diari oficial - Agencia de Tecnología y Certificación Electrónica

Anuncio
DIARI OFICIAL
Any XXVIII
Dimarts, 27 de setembre de 2005 / Martes, 27 de septiembre de 2005
SUMARI
Núm. 5.101
SUMARIO
I. DISPOSICIONS GENERALS
I. DISPOSICIONES GENERALES
1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES
DE LA GENERALITAT VALENCIANA
1. PRESIDENCIA Y CONSELLERIAS
DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Sanitat
ORDE de 16 de setembre de 2005, del conseller de Sanitat, que modifica la delimitació del mapa de zones farmacèutiques de la Comunitat Valenciana. [2005/M10603]
Conselleria de Sanidad
ORDEN de 16 de septiembre de 2005, del conseller de
Sanidad, mediante la que se modifica la delimitación del
mapa de zonas farmacéuticas de la Comunidad Valenciana. [2005/M10603]
30509
II. AUTORITATS I PERSONAL
II. AUTORIDADES Y PERSONAL
b) OFERTES D’OCUPACIÓ PÚBLICA,
b) OFERTAS DE EMPLEO PÚBLICO,
OPOSICIONS I CONCURSOS
OPOSICIONES Y CONCURSOS
1. Administració territorial de la Generalitat Valenciana
1. Administración territorial de la Generalitat Valenciana
Conselleria de Sanitat
RESOLUCIÓ de 20 de setembre de 2005, per la qual es
corregixen errors de la Resolució de 22 d’agost de 2005,
del director general de Recursos Humans de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, per la qual
es convoca un concurs per a la provisió de diverses direccions de servici i de secció assistencials en hospitals
dependents de la Conselleria de Sanitat. [2005/X10602]
Conselleria de Sanidad
RESOLUCIÓN de 20 de septiembre de 2005, por la que
se corrigen errores de la Resolución de 22 de agosto de
2005, del director general de Recursos Humanos de la
Conselleria de Sanidad, de la Generalitat Valenciana, por
la que se convoca concurso para la provisión de diversas jefaturas de servicio y de sección asistenciales en
diferentes hospitales dependientes de la Conselleria de
Sanidad. [2005/X10602]
30510
30509
30510
4. Universitats
4. Universidades
Universitat d’Alacant
RESOLUCIÓ de 21 de setembre de 2005, de la Universitat d’Alacant, per la qual es publica la relació definitiva d’aspirants admesos i exclosos en els concursos d’accés
a places de cossos docents universitaris convocats per
Resolució d’1 de juliol de 2005 (BOE de 12 de juliol de
2005) i la data prevista per a l’acte de presentació.
30511
Universidad de Alicante
RESOLUCIÓN de 21 de septiembre de 2005, de la Universidad de Alicante, por la que se publica la relación
definitiva de aspirantes admitidos y excluidos en los concursos de acceso a una plaza de los cuerpos docentes universitarios convocado por Resolución de 1 de julio de
2005 (BOE de 12 de julio de 2005) y la fecha prevista
para el acto de presentación. [2005/X10507]
30511
30511
RESOLUCIÓN de 22 de septiembre de 2005, de la Universidad de Alicante, por la que se publica la relación
definitiva de admitidos y excluidos, la composición de
la comisión de selección y la fecha prevista para el acto
de constitución de la comisión de selección de una plaza
de profesor contratado doctor (DC02876) en régimen de
contratación laboral, convocada por Resolución de 4 de
julio de 2005 (DOGV de 6 de julio de 2005). [2005/X10508]
30511
[2005/X10507]
RESOLUCIÓ de 22 de setembre de 2005, de la Universitat d’Alacant, per la qual es publica la relació definitiva d’admesos i exclosos, la composició de la comissió
de selecció i la data prevista per a l’acte de constitució
de la comissió de selecció d’una plaça de professor contractat doctor (DC02876) en règim de contractació laboral, convocada per Resolució de 4 de juliol de 2005
(DOGV de 6 de juliol de 2005). [2005/X10508]
5. Altres administracions
5. Otras administraciones
Ajuntament d’Alginet
Extracte de les bases per a la provisió en propietat mitjançant el sistema selectiu d’oposició per torn lliure d’una
plaça d’auxiliar administratiu d’administració general.
30512
Ayuntamiento de Alginet
Extracto de las bases para la provisión en propiedad
mediante el sistema selectivo de oposición por turno libre
de una plaza de auxiliar administrativo de administración general. [2005/X10563]
30512
30513
Ayuntamiento de Benidorm
Convocatoria para proveer 11 plazas de peón de servicios generales. [2005/A10292]
30513
[2005/X10563]
Ajuntament de Benidorm
Convocatòria per a proveir 11 places de peó de serveis
generals. [2005/A10292]
30506
Ajuntament de Carcaixent
Relació definitiva d’aspirants seleccionats en les proves
per a cobrir en propietat dues places d’administratiu i
dues places de conserge del Conservatori Professional
Mestre Vert de Carcaixent. [2005/F10542]
27 09 2005
30513
Ayuntamiento de Carcaixent
Relación definitiva de aspirantes seleccionados en las
pruebas para cubrir en propiedad dos plazas de administrativo y dos plazas de conserje del Conservatorio Profesional Maestro Vert de Carcaixent. [2005/F10542]
30513
30513
Ayuntamiento de Sueca
Bases que regirán la convocatoria para la adaptación del
Régimen Jurídico de parte del personal laboral fijo del
Santo Hospital de Caridad, órgano autónomo del Ayuntamiento de Sueca, a la naturaleza funcionarial del puesto que ocupa. [2005/S10443]
30513
Ajuntament de Sueca
Bases que regiran la convocatòria per a l’adaptació del
règim jurídic de part del personal laboral fix del Sant
Hospital de Caritat, òrgan autònom de l’Ajuntament de
Sueca, a la naturalesa funcionarial del lloc que ocupa.
[2005/S10443]
DOGV - Núm. 5.101
c) NOMENAMENTS, CESSAMENTS,
SITUACIONS I INCIDÈNCIES
c) NOMBRAMIENTOS, CESES,
SITUACIONES E INCIDENCIAS
1. Administració territorial de la Generalitat Valenciana
1. Administración territorial de la Generalitat Valenciana
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
DECRET 134/2005, de 23 de setembre, del Consell de la
Generalitat, pel qual nomenen registradors de la Propietat, Béns Mobles i Mercantils, per a proveir registres
vacants a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Conselleria de Justicia y Administraciones Públicas
DECRETO 134/2005, de 23 de septiembre, del Consell
de la Generalitat, por el que se nombran registradores de
la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles para proveer registros vacantes en el ámbito territorial de la Comunidad Valenciana. [2005/X10600]
[2005/X10600]
30517
30517
4. Universitats
4. Universidades
Universitat Politècnica de València
RESOLUCIÓ de 19 de setembre de 2005, de la Universitat Politècnica de València, per la qual nomena funcionaris de carrera del grup B, sector d’administració
especial, categoria tècnic mitjà de laboratori al aspirant que
ha superat el procés específic de promoció interna, en
aplicació de la disposició addicional quarta del Decret
33/1999, de 9 de març, del Govern Valencià, convocat
per Resolució de 18 de gener de 2005. (DOGV núm.
4.936, d’1 de febrer de 2005). [2005/S10437]
Universidad Politécnica de Valencia
RESOLUCIÓN de 19 de septiembre de 2005, de la Universidad Politécnica de Valencia, por la que se nombra funcionario de carrera del grupo B, sector administración especial, categoría técnico medio de laboratorio al aspirante que
ha superado el proceso específico de promoción interna,
en aplicación de la disposición adicional cuarta del Decreto 33/1999, de 9 de marzo, del Gobierno Valenciano, convocado por Resolución de 18 de enero de 2005 (DOGV
núm. 4.936, de 1 de febrero de 2005). [2005/S10437]
30518
RESOLUCIÓN de 19 de septiembre de 2005 de la Universidad Politécnica de Valencia, por la que se nombra
funcionario de carrera del grupo B, sector administración especial, categoría técnico medio de laboratorio al
aspirante que ha superado el proceso específico de promoción interna, en aplicación de la disposición adicional cuarta del Decreto 33/1999, de 9 de marzo, del Gobierno Valenciano, convocado por Resolución de 13 de
diciembre de 2004 (DOGV nº 4.908, de 22 de diciembre de 2004). [2005/X10438]
30519
30520
RESOLUCIÓN de 19 de septiembre de 2005 de la Universidad Politécnica de Valencia, por la que se nombra
funcionario de carrera del grupo A, sector administración
especial, categoría técnico superior de laboratorio al aspirante que ha superado el proceso específico de promoción
interna, en aplicación de la disposición adicional cuarta
del Decreto 33/1999, de 9 de marzo, del Gobierno Valenciano, convocado por Resolución de 2 de febrero de 2005
(DOGV nº 4.946, de 15 de febrero de 2005). [2005/X10439]
30520
30521
RESOLUCIÓN de 19 de septiembre de 2005, de la Universidad Politécnica de Valencia, por la que se resuelve el
concurso para la provisión de puestos de trabajo vacantes
del grupo D, sector administración especial, modelo BBAA
de esta Universidad. (Convocatoria 7 de junio de 2005,
DOGV núm. 5.036, de 27 de junio de 2005). [2005/S10440]
30521
30522
RESOLUCIÓN de 20 de septiembre de 2005, de la Universidad Politécnica de Valencia, por la que se nombran
funcionarios de carrera del grupo D, sector administración
especial, categoría Modelo de BBAA, a los aspirantes
que han superado las pruebas selectivas convocadas por
Resolución de 24 de febrero de 2004 (DOGV 30 de marzo
de 2004), por el sistema de concurso-oposición, código
2002/P/FC/C/92. [2005/M10441]
30522
RESOLUCIÓ de 19 de setembre de 2005 de la Universitat Politècnica de València, per la qual nomena funcionaris de carrera del grup B, sector d’administració
especial, categoria tècnic mitjà de laboratori l’aspirant
que ha superat el procés específic de promoció interna, en
aplicació de la disposició addicional quarta del Decret
33/1999, de 9 de març, del Govern Valencià, convocat
per Resolució de 13 de desembre de 2004 (DOGV núm.
4.908, de 22 de desembre de 2004). [2005/X10438]
RESOLUCIÓ de 19 de setembre de 2005 de la Universitat Politècnica de València, per la qual nomena funcionaris de carrera del grup A, sector d’administració
especial, categoria tècnic superior de laboratori als aspirants que han superat el procés específic de promoció
interna, en aplicació de la disposició addicional quarta
del Decret 33/1999, de 9 de març, del Govern Valencià,
convocat per Resolució de 2 de febrer de 2005. (DOGV
núm. 4.946, de 15 de febrer de 2005). [2005/X10439]
RESOLUCIÓ de 19 de setembre de 2005, de la Universitat Politècnica de València, per la qual es resol el concurs per a la provisió de llocs de treball vacants del grup
D, sector d’administració especial, model BBAA d’aquesta Universitat. (Convocatòria 7 de juny de 2005, DOGV
núm. 5.036, de 27 de juny de 2005). [2005/S10440]
RESOLUCIÓ de 20 de setembre de 2005, de la Universitat Politècnica de València, per la qual es nomena personal funcionari de carrera del grup D, sector d’administració especial, categoria Model BBAA, els aspirants
que han superat les proves selectives convocades per
Resolució de 24 de febrer de 2004 (DOGV del dia 30 de
març de 2004), pel sistema de concurs oposició, codi
2002/P/FC/C/92. [2005/M10441]
30518
30519
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30507
III. CONVENIS I ACTES
III. CONVENIOS Y ACTOS
g) ALTRES ASSUMPTES
g) OTROS ASUNTOS
Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació
ACORD de 23 de setembre de 2005, del Consell de la
Generalitat, pel qual s’autoritza l’alienació, per mitjà de
subhasta, de l’immoble propietat de la Generalitat, avinguda de Navarro Reverter 1, inventariat amb el codi
46/250/231, i es delega en el conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació l’adopció dels actes administratius per a
l’alienació. [2005/X10589]
30523
Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo
ACUERDO de 23 de septiembre de 2005, del Consell
de la Generalitat, por el que se autoriza la enajenación,
mediante subasta, del inmueble propiedad de la Generalitat, Avenida Navarro Reverter 1, inventariado con el
código 46/250/231, y se delega en el conseller de Economía, Hacienda y Empleo la adopción de los actos administrativos para la enajenación. [2005/X10589]
30523
30524
Conselleria de Infraestructuras y Transporte
RESOLUCIÓN de 12 de septiembre de 2005, del director general de Transportes, Puertos y Costas, por la que
se determina las líneas consideradas de débil tráfico en el
ámbito de la Comunidad Valenciana, a los efectos previstos en la Orden de 9 de mayo de 2005. [2005/X10450]
30524
30528
RESOLUCIÓN de 15 de septiembre de 2005, de la Secretaria Autonómica de Telecomunicaciones y Sociedad de
la Información, por la que se da publicidad a la Política
de Sellado de Tiempo de la Autoridad de Certificación de
la Comunidad Valenciana (ACCV). [2005/X10448]
30528
30529
Conselleria de Territorio y Vivienda
ACUERDO de 1 de julio de 2005, de la Comisión Territorial de Urbanismo de Castellón, relativo a la modificación número 5 de las normas subsidiarias de planeamiento de La Pobla Tornesa. [2005/A10404]
30529
30531
ACUERDO de 23 de septiembre de 2005, del Consell
de la Generalitat, por el que se declara Paraje Natural
Municipal el enclave denominado La Costera, en el término municipal de Puçol. [2005/X10590]
30531
30540
RESOLUCIÓN de 5 de septiembre de 2005 del director
general de Planificación y Ordenación Territorial, por la
que se subsanan las deficiencias a que se refiere el Acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de 2 de junio
de 2005 y se declara definitivamente aprobada la Homologación Modificativa y Plan de Reforma Interior de las
Calles Chera y Bodegas de Requena. [2005/X10445]
30540
Conselleria d’Infraestructures i Transport
RESOLUCIÓ de 12 de setembre de 2005, del director
general de Transports, Ports i Costes, per la qual es determinen les línies considerades de dèbil trànsit a l’àmbit
de la Comunitat Valenciana, als efectes previstos en l’Orde
de 9 de maig de 2005. [2005/X10450]
RESOLUCIÓ de 15 de setembre de 2005, de la secretària autonòmica de Telecomunicacions i Societat de la
Informació, per la qual es dóna publicitat a la Política de
Segellat de Temps de l’Autoritat de Certificació de la
Comunitat Valenciana (ACCV). [2005/X10448]
Conselleria de Territori i Habitatge
ACORD d’1 de juliol de 2005, de la Comissió Territorial
d’Urbanisme de Castelló, relatiu a la modificació número 5 de les normes subsidiàries de planejament de la Pobla
Tornesa. [2005/A10404]
ACORD de 23 de setembre de 2005, del Consell de la
Generalitat, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l’enclavament denominat la Costera, al terme municipal de Puçol. [2005/X10590]
RESOLUCIÓ de 5 de setembre de 2005, del director
general de Planificació i Ordenació Territorial, per la qual
s’esmenen les deficiències a què es referix l’Acord de la
Comissió Territorial d’Urbanisme de 2 de juny de 2005
i es declara definitivament aprovada l’homologació modificativa i el Pla de reforma interior dels carrers Chera i
Bodegues de Requena. [2005/X10445]
IV. ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
IV. ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA
c) CITACIONS A COMPAREIXENÇA JUDICIAL
I EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES
c) EMPLAZAMIENTOS JUDICIALES
Conselleria de Sanitat
Notificació de citació de compareixença dels procediments abreujats 211/05, 191/05, 183/05, 326/05, 307/05,
198/05, 199/05, 184/05, 309/05, 229/05, 267/05, 193/05,
192/05, 191/05, 157/05, 197/05, 189/05 y 251/05 dels
Jutjats Contenciosos Administratius números set i huit
de València. [2005/X10601]
Conselleria de Sanidad
Notificación de emplazamiento de los procedimientos
abreviados núms 211/05, 191/05, 183/05, 326/05, 307/05,
198/05, 199/05, 184/05, 309/05, 229/05, 267/05, 193/05,
192/05, 191/05, 157/05, 197/05, 189/05 y 251/05 de los
Juzgados de lo Contencioso Administrativo número siete
y ocho de Valencia. [2005/X10601]
Y EJECUCIÓN DE SENTENCIAS
30542
30542
V. ALTRES ANUNCIS
V. OTROS ANUNCIOS
a) ORDENAMENT DEL TERRITORI I URBANISME
a) ORDENACIÓN DEL TERRITORIO Y URBANISMO
1. Tràmits de procediments dels plans
1. Trámites procedimentales de los planes
Ajuntament de Santa Pola
Informació pública del Pla General d’Ordenació Urbana
de Santa Pola. [2005/X10585]
30543
Ayuntamiento de Santa Pola
Información pública del Plan General de Ordenación
Urbana de Santa Pola. [2005/X10585]
30543
30544
Sivi, SL
Información pública del programa de actuación integrada de la unidad de ejecución Motor d’Espí. [2005/X10597]
30544
Sivi, SL
Informació pública del programa d’actuació integrada de
la unitat d’execució Motor d’Espí. [2005/X10597]
30508
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
b) LICITACIÓ DE CONTRACTES ADMINISTRATIUS
b) LICITACIÓN DE CONTRATOS ADMINISTRATIVOS
1. Administració territorial de la Generalitat Valenciana
1. Administración territorial de la Generalitat Valenciana
Conselleria de Cultura, Educació i Esport
Concurs CNMY05/AI00D/108. Servici de suport informàtic d’Internet i de la xàrcia de comunicacions de la
Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [2005/A10599]
Conselleria de Cultura, Educación y Deporte
Concurso número CNMY05/AI00D/108. Servicio de
soporte informático de Internet y de la red de comunicaciones de la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte. [2005/A10599]
30545
Conselleria de Turismo
Corrección de errores del concurso número 44/2005.
Diseño, montaje y desmontaje de un stand ferial destinado a presentar la oferta turística de la Comunidad Valenciana en las ferias de Fitur’2006, TCV’2006, Expovacaciones’2006, SITC’2006 e Intur’2006. [2005/A10581]
30546
Conselleria de Turisme
Correcció d’errades del concurs número 44/2005. Disseny, muntatge i desmuntatge d’un estand firal destinat a
presentar l’oferta turística de la Comunitat Valenciana
en les fires de Fitur’2006, TCV’2006, Expovacaciones’2006, SITC’2006 i Intur’2006. [2005/A10581]
30545
30546
3. Entitats i empreses de la Generalitat Valenciana
3. Entidades y empresas de la Generalitat Valenciana
Societat Projectes Temàtics
Comunitat Valenciana, SA
Correcció d’errades de l’anunci de licitació de l’expedient DREC/001/05, contractació del coordinador de
seguretat i salut del projecte i obra de l’auditori-conservatori de Torrevieja i obres pendents d’infraestructura en
l’àmbit del PEDUI de Ciutat de la Llum d’Alacant.
Sociedad Proyectos Temáticos
Comunidad Valenciana, SA
Corrección de errores del anuncio de licitación del expediente AT/001/05, contratación del coordinador de seguridad y salud del proyecto y obra del auditorio-conservatorio de Torrevieja y obras pendientes de infraestructura
en el ámbito del PEDUI de Ciudad de la Luz de Alicante. [2005/X10591]
30547
[2005/X10591]
c) ADJUDICACIÓ DE CONTRACTES ADMINISTRATIUS
c) ADJUDICACIÓN DE CONTRATOS ADMINISTRATIVOS
4. Universitats
4. Universidades
Universitat Politècnica de València
– Expedient número MY05/IATI/S/82. Adquisició d’un
clúster de servidors SUN. [2005/X10557]
– Expedient número MY05/VIM/S/87. Adquisició i instal·lació dels elements de barreres necessaris per adaptar
el sistema d’aparcament a tecnologia EMV. [2005/X10559]
Universidad Politécnica de Valencia
– Expediente número MY05/IATI/S/82. Adquisición de
un cluster de servidores SUN. [2005/X10557]
– Expediente número MY05/VIM/S/87. Adquisición e instalación de los elementos de barreras necesarios para adaptar
el sistema de aparcamiento a tecnología EMV. [2005/X10559]
30547
30548
e) MEDI AMBIENT
e) MEDIO AMBIENTE
1. Impacte ambiental
1. Impacto ambiental
Conselleria de Territori i Habitatge
Resolució de 9 de setembre de 2005 de la directora general de Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s’ordena la part dispositiva de
les declaracions d’impacte ambiental. [2005/X10532]
Conselleria de Territorio y Vivienda
Resolución de 9 de septiembre de 2005 de la directora general de Gestión del Medio Natural de la Conselleria de Territorio y Vivienda por la que se ordena la parte dispositiva de
las declaraciones de impacto ambiental. [2005/X10532]
Exemplar solt (per fascicle):
Subscripció anual en paper:
Subscripció anual microfitxa:
Subscripció anual en CD-ROM:
ISSN: 0212-8195
Dipòsit legal: V. 1556-1978
30549
Ejemplar suelto (cada fascículo):
Subscripción anual en papel:
Subscripción anual microfichas:
Subscripción anual en CD-ROM:
0,40 €
145,17 €
246,18 €
32,08 €
DIARI OFICIAL
30547
30547
30548
30549
0,40 €
145,17 €
246,18 €
32,08 €
ISSN: 0212-8195
Depósito legal: V. 1556-1978
www. pre.gva.es/dogv
Edició i administració / Edición y administración: Àrea de Publicacions Batlia, 1, 46003 València
Subscripcions / Subscripciones 96 386 34 11 · Anuncis / Anuncios 96 386 34 41 · Producció / Producción 96 386 34 18
Venda d’exemplars solts / Venta de ejemplares sueltos: Llibreria Llig València 96 386 61 70 — Llibreria Llig Castelló de la Plana 964 35 82 70
Impressió / Impresión: T. G. RIPOLL, SA - Pol. Ind. Fuente del Jarro, Paterna (València)
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30509
I. DISPOSICIONS GENERALS
I. DISPOSICIONES GENERALES
1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES
DE LA GENERALITAT VALENCIANA
1. PRESIDENCIA Y CONSELLERIAS
DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Conselleria de Sanitat
Conselleria de Sanidad
ORDE de 16 de setembre de 2005, del conseller de Sanitat, que modifica la delimitació del mapa de zones farmacèutiques de la Comunitat Valenciana. [2005/M10603]
ORDEN de 16 de septiembre de 2005, del conseller de
Sanidad, mediante la que se modifica la delimitación del
mapa de zonas farmacéuticas de la Comunidad Valenciana. [2005/M10603]
La Comissió d’Actualització del Mapa Farmacèutic de la Comunitat Valenciana es dedica al seguiment i l’estudi del mapa de zones
farmacèutiques de la Comunitat Valenciana i de les propostes realitzades pels agents socials per a modificar-lo a fi d’aconseguir que
s’adeqüe millor a les necessitats d’atenció farmacèutica a la població. Com a conseqüència del seguiment i estudi, la comissió ha decidit, en les reunions de 8 de març de 2005 i 7 de setembre de 2005,
elevar a esta conselleria una proposta de correcció de l’error advertit
en la zona farmacèutica 39 de la província de València, atés que hi apareix el municipi de Favara com a municipi turístic quan en realitat no
ha adquirit esta qualificació, i una proposta de modificació de la zona
farmacèutica 14 de la mateixa província en què figuren els municipis
de Manises i Quart de Poblet, atés que cada un, en atenció a les seues
característiques socials, demogràfiques i a les necessitats d’atenció
farmacèutica, ha de constituir per si mateix una zona farmacèutica
diferenciada.
La Comisión de Actualización del Mapa Farmacéutico de la Comunidad Valenciana, viene realizando desde su constitución el seguimiento y el estudio del mapa de zonas farmacéuticas de la Comunidad
Valenciana y de las propuestas realizadas por los distintos agentes
sociales para su modificación a fin de conseguir una mayor adecuación
del mismo a las necesidades de atención farmacéutica a la población.
Como consecuencia de dichos seguimiento y estudio, ha decidido, en
sus reuniones de 8 de marzo de 2005 y 7 de septiembre de 2005, elevar a esta Conselleria propuesta de corrección del error advertido en
la zona farmacéutica 39 de la provincia de Valencia, dado que en la
misma aparece el municipio de Favara como municipio turístico cuando en realidad no ha adquirido tal calificación, y propuesta de modificación de la zona farmacéutica 14 de la misma provincia en la que
figuran los municipios de Manises y Quart de Poblet, considerando
que cada uno de ellos, en atención a sus características sociales, demográficas y a las necesidades de atención farmacéutica, deben constituir
por sí mismos una zona farmacéutica única.
Han sido oídos los colegios oficiales de farmacéuticos, tal como
se establece en la Ley 6/1998, de 22 de junio, de Ordenación Farmacéutica de la Comunidad Valenciana, dado que los mismos están
representados en la Comisión de Actualización del Mapa Farmacéutico de la Comunidad Valenciana.
En su virtud y a propuesta de la Comisión de Actualización del
Mapa Farmacéutico de la Comunidad Valenciana,
S’han consultat els col·legis oficials de farmacèutics, tal com establix en la Llei 6/1998, de 22 de juny, d’Ordenació Farmacèutica de la
Comunitat Valenciana, atés que estan representats en la Comissió
d’Actualització del Mapa Farmacèutic de la Comunitat Valenciana.
En atenció de totes estes consideracions i a proposta de la Comissió d’Actualització del Mapa Farmacèutic de la Comunitat Valenciana,
ORDENO
ORDENE
Article 1
Es corregix l’error material advertit en la zona farmacèutica 39
de la província de València:
Artículo 1
Se procede a la corrección del error material advertido en la zona
farmacéutica 39 de la provincia de Valencia:
On diu:
«39 Zona Turística
Favara»;
Cullera
Donde dice:
«39 Zona Turística
Favara»;
Cullera
Hi ha de dir:
«39 Zona General
Favara»
Cullera (Mòdul turístic/Módulo turístico)
Debe decir:
«39 Zona General
Favara»
Cullera (Mòdul Turístic/Módulo Turístico)
Article 2
Es modifica la zona farmacèutica 14 Zona General de la província de València, constituïda pels municipis de Manises i Quart de
Poblet, que es dividix en dos zones farmacèutiques, de manera que
d’ara en avant en el Mapa de Zones Farmacèutiques figurarà:
«14 Zona Turística
«55 Zona General
Manises»
Quart de Poblet»
DISPOSICIO FINAL
La present orde entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 16 de setembre de 2005
Artículo 2
Se modifica la zona farmacéutica 14 Zona General de la provincia de Valencia, constituida por los municipios de Manises y Quart de
Poblet, que se divide en dos zonas farmacéuticas, de forma que en lo
sucesivo en el Mapa de Zonas Farmacéuticas figurará:
«14 Zona Turística
«55 Zona General
Manises»
Quart de Poblet»
DISPOSICION FINAL
La presente orden entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Diari Oficial de la Generatitat Valenciana.
Valencia, 16 de septiembre de 2005
El conseller de Sanitat,
VICENTE RAMBLA MOMPLET
El conseller de Sanidad,
VICENTE RAMBLA MOMPLET
30510
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
II. AUTORITATS I PERSONAL
II. AUTORIDADES Y PERSONAL
b) OFERTES D’OCUPACIÓ PÚBLICA,
b) OFERTAS DE EMPLEO PÚBLICO,
1. Administració territorial de la Generalitat Valenciana
1. Administración territorial de la Generalitat Valenciana
OPOSICIONS I CONCURSOS
Conselleria de Sanitat
OPOSICIONES Y CONCURSOS
Conselleria de Sanidad
RESOLUCIÓ de 20 de setembre de 2005, per la qual es
corregixen errors de la Resolució de 22 d’agost de 2005,
del director general de Recursos Humans de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, per la qual
es convoca un concurs per a la provisió de diverses direccions de servici i de secció assistencials en hospitals dependents de la Conselleria de Sanitat. [2005/X10602]
RESOLUCIÓN de 20 de septiembre de 2005, por la que se
corrigen errores de la Resolución de 22 de agosto de 2005,
del director general de Recursos Humanos de la Conselleria de Sanidad, de la Generalitat Valenciana, por la
que se convoca concurso para la provisión de diversas
jefaturas de servicio y de sección asistenciales en diferentes hospitales dependientes de la Conselleria de Sanidad. [2005/X10602]
S’ha advertit un error material en la base 2.2 b “Titulació corresponent” de la Resolució de 22 d’agost del 2005, del director general
de Recursos Humans de la Conselleria de Sanitat, de la Generalitat
Valenciana, per la qual es convoca concurs per a la provisió de diverses direccions de servici i de secció assistencials, en hospitals dependents de la Conselleria de Sanitat (DOGV núm. 5.095, de 19 de setembre de 2005). L’error es referix només a la plaça convocada de cap de
Servici d’Anàlisis Clíniques de l’Hospital Clínic Universitari de València, i consistix en l’omissió de les titulacions exigides per a poder
participar en el concurs. Es publica novament la base 2.2 b de l’esmentada convocatòria que afecta únicament la plaça d’Anàlisis Clíniques:
Advertido error material en la base 2.2 b “Titulación correspondiente”en la Resolución de 22 de agosto de 2005, del director general
de Recursos Humanos de la Conselleria de Sanidad, de la Generalitat
Valenciana, por la que se convoca concurso para la provisión de diversas Jefaturas de Servicio y de Sección asistenciales, en diferentes hospitales dependientes de la Conselleria de Sanidad (DOGV núm. 5095,
de 19 de septiembre de 2005); error únicamente referido a la plaza convocada de jefe de Servicio de Análisis Clínicos del Hospital Clínico
Universitario de Valencia, al haber omitido las titulaciones exigidas
para poder participar en el concurso para su provisión reglamentaria
se procede a publicar de nuevo la base 2.2 b de la citada convocatoria
afectando únicamente a dicha plaza de Análisis Clínicos:
2. Requisits exigits
b) Posseir la titulació corresponent.
Trobar-se en possessió del títol de llicenciat o doctor en Medicina i Cirurgia i posseir el corresponent títol de metge especialista expedit pel Ministeri d’Educació i Ciència.
Els aspirants que opten a la plaça amb l’especialitat d’Anàlisis
Clíniques han de posseir qualsevol dels títols següents:
Títol de llicenciat o doctor en Medicina i Cirurgia i posseir el
corresponent títol de metge especialista expedit pel Ministeri d’Educació i Ciència.
Títol de llicenciat o doctor en Farmàcia i posseir el corresponent
títol de farmacèutic especialista expedit pel Ministeri d’Educació i
Ciència.
Títol de llicenciat o doctor en Ciències Químiques i acreditar la formació en l’especialitat de què es tracte per mitjà de diploma expedit
per la corresponent escola d’especialització o formació completa com
a químic intern resident, realitzats en centres acreditats o reconeguts
amb la superació prèvia de la prova nacional selectiva establida en
les disposicions vigents.
Títol de llicenciat o doctor en Ciències Biològiques i acreditar la
seua formació en l’especialitat de què es tracte per mitjà de diploma
expedit per la corresponent escola d’especialització o formació completa com a biòleg intern resident, realitzats en centres acreditats o
reconeguts amb la superació prèvia de la prova nacional selectiva
establida en les disposicions vigents.
2. Requisitos exigidos
b) Poseer la titulación correspondiente.
Encontrarse en posesión del titulo de licenciado o doctor en Medicina y Cirugía y poseer el correspondiente título de médico especialista expedido por el Ministerio de Educación y Ciencia.
Los aspirantes que opten a la plaza con la especialidad de Análisis Clínicos deberán poseer cualquiera de los siguientes títulos:
Titulo de licenciado o doctor en Medicina y Cirugía y poseer el
correspondiente título de médico especialista expedido por el Ministerio de Educación y Ciencia.
Titulo de licenciado o doctor en Farmacia y poseer el correspondiente título de farmacéutico especialista expedido por el Ministerio
de Educación y Ciencia.
Título de licenciado o doctor en Ciencias Químicas y acreditar
su formación en la especialidad de que se trate mediante diploma
expedido por la correspondiente escuela de especialización o formación completa como Químico Interno Residente, realizados en centros
acreditados o reconocidos con la superación previa de la prueba nacional selectiva establecida en las disposiciones vigentes.
Título de licenciado o doctor en Ciencias Biológicas y acreditar
su formación en la especialidad de que se trate mediante diploma
expedido por la correspondiente escuela de especialización o formación completa como Biólogo Interno Residente, realizados en centros acreditados o reconocidos con la superación previa de la prueba
nacional selectiva establecida en las disposiciones vigentes.
La present correcció inicia novament el termini de presentació
d’instàncies únicament per al concurs de la plaça de cap de Servici
d’Anàlisis Clíniques de l’Hospital Clínic Universitari de València,
que serà d’un mes a comptar de l’endemà de la publicació en el DOGV.
La presente corrección inicia de nuevo el plazo de presentación de
instancias únicamente para el concurso de la plaza de jefe de Servicio de Análisis Clínicos del Hospital Clínico Universitario de Valencia, que será de un mes a contar desde el día siguiente al de la publicación en el DOGV de la misma.
València, 20 de setembre de 2005.– El director general de Recursos Humans: José Cano Pascual.
Valencia, 20 de septiembre de 2005.– El director general de Recursos Humanos: José Cano Pascual.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30511
4. Universitats
4. Universidades
Universitat d’Alacant
Universidad de Alicante
RESOLUCIÓ de 21 de setembre de 2005, de la Universitat d’Alacant, per la qual es publica la relació definitiva
d’aspirants admesos i exclosos en els concursos d’accés
a places de cossos docents universitaris convocats per
Resolució d’1 de juliol de 2005 (BOE de 12 de juliol de
2005) i la data prevista per a l’acte de presentació.
RESOLUCIÓN de 21 de septiembre de 2005, de la Universidad de Alicante, por la que se publica la relación
definitiva de aspirantes admitidos y excluidos en los concursos de acceso a una plaza de los cuerpos docentes universitarios convocado por Resolución de 1 de julio de
2005 (BOE de 12 de julio de 2005) y la fecha prevista
para el acto de presentación. [2005/X10507]
[2005/X10507]
De conformitat amb la base 4 del concurs d’accés a places de cossos docents universitaris convocat per resolució d’1 de Juliol de 2005
(BOE de 12 de Juliol de 2005), este Rectorat ha resolt publicar la
relació definitiva d’admesos i exclosos a la plaça de catedràtic d’universitat núm. DF00019, de l’àrea de coneixement de Dret Mercantil,
així com el lloc, data i hora de celebració de l’acte de presentació
referit en la base 6.
Relació definitiva admesos/exclosos
Núm. plaça: DF00019
Cos: catedràtic d’universitat
Àrea de coneixement: Dret Mercantil
DNI
12136530
42787135
Cognoms i Nom
Adm./Excl. Causa d’Exclusió
Fernández de la Gándara, Luis
A
Oleo Banet, Fernando
E
renúncia
Acte de presentació
Lloc: Seminari de Dret Mercantil. Facultat de Dret.
Data: 7 d’octubre de 2005
Hora: 12.00 hores
De conformidad con la base 4 del concurso de acceso a una plaza
de los cuerpos docentes universitarios convocado por resolución de 1
de Julio de 2005 (BOE de 12 de julio de 2005), este Rectorado ha
resuelto publicar la relación definitiva de admitidos y excluidos a la
plaza de catedrático de universidad núm. DF00019, del área de conocimiento de Derecho Mercantil, así como el lugar, fecha y hora de
celebración del acto de presentación referido en la base 6.
Relación definitiva admitidos/excluidos
Nº plaza: DF00019
Cuerpo: catedrático de universidad
Área de conocimiento: Derecho Mercantil
DNI
12136530
42787135
Apellidosy Nombre
Adm./Excl.
Fernández de la Gándara, Luis
A
Oleo Banet, Fernando
E
Causa de Exclusión
renuncia
Acto de presentación
Lugar: Seminario de Derecho Mercantil. Facultad de Derecho.
Fecha: 7 de octubre de 2005
Hora: 12.00 horas
Contra esta resolució, que esgota la via administrativa, pot l’interessat interposar recurs de reposició en el termini d’un mes o, directament, recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos a
comptar des de l’endemà de la publicació de la present, conforme a
l’art. 46 de la Llei 29/1998 de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa.
Contra esta resolución, que pone fin a la vía administrativa, puede
el interesado interponer recurso de reposición en el plazo de un mes
o, directamente, recurso contencioso administrativo en el plazo de
dos meses a contar desde el día siguiente al de la publicación de la presente, conforme al art. 46 de la Ley 29/1998 de 13 de julio, reguladora
de la Jurisdicción Contencioso Administrativa.
Alacant, 21 de setembre de 2005.– El rector, p.d. (Res. Rectoral
de 25.01.05), el vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat:
Antonio Marcilla Gomis.
Alicante, 21 de septiembre de 2005.– El rector, p.d. (Res. Rectoral de 25.01.05), el vicerrector de Ordenación Académica y Profesorado: Antonio Marcilla Gomis.
RESOLUCIÓ de 22 de setembre de 2005, de la Universitat d’Alacant, per la qual es publica la relació definitiva
d’admesos i exclosos, la composició de la comissió de
selecció i la data prevista per a l’acte de constitució de
la comissió de selecció d’una plaça de professor contractat doctor (DC02876) en règim de contractació laboral, convocada per Resolució de 4 de juliol de 2005 (DOGV
de 6 de juliol de 2005). [2005/X10508]
RESOLUCIÓN de 22 de septiembre de 2005, de la Universidad de Alicante, por la que se publica la relación
definitiva de admitidos y excluidos, la composición de la
comisión de selección y la fecha prevista para el acto de
constitución de la comisión de selección de una plaza de
profesor contratado doctor (DC02876) en régimen de contratación laboral, convocada por Resolución de 4 de julio
de 2005 (DOGV de 6 de julio de 2005). [2005/X10508]
De conformitat amb les bases 5, 6.2 i 6.3. del concurs de places
de personal docent i investigador en règim de contractació laboral,
convocat per resolució de 4 de juliol de 2005 (DOGV de 6 de juliol
de 2005), este Rectorat ha resolt publicar la relació definitiva d’admesos i exclosos a la plaça de professor contractat doctor núm. DC02876
pertanyent a l’àrea de coneixement de Literatura espanyola, els membres que componen la Comissió de Selecció que ha de resoldre el
concurs per a la provisió de la plaça de referència, així com la data prevista per a l’acte de Constitució d’esta.
De conformidad con las bases 5, 6.2 y 6.3 del concurso de plazas
de personal docente e investigador en régimen de contratación laboral, convocado por resolución de 4 de julio de 2005 (DOGV de 6 de
julio de 2005), este Rectorado ha resuelto publicar la relación definitiva
de admitidos y excluidos a la plaza de profesor contratado doctor
núm. DC02876 perteneciente al área de conocimiento de Literatura
española, así como los miembros que componen la Comisión de Selección que ha de resolver el concurso para la provisión de la plaza de referencia.
Relació definitiva d’admesos i exclosos – plaça núm. DC02876
Relación definitiva de admitidos y excluidos– plaza núm. DC02876
30512
27 09 2005
Admitidos:
Admesos:
DNI
21478328
18205188
Cognoms i Nom
Adm./Excl. Causa d’Exclusió
Mataix Azuar, Remedios
A
Martínez Gutiérrez, María José
A
Exclosos:
DNI
10859680
DOGV - Núm. 5.101
DNI
21478328
18205188
Apellidos y Nombre
Adm./Excl. Causa de Exclusión
Mataix Azuar, Remedios
A
Martínez Gutiérrez, María José A
Excluidos:
Cognoms i Nom
Díaz Marcos, Ana María
Adm./Excl.
E
Causa d’Exclusió
No acredita el
requisit específic
DNI
10859680
Apellidos y Nombre
Díaz Marcos, Ana María
Adm./Excl.
E
Causa de Exclusión
No acredita el
requisito específico
Comissió de selecció – plaça núm. DC02876
Comissió titular
President: José C. Rovira Soler, catedràtic d’universitat de la Universitat d’Alacant
Secretari: Carmen Alemany Bay, professora titular d’universitat
de la Universitat d’Alacant
Vocal primer: Angel L. Prieto de Paula, professora titular d’universitat de la Universitat d’Alacant
Vocal segon: Teodosio Fernández Rodríguez, catedràtic d’universitat de la Universitat Autònoma de Madrid
Vocal tercer: Francisco Tovar Blanco, catedràtic d’universitat de
la Universitat de Lleida
Comisión de selección– plaza núm. DC02876
Comisión titular
Presidente: José C. Rovira Soler, catedrático de universidad de la
Universidad de Alicante
Secretario: Carmen Alemany Bay, profesora titular de universidad
de la Universidad de Alicante
Vocal primero: Angel L. Prieto de Paula, profesor titular de universidad de la Universidad de Alicante
Vocal segundo: Teodosio Fernández Rodríguez, catedrático de
universidad de la Universidad Autónoma de Madrid
Vocal tercero: Francisco Tovar Blanco, catedrático de universidad
de la Universidad de Lleida
Comissió suplent
President: Enrique Rubio Cremades, catedràtic d’universitat de
la Universitat d’Alacant
Secretari: Mª Angeles Ayala Aracil, professora titular d’universitat
de la Universitat d’Alacant
Vocal primer: Miguel A. Lozano Marco, catedràtic d’universitat
de la Universitat d’Alacant
Vocal segon: Vicente Cervera Salinas, catedràtic d’universitat de
la Universitat de Múrcia
Vocal tercer: Fco. Javier López Alfonso, professor titular d’universitat de la Universitat de València
Comisión suplente
Presidente: Enrique Rubio Cremades, catedrático de universidad
de la Universidad de Alicante
Secretario: Mª Angeles Ayala Aracil, profesora titular de universidad de la Universidad de Alicante
Vocal primero: Miguel A. Lozano Marco, catedrático de universidad de la Universidad de Alicante
Vocal segundo: Vicente Cervera Salinas, catedrático de universidad
de la Universidad de Murcia
Vocal tercero: Fco. Javier López Alfonso, profesor titular de universidad de la Universidad de Valencia
Data de l’acte de constitució: 17 d’octubre de 2005
Contra la present resolució, que esgota la via administrativa, pot
l’interessat interposar recurs davant la Jurisdicció contenciós administratiu, en el termini de dos mesos, previst en l’art. 46 de la Llei
29/1998 de 13 de juliol, a computar des de l’endemà de la publicació
de la present.
Fecha del acto de constitución: 17 de octubre de 2005
Contra la presente resolución, que agota la vía administrativa,
puede el interesado interponer recurso ante la Jurisdicción Contencioso Administrativa, en el plazo de dos meses, previsto en el art. 46
de la Ley 29/1998 de 13 de julio, a computar desde el día siguiente al
de la publicación de la presente.
Alacant, 22 de setembre de 2005.– El rector, p.d. (Res. Rectoral
de 25.01.05), el vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat:
Antonio Marcilla Gomis.
Alicante, 22 de septiembre de 2005.– El rector, p.d. (Res. Rectoral de 25.01.05), el vicerrector de Ordenación Académica y Profesorado: Antonio Marcilla Gomis.
5. Altres administracions
5. Otras administraciones
Ajuntament d’Alginet
Ayuntamiento de Alginet
Extracte de les bases per a la provisió en propietat mitjançant el
sistema selectiu d’oposició per torn lliure d’una plaça d’auxiliar
administratiu d’administració general. [2005/X10563]
Extracto de las bases para la provisión en propiedad mediante
el sistema selectivo de oposición por turno libre de una plaza de auxiliar administrativo de administración general. [2005/X10563]
En el Butlletí Oficial de la Província de València de 9 de setembre de 2005, es publiquen les bases de la convocatòria per cobrir en
propietat una plaça d’auxiliar administratiu d’administració general per
oposició per torn lliure, enquadrada en l’escala d’administració general, subescala auxiliar, grup D, pertanyent a l’oferta d’ocupació pública de 2002.
El termini de presentació de sol·licituds és de 20 dies naturals a partir de l’endemà de la publicació de l’extracte de la convocatòria en el
Boletín Oficial del Estado.
Cosa que fem públic perquè en prengueu coneixement.
En el Boletín Oficial de la Provincia de Valencia de 9 de septiembre de 2005, se publican las bases de la convocatoria para cubrir
en propiedad una plaza de auxiliar administrativo de administración
general por oposición por turno libre, encuadrada en la escala de administración general, subescala auxiliar, grupo D, perteneciente a la
oferta de empleo público de 2002.
El plazo de presentación de solicitudes es de 20 días naturales a
partir del siguiente de la publicación del extracto de la convocatoria
en el Boletín Oficial del Estado.
Lo que se hace público para general conocimiento.
Alginet, 14 de setembre de 2005.– L’alcaldessa-presidenta: Celeste García Estarlich.
Alginet, 14 de septiembre de 2005.– La alcaldesa-presidenta:
Celeste García Estarlich.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
Ajuntament de Benidorm
Convocatòria per a proveir 11 places de peó de serveis generals.
[2005/A10292]
30513
Ayuntamiento de Benidorm
Convocatoria para proveer 11 plazas de peón de servicios generales. [2005/A10292]
Resolució de 2 de setembre de 2005, de l’Ajuntament de Benidorm (Alacant), referent a la convocatòria per a proveir 11 places de
peó de serveis generals.
En el Butlletí Oficial de la Província d’Alacant número 200, de data
2 de setembre de 2005, es van publicar íntegrament les bases de la
convocatòria realitzades per l’Ajuntament de Benidorm, per a proveir en propietat, mitjançant el sistema d’oposició lliure, 11 places
de peó de serveis generals, enquadrades en l’escala d’administració
especial, subescala serveis especials, classe personal d’oficis, grup
E.
El termini de presentació d’instàncies per a la present convocatòria
serà de 20 dies naturals comptadors des de l’endemà de la publicació
del present anunci en el Boletín Oficial del Estado; es prorrogarà
l’esmentat termini fins al següent dia hàbil en el cas que l’últim dia
siga dissabte.
Els anuncis successius relatius a esta convocatòria es publicaran
únicament en el Butlletí Oficial de la Província d’Alacant i al tauler
d’anuncis de l’Ajuntament de Benidorm.
Los sucesivos anuncios relativos a esta convocatoria se publicarán únicamente en el Boletín Oficial de la Provincia de Alicante y en
el tablón de anuncios del Ayuntamiento de Benidorm.
Benidorm, 2 de setembre de 2005.– L’alcalde: Vicente Pérez
Devesa.
Benidorm, 2 de septiembre de 2005.– El alcalde: Vicente Pérez
Devesa.
Ajuntament de Carcaixent
Relació definitiva d’aspirants seleccionats en les proves per a
cobrir en propietat dues places d’administratiu i dues places de conserge del Conservatori Professional Mestre Vert de Carcaixent.
Resolución de 2 de septiembre de 2005, del Ayuntamiento de
Benidorm (Alicante), referente a la convocatoria para proveer 11 plazas de peón de servicios generales.
En el Boletín Oficial de la Provincia de Alicante número 200, de
fecha 2 de septiembre de 2005, se publicaron íntegramente las bases
de la convocatoria realizadas por el Ayuntamiento de Benidorm, para
proveer en propiedad, mediante el sistema de oposición libre, 11 plazas de peón de servicios generales, encuadradas en la escala de administración especial, subescala servicios especiales, clase personal de
oficios, grupo E.
El plazo de presentación de instancias para esta convocatoria será
de 20 días naturales a contar desde el día siguiente al de la publicación de este anuncio en el Boletín Oficial del Estado, prorrogándose
dicho plazo hasta el siguiente día hábil en caso de finalizar el sábado.
Ayuntamiento de Carcaixent
[2005/F10542]
Relación definitiva de aspirantes seleccionados en las pruebas
para cubrir en propiedad dos plazas de administrativo y dos plazas
de conserje del Conservatorio Profesional Maestro Vert de Carcaixent. [2005/F10542]
Finalitzades les proves per a cobrir en propietat dues places d’administratiu i dues places de conserge del Conservatori Professional Mestre Vert d’esta població, mitjançant la funcionarització del personal que
les ocupava en règim laboral, es fa pública la relació definitiva d’aspirants seleccionats d’acord amb les bases que regixen la convocatòria:
Finalizadas las pruebas para cubrir en propiedad dos plazas de
administrativo y dos plazas de conserje del Conservatorio Profesional Maestro Vert de esta población, mediante la funcionarización del
personal que las ocupaba en régimen laboral, se hace pública la relación definitiva de aspirantes seleccionados de acuerdo con las bases
que rigen la convocatoria:
Administratius
Ricardo Oliver Lauder
Francisco Teruel Machí
Administrativos
Ricardo Oliver Lauder
Francisco Teruel Machí
Conserge
Juan Bta. Cuenca Vila
Marta Serra Gregori
Conserje
Juan Bta. Cuenca Vila
Marta Serra Gregori
Els aspirants seleccionats hauran de presentar en el termini de 20
dies hàbils, a partir de la publicació del present edicte en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, la documentació acreditativa que
complixen tots els requisits exigits en la corresponent convocatòria,
tret que els interessats ja ho hagueren acreditat, atesa la seua qualitat
de personal laboral d’este conservatori.
Los aspirantes seleccionados deberán presentar en el plazo de 20
días hábiles, a partir de la publicación del presente edicto en el Diari
Oficial de la Generalitat Valenciana, la documentación acreditativa
de que reúnen todos y cada uno de los requisitos exigidos en la correspondiente convocatoria, salvo que los interesados ya lo hubieran acreditado, atendida su cualidad de personal laboral de dicho conservatorio.
Carcaixent, 14 de setembre de 2005.– La presidenta: Lola Botella Arbona. El secretari general: Antonio Castillo Guerrero del Peñón.
Carcaixent, 14 de septiembre de 2005.– La presidenta: Lola Botella Arbona. El secretario general: Antonio Castillo Guerrero del Peñón.
Ajuntament de Sueca
Ayuntamiento de Sueca
Bases que regiran la convocatòria per a l’adaptació del règim
jurídic de part del personal laboral fix del Sant Hospital de Caritat,
òrgan autònom de l’Ajuntament de Sueca, a la naturalesa funcionarial del lloc que ocupa. [2005/S10443]
Bases que regirán la convocatoria para la adaptación del Régimen Jurídico de parte del personal laboral fijo del Santo Hospital
de Caridad, órgano autónomo del Ayuntamiento de Sueca, a la naturaleza funcionarial del puesto que ocupa. [2005/S10443]
1. Objecte de la convocatòria
1.1 La present convocatòria té com a objecte l’adaptació de la
naturalesa jurídica de part del personal laboral fix del Sant Hospital
de Caritat, òrgan autònom de l’Ajuntament de Sueca, a la naturalesa
1. Objeto de la convocatoria
1.1 La presente convocatoria tiene por objeto la adaptación de la
naturaleza jurídica de parte del personal laboral fijo del Santo Hospital
de Caridad, órgano autónomo del Ayuntamiento de Sueca, a la natu-
30514
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
funcionarial del lloc que ocupa, com a conseqüència dels acords adoptats per la Junta del Sant Hospital de Caritat de 27 d’abril de 2005, i
acord plenari de 5 de maig de 2005, sobre la funcionarització d’un
lloc de treball naturalesa laboral fix de plantilla del personal del Sant
Hospital de Caritat, òrgan autònom de l’Ajuntament de Sueca, a través de les proves i cursos selectius previstos en la Llei 1/1996, de 26
d’abril, de la Generalitat Valenciana, d’Adaptació del Règim Jurídic
del Personal de la Generalitat Valenciana a la naturalesa dels llocs
que ocupen.
La plaça objecte de la funcionarització és la següent:
raleza funcionarial del puesto que ocupa, consecuencia de los acuerdos adoptados por la Junta del Santo Hospital de Caridad de 27 de
abril de 2005, y acuerdo plenario de 5 de mayo de 2005, sobre la funcionarización de un puesto de trabajo naturaleza laboral fijo de plantilla del personal del Santo Hospital de Caridad, órgano autónomo
del Ayuntamiento de Sueca, a través de las pruebas y cursos selectivos previstos en la Ley 1/1996, de 26 de abril, de la Generalitat Valenciana, de Adaptación del Régimen Jurídico del Personal de la Generalitat Valenciana a la naturaleza de los puestos que ocupan.
La plaza objeto de la funcionarización es la siguiente:
Grup E:
– 1 Ajudant de cuina, de laboral fix a funcionari de carrera. Grup:
E. Escala: administració especial. Subescala: servicis especials. Classe: comeses especials.
1.2 El fonament legal d’este procés parcial de funcionarització
del personal del Sant Hospital de Caritat, s’inicia amb la sentència
99/1987, d’11 de juny, del Tribunal Constitucional la qual va establir l’obligació de classificar i concretar els criteris pels quals els llocs
de treball haurien d’adscriure’s al personal funcionari o laboral.
Grupo E:
– 1 Pinche de cocina, de laboral fijo a funcionario de carrera.
Grupo: E. Escala: administración especial. Subescala: Servicios especiales. Clase: cometidos especiales.
1.2 El fundamento legal de este proceso parcial de funcionarización del personal del Santo Hospital de Caridad, se inicia con la sentencia 99/1987, de 11 de junio, del Tribunal Constitucional la cual
estableció la obligación de clasificar y concretar los criterios por los
cuales los puestos de trabajo habrían de adscribirse al personal funcionario o laboral.
El estado cumple esta obligación mediante la Ley 23/1988, que
modificó el artículo 15 de Ley 30/1984, y establecía los criterios de
clasificación de los puestos de trabajo.
No obstante ello, es cierto que esta disposición transitoria 15ª de
la Ley 30/1984, no tiene carácter básico, pero existe una reserva constitucional total al estado en materia de legislación laboral, cosa que significa que dicha disposición transitoria en la medida que afecta al
referido personal, es de aplicación a todas las administraciones públicas y en consecuencia también a la local. En términos similares a la
disposición transitoria 15ª, se expresa la disposición transitoria 1ª del
Texto Refundido de la Función Pública Valenciana.
2. Carácter de la convocatoria
La participación por parte del personal afectado por este proceso de
funcionarización es totalmente voluntaria y tendrá lugar por una vez de
acuerdo con lo establecido en el artículo 10 de la Ley 1/1996, de 26 de
abril, de la Generalitat Valenciana, de adaptación del Régimen Jurídico.
El personal que no participe o no supere, en su caso, el proceso
selectivo, permanecerá como «personal a extinguir» en el puesto de
trabajo que ocupa y mantendrá la misma relación jurídica laboral que
hasta el momento lo haya vinculado con este organismo, sin perjuicio de las expectativas de formación profesional en puesto de trabajo de naturaleza laboral.
3. Condiciones del aspirante
3.1 Para ser admitido en los cursos y las pruebas selectivas objeto de esta convocatoria, el aspirante deberá reunir los siguientes requisitos:
Ser personal laboral fijo al servicio del Santo Hospital de Caridad.
Que el puesto a ocupar esté clasificado de naturaleza funcionarial por acuerdo del Ayuntamiento Pleno, y sea el que se anuncia en
la base 1.1 de la presente convocatoria.
Estar ocupando como trabajador laboral fijo el puesto de trabajo
al cual se opta como funcionario.
3.2 A los efectos de adscripción del personal incluido en el ámbito de aplicación de esta convocatoria en los cursos selectivos que sean
necesarios, se establecen los siguientes niveles:
Nivel I: (artículo 1 de la Ley 1/1996, de 26 de abril)
Personal laboral fijo del grupo de titulación E, que ocupe puesto
clasificado de administración especial y que adquirió la condición de
laboral fijo a través de la convocatoria de pruebas selectivas mediante el procedimiento de concurso oposición.
3.3 Estar en posesión de la titulación correspondiente al puesto
clasificado de naturaleza funcionarial al que corresponda acceder.
3.4 No padecer enfermedad alguna o defecto físico que impida
el desempeño de las correspondientes funciones.
3.5 No haber sido separado mediante expediente disciplinario del
servicio de cualquier administración pública ni encontrarse inhabilitado para el ejercicio de funciones públicas.
4. Calendario de presentación de solicitudes, admisión del aspirante
e inicio de los cursos.
L’estat complix esta obligació per mitjà de la Llei 23/1988, que va
modificar l’article 15 de Llei 30/1984, i establia els criteris de classificació dels llocs de treball.
No obstant això, és cert que esta disposició transitòria 15a de la Llei
30/1984, no té caràcter bàsic, però hi ha una reserva constitucional
total a l’estat en matèria de legislació laboral, cosa que significa que
l’esmentada disposició transitòria en la mesura que afecta el referit personal, és d’aplicació a totes les administracions públiques i en conseqüència, també a la local. En termes semblants a la disposició transitòria 15a, s’expressa la disposició transitòria 1a del Text Refós de
la Funció Pública Valenciana.
2. Caràcter de la convocatòria
La participació per part del personal afectat per este procés de
funcionarització és totalment voluntària i tindrà lloc per una vegada
d’acord amb el que establix l’article 10 de la Llei 1/1996, de 26 d’abril,
de la Generalitat Valenciana, d’adaptació del Règim Jurídic.
El personal que no participe o no supere, si és el cas, el procés
selectiu, quedarà com a «personal a extingir» en el lloc de treball que
ocupa i mantindrà la mateixa relació jurídica laboral que fins al moment
ho haja vinculat amb este organisme, sense perjuí de les expectatives de formació professional en lloc de treball de naturalesa laboral.
3. Condicions de l’aspirant
3.1 Per a ser admés en els cursos i les proves selectives objecte
d’esta convocatòria, l’aspirant haurà de reunir els requisits següents:
a) Ser personal laboral fix al servici del Sant Hospital de Caritat.
b) Que el lloc a ocupar estiga classificat de naturalesa funcionarial per acord del Ple de l’Ajuntament, i siga el que s’anuncia en la base
1.1 de la present convocatòria.
c) Estar ocupant com a treballador laboral fix el lloc de treball al
qual s’opta com a funcionari.
3.2 Als efectes d’adscripció del personal inclòs en l’àmbit d’aplicació d’esta convocatòria en els cursos selectius que siguen necessaris, s’establixen els nivells següents:
Nivell I: (article 1 de la Llei 1/1996, de 26 d’abril)
Personal laboral fix del grup de titulació E, que ocupe lloc classificat d’administració especial i que va adquirir la condició de laboral fix a través de la convocatòria de proves selectives per mitjà del
procediment de concurs oposició.
3.3 Estar en possessió de la titulació corresponent al lloc classificat
de naturalesa funcionarial a què corresponga accedir.
3.4 No patir cap malaltia o defecte físic que impedisca l’exercici
de les corresponents funcions.
3.5 No haver sigut separat per mitjà d’expedient disciplinari del
servei de qualsevol administració pública ni trobar-se inhabilitat per
a l’exercici de funcions públiques.
4. Calendari de presentació de sol·licituds, admissió de l’aspirant
i inici dels cursos.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
4.1 L’aspirant a participar en el procés d’adaptació objecte d’esta
convocatòria, haurà de fer-ho constar per mitjà d’una sol·licitud, en la
qual haurà d’indicar el nivell, establit en la base 3.2 de la present convocatòria.
4.2 La sol·licitud serà dirigida a l’alcalde-president del Sant Hospital de Caritat i presentada en el Registre d’Entrada o en la forma
prevista en l’article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú, en el termini de 20 dies naturals, comptats a
partir de l’endemà al de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.
En la instància l’aspirant haurà de manifestar que reunix tots i
cada un dels requisits exigits en la base segona referits sempre a la data
en què finalitza el termini de presentació d’instàncies, així com el
resguard acreditatiu de l’ingrés de 6 euros per al grup E.
4.3 Acabat el termini de presentació de sol·licituds, l’alcalde-president del Sant Hospital de Caritat dictarà en el termini màxim d’un
mes, resolució aprovatòria de la llista d’admesos i exclosos a la realització del curs i proves selectives, especificant en este últim cas el
motiu d’exclusió i assenyalant un termini de deu dies d’esmena de
deficiències, adscrivint a l’admés en el nivell corresponent, d’acord
amb la base 3.2 de la present convocatòria, que es publicarà en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Sueca. En la mateixa Resolució en
què s’aprove la llista d’aspirants admesos i exclosos, es fixarà, en el
supòsit de no existir exclosos, la composició del tribunal qualificador,
el lloc, la data i l’hora de començament del curs, i s’elevarà automàticament a definitiva. En el cas que existiren reclamacions, i una vegada resoltes les mateixes, l’Alcaldia dictarà nova resolució amb la llista d’admesos i exclosos la qual tindrà el caràcter de definitiva.
4.4 Publicada la relació a què es referix l’apartat anterior, l’aspirant podrà formular, durant el termini de 10 dies hàbils, comptats a partir del dia següent al de la publicació, les al·legacions que estimen
oportunes, així com rectificar les faltes en què hagueren incorregut i
adjudicar els documents preceptius no presentats juntament amb la
sol·licitud, de conformitat amb el que preveu l’article 71 de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
4.5 Transcorregut el termini anterior, corregits els defectes i vistes les reclamacions, l’alcalde-president del Sant Hospital de Caritat,
dictarà una resolució amb la llista definitiva d’admesos, que es publicarà en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Sueca.
4.6 L’alcalde-president del Sant Hospital de Caritat, determinarà
el calendari de realització del curs citat, el seu règim horari i lloc de
realització, per mitjà de les corresponents convocatòries, que seran
publicades en el tauler d’edictes i notificades a l’interessat. Així
mateix, el president del Sant Hospital de Caritat designarà el professorat idoni per a impartir el curs.
5. Desenvolupament del curs i proves selectives
5.1 Duració del curs.
De conformitat amb el que preveu la Llei 1/1996, de 26 d’abril,
les hores de duració del curs, per al grup inclòs en la base 3.2 d’esta
convocatòria és la que a continuació s’indica:
Grups de titulació
I
Nivell
E
2,5 h.
5.2 Assistència als cursos
Per a l’adaptació a la condició de funcionari de carrera del Sant
Hospital de Caritat a través del procediment establit en la present convocatòria, a més de superar les corresponents proves avaluadores,
serà requisit indispensable l’assistència a un 85%, com a mínim, de
la duració total del curs selectiu a què esta adscrit, sense perjuí del
que preveu la disposició addicional primera de la Llei 1/1996, de 26
d’abril, per al supòsit de malaltia degudament acreditada.
5.3 Avaluació continuada
El tribunal realitzarà una avaluació contínua de l’aspirant.
30515
4.1 El aspirante a participar en el proceso de adaptación objeto
de esta convocatoria, deberá hacerlo constar mediante una solicitud,
en la cual deberá indicar el nivel, establecido en la base 3.2 de la presente convocatoria.
4.2 La solicitud será dirigida al alcalde-presidente del Santo Hospital de Caridad y presentada en el Registro de Entrada o en la forma
prevista en el artículo 38 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de
Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, en el plazo de 20 días naturales, contados a partir del día siguiente al de la publicación en el Boletín Oficial del Estado.
En la instancia el aspirante habrá de manifestar que reúne todos y cada
uno de los requisitos exigidos en la base segunda referidos siempre a la
fecha en que finaliza el plazo de presentación de instancias, así como el
resguardo acreditativo del ingreso de 6 euros para el grupo E.
4.3 Terminado el plazo de presentación de solicitudes, el alcalde-presidente del Santo Hospital de Caridad dictará en el plazo máximo de un mes, resolución aprobatoria de la lista de admitidos y excluidos a la realización del curso y pruebas selectivas, especificando en
este último caso el motivo de exclusión y señalando un plazo de diez
días de subsanación de deficiencias, adscribiendo al admitido en el
nivel correspondiente, de acuerdo con la base 3.2 de la presente convocatoria, que se publicará en el tablón de anuncios del Ayuntamiento
de Sueca. En la misma resolución en que se apruebe la lista de aspirantes admitidos y excluidos, se fijará, en el supuesto de no existir
excluidos, la composición del tribunal calificador, el lugar, la fecha y
la hora de comienzo del curso, elevándose automáticamente a definitiva. En el caso de que existieran reclamaciones, y una vez resueltas las mismas, la Alcaldía dictará nueva resolución con la lista de
admitidos y excluidos la cual tendrá el carácter de definitiva.
4.4 Publicada la relación a que se refiere el apartado anterior, el
aspirante podrá formular, durante el plazo de 10 días hábiles, contados a partir del día siguiente al de la publicación, las alegaciones que
estimen oportunas, así como rectificar las faltas en las que hubieran
incurrido y adjudicar los documentos preceptivos no presentados juntamente con la solicitud, de conformidad con lo previsto en el artículo 71 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento
Administrativo Común.
4.5 Transcurrido el plazo anterior, corregidos los defectos y vistas las reclamaciones, el alcalde-presidente del Santo Hospital de
Caridad, dictará resolución con la lista definitiva de admitidos, que se
publicará en el tablón de anuncios del Ayuntamiento de Sueca.
4.6 El alcalde-presidente del Santo Hospital de Caridad, determinará el calendario de realización del curso citado, su régimen horario y lugar de realización, mediante las correspondientes convocatorias, que serán publicadas en el tablón de edictos y notificadas al
interesado. Asimismo, el presidente del Santo Hospital de Caridad
designará el profesorado idóneo para impartir el curso.
5. Desarrollo del curso y pruebas selectivas
5.1 Duración del curso.
De conformidad con lo previsto en la Ley 1/1996, de 26 de abril,
las horas de duración del curso, para el grupo incluido en la base 3.2
de esta convocatoria es la que a continuación se indica:
Grupos de titulación
I
Nivel
E
2,5 h.
5.2 Asistencia a los cursos
Para la adaptación a la condición de funcionario de carrera del
Santo Hospital de Caridad a través del procedimiento establecido en
la presente convocatoria, además de superar las correspondientes
pruebas evaluadoras, será requisito indispensable la asistencia a un
85%, como mínimo, de la duración total del curso selectivo al que
ésta adscrito, sin perjuicio de lo previsto en la disposición adicional
primera de la Ley 1/1996, de 26 de abril, para el supuesto de enfermedad debidamente acreditada.
5.3 Evaluación continuada
El Tribunal realizará una evaluación continua del aspirante.
30516
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
– President: l’alcalde-president del Sant Hospital de Caritat o
membre de la Corporació en qui delegue.
– Secretari: el del Sant Hospital de Caritat o funcionari en qui
delegue
– Un representant designat per la Conselleria de Presidència.
– Un funcionari designat per l’alcalde-president del Sant Hospital de Caritat
– Un representant dels treballadors.
Podran designar-se tots els assessors que es consideren necessaris
7.2 El règim jurídic de funcionament del tribunal serà el previst en
la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, per al
funcionament dels òrgans col·legiats, els membres del qual hauran
d’abstindre’s, i podran ser objecte de recusació pels interessats quan
concórreguen en ells alguna de les circumstàncies previstes en els
articles 28 i 29 de la referida llei.
7.3 De conformitat amb el que preveu l’article 7 de Llei 1/1996,
de 26 d’abril, el curs objecte d’esta convocatòria serà impartit per
professorat integrat per personal tècnic designat per l’alcalde-president
del Sant Hospital de Caritat, a més d’altres professionals que es consideren necessaris per al correcte desenvolupament del curs.
5.4 Prueba de valenciano
De carácter obligatorio, consistirá en la realización de una redacción sobre el tema propuesto por el tribunal y una prueba de conocimientos de valenciano. Para esta finalidad, el tribunal contará con la
asistencia de un Técnico experto en la materia. La valoración será
conjunta y el ejercicio se puntuará de 0 a 3 puntos.
5.5 Prueba final
Terminados el curso selectivos, se realizará una prueba final sobre
los contenidos de los temarios de las materias que se imparten, que se
detallan en el anexo I. Con estos efectos, el presidente del Santo Hospital de Caridad señalará una fecha para realizarla. Terminada esta
prueba, el tribunal calificará al aspirante y, al mismo tiempo, determinará la calificación definitiva, que estará constituida por la media
aritmética de la evaluación continua a que se refiere el párrafo anterior y a la derivada de la prueba final.
5.6 Calificación de las pruebas
5.6.1 Tanto la evaluación continuada como la prueba final del
curso selectivo, serán valorados por el tribunal de 0 a 10 puntos.
5.6.2 Para la superación final del proceso selectivo y, por tanto, para
adquirir la condición de funcionario de carrera después del correspondiente nombramiento preceptivo, será preciso obtener la calificación de apto. La calificación de apto se obtendrá cuando se consiga una
puntuación igual o superior a 5 puntos, resultando de sumar la media
de las calificaciones obtenidas en la evaluación continuada y en la
prueba final del curso selectivo.
5.6.3 Con independencia de la puntuación obtenida previamente
en las pruebas de evaluación continuada, la presentación a la prueba
final del curso selectivo es requisito indispensable para la superación
del proceso de adaptación.
6. Publicidad de las listas de aprobados.
6.1 Terminado el curso selectivo, el tribunal evaluador hará pública, en el tablón de edictos, la relación del personal participante, con indicación de la calificación de apto o no apto, y que constituirán la lista del
aspirante que ha superado las pruebas objeto de esta convocatoria.
El tribunal evaluador elevará al alcalde-presidente del Santo Hospital de Caridad, la lista con el aspirante que ha superado las pruebas de cursos de adaptación para que se proceda a su nombramiento
y posterior toma de posesión como funcionario de carrera.
7. Tribunal evaluador y profesorado de los cursos
7.1 El tribunal evaluador de las pruebas de adaptación que deberán realizar la evaluación continuada en el curso selectivo así como
la calificación de las pruebas finales de éstos y tendrá la siguiente
composición:
Presidente: el alcalde-presidente del Santo Hospital de Caridad o
miembro de la corporación en quien delegue.
Secretario: el del Santo Hospital de Caridad o funcionario en quien
delegue
Un representante designado por la Conselleria de Presidencia.
Un funcionario designado por el alcalde-presidente del Santo Hospital de Caridad.
Un representante de los trabajadores.
Podrán designarse cuantos asesores se consideren necesarios.
7.2 El régimen jurídico de funcionamiento del tribunal será el previsto en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de
las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo
Común, para el funcionamiento de los órganos colegiados, cuyos
miembros deberán abstenerse, y podrán ser objeto de recusación por
los interesados cuando concurran en ellos alguna de las circunstancias
previstas en los artículos 28 y 29 de la referida ley.
7.3 De conformidad con lo previsto en el artículo 7 de Ley 1/1996,
de 26 de abril, el curso objeto de esta convocatoria será impartido por profesorado integrado por personal técnico designado por el alcalde-presidente del Santo Hospital de Caridad, además de otros profesionales que
se consideren necesarios para el buen desarrollo del curso.
8. Recursos
8.1 La present convocatòria, les seues bases i tots els actes administratius que siguen dictats en el seu desenvolupament i que posen fi
a la via administrativa, podran ser recorreguts en reposició davant del
mateix òrgan que els haguera dictat o ser impugnats directament
davant de l’orde jurisdiccional contenciosa-administrativa en el ter-
8. Recursos
8.1 La presente convocatoria, sus bases y todos los actos administrativos que sean dictados en su desarrollo y que pongan fin a la vía
administrativa, podrán ser recurridos en reposición ante el mismo
órgano que los hubiera dictado o ser impugnados directamente ante
el orden jurisdiccional contencioso administrativo en el plazo de dos
5.4 Prova de valencià
De caràcter obligatori, consistirà en la realització d’una redacció
sobre el tema proposat pel tribunal i una prova de coneixements de
valencià. Per a esta finalitat, el tribunal comptarà amb l’assistència
d’un tècnic expert en la matèria. La valoració serà conjunta i l’exercici es puntuarà de 0 a 3 punts.
5.5 Prova final
Acabats el curs selectius, es realitzarà una prova final sobre els continguts dels temaris de les matèries que s’impartixen, que es detallen
en l’annex I. Amb estos efectes, el president del Sant Hospital de
Caritat assenyalarà una data per a realitzar-la. Acabada esta prova, el
tribunal qualificarà l’aspirant i, al mateix temps, determinarà la qualificació definitiva, que estarà constituïda per la mitjana aritmètica
de l’avaluació contínua a què es referix el paràgraf anterior i a la derivada de la prova final.
5.6 Qualificació de les proves
5.6.1 Tant l’avaluació continuada com la prova final del curs
selectiu, seran valorats pel tribunal de 0 a 10 punts.
5.6.2 Per a la superació final del procés selectiu i, per tant, per a
adquirir la condició de funcionari de carrera després del corresponent
nomenament preceptiu, serà necessari obtindre la qualificació d’apte.
La qualificació d’apte s’obtindrà quan s’aconseguisca una puntuació
igual o superior a 5 punts, que resultarà de sumar la mitjana de les
qualificacions obtingudes en l’avaluació continuada i en la prova final
del curs selectiu.
5.6.3 Amb independència de la puntuació obtinguda prèviament
en les proves d’avaluació continuada, la presentació a la prova final
del curs selectiu és requisit indispensable per a la superació del procés d’adaptació.
6. Publicitat de les llistes d’aprovats
6.1 Acabat el curs selectiu, el tribunal avaluador farà pública, en
el tauler d’edictes, la relació del personal participant, amb indicació
de la qualificació d’apte o no apte, i que constituiran la llista de l’aspirant que ha superat les proves objecte d’esta convocatòria.
El tribunal avaluador elevarà a l’alcalde-president del Sant Hospital de Caritat, la llista amb l’aspirant que ha superat les proves de cursos d’adaptació perquè es procedisca al seu nomenament i posterior
presa de possessió com a funcionari de carrera.
7. Tribunal avaluador i professorat dels cursos
7.1 El tribunal avaluador de les proves d’adaptació que hauran
de realitzar l’avaluació continuada en el curs selectiu així com la qualificació de les proves finals d’estos i tindrà la composició següent:
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30517
mini de dos mesos, comptats a partir de l’endemà al de la publicació
de la present convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, Butlletí Oficial de la Província de València o de la publicació
dels actes subsegüents, segons siga procedent.
8.2 Contra els actes del tribunal avaluador, de conformitat amb
el que preveu l’article 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú, podran ser recorreguts en alçada davant de
l’òrgan que va dictar l’acte que s’impugna o davant del competent
per a resoldre-ho en el termini d’un mes si l’acte fóra exprés, i de tres
mesos si no ho fóra. Tot això a partir de l’endemà al de la publicació
en el tauler d’anuncis dels corresponents edictes.
meses, contados a partir del día siguiente al de la publicación de la presente convocatoria en el Diario Oficial de la Generalitat de Valencia,
Boletín Oficial de la Provincia de Valencia o de la publicación de
los actos subsiguientes, según sea procedente.
8.2 Contra los actos del tribunal evaluador, de conformidad con
lo previsto en el artículo 114 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, podrán ser recurridos en alzada ante
el órgano que dictó el acto que se impugna o ante el competente para
resolverlo en el plazo de un mes si el acto fuera expreso, y de tres
meses si no lo fuera. Todo ello a partir del día siguiente al de la publicación en el tablón de anuncios de los correspondientes edictos.
9. Legislació supletòria
En tot allò no previst per les presents bases, haurà d’ajustar-se al
que disposa la Llei 1/1996, de 26 d’abril, de la Generalitat Valenciana, Orde de 18 de desembre, de la Conselleria de la Presidència, així
com pel Text Refós de la Funció Pública Valenciana i la resta de normativa concordant.
9. Legislación supletoria
En todo lo no previsto por las presentes bases, deberá ajustarse a
lo dispuesto en la Ley 1/1996, de 26 de abril, de la Generalitat Valenciana, Orden de 18 de diciembre de la Conselleria de la Presidencia,
así como por el Texto Refundido de la Función Pública Valenciana y
demás normativa concordante.
ANEXO I
ANNEX I
Temari del curs selectiu funcionarització personal laboral del Sant
Hospital de Caritat
1. La Constitució Espanyola de 1978. Estructura i principis fonamentals, drets i deures: la seua garantia i suspensió. L’administració
local.
2. Les entitats locals.
3. El terme municipal.
4. La potestat reglamentària de les entitats locals. Ordenances
locals. El Reglament Orgànic Municipal.
5. Estatuts del Sant Hospital de Caritat.
6. Potestat d’autoorganització de les entitats locals. Òrgans necessaris i complementaris. Òrgans unipersonals i col·legiats.
7. La funció pública local i la seua organització. Drets i deures
dels funcionaris. La Seguretat Social.
8. L’acte administratiu.
9. El procediment administratiu: concepte. La Llei 30/1992, de
26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques
i del Procediment Administratiu Comú: contingut i àmbit d’aplicació. Fases del procediment.
10. La contractació administrativa.
……………………….
Diligència. Per a fer constar que les presents bases de 7 folis que
segelle i rubrique al marge, han sigut aprovades per Resolució del
president del Sant Hospital de Caritat, núm. 42, de 18 de maig de
2005.
to.
Sueca, 19 de maig de 2005.– La secretària: Mª José Coves Prie-
Temario del curso selectivo funcionarización personal laboral del
Santo Hospital de Caridad
1. La Constitución Española de 1978. Estructura y principios fundamentales, derechos y deberes: su garantía y suspensión. La administración local.
2. Las entidades locales.
3. El término municipal.
4. La potestad reglamentaria de las entidades locales. Ordenanzas locales. El Reglamento Orgánico Municipal.
5. Estatutos del Santo Hospital de Caridad.
6. Potestad de autoorganización de las entidades locales. Órganos necesarios y complementarios. Órganos unipersonales y colegiados.
7. La función pública local y su organización. Derechos y deberes de los funcionarios. La Seguridad Social.
8. El acto administrativo.
9. El procedimiento administrativo: concepto. La Ley 30/1992,
de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones
Públicas y del Procedimiento Administrativo Común: contenido y
ámbito de aplicación. Fases del procedimiento.
10. La contratación administrativa.
……………………….
Diligencia. Para hacer que las presentes bases que constan de 8
folios que sello y rubrico al margen, han sido aprobadas por Resolución del presidente del Santo Hospital de Caridad, núm. 42 de 18 de
mayo de 2005.
to.
Sueca, 19 de mayo de 2005.– La secretaria: Mª José Coves Prie-
c) NOMENAMENTS, CESSAMENTS,
SITUACIONS I INCIDÈNCIES
c) NOMBRAMIENTOS, CESES,
SITUACIONES E INCIDENCIAS
1. Administració territorial de la Generalitat Valenciana
1. Administración territorial de la Generalitat Valenciana
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques
Conselleria de Justicia y Administraciones Públicas
DECRET 134/2005, de 23 de setembre, del Consell de la
Generalitat, pel qual nomenen registradors de la Propietat, Béns Mobles i Mercantils, per a proveir registres
vacants a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
DECRETO 134/2005, de 23 de septiembre, del Consell
de la Generalitat, por el que se nombran registradores de
la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles para proveer registros vacantes en el ámbito territorial de la Comunidad Valenciana. [2005/X10600]
[2005/X10600]
De conformitat amb l’expedient instruït per a la provisió de registres vacants per als qui han obtingut plaça al territori de la Comunitat Valenciana, en virtut del concurs ordinari convocat per Resolució
de 5 de juliol de 2005, de la Direcció General dels Registres i del
De conformidad con el expediente instruido para la provisión de
Registros vacantes por quienes han obtenido plaza en el territorio de
la Comunidad Valenciana, en virtud del concurso ordinario convocado por Resolución de 5 de julio de 2005, de la Dirección General
30518
27 09 2005
Notariat, i d’acord amb el que estableix el vigent Reglament Hipotecari, tenint en compte el que disposa l’article 41 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei Orgànica
5/1982, d’1 de juliol, a proposta del conseller de Justícia i Administracions Públiques i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 23 de setembre de 2005,
DOGV - Núm. 5.101
de los Registros y del Notariado, y de acuerdo con lo establecido en
el vigente Reglamento Hipotecario, teniendo en cuenta lo dispuesto
en el artículo 41 del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana, aprobado por la Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, a propuesta del conseller de Justicia y Administraciones Públicas y previa deliberación del Consell de la Generalitat, en la reunión del día 23
de septiembre de 2005,
DECRETO
DECRETE
Article únic
Nomenar, per a proveir els Registres de la Propietat, Béns Mobles
i Mercantils vacants al territori de la Comunitat Valenciana, anunciats en el referit concurs, els registradors que tot seguit s’indiquen:
14.
1. Paterna, Julio Colomer Sancho, registrador de València núm.
2. Torrent núm. 1, Carlos Pérez-Marsá Hernández, registrador
de Girona núm. 1.
3. Alacant núm. 4, Francisco José Salvador Campderá, registrador d’Alacant núm. 1.
4. Dénia núm. 2, Mª. Mercedes Blázquez Reales, registradora
d’Alacant núm. 7.
5. Benidorm núm. 2, José Ramón Martín Marco, registrador d’Elx
núm. 4.
6. Chelva, Juan Antonio Tamarit Serrano, registrador d’Aliaga.
Artículo único
Nombrar para proveer registros de la Propiedad, Bienes Muebles
y Mercantiles vacantes en el territorio de la Comunidad Valenciana,
anunciados en el referido concurso, a los Registradores que a continuación se indican:
1. Paterna, a Julio Colomer Sancho, registrador de Valencia nº 14.
2. Torrent nº 1, a Carlos Pérez-Marsá Hernández, registrador de
Girona nº 1.
3. Alicante nº 4, a Francisco José Salvador Campderá, registrador
de Alicante nº 1.
4. Dénia nº 2, a Mª. Mercedes Blázquez Reales, registradora de Alicante nº 7.
5. Benidorm nº 2, a José Ramón Martín Marco, registrador de
Elche nº 4.
6. Chelva, a Juan Antonio Tamarit Serrano, registrador de Aliaga.
Valencia, 23 de septiembre de 2005
València, 23 de setembre de 2005
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Justícia i Administracions Públiques,
MIGUEL PERALTA VIÑES
El presidente de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Justicia y Administraciones Públicas,
MIGUEL PERALTA VIÑES
4. Universitats
Universitat Politècnica de València
RESOLUCIÓ de 19 de setembre de 2005, de la Universitat Politècnica de València, per la qual nomena funcionaris de carrera del grup B, sector d’administració especial, categoria tècnic mitjà de laboratori al aspirant que
ha superat el procés específic de promoció interna, en
aplicació de la disposició addicional quarta del Decret
33/1999, de 9 de març, del Govern Valencià, convocat
per Resolució de 18 de gener de 2005. (DOGV núm. 4.936,
d’1 de febrer de 2005). [2005/S10437]
4. Universidades
Universidad Politécnica de Valencia
RESOLUCIÓN de 19 de septiembre de 2005, de la Universidad Politécnica de Valencia, por la que se nombra
funcionario de carrera del grupo B, sector administración especial, categoría técnico medio de laboratorio al
aspirante que ha superado el proceso específico de promoción interna, en aplicación de la disposición adicional
cuarta del Decreto 33/1999, de 9 de marzo, del Gobierno
Valenciano, convocado por Resolución de 18 de enero de
2005 (DOGV núm. 4.936, de 1 de febrero de 2005).
[2005/S10437]
Conclòs el procés específic de promoció interna per a l’accés al
grup B, sector d’administració especial, categoria tècnic mitjà de laboratori d’aquesta Universitat Politècnica de València, en aplicació de
la disposició addicional quarta del Decret 33/1999, de 9 de març, del
Govern Valencià, convocat per Resolució de 18 de gener de 2005
(DOGV núm. 4.936, d’1 de febrer de 2005) i havent justificat els
aspirants la documentació exigida en la Resolució de 2 de setembre
de 2005 (DOGV núm. 5.093, de 15 de setembre de 2005), per la qual
es publica definitivament els noms dels aspirants que han superat el
procés selectiu, aquest Rectorat, en ús de les competències que li confereix la normativa vigent i d’acord amb el que establix les bases de
la convocatòria, resol:
Concluido el proceso específico de promoción interna para el
acceso al grupo B, sector administración especial, categoría técnico
medio de laboratorio de esta Universidad Politécnica de Valencia, en
aplicación de la disposición cuarta del Decreto 33/1999, de 9 de marzo,
del Gobierno Valenciano, convocado por Resolución de 18 de enero
de 2005 (DOGV núm. 4.936, de 1 de febrero de 2005) y habiendo
justificado el aspirante la documentación exigida en la Resolución
de 2 de septiembre de 2005 (DOGV núm. 5.093, de 15 de septiembre
de 2005), por la que se publica definitivamente el nombre del aspirante
que ha superado el proceso selectivo, este Rectorado, en uso de las
competencias que le confiere la normativa vigente y de acuerdo con
lo establecido en las bases de la convocatoria, resuelve:
Primer. Nomenar funcionaris de carrera del grup B, sector d’administració especial, categoria tècnic mitjà de laboratori d’aquesta Universitat Politècnica, a la persona que figura en l’annex I, i se’ls assigna el destí definitiu que figura en este.
Primero. Nombrar funcionario de carrera del grupo B, sector administración especial, categoría técnico medio de laboratorio de esta
Universidad Politécnica de Valencia, a la persona que figura en el
anexo I, asignándole el destino definitivo que figura en el mismo.
Segon. Les persones que figuren en l’annex I quedaran adscrits com
a funcionaris de carrera del grup B, sector d’administració especial,
Segundo. La personal que figura en el anexo I quedará adscrita
como funcionario de carrera del grupo B, sector administración espe-
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30519
Contra el present acte, que és definitiu en la via administrativa,
podran els interessats interposar recurs contenciós administratiu en
el termini de dos mesos comptats a partir del dia següent al de la seua
publicació, davant dels òrgans de la Jurisdicció contenciós administratiu de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que estableix els articles 109 i 110 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú, segons redacció modificada per la Llei 4/1999,
així com els articles 14 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció contenciós administratiu, i potestativament
podran interposar el recurs de reposició, en el termini d’un mes, davant
d’aquest rectorat, de conformitat amb els articles 116 i 117 de la referida Llei 30/1992, segons la seua redacció modificada per la Llei
4/1999.
cial, categoría técnico medio de laboratorio, al puesto de trabajo que
venía ocupando con carácter definitivo, con efectos del día 1 de octubre de 2005.
Contra el presenta acto, que es definitivo en la vía administrativa,
podrán los interesados interponer recurso contencioso administrativo
en el plazo de dos meses contados a partir del día siguiente al de su
publicación, ante los órganos de la Jurisdicción Contencioso Administrativa de la Comunidad Valenciana, de conformidad con lo establecido en los artículos 109 y 110 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del
Procedimiento Administrativo Común, según redacción modificada
por la Ley 4/1999, así como los artículos 14 y 46 de la Ley 29/1998,
de 13 de julio, Reguladora de la Jurisdicción Contencioso Administrativa, y potestativamente podrán interponer el recurso de reposición, en el plazo de un mes, ante este rectorado, de conformidad con
los artículos 116 y 117 de la referida Ley 30/1992, según su redacción
modificada por la Ley 4/1999.
València, 19 de setembre de 2005.– El rector de la Universitat
Politècnica de València. Juan Julià Igual.
Valencia, 19 de septiembre de 2005.– El rector de la Universidad
Politécnica de Valencia: Juan Juliá Igual.
categoria tècnic mitjà de laboratori, al lloc de treball que venia ocupant amb caràcter definitiu, amb efectes del dia 1 d’octubre de 2005.
ANEXO I
ANNEX I
Nomenament com a funcionaris de carrera del grup B, sector
d’administració especial, categoria tècnic mitjà de laboratori, i adjudicació de destí.
Nombramiento como funcionario de carrera del grupo B, sector
administración especial, categoría técnico medio de laboratorio, y
adjudicación del destino.
Torn promoció interna
Turno promoción interna
Cognoms i nom: Vague Cardona, José Joaquín
DNI: 20.155.789
Codi del lloc: PF941
Denominació del lloc: Tècnic mitjà de laboratori
Unitat: D. Comunicacions
Centre de destinació: ETSE. de Telecomunicació
Apellidos y nombre: Vague Cardona, José Joaquín
DNI: 20.155.789
Código del puesto: PF941
Denominación del puesto: Técnico medio de laboratorio
Unidad: Dpto. Comunicaciones
Centro de destino: ETSI. Telecomunicación
RESOLUCIÓ de 19 de setembre de 2005 de la Universitat Politècnica de València, per la qual nomena funcionaris de carrera del grup B, sector d’administració especial, categoria tècnic mitjà de laboratori l’aspirant que
ha superat el procés específic de promoció interna, en
aplicació de la disposició addicional quarta del Decret
33/1999, de 9 de març, del Govern Valencià, convocat
per Resolució de 13 de desembre de 2004 (DOGV núm.
4.908, de 22 de desembre de 2004). [2005/X10438]
RESOLUCIÓN de 19 de septiembre de 2005 de la Universidad Politécnica de Valencia, por la que se nombra
funcionario de carrera del grupo B, sector administración especial, categoría técnico medio de laboratorio al
aspirante que ha superado el proceso específico de promoción interna, en aplicación de la disposición adicional
cuarta del Decreto 33/1999, de 9 de marzo, del Gobierno
Valenciano, convocado por Resolución de 13 de diciembre de 2004 (DOGV nº 4.908, de 22 de diciembre de 2004).
[2005/X10438]
Conclòs el procés específic de promoció interna per a l’accés al
grup B, sector d’administració especial, categoria tècnic mitjà de laboratori d’aquesta Universitat Politècnica de València, en aplicació de
la disposició addicional quarta del Decret 33/1999, de 9 de març, del
Govern Valencià, convocat per Resolució de 13 de desembre de 2004
(DOGV núm. 4.908, de 22 de desembre de 2004) i havent justificat
els aspirants la documentació exigida en la Resolució de 2 de setembre de 2005 (DOGV núm. 5.093, de 15 de setembre de 2005), per la
qual es publica definitivament els noms dels aspirants que han superat el procés selectiu, aquest Rectorat, en ús de les competències que
li confereix la normativa vigent i d’acord amb el que establix les bases
de la convocatòria, resol:
Concluido el proceso específico de promoción interna para el
acceso al grupo B, sector administración especial, categoría técnico
medio de laboratorio de esta Universidad Politécnica de Valencia, en
aplicación de la disposición cuarta del Decreto 33/1999, de 9 de marzo,
del Gobierno Valenciano, convocado por Resolución de 13 de diciembre de 2004 (DOGV nº 4.908, de 22 de diciembre de 2004) y habiendo justificado el aspirante la documentación exigida en la Resolución
de 2 de septiembre de 2005 (DOGV nº 5.093, de 15 de septiembre
de 2005), por la que se publica definitivamente el nombre del aspirante
que ha superado el proceso selectivo, este Rectorado, en uso de las
competencias que le confiere la normativa vigente y de acuerdo con
lo establecido en las bases de la convocatoria, resuelve:
Primer. Nomenar funcionaris de carrera del grup B, sector d’administració especial, categoria tècnic mitjà de laboratori d’aquesta Universitat Politècnica, a la persona que figura en l’annex I, assignant-li
el destí definitiu que hi figura.
Primero. Nombrar funcionario de carrera del grupo B, sector administración especial, categoría técnico medio de laboratorio de esta
Universidad Politécnica de Valencia, a la persona que figura en el
anexo I, asignándole el destino definitivo que figura en el mismo.
Segon. Les persones que figuren en l’annex I quedaràn adscrits com
a funcionàris de carrera del grup B, sector d’administració especial,
Segundo. La personal que figura en el anexo I quedará adscrita
como funcionario de carrera del grupo B, sector administración espe-
30520
27 09 2005
categoria tècnic mitjà de laboratori, al lloc de treball que venia ocupant amb caràcter definitiu, amb efectes del dia 1 d’octubre de 2005.
Contra el present acte, que és definitiu en la via administrativa,
podran els interessats interposar recurs contenciós administratiu en
el termini de dos mesos comptats a partir de l’endemà de la publicació, davant els òrgans de la Jurisdicció contenciosa administrativa de
la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que estableix els articles 109 i 110 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, segons redacció modificada per la Llei 4/1999, així com els
articles 14 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la
Jurisdicció contenciós administratiu, i potestativament podran interposar el recurs de reposició, en el termini d’un mes, davant aquest
rectorat, de conformitat amb els articles 116 i 117 de la referida Llei
30/1992, segons la seua redacció modificada per la Llei 4/1999.
DOGV - Núm. 5.101
cial, categoría técnico medio de laboratorio, al puesto de trabajo que
venía ocupando con carácter definitivo, con efectos del día 1 de octubre de 2005.
Contra el presenta acto, que es definitivo en la vía administrativa,
podrán los interesados interponer recurso contencioso administrativo
en el plazo de dos meses contados a partir del día siguiente al de su
publicación, ante los órganos de la Jurisdicción Contencioso Administrativa de la Comunidad Valenciana, de conformidad con lo establecido en los artículos 109 y 110 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del
Procedimiento Administrativo Común, según redacción modificada
por la Ley 4/1999, así como los artículos 14 y 46 de la Ley 29/1998,
de 13 de julio, Reguladora de la Jurisdicción Contencioso Administrativa, y potestativamente podrán interponer el recurso de reposición, en el plazo de un mes, ante este rectorado, de conformidad con
los artículos 116 y 117 de la referida Ley 30/1992, según su redacción
modificada por la Ley 4/1999.
València, 19 de setembre de 2005.– El rector: Juan Julià Igual.
Valencia, 19 de septiembre de 2005.– El rector: Juan Juliá Igual.
ANNEX I
ANEXO I
Nomenament com a funcionaris de carrera del grup B, sector
d’administració especial, categoria tècnic mitjà de laboratori, i adjudicació de destí.
Nombramiento como funcionario de carrera del grupo B, sector
administración especial, categoría técnico medio de laboratorio, y
adjudicación del destino.
Torn Promoció Interna
Turno Promoción Interna
Cognoms i Nom: Laza Albert, Pilar
DNI: 52.749.058
Codi del Lloc: PF1107
Denominació del Lloc: Tècnic mitjà de Laboratori
Unitat: Hivernacles
Centre de Destinació: ETSE. d’Agrònoms
Apellidos y Nombre: Laza Albert, Pilar
DNI: 52.749.058
Código del Puesto: PF1107
Denominación del Puesto: Técnico Medio de Laboratorio
Unidad: Invernaderos
Centro de Destino: ETSI. Agrónomos
RESOLUCIÓ de 19 de setembre de 2005 de la Universitat Politècnica de València, per la qual nomena funcionaris de carrera del grup A, sector d’administració especial, categoria tècnic superior de laboratori als aspirants
que han superat el procés específic de promoció interna,
en aplicació de la disposició addicional quarta del Decret
33/1999, de 9 de març, del Govern Valencià, convocat
per Resolució de 2 de febrer de 2005. (DOGV núm. 4.946,
de 15 de febrer de 2005). [2005/X10439]
RESOLUCIÓN de 19 de septiembre de 2005 de la Universidad Politécnica de Valencia, por la que se nombra
funcionario de carrera del grupo A, sector administración especial, categoría técnico superior de laboratorio al
aspirante que ha superado el proceso específico de promoción interna, en aplicación de la disposición adicional
cuarta del Decreto 33/1999, de 9 de marzo, del Gobierno
Valenciano, convocado por Resolución de 2 de febrero
de 2005 (DOGV nº 4.946, de 15 de febrero de 2005).
[2005/X10439]
Conclòs el procés específic de promoció interna per a l’accés al
grup A, sector d’administració especial, categoria tècnic superior de
laboratori d’aquesta Universitat Politècnica de València, en aplicació de la disposició addicional quarta del Decret 33/1999, de 9 de
març, del Govern Valencià, convocat per Resolució de 2 de febrer de
2005 (DOGV núm. 4.946, de 15 de febrer de 2005) i havent justificat els aspirants la documentació exigida en la Resolució de 25 de
setembre de 2005 (DOGV núm. 5.093, de 15 de febrer de 2005), per
la qual es publica definitivament els noms dels aspirants que han
superat el procés selectiu, aquest Rectorat, en ús de les competències
que li confereix la normativa vigent i d’acord amb el que establix les
bases de la convocatòria, resol:
Concluido el proceso específico de promoción interna para el
acceso al grupo A, sector administración especial, categoría técnico
superior de laboratorio de esta Universidad Politécnica de Valencia,
en aplicación de la disposición cuarta del Decreto 33/1999, de 9 de
marzo, del Gobierno Valenciano, convocado por Resolución de 2 de
febrero de 2005 (DOGV nº 4.946, de 15 de febrero de 2005) y habiendo justificado el aspirante la documentación exigida en la Resolución
de 2 de septiembre de 2005 (DOGV nº 5.093, de 15 de septiembre
de 2005), por la que se publica definitivamente el nombre del aspirante
que ha superado el proceso selectivo, este Rectorado, en uso de las
competencias que le confiere la normativa vigente y de acuerdo con
lo establecido en las bases de la convocatoria, resuelve:
Primer. Nomenar funcionaris de carrera del grup A, sector d’administració especial, categoria tècnic superior de laboratori d’aquesta
Universitat Politècnica, a la persona que figura en l’annex I, assignant-li el destí definitiu que figura en el mateix.
Primero. Nombrar funcionario de carrera del grupo A, sector administración especial, categoría técnico superior de laboratorio de esta
Universidad Politécnica de Valencia, a la persona que figura en el
anexo I, asignándole el destino definitivo que figura en el mismo.
Segon. Les persones que figuren en l’annex I quedaran adscrits com
a funcionaris de carrera del grup A, sector d’administració especial,
categoria tècnic superior de laboratori, al lloc de treball que venia
ocupant amb caràcter definitiu, amb efectes del dia 1 d’octubre de
Segundo. La personal que figura en el anexo I quedará adscrita
como funcionario de carrera del grupo A, sector administración especial, categoría técnico superior de laboratorio, al puesto de trabajo
que venía ocupando con carácter definitivo, con efectos del día 1 de
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
2005.
Contra el present acte, que és definitiu en la via administrativa,
podran els interessats interposar recurs contenciós administratiu en
el termini de dos mesos comptats a partir de l’endemà de la publicació, davant els òrgans de la Jurisdicció contenciós administratiu de
la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que estableix els articles 109 i 110 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, segons redacció modificada per la Llei 4/1999, així com els
articles 14 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la
Jurisdicció contenciosa administrativa, i potestativament podran interposar el recurs de reposició, en el termini d’un mes, davant aquest
rectorat, de conformitat amb els articles 116 i 117 de la referida Llei
30/1992, segons la seua redacció modificada per la Llei 4/1999.
30521
octubre de 2005.
Contra el presenta acto, que es definitivo en la vía administrativa,
podrán los interesados interponer recurso contencioso administrativo
en el plazo de dos meses contados a partir del día siguiente al de su
publicación, ante los órganos de la Jurisdicción Contencioso Administrativa de la Comunidad Valenciana, de conformidad con lo establecido en los artículos 109 y 110 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del
Procedimiento Administrativo Común, según redacción modificada
por la Ley 4/1999, así como los artículos 14 y 46 de la Ley 29/1998,
de 13 de julio, Reguladora de la Jurisdicción Contencioso Administrativa, y potestativamente podrán interponer el recurso de reposición, en el plazo de un mes, ante este rectorado, de conformidad con
los artículos 116 y 117 de la referida Ley 30/1992, según su redacción
modificada por la Ley 4/1999.
València, 19 de setembre de 2005.– El rector: Juan Julià Igual.
Valencia, 19 de septiembre de 2005.– El rector: Juan Juliá Igual.
ANNEX I
ANEXO I
Nomenament com a funcionaris de carrera del grup A, sector
d’administració especial, categoria tècnic superior de laboratori, i
adjudicació de destí.
Nombramiento como funcionario de carrera del grupo A, sector
administración especial, categoría técnico superior de laboratorio, y
adjudicación del destino.
Torn Promoció Interna
Turno Promoción Interna
Cognoms i Nom: Zarzo Genovés, Salvador
DNI: 24.336.254
Codi del Lloc: PF657
Denominació del Lloc: Tècnic Superior de Laboratori
Unitat: D. Comunicacions
Centre de Destinació: ETSE. de Telecomunicació
Apellidos y Nombre: Zarzo Genovés, Salvador
DNI: 24.336.254
Código del Puesto: PF657
Denominación del Puesto: Técnico Superior de Laboratorio
Unidad: Dpto. Comunicaciones
Centro de Destino: ETSI. Telecomunicación
RESOLUCIÓ de 19 de setembre de 2005, de la Universitat Politècnica de València, per la qual es resol el concurs per a la provisió de llocs de treball vacants del grup
D, sector d’administració especial, model BBAA d’aquesta Universitat. (Convocatòria 7 de juny de 2005, DOGV
núm. 5.036, de 27 de juny de 2005). [2005/S10440]
RESOLUCIÓN de 19 de septiembre de 2005, de la Universidad Politécnica de Valencia, por la que se resuelve
el concurso para la provisión de puestos de trabajo vacantes del grupo D, sector administración especial, modelo
BBAA de esta Universidad. (Convocatoria 7 de junio de
2005, DOGV núm. 5.036, de 27 de junio de 2005).
[2005/S10440]
Havent finalitzat les actuacions de la Comissió de Valoració per
què es resol el concurs per a la provisió de llocs de treball vacants
del grup D, sector d’administració especial, model BBAA d’aquesta
Universitat, convocat per Resolució de 7 de juny de 2005 (DOGV
núm. 5.036, de 27 de juny del 2005) i vista la proposta elevada per la
Comissió, aquest Rectorat, en virtut de les facultats que li confereix
la normativa vigent i d’acord amb el que establix les bases de la convocatòria, resol:
Habiendo finalizado las actuaciones de la Comisión de Valoración por las que se resuelve el concurso para la provisión de puestos
de trabajo vacantes del grupo D, sector administración especial, modelo BBAA. de esta Universidad, convocado por Resolución de 7 de
junio de 2005 (DOGV núm. 5.036, de 27 de junio de 2005) y vista la
propuesta elevada por la Comisión, este Rectorado, en virtud de las
facultades que le confiere la normativa vigente y de acuerdo con lo establecido en las bases de la convocatoria, resuelve:
Primer. Publicar la puntuació definitiva obtinguda pels aspirants
presentats en el concurs i adjudicar els llocs de treball que a continuació es relacionen, d’acord amb la puntuació obtinguda i l’ordre
de prioritat manifestat pels interessats.
Primero. Publicar la puntuación definitiva obtenida por los aspirantes presentados en el concurso y adjudicar los puestos de trabajo
que a continuación se relacionan, de acuerdo con la puntuación obtenida y el orden de prioridad manifestado por los interesados.
Adjudicació definitiva
Puntuació
Lloc adjudicat
Unitat
Subunitat
Montesinos Navarro, Víctor
9.80
PF344
Unitat de models BBAA
BBAA
Adjudicación definitiva
Puntuación
Puesto adjudicado
Unidad
Subunidad
Montesinos Navarro, Víctor
9.80
PF344
Unidad de modelos BBAA
BBAA
Segon. La presa de possessió en el nou lloc de treball s’efectuarà amb efectes del dia 1 d’octubre de 2005, havent de cessar En el
seu actual lloc amb efectes del dia 30 de setembre de 2005.
Segundo. La toma de posesión en el nuevo puesto de trabajo se
efectuará con efectos del día 1 de octubre de 2005, debiendo cesar
en su actual puesto con efectos del día 30 de septiembre de 2005.
Tercer. Declarar deserts els llocs de treball que a continuació es
relacionen al no haver-se presentat cap altre aspirant.
Tercero. Declarar desiertos los puestos de trabajo que a continuación se relacionan al no haberse presentado ningún otro aspirante.
30522
27 09 2005
Lloc
PF1207
PF1208
PF340
PF346
PF347
PF350
Unitat
Unitat de models BBAA
Unitat de models BBAA
Unitat de models BBAA
Unitat de models BBAA
Unitat de models BBAA
Unitat de models BBAA
Subunitat
BBAA
BBAA
BBAA
BBAA
BBAA
BBAA
DOGV - Núm. 5.101
Puesto
PF1207
PF1208
PF340
PF346
PF347
PF350
Unidad
Unidad de modelos BBAA
Unidad de modelos BBAA
Unidad de modelos BBAA
Unidad de modelos BBAA
Unidad de modelos BBAA
Unidad de modelos BBAA
subunidad
BBAA
BBAA
BBAA
BBAA
BBAA
BBAA
Contra el present acte, que és definitiu a la via administrativa,
podran els interessats interposar recurs contenciós administratiu en
el termini de dos mesos comptats a partir del dia següent al de la seua
publicació, davant els òrgans de la jurisdicció contenciosa administrativa de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que establixen els articles 109 i 110 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú, segons redacció modificada per la Llei 4/1999,
així com els articles 14 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i potestativament podran interposar el recurs de reposició, en el termini d’un mes,
davant aquest rectorat, de conformitat amb els articles 116 i 117 de la
referida Llei 30/1992, segons la seua redacció modificada per la Llei
4/1999.
Contra el presente acto, que es definitivo en la vía administrativa,
podrán los interesados interponer recurso contencioso administrativo
en el plazo de dos meses contados a partir del día siguiente al de su
publicación, ante los órganos de la Jurisdicción Contencioso Administrativa de la Comunidad Valenciana, de conformidad con lo establecido en los artículos 109 y 110 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del
Procedimiento Administrativo Común, según redacción modificada
por la Ley 4/1999, así como los artículos 14 y 46 de la Ley 29/1998,
de 13 de julio, Reguladora de la Jurisdicción Contencioso Administrativa, y potestativamente podrán interponer el recurso de reposición, en el plazo de un mes, ante este rectorado, de conformidad con
los artículos 116 y 117 de la referida Ley 30/1992, según su redacción
modificada por la Ley 4/1999.
València, 19 de setembre de 2005.– El rector de la Universitat
Politècnica de València: Juan Juliá Igual.
Valencia, 19 de septiembre de 2005.– El rector de la Universidad
Politécnica de Valencia: Juan Juliá Igual.
RESOLUCIÓ de 20 de setembre de 2005, de la Universitat Politècnica de València, per la qual es nomena personal funcionari de carrera del grup D, sector d’administració especial, categoria Model BBAA, els aspirants
que han superat les proves selectives convocades per Resolució de 24 de febrer de 2004 (DOGV del dia 30 de març
de 2004), pel sistema de concurs oposició, codi
2002/P/FC/C/92. [2005/M10441]
RESOLUCIÓN de 20 de septiembre de 2005, de la Universidad Politécnica de Valencia, por la que se nombran
funcionarios de carrera del grupo D, sector administración
especial, categoría Modelo de BBAA, a los aspirantes que
han superado las pruebas selectivas convocadas por Resolución de 24 de febrero de 2004 (DOGV 30 de marzo de
2004), por el sistema de concurso-oposición, código
2002/P/FC/C/92. [2005/M10441]
Concloses les proves selectives d’accés al grup D, sector d’administració especial, categoria Model BBAA d’aquesta Universitat Politècnica de València, pel sistema de concurs oposició, convocades per
Resolució de 24 de febrer de 2004 (DOGV del dia 30 de març de
2004), i presentada pels aspirants la documentació exigida en la Resolució de 9 de maig de 2005 (DOGV 8 de juny de 2005), per la qual es
publiquen definitivament els noms dels aspirants que han superat
aquestes proves selectives, aquest Rectorat, de conformitat amb el
que disposa el Text Refós de la Llei de la Funció Pública Valenciana en l’article 9.1, resol:
Concluidas las pruebas selectivas de acceso al grupo D, sector
administración especial, categoría Modelo de BBAA de esta Universidad Politécnica de Valencia, por el sistema de concurso-oposición, convocadas por Resolución de 24 de febrero de 2004 (DOGV 30
de marzo de 2004) y habiendo presentado los aspirantes la documentación exigida en la Resolución de 9 de mayo de 2005 (DOGV 8
de junio de 2005), por la que se publican definitivamente los nombres de los aspirantes que han superado estas pruebas selectivas, este
Rectorado, de conformidad con lo dispuesto en el Texto Refundido de
la Ley de la Función Pública Valenciana en su artículo 9.1, resuelve:
Primer
Nomenar personal funcionari de carrera del grup D, sector d’administració especial, categoria Model BBAA, d’aquesta Universitat Politècnica, les persones que figuren en l’annex I, i assignar-los la destinació definitiva que hi figura.
Primero
Nombrar funcionarios de carrera del grupo D, sector administración especial, categoría Modelo de BBAA, de esta Universidad Politécnica, a las personas que figuran en el anexo I, asignándoles el destino definitivo que figura en el mismo.
Segon
Les persones que consten en l’annex I hauran de prendre possessió de la destinació adjudicada amb efecte des del dia 1 d’octubre de
2005.
Segundo
Las personas que constan en el anexo I deberán tomar posesión del
destino adjudicado con efectos del día 1 de octubre de 2005.
Contra aquest acte, que és definitiu en la via administrativa, les persones interessades podran interposar un recurs contenciós administratiu davant els òrgans de la jurisdicció contenciosa administrativa de
la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptadors des
de l’endemà de la publicació, d’acord amb el que s’estableix en els articles 109 i 110 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, segons la redacció modificada per la Llei 4/1999; així com
els articles 14 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de
la Jurisdicció Contenciosa Administrativa i, potestativament, es podrà
interposar un recurs de reposició, en el termini d’un mes, davant
Contra el presente acto, que es definitivo en la vía administrativa,
podrán los interesados interponer recurso contencioso-administrativo
en el plazo de dos meses contados a partir del día siguiente al de su
publicación, ante los órganos de la jurisdicción contencioso-administrativa de la Comunidad Valenciana, de conformidad con lo establecido en los artículos 109 y 110 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del
Procedimiento Administrativo Común, según redacción modificada
por la Ley 4/1999, así como los artículos 14 y 46 de la Ley 29/1998,
de 13 de julio, Reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa, y potestativamente podrán interponer el recurso de reposi-
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
d’aquest Rectorat, de conformitat amb el que es disposa en els articles
116 i 117 de l’esmentada Llei 30/1992, segons la redacció modificada per la Llei 4/1999.
30523
ción, en el plazo de un mes, ante este Rectorado, de conformidad con
los artículos 116 y 117 de la referida Ley 30/1992, según su redacción
modificada por la Ley 4/1999.
Valencia, 20 de septiembre de 2005.– El rector: Juan Juliá Igual.
València, 20 de setembre de 2005.– El rector: Juan Juliá Igual.
ANNEX I
Nomenament com a personal funcionari de carrera del grup D, sector d’administració especial, categoria Model BBAA,
i adjudicació de destinació.
Torn lliure
Cognoms i nom
DNI
Albero Badía, Mª Luisa
Ribes Gerdes, Diana Francisca
Massó Porcar, Mª Pilar
Albero Badía, Patricia
Valero Dasí, Mª Clotilde
Márquez Sánchez, Antonio
Martínez Esclapez, Serafín
19846464-V
24327885-A
19844060-M
19846412-B
20791226-P
24344334-F
22006265-A
Codi
del lloc
PF340
PF1207
PF342
PF1208
PF346
PF347
PF350
Denominació
del lloc
Model BBAA
Model BBAA
Model BBAA
Model BBAA
Model BBAA
Model BBAA
Model BBAA
Unitat
Centre de destinació
Unitat de Models BBAA
Unitat de Models BBAA
Unitat de Models BBAA
Unitat de Models BBAA
Unitat de Models BBAA
Unitat de Models BBAA
Unitat de Models BB.AA.
Facultat de Belles Arts
Facultat de Belles Arts
Facultat de Belles Arts
Facultat de Belles Arts
Facultat de Belles Arts
Facultat de Belles Arts
Facultat de Belles Arts
****************
ANEXO I
Nombramiento como funcionarios de carrera del grupo D, del sector de administración especial, categoría Modelo de BBAA,
y adjudicación de destino.
Turno libre
Apellidos y nombre
DNI
Albero Badía, Mª Luisa
Ribes Gerdes, Diana Francisca
Massó Porcar, Mª Pilar
Albero Badía, Patricia
Valero Dasí, Mª Clotilde
Márquez Sánchez, Antonio
Martínez Esclapez, Serafín
19846464-V
24327885-A
19844060-M
19846412-B
20791226-P
24344334-F
22006265-A
Código
del puesto
PF340
PF1207
PF342
PF1208
PF346
PF347
PF350
Denominación
del puesto
Modelo BBAA
Modelo BBAA
Modelo BBAA
Modelo BBAA
Modelo BBAA
Modelo BBAA
Modelo BBAA
Unidad
Centro de destino
Unidad de Modelos BBAA
Unidad de Modelos BBAA
Unidad de Modelos BBAA
Unidad de Modelos BBAA
Unidad de Modelos BBAA
Unidad de Modelos BBAA
Unidad de Modelos BBAA
Facultad de Bellas Artes
Facultad de Bellas Artes
Facultad de Bellas Artes
Facultad de Bellas Artes
Facultad de Bellas Artes
Facultad de Bellas Artes
Facultad de Bellas Artes
III. CONVENIS I ACTES
III. CONVENIOS Y ACTOS
g) ALTRES ASSUMPTES
g) OTROS ASUNTOS
Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació
Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo
ACORD de 23 de setembre de 2005, del Consell de la
Generalitat, pel qual s’autoritza l’alienació, per mitjà de
subhasta, de l’immoble propietat de la Generalitat, avinguda de Navarro Reverter 1, inventariat amb el codi
46/250/231, i es delega en el conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació l’adopció dels actes administratius per a
l’alienació. [2005/X10589]
ACUERDO de 23 de septiembre de 2005, del Consell de
la Generalitat, por el que se autoriza la enajenación,
mediante subasta, del inmueble propiedad de la Generalitat, Avenida Navarro Reverter 1, inventariado con el
código 46/250/231, y se delega en el conseller de Economía, Hacienda y Empleo la adopción de los actos administrativos para la enajenación. [2005/X10589]
El Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 23 de setembre
de 2005, va adoptar l’acord següent:
La Generalitat és propietària d’un edifici situat a València, avinguda de Navarro Reverter, 1, xamfrà a la Plaça Porta de la Mar, amb
una superfície construïda de 17.892,50 m²., dels quals 3.140,22 m²
estan davall rasant i 14.752 m² sobre rasant, que consta en l’Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat Valenciana amb el codi
46/250/231.
L’immoble ha sigut, fins data recent, seu d’òrgans judicials. Una
vegada conclòs el trasllat d’estos al conjunt d’edificació, situat a
València, conegut com Ciutat de la Justícia, l’edifici esmentat ha quedat sense ús, per la qual cosa, per Resolució d’1 de febrer de 2005, del
conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, ha sigut desafectat del
domini públic, i en l’actualitat té la naturalesa jurídica de bé patrimonial.
El Consell de la Generalitat, en la reunión del día 23 de septiembre de 2005, adoptó el siguiente Acuerdo:
La Generalitat es propietaria de un edificio situado en Valencia,
Avenida Navarro Reverter, 1, chaflán a la Plaza Porta de la Mar, con
una superficie construida de 17.892,50 m²., de los cuales 3.140,22
m². está bajo rasante y 14.752 m², sobre rasante, que consta en el
Inventario General de Bienes y Derechos de la Generalitat Valenciana con el código 46/250/231.
El inmueble ha sido, hasta fecha reciente, sede de órganos judiciales. Concluido el traslado de éstos al conjunto de edificación, sito
en Valencia, conocido como Ciudad de la Justicia, el citado edificio
ha quedado sin uso, por lo que, por Resolución de 1 de febrero de
2005, del conseller de Economía, Hacienda y Empleo, ha sido desafectado del dominio público, teniendo, en la actualidad, la naturaleza jurídica de bien patrimonial.
30524
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
L’alienabilitat de l’immoble ha sigut declarada per Resolució d’1
de setembre de 2005, del conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
considerant la conveniència de la seua alienació, que haurà de realitzar-se per mitjà de subhasta pública, segons el que disposen els articles 80 i següents de la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat,
de Patrimoni de la Generalitat.
El valor de taxació de l’immoble, que està pendent d’aprovació,
excedix de 3.000.000 d’euros, per la qual cosa la competència per a
acordar l’alienació correspon al Consell de la Generalitat, a proposta del conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, de conformitat amb
el que disposa l’article 82 de la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de la
Generalitat, de Patrimoni de la Generalitat.
En conseqüència, en aplicació dels preceptes esmentats, així com
del que disposa l’article 68 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de
Govern Valencià, en relació amb l’article 13 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, a proposta del conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació,
el Consell de la Generalitat
La enajenabilidad del inmueble ha sido declarada por Resolución
de 1 de septiembre de 2005, del conseller de Economía, Hacienda y
Empleo, considerando la conveniencia de su enajenación, que deberá realizarse mediante subasta pública, a tenor de lo dispuesto en los
artículos 80 y siguientes de la Ley 14/2003, de 10 de abril, de la Generalitat, de Patrimonio de la Generalitat.
El valor de tasación del inmueble, que está pendiente de aprobación, excede de 3.000.000 de euros, por lo que la competencia para
acordar la enajenación corresponde al Consell de la Generalitat, a
propuesta del conseller de Economía, Hacienda y Empleo, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 82 de la Ley 14/2003, de 10
de abril, de la Generalitat, de Patrimonio de la Generalitat .
En consecuencia, en aplicación de los preceptos citados, así como
lo dispuesto en el artículo 68 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre,
de Gobierno Valenciano, en relación con el artículo 13 de la Ley de
Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, a propuesta del conseller de Economía, Hacienda y Empleo, el Consell de la Generalitat
ACORDA
Primer
Autoritzar l’alienació, per mitjà de subhasta, pel tipus que es determine en el corresponent informe tècnic, de l’edifici situat a València, avinguda de Navarro Reverter, 1, cantonada Plaça Porta de la
Mar, inventariat amb el codi 46/250/231, que consta inscrit en el
Registre de la Propietat de València número Tres, tom 1.513, llibre 119
de la secció de Russafa 1r, foli 124, finca 2.937, inscripció 3a.
La referència cadastral és: 6526202 YJ2762F 0001 RH.
ACUERDA
Primero
Autorizar la enajenación, mediante subasta, por el tipo que se
determine en el correspondiente informe técnico, del edificio sito en
Valencia, Avenida Navarro Reverter, 1, esquina Plaza Porta de la
Mar, inventariado con el código 46/250/231, que consta inscrito en el
Registro de la Propiedad de Valencia Número Tres, tomo 1.513, libro
119 de la sección de Ruzafa 1º, folio 124, finca 2.937, inscripción 3ª.
La referencia catastral es: 6526202 YJ2762F 0001 RH.
Segon
Delegar en el conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació la competència que la Llei de Patrimoni de la Generalitat atribuïx al Consell
de la Generalitat per a l’alienació de l’immoble, tenint en compte que
el seu valor de taxació excedix de 3.000.000 d’euros.
Segundo
Delegar en el conseller de Economía, Hacienda y Empleo la competencia que la Ley de Patrimonio de la Generalitat atribuye al Consell de la Generaliat para la enajenación del inmueble, habida cuenta que su valor de tasación excede de 3.000.000 de euros.
Tercer
En tots els actes administratius que s’adopten en virtut de la delegació es farà constar expressament esta circumstància, de conformitat amb el que establix l’article 68 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià, i l’article 13 de la Llei de Règim Jurídic
de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu
Comú. La present delegació no serà obstacle perquè l’òrgan delegatori puga advocar el coneixement o resolució de tots els assumptes
que considere oportuns, i així mateix podrà revocar-la en qualsevol
moment, de conformitat amb el que establix l’article 68.5 de la Llei
5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià, i els articles 13 i 14
de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions del Públiques i
del Procediment Administratiu Comú.
Tercero
En todos los actos administrativos que se adopten en virtud de la delegación se hará constar expresamente esta circunstancia, de conformidad
con lo establecido en el artículo 68 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, de Gobierno Valenciano, y el artículo 13 de la Ley de Régimen
Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. La presente delegación no será obstáculo para que el
órgano delegante pueda avocar el conocimiento o resolución de cuantos asuntos considere oportunos, pudiendo, asimismo, revocarla en
cualquier momento, de conformidad con lo establecido en el artículo 68.5
de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, de Gobierno Valenciano, y en los
artículos 13 y 14 de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común.
València, 23 de setembre de 2005
El vicepresident i secretari del Consell de la Generalitat,
VÍCTOR CAMPOS GUINOT
Conselleria d’Infraestructures i Transport
Valencia, 23 de septiembre de 2005
El vicepresidente y secretario del Consell de la Generalitat,
VÍCTOR CAMPOS GUINOT
Conselleria de Infraestructuras y Transporte
RESOLUCIÓ de 12 de setembre de 2005, del director
general de Transports, Ports i Costes, per la qual es determinen les línies considerades de dèbil trànsit a l’àmbit de
la Comunitat Valenciana, als efectes previstos en l’Orde
de 9 de maig de 2005. [2005/X10450]
RESOLUCIÓN de 12 de septiembre de 2005, del director general de Transportes, Puertos y Costas, por la que
se determina las líneas consideradas de débil tráfico en el
ámbito de la Comunidad Valenciana, a los efectos previstos en la Orden de 9 de mayo de 2005. [2005/X10450]
En exercici de les facultats conferides per la base setena de concessió de subvencions per a la compensació econòmica a les empreses concessionàries de servicis regulars de transport públic de viatgers
per carretera que discorren per les àrees rurals de la Comunitat Valenciana i que mantenen línies de dèbil trànsit, aprovada per mitjà de
l’Orde de 9 de maig de 2005, de la Conselleria d’Infraestructures i
Transport, publicada en el DOGV de 24 de maig de 2005, resolc:
En ejercicio de las facultades conferidas por la base séptima de concesión de subvenciones para la compensación económica a las empresas concesionarias de servicios regulares de transporte público de viajeros por carretera que discurren por las áreas rurales de la Comunidad
Valenciana y que mantienen líneas de débil tráfico, aprobada mediante Orden de 9 de mayo de 2005 de la Conselleria de Infraestructuras y
Transporte, publicada en el DOGV de 24 de mayo de 2005, resuelvo:
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30525
Considerar línies o trams de línia de dèbil trànsit, als efectes previstos en la referida orde, les següents:
Considerar líneas o tramos de línea de débil tráfico, a los efectos
previstos en la referida Orden, las siguientes:
Concessió
Concesión
CVCS-101
Alcalà de Xivert-Alcossebre
CVCS-103
Vilafranca-Morella
CVCS-104
Montanejos-València
Línies o trams de la línia
Alcossebre-les Fonts
Alcossebre-Cap i Corp
Olocau del Rey-Morella
Vilafranca-Morella
Zorita del Maestrazgo-Morella
Castellfort-Hostalet de la Cana
Montanejos-Segorbe
Gaibiel-Segorbe
Almedíjar-Segorbe
El Toro-Segorbe
Fuente la Reina-Segorbe
CVCS-105
Castelló-Alcanyís i Castelló-Vinaròs
CVCS-101
Alcalà de Xivert-Alcossebre
CVCS-103
Villafranca del Cid-Morella
CVCS-104
Montanejos-Valencia
CVCS-107
Vilafranca-València
Alcossebre-Les Fonts
Alcossebre-Cap i Corp
Olocau del Rey-Morella
Villafranca del Cid-Morella
Zorita del Maestrazgo-Morella
Castellfort-Hostalet de la Cana
Montanejos-Segorbe
Gaibiel-Segorbe
Almedíjar-Segorbe
El Toro-Segorbe
Fuente la Reina-Segorbe
CVCS-105
Castellón-Alcañiz y Castellón-Vinaroz
Cabanes-Connexió N-340
les Useres-la Pobla Tornesa
Canet lo Roig-Sant Mateu
Culla-Albocàsser
Benlloch-Vilanova d’Alcolea
Benlloch-Sierra Engarcerán
Albocàsser-Sant Mateu
Calig-Benicarló
Catí-Vinaròs
CVCS-106
Bejís-la Vall d’Uixó-València
Líneas o Tramos de la línea
Torás-Segorbe
Azuébar-la Vall d’Uixó
Vilafranca-Vilafamés
Cortes de Arenoso-Lucena del Cid
Lucena del Cid-l’Alcora
Vistabella del Maestrazgo-Atzeneta del
Maestrat
Atzeneta del Maestrat-l’Alcora
Xodos-Atzeneta del Maestrat
Benafigos-Atzeneta del Maestrat
Villahermosa del Río-Connexió Montón
Culla-Benasal
Aín-Eslida
Eslida-la Vilavella
Artana-Betxí
Cabanes-Empalme N-340
Useras-Pobla Tornesa
Canet lo Roig-Sant Mateu
Culla-Albocácer
Benlloch-Vilanova d’Alcolea
Benlloch-Sierra d’Engarcerán
Albocácer-Sant Mateu
Calig-Benicarló
Catí-Vinaros
CVCS-106
Bejís-Vall d’Uixó-Valencia
CVCS-107
Villafranca del Cid-Valencia
Torás-Segorbe
Azuebar-Vall d’Uixó
Villafranca del Cid-Vilafamés
Cortes de Arenoso-Lucena del Cid
Lucena del Cid-L’Alcora
Vistabella-Atzeneta del Maestrat
Atzeneta del Maestrat-L’Alcora
Chodos-Atzeneta del Maestrat
Benafigos-Atzeneta del Maestrat
Villahermosa del Río-Empalme MontónCulla-Benasal
Aín-Eslida
Eslida-Villavieja
Artana-Betxí
CVCS-108
Puebla de Arenoso-Onda-Castelló-València
Puebla de Arenoso-Onda
Fuentes de Ayódar-Onda
Ribesalbes-Onda
Alcudia de Veo-Onda
CVCS-108
Puebla de Arenoso-Onda-Castellón-Valencia
Puebla de Arenoso-Onda
Fuentes de Ayódar-Onda
Ribesalbes-Onda
Alcudia de Veo-Onda
Autorització administrativa:
Ludiente-Castelló
Autorización administrativa:
Ludiente-Castellón
CVV-201
Castielfabib-València
Castelló-Ludiente
Castielfabib-Casas Bajas
Torrebaja-encreuament N-330
Alcublas-Casinos
Andilla-Villar del Arzobispo
Arcos de las Salinas-Villar del Arzobispo
Sot de Chera-Villar del Arzobispo
CVV-201
Castielfabib-Valencia
Castellón-Ludiente
Castielfabib-Casas Bajas
Torrebaja-cruce N-330
Alcublas-Casinos
Andilla-Villar del Arzobispo
Arcos de las Salinas-Villar del ArzobispoSot de Chera-Villar del Arzobispo
30526
CVV-207
Rafelguaraf-Xàtiva
CVV-208
Bicorp-Sumacàrcer-València
CVV-211
Carcelén-Xàtiva
CVV-214
Ontinyent-Gandia; Alcoi-Gandia
27 09 2005
Rafelguaraf-Xàtiva per la Torre d’en Lloris
Bicorp-Anna
Sumacàrcer-Alberic
Sellent-encreuament
Límit provincial-la Font de la Figuera
Otos-estació de la Pobla del Duc
Ontinyent-la Pobla del Duc
la Pobla del Duc-Llocnou de Sant Jeroni
CVV-215
Carcaixent-Polinyà de Xúquer-València
CVV-216
Càrcer-Xàtiva
Sollana-Hospital Comarcal
Sumacàrcer-Xàtiva
CVV-207
Rafelguaraf-Xàtiva
CVV-208
Bicorp-Sumacarcer-Valencia
CVV-211
Carcelén-Xàtiva
CVV-214
Onteniente-Gandía; Alcoi-Gandía
DOGV - Núm. 5.101
Rafelguaraf-Xàtiva por Torre Lloris
Bicorp-Anna
Sumacarcer-Alberic
Sellent-cruce
Límite provincial-Fuente la Higuera
Otos-Estación Pobla del Duc
Onteniente-Pobla del Duc
Pobla del Duc-Llocnou de Sant Jeroni
CVV-215
Carcaixent-Polinyà del Xúquer-Valencia Sollana-Hospital comarcal
CVV-216
Carcer-Xàtiva
Sumacarcer-Xàtiva
CVV-217
Venta del Moro-Utiel-Requena-Chera Venta del Moro-Requena
Venta del Moro-Utiel
Chera-Requena
CVV-217
Venta del Moro-Utiel-Requena-Chera
CVV-219
Fuenterrobles-Utiel
Fuenterrobles-Utiel
CVV-219
Fuenterrobles-Utiel
Fuenterrobles-Utiel
CVV-222
Antella-Alberic-Alzira
Antella-Alberic
CVV-222
Antella-Alberic-Alzira
Antella-Alberic
CVV-226
Atzeneta d’Albaida-Xàtiva
CVV-232
Bocairent-Ontinyent/estació
d’Ontinyent
Atzeneta d’Albaida-Xàtiva
Carrícola-Atzeneta d’Albaida
CVV-226
Atzeneta d’Albaida-Xàtiva
Venta del Moro-Requena
Venta del Moro-Utiel
Chera-Requena
Atzeneta d’Albaida-Xàtiva
Carrícola-Atzeneta d’Albaida
Bocairent-Ontinyent
CVV-232
Bocairent-Ontinyent/Estación
de Ontinyent
Bocairent-Ontinyent
CVV-251
València-Gestalgar-Serra
Gestalgar-Llíria (per rambla)
CVV-251
Valencia-Gestalgar-Serra
Gestalgar-Lliria (por rambla)
CVV-254
València-Turís-Yàtova
Yàtova-Buñol
CVV-254
Valencia-Turís-Yàtova
Yàtova-Buñol
CVV-256
València-Sagunt
CVV-401
Yecla-València amb filloles
Serra-Massamagrell
Les Valls-el Port de Sagunt (minifé)
Sant Esperit-Gilet
La Font de la Figuera-Ontinyent
Agullent-encreuament
CVV-256
Valencia-Sagunto
CVV-401
Yecla-Valencia con hijuelas
Serra-Massamagrell
Los Valles-Port de Sagunt (minifé)
Santo Espíritu-Gilet
La Font de la Figuera-Ontinyent
Agullent-cruce
V-1462/V-55
Barx-Gandia
Barx-Gandia
V-1462/V-55
Barx-Gandía
Barx-Gandía
Autorització administrativa:
Millares-Buñol-Cheste
Millares-Buñol
Autorización administrativa:
Millares-Buñol-Cheste
Millares-Buñol
Autorització administrativa:
Cortes de Pallás-Buñol amb prolongació
a Cheste i Cortes de Pallás-Requena Cortes de Pallás-Buñol
Cortes de Pallás-aldees
Cortes de Pallás-Requena
Autorización administrativa:
Cortes de Pallás-Buñol con prolongación
a Cheste y Cortes de Pallás-Requena
Cortes de Pallás-Buñol
Cortes de Pallás-Aldeas
Cortes de Pallás-Requena
CVA-001
Orihuela-Guardamar-Alacant i filloles San Miguel-Almoradí
CVA-001
Orihuela-Guardamar-Alicante e Hijuelas
San Miguel-Almoradí
DOGV - Núm. 5.101
CVA-005
Relleu-Finestrat-la Vila Joiosa
CVA-007
Dénia-les Rotes i platges
CVA-010
Abanilla-Orihuela
CVA-011
Xaló-el Verger
CVA-012
Dénia-Xàbia
CVA-013
Benidoleg-Dénia amb prolongació a
Benimaurell
CVA-015
Alcoi-Alacant i filloles
CVA-017
Relleu-Alacant
CVA-018
Alcoi-Pego-el Verger
CVA-019
Elx-Elx
27 09 2005
Relleu-la Vila Joiosa
Finestrat-Vila Joiosa
Platja de les Marines-platja de Santa Anna
La Murada-Orihuela
La Matanza-Orihuela
Xaló-el Verger
Xaló-Dénia
Castell de Castells-Venta del Zurdo
Dénia-Xàbia
Benimaurell-Pedreguer
Benidoleig-Pedreguer
la Torre de les Maçanes-Xixona
Alcoi-Banyeres de Mariola
Alcoi-Ares del Bosc
Alcoi-Quatretondeta
Alcoi-Famorca
Relleu-Alacant
Alcoi-Planes
Planes-Pego
Elx-Matola-Elx
Elx-Casas de León-Elx
CVA-005
Relleu-Finestrat-Villajoyosa
CVA-007
Dénia-Les Rotes y Platjes
CVA-010
Abanilla-Orihuela
CVA-011
Xaló-El Verger
CVA-012
Dénia-Javea
CVA-013
Benidoleg-Dénia con prolongación
a Benimaurell
CVA-015
Alcoi-Alicante e hijuelas
CVA-017
Relleu-Alicante
CVA-018
Alcoi-Pego-Verger
CVA-019
Elche-Elche
30527
Relleu-Villajoyosa
Finestrat-Villajoyosa
Playa Les Marines-Playa Santa Ana
La Murada-Orihuela
La Matanza-Orihuela
Xaló-El Verger
Xaló-Dénia
Castell de Castells-Venta del Zurdo
Dénia-Javea
Benimaurell-Pedreguer
Benidoleig-Pedreguer
Torremanzanas-Xixona
Alcoi-Banyeres
Alcoi-Ares del Bosque
Alcoi-Quatretondeta
Alcoi-Famorca
Relleu-Alicante
Alcoi-Planes
Planes-Pego
Elche-Matola-Elche
Elche-Casas León-Elche
CVA-021
Orihuela-San Javier
Orihuela-Pilar de la Horadada
CVA-021
Orihuela-San Javier
Orihuela-Pilar de la Horadada
CVA-022
Banyeres de Mariola-Yecla i filloles
Villena-Banyeres de Mariola
CVA-022
Banyeres-Yecla e hijuelas
Villena-Banyeres
CVA-023
Alacant-Villena i filloles
el Pinós-Aspe
Algueña-Sax
La Romana-residència d’Elda
Salinas-Petrer
Salinas-Sax
CVA-023
Alicante-Villena e hijuelas
Pinoso-Aspe
Algueña-Sax
La Romana-residencia de Elda
Salinas-Petrer
Salinas-Sax
CVA-025
Rodalia d’Alacant
Busot-Alacant
CVA-025
Cercanías Alicante
Busot-Alicante
CVA-027
Elx-Baya Baja
Elx-Baya Baja
CVA-027
Elche-Baya Baja
Elche-Baya Baja
CVV-214
Ontinyent-Gandia; Alcoi-Gandia
CVV-231
Alpatró-Pego-Oliva-Gandia
Alcoi-l’Orxa
Cocentaina-Beniarrés
Pego-Vall de Ebo
Pego-Alpatró
CVV-214
Onteniente-Gandía; Alcoi-Gandía
CVV-231
Patro-Pego-Oliva-Gandía
Alcoi-Lorcha
Cocentaina-Beniarrés
Pego-Vall d’Ebo
Pego-Patró
30528
27 09 2005
CV-403
Alacant-València
Confrides-Callosa d’en Sarrià
Tàrbena-Callosa d’en Sarrià
Pego-Benissa
DOGV - Núm. 5.101
CV-403
Alicante-Valencia
Confrides-Callosa d’En Sarriá
Tárbena-Callosa d’En Sarriá
Pego-Benissa
Contra la present resolució que no posa fi a la via administrativa,
es podrà interposar recurs d’alçada davant el secretari autonòmic
d’Infraestructures en el termini d’un mes comptador a partir de l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana,
d’acord amb el que establix l’article 107.1 en relació amb l’article
114 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú modificada per la Llei 4/1999, sense perjuí que s’utilitze qualsevol altra via
que es considere oportuna.
Contra la presente resolución que no agota la vía administrativa,
se podrá interponer recurso de alzada ante el secretario autonómico de
Infraestructuras en el plazo de un mes a contar a partir del día siguiente a su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana,
de acuerdo con lo que establece el art. 107.1 en relación con el 114 y
siguientes de la Ley 30/1992, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común modificada por la Ley 4/1999, sin perjuicio de que se utilice cualquier otra
vía que se considere oportuna.
València, 12 de setembre de 2005.– El director general de Transports, Ports i Costes: Vicente Dómine Redondo.
Valencia, 12 de septiembre de 2005.– El director general de Transportes, Puertos y Costas: Vicente Dómine Redondo.
RESOLUCIÓ de 15 de setembre de 2005, de la secretària
autonòmica de Telecomunicacions i Societat de la Informació, per la qual es dóna publicitat a la Política de Segellat de Temps de l’Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana (ACCV). [2005/X10448]
RESOLUCIÓN de 15 de septiembre de 2005, de la Secretaria Autonómica de Telecomunicaciones y Sociedad de la
Información, por la que se da publicidad a la Política de
Sellado de Tiempo de la Autoridad de Certificación de la
Comunidad Valenciana (ACCV). [2005/X10448]
Amb data 30 de maig de 2002, la Generalitat Valenciana va adoptar una normativa reglamentària com a mesura per a garantir la seguretat jurídica, que regula l’efectiva implantació de la firma electrònica en l’àmbit de les relacions entre l’administració i esta amb el
ciutadà, i desenvolupa una autoritat de certificació pròpia, i la dota
de la infraestructura necessària per a l’emissió i gestió de claus i certificats per a la utilització de la firma electrònica avançada. Esta norma
és el Decret 87/2002, de 30 de maig, del Govern Valencià, pel qual es
regula la utilització de la firma electrònica avançada en la Generalitat Valenciana (DOGV núm. 4.265, de 6 de juny de 2002).
L’article 10 del Decret 87/2002 establix entre els servicis de
l’Autoritat Certificadora el de la consignació de la data i l’hora en els
documents electrònics integrats en un expedient administratiu. Per a
complir este requisit, la Política de Segellat de Temps establix les
regles generals empleades per l’Autoritat de Segellat de Temps de
l’Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana (ACCV), per
a l’emissió de segells de temps firmats. S’establixen en este document els participants d’estos processos, i s’especifiquen les responsabilitats, els drets i l’àmbit d’aplicació.
Els segells de temps emesos per l’Autoritat de Segellat de Temps
de la ACCV poden emprar-se per a garantir les transaccions i que no
es rebutgen en processos en els quals intervinga la mateixa Generalitat Valenciana, o qualsevol organisme o entitat amb què s’haja formalitzat un conveni de certificació.
Com el mateix decret establix, correspon a l’Autoritat de Certificació documentar i publicar les polítiques de manera que siguen accessibles i comprensibles per les parts interessades, enteses estes com
les que faran ús dels certificats de firma electrònica, com a titulars o
com a parts confiants, i és per això que, per a donar-li la màxima
transparència a este document, resolc:
Aprovar el document de Política de Segellat de Temps i garantir
la seua coherència amb la Declaració de Pràctiques de Certificació
aprovada en la Resolució de 10 de setembre de 2004, publicada en
el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el dia 17 d’octubre de
2004. Així mateix, es garantixen el compliment del Decret 87/2002,
de 30 de maig, del Govern Valencià, pel qual es regula la utilització
de la firma electrònica avançada en la Generalitat Valenciana, i de la
Llei 59/2003, de Firma Electrònica, i autoritze la seua publicació íntegra en la pàgina web de l’Autoritat de Certificació de la Comunitat
Valenciana (http://www.accv.es).
Con fecha 30 de mayo de 2002, la Generalitat Valenciana adopta una
normativa reglamentaria como medida para garantizar la seguridad jurídica, que regula la efectiva implantación de la firma electrónica en el
ámbito de las relaciones entre la administración y ésta con el ciudadano, y desarrolla un Autoridad de Certificación propia, dotándola de la
infraestructura necesaria para la emisión y gestión de claves y certificados para la utilización de la firma electrónica avanzada. Esta norma
es el Decreto 87/2002, de 30 de mayo, del Gobierno Valenciano, por el
que se regula la utilización de la firma electrónica avanzada en la Generalitat Valenciana (DOGV nº 4.265, de 06 de junio de 2002)
El artículo 10 del Decreto 87/2002 establece entre los servicios de
la Autoridad Certificadora el de consignación de fecha y hora en los
documentos electrónicos integrados en un expediente administrativo. Para dar cumplimiento a este requisito, la Política de Sellado de
Tiempo establece las reglas generales empleadas por la Autoridad de
Sellado de Tiempo de la Autoridad de Certificación de la Comunidad Valenciana (ACCV), para la emisión de sellos de tiempo firmados. Se establecen en este documento los participantes de estos procesos, especificando sus responsabilidades, derechos y ámbito de
aplicación.
Los sellos de tiempo emitidos por la Autoridad de Sellado de
Tiempo de la ACCV pueden emplearse para garantizar las transacciones y el no repudio en procesos e los cuales intervenga la propia
Generalitat Valenciana, o cualquier organismo o entidad con los que
se haya formalizado un convenio de certificación
Como el propio decreto establece, corresponde a la Autoridad de
Certificación documentar y publicar las políticas de tal modo que
sean accesibles y comprensibles por las partes interesadas, entendidas
éstas como las que van a hacer uso de los certificados de firma electrónica, como titulares o como partes confiantes, y es por ello que,
para darle la máxima transparencia a este documento, resuelvo:
Aprobar el documento de Política de Sellado de Tiempo garantizando su coherencia con la Declaración de Prácticas de Certificación
aprobada en Resolución de 10 de septiembre de 2004, publicada en el
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el día 17 de octubre de
2004. Asimismo, se garantiza el cumplimiento del Decreto 87/2002,
de 30 de mayo, del Gobierno Valenciano, por el que se regula la utilización de la firma electrónica avanzada en la Generalitat Valenciana, y de la Ley 59/2003, de firma electrónica, y autorizo su publicación íntegra en la página web de la Autoridad de Certificación de la
Comunidad Valenciana (http://www.accv.es).
València, 15 de setembre de 2005.– La secretària autonòmica de
Telecomunicacions i Societat de la Informació: Blanca Martínez de
Vallejo Fuster.
Valencia, 15 de septiembre de 2005.– La secretaria autonómica de
Telecomunicaciones y Sociedad de la Información: Blanca Martínez
de Vallejo Fuster.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
Conselleria de Territori i Habitatge
30529
Conselleria de Territorio y Vivienda
ACORD d’1 de juliol de 2005, de la Comissió Territorial
d’Urbanisme de Castelló, relatiu a la modificació número 5 de les normes subsidiàries de planejament de la Pobla
Tornesa. [2005/A10404]
ACUERDO de 1 de julio de 2005, de la Comisión Territorial de Urbanismo de Castellón, relativo a la modificación número 5 de las normas subsidiarias de planeamiento
de La Pobla Tornesa. [2005/A10404]
Vist l’expedient relatiu a la modificació número 5 de les normes
subsidiàries de planejament de la Pobla Tornesa, i de conformitat
amb els següents
Visto el expediente relativo a la modificación puntual número 5
de las normas subsidiarias de planeamiento de La Pobla Tornesa, y de
conformidad con los siguientes
Antecedents
1. L’Ajuntament en ple, en sessió celebrada el 2 de juny de 2004,
va acordar aprovar inicialment el projecte de modificació número 5
de les normes subsidiàries de planejament denominat ampliació del sòl
urbà residencial a una parcel·la del carrer Cabanes, i s’exposa públicament mitjançant edictes inserits en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 4.872 de 28 d’octubre de 2004 i en el periòdic Levante de 16 d’octubre de 2004, sense que en l’esmentat període
es produïra cap al·legació. Amb posterioritat, l’Ajuntament en ple va
aprovar provisionalment el document en data 1 de desembre de 2004,
i el va enviar a aquest Servei Territorial de Planificació i Ordenació
Territorial de Castelló en data 15 de desembre de 2004, i va sol·licitar-ne l’aprovació definitiva.
2. La documentació aportada consisteix en memòria informativa
i justificativa, plànols d’informació i plànols d’ordenació relatius a
l’àmbit afectat per la modificació, com també l’estudi d’impacte
ambiental.
3. L’objecte de la modificació número 5 de les normes subsidiàries de planejament és l’ampliació del sòl urbà en una parcel·la de
231 metres quadrats en el límit nord-oest del nucli i tocant l’actual
delimitació.
La justificació de l’ampliació del sòl urbà proposada es fonamenta
en la prèvia classificació com a sòl urbà en planejaments anteriors al
vigent d’11 d’abril de 2000, com van ser les normes subsidiàries aprovades definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme en sessió de 22 de desembre de 1988.
L’ampliació comporta el canvi de classificació de no urbanitzable
comú a urbà d’una parcel·la de 231 metres quadrats límit del sòl urbà,
que toca l’actual delimitació i amb façana a la via pública i amb tots
els serveis urbanístics implantats fins a la parcel·la confrontant. De la
total superfície, 191 metres quadrats constitueixen sòl privat i 40
metres quadrats de sòl dotacional xarxa viària, i es justifica el compliment dels estàndards d’àrees confrontants segons el que ha assenyalat l’article 17 de l’annex al Decret 201/1998, de 15 de desembre,
del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de Planejament
de la Comunitat Valenciana, en endavant RPCV.
4. En data 14 de març de 2005, el director de Gestió del Medi
Natural va dictar la declaració d’impacte que estima acceptable des del
punt de vista ambiental, el projecte de modificació puntual número 5
de les normes subsidiàries de la Pobla Tornesa, en l’ampliació d’una
parcel·la de sòl urbà residencial al costat del carrer Cabanes, amb la
condició que «En compliment de l’article 11 de la Llei 4/1998, d’11
de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, i especialment davant de
l’absència d’informació que justifique o no justifique la possible presència de restes arqueològiques en l’entorn de l’actuació, ha d’obtindre’s informe favorable de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià. En el cas que aquest informe siga
desfavorable, així ha d’entendre’s també la present declaració d’impacte ambiental». Després de sol·licitar l’informe i transcorregut el termini, aquest no ha sigut emés.
Fonaments de dret
1. La tramitació ha sigut correcta en compliment del que disposa
l’article 38 i següents de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la
Generalitat Valenciana, Reguladora de l’Activitat Urbanística, en
endavant LRAU.
Antecedentes
1. El Ayuntamiento en pleno, en sesión celebrada el 2 de junio
de 2004, acordó aprobar inicialmente el proyecto de modificación
número 5 de las normas subsidiarias de planeamiento denominada
ampliación del suelo urbano residencial en parcela de la calle Cabanes, procediendo a su exposición pública mediante edictos insertados en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 4.872 de
28 de octubre de 2004 y en el periódico Levante de 16 de octubre de
2004, sin que en el citado período se produjera alegación alguna. Con
posterioridad, el Ayuntamiento en pleno aprobó provisionalmente el
documento en fecha 1 de diciembre de 2004, enviándolo a este Servicio Territorial de Planificación y Ordenación Territorial de Castellón en fecha 15 de diciembre de 2004, solicitando su aprobación
definitiva.
2. La documentación aportada consiste en memoria informativa y
justificativa, planos de información y planos de ordenación relativos
al ámbito afectado por la modificación, así como estudio de impacto
ambiental.
3. El objeto de la modificación número 5 de las normas subsidiarias de planeamiento es la ampliación del suelo urbano en una parcela
de 231 metros cuadrados en el límite noroeste del casco y lindante
con la actual delimitación.
La justificación de la ampliación del suelo urbano propuesta se
fundamenta en la previa clasificación como suelo urbano en planeamientos anteriores al vigente de 11 de abril de 2000, como fueron las
normas subsidiarias aprobadas definitivamente por la Comisión Territorial de Urbanismo en sesión de 22 de diciembre de 1988.
La ampliación comporta el cambio de clasificación de no urbanizable común a urbano de una parcela de 231 límite del suelo urbano, lindante con la actual delimitación y con fachada a vía pública y
con todos los servicios urbanísticos implantados hasta la parcela colindante. De la total superficie 191 metros cuadrados constituyen suelo
privado y 40 metros cuadrados de suelo dotacional red viaria, justificándose el cumplimiento de los estándares de áreas colindantes
según lo señalado en el artículo 17 del anexo al Decreto 201/1998,
de 15 de diciembre, del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba
el Reglamento de Planeamiento de la Comunidad Valenciana, en adelante RPCV.
4. En fecha 14 de marzo de 2005, el director de Gestión del Medio
Natural dictó declaración de impacto estimando aceptable, desde el
punto de vista ambiental, el proyecto de modificación puntual número 5 de las normas subsidiarias de La Pobla Tornesa, en la ampliación de una parcela de suelo urbano residencial junto a la calle Cabanes, con la condición de que «En cumplimiento del artículo 11 de la
Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, y
especialmente ante la ausencia de información que justifique o no la
posible presencia de restos arqueológicos en el entorno de la actuación,
deberá obtenerse informe favorable de la Dirección General de Política Lingüística y Patrimonio Cultural Valenciano. En el supuesto de
que dicho informe resultara desfavorable, así deberá entenderse también la presente declaración de impacto ambiental». Solicitado el
informe y transcurrido el plazo, el mismo no ha sido emitido.
Fundamentos de derecho
1. La tramitación ha sido correcta en cumplimiento de lo dispuesto
en el artículo 38 y siguientes de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre,
de la Generalitat Valenciana, Reguladora de la Actividad Urbanística, en adelante LRAU.
30530
27 09 2005
2. La documentació està completa en compliment del que disposa l’article 27 en relació amb el 55.1 i 43.2 de la LRAU.
3. La modificació que ens ocupa implica un canvi de classificació
de sòl en què de la classe de sòl no urbanitzable comú es passa a la de
sòl urbà directe i amb ús residencial.
Per tot això es requereix el compliment de les especialitats procedimentals següents: segons el que estableix l’article 43.2 de la
LRAU «La reclassificació de sòl no urbanitzable exigeix estudi i
declaració del seu impacte ambiental», per la qual cosa serà preceptiva l’obtenció de la declaració del seu impacte ambiental i per tant la
redacció i la tramitació conjunta a la modificació d’un estudi d’impacte ambiental, com així s’ha efectuat, i en compliment del que estableix l’article 55.5 de la repetida llei, «les modificacions de pla que
classifiquen com a sòl urbà o urbanitzable el que prèviament era no
urbanitzable han de complir el que disposen els números 1 i 3 d’aquest
mateix article i garantir rigorosament, amb mesures anàlogues a les previstes en l’article 30.2, l’especial participació pública en les plusvàlues que generen».
De conformitat amb el que estableix la declaració, i abans de
l’execució d’aquesta modificació, ha d’obtindre’s l’informe que es
fa referència en aquesta.
D’altra banda, s’ha de tindre en compte el que estableix l’article
17 de l’annex al RPCV, en el qual s’indica que «Quan ni l’antiga
ordenació (a) ni la nova (n) complisca aquests estàndards serà exigible que la relació entre l’índex de sòl dotacional (ISD) i l’índex d’edificabilitat bruta (IEB) de la nova ordenació siga major que la mateixa relació en l’antiga ordenació, de manera que ISDn/IEBn >
ISDa/IEBa. A sòl urbà, a fi de verificar el compliment de l’anterior,
es mesurarà la superfície computable de referència sobre una àrea
virtual amb les característiques indicades en l’article 17 d’aquest
reglament».
4. La parcel·la que ha canviat de classificació se situa pròxima al
sòl urbà residencial, per la qual cosa únicament fa falta la mera connexió i prolongació de les xarxes de servei existents en la parcel·la
adjacent per a l’edificació de la parcel·la.
En aquest sentit, l’article 9.2 de la LRAU, assenyala que la classificació dels terrenys com a sòl urbà «té com a objecte possibilitar el
seu desenvolupament urbanístic preferentment mitjançant actuacions
aïllades». Al seu torn, l’article 6.5 de la LRAU defineix el concepte
d’actuació aïllada com aquella que «té com a objecte una sola parcel·la i suposa la seua edificació, com també, si és el cas, la prèvia o
simultània urbanització necessària per a convertir-la en solar i connectar-la amb les xarxes d’infraestructures i serveis existents i immediates»; a la qual cosa s’afig que el pla podrà «preveure l’execució
d’actuacions aïllades per a completar la urbanització dels terrenys
que estime oportú i preferible sotmetre a aquest règim, quan això siga
possible sense menyscabament de la qualitat i homogeneïtat de les
obres d’infraestructura corresponents» i que, «en particular, el pla
podrà preveure que es complemente mitjançant actuacions aïllades
la urbanització parcialment existent a illes de cases o xicotetes unitats
urbanes equivalents on, almenys, alguna de les seues parcel·les característiques ja siga solar.».
Tenint en compte els canvis proposats amb la modificació, de la
possibilitat del seu desenvolupament per la tècnica d’actuacions aïllades, de la inclusió del preceptiu estudi d’impacte ambiental sobre el
qual s’ha emés declaració d’impacte que no ha observat objecció a allò
que s’ha pretés, que es compleix el que han assenyalat els articles 55.3
de la LRAU i 17 de l’annex al RPCV, i que els canvis es produeixen
segons criteris de racionalitat i sense perjudici de l’interés general, solucionant la discrepància observada entre els planejaments, no existeix cap
obstacle que, en relació amb la comesa assenyalada en l’article 40 de
la LRAU, puga qüestionar la seua aprovació definitiva.
5. La Comissió Territorial d’Urbanisme, a proposta del director
general de Planificació i Ordenació Territorial, és l’òrgan competent
per a decidir sobre l’aprovació definitiva del planejament general –i
de les seues modificacions– de municipis de menys de 50.000 habitants, de conformitat amb el que disposa l’article 39 per remissió de
l’article 55.1, de la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística, en
relació amb l’article 10.a del Reglament dels Òrgans Urbanístics de
la Generalitat Valenciana, aprovat per Decret 201/2003, de 3 d’octubre, del Consell de la Generalitat.
DOGV - Núm. 5.101
2. La documentación está completa en cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 27 en relación con el 55.1 y 43.2 de la LRAU.
3. La modificación que nos ocupa implica un cambio de clasificación de suelo en la que de la clase de suelo no urbanizable común
se pasa a la de suelo urbano directo y con uso residencial.
Por todo ello se requiere el cumplimiento de las especialidades
procedimentales siguientes: según lo establecido en el artículo 43.2 de
la LRAU, «La reclasificación de suelo no urbanizable exige estudio
y declaración de su impacto ambiental, por lo que será preceptiva la
obtención de la declaración de su impacto ambiental y por tanto la
redacción y tramitación conjunta a la modificación de un estudio de
impacto ambiental, como así se ha efectuado, y en cumplimiento de
lo establecido en el artículo 55.5 de la repetida ley, «las modificaciones de plan que clasifiquen como suelo urbano o urbanizable el
que previamente fuera no urbanizable deben cumplir lo dispuesto en
los números 1 y 3 de este mismo artículo y garantizar rigurosamente, con medidas análogas a las previstas en el artículo 30.2, la especial participación pública en las plusvalías que generen».
De conformidad con lo establecido en la declaración, y antes de
la ejecución de esta modificación, deberá obtenerse el informe a que
se hace referencia en la misma.
Por otra parte, se deberá tener en cuenta lo establecido en el artículo 17 del anexo al RPCV, en el que se indica que «Cuando ni la
antigua ordenación (a) ni la nueva (n) cumpla dichos estándares será
exigible que la relación entre el índice de suelo dotacional (ISD) y el
índice de edificabilidad bruta (IEB) de la nueva ordenación sea mayor
que la misma relación en la antigua ordenación, de modo que
ISDn/IEBn > ISDa/IEBa. En suelo urbano, a fin de verificar el cumplimiento de lo anterior, se medirá la superficie computable de referencia sobre un área virtual con las características indicadas en el articulo 17 de este reglamento.».
4. La parcela que ha cambiado de clasificación, se sitúa próxima
al suelo urbano residencial, por lo que únicamente se precisa la mera
conexión y prolongación de las redes de servicio existentes en la parcela adyacente para la edificación de la parcela.
En este sentido, el artículo 9.2 de la LRAU, señala que la clasificación de los terrenos como suelo urbano «tiene por objeto posibilitar su desarrollo urbanístico preferentemente mediante actuaciones
aisladas». A su vez, el artículo 6.5 de la LRAU define el concepto de
actuación aislada como aquella que «tiene por objeto una sola parcela y supone su edificación, así como, en su caso, la previa o simultánea urbanización precisa para convertirla en solar conectándola con
las redes de infraestructuras y servicios existentes e inmediatas»; a
lo que se añade que el plan podrá «prever la ejecución de actuaciones
aisladas para completar la urbanización de los terrenos que estime
oportuno y preferible someter a este régimen, cuando ello sea posible
sin menoscabo de la calidad y homogeneidad de las obras de infraestructura correspondientes» y que, «en particular, el plan podrá prever que se complemente mediante actuaciones aisladas la urbanización
parcialmente existente en manzanas o pequeñas unidades urbanas
equivalentes donde, al menos, alguna de sus parcelas características
ya sea solar.».
Habida cuenta de los cambios propuestos con la modificación, de la
posibilidad de su desarrollo por la técnica de actuaciones aisladas, de la
inclusión del preceptivo estudio de impacto ambiental sobre el que se ha
emitido declaración de impacto que no ha observado objeción a lo pretendido, que se da cumplimiento a lo señalado en los artículos 55.3 de
la LRAU y 17 del anexo al RPCV, y que los cambios se producen según
criterios de racionalidad y sin perjuicio del interés general, solucionando la discrepancia entre los planeamientos observada, no parece existir
obstáculo alguno que en relación con el cometido señalado en el artículo 40 de la LRAU, pueda cuestionar su aprobación definitiva.
5. La Comisión Territorial de Urbanismo, a propuesta del director general de Planificación y Ordenación Territorial, es el órgano
competente para resolver sobre la aprobación definitiva del planeamiento general –y de sus modificaciones– de municipios de menos de
50.000 habitantes, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 39
por remisión del artículo 55.1, de la Ley Reguladora de la Actividad
Urbanística, en relación con el artículo 10.a del Reglamento de los
Órganos Urbanísticos de la Generalitat Valenciana, aprobado por
Decreto 201/2003, de 3 de octubre, del Consell de la Generalitat.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30531
Per raó de tot el que antecedeix, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló acorda:
Aprovar definitivament la modificació número 5 de les normes
subsidiàries de planejament de la Pobla Tornesa, en l’ampliació del sòl
urbà residencial a la parcel·la del carrer Cabanes.
Contra el present acord, que no posa fi a la via administrativa,
pot interposar-se recurs administratiu d’alçada, en el termini d’un
mes, davant de la secretària autonòmica de Territori i Medi Ambient
de la Conselleria de Territori i Habitatge, això sense perjudici d’utilitzar qualsevol altre recurs que es considere oportú.
En virtud de todo lo que antecede, la Comisión Territorial de
Urbanismo de Castellón acuerda:
Aprobar definitivamente la modificación número 5 de las normas
subsidiarias de planeamiento de La Pobla Tornesa, en la ampliación
del suelo urbano residencial en parcela de la calle Cabanes.
Contra el presente acuerdo, que no pone fin a la vía administrativa, podrá interponerse recurso administrativo de alzada, en el plazo
de un mes, ante la Secretaria Autonómica de Territorio y Medio
Ambiente de la Conselleria de Territorio y Vivienda, ello sin perjuicio de utilizar cualquier otro recurso que se considere oportuno.
Castelló de la Plana, 1 de juliol de 2005.– El secretari de la Comissió Territorial d’Urbanisme: Fernando Renau Faubell.
Castellón de la Plana, 1 de julio de 2005.– El secretario de la
Comisión Territorial de Urbanismo: Fernando Renau Faubell.
ACORD de 23 de setembre de 2005, del Consell de la
Generalitat, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l’enclavament denominat la Costera, al terme municipal de Puçol. [2005/X10590]
ACUERDO de 23 de septiembre de 2005, del Consell de
la Generalitat, por el que se declara Paraje Natural Municipal el enclave denominado La Costera, en el término
municipal de Puçol. [2005/X10590]
El Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 23 de setembre
de 2005, va adoptar l’acord següent:
El puig de la Costera constituïx un enclavament vinculat històricament al gaudi de la natura pels habitants de Puçol. L’àmbit local
d’aquest municipi constituïx un enclavament de gran valor, ja que,
en un entorn densament poblat i urbanitzat, constituïx un reducte natural que oferix als ciutadans d’aquesta localitat una possibilitat pròxima per a disfrutar d’una àrea natural. Així mateix, constituïx un element important com a recurs educatiu per a la formació en matèria
ambiental. És, per tant, un enclavament que alberga grans potencialitats per a l’ús públic ordenat del medi.
El puig de la Costera, amb els seus 162 metres de cota màxima,
constituïx uns dels primers contraforts de la serra Calderona, i es situa
molt pròxim a la línia de costa. El puig està format per materials del
Triàsic, concretament, per arenoses de la fàcies Bundsandstein, que
reben vulgarment el nom de rojos.
En les 49 hectàrees d’extensió el paratge alberga una vegetació formada, principalment, per matoll arbustiu, que forma una típica garriga mediterrània, acompanyada de pins que formen un estrat arbori
molt clar i irregularment distribuït. També apareixen xicotets grups de
carrasques, garroferes i oliveres. Les actuacions de restauració realitzades i la mateixa intenció de protegir el paratge tenen com a objectiu la recuperació de les comunitats vegetals pròpies d’aquest territori.
El Consell de la Generalitat, en la reunión del día 23 de septiembre de 2005, adoptó el siguiente Acuerdo:
El cerro de La Costera constituye un enclave vinculado históricamente al disfrute de la naturaleza por los habitantes de Puçol. El
ámbito local de este municipio constituye un enclave de gran valor,
puesto que, en un entorno densamente poblado y urbanizado, constituye un reducto natural que ofrece a los ciudadanos de esta localidad
una posibilidad cercana para disfrutar de un área natural. Asimismo,
constituye un elemento importante como recurso educativo para la
formación en materia ambiental. Es, por tanto, un enclave que alberga grandes potencialidades para el uso público ordenado del medio.
El cerro de La Costera, con sus 162 metros de cota máxima, constituye una de las primeras estribaciones de la Sierra Calderona, situándose muy cercano a la línea de costa. El cerro está formado por materiales del Triásico, concretamente, por areniscas de la facies
Bundsandstein, que reciben vulgarmente el nombre de rodenos.
En sus 49 hectáreas de extensión el paraje alberga una vegetación formada, principalmente, por matorral arbustivo, formando una
típica garriga mediterránea, acompañada de pinos que forman un
estrato arbóreo muy claro e irregularmente distribuido. También aparecen pequeños grupos de carrascas, algarrobos y olivos. Las actuaciones de restauración realizadas y la propia intención de proteger el
paraje tienen como objetivo la recuperación de las comunidades vegetales propias de este territorio.
Su valor paisajístico en el contexto local es muy importante, siendo un elemento singular en la conformación del paisaje de Puçol.
Por todo ello, y a iniciativa del Ayuntamiento de Puçol, la Generalitat, en el ejercicio de sus competencias autonómicas en la materia,
considera necesaria la declaración de un régimen especial de protección y conservación de los valores naturales del espacio.
Así, la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de
Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana, establece la figura de protección denominada Paraje Natural Municipal,
que se regula posteriormente por los Decretos 109/1998, de 29 de
julio, ya derogado, y 161/2004, de 3 de septiembre, ambos del Consell de la Generalitat, de Regulación de los Parajes Naturales Municipales, que se adapta a las características de este enclave y permite
la vía jurídica idónea para la consecución de los objetivos previstos.
Por ello, en vista los valores naturales e interés del mismo, su
potencialidad para el uso publico ordenado del medio y el interés
mostrado por el Ayuntamiento de Puçol, y habiéndose cumplido los
trámites previstos en el Decreto 109/1998, de 29 de julio, del Consell
de la Generalitat, por el que se regula la declaración de Parajes Naturales Municipales y las relaciones de cooperación entre la Generalitat y los municipios para su gestión, y en el Decreto 161/2004, de 3
de septiembre, del Consell de la Generalitat, de Regulación de los
Parajes Naturales Municipales, y a propuesta del conseller de Territorio y Vivienda, el Consell de la Generalitat
El seu valor paisatgístic en el context local és molt important, és
un element singular en la conformació del paisatge de Puçol.
Per tot això, i a iniciativa de l’Ajuntament de Puçol, la Generalitat, en l’exercici de les seues competències autonòmiques en la matèria, considera necessària la declaració d’un règim especial de protecció i conservació dels valors naturals de l’espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais
naturals protegits de la Comunitat Valenciana, establix la figura de
protecció denominada Paratge Natural Municipal, que regulen posteriorment els Decrets 109/1998, de 29 de juliol, ja derogat, i 161/2004,
de 3 de setembre, ambdós del Consell de la Generalitat, de regulació
dels Paratges Naturals Municipals, que s’adapta a les característiques
d’aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució
dels objectius previstos.
Per això, atés els valors naturals i l’interés d’aquest, la seua potencialitat per a l’ús públic ordenat del medi i l’interés mostrat per l’Ajuntament de Puçol, i després de complir els tràmits previstos en el Decret
109/1998, de 29 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual es
regula la declaració de paratges naturals municipals i les relacions de
cooperació entre la Generalitat i els municipis per a la seua gestió, i
en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell de la Generalitat, de regulació dels paratges naturals municipals, i a proposta del
conseller de Territori i Habitatge, el Consell de la Generalitat
30532
27 09 2005
ACORDA
Primer. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal la zona denominada la
Costera, al terme municipal de Puçol, i s’establix per a aquest un
règim jurídic de protecció, d’acord amb les normes bàsiques que conté
la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Per raó de l’interés botànic, ecològic, geomorfològic i paisatgístic del paratge natural municipal, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, no s’admet ús o
activitat que pose en perill la conservació dels valors que motiven la
seua declaració.
Segon. Àmbit territorial
1. El paratge natural municipal es localitza al terme municipal de
Puçol, en la província de València, la seua delimitació descriptiva i gràfica figura en els annexos I i II del present Acord, respectivament.
2. En cas de discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, prevaldrà la primera d’aquestes.
3. Qualsevol modificació del que establix aquest acord ha de ser
aprovat per Acord del Consell de la Generalitat.
Tercer. Administració i gestió
1. L’administració i gestió del paratge natural municipal correspon a l’Ajuntament de Puçol.
2. La direcció general amb competències en espais naturals protegits designarà un tècnic dels serveis territorials de València de la
Conselleria de Territori i Habitatge, el qual prestarà assistència tècnica
i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
3. El Pla especial de protecció del paratge natural municipal podrà
definir mecanismes de participació de la Diputació Provincial de
València o altres organismes i entitats en la gestió de l’espai protegit.
Quart. Règim de protecció
Amb caràcter general, podran continuar desenvolupant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració, d’acord amb les seues regulacions específiques i amb el
que establix el present Acord i la normativa que el desenvolupe.
En l’àmbit del paratge natural municipal regiran les mesures
següents:
a) Les competències de les administracions públiques s’exerciran de manera que queden preservats tots els valors geomorfològics,
botànics, ecològics, paisatgístics i naturals del paratge natural municipal, i avaluarà amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts per les actuacions exteriors a aquest.
b) Mentre no siga aprovat el Pla especial de protecció, tota acció,
ús, aprofitament, pla o projecte que, siga capaç d’afectar els valors
naturals de l’espai, i pretenga realitzar-se en l’àmbit este, ha de ser autoritzat per l’Ajuntament de Puçol. El Pla especial de protecció establirà les activitats autoritzades i definirà aquelles que han de ser objecte d’autorització especial per part de l’Ajuntament de Puçol.
Cinqué. Pla especial de protecció
1. La redacció i l’aprovació inicial del Pla especial de protecció es
realitzarà en el termini d’un any des de la declaració del Paratge Natural Municipal de la Costera. Transcorregut aquest termini, la Conselleria de Territori i Habitatge podrà subrogar-se les competències
municipals.
2. El Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal de
la Costera, d’acord amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la
Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana,
contindrà, almenys, les determinacions següents, que, en conjunt,
suposaran el marc d’actuació en què es desenvoluparan els pressupostos i les actuacions anuals del paratge natural municipal:
DOGV - Núm. 5.101
ACUERDA
Primero. Objeto
1. Se declara Paraje Natural Municipal la zona denominada La
Costera, en el término municipal de Puçol, estableciéndose para el
mismo un régimen jurídico de protección, de acuerdo con las normas
básicas contenidas en la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana.
2. En razón del interés botánico, ecológico, geomorfológico y paisajístico del Paraje Natural Municipal, dicho régimen jurídico está
orientado a proteger la integridad de los ecosistemas naturales, no
admitiéndose uso o actividad que ponga en peligro la conservación de
los valores que motivan su declaración.
Segundo. Ámbito territorial
1. El Paraje Natural Municipal se localiza en el término municipal de Puçol, en la provincia de Valencia, figurando su delimitación
descriptiva y gráfica en los anexos I y II del presente Acuerdo, respectivamente.
2. En caso de discrepancia entre la delimitación descriptiva y la
delimitación gráfica, prevalecerá la primera de ellas.
3. Cualquier modificación de lo establecido en este acuerdo deberá ser aprobado por Acuerdo del Consell de la Generalitat.
Tercero. Administración y gestión
1. La administración y gestión del Paraje Natural Municipal corresponde al Ayuntamiento de Puçol.
2. La Dirección General con competencias en espacios naturales
protegidos designará un técnico de los servicios territoriales de Valencia de la Conselleria de Territorio y Vivienda, el cual prestará asistencia
técnica y asesoramiento en la gestión del Paraje Natural Municipal.
3. El Plan Especial de Protección del Paraje Natural Municipal
podrá definir mecanismos de participación de la Diputación Provincial de Valencia u otros organismos y entidades en la gestión del espacio protegido.
Cuarto. Régimen de protección
Con carácter general, podrán continuar desarrollándose las actividades tradicionales compatibles con las finalidades que motivan
esta declaración, de Acuerdo con sus regulaciones específicas y con
lo establecido en el presente Acuerdo y la normativa que lo desarrolle.
En el ámbito del Paraje Natural Municipal regirán las siguientes
medidas:
a) Las competencias de las Administraciones Públicas se ejercerán de modo que queden preservados todos los valores geomorfológicos, botánicos, ecológicos, paisajísticos y naturales del Paraje Natural Municipal, evaluando con especial atención los posibles impactos
ambientales producidos por las actuaciones exteriores al mismo.
b) En tanto no sea aprobado el Plan Especial de Protección, toda
acción, uso, aprovechamiento, plan o proyecto que, siendo capaz de
afectar a los valores naturales del espacio, pretenda realizarse en el
ámbito éste, deberá ser autorizado por el Ayuntamiento de Puçol. El
Plan Especial de Protección establecerá las actividades autorizadas
y definirá aquéllas que deberán ser objeto de autorización especial
por parte del Ayuntamiento de Puçol.
Quinto. Plan Especial de Protección
1. La redacción y aprobación inicial del Plan Especial de Protección se realizará en el plazo de un año desde la declaración del Paraje Natural Municipal de La Costera. Transcurrido dicho plazo, la Conselleria de Territorio y Vivienda podrá subrogarse las competencias
municipales.
2. El Plan Especial de Protección del Paraje Natural Municipal
de La Costera, de acuerdo con la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de
la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad
Valenciana, contendrá, al menos, las determinaciones siguientes, que,
en conjunto, supondrán el marco de actuación en que se desarrollarán
los presupuestos y actuaciones anuales del Paraje Natural Municipal:
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30533
a) Delimitació i àmbit territorial.
b) El règim de protecció de l’espai natural protegit.
c) La regulació d’usos i activitats, amb especial referència al règim
de les activitats d’investigació científica.
d) Les normes relatives a l’ús públic.
e) Programa economicofinancer.
3. Efectes: el Pla especial de protecció serà vinculant tant per a les
Administracions Públiques com per als particulars.
a) Delimitación y ámbito territorial.
b) El régimen de protección del espacio natural protegido.
c) La regulación de usos y actividades, con especial referencia al
régimen de las actividades de investigación científica.
d) Las normas relativas al uso público.
e) Programa económico-financiero.
3. Efectos: el Plan Especial de Protección será vinculante tanto
para las Administraciones Públicas como para los particulares.
Sisé. Consell de Participació del paratge natural municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de la Costera, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la
finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels
propietaris i interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació estarà format per:
a) Dos representants triats per l’Ajuntament de Puçol, un dels
quals actuarà com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant dels propietaris de terrenys inclosos en l’àmbit
del paratge natural municipal, diferent de l’Ajuntament. En cas de no
existir, se sumarà aquest supòsit a la representació del grup c).
4. El president del Consell de Participació serà nomenat per l’Ajuntament de Puçol d’entre els membres del Consell.
5. A fi d’establir un funcionament adequat en l’actuació del Consell de Participació, aquest elaborarà i aprovarà una reglament intern
de funcionament.
Sexto. Consejo de Participación del Paraje Natural Municipal
1. Se crea el Consejo de Participación del Paraje Natural Municipal
de La Costera, como órgano colegiado de carácter consultivo, con la
finalidad de colaborar en la gestión y canalizar la participación de los
propietarios e intereses sociales y económicos afectados.
2. El Consejo de Participación estará compuesto por:
a) Dos representantes elegidos por el Ayuntamiento de Puçol, uno
de los cuales actuará como Secretario del Consejo de Participación.
b) Un representante de los propietarios de terrenos incluidos en el
ámbito del Paraje Natural Municipal, distinto del Ayuntamiento. En
caso de no existir, se sumará este puesto a la representación del grupo
c).
c) Un representante de los intereses sociales, institucionales o
económicos, afectados o que colaboren en la conservación de los
valores naturales a través de la actividad científica, la acción social,
la aportación de recursos de cualquier clase o cuyos objetivos coincidan con la finalidad del espacio natural protegido.
d) Un representante de la Dirección General con competencias
en espacios naturales protegidos en los servicios territoriales de Valencia de la Conselleria de Territorio y Vivienda.
e) El presidente del Consejo de Participación.
3. El Consejo de Participación del Paraje Natural Municipal de
La Costera se constituirá en el plazo de seis meses desde la declaración del Paraje.
Serán funciones de dicho órgano colegiado de carácter consultivo las previstas en el artículo 50 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana, y aquellas que, en su caso, establezca el
Ayuntamiento de Puçol.
4. El presidente del Consejo de Participación será nombrado por
el Ayuntamiento de Puçol de entre los miembros del Consejo.
5. Con objeto de establecer un funcionamiento adecuado en la
actuación del Consejo de Participación, éste elaborará y aprobará una
reglamento interno de funcionamiento.
Seté. Mitjans econòmics
1. L’Ajuntament de Puçol habilitarà en els seus pressupostos els
crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
2. La Conselleria de Territori i Habitatge participarà en el finançament del paratge natural municipal, d’acord amb l’article 10 del
Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell de la Generalitat, de
regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que puguen aportar altres entitats públiques o privades que puguen tindre interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
Séptimo. Medios económicos
1. El Ayuntamiento de Puçol habilitará en sus presupuestos los
créditos necesarios para la correcta gestión del Paraje Natural Municipal.
2. La Conselleria de Territorio y Vivienda participará en la financiación del Paraje Natural Municipal, de acuerdo con el artículo 10 del
Decreto 161/2004, de 3 de septiembre, del Consell de la Generalitat,
de Regulación de los Parajes Naturales Municipales, sin perjuicio de
los medios económicos que puedan aportar otras entidades públicas
o privadas que puedan tener interés en coadyuvar al mantenimiento
del Paraje Natural Municipal.
Huité. Règim de sancions
El règim sancionador en la matèria regulada en el present Acord
serà l’establit en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de l’exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en
què puga incórrer.
Octavo. Régimen de sanciones
El régimen sancionador en la materia regulada en el presente
Acuerdo será el establecido en la Ley 11/1994, de 27 de diciembre,
de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad
Valenciana, sin perjuicio de lo exigible en vía penal, civil o de cualquier otro orden en que pudiera incurrir.
Nové. Règim transitori
1. Mentre no s’aprove el Pla especial de protecció, la Conselleria
de Territori i Habitatge i l’Ajuntament de Puçol mantindran un especial control i seguiment d’aquelles actuacions i projectes que afecten
l’objecte del present Acord.
2. Mentre no s’aprove el Pla especial de protecció, qualsevol revisió del planejament urbanístic que afecte terrenys inclosos en l’àmbit
Noveno. Régimen transitorio
1. En tanto no se apruebe el Plan Especial de Protección, la Conselleria de Territorio y Vivienda y el Ayuntamiento de Puçol mantendrán un especial control y seguimiento de aquellas actuaciones y
proyectos que afecten al objeto del presente Acuerdo.
2. En tanto no se apruebe el Plan Especial de Protección, cualquier revisión del planeamiento urbanístico que afecte a terrenos
c) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l’activitat científica, l’acció social, l’aportació de
recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen
amb la finalitat de l’espai natural protegit.
d) Un representant de la direcció general amb competències en
espais naturals protegits als serveis territorials de València de la Conselleria de Territori i Habitatge.
e) El president del Consell de Participació.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal de la
Costera es constituirà en el termini de sis mesos des de la declaració
del Paratge.
Seran funcions d’aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les
previstes en l’article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la
Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana,
i aquelles que, si és el cas, establisque l’Ajuntament de Puçol.
30534
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
del paratge natural municipal incorporarà les mesures de protecció
establides en el present acord.
incluidos en el ámbito del Paraje Natural Municipal incorporará las
medidas de protección establecidas en el presente Acuerdo.
Deu. Execució i desenvolupament
S’autoritza el conseller de Territori i Habitatge perquè, en el marc
de les seues competències, dicte el que siga necessari per a l’execució i el desenvolupament del present Acord.
Décimo. Ejecución y desarrollo
Se autoriza al conseller de Territorio y Vivienda para que, en el
marco de sus competencias, dicte lo necesario para la ejecución y
desarrollo del presente acuerdo.
Onze. Efectes
El present Acord produirà efectes a partir del dia de la publicació
en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Contra el present Acord, els interessats poden interposar recurs
contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptadors a
partir de l’endemà de la publicació d’aquest acord, davant la Sala
Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la
Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposa l’article
10 i concordants de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Tot això sense perjudici de la interposició del recurs potestatiu
de reposició davant el Consell de la Generalitat, en el termini d’un
mes des de l’endemà de la publicació de este acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, de conformitat amb el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
Undécimo. Efectos
El presente Acuerdo producirá efectos a partir del día de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Contra el presente Acuerdo, los interesados podrán interponer
recurso contencioso administrativo en el plazo de dos meses, contados a partir del día siguiente al de la publicación de este acuerdo, ante
la Sala de lo Contencioso administrativo del Tribunal Superior de
Justicia de la Comunidad Valenciana, de conformidad con lo que dispone el artículo 10 y concordantes de la Ley Reguladora de la Jurisdicción Contencioso administrativa.
Todo ello sin perjuicio de la interposición del recurso potestativo
de reposición ante el Consell de la Generalitat, en el plazo de un mes
desde el día siguiente al de la publicación de este acuerdo en el Diari
Oficial de la Generalitat Valenciana, de conformidad con lo que disponen los artículos 116 y 117 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre,
de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, modificada por la Ley 4/1999, de 13
de enero.
València, 23 de setembre de 2005
Valencia, 23 de septiembre de 2005
El vicepresident i secretari del Consell de la Generalitat,
VÍCTOR CAMPOS GUINOT
El vicepresidente y secretario del Consell de la Generalitat,
VÍCTOR CAMPOS GUINOT
ANNEX I
ANEXO I
DELIMITACIÓ DESCRIPTIVA DEL PARATGE NATURAL MUNICIPAL DE LA COSTERA.
Delimitación descriptiva del Paraje Natural Municipal de La Costera.
L’àmbit territorial del Paratge Natural Municipal de la Costera
queda definit per les següents parcel·les cadastrals del terme municipal de Puçol, província de València:
– Polígon 3: parcel·les 125, 136, 173, 174 i 272.
La superfície total del paratge és de 49 ha.
El paratge queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual tenen
les següents coordenades, que consideren el sistema de referència
European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30
N):
El ámbito territorial del Paraje Natural Municipal de La Costera
queda definido por las siguientes parcelas catastrales del término
municipal de Puçol, provincia de Valencia:
– Polígono 3: parcelas 125, 136, 173, 174 y 272.
La superficie total del Paraje es de 49 ha.
El Paraje queda delimitado por el polígono cuyos vértices tienen
las siguientes coordenadas, que consideran el sistema de referencia
European Datum 1950 (ED 50) y el sistema cartográfico UTM (huso
30 N):
núm.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
X
729732,53
729699,74
729566,85
729467,82
729398,19
729167,80
729147,56
729233,63
729265,83
729274,91
729279,93
729287,00
729388,60
729456,52
729530,94
729754,84
729809,33
729815,72
729811,92
729823,78
729945,67
Y
4390792,39
4390700,09
4390675,72
4390824,49
4390809,37
4390489,73
4390400,09
4390230,83
4390274,59
4390285,58
4390297,70
4390333,29
4390329,21
4390350,66
4390370,08
4390101,66
4390167,75
4390228,94
4390245,63
4390392,38
4390311,77
Nº
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
X
729732,53
729699,74
729566,85
729467,82
729398,19
729167,80
729147,56
729233,63
729265,83
729274,91
729279,93
729287,00
729388,60
729456,52
729530,94
729754,84
729809,33
729815,72
729811,92
729823,78
729945,67
Y
4390792,39
4390700,09
4390675,72
4390824,49
4390809,37
4390489,73
4390400,09
4390230,83
4390274,59
4390285,58
4390297,70
4390333,29
4390329,21
4390350,66
4390370,08
4390101,66
4390167,75
4390228,94
4390245,63
4390392,38
4390311,77
DOGV - Núm. 5.101
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
730091,85
730088,15
730132,49
730257,42
730265,91
730417,36
730394,91
730407,26
730360,18
730323,46
729954,53
729922,67
729765,95
729694,75
729562,86
729505,35
729494,85
729304,97
729286,40
729261,49
729185,46
729153,30
729143,05
729140,95
729157,32
729244,57
729278,33
729296,71
729575,81
729592,62
729509,94
729536,26
729730,29
729749,61
729764,80
730069,92
730209,91
730275,43
730331,73
730392,15
730163,80
729951,77
729838,15
729724,84
729735,05
729732,69
729730,47
729635,87
729585,96
729360,90
729342,66
729255,29
729186,94
729426,68
729567,87
729632,60
729648,49
729713,81
729748,56
729766,35
729724,47
729746,66
729819,24
730098,50
730233,09
730352,47
730250,34
730174,18
730155,62
729987,45
729977,17
27 09 2005
4390135,67
4390150,17
4390206,38
4390296,73
4390363,40
4390450,12
4390496,68
4390506,56
4390515,96
4390527,80
4390791,64
4390824,14
4390824,92
4390695,41
4390678,93
4390838,12
4390833,87
4390789,58
4390770,27
4390690,28
4390539,08
4390486,45
4390463,69
4390457,49
4390368,69
4390244,55
4390291,52
4390326,14
4390251,24
4390237,28
4390415,31
4390545,89
4390148,84
4390104,44
4390096,93
4390128,27
4390284,97
4390322,88
4390450,81
4390411,37
4390603,81
4390794,30
4390839,13
4390825,18
4390773,18
4390774,47
4390766,44
4390669,00
4390668,52
4390805,73
4390806,55
4390678,32
4390585,86
4390354,73
4390526,02
4390482,86
4390468,72
4390290,46
4390296,74
4390286,22
4390167,75
4390107,89
4390138,00
4390194,77
4390230,81
4390518,50
4390562,80
4390596,09
4390608,04
4390677,99
4390681,58
30535
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
730091,85
730088,15
730132,49
730257,42
730265,91
730417,36
730394,91
730407,26
730360,18
730323,46
729954,53
729922,67
729765,95
729694,75
729562,86
729505,35
729494,85
729304,97
729286,40
729261,49
729185,46
729153,30
729143,05
729140,95
729157,32
729244,57
729278,33
729296,71
729575,81
729592,62
729509,94
729536,26
729730,29
729749,61
729764,80
730069,92
730209,91
730275,43
730331,73
730392,15
730163,80
729951,77
729838,15
729724,84
729735,05
729732,69
729730,47
729635,87
729585,96
729360,90
729342,66
729255,29
729186,94
729426,68
729567,87
729632,60
729648,49
729713,81
729748,56
729766,35
729724,47
729746,66
729819,24
730098,50
730233,09
730352,47
730250,34
730174,18
730155,62
729987,45
729977,17
4390135,67
4390150,17
4390206,38
4390296,73
4390363,40
4390450,12
4390496,68
4390506,56
4390515,96
4390527,80
4390791,64
4390824,14
4390824,92
4390695,41
4390678,93
4390838,12
4390833,87
4390789,58
4390770,27
4390690,28
4390539,08
4390486,45
4390463,69
4390457,49
4390368,69
4390244,55
4390291,52
4390326,14
4390251,24
4390237,28
4390415,31
4390545,89
4390148,84
4390104,44
4390096,93
4390128,27
4390284,97
4390322,88
4390450,81
4390411,37
4390603,81
4390794,30
4390839,13
4390825,18
4390773,18
4390774,47
4390766,44
4390669,00
4390668,52
4390805,73
4390806,55
4390678,32
4390585,86
4390354,73
4390526,02
4390482,86
4390468,72
4390290,46
4390296,74
4390286,22
4390167,75
4390107,89
4390138,00
4390194,77
4390230,81
4390518,50
4390562,80
4390596,09
4390608,04
4390677,99
4390681,58
30536
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
27 09 2005
729704,22
729554,43
729543,16
729514,13
729505,36
729481,23
729328,86
729323,76
729213,45
729178,93
729185,81
729176,26
729184,87
729193,17
729282,24
729344,65
729454,04
729521,97
729550,07
729738,75
729716,93
729807,99
729807,24
729788,78
730265,60
730267,39
730230,59
730059,97
730006,15
729941,23
729936,16
729909,23
729736,35
729669,84
729560,50
729510,20
729507,00
729279,38
729179,57
729178,81
729140,37
729145,85
729149,01
729280,84
729536,79
729546,12
729542,50
729598,84
729621,18
729721,67
730092,70
730401,69
730258,21
729977,82
729825,30
729725,06
729732,37
729494,59
729317,94
729248,13
729239,94
729183,42
729164,93
729174,66
729198,38
729228,14
729483,41
729529,34
729543,77
729660,24
729741,46
4390705,70
4390688,07
4390711,54
4390791,94
4390841,68
4390828,62
4390803,56
4390801,01
4390622,41
4390561,60
4390518,25
4390500,00
4390300,77
4390290,65
4390316,13
4390292,35
4390350,67
4390437,46
4390496,73
4390274,88
4390187,84
4390171,55
4390179,27
4390295,57
4390254,07
4390311,14
4390564,83
4390640,27
4390655,61
4390733,19
4390737,96
4390827,33
4390770,85
4390681,72
4390681,34
4390807,47
4390825,92
4390741,94
4390569,51
4390565,44
4390429,23
4390410,66
4390393,88
4390305,94
4390468,72
4390507,13
4390516,68
4390507,50
4390492,61
4390175,71
4390142,64
4390501,38
4390560,53
4390702,18
4390841,23
4390827,42
4390771,25
4390833,77
4390797,74
4390666,79
4390655,29
4390579,39
4390338,06
4390312,12
4390279,49
4390225,35
4390349,32
4390373,52
4390541,32
4390458,48
4390323,48
DOGV - Núm. 5.101
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
729704,22
729554,43
729543,16
729514,13
729505,36
729481,23
729328,86
729323,76
729213,45
729178,93
729185,81
729176,26
729184,87
729193,17
729282,24
729344,65
729454,04
729521,97
729550,07
729738,75
729716,93
729807,99
729807,24
729788,78
730265,60
730267,39
730230,59
730059,97
730006,15
729941,23
729936,16
729909,23
729736,35
729669,84
729560,50
729510,20
729507,00
729279,38
729179,57
729178,81
729140,37
729145,85
729149,01
729280,84
729536,79
729546,12
729542,50
729598,84
729621,18
729721,67
730092,70
730401,69
730258,21
729977,82
729825,30
729725,06
729732,37
729494,59
729317,94
729248,13
729239,94
729183,42
729164,93
729174,66
729198,38
729228,14
729483,41
729529,34
729543,77
729660,24
729741,46
4390705,70
4390688,07
4390711,54
4390791,94
4390841,68
4390828,62
4390803,56
4390801,01
4390622,41
4390561,60
4390518,25
4390500,00
4390300,77
4390290,65
4390316,13
4390292,35
4390350,67
4390437,46
4390496,73
4390274,88
4390187,84
4390171,55
4390179,27
4390295,57
4390254,07
4390311,14
4390564,83
4390640,27
4390655,61
4390733,19
4390737,96
4390827,33
4390770,85
4390681,72
4390681,34
4390807,47
4390825,92
4390741,94
4390569,51
4390565,44
4390429,23
4390410,66
4390393,88
4390305,94
4390468,72
4390507,13
4390516,68
4390507,50
4390492,61
4390175,71
4390142,64
4390501,38
4390560,53
4390702,18
4390841,23
4390827,42
4390771,25
4390833,77
4390797,74
4390666,79
4390655,29
4390579,39
4390338,06
4390312,12
4390279,49
4390225,35
4390349,32
4390373,52
4390541,32
4390458,48
4390323,48
DOGV - Núm. 5.101
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
729757,33
729740,04
729783,81
729820,83
729812,37
729872,72
729937,28
730021,60
730086,62
730089,70
730391,27
730239,27
730147,39
730085,34
730021,42
729947,02
729919,56
729756,02
729725,27
729731,72
729184,40
729139,50
729160,73
729255,77
729472,47
729614,51
729645,66
729670,83
729731,01
729735,29
729777,40
729811,79
729880,25
729984,49
729942,33
729934,70
730308,91
730396,30
730312,61
730204,47
730184,58
730000,34
729994,69
729954,77
729932,97
729880,25
729718,96
729625,10
729600,37
729288,31
729179,84
729186,82
729187,15
729138,82
729162,77
729208,69
729290,47
729373,49
729519,88
729524,89
729572,33
729748,97
729727,78
729715,51
729715,42
729726,56
729747,44
729821,47
729816,58
729818,72
729923,45
27 09 2005
4390314,80
4390126,16
4390087,39
4390203,12
4390232,03
4390369,63
4390338,39
4390115,30
4390127,97
4390132,56
4390509,29
4390564,64
4390611,14
4390631,47
4390652,92
4390769,69
4390825,42
4390824,70
4390829,66
4390768,71
4390543,27
4390452,20
4390354,84
4390260,53
4390349,78
4390497,79
4390471,19
4390448,77
4390306,42
4390130,63
4390090,76
4390188,10
4390366,02
4390279,84
4390234,65
4390167,75
4390420,51
4390492,60
4390547,99
4390563,67
4390584,74
4390665,23
4390674,70
4390685,95
4390815,95
4390831,74
4390740,82
4390666,14
4390666,76
4390776,54
4390557,43
4390530,20
4390526,33
4390436,23
4390346,38
4390245,63
4390330,74
4390319,21
4390336,75
4390302,38
4390254,17
4390267,30
4390239,30
4390197,04
4390193,44
4390161,81
4390106,38
4390205,20
4390272,10
4390279,74
4390345,31
30537
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
729757,33
729740,04
729783,81
729820,83
729812,37
729872,72
729937,28
730021,60
730086,62
730089,70
730391,27
730239,27
730147,39
730085,34
730021,42
729947,02
729919,56
729756,02
729725,27
729731,72
729184,40
729139,50
729160,73
729255,77
729472,47
729614,51
729645,66
729670,83
729731,01
729735,29
729777,40
729811,79
729880,25
729984,49
729942,33
729934,70
730308,91
730396,30
730312,61
730204,47
730184,58
730000,34
729994,69
729954,77
729932,97
729880,25
729718,96
729625,10
729600,37
729288,31
729179,84
729186,82
729187,15
729138,82
729162,77
729208,69
729290,47
729373,49
729519,88
729524,89
729572,33
729748,97
729727,78
729715,51
729715,42
729726,56
729747,44
729821,47
729816,58
729818,72
729923,45
4390314,80
4390126,16
4390087,39
4390203,12
4390232,03
4390369,63
4390338,39
4390115,30
4390127,97
4390132,56
4390509,29
4390564,64
4390611,14
4390631,47
4390652,92
4390769,69
4390825,42
4390824,70
4390829,66
4390768,71
4390543,27
4390452,20
4390354,84
4390260,53
4390349,78
4390497,79
4390471,19
4390448,77
4390306,42
4390130,63
4390090,76
4390188,10
4390366,02
4390279,84
4390234,65
4390167,75
4390420,51
4390492,60
4390547,99
4390563,67
4390584,74
4390665,23
4390674,70
4390685,95
4390815,95
4390831,74
4390740,82
4390666,14
4390666,76
4390776,54
4390557,43
4390530,20
4390526,33
4390436,23
4390346,38
4390245,63
4390330,74
4390319,21
4390336,75
4390302,38
4390254,17
4390267,30
4390239,30
4390197,04
4390193,44
4390161,81
4390106,38
4390205,20
4390272,10
4390279,74
4390345,31
30538
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
269
270
271
272
273
274
275
276
277
278
279
280
281
282
283
284
285
286
287
288
289
290
291
292
293
294
295
296
297
298
299
300
301
302
303
304
305
27 09 2005
729927,70
730013,94
730023,62
730090,25
730094,53
730161,43
730244,27
730253,77
730271,42
730255,62
730336,89
730332,79
730270,36
730111,47
729943,63
729786,47
729735,15
729651,20
729575,41
729536,11
729381,57
729291,17
729271,18
729138,29
729172,39
729216,33
729527,39
729685,28
729737,84
729742,41
730016,00
730092,35
730282,36
730283,52
730407,85
730276,47
730196,45
730190,99
730124,09
730096,76
729791,05
729770,39
729746,58
729736,46
729707,99
729612,01
729548,49
729528,95
729524,06
729500,35
729437,22
729348,65
729231,09
729186,93
729138,61
729225,56
729361,55
729405,20
729521,31
729522,99
729530,54
729684,83
729732,39
729744,35
729811,59
729807,23
729959,81
730079,73
730093,09
730255,89
730224,67
4390106,30
4390095,49
4390133,78
4390151,53
4390167,75
4390236,01
4390238,89
4390244,62
4390260,29
4390295,54
4390523,47
4390542,89
4390556,77
4390621,90
4390804,05
4390841,44
4390784,03
4390674,04
4390671,58
4390726,84
4390806,14
4390779,48
4390714,28
4390442,14
4390314,23
4390236,19
4390291,97
4390434,42
4390125,34
4390127,05
4390114,28
4390152,89
4390278,17
4390386,78
4390468,72
4390554,59
4390568,90
4390576,44
4390616,70
4390626,63
4390846,39
4390827,11
4390825,73
4390776,82
4390711,95
4390666,21
4390698,37
4390744,86
4390758,35
4390837,25
4390816,44
4390805,86
4390643,94
4390522,51
4390447,28
4390227,78
4390312,11
4390339,58
4390329,23
4390313,74
4390548,19
4390307,85
4390140,44
4390118,01
4390086,81
4390175,35
4390233,21
4390116,34
4390137,93
4390291,62
4390564,21
DOGV - Núm. 5.101
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
269
270
271
272
273
274
275
276
277
278
279
280
281
282
283
284
285
286
287
288
289
290
291
292
293
294
295
296
297
298
299
300
301
302
303
304
305
729927,70
730013,94
730023,62
730090,25
730094,53
730161,43
730244,27
730253,77
730271,42
730255,62
730336,89
730332,79
730270,36
730111,47
729943,63
729786,47
729735,15
729651,20
729575,41
729536,11
729381,57
729291,17
729271,18
729138,29
729172,39
729216,33
729527,39
729685,28
729737,84
729742,41
730016,00
730092,35
730282,36
730283,52
730407,85
730276,47
730196,45
730190,99
730124,09
730096,76
729791,05
729770,39
729746,58
729736,46
729707,99
729612,01
729548,49
729528,95
729524,06
729500,35
729437,22
729348,65
729231,09
729186,93
729138,61
729225,56
729361,55
729405,20
729521,31
729522,99
729530,54
729684,83
729732,39
729744,35
729811,59
729807,23
729959,81
730079,73
730093,09
730255,89
730224,67
4390106,30
4390095,49
4390133,78
4390151,53
4390167,75
4390236,01
4390238,89
4390244,62
4390260,29
4390295,54
4390523,47
4390542,89
4390556,77
4390621,90
4390804,05
4390841,44
4390784,03
4390674,04
4390671,58
4390726,84
4390806,14
4390779,48
4390714,28
4390442,14
4390314,23
4390236,19
4390291,97
4390434,42
4390125,34
4390127,05
4390114,28
4390152,89
4390278,17
4390386,78
4390468,72
4390554,59
4390568,90
4390576,44
4390616,70
4390626,63
4390846,39
4390827,11
4390825,73
4390776,82
4390711,95
4390666,21
4390698,37
4390744,86
4390758,35
4390837,25
4390816,44
4390805,86
4390643,94
4390522,51
4390447,28
4390227,78
4390312,11
4390339,58
4390329,23
4390313,74
4390548,19
4390307,85
4390140,44
4390118,01
4390086,81
4390175,35
4390233,21
4390116,34
4390137,93
4390291,62
4390564,21
DOGV - Núm. 5.101
306
307
308
309
310
311
312
313
314
315
316
317
318
319
320
321
322
323
324
325
326
327
328
329
330
27 09 2005
730041,43
729925,74
729865,97
729727,30
729726,55
729713,44
729689,14
729333,97
729198,38
729144,97
729202,36
729468,41
729494,59
729666,97
729743,21
729819,23
729819,24
729811,94
729813,23
730082,87
730093,52
730247,48
730372,25
730214,31
729965,73
30539
306
307
308
309
310
311
312
313
314
315
316
317
318
319
320
321
322
323
324
325
326
327
328
329
330
4390646,14
4390822,33
4390834,12
4390761,89
4390759,31
4390725,56
4390691,47
4390805,39
4390602,74
4390415,42
4390266,68
4390349,95
4390345,47
4390318,69
4390124,59
4390135,08
4390139,76
4390255,23
4390260,83
4390121,85
4390139,86
4390338,92
4390513,64
4390563,40
4390684,16
730041,43
729925,74
729865,97
729727,30
729726,55
729713,44
729689,14
729333,97
729198,38
729144,97
729202,36
729468,41
729494,59
729666,97
729743,21
729819,23
729819,24
729811,94
729813,23
730082,87
730093,52
730247,48
730372,25
730214,31
729965,73
4390646,14
4390822,33
4390834,12
4390761,89
4390759,31
4390725,56
4390691,47
4390805,39
4390602,74
4390415,42
4390266,68
4390349,95
4390345,47
4390318,69
4390124,59
4390135,08
4390139,76
4390255,23
4390260,83
4390121,85
4390139,86
4390338,92
4390513,64
4390563,40
4390684,16
ANEXO II. DELIMITACIÓN CARTOGRÁFICA / ANEX II. DELIMITACIÓ CARTOGRÀFICA
145,5
179,6
de la Mu
#
Barranc
131,1
#
anlleta Foradada
#
#
#
rta
#
TÉRM
INO M
U
138,6
# 127,6
#
141,9
NICIP
AL D
Ba
rra
#
13,2
#
#
#
#
113,6
#
39,2
ac
111,4
E SA
GUNT
nc
de
Alqueria del Convent
lC
on
ven
TÉRMt
INO M
92,8
94,2
158,7
#
#
#
UNIC
IPAL
DE
#
165,7
34,1#
#
#
139,0
#
#
87,5
#
92,3
#
de
c
ran
#
48,4
K.482
500 metros
# 53,3
60,7
#
#
68,7
#
42,0
#
36,4
54,1
U
O
#
#
L
#
250
2.3 Km
#
Eixida Rafelbunyol
#
a
Molí de Vent
#
0
#
#
32,4
A7
ter
61,3
57,0
#
28,7
os
peatge 2 km
#
Ç
#
47,2 #
P
250
#
35,9
K.481
C
la
#
58,5
60,6
61,9
PARAJE NATURAL MUNICIPAL "LA COSTERA"
N
42,8
de
#
#
#
mí
60,4
52,3
56,4
#
al
61,1
#
#
Pascu
#
nt
63,1
64,2
65,1
Ve
63,2
65,0
#
#
37,5
#
#
65,8
#
de
Kv
Ca
c
220
olí
65,9
de
lfina
#
34,9#
lM
#
#
#
mí
#
68,2
75,8
#
Ca
72,5
Bar
#
36,2
#
99,1
#
í d'A
#
76,0
Finca Algra
74,6#
Cam
Casa del Serradal
Bassa del Motor de la Costera
#
#
150,0
la Costera
Casa d'Oficis
#
36,4
163,1
#
89,2
#
PUÇO
L
156,3
#
#
54 3
ràdio
$
Convent
#
#
28,1
30540
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
RESOLUCIÓ de 5 de setembre de 2005, del director general de Planificació i Ordenació Territorial, per la qual
s’esmenen les deficiències a què es referix l’Acord de la
Comissió Territorial d’Urbanisme de 2 de juny de 2005 i
es declara definitivament aprovada l’homologació modificativa i el Pla de reforma interior dels carrers Chera i
Bodegues de Requena. [2005/X10445]
RESOLUCIÓN de 5 de septiembre de 2005 del director
general de Planificación y Ordenación Territorial, por la
que se subsanan las deficiencias a que se refiere el Acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de 2 de junio
de 2005 y se declara definitivamente aprobada la Homologación Modificativa y Plan de Reforma Interior de las
Calles Chera y Bodegas de Requena. [2005/X10445]
Després d’esmenar les deficiències a què es referix l’Acord de la
Comissió Territorial d’Urbanisme de 2 de juny de 2005 relatiu a
l’homologació i el Pla de reforma interior dels carrers Chera i Bodegues de Requena, i de conformitat amb allò que ha ordenat la resolució
del director general de Planificació i Ordenació Territorial de data 5
de setembre de 2005 per la qual es declara definitivament aprovada
la dita homologació, es publica l’esmentat acord:
Habiéndose subsanado las deficiencias a que se refiere el Acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de 2 de junio de 2005
relativo a la Homologación y Plan de Reforma Interior de las Calles
Chera y Bodegas de Requena, y de conformidad con lo ordenado en
la resolución del director general de Planificación y Ordenación Territorial de fecha 5 de septiembre de 2005 por la que se declara definitivamente aprobada dicha Homologación, se procede a la publicación del citado acuerdo:
«La Comisión Territorial de Urbanismo de Valencia, en sesión
celebrada el 2 de junio de 2005, adoptó el siguiente acuerdo:
Visto el expediente remitido por el Ayuntamiento de Requena
referido a la Homologación y Plan de Reforma Interior entre c/ Chera
y c/ Bodegas, y de conformidad con los siguientes antecedentes de
hecho:
«La Comissió Territorial d’Urbanisme de València, en sessió celebrada el 2 de juny de 2005, va adoptar l’acord següent:
Vist l’expedient remés per l’Ajuntament de Requena referit a
l’homologació i el Pla de reforma interior entre el c/ Chera i c/ Bodegues, i de conformitat amb els següents antecedents de fet:
El tràmit d’exposició pública es va realitzar pels seus propis mitjans, per un termini de 20 dies hàbils, per mitjà d’inserció d’anuncis
en el periòdic El Mundo de 4 de juny de 2004 i en el DOGV de 3 de
juny de 2004, sense que es presentaren al·legacions ni alternatives
tècniques en competència.
El ple de l’Ajuntament en sessió de data 9 d’agost de 2004 va
acordar aprovar el programa formulat per la mercantil Fomento Agroindustrial SL, i va adjudicar-li la seua execució, passant a assumir la
condició d’agent urbanitzador. Així mateix, s’acorda l’aprovació provisional del Pla de reforma interior de millora de la unitat d’execució
de sòl urbà residencial que incorpora com a annex el document
d’homologació.
Primero
El Programa de Actuación Integrada acompañado de Plan de
Reforma Interior con delimitación de unidad de ejecución promovido por la entidad Fomento Agroindustrial, SL, se tramitó por el procedimiento simplificado de iniciativa particular conforme a lo establecido en el artículo 48 de la Ley 6/1994, Reguladora de la Actividad
Urbanística (LRAU).
El trámite de exposición pública se realizó por sus propios medios,
por plazo de 20 días hábiles, mediante inserción de anuncios en el
periódico El Mundo de 4 de junio de 2004 y DOGV de 3 de junio de
2004, sin que se presentaran alegaciones ni alternativas técnicas en
competencia.
El Pleno del Ayuntamiento en sesión de fecha 9 de agosto de 2004
acordó aprobar el Programa formulado por la mercantil Fomento
Agroindustrial, SL, adjudicándole su ejecución, pasando a asumir la
condición de agente urbanizador. Asimismo, se acuerda la aprobación provisional del Plan de Reforma Interior de Mejora de la Unidad
de Ejecución de Suelo Urbano Residencial que incorpora como Anexo
Documento de Homologación.
Segon
El Projecte d’homologació i Pla de reforma interior (PRI) consta
de memòria informativa i justificativa i plànols d’informació i ordenació.
Segundo
El Proyecto de Homologación y Plan de Reforma Interior (PRI)
consta de memoria informativa y justificativa y planos de información
y ordenación.
Tercer
L’objecte del PRI és la delimitació d’una unitat d’execució a sòl
urbà, antic eixamplament (article 113 i següents) per a la gestió i
l’execució en aquesta de les obres d’urbanització corresponents, alhora que s’introduïxen una sèrie de modificacions en l’ordenació detallada, com és el canvi de traçat, dimensions i característiques d’un
vial.
L’ordenació proposada suposa una reorganització de la volumetria edificable amb l’objecte de resoldre les deficiències de l’ordenació actual (desnivells i rasants existents), dissenyant un vial central que
connecta per als vianants el c/ Chera amb el c/ Bodegues, i l’eixamplament d’aquest segon vial, a fi de millorar el trànsit rodat al barri de
les Penyes.
No s’altera ni la classificació, ni la qualificació, ni els usos del
sòl. No s’augmenta l’edificabilitat de l’àmbit considerat ni es modifica la densitat d’habitatges. Tampoc no hi ha elements de la xarxa primària en l’àmbit d’actuació.
La unitat d’execució té una superfície de 4.001’07 m2, dels quals
2.034’42 m2 són solars edificables, 1.966’65 m2 es corresponen a
superfícies dotacionals (1.364 destinada a viari i 602’60 a zona verda).
La superfície destinada a zones verdes s’augmenta de 246’26 m2 a
602’60 m2. Aquesta zona verda es configura confrontant amb la dota-
Tercero
El objeto del PRI es la delimitación de una Unidad de Ejecución
en suelo urbano, Antiguo Ensanche (artículo 113 y siguientes) para la
gestión y ejecución en la misma de las obras de urbanización correspondientes, al tiempo que se introducen una serie de modificaciones
en la ordenación pormenorizada, como es el cambio de trazado, dimensiones y características de un vial.
La ordenación propuesta supone una reorganización de la volumetría edificable con el objeto de resolver las deficiencias de la ordenación actual (desniveles y rasantes existentes), diseñando un vial
central que conecta peatonalmente la c/Chera con la c/Bodegas, y el
ensanchamiento de este segundo vial, al objeto de mejorar el tráfico
rodado en el barrio de Las Peñas.
No se altera ni la clasificación, ni la calificación, ni los usos del
suelo. No se aumenta la edificabilidad del ámbito considerado ni se
modifica la densidad de viviendas. Tampoco existen elementos de la
Red Primaria en el ámbito de actuación
La unidad de ejecución tiene una superficie de 4.001’07 m2, de
los cuales 2.034’42 m2 son solares edificables, 1.966’65 m2 se corresponden a superficies dotacionales (1.364 destinada a viario y 602’60
a zona verde). La superficie destinada a zonas verdes se aumenta de
246’26 m2 a 602’60 m2. Esta zona verde se configura colindante con
Primer
El Programa d’actuació integrada acompanyat de Pla de reforma
interior amb delimitació d’unitat d’execució promogut per l’entitat
Fomento Agroindustrial SL es va tramitar pel procediment simplificat d’iniciativa particular conforme al que establix l’article 48 de la
Llei 6/1994, reguladora de l’activitat urbanística (LRAU).
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30541
ció de l’Escola de Viticultura i Enologia, i es dimensiona de manera
que puga considerar-se com a àrea de joc (AL) conforme a l’article 34
del Reglament de planejament.
L’edificabilitat obtinguda és de 7.484’42 m2t, inferior a la inicial
de 7.519’19 m2t, i no s’augmenta el nombre d’altures.
Quant a les determinacions pròpies de l’ordenació estructural,
aquestes es limiten a establir l’àrea de repartiment i a l’aprofitament
tipus (1’87 m2t/m2s).
la dotación de la Escuela de Viticultura y Enología, dimensionándose de modo que pueda considerarse como área de juego (AL) conforme al artículo 34 del Reglamento de Planeamiento.
La edificabilidad obtenida es de 7.484’42 m2t, inferior a la inicial
de 7.519’19 m2t, no se aumentándose el número de alturas.
En cuanto a las determinaciones propias de la Ordenación Estructural, éstas se limitan a establecer el área de reparto y al aprovechamiento tipo (1’87 m2t/m2s).
Quart
Requena compta amb normes subsidiàries aprovades definitivament en data 26 de juliol de 1988.
Cuarto
Requena cuenta con Normas Subsidiarias aprobadas definitivamente en fecha 26 de julio de 1988.
Cinqué
La Comissió Informativa de la Comissió Territorial d’Urbanisme de València, en sessió celebrada el 26 de maig de 2005, va emetre un informe relatiu al projecte que ens ocupa, complint així el que
ha preceptuat l’art. 23 del Decret 201/2003, de 3 d’octubre, del Govern
Valencià, pel qual s’aprova el Reglament dels òrgans urbanístics de
la Generalitat Valenciana.
Quinto
La Comisión Informativa de la Comisión Territorial de Urbanismo de Valencia, en sesión celebrada el 26 de mayo de 2005, emitió
informe relativo al proyecto que nos ocupa, cumpliendo así lo preceptuado en el art. 23 del Decreto 201/2003, de 3 de octubre, del
Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el Reglamento de los
órganos urbanísticos de la Generalitat Valenciana.
Fonaments de dret
Fundamentos de derecho
Primer
La tramitació ha sigut correcta, conforme al que establixen els
articles 48 i 52 de la LRAU.
La documentació es considera completa a l’efecte del compliment del que han preceptuat els articles 27 i 28 de la LRAU i en l’article 80 i següents del RPCV. No obstant això, han d’aportar dos còpies
completes visades i diligenciades del projecte.
Primero
La tramitación ha sido correcta, conforme a lo establecido en los
artículos 48 y 52 de la LRAU.
La documentación se considera completa a los efectos del cumplimiento de lo preceptuado en los artículos 27 y 28 de la LRAU y en
el artículo 80 y ss del RPCV. No obstante, deberán aportar dos copias
completas visadas y diligenciadas del proyecto.
Segon
Les determinacions contingudes en el Pla de reforma interior es
consideren correctes des del punt de vista de les exigències de la política urbanística i territorial de la Generalitat, tal com es recull en l’article 40 de la LRAU.
Segundo
Las determinaciones contenidas en el Plan de Reforma Interior
se consideran correctas desde el punto de vista de las exigencias de la
política urbanística y territorial de la Generalitat, tal y como se recoge en el artículo 40 de la LRAU.
Tercer
Durant la tramitació de l’expedient en fase autonòmica s’ha sol·licitat informe al Servei de Vies i Obres de la Diputació provincial de
València, aquest té entrada en data 25 de maig de 2005 (fax), emés en
sentit favorable condicionat a la no-execució de cap gual a la carretera VV-6241 (CV-395) de titularitat d’aqueixa Diputació.
Tercero
Durante la tramitación del expediente en fase autonómica se ha solicitado informe al Servicio de Vías y Obras de la Diputación provincial de Valencia, teniendo entrada éste en fecha 25 de mayo de 2005
(fax), emitido en sentido favorable condicionado a la no ejecución
de vado alguno a la carretera VV-6241 (CV-395) de titularidad de
esa Diputación.
Quart
La Comissió Territorial d’Urbanisme, a proposta del director general de Planificació i Ordenació Territorial, és l’òrgan competent per
a emetre dictamen resolutori sobre l’aprovació definitiva dels plans de
reforma interior modificatius de l’ordenació de planejament vigent a
l’entrada en vigor de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, reguladora
de l’activitat urbanística, de conformitat amb el que disposa la disposició transitòria primera, per remissió a l’article 38 del mencionat
text legal, en relació amb l’art. 10.A, del Decret 201/2003, de 3 d’octubre, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament dels òrgans
urbanístics de la Generalitat.
Cuarto
La Comisión Territorial de Urbanismo, a propuesta del director
general de Planificación y Ordenación Territorial, es el órgano competente para emitir dictamen resolutorio sobre la aprobación definitiva de los Planes de Reforma Interior modificativos de la ordenación de planeamiento vigente a la entrada en vigor de la Ley 6/1994,
de 15 de noviembre, Reguladora de la Actividad Urbanística, de conformidad con lo dispuesto en la Disposición Transitoria Primera, por
remisión al artículo 38 del mencionado texto legal, en relación con el
art. 10.A, del Decreto 201/2003, de 3 de octubre, del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el Reglamento de los Órganos Urbanísticos de la Generalitat.
A la vista de cuanto antecede, la Comisión Territorial de Urbanismo, en sesión celebrada el 2 de junio de 2005 acuerda: supeditar
la aprobación definitiva de la Homologación y Plan de Reforma Interior de las calles Chera y Bodegas del municipio de Requena, hasta
tanto se aporten dos copias visadas y diligenciadas del proyecto.
Como los reparos indicados son de alcance limitado y pueden
subsanarse con una corrección técnica específica consensuada con el
Ayuntamiento, la aprobación definitiva puede supeditarse en su eficacia a la mera formalización documental de dicha corrección. El
artículo 9.b) del Decreto 201/2003, de 3 de octubre, del Gobierno
Valenciano, por el que se aprueba el Reglamento de los Órganos
Urbanísticos de la Generalitat Valenciana atribuye a la directora general de Planificación y Ordenación Territorial la facultad de verificar
A la vista de tot allò adés esmentat, la Comissió Territorial d’Urbanisme, en sessió celebrada el 2 de juny de 2005 acorda: supeditar
l’aprovació definitiva de l’homologació i Pla de reforma interior dels
carrers Chera i Bodegues del municipi de Requena, fins que s’aporten dues còpies visades i diligenciades del projecte.
Com els inconvenients indicats són d’abast limitat i poden esmenar-se amb una correcció tècnica específica consensuada amb l’Ajuntament, l’aprovació definitiva pot supeditar-se en la seua eficàcia a
la mera formalització documental de la dita correcció. L’article 9.b)
del Decret 201/2003, de 3 d’octubre, del Govern Valencià, pel qual
s’aprova el Reglament dels òrgans urbanístics de la Generalitat Valenciana atribuïx a la directora general de Planificació i Ordenació Territorial la facultat de verificar el compliment de l’acord adoptat i, veri-
30542
27 09 2005
ficat açò, ordenar la publicació de l’aprovació definitiva, de conformitat amb el que establix l’article 41 de la Llei reguladora de l’activitat urbanística.
Contra el present acord, que no posa fi a la via administrativa, es
pot interposar recurs d’alçada davant la secretària autonòmica de
Territori i Medi Ambient, segons disposa l’article 74.3.c) de la Llei
5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià i article 55 del Títol
IX del Decret 81/2003, de 27 de juny, del Consell de la Generalitat,
que establix l’estructura orgànica de les conselleries de l’administració de la Generalitat, en el termini d’un mes comptador a partir de
l’endemà de la data de recepció de la present notificació.
Tot això sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs
o acció que estime oportú.
Fet que se certifica amb anterioritat a l’aprovació de l’acta corresponent i a la reserva dels termes necessaris que es deriven d’aquesta,
conforme ho autoritza l’article 27-5 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP-PAC).»
DOGV - Núm. 5.101
el cumplimiento del acuerdo adoptado y, verificado esto, ordenar la
publicación de la aprobación definitiva, de conformidad con lo establecido en el artículo 41 de la Ley Reguladora de la Actividad Urbanística.
Contra el presente Acuerdo, que no pone fin a la vía administrativa, se puede interponer recurso de alzada ante la secretaria autonómica de Territorio y Medio Ambiente, según dispone el artículo 74.3.c)
de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, de Gobierno Valenciano y artículo 55 del Título IX del Decreto 81/2003, de 27 de junio, del Consell de la Generalitat, que establece la estructura orgánica de las consellerias de la administración de la Generalitat, en el plazo de un mes
contado a partir del día siguiente a la fecha de recibo de la presente
notificación.
Todo ello sin perjuicio de que se puedan ejercitar cualquier otro
recurso o acción que estime oportuno.
Lo que se certifica con anterioridad a la aprobación del acta correspondiente y a reserva de los términos precisos que se deriven de la
misma, conforme lo autoriza el artículo 27-5 de la Ley 30/92, de 26
de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas
y del Procedimiento Administrativo Común (LRJAP-PAC)».
El director general de Planificació i Ordenació Territorial considera aprovada definitivament l’homologació i el Pla de reforma interior C/ Chera i Bodegues de Requena.
Con fecha 5 de agosto de 2005 por los Servicios Técnicos del
Servicio Territorial de Planificación y Ordenación Territorial es examinada la documentación presentada por el Ayuntamiento de Requena y se informa favorablemente la misma, considerándose cumplimentado el acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de
Valencia de fecha 2 de junio de 2005.
Vistos la legislación urbanística aplicable, así como la Ley de
Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común y demás preceptos de concordante
aplicación,
El director general de Planificación y Ordenación Territorial considera aprobada definitivamente la Homologación y Plan de Reforma
Interior C/ Chera y Bodegas de Requena.
Contra la present Resolució, que no posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs d’alçada davant la secretària autonòmica
de Territori i Medi Ambient, segons disposa l’article 74.3.c) de la
Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià i article 55 del
Títol IX del Decret 81/2003, de 27 de juny, del Consell de la Generalitat, que establix l’estructura orgànica de les conselleries de l’administració de la Generalitat, en el termini d’un mes comptador a partir
de l’endemà de la data de la publicació.
Tot això sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs
o acció que estime oportú.
Contra la presente resolución, que no pone fin a la vía administrativa, se puede interponer recurso de alzada ante la secretaria autonómica de Territorio y Medio Ambiente, según dispone el artículo
74.3.c) de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, de Gobierno Valenciano y artículo 55 del Título IX del Decreto 81/2003, de 27 de junio,
del Consell de la Generalitat, que establece la estructura orgánica de
las consellerias de la administración de la Generalitat, en el plazo de
un mes contado a partir del día siguiente a la fecha de su publicación.
Todo ello sin perjuicio de que se puedan ejercitar cualquier otro
recurso o acción que estime oportuno.
València, 5 de setembre de 2005.– El director general de Planificació i Ordenació Territorial: Pedro Grimalt Ivars.
Valencia, 5 de septiembre de 2005.– El director general de Planificación y Ordenación Territorial: Pedro Grimalt Ivars.
Amb data 5 d’agost de 2005, els serveis tècnics del Servei Territorial de Planificació i Ordenació Territorial és examinada la documentació presentada per l’Ajuntament de Requena i s’informa favorablement sobre aquesta, es considera acomplert l’acord de la Comissió
Territorial d’Urbanisme de València de data 2 de juny de 2005.
Vistos la legislació urbanística aplicable, com també la Llei de
règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i la resta de preceptes de concordant aplicació.
IV. ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
c) CITACIONS A COMPAREIXENÇA JUDICIAL
I EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES
Conselleria de Sanitat
IV. ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA
c) EMPLAZAMIENTOS JUDICIALES
Y EJECUCIÓN DE SENTENCIAS
Conselleria de Sanidad
Notificació de citació de compareixença dels procediments abreujats 211/05, 191/05, 183/05, 326/05, 307/05, 198/05, 199/05, 184/05,
309/05, 229/05, 267/05, 193/05, 192/05, 191/05, 157/05, 197/05,
189/05 y 251/05 dels Jutjats Contenciosos Administratius números
set i huit de València. [2005/X10601]
Notificación de emplazamiento de los procedimientos abreviados núms 211/05, 191/05, 183/05, 326/05, 307/05, 198/05, 199/05,
184/05, 309/05, 229/05, 267/05, 193/05, 192/05, 191/05, 157/05,
197/05, 189/05 y 251/05 de los Juzgados de lo Contencioso Administrativo número siete y ocho de Valencia. [2005/X10601]
No s’ha pogut notificar de manera personal i directa a Vicente
Ruiz Martí, Francisca Tejedor Chapín, Maria del Carmen Rodríguez
Fernández, Araceli García López, Vicente Gil Díez, Maria Jesús Tomé
Martínez de Rituerto, Carmen Herrero Rey i Prunes Herencia Doly,
la citació relativa als recursos contenciosos administratius números
211/05, 191/05, 183/05, 326/05, 307/05, 198/05, 199/05, 184/05,
De conformidad con lo establecido en el artículo 59.4 de la Ley
30/92, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, no habiéndose podido notificar de manera personal y directa a Vicente Ruiz
Martí, Francisca Tejedor Chapín, María del Carmen Rodríguez Fernández, Araceli García López, Vicente Gil Díez, María Jesús Tomé
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30543
Segons que disposa l’article 49 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, se cita les persones
interessades en el procediment descrit per tal que puguen comparéixer en les actuacions judicials i personar-se en la via jurisdiccional
en el termini de nou dies. No obstant això, es fa constar que la Generalitat Valenciana, representada pels lletrats del Gabinet Jurídic de la
Presidència, compareix en el present recurs en defensa del manteniment de l’acte recorregut”.
Martínez de Rituerto, Carmen Herrero Rey y Prunes Herencia Doly,
el emplazamiento relativo a los recursos contencioso administrativo
números 211/05, 191/05, 183/05, 326/05, 307/05, 198/05, 199/05,
184/05, 309/05, 229/05, 267/05, 193/05, 192/05, 191/05, 157/05, 197/05,
189/05 y 251/05, se procede a la notificación mediante la publicación
del mismo en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
“Los Juzgados de lo Contencioso Administrativo número siete,
ocho de Valencia y Juzgado de los Contencioso Administrativo núm.
dos de Alicante han reclamado a esta unidad administrativa el expediente referente a los procedimientos que se describen:
Referencia tribunal: Procedimientos Abreviados núms. 211/05,
191/05, 183/05, 326/05, 307/05, 198/05, 199/05, 184/05, 309/05,
229/05, 267/05, 193/05, 192/05, 191/05, 157/05, 197/05, 189/05 y
251/05.
Recurrentes: Emilia Guevara Vera, Pilar Polo Santos Olmo, Mari
Luz Sáez Cano, Ana María Munuera Fernández, Agnés Cortés Luis,
Lorenzo Javier Sanchis Campos, Carmen Campos García, Inmaculada García Costa, Josefa Pilar Balbastre Royo, Eulalia López Pérez,
Antonio Pacheco Simón, Mercedes Llinares Escutia, Francisco Sastre Gámez, José Francisco Marco Expósito, Maria Isabel García
Máñez, Maria Sonia Cotanda Sancho, Pilar García Morello, Roberto
Martínez Cotillas, Maria Vicenta Prieto Muñoz, Ana Maria Sierra
Jiménez, Francisco Mahugo Lladosa.
Interesados: Los aspirantes que superaron la fase de oposición
del proceso extraordinario de consolidación de empleo para la selección y provisión de plazas de ATS-DUE en las instituciones sanitarias dependientes de la Conselleria de Sanidad, convocatoria publicada
en el DOGV nº 4225 de 10 de abril de 2002.
Asunto: recursos contencioso administrativos (procedimiento
abreviado) interpuestos contra la Resolución de 5 de mayo de 2005 que
modifica las resoluciones de 25 de abril de 2005 y 18 de enero de
2005 del director general de Recursos Humanos por la que se hacen
públicas las calificaciones finales otorgadas a los concursantes que
han superado la fase de selección del Proceso Extraordinario de consolidación de empleo para la selección y provisión de plazas de ATSDUE en las instituciones sanitarias dependientes de la Conselleria de
Sanidad.
De conformidad con lo que dispone el artículo 49 de la Ley
29/1998, de 13 de julio, de la Jurisdicción Contencioso/Administrativa, se emplaza a las personas interesadas en los procedimientos descritos, al objeto de que puedan comparecer en los autos y personarse
en la vía jurisdiccional en el plazo de nueve días. No obstante, se hace
constar que la Generalitat Valenciana, representada por los letrados del
Gabinete Jurídico de Presidencia, comparece en los presentes recursos, en defensa del mantenimiento del acto recurrido”.
València, 21 de setembre de 2005.– El director general de Recursos Humans: José Cano Pascual.
Valencia, 21 de septiembre de 2005.– El director general de Recursos Humanos: José Cano Pascual.
V. ALTRES ANUNCIS
V. OTROS ANUNCIOS
a) ORDENAMENT DEL TERRITORI I URBANISME
a) ORDENACIÓN DEL TERRITORIO Y URBANISMO
1. Tràmits de procediments dels plans
1. Trámites procedimentales de los planes
309/05, 229/05, 267/05, 193/05, 192/05, 191/05, 157/05, 197/05,
189/05 i 251/05. Segons que determina l’article 59.4 de la Llei 30/92,
de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, es notifica ara mitjançant
la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
“Els Jutjats Contenciosos Administratius número set i huit de
València i el Jutjat Contenciós Administratiu número dos d’Alacant
han reclamat a esta unitat administrativa l’expedient referent als procediments que es descriuen:
Referència del tribunal: procediments abreujats núms. 211/05,
191/05, 183/05, 326/05, 307/05, 198/05, 199/05, 184/05, 309/05,
229/05, 267/05, 193/05, 192/05, 191/05, 157/05, 197/05, 189/05 i
251/05.
Recurrents: Emilia Guevara Vera, Pilar Polo Santos Olmo, Mari
Luz Sáez Cano, Ana Maria Munuera Fernández, Agnès Cortés Luis,
Lorenzo Javier Sanchis Campos, Carmen Campos Garcia, Inmaculada Garcia Costa, Josefa Pilar Balbastre Royo, Eulalia López Pérez,
Antonio Pacheco Simón, Mercedes Llinares Escutia, Francisco Sastre Gámez, José Francisco Marco Expósito, Maria Isabel Garcia
Máñez, Maria Sonia Cotanda Sancho, Pilar Garcia Morello, Roberto
Martínez Cotillas, Maria Vicenta Prieto Muñoz, Ana Maria Sierra
Jiménez i Francisco Mahugo Lladosa.
Persones interessades: els aspirants que van superar la fase d’oposició del procés extraordinari de consolidació d’ocupació per a la
selecció i provisió de places d’ATS-DUI en els institucions sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat, convocatòria publicada
en el DOGV núm. 4.225, de 10 d’abril de 2002.
Assumpte: recursos contenciosos administratius (procediment
abreujat) interposats contra la Resolució de 5 de maig de 2005, que
modifica les resolucions de 25 d’abril de 2005 i 18 de gener de 2005,
del director general de Recursos Humans, per la qual es fan públiques les qualificacions finals atorgades als concursants que han superat la fase de selecció del procés extraordinari de consolidació d’ocupació per a la selecció i provisió de places d’ATS-DUI en les
institucions sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat.
Ajuntament de Santa Pola
Ayuntamiento de Santa Pola
Informació pública del Pla General d’Ordenació Urbana de Santa
Pola. [2005/X10585]
Información pública del Plan General de Ordenación Urbana de
Santa Pola. [2005/X10585]
En sessió extraordinària de l’Ajuntament Ple de data 20 de setembre de 2005, segons les determinacions i amb els efectes establits per
l’article 38.2 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat
Valenciana, Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU), es va
acordar sotmetre a exposició pública el Pla General d’Ordenació Urbana de Santa Pola, així com el preceptiu estudi d’impacte ambiental.
En sesión extraordinaria del Ayuntamiento Pleno de fecha 20 de
septiembre de 2005, según las determinaciones y con los efectos establecidos por el artículo 38.2 de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, de
la Generalitat Valenciana, Reguladora de la Actividad Urbanística
(LRAU), se acordó someter a exposición pública el Plan General de
Ordenación Urbana de Santa Pola, así como el preceptivo Estudio de
Impacto Ambiental.
El acuerdo se expondrá al público mediante Edicto publicado en
el diario Información de Alicante, fijado en el tablón de edictos de
este ayuntamiento e insertado en el Diari Oficial de la Generalitat
L’acord s’exposarà al públic per mitjà d’edicte publicat en el diari
Información d’Alacant, fixat al tauler d’edictes d’este ajuntament i
inserit en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
30544
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
Durant el període d’informació pública, que serà d’un mes des
de la inserció de l’edicte en el DOGV, qualsevol persona podrà examinar la documentació, així com formular totes les al·legacions que
estime pertinents.
L’exposició pública comporta la suspensió automàtica de la concessió de llicències en aquelles àrees on no siguen coincidents ambdós planejaments.
El que es fa públic, de conformitat amb allò que s’ha disposat per
l’art. 38 de la LRAU, als efectes assenyalats.
Valenciana (DOGV).
Durante el período de información pública, que será de un mes
desde la inserción del edicto en el DOGV, cualquier persona podrá examinar la documentación, así como formular cuantas alegaciones estime pertinentes.
La exposición pública conlleva la suspensión automática de la
concesión de licencias en aquellas áreas donde no sean coincidentes
ambos planeamientos.
Lo que se hace público, de conformidad con lo dispuesto por el art.
38 de la LRAU, a los efectos señalados.
Santa Pola, 21 de setembre de 2005.– L’alcalde: Miguel Zaragoza Fernández.
Santa Pola, 21 de septiembre de 2005.– El alcalde: Miguel Zaragoza Fernández.
Sivi, SL
Sivi, SL
Informació pública del programa d’actuació integrada de la unitat d’execució Motor d’Espí. [2005/X10597]
Información pública del programa de actuación integrada de la
unidad de ejecución Motor d’Espí. [2005/X10597]
A instància de la mercantil Sivi, SL, s’ha iniciat la tramitació d’un
Programa d’Actuació Integrada per gestió indirecta, de la Unitat
d’Execució Motor d’Espí. La dita Unitat d’Execució ha sigut delimitada per mitjà del Plans de Reforma Interior modificatiu d’Ordenació
Estructural Motor d’Espí. L’esmentada Unitat d’Execució comprén una
superfície de 23.872,80 m2 diferenciant-se en el seu interior dos Àrees
de Repartiment (ARA-8 i AR-8Bis). Els límits de l’esmentada Unitat d’Execució són els següents: nord, façana sud del grup d’indústries
que conformen l’illa de cases industrial formada entre el carrer Martí
l’Humà, Motor d’Espí i Pere el Cerimoniós; sud, parc urbà del Perdiguer, parcel·la qualificada pel PGOU com a ED/TD educativocultural i assistencial, i una àrea residencial pertanyent al Barri del Crist;
est, carrer Lope de Vega, i edificacions d’habitatges entre els carrers
Pablo Picasso i Constitució; oest, carrer Pere el Cerimoniós.
A instancia de la mercantil Sivi, SL, se ha iniciado la tramitación
de un Programa de Actuación Integrada por gestión indirecta, de la Unidad de Ejecución Motor d’Espí. Dicha Unidad de Ejecución ha sido
delimitada mediante el Plan de Reforma Interior modificativo de
Ordenación Estructural Motor d’Espí. La citada Unidad de Ejecución
abarca una superficie de 23.872,80 m2s diferenciándose en su interior
dos Áreas de Reparto (AR-8 y AR-8Bis). Los límites de la citada
Unidad de Ejecución son los siguientes: norte, fachada sur del grupo
de industrias que conforman la manzana industrial formada entre la
calle Martí l’Humà, Motor d’Espí y Pere el Cerimoniós; sur, Parque
Urbano del Perdiguer, parcela calificada por el PGOU como ED/TD
Educativo-cultural y Asistencial, y un área residencial perteneciente
al Barrio del Cristo; este, calle Lope de Vega, y edificaciones de
viviendas entre las calles Pablo Picasso y calle Constitución; oeste, calle
Pere el Cerimoniós.
“En fecha 12 de agosto de 2005 ha sido depositado ante el Ayuntamiento de Quart, la Alternativa Técnica del Programa, comprensiva de la siguiente documentación:
Memoria del programa.
Plan de reforma interior.
Proyecto de urbanización.
Escritura de constitución de Agrupación de Interés Urbanístico,
escritura de modificación de Agrupación de Interés Urbanístico Motor
d’Espí.
Para su tramitación por el procedimiento simplificado del artículo 48 de la Ley Reguladora de la Actividad Urbanística, se ha depositado una copia de dicha alternativa técnica en la Notaría de José
Manuel Fuertes Vidal, sita en Quart de Poblet, Avenida Sant Onofre, 20-3º-4ª, procediendo a la remisión de aviso a quienes constan
en el catastro como titulares de derechos afectados por la actuación.
Se hace constar que durante el plazo de 20 días contados desde la
publicación del presente anuncio en el DOGV, cualquier persona
podrá comparecer en dicha Notaría, en horario de 10 a 14 horas, al
objeto de obtener a su costa copia, total o parcial, del acta o solicitar
que se le exhiba la misma.
Igualmente durante el expresado plazo de veinte días se podrán consultar en el Ayuntamiento de Quart de Poblet las actuaciones derivadas de la documentación depositada en éste, y presentar ante él, para
su incorporación a las mismas, tanto alegaciones como alternativas técnicas que pretendan competir con la expuesta al público. En los cinco
días siguientes al vencimiento del plazo de información pública, cualquier persona podrá presentar proposiciones jurídico-económicas en
plica cerrada a cualquiera de las Alternativas Técnicas presentadas,
celebrándose el acto de apertura de las que se presenten el siguiente
hábil. Todas las actuaciones podrán ser objeto de consulta y alegación por los interesados durante los diez días siguientes al acto de
apertura de plicas; asimismo durante todo el procedimiento podrán
ser objeto de pública consulta en el departamento de Urbanismo, las
alegaciones y Alternativas Técnicas que se vayan presentando ante el
mismo.
«En data 12 d’agost de 2005 ha sigut depositat davant l’Ajuntament de Quart, l’Alternativa Tècnica del Programa, comprensiva de
la documentació següent:
Memòria del programa.
Plans de reforma interior.
Projecte d’urbanització.
Escriptura de constitució d’Agrupació d’Interés Urbanístic, escriptura de modificació d’Agrupació d’Interés Urbanístic Motor d’Espí.
Per a la seua tramitació pel procediment simplificat de l’article
48 de la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística, s’ha depositat
una còpia de la dita alternativa tècnica en la Notaria de José Manuel
Fuertes Vidal, sítia a Quart de Poblet, avinguda Sant Onofre, 20-3r4ª, procedint a la remissió d’avís als que consten en el cadastre com
a titulars de drets afectats per l’actuació.
Es fa constar que durant el termini de 20 dies comptats des de la
publicació del present anunci en el DOGV, qualsevol persona podrà
comparéixer en la dita Notaria, en horari de 10 a 14 hores, a fi d’obtindre a costa seua còpia, total o parcial, de l’acta o sol·licitar que esta
li siga exhibida.
Igualment durant l’expressat termini de vint dies es podran consultar en l’Ajuntament de Quart de Poblet les actuacions derivades
de la documentació depositada en este, i presentar-hi per a la seua
incorporació, tant al·legacions com alternatives tècniques que pretenguen competir amb l’exposada al públic. En els cinc dies següents
al venciment del termini d’informació pública, qualsevol persona
podrà presentar proposicions juridicoeconòmiques en plica tancada a
qualsevol de les Alternatives Tècniques presentades, i l’acte d’obertura de les que s’hi presenten tindrà lloc el següent hàbil. Totes les
actuacions podran ser objecte de consulta i al·legació pels interessats
durant els deu dies següents a l’acte d’obertura de pliques; així mateix
durant tot el procediment podran ser objecte de pública consulta en el
departament d’Urbanisme, les al·legacions i Alternatives Tècniques
que s’hi vagen presentant.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
La publicació de la present resolució, servix d’anunci als afectats
desconeguts o aquells la direcció dels quals no constara o constara
erròniament en la base de dades cadastrals, de conformitat amb el
que establix l’article 59.5 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de
Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú».
Els propietaris afectats pel present instrument de Planejament són
els següents:
30545
La publicación de la presente resolución, sirve de anuncio a los
afectados desconocidos o aquellos cuya dirección no constara o constara erróneamente en la base de datos catastral, de conformidad con
lo establecido en el artículo 59.5 de la Ley 30/92, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común».
Los propietarios afectados por el presente instrumento de Planeamiento son los siguientes:
Polígon 11
Parcel·la
56
55
27
52
56A
Nom i Cognoms
Carmen Montoya Girón.
José Antonio Jorge Jorge.
Mancomunitat Intermunicipal Barri del Crist Aldaia-Quart de Poblet.
Carmen Montoya Girón
Luis Santonja Soto.
Adreça
Polígon 11, parcel·la 56
C/ Trinquet, 79 Catarroja.
Santíssim Crist, 66 Aldaia
Polígon 11, parcel·la 56
C/ Nou, 22 Alboraia.
DNI/NIF
Dirección
Polígono 11, parcela 56
C/ Trinquete, 79 Catarroja.
Santíssim Crist, 66 Aldaia
Polígono 11, parcela 56
C/ Nou, 22, Alboraya
DNI/NIF
19.547.018-P
P4600018H
19.803.214.F
*******
Polígono 11
Parcela
56
55
27
52
56A
Nombre y Apellidos
Carmen Montoya Girón.
José Antonio Jorge Jorge.
Mancomunitat Intermunicipal Barrio del Cristo Aldaia-Quart de Poblet.
Carmen Montoya Girón
Luis Santonja Soto.
19.547.018-P
P4600018H
19.803.214.F
València, 12 de setembre de 2005.– L’administrador: José Manuel
Puig.
Valencia, 12 de septiembre de 2005.– El administrador: José
Manuel Puig.
b) LICITACIÓ DE CONTRACTES ADMINISTRATIUS
b) LICITACIÓN DE CONTRATOS ADMINISTRATIVOS
1. Administració territorial de la Generalitat Valenciana
1. Administración territorial de la Generalitat Valenciana
Conselleria de Cultura, Educació i Esport
Conselleria de Cultura, Educación y Deporte
Concurs CNMY05/AI00D/108. Servici de suport informàtic d’Internet i de la xàrcia de comunicacions de la Conselleria de Cultura,
Educació i Esport. [2005/A10599]
Concurso número CNMY05/AI00D/108. Servicio de soporte informático de Internet y de la red de comunicaciones de la Conselleria de
Cultura, Educación y Deporte. [2005/A10599]
1. Entitat adjudicadora
a) Organisme: Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
b) Dependència que tramita l’expedient: Direcció General de
Règim Econòmic, Servici de Contractació d’Inversions.
c) Número d’expedient: CNMY05/AI00D/108.
2. Objecte del contracte.
a) Descripció de l’objecte: Servici de suport informàtic a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport i als centres docents dependents d’esta quant a la seua connexió a Internet i servicis de correu electrònic i la gestió de la xàrcia de comunicacions de la Conselleria.
1. Entidad adjudicadora
a) Organismo: Conselleria de Cultura, Educación y Deporte.
b) Dependencia que tramita el expediente: Dirección General de
Régimen Económico, Servicio de Contratación de Inversiones.
c) Número de expediente: CNMY05/AI00D/108.
2. Objeto del contrato
a) Descripción del objeto: servicio de soporte informático a la
Conselleria de Cultura, Educación y Deporte y a los centros docentes
dependientes de la misma en lo relativo a su conexión a Internet y
servicios de correo electrónico y la gestión de la red de comunicaciones de la Conselleria.
b) División por lotes y número: no.
c) Lugar de ejecución: Valencia.
d) Plazo de ejecución o fecha límite de entrega (años): dos.
3. Tramitación, procedimiento y forma de adjudicación
a) Tramitación: urgente.
b) Procedimiento: abierto.
c) Forma: concurso.
4. Presupuesto de licitación
Importe total: doscientos treinta mil euros (230.000 €).
5. Garantía provisional
No se exige.
6. Obtención de documentación e información
Obtención de documentación:
En la página web: http://www.cult.gva.es/dgre/Asistencias.htm.
Obtención de información:
b) Divisió per lots i nombre: no.
c) Lloc d’execució: València.
d) Termini d’execució o data límit d’entrega (anys): dos.
3. Tramitació, procediment i forma d’adjudicació
a) Tramitació: urgent.
b) Procediment: obert.
c) Forma: concurs.
4. Pressupost de licitació
Import total: dos-cents trenta mil euros (230.000 €).
5. Garantia provisional
No s’exigix.
6. Obtenció de documentació i informació.
Obtenció de documentació:
En la pàgina web: http://www.cult.gva.es/dgre/Asistencias.htm.
Obtenció d’informació:
30546
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
a) Entitat: Conselleria de Cultura, Educació i Esport, Direcció
General de Règim Econòmic, Servici de Contractació d’Inversions.
b) Domicili: av. Campanar, 32, escala 2, 2n pis.
c) Codi postal i localitat: 46015 València.
d) Telèfon: 96 318 45 74.
e) Fax: 96 386 62 24.
f) Data límit d’obtenció de documents i informació: fins a la data
de presentació de proposicions econòmiques.
7. Requisits específics del contractista.
a) Classificació: grup V, subgrup 4, categoria A.
b) Solvència econòmica i financera i solvència tècnica i professional: no correspon.
8. Presentació de les ofertes o de les sol·licituds de participació
a) Data límit de presentació: 10 d’octubre de 2005 a les 14.00
hores.
b) Documentació a presentar: en el sobre A, oferta econòmica i
memòria de gestió i del servici; en el sobre B, capacitat per a contractar, en la forma que determina la clàusula 6 del plec de clàusules
administratives particulars.
c) Lloc de presentació:
1. Entitat: Registre General de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport o en els de les direccions territorials de l’òrgan contractant.
2. Domicili: av. de Campanar, 32.
3. Codi postal i localitat: 46015 València.
d) Termini durant el qual el licitador estarà obligat a mantindre
la seua oferta: 3 mesos a partir del termini de presentació de proposicions econòmiques.
e) Admissió de variants: no s’admeten.
9. Obertura d’ofertes:
a) Entitat: Conselleria de Cultura, Educació i Esport, en el saló
d’actes.
b) Domicili: av. Campanar, 32.
c) Localitat: València.
d) Data: 24 d’octubre de 2005.
e) Hora: 12.00.
10. Altres informacions
El resultat de la qualificació prèvia dels sobres B es publicarà en
el tauler d’anuncis del Servici de Contractació d’Inversions el dia 17
d’octubre de 2004.
11. Gastos d’anuncis
Els gastos de publicació del present anunci seran a càrrec de l’adjudicatari.
12. Data d’enviament de l’anunci al Diari Oficial de la Unió Europea
No correspon.
13. Pàgina web on figuren les informacions relatives a la convocatòria i on poden obtindre’s els plecs
http://www.cult.gva.es/dgre/Asistencias.htm
a) Entidad: Conselleria de Cultura, Educación y Deporte, Dirección
General de Régimen Económico, Servicio de Contratación de Inversiones.
b) Domicilio: av. Campanar, 32, escalera 2, 2º piso.
c) Código postal y localidad: 46015 Valencia.
d) Teléfono: 96 318 45 74.
e) Fax: 96 386 62 24.
f) Fecha límite de obtención de documentos e información: hasta
la fecha de presentación de proposiciones económicas.
7. Requisitos específicos del contratista
a) Clasificación: grupo V, subgrupo 4, categoría A.
b) Solvencia económica y financiera y solvencia técnica y profesional: no procede.
8. Presentación de las ofertas o de las solicitudes de participación.
a) Fecha límite de presentación: 10 de octubre de 2005, a las 14.00
horas.
b) Documentación a presentar: en el sobre A, oferta económica y
memoria de gestión y del servicio; en el sobre B, capacidad para contratar, en la forma que determina la cláusula 6 del pliego de cláusulas administrativas particulares.
c) Lugar de presentación:
1. Entidad: Registro General de la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte o en los de las direcciones territoriales del órgano
contratante.
2. Domicilio: av. de Campanar, 32.
3. Código postal y localidad: 46015 Valencia.
d) Plazo durante el cual el licitador estará obligado a mantener su
oferta: 3 meses a partir del plazo de presentación de proposiciones
económicas.
e) Admisión de variantes: no se admiten.
9. Apertura de ofertas
a) Entidad: Conselleria de Cultura Educación y Deporte, en el
salón de actos.
b) Domicilio: av. Campanar, 32.
c) Localidad: Valencia.
d) Fecha: 24 de octubre de 2005.
e) Hora: 12.00.
10. Otras informaciones
El resultado de la calificación previa de los sobres B se publicará en el tablón de anuncios del Servicio de Contratación de Inversiones el día 17 de octubre de 2004.
11. Gastos de anuncios
Los gastos de publicación del presente anuncio serán a cargo del
adjudicatario.
12. Fecha de envío del anuncio al Diario Oficial de la Unión
Europea
No procede.
13. Página web donde figuran las informaciones relativas a la
convocatoria y donde pueden obtenerse los pliegos
http://www.cult.gva.es/dgre/Asistencias.htm
València, 21 de setembre de 2005.– El conseller de Cultura, Educació i Esport (p. d. O. C 10.09.2003, DOGV 4.595), el director general de Règim Econòmic: Alejandro Bañares Vázquez.
Valencia, 21 de septiembre de 2005.– El conseller de Cultura,
Educación y Deporte (p. d. O. C. 10.09.2003, DOGV 4.595), el director general de Régimen Económico: Alejandro Bañares Vázquez.
Conselleria de Turisme
Correcció d’errades del concurs número 44/2005. Disseny, muntatge i desmuntatge d’un estand firal destinat a presentar l’oferta
turística de la Comunitat Valenciana en les fires de Fitur’2006,
TCV’2006, Expovacaciones’2006, SITC’2006 i Intur’2006.
Conselleria de Turismo
[2005/A10581]
Corrección de errores del concurso número 44/2005. Diseño,
montaje y desmontaje de un stand ferial destinado a presentar la
oferta turística de la Comunidad Valenciana en las ferias de
Fitur’2006, TCV’2006, Expovacaciones’2006, SITC’2006 e
Intur’2006. [2005/A10581]
Observada una errada en la publicació del dia 22 de setembre
(DOGV núm. 5.098), és procedent esmenar-la en el sentit següent:
Com a apartat 12 de l’anunci ha de figurar:
«Data d’enviament de l’anunci al Diari Oficial de la Unió Europea: 9 de setembre de 2005».
Observado un error en la publicación del día 22 de septiembre (DOGV
núm. 5.098), se procede a su subsanación en el siguiente sentido:
Como apartado 12 del anuncio debe figurar:
«Fecha de envío del anuncio al Diario Oficial de la Unión Europea: 9 de septiembre de 2005».
Com a apartat «13» ha de figurar el text de l’apartat «12» publi-
Como apartado «13» debe figurar el texto del apartado «12» publicado.
cat.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
3. Entitats i empreses de la Generalitat Valenciana
Societat Projectes Temàtics
Comunitat Valenciana, SA
30547
3. Entidades y empresas de la Generalitat Valenciana
Sociedad Proyectos Temáticos
Comunidad Valenciana, SA
Correcció d’errades de l’anunci de licitació de l’expedient
DREC/001/05, contractació del coordinador de seguretat i salut del
projecte i obra de l’auditori-conservatori de Torrevieja i obres pendents d’infraestructura en l’àmbit del PEDUI de Ciutat de la Llum
d’Alacant. [2005/X10591]
Corrección de errores del anuncio de licitación del expediente
AT/001/05, contratación del coordinador de seguridad y salud del
proyecto y obra del auditorio-conservatorio de Torrevieja y obras
pendientes de infraestructura en el ámbito del PEDUI de Ciudad de
la Luz de Alicante. [2005/X10591]
Advertida errada en l’anunci de licitació de l’expedient número
DREC/001/05, contractació del coordinador de Seguretat i Salut del
Projecte i obra de l’auditori-conservatori de Torrevieja i obres pendents
d’Infraestructura en l’àmbit del PEDUI de Ciutat de la Llum d’Alacant, publicat en el DOGV núm. 5.092, de 14 de setembre, se’n fa la
correcció d’errades escaient:
4. Pressupost de licitació
On diu: «quatre-cents setanta mil euros anuals (470.000,00 €)
IVA inclòs»; ha de dir: «quatre-cents setanta mil euros (470.000,00
€) IVA inclòs».
Advertido error en el anuncio de licitación del expediente número AT/001/05, contratación del coordinador de Seguridad y Salud del
Proyecto y obra del Auditorio-Conservatorio de Torrevieja y obras
pendientes de Infraestructura en el ámbito del PEDUI de Ciudad de
la Luz de Alicante, publicado en el DOGV núm. 5.092, de 14 de septiembre, se procede a la siguiente corrección de errores:
4. Presupuesto de licitación
Donde dice: «cuatrocientos setenta mil euros anuales (470.000,00
€) IVA incluido»; debe decir: «cuatrocientos setenta mil euros
(470.000,00 €) IVA incluido».
València, 22 de setembre de 2005.– El director general: Felipe
Codina Bellés.
Valencia, 22 de septiembre de 2005.– El director general: Felipe
Codina Bellés.
c) ADJUDICACIÓ DE CONTRACTES ADMINISTRATIUS
c) ADJUDICACIÓN DE CONTRATOS ADMINISTRATIVOS
4. Universitats
4. Universidades
Universitat Politècnica de València
Universidad Politécnica de Valencia
Expedient número MY05/IATI/S/82. Adquisició d’un clúster de
servidors SUN. [2005/X10557]
Expediente número MY05/IATI/S/82. Adquisición de un cluster
de servidores SUN. [2005/X10557]
1. Entitat adjudicadora
a) Organisme: Universitat Politècnica de València
b) Dependència: Institut d’Aplicacions de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions Avançades
c) Número d’expedient: MY05/IATI/S/82
2. Objecte del contracte
a) Tipus de contracte: Subministraments
b) Descripció de l’objecte: Adquisició d’un clúster de servidors
SUN
c) Lot
Lot 1: Adquisició d’un clúster de servidors SUN
d) Butlletí o diari oficial i data de publicació de l’anunci de licitació: Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de data 09 d’agost
de 2005
3. Tramitació, procediment i forma d’adjudicació
a) Tramitació: ordinària.
b) Procediment: obert.
c) Forma: concurs públic.
4. Pressupost base de licitació
Lot 1: 116.000,00 euros.
5. Adjudicació
a) Data: 14 de setembre de 2005
b) Contractista:
Lot 1: Specialist Computer Centres Solutions, SL. –
c) Nacionalitat:
Lot 1: espanyola
d) Import d’adjudicació:
Lot 1: 115.600,00 euros.
1. Entidad adjudicadora
a) Organismo: Universidad Politécnica de Valencia
b) Dependencia: Instituto de Aplicaciones de Tecnologías de la
Información y de las Comunicaciones Avanzadas
c) Número de expediente: MY05/IATI/S/82
2. Objeto del contrato
a) Tipo de contrato: Suministros
b) Descripción del objeto: Adquisición de un cluster de servidores SUN
c) Lote
Lote 1: Adquisición de un cluster de servidores SUN
d) Boletín o diario oficial y fecha de publicación del anuncio de
licitación: Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de fecha 09 de
agosto de 2005
3. Tramitación, procedimiento y forma de adjudicación
a) Tramitación: ordinaria.
b) Procedimiento: abierto.
c) Forma: concurso público.
4. Presupuesto base de licitación o canon de explotación
Lote 1: 116.000,00 euros.
5. Adjudicación
a) Fecha: 14 de septiembre de 2005
b) Contratista:
Lote 1: Specialist Computer Centres Solutions, SL. –
c) Nacionalidad:
Lote 1: española
d) Importe o canon de adjudicación:
Lote 1: 115.600,00 euros.
València, 15 de setembre de 2005.– El rector: Juan Juliá Igual.
Valencia, 15 de septiembre de 2005.– El rector: Juan Juliá Igual.
30548
27 09 2005
Universitat Politècnica de València
DOGV - Núm. 5.101
Universidad Politécnica de Valencia
Expedient número MY05/VIM/S/87. Adquisició i instal·lació dels
elements de barreres necessaris per adaptar el sistema d’aparcament
a tecnologia EMV. [2005/X10559]
Expediente número MY05/VIM/S/87. Adquisición e instalación
de los elementos de barreras necesarios para adaptar el sistema de
aparcamiento a tecnología EMV. [2005/X10559]
1. Entitat adjudicadora
a) Organisme: Universitat Politècnica de València
b) Dependència: Vicerectorat d’Infraestuctura i Manteniment
1. Entidad adjudicadora
a) Organismo: Universidad Politécnica de Valencia
b) Dependencia: Vicerrectorado de Infraestructura y Mantenimiento
c) Número de expediente: MY05/VIM/S/87
2. Objeto del contrato
a) Tipo de contrato: Suministros
b) Descripción del objeto: Adquisición e instalación de los elementos de barreras necesarios para adaptar el sistema de aparcamiento
a tecnología EMV
c) Lote
Lote 1: Adquisición e instalación de los elementos de barreras
necesarios para adaptar el sistema de aparcamiento a tecnología EMV
d) Boletín o diario oficial y fecha de publicación del anuncio de
licitación: Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de fecha 22 de
agosto de 2005
3. Tramitación, procedimiento y forma de adjudicación
a) Tramitación: ordinaria.
b) Procedimiento: abierto.
c) Forma: concurso público.
4. Presupuesto base de licitación o canon de explotación
Lote 1: 78.500,00 euros.
5. Adjudicación
a) Fecha: 19 de septiembre de 2005
b) Contratista:
Lote 1: Steria Ibérica, SA.
c) Nacionalidad:
Lote 1: española
d) Importe o canon de adjudicación:
Lote 1: 70.500,00 euros.
c) Número d’expedient: MY05/VIM/S/87
2. Objecte del contracte
a) Tipus de contracte: Subministraments
b) Descripció de l’objecte: Adquisició i instal·lació dels elements
de barreres necessaris per adaptar el sistema d’aparcament a tecnologia
EMV
c) Lot
Lot 1: Adquisició i instal·lació dels elements de barreres necessaris
per adaptar el sistema d’aparcament a tecnologia EMV
d) Butlletí o diari oficial i data de publicació de l’anunci de licitació: Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de data 22 d’agost
de 2005
3. Tramitació, procediment i forma d’adjudicació
a) Tramitació: ordinària.
b) Procediment: obert.
c) Forma: concurs públic.
4. Pressupost base de licitació
Lot 1: 78.500,00 euros.
5. Adjudicació
a) Data: 19 de setembre de 2005
b) Contractista:
Lot 1: Steria Ibérica, SA.
c) Nacionalitat:
Lot 1: espanyola
d) Import d’adjudicació:
Lot 1: 70.500,00 euros.
València, 19 de setembre de 2005.– El rector: Juan Juliá Igual.
Valencia, 19 de septiembre de 2005.– El rector: Juan Juliá Igual.
e) MEDI AMBIENT
e) MEDIO AMBIENTE
1. Impacte ambiental
1. Impacto ambiental
Conselleria de Territori i Habitatge
Conselleria de Territorio y Vivienda
Resolució de 9 de setembre de 2005 de la directora general de
Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Territori i Habitatge, per
la qual s’ordena la part dispositiva de les declaracions d’impacte
ambiental. [2005/X10532]
Resolución de 9 de septiembre de 2005 de la directora general
de Gestión del Medio Natural de la Conselleria de Territorio y Vivienda por la que se ordena la parte dispositiva de las declaraciones de
impacto ambiental. [2005/X10532]
Els articles 4.3 i 22 del Reial Decret Legislatiu 1.302/1986, de 28
de juny, d’avaluació d’impacte ambiental i del Reial Decret 1.131/1988,
de 30 de setembre, pel qual s’aprova el reglament per a l’execució
de l’anterior decret, respectivament, establixen l’obligatorietat de fer
públiques les declaracions d’impacte ambiental
Los artículos 4.3 y 22 del Real Decreto Legislativo 1.302/1986, de
28 de junio, de Evaluación de Impacto Ambiental y del Real Decreto 1.131/1988, de 30 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución del anterior decreto, respectivamente, establecen la obligatoriedad de hacer públicas las Declaraciones de Impacto
Ambiental.
Siguiendo dicha línea, los artículos 5.3 y 28 de la Ley 2/1989, de
3 marzo, de la Generalitat Valenciana de Impacto Ambiental, y de
su Reglamento, aprobado por Decreto 162/1990, respectivamente,
establecen la obligatoriedad de hacer públicas las declaraciones de
impacto ambiental, y en particular, de publicar dicha declaración en
el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Seguint aquesta línia, els articles 5.3 i 28 de la Llei 2/1989, de 3
març, de la Generalitat Valenciana d’Impacte Ambiental, i del seu
Reglament, aprovat per Decret 162/1990, respectivament, establixen
l’obligatorietat de fer públiques les declaracions d’impacte ambiental, i en particular, de publicar estes declaracions en el Diari Oficial
de la Generalitat Valenciana.
En virtut d’això, he resolt:
Article únic
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana les declaracions d’impacte ambiental corresponent a l’expedients 076/05-AIA
En su virtud, he resuelto:
Artículo único
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana las declaraciones de impacto ambiental correspondiente a los expedientes
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30549
Villena, 423/03-AIA Ontinyent, Fontanars dels Aforins, 139/02-AIA
San Joan de Moró, 420/03-AIA La Pobla de Vallbona, 122/04-AIA
L’Alcora i 425/03-AIA Castelló de Rugat, que segons el Reglament
aprovat per Decret 162/1990 estableix l’obligatorietat de publicarles.
076/05-AIA Villena, 423/03-AIA Ontinyent, Fontanars dels Aforins,
139/02-AIA San Juan de Moró, 420/03-AIA La Pobla de Vallbona,
122/04-AIA L’Alcora y 425/03-AIA Castelló de Rugat, que según el
Reglamento aprobado por Decreto 162/1990 establece la obligatoriedad de su publicación
València, 9 de setembre de 2005.– La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Valencia, 9 de septiembre de 2005.– La directora general de Gestión del Medio Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d’impacte ambiental
Expedient: 076/05-AIA
Objecte del Projecte: Declaració d’interés comunitari per a residència de primats.
Promotor: Fundació AAP per a l’acollida d’animals exòtics.
Autoritat Substantiva: Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial.
Localització: Situat en parcel·la 20 del polígon 38 de la partida
Rincón del Moro del terme municipal de Villena (Alacant).
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants de les construccions i/o de l’activitat del projecte
L’objecte del projecte és la creació d’una residència de primats amb
clínica veterinària, amb l’objectiu d’albergar primats rehabilitats per
la fundació AAP amb seu a Almere (Holanda), després de passar un
període de quarantena en el centre de la Fundació, de manera que
únicament s’acolliran animals sans tal com indica la Directiva
86/609/CEE (art.9, apartat 3r), sobre la importació d’animals. El centre actuarà com a centre de conservació amb objectius de divulgació
educativa.
L’activitat projectada es desenvolupa en la parcel·la 20 del polígon 38 del terme municipal de Villena, en la partida Rincón del Moro,
amb una superfície de 672.388 m2, dels quals 66.798,18 m2 se cedeixen a l’Ajuntament de Villena, una altra part de 34.645 m2 es troba
vallada per estar protegida a causa de la vegetació existent de pi pinyoner, una superfície de 366.086,65 m2 està qualificada com a sòl no
urbanitzable de protecció especial, classe 2 d’interés paisatgístic, i
no està vinculada a l’activitat. Queda una superfície total vinculada a
l’activitat de 204.859 m2. La porció de terreny on s’ha de desenvolupar l’activitat es troba qualificada en el PGOU de Villena com a sòl
no urbanitzable comú, i es tramita amb aquest fi una declaració d’interés comunitari.
La residència per a primats constarà de diverses instal·lacions
com són la rehabilitació de la casa del Rincón del Moro (400 m2),
edifici de serveis (500 m2), huit casetes per a simis que s’executaran
en diverses fases, caseta del conserge, magatzem i torre mirador, en
total suposa una superfície construïda de 2.850 m2
Es disposaran gàbies adormidors per a primats que s’adaptaran a
l’orografia del terreny, i existeix una zona de regeneració de pi pinyoner que es respectarà en la totalitat d’aquesta.
Les infraestructures bàsiques que es projecten realitzar són:
– Sistema de sanejament i depuració: En l’estudi s’indica que
s’instal·laran diverses fosses sèptiques estanques per a la recollida
d’aigües fecals i de sanejament, que seran recollides periòdicament per
un gestor autoritzat i seran abocades en depuradora. No obstant això,
en compromís subscrit el 23 de maig de 2005 per la part promotora
s’indica que la depuració de les aigües s’efectuarà per mitjà d’una
depuradora biològica d’oxidació total.
– Per al proveïment d’aigua potable, es disposa d’una dotació
d’aigua de la Comunitat de Regants, i s’indica que estudiaran la possibilitat de realitzar un pou per a extraure aigües subterrànies en la
mateixa parcel·la.
– Per a la gestió dels residus sòlids s’indica que els residus sòlids
urbans aniran a un abocador municipal, ja siga per mitjà de transport
per servei municipal o per un gestor autoritzat contractat per a eixe fi.
Les restes de menjar dels animals, que són principalment vegetarianes i es componen de fruites, verdures i pinsos, es podran compostar
i usar com a adob del lloc.
Declaración de impacto ambiental
Expediente: 076/05-AIA
Objeto del Proyecto: Declaración de Interés Comunitario para
Residencia de Primates.
Promotor: Fundación A.A.P. para la acogida de animales exóticos.
Autoridad Sustantiva: Dirección General de Planificación y Ordenación Territorial.
Localización: Situado en parcela 20 del polígono 38 de la Partida Rincón del Moro del término municipal de Villena (Alicante).
Descripción del proyecto
1. Descripción de las características más relevantes de las construcciones y/o de la actividad del proyecto:
El objeto del proyecto es la creación de una Residencia de Primates con Clínica Veterinaria, con el objetivo de albergar primates
rehabilitados por la fundación AAP con sede en Almere (Holanda), tras
pasar un periodo de cuarentena en el Centro de la Fundación, de forma
que únicamente se acogerán animales sanos tal y como indica la Directiva 86/609/CEE (art.9, apartado 3º), sobre la importación de animales. El centro actuará como centro de conservación con objetivos de
divulgación educativa.
La actividad proyectada se desarrolla en la parcela 20 del polígono 38 del término municipal de Villena, en la partida de Rincón
del Moro, con una superficie de 672.388 m2, de los cuales 66.798,18
m2 se cede al Ayuntamiento de Villena, otra parte de 34.645 m2 se
encuentra vallada por estar protegida debido a la vegetación existente de pino piñonero, una superficie de 366.086,65 m2 está calificada
como Suelo No Urbanizable de Protección Especial, clase 2 de interés paisajístico, no estando vinculada a la actividad. Quedando una
superficie total vinculada a la actividad de 204.859 m2. La porción
de terreno donde se va a desarrollar la actividad se encuentra calificada en el PGOU de Villena como suelo no urbanizable común, tramitando para ello una declaración de interés comunitario.
La Residencia para primates constará de varias instalaciones como
son la Rehabilitación de la casa de Rincón del Moro (400 m2), edificio de servicios (500 m2), ocho casetas para simios que se ejecutarán
en varias fases, caseta conserje, almacén y Torre Mirador, en total
supone una superficie construida de 2.850 m2
Se dispondrán jaulas dormideros para primates adaptándose a la
orografía del terreno, existiendo una zona de regeneración de Pino
Piñonero que va a respetarse en su totalidad.
Las infraestructuras básicas que se proyecta realizar son:
– Sistema de saneamiento y depuración: En el estudio se indica que
se instalarán varias fosas sépticas estancas para la recogida de aguas
fecales y de saneamiento, que serán recogidas periódicamente por
gestor autorizado y serán vertidas en depuradora. No obstante, en
compromiso suscrito el 23 de mayo de 2005 por la parte promotora
se indica que la depuración de las aguas se efectuará mediante una
depuradora biológica de oxidación total.
– Para el abastecimiento de agua potable, se dispone de una dotación de agua de la Comunidad de Regantes, indicando que estudiarán
la posibilidad de realizar un pozo para extraer aguas subterráneas en
la propia parcela.
– Para la gestión de los residuos sólidos se indica que los residuos sólidos urbanos irán a Vertedero Municipal, ya sea mediante
transporte por servicio municipal o por gestor autorizado contratado
para ese fin. Los restos de comida de los animales, que es principalmente vegetariana y se compone de frutas, verduras y piensos, se
podrán compostar y usar como abono del lugar.
30550
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
En escrit firmat el 23 de maig de 2005, el promotor assumix els
compromisos següents:
1. La línia elèctrica que proveirà el centre se soterrarà des del
començament de la parcel·la 20 del polígon 38 en la qual es realitza
l’activitat.
2. La depuració de les aigües s’efectuarà per mitjà d’una depuradora biològica d’oxidació total.
3. El Programa de vigilància ambiental comprendrà un control
d’anàlisi d’eixa depuradora cada sis mesos.
4. Es tradueix i adapta a Villena el protocol existent de la Fundació AAP, en el cas d’existir fugues a l’exterior del centre.
Otros residuos específicos como pueden ser medicamentos, serán
retirados por gestores autorizados, del mismo modo serán retirados los
cadáveres de los animales, que serán conservados en cámaras frigoríficas hasta la retirada por parte de un gestor autorizado para su incineración o bien hasta su traslado a la Universidad de Murcia para su
investigación post-mortem.
– El suministro eléctrico se realizará mediante conexión con la
línea existente y además mediante el compromiso suscrito por la parte
promotora se indica que la línea eléctrica que proveerá el centro se enterrará desde el comienzo de la parcela 20 del polígono 38 en la que se
realiza la actividad. Indica en el estudio que combinarán el uso de
electricidad convencional con el de energías renovables.
– El acceso principal se realiza desde las carreteras existentes.
Se realizarán viales de comunicación interiores que se desarrollaran por las sendas actuales (excepto la comunicación con las jaulas 3 y 4 que se ejecutará como ampliación del existente), con un
ancho máximo de 4 m. y sin asfaltar.
– Las instalaciones dispondrán de un verjado de tipo cinegético,
que evite el paso de grandes mamíferos, pero no de micromamíferos
y otros animales, asimismo dispondrá de un sistema de hilos de pastor eléctrico en el interior de las jaulas de primates sin contacto con
el exterior.
En escrito firmado el 23 de mayo de 2005, el promotor asume los
siguientes compromisos:
1. La línea eléctrica que proveerá el centro se enterrará desde el
comienzo de la parcela 20 del polígono 38 en la que se realiza la actividad.
2. La depuración de las aguas se efectuará mediante una depuradora biológica de oxidación total.
3. El programa de vigilancia ambiental comprenderá un control de
análisis de esa depuradora cada seis meses.
4. Se traduce y adapta a Villena el protocolo existente de la Fundación AAP, en el caso de existir fugas al exterior del centro.
2. Alternatives
Planteja alternatives en el funcionament, però no obstant això no
planteja altres alternatives d’ubicació, i es justifica la triada per l’amplitud del terme municipal de Villena, l’accessibilitat per estar pròxima
a vies de comunicació, relativament allunyat de la població, i ser una
zona de caràcter agrícola-forestal.
2. Alternativas
Plantea alternativas en el funcionamiento, pero sin embargo no
plantea otras alternativas de ubicación, justificando la elegida por la
amplitud del término municipal de Villena, la accesibilidad por estar
próxima a vías de comunicación, relativamente alejado de la población, y ser una zona de carácter agrícola-forestal.
Altres residus específics com poden ser medicaments, seran retirats per gestors autoritzats, de la mateixa manera seran retirats els
cadàvers dels animals, que seran conservats en cambres frigorífiques
fins a la retirada per part d’un gestor autoritzat per a la seua incineració o bé fins al trasllat d’aquests a la Universitat de Múrcia per a la
seua investigació post-mortem.
– El subministrament elèctric es realitzarà per mitjà de connexió
amb la línia existent i a més, per mitjà del compromís subscrit per la
part promotora s’indica que la línia elèctrica que proveirà el centre
se soterrarà des del començament de la parcel·la 20 del polígon 38
en la qual es realitza l’activitat. Indica en l’estudi que combinaran
l’ús d’electricitat convencional amb el d’energies renovables.
– L’accés principal es realitza des de les carreteres existents.
Es realitzaran vials de comunicació interiors que es desenvoluparen per les sendes actuals (excepte la comunicació amb les gàbies
3 i 4 que s’executarà com a ampliació de l’existent), amb un ample
màxim de 4 m. i sense asfaltar.
– Les instal·lacions disposaran d’un reixat de tipus cinegètic, que
evite el pas de grans mamífers, però no de micromamífers i altres
animals, així mateix disposarà d’un sistema de fils de pastor elèctric
en l’interior de les gàbies de primats sense contacte amb l’exterior.
Tramitació administrativa:
1. Informació pública. Remissió de l’expedient.
El 13 de maig de 2005, dels Serveis Territorials d’Alacant de la
Direcció General d’Urbanisme i Ordenació Territorial es remet l’estudi d’impacte ambiental del projecte precitat, junt amb el certificat
d’informació pública.
El projecte i estudi d’impacte ambiental ha estat sotmés a informació pública per mitjà d’un anunci en el DOGV núm. 4.982 de data
11 d’abril de 2005, i s’han formulat al·legacions a aquest que s’exposen en l’apartat següent.
El promotor presenta escrit firmat el 23 de maig de 2005, en el qual
s’assumixen una sèrie de compromisos que s’han reflectit en l’apartat de descripció del projecte.
2. Consideracions sobre les al·legacions formulades
Es van presentar al·legacions al projecte que subscriuen prop de
dos mil firmes de particulars, així mateix presenta al·legacions D.
Ginés Ibáñez García a títol particular i com a representant de l’Asociación de Vecinos de la carretera del Puerto, Asociación de vecinos
Barrio del Mercado i Alrededores, Plataforma de Restauración de la
Plaza de Toros, i Grupo Popular de l’Ajuntament de Villena.
En síntesi, es referixen a qüestions de procediment d’autorització, propietat, rebuig social, etc, i entre els aspectes ambientals els
relacionats amb:
– Falta de dotació de serveis com ara subministrament d’aigua
potable, depuració d’aigües residuals, gestió dels residus generats pel
centre projectat, subministrament elèctric. Indefinició del projecte
sobre aquests.
– Afeccions a la zona LIC de la Sierra de Salinas i fauna associada, concretant sobre l’avifauna catalogada.
Tramitación Administrativa:
1. Información Pública. Remisión del expediente:
El 13 de mayo de 2005, de los servicios territoriales de Alicante
de la Dirección General de Urbanismo y Ordenación Territorial se
remite el Estudio de Impacto ambiental del proyecto precitado, junto
con el certificado de información pública.
El Proyecto y Estudio de Impacto Ambiental ha estado sometido
a información pública mediante anuncio en el DOGV nº 4.982 de
fecha 11 de abril de 2005, habiéndose formulado alegaciones al mismo
que se exponen en el apartado siguiente.
El promotor presenta escrito firmado el 23 de mayo de 2005, en
el que se asumen una serie de compromisos que se han reflejado en
el apartado de descripción del proyecto.
2. Consideraciones sobre las alegaciones formuladas
Se presentaron alegaciones al proyecto que suscriben cerca de
dos mil fimas de particulares, asimismo presenta alegaciones D. Ginés
Ibáñez García a título particular y como representante de la Asociación de vecinos de la Carretera del Puerto, Asociación de vecinos
Barrio del Mercado y Alrededores, Plataforma de Restauración de la
Plaza de Toros, y Grupo Popular del Ayuntamiento de Villena.
En síntesis, se refieren a cuestiones de procedimiento de autorización, propiedad, rechazo social, etc, y entre los aspectos ambientales
los relacionados con:
– Falta de dotación de servicios como suministro de agua potable,
depuración de aguas residuales, gestión de los residuos generados por
el centro proyectado, suministro eléctrico. Indefinición del proyecto
sobre los mismos.
– Afecciones a la zona LIC de la Sierra de Salinas y fauna asociada,
concretando sobre la avifauna catalogada.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
– Afeccions per l’existència de cursos d’aigua en els terrenys de
l’actuació.
– Afeccions paisatgístiques al sòl no urbanitzable de protecció
paisatgística confrontant a la parcel·la del projecte.
– Afeccions derivades de l’aplicació de la normativa forestal per
rompuda de terrenys forestals realitzada sense autorització.
– Contradiccions i imprecisions de l’estudi d’impacte ambiental.
S’aporta un informe ambiental a manera d’estudi dels impactes
ambientals (en el qual s’indica entre altres qüestions que la Sierra de
Salinas és zona ZEPA i se cita l’afecció a avifauna protegida), així com
còpia d’un informe del Departament de Sanitat Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Còrdova sobre zoonosi transmesa per animals d’experimentació.
Per la part promotora es contesta a les al·legacions i s’indica en les
de caràcter ambiental que:
– L’informe del Departament de sanitat animal, segons l’autora
d’aquest, s’ha utilitzat sense el seu consentiment i que no n’escau
l’extrapolació a aquest projecte ja que va ser escrit i dirigit únicament
a animals albergats en laboratoris biomèdics utilitzats en experimentació.
– Respecte a què els corrents d’aigua circulants per les rambles
existents en la finca puguen contaminar-se traslladant l’esmentada
contaminació als aqüífers per filtració, els abocaments procedents del
centre van directament a fosses sèptiques impermeables en què se’n
procedirà periòdicament al buidatge i trasllat a la depuradora municipal més pròxima per una empresa gestora (posteriorment el promotor presenta un escrit on indica que la depuració d’aigües es realitzarà per mitjà d’una depuradora biològica d’oxidació total).
– Respecte al subministrament d’aigua potable, indica que s’adjunta com a document annex núm. 2 el justificant d’ingrés per a un punt
de xicotet subministrament per la Comunitat de Regants, que serà
tractada i potabilitzada.
– Del plans d’evacuació de residus dels animals i el tractament
d’aquests, indica que les aigües residuals es rocolliran com s’ha indicat anteriorment i que els excrements dels animals de les instal·lacions
exteriors seran recollits diàriament.
– Respecte a la referència i valoració dels riscos per als animals
de la Sierra de Salinas, indica que els fils de pastor elèctric és una
mesura de seguretat usada habitualment per a animals domèstics,
granges etc. I que a més es localitzen en la part interna de l’estructura de l’encerclat que tanca cada un dels recintes per als primats, sense
estar en contacte amb la tela metàl·lica exterior. La tanca perimetral
que envolta el centre no conté pastor elèctric.
– Respecte a l’existència d’habitatges pròxims, en l’al·legació no
s’acredita la localització d’aquests, i s’indica així mateix que en el
centre d’Almere que es troba funcionant des de fa 30 anys, i que està
rodejat per nombrosos habitatges, no ha existit cap incident ni per als
habitants d’aquests habitatges ni per a la fauna autòctona que existeix en la mateixa zona forestal on es troba situada la Fundació AAP
a Holanda.
– Es contesta en els annexos núm. 4 i núm. 5 a les al·legacions
formulades relatives al contingut de l’estudi d’impacte ambiental
sobre els impactes sobre atmosfera, edafologia i hidrologia superficial
i subterrània, flora, fauna, paisatge i visibilitat de la zona, relacions ecològiques, ocupació de terreny i sobre zones verdes.
Es contesta així mateix sobre les al·legacions relatives al procediment administratiu i l’adequació a normativa urbanística per mitjà
de la sol·licitud de declaració d’interés comunitari d’acord amb el
que establix la Llei10/2004, del sòl no urbanitzable.
3. Informes obrants en l’expedient:
– Dels Serveis Territorials de Medi Ambient d’Alacant informen:
L’enginyer forestal: S’emet informe favorable que indica que les
obres projectades no afecten camins ramaders ni forests d’utilitat
pública, afectant 23 has de finca forestal particular, per la qual cosa
no s’observen en l’activitat proposada afeccions a les propietats abans
mencionades i sobre el terreny forestal particular afectat no es preveuen danys de consideració.
Del tècnic de protecció d’espècies: S’indica que en el lloc actual-
30551
– Afecciones por la existencia de cursos de agua en los terrenos
de la actuación.
– Afecciones paisajísticas al Suelo No Urbanizable de Protección
Paisajística colindante a la parcela del proyecto.
– Afecciones derivadas de la aplicación de la normativa forestal
por roturación de terrenos forestales realizada sin autorización.
– Contradicciones e imprecisiones del estudio de impacto ambiental.
Se aporta un informe ambiental a modo de estudio de los impactos ambientales (en el que se indica entre otras cuestiones que la Sierra de Salinas es zona ZEPA y se cita la afección a avifauna protegida), así como copia de un informe del Departamento de Sanidad
Animal de la Facultad de Veterinaria de la Universidad de Córdoba
sobre zoonosis transmitidas por animales de experimentación.
Por la parte promotora se contesta a las alegaciones indicando en
las de carácter ambiental que:
– El informe del Departamento de Sanidad Animal, según su autora, se ha utilizado sin su consentimiento y que no procede su extrapolación a este proyecto ya que fue escrito y dirigido únicamente a animales albergados en laboratorios biomédicos utilizados en
experimentación.
– Respecto a que las corrientes de agua circulantes por las Ramblas existentes en la finca puedan contaminarse trasladando dicha
contaminación a los acuíferos por filtración, los vertidos procedentes
del centro van directamente a fosas sépticas impermeables en las que
se procederá periódicamente a su vaciado y traslado a la depuradora
municipal más cercana por una empresa gestora (posteriormente el
promotor presenta escrito indicando que la depuración de aguas se
realizará mediante una depuradora biológica de oxidación total).
– Respecto al suministro de agua potable, indica que se adjunta
como documento Anexo nº2 el justificante de ingreso para un punto
de pequeño suministro por la Comunidad de Regantes, que será tratada y potabilizada.
– Del plan de evacuación de residuos de los animales y su tratamiento, indica que las aguas residuales se recogerán como se ha indicado anteriormente y que los excrementos de los animales de las instalaciones exteriores serán recogidos diariamente.
– Respecto a la referencia y valoración de los riesgos para los animales de la Sierra de Salinas, indica que los hilos de pastor eléctrico
es una medida de seguridad usada habitualmente para animales domésticos, granjas etc. y que además se localizan en la parte interna de la
estructura del vallado que cerca cada uno de los recintos para los primates, sin estar en contacto con la tela metálica exterior. La valla
perimetral que rodea el centro no contiene pastor eléctrico.
– Respecto a la existencia de viviendas próximas, en la alegación
no se acredita la localización de las mismas, indicando así mismo que
en el centro de Almere que se encuentra funcionando desde hace 30
años, y que está rodeado por numerosas viviendas, no ha existido ningún incidente ni para los habitantes de estas viviendas ni para la fauna
autóctona que existe en la misma zona forestal en la que se encuentra ubicada la Fundación AAP en Holanda.
– Se contesta en los anexos nº4 y nº 5 a las alegaciones formuladas relativas al contenido del estudio de impacto ambiental sobre los
impactos sobre atmósfera, edafología e hidrología superficial y subterránea, flora, fauna, paisaje y visibilidad e la zona, relaciones ecológicas, ocupación de terreno y sobre zonas verdes.
Se contesta así mismo sobre las alegaciones relativas al procedimiento administrativo y la adecuación a normativa urbanística mediante la solicitud de declaración de interés comunitario de acuerdo con
lo establecido en la Ley10/2004 del Suelo No Urbanizable.
3. Informes obrantes en el expediente:
– De los servicios territoriales de Medio Ambiente de Alicante
informan:
El ingeniero de Montes: Se informa favorablemente indicando
que las obras proyectadas no afectan a vías pecuarias ni a montes de
utilidad pública, afectando a 23 has de finca forestal particular, por lo
que no se observan en la actividad propuesta afecciones a las propiedades antes mencionadas y sobre el terreno forestal particular afectado no se prevén daños de consideración.
Del Técnico de Protección de Especies: Se indica que en el lugar
30552
27 09 2005
ment hi ha un matoll propi de terrenys arenosos amb un estrat arbori de pi blanc i pinyoner amb bona cobertura, aquesta singularitat
botànica no se cita en l’estudi d’impacte ambiental, tampoc s’inclou
l’avifauna d’interés.
– De la Secció de qualitat ambiental s’informa sobre:
1. El proveïment d’aigua de consum humà que només es podrà
realitzar a través d’un gestor autoritzat, i no serà possible a través
d’una comunitat de regants. L’opció proposada per a realitzar sondejos d’aqüífers subterranis amb la preceptiva autorització de l’organisme de conca i informat positivament per l’autoritat sanitària, havent
de complir les especificacions previstes en el RD 140/03, de 7 febrer,
pel qual s’establixen els criteris sanitaris de la qualitat d’aigua de consum humà.
2. Els residus sòlids urbans produïts, seran retirats pel servei municipal de recollida de residus, o un gestor autoritzat, en les condicions
que establisca la normativa municipal.
3.El fem generat en les instal·lacions s’emmagatzemaran en una
superfície impermeable amb recollida dels lixiviats en un depòsit
estanc, de manera que s’eviten abocaments al medi natural.
4. La retirada del fem es realitzarà a través d’una empresa gestora autoritzada o per mitjà d’aplicació com a fertilitzant agrícola, sempre que aquesta s’ajuste al que estableix el Reial decret 261/96, de
16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació
produïda pels nitrats procedents de fonts agràries.
5. Pel que fa a la producció de residus sanitaris, es tindrà en compte les obligacions establides en el Decret 240/94, de 22 de novembre,
del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament regulador de la
Gestió dels residus sanitaris.
6. L’abocament i/o utilització de l’aigua residual tractada, procedent del sistema de tractament proposat, per mitjà d’una sèrie de fosses sèptiques, haurà de disposar de l’autorització de l’organisme de
conca.
– Del Servei d’Ordenació Sostenible del Medi de la Direcció
General de Planificació i Ordenació Territorial: S’informa en relació
amb les possibles afeccions a espais proposats per a formar part de la
xarxa Natura 2000 com a Llocs d’interés comunitari (LIC) i Zones
d’especial protecció per a les aus (ZEPAS). S’indica que la LIC Sierra de Salinas es caracteritza per albergar hàbitats inclosos en la Directiva 92/43/CEE, com prats(*6220) naturals, matolls arborescents de
Juniperus (5210), la vegetació gipsófila (*1520), els penyals silicis
(8230), els coscollars (9340), els bruguerars oromediterranis amb
argilaga (4090), destacant les coves(8310) i les dunes amb Pinus
pinea(*2270) i l’existència de fauna, sobretot de rapaços d’interés
comunitari així com les diverses espècies lligades a l’hàbitat forestal
i agrícola de secà. Indica així mateix que en aquesta part dels terrenys
adquirits no s’hi va actuarà pel que fa a noves construccions ni un
altre tipus d’actuació.
Es conclou que es preveu que el projecte, en la fase actual de desenvolupament d’aquest, no tindrà una afecció negativa sobre el LIC
Sierra de Salinas, però s’estima que s’hauria d’observar una sèrie de
consideracions:
No realitzar cap nova connexió elèctrica dins de l’àmbit de la
finca amb desenvolupament aeri, amb l’objecte de minimitzar els riscos d’electrocució i impacte d’aus.
Estudiar la tipologia de les tanques (color, protecció, risc d’electrocució), encara que hagen sigut aprovades amb èxit a Holanda, ja que
la presència d’aus catalogades en la zona obliga a adoptar totes les
mesures de precaució possibles.
Garantir uns paràmetres de depuració d’aigües acords amb la normativa actual, així com uns controls ambientals que garantisquen un
impacte nul sobre l’entorn.
– Del Servei de Conservació de la Biodiversitat d’aquesta Direcció General de Gestió del Medi Natural:
En un primer informe s’indica que la vegetació de la zona es
correspon en gran part amb dos hàbitats d’interés comunitari: 7230
Thymo piperellae-Hypericetum ericoidis i el prioritari 2270 dunes
amb boscos de Pinus pinea i Pinus pinaster, sent aquest un hàbitat
poc comú en l’interior i que apareix esguitat en algunes zones de la
Sierra de Salinas.
Formula així mateix una sèrie de consideracions relatives a la
falta d’alternatives d’ubicació, basant-se únicament en el caràcter no
DOGV - Núm. 5.101
actualmente hay un matorral propio de terrenos arenosos con un estrato arbóreo de pino carrasco y piñonero con buena cobertura, esta singularidad botánica no se cita en el estudio de impacto ambiental, tampoco se incluye la avifauna de interés.
– De la Sección de Calidad Ambiental se informa sobre:
1. El abastecimiento de agua de consumo humano que sólo se
podrá realizar a través de un gestor autorizado, no siendo posible a través de una comunidad de regantes. La opción propuesta para realizar
sondeos de acuíferos subterráneos con la preceptiva autorización del
Organismo de Cuenca e informado positivamente por la autoridad
sanitaria, debiendo cumplir las especificaciones contempladas en el RD
140/03, de 7 febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios
de la calidad de agua de consumo humano.
2. Los residuos sólidos urbanos producidos, serán retirados por
el Servicio Municipal de recogida de residuos, o gestor autorizado, en
las condiciones que establezca la Normativa Municipal.
3. El estiércol generado en las instalaciones se almacenarán en
una superficie impermeable con recogida de los lixiviados en un depósito estanco, de forma que se eviten vertidos al medio natural.
4. La retirada del estiércol se realizará a través de empresa gestora
autorizada o mediante aplicación como fertilizante agrícola, siempre
que ésta se ajuste a lo establecido en el Real Decreto 261/96, de 16 de
febrero, sobre protección de las aguas contra la contaminación producida por los nitratos procedentes de fuentes agrarias.
5. En cuanto a la producción de residuos sanitarios, se tendrá en
cuenta las obligaciones establecidas en el Decreto 240/94, de 22 de
noviembre del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el Reglamento Regulador de la Gestión de los Residuos Sanitarios.
6. El vertido y/o utilización del agua residual tratada, procedente
del sistema de tratamiento propuesto, mediante una serie de fosas
sépticas, deberá contar con la autorización del Organismo de Cuenca.
– Del Servicio de Ordenación Sostenible del Medio de la Dirección General de Planificación y Ordenación Territorial: Se informa en
relación con las posibles afecciones a espacios propuestos para formar
parte de la Red Natura 2000 como Lugares de Interés Comunitario
(LIC) y Zonas de Especial Protección para las Aves (ZEPAS). Se
indica que la LIC “Serra de Salinas” se caracteriza por albergar hábitats incluidos en la Directiva 92/43/CEE como prados(*6220) naturales, matorrales arborescentes de Juniperus (5210), la vegetación
gipsófila (*1520), los roquedos silíceos (8230), los coscojares (9340),
los brezales oromediterráneos con aliaga (4090), destacando las cuevas(8310) y las dunas con Pinus pinea(*2270) y la existencia de fauna,
sobre todo de rapaces de interés comunitario así como las diversas
especies ligadas al hábitat forestal y agrícola de secano. Indica así
mismo que en esta parte de los terrenos adquiridos no se va a actuar
en cuanto a nuevas construcciones ni otro tipo de actuación.
Se concluye que se prevé que el proyecto, en su fase actual de
desarrollo, no va a tener una afección negativa sobre el LIC “Sierra
de Salinas”, pero se estima se debería observar una serie de consideraciones:
No realizar ninguna nueva acometida eléctrica dentro del ámbito
de la finca con desarrollo aéreo, con el objeto de minimizar los riesgos de electrocución e impacto de aves.
Estudiar la tipología de los vallados (color, protección, riesgo de
electrocución), aunque hayan sido aprobados con éxito en Holanda,
ya que la presencia de aves catalogadas en la zona obliga a adoptar
todas las medidas de precaución posibles.
Garantizar unos parámetros de depuración de aguas acordes con
la normativa actual, así como unos controles ambientales que garanticen un impacto nulo sobre el entorno.
– Del Servicio de Conservación de la Biodiversidad de esta Dirección General de Gestión del Medio Natural:
En un primer informe se indica que la vegetación de la zona se
corresponde en gran parte con dos hábitats de interés comunitario:
7230 “Thymo piperellae-Hypericetum ericoidis” y el prioritario 2270
“Dunas con bosques de Pinus pinea y Pinus pinaster”, siendo éste
un hábitat poco común en el interior y que aparece salpicado en algunas zonas de la Sierra de Salinas.
Formula asimismo una serie de consideraciones relativas a la falta
de alternativas de ubicación, basándose únicamente en el carácter no
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
protegit del sòl urbanísticament, que no es correspon amb la vegetació existent, i que tampoc queda definit el subministrament d’aigua
potable, distribució d’energia elèctrica ni la gestió dels residus.
En un informe complementari relatiu al contingut de l’informe
ambiental presentat pels al·legants en què s’afirma que el projecte
afecta zona ZEPA de la Sierra de Salinas, informa el següent:
«Quant a designació com ZEPA de la Sierra de Salinas, l’al·legant
ha d’haver-se confós, ja que la Sierra de Salinas ha sigut designada com
a Lloc d’interés comunitari, però no Zona d’especial protecció per a
les aus. Respecte al llistat de fauna que proporciona, provinent de
l’estudi publicat per la Diputació Provincial d’Alacant, cal informar
que la parella d’àguila de panxa blanca que antigament nidificava en
la Sierra de Salinas fa més de cinc anys que no cria en la zona, i s’ha
desplaçat a una serra pròxima. Quant a l’àguila reial, hi ha dos parelles en la Sierra de Salinas, de les quals només es va reproduir una el
passat any, i es troba la més pròxima a més de 6 km. del Rincón. Fora
de la serra hi ha una altra parella però també nidifica a més de 4 km.
del Rincón. No tenim constància que s’haja produït en els últims anys
la nidificació de rapaços forestals o de mussol reial en les proximitats
d’àrea, si bé no es descarta la possible nidificació d’aquest últim en
algun penyal pròxim. No obstant això, aquesta espècie, com l’àguila
marcenca, rapaç forestal més probable en la zona, són espècies relativament abundants a la Comunitat Valenciana i no molt sensibles a
la presència humana.».
L’informe conclou que, les mesures ja proposades pels promotors i altres serveis d’aquesta Conselleria relatives al tipus de tanca i
al soterrament de la línia elèctrica es consideren suficients com a protecció per a les aus. Pel qual no es considera que la instal·lació del
projecte de residència de primats haja de causar un greu impacte sobre
l’avifauna de la zona i de la Sierra de Salinas, havent de concentrarse l’avaluació d’impacte sobre la minimització de l’afecció a l’ecosistema de la pineda.
Afeccions legals:
L’actuació es troba situada en una parcel·la en què part del sòl
està classificat com a sòl no urbanitzable de protecció paisatgística, i
en la part en què es desenvoluparà l’actuació com a sòl no urbanitzable
comú.
La ubicació es troba confrontant al Lloc d’interés comunitari (LIC)
de la Sierra de Salinas, coincidint en uns metres (en els quals no es realitzarà cap actuació) amb la mateixa delimitació de la LIC.
La parcel·la es troba travessada per diversos barrancs, per la qual
cosa s’haurà de complir a l’establit per al domini públic hidràulic en
la legislació sectorial. Així mateix si es té previst realitzar captacions
d’aigua subterrània, s’haurà d’obtenir autorització de l’organisme de
conca, així com per a l’abocament o reutilització de l’aigua residual
depurada.
Consideracions ambientals
La parcel·la de l’actuació que es projecta és confrontant a la LIC
de la Sierra de Salinas, incloent a penes uns metres de la mateixa dins
dels límits de la LIC.
La LIC es caracteritza per albergar una sèrie d’hàbitats que ja
s’han reflectit anteriorment en els informes emesos, aquests hàbitats
inclouen fauna i flora d’interés per a la conservació, per la qual cosa
en l’execució i funcionament de l’actuació s’hauran de tenir en compte una sèrie de consideracions que es reflecteixen en aquesta resolució.
Respecte als riscos existents en la zona, en la informació disponible
en el sistema d’informació geogràfica i cartografia temàtica, s’observa que la zona no presenta risc d’inundació segons el PATRICOVA
(Plans d’acció territorial enfront del risc d’Inundació de la Comunitat Valenciana). La zona presenta un risc mitjà de vulnerabilitat a la
contaminació d’aqüífers.
30553
protegido del suelo urbanísticamente, que no se corresponde con la
vegetación existente, y que tampoco queda definido el suministro de
agua potable, distribución de energía eléctrica ni la gestión de los
residuos.
En un informe complementario relativo al contenido del informe
ambiental presentado por los alegantes en el que se afirma que el proyecto afecta a zona ZEPA de la Sierra de Salinas, informa lo siguiente:
«En cuanto a designación como ZEPA de la Sierra de Salinas, el
alegante debe haberse confundido, ya que la Sierra de Salinas ha sido
designada como Lugar de Interés Comunitario, pero no Zona de Especial Protección para las Aves. Respecto al listado de fauna que proporciona, proveniente del estudio publicado por la Diputación Provincial de Alicante, cabe informar que la pareja de águila perdicera que
antiguamente nidificaba en la Sierra de Salinas hace más de cinco
años que no cría en la zona, habiéndose desplazado a una sierra cercana. En cuanto al águila real, existen dos parejas en la Sierra de Salinas, de las cuales sólo se reprodujo una el pasado año, y encontrándose la más cercana a más de 6 kms. del Rincón. Fuera de la Sierra
existe otra pareja pero también nidifica a más de 4 kms. del Rincón.
No tenemos constancia de que se haya producido en los últimos años
la nidificación de rapaces forestales o de búho real en las proximidades de área, si bien no se descarta la posible nidificación de este último en algún roquedo próximo. Sin embargo, esta especie, como el
águila culebrera, rapaz forestal más probable en la zona, son especies relativamente abundantes en la Comunidad Valenciana y no muy
sensibles a la presencia humana».
El informe concluye que, las medidas ya propuestas por los promotores y otros Servicios de esta Conselleria relativas al tipo de vallado y al enterramiento del tendido eléctrico se consideran suficientes
como protección para las aves. Por lo que no se considera que la instalación del proyecto de residencia de primates vaya a causar un grave
impacto sobre la avifauna de la zona y de la Sierra de Salinas, debiendo concentrarse la evaluación de impacto sobre la minimización de la
afección al ecosistema del pinar.
Afecciones legales:
La actuación se encuentra ubicada en una parcela en la que parte
del suelo está clasificado como Suelo No Urbanizable de Protección
Paisajística, y en la parte en la que se va a desarrollar la actuación
como Suelo No Urbanizable Común.
La ubicación se encuentra colindante al Lugar de Interés Comunitario (LIC) de la Sierra de Salinas, coincidiendo en unos metros (en
los que no se va a realizar actuación alguna) con la propia delimitación de la LIC.
La parcela se encuentra atravesada por varios barrancos, por lo
que se deberá dar cumplimiento a los establecido para el dominio
público hidráulico en la legislación sectorial. Asimismo si se tiene
previsto realizar captaciones de agua subterránea, se deberá obtener
autorización del Organismo de Cuenca, así como para el vertido o
reutilización del agua residual depurada.
Consideraciones ambientales:
La parcela de la actuación que se proyecta es colindante a la LIC
de la Sierra de Salinas, incluyendo apenas unos metros de la misma
dentro de los límites de la LIC.
La LIC se caracteriza por albergar una serie de hábitats que ya se
han reflejado anteriormente en los informes emitidos, estos hábitats
incluyen fauna y flora de interés para la conservación, por lo que en
la ejecución y funcionamiento de la actuación se deberán tener en
cuenta una serie de consideraciones que se reflejan en la presente
resolución.
Respecto a los riesgos existentes en la zona, en la información
disponible en el Sistema de Información Geográfica y cartografía
temática, se observa que la zona no presenta riesgo de inundación
según el PATRICOVA (Plan de Acción Territorial frente al Riesgo de
Inundación de la Comunidad Valenciana). La zona presenta un riesgo medio de vulnerabilidad a la contaminación de acuíferos.
30554
27 09 2005
Respecte als elements ambientals que poden veure’s afectats de
forma significativa per l’activitat que es projecta:
En la fase de construcció els principals elements que poden resultar afectats es deriven de les operacions de moviment de terres, canvi
de l’orografia del terreny, modificacions en l’escorriment, tala i desbrossament de la vegetació natural existent en la part en què s’ha de
desenvolupar l’actuació. En l’estudi s’indica que les construccions a
realitzar s’adaptaran a l’orografia del terreny, per la qual cosa no
s’esperen afeccions significatives a la flora, la fauna, el paisatge i
l’escorriment del terreny. Així mateix s’indica que no s’efectuaran
actuacions pròximes al barranc del Rincón del Moro.
En la fase de funcionament els principals impactes previsibles es
deriven de:
– Afeccions a fauna: En els informes anteriorment exposats s’indica que no és previsible que es produïsquen afeccions directes a la
fauna, en concret a avifauna catalogada, ja que l’actuació es troba a
suficient distància dels llocs de nidificació. En previsió d’afeccions
indirectes a aquesta per xoc o electrocució amb la línia elèctrica, és pel
qual s’adopta la mesura que aquesta discórrega soterrada en l’àmbit
de la parcel·la. Qpel que fa a la tanca, no és previsible l’afecció pel fil
de pastor elèctric, no obstant això hauran d’adoptar-se mesures perquè el tancat resulte visible per a les aus, tal com s’estableix en el
condicionat d’aquesta declaració. Atesa l’àmplia zona de campege
de terrenys forestals i agrícoles, i l’escassa ocupació de terreny per les
construccions previstes, la superfície a ocupar no resulta significativa per a l’etologia de l’avifauna.
– Afeccions a la vegetació: Les afeccions es deriven de l’eliminació
d’exemplars per l’execució ja siga dels camins interiors (sembla que
s’aprofitaran els existents, excepte algun tram de nova execució) ja siga
per la construcció de les casetes annexes a les gàbies la disposició de
les quals s’haurà d’estudiar de manera que no resulte afectada vegetació significativa, en especial els exemplars de carrasca, Pinus pinea
i matolls arborescents de Juniperus.
– Afeccions al paisatge: en trobar-se en un entorn agrícola i forestal per a evitar l’impacte visual de les instal·lacions, s’haurà d’estudiar la tipologia constructiva tant de les casetes per als primats, com
dels edificis de serveis, etc.
En aquest sentit s’haurà de compaginar la visualització de les
gàbies per a evitar els xocs de l’avifauna, amb la minimització de
l’impacte visual d’aquestes des del punt de vista paisatgístic. En aquest
sentit es podria incorporar com a mesura d’integració les consideracions formulades en les al·legacions en què s’indica que es pot integrar la instal·lació per mitjà de la creació d’una zona de pretanca amb
espècies autòctones amb diferents estrats en alçària que oculten l’actuació i actue com a barrera de sorolls i olors.
– Efectes de contaminació: per la possibilitat de contaminació si
no s’efectua una adequada gestió tant dels residus sòlids com dels
residus líquids que genere l’activitat.
Per a evitar aquests efectes de contaminació, en concret per a les
aigües residuals, es considera imprescindible que es dispose d’una
instal·lació de tractament per a l’aigua residual tal com es compromet a realitzar la part promotora, gestionant l’abocament de l’aigua residual depurada d’acord amb les autoritzacions preceptives.
D’altra banda, es considera especialment important per a evitar
efectes ambientals negatius derivats de l’execució del projecte, efectuar el seguiment de les mesures correctores que s’establisquen tant
en l’estudi d’impacte ambiental com les que s’incorporen en aquesta resolució per mitjà del Programa de vigilància ambiental.
Consideracions jurídiques:
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què
resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprovació definitiva d’aquell, segons es desprén de l’article 5t de la Llei
d’impacte ambiental i concordants del Reglament d’aquesta (annex I
apartat 1.F del Decret 162/1990).
2.En l’expedient s’han observat els tràmits previstos en el Decret
162/90, del 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana
DOGV - Núm. 5.101
Respecto a los elementos ambientales que pueden verse afectados de forma significativa por la actividad que se proyecta:
En la fase de construcción los principales elementos que pueden
resultar afectados se derivan de las operaciones de movimiento de
tierras, cambio de la orografía del terreno, modificaciones en la escorrentía, tala y desbroce de la vegetación natural existente en la parte
que se va a desarrollar la actuación. En el estudio se indica que las construcciones a realizar se adaptarán a la orografía del terreno, por lo
que no es de esperar afecciones significativas a la flora, la fauna, el
paisaje y la escorrentía del terreno. Asimismo se indica que no se
efectuarán actuaciones próximas al Barranco de Rincón del Moro.
En la fase de funcionamiento los principales impactos previsibles
se derivan de:
– Afecciones a fauna: En los informes anteriormente expuestos
se indica que no es previsible que se produzcan afecciones directas a
la fauna, en concreto a avifauna catalogada, ya que la actuación se
encuentra a suficiente distancia de los lugares de nidificación. En previsión de afecciones indirectas a la misma por choque o electrocución con la línea eléctrica, es por lo que se adopta la medida de que
ésta discurra enterrada en el ámbito de la parcela. En cuanto al vallado, no es previsible la afección por el hilo de pastor eléctrico, sin
embargo deberán adoptarse medidas para que el vallado resulte visible para las aves, tal y como se establece en el condicionado de la
presente declaración. Dada la amplia zona de campeo de terrenos
forestales y agrícolas, y la escasa ocupación de terreno por las construcciones previstas, la superficie a ocupar no resulta significativa
para la etología de la avifauna.
– Afecciones a la vegetación: Las afecciones se derivan de la eliminación de ejemplares por la ejecución ya sea de los caminos interiores (parece ser que se van a aprovechar los existentes, excepto algún
tramo de nueva ejecución) ya sea por la construcción de las casetas
anexas a las jaulas cuya disposición se deberá estudiar de forma que
no resulte afectada vegetación significativa, en especial los ejemplares
de carrasca, Pinus pinea y matorrales arborescentes de Juniperus.
– Afecciones al paisaje: Al encontrarse en un entorno agrícola y
forestal para evitar el impacto visual de las instalaciones, se deberá estudiar la tipología constructiva tanto de las casetas para los primates,
como de los edificios de servicios, etc.
En este sentido se deberá compaginar la visualización de las jaulas para evitar los choques de la avifauna, con la minimización del
impacto visual de las mismas desde el punto de vista paisajístico. En
este sentido se podría incorporar como medida de integración las consideraciones formuladas en las alegaciones en la que se indica que se
puede integrar la instalación mediante la creación de una zona de prevallado con especies autóctonas con diferentes estratos en altura que
oculten la actuación y actúe como barrera de ruidos y olores.
– Efectos de contaminación: Por la posibilidad de contaminación
si no se efectúa una adecuada gestión tanto de los residuos sólidos
como de los residuos líquidos que genere la actividad.
Para evitar estos efectos de contaminación, en concreto para las
aguas residuales, se considera imprescindible que se disponga de una
instalación de tratamiento para el agua residual tal y como se compromete a realizar la parte promotora, gestionando el vertido del agua
residual depurada de acuerdo con las autorizaciones preceptivas.
Por otro lado, se considera especialmente importante para evitar
efectos ambientales negativos derivados de la ejecución del proyecto, efectuar el seguimiento de las medidas correctoras que se establezcan tanto en el estudio de impacto ambiental como las que se
incorporen en la presente resolución mediante el Programa de Vigilancia Ambiental.
Consideraciones jurídicas:
1. El proyecto examinado constituye uno de los supuestos fácticos en los que resulta preceptiva la formulación de una Declaración
de Impacto Ambiental, previa a la resolución administrativa que se
adopte para la aprobación definitiva de aquél, según se desprende del
art. 5º de la Ley de Impacto Ambiental y concordantes de su Reglamento (Anexo I apartado 1.f del Decreto 162/1990).
2. En el expediente se han observado los trámites previstos en el
Decreto 162/90, del 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valen-
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30555
pel qual s’aprova el Reglament d’impacte ambiental; en la Llei 2/1989,
de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions
que hi són d’aplicació.
3. L’article cinqué del Decret 162/90, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s’aprova el Reglament per
a l’execució de la Llei 2/89, d’impacte ambiental, atribueix la competència a l’Òrgan ambiental, per a la declaració d’impacte ambiental dels projectes a què s’aplique aquesta Llei.
4. L’article 56, del Decret 81/2003, de 27 de juny, del Consell de
la Generalitat, pel qual estableix l’estructura orgànica de les conselleries
de l’administració de la Generalitat, atribueix a la Direcció General de
Gestió del Medi Natural, la competència sobre l’avaluació de l’impacte ambiental.
ciana por el que se aprueba el Reglamento de Impacto Ambiental; en
la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana y en las
demás disposiciones que le son de aplicación.
3. El artículo quinto del Decreto 162/90, del 15 de octubre, del
Consell de la Generalitat Valenciana por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/89 de Impacto Ambiental, atribuye
la competencia al Organo Ambiental, para la Declaración de Impacto Ambiental de los proyectos a los que se aplique esta Ley.
4. El Art. 56, del Decreto 81/2003, de 27 de junio, del Consell de
la Generalitat, por el que establece la estructura orgánica de las Consellerias de la administración de la Generalitat, atribuye a la Dirección
General de Gestión del Medio Natural, la competencia sobre la Evaluación del Impacto Ambiental.
Per tot això i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes,
formule la següent
Por todo ello y en uso de las facultades que tengo legalmente atribuidas, formulo la siguiente
Declaració d’impacte ambiental
Declaración de impacto ambiental
Primer
Estimar favorable, només als efectes ambientals, sense perjudici
de les exigències derivades de l’aplicació de la normativa sectorial
específica el Projecte per a residència de primats a situar en la partida Rincón del Moro, del terme municipal de Villena (Alacant), projecte promogut per la Fundació AAP per a acollida d’animals exòtics, sempre que aquest es desenvolupe d’acord amb el que estableix
la documentació presentada i l’apartat segon d’aquesta resolució.
Pimero
Estimar favorable, a los solos efectos ambientales, sin perjuicio de
las exigencias derivadas de la aplicación de la normativa sectorial
específica el Proyecto para Residencia de Primates a situar en la Partida de Rincón del Moro, del término municipal de Villena (Alicante), proyecto promovido por la Fundación A.A.P. para Acogida de
animales exóticos, siempre que el mismo se desarrolle de acuerdo
con lo establecido en la documentación presentada y el apartado
segundo de la presente resolución.
Segon
Se supedita l’execució de l’esmentat projecte en les parcel·les
admeses, al compliment dels següents condicionants:
1) El proveïment d’aigua de consum humà només es podrà realitzar
a través d’un gestor autoritzat. L’opció proposada per a realitzar sondejos d’aqüífers subterranis haurà de disposar de la preceptiva autorització de l’organisme de conca i informat positivament per l’autoritat sanitària, havent de complir les especificacions previstes en el
RD 140/03, de 7 febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de
la qualitat d’aigua de consum humà.
Segundo
Se supedita la ejecución del citado proyecto en las parcelas admitidas, al cumplimiento de los siguientes condicionantes:
1) El abastecimiento de agua de consumo humano sólo se podrá
realizar a través de un gestor autorizado. La opción propuesta para
realizar sondeos de acuíferos subterráneos deberá disponer de la preceptiva autorización del Organismo de Cuenca e informado positivamente por la autoridad sanitaria, debiendo cumplir las especificaciones contempladas en el RD 140/03, de 7 febrero, por el que se
establecen los criterios sanitarios de la calidad de agua de consumo
humano.
2) La gestión de los residuos sólidos generados se realizará de
acuerdo con su tipología, de forma que los residuos sólidos urbanos
producidos, serán retirados por el Servicio Municipal de recogida de
residuos, o gestor autorizado, en las condiciones que establezca la
Normativa Municipal.
El estiércol generado en las instalaciones se almacenarán en una
superficie impermeable con recogida de los lixiviados en un depósito estanco, de forma que se eviten vertidos al medio natural. La retirada del estiércol se realizará a través de empresa gestora autorizada
o mediante aplicación como fertilizante agrícola, siempre que ésta se
ajuste a lo establecido en el Real Decreto 261/96, de 16 de febrero,
sobre protección de las aguas contra la contaminación producida por
los nitratos procedentes de fuentes agrarias.
En cuanto a la producción de residuos sanitarios, se tendrá en
cuenta las obligaciones establecidas en el Decreto 240/94, de 22 de
noviembre del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el Reglamento Regulador de la Gestión de los Residuos Sanitarios.
3) Las aguas residuales generadas dispondrán de un sistema de
tratamiento propio, debiendo disponer de las autorizaciones preceptivas del Organismo de Cuenca, tanto para su vertido como para su reutilización.
4) Se distribuirán las casetas de primates y demás construcciones
o ejecuciones de caminos de forma que no resulte afectada vegetación significativa, en especial los ejemplares de carrasca, Pinus pinea
y matorrales arborescentes de Juniperus.
5) No se deberá realizar ninguna nueva acometida eléctrica dentro del ámbito de la finca con desarrollo aéreo, con el objeto de minimizar los riesgos de electrocución e impacto de aves.
6) Se deberá estudiar la tipología de los vallados (color, protección,
riesgo de electrocución), ya que la presencia de aves catalogadas en
la zona obliga a adoptar todas las medidas de precaución posibles, a
2) La gestió dels residus sòlids generats es realitzarà d’acord amb
la tipologia d’aquests, de manera que els residus sòlids urbans produïts,
seran retirats pel servei municipal de recollida de residus, o gestor
autoritzat, en les condicions que establisca la normativa municipal.
El fem generat en les instal·lacions s’emmagatzemarà en una
superfície impermeable amb recollidda dels lixiviats en un depòsit
estanc, de manera que s’eviten abocaments al medi natural. La retirada del fem es realitzarà a través d’una empresa gestora autoritzada
o per mitjà d’aplicació com a fertilitzant agrícola, sempre que aquesta s’ajuste al que establsix el Reial decret 261/96, de 16 de febrer,
sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels
nitrats procedents de fonts agràries.
Pel que fa a la producció de residus sanitaris, es tindrà en compte les obligacions establides en el Decret 240/94, de 22 de novembre,
del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament regulador de la
gestió dels residus sanitaris.
3) Les aigües residuals generades disposaran d’un sistema de tractament propi, i hauran de disposar de les autoritzacions preceptives de
l’organisme de conca, tant per a l’abocament com per a la reutilització d’aquestes.
4) Es distribuiran les casetes de primats i la resta de construccions
o execucions de camins de manera que no resulte afectada vegetació
significativa, en especial els exemplars de carrasca, Pinus pinea i
matolls arborescents de Juniperus.
5) No s’haurà de realitzar cap nova connexió elèctrica dins de
l’àmbit de la finca amb desenvolupament aeri, amb l’objecte de minimitzar els riscos d’electrocució i impacte d’aus.
6) S’haurà d’estudiar la tipologia dels tanques (color, protecció,
risc d’electrocució), ja que la presència d’aus catalogades en la zona
obliga a adoptar totes les mesures de precaució possibles, al seu torn
30556
27 09 2005
les mesures de visualització per a les aus hauran de ser compatibles
amb la minimització de l’impacte paisatgístic.
7) Es disposaran les mesures necessàries per a prevenir el risc
d’incendis forestals, per mitjà de la instal·lació dels dispositius antiincendis pertinents (xarxes d’aigua per a extinció, depòsits, etc.), i evitar les activitats de risc d’incendi en les zones pròximes.
8) Els animals que ingressen en les instal·lacions hauran de passar el període de quarantena que garantisca la innocuïtat d’aquests.
Es garantirà que en el centre no alberguen animals que es troben
malalts o infectats per malalties des de laboratoris d’investigació o
amb malalties contagioses amb risc per a la resta d’animals o per a les
persones.
9) S’haurà d’efectuar una prospecció prèvia per a detectar la presència de restes fòssils d’interés per a la conservació.
10) S’adoptarà com a mesura d’integració paisatgística de les instal·lacions l’execució de murs de pedra, utilitzant una tipologia constructiva d’acord amb el medi rural evitant la utilització d’elements
brillants, adaptant a l’entorn els acabats de fatxades, ocultació de
tanca amb espècies autòctones, etc.,
11) Amb la finalitat d’aconseguir un major coneixement del funcionament de la residència i dins de l’activitat educativa que planteja el centre, s’hauran d’establir campanyes d’informació a la població sobre les activitats del centre i controls de les garanties sanitàries
dels animals allotjats, procedència, etc. Així mateix s’informarà
sobre les mesures adoptades en relació amb la preservació dels valors
ambientals de la zona: Restauració de vegetació, minimització impacte sobre el paisatge, eliminació de fonts de contaminació per residus
líquids o sòlids, mesures compensatòries de repoblació d’espècies
vegetals autòctones en zones degradades, etc.
DOGV - Núm. 5.101
su vez las medidas de visualización para las aves deberán ser compatibles con la minimización del impacto paisajístico.
7) Se dispondrán las medidas necesarias para prevenir el Riesgo
de incendios forestales, mediante la instalación de los dispositivos
antiincendios pertinentes (redes de agua para extinción, depósitos,
etc.), evitando las actividades de riesgo de incendio en las zonas próximas.
8) Los animales que ingresen en las instalaciones deberán pasar
el periodo de cuarentena que garantice la inocuidad de los mismos. Se
garantizará que en el Centro no se albergue a animales que se encuentren enfermos o infectados por enfermedades desde laboratorios de
investigación o con enfermedades contagiosas con riesgo para el resto
de animales o para las personas.
9) Se deberá efectuar una prospección previa para detectar la presencia de restos fósiles de interés para la conservación.
10) Se adoptará como medida de integración paisajística de las
instalaciones la ejecución de muretes de piedra, utilizando una tipología constructiva acorde con el medio rural evitando la utilización de
elementos brillantes, adaptando al entorno los acabados de fachadas,
ocultación de vallado con especies autóctonas, etc.,
11) Con la finalidad de conseguir un mayor conocimiento del
funcionamiento de la residencia y dentro de la actividad educativa que
plantea el centro, se deberán establecer campañas de información a
la población sobre las actividades del centro y controles de las garantías sanitarias de los animales alojados, procedencia, etc. Asimismo
se informará sobre las medidas adoptadas en relación con la preservación de los valores ambientales de la zona: Restauración de vegetación, minimización impacto sobre el paisaje, eliminación de fuentes de contaminación por residuos líquidos o sólidos, medidas
compensatorias de repoblación de especies vegetales autóctonas en
zonas degradadas, etc.
12) El Programa de vigilància ambiental inclourà la gestió realitzada amb els distints tipus de residus generats en l’execució i funcionament de les obres projectades, indicació del sistema d’aigua
potable finalment adoptat, sistema de depuració d’aigües residuals,
qualitat obtinguda i destinació de les aigües depurades.
Remetent un informe a aquesta Direcció General amb periodicitat anual amb el resultat de l’esmentat Programa reflectint les incidències que s’hagen produït en el seguiment de les mesures correctores
previstes, incloent documentació fotogràfica de les mesures de revegetació i minimització de l’impacte visual.
13) S’haurà d’efectuar una prospecció prèvia per a detectar la presència de restes fòssils d’interés per a la conservació, i en tot cas si
durant l’execució de les obres es trobaren restes paleontològiques,
arqueològics o etnogràfics, el titular haurà de posar el fet en coneixement de la Conselleria de Cultura, de manera immediata, adoptant
les mesures pertinents amb vista a la protecció i conservació d’aquestes, de conformitat amb el que preveuen els articles 63 i 65 de la Llei
4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià. En tot cas, s’haurà d’obtenir informe favorable de la
Conselleria de Cultura, Educació i Esport sobre la conformitat del
projecte amb la normativa de patrimoni cultural, establit en l’article
11 de l’esmentada Llei.
14) Altres condicionants de caràcter ambiental que s’establisquen
derivades de l’aplicació de les ordenances municipals, autoritzacions
preceptives i la resta de normativa sectorial que hi siga d’aplicació, tant
per a la residència de primats com per a la clínica veterinària associada
a l’activitat.
12) El Programa de Vigilancia Ambiental incluirá la gestión realizada con los distintos tipos de residuos generados en la ejecución y
funcionamiento de las obras proyectadas, indicación del sistema de
agua potable finalmente adoptado, sistema de depuración de aguas
residuales, calidad obtenida y destino de las aguas depuradas.
Remitiendo un informe a esta Dirección General con periodicidad anual con el resultado del citado Programa reflejando las incidencias que se hayan producido en el seguimiento de las medidas
correctoras previstas, incluyendo documentación fotográfica de las
medidas de revegetación y minimización del impacto visual.
13) Se deberá efectuar una prospección previa para detectar la
presencia de restos fósiles de interés para la conservación, y en todo
caso si durante la ejecución de las obras se encontrasen restos paleontológicos, arqueológicos o etnográficos, el titular deberá poner el
hecho en conocimiento de la Conselleria de Cultura, de manera inmediata, adoptando las medidas pertinentes en orden a su protección y
conservación, de conformidad con lo previsto en los artículos 63 y
65 de la Ley 4/1998, de 11 de junio de la Generalitat Valenciana, del
Patrimonio Cultural Valenciano. En todo caso, se deberá obtener
informe favorable de la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia
acerca de la conformidad del proyecto con la normativa de patrimonio cultural, establecido en el art. 11 de la citada Ley.
14) Otros condicionantes de carácter ambiental que se establezcan
derivadas de la aplicación de las ordenanzas municipales, autorizaciones preceptivas y demás normativa sectorial que resulte de aplicación, tanto para la residencia de primates como para la clínica veterinaria asociada a la actividad.
Tercer
Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no es pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar-se els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercero
Notificar a las personas interesadas que contra la presente resolución, por no ser un acto definitivo en vía administrativa, no cabe
recurso alguno; lo cual no es inconveniente para que puedan utilizarse los medios que en defensa de su derecho estimen pertinentes.
Quart
Publicar aquesta declaració d’impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la forma reglamentària, d’acord
amb el que disposa l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el
Cuarto
Publicar la presente Declaración de Impacto Ambiental en el Diari
Oficial de la Generalitat Valenciana de la forma reglamentaria, de
acuerdo a lo dispuesto en el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15
de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30557
Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental.
aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de
marzo, de Impacto Ambiental.
València, 24 de juny de 2005.– La directora general de Gestió del
Medi Natural: Concepció Maroto Álvarez.
Valencia, 24 de junio de 2005.– La directora general de Gestión
del Medio Natural: Concepción Maroto Álvarez.
Declaració d’impacte ambiental
Expedient: 423/03-AIA
Títol:Projecte de construcció de millora de la seguretat vial de la
carretera CV-660, entre els PK 16+250 i 19+250. Ontinyent – Fontanars dels Aforins.
Promotor: Conselleria d’Infraestructures i Transports.
Autoritat substantiva: Conselleria d’Infraestructures i Transports.
Objecte: Eixamplament i millora del traçat en la CV-660, entre
els PK 16+250 i 19+250
Localització: Ontinyent i Fontanars dels Alforins. València.
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants de l’actuació
prevista
L’objecte del projecte és l’eixamplament i millora del traçat de
la CV-660 entre els PK 16+250 i el 19+250, d’Ontinyent a Fontanars
dels Alforins, que suporta actualment un fort percentatge de vehicles
pesants.
Amb aquest fi la secció tipus de la infraestructura projectada consta de dos carrils de 3,25 m, voreres d’emergència d’1 m i bermes d’1
m, només en els marges on apareix el terraplé.
El ferm està compost per:
– Capa de rodament de mescla bituminosa en calent tipus S-12, de
6 cm de grossària amb àrid porfíric.
– Capa intermèdia de mescla bituminosa en calent tipus G-20, de
6 cm de grossària.
– Capa de base de mescla bituminosa en calent tipus G-20, de 8
cm de grossària.
– Dues capes de llast artificial, de 50 cm de grossària total.
Tramitació administrativa
1. Informació pública
En data 24 d’octubre de 2003 la Conselleria d’Infraestructures i
Transports va remetre el document tècnic i l’estudi d’impacte ambiental (EIA) corresponents al Projecte de construcció de millora de la
seguretat vial de la carretera CV-660, entre els PK 16+250 i 19+250.
Ontinyent – Fontanars dels Aforins.
L’estudi d’impacte ambiental, com a part integrant del Projecte de
construcció de millora de la seguretat vial de la carretera CV-660,
entre els PK 16+250 i 19+250. Ontinyent – Fontanars dels Aforins, ha
sigut sotmés a informació pública mitjançant sengles anuncis publicats en el BOE núm. 267 de data 7 de novembre de 2003, i en el
DOGV núm. 4625 de data 7 de novembre de 2003, i no s’hi han presentat al·legacions de caràcter ambiental.
2. Peticions d’informes sectorials i documentació complementària
En data 4 de juny de 2002 es va efectuar consulta als organismes
següents:
– Direcció General de Conservació del Medi de la Conselleria de
Medi Ambient.
– Direcció General de Planificació i Gestió del Medi de la Conselleria de Medi Ambient.
– Direcció General per al Desenvolupament Sostenible de la Conselleria de Medi Ambient.
– Direcció General de Conservació de la Naturalesa del Ministeri de Medi Ambient.
– Direcció General del Patrimoni Artístic de la Conselleria de
Cultura, Educació i Ciència.
– Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament d’Ontinyent.
Declaración de impacto ambiental
Expediente: 423/03-AIA
Título: Proyecto de construcción de mejora de la seguridad vial de
la carretera CV-660, entre los Pks 16+250 y 19+250. Ontinyent –
Fontanars.
Promotor: Conselleria de Infraestructuras y Transportes.
Autoridad sustantiva: Conselleria de Infraestructuras y Transportes.
Objeto: Ensanche y mejora del trazado en la CV-660, entre los
Pks 16+250 y 19+250
Localización: Ontinyent y Fontanars dels Alforins. Valencia.
Descripción del Proyecto
1.Descripción de las características más relevantes de la actuación prevista.
El objeto del proyecto es el ensanche y mejora del trazado de la
CV-660 entre los Pks 16+250 y el 19+250, de Ontinyent a Fontanars
dels Alforins, que soporta actualmente un fuerte porcentaje de vehículos pesados.
Para ello la sección tipo de la infraestructura proyectada consta de
dos carriles de 3,25 m, arcenes de 1 m y bermas de 1 m, sólo en los
márgenes donde aparece el terraplén.
El firme está compuesto por:
– Capa de rodadura de rodadura de mezcla bituminosa en caliente tipo S-12, de 6 cm de espesor con árido porfídico.
– Capa intermedia de mezcla bituminosa en caliente tipo G-20,
de 6 cm de espesor.
– Capa de base de mezcla bituminosa en caliente tipo G-20, de 8
cm de espesor.
– Dos capas de zahorra artificial, de 50 cm de espesor total.
Tramitación administrativa
1. Información pública.
En fecha 24 de octubre de 2003 la Conselleria de Infraestructuras
y Transportes remitió el documento técnico y el Estudio de Impacto
Ambiental (EIA) correspondientes al “Proyecto de construcción de
mejora de la seguridad vial de la carretera CV-660, entre los Pks
16+250 y 19+250. Ontinyent – Fontanars”.
El Estudio de Impacto Ambiental, como parte integrante del proyecto “Proyecto de construcción de mejora de la seguridad vial de la
carretera CV-660, entre los Pks 16+250 y 19+250. Ontinyent – Fontanars”, ha sido sometido a información pública mediante sendos
anuncios publicados en el BOE nº267 de fecha 7 de noviembre de
2003, y en el DOGV nº4625 de fecha 7 de noviembre de 2003, no
habiéndose presentado alegaciones de carácter medioambiental.
2.Peticiones de informes sectoriales y documentación complementaria.
En fecha 4 de junio de 2002 se efectuó consulta a los siguientes
organismos:
– Dirección General de Conservación del Medio de la Conselleria de Medio Ambiente.
– Dirección General de Planificación y Gestión del Medio de la
Conselleria de Medio Ambiente.
– Dirección General para el Desarrollo Sostenible de la Conselleria de Medio Ambiente.
– Dirección General de Conservación de la Naturaleza del Ministerio de Medio Ambiente.
– Dirección General del Patrimonio Artístico de la Conselleria de
Cultura, Educación y Ciencia.
– Servicio de Arqueología del Ayuntamientos de Ontinyent.
30558
27 09 2005
En data 8 d’octubre, la Direcció General d’Obres Públiques de la
Conselleria d’Infraestructures i Transports va efectuar consulta a la
Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.
Informes sectorials
Es passa a continuació a fer un breu resum de la informació obtinguda dels informes que s’assenyalaven en el punt anterior.
– L’informe de l’Ajuntament d’Ontinyent assenyala que:
«... En tota la zona afectada per les obres no hi ha jaciments fitxats o catalogats, ni detectats.
No obstant això, atés el caràcter transformatiu de les obres, com
l’existència d’algun sector en principi apte i amb possibilitats de contenir algun vestigi –per exemple, zona entre els PK 1+000 i 1+100
o, menys probable, entre PK 1+500 i PK 1+750 aprox. on no s’han fet
comprovacions, ha de considerar-se la realització d’una prospecció
superficial intensiva en tots els sectors que han de ser transformats, amb
reconeixement detallat del terreny, recollida de materials, si n’hi
haguera, i observació dels talls, al llarg del recorregut».
– La Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià assenyala
que:
«No es té documentat cap jaciment arqueològic que puga veure’s
afectat directament per l’obra de referència, no obstant això es localitza en una àrea amb forta presència de jaciments arqueològics.
L’estudi d’impacte ambiental no preveu l’afecció al patrimoni
paleontològic .
En l’estudi es preveu la realització d’un seguiment arqueològic
dels moviments de terra (excavacions), a fi de documentar les dades
no observades durant la fase de redacció del projecte de construcció.
Seria convenient aplicar aquesta vigilància, des d’un punt de vista
paleontològic, en aquells punts en què es realitzaren moviments de
terra que afectaren els materials lacustre carbonatats (unitat M3).
Cal recordar que qualsevulla troballa paleontològica d’interés
rellevant que es realitzara durant l’execució del projecte haurà de ser
comunicada a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, o als ajuntaments implicats, segons el que disposa l’article 63 de la Llei 4/198,
del patrimoni cultural valencià.
Pel qual, de conformitat amb l’informe dels serveis tècnics s’informa favorablement els efectes patrimonials el referit projecte sempre
que es duga a terme en la seua integritat el Programa de vigilància
ambiental que haurà necessàriament d’estendre’s als aspectes relacionats amb la salvaguarda del patrimoni paleontològic ressenyats en
el cos d’aquest informe».
Afeccions legals
Segons els informes rebuts, l’estudi d’impacte ambiental i de les
investigacions realitzades, cal assenyalar que existeix, per part de les
obres projectades, afecció a:
–Segons l’article 2 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de
juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües, hi ha afecció al:
– Barranc de Lloma.
– El tram de carretera objecte d’aquest estudi travessa una forest
d’utilitat pública (serra Grossa)
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure’s afectats de forma important per l’actuació
La zona està caracteritzada per un relleu abrupte de pendents acusades, en tractar-se d’un port, on el punt més alt és el Cabezo de Tiriran amb 653,5 m.
Respecte a la hidrologia superficial, el tram en estudi discorre
sensiblement en direcció oest-est, al sud de la serra Grossa, actuant com
una barrera enfront de la xarxa natural de drenatge, ja que creua uns
tàlvegs naturals que arrepleguen les aigües de conca relativament
DOGV - Núm. 5.101
En fecha 8 de octubre, la Dirección General de Obras Públicas
de la Conselleria de Infraestructuras y Transportes efectuó consulta a
la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano.
Informes sectoriales
Se pasa seguidamente a hacer un breve resumen de la información obtenida de los informes que se señalaban en el punto anterior.
– El informe del Ayto. de Ontinyet señala que:
«... en toda la zona afectada por las obras no hay yacimientos
fichados o catalogados, ni detectados.
No obstante, dado el carácter transformativo de las obras, como
la existencia de algún sector en principio apto y con posibilidades de
contener algún vestigio –por ejemplo, zona entre los Pks 1+000 y
1+100 o, menos probable, entre Pk 1+500 y Pk 1+750 aprox. donde
no se han hecho comprobaciones, debe considerarse la realización de
una prospección superficial intensiva en todos los sectores que han de
ser transformados, con reconocimiento pormenorizado del terreno,
recogida de materiales, si los hubiera, y observación de los tajos, a
lo largo del recorrido»
– La Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano señala que:
«No se tiene documentado yacimiento arqueológico alguno que
pueda verse afectado directamente por la obra de referencia, no obstante se localiza en un área con fuerte presencia de yacimientos arqueológicos.
El estudio de Impacto Ambiental no contempla la afección al
Patrimonio Paleontológico .
En el estudio se contempla la realización de un seguimiento arqueológico de los movimientos de tierra (excavaciones), con objeto de
documentar los datos no observados durante la fase de redacción del
proyecto de construcción.
Sería conveniente aplicar esta vigilancia, desde un punto de vista
paleontológico, en aquellos puntos en los que se realizasen movimientos de tierra que afectasen a los materiales lacustre carbonatados (unidad M3).
Cabe recordar que cualquier hallazgo paleontológico de interés
relevante que se realizase durante la ejecución del proyecto deberá
ser comunicado a la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte, o
a los Ayuntamientos implicados, según lo dispuesto en el artículo 63
de la Ley 4/198 del Patrimonio Cultural Valenciano.
Por lo que de conformidad con el informe de los Servicios Técnicos se informa favorablemente a los efectos patrimoniales el referido proyecto siempre que se lleve a cabo en su integridad el programa de vigilancia ambiental que deberá necesariamente extenderse a
los aspectos relacionados con la salvaguarda del patrimonio paleontológico reseñados en el cuerpo del presente informe».
Afecciones legales
Según los informes recibidos, el Estudio de Impacto Ambiental y
de las investigaciones realizadas, cabe señalar que existe, por parte de
las obras proyectadas, afección a:
– Según el Art. 2 del Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de
julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas,
existe afección al:
– Barranco de Lloma.
– El tramo de carretera objeto del presente estudio atraviesa Monte
de Utilidad Pública (Serra Grossa)
Consideraciones ambientales
1. Elementos ambientales que pueden verse afectados de forma
importante por la actuación.
La zona está caracterizada por un relieve abrupto de pendientes acusadas, al tratarse de un puerto, donde el punto más alto es el Cabezo
de Tiriran con 653,5 m.
Respecto a la hidrología superficial, el tramo en estudio discurre
sensiblemente en dirección Oeste-Este, al sur de la Sierra Grossa,
actuando como una barrera frente a la red natural de drenaje, ya que
cruza unas vaguadas naturales que recogen las aguas de cuenca rela-
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
gran (vessant sud del Llano del Collado Blanco, Alto de la Cruz, Alto
del Colmenar, Altet dels Maradors, Alt de la Collada de los Abuelos), i les drenen cap al barranc de Golgorrubio i d’allí, a través del
barranc de Lloma-Rasa, al riu Clariano.
Quant a la vegetació, la forta pressió antròpica i els incendis forestals que ha patit aquesta zona al llarg de la història, ha donat lloc, al
desplaçament del carrascar termòfil (Rubio-Quercetum rotundifoliae)
pels coscollars, llentisclars i matolls de timonedes i romerars.
Encara que hi ha exemplars de conill i perdiu roja, són les aus
rapaces l’espècie existent més vulnerable a l’acció de l’home, per
l’alteració dels seus hàbitats. Podem destacar una parella d’àguiles
calçades (Hieraetus pennatus), que utilitza la zona d’afecció i els seus
voltants com a zona de campeig, no per a la seua nidificació, i la presència de ducs (Bubo bubo), on disposa de zones de refugi i nidificació
(barrancs, fonamentalment).
2. Identificació, descripció i valoració dels impactes més rellevants
A més de les alteracions que es produiran sobre la vegetació per
desbrossament, provocant al seu torn el desplaçament de la fauna
afectada cap a espais confrontants, l’impacte més rellevant serà sobre
la geomorfologia, a causa de la realització de desmunts i terraplens
necessaris per a poder salvar les revoltes en forca que existeixen al llarg
del traçat.
Com a conseqüència, es produirà una modificació del paisatge,
que podrà ser corregida mitjançant la revegetació dels talussos amb
espècies autòctones, i la integració paisatgística dels trams abandonats,
com es descriu en el punt següent de mesures correctores.
3. Consideracions sobre les mesures correctores i el programa de
vigilància ambiental
L’estudi d’impacte ambiental ha previst les mesures correctores
que són d’habitual aplicació en obres lineals. Aquestes s’encaminen
a minimitzar els impactes derivats de les accions que són inherents a
la construcció i explotació d’aquest tipus d’infraestructures viàries.
A continuació, només es farà referència a aquelles més significatives.
– Atés que en el procés d’inventari ambiental s’han localitzat una
parella d’àguiles calçades (Hieraetus pennatus), s’haurà de disposar,
abans de l’inici de les obres dels serveis d’un tècnic especialista qualificat amb el propòsit de localitzar l’assentament d’àguiles, com
també el de qualsevol altra espècie protegida, i determinar mitjançant informe la necessitat adoptar mesures addicionals.
Si no es localitza el niu dins de l’àmbit de l’obra, s’establirà un procés de vigilància ornitològica a fi de comprovar l’estat de les aus
durant la fase d’ampliació de la carretera. Si el niu es localitza pròxim
a les obres s’evitaran les tasques de voladura mentre dure el període
de reproducció d’aquestes aus, que generalment es produeix entre els
mesos d’abril a setembre.
– En els desmunts que s’excaven en argiles i depòsits de vessant,
es recomana un talús general de 2H:3V.
– En les zones en què se superen els 10 m d’alçària o en talussos
que presenten un elevat grau de descomposició, es col·locarà una
malla galvanitzada de triple torsió per a la recollida de materials.
– Creació de bermes de protecció en els talussos de majors dimensions que permetran la instauració d’espècies arbòries i arbustives
que mitjançant el sistema radicular d’aquestes aportaran estabilitat
als talussos on s’assenten.
– Creació de jardineres compostes per murets de maçoneria caravista als peus del talús per a facilitar l’arrelament de vegetació en el
peu de talús i aconseguir una major estabilitat d’aquest.
– Plantació i hidrosembra segons corresponga de la superfície del
talús destinat a la integració paisatgística i al control de l’erosió del
talús.
– Les forques i revoltes abandonades que s’han seleccionat seran
utilitzades com a zones de préstecs i abocador en el procés de moviment de terres. La recuperació i integració ambiental d’aquestes zones
consistirà en la demolició del ferm i escarificació del terreny.
30559
tivamente grande (vertiente sur del Llano del Collado Blanco, Alto de
la Cruz, Alto de Colmenar, Altet dels Maradors, Alto de la Collada de
los Abuelos), y las drenan hacia el barranco de Golgorrubio y de allí,
a través del barranco de Lloma-Rasa, al río Clariano.
En cuanto a la vegetación, la fuerte presión antrópica y los incendios forestales que ha sufrido esta zona a lo largo de la historia, a
dado lugar, al desplazamiento del carrascal termófilo (Rubio-Quercetum rotundifoliae) por los coscojares, lenticares y matorrales de
tomillares y romerales.
Aunque existen ejemplares de conejo y perdiz roja, son las aves
rapaces, la especie existente más vulnerable a la acción del hombre,
por la alteración de sus hábitats. Podemos destacar una pareja de
Aguilillas Calzadas (Hieraetus pennatus), que utiliza la zona de afección y sus alrededores como zona de campeo, no para su nidificación, y la presencia de Búho Real (Bubo bubo), donde dispone de
zonas de refugio y nidificación (barrancos, fundamentalmente).
2. Identificación, descripción y valoración de los impactos más
relevantes
Además de las alteraciones que se producirán sobre la vegetación
por desbroce, provocando a su vez el desplazamiento de la fauna afectada hacia espacios colindantes, el impacto más relevante será sobre
la geomorfología, debido a la realización de desmontes y terraplenes
necesarios para poder salvar las curva en horquilla que existen a lo largo
del trazado.
Como consecuencia se producirá una modificación del paisaje,
que podrá ser corregida mediante la revegetación de los taludes con
especies autóctonas, y la integración paisajística de los tramos abandonados, como se describe en el punto siguiente de medidas correctoras.
3. Consideraciones sobre las medidas correctoras y el Programa
de Vigilancia Ambiental
El Estudio de Impacto Ambiental ha contemplado las medidas
correctoras que son de habitual aplicación en obras lineales. Las mismas se encaminan a minimizar los impactos derivados de las acciones que son inherentes a la construcción y explotación de este tipo
de infraestructuras viarias.
A continuación, sólo se hará referencia a aquellas más significativas.
-Dado que en el proceso de inventario ambiental se han localizado una pareja de Aguilillas Calzadas (Hieraetus pennatus), se deberá contar, antes del inicio de las obras con los servicios de un técnico especialista cualificado con el propósito de localizar el asentamiento
de aguilillas, así como el de cualquier otra especie protegida, y determinar mediante informe la necesidad de adoptar medidas adicionales.
De localizarse el nido dentro del ámbito de la obra se establecerá un proceso de vigilancia ornitológica con el fin de comprobar el estado de las aves durante la fase de ampliación de la carretera. Si el nido
se localiza cercano a las obras se evitarán las tareas de voladura mientras dure el periodo de reproducción de estas aves, que generalmente se produce entre los meses de abril a septiembre.
-En los desmontes que se excaven en arcillas y depósitos de ladera, se recomienda un talud general de 2H:3V.
-En las zonas en las que se superen los 10 m de altura o en taludes que presenten un elevado grado de descomposición, se colocará
una malla galvanizada de triple torsión para la recogida de materiales.
-Creación de bermas de protección en los taludes de mayores
dimensiones que permitirán la instauración de especies arbóreas y
arbustivas que mediante su sistema radicular aportarán estabilidad a
los taludes donde se asientan.
-Creación de jardineras compuestas por muretes de mampostería
caravista a los pies del talud para facilitar el arraigo de vegetación en
el pie de talud logrando una mayor estabilidad del mismo.
-Plantación e hidrosiembra según corresponda de la superficie del
talud destinado a la integración paisajística y al control de la erosión
del talud.
-Las horquillas y curvas abandonadas que se han seleccionado
serán utilizadas como zonas de préstamos y vertedero en el proceso
de movimiento de tierras. La recuperación e integración medioambiental de estas zonas consistirá en la demolición del firme y escarificado del terreno.
30560
27 09 2005
Pel que fa al programa de vigilància ambiental tindrà com a objecte establir un sistema que garantisca el compliment de les indicacions
i mesures protectores i correctores contingudes en l’estudi d’impacte ambiental, i fer un seguiment d’una sèrie de paràmetres que donen
una idea de com evoluciona l’entorn a partir de la construcció i funcionament de l’obra. A manera de síntesi, cal destacar els següents
aspectes bàsics objecte de control ambiental:
– Seguiment del desenvolupament de les superfícies restaurades.
Comprovar l’eficàcia de les mesures adoptades relatives a la prevenció de l’erosió, integració ambiental, estabilització, etc. En cas negatiu, determinar les causes que han ocasionat el fracàs i establir noves
mesures.
– Seguiment i vigilància ornitològica de la parella d’àguiles calçades si es localitza el niu als voltants de les obres.
– Control de la procedència dels préstecs i destinació de l’abocament de materials sobrants que es troben en la traça.
– Control del desbrossament i tala d’arbratge.
– Control de les labors de vegetació.
– Supervisió del traçat de camins d’obra, si n’hi ha.
Finalment, el Programa de vigilància ambiental haurà de fixar
amb una determinada periodicitat la realització d’informes en els
quals es farà constància del compliment del programa, com també
els efectes derivats de l’aplicació de les mesures correctores i del grau
de correspondència d’aquests efectes amb què van ser prevists en
l’estudi d’impacte ambiental.
DOGV - Núm. 5.101
En cuanto al Programa de Vigilancia Ambiental tendrá por objeto establecer un sistema que garantice el cumplimiento de las indicaciones y medidas protectoras y correctoras contenidas en el Estudio de Impacto Ambiental, y hacer un seguimiento de una serie de
parámetros que den una idea de cómo evoluciona el entorno a partir
de la construcción y funcionamiento de la obra. A modo de síntesis,
cabe destacar los siguientes aspectos básicos objeto de control ambiental:
-Seguimiento del desarrollo de las superficies restauradas. Comprobar la eficacia de las medidas adoptadas relativas a la prevención
de la erosión, integración ambiental, estabilización, etc. En caso negativo, determinar las causas que han ocasionado el fracaso y establecer nuevas medidas.
-Seguimiento y vigilancia ornitológica de la pareja de Aguilillas
Calzadas de localizarse el nido en las inmediaciones de las obras.
-Control de la procedencia de los préstamos y destino del vertido
de materiales sobrantes que se encuentran en la traza.
-Control del desbroce y tala de arbolado.
-Control de las labores de vegetación.
-Supervisión del trazado de caminos de obra, si existieran.
Por último, el Programa de Vigilancia Ambiental deberá fijar con
una cierta periodicidad la realización de informes en los cuales se
dará cuenta del cumplimiento del programa así como los efectos derivados de la aplicación de las medidas correctoras y del grado de
correspondencia de estos efectos con los que fueron previstos en el
Estudio de Impacto Ambiental.
Consideraciones jurídicas
Consideracions jurídiques
El projecte examinat queda tipificat en l’apartat 8-a) de l’annex I
del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat
Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’aplicació de la
Llei 2/89, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d’impacte
ambiental.
L’expedient ha observat els tràmits prevists en el Decret 162/90,
de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual
s’aprova el Reglament d’impacte ambiental; en la Llei 2/89, de 3 de
març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi
són d’aplicació.
L’article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d’11 de juliol, del
Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l’avaluació de l’impacte ambiental.
El proyecto examinado queda tipificado en el apartado 8-a) del
anejo I del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la
Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la
aplicación de la Ley 2/89, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana, de Impacto Ambiental
El expediente ha observado los trámites previstos en el Decreto
162/90, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana
por el que se aprueba el Reglamento de Impacto Ambiental; en la
Ley 2/89, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana y en las demás
disposiciones que le son de aplicación.
El Art. 13, apartado 2, del Decreto 119/2003, de 11 de julio, del
Consell de la Generalitat, por el que aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Territorio y Vivienda, atribuye a
la dirección general de Gestión del Medio Natural la competencia
sobre la Evaluación del Impacto Ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes,
formule la següent
Por todo ello, en uso de las facultades que tengo legalmente atribuidas, formulo la siguiente
Declaración de impacto ambiental
Declaració d’impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l’efecte ambiental i sense perjudici
de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d’aplicació, el Projecte de construcció de millora de la seguretat vial de la
carretera CV-660, entre els PK 16+250 i 19+250. Ontinyent – Fontanars dels Aforins, promogut per la Direcció General d’Obres Públiques de la Conselleria d’Infraestructures i Transports, sempre que
aquest es desenvolupe amb les previsions de l’estudi d’impacte ambiental i amb els condicionants establits en l’apartat segon.
Primero
Estimar aceptable, a los solos efectos ambientales y sin perjuicio
de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sean
de aplicación, el Proyecto de construcción de mejora de la seguridad
vial de la carretera CV-660, entre los Pks 16+250 y 19+250. Ontinyent – Fontanars, promovido por la Dirección General de Obras Públicas de la Conselleria de Infraestructuras y Transportes, siempre que
el mismo se desarrolle con las previsiones del Estudio de Impacto
Ambiental y con los condicionantes establecidos en el apartado segundo.
Segon
Com a condicions addicionals que s’han complir s’estableixen
les següents:
1. El director de les obres haurà d’estar informat de l’execució de
les unitats d’obra que puguen tenir repercussions ambientals. Així
mateix, se li ha de notificar amb antelació la situació dels talls o llocs
on s’actuarà i el període previst de permanència, de manera que siga
possible establir els punts d’inspecció oportuns, d’acord amb els indicadors a controlar establits en aquest programa.
Segundo
Como condiciones adicionales a cumplir se establecen las siguien-
tes:
1. El director de las Obras deberá estar informado de la ejecución
de las unidades de obra que puedan tener repercusiones ambientales.
Asimismo, se le debe notificar con antelación la situación de los tajos
o lugares donde se actuará y el período previsto de permanencia, de
forma que sea posible establecer los puntos de inspección oportunos,
de acuerdo con los indicadores a controlar establecidos en este Programa.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
2. Els materials de farciment i les llasts que foren necessàries per
a l’execució del projecte, s’obtindran de préstecs o pedreres existents
i legalment autoritzades. En cas de noves obertures se sotmetran
aquestes, amb caràcter previ a la seua utilització, al procediment de
declaració d’impacte ambiental.
De la mateixa manera, el lloc que es trie com a abocador o runam,
si no es tracta d’un abocador de residus degudament identificat i legalitzat, s’haurà de sotmetre, abans de la utilització d’aquest, al procediment d’estimació d’impacte ambiental.
3. El Programa de vigilància ambiental, durant la fase d’explotació, incorporarà campanyes de mesuraments amb l’objectiu d’incrementar les mesures correctores en el cas que, en el futur, se sobrepassaren els objectius de qualitat assenyalats en els punts anteriors.
Com a part d’aquest Programa de vigilància ambiental es presentarà,
davant d’aquesta Direcció General, informe de les mesures de protecció realitzades, acompanyat dels primers mesuraments efectuats.
4. D’acord amb l’estudi d’impacte ambiental, i en el seu apartat
de mesures correctores, es recuperarà la capa superior del sòl vegetal
que puga estar afectada per l’obra per a la seua posterior reutilització
en els processos de restauració. Els sòls fèrtils així obtinguts es recolliran al llarg de la traça en muntons, l’alçària dels quals haurà de
definir-se en el plec de prescripcions tècniques particulars del projecte de construcció, de manera que es garantisca el manteniment de
les seues propietats naturals. En cap cas aquests abassegaments temporals es realitzaran tallant la xarxa de drenatge superficial o els sistemes de reg existents de la mateixa manera, en finalitzar els treballs,
es procedirà a la descompactació per subsolament de tots els terrenys
que s’hagueren vist afectats per les obres i la maquinària emprada en
aquestes.
5. La direcció d’obra exigirà, una vegada executades i acabades
les obres, la retirada a un abocador controlat de totes aquelles runes,
materials sobrants i la resta de deixalles d’obra que hagen sigut depositats, abocaments o abandonats en qualsevol àrea de terreny que
s’haja vist afectada per les obres executades.
Així mateix, es recorda al promotor la prohibició de realitzar qualsevol abocament no autoritzat en la zona. En tot cas, els canvis d’oli,
filtres o qualsevol altre residu procedent del manteniment de la maquinària i vehicles, hauran de ser degudament gestionats per un taller o
gestor autoritzat de residus tòxics i perillosos.
6. Amb l’objecte de no augmentar la incidència negativa sobre la
vegetació i el sòl, les instal·lacions auxiliars d’obra (oficines, tallers,
parc de maquinària, magatzems, etc.) es construiran sobre terrenys
desproveïts de vegetació. El mateix es farà respecte als accessos provisionals a aquestes instal·lacions; en aquest cas s’intentarà aprofitar
en la mesura que es puga el traçat dels camins agrícoles existents.
7. La direcció d’obra exigirà el compliment de les mesures protectores i correctores contingudes en l’estudi d’impacte ambiental
com també dels condicionants d’aquesta declaració d’impacte ambiental, per a la qual cosa s’establiran en el pressupost del projecte de
construcció, com ja s’ha indicat, les partides pressupostàries necessàries.
8. Si durant l’execució de les obres es produeix qualsevol troballa arqueològica o paleontològica, el fet es comunicarà a la Direcció
General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià de la
Conselleria de Cultura, Educació i Esport, de manera immediata, i
s’adoptaran les mesures pertinents de cara a la protecció i conservació d’aquestes, de conformitat amb el que preveuen els articles 63 i 65
de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del
patrimoni cultural valencià.
9. Igualment, si durant la fase d’execució de les obres apareixen
coves, avencs o altres cavitats subterrànies, el fet es comunicarà a la
Conselleria de Territori i Habitatge, atés que aquest tipus de formacions es troben protegides per l’article 16 de la Llei 11/94, de 27 de
desembre, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Tercer
Notificar a les parts interessades que, contra aquesta resolució,
per no ser un acte definitiu en via administrativa, no es pot interposar
30561
2. Los materiales de relleno y las zahorras que fuesen necesarias
para la ejecución del proyecto, se obtendrán de préstamos o canteras
existentes y legalmente autorizadas. En caso de nuevas aperturas se
someterán éstas, con carácter previo a su utilización, al procedimiento
de Declaración de Impacto Ambiental.
Del mismo modo, el lugar que se elija como vertedero o escombrera, de no tratarse de un vertedero de residuos debidamente identificado y legalizado, se deberá someter, antes de su utilización, al procedimiento de Estimación de Impacto Ambiental.
3. El Programa de Vigilancia Ambiental, durante la fase de explotación, incorporará campañas de mediciones con el objetivo de incrementar las medidas correctoras en el caso de que, en el futuro, se
sobrepasasen los objetivos de calidad señalados en los puntos anteriores. Como parte de dicho Programa de Vigilancia Ambiental se
presentará, ante esta Dirección General, informe de las medidas de
protección realizadas, acompañado de las primeras mediciones efectuadas.
4. De acuerdo con el estudio de impacto ambiental, y en su apartado de medidas correctoras, se recuperará la capa superior del suelo
vegetal que pueda estar afectada por la obra para su posterior reutilización en los procesos de restauración. Los suelos fértiles así obtenidos
se acopiarán a lo largo de la traza en montones, cuya altura deberá
definirse en el pliego de prescripciones técnicas particulares del Proyecto de Construcción, de forma tal que se garantice el mantenimiento
de sus propiedades naturales. En ningún caso estos acopios temporales se realizarán cortando la red de drenaje superficial o los sistemas
de riego existentes De igual forma, al finalizar los trabajos, se procederá
a la descompactación por subsolado de cuantos terrenos se hubiesen
visto afectados por las obras y la maquinaria empleada en las mismas.
5. La Dirección de Obra exigirá, una vez ejecutadas y terminadas las obras, la retirada a vertedero controlado de todos aquellos
escombros, materiales sobrantes y demás restos de obra que hayan
sido depositados, vertidos o abandonados en cualquier área de terreno que se haya visto afectada por las obras ejecutadas.
Asimismo, se recuerda al promotor la prohibición de realizar cualquier vertido no autorizado en la zona. En todo caso, los cambios de
aceite, filtros o cualquier otro residuo procedente del mantenimiento
de la maquinaria y vehículos, deberán ser debidamente gestionados por
taller o gestor autorizado de Residuos Tóxicos y Peligrosos.
6. Con el objeto de no aumentar la incidencia negativa sobre la
vegetación y el suelo, las instalaciones auxiliares de obra (oficinas,
talleres, parque de maquinaria, almacenes, etc.) se construirán sobre
terrenos desprovistos de vegetación. Lo mismo se hará respecto a los
accesos provisionales a estas instalaciones; en este caso se intentará
aprovechar en lo posible el trazado de los caminos agrícolas existentes.
7. La Dirección de Obra exigirá el cumplimiento de las medidas
protectoras y correctoras contenidas en el estudio de impacto ambiental así como de los condicionantes de la presente Declaración de
Impacto Ambiental, para lo cual se establecerán en el presupuesto
del Proyecto de Construcción, como ya se ha indicado, las partidas presupuestarias necesarias.
8. Si durante la ejecución de las obras se produjese cualquier
hallazgo arqueológico o paleontológico, el hecho se pondrá en conocimiento de la Dirección General de Política Lingüística y Patrimonio Cultural Valenciano de la Conselleria de Cultura, Educación y
Deporte, de forma inmediata, adoptando las medidas pertinentes en
orden a su protección y conservación, de conformidad con lo previsto en los artículos 63 y 65 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la
Generalitat Valenciana, del Patrimonio Cultural Valenciano.
9. Igualmente, si durante la fase de ejecución de las obras apareciesen cuevas, simas u otras cavidades subterráneas, el hecho se comunicará a la Conselleria de Territorio y Vivienda, dado que este tipo de
formaciones se hallan protegidas por el artículo 16 de la Ley 11/94,
de 27 de diciembre, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana.
Tercero
Notificar a las partes interesadas que, contra la presente resolución,
por no ser un acto definitivo en vía administrativa, no cabe recurso
30562
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar-se
els mitjans que en defensa del seu dret i interessos estimen pertinents.
alguno, lo cual no es inconveniente para que puedan utilizarse los
medios que en defensa de su derecho e intereses estimen pertinentes.
Quart
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa l’article 28 de l’esmentat Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de
la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental.
Cuarto
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la presente Declaración de Impacto Ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en
el artículo 28 del citado Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento
para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental.
València, 30 de juny de 2004.– El director general de Gestió del
Medi Natural: Javier Gómez Martín.
Valencia, 30 de junio de 2004.– El director general de Gestión
del Medio Natural: Javier Gómez Martín.
Declaració d’impacte ambiental
Expedient: 139/02-AIA
Títol:Indústria per a la fabricació de paviments i revestiments
ceràmics
Promotor: CERÁMICA SALONI, SA
Autoritat substantiva: Direcció General de Qualitat Ambiental de
la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana
Localització: km 17 de la ctra. de l’Alcora al pas d’aquesta pel
terme municipal de Sant Joan de Moró (Castelló)
Descripció del projecte
Objecte del projecte
CERÁMICA SALONI, SA, és una indústria del sector ceràmic.
Les seues instal·lacions del km 17 de la ctra. de l’Alcora al pas d’aquesta pel terme municipal de Sant Joan de Moró (Castelló), es dediquen
específicament a la fabricació de paviments i revestiments ceràmics,
amb una capacitat de producció tal, que es converteixen en un dels
supòsits fàctics en què resulta preceptiva l’obtenció de l’autorització
ambiental integrada.
Les activitats industrials de CERÁMICA SALONI, SA, açò és, la
preparació d’argila, la preparació d’esmalts i la fabricació de revestiments i paviments ceràmics, s’efectuen desenvolupen en una parcel·la de 189.681 m2, amb 84.765 m2 construïts aproximadament, qualificada com a sòl urbà d’ús industrial. La parcel·la afronta al nord
amb una altra activitat industrial, al sud i a l’est amb la carretera de
l’Alcora, i a l’oest amb el pantà de Maria Cristina. La producció anual
d’aquesta és de 11.486.095 m2 de bases i 277.609 m2 de peces especials.
La capacitat de producció és de 25.000 t/mes.
Antecedents
Cal assenyalar que la factoria que se sotmet a avaluació d’impacte ambiental s’ubica sobre sòl industrial, el qual va ser avaluat ambientalment –juntament amb la resta del municipi– en el marc del PGOU
de Sant Joan de Moró, i disposa de declaració d’impacte ambiental amb
condicions, de data 5 de desembre de 2003 sobre la qual, al seu torn,
posteriorment en data 9 de juny de 2004, es va dur a terme una resolució.
Caràcter de la declaració
La declaració d’impacte ambiental que conforma aquesta resolució forma part del procés d’autorització ambiental integrada en tràmit,
en aplicació de la Llei 16/2002, d’1 de juliol de prevenció i control integrats de la contaminació, i el Decret 40/2004, de 5 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es desenvolupa el règim de prevenció
i control integrats de la contaminació a la Comunitat Valenciana.
Aquesta normativa determina el contingut i abast de l’autorització ambiental integrada, la finalitat del qual és integrar en una única
resolució totes aquelles autoritzacions i pronunciaments sectorials en
matèria d’abocaments d’aigües residuals, producció i gestió de residus i emissions a l’atmosfera competència de la conselleria competent
Declaración de impacto ambiental
Expediente: 139/02-AIA
Título: Industria para la fabricación de pavimentos y revestimientos cerámicos
Promotor: CERAMICA SALONI, SA.
Autoridad sustantiva: Dirección General de Calidad Ambiental
de la Conselleria de Territorio y Vivienda de la Generalitat Valenciana
Localización: km 17 de la Ctra. de Alcora a su paso por el término municipal de San Juan de Moró (Castellón).
Descripción del Proyecto
Objeto del Proyecto
CERÁMICA SALONI, SA., es una industria del sector cerámico.
Sus instalaciones del km 17 de la Ctra. de Alcora a su paso por el término municipal de San Juan de Moró (Castellón), se dedican específicamente a la fabricación de pavimentos y revestimientos cerámicos, con una capacidad de producción tal, que se convierten en uno de
los supuestos fácticos en los que resulta preceptiva la obtención de
la Autorización Ambiental Integrada.
Las actividades industriales de CERÁMICA SALONI, SA., esto
es, la preparación de arcilla, la preparación de esmaltes y la fabricación de revestimientos y pavimentos cerámicos, se desarrollan en una
parcela de 189.681 m2, con 84.765 m2 construidos aproximadamente,
calificada como suelo urbano de uso industrial. La parcela linda al
norte con otra actividad industrial, al sur y al este con la carretera de
Alcora, y al oeste con el Pantano de María Cristina. Su producción
anual es de 11.486.095 m2 de bases y 277.609 m2 de piezas especiales.
La capacidad de producción es de 25.000 Tm/mes.
Antecedentes
Cabe señalar que la factoría que se somete a evaluación de impacto ambiental se ubica sobre suelo industrial, el cual fue evaluado
ambientalmente –junto con el resto del municipio– en el marco del
PGOU de San Juan de Moró, contando con Declaración de Impacto
Ambiental con condiciones, de fecha 5 de diciembre de 2003 sobre la
que, a su vez, posteriormente en fecha 9 de junio de 2004, se llevó a
cabo una Resolución.
Carácter de la Declaración
La Declaración de Impacto Ambiental que conforma la presente
resolución forma parte del proceso de Autorización Ambiental Integrada en trámite, en aplicación de la Ley 16/2002, de 1 de julio de
Prevención y Control Integrados de la Contaminación, y el Decreto
40/2004, de 5 de marzo, del Consell de la Generalitat, por el que se
desarrolla el régimen de prevención y control integrados de la contaminación en la Comunidad Valenciana.
Esta normativa determina el contenido y alcance de la Autorización Ambiental Integrada, cuya finalidad es integrar en una única
resolución todas aquellas autorizaciones y pronunciamientos sectoriales
en materia de vertidos de aguas residuales, producción y gestión de residuos y emisiones a la atmósfera competencia de la Conselleria com-
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
en matèria de medi ambient de la Generalitat, preceptius per a la
implantació i posada en marxa de les instal·lacions sotmeses al règim
de prevenció i control integrats de la contaminació a la Comunitat
Valenciana. En aquesta resolució s’incorporarà, si és el cas, la declaració o estimació d’impacte ambiental.
En els casos en què així succeïsca i al mateix temps l’emplaçament
ho permeta, procedeix per tant, excloure del contingut de la declaració d’impacte ambiental aquells aspectes que la Llei 16/2002, d’1 de
juliol de prevenció i control integrats de la contaminació, i el Decret
40/2004, de 5 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es desenvolupa el règim de prevenció i control integrats de la contaminació
a la Comunitat Valenciana, reserven a la resolució administrativa que
conté l’autorització ambiental integrada, a fi d’evitar duplicitats innecessàries en el procés d’anàlisi i valoració ambiental, com també en
l’establiment de mesures correctores, protectores i la vigilància i control d’aquestes.
Cal considerar que l’avaluació d’impacte ambiental de les afeccions
ambientals derivades de l’emissió de contaminants atmosfèrics, generació de residus, consum d’aigües i abocament d’aigües residuals, es
realitza a través dels informes que emeten organismes i serveis competents en cada una de les matèries, els quals al seu torn són consultats pel departament que emet l’autorització ambiental integrada.
A la vista de l’article 22 del Decret 40/2004, l’autorització ambiental integrada contindrà, a banda de la declaració d’impacte ambiental,
tota una sèrie d’apartats a través dels quals podran minimitzar-se els
impactes directes sobre el medi abiòtic i la població. Els impactes
ambientals directes seran sobre els quals més fàcilment es podran
adoptar mesures correctores que, al seu torn, resultaran mesures preventives dels impactes indirectes sobre el medi natural biòtic, perceptual i social. I són les afeccions directes, les que durant el funcionament normal de les activitats IPPC poden donar-se sobre els
treballadors i el medi natural inert o abiòtic (aire, sòl i aigua) i les
indirectes, les que poden donar-se sobre el medi biòtic (flora, fauna
i processos biòtics).
En conseqüència, la necessària coordinació administrativa entre els
diversos departaments de la Conselleria de Territori i Habitatge, si
més no exigeix que la declaració d’impacte ambiental, que és succeïda per una autorització ambiental integrada, limite l’àmbit de decisió d’aquesta als aspectes relacionats amb les afeccions directes a la
fauna, flora, paisatge, espais naturals protegits, zones humides, formacions geomorfològiques, i altres.
Tramitació administrativa
En data 7 de gener de 2002, es rep en aquest Servei la memòria
d’activitat, l’estudi d’impacte ambiental, i els documents d’acceptació de residus perillosos, tot això remés per l’Àrea de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Territori i Habitatge, i emmarcat dins de la
sol·licitud d’autorització administrativa per a la producció de residus
perillosos.
En data 13 de setembre de 2002, s’informa el promotor de la data
d’entrada i número d’expedient d’avaluació d’impacte ambiental
assignat a la documentació d’aquest.
En data 13 de setembre de 2002, se sol·licita informe l’Àrea d’educació i qualitat ambiental de la Conselleria de Territori i Habitatge, de
manera que ens donaren a conéixer les al·legacions, proposades i indicacions que consideraren oportunes respecte a l’impacte ambiental
que suposaria el projecte de referència.
En data 14 de febrer de 2003, es rep l’informe sol·licitat (redactat sobre la documentació presentada per a la sol·licitud d’autorització per a la producció de residus perillosos), en el qual s’assenyala:
1. La mercantil CERÁMICA SALONI, SA, es dedica a la fabricació de paviments i revestiments ceràmics, i és la producció anual
d’aquesta de 11.486.095 m2 de bases i 277.609 m2 de peces especials.
La capacitat de producció és de 25.000 t/mes.
2. Les activitats industrials de CERÁMICA SALONI, SA, es
poden sintetitzar en tres processos: la preparació d’argila, la preparació
d’esmalts i la fabricació de revestiments i paviments ceràmics.
30563
petente en materia de medio ambiente de la Generalitat, preceptivos
para la implantación y puesta en marcha de las instalaciones sometidas al régimen de prevención y control integrados de la contaminación
en la Comunidad Valenciana. En esta resolución se incorporará, en su
caso, la declaración o estimación de impacto ambiental.
En los casos en los que así suceda y a la vez el emplazamiento lo
permita, procede por tanto, excluir del contenido de la Declaración de
Impacto Ambiental aquellos aspectos que la Ley 16/2002, de 1 de
julio de Prevención y Control Integrados de la Contaminación, y el
Decreto 40/2004, de 5 de marzo, del Consell de la Generalitat, por el
que se desarrolla el régimen de prevención y control integrados de la
contaminación en la Comunidad Valenciana, reservan a la resolución
administrativa que contiene la autorización ambiental integrada, con
el fin de evitar duplicidades innecesarias en el proceso de análisis y
valoración ambiental, así como en el establecimiento de medidas
correctoras, protectoras y su vigilancia y control.
Hay que considerar que la evaluación de impacto ambiental de
las afecciones ambientales derivadas de la emisión de contaminantes atmosféricos, generación de residuos, consumo de aguas y vertido de aguas residuales, se realiza a través de los informes que emiten
organismos y servicios competentes en cada una de las materias, los
cuales a su vez son consultados por el departamento que emite la
autorización ambiental integrada.
A la vista del artículo 22 del Decreto 40/2004, la Autorización
Ambiental Integrada contendrá, aparte de la Declaración de Impacto
Ambiental, toda una serie de apartados a través de los cuales podrán
minimizarse los impactos directos sobre el medio abiótico y la población. Los impactos ambientales directos serán sobre los que más fácilmente se podrán adoptar medidas correctoras que, a su vez, resultarán medidas preventivas de los impactos indirectos sobre el medio
natural biótico, perceptual y social. Siendo las afecciones directas,
las que durante el normal funcionamiento de las actividades IPPC
pueden darse sobre los trabajadores y el medio natural inerte o abiótico (aire, suelo y agua) y las indirectas, las que pueden darse sobre
el medio biótico (flora, fauna y procesos bióticos).
En consecuencia, la necesaria coordinación administrativa entre
los distintos departamentos de la Conselleria de Territorio y Vivienda, cuando menos exige que la Declaración de Impacto Ambiental, que
es sucedida por una Autorización Ambiental Integrada, limite su ámbito de decisión a los aspectos relacionados con las afecciones directas
a la fauna, flora, paisaje, espacios naturales protegidos, zonas húmedas, formaciones geomorfológicas, y otros.
Tramitación administrativa
En fecha 7 de enero de 2002, se recibe en este Servicio la Memoria de Actividad, el Estudio de Impacto Ambiental, y los documentos
de aceptación de residuos peligrosos, todo ello remitido por el Area
de Calidad Ambiental de la Conselleria de Territorio y Vivienda, y
enmarcado dentro de la solicitud de Autorización Administrativa para
la Producción de Residuos Peligrosos.
En fecha 13 de septiembre de 2002, se procede a informar al promotor de la fecha de entrada y número de expediente de evaluación
de impacto ambiental asignado a su documentación.
En fecha 13 de septiembre de 2002, se solicita informe al Area
de Educación y Calidad Ambiental de la Conselleria de Territorio y
Vivienda, de modo que nos dieran a conocer las alegaciones, propuestas e indicaciones que consideraran oportunas respecto al impacto ambiental que supondría el proyecto de referencia.
En fecha 14 de febrero de 2003, se recibe el informe solicitado
(redactado sobre la documentación presentada para la Solicitud de
Autorización para la Producción de Residuos Peligrosos), en el que se
señala:
1. La mercantil CERAMICA SALONI, SA., se dedica a la fabricación de pavimentos y revestimientos cerámicos, siendo su producción anual de 11.486.095 m2 de bases y 277.609 m2 de piezas especiales. La capacidad de producción es de 25.000 Tm/mes.
2. Las actividades industriales de CERÁMICA SALONI, SA., se
pueden sintetizar en tres procesos: la preparación de arcilla, la preparación de esmaltes y la fabricación de revestimientos y pavimentos
cerámicos.
30564
27 09 2005
La preparació d’argila consta bàsicament de les etapes següents:
– Recepció
– Trituració
– Mòlta
– Atomització
La preparació d’esmalts consta de:
– Pesada
– Molturació via humida
I la fabricació de revestiments ceràmics, es basa en:
– Premsatge
– Assecament
– Esmaltada
– Cocció, amb possible polida
– Embalatge i paletització.
Les operacions auxiliars són les següents: càrrega i descàrrega de
matèries primeres i granels, emmagatzematge de combustibles en
depòsits, matèries primeres i productes de manteniment, manteniment d’equips i instal·lacions, laboratori de R+D, laboratori de disseny,
laboratori de control, administració, neteja d’instal·lacions, cuina i
menjador, refrigeració d’oficines, laboratoris i menjadors, transformació d’energia elèctrica, servei mèdic, extracció d’aigua de pou i
producció d’energia elèctrica per cogeneració.
3. La mercantil CERÁMICA SALONI, SA, disposa d’un pou en
funcionament, donat d’alta en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
amb el corresponent permís d’extracció.
4. Els sistemes de depuració que preveu són els següents: una
depuradora biològica prefabricada per a depurar els abocaments
d’aigües residuals procedents d’oficines, cuines i sanitaris, constituïda pels tractaments de desbast, desgreixatge, tractament biològic i
decantació secundària; i una decantadora física per a depurar les aigües
procedents de la neteja de les línies d’esmaltació i dels molins
d’esmalts, com també les aigües procedents dels laboratoris, i de la resta
de les línies de producció. Els fangs resultants d’aquesta decantació
es recirculen, i s’introdueixen en la composició de la barbotina per a
atomitzar, per a la qual cosa es té autorització per la Conselleria de
Medi Ambient amb data 29 de juny de 2000.
5. En el projecte presentat es detallen les operacions que constitueixen el procés industrial i els residus perillosos generats en cadascuna d’aquestes. Els residus perillosos produïts en la totalitat del procés industrial són els següents: contenidors flexibles contaminats,
plàstics contaminats, envasos metàl·lics contaminats, paper contaminat (bosses, sacs i altres residus de cel·lulosa), fotolits, filtres d’oli, olis
usats, tèxtils contaminats, absorbents contaminats, pantalles serigràfiques, hidrocarburs de motor, aerosols, tubs fluorescents i llums de
mercuri, piles de botó usades, piles alcalines, residus sanitaris tipus lll,
transformadors amb PCB, sòlids contaminats, residu contaminat amb
mercuri, greixos flotants i bateries d’automoció.
S’aporten els documents d’acceptació per part de gestor autoritzat dels residus perillosos produïts, excepte dels transformadors de
PCB per no haver-se’n substituït cap fins a la data.
6. CERÁMICA SALONI, SA, disposa d’una zona d’emmagatzematge de residus perillosos amb una capacitat per a rebre com a
màxim la producció de sis mesos per a cada tipus de residu. Aquesta zona està sota sostre i impermeabilitzada amb sòl de formigó.
També disposa de cubetes on es depositen els envasos dels residus
perillosos per a evitar vessaments i fugues. Es destina una zona per a
transvasaments, dotada d’una cubeta o recipient semblant a fi que si
es produeix un abocament, siga en l’interior d’aquesta.
7. En el projecte de sol·licitud de producció de residus perillosos
l’empresa CERÁMICA SALONI, SA, assenyala que, com a productor de residus perillosos, desenvoluparà les activitats següents: segregació, emmagatzematge temporal, envasament i etiquetatge, recollida final i arxiu documental, compost per sol·licitud d’admissió de
cada residu, documents d’acceptació, notificació de trasllat, document de control i seguiment, autorització de gestor i llibre de registre
de residus perillosos.
DOGV - Núm. 5.101
La preparación de arcilla consta básicamente de las siguientes
etapas:
– Recepción.
– Trituración.
– Molienda.
– Atomización.
La preparación de esmaltes consta de:
– Pesada.
– Molturación vía húmeda.
Y la fabricación de revestimientos cerámicos, se basa en:
– Prensado.
– Secado.
– Esmaltado.
– Cocción, con posible pulido.
– Embalaje y paletización.
Las operaciones auxiliares son las siguientes: carga y descarga
de materias primas y graneles, almacenamiento de combustibles en
depósitos, materias primas y productos de mantenimiento, mantenimiento de equipos e instalaciones, laboratorio de I+D, laboratorio de
diseño, laboratorio de control, administración, limpieza de instalaciones, cocina y comedor, refrigeración de oficinas, laboratorios y
comedores, transformación de energía eléctrica, servicio médico,
extracción de agua de pozo y producción de energía eléctrica por
cogeneración.
3. La mercantil CERÁMICA SALONI, SA., dispone de un pozo
en funcionamiento, dado de alta en la Confederación Hidrográfica
del Júcar con el correspondiente permiso de extracción.
4. Los sistemas de depuración que contempla son los siguientes:
una depuradora biológica prefabricada para depurar los vertidos de
aguas residuales procedentes de oficinas, cocinas y sanitarios, constituida por los tratamientos de desbaste, desengrasado, tratamiento
biológico y decantación secundaria; y una decantadora física para
depurar las aguas procedentes de la limpieza de las líneas de esmaltación y de los molinos de esmaltes, así como las aguas procedentes
de los laboratorios, y del resto de las líneas de producción. Los lodos
resultantes de esta decantación se recirculan, introduciéndose en la
composición de la barbotina para atomizar, para lo cual se tiene autorización por la Conselleria de Medio Ambiente con fecha 29 de junio
de 2000.
5. En el Proyecto presentado se detallan las operaciones que constituyen el proceso industrial y los residuos peligrosos generados en cada
una de ellas. Los residuos peligrosos producidos en la totalidad del proceso industrial son los siguientes: big-bags contaminados, plásticos contaminados, envases metálicos contaminados, papel contaminado (bolsas, sacos y otros residuos de celulosa), fotolitos, filtros de aceite,
aceites usados, textiles contaminados, absorbentes contaminados,
pantallas serigráficas, hidrocarburos de motor, aerosoles, tubos fluorescentes y lámparas de mercurio, pilas de botón usadas, pilas alcalinas, residuos sanitarios tipo lll, transformadores con PCB’s, sólidos
contaminados, residuo contaminado con mercurio, grasas flotantes y
baterías de automoción.
Se aportan los documentos de aceptación por parte de gestor autorizado de los residuos peligrosos producidos, excepto de los transformadores de PCB’s por no haberse sustituido ninguno hasta la fecha.
6. CERÁMICA SALONI, SA., cuenta con una zona de almacenamiento de residuos peligrosos con una capacidad para recibir como
máximo la producción de seis meses para cada tipo de residuo. Esta
zona está techada e impermeabilizada con suelo de hormigón. También cuenta con cubetos donde se depositan los envases de los residuos
peligrosos para evitar derrames y fugas. Se destina una zona para
trasvases, dotada de un cubeto o recipiente similar con el fin de que
si se produce un vertido, sea en su interior.
7. En el proyecto de solicitud de producción de residuos peligrosos la empresa CERÁMICA SALONI, SA., señala que, como productor de residuos peligrosos, desarrollará las siguientes actividades:
segregación, almacenamiento temporal, envasado y etiquetado, recogida final y archivo documental, compuesto por solicitud de admisión de cada residuo, documentos de aceptación, notificación de traslado, documento de control y seguimiento, autorización de gestor y
Libro de Registro de Residuos Peligrosos.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
8. CERÁMICA SALONI, SA, haurà de disposar d’un llibre de
registre per a cada un dels focus emissors de contaminants, segons
el model que apareix en l’annex lV de l’Ordre de 18 d’octubre de
1976 sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de
l’atmosfera, on han d’anotar-se tots els mesuraments periòdics d’autocontrol de les emissions a l’atmosfera. El llibre de registre es troba disponible en els Serveis Territorials de la Conselleria de Medi Ambient.
Així mateix, hauran de presentar correctament emplenada l’adaptació
de l’enquesta que apareix en l’annex V de l’esmentada ordre, adaptant-la a la nova situació. Aquesta enquesta es troba igualment disponible en els esmentats Serveis Territorials.
9. S’haurà de verificar que les emissions de contaminants són
inferiors en tot moment a les establides en l’annex lV del Decret
833/75.
10. Pel que fa al programa de vigilància ambiental de les emissions
a l’atmosfera de cadascun dels focus existents, tenint en compte la
classificació de l’activitat com a potencialment contaminant de l’atmosfera, haurà de constar de:
– Mesuraments de les emissions realitzades per una entitat col·laboradora de l’administració cada tres anys.
– Mesuraments d’autocontrol de les emissions realitzades per un
centre qualificat o per la mateixa empresa una vegada a l’any.
En data 25 de febrer de 2003, es rep un escrit de l’actual Servei de
Control Integrat de la Contaminació en què assenyala:
En relació amb L’expedient 139/02-AIA, relatiu a l’empresa
CERÁMICA SALONI, SA, els comuniquem que amb data 10 de
febrer de 2003 l’esmentada empresa ha presentat en la Conselleria
de Medi Ambient una sol·licitud per a l’autorització ambiental integrada, conforme la Llei 16/2002, de prevenció i control integrats de
la contaminació.
Es lliura còpia del projecte bàsic presentat, i se sol·licita que se sotmeta aquest projecte, juntament amb la documentació inclosa en
l’expedient citat anteriorment, al tràmit preceptiu d’avaluació d’impacte ambiental.
Així mateix, els comuniquem que el tràmit d’informació pública
referent a l’avaluació d’impacte ambiental integrada es realitzarà de
forma conjunta per aquest servei.
En data 27 de febrer de 2004, es rep l’escrit en el qual l’Àrea de
qualitat ambiental assenyala que una vegada finalitzat el termini
d’informació pública del projecte de referència –realitzada en el
DOGV número 4588, de data 16 de setembre de 2003,– no s’hi van
presentar al·legacions, al mateix temps que se sol·licita la declaració
d’impacte ambiental.
En data 6 de maig de 2004, al mateix temps que es comunica al
promotor l’estat del seu expedient, se li sol·licita l’ampliació de la
documentació aportada relativa a:
1. Emmagatzemament d’argila per a atomitzar i atomitzada. Sistemes adoptats per a prevenir la dispersió de matèria particulada, tant
en les zones de descàrrega i emmagatzematge d’argiles, com en el
transport interior (tremuges i cintes carenades, etc.) i exterior d’aquesta (transport en camions d’argila sense atomitzar i atomitzada).
2. Xarxa de sanejament de la indústria que incloga la gestió de
pluvials de cobertes, de vessament, de sanitàries i d’industrials. Incloent en cas necessari les autoritzacions d’abocament a clavegueram o
a llit públic d’aquests corrents.
3. Sistemes adoptats per a prevenir la contaminació del sòl (basses, canalitzacions, canonades) en una parcel·la que es caracteritza
per dur-se a terme la pràctica totalitat de les activitats industrials sobre
sòl d’alta vulnerabilitat.
4. Autorització per a l’extracció d’aigua de pou per a ús industrial.
5. Pla de la totalitat de la parcel·la, a escala comprensible, en el qual
es delimiten les diverses àrees, P1, P2, P3, d’emmagatzematge d’argila i de producte acabat, aclarint l’aparent contradicció entre la superfície de parcel·la expressada en la documentació presentada per a
l’obtenció de l’autorització administrativa de la producció de residus
perillosos (221.000 m2 i aproximadament 80.000 m2 edificats) i la
presentada per a l’obtenció de l’autorització ambiental integrada
(189.681 m2, amb 84.765 m2 construïts que es projecten ampliar fins
als 90.364 m2).
30565
8. CERÁMICA SALONI, SA., deberá contar con un libro de
registro por cada uno de los focos emisores de contaminantes, según
el modelo que aparece en el Anexo lV de la Orden de 18 de octubre
de 1976 sobre prevención y corrección de la contaminación industrial de la atmósfera, donde deben anotarse todas las mediciones periódicas de autocontrol de las emisiones a la atmósfera. El libro de registro se encuentra disponible en los servicios territoriales de la Conselleria
de Medio Ambiente. Asimismo, deberán presentar correctamente
cumplimentada la adaptación de la encuesta que aparece en el Anexo
V de la mencionada Orden, adaptándola a la nueva situación. Esta
encuesta se encuentra igualmente disponible en los mencionados
SS.TT.
9. Se deberá verificar que las emisiones de contaminantes son
inferiores en todo momento a las establecidas en el Anexo lV del
Decreto 833/75.
10. En cuanto al Programa de Vigilancia Ambiental de las emisiones a la atmósfera de cada uno de los focos existentes, teniendo
en cuenta la clasificación de la actividad como potencialmente contaminadora de la atmósfera, deberá constar de:
– Mediciones de las emisiones realizadas por una entidad colaboradora de la administración cada tres años.
– Mediciones de autocontrol de las emisiones realizadas por un centro cualificado o por la propia empresa una vez al año.
En fecha 25 de febrero de 2003, se recibe un escrito del actual
Servicio de Control Integrado de la Contaminación en el que señala:
En relación con el expediente 139/02-AIA, relativo a la empresa
CERÁMICA SALONI, SA., les comunicamos que con fecha 10 de
febrero de 2003 la citada empresa ha presentado en la Conselleria de
Medio Ambiente solicitud para la autorización ambiental integrada,
conforme la Ley 16/2002 de Prevención y Control Integrados de la
Contaminación.
Se entrega copia del Proyecto Básico presentado, solicitando se
someta dicho proyecto, junto con la documentación incluida en el
expediente citado anteriormente, al trámite preceptivo de Evaluación
de Impacto Ambiental.
Asimismo les comunicamos que el trámite de información pública referente a la evaluación de impacto ambiental integrada se realizará de forma conjunta por este Servicio.
En fecha 27 de febrero de 2004, se recibe el escrito en el que el
Area de Calidad Ambiental señala que una vez finalizado el plazo de
información pública del proyecto de referencia –realizada en el DOGV
número 4.588, de fecha 16 de septiembre de 2003– no se presentaron
alegaciones, a la vez que se solicita la Declaración de Impacto Ambiental.
En fecha 6 de mayo de 2004, a la vez que se comunica al promotor el estado de su expediente, se le solicita la ampliación de la
documentación aportada relativa a:
1. Almacenamiento de arcilla para atomizar y atomizada. Sistemas
adoptados para prevenir la dispersión de materia particulada, tanto
en las zonas de descarga y almacenamiento de arcillas, como en el
transporte interior (tolvas y cintas carenadas, etc.) y exterior de la
misma (transporte en camiones de arcilla sin atomizar y atomizada).
2. Red de saneamiento de la industria que incluya la gestión de pluviales de cubiertas, de escorrentía, de sanitarias y de industriales.
Incluyendo en caso necesario las autorizaciones de vertido a alcantarillado o a cauce público de estas corrientes.
3. Sistemas adoptados para prevenir la contaminación del suelo
(balsas, canalizaciones, tuberías) en una parcela que se caracteriza
por llevarse a cabo la práctica totalidad de las actividades industriales sobre suelo de alta vulnerabilidad.
4. Autorización para la extracción de agua de pozo para uso industrial.
5. Plano de la totalidad de la parcela, a escala comprensible, en el
que se delimiten las diversas áreas, P1, P2, P3, de almacenamiento
de arcilla y de producto acabado, aclarando la aparente contradicción
entre la superficie de parcela expresada en la documentación presentada para la obtención de la Autorización Administrativa de la Producción de Residuos Peligrosos (221.000 m2 y aproximadamente
80.000 m2 edificados) y la presentada para la obtención de la Autorización Ambiental Integrada (189.681 m2, con 84.765 m2 construidos
que se proyectan ampliar hasta los 90.364 m2).
30566
27 09 2005
En data 26 de maig de 2004, el promotor remet la informació
sol·licitada.
Afeccions legals
Els condicionants de la declaració d’impacte ambiental de data 5
de desembre de 2003, de resolució de l’expedient 330/02-AIA d’avaluació d’impacte ambiental de la PGOU de Sant Joan de Moró, l’apartat primer de la Resolució de data 9 de juny de 2004, com també les
mesures protectores previstes en l’estudi d’impacte ambiental del
mencionat Pla general.
La indústria sol·licita l’autorització ambiental integrada que atorga la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de
Territori i Habitatge.
D’acord amb els articles 18, 19 i 20 de l’Ordre de 9 de setembre
de 2003, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es desenvolupa el Decret 119/2003, del Consell de la Generalitat, pel qual
s’aprova el Reglament orgànic funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, les competències en matèria de control integrat de
la contaminació, qualitat d’aigües, seguiment i control d’aquest recurs,
protecció atmosfèrica i acústica, i el seguiment, control i gestió de
residus s’atribueixen a la Direcció General de Qualitat Ambiental.
Tot això, sense perjudici de les autoritzacions que procedisca obtenir d’altres organismes, de conformitat amb la normativa sectorial
que hi siga d’aplicació.
Consideracions ambientals
Elements ambientals que poden veure’s afectats de forma important pel projecte d’activitat.
Les accions amb probable incidència ambiental durant la fase de
funcionament seran bàsicament la generació d’emissions contaminants aigües residuals i, en menor grau, residus, sorolls i vibracions.
Atesa la tipologia de l’activitat I l’antropitzat del lloc en què es projecta dur a terme (en una parcel·la d’un polígon industrial), els elements
ambientals més directament afectats pel desenvolupament del projecte podrien ser els propis del medi natural inert o abiòtic (aire, sòl
i aigua), ja que el medi biòtic (flora, fauna i processos biòtics), perceptual i social es veuran –en principi– molt lleugerament afectats.
Els impactes ambientals directes seran sobre els quals més fàcilment
es podran adoptar mesures correctores que, al seu torn, resultaran
mesures preventives per als impactes indirectes sobre el medi físic
biòtic, perceptual i social.
Vist que no s’afecta directament cap nucli residencial o cap àrea
protegida, és a dir, qualssevol àrees que puguen estar subjectes a algun
tipus de protecció administrativa, com ara ZEPA, LIC, microreserves, etc, només cap la reducció dels impactes directes sobre el medi
abiòtic, que al seu torn suposarà la reducció dels fenòmens de transport que podrien arribar a afectar la població o a algun àrea protegida. S’entén que aquests impactes es reduiran a través del compliment
de la legalitat vigent en matèria de residus, emissions i abocaments o,
si és el cas, amb l’adopció de les millors tecnologies disponibles i els
valors límit d’emissió de la legislació IPPC.
Respecte al sòl i les aigües, cal assenyalar que la indústria es troba
situada en una zona sense risc d’inundació, d’alta vulnerabilitat a la
contaminació de les aigües subterrànies i de mitjana accessibilitat
potencial als recursos hídrics, tot això d’acord amb la cartografia
temàtica de la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana.
Consideracions jurídiques
El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què
resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprovació definitiva d’aquell, segons es desprenen de l’article 5é de la Llei
d’impacte ambiental i concordants del Reglament d’aquesta, ja que tal
com estableix l’apartat l) del grup 4 de l’annex 1 de la Llei 6/2001, de
8 de maig, de modificació del Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28
DOGV - Núm. 5.101
En fecha 26 de mayo de 2004, el promotor remite la información
solicitada.
Afecciones legales
Los condicionantes de la Declaración de Impacto Ambiental de
fecha 5 de diciembre de 2003, de resolución del expediente 330/02AIA de evaluación de impacto ambiental de la PGOU de San Juan
de Moró, el apartado primero de la Resolución de fecha 9 de junio
de 2004, así como las medidas protectoras previstas en el Estudio de
Impacto Ambiental del mencionado Plan General.
La industria solicita la Autorización Ambiental Integrada que
otorga la Dirección General de Calidad Ambiental de la Conselleria
de Territorio y Vivienda.
De acuerdo a los artículos 18, 19 y 20 de la Orden de 9 de septiembre de 2003, de la Conselleria de Territorio y Vivienda, por la
que se desarrolla el Decreto 119/2003, del Consell de la Generalitat,
por el que se aprueba el Reglamento orgánico funcional de la Conselleria de Territorio y Vivienda, las competencias en materia de control integrado de la contaminación, calidad de aguas, seguimiento y
control de este recurso, protección atmosférica y acústica, y el seguimiento, control y gestión de residuos se atribuyen a la Dirección General de Calidad Ambiental.
Todo ello, sin perjuicio de las autorizaciones que proceda obtener
de otros organismos, de conformidad con la normativa sectorial que
resulte de aplicación.
Consideraciones ambientales
Elementos ambientales que pueden verse afectados de forma
importante por el proyecto de actividad.
Las acciones con probable incidencia ambiental durante la fase
de funcionamiento serán básicamente la generación de emisiones contaminantes aguas residuales y, en menor medida, residuos, ruidos y
vibraciones. Dada la tipología de la actividad y lo antropizado del
lugar en que se proyecta llevar a cabo (en una parcela de un polígono industrial), los elementos ambientales más directamente afectados por el desarrollo del Proyecto podrían ser los propios del medio
natural inerte o abiótico (aire, suelo y agua), ya que el medio biótico
(flora, fauna y procesos bióticos), perceptual y social se verán –en
principio– muy ligeramente afectados. Los impactos ambientales
directos serán sobre los que más fácilmente se podrán adoptar medidas correctoras que, a su vez, resultarán medidas preventivas para los
impactos indirectos sobre el medio físico biótico, perceptual y social.
Visto que no se afecta directamente a núcleo residencial o área
protegida alguna, esto es, cualesquiera áreas que pudiesen estar sujetas a algún tipo de protección administrativa, tales como ZEPAs,
LICs, microrreservas, etc, sólo cabe la reducción de los impactos
directos sobre el medio abiótico, que a su vez supondrá la reducción
de los fenómenos de transporte que podrían llegar a afectar a la población o a algún área protegida. Se entiende que estos impactos se reducirán a través del cumplimiento de la legalidad vigente en materia de
residuos, emisiones y vertidos o, en su caso, con la adopción de las
mejores tecnologías disponibles y los valores límite de emisión de la
legislación IPPC.
Respecto al suelo y las aguas, es de señalar que la industria se
encuentra ubicada en una zona sin riesgo de inundación, de alta vulnerabilidad a la contaminación de las aguas subterráneas y de media
accesibilidad potencial a los recursos hídricos, todo ello de acuerdo a
la Cartografía Temática de la Conselleria de Obras Públicas, Urbanismo
y Transportes de la Generalitat Valenciana.
Consideraciones Jurídicas
El proyecto examinado constituye uno de los supuestos fácticos
en los que resulta preceptiva la formulación de una Declaración de
Impacto Ambiental, previa a la resolución administrativa que se adopte para la aprobación definitiva de aquél, según se desprenden del art.
5º de la Ley de Impacto Ambiental y concordantes de su Reglamento, ya que tal y como establece el apartado l) del Grupo 4 del Anexo
1 de la Ley 6/2001, de 8 de mayo, de modificación del Real Decreto
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
de juny, d’avaluació d’impacte ambiental, les instal·lacions per a la
fabricació de productes ceràmics mitjançant enfornada, en particular, teules, rajoles, rajoles refractaris, taulellets, gres o porcellana,
amb una capacitat de producció superior a 75 tones per dia o una
capacitat d’enfornada de més de 4 metres cúbics i més de 300 quilograms per metre cúbic de densitat de càrrega per forn, es troben sotmeses al tràmit de declaració d’impacte ambiental.
En l’expedient s’han observat els tràmits prevists en el Decret
162/90, del 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana
pel qual s’aprova el Reglament d’impacte ambiental; en la Llei 2/1989,
de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions
que hi són d’aplicació.
L’article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d’11 de juliol, del
Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l’avaluació de l’impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes,
formule la següent
Declaració d’impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l’efecte ambiental, el projecte per a
l’obtenció de l’autorització ambiental integrada promogut per l’empresa CERÁMICA SALONI, SA, situada al km 17 de la ctra. de l’Alcora al pas d’aquesta pel terme municipal de Sant Joan de Moró (Castelló), en els termes que estableix el Projecte d’autorització ambiental
integrada i l’estudi d’impacte ambiental i annex al mateix, sempre
que es complisquen les condicions següents:
1. Per la ubicació d’aquesta, es considera que en matèria d’emissions atmosfèriques, soroll, abocament d’aigües residuals i generació de residus, serà suficient el compliment de la legalitat vigent o, si
és el cas, l’adopció de les millors tecnologies disponibles i els valors
límit d’emissió especificats en el Decret 40/2004, de 5 de març, del
Consell de la Generalitat, pel qual es desenvolupa el règim de prevenció i control integrats de la contaminació a la Comunitat Valenciana.
2. La indústria haurà d’obtenir l’autorització de la Confederació
Hidrogràfica del Xúquer per a l’extracció de la totalitat del volum
d’aigües subterrànies que necessita per al funcionament d’aquesta,
com també per a l’abocament de pluvials de cobertes i escorriment a
llit públic. S’adoptaran les mesures preventives i correctores per a
garantir la no-afecció del medi receptor amb aquest abocament (arqueta per a presa de mostres, elements per al desbast, elements per a evitar l’erosió aigües avall, etc.).
3. Els condicionants de la declaració d’impacte ambiental de data
5 de desembre de 2003, de resolució de l’expedient 330/02-AIA d’avaluació d’impacte ambiental de la PGOU de Sant Joan de Moró, l’apartat primer de la Resolució de data 9 de juny de 2004, com també les
mesures protectores previstes en l’estudi d’impacte ambiental del Pla
general esmentat.
4. La Direcció General de Qualitat Ambiental, com a òrgan competent en matèria de qualitat d’aigües, seguiment i control d’aquest
recurs, protecció atmosfèrica i acústica, el seguiment, control i gestió
de residus i, a més, com a òrgan amb competència substantiva en
matèria autorització ambiental integrada, haurà de constatar periòdicament que el funcionament de l’activitat objecte de referència s’ajusta al que reglamenta o, si és el cas, a les millors tecnologies disponibles i els valors límit d’emissió. A aquest efecte, anualment, la Direcció
General de Qualitat Ambiental remetrà a la Direcció General de Gestió del Medi Natural el certificat del compliment per part del promotor de tot l’anteriorment especificat en relació amb la producció i programes de minimització de residus, emissions, abocaments, seguiment
i control de les activitats relacionades amb els recursos hidrològics
de la Comunitat Valenciana i la resta d’aspectes que condicionen
ambientalment el projecte.
30567
legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de evaluación de impacto
ambiental, las instalaciones para la fabricación de productos cerámicos mediante horneado, en particular, tejas, ladrillos, ladrillos refractarios, azulejos, gres o porcelana, con una capacidad de producción
superior a 75 toneladas por día y/o una capacidad de horneado de
más de 4 metros cúbicos y más de 300 kilogramos por metro cúbico
de densidad de carga por horno, se encuentran sometidas al trámite de
Declaración de Impacto Ambiental.
En el expediente se han observado los trámites previstos en el
Decreto 162/90, del 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana por el que se aprueba el Reglamento de Impacto Ambiental; en
la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana y en las
demás disposiciones que le son de aplicación.
El Art. 13, apartado 2, del Decreto 119/2003, de 11 de julio, del
Consell de la Generalitat, por el que aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Territorio y Vivienda, atribuye a
la dirección general de Gestión del Medio Natural la competencia
sobre la Evaluación del Impacto Ambiental.
Por todo ello y en uso de las facultades que tengo legalmente atribuidas, formulo la siguiente
Declaración de impacto ambiental
Primero
Estimar aceptable, a los solos efectos ambientales, el proyecto
para la obtención de la Autorización Ambiental Integrada promovido por la empresa CERAMICA SALONI, SA., ubicada en el km 17
de la Ctra. de Alcora a su paso por el término municipal de San Juan
de Moró (Castellón), en la en los términos que establece el Proyecto
de Autorización Ambiental Integrada y el Estudio de Impacto Ambiental y Anexo al mismo, siempre y cuando se cumplan las siguientes
condiciones:
1. Por su ubicación, se considera que en materia de emisiones
atmosféricas, ruido, vertido de aguas residuales y generación de residuos, será suficiente con el cumplimiento de la legalidad vigente o, en
su caso, con la adopción de las mejores tecnologías disponibles y los
valores límite de emisión especificados en el Decreto 40/2004, de 5
de marzo, del Consell de la Generalitat, por el que se desarrolla el
régimen de prevención y control integrados de la contaminación en la
Comunidad Valenciana.
2. La industria deberá obtener la Autorización de la Confederación
Hidrográfica del Júcar para la extracción de la totalidad del volumen
de aguas subterráneas que necesita para su funcionamiento, así como
para el vertido de pluviales de cubiertas y escorrentía a cauce público. Se adoptarán las medidas preventivas y correctoras para garantizar la no afección del medio receptor con este vertido (arqueta para
toma muestras, elementos para el desbaste, elementos para evitar la
erosión aguas abajo, etc.).
3. Los condicionantes de la Declaración de Impacto Ambiental
de fecha 5 de diciembre de 2003, de resolución del expediente 330/02AIA de evaluación de impacto ambiental de la PGOU de San Juan
de Moró, el apartado primero de la Resolución de fecha 9 de junio
de 2004, así como las medidas protectoras previstas en el Estudio de
Impacto Ambiental del mencionado Plan General.
4. La Dirección General de Calidad Ambiental, como órgano competente en materia de calidad de aguas, seguimiento y control de este
recurso, protección atmosférica y acústica, el seguimiento, control y
gestión de residuos y, además, como órgano con competencia sustantiva en materia autorización ambiental integrada, deberá constatar
periódicamente que el funcionamiento de la actividad objeto de referencia se ajusta a lo reglamentado o, en su caso, a las mejores tecnologías disponibles y los valores límite de emisión. A tal efecto, anualmente, la Dirección General de Calidad Ambiental remitirá a la
Dirección General de Gestión del Medio Natural el certificado del
cumplimiento por parte del promotor de todo lo anteriormente especificado en relación con la producción y programas de minimización
de residuos, emisiones, vertidos, seguimiento y control de las actividades relacionadas con los recursos hidrológicos de la Comunidad
Valenciana y demás aspectos que condicionen ambientalmente el proyecto.
30568
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
Segon
Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució, pel fet de ser acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, ni es pot interposar cap recurs; sense perjudici que
utilitzen els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Segundo
Notificar a los interesados que contra la presente resolución, por
ser acto de trámite que no pone fin al procedimiento ni produce indefensión, no cabe recurso alguno; sin perjuicio de utilizar los medios
que en defensa de su derecho estimen pertinentes.
Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució
de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental.
Tercero
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la presente Declaración de Impacto Ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en
el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de
la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para
la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental.
València, 1 de juliol de 2004.– El director general de Gestió del
Medi Natural: Javier Gómez Martín.
Valencia, 1 de julio de 2004.– El director general de Gestión del
Medio Natural: Javier Gómez Martín.
Declaració d’impacte ambiental
Declaración de impacto ambiental
Expedient: 420/2003-AIA
Títol: Pla general d’ordenació urbana
Promotor: Ajuntament de la Pobla de Vallbona
Autoritat substantiva: Ajuntament i CTV
Localització: El terme municipal
Expediente: 420/2003-AIA
Título: Plan General de Ordenación Urbana
Promotor: Ayuntamiento de La Pobla de Vallbona
Autoridad sustantiva: Ayuntamiento y CTV
Localización: El término municipal
1. Objecte del projecte avaluat. Descripció de les característiques
més rellevants d’aquest.
En data 30 d’octubre de 2003 els Serveis Territorials de València
de la Conselleria de Territori i Habitatge van remetre documentació
relativa a la revisió del Pla general d’ordenació urbana del municipi
de la Pobla de Vallbona, i es va incoar el corresponent expedient
d’avaluació d’impacte ambiental.
La revisió del Pla va ser aprovada provisionalment per acord de
l’Ajuntament en ple en sessió celebrada el dia 21 de maig de 2003.
Amb posterioritat, segons consta en el certificat emés pel secretari
de l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona, de data 16 de juny de 2004,
la corporació municipal per majoria absoluta del nombre legal de
membres que la integren, acorda aprovar provisionalment determinades modificacions al document inicialment aprovat, com a conseqüència de diversos informes sectorials, entre les quals s’inclouen les
derivades de determinades proteccions ambientals traslladades a
l’Ajuntament per la Direcció General de Gestió del Medi Natural,
com a conseqüència de l’anàlisi realitzada en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental.
La revisió del Pla general aprovada incorpora i articula, materialment i formalment, com a part integrant d’aquesta, les modificacions que es deriven de l’alternativa tècnica de programa formulada
per la mercantil Polígon Sant Pau, denominada Golf–Pobla, en els
termes que estableix l’aprovació provisional d’aquest programa, prevista en l’acord adoptat per l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona de
31 de març de 2003.
A través d’aquest acord l’Ajuntament determina que l’alternativa
tècnica del programa referit, no podrà ser objecte d’aprovació definitiva
amb caràcter independent del document de revisió del Pla general,
llevat que per part de la Conselleria de Territori i Habitatge es considere que pot ser objecte d’aprovació autònoma respecte al Pla general.
En conseqüència, a l’efecte d’avaluació ambiental d’ambdós projectes s’ha considerat més adequat realitzar una única avaluació
d’impacte ambiental que integre l’esmentada alternativa tècnica dins
de la revisió del Pla en el conjunt d’aquest.
De fet, l’estudi d’impacte de la revisió del Pla general ha incorporat
aquells continguts de l’estudi d’impacte ambiental realitzat amb motiu
de la tramitació i posterior aprovació provisional i integració en la
mateixa revisió, del programa del sector Golf– Pobla del sòl urbanitzable, que s’entenen d’abast territorial, com són, la discussió d’alternatives d’emplaçament, l’avaluació de les demandes de recursos
hídrics tant per al reg com per al proveïment dels habitatges, la previsió de les gestió de residus, etc.
1. Objeto del proyecto evaluado. Descripción de sus características más relevantes.
En fecha 30 de octubre de 2003 los servicios territoriales de Valencia de la Conselleria de Territorio y Vivienda remitieron documentación
relativa a la revisión del Plan General de Ordenación Urbana del
municipio de La Pobla de Vallbona, incoándose el correspondiente
expediente de evaluación de impacto ambiental.
La revisión del Plan fue aprobada provisionalmente por acuerdo
del Ayuntamiento Pleno en sesión celebrada el día 21 de mayo de
2.003. Con posterioridad, según consta en certificado emitido por el
Secretario del Ayuntamiento de la Pobla de Vallbona, de fecha 16 de
junio de 2.004, la corporación municipal por mayoría absoluta del
número legal de miembros que la integran, acuerda aprobar provisionalmente determinadas modificaciones al documento inicialmente aprobado, como consecuencia de diversos informes sectoriales,
entre las cuales se incluyen las derivadas de determinadas protecciones medioambientales trasladadas al Ayuntamiento por la Dirección
General de Gestión del Medio Natural, como consecuencia del análisis realizado en el procedimiento de evaluación de impacto ambiental.
La revisión del Plan General aprobada incorpora y articula, material y formalmente como parte integrante de la misma, las modificaciones que traen causa de la alternativa técnica de programa formulada por la mercantil Polígono Sant Pau, denominada Golf–Pobla, en
los términos que establece la aprobación provisional de dicho programa, contemplada en el acuerdo adoptado por el Ayuntamiento de
la Pobla de Vallbona de 31 de marzo de 2.003.
A través de dicho acuerdo el Ayuntamiento determina que la alternativa técnica del programa referido, no podrá ser objeto de aprobación definitiva con carácter independiente del documento de revisión
del Plan General, salvo que por parte de la Conselleria de Territorio
y Vivienda se considerara que puede ser objeto de aprobación autónoma con respecto al Plan General.
En consecuencia a efectos de evaluación ambiental de ambos proyectos se ha considerado más adecuado realizar una única evaluación
de impacto ambiental que integre dicha alternativa técnica dentro de
la Revisión del Plan en su conjunto.
De hecho el Estudio de Impacto de la Revisión del Plan General
ha incorporado aquellos contenidos del estudio de impacto ambiental realizado con motivo de la tramitación y posterior aprobación provisional e integración en la misma revisión, del programa del sector
Golf– Pobla del suelo urbanizable, que se entienden de alcance territorial, como son, la discusión de alternativas de emplazamiento, la
evaluación de las demandas de recursos hídricos tanto para el riego
como para el abastecimiento de las viviendas, la previsión de las gestión de residuos, etc.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
A través de la revisió del Pla general en la seua redacció inicial
l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona proposa la següent distribució
en la classificació urbanística del sòl en el terme municipal d’aquest
:
Sòl urbà : 856,46 hectàrees.
Sòl urbanitzable amb ordenació detallada: 334,58 hectàrees.
Sòl urbanitzable sense ordenació detallada: 417,09 hectàrees.
Respecte al sòl no urbanitzable el Pla inclou 1647, 87 hectàrees.
D’aqueste es distingeix com a sòl no urbanitzable de protecció agrícola 367,5 hectàrees i com a sòl no urbanitzable de protecció forestal 28,12 hectàrees.
El Pla general d’ordenació urbana proposat per l’Ajuntament de
la Pobla de Vallbona projecta aconseguir els següents objectius urbanístics:
1. Dotar el municipi del sòl urbanitzable que requereix per a atendre la demanda de residència unifamiliar que es manifesta, alternativa als models d’eixamplament dens, en general.
2. No qualificar, a curt termini, llevat que es justifique la necessitat i no sols la conveniència, nou sòl industrial, fins i tot canviar la
classificació, a residencial, d’aquell d’emplaçament inadequat.
3. Reduir la densitat d’ocupació del sòl urbanitzable que no haja
sigut programat prèviament o ordenat detalladament en desenvolupament de planejaments anteriors. D’aquesta manera, la densitat del
creixement que es projecte en l’àrea urbana principal no sobrepassarà els 50 habitatges/ha. mentre que per a la resta del territori aquest
paràmetre no serà superior a 18 habitatges/ha.
4. Impedir, excepte operacions puntuals d’acabament, l’extensió
de les àrees urbanes al nord de l’assagador de Llíria a Bétera, territori
en el qual els terrenys van ser classificats com a sòl urbà amb la qualificació de sòl urbà extensiu pel PGOU de 1995. El desenvolupament urbanístic en aquestes zones (els Racons, la Lloma Llarga, Canyada Maquiva, el Barranc, el Tancat, la Casa Blanca i el Pouet) aïllades
en el territori i alienes al model ideal de continuïtat espacial que es pretén en aquest pla s’entén per tant conclòs.
5. Permetre, això no obstant, mitjançant el desenvolupament
d’actuacions integrades si això resulta necessari, la dotació dels serveis urbanístics més elementals que requereix la higiene pública en les
zones del territori que, sense perjudici d’haver de classificar-se com
a sòl no urbanitzable, es reconeix en aquestes major densitat d’ocupació residencial. Aquestes zones, en tot cas, s’identificaran amb tota
precisió en la revisió del Pla.
6. Modificar el model de creixement de l’àrea urbana principal o
nucli urbà, dissenyat en el PGOU de 1995, i desplaçar la part principal de l’eixamplament residencial de la població del nord al sud, de
manera que s’ocupen els espais residuals que resten, a l’est, entre el
sector IBM i el mateix nucli, i a l’oest de l’av. de Cervantes.
7. Abundar en la qualificació de terrenys al llarg del principal eix
de desenvolupament urbanístic del municipi des de l’aprovació del
PGOU de 1995, constituït per l’antic camí de Bétera, al nord-est de
l’autovia, i procurar, això no obstant, que s’ocupen preferentment els
espais residuals restants entre àrees urbanes consolidades o sectors
desenvolupats a partir d’aquest pla.
8. Crear un nou eix de desenvolupament residencial en sentit nord
– sud recolzat en la traça de la carretera que projecta construir la
Generalitat entre la carretera de l’Eliana a Benaguasil i el baixador
del ferrocarril de Llíria a València, situat a la Torre del Virrei.
9. Potenciar el desenvolupament de l’àrea urbana creada a partir
del sector R-9 del sòl urbanitzable (masia Jiménez) a fi de dotar-la
de l’entitat suficient que permeta la efectiva urbanització d’aquesta després de diverses temptatives fallides.
10. Dotar les diferents grans àrees del sòl urbanitzable sense ordenació detallada de reserves en el seu àmbit de terrenys de les xarxes
estructurals de dotacions públiques, equipaments i espais lliures, amb
independència del viari estructural que articula unes coses amb altres.
11. Adscriure inequívocament a la gestió del sòl urbanitzable
terrenys exteriors als sectors de les xarxes estructurals de dotacions
públiques, i singularment els constituents de l’element de la xarxa
estructural viària denominat ronda Nord, amb l’objectiu final de ser
30569
A través de la revisión del Plan General en su redacción inicial el
Ayuntamiento de la Pobla de Vallbona propone la siguiente distribución en la clasificación urbanística del suelo en su término municipal :
Suelo urbano : 856,46 hectáreas.
Suelo urbanizable con ordenación pormenorizada : 334,58 hectáreas.
Suelo urbanizable sin ordenación pormenorizada : 417,09 hectáreas.
Respecto al suelo no urbanizable el Plan incluye 1647, 87 hectáreas. De ellas se distingue como Suelo no urbanizable de protección
agrícola 367,5 hectáreas y como suelo no urbanizable de protección
forestal 28,12 hectáreas.
El Plan General de Ordenación Urbana propuesto por el Ayuntamiento de la Pobla de Vallbona proyecta alcanzar los siguientes objetivos urbanísticos:
1. Dotar al municipio del suelo urbanizable que requiere para
atender a la demanda de residencia unifamiliar que se manifiesta,
alternativa a los modelos de ensanche denso, en general.
2. No calificar, a corto plazo, salvo que se justifique la necesidad
y no solo la conveniencia, nuevo suelo industrial, incluso cambiar la
clasificación, a residencial, de aquél de emplazamiento inadecuado.
3. Reducir la densidad de ocupación del suelo urbanizable que no
haya sido previamente programado u ordenado pormenorizadamente en desarrollo de planeamientos anteriores. De esta manera, la densidad del crecimiento que se proyecte en el área urbana principal no
sobrepasará las 50 viv/Ha. mientras que para el resto del territorio
dicho parámetro no será superior a 18 viv/Ha.
4. Impedir, salvo operaciones puntuales de remate, la extensión de
las áreas urbanas al norte del Cordel de Llíria a Bétera, territorio en
el cual los terrenos fueron clasificados como suelo urbano con la calificación de suelo urbano extensivo por el PGOU de 1995. El desarrollo urbanístico en estas zonas (Els Racons, La Lloma Llarga, Canyada Maquiva, El Barranc, El Tancat, La Casa Blanca y El Pouet)
aisladas en el territorio y ajenas al modelo ideal de continuidad espacial que se pretende en dicho plan se entiende pues concluido.
5. Permitir, no obstante, mediante el desarrollo de actuaciones
integradas si ello resulta preciso, la dotación de los servicios urbanísticos más elementales que requiere la higiene pública en las zonas
del territorio que, sin perjuicio de tener que clasificarse como suelo no
urbanizable, se reconoce en las mismas mayor densidad de ocupación residencial. Estas zonas, en cualquier caso, se identificarán con
toda precisión en la revisión del plan.
6. Modificar el modelo de crecimiento del área urbana principal
o casco urbano, diseñado en el PGOU de 1995, desplazando la parte
principal del ensanche residencial de la población del norte al sur, de
manera que se ocupen los espacios residuales que restan, al este, entre
el sector IBM y el mismo casco, y al oeste de la av. de Cervantes.
7. Abundar en la calificación de terrenos a lo largo del principal
eje de desarrollo urbanístico del municipio desde la aprobación del
PGOU de 1995, constituido por el antiguo camino de Bétera, al noreste de la autovía, procurando, no obstante, que se ocupen preferentemente los espacios residuales restantes entre áreas urbanas consolidadas o sectores desarrollados a partir de dicho plan.
8. Crear un nuevo eje de desarrollo residencial en sentido norte –
sur apoyado en la traza de la carretera que proyecta construir la Generalitat entre la carretera de L’Eliana a Benaguasil y el apeadero del
ferrocarril de Llíria a Valencia, sito en la Torre del Virrey.
9. Potenciar el desarrollo del área urbana creada a partir del sector R-9 del suelo urbanizable (Masía Jiménez) con objeto de dotarla
de la entidad suficiente que permita su efectiva urbanización después
de diversas tentativas fallidas.
10. Dotar a las diferentes grandes áreas del suelo urbanizable sin
ordenación pormenorizada de reservas en su ámbito de terrenos de
las redes estructurales de dotaciones públicas Equipamientos y Espacios Libres, con independencia del viario estructural que articula unas
cosas con otras.
11. Adscribir inequívocamente a la gestión del suelo urbanizable
terrenos exteriores a los sectores de las redes estructurales de dotaciones
públicas, y singularmente los constituyentes del elemento de la red
estructural viaria denominado “Ronda Norte”, con el objetivo final
30570
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
posats a disposició de la Direcció General d’Obres Públiques que,
mitjançant conveni, executarà l’esmentada obra.
12. Distingir amb claredat en l’àrea urbana principal el nucli històric tradicional, a l’efecte del que disposa l’article 17.3 de la Llei
6/1994.
13. Resoldre el dèficit de sòl dotacional públic d’ús docent que en
l’actualitat es manifesta en el municipi.
de ser puestos a disposición de la dirección general de Obras Públicas que, mediante convenio, ejecutará dicha obra.
12. Distinguir con claridad en el área urbana principal el núcleo
histórico tradicional, a efectos de lo dispuesto en el artículo 17.3 de
la Ley 6/1994.
13. Resolver el déficit de suelo dotacional público de uso docente que en la actualidad se manifiesta en el municipio.
Així mateix la revisió del Pla general proposada identifica una
sèrie d’objectius ambientals concretament :
Asimismo la revisión del plan general propuesta identifica una
serie de objetivos ambientales concretamente :
1. Valorar, a l’efecte de protecció, els terrenys de coneguda capacitat per a l’ús agrari intensiu que s’estenen al sud del nucli urbà sobre
les terrasses al·luvials del riu Túria. Ha d’entendre’s, en aquest sentit, que l’interés públic de l’acció urbanitzadora s’anteposa al de conservació, segons el criteri de l’Ajuntament en els casos següents:
1. Valorar, a efectos de protección, los terrenos de conocida capacidad para el uso agrario intensivo que se extienden al sur del casco
urbano sobre las terrazas aluviales del río Turia. Ha de entenderse,
en este sentido, que el interés público de la acción urbanizadora se
antepone al de conservación, según el criterio del Ayuntamiento en los
siguientes casos:
– Cuando haya de afectarse a los grandes espacios residuales
inmediatos al casco urbano sobre los que se proyecta, después de
razonarse diferentes alternativas, el ensanche principal de dicho casco
o área urbana principal.
– En la zona que ha sido objeto de la calificación urbanística de
los sectores del suelo urbanizable denominados “Gallipont” y “GolfPobla”, conforme al proyecto de Homologación Sectorial del PGOU
de 1995, aprobado provisionalmente en marzo de 2003 e incorporado a la revisión, que se refiere a dichos terrenos.
2. Proteger de la acción urbanizadora los enclaves de pinar y matorral que emergen del llano dominante en la mitad norte del término
municipal, mediante las calificaciones específicas de protección por
existencia de masa arbolada si su emplazamiento es aislado con respecto a la urbanización o espacios libres de la red estructural si su
emplazamiento es inmediato a zonas urbanizadas o en proceso de
urbanización.
3. Proteger de la acción urbanizadora los terrenos constituyentes
del dominio público, vías pecuarias y barrancos catalogados, y aquellos otros afectados por legislaciones sectoriales, como la zona de
protección de las carreteras, de afección del ferrocarril, etc.
4. Proteger y evitar la demolición de los bienes inmuebles de relevancia cultural, histórica o arqueológica mediante la formación de
un catálogo de bienes y espacios protegidos, coordinado con los requerimientos que derivan de la legislación sectorial en dicha materia.
– Quan haja d’afectar-se els grans espais residuals immediats al
nucli urbà sobre els quals es projecta, després de raonar-se diferents
alternatives, l’eixamplament principal d’aquest nucli o àrea urbana
principal.
– En la zona que ha sigut objecte de la qualificació urbanística
dels sectors del sòl urbanitzable denominats Gallipont i Golf-Pobla,
conforme al Projecte d’homologació sectorial del PGOU de 1995,
aprovat provisionalment el març de 2003 i incorporat a la revisió, que
es refereix a aquests terrenys.
2. Protegir de l’acció urbanitzadora els enclavaments de pineda i
matoll que emergeixen del pla dominant en la meitat nord del terme
municipal, mitjançant les qualificacions específiques de protecció per
existència de massa arborada si l’emplaçament d’aquesta és aïllat respecte a la urbanització o espais lliures de la xarxa estructural si el seu
emplaçament és immediat a zones urbanitzades o en procés d’urbanització.
3. Protegir de l’acció urbanitzadora els terrenys constituents del
domini públic, camins ramaders i barrancs catalogats, i aquells altres
afectats per legislacions sectorials, com la zona de protecció de les
carreteres, d’afecció del ferrocarril, etc.
4. Protegir i evitar la demolició dels béns immobles de rellevància cultural, històrica o arqueològica mitjançant la formació d’un catàleg de béns i espais protegits, coordinat amb els requeriments que
deriven de la legislació sectorial en aquesta matèria.
Informació publica. Al·legacions
La documentació tècnica del Pla general de la Pobla ha estat sotmés al període d’informació pública, a través del DOGV núm. 4332,
de 10 de setembre de 2002, i ha sigut exposat al seu torn segons anunci publicat en el diari Las Provincias, de data 9 de setembre de 2002.
Durant el període d’informació pública es van presentar 218
al·legacions, segons consta en els certificats emesos pel secretari de
l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona, en els quals s’incloïa l’aprovació provisional i l’informe del tràmit d’informació al públic realitzat.
La major part de les esmentades al·legacions tenen caràcter urbanístic i no s’observa en la lectura d’aquestes referències a l’estudi
d’impacte ambiental, ni consideracions ambientals que puguen enriquir l’anàlisi que s’ha de realitzar en el procés d’avaluació ambiental.
Només en un cas es planteja una qüestió d’excepcional interés
ambiental, concretament en l’al·legació núm. 92, formulada per la
Sra. Julia García Correa, Sr. José Leonardo Llopis, Sra Julia Llopis i
Sr. Juan Manuel Llopis, els qui a través de l’esmentada al·legació
sol·liciten la requalificació com a zona urbana de la parcel·la situada
a la Lloma Llarga, carrer 9, número 10, amb referència cadastral
2302733YJ1920S0001RZ, inicialment qualificada com a zona verda.
Segons consta en l’informe emés respecte a l’esmentada al·legació, el qual accepta la sol·licitud formulada, aquests terrenys ja estaven qualificats com a zona verda des del Pla de 1995, com a conseqüència d’un informe de la Conselleria de Medi Ambient, en el qual
es feia constar que s’havia localitzat en l’esmentada parcel·la un exemplar de l’espècie denominada estepa de Cartagena, considerada en
Información publica alegaciones
La documentación técnica del Plan General de la Pobla ha estado sometido al periodo de información Pública, a través del DOGV
nº4.332, de 10 de septiembre de 2002, habiendo sido expuesto a su vez
según anuncio publicados en el diario Las Provincias, de fecha 9 de
septiembre de 2002.
Durante el periodo de información pública se presentaron 218
alegaciones, según consta en los certificados emitidos por el secretario del Ayuntamiento de La Pobla de Vallbona, en los cuales se
incluía la aprobación provisional y el informe del trámite de información al público realizado.
La mayor parte de dichas alegaciones tienen carácter urbanístico
no observándose de la lectura de las mismas referencias al estudio de
impacto ambiental, ni consideraciones ambientales que puedan enriquecer el análisis a realizar en el proceso de evaluación ambiental.
Solamente en un caso se plantea una cuestión de excepcional interés ambiental, concretamente en la alegación nº 92, formulada por
doña Julia Garcia Correa, D. Jose Leonardo Llopis, Dña Julia Llopis
y D. Juan Manuel Llopis, quienes a través de dicha alegación solicitan la recalificación como zona urbana de la parcela situada en la
Lloma Larga, calle 9, número 10, con referencia catastral
2302733YJ1920S0001RZ, inicialmente calificada como zona verde.
Según consta en el informe emitido respecto a dicha alegación,
el cual acepta la solicitud formulada, estos terrenos ya estaban calificados como zona vcerde desde el Plan de 1995, como consecuencia
de un informe de la Conselleria de Medio Ambiente, en el cual se
hacía constar que se había localizado en dicha parcela un ejemplar
de la especie denominada “Jara de Cartagena”, considerada en aquel
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
aquell moment en perill d’extinció. Atés que aquesta espècie ja s’ha
reproduït en laboratori i que el criteri de la revisió del Pla ha sigut
atendre les peticions de xicotets propietaris afectats per aquella determinació, que des de l’any 1995 s’han succeït, a fi de que els terrenys
deixaren de ser zona verda tenint en compte que la qualificació continguda en el Pla de 1995 s’estén, en la major part d’aquest, sobre sòl
de titularitat municipal, l’arquitecte redactor de la revisió, considera
que pot ser acceptada la qualificació de l’esmentada parcel·la com a
sòl urbà.
Això no obstant com posteriorment s’explica en les consideracions ambientals, l’avaluació ambiental d’aquesta revisió no pot assumir aquesta consideració.
Per la seua banda en l’anàlisi de les al·legacions produïdes en el
període d’informació pública de l’anteriorment referit Projecte d’homologació del sector Golf-Pobla, posteriorment incorporat a la revisió del
Pla general, és destacable pel seu interés l’al·legació formulada per la
mercantil DURCO SL, la qual entre altres consideracions al·lega que
el desenvolupament d’aquest projecte ocasionarà un fort impacte en
el territori, en concret desaparició de cultius tradicionals de l’horta
valenciana, contaminació aqüífera conseqüència de la utilització de productes químics, risc per a la fauna específica de la zona amb presència de colònies d’eriçons, raboses, òlibes, rapaces, especialment el
xoriguer i altres espècies protegides que veurien disminuït el seu hàbitat amb el consegüent risc d’extinció. Posteriorment, en un apartat
específic relatiu a l’avaluació d’impacte ambiental DURCO SL, al·lega
que l’estudi d’impacte ambiental del sector Golf-Pobla no respecta
la legalitat vigent, que produeix un desconeixement important de la realitat, que la finca de la seua propietat posseeix en l’àmbit de l’actuació 176.902 m2 de cultius citrícoles en plena producció, més de 14.000
arbres i infraestructures a fi d’obtenir el màxim rendiment, i destaca
la presència de 200 palmeres Phoenix Canariensis, 100 Phoenix dactilifera, ciques, iuques de 6 metres d’alçària, més de 2000 xiprers,
garroferes, ametlers, figueres, oliveres etc, que s’integren en un paisatge singular ignorat en l’EIA, que el sòl de la seua propietat és susceptible de protecció directa en aplicació de la Llei d’espais naturals
protegits, es qüestiona la competència de l’autor del projecte, document que pateix d’importants mancances perquè suposa alteració d’un
sòl de protecció agrícola que provoca necessàriament la modificació
del medi abiòtic, del medi biòtic i el paisatge. Argumenta igualment
que ha de justificar-se aquest impacte, fins i tot la viabilitat de l’actuació respecte al medi existent, màximament quan les obres impliquen
la construcció d’un camp de golf que requereix reg i adobat, i és
aquest susceptible de contaminar els aqüífers existents. Finalment
enumera el que a judici de l’al·legant són mancances de l’estudi
d’impacte ambiental i efectes del desenvolupament urbanístic entre els
quals inclou: mutació absoluta del paisatge, modificació del microclima, extinció de la fauna, alteració de nivells sonors, contaminació
del sòl, destrucció de riquesa, generació de desocupació, no justificació
de recursos hídrics per al reg. Com a conseqüència exposa finalment
que el programa ha d’arxivar-se en evitació de danys irreparables al
medi ambient que només beneficiaran l’urbanitzador.
Cal tenir en compte que l’Ajuntament ha estimat parcialment
aquesta al·legació en el seu acord de 31 de març de 2003, considerant tal com exposa l’al·legant que el projecte d’homologació no és
l’instrument adequat per a escometre l’actuació urbanística proposada de caràcter singular i de gran repercussió territorial, sinó que ha
d’articular-se a través d’una modificació o revisió del Pla general i
pel que fa al projecte d’urbanització ha de ser completat mitjançant la
presentació de projectes o annexos específics en què es detalle minuciosament el tractament de les diverses zones verdes previstes en el
pla parcial.
Consideracions ambientals
Resultat del treball realitzat en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental es conclou que la revisió del Pla general d’ordenació
urbana, de la Pobla de Vallbona, en general, assumeix i integra adequadament la protecció dels principals factors naturals coneguts susceptibles de posseir major interés per a la conservació d’aquests, existents al terme municipal.
30571
momento “ en peligro de extinción”. Considerando que esta especie
ya se ha reproducido en laboratorio y que el criterio de la revisión
del Plan ha sido atender las peticiones de pequeños propietarios afectados por aquella determinación, que desde el año 1995 se han venido sucediendo, con objeto de que los terrenos dejasen de ser zona
verde habida cuenta que la calificación contenida en el Plan de 1995
se extiende, en su mayor parte, sobre suelo de titularidad municipal,
el arquitecto redactor de la revisión, considera que puede ser aceptada la calificación de dicha parcela como suelo urbano.
No obstante como posteriormente se explica en las consideraciones ambientales, la evaluación ambiental de esta revisión no puede
asumir esta consideración.
Por su parte en el análisis de las alegaciones producidas en el periodo de información pública del anteriormente referido Proyecto de
Homologación del sector Golf-Pobla, posteriormente incorporado a
la Revisión del Plan General, es destacable por su interés la alegación
formulada por la mercantil DURCO S,L, la cual entre otras consideraciones alega que el desarrollo de dicho proyecto ocasionará un fuerte impacto en el territorio, en concreto desaparición de cultivos tradicionales de la huerta valenciana, contaminación acuífera consecuencia
de la utilización de productos químicos, riesgo para la fauna específica de la zona con presencia de colonias de erizos, zorros, lechuzas,
rapaces, especialmente el cernícalo y otras especies protegidas que
verían disminuido su hábitat con el consiguiente riesgo de extinción.
Posteriormente en un apartado específico relativo a la evaluación de
impacto ambiental DURCO SL, alega que el estudio de impacto
ambiental del Sector Golf-Pobla no respeta la legalidad vigente, que produce un desconocimiento importante de la realidad, que la finca de su
propiedad posee en el ámbito de la actuación 176.902 m2 de cultivos
citrícolas en plena producción, más de 14.000 árboles e infraestructuras con el fin de obtener el máximo rendimiento, destacando la presencia de 200 palmeras Phoenix Canariensis, 100 Phoenix dactilifera, cycas, yucas de 6 metros de altura, más de 2000 cipreses, algarrobos,
almendros, higueras, olivos etc, que se integran en un paisaje singular
ignorado en el EIA, que el suelo de su propiedad es susceptible de
protección directa en aplicación de la Ley de Espacios Naturales Protegidos, se cuestiona la competencia del autor del proyecto, documento
que adolece de importantes carencias por que supone alteración de un
suelo de protección agrícola que provoca necesariamente la modificación del medio abiótico, del medio biótico y el paisaje. Argumenta
igualmente que debe justificarse este impacto, incluso la viabilidad de
la actuación respecto al medio existente, máxime cuando las obras
implican la construcción de un campo de golf que requiere riego y
abonado, siendo este susceptible de contaminar los acuíferos existentes. Finalmente enumera lo que a juicio del alegante son carencias del
estudio de impacto ambiental y efectos del desarrollo urbanístico entre
los que incluye: mutación absoluta del paisaje, modificación del microclima, extinción de la fauna, alteración de niveles sonoros, contaminación del suelo, destrucción de riqueza, generación de paro, no justificación de recursos hídricos para el riego. Como consecuencia expone
finalmente que el programa debe archivarse en evitación de daños irreparables al medio ambiente que solo beneficiarán al urbanizador.
Hay que tener en cuenta que el Ayuntamiento ha estimado parcialmente esta alegación en su acuerdo de 31 de marzo de 2.003, considerando tal y como expone el alegante que el proyecto de homologación no es el instrumento adecuado para acometer la actuación
urbanística propuesta de carácter “singular y de gran repercusión territorial”, sino que debe articularse a través de una modificación o revisión del Plan General y en lo referente al proyecto de urbanización debe
ser completado mediante la presentación de proyectos o anexos específicos en los que se detalle minuciosamente el tratamiento de las
diferentes zonas verdes previstas en el Plan Parcial.
Consideraciones ambientales
Resultado del trabajo realizado en el procedimiento de evaluación de impacto ambiental se concluye que la revisión del plan general de ordenación urbana, de la Pobla de Vallbona, en general, asume
e integra adecuadamente la protección de los principales factores
naturales conocidos susceptibles de poseer mayor interés para su conservación, existentes en el término municipal.
30572
27 09 2005
No obstant això, en el resultat de l’anàlisi del projecte s’ha observat la necessitat d’introduir una sèrie de correccions per tal d’establir majors nivells de protecció ambiental d’aquests factors.
Amb aquest objecte, en la tramitació en el marc del procediment
d’avaluació ambiental s’ha requerit mitjançant escrit de 12 de maig de
2004, del director general de Gestió del Medi Natural, a l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona, l’ampliació i nou anàlisi de determinats
aspectes previstos en aquest pla, concretament:
– Aprofundir en la descripció de la flora i la fauna continguda en
l’estudi d’impacte ambiental ja que no resulta d’acord amb l’envergadura del projecte presentat.
– Grafiament homogeni dels camins ramaders i que es recullen
aquests béns en la normativa urbanística, amb indicació expressa dels
noms i les amplàries legals i necessàries d’aquests.
– Indicació del sistema de tractament o destinació dels residus
sòlids urbans i gestió de residus sòlids inerts.
– Representació cartogràfica de les unitats de paisatge que descriu
l’estudi d’impacte ambiental.
– Informe de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià i llista dels béns etnològics catalogats.
– Major grau de definició de les unitats ambientals empleades,
sorgint aquestes dels mapes geocientífics l’àmbit de les quals, intencionalitat i vigència no es correspon amb la precisió obtinguda de treballs més recents i de la mateixa labor de camp que es pressuposa a
un estudi d’impacte ambiental.
. Indicació de la valoració relativa de la qualitat ambiental del
terme municipal, i és necessari que s’extraguen aquelles àrees que
mantenen un determinat caràcter natural i que, siga pel fet de resultar confrontants a zones amb alguna importància per a la conservació
d’aquestes en termes municipals confrontants, siga per la seua capacitat per a la regeneració, resultarien a priori mereixedores d’una limitació d’usos d’acord amb el que expressa.
. Remissió de plànols de classificació i qualificació vigent.
. Resultat de la informació pública i còpia de les 218 al·legacions
presentades, com també la contestació d’aquestes per part de l’equip
redactor.
. Modificació de l’ordenança d’abocaments per a adoptar els valors
establits en el model d’ordenances editat per l’entitat de sanejament
de la Generalitat Valenciana i la Federació Valenciana de Municipis
i Províncies.
. Pla d’adequació al planejament dels municipis confrontants.
En resposta a aquest requeriment l’Ajuntament ha introduït nous
elements d’anàlisi justificant, d’una part, aquelles solucions o determinacions que es proposa mantenir, i d’una altra, les correccions que,
al seu torn, es proposarà introduir en la documentació que va aprovar
provisionalment l’Ajuntament per a esmenar les deficiències assenyalades.
D’aquesta manera incorpora les determinacions següents :
1. S’aprofundeix en l’anàlisi de la flora i fauna observades i potencials del terme municipal de la Pobla de Vallbona, i es destaca:
En línies generals, la vegetació natural existent en la zona és del
tipus climatòfila, el creixement natural de la qual manifesta d les
característiques pròpies de la muntanya sublitoral, sent l’etapa predominant la de pastiu amb matoll.
L’acció de l’home ha anat ocupant una bona part de la superfície
amb cultius de secà tradicionals: ametlers, oliveres, garroferes, amb
baix índex de rendiment econòmic; aquests cultius estaven situats a
les zones menys accidentades de la topografia del terreny, corresponent la majoria de a parcel·les de dimensions molt variables i connectades per una xarxa de camins escassament desenvolupada.
La vegetació ruderal típica d’aquestes parcel·les presenta com a
espècies característiques més abundants Diplotaxis eurocoides, Sisymbrium irio, Fumaria officinalis, Calendula arvensis, Hordeum
murinum, Sonchus tenerrimus i Chenopodium album.
DOGV - Núm. 5.101
No obstante resultado del análisis del proyecto se ha observado la
necesidad de introducir una serie de correcciones en orden a establecer mayores niveles de protección ambiental de dichos factores.
Con este objeto, en la tramitación en el marco del procedimiento
de Evaluación Ambiental se ha requerido mediante escrito de 12 de
mayo de 2.004, del director general de Gestión del Medio Natural,
al Ayuntamiento de la Pobla de Vallbona, la ampliación y nuevo análisis de determinados aspectos contemplados en dicho Plan concretamente:
– Profundizar en la descripción de la flora y la fauna contenida en
el estudio de impacto ambiental ya que no resulta acorde con la envergadura del proyecto presentado.
– Grafiado homogéneo de las vías pecuarias recogiéndose estos
bienes en la normativa urbanística, con indicación expresa de sus
nombres y de sus anchuras legales y necesarias.
– Indicación del sistema de tratamiento y/o destino de los residuos sólidos urbanos y gestión de residuos sólidos inertes.
– Representación cartográfica de las unidades de paisaje que describe el estudio de impacto ambiental.
– Informe de la dirección general de Política Lingüística y Patrimonio Cultural Valenciano y relación de los bienes etnológicos catalogados.
– Mayor grado de definición de las Unidades Ambientales empleadas, surgiendo éstas de los mapas geocientíficos cuyo ámbito, intencionalidad y vigencia no se corresponde con la precisión obtenida de
trabajos más recientes y de la propia labor de campo que se presupone a un estudio de impacto ambiental.
. Indicación de la valoración relativa de la calidad ambiental del
término municipal, siendo necesario que se extraigan aquellas áreas
que mantienen un cierto carácter natural y que, bien por resultar colindantes a zonas con cierta importancia para su conservación en términos municipales colindantes, bien por su capacidad para la regeneración, resultarían a priori merecedoras de una limitación de usos acorde
con lo expresado.
. Remisión de planos planos de clasificación y calificación vigente.
. Resultado de la información pública y copia de las 218 alegaciones presentadas, así como la contestación de las mismas por parte
del equipo redactor.
. Modificación de la ordenanza de vertidos para adoptar los valores establecidos en el modelo de ordenanzas editado por la Entidad de
Saneamiento de la Generalitat Valenciana y la Federación Valenciana de Municipios y Provincias.
. Plano de adecuación al planeamiento de los municipios colindantes.
En respuesta a este requerimiento el Ayuntamiento ha introducido nuevos elementos de análisis justificando, de una parte, aquellas
soluciones o determinaciones que se propone mantener, y de otra, las
correcciones que, a su vez, se propondrá introducir en la documentación que aprobó provisionalmente el Ayuntamiento para subsanar las
deficiencias señaladas.
De este modo incorpora las siguientes determinaciones:
1. Se profundiza en el análisis de la flora y fauna observadas y
potenciales del término municipal de La Pobla de Vallbona, destacándose:
En líneas generales, la vegetación “natural” existente en la zona
es del tipo climatófila, cuyo desarrollo natural manifiesta las características propias del monte sublitoral, siendo la etapa predominante
la de pastizal con matorral.
La acción del hombre ha ido ocupando una buena parte de la
superficie con cultivos de secano tradicionales: almendros, olivos,
algarrobos, con bajo índice de rendimiento económico; estos cultivos estaban ubicados en las zonas menos accidentadas de la topografía del terreno, correspondiendo la mayoría de a parcelas de dimensiones muy variables y conectadas por una red de caminos escasamente
desarrollada.
La vegetación ruderal típica de estas parcelas presenta como especies características más abundantes Diplotaxis eurocoides, Sisymbrium
irio, Fumaria officinalis, Calendula arvensis, Hordeum murinum,
Sonchus tenerrimus, Chenopodium album.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
La disponibilitat d’aigua i les noves tècniques de reg localitzat
han propiciat que una part d’aquests tradicionals aprofitaments canvien radicalment el seu aspecte amb la introducció de plantacions de
cítrics. Els cultius de cítrics presenten una vegetació arvense de vegades semblant encara que es fa palesa la presència de l’espècies com
Oxalis pescaprae durant l’hivern i Portulaca Oleracea en època estival.
En els llocs no cultivats i amb relleu més accidentat apareixen
matolls en què predominen espècies com el romer, el bruc, l’argelaga, el llentiscle, el coscoll, etc., amb un estrat arbori compost quasi
exclusivament pel pi blanc, aquest no obstant amb densitats molt baixes, llevat d’excepcions puntuals.
En les zones més degradades o amb major pressió antròpica hi
apareixen pastius en què dominen Stipa tenacissima, espart, Brachypodium retussum, fenàs, i Ulex parviflorus, argelaga.
En resum, la vegetació natural de la zona apareix concentrada en
els monticles de relleus suaus. L’inventari florístic característic inclou
Pinus halepensis, Rosmarinus officinalis, Ulex praviflorus, Erica multiflora, Pistacia lentiscus, Juniperus oxycedrus, Chamaerops humilis,
Rhamnus lycioides, Daphne gnidium, Globularia alypum, Stipa tenacissima, Brachypodium retussum i Thymus vulgaris.
En observacions de camp realitzades a mitjan dels anys noranta del
segle passat es va localitzar a la partida de la Lloma Llarga, al nord
del municipi, un exemplar aïllat de la llavors en perill d’extinció estepa de Cartagena (Cistus heterophyllus carthaginensis), que va motivar la qualificació d’una extensa zona verda pública als voltants de la
localització d’aquesta. Afortunadament, en l’actualitat l’esmentada
espècie ha pogut ser reproduïda en laboratori, per la qual cosa el perill
d’extinció pot considerar-se superat.
Respecte a la fauna, es destaca la presència de poblacions de vertebrats pròpies de les àrees de matoll i de zones amb existència de
cultius.
El llistat de les espècies faunístiques més típiques de vertebrats que
es poden trobar en l’àmbit de l’estudi, inclou amfibis (Bufo caramida gripau corredor, Bufo bufo gripau comú); rèptils (Tarentola mauritanica dragó comú, Hemidactylus turcicus dragó rosat, Psammodromus algirus sargantana cuallarga, Psammodromus hispanicus,
sargantana cendrosa, Lacerta lepida fardatxo, Podarcis hispanica
sargantana ibèrica, Chalcides bedriagai bívia, Blanus cinereus colobreta cega, Malpolon monspessulanus colobra bastarda, Coluber
hippocrepis colobra de ferradura); aus (Circus pygargus arpella cendrosa, Buteo buteo aligot, Hieraetus fasciatus àguila de panxa blanca, Columba palumbus tudó, Streptotelia tutur tórtora, Cuculus canorus cucut, Merops apiaster abellerol, Falco peregrinus falcó pelegrí,
Falco tinnuculus xoriguer, Alectoris rufa perdiu, Cortunix cortunix
guatla, Cisticola juncidis trist, Lullula arborea cotoliu, Luscinia
megarhynchos rossinyol, Acrocephalus scirpaceus xitxarra de canyar,
Parus major mallerengs carbonera, Parus ater mallerenga petita,
Corvus monedula gralla, Phoenicurus ochruros cua-roja fumada,
Hirundo rustica, oroneta, Sturnus unicolor estornell negre, Turdus
merula merla, Carduelis chloris verderol, Carduelis carduelis cadernera, Serinus serinus gafarró, Lanius senator capsot, Galerida cristata cogullada, Muscicapa striata papamosques gris, Oenanthe hispanica còlbit ros, Jynx torquilla formiguer, Picus viridis
picacarrasques, Tyto alba òliba, Otus scops xot, Athene noctua mussol comú), i mamífers (Erinaceus europaeus eriçó comú, Crocidura
russula musaranya comuna, Pipistrellus pipistrellus rata penada
comuna, Oryctolagus cuniculus conill, Eliomys quercinus rata cellarda, Apodemus sylvaticus ratolí de camp, Vulpes vulpes rabosa, Mustela nivalis mostela).
2. Es realitza una representació gràfica homogènia dels camins
ramaders i es recullen aquests béns en la normativa urbanística amb
la indicació expressa del nom i les amplàries legals d’aquests.
Els camins ramaders que han sigut ressenyats en l’estudi d’impacte ambiental aprovat, amb indicació expressa de la denominació i
l’amplària legal d’aquests, són els següents :
. Sendera Bobal, de 20,89 m. d’amplada.
. Antiga sendera de Llíria a València, de la mateixa amplada.
30573
La disponibilidad de agua y las nuevas técnicas de riego localizado
han propiciado que una parte de estos tradicionales aprovechamientos cambien radicalmente su aspecto con la introducción de plantaciones de cítricos. Los cultivos de cítricos presentan una vegetación
arvense en ocasiones similar aunque se hace patente la presencia de
la especies como Oxalis pescaprae, durante el invierno y Portulaca
Oleracea, en época estival.
En los lugares no cultivados y con relieve más accidentado aparecen matorrales en los que predominan especies como el romero, el
brezo, la aliaga, el lentisco, la coscoja, etc., con un estrato arbóreo
compuesto casi exclusivamente por el pino blanco, éste no obstante
con densidades muy bajas, salvo excepciones puntuales.
En las zonas más degradadas ó con mayor presión antrópica, aparecen pastizales en los que dominan Stipa tenacissima, esparto, Brachypodium retussum, fenal, y Ulex parviflorus, aulaga.
En resumen, la vegetación natural de la zona aparece concentrada en los montículos de relieves suaves. El inventario florístico característico incluye Pinus halepensis, Rosmarinus officinalis, Ulex praviflorus, Erica multiflora, Pistacia lentiscus, Juniperus oxycedrus,
Chamaerops humikis, Rhamnus lycioides, Daphne gnidium, Globularia alypum, Stipa tenacísima, Brachypodium retussum, Thymus vulgaris
En observaciones de campo realizadas a mediados de los años
noventa del siglo pasado se localizó en al partida de La Lloma Llarga, al norte del municipio, un ejemplar aislado de la entonces en peligro de extinción, “Jara de Cartagena” (Cistus heterophyllus carthaginensis), que motivó la calificación de una extensa zona verde pública
en el entorno de su localización. Afortunadamente, en la actualidad
dicha especie ha podido ser reproducida en laboratorio, por lo que el
peligro de extinción puede considerarse superado.
Respecto a la fauna se destaca la presencia de poblaciones de vertebrados propias de las áreas de matorral y de zonas con existencia de
cultivos.
El listado de las especies faunísticas más típicas de vertebrados que
se pueden encontrar en el ámbito del Estudio, incluye anfibios (Bufo
calamita Sapo corredor, Bufo bufo Sapo común); reptiles (Tarentola mauritánica Salamanquesa común Hemidactylus turcius Salamanquesa rodada, Pasammodromus olgirus Lagartija colilarga,
Pasammodromus hispanicus Lagartija cenicienta, Lacerta lepida
Lagarto ocelado, Podarcis hispanica Lagartija común, Chalcides
bediagai Eslizón Común, Blasnus cinereus Culebrilla ciega, Malpolon monspessulanus Culebra bastarda, Coluber hippocrepis Culebra de herradura), Aves (Circus pygargus Aguilucho cenizo, Buteo
buteo Ratonero común, Hieraetus fasciatus Águila perdicera, Columba palumbus Paloma Torcaz, Streptotelia tutur Tórtola común, Cuculus canorus Cuco, Merops apiaster Abejaruco común, Falco peregrinus Halcón común, Falco Tinnuculus Cernicalo común, Alectoris
rufa Perdiz, Cortunix cortunix Codorniz, Cisticola Juncidis Buitrón,
Lullula arborea Totoria, Luscinia megarhynchos) Ruiseñor comun,
Acrocephalus scirpacens Carnicero común, Parus Major Carbonero común, Parus ater Carbonero garrapinos, Corvus monedula Grajilla, Phoenicurus ochrurus Colirojo Tizón, Hirundo rustica Golondrina común, Sturnus Unicolor Estornino negro, Turdus merula Mirlo
común, Carduelis chloris Verderón común, Carduelis carduelis Jilguero, Serinus serinus Verdecillo, Lanius senator Alcaudón común,
Galerida Cristata Cogujada común, Muscipapa Striata Papamosca
gris, Oenahnte hispánica Collalba rubia, Jynx torquilla Torcecuello, Picus viridis Pito real, Tyto alba Lechuza, Otus scops Autillo
Athene noctua Mochuelo Común) y mamíferos (Erinaceus euorpaeus
Erizo común, Crocidura rusula Musaraña común, Pipistrellus pipistrellus Murcielago común, Oryctolagus cuniculus Conejo, Elyomys
quercinus Lirón careto, Apodemus sylváticus Ratón de campo, Vulpes vulpes Zorro, Mustela Nivalis Comadreja).
2. Se realiza un grafiado homogéneo de las vías pecuarias recogiéndose estos bienes en la normativa urbanística con indicación
expresa de su nombre y de sus anchuras legales.
La vías pecuarias ha sido reseñadas en el Estudio de Impacto
Ambiental aprobado con indicación expresa de su denominación y
ancho legal, son las siguientes :
. Vereda Bobal, de 20,89 m. de ancho.
. Antigua Vereda de Llíria a Valencia, del mismo ancho
30574
27 09 2005
. Assagador de Llíria a Bétera, de 37,61 m. d’amplada.
. Assagador reial d’Aragó, de la mateixa amplada.
DOGV - Núm. 5.101
. Cordel de Llíria a Bétera, de 37,61 m. de ancho
. Cordel Real de Aragón, del mismo ancho
Els residus industrials, ateses les característiques del municipi,
no són significatius, ni hauran de ser-ho tenint en compte el límit a la
nova classificació de l’esmentada classe sòl que hi ha suposat la revisió del Pla general.
No hi ha abocadors autoritzats de residus inerts al terme municipal, ni, per la dimensió relativa d’aquest i les seues expectatives de desenvolupament residencial, és raonable suposar que hagen de qualificar-se en el futur. Així es té que aquesta classe de residus ha de ser
traslladada a altres municipis en què es dispose de les instal·lacions adequades.
Sí que es disposa, això no obstant, d’una instal·lació d’Ecoparc
al mateix municipi, gestionada per la Diputació Provincial.
Pel que fa al sector Golf del sòl urbanitzable, que aprovat provisionalment per l’Ajuntament amb anterioritat, ha sigut incorporat a la
revisió del Pla general, l’estudi d’impacte reprodueix en la pàgina 30
les determinacions al respecte del realitzat pels seus promotors específicament per a aquest projecte.
En síntesi s’avaluen els diversos residus produïts segons l’estat
de desenvolupament del projecte, es preveu que bona part d’aquests
podran ser compostats en la mateixa zona i reutilitzats, determinantse, finalment el trasllat a la planta de compostatge de carrers, gestionada per la Generalitat Valenciana, dels no reutilitzables en la restauració paisatgística del mateix camp de golf.
La revisión del Plan General ha calificado una zona de ordenanza especifica en el ámbito del Suelo No urbanizable Protegido, que
comprende exclusivamente las vías pecuarias (zona “UN vp”, con
una superficie de 37,15 Ha. en el interior del término municipal).
Conforme a esta determinación la sección Tercera del Capítulo
IV,– que ordena las infraestructuras y bienes de domino público no
municipal,– de las Normas de Ordenación Estructural (artículos 82
a 86) se refiere a esta zona de ordenanza estableciendo el régimen
urbanístico de aplicación a la misma por remisión a la legislación
sectorial de aplicación.
En los Planos de Ordenación, finalmente, a diferentes escalas, se
grafía expresamente el ámbito de esta zona de ordenanza, acotando su
ancho en los de Ordenación Pormenorizada a escala 1 /2.000, y observándose especial cui-dado en que la clasificación del nuevo suelo
urbanizable en ningún caso afecte a lo terrenos así calificados.
Ahora bien, ciertamente en esta última serie de Planos se tiene
que se ha interrumpido la traza de la vía Cordel de Llíria a Bétera en
algunos segmentos en los que sobre ésta se superponen edificaciones ó parcelas asociadas a la edificación (Planos OP/2-13, OP/2-14,
y OP/2-19).
En consecuencia, atendiendo a lo que se determina en el Informe
de la Dirección General de Gestión del Medio se han corregido dichos
Planos de Ordenación de manera que la traza del Cordel de Llíria a
Bétera no resulte interrumpida en el encuentro con las zonas de ordenanza del suelo urbano identificadas con las claves, “r.9-118”, “r.9120”, “r.9-140” y “r.9-141”.
3. Indicación del sistema de tratamiento y/ó destino de los residuos
sólidos urbanos y gestión de residuos sólidos inertes.
En el apartado de “Estudio del Medio”, subapartado “Servicios
Urbanísticos” de la Memoria del Estudio de Impacto (página 49), se
describe el sistema de gestión de los residuos sólidos urbanos implantado en el municipio, prestado por empresa concesionaria y con vertido y tratamiento en vertederos y plantas autorizados, todos ellos
exteriores al término municipal. Se evalúa la producción de residuos
sólidos mediante la aplicación de un estándar de 0,45 Ton./hab./año
propuesto por la empresa concesionaria.
Los residuos industriales, dadas las características del municipio,
no son significativos, ni habrán de serlo habida cuenta del límite a la
nueva clasificación de dicha clase suelo que ha supuesto la Revisión
del Plan General.
No existen vertederos autorizados de residuos inertes en el término municipal, ni, por la dimensión relativa de éste y sus expectativas de desarrollo residencial, es razonable suponer que hayan de
calificarse en el futuro. Así pues se tiene que esta clase de residuos ha
de ser trasladada a otros municipios en los que se disponga de las instalaciones adecuadas.
Si se dispone, sin embargo, de una instalación de “Ecoparque”
en el propio municipio, gestionada por la Diputación Provincial.
En lo que se refiere al Sector Golf del suelo urbanizable, que aprobado provisionalmente por el Ayuntamiento con anterioridad, ha sido
incorporado a la Revisión del Plan General, el Estudio de Impacto
reproduce en la página 30 las determinaciones al respecto del realizado
por sus promotores específicamente para dicho Proyecto.
En síntesis se evalúan los diferentes residuos producidos según
el estado de desarrollo del Proyecto, se prevé que buena parte de éstos
podrán ser «compostizados” en la misma zona y reutilizados, determinándose, finalmente el traslado a la planta de compostaje de Calles,
gestionada por la Generalitat Valenciana, de los no reutilizables en
la restauración paisajística del propio campo de golf.
4. Tractament i representació d’unitats de paisatge que descriu
l’estudi d’impacte ambiental.
S’aporta i perfecciona la cartografia de paisatge distingint-se les
següents unitats de paisatge:
4. Tratamiento y representación de Unidades de paisaje que describe el Estudio de Impacto Ambiental.
Se aporta y perfecciona la cartografía de paisaje distinguiéndose
las siguientes unidades de paisaje:
La revisió del Pla general ha qualificat una zona d’ordenança
especifica en l’àmbit del sòl no urbanitzable protegit, que comprén
exclusivament els camins ramaders (zona UN vp, amb una superfície
de 37,15 ha. a l’interior del terme municipal).
Conforme a aquesta determinació la secció tercera del capítol IV,
que ordena les infraestructures i béns de domini públic no municipal
de les normes d’ordenació estructural (articles 82 a 86), es refereix a
aquesta zona d’ordenança establint el règim urbanístic d’aplicació a
aquesta per remissió a la legislació sectorial d’aplicació.
En els plànols d’ordenació, finalment, a diferents escales, es grafia expressament l’àmbit d’aquesta zona d’ordenança, i fita l’ample
d’aquesta en els d’ordenació detallada a escala 1 /2.000, i s’observa
especial atenció en què la classificació del nou sòl urbanitzable en
cap cas afecte els terrenys així qualificats.
Ara bé, certament en aquesta última sèrie de plànols es troba que
s’ha interromput la traça del camí assagador de Llíria a Bétera en
alguns segments en què sobre aquest se superposen edificacions o
parcel·les associades a l’edificació (plànols OP/2-13, OP/2-14, i OP/219).
En conseqüència, atés al que es determina en l’informe de la Direcció General de Gestió del Medi s’han corregit aquests plànols d’ordenació de manera que la traça de l’assagador de Llíria a Bétera no
resulte interrompuda en la trobada amb les zones d’ordenança del sòl
urbà identificades amb les claus, r.9-118, r.9-120, r.9-140 i r.9-141.
3. Indicació del sistema de tractament o destinació dels residus
sòlids urbans i gestió de residus sòlids inerts.
En l’apartat d’Estudi del medi, subapartat Serveis urbanístics de
la memòria de l’estudi d’impacte (pàgina 49), es descriu el sistema de
gestió dels residus sòlids urbans implantat al municipi, prestat per
una empresa concessionària i amb abocament i tractament en abocadors i plantes autoritzades, tots ells exteriors al terme municipal.
S’avalua la producció de residus sòlids mitjançant l’aplicació d’un
estàndard de 0,45 t./hab./any proposat per l’empresa concessionària.
– UNITAT DE PAISATGE, HORTES
– UNITAT DE PAISATGE, TARONGERARS
– UNITAT DE PAISATGE, CULTIUS DE SECÀ
. UNIDAD DE PAISAJE, HUERTAS.
. UNIDAD DE PAISAJE, NARANJALES
. UNIDAD DE PAISAJE, CULTIVOS DE SECANO.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
– UNITAT DE PAISATGE, MATOLLS
– UNITAT DE PAISATGE, PINEDES
– UNITAT DE PAISATGE, LLITS DE BARRANCS I RAMBLES
30575
. UNIDAD DE PAISAJE, MATORRALES.
. UNIDAD DE PAISAJE, PINEDOS, Ó PINARES.
. UNIDAD DE PAISAJE, CAUCES DE BARRANCOS Y RAMBLAS.
5. Informe de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià, en relació amb els béns etnològics catalogats.
D’acord amb el departament tècnic responsable d’aquesta matèria en la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià, i després de la corresponent anàlisi de camp, s’han identificat els següents elements d’interés etnològic al terme municipal
de la Pobla de Vallbona, tots ells relacionats amb la cultura tradicional de reg, concretament :
– Abeurador de la Pobla
– Llavador de la séquia Primera
– Sifó de la séquia major
– Sifó de la séquia primera
– Sifó del Roll de Ginet
– Sifó del Rollet del mas de Barraxina.
5. Informe de la Dirección General de Política Lingüística y Patrimonio Cultural Valenciano, en relación con los Bienes Etnológicos
catalogados.
De acuerdo con el departamento técnico responsable de esta materia en la Dirección General de Política Lingüística y Patrimonio Cultural Valenciano, y tras el correspondiente análisis de campo, se han
identificado los siguientes elementos de interés etnológico en el término municipal de La Pobla de Vallbona, todos ellos relacionados
con la cultura tradicional de riego, concretamente :
. Abrevadero de La Pobla
. Lavadero de la Acequia Primera
. Sifón de la Acequia mayor
. Sifón de la Acequia primera
. Sifón del Roll de Ginet
. Sifón del Rollet del mas de Barraxina.
De tots ells, entén la Direcció General, per la seua singularitat i possibilitat de recuperació, alhora que els sifons descrits són comuns a les
comarques de regadiu del territori Valencià, fins i tot la major part
dels ací considerats són de construcció contemporània, que haurien de
ser inclosos en el Catàleg de béns i espais protegits que forma part
del Pla, en la secció de béns de rellevància local, les restes del llavador i l’abeurador, públics, existents al nucli urbà.
De todos ellos, entiende la Dirección General, por su singularidad
y posibilidad de recuperación, toda vez que los sifones descritos son
comunes en las comarcas de regadío del territorio Valenciano, incluso la mayor parte de los aquí considerados son de construcción contemporánea,– que deberían ser incluidos en el Catálogo de Bienes y
Espacios Protegidos que forma parte del Plan, en la sección de Bienes de Relevancia Local, los restos del Lavadero y el Abrevadero,
públicos, existentes en el Casco Urbano.
Así pues se propone que como consecuencia de la Evaluación de
Impacto Ambiental de la que ha sido objeto el Proyecto de Revisión
del Plan General y en atención a lo expresado por la Dirección General de Política Lingüística y Patrimonio Cultural Valenciano, se incorporen a la Relación de Bienes de Relevancia Local del Catálogo de
Bienes y Espacios Protegidos, los reseñados, Lavadero de la Acequia
Primera y Abrevadero de la Pobla de Vallbona, siendo de aplicación
a los mismos el régimen urbanístico y de protección específico que se
determina en el artículo 6.2 de la parte normativa de dicho Documento
6. Incremento del grado de definición de las Unidades Ambientales
empleadas surgiendo éstas de los mapas geocientíficos cuyo ámbito,
intencionalidad y vigencia no se corresponde con la precisión obtenida
de trabajos más recientes y de la propia labor de campo que se presupone a un estudio de Impacto Ambiental.
Para atender a este apartado del Informe de la Dirección General
de Gestión del Medio se ha completado el análisis de campo que en
su día se llevó a cabo para la confección del Estudio y se han consultado cartografías temáticas a escala 1/50.000 y 1/25.000.
El resultado de todo ello es el nuevo plano de identificación de unidades ambiéntales que se acompaña, en el que se ha ampliado la caracterización de unidades ambientales sumando a las 5 unidades previamente identificadas, S2 “Limos Pardo Fluviales de Llíria
Benaguaçil”, S10 “Abanico Aluvial de Casinos Marines”, C1 “Calizas de Benisanó”, C2 “Calizas de Paterna L’Eliana”, y “Arcillas de
Descalcificación del Pl’a de La Cova”), una nueva unidad ambiental
denominada “Aluvial del Barranco del Carraixet”,– si bien su presencia en el ámbito municipal, es muy pequeña en términos cuantitativos. Igualmente dentro de estas unidades se han discriminado hasta
cincuenta y siete (57) subunidades en el seno de dichas grandes Unidades Ambientales ya identificadas.
Debe precisarse, en cualquier caso, que el análisis de las afecciones sobre el medio ya realizado en nada varía con esta división más
pormenorizada del territorio, habida cuenta que no se han identificado unidades de espacial valoración, ó de valoración diferente a la de
las de mayor extensión que las comprenden.
7. Indicación de la valoración relativa de la calidad ambiental del
término municipal, siendo necesario que se extraigan aquéllas áreas
que mantienen un cierto carácter natural y que, bien por resultar colindantes a zonas con cierta importancia para su conservación en términos municipales colindantes, bien por su capacidad para la regeneración, resultarían, a priori, merecedoras de una limitación de usos
acorde con lo expresado.
Així es proposa que com a conseqüència de l’avaluació d’impacte ambiental de què ha sigut objecte el projecte de revisió del Pla
general i en atenció a allò que ha expressat la Direcció General de
Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià, s’incorporen a la
relació de béns de rellevància local del Catàleg de béns i espais protegits, els ressenyats, llavador de la séquia Primera i abeurador de la
Pobla de Vallbona, i s’aplique a aquests el règim urbanístic i de protecció específic que es determina en l’article 6.2 de la part normativa d’aquest document
6. Increment del grau de definició de les unitats ambientals empleades sorgint aquestes dels mapes geocientífics l’àmbit de les quals,
intencionalitat i vigència no es correspon amb la precisió obtinguda
de treballs més recents i de la mateixa labor de camp que es pressuposa a un estudi d’impacte ambiental.
Per a atendre a aquest apartat de l’informe de la Direcció General de Gestió del Medi s’ha completat l’anàlisi de camp que en el seu
dia es va dur a terme per a la confecció de l’estudi i s’han consultat
cartografies temàtiques a escala 1/50.000 i 1/25.000.
El resultat de tot això és el nou pla d’identificació d’unitats ambienta’ls que s’acompanya, en el qual s’ha ampliat la caracterització d’unitats ambientals sumant les 5 unitats prèviament identificades, S2 llims
marrons fluvials de Llíria Benaguasil, S10 con al·luvial de Casinos
Marines, C1 calcàries de Benisanó, C2 calcàries de Paterna– l’Eliana, i argiles de descalcificació del pla de la Cova), una nova unitat
ambiental denominada al·luvial del barranc del Carraixet,– si bé la
presència d’aquesta en l’àmbit municipal, és molt xicoteta en termes
quantitatius. Igualment dins d’aquestes unitats s’han discriminat fins
a cinquanta-set (57) subunitats en el si de les esmentades grans unitats ambientals ja identificades.
Ha de precisar-se, en tot cas, que l’anàlisi de les afeccions sobre
el medi ja realitzada en res varia amb aquesta divisió més detallada del
territori, si es té en compte que no s’han identificat unitats d’espacial
valoració, o de valoració diferent de la de les de major extensió que
les comprenen.
7. Indicació de la valoració relativa de la qualitat ambiental del
terme municipal, sent necessari que s’extraguen aquelles àrees que
mantenen un determinat caràcter natural i que, bé per resultar confrontants a zones amb algunes importància per a la seua conservació
en termes municipals confrontants, bé per la capacitat d’aquestes per
a la regeneració, resultarien, a priori, mereixedores d’una limitació
d’usos d’acord amb el que expressa.
30576
27 09 2005
L’apartat Estudi del medi de la memòria de l’estudi d’impacte
presentat inclou un estudi de valoració de la qualitat ambiental per a
la conservació. El resultat d’aquesta anàlisi, en termes de comparació
territorials, és que la valoració de la qualitat ambiental del terme municipal de la Pobla de Vallbona per a la conservació és clarament baixa,
pel fet que l’alt grau d’antropització manifestat ha donat lloc a un
territori molt uniforme respecte a les diferents variables utilitzades
per a l’avaluació del medi.
No obstant això, la revisió del Pla general, a escala municipal, sí
que ha observat nivells suficients d’interés, siga ambiental estricte,
siga economicoambiental, per a determinar la protecció urbanística,
respectivament, d’una banda, dels dos enclavaments de pineda que
hi ha al terme municipal, al nord de l’autovia, (zones NU Pmf), i
d’altra banda, dels terrenys de naturalesa al·luvial – col·luvial que
s’estenen al sud del nucli urbà i que han constituït l’horta tradicional
del municipi (zones NU P).
Amb independència de tot això, amb motiu de l’anàlisi del planejament dels termes municipals confrontants que s’ha demanat també
en l’informe de la Direcció General de Gestió del Medi Natural, i al
qual més endavant ens referim, s’ha reparat en la qualificació de protecció paisatgística determinada pel Pla general de Llíria per a uns
terrenys, tocant al terme municipal de la Pobla de Vallbona en l’extrem
SO d’aquest, en els quals s’observa densitat d’arbratge (pineda) semblant a aquella que ha donat lloc a la qualificació NU Pmf en la nostra revisió.
Queda de manifest en observar el territori d’una manera global
que les llomes calcàries que s’estenen per aquell extrem del terme,
conegudes com, els Rincons, (o els Racons), són la prolongació natural de l’àrea protegida en el municipi de Llíria fora d’aquest i, encara que no presenten densitat d’arbratge comparable, sinó extensió de
matoll, és evident que són susceptibles de recuperació forestal i paisatgística, precisament per la seua condició de continuïtat (no aïllament)
respecte a una zona ja arborada i que s’ha pretés, almenys, conservar, en el Pla general del municipi veí.
Aquests terrenys, són els únics que ofereixen la requerida condició de continuïtat respecte a altres raonablement conservats d’entre tots
els de característiques ambientals semblants que s’estenen pel terme
municipal de la Pobla de Vallbona.
Així es proposa que com a conseqüència de l’avaluació d’impacte ambiental de què ha sigut objecte el projecte de revisió del Pla
general i en atenció a allò que ha expressat la Direcció General de
Gestió del Medi Natural, es qualifique com a sòl no urbanitzable protegit amb la categoria de NU Pmf (protecció per l’existència de massa
forestal d’interés), l’àmbit de la partida dels Racons que es determina en el Pla CS-1, corregit, de la sèrie d’ordenació estructural del Pla
general, classificació del sòl, a escala 1/5.000, que s’acompanya annex
a aquesta memòria.
La superfície de l’esmentada nova zona de protecció, que és de titularitat patrimonial pública, excepte possibles excepcions puntuals, es
xifra en, 790.783 m2 (79,07 ha), és a dir, aproximadament tres vegades superior a la que inicialment s’havia qualificat de la mateixa manera en la revisió, si bé això no altera el model territorial proposat alhora que es tracta de terrenys d’emplaçament marginal allunyats dels
nuclis de desenvolupament del municipi.
En conclusió, cal dir que com a conseqüència del procés d’avaluació d’impacte ambiental a què ha sigut sotmés el projecte de revisió del Pla general de la Pobla de Vallbona, l’Ajuntament ha integrat
en l’evolució del seu planejament un major nivell d’anàlisi i protecció dels valors naturals coneguts més destacats del terme municipal.
A pesar d’això, i independentment de les mesures correctores i
protectores de caràcter ambiental que s’enumeren en el declaratiu
posterior, és necessari afegir determinats elements a les correccions
realitzades i aprovades per l’Ajuntament.
D’una banda, és necessari protegir i elevar a titularitat pública pel
sistema que es considere més adequat, els terrenys on vegeta l’espècie botànica denominada estepa de Cartagena. La raó d’això és que es
tracta d’una de les dues localitzacions conegudes fins a la data a nivell
mundial, que aquesta espècie vegeta en estat natural. Per tant la sin-
DOGV - Núm. 5.101
El apartado “Estudio del Medio” de la Memoria del Estudio de
Impacto presentado incluye un estudio de “Valoración de la Calidad
Ambiental para la Conservación”. El resultado de dicho análisis, en
términos de comparación territoriales, es que la valoración de la calidad ambiental del término municipal de la Pobla de Vallbona para la
conservación es claramente baja, debido a que el alto grado de antropización puesto de manifiesto ha dado lugar a un territorio muy uniforme con respecto a las diferentes variables utilizadas para la evaluación del medio.
No obstante, la Revisión del Plan General, a escala municipal, sí
ha observado niveles suficientes de interés, bien ambiental estricto
senso, bien económico – ambiental, para determinar la protección
urbanística, respectivamente, por un lado, de los dos enclaves de pinar
que existen en el término municipal, al norte de la Autovía, (zonas
“NU Pmf”), y por otro lado, de los terrenos de naturaleza aluvial – coluvial que se extienden al Sur del Casco Urbano y que han constituido
la huerta tradicional del municipio (zonas “NU Pag”).
Con independencia de todo ello, con motivo del análisis del planeamiento de los términos municipales colindantes que se ha pedido
también en el Informe de la Dirección General de Gestión del Medio
Natural, y al que más adelante nos referimos, se ha reparado en la
calificación de “Protección Paisajística” determinada por el Plan
General de Lliria para unos terrenos, lindantes con el término municipal de La Pobla de Vallbona en el extremo SW del mismo, en los que
se observa densidad de arbolado (pinar) semejante a la que ha dado
lugar a la calificación “NU Pmf” en nuestra Revisión.
Queda de manifiesto al observar el territorio de una manera global que las lomas calizas que se extienden por aquél extremo del término, conocidas como, Els Rincons, (ó el Racons), son la prolongación natural del área protegida en el municipio de Lliria fuera de éste
y, aunque no presenten densidad de arbolado comparable, sino extensión de matorral, es evidente que son susceptibles de recuperación
forestal y paisajística, precisamente por su condición de continuidad
(no aislamineto) con respecto a una zona ya arbolada y que se ha pretendido, cuanto menos, conservar, en el Plan General del municipio
vecino.
Estos terrenos, son los únicos que ofrecen la requerida condición
de continuidad con respecto a otros razonablemente conservados de
entre todos los de características ambientales semejantes que se extienden por el término municipal de la Pobla de Vallbona.
Así pues se propone que como consecuencia de la Evaluación de
Impacto Ambiental de la que ha sido objeto el Proyecto de Revisión
del Plan General y en atención a lo expresado por la Dirección General de Gestión del Medio Natural, se califique como Suelo No Urbanizable Protegido con la categoría de “NU Pmf” (protección por la
existencia de masa forestal de interés), el ámbito de la partida de Els
Racons que se determina en el Plano “CS-1”, corregido, de la serie de
Ordenación Estructural del Plan General, Clasificación del Suelo, a
escala 1/5.000, que se acompaña anexo a esta Memoria.
La superficie de dicha nueva zona de protección, que es de titularidad patrimonial pública, salvo posibles excepciones puntuales, se
cifra en, 790.783 m2 (79,07 Ha), es decir, aproximadamente tres veces
superior a la que inicialmente se había calificado del mismo modo
en la Revisión, si bien ello no altera el Modelo territorial propuesto toda
vez que se trata de terrenos de emplazamiento marginal alejados de
los núcleos de desarrollo del municipio.
En conclusión, cabe decir que como consecuencia del proceso de
Evaluación de impacto ambiental a la que ha sido sometido el Proyecto
de Revisión del Plan General de La Pobla de Vallbona, el Ayuntamiento ha integrado en la evolución de su planeamiento un mayor
nivel de análisis y protección de protección de los valores naturales
conocidos más destacados del término municipal.
A pesar de ello e independientemente de las medidas correctoras
y protectoras de carácter ambiental que se enumeran en el declarativo posterior, es necesario añadir añaden determinados elementos a
las correcciones realizadas y aprobadas por el Ayuntamiento.
Por un lado, es necesario proteger y elevar a titularidad pública
por el sistema que se considere más adecuado, los terrenos donde vegeta la especie botánica denominada Jara de Cartagena. La razón de ello
es que se trata de una de las dos localizaciones conocidas hasta la fecha
a nivel mundial, en que esta especie vegeta en estado natural. Por tanto
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
gularitat botànica d’aquest enclavament és excepcional, només compartida amb un xicotet enclavament existent a Cartagena en el qual
vegeten escassos individus. Es tracta d’una espècie clarament en perill
d’extinció i com a tal es troba inclosa en l’annex 1.A del RD 439/1990,
pel qual s’aprova el Catàleg nacional d’espècies amenaçades i la llista roja nacional de flora amenaçada.
Les raons argumentades pel redactor del projecte analitzat, sobre
l’existència de reproducció en laboratori, no és acceptable, ja que
aquest tipus de propagació in vitro és de caràcter vegetatiu, per la
qual cosa no constitueix un sistema que permeta la variabilitat genètica suficient per a assegurar la supervivència de l’espècie com a tal.
Sent per tant, una de les espècies de flora més amenaçades que
existeixen en l’actualitat, escau que el desenvolupament urbanístic
que comporta l’actual revisió a nivell municipal empare, d’acord amb
els propietaris afectats, la protecció estricta de la localització d’aquesta espècie i la incorporació d’aquesta al patrimoni públic municipal.
D’altra banda, les dificultats expressades per l’Ajuntament per a
la representació grafica dels camins ramaders en determinats àmbits
urbans i urbanitzable de l’actual document, no poden justificar la noconsideració de l’existència dels esmentats béns de domini públic.
Per això si bé és comprensible l’esmentada dificultat i en conseqüència
poden ser admesos els plànols que s’aporten, ha de tenir-se en compte la prevalència documental i gràfica dels projectes de classificació
de camins ramaders, en els termes que estableix la legislació vigent
en matèria de camins ramaders. D’aquesta manera la documentació
aprovada en el marc de la revisió de planejament, no pot ser obstacle
per a l’exercici de les potestats públiques en matèria de delimitació,
recuperació, modificació de traçat i altres actes administratius que
preveu la legislació sectorial.
Consideracions jurídiques
El projecte avaluat constitueix segons el que preveu l’annex 1 de
l’apartat 8g del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova
el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental, un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambiental, prèvia a la resolució
administrativa que s’adopte per a l’aprovació definitiva d’aquell,
segons es desprén de l’article 5é de la Llei d’impacte ambiental i concordants del Reglament d’aquesta.
En l’expedient s’han observat els tràmits prevists en el Decret
162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana
pel qual s’aprova el reglament per a l’execució de la Llei 2/1989,
d’impacte ambiental.
L’article 5 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, atribueix a
l’òrgan ambiental la competència per a la formulació de les declaracions i estimacions d’impacte ambiental dels projectes a què s’aplique la Llei 2/1989, d’impacte ambiental.
L’article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d’11 de juliol, del
Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i
funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la
Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre
l’avaluació d’impacte ambiental.
Declaració d’impacte ambiental
30577
la singularidad botánica de este enclave es excepcional, solamente
compartida con un pequeño enclave existente en Cartagena en el cual
vegetan escasos individuos. Se trata de una especie claramente en peligro de extinción y como tal se encuentra incluida en el anexo 1.a del
RD 439/1990, pro el que se aprueba el catálogo nacional de especies
amenazadas y en la lista roja nacional de flora amenazada.
Las razones argumentadas por el redactor del proyecto analizado, sobre la existencia de reproducción en laboratorio, no es aceptable, ya que este tipo de propagación in vitro es de carácter vegetativo, por lo que no constituye un sistema que permita la variabilidad
genética suficiente para asegurar la supervivencia de la especie como
tal.
Siendo por tanto, una de las especies de flora más amenazadas
que existen en la actualidad, procede que el desarrollo urbanístico
que conlleva la actual revisión a nivel municipal ampare, de acuerdo
con los propietarios afectados, la protección estricta de la localización de esta especie y su incorporación al patrimonio público munciiapal.
Por otro lado, las dificultades expresadas por el Ayuntamiento
para el grafiado de las vías pecuarias en determinados ámbitos urbanos y urbanizables del actual documento, no pueden justificar la no consideración de la existencia de dichos bienes de dominio público. Por
ello si bien es comprensible dicha dificultad y en consecuencia pueden ser admitidos los planos que se aportan, debe tenerse en cuenta la
prevalencia documental y gráfica de los proyectos de clasificación
de vías pecuarias, en los términos que establece la legislación vigente en materia de vías pecuarias. De este modo la documentación aprobada en el marco de la revisión de planeamiento, no puede ser obstáculo
para el ejercicio de las potestades públicas en materia de deslinde,
recuperación, modificación de trazado y otros actos administrativos
que contempla la legislación sectorial.
Consideraciones Jurídicas
El proyecto evaluado constituye según lo previsto en el Anexo 1
del apartado 8g del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, por el que se
aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de
marzo de Impacto Ambiental, uno de los supuestos fácticos en los
que resulta preceptiva la formulación de una Declaración de Impacto Ambiental, previa a la resolución administrativa que se adopte para
la aprobación definitiva de aquel, según se desprende del Artículo 5º
de la Ley de Impacto Ambiental y concordantes de su Reglamento.
En el expediente se han observado los trámites previstos en el
Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat
Valenciana por el que se aprueba el reglamento para la ejecución de
la Ley 2/1989, de Impacto Ambiental.
El Artículo 5 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, atribuye al
órgano ambiental la competencia para la formulación de las Declaraciones y Estimaciones de Impacto Ambiental de los proyectos a los
que se aplique la Ley 2/1989 de Impacto Ambiental.
El Art.13, apartado 2, del Decreto 119/2003, de 11 de Julio, del
Consell de la Generalitat, por el que se aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Territorio y Vivienda, atribuye
a la Dirección General de Gestión del Medio Natural la competencia
sobre la Evaluación de Impacto Ambiental.
Declaración de impacto ambiental
Primer
Estimar favorable a l’efecte ambiental la proposta tramitada per
l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona corresponent al Pla general
d’ordenació urbana, d’acord al projecte modificat que incorpora les
modificacions conseqüència de les consideracions ambientals establides per la Direcció General de Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Territori i Habitatge.
Primero
Estimar favorable a los efectos ambientales la propuesta tramitada por el Ayuntamiento de la Pobla de Vallbona correspondiente al
Plan General de Ordenación Urbana, de acuerdo al proyecto modificado que incorpora las modificaciones consecuencia de las consideraciones ambientales establecidas por la Dirección General de Gestión
del Medio Natural de la Conselleria de Territorio y Vivienda.
Segon
S’estableixen les següents condicions per a l’aprovació definitiva del Pla general :
1. L’aprovació definitiva del Pla general sumarà a les 28,12 hectàrees de sòl no urbanitzable de protecció per la presència de massa
Segundo
Se establecen las siguientes condiciones para la aprobación definitiva del Plan General :
1. La aprobación definitiva del Plan General sumará a las 28,12
hectáreas de suelo no urbanizable de protección por la presencia de
30578
27 09 2005
forestal d’interés, proposades inicialment per l’Ajuntament, una superfície addicional de 79,07 hectàrees corresponents, als terrenys de la partida dels Racons que s’inclouen en la cartografia revisada en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental.
2. L’Ajuntament d’acord amb la Direcció General de Gestió del
Medi Natural, establirà les mesures de protecció necessàries per a
garantir la conservació estricta dels terrenys pertanyents al paratge
Lloma Llarga, on vegeta l’espècie de flora denominada estepa de Cartagena, per tractar-se d’un enclavament d’excepcional interés natural
i singularitat en tractar-se d’una de les dues localitzacions a nivell
mundial, conegudes d’aquesta espècie catalogada en perill d’extinció, i excloure aquests terrenys del procés urbanitzador en arribar a
acords amb els propietaris dels mateixos per a l’establiment d’una
microreserva de flora o figura de protecció semblant.
3. L’aprovació definitiva inclourà les modificacions introduïdes en
el procediment d’avaluació d’impacte en els plànols, OP/2-13, OP/214, i OP/2-19, de la sèrie d’ordenació detallada a escala 1/2.000, amb
vista a la continuïtat del traçat del camí ramader assagador de Llíria
a Bétera.
4. Els projectes d’ordenació dels sòls urbanitzables que siguen
travessats o confronten amb els camins ramaders classificats inclouran com a condició prèvia de programació l’obligatorietat de respectar l’amplada legal dels camins ramaders afectats, segons el que preveu la Llei 3/95, de 23 de març, de camins ramaders, per ser béns de
domini públic no municipal.
5. Haurà d’acreditar-se, davant de la Comissió Territorial d’Urbanisme, la no-afecció del projecte a béns culturals o patrimonials d’acord
amb la informació que posseeix la Conselleria de Cultura, Educació
i Esport obtenint l’informe favorable en relació amb el compliment de
l’article 11 de la Llei 4/1998, d’11 de juny.
En qualsevol cas l’aprovació definitiva inclourà en la secció de béns
de rellevància local del Catàleg de béns i espais protegits que forma
part de la revisió, com a elements del patrimoni etnològic del municipi: l’abeurador de la Pobla de Vallbona i el llavador de la séquia
Primera, d’acord al criteri que hi ha establert el departament competent en patrimoni cultural de la Generalitat.
6. No podrà autoritzar-se l’inici de les obres corresponents al camp
de golf, sense l’existència de concessió o autorització de l’organisme de conca, dels recursos hídrics necessaris per al reg del mateix. Amb
aquest fi, una vegada s’obtinga l’esmentat dret, s’informarà la Direcció General de Gestió del Medi Natural, la qual comprovada l’existència d’un cabal suficient autoritzat, emetrà una resolució vinculant
i complementària a la declaració d’impacte ambiental, que permeta
l’autorització de les obres.
7. L’aigua de reg del camp de golf, haurà de ser obtinguda a partir de la depuradora de Camp de Túria de les ampliacions que es realitzen en el futur, havent de ser objecte d’un tractament terciari, de
manera que es garantisca una major qualitat a les aigües que s’utilitzen per al reg de la gespa, part de les quals passaran per infiltració
als aqüífers per drenatge directe.
A aquest efecte l’Ajuntament o si és el cas el promotor, haurà
d’obtenir informe favorable de l’entitat de sanejament de la Conselleria
d’Infraestructures i Transports al sistema de depuració terciària que
s’adopte o si és el cas el conveni amb l’entitat, que garantisca la gestió adequada de les aigües residuals depurades.
8. En el cas que els Serveis Tècnics de la Direcció General de
Gestió del Medi Natural, detecten la presència d’amfibis o espècies
aquàtiques de flora o fauna en els llacs habilitats en el camp de golf,
podran establir prescripcions d’ús dels propis llacs relacionades amb
el règim de cabals d’entrada-eixida en aquests, tractaments de les
aigües, accions per a la naturalització dels llacs, etc. En qualsevol cas
les canonades d’eixida d’aigües estaran dotades de reixetes i tancaments
de malla, de manera que s’evite l’absorció a través d’aquestes de la
fauna aquàtica que es desenvolupe en aquests llacs.
9. Haurà d’acreditar-se, davant de la Comissió Territorial d’Urbanisme, l’existència d’aigua potable en quantitat i qualitat suficient
per a abastir la població i els usos complementaris sense cap perjudici
per als usos actuals.
DOGV - Núm. 5.101
masa forestal de Interés, propuestas inicialmente por el Ayuntamiento,
una superficie adicional de 79,07 hectáreas correspondientes, a los
terrenos de la partida dels Racons que se incluyen en la cartografía revisada en el procedimiento de evaluación de impacto ambiental.
2. El Ayuntamiento de acuerdo con la Dirección General de Gestión del Medio Natural, establecerá las medidas de protección necesarias para garantizar la conservación estricta de los terrenos pertenecientes al paraje Lloma Larga, donde vegeta la especie de flora
denominada “Jara de Cartagena”, por tratarse de un enclave de excepcional interés natural y singularidad al tratarse de una de las dos localizaciones a nivel mundial, conocidas de esta especie catalogada “en
peligro de extinción”, excluyendo estos terrenos del proceso urbanizador y llegando a acuerdos con los propietarios de los mismos para
el establecimiento de una microrreserva de flora o figura de protección similar.
3. La aprobación definitiva incluirá las modificaciones introducidas
en el procedimiento de evaluación de impacto en los planos, OP/2-13,
OP/2-14, y OP/2-19, de la serie de Ordenación Pormenorizada a escala 1/2.000, en orden a la continuidad del trazado de la vía pecuaria
“Cordel de Llíria a Bétera”.
4. Los proyectos de ordenación de los suelos urbanizables que
sean atravesados o colinden con las vías pecuarias clasificadas incluirán como condición previa de programación la obligatoriedad de respetar la anchura legal de las vías pecuarias afectadas, según lo previsto
en la Ley 3/95, de 23 de marzo de Vías Pecuarias, por ser bienes de
dominio público no municipal.
5. Deberá acreditarse, ante la Comisión Territorial de Urbanismo, la no afección del proyecto a bienes culturales y/o patrimoniales
de acuerdo con la información que posee la Conselleria de Cultura,
Educación y Deporte obteniendo el informe favorable en relación con
el cumplimiento del artículo 11 de la Ley 4/1998, de 11 de junio.
En cualquier caso la aprobación definitiva incluirá en la sección
de Bienes de Relevancia Local del Catálogo de Bienes y Espacios
Protegidos que forma parte de la Revisión, como elementos del Patrimonio Etnológico del municipio: el Abrevadero de la Pobla de Vallbona y el Lavadero de la Acequia primera, de acuerdo al criterio que
ha establecido el departamento competente en patrimonio cultural de
la Generalitat.
6. No podrá autorizarse el inicio de las obras correspondientes al
campo de golf, sin la existencia de concesión o autorización del organismo de cuenca, de los recursos hídricos necesarios para el riego del
mismo. A tal efecto, una vez se obtenga dicho derecho, se pondrá en
conocimiento de la Dirección General de Gestión del Medio natural,
la cual comprobada la existencia de un caudal suficiente autorizado,
emitirá una resolución vinculante y complementaria a la declaración
de impacto ambiental, que permita la autorización de las obras.
7. El agua de riego del campo de golf, deberá ser obtenida a partir de la depuradora de Camp de Turia de las ampliaciones que se realicen en el futuro, debiendo ser objeto de un tratamiento terciario, de
forma que se garantice una mayor calidad a las aguas que se utilicen
para el riego del césped, parte de las cuales pasarán por infiltración a
los acuíferos pro drenaje directo.
A estos efectos el ayuntamiento o en su caso el promotor, deberá obtener informe favorable de la Entidad de Saneamiento de la Conselleria de Infraestructuras y transportes al sistema de depuración terciaria que se adopte o en su caso el convenio con la Entidad, que
garantice la gestión adecuada de las aguas residuales depuradas.
8. En el caso de que los Servicios Técnicos de la Dirección General de Gestión del Medio Natural, detectaran la presencia de anfibios
o especies acuáticas de flora o fauna en los lagos habilitados en el
campo de golf, podrán establecer prescripciones de uso de los propios lagos relacionadas con el régimen de caudales de entrada-salida
en los mismos, tratamientos de las aguas, acciones para la naturalización de los lagos, etc. En cualquier caso las tuberías de salida de
aguas estarán dotadas de rejillas y cierres de malla, de forma que se
evite la absorción a través de ellas de la fauna acuática que se desarrolle en estos lagos.
9. Deberá acreditarse, ante la Comisión Territorial de Urbanismo, la existencia de agua potable en cantidad y calidad suficiente
para abastecer a la población y los usos complementarios sin perjuicio alguno para los usos actuales.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30579
10. L’Ajuntament adoptarà les mesures necessàries en garantir
en els desenvolupaments urbanístics que s’incorporen en la revisió
del Pla general la correcta evacuació de les aigües residuals que es
generen a les estacions de depuració existents en l’actualitat o que es
desenvolupen en el futur.
11. Els residus sòlids inerts hauran de gestionar-se en abocadors
autoritzats. Concretament, haurà d’adoptar les mesures necessàries
per a la clausura i restauració de l’abocador no autoritzat existent al
nord del sector universitat.
Al mateix temps garantirà la capacitat de gestió municipal dels
residus sòlids urbans, incorporant progressivament sistemes de recollida selectiva de paper/cartó, vidre i envasos lleugers en compliment
del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana.
10. El Ayuntamiento adoptará las medidas necesarias garantizando en los desarrollos urbanísticos que se incorporan en la revisión
del Plan General la correcta evacuación de las aguas residuales que se
generen a las estaciones de depuración existentes en la actualidad o
que se desarrollen en el futuro.
11. Los residuos sólidos inertes deberán gestionarse en vertederos
autorizados. Concretamente deberá adoptar las medidas necesarias
para la clausura y restauración del vertedero no autorizado existente
al norte del sector universidad.
Al mismo tiempo garantizará la capacidad de gestión municipal de
los residuos sólidos urbanos, incorporando progresivamente sistemas de
recogida selectiva de papel/cartón, vidrio y envases ligeros en cumplimiento del Plan Integral de Residuos de la Comunidad Valenciana.
Tercer
Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no es pot interposar cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercero
Notificar a los interesados que contra la presente resolución, por
no ser un acto definitivo en vía administrativa, no cabe recurso, lo
cual no es inconveniente para que puedan utilizarse los medios que en
defensa de su derecho estimen pertinentes.
Quart
Publicar aquesta declaració d’impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la forma reglamentària, d’acord
amb el que disposa l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el
Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental.
Cuarto
Publicar la presente Declaración de Impacto Ambiental en el Diari
Oficial de la Generalitat Valenciana de la forma reglamentaria, de
acuerdo a lo dispuesto en el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15
de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se
aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de
marzo, de Impacto Ambiental.
València, 1 de juliol de 2004.– El director general de Gestió del
Medi Natural: Javier Gómez Martín.
Valencia, 1 de julio de 2004.– El director general de Gestión del
Medio Natural: Javier Gómez Martín.
Declaració d’impacte ambiental
Expedient: 122/04-AIA
Títol: Fabricació de productes ceràmics
Promotor: AZULEJOS PLAZA SA
Autoritat substantiva: Direcció General de Qualitat Ambiental de
la Conselleria de Territori i Habitatge
Localització: Pda. Vinyals, s/n 12110-l’Alcora (Castelló)
Declaración de impacto ambiental
Expediente: 122/04-AIA
Título: Fabricación de productos cerámicos.
Promotor: AZULEJOS PLAZA SA.
Autoridad sustantiva Dirección General de Calidad Ambiental de
la Conselleria de Territorio y Vivienda.
Localización: Pda. Viñals, s/nº. 12110 Alcora (Castellón).
Descripció del projecte
Descripción del Proyecto
1. Objecte del projecte
1. Objeto del proyecto.
La indústria projecta l’ampliació de les seues actuals instal·lacions,
i és considerada aquesta ampliació com a modificació substancial.
L’objecte del projecte i estudi d’Impacte ambiental presentats és
l’obtenció de l’autorització ambiental integrada de la totalitat de la
factoria.
AZULEJOS PLAZA SA. es una industria radicada en Alcora
(Castellón) que se dedica a la fabricación de productos cerámicos.
Por necesidades de mercado, desea ampliar sus instalaciones mediante la puesta en marcha de un nuevo centro fabril (que se denominará
AZULEJOS PLAZA 3) y que se destinará a la fabricación de productos cerámicos con una capacidad de producción superior a las 75
toneladas por día.
La industria proyecta la ampliación de sus actuales instalaciones,
siendo considerada esta ampliación como modificación sustancial.
El objeto del Proyecto y Estudio de Impacto Ambiental presentados
es la obtención de la Autorización Ambiental Integrada de la totalidad de la factoría.
2. Antecedents
La indústria que es projecta ocuparà part d’un solar propietat de
AZULEJOS PLAZA SA, amb una superfície total aproximada de
110.637 m2, on se situen les factories del grup industrial Azulejos
Plaza-1, Azulejos Plaza-2 i Trento Cerámicas, totes sobre sòl urbà
industrial.
La resta del solar, on pretén situar-se Plaza-3, està classificat
actualment com a sòl no urbanitzable comú, no obstant això ha sigut
realitzada una reclassificació urbanística i ha passat a ser sòl urbà
industrial, basant-se en el Projecte de modificació puntual núm. 35
del Pla general d’ordenació urbana de l’Alcora, i disposa de declaració d’impacte ambiental de data 26 de febrer de 2004.
2. Antecedentes.
La industria que se proyecta ocupará parte de un solar propiedad
de AZULEJOS PLAZA SA., con una superficie total aproximada de
110.637 m2, en donde se ubican las factorías del grupo industrial Azulejos Plaza-1, Azulejos Plaza-2 y Trento Cerámicas, todas sobre suelo
urbano industrial.
El resto del solar, donde pretende ubicarse Plaza-3, está clasificado
actualmente como suelo no urbanizable común, no obstante ha sido
realizada una reclasificación urbanística pasando a ser suelo urbano
industrial, en base al proyecto de Modificación Puntual nº35 del Plan
General de Ordenación Urbana de L’Alcora, contando con Declaración de Impacto Ambiental de fecha 26 de febrero de 2004.
AZULEJOS PLAZA SA. És una indústria radicada a l’Alcora
(Castelló) que es dedica a la fabricació de productes ceràmics. Per
necessitats de mercat, vol ampliar les instal·lacions mitjançant la posada en marxa d’un nou centre fabril (que es denominarà AZULEJOS
PLAZA 3) i que es destinarà a la fabricació de productes ceràmics
amb una capacitat de producció superior a les 75 tones per dia.
30580
27 09 2005
3. Caràcter de la declaració
La declaració d’impacte ambiental que conforma aquesta resolució forma part del procés d’autorització ambiental en tràmit, en aplicació de la Llei 16/2002, d’1 de juliol de prevenció i control integrat
de la contaminació, i el Decret 40/2004, de 5 de març, del Consell de
la Generalitat, pel qual es desenvolupa el règim de prevenció i control integrats de la contaminació a la Comunitat Valenciana.
Aquesta normativa determina el contingut i abast de l’autorització ambiental integrada, la finalitat del qual és integrar en una única
resolució totes aquelles autoritzacions i pronunciaments sectorials en
matèria d’abocaments d’aigües residuals, producció i gestió de residus i emissions a l’atmosfera competència de la Conselleria competent en matèria de medi ambient de la Generalitat, preceptius per a la
implantació i posada en marxa de les instal·lacions sotmeses al règim
de prevenció i control integrats de la contaminació a la Comunitat
Valenciana. En aquesta resolució s’incorporarà, si és el cas, la declaració o estimació d’impacte ambiental.
En els casos en què així succeïsca i al mateix temps l’emplaçament
ho permeta, escau, per tant, excloure del contingut de la declaració
d’impacte ambiental aquells aspectes que la Llei 16/2002, d’1 de
juliol de prevenció i control integrat de la contaminació, i el Decret
40/2004, de 5 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es desenvolupa el règim de prevenció i control integrats de la contaminació
a la Comunitat Valenciana, reserven a la resolució administrativa que
conté l’autorització ambiental integrada, a fi d’evitar duplicitats innecessàries en el procés d’anàlisi i valoració ambiental, com també en
l’establiment de mesures correctores, protectores i la vigilància i control d’aquestes.
Cal considerar que l’avaluació d’impacte ambiental de les afeccions
ambientals derivades de l’emissió de contaminants atmosfèrics, generació de residus, consum d’aigües i abocament d’aigües residuals, es
realitza a través dels informes que emeten organismes i serveis competents en cada una de les matèries, els quals al seu torn són consultats pel departament que emet l’autorització ambiental integrada.
A la vista de l’article 22 del Decret 40/2004, l’autorització ambiental integrada contindrà, a part de la declaració d’impacte ambiental,
tota una sèrie d’apartats a través dels quals podran minimitzar-se els
impactes directes sobre el medi abiòtic i la població. Els impactes
ambientals directes seran sobre els quals més fàcilment es podran
adoptar mesures correctores que, al seu torn, resultaran mesures preventives dels impactes indirectes sobre el medi natural biòtic, perceptual i social. I són les afeccions directes, les que durant el funcionament normal de les activitats IPPC poden donar-se sobre els
treballadors i el medi natural inert o abiòtic (aire, sòl i aigua) i les
directes, les que poden donar-se sobre el medi biòtic (flora, fauna i processos biòtics).
En conseqüència, la necessària coordinació administrativa entre els
distints departaments de la Conselleria de Territori i Habitatge, si més
no exigeix que la declaració d’impacte ambiental, que és succeïda
per una autorització ambiental integrada, limite l’àmbit de decisió
d’aquesta als aspectes relacionats amb les afeccions indirectes a la
fauna, flora, paisatge, espais naturals protegits, zones humides, formacions geomorfològiques, i altres.
Tramitació administrativa
DOGV - Núm. 5.101
3. Carácter de la declaración.
La Declaración de Impacto Ambiental que conforma la presente
resolución forma parte del proceso de Autorización Ambiental en trámite, en aplicación de la Ley 16/2002, de 1 de julio de Prevención y
Control Integrado de la Contaminación, y el Decreto 40/2004, de 5 de
marzo, del Consell de la Generalitat, por el que se desarrolla el régimen de prevención y control integrados de la contaminación en la
Comunidad Valenciana.
Esta normativa determina el contenido y alcance de la Autorización Ambiental Integrada, cuya finalidad es integrar en una única
resolución todas aquellas autorizaciones y pronunciamientos sectoriales
en materia de vertidos de aguas residuales, producción y gestión de residuos y emisiones a la atmósfera competencia de la Conselleria competente en materia de medio ambiente de la Generalitat, preceptivos
para la implantación y puesta en marcha de las instalaciones sometidas al régimen de prevención y control integrados de la contaminación
en la Comunidad Valenciana. En esta resolución se incorporará, en su
caso, la declaración o estimación de impacto ambiental.
En los casos en los que así suceda y a la vez el emplazamiento lo
permita, procede por tanto, excluir del contenido de la Declaración de
Impacto Ambiental aquellos aspectos que la Ley 16/2002, de 1 de
julio de Prevención y Control Integrado de la Contaminación, y el
Decreto 40/2004, de 5 de marzo, del Consell de la Generalitat, por el
que se desarrolla el régimen de prevención y control integrados de la
contaminación en la Comunidad Valenciana, reservan a la resolución
administrativa que contiene la autorización ambiental integrada, con
el fin de evitar duplicidades innecesarias en el proceso de análisis y
valoración ambiental, así como en el establecimiento de medidas
correctoras, protectoras y su vigilancia y control.
Hay que considerar que la evaluación de impacto ambiental de
las afecciones ambientales derivadas de la emisión de contaminantes atmosféricos, generación de residuos, consumo de aguas y vertido de aguas residuales, se realiza a través de los informes que emiten
organismos y servicios competentes en cada una de las materias, los
cuales a su vez son consultados por el departamento que emite la
autorización ambiental integrada.
A la vista del artículo 22 del Decreto 40/2004, la Autorización
Ambiental Integrada contendrá, a parte de la Declaración de Impacto Ambiental, toda una serie de apartados a través de los cuales podrán
minimizarse los impactos directos sobre el medio abiótico y la población. Los impactos ambientales directos serán sobre los que más fácilmente se podrán adoptar medidas correctoras que, a su vez, resultarán medidas preventivas de los impactos indirectos sobre el medio
natural biótico, perceptual y social. Siendo las afecciones directas,
las que durante el normal funcionamiento de las actividades IPPC
pueden darse sobre los trabajadores y el medio natural inerte o abiótico (aire, suelo y agua) y las directas, las que pueden darse sobre el
medio biótico (flora, fauna y procesos bióticos).
En consecuencia, la necesaria coordinación administrativa entre
los distintos departamentos de la Conselleria de Territorio y Vivienda, cuando menos exige que la Declaración de Impacto Ambiental, que
es sucedida por una Autorización Ambiental Integrada, limite su ámbito de decisión a los aspectos relacionados con las afecciones indirectas a la fauna, flora, paisaje, espacios naturales protegidos, zonas
húmedas, formaciones geomorfológicas, y otros.
Tramitación administrativa
En data 2 de febrer de 2004, l’Àrea de qualitat ambiental de la
Conselleria de Territori i Habitatge va remetre el projecte d’activitat, i l’estudi d’impacte ambiental del projecte de referència, junt amb
l’informe favorable sobre la implantació de l’activitat, per part de
l’Ajuntament de l’Alcora.
L’estudi d’impacte ambiental, ha sigut sotmés a informació pública durant el termini de trenta dies mitjançant un anunci en el DOGV
núm. 4614, de 23 d’octubre de 2003, i no s’hi han presentat al·legacions.
En fecha 2 de febrero de 2004, el Área de Calidad Ambiental de
la Conselleria de Territorio y Vivienda remitió el Proyecto de Actividad, y el Estudio de Impacto Ambiental del Proyecto de referencia, junto con el informe favorable sobre la implantación de la actividad, por parte del Ayuntamiento de L’Alcora.
El Estudio de Impacto Ambiental, ha sido sometido a información pública durante el plazo de treinta días mediante anuncio en el
DOGV nº 4614, de 23 de octubre de 2003, no habiéndose presentado alegaciones.
Afeccions legals
Els condicionants de la declaració d’impacte ambiental de data
26 de febrer, de resolució de l’expedient 179/03-AIA d’avaluació
Afecciones legales
Los condicionantes de la Declaración de Impacto Ambiental de
fecha 26 de febrero, de resolución del expediente 179/03-AIA de eva-
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
d’impacte ambiental de la modificació puntual núm. 35 del PGOU
de l’Alcora, com les mesures protectores previstes en l’estudi d’impacte ambiental de la modificació esmentada.
La indústria sol·licita l’autorització ambiental integrada que atorga la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de
Territori i Habitatge.
D’acord amb els articles 18, 19 i 20 de l’Ordre de 9 de setembre
de 2003, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es desenvolupa el Decret 119/2003, del Consell de la Generalitat, pel qual
s’aprova el Reglament orgànic funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, les competències en matèria de control integrat de
la contaminació, qualitat d’aigües, seguiment i control d’aquest recurs,
protecció atmosfèrica i acústica, i el seguiment, control i gestió de
residus s’atribueixen a la Direcció General de Qualitat Ambiental.
Tot això, sense perjudici de les autoritzacions que pertoque obtenir d’altres organismes, de conformitat amb la normativa sectorial
que hi siga d’aplicació.
Consideracions ambientals
Les accions amb probable incidència ambiental durant la fase de
funcionament seran bàsicament la generació d’emissions contaminants, aigües residuals i, en menor grau, residus, sorolls i vibracions.
Atesa la tipologia de l’activitat i l’antropització del lloc en què es
projecta dur a terme (en una parcel·la d’un polígon industrial), els
elements ambientals més directament afectats pel desenvolupament del
projecte podrien ser els propis del medi natural inert o abiòtic (aire,
sòl i aigua), ja que el medi biòtic (flora, fauna i processos biòtics),
perceptual i social es veuran –en principi– molt lleugerament afectats. Els impactes ambientals directes seran sobre els quals més fàcilment es podran adoptar mesures correctores que, al seu torn, resultaran mesures preventives per als impactes indirectes sobre el medi
físic biòtic, perceptual i social.
Atés que no s’afecta directament cap nucli residencial o cap àrea
protegida, açò és, qualssevol àrees que puguen estar subjectes a algun
tipus de protecció administrativa, com ara ZEPA, LIC, microreserves, etc, només cap la reducció dels impactes directes sobre el medi
abiòtic, que al seu torn implicarà la reducció dels fenòmens de transport que podrien arribar a afectar la població o alguna àrea protegida.
S’entén que aquests impactes es reduiran a través del compliment de
la legalitat vigent en matèria de residus, emissions i abocaments o,
si és el cas, amb l’adopció de les millors tecnologies disponibles i els
valors límit d’emissió de la legislació IPPC.
Consideracions jurídiques
30581
luación de impacto ambiental de la Modificación Puntual nº35 del
PGOU de L’Alcora, así como las medidas protectoras previstas en el
Estudio de Impacto Ambiental de la mencionada Modificación.
La industria solicita la Autorización Ambiental Integrada que
otorga la Dirección General de Calidad Ambiental de la Conselleria
de Territorio y Vivienda.
De acuerdo a los artículos 18, 19 y 20 de la Orden de 9 de septiembre de 2003, de la Conselleria de Territorio y Vivienda, por la
que se desarrolla el Decreto 119/2003, del Consell de la Generalitat,
por el que se aprueba el Reglamento orgánico funcional de la Conselleria de Territorio y Vivienda, las competencias en materia de control integrado de la contaminación, calidad de aguas, seguimiento y
control de este recurso, protección atmosférica y acústica, y el seguimiento, control y gestión de residuos se atribuyen a la Dirección General de Calidad Ambiental.
Todo ello, sin perjuicio de las autorizaciones que proceda obtener
de otros organismos, de conformidad con la normativa sectorial que
resulte de aplicación.
Consideraciones ambientales
Las acciones con probable incidencia ambiental durante la fase
de funcionamiento serán básicamente la generación de emisiones contaminantes, aguas residuales y, en menor medida, residuos, ruidos y
vibraciones. Dada la tipología de la actividad y lo antropizado del
lugar en que se proyecta llevar a cabo (en una parcela de un polígono industrial), los elementos ambientales más directamente afectados por el desarrollo del Proyecto podrían ser los propios del medio
natural inerte o abiótico (aire, suelo y agua), ya que el medio biótico
(flora, fauna y procesos bióticos), perceptual y social se verán –en
principio– muy ligeramente afectados. Los impactos ambientales
directos serán sobre los que más fácilmente se podrán adoptar medidas correctoras que, a su vez, resultarán medidas preventivas para los
impactos indirectos sobre el medio físico biótico, perceptual y social.
Visto que no se afecta directamente a núcleo residencial o área
protegida alguna, esto es, cualesquiera áreas que pudiesen estar sujetas a algún tipo de protección administrativa, tales como ZEPAs,
LICs, microrreservas, etc, sólo cabe la reducción de los impactos
directos sobre el medio abiótico, que a su vez supondrá la reducción
de los fenómenos de transporte que podrían llegar a afectar a la población o a algún área protegida. Se entiende que estos impactos se reducirán a través del cumplimiento de la legalidad vigente en materia de
residuos, emisiones y vertidos o, en su caso, con la adopción de las
mejores tecnologías disponibles y los valores límite de emisión de la
legislación IPPC.
Consideraciones jurídicas
L’expedient ha observat els tràmits previstos en el Decret 162/90,
de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual
s’aprova el Reglament d’impacte ambiental; en la Llei 2/89, de 3 de
març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi
són d’aplicació.
L’article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d’11 de juliol, del
Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l’avaluació de l’impacte ambiental.
El proyecto examinado queda tipificado en el grupo 4-l) del Anejo
I de la Ley 6/2001, de 8 de mayo, de evaluación de impacto ambiental.
El expediente ha observado los trámites previstos en el Decreto
162/90, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana
por el que se aprueba el Reglamento de Impacto Ambiental; en la
Ley 2/89, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana y en las demás
disposiciones que le son de aplicación.
El Art. 13, apartado 2, del Decreto 119/2003, de 11 de julio, del
Consell de la Generalitat, por el que aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Territorio y Vivienda, atribuye a
la dirección general de Gestión del Medio Natural la competencia
sobre la Evaluación del Impacto Ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes,
formule la següent
Por todo ello, en uso de las facultades que tengo legalmente atribuidas, formulo la siguiente
El projecte examinat queda tipificat en el grup 4-l) de l’annex I de
la Llei 6/2001, de 8 de maig, d’avaluació d’impacte ambiental.
Declaració d’impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l’efecte ambiental, i sense perjudici
de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d’aplicació, la fabricació de productes ceràmics, promogut per AZULE-
Declaración de impacto ambiental
Primero
Estimar aceptable, a los solos efectos ambientales y sin perjuicio
de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sean
de aplicación, la Fabricación de productos cerámicos, promovido por
30582
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
JOS PLAZA SA, sempre que aquest es desenvolupe amb les previsions
de l’estudi d’impacte ambiental i amb els condicionants establerts en
l’apartat segon.
AZULEJOS PLAZA SA., siempre que el mismo se desarrolle con
las previsiones del Estudio de Impacto Ambiental y con los condicionantes establecidos en el apartado segundo.
Segon
Com a condicions addicionals que s’han de complir s’hi estableixen les següents:
1. Per la seua ubicació, es considera que en matèria d’emissions
atmosfèriques, soroll, abocament d’aigües residuals i generació de
residus, serà suficient el compliment de la legalitat vigent o, si és el
cas, amb l’adopció de les millors tecnologies disponibles i els valors
límit d’emissió especificats en el Decret 40/2004, de 5 de març, del
Consell de la Generalitat, pel qual es desenvolupa el règim de prevenció i control integrats de la contaminació a la Comunitat Valenciana.
Segundo
Como condiciones adicionales a cumplir se establecen las siguien-
2. Altres condicionants de caràcter ambiental derivats de la modificació puntual núm. 35 del PGOU de l’Alcora.
3. La Direcció General de Qualitat Ambiental, com a òrgan competent en matèria de qualitat d’aigües, seguiment i control d’aquest
recurs, protecció atmosfèrica i acústica, el seguiment, control i gestió
de residus i, a més, com a òrgan amb competència substantiva en
matèria autorització ambiental integrada, haurà de constatar periòdicament que el funcionament de l’activitat objecte de referència s’ajusta al que reglamenta o, si és el cas, a les millors tecnologies disponibles i els valors límit d’emissió. Amb aquest efecte, anualment, la
Direcció General de Qualitat Ambiental remetrà a la Direcció General de Gestió del Medi Natural el certificat del compliment per part del
promotor de tot l’anteriorment especificat en relació amb la producció i programes de minimització de residus, emissions, abocaments,
seguiment i control de les activitats relacionades amb els recursos
hidrològics de la Comunitat Valenciana i la resta d’aspectes que condicionen ambientalment el projecte.
tes:
1. Por su ubicación, se considera que en materia de emisiones
atmosféricas, ruido, vertido de aguas residuales y generación de residuos, será suficiente con el cumplimiento de la legalidad vigente o, en
su caso, con la adopción de las mejores tecnologías disponibles y los
valores límite de emisión especificados en el Decreto 40/2004, de 5
de marzo, del Consell de la Generalitat, por el que se desarrolla el
régimen de prevención y control integrados de la contaminación en la
Comunidad Valenciana.
2. Otros condicionantes de carácter ambiental derivados de la
Modificación Puntual nº 35 del PGOU de L’Alcora.
3. La Dirección General de Calidad Ambiental, como órgano competente en materia de calidad de aguas, seguimiento y control de este
recurso, protección atmosférica y acústica, el seguimiento, control y
gestión de residuos y, además, como órgano con competencia sustantiva en materia autorización ambiental integrada, deberá constatar
periódicamente que el funcionamiento de la actividad objeto de referencia se ajusta a lo reglamentado o, en su caso, a las mejores tecnologías disponibles y los valores límite de emisión. A tal efecto, anualmente, la Dirección General de Calidad Ambiental remitirá a la
Dirección General de Gestión del Medio Natural el certificado del
cumplimiento por parte del promotor de todo lo anteriormente especificado en relación con la producción y programas de minimización
de residuos, emisiones, vertidos, seguimiento y control de las actividades relacionadas con los recursos hidrológicos de la Comunidad
Valenciana y demás aspectos que condicionen ambientalmente el proyecto.
Tercer
Notificar a les parts interessades que, contra aquesta resolució,
per no ser un acte definitiu en via administrativa, no es pot interposar
cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar
els mitjans que en defensa del seu dret i interessos estimen pertinents.
Tercero
Notificar a las partes interesadas que, contra la presente resolución,
por no ser un acto definitivo en vía administrativa, no cabe recurso
alguno, lo cual no es inconveniente para que puedan utilizarse los
medios que en defensa de su derecho e intereses estimen pertinentes.
Quart
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa l’article 28 de l’esmentat Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de
la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental.
Cuarto
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la presente Declaración de Impacto Ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en
el artículo 28 del citado Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento
para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental.
València, 1 de juliol de 2004.– El director general de Gestió del
Medi Natural: Javier Gómez Martín.
Valencia, 1 de julio de 2004.– El director general de Gestión del
Medio Natural: Javier Gómez Martín.
Declaració d’impacte ambiental
Declaración de impacto ambiental
Dades de l’expedient
Datos del expediente
Expedient: 425/2003-AIA
Títol: Pla general d’ordenació urbana
Promotor: Ajuntament de Castelló de Rugat
Autoritat substantiva: Ajuntament i CTV
Localització: Terme municipal de Castelló de Rugat (València)
Descripció del projecte
1. Objecte del projecte
Es pretén adequar el vigent planejament del terme municipal de
Castelló de Rugat, les normes subsidiàries aprovades per la Comissió
Territorial d’Urbanisme en data 28 de gener de 1986, als canvis experimentats en les condicions socioeconòmiques i urbanístiques dels
últims anys.
Expediente: 425/2003-AIA
Título: Plan General de Ordenación Urbana
Promotor: Ayuntamiento de Castelló de Rugat
Autoridad sustantiva: Ayuntamiento y CTV
Localización: Término municipal de Castelló de Rugat (Valencia)
Descripción del proyecto
1. Objeto del proyecto
Se pretende adecuar el vigente planeamiento del término municipal
de Castelló de Rugat, las Normas Subsidiarias aprobadas por la Comisión Territorial de Urbanismo en fecha 28 de enero de 1986, a los
cambios experimentados en las condiciones socioeconómicas y urbanísticas de los últimos años.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30583
– Mantenir un equilibri orgànic i funcional de les aglomeracions
urbanes, en ajustar a la dimensió humana el desenvolupament urbanístic i renovar-ne el patrimoni mitjançant programes de renovació
urbana.
– Redacció d’ordenances reguladores d’activitats potencialment
molestes per al medi ambient i qualitat de vida.
A modo de resumen, se persiguen los siguientes objetivos:
– La ordenación detallada de los usos de los terrenos y edificaciones
en la ciudad, con el objetivo de asegurar la racionalidad y coherencia
de su desarrollo urbanístico.
– Definición de los elementos fundamentales de la estrategia de
evolución en su territorio.
– Preservación y protección del territorio y paisaje.
El modelo territorial, es decir, el modelo de ocupación y gestión
urbanística del territorio que se proyecta, viene estructurado por las
redes principales de comunicaciones supramunicipales que lo atraviesan, tanto las existentes como las proyectadas, por los propios elementos naturales del territorio y por la aptitud e idoneidad de los terrenos que se califican para los diversos usos y la preservación de aquellos
valores específicos a mantener o mejorar; ligado a esto último, tanto
la calidad ambiental como un desarrollo sostenible requiere realizar
un esfuerzo de identificación de aquellos elementos que garanticen la
sostenibilidad del desarrollo urbanístico. Por todo ello, las directrices definitorias de la estrategia de la evolución urbana y ocupación del
territorio son:
– Potenciar la conservación y crecimiento de los recursos naturales,
mediante la protección efectiva de los espacios adecuados.
– Adaptación de lo proyectado y ordenado desde el Plan a la topografía del territorio del término y del conjunto físico.
– Aceptación como referente de salida, la realidad dual de la población de Castelló de Rugar, pueblo antiguo sobre el montículo de la
ermita y crecimientos urbanos desde el siglo XIX y XX al sur, al otro
lado el camino real – carretera.
– Potenciación desde el Plan de todo el núcleo histórico asentado
bajo el montículo de la ermita.
– Desligar las industrias tradicionales, situadas en promiscuidad
con los usos residenciales, de estos usos por su carácter incompatible,
favoreciendo y ordenando una substitución gradual de los usos industriales, reubicándolos en nuevos polígonos.
– Ubicar los crecimientos industriales en la zona oeste de la población, zona que ha derivado en la verdadera área industrial de la población.
– Potenciación de la sostenibilidad ambiental, con la consiguiente protección de calzadas y barrancos que conforman el territorio, los
parajes emblemáticos del término, así como también las sierras y
montañas.
– Mantener un equilibrio orgánico y funcional de las aglomeraciones urbanas, ajustando a la dimensión humana el desarrollo urbanístico y renovando su patrimonio mediante programas de renovación urbana.
– Redacción de Ordenanzas reguladoras de actividades potencialmente molestas para el medio ambiente y calidad de vida.
Finalment, considerar necessària la definició d’elements o zones
que hauran de ser excloses del desenvolupament urbanístic i preservades per a les generacions futures:
– Tots els llits de barrancs i dels rius que formen la xarxa fluvial
del territori, formant una gran unitat morfològica en el terme.
– Les àrees de protecció paisatgística i elements emblemàtics del
territori. Les de protecció arqueològica i històrica i les grans àrees de
protecció forestal de la serra del Benicadell i d’altres.
– Tot el sòl no urbanitzable sense cap protecció específica, que
genèricament té una voluntat d’ús agrícola.
2. Descripció de les característiques més rellevants del projecte
I. El nou document de planejament classifica les següents superfícies en el terme municipal:
Por último, considerar necesaria la definición de elementos o
zonas que habrán de ser excluidas del desarrollo urbanístico y preservadas para las generaciones futuras:
– Todos los lechos de barrancos y de los ríos que forman la red fluvial del territorio, formando una gran unidad morfológica en el término.
– Las áreas de protección paisajística y elementos emblemáticos
del territorio. Las de protección arqueológica e histórica y las grandes
áreas de protección forestal de la sierra del Benicadell y de otras.
– Todo el suelo no urbanizable sin ninguna protección específica,
que genéricamente tiene una voluntad de uso agrícola.
2. Descripción de las características más relevantes del proyecto
I. El nuevo documento de planeamiento clasifica las siguientes
superficies en el término municipal:
A manera de resum, es persegueixen els objectius següents:
–L’ordenació detallada dels usos dels terrenys i edificacions an
la ciutat, amb l’objectiu d’assegurar la racionalitat i coherència del
desenvolupament urbanístic d’aquesta.
– Definició dels elements fonamentals de l’estratègia d’evolució
en el seu territori.
– Preservació i protecció del territori i paisatge.
El model territorial, és a dir, el model d’ocupació i gestió urbanística del territori que es projecta, ve estructurat per les xarxes principals de comunicacions supramunicipals que el travessen, tant les
existents com les projectades, pels mateixos elements naturals del
territori i per l’aptitud i idoneïtat dels terrenys que es qualifiquen per
als diversos usos i la preservació d’aquells valors específics que s’han
de mantenir o millorar; lligat a açò últim, tant la qualitat ambiental com
un desenvolupament sostenible requereix realitzar un esforç d’identificació d’aquells elements que garantisquen la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic. Per tot això, les directrius definitòries de
l’estratègia de l’evolució urbana i ocupació del territori són:
– Potenciar la conservació i creixement dels recursos naturals,
mitjançant la protecció efectiva dels espais adequats.
– Adaptació del que projecta i ordena el Pla a la topografia del
territori del terme i del conjunt físic.
– Acceptació com a referent d’eixida, la realitat dual de la població de Castelló de Rugat, poble antic sobre el monticle de l’ermita i
creixements urbans des del segle XIX i XX al sud, a l’altre costat el
Camí reial – carretera.
– Potenciació des del Pla de tot el nucli històric assentat sota el
monticle de l’ermita.
– Deslligar les indústries tradicionals, situades en promiscuïtat
amb els usos residencials, d’aquests usos pel caràcter incompatible
d’aquests, en afavorir i ordenar una substitució gradual dels usos
industrials, i reubicar-los en nous polígons.
– Situar els creixements industrials en la zona oest de la població,
zona que ha derivat en la verdadera àrea industrial de la població.
– Potenciació de la sostenibilitat ambiental, amb la consegüent
protecció de calçades i barrancs que conformen el territori, els paratges emblemàtics del terme, com també les serres i muntanyes.
Sòl urbà: 517.508 m²
Sòl urbanitzable: 258.964 m²
Residencial: 113.910 m²
Industrial: 145.054 m²
Sòl no urbanitzable: 17.965.719 m²
Comú: 12.283.750 m²
Protegit: 5.681.969 m²
Xarxa estructural de dotacions públiques: 222.809 m²
Suelo urbano: 517.508 m²
Suelo urbanizable: 258.964 m²
Residencial: 113.910 m²
Industrial: 145.054 m²
Suelo no urbanizable: 17.965.719 m²
Común: 12.283.750 m²
Protegido: 5.681.969 m²
Red estructural de dotaciones públicas: 222.809 m²
30584
27 09 2005
II. Les normes subsidiàries de planejament, actualment vigents
van classificar les superfícies següents:
DOGV - Núm. 5.101
II. Las Normas Subsidiarias de Planeamiento, actualmente vigentes, clasificaron las siguientes superficies:
Suelo urbano: 523.600 m²
Suelo urbanizable: 83.900 m²
Suelo no urbanizable: 18.357.500 m²
Sòl urbà: 523.600 m²
Sòl urbanitzable: 83.900 m²
Sòl no urbanitzable: 18.357.500 m²
III. S’observa, per tant, una lleugera reducció del sòl urbà, estimada
en 6.092 m² i una mesurada ampliació del sòl urbanitzable, que ascendeix als 175.064 m², a costa d’una reducció del mateix ordre del sòl
no urbanitzable.
III. Se aprecia, por tanto, una ligera reducción del suelo urbano,
estimada en 6.092 m² y una comedida ampliación del suelo urbanizable,
que asciende a los 175.064 m², a costa de una reducción del mismo
orden del suelo no urbanizable.
IV. El sòl no urbanitzable d’especial protecció adquireix una major
profunditat en considerar-se dividit en cinc categories, amb les superfícies següents:
IV. El suelo no urbanizable de especial protección adquiere una
mayor profundidad al considerarse dividido en cinco categorías, con
las siguientes superficies:
Forestal: 3.618.004 m²
Cultural / Arqueológica / Histórica: 68.000 m²
Viaria: 914.057 m²
Paisajística: 159.338 m²
Lechos y barrancos: 922.570 m²
Forestal: 3.618.004 m²
Cultural / Arqueològica / Històrica: 68.000 m²
Viària: 914.057 m²
Paisatgística: 159.338 m²
Llits i barrancs: 922.570 m²
V. S’aprecia un increment de més del 100% en la superfície qualificada com d’especial protecció en relació amb el planejament anterior, que era de 268 ha. aproximadament.
V. Se aprecia un incremento de más del 100% en la superficie
calificada como de especial protección en relación con el planeamiento anterior, que era de 268 Ha. aproximadamente.
VI. S’estima un potencial de 610 nous habitatges, als quals caldria
afegir els que resulten de desenvolupar el sòl urbà residencial extensiu, no quantificats en la documentació avaluada. Això estableix el
nou horitzó poblacional en més de 2100 nous habitants, als quals caldria sumar els 2254 que presenta l’últim cens. En resum, el Pla general d’ordenació urbana genera un nou marc sociourbanístic que doblarà l’actual població de Castelló de Rugat.
VI. Se estima un potencial de 610 nuevas viviendas, a las que
habría que añadir las que resulten de desarrollar el suelo urbano residencial extensivo, no cuantificadas en la documentación evaluada.
Lo anterior establece el nuevo horizonte poblacional en más de 2100
nuevos habitantes, a los que habría que sumar los 2254 que arroja el
último censo. En resumen, el Plan General de Ordenación Urbana
genera un nuevo marco socio – urbanístico que doblará la actual
población de Castelló de Rugat.
VII. En relació amb l’abastiment d’aigua potable a la població,
el Pla general d’ordenació urbana persegueix obtenir una major uniformitat de pressions residuals en tot l’àmbit considerat i també augmentar la qualitat de l’aigua i l’homogeneïtzació d’aquesta. Es pretén,
igualment, aconseguir una notable reducció de les fugues d’aigua en
la xarxa i, escau, la utilització de les aigües superficials com a complement de l’actual sistema de captació d’aigües.
VII. En relación con el abastecimiento de agua potable a la población, el Plan General de Ordenación Urbana persigue obtener una
mayor uniformidad de presiones residuales en todo el ámbito considerado así como aumentar la calidad del agua y su homogeneización.
Se pretende, igualmente, conseguir una notable reducción de las fugas
de agua en la red y, si es procedente, la utilización de las aguas superficiales como complemento del actual sistema de captación de aguas.
L’actual xarxa de proveïment comporta els elements següents:
Pou de Ratolí – Depòsit de regulació
Pou dels Racons
Depòsit Redó
Depòsit de l’Ermita
Depòsit del camí de la Serra
Col·lectors principals de la població des del pou de Ratolí i el
depòsit Redó
VIII. Les xarxes de sanejament previstes en el Pla general es defineixen en la documentació gràfica d’aquest i en les normes urbanístiques, com també en la memòria descriptiva del pla. En concret,
aquesta xarxa pot ser dividida en dos àmbits, el que funciona bàsicament per gravetat i dóna servei al nucli antic i el que proveeix la zona
de la part nova de la població. Hi ha una sèrie d’estructures d’elevació, fonamentalment pensades per al pas dels efluents des de la zona
del camí de Ràfol de Salem i pel camí del Molí a la part vella de la
població, concretament fins al punt del carrer País Valencià des del qual
circula per gravetat fins a la nova EDAR de Castelló de Rugat, juntament amb les aigües de la part vella de la població.
A pesar que la composició de les aigües residuals que arriben a
l’EDAR de la població és pròxima a la de les aigües residuals d’origen urbà, comptant amb abocaments industrials, es troba en projecte
la depuradora dels polígons industrials del Molí i de les voltants de
Ràfol.
tos:
La actual red de abastecimiento comporta los siguientes elemen-
Pozo de “ratolí” – depósito de regulación
Pozo dels “Racons”
Depósito “Redó”
Depósito de la Ermita
Depósito del camino de la Sierra
Colectores principales de la población desde el pozo de “Ratolí”
y el depósito “Redó”
VIII. Las redes de saneamiento previstas en el Plan General se
definen en la documentación gráfica del mismo y en las Normas Urbanísticas, así como en la memoria descriptiva del Plan. En concreto, esta
red puede ser dividida en dos ámbitos, el que funciona básicamente
por gravedad dando servicio al núcleo antiguo y el que abastece a la
zona de la parte nueva de la población. Existen una serie de estructuras
de elevación, fundamentalmente pensadas para el paso de los efluentes desde la zona del camino de Ràfol de Salem y por el camino del
Molí a la parte vieja de la población, concretamente hasta el punto
de la calle País Valencià desde el que circula por gravedad hasta la
nueva E.D.A.R. de Castelló de Rugat, junto a las aguas de la parte
vieja de la población.
A pesar de que la composición de las aguas residuales que llegan
a la E.D.A.R. de la población es próxima a la de las aguas residuales
de origen urbano, contando con vertidos industriales, se encuentra en
proyecto la depuradora de los polígonos industriales de “el Molí” y de
las inmediaciones de Ràfol.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
30585
D’altra banda, hi ha una vall a cel obert per a arreplegar aigües pluvials en la zona del camí de la Serra.
Por otro lado, existe un valle a cielo abierto para recoger aguas pluviales en la zona del camino de la Sierra.
IX. El municipi es proveeix d’energia elèctrica a través d’una
línia de 676 KV que discorre pel terme de nord a sud, i disposa d’una
subestació de transformació. Actualment el subministrament es considera suficient, però en qualsevol cas les ampliacions que puguen
resultar necessàries hauran de ser respectuoses amb el medi ambient
i el seu entorn, i causar el mínim impacte. Es considera oportuna la utilització dels actuals corredors per a les futures ampliacions del servei.
IX. El municipio se abastece de energía eléctrica a través de una
línea de 676 Kv que discurre por el término de norte a sur, contando
con una subestación de transformación. Actualmente el suministro
se considera suficiente, pero en cualquier caso las ampliaciones que
pudieran resultar necesarias deberán ser respetuosas con el medio
ambiente y su entorno, causando el mínimo impacto. Se considera
oportuno la utilización de los actuales corredores para las futuras
ampliaciones del servicio.
X. Les modificacions del planejament vigent introduïdes en el
Pla general es recullen a continuació:
– En la zona sud del terme municipal, l’àmbit de protecció forestal s’incrementa per les recomanacions de la cartografia temàtica.
X. Las modificaciones del planeamiento vigente introducidas en
el Plan General se recogen a continuación:
– En la zona sur del término municipal, el ámbito de protección
forestal se incrementa por las recomendaciones de la cartografía temática.
– Del mismo modo, la protección de lechos y barrancos se ha
incrementado ajustándose con gran precisión teniendo en cuenta la
orografía de dichas cuencas.
– Se incluyen como protección paisajística la microrreserva del
Barranc de les Mallolades, la zona de la Plaça de Bous, la pinada de
La Torre, así como también las vertientes norte y oeste del montículo de la Ermita de Sant Antoni y el paraje de la Buitrera.
– En la zona norte y oeste del término municipal se sitúa la zona
de protección genérica, terrenos con voluntad de uso y protección
agrícola.
– Se redacta un listado de los edificios y conjuntos agrícolas del
término que se protegen y se identifican, completando así las protecciones específicas y sus peculiaridades de carácter histórico – arqueológico.
– Inclusión de una calificación urbana industrial, próxima a Ràfol
de Salem, correspondiente a una antigua implantación de industrias
cerámicas que ya venía calificada de esta forma en el planeamieto
vigente.
– Calificación de los equipamientos del término municipal.
3. Alternativas
No se presentan.
– De la mateixa manera, la protecció de llits i barrancs s’ha incrementat i s’ajusta amb gran precisió tenint en compte l’orografia de
les esmentades conques.
– S’inclouen com a protecció paisatgística la microreserva del
barranc de les Mallolades, la zona de la plaça de Bous, la pinada de
la Torre, com també les vessants nord i oest del monticle de l’ermita
de Sant Antoni i el paratge de la Buitrera.
– A la zona nord i oest del terme municipal se situa la zona de
protecció genèrica, terrenys amb voluntat d’ús i protecció agrícola.
– Es redacta una llista dels edificis i conjunts agrícoles del terme
que es protegeixen i s’identifiquen, i es completen així les proteccions específiques i les seues peculiaritats de caràcter historicoarqueològic.
– Inclusió d’una qualificació urbana industrial, pròxima a Ràfol de
Salem, corresponent a una antiga implantació d’indústries ceràmiques que ja venia qualificada d’aquesta manera en el planejament
vigent.
– Qualificació dels equipaments del terme municipal.
3. Alternatives
No s’hi presenten.
Tramitació administrativa
1. Informació pública
En data 26 de setembre de 2003 el Servei Territorial de la Direcció General d’Urbanisme i Ordenació Territorial va remetre projecte tècnic, relatiu al Pla general d’ordenació urbana. Amb caràcter posterior, en data 5 de febrer de 2004, el mateix servei territorial va
remetre l’estudi d’impacte ambiental, i s’incoà el corresponent expedient d’avaluació d’impacte ambiental.
L’estudi d’impacte ambiental es va exposar al públic, juntament
amb la resta de la documentació tècnica, segons anuncis publicats en
el diari Levante-EMV, de data 10 de març de 2003, en el diari Las
Provincias, de data 11 de març de 2003, i en el DOGV núm. 4464, de
21 de març de 2003. En haver-se detectat una sèrie de deficiències
en la publicació del període d’exposició al públic aquest es va repetir segons anuncis publicats en el diari Levante-EMV, de data 10
d’abril de 2003, en el diari Las Provincias, de data 9 d’abril de 2003,
i en el DOGV núm. 4472, de 2 d’abril de 2003.
Durant el període d’informació pública s’hi van presentar 12
al·legacions, segons consta en els certificats emesos pel secretari –
interventor de l’Ajuntament de Castelló de Rugat, en els quals s’incloïa
l’aprovació provisional, l’informe del tràmit d’informació al públic realitzat i estimació o desestimació de les al·legacions presentades.
2. Resum de les al·legacions
Del total d’al·legacions presentades només una presenta continguts
ambientals, dividits en tres parts. L’Ajuntament de Castelló de Rugat
va acceptar la primera de les parts, i va desestimar la segona i la tercera.
La part estimada pretenia l’exclusió de la protecció paisatgística
d’un tros de terreny propietat de l’al·legant, dins de la Pinada de la
Torre, en correspondre’s amb antics camps de vinya.
Tramitación Administrativa
1. Información pública
En fecha 26 de septiembre de 2003 el servicio territorial de la
dirección general de Urbanismo y Ordenación Territorial remitió proyecto técnico, relativo al Plan General de Ordenación Urbana. Con
carácter posterior, en fecha 5 de febrero de 2004, el mismo servicio
territorial remitió el estudio de impacto ambiental, incoándose el
correspondiente expediente de evaluación de impacto ambiental.
El estudio de impacto ambiental se expuso al público, junto al
resto de la documentación técnica, según anuncios publicados en el diario Levante-EMV, de fecha 10 de marzo de 2003, en el diario Las
Provincias, de fecha 11 de marzo de 2003 y en el DOGV nº4.464,
de 21 de marzo de 2003. Habiéndose detectado una serie de deficiencias en la publicación del periodo de exposición al público éste se
repitió según anuncios publicados en el diario Levante-EMV, de fecha
10 de abril de 2003, en el diario Las Provincias, de fecha 9 de abril
de 2003 y en el DOGV nº4.472, de 2 de abril de 2003.
Durante el periodo de información pública se presentaron 12 alegaciones, según consta en los certificados emitidos por el secretario
interventor del Ayuntamiento de Castelló de Rugat, en los cuales se
incluía la aprobación provisional, el informe del trámite de información al público realizado y estimación o desestimación de las alegaciones presentadas.
2. Resumen de las alegaciones
Del total de alegaciones presentadas sólo una presenta contenidos ambientales, divididos en tres partes. El Ayuntamiento de Castelló
de Rugat aceptó la primera de las partes, desestimando la segunda y
la tercera.
La parte estimada pretendía la exclusión de la protección paisajística de un trozo de terreno propiedad del alegante, dentro de la
“Pinada de La Torre”, al corresponderse con antiguos campos de viña.
30586
27 09 2005
DOGV - Núm. 5.101
La part desestimada pretenia l’eliminació de la protecció arqueològica del denominat Camp de la Carrasqueta davant de l’absència
d’informes arqueològics que avalen el que disposa el planejament,
com també la desprotecció en el Catàleg d’edificacions protegides
dels forns tradicionals de la fàbrica Boronat, per raons semblants.
La parte desestimada pretendía la eliminación de la protección
arqueológica del denominado “Camp de la Carrasqueta” ante la ausencia de informes arqueológicos que avalen lo dispuesto en el planeamiento, así como la desprotección, en el Catálogo de edificaciones
protegidas, de los hornos tradicionales de la fábrica “Boronat”, por
razones similares.
Afeccions legals
1. Es pot trobar un gran nombre de restes arqueològiques que permeten conéixer els costums i forma de vida dels avantpassats al terme
municipal de Castelló de Rugat.
Els jaciments catalogats es recullen i descriuen en la documentació avaluada, i es considera en la identificació de factors susceptibles
de produir impacte ambiental que cap d’ells es veuran afectats en cap
aspecte per la construcció i funcionament de les diverses infraestructures projectades, a excepció de la consolidació d’espais verds en
els voltants de l’ermita i la Mesquita, que hauran de protegir-se convenientment per a minimitzar els possibles impactes.
Afecciones legales
1. Se puede encontrar un gran número de restos arqueológicos
que permiten conocer las costumbres y forma de vida de los antepasados en el término municipal de Castelló de Rugat.
Los yacimientos catalogados se recogen y describen en la documentación evaluada, considerando en la identificación de factores
susceptibles de producir impacto ambiental que ninguno de ellos se
verán afectados en ningún aspecto por la construcción y funcionamiento de las distintas infraestructuras proyectadas, a excepción de la
consolidación de espacios verdes en las inmediaciones de la Ermita
y la Mezquita, que deberán protegerse convenientemente para minimizar los posibles impactos.
2. En Castelló de Rugat se encuentran clasificadas cuatro vías
pecuarias, conocidas como Carrerada de Alacant a València, de 4 a 5
metros de anchura legal, Carrerada del Camí Vell de Gandia, de 5
metros de anchura legal, y Carrerada del Camí de Gandía y Assagador del Camí de la Pobla, también de 5 metros de anchura legal cada
una de ellas.
3. La red de barrancos es muy extensa y está descrita en este documento en apartados posteriores. Toda ella se ha considerado como
parte de un suelo no urbanizable de especial protección.
4. Junto a dicha red se localiza una microrreserva denominada
“Barranc de les Mallolades”, debidamente identificada en los planos
de ordenación.
5. Consultados otros aspectos ambientales debidamente reglados
en sus correspondientes disposiciones normativas, se estima que no
existe afección directa sobre los mismos dada su inexistencia en el
ámbito municipal estudiado o en su ámbito de influencia.
2. A Castelló de Rugat es troben classificats quatre camins ramaders, coneguts com Carrerada d’Alacant a València, de 4 a 5 metres
d’amplada legal, Carrerada del Camí Vell de Gandia, de 5 metres
d’amplada legal, i Carrerada del Camí de Gandia i Assagador del
Camí de la Pobla, també de 5 metres d’amplada legal cadascun d’ells.
3. La xarxa de barrancs és molt extensa i està descrita en aquest
document en apartats posteriors. Tota ella s’ha considerat com a part
d’un sòl no urbanitzable d’especial protecció.
4. Juntament amb l’esmentada xarxa es localitza una microreserva denominada Barranc de les Mallolades, degudament identificada
en els plànols d’ordenació.
5. Consultats altres aspectes ambientals degudament reglats en
les corresponents disposicions normatives, es considera que no hi ha
afecció directa sobre aquests atesa la seua inexistència en l’àmbit
municipal estudiat o en l’àmbit d’influència d’aquests.
Consideracions ambientals
1. La vegetació del terme municipal està constituïda per etapes
serials de degradació de la vegetació potencial i cultius. Així, es poden
distingir fins a tres sistemes morfodinàmics:
Serra de Benicadell: s’estén al sud del terme municipal, i forma el
paisatge de fons del municipi. Es tracta d’un relleu carbonatat moderadament carstificat i de pendents mitjans – alts ocupat en l’actualitat per bosc baix amb pins dispersos i de vegades carrasques. S’identifica com una àrea d’elevada qualitat ambiental.
Zona de la vall: es tracta d’un sistema que s’estén majoritàriament en la zona nord, entre el nucli urbà i el límit municipal de la
Pobla del Duc. Es correspon amb relleus suaus de fons de vall que
es caracteritzen per l’aflorament de margues amb fàcies tap. La vegetació actual està formada per pins dispersos amb matolls i cultius de
secà principalment. Es considera que la qualitat ambiental és molt de
menor que la del cas anterior.
Riberes de rius i barrancs: És una àrea que s’estén principalment
entre el sistema anterior i que es caracteritza per la presència de gran
nombre de barrancs, tant amb llits permanents com esporàdics, en
què es poden trobar espècies vegetals i animals d’elevat interés ambiental.
2. En relació amb les dades edafològiques, i seguint amb el mateix
esquema del punt anterior, els sòls desenvolupats en els relleus amb
pendents elevats estan conformats per margues, calcàries moderadament carstificades i conglomerats localitzats en les superfícies de les
cimes de llomes i en crestes abruptes, i donen lloc a possibles despreniments de materials. Aquests sòls es complementen amb els associats a relleus terciaris formats per margues grises amb fàcies tap,
generadors de sòls pesants, margues calcàries i conglomerats i margues amb superfícies fisurades.
Els materials col·luvials generen, d’altra banda, terrenys propicis
per al cultiu sempre que es duguen a terme mesures de conservació en
aquelles zones on els pendents són elevats i, per tant, més susceptibles
a l’erosió.
Consideraciones ambientales
1. La vegetación del término municipal está constituida por etapas seriales de degradación de la vegetación potencial y cultivos. Así,
se pueden distinguir hasta tres sistemas morfodinámicos:
Sierra de Benicadell: Se extiende al sur del término municipal,
formando el paisaje de fondo del municipio. Se trata de un relieve
carbonatado moderadamente karstificado y de pendientes medio –
altas ocupado en la actualidad por monte bajo con pinos dispersos y
en ocasiones carrascas. Se identifica como un área de elevada calidad
ambiental.
Zona del valle: Se trata de un sistema que se extiende mayoritariamente en la zona norte, entre el núcleo urbano y el límite municipal de La Pobla del Duc. Se corresponde con relieves suaves de fondo
de valle que se caracterizan por el afloramiento de margas con facies
TAP. La vegetación actual está formada por pinos dispersos con matorrales y cultivos de secano principalmente. Se considera que la calidad ambiental es mucho menor que la del caso anterior.
Riberas de ríos y barrancos: Es un área que se extiende principalmente entre el sistema anterior y que se caracteriza por la presencia de gran número de barrancos, tanto con cauces permanentes como
esporádicos, en los que se pueden encontrar especies vegetales y animales de elevado interés ambiental.
2. En relación con los datos edafológicos, y siguiendo con el
mismo esquema del punto anterior, los suelos desarrollados en los
relieves con pendientes elevadas están conformados por margas, calizas moderadamente karstificadas y conglomerados localizados en las
superficies de las cimas de lomas y en crestas abruptas, dando lugar
a posibles desprendimientos de materiales. Estos suelos se complementan con los asociados a relieves terciarios formados por margas
grises con facies “tap”, generadores de suelos pesados, margas calcáreas y conglomerados y margas con superficies fisuradas.
Los materiales coluviales generan, por otro lado, terrenos propicios para el cultivo siempre y cuando se lleven a cabo medidas de
conservación en aquellas zonas donde las pendientes son elevadas y
por lo tanto más susceptibles a la erosión.
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
Finalment, els sòls desenvolupats en els depòsits fluvials generen terrenys d’horta, fonamentalment terrasses fluvials situades en
els marges dels barrancs i rius.
3. Els sòls espessos formats a partir de les fàcies tap existents en
la zona nord del terme municipal generen sòls de gran importància
agrícola. Les margues grises, amb elevats percentatges de carbonats
donen lloc a sòls propicis per al cultiu de la vinya, amb les úniques limitacions associades a l’existència de pendents mitjans deguts a l’erosionabilitat d’aquests.
Al seu torn, en el terme municipal es donen uns altres tipus de
sòls amb aptituds per a l’agricultura com són els que es desenvolupen
en relleus amb pendents acusats formats per margues, calcàries, conglomerats, i en zones abruptes, sòls aptes per a l’agricultura però poc
cultivats a causa de les dificultats que comporten tant la localització
d’aquests com la dificultat de mecanitzar-los.
Els terrenys impermeables formats per argiles amb nivells de margues condicionen el seu ús per a l’agricultura a causa de la poca permeabilitat, la limitació d’ús de maquinària i elevada salinitat, en què
per a dur a terme pràctiques de cultiu és necessari adoptar mesures
correctores en pro de minimitzar aquestes limitacions.
Finalment, els fluvisòls presenten una capacitat d’ús agrari elevada si bé es troben molt limitats per la textura i l’escassa incorporació de material orgànic d’aquests.
4. La morfologia del relleu es caracteritza en la meitat nord del territori pel predomini de llomes suaus i un relleu ondulat amb pendents
suaus en les seues llomes, i és la principal característica d’aquest una
extensa xarxa de barrancs. En la meitat sud del terme municipal
s’observa la predominança de cims que conformen l’alineació anticlinal
Benicadell – Gallinera.
Principalment, la meitat nord està formada per materials de depòsits corresponents a l’era terciària, representats per depòsits de margues de color blanc de fàcies tap. Els materials més recents corresponen
a materials procedents del quaternari, sent materials no consolidats,
constituïts per depòsits al·luvials i col·luvials, llims i arenes, producte de l’acció dels innumerables barrancs que solquen aquesta part del
municipi.
En els voltants del nucli urbà s’estenen dos bancs d’argiles plàstiques corresponents a l’era secundària explotats com a pedrera: el
situat al nord que forma la base de la Buitrera, i el barranc argilós al
sud de la carretera direcció Gandia.
En la meitat sud predominen les cimes muntanyoses pertanyents
a l’alineació Benicadell – Gallinera, formades per calcàries amb intercalació d’argiles i dolomies plegades del cretaci pertanyents a l’era
secundària.
5. L’explotació de pedreres en el terme municipal està orientada
cap a un fi principal: matèria primera per a la fabricació de ceràmica.
En l’actualitat hi ha dues pedreres en explotació als voltants del nucli
urbà.
6. Des del punt de vista de la hidrologia superficial, el municipi
pot dividir-se en tres zones determinades per la configuració del relleu:
– Els barrancs tributaris del riu Missena, que drenen la zona est i
sud-est del terme municipal. Dins d’aquesta conca el barranc de Castellar és afluent de l’esmentat riu pel marge dret d’aquest limitant
amb el terme municipal de Salem.
– La conca formada pel barranc de Castelló i per tots aquells
barrancs que conflueixen en ell representen la major conca de drenatge del municipi, drenant tota la zona central i nord de Castelló de
Rugat. La principal característica d’aquesta és la regularitat del seu
cabal i l’elevat grau d’erosió que produeix el terreny.
– La tercera conca està formada pels barrancs denominats Llop i
Llopis, amb un alt poder erosiu a causa de la intensitat de les pluges
i als pendents però no així al cabal d’aquesta, molt intermitent.
El riu Missena es caracteritza per posseir uns llits amplis i profunds,
on el cultiu ha aprofitat al màxim els depòsits fluvials amb abancalaments en el mateix llit. Aquest riu constitueix el límit del terme
entre Castelló de Rugat i Ràfol de Salem.
7. Castelló de Rugat pot dividir-se també atenent a criteris de flora
i vegetació segons el contingut de l’estudi d’impacte ambiental en
relació amb aquest factor.
30587
Finalmente, los suelos desarrollados en los depósitos fluviales
generan terrenos de huerta, fundamentalmente terrazas fluviales situadas en los márgenes de los barrancos y ríos.
3. Los suelos espesos formados a partir de las facies “tap” existentes
en la zona norte del término municipal generan suelos de gran importancia agrícola. Las margas grises, con elevados porcentajes de carbonatos dan lugar a suelos propicios para el cultivo de la vid, con las
únicas limitaciones asociadas a la existencia de pendientes medias
debidas a su erosionabilidad.
A su vez, en el término municipal se dan otro tipo de suelo con aptitudes para la agricultura como son los que se desarrollan en relieves
con pendientes acusadas formados por margas, calizas, conglomerados, y en zonas abruptas, suelos aptos para la agricultura pero poco cultivados debido a las dificultades que entrañan tanto su localización
como la dificultad de mecanizar los mismos.
Los terrenos impermeables formados por arcillas con niveles de
margas condicionan su uso para la agricultura debido a la poca permeabilidad, la limitación de uso de maquinaria y elevada salinidad, en
los que para llevar a cabo prácticas de cultivo es necesario adoptar
medidas correctoras en pro de minimizar estas limitaciones.
Por último, los fluvisoles presentan una capacidad de uso agrario elevada si bien se encuentran muy limitados por su textura y la
escasa incorporación de material orgánico.
4. La morfología del relieve se caracteriza en la mitad norte del
territorio por el predominio de lomas suaves y un relieve ondulado
con pendientes suaves en sus lomas, siendo su principal característica una extensa red de barrancos. En la mitad sur del término municipal se observa la predominancia de cimas que conforman la alineación
anticlinal Benicadell – Gallinera.
Principalmente, la mitad norte está formada por materiales de
depósitos correspondientes a la era Terciaria, representados por depósitos de margas de color blanco de facies “tap”. Los materiales más
recientes corresponden a materiales procedentes del Cuaternario, siendo materiales no consolidados, constituidos por depósitos aluviales y
coluviales, limos y arenas, producto de la acción de los innumerables
barrancos que surcan esta parte del municipio.
En las inmediaciones del núcleo urbano se extienden dos bancos
de arcillas plásticas correspondientes a la era secundaria explotados
como cantera: el situado al norte que forma la base de la Buitrera, y
el barranco arcilloso al sur de la carretera dirección Gandía.
En la mitad sur predominan las cimas montañosas pertenecientes a la alineación Benicadell – Gallinera, formadas por calizas con
intercalación de arcillas y dolomías plegadas del Cretácico pertenecientes a la era Secundaria.
5. La explotación de canteras en el término municipal está orientada hacia un fin principal: materia prima para la fabricación de cerámica. En la actualidad existen dos canteras en explotación en las inmediaciones del núcleo urbano.
6. Desde el punto de vista de la hidrología superficial, el municipio puede dividirse en tres zonas determinadas por la configuración
del relieve:
– Los barrancos tributarios del río Missena, drenando la zona este
y sureste del término municipal. Dentro de esta cuenca el barranco
de Castellar es afluente del citado río por su margen derecha limitando con el término municipal de Salem.
– La cuenca formada por el barranco de Castelló y por todos aquellos barrancos que confluyen en él representan la mayor cuenca de
drenaje del municipio, drenando toda la zona central y norte de Castelló de Rugat. Su principal característica es la regularidad de su caudal y el elevado grado de erosión que produce el terreno.
– La tercera cuenca está formada por los barrancos denominados
Llop y Llopis, con un alto poder erosivo debido a la intensidad de las
lluvias y a las pendientes pero no así a su caudal, muy intermitente.
El río Missena se caracteriza por poseer unos lechos amplios y
profundos, donde el cultivo ha aprovechado al máximo los depósitos fluviales con abancalamientos en el mismo lecho. Este río constituye el límite del término entre Castelló de Rugat y Ràfol de Salem.
7. Castelló de Rugat puede divirse también atendiendo a criterios
de flora y vegetación según el contenido del estudio de impacto
ambiental en relación con este factor.
30588
27 09 2005
– Vegetació de la serra: com a etapa dinàmica regressiva, la desaparició de les grans masses boscoses de carrasques (Quercus ilex) provoca que es desenvolupen com a primera etapa de substitució les
màquies, és a dir, formacions de matolls densos en què predominen
espècies arbustives de gran port. El màxim desenvolupament l’aconsegueix en les àrees de solapament dels espais costaners del nord
d’Alacant i sud de València, sobre calcàries i dolomies del cretaci de
gran potència.
Hi destaquen el coscoll (Quercus coccifera), el matapoll (Daphne gnidium), el càdec (Juniperus oxycedrus), la savina (Juniperus
phoenicea), i ja en les cotes més baixes, l’arboç (Arbutus unedo), el
margalló (Chamaerops humilis) i el llentiscle (Pistacia lentiscus). En
fons de barrancs apareix la ginesta (Cytisus heterochorus) o la noguerola (Pistacia terebinthus). No obstant l’anterior, les formacions vegetals més abundants en aquesta zona són els romerars i timonedes,
comunitats que sobreviuen bé en sòls poc profunds però ben il·luminats.
A causa de la degradació patida per la vegetació causada fonamentalment pels incendis forestals, aquest tipus de vegetació és molt
freqüent en tot el terme municipal, en formacions úniques o acompanyant masses arbòries de pi blanc (Pinus halepensis), amb presència de bruc d’hivern (Erica multiflora), romer (Rosmarinus officinalis), timó (Thymus vulgaris), cistàcies com les dels gèneres
Helianthemum i Fumana i les cues de gat (Sideritis sp. pl.), entre
d’altres.
En les proximitats de la zona de la vall, en sòls margosos i en les
argiles roges del Keuper, aquests romerars i timonedes es veuen enriquits amb lleguminoses com l’albaida (Anthyllis cytisoides), juntament amb altres espècies com Dorycnium pentaphyllum, Astragalus
monspessulanus, A. incanus i Hedysarum humile.
La degradació de les timonedes permet la implantació d’espècies
pradenques perennes principalment, com pot ser el fenàs de marge
(Brachypodium phoenicoides) acompanyat per Lathyrus tremolsianus, la cervellina (Catananche caerulea) o per margarida fina (Leucanthenum gracilicaule).
Els prats, dominats pel llistó (Brachypodium retusum), estant molt
estesos per tots els paratges de la serra, acompanyades pel salvió blener (Phomis lychnitis), la gresolera (Phlomis crinita) i altres espècies
herbàcies, a més de diverses umbel·líferes com la Thapsia villosa,
Elaeoselinum asclepium o Ferula communis. Altres espècies d’interés les trobem en els esparts, caracteritzats per gramínies dures com
la Stipa tenacissima, S. Ofneri, S. Parviflora, Avenula bromoides,
Helictotrichon filifolium, etc. A més d’aquesta espècie, donant una
nota de color, trobem les orquídies, principalment del gènere Ophrys.
Finalment, els prats anuals, com a últim estadi de vegetació superior
en la successió natural de la vegetació, formen comunitats efímeres en
tots els paratges de la zona.
En les zones més abruptes de la serra de Benicadell, i allí on hi ha
afloraments de roca, apareixen formacions vegetals de gran interés
botànic com poden ser l’endèmic Teucrium thymifolium i sobretot el
te de roca (Jasonia glutinosa) altres espècies que podem trobar són la
valeriana vermella (Centranthus ruber) o el poliol blanc (Micromeria fructicosa). Quan la roca es troba permanentment humida, és la falzia (Adiantum capillus-veneris) acompanyada pel Trachelium caeruleum els que apareixen junt amb altres espècies de menor interés.
– Vegetació de la vall: la principal característicxa d’aquesta zona
geogràfica, que ocupa la major part del terme, són els innumerables
barrancs que solquen el territori. Açò, junt amb la presència humana,
condiciona l’aparició d’unes o altres espècies.
Els cultius del terme municipal són fonamentalment de secà i hi
destaquen l’ametler i la garrofera. Associats a aquests cultius, en els
marges i camins es desenvolupa una vegetació nitròfila i d’escàs interés florístic.
La majoria de les espècies vegetals associades als camps de cultiu, bé siguen cultivats o incultes, tenen un escàs valor, a més de ser
espècies molt comunes en tot l’àmbit de la província de València. No
és aquest el cas d’aquelles formacions vegetals que apareixen associades als innumerables barrancs on, fins i tot, apareixen testimonis
de carrasques (Quercus ilex) acompanyats de freixes (Fraxinus ornus)
DOGV - Núm. 5.101
– Vegetación de la sierra: Como etapa dinámica regresiva, la desaparición de las grandes masas boscosas de carrascas (Quercus ilex)
provoca que se desarrollen como primera etapa de sustitución las
maquias, es decir, formaciones de matorrales densos en las que predominan especies arbustivas de gran porte. El máximo desarrollo lo
alcanza en las áreas de solapamiento de los espacios costeros del norte
de Alicante y sur de Valencia, sobre calizas y dolomías del Cretácico de gran potencia.
Destacan la coscoja (Quercus coccifera), el torvisco (Daphne gnidium), el enebro de miera (Juniperus oxycedrus), la savina (Juniperus phoenicea), y ya en las cotas más bajas, el unedo (Arbutus unedo),
el palmito (Chamaerops humilis) y el lentisco (Pistacia lentiscus).
En fondos de barrancos aparece la ginesta (Cytisus heterochorus) o la
cornicabra (Pistacia terebinthus) No obstante lo anterior, las formaciones vegetales más abundantes en esta zona son los romerales y
tomillares, comunidades que sobreviven bien en suelos poco profundos pero bien iluminados.
A causa de la degradación sufrida por la vegetación debido fundamentalmente a los incendios forestales, este tipo de vegetación es
muy frecuente en todo el término municipal, en formaciones únicas
o acompañando a masas arbóreas de pino carrasco (Pinus halepensis), con presencia de brezo (Erica multiflora), romero (Rosmarinus
officinalis), tomillo (Thymus vulgaris), cistáceas como las de los géneros Helianthemum y Fumana y las colas de gato (Sideritis sp. pl.),
entre otras.
En las proximidades de la zona del valle, en suelos margosos y en
las arcillas rojas del Keuper, estos romerales y tomillares se ven enriquecidos con leguminosas como la albaida (Anthyllis cytisoides),
junto con otras especies como Dorycnium pentaphyllum, Astragalus
monspessulanus, A. Incanus y Hedysarum humile.
La degradación de los tomillares permite la implantación de especies pratenses perennes principalmente, como puede ser el fenal
(Brachypodium phoenicoides) acompañado por Lathyrus tremolsianus, la cervellina (Catananche caerulea) o por margaritas (Leucanthenum gracilicaule)
Los prados, dominados por la botea (Brachypodium retusum),
estando muy extendidos por todos los parajes de la sierra, acompañadas
por la oreja de liebre (Phomis lychnitis), la oreja de burro (Phlomis crinita) y otras especies herbáceas, además de varias umbelíferas como
la Thapsia villosa, Elaeoselinum asclepium o Ferula communis. Otras
especies de interés las encontramos en los espartos, caracterizados
por gramíneas duras como la Stipa tenacisima, S. Ofneri, S. Parviflora, Avenula bromoides, Helictotrichon filifolium, etc. Además de
esta especie, dando una nota de color, encontramos las orquídeas,
principalmente del género Ophrys. Finalmente, los prados anuales,
como último estadio de vegetación superior en la sucesión natural de
la vegetación, forman comunidades efímeras en todos los parajes de
la zona.
En las zonas más abruptas de la sierra de Benicadell, y allí donde
existen afloramientos de roca, aparecen formaciones vegetales de
gran interés botánico como pueden ser el endémico Teucrium thymifolium y sobre todo el té de roca (Jasonia glutinosa) Otras especies que
podemos encontrar son la hierba de Sant Jordi (Centranthus ruber) o
el poleo blanco (Micromeria fructicosa) Cuando la roca se encuentra
permanentemente húmeda, es el cilantro (Adiantum capillus-veneris)
acompañada por el tagete (Trachelium caeruleum) las que aparecen
junto a otras especies de menor interés.
– Vegetación del valle: La principal característica de esta zona
geográfica, que ocupa la mayor parte del término, son los innumerables barrancos que surcan el territorio. Esto, junto a la presencia humana, condiciona la aparición de unas u otras especies.
Los cultivos del término municipal son fundamentalmente de
secano destacando el almendro y el algarrobo. Asociados a estos cultivos, en los márgenes y caminos se desarrolla una vegetación nitrófila y de escaso interés florístico.
La mayoría de las especies vegetales asociadas a los campos de cultivo, bien sean cultivados o incultos, tienen un escaso valor además
de ser especies muy comunes en todo el ámbito de la provincia de
Valencia. No es este el caso de aquellas formaciones vegetales que aparecen asociadas a los innumerables barrancos donde, incluso, aparecen testimonios de carrascas (Quercus ilex) acompañados de fresnos
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
També és possible trobar màquies acompanyades de denses cobertes
de pi blanc.
Les comunitats associades als barrancs apareixen clarament en
bandes. Els bosc de ribera mantenen una bona representació en diversos trams de barrancs, fins al punt de constituir un dels elements ecològics més valuosos i interessants. Aquestes formacions estan dominades per l’om (Ulmus minor), acompanyat per xops (Populus sp.) i
rarament per salzes o freixes.
La vegetació dels barrancs està formada també per associacions
de baladres (Nerium oleander) en les zones menys antropitzades,
substituint-se per canyes (Arundo donax) conformant associacions
quasi impenetrables, acompanyades per Rubus ulmifolius i per cua
de cavall (Equisetum ramosissimum).
8. Respecte a la fauna, cal destacar tres grans divisions en el terme
municipal:
– Fauna associada a zones de muntanya: la zona de la serra posseeix un elevat grau de singularitat atesa la gran varietat d’espècies i
el grau de raresa d’aquestes.
Destaca el mussol comú (Athene noctua), la rabosa (Vulpes vulpes) i el linx (Lynx pardina). Respecte a les aus destaca l’àguila reial
(Aquila chrysaetos) i el falcó pelegrí (Falco Peregrinus), i nidifica a
la primavera el pilot (Pernis apivorus) altres espècies importants són
la geneta (Genetta genetta), l’escurçó ibèric (Vipera latastei), la fagina (Martes foina) i el teixó (Meles meles).
En la zona denominada cova de l’Esbarzer es detecten aus molt
característiques com la busquereta cuallarga (Sylvia undata), la busquereta cap negra (Sylvia melanocephala) i la busquereta de casquet
(Sylvia atricapilla), que nien en matolls sobre el sòl.
En les cotes més altes del terme municipal es poden trobar exemplars de la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax), a més de
l’àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), el xoriguer (Falco tinnunculus) i l’àguila serpera (Circaetus gallicus)
És destacable la presència de llebres (Lepus capensis) i conills
(Oryctolagus cuniculus), font d’alimentació de la majoria de les rapaces.
En els cultius de secà abandonats en la zona de la serra es poden
trobar també mussols i xots (Otus scops).
Totes les espècies són ecològicament molt valuoses i d’alta sensibilitat a la presència humana, per la qual cosa es justifica i necessita l’adopció de mesures protectores.
– Fauna associada a cultius: la simplificació del medi, l’ús de
maquinària i pesticides i la contínua presència de l’home imposa condicions excloents per a la majoria de les espècies silvestres.
Cal atendre la massiva presència de múrids, acompanyats per sargantanes i colobres, comunes en tots els altres mitjans.
– Fauna ripícola o de ribera: destaca la polla d’aigua (Gallinula
chloropus), l’ànec xiulador de Xile (Anas sibilatrix), xitxarres (Acrocephalus spp.), oriols (Psarocolius spp.) i oronetes comunes (Hirundo rustica).
Entre els mamífers cal citar els rosegadors, a més de mosteles i
porcs senglars (Sus scrofa). Completen el llistat amfibis i colobres
d’aigua dolça.
9. Des del punt de vista del paisatge cal distingir novament entre
el paisatge de la serra i el de la vall:
– Paisatge de la serra: ocupa el sector sud-est del terme municipal, i representa la continuació de la serra del Benicadell però de
menor altitud i relleu respecte a aquesta, amb relleus molt més suaus
però de semblants característiques geològiques.
– Paisatge de la vall: ocupa la part septentrional del terme, i és
una zona de relleus més suaus en els quals es poden trobar constantment talls profunds produïts pels innumerables barrancs i valls existents. La vegetació està associada als cultius de secà i regadiu.
La uniformitat del paisatge de la vall es veu contrarestada pels
forts pendents modelats pels barrancs en les imprevisibles riuades
d’aquests. La disposició característica de la vegetació és en franges en
funció del grau d’humitat del sòl proporcionada pels cabals dels
barrancs.
10. La vulnerabilitat de les aigües subterrànies enfront de la contaminació és elevada en la zona d’aflorament de materials calcari-
30589
(Fraxinus ornus) También es posible encontrar maquias acompañadas de densas cubiertas de pino blanco.
Las comunidades asociadas a los barrancos aparecen claramente
en bandas. Los bosque de ribera mantienen una buena representación
en diversos tramos de barrancos, hasta el punto de constituir uno de
los elementos ecológicos más valiosos e interesantes. Estas formaciones están dominadas por el olmo (Ulmus minor), acompañado por
chopos (Populus sp.) y raramente por sauces o fresnos.
La vegetación de los barrancos está formada también por asociaciones de adelfas (Nerium oleander) en las zonas menos antropizadas,
sustituyéndose por cañas (Arundo donax) conformando asociaciones
casi impenetrables, acompañadas por Rubus ulmifolius y por cola de
caballo (Equisetum ramosissimum)
8. Respecto a la fauna, hay que destacar tres grandes divisiones en
el término municipal:
– Fauna asociada a zonas de montaña: La zona de la sierra posee
un elevado grado de singularidad dad la gran variedad de especies y
su grado de rareza.
Destaca el mochuelo (Athene noctua), el zorro (Vulpes vulpes) y
el lince (Lynx pardina). Respecto a las aves destaca el águila real
(Aquila chrysaetos) y el halcón peregrino (Falco peregrinus), nidificando en primavera el halcón abejero (Pernis apivorus) Otras especies importantes son la gineta (Genetta genetta), la víbora hocicuda
(Vipera latasti), la garduña (Maites foina) y el tejón (Meles meles)
En la zona denominada Cova de L’Esbarzer se detectan aves muy
características como la curruca rabilarga (Sylvia undata), la curruca
cabecinegra (Sylvia melanocephala) y la curruca capirotada (Sylvia atricapilla), anidando en matorrales sobre el suelo.
En las cotas más altas del término municipal se pueden encontrar
ejemplares de la chova piquirroja (Pyrrhocorax pyrrhocorax), además
del águila perdicera (Hieraetus fasciatus), el cernícalo (Falco tinnunalus) y el águila culebrera (Circaetus sallicus)
Es destacable la presencia de liebres (Lepus capensis) y conejos
(Orytolagus cuniculus), fuente de alimentación de la mayoría de las
rapaces.
En los cultivos de secano abandonados en la zona de la sierra se
pueden encontrar también mochuelos y autillos (Otus scops)
Todas las especies son ecológicamente muy valiosas y de alta
sensibilidad a la presencia humana, por lo que se justifica y precisa la
adopción de medidas protectoras.
– Fauna asociada a cultivos: La simplificación del medio, el uso
de maquinaria y pesticidas y la continua presencia del hombre impone condiciones excluyentes para la mayoría de las especies silvestres.
Hay que atender a la masiva presencia de múridos, acompañados
por lagartijas y culebras, comunes en todos los demás medios.
– Fauna ripícola o de ribera: Destaca la polla de agua (Gallinula
chloropus), el pato real (Anax sibilatrix), carriceros (Acrocephalus
spp.), oropéndolas (Psarocolius spp.) y golondrinas comunes (Hirundo rustica)
Entre los mamíferos cabe citar los roedores, además de comadrejas y jabalíes (Sus scrofa). Completan el listado anfibios y culebras
de agua dulce.
9. el punto de vista del paisaje hay que distinguir de nuevo entre
el paisaje de la sierra y el de “La Vall”:
– Paisaje de la sierra: Ocupa el sector sudeste del término municipal, representando la continuación de la sierra del Benicadell pero
de menor altitud y relieve respecto a ésta, con relieves mucho más
suaves pero de similares características geológicas.
– Paisaje de “La Vall”: Ocupa la parte septentrional del término,
siendo una zona de relieves más suaves en los que se pueden encontrar constantemente cortes profundos producidos por los innumerables
barrancos y cárcavas existentes. La vegetación está asociada a los
cultivos de secano y regadío.
La uniformidad del paisaje de “La Vall” se ve contrarrestada por
las fuertes pendientes modeladas por los barrancos en sus imprevisibles riadas. La disposición característica de la vegetación es en franjas en función del grado de humedad del suelo proporcionada por los
caudales de los barrancos.
10. La vulnerabilidad de las aguas subterráneas frente a la contaminación es elevada en la zona de afloramiento de materiales calizo-
30590
27 09 2005
dolomítics del quaternari a causa de la gran permeabilitat per karstificació i fisuració de la zona no saturada.
La vulnerabilitat de les aigües subterrànies en la zona d’aflorament d’argiles del Keuper és molt baixa a causa de la impermeabilitat d’aquests materials.
Els materials margosos es comporten com a impermeables i en
el subsòl d’aquests no es formen aqüífers d’interés, per la qual cosa
la vulnerabilitat a les aigües subterrànies és baixa.
11. Hi ha risc de lliscament alt en les zones d’aflorament de margues i pendents superiors al 25%, disminuint a mitjà-baix quan el
pendent descendeix de l’esmentat valor.
Hi ha cert risc de col·lapse en zones càrstiques de la serra, sobre
materials calcaris i dolomítics del cretaci-terciari.
També s’ha detectat algun risc de subsidència en zones de predominança de depòsits fluvials i llims de vessant, especialment en la
zona de la carretera de Ràfol de Salem a Castelló de Rugat, com també
al barranc de Castelló al costat del nucli urbà, i s’ha classificat l’àrea
a aquest efecte.
12. El PATRICOVA no detecta riscs d’inundació en el terme
municipal.
13. La qualitat ambiental d’una porció del territori constitueix un
límit als usos que poden realitzar-se en aquest territori. Per això s’ha
realitzat una valoració qualitativa de la qualitat de les unitats ambientals basant-se en la presència de singularitats naturals o a l’estat de conservació dels ecosistemes.
Així, s’han establert deu unitats ambientals en el terme municipal,
agrupades en dos ambients:
Ambient de la serra: engloba les unitats de l’1 a la 4, caracteritzat
per l’aflorament de materials calcari dolomítics i conglomerats, amb
pendents mitjans alts, i està el sòl ocupat per matolls i formacions de
pins principalment.
Ambient de la vall: engloba les unitats 5 a 10, amb presència de
materials margosos amb fàcies tap, llims de vessant i depòsits al·luvials,
a més de les característiques argiles de Castelló de Rugat. Els pendents són suaus o moderats i estan ocupats per cultius de secà i algunes xicotetes formacions boscoses juntament amb matoll.
14. Després d’identificar els impactes ambientals derivats del projecte s’indica que les unitats ambientals afectades per les actuacions
urbanístiques proposades són la 5, la 7 i la 10, totes elles en l’ambient
de la vall.
15. La valoració efectuada sobre l’adequació ambiental és la
següent:
– Sòl urbanitzable residencial: la unitat ambiental 5 presenta un elevat risc de lliscament, a més d’un risc d’erosió actual molt alt, com ocorre amb la unitat ambiental 7, per la qual cosa hauran d’adoptar-se
mesures tendents a minimitzar aquest risc, el qual es veurà significativament reduït si es canvia l’ús agrari actual per l’ús residencial previst.
– Sòl urbanitzable industrial: són les ampliacions dels polígons
industrials ja consolidats en el municipi. La normativa del sector restringeix al tipus d’indústria a instal·lar, i no és previsible la instal·lació
de grans indústries altament contaminants. Les unitats ambientals
afectades presenten una qualitat ambiental mitjana, i no s’afecten
àrees d’elevat interés ambiental o singularitats per la qual cosa des
del punt de vista d’aquesta variable l’àrea és adequada per a l’actuació prevista. No obstant això, serà necessari adoptar mesures encaminades a minimitzar el risc de lliscaments, sobretot en la unitat
ambiental 5 en la que se situarà la zona industrial Eixample de la
gasolinera.
– Sòl urbanitzable residencial D2 (sense ordenació detallada): la
unitat ambiental afectada presenta una qualitat ambiental mitjana, per
la qual cosa des del punt de vista d’aquesta variable són adequades per
a la urbanització.
– Àrees lliures i equipament dotacional: es tracta de millores a
realitzar bàsicament en els voltants o en el mateix nucli urbà. Així, no
es veuran afectats elements naturals d’importància, sempre que s’arbitren les corresponents mesures correctores amb vista a minimitzar els
possibles impactes ambientals que es produïsquen principalment
durant la fase d’execució d’aquests. Menció especial mereix l’ampliació de la zona verda i accessos al parc forestal de l’Ermita, on s’haurà
DOGV - Núm. 5.101
dolomíticos del Cuaternario debido a la gran permeabilidad por karstificación y fisuración de la zona no saturada.
La vulnerabilidad de las aguas subterráneas en la zona de afloramiento de arcillas del Keuper es muy baja debido a la impermeabilidad de estos materiales.
Los materiales margosos se comportan como impermeables y en
su subsuelo no se forman acuíferos de interés, por lo que la vulnerabilidad a las aguas subterráneas es baja.
11. Existe riesgo de deslizamiento alto en las zonas de afloramiento de margas y pendientes superiores al 25%, disminuyendo a
medio – bajo cuando la pendiente desciende del citado valor.
Existe cierto riesgo de colapso en zonas kársticas de la sierra,
sobre materiales calizos y dolomíticos del Cretácico – Terciario.
También se ha detectado cierto riesgo de subsidencia en zonas de
predominancia de depósitos fluviales y limos de vertiente, especialmente en la zona de la carretera de Ràfol de Salem a Castelló de
Rugat, así como en el barranco de Castelló junto al núcleo urbano,
clasificándose el área a tal efecto.
12. El PATRICOVA no detecta riesgos de inundación en el término municipal.
13. La calidad ambiental de una porción del territorio constituye
un limite a los usos que pueden realizarse en dicho territorio. Por ello
se ha realizado una valoración cualitativa de la calidad de las unidades ambientales en base a la presencia de singularidades naturales o
al estado de conservación de los ecosistemas.
Así pues, se han establecido diez unidades ambientales en el término municipal, agrupadas en dos ambientes:
Ambiente de la sierra: Engloba las unidades de la 1 a la 4, caracterizado por el afloramiento de materiales calizo – dolomíticos y conglomerados, con pendientes medio – altas, estando el suelo ocupado
por matorrales y formaciones de pinos principalmente.
Ambiente del valle: Engloba las unidades 5 a 10, con presencia de
materiales margosos con facies “tap”, limos de vertiente y depósitos
aluviales, además de las características arcillas de Castelló de Rugat.
Las pendientes son suaves o moderadas y están ocupadas por cultivos
de secano y algunas pequeñas formaciones boscosas junto con matorral.
14. Tras identificar los impactos ambientales derivados del proyecto
se indica que las unidades ambientales afectadas por las actuaciones
urbanísticas propuestas son la 5, la 7 y la 10, todas ellas en el ambiente del valle.
15. La valoración efectuada sobre la adecuación ambiental es la
siguiente:
– Suelo urbanizable residencial: La unidad ambiental 5 presenta
un elevado riesgo de deslizamiento, además de un riesgo de erosión
actual muy alto, como ocurre con la unidad ambiental 7, por lo que
deberán adoptarse medidas tendentes a minimizar este riesgo, el cual
se verá significativamente reducido si se cambia el uso agrario actual
por el uso residencial previsto.
– Suelo urbanizable industrial: Son las ampliaciones de los polígonos industriales ya consolidados en el municipio. La normativa del
sector restringe al tipo de industria a instalar, no siendo previsible la
instalación de grandes industrias altamente contaminantes. Las unidades ambientales afectadas presentan una calidad ambiental media,
no afectándose áreas de elevado interés ambiental o singularidades
por lo que desde el punto de vista de esta variable el área es adecuada para la actuación prevista. No obstante, será necesario adoptar
medidas encaminadas a minimizar el riesgo de deslizamientos, sobre
todo en la unidad ambiental 5 en la que se ubicará la zona industrial
“Eixample” de la gasolinera.
– Suelo urbanizable residencial D2 (sin ordenación pormenorizada): La unidad ambiental afectada presenta una calidad ambiental
media, por lo que desde el punto de vista de esta variable son adecuadas para la urbanización.
– Áreas libres y equipamiento dotacional: Se trata de mejoras a realizar básicamente en las inmediaciones o en el propio casco urbano.
Así pues, no se verán afectados elementos naturales de importancia,
siempre y cuando se arbitren las correspondientes medidas correctoras en orden a minimizar los posibles impactos ambientales que se
produzcan principalmente durante la fase de ejecución de los mismos. Mención especial merece la ampliación de la zona verde y acce-
DOGV - Núm. 5.101
27 09 2005
de tenir especial atenció en la forma d’actuació en trobar-se en les
voltants d’una zona classificada com a protecció paisatgística. Les
unitats ambientals afectades presenten una qualitat ambiental mitjana.
16. En síntesi, el Pla general parteix d’una situació inicial en què
es detecten importants deficiències infraestructurals, i també problemes urbanístics i ambientals derivats d’una ocupació desordenada del
territori.
Les infraestructures proposades tenen com a objectiu la correcció dels dèficits actuals existents. Aquestes infraestructures afecten unitats ambientals de qualitat ambiental mitjana o bé al sòl urbà o urbanitzable per la qual cosa s’integren en aquest tipus de sòl. D’altra
banda, les actuacions urbanístiques previstes no afecten unitats de
molt elevat interés ambiental o singularitats paisatgístiques.
Es considera, per tant, un Pla general acceptable des del punt de
vista ambiental sempre que s’apliquen estrictament les mesures correctores de l’estudi d’impacte ambiental.
17. Les mesures correctores es divideixen en generals i específiques per al sòl no urbanitzable i per al sòl urbanitzable residencial i
industrial, tractant aspectes relacionats amb l’atmosfera, el sòl, l’aigua,
la fauna i la flora, els abocaments contaminant accidentals, el paisatge i el medi socioeconòmic.
18. Respecte a les infraestructures dels sòls urbans i urbanitzable
s’estableix la necessitat executar xarxes de sanejament de caràcter
separatiu, es controlen els paràmetres d’emissió de contaminants a
l’atmosfera per part de les activitats industrials, els nivells màxims
de soroll i la gestió de residus de qualsevol tipus que compromet tant
el promotor o propietari com a l’Ajuntament.
19. S’aporta programa de vigilància ambiental on s’estableixen
criteris de control atmosfèric, del sòl, la vegetació, la fauna, l’aigua,
el patrimoni historicoartístic i altres.
Consideracions jurídiques
30591
sos al Parque Forestal de la Ermita, donde se deberá tener especial
cuidado en la forma de actuación al encontrarse en las inmediaciones de una zona clasificada como protección paisajística. Las unidades ambientales afectadas presentan una calidad ambiental media.
16. En síntesis, el Plan General parte de una situación inicial en
la que se detectan importantes deficiencias infraestructurales, así como
problemas urbanísticos y medioambientales derivados de una ocupación desordenada del territorio.
Las infraestructuras propuestas tienen como objetivo la corrección de los déficits actuales existentes. Estas infraestructuras afectan
a unidades ambientales de calidad ambiental media o bien al suelo
urbano o urbanizable por lo que se integran en este tipo de suelo. Por
otra parte, las actuaciones urbanísticas previstas no afectan a unidades de muy elevado interés ambiental o singularidades paisajísticas.
Se considera, por tanto, un Plan General aceptable desde el punto
de vista medioambiental siempre que se apliquen estrictamente las
medidas correctoras del estudio de impacto ambiental.
17. Las medidas correctoras se dividen en generales y específicas para el suelo no urbanizable y para el suelo urbanizable residencial e industrial, tratando aspectos relacionados con la atmósfera, el
suelo, el agua, la fauna y la flora, los vertidos contaminante accidentales, el paisaje y el medio socioeconómico.
18. Respecto a las infraestructuras de los suelos urbanos y urbanizables se establece la necesidad de ejecutar redes de saneamiento de
carácter separativo, se controlan los parámetros de emisión de contaminantes a la atmósfera por parte de las actividades industriales,
los niveles máximos de ruido y la gestión de residuos de cualquier
tipo que compromete tanto al promotor o propietario como al Ayuntamiento.
19. Se aporta programa de vigilancia ambiental donde se establecen criterios de control atmosférico, del suelo, la vegetación, la
fauna, el agua, el patrimonio histórico – artístico y otros.
Consideraciones jurídicas
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què
resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambiental prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprovació
definitiva d’aquell, segons es desprén de l’article 5é de la Llei d’impacte ambiental i concordants del Reglament d’aquesta, annex I, apartat
8.G del Decret 162/1990, de 15 d’octubre.
2. En l’expedient s’han observat els tràmits previstos en el Decret
162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana,
pel qual s’aprova el Reglament d’impacte ambiental, en la Llei 2/1989,
de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions
que hi són d’aplicació.
3. L’article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d’11 de juliol, del
Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i
funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la
Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre
l’avaluació de l’impacte ambiental.
1. El proyecto examinado constituye uno de los supuestos fácticos en los que resulta preceptiva la formulación de una declaración de
impacto ambiental, previa a la resolución administrativa que se adopte para la aprobación definitiva de aquél, según se desprende del artículo 5º de la Ley de Impacto Ambiental y concordantes de su Reglamento, Anexo I, apartado 8.g del Decreto 162/1990, de 15 de octubre.
2. En el expediente se han observado los trámites previstos en el
Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat
Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento de Impacto Ambiental, en la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de la Generalitat Valenciana y
en las demás disposiciones que le son de aplicación.
3. El Art. 13, apartado 2, del Decreto 119/2003, de 11 de julio,
del Consell de la Generalitat, por el que aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Territorio y Vivienda, atribuye
a la dirección general de Gestión del Medio Natural la competencia
sobre la Evaluación del Impacto Ambiental.
Per tot l’anterior, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, emet la següent:
Por todo lo anterior, en uso de las facultades que tengo legalmente
atribuidas, emito la siguiente:
Declaració d’impacte ambiental
1. S’estima acceptable, a l’efecte ambiental i sense perjudici de
l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d’aplicació, el projecte sobre el Pla general d’ordenació urbana del municipi
de Castelló de Rugat (València), promogut per l’Ajuntament mateix,
sempre que es desenvolupe d’acord amb el que estableix la documentació presentada i amb els condicionants establerts a continuació.
2. Condicionants per a l’aprovació i desenvolupament del projecte:
I. Haurà d’acreditar-se davant de la Comissió Territorial d’Urbanisme la no-afecció del projecte a béns culturals o patrimonials d’acord
amb la informació que posseeix la Conselleria de Cultura, Educació
i Esport i obtenir l’informe favorable en relació amb el compliment
de l’article 11 de la Llei 4/1998, d’11 de juny.
Declaración de impacto ambiental
1. Se estima aceptable, a los efectos ambientales y sin perjuicio de
la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sean de
aplicación, el proyecto sobre el Plan General de Ordenación Urbana
del municipio de Castelló de Rugat (Valencia), promovido por el propio Ayuntamiento, siempre y cuando se desarrolle de acuerdo con lo
establecido en la documentación presentada y con los condicionantes
establecidos a continuación.
2. Condicionantes para la aprobación y desarrollo del proyecto:
I- Deberá acreditarse, ante la Comisión Territorial de Urbanismo,
la no afección del proyecto a bienes culturales y/o patrimoniales de
acuerdo con la información que posee la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte obteniendo el informe favorable en relación con el
cumplimiento del artículo 11 de la Ley 4/1998, de 11 de junio.
DIARIO OFICIAL
Fet amb paper reciclat
II. Haurà d’acreditar-se, davant de la Comissió Territorial d’Urbanisme, l’existència d’aigua potable en quantitat i qualitat suficient
per a proveir la població i els usos complementaris sense cap perjudici per als usos actuals. De la mateixa manera s’acreditarà la capacitat de depuració de l’EDAR actual i si no n’hi ha la reserva corresponent per a l’ampliació d’aquesta d’acord amb les expectatives del
projecte presentat, segons informe i condicions de l’òrgan competent
en la matèria.
III. Els camins ramaders hauran de grafiar-se degudament en els
plànols d’ordenació com a sòl no urbanitzable d’especial protecció, i
mantenir l’amplada legal corresponent i integrant-la en els nous desenvolupaments urbanístics, cas de veure’s afectats, de manera que
mai no computen a l’efecte d’aprofitament ni estàndards urbanístics
en correspondre’s amb béns de domini públic.
3. Es notifica a les parts interessades que contra aquesta resolució,
per no ser un acte definitiu en via administrativa no es pot interposar
cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar-se
els mitjans que en defensa del seu dret i interessos estimen pertinents.
4. Aquesta declaració d’impacte ambiental es publicarà en el Diari
Oficial de la Generalitat Valenciana d’acord amb el que disposa l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució
de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental.
València, 2 de juliol de 2004.– El director general de Gestió del
Medi Natural: Javier Gómez Martín.
II- Deberá acreditarse, ante la Comisión Territorial de Urbanismo,
la existencia de agua potable en cantidad y calidad suficiente para
abastecer a la población y los usos complementarios sin perjuicio
alguno para los usos actuales. De la misma manera se acreditará la
capacidad de depuración de la EDAR actual y en su defecto la reserva correspondiente para su ampliación de acuerdo con las expectativas del proyecto presentado, según informe y condiciones del órgano competente en la materia.
III- Las vías pecuarias deberán grafiarse debidamente en los planos de ordenación como suelo no urbanizable de especial protección,
manteniendo su anchura legal correspondiente e integrándola en los
nuevos desarrollos urbanísticos, caso de verse afectadas, de manera
que nunca computen a efectos de aprovechamiento ni estándares urbanísticos al corresponderse con bienes de dominio público.
3. Se notifica a las partes interesadas que contra la presente resolución, por no ser un acto definitivo en vía administrativa no cabe
recurso alguno, lo cual no es inconveniente para que puedan utilizarse los medios que en defensa de su derecho e intereses estimen
pertinentes.
4. La presente declaración de impacto ambiental se publicará en
el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del
Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental.
Valencia, 2 de julio de 2004.– El director general de Gestión del
Medio Natural: Javier Gómez Martín.
Descargar