Transparència i gestió democràtica a l`ensenyament públic

lunes 10 de agosto de 2015 | opinió 5
la veu dels lectors:
Iolanda Regol Ferrer // Voluntaria Amics
dels Animals del Segrià
Caridad y derechos de los
animales
E
n respuesta a la carta publicada recientemente en prensa
por la Sra. Dolors Planes, dentro de la línea, con directora
de orquesta incluida, contraria a la futura ubicación de
la Protectora Associació Amics dels Animals del Segrià, quiero
dejar constancia acerca de la forma en que dicha señora finaliza
su carta con un “deixeu- nos tranquils i aneu a fer la vostra obra
de caritat a un altre lloc”. Aunque dicha señora utiliza de forma
algo impropia la palabra caridad, pues la caridad se caracteriza
como una de las virtudes de comportamiento solidario hacia
otros seres humanos, es decir hacia nuestro prójimo; si deja
bien claro lo que pretende transmitir, que no es más que
“nos vayamos con nuestra música, es decir con nuestros
perros maltratados y abandonados bien lejos y a otra parte”.
Habrá que explicarle a dicha señora que como los derechos
solo los pueden tener las personas, porque es algo que nos
concedemos unos humanos a otros, resulta que los animales
podrán tener todos los derechos que se nos ocurran, pero solo
si se los concedemos los hombres por consenso y precisamente,
somos las protectoras las que luchamos por el reconocimiento
de estos derechos de los animales que, por desconocimiento,
temores infundados y egoísmos particulares de otros muchas
veces se les niegan. El reconocimiento de los derechos de los
animales y la comprensión, colaboración y solidaridad de los
vecinos que puedan entenderlos incompatibles con los suyos
no es más que un problema de madurez social, muestra de
sociedad avanzada, como cuestión ética que ello implica.
Podemos tratar a los animales mejor o peor, allá cada uno con
[email protected]
su código ético sobre este tema, pero a nosotros, es decir a
la Associació Amics dels Animals del Segrià, nos disgusta el
sufrimiento de los animales y por eso nos causa tristeza y dolor
que alguien llegué a decirnos que “ens anem a fer caritat a un
altre lloc. Y es que aunque a la Sra. Planes probablemente le
cueste entenderlo, todavía existen personas, y muchas, en que
lo malo en esta vida no es morir, ya que eso es algo natural,
sino que lo realmente malo es vivir de cualquier modo, sin
practicar las virtudes hacía los demás, sea hacia el prójimo,
llámese caridad, o bien, sea hacia los animales; porque esa
caridad con la que la Sra. Planes nos invita “a que nos vayamos
con ella hacia otra parte”, es la que a nosotros nos trasmite
sentir de verdad algo especial y ese es nuestro gran secreto: la
caridad, dirigida a los perros abandonados y maltratados como
acto de amor; disfrutando de cada minuto compartido cerca de
nuestros perros indefensos, cuya percepción de nuestra llegada
es recibida por ellos como un auténtico regalo al sentirse felices
de ser queridos por nosotros.
Sra. Planes: gran arma de acción social es la “caridad”..
Reflexione con sus palabras, pues aunque no se lo crea,
nosotros luchamos por una sociedad mejor, frente a tan
descomunal ceguera.
Daniel Camon Pastor // Barcelona
Una història real: ajuda a prop
de Tremp
F
a uns dies, tornant del Pirineu, en una àrea de descans
d’una carretera prop de Tremp, se’ns va ficar una roda
del cotxe en un forat. El forat era tan gran que el cotxe va
quedar elevat del cul, de forma que la roda esquerra del darrere
no tocava terra. Mentre amb la meva parella buscàvem pedres
LA MAÑANA és una publicació plural i oberta a tota mena d’opinions. En aquesta secció es publicaran totes aquelles cartes que estiguin
degudament identificades i que siguin d’interès general. No es publicaran cartes amb pseudònims o inicials. Els originals s’hauran de presentar mecanografiats i no superar les 30 línies d’extensió. La tramesa de textos a aquesta secció implica l’acceptació d’aquestes normes.
Transparència i gestió democràtica
a l’ensenyament públic
D
eia la Consellera d’Ensenyament a la 2a Escola d’Estiu
de Directors de Centres Educatius organitzada per
l’Associació de Directius de l’Educació Pública de
Catalunya (AXIA): “imaginem el futur amb una direcció forta
i amb creativitat”.
Creativitat; consubstancial amb la tasca docent, que té la
característica singular d’haver de donar respostes creatives a
situacions noves que esdevenen en el dia a dia de les nostres
aules i centres.
I això de ”direcció forta”. En quin sentit?
Quan analitzes les normes desenvolupades per
l’administració a l’àmbit de les direccions veus que, amb
l’excusa de donar eines per escollir el docent que millor
s’adapti a la singularitat del lloc de treball. es confon
“direcció forta” amb arbitrarietat, amiguisme i ocultació
(afortunadament hi ha direccions que no s’avenen a entrar
per intentar falcar la roda i poder sortir fent marxa enrere, va
passar una cosa que ens va deixar atònits. Primer va ser una
dona en un cotxe que va parar el seu vehicle per saber si podia
fer alguna cosa. En poc més de 3 minuts, ja hi havia 5 cotxes
que s’havien aturat i fins a 9 persones estaven ajudant-nos a
acumular pedres sota la roda i fent de contrapès per treure el
cotxe del forat. Però el forat era profund, la roda patinava i,
malgrat tot, semblava que acabaríem havent de trucar la grua.
La primera dona que havia parat es va oferir a anar al seu poble
a buscar el tractor, però un home ens va animar a desmuntar
una jardinera que hi havia al costat de la carretera. Amb un dels
taulons que formaven la jardinera, sí que podríem falcar la roda
i treure el cotxe del forat. Vam desmuntar la jardinera. Amb el
tauló situat sota la roda i tothom assegut a la part del darrere
del cotxe, vaig fer marxa enrere i vam poder treure’l del forat.
Aplaudiments del grapat de solidaris, agraïments múltiples
per part nostra... Entre comiats i somriures, mentre nosaltres
tornàvem a muntar la jardinera, tothom va tornar als seus
vehicles i van reprendre la marxa. Tothom? No. Una parella de
treballadors d’una empresa d’ascensors no marxaven. Eren a
la part davantera del nostre cotxe mirant-se la matrícula. En
entrar al forat, s’havia trencat i penjava fins a tocar el terra.
Així tampoc no es podia circular. Van anar a la seva furgo, van
agafar eines, la van reparar, la van subjectar amb brides i apa,
“ara ja pots continuar”. La Sílvia i jo vam enfilar la carretera cap
a Barcelona amb una sensació agradable, amb un sentiment
estrany d’haver estat ajudats de forma espontània per una
grapat de persones anònimes que no tornarem a veure mai
més i que es van aturar per fer un cop de mà a algú que
ho necessitava. Si per casualitat aquest text arriba a algun
d’aquests homes i dones només us podré dir el mateix que ja
us vaig dir com a cinquanta vegades mentre marxàveu aquell
30 de juliol a la tarda: de debò i de tot cor, moltes gràcies!
al joc)
Un exemple força explícit; la LEC i el Decret de Plantilles
dóna al director o directora l’oportunitat de sol·licitar la
singularització d’un lloc de treball, és a dir, definir-lo amb
un perfil determinat i, en cas de rebre l’autorització, poder
reclamar el docent adient per a ocupar-lo.
Des de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de
la UGT (FETE-UGT) de les terres de Lleida, amb l’objectiu
que hi hagués una gestió democràtica i objectiva a l’hora de
nomenar el professorat sota els principis fonamentals de la
funció pública de mèrit, capacitat i publicitat, presentàrem
una proposta per a què, un cop aprovada la singularitat del
lloc de treball hi hagués una oferta pública per a què totes
les persones amb el perfil demanat poguessin presentar
candidatura, accedir a l’entrevista que marca la norma i tenir
l’oportunitat de participar en el procés de selecció (val a dir
Edita: HOLDER SOLUTIONS SL | Polígono Industrial El Segre, 118.
25191 Lleida, Ap. Correos 11 / 25080. Tel. 973 001 140.
Fax Administración y Publicidad 973 001 148. Fax Redaccción 973 001 149
E-mail: [email protected] - www.lamanyana.cat
javier giménez,
fete-ugt terres de lleida
(sector pública)
que alguns centres, tant de primària com de secundària, en
un afany de transparència, va publicitar a la seva web l’oferta
de treball)
La callada fou la resposta del Departament a una proposta de
transparència que hauria donat l’oportunitat de participació.
S’haurà d’esperar a què es facin públics (diuen que abans del
14 de juliol) els nomenaments provisionals del curs vinent
per saber:
1. Quins llocs han estat autoritzats com a singulars.
2. Quins han estat els docents seleccionats per a ocupar-los.
Deia la consellera: “si volem autonomia de centre, hi ha
d’haver direcció”. No seré jo qui discuteixi aquesta afirmació
però sí que completaria la frase dient que aquesta direcció
ha de ser compatible amb una gestió democràtica dels
centres, amb participació de tota la comunitat educativa i en
especial, del professorat.
PRESIDENT-EDITOR: Jordi Solana Aguilera | DIRECTOR-GERENT: Ignasi Calvo Rivas
DIRECTOR: Josep Ramon Ribé Setó
REDACTORS EN CAP: Francesc Guillaumet, Sergi Martí, Laia Riverola, Andrés Rodríguez
ESPORTS: Albert Escuer | LOCAL: Diego Aránega | LAMAÑANA 2.0: Xavier Manau
| FOTOGRAFIA: Tony Alcántara | EDICIÓ: Xavier Ortiz
ADMINISTRACIÓ: Xus Manzano | PUBLICITAT: Joan Juncosa | PLANIFICACIÓ: David González