Cartes de l`exili (XIII) Pregària per l`esposa

FOTONOTÍCIA
ANY III
쐽
28 DE MAIG DE 2006
쐽
NÚM. 22
FER ESGLÉSIA
Cartes de l’exili (XIII)
L
’experiència de l’exili ha esdevingut per a nosaltres un veritable moment de gràcia. I és en aquesta tasca de reflexió
i d’aprofundiment sobre el que ens ha passat on hem anat
trobant llums insospitades. Per això diem que l’exili és revelació,
ocasió de posar al descobert veritats abans amagades.
Les darreres reflexions ens han deixat una mica insatisfets. L’ ambigüitat de la vida un cop retornats a la nostra terra, la necessitat
d’acceptar les tensions i la lluita, el camí que encara se’ns obre
per davant... ens està dient que aquesta tampoc és la nostra llar,
que encara som exiliats, que no hem arribat al nostre descans! La
pregària de la «Salve», recordem-ho, ens qualifica de «desterrats fills d’Eva». La qual cosa vol dir, per un costat, que amb Eva
vàrem ser desterrats del paradís feliç; però alhora també que com
ella, som pelegrins d’una altra pàtria i d’una altra felicitat.
De fet, els missatges que els jueus sentien de part de Déu un
cop tornats a Jerusalem permetien albirar una plenitud futura impossible per a les condicions del nostre món (si és que de debò
podem dir d’aquest món és «el nostre»). Una Jerusalem «on no
s’hi sentirà mai més cap plor ni cap crit de dolor... on no s’hi infantarà per veure morir els fills... on llops i anyells pastaran ben
avinguts... on ningú no farà mal ni destrosses» era anunciada per
Isaïes mentre convidava a «una joia eterna» (65,18-25). Però,
quan i de quina manera seria?, qui podia pensar que seria una
realitat a la nostra història?
Estimat germà:
Un cop més has deixat a les meves mans el descobriment d’un
important missatge de vida. Fins el darrer moment t’has comportat com un vertader acompanyant i amic: allò que descobrim per nosaltres mateixos sembla més veritable, més valuós.
Heus aquí el que segurament esperaves que jo descobrís:
encara hi ha una altra Jerusalem, una altra casa, un altre món.
Jerusalem, casa i món que sí podem qualificar «nostre de debò».
Aquest descobriment desperta dintre meu sensacions contradictòries: per una banda, estem condemnats a passar tota la
vida insatisfets, anhelant una felicitat que sempre ens fuig; per
altra, si no hi hagués aquesta altra vida de plenitud, com podríem viure el present sempre imperfecte i amenaçat pel fracàs? Per una banda sento la temptació de pensar només en
aquell futur feliç, passant pel present com si no hi fos, com si
tant sols haguéssim de «suportar-lo»; per altra, entenc que assolirem aquella felicitat només treballant aquí i ara.
Voldria per això demanar a Déu equilibri i paciència. Voldria ser com tu, profeta de Déu amb la paraula i amb la vida,
que mai t’atures, ni en lo dolent, perquè penses que vindrà un
dia la bondat plena, ni en lo bo, perquè saps que sempre hi
haurà un bé molt més gran. Voldria ser com tu, home lliure,
només encadenat amb les cadenes alliberadores de l’amor a
Déu i al germà.
Fins a trobar-nos en la casa de llum i de la pau, la nostra casa.
Calia que els deixebles miressin al cel en el moment de l’Ascensió de Jesús. Altrament haurien quedat cecs, sense cap punt de
referència. Però també calia que els àngels els advertissin que era
el moment de mirar la terra i treballar. Perquè aquí a la terra, no
només farem camí feixuc, sinó que també hi trobarem la penyora del món que vindrà: entre d’altres, el do de l’Eucaristia.
† Agustí Cortés Soriano
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat
Benet XVI honora Joan Pau II a Polònia
왘 Benet XVI conclou avui el seu segon viatge internacional, el que ha realitzat aquests dies a Polònia, com un homenatge al seu predecessor Joan
Pau II, visitant els llocs més vinculats a la biografia de Karol Wojtyla, com
la localitat de Wadowice, Czestochowa, Cracòvia i Varsòvia. Avui té previst
visitar el camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau, on visitarà el bloc 11,
símbol del mar tiri de milions de persones, i la cel·la que ocupà Sant
Maximilià Kolbe. En la foto: Benet XVI en el moment d’impartir la benedicció urbi et orbi, el passat dia de Pasqua, amb el bàcul que ja fou de Pau VI
i dels seus successors, que porta la imatge del Crist crucificat.
GLOSSA
Pregària per l’esposa
(Acció de gràcies a Déu)
G
ràcies, Senyor, per haver-mela posat en el meu camí. Que
en seria de diferent la meva
vida (molt inferior!), si no hagués pogut
comptar amb la seva companyia i amb
la seva estimació... Gràcies, Senyor, perquè has fet néixer l’amor als nostres cors
i ens has impulsat a compartir la vida.
No me n’he penedit mai! Gràcies perquè el nostre amor ha estat fecund i hem
pogut col·laborar amb el teu poder creador donant la vida als nostres fills.
Gràcies, Senyor, perquè en moments
de defalliment l’he tingut al costat donant-me la mà i fent-me sentir que m’estima. Gràcies perquè en els dies foscos
m’ha recordat que sobre els núvols el cel
segueix sent blau. Gràcies perquè, en
moments de nerviosisme, m’ha ajudat
a recuperar la serenor evitant que prengués decisions precipitades. Gràcies
perquè, quan m’he sentit fracassat, ha
seguit creient en les meves possibilitats
i això m’ha donat coratge per continuar
lluitant. Gràcies perquè al seu costat he
sentit l’impuls de ser millor.
Gràcies perquè sempre ha estat sincera amb mi i m’ha sabut dir les coses
amb claredat, però sense ferir, mostrant-me que ho fa perquè m’estima.
I gràcies també perquè, en comptes de
«
dramatitzar els meus defectes i manifestar impaciència, ha sabut tenir comprensió esperant i confiant que jo reconegués que obrava malament i trobés la
força per anar canviant.
Fes, Senyor, que mai no li doni motius per entristir-se, ans al contrari,
que sempre l’ajudi a ser feliç. Que la
meva felicitat consisteixi a comprovar
que, gràcies a mi, ella ho és al costat
meu. Perquè, si ella no fos feliç, tampoc no ho podríem ser ni jo ni els fills.
També et volia demanar, Senyor, que
sapiguem resoldre les nostres diferències a través d’un diàleg sincer i clarificador que acosti les nostres ments i
els nostres cors, que sapiguem rejovenir constantment la nostra estimació
per ajudar-nos mútuament a créixer i a
ser un bon referent per als nostres fills.
Fes, finalment, que sapiguem buscar-te i trobar-te. Perquè només a prop
teu pot romandre segura la nostra estimació. I fes que sapiguem mantenirla al llarg de tota la vida fins que arribem a la llar definitiva on podrem seguir estimant-nos, sense excloure ningú, per tota l’eternitat. Amén.»
P. Lluís Armengol i Bernils, SJ
Director de l’Escola Activa
de Pares del Clot
Un opuscle per a grups de matrimonis
왘 Encara hi ha exemplars disponibles de l’opuscle Viure en
família encomana la fe, editat per les delegacions diocesanes de Pastoral Familiar de Catalunya, com a preparació per
a la Trobada Mundial de les Famílies a València. Inclou
aquests quatre temes: la nostra vida com a parella; la vida
en família i de la família; la família, transmissora de la fe;
la pregària en i amb família. Es poden demanar exemplars
a les delegacions de Pastoral Familiar de cada bisbat o a la
de l’Arquebisbat de Barcelona, tel. 93 453 86 59.
Pàgina 2
28 de maig de 2006
L’ASCENSIÓ DEL SENYOR
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i
ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en
virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després
de la passió, se’ls presentà viu i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del Regne de Déu.
Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan
us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies,
sereu batejats amb l’Esperit Sant».
Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu
la reialesa d’Israel? Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i
quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el
país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra». Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos
homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, ¿per què us esteu
mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu
de contemplar que se n’anava al cel».
Salm responsorial (46)
R. Déu puja enmig d’aclamacions, al so
dels corns puja el Senyor.
Aplaudiu, pobles de tot el món, aclameu
Déu amb entusiasme. El Senyor és l’Altíssim, el terrible, rei de reis a tot el món. R.
Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels
corns puja el Senyor. Canteu a Déu, canteu-li, canteu al nostre rei. R.
Que és rei de tot el món, canteu a Déu un
himne. Déu regna sobre les nacions, Déu
seu al tron sagrat. R.
Lectura del libro de los Hechos de los Apóstoles (Ac 1,1-11)
En mi primer libro, querido Teófilo, escribí de todo lo que Jesús fue haciendo
y enseñando hasta el día en que dio instrucciones a los apóstoles, que había escogido, movido por el Espíritu Santo, y ascendió al cielo. Se les presentó después de su pasión, dándoles numerosas pruebas de que estaba vivo y, apareciéndoseles durante cuarenta días, les habló del reino de Dios.
Una vez que comían juntos, les recomendó: «No os alejéis de Jerusalén;
aguardad que se cumpla la promesa de mi Padre, de la que yo os he hablado.
Juan bautizó con agua, dentro de pocos días vosotros seréis bautizados con
Espíritu Santo.»
Ellos lo rodearon preguntándole: «Señor, ¿es ahora cuando vas a restaurar
el reino de Israel?» Jesús contestó: «No os toca a vosotros conocer los tiempos
y las fechas que el Padre ha establecido con su autoridad.
»Cuando el Espíritu Santo descienda sobre vosotros, recibiréis fuerza para ser mis testigos en Jerusalén, en toda Judea, en Samaria y hasta los confines del mundo.» Dicho esto, lo vieron levantarse, hasta que una nube se lo
quitó de la vista. Mientras miraban fijos al cielo, viéndolo irse, se les presentaron dos hombres vestidos de blanco, que les dijeron: «Galileos, ¿qué hacéis
ahí plantados mirando al cielo? El mismo Jesús que os ha dejado para subir al cielo volverá como le habéis visto
marcharse.»
Crist envia els apòstols a predicar l’Evangeli a tot el món. Vidriera de
Juan Hajnal, Capella de la Citadella d’Assís (Itàlia)
Salmo responsorial (46)
R. Dios asciende entre aclamaciones; el
Señor, al son de trompetas.
Pueblos todos batid palmas, / aclamad a
Dios con gritos de júbilo; / porque el Señor es sublime y terrible, / emperador de
toda la tierra. R.
Dios asciende entre aclamaciones; / el Señor, al son de trompetas; / tocad para Dios,
tocad, / tocad para nuestro Rey, tocad. R.
Porque Dios es el rey del mundo; / tocad
con maestría. / Dios reina sobre las naciones, / Dios se sienta en su trono sagrado. R.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,1-13)
Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana
la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola
fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a
través de tot i és present en tot. Però, cadascun de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat del Crist. Per això diu l’Escriptura: «Pujà cel
amunt, s’endugué un seguici de captius, repartí dons als homes». Si va «pujar» vol
dir que abans havia baixat del cel a la terra. És ell mateix qui, després d’haver baixat, ha pujat més amunt de tots els cels, per portat a plenitud tot l’univers.
És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres
el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist, fins que ens trobarem
units uns i altres constituint tots, en la unitat de la fe i del coneixement del Fill de
Déu, l’home perfecte, l’home que arriba a la talla de la plenitud del Crist.
Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Efesios (Ef 4,1-13)
Hermanos: Yo, el prisionero por el Señor, os ruego que andéis como pide la
vocación a la que habéis sido convocados. Sed siempre humildes y amables, sed
comprensivos, sobrellevaos mutuamente con amor; esforzaos en mantener la unidad del Espíritu con el vínculo de la paz. Un solo cuerpo y un solo Espíritu, como una sola es la esperanza de la vocación a la que habéis sido convocados. Un
Señor, una fe, un bautismo. Un Dios, Padre de todo, que lo trasciende todo, y
lo penetra todo, y lo invade todo.
A cada uno de nosotros se le ha dado la gracia según la medida del don de
Cristo. Por eso dice la Escritura: «Subió a lo alto llevando cautivos y dio dones
a los hombres.» El «subió» supone que había bajado a lo profundo de la tierra;
y el que bajó es el mismo que subió por encima de todos los cielos para llenar el
universo. Y él ha constituido a unos, apóstoles, a otros, profetas, a otros, evangelizadores, a otros, pastores y maestros, para el perfeccionamiento de los santos, en función de su ministerio, y para la edificación del cuerpo de Cristo; hasta
que lleguemos todos a la unidad en la fe y en el conocimiento del Hijo de Dios,
al hombre perfecto, a la medida de Cristo en su plenitud.
(La 2a lectura d’avui també pot ser Ef 1,17-23)
(La 2.ª lectura de hoy también puede ser Ef 1,17-23)
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 16,15-20)
En aquell temps, Jesús s’aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món
i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’Evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats.
Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel
poder del meu nom, parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans
o beuen metzines no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les
mans, es posaran bons». Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al
cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu, i
el Senyor hi cooperava confirmant la predicació de la paraula amb els miracles que la seguien.
Lectura del santo evangelio según san Marcos (Mc 16,15-20)
En aquel tiempo, se apareció Jesús a los Once y les dijo: «Id al mundo entero
y proclamad el Evangelio a toda la creación. El que crea y se bautice se salvará; el que se resista a creer será condenado.
A los que crean, les acompañarán estos signos: echarán demonios en mi
nombre, hablarán lenguas nuevas, cogerán serpientes en sus manos y, si beben
un veneno mortal, no les hará daño. Impondrán las manos a los enfermos, y
quedarán sanos.» Después de hablarles, el Señor Jesús subió al cielo y se sentó a la derecha de Dios. Ellos se fueron a pregonar el Evangelio por todas
partes, y el Señor cooperaba confirmando la palabra con las señales que los
acompañaban.
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
쏔 Dilluns (litúrgia hores: 3a
setm.): Ac 19,1-8 / Sl 67 / Jn 16,
29-33 쏔 dimar ts: Ac 20,1727 / Sl 67 / Jn 17,1-11a 쏔 dimecres: So 3,14-18 (o bé: Rm 12,
9-16b) / Is 12,2-6 / Lc 1,39-56
쮿 dijous: Ac 22,30;23,6-11 / Sl
15 / Jn 17,20-26 쏔 divendres:
Ac 25,13b-21 / Sl 102 / Jn 21,
15-19 쮿 dissabte: Ac 28,1620.30-31 / Sl 10 / Jn 21,20-25
쮿 diumenge vinent, de Pentecosta (lit. hores: pròpia): Ac 2,1-11 /
Sl 103 / 1Co 12,3b-7.12-13 /
Jn 20,19-23 (o bé: Ga 5,1625 / Jn 15,26-27;16,12-15).
COMENTARI
«Jesús, el Senyor... fou endut al cel» (Mc 16,19)
• El text. La festa de l’Ascensió és un
aspecte de la Resurrecció. El text de l’evangeli d’avui correspon justament als
cinc darrers versets de l’evangeli de Marc.
Es tracta d’un acabament afegit en el qual,
amb la sobrietat pròpia de Marc, hi trobem
tres moments: 1) Jesús envia els onze per
tot el món a predicar la Bona Nova; 2) Jesús és endut al cel i s’asseu a la dreta de
Déu; 3) els apòstols no estan sols: «El
Senyor hi cooperava confirmant la predicació amb els miracles que la seguien».
• Comentari. L’Ascensió no és l’allunyament o el simple comiat, sinó l’inici
d’una presència nova. A l’evangeli està
vinculada al començament de l’activitat
evangelitzadora universal. Ascensió i missió apareixen estretament unides. Hi ha
l’encàrrec de portar la Bona Nova. L’Església, els cristians rebem aquesta missió de Jesús. «Més que una esperança per
al futur, la nostra fe és una exigència per al
present» (Henry de Lubac). Per tant, l’Ascensió no és una cita amb la nostàlgia del
cel, sinó un estímul per viure i treballar a
la terra. Els nostres ulls han de fixar-se en
el cel, però els peus han de tocar terra.
La glorificació de Jesucrist és la plenitud de l’amor. Quan Jesús és glorificat
entra en el cor del Pare i s’omple del seu
amor. El cel de Jesús és un cel d’amor.
Des del cor del Pare, Jesucrist ens estima infinitament i ens envia el seu Esperit.
• Per a la vida. L’Església, els cristians, rebem la missió de Jesús. Els signes que avui hem d’oferir al món han
de ser signes d’un amor gran i entregat,
que manifesti la força de l’Esperit. Les
nostres obres haurien de sobresortir per
la generositat, per la gratuïtat, per la comunió.
Cal tenir fe en un futur millor per viure intensament el present. Només qui
coneix on va camina amb fermesa superant els obstacles. Al terme de la nostra
vida ens trobarem no solament el que
hem aconseguit amb el nostre esforç,
sinó sobre tot el regal de l’amor de Déu.
Ramon Sàrries Ribalta
28 de maig de 2006
Pàgina 3
QUI ÉS JESÚS DE NATZARET
E N T R E V I S TA
Els dos pols de Jesús: l’Encarnació i l’Exaltació
L
a vida humana, per a Jesús de Natzaret, té com a horitzó la transcendència de Déu. La vida humana té, segons els evangelis i Sant Pau, una dimensió escatològica:
arrelada a la terra tot fent història responsable, però en
comunicació (i comunió) amb Déu.
Déu és, segons el missatge de Jesús, no només l’horitzó
de l’existència humana sinó també el gran do, ja present en
ella: «El Regne de Déu és entre (en) vosaltres». Aquest horitzó diví és el que en diem la darrera realitat (l’escatologia).
En tant que ja la creiem entre nosaltres —perquè qui
té fe en la Paraula de Jesús ja té la vida eterna— l’anomenem escatologia de present. En tant que encara l’esperem, amb l’esperança que acompanya la fe, l’anomenem
escatologia de futur.
Segons aquest esquema format per l’escatologia i la història, s’entén l’existència de Jesús com la presenta Sant Joan,
amb els dos pols de l’Encarnació i l’Exaltació. El capítol I
de Joan presenta l’encarnació de la Paraula de Déu, que viu
amb el Pare però que «acampà entre nosaltres». L’exaltació
es produirà quan Jesús, aixecat a la Creu, atregui tothom envers Ell. Crist amb el seu seguici serà aixecat a la glòria del
Pare. El capítol 15 de I Corintis, amb un altre llenguatge, ha
dibuixat tanmateix el cim de l’Exaltació de Jesús (Ascensió), mentre que l’abaixament és dibuixat a Fil 2,5.
Joan té molt clar que Crist ha sortit del Pare i ha vingut
al món. Ara, deixa el món i retorna al Pare, diu en el capítol 13. La culminació de l’Encarnació i de l’Exaltació
és la missió de l’Esperit Sant als homes, perquè aquests
puguem donar els fruits de l’Esperit: amor, alegria, pau...
(cf. Ga 5,2).
Josep M. Rovira Belloso
(Qui és Jesús de Natzaret, cap. 14, Edicions 62)
ANY JUBILAR
Más amor en la comunicación
P
ara discernir hay que tener en cuenta quién nos quiere bien o mal,
quién nos ofrece una noticia verdadera o falsa, un consejo saludable o
perjudicial, aquello que nos eleva hacia las alturas o nos arroja hacia el
abismo. Como afirma Chiara Lubich, fundadora de los Focolares:
«A quienes trabajan en el mundo de la comunicación, les diría que
pongan en la base de su vida: amor. Después, que sean comunicadores...
Si aman de verdad a las personas que están ante ellos... que ven sus películas... la televisión que producen... escuchan sus programas de radio... o leen sus artículos, entenderán si los aman o no. Si hay amor
las producciones serán maravillosas; no molestarán a nadie; no engañarán; ayudarán a la propia realización y al bien de todos... porque el
cristianismo, ante todo, es amor. Ni Jesús ni San Pablo, en su tiempo,
tenían estos medios de comunicación... pero amaban... e hicieron lo que
hicieron».
Durante la canonización de Edith Stein, la monja e intelectual judía,
gaseada en Auschwitz, Juan Pablo II leyó un texto, escrito por ella misma, en el que dice:
—«No aceptar ninguna verdad... que no venga acompañada del amor.
—No aceptar ningún amor... que no venga acompañado de la verdad.
—Uno de ellos, sin el otro, se convierte... en mentira destructiva.»
La ley suprema para la doctora de la Iglesia Teresa del Niño Jesús era:
—«Entre dos acciones igualmente buenas o incluso entre dos acciones,
una de las cuales es indiferente en sí... elegir siempre la que provoca en
nosotros... el máximo amor».
¡Más amor... en la comunicación!
J. M. Alimbau
SANTORAL
28. c Diumenge de l’Ascensió del
Senyor. Sant Germà, bisbe de París; sant
Emili, mr.; santa Maria-Anna de Jesús Paredes, vg., de l’Equador.
29. Dilluns. Sant Just (segle VI), bisbe
d’Urgell; sant Pere Sans, bisbe de Foquien i màrtir a la Xina (1747), nat a Ascó (Ribera d’Ebre), dominic; beat Feliu de
Nicòsia, religiós caputxí; beat Ramon
Escrivà i companys màrtirs.
30. Dimarts. Sant Ferran (1198-1252),
rei castellano-lleonès, patró d’institucions diverses; santa Joana d’Arc, verge,
patrona de França; santa Emília, mare de
sants (Basili el Gran, Gregori de Nissa
i Pere de Sebaste, bisbes, i Macrina);
beat Pere Tarrés i Claret (Manresa, 1905
- Barcelona, 1950), prevere de la diòce-
si de Barcelona; beata Baptista de Varano, verge.
31. Dimecres. Visitació de la Mare de
Déu; santa Peronella (Petronila), vg.; sant
Pasqual, diaca.
1. Dijous. Sant Justí (s. II ), mr. samarità, escriptor eclesiàstic; sant Ignasi
(Íñigo), abat castellà; sant Flor.
2. Divendres. Sant Marcel·lí i sant
Pere, mrs. romans (s. IV); sants Germà,
Paulí, Just i Sici, mrs. venerats a Girona;
sant Eugeni I, papa (654-657); sants
Potí, Blandina i companys, mrs. a Lió.
3. Dissabte. Sant Carles Luanga i companys, mrs. a Uganda (1885-1887); sant
Isaac, monjo i mr. a Còrdova; sant Justí,
mr. a Burgos; santa Oliva, vg.; sant Joan
Grande, rel. hospitalari.
INTENCIONS DEL SANT PARE (juny)
General: Perquè les famílies cristianes acullin amb amor a tot nen que vingui a l’existència, i envoltin d’afecte els malalts i ancians necessitats de cures i atencions.
Missionera: Perquè els pastors i els fidels cristians considerin el diàleg interreligiós i l’obra d’inculturació de l’Evangeli com un servei diari per contribuir a la causa
d’evangelització dels pobles.
7. Coronació canònica
de la Moreneta
E
n els anys 1880 i
1881, el monestir
i santuari de Montserrat
viu tres fets molt significatius i històrics: la celebració del Mil·lenari, la
concessió del patronatge
sobre Catalunya i la coronació canònica de la
sagrada imatge. Cal recordar algunes circumstàncies d’aquest tercer
esdeveniment. Ho farem citant la pastoral del bisbe Urquinaona que ja hem recordat en anteriors escrits i que porta la
data del 2 d’agost de 1881 (butlletí del
bisbat de Barcelona de la mateixa data).
La carta pastoral d’Urquinaona reflecteix una gran devoció a la Mare de
Déu, una gran fidelitat i un sincer agraïment al Papa Lleó XIII i un gran afecte a
Montserrat (santuari i monestir que pertanyia aleshores al seu bisbat). Urquinaona es dirigeix als seus diocesans,
però és conscient que el tema és propi de
totes les diòcesis de Catalunya, que
«comprende —diu— como metropolitana a la diócesis de Tarragona y como sufragáneas a las de Barcelona, Gerona,
Lérida, Vich, Urgel, Tortosa y Solsona».
Urquinaona diu que la coronació canònica de la sagrada imatge de la Moreneta serà la manera principal de celebrar la concessió del patronatge. Explica
que la coronació «la solicitó de la Santa
Sede, con fervorosa plegaria el muy
ilustre señor Abad —era l’abat Miquel Muntadas—, llevado de su ardiente devoción a la Virgen Santísima.
Otorgada también esta gracia por la
Silla Apostólica, se verificará la majestuosa ceremonia en la misma solemne
fiesta (la celebració del patronatge), que
tendrá lugar en el 11 de septiembre (de
1881), dominica infraoctava de la Natividad de Nuestra Señora, en la que la
Iglesia celebra su Dulcísimo Nombre;
habiéndolo así dispuesto los reverendos
Prelados, de acuerdo con el señor Abad,
por considerar dicho día muy a propósito, por todas sus circunstancias, para
que se reúna en la solemnidad religiosa
gran número de fieles».
J. P.
왘 BEGOÑA GUERRERO
Ciències religioses
des de casa
B
egoña Guerrero és llicenciada
en dret, treballa com a advocada en un despatx professional
i col·labora en diferents àmbits
eclesials. Combina la seva tasca
professional i la de mare de família amb la diplomatura en ciències
religioses a l’Institut Superior de
Ciències Religioses de Barcelona
(ISCREB). Actualment està fent
el darrer curs. A l’ISCREB es poden cursar els estudis de diplomat
o llicenciat en les modalitats presencial i virtual (Teologia x Internet). La Begoña, que ha provat les
dues, recomana l’ISCREB Virtual
per a tothom qui, com ella, no pot
assistir a classe, si bé «el fet de
treballar via telemàtica t’obliga a
una feina continuada, amb molts
treballs, i també a assistir a jornades presencials, però et permet treballar des de casa». Informació:
tel. 93 454 19 63 / www.iscreb.org
Per què vas triar estudiar ciències religioses a l’ISCREB?
Fa anys que col·laboro pastoralment en diferents tasques eclesials. Una vegada em vaig quedar
sense resposta davant la pregunta
d’un nen de la catequesi i vaig
sentir la necessitat de fonamentar
la meva fe d’una manera ordenada i sistemàtica, i és el que he trobat a l’ISCREB. De cop i volta,
em vaig adonar que potser havia
madurat intel·lectualment i personal, però que els meus coneixements teològics i la meva fe necessitaven una posada al dia.
Com valores l’experiència?
Ha estat un tornar a la universitat i,
a la vegada, he tingut la sensació
d’obertura, com si m’eixamplessin
la ment. He gaudit d’uns professors excel·lents i he hagut de fer
treballs molt rigorosos. He compartit la fe personalment i intel·lectual, he après a donar raó de la meva esperança. Tot això, sens dubte,
pot ajudar a contagiar als altres
aquesta necessitat de cercar Déu
des de la vivència i des de la raó.
Estudiar ciències religioses enforteix la fe?
La diplomatura m’ha donat les bases que jo volia tenir com a cristiana compromesa eclesialment,
mentre que la llicenciatura intensifica i arrodoneix la proposta. Per
això, puc dir que no només m’ha
enfortit la fe, sinó que l’ha fet més
raonada i coherent.
Òscar Bardají i Martín
Pàgina 4
28 de maig de 2006
AGENDA
card Vives i Sabaté», per Jaume Manero i Jubierre; 19.30 h, presentació
del llibre de Josep M. Vilarrasa «Petita història dels sants metges guaridors, sant Cosme i sant Damià».
L’Evangeli de Judes. Què hi ha al
darrere? Conferència de Mn. Armand
Puig. Organitzada pel CEP, dimarts
30 de maig, 19 h, c/ Rivadeneyra 6,
3r, tel. 93 317 48 58.
ESGLÉSIA DIOCESANA
왘 CRÒNICA
Ministeris de lector i acòlit. Van
ser conferits pel bisbe Agustí Cortés
el passat 5 de maig, a la parròquia
de Sant Vicenç, a quatre candidats al
diaconat. Van ser instituïts lectors
Francesc Xavier Artigas Manetas i
Manuel Duaso Izquierdo i van ser
instituïts acòlits Genís Sans Martínez i Vicenç Ramon Castells Roca.
75 anys del col·legi de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell de Viladecans. Es va celebrar
aquest aniversari amb una eucaristia
presidida pel bisbe Agustí Cortés a
la parròquia de Sant Joan i posteriorment es va fer un acte institucional amb la presència de les autoritats
locals.
왘 PREGÀRIES I TROBADES
Festa de l’Esperit. Dissabte, dia 3
de juny, a l’església de Sant Joan de
Sitges. És una trobada festiva de tots
els joves cristians a partir de la confirmació, que consisteix en una eucaristia, sopar i espectacle, enguany
amb el lema: «L’Esperit del Senyor
no té preu».
Casa d’Exercicis - Cova Sant Ignasi de Manresa. I) Gabriel Vila-
왘 PUBLICACIONS I WEB
Peregrinatge arxiprestal a Montserrat. Dissabte 29 d’abril, va tenir
lloc el XIX Pelegrinatge a Montserrat, organitzat per l’Arxiprestat de Montserrat. S’hi van congregar al voltant d’unes dues-centes persones. Al matí
es féu una pregària mariana a la plaça dels Apòstols i, després, al monestir, el P. Prior ens parlà del sentit del 125 aniversari del Patronatge de la Mare de Déu de Montserrat. A la tarda, a la basílica, el bisbe Agustí presidí
l’eucaristia concelebrada. El cant dels adéus tancà la jornada.
nova, SJ, en català, dies 21-30 juny.
II) 8 dies personalitzats, amb Pilar
Badia: 21-30 juny. Informació, tel.
93 872 0422, [email protected]
Pregària interconfessional de Pentecosta. El Centre Ecumènic de Catalunya i la comunitat evangèlica de
parla alemanya us inviten a invocar
l’Esperit en unió amb els cristians
que pelegrinen vers la III Assemblea
Ecumènica Europea (Sibiu, 2007),
que té com a lema: «La llum de Crist
il·lumina tothom - Esperança de renovació i unitat d’Europa». El dia
30 de maig (20 hores), c/ Brusi 94,
Barcelona. Per a més nformació,
telèfons 93 200 07 08, 93 217 41 74
i 93 204 34 58.
Unió Comarcal de Lligues de Perseverança del Baix Llobregat. Hora Santa de la Mare de Déu el primer
diumenge de cada mes, a les 17.45
h, a la Cripta Gaudí de la Colònia
Güell. Informació, tel. 93 682 07 63.
Exercicis espirituals per a religioses. Els predicarà el P. Antonio Sánchez, CMF, del 14 al 22 de maig, a
la casa d’espiriualitat Mare Ràfols
(Molí d’en Rovira, Vilafranca), telèfon 93 890 12 49.
왘 CURSOS I CONFERÈNCIES
Conferències sobre els Goigs (c/
Comte Borrell, 307). 9è cicle, organitzat pels Amics dels Goigs. Dia 31
de maig (18.50 h), «L’impressor Ri-
Una antología del Hermano Adriano. Con el título de Hermano Adriano y el subtítulo de «Notas insignificantes en una vida significativa», la
Editorial STJ, de Barcelona, recoge
una antología de las «Notas insignificantes» que este religioso de La Salle publicaba en Catalunya Cristiana.
38 breves artículos que son como un
testamento del Hermano Adriano, fallecido recientemente. El libro tiene
136 págs.
왘 CULTURA
Olesa construeix un orgue romàntic. Olesa estrenarà d’aquí a uns dos
anys el primer orgue d’estil romàntic-simfònic de la Catalunya central.
L’instrument ja ha començat a prendre forma, darrere l’altar, de la mà
de l’orguener barceloní Joan Carles
Castro, per encàrrec de l’Associació
d’Amics de l’Orgue i les Arts d’Olesa, impulsors de tot el projecte.
Concert de música religiosa i Jazz.
El proper 4 de juny, a les 19 h, a càrrec
de Birka Kören (Stockholm); orgue:
Matthias Kjellgren; solista: Gudrun
Bruna; direcció: Ania Proskourina.
A l’església de Sant Corneli de Collbató. Organitza l’associació d’amics
de l’orgue.
CONSTRUIR IGLESIA
Cartas del exilio (XIII)
L
a experiencia del exilio ha llegado a ser para
nosotros un verdadero momento de gracia. Y
es en este trabajo de reflexión y profundización sobre lo que nos ha pasado donde hemos hallado luces insospechadas. Por eso decimos que el exilio es
revelación, ocasión de poner al descubierto verdades antes escondidas.
Las últimas reflexiones nos han dejado un poco
insatisfechos. La ambigüedad de la vida tras el regreso a nuestra tierra, la necesidad de aceptar las
tensiones y la lucha, el camino que aún se nos abre
por delante… nos está diciendo que ¡éste tampoco
es nuestro hogar, que aún somos exiliados, que no
hemos llegado a nuestro descanso! La oración de la
«Salve», recodémoslo, nos califica de «desterrados
hijos de Eva». Lo cual quiere decir, por un lado,
que con Eva fuimos desterrados del paraíso feliz;
pero al mismo tiempo que, como ella, somos peregrinos de otra patria y otra felicidad.
De hecho, los mensajes que los judíos oían de
parte de Dios tras el regreso a Jerusalén permitían
adivinar una plenitud futura imposible para las
condiciones de nuestro mundo (si es que de verdad
podemos decir que este mundo es «el nuestro»).
Una Jerusalén «donde nunca más habrá llanto ni
grito de dolor… donde no se alumbrarán hijos pa-
ra la muerte… donde corderos y lobos pastarán
juntos… donde nadie hará daño ni destrozo», era
anunciada por Isaías mientras invitaba a una «alegría eterna» (65,18-25). Pero ¿cuándo y de qué manera sería?, ¿quién podía pensar que sería una realidad en nuestra historia?
Estimado hermano:
Una vez más me has dejado en las manos el descubrimiento de un importante mensaje de vida.
Hasta el último momento te has comportado como
un verdadero acompañante y amigo: lo descubierto por nosotros mismos parece más verdadero,
más valioso.
He aquí lo que seguramente esperabas que yo
descubriría: aún hay otra Jerusalén, otra casa,
otro mundo. Jerusalén, casa y mundo que sí podemos calificar de «verdaderamente nuestro».
Este descubrimiento despierta dentro de mí
sensaciones contradictorias: por un lado, estamos
condenados a pasar toda la vida insatisfechos,
anhelando una felicidad que siempre huye de nosotros; por otro, si no hubiese esta otra vida de plenitud, ¿cómo podríamos vivir el presente siempre
imperfecto y amenazado por el fracaso? Por otra
parte, siento la tentación de pensar sólo en aquel
futuro feliz, pasando por el presente como si no
existiera, como si sólo tuviésemos que «soportarlo»; por otra, entiendo que conseguiremos aquella felicidad trabajando aquí y ahora.
Quisiera por eso pedir a Dios equilibrio y paciencia. Querría ser como tú, profeta de Dios con la
palabra y con la vida, que nunca te detienes, ni en
lo malo, porque piensas que vendrá un día la bondad plena, ni en lo bueno, porque sabes que siempre habrá un bien mucho mayor. Querría ser como
tú, hombre libre, encadenado sólo con las cadenas
liberadoras del amor a Dios y los hermanos.
Hasta encontrarnos en la casa de la luz y de la
paz, nuestra casa.
Era preciso que los Apóstoles mirasen al cielo en
el momento de la Ascensión de Jesús. De otro modo habrían quedado ciegos, sin punto de referencia.
Pero también era necesario que los ángeles les advirtiesen que había llegado el momento de mirar la
tierra y trabajar. Porque aquí en la tierra no sólo haremos el pesado camino, sino que también hallaremos la prenda del mundo que vendrá: entre otros, el
don de la Eucaristía.
† Agustí Cortés Soriano
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat
Director: Josep Torrente i Bruna - Edició: Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació, Pl. de la Vila 11, 1r, 08980 Sant Feliu de Llobregat; Tel. 936 327 630; Fax 936 327 631; A/e: [email protected] - Web: www.bisbatsantfeliu.org
Dip. legal B. 3028-1958 - Realització: ALTÉS arts gràfiques, s.l.