diarioempresarial

Número 64 – Septiembre-Octubre 2007
www.aeball.net
Imatge virtual d'un dels dos hotels que es construiran a Porta Barcelona, d'Esplugues de Ll.
Informe: Los 10 pecados capitales del marketing (y II)
Entrevista amb Pilar Díaz, Alcaldessa d'Esplugues de Llobregat
Solucions a les empreses per cobrir el risc de pujada del tipus
d'interès
Som Caixa Penedès,
amb un gran equip de professionals
i més de 630 oficines.
T'oferim un servei amb les
tecnologies més avançades
i productes amb les solucions que
s'adapten a les teves necessitats.
La nostra finalitat última és estar
sempre molt a prop teu
i reinvertir en benefici de la societat.
www.caixapenedes.com
diario
empresarial
editorial
La verdad sobre la industria
˚ste verano la C.E.O.E. dio a conocer el documento “La importancia de la industria en la
economía española: problemas y soluciones”,
elaborado por la mayoría de organizaciones empresariales implicadas en la actividad industrial,
especialmente CONFEMETAL, la cúpula del sector
del metal.
E
El documento es una llamada a la sociedad y
a las administraciones públicas sobre la necesidad de mantener e impulsar una industria sólida,
moderna y competitiva, como garantía de prosperidad para el país.
La industria es el gran motor de nuestra actividad exportadora (90 %). Es el segundo sector
de la economía con mayor peso porcentual en el
PIB, detrás de servicios y delante del turismo o
la construcción. Da empleo a más de 3 millones
de personas (16 % del total) con un alto grado
de estabilidad.
Una vez apuntada, sin ánimo exhaustivo, la
posición de la industria dentro de la economía,
hay que decir que ésta se enfrenta a grandes
retos como son por un lado la globalización y la
competencia internacional y por el otro las exigencias impuestas por la legislación española y
comunitaria.
Es necesario establecer un marco favorable
para mejorar su competitividad, como son el
apoyo a la innovación y conocimiento, la inversión
en infraestructuras, el desarrollo sostenible y la
energía de calidad a precios competitivos.
El sector industrial amplio y heterogéneo, y
por ello muy complejo, está también condicionado
por otras políticas como son la laboral, la educativa, la fiscal, y la medioambiental, entre otras.
Para favorecer a la industria no hay que tomar
medidas intervencionistas y hay que mantener la
unidad de mercado. Así mismo es necesario
simplificar y dotar de estabilidad a la legislación
para no quebrantar el principio de seguridad jurídica.
Todo lo dicho con anterioridad a nivel del estado sirve para la industria en Catalunya.
Es bueno recordar que fue en Catalunya donde la industria se inició creando un gran sector
como el textil. Hoy Catalunya sigue siendo eminentemente industrial. Es cierto que a lo largo de
los siglos la industria ha tenido varias transformaciones y han predominado distintos sectores,
pero hoy por hoy la industria sigue siendo imprescindible para nuestra prosperidad económica y
social.
Hoy la industria está inmersa en un periodo
de transformación hacia un producto de mayor
valor añadido. Ello implica un personal más cualificado, así como una mayor inversión en maquinaria y en I+D. Otra tendencia es una industria
más comercial y de servicios industriales, incorporando procesos o productos más competitivos
para ganar mercados.
Siendo la industria la gran creadora de riqueza para el país, debería tener un apoyo social y
político, que favoreciera el desarrollo y crecimiento de las actuales industrias, la creación e implantación de nuevas y el apoyo y reconocimiento
a todos aquellos emprendedores que quisieran
iniciar una experiencia industrial.
Es importante para la industria dotarla de
lugares adecuados (polígonos) y de los servicios
e infraestructuras necesarias como por ejemplo:
recogida residuos, energías, telecomunicaciones,
movilidad de personas y mercancías, etc.
Por último, trabajar para apoyar la industria
es trabajar para un futuro próspero, por ello
debería ser el deseo de todos.
3
diario
empresarial
sumario
informe
❚❚ Editorial
La verdad sobre la industria
3
❚❚ Informe
Los pecados capitales del
marketing (y II)
4
❚❚ Entrevistas
Pilar Díaz, Alcaldessa
d'Esplugues de Ll.
Jordi Benages, Esther
Benages i Enric Ruiz, socis
d'Electricitat Benages
Los pecados capitales
del marketing (y II)
8
13
Eliseu Santandreu
Colaborador de
AEBALL/UPMBALL
❚❚ Información
Caixá Penedès ofereix
solucions a les empreses
per cobrir el risc de pujada
del tipus d'interès
17
❚❚ Actividades
Noticias de actividades y
servicios de la AEBALL/
UPMBALL
19
Noticias de empresas
asociadas
25
❚❚ Parlem de…
Com llegir &?
26
Nº 64. SEPTIEMBRE / OCTUBRE 2007
Revista Bimestral. Año XIII
Edita: Asociación Empresarial y Unión
Patronal Metalúrgica de l’Hospitalet i
Baix Llobregat
Directora: Rosa Fiol
Redacción: Mª.P. Fiol, A. García,
A. Ridruejo, R. Pedrosa, M. Calvet,
N. Olea, V. Santolaria, H. Salsas,
Maite Baratech, J.M. Campanera
Redacción: Av. Fabregada, 93, 1º 3ª.
08901 L’Hospitalet
Tel: 933 370 450 Fax: 933 375 015
e-mail: [email protected]
Realización: Ediciones Rondas, S.L.
Depósito Legal: B-44.082-94
Tiraje: 6.000 ejemplares
Los artículos publicados en DIARIO
EMPRESARIAL reflejan sólo la
opinión de sus autores
4
QUINTO PECADO:
A la empresa no se le da bien
gestionar nuevas oportunidades.
Los síntomas que lo indican
son los siguientes:
a) La compañía no ha identificado ninguna oportunidad llama-
Diseñar un sistema para estimular
el flujo de nuevas
ideas generadas
por los colaboradores.
tiva en los últimos años.
b) La mayoría de las nuevas
ideas que ha lanzado la compañía han fracasado.
Y las soluciones para combatirlas son:
.Algunas empresas creen que no hay nuevas
oportunidades en su industria, que ya está
madura. En todas las empresas se generan
ideas. Algunas se aprovechan y muchas de
ellas se desperdician.
Para gestionar el flujo de ideas, la empresa
debe crear un Comité de Ideas al que los colaboradores harán llegar sus ideas. El Comité
las clasificará y aquellas que se consideran
magníficas se asignarán a distintos miembros
del comité para que se informe de su evolución.
Las ideas que se implementen con éxito tienen que conllevar el reconocimiento de los
proponentes.
.Las empresas pueden utilizar técnicas de
creatividad individual o de grupo para estimular nuevas ideas como el brainstorming.
Utilizar los siste- .Muchas empresas buscan nuevas ideas
mas de creativi- empezando por los productos que ya están en
dad para generar proceso de variación. Es el llamado marketing
vertical.
nuevas ideas
.Un proceso innovador es el marketing lateral
que consiste en pensar en un producto en
relación con otro producto.
SEXTO PECADO:
El proceso de planificación de
marketing es deficiente.
Los síntomas, en este caso
pueden ser:
a) El plan de marketing carece de ciertos componentes o lógica. Los planes de marketing ha-
bitualmente suelen incluir muchos
números y presupuestos. Pero es
difícil encontrar una declaración
de objetivos, estrategias y tácticas clara y convincente.
b) Los planes carecen de un
medio para simular las implicaciones financieras de estrategias
alternativas. El plan debe incor-
diario
empresarial
informe
porar funciones de venta-respuesta y funciones de coste que
estimen los resultados de cualquier combinación de cambios en
las características del producto,
precio, promoción de ventas y dimensión de la fuerza de ventas.
Y las propuestas son:
Establecer un formato de plan
El análisis situacional permite definir las fortalezas, debilidades,
estándar que incluya aspectos más
oportunidades y amenazas más importantes de la empresa.
importantes, objetivos, estrategias,
Esto lleva a definir los objetivos adecuados.
tácticas presupuestos y controles.
Los directores deberían preguntar a sus gestores qué creen que
Pedir a los gestores que elaboren podrían conseguir con un 20% más de dinero. Los gestores que
presupuestos flexibles.
aseguren aumentar las ventas y los beneficios podrán recibir
ese aumento siempre que sus argumentos fueran creíbles.
.Esta información se puede utilizar para repartir el dinero de
la compañía a aquellos que creen que pueden hacerlo mucho
Celebrar los mejores planes al final
mejor con un poco más de presupuesto. Además, con su uso,
del año.
se pondrá de manifiesto qué gestores pueden estimar competentemente los resultados y en cuáles no se puede confiar.
SÉPTIMO PECADO:
Hay que reforzar las políticas
de productos y servicios de la empresa.
Las señales, en este caso
son:
a) La empresa tiene demasiados productos y muchos están
perdiendo dinero. A las empresas les resulta más fácil añadir
productos que eliminarlos. La
La empresa tiene que establecer
un sistema para poder identificar los productos más débiles y
mejorarlos o eliminarlos
combinación de productos va aumentando hasta contener demasiados perdedores. Finalmente,
la empresa selecciona una serie
de productos para reducir su línea de productos y aumentar la
rentabilidad. Pero, las fuerzas de
la proliferación de producto, eventualmente vuelven a empezar.
b) La empresa está ofreciendo muchos servicios gratuitos.
Los servicios gratuitos generan
dos problemas: en primer lugar,
los consumidores tienden a devaluarlos; en segundo lugar, estos
servicios podrían generar unos
ingresos que se pierden al regalarlos. El desafío es decidir qué
servicios tienen que ser gratuitos
y cuáles no.
Y las soluciones que se apuntan son:
.Muchas marcas han procedido a identificar el porcentaje de productos o servicios que le suponen un alto porcentaje de los ingresos (ley 80/20), con el fin de decidir el destino de los que suponen
una masa crítica muy baja, con el fin de venderlos, liquidarlos o,
simplemente prescindir de ellos, para basar sus objetivos en los
productos con mayor peso en los ingresos.
.La solución es que la compañía establezca segmentos de clientes
Decidir por qué servicios cobrar
diferentes; en función del segmento al que se asigna, el cliente teny cuáles ofrecer gratuitamente.
drá que pagar por el servicio o lo obtendrá de forma gratuita.
5
diario
empresarial
informe
OCTAVO PECADO:
Las capacidades de creación
de la marca y de comunicación
de la empresa son débiles.
Las señales que indican esas
posibilidades son:
a) El mercado objetivo no sabe mucho de la empresa. Una de
las peores cosas que le pueden
pasar a una empresa es que des-
pués de haberse gastado mucho
dinero haciendo publicidad de su
marca y de sus ofertas, una gran
cantidad de clientes objetivo nunca haya oído hablar de la empresa o sepan muy poco de ella.
b) La marca no se considera
tan especial y mejor que las demás marcas. Incluso teniendo un
buen conocimiento de la empresa, es posible que el consumidor
no perciba diferencias entre su
oferta y las de la competencia.
c) La empresa asigna el presupuesto a las mismas herramientas de marketing en aproximadamente las mismas
cantidades cada año. La productividad de los diferentes vehículos
y canales de comunicación cambia con el tiempo. Si la compañía
no cambia sus asignaciones con
el tiempo, caerá, la productividad
de su marketing.
El valor de una marca es reflejo de las expectativas de los consuMejorar las estrategias de creamidores o clientes. Cuanto mayor es la satisfacción, mayor es el
ción de marca y medir el impacto
valor de la marca. Y, cuanto mayor es el valor percibido, mayor es
sobre su valor de marca.
el valor de la marca.
Las herramientas de marketing, con el tiempo, cambian en su
Desplazar dinero hacia aquellas efectividad de coste; por tanto, las compañías desperdician su
herramientas de marketing más marketing cuando se aferran a las viejas asignaciones presupuestarias . La eficiencia cambiante de algunas de las más importantes
efectivas
herramientas de marketing.
6
Publicidad
Muchas empresas se gastan dinero en publicidad porque lo han
hecho siempre y creen que es demasiado arriesgado hacerlo
de otra forma. Sin embargo, seguramente sería más rentable
invertir el dinero gastado en publicidad en mejorar la calidad del
producto o el servicio al cliente. Algunas campañas son efectivas,
pero la gran mayoría son mediocres y no estimulan las ventas de
la empresa.
Promoción de ventas
Algunos estudios indican que sólo el 17% de los programas de
promoción que se realizan son rentables. El peor resultado es
que sólo los clientes habituales se beneficien de la promoción o
también atraer clientes que sólo buscan ofertas y que nunca serán
leales a la marca.
Relaciones públicas
Son una herramienta que permite incrementar la audiencia, particularmente en los productos de alta tecnología en que los compradores quieren una opinión profesional independiente antes de
decidirse por una marca.
Marketing directo
Es ventajoso para las compañías que pueden vender directamente
a sus clientes sin tener que pagar comisiones a intermediarios.
NOVENO PECADO:
La empresa no está bien organizada para llevar adelante un
marketing eficiente.
Señales más significativas:
a) El director de marketing no
parece ser muy efectivo.
b) Hay malas vibraciones en-
tre marketing/ventas y los otros
departamentos.
Las soluciones son:
Nombrar a un líder más
fuerte del departamento de
marketing
El desafío del director de marketing es ganarse el respeto del departamento y de todos los empleados. Esto sucedería si todos los proyectos
de marketing fueran bastante precisos y si los gastos de marketing
pudieran aportar mayor rendimiento.
Mejorar las relaciones entre
marketing y otros departamentos.
El departamento de marketing necesita mejorar sus relaciones con los
demás departamentos de la organización, especialmente con los de
venta, logísticas e I+D
DÉCIMO PECADO:
La empresa no ha hecho un
máximo empleo de la tecnología.
Síntomas habituales:
a) La compañía ha hecho poco uso de internet.
Utilizar más
internet
b) El sistema de automatización de las ventas está anticuado.
c) La compañía no ha introducido ninguna automatización de
mercado.
d) El grupo de marketing ca-
diario
empresarial
informe
rece de modelos de soporte de
toma de decisiones.
e) El grupo de marketing tiene que desarrollar cuadros de
mando de su departamento.
Las soluciones son:
Las principales utilizaciones de internet son: a) un sitito web efectivo; b) una Intranet efectiva; c) disponer de extranets eficaces; d) posibilidad de realizar on line
funciones de formación, contratación, abastecimiento, espacios chat, etc.
La fuerza de ventas tiene que estar equipada con el último sistema de automaMejorar el sistema
tización de las ventas. El sistema tiene que permitirles responder a cualquier
de automatización
pregunta de los clientes y otorgarles autoridad para tomar decisiones en nombre
de las ventas.
de la empresa.
En el futuro se espera que las empresas invertirán más en la automatización de
Utilizar más la
sus decisiones rutinarias de marketing. Muchas líneas aéreas ya utilizan programautomatización del
as de software que determinan cuándo hay que rebajar el precio de un asiento
mercado.
antes del vuelo.
Desarrollar
modelos de apoyo
a las decisiones.
Actualmente las empresas están tratando de desarrollar modelos de marketing
mix que combinan los efectivos colectivos y separados de un marketing mix sobre
las ventas y los beneficios.
Dentro del cuadro de mando global, el departamento de marketing debe proceder
a confeccionar el suyo, basado, principalmente en: a) cuadro de mando de rendimiento del marketing, cuya misión consiste en informar de la situación actual
Desarrollar
de la empresa con relación a los objetivos fijados; b) cuadro de mando de los
cuadros de mando
procesos de marketing que informe a los usuarios de cómo llevar a cabo cualquier
de marketing.
proceso de marketing de la mejor forma posible; c) cuadro de mandos de instrumentos de marketing que contenga programas estadísticos que se puedan aplicar
a series de datos para calcular medidas, desviaciones, etc.
7
diario
empresarial
"Hi haurà un abans i un després del
projecte Porta Barcelona a Esplugues"
Entrevista:
Pilar Díaz
Alcaldessa d'Esplugues de Llobregat
per Maite Baratech
Pilar Díaz (Barcelona, 1967) va assumir el càrrec d’alcaldessa el juny de 2006, on era des del
2003 primera tinent d’alcalde i portaveu del grup
municipal socialista. Doctora enginyera de telecomunicacions, autora de llibres i articles tècnics
i amb diversos guardons al seu currículum, ha estat professora de la Universitat Politècnica de
Catalunya (UPC), ocupació que ha hagut d’abandonar per dedicar-se a la política, on compagina
la tasca al capdavant del seu municipi amb el càrrec de diputada al Parlament de Catalunya, on va
entrar el 1999.
- Encapçala l’alcaldia d’Esplugues des de juny
de 2006. S’imaginava així la feina d’Alcaldessa?
- No, és molt més intensa del que et pots imaginar. El dia del canvi al capdavant de l’alcaldia,
l’alcalde anterior deixava el càrrec després de vuit
anys i de 26 com a regidor. Jo sentia un gran pes
a sobre. Com a mare de dos nens petits, em sentia una mica com a mare i corresponsable de moltes de les coses que passen als 47.000 ciutadans de la població.
- I durant aquest temps, quines han estat
les decisions de les quals se sent més orgullosa?
- Em sento orgullosa sobretot de les decisions
8
sobre les coses petites, perquè amb elles s’aconsegueix la vida agradable i quotidiana del dia a
dia, les decisions de petit abast però que incideixen en la qualitat de vida de les persones, en la
seva felicitat.
- En aquest mandat que començà la primavera passada, on estan les prioritats?
- Un dels objectius prioritaris que ens hem
marcat en l’agenda és crear riquesa econòmica
a Esplugues. Nosaltres som el municipi de dimensió mitjana de la província de Barcelona amb la
pressió fiscal més baixa, de la qual cosa ens sentim orgullosos. Però per poder engegar projectes
i fer política social, avançar i tenir equipaments,
necessitem recursos. Segons una enquesta, els
espluguencs se senten molt orgullosos de viure
a Esplugues perquè es una ciutat neta i endreçada, malgrat aquesta baixa política fiscal, que se
situa un 40 per cent per sota de la mitjana de la
província. I això no ho diem nosaltres sinó que ho
diu la Diputació de Barcelona.
- Per continuar avançant, com preveu Esplugues crear la riquesa de la qual parlava?
- Ara ens trobem en un punt dolç. Per una
banda, perquè tenim en marxa un pla, el Porta
Barcelona, que inclourà un Parc d’Innovació Empresarial (PIE) perquè a banda de voler ser una
diario
empresarial
“Som el municipi de dimensió mitjana de la província de Barcelona amb la pressió fiscal més
baixa”
ciutat residencial tranquil·la volem tenir aquelles
eines necessàries perquè la ciutat funcioni. En el
PIE volem que s’instal·lin empreses respectuoses
amb el medi ambient, avançades tecnològicament
i sostenibles. En aquest context no esperem
atraure fàbriques. De fet, les que hi havia en el
seu moment van marxar i s’hi estan instal·lant
seus d’importants companyies. Sempre hem tingut la seu principal de Nestlé i just al davant s’acaben d’instal·lar les seus de Cobega, Codorniu,
Panrico i hi ha la possibilitat que s’instal·lin d’altres.
- També estan atraient empreses de l’àudiovisual…
- Exacte; al barri del Gall, on abans hi havia
Corberó i o on encara està Braun, que tancarà
en breu, s’hi han instal·lat els estudis de Mediapro, la productora de La Sexta, també hi ha algunes farmacèutiques com Salvat, que prepara
un important centre d’R+D, i a la vora es troba
Gelos. Creiem que hem de seguir apostant per
aquest barri i per les empreses tecnològicament
avançades i que aportin un valor afegit que eviti
que, en uns anys, es deslocalitzin al sudest asiàtic. Treballarem per seguir sent molt atractius
perquè vinguin aquest tipus d’empreses.
rial tenim el 20 per cent d’aprofitament, de manera que tenim unes oficines, que ja estan llogades, precisament al promotor, i que ens aportaran uns ingressos anuals que ens permetran continuar amb els projectes de política social, cultural i educativa que ens reclama la gent.
- Han calculat l’impacte econòmic que un projecte de les dimensions de Porta Barcelona pot
comportar per a la ciutat?
Esplugues és un municipi amb força zones verdes i molt ben cuidades. En la imatge, Parc dels
Torrents.
- Què fa que companyies d’aquestes dimensions triïn Esplugues per ubicar les seves
seus ?
- Com deia, el fet que ara és un moment dolç;
la fiscalitat també pot ser un altre factor, així com
el preu dels lloguers, que no és com al centre de
Barcelona. D’altra banda som a un pas de l’aeroport i tenim unes vies de comunicació ràpides, a
tocar de Barcelona. A més, és una ciutat tranquilla i, segurament, una de les vil·les espanyoles
amb més zones verdes i més ben cuidades, el que
fa que Esplugues sigui molt interessant per a les
empreses.
- En el cas del PIE, tenen ja contactes d’empreses interessades a prendre-hi part?
- Directament amb el municipi les empreses
no han contactat sinó que ho han fet a través de
la promotra i sabem que sí, que efectivament hi
ha empreses interessades. En el parc empresa-
Alguns racons, com la plaça Pare Miquel d'Esplugues, encara conserven la imatge de poble
que recorden els més grans.
9
diario
empresarial
que generaran riquesa.
EN POQUES PARAULES
Esplugues és per a mi… el meu poble, perquè tot i ser una ciutat, els que hem viscut i
crescut aquí el vivim com a poble, amb indrets
que semblen de l’interior de Catalunya
Un carrer per perdre’s… el carrer
Montserrat, del centre històric, passejant per
ell no et pots imaginar que estàs a l’àrea metropolitana
Un somni… que tothom tingui les mateixes
oportunitats, que ningú passi gana i que tothom amb ganes de treballar trobi les eines
per poder-ho fer
Un personatge entranyable… els meus
pares
Un llibre… De amor y de sombra, d’Isabel
Allende
Un viatge pendent… Sidney, a Austràlia,
sempre m’ha atret molt, no sé per què, i Costa Rica
Una pel·lícula… Memorias de Africa
Què faig quan no faig d’alcaldessa…cuinar, fer esport i cuidar dels meus fills, de 4 i
7 anys
Quan deixi de ser alcaldessa… tornaré a
donar classes a la universitat
Un defecte…ser massa exigent
Una virtut…m’agrada molt escoltar
- És massa agoserat però estem segurs que
hi haurà un abans i un després d’aquest projecte
a Esplugues. Hem calculat que es poden generar
uns 6.000 llocs de treball entre els hotels, els
centres comercials, els equipaments… A més,
tenim una reserva d’uns 20.000 metres quadrats
que pot ser un equipament com ara un centre de
recerca universitària, per exemple. Estem estudiant quin pot ser el millor ús. La Universitat de
Barcelona (UB) necessitarà en uns any expandir
el seu Parc Científic i des d’allà hi haurà únicament tres parades de tramvia. Per tant, la proximitat fa que sigui una ubicació molt atractiva.
Alhora estem estudiant altres possiblitats i s’ha
d’acabar de decidir. A més, tenim una part de les
oficines que ens reportaran anualment uns dos
milions d’euros. I tot el conjunt serà de gran atractiu per a altres empreses i per a altres projectes
10
- Aquest interès pels centres de recerca pot
derivar de la seva condició de doctora de telecomunicacions?
- És molt possible, crec que la tecnologia és
el nostre futur, no només d’Esplugues sinó de tot
Catalunya. Pensi que un país similar al nostre,
Finlàndia, va apostar en un moment determinat
per la recerca i hi va destinar el tres per cent del
Producte Interior Brut (PIB). Hem de seguir per
aquest camí, sens dubte. L’experiència de ser professora titular de la Universitat de Barcelona (UB)
fa que conegui de prop les oportunitats que té la
recerca. I les empreses han d’innovar i han de fer
recerca per aportar un valor afegit si no volen
desaparèixer. Des d’aquí farem tot el possible.
- De quines eines disposa el municipi per ajudar les empreses a crear-se i progressar?
- L’ajuntament té una oficina de promoció econòmica, tot i que moltes de les empreses que trien Esplugues són empreses madures i gairebé no
ens necessiten. D’altres, com les spin off sorgides del Parc Científic de la UB, s’estan plantejant
treballar des d’aquí i per això estudiem què els
podem oferir, i quina formació poden necessitar.
- Les millores en el transport públic, amb
l’arribada del tramvia i els projectes relacionats
amb el metro i el ferrocarril poden ser també
un revulsiu de l’activitat econòmica…
- Sens dubte perquè pensem que cada cop hi
ha més treballadors que provenen de la comarca
del Vallès i encara no tenim ben resolta la mobilitat des d’aquesta zona. Esplugues ha estat un
municipi que, malgrat tocar Barcelona, ha estat
tradicionalment mal comunicat. Ara mateix només tenim una parada de metro i en un carrer
amb una vorera a Esplugues i una altra a
l‘Hospitalet, a Can Vidalet, on viu un de cada tres
esplugencs. Certament, l’arribada del tramvia va
significar, per fi, una connexió amb la comarca i
amb Barcelona. Si preguntes a la gent, està molt
contenta amb el tramvia i li dóna una puntuació
molt alta. També vam rebre amb molta satisfacció la decisió de la perllongació de la línia 3, que
en poc temps permet connectar amb el centre
de Barcelona, i la perllongació dels Ferrocarrils
de la Generalitat des de Reina Elisenda. Així, tindrem dues parades de metro de la línia 3, una al
costat del Parc d’Innovació Empresarial, amb un
diario
empresarial
intercanviador amb FGC i una altra, al costat de
l’ajuntament, amb intercanviador amb el trambaix.
- Quan començaran les obres de Porta
Barcelona ?
- Les obres, de fet, ja han començat, amb tot
el relacionat amb la urbanització. En el projecte
hem de distingir dos àmbits. D’una banda, el de
Ca n’Oliveres, que inclou un centre comercial de
dimensions mitjanes i sales de cinema, habitatges i dos hotels. En l’altre àmbit, el de Finestrelles, la resta d’habitatges, fins a un total de 700,
i el parc empresarial. Però aquest àmbit està pendent del soterrament d’unes línies elèctriques,
del qual es parla des de fa anys. Ca n’Oliveres pot
estar en un termini d’entre 18 mesos i dos anys
i el de Finestrelles està pendent d’aquest soterrament, que també pot trigar entre 18 mesos i
dos anys; si li sumem també uns 18-24 mesos
d’obres, podem arribar fins als quatre anys. El
temps passa ràpid, però.
- Un altre projecte que li agradaria tirar endavant és el soterrament de part de l’autopis-
ta al seu pas pel municipi.
- És un somni, certament, però que ens hem
proposat que es compleixi. Quan parlo d’aquest
tema m’agrada ser molt prudent perquè no
m’agradaria aixecar unes expectatives que després no es complissin, però les converses mantingudes amb la Secretaria d’Infraestructures,
del Ministeri de Foment, ens fan ser optimistes.
Hem presentat un projecte on hem intentat complir els requisits que s’han exigit en altres projectes similars. Ens han respost que és un projecte
de soterrament molt semblant a un que s’ha fet
al municipi de Leganés, on han acabat els estudis d’impacte mediambiental i on estan a punt de
començar les obres. Ara, ens hem de posar
d’acord amb Foment, signar un protocol d’actuació i fer l’estudi mediambiental. El nostre és un
projecte sensat i ara l’hem d’ajustar als requisits
tècnics del Ministeri de Foment. Tot i així, volem
ser prudents perquè és un punt d’entrades i sortides de Barcelona molt important i pot comportar un trasbals important. Des de Foment ens
han animat perquè tenen uns tècnics molt qualificats i no serem nosaltres els que ens tirem enrera.
Imatge panoràmica d'Esplugues.
11
AEBALL 59.qxd
8/11/06
16:02
Página 18
diario
empresarial
"Ens està costant molt trobar personal
especialitzat"
Entrevista amb
Jordi Benages, Esther
Benages i Enric Ruiz,
socis d'Electricitat
Benages
Jordi Benages fundà l’empresa fa més de 40 anys i l’any
1980 adoptà el seu nom actual:
Electricitat Benages. Avui, tot i
estar jubilat, continua collaborant amb la seva filla Esther,
que ha pres les regnes del negoci, i amb l’Enric Ruiz, responsable de la gestió dels clients. L’empresa dóna feina a unes 25 persones i té la seva seu a l’Hospitalet
de Llobregat, on a banda de magatzems i oficines disposa d’un
taller d’electromecànica amb maquinària pròpia per fer petites peces a mida dels encàrrecs dels
clients. Compta igualment amb
un taller a Rubí.
- Com va néixer Electricitat
Benages?
- Jordi Benages: als anys
60, les empreses industrials que
s’instal·laven a l‘Hospitalet tenien
unes determinades necessitats
en instal·lacions elèctriques. Jo,
que estava a Barcelona i treba-
llava en un taller, vaig decidir,
amb 22 anys, muntar un negoci.
D’això fa 43 anys. I de seguida
vam ser una vintena de persones
treballant-hi. Moltes d’aquestes
grans empreses, amb el temps,
han desaparegut. Des del primer
moment ens vam dedicar a temes elèctrics, electrònics, pneumàtics i de bobinatge de motors.
També vam començar a treballar
en les fonts màgiques de Montjuïc, on encara avui fem tasques
de manteniment, i en les grues
de fusta del Port de Barcelona,
on fins i tot vam tenir un taller,
que es va tancar en aparèixer les
grues metàl·liques. Ens hem hagut d’anar adaptant i quan moltes d’aquestes empreses es van
traslladar a la zona de Rubí vam
obrir un taller en aquesta pobla-
“L'any passat l'administració
pública va representar un 40
per cent del nostre negoci”
ció, on ara treballen set persones. Hem superat les diferents
crisis industrials: la de l’any 80,
la del 92…
- A banda de treballar per
a l’empresa privada, amb el
temps s’ha anat introduint en
projectes per a l’Administració
pública. Ha esdevingut un client important?
- Esther Benages: podríem
dir que l’any passat l’administració pública va representar un 40
per cent del nostre negoci, ja que
va ser un any que ens van adjudicar força projectes.
- J.B.: en aquest camp hem
fet recentment reformes i adequacions en les instal·lacions de
diversos col·legis públics de
l’Hospitalet, com el Josep Janes
i el Milagros Consarnau, el Folch
i Torres, el Lola Anglada, la Carpa.... També hem fet reformes a
l’institut Prínceps de Girona de
Barcelona.
13
diario
empresarial
- De la seva feina per a l’Administració, quins són els projectes més emblemàtics?
- Enric Ruiz: sens dubte, el
projecte per a l’edifici de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, que
vam fer entre els anys 1992 i
1994: ens vam encarregar de
la il·luminació, de la xarxa antiincendis, fontaneria, electricitat,
instal·lacions de veu i dades...
- I en l’actualitat, quins projectes en curs es poden destacar?
- E.B.: actualment treballem
en tres aparcaments a
Barcelona, tres naus industrials
a Viladecans, una adequació de
la instal·lació de baixa tensió
d’una nau a Barcelona, adequació de la instal·lació de baixa tensió per a uns laboratoris farmacèutics, i la reforma d’escomesa
de gas per a una indústria quimica.
- E.R.: també treballem en la
rehabilitació d’un edifici industrial a l’avinguda del Carrilet de
l’Hospitalet. A més, tenim dues
persones que de manera fixa es
“Tot i que de vegades hem fet
coses amb algunes empreses
grans, sovint aquestes t'exigeixen condicions i preus que a
nosaltres no ens resulten rendibles”
dediquen al manteniment d’installacions de diferents empreses.
- Es molt complex treballar
per a l’Administració pública,
tenint en compte tots els requisits que cal complir ?
- J.B.: No, perquè complim
amb tota la documentació que
exigeix tant en l’àmbit de la construcció com en el camp elèctric,
de fontaneria i manteniment.
D’altra banda, disposem de la
classificació de l’Estat per installar xarxes informàtiques.
- Econòmicament, com està funcionant l’exercici 2007,
quan encarem la seva recta final?
- E.B.: Encara que no tinc xifres a la mà, està caient l’activitat. L’ any 2006 vam tenir un increment en la facturació respec-
te a anys anteriors. Pero en els
dos primers trimestres d’aquest
any 2007 la facturació respecte
l’any passat ha disminuït un 30
per cent.
- A què es pot atribuir
aquest descens de l’activitat?
- E.R.: el motiu pot estar en
el fet que l’any 2006 va ser molt
més positiu que l’any 2005, perquè vam rebre diversos encàrrecs de projectes per a escoles
que eren inesperats, excepcionals, i ara estem seguint la tendència del 2005.
- E.B.: aquest any, els contractes públics, tant municipals
com de la Generalitat, han trigat
molt a licitar-se. I les grans empreses, que han tingut menys
feina, s’han presentat a projectes més petits (en relació amb
les seves dimensions) i als quals
es presentaven empreses com
la nostra, mitjanes, feines que
s’han adjudicat a grans grups
que habitualment no es presentaven a aquesta tipologia de contractes.
Els treballs d'Electricitat Benages requereixen un alt grau de preparació del personal.
14
diario
empresarial
- J.B.: Darrerament s’han
convocat força projectes, als
quals es presentaven no només
empreses mitjanes i petites sino
també moltes empreses grans.
D’altra banda, tampoc no ens interessa treballar per a grans empreses.
- Per algun motiu en particular?
- J.B.: Tot i que de vegades
hem fet coses plegats amb algunes empreses grans, sovint
aquestes t’exigeixen condicions i
preus que a nosaltres no ens resulten rendibles, com ha passat
recentment en un projecte que
ens oferien per a l’aeroport de
Barcelona i que hem hagut de
rebutjar. En altres casos, però,
hem treballat per a grans empreses sense problemes, com
en la renovació de diverses plantes de la seu central d’Hisenda
a Barcelona, a la plaça Letamendi, que vam fer per encàrrec
d’una empresa de Madrid i pactant unes bones condicions.
- E.R.: en aquest cas hi havia una bona relació, es van establir uns preus i es va acordar
que en cas de desviació l’empresa ho assumiria. El mateix va
passar en un projecte per a la
clínica Quirón. Estem disposats
a acceptar subcontractes sempre i quan aquestes ens siguin
favorables i rendibles.
- L’àmbit d’actuació de
Benages és comarcal?
- E.R.: Més que comarcal podríem parlar d’àmbit provincial
però treballem on faci falta. L’any
passat, per exemple, vam muntar unes oficines a Saragossa.
Els operaris sortien d’aquí dilluns
al matí i tornaven divendres. Si
el client és important, ens ho
proposa i està disposat a pagar
el sobrecost però valora la rela-
Instal·lació de l'enllumenat en una fàbrica de sobres.
ció i la nostra manera de treballar, s’accepta. Com sempre, depèn de les condicions.
- J.B.: durant una època vam
treballar molt per a benzineres i
vam fer moltes des de la frontera amb França fins a Cadis, per
tota la costa. I també ens vam
ocupar de fer algunes remodelacions.
- L’especialització de Benages fa que necessiti personal
molt preparat. Quina és la política de formació que segueix
la companyia?
- E.B.: els nostres professionals són en general joves que intentem formar; i ara estem incidint força en la formació en prevenció de riscos laborals. Per això, recentment hem fet el curs
de 50 hores en prevenció de riscos en construcció. D’altra ban-
da, és cert que ens està costant
molt trobar personal especialitzat, tenim problemes per aconseguir personal amb experiència.
- I com el troben?
- E.B.: precisament a través
de la Unió Patronal m’han ajudat
molt i m’han enviat força currículums. Tot i això, és difícil trobar personal preparat.
- E.R.: a banda, ens trobem
amb el problema que molts operaris que marxen de l’empresa,
quan ja estan formats i els pots
treure rendiment, no ho fan per
anar a una altra sinó per obrir
negoci propi; es converteixen en
competència perquè coneixen
els teus clients i les seves necessitats. El mercat és lliure, certament, però per a nosaltres és
un problema. Crec que s’estan
15
diario
empresarial
obrint massa microempreses,
amb estructures mínimes o inexistents, que no es formen i no
compleixen moltes obligacions i
que ofereixen condicions més
econòmiques. I aquest tipus
d’empreses fan molt de mal a
empreses mitjanes com la nostra.
- A banda de recórrer a
l’UPMBALL per seleccionar
personal, quins altres serveis
fan que sigui útil pertànyerhi?
- E.B.: hem utilitzat el servei
de recursos humans i hem pres
part en conferències i xerrades.
A més, hem aconseguit diversos
descomptes en serveis com la
telefonia. La veritat és que l’UPMBALL ofereix molts serveis com
ara totes les novetats en el camp
L'APRENENT, UNA FIGURA PER RECUPERAR
- Creuen que en un sector on la preparació tècnica és
fonamental es podria recuperar una figura com és la de
l’aprenent?
- E.R.: sí, és un tema que ens preocupa molt i en el qual
m’agradaria incidir. Jo no he treballat en cap altra empresa i
no sé com ho fan les altres. Quan vaig començar ho vaig fer
amb un contracte d’aprenent i vaig aprendre un ofici amb un
sou d’aprenent. Avui contractes un jove de 18 anys que et diu
que té el que abans era un FP1 i l’has de contractar com a
especialista o oficial de 3ª, quan probablement només sap
aguantar una escala, encara que potser sàpiga molta teoria.
Per a nosaltres és preocupant.
- E.B.: realment estem davant d’un problema molt gros de
formació, amb nois que acaben l’ESO i es perden, no saps on
són i no tenen cap preparació. Falten els 2 ó 3 anys d’aprenentatge que poden necessitar els joves. I, curiosament, tots
els joves tenen com a objectiu, més que ganes d’aprendre,
l’estabilitat d’un contracte indefinit i un determinat sou. Amb
20 anys la prioritat hauria de ser formar-se i aprendre.
- E.R.: i és un problema amb el qual ens trobem la major
part d’empreses. De la mateixa manera caldria replantejar
com es fa la qualificació des de l’empresa, no hi ha cap criteri unificat per dir que una persona és oficial de 1ª o de 3ª, cada empresa té el seu propi criteri.
de la construcció, com la recent
normativa sobre subcontractació. També ens hem inscrit en
alguns cursos de formació.
- El senyor Benages representa el Gremi d’Instal·ladors,
del qual va ser membre fundador, a la Junta de l’UPMBALL.
També participa a les reunions
amb Fecsa-Endesa. És important que les empreses s’impliquin en les patronals i collaborin?
- J.B.: sí, sí, no hi ha dubte,
i actualment la UPMBALL funciona molt bé. Ara, per exemple,
participem en un viatge a París
16
per veure una fira i la UPMBALL
ha preparat la documentació per
aconseguir una subvenció.
- E.B.: personalment crec
que estar associat té molts avantatges, des de la selecció de personal als cursos, passant per la
informació del web, l’assessorament, les ofertes de treball i els
contactes amb altres empreses.
Crec que, sovint, hi ha empreses
que no saben on anar quan tenen problemes i el cost econòmic de pertànyer-hi és raonable
si tens en compte el que reps a
canvi.
diario
empresarial
Caixa Penedès ofereix solucions a les empreses
per cobrir el risc de pujada del tipus d'interès
Davant del fet que l’euribor a
12 mesos ja ha superat el 4,70%
i davant d’un escenari alcista que
preveu la possibilitat que el Banc
Central Europeu pugui decretar
encara altres pujades del Tipus
Oficial abans que acabi l’any, Caixa
Penedès ofereix varis productes
de Cobertures de Tipus d’Interès, que tenen com objectiu eliminar total o parcialment el risc de
tipus d’interès a les empreses.
Això pot permetre un millor coneixement i planificació de la despesa
financera i, en definitiva, evitar
desviacions de tresoreria.
El servei es caracteritza per
donar cobertura sobre qualsevol
deute a mig o llarg termini, independentment de l’entitat amb qui
el client hagi contractat les seves
hipoteques, descomptes comercials, pòlisses de crèdit, préstecs,
lísings, etc. i va acompanyat d’un
assessorament gratuït i especialitzat.
A les diferents solucions que li
ofereix Caixa Penedès per fer front
a aquestes incerteses en els tipus
d’interès s’hi poden acollir totes
aquelles operacions d’import superior a 100.000 euros, i que van
des de la fixació del finançament
–passant-lo de tipus variable a tipus fix– fins a la possibilitat d’assegurar-se un tipus d’interès màxim a canvi d’establir un tipus
mínim. Les cobertures, en definitiva, permeten obtenir beneficis
en aquells casos en els que el
factor de risc pot produir pèrdues
a l’empresa, degut al seu increment de despeses financeres.
En el primer cas, pensat per
a les empreses de perfil més conservador, la fórmula s’anomena
“Swap: tipus fix”, i consisteix en un
contracte financer en el que ambdues parts decideixen passar d’un
tipus variable a un tipus fix, tot
eliminant d’aquest manera, a cost
zero, qualsevol risc de variació en
el tipus d’interès, atès que l’empresa pagarà cada any exactament el mateix percentatge per
l’import cobert, al marge de les
fluctuacions que puguin haver-hi.
En un segon supòsit, Caixa
Penedès proposa el “Collar: mínim/màxim”, que és una assegurança que permet finançar-se a
un tipus d’interès variable però
fixant un tipus màxim en el cost
de finançament, a canvi d’establir
un tipus mínim.
Finalment, la “Cobertura bonificada: swap bonificat” permet un
finançament a un tipus fix bonificat
inferior al del mercat amb la possibilitat de tornar a quedar expo-
sat a un tipus d’interès variable si
l’euribor a 12 mesos supera una
determinada barrera. Aquest tipus variable vindrà determinat
com l’euribor a dotze mesos
menys un diferencial.
En tots tres casos, el producte té un cost zero i no té comissió
d’obertura ni d’estudi. Sens dubte,
un producte pensat per donar
confiança i seguretat financera a
les empreses.
Un altre dels riscos previsibles
que amenacen el resultat empresarial és el del possible augment
o disminució del preu de la divisa.
Per això Caixa Penedès també li
ofereix un ampli ventall de solucions de cobertura flexibles i personalitzades en funció de les seves
necessitats per protegir-se dels
moviments del tipus de canvi i
evitar així sorpreses en els seus
costos o ingressos.
17
18
diario
empresarial
diario
empresarial
Noticias de actividades y servicios
de la AEBALL/UPMBALL
JORNADA: EL REGLAMENTO SOBRE LA SUBCONTRATACIÓN EN LA CONSTRUCCIÓN
Al terminar la sesión, que tuvo mucho éxito y contó con una
gran cantidad de asistentes, los
interesados tuvieron ocasión de
plantear al ponente sus ruegos
y preguntas.
RENOVACIÓN DEL ACUERDO
CON EL CENTRO DE PROTECCIÓN DE DATOS
Con el objetivo de conocer las
medidas que contempla el Reglamento sobre la subcontratación
en la construcción y los próximos
cambios legislativos en materia
de Prevención de Riesgos Laborales, AEBALL / UPMBALL celebró una jornada informativa el
pasado día 3 de octubre, en las
dependencias de Novotel Cornellà.
Durante el acto, el Sr. Jaume
Abat i Dinarés, Coordinador de
Seguretat i Salut del ICS, i ex Director General de RRLL de la Generalitat, explicó que la aprobación del Reglamento sobre la subcontratación en la construcción,
constituye la primera medida que
se adopta en ejecución de la estrategia española de Seguridad y
Salud en el Trabajo 2007-2012,
y que las medidas que contem-
pla van dirigidas a aumentar la
calidad y solvencia de las empresas contratistas y subcontratistas, así como la calidad de los
recursos humanos empleados,
mediante una mayor estabilidad
y cualificación.
Este reglamento es de aplicación para empresas del sector
de la construcción y para la práctica totalidad de las contratas y
subcontratas que se celebran en
el conjunto de una obra de construcción, entre ellas actividades
del Sector del Metal comprendidas en los CNAE con el código
45, (construcción de tendidos
eléctricos, líneas de telecomunicaciones, montaje de estructuras metálicas, instalaciones eléctricas, fontanería, climatización,
carpintería metálica, cerrajería,
etc.)
A pesar del tiempo transcurrido desde la entrada en vigor
de la Ley Orgánica 15/99 de
Protección de Datos de Carácter
Personal, todavía se constata un
elevado grado de desconocimiento en torno a quién está obligado
a su cumplimiento y cuáles y de
qué tipo son las medidas que deben adoptarse.
Todas las empresas deberían
ya haber adaptado sus sistemas
y procesos a la normativa vigente sobre protección de datos de
carácter personal, por lo que la
AEPD lleva a cabo inspecciones
y en el caso de que corresponda,
puede imponer sanciones cuya
cuantía puede variar entre
601,01€ y 601.012,10 €.
Hemos renovado nuestro
acuerdo con el CPDI (Centro de
Protección de Datos y de la Información), para poder ofrecer a las
empresas asociadas nuevas y
mejores tarifas para su adaptación a la mencionada normativa,
sobre las cuales, además, podrán aplicar un descuento especial del 20%.
19
diario
empresarial
ACUERDO MUTUA INTERCOMARCAL
ACUERDO CON IBE
AEBALL / UPMBALL ha llegado a un acuerdo con Internacional Base Económica, S. L.
(IBE), empresa asociada del sector de servicios financieros, especializada en la gestión de recobro de impagados e información comercial.
El pasado 5 de septiembre, la
AEBALL / UPMBALL firmó un
nuevo convenio de colaboración
con Mutua Intercomarcal.
En virtud de dicho acuerdo
Mutua Intercomarcal apoyará
cualquier actividad divulgativa y
de asesoramiento que organice
el Club de Responsables de Recursos Humanos de AEBALL /
UPMBALL, aparte de facilitar los
medios humanos y materiales necesarios en temas de seguridad
social, salud y laboral, así como
en actividades de prevención, enmarcadas dentro del Plan General de Actividades Preventivas.
El acto de firma tuvo lugar en
la sede corporativa de Mutua Intercomarcal y en él estuvieron
presentes los representantes de
ambas entidades: Miquel Blanch,
Director General de Mutua Intercomarcal, y Maria Rosa Fiol, Director General de AEBALL /
UPMBALL.
NUEVAS Y MEJORES CONDICIONES CON MOVISTAR
respectivamente), las empresas
adheridas al acuerdo podrán disfrutar también de descuentos
en tarifas de datos y servicio
blackberry: la Tarifa Plana 3,5
GB tendrá un coste mensual por
línea de 26€ (en lugar de 30€),
la Tarifa Plana 3,5 GB sin límites,
de 52€ (en lugar de 58€), y la
cuota mensual Blackberry Movistar Profesional será de 20€ por
línea (en lugar de 25€).
Han sido ampliadas y mejoradas las condiciones especiales
para las empresas asociadas a
AEBALL / UPMBALL adheridas
al acuerdo con Movistar, que se
aplicarán en la facturación mensual del servicio contrato Movistar Empresas. Además de las
ventajas ya existentes hasta ahora (cuota de conexión a 0€, módulo núms. Propios y módulo
núms. Movistar a 0€/línea, descuentos en llamadas nacionales,
llamadas internacionales recibidas en roaming y en mensajes
cortos del 13,5%, 35% y 60%,
20
Además, los socios adheridos
al acuerdo podrán disfrutar de la
atención comercial personalizada
por parte de un asesor de Movistar, así como de atención para la
resolución de incidencias.
En virtud de este acuerdo de
colaboración, IBE ofrecerá a las
empresas asociadas a AEBALL /
UPMBALL sus servicios de gestión amistosa de cuentas a cobrar en condiciones preferentes. En concreto, los asociados
podrán disfrutar de un descuento del 20% sobre la tarifa anual,
entre otras ventajas.
NUEVOS SER VICIOS: RESUMEN BOE Y DOGC EN
WWW.AEBALL.NET
Desde hace unos meses, en
la web de AEBALL / UPMBALL
existen dos nuevas secciones de
gran utilidad para las empresas
asociadas: Resumen BOE y Resumen DOGC.
Ambas secciones son de acceso exclusivo para socios y recogen un listado cuidadosamente elaborado de normativa publicada en los boletines oficiales
estatal y autonómico que consideramos de especial interés empresarial, como pueden ser las
publicaciones más importantes
relativas a temas fiscales, laborales (convenios, tablas salariales,...), convocatorias de ayudas
y subvenciones, etc... Es posible encontrar fácilmente el documento deseado si se utiliza el
buscador. Además, desde la página principal de cada sección se
puede acceder al texto completo de cada normativa en formato .pdf, sólo con un clic.
diario
empresarial
NUEVAS Y MEJORES CONDICIONES EN EL ACUERDO CON
SOLRED
En virtud de las mejoras introducidas en el acuerdo con
SOLRED, el precio especial de
adquisición del VIA-T (sistema de
pago electrónico en autopista)
para las empresas asociadas a
AEBALL/UPMBALL será de 38
euros, (IVA incluido), en lugar de
41 euros, el precio normal.
El VIA-T es un sistema de pago electrónico en autopista con
el que se puede ganar rapidez y
comodidad en los viajes.
Es el único sistema con el que
no es necesario pedir facturas a
los concesionarios de las autopistas, pues todos los tránsitos
son facturados por SOLRED en
una única factura y, además, con
descuentos exclusivos según el
concesionario.
Otras ventajas del acuerdo
AEBALL / UPMBALL y SOLRED,
efectivas a través de la tarjeta
SOLRED (totalmente gratuita y
sin cuotas): el servicio SOLRED
se ofrece en todas las estaciones REPSOL con las siguientes
marcas: Repsol, Campsa y Petronor, en total más de 3.400
estaciones en toda España, en
las que los asociados a AEBALL
/ UPMBALL pueden obtener
descuentos de 1,2 cent./litro
en gasoil, y de 1,8 cent./ litro
en gasolina.
Además, en las Estaciones
de Servicio Especiales (más de
2.500), las empresas asociadas
podrán obtener un descuento de
3,9 cent./litro en gasoil.
ACUERDO CON ALARES
Con el objetivo de facilitar a
las empresas asociadas la contratación de servicios para conciliar la vida laboral, familiar y personal de los empleados y promover así la competitividad, hemos
llegado a un acuerdo de colaboración con ALARES, Fundación
especializada en soluciones
asistenciales para la conciliación que se ajustan plenamente a las políticas de responsabilidad social de las empresas
que demanda la sociedad actual,
así como a los objetivos empresariales de mejora de la productividad.
El Programa Alares de Asistencia Familiar garantiza asistencia profesional y efectiva por un
coste fijo por empleado y mes, a
cargo de la empresa, los profesionales de Alares se ocuparán
de la familia de sus trabajadores:
padres, cónyuge e hijos, siempre
que lo necesiten y en cualquier
parte de España.
El Programa Alares de Asistencia Familiar implica beneficios
para la empresa como cumplir
con la Ley de Igualdad y el Plan
de Conciliación, reducción del absentismo, mejora de la productividad, aumento de la retención y
fidelización del talento, mejora la
imagen interna y externa, permite su incorporación a la memoria
anual y potencia su diferenciación
de la competencia, además de
mejorar su competitividad en el
mercado.
Además, los empleados pueden disfrutar de mayores posibilidades de desarrollo personal,
menor estrés, mayor protección
para su familia, más tiempo para
su vida personal, mayor tranquilidad, ahorro en gastos Socio-Sanitarios y mayor calidad de vida.
En virtud del acuerdo AEBALL
/ UPMBALL – Alares, las empresas asociadas podrán beneficiarse de un trato personalizado y
ventajoso, además de un descuento del 15% sobre las tarifas de Alares (marcadas por el
núm. de empleados), y Teléfono
900 (llamada gratuita) para atención y consultas telefónicas a los
especialistas de Alares.
21
diario
empresarial
si ets autònom pensa en la teva seguretat
Asepeyo t'ofereix avantatges per igualar els teus drets als dels treballadors del Règim General, a través de dos tipus de
cobertura:
En cas de malaltia comuna i accident no laboral, cobraràs a partir del 4t dia de baixa. Si ets un autònom que té contractada
aquesta opció a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, pots passar a Asepeyo sense cap despesa addicional.
En cas d'accident de treball, disposaràs de les següents prestacions:
• Baixa mèdica per accident i malaltia laboral
• Assistència sanitària
• Cobrament de subsidi per baixa
• Indemnització després de l'alta mèdica, si hi ha seqüeles
• Cobertura per als familiars, en cas de defunció
• Ajudes socials especials per a treballadors accidentats
A més, un expert respondrà els teus comentaris i t'informarà dels temes que t'afecten en un bloc exclusivament per a autònoms,
on trobaràs tota la informació referent al nou estatut.
El teu bloc de referència és a www.asepeyo.cat
Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social núm. 151
Oferta especial para
Sanitas Multi
Con Sanitas Multi, la póliza de Sanitas de cuadro médico, tiene acceso a todas estas
coberturas:
•
••
••
••
•
asistencia sanitaria en más de 520 centros médicos privados con más de 20.000
profesionales a tu disposición
habitación individual con cama para acompañante (salvo hospitalización psiquiátrica, UCI y UVI)
todas las especialidades médicas y quirúrgicas
cobertura de psicología incluida
Sanitas 24 horas (teléfono médico)
segunda opinión médica
asistencia de urgencias en viajes al extranjero
autorización telefónica de volantes médicos
Novedades 2007
PET/TAC*: Consigue diagnósticos más precoces y seguros.
Coronariografía por imagen: Valora el estado de las arterias coronarias.
Láser ORL: Cirugías más limpias y precisas que permiten una recuperación más rápida.
Otoemisiones: Diagnóstico precoz de la sordera en recién nacidos.
* Prueba diagnóstica cubierta para procesos tumorales en los casos e indicaciones definidas y aceptadas por la
Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias Carlos III y/o por los organismos oficiales españoles competentes.
Ahora es posible, en una sola operación, lograr la reconstrucción inmediata de la mama
tras haberse realizado una extirpación o mastectomía total o parcial. Esta técnica ofrece
múltiples beneficios:
••
Beneficio estético y psicológico.
Ahorro de una o más operaciones.
Sanitas es la primera compañía que implanta el RMI de forma sistematizada en
la medicina privada.
22
Sanitas Multi
Prima desde
37,89€*
* Primas netas sobre las que se aplicarán el recargo del
Consorcio de Compensación de Seguros (0,3%). Oferta
válida hasta 31/12/07, el descuento se aplicará sobre
las tarifas de primas establecidas con carácter general
por SANITAS paraeste producto. Ej.: A una mujer de
15 años le correspondería una prima de 37,89€. La
prima varía según la edad y sexo del asegurado. Edad
máxima de contratación 64 años. Para más información
consulte en las oficinas de Sanitas.
Para más información,
contacta con
AEBALL /UPMBALL
en el e-mail:
[email protected]
diario
empresarial
VISITA A LA FIRA EMO
Tretze socis de la UPMBALL,
el Centre Metal·lúrgic i la Unió
Empresarial Metal·lúrgica van visitar recentment, amb l'ajut del
COPCA, l'EMO de Hannover, la fira mundial de màquina eina. Un
any més, la fira es distingeix per:
Inter nacionalitat, més de
166.000 visitants i 2.118 expositores procedents de 42 països;
Innovació, l’EMO ens mostra no
només l’últim nivell tecnològic, i
el futur de les tecnologies de fabricació; i Amplitud, més de
180.000 m² d’exposició.
La clau de l’èxit d’aquesta fira
rau en les tecnologies modernes
de fabricació, que són la base de
qualsevol producció industrial.
És per això també que l’EMO
és una destacada plataforma sectorial i es dirigeix a un ventall molt
ampli de sectors industrials: construcció de maquinària i installacions, indústria de l’automòbil i
els seus proveïdors, tecnologies
aèries, mecànica de precisió, fabricació d’eines i matriceria o construcció d’acer, entre d’altres.
L’EMO es consolida com la plataforma d’innovació més important per a les tecnologies de fabricació.
A més a més, com a complement a les innovacions, l’EMO actua com a baròmetre de les tendències tecnològiques de futur:
nous processos de mecanització,
integració de sistemes de diagnosi o nous mètodes per a la concepció de productes es presenten cada any.
El processat del metall i la
construcció de maquinària figuren entre els sectors industrials
més destacats d’Espanya. Per
aquesta raó, la visita a la Fira
EMO representa una excel·lent
ocasió que permet establir contactes amb un públic delerós i capaç de realitzar inversions.
La pròxima EMO tindrà lloc
del 5 al 10 d’octubre de 2009
a Milà.
23
diario
empresarial
Noticias de empresas asociadas
a la AEBALL/UPMBALL
CAMBIOS DE DENOMINACIÓN
Blagden Packaging Femba,
S.A., dedicada a la fabricación y
comercialización de bidones, con
sede en Martorell, calle Marie
Curie, 2-4 del Polígono Industrial
La Torre, cambia su denominación pasando a ser GREIF PACKAGING SPAIN, S.A.
Amec Spie Iberica, S.A., dedicada al mantenimiento e instalaciones industriales, con sede en L’Hospitalet de Llobregat,
Avda. Gran Via, 8-10 2ª planta,
cambia su denominación pasando a ser SPIE DE MANTENIMIENTO Y MONTAJE, S.A.
Agumet, S.L., dedicada a la
refinería de metales no férricos,
con sede en Vallirana, Pol. Ind.
Can Prunera parcela 18, cambia
su denominación pasando a ser
BCN – METALBRASS, S.L.
AMPLIACIONES Y TRASLADOS
Bartec, S.A., dedicada al
comercio de material eléctrico antideflagrante, con sede en
L’Hospitalet de Llobregat, ha ampliado sus instalaciones, trasladándose a la Carretera de
L’Hospitalet, 66-88 nave D de
Cornellà de Llobregat.
Wallner Europa, S.L., dedicada a la compra venta y reparación de maquinaria, con sede en
Sant Vicenç dels Horts, ha ampliado sus instalaciones, trasladándose a la calle Ull de LLebre,
naves, 40 y 42, Parc Industrial
Cervelló de Cervelló.
Mantenimientos y Servicios Blasymunt, S.L., dedicada al mantenimiento y servicios
industriales, con sede en Viladecans, ha ampliado sus instalaciones, trasladándose a la Avenida Constitución, 81 de Castelldefels.
Giesse Group Iberia, S.A.,
dedicada a la fabricación de accesorios para carpintería de aluminio, con sede en Sant Feliu de
Llobregat, ha
ampliado sus
instalaciones,
trasladándose
a la c/ Constitución, 84 de
Sant Feliu de
Llobregat.
CM4 Enginyeria, S.A., dedicada a la ingeniería y fabricación de máquinas de producción
y ensayo, con sede en Sant Joan
Despí, ha ampliado sus instalaciones, trasladándose al Parc
Empresarial Cervelló Calle Ull de
Llebre, 38 de Cervelló.
Tecnoeleva, S.L., dedicada
a la instalación de aparatos elevadores, con sede en Sant Feliu
de Llobregat, ha ampliado sus
instalaciones, trasladándose a
la Avda. de la Riera 11, nave 4
de Sant Just Desvern.
Geis Consultores de Dirección acaba
de inaugurar su
oficina de Sevilla, en la avenida Virgen de
Lujan, la cuarta
tras Barcelona,
Madrid y Canarias, con el objetivo de consolidar el negocio del grupo en un interesante mercado potencial en
el que ya cuenta con buenos
y numerosos
clientes.
25
diario
empresarial
parlem de ...
Com llegir &?
Centre de Normalització
Lingüística de l’Hospitalet
www.cpnl.cat
Tel.: 93 440 65 70
Els símbols són elements que
es prenen com a representació
d’algun altre per raó d’una analogia comunament percebuda entre ells o d’una convenció: la balança és el símbol de la justícia;
la bandera és el símbol de la pàtria, etc.
En parlar de símbols lingüístics, ens referim a les formes
abreujades, que generalment de
forma oficial i internacionalment,
es prenen com a representació
d’una cosa o d’una operació. S’escriuen en minúscules, llevat que
provinguin d’un nom propi, designin un element químic o un punt
cardinal, i no porten punts ni espais enmig: O (per oxigen), N
nord), % (tant per cent), g (gram),
km/h (quilòmetres per hora), min
(minuts), V (volts), @ (arrova)...
El símbol &, que s’utilitza en
el nom de firmes comercials i en
l’àmbit de la informàtica, arrossega una llarga
tradició. A la baixa Edat Mitjana
ja s’emprava
com a escurçament de la conjunció llatina et
(i) i amb l’expansió industrial i
comercial dels
segles XVIII i XIX
es va estendre
com a signe aritmètic en l’àmbit
de la comptabilitat.
Nueva página web: www.bautermic.com
26
Actualment,
una de les denominacions més
conegudes per
referir-nos-hi és
la forma anglesa
ampersand. Tenint en compte,
però, la llarga
tradició d’aquest
signe entres nosaltres i l’existència de formes
genuïnes per a designar-lo, s’ha
descartat el manlleu ampersand
i s’ha fixat les formes et i i comercial com a denominacions
catalanes.
El signe &, de fet, prové de la
lligadura de les lletres e i t que
formen la conjunció llatina et (i),
de manera que la denominació et
reprodueix amb precisió la forma
i el significat original d’aquest signe.
D’altra banda, el signe & tradicionalment s’ha utilitzat en els
noms de firmes comercials. En
aquests contextos, doncs, i comercial, denominació catalana
tradicional en l’àmbit de la impremta, és una forma descriptiva i clara del concepte.
Habitualment, però, alhora de
llegir & dins una forma s’opta per
dir simplement i, com ara Casas
& Grífols (Casas i Grífols).
I per acabar, us recordem que
en llenguatge comercial utilitzem
majoritàriament una altra mena
d’abreviacions, les sigles, també
àmpliament reconegudes per la
comunitat. Les sigles s’escriuen
en majúscules, no porten punt
darrere de cada mot escurçat ni
espais enmig. S’usen especialment en la pràctica comercial i
burocràtica, com ara en les denominacions de les diferents societats: societat anònima (SA),
societat col·lectiva o societat regular col·lectiva (SRC), societat
cooperativa (SCOOP), societat limitada o societat de responsabilitat limitada (SL), etc.
Completa la secuencia.
_reivindica lo simple
Reivindica Puesto Informático. Te instalamos y mantenemos
el ordenador y el ADSL. Y lo renovamos cada 3 años.
Puesto Informático
• Ordenador con renovación
cada 3 años.
• ADSL, acceso seguro y de calidad
que incluye: 5 buzones de correo, 25
Mb para páginas web...
• Instalación y Mantenimiento Integral.
respuestaempresarios.com
Además, si
contratas Puesto
Informático,
AEBALL/UPMBALL
te regalará un
100
CHEQUE DE
*
Para más información, por favor, contacta con AEBALL/UPMBALL ([email protected]).
*Promoción válida sólo para empresas asociadas a AEBALL/UPMBALL.
Sin título-1 1
www.respuestaempresarios.com
30/7/07 09:55:28