Un minut per pensar Una mirada al món FILIPINES Dilluns 18 de

Una mirada al món
FILIPINES
Dilluns 18 de novembre
Fa més d’una setmana que la força de la natura, en forma de tifó, va destrossar tot el que va trobar en el seu pas per
les illes FILIPINES. El supertifó “Haiyan” va provocar la mort de més de 10.000 persones i en aquests moments la població es troba en una situació de desesperació total. El relat dels supervivents ens dóna una idea de la gravetat de la
situació: "La tempesta va ser enorme, hi havia finestres esclatant constantment, teulades que sortien volant, deixalles
per tot arreu. En la meva vida no he vist res igual"; "Ha quedat absolutament tot destrossat"; "Quan vam sortir de l'edifici es veien molts cadàvers pels carrers. Les famílies tornaven a casa seva per veure què en quedava, però òbviament no hi havia res" "He perdut casa meva. Ho he perdut tot. Vull sortir d'aquí. Les meves reserves de menjar s'acabaran en dos dies" “Semblava la fi del món”...
La zona més afectada necessita, sobretot, aigua, aliments, medicines i habitatge. Les diferents ONG i organismes internacionals ja han començat a enviar ajuda. També s’han enviat nous equips d'emergència. De totes maneres el que demanen més són diners per fer arribar aliments i aigua potable a la gent que s'ha quedat sense res. Per tant,
què podem fer per NOSALTRES per ajudar les Filipines?. Doncs, el col·legi hem pensat que podríem col·laborar i hem
decidit posar una guardiola a cada classe i donar la oportunitat que cadascú pugui fer, de manera voluntària, un donatiu. Aquests diners els ajuntarem i els enviarem a CARITAS , que s’encarregarà de fer-los arribar a FILIPINES.
En aquests moments els nostres germans i germanes de Filipines ens necessiten. Col·labora!
Testimonis
Dimarts 19 de novembre
Nace un bebé en medio del caos causado por el tifón Haiyan en
Filipinas. 11-11-13
Emily, de 21 años, no creía que ella y la niña que estaba a punto de
dar a luz fueran a sobrevivir al tifón que azotó la ciudad en la que
reside en Filipinas, pero lo consiguieron. La pequeña nació el lunes
en un centro médico improvisado. Su cama era un pedazo de madera en medio de suciedad, vidrios rotos y metales retorcidos. "Voy
a llamarla Joy Bea en honor a mi madre Beatriz ", dijo Emily poco
después del parto. Según explicó, su madre fue arrastrada por olas
gigantes cuando el tifón Haiyan devastó su hogar, en la provincia de
Leyte, una de las zonas más afectadas. Desde entonces, Emily no ha
vuelto a saber de ella. "Ella es mi milagro. Pensaba que iba a morir
con ella en mi interior cuando las olas vinieron y nos arrastraron",
explicó la joven filipina. El marido de Emily, encontró a su mujer
entre los escombros. Lograron refugiarse en una escuela junto con
otros supervivientes. Permanecieron allí sin apenas comer y bebiendo únicamente agua de botellas que encontraron entre los escombros. "Cuando comenzó a dar a luz tuvimos que caminar varios
kilómetros antes de que un camionero nos acercara al centro médico improvisado”. "Se supone que deberíamos estar de celebración,
pero también estamos tristes por nuestros muertos", lamentó el
marido de Emily.
Aquesta historia real ens explica que davant els les situacions greus
hem d’intentar superar-les. No hem d’abandonar, sinó lluitar per
sortir-ne, com aquesta noia i la seva filla. Aquesta capacitat de la
persona s’anomena Resiliència. Demà en parlarem amb més detall.
Aprofitem per demanem a Déu que protegeixi mare i filla per tal
que mantinguin l’esperança de poder sobreviure a aquesta desgracia.
Dimecres 20 de novembre
Un minut per pensar
RESILIÈNCIA és quan un ésser viu, planta, animal o ésser humà, resisteix una pressió molt
forta, i es recupera!! Rep cops, ofenses o maltractaments i... ES RECUPERA!!
La Resiliència no és enfonsar-se per les dificultats que ens passen a la vida.
Una persona resilient suporta qualsevol pressió i es torna a posar en peus. Amb sentit de
l'humor és capaç d’aprendre de tots els moments. És capaç d’aguantar seriosos problemes i, encara que se senti aclaparat, s’ho pren
amb serenitat. Utilitza les seves habilitats per
enfrontar-se a la seva situació i aprofita la seva experiència POSITIVAMENT.
Absorbeix el millor de cada cosa i al seu moment ...i utilitza les experiències negatives per
créixer personalment i amb els altres.
A FILIPINES molts dels supervivents s’aferren a
l’esperança i utilitzen tota la seva resiliència
per no abandonar. Quin exemple! Un dels
testimonis deia: crec en Déu i això em fa fort.
No penso rendir-me!
Ell troba el centre de la seva resiliència en
Déu. On la trobes tu?
Pregarock
Dijous 21 de novembre
Cuestión de prioridades, tema benéfico de Melendi para Save the Children
Malgrat és una cançó pensada per Africa, crec que el seu missatge té molt a veure amb tota la gent que per un motiu o un altre
esta passant gana. No fa gaire la vam escoltar per parlar de les persones que havien mort creuant el mar en pasteres. Avui va per
FILIPINES.
Recordem un tros de la cançó.
A mi me preocupan más los niños que mueren de hambre
Pero si me apuras me dan más pena sus madres
Perdones sus gobernantes esta mía ignorancia
No entiendo que en pleno año dos mil
A mil kilómetros de aquí
Se están muriendo de hambre.
Y que en la vida no se pierdan las pateras
Que los desastres naturales se repartan
Que el perro flaco parece todo son pulgas
Nunca he visto un maremoto arrasar quinta avenue
Y que las ropas estén sucias o estén rotas
Casi nunca están reñidas con tener buen corazón.
Senyor, et demanem la teva protecció pel poble de Filipines. Dóna'ls consol en les seves penes i les seves pors. Ajuda’ns
a ser , solidaris amb els nostres germans i germanes en la seva nit més fosca. Dóna'ns força per mantenir-nos ferms i
acollir les seves necessitats. Roman al seu costat en el seu perill
Relats
Divendres 22 de novembre
Tres horas en el tejado de las casas
"Están traumatizados. Lo que han visto les ha asustado mucho". El indonesio Gregor Nitihardjo, jefe del equipo de
emergencia de Aldeas Infantiles desplazado hasta Filipinas, se refiere al centenar de niños de la comunidad que la
organización tiene en Tacloban, la capital de la provincia de Leyte y la ciudad más afectada por el tifón Haiyan. La
catástrofe ha dejado miles de muertos y 11 millones de damnificados en el país. La sección local de Aldeas Infantiles tiene ocho comunidades de acogida en Filipinas. En la de Tacloban se encontraban 101 menores, entre niños
(el más pequeño de tres años) y adolescentes cuando llegó el tifón. La aldea está ubicada en el barrio de Barangay
Tigbao, a un kilómetro de la costa. Pero el pasado sábado y en solo diez minutos, el viento, con rachas superiores
a los 300 kilómetros por hora, llevó el agua del mar hasta los dormitorios de los niños.
"Subieron a la parte alta de las casas familiares, rompieron el techo y se encaramaron al tejado. Estuvieron allí
unas tres horas", explica Nitihardjo.
"La aldea aún se mantiene en pie, aunque todo el barrio alrededor es un montón de escombros", añade. Nitihardjo ha descrito como aún hay cadáveres en las calles aledañas y justo al lado de la aldea se ha abierto una
fosa común para enterrar a los cadáveres.
"La mayoría de la gente está desesperada, intentan limpiar sus casas de escombros. Huele muy mal por los cadáveres que aún se acumulan en las cunetas, y que no han podido ser enterrados", asegura el técnico.
Los pequeños de la aldea fueron testigos en los primeros días de escenas de saqueos por parte de la población
desesperada por obtener agua y comida. "No culpo a la gente por los saqueos. Estaban traumatizados y necesitaban comer. Yo no sé lo que haría en esas circunstancias", ha declarado Nitihardjo.
Avui és un relat real. Un altre exemple de resiliència enmig del caos i la desesperació. Tan sols ha calgut mantenirse ferms malgrat els vents forts que bufaven per desenganxar-los de la teulada. Sort o resistència?, Casualitat o
valentia?