historia de catalunya

ANT I i m —BARG8L0R4, DIYENDRES 11 DE DESEMBRE DE 1896— tm. 7152
DIJÍRI; DE:
CWmLUnyR
^EDACCIQ Y ADMINISTRACIO, X u c í á J 3 . — TELEFONO, 1.5C7
** F n b l i c a a n a edició d i a r i a y r e g a l a c a d a s e t m a n a á soa s n s c r i p t o r a
urna Reiriata L i t e r a r i a y a c F o l l e t i de 1 6 p l a n a s c a d a un.
M lirceiiii, 2 psnitai, BI Bet,-EipiD|i, 11^„ trlButri.-liiJllis, II Itf.-Eitriiseri \l HM liiirii II liitíis^
ffemt ael cUa.- SANT DAMAS, papa espanyol.— '''mi ae demá SANTS DONATO y SINESIO, márt\T& — Quaranta horas: Acaban en la i|flP8ia del Hospital de Santa Creu. Sf- deecubreix á doa
quartg de vnyt del matí y's reserva á don quaits áf sis de la tarde —Cor¿ de María: A.Tay se
f4 la visita á, la Mare de Deu del Patrocini, en la Catedral.
•Ubservatori m e t e o r o l ó g i c h d e la O n i v e r s i t a t . — Dia 1 0 D e s e m b r e de 1 8 9 6 .
Hora» d' obaervació: 9 del matl; 8 de la tarde —Barómetro á O" y al nivell del mar: "568 2Í1;
*J6?07 — TemperaturaB. • Máximas: 23 fi «ol; 13'3 sombra. — Mínima: ft'l ~Term6metr«#
tipo: 86 120 - G^au d'hnmitat: P36 oTS
P'nia en 24 horas: mm. 2*25 —Ayg-na eTaoo»
rada en '¿A borat: 0 95 -Venta — Dlreccló NNE; NNO - Velooitat p^-r 1": 10, 82 — Bit&t del
63l Ciar; idem -Nuvola.—Clasae: Cum-cirr ; idt-m -Cantitat 00: l'O —Or-rnvu de oioii¿me>
tro: 6; 4.—ObaerTaeions partioulara: Neu á Montseny.^Lo Director, B. Lozano.
LO NOTARI DON JOSEPH SURRIBAS
(Xuclá, 8 bis, principal) s' ha fet cárrech deis protocols y demés documents de la
Kotaiía de Don Pío Mas j Ribot, com á sustituí del mateix.
HISTORIA DE CATALUNYA
ESCRITA EN CÁTALA
PER
ANTONI AULESTIA Y PIJOAN
€ela Real Academia de Bonas Lletras de Barcelona, de la Academia de la Llengoa C t kalana, ex-President de 1' Associació Catalaniala d' Excursiocs Cientificas, etc., ete.
Dos volúms en c u a r t menor, 1 0 pessetas
Bn lo Tolúm primer, de mes de 400 plsnag de lectura, se relata la historia de la noitri patria fins ¿ la mort de Jaume I lo Conquistador (en lo darrer ters del sigle xm} • » {faint en lo Tolúm segon, de 552 planas, la narració deis fets mes gloriosos de nostxa
tfifra fins al acabament de la guerra de la Independencia en 1814.
Aquesta obra, de la qual se *n han ocupat ab gran elogis los principáis diaris y periódáchs de Catalunya, 's troba de yenda, 6 Barcelona, en lo magatzém de paper de Joan
Almirall y Foresté, carrer de la Primpeesa, námero 16, y en las lUbrerías de Verdagnor,
^opez, Puig, Duran y L* Ávcnt.
Cada Tolúm s o l t 5 pesaetas
7»%6
LA REMAIUSMSA — DIAAI DE CATALUNYA
pera vendré, á tots los preus y en
tots los districtes de Sant Marti de
Provensals, propis pera fábricas,
^^
_
tallers y altras construccions.
Donairá raRó J.~Kivera, de 1 á 2, en lo carrer d e l GlQt,niun. 61,
del mateix poblé. Teléfono 1.798.
TERRENOS
Uspectacles ptibllclis.
TEA.TRO PRINCIPAL. — Avuy no M h a funció. — Lo dissapte estreno en aquest teatro
de Los MosQUBTEEOS.—Segueixen loa entaigs de Los GRANA-DEEOS, nova á Espanya.
GRAN TPATRO DEL LICEO. — Demá dissapte, d e b a t de la soprano Mme. Adelaida
Bolfcka y 9.* del célebre artista Sr. Blanchart. — 1.* representació de la ópera del meatra
Ambróa Thomas AMLBTO. — Lo diumenge á la tarde reprcBentació extraordinaria d é l a
6pora MANOM LBSCAUT.—Se despatxan localitats en contaduría pera ditas fancions.
TEATRO CÁTALA.—ROMEA. — Avuy divendres benefici del popular primer actor y
director D Jaume Capdrivila. — Lo melodrama en & actes LA. CESBERBDADA y la pessa A.
MITJ CAMÍ.—A dos quarts de nou. — Entrada á la sáfala, 1 pta. y 5 céotime del timbre.—Al
aegon pi», '¿ rala.—uemá Societat Latorre. L' AMICH MOLAS y LosHUGONOTES.—Diumenge,
tarde, Lo SANT CEISTO GBOS y D E NADAL, Á SANT ESTEVB. — Nit, E L BEGISTBO DE LA P O L I CÍA y A MiTJ CAMÍ.—DiUans gran funció. D. A-LVARO Ó LA FUERZA DEL SINO y UN MÜSICH DE
RSGiMENT. — Dimars eetreno PARELLS Y SANAS (1 acte Aulés). — Prósimament Aconteixam e n t artlatieb.
TEATRO DS NOVETATS.—Avuy divendres funció Centro Cómicb Líricli.—Demá dissapte S O R TERESA.
TEATRO DE N O V E T A T S . - C O N C E B T S NICOLAU.—Diumenge, q u i n t d'abono.
ELDORADO.—TEATRO DE CATALUNYA. — Avuy divendres. despedida deis autora
de LAS MUJEBES, Srs. Xavier de Burgos y meatre Geroni Giménez—Programa: D E VUELTA
DEL VIVERO, múftica del mestre Giménez.—Los VALIENTES, famós saínete de Xavier de
Burgos —LAS MUJERES, ab assistencia de dits autora, úirigint la orquesta'1 meetre Giménez.—EL MUNDO COMEDIA ES 6 Eu BAILE DE Luis ALONSO, deis matclxcs Bur^os y Giménez
—A dos quarts de nou. — Demá. dissapte y diumenge, tarde y nit. L A S MUJERES (éxit cada
vegada mea briUant.
TEATRO GRANVIA.—Entrada 1 ral.—Avuy divendres dia de moda.—Dos estrenos dos.
—1. L A S CAMPANADAS. — 2. CATALUNTA, ball. — 3 Estreno de L A SUCURSAL DEL INFIERNO,
sarauela.—4. estreno de L A S UAS PEECIOSAS, ball. - Y L. A T Í SUSPIRAMOS, sarsuela, éxit.—•
A dos quarts de nou. —Demá. dissapte PANORAMA NACIONAL, ab decoracions novas y eos de
liall y debut del popular artista Joaeplí M. Alfonso. — Impoptant: Lo dilluns, I!, d e b u t de
Isabel Hernández, notable tiple espanyola.—Se despatxa en contaduría.
F&ONTÓ BARCELONÉS CUBERT.—Avuy divendres, dia 11, á las tres de la tarde, se
j u g a r á u a partii ái40 tantos entre BLAUS: M U C H A C K O y K G Ü Í B A R , contra BLANCHS: BELOQUl y A R A Q U I S T A I N . A sacar loa blaua del cuadro set y mltj, y 'is blanchs del cuadro
aet.—Preus reaubits.
FRONTÓ CONDAL.- Avuy divendres. & dos quarta de quatre de la tarde. — Partit & 50
entre 'la notables pelotaris VERMBLLB: PEORirO é IBACBTA, contra BLAUS: IRIGOYEN y
OLAIZ.—Preus ordinaria.
•:«s«^ll
1 I DE DESEMBRE DE
1896
7a S7
BARCELONA
-Demá diS'
Ja tením UQ altre general mes per térra.
Ja 'Is convencionals de la prempsa han acabat ab ua altre prestigl militar
•deis que no 's discutían.
N o era un Duoiourlez ni molt menos, pero tampoch son de la talla deis
convencionals los que li han fet la trabeta. Ha caygut perqué s' ha entrebancac
ab los hábits deis frares y ab los abricbs de pelL deis directors de tres diarls de
Madrid. Ha caygut també perqué no ha volgut portar la repressió fins al extrém
salvatje que li exigían los Uoparrons de provincia.
May bem sigut amichs deis generáis en sas glorias, ni 'n coneixém cap á E s panya que mereixi las incensadas de que son objecte. Pero Us respectém prou
pera no posárloshi entrebanchs en sa gestió, aixís que 'Is posan en un llocb de
conñansa.
Servía en Campos pera la delicada missló que 'i porta á Cuba? Servía en
Blanco pera reyetó de Filipinas?
Oonchs si no serveixen, per qué se Us fa fer los gegants y se *is afronta ab una
<limissió exigida, mil vegadas mes dolorosa que una destitució ben franca?
En Campos dona ab lo Zanjón vint anys de pau á Cuba, y sens dupte á un
nou Zanjón tiravan los seus plans acceptats pei Gobern. Y 'Is que ab iropru•dencias de tota mena havían fet possible una altra guerra y 'Is que ab la actual
s' hi eogreixan, li posaren tantas diñcultats, que Ms capítuls que sense la mort
del quefe insurrecte Martí haurían tirat avant de segur, s* hagueren de s u s pendre, deixant interinament que columnas y partidas s' anessen escopetejant
pera anar entretenint la curiositat pública y satisfer mes ó menos ais correspon»
sais telegráfíchs convertits en diputats á la primera cuyta electoral. Carn de p o bre, carn de lladre.
En Cánovas T havía nombrat á n' en Campos; los diaris ja no '1 pogueren
posar mes alt, y al mitj any lo clavavao en creu perqué apuntava per llevant ua
altre capitá general de Cuba.
Yolían extermini ó casament de gitano: lo fusellament de milers d* insurrectes ó que 'Is capítuls del nou Zanjón s' haguessen enllestit sense regatejar las bi rendas que portaría la pubilia y las que portaría 1' hereu. N o hi fa res que las
cosas se fassan malament mentres se fassin depressa. N o 'n sabém res á ciutat
de lo que passa á casa 'is notaris de vila que veuhen la meytat deis casaments
lirats per térra per dos llensois de brí de mes ó menos que porti la xicota.
Morí en Martí en una emboscada segons coman malas llenguas, y en Cam pos ja no serví ni per home bo ni per héroe. Per poch mes los patriotas no 1*
envían á presiri. Válgali la que va fer ais republicans, que sino...
Teníam un altre general de conñansa. U n d' aquells que 'ns havían de fer
Uuhir devant del mon si *i mon enter se 'ns bagues tirat demuni. Parlant d* en
Blanco la boca se 'ns feya ayguas per no sé quln combat del acabament de la
guerra carlina en que tantost xarpan al Alfonset que era tan jove com atrevit.
JSll havía decidit la acció aquella; ell havía sabut navegar entre duas ayguas
allavors que Barcelona semblava que se n* entres ab las festas obreras del Maig;
7aS8
L A RxNAUxmA — Diuix D S CATALUNYA
ell arreglava á la seva tnaaera las vagas. Doachs nlngú com ell per gobernar
Filipinas. Valor y prudencia; á estonas un Ueó, á estonas mes amorós que u n
guant, qué mes se podia desitjar?
Prou deya aigú: si aquest seoyor ho ía tant be á Barcelona, cóm dimoni 'I
portan tan lluny^ Que no está content ab un cárrech tan honrós y tan ben p a gat? Mistcrris de la vida, que ais pensadora los fan pensar y ais que Us tabalots
no hi donan cap Importancia. Tampoch n' hi dava Napoleón III á la costum
que tenía en Bazaine de jugar á billar, y ab los dits bruts encara de gulz d í a
que va ñrmar la capitulado de la primera plassa forta de Fransa.
Qué ha fet en Blanco de be ó de mal en la insurrecció filipina? N o 'n sab
nlngú res. Lo que es de suposar es que de be ha fet lo que ha pogut y que de
mal no ha fet mes que '1 que 11 han atribuhit los que 1' adulavan al acte d' e m barcarse. Las acusacions deis frares ñlipins n o ' n s pesan tampoch gayre, perqué las colonias americanas que perderem á principis d' aquest sigie las perderem tant per culpa de la estupidés de la major part deis virreys, com per ha-^
verse desviat algunas de las ordres relligiosas del motlu pera que foren instituhidas y del objecte pera que s' ordena que anessen ab las primeras expedicions d*
andalusos y extremenyos, d* aquells caps de casa que agafarea títols de noblesa per equivocado. A molts lo grlllet los hi hauría escaygut bastant mes be.
Díguiho Cuba, díguiho Santo Domingo, diguinthu las costas peruanas y xilenas, que ho diguln las mateixas planas del gran imperi megicá ahont no hi
queda ni un sol indígena. SI la naturalesa no *is hagués cridat ab son brutal
imperi, ni una dona tampoch hauría quedat viva.
Pero no *n parlém d' aixó. Quan s' hagl fet mes llum sobre lo que digué u a
pare Jesuíta á Vitoria, potser podrém revenirhi sobre las causas de la actual revolta filipina y sobre la Impossibilitat en que estava en Blanco de dominarla.
De las nostras glorias militars ja *a tením duas de costellas. Are fa pochs dias
ne teniam una altra si cau no cau y un floret de diaris capassos en un obrir y
tancar d^ ulls de menjarse las que quedan. Lo deu cartaginés s^ abranda per
qualsevol cosa: perqué á un corresponsal no 'I deixan anar ab las columnas;
perqué li retallan un telegrama; perqué *1 fan esperar deu minuts avans de rebrel quan va á péndrela confessió deis generáis ab la cartera ais dits y U llapis
á la orella. Ob! allavors, ab quin gust la encenea la foguerada, y 'Is tres diaris
de Madrid li entornan per la boca un Campos ó un Blanco que quedan redubits i ceodrasl La panxa ruhenta del dea cartaginés que ara está de moda, a n i rá acabant aixis ab los militars mes granats d* Espanya. Qui tefecit te desfecit,.
que diuhen las beyaias. Nosaltres no *ns hi fiquém en si la grana aquesta es bona ó dolenta. Lo que sabém es que *ns la venían per bona.
Tiran per térra las millors reputacions are que s^ acosta la grossa; are que
en las páranlas d* en Cleveland, entremitj de la taujanería d* un pagés de m o n tanya, s* hi veu la amenassa d' una intervencló.
Pero no *ns espantém, que aquí hi ha la Correspondencia
militar que 'ns
surt de fiadora del éxit. Es un problema que ni 'I matelx N c w t o n I* bauria r e solt, pero que *l resolen en aquella redaccló ab tota frescura:
«Al adoptar esa resolución y anunciar con el mayor descaro que cuando España comience á dar muestras de debilidad, entonces obrará, no sabe M. C l e veland que, aun dando nuestro pais prueba de impotencia en Cuba^ le sobraria
11
OE DESEMBRB D I 1896
73
S9
fuer¡[a para castigar cualquier ingerencia de la república norte-americana
en
nuestros asuntos»n
N o r enteném aquesta cuadratura del circuí. Deu nos ea guart de tenlrll de
buscar la ^ á la plssarra. Prou 'ns donarían mes d* un cop de puntero, y, per
torna, 'ns quedaríaoi sense diñar vuyt dias de carrera.
Es lo que tením los catalans, que *ns costan molt d' entrar las cosas.
Pero escolti, sant cristiá: si d' aquí tres mesos nos te de sobrar fuerza, cóm
es que are 'ns ne falta? Q Ü ¿ menjarécn d' aquí liavoras que 'ns enforteixl tant?
Si fosslm cavalls ja bo compendríam. Vinga un bon plnso de fabons y c a r '
rega tant com rulguis. Pero deis bornes, francacnent, no 'n sabém la recepta,
A no ser que fem tots plegats cocn aquell viatjant que s' assegué á una taula
del Café N o u pera esmorzar.
—Quatre plats si Us tria la casa; tres, si se 'Is tria vosté—li va dir lo mosso al
detnanarli las condicions d' un esonorzar de 12 rals.
—De priuier portier, un bistecb.
—Si es servit.—
Passan 10 minuts, y:
— U n altre bistecb.—
Deu minuts mes, y:
— U n altre bistecb.—
Li deya aixís casulanament, no d' aquella manera tant estranya que ho e s criuben ais diaris.
Pero bo digués com ho digués, si tots bo fessim com ell, d'aquí tres
mesos nos sobraría fuer^^a para castigar cualquier ins¡erencia de la república
norte-americana^
Es la única solució que 'ns queda pera resoldre'1 conñicte.
O menjar bisiecbs ó enviar á Fernando Póo á aquestos periodistas que disposan deis diners deis ricbs, de la sancb deis pobres y de la reputado deis generáis del exércit.
La pastora no es á la trotxa de Mariel ni á Cavite. La pastora 1' hem de biis>
car allí abont está amagada.
D' altra manera, després de malgastar milions y vidas, representarém la paper mes ridícul de la térra, perqué 'Is Molocbs de la prempsa no la salvarán la
Espanya. Lo únich que farán será dragarse la fama deis generáis que han s e a titlas canonadas y entregar las tropas ais generáis de saló ó, lo que es pltjor, ais
que derrotan á las nacions á cops de ploma.
Per mes que no falti encara qai per massa escarmentat no acabl de veure
prou clara la relació de la mort d' en Maceo y vulgui esperar la identificado de
son cadáver, per medi de la exposició del matéis á la Habana, abont tan conegut era, la veritat es que 00 resulta fora de to comentar la trascendencia que
un aconteixement, en realitat tan inesperat, pot teñir en la present campanya.
Molt hi bauría que dir respecte á la manera com ha sigut presa la noticia,
essent deplorable que alguns elements d' aquesta clutat h' bagin posat á la altU'
ra de certas poblaclons meridionals que sempre 's lluhiren tractantse de patrioterías. Pero, en fi, aixó no deixa d' ésser secundari, y '1 moviment general de
satisfacció aqui y per tot arreu ab motiu d' aquella nova, en lo cas d' ésser cer-
m
7260
L A RXNAIZÉMSA — DIARI DB CATALUNYA
la, te una explicado ben Ilógica ea lo convenclcneat de que ella te d' inñuhir
d* uaa manera considerable en la pacificado de la Isla de Cuba.
Aquest es io principal punt de vista. Pero atenent sempre á aquest obiectlu
únlch de tot verdader patriota, cal fixarse en que la matelxa mort d' en Maceo,
no per cap cálcul fundat, sino per un simple etzar en una a c d ó insigniñcant,
alguns dias després d' haver passat la tan alabada trocha, demostra la poca coa*
slstencia deis cálculs mes ben fets y de las combinadons mes travallosament e s tudiadas. Mentres lo buscavan á Occldent de la trocha, *s dlu que ha mort á
Orient d' ella; y encara que aixó no suposl motiu per cap cárrech á ningú, demostra al menos que 'I tan encomlat sistema de la guerra y no mes la guerra 00
anava donant prou bons resultats, á no haver protegit la casualitat á la causa d*
Espanya á Cuba.
Lluny, donchs, de deduhir d' una casualitat la excelencia d' un sistema,
creyém que la mort d* en Maceo oferelx la millor ocasió pera cambiarlo, preci*
pitant aixis la tan desitjada pau.
U n cop sla creguda es de suposar primer que produhirá un efecte terrible
en l o c a m p insurrecte, provocant defeccions y debilitats; segon, que á la llarga
no deixsrá d' haverhi una reacció, essent molt possible que en son Uoch se n' hi
posi un altre que pugui fer á la causa d' Espanya lo mateix mal que M que elL
feu. ¿No convé, donchs, aprontar lo primer efecte? A.quí 's ve dibent sempre
que *1 gobern de Madrid no pot pensar en fer concessions ais cubans mentres la
insurrecció no estigui dominada; V anuncl formal y serio de la concessló de la
autonomia á Cuba pera *i dia que la pau se restableixi, ¿no podria contribuhir
molt y molt á fer decaure V áoim de molts deis insurrectes seguint inmediatament á una nova, que 'Is bi te de fer un efecte tant deplorable, com la de la
mort d* un deis quefes que mes vigorosament sostenían la campanva?
Per la nostra part, mes que certas felicitacions al gobern per un fet per lo
que ell no hi te cap mérit, hauriam volgut veure en certs elements iniciativas
realment patrióticas, indinantlo á aprontar los moments oportuns pera donar
un cop que potser seria realment de mort, y de mort inmediata, á la actual i n surrecció, que d^ altra manera, per desgracia, seguirá costantnos encare molts
mils soldats, molts milions y molt temps.
Si realment es mort en Maceo, quina ocasió mes hermosa pera en Cánovas
pera mostrarse com un gran home d* Estat!
Gracias á la amsbilitat del rcspectable senyor Rector de la Universitat
Excm. Sr. D. Manel Duran y Bás, havém tlngut ocasió de veure y admirar lo
valiós preseot que ab motiu del cinquentenarl de son ingrés en lo Colegí d^ advocáis li han regalat sos companys, deixebles y admiradors. Ab tal motiu p o dém avuy ampliar los detallsque donarem dias passats.
Montada en un artistich peu de plata oxidada per 1* estil de las pantallas de
devant del foch, en las xamaneyas, hi ha la medalla conmemorativa d' or macis, de gran módul, contenlnt en 1' anvers lo busto del distlngit y venerable l l e trat, y en lo revers una inscripció en llati oferint la presentalla. N o hi ha res
mes, pero es d' un valor artistich tan pujat lo busto del senyor Duran y Bás,
que no pot donarse dins de la minuciositat del travall mes gran semblansa ab
la persona retratada y al mateix temps mes desembrás y destresa en la técnica
^^Hü
1 I DE DESEMBRE DE 1 8 9 6
en Cánovas
92^1
del proceditnent. Es, en realltat, una nova proba de lo molt que val la ioyeria
de Masrlera germans, y en particular V esculptor que ha fet lo retrato, Eussebi
A r n a u y Mascort, especialista en aquesta mena de travalls que fan pensar en lo
molt que deu haver estudiat las medallas del Trezzo y 'Is encunys del C e l ü a i
pera la moneda pontiñcal. Per aquest nou triomf del artista li dem la enhorabona, declarant que I' obsequi fet á nostre digníssim Rector es tan h o o r ó s pera
ell com per los que 1' han executat.
—Aquest vespre, á las 9, tindrá lloch en lo Centre Excursionista de C a t a lunya la sessió preparatoria de la excursió á Arenys de Mar, que ^s celebrará 'I
vinent diumenge, dia i 3 , al objecte de visitar 1'establiment d' avicultura de
don Salvador Casielló. En dita sessió '1 senyor D. Lluís Mariano Vidal llegirá
son travall sobre '1 tema «Novas excurslons á la Pica d' Estats, provincia de
Lleyda.» La excursió á Arenys de Mar devía celebrarse 'I dia 20 del actual, y
per motius imprevistos tindrá lloch diumenge, dia i 3 .
— Lo Colegí d' Advocats recorda ais senyors Advocats en exercici que hagin
presentat en Secretaría sas respectivas c é l u l a s y rebuts de contribució, que U
dia 15 deis corrents termina 'I plasso dintre del qual poden efectuarho.
— L a comissió mixta que entén en la creació d' u n sanatori, ha acordat h a bilitar pera '1 mateix lo colegi de Carreras, en St. Gsrvasi, satisfent per lloguer
25.000 pcssetas lo primer any y iS.ooo lo segoo, essent aquest voluntar! pera
la comissió.
T a m b é ha resolt encarregar de la assistencia de malalts ó ferits á las Germanas de la Cariíat; n o m b r a r un administrador del sanatori y publicar una circular excitant á las personas de bons sentiments á que prenguin part en la sus>
cripció á favor del referit sanatori.
— E n Va renovació parcial de cárrechs que tingué lloch en la sessió general
celebrada lo dia 5 del corrent per la Societat Barcelonina d' Amichs de la I n s trucció queda constltubida la J u m a directiva de dita societat pera M curs de
1897, de la manera se^íü^nt:
Presiden!, don Francisco de P. Xercavins.—Vis-president, don E d u a r t L o zano.
Tresorcr, don J a u m e Vinyas.
Comptador, don J o s q u i m Soler v Roca.
Bibliotecari, don Joseph M. Rigau.
Secretari, don Matías Guasch.—Vis-secretari don Antón Riera y Sellent.
Presidents de s e c d ó : i." D. Emili Asensio.—2^ Ü. ManeJ Gispert. — 3 . Doa
Aureli López y V i d a u r . — 4 / D. Manel A'.varez y Alonso.—5." D. Joseph Coaipany y Santamaría.
—Telegramas detinguts per no trobar á sos destinstarls:
De Guatemala, á Sebastiá Roca, sense senyas.—De Cartagena, á Esteve Bargas, tonda Fifíurin.—De Manchester, á Sebastiá Barris, Ronda Sant Joseph.—
De Bruselas, á J . N o r l o m , sense senyas.— De Sort, á Antoni C a r m a n , P r o v e n sa, 12.—Oe Scorotondo, á Joseph Psrez. Passeig de Sant J o a n .
— Demá dissapte tindrá lloch en io Gran teatro del Liceo la primera r e p r e s e n t a d o de la ópera d' Ambrós T h o m á s Amleto, esperada ab molt interés per
los concurrenis al gran teatro, per la circunstancia de debutar en ella la p r i ma donna soprano Mme. B o i s k i , que ve precedida de bona fama per haver
cantat en los principáis teatros extrangers y per lo bon recort q u e conserva
7s6a
L A RXMAIZSKIA —- OXA&I a s CATALüinrA
aquest públlch per la tnaaera ab que interpreta *1 célebre artista senyor Blaa«
chart la pan de protagoaista.
— Los editors seayors Ribalta y Giró (successors de Nlubó), amos de la a n tigua Uibrería del carrer d* Espasería, acaban de publicar, esmeradacnent I m prés, un Tratado de Economía politica^ escrii per 1* excatedrátich de Dret I n ternacional mercantil y Comptador d' aquesta Diputado provincial don Antonl
Torrents y Monner. En lo citat llibre que conté un Prólech de don Joan Bta.
Orriols, s' esposan totas las materias que compren dita ciencia, fentse atinadas
consideracions en pro deis respectables interessos de la protecció nacional y de
la agricultura patria; destinantse un capítul apart pera tractar de las cuestions
económich-socials, aixís com deis medis práctichs condubents á la millora de
la situació económica de las classes proletarias, seguint las indicacions de la no tabilíssima Encíclica de Lleó XIIT. En la portada s' inserta favorable censura
que ba merescut de la Autoritat Eclesiástica.
Es una obra de gran interés pera totas las classes socials, lo que, unit al rigurós método didácticb seguit en ella, la fan de verdadera utiliíat pera la ensenyanse de la Economía en las Escolas de primera y segona ensenyansa, en las
de Comers y en las d' Arts y Oficis.
Dit llibre compren, ademes, un índice-Programa
propi pera *1 repás y e n senyansa, y un Repertori alfabétich de las veus técnicas al objecte de trobar
ab facilitat lo segniñcat que correspón á cada una.
—Deya abir un diari d* aquesta ciutat:
<cS' ass;gura que la policía judicial practica ahir varias detencions sobre las
quals se guarda extremada reserva. Oe rumor públich se diu que aquestas diligencias están relacionadas ab lo petardo que avans d* abir nit esclatá á la Rambla de Catalunya y qual succés, que totbom cregué sense importancia, sembla
que preocupa á alguna autoritat. Entre Ms detinguts fígura U senyor Fontanals,
president que fou de la assoclació obrera denominada Las Tres classes de V a por.»
— E n lo Colegí d' Advocats s' hi troba de manifest desde ahir la medalla
conmemorativa del cincuanté aniversari de la enirada en dita corporació del
Hxcm. senyor don Manel Darán y B^s, ab la que fou osequiat últimament dit
senyor per alguns de sos amichs, companvs y deixebles, los quals podrán v é u rela en la Secretaría del Colegí (Sinta Llucia, (,) de deu á dotze del matí y de
tres á set de la tarde ñns al dia 21 del corrent.
—Han sigut nombrats membres numcraris de la Societat Barceloninc» de
Amlcbs de la Instrucció los senyors don Frederich Nogués, don Juli Pellicer,
don Eugeni Puig, don C. Sans, donya Remev Boscb, don E m i h Font, don
Josepb Roca, don Aureli Sanclemente, don Joan Corpas, don Mateu Bírceló,
don B^lldome^o Boada, don Pere Loperena, don Jaume Grabalosa y don Joan
Arólas.
—Avans d' ahir se reuní en lo despaig de la presidencia de la Diputado pro*
vincial la comissió mixta nombrada pera la creado d' un Sanatori.
La presidencia dona compt? de la visita d' inspecció al Colegi de Carreras,
ahont se projecta esiablir dit Sanatori, y deis pactes sobre preu d* arrendament
que's ñxá en 25,000 pessetas lo primer any y i 5 , o o o lo segon, essent aquest
voluntari pera la comissió, que *s reserva 'i dret de retracte cas de venda del
ediñd.
;:aff¿.«:saaiiav:.^¿g
jarreras,
t i DE BESEMBRE DS 1896
7a63
S* acordé que las Germanas de la Carltat servissln 1* Hospital ab tot lo personal necessari, balx la dlreccló ¿ inspeccló de la Rvda. Superlora, que també
visita*! local.
S* aorobá també *1 n o m b r a m e n t d' una persona de representado pera a d m i nistrar r establiment, ab u n sou que senyalará '1 presldent de la comlssió.
Se proposá y s' acordá dirigirse á la prempsa local pera que coadjuvés á la
propaganda á fí d* a u m e n t a r la suscripció pública y pera que obrís aquesta en
sas columnas. T a m b é quedará oberta en la Tresoreria de la D i p u t a d o per lo
que 's referelx á metálicb, y en q u a n t á especies se senyalará oportunament la
classe d* objectes que podrán admétres y abont deurán ésser enviáis.
Se llegí y s' aprobá la circular que *s publicará escitant á la suscripció y 's
resolgué dirigir comunicacions ais Ajuntaments de la provincia, corporacions y
entitats al msteix objecte, acordantse fínalment otorgar un vot de confíansa á la
presidencia pera que resolgui tots los detalls referents á aquest assuoipto.
•—La Associació d^ U n i ó y Defensa deis Monte-píos, celebrará '1 diumenge
vinent, á las deu del matí en lo local del Foment del Travall Nacional, plassa
de Santa Agna, n ú m e r o 4 , una junta general extraordinaria pera tractar de lo
que afecta á las Societats de Socorros Mutuos la nova Lley del T i m b r e . Aquesta junta *os prega fem públich que poden assistir per enterarse de lo que en la
mateiza *s tracti, ademes deis representants deis Monte-píos adherits, tots los
que no pertanyin á dita associació per entendre que V assumpto es d* interés
general.
—Del Diario del Comercio:
«Fa dos días arriba ñns á nosalires un r u m o r esboyrat sobre u n assumpto
massa grave pera ser tractat á la Ueugera. Se parla va allavors d' un tinent d* a l calde, d* una )Ove de bona posició, d' un Albercb, d* un pare desesperat, de
unas diligencias sumariáis y d* u n a altra pila de cosas.
Ahir se torna á parlar del assumpto sense dir res en concret. Pero á entrada
de íoscb fou diposltat en nostre bussó un escrit, sense fetza ni firma, contenint
algunas afírmacions y altras tantas preguntas, de las q u e cap cas n* hauríam fet
si no creguessim que tal volta per ellas pot arribarse á saber alguna cosa en
concret, s'a ratifícant lo r u m o r y descubrint alguna anomalía, sia desmeniintbo
per equivocada ó per falsa.
D' entre las preguntas del escrit reprodubím las següents:
«¿Es cert q u e , no ía molt temps, ingressá en un Albercb de carácter m u n i cipal, una jove que ha d' heretar regular fortuna, per ordre d' un tinent d' a l calde, consignada en un volant, ordre que degué registrarse, si existelx, en las
oficinas d^ aquell Albercb?»
«¿Es cert que dita jove soltera, que fins are ha viscut ab son pare, conegué
al tinent d' alcalde á casa d' una amiga seva, á quin domicili solía anar una
germana casada de la fa pocb albergada?»
«;Es cert que després del ingrés d* aquella senyoreta en V Albercb, lo tinent
d' alcalde, creyent haver obrat de lleuger, demaná al alcalde una ordre ratifican!
son volant y que 1* alcalde 's deizá convencer desseguida?»
«¿Es cert que '1 pare de la senyoreta ha reclamai á la seva filia y se 11 ha n e gat per ordre del alcalde, mentres no vingués un tnanament judicial?»
«¿Es cert que 'i Jutjat insiruheix diligencias crimináis y que ignora hont es
dita senyoreta?»
7a64
L Á RtMAiziiná — O^I^I. o f G4TAi.triiTA
«¿Es cert que alguas diumenges van aí Álberch lo tlaem d* alcalde en cuestió y dos amichs seus que desempeayan igual cárrech, y que per allí hi van
també la germana y la amiga de la senyoreta?»
Lo document del que transcrlvicn aquestas preguntas no dlu hont pot haver
succeblt aizó, si ba succebit, ni á quln aücalde y tlnent d* alcaide *s referelx.
Senyor Nadal: per si *s tracta de Barcelona, á S. £ . 11 toca resoldre. Y res ha
de costarli trobar la clau del assumpto, com hi bagi bona voluntat.»^
—Entre cinch y sis de la matinada del diumenge quan lo senyor Rector de
Calonge sortia de la rectoría pera dirigirse á la iglesia, en 1' acte d* atravessar la
plassa se sentí un tir, que per sort no 'i toca.
Apesar de las averiguacions tetas, no s' ha pogut saber ñns are qui es V autor
del fet.
—Suscripció Escolar Nacional pera Ms ferits y malalts de Cuba y Filipinas,
iniciada per la Societat Barcelonlna d* Atnicbs de la Instrucció, á quin cárrech
corren los gastos que ocasioni. Cantltats rebudas ñns á la fetza: Suma anterior,
728*04 pessetas. — Escola d^ Enginyers Industriáis de Barcelona, 269 85 pessetas.—Colegi Ibérich de Gracia, i5o. —• Escola Diocessana del Sant Ángel Custodi d' Hostafranchs, i6'20.—Escola Pía de Castellar del Valles, i5'55.—Colegí
de Jesús, María y Joseph, de Sant Andreu de Palomar, 140. —Coiegi de la
Santíssima Trinitat de Gracia, 12.
Total, i . 3 3 i ' 6 4 pessetas.
Lo tresorer de la Comissló Executiva, Joseph Fiter é Inglés.
Continúa oberta la suscripció en lo domlclii del ñrmant, Petritxol, 4 , pral.,
de 4 á 5 de la tarde.
—Durant lo mes de Novembre darrer viatjaren per la Companyía deis fet'rocarrils ds Tarragona á Barcelona y Fransa 253,670 personas. En gran velocitat se recaudaren 7 6 5 , 7 5 8 4 2 pessetas, y en petiía velocitat i.o52,745'65; ó sia
en total 1.818,704*07 pessetas. Lo producte kilométricb anyal fou de 30,689*06
pessetas. Los productes des«le primer de Janer fíns á 3o de Novembre del corrent any, pujaren á 18.281,710*98 pessetas, haventhi hagut diferencia á favor
de 1896, de 1.479,674*46 pessetas.
—Entre onze y dotze de la nit del dimars, en una familia que viu en lo carrer de la Civaderia de Tarragona, s' origiuiren acaloradas disputas, resultant lo
gendre y cunyat respectivament deis dos agressors ab varias feridas causadas ab
una podadora. Los agressors foren detinguts per lo sereno del barrí tercer, qui
junt ab lo cabo de serenos de la part alta senyor AltadiU, prestaren los primers
auxilis al ferit, que fou després conduhit per varis vehins al Hospital ahont fou
curat per lo facultatiu senyor Vilallonga.
A dit benéñcb establiment hi acudí '1 senyor jutie d' instrucció que junt ab
V escriba senyor Andreu practicaren las primeras diligencias, procedint al i n terrogatori del ferit. També hi acudiren los senyors inspectora d' ordre públlch
ab varis individuos á sas ordres.
En la casa del crím queda abandonada una pobre dona malalta.
—Lo lloch preferent del Saló Pares, 1* ocupa aquesta setmana una variada
colecció d* obras pictóricas degudas al plnzell de Joseph M. Marqués qui demostra en ella son amor al estudi, especialment de la naturalesa. La obra capdalt d* aquesta colecció es sens dubte á nostra entendre la acuarela-retrato del
senyor de Camps ab notable frescor y expontaneitat. També hi posém en lloch
, ^ ^ ^ i £ »
r
II DE DÉS^MBRÉ DX 1896
7365
preemloent los dos palsatjes ab efectes d' ayguia bea trasportáis del natural. Ea
las figuras lo trobém també digne de sa reputado especlaltnent en lo retrato.
També hl teñen palsatjes Nonell y Gomar. Lo primer se recomana per son
colorit. Gomar per la justesa del dibuiz y '1 vigor de la execució, cualitats que
sobressurten en la vista de la Alhambra.
Urgell ezposa cuatre palsatjes de temas variats, obras escullidas de sa paleta privilegiada é inagotable, y en las que hl ha la poesía de sempre.
Rodríguez Codolá hl te una testa de vell de corréete execució y '1 Comte de
la Rosa, un grupo de flors.
García Barbera hi te un retrato de gran tamay del metje Sunyer, colocat en
son despatx, de molta semblansa y ab fragments recomanables.
Y finalment I* esculptor Anglés hi presenta 'i busto del President del F o ment, senyor Puig y Saladrigas, de molta ezpressió, á la que contribubeix V esmerat travall de fosa en bronzo fet en los acreditáis tallers de Masriera y Campins.
En lo mateix establlment s' inaugurará *1 diumenge vlnent la exposlcló femenina. Sembla que á horas d* ara ja hi ha mes de cent vint obras disposadas
pera fígurarhi.
— E n la funció celebrada en lo Circuí de Propietaria de Protecció Mutua de
la vebina vila de Gracia, á beneñci deis soldats ferits y malalts de las campanyas de Cuba y Filipinas que hagin tornat y corresponguin ais reemplassos de
dita vila, *s recaudaren en safata y donatius 536 66 pessetas y una participado
de 2'5o pessetbs en lo ntítnero Sg.cSS de la rifa de Nadal. La funció fou
presidida per P alcalde d' aquella vila don Francisco Dercb, valent una ovado
á la companyía de don Maael Baimanza, y particularment á aquest la esmerada execució de las obras que *s posaren en escena.
—Acordada per la Alcaldía d' aquesta ciutat la adjudicado en pública s u basta al mes dient de cent onze Uocbs situats en las Ramblas d Esiudis y Canaletas y plassa de Santa María, destinats exclussivameat á la venda de turróos,
durant los dias del 21 al 26 del correot mes y desde '1 dia primer al 6 del vinent Janer, y dlnou Uocbs destinats á la venda de melons y fruyta seca que
haurán de situarse en la acera dreta de la iglesia de Betlhém y Ms restants di»
vuyt á la Rambla de Canaletas, dreta, durant los mateixos dias ja expressats, se
fa públich que *1 dia 16 del present mes, á las deu del matí, tindrá Uoch dit acte en aquesta Casa Consistorial, podent las personas que vulguin pendre part
en lo mateix enterarse del plech de condicions que estará de maaifest en la S e cretaría de la Alcaldía tots ios diasfeyners de deu á dotze del matí.
— Ha marxat cap á Marsella, després d* haver permanescut alguna diasen
aquesta ciutat, lo Rdm. P. AUária, general de la Ordre de Sant Pere ad Vincula. Havía vingut principalment pera visitar 1' Albercb Toribi Darán que está á
cárrech de relligiosos de la referida Ordre, quedant altament satisfet del mateix.
—En las presóos nacionals s' han comensat ja Ms travalls projectats per la
Junta de Presóos pera las reformas que han de terse á tí de suministrar los
queviures per compte de la mateixa, ab lo qual millorará la alimentado deis
redosos.
—Lo Boletín oficial d* ahir conté: Real decret de la Presidencia concedint
Indult total de las penas Imposadas per sentencia ferma ais autors de delictes
comesos per medí de la prempsa periódica, sense altras excepcions que las se-
7a66
L A RsHAixsNiá — D I Á M BK CATALUNYA
gúents: Los autors de delicies d* iDJurla y c a l u m a i a contra partlcuUrs, si n o
obtiaguessen lo perdó del particular ofés. Los que p e r t e a e l s e a t al Exércit ó
armada y obligats per t a a t á las severas reglas de la disciplina militar s* baguessen valgut de la Imprempta pera q u e b r a n t a r aquella ó rt.baizar lo prestigi de
las autoritats militars.
Real ordre circular del ministeri de la G u e r r a acceptant y a g r a b i n t lo p a trióiicb oferiment fet per los metjes del Gobern civil de Zaragoza de prestar
gratubitament sos serveys al Hospital militar de dita plassa.
La Quefetura d^ Obras públicas, Ayguas, publica la autorisació concedida á
don Eussebi Güell y Bacigalupi y altres propietaris de la vora dreta del riu
Llobregat pera clavar u n a estacada longitudinal pera la defensa de las p r o p i e tats riberencas, junt ab la escavació projectada per los senyors Casas y C a m p many en terrenos de sa propletat, en la vora oposada, á ñ de corretjir las s i n u o sltais del riu devant del poblé de Sant Joan Despi.
L* extracte de la sessió celebrada per la Diputació lo dia 17 del passat.
Acorts d* Aiuataments y providencias iudicials.
:z:W sonir de las malaltias penosas s' ha d' alimentar al pacient ab tacte, de manera
que en poch temps recuperl V orgaaisme 'Is elements perduts; y com no es lo que 's
menja lo que nuireix, si no lo que s' assimila, deu mirarae ab especial cuydado per la
regularitat de la digestió, molt difícil en reaiitat, per 1' eslat de lébilitat de las vias digesiivas. Es donchs pradeot recorre al EliúDir de pepsina de Grimaulí y C que reanima
las mucosas estomacals introduhlnt lo sucb gástnch, y reconsiituñeii la carn, los máseles y 'Is ossos
=rJa fa temps que *1 qaitrá, producto empireumátich é indigest ha eaygut en lo descrédit que mereixia. Arriba també al maieix temps lo descrédit á las emulsions d* olí
de feíje de bacalla, que no son prou á sosleuir reclams diaris. La rahó es que tothom
sab la Lobresa de las tan renomeaadas emulsions d' oli, mentres que *1 Morrhuol de
ChapoíeaVft conté 'Is principis actms del oli moreno, lo mes ñzh en materia medicazneutosa, y representa 25 vegadas son pes d* olí.
A N I V E R S A H I (')
V i o t anys avuy %* escauhen de la íuadació de la primera associació excursionista de Catalunya de la que aquest Centre n' es bereu. Vint anys cumpleixen
que aquesta corporació ^s constituhi pera ajudar ab totas sas íorsas y tot son saIser á la nova reconstitució de la nacionalitat catalana.
Los que allavors toren entussiastas seose altra experiencia que la fé y c o n venciment en una idea tan noble, son avuy los mestres de nosaltres, de la j o v e nalla que, portats d* igual sentiment, venim á prossegulr la tasca patriótica per
ells comensada, á continuar lo camí q u e ells obriren v d u r a n t vint anys h a n
seguit ab lo mateix ardlcnent y sempre ab major confiansa.
L l u r obra la bavém vista en conjunt al primer cop de vista los q u e per sort
al entrar en us de rahó *ns bavéoi adonat de q u e Catalunya no es sois u n terri tori dividit en 4 provincias per obra y gracia d' una dlsposició g u b e r n a m e n t a l ,
sino una nació verdadera q u e vlu baix la tutela d* un Estat que es manegat per
u n poblé q u e te per únich ideal la uniformació ridicula y mesquina, bona tan
(}) Travall lieglt per son autor en la sessió que per celebrar lo vinté anlTersarl de
la primera societat a' excursions, celebra 'I Centre Excursionista de Catalunya 'I dia 2tS
da Kovembre últim.
'f'r^vf^fTv^rr'
I I DE DüfiEMBRE DI 1 8 9 6
I, boaa taa
7^67
sois pera desnaturallsarnos. Rompre ab aquest ambent que 'ns aclapara es» per
de moment, la obra capdal del nostre desvetUament nacional.
L* ezcurslonisme que, com n o U be digué U nostre estimat Presldent, es la
branca cientiñca del gran arbre del nacioaallsme cátala, cuoipllnt sa missló d'
ilustrar al poblé dantll á coneixe lo que es y val sa patria, ha fet y está fent una
obra de cultura catalana, y Uur hermosa tasca es la manifestado que mes Ilegitima la rahó de que la nostra nacionalitat visque ab vida verdaderament catalana, ja que la te y ben propia.
La obra deis nostres consocis ha eixit d* elxa casa pera engroixlr la que
dins de sa esfera y sas aptituts y á mida de sas forsas han fet individual ó coleetlvament los catalanistas, y al ser á fora y ajuntarse ab los altres, ó be per sí
sola, ha trobat ressó en tots los indrets de Catalunya y arreu s* ha demostrat
per sí mateixa.
A cada nova manifestado havém anat veyent lo dret que 'ns ajuda, y aixó
'ns ha refermat mes y mes en las nostras coaviccions.
Havém vist creixe T esperit catalanista fent literatura, art y ciencia ben propia, y havém sempre observat la inutilitat que 'ns representa la entitat Estat
que 'ns administra. Ab ell bem entaulat Iluyta noble y honrosíssima, disputantli *l cumpliment deis seus debers, Iluyta eixida sempre de la nostra abnegado
y amor á Catalunya, y en ella nostre individualisme sempre n' ha sortit triomfant.
Havém corregut Catalunya y li hem fet avinent de que 'Is nostres monu ments s* enrunan esperant una má piadosa que Ms restauri, de que altres eran
profanats com la Seu vella de Lleyda, de que 'ns mancavan centres d* ense •
nyansa, en ñ, de que nostra cultura anava per térra y que insensiblement fu*
giam del concert de la civilisació.
Nostre alerta ha sigut sempre inútil, las nostras peticlons sempre desatesas.
L* esperit cátala, despertat en part en bona hora, ha tingut allavors d' exercir
las funcions que al Estat li pertocavan, y aixís tením que si en aquets vint anys
hem vist aixecarse novament lo Monastir de Ripoll, restaurarse '1 de Sant Joan
de las Abadesas y crearse á Yich un verdader Museu Arqueológicb, ha sigut
gracias á la iniciativa y al esfors del gran blsbe Morgades.
Y si veyém á Vilanova la Biblioteca Museu Balaguer, á Sitjes lo Cau Ferrat, r artístich Museu d' en Russinyol, á Barcelona '1 Museu Armeriu Estruch,
la Biblioteca Arús é inñnitat de Museus y coleccions formats per particulars;
á Cabrera de Mataré 'I Museu d' en Rubio de la Serna, á Manresa 'i Museu
arqueológicb y la Biblioteca, á Camprodon restaurantse '1 Monastir, y fundarse
Asils com lo del Desert de Sarria y V Asil Duran, escolas com la de la Viuda
Tolrá á Castellar del Valles y Observatoris com lo d' en Patxot de Sant Feliu,
lo de la Academia de Ciencias á Barcelona y 'i del senyor Baltá á Vilafranca,
tot son obras degudas al individualisme cátala, obras sense cap intervenció del
Estat, que son las obras que mes honra donan á la nostra patria.
Y ailís també hem vist á las Dlputacions, Ajuntamsnts y altras entitats catalanas crear Museus y centres d' instrucció, y alguns Ajuntaments, com lo de
Manresa, pagar deis fondos comunals lo sosteniment d* un Institut de 2.* ensenyansa; hem vist ais pobles recuUir lo numerari per restablir un iutjat que *1
gobern li ha suprimit y, en fi, hem vist en plena guerra juntarse 'Is particulars
moguts d' un sentiment humanitari y fundar sanatoris pera que Us pobres ma-
r
7268
L l RSKAIXSMSA — DURI DK CATALUNYA
lalts ó ferlis i|ae d* ella retorna a trobla I' aculUmeat y 'Is cuydados que V Eslat no 'Is hl dona y que tant se merelzen.
¿Pero I* Estat, I' havém vist may exercint una influencia directa y verdadera en la civiHsació catalana? Podrá havérsens presentat cobrant los nostres d i ners de mil maneras y en variadas formas, las mes de las vegadas indegudament, zuclant las nostras energías, ó tirantnos á térra una obra bona y profitosa pera U nostre engrandiment, pero portantnos lo progrés, ó quan menos ajudantnos á conquistarlo, may.
N o es cert que girant la vista enrera si passeu un lleuger balans en aquestos darrers vint anys, trobareu que la obra del excursiooisme al sortir fora de
casa ha trobat bona acullida, y que alguna part de gloria li correspón d' aquest
vigorós renaixement de la nostra nacionalitat? Crech que ningú pot negar*
nosela.
Dintre del nostre ideal havém fet y seguim fent quan podém pera que Catalunya per sí sola, ja que de ningú mes pot refiarse, reuneixi tots los elements
que menester li sian pera que pugui anar de parella ab los pobles mes civil!sats. Creyera que aquesta es la manera mes propia dintre de la nostra missió pera que *1 nostre nacionalisme triomfi en totas sas esferas.
Nosaltres los joves aixís ho sentim y aixís creyém haverho aprés deis nos •
tres antecessors fundadors d' eix Centre. Avuy que cumpleix lo vinté aniversari, molts d' «íquells no 's troban ja entre nosaltres. La mort se 'Is ha endut. A l tres lo pes deis anys fa que sas excursions no siguin tan frecuents y que vagin
per la plana recordant Hurs llargas caminadas d' alira época, sembrant sempre
la sana llevor del catalanisme. Pero nosaltres, lo jovent, ab tot lo dalit, la forsa
y la fé de nostres pochs anys deixém enrera las planas y las valls fondas pera
pujar contents y riallers al cim del Pirineu á gosar en la contemplado de la
nostra estimada Catalunya que desde allí ovirém tota, y després á mirar cap á
Europa á buscar nous elements que vingan á enfortir la nostra vida nacional
pera que siguent aquesta ben complerta poguém contrarrestar per sempre mes
la perniciosa influencia de la rassa avuy dominant á Espanya.
josEPH C A L V A N Y.
CATALUNYA
GRANOLLERS
10 de Desembre.
Desde alguns dias hi ha constltuhida una comissió, composta deis presidents
de las socletats y directors deis periódichs locáis, al objecte de recuUir fondos
ab que socorre ais pobres soldats que arrlbin ferits ó malalts de las desastrosas
guerras que 's venen sostenint. Pero Ms soldats á que nostra vila auxiliará serán
únlcament los ñlls de la matelxa, perqué, com digué V Alcalde al presidir la
primera reunió convocada per tal objecte, la caritat ben ordenada comensa per
un mateix, páranlas que fías en boca d' un Alcalde deis nostres dias demostran
enteniment. N o creyém que á horas d* ara haja prés la esmentada comissió
cap acort concret, pero es d* esperar que realisará son comes d' una manera
digna y proñtosa.
Avans d' ahir al vespre celebra '1 Centre Católich la festa de la Inmaculada
Concepció ab una vetllada literari<muslcal. Aquest acte que s* efectúa en una
1 1 DE DESEUBRE DX 1896
7369
espayosa sala de la a s s o d a d ó , apesar de teñir lo carácter d* improvisat, revestí
verdadera Importancia. Los programas que pocas horas avans de la festa *s r e partiren, eran redactáis ea nostra Ueagua, per lo que ja está dit que en la tnateixa estavaa escritas totas las cotnposicioas que 's Ueglren. Obrí i' acte don Esteve Riera ab u n discurs a b u n d a n t en párrafos poétichs destinats á enaltir las
glorias de la Verge María. Alternadas ab dlferentas pessas musicals, los senyors
Puntas, C o m a , G u r r i y Xlol, llegiren escullidas composicions de nostres m i llors poetas, y dona per acabada la festa '1 senyor Maspons y Camarasa ab u n
breu parlament en lo q u e , r e m e m b r a n ! las victorias que havía obtlngut C a t a l u nya en los c a m p s de batalla, feu vots pera que la Inmaculada Concepció, P a trona de la Espanya, se dignes salvarla de sa actual postració, si ii convenía ó
n' era d i g n a .
Acte seguit s^ executá una marxa fínal titulat Visca Catalunya,
quedant
la distingida y numerosa concurrencia sumaoient satisfeta, á lo que hi contri'*
buhí molt, ademes de lo esmentat, la excelent i n t e r p r e t a d o que tingueren las
composicions á plano, a r m o n i u m y violoncel*lo tocadas respectivament per 1'
aproñtat deixeble de la escolanía de Montserrat senyor Colomer, per V organista de la parroquia Mossen E m i l i Campmajó y per los senyor Bertrán, individuo de la orquesta «La Catalana,» deventse també íer u n especial esment de la
p a n interessant que bi prengué Mossen Joaquim Bordas, cantant un solo de
barítono acompanyat ab a r m o n i u m , q u e íou un del números aplaudits ab mes
entussiasme.
E n resúm, aquesta festa deixá á tothom ab desitj de que se 'n repeteixin s o vint de consemblants.
La renomenada casa de vins y Hcors que posseheix don Felip Parera en
aquesta vlla y en terme de las F r a n q u e s a s , ha sigut novauíent objecte en la E x posició darrerament celebrada á Chicago d* una senyalada distinció per part del
Jurat d* aquella, pulg dintre pochs dias podrá recuUir cuatre premis que li han
sigut adjudicáis, corresponent respectivament al ja tan conegut «Anís Faust»,
al novell «Ayguardent Carabanchel», á u n «Rom escarxat» y á uns titulats «Vi
Alella y ranci extra». H o celebrém.
Després d' alguns dias borrascosos, ha aparegut avuy abonansat per lo que
*1 mercal se presenta ab gran a n i m a d o . — ' M . de la Valí.
CORNELLÁ DEL LLOBREGAT
10 de Desembre.
Casi hem acabat de sembrar la plana, haveniho entretingut un xich las ú l timas plujas, y com lo temps ha vingut be, al seca verdejan los sembrats.
S' están portant á cap los tr^ivalls pera 1' alumbrat per medi de la electricitat
irasmesa del vehí poblé de Sant Boy, y diuhen que la tindrém aviat. A fé de
cristiá q u e ja es hora. Com eram V únich poblé del Baix Llobregat que no te
alumbrat públich, temps fa que nostre Ajuntament se 'n ocupava. Nosaltres estavam esperant per veure per quina classe d' a l u m b r a t se decidirían, ja que
segóos sembla 'Is proposats era la electricitat y gas acetileno, decidintse per lo
primer, tenint en compte lo molt esbarriats que son los carrers de nostre p o blé. Nosaltres desitjém que hagin acertat ab lo mes beneficios pera nostras
caixas c o m u n a l s .
Desde divendres prop-passat ha sigut lo tema de totas las conversas lo s e gUent cas, succehit en dit dia á las set del vespre:
717^
^ RsMAittkiA ^ BiÁki bt CATALÜNTA
U n a noya, plegant de la feyna ea compaayía d* una germaaeta, portant un
fanal y degaent passar per lloch ea que no hi ha casas, topa ab ua subjecte q u e
sease dlrll paraula, 11 embrutá la cara de mala manera, segoas diuhea, escapullntse després d' haver portat á cap aquesta xlmpleria.
La noya dluben que conegué al héroe de la malifeta, y al efecte, ahir devia
haverhl verbal en nostre juijat per aclarlrho. N o trobaríam estrany que ios lo
qui senyalan, ja que sempre hem considerat sos fets cooi de poch seny y moltas pretensions. H i ha que dir que aquest fet está relacionat ab assumpto de
faldillas, y Ms vells recordan que 'I pare del suposat autor, veientse contrariat
en sos amors feu lo matéis ab la que T havía carbassejat, resultant que si fos
cert que U que ablr ferea cotnpareixe sigues 1' autor de lo que 'ns ocupa, p o dría afirmarse una vegada mes que Vs testos s^ assemblan á las ollas. Desitjéaa
que s' aclareixi y 's posi suver carrectiu al qui resulii culpable, sla qui sia.
Com en nostras anterlors correspondencias hem parlat de la instalació pera
la tabricació del carburo de calci en nostra térra, podécn dir que segons nostres
Informes aquesta setmana deu arribar á son desti y quedar montat lo potent
dinamo que déyam en nostra anterior, y, no haventhi cap nou destorb, comensará la fabricado en gran escala. Reterintse al tal carburo, te rahó 'I corresponsal de Vilanova de que nostres pagesos están á la espectetiva per si aplicat á las
vlnyas mata á la filoxera, podent dir que las probas en petit que sabém s' han
fet, no donan pas desconfiansa. Sois aizó li mancava al afortunat producte químich.—Jep.
LLEYS. DECRETS
BANCH HISPANO COLONIAL.—Anunci. — Kmisió de 1890.-—Bitllets Hipotecaria de la
lela de Cuba.—21 sorteig. — Gelebrat en aquest día, ab assistencia del notari don
Manuel de Larratea y Catalán, actuant en lo registre de D. Lluis G. Soler y Plá, lo 24
sorteig de amortisació deis Bitllels Hipotecaris de la Isla de Cuba, emisió de 1890, segons lo disposat en T article primer dbl Real decret de 21 de Setembre de 1890 y Real
ordre de lo de Novembre d' aquest any, han resuUat afavoridas las vmt y set bolas
Números 614— 1,128 — 1,484-1,868—2,101—•2,261—4,194—5,001-5,174—5,4566,083—6,498—9,514—10,146—10,710-10,133—11,104—11,953—12,214—12,271 — 13,364
13,751—14 920—15,299—15,880—16,310 y 16,580.
En sa consecuencia, quedan amortlsats, los dos mil set cents bitllets
Húmeros 67,301 al 67,400—112,701 al 112,800—148,301 al 148,400—186,701 al 186,800
—310,001 al 210,100 — 223,001 al 226,100 — 479,301 al 479,400 — 500,001 al 500,100—
517,3)1 al 517,400 — 545^501 al 545,600 — 608,201 al 608,300 — 649.701 al 649,800—
957.301 al 957,400—1.014,501 & 1.014,600 — 1.070,901 á 1.071,000—1.073,201 á 1.073,300
—1.110,301 á 1.110,400 —1.195,201 á 1.195,300 — 1221,301 á 1.221,400 —1.227,001 á
1.227,100 — 1.336,3)1 á 1.336,4^0— 1.3'35,roi á 1.375 100 — 1.491,901 á 1.492,000 —
— 1.529,801 á 1.529,900 — 1.5á7,901 á 1.588,000 — 1.630,901 & 1.631,000 y 1.657,901 á
1.658,000.
Lo que, en cumpliment de lo disposat en lo referit Real decret, se fa públich pera
coneixement deis interessats, que podrán presentarse, desde 'I dia primer de Janer
Tinent, á cobrar las 500 pessetas, import del valor nominal de cada un deis Bitllets
amortlsats, mes lo cupo que fíneix en dit ^ia, presentant los valors y suscribint las fac-
5Ü12S
íaC'5Ví¿i'.^:'¿'í
tt
at un
te que
esca• devía
ios lo
y molpto de
itrariat
e si fos
pa, p o lesitjéoi
la.
ió p e r a
nostres
I potent
comen•responcat i las
n s' h a n
acte q u í -
DE DESEMBRE D S 1 8 9 6
7*71
turas en la forma de costútn y en los Ilochs desigaats en 1' a n u n c i relatiu al pago deis
ezpressats c u p o n s .
Barcelona 10 de Dasembre de 189S.—Lo Secretar! general, Arístides de A r t í ñ a n o .
BANCH HISPANO COLONIAL. — Bitllets Hipotecaris de la Isla de Cuba — E m i s i ó de
1890. — A n u n c i . — V e n c e n t en primer de Janér vinent lo cupo núna. 25 deis Bitllets
Hipotecaris de la Isla de Cuba, em.isió de 1890.. se procedlrá á son pago desde 1' e x p r e s sat día de nou á dos cuarta de dotze del malí.
Lo pago se efectuará presenlant ios interessats los cupons, acompanyats de doble
factura tblonaria, que 's facilitará gratis ea las oficinas d' aquesta Societat, Rambla d'
Estudis, n ú m . 1, Barcelona; en lo Bancb Hipotecar! d' Espanya, á Madrid; en casa deis
corresponsals, designats ja, en provincias; á París, en lo Banch de Paris y deis Paissos
Baixos, y a Londres, en casa deis Srs. Bering Brothers y companjía Limited.
Los Bitllets que han resultat emortisats en lo sorteig d ' a q u e s t dia podrán presentarse, aixísmateix, al cobro de las 500 pesselas que cada un d' ells representa, per medi
de doble factura que 's facilitará en los punts designats.
Los tenedors deis cupons y deis Bitllets amoriisats que desitjia cobrarlos en p r o v i n cias, ahont hi hagi designada representació d' aquesta Societat, deurán presentarlos ais
comissionats de la mateixa desde '1 dia 10 al 20 d' aquest mes.
A Madrid, Barcelona, Paris y Londres, hont existeixen los lalonaris de comproba«ió, se efectuará 'l pago sempre, sense necessitat de la anticipada presentado que 's r e quereix pera provincias.
Se senyalan pera '1 pago á Barcelona los dias desde '1 I al 19 de Janer, y transcorregut aquest plasso, s' admeterán los cupons y bitllets amorlisals los dilluns y dimars
de cada setmana á las horas expressadas.
Barcelona 10 de Desembre de 1896.—Lo Secretar! general, Arístides de A r t í ñ a n o .
COMERS
BUTLLEXl BURSÁTIL. — A las 7 li4 tarde.
caris de la
Lotari don
Plá, lo 24
1890, s e ÍO y Real
bolas
4—5,4561 —13,364
L al 185,800
1500,100—
il 649,800—
á 1.013,300
1.221,001 á
L.492,000 —
1.651,901 á
lúblich pera
tr de Janer
deis Bitllets
>int las fac-
Barulona 10 de Desemire de 1896.
=:ioiüa d e aa&dPid.-—O'OO tarde.—4 per 100, interior comptat, 62'70 —Fi me». 62'8D.
««-?i nróxim, OO'OO.—¿Exterior, comptat. 74'd6 — Dente íLmortisabie, 74 75. —Cubaa, o
g«? 100, 89'25. — Cuboe, 5 par 100, 75"85---Accionii B. Espanya, 000 00. —Cembi AP&rii conegut á bíadrid, 0000.—Gompanyía Arrendataria de Tabaco», 21200. — Cam: i
ésfíímch», 24'40.—Lliura», OO'OO.
S o i s » d e Paris.—Pesse'.as, O'OO. — 4 per 100 Exterior eapenyol, 6 r i 2 . — 3 per lOt
Fr&iicas, 10306 —5 per 100 Italia, 92'97 —3 per 100 PortugneB, 24'90 -—5 per 100 Turc«,
20'00 — F . C. Nort d' Sapaaya, 99'((0.— F . G. M. Z . y Alicant, 145'00. — Banch OtoaiiV, GOO'OO —Rio Tinto, 615'62. — Guba», 1886, 000*00.—Rut, 4 per 100, ll3'00.—Cuba»,
iS90. OOO'OO.—Egipci, 000.
B o l s a d e L o n d r e s . — 4 par 100 Exterior eapanyol. 59'75 Tanca OÍ '00.
C a s i n o Sffiercaiatil.—4 per 100 Interior, fi mes, 62'6ñ oper.—Próxim OO'OO paper.—
Síterior, d me», 74'.á5 op^r. — Proxim. OO'OO paoer — Cubas, tí per 100, ;-9 7 Í oper.—
Cubas, 5 per 100, 76'25 diner.— F . G. Nort. <i mes. 25'S5 oper - P r ó t i m , OoMO oper.—
íransas, fi mas OO'OO paper.—Próxim, Oa'OO oper.—Orenses, fi mes, OO'OO d i n e r . — P r ó Sim, OO'OO oper — •í'rancha 2470.—Lliura». 3 l ' 4 5 .
U a p o a s . — 1 J a a e r 1897. — Cabás, 23'0i) per 100 baaenci. — Exterior, 22'50 per 100
ÍJencfiei.-—Tntarior y Amortiaable. 2'00 per 100 d a n y .
J>r. — Üen^ena» &.iIonso, 22'00 per 100 de prima. — Centena» Ifabeiina», 26'00 ic..—
"Moneda» de 20 pesieta», 23'00 id.—Onaaa, 2340 i d . — O P petit, 20'00.
Nota.—Aqaets prans son d e compra.
7»:a
LA
RxMAiixMtA «<- D u m o s
CÁTAI.VI«YA
G n r s d e i s c a m b i a e n l o d i a d* a h i r .
Sestié de la tardé.
k. U s 2 eomensaren & ferse e n lo Pati de la Bolsa operacions ala següentft c&mbiitr
4 per 100 íntepior, ü m e s , 63'12, 20, 25, 35, 27, 3 3 y 2 6 . — Exterior, fi m e s , 14'*70,15,
6 1 , 1 5 , 86, 80 y 1 5 .
A. 12LS ks'ao. Obertura e ü c i a l de Bolsa. Se cotisá ala següents cambis:
4 per 100 Interior, fi m e s , 63'20, 15, 39, 12, 20, 05, 63'00, 62'95 y 91. — Exterior, fi
m e s , ';4'dO, 10, 80, 90, 80, 6 5 , 1 5 y 65. — F. G. tleí Nort, fi m e s , 26"¿0, 10. 26'00, 2.V95,
26'05 25'85 y 80.—Id. de Fransa, fi m e s , 19'10. — í d . d' Orense, i m e s . l l ' 6 5 , 60, 55 y
60.—Colonial, fi m e s , OO'OO.—Guba», ñ per LOO, comptat, 91 l i 4 , 91'00, 90 3 4, 5 i 8 , 3i4
y l i 2 . - C u b a s , 5 per 100, comptat, ITOO, 16 {\;¿, 15 3(4 y 16 \\2.— A^lmansas, 5 per 100,
80'00.—CuPí del axterior 6 París- 59'Sl. 60'56, 3 7 , 56, 8 1 , 6i'00, 25 y 12. - - Cura d e l In«
terior á Madrid: 62'90, 95, 63'05, 62'90 y 80.
Settió dt la %it,
A. d o s quaris de aet. Obertura dd Bolsi» La cotisació fou c o m aegueix:
4 per 100 Interior, fi m e s , 62'90, 81, Sa, 1 1 , 1 5 , 1 0 y 65. — Exterior, fi m e s , 1 4 ' 6 5 , 62,
6 3 , 6 0 , 50 y 35.
Resúm general.
Mercat fluix.
a«2.(3is c o s - e e n t a donaU per la Jnnta d$ Gobern del Cohgi ds Cornt^t^rs R^C'^ls d^ co'
mere de la vlaesa, de Barcelona & \Q de Desembre de 1896.
Loadyee. .. .. 90d/f. 310:, diner.
id.
Sd/T.
paper.
Id.
& 1% vista. 3l'4.5 paper.
^iMfiB
,.. . 3 d/v.
'
paper.
&Ia vista.
•iVUn«»'.-.»í>aM'\'7r...25'50 paper.
8 d. visita^:
8 d. vista
O'^dany
Albacete
*33daayí' Málag-a
Madrid
O'SS
U&oj
fO'SS
ij Murcia
0*38
áJioant
10'^
h Orense.
O'SS
Almería
¡O-SS > i* Oviedo.
0*88
Badajos
O'dS
Í5 Palma
iO'38
r<Paloiici&....!0'38 >
Silbao
0'38
>
31lr*08
iO'S8 > i Pamplona..10'88 >
¡íReus
.
!0'88
Cékdfí
0 ' ^ > ii Salamanca.!0*88 »
0'38
C&Ttagoaa..j0'38
¡5 S. Sebaatiá. O'SS »
> !? Santander . O'SS
0'88
Caatelló
0'88
SO
f¡ Santiago.... O'SS
Cdrdoba ... O'
>
O'SS
CoTuña .... 0'88
• Sevilla
0'88
rignerae... 0'88 > .• Tarraíf o n a . 0'26
O'SS
Gerona .... O'SS >
0'38 >
i'Tortosa
S-ranada...
U
eyda
O'SS > i| Valladolld..i0'88
Huesca.....
Valencia..
O'SS
Log'TOfiO
Vigo
iO'SS
Isret
0'15
Loroa
Vitoria
|0'3S
O'SS
Lxígo
,
Zaragoza....|0<88 »
ZHner,
d e u t e Interior fi de m e s . . 62 95
>
>
ñ pTóxim. .
14 60
» KxteTiop fl de mea. . 13
fO
• amortiHable comptat. sa'ió
C. p Tre Renda Aduanas..
Id. id., cantitats petitaa. . 90'15
.íl». fílpoteo. Cuba 1888 id. IG'IO
>
>
» 1830 i d
Paper.
62 915
i
14 6-25
14
93*
90'30
-6 30
Ae«toiuB.—<M»Mipta«.
Bancb de Barcelona
Bañen Q. Colonial.—1 é. 80 mil
> Vitalici
«
> de Vilanova
Per-car, de Tarragona B. y í ? . .
> Med.* é. Zam y de O. á V.
> y minas S. Joan A. e n liq.
> Nort d' Eapanya.. . . *,
Espanya Industrial
iaeelona 11 m e s .
Bancb Hispano Colonial.. . .
Per-car Tarragona, Bar." y P.
> Adedina & Zam y O. á Yigo
» Nort d' Espanya
Obllsaelon».—CompAat
Per-car. N Esp.prioritat Baro
> N. Eap.* Lli-yda a Reus y
Tarrag. (ac. adheridas)
Per-car. N. Eap. espe. Segovia.
> > >
>
Almansa
a Valencia y Tarragona
» y Minas Sant Joan Abadesas gar. Nort
í Tarrag. B.*y FraDsajbip.
> Tarr. B. y Fransa, no híp
> Tarrag.' Barcelona y Pr.
» Madrid a 8arc. («ilrectes).
>
>
> Reus á Roda
> Grao, Alm Val. no adber.
> Alm. Val. Tarr. adheridas
> Medina a Z v de Orense &
Vlgo, emísió 1880 y 82.
>
>
>
»
prioritat
Socletat comp. Trasatlántica. .
Comp. g e n . Tabacos Filipinas
'"SJSrSí
a^';.'i'!*'í~ri;i?ii
¿nm»
jDsHíf» PtíitW^
19'05 19'15
11-60 1165
25"8J 25 90
1185
78 25
19 85 80'10
56'30
958.=>25
53 40
56 60
95 25
85-50
53 SO
i
50*25 50'50
<
£6'90 Bl'lO
33 50
it
DE DESEMBRB OX 1 8 9 6
7^7^
Movlment de irens en las estacions de ferro-carriis del Noii y de Fransa
(Horas del meridiá de Madrid )
ARRIBAN Á LA ESTACIÓ DEL NORT
Exterior, &
•6'00, 2r>'95,
)5, 60, 55 y
4, 5i8, 3i4
j , 5 per 100,
ZnTi del In»
BS,74'65, 62,
De Zaragoza: 6* tarde.
De Lleyda: i , 6* tarde.
De M a n r e s a : 7'35, i o ' 3 2 * matí; i ' o ,
4 ' n , 6* tarde; 9' 15 nit.
De T a r r a s s a : 6'36, y'Sb, i o ' 3 2 * matí;
I ' o , 2 ' 3 , 4 ' i I, 6* tarde; 9*15 nit.
D e S a n t J o a n : 9*37* matí; 2*45 (mere),
6'39*.
De Vich y Caldas: 7 ' 5 , 9'37* matí; 2^45
( m e r e ) , ó'Sg* tarde.
SURTEN DE LA ESTACIÚ DEL NORT
Cap á Zaragoza: 9*45* matí.
Cap á Lleyda: 9'45* matí; i'35 tarde.
Cap á Manresa: 5'45*, 7'40, 9*45 matí;
i'35*, 4'55 tarde; 7'3o nit.
Cap á Tarrassa: 5'45*, 7'40, 9'45, i i ' 5
matí; i '35*, 4 ' 5 5 , 6'5 tarde; 7'3o nit.
Cap á Sant J o a n : 6'37*, 10^48 (mere.)
matí; 2 ' i 3 * tarde.
Cap á Vich y Caldas: 6'37*, i o ' 4 8 (mere.)
matí; 2*13, 5'i5 tarde.
ARRIBAN Á LA ESTACIÚ DE FRANSA
Ri&ls <í* «C'í
íí2^.;.vi."Í . T ^ r = - -
Xfiíttsr,
i
t
c.
\
f.
'
.
1
19'05 19'15
5 n - 6 0 11 65
, 25'8J 25 90
í
y
i)
\.
la
la
©-
"77 85 78 25
79 85 80'10
56'30
95?•
P 85 25
r. 53 40
!)•
50*25
la
)r. £6'90
as
»& 33'25
\. .
56 60
95'25
85'50
53 60
i
50'30
5T10
33 50
De F r a n s a : io«20* matí; 6'54* tarde;
7'29 nit.
D e G r a n o l l e r s : 8'37, io'20* matí; 3'24
tarde; 6'54, 7'29 nit.
Del Empalme (interior) 8'37, i o ' 2 o m a t í ;
6'54tarde; 7*29 nit.
Del Empalme (litoral): 8'23, i i*3*matí;
7'44* nit.
De Girona: io'20* matí; 6*54* tarde;
7*29 nit, exp.
De Arenys: 6 ' 3 t , 8'23' i i ' 3 * matí; i«37,
5'24 tarde; 7*44* nit.
De Madrid: i i ' i i matí (exprés dimars,
dijous y dissapte); 5'5* t a r d e .
De Valencia: 8*29'' matí; 9'53* nit.
De Tarragona: 6'58, 8'2p* m.; 5'39 tarde; 7'47*, 9'53* nit.
De Reus: 9'23* y i i ' i i (exprés) m . ; 5'3*
7'16 tarde; 9'53 nit.
De Martorell: 7*59, 9'23, i i ' 4 4 * matí;
i ' 3 i , 5'39 tarde; 7*47 nit.
De Casp: i i ' i i matí (exprés); 5'5* tarde;
7 ' i 6 nit.
De St Vicents, per Vendrell: 9*23* matí;
i ' 3 i tarde; 7*47* nit.
De Vilafranca: 7'59 y 9*23 matí; i ' 3 i t.
y 7 47 nit.
De St. Vicents, per Vilanova: 6'58. 8'29*,
11'I i (exp.) matí; 5'5* tarde; 9'53 nit. 1
De Valls: i ' 3 i , 5'5 tarde; 9'53* nit.
i
De Picamoixons: i ' 3 i , 5'5 t.; 9*53* nit. [j
Los trens senyalats
SURTEN DE LA ESTACIÚ DE FRANSA
Cap á Fransa: 5* matí; i2'2o, 4'8* tarde.
Cap á Granollers: 5*, 8'52 matí; x2'20,
4'8*, 6'I o tarde.
Cap al Empalme (litoral): 4 ' 3 T * matí;
i2'5o*, 3'4i* tarde.
Cap á Girona: 5* matí; i2'20, 4'8* tarde.
Cap á Arenys: 4 ' 3 i * , 7'35 (fins á B l a nes), i o ' 4 0 matí; i 2 ' 5 o \ 3 ' 4 i , 6'23
tarde.
Cap á Badalona: 4'3i*, 6'32, 7'35, 9*40,
io'40, i i ' 3 7 m a t í ; i2'5o*, 2'20, 3 ' 4 i ,
5 ' I , 6'23 tarde; 7'23 nit.
Cap á Madrid: 9^46* matí; 7*39 tarde
(exprés dimars, dijous y dissapte).
Cap á Valencia: 5 25* matí; 8 2 3 * nit.
Cap á T a r r a g o n a : 5'25*, 6*4, 11'45 matí;
5'5o tarde; 8 23* nit.
Capá Reus: 5'10. 9*46*matí; i ' 5 3 * , 5 ' i 2 *
tarde; 7*39 nit (exprés).
Cap á St. Vicents, per Vilanova: 5'25*,
6'4, 9'46, I I ' 1 5 matí; i ' 5 8 , 5'12 tarde; 7 3 9 (exprés), S'23 nit.
Cap á St. Vicents, per Vendrell: S'25*,
11*45 matí; 5'5o* tarde.
Cap á Martorell: 5'25*, 8*10,11'45 matí;
2 ' i 5 . 5'5o* tarde.
Cap á Picamoixons: 5'2b* matí, y i ' 5 8 *
tarde.
Cap á Valls: 5'25* matí; i ' 5 8 , 5*5o t.
ab * son correuis.
7*74
L.& RKMAlZXMtA — DlARl DS CATALUlfYA
VAPORS TRASATLÁNTICHS
PINILLOS IZQUIERDO Y C!
SEMY P í o (¡ÜIÍÍZEML Mí LAS IMILLAS
Y
m ÉJICH
Lo 1 5 de cada mes DIRECTAMENT pera Haloana,
Cenifochs, Santiago de CiilDa, Veracmz y Tampico
y ab trastord pera Progreso y Campeclie
Lo 3 0 de cada mes pera Fusrto Rico, Mayaguez,
Ponce, Habana y Matanzas
Sortirá 1 Ib de Desembre, lo vapor
CÁDIZ
Sortirá 'I 30 de Desembre, lo vapor
CONDE WIFREDO
I
Admeten carga y passatjers pera dits punts y Canarias.
La carga 's reb en lo tinglado de la Companyia (molí
nou), adnaetentse solzament fms al 18 y 28 de cada mes.
CoQsigaatari: RÓMul Boschy Alsina, plassa d' Antón
López, 15, principal.
jintT^i-a-i.^. -I • . .~.yL.i»j»jii-jir'i..».'>..^i»~««miii.i»i'iif<i'i.»i'i.v;im^rTaMirm!a-!BiiTTgn''jrjni^^
1
llluiHPWeBUüt»—
II
DE DESÉMBRE BIS
1896
7275
Vify.f!<
SERVEITS
DÉLA.
MPAMIA TRASATLMTICA
DE
LINEA DÉLAS ANTILLAS, NEW-YOPK Y VFRACRUZ
Combinado ápor¿s americans del Atlántich y ports N. y S. del Paclfich
Lo 5 de Desembre do Burceíona j 'J 10 de Cádiz, rupor
SANTIAGO
capitá Basté, pera Puerto-Rico y Habana, y ab traabord pera Progreso y Veracruz.
Sois s' admet carga nos al día 2.
Lo 21 de Desembre de Santander, Tapor
CIUDAD DE CÁDIZ
capitá Tomasi, pera Goruña Habana y Veracruz.
Lo 25 de Desembre de Barcelona y 1 30 de Cádiz, vapor
DON ALVARO D S BAZAN
pera Las Pelmas, Puerto-Rico, Habana, Progreso y Veracruz, 7 ab trasbord pera 'If
litorala de Puerto Rico, Cuba y Estats ünits.
Sois a' admet carga fins al 22.
LÍNEA D5 FILIPINAS
Lo 9 de Desembre de Barcelona, Tapor
capitá Roídos, pera Port-Said, Aden, Oolombo, Singapore y Manila.
No s' admet carga la Tigilia de la sortida.
SERVEY D' ÁFRICA
Xj±3sr£:A.
i3sxi
Xwo: .A. £% x% o c x x
Lo 25 de Desembre, de Barcelona, Tapor
MOGADOR
capitá Rubio, pera Melilla. Málaga, Ceuta, Cádiz, Tánger, Larache, Rabat, Caiablanca, Maxagán y Mogador.
Lo Tapor
SERVEY DE TÁNGER
JOAQUÍN DEL PIÉLAGO
lorkirá de Cádix los dilluna, diiuecrea y diTendre» pera Tánger, Algeciraa y Gibraltar, tomant á Gádis loa di aari, dijoas 7 disiaptea.
j •»
Pera mes informes á Barcelona, ios «enyors Ripol y eompanyia, platsa de P t la«}v cantonada al earrer de la Marquesa.
w
^376
L A RXMA.IXXMSA
DiARI DX CATAX.UNTA
LA RENAIXENSA ha publicat, entre altras, la novela
r
l E M I A S LE LA HISTOM DE LAS CEEÜBADAS
:E>Bit
MA.i:>.
GOTTIN
¿ ^ a i s o m e n t s rei^strats lo dia 9 d e D e s e m b r e .
Noys, 10.—Noyas, 1 4 — T o t a i , 2 4 .
D e f a n c i o n s registradas lo dia 9 d e D e s e m b r e .
Casuts, 6, Casadas, 3 ; Viudos, 2 ; Viudas, 5; Soliers, 2 ; Soltera», o;
^0r&.
2; Novas, 5.—Total de defuacions: 25.—Aborts, 2 .
TELEGRAMAS
10, á las 10*28 maií.—No cal dir q u i a es avuy lo tema q u e p r e o c u p a á tots los periódichs: la mort del cabecilla Maceo y la importancia q u e puga teñir la mateixa pera la paciñcació de C u b a . Se considera q u e tal i m p o r t a n cia es grossa, y en aixó convenen ab los periódichs de Madrid los principáis de
la prempsa europea, segons extractes telegráñcbs q u e van arribant.
Perqué es lo cas de que Ms principáis periódichs extrangers h a n rebut n o t i cia d' aquella mort y sembla que hi creuben, á pesar de que fíns ara n o 's sab
d* u n modo indubitable q u e es lo que s^ h a fet del cadáver del quefe mulato.
Pera que posseheixln las autoritats espanyolas los vestits q u e portava, fíns la
camiseta, han d' haverlo tingut en son poder, ja q u e era prscís despullarlo; y
després sembla q u e '1 cadáver s* ha fos sense deixar rastre.
Es aquesta u n a cuestió que presenta punts molt foscos.
Lo Diari Oñclal del ministeri de la Guerra publica ordres referents á la o r ganisació d* u n refors de 10,000 homes que será enviat á Filipinas.
MADRID, 10, á las 11*45 mati.—Un telegrama oñclal de Cuba transmet n o ticias de varias accions de guerra sostlngudas á Pinar del Rio y Matanzas. E n
la primera provincia 'Is insurrectos han sofert tortas pérduas, havent deixat en
poder de las tropas en dos sois fochs mes de cent cadávers y u n s i 5 o cavalls
útils.
E n territori de Matanzas, las operacions de guerra n o han passat d e senzills
tirotelgs.
Van rebentse telegramas partlculars referents á la mort de Maceo. E n lo de
tal mort s* b i fa u n a verdadera novela. Se d l u que U mata 'I práctich de l a c o MADRID,
Püi^
I I DE OESEMBRE X>X 1896
7377
lumaa Cirajeda, enemistat personalcnent ab los iasurrectes per haverll inferit
agravis de familia. S* afirma que figurava en la partida de Maceo la amistansada de tal cabecilla, dona valenta, que anava vestida ab cota de malla y que recorría las primeras filas excltant ais insurrectes á bátres al matxete.
Contan també dits telegramas que 'i comandaot Cirujeda ha arribat á la H a bana, ahont ha sigut objecie de verdaderas ovacions de part del páblich y de
molts obícquis per las autoriíats. Ara s' afegeiz que Maceo no sortí de Pinar
díl Rio per la trotxa, sino embarcat per mar. En fí que ningú s* entén.
MADRID, 10, á las 5'20 tarde.—En lo sorteig de la lotería avuy efectuat, han
obtingut los premis grossos: Primer, nú ñero 6 , i 5 8 ; segon, número 2,454, y,
tercer, número 12,686 despatxats tots tres á Madrid.
Han soriit afavorits ab premis de 3,000 pessetas los números 919—1.549—
2,912—2 955—6,999 — 10,126—11,326 — 11,845 — 1 2 , 3 0 8 - 1 2 , 4 2 8 — 12,851—
33,224 y i 3 , 3 8 8 .
Ab lo primer correu de Filipinas, s' embarcará cap á la península 'I general
Blanco. Avuy no hi ha noticias d' aquell arxipélach. Los periódichs, un cop
rellevat lo general Blanco, semblan apaybagar la campanya empresa.
S* anuncia pera avuy á la nit ó demá un consell de ministres.
MADRID, 10, á las 8 nit.—Continuém encara sense saber si las autoriíats de la
Habana posseheixen ó no M cadáver de Maceo. Los telegramas rebuis son tant
contradictoris que no es possibie formarse verdadera opinió de lo que hi ha.
Entretant á Madrid las maoifestacions d' alegría per la mort de Maceo a m e nassan produhir una alteració del ordre púbilcb, y fíns á cert punt ja ha passat
alxó, haventhi carreras y sustos per haver hagut d' utilisar sos sabres los ageats
de policía pera fer creure ais manifestanis.
Hi ha espectació per las noticias que 's suposa arribarán aquesta nit de
Cuba. Y aquest tema ho omple tot y no hi ha mes que telegrafiar.
MADRID, 10, á las i2'3o nit.—S' acaba de rebre un telegrama oficial participant que s' ha presentat á indult lo metje de Maceo. Diu que dic quefe insurrecte morí á consecuencia de feridas que rebé á la cara y ventre.
10, á las 8 matí.—COTONS.—Cotisém Middling 4 7 [ i 6 d i ners.—Nova-York coiisan Middling upland disponible 7 7(16 centaus.— N o va Orleans id, id. id. 7 i [16 centaus. — Savannah id. id. id. 6 i3(i 6 centaus.—
Vendas Liverpool 10.000 balas. — Arribos ahir ais ports deis Estats Units
49.000 balas.
LIVERPOOL,
t de senziUs
Darreras n o t i c i a s .
INDIA INGLESA. — Bombay, 9 de Desembre.—Per tot arreu s' extén la peste á
Bombay. Los xlfras oficiáis foren ahir 55 cassos y 37 morts, y i . i 2 6 c a s s o s y
804 morts desde 'i comensament de la epidemia. Altras malaltías eacomanadissas produhiren la setmana passada mil morís.
SuissA.—Ginebra, 9 de Desembre.—Lo consell federal, per missatje, ha pro*
posat á la assamblea federal la participado de Saissa á la Exposició de París de
1900 y ha demanat un primer crédil de 5o.000 franchs.
Lo consell federal dona á compendre que la participado financiera de la
\¿.
7978
L A RXNÁIZSMIA — DXARI B S CAXAunná,
Confederado Helvética será molt mes considerable que en la darrera exposició.
ALEMANIA.—Hamburg, 9 de Desembre.—Lo número de travalladors en vaga
voluntaria arriba ara á Hamburg á la xifra de 17.000. Fins al present no ha tingut éxit cap tentativa de concillació. Los amos rebutjan socnetre la cuestió á un
arbitratje. Elis pretenen que la actual vaga no es mes que un pretext y que '1
veritable objcctiu es la jornada de vuyt horas.
JAPÓ.—París, 9 de Desembre.—Lo senyor Kato, primer secretari de la legad o del Japó á París, está delegat peí gobern de son país pera desempenyar las
íuncioQS de comissari general en la Exposició de 1900.
PERSIA.—París, 9 de Desembre. — Lo rumor de que'l schah de Persia e m pendrá aviat un viatje á Europa, no es del tot exacte. Lo que bi ha de cert en la
noticia es que ell se proposa fer aquest viatje en 1900. De primer anirá á R u s sia y després anirá á Fransa á visitar la Exposició.
ITALIA.— Nápols, 9 de Desembre. — U n desconegut que anava en cotxe peí
carrer de la Catedral ha tirat á térra, pels voltants del museu Filangeri, una
bomba de dinamita que al esclatar ha íerit gravementá duas criaturas, de deu y
onze anys respectivamente y á duas personas grans. La policía busca activament
al criminal.
RussiA.—París, 9 de Desembre.—Alguns diaris de Viena pretenen que existelx u n tractat particular entre Russia é Italia y que, en virtut d' aquest tractat,
Russia s* ha vlst obligada á intervindre en las negociacions abissini-italianas y
á imposar á la Abissinia condicions favorables á Italia.
T o t aixó es de tot ea tot fals. N o hi ha cap tractat polítich particular entre
Russia é Italia, y, per lo tant, Russia no te cap interés en que la cuestió ab
Abissinia s' arregli ab ventatja pera Italia.
La única intervencló de Russia en aquest assumpto fou lo consell donat peí
gobern del Negus, en resposta á la carta autógrafa que aquest dirigí al Csar demanantli consell sobre lo que debía fer respecte de las proposidons de pau formuladas per Italia.
En aquesta ocasió Russia ha obrat en un seatit conciliador y pacíñch, com
ho ve fent desde '1 regnat d* Alexandre III.
M A D R I D , 9 a l a s 1 2 * 3 3 nit. ( R e b n t lo 1 0 á l a s 5 del mati) — Obri
6 2 ' 9 5 , b a i x á 6 2 * 7 5 , tanca 6 2 * 8 0 paper. H a c r i d a t la atenció l a s vendas
d' importancia que s' han fet.
Ciirs que ha s e g u i t en l a Bolsa de Madrid lo 4 per 1 0 0 Interior e n l o
día 1 0 . de las 2 ¿ l a s 5 de la tarde.
Obri 6 2 * 8 5 , 6 2 * 9 5 , 6 3 * 0 5 , 6 2 * 9 0 y tanca 6 2 * 7 0 .
M A D R i D , i O , á l a s 1 1 * 3 0 nit.—Tanca fi m e s 6 2 * 6 5 operacions.
S e diu que *s troba g r a v e m e n t ferit lo c a b e c i l l a Lacret.
P A R Í S , 1 0 , á l a s 4 tarde.—Tanca lo 4 p e r 1 0 0 E x t e r i o r á 6 1 * 1 2 .
L O N D R E S , 1 0 , á l a s 4*50 tarde.—Tanaa lo 4 per 1 0 0 E x t e r i o r á 6 1 ' 0 0 .
ImuMmpta &iA R B M A I X S N S A , Xm<df, 11, balsa».
^4;yi|gÍj¿k||¡|