Revolució democràtica i Restauració borbònica 1868 a 1898

7. Revolució democràtica i Restauració borbònica (1868−1898)
• Sexenni Democràtic (1868−1874)
− Forta participació popular
− Important presència del republicanismo
− Radicalisme
− Caire rupturista:
− abolició de la monarquia borbònica
− exili d'Isabel II
− implantació d'àmplies llibertats, públiques i privades
− sufragi universal masculí
− 1r règim democràtic
− moviment obrer democràtic
− debat sobre l'organització política i territorial
− primeres formulacions catalanistas
• Constitució de 1869
El nou govern provisional presidir pel gran Serrano amb Prim com a ministre de la Guerra, convoca eleccions
el Febrer de 1869.
L'assemblea elabora la constitució democràtica de 1869 que convertia Espanta en una monarquia
constitucional, democràtica i parlamentària:
• sobirania nacional
• converteix les corts (senta i Congrès) en el ppal centre de poder
• reconeix drets de l'individu
− llibertats d'opinió, d'associació i de reunió
− llibertat religiosa i de cultes
− sufragi universal masculí per majors de 25 anys
Amb tot això, s'imposaven le sreformes polítiques i quedaven desplaçats els canvis socio−econòmics; els
interessats per aquests van formar el Partit Democràtic Republicà Federal.
• Monarquia democràtica
1
• Regnat d'Amadeu I:
• arriba a Espanya el 1871
• va aceptar la Constitució de 1869
• s'intenta configurar un sistema bipartidista (format per constitucionalistas i radicals), però les
desavinences entre partits no van permetre que es dugés a terme
• explotació de mines espanyoles per societats privades estrangeres
• el lliurecanvisme manté la debilitat capitalista
• 3ª Guerra Carlina (primavera 1872)
• Federalisme (Partit Republicà Federal, dirigit per Pi i Maragall)
• descentralització de l'Estat
• separació de l'Esglèsia
• abolició de les quintes
• supressió d'alguns impostos
Valentí Almirall, cap dels federals Catalans, va impulsar la signature del pacte de Tortosa, accord entre els
comitès federals dels territoris de l'antiga corona d'Aragò al maig de 1869.
• Conflictes: 3ª Guerra Carlina, insurrecció cubana, agitació republicana federal, desavinences entre
partits, crisi econòmic, descontentament popular
Tot això, a més del poc suport que té Amadeu I, aquest abdicà l'11 de Febrer de 1873. El mateix dia, el Senat i
el Congrès, proclamen la República Espanyola per 258 contra 32.
• Republica Federal (1873−1874)
Primera República presidida per Estanislao Figueres, va dissoldre juntes i va sufocar les revoltes populars.
Victòria electoral dels federals, abstenció del 70%
Els federals intenten establir un règim federal seguint les decissions del poder polític
Pi i Maragall és president del govern
• Constitució federal: no va arribar a ser efectiva, pretenia:
• organització d'Espanya en 17 estats
• política econòmica similar a la fe governs monàrquics
• abolició de ls quintes
• regulació del treball dels menors
• regulació de la jornada laboral
A l'estiu de 1873 els federals intransigents promouen el moviment cantonal, protagonitzat per estudiants,
polítics provincials, menestrals i assalariats. El moviment cantonal es converteix en una nova guerra civil, que
s'afegeix a la carlina i a l'aixecament cubà.
Pi i Maragall dimiteix a finals de juliol del 1873.
El parlament escull Nicolàs Salmerón per restablir l'autoritat del govern central. Salmerón dimiteix al
setembre.
2
Ocupa el càrrec Emilio Cautelar que resumí el seu programa amb tres paraules: ordre, autoritat i govern.
Les corts republicanes deautoritzen a Castelar i es dona el cop d'estat conservador del general Pavía, el 3 de
gener de 1874:
• les Corts queden dissoltes
• Serrano es converteix en president d'una república unitària
El 29 de desembre de 1874 el gral Campos proclama Alfons XII, fill d'Isabel II, rei d'Espanya. S'inicia la
Restauració.
• Restauració borbònica
El 9 de gener de 1875, Alfolns XII desembarcà a Barcelona i cinc dies més tard entrava a Madrid.
Es va iniciar amb dos èxits del govern d'Antonio Cánovas del Castillo, cap del partit democràtic alfonsí:
• derrota dels carlins
• abolició dels furs (garantien l'autogovern de les provínicies basques)
La monarquia d'Alfons XII es fonamentà en uns ppis renovats, insipirant−se en el model britànic, el més
estable i prestigiós.
• Constitució 1876−1923
• drets individuals bàsics (reunió, expressió i associació)
• separació dels tres poders
• sobirania compartida del rei I les Corts (formades pel Congrés i el Senat)
• sufragi censatari (1890: sufragi universal masculí)
• carácter catòlic de l'Estat amb tolerancia envers les altres religions
El sistema polític es basava en el torn pacífic en el govern de dos partits dinàstics: el conservador (Cánovas) i
el lliberal (Sagasta).
Història
Tema 7 (2n examen)
3