SR PRESIDENT:
Per part del Grup Parlamentari NACIONALISTA I
D'ESQUERRES, té la paraula el Diputat Sr Serra.
EL SR SERRA I BUSQUETS:
6629
ho comprenem.
Sr Portaveu d'UM, visca la democracia parlamentaria.
Voste la mata, la mata amb aquesta intervenció. Si el Govero té un Decret que ha fet a posteriori de quan el presenta, l'ha presentat a consulta deis Consells Insulars - per
exemple al Cansell de Mallorca no l'han discutit tots els
Grups ni de prop fer-hi, no sabem si la majoria l'ha informat o no l'ha informat, pero que no s'ha discutit en Camissió ni en Plenari és evident - i si resulta que aquí els distints
Portaveus, inclos evidentment el del Grup POPULAR en
la seva intervenció seriosa, donam uns elements que poden
ajudar a rnillorar aquest Decret, ens pareix que ja no pot
existir millar voluntat política, pero, no, vostes, com que hi
ha un esborrany de Decret, diuen que no importa acceptar
que es faci regulació, que és el que demana el Grup SOCIALISTA o el Grup NACIONALISTA I D'ESQUERRES.
Per tant, molt bé, continuem per aquest cam!, tanmateix la veritat és que si regulen qualque cosa és a causa de
les protestes i perque día 9 de febrer ho varen haver de presentar. Per cert, tampoc no vull deixar de banda que el gran
conflicte en una residencia concreta, Mérita, va ser certament tan conflictiu que ens hauria de fer empegueir a tots
l'actuació de qualque autoritat d'aquesta Comunitat Autonoma respecte d'aquest terna que havia d'havia d'haver previst amb molt de rigor.
Gracies.
EL SR PRESIDENT:
Per part del Grup Parlamentari SOCIALISTA, té la
paraula el Diputat Sr Gómez Arbona.
EL SR GÓMEZ I ARBONA:
Gracies, Sr President.
. ,
. . ...
~
__
r"t_. __
~
6630
DlARI DE SESSIONS I Núm. 79 / 25 abril del 1990
posició no de Llei i que a la practica no l'aprovi a causa del
color político
Gr<kies.
EL SR PRESID ENT :
Acabat el debat, passam a la votació pe r sep arat de les
dues proposicions no de llei.
Sres i Srs Diputats que vo tin a favor de la Pro posició
no de Uei 269/90, del G ru p Parla mentari NACIONALISTA 1 D'ESQUE RRE S, es volen posa r drets ?
Sres i Srs Diputa ts que voten en contra, es volen posar
drets?
Abstencions?
Resultat de la Votació: Vots a favor, 24. Vots en con tra, 29. No hi ha abstencions. Queda rebutjada la Proposició no de Llei que acabam de sotmetre a votació.
Passam a votar la Proposició no de Uei 272/90, del
Grup Parlamentari SOCIALISTA
Sres i Srs Diputats que voten a favor, es volen posar
drets?
Sres i Srs Diputats que voten en contra, es volen posar
drets?
Abstencions?
Resultat de la Votació: Vots a favor , 24. Vots en contra, 29. No hi ha abstencions. Queda també rebutjada la
Proposició no de Llei que acabam de sotmetre a votació.
Se suspen la Sessió, que recomenc;anl dema a les quatre del capvespre.
Intentarem defensar breument - introd uirem avui la
breveta t que ahir no va rem p ractica r - perque aques t deb at
de la L1ei de Ca mps de Golf ja s'ha fet, s'ha reiterat dins
aques t Parl ament i als mitj ans de co municació, i per ta n! es
pot afegir poc de novedós en relació amb les postures deIs
distin ts Grups Pa rlam entaris o almanco pel que respecta al
del CDS.
EL Grup del Centre DemocnHic i Social ha presentat
una esm ena i sol.licita a la Cambra la devolució del projecte de modificació deIs articles 4 i 5 de la Uei de Camps de
Golf, coherentment amb l'oposició que un día va fer el nos tre Grup a la mateixa !lei i volem aprofitar l'avinentesa per
reiterar que l'oposició a la L1ei de Camps de Golf no és cap
manera una oposició al golf com a esport ni al golf com a
element important o que pot arribar a ser important per a
la promoció tUr1stica de les nostres illes, sinó per la conceptuació i la mateixa dinamica de la !lei actualment en vigor.
Estam en contra de l'oferta complementaria que la
Llei de Camps de Golf determina i instaura, una oferta
complementaria que com es sabut i hem de reiterar una vegada més s'estableix, es fa completament al marge del planejament urbanístic municipal, fins i lOt amb la possibilitat
d'actuar contra l'opinió municipal, és a dir, és una llei que
no respecta ni l'autonomia municipal ni el principi de planejament deis municipis.
EstaIl1 en contra de la llei per la seva manca de precaució davant els impactes ambientals que produeix una excesiva proliferació de camps de golf i en aquest respecte ens
emparam una vegada més amb les conclusions del Llibre
Blane de Tu,Úme - del L1ibre Blanc elaborat per l'autoritat
científica que dóna la Universitat de les Illes Balears i encarregat pel mateix Govern de les Illes Balears - que assenyalen el perill i els inconvenients d'una proliferació de
camps de golf.
En concre! diuen que "l'ús de les grans quantitats d'ai-
6631
DlARl DE SESSIONS I Núm. 79 / 25 abril del 1990
cació real d'acord amb el seu esperit.
Ara, aquest projecte de modificació dels artides 4 i 5
ve a empitjorar alguns deIs aspectes que ens varen preocupar i ens han preocupat al lIarg de la tramiació de la lIei anterior. En primer lIoc, perqu~ és un Projecte de Llei que,
d'una banda, ve a donar facilitats per a l'ús de l'aigua - ja
hem assenyalat que aquesta és una de les preocupacions fonamentals, que les condicions de l'anterior projecte per poder instaurar un camp de golf ja no eren prou satisfactories
a l'anterior projecte i ara encara es suavítzcn més - i, d'altra
banda, també ve a donar facilitats per a la instal.Iació de
camps de golf a arees naturals d'especial inter~ o catalogades, quan aquestes arees tenguin una gran dimensió, una
dimensió del tipus de la Serra de Tramuntana o Es Amunts
d'Eivíssa.
Aleshores, el problema que es plan teja aquí no és, una
vegada més, que en principi ens oposem a la possibilitat
d'exist~ncia de camps de golf a arees com la Serra de Tramuntana, sin6 a allo que acompanya els camps de golf, és a
dir, podem estar d'acord que l'impacte que pot tenir un
camp de golf sobre el medi natural pot ser sensiblement similar a l'impacte que té qualsevol activítat de tipus agrícola. Es més, en alguns aspectes s'ha reconeixer que pot ser
fins i tot més beneficiós ja que determinats aspectes de desenvolupament de camps de golf signifiquen la implantació
de masses boscoses, etc., etc., que poden resultar beneficioses.
Sens dubte, l'aspecte fonamentalment negatiu que té el
camp de golf de cara a aquestes arees naturals d'especial interes, catalogades o proximament caialogades és que venen
acompanyades d'aquesta oferta complementaria que és la
que provoca la fonamental oposició perque - ho hem de reiterar una vegada més - no respecta les competencies municipals ni l'autonomia municipal per a l'ordenació del seu
territori.
Aquestes són les raons per les quals el Grup Parla-
guin necessaries o positives i, en tot cas, tenim molt clar
que no són oportunes.
Argumentar~ tres punts per separat. El primer és que
si hi ha d'haver modificacions en aquesta lIei estartem disposats a contestar afirmativament, pero no les modificacions que ens proposen, que són fonamentalment la utilització de recursos hídrics i la ubicació d'aquests projectes en
espais protegits o, com a mínim, dignes de protecció, perque de protegits n'hi ha tan pocs que no valla pena posars'hi.
Ahir mateix vaig lamentar arribar amb retard a la celebraci6 d'aquest Plenari perque venia de les segones Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, i en aquestes jornades els científics reiteraren una vegada més, com han fet
des de fa anys, la situació crítica del tema dels recursos hídrics que patim en aquestes illes. Curiosament, el representant del Govern - un Director General - no només acceptava, sinó que destacava aquesta qtiestió de l'aigua i deia que
efectivament era una prioritat absoluta per a la seva tasca i
anunciava que proxi.mament el Govern treura una normativa sobre la utilització d'aigties depurades i l'inter~ i la necessitat que la utilització d'aquest recurs sigui prioritaria
sobre les altres i avui el Govern ens diu que l'única condició, que era imposar que s'utititzassin aigües depurades per
regar camps de golf a municipis costers de les Illes Balears,
que aquesta normativa existent sigui retirada perque amb
la modificació que el Govern proposa- aqüest imperatiu
quedaria en una vía suposadament d'excepció, que supas
que seria aplicada tan tes vegades com excepcionalment faci
falta per desenvolupar un projecte concret de camps de
golf.
Nosaltres entenem que l'única matisació important
que caldria introduir a la Llei seria que hi hagi garanties sanitaries; perque si les aigües depurades s'utilitzcn per a una
zona esportiva, com ho és un camp de Golf, hi hagi aquestes garanties de no haver-hi cap tipus de risc i que es compleixi qualsevol tipus de normativa europea sobre aquest
tOrnf'l
".¡ 6"
nlla ~v1~t,p'¡v
("1"'\1"'r'I
'llo11n n;nllt'.lt
pn
'llnnn'!l nf"Q¡_
6632
DIARl DE SESSIONS
I Núm. 79 I 25 abril del 1990
cament no es pot acollir als beneficis que la llei alorga i en
conerel a la conslrucció de l'hotel perque és ubical en ur,
lerreny dunar, en un deIs darrers sistemes dunars relalivament poe alterats de la nostra illa i logicament s'hauria de
canviar la llei perque no s'adapta al casos particulars.
Sr Jeroni Saiz.
EL SR CONSELLER D'OBRES PÚPLIQUES r ORDENACrÓ DEL TERRITORI (Jeroni Saiz i Gomila):
Gracias , Sr Presidente. Sras i Sres Diputados.
El fe! que aquesta m dificaCió ~ dugui a terme ara i
amb presses és el que pcnsam que n ~ positiu, perque esperam que en un termini relativam nt cun s'ultimin els treballs parlam n aris obre la pro posta d'actuació del Govern en materia d'arees naturals, es legisli clarament sobre
el Cataleg d'Espais Naturals, i és cIar que dins el Cataleg
d'Espais Naturals no hi hauria d'haver camps de golf.
Desgraciadamem entenem que amb la proposta que fa
el Govern no queda cIar ni tan sois aixó, a no ser que el Cataleg digui específicament que din les seves zones no hi ha
d'haver golf, de manera que la nostra primera pregunta de
si hi ha d'haver modificacions la contestam dient que en tot
cas les que el Govern propasa no són les que nosaltres consideram necessaries i així ja hem ·.de matisar una mica més
la segona pregunta de si es necessari modificar la llei.
Con la mmma brevedad posible, porque, como ha dicho el primer Portavoz, el tema de los campos de golf ha sido ya suficientemente debatido en esta Cámara, vaya intentar, como me corresponde en este momento, justificar
ante todos ustedes por qué el Gobierno ha presentado esta
propuesta de modificación de dos artículos de la Ley vigente.
.
La ha presentado porque entiende que la ley, tal como
esta redactada textualmente en estos momentos, no cumple
con uno de los dos objetivos fundamentales que tenía. La
ley tenía dos objetivos claros y así los planteó el Gobierno,
así fueron aprobados por la mayoría de esta Cámara, guste
o no guste a los que estaban en contra.
Es necessari, per quf? Es necessari per als interesssos
generals, modificar la Uei de Camps de Golf Nosaltres estam conven<;uts que el principi inspirador deIs canvis que el
Govern propasa no és aquest i que l'interes general en
aquestes illes i en aquest moment és la utilització racional
deIs recursos naturals, la utilització més que racional, jo diria hiper prudent del recursos hfdrics i evidentment la llei
no va en aquest sentit, sinó justamem en un sentit di ametralment oposal, de la mateixa manera que els interessos
generals són la defensa del espais naturals d'aquesta Comunitat Autonoma i tampoc no veim que la llei actul defensant aquests interessos.
El primero era promover La COnstrucción de campos de
golf. Ciertamen te el Gobierno se propuso, porque entend ió
que era bueno para Jos intereses generales de es ta Comunidad, no para los partiCulares de los promotores. Evidentemente es una iniciativa privada la promoción de campos de
golf, no creo que nadie pretenda que sea otra cosa, pero el
interés de esta iniciativa privada concuerda con los intereses generales de la Comunidad, de una Comunidad que
guste o nO guste vive mayoritariamente dellurismo, que atraviesa unos problemas de ofena turfslica, en la que todo
el. mundo coincide en la necesidad de mejorar el tipo de esta oferta y que una de las posibilidades de mejbrar esta
oferta turfstica reside en los campos de golf.
Per tant, hem de treure la conclusió que aquesta llei,
aquesta modifica ció que el Govern propasa avui no respon
als interessos generals de la Comunitat Autonoma, sinó a
qualque altre interes i examinant els projectes que no s'han
Entiende el Gobierno que era y es de interés general
de la Comunidad que se construyan campos de golf. Aquí
hay grupos políticos que siempre han dicho claramente - otros no tanto - que eran totalmente opuestos a la construc-
6633
DIARI DE SESSIONS / Núm. 79 / 25 abril del 1990
Esa fué la intención de la ley, pero la verdad es que,
por las circunstancias que fuesen, en el momento último de
aprobarla, tal como quedó la redacción, ha hecho que por
lo menos no ha cumplido uno de los objetivos, que es el de
promover la construcción de campos de golf; el segundo
automáticamente queda cubierto, naturalmente: si no se
promueven, la preservación de los recursos queda automáticamente cubierta, pero la primera, que era construir campos de golf, no se ha conseguido y ésa es la razón por la
que propugnamos dos modificaciones que entendemos que
permitirían desbloquear no unos proyectos concretos - el
Gobierno no tiene interés en ningún proyecto concreto, sino simplemente en la construcción -, permitiría que se pudiesen construir más campos de golf y entendemos que garantizaría mejor la protección de los recursos naturales,
mejor que el texto vigente en estos momentos. Otra cosa es
que a algún grupo le interesase que no se construyese ninguno y le gustase que no estuviese vigente ni el texto actual.
Voy a concretar el tema del recurso agua. No hay ninguna contradicción en las posturas del Gobierno, efectivamente uno de los posibles usos del agua residual, depurada,
es el riego de campos de golf. Tiene sus inconvenientes y
esto hace que se esté estudiando y preparando una normativa que regule la reutilización del agua depurada para
campos de golf y para cualq uier otro uso. En cualquiera de
ellos la reutilización de aguas residuales depuradas tiene
inconvenientes, no se puede promover con excesiva alegría,
sino que hay que adoptar ciertas precauciones;pero eso es
independiente, no tiene nada que ver con lo que estamos
hablando es estos momentos. Cuando se haga la regulación
será una regulación exhaustiva para cada uno de los múltiples usos que puede tener el agua residual depurada, se regularán las condiciones para poder reutilizarla, condiciones
objetivas del agua misma y de la utilización que se le va a
dar.
Aquí de lo que se trata es que con la redacción actual
se dejaba una puerta para que los municipios sin zona costera pudiesen utilizar no sólo un agua residual depurada,
Es decir, que la intención que tenía la ley, que era buena, de utilizar básicamente agua residual depurada, pero
permitiendo, pensando de una manera quizá algo simplista
y apresurada, que los municipios de interior no disponían
de agua residual depurada porque la mayoría de concentraciones urbanas están en la costa, por una parte, y por otra,
en cambio, les sobraba agua potable, eso no tiene por qué
ser así. Hay municipios costeros en la zona norte de Mallorca, por ejemplo, donde realmente sobra agua y no hay
aglomeraciones urbanas que permitan una producción de
agua residual suficiente para poder regar un campo de golf
y existen municipios a la inversa y zonas limítrofes entre
municipios que situados cien metros más acá o más allá de
una línea resulta que están en un municipio costero o no
costero, que pueden utilizar o no agua de pozos según que
estén cien metros más aca o más allá de una línea y sin embargo el acuífero que se utilizaría seda exactamente el mismo, las consecuencias buenas o malas serían exactamente
las mismas.
Sefiores, eso no es racional. Parece mucho más lógico
que se vincule.la utilización de agua residual depurada, primero a la disponibilidad real que exista de esta agua. Si no
hay una concentración urbana, no da; el agua residual depurada de la oferta complementaria que autoriza la ley no
es suficiente, en general, para el riego del campo de golf,
luego hay que recurrir a una zona urbana y a la posibilidad
de que exista esta agua, éste es el primer punto.
En segundo lugar, al justificar que esta agua no es necesaria, la expresión utilizada era ambigua. Justificar que
no cS' necesaria para la agricultura y el consumo humano el
agua potable, en el caso de que se pudiera utilizar, entendemos que nO explica como se justifica y aquí lo único que se
pretende es que esta justificación se haga precisamente en
base a la planificación hidrológica. Esto es lo que pedía el
representante del CDS cuando hablaba aquí de la planificación, de la necesidad de planificar el uso de nuestros recursos. Es precisamente la fórmula que introducimos en la ley:
que sea la planificación hidrológica la que fije si el agua de
... n
'l l"".,ffOT"r\ nl1,pria. lItili'7~r('p rt. no nfll"'Ai
riPCTr\
tip
f"~mnn~
np
6634
DIARI DE SESSIONS I Núm. 79 I 25 abril del 199U
espacio natural. Me parece absolutamente lógico, pero digo y repito, como he dicho esta manana, que hay distintos
tipos de espacios naturales y nos encontramos con un espacio natural, por ejemplo, de condiciones tan complejas como la Sierra de Tramuntana, de lo cual resulta que de
acuerdo con el texto de esta ley, por estar en el inventario
abierto de lCONA tolla la Sierra de Tramuntana, no puede
construirse ningún campo de golf en toda esta amplia zona
y sin embargo pueden construirse en ella urbanizaciones,
pueden existir núcleos urbanos, pueden construirse industrias, puede construirse todo, porque en principio, cuando
se hizo el inventario abierto de lCONA, no existía la pretensión de que la inclusión de un terreno en este inventario
representase la paralización de cualquier actividad humana
en él.
Entonces resulta que en la Sierra de Tramuntana, por
poner un caso como ejemplo, puede hacerse absolutamente
todo, puede haber fábricas de cemento, puede haber puertos, puede haber ciudades, puede haber urbanizaciones,
puede haber todo y no puede haber un campo de golf en no
urbanizable y en cambio puede haberlo si es urbanizable,
porque ya no está sometido ni siquiera a esta ley.
Señores, me parece que esto no es lógico. Lo único
que propugnamos nosotros es que la prohibición sea consecuente con las medidas de protección que se adopten para
cada uno de los espacios. Desde el momento que cualquier
figura de planeamiento, sea el inventario de lCONA o
cualquier fórmula legal de protección de las numerosas que
existen en estos momentos, que cualquiera de las fórmulas
que se hayan utilizado, bien de protección o de simple planeamiento urbanístico, lo prohiba y diga que no puede hacerse porque la construccion de un campo de golf es incompatible es incompatible con la preservación de este espacio por las razones que sean.
Esto parece mucho más razonable que reducirlo a que
estén incluidos o no en un inventario que no se hizo con la
intención de prohibir o permitir la construcción de campos
cursos distintos, sí pueda permitirse, o en espacios que no
tengan ninguna fórmula legal de protección.
No olvidemos que el inventario abierto de lCONA no
es ninguna fórmula legal de protección. Tendrá que transformarse en algo; cuando se transforme en este algo, sea
cual sea su nivel y, repito, proponemos en zonas donde las
fórmulas legales de protección o el planeamiento territorial
o urbanístico de cualquier clase no lo permitan. Es suficientemente amplia para que quepa todo, pero que se haga
conscientemente; que cuando en un espacio se tome la decisión - por quién corresponda, según la fórmula de protección que tenga - que no se ha de construir un campo de
golf, se haga conscientemente, pero que no se aproveche
un inventario abierto que se hizo con otra intención para
prohibir la construción de campos de golf.
Lo único que se pide es que se actúe con una cierta
conciencia, nada más, ésa es la propuesta y lo que pretendemos con ella, evidentemente, es que realmente se puedan
construir campos de golf y que esos campos respeten realmente lo dos recursos que nosotros entendemos que tienen
que respetarse: el recurso territorio y el recurso agua, pero
que se respeten de una manera racional y consciente y no
simplemente de una forma simplista que va a impedir construir campos de golf, pero que no va a conseguir el grado
de protección ..
Yo debo repetir - lo dije cuando se debatió la ley y lo
repito ahora - que la ley no ataca la autonomía municipal
que lo único que regula es la declaración de interés social
previa a la construcción de un campo de golf en suelo no
urbanizable. Antes de esta ley tenía que ser objeto de una
declaración
interés social igualmente, sólo que no estaba regulada; ahora esta declaración de interés social está
regulada, pero posteriormente debe ir, exactamente igual
que antes, a la licencia municipal y además le da la garantía
al Ayuntamiento que si no quiere que se construya, tiene el
arma de imponer en su propio planeamiento la prohibición
de que se construya. Esto está pero encima de todo de
tie
6635
DIARI DE SESSIONS / Núm. 79 / 25 abril del 1990
D'ESQUERRES, té la paraula el Diputat Sr Mayal.
EL SR MAYOL I SERRA:
Gracies, Sr President.
M'atendré a la brevetat que imposen els ordres del dia
de la sessions d'ahir i d'avui, pero crec que alguns elements
de les paraules del Conseller són positius. En primer lloc,
diu que és important promocionar la construcció dr camps
de golf; ja sabem que el Govern ha considera aixf i davant
les insinuacions sobre que algun Grup s'oposa radicalment
a qualsevol tipus de construcció de camps de golf, jo vull
contestar que en tot cas no és el nostre, sempre ha hem dit,
si aixo és planificat i es fa d'una manera racional.
Entenem per manera racional que els efectes sobre els
dos recursos naturals que ha anomenat, el territori i l'aigua, no són ... Si d'acord amb una llei que aprova la majoria d'aquest Parlament en contra del nostre parer, la racionalitat que surt d'aquest dos recursos naturals no permet la
construcció de cap camp de golf, vol dir que no són compatibles, vol di que la preservació d'aquests recursos no permet que ara i aquí aquesta llei impliqui la construcció de
camps de golf. Jo crec que és legftim plantejar la hipotesi
que encara que en teoria la construcció de camps de golf sigui perfectament assumible, a la practica, a les Illes Balears
del 1990 aixo és inconvenient pelO a la-conseryació d'aqu~ts
dos recursos que anomenam.
La regulació que vostes propasen a la llei és una regulació en negatiu: on la planifica ció hidrologica no hagi reservat aquesta aigua per a consum huma o per a usos agrariso Dema matf, suposem que aquesta llei s'aprovas avui - ja
sabem que no és avui, pero que s'aprovas després del seu
tramit parlamentari - abans que una planificació hidrologica sigui normativament vigent qualsevol aigua podra ser
utilitzada per regar camps de golf encara que objectivament
sigui necessaria per a usos agrícoles o humans, pero com
aue nhif'.tivllmf'.nt no vol rlir
Ip(J~ lmpnt
no unl rlir nnrm"tL
Muchas gracias, Sr Presidente.
Sr Mayal, esto es sacar las cosas de quicio y no son así.
La planificación hidrológica puede existir sin haber ningún
documento aprobado, de hecho la ley actual dice que tendra que justificarse o cuando se justifique que no es necesaria. Lo que hemos afiadido es en qué forma tiene que justificarse, nada más. La justificación tiene que ser precisamente en base a la planificación, no en base a otros razonamientos, es lo único que hemos afiadido.
No es necesario que un planeamiento diga textualmente "queda prohibida la construcción de campos de golF,
puede decirlo y quedará perfectamente claro, todos los planeamientos urbanísticos tienen una relación de usos permitidos y usos prohibidos o suelen tenerla y esto es lo más
limpio y lo más sencillo, hacer una relaciÓn suficientemente larga y extensa. El plan general de Palma, por ejemplo,
es exhaustivo en este sentido y otros ponen simplemente
los prohibidos y lo que no está prohibido está permitido o
viceversa; depende de la forma de redacción, pero no hace
falta que lo diga textualmente, hay muchos planeamientos
que explican qué tipo de obras se pueden hacer en un suelo
y cuáles no se pueden hacer.
Las fórmulas de protección que se han utilizado hasta
ahora en este Parlamento, por ejemplo, no dicen escuetamente "se puede construir un campo de goIr o "no se puede construir un campo de golF; hay varias leyes hechas, se
han hecho intentos de construir campos de golf en estos espacios declarados área natural de especial interés, concretamente en Sa Punta de n'Amer y en Es Trenc, y sin embargo, sin decir expresamente que no puede hacerse, del contenido del Plan de Ordenación se deducía perfectamente
que el tipo de obras autorizadas, que el tipo de usos autorizables no incluía el campo de golf y el Gobierno no los ha
autorizado.
No existía ninguna ley que dijese algo, ni existía ningun~ lPl1 rf~ I"'IJITnnn"
nA
ITnlf" n;
Ar'l
-nat"'Q(lI'\ .. tn. l11";l'<'7or Q",1"o
1110"
6636
DIA Rl D
SESSlONS I Núm. 79 I 25 ab ril dell 990
a al consum huma i que precisament aquell municipi tenia
problemes de provelment d'aigua. Varem dir que no, perque si aixo hagués estat possible - particularment jo pensava que era molt difícil i que podia ser, no diré una pel.lfcula, pero sí una utopia - en aquest cas no era socialment permissible que amb unes aigües teoricament aptes per al consum de la població que en va escassa en aquests moments,
es pogués regar un camp de golf.
que entrar dins el bosc és tra nsfo rm ar un medí natural i
quan dins la terra de cultiu hi ha es pai suñcieDl per pOder
fer aqu es ts camps de golf nosaltrcs pensam que s' hi han de
fer i un deIs criteris que feim servir, concrelaJn nt a la SerTa de Tramuntana, que el Conseller que ha posat com a
exemple que era tractada com un conjunt i que hi ha molts
de municipis que es troben totalment dins aquesta area
que el Govern havia proposa t com a única.
He volgut comen~r amb aquest exemple perque el
primer que s'ha de dir del consum de I'aigua és que ha de
ser d'aigua depurada, punt número 1. Amb les precaucions
que s'hagin de prendre - el Conseller ja ha dit que preparava un Decret -, pero basicament ha de ser d'aigua depurada. Nosaltres, concretament, hem presentat una esmena
parcial a aquest Projecte de Llei que diu que si el camp de
golf es troba a una distancia inferior a 5 quilometres d'una
depuradora, ja han d'agafar aigua d'aquesta depuradora, o
sigui que hem posat una distancia mínima a partir de la
qual és obligació agafar aigua d'aquesta depuradora perque
pensam que 5 qu ilometres són aproximadament 50 milions
de pessetes per a la co nduccció d'aquestes aigües i que és
un cos t assumible pel quí ha de construir áquest camp de
golf. Aixo no vol dir que reglamentariament no pugui ser
superior, pero que aquest reglament no ha de donar una
distancia inferior als 5 quilometres.
Dones bé, el que nosaltres feim en aquesta Ponencia és
fer distintes arees naturals d'especial interes, distints ANEls i es lleven una serie de zones de la Serra de Tramuntana
que precisam enl no tend ran la cOnsideraeió tI 'a rees nalurals d'especial in tcres, que quedaran com un paisalge prolegiL, ja veurem el oo m que se'ls dona, pero que no sera n
¡), rees nal ura ls d'especial in ter~ i precisa ment el criteri més
importa nt que feim servir per separar una cosa de !'altra és
la I1nia divisoria ent re la Lerra de cultiu i el bose o la garriga.
El canvi que suposa aquesta llei permet que el que es
feia per als municipis de l'interior de Mallorca es faci per
tot. El Conseller ha donat unes raons que nosaltres acceptam sempre, com he dit, que ens ajustem a la planificació
hidrológica, és a dir, que no hi hagi necessitat d'aquesta aigua per al consum.huma ni tampoc per a la agricultura.
Per tant, entenem que el problema queda bastant aclarit i si es dÓna aques t condicionament jo entenc que Msicamcnl aqu es t article 5 que avui proposa el Govern i l'article
5 aprova l sera n sen ib lement iguals excepte en allo que fa
referé.ncia a l'inventari oben d'lCONA Per tot el que he
dit, per tant, nosaltres votarem en contra de les esmenes a
la totalitat a aquest Projecte de LIei.
EL SR PRESIDENT:
Per part del Grup Parlamentari POPULAR, té la paraula el Diputat Sr Cosme Adrover.
EL SR ÁDROVER 1 OBRADOR:
Respecte del punt núm. 5, tal com esta pot donar !loc
a confusió, pero jo vull diT diverses coses. En primer 1I0c,
nosaltres ja vare m anunciar repetidament davant companys
d'aquest Parlament, en reunions que havíem tengut, que
ens varem equivocar quan es va posar l'inventari d'lCONA
('.()m 11n (l~ls (lncumenL" aue imoedien la construcció d'un
Sr President. Sres i Srs Diputats.
Creim que el Conseller ha donat arguments suficients
per justificar la modificació del articles 4 i 5 de la LIei de
Camps de Golf. EL<; assumim tots i volem afegir que la !lei
DIARl DE SESSIONS I Núm. 79 { 25 abril de11990
der comprovar amb un edifici que varen fer a MAlaga, que
pareix que com més n'hi ha més jugadors hi acudeixen perque no els agrada jugar sempre dins el mateix. Per tant, tenir una diversificació de camps de golf és un factor favorable.
Aqul, el que jo entenc i cree que el Cooseller ha exposal bé és que s'ha (et una discriminació entre rounieipis lurIstics - per ventura serA perqu~ jo som d'un munieipi lurfstic ¡ha sent més - perque no puguin em prar I'aigua de pou.
Regar únicament i exelusivament amb aigua depurada - i si
no, que ho demanin als pagesos de Sant Jordi - no és molt
favorable per a la lerra. S'ha ViSl i comprovat, diuen ells, jo
no som l~nic en aquesta qüeslió, que es forma una pel.lfeula damunt el sOl que no permet clarament la transpiració
i la planta pateix per falta d'oxigen.
Per tant, creim que s'ha de permetre que quan no hi ha
un caMal suficient d'aigua depurada, s'ha de poder suplementar amb aigua de pou. Que és necessari tenir camps de
golf, crec que tots hi estam d'acord i per tant nosaltres votarem en contra de les esmenes.
Els posaré un exemple que passa dins el nostre terme,
a veure si els fa meditar un poc. A la sortida de Santanyf,
anant a Cala Figuera, hi ha una finca d'unes cent hectarees
en la qual es pretén fer un camp de golf, un club privat o
un camp de golf per venir els jugadors estrangers que no
poden practicar aquest esport a la seva terra- quan hi ha
neu i emprarien l'aigua depurada de Cala Figuera; a Cala
Figuera hi ha una depuradora i a Cala Santanyf n'hi ha una
altra. Dones si aquests senyors només han d'emprar aquesta aigua, nos els cobreix la totalitat per regar el camp de
golf ¡aSa Talaiola hi havia, fins fa un any, 45 vaques, que
per les circumstancies que lots coneixem que han motivat
que el camp vagi per terra, han desaparagut i els dos amitgers han partit.
Aleshores jo deman: Si aquesta gent que vol emprar
l'ail!ua devurada de Cala Figuera i Cala Santanyf, que lleva-
6637
GrAcies, Sr President. Sres i Srs Diputats.
Vull recordar que ¡'any 87 el Govern va dur a aquest
Parlament un Projecte de Llei de camps de Golf i amb la
seva majaría - una majoda espúria, pero nu.m~ricament suficient - va derrotar les esmelles a la lotalitat que els Grups
del CDS, NACIONALISTA I D'ESQUERRES i SOCIALISTA van presentar a la totalitat i també a les esmenes
parcials que tenien per objecte que aquesta actuació en materia de camps de golf es fes dins el marc de la planificaeíó i
de respecte a l'autonomia municipal.
Sense que hagi canviat res des d'aquella aprovació, ni
des del punt de vista ideologic ni des del punt de vista dels
instruments de conservació de la naturales a, avui, un any i
mig més tard o un poc menys el mateix Govern torna a venir al Parlament amb aquella llei que va aprovar, juntaroent amb el seu Grup Parlamentari, per dir que no serveix,
que no funciona o, com ha dit ara mateix un Portaveu, que
va quedar coixa.
Nosaltres vam estar en contra de la Llei de Camps de
Golf i avui hi continuam, i volem aprofitar legftimament
aquesta oportunitat que el Govern ens d6na avui amb el
seu projecte de modificaci6 per tornar a debatre aquesta
qtiesti6 i, per tant, presentam un text alternatiu a la proposta que fa el Govern.
Es clar que aquesta llei ha fracassat, crec que s'ha dit
aquí, sembla que han defugit la paraula, pero la llei ha fracassat i per resoldre o superar aquest fracAs el Govern pretén continuar avan<;ant per un camí que creim equivocat,
que és el cam[ d'aquestes actuaeions a'ill ades , autoritzades
indívidualment, profundilzant i donanl laxitud a la protecció de les arees nalurals i a la correcta utilització deIs escassos recursos hídries.
Nosaltres proposam un altre camí, que és el que no hav(em d'haver abandonat mai: que l'actuació en matéria de
camps de golf, sobre la qual vull deixar clar que nosaltres
DlARI DE SESSIONS / Núm. 79 I 2S abril del 1990
6638
cial interes, com ja s'ha dit; que no hi ha cap menció aIs inventaris o aIs catalegs existents mentre no s'hagin aprovat
eIs definitius; que fa una menció a la planificació territorial, peró que simultaniament no hi ha cap previsió en absolut de tipus transitori per dir que mentre no hi hagi
aquesta planificació territorial, mentre no hi hagi les Directrius d'Ordenació Territorial, mentre no hi hagi un Pla director Sectorial d'aquesta materia que ho substitueixi, com
s'actuara, com s'arreglaran, com es limitaran les autoritzacions en materia de camps de golf, perque tots sabem que
aixó pOI ser un procés curtíssim, una vegada aprovada
aquesta llei, i a la vegada oben a les possibilitats de molts
més camps, de molt més terrilOri per ser autoritzat per
camps de golf.
Un altre aspecte realment curiós que apareix en aquesta modificació és precisament la referencia aIs paratges preservats. Sembla que hi ha una especial preocupació pels
camps de golfs que es puguin construir en paratges preservats, no hi ha cap explicació, se suposa que són els paratges
preservats del Pla Provincial del 1973, perque si no, no seria comprensible aquest apartat d'aquest article.
Quins sÓn eIs paratges preservats del Pla Provincial?
Amb motiu d'uns altres debats de la Llei de Camps de Golf
ja vaig fer uns comentaris i crec que avui valla pena insistir
en el fet que s'obri la possibilitat de fer camps de golf quan
no siguin forestaIs, fins i tot les edificacions complementaries,en uns paratges preservats que el Pla Provincial defineix com a "lugares preeminentes de las costas o partes elevadas de la geograffa insular destacadas, algunas por su
hermosura y trascendencia o por su extraordinaria elevación y vistosidad" i que són, a Formentera l'illa de l'Espalmador i ... i l'itsme que els uneix; a Eivissa les illes de Tagomago i Conillera; a Menorca el Penyal de l'Indi, el Toro i
l'illa de l'Aire i d'en Colom. En aquests llocs s'hi podran
fer camps de golf, sembla que hi ha un anicle especial per
permetre que es puguin fer camps de golf en aquests espais
limitadlssims i a Mallorca SÓn l'illa de Cabrera, la pan occidental de Dragonera, la Sena de Na Burguesa, el Puig Ma1n.T"
r!.nlnt...,Á
l\,.rn.""n ...·H~l,l1.,
'rnrnlr
nllD
('lA" DI" nllnte.'
rn~C' plp
adequada a les necessitats o aIs desitjos deIs usuaris deis
camps de golf i que repongui als instruments de planificació territorial deIs quals el Govern está dotat ampliament i
que no en fa ús.
Creim que no sera precisament permetenl edificar les
protegides o inventariades o rebaixanl les exigencies
d'utilitació d'aigiies residuals com es donara una bona solució a la promoció del golf a les Illes Balears. Creim que
aquest és un camf - no sé si ho varem dir anteriorment que
realmen! condueix a la desregulació urbanítica; es substilueixen d'una manera conscienl i volguda les decicions de
planejament que tenen una transparencia, que tenen una
difusió,·.que tenen una participació molt més amplia per a
autoritzacions individuals i aHlades que surten del Govern.
arees
No hi ha dubte que d'aquesta mecanica en surt perjudicada clarament l'autonomia municipal, aixó és indiscutible. Em sembla bastan! inadequal que es digui que al cap i
a la fi la possibilitat de donar la llicencia conespon a l'ajuntament, quasi em sembla inaudit sentir aquestes paraules en boca de responsables d'urbanisme o de batles qua n
se sap que la llicencia municipal és un acte absolutament
regIat i que davant una autorització, una declaració d'interes social que respongui aIs condicionaments que dóna
aquesta Llei de Camps de Golf, quaIsevolllicencia que un
municipi no donas realment seria perfectament anul.lable
aIs tribunaIs i responsabilitat de les persones que no la donassÍll. EIs ajuntaments, amb l'acta de la concessió de llicencia, després d'una declaració d'interes social correcta,
realment l'únic que fan és una acta per cobrar unes taxes,
perque la llicencia, com diu la doctrina urbanística, l'ha donada de fet la Comissió Provincial d'Urbanisme o l'organisme que ha .fel la declaració d'in!eres social.
Per tant, és clar que un mecanisme que permet que importants arees del territori municipal d'important extensió
i d'important impacte siguin sostretes a la iniciativa del
municipi, a la seva aprovació, al seu impuls de la iniciativa i
que, a més, poden ser aprovades amb la voluntat contraria
rlp l''l;l1nt'lmpnl <t"In lln OT::Ivi~~im ::Itl1r p.n r{)ntT~
i f':n nf':tri-
DIARI DE SESSIONS I Núm. 79 / 25 abril del 1990
animar els ajuntaments perqué incorporin en els seus plaDejaments municipaIs les propostes integrades i harmonitzades dins el coDjunt del lerritori municipal deis camps de
golf que creguin que sÓn adequats a les seves necessilats.
Per tanl, el nostre text altemati.u, davantles dues propostes que fa el Govem de modificaciÓ de dos articles, és
de derogaciÓ de 13 artides, és a du, un altre camí amb el
mateíx objectiu, que és el de resoldre el [Tacas de la Llei de
Camps de Golf en aquest momenl i de conduir-Ia a una solució operativa i correcta d'impulsar una política que nosaltres companim, sempre que no sigui una poUtica desorbitada de conSlrucciÓ i d'impuls deis camps de golf a les mes
Balears.
Per tant, la nostra proposta és alternativa, d'article
únic, que consi:ileix en la derogació i, per consegüent, desaparició del mare juddic de les Ules BaJears de la L1ei de
Camps de Go lf del 1988 que en el seu mamen! ja vam crilicar j votar en contra en La seva lotaUlat a lOts eLs seus articles fonamentals.
Moltes gracies.
EL SR PRESIDENT:
Té la paraula el Sr Conseller d'Ordenació del Territori
i Urbanisme, Sr Saiz.
,
EL SR CONSELLER D'OBRES PÚBLI-QUES 1 ORDENACIÓ DEL TERRITORI (Jera ni Saiz i Gomila):
6639
probase la derogación de la vigente Ley de campos de
Golf, volvemos a la ley del Suelo y la ComisiÓn de Urbanismo puede declarar de interés social la construcción de campos de golf sin ninguna limitaciÓn en cuanto al uso del
agua depurada, a los espacios, etc., sin ninguna de Las prescripciones, determinaciones y limitaciones que tiene la vigente ley ya todo esto los ayuntamientos estarán o no tan
virtualmente obligados a dar la licencia como lo están en
virtud de la ley que estamos debatiendo en estos momentos.
Sefiores del PSOE, sinceramente no lo entiendo. Me
gustarla que dijeran claramente si quieren O no quieren
contruir campos de golf, pero sinceramente no entiendo la
postura que ustedes adoptan y no tengo ningón argumento
claro para oponer a este lema. O regulamos los campos de
golf con la ley especIfica, la vigente en estos momentOs, o
con la que propone el Gobierno 0 con la que pueda salir
del debate parlamentario de las enmiendas que puedan
presentarse o la construcción de campos de golf queda en
uelo n.o urbanizable, porque en suelo urbanizabLe no la
hemos toutdo y sigue estando en manos del ayuntamiento
que en su planeamiento prevea o no la construcción de
campos de golf, ya lo he comentado antes, han habido
ayuntamientos que así lo proponen, ya veremos si sale o no
sale aprobado, en esto no entramos, estamos hablando de
costrucci.ón en suelo 110 urbanizable y si se deroga esta ley
volveremOs al sistema antiguo o sea que se podrán autorizar campos de go lf sin ninguna clase de limitación. Si esto
es lo que pretenden ustedes, les aseguro que no entiendo
cual es I.a postura del Partido Socialista Obrero Espafiol.
EL SR PRESIDENT:
Gracias, Sr Presidente. Sras y Sres Diputados.
He dicho antes que habia algún Grupo de esta Cámara
que se oponía claramente a la construcción de campos de
golf, afirmación que no ha sido aceptada pero que yo sigo
sosteniendo. Otro Grupo pretende simplemente una regulación distinta a la vigente en estos momentos, pero el caso
del Partido Socialista es el que me parece más contradicto- : ~ ., - , e .......U·-A' ..... ;l rI&II
Q ......
f"Qnl'ipr
nnrnllP rp~l11f~
nl1p.
p.I Pnrta-
Té la paraula el Portaveu del Grup Parlamentari SOCIALISTA, Sr Triay.
ES SR TRIAY 1 LLOPIS:
Jo ti explicaré amb molt de gust, Sr Saiz. Es reconeguda la seva habititat, especialment en el darrer torn; al penúltim no és lan manyosa
perqu~
sempre hi ha una possibi-
6640
DlARI DE SESSIONS I Núm. 79 I 25 abril del 1990
d'una llei, no de cap resoludó del Parlament d'aquestes
que ja sabem que tenen qualificacions de tipus conventual,
sinó d'articles de llei que vostes van votar, que nosaltres volíem més curts pero que vostes van votar que més curts no
era possible, que aixf estaven bé, incompliment flagrant,
pero és que a part d'aquest incompliment flagrant tenen altres instruments més lleugers.
Poden fer una ordenació sectorial, un pla director de
camps de golf, ha poden fer pcrfectament. Els exemples
que posa aqu r són e ls habiluals, Secretaria d'Estat de Turisme. Andalusia; jo, Beis de camps de go lf com la d les illes
Bal.ears, que permetin construir hotels en sol no urbanitzable per declaració d'interes social del Govern, no en conec
cap, jo no en CODec cap. Pcr tanto els alues, si fan aquesta
polftica d'impuls deis camps de go lf. precisamcnt demosu en que tenen instTuments suficients dins el maTe urbanfstic normal per dur endavant aquesta poUlica.
volem una cosa que no vagi contra l'a u LOnomia municipal i
q ue respongui a un cri teris mfnims de plan ificació territorial i de planificació urbanística i, per lam, estam pcr
aquesta ócrogaci6 d'aquesta lIei, que creim francamenl
moll pemicio a, que afonunadament pcr ara ha fracassa t,
pe re') que amb aq ues ta laxi lUd am qu~ es planteja la reforma pOI produiJ un desgavell sobre el terriwri molt ncgatiu
a s umar a lOts e ls desga ells exis te nts Rns a ra .
Moltes gracies.
EL SR PRESIDENT:
Té la paraula el Sr Conseller d'Ordenació del Territori.
EL SR CONSELLER D'OBRES PÚBLIQUES 1 ORDENACIÓ DEL TERRITORI (Jeroni Saiz i Gomila):
Si; gracias, Sr Presidente.
M'agradaria insistir en el tema de la Secretaria d'Estat
de Turisme. perque és un lema tan rnanyuclat que fa falta
parlar-neo Com que nosalues no esla'm CO.nlra els camp de
golf, no tenim per que d.onar cap tipus més d'explicació respecte de la poUtica d' impuls de camps de golf, que I'Estat
considera positiva en vista de l'evolució europea del lurisme
aquesta qüestió. Per lam, nosallres no eslam en contra de
la polftica de camps de golf, sinó de I'instrumcnt cancret
del qual s'ha dotat el Govero i el Parlament de les llles Balears, aro que no se'ns pOt equiparar, seria igual que diJ
que aqueUa persona que vol la disciplina urbanística va en
contra de la ma d'obra del sector de la construcció.
Jo 110 va ig en COntra de la mA d'obra del sector de la
construcció, jo defens que es construeixi on marquen les
ordenances i els plans i que es castigui el qui no compleix,
perO és que els esludis de la Secretaria d'Esta! de Turisme que com que vostes els esmenten tant, supos que els coneixen a fons - fan tOta una s~rie de rccomanacions cap de les
n""l~ .,n o'h'ln tinlTllt pn rnmntt':::¡ 1F"~ T1le~ Balears: Delimi-
Voy a renunciar a mi derecho de réplica porque no
quiero que el Sr Triay diga que aprovecho mi habilidad para utilizar el último turno. No voy a contestarle, simplemente le vaya hacer una pregunta que me puede contestar
cuando quiera, aunque no sea ahora el momento adecuado:
¿A usted le parecería bien que destinásemos nuestros escasos recursos públicos a construir campos de golf cuando
puede hacerlo la iniciativa privada?
EL SR PRESIDENT:
Sí, li pot contestar ara, Sr Triay.
EL SRTRIAy 1 LLOPIS:
Com que era una habilitat de darrera hora, jo li contestaré amb una altra habilitat de darrera hora:
¿A voste li sembla bé el que diu el famós Llibre Blane
de Turisme quan diu que "la construcció indiscriminada i
DIARI DE SESSIONS / Núm. 79 / 25 abril del 1990
rien de tenir en compte i no estar tant en contra d'aquest
tipus d'idees d'ordenació en una matéria com els camps de
golf que, si es duen endavant tots aquests projectes que en
aquest moment es troben congelats sembla que a causa de
la rigidesa de la llei - jo supos que no, que és a causa de
motius merament espeeulatius -, tindran un impacte summament negatiu sobre el nostre territorio
EL SR PRESIDENT:
Srs Portaveus de Grups Parlamentaris que vulguin intervenir?
Per part del Grup Parlamentari CDS, té la paraula el
Portaveu Sr Quetglas.
EL SR QUETGLAS 1 ROSANES:
Moltes gracies, Sr President.
Intervendrem molt breument i apel.lant a la cortesia
parlamentaria simplement perque el tema s'ha debatut ampliament. Cree que els arguments del Portaveu socialista en
defensa de la seva es mena, que a diferencia de la nostra, no
solament és de devolució, sinó que és de text alternatiu,
amb derogació de la Llei de Camps de Golf, ha de ser votada per part del nostre Grup Parlamentari afirmativament
per coherenc!a amb la postura que el nostre G;rup ha mantengut en relació amb la Llei de Camps de GÓlf i, vull insistir, coincidir amb els arguments del Portaveu socialista en
contra de la Llei de Camps de Golf, no en contra del golf ni
deIs camps de golf.
Gracies, Sr President.
EL SR PRESIDENT:
Per part del Grup Parlamentari NACIONALISTA 1
D'ESQUERRES, té la paraula el Diputat Sr Mayol.
6641
vant el text altematiu del Partit Socialista, estañem summament contents de poder contribuir-hi.
EL SR PRESIDENT:
Per part del Grup Parlamentari POPULAR, té la paraula el Diputat Sr Adrover.
EL SR ADROVER 1 OBRADOR:
Sr President. Sres i Srs Diputats.
Molt breument també, com el Sr Quetglas, per dir que
nosaltres votarem en contra d'aquesta Proposició de Llei.
Per descomptat, Sr Triay, no estic d'acord amb vosté quan
diu que es passa per damunt l'autonomia municipal - a vegades s'hi ha passat, pero en aquest cas no s'hi passa - i
quan voste diu que és un reeurs que pot anuLlar el fet de
negar la llicencia, m'agradaria que ha advertissin a qualque
grup municipal seu perque sistematicament vota en contra
de llicencies que preceptivament s'han de donar.
Gracies.
EL SR PRESIDENT:
Acabat el debat, en primer lloc passam a votació les
dues esmenes a totalitat que proposen la devolució al Govern del text del Projeete de Llei presentat. Les esmenes
són la del Grup Parlamentari CDS i la del Grup Parlamentari NACIONALISTA 1 D'ESQUERRES.
Sres i Srs Diputats que voten a favor, es volen posar
drets? Gracies.
Sres i Srs Diputats que voten en contra, es valen posar
drets?
Abstencions?