Sexenni democràtic

3. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 − 1874)
final monarquia isabelina Sexenni Democràtic (1868 − 1874)
Revolució de Setembre 1868 cop militar + revolució popular
despertar grans expectatives de democratització i descentralització
2 intents de reforma 1. monarquia constitucional d'Amadeu I de Savoia (1871 − 1873)
democràtica de l'Estat 2. Primera República (1873 − 1874)
!
FRACASSATS
3.1. La Revolució de Setembre i la definició del nou model polític (1868 − 1873)
Revolució de Setembre 1868 la «Gloriosa» o la «Septembrina»
pronunciament disfressat de revolució
Esquadra de Cadis inici insurecció definitiva contra el govern
almirall Topete + general Prim + general Serrano proclama: Viva España con honra
exèrcit insurrecte ! tropes del govern al pont d'Alcolea (riu Guadalquivir)
no resistir ! !
moralment desacreditat ! ! Batalla d'Alcolea guanyador: Serrano
no recursos suficients ! Isabel II 29/09 de 1968 marxa a l'exili
x enfrontar opositors
Girona & Tarragona " BCN canvi d'autoritats pacificament (al marge d'alguns incidents)
Octubre 1868 formació nou govern provisional
presidència: general Serrano + progressistes + unionistes
Constitució de 1869
!
• 15 − 18 gener 1869 eleccions a Corts constituents
sufragi universal x barons > 25 anys
1
= tenir dret a vot 4 milions de votants
• reconeixia drets naturals i inalterables de l'individu drets il·legislables
• Principi de la democràcia sufragi universal & llibertat de reunió i associació
• Garantia divisió de poders:
Sobirania nació // Poder legislatiu Corts (Congrés i Senat)
Rei sancionava & promulgava les lleis + tenia poder executiu
Tribunals de Justícia poder judicial
• aprovació de la llibertat religiosa culte
però nació manteniment
ministres de l'Església catòlica
sectors més tradicionalistes protesta contra la nova Constitució
esperit centralista & unitarista
mirada amb recel a les institucions
d'administració provinicial i local
!
accés fàcil x a les forces demòcrates & republicanes
• un punt feble definir l'Estat com a monarquia xo CAP dinastia coronada
!
objectiu prioritari: recerca d'un rei
punt feble de la política española en 1rs anys Sexenni !
1868 − 1871 3a Regència període de govern provisional interinitat & regència
general Serrano regent // general Prim cap del govern
• elecció monarca atemptat − 1870
picabaralles internes de la política espanyola + joc d'interessos internacionals
decisió final podia modificar correlació de forces guerra Ducats Danesos (1864)
en una Europa on Prússia s'havia enfortit
guerra contra Àustria (1866)
2
França oposició radical a la candidatura del príncep alemany
• Duc d'Aosta Amadeu de Savoia acceptà l'oferiment
Regnat d'Amadeu I (1867 − 1868)
radicals Zorrilla
progressistes que donaven suport a Amadeu I divisió
constitucionals Sagasta
els del general Serrano suport al nou monarca
unitaristes
els crítics Cánovas del Castillo
futur líder del partit alfonsí
els partidaris de Martos republicans
demòcrates amadeistes
els partidaris de Rivero demòcrates
nou monarca incapaç de controlar desunió i confrontació política aïllament
dificutava la seva tasca de govern ! no suport: alta noblesa
& militars borbònics
1r govern coalició de progressistes, unionistes i demòcrates presidida x Serrano
" 2 anys 6 governs & 3 eleccions
Rei abdicar (1868) cansat de l'actitud dels partits i els seus líders
Congrés & Senat Assamblea Nacional
assumir sobirania nacional intent de reconduir la situació política
esclat de la revolució formació de juntes revolucionàries integrades x demòcrates & republicans
van aconseguir el control del poder local Partir Democràtic
però després d'eleccions Gener del 1869 !
juntes Partit Republicà Democràtic Federal
dissolució
3
desarmament dels cossos Voluntàris de la Llibertat
Intransigents
segons l'estràtegia que seguien
Benèvols
Republicans
Unitaris
segons la forma de República
Federalistes aconseguir 28 diputats sobre
37 a Catalunya
el moderat Estanislau Figueras
Corts liderades el federalista Francesc Pi i Maragall
l'unitarista Emilio Castelar
Insurreccions federalistes:
− desembre 1868 aixecament republicà a Cadis federals intransigents volien imposar República
− maig 1869 pacte de Tortosa firmat xls representants forces republicanes federals de CAT, Aragó,
defensa de l'organització política federal de l'Estat València i Balears
iniciativa Valentí Almirall
* aprovació de la Constitució monàrquica + ordre de desarmament milícies de voluntaris
!
aixecament de republicans federals a tot Catalunya
es va estendre a València, Aragó, Múrcia i Andalusia
* federals intransigents: Lostau & Clavé posar al capdavant de la junta revolucionària formada a BCN
insurrecció ofegada abril 1870
3.2. Els grans conflictes (1868 − 1874)
1868 − 1874 conflictes polítics & socials desestabilitzant els intents de reorganització democràtica
de l'Estat
4
La Tercera Guerra carlina
destronament Isabel II + manca candidat a la corona noves forces al carlisme
pretendent carlí Carles VII, duc de Madrid
ideari manifestació desig de ser Rei
fonamentat: − antiliberalisme
− unitat catòlica
− descentralització administrativa
durant govern provisional Carlisme multiplicar accions de propaganda
eleccions de 1869 majoria de vots al País Basc & Navarra
− la que optava x la via legal de participació
parlamentària
definir en 2 posicions
− la que optava x la via militar
abril 1872 aixecaments carlins al País Basc, València, Maestrat, Aragó & Catalunya
tots FRACASSATS
maig 1872 derrota carlins a Oroquieta signar conveni d'Amorebierta Serrano & carlins
posava fi al conflicte basconavarrès
però Catalunya continuaven actuant partides carlines
! Carles VII prometé retornar les institucions d'autogovern i els furs antics territoris C. Aragó
proposà reorganització de l'Estat sobre la base d'unió federativa
però abdicació del Rei (1868) revifar abatut moviment carlí
retornà a Espanya els seus exèrcits conquerir Estella (1874)
influència de l'AIT (Associació Internacional de Treballadors)
llibertats polítiques & sindicals permetre el desenvolupament associatiu de l'obrerisme espanyol
AIT organització internacionalista objectiu: emancipació de la classe treballadora
introduida a Espanya x l'internacionalista italià Fanelli seguidor de Bakunin 1868
5
La solidaridad òrgan de premsa a Madrid
La Federación
a Barcelona
juny 1870 congrés obrer nacional
fundar Federación Regional Espanyola
de l'AIT (FRE)
internacionalistes espanyols republicans = monàrquics
potenciació de l'apoliticisme entre files internacionalistes
tota Europa por a una revolució
gener 1872 il·legal
politicista o marxista
direcció espanyola de l'AIT divisió de tèndencies
antipoliticista o bakuninista (anarquista)
• però fracàs aixecament d'Alcoi influència de la Internacional nul·la en proletariat espanyol
insurrecció cantonalista
La guerra cubana = La guerra dels Deu Anys (1868 − 1878)
Revolució de Setembre no solució a les aspiracions independentistes de bona part de la societat cubana
va donar lloc Guerra dels Deu Anys (1868 − 1878)
Cèspedes propietari cubà liderà aixecament armat − contra dominació espanyola
− a favor república cubana independent
la crida Grito de Yara (1868) ajut: − negres emancipats
− plantadors pobres província d'Orient
Francisco Lersundi capità general de Cuba
organitzà repressió del moviment independentista ajudat xls voluntarios
! milícia organitzada i finançada
conflicte perjudicial x estabilitat del govern xls propietaris de les plantacions
plantejar possibilitat de vendre illa a EEUU !
6
però oligarquia espanyola a Cuba objectiu: ajudar Exèrcit regular en
reaccionà amb fermesa &imposà el control de l'illa
la solució a la força
pau de Zanjón 1878 posava fi al conflicte, però no solucionava la qüestió cubana
3.3. La Primera República (1873 − 1874)
febrer 1873 Corts constituïdes en Assamblea Nacional clar predomini dels monàrquics radicals
proclamar la Primera República espanyola republicans federals 87'9% escons
aspecte més important proposta estructural federal de l'Estat
trencava la tradicional centralització
dels moderats o conservadors
federació 15 estats peninsulars + Cuba + Puerto Rico + Filipines
Constitució reconeixia als estats autonomia política compatible
projecte no reconegut amb la República
divisió poders: president República " president Consell Ministres
Corts bicamerals: Congrés & Senat
caràcter de cambra territorial
• 1ª Republica rebuda amb escepticisme
causa: convenciment que: − no+ es tractava d'un canvi de rostres
− poder continuarien tenint els mateixos
Estanislau Figueras president 1ª República adoptació de mesures x evitar juntes revolucionàries
situació molt delicada carlins amaneçaven la
supervivència de l'Estat
Republicans catalans pressió pq la República adoptés estructura federal
hauria representat la descentralització de l'Estat
hauria donat força a les regions & ciutats
intent de proclamar l'Estat català neutralitzat x Estanislau Figueras
7
mov. cantonalista mov. Insurreccional dirigit xls republicans federalistes intransigents
contraris a les 1es propostes de Constitució
influència dels communards (reolucionaris francesos exiliats) Comuna de París (1871)
República no superar contradiccions internes cada crisi de govern crisi d'estat
situació de caos i desgovern
adoptació de mesures de repressió
no sempre disposats a acceptar caps de govern
4 presidents 4 crisis de govern en 11 mesos
Estanislau Figueras, Pi i Maragall, Nicolás Salmerón & Emilio Castelar
quan presidia Pi i Maragall juliol − agost 1873 generalització moviment cantonal
! insurreccions de grups republicans federals
País Valencià, Múrcia i Andalusia
autoritats substituïdes x juntes revolucionàries
dirigides x: − burgesia
− classe obrera
mesures contra l'Església anticlericalisme II
poca fermesa en la repressió Pi i Maragall dimissió Nicolàs Salmerón
establiment de l'ordre x la força
insurrecció quasi controlada
València Martínez Campos // Andalusia Pavía
més resistent Cartagena
Castelar 4t president República elaborar pla de govern basat en el restabliment de l'ordre
General Pavía oferir−li prorrogar la suspensió de les Corts Castelar no acceptà
perdé el vot de confiança
!
Pavía cop d'Estat
8
1873 2 cops d'Estat militars FI República
s'havia neutralitzat/bloquejat a si mateixa
resistència mínima base social que sustentava la República durament repimida
idea central del cop d'Estat enfortir el poder polític i executiu Serrano
! esdevení dictadura personal
perfil: assemblar−se al mariscal MacMahon
responsable repressió de la Comuna de París (1871) & president 3ª República francesa (1873 − 1879)
Sexenni Democràtic sense projecte polític clar
Constitució 1869 en suspens // Constitució 1873 no promulgada
moviment cantonalista reprimit // Internacional dissolta
guerra carlina & guerra cubana continuaven focus d'inestabilitat
partidaris del restabliment monarquia borbònica conspiraven a imposar solució alfonsina
com a sortida de la profunda crisi de l'Estat
9