Eduard Estivill

Capio Sanidad
Nº 7 - 2008
Revista de Capio Hospital General de Catalunya
Eduard Estivill
inventor del mètode
més de 16.000 professionals a 9 països d’Europa
www.capiosanidad.es
Sumari
Sumario
03
Editorial
Nous equips i canvis organitzatius per a un hospital més àgil
04-09
Nuestros Servicios/ Els Nostres Serveis
Novetats en el Servei de Cardiologia durant el primer trimestre de
2008
Pediatría: nuevos horizontes
Veinticinco años ayudando a nacer
Seguiment del dolor postquirúrgic des de la Unitat de Dolor
Avaluació de nous fàrmacs en el tractament de la malaltia de
Parkinson
Diabetes infantil (DM tipo 1). Educación diabetológica para niños
ingresados
10-11
De un vistazo/ D'un cop d'ull
Noticias/NotÌcies
12-15
Entrevista
Eduard Estivill.
16-17
Desde Capio HGC
Noves incorporacions a Capio HGC
Jornada sobre trastornos bipolares
Capio HGC en la fira de Sant Cugat
Trastorn limit de la personalitat
Un final feliç
18
Vida Sana
Internet i angoixa familiar
Diez consejos de oro ante la exposición solar
19
Desde Capio Sanidad
Premio a la web de Capio Sanidad como Mejor web corporativa
IV Jornada de Calidad de Capio Sanidad
Capio Hospital General de Catalunya
Cartera de Serveis - Cartera de Servicios Capio Hospital General de Catalunya
SERVEIS CENTRALS
Anàlisis Clíniques
Anatomia Patològica
Anestèsia i Reanimació
Diagnòstic per la Imatge
Farmàcia
Intervencionisme Vascular
Perifèric
Medicina Intensiva
Medicina Nuclear
Neuroangiografia
Oncologia Radioteràpica
Reabilitació
Urgències
902 53 33 33
Informació i Citacions
DEPARTAMENT QUIRÚRGIC
Cirurgia Cardíaca
Cirurgia General Digestiva
Cirurgia Maxil·lofacial
Cirurgia Mínimament Invasiva
Cirurgia Ortopèdica i
Traumatològica
Cirurgia Pediàtrica
Cirurgia Plàstica i Estètica
Cirurgia Toràcica
Cirurgia Vascular
Neurocirurgia
Odontoestomatologia
Oftalmologia
Otorinolaringologia
Tocoginecologia
Unitat del peu
Urologia
DEPARTAMENT MÈDIC
Alergiologia
Cardiologia
Clínica Oberta
Dermatologia
Digestiu i Endoscòpia
Endocrinologia
Medicina de l’Esport
Medicina Interna
Medicina Preventiva
Nefrologia
Neurologia
Oncologia Mèdica
Patologia del Son
Pediatria i Neonatologia
Psicologia
Psiquiatria
Reumatologia
Coordinación y redacción: Departament Comunicació Capio HGC: Pilar Caballero, [email protected] - Departamento Marketing Capio Sanidad, Mari Cruz García, [email protected]
Diseño, Maquetación y Fotografía: Departamento Marketing Capio Sanidad, José Mª Martín, Javier Abellán, Silvia Fernández
02
Editorial
Nous equips i canvis organitzatius per a un hospital més àgil
Després d'uns mesos d'anàlisi, de conèixer les peculiaritats de l'Hospital i les necessitats dels nostres clients, tenim clares les nostres prioritats i
com aconseguir els nostres objectius. Hem definit canvis en la nostra estructura organitzativa i generat un nou equip per reaccionar amb més
agilitat.
Volem ser el seu hospital de confiança, més pròxim i amable, perquè entenem que la proximitat passa per ser sensible a les necessitats i
inquietuds dels nostres usuaris i per millorar la nostra accessibilitat.
Un dels serveis que millor defineix i agrupa aquests conceptes és el d'Urgències, que estem redefinint totalment. Des de fa un mes, a Urgències
d'adults tenim una nova responsable, tant mèdica com d'infermeria, per treballar conjuntament amb els nous professionals que s'estan incorporant
aquests dies al nou model d'atenció urgent. Les bases d'aquest nou model passen per un conjunt de millores: accés físic amb major facilitat,
acompanyament en els processos previs, informació del procés d'atenció, valoració de la gravetat del procés a l'arribar, tranquil·lització del pacient i
resolució del problema com més aviat millor.
De vegades, el més important és calmar l'ansietat amb la informació i oferir posteriorment, de manera àgil i coordinada, un estudi de major
complexitat, per mitjà del que definirem com a consultes de diagnòstic ràpid de processos que han estat iniciats a urgències i que tenen proves en
curs.
A partir del mes de juliol, Atenció a l'Usuari inicia un nou procés i 'perd el seu despatx' per a acostar-se a cada ingrés, assegurant la seva
tranquil·litat i confort, i assessorant als nous pacients que no coneguin la nostra estructura per valorar millor les seves inquietuds i aportacions.
Volem incrementar el nostre compromís amb els nens. Per això, en l'Àrea Pediàtrica, Capio HGC està millorant els espais, tant a consultes com a
urgències, amb noves instal·lacions, i acostant-nos als pediatres del nostre entorn per establir relacions de confiança que garanteixin l'accés ràpid a
les proves o a la informació dels nens ingressats. Anualment atenem més de 44.000 urgències pediàtriques, 300 nounats, més de 1.000 nens
hospitalitzats i més de 2.300 parts.
En la nostra estratègia de proximitat hem de compartir coneixements i experiència sanitària, no solament amb els nostres usuaris sinó també amb
la població dels nostres municipis, amb diferents opcions i formats; un projecte que iniciem aquest estiu i que desenvoluparem el pròxim curs
acadèmic.
Us desitjo a tots un feliç i merescut descans estiuenc. Ens veiem a la tornada per continuar treballant i aconseguir l'Hospital de confiança, pròxim i
amable que se sap adaptar a les noves necessitats de la societat i dels nostres clients.
Dr. Xavier Mate, Director General
de Capio Hospital General de Catalunya
www.capiosanidad.es
03
Els Nostres Serveis
Dra. Glòria Oller Cid.
Cap del Servei de Cardiologia
Novetats en el Servei de Cardiologia
durant el primer trimestre de 2008
El passat mes de febrer es va obrir la Unitat de Cardioressonància,
fruit d'una col·laboració entre els serveis de Radiologia i Cardiologia.
Aquests últims anys, les tècniques d'imatge han revolucionat el món
de la medicina en general, i en l'àmbit de la cardiologia s'han revelat
com a tècniques imprescindibles. Després de l'aplicació de
l'ecocardiografia en l'activitat diària de la cardiologia, la ressonància
magnètica permet definir estructures on no arriba l'ecocardiografia,
particularment en l'estudi del miocardi, on permet diferenciar la
musculatura sana de l'afecte per malalties inflamatòries infiltratives i
isquèmiques; també és una eina de molta utilitat per a estudiar
defectes congènits del cor, malalties de les vàlvules i dels grans vasos
i, en general, per a l'estudi dels pacients en què la utilitat de
l'ecocardiografia es veu limitada per mala visualització secundària a
alteracions de la configuració toràcica, ja sigui per malalties
pulmonars, òssies o obesitat.
Aquesta tècnica tan específica precisa de professionals
especialment formats en aquest camp. La unitat està formada per un
cardiòleg, el Dr. José Tomás Ortiz Pérez, una radiòloga, la Dra.
Gemma García Continent, i tres tècnics. Els casos són analitzats
conjuntament pel cardiòleg i el radiòleg, la qual cosa proporciona un
alt nivell de qualitat als estudis efectuats.
El mes de març es va inaugurar la Unitat de Dolor Toràcic, que té com a
objecte efectuar un estudi ràpid i segur dels pacients que arriben a
Urgències amb aquest símptoma.
L'equip de la Unitat de Dolor Toràcic amb la Dra. Oller
04
El dolor toràcic és una de les causes més freqüents de consulta a
urgències. De vegades, es pot saber d'una forma ràpida quin problema hi
ha, ja sigui una malaltia coronaria, pulmonar, digestiva, vascular o bé una
situació de menor gravetat i que no requereix ingrés hospitalari. Però ben
sovint no es pot saber ràpidament quin és el problema, i en aquests casos
és quan el pacient ingressa a la Unitat de Dolor Toràcic, on roman
monitorat en una habitació convencional del Servei de Cardiologia i, en
un breu període de temps, entre 24 i 48 hores, es duen a terme les
exploracions convenients a fi de conèixer l'origen del dolor. En poc de
temps el pacient pot sortir de l'hospital amb analítica, ECG, Rx de tòrax,
monitoratge d'ECG durant l'ingrés, ecocardiograma i prova d'esforç, i
amb la tranquil·litat del resultat negatiu d'aquestes proves, que es poden
dur a terme en un temps molt més curt que abans de l'existència de la
unitat. En el cas que es confirmi la presència d'una malaltia cardíaca o
extracardíaca, el pacient queda ingressat i seguint el tractament
convenient. Des de l'obertura de la unitat s'han atès una mitjana de 40 a
45 pacients per mes.
En el mes d'abril vam celebrar el cateterisme cardíac número 10.000. La
Unitat d'Hemodinàmica va començar a funcionar, tal com està
dissenyada actualment, l'any 1992, encara que abans d'aquesta data ja
s'havien dut a terme estudis de manera més esporàdica. Durant aquests
setze anys, hem tingut una activitat progressivament més elevada,
havent arribat a atendre 1.200 casos l'any, sobretot durant els anys en
què vam ser l'únic hospital de fora de la ciutat de Barcelona que
disposava de laboratori. La nostra intenció és continuar creixent i oferir
una cobertura horària més àmplia que ens permeti atendre els pacients
amb infart agut de miocardi fora de les hores d'obertura del laboratori, i
que els pròxims 10.000 cateterismes els puguem realitzar en un temps
molt més curt que els primers 10.000.
Nuestros Servicios
Dr. Félix Muñiz Llama
Jefe del Servicio de Pediatría
Pediatría: nuevos horizontes
El Servicio de Pediatría de Capio Hospital General de Catalunya se ha
adaptado a los nuevos modelos organizativos y a las necesidades
asistenciales de acuerdo con el gran crecimiento de la población
pediátrica. Es decir, en los últimos tiempos, el incremento de la
asistencia pediátrica ha llevado a potenciar y consolidar un equipo de
pediatría con una visión amplia y pluridisciplinar. Por estas razones,
contamos con un equipo de profesionales formados en las diferentes
áreas de la pediatría.
Para dar soporte en el ámbito del diagnóstico, la hospitalización y el
seguimiento, así como en el de la prevención entre la población
infantil, el Servicio de Pediatría cuenta con las siguientes unidades:
- Unidad de Urgencias Pediátricas.
- Unidad de Hospitalización Pediátrica y Cirugía Pediátrica
- Unidad de Neonatología y Nursery.
- Unidad de Aislamiento y Cuidados Intensivos Pediátricos.
Consultas externas de Pediatría General y de sus especialidades
Entre nuestros proyectos de futuro inmediato figura el abrirse a la
comunidad en todas sus vertientes: padres, médicos, maestros...
Para ello, hemos iniciado nuevas líneas de trabajo:
- Creación de la escuela de padres, que a lo largo del año se
encargará de comentar los temas que más preocupan a las
familias, para potenciar la medicina preventiva.
- Realización de talleres de reanimación cardiopulmonar básica,
dirigidos al personal que cuida de los niños: padres, escuelas,
guarderías…
- Talleres de ayuda al posparto: con la colaboración del grupo de
lactancia del Hospital se comentarán los problemas más
habituales del recién nacido.
El día 10 de julio se inauguran estos proyectos divulgativos con una
sesión que, bajo el título de “Preparem l'estiu”, ofrecerá las
informaciones más útiles para pasar el verano y prevenir enfermedades,
y va dirigida a todas las familias de nuestra zona.
En la vertiente más profesional, hemos iniciado la colaboración con los
pediatras de nuestro entorno para mejorar la atención al niño. Entre otras
ventajas, los pediatras podrán acceder, desde sus consultas y vía
Internet, a las pruebas diagnósticas y a los informes realizados a sus
pacientes en nuestro hospital.
Apuesta por la formación
El Servicio de Pediatría siempre ha colaborado en las comisiones
hospitalarias, realizamos sesiones clínicas, apostamos por la formación,
realizamos ensayos clínicos y un largo etcétera, que incluye, entre sus
objetivos, la acreditación docente para formar Médicos Internos
Residentes (MIR) de pediatría.
Como veis, nuestro proyecto es ambicioso y sólo se podrá implementar
realmente con el esfuerzo de todos.
Por último, como responsable de Pediatría, quiero aprovechar esta
oportunidad para agradeceros a todos, en los distintos estamentos, el
apoyo que he recibido.
El Dr. Félix Muñiz con una paciente.
www.capiosanidad.es
05
Els Nostres Serveis
Dr. Sergio Oliete
Jefe del Servicio de Obstetricia y Ginecología de Capio HGC
Veinticinco años ayudando a nacer
Muy pronto se cumplirán los veinticinco años del primer parto
realizado en el Hospital General de Catalunya.
Anna, que así se llama la niña que inauguró la Maternidad de este
hospital, poco podía imaginar los avances que iban a transformar esta
especialidad ni el aumento del número de partos, que actualmente se
sitúan en torno a los 2.500, con un incremento anual del 15 %.
En aquellos tiempos, considerábamos sueños próximos a los relatos
de ciencia ficción la posibilidad de fecundar un óvulo con una muestra
que permitiera obtener un solo espermatozoide útil (actualmente ICSI
o inyección de espermatozoide intracitoplasmática), o realizar un
diagnóstico previo a la implantación del embrión por estudio
cromosómico de una de sus células (ahora diagnóstico
preimplantacional), o poder obtener el mapa cromosómico de un
embrión mediante el estudio de la placenta (biopsia corial), o conocer
las alteraciones cromosómicas más frecuentes en un plazo de tan
sólo 72 horas por amniocentesis precoz (técnica FISH).
Asimismo, no debemos olvidar los avances tecnológicos como las
ecografías que permiten el diagnóstico de malformaciones fetales y
facilitan la observación del feto en su medio en tres dimensiones (3-D)
y también en movimiento (4-D).
Dichos avances también han permitido mejorar la asistencia
obstétrica, la creación de actitudes obstétricas consensuadas por los
protocolos de una sociedad científica que avala la atención médica,
como la SEGO (Sociedad Española de Obstetricia y Ginecología),
mediante tratamientos y conductas médicas constatadas como las
más eficaces y menos arriesgadas para la madre y el hijo.
Las nuevas técnicas quirúrgicas que se emplean en las cesáreas, han
permitido disminuir los riesgos quirúrgicos y los tiempos de
convalecencia de las madres para recuperar su actividad normal.
En Capio Hospital General de Catalunya, si bien la tecnología se ha
renovado puntual y eficazmente, no ha sido posible hacer lo mismo
con las estructuras arquitectónicas, sometidas a la ubicación de la
sala de partos y del quirófano de cesáreas, que condicionan las salas
de dilatación, impidiendo su normal crecimiento.
Afortunadamente, la actual dirección del Hospital, consciente de la
importancia de la atención a las pacientes en un momento tan especial
como es el nacimiento de un hijo, ha decidido crear la Unidad Materno
Infantil.
Esta unidad permitirá afrontar los retos actuales y futuros que suponen
los avances tecnológicos necesarios para atender embarazos de riesgo
y de muy alto riesgo, cada vez más frecuentes por la evolución natural
que sufre nuestra sociedad, con patologías maternas que antes
impedían o contraindicaban la gestación, así como los embarazos
múltiples, fruto de las técnicas de reproducción asistida, cada vez más
necesarias por el aumento de edad de la población que decide iniciar la
etapa reproductiva.
El Servicio de Obstetricia y Ginecología de Capio Hospital General de
Catalunya está constituido por doce ginecólogos en los que convergen la
experiencia de los médicos de más edad con la pasión de los más
jóvenes, procedentes de centros universitarios de reconocida fama y
prestigio. En las actuales condiciones, todo el equipo dirige sus
esfuerzos diarios hacia una asistencia personalizada, de calidad y de
reconocimiento científico que permitan hacer de la Unidad Materno
Infantil un ejemplo envidiable en nuestro entorno.
La Dirección General de este Hospital, conjuntamente con los Servicios
de Obstetricia y Ginecología, así como de Pediatría y Patología
Neonatal, está trabajando para dotar al hospital de unas instalaciones
con capacidad para atender a la futura madre y a su hijo que hasta ahora
solo eran posibles en grandes poblaciones, pero con la peculiaridad de
unir la atención médica de los grandes centros públicos a la atención
personalizada propia de los privados.
La comadrona Carmen Sala, el Dr. Aubert, anestesista y Carlos Garcinuño, auxiliar
de quirófano, después de un parto.
06
Nuestros servicios
Mª José García Bajo
Infermera Unitat de Dolor
Seguiment del dolor postquirúrgic des de la Unitat de Dolor
Les Unitats de Dolor són organitzacions especialitzades en la
prevenció, el diagnòstic i el tractament del dolor, tant l'agut com el
crònic. Els professionals amb coneixements i experiència estudien i
valoren en totes les seves dimensions els problemes del dolor rebel,
que moltes vegades no responen a tractaments convencionals i
plantegen estratègies i tractaments específics pel seu control.
Les Unitats de Dolor sorgeixen a la nostra societat com a resposta a
una necessitat derivada de la gran incidència de les patologies amb
dolor associades a l'envelliment de la població i a l'augment de
l'esperança de vida. Aquests aspectes han impulsat els professionals
de la salut a formar-se específicament en el camp del dolor i a prendre
consciència d'aquesta necessitat.
Moltes vegades, realitzar un bon diagnòstic a temps i prescriure un
tractament correcte del dolor evita patiments i la seva cronicitat.
La Unitat de Dolor de Capio Hospital General de Catalunya és una
unitat adscrita al Servei d'Anestesiologia i integrada dins les
Consultes Externes. Està formada per un equip de professionals (dos
anestesiòlegs, una infermera i una psicòloga)
que treballen
conjuntament i en estreta relació amb la resta de les especialitats.
Des d'aquesta Unitat es realitza l'activitat assistencial de consultes
externes i es du a terme el Programa de Seguiment i Control del Dolor
Postoperatori.
Aquest programa consisteix a controlar, prevenir i millorar el dolor en
els pacients que hagin de ser sotmesos a qualsevol tipus
d'intervenció quirúrgica.
El dolor postquirúrgic apareix quan es produeix una lesió dels teixits
com a conseqüència de l'acte quirúrgic. És un dolor predictible quant
a intensitat i duració, circumstància que és utilitzada pels
professionals de la salut per anticipar-se i prevenir el dolor al màxim.
Per posar en marxa aquest programa es va treballar i sol·licitar la
col·laboració de tots els serveis quirúrgics, del Servei de Farmàcia i
del Servei d'Anestèsia. També es van realitzar sessions informatives i
de formació dirigides al personal d'infermeria, atès que té una
implicació directa i fonamental en el programa. Es van anar
implementant de forma progressiva diversos protocols d'analgèsia
postoperatòria segons l'especialitat quirúrgica: Cirurgia General i
Digestiu, Ginecologia i Obstetrícia, Traumatologia i Ortopèdia,
Urologia, Cirurgia Plàstica, Neurocirurgia, etcètera.
Paral·lelament es van editar uns tríptics informatius dirigits als pacients
en els quals, de forma breu i clara, s'explica què és el dolor i la
importància de valorar-lo i tractar-lo. S'expliquen també les diferents
formes i tècniques que s'utilitzen per a tractar el dolor i la importància de
valorar la seva intensitat (mitjançant l'Escala Visual Analògica o EVA, un
dels sistemes més utilitzats). El pacient pot rebre aquest tríptic en
diversos serveis: en la visita al cirurgià, en la visita de l'anestesista durant
el preoperatori o en el Servei d'Admissions en el moment del seu ingrés.
Les cirurgies es van classificar en tres grans grups, segons el tipus
d'intervenció i la previsió del dolor:
- cirurgies que produeixen un dolor lleu
- cirurgies que produeixen un dolor moderat
- cirurgies que produeixen un dolor intens
Per mitjà del Programa de Seguiment i Control del Dolor s'aconsegueix
que, al sortir del quiròfan, el pacient tingui assignada una pauta
d'analgèsia específica, segons el tipus de cirurgia, la tècnica quirúrgica
emprada i les seves característiques personals.
Quan el pacient arriba a la Unitat d'Hospitalització després de la
intervenció quirúrgica, el personal d'infermeria administra les pautes
d'analgèsia i valora la seva efectivitat mitjançant una valoració
continuada del dolor.
Aquestes pautes analgèsiques contenen uns fàrmacs que s'administren
a intervals fixos de temps i altres fàrmacs que es poden administrar en
forma de rescat (sota demanda) si no es controla bé el dolor. Infermeria
administra els analgèsics, a més d'avaluar i registrar el dolor.
Des de la Unitat de Dolor es du a terme tota la coordinació d'incidències
del dolor postoperatori en hospitalització. Hi ha un control diari del
funcionament del programa basat en l'activitat quirúrgica del dia en el
qual es registren tots els pacients intervinguts i les pautes analgèsiques
utilitzades. En l'anàlisi dels registres que realitza Infermeria en tots els
torns es detecten els pacients que no mantenen un bon control del dolor
per a modificar l'analgèsia. Els pacients que són intervinguts per mitjà de
cirurgies que cursen amb un dolor intens o que són portadors de
tècniques específiques pel control del dolor (catèters epidurals, bombes
de PCA, etc.) són valorats per la Unitat de Dolor de manera més estricta i
personalitzada.
Totes aquestes activitats comporten un major confort postoperatori
del pacient amb un millor control del dolor, augmentant així la nostra
qualitat assistencial gràcies al treball de tot l'equip multidisciplinari.
Dr. Lorente, Dra. Landaluce, Susana Sánchez i Mª José García Bajo, de l'equip
de la Unitat de Dolor.
www.capiosanidad.es
07
Els Nostres Serveis
Dr. Ernest Balaguer.
Servei de Neurologia Capio HGC
Avaluació de nous fàrmacs en el tractament de la malaltia de Parkinson
El Servei de Neurologia de Capio Hospital General de Catalunya
desenvolupa des de fa més de 10 anys diverses línies d'actuació en la
investigació clínica sobre la malaltia de Parkinson i altres trastorns
neurològics relacionats.
En principi, és evident que ningú vol provar un fàrmac nou del qual es
desconeix la seva efectivitat i els seus possibles efectes secundaris.
Però també és inqüestionable que algú ha de provar-los abans del seu ús
generalitzat. Com provar-los amb les màximes garanties? Al nostre país,
la investigació clínica en éssers humans està regulada per una normativa
legal d'àmbit europeu, estatal i autonòmic, i necessita de l'aprovació del
CEIC (Comitè Ètic d'Investigació Clínica).
Aquesta normativa distingeix quatre fases que qualsevol fàrmac ha de
seguir de manera ineludible perquè pugui ser comercialitzat al nostre
país. Hi ha una fase I amb voluntaris sans (generalment retribuïts) per a
estudis farmacològics, i una fase II amb grups limitats de pacients (durant
un breu període de temps i amb dosis que solen ser variables) per a una
anàlisi preliminar dels resultats en la malaltia objecte d'estudi. En la fase
III s'empra el fàrmac en un grup més ampli de pacients, amb criteris
d'inclusió i exclusió molt definits, per a avaluar la seva eficàcia i seguretat
en relació amb aspectes concrets de la malaltia. Finalment, a la fase IV,
amb el medicament ja disponible a les farmàcies, es recullen
principalment dades de seguretat (efectes secundaris que puguin
aparèixer durant l'ús prolongat o en grups amplis de pacients).
Durant els últims 15 anys, el Servei de Neurologia de l'Hospital General
de Catalunya ha participat en el desenvolupament d'assajos clínics.
Solen ser estudis multicèntrics i internacionals (hi participen diversos
centres de diferents països), aleatoritzats enfront de placebo (s'assigna a
l'atzar un tractament actiu o un placebo -una substància inactiva que
produeix un efecte positiu o negatiu-), doble cec (ni el pacient ni el metge
coneixen a quin grup ha estat assignat), placebo control (se sol establir
l'eficàcia del nou fàrmac enfront de l'acció del placebo). En particular,
hem avaluat diversos fàrmacs antiepilèptics, antitrombòtics i
antiparkinsonians.
Aquests tipus d'estudis es consideren d'elevada eficàcia científica. Els
resultats d'alguns d'ells han estat publicats en prestigioses revistes, com
ara New Englang Journal of Medicine i Neurology.
Pel que fa al tractament de la malaltia de Parkinson, vam iniciar la nostra
contribució realitzant assajos clínics en fase IV, és a dir en fàrmacs ja
comercialitzats, com Levodopa Retard, Ropinirol i Entacapona. En
aquests estudis s'avaluava l'acció dels fàrmacs sobre aspectes molt
concrets: detecció d'efectes secundaris o repercussió sobre la qualitat de
vida del pacient.
Posteriorment, vàrem col·laborar en el desenvolupament d'assajos en
fase III per a avaluar l'eficàcia i la seguretat de Rivastigmina i Donepezilo
en demència associada a Parkinson. Tots dos fàrmacs ja s'empraven en
el tractament simptomàtic de la malaltia d'Alzheimer i van demostrar la
seva eficàcia en el deteriorament cognitiu que pot aparèixer en fases
avançades de la malaltia de Parkinson
08
Altres estudis de fase III que s'han dut a terme en el nostre hospital
inclouen l'avaluació de noves fórmules d'administració, denominades
d'alliberament retardat d'agonistes dopaminèrgics que, en la seva
formulació d'alliberament immediat, ja estaven disponibles a les
farmàcies: Ropinirol i Pramipexol.
Més tard vam col·laborar en estudis amb Pramipexol relacionats amb la
depressió i la malaltia de Parkinson, d'una banda, i amb la Síndrome de
cames inquietes per un altra. Aquesta síndrome es caracteritza per
molèsties d'aparició nocturna, que obliguen a moure's per a que millorin.
Destaca la seva elevada incidència en la població general i, més encara,
en pacients amb malaltia de Parkinson.
Destaquem la nostra fructífera col·laboració en el desenvolupament dels
pegats subcutanis de Rotigotina. Aquests van ser avaluats al nostre
centre, en assajos clínics de fase III, en malaltia de Parkinson en fase
inicial i en fase avançada. Al finalitzar els estudis, els pacients van poder
continuar utilitzant el pegat fins que va ser autoritzat per les autoritats
sanitàries per al seu ús en farmàcia. Durant molts mesos (en alguns
casos fins més de dos anys) vàrem aconseguir experiència en l'ús clínic
d'aquest medicament. Destacava pel seu nou sistema d'administració,
per mitjà d'un pegat d'aplicació transdèrmica que permetia l'alliberament
del fàrmac de manera constant durant 24 hores. La seva eficàcia ha estat
avaluada, a més de en la malaltia de Parkinson, en la Síndrome de
cames inquietes i en el tractament agut de bloquejos motors. En aquest
cas, també vàrem col·laborar en un estudi preliminar per a determinar la
seva eficàcia i seguretat quan s'administrava, a diferents dosis, per mitjà
d'un esprai per a ús intranasal.
Actualment participem en assajos clínics sobre Parkinson amb
fluctuacions motores i discinèsies amb Pramipexol Retard, en Parkinson
amb deteriorament de fi de dosi amb Entacapona i en depressió
associada a Parkinson amb Pramipexol.
Nous projectes: neuroprotecció en Parkinson inicial, psicosi en
Parkinson avançat, tractament mèdic de les discinèsies amb un fàrmac
de nova generació. Confiem que l'esforç realitzat pels nostres pacients al
participar en aquests estudis serveixi per a alleujar els múltiples
símptomes que els afecten i, en un futur no molt llunyà, resoldre'ls
definitivament.
Nuestros servicios
Capio Hospital
General de Catalunya
Diabetes infantil (DM tipo i). Educación diabetológica a niños ingresados
Los niños y los jóvenes que han recibido educación en relación con su
diabetes pueden diferenciar los síntomas de hiperglucemia o
hipoglucemia. La primera y principal tarea de este proyecto es
"educar" a quienes van a compartir con los niños el día a día,
garantizando así que vayan a estar seguros y bien cuidados. Para
ello, se les explicará de una manera sencilla los aspectos más
importantes de esta condición. Descripciones sencillas sobre qué es
la diabetes, qué es una hipoglucemia, sus signos y síntomas, cómo
tratarla, e información, dependiendo de la edad del niño, sobre
meriendas, ejercicios, paseos, fiestas, días de enfermedad, etcétera.
El niño o el adolescente diagnosticado de diabetes es, sobre todo, un
niño que posee un gran potencial de desarrollo y al que hay que
ofrecer todas las ayudas necesarias para que su progreso evolutivo
se vea afectado lo menos posible por su enfermedad. Para lograr este
objetivo es necesaria la mejor integración posible en los diferentes
contextos en que se desenvuelve: individual, familiar, social y escolar.
Éstos deben adaptarse a sus necesidades de tratamiento médico y
educativo.
La diabetes es una situación en que los niveles de azúcar (o glucosa)
en la sangre están aumentados. La diabetes mellitus Tipo 1, o
insulinodependiente, aparece fundamentalmente en la edad infantil y
en adultos jóvenes. Se caracteriza por una deficiencia absoluta de
insulina, por lo que precisan tratamiento con insulina para sobrevivir.
Los signos y síntomas de la diabetes son: poliuria (aumento de la
orina), polifagia (ingesta excesiva de alimentos), polidipsia
(sensación de sed aumentada), astenia (estado de cansancio),
debilidad y agotamiento general, físico y psíquico, anorexia (falta de
apetito) que origina una negatividad del niño a tomar alimentos.
El tratamiento de la diabetes se apoya en tres pilares fundamentales:
dieta, ejercicio e insulina.
DIETA: es necesario un delicado equilibrio en la ingesta de
carbohidratos, la insulina y la actividad física para lograr los mejores
niveles de glucemia. Si estos componentes no están en equilibrio,
pueden producirse amplias fluctuaciones en los niveles de glucemia.
Los niños con diabetes deben equilibrar su consumo de
carbohidratos con su insulina y sus niveles de actividad para
mantener los niveles de azúcar en la sangre bajo control.
TRATAMIENTO (INSULINA): el páncreas del niño diabético es
incapaz de producir insulina, por lo que tendrá que administrársela
durante toda la vida. La insulina que fabrica el páncreas pasa a la
sangre en mayor o menor cantidad, dependiendo del nivel de glucosa
que tenga la sangre (glucemia) en cada momento. Tendremos que
adaptar el horario, los tipos de comidas, el ejercicio físico, el
descanso, etcétera, a este modo de actuar de la insulina. Por eso es
muy importante que conozca cómo actúa la insulina que se
administra, el modo de administración y las zonas de inyección. La
insulina no puede administrarse por vía oral porque los jugos
digestivos la destruyen.
Las complicaciones más frecuentes de la diabetes son:
- Cetoacidosis diabética: es la complicación más frecuente en los
primeros años de vida. Acidosis producida por la acumulación de
cuerpos cetónicos en los tejidos y líquidos del cuerpo.
- Hiperglucemia: cuando la glucosa aumenta, el niño siente mucha
sed y bebe mucha agua (polidipsia).
- Hipoglucemia: cuando la glucosa disminuye, los niños sienten
temblores, sudoración fría, taquicardia y falta de respuesta a los
estímulos. En algunos casos, esta variación puede llevar al niño al
coma. Al notar los primeros síntomas se deben tomar alimentos que
contengan hidratos de carbono de absorción rápida, como podrían
ser glucosa (comprimidos de Glucosport), azúcar, zumo de fruta,
refrescos azucarados (cola, naranja, etcétera).
Puesto que la glucosa es tan importante para que el cuerpo humano
pueda realizar sus funciones, éste intenta mantenerla en la sangre en
valores próximos a 60-120 mg/dl.
EJERCICIO: La actividad física es útil y necesaria para todas las
personas pero en niños y adolescentes diabéticos se considera
imprescindible. Durante la práctica deportiva se produce un aumento
del consumo del combustible por parte del músculo. Las fuentes de
energía se encuentran en los músculos, el hígado y la grasa corporal.
Es muy importante que el niño y el adolescente diabético lleven una
vida regular y organizada, intentando administrar la insulina, comer y
hacer ejercicio siempre a la misma hora del día. La educación
diabetológica infantil y juvenil tiene como reto compaginar las
exigencias que supone un correcto control de la diabetes con la
adaptación que supone cada etapa de crecimiento. Asimismo, el
educador debe de ser consciente del estilo de vida, la cultura y las
necesidades individuales de cada niño
.La educación diabetológica es un proceso dirigido a la adquisición de
conocimientos, técnicas y habilidades que, modificando actitudes y
hábitos, mejoran la calidad de vida. Está demostrado que una buena
educación diabetológica ayuda a niños y jóvenes a alcanzar la
autonomía en el control de su enfermedad, a realizar los autoanálisis y
a interpretar de forma correcta los resultados, ajustar las dosis de
insulina, la ingesta de alimentos y la realización de ejercicio físico.
No podemos olvidar que estamos hablando de personas
dependientes, respecto a su vida en general y respecto a su control de
la diabetes en particular; por consiguiente, durante el proceso de
consecución de su autonomía, la educación diabetológica se debe
impartir también a los padres o cuidadores, o bien conjuntamente con
el niño o bien por separado.
Ángela Doix, Isabel Calva, María Sabroso, Silvia Fernández
Equipo de la unidad de Hospitalización de Pediatría (1800)
www.capiosanidad.es
09
D'un cop d'ull
“En otra ciudad” y “Trash”,
dos nuevos rodajes en
Capio HGC
Jesús Garay, director de “Eloïse”, en un momento
del rodaje.
En la imagen de la derecha, Oscar Jaenada,
Assumpta Serna y el resto del equipo de “Trash”
posan en los jardines del hospital después de la
rueda de prensa.
El piloto de Fórmula 1 Heikki Kovalainen muestra
su agradecimiento a las enfermeras.
Kovalainen, a punto de ser dado de alta, quiso posar con las enfermeras que le atendieron durante su
estancia en Capio HGC. El piloto fue ingresado en Capio HGC tras sufrir un accidente con su coche en el
Circuito de Montmeló.
Corporación Sanitaria ganadora del Torneo
Interhospitalario de Golf Capio HGC
CRC Corporación Sanitaria revalida el titulo en el Torneo Interhospitalario de Golf Capio HGC. El
Centro Radiologico CRC se alzó también con el trofeo la pasada edición. En segundo lugar quedó el
Centro Oftalmológico IMO. En la Jornada celebrada en Perelada y que fue lluviosa, participaron
cien profesionales de distintos centros, entre ellos: Clínica Dexeus, Clínica Quirón, Hospital Parc
Taulí, Mutua de Terrassa, IMO, Corporación Sanitaria i Capio Hospital General de Catalunya.
En la foto, los doctores Muñiz, Oliete, Doncel y Muñoz de Capio HGC, en un descanso del torneo.
Deportistas controlados en Capio HGC alcanzan la
cumbre
El alpinista Jesús Morales de la Expedición Catalana al Dahulagiri alcanzó la cumbre de 8.150 de altitud
durante el pasado mes de mayo, junto a varios miembros del grupo "Al filo de lo Imposible" de TVE.
Tenemos que lamentar profundamente el que uno de los alpinistas, Rafael Guillén, sufriera un accidente
mortal durante el descenso de la montaña. Asimismo, Xavier Arias del C. E. de Gracia, conseguía escalar
los 8.850 m del Everest ese mismo mes. Estos alpinistas son periódicamente evaluados y controlados en
la Unidad de Medicina del Deporte de Capio Hospital General de Catalunya.
Concert de col.laboració de Capio HGC i la
Universitat Internacional de Catalunya
Capio HGC i la UIC han signat un concert de col.laboració en la formació dels estudiants de medicina.
Aquest concert es l'inici en la formació docent, assistencial i d'investigació dels alumnes de medicina de
l'esmentada universitat.
10
De un vistazo
Capio Hospital
General de Catalunya
Campeonato de fútbol
sala
El equipo de Archivos (KB) ha sido el ganador en el
Campeonato Interno de Fútbol Sala celebrado el
pasado 17 de mayo . En la primera imagen, posando
con Xavier Mate, Director General de Capio HGC. Los
equipos de Urgencias (Los berberechos) y Seguridad,
en la segunda imagen, quedaron segundo y tercero
respectivamente.
Esteve Rabat abandona Capio HGC
El piloto barcelonés se despide del Dr. Lluís Lorente y de la Dra. Cristina Fortià, por la que fue atendido en
la UCI de Capio HGC, a su salida del hospital. Tito Rabat sufrió un aparatoso accidente con su moto en el
Circuito de Montmeló.
Operación solidaria en
Capio HGC
El pasado día 9 de mayo, fue intervenida en Capio
Hospital General de Catalunya la joven guineana
Ana María, afectada de la enfermedad de OllierMafucci, encondromatosis múltiple con
hemangiomas. Se le han practicado osteotomías
de alineación en radio y cubito del brazo derecho y
en el tercio distal del fémur derecho y extirpación de
angioma en planta del pie y umbilical. La operación,
que duró varias horas, ha sido todo un éxito.
Han participado en la operación los doctores Cots y Rodríguez Miralles de Capio HGC por traumatología y el Dr. Ginebreda como médico externo. Los
Cirujanos han sido el Dr. Arner y el Dr. Moreno de Capio HGC. Tanto los doctores como Capio colaboraron desinteresadamente con la Fundación NEPP
responsable del traslado de Ana María a España y de su alojamiento en Barcelona.
El Dr. Jordi Domingo, Jefe del Servicio de Psiquiatría de Capio HGC y responsable de la Fundación NEPP conoció a Ana María hace seis años en un poblado
cerca de Micomeseng (Guinea Ecuatorial) y consiguió trasladarla a Barcelona donde se hospeda con una familia de acogida hasta su recuperación total
dentro de cuatro a seis meses. En la foto, el Dr. Domingo con Ana María y un momento de la rueda de prensa con los Doctores Cots, Rodríguez Miralles y
Ginebreda.
Tercera jornada d'agraiment d'Aecat als donants
Per tercer any consecutiu l'Associació esportiva Catalunya de Trasplantats ha sortit al carrer per
agrair als donants la seva generositat. Capio HGC, com cada any, col.labora en l'èxit de la caminada
i ells ens envien un targetò d'agraiment.
www.capiosanidad.es
11
Entrevista
Eduard Estivill, inventor del mètode
Quan arriba a l'hospital, la gent l'atura, el saluda, l'abraça i li confessa que és admirador o admiradora del seu treball: “Què bé que
parla!”, “Em cau la bava escoltant-lo”, “Tinc tots els seus llibres”… La fotògrafa diu que acaba d'enamorar-se del Dr. Estivill. Ell
somriu seductorament i diu en veu baixa: “Que mona!”.
Ha viscut l'experiència?
Tinc una filla de 32 anys, la Carla, llicenciada en
químiques, tinc un nét i aviat en tindré un altre. De
fet, amb la Carla hem realitzat un estudi del son en
el fetus a partir del primer dia. Ella anava apuntant
tots els ritmes de son, de moviments; vam fer
ecografies per veure com es bellugava, quan
badallava, etcètera. Quan va néixer, vam dur a
terme un estudi sobre com ensenyar-li a dormir
des del primer dia. Als tres mesos ja dormia sis
hores, i als sis mesos, tota la nit. De fet, vam evitar
haver de seguir el “Mètode Estivill”, no va fer falta
reeducar-lo perquè va aprendre des del primer
dia.
El nen, quan és a la panxa de la seva mare, no
necessita res. Al néixer li alterem la rutina. Si no té
cap problema d'higiene, de fam, ni li fa mal res, el
deixem al llit i dormirà. En els estudis que hem
realitzat sempre hi ha alguna cosa que els
cuidadors fan malament i per això el nen no dorm.
Mai és culpa del nen. Els nens aprenen el que
veuen al seu voltant, reben els problemes
d'ansietat, els conflictes de la parella o l'estrès
dels pares, i això els afecta.
Dr. Estivill, vostè té un passat…
Sí, és clar, com tothom. Vinc d'una generació que
va viure el Maig del 68 a la facultat. I això marca.
Vaig ser metge per casualitat, volia fer una
carrera humanista, no sabia ben bé quina, i al
final vaig fer medicina. L'especialitat també va
ser una mica per casualitat. Estava en un
agrupament escolta on feia de monitor de nens
amb paràlisi cerebral, els portàvem d'excursió,
de campaments... A partir del coneixement
d'aquests nens vaig decidir fer neuropediatria.
Vaig entrar a l'Hospital Vall d'Hebron i vaig fer
pediatria i neurofisiologia. Com havíem
d'adormir els nens pels encefalogrames, vaig
aprendre molt. Encara no s'estudiava el son. Em
va interessar el tema.
No existia l'especialitat tal com la coneixem
ara?
No. Després de vuit anys a Vall d'Hebron, vaig fer
neuropediatria a Sant Joan de Déu i després vaig
anar als EUA per a ampliar coneixements. A
Detroit vaig dur a terme l'aprenentatge de les
unitats del son. Al tornar, vaig crear la Unitat del
Son a la Dexeus i després, ara fa dotze anys, el
Dr. Esteller em va ajudar a crear-la a Capio
Hospital General de Catalunya.
Tot un pioner.
Vam ser els primers a unificar en un sol servei tot
el que es deriva de la patologia del son. Vàrem
crear una Unitat Global. Abans hi havien
diferents especialitats que s'ocupaven d'això
segons el seu origen –otorinolaringòleg,
psiquiatre, pediatre…-, però no hi havia un servei
que ho englobés tot. Sí, vam ser pioners a
Espanya.
12
El famós “Mètode Estivill” aconsella deixar
plorar els nens. Molts pares es resisteixen a
deixar plorar els seus fills fins que s'adormen.
És que no cal deixar-los plorar! Aquest és un
concepte equivocat. El que estem fent és
ensenyar-los una rutina. Quan portem per primera
vegada un nen a l'escola també plora, i no per això
deixem de portar-lo. A poc a poc s'acostuma, i
anar al col·legi forma part de la seva rutina. Dormir
és el mateix, ha d'acostumar-se a fer-ho a soles.
Si plora, és un plor necessari. El portem al llit però
no l'abandonem, anem entrant a veure com està,
l'acompanyem però no l'agafem, ha d'aprendre a
dormir sol com a anar al col·legi.
Crec que els que també tenen problemes són
els professionals amb els horaris canviats.
Sí, els que anomenem “corretorns” pateixen més
que els treballadors amb horaris convencionals.
El cervell està preparat per dormir de nit i
treballar de dia, si canviem aquest orde biològic
natural tenim un son de pitjor qualitat. Són gent
que té més problemes de tipus psíquic i també
físic: trastorns gastrointestinals o baixades de la
immunitat, perquè mentre dormim els teixits es
regeneren. Ansietat, depressió, més
separacions... Treballar de nit és un risc
important.
Capio Hospital
General de Catalunya
Barceloní de Sàrria, de família amb botiga d'òptica i cantant de folk, inventor del “Mètode Estivill” per educar els nens en el dormir,
autor d'un munt de llibres que són la Bíblia per a molts pares i pioner de les Unitats del Son hospitalàries, aquest metge humanista
encara dedica el seu temps lliure a donar concerts amb el seu Grup de Folk.
què passa amb les persones grans?
El son no és igual en cada etapa de la nostra
vida. Durant la nit es produeixen els processos de
regeneració i substitució, fabriquem hormones,
com la del creixement. Els nens creixen mentre
dormen, els adults reparem els teixits. Quan un
adult dorm poques hores o malament, la pell no
es regenera i fem ulleres. Les hores que hem de
dormir canvien amb l'edat. Un nen ha de créixer i
reparar, necessita dormir més hores, un adult en
té prou amb set o vuit hores. La gent gran no
necessita més de sis hores, encara que això sí,
completades amb migdiades de mitja hora. És
important explicar-los que en tenen prou amb
aquestes sis hores i que no cal angoixar-se ni
prendre pastilles per dormir.
Com dormim els espanyols?
Com la resta del món. Un 30% dorm malament,
un 5% ronca i té apnees, un 30% pateix
problemes d'insomni per hàbits incorrectes.
Abans crèiem que dormir era una pèrdua de
temps i que dormir bé o malament era com una
loteria. Ara són problemes que tenen tractament.
La veritat és els espanyols anem curts de son.
Segons un estudi recent, els espanyols, enfront
dels anglesos, els francesos, el holandesos o el
italians, dormim tres quarts d'hora menys de
mitjana. Sopem tard i ens llevem a la mateixa
hora que la resta dels europeus.
Però hem inventat la migdiada…
No, això ja ve dels llatins, que ho tenien per
costum. Feien el que el seu cos els demanava.
S'ha descobert que, en 24 hores, el cervell humà
necessita dos moments de desconnexió. Un
d'ells és a partir de les 9 del vespre i l'altre vuit
hores després de llevar-nos. D'altra banda, els
anglosaxons, que han inventat els estimulants
com el té o el cafè, no feien aquest descans.
Cada vegada més es recomana fer la migdiada,
encara que això sí, ha de ser curta.
Hi ha coses que fem amb naturalitat i que després
la ciència ens explica, com el que deien les àvies
després que els nens passessin uns dies al llit per
una malaltia: “Aquest nen ha fet una estirada”, i
sí, s'ha comprovat que mentre dormim
segreguem més hormones del creixement i es
fan aquestes estirades.
Què és el que vostè anomena “higiene del
son”?
Són coses que cal fer o evitar a l'anar a dormir.
Per exemple, cal fer un sopar lleuger a base de
pasta, verdures i un derivat lacti; cal evitar les
proteïnes, l'alcohol i el cafè. Abans d'anar a
dormir, convé realitzar una activitat relaxant,
desconnectar de la feina, i està prohibit emportarse feina a casa. El cervell necessita dues hores
de desconnexió abans d'anar a dormir.
Dormim 45 minuts menys que la resta
d'europeus, per això diuen que som menys
productius?
No, no té res a veure. La falta de son té més a
veure amb la concentració, la irritabilitat, el
caràcter i, sobretot, amb el cansament i la fatiga.
Però la veritat és que aquests horaris no ajuden
gaire a que tinguem més hores de son.
A vostè se'l veu una persona feliç.
És el caràcter, no sóc gens nerviós, vaig a tot
arreu en moto des dels 18 anys. No faig cues amb
els cotxes i arribo abans als llocs, no m'enfado
gaire. Procuro dormir set o vuit hores cada nit i
prendre'm les coses amb tranquil·litat.
La música també ajuda?
I tant! És el meu hobby de tota la vida. Encara faig
concerts amb el Grup de Folk. Canto des dels 14
o 15 anys. Vaig començar amb traduccions de
cançons de Bob Dylan, Pete Seeger i altres
autors de folk americans, i encara segueixo…
www.capiosanidad.es
13
El síndrome de apnea obstructiva del sueño
Con frecuencia, la presencia de un ronquido intenso y entrecortado es
motivo de comentario jocoso entre los familiares o los amigos del
roncador. De igual modo, la persona con somnolencia o que se duerme
durante el día puede ser acusada de "falta de interés" por lo que le rodea,
de despistada o incluso de vaga. Normalmente, los afectados se ven
obligados a defenderse alegando que "estoy muy cansado", que "trabajo
demasiado" o que " paso una temporada de mucho estrés". Nada de esto
es cierto. Lo único que sucede es que estas personas con ronquido
intenso seguido de paradas respiratorias durante el sueño y somnolencia
diurna padecen un SÍNDROME DE APNEA OBSTRUCTIVA DEL
SUEÑO.
Muchas de estas personas tienen problemas sociales a causa de esta
enfermedad. En su trabajo rinden poco, pierden memoria, les resulta
más difícil concentrarse, padecen sueño en las reuniones o se duermen
conduciendo. En sus casas, se duermen en el sofá antes de comer o
cenar, muestran una escasa atención por lo que les rodea y
experimentan un evidente descenso del interés sexual.
En la actualidad, esta enfermedad afecta a un 5% de la población y se
caracteriza por tres síntomas: ronquido muy intenso, apneas que
interrumpen el ronquido y sueño muy evidente durante el día. La palabra
apnea significa "ausencia de respiración". Médicamente se emplea para
definir la falta de entrada de aire en los pulmones durante 10 segundos o
más.
Al final de cada apnea, la falta de oxígeno da lugar a una respuesta de
despertar (arousal) que permite superar el episodio. Estos despertares
provocan la dificultad de profundización en el sueño, con lo que el
paciente sólo puede dormir de forma superficial, normalmente en fases 1
y 2, con la consiguiente secuela de somnolencia durante el día.
Muchas de las muertes nocturnas inexplicadas tienen lugar durante una
de estas apneas. La alteración de los gases en la sangre es la causa de
las cefaleas matutinas y las alteraciones neuropsicológicas, como el
descenso de la concentración, la memoria y la libido (deseo sexual), y
tiene un rol importante en la génesis de la hipertensión diastólica
observada en estos pacientes.
El diagnóstico de sospecha se realiza por los síntomas, pero la única
forma de confirmar la existencia de dicha alteración es estudiando al
paciente durante una noche de su sueño mediante la práctica de una
polisomnografía. Para ello, debe acudir a una Unidad de Alteraciones del
Sueño donde se observe su comportamiento durante la noche, el tipo de
respiración, la intensidad del ronquido, el número de paradas
respiratorias, las alteraciones del ritmo cardíaco, la profundidad del
sueño, la cantidad de despertares y el grado de hipoxia.
Para completar el diagnostico debemos someter al paciente a una
revisión otorrinolaringológica para conocer el estado de sus vías
respiratorias.
La elección del tratamiento más efectivo del Síndrome de Apnea
Obstructiva del Sueño depende de los resultados de la polisomnografía,
de la severidad de los síntomas, de las condiciones anatómicas y/o
médicas que precipitan o favorecen el cuadro y, sobre todo, de la
colaboración por parte del paciente.
Sea cual sea el tratamiento escogido, deben tenerse en cuenta una serie
de normas higiénicas y dietéticas. Dichas normas son muy útiles para
mejorar el rendimiento de cualquier tratamiento y, en ocasiones, en
casos leves, pueden solucionar el problema por sí solas:
- Pérdida de peso.
- Eliminar la ingesta de alcohol.
- No utilizar depresores del sistema nervioso central (sedantes,
ansiolíticos, hipnóticos, etcétera).
- Dormir un mínimo de ocho horas diarias y mantener horarios
regulares.
- Procurar evitar la posición supina (boca arriba) durante el sueño.
- Utilizar con precaución y bajo control médico betabloqueantes y
diuréticos.
Dependiendo de la gravedad de la enfermedad, el enfoque será algo
distinto. En los casos graves, la primera indicación será la aplicación de
una presión positiva continua de aire por vía nasal (nCPAP). Para ello se
utiliza un pequeño compresor que envía aire a través de un tubo que
finaliza en una mascarilla. La mascarilla se fija a nivel nasal gracias a
unas tiras autoadhesivas que permiten su ajuste preciso a la cabeza de
cada individuo, evitando así las fugas de aire.
Se debe evaluar siempre la anatomía de la vía aérea superior, por si hay
la posibilidad de corrección quirúrgica. Para los pacientes con esta
enfermedad existen diferentes técnicas quirúrgicas, dependiendo del
sitio de obstrucción, si es que existe. En algunos casos, con una buena
indicación podemos solucionar definitivamente la enfermedad y en otros
colaborar a una mejor tolerancia del CPAP.
Además de la aplicación del CPAP o de la posibilidad de la cirugía,
existen otras alternativas que deben ser valoradas y que pueden ser de
utilidad en muchos casos. Un claro ejemplo de ello son los dispositivos
orales que consiguen un avance de la mandíbula y que deben ser
adaptados de forma individual por especialistas en la materia. Además,
algunos pacientes pueden beneficiarse de tratamientos médicos.
Firmado
Eduard Esteller. Servicio de ORL, HGC; Eduard Estivill. Unidad del Sueño, HGC; Francesc Segarra. Unidad del Sueño, HGC
14
Capio Hospital
General de Catalunya
Libros publicados
1 - EL SUEÑO, ESE DESCONOCIDO.
E. Estivill
Editado por EMISA, Editorial Médica Internacional, Madrid, 1992.
Publicado también en forma de coleccionable (5 fascículos)
2 - DUÉRMETE NIÑO (1997)
E. Estivill, S. de Bejar ( Editorial Plaza y Janés)
Traducido al catalán, italiano,checo, portugués, polaco, danés,
islandés, alemán, húngaro, japonés.
3 - NECESITO DORMIR
E. Estivill, S. de Bejar (Editorial Plaza y Janés)
4 - NEN, A DORMIR (2001)
E. Estivill, S. de Bejar (Editorial Plaza y Janés)
5- DORMIR A PIERNA SUELTA
E. Estivill (Círculo de lectores)
6- DORMIR SIN DESCANSO
E. Estivill (Editorial Océano)
8 – DEJA DE RONCAR (2000)
E. Estivill, S. De Béjar. ( Editorial Plaza y Janés)
9 - VAMOS A LA CAMA (2003)
E. Estivill y M. Doménech (Editorial Plaza y Janés)
10- MÉTODO ESTIVILL. GUÍA RÁPIDA (2002)
E.Estivill ( Editorial Plaza y Janés)
11. EL LIBRO DEL BUEN DORMIR (2003)
E. Estivill (Editorial Aguilar)
12. MÈTODE ESTIVILL. GUIA RÀPIDA (2003)
E. Estivill (Editorial Plaza i Janés)
13.-CUENTOS PARA ANTES DE IR A DORMIR (2004)
E.Estivill y M.Domènech (Editorial Planeta)
14. ¡A COMER! (2004)
E. Estivill y M. Domènech (Editorial Random House)
15. LILA (2005)
E.Estivill y M. Domènech (Editorial Random House. Beascoa)
16. NUEVOS CUENTOS PARA ANTES DE IR A DORMIR (2005)
E.Estivill y M. Domènech (Editorial Planeta)
17. RECETAS PARA DORMIR BIEN (2006)
E.Estivill y M.Domènech (Editorial Plaza y Janés)
www.capiosanidad.es
15
Desde Capio HGC
Noves incorporacions a Capio HGC
Jornada sobre trastornos bipolares
El Sr. Iñaki García Benis, llicenciat en Ciències Econòmiques i
Empresarials, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i
postgrau en Auditoria de Comptes, s'ha incorporat a Capio Hospital
General de Catalunya en qualitat de gerent d'Àrees de Suport.
El pasado día 15 de mayo se celebró en Capio HGC la Jornada
“TRASTORNOS BIPOLARES, AVANCES EN EL DIAGNÓSTICO,
CLASIFICACION Y TRATAMIENTO”
La Jornada, dirigida por el Dr. Jordi Domingo, jefe del Servicio de
Psiquiatría de Capio Hospital General de Catalunya contó como ponente
con el Dr. José Manuel Goikolea, del Servicio de Psiquiatría del Hospital
Clínico de Barcelona.
Entre altres responsabilitats professionals, ha estat director de l'Àrea
Econòmica – Financera de la Corporació Sanitària Clínic i de
Pricewaterhousecooper Auditores, S.L.
El Dr. Jordi Martínez Roldán, especialista en Medicina Familiar i
Comunitària, i màster en Direcció d'Institucions Sanitàries, s'ha
incorporat a Capio Hospital General de Catalunya en qualitat de director
assistencial.
El Dr. Martínez va ser director mèdic de l'Hospital Comarcal de l'Alt
Penedès (Vilafranca) i, entre d'altres, ha estat coordinador de Processos
de Metodologia, Avaluació i Qualitat Assistencial del Servei d'Atenció
Primària Baix Llobregat Litoral, així com director de l'equip d'Atenció
Primària St. Boi de l'Institut Català de la Salut.
La Dra. Cristina Carod és la nova cap del Servei d'Urgències i el Dr. Marc
Cots el nou Cap del Servei de Traumatologia i Ortopèdia.
D'altres incorporacions corresponen a l'Àrea d'Hospitalització, la
Maternoinfantil i la d'Urgències i UCI, la responsabilitat de les quals anirà
a càrrec d' Anna Cruz, Carme Oller i Engràcia Puig, respectivament.
Capio HGC en la Fira de Sant Cugat
Capio HGC participó en la Fira de Sant Cugat instalando una ambulancia
al lado de las carpas del recinto de la Fira.
Iñaqui García Benis
Dr. Jordi Martinez Roldán
16
Desde Capio HGC
Dr. Xavier Tintorè
Cap del Servei de Cirurgia Plàstica
Trastorn limit de la personalitat
Un final feliç
El trastorn límit de la personalitat està present entre el 2% i el 3% de la
Rosario Mendoza és una dona sevillana de 57 anys. Fa deu anys, arran
població. Segons dades de CatSalut, a Catalunya podrien patir aquest
de la separació del seu marit, va caure en una depressió severa.
trastorn unes 120.000 persones. El diagnòstic predomina en dones,
Aquesta situació va fer que s'engreixés progressivament fins als 213
amb una ràtio de 3:1. Entre les persones diagnosticades des de
kg. La situació era tal que la pacient va quedar prostrada al llit sense ni
l'adolescència fins a l'edat mitjana, el 70% haurà realitzat algun intent
poder-se alçar, de manera que va haver de ser assistida per una grua
de suïcidi i un 50% el repetirà diverses vegades al llarg de la seva vida, i
per al seu trasllat a un centre hospitalari després d'una caiguda al seu
més d'un 10% el consumarà.
domicili.
En general, el trastorn límit de personalitat es caracteritza per ser un
Va ser intervinguda de cirurgia bariàtrica al 2003 i se li va practicar una
patró de relació, percepció, comportament i pensament permanent i
gastroplàstia amb bypass gàstric per laparoscòpia. La pacient va
inflexible, prou greu com per causar símptomes psiquiàtrics
perdre quasi 100 kg i, a poc a poc, va començar a portar una vida
(inestabilitat emocional, impulsivitat greu, autolesions, reaccions d'ira),
així com per impedir que qui el pateix es relacioni de manera adequada
normal.
Però després d'una pèrdua de pes tan important, va quedar una
amb el seu entorn. Generalment, es manifesta a l'adolescència o al
acumulació de pell i greix en la cara interna de les cuixes. Aquesta
principi de l'edat adulta, mantenint-se estable al llarg del temps si no hi
acumulació li impedia deambular amb normalitat pel fregament que
ha un tractament, per la qual cosa comporta malestar i perjudicis per al
produïa, a més de provocar-li una irritació important en els plecs.
subjecte. Els trastorns de personalitat han estat els grans marginats a
l'hora d'intervenir terapèuticament, perquè es partia de la base que
eren trets immodificables i només es podien tractar símptomes
puntuals.
En aquell moment, la pacient va fer un crida pública al programa de TV1
"Por la mañana" demanant una solució al seu problema.
El programa es va posar en contacte amb el Servei de Cirurgia Plàstica
de l'HGC que, després d'estudiar el cas, va proposar una intervenció
Des de fa pocs anys, la comprensió i el tractament del trastorn de
personalitat suposa un dels grans reptes de la psiquiatria i la psicologia.
Per això, a la Unitat de Tractament del Trastorn Límit de la Personalitat
de l'Hospital General de Catalunya creiem que és important el nostre
compromís amb el desenvolupament, tant de la intervenció clínica com
de la docència dels professionals de la salut que estan en contacte amb
aquesta patologia.
http://www.capiosanidad.es/hgc/cat
quirúrgica denominada cruroplàstia o dermolipectomia crural, que
consisteix a eliminar l'excés de pell i greix i, posteriorment, fer un lífting
o estirament de la pell de les cames. La intervenció la van dur a terme de
manera gratuïta el Dr. Xavier Tintoré i la Dra. Cristina Brasó als
quiròfans cedits solidàriament per Capio HGC. Després de quatre dies
d'ingrés, la pacient sortia de l'hospital pel seu propi peu. L'evolució
posterior ha estat molt bona i Rosario ha pogut incrementar la seva
activitat física, la qual cosa li permet desenvolupar una activitat diària
totalment normal.
CRUROPLÀSTIA
Dr. Miquel Gasol Colomina
Cap de la Unitat de Tractament del Trastorn Límit de la Personalitat
Hospital General de Catalunya. Tel. 93 565 60 00 Ext. 5431
Abans i desprès de l'operaciò
www.capiosanidad.es
17
Vida Sana
Internet i angoixa familiar
Les noves tecnologies informàtiques han revolucionat l'accés a la
informació. És realment admirable com es pot arribar a trobar tota mena
d'informacions introduint només una inofensiva paraula dins la casella
del nostre cercador. En pocs segons se'ns permet viatjar cap a l'univers
infinit dels conceptes, les societats i les informacions relacionades o no
amb el tema que cerquem. És cert que la paraula navegar, emprada en la
consulta d'Internet, ret homenatge a aquest viatge que fem en la
informació: la quantitat de salts informatius que ens porten a increïbles
paratges i temes que en cap moment no ens havíem plantejat abordar. La
nostàlgica imatge de la consulta als llibres desats en precioses
biblioteques ha desaparegut d'una manera tan prodigiosa com ràpida, i
ha donat pas a un món d'informacions sense fronteres ni limitacions.
Diez consejos de oro ante la
exposición solar
Molts són els avantatges de l'accés a la informació. Podem reservar
viatges arreu del món, trobar la resposta a tot tipus de qüestions i entrar a
societats científiques i tecnològiques o a clubs d'art, així com realitzar
compres i, fins i tot, fer-hi vida de relació.
Pel que fa a l'accés a la informació mèdica per part dels usuaris dels
serveis mèdics, és a dir, dels pacients o dels seus familiars, s'han de tenir
en compte una sèrie de consideracions abans de decidir-se a “googlejar”
amb ànim d'ampliar els coneixements sobre qualsevol malaltia. Sovint
explico als meus pacients, o millor dit als seus pares, que el món de la
informació, especialment la mèdica que fa referència a la patologia dels
fills, en comptes d'assessorar crea un estat permanent d'angoixa i por
desmesurada i creixent que succeeixi tot allò que s'ha llegit, ja que es
navega per pàgines indesxifrables sense conèixer ni la procedència ni la
formació exacta de qui escriu el text que ha arribat a la nostra pantalla.
Vet aquí que sovint m'agrada dir que, en temes de pediatria, “Internet s'ha
d'emprar amb recepta mèdica”.
Sense ànim de fer-nos imprescindibles, la informació sobre l'afecció dels
infants l'ha de donar el/la pediatra que porta la criatura, ja que és qui
coneix de primera mà tots els aspectes i varietats de la patologia del
pacient en qüestió. Navegar per conceptes mèdics mai no donarà als
pares una noció exacta del cas del seu fill/a.
Si els pares, intranquils davant la seva criatura malalta, entren a navegar
per Internet, s'hi trobaran unes definicions tan inintel·ligibles i una llista
tan inacabable de possibles complicacions que, sovint, els farà tornar a
consultar el seu pediatra en les hores següents per aclarir els dubtes i
treure's el nus de la gola de saber tot el que podria passar... Fins a
l'extrem que no és rar portar el nen al serveis d'urgències per constatar
que la criatura que els preocupa no presenta cap complicació de les que
s'han llegit a la pantalla.
De tota manera, és bo que els pares tinguin tot l'interès per ampliar els
seus coneixements sobre el món dels infants, perquè així podran atendre
millor i entendre les circumstàncies, patològiques o no, que envolten els
seus fills. Per aquesta raó hi ha algunes pàgines web de prestigioses
societats científiques i pediàtriques dedicades a donar informació als
pares. Cal entrar-hi per descobrir i aprendre un munt de coses sense
crear-nos neguits ni necessitats afegides de consultar urgentment un
professional. Tanmateix, les societats que apleguen grups de pares de
nens afectats d'una determinada malaltia suposen una gran eina, tant pel
rigor de les informacions que s'hi troben com pel consol de tenir el suport
de pares amb els mateixos problemes. Al capdavall, a fer de pare no
t'ensenya ningú, i sempre és bo llegir i ampliar els coneixements. Però
s'ha de saber filtrar les fonts que utilitzem.
Dra. Núria Gorina
Servei de Pediatria Capio HGC
18
- Evitar la exposición solar entre las 10 y las 14 h. (hora solar).
- El factor de protección que utilicemos debe ser superior a 20.
- Aplicar el protector al menos 30 minutos antes de exponerse.
- Repetir las aplicaciones pasadas tres horas y después de cada baño.
- El protector solar debe aplicarse sobre piel seca. Para un adulto de
talla media, hay que aplicar una cantidad equivalente a seis cucharadas
de café para todo el cuerpo.
- Protege mejor del sol la ropa de color oscuro que los tejidos claros.
- Es mejor usar un gorro o un sombrero de ala ancha que una gorra.
- Usar siempre gafas de sol con garantía de filtro ultravioleta.
- Estar a la sombra sólo evita entre el 40 y el 60% de las radiaciones
solares.
- Estar dentro del agua no protege del sol. Hasta un metro de
profundidad, los rayos ultravioletas actúan sobre la piel.
- La exposición ha de ser progresiva.
- Es importante beber mucha agua y aplicar crema hidratante para
evitar la deshidratación.
- La exposición solar durante el embarazo puede provocar la aparición
de manchas oscuras.
- Algunos medicamentos de uso frecuente producen reacciones
alérgicas en contacto con el sol.
- No utilizar perfume ni cremas hidratantes que lo contengan antes de
exponerse al sol.
- Si observamos cualquier lesión cutánea de reciente aparición o que
haya cambiado, debemos acudir al dermatólogo.
Dr. Antonio Campoy Sánchez
Servicio de Pediatría Capio HGC
Desde Capio Sanidad
Capio Sanidad
tu salud en buenas manos
Premio a la web de Capio Sanidad
como mejor web corporativa
Diario Médico entrega sus premios Favoritos en la Red
En un acto celebrado el día 25 de marzo en el Hotel Puerta de América en
Madrid, la web de Capio Sanidad http://www.capiosanidad.es/ ha
recibido el premio a la mejor web corporativa en el apartado de médicos.
Diario Médico entrega sus premios Favoritos en la Red. Más de
cincuenta páginas web y blogs del mundo sanitario han recibido esta
mañana el reconocimiento de Diario Médico al ser premiados en la
primera edición de "Favoritos en la Red."
La entrega de las placas conmemorativas se ha realizado tras una
exhaustiva criba de los sites que habían presentado su candidatura y a
los que se añaden los seleccionados por el propio jurado, compuesto por
la redacción de Diario Médico.
Capio Sanidad
tu salud en buenas manos
IV Jornada de Calidad de
Capio Sanidad
La IV Jornada de Calidad de Capio Sanidad, celebrada el 11 de junio en el Aula
Magna de la Fundación Jiménez Díaz, congregó a profesionales de todos los
centros Capio, que siguieron con gran interés todas las ponencias que se
presentaron.
La jornada que duró todo el día, fue un éxito para el Núcleo Central de Calidad,
que coordino el evento.
www.capiosanidad.es
19
Entitats d’assegurança sanitària i altres empreses
que tenen acords amb Capio Hospital General de
Catalunya
ADAC
ADESLAS
AEGON
AGRUPACIÓ MÚTUA COMERÇ INDUSTRIA
ALLIANZ RAS
ARESA
ASEVAL
ASISA
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL
ATLÁNTIDAASSEGURANCES MEDIQUES
AXAAURORA IBERICA
AZKARAN
CAIXA ANDORRANA DE LA SEGURETAT SOCIAL
CASER SALUD
CENTRO ASEGURADOR
CIGNA
CLINICUM SALUT
Qualitat
Mútues d’accidents laborals i malalties
professionals que tenen acord amb
Capio Hospital General de Catalunya
Mutuas de accidentes laborales y
enfermedades profesionales que tienen acuerdo
con Capio Hospital General de Catalunya
Informació i Citacions
Entidades de seguros sanitarios y otras empresas
que tienen acuerdos con Capio Hospital General
de Catalunya
DKV SEGUROS
FIATC ASSEGURANCES
GES SEGUROS
GROUPAMA SEGUROS - MEDYTEC SALUD
GRUPO SERSANET
HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS
HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS
Servicios Corporativos
INSTITUCIÓ MEDICINA LLIURE
L'ALIANÇA
LA BOREAL MÉDICA
LA ESTRELLA
LABOR MÉDICA
MAPFRE CAJA SALUD
MONTEPIO GIRONA
MÚTUA DEL PENEDÉS
MÚTUA GENERAL DE CATALUNYA P.S.
MÚTUA MANRESANA
Professionalitat
902 53 33 33
Tecnologia
ACMAT
ASEPEYO
FIMAC
FREMAP
IBERMUTUAMUR
MADIN
MATT
MUPA
MÚTUA PREVISORA
BARCELONA FONTSALUT
MUTUAL FLEQUERA
MUTUAL SALUS
MUTUALITAT NOSTRA
SENYORA DEL CARME
MPS
POLICLINICATIBIDABO
PREVISORA GENERAL
QUALIMEDIC CARD
ROBRESA
RTVE
SABADELL MUTUAL
SANITAS
SEGUROS CATALUÑA
SHARED CARE
VITAL SEGURO
VITALICIO SALUD
WINTERTHUR
Departamento Marketing Capio Sanidad, Julio 2008
Capio Hospital General de Catalunya
Innovació
MÚTUA INTERCOMARCAL
MÚTUA UNIVERSAL
MUTUAL MIDAT CYCLOPS
SABADELL ACCIDENTS DE TREBALL
(SAT Mútua)
UNIÓN DE MÚTUAS
UNIÓN MUSEVA IBESVICO
WILLY BETZ ESPAÑA
Capio Hospital
General de Catalunya
l Vallès
a
l
a
t
i
p
s
o
H
El teu
Disposa de totes les especialitats
mèdiques i quirúrgiques
Urgències generals i
pediàtriques 24 hores 365 dies
Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad, líder en gestió i assistència sanitària
902 53 33 33
Té acords amb totes les mútues
www.capiosanidad.es
tu salud en buenas manos