Déu s`immergeix en les nostres ferides

Any 36, núm. 5, Diumenge IV de Durant l’Any, 1 de febrer de 2015
Déu s’immergeix en les nostres ferides
Sant Marc ens presenta una jornada – tipus viscuda per Jesús i pels seus
deixebles, la “jornada de Cafarnaúm”, al nord del llac de Galilea. Jesús és
a la sinagoga i s’aixeca per llegir la lectura. “La gent s’estranyava de la seva
manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els Mestres de la llei, sinó amb
autoritat”. És a dir, sorprèn, suscita admiració, estupor. Les seves paraules
transmeten saviesa, toquen el centre de la vida perquè neixen del silenci,
del dolor, de l’interior. Paraules les seves que són carn i sang, paraules
dites amb convicció i passió, paraula que no només creu en allò que diu,
sinó que ho viu. Coherència. Atenció: Jesús no és algú que sedueix amb la
paraula elegant, erudita, literàriament cisellada, rica de cites culturals. No
pertany a la mena de predicadors que sedueixen tots sense convertir mai a
ningú. La seva paraula “toca”, fereix”, “convenç”. El missatge és la seva
persona, tal com ens descriu l’evangeli d’avui amb la curació d’un posseït,
presoner d’algú més fort que ell. Jesús no fa discursos sobre Déu, no cerca
explicacions sobre el mal, sinó que mostra Déu immergint-se en les ferides
de l’home. Hi contemplem també que la presència de Jesús en la sinagoga
és una amenaça per a aquesta força demoníaca: “Jesús de Natzaret, per què
et fiques amb nosaltres? Has vingut a destruir-nos?”. Són preguntes que
segurament perviuen encara en les nostres societats. Déu els fa nosa.
DILLUNS, 2 DE FEBRER:
FESTA DE LA CANDELERA
Misses: 8.00; 10.00 i 20.15. Totes les misses del 2 de febrer s’iniciaran amb la benedicció
de les candeles i amb l’entrada processional. En la festa de la Presentació de Jesús al
Temple celebrem també la Jornada de la Vida Consagrada: en la contemplació i en
l’activitat, en la solitud i en la fraternitat, en el servei als pobres i als darrers, monjos i
monges, religiosos i religioses, proclamen amb la seva vida que Déu és amor.
ADORACIÓ AL SANTÍSSIM SAGRAMENT. De dilluns a divendres, a la Capella del Santíssim, des de
les 8’30 del matí a les 20h del vespre, en torns d’una hora.
JOVENTUT ALEGRE DE SARRIÀ. El proper cap de setmana els joves del JAS marxaran d’excursió per
encarar el segon semestre. Aniran a Can Pau, al municipi de Corçà (Girona). Mn. David, consiliari del JAS,
pujarà el dissabte a la tarda per acompanyar-los i celebrar amb tots ells l’Eucaristia.
UNS DIES DE RECÈS A SOLIUS. Mn. Manel se’n va demà al Monestir cistercenc de Solius, diòcesi de
Girona, per a descansar i, sobretot, per fer uns dies de recés compartint la vida dels monjos.
DIUMENGE VINENT, COL·LECTA DE “MANS UNIDES”
“Lluitem contra la pobresa, t’hi apuntes?”
“Mans Unides” és una organització no governamental catòlica, de voluntaris, que des de 1960
lluita contra la fam, la misèria i l’explotació que ofeguen els països del Tercer Món.
El “Full Dominical” de la Diòcesi conté avui una àmplia informació sobre “Mans Unides”.
HORARI Missa: Feiners: 8:00, 10:00 i 20:15. Dissabtes i Vigílies de festa:: 19,15, amb servei de guarderia. Diumenges: 8.30, 10:00, 11:30,
13:00 i 20:15. Confessions: dies feiners de 8:45 a 10:00 i de 19:45 a 20:00, i un quart d’hora abans de les Celebracions dominicals. Despatx
Parroquial: dilluns, dimecres i divendres, de 17:30 a 20:00 (exceptuant festes i vigílies de festa). Càritas Parroquial: (entrant per c/ Arquitecte
Mas, 3). Dimecres, de 17:00 a 19:00. Tel: 93 203 03 39. Adreces: Despatx parroquial – c/ Rector Voltà, 5. 08034 – Barcelona. Tel: 93 203 09
07. Centre Parroquial – c/Pare Miquel de Sarrià, 8. Tel: 93 203 97 72. Web: www.parroquiasarria.net. Mail: [email protected]
AUSCHWITZ, UNA LLIÇÓ
QUE NO HEM D’OBLIDAR
El 27 de gener de 1945 tropes de l’Exèrcit Soviètic entraren a
Auschwitz, una terrible fàbrica de mort. Europa prenguè a partir
d’aquell dia una més clara consciència de l’enormitat de la Shoah.
No podem oblidar l’extermini en les càmeres de gas de milions de
persones, sobretot jueus. És necessari que el dia de la Memòria,
instituït fa 10 anys per l’ONU, no es redueixi a actes de caràcter
polític o acadèmic, amb escassa incidència en la cultura i en la
consciència dels pobles. És necessari que aquest aniversari no es redueixi a reevocació del passat, sinó que ens interrogui
també sobre el present i sobre la realitat de les societats europees. En efecte, l’antisemitisme, que fou el preludi dels lager,
resta encara avui un problema europeu. Durant l’any 2014 més de 5.000 jueus francesos han escollit d’emigrar a Israel.
Prop de 15.000 han abandonat altres països europeus. Aquesta represa de l’emigració hebrea és índex d’una profunda
incertesa. Europa s’arrisca de perdre el camí de la convivència entre persones d’identitats religioses i culturals diferents.
Cal transmetre a les noves generacions que “no odiar mai” ha de ser una convicció profunda. Esguardem la història i
adonem-nos que el racisme i l’antisemitisme han estat elements d’una catàstrofe per Europa i que, avui, és urgent posar
tots els mitjans al nostre abast perquè mai més es torni a repetir aquella tragèdia.
JORNADA MUNDIAL DE LA VIDA CONSAGRADA
"AMIGOS FUERTES DE DIOS"
✠ Vicente Jiménez Zamora Arzobispo de Zaragoza
Presidente de la Comisión Episcopal para la Vida Consagrada
La Jornada Mundial de la Vida Consagrada, que venimos celebrando en la Iglesia cada 2 de febrero —en la festividad de
la Presentación del Señor en el Templo— desde que fue instaurada por san Juan Pablo II en 1997, tiene en esta ocasión
un brillo especial al situarse en el marco del Año de la Vida Consagrada convocado por el santo padre Francisco y
coincidir, además, con el Año Jubilar Teresiano; es un precioso regalo para la Iglesia, a la vez que una gran oportunidad
de evangelización.
A los objetivos habituales —alabar y dar gracias a Dios por el don de la vida consagrada y promover su
conocimiento y estima por parte del Pueblo de Dios— se suman en esta ocasión los específicos del Año de la Vida
Consagrada, que nos invitan a «mirar al pasado con gratitud», «vivir el presente con pasión», y «abrazar el futuro con
esperanza», para dar gloria al Padre Celestial por la historia de salvación que va escribiendo en nuestra vidas, renovar la
confianza en su Providencia y ser presencia apasionada de su amor misericordioso para los hombres y las mujeres de este
tiempo de gracia que nos ha correspondido vivir.
Son estos «tiempos recios», que diría santa Teresa de Jesús, y «son menester amigos fuertes de Dios para sustentar a
los flacos» (Libro de la Vida 15, 5). A esta amistad, que se forja en la intimidad de la oración, estamos todos convocados,
y de manera especial las personas consagradas, llamadas a testimoniar la alegría que nace del encuentro con el Señor y
nos dispone a llevar el Evangelio a todos los rincones de la tierra con una solicitud especial por las periferias
existenciales.
En nuestra sociedad, a menudo carente de valores espirituales, la Doctora Mística nos enseña a ser testigos
incansables de Dios, de su presencia y de su acción. El mensaje de oración que nos entrega santa Teresa de Jesús es muy
necesario en este tiempo, en que estamos tentados por el reclamo y el compromiso del mundo exterior, por el trajín de la
vida moderna y por tantas ocupaciones que nos distraen de lo verdaderamente esencial. Somos atrapados por lo urgente e
inmediato y olvidamos lo importante y esencial. El Señor nos dice también hoy, como a Marta en Betania: «Marta,
Marta, andas inquieta por muchas cosas. Solo una es necesaria. María ha escogido la mejor parte y no se la arrebatarán».
Y es que «quien a Dios tiene, nada le falta; solo Dios basta».
Con este espíritu resuenan en nuestro corazón las palabras del papa Francisco a los consagrados en la vigilia de
apertura del Año de la Vida Consagrada: «¡Despierten al mundo! ¡Despierten al mundo (…). Sea el Evangelio el terreno
sólido donde avanzar con coraje. Llamados a ser “exégesis viviente” del Evangelio, sea eso, queridos consagrados, el
fundamento de referencia último de vuestra vida y misión. ¡Salid de vuestro nido hacia las periferias del hombre y de la
mujer de hoy! Por esto, hay que dejarse encontrar por Cristo. El encuentro con Él empujará al encuentro con los otros y
llevará hacia los más necesitados, los más pobres. Es necesario llegar a las periferias que esperan la luz del Evangelio.
Hay que habitar las fronteras. Esto pedirá vigilancia para descubrir las novedades del Espíritu; lucidez para reconocer la
complejidad de las nuevas fronteras; discernimiento para identificar los límites y la manera adecuada de proceder; e
inmersión en la realidad, “tocando la carne de Cristo que sufre en el pueblo”. (…) Delante de vosotros se presentan
muchos desafíos, pero estos existen para ser superados. “¡Seamos realistas pero sin perder la alegría, la audacia y la
dedicación llena de esperanza!”». Lo suplicamos por intercesión de nuestra Madre, María, mujer fuerte y valiente,
modelo y maestra de quienes deseamos ser y vivir como «amigos fuertes de Dios».