Crisi de l'Antic Règim i la formació de l'Estat liberal (1808-1868)

HISTÒRIA
La Crisi de l'Antic Règim. La formació de l'Estat liberal (1808−1868)
CRONOLOGIA
• La guerra del Francès (1808−1814)
1788 Mor Carles III rei Carles VI
1789 Esclata la Revolució Francesa
1793 Guerra del Rosselló contra França (Godoy)
1796 Godoy signa el Tractat de San Ildefonso aliança amb França davant Anglaterra
1807 Tractat de Fontainebleu permet l'entrada dels francesos a Espanya i la partició de Portugal
Procés de l'Escorial, causat per la conspiració de Ferran VII contra Godoy i Carles IV. Perdó concedit a
Ferran VII, col·laboradors desterrats.
1808−1814 Guerra de la Independència (Guerra del Francès)
1808−1814 Corts de Cadis
1808−1812 La Junta Superior del Govern del Principat de Catalunya regeix el Principat. Fou suprimida per
les corts de Cadis en favor d'una diputació provincial de Catalunya
1808 Motí d'Aranjuez
Abdicacions de Baiona − Constitució (o Estatut) de Baiona − Reconeix el germà de Napoleó rei d'Espanya
Motí madrileny del 2 de Maig
Victòria a Bailèn − Josep I Bonaparte ha de marxar de la capital
Napoleó entra a la Península i reposa Josep I
Constitució de l'organisme de la Junta Suprema Central
1809 La Junta Suprema de Govern del Principal de Catalunya organitza el congrés de Manresa (per aplegar
homes i recursos davant la caiguda imminent de Girona).
1810 Josep I entra a Andalusia − L'exèrcit espanyol es fortifica a Cadis − La Junta Suprema Central esdevé
regència a San Fernando de Cadis (antiga Isla de León)
1812 Decret de Napoleó que divideix el Principat en 4 departaments
La guerra de Rússia obliga Napoleó a retirar contingents de la Península − Wellington derrota l'exèrcit
Francès.
1
Constitució de Cadis, la Pepa (19 de març, Sant Josep).
1813 Josep Bonaparte abandona definitivament la Península (batalla de Vitòria)
Tractat de Valençay − Posa fi a la guerra contra Napoleó − Ferran VII recupera la corona (amb la condició
que signi la Constitució de 1812).
1814 Constitució anul·lada pel cop d'estat de Ferran VII.
Manifest dels perses − Restabliment de l'Absolutisme.
• El restabliment de l'absolutisme (1814 − 1820). Constitucionalisme i absolutisme. L'emancipació de
l'Amèrica hispana.
1814−1833 Esfondrament de l'Antic Règim
1814−1833 Regnat de Ferran VII
1814−1820 Restauració absolutista
1820−1823 Trienni Liberal o Constitucional
1815 Es signa el Tractat de la Santa Aliança.
1820 Pronunciamiento de Riego (Pronunciament de Las Cabezas de San Juan) − Es restableix la Constitució
de 1812 (jurada per Ferran VII).
1822 Cop de força de la Guàrdia Reial que va ser derrotada a Madrid per Evaristo San Miguel.
S'estableix la regència d'Urgell.
Congrés de Viena
1823 Entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís − per restablir l'Absolutisme.
Capitulació de Barcelona i ocupació francesa fins el 1827
1823−1833 Dècada Ominosa (període comprés entre la represa del poder absolut per Ferran VII i la seva
mort)
1830 Naixement de la princesa Isabel (pares: Ferran VII i Mª Cristina de Nàpols).
Ferran VII publica la Pragmàtica Sanció − Resolució que deroga la Llei Sàlica. Va ser aprovada al 1789 però
Carles IV no la va arribar a publicar.
1832 Fets de la Granja de San Ildefonso
1833 Mor Ferran VII − Isabel II accedeix al tro (regències)
1825−1827 Guerra dels Malcontents
1808−1825 Espanya perd la major part de l'imperi colonial a Amèrica
2
1808−1824 Campanyes militars a gran escala de José de San Martín, Simón Bolívar, Antonio José Sucre i
Agustín de Itúrbide
1817−1824 Període dels grans triomfs polítics i militars de Simon Bolívar.
1810 Constitució a Caracas d'una junta governativa per regir el territori
S'instal·la també a les províncies argentines la junta de govern.
1811 Declaració d'independència de les Províncies Unides de Veneçuela.
Grito de Asencio − Punt inicial de la revolució uruguaiana − Batalla de Las Piedras
1813 El capellà José Mª Morelos reuneix el congrés de Chipancingo.
1815 Jose Mª Morelos és executat
1819 Bolívar guanya la guerra a la batalla de Boyacá.
1821 Els exèrcits revolucionaris de San Martín ocupen Lima
1822 Entrevista de Bolívar i San Martín a Guaiaquil
1825 Sucre declara la independència de Bolívia, no només d'Espanya, sinó també de Perú i les províncies
argentines.
• La primera guerra carlina (1833−1840). L'establiment de l'estat liberal. Moderats i progressistes.
L'hegemonia dels moderats.
1833−1844 Revolució burgesa
1833−1868 Regnat d'Isabel II. Construcció de l'estat liberal
1833−1843 Època de regències
1833−1840 Regència de Mª Cristina (majoria de governs moderats)
1840−1843 Regència d'Espartero (govern progressista)
1843−1868 Regnat d'Isabel II. El 1843 se li va atorgar la majoria d'edat amb 13 anys
1832 Amnistia general pels liberals.
1834 Tractat de la Quàdruple Aliança (assegura a Isabel II l'ajut de França, Gran Bretanya i Portugal, les
tropes franceses d'Algèria i la legió britànica).
Estatut reial de Martínez de la Rosa, que dóna nom d'estatutistes als moderats.
1835 Crema de convents a Barcelona i Reus.
Setge de Bilbao (Zumalacárregui)
3
1836−1851 Desamortització de Mendizábal
1836 Motí dels sergents a La Granja, provocat per la caiguda de Mendizábal.
Espartero derrota els carlins a la batalla de Lutxana.
Maroto és derrotat a Prats de Lluçanès. S'exilia a Bordeus.
1837 Expedició Reial dels carlins contra Madrid. Derrotada per Espartero.
Junta de Berga (carlina), es dissolgué el 1840 a la fi de la guerra.
Consell Superior Central de Catalunya, creat pel baró de Meer finançament dels liberals en contra del carlins.
Mendizábal trasllada la universitat de Cervera a Barcelona
Constitució liberal del 37, que manté els principis de la de 1812.
1838 Presa de Peñacerrada per Espartero. Important victòria.
1839−1840 Promulgació de lleis orgàniques que desvirtuen la Constitució del 37
1839 Conveni de Bergara.
1840 Retirada del carlí Cabrera a França, després que Espartero ocupés Morella.
1836−1843 Les Bullangues. Tumults de la burgesia i les classes populars a Barcelona, deguts a la crisi social
1842−1843 Insurrecció Centralista − Moviments antiespartistes
1842 Bombardeig d'Espartero sobre Barcelona, per sufocar la Bullanga.
1843 La Jamància. Bullanga a Barcelona que va començar com una insurrecció contra Espartero, i que el va
derrocar. − Insurrecció centralista per la convocatòria de Corts enlloc d'una Junta Central − El govern ataca
sistemàticament Barcelona, que queda sotmesa.
1844 Ramon Mª Narváez nomenat President del Govern
1845 Nova Constitució − Liberalisme doctrinari
1846−1849 Guerra dels Matiners o Segona guerra carlina
1849 Reforma de l'aranzel, que deixa però protegits els teixits de cotó
1851 Concordat amb el papa Pius IX
• El bienni progressista (1854 − 1856). Descomposició del règim moderat.
1854 Pronunciament de Vicálvaro (La Vicalvarada) − Provocada pel descontentament del sector liberal de
l'exèrcit i d'una part de la burgesia.
Conflicte de les selfactines (mecanització de la filatura a Catalunya).
4
1855 Vaga general catalana i vagues agràries a Castella.
La Rocha (govern de Madrid) publica l'ordre de prohibició de les selfactines.
Desamortització de Madoz − Llei derogada amb la caiguda dels progressistes (Espartero) el 1856.
Llei de Ferrocarrils.
1856 Motí dels consums − Revolta popular, contra l'impost de consums (suprimit per Espartero, però que es
mantenia igualment).
Isabel II canvia el govern d'Espartero per O'Donell, que serà més tard substituït per Narváez.
O'Donell restableix la Constitució de 1845, després de ser virtualment derogada amb la Vicalvarada la
Constitució de 1856 també anomenada Constitució no−nata.
1857 Llei Constitucional de reforma que aferma l'extracció conservadora del Senat.
1859 Reimplantació de la Llei de Madoz, amb l'aprovació del papa Pius IX (1860)
1859−1860 Guerra d'Àfrica. Conflicte entre Espanya i el Marroc
1866 Crisi econòmica
1868 Revolució de Setembre − La reina Isabel II ha de deixar el país
5
5