¡ALER TAl

Anuncio
Pà¡:ina 4
LA BAND ERA FEDERAL
Naciona Iisme
L'
~Jegria
en que se barallen eh
.conceptes Pàtria, Poble, Nació i Estat, ens inclina, en estes hores ereui
de confusionisme, a escriure este treball , tant per a destruir tòpics que es
creen al voltant d' e5tos conceptes,
com per a cridar l' atenció dels patriotes valencians que per manca de
voluntat , per indiferència o per enor,
han creat en la seua imaginació un
entorboliment d' idees que retarden,
quant no dificulten, el creiximent del
veritable moviment nacionalitte dl"
nostre poble.
Aixi direm :
POBLE, és el conjunt de ptrsones
que tenen un origc ·¡ una llengua
idèntiques.
PA TRIA, es el lloc on se naix, on
es sent i experimenten les primeres
emocions, les pdmeres inquietuts.
NACIO, es la resultant d' une:~o
cuacteristiques pròpies comuns al
POBLE, com les condicions climatolò¡:iques, les circlin.Uncies e:e,oer'ifiques, les determinant s econòmiques.
la llengua pròpia, la cultura, la formació història .. ., etc.
ESTAT, es l' organisació polít ica
que es dona la NACIO.
Es a dir, que el POBLE, que té
característiques pròpies que l' aut~
determinen constituix una NACIO;
; de la vir1ut que tinga este poble en
sentir-se orgullós de poseir est es qualitats d' excepció, i del fervor i entusiasme que demostre en autodeter~
minarse (és a dir, en demostrar !1
seua consciència. el seu anhel en
constituir la seua personalitat) . de~
rendix la seua formació polít ica. o
siga la seua organisació en ESTAT.
Puix bè. VALENClA té totes. les
caract erístiques de aut odet erminació;
únicament manca cue els valencians
es donen compte de la seua personalitat nacionalista i es decidilSquen a
autodeterminarse. Es a dir, a recons·
t ituir-se políticament, donant-se or(laoisació estatal.
Hem dit reconsti tuir-se i no hem
comés cap lleu~e1ea.. València h:¡ SÍ·
gut un poble amb ~rsonalit.at pròpi¡ quant l' any 1238. en Jaume I. l:t
va conquerir, donant-li pròpia personalitat polilica. El ¡::oble, conscient
de la seua responnbilit.:.t històrica,
va saber merèixer aquella distinció,
preocupant-se per complir esme:-adameot les Ueis que aqueU ciutadi li va
donar, i t ractant encara de millorules, elevant la seua preu.tda urJ.cteristica ciutadana, tant en 1' ordre po!itic com en el cultural i econòmic.
L' cnvetja i l' e¡:oisme d' una elase privi le.: iadl, la noblesa, va començar per produir pertorbacions,
qu an es va donar compte de que el
poble. conscient i fidel guardador dels
seus drets. i respet uós al seus deures. fea dc Ja Llibertat un altar i del
treball i l' honradesa una bandera, la
bandera de la verdadera aristocràcia.
Esta grandes!l política econòmic¡¡
i cultural va exacerbar l' ambiciò dels
reis fins que l' any 1218, ja Alfons
IU de València i III de Catalunya,
ot:edint a pressions de la seua esposa, filla de F erran lV de Castella, va
donar lloc a aquella 1èplica enèrcicl
que amb un gest viril de ciutaJà lliure i conscient li va donar GUILLEM
DE V!NATEA.
Però aquella cbse privilegiada
no va parar fins que, després de
e:uetres i mis ruerres talimentades
les més de les vegades per l' immensa avarícia d' aquells), s' aplegà a
1707, en que F elip V, amb Ja batalla d' Almansa. asolà 1' últim baluart lliberal que restaba al poble,
anulant els furs.
Ja molt abans s' havia deixat sentir )' espirit imperialisu de Castella;
però a çartir de 1707 s' imposa la
persecució més inhumana, més injusta, 11 que després d' haver anul.lat
els drets de ciutadà, s' intent a destruir Ja nostra cultura, imposant la
cultura est ranya, i sacrificant la pròpia ll engu a per l' estrange ra.
Ja a partir d' entonces es bloquejà la nost:a economia; i la nostra riquessa pasu dirèc1,3ment a èsser s u
pert i patrimoni de Caste11a. Ja València no és un poble lliure, Ja els
valencians no són senyors dels seus
drets nacionalistes. València passa a
èsser feude de Castella, i els. valencians, vasalls de Madrit.
Però .. Una cosa molt esencial no
poden arrebatar-nos: la conciència, el
sentiment. 1 cste, encara que acobardat per a ex;presar-sc pú.blioament,
va sostenint -se, cada vegada més
ferm i fervorós, concentrat i avivat en
l' espirit del poble. I de generaciO en
¡:eneració. va trametent-se cste sentiment, i prenint cos d' existència,
fins aplegar el moment actual en qur
se significa vhil i enèrgicament per
recuperar el 'dret de reconstituir-se
en nacionalitat, ja que ni les persecucions, ni l' esclavitut, ni el temps.
ha pq:ut destruir les característiques
nacionals de nostre poble.
La naturalesa esplèndida, més
comprensiva i generosa, ha sabut volur tota la magnificència del seu poder sobre la terra del nostre Pais. La
llengua, pese a la manca de conreu
literari. lo que ha pogut perdre en
puresa, ha ¡ruanyat en valor moral
per la perseverància de la seua conserv•ció. La cultura no haurà c.reixcut massa, però la generació present
contempla amb admiració de relíquia
aquella que ens deixaren els nostres
avantpassats, que pese al temps t ran¡corregut, adquirí mèri\ d' eternitat
çer la suca vàlua històrica.
L. espirit de la raça sorgís més
¡;ui1ant que mai.
I el poble. nostre poble, començ<~
a se ntir les inquietuts espirituals del
seu 1etrobament, i llu ita seré i pe.rseverant per la reconstitució política de
la no:s:tra nacionalitat .
Ja hem vist, pu ix. que la nacionalitat vale nciana no és un tòpic, quo:
és fet vibrant, històric i ètnic. Que
ncstre poble té dret a la suea recuperació perquè té característiques prOties i acusades que 1' autodeterminen. J que el sentiment de la seua
personalitat no s' havia perdut, sinó
que dormia.
El valencianisme és, puix, un fet
~ositiu, és una afirmació. No és una
doctrina, no és un programa, no és
una fórmula política mês o manco
convencionil.
El valencianisme podri ésser ~iat
políticament ~r diferents dreseres,
pe:rO totes han de conduir al mateix fi.
Hara bé. Nosatres afirmem, per
les consideracions esposades, que eJ
valencianisme és nacionalisme. I fer
nacionalisme és fer lavar positiva,
creadora, constructiva; és a dir. re·
volucionària.
El poble valencià te! consciència
de la seua personalitat; i en recabar
esta personalitat, ho fa per voluntat,
per necessitat, per convicció i amb
amor; mai amb odi ni per odi. Perquè el nacionalisme valencià és unl
fona afirmació de sentit universaliste i humà.
Lluita i treballa per t al d' assolir
la recuperació de la seua personalitat.
Per çò, davant l' incomprensió de
l' Estat espanyol. fa que nosatres es
posem front a ell. no contra ell.
Davotnt de Castella, nqatres no
sentim odi. sinó amor de germà; no
aeguem, afirmem: per quant lo que
ens separa ~s un fet diferencial. Front
a l' Estat espanyol, no s' oposem,
no volem ésser enemics, es 11imitem
a exigir el reconeiximent dels nostres drets.
Però no oblide qui no deu oblidar,
i sàpia qui deu saber, que València
desperta. i València ês un poble que
té repleta l' història de gestes heròi
ques, i que sols fa un segle, va eixir
un Palleter que, reflectint el sentir
del poble, va cridar per la 1liber1at.
I que un atre dia pot vindre en que
algun patriota aplegue a superar-lo.
Volem èsser ¡:rermans dels altres
pobles d' Ibèria.
L' esclavitut i servilisme ért indigne de tot ciutadà que es senta i es
diga lliure.
24 Set embre 1934.
¡ALER TAl
Receta para ser algo
Don Rieardo Samper lb:iñez, pre·
s.idente del Conse1o de Ministres
Se dió de baja en un centro m~
n:irquico, el Circulo Liberal, paa ser
conce1al del panido de Unión Republicana.
Fué luego alcalde 'I después diputado provincial.
Cuaildo advino la Oicu dura se
apartó de la política.
De la política republicana.
No de la otra, la monarquica y
clerical. Porque se dedicaba a formar pllte de un jurado pau premiar
la mejor copia a la Vir¡en de los
Oesamparados, e int entó comprar La
Vo: l'olrnciona e in¡resar en las
hutstes del señor Alba cuando don
Santiago visitaba en Pari s al Borbón.
Don Ric;~rdo Samper lbili.ez es
un republicano entusiasta
r1
t:
nou
11
t·1mo" de Ia
Dos fets s' han produït durant el
mandat del Govern Samper. de la dinastia eufòrica. que demostren la
manca absoluta de iniciativa i autodeterminació que l' incapaciten per a
la funció que desempenya: les repetides ofensives a l' autonomia de Cataluny-a en el plet de la llei de Contractes de Conreu i les que 's dirigixen a l' autonomia dels Municipi3
bascos. El primer, inspirat pel fai:S
catalanista Cambó, mogut pels insteressos dels seus partidaris de la
Lliga; el segón, inspirat i exigit per
Gil Rabies i la C. E. D. A .. que no
;:erdonen als nacionalistes de Bascònia l' haver recusat públicament les
abominacions de la monarquia, refu·
Don Luis Buixareu, subsecretario sant-la com a règim estaUI i haverde don Ricardo Samper llnñez, fué se retirat del Parlament espanyol en
candidato monirquico en las eleccio- companyia de l' Esquèrra Republines munici~les que dieron el triun- cana de Catalunya.
fo a la República.
En l' actual situ1ció política no
El señor Buixarcu condenó la su- deu extranyar, donat el sentit conblevación de Galin y Garcia Hernin· suetudinari de l' eufòria terrouxista,
dcz. 'I "lC unió a determinades ele- que 'I Govern de Madrid promuga
mentos, clericales 'I mon:irquicos, pa- co,úlictes amb les regions de més
ra ofrtte! se al Gobiemo de enton- acusat sent it ciutadi. presenta,nt-les
ces.
com enemie:ues de l' Estat. AçO obeEl señor Buixareu es un republi- dix a una nova tàctica que estan
cana entusiuu.
mamprenent les dretes de tota la.i1:
amb mires electoraJs. L' interés de
Gil Rabies i de la C. E. O. A. de qu~
Don José Aparicio Albiñana. e:o- 'I plet de la llei de Contractes d~
bernador civil de Alba cete.
Conreu no el resolga el Govern, fonaYa proclamada la República pu- mentant-se en que açò és cosa que ho
blicaba artítulos comunicando al uni
deu fer el Parlament, no té atre afa ny
verso por qut rra m.onUrquico.
que enverinar la resolució de l' asMis tarde, cuando el señor Alb¡j sumte, convert int-lo en plet polític.
le plue:o decir que era republicano, el
Fracasada la bandera del f ront
señor Aparicio dijo que era republi- antimarxista, alçada en contra dels
cano.
socia li stes en les darreres elecc ions,
Recientemente el Gobierno del se- i vist que lo que conseguiren és que
IÏ.or Samper y del señor Buix areu ha esta organisació siga més sòli da i nuconcedida al señor Aparicio la En- merosa a l' hora, preparen la bandecomienda dl'" la República
ra, que ja comencen a enlairar, de la
Cuando el seño: Aparicio sea pre· "Unión Nacional", basada en la fasidente del Consejo de Mi nistres con- làcia de la "unidad de la patri a ·•, en
ceder:i a los señores Samper y Bu i- la inèpcia del ··sepzratismo· i en la
xareu la E!1lcomienda de Ja Repú- suposada i sofística rebel.lia de les
blica.
J e(1ions aut&omes o autonomi~es.
Por los er.. nd es servicios prestados a Ja República. see:ún ada uno
de ellos dir.i de los otros dos.
dad es que la organización de la actual Universidad Popular difiere granEl señor Aparicio fué propiets- demente, en cuanto a su estructura,
·io y director de Lz l'o: i'alrncuma. de la creada por Blasco JNñez; pero
El señor Buixareu fué redactor dt: su esencia y su finalidad es idéntica
L" l'1): l'ah nrlttnd
a su p:ecedente ~ remediar en lo poEl senor Samper fuê colaborador sible la injustícia que en el terrena
y eUuvo a pique de ser propietario .cultural, como en tantos otros, padede L.J l'o: l'oJc:nc:iclntJ.
ce hoy nuestra imperfectísima sociedad , por el monstruosa monopolie
que, de hecho, gozan en la enseñan.
za las clascs privilegiadas; 'I eleva:
Conse)o a los jóvenes:
Compre u'ted, don Sie:frido, L.J el nivel cultural de la masa obrera,
haciéndola de esta forma consciente
Vo! l'olrncianiJ.
y responsable en sus ideas y en sus
I ClOS.
Y puede que lle(:ue a la presidencia del Consejo.
Comp1e La Vo:.
Porque El Pud,lo ya no estJ. para
esos trotes.
Y no va m3s.
La Universidad
Popular F. U.
E.
Próximamentl! va a comenzar esta Universid ld Popular .u se¡:undo
curso de actuación. Los muchachos
de la F. U. E. valenciana, con un t esón 'I una constancia que les honra,
renuevan en nuestra ciudad añejas
ttadicione$ de cultura popular, Fué el
~ran Blasco l biñez quien, en sus año.;
juvenilcs, alli por el 1903, creó en
Valencia In primera Universidad Popul;r que funcionó en España; 'I hoy,
su CJemplo y su es!uerzo se ve aJmicablem'ente continundo por los jóv~nes univcrsitario!i valencianos. Ver·
LA BJ>.N DERA FEDERAL.
que ha de prestar especial atcnción
a los problemas culturales de nuestro
pueblo, no puede menos que felicitar a los jóvenes universitarios de la
F. U. E. valenciana por su meritaria
labor. y excitamos a todos los cama·
radas de ESQUERRA VALENC!A.
NA para que presten su apoyo y su
f'alor a tan simpatica obra, cttncurriendo en masa a las clascs gutuitas
de la Universidad Popular F. U. E.
Y ahora, un ruego a los dirigentes de la Universidad Popular • En
los cuadros de materias del próximo
curso. juato a las asignat uras de cultura general, procuren no olvidar
aquellas materias fundamentales para
Ja cultura autóctona de nuest ro pueblo. tales co:no: Leng-ua y Literatura
valendanas, Geografia e Historia del
Pa ís Valenciano, etc.
Conocemos bien el buen deseo de
acerta r que anima a los or~anizadores
de la Universidad Popular F. U. E .•
'I no dudamos que, a ser posible,
a.cogerin nuestras sugerencias.
Deseamos que el curso 1934-1935
sea un nuevo éxito para la labor d:Univenoidad Popular F U. E. , 'I le
t'nviamos la expresiOn de nuestr:\
:ordia! simpatia.
·,
~~u n1on
Nac1ona
· l"
E s va a retraure, resucitant-lo, el crit
d' aquclh mentalitat canovist a que
enverinà i arroinà a Espanya, por~
tant a Cuba i Filipines "el último
hombre y la última peseta •·, mentres.
els que es quedaven ací es feien Ja.
gola a trossos xillant: "por Espali.a
una e indivisible" i contra el "separatisme ".
En la seua campanya contla la
República i en les campanyes electorals, fnn i faran ús i abús del patriotisme, çarlanrn de separatisme,
de oue les autonomies regionals signifiquen el destrossa ment de la patria;
presentaran com rebels a les regions
front a l' Es.ut, quan precisament
és l' Estat el rebel.lat con tra el d ret
constitucional de les regions i contra
la mateixa Constitució. Cont ra esta
Constitució republicana, democràtica,
autonOmista i laica. és realment contra qui es dirie:ixen les Jesuít iques
campanyes antiautonomistes i per lo
que es promouen i s' enverinen els
plets amb Catal unya 'I Bascònia.
El plet de les autonomies l' han
p lanteJat les dretes ben senzilla.ment.
Per una part, les dretes monarquisants. més o manco feixistes. i els
1epublica ns podrits que s' entreguen
a eJtes sense dignitat. Per atra par1.
les esquerres republicanes i no republicanes. que vibren amb l' impuls
revolucionari que porti. la República
i volen donar-li a Espanya l' estruct ura natural amb re¡:ions que fruixquen d' autonomia per a que 'ls seus
impulsos pro¡ressius no siguen obstaculisats per les t rabes tradicionals
de l' Espa.nya cad uca de la monar~
quia. La llibertat política, econòmica i social dels pobles ibèri cs serà el
baluan inespu~able de la República .
El crit d' " Esquèrra Valenciana"
front al nou ''timo" de les dretes mon-àrquiques i seudorrepublica.nes, deu
ser: Llibenat del Pa is Valencià i Repúblia d' esquèrres.
FRANCESC BOSCH I MORATA
PARA R SR. ALCALDE
La salud del pueblo
es la suprema ley
Asi se dijo, desde muy ant iguo.
Lo reconocemos hasta el presente;
pero, no obstante, se olvida el c.umplimiento de este deber indispensable, frecuentemente.
Ent re otros casos, que pudiéramos
citar. lleea a nosotrs é:ste, por el que
se requiere nuestra intervención mediante un escrito que lo suscriben una
gran cantidad de firmas 'I a cuya interveneión no podemos negamos. por
dos razones : por la autoridad con
que se pide 'I por el sentimiento de
justícia en que se inspira.
Son los vecinos del camino de la
Fuente de San Luis 'I adyacentes ..
que no pueden vivir por mis tiempo
respir¡ndo el aire pestilente que a
sus alrededores se produce. Este se
origina por las aguas estancada& y
s.uciedades corrupta! que les rodean.
Es f:ícilmente evita ble.
Hartos ya de quejarse, sin lograr
el ser atendidos, recurren a nosotros
'/. aunque t enemos otros medios lcgales para conseguirlo, nos limitamos a solicitarlo pUblieamente de la
primera au\o.ridad municipal, espt-·
rando ser .at endidos.
Son muchas las firmas que avaloran la ¡::etición, las que omitimos en
gcacia a la brevedad v no queremos
ser mis extensos
Mucho agudeceriamos el no tener que insistir nuevamente sobre este uunto. ya que, mis r.rato que producir molestias, nos ha de ser siemprc el poder elociar justas resoluciones 'I actitudes.
DERNARDO GIL
Im p. LA GUTENBERG.-Valencia,
Descargar