“APIACERE” Núm. 10 - Conservatori Mestre Vert

Apiacere
www:conservatorimestrevert.com
Número 10 – maig 2010
REVISTA INFORMATIVA DEL CONSERVATORI PROFESSIONAL
“MESTRE VERT” DE CARCAIXENT
Apiacere
EDITORIAL
Los alumnos matriculados en la asignatura optativa de
Cultura Audiovisual, han asumido con gran ilusión y
entusiasmo, la tarea de confección de la revista, estructurando
Edita: A.M.P.A. del Conservatori
Professional de Música de Carcaixent sus contenidos, organizando los diversos apartados, redactando
amb la col·laboració del Claustre del los artículos, realizando las entrevistas, todo ello bajo la
supervisión de la profesora Mª Nieves Perpiñá. Hasta este
Professorat
momento, el Ampa del Conservatorio se encargaba de realizar
esta tarea, aunque hemos de felicitarnos, porque se ha
logrado una implicación importante del alumnado en una
Equip de revista:
actividad que les debe corresponder de forma prioritaria.
Por el tipo de enseñanzas que impartimos, por la dificultad
ALUMNES DE L’ASSIGNATURA
-casi imposibilidad- de realizar un horario unitario para
CULTURA AUDIOVISUAL
todas las asignaturas, por la diversidad de procedencias del
alumnado, resulta difícil organizar actividades que puedan
Sumari:
interesar a toda la comunidad escolar en su conjunto. Todo
Editorial
2 aquello que facilita una mayor colaboración e integración
Luis Blanes Arqués, professor honorari del
3 del alumnado en las actividades del Conservatorio, supone
Conservatori Mestre Vert
un avance en la constitución de un centro participativo.
Musicoterápia en una unidad de
hospitalización psiquiátrica de breve
4 Hemos de felicitarnos por tanto, que la revista - realizada
instancia
por los alumnos-, sin menoscabo de otras valiosas
Apunts sobre Chopin
8
El Extraño Josehp H
10 colaboraciones entre el claustro de profesores, apunte en
Entrevista Samuel Pérez
13 esta dirección.
Entrevista Juan Cuenca
15 Pensamos asimismo, que la revista debe reflejar en su
Preludis Musicals
18 totalidad -y más que nunca- todas aquéllas actividades que,
Setmana de la Percussió
22 de muy diversa índole, se han organizado y realizado a lo
Activitats de l’Orquestra del Conservatori
27 largo del curso escolar. En este curso cabe destacar las
Activitats Departament de Cant
30
audiciones de los diversos departamentos instrumentales, la
Activitats Departament de Composició
33
Activitats Departament Cambra-Metall
36 actividad y conciertos de la Orquesta del Conservatorio, con
Activitats Departament Vent-Metall
38 especial relieve de su concierto en el Palau de la Música de
Activitats Departament Vent-Fusta
39 Valencia, la Semana de la Percusión, el Concierto de Música
Premi Extraordinari curs 2008-09
42 Electroacústica, los intercambios con diversos Conservatorios
Ratón de Biblioteca
45 de Música (Cullera y Onteniente), la participación en el V
Ratón de Videoteca
47 Concurs de Música de Cambra de les Mancomunitats de
Entreteniments Musicals
49
les Riberes alta i baixa, así como los cursillos y master
Calendari Matriculació curs 2010-11
56
class realizados.
AMPA informa
58
Nuestra voluntad y nuestra inquietud pedagógica, docente y
discente, pasa también por manifestar públicamente todo lo
que hemos hecho, - plasmado en la revista del
Conservatorio- , porque de esta forma, no sólo damos
cumplida información sobre lo acontecido, sino que además
nos puede servir de referencia, para todo aquello que
todavía es posible mejorar.
Otro capítulo a reseñar en la vida del Conservatorio –por el
que nos hemos de felicitar- lo constituye la reciente
aprobación del Reglamento de Régimen Interior (con el Plan de
Convivencia incluido) por el Claustro de Profesores y el
Consejo Escolar (una vez informado el Consejo Rector),
reglamento que, después de un periodo de estudio y reflexión,
hemos podido redactar y en el que se incluyen todos aquéllos
aspectos que regulan la convivencia entre todos los sectores de
nuestra
comunidad educativa, de manera que
con él
posibilitaremos que la actividad pedagógica del centro circule
por cauces de normalidad.
Maig de 2010. Núm. 10
DITORIA
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
(Por Javier Costa Císcar, Director del Conservatorio)
El Conservatorio Profesional Maestro Vert empezó a gestarse
como idea, en el verano de 1983, a partir de las ilusiones de un
grupo reducido de personas, que entendieron que convertir el entonces
Centro Musical Unificado Maestro Vert – Lira Carcaixentina, en un
Conservatorio Profesional, con todas sus ventajas y prerrogativas,
podía ser un logro muy importante para la ciudad de Carcaixent, a la
vez que supondría, atender la demanda de docencia musical de la
comarca, dado que entonces sólo existían tres conservatorios
profesionales, correspondientes a las tres capitales de provincia
(Valencia, Castellón y Alicante).
Aquel momento tan delicado en la creación de nuestro centro, contó con una colaboración
entusiasta, completa y sin reservas, de inestimable importancia, en la persona del profesor Luis Blanes
Arqués que, recién llegado a Valencia desde su cátedra de Contrapunto y Fuga en el Conservatorio
Superior de Sevilla, nos brindó toda su ayuda, así como sus conocimientos que, en cuanto a
organización escolar, fueron imprescindibles para acometer tal empresa. El profesor Luis Blanes, se
encargó de organizar además todo lo referente a las pruebas de selección del profesorado, de aquél
que pasaría a integrar el primer Claustro de Profesores del centro (recordamos sus trabajos de
organización de los diferentes tribunales; su preocupación por obtener una adecuada estructura,
organización y calendario de las pruebas).
Más
tarde, ya
una vez reconocido el
Conservatorio en su rango Profesional, durante
varios cursos D. Luis dio clase de análisis
musical a aquéllos primeros profesores del
Conservatorio, con el ánimo de completar e
implementar su formación como docentes. A tal
fin nos reuníamos, muchos viernes del curso una vez finalizadas las clases propias- para
asistir a aquéllas otras, que el maestro Blanes, nos
dedicó tan desinteresada y entusiásticamente.
Por todo ello, el Patronato Rector de la
Fundación Pública Municipal Conservatorio
Profesional Maestro Vert le nombró Profesor
Honorario de nuestro centro, distinción que - me
consta- D. Luis tenía en gran estima.
Compositor, pedagogo, teórico, analista,
investigador, estudioso infatigable, Luis Blanes fue una persona totalmente entregada a su profesión, la
música, con una ilusión por hacer las cosas de la mejor forma posible, que contagiaba a quien a él
se acercaba.
Siempre estuvo dispuesto a ayudar en lo posible a nuestro Conservatorio, participando incluso,
durante varios cursos, como miembro del Patronato Rector, en cuya colaboración nos aportó
generosamente su dilatada experiencia musical y sus valiosos consejos.
Todos los que pudimos disfrutar de las enseñanzas de D. Luis, pero sobre todo de su amistad,
queremos, desde estas páginas, dedicarle nuestro más entrañable recuerdo.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
3
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
MUSICOTERAPIA
EN UNA UNIDAD DE HOSPITALIZACIÓN PSIQUIÁTRICA
DE BREVE ESTANCIA
Por Isabel Bellver Vercher (Musicoterapeuta y Profesora de violonchelo)
Resumir en unas líneas toda la vivencia humana que ha supuesto este proyecto en mi vida es
todo un reto. Desde el primer día que comenzó el trabajo en la Unidad, los valores y
preferencias en la vida de quien escribe estas palabras empezaron a cambiar. La satisfacción de
poder ayudar a los demás con algo que siempre ha estado presente en tu vida, la música, resultó
gratificante.
El presente artículo pretende mostrar cómo se integró la Musicoterapia como complemento a
la intervención médica estándar en la Unidad de Hospitalización Psiquiátrica del Hospital de
“La Ribera” y los resultados que se obtuvieron con dicho proyecto. Para ello, se expone uno de
los 27 casos intervenidos.
Justificación de la utilización de la Musicoterapia con pacientes psiquiátricos.
La Musicoterapia es “la utilización de la música y/o sus elementos (sonido, ritmo, melodía, armonía)
por un musicoterapeuta cualificado, con un paciente o un grupo de pacientes, en un proceso para facilitar
y promover la comunicación, la relación, el aprendizaje, la motricidad, la expresión, la organización y
otros relevantes objetivos terapéuticos con el fin de satisfacer las necesidades físicas, emocionales,
mentales, sociales y cognitivas”. (World Federation of Music Therapy, 1996)
La actual concepción multidimensional de la salud, con ello nos referimos al modelo bio-psico-social
propuesto por la OMS1 y recogido en el Plan de Salud Mental y Asistencia Psiquiátrica de la Comunidad
Valenciana, requiere un abordaje multidisciplinar para el paciente psiquiátrico y justifica ampliamente la
implementación de la Musicoterapia como una disciplina beneficiosa en su cuidado.
Una unidad de hospitalización psiquiátrica de cualquier hospital ofrece al paciente un tratamiento
farmacológico individualizado y personalizado, el cual son los cimientos para la mejoría de este tipo de
pacientes y también, cada vez más, se quiere ofrecer al paciente un tratamiento integral. Dentro de este
tratamiento integral es donde la Musicoterapia puede contribuir al beneficio de estos pacientes.
1
La Organización Mundial de la Salud (OMS, 1964) define la salud como: "un estado de bienestar
completo físico, mental y social y no solamente la ausencia de enfermedad o dolencia".
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
4
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Thayer Gaston señala que por sus características, la música es una forma de comunicación no verbal
que, en el contexto terapéutico al que nos referimos, permite la expresión de emociones y sentimientos a
través del sonido, sin necesidad de usar las palabras, lo cual representa para muchos pacientes una ventaja
significativa, dada la dificultad que presentan los pacientes psiquiátricos en fase aguda tanto en la
comunicación como en la expresión de emociones. La Musicoterapia tiene este campo de actuación
profesional específico: el lenguaje no verbal y sonoro-musical.
Presentación de un caso clínico: Esther2
Esther es una mujer de unos 40 años de edad diagnosticada de esquizofrenia de tipo paranoide que
ingresa en la Unidad por una descompensación en su enfermedad. La paciente vive con su madre y nunca
se relaciona con nadie más, apenas sale de casa. Su padre falleció hace unos cuantos de años. Como
antecedentes de la paciente, se destaca un trastorno mental en un familiar de primer grado que ocasiona
múltiples dificultades en la convivencia de la paciente y su madre.
Por el temprano comienzo de su enfermedad, a los 20 años de edad, Esther no pudo terminar sus
estudios universitarios ni desarrollar una labor profesional.
Los síntomas que presentaba la paciente en el momento del ingreso fueron los siguientes:
Esther ingresó presentando un cuadro clínico muy severo, con sintomatología positiva y negativa. En
sus diez primeros días de ingreso, permaneció con una nula orientación a la realidad. La paciente era
incapaz de servirse por ella misma. Esther precisaba de contención mecánica, según protocolo, para evitar
que se lesionara y no perturbara a los demás pacientes con su comportamiento. La paciente verbalizaba
continuamente expresiones delirantes relacionadas con el demonio, el fuego, la muerte, gritos de auxilio…
sin embargo, a parte de sus delirios, no se comunicaba verbalmente con nadie. Padecía alucinaciones
visuales y comportamientos motores catatónicos (rigidez postural, enlentecimiento motriz). Otros de los
síntomas que se observaron fueron: contacto visual inexistente, anhedonia y desorientación espacial y
temporal, entre otros.
Desde un punto de vista subjetivo y personal, destacar que me llamó la atención e impactó el miedo
angustioso y sufrimiento que se reflejaba en el rostro de la paciente los primeros días de la intervención.
La intervención musicoterapéutica con Esther se estructuró en cinco etapas, las cuales vinieron dadas
por la evolución de la paciente. Estas etapas fueron las siguientes:
PRIMERA ETAPA (SESIONES DE LA 1 A LA 5): “ESTABLECIMIENTO DE UN VÍNCULO:
DESPERTAR”
La paciente participó de forma voluntaria en las experiencias musicales propuestas desde el primer
momento y rápidamente, desaparecieron los comportamientos inadaptados en las sesiones. Reconocía a la
musicoterapeuta y establecía la comunicación verbal voluntariamente expresando principalmente sus
necesidades.
Desapareció el miedo angustioso y aparecieron dolores psicosomáticos. Respondía a todas las
actividades sin objeción con un comportamiento infantil, autómata y de imitación. Presentó una menor
rigidez postural y ganó en movilidad a la hora de desplazarse. En esta etapa se utilizaron las siguientes
técnicas: el canto, tocar instrumentos de pequeña percusión, la expresión corporal y la audición musical.
2
El nombre no corresponde con la identidad real del paciente.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
5
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
SEGUNDA ETAPA (SESIONES DE LA 6 A LA 9): “RECONOCERSE Y ACEPTARSE”.
El hecho de permanecer en la realidad mediante su participación en las actividades musicales
propuestas, hizo que empezara a tomar conciencia de su enfermedad. Esto provocó una gran preocupación
en la paciente, llegando a la obsesión por el malestar físico. Expresaba constantemente dolor en el pecho,
siendo éste según la psiquiatra, un síntoma de su ansiedad. Todo esto hacía que le costara centrarse en las
actividades. Quería estar en la sesión, pero tranquila.
En esta etapa, debido a las necesidades de la paciente, se utilizó principalmente la expresión corporal y
la audición musical. Se hizo mucho hincapié en los movimientos lentos y controlados y en la respiración
para que la paciente sintiera que controlaba sus momentos de ansiedad. El vínculo terapéutico se
fortaleció y la paciente mostró constantemente confianza, solicitaba la compañía y protección de la
musicoterapeuta. Se mostraba abierta al contacto de la mano durante los desplazamientos por la sala, lo
buscaba ella misma.
TERCERA ETAPA (SESIONES DE LA 10 A LA 15): “DISFRUTAR Y QUITARSE LOS
MIEDOS”.
La paciente siguió evolucionando de forma visible para todos, se expresaba con mayor fluidez y lógica
tanto con el personal sanitario como con aquellos pacientes que se acercaban a ella. Surgieron temas de
conversación personales que le venían dados por recuerdos o asociaciones que realizaba con la música o
actividades. Ella misma iniciaba la conversación y contaba las historias de forma coherente. No
presentaba ningún tipo de comentario delirante.
La paciente sacó el tema de su hermano en diversas sesiones (nº 14, 17), este tema le creaba alteración
y preocupación, se aceleraba hablando de ello. Se trabajó siempre la respiración en estos momentos para
intentar dar herramientas de relajación a la paciente y ayudar en el control de estas situaciones de estrés.
Se puede afirmar que la música fue la que promovió la narración de los problemas y preocupaciones de la
paciente, sirvió como trampolín para que la paciente empezara a expresar sus pensamientos y miedos.
CUARTA ETAPA (SESIONES DE LA 16 A LA 18): “TOMAR DECISIONES”.
La paciente se mostró orientada, tranquila, atenta y colaboró en todas las actividades de forma
voluntaria. Las sesiones cada vez fueron menos directivas y no se utilizaron tantas consignas verbales, la
paciente opinaba sobre lo que le apetecía hacer. En ocasiones, se quedaba ensimismada pero enseguida
volvía a centrarse, hablaba de sus compañeros y expresaba cómo veía a cada uno de ellos, ya no
mencionaba que le daban miedo.
La paciente mostró mayor capacidad para tomar decisiones e iniciativa para realizar actividades nuevas
para ella. Los enfermeros informaron de su mejoría en cuanto a la realización por ella misma de las
actividades básicas de la vida diaria y de una mayor comunicación con ellos, así como una mayor
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
6
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
expresividad en su rostro. En esta fase desaparecieron totalmente los comentarios sobre dolores físicos y
presentó una menor ansiedad.
QUINTA ETAPA (SESIONES DE LA 19 A LA 20): “DESPEDIRSE”.
La paciente se manifestó contenta por irse a casa, se mostró agradecida y amable. Me expresó que en
las sesiones se había sentido querida y tratada con cariño, le había gustado cantar, tocar instrumentos,
bailar, hacer la gimnasia (como ella llamaba a la activación corporal), las relajaciones…
El último día, para cerrar la intervención, cantamos juntas la canción de despedida. Al acabar, surgió
un aplauso espontáneo y un abrazo emocionante.
Conclusiones del proyecto
Los pacientes con trastornos mentales graves pueden presentar síntomas que no responden de manera
favorable a la medicación, por las limitaciones de ésta, y que les dificulta el desarrollo de una vida
integrada en el entorno. Estos síntomas conducen al paciente a un progresivo aislamiento social. Desde la
Psiquiatría, se observa un interés creciente por encontrar nuevos métodos que puedan ayudar a reducir
estos síntomas negativos.
Los resultados de esta intervención muestran como la paciente comenzó a mostrar su mejoría clínica,
primero, únicamente en las sesiones de Musicoterapia. La música y el vínculo terapéutico creado entre la
musicoterapeuta y la paciente, consiguieron abrir un nuevo canal de comunicación a través del cual la
paciente comenzó a producir cambios significativos en su sintomatología: desapareció el mutismo en las
sesiones, los comportamientos ritualistas y se consiguió mantener a la paciente en la realidad de la sesión.
Estos cambios y la generalización posterior de los mismos, fueron el principio de su mejoría.
Los resultados obtenidos muestran que la paciente consiguió:
• En el ámbito físico: Una correcta realización de las actividades de la vida diaria y una mejoría
de la condición motora.
• En el ámbito psicológico: Una correcta orientación espacio-temporal y un fortalecimiento de
su autoconcepto (mayor determinación y confianza).
• En el ámbito social: Una generalización de la comunicación verbal con sus compañeros y
experimentar el sentimiento de ser aceptada en un grupo y sentirse querida por otras personas.
En conclusión, la experiencia musical en un ambiente relajado y de aceptación se convirtió en un factor
que fomentó una sensación de bienestar, la cual promovió el inicio de un mejor funcionamiento
psicosocial. Por tanto, tras la observación de los resultados obtenidos, podemos afirmar la efectividad de
la Musicoterapia como complemento al tratamiento farmacológico estándar del paciente ingresado en una
Unidad de Hospitalización Psiquiátrica de Breve Estancia.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
7
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
L’any 2010 es compleix el 200 aniversari del naixement de Frederic
Chopin, un dels compositors més coneguts arreu del món.
No s’entén el piano sense Chopin, ni podem imaginar a Chopin sense
un piano. Aquest instrument es va convertir en el gran aliat dels músics
romàntics. Schumann, Mendelshonn, Liszt o Brahms, són alguns dels
compositors d’aquest període que van escriure grans obres mestres de la
literatura pianística. Però el cas de Chopin és únic. La seua obra està
escrita quasi exclusivament per al piano i cap altre compositor ha
compost mai amb un llenguatge tan fortament pianístic. Si escoltem la
música per a piano d’altres grans compositors del segle XIX des d’un
punt de vista analític, ens adonarem que l’escriptura pianística de
Beethoven o Brahms sol tenir un fort component orquestral, en Schubert
domina un llenguatge cambrístic o liederístic, mentre que la força
imaginativa de Schumann i Liszt crea textures que, encara que
marcadament pianístiques, són complexes i utilitzen recursos que
transcendeixen l’instrument. Però la música de Chopin només pot
explicar-se i comprendre’s des del piano, i la seua escriptura està tan
íntimament lligada a ell que, si tractarem d’adequar-la a qualsevol altre instrument o agrupació musical
destruiríem l’essència mateixa del seu llenguatge compositiu.
Ja als dos concerts per a piano i orquestra, escrits amb tan sols 19 anys, trobem els elements principals
que caracteritzen la seua concepció creadora. Una concepció que té elements mozartians i que sembla
inspirar-se en els sons bellcantistes de Rossini i Donitzzetti, però que dóna lloc, al mateix temps, a una
música nova, plenament romàntica, que no es pot separar de la tècnica pianística que la suporta i que
influirà decisivament en compositors venidors.
Les raons que expliquen aquesta identificació quasi absoluta entre
compositor i instrument són diverses. Una de les més importants és la
pròpia constitució fisiològica de Chopin. Aquest era una persona
menuda i dèbil (segons testimonis, només pesava 50 Kg), però tenia
uns braços i, sobretot, unes mans extraordinàries. Podia arribar a grans
distàncies en el teclat, els seus dits eren llargs i molt flexibles, contaven
amb un ossament poderós i gaudien
d’una gran independència i agilitat.
Aquestes qualitats fisiològiques feien
que Chopin trobara al teclat un
element natural d’expressió, un medi
ideal on desenvolupar la seua personalitat compositiva, utilitzant les
eines úniques i magnífiques que eren les seues mans.
L’obra de Chopin consta de composicions molt diferents. Trobem els
famosos Nocturns, influïts per la música del compositor anglés John
Field, que estan farcits d’un intimisme i una delicadesa molt especials.
En ells, els ornaments, floritures, trinats y cadències s’introdueixen en
melodies simples i contrasten, a sovint, amb acompanyaments repetitius
que sol tocar la mà esquerra.
Escultura de la ma esquerra de Chopin
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
8
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Les Poloneses són composicions inspirades en antics ritmes polonesos lligats a danses de la noblesa
d’aquella terra. Extravertides i virtuosístiques, van trobar al gran Arthur Rubinstein el millor intèrpret. Les
Masurques, bellíssimes peces amb aires folklòrics i curta duració, són la millor mostra de l’enginy
harmònic de Chopin. A més, trobem els Valsos, que amb Chopin deixen de ser peces de ball i passen al
repertori concertístic, els Impromptus, influïts per Schubert, i els cicles que representen els Estudis i
Preludis, composicions d’extraordinària importància pianística. Tampoc hem de deixar de mencionar els
quatre Scherzo i les quatre Ballades, obres d’una duració mitjana que són molt volgudes pels pianistes i,
massa vegades, també maltractades per aquests.
Menció a banda mereixen les Sonates. La primera mai ha tingut la consideració de les millors obres de
Chopin, però la segona i la tercera, són autèntics monuments musicals, en els quals podem trobar les
principals característiques de l’obra chopiniana: un gran refinament que contrasta amb moments
d’autèntica violència, la llibertat respecte a la forma musical, la
simplicitat del to discursiu, hostil a qualsevol excés declamatori,
un domini de l’harmonia excepcional que s’integra en la mateixa
línea melòdica i modulacions imprevistes mitjançant les quals
s’obrin nous horitzons que encara estan per vindre.
La música de Chopin sempre ha sigut protagonista del
repertori pianístic des del mateix moment de la seua aparició.
Lamentablement, la seua bellesa ha atret massa estudiants i
aficionats al piano que han arribat a banalitzar-la, ja que es tracta
d’una música d’extraordinària qualitat que requereix d’una
tècnica, una maduresa i un coneixement musical bastant elevats
per a poder fer-li justícia. La vertadera dimensió de l’obra
chopiniana queda al descobert en comprovar la gran acceptació
que ha tingut sempre per part d’altres compositors i sobretot, en
veure la influència decisiva que ha tingut en compositors tan
diferents com Schumann, Liszt, Debussy, Ravel, Granados,
Rachmaninov, Ligetti o Mompou.
Bust i piano de Chopin
Tumba de Chopin en París
Xavier Torres Cuenca. Professor de piano
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
9
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Sentado ante este viejo escritorio de madera de roble, cojo la
pluma y me dispongo a escribir la historia de Joseph H. Tal vez lo
hago por que de algún modo, albergo la vana esperanza de que
transformar mis recuerdos en palabras escritas puede ser un modo
de exorcizar los fantasmas del pasado. Y aunque lo más probable es
que nadie lea este relato, siento que tengo el deber de presentarme
ante cualquier posible lector. Mi nombre es Julius y soy violinista.
La primera vez que vi a Joseph H me encontraba en un famoso café de cierta ciudad austriaca, tomando
uno delicioso frappé junto al señor Albert van Duren, un rico burgués de ascendencia flamenca que pasaba
por ser un importante mecenas de la orquesta filarmónica. Cuando Joseph H entró en el local, mi
acompañante se levantó rápidamente de su silla para estrecharle afablemente la mano y acompañarlo hasta
nuestra mesa.
“Julius, este es el magnífico joven del que le he estado hablando durante los últimos días” me dijo van
Duren. “Las referencias que tengo de él son magníficas, y su talento artístico le maravillará. Estoy seguro
de que hemos hecho la elección adecuada.” Joseph H había sido contratado para ser el nuevo director de la
orquesta, una de las más célebres del país y en la que, desde hacía algún tiempo, yo tocaba como
concertino.
Desde el primer momento sentí cierta sensación desasosegante ante la presencia de nuestro nuevo
director. Era evidente que no debía de tener más de 35 años, pero al mismo tiempo parecía cargar sobre su
cuerpo el peso de una vida larga y no demasiado agradable. Aunque de elevada estatura, sus hombros
caídos y su figura ligeramente encorvada impedían que su constitución resultara elegante. Sus brazos,
endebles y largos, desembocaban en unas manos enormes y huesudas, con unos dedos que se alargaban en
demasía, y sus piernas se intuían también excesivamente delgadas y débiles bajo la tela de sus oscuros
pantalones. Vestía una camisa verde oliva, de cuello alto y almidonado, y una chaqueta marrón de cuyo
bolsillo asomaba un cuidado pañuelo blanco. Su rostro era enjuto y afilado, de tez tan pálida que parecía
enfermiza y lucía una ridícula barbilla canosa que disimulaba un mentón excesivamente pronunciado. Pero
lo que realmente impactaba eran sus ojos negros, que parecían fríos y ausentes, como los ojos de un
muñeco. Había algo siniestro en aquella mirada inanimada. Así pues, Joseph H parecía ser una de esas
personas pobres de espíritu, de personalidad gris y escasa voluntad. Pensé que me encontraba ante alguien
que no podría ganarse el respeto de la orquesta y que difícilmente podría imponer su criterio ante los
músicos de más férreo carácter.
La sorpresa que supuso el primer ensayo de Joseph H con la
orquesta resultó ser extraordinaria. Cuando ocupó su lugar en el
púlpito y abrió la partitura de la sinfonía Heroica de Beethoven, la
transformación que se produjo en él me dejó completamente
atónito: los hombros otrora caídos, y la espalda encorvada,
formaban ahora un torso pletórico y erguido; los ojos ausentes se
habían convertido en el reflejo de una autoridad casi tiránica; y su
estatura parecía aumentar por momentos. La fuerza que emanaba
de él, aún antes de marcar el primer compás, creaba tal tensión
nerviosa entre los músicos que apenas nos atrevíamos a parpadear. Cuando la batuta, inexorable, marcó el
inicio de la sinfonía, todos parecíamos estar poseídos por el espíritu del mismo Beethoven. Nunca he
vuelto a presenciar semejante demostración de fuerza y precisión en un director. Tocamos todo el primer
movimiento entero, y lo que sonó, me pareció sublime.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
10
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
No parecíamos estar en un ensayo. Después, Joseph H hizo algunos comentarios referidos a la
afinación de los oboes, las entradas de las trompas y el fraseo de los primeros violines durante un pasaje
concreto de la partitura, y dio por finalizada la sesión.
Aquella tarde, aún impresionado por lo que acababa de vivir, me ofrecí, junto a otros músicos de la
orquesta, a hacer de cicerone de Joseph H en la ciudad y éste, agradecido, aceptó nuestra invitación.
Visitamos algunas iglesias y palacios del centro histórico, y un rato después, entramos en una conocida
cervecería. Sentado a ante mí, tenía, de nuevo, a la versión frágil y desganada de Joseph H. Durante la ruta
turística, éste apenas había mostrado interés alguno por las maravillas arquitectónicas que visitamos, y
ahora, apenas participaba en nuestras conversaciones, y si lo hacía, era mediante monosílabos desganados
o apáticos movimientos de cabeza. El timbalero principal, uno de los más veteranos miembros de la
orquesta, y hombre de extraordinario sentido del humor, trató en vano de hacer reír a nuestro nuevo
director y algunos colegas violinistas no podían ocultar su extrañeza ante el tímido e introvertido
comportamiento de quien, algunas horas antes, les había transmitido una confianza absoluta y una energía
desbordante.
Con el tiempo, aquella dualidad que parecía regir la forma de ser de Joseph H se convirtió para nosotros
en un elemento rutinario. Durante los ensayos, y más aún, cuando dábamos un concierto, nos
encontrábamos ante una personalidad arrolladora, un músico fantástico y un director único.
Independientemente de que tocáramos a Mozart, a Schumann o alguna de las nuevas creaciones de Claude
Debussy: siempre surgía de él algo inexplicable que agudizaba nuestros sentidos y nos convertía en
músicos mejores. En cambio, fuera del escenario, Joseph H era siempre una persona débil, introvertida y
algo siniestra, que tenía una vida solitaria y misteriosa, y cuyo aspecto físico parecía empeorar semana a
semana.
Cierto día, tras haber tocado el segundo concierto para piano de Brahms con un éxito rotundo, advertí
que un exótico personaje entró en el camerino de Joseph H. Tanto me extrañó el aspecto de aquel
individuo vestido al modo oriental, como si fuera turco o árabe, que no pude evitar averiguar que asuntos
tenía que tratar con nuestro director. Arriesgándome a ser sorprendido en una acción poco edificante,
pegué mi oído a la puerta y, lleno de curiosidad, escuché una conversación que me heló la sangre y, que
aún hoy, hace que mi pluma parezca negarse a reproducir en el papel.
“-Se acerca el tiempo pactado. ¿Ya has decidido con qué obra llegará tu final?
-Vienes a recordarme el día de mi muerte después de un concierto. Por Dios, ni siquiera me has dejado
disfrutar de mi éxito!!
-¿De tu éxito?, tú nunca hubieras podido llegar a ser nadie de no ser por mis artes. ¿Disfrutar dices?, ¡te
he hecho disfrutar como nunca habías soñado! Pero no olvides que tu disfrute, se ciñe al escenario. Pediste
poder y te lo he dado. Ahora dime, te queda poco. ¿Qué elegirás?
-¿He de decírtelo? ¿Acaso necesitas saberlo?
-No. El destino está escrito desde que la magia lo selló. Solo tengo curiosidad. No todo el mundo puede
elegir una música para morir. Creo que lo idóneo sería un Réquiem. Sí, el Réquiem por excelencia, el de
Mozart. Qué epílogo tan sublime, ¿No crees? Dentro de poco se cumplirá el plazo. Sólo he venido para
avisarte, tal y como acordamos.”
Rápidamente me aparté de allí mientras mi mente se
convertía en un campo de batalla en el que la incredulidad y el
horror se disputaban la primacía. Observé cómo aquel individuo
de piel oscura, largas barbas y extraño ropaje salía rápidamente
del camerino. Entonces, y tras meditarlo un momento, decidí
entrar en ese camerino y preguntar a Joseph H acerca de aquel
extraño personaje y de la conversación que ambos habían
mantenido. Tras mirarme con tremendo pesar, decidió contarme
su historia y la del extraño suceso que había convertido su vida
en un libro ya escrito.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
11
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Joseph H había nacido en el norte de Italia, en el seno de una familia culta y acomodada. Ya de niño
empezó a recibir clases de piano, y ya a edad temprana, acusaba una personalidad débil. Sus compañeros
de colegio fueron dejándolo de lado poco a poco debido a su comportamiento taciturno y a su físico poco
agraciado. Su profesor de piano, un viejo toscano bastante irascible, le gritaba constantemente que parecía
una escoba con manos, que no sentía nada de lo que tocaba y que sus interpretaciones estaban ausentes de
humanidad. Así, la juventud de Joseph H fue una sucesión de momentos desgraciados, humillaciones
constantes e infelicidad. En el fondo, él era consciente de que su pobreza de espíritu y su falta de ímpetu
eran la causa de aquella pésima existencia. Su único placer consistía en estudiar partituras, leer sobre
música y acudir a conciertos. Cuando cumplió los veinte años, Joseph H empezó a frecuentar ciertos
círculos esotéricos que habían arraigado fuertemente entre buena parte de la sociedad burguesa europea.
Allí, oyó hablar de espiritismo, de magia, de hipnosis y de otras ciencias ocultas que le fascinaron.
Años después, decidió viajar a Londres, donde al parecer todas esas disciplinas se encontraban en un
estado más avanzado, con la esperanza de encontrar en ellas una fuerza que pudiera cambiar su débil
carácter. Al poco tiempo conoció al pérfido personaje que tanto me sorprendió. Era un mago turco de gran
renombre entre las asociaciones ocultistas de Londres que le ofreció un remedio para sus males.
“Te daré el poder que elijas”, le dijo, “pero ese poder solo transformará tu alma cuando estés haciendo
aquello que más anhelas hacer. Después, serás de nuevo un ser oscuro y apático. Aunque he de advertirte
algo: esa misma fuerza que te transformará, te consumirá y morirás cuando la hayas usado novecientas
veces. Yo mismo iré a buscarte cuando te quede poco.”
Así, Joseph H decidió tener ese poder al dirigir una orquesta. Decidió tener poder para decidir cuándo
tenía que surgir el sonido y cuándo había de imponerse el silencio. Poder para que todos vieran a
Beethoven, a Schubert o a Bach a través de sus ojos. Pagó una fuerte suma de dinero a aquel siniestro turco
y empezó a dirigir una pequeña orquesta londinense. Pronto se convirtió en el más famoso director de
orquesta de la ciudad y terminó dirigiendo la mayor orquesta británica, con un éxito inaudito. Años más
tarde, Alfred van Duren, logró traerlo a nuestra orquesta.
Cuando terminó su último concierto, Joseph H se desvaneció, como desmayado. El médico que subió al
escenario decretó su muerte instantánea.
Recordando ahora aquella historia extraordinaria, mientras escribo estas líneas, no puedo evitar
preguntarme si, en realidad, la magia y la hechicería hicieron a Joseph H un director de orquesta sublime, o
si fueron la sugestión y la superchería, a veces poderosos motores de acción, las que hicieron que mostrara
al mundo su auténtica fuerza interior. Sea lo que fuere, estoy seguro de que había algo de verdad en su
forma de dirigirnos. Algo auténtico, que provenía de él.
La última composición que Joseph H escogió para dirigirnos, no fue el Réquiem de Mozart, sino la
sinfonía Resurrección de Mahler. Tal vez eligiendo esa música tan especial, demostró cierto gesto de
rebeldía ante lo que consideraba su inevitable final. Puede que aquél fuera el único momento en el que
Joseph H fue consciente de su verdadera potencia.
Xavier Torres Cuenca
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
12
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Samuel Pérez, mestre de clarinet i música de cambra.
En aquest temps en el que vivim i amb
la intenció de que la professió de músic
recupere la posició reconeguda que es
mereix, iniciem
aquesta
secció a la
revista, i mostrem la trajectòria musical
d’un
dels
profesors
del
nostre
conservatori:
1.- Per qué et vas decidir per tocar el
clarinet?
El meu avi havia sigut músic de la Banda del meu
poble (Guadassuar) i havia tocat el clarinet. A més a
més un germà seu el tocava també a una Banda Militar
i d’eixa forma va sorgir la idea de que jo agafara eixe
instrument, donat que van ser ells els que m’iniciaren.
2.- Si hagueres de ser Professor d’una altra
cosa, de que ho series? Perqué?
Estic encantat de poder impartir l’assignatura de
Música de Cambra, no m’importaria seguir en ella per sempre, però també m’agrada la Direcció
(per cert,-ens conta que dirigix Bandes des de fa molts anys) i també és una altra de les
assignatures que m’encanten. Resumint, totes aquelles en les que la interpretació tinga un alt
percentatge d’importància.
3.- Com imagines que haguera sigut el teu futur professional sense el clarinet?
Supose que seguiria treballant a Correus. Us conte: mon pare era el Cap de l’Oficina de
Correus del meu poble, la qual es trobava a ma casa. Els meus germans i jo sempre l’hem ajudat
amb la seua feina i al acabar la “mili” em vaig presentar a unes oposicions per a funcionari de
Correus i les vaig aprovar. Durant quatre anys vaig compaginar eixe treball i els Estudis Superiors
de Música, fins que vaig poder dedicar-me per complet a allò per al què havia estudiat i vaig
demanar l’excedència a Correus.
4.- Com ha de ser, per a tu, l’alumne ideal a classe?
Més que a classe, jo crec que ho ha de ser a casa. El temps que dediquem a cada alumne al
Conservatori sols serveix per poder-lo guiar en el seu estudi. La feina grossa ha de fer-la l’alumne
a casa dedicant moltes hores a l’estudi de la música i pensant que és una altra carrera com les que
s’estudien a les Universitats, encara que reconec que hui en dia suposa un gran esforç poder
compaginar els estudis musicals amb els generals, però crec que a la fi la recompensa val la pena.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
13
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
5.- Veus molta diferència en quant a capacitats musicals entre alumnes xics i
xiques?
Jo crec que les capacitats, a
priori, estan repartides per igual entre
els dos sexes. El fet que hi hagen més
xiques que xics tocant el clarinet es
deuen a raons sense sentit i fal·làcies
absurdes per les quals les xiques no
podien tocar els instruments de metall
per què necessitaven més esforç que
els altres. Afortunadament totes
aquestes idees han anat desapareguent
amb el temps i hui en dia la qüestió dels “instruments sexistes” ha caigut en desús i podem veure
cada vegada més xiques tocant instruments de metall i percussió.
Una raó més: en les darreres oposicions per a Professors de Clarinet a la Comunitat
Valenciana la meitat de les places convocades per a l’especialitat de Clarinet han anat a parar a
mans de xiques.
6.- Quan tu anaves a classe estudiaves molt? Què és el que més t’agradava
tocar?
El fet de concloure una carrera musical suposa tindre que haver-li dedicat moltes hores.
No és el mateix que qualsevol altra carrera. Aquesta té un alt percentatge de destreses i
habilitats que si no s’exerciten es perden, no val memoritzar o comprendre simplement, s’ha
d’exercitar el mecanisme físic per mantenir-lo en forma i això sols s’aconsegueix a base d’hores
d’estudi i pràctica: per posar un exemple, podríem comparar-la amb la preparació d’un esportista
d’elit.
En quant a la segona part de la pregunta, supose que els exercicis tècnics no eren tan
“amenos” com els estudis i concerts, però hem de pensar que són necessaris per tindre una bona
base en vista a una correcta interpretació.
7.- Quina era la teua assignatura preferida del Conservatori? I la pitjor?
Tornant al que he dit en l’anterior pregunta, a la majoria ens agraden les assignatures en les
que l’instrument tinga un paper fonamental (música de cambra, orquestra, instrument), però torne
a repetir que totes són necessàries per poder fer una bona versió a l’hora d’interpretar qualsevol
peça de repertori. Torna a aparèixer el símil amb l’esport: és com si a un futbolista li lleves el baló
per entrenar, és un treball pesat i un poc “avorrit” però necessari per poder mantenir-nos “en
forma”.
8.- Quins son els teus compositors preferits?
Jo sempre he apostat pels compositors de les primeres èpoques de la música (Barroc i
Classicisme), per que tots els que han vingut després han imitat d’una o altra manera la seua forma
de compondre. A més a més, les tendències interpretatives que ara es duen, estan íntimament
relacionades amb les de la música d’aquestos dos períodes.
Bé, t’agraïm Sam aquesta estona que ens has dedicat i la teua
col··laboració.
Coneguent casos com aquest, ens adonem, que la feina de donar-li
reconeixement a la professió és nostra, es a dir, de nosaltres que som els
que estudiem i ens dediquem a la música dia a dia.
Cristina Gallego Ferris i Rosabel Ferragud Toledo
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
14
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
EL NOSTRE CONSERGE, JUAN CUENCA
En aquesta edició d’Apiacere,hem pensat fer-li una entrevista
a un home molt proper al Conservatori que es jubila...
1- Juan, quant anys portes treballant al Conservatori?
Porte vint-i-cinc anys treballant al Conservatori.
2- Com recordes el teu principi en el Conservatori?
Al principi era tot meravellós, encara que em va costar
posar ordre, ja que abans el conservatori estava dividit en 4
o 5 parts.
A més he de dir que abans les escoles de música no
estaven legalitzades, així que venien molts pares, feien
amistat amb altres i se’n anaven al bar “la Palopa” i em
convidaven a mi també. Érem com una família.
3- Quina
anècdota
destacaries
del
teu
pas
pel
Conservatori?
Hi ha moltes, però recorde una en concret. Una vegada
l’orquestra tenia que anar a Lleó i l’autobús eixia a les 6 del matí. Jo, per a no arribar tard, a les 4 del matí
ja estava al conservatori, i la meua dona, que sempre s’alça a la mateixa hora que jo, pensava que eren les
5 i mitja del matí i es va posar a netejar la casa i quan va acabar i va veure l’hora que era (no li vaig dir a
l’hora que em tenia que alçar) em va tocar sobresaltada, quasi amb un atac de nervis, preguntant-me si
sabia l’hora que era. Eixa va ser molt bona, ja que sense voler la vaig deixar morta de la son.
4- Què és el que més t’agrada del teu treball?
En realitat m’agrada tot. Em trobe molt agust tant en el torn del matí com en el de la vesprada, sobretot
per l’ambient que hi ha (bromes, la gent, etc).
Ajude en tot el que puc als meus companys, tant professors com personal de l’administració i al meua
companya Marta. Disfrute ajudant als alumnes en tot el que puc, ja que la majoria arriben desorientats el
primer any i vulgues o no, se’ls agafa estima, per a mi son com una família.
5- Quin ha sigut el pitjor moment que has viscut ací?
He passat alguns mals moments. Entre ells, una vegada que es va desbordar el riu i vaig tindre que
acudir a rescatar alguns objectes abans de que s’estropejaren. També recorde altres casos en el que he
rebut avisos de bomba, sobretot en l’època de exàmens.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
15
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
6- Toques algun instrument musical?
No en toque ningun, però tinc molta afició per la música. De xicotet vaig estudiar amb el llibre de Don
Hilario Eslava, però per el meu treball ho vaig tindre que deixar.
Estic molt lligat a la música, per això vaig posar de la meua part per a que els meus quatre fills foren
musics, encara que dos d’ells s’ho han deixat.
7- T’agradaria tocar-ne algun? Quin?
Per descomptat que m’agradaria, però per falta de temps em conformaré en sentir als alumnes del
conservatori, assistint a les seus audicions i concerts.
Si tinguera ocasió tocaria el piano, m’agrada la independència que té i el dolç so que desprén.
8- Quin significat té per a tu el Conservatori després de tants anys en ell?
Per a mi, significa més de mitja vida. Em trobe com em la meua casa, i per això, intente cuidar-ho i
mantenir-ho tot.
9- Et costarà anar-te’n?
Sincerament sí, però tot arriba al seu fi. Així també podran donar-li treball a un altra persona que ho
necessite.
Sols demane que eixa persona senta la mateixa estima i la mateixa devoció que jo.
10- En la actualitat, en què consisteix el teu treball?
Consisteix en fer un poc de tot: des de preparar concerts fins arreplegar la premsa. Inclús de fer de
“manitas” en certs moments. Però la meua feina principal consisteix en ajudar amb tot el que puc a
professors i alumnes.
11- Alguna vegada has contat el nombre de les claus que tens al teu càrrec?
No ho he intentat mai, però conforme passen els anys la quantitat va augmentant, i així i tot casi se on
estan totes les claus de memòria.
12- Quantes fotocopies fas al dia aproximadament?
En un dia no ho se exactament, però en un torn de la vesprada, he arribat a fer-ne 1500.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
16
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
13- Per tant, quantes n’hauràs fet des de que tens la fotocopiadora?
No puc dir-t’ho perquè en la fotocopiadora apareixen totes les fotocopies que hem fet, tant Marta,
professors i jo.
14- Recordes algun dia en especial?
He tingut alguns dies especials, però em quede amb dos. El dia de la inauguració del conservatori i el
dia que ens van fer funcionaris.
15- Finalment Juan, dis-nos quin es el millor sentiment que te’n portes del Conservatori.
Que tots els alumnes que han passat em recorden amb molta estima i això fa que m’emocione. Em sent
satisfet perquè moltes voltes els he tingut que renegar. I així i tot ells m’aprecien.
Juan et donem les gracies per haver-nos prestat un ratet del teu temps, que amb
tant de gust dediques al Conservatori.
Esperem que et vaja molt be en aquesta nova etapa de la teua vida. Un fort abraç.
Debora Garcia
Alba Chordà
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
17
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Després de pensar que aportar a la revista, varem decidir que, els més menuts del nostre
Conservatori, els alumnes de 1r de Grau Elemental quasi mai havien participat. La quantitat d'ells
matriculats és poc significativa perquè durant este curs tan sols són 15 els alumnes de primer, però cregem
que son el 1r “Preludi” del futur musical, un futur que nosaltres desde 6é el vegem més prop.
Ens proposarem fer-los una sèrie de qüestions, ja que voliem saber la perspectiva i coneixements
que posseien sobre alguns aspectos musicals.
Primerament, ens vam interessar del perquè van escollir el seu instrument. Algunes de les respostes
són les següents:
• Per què triares el teu instrument?
Aquestes respostes ens demostren que
quan comencen a estudiar música els xiquets
volen semblar-se als familiars que més admiren
o be, perque els pares volen donar-los una
formació més completa o, simplementent
perque tenen ben clar el que volen.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
18
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Respecte a quins serien els seus propòsits musicals dins d'un futur, tots foren molt sincers i no els va
importar escriure que la seua meta no era arribar a ser music. Per aquesta raò, vam decidir preguntar-losho.
• Vols ser music en un futur?
Amb les seues respostes, hem pogut
comprovar que la gran majoria tenen un afan
per ser pianistes, encara que altres tenen la
música com un “hobbie”, ja que la seua meta
té un altre propòsit.
Seguidament, els preguntarem pel nostre famòs compositor Beethoven, el qual es reconegut per tots
des de ben menuts, com és el cas d’aquestes respostes.
• Qui és Beethoven?
D’altra banda, ens interessàrem per quins serien els instruments que tocarien com a segona opció.
Els més dessitjats varen ser el piano i els instruments de corda frotada.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
19
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
A continuació, introduírem un concepte musical molt freqüent en el camp musical: “Da Capo”, i
voliem saber si coneixien el seu significat. Ens van asombrar, donç tots els nostres menuts ho asertaren!
Per a finalitzar aquest qüestionari, els vam presentar una endevinalla:
Instrument molt clar i molt net. (Clarinet).
Algunes de les respostes van ser les següents:
Agraïm la col·laboració i l’ajuda del mestre Oscar Creus per facilitar-nos l’aproximitat amb els
xiquets de 1r de Grau Elemental.
Candela Baixauli
Vanessa Alapont
Després de que les nostres companyes hagen fet unes preguntes als més menuts, nosaltres hem decidit
seguir en l’article i continuar explorant el punt de vista que, de la música, tenen els més majors.
Continuant amb els estudis musicals que començarem fa alguns anys, ens trobem en els preliminars
d'eixe futur musical que s'augurava al principi d'este article, per això hem volgut titular-ho “2n Preludi”,
perquè inclús ens falta molt per a començar el "concert".
Aquest raonament que anem a fer és el resultat d’unes qüestions que hem realitzat als alumnes de
l’últim curs del Conservatori ( 6é E.P ).
Les preguntes que els ferem tracteven sobre la il·lusió que teniem quan començàrem els estudis
musicals i com ha evolucionat fins aquest moment.
Aquestes són les conclusions a les quals hem arribat:
•
Alguns alumnes ens han dit que la seua il·lusió no ha variat, perquè des de sempre han tingut
clar que estudiaven música perquè els agradava (com a hobby ).
•
Altres alumnes ens expliquen que la seua il·lusió ha disminuit, perquè al créixer s’han adonat
que cal fer molt d’esforç i dedicar-li molt de temps i que hi ha altres activitats més importants
per a ells.
Esta és la causa per la qual molta gent no es dedica professionalment a la música.
•
Hi ha també alguns casos en que els alumnes van començar a estudiar música obligats pels seus
pares i ara pensen continuar amb els estudis de música perquè han descobert que és el que més
els agrada fer.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
20
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Fent aquestes preguntes, hem trobat algunes respostes gracioses, com per exemple la d’un alumne/a
que fa una comparació del sentiment que té per la música amb les falles, i ho ha fet amb aquestes paraules:
En aquestos moments, supose que sent la mateixa il·lusió que sent una fallera major al vore cremar la
seua falla, no puc expresar en paraules el que sent! .
La conclusió a la qual hem arribat, es que encara que hi ha pocs alumnes que vagen a dedicar-se
professionalment a la música, ella ens ha marcat especialment, d’una manera o d’una altra.
Agraïm de tot cor a tots els professors que ho han fet possible.
Anabel Martínez
Maria Alcañiz
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
21
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
El dilluns dia 15 de febrer, es va celebrar al
Conservatori Mestre Vert per primera vegada, la Setmana
de la Percussió, setmana en la qual tants els alumnes del
Conservatori, com professors i familiars, vam poder
disfrutar i valorar encara més este món que pareix que no
tinga límits, de tan complexe que és… la percussió.
L’esdeveniment va començar amb un agradable concert
d’alguns ex-alumnes del conservatori, on vam tindre
l’oportunitat, a més de escoltar bona música, de tornar a veure
cares conegudes. Encara que no van assistir tots els
percussionistes que estudiaren al conservatori abans, no ens vam
poder queixar, perquè tots els que vingueren ho van fer de bon
gust i sense posar cap problema. Van actuar, en ordre: Andrés
Garrido, Ramón Llopis, Jordi Simó, David Peris, Juan
Sanleonardo, Óscar Martí i Francisco Javier Sanchis. I després
de poder escoltar les seues interesants i sorprendents interpretacions, tinguérem l’oportunitat de parlar amb
el professor de Percussió del Conservatori Professional ‘’Guitarrista José Tomás’’ d’Alacant, Óscar Martí.
En la conversa, Oscar, ens va contar que va a estudiar al nostre
Conservatori encara en el Pla Antic del 66, amb alguns professors com
Javier Costa, M. Nieves Perpiñà, i Ángel García com el seu professor
de percussió. Segons ell, el nostre, i la resta de conservatoris han
evolucionat prou en la percussió, ja que ara disposem de molt més
instrumental i també de molt més repertori, ja que segons ens contava,
quan ell va estudiar tots els alumnes tocaven les mateixes obres i
lliçons
Ens va dir que es considera un percussionista “tot terreny”, ja que a
pesar de no existir al nostre país les especialitzacions en un instrument
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
22
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
concret, li agrada tocar-ho tot i disfruta tant tocant la marimba que fent tècnica de pandereta. Vam
preguntar-li també per les seues preferències tècniques i ens va dir que ell sempre utilitza per a tocar amb
quatre baquetes la tècnica de ‘’Burton’’, perquè la considera més còmoda i fácil però a començar a
estudiar, tant per a marimba com a vibràfon. I per a timbals, utilitza la tècnica francesa, amb el colp més
clar i articulat, encara que es pot utilitzar les dues tècniques per a una mateixa obra.
Li vam preguntar per el temps que un alumne de Grau Mitjà deuria d’utilitzar per al estudi de la
percussió i ens va respondre que això era un poc complicat. El temps ideal seria 1 hora de tècnica i 2 hores
de lliçons per instrument, però al ser tants instruments, ens digué que deuríem d’estudiar més d’aquells
instruments que ens faça més falta i posant-nos com a instrument general la caixa, ja que de la seua tècnica
deriva la forma de tocar la resta d’instruments (marimba a 2 baquetes, timbals…).
Com a conclusió, ens va dir que hui en dia, és molt bona època per a estudiar percussió perquè tenim
moltes més facilitats que abans (instrumental, professors estrangers, cursos especialitzats…) i que devem
d’aprofitar-les al màxim, si de veres volem seguir estudiant i ser uns bons percussionistes.
- Dimarts
La setmana continuà el dimarts, amb una conferència a càrrec de Javier Costa, en la que ens va explicar
com va composar les seues obres per a marimba: Rasgos i Microconias, en la qual a més, va haver una
molt bona interpretació de les obres per part del professor Joan Pons de percussió amb la col·laboració de
la professora de flauta del conservatori Maria Bernat. Va estar prou interessant, sobretot per als alumnes
més avançats que podien entendre alguna cosa més de composició i anàlisi respecte als menuts, o de
nivells inferiors,
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
23
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
- Dimecres
Al dia següent, dimecres, es
va realitzar el ‘’II Intercanvi de
Grups de Percussió’’, aquesta
vegada amb el Conservatori
Professional de Cullera. Va
consistir en un espectacular
concert en el qual va actuar el
grup de percussió de Cullera, en
primer lloc, oferint-nos un
repertori molt divertit, i en segon
lloc el grup de percussió del
nostre conservatori, interpretant
obres més característiques i
selectes, en el qual amdós van
tindre molt èxit. Per últim, vam
acomiadar-nos-en
amb
una
‘’picaeta’’ per als alumnes i
professors de percussió.
- Dijous
I el dijous tornà a ser un dia intensiu de percussió! Durant part del matí i tota la vesprada, tinguérem
l’oportunitat de gaudir una master-class tant a nivell col·lectiu com individual per el catedràtic de percussió
del C.S.M Joaquín Rodrigo de València, Manel Ramada. Cada alumne va interpretar una obra del repertori
de percussió programat per a aquest curs i va ser corregida i valorada per ell, donant-nos el seu punt de
vista. Per la vesprada, a més, els grups de cambra de percussió van interpretar davant d’ell les obres del
concert del dia anterior. Vam poder comprovar la gran experiència que tenia Manel en tot tipus d’àmbits
de percussió, a més de aprendre noves tècniques i consells que ens podien servir en els nostres estudis de
percussió.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
24
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
- Divendres
Per últim, el divendres, vam començar amb una xerrada a càrrec de Juan Cañizares, professor del
Conservatori Marcos Redondo de Ciudad Real sobre la construcció de baquetes de timbal, les seues parts i
els materials que s’utlitzen en la seua construcció. A continuació tots els alumnes tingueren l’oportunitat
de provar els distints tipus de baquetes i realitzar encàrrecs d’aquestes.
I ja per a finalitzar la setmana, es donà un espectacular concert de clausura a càrrec del Grupo de
Percussió del CSM Joaquín Rodrigo de València, i dirigit per els professors de percussió Manel Ramada i
Sergio Izquierdo. Van interpretar un repertori molt variat, partint des de la música més clàsica fins música
més moderna, i que van deixar bocabadats a tots els espectadors del concert. En acabar el concert, hagué
una ‘’picaeta’’ per als alumnes, professors e intèrprets del concert, quan poguérem parlar amb el catedràtic
Manel Ramada i que ens responguera unes preguntes.
Conversa amb Manel Ramada
Al preguntar-li a Manel per l’edat a la que va començar a estudiar, ens va
dir que ell començà a interessar-se per la música als 9 anys i que després
de fer dos anys de solfeig, volia agafar com a instrument la viola o el
clarinet, però acabà agafant la percussió.
Ell va començar primer tocant a la banda, després va seguir amb els estudis
al Conservatori, i acabant els seus estudis de Grau Superior a Madrid. A continuació va perfeccionar els
seus estudis a Holanda durant cinc any.Posteriorment accedi a donar classes de percussió al Conservatori
de Zaragoza durant set anys, fins que es va traslladar a València passant a donar classe al Conservatori
Superior de Música, Joaquín Rodrigo.
En general, li agraden tots els instruments dins del món de la percussió, però si tinguera que elegir,
com a instrument de parxes prefereix els timbals, mentre que de llàmines prefereix la marimba o el
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
25
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
vibràfon.Per a ell la caixa també és l’instrument-base, ja que la seua tècnica de la pinça, és la més general
de tota la percussió
Li vam preguntar també quina tècnica de llàmines utilitzava, i ens va dir que ell utilitza tant la tècnica
de Burton com la d’Stevens indistintament per a vibràfon i per a marimba. Considera que ambdues
tècniques són igual d’importants i per tant s’han de conéixer, encara que és aconsellable centrar-se més en
una d’elles. L’utilització d’una tècnica o una altra depén de les obres i els tipus de colps que contenen.
També ens digué que la percussió a Espanya, ha evolucionat molt i ha millorat quant a nivell d'estudis i
qualitat professional, sobretot en els últims vint anys. Encara que cada vegada més, ja que contínuament
vénen percussionistes professionals de l'estranger a donar màster-classes. A més, és molt més fàcil que
abans viatjar a un altre país per a estudiar percussió i hi ha molt bons professors a qui és fàcil accedir, per a
rebre classes. Però el realment important és que existisca un bon professorat, que ensenye verdaderament
bé i motive els seus alumnes.
Opina que hui en dia no hi ha massa diferència en el nivell de percussió. Cada vegada més Espanya
s'està igualant més a la resta de països europeus en la qualitat. El que si que es podria apreciar és que en
l'estranger tal vegada hi haja més serietat en el treball i per tant, majors exigències.
I finalment, un consell que ens va donar va ser que isquérem a estudiar fora, que visitàrem altres
centres d'estudis de percussió, com per exemple el conservatori superior de valència, assistir a cursets i a
concursos, tocar en públic… i conéixer professors i altres estudiants per a endinsar-se més en aquest món
tan complet.
En conclusió, la setmana de la percussió ha sigut especial perquè ha obert la nostra
“xicoteta” aula de percussió del Conservatori a l'exterior. Ha servit per intentar veure més enllà de
les quatre parets on fem classe totes les setmanes. I en definitiva ens ha fet conéixer altres
persones que han passat desinteressadament i ens han enriquit de forma molt considerable tant a
nivell personal com musical.
Sergi Santamaría
Borja Sarrió
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
26
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
El conservatori de Carcaixent compta amb dues formacions orquestrals de corda: una d’ensenyances
elementals (1r, 2n i 3r curs) i l’altra, anomenada “Jove Orquestra”, que integra a aquells alumnes que
cursen les ensenyances professionals i els alumnes de 4t d’ensenyances elementals.
Les dues orquestres segueixen des de ja fa alguns anys la batuta del director Lluis Roig, que ha
aconseguit potenciar al màxim les destreses musicals dels seus alumnes i entre d’altres ha arribat a montar
prestigiosos concerts per a solistes (“Kol Nidrei”-M.Bruch, “Romanza per a violí”-L.Beethoven, “Concert
per a viola i orquestra”-Telemann, “Concert per a 2 violins”-Vivaldi...) i compromeses obres orquestrals
(“Pere i el llop”- Prokófiev, “Simfonia del joguet”- L.Mozart...), així com l’estrena d’obres noves (“El
violí Fermí” - J.Costa i Isabel Bellver). Lluís Roig ha aconseguit combinar l’humor amb el treball, i tot i
que en cada assaig amb ell pot ocórrer de tot, ha creat una atmosfera agradable que incita al músic a estar
atent amb el que fa. D’aquesta forma, amb frases com “mon pare era fuster i serrava menys que
vosaltres” o “va que se’m gela l’arròs” o amb el seu innovador verb “flufluflejar”, ajuda a fer
comprendre a l’orquestra el que vol de forma amena. Recordar també la seua frase per a quan l’orquestra
no calla: després del crit necessari d’atenció, “recordeu
que la música naix a partir del silenci”.
Des de ja fa molts anys, aquestes dues orquestres
han organitzat concerts i intercanvis arreu de la geografia
espanyola i òbviament, aquest any no anava a ser diferent.
L’orquestra d’elemental realitzà fa poc, a principis del
mes de Març, un intercanvi amb l’orquestra elemental del
conservatori d’Ontinyent, i baix la direcció dels directors
Lluis Roig i Noelia Ferrando els xiquets oferiren 2
concerts, un a Ontinyent i un a Carcaixent. També
l’orquestra elemental té previst dos concerts més, a
Carcaixent i Algemesí en Juny, on es juntaran tots els
alumnes de 1r, 2n i 3r d'ensenyances elementals del
Conservatori Professional "Mestre Vert" de Carcaixent,
els alumnes de violí de l'escola "Bressol de músics" i els
alumnes de violí de l'escola "El Drac" de "El Vedat" de
Torrent.
Quant a la
“Jove
Orquestra”,
aquest any preveu una
llarga
llista
de
concerts i obres que
montar. De moment, ja va fer el tradicional concert de Nadal, on va
oferir al públic obres de Javier Caballero, J.Offenbach, W.A.Mozart i
G.Mahler i on comptà amb la col·laboració d’alguns instrumentistes
de vent del conservatori. I ara ja, sols queda la recta final, que s’espera
plena de treball perquè en tan sols 2 mesos l’orquestra té previstos els
següents concerts: 17 d'Abril a SAN CLEMENTE (Conca), 24 d'Abril
a CÀRCER, 9 de Maig a l’auditori de PAIPORTA, 15 de Maig al
PALAU DE LA MÚSICA de VÀLENCIA (serem l’orquestra
convidada a l’anual Certamen de Bandes de la Diputació), 29 de Maig
Intercanvi amb l'orquestra del Conservatori Professional de música de
Cullera a CARCAIXENT, i EL 3 de Juny a CULLERA.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
27
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
El programa previst per a aquestos concerts, fragmentat en cada concert, mai complet, serà el següent:
“Concert per dos Oboés Op. 9 nº 3” - T. Albinoni; “Concert per a dos violins BWV 1043” - J. S. Bach,
“Sinfonia en fa nº 6 KV 43” - W.A. Mozart i “Davall del Cel Blau” - Juan Martínez Báguena.
Com es pot observar, la “Jove Orquestra” aquest any s’ha proposat interpretar diferents concerts per
a solistes, per als quals hem contat amb antics alumnes del conservatori que en cada assaig estan donant el
millor d’ells i deixant bocabadats als components de l’orquestra amb el seu virtuosisme.
El concert per dos oboés serà interpretat per En José Juan Ortega Jose, Professor d’oboè del
Conservatori Professional de Conca, i Na Mª Angeles López Fogués, Professora d’oboè del Conservatori
Professional nº 2 de València, sent els dos exalumnes del centre del mestre D. Aurelio Olivares. El
concert per a dos violins de J.S.Bach serà interpretat per Na Patricia Genís Yago (exprofessora de violí
del centre, i actualment Professora de Violí del Conservatori Professional nº 2 de València) i Na Violeta
Rossell Marin (Premi fi de grau d'ensenyances professionals del Conservatori Professional "Mestre Vert"
de Carcaixent en l'especialitat de violí, i que en estos moments cursa estudis superiors en el Conservatori
Superior de Música “Joaquin Rodrigo” deValència).
Concert de Nadal de l’Orquestra de Corda d’ensenyances professionals 19-12-09
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
28
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Concert de l’Orquestra de Corda d’ensenyances elementals 4-3-10
Ibles Olcina
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
29
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Uno de los monumentos más emblemáticos e importantes de la ciudad de Valencia es El Palau de les
Arts Reina Sofía. Sus diferentes salas acogen gran variedad de óperas y otros eventos entorno a una
filosofía de música y arte.
El Palau de les Arts comienza su andadura en el 2007 y a pesar de ser el año de su investidura no deja
indiferente a nadie, pues su programación rica y variada sitúan al Palau de les Arts entre los mejores
teatros de la ópera Europeos. Esto se ha mantenido en las siguientes temporadas, ofreciendo un variado
repertorio tanto en ópera (Sala Principal y Teatro Martin y Soler) como en conciertos y demás actuaciones
que ofrece el Palau llevando a cabo una gran labor educativa, puesto que oferta una serie de óperas y
conciertos didácticos adaptados a un público que demanda otro punto de vista de la música clásica.
Debido a la gran aceptación que ha tenido el programa didáctico, éste sigue vigente y en constante
evolución. Los espectáculos que ha ofrecido el Departamento Didáctico han estado dirigidos a diferentes
públicos y edades.
Hemos encontrado por ejemplo actividades aptas para público familiar y escolar (Educación Infantil,
Primaria y E.S.O.) muy interesantes. La que mejor recepción tuvo fue la proyección sobre la pantalla del
Auditori del cortometraje de animación Pedro y el Lobo de la cineasta Suzy Templeton. Una de las
atracciones principales de esta actividad fue la interpretación sincronizada y en directo de la obra
homónima de Prokofiev por l’ Orquestra de la Comunitat Valenciana, que gracias a su gran acogida se ha
seleccionado para la temporada actual.
Para público formado, fundamentalmente por estudiantes, se han seleccionado otros espectáculos de
gran interés. Algunas obras musicales puestas en escena durante la tercera temporada operística han sido
asimismo ofrecidas a alumnos de ESO, Bachillerato y Universidad. Los centros educativos pudieron asistir
gratuitamente (tramitando una solicitud al Departamento Didáctico) a la ópera del compositor valenciano
del siglo XVIII Vicente Martín y Soler “L´Arbore di Diana” en el Teatre Martín y Soler y a la zarzuela del
compositor alicantino Ruperto Chapí “El rey que rabió”.
Otras actividades escénicas ofrecidas a los estudiantes fueron las “Lecturas Dramatizadas” que se han
llevado a cabo en el Aula Magistral de los textos o libretos de algunas de las óperas escenificadas.
Destacando “Cosí fan tutte”, libreto resumido del dramaturgo italiano Lorenzo da Ponte, colaborador de
Mozart en la ópera homónima de ambos.
El Departamento Didáctico ha permitido también el acceso a algunos conciertos de cámara
pertenecientes al ciclo “Música en las Temáticas”, principalmente a los relacionados con los compositores
Vicente Martín y Soler y Wolfgang Amadeus Mozart.
En la temporada actual (2009-2010) el Palau ha
continuado la labor didáctica ofreciendo una gran
variedad de óperas y actividades musicales adaptada
a un tipo de público no especializado.
Un ejemplo claro ha sido la lectura dramatizada
“Troya y Cartago”, contextualización de la ópera
“Les Troyens” de Berlioz, (Aula Magistral), donde
los actores contaban la historia de la guerra de Troya
y el romance entre Dido y Eneas, último
superviviente de la guerra. Cabe destacar la fusión
de ritmos raciales que acompañó a la lectura de la
obra en todo momento. La sobriedad de los
decorados y la escenografía no fue necesaria puesto
que los actores nos situaron en el contexto de la
Algunos cantantes y los alumnos de canto del
obra.
Conservatori de Carcaixent en el backstage del
Siguiendo con el programa didáctico la siguiente
Centre de Perfeccionament Plácido Domingo tras la
obra fue la ópera “La Scala di Seta” de Rossini.
función didáctica de la ópera "Una cosa rara" de
(Teatre Martin i Soler). Es una farsa cómica en un
Martín y Soler.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
30
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
acto de ópera de Gioacchino Rossini y libreto de Giuseppe Maria Foppa. Fue estrenada en Venecia, Italia
en el Teatro San Moisè el 9 de mayo de 1812. La obertura se ha registrado con frecuencia y sigue
figurando en el repertorio de los conciertos modernos.
Dormont es el maestro y guardián de la bella Julia, y él determina que se casará con Blansac. A pesar
de su rechazo, el hecho es que Julia ya está casada con Blansac, el amigo de Dorvil, que cada noche ejerce
sus derechos conyugales con Giulia subiendo y bajando por una escalera hecha de seda.
La peculiaridad de sus escenografías y decorado presidido por un espejo en el techo cuyo efecto óptico
ayudaba a apreciar las subidas y bajadas de la ventana de la casa. Una puesta en escena vanguardista y
actual creaba una atmosfera cercana al espectador.
La siguiente visita al Palau fue con motivo del Ensayo general de la ópera “Lucia di Lammermoor” de
Donizetti (Sala Principal). Ésta ópera basada en la novela de Walter Scott y narra un hecho real que
aconteció en las Tierras Bajas Escocesas en 1669. La historia narra la lucha entre dos familias, los Ashton
y los Ravenswood. Cuando se inicia la ópera, los Ashton están en su apogeo y han tomado posesión del
Castillo Ravenswood, la casa ancestral de sus rivales. Edgardo, master de los Ravenswood y último
sobreviviente de su familia, ha sido obligado a vivir en una torre solitaria en el mar, conocida como Wolf's
Crag. A pesar del buen momento que viven los Ashton, se han visto amenazados por los cambios políticos
y religiosos. Enrico Ashton espera ganar la protección del influyente Arturo, casándolo con su hermana
Lucia.
La escena capital de la ópera es la de la locura, en el tercer acto, que resume todas las escenas de locura
típicas de las óperas bel cantistas amén de contener de las notas para soprano más altas del repertorio: dos
mi bemol sobreagudos (una nota aún más alta la encontramos en la ópera de Mozart, La flauta mágica: un
fa sobreagudo; y más aguda aún, en un aria para concierto, también de Mozart, Popoli di Tesaglia, donde la
soprano alcanza dos sol sobreagudos, la nota más aguda dentro del repertorio clásico).
Una de las visitas más divertidas fue a la función didáctica de la ópera “Una cosa rara: bellezza e
onestà” de Vicente Martín y Soler (Teatre Martín y Soler). Es una ópera del género dramma giocoso, en
dos actos, con música de Vicente Martín Soler según un libreto de Lorenzo da Ponte, basado a su vez en
La luna de la Sierra de Luis Vélez de Guevara. Se estrenó en el Burgtheater de Viena el 17 de noviembre
de 1786 y constituyó un éxito clamoroso, hasta el extremo de que un tema de la obra fue recogido por
Mozart en el último acto de Don Giovanni (1787).
Se trata de una típica comedia de enredos amorosos y celos, en la que finalmente se impone la fidelidad
de la protagonista ("o sea, belleza y honestidad", una cualidad rara, como bien reza el subtítulo de la obra),
y dejando bien claro que los ricos y poderosos pueden hacer lo que quieran sin que nadie pueda decirles si
hacen bien o mal.
La diferenciación de clases queda también establecida desde un principio con la indumentaria:
utilización de telas plásticas acharoladas y de colores chillones para los plebeyos, y trajes con telas de
calidad y diseño elegante para la nobleza.
En una obra con mucho equilibrio entre todos los personajes, ha destacado la notable intervención de la
soprano Ofelia Sala (como reina Isabel) y del tenor Joel Prieto (el príncipe Juan), que encabezaban un
elenco en el que intervenían hasta cuatro alumnos del Centro de Perfeccionamiento Plácido Domingo, con
sede en el Palau de les Arts.
Francisco Negrín, como director de escena, ha
actualizado el argumento y ha trasladado la trama
desde la sierra Morena que indica el libreto a un
escenario moderno que, con tres niveles de acción,
oscila entre un jardín y el "green" de un campo de
golf.
El nivel inferior, además de servir de escondite
en determinadas situaciones, se transforma en otros
momentos en un aposento real con aires de
camarote de yate y en el que no falta el periscopio
para otear lo que ocurre en la parte superior. Como
recursos cómicos, la cacería, el deporte por
excelencia de la nobleza en el siglo XVIII, se
convierte aquí en una batalla con unas aparentes
Decorado de la ópera “Una cosa rara” Martín y Soler
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
31
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
pistolas de láser (que en realidad descargan agua en vez de energía letal), mientras que la reina Isabel (la
Católica) no duda en utilizar el yoga como método de concentración, sin olvidar el uso de microcámaras
para captar detalles psicológicos de los personajes. A falta de una acción dramática sostenida, el interés se
mantiene con unos personajes a los que se les hace interpretar con verosimilitud y agilidad.
Como punto y final a esta temporada didáctica acudimos al ensayo general de la ópera “La novia
vendida” de Smetana. (Sala Principal). Prodaná nevěsta (La novia vendida) es la segunda de las ocho
óperas compuestas por Bedřich Smetana. Es una comedia de la que existen cuatro versiones de la ópera. La
versión original (1863–66) está dividida en dos actos, igual que la segunda versión (1869); la tercera
(1869) y cuarta versión (1863–66) están divididas en cuatro actos. El estreno de la versión final se realizó
en el Teatro Provisional de Praga, el 25 de septiembre de 1870.
La novia vendida fue producida en Viena en 1892, con un considerable éxito de público, y se convirtió
en la única ópera de Smetana que desde entonces ha permanecido en el repertorio fuera de la República
Checa, su tierra natal. En España se estrenó en 1924, en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
La obra comienza en un pueblo checo a mediados del siglo XIX. En una plaza, junto a la posada, los
aldeanos celebran las fiestas patronales y brindan con alegría por el amor y la buena vida. La joven y bella
Marenka conversa con su novio Jeník. Está preocupada porque sus padres, Krušina y Ludmila, planean
casarla, contra su voluntad, con Vašek, el hijo del adinerado granjero Mícha. Jeník resta importancia a ese
compromiso, lo que la indigna.
Cabe destacar la obertura de fresca y dilatada musicalidad que nos introduce, con un trino de los
vientos dulces a un coro inicial precioso, que habla sobre las costumbres del himeneo popular checo.
En definitiva, la temporada 2009–2010 ha continuado in crecendo tanto en variedad como en claridad.
La excelente puesta en escena, elenco artístico y delicada selección de obras no ha dejado indiferente ni a
profesionales ni a aficionados de este género musical, la ópera.
Cabe destacar el buen hacer de nuestros profesores en especial de Conxa Ruiz que no ha escatimado
esfuerzos para transmitirnos la pasión con la que ella vive la música, contribuyendo además, a fortalecer
las relaciones entre todos sus alumnos.
Profesoras y alumnos del Departamento de Canto del Conservatori Mestre Vert
Amparo Carrasco
Beatríz Castillo
Elias Guarinos
María Martínez
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
32
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Entre
les
activitats
organitzades pel
Departament de
Composició, per al curs 09–10, destaca, per la seva singularitat, la
master-class de música electroacústica i el concert de improvisació
electrónica en viu, que tingué lloc, al Saló d´Actes del nostre
centre, a càrrec de Josep Lluís Galiana i Gregori Jiménez, el passat
27 de gener. Varen presentar, a més a més, el seu disc Inside, on hi
trobem, un recull de peces amb producción sonora per mitjans
electroacústics. La master-class –recorregut al llarg de la historia i
el naixement de la música amb mitjans electrònics, i distins tipus
de pràctiques- va interesar molt a l´auditori, i fins i tot va
propiciar debats a les classes, al voltant del carácter d´aquesta
música i de la seva presència en els programes de música
contemporània. Els alumnes pogueren plantejar qüestions
relacionades amb la master-class i va constituir una activitat
molt positiva tant per a tots aquells que pogueren gaudir-la, com
per aquells altres, que consideraven que es tractava d´una música
massa arriscada.
Sempre a la busca de noves mixtures sonores, Galiana /Jiménez exploren des de fa alguns anys
l'electrònica en temps real en combinació amb altres instruments acústics. El resultat és una música en
gran manera aleatòria, única i molt arriscada, on la improvisació i la interactivitat amb l'oient juguen
un paper fonamental, mentre les idees fluïxen amb gran naturalitat i autenticitat. Estèticament, les
creacions sonores de Galiana/Jiménez beuen de moltes fonts, arreplegant diverses influències de la
música contemporània: de l'electroacústica al jazz (Oxam, Speedblues o Wet dreams); del ruidismo a la
música ètnica (Noisy o Tenetehára); del minimalisme a la free improvised music (Batecs, Díptic o
Nature)
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
33
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
El saxofonista Josep Lluís Galiana i Gregorio Jiménez (live electronics
and sound processing) són dos creadors sonors d’àmplia i consolidada
trajectòria en els camps de l’experimentació i la improvisació. Dos artistes
imprescindibles de l’actual panorama sonor espanyol que, recientment han
publicat el seu CD, Inside, on reflectixen el treball que venen realitzant en el
terreny de la improvisació lliure electroacústica.
Editat i produït per Artics Produccions, Inside recull una sèrie de vuit
improvisacions gravades, barrejades i masteritzades per Gregorio Jiménez al
seu estudi de València tot al llarg del 2008.
Josep Lluís Galiana saxofonista, improvisador i compositor
Professor Superior de Saxofó pel Conservatori
Superior de Música de València, Josep Lluís
Galiana Gallach ha participat i estrenat obra en
importants festivals internacionals i sales de concert
com ara el VI Festival Internacional de Música
Carmelo Bernaola ‘09 (Centro-Museo Vasco de
Arte Contemporáneo Atrium, Vitoria-Gasteiz);
Punto de Encuentro Canarias 2009 (Auditorio de
Tenerife); Centro Cultural España-Córdoba
(Argentina); Fundació Miró (Barcelona); FylkingenStockholm i Gävle Theatre (Suècia); el Synthèse
2008, 38th International Festival of Electronic
Music and Creation of Bourges (França); I Festival
Internacional Aielo-Música a la Tardor, AMaT
(València), rebent l’encàrrec d’una composició per
a piano per part de l’Institut Valencià de la MúsicaGeneralitat Valenciana en 2008; 15º Audio Art
2007 Festival Krakow (Polònia); XIV, XV i XVI
Festival Internacional de Música Electroacústica
Punto de Encuentro 2007, 2008 i 2009 (AMEE); XI
Festival Internacional de Música Electroacústica
Primavera en L’Havana 2006 (Cuba)…
En el terreny de la música contemporània, la improvisació i la creació electroacústica, Josep Lluís
Galiana és fundador de diverses formacions com ara Mediterranean Electroacoustic Quartet, D’ArS
Ensemble, l’Ensemble Impromptu, Bòlit Jazz Grup, Sound Toollers Electroacustic Music Band i
SET.UP.SO. Ha actuat i gravat amb músics de relleu internacional com ara Agustí Fernández, Gregorio
Jiménez, Ramón López, José Manuel Berenguer, Jorge Gavaldá…
Des del 2006, Josep Lluís Galiana és secretari de l’Asociación de Música Electroacústica de España
(AMEE).
En el camp de la docència, Josep Lluís Galiana ha estat de professor d’Orquestra i Cor al Conservatori
Superior de Música de Castelló, on va fundar i va dirigir la Big Band de Jazz del mateix centre, i professor
de Història i Estètica de la Música en els Conservatoris Professionals de Música de València i Cullera, a
més a més d’impartir nombrosos cursos i tallers al voltant de la improvisació en Argentina, Grècia, Suècia
i Espanya.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
34
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Gregorio Jiménez (live electronics and sound processing)
Va realitzar els seus estudis en el Conservatori Superior de Música de València obtenint les titulacions
de Solfeig i Teoria de la Música, Piano i Composició.
A nivell docent va exercir la seua activitat en Conservatoris dependents del Ministeri d'Educació i
Ciència fins a l'any 1990 en el que va aconseguir la càtedra d'harmonia per mitjà de concurs oposició,
estant destinat fins a l'any 1994 en el Conservatori Superior de Música “Oscar Esplá” d'Alacant i des del
curs 94-95 pertany ininterrompudament al claustre de professors del Conservatori Superior de Música
Joaquín Rodrigo de València, del que ha sigut, secretari, cap d'estudis i director.
Fundador i director de LLIJA (Laboratori d'electroacústica) des de la seua creació en 1995. Arran de la
implantació del currículum de Grau Superior LOGSE impartix des del curs 2002 les assignatures
d'Informàtica Musical i de Composició Electroacústica. Des d'octubre del 2006 és president de l'AMEE i
director del Festival Internacional Punt de Trobada. Al juny del 2008 ha sigut anomenat conseller de la
CIME (Confederació Internacional de Música Electroacústica).
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
35
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Intercanvi amb els alumnes
del Conservatori d'Ontinyent
El dies 10 i 11 de març van tindre l'oportunitat de realitzar un intercanvi de grups de cambra, dintre de
l'especialitat de metall, entre els alumnes del Conservatori de Carcaixent i d'Ontinyent.
És una activitat, de vegades, difícil de dur a terme per les dificultats horaries i diferents problemes de
disponibilitat dels alumnes, però tots feren un esforç extra per a que és realitzara de la millor manera
possible.
Com tots poguérem escoltar, el nivell dels grups de metall va ser molt alt i sobre tot van deixar
constància del nivell tècnic i interpretatiu que, tant els alumnes de Carcaixent com els d'Ontinyent, tenen
que adquirir per a tocar les diferents peçes que dins de l'assignatura de Música de Cambra és necessari
conéixer i interpretar.
El repertori que és va interpretar girava al voltant de peçes molt popular, com per exemple “La Pantera
Rosa,” d'Henry Mancini o “El Medley,” de John Williams, i de menys popular però molt formatives dins
de la història de la música com
les peçes originals per als
diferents grups de metall que
van
tindre
l'oportunitat
d'escoltar.
L'experiència
per
als
professors
del
nostre
Conservatori que prepararem
els grups, Vicent Oliver i
Joaquim Cardona, va ser molt
positiva, comprovant que els
esforços donen uns bons
resultats:
els
alumnes
intercanvien i interpreten en
altres
grups
adquirint
experiències per a la seua
formació musical.
Alumnes del
Conservatori
d’Ontinyent
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
36
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
El nostre desitg, ja que estes experiències han estat tant positives, és que l'any que ve tornen a fer-se.
Per
finalitzar,
un
agraïment molt gran al
Conservatòri Professional
d'Ontinyent, del qual
quasi hem trobe com part
d'ell degut al temps que
vaig estar treballant en
este centre, i sobre tot al
magnífic
equip
de
professionals
de
la
música, i sobre tot amics,
que vaig trobar en el
centre, i especialment a
Vicent Llopis Gimeno,
professor de trompa i
música de cambra.
Vicent Oliver
Departament Cambra-Vent-Metall Conservatori de Carcaixent
Alumnes del
Conservatori
de Carcaixent
Desde el Departament de Vent-Metall del Conservatori d’Ontinyent, dir-vos que van ser dos vesprades
en les que els alumnes demostraren, davant un auditori diferent al que solen fer les audicions, tot alló
treballat l'aula.
L'experiència d'aquestos esdeveniments ens serveix a tots de motivació per a poder afrontar d'una
manera més profitosa les nostres classes per a poder-ho tocar davant el públic.
Agraïr la meravellosa acollida que tinguerem per part dels nostres colegues del Conservatori de
Carcaixent, en particular a Vicent Oliver per tota l'atenció cap a nosaltres i especialment per el bon nivell
dels alumnes a les audicions.
Departament Vent-Metall Conservatori d’Ontinyent
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
37
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
AUDICIÓ DE ALUMNES DE TROMPA DEL
CONSERVATORI “JOAQUIN RODRIGO” DE VALÉNCIA
Des de fa dos cursos el Departament de vent-metall
del Conservatori “Mestre Vert” de Carcaixent realitza
una activitat pedagògica junt amb el Conservatori
Superior de Música “Joaquin Rodrigo” de València,
consistent en una audició d'alumnes de trompa del dit
Conservatori amb la finalitat de projectar les
perspectives musicals del grau superior. Els alumnes que
vénen participant han sigut, majorment, alumnes del
nostre Conservatori pel que apreciem el nivell musical
que van adquirint.
Amb esta finalitat, el passat 29 d'abril es va realitzar
l'audició que va comptar amb la participació de dos
estudiants, Teresa Reig Sanz i Alfredo Fenollosa
Benavent, ambdós alumnes del catedràtic de trompa, D.
Miguel Torres Castellano.
El programa triat va ser el següent: Tema i
Variacions de A. Rossini, que va interpretar Teresa
Reig; Concerto in BbM for horn and orquestra op. 21 de
R. Glière, que va interpretar Alfredo Fenollosa i un
excel·lent final en què ambdós van interpretar Eight
Baroque Duets (núm. 1, 2, 4) de Telemann &Haendel i
Zwölf Waldhornduette (núm. 1, 2, 7)
Teresa està cursant 2n de Grau Superior. Ha
realitzat cursos de perfeccionament i ha
participat al Congrés Internacional de
Trompes de 2004.
Actualment es membre de l a Lira
Castellonense, Orquestras Simfònica de la
Ribera, Jove Orquestra femenina de la
C.Valencia i de la O.J.I.P.C. (Orquestra de
Joves Intèrprets dels Països Catalans)
Alfredo cursa 3r de Grau Superior. Pertany
a les joves orquestres de la J.O.G.V (Jove
Orquestra de la Generalitat Valenciana),
0.J.I.P.C.(Orquestra de Joves Intèrprets dels
Països Catalans), J.O.S.C.(Jove Orquestra
Simfònica de Castelló), i com a trompa
solista
en
la
O.F.U.V(Orquestra
Filarmónica de la Universitat de Valéncia) i
Membre del quintet de cambra “Piú Forte”.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
38
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Els dies 13 i 14 d’abril de 2010 es va realitzar un curs de música de cambra dirigit pels professors
Eugenia Moliner i Denis Azabagic, components de Cavatina Duo, un dels duets més impressionants de
flauta i guitarra que hi ha actualment.
Aquest duet va estar llençat a la fama des que triomfaren en el concurs “Joves solistes” (Rotterdam
1996, Holanda), les seves actuacions plenes d’energia i també l’originalitat en els programes que
ofereixen han captivat audiències a través de festivals de música a Europa, als Estats Units i Àsia.
Cavatina Duo està format per Eugenia Moliner, flautista
de renom aclamada per revistes especialitzades i premsa
internacional per la seua virtuositat excepcional plena
d’elegància i per Denis Azabagic, qui forma part de l’elit de
guitarristes actuals i que és reconegut pel seu so envellutat i la
seua virtuositat tècnica.
Els alumnes durant el curs hem estat preparant amb
molta il·lusió repertori de cambra per a aquest curs. Durant
aquests dies vam interpretar per a Eugenia i Denis les nostres
obres i ells ens donaven la seua opinió referent a la interpretació i
ens oferien algunes idees diferents per a millorar. També, com no
pot ser d’altra manera, Eugenia ens donava bons consells per a
millorar en l’estudi de la tècnica de flauta. El segon dia i com que
Eugenia Moliner és una gran professional de la flauta, ens va
donar una màster class, on ens va parlar més concretament de
com estudiar flauta i tot el que envolta a la tècnica. Finalment, i
per concloure les dos vesprades que va durar el curs, Cavatina
Duo va oferir un gran concert al conservatori, on vam gaudir i
apreciar com posar en pràctica els coneixements rebuts.
Itziar Grau Tomàs
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
39
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Cavatina dúo en Mestre Vert
Tenen una personalitat devastadora i, destaquen pel seu estil, aplom tècnic i sofisticació,
encara que no fa falta conèixer-los molt per intuir la seva màgia, ja que, salta a la vista. Han
participat en nombrosos festivals de música de camera: Festival d'Aix-en-Provence a
França, Festival d'Eem & Veem a Gröningen, Holanda; Festival Internacional de guitarra a
Frechen, Alemanya i joves Músics de "De Dolen" a Rotterdam, Holanda. Aquests dies
d'abril, el conservatori Mestre Vert de Carcaixent ha tingut la gran sort de poder acollirlos, perquè puguin explicar-nos als alumnes com podem fer perquè la nostra música sigui
tan seductora com la seva. Estem parlant de Cavatina dúo, un grup integrat per Eugenia
Moliner com a flauta i Denis Azabagic com guitarra, als quals m'agradaria agrair-los
haver-me permès el privilegi de concedir-me aquesta entrevista. Començarem.
Com vos coneguéreu, i, com foren els vostres començaments com a dúo?
D: A Holanda, en el 91, per aquell temps va començar la guerra a l'antiga Iugoslàvia i els meus pares em
van aconsellar que me n’anés amb ma tia a Holanda per que no m'agafés el servei militar, i, quan vaig anar
al conservatori a estudiar vaig conèixer a Eugenia, que estava allí estudiant perquè l’havien aconsellat.
E: Primer ens vam enamorar i després va anar aplegant lo demés, perquè, quan el vaig conèixer ell tocava
des molt menut i, moltes hores al dia, havia guanyat un fum de concursos i, jo no tenia ni idea ni de què
estudiar, vaig aplegar a Holanda i ell va ser... tot. Ell em preguntava quan de temps havia estudiat, li
responia: 4 hores, i ell em contestava: doncs estudia 4 més i després parlem, per ell toque com toque avui.
En realitat, lo del dúo no va ser una cosa planejada, va ser casi sense pensar, un dia les coses venen,
comences a preparar-ho tot, tens un repertori i... mai m’haguera imaginat duent la vida que duc.
Per què escollireu residir en EEUU i, en particular, en Chicago?
E: Tot començà quan, al 94 convidaren a Denis a tocar en una universitat d’EEUU i, quan 3 anys més tard
acabarem la carrera, ell em digué: “i per què no provem? Que no ens ho tinguen que contar, no?” i, bé, als
dos ens agrada molt viatjar, l’aventura, però, no coneixíem a ningú als EEUU. Per una altra part, Holanda
ens pareixia un lloc molt bonic, molt xulo, però, no ens agradava gens el clima, era molt trist.
Escollirem Chicago perquè es una ciutat molt rica culturalment, no hi havia un nucli de guitarres (encara
que flautes un fum) no es tan estressant com Nova York ni està tan lluny com San Francisco o Los
Ángeles... Les coses anaren bé, i Denis va guanyar un concurs, a l’any començarem com a dúo, ara,
gravem per a una casa discogràfica molt bona, donem clase a la mateixa universirtat (Roosevelt
University) i, estem molt a gust.
Què cregueu que és important, saber sobre les diferències entre tocar com a solista o en grup?
D: Algunes coses són diferents però moltes són les mateixes. Es cal saber-se la partitura, tindre en compte
el ritme, i, tal vegada, quan toques en grup tens que estar més preparat avanç de començar a assajar amb
l’altra persona.
En quant a sonoritat, hi ha vegades que toquem en llocs en els que l’acústica no es molt bona, i et tens que
acoplar. No es bo preocupar-se i cansar-se físicament treballant massa, sinó, tocar d’una forma relaxada.
Altra cosa es que, quan toques amb una altra persona també t’enriqueixes, jo he hagut de traure més
sonoritat, sonoritat que ara també tinc quan toque sol.
Ens podríeu donar algun consell per a l’equilibri als grups de cambra? I per al nerviosisme o la
vergonya?
E: No es el mateix com Denis t’ha dit quan ell ix sol, està molt més esposat i l’afinació importa però no se
nota tant com quan toques amb un altre instrument, que es nota molt més. Quan toques amb un dúo com
nosaltres toquem és extremadament exposat també perquè som ell i jo no hi ha res mes. Nosaltres intentem
equilibrar dinàmicament, a més, tinc molta sort de tocar amb Denis perquè te un só molt gran. També
depèn de la acústica de la sala... En quant als nervis, tothom fa errades, si vols perfecció, agafa un CD.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
40
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
D: Això es cosa de molts anys, de dominar l’instrument, d’estudiar, tindre una base per a no tindre que
pensar en nervis i coses així. El que també crec que ajuda molt es pensar en la música, què una obra es per
a tu i en quins llocs et situa, però, també hi ha que saber que posar-se nerviós és normal, i, quan ho facis,
tens que pensar en les coses positives (a la meua mestra li ha agradat, la he tocat varies vegades i m’ha
eixit bé...)
Eugenia, per què has escollit tocar amb una flauta d’or i no amb una de fusta?
E: Perquè, fa uns anys vaig estar provant-les i no en vaig trobar ninguna amb la flexibilitat que té la meua,
en la meua puc fer coses sense pensar que en les de fusta no podia, però, qui sap? Tal vegada trobe alguna
que m’agrade i em canvie.
Si tinguéreu que començar la vostra carrera, quines coses canviaríeu i quines deixaríeu igual?
D: Mai pense en això, el que està fet està fet, no hi ha dos possibilitats per a la vida. Prefereixo centrar-me
al present, perquè, cada volta et fas més major i tens més distraccions, més obligacions i, menys temps. Tal
vegada, si haguera tingut que tocar un altre instrument hauria sigut el violí, m’agrada molt.
E: Començar una miqueta avanç, ja que ho vaig fer als 14 anys, quasi 15. Apart d’això, res. Es dur
començar amb eixa edat perquè es nota prou la diferència d’edat, però, mes tard ja no ho notes.
Què opineu sobre la AFE?
E: L’Associació de Flautistes Espanyols? Em sembla fenomenal, a Espanya i, en particular als flautistes
els feia molta falta. Es bo saber què es toca, qui toca què, poder sentir alguns flautistes importants, que et
puguin sentir... A més, coneguem a Manuel Guerrero i, ens sembla un treball molt positiu per a tots.
Quin consell ens donaríeu als estudiants de flauta espanyols?
D: Estudia, estudia, estudia, estudia, estudia, em, estudia. Treballa dur, aprèn-te el que tinguis que saber i
donaràs bons resultats. El 90% es estudiar-s’ho i saber-s’ho, després, l’altre 10% ja es de nervis i demés.
Tens que estudiar amb paciència, disfrute i ganes.
E: Fes-li cas als mestres, però treballa i, sacrifica. No hi ha cap flautista que estigui tocant i li vagi bé que
no mai s’hagi sacrificat, cap. A més, els mestres poden guiar-te, res més. Tens que saber el que vols i
enfocarte.
Isabel Cantó Herrera,
3r curs d’Ensenyances Professionals de flauta
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
41
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Violeta Rosell.
Premi Extraordinari d’Ensenyances Professionals en l’especialitat de
Violí
El premi extraordinari és com un reconeixement de
tot el Grau Mitjà.
Estic molt contenta d’haver aconseguit el Premi
Extraordinari. La veritat es que han sigut 10 anys en el
Conservatori i m’alegre moltíssim d’haver-ho acabat
satisfactòriament. Anima molt el fet de que et reconeguen
tot el treball dedicat.
Han hagut molts professors que m’han ajudat,
ensenyat i apoyat per a seguir avant amb el violí, per a fer
un bon treball, i per a decidir-me per a el que volia
dedicar-me. Entre aquests professors estan: Patrícia Genís,
Lluís Roig, Noelia González, Javier Costa i Mª Nieves
Perpiña. Però la professora que més m’ha ensenyat i més
m’ha influenciat ha sigut Patricia Genís, encara que només
he treballat amb ella dos anys.
Gràcies a tots ells i a l’esforç diari pots aconseguir
tots els objectius que et proposes, com dedicar-se al que
t’agrada.
Actualment seguisc dedicant-me a la música.
Bé, i per a finalitzar, jo anime a tot aquell que té
il·lusió per la música a que seguisca amb ella, ja que val la
pena i a més és molt bonica.
Violeta
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
42
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Enric Enguix
Premi Extraordinari d’Ensenyances Professionals en l’especialitat de
Clarinet
En esta oportunitat que m'ha donat el Conservatori
per a escriure unes paraules sobre el premi extraordinari,
que vaig rebre a principis d'este curs 2009/2010, en
primer lloc, m'agradaria donar les gràcies al meu mestre
de clarinet, Salvador Navarro, que tant m'ha ajudat durant
aquestos anys com a mestre i com a amic, si d'esta
manera hem permet referir-me a ell. M'ha donat
oportunitats que espere haver sabut aprofitar, oportunitats
que avui en dia agraïsc molt. És ell, junt als meus pares,
qui més m'ha ajudat a continuar endavant tot este temps.
També vull donar les gràcies a Javier Costa, que ha
sabut preparar-nos per a “eixir al món” i convertir-nos,
com sol dir ell, en “petits barrufets” amb un títol de grau
professional de música. Ens ha ensenyat a apreciar la
feina dels compositors de totes les èpoques, bé foren
clàssics o contemporanis. I he aprés a valorar-lo a ell
mateix com a mestre i compositor, encara que això és
fàcil, la música d'un gran professional l'aprecien tots
d'una simple ullada.
Les gràcies també a Mª Nieves Perpiñá, com no, a
la que he de reconéixer-li el valor que li dóna a la història
de la música. Li ho reconec ara, i no quan tant insistia en la importància que té la història per a un músic.
Cada època, cada compositor tenen la seua màgia.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
43
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Dels tres, junt amb la resta de mestres que he tingut aquestos anys, he aprés que tot no són notes en
un pentagrama. Cada nota, cada frase en música té el seu estil, el seu lloc, la seua importància, el seu
interés, té vida pròpia, i és per això que hem d'apendre el màxim possible de cadascun d'ells, per a arribar
algun dia a ser, almenys com aquells de qui aprenem.
Este premi significa molt per a mi com a alumne; no és un premi que s'obté pel que has fet un dia,
una setmana o un curs, és un premi als 6 anys que he estudiat al conservatori, és més, és un premi als 10
anys que porte aprenent música, des dels meus inicis en la Lira Carcaixentina.
És un esforç, cada vegada més gran, que té moltes vegades mala recompensa, però que d'altres en
canvi et fan il·lusionar-te i continuar endavant. El camí no acaba ací, este premi és un al·licient més, però
este és un camí sense fi; com en una cursa, quant més llarg és el recorregut, menys corredors arriben al
final. Tots els esforços i sacrificis tenen a la llarga un premi, però hi ha un que s'ha d'intentar guanyar cada
dia, la satisfacció pròpia per fer música i disfrutar d'ella.
Enric
Marcos Badal
Menció d’Honor d’Ensenyances Professionals en l’especialitat de
Trompa
El premi extraordinari que es va
celebrar a principis d’aquest curs
2009/10, va ser el punt i final a 5 anys
d’esforç i sacrifici, 5 anys en els que he
realitzat 6 cursos, gracies a la meua
mestra Encarna Grau que hem va animar
any a any a seguir avant inclús a fer 2
cursos a la volta. Qué havera sigut una
classe de trompa sense aquelles
converses entre Encarna i jo! Aquesta
mestra m’ha ensenyat moltes coses, les
quals m’han ajudat molt i més que ho
faràn!
Una mestra a la qual vull nomenar,
encara que sols m’ha donat classe un
any, és Mª Nieves Perpiñà, que sempre ens donava aquelles classes a voltes “aburrides”, però molt
currades per a ensenyar-nos tot sobre la història de la música, ja que és necessari per a un músic tindre
cultura musical.
El món de la música és difícil, però hi ha mestres a aquest Conservatori que ens han ajudat a
superar aquestes dificultats i a millorar com a persones i com a músics i ens han donat la oportunitat de
accedir a estudis superiors amb garanties. Gràcies a mestres del Conservatori com Vicent Oliver, Lluís
Roig o Javier Costa perquè ens han ensenyat tantes coses, inclús hem passat bones estones junts.
Aquesta menció honorífica és per a mi un orgull, ja que no tota la gent pot optar a aquest premi,
però açò és sols el principi,espere,d’una llarga carrera musical.
Per a finalitzar dir que s’ha acabat el meu cicle ací, i el del meu germà Dani.
Donar l’enhorabona a tots els meus companys que han acabat enguany els estudis Professional i als
altres donar-vos ànims per a que el finalitzeu el millor possible.
Marcos
Zaida Ferrero i Marta Roig
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
44
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
H. Hoppin, Richard
La música medieval
Akal Música, Febrero 2000, 575 págs.
Texto recomendado a cualquier estudioso o interesado en la música medieval.
Inicia su recorrido con la caída del Imperio Romano, hasta los prolegómenos del
Renacimiento (principios del siglo XV). Se establece un itinerario exhaustivo de
aquéllos aspectos más importantes de la música de la Edad Media: el Canto
Gregoriano, la música de Oficio, la Misa Romana, los tropos y secuencias, los
diferentes dramas litúrgicos, el nacimiento de la polifonía, la Escuela de Notre
Dame: organum, conductus y motete, la canción monódica profana, la polifonía
religiosa del siglo XIII, el Ars Nova en Francia, Guillaume de Machaut(la Misa
de Notre Dame), el Ars Nova Italiano y la transición al Renacimiento. Emilio
Casares en el prólogo a la edición española indica: la obra de Hoppin, es sin
duda, la más actualizada, la que ha tenido en cuenta las más modernas contribuciones de la
musicología a los arduos problemas de la música medieval, como son la transcripción, la rítmica,
los embellecimientos etc… y sobre todo, las últimas aportaciones en torno a muchos de los mismos
misterios que encierra la música medieval.
Ramada, Manel
Atlas de percusión
Rivera editores, Valencia 2000, 239 págs.
Como su nombre indica, este libro constituye un compendio de toda la
información referente a los instrumentos de percusión, donde además establece
su clasificación, su notación (en sus sistemas: en pentagrama, lineal, simbólica o
pictográfica, combinada lineal-pictográfica, de teclado), los medios de producción
sonora (baquetas, escobillas y vergas, varillas, mazos, martillos…). Posteriormente
presenta un diccionario de los instrumentos de percusión, con una descripción
detallada de cada instrumento, organizados alfabéticamente. Para acabar con el
vocabulario de los instrumentos de percusión, donde se indican sus nombres
en cinco idiomas (español, francés, italiano, inglés y alemán), además del
pictograma correspondiente.
En resumen, se trata de de un libro interesantísimo, para todo estudiante de percusión y para
cualquier persona interesada en la materia. Además posee el valor añadido de estar redactado por
Manel Ramada, catedrático de percusión del Conservatorio Superior Joaquín Rodrigo de Valencia. Su
autor, en la introducción indica: Este libro pretende, en su limitado carácter, ofrecer un conocimiento
y acercamiento al mundo de la percusión de forma clara y amena para el músico curioso, de
forma técnico-instrumental para el profesional especializado y para satisfacer la búsqueda del
compositor y del director de orquesta.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
45
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Lester, Joel
Enfoques analíticos de la música del siglo XX
Akal Música, 2005, 306 págs.
Texto que se centra en el análisis de la música del siglo XX,
inicialmente realizando un repaso de cuestiones relaciones con la tonalidad
funcional (intervalos, motivos, ritmo y metro, textura, timbre y forma musical).
Posteriormente plantea una introducción al análisis desde la teoría de
conjuntos (Set Theory), muy interesante para abordar principalmente la
música atonal. Y finalmente atiende, con la aplicación de este mismo
método de análisis, la música serial. El texto presenta multitud de ejemplos
musicales y el contenido está distribuido en capítulos, al final de los cuales,
el autor presenta un elenco de ejercicios para practicar las cuestiones
teóricas tratadas.
Ya en las notas preliminares Lester indica que no hay un único modo
correcto de analizar o de escuchar la música del siglo XX, como no lo ha
habido de ninguna música. La percepción de una obra de arte es una cuestión muy personal. En
consecuencia, este libro no pretende enseñar la manera de escuchar la música del siglo XX. Más
bien presenta algunos enfoques que pueden llevar a una escucha más informada, dando una idea de
cómo se emplean los materiales musicales y de cómo se logran los efectos sónicos y expresivos.
De Andrés, Ramón
Diccionario de Instrumentos Musicales Desde la Antigüedad hasta J.S.Bach
Editorial Península, 2001, 540 págs.
Como su propio nombre indica se trata de un diccionario que recoge la historia
y la evolución de los instrumentos musicales desde la Antigüedad hasta el Barroco.
Se ocupa también de los instrumentos folclóricos siendo interesante por su
detallada descripción histórica.
La restitución de la música antigua que se viene realizando desde el último siglo
ha hecho que se recuperen grandes maestros del pasado exhumando así los
instrumentos musicales que, gracias a la tradición perviven en nuestras orquestas.
Esta es la idea de este libro: dar a conocer los instrumentos “que fueron
trascendentes para el devenir de la música y destinatarios de un colosal repertorio
que está siendo descubierto por el gran público”
Fischerman, Diego
Escritos sobre música
Editorial Paidós diagonales, 2005, 211 págs.
Conjunto de artículos, que puede ser leído como un paseo personal y gozoso por
los grandes momentos de la música occidental desde el siglo XIV hasta la
actualidad, abarca reflexiones sobre la tradición culta y sobre los géneros
populares. Con una prosa cuidada que conserva el entusiasmo del melómano y la
agudeza del crítico, habla de Monteverdi y de Bjórk, de los paseos venecianos de
Proust y de la ´´Eleanor Rigby´´ de los Beatles, de la familia Bach y de los
primeros tangos en Buenos Aires. Guía incluso al lector más novel hacia un
mundo fascinante en el que se combinan las personalidades geniales, los avatares
históricos y las grandes revoluciones culturales, así como también aquellas
curiosidades imperceptibles que sólo el experto puede conocer.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
46
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Todas las mañanas del mundo (Marin Marais)
Título original Tous les matins du monde
Año 1991
Duración 115 min.
País Francia
Director Alain Corneau
Guión Pascal Quignard & Alain Corneau (Novela: Pascal
Quignard)
Música Jordi Savall
Fotografía Yves Angelo
Rerarto Gérard Depardieu, Jean-Pierre Marielle, Anne Brochet,
Caroline Sihol, Guillaume Depardieu, Michel Bouquet, Carole
Richert
Productora France 3 Cinéma / Le Studio Canal+ / Sétif
Productions / Divali Films
Ganadora de 7 premios César, entre ellos los de mejor película,
director y música / Musical. Drama /
Sinopsis: “Todas las Mañanas del Mundo” cuenta la vida de dos personajes reales, músicos franceses
del siglo XVII, que encarnan dos maneras posibles de transitar el espinoso camino del arte. Uno de ellos es
el maestro de viola da gamba Sainte Colombe, un verdadero genio de su instrumento y de la composición,
que desde la muerte de su esposa vive alejado del mundanal ruido y se encierra para tocar y componer en
una cabaña de troncos, negándose insistentemente a acudir al llamado de la Corte, donde se lo requiere
como músico estable. El otro es Marin Marais, un joven de grandes condiciones para la música, que
persistentemente aboga por lograr ser aceptado como alumno de Sainte Colombe, aunque sus ideas se
hallen en las antípodas de la filosofía de su maestro, Marin Marais concibe a la música como vehículo para
triunfar y no vacila en buscar empeñosamente un ingreso a la corte, como forma de lograr ascenso social.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
47
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Hilary y Jackie (Jacqueline)
Título original: Hilary and Jackie
Dirección: Anand Tucker
País: El Reino Unido
Año: 1998
Fecha de estreno: 12/03/1999
Duración: 121 min.
Género: Drama, Biográfico, Música
Calificación: No recomendada para menores de 13 años
Reparto: Emily Watson, Rachel Griffiths, James Frain, David
Morrissey, Charles Dance, Celia Imrie, Rupert Penry-Jones, Bill
Paterson, Auriol Evans, Keeley Flanders
Guión: Frank Cottrell Boyce
Distribuidora: Manga Films
Productora: Channel Four Films, The Oxford Film Company,
British Screen Productions, Intermedia Films, Arts Council of
England
Sinopsis: Jacqueline y Hilary du Pré (Emily Watson y Rachel Griffiths), dos hermanas
especialmente dotadas para la música, crecieron en la Inglaterra de los años cincuenta. Pero de forma
progresiva, Jacqueline sufre una letal enfermedad que, sin embargo, no la impiden convertirse en un
prodigio musical.
Mientras su hermana Hilary se casó y formó una familia, Jackie y su marido, el pianista y director de
orquestra Daniel Barenboim (James Frain), viajaron actuando por todo el mundo, y a pesar de que fueron
tratados como verdaderos ídolos musicales, Jackie empezó a envidiar la tranquila vida familiar de su
hermana.
Patricia Albelda
Rocio Uberos
Fede Such
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
48
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
(Les solucions als entreteniments musicals apareixeran en la pàgina web del Conservatori
[email protected], durant la segona quinzena del mes de juny.)
Contesta
PREGUNTA
RESPOSTA
1.
A qui van cridar en el segle XIX, "El Poeta del Piano"?
2.
A quin músic i compositor van dir "El Rei de la Fuga"?
3.
4.
L'òpera "Aída" va ser representada en 1912, al peu de les
piràmides d'Egipte.Qui és el seu autor?
Qui és l'autor de la sonata "Apasionata" per a piano?
5.
Qui va compondre "El Trencanous"?
6.
L'òpera "Turandot" acaba en la mitat del tercer acte.L’autor
va morir abans d'acabar-la. Qui va ser este autor?
7. Compositor austríac, autor de la "Simfonia inacabada".
8. Compositor austríac, autor de l'òpera "La flauta màgica".
9. Compositor italià, (1792-1868), conegut per les seues
òperes còmiques. Autor de "El Barber de Sevilla".
10.Quin grup va compondre el tema per a quartet de cordes
Yesterday"?
Tchaikovski, Federico Chopin, Giuseppe Verdi, Gioacchino Antonio
Rossini ,Giácomo Puccini, Juan Sebastián Bach, Ludwig van
Beethoven, Franz Schubert, Beatles, Wolfgang Amadeus Mozart.
Endevinalla 1
Me
rascan
continuamente
de forma
muy
placentera,
mi voz es muy bien timbrada
y mi cuerpo de madera.
Endevinalla 2
Cien amigos tengo, todos en una tabla,
si yo no los toco, ellos no me hablan.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
49
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Sopa de lletres
A veure si trobes 13 instruments de corda
S
M
A
A
L
L
I
R
A
A
Q
D
G
A
O
E
O
N
C
L
A
J
F
D
N
U
U
S
G
R
A
N
I
A
O
S
C
E
G
U
I
A
E
O
O
L
A
L
R
R
N
I
L
B
T
L
L
I
T
E
I
Q
O
L
I
R
T
M
A
O
O
R
O
M
N
T
R
D
E
Ñ
E
A
R
L
R
E
B
R
I
S
B
A
N
D
U
R
R
I
A
T
N
E
R
G
V
A
Z
A
U
V
A
A
N
L
B
T
S
O
N
I
N
E
M
N
Ñ
M
E
A
A
A
A
A
Q
O
A
J
N
U
S
A
S
S
T
I
L
D
J
Z
M
R
O
I
T
A
T
R
I
O
K
E
O
I
O
I
P
R
F
G
A
V
I
O
L
A
N
A
R
S
T
A
H
M
O
M
H
E
R
E
T
R
H
R
Y
D
H
U
U
O
Z
O
S
G
E
M
N
A
A
O
S
Y
Y
M
B
Z
T
Z
C
N
N
U
R
Z
Y
M
T
A
U
A
A
R
S
A
R
N
G
H
O
M
D
M
R
H
S
N
R
T
I
R
N
A
A
S
G
O
T
T
E
L
B
N
T
A
L
T
M
W
W
E
B
E
R
Y
V
I
B
O
C
O
H
P
I
N
T
R
E
B
U
H
C
S
E
O
I ara busca 11 compositors musicals
B
R
B
B
Y
N
D
Y
A
H
R
B
A
W
M
W
E
E
R
E
T
E
A
N
W
R
S
S
D
M
O
A
R
M
E
E
E
G
C
A
G
T
T
A
E
H
R
G
W
E
W
T
R
A
G
S
M
H
A
R
B
G
K
N
E
R
E
H
H
T
H
M
N
R
U
G
U
T
Y
S
S
Z
M
O
M
O
J
Y
E
B
T
S
S
I
L
C
C
A
H
V
U
N
V
B
R
T
O
K
S
N
A
H
B
E
E
T
H
O
E
N
V
C
H
I
P
Z
D
T
H
C
H
O
P
I
N
R
S
O
M
M
N
T
O
V
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
50
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Endevina la resposta
La solució s'amaga entre les lletres que estan en majúscula
1. -Instrument de corda. Es utilitzat en tot el món, molt especialment en música popular
KTREDGOPUSJIAVRA
2. -Leopold Mozart va escriure la ‘Simfonia dels joguets’, encara que aquesta ha estat atribuida
durant mols anys a un altre compositor.
TRHSTDBETAYNMSC
3. -Instrument de vent. Se li ha dedicta una cançó, famosa en tot el món, de la qual la idea
principal és la ‘pèrdua d’una nota’.
HFGRAMNCBNLINEST
4. -El saxo alt és més agut que el tenor. Però quin és més agut que l’alt?
DRSGOTNRMNAPPLO
5. -Cognom del compositor del qual la seua última simfonia és ‘Júpiter’
GHMSCOARTUNMZQ
6. -Les obres més llargues fins ara coneguts han sigut escrites per....
SHCWAUTRGNIGEST
7. -Les tres ‘B’ alemanes estan integrades per: Bach, Beethoven i ...
GTRBAOPNHJKMRTOMS
Endevinalla 3
Soy bella, soy muy fuerte;
cuando hablo todos me oyen
y tengo un solo diente
que muevo constantemente.
Endevinalla 4
Tengo un sonido tan suave
que ángeles tocan en mí; mis
cuerdas acompañaron los salmos
del rey David.
Rebeca Genís, Anna Blanco i Cristina Gallego
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
51
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Ignacio Creus
Edu March
Tuba
Hoy ha llegado el momento de parar tu rápido y repentino avance
y considerar las implicaciones de tus acciones sobre los demás. Sin
importar de si se trata de la banda, la orquesta o de tu grupo de
cámara, tus interacciones individuales te proveerán de la mejor
oportunidad para que hoy tengas éxito pero sólo si las trabajas en
una base estrictamente igual. Sí, se trata de esas temidas palabras
"trabajo en equipo" - pero por otro lado, algunas veces dos más dos
dan cinco. Es el momento de la sinergia, de saber que trabajando
juntos todos crecéis más deprisa que haciéndolo por separado. ¿Es
ese un compromiso tan grande para hacer durante un solo día?
JOHN SASS
Flauta
TIS
Combinaciones de distintos factores sirven hoy para tirar de ti en
muchas direcciones diferentes. Está la separación entre lo estético, sutil
y refinado por un lado en contra de lo práctico y material por el otro.
Está el deseo de una obra más complicada pero también esta el
conocimiento de tu propia capacidad que te frena. Y luego está la
sensación de fortuna, una sensación que realmente puede hacerte sacar lo
mejor de ti. Puedes aprovechar oportunidades... pero oportunidades, no
correr riesgos. Y por una vez, la llave del éxito es tu propio optimismo.
¿Cómo de afortunado te sientes?.
ENMANUEL PAHUD
Clarinete
Por un lado te encuentras en las clases con tus estudios prácticos y tus
escalas con la intención de progresar, sin embargo también está el deseo
de ser más creativo. ¿Qué sentido tiene hacer algo a no ser que te sientas
bien respecto a lo que estás haciendo? Si pudieras infundir a tus ensayos
un grado de creatividad e iniciativa, quién sabe lo que podría pasar - lo
cierto es que no será nada malo….ni nada aburrido.
SABINE MEYER
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
52
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Saxofón
Hoy es un buen día en casi todos los aspectos. Pero necesitas ser
honrado sobre en qué lugar no han funcionado bien las cosas desde
hace un tiempo. Hoy es un buen día para ser objetivo e imparcial
respecto a las recientes situaciones y para verlas desde una
perspectiva más impersonal. No es el momento para decisiones o
acciones, todavía tiene que llover mucho más para eso, pero sí que
es un día excelente para hacer inventario de lo que ha sucedido en
los meses recientes y ponerse a estudiar en serio, ahora que ya se
acaba el curso. Deja de sentirte presionado y descubrirás que todo
funciona no sólo bien, sino muy bien. Disfruta.
MARIE BERNADETTE CHARRIE
Trompeta
ARTURO SANDOVAL
(Steve Judd sustituyendo a Jonathan Cainer). Precisamente durante
la semana pasada, se dieron las primeras señales de que se está
desarrollando una nueva acción. Es como si estuvieras estirando
por primera vez tus alas tanto como te es posible, en preparación
para echar a volar - y sin duda hay un murmullo de anticipación
ante la perspectiva. Sin embargo, el día de hoy es para hacer
comprobaciones, asegurarse de que todo el metafórico software y
hardware están funcionando correctamente y que todos los
sistemas son aptos, están bien engrasados y flexionados y que estás
listo para partir. Las próximas semanas no ofrecen un despegue
repentino sino un imparable empuje hacia adelante cada vez
mayor. Por ahora da fin a tus preparativos.
Trombón
TAL
(Steve Judd sustituyendo a Jonathan Cainer). Estás en el
extremo del balancín opuesto a donde está la acción en los cielos,
así que va a ser fácil que te sientas desconcertado y un poco fuera
de control. En lugar de levantar la mano y correr riesgos, utiliza
este tiempo para anclar tus raíces y cimientos y arreglar lo básico
ya que, si la base está segura, entonces el futuro puede anticiparse
positivamente; en tanto que si las raíces son inestables, toda la
cosa puede fallar. Los meses que vienen guardan las últimas trazas
del paso de Saturno por Virgo, así que trabaja mucho, no tomes
atajos y lo harás bien a la primera.
CHRISTIAN LINDBERG
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
53
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Trompa
HERMANN BAUMANN
Con la Luna junto a Saturno durante gran parte de hoy, es el
momento de una perseverancia estructurada y excesiva. Y si eso
parece aburrido, considera esto: no siempre puedes conseguir lo
que te propones ni emocionarte. Algunas veces necesitas
detenerte a consolidar. Hay días naturales para esto y hoy es uno
de ellos. Si haces ahora un concienzudo chequeo de los sistemas,
como resultado del mismo te sentirás más funcional, eficiente y
eficaz hasta un grado que en el pasado no había sido así de claro.
Sé que esto no es lo que quieres oír pero algunas veces la
prudencia es la mejor parte de la valentía.
Violonchelo
No te equivoques, es un buen día, un momento único en el
que la fortuna parece sonreírte desde lo alto y todo debería
funcionar bien, siempre que no te vuelvas ansioso y dejes de
disfrutar con lo que tocas. La única pega que vas a sufrir hoy es la
afinación de tu instrumento pero en seguida podrás arreglarlo con
un poco de atención. Así que hoy sonríe a los demás, sé agradable
con la gente: esto debería volver a ti por triplicado.
JACQUELINE DU PRE
Percusión
Te guste o no, hoy vas a verte lo que se dice expuesto al mundo
exterior así que ¿por qué no volver esto a tu beneficio y hacer cosas
que normalmente no harías? No obstante hay una condición. A
causa de que vas a ser muy visible, es posible que tengas que
restringir tu lado más falto de tacto y menos diplomático para así
"encajar" mejor con aquellos instrumentos con los que estas
tocando e intenta no taparlos, algunas veces ese sacrificio puede ser
ir demasiado lejos. No eches las campanas al vuelo pero tampoco
seas tímido. Sal ahí fuera pero sé consciente de tu efecto en los
demás.
PETER SADLO
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
54
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Contrabajo
THOMAS MARTI
Aunque no hay duda de que eres consciente de la
transformación a largo plazo y gran escala que está
ocurriendo en segundo plano, es el día a día lo que debería
estar ocupando más tu atención en estos momentos. No hay
ningún reto nuevo pero en la energía que te rodea hay algo
que dice que nada viene gratis. Si trabajas mucho ahora
descubrirás que puedes trabajar más de lo habitual y
disfrutarás con ello además de sacarle un sustancial
beneficio. No te muevas, dale al callo y trabaja todo el
tiempo en segundo plano.
Violín
Grandes señales de alivio, todos esos latosos planetas sin
excepción se han marchado y te han dejado en paz. Y
precisamente en los últimos días ha habido un notable
descenso de los niveles de energía frenética y apremiante que
te rodean. Puedes atreverte a volver a respirar y a reducir una
o dos marchas y bajar un poco tus defensas. No viene nada
nuevo que te vaya a suponer un reto. Aunque espero que en
los próximos meses tus papeles en la orquesta se vuelvan más
y más importantes. Pero en cuanto a hoy, relájate, siéntate y
estudia a Vivaldi o otra obra que te haga sentir bien.
ANNE SOPHIE MUTTER
Viola
Bien, está pasando de todo ¿verdad? Todavía no vas a toda
velocidad a pesar de lo que está pasando en tu vida. Lo
mejor que puedes hacer es tratar de respirar y estudiar muy
duro esos ejercicios de técnica para pasar esta mala racha,
que te esta tocando y después, ya llegara esa obra que tanto
tiempo llevas esperando tocar
NOBUKO IMAI
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
55
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
CONCERT FI DE CURS 2009-10
Entrega de les orles als alumnes que finalitzen les ensenyances
professionals
DISSABTE 19 DE JUNY A LES 19:30 H. AL CONSERVATORI MESTRE VERT
TRIO ABENDE
PROGRAMA
TRIO Op.83 Nº 5 MELODIA RUMANA
TRIO Op.11 Para piano-violoncello y clarinete
MAX BRUCH
(1838-1920)
L.V.BEETHOVEN (1770-1827)
I
ALLEGRO CON BRIO
II ADAGIO
III ALLEGRETTO CON VARIAZIONI
TRIO Op.114 Para piano-violoncello y clarinete
I
II
III
IV
J. BRAHMS
(1883-1897)
ALLEGRO
ADAGIO
ANDANTINO GRAZIOSO
ALLEGRO
PIANO
Mª SOLEDAD ALBUIXECH
VIOLONCELLO NOELIA GONZALEZ
CLARINETE
JULIO FRESNEDA
CALENDARIO DE MATRICULACIÓN
CURSO 2010/2011
ENSEÑANZAS PROFESIONALES L.O.E. - PRUEBAS DE ACCESO
Marzo, Publicación de los contenidos exigibles y características de la prueba de acceso
Día 3 de Mayo, publicación del listado provisional de los puestos escolares disponibles.
Del 3 de Mayo al 11 de Junio, inscripciones para realizar las Pruebas de Acceso a los cursos de
Enseñanzas Profesionales L.O.E.
Día 11 de Junio, publicación del listado definitivo de puestos escolares disponibles.
Día 24 y 25 de Junio, realización de las Pruebas de Acceso ordinarias a los cursos de Enseñanzas
Profesionales L.O.E.
Día 24 y 25 Junio, realización de las Pruebas de Acceso extraordinarias a los cursos de Enseñanzas
Profesionales L.O.E.
Día 24 y 25 de Junio, publicación del listado de los alumnos que superen las pruebas de acceso a los
cursos de Enseñanzas Profesionales L.O.E, al término de las pruebas de cada especialidad.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
56
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Día 28 de Junio, asignación de horarios definitivos para el alumnado que haya superado las pruebas de
acceso a enseñanzas profesionales.
10 horas – asignaturas colectivas
11 horas – asignaturas individuales
ALUMNOS OFICIALES DE L.O.E. DE ENSEÑANZAS ELEMENTALES
Día 21, 22 y 23 de Junio, matriculación del alumnado oficial de L.O.E. que durante el curso 09/10 hayan
realizado 1º, 2º, 3º cursos de Enseñanzas Elementales.
PRUEBAS PARA LA OBTENCIÓN DEL CERTIFICADO DE ENSEÑANZAS ELEMENTALES
Del 3 de Mayo al 30 de Septiembre, inscripciones.
29 de Octubre, realización de las pruebas.
ALUMNOS OFICIALES DE L.O.E. DE ENSEÑANZAS PROFESIONALES
MATRÍCULA ALUMNOS 1º ENSEÑANZAS PROFESIONALES, 28, 29, y 30 de Junio.
MATRÍCULA ALUMNOS 2º, 3º, 4º, 5º y 6º ENSEÑANZAS PROFESONALES, 1 de Julio al 9 de Julio
PRUEBAS DE APTITUD Y PRUEBAS DE ACCESO A ENSEÑANZAS
ELEMENTALES Y PROFESIONALES
Durante todo el mes de Julio, preinscripciones para los alumnos que deseen incorporarse al 1º, 2º, 3º y 4º
curso de Enseñanzas Elementales de L.O.E., mediante la realización de la correspondiente Prueba de
Aptitud.
Día 6 de Septiembre, publicación de las plazas vacantes para la realización de las Pruebas a 1º, 2º, 3º y 4º
curso de Enseñanzas Elementales L.O.E.
Día 9 de Septiembre, a las 17:00 horas, realización de las Pruebas de Aptitud del 1º curso de Enseñanzas
Elementales L.O.E. y publicación del listado de los alumnos que han superado las pruebas de aptitud.
Día 10 de Septiembre, matrícula de los alumnos de 1º curso L.O.E.
Día 14 de Septiembre, a las 16:00 horas realización de las Pruebas de Acceso a Enseñanzas
Profesionales, convocatoria ordinaria.
Día 14 de Septiembre, a las 17:00 horas, realización de las Pruebas de Acceso a Enseñanzas Elementales
(a 2º, 3º ó 4º curso) y convocatoria extraordinaria de Enseñanzas Elementales y Profesionales.
Día 15 de Septiembre, matrícula Pruebas de Acceso, sistema ordinario, convocatoria de Septiembre.
Día 15 de Septiembre, matrícula Pruebas de Acceso , sistema extraordinario.
Día 20 de Septiembre, matrícula de los alumnos provenientes de otros centros o ex – alumnos.
EXÁMENES CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE
- ENSEÑANZAS PROFESIONALES Todos los alumnos de Enseñanzas Profesionales que tengan pendiente la recuperación de alguna/s
asignatura/s, realizarán los exámenes los días 2 y 3 de Septiembre, según horario que se publicará en el
tablón de anuncios del Conservatorio.
La matrícula para estos alumnos se realizará el día 6 de Septiembre.
HORARIO DE OFICINAS PARA LA MATRÍCULA DE 10’30 A 14’00 HORAS.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
57
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Extracte de la resolució de 26 de març del 2010, de la Direcció General d’Ordenació i
Centres Docents de la Conselleria d’Educació, per la qual es dicten instruccions per a les
proves d’accés a cada curs de les enseyances professionals de música.
Prova d’accés
al 1r. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
Per a iniciar els estudis del primer curs de les ensenyances professionals de música caldrà superar una prova
d’accés. Per mitjà d’esta prova es valorarà la maduresa, les aptituds i els coneixements per a cursar amb aprofitament
les ensenyances professionals, cursant-se de manera ordinària entre els 12 i 18 anys d’edat. L’inici de les
ensenyances amb menys de 12 o més de 18 s’entendrà com a excepcional.
Els aspirants amb edads majors de les fixades amb caràcter ordinari, podran sol·licitar a la direcció del centre,
autorització per a presentar-se a les respectives proves d’ingrés i accés a les ensenyances professionals de música. El
Consell Escolar del centre valorarà positivament el grau d’aproximació de les edads a les fixades amb caràcter
ordinari i resoldrà l’excepcionalitat que poguera concòrrer en els aspirants, amb vista a la valoració de la formació
prèvia i de la pràctica musical, segons el barem de l’annex.
Els aspirants amb edads menors de les fixades amb caràcter ordinari, podran sol·licitar a la Direcció General
d’Ordenació i Centres Docents, autorització per a cocòrrer a les proves d’ingrés i accés a les ensenyances
professionals de música. A les sol·licituds d’autorització s’haurà d’acompanyar la suficient documentació que
acredite, fefaentment, que l’aspirant reunix les aptituds necessàries que meresquen un tractament d’excepcionalitat.
La Direcció General d’Ordenació i Centres Docents, podrà demanar el dictamen que considere oportú a una comissió
d’especialistes.
Les edads fixades per a cursar les ensenyances professionals de música, amb caràcter ordinari, hauran de complirse l’any natural en què sol·liciten l’ingrés.
Especialitats instrumentals
exceptuant Cant
La prova d’accés al 1r. curs de les ensenyances professional de totes les especialitats instrumentals
exceptuant Cant, tindrà l’estructura següent:
a) Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels
continguts terminals de les ensenyances elementals de música.
b) Prova de capacitat auditiva i de coneixements teoricopràctics del llenguatge musical. El tex contindrà les
dificultats tècniques que fan falta per a iniciar les ensenyances professionals.
c) Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeirà als continguts terminals de les ensenyances elementals. Es valorarà l’execució de
memòria de les obres presentades.
Cada un d’estos exercicis tindrà caràcter eliminatori, es qualificarà de 0 a 10 punts, i serà necessària una
qualificació mínima de 5 punts en cada un d’ells per a superar-ho. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de
les tres puntuacions.
La prova específica de Cant tindrà l’estructura següent:
a) Prova de capacitat auditiva i de coneixements teoricopràctics del llenguatge musical, la qual tindrà un nivell
adequat als continguts terminals de les ensenyances elementals.
b) Interpretació de dos obres, triades lliurement per l’aspirant: una cançó senzilla en valencià o en castellà, o en
la llengua pròpia si es tracta d’estrangers, i una obra senzilla anterior al període clàsic, en idioma italià.
Cada un d’estos exercicis tindrà caràcter eliminatori, es qualificarà de 0 a 10 punts, i serà necessària una qualificació
mínima de 5 punts en cada un d’ells per a superar-ho. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de les dos
puntuacions.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
58
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Accés a altres cursos
de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
Així mateix, podrà accedir-se a cada curs de les ensenyances professionals sense haver cursat els anterios
sempre que, a través d’una prova realitzada davant d’un tribunal designat pel director del centre, l’aspirant demostre
posseir els coneixements tecnicoinstrumentals i teoricopràctics, necessaris per a seguir amb aprofitament les
ensenyances corresponents.
Les proves tindràn la mateixa estructura que es proposa per a l’accés a primer curs d’especialitats instrumentals
i cant, i versarà sobre els continguts del cursos precedents a aquell a què l’aspirant opta.
El contingut i l’avaluació d’esta prova estarà d’acord amb la distribució per cursos dels objectius, continguts i
criteris d’avaluació inclosos en la concreció curricular del projecte educatiu del centre.
La qualificació definitiva de la prova serà la mitjana aritmètica de les qualificacions corresponents als diferents
exercicis especificats. Cada un d’ells tindrà caràcter eliminatori, serà qualificat de 0 a 10 punts i es podrà donar el
cas d’un decimal com a màxim i es requerirà un mínim de 5 punts per a la superació de la prova.
Quan un ejercici quede dividit en parts, el tribunal valorarà cada una d’elles de 0 a 10 punts i consignarà la
mitjana aritmética com a qualificació global d’este exercici.
El tribunal determinarà, si es el cas, per mitjà d’un informe escrit i raonat, el curs a què podrà accedir l’aspirant
d’acord amb el rendiment global que haja demostrat.
La prova d’accés a cada curs de les ensenyances professionals es realitzarà en dos convocatories anuals, juny i
setembre.
La superació de la prova faculta exclusivament per a matricular-se en el curs acadèmic per al qual haja sigut
convocada.
Prova d’accés
al 2n. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova d’accés al 2n. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindrà
l’estructura següent:
a) Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels
continguts terminals de primer curs d’ensenyances professionals de música.
b) Prova de capacitat auditiva i de coneixements teoricopràctics del llenguatge musical. El tex contindrà les
dificultats tècniques de primer curs d’ensenyances professionals de música.
c) Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeirà als continguts terminals del primer curs d’ensenyances professionals de música. Es
valorarà l’execució de memòria de les obres presentades.
Cada un d’estos exercicis tindrà caràcter eliminatori, es qualificarà de 0 a 10 punts, i serà necessària una
qualificació mínima de 5 punts en cada un d’ells per a superar-ho. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de
les tres puntuacions.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
59
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Prova d’accés
al 3r. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova d’accés al 3r. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindrà
l’estructura següent:
a) Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels
continguts terminals de segon curs d’ensenyances professionals de música.
b) Prova de llenguatge musical per a valorar les aptituds i els coneixements aconseguits durant el segon curs
d’ensenyances professionals. Les àrees de valoració se centraran en: entonació, escolta intel·ligent, ritme i teoria.
c) Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeirà als continguts terminals del segon curs d’ensenyances professionals. Es valorarà
l’execució de memòria de les obres presentades.
d)
Piano Complementari:
1. Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels
continguts terminals de primer curs de la asignatura de piano complementari d’ensenyances professionals de música.
2. Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que
presentarà l’alumne amb
un nivell de primer curs de l’assignatura de piano complementari d’ensenyances professionals de música. Es
valorarà l’execució de memòria de les obres presentades.
Cada un d’estos exercicis tindrà caràcter eliminatori, es qualificarà de 0 a 10 punts, i serà necessària una
qualificació mínima de 5 punts en cada un d’ells per a superar-ho. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de
les quatre puntuacions.
Prova d’accés
al 4t. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova d’accés al 4t. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindrà
l’estructura següent:
a) Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels
continguts terminals de tercer curs d’ensenyances professionals de música.
b) Harmonia.
Les proves consistiran en:
1. Realització d’un baix xifrat o l’armonització d’un tiple, adequat al nivell de primer curs de l’assignatura
d’harmonia de les ensenyances professionals de música.
2. Prova d’audició guiada, on l’aspirant realitze una anàlisi harmònica d’un exercici proposat pel tribunal,
adequat al nivell de primer curs de l’assignatura d’harmonia d’ensenyances professionals de música.
c) Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeirà als continguts terminals de tercer curs d’ensenyances professionals. Es valorarà
l’execució de memòria de les obres presentades.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
60
“APIACERE” Núm. 10
d)
Maig de 2010
Piano Complementari:
1. Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels
continguts terminals de segon curs d’ensenyances professionals de música.
2. Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne amb un
nivell de segon curs de l’assignatura de piano complementari d’ensenyances professionals de música. Es valorarà
l’execució de memòria de les obres presentades.
Cada un d’estos exercicis tindrà caràcter eliminatori, es qualificarà de 0 a 10 punts, i serà necessària una
qualificació mínima de 5 punts en cada un d’ells per a superar-ho. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de
les quatre puntuacions.
Prova d’accés
al 5é. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova d’accés al 5é. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindrà
l’estructura següent:
a) Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels
continguts terminals de quart curs d’ensenyances professionals de música.
b) Harmonia.
Les proves consistiran en:
1. Realització d’un baix xifrat o l’armonització d’un tiple, adequat al nivell de segon curs de l’assignatura
d’harmonia de les ensenyances professionals de música.
2. Prova d’audició guiada, on l’aspirant realitze una anàlisi harmònica d’un exercici proposat pel tribunal, adequat
al nivell de segon curs de l’assignatura d’harmonia d’ensenyances professionals de música.
c) Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeirà als continguts terminals de quart curs d’ensenyances professionals. Es valorarà
l’execució de memòria de les obres presentades.
d)
Piano Complementari:
1. Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels
continguts terminals de tercer curs d’ensenyances professionals de música.
2. Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne amb un
nivell de tercer curs de l’assignatura de piano complementari d’ensenyances professionals de música. Es valorarà
l’execució de memòria de les obres presentades.
Cada un d’estos exercicis tindrà caràcter eliminatori, es qualificarà de 0 a 10 punts, i serà necessària una
qualificació mínima de 5 punts en cada un d’ells per a superar-ho. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de
les quatre puntuacions.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
61
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
Prova d’accés
al 6é. curs de les
ENSENYANCES PROFESSIONALS
La prova d’accés al 6é. curs de les ensenyances professionals de totes les especialitats instrumentals, tindrà
l’estructura següent:
a) Lectura a primera vista d’un fragment adequat a l’instrument. El tex contindrà les dificultats tècniques dels
continguts terminals de quint curs d’ensenyances professionals de música.
b) Anàlisi.
Les proves consistiran en:
1. Anàlisi musical d’una peça o fragment, adequat al nivell de primer curs de l’assignatura d’anàlisi
d’ensenyances professionals de música.
2. Exercici d’audició guiada, on l’aspirant comente i valore harmònica i formalment el contingut del que escolta,
adequat al nivell de primer curs de l’assignatura d’anàlisi d’ensenyances professionals de música.
c) Interpretació d’un obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne. El
nivell tecnicoinstrumental obeirà als continguts terminals de quart curs d’ensenyances professionals. Es valorarà
l’execució de memòria de les obres presentades.
d)
Història de la Música:
Les proves consistiran en:
1. Desenrotllament d’un tema del currículum o part d’este, adequat al nivell de primer curs de l’assignatura
d’història de la música d’ensenyances professionals de música.
2. Exercici d’audició comentada, contextualitzant l’obra o fragment dins del moment històric, a través d’un
comentari escrit, detallant els aspectes estètics i històrics rellevants, adequat al nivell de primer curs de l’assignatura
d’història de la música d’ensenyances professionals de música.
e) Acompanyament (Guitarra i Piano).
Les proves consistiran en:
1. Transposició a una determinada distància intervàl·lica, de l’acompanyament d’una obra, adequada al nivell de
primer curs de l’assignatura d’acompanyament d’ensenyances professionals de música.
2. Realització de l’acompanyament d’una melodía xifrada proposada pel tribunal, adequada al nivell de primer
curs de l’assignatura d’acompanyament d’ensenyances professionals de música.
Cada un d’estos exercicis tindrà caràcter eliminatori, es qualificarà de 0 a 10 punts, i serà necessària una
qualificació mínima de 5 punts en cada un d’ells per a superar-ho. La qualificació final serà la mitjana aritmètica de
les quatre o cinc puntuacions.
* En el cas de les especialitats instrumentals, que en la prova d’accés a primer
curs de les ensenyances professionals de música es requerisca interpretar dues
obres amb un nivell de dificultat que permeta a l’alumnat iniciar els estudis
professionals amb els recursos tècnics adequats, es mantindrà este requisit en les
proves d’accés a cada un dels cursos diferents del primer.
* En Cant s’exigirà, des de segón curs d’ensenyances professionals de música, l’assignatura de Idiomes aplicats
al cant d’acord amb el desenrotllament curricular de cada curs.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
62
“APIACERE” Núm. 10
Maig de 2010
ANNEX
Accés amb caràcter excepcional a les ensenyances professionals de música, amb edads superiors a les establides
amb carácter ordinari.
I. Formació previa. Fins a 5 punts.
Per cada curs de formació realitzada en les escoles de música d’ensenyança no reglada, inscrites en el Registre de
Centres Docents de la Comunitat Valenciana, específic d’escoles de música. 1 punt.
Per cada curs de formació relitzat en les escoles de música d’ensenyança no reglada. 0’25 punts.
Documentació acreditativa: certificat de les escoles de música en què conste el període de formació realitzat.
II. Pràctica musical individual. Fins a 3 punts.
Documentació acreditativa: programes originals en què conste les actuacions realitzades en qualitat de solista.
III. Pràctica musical de conjunt. Fins a 2 punts.
Documentació acreditativa: certificat del titular de l’agrupació en què conste el període o períodes en què
l’aspirant haja participat
Actuació de la Jove Orquestra del Conservatori Professional “Mestre Vert” de Carcaixent al
Palau de la Música de València el dia 15 de maig de 2010.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
63
BASES PER A LA CONCESSIÓ DE BEQUES D’ASSISTÈNCIALS A
CURSOS D’ESPECIALITZACIÓ MUSICAL
ESTIU DEL 2010
L’AMPA del Conservatori Professional “Mestre Vert” acorda concedir
beques per assistència a cursos d’especialitat Musical.
BASES
1. Podran optar els alumnes matriculats al Conservatori aquest curs 09/10 que hagen fet efectiu
l’abonament de la quota de l’AMPA.
2. Els alumnes deuran estar matriculats oficialment en el Conservatori “Mestre Vert” en
l’assignatura d’instrument en els cursos 3er i 4art de Grau Elemental, en el Grau Mitjà de LOGSE
i Pla de 1966.
3. El curs deurà realitzar-se en territori nacional.
4. La quantia de la Beca subvencionada dependrà de la quantitat d’alumnes que la sol·liciten.
L’AMPA destina per a aquest fi la quantitat de 2.700 euros.
5. Solament es becarà un curs realitzat.
6. Es podrà abonar fins al total de la matricula del curs, excepte l’allotjament i altres activitats no
musicals.
7. La documentació a entregar serà:
• Justificant bancari o rebut de pagament de la matricula
del curs correctament complimentat.
• Diploma acreditatiu d’assistència al curs.
• Fullet informatiu del curs realitzat on aparega l’import de
les classes.
8. El llistat provisional d’alumnes admesos eixirà al tabló de l’AMPA a partir del 22 de novembre.
9. L’AMPA es reserva el dret de deixar desertes les ajudes al curs.
10. Mirareu el tabló de l’AMPA per a saber si us han concedit o no la beca i quan s’ha de venir a
cobrar. El que no vinga a cobrar dins del termini perdrà el dret a l beca.
El termini d’entrega de la documentació serà de l’1 al 30 d’octubre en Consergeria.
Felicitem als alumnes participans de la portada de la revista i especialment al guanyador d’enguany
del dibuix: Xavi Terol, alumne de 5é que s’ha emportat el premi de 60 euros.
Cristina Gallego Ferrís
6é E.P.
Rebeca Genís Armero
6é E.P.
Zaida Ferrero Noguera
6é E.P.
Xavi Terol Bayarri
5é E.P.