DSCCV 13 (Comissió d`Educació i Cultura)/ VIII

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 13
DIARIO DE SESIONES
VIII Legislatura
Any 2012
COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
realitzada el dia 5 de novembre de 2012
Presidència de la Il·lustre Diputada
Senyora M.ª Soledad Linares Rodríguez
SUMARI
(Comença la reunió a les 10 hores i 42 minuts)
Projecte de llei, de La Generalitat, de reconeixement de la universitat privada Universidad Europea de
Valencia (RE número 30.304, BOC número 96, amb correcció d’errades BOC número 98) ........................
pàgina 3
Intervencions de la diputada senyora Rosario Margarita Sanz Alonso (GP Esquerra Unida), del diputat senyor
Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i de les diputades senyora Pilar Teresa Sarrión Ponce (GP
Socialista) i senyora Rosa María Barrieras Mombrú (GP Popular).
Designació del membre de la comissió que ha de presentar davant del ple el dictamen de la comissió
sobre el Projecte de llei, de La Generalitat, de reconeixement de la universitat privada Universidad
Europea de Valencia (RE número 30.304, BOC número 96) ............................................................................
pàgina 6
Intervenció de la diputada senyora Pilar Teresa Sarrión Ponce (GP Socialista).
Proposició no de llei sobre la recuperació dels fons del catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya confiscats a persones i institucions valencianes entre 1707 i 1715 i després de la guerra civil de 1936, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 28.180, BOC número 98) ..........................................
pàgina 6
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
Pàgina 2
Intervencions del diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís), de les diputades senyora
Trinidad María Miró Mira (GP Popular) i senyora Rosario Margarita Sanz Alonso (GP Esquerra Unida) i del
diputat senyor Juan Soto Ramírez (GP Socialista).
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre la constitució d’una fundació Joan Fuster, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 28.277, BOC número 98) .........................................................................
pàgina 10
Intervencions de la diputada senyora Rosario Margarita Sanz Alonso (GP Esquerra Unida), dels diputats
senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i senyor Juan Soto Ramírez (GP Socialista) i de la
diputada senyora M.ª Elena Bonet Mancheño (GP Popular).
Votació: es rebutja per 6 vots a favor i 8 en contra.
(Se suspén la reunió a les 12 hores i 19 minuts)
(Es reprén la reunió a les 12 hores i 35 minuts)
Proposició no de llei sobre el batxillerat per a majors de vint anys, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 30.446, BOC número 98) ..............................................................................................
Intervencions de les diputades senyora Rosa María Barrieras Mombrú (GP Popular) i senyora Rosario Margarita Sanz Alonso (GP Esquerra Unida) i dels diputats senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i senyor Jordi Serra Ferrer (GP Socialista).
(S’alça la reunió a les 13 hores i 11 minuts)
pàgina 16
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
Comissió d’Educació i Cultura realitzada el dia 5 de novembre de 2012. Comença la reunió a les 10 hores i 42
minuts. Presideix la il·lustre diputada senyora M.ª Soledad Linares Rodríguez. Reunió número 13.
La senyora presidenta:
Comença la comissió.
El senyor secretari passarà llista para comprovar
l’existència de quòrum.
(El secretari passa llista per tal de comprovar si hi ha
quòrum)
Moltes gràcies, senyor secretari.
Com hi ha quòrum, comencem amb el primer punt de
l’ordre del dia que és lectura i aprovació, si s’escau, de
l’acta de la reunió anterior. Com totes les senyories sabem,
si ningú té res a dir respecte a l’acta se donarà per aprovada.
Projecte de llei, de La Generalitat,
de reconeixement de la universitat privada
Universidad Europea de Valencia
(RE número 30.304, BOC número 96, amb correcció
d’errades BOC número 98)
La senyora presidenta:
Per tant, continuem amb el punt número dos, que és debat del Projecte de llei de La Generalitat de reconeixement
de la universitat privada Universitat Europea de València.
Per acord de tots els grups, i no havent-hi esmenes a la
llei, procedirem a donar cinc minuts per a explicació…
(remors) procedirem a la votació de la llei i després donarem cinc minuts d’explicació de vot.
Votarem l’article 1, 2, 3, 4. Vots a favor? 8. Vots en
contra? 6.
A la disposició addicional primera i addicional segona.
Vots a favor? 8. Vots en contra? 6.
A la disposició transitòria única. Vots a favor? 8. Vots
en contra? 6.
A la disposició final primera i segona. Vots a favor? 8.
Vots en contra? 6.
A l’exposició de motius. Vots a favor? 8. Vots en contra?
A l’annex, encara que no hi hagen esmenes, també cal
votar-lo. Vots a favor? 8. Vots en contra? 6.
Ara ja comencem de menor a major l’explicació de vot.
Per a d’això li donem la paraula a la il·lustríssima diputada
Marga Sanz. Té cinc minuts.
La senyora Sanz Alonso:
Hemos votado «no» porque tenemos el convencimiento,
en primer lugar, de que este proyecto de ley va a empeorar
el marco de trabajo de las universidades públicas. Y hay
que recordar qué marco es ese.
En primer lugar, por las políticas de recortes brutales
que ya están sufriendo. En segundo lugar, por la famosa
propuesta del señor Wert de dejar que nada más haya grado
cuando haya 50 alumnos por facultad. En tercer lugar, por
los propios impagos del Consell, que ha provocado una
deuda que supone ya el 72% del presupuesto de algunas
universidades. En cuarto lugar, han comenzado el curso las
universidades con unos retrasos de pago de dos mensuali-
Pàgina 3
dades, que suponen ya 128 millones que se deberían desde
final de septiembre. En quinto lugar, las universidades públicas han comenzado despidiendo a 200 profesores asociados, suponiendo eso una mayor carga docente para los que
se han quedado y, además, provocando también grupos mucho más numerosos. Y todo eso mientras se ha de aplicar el
plan de Bolonia por el cual se supone que es necesario incrementar la atención personalizada al alumnado. Y
además de eso los estudiantes pagando una media de tasas
de un 33% más.
Ahora estamos viendo que viene la aprobación de una
ley de una universidad privada y se ha de deshacer prácticamente todo el camino que se hace desde 2008 para aprobar la extensión de la Universidad Europea de Madrid, una
cosa muy rara, el mismo Consell Jurídico Consultivo lo ha
señalado.
Y, miren, otra razón por la que nosotros pensamos que
hemos votado «no» es porque introduce un elemento de
competencia desleal con el resto de las universidades públicas. ¿Qué se está haciendo? Pues se está fomentando la
competencia desleal de la universidad privada frente a la
universidad pública. Hay aprobadas ya 33 nuevas titulaciones duplicadas de las públicas y ahora, con esta ley, 8 grados y 3 masters más también duplicados.
¿Qué sentido tiene crear una nueva universidad con una
serie de grados y masters cuando todavía no está diseñado
y aprobado el mapa de titulaciones universitarias? Entendemos que ninguno. Lo que se está haciendo precisamente es
abrir la puerta de entrada rápidamente para que entren las
universidades privadas y después el mapa de titulaciones
sobre hechos ya consumados. Y, por lo tanto, entendemos
que no es la forma de planificar en estos momentos cuáles
son y deben ser los grados, las titulaciones, que deben darse en el conjunto del sistema universitario valenciano.
En tercer lugar, entendemos que esta universidad, pese a
que ustedes digan, el Partido Popular ya ha dicho que tiene
un gran prestigio mundial, no encontramos ningún ranquin
que haga referencia a la misma, el grupo que está detrás de
ella y que la promueve. Tampoco dentro de los índices españoles aparece esta universidad, porque hay que tener en
cuenta que estos índices, estos rankings, se hacen en función no solamente de la enseñanza sino de la investigación.
Y, por lo tanto, las universidades privadas que en España se
han aprobado seguramente darán mucha, mucha enseñanza,
pero de investigación bien poquita y están a la cola de estos
índices. Y, además, se aprueba con un oscurantismo que rodea este caso realmente alarmante.
En primer lugar, porque la ley se basa en una memoria
de creación. Lo que hace es darse con esto una forma legal
para esa creación. Primero, la universidad, en este caso, presenta una memoria. Segundo, el Consell hace los informes
al mismo tiempo. Tercero, la memoria se envía a la Conferencia General de Política Universitaria, que elabora un informe. Y, también, en Consell Asesor Valenciano informa,
aunque no es preceptivo pese a lo que dijo la consellera.
Por tanto, la pregunta que nosotros nos hacemos es:
¿por qué no se ha facilitado la memoria? ¿Por qué no nos
han facilitado el informe del Consejo General de Política
Universitaria? ¿Por qué no nos han facilitado la corrección
de errores, que afirman que ha presentado la nueva universidad, respecto al informe del Consejo General de Política
Universitaria? Y nada más cabe una respuesta: porque no
se genere un escándalo.
Lo poco que sabemos lo conocemos a través del informe
del Consejo Jurídico Consultivo y ¿qué es lo que dice?, que
no hay profesores formados para iniciar, profesores reconocidos por la ANECA, con formación suficiente para iniciar
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
la docencia con unos estándares mínimos de calidad. Segundo, que no van a cumplirse las funciones investigadoras
que le corresponde a la universidad. Y, tercero, gravísimo,
que no hay garantías de que se disponga de suficientes instalaciones y además adecuadas.
Por lo tanto, este conjunto de elementos para nosotros
nos dan las razones más que suficientes para haber votado
en contra de una universidad que no da garantías de calidad, garantías para la investigación y para la docencia y,
además, que introduce un elemento de deslealtad y de competencia desleal con respecto a las universidades públicas
en unos momentos en los pasan por gravísimas dificultades
de financiación por los recortes del Consell.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Per part del Grup Compromís, té la paraula
l’il·lustríssim diputat senyor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
L’argumentació de Compromís està en la línia del que ja
presentàrem en el plenari al defendre el que és l’esmena a
la totalitat. I, com ja vaig explicar, té una doble argumentació. Una primera argumentació basada en els mateixos informes, en els diferents informes que consten en la documentació que forma l’expedient íntegre que se’ns ha passat
al respecte de la proposta de reconeixement de la universitat privada Universitat Europea de València. I, una altra segona, en la consideració, al marge ja dels informes, de la
conveniència o no en funció de la situació de les universitats públiques valencianes.
En la primera part, com deia, hi ha informes ja de
l’agència valenciana, que ja recordem que tenia un informe
favorable, condicionat a l’autorització de la implantació
dels ensenyaments, dels graus distints que ha de fer. Per
tant, ja, primer condicionant. Però després també és més
greu el que diu l’informe del Consell Jurídic Consultiu, ja
que déiem que se’ns passa a nosaltres una documentació en
la qual hi ha un informe en el qual diu que no procedix donar trasllat a l’avantprojecte d’aquesta llei, que no procedix
donar trasllat. Hem buscat en tota la documentació que
consta a l’expedient. No hi ha un informe que desmentisca
exactament això. I literalment diu que «no procedix donar
trasllat de l’avantprojecte de la llei a la presidència de La
Generalitat, ni a les altres conselleries, com tampoc concedir-li el tràmit d’audiència».
Entre els altres aspectes que calien ser esmenats i de la
documentació que nosaltres disposem, que és de tot
l’expedient i, per tant, d’acord amb el qual hem d’aprovar o
no, diu que falten quantificar les partides de la investigació.
Deixa dubtes que l’obligatorietat de fer eixa investigació
puga ser duta a terme; que no està suficientment clara la
plantilla; que no consta la disponibilitat dels edificis, la
qüestió és més greu en el que afecta als estudis de ciències
de la salut. I hi ha normes d’organització i funcionament
que contradiuen el que hauria de dir, com aquelles que han
de garantir que les decisions de les universitats, les decisions acadèmiques, se prenguen estrictament atenent simplement les circumstàncies acadèmiques. I ahí pareix ser, i
reitere, que de la documentació que forma l’expedient i és
la base única que nosaltres tenim i hem de tindre en consideració per aprovar o no, no consta que açò s’haja esmenat
en cap lloc.
Pàgina 4
Per tant, eixa és la situació que se deriva de la mateixa
documentació que nosaltres tenim. Però, a més, a més, no al
marge sinó a més, argumentem també la inconveniència en
este moment de posar en marxa una universitat privada més
ací en el sòl del País Valencià. I ho diem ¿per què? Perquè
les universitats públiques en este moment estan patint; estan
patint moltíssim la falta de finançament i, sobretot, el retard
en el pagament de la conselleria de les obligacions.
Això ha portat que en moltes de les nostres universitats
hi haguera uns moments que dubtaven de si podrien pagar
o no al seu professorat. Això ha originat un endeutament
superior al necessari, a l’estrictament necessari, en les nostres universitats. I això comporta també un excés de despesa, quant que estos interessos d’este finançament extra ho
han de cobrir les nostres universitats públiques. Això representa en este moment, com ja ha dit també la senyora Sanz,
una decisió al marge o abans d’haver establit el mapa de titulació corresponent a totes les universitats valencianes i
les universitats públiques valencianes, que són les que a
nosaltres ens han de preocupar sobretot.
Per tant, en este moment concedir titulacions a una universitat privada, que va a començar a oferir-les en este moment, és una competència il·lícita amb les universitats privades que no van a poder fer-ho mentres no s’establisca
eixe mapa de titulacions. Ni que dir, ja ho vaig i no vull
deixar de fer referència una altra vegada, ni que dir la diferència de tracte que se mereix una universitat privada, en
la qual diu que no documenta la capacitat que tinga per a
donar els estudi de ciències de la salut, que ella incorpora,
en locals adients, eixe dóna ja el reconeixement a com se
va tractar la Universitat Jaume I, en la qual se li van retardar precisament la posada en marxa dels estudis de ciències
de la salut durant molt de temps per afavorir també a altres
universitats privades.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Per part del Grup Socialista, té la paraula la
il·lustríssima diputada senyora Sarrión.
La senyora Sarrión Ponce:
Gracias, presidenta.
El Grupo Socialista luego de haber estudiado, mejor dicho, reestudiado el mismo expediente que nos dio para el
debate del pleno de 24 de octubre, el mismo expediente
donde ya en ese pleno argumentábamos que no veíamos
por ningún lado la subsanación o las modificaciones que en
los distintos informes se pedían, es decir el informe de la
Conferencia General de Política Universitaria, el del director general de la Agencia Valenciana d’Avaluació i Prospectives o el del Consell Jurídic Consultiu, hoy, casi quince
días después, seguimos sin tener el texto que se ha de aprobar. Y digo «el texto que se ha de aprobar», porque supuestamente, tal cual se nos informó por parte de la consellera
en el pleno, sí que se habían subsanado todos estos defectos
o todas propuestas que se hacían en los distintos informes y
que estaba todo adaptado a las disposiciones que se mandaba para poder aprobar hoy la ley.
Nosotros esos informes posteriores no los tenemos. No
tenemos una modificación del articulado donde se recoja lo
que se pedía en estos informes.
Por lo tanto, nuestro voto ha sido en contra a todo el articulado porque no sabemos cómo va a quedar con la modificación, por un lado, si es que realmente existe; y, por otro
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
lado, si estamos aprobando algo sin haber aceptado las recomendaciones que se pedían en los informes, pues, también estamos aprobando algo ilegal. Y digo «ilegal» porque
la Ley 6/2001, de universidades, y el Real decreto
557/1999, sobre creación y reconocimiento de universidades y centros universitarios, marcan el número mínimo de
titulaciones que ha de tener una universidad para poder
constituirse como universidad.
En este caso, este requisito no se cumple. No se cumple
y, por eso, en los informes o en la ley que se nos presentaba
se decía que se tenían que aprobar más títulos, se tenía que
aprobar el grado en relaciones internacionales y los dos
másteres, el de arquitectura y el de abogacía. Con esta
aprobación de estos nuevos títulos ya cumple la ley y puede ser universidad. Mientras no tenga estos títulos, tiene
que ser un centro universitario adscrito a una universidad.
Tampoco tenemos conocimiento de que estos títulos
estén ya aprobados por el Consell y hayan pasado por el
Consejo Valenciano de Universidades. Y no tenemos conocimiento; por lo tanto, creemos que no están aprobados.
Entonces, no puede constituirse una universidad como tal.
Y ahí ya entramos en el siguiente debate, en el debate
que se produjo aquí, en septiembre, sobre las universidades
públicas y el mapa de titulaciones; las universidades públicas a las que se les está asfixiando con las no transferencias
de créditos, a las que se les está intentando recortar en títulos para que no existan duplicidades en los títulos que se
están impartiendo, a las que a sus alumnos les suben las tasas y les rebajarán las becas. Y ahora nos vemos con aprobar una universidad que no cumple, ni siquiera, el requisito
de tener los títulos que marca la ley.
Pero es que, además, tampoco tiene los espacios suficientes.
También incumple el artículo 27 de la LOU, ya en referencia con la LOMLOU, donde dice que las garantías de
las decisiones de naturaleza estrictamente académica han
de hacerse por órganos en los que el personal docente e investigador tenga una representación mayoritaria. En este
caso no tiene representación mayoritaria este grupo de personal docente e investigador.
Tampoco hay suficientes programas de investigación.
Tampoco tiene los espacios adecuados para impartirlo.
Entonces, nosotros no podemos aprobar esto. Y no lo
podemos porque, en primer lugar, como ya he dicho, no
tienen los requisitos que se pedían y nosotros no tenemos
ese informe.
Tampoco han cuantificado las partidas presupuestarias
que aseguren el desarrollo de la investigación ni los programas, un requisito que no cumplía ya en el principio.
¿Existe ya la justificación de la plantilla que se pedía en
los informes?, porque tampoco cumplían la plantilla al inicio de curso. ¿Cuántos profesores titulares tienen?, ¿cuántos catedráticos doctores tienen?; porque no creo que vayan
a trabajar sólo con asociados, cuando están recortando asociados en las universidades públicas.
Por todo esto, el Grupo Socialista no hemos apoyado
esta ley. No tenemos nada claro la corrección de los errores o de las nuevas incorporaciones que se pedía en los informes. No tenemos el último texto con las modificaciones
acordes, que es lo que hoy se debería de aprobar, ese texto
ya modificado. Y nosotros lo que consideramos es que el
PP apuesta por universidades privadas porque no les cuesta dinero. Nosotros seguimos pensando que las universidades públicas son el futuro de la comunidad. Y esto no lo
tenemos claro.
Gracias.
Pàgina 5
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señoría.
Por parte del Grupo Parlamentario Popular, tiene la palabra la ilustrísima diputada señora Maira Barrieras.
La senyora Barrieras Mombrú:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyories.
Bé, el Grup Parlamentari Popular ha votat a favor, perquè sí que creiem que vaja a millorar el marc de treball de
les universitats l’aprovar esta nova universitat privada.
El procés es va iniciar a petició d’Iniciatives Educatives
Educa, del grup Laureate. És un grup que, en realitat, nosaltres sí que tenim constància que és un líder en educació
superior amb molta experiència. Compta amb 45 universitats en vint països, dos d’elles estan en Espanya, concretament en Madrid i en Canàries, i ara, doncs, dins de poc, esperem que també estiga en València.
En realitat, és una activitat en esta comunitat que ja ens
és coneguda; no partim de zero a l’aprovar este projecte de
llei. Des de l’any 2010 està en esta comunitat impartint-se
amb èxit, com un centre adscrit, un total de set graus que
eren: el grau de direcció i creació d’empreses, el de màrqueting i direcció comercial, el de dret, traducció i comunicació internacional, relacions internacionals, infermeria i
odontologia. Atén 1.300 estudiants. I n’hi han tres titulacions, que són les necessàries per a poder constituir-se com
a universitat. El mínim són huit i, per tant, si ara van a impartir, en el futur, el grau en fonaments de l’arquitectura, el
màster universitari en advocacia i el màster universitari en
arquitectura, doncs, creiem que este fet, junt al caràcter internacional d’eixa Universitat Europea de València, estem
convençuts que contribuirà a l’obertura del sistema universitari valencià a noves oportunitats, potenciant la mobilitat,
la internacionalització, el multilingüisme... Així com és de
destacar la clara vocació per la seua orientació pràctica i
emprenedora en el seu model educatiu.
Nosaltres també hem revisat tots els informes, els informes que nosaltres tenim, que estaven en el dossier.
Doncs ací, el que ens diu..., ens parla que evidentment és
un informe que diu que l’avantprojecte de llei és necessari
i oportú. Després, tenim l’informe del director general,
també, quant a allò d’igualtat efectiva entre homes i dones, és correcte. La memòria econòmica el que diu que no
comporta obligacions financeres, ni directes ni indirectes,
per a La Generalitat; per tant, també és conforme. També,
la secretària autonòmica d’Hisenda ho informa favorablement. La Conferència General de Política Universitària,
que ha enviat un informe on hi ha una sèrie de peticions
–una sèrie de peticions–, que és el que ens va dir l’altre
dia, per part de la meua companya, senyora García, que
s’havien rebut una sèrie d’al·legacions i annexos en tot al
que es referia dit informe, que és públic i, evidentment,
doncs, si no es té per part dels grups parlamentaris, jo no
tinc cap problema en ara fer fotocòpies i que s’ho miren,
que d’ací al plenari poden tindre, a la millor, algun canvi
d’intenció de vot.
Evidentment, també he de dir que l’informe, de què es
parlava fa un moment també, de l’Agència Valenciana
d’Avaluació i Prospectiva el que demana, precisament, és
que estiga el grau en relacions internacionals, el màster
universitari en arquitectura i el màster universitari en advocacia. I això en el projecte de llei sí que està. (Veus) És a
dir, està col·locat en la llei. Per tant, creiem que si es posa
en la llei és perquè s’ha d’aprovar.
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
I, després, quant al d’universitats, que vostés parlaven
també, parlaven en el plenari del ple del Consell Valencià
d’Universitats i de Formació Superior, evidentment no es
pot portar cap documentació més que la que hi ha en estos
moments, que diu que es va tindre coneixement de
l’assumpte en el segon punt de l’ordre del dia, perquè
l’acta encara no està aprovada i no s’aprovarà fins al pròxim ple del consell. Però jo el que sí els puc dir, i supose
que vostés també..., els altres grups també tenen accés, que
es va aprovar per unanimitat, amb l’informe favorable, per
unanimitat. Per tant, a més, s’ha de vetllar per eixe seguiment, en realitat, que tot funcione com deu funcionar una
universitat privada.
Jo estic convençuda que, una vegada... N’hi han més
informes que..., bé, que evidentment són tots favorables.
El del Consell Jurídic Consultiu diu el mateix que diu el
d’universitats; però, al final, diu, «es conforme con el ordenamiento jurídico», que és el que en realitat ens diu
que està legal, que està tot legal, i també demana les mateixes correccions que demana el consell d’universitats a
nivell estatal.
Per tant, jo crec que, una vegada corregides i tenint
en compte que n’hi han coses que després ha d’haver un
seguiment per part de la conselleria, és una universitat
privada que redundarà en el benefici dels valencians i
valencianes.
Res més i moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Designació del membre de la comissió que ha de
presentar davant del ple el dictamen de la comissió
sobre el Projecte de llei, de La Generalitat,
de reconeixement de la universitat privada
Universidad Europea de Valencia
(RE número 30.304, BOC número 96)
La senyora presidenta:
I passem ja al punt número 3 de l’ordre del dia, que és la
designació del membre de la comissió que ha de presentar
davant del ple el dictamen de la comissió sobre el Projecte
de llei de La Generalitat de reconeixement de la universitat
privada Universitat Europea de València, privada universitat de València.
Té la paraula la il·lustríssima diputada senyora Sarrión
La senyora Sarrión Ponce:
Gracias, presidenta.
Luego de haber hablado con los grupos, la propuesta
que se nos ha hecho desde el Grupo Popular, que es el grupo mayoritario, es la de María Soledad Linares Rodríguez;
y es la que se presenta.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies als grups pel seu recolzament. Estaré encantada de fer el dictamen davant del ple.
Pàgina 6
Proposició no de llei sobre la recuperació dels
fons del catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya
confiscats a persones i institucions valencianes
entre 1707 i 1715 i després de la guerra civil de 1936,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 28.180, BOC número 98)
La senyora presidenta:
I una vegada... Passem ja del tercer al quart punt, que
diu: presa en consideració de la Proposició no de llei sobre
la recuperació dels fons del catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya confiscats a persones i a institucions valencianes entre 1707 i 1715 i després de la guerra civil de
1936, que presenta el Grup Parlamentari Compromís.
Per a la seua defensa, té la paraula l’il·lustríssim diputat
senyor Pañella durant quinze minuts.
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, senyora presidenta.
La Biblioteca Nacional d’Espanya naix, en realitat, en
l’any 1712, encara que amb el nom de Real Biblioteca Pública. I va ser en 1836 quan ja té l’actual denominació.
En la part inicial del seu treball, els fons se formen en
una part important d’allò que es va confiscar –sobretot, en
el que ens importa a nosaltres, al País Valencià, al Regne de
València que encara era en aquell moment–, sobretot, a partir de les persones i institucions que havien donat el suport a
l’arxiduc Carles en la guerra de Successió. Recordem que,
com a conseqüència de la guerra de Successió i la victòria
de Felip V, el primer borbó, es nomena el Decret de Nova
Planta, es fa el Decret de Nova Planta, en el qual
s’incorpora el País Valencià, el Regne de València
s’incorpora en aquell moment «por el justo derecho de conquista», com diu literalment, al que són les institucions, tant
jurídiques com polítiques, castellanes. Eixa és la situació.
Però el que ens preocupa ara és, precisament, els fons
confiscats en aquell moment, a més, pel nom claríssim portat a terme per la junta de confiscació, de les entitats particulars valencianes.
El més important del fons és la llibreria i la documentació que pertanyia a l’arquebisbe de València, Antoni
Folch de Cardona. Per tant, és ahí on hauríem de dirigir...
Nosaltres tenim ací una documentació que ix de la propietat de persones valencianes o institucions valencianes i
que, en este moment, està en una altra biblioteca que no
és la nostra.
En l’any 1985 es crea també la Biblioteca Valenciana. Ja
establix que..., entre les seues finalitats, la recuperació, el
desenvolupament de les peculiaritats del poble valencià que
necessiten que la protecció d’aquest patrimoni vaja acompanyat d’una política adient que contribuïsca a divulgar el
contingut entre tots els qui habiten a la comunitat, per tal
que, a través de l’aprofundiment en la nostra cultura, siga
assolit un millor coneixement d’aquells caràcters que idenfiquen i definixen els valencians entre els altres pobles
d’Espanya.
Cal dir que els orígens de la Biblioteca Valenciana estan
en la donació de Nicolau Primitiu Gómez Serrano, per part
dels seus hereus, l’any 1979. Va nàixer..., encara que
després la biblioteca naix posteriorment, com hem dit,
l’any 1985, que és creada pel Decret 5/1985 del Consell de
La Generalitat. I l’any 2000 va ser dotada de seu pròpia al
lloc, al monestir de Sant Miquel dels Reis.
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
Ho dic perquè, després, l’actual Biblioteca Valenciana
que..., té també unes funcions determinades de la llei,
que vénen derivades de la Llei, de 23 de març, de La Generalitat, de biblioteques de la Comunitat Valenciana. I
ahí ens diu, claríssimament, que la finalitat principal és
protegir i contribuir a l’increment del patrimoni bibliogràfic i documental valencià. I en el seu article primer parla de les finalitats, que diu que són: reunir, conservar i organitzar els fons següents, amb independència
del seu suport material; i ahí parla de tota la producció
editorial, impresa, sonora i visual que s’haja efectuat i
s’efectue en la Comunitat Valenciana, també la producció
d’autors originaris i de qualsevol altre fons documental i
bibliogràfic, per tant, que entra dins de les funcions del
que és la Biblioteca Valenciana la recuperació de tota la
documentació.
I, en part, nosaltres ara demanem, doncs, bàsicament,
una documentació que ve derivada de dues èpoques històriques: la primera, la que ve després del que és la guerra de
Successió i, per tant, que ja hem dit que en la declaració del
Decret de Nova Planta i les juntes de confiscació passen els
documents privats o públics a formar part de la Biblioteca
Nacional, i, també, els que vénen després del catàleg anys
després de la guerra civil.
¿Quina cosa es demana? Doncs que es cree la relació
detallada tant d’uns com dels altres fons i que s’inicie, que
se facen els tràmits pertinents per a procedir a la recuperació d’estos fons per a ser incorporats al fons bibliogràfic
Valencià, ja que són i formen part inseparable del patrimoni
valencià que s’ha confiscat –i la mateixa paraula ho diu,
«confiscat»– de manera il·legítima i que està en este moment fora del nostre país.
Això és la petició i la petició –com he dit– argumentada
no només amb raons que podien ser derivades d’ideologies
polítiques sinó, sobretot, amb raons derivades de les nostre
pròpies lleis que fan referència –com dia– al sector cultural
i, particularment, al bibliogràfic i patrimonial, documental,
de tot el que és el País Valencià.
Gràcies, senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Gràcies.
N’hi ha presentada per part del Grup Parlamentari Popular una esmena, que defendrà per part del grup la senyora
Trini Miró.
Un momentet, per favor.
Té deu minuts per a la seua defensa.
La senyora Miró Mira:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Bé, com dia la presidenta, sí que hem presentat una esmena un poc corregint el primer punt que presenta el Grup
Parlamentari Compromís. On posa «ordenar» mosatros
hem posat «sol·licitar» però amb els mateixos termes, a la
Biblioteca Nacional d’Espanya a emetre una relació detallada dels fons d’este catàleg que va ser confiscat, perquè
reconeguem que hauríem de tindre eixa relació.
Per una altra banda, el Grup Parlamentari Compromís
també demana ordenar, en este cas, també, a la Biblioteca
d’Espanya, doncs, emetre una relació detallada dels fons
del seu catàleg confiscat després de la guerra civil a persones i institucions valencianes. Ahí, considerem que és una
sol·licitud de documents, entenem que no tenen a vore amb
esta exposició de motius de la mateixa PNL i que podria ser
objecte d’una altra iniciativa parlamentària.
Pàgina 7
I el tercer punt que demana Compromís és fer els tràmits
pertinents per fer efectiva la recuperació dels esmentats
fons per ser incorporats dins de la nostra biblioteca, de la
Biblioteca Valenciana. I sobre este punt, doncs, mosatros
entenem que cal tenir en compte que la biblioteca de
l’arquebisbe Antonio Folch i Cardona era una suma de tres
biblioteques.
La primera, la que va conformar abans de ser arquebisbe, sota el patrocini dels pares franciscans de Palència, on
ell residia, 2.114 volums, i, en reclamar-la als pares franciscans, doncs, se li van tornar una part dels exemplars.
En segon lloc, la biblioteca que va heretar, també sent ja
arquebisbe de son tio, José Cardona, que va ser canònic de
la catedral de València, en concret 887 volums.
I, en tercer lloc, la seua particular, la seua personal que
va obtindre a base de compres a llibreters de París, més de
cinc mil llibres, i que l’arquebisbe no va poder pagar-los
íntegrament. Eixe pagament el va realitzar la Biblioteca
Real després de confiscar els llibres; part del pagament el
va fer la Biblioteca Real i no està massa clar si també un
familiar seu, Maria Cardona, també va pagar.
Aleshores, estem parlant que no se sap exactament de
qui és la propietat, i, a més, que en les seus anades i tornades entre el convent dels franciscans i de la Biblioteca
Real, doncs, és difícil, sinó impossible, assegurar quants
d’estos llibres confiscats al 1712 romanen hui en la Biblioteca Nacional.
Per tant, bé, el que mosatros demanem és això, emetre
eixa relació detallada però entenent que seria molt millor –i
d’ahí que també li he proposat jo al portaveu del Grup Parlamentari Compromís, al senyor Pañella– que donat que la
Biblioteca Nacional és de tots els espanyols –i aixina ho
considerem el Grup Parlamentari Popular–, doncs no
tindríem cap problema de demanar també el que es digitalitzara per a poder accedir a estos fons, que entenem que
són molt importants, perquè n’hi ha dificultat perquè no se
sap amb exactitud de qui és la propietat i que, bé, el que físicament eixos llibres o eixos fons els tenen a la Biblioteca
Nacional, doncs, mosatros no li veem massa problema en el
sentit que jurídicament podrien entrar en conflicte perquè
–com dia–, doncs, no sé, podria haver un conflicte de propietats de béns en estos moments, ja que –com dia– no se
sap exactament de qui és la propietat i, per una part, podria
reclamar-ho també l’església, podrien reclamar-ho els franciscans de la província de Castella la Nova –en aquell
temps–, els pares franciscans, que també ja varen reclamar
una part i no se’ls va donar tot, també la mateixa biblioteca
règia que era aleshores, que varen pagar eixos deutes que
tenia l’arquebisbe amb els llibrers i la mateixa neboda,
doncs, tampoc està clara eixa propietat. I, a més, doncs, bé,
sent biblioteca de biblioteques i, a més, de procedència
eclesiàstica, les diferents instàncies eclesiàstiques també
podrien voler reclamar eixe patrimoni eclesiàstic.
Aleshores, mosatros entenem que la millor fórmula i, a
més, adaptant-se a les noves tecnologies, doncs seria digitalitzar-lo –i eixa seria l’ampliació que els faríem a esta esmena, transaccionar-la–, digitalitzar estos fons bibliogràfics
per a facilitar l’accés en xarxa per part dels usuaris, en especial, també, dels investigadors valencians.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Per part del proponent.
Un moment. Té la paraula durant cinc minuts.
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, senyora presidenta.
Efectivament, se m’ha passat l’esmena, primer n’hi havia un punt únic, després se passaren dos. No és el problema d’eixe punt únic, el problema que nosaltres presentem
és el tercer punt que no està.
Vull dir, el tema «d’ordenar», «sol·licitar» i «instar», és
una expressió en el seu moment que tampoc intentava representar un imperatiu i, per tant, no n’hi hauria cap problema
en canviar-lo, indubtablement, per «sol·licitar», «instar» o la
paraula que se considerara oportuna. No és eixe el problema.
El tema de sol·licitar, emetre la relació detallada de tots
els fons d’Antoni Folch i Cardona tampoc és un problema
perquè està realment ahí.
El de la digitalització no és un problema. Nosaltres,
d’alguna manera, sí que demanem que aparega el fet de reclamar els fons. I ací ve el problema, el problema és que
això no està.
I de la seua exposició jo derive que ahí n’hi ha certa confusió, perquè ací quan parlem de la propietat s’està confonent la propietat personal, la propietat eclesiàstica, d’una institució eclesiàstica i la propietat pública, que poden tindre
llocs. Però, mire, dins del problema que puguem entrar en
saber quins són propietat del poble valencià, podríem dir-ho
d’alguna manera, no l’ha hi hagut per a establir la propietat
dels franciscans. Per exemple, ahí sí que s’ha fet el filtratge
necessari i part se’ns va tornar i ho ha afirmat vosté mateixa.
Per tant, bé, doncs, establim exactament quina és la propietat de cadascú i quina és la que hauria de tornar, en compliment –com he dit– de la llei de creació de la mateixa Biblioteca Valenciana, a formar fons bibliogràfics i
documentals de la nostra Biblioteca Valenciana que, també,
en ser valenciana, està oberta a tots els espanyols i a totes
les espanyoles que puguen vindre a consultar.
I ho dic perquè quan parlem d’estos temes de patrimoni,
particularment, documental i bibliogràfic, sempre se barreja el tema de la propietat i el de la consulta. I jo derivat de
la seua intervenció afegiria un segon, que és el de la «conservació». ¿Per què? Perquè ha dit una frase que, si és
exacta, me preocupa, perquè ha dit una cosa així com que
no se sap quants d’eixos documents estan avui a la Biblioteca Nacional. I això em preocupa moltíssim, perquè ahí ja
entraríem en la qüestió de la conservació i seguretat del
fons documental. Per tant, molt més preocupat del que havia entrat en esta comissió.
Però, ja he dit, ací no hem de confondre els dos punts
essencials, a part d’eixe de la conservació, que és importantíssim i –com he dit– me deixa preocupat, el de la propietat i de la consulta. I no té res a vore el que uns textos,
uns documents, estiguen oberts a la consulta de tot el món
perquè estiguen dipositats en el lloc del qual no haurien
d’haver eixit, i, de fet, van eixir confiscats –que és la paraula correcta–, i, per tant, ens priven als valencians de la
seva propietat. Quan dic «propietat» no estic parlant al respecte d’una propietat privada, sinó del seu dipòsit en un
dels llocs d’exposició cultural importants com n’hi hauria
de ser –i és– la Biblioteca Valenciana.
Per tant, el tema de la consulta, perfecte; la digitalització
se pot fer, i, una vegada feta, la podran consultar, no de tot
Espanya, sinó de tot el món, però el dipòsit hauria d’estar
–ja he dit, en compliment de la mateixa llei de creació de la
Biblioteca Valenciana–, haurien d’estar dipositats en la seu
de la Biblioteca Valenciana.
En este moment estan allí. Jo no veig el problema a demanar. És que nosaltres no hem dit que anem a confiscar, a
tornar a fer el mateix que feren ells, no anem a confiscar-
Pàgina 8
los, anem a demanar. I si cal establir quina és, quins aspectes són la propietat, que podrien ser de l’arquebisbe o de
l’oncle de l’arquebisbe, José Cardona –que vosté ha parlat–, quina és la dels franciscans, jo no tinc cap problema
que cadascú tinguera la seva propietat. Però, si la propietat
va a ser important perquè els franciscans recuperaren part
del llegat doncs, en este moment, com a valencians també
hauríem de fer exactament el mateix.
Jo no dic que s’inste, que se mos porte immediatament
tot... No, mire, aclarim els termes de propietat i allò que se
considere que és patrimoni valencià que torne a la Biblioteca Valenciana.
Si s’afegix aquest tercer punt, ja li he dit que jo estaria
totalment conforme en la redacció que vostés formen,
d’alguna manera instar a aclarir els termes de propietat i
iniciar el procés de restitució dels fons de l’arquebisbe a la
Biblioteca Valenciana. ¿En quina graduació? Bé, iniciem el
procés de negociació, que és el que demanem nosaltres, no
és una qüestió d’anar, portar el camió, carregar i emportarmos, sinó iniciem el procés d’aclariment i negociació per a
la restitució d’estos fons bibliogràfics i documentals.
Res més. Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies.
Per part del Grup Popular, té la paraula la il·lustríssima
diputada, senyora Miró.
La senyora Miró Mira:
Senyor Pañella, jo el que li he dit és que no està clar de
qui és la propietat, i crec que ho explicat molt clarament en
la primera intervenció. La biblioteca de l’arquebisbe estava
formada per diverses biblioteques a part del seu fons.
I, a més, mosatros entenem que completar tota la informació de les obres que varen constituir la biblioteca de
l’arquebisbe pot resultar d’un gran interés perquè mos
aportaria un major coneixement, mitjançant la informació
bibliogràfica, respecte al caràcter ideològic, inquietud cultural del segle XVII valencià, per la qual cosa es considera
oportú sol·licitar a la Biblioteca Nacional eixe llistat
d’aquelles obres procedència de la qual puga atribuir-se a
esta biblioteca. Encara que mos consta –i no som mosatros
els que ho diguem, està també la historiadora María Dolores García Gómez que s’ha llegit tota la seua trajectòria i
tots els estudis que ha fet respecte este tema–, que a la Biblioteca Nacional no tenen identificats la procedència de
tots i cada un d’estos exemplars, la qual cosa suposa un
gran esforç identificar-los i mosatros demanem que se mos
facilite eixe llistat. Però, això no lleva que entenem que el
que està a la Biblioteca Nacional està a la biblioteca de tots
els espanyols i que, hui en dia, estem ja immersos en les
noves tecnologies i tindre’ls digitalitzats podria aportarmos molta riquesa a tots els valencians i poder entrar tots
en xarxa, ja no només els valencians, com bé dia vosté,
sinó tot el món.
Jo no tinc ja més d’allargar-me, perquè seria tornar a repetir-li altra volta el mateix.
Moltíssimes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Donem pas, per a fixar posició, a la resta dels grups
polítics.
Cinc minuts, senyora Marga Sanz.
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
La senyora Sanz Alonso:
Muchas gracias.
Nosotros…, el Grupo de Esquerra Unida va a dar el
apoyo a la iniciativa que ha presentado el Grupo Compromís porque entendemos que es una iniciativa que se enmarca en la recuperación de nuestro patrimonio cultural,
que además…, viniendo de dos etapas que son, digamos,
determinantes para la historia de nuestro pueblo.
Una, porque se refiere a una serie de obras literarias relacionadas con las confiscaciones que se hicieron a raíz de
la pérdida de nuestros fueros después de la guerra de Sucesión y con la aplicación del Decreto de Nueva Planta, y que
en concreto se materializa en la biblioteca del arzobispo de
Valencia Antonio Folch de Cardona.
Y otra, en otro momento también muy importante de la
historia de nuestro pueblo, como fue, tras la guerra civil,
con la pérdida de la democracia y de la libertad, y que en
aquellos momentos, también, la Junta de Incautación se
hizo con un grueso de volúmenes importantísimos que eran
propiedad de familias valencianas y que hoy no obran en
nuestro poder.
Nosotros damos el apoyo a esta iniciativa porque entendemos que la Biblioteca Valenciana debe ser el elemento
que recoja y recupere todos estos materiales que no debieron salir nunca del País Valenciano y que deben volver al
País Valenciano, negociándolos lógicamente, viendo de qué
forma esto se hace posible, pero, sobre todo, con una decisión que es la que ampara nuestras leyes, y que son las
competencias que tiene la Biblioteca Valenciana para poder
recoger toda la producción editorial impresa, sonora y visual que se haya efectuado y se efectúe en la Comunidad
Valenciana, como así dice, y también la realizada fuera y
que sea referente y sea… y sea posible.
Yo creo que estos elementos que ampara la ley permiten
perfectamente este tipo de iniciativa y, por lo tanto, tiene
todo nuestro apoyo.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
También, para fijar posición con respecto a la PNL, por
parte del Grupo Socialista, tiene la palabra… ¿señor Soto?
Pàgina 9
que saben cuántos puntos se van a debatir previamente y
que se preparan los puntos que se van a debatir, (remors)
mientras que otros…
La senyora presidenta:
Señorías.
Señor Soto, señor Soto…
El senyor Soto Ramírez:
...mientras que otros no tenemos esa información.
La senyora presidenta:
…señor Soto…
El senyor Soto Ramírez:
Eso es información privilegiada, y me parece realmente… (Veus)
La senyora presidenta:
¡Señorías!
Señor Soto, disculpe un momento. Señorías… A ver,
señor Soto…
El senyor Soto Ramírez:
¿Puede apagar el tiempo?
La senyora presidenta:
…no está entrando usted en el fondo de la cuestión.
Efectivamente…
El senyor Soto Ramírez:
Ya he terminado con este tema. Ahora iba a entrar en
el tema.
La senyora presidenta:
No, no, no. Señorías, les ruego respeto.
El senyor Soto Ramírez:
El senyor Soto Ramírez:
Sí, sí.
La senyora presidenta:
Un poco de respeto. Eso digo yo, un poco de respeto al
trabajo de todos, efectivamente. Unos saben que hay siete
puntos…
Ah, señor Soto.
La senyora presidenta:
El senyor Soto Ramírez:
Señor Soto, señor…
Buenos días.
En primer lugar, nuevamente mostrar mi sorpresa por
el funcionamiento de esta comisión, en la medida en que
yo había planteado a la presidenta la sustitución de un
punto el mismo día en que se convoca la comisión, que
fue aceptado, y me encuentro con que hoy pues no es posible hacer esa sustitución. Y el argumento además que
se da es que no se han preparado y no tienen el argumentario del punto que yo propongo hoy debatir. Cosa que
me parece, además, bastante… bastante extraña, porque
eso está determinando que hay una información que manejan unos cuantos diputados del partido del gobierno,
El senyor Soto Ramírez:
…y yo me he preparado 66 temas, ¿vale?
La senyora presidenta:
Señor Soto, cierre… (Remors)
¡Señorías! ¡Señorías!
Cierre el micrófono, señor Soto, un momento. Como
presidenta de la comisión, y por alusiones, primero, no está
usted ateniendo al punto del orden del día.
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
Segundo, efectivamente usted me pidió…, y yo le dije
que no habría ningún problema que usted me lo pidiera en
ese momento. Pero su propia portavoz ha reconocido, antes
de empezar esta comisión, que no se lo había dicho a ustedes para efectuar ese cambio.
Y, luego, le tengo que recordar que todos los portavoces,
previamente, cuando se entra por esta puerta, llegan a
acuerdos para cómo se debe llegar…, y a qué punto debemos llegar de esta… de esta comisión. Pero si no quiere, si
no quiere que estos acuerdos se lleven a efecto, lo reclama
usted a su portavoz.
Yo soy respetuosa con los acuerdos de los portavoces de
los grupos con representación, y no me haga tomar usted
otro tipo de decisiones que repercutiría en el buen hacer de
esta comisión… a lo largo de todo el día, o en comisiones
sucesivas.
No quisiera recordarle que el Grupo Parlamentario Popular tiene mayoría en esta cámara. Pero desde esta presidencia nunca he tratado que esto sucediera así, desde la
presidencia de esta comisión, y he tratado que todos los
grupos, en un momento determinado, llegaran al consenso.
Me gustaría que usted no rompiera ese consenso. Y me
gustaría, también, que su portavoz le llamara al orden.
Nada más y continuemos.
¡Señoría, le ruego…! ¡Señoría! ¡Señor Toño Peral, le
llamo al orden!
El senyor Soto Ramírez:
Bien, mantengo que hay información privilegiada y que
unos se habían preparado unos temas porque sabían que determinados temas no iban a entrar.
Dicho esto, dicho esto, me gustaría, efectivamente, apoyar esta PNL que me parece… con todo sentido, sentido
común, y sentido político y sentido histórico.
Tenemos una biblioteca, la Biblioteca Valenciana, que
debería ser la biblioteca nacional de nuestro pueblo, del
pueblo valenciano, y que debería además atesorar y conservar nuestras señas de identidad.
En ambos casos coincide una determinada situación en
relación con los fondos que se están reclamando: los dos
pertenecen a fondos y bienes patrimoniales documentales
que fueron expoliados en un momento histórico por los
vencedores de una determinada contienda, y que sometieron a los vencidos, no solamente políticamente, sino a
través de una doble humillación que supone, también, el
confiscar y el retirar sus propias señas de identidad, su propia memoria como son también los fondos documentales.
Por tanto, es absolutamente legítimo reclamar la devolución de estos fondos, porque forman parte de nuestra historia y porque deberían estar aquí en términos simbólicos y
físicamente.
Es verdad que hoy las nuevas tecnologías nos permiten
poder acceder a fondos del mundo entero en tiempo real, y
por eso, lo que es la consulta, el estudio y la documentación no debería ser un problema, pero sí que es un problema el depósito, sí que tiene sentido y dimensión histórica el
depósito de estos fondos.
Nosotros vamos, efectivamente, a apoyar esta propuesta, porque, además, han querido establecer dos elementos,
no han aceptado ninguno de los dos, ninguna de las peticiones, pero sí que establecen una diferencia: sobre unos
dicen que sí que van a pedir lo que es la relación de los
fondos que existen, pero sobre lo de la guerra civil, ni una
palabra, corren un tupido velo, porque son temas que,
además, les resulta más próximo históricamente y sobre el
que tienen más ajustes de cuentas y más problemas de
Pàgina 10
conciencia, o no sé si de conciencia, pero, al menos, más
problemas políticos para aceptar. (Veus)
Por eso, me gustaría decir que es importante recuperarlos
todos, los de la guerra de Sucesión, pero también los posteriores a la guerra civil, sabiendo que el gobierno valenciano, lejos de hacer una labor, como dice, y aquí no estamos pidiendo
nada extraño, sino algo tan revolucionario como el cumplimiento de la ley de patrimonio, que dice en su articulo 1.2
que La Generalitat promoverá el retorno a la Comunitat Valenciana de los bienes patrimoniales, incluidos los bibliográficos, que, hallándose fuera de nuestro territorio, sean especialmente representativos de la historia de la cultura valenciana.
Yo creo que es evidente que lo son, por tanto, en propia
aplicación de la propia norma que nos hemos dotado, que es la
ley de patrimonio, deberíamos reclamar estos fondos, como
han hecho otros, como han hecho los franciscanos. Pero nosotros, como pueblo valenciano, parece que tenemos menos derechos y menos reivindicación, en cuanto a lo que es nuestras
propias señas de identidad, que los propios franciscanos.
Y dicho esto, me gustaría decir que aquí, lamentablemente,
estamos muy lejos de esa tarea de recuperación y de hacer de
nuestra Biblioteca Valenciana una gran biblioteca del pueblo
valenciano, porque, lejos de recuperar y de atesorar los fondos
valencianos, lo que estamos es perdiendo fondos de ilustres
castellonenses, alicantinos y valencianos, y la última, lamentablemente, la de Miguel Hernández, que hemos perdido, que ha
viajado a otra comunidad autónoma por la incompetencia, por
la desidia y por el sectarismo político de un gobierno, el gobierno valenciano, que, evidentemente, todo aquello que no
sintoniza con sus aspiraciones ideológicas, más allá de la valía
y del reconocimiento y el prestigio que puede tener, o no hace
nada, o abiertamente lo que declara son hostilidades que hace
imposible precisamente esa labor tan fundamental de recuperación de nuestro patrimonio documental.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Procedim a la votació del punt número 4. Vots a favor?
7 ¿Votos en contra? 8. Queda desestimada, por lo tanto, la
proposición no de ley.
Proposició no de llei sobre la constitució d’una
fundació Joan Fuster, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 28.277, BOC número 98)
La senyora presidenta:
Continuamos con el punto número 5: «Presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la constitució d’una
fundació Joan Fuster, que presenta el Grup Parlamentari
Esquerra Unida.»
Per a la seua defensa té la paraula la il·lustríssima diputada senyora Marga Sanz.
La senyora Sanz Alonso:
Muchas gracias.
Yo, antes de explicar el porqué de la propuesta en sí,
voy a explicar el porqué de la propuesta, pero desde el reconocimiento individual de la persona a la que se refiere.
Y, por lo tanto, más allá de prejuicios y apriorismos o
de valoraciones ideológicas o políticas, yo quiero resaltar,
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
sobre todo en esta reunión de la comisión, que se trata…,
Joan Fuster precisamente se trata de un intelectual o el intelectual humanista valenciano más brillante del siglo XX.
Joan Fuster nació en Sueca, como todos sabemos, el 23
de noviembre de 1922, de familia de agricultores, por lo
tanto, sus aficiones literarias y de letras no vienen precisamente de la familia.
En el 43 del siglo pasado comenzó los estudios de Derecho en la Universidad de Valencia y los combinó con una
formación autodidacta que le encaminó a ser un periodista
atípico como crítico y como columnista oficial.
Un año más tarde, publicó en el almanaque Las Provincias, en 1944, el primer artículo escrito en valenciano: Vinti-cinc anys de poesia valenciana.
Desde 1946 a 1956, codirigió con Josep Albi la revista
Verbo. A partir de 1947, año que se licencia en Derecho, y
durante unos años, ejerció de abogado en su ciudad natal,
donde siempre residió.
Paralelamente, hace colaboraciones periódicas en la
prensa, que es una de las facetas más constantes de su producción, y escribe para Valencia, Levante, Jornada y, también, para el semanario Destino, que es de Barcelona, –la
mayoría, entonces, en aquella época, en castellano– y para
algunas revistas catalanas que ven la luz en el extranjero.
Por ejemplo, en México, precisamente, participó en la publicación de un fascículo que se tituló La literatura catalana de la Renaixença.
Sus primeros libros son, sin embargo, de poemas: Sobre
Narcís, en 1949; Ales o mans, en 1949 también; Terra en la
boca, en 1953, y Escrit per al silenci.
La poesía fusteriana, que se recoge después en el volumen Set llibres de versos, en 1987, se inserta en una línea
existencialista y refleja las preocupaciones en aquel momento histórico, sus preocupaciones personales.
En 1954, el filólogo y editor Francesc de Borja Moll le
edita en Mallorca el ensayo de estética El descrédito de la
realidad, con el cual inicia una brillante carrera de ensayista de una gran amplitud temática y guiada por un estilo incisivo de adjetivación hábil y muy precisa.
Otro aspecto de su obra, que entonces comienza, también es el de la erudición, la historia y las críticas literarias,
que alterna con antologías de prosa.
Pero una parte muy importante de la obra de Fuster trata
de temas relacionados con el País Valenciano y, más concretamente, con sus particularidades sociales, políticas y
culturales. Es un conjunto de escritos que nacen de una posición moral y política comprometida del escritor con su
tierra y con su tiempo, y a lo largo de la trayectoria intelectual ha de vencer diversas adversidades: censura, hostilidades oficiales y oficiosas, falta de medios, ausencia de ambiente cultural propicio, silencio de los medios de
comunicación.
En los años sesenta su obra se vuelve más incisiva y
polémica, y hay un momento que es clave, 1962, cuando
publica Nosaltres, els valencians. Es un libro esencial para
conocer la historia, la cultura y los problemas de identidad
nacional del País Valenciano, un auténtico revulsivo entre
los sectores inmovilistas de la sociedad valenciana, y alrededor de aquel libro, el autor es objeto de amenazas y las
Fallas del año siguiente culminan con la cremà de la efigie
de Fuster.
Jaume Pérez Muntaner, que es un estudioso de la obra
de Fuster, dice de Nosaltres, els valencians: «Su significación histórica ha sido tan remarcada que se puede hablar
desde nuestra perspectiva actual de un antes y un después
de esta obra en cualquier referencia cultural y de conciencia nacional del País Valenciano.»
Pàgina 11
Y, efectivamente, desde nuestra posición, pero creo que
es muy compartida, ampliamente compartida, la historiografía valenciana desarrollada desde mediados del siglo…,
–perdón– desde el siglo pasado, en los años sesenta, hasta
la actualidad tiene de alguna forma una deuda y una referencia en la obra de Fuster.
No se pueden entender debates sobre el declive cultural
y la castellanización de los siglos XVI o XVII o, sobre
todo, sobre la trayectoria social, económica y política valenciana, y especialmente ligado al proceso de industrialización, sin partir de la obra de Fuster.
Además, la obra de Fuster es diversa en cuanto a temas,
también en cuanto a técnicas y géneros, y ha utilizado sobre todo la forma de ensayo largo, escritos de historia, crítica literaria, y también como historiador de la lengua.
En 1975 se le concede el Premi d’Honor de les Lletres
Catalanes. En 11 de septiembre de 1981 el domicilio de
Fuster sufre un atentado bomba, con una bomba que causa
importantes destrozos en su biblioteca y en su archivo.
En 1983 se incorpora como profesor contratado en la
Universidad de Valencia para impartir la asignatura de
Història de la llengua. El mismo año es distinguido con
la Medalla de Oro de la Generalitat de Cataluña. Y un
año más tarde es investido Doctor Honoris Causa por la
Universidad de Barcelona y también por la Autónoma de
Barcelona.
En 1985 obtiene el doctorado de Filología Catalana en la
Universidad de Valencia con el estudio y edición de La Regla del Convent de Sant Josep de València. Y en 1986 obtiene la cátedra de Literatura de la Universidad de Valencia.
Los últimos años de su vida suspende casi completamente su actividad pública, y más directamente política, y
se dedica a la investigación y a la cátedra universitaria.
Fruto de este trabajo son los estudios recogidos en Llibres i
poemes del Renaixement, publicado en 1989.
Es miembro agregado del Instituto de Estudios Catalanes, de la Institución Valenciana de Estudios e Investigaciones, formó parte del Consell Valencià de Cultura, del
Instituto Valenciano de Filología y del consell asesor de la
Biblioteca Valenciana. Y fue promotor y presidente
d’Acció Cultural del País Valencià, y presidente de la Asociación de Escritores de Llengua Catalana.
Muere en Sueca el 21 de julio de 1992. A título póstumo, el Consell de la Generalitat valenciana le concedió a la
Alta Distinción al Mérito Cultural de la Generalitat valenciana. Y la Universidad Jaume I organizó actos de homenaje a su persona y a su obra.
Las letras catalanas le recuerdan con la convocatoria de
un premio de ensayo que lleva su nombre.
En 1995 la Generalitat valenciana, y aquí viene el objeto
ya concreto de la propuesta que presentamos, en 1995 la
Generalitat valenciana firma con el Ayuntamiento de Sueca
un convenio con tal de convertir la casa donde va a vivir
Fuster en un centro de cultura y de estudio en memoria del
escrito. Se compra la casa de Sueca al heredero de Joan
Fuster, Josep Palacios.
Según el acuerdo de compra, el inmueble, una vez reformado, ha de ser la sede de la Biblioteca Valenciana y ha de
recoger los 25.000 libros de la colección particular del escritor, sus documentos, tanto literarios como personales, y
sus obras artísticas, entre las cuales hay cuadros de Miró,
Tapies, Renau y esculturas de Alfaro. Con este objetivo, el
Ayuntamiento de Sueca adquiere poco después la casa adjunta para poder disponer de más espacio, pero en 1998 los
albaceas de Joan Fuster retiran de la Generalitat valenciana
la custodia del legado del escritor por incumplimiento de
los acuerdos.
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
Y desde entonces estamos pendientes completamente
con el cumplimiento de este compromiso. Lo que pedimos
y pide esta proposición es que La Generalitat cumpla los
compromisos y se pueda llevar a cabo el convenio suscrito
en aquel momento.
Mientras tanto, en 1997, el Ayuntamiento de Sueca y los
albaceas del escritor declararon el Año Fuster, que se concretó en una serie de actos para conmemorar el 75 aniversario del nacimiento del escritor y el quinto de su muerte.
En el 2012, ya en nuestro siglo, se conmemora con la
organización de numerosos actos, conferencias y publicaciones, el 50 aniversario de la primera edición de Nosaltres,
els valencians y el 20 aniversario de su muerte.
Por todo ello, entendemos que es el momento oportuno
para que se llegue a un acuerdo entre el Consell, el Ayuntamiento de Sueca, el heredero y los albaceas de Joan Fuster
con tal de constituir la Fundación Joan Fuster que, con sede
en la calle de Sant Josep, número 10, en la ciudad de Sueca, la vivienda del escritor, sirva para el estudio y la difusión de la obra de uno de los intelectuales más válidos del
País Valenciano, de nuestro país.
Por tanto, con esta finalidad es en la presentamos esta
propuesta de resolución y la toma en consideración de la
PNL que hoy hemos presentado.
La senyora presidenta:
Gracias, señora Sanz.
Para fijar posición, por parte del Grupo Compromís, tiene la palabra el diputado señor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Vaja per endavant, senyora Sanz, el nostre recolzament a
la proposta que han presentat. Per a nosaltres, sobretot, pel
fons i també pel significat, no només de la proposta, sinó
de la persona de Joan Fuster dins del que és la història recent del poble valencià.
Dic això perquè nosaltres pensem des de Compromís
que la valoració de les persones i de les obres han d’estar
fora del sectarisme. Poden parlar... hem vist que a través
del temps se celebren les figures de polítics, d’escriptors,
en este cas d’assagistes, d’esportistes, de moltíssima gent
que el que han fet és demostrar una qualitat personal en el
que és, en este cas, una qualitat moral, literària, la capacitat
de l’anàlisi social, en múltiples aspectes que podíem valorar. I que no és precís, no és obligat coincidir amb les valoracions que ells feien per a fer el reconeixement.
Per tant, nosaltres pensem que ací s’ha de valorar, no
només la figura i l’obra de Joan Fuster, en la qual jo no
m’estendré perquè vosté ja l’ha explicat, senyora Sanz, degudament, però sí en totes estes persones, que dic, ja no
només ara cenyir-mos a ells, en totes estes persones que
poden ser, com he dit, polítics, escriptors, assagistes particularment, artistes de qualsevol...
El que socialment se fa és valorar el seu impacte,
l’impacte social, per exemple, però també l’impacte artístic
i literari, en este cas. I reitere, no cal, no és necessari coincidir amb les seues idees per a donar-li valor a allò que ha
escrit perquè té un valor literari, perquè té un valor social.
I, per tant, ahí entraríem, diríem, escoltem, al marge de les
ideologies que cadascú puga tindre, s’ha citat reiteradament
que Joan Fuster és l’assagista més important que tenim en
l’època contemporània, lògicament, al País Valencià. És la
persona que ha elevat sempre la figura del País Valencià,
que ha estat crucial en la seua obra.
Pàgina 12
He de recordar..., se parla sempre del llibre Nosaltres,
els valencians, que és l’arranc... però jo localitze Joan Fuster en un llibre anterior, també de la mateixa època, escrit
en castellà, i que se dia El País Valenciano, i que va ser el
primer llibre que parlava seriosament en l’època actual, de
l’època en què estàvem. Estem parlant dels anys sixanta, en
ple franquisme, ja del que és l’entitat valenciana.
He de dir que en qualsevol país mínimament normalitzat
s’estaria celebrant l’existència d’una persona com Joan Fuster per la seua qualitat humana, pels seus plantejaments socials i per la seua qualitat literària, estrictament literària.
S’estaria celebrant l’obra de Joan Fuster. I ací, al País Valencià, tenim un deute amb esta persona. Tenim un deute gran.
Sobretot tenim un deute perquè no podem menysprear-lo
més. Se va menysprear atacant-lo físicament. Recordem
l’atemptat que va sofrir. Però també se’l va atacar després
amb un atemptat a la seua mateixa tomba.
Però hi ha un atemptat també entremig. L’any 1995,
quan la Generalitat valenciana signa l’acord amb
l’Ajuntament de Sueca, signà el conveni per a convertir la
casa Fuster, la casa on ell vivia, en un centre de cultura i en
un centre d’estudi. Això es va començar comprant la casa.
També se va parlar en aquell moment si seria la seua de la
Biblioteca Valenciana. Però, bé, sí que és veritat que va
acollir, havia d’acollir els 25.000 llibres de la col·lecció
particular de l’escriptor i tots els seus documents literaris,
personals, obres artístiques. I cal ressaltar precisament la
relació que té aquest punt amb el punt anterior. Estem parlant també de la recuperació documental de persones que
han sigut crucials, i reitere, coincidim o no coincidim, per a
tots els valencians en el que és la valoració de València
com a poble, com a entitat, com a país.
Per tant, és important. Allí se donen els quadres i totes les
seues possessions culturals, com siguen quadres de Miró, de
Tàpies, de Renau, escultures d’Alfaro també, eh. I, no només
això, sinó que en este projecte l’Ajuntament de Sueca
l’augmenta adquirint la casa adjunta per a tindre més espai.
Què ha passat? Tot açò és esperançador, és una notícia
positiva. Bé, l’any 1998 els hereus, els marmessors, retiren
la custòdia del llegat perquè s’estaven incomplint els
acords. I ací la part negativa i a la part que hem d’arribar en
este moment, hem d’arribar, senyories, per a, ja dic, donar
el valor que li correspon a una figura essencial del valencianisme, però quan parle del valencianisme ja no estic fent
la referència al valencianisme polític, sinó essencialment al
valencianisme cultural i a l’entitat... i a donar entitat cultural al País Valencià.
Per tant, és ací, en este moment com està la situació?
Com està la situació? Doncs bé, l’Ajuntament de Sueca
està cobrint tota la despesa que origina la casa Fuster. En
altres moments la mateixa Generalitat havia tingut gent treballant, persones, alguns becaris, altres..., per a catalogar
tot el fons bibliogràfic i documental de Joan Fuster. En este
moment hi ha dues persones que són pagades íntegrament
per l’ajuntament.
Per tant, ahí hi van haver en el seu moment direcció i
reunions, la Direcció General del Llibre i la fundació per a
poder tirar endavant tot el projecte de la casa Fuster.
Com està en este moment? Pensem que La Generalitat
té totalment oblidat este projecte i que, ho he dit, la qualitat, ja no vaig a parlar de la personal, de la qualitat de
l’anàlisi sociològica, de les propostes que podíem dir socials i polítiques de Joan Fuster, però sí de la qualitat literària i el seu impacte en el que ha estat la història recent.
No podem perdre personalitats com Joan Fuster. Com en
un altre moment podíem parlar també d’altres personalitats
valencianes, que he citat per citar-ne diferents, com podia
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
ser Blasco Ibáñez. No podem perdre el llegat de cap dels
valencians, i no sé si m’agrada massa la paraula, il·lustres,
però com a mínim que hagen tingut un ressò social i literari
en este cas.
Per tant, jo l’únic que puc és reafirmar-me ja en el meu
vot positiu a la proposta i demanar que s’abandone el sectarisme pel que puga significar una persona política, el llenguatge que puga significar, i que s’aprove pel valor humà i el
valor literari, que eixe és indiscutible també, de Joan Fuster.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Señor Soto.
El senyor Soto Ramírez:
Sí. Muchas gracias, señora presidenta.
Bé, estem parlant en este tema del reconeixement d’una
figura indiscutible, indiscutible per a qui a més té la capacitat per a reconèixer els valors culturals, patrimonials,
lingüístics en la universitat i en la ciència.
Per tant, nosaltres no hauríem de desautoritzar eixes instàncies que de forma unànime estan reconeixent la trajectòria i la
vàlua d’un personatge històric com és Joan Fuster.
Per això pense que vostés votaran que sí, perquè si no
seria preocupant. Seria preocupant inclús que es poguera
sotmetre a votació esta qüestió. Sotmetre a votació suposa
dividir, fraccionar, fragmentar, suposa sobretot desqualificar persones absolutament fonamentals en la nostra història. I, per tant, no haurien d’estar sotmeses a eixe tipus de
debats, de polèmiques, que finalment acaben infravalorant,
minvant la seua figura.
Per tant, jo espere, espere, i ho dic amb convicció, que
vostés voten que sí a esta proposta, que no pretén més que
posar en valor, estudiar, investigar i difondre l’obra documental, personal, històrica d’un personatge, com dic, històric, contemporani, que va faltar fa vint anys, que va morir
fa vint anys, que enguany també es complix el noranta aniversari del seu naixement. I, per tant, és un moment més
que adient per a reconéixer i per a impulsar eixa fundació.
Bé, eixa és la meua esperança, és el meu desig i és el
sentit comú. Des d’un punt de vista de la normalitat civilitzada d’un país democràtic que reconeix els valors culturals de la seua gent, independentment que es compartisquen o no les seues idees, tindríem de reconéixer i
recolzar esta fundació.
Perquè la diversitat ideològica és bona, és bona. És una
riquesa per a un poble, és un element que fa que hi hagen
més idees en circulació en una comunitat i, per tant, més
capacitat i més possibilitat d’encertar en el nostre futur. I
podem estar pròxims o poden estar més allunyats, des d’un
punt de vista de la nostra valoració personal de les seues
idees. I això és legítim des d’un punt de vista democràtic.
Per això, mai pot ser una excusa, una coartada, un argument per a no impulsar una figura com és Joan Fuster i posar-la en valor a través dels instruments, com és, en este
cas, el que es proposa: una fundació.
Bé. Joan Fuster, ja s’ha dit, ja s’ha fet una glossa de la
seua trajectòria, del seu recorregut, és un personatge que no
és discutit, des de l’àmbit de qui té eixa capacitat per a reconéixer els valors culturals i científics, que és la universitat, que és la ciència.
I, per tant, no tindríem de ser nosaltres els qui li apliquem ací un altre tipus de valoració i de filtre, el filtre
ideològic, en funció de si el que pensava, el que escrivia,
el que reflexionava Joan Fuster era una cosa que a mi me
Pàgina 13
pareixia bé o no. Això és irrellevant per al que estem tractant ací, és irrellevant. I, lamentablement, els governs mediocres, sectaris, intolerants, apliquen filtres ideològics a
persones valuosíssimes i els mantenen en la marginació
més absoluta perquè no compartixen el seu projecte cultural o el seu projecte històric. I això és molt lamentable,
molt lamentable. És un signe de mediocritat, com dic.
I, per tant, este gran historiador, assagista, poeta, és un
home il·lustrat, absolutament polifacètic, que ha tingut en
diversos camps una activitat absolutament fonamental, té el
dret a tindre un instrument que també propulse, des de
l’autoestima del nostre amor com a poble, que propulse
també els millors valors de les millors persones que hem
tingut ací i de les persones més brillants i més prestigioses,
com és el cas de Joan Fuster.
Per tant, més enllà de les barreres ideològiques que
deuríem ser capaços de transcendir en estos moments,
deuríem de posar en valor tots junts, en un acte de consens,
el reconeixement i l’impuls de la figura de Joan Fuster.
Això seria una cosa absolutament normal, absolutament
senzilla, des d’un punt de vista de qualsevol que tinga conviccions democràtiques reals.
L’únic veto que es pot posar a una persona il·lustre en
termes científics o culturals per al seu reconeixement és
precisament que no tinga conviccions democràtiques. I
això pot passar. Gent molt il·lustre, molt il·lustre, però que,
digam, no es mereix el reconeixement institucional, perquè
en les seues conviccions democràtiques no complix el mínim exigible a un ciutadà democràtic. Però això no es produïx en este cas. Fuster era profundament democràtic, profundament valencià, amava este poble com ningú i, a més,
exercia com a tal.
Per això, tampoc eixe argument ens pot servir. És una
persona valuosa, és una persona reconeguda, és una persona democràtica, és una obra impressionant des d’un punt de
vista de la qualitat, com s’ha dit, probablement l’assagista
més important de la nostre història recent. I, per tant, no
podem tindre’l amagat, no podem practicar la indiferència
amb ell, no podem practicar sistemàticament bloquejos i
torpedinar el que és el seu impuls i el seu reconeixement.
Bé. No m’estendré més. Jo crec que vostés tenen la paraula, senyors del Partit Popular, vostés tenen la paraula de
si Joan Fuster, una persona indiscutible per al món de les
idees i per al món de la cultura al País Valencià, si Joan
Fuster també tindrà de sofrir una doble persecució després
de sofrir atemptats en la seua vida personal, també tindrà
de sofrir la humiliació i la persecució política en esta cambra, de no vore’s recolzat pel partit que governa en noms de
tots els valencians, representant a tots els valencians, la
nostra comunitat i, per tant, que abdica de la seua obligació
d’impulsar una fundació que promoga l’estudi, la difusió,
la investigació de l’obra de Joan Fuster.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Per part del Grup Parlamentari Popular, té la paraula la
il·lustríssima diputada...
La senyora Bonet Mancheño:
Muchas gracias, señora presidenta.
Mire, la Conselleria de Cultura llevó a cabo en 1995 la
ordenación y registro de 18.000 monografías, de las cuales
12.000 se han catalogado e inventariado de su archivo y la
microfilmación de los originales y de los inventarios del
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
mismo. Una copia del microfilm del legado de Joan Fuster
está depositada en la biblioteca de Cataluña, quedando
otras dos en poder de la Generalitat valenciana, una de las
cuales está depositada en la propia casa de Joan Fuster.
Durante 1996, la Conselleria de Cultura, Educación y
Ciencia procedió, como ustedes sabrán, a realizar las obras
necesarias para la conservación de la casa y sus instalaciones.
Durante 1997, se mantuvo una reunió con el alcalde de
Sueca, don Salvador Gil, y con el heredero de Joan Fuster,
señor don Josep Manuel Palacios Martínez, en la que se
llegó al acuerdo de que en 1998 se realizarían las actuaciones necesarias para realizar el proyecto arquitectónico tanto
de la casa de Joan Fuster como de la contigua, con el fin de
crear un complejo que albergase tanto la biblioteca de Joan
Fuster como la biblioteca de escritores suecanos.
Durante 1998, el Ayuntamiento de Sueca finalizó las
obras de la casa contigua y, como consecuencia del acuerdo
anterior, la Generalitat valenciana encargó al mismo arquitecto, don Vicente Miragall, que había realizado la realización de la citada casa, el proyecto arquitectónico de la casa
de Joan Fuster, con el fin de dotar de homogeneidad las instalaciones del complejo cultural integrado por ambas casas.
Asimismo, en reuniones mantenidas con el alcalde de
Sueca a lo largo de 1998, se llegó al acuerdo de realizar las
obras de rehabilitación de la casa de Joan Fuster, por un
importe inicial de 80 millones de pesetas, que posteriormente, a la vista de los estudios realizados, se ajustó a 60
millones de pesetas.
Señorías, La Generalitat, desde el principio, incluso desde..., a raíz de la muerte de Joan Fuster, que ocurrió el 21
de junio de 1992, y sobre el cual se abrió un período de incertidumbre sobre el destino del legado cultural de Joan
Fuster, y siendo los beneficiarios de su legado cultural el
Ayuntamiento de Sueca y la biblioteca de Cataluña, ha sido
consciente del valor importantísimo de esta figura, de este
ensayista, humanista, de esta figura insigne de nuestra cultura y ha procedido a proteger, a mimar, a promocionar y a
difundir el legado de Joan Fuster.
Yo les puedo decir, y ustedes supongo que serán conocedores, del convenio que se firma entre la Generalitat valenciana y entre el Ayuntamiento de Sueca, que, desde luego,
da cumplida respuesta a la propuesta de resolución que presenta Esquerra Unida.
Ese convenio, que ustedes lo conocerán, que dice que
La Generalitat es titular del mencionado inmueble, siendo
esta la casa natalicia de Joan Fuster. Y la Conselleria de
Cultura y Deporte, con fecha 25 de enero de 2010, autorizó
al Ayuntamiento de Sueca a ocupar temporalmente el mencionado inmueble.
Esta autorización de ocupación temporal establecía, entre
otras, las siguientes condiciones: el excelentismo Ayuntamiento de Sueca destinará el inmueble a la conservación del
patrimonio del escritor, su difusión y la promoción de la investigación científica acerca de su persona y su obra. El inmueble objeto de autorización deberá utilizarse exclusivamente al uso autorizado durante el plazo de cesión, sin que
pueda ser arrendado o cedido a otra persona física o jurídica. La autorización del uso del inmueble comprende su utilización para la custodia del legado de don Joan Fuster, tanto
archivístico como bibliográfico y artístico, así como la promoción del estudio y la difusión del fondo bibliográfico del
mismo y la organización de eventos y actividades para que
la casa de Joan Fuster se convierta en centro de actividades
culturales sobre su pensamiento y su obra.
En consecuencia, los objetivos recogidos en la propuesta
de resolución ya se están cumpliendo con la autorización
de ocupación temporal.
Pàgina 14
Y, bueno, aquel convenio fue suscrito por quien era entonces el alcalde de Sueca, el señor Baldoví. Y recordar y
hacer hincapié que todo el legado está en la casa de Joan
Fuster, que se está catalogando y está en pleno funcionamiento gracias a ese convenio.
Por lo tanto, señoría, creo que lo que usted solicita, los términos de la resolución se cumplen gracias a este convenio.
Y, por otro lado, ustedes son conscientes de que no por
cuestiones ideológicas, porque nosotros jamás sesgamos la
cultura de nuestro pueblo por una cuestión ideológica, sino
por los valores humanos, los valores culturales, los valores
científicos, los valores históricos de las personas en cuestión, que nos aportan a nuestra tierra, a nuestro conocimiento y a nuestra propia idiosincrasia todo aquello que es
objeto de una obra extraordinaria y magnífica, como en
este caso la de Joan Fuster.
Nosotros no marginamos a nadie por su ideología, y muchos menos, como digo, y lo vuelvo a repetir, todas las virtudes que adornan a este extraordinario ensayista. Y podemos constatar que todos los gobiernos de La Generalitat y,
por supuesto, los del Partido Popular, han velado y se han
preocupado por el legado de Joan Fuster.
En este momento, ustedes son conscientes perfectamente
de que las circunstancias no son las idóneas, no son las más
adecuadas para crear una fundación, cuando precisamente
se está llevando a cabo una reorganización del sector fundacional de la propia administración valenciana, de la propia
Generalitat, por cuestiones obvias, por cuestiones que son la
consecuencia de la durísima crisis que estamos viviendo en
España y en nuestra comunidad, también consecuencia de la
nefasta gestión de los gobiernos socialistas, y no es el momento, lógicamente, de poder establecer convenios para crear fundaciones. Ya han pasado otras figuras insignes también por esta comisión y no hemos podido aceptar la
creación de fundaciones por las mismísimas razones.
Y eso en ningún modo conlleva que haya ningún tipo de
marginación –y no quiero utilizar ninguna otra palabra–,
por las cuestiones que algunas de sus señorías han aludido
en esta comisión, porque, desde luego, yo le garantizo –y
no tengo tampoco por qué garantizarlo– que no es el estilo
propio del Partido Popular. A lo mejor es el estilo de otros
grupos políticos, pero evidentemente nunca el nuestro.
Y por delante, para terminar y finalizar mi intervención,
el reconocimiento expreso, como no puede ser de otra manera, a la figura de este insigne valenciano, de este insigne
suecano por su obra y por su aportación a la cultura de
nuestra tierra.
Nada más, señorías, y muchas gracias.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Quiere turno de réplica la señora Marga Sanz, la proponente.
La senyora Sanz Alonso:
Muchas gracias, señora presidenta.
Vamos a ver. Parece que no es el momento porque se
está reorganizando la administración y todo lo que es el
sector público y todo lo que son las empresas, fundaciones,
etcétera, etcétera, etcétera. Si ese fuera el problema, perfectamente podrían haber presentado una enmienda y haber
dicho que en el momento adecuado el Consell aborde esto,
o la Generalitat valenciana aborde esto. Y yo, seguramente,
a lo mejor se lo podía haber aceptado. Se podía haber hecho una enmienda a esta proposición no de ley.
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
Pero el problema no es ese. El problema es que si los albaceas denuncian que no se cumple un acuerdo y se rompen en aquel momento las negociaciones que ya estaban en
marcha en torno a un convenio, y es el propio convenio el
que no se está cumpliendo, y llegamos a un momento en el
cual los gastos que supone la casa con todo el legado, de
mantenimiento, etcétera, etcétera, y con las personas que
allí están trabajando, las asume el Ayuntamiento de Sueca,
y que para hacer todo el trabajo de catalogación y todo el
trabajo de puesta a punto de una obra que tiene que estar a
disposición, y está, de los valencianos y de las valencianas
y de los investigadores que quieran estudiar esta obra, resulta que hay dos personas contratadas por el ayuntamiento. ¿Eso es lo que está haciendo en estos momentos la conselleria y el Consell por la obra de Fuster?
Vamos a ver. Aquí las palabras huecas de que reconocemos a Fuster sobran, si no se traducen en hechos concretos. Y yo lo que quiero es que usted nos explique cuáles son los hechos concretos y lo que concretamente está
haciendo en estos momentos la conselleria por la obra de
Fuster y el porqué se rompieron aquellas..., el convenio o
las negociaciones que estaba teniendo (inintel·ligible) ...
el convenio se quedó..., se retiraron los fondos de la tutela
de la Generalitat valenciana. Porque ese es el problema.
El problema es que si el reconocimiento que teóricamente
se le da a Fuster como ensayista, como literato, como historiador, como intelectual de nuestra época, no viene
acompañado de hechos concretos que avalen ese conocimiento, un reconocimiento que, como muy bien decían
mis compañeros, y yo también lo expuse, no se lo damos
nosotros sino que se lo da la propia sociedad y quien en
nuestra sociedad tiene capacidad para hacerlo, como son
las universidades, si realmente La Generalitat no acompaña todo eso de hechos concretos, como es precisamente
poder desarrollar la obra y conocimiento y la popularización de la obra de Fuster para quienes quieran investigarlo o quienes quieran conocerlo, catalogarlo, difundirlo,
etcétera, si eso no se está haciendo y lo está haciendo solamente, y de una forma muy reducida en cuanto a sus
ambiciones iniciales, el ayuntamiento, porque no tiene
más posibilidades, el Ayuntamiento de Sueca, dígame en
qué se traduce ese reconocimiento. ¡Díganoslo!, díganoslo, y díganoslo, porque, realmente, nosotros no lo vemos,
nosotros no vemos que ese reconocimiento esté en estos
momentos concretado en ninguna aportación concreta,
ningún trabajo concreto hacia lo que se está haciendo. Y
aquello que se firmó en su momento, el convenio que se
firmó entre todas las partes en aquel momento, es un convenio que en estos momentos está congelado, es un convenio que no se está desarrollando, y ustedes tendrán que
decir de qué forma lo quieren desarrollar, si es que realmente quieren darle a Fuster una proyección.
Y yo me resisto a decir que lo suyo es un tema ideológico, pero, mire, por aquí han pasado otros temas, otros literatos, por aquí ha pasado la figura de Miguel Hernández, y pedimos encarecidamente que la conselleria evitara que se
fuera de nuestra tierra la obra de Miguel Hernández, una
obra castellana, de letras castellanas, pero una obra valenciana como es la de Fuster... Y se ha ido, y se ha ido, por su incompetencia y por su ignorancia hacia todo lo que signifique
aquellas personas que tienen opiniones diferentes, porque lo
hay, porque lo que ha pasado en Elche no se entiende.
Pero yo quiero dejar lo que ha pasado en Elche y vayamos a lo que está pasando en Sueca. Y en Sueca lo que
está pasando es que el ayuntamiento está solo para trabajar
por la recuperación y la difusión de una obra de un valenciano tan ilustre como es Joan Fuster, que yo me atrevo a
Pàgina 15
decir y he dicho que es uno de nuestros mejores intelectuales y ensayistas de nuestra época.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Tiene cinco minutos el Grupo Popular, la señora Elena
Bonet.
La senyora Bonet Mancheño:
Gracias, señora presidenta.
Bueno, mire, yo tengo aquí el convenio de fecha 25 de
enero de 2010, que lo suscribe la Generalitat valenciana y
quien era entonces el alcalde, Joan Baldoví, y si no le gustaba el convenio ¡no tenía por qué haberlo firmado! Si lo
firmó es porque los términos del convenio pensaba que
eran los adecuados (veus) y que iba a cumplir las expectativas de lo que pretendía en aquel momento el Ayuntamiento
de Sueca. Y como le he dicho, por otro lado, «todo» el legado está depositado y se están llevando a cabo todos los
trabajos y está en pleno funcionamiento, precisamente gracias a ese convenio. Ahora, si hay algún término del convenio, pues, que no les agrada, pues, habría que preguntárselo
a quien era entonces el..., a la sazón, el alcalde de Sueca.
Mire, señoría, la conselleria de cultura, en toda su historia, ha colaborado, y se lo he dicho antes, en la difusión, protección y promoción de la figura de Joan Fuster, tal y como
se demuestra en la documentación que..., bueno, todo lo que
anteriormente les he explicado. Es decir, que al margen del
sesgo ideológico del autor, desde La Generalitat, y especialmente con los gobiernos del PP, se ha trabajado y se ha destinado recursos para mantener en nuestro territorio, y, más en
concreto, en la localidad de Sueca, como era el deseo del
propio Fuster, su legado patrimonial e histórico. Es decir,
que los objetivos del estudio de la obra de Joan Fuster siempre han tenido su presencia en las sucesivas consellerias de
cultura, repito, sea cual sea su postura ideológica, que, obviamente, no es el debate de esta proposición no de ley.
La Generalitat, y se lo he dicho antes, se lo vuelvo a repetir, está realizando en los últimos meses una importante reestructuración del sector público empresarial y fundacional,
con una gran reducción tanto del presupuesto como del personal y sus estructuras, y ya saben ustedes a consecuencia de
qué es exactamente, y no cuadra, no es el momento, para
crear una nueva fundación ni aumentar el tamaño del mencionado sector fundacional. En el futuro, señora Sanz, cuando superemos la crisis y las cosas vayan como tienen que ir,
y esperemos que eso sea así y, a ser posible, que no tarde
mucho, pues, es un tema que se podrá volver a plantear.
De todas formas, señorías, si lo que ustedes finalmente
pretendían con esta PNL era entrar en un debate ideológico,
tal y como dice textualmente, que hablan de «controvèrsies
polítiques, a banda la marginació flagrant envers del major
pensador que la nostra terra ha produït al llarg del segle
XX», pues, «institucionalment aïllat, etcètera, etcètera», no
lo van a conseguir. La Generalitat siempre, con gobierno
socialista y con gobierno popular, ha apoyado la difusión
de la figura de Joan Fuster, mal que les pese.
Nada más, señoría, (inoïble) ... .
La senyora presidenta:
Gracias, señorías.
Una vez debatido el punto número 6, precedemos a la
votación.
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
¿Vots a favor del punt número 5 que acabem de debatre?
6. ¿Vots en contra? 8.
Se suspén deu minuts la (inoïble) ... .
(Se suspén la reunió a les 12 hores i 19 minuts)
(Es reprén la reunió a les 12 hores i 35 minuts)
La senyora presidenta:
(Inoïble) … en el punt número 6 de l’ordre del dia que diu:
presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la declaració com a béns d’interés cultural, BIC, dels dotze cotxes
vagons, els dos cotxes cafeteria i les tres màquines de tracció
del tren històric i turístic Limón Express, que presenta el Grup
Parlamentari Socialista. Per a la seua defensa…
El senyor Serra Ferrer:
Sí, senyora presidenta. El Grup Parlamentari Socialista
sol·licita la retira de la proposició no de llei i demanem que
passe a consideració la següent proposició no de llei de
l’ordre del dia.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Per tant, senyor secretari, se retira el punt número sis per
part del grup proponent.
Proposició no de llei sobre el batxillerat per a majors
de vint anys, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 30.446, BOC número 98)
La senyora presidenta:
I continuem amb el punt número 7, que és: presa en consideració de la Proposició no de llei sobre el batxillerat per
a majors de vint anys, que presenta el Grup Parlamentari
Popular.
Per a la seua defensa té la paraula la il·lustríssima diputada Maira Barrieras.
La senyora Barrieras Mombrú:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyories.
Hem presentat una proposició no de llei donat que la
Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, establix en l’article
69.4 que les administracions educatives en l’àmbit de les
seues competències organitzaran periòdicament proves per
obtenir directament el títol de batxiller, sempre que demostren haver assolit els objectius establits com també els fixats en els aspectes bàsics del currículum respectiu. Per a
presentar-se a les proves per a l’obtenció del títol de batxiller requerix tenir vint anys.
També hi ha un decret de 11 de juliol, el 12/2008, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a la Comunitat Valenciana. La disposició addicional quarta, apartat
2, estableix que els alumnes i les alumnes que no obtinguen el
títol després de cursar els ensenyaments del batxillerat en règim ordinari, en règim nocturn o a distància podran optar a
les proves per a majors de vint anys, que periòdicament organitzarà la conselleria competent en matèria d’educació.
Pàgina 16
Arran d’això, hi ha una ordre de 4 de gener, 1/2012, de
la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la
qual es regula la prova per a persones majors de vint anys
per a l’obtenció directa del títol de batxiller en la Comunitat Valenciana, que establix en l’article 5.1 que la prova regulada, mitjançant la present ordre, disposarà d’una convocatòria per curs acadèmic. Cal dir que en la prova regulada
per a este curs 2011/2012, convocada per Resolució de 20
de gener de 2012, de la Direcció General d’Ordenació i
Centres Docents, que va tindre lloc el dissabte 21 d’abril,
es van matricular 389 persones.
Cal destacar la situació d’altres proves, com per exemple les corresponents a l’obtenció directa del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria, que en este últim
cas hem d’anar mirant la progressió que hi ha hagut, donat
que en l’any 2000 hi va haver una única convocatòria en la
qual es van inscriure 291 persona; en l’any 2001, que ja es
van posar dos convocatòries, es van matricular un total de
719 persones; i dos anys després, en 2003, ja van ser més
de 3.000 persones les inscrites, fins arribar a les més de
14.000 persones en l’any 2011. De l’anàlisi d’esta situació,
evidentment, es pot observar una tendència a un creixement
ràpid quant a nombre de matriculats durant els primers
anys d’estes proves.
Per tant, jo crec que un dels punts de la nostra proposta
de resolució diu: «Les Corts acorden instar el Consell a incrementar el nombre de convocatòries anuals de la prova
per a l’obtenció directa del títol de batxiller per a persones
majors de vint anys, de manera que realitzen dues convocatòries anuals.» Perquè pensem que la quantitat de persones que s’han presentat en esta es vora, crec com a mínim,
doblat en la pròxima convocatòria i creguem que fa falta
que s’augmenten les convocatòries.
En el punt número dos, que posa: «Realitzar programes
formatius complementaris de preparació per a les proves
esmentades en instituts d’educació secundària i en els centres d’educació de persones adultes.» Evidentment, la legislació que hi ha en matèria d’educació de persones adultes
ja contempla l’existència d’eixos programes formatius destinats a eixa preparació per a l’obtenció de titulacions
acadèmiques i l’accés al altres ensenyaments.
El Consell, a través de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, sabem que està, perquè a més així ja ho
vam recolzar també en les propostes de resolució, està
elaborant un avantprojecte de llei pel que regularà
l’educació de persones adultes. Per tant, es prioritzarà
dins d’eixa llei la formació destinada a l’obtenció de titulacions acadèmiques i professionals, amb l’objectiu
d’incrementar les taxes de població que tenen una titulació d’ensenyament bàsic i una titulació de l’ensenyança
postobligatòria respectivament. I d’esta forma facilitar
l’empleabilitat i la promoció professionals dels ciutadans
de la Comunitat Valenciana.
Per tant, sí que ens agradaria, i per això demanem en
esta proposta de resolució, que dins d’eixa llei es tinguera
en compte els programes formatius complementaris que
fan falta per a les citades proves que comentàvem dels instituts d’educació secundària en els centres d’educació de
persones adultes.
I, per últim, el tercer punt, facilitar la realització de les
proves per part dels ciutadans, mitjançant la seua realització en els instituts d’educació secundària de la localitat o la
comarca en què residisquen.
Les direccions territorials competents, tal com resa
l’ordre que els havia esmentat de 4 de gener, són les que
determinen les localitats en què es realitzarà la prova, en
funció de les preferències de les persones que s’han inscrit,
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
tal com diu l’article 6.2 de l’ordre, i el nombre de tribunals
que se constituiran en cadascuna.
En l’any 2011-2012 s’han constituït cinc seus: una en
Castelló de la Plana, una en Elx i tres en València, basant-se en les preferències que les persones que han formalitzat la matrícula han tingut en eixe moment. Evidentment, creguem que la duplicitat que volem que es faça de
la prova, que almenys hi hagen dos proves anuals, també
haurem d’implementar el nombre de llocs on es puguen
realitzar estes proves. Per tant, per això posem eixe tercer
punt, perquè sí que ens agradaria que la gent tinguera facilitat a l’hora de poder presentar-se a estes proves.
També cal recordar que s’ha realitzat, esta prova que hi
ha hagut, s’ha realitzat en dissabte perquè la gent puga
anar-hi, els qui tenen obligacions laborals o de qualsevol
altre caràcter, puguen anar a fer les proves en dissabte.
Jo estic convençuda que és un bé per a la nostra societat.
I, per tant, creguem que és una proposta de resolució molt
assumible per part de tots els grups i agrairíem el vot a favor de tots ells.
Moltes gràcies, senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Pàgina 17
2013 no aparece ni ningún objetivo, ni ninguna línea que
consigne una cantidad presupuestada.
Por lo tanto, ya diciéndole que, entendiendo y compartiendo el objetivo que tiene esta proposición no de ley que
el Grupo Popular presenta, entendemos que no está asentado en lo que da garantía a que se pueda desarrollar, que es
el presupuesto o cuanto menos el objetivo en los presupuestos de la conselleria. Y, por lo tanto, creemos que esto
se quedará en nada o que, en todo caso, va a suponer mayor
trabajo para las personas que en estos momentos estén trabajando sin tener posibilidad de mayores contrataciones.
Y, por lo tanto, lo que planteamos, señoría, es que explique de dónde saldrá el dinero, de qué partida va a salir el
dinero, quiénes van a impartir esos cursos en los institutos
de educación secundaria y cómo se van a poder financiar.
Y a partir de ahí, lógicamente, que se sitúe los lugares de
los exámenes allá donde vivan lo más cerca les pueda venir
por su trabajo, por su domicilio o por el lugar de vivienda
fundamentalmente, pues nos parece perfecto. Pero, claro, el
segundo punto es el que nos hace no compartir, por así decir; vemos que precisamente lo que hace es dejar en el aire
la posibilidad de aplicar esta proposición no de ley que le
digo que en principio podríamos compartirlo si no es porque vemos que no tiene presupuesto para llevarse adelante.
Gràcies.
Per a fixar posició té la paraula el Grup d’Esquerra Unida, la il·lustríssima diputada senyora Marga Sanz.
La senyora presidenta:
La senyora Sanz Alonso:
Gracias, señoría.
Para fijar posición, por parte del Grupo Compromís, tiene la palabra el ilustrísimo diputado señor Pañella.
Muchas gracias.
Nosotros creemos que todas las iniciativas que se pueda
tomar desde el Consell para facilitar y promover la cualificación de las personas y su inserción laboral y facilitar la
inserción laboral tienen que ser en estos momentos una
prioridad. Y, en ese sentido, nosotros entendemos que la
propuesta que se plantea es una propuesta, que yo no dudo
de buenas intenciones, es decir, en su explicación la compartimos, pero en su propuesta de resolución, en su parte
resolutiva, tiene algunas dudas que a nosotros nos hace tener una cierta prevención.
Uno. Nos parece bien las dos convocatorias que se establecen. En segundo lugar, habla de programas formativos
complementarios de preparación que se impartirían en los
institutos de secundaria y en los centros de personas adultas. Esta proposición no de ley está fechada en el mes de
julio. Los presupuestos que hoy tenemos en estos momento
en la mano han reducido lo que es el dinero para la educación de personas adultas y, por otra parte, también no encontramos ninguna línea que venga dirigida precisamente a
situar como objetivos, ya no digo el presupuesto sino como
objetivos, la consecución del título de bachiller para las
personas que así lo deseen mayores de veinte años.
Por lo tanto, nos parece que es muy buena intención,
que esta es una proposición no de ley con muy buena intención y además oportuna para el momento en el que vivimos. Pero entendemos que no deja de ser humo si no
concreta, por una parte un presupuesto y se ve un presupuesto, ahora que estamos en presupuestos, para precisamente esos cursos de formación y saber quién los daría,
quién los impartiría. Y, por otra parte, esos cursos de formación significan, aunque estén previstos, una mayor
carga, lógicamente, en las EPA, porque las EPA están
dando ya una serie de cursos precisamente para adultos;
tener dos pruebas significa un mayor nivel de compromiso y de trabajo y eso significa mayor presupuesto. ¿Dónde está ese presupuesto? Porque en los presupuestos de
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, presidenta.
Efectivament, seguirem la línia mateixa que ha presentat
la senyora Sanz. Estem totalment d’acord amb la proposta,
amb la redacció que porta, amb el que significa de fons. És
a dir, entenem tot el plantejament de l’exposició de motius i
estem d’acord. Estem d’acord que cal incrementar si hi ha
una demanda, que no és ja incrementar per si sinó que hem
d’adaptar-nos a la demanda en les convocatòries anuals que
puguen haver-hi i en les proves. Per això el punt primer i el
tercer estan íntimament lligats. I hi ha només una observació, que és al segon punt.
El segon punt ens pareix molt bé. He de dir que me pareix magnífica la proposta que se realitzen programes formatius en els centres d’educació de persones adultes.
Vosté, senyora Barrieras, ja ho ha dit que això ja consta en
la mateixa llei de formació de persones adultes i, per tant,
eixa funció ja la tenen en este moment. I la novetat seria
que es facen també programes formatius en els instituts
d’educació secundària. I això és de suposar que és per a
complementar el que són els centres, el que fa l’acció en
els centres de formació de persones adultes o en els llocs
on hi ha un institut i no hi ha un centre de formació de
persones adultes.
Problema, ¿com se farà això? Quin professorat va a fer
esta preparació per a les proves? El professorat que hi ha
en l’institut en este moment? D’acord amb què? Si ja té
els horaris, si els han recarregat els horaris, o hi haurà una
contractació de professorat nou que, com se deia, requerix
d’uns augments pressupostaris que en el pressupost que
se’ns ha passat no està. La qual cosa no vol dir que ací
mateixa agarraren el compromís, precisament, que en el
pressupost s’incorporaren noves línies precisament per a
facilitar, per a facilitar, no, per a possibilitar que este punt
fóra real.
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
En tot cas, estem d’acord en el que es diu, però trobem a
faltar eixe compromís. Si realment eixe compromís
d’alguna manera està, ens ho fa saber, perquè lògicament
seria l’únic que ens falta per a donar-li el recolzament a
esta proposta.
I ja he dit que professorat en este moment, el professorat
de secundària està patint per una part retalls de salaris, per
altra part augment de ràtios i, per una altra part, augment
d’horari lectiu, que no d’horari de treball sinó d’horari lectiu. Com se farà això? Eixe punt ens preocupa molt com es
farà. Per què? Perquè el professorat ja sap que ha patit un
curs de desencís de cara a les propostes de la conselleria,
que ha tingut un inici de curs gens il·lusionador i que en este
moment, a la millor, la lectura és dir que anem a augmentarlos les seus hores lectives a través d’això. Supose que tampoc és aixina. Però, bé, d’una lectura sense més… ¿Anem a
tindre pressupost per a això? ¿Hi ha un compromís ací que
en el pressupost d’este any se faciliten les contractacions de
personal per a fer esta tasca? Perquè, si no, indubtablement,
són paraules que reflectixen una voluntat –no ho pose en
dubte–, però que, després, van a ser irrealitzables per falta
de pressupost.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Por parte del Grupo Socialista, el señor Jordi Serra defenderá... Tiene la palabra durante diez minutos.
El senyor Serra Ferrer:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Sembla que podran comprovar que, moltes vegades, els
grups de l’oposició no és que ens fiquem d’acord en les argumentacions, sinó que, senzillament, sempre n’hi han excepcions en les quals..., propostes que presenta el partit
majoritari, com pot ser aquesta proposició no de llei que
ha presentat el Partit Popular, poden comptar amb
l’aprovació, amb l’aprovació sobre allò que es demana.
Jo, igual que han fet la senyora Sanz i el senyor Pañella,
vaig a ficar sempre eixe condicionant de la qüestió econòmica. Perquè el Grup Parlamentari Socialista, en efecte,
està d’acord en el que és la literatura, podríem dir, en tot
allò que es demana en aquesta proposició no de llei; però
considerem que, a més, queda molt per realitzar, des de la
mateixa conselleria, quant a la realització de proves per a
l’obtenció d’aquestos títols.
El Grup Parlamentari Socialista està d’acord també en el
primer apartat de la proposta de resolució, en allò que té a
vore amb incrementar el nombre de convocatòries anual, en
fixar..., com bé ha dit la senyora Barrieras, passar d’un a
dos. L’únic que, realment, el que voldríem és que fóra, única i exclusivament, que en la mateixa taxa es pogueren presentar a les dos convocatòries. Suposem que, realment, es
faria d’aquesta manera, igual que es fa en altres proves que
realitza la mateixa administració autonòmica. Però és cert
que ens agradaria que sí que quedara ben definida o que,
amb posterioritat, la mateixa persona proposant que ha fet
la defensa de la proposició no de llei, ens poguera assegurar que aquestes dos convocatòries que ens demanen realment es pogueren fer efectives amb una única taxa.
Al punt tercer també li donaríem la nostra aprovació
completa, en el qual vosté comentava sobre la realització
dels exàmens en la localitat o comarques. Sí que és cert que,
tal vegada, tal com ve redactada la mateixa proposta de resolució, possiblement, ens quedarem lluny de la realitat;
Pàgina 18
perquè la mateixa senyora Barrieras ja ha comentat les seus
actuals i la proposta que, realment, es pogueren dotar aquelles necessàries, però no serien exactament en totes les localitats o comarques en què residisquen, sinó que, realment, es
faria un tipus de selecció, segons la mateixa demanda.
De nou, ara també el Grup Parlamentari Socialista el
que fica com a entrebanc principal per a no poder donar el
recolzament ple a aquesta proposició no de llei és allò que
es proposa en el segon punt, no per allò que es fica, sinó
per la qüestió de la dotació econòmica que tirem a faltar,
just ara quan anem a iniciar tot un període en el qual debatem uns nous pressupostos, que ja se’ns van facilitar i que
ja, per part del Grup Parlamentari Socialista, hem fet un estudi exhaustiu de cadascuna de les àrees. I, doncs, el que
trobem a faltar és una dotació econòmica pròpia o específica o qualsevol tipus de línia en la qual se garantisca el desenvolupament que pretén aquesta proposició no de llei.
Sí que voldríem poder saber això, exactament quina és
la dotació econòmica que tindran aquestos programes, o en
quins dels programes o en quina de les línies es desenvoluparan; com va a fer la conselleria el fet de desenvolupar-lo
dins dels mateixos instituts; qui impartirà aquestos programes complementaris per a preparar aquestes proves. Perquè, com bé déiem, ja en una primera anàlisi dels mateixos
pressupostos de La Generalitat no hem pogut..., i més quan
ja en una part del que es comenta en la segon resolució
d’aquesta proposició no de llei, parla de les escoles en els
centres d’educació de persones adultes, quan ja veiem, en
una primera ullada, que han patit una retallada. Amb la
qual cosa podem estar d’acord en la necessitat de realitzar
aquestos programes formatius, que seran realment molt beneficiosos, perquè ens trobem en una situació i en un moment en el qual la millora de la qualificació de les persones
que estiguen desenvolupant una qüestió formativa és fonamental. Estem en un moment en el qual el mercat laboral
ha de ser sempre més competitiu; les persones han
d’intentar, per totes les mesures, millorar la seua capacitat
formativa. Aquesta és una bona ferramenta. Però és una ferramenta que, com sempre, el que no trobem són les ferramentes secundàries, però que són les que, en el dia a dia,
garantirien aquest desenvolupament.
Per la qual cosa, tornem a incidir que no anem a entrar
en el que és el debat en si d’aquesta proposició no de llei,
perquè estaríem d’acord; tal com han argumentat també
tant Esquerra Unida com Compromís, ens sembla bé. Però
no podem creure la implantació definitiva d’aquests tipus
de programes, ja que no trobem ni regulació econòmica ni
desenvolupament, no sabem ni quins programes ni en quins
llocs, en quins espais van a poder realitzar-se...
Com a conclusió, diríem que és una proposició no de
llei de bones intencions, però sense contingut; i que, realment, no va en consonància amb aquesta política de retallades d’uns pressupostos per a l’any 2013, que ja tenim i que,
a partir de demà, començarem a debatre. Unes bones propostes que, lamentablement, el Partit Socialista considera
que es quedaran en allò. I, si finalment es desenvolupa, serà
amb la minva de la qualitat d’altres tipus d’actuacions, ja
que els mateixos pressupostos de la conselleria es veuen retallats i alguna de les línies, com és l’específica de
l’educació permanent d’adults, va a vore’s retallada.
Amb la qual cosa, lamentablement, no li podrem donar
l’aprovació. Ens abstindrem perquè és una proposició no de
llei, com ja li he dit al principi de la meua exposició, de bones intencions, amb la qual estem d’acord en la literatura,
però, igual que en altres que van presentant al llarg
d’aquestos mesos, el que fiquem en dubte, fiquem en quarantena, és la seua implantació real i efectiva.
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
Ens agradaria que fóra així. I, per això, el nostre vot en
el dia de hui serà l’abstenció.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies.
Per part de..., un moment..., del Grup Popular, té la paraula la il·lustríssima diputada senyora Maira Barrieras. Té
cinc minuts.
La senyora Barrieras Mombrú:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Bé, senyories, vejam, açò és una proposició no de llei,
val? Això és una proposició no de llei, on el Grup Parlamentari Popular demana –demana– instar el Consell una
sèrie de mesures. Eixes mesures, com per exemple la primera, implicaran que la conselleria d’educació haja de modificar, precisament, la normativa reguladora; perquè la
normativa reguladora, que és l’Ordre 1/2012, de 4 de gener,
diu que només n’hi ha una convocatòria. Per tant, això és el
que mosatros demanem.
Mosatros no som la conselleria. Nosaltres no sabem si
ho modificaran o no ho modificaran; esperem que sí, per
això ho demanem. Primer punt.
Segon punt. Segon punt, vostés em diuen que sí, que els
pareix molt bé, que... Doncs, si els pareix molt bé, no entenc per què no van a votar-ho a favor, els ho dic seriosament. Per què? Perquè ara, vostés mateixa ho han dit, demà
comencen els pressupostos de la Generalitat valenciana,
amb la intervenció de la consellera. La consellera vindrà i
explicarà els seus programes, explicarà els seus pressupostos; i, després, els grups de l’oposició i els grups de recolzament al Consell presentaran les seues esmenes, les seues
esmenes perquè augmente la formació professional, perquè
augmente el que vullga, perquè augmente el que siga i perquè augmente el que els parega, evidentment. Això és el
procés que duen els pressupostos.
Per tant, nosaltres el que demanem és que facen això. Si
després s’han de demanar diners, n’hi ha un procés, que és
el de pressupostos, on s’han de demanar els diners. A la millor, ve la consellera i quan vostés fan una esmena per a
eixe assumpte, doncs, diu: «No. És que mira, els diners
d’ací eixiran d’allà» o... Jo no ho sé, perquè jo no sóc la
consellera, jo no sóc la conselleria. Per tant, jo això no puc
dir-ho ni puc assegurar-los ací si n’hi haurà un professor o
si n’hi hauran dos. Perquè jo el que faig, com a Grup Parlamentari Popular, és instar la meua conselleria –que és la de
tots– que faça això. Els mitjans que ha de posar els posarà
la conselleria.
Si no ens pareix bé o no els pareix bé o no els pareixen
suficients, per a això estan els pressupostos, per a esmenarlos. I ahí sí dir: «Mira, com mosatros volem això, això i això,
volem..., anem a esmenar...»; em pareixerà perfecte, després
ja en parlarem. Però ara no és el moment de parlar d’això. El
moment de parlar és de l’exposició de motius que ens comporta a una proposta de resolució que creiem que són tres coses que fan falta, en estos moments, perquè les persones puguen passar eixa convocatòria: que n’hi haja més, que es
puga preparar la gent en programes formatius i que es facilite l’accés a eixes proves el més a prop de la gent que puga.
Això és el que demana esta proposició no de llei. No demana
res més. No parla de diners, no parla de res; perquè pensem
que això és una cosa que no va en esta proposició no de llei.
Per tant, jo crec –crec– que si s’ho pensen bé, senyories,
deurien aprovar-la, perquè no he sentit ningú que no estiga
conforme en cap dels tres punts que jo he dit.
Pàgina 19
El tema dels diners? Doncs, bé, en el moment que pertoque parlarem del tema dels diners.
Després... Bé, jo sempre agraïsc també el que han dit,
que és una prioritat el tema, també que s’han d’incloure
–com els havia dit jo–, s’han d’incloure tots estos temes
dins de la llei que s’està preparant de formació de persones adultes.
Per què creiem que és oportuna esta proposta de resolució? Precisament perquè s’enrecorden, quan ara estan fent
la llei de persones adultes, estan treballant-la en estos moments, de tindre en compte estos temes que pensem, per a
nosaltres, que són importants.
Per tant, jo els dic que l’interés que té la conselleria per
les persones adultes també m’agradaria que ho tinguérem
una miqueta en compte. Cal dir que la formació de persones
adultes fa molts anys que està, fa molts anys que està. Es va
iniciar en l’any 1986-1987. I hem passat, senyories, de tindre 191 mestres de primària i cap de secundària, hem passat
a tindre’n, en este any, 494 de primària i 346 de secundària,
a més dels 559 que tenen els ajuntaments. Que en farien falta més? Bé, doncs, com estem sempre en la mateixa cançó,
no ací, en tots els llocs; quan més sucre, més dolç i tot el
món en volem més... I tot això és correcte. Però jo al que
em vull referir és a que hi ha un interés per la conselleria en
la formació de persones adultes, i més en estos moments.
Per tant, torne a insistir, senyories, crec que en estos
moments estem en una proposició no de llei que té tres
punts en la seua proposta de resolució, que crec que són...;
tres punts que tots el membres de l’oposició han dit que
estan d’acord.
Per tant, sí que els demanaria altra vegada que, després,
facen les passes que consideren oportunes perquè es dote o
perquè es posen més diners en els pressupostos, per a allò
que vostés consideren oportú, que per això estan Les Corts
amb eixa possibilitat que tots els grups esmenen el que
vullguen. Però això és una proposició no de llei que ací, en
esta proposició no de llei, no es pot parlar de diners.
Per tant, sí que els agrairia, de veritat, que recolzaren
esta proposició.
Res més i moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
¿Quiere turno de réplica? ¿Señor Pañella? ¿Tots volen
torn de rèplica? Pues, señora Marga Sanz.
La senyora Sanz Alonso:
Sí, muchas gracias.
Pues sí, faltaría un cuarto epígrafe que dijera: «Las Cortes acuerdan instar al Consell a que habilite la partida presupuestaria en los presupuestos de 2013 para que –(veus)
¿cómo que no?, claro que sí–…, para que se puedan cumplir los objetivos que presenta esta proposición no de ley.»
Ya está. Lo añadimos y lo votamos. (Veus) Pues es muy
sencillo. Es muy sencillo, que precisamente se nos traiga
una iniciativa de este tipo cuando estamos discutiendo los
presupuestos. Ya sé que se metió en el mes de julio, se registró en el mes de julio. Pero, precisamente, si ustedes lo
registran en el mes de julio y ustedes están dando soporte al
partido que gobierna, ¿cómo es que el Consell no ha recogido esa iniciativa y la ha situado dentro de los presupuestos? Pues, claro… Quiero decir, que ése es un problema,
que tienen un problema ahí, ¿no?, quiero decir que… Seguramente el señor Vela dirá que no, que eso imposible porque hay que pagar otras cosas antes.
Comissió d’Educació i Cultura
05.11.2012
Pero la realidad es que, si no, esta iniciativa, con toda la
buena voluntad que tiene, no va a ser nada, no va a ser
nada. Y, por eso, no la podemos votar si no viene y se autoenmienda en algo que sería muy sencillo de hacer en este
momento.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Senyor Pañella, té la paraula.
El senyor Pañella Alcàcer:
Molt bé.
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora Barrieras, indubtablement, quan va començar la
formació de persones adultes no hi havia ni un professor
d’ESO perquè l’ESO no existia, l’ESO no existia encara,
no podien haver-hi professors perquè el funcionament de la
formació de persones adultes..., la llei de formació de persones adultes és anterior a la creació de l’Educació Secundària Obligatòria. Eixa és una raó de pes perquè no hi
haguera, en aquell moment, cap professor d’ESO.
Però, tornant a l’objecte de la qüestió, jo li diré... Li
ho ficaré fàcil. Jo li acceptaré un compromís personal de
presentar una esmena, ja que no està, (inintel·ligible)... al
Partit Popular perquè la presenten vostés o conjuntament,
per a dotar pressupostàriament, mínimament, la possibilitat de dur a terme el punt segon, encara que no estiga escrit. Simplement el compromís verbal davant de la comissió que anem a presentar eixa esmena per a
aprovació, me valdria ja, com a mínim, en una prova de
bona fe, que seria suficient en este moment per a dir-li:
¡val!, tire-ho endavant.
Simplement és això. Si tenen possibilitats de dir-ho, que
es comprometem ací, seria una cosa que faríem tots junts,
presentar eixa esmena a pressupostos, ¿eh?, i, lògicament,
si estem tots els grups d’acord, s’aprovaria eixa esmena, i,
per tant, possibilitaríem fer això.
Vosté me diu: «I ¿per què no han presentat una esmena?» Poden haver-ne mil i una causes, però això no és objecte perquè altres vegades hem presentat esmenes idèntiques a estes, i, precisament, perquè comportava obligacions
pressupostàries no s’han aprovat.
I, per tant, això és una argumentació que, bé, no és vàlida,
¿no?, perquè després no s’aprova dient-nos precisament això.
Si tenim eixe compromís, valga la redundància, Compromís li votarà que sí i redactaríem posteriorment
l’esmena per als pressupostos d’este any.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyories.
Per part del Grup Socialista, té la paraula el senyor Ferrer.
Pàgina 20
veiem és que queden en l’oblit o senzillament no es poden
desenvolupar de la manera més correcta.
També, al Grup Parlamentari Socialista –i aquest diputat– li sorprén que les qüestions econòmiques servisquen
segons moments. En alguns moments, la qüestió econòmica servix per a rebutjar proposicions no de llei presentades
per altres grups proposants però, en canvi, el Grup Parlamentari Popular no considera que la qüestió econòmica
haja de ser un obstacle perquè els grups de l’oposició hàgem de donar recolzament a les seues propostes.
És a dir, aquí, la coherència d’una qüestió econòmica en
aquestos moments on realment cal fer que els diners es destinen a aquella consecució i a aquelles prioritats, com poguera ser aquesta que, efectivament, es tracta d’una prioritat i es tracta d’una bona proposició no de llei –com ja li
hem dit totes les persones que hem intervingut fins ara, tant
en el primer torn com en aquesta rèplica–, ens agrada i,
efectivament, ens agrada allò que diu. Però no és que desconfiem, és que no tenim una capacitat, no tenim tampoc
una asseguració que aquesta proposició no de llei, en la
qual mosatros instem, realment, després, la pròpia conselleria vaja a poder desenvolupar-la. És que, possiblement, el
correcte serà esperar-se a demà a vore què marca la pròpia
consellera; si la pròpia consellera marca aquest tipus de línia com avís de la seua voluntat, ja li demanarem també les
explicacions.
El que li demanem és exactament com pensava implantar aquest nou tipus de consecució dels mateixos títols de
batxillerat, mitjançant les escoles permanents d’adults,
quan n’hi ha molt menys partida pressupostària per a la
pròpia formació d’adults. Deu considerar el Grup Parlamentari Popular que una qüestió, com puga ser, tan rellevant, com és l’econòmica en aquestos moments, siga el que
frena al Grup Parlamentari Socialista per a donar-li una
aprovació total i absoluta a aquesta proposició no de llei.
Nosaltres ja li hem dit en la primera exposició que anem
a abstindre’ns perquè anem a permetre que aquest desenvolupament d’aquesta proposició no de llei vaja endavant, i,
posteriorment, efectivament, farem la nostra tasca com a
oposició per a demanar a la mateixa conselleria no només
la implantació sinó els seus resultats, que estem d’acord
que –igual que ha dit la portaveu del Partit Popular–, efectivament, poder ficar dues convocatòries anirà en benefici
d’un augment de la demanda i que moltes més persones puguen realitzar-se. El que no sabem és exactament com va a
implementar allò que mosatros demanem a la mateixa conselleria i si, realment, va a implementar-ho de la manera
que nosaltres, que vostés en este cas, en aquesta proposició
no de llei, podríem demanar.
Amb la qual cosa, com desconfiem d’eixa implantació
real que puga desenvolupar la conselleria i ja realitzarem les
tasques d’observació de la pròpia proposició no de llei al
llarg del temps, el vot del Grup Parlamentari Socialista –com
ja li he reiterat en la primera exposició– serà una abstenció
esperant que en temps futurs pugam dir que aquesta implantació ha sigut, real, efectiva i que ha tingut els seus fruits.
El senyor Serra Ferrer:
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
El fet que realment el Grup Parlamentari Socialista fique
la seua objecció per a donar-li un recolzament definitiu a
aquesta proposició no de llei basat en la qüestió econòmica
plou ja, en aquesta comunitat plou ja prou vegades; aquells
programes estrela o aquells propostes llançades per la pròpia conselleria com a realment cortines de fum en alguns
casos, o, en altres, com a propostes i com a propòsits de voluntats i que, realment, després, el que sabem i el que
Gràcies, senyor Serra.
Una vegada debatut el punt número 7, comencem la votació. ¿Vots a favor? 8 ¿Vots en contra? ¿Abstencions? 6.
Queda aprovat, per tant, el punt número 7.
S’alça la sessió.
Moltes gràcies.
(Se s’alça la reunió a les 13 hores i 11 minuts)