La finestra FILIPINES Dilluns 18 de novembre La persona La

Dilluns 18 de novembre
La finestra
FILIPINES
Fa més d’una setmana que la força de la natura, en forma de tifó, va destrossar tot el que va trobar en el seu pas
per les illes FILIPINES. El supertifó “Haiyan” va provocar la mort de més de 10.000 persones i en aquests moments la
població es troba en una situació de desesperació total. El relat dels supervivents ens dóna una idea de la gravetat
de la situació: "La tempesta va ser enorme, hi havia finestres esclatant constantment, teulades que sortien volant,
deixalles per tot arreu. En la meva vida no he vist res igual"; "Ha quedat absolutament tot destrossat"; "Quan vam
sortir de l'edifici es veien molts cadàvers pels carrers. Les famílies tornaven a casa seva per veure què en quedava,
però òbviament no hi havia res" "He perdut casa meva. Ho he perdut tot. Vull sortir d'aquí. Les meves reserves de
menjar s'acabaran en dos dies" “Semblava la fi del món”...
La zona més afectada necessita, sobretot, aigua, aliments, medicines i habitatge. Les diferents ONG i organismes
internacionals ja han començat a enviar ajuda. També s’han enviat nous equips d'emergència. De totes maneres el
que demanen més són diners per fer arribar aliments i aigua potable a la gent que s'ha quedat sense res. Per tant,
què podem fer per NOSALTRES per ajudar les Filipines?. Doncs, el col·legi hem pensat que podríem col·laborar i
hem decidit posar una guardiola a cada classe i donar la oportunitat que cadascú pugui fer, de manera voluntària,
un donatiu. Aquests diners els ajuntarem i els enviarem a CARITAS , que s’encarregarà de fer-los arribar a FILIPINES.
En aquests moments els nostres germans i germanes de Filipines ens necessiten. Col·labora!
Dimarts 19 de novembre
La pregària
Dimecres passat els nens i nenes de 5è i 6è van treballar amb les imatges (VEIG) de
les conseqüències del supertifó a les Filipines i van expressar les seves emocions i les
seves opinions (PENSO). A més a més van escriure una pregària (PREGO) per totes les
víctimes i els supervivents. Ho vam compartir tot en un gran mural que ens permet
parar-nos a llegir i reflexionar sobre les coses escrites. Avui escrivim algunes de les
pregàries que ens serviran per no oblidar que l’esperança no s’ha de perdre mai. Com
diu una supervivent: “Crec en Déu i això em fa forta. Això m’ajuda a no enfonsar-me”.
“Déu, ajuda’ls a superar-ho tot i a continuar lluitant”
“Jo prego a Déu i a Jesús perquè aquesta gent tingui menjar i ajuda. Jo vull que tinguin sort i que puguin sobreviure. Aquesta gent necessita força per part nostra”
“Senyor, per què ha passat això en un país pobre? M’agradaria dedicar uns segons a
posar-nos en el lloc d’aquelles persones. Segur que estan plenes de dolor i tristesa.
Ara et necessiten més que mai. Ajuda’ls si us plau a tornar a la felicitat”
La persona
Dimecres 20 de novembre
Cada any, el 20 de novembre, Dia Universal de l'Infant, es recorden els drets dels
nens. Nosaltres avui volem recordar a tots els nens i nenes de Filipines que, en
aquests moments, no poden gaudir d’aquests drets: menjar, casa, família, educació,
joc.... El més important ara és sobreviure i esperar que, amb l’ajuda dels altres països, puguin tirar endavant. Un exemple de la fortalesa i valentia dels nens la tenim
en la notícia de que uns 104 nens i nenes d’una aldea infantil (que acull nens orfes)
van sobreviure. La aldea està ubicada a un quilòmetre de la costa. Solament en 10
minuts, el fort vent va portar l’aigua del mar fins les habitacions. Van pujar a la part
més alta de les cases, van trencar el sostre i van pujar a la teulada. Van estar allà tres
hores.
“Prego a Déu, a Jesús, a tot el món que els que han sobreviscut segueixin endavant
encara que hagin perdut a tota la seva família. No esteu sols”
Dijous 21 de novembre
La cançó
'Cuestión de prioridades', tema benéfico de Melendi para Save the Children
Malgrat és una cançó pensada per Africa, crec que el seu missatge té molt a veure amb tota la gent que per un motiu o un altre esta passant gana. No fa gaire la vam escoltar per parlar de les persones que havien mort creuant el
mar en pasteres. Avui va per FILIPINES.
Recordem un tros de la cançó.
A mi me preocupan más los niños que mueren de hambre
Pero si me apuras me dan más pena sus madres
Perdones sus gobernantes esta mía ignorancia
No entiendo que en pleno año dos mil
A mil kilómetros de aquí
Se están muriendo de hambre.
Y que en la vida no se pierdan las pateras
Que los desastres naturales se repartan
Que el perro flaco parece todo son pulgas
Nunca he visto un maremoto arrasar quinta avenue
Y que las ropas estén sucias o estén rotas
Casi nunca están reñidas con tener buen corazón.
Divendres 22 de novembre
La història
Nace un bebé en medio del caos causado por el tifón Haiyan en Filipinas. 11-11-13
Emily, de 21 años, no creía que ella y la niña que estaba a punto de dar a luz fueran a sobrevivir al tifón que azotó la
ciudad en la que reside en Filipinas, pero lo consiguieron. La pequeña nació el lunes en un centro médico improvisado.
Su cama era un pedazo de madera en medio de suciedad, vidrios rotos y metales retorcidos. "Voy a llamarla Joy Bea
en honor a mi madre Beatriz ", dijo Emily poco después del parto. Según explicó, su madre fue arrastrada por olas gigantes cuando el tifón Haiyan devastó su hogar, en la provincia de Leyte, una de las zonas más afectadas. Desde entonces, Emily no ha vuelto a saber de ella. "Ella es mi milagro. Pensaba que iba a morir con ella en mi interior cuando
las olas vinieron y nos arrastraron", explicó la joven filipina. El marido de Emily, encontró a su mujer entre los escombros. Lograron refugiarse en una escuela junto con otros supervivientes. Permanecieron allí sin apenas comer y bebiendo únicamente agua de botellas que encontraron entre los escombros. "Cuando comenzó a dar a luz tuvimos que
caminar varios kilómetros antes de que un camionero nos acercara al centro médico improvisado”. "Se supone que
deberíamos estar de celebración, pero también estamos tristes por nuestros muertos", lamentó el marido de Emily.
Aquesta historia real ens explica que davant els problemes grans i les
situacions greus hem d’intentar superar-les. No hem d’abandonar,
sinó lluitar per sortir-ne, com aquesta noia i la seva filla. Demanem a
Déu que les protegeixi i que mantinguin l’esperança de poder sobreviure a aquesta desgracia.