1228. Programes Educatius per a la Tercera Edat

1228. Programes Educatius per a la Tercera Edat
1228. Programes Educatius per a la Tercera Edat
Problemàtica demogràfica, psicològica, social i educativa de la tercera edat. Models d'intervenció
socioeducativa. Recursos i serveis per a la intervenció socioeducativa. Tècniques i instruments
d'intervenció.
Crèdits
Tipus d'assignatura
Estat
Prerequisits ordinaris
3,0 teòrics/1,5 pràctics
Obligatòria
Pla vigent i assignatura oferta en aquest pla, centre i illa
6000 - Didàctica General
Programes corresponents a l'any acadèmic 2010-11
Grup
Període
GRUP 50 (ON octubreLINE)
febrer
Professorat
Places Idioma
Programa
Programa GRUP 50
Cristòfol Sastre Sense
(ON LINE)
límit
Ramis
Contextualització
La programació d’intervencions de caràcter renovador per a la vellesa es basa en tres conceptes
claus: el de vellesa, el de família i el de promoció psicosocial i educativa.
La vellesa no és una realitat estàtica a la que s’hi arriba per convenció social a una determinada
edat, i que implica unes conseqüències preestablertes; ans al contrari, la vellesa s’ha d’entendre
com un procés de desenvolupament vital subjecte a la influència de variables psicosocials,
educatives, fisiològiques, sociològiques, demogràfiques, econòmiques, etc.
Pel que fa a la família, és un avanç estratègic vincular-la a l’atenció de la vellesa; és dins aquella on
es duen a terme les més intenses i nombroses relacions d’intercanvi intergeneracional, a part de ser
el primer sistema de provisió de serveis a la vellesa.
En relació al comportament psicosocial i educatiu, es tracta d’un element clau per aconseguir que
les persones majors segueixin mantenint un bon nivell de satisfacció en les seves possibilitats de
promoció personal i comunitària. Aquestes possibilitats, en la vellesa, es refereixen a aquell conjunt
d’iniciatives grupals i/o comunitàries que permeten recuperar o mantenir la competència adaptativa
dels majors i un nivell òptim d’habilitats comunicatives, d’aprenentatge, de pensament i d’integració i
participació comunitària. La promoció psicosocial i educativa és un instrument indispensable per a
qualificar i dignificar el procés d’envelliment des de la comunitat.
Objectius i competències
Amb aquest curs es preten apropar a l'alumnat a les possibilitats i recursos dels programes
educatius en contextos on l'envelliment o la gent gran és el subjecte de la intervenció. Es tracta
també d'augmentar la comprensió sobre aquesta etapa de la vida. Al llarg dels diferents temes
s'adoptarà una perspectiva del més general al més específic, es començarà descrivint l'envelliment i
la vellesa, les necessitats de la gent gran i com s'hi respon i acabant amb el disseny dels programes
psicosocials i educatius i la descripció d'alguns prototipus de programes adreçats a les persones
majors.
Els objectius bàsics d'aquesta assignatura són:
1.
Adquirir una visió global de l'envelliment i la vellesa en les seves dimensions individual, familiar
i social.
2.
Conèixer les necessitats de les persones grans i diferents formes de respondre socialment a
elles.
3.
Identificar d'una banda diferents àmbits d'intervenció i àrees d'aplicació, i d'altra diferents
estratègies per dissenyar i executar la intervenció.
Guia docent
Pàgina 1 de 9
1228. Programes Educatius per a la Tercera Edat
4.
Conèixer els recursos i els programes socioeducatius existents per a les persones majors al
nostre context, fent especial esment als psicosocials i educatius en contextos d’intervenció
comunitària.
Materials i eines de suport, continguts
El material de l'assignatura consta de deu temes en format pdf.
Els temes són clars i no resulten excessivament densos. Al final de cada tema hi ha una proposta
d’activitats i únicament es realitzaran si s’activen com a activitats de l’aula.
D'altra banda, alguns continguts estan presents en diferents temes des de diferents perspectives.
Això hauria de facilitar l'establiment de connexions entre els diferents mòduls per part de l’alumnat.
La càrrega de conceptes es distribueix durant tot el temari, encara que als darrers es tracta en bona
mesura de mostrar aplicacions pràctiques dels conceptes o de com intervenir tenint-los en compte.
Les activitats que es proposaran al llarg del curs estan pensades per guiar la comprensió i per
facilitar la relació entre els diferents continguts, per això és altament recomanable tenir-les en
compte i "deixar-se" guiar tot acomplint amb els requeriments que suposen.
Els continguts s’estructuren en els temes següents:
Tema 1. La intervenció amb persones majors: elements per a una perspectiva oberta.
Tema 2. Envelliment primari i secundari.
Tema 3. Teories de l’envelliment.
Tema 4. El sistema familiar i l’envelliment.
Tema 6. Demografia i vellesa.
Tema 7. Intervenció estratègica i treball comunitari.
Tema 5. Els familiars curadors.
Tema 8. Serveis i recursos socials per a persones majors.
Tema 9. Criteris d’intervenció comunitària.
Tema 10. Programes comunitaris per a persones majors.
Metodologia docent
El procés formatiu de l’alumnat es complementa amb les formes de treballar que són pròpies a
l’assignatura en línia. Mitjançant l'estudi en l’aula virtual, l'estudiant aprendrà a moure's en un entorn
virtual de formació, el coneixement del qual representa una experiència personal útil i un valor afegit
en el domini de noves eines i mitjans tecnològics, cada vegada més presents en els diversos àmbits
educatius.
Per mitjà de les aplicacions de les tecnologies de la informació i la comunicació en entorns formals i
no formals l’alumnat desenvoluparà el seu treball de manera autònoma, les eines disponibles seran
des del correu electrònic, fòrum, calendari, els temes a treballar i tot el que es necessiti per seguir
aquesta assignatura.
Punts clau en el desenvolupament de l’assignatura:
1. Heu de tenir molt present el calendari de l'assignatura. A l'opció de l'aula virtual «Calendari»
assenyalam la temporalització dels temes i les dates en què heu de lliurar les activitats
d'avaluació.
2. Localitzareu el desenvolupament de cada tema a l'opció de l'aula virtual «Desenvolupament de
continguts».
3. Seguint l'índex dels continguts del tema, estudiau-ne cada punt i desenvolupau les activitats que
es proposaran. Heu de tenir en compte que són activitats formatives i que formen part del
contingut. Les lectures complementàries que es proposi són perquè amplieu els coneixements, si
ho desitjau.
4. Desenvolupau les activitats d'avaluació que heu de lliurar en temps i forma adequada.
Guia docent
Pàgina 2 de 9
1228. Programes Educatius per a la Tercera Edat
5. Si voleu plantejar alguna qüestió sobre el tema que treballam en cada moment, heu d’entrar a
l'opció «Fòrums d'aprenentatge» de l'aula virtual. Si voleu contactar amb el professor, ho heu de
fer a través del correu electrònic.
6. A l'aula virtual trobareu tots els recursos didàctics que pugueu necessitar per treballar els temes i
que s’aniran activant a mesura que s’hagin d’utilitzar.
Avaluació de l'aprenentatge dels estudiants
L’instrument per concretar l’avaluació serà l’avaluació continua,
La proposta d'avaluació continuada consisteix, per una banda, en la realització opcional d'algunes
de les activitats que es proposen en els diferents temes que resulten particularment aconsellables
per copsar la naturalesa dels continguts de l'assignatura i per l'altra, en la realització obligatòria
d'algunes activitats específiques que permetin reflexionar sobre les implicacions pràctiques
d'aquests continguts i conceptes.
El total d’activitats presentades serà de 10 activitats, en concret (i tal i com podreu veure al
calendari), es proposen cinc activitats obligatòries d'avaluació continuada, a elegir entre les deu
activitats presentades, de les quals serà obligatòries:
1. Participació en un debat sobre l'assignatura i recull d'articles de premsa/anuncis
2. Entrevistes a persones que participen en programes educatius per a la gent gran.
Els treballs corresponents a les activitats es presentaran d'acord amb les indicacions que trobareu
als documents adjunts en la data del calendari on comença la pràctica i en el fórum corresponent.
En tots el casos, el treball inclourà referències que hauran de seguir el format APA.
Les dates de lliurament s'hauran de complir de manera escrupolosa.
Observacions o altres qüestions a afegir: PLAGI
Es comprovarà que les activitats desenvolupades i lliurades al professor no s'han copiat.
Recordau que l'article 32 del Reglament acadèmic de la UIB (Acord normatiu 9094, del dia 5 de juny
de 2009) assenyala:
Article 32. Frau
Amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la
realització fraudulenta d'alguna de les activitats d'avaluació incloses en l’avaluació d'alguna
assignatura comportarà, segons les circumstàncies, una minusvaloració en la seva qualificació que,
en els casos més greus, pot arribar a la qualificació de «suspens» (0,0) a la convocatòria anual.
En particular, es considera un frau la inclusió en un treball de fragments d'obres alienes presentats
de tal manera que es facin passar com a propis de l'estudiant.
Recursos, bibliografia i documentació complementària
(Els llibres especialment recomanats estan indicats amb una R)
AA. VV. (1987). La ancianidad en el año 2000. Barcelona: Caixa de Pensions.
AA. VV. (1987). La Ancianidad en el Año 2000. Barcelona: Caixa de Pensions.
AA. VV. (1989). El Jubilado ante su Futuro. Plan de preparación a la jubilación.Madrid:
Narcea/Instituto Nacional de Servicios Sociales/Endesa.
(R) AA. VV. (1992) Preparación para la jubilación . Madrid :UDP
AA. VV. (1992). "Experiencias: Animación Socioterapéutica". Documentación Social. Nº 86. Madrid:
Cáritas Española/Fundación Caja Madrid
AA. VV. (1992) Sociología de la vejez. Madrid : UDP.
AA. VV. (1992). La Animación de los Mayores. Documentación Social. Nº 86. Madrid:
Cáritas/Fundación Caja Madrid.
Guia docent
Pàgina 3 de 9
1228. Programes Educatius per a la Tercera Edat
AA. VV. (1993). Investigación-Acción Participativa. Documentación Social. Nº 92. Madrid: Cáritas
Española.
ADAY, R.H., RICE, C. & EVANS, E. (1991). "Intergenerational Partners Project: A
Model Linking Elementary Students With Senior Center Volunteers". The Gerontologist. Nº 31.
pp.263-266.
AGRUSSO, V.M. (1978). Learning in the Later Years. Principles of Educational Gerontology. New
York, United States: Academy Press.
AJZEN, I. & FISHBEIN, M. (1980). Understanding Attitudes and Predicting Social Behavior. New
York, United States: Prentice Hall.
ALBA, V. (1992). Historia Social de la Vejez. Barcelona: Laertes.
ALTARRIBA, F.X. (1992). Aspectos Biopsicosociales del Proceso de Envejecer. Barcelona: Editorial
Boixareu Universitaria.
ALVAREZ, P., MARCOS, P. Y MARÍN, M. (1992). "La Animación Comunitaria de las Personas
Mayores en el Medio Rural". Documentación Social. Nº 86. Madrid: Cáritas Española/Fundación
Caja Madrid.
ARAGO, J.M. (1985): "Aspectos psicosociales de la senectud". En CARRETERO,M.,
PALACIOS,J i MARCHESI,A. (dir.): Psicología Evolutiva 3. Adolescencia, madurez y senectud.
Madrid: Alianza Universidad.
ARANGUREN, J.L. (1992) La vejez como autorealización personal y social. Madrid:
INSERSO
AYUSO, P. Y OSET, C. (1993). "Habilidades Sociales para Mejorar la Red Personal de Contactos".
En M.F. Martínez (Comp.). Psicología Comunitaria. Madrid: Eudema.
BAGETT, S. (1981). "Attitudinal Consequences of Older Adult Volunteers in the Public School
Sedtting". Educational Gerontology. Nº 7. pp. 21-33.
BALLESTER, LL. (1994): "Esperança de vida sense incapacitat. Indicador sòciosanitari per a
l'estimació del volum de persones en situació de necessitat". Alimara nº33. Pp 37-39. Palma: Consell
Insular de Mallorca.
BARRON, A. (1993). "Modelos Teóricos del Apoyo Social". En M.F. Martínez (Comp.). Psicología
Comunitaria. Madrid: Eudema.
(R) BAZO, M.T. (1992). La Ancianidad del Futuro. Madrid: Fundación Caja Madrid/S.G.
BEAUVIOR, S. (1983). La Vejez. Barcelona: Edhasa.
BERMEJO GARCÍA, L. (1994) Viva la jubilación. Madrid: Popular.
BERMEJO, F. (1993) Nivel de salud y deterioro cognitivo en los ancianos. Barcelona: SG Editores.
BOTELLA, LL. I FEIXASA, G. (1991). La Reconstrucció Autobiográfica. Un Enfocament
Constructivista de Treball Grupal en Gerontologia. Barcelona: Escola Universitària de Treball
Social/La Llar del Llibre.
BRASSEUL, P. (1984). "Senior Citizens Challenge Traditional Education. Union Francaise des
Universités du 3e. Age". Educational Gerontology. Nº 10. pp. 185-196.
BRUBAKER, T.H. & POWERS, E.A. (1976). "The Stereotype of Old: A Review and Alternate
Approach". Journal of Gerontology. Nº 28. pp. 370-373.
BUELA-CASAL, G., FERNANDEZ-RIOS, L i CARRASCO, T.J. (1997). Psicología Preventiva.
Avances recientes en técnicas y programas de prevención. Madrid. Pirámide.
BUENO, J.R. Y ESTRADA, I. (1989). El Servicio Social de Ayuda a Domicilio. Valencia: Nau llibres.
BUSHI-STRATTNER, M. & MYERS, J.E. (1983). "Attitudes Towards the Elderly: An tergenerational
Examination". Educational Gerontology. Nº 9. pp. 389-397.
Guia docent
Pàgina 4 de 9
1228. Programes Educatius per a la Tercera Edat
(R) CANTERA, E., PÉREZ, M.D. Y SUÑOL, M. (1992). "La Animación de las Personas Mayores en
el Medio Urbano". Documentación Social. Nº 86. Madrid: Cáritas Española/Fundación Caja Madrid.
CARBAL PRIETO, J.M. (1980). La Tercera Edad. Buenos Aires, Argentina: Troquel.
(R) CARBONERO, M.A. (1994): Padrins i repadrins a les Balears. Palma: Lleonard Muntaner editor.
CARSTENSEN, L.L. Y EDELSTEIN, B.A. (1989). El Envejecimiento y sus Trastornos. Barcelona:
Martínez Roca.
CARSTENSEN, L.L. Y EDELSTEIN, B.A. (1989). Intervención Psicológica y Social. Barcelona:
Martínez Roca.
CARNEVALI i PATRICK (1992). Tratado de geriatría y Gerontología. B.Aires: Interamericana.
(R) CASTRO, A. DE. (1990). La Tercera Edad. Tiempo de Ocio y Cultura. Madrid: Narcea.
COLEGIO OFICIAL DE PSICÓLOGOS (1994). "Ponencias Marco" de las IV Jornadas de
Intervención Social del Colegio Oficial de Psicólogos-Madrid. Madrid: Colegio Oficial de Psicólogos.
COMFORT, A. (1984). Una Buena Edad. La Tercera Edad. Madrid: Debate.
CONSELL INSULAR DE MALLORCA. CONSELLERIA DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL
(1994). Guia de Recursos per als Majors a Mallorca 1993. Palma de Mallorca: Consell Insular de
Mallorca.
DAVIS, L.D. & TAYLOR, W. (1976). "The Senior Community Service Project: A Demographic Profile,
1973-1976". Industrial Gerontology. Nº 3. pp. 191-196.
DEHARO, A. (1994, Enero). "Alternativas socioeducativas para adultos marginados. Animación
sociocultural y tercera edad". Pedagogía Social, 9, 93-106.
DEPARTAMENTO DE TRABAJO Y DE SEGURIDAD SOCIAL (1990). La Asistencia Domiciliaria en
Europa. Vitoria-Gasteiz: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco.
DEPARTAMENTO DE TRABAJO Y DE SEGURIDAD SOCIAL (1990). Plan Gerontológico de
Euskadi 1990. Vitoria-Gasteiz: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco.
DÍAZ-VEIGA, P. (1993). "Desarrollo de la Evaluación del Apoyo Social". En M.F. Martínez (Comp.).
Psicología Comunitaria. Madrid: Eudema.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1990). Jornades sobre l'Ajut a la Llar. Barcelona: Diputació de
Barcelona.
DRAAISMA, Douwe (1998). Las metáforas de la memoria. Una historia de la mente. Madrid. Alianza
Editorial.
ESCARBAJAL DE HARO, A. (1991). "Un Campo Concreto de Actuación para el Trabajo Social: La
Tercera Edad". Pedagogía Social. Nº 6. pp. 87-101.
ESCARBAJAL DE HARO, A. (1994). "Alternativas Socioeducativas para Adultos Marginados.
Animación Sociocultural y Tercera Edad". Pedagogía Social. Nº 9. pp. 93-106.
FERICGLA, J. (1991). El Món dels Vells i la Cultura de l'Ancianitat. Barcelona: Fundació "La Caixa".
(R) FERNÁNDEZ-BALLESTEROS, R. (1985): "Hacia una vejez competente". En
CARRETERO,M., PALACIOS,J i MARCHESI,A. (dir.): Psicología Evolutiva 3.Adolescencia, madurez
y senectud. Madrid: Alianza Universidad.
FERNÁNDEZ-BALLESTEROS, R. (1992). Mitos y Realidades sobre la Vejez y la Salud. Madrid:
Fundación Caja Madrid/SG.
FERNANDEZ-RIOS, Luis (1994). Manual de Psicología Preventiva. Teoría y práctica. Madrid. Siglo
XXI.
FERRER, C., PONS, J. Y BERJANO, E. (1993). "El Uso de Fármacos en la Tercera Edad:
Frecuencia, Tipo de Hábitat y Adecuación a la Prescripción". En M.F. Martínez (Comp.). Psicología
Comunitaria. Madrid: Eudema.
FISCHER, L.R., MUELLER, D.P. & COOPER, P.W. (1991). "Older Volunteers: A Discussion of the
Minnesota Senior Study". The Gerontologist. Nº 31. pp. 183-203.
Guia docent
Pàgina 5 de 9
1228. Programes Educatius per a la Tercera Edat
FONER, A. (1986). Aging and Old Age. New Jersey: Prentice Hall / Foundations of Modren
Sociology Series.
FUNDACIÓ LA CAIXA. DEPARTAMENT DE PROGRAMES SOCIALS (1994). Gent Gran i
Adolescents. Barcelona: Fundació La Caixa. Departament de Programes Socials.
GABINETE DE ESTUDIOS SOCIOLÓGICOS-SOCIEDAD ESPAÑOLA DE
GERIATRÍA (1986): Estudio Sociológico - Libro blanco: El Médico y la Tercera Edad.Situación actual
de la prevención, tratamiento y organización asistencial de la enfermedad en la 3ª Edad. Madrid:
Edició especial de la SOCIEDAD ESPAÑOLA
DE GERIATRÍA.
GARCÍA, M. (1993). "Pasado y Futuro en el Estudio del Apoyo Social". En M.F. Martínez (Comp.).
Psicología Comunitaria. Madrid: Eudema.
GARCÍA PÉREZ, M.C./PÉREZ, FIZ, A. (1994): Ancianidad, familia e institución Salmanca : Amarú
GARCÍA, L./NEBREDA,O./PERLADO, F. (1993) Enfermedad mental en el anciano. Madrid: Diaz
Santos
GARRIDO, A. Y ÁLVARO, J.L. (1993). "Apoyo Social y Salud Mental: Hipótesis de Amortiguación
Versus Hipótesis de los Efectos Directos". En M.F. Martínez (Comp.). Psicología Comunitaria.
Madrid: Eudema.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE SERVEIS SOCIALS
(1983). "Una Assistència Equilibrada per als Ancians". Instruments de Prospecció de Serveis
Socials. Nº 10. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Serveis Socials.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE SERVEIS SOCIALS (1984).
"L'Assistència als Ancians en la Comunitat". Instruments de Prospecció de Serveis Socials. Nº 11.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Serveis Socials.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE SERVEIS SOCIALS (1984). "Polítiques
d'Assistència als Ancians: Necessitats i Costos en la Comunitat". Instruments de Prospecció de
Serveis Socials. Nº 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Serveis Socials.
GIL, F. i Alcover de la Hera, C.M. (1999). Introducción a la Psicología de los grupos. Madrid.
Pirámide.
(R) GOMEZ, A. (1987). "Intervención en la Tercera Edad". En A.J. Colom y cols., Modelos de
Intervención Socioeducativa. (pp. 60-79). Madrid: Narcea.
GRACIA, E. (1993). "Modelos Causales en Apoyo Social". En M.F. Martínez (Comp.). Psicología
Comunitaria. Madrid: Eudema.
HAYSLIP,B./PANEK,P. (1993) Adult development and aging.New York. Harper Collins Colleg
Publishers
(R) HERNANDO, J. (1988). Preparación a la Jubilación. Madrid: ENDESA.
HERNANDO, J. (1992). Preparación a la Jubilación. Curso a Distancia. Madrid: Centro de Estudios a
Distancia.
INSERSO (1991): La tercera edad en España: Aspectos cuantitativos. Proyecciones de la población
española de 60 y más años para el período 1986-2010. Ministerio de Asuntos Sociales. Instituto
Nacional de Servicios Sociales. Madrid.
INSERSO (1992). La Ayuda a Domiclio como Alternativa al Internamiento en Centros Residenciales.
Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales.
INSERSO (1993). La Atención a las Personas Mayores. Innovaciones Importantes en Tres Paises
Europeos. Madrid: INSERSO.
(R) INSERSO (1993). Plan Gerontológico. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales.
INSERSO. (1990). La Tercera Edad en Europa. Necesidades y Demandas. Madrid: Ministerio de
Asuntos Sociales.
Guia docent
Pàgina 6 de 9
1228. Programes Educatius per a la Tercera Edat
INSERSO. (1992). Evaluación de la Calidad de los Servicios del Programa de Termalismo Social.
Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales.
INSERSO/UDP (1992). Preparación para la Jubilación. Madrid: INSERSO/UDP.
JAMIESON, A. E ILLSEY, R. (1993). Comparación de Políticas Europeas de Atención a las
Personas Ancianas. Barcelona: Fundación Caja Madrid/SG.
JIMÉNEZ, E. (1993). Gerontologia 1993. Barcelona: Masson-Salvat.
JUNQUÉ, C. Y JURADO, M.A. (1994). Envejecimientos y Demencias. Barcelona: Martínez Roca.
KANE, R. Y KANE, R. (1993). Evaluación de las Necesidades en los Ancianos. Madrid: Fundación
Caja Madrid/SG.
KRAAN, R. (1993): Atención a las personas mayores. Madrid: INSERSO
LARA, V. Y CUBERO, V. (1993). Las Personas Mayores. Perspectivas desde la Animación. Madrid:
Editorial CCS.
LEHR, U. (1980). Psicología de la Senectud. Barcelona: Herder.
(R) LUQUE, O. (1994). Aspectos organizativos y de gestión en servicios gerontológicos. València:
Generalitat Valenciana, Conselleria de Treball i Afers Socials.
(R) MAJÓ, F. (1993): La casa dels Lilàs. Suggeriments i recursos educatius. Barcelona: Fundació La
Caixa.
MANHEIMER, R.J. (1989). "The Narrative Quest in Qualitative Gerontology". Journal of Aging
Studies. Vol. 3. Nº 3. pp. 231-252.
MARCH, M.X. Y ORTE, M.C. (1993). "El Reto de la Intervención Profesional en las Personas
Mayores: Hacia una Formación Gerontológica". En M.F. Martínez (Comp.). Psicología Comunitaria.
Madrid: Eudema.
MARCH, M. X. /ORTE, C.(1995): "Planes gerontológicos, administraciones públicas y programas de
intervención y educación social en España". En Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria. Nº 11.
Junio 1995. Pp.109-120
MARTÍN, A.V. (1994). "Realidad Emergente de la Tercera Edad. En Busca de
Nuevas Expectivas Educativas: Argumentos para el Desarrollo de la Gerontología Educativa". En
A.V. Martín, Educación y Envejecimiento. Barcelona: PPU.
(R) MARTÍN, V. (1994). Educación y Envejecimiento. Barcelona: PPU.
MARTIN, A., CHACON, F, i MARTINEZ M. (1993). Psicologia Comunitaria. Madrid. Visor. 2a. ed.
MARTINEZ, J.M. I SALGADO, A. (1976): "Preparación para la jubilación", p. 567- 576. Revista
española de Gerontología, núm. 11.
MARTÍNEZ, M.F., GARCÍA, M. Y MENDOZA, I. (1992). "Consideraciones sobre el Abordaje
Psicosocial de la Vejez". Apuntes de Psicología. Nº 34. pp. 83-90.
MARTÍNEZ, M.F., GARCÍA, M. Y MENDOZA, I. (1993). "Integración Social y Ancianidad.
Aportaciones desde al Apoyo Social". En M.F. Martínez (Comp.), Psicología Comunitaria. Madrid:
Eudema.
MARTÍNEZ-FORNÉS, S. (1991). Envejecer en el Año 2000. Madrid: Popular
MISHARA, B. L./RIEDEL, R.G. (1986) El proceso de envejecimiento. Madrid: Morata
MIRANDA LÓPEZ, MA J. (1985) Aspectos sociológicos del internamiento de ancianos. Madrid:
Ilustre Colegio Nacional de Doctores y Licenciados en Ciencias Políticas y Sociología
(R) MORAGAS, R. (1991). Gerontología Social. Envejecimiento y Calidad de Vida. Barcelona:
Herder.
(R) MORAGAS, R. (1994). El Centro de Día para Enfermos de Alzheimer. Barcelona: UCH Pharma.
MORALES, J.F. (Coord.) (1994). Psicología Social. Madrid: McGrawHill.
MORENO, X. (1988). Triunfar en la Tercera Edad. Bilbao: Mensajero.
Guia docent
Pàgina 7 de 9
1228. Programes Educatius per a la Tercera Edat
MURGA, M.T. Y BERZOSA, G. (1987). Acción Cultural con Adultos: El Aula de la Tercera Edad.
Madrid: Ministerio de Cultura
NAVARRO, J (1994) Models i teories del procés d'envelliment humà. Barcelona:PPU
NEILL, J. (1993) La evaluación de los ancianos para los cuidados residenciales. Madrid
SG/Fundación Caja Madrid
(R) PALACIOS,J. I MARCHESI,A. (1985): "Inteligencia y memoria en el proceso de envejecimiento".
En CARRETERO,M., PALACIOS,J i MARCHESI,A. (dir.): Psicología Evolutiva 3. Adolescencia,
madurez y senectud. Madrid: Alianza Universidad.
PASSANANTE, M.I. (1983). Políticas Sociales para la Tercera Edad. Buenos Aires, Argentina:
Humanitas.
PEACE, S.M. (1988). ¿Vida Compartida: Una Alternativa Viable para la Tercera Edad? Buenos
Aires, Argentina: Humanitas.
PINEDA, R/BOLAO,P. (1993) Año europeo de las personas mayores y de la solidaridad entre las
generaciones. Memoria Madrid: INSERSO
REIG, A. Y RIBERA, D. (1992). Perspectivas en Gerontología y Salud. Valencia: Promolibro.
RIBERA, D/MAJOS, A./ REIG, A. (1993) La cuarta edad europea: envejecer en la costa blanca
.Madrid : S.G./Fundación Caja Madrid
RIMBAU,C. (Compil.) (1980): La vellesa. Aportacions per a la seva comprensió. Edició de Caixa de
Barcelona-Escola S. d'assistents socials de Barcelona.
RIPON, A. (1992) Élements de gerontologie sociale .Toulouse/ Privat
ROCA, F. Y VILLALBÍ, J.R. (1991). Manual para el Funcionamiento de Grupos de Ayuda Mútua.
Barcelona: Publicaciones del Ayuntamiento de Barcelona.
(R) RODRIGUEZ, J.A. (1994): Envejecimiento y familia. Madrid: CIS.
ROLDÁN, R. (1992). "El Asesoramiento Personal y Familiar". Documentación Social. Nº 86. Madrid:
Cáritas Española/Fundación Caja Madrid.
ROMÁN, J.M. Y MUSITU, G. (1982). "Autoconcepto: Una Revisión de Estudios Empíricos".
Universitas Tarracomensis. Nº 1. pp. 205-220.
ROSENMAYR, L. (1988). Felicitat a la Vellesa. Una Aportació de la Ciència per a la Vida Quotidiana.
Barcelona: Fundació Caixa Pensions.
RUBIO, R. Y FERNÁNDEZ, E. (Comp.) (1992). Lecturas de Gerontología Social. Granada:
Universidad de Granada/ICE.
SAN ROMÁN, T. (1990): Vejez y cultura. Hacia los límites del sistema. Barcelona: Fundació Caixa
de Barcelona.
SÁNCHEZ, P. (1991). "Consideraciones sobre Sociología de la Diferencia en la Ancianidad. El Caso
de la Comunidad Autónoma de Murcia". Pedagogía Social. Nº 6. pp. 103-111.
SAN MARTÍN,H. I PASTOR, V. (1990): Epidemiología de la vejez. Madrid: Ed. McGraw-Hill.
SKINNER, B.F. Y VAUGHAM, M.E. (1986). Disfrutar la Vejez. Barcelona: Martínez Roca.
TRESERRA I SOLER, T. (Dir.) (1993). Pla Integral de la Gent Gran. I i II. Barcelona: Departament de
Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.
UNIDAD DE MEMORIA. DEPARTAMENTO DE SALUD. (1997). Programa de memoria. Madrid.
Ayuntamiento de Madrid.
VALLS, M. (1991). Envelliment i Serveis Socials. Barcelona: Pórtic.
VARIOS AUTORES (1992, Enero-Marzo). "Experiencias: Animación socioterapeútica". En
Documentación Social, Nº 86. Madrid: Caritas Española/Fundación Caja Madrid.
VEGA, J. L./BUENO, B. (1995): Desarrollo adulto y envejecimiento. Madrid : Síntesis
Guia docent
Pàgina 8 de 9
1228. Programes Educatius per a la Tercera Edat
VEGA, J.L. I MATEOS, P. (1988). Motivación y Educación de Adultos. Salamanca: Diputación de
Salamanca.
VIA, J.M. Y PORTELLA, E. (1992). La Sociedad ante el Envejecimiento y la Minusvalía. Barcelona:
SG Editores.
VILLALOBOS, F. (1991) La influencia del turismo social para la tercera edad en el empleo balear
Madrid : INSRSO
WEG, R.B. (1983). Sexuality in the Later Years. Roles and Behavior. London, England: Academic
Press.
Guia docent
Pàgina 9 de 9